Falla Prado 2017 - Els quatre elements

EDITA: Associació Cultural Falla Prado.

COORDINACIÓ: Noe Alberola i Elena.

EQUIP DE REDACCIÓ: Teresa Talens i Estornell, Noe Alberola i Elena, Jaume Talens i Rodriguez, Natalia Palomares i Gascón, Cristina Ortells i Grau, Àngela Talens i Torres, Enric Marco, Rosa Magraner i Grau, Lolin Magraner i Ciscar, Eva Alvarez i Cano,Inma Perales i Gascón, Alba Estornell i Gascón, Andrés Moscardó i García, l’equip investigador de la cova del Bolomor, Miquel Joan, Clara Isabel Vidal i Climent, delegació d’infantils i Associació l’art de la Vall.

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Rosa Magraner i Grau, Natalia Palomares i Gascón, Miquel Joan i Huguet, Gertru Grau i Simó.

ARXIU FOTOGRÀFIC: Mari Carmen Toledo, Desam Meló, Cristina Ortells.

PUBLICITAT: Comissió gestora.

DISSENY, MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ: Ida2 Impresión Digital DIPÒSIT LEGAL: V-415-2012

Introducció

L

a humanitat, des del seu origen, que ha intentat descobrir si existeix algun tipus d’essència en la naturalesa i, la teoria dels quatre elements, serà la resposta acceptada fins el Renaixement. Quatre elements, terra, foc, aigua i aire. Quatre elements indispensables, origen del pensament i el motor de les explicacions. Quatre elements naturals que fan referència als estats de la matèria i que continuen ben presents en el nostre dia a dia.

La terra que alça muntanyes i que forma camins, terra que trepitgem per a continuar avançant i que tants fruits ens ofrena, de gran importància a les nostres terres, on l’agricultura continua sent el motor de molts valencians i els fruits daurats, el sustent de tots.

L’aigua, la vida. Un bé escàs i preuat. L’aigua és l’origen de la vida, és l’iniciador del creixement i un dinamitzador del cicle vital, renovador d’energies i donador de vida als més variats animals i demés éssers vius que troben el seu medi envoltats d’aquesta matèria banyada i freda.

L’aire, tan precís i necessari per a continuar endavant, que sense ell no avançaríem, renova l’espai i neteja la situació. Transcendental per al nostre benestar i salut, i és l’aire, també, qui ens va fer obrir la ment cap a les lleis elementals de la física.

El foc, fulminador i aniquilador, però també l’alliberador de la raça humana. El control del foc ens

va donar el poder, i amb ell ens vam posar al nivell dels Déus. Sec i calent, no és el seu estat un paradís per a la vida, però sí per a la redempció.

Tots plegats són part indispensable del nostre dia a dia i juguen un paper important en el nostre desenvolupament com a éssers humans, deixant de ser simples mortals.

Terra que sustenta la falla, evita que es faci malbé el que és de tots; l’aire que permet assolir la grandesa de la festa, donant cabuda i moviment als coets que trenquen el cel, la seua melodia i també la dels músics que amb tanta habilitat entretenen i enlluernen els moments, repartint pólvora i màgia per parts iguals a tots els valencians; aigua que rega les flors que omplin de llum, color i olor cada racó de la ciutat florint així sentiments inoblidables; foc purificador, enlluernador i renovador, foc que ens ofrenarà els millors desitjos per a les properes falles.

003

ÍNDEX 5 6 8 10 12 13 15 21 31 36 54 60 64 66 68 74 76

Fallera Major de Tavernes de la Valldigna 2017 Salutació del president Dedicatòries per al president Salutació de nostra Fallera Major Per a nostra fallera major Dedicatòries per a nostra fallera major El monument faller Com hem gaudit Recordatori 2016 Els quatre elements L’art i els quatre elements La literatura i els quatre elements L’astrologia i els quatre elements L’arquitectura i els quatre elements La cuina i els quatre elements Refranys i dites dels quatre elements Lletra d’or

Part infantil

78 Salutació del president infantil 80 Dedicatòries per al president infantil 82 Salutació de nostra fallera major infantil 84 Dedicatòries per a nostra fallera major 86 Per a nostra fallera major infantil 87 El monument infantil 92 Endevinalles 94 Cançons de bressol 96 Els nadons del Prado 98 Àvia conta’m contes 102 Delegades infantils 103 Jocs infantils 107 Creem art 111 Recordatori infantil 2016 116 Comissió gestora 117 Tots fem falla (cens) 122 Programació setmana fallera 2017 124 Guia comercial

Aquest llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Carolina Perez Bosch

Fallera Major de Tavernes de la Valldigna 2017

005

Estimats fallers i falleres : És per a mi un honor com a president dirigir-me a tots vosaltres: veïns, col·laboradors, fallers i falleres.

Aquest és el segon any que sóc president; per això, vull agrair a totes eixes persones que estan al meu costat treballant per fer més gran, si cap, la nostra comissió; aquestes persones no són altres que tots aquells fallers que posen el seu granet d’arena.

També vull agrair de mode especial i amb molta estima, el suport de la meua dona Belen i dels meus fills David i Eva que sempre estan al meu cor i que mai em fallen.

Felicitar a Lidia, Sofia i Rafa, estic ben segur que tota la falla està orgullosa de tindre-vos com a representants per a este exercici 2017 i desitjar-vos que, junt a tota la comissió, gaudiu d’un any faller inoblidable.

Així, també vull agrair a Agnés, Emma i Joan per representar en l’exercici 2016 a la nostra falla amb orgull, alegria i complicitat. Vull dir-vos que sempre vos recordaré amb molta estima, per haver-me acompanyat en el meu primer any com a president.

Aquest any tindrem bones orquestres, activitats diverses i jocs infantils que no sols serviran per a donar categoria a la nostra falla si no que, a més, millorara la convivència dels nostres fallers i falleres. Espere que el nostre esforç servisca per fer la nostra falla més gran.

Res més em queda ja que convidar-vos a tots a compartir amb nosaltres les festes falleres amics,veïns, col·laboradors i a tots aquells que vulgueu acostar-se.

Per acomiadar-me, vull fer-vos partícips d’unes paraules: “Falles són tot l’any, per tant cal treballar i gaudir els 365 dies que té un exercici faller; així que visqueu intensament el 2017 i vos esperem a tots en la Falla Prado on vindràs i faràs amics”.

Visca Tavernes!

Visquen les falles!

I visca la Falla Prado!

President: Juan Vicente Sansaloni i Vila

006

007

AL MEU COSÍ JUANVI Estem en temps de falles, unes festes on exaltem la cultura, el folklore, la tradició, i perquè no reconèixer-ho: fer festa, divertir-nos i alegria! I tot això és Juanvi: alegria i diversió.

Jo sóc la seua cosina més major, per la qual cosa he ajudat a criar-lo. Sempre ha sigut un despistadet, cosa que el feia molt entranyable (perdoneu-lo si arriba un poquet tard a una despertà). I com no, el més alegre de tota la finca on vivíem. Si tenies algun dia fluix i estaves trist ell sempre sabia (i sap) com fer-te traure un somriure. Crec que poc puc dir que no sapigueu ja la gent de la falla, i sobretot les falleres, de segur que vos ha tret a ballar com feia amb les seues cosines i dones de cosins a les celebracions familiars. I mira que ha eixit ballador, a quina fallera no haurà tret a ballar!

Per als seus nebots sempre era exemple del “tio enrotllat” amb qui coincidien als llocs de festa. És impossible no relacionar Juanvi amb festa, per això heu de ser conscients de tindre la sort que siga el vostre president, perquè les falles són tres dies de festa i no qualsevol sap apreciar (i aguantar) la intensitat d’esta celebració.

Juanvi, et desitge un molt bon any com a president de la Falla Prado. Falla que sempre he dut al cor.

Espere que disfruteu d’ell tant com ell disfruta de la família fallera del Prado.

Juanvi, t’estime molt (ho saps)!

Isabel Mompó i Vila

008

Aquest ha sigut un any molt intens per a tots nosaltres; ple d’emocions, feina, llàgrimes, rialles, vivències i molts records que de segur tots guardarem en el millor racó del nostre cor.

Ací ens quedem la majoria de nosaltres mentre tu segueixes, però no dubtes que hem gaudit de cada moment amb les teues bromes i bogeries, l’alegria que ens transmets és única i contagiosa, i per això mai t’abandonarem.

Per a tot allò que necessites, ací estem.

Som un equip: PER SEMPRE 2016!

La teua gent del 2016.

Un altre any comença per a tu i ens tornaràs a tindre al teu costat en cada moment, com ja ens vas tindre en el teu primer regnat.

El 2016 fou tant per a tu com per a nosaltres un any inoblidable; i és que només veient com gaudeixes de cada acte i de cada festa, gaudim nosaltres també. Gràcies per ser un excel·lent president de la nostra falla, la Falla Prado, i gràcies per fer que estiguem orgullosos de tu.

Junt amb Agnes, Emma i Joan heu format un grandíssim equip i nosaltres, junt amb les respectives famílies, ho hem passat d’allò més bé acompanyant-vos a cada lloc on anàveu, i és que no us mereixíeu menys.

Sense oblidar en cap moment el 2016, deixa de nou el càrrec de president ben alt, gaudeix de repetir aquesta experiència, i no oblides que tot allò que necessites ho tindràs perquè, per a nosaltres, eres molt més que el millor president, eres el millor pare i el millor marit que es podria desitjar.

T’estimem, ara i sempre.

Belén, David i Eva.

009

Hola a tots!

Per fi puc dirigir-me a tots vosaltres des del nostre llibret i com a fallera major.

Per a mi és un orgull ser Fallera Major d’aquesta falla, una falla que m’ha vist créixer, riure, plorar… una falla que, any rere any, ha anat creixent; en definitiva, la meua estimadíssima falla.

Sé que aquest any serà màgic, que el duré al cor per la resta dels meus dies i mai podré oblidar les falles de 2017 i, tot i que no serà fàcil estar a l’altura de la grandíssima fallera Agnes que deixa el seu regnat, posaré tota la meua il·lusió en cada racó del nostre casal.

La meua alegria comença sabent que en cada acte estaré ben acompanyada del meu President Juanvi i dels representants infantils Sofia i Rafa.

Per finalitzar, sols vull agrair a tota la comissió que cada dia es “deixa la pell” per que cada acte siga perfecte i cada festa esdevinga de la més, la millor i perquè sense ells res seria possible.

Moltes gràcies a tots.

Visca la Falla Prado!

Fallera Major: Lídia Talens i Torres

010

011

Tens una esvelta figura, fina, graciosa, alta, i elegant, majestuosa i estàs segura, de viure el que havies somniat.

Amb salut, joventut i alegria, la vida et regala un somriure, tens molta gràcia i simpatia, i en la falla voldries viure.

Eres una fallera preciosa, llueixes el vestit amb distinció, una fallera meravellosa, que viu la festa amb passió.

Una bonica rosa distingida, un filó d’or, un diamant, pels familiars estimada, eres una estrela radiant.

Sempre has estat esperant, esta oportunitat havies desitjat, com estava predestinat, Fallera Major tan nomenat.

Poses sentiment i molta voluntat, gaudeixes en tots els actes, la teua millor qualitat saber superar els reptes.

L’esforç serà recompensat, estones que viuràs amb tensió, de segur que serà compensat per dies d’intensa emoció.

T’esperen moments fabulosos, actes que complir per obligació, però tots seran meravellosos, i gaudiràs d’ells amb gran il·lusió.

La musa de la música t’inspirarà, al seu so sentiràs mil sensacions, la teua persona digna d’admirar, a la falla rebrà els millors honors.

Teresa Talens i Estornell

012

Lidia, la xiqueta dels nostres ulls, quants moments planejant les tres de com seria el dia en el que et presentares a fallera major.

Que gran és per a nosaltres veure que eixe somni està a punt de complir-se, i poder dir ben fort que la nostra cosina Lidia per fi és fallera major de la Falla Prado.

Sense oblidar-nos de les teues estimades nebodes Andrea, Anais i Ali a qui intentes ajudar en tot allò que pots i més, i estem segurs que ho seguiràs fent amb Ivan i Dylan, ells tampoc no es queden enrere desitjant-te que siga el millor any de la teva vida.

Saps que la teua felicitat és la nostra, que si tu rius, nosaltres riurem amb tu, i si tu plores compartirem amb tu el teu pesar.

T’estimem i desitgem que gaudeixes cada moment del teu regnat.

Hola Lidia, jo també vull escriure’t unes paraules! Et conec de fa poc de temps, per a ser concrets ens coneguem des de fa tres anyets. Per fi el teu somni s’ha fet realitat i no tinc cap dubte de que seràs la millor representant que la Falla Prado ha tingut mai. Sols vull fer-te saber que encara que la meua sang fallera siga d’una altra falla, saps de sobra que estaré ací sempre que ho necessites i per al que necessites. Vull veure’t ballant, cantant, gaudint, rient, botant, aplaudint, emocionant-te, cridant...però sobretot mai vull deixar de veure eixe somriure i eixa bogeria que tant el caracteritza. Lidia, gaudeix al màxim d’aquesta meravellosa experiència perquè et puc assegurar que passa volant.

Enhorabona cunyada, t’estime!!!

JOAN I ÀNGELA

Les teues cosines: Ali, Vane, Anais i Andrea.

No sé si açò és un somni o una aventura. L’any 1990 nasqué una moreneta d’ulls negres a qui la seua “uela” li diu “ulls d’oliveta del cuquello” - Esta moreneta eres tu Lidia -. De seguida t’apuntàrem de fallereta i des d’aquell dia que anem de festa, a les despertades, xocolatades, revetles, ofrenes, cercaviles...

Passaven els anys i volia ser Fallera Major Infantil, però sempre et dèiem que això no podia ser. Ara de major, has aconseguit fer realitat el somni que tants anys has estat perseguint, el de ser Fallera Major. Ara ja puc dir-te, reineta meua, que eres la Fallera Major de la Falla Prado. Lidia, viu, riu i plora, però que tot siga d’alegria.

Nosaltres estarem sempre al teu costat per fer que l’any 2017, l’any del teu regnat, siga inoblidable.

T’estime Lidia!

Dolo

Des de ben menuts ho hem compartit tot, fins i tot la festa fallera i la Falla Prado. Un dia els meus amics van anar desapareixent, fins que em vaig haver d’apuntar a una altra falla. Lidia, vull que sàpigues que encara que no estiga en la falla i no estiga implicat molt en aquesta festa vaig a fer tot el possible perquè la meua germana siga la Fallera Major més feliç de tota València. Junt al pare i la mare, jo i tota la família, ens encarregarem de que mai pugues esborrar de la teua memòria aquest any faller. Estic molt content de veure com el teu somni s’ha fet realitat i estic més que segur de que sabràs estar a l’altura.

Moltes felicitats germana, encara que no t’ho dic molt a sovint, T’ESTIME!

013

Mil estels de foc creuen la nit per donar gojosa benvinguda amb la llum potent de l’esperit a qui és nostra fallera volguda.

Mil flors despleguen la seua essència perquè sigues, Lidia, rebuda, amb la més sublim fragància.

Huit falleretes acompanyants teues, a tu hui et saluden i et fem més que digna reverència; la Falla Prado als teus peus vençuda et festeja amb excel·lència.

Doncs eres tu, Lidia, referència, far i guia de tota esta festa que ha rebut herència de continuar amb un nou somni.

Et demanem, Lidia, que viu la festa que esperem i els dies màgics estan per arribar, on tu seràs l’espurna de la primavera i nosaltres la pólvora que en foc farà la ciutat esclatar.

Permet-nos l’atreviment que un consell anem a donar-te és que... a partir d’aquest moment disfrutes, com a Fallera Major, en cada acte.

Grava en la teua memòria cada instant que nosaltres t’anirem acompanyant, escolta amb atenció l’harmoniós so dels pasdobles, quan anem passejant pels carrers del poble que anirem engalanant.

Quan arribe la cremà, i en eixa màgica nit, s’ extingeix la flama i les espurnes volen, recordaràs les nostres paraules que ara et diguem: no plores que els records no moren.

Et volem Mónica, Sara, Maria, Lola, Agnes, Victoria, Carmen, Desam

014

EL MONUMENT FALLER

015

016

A FER LA MAR! La falla enguany vol fer la crítica amb les seues figures, obres d’art, de la situació terrible en la que es troba món actual: el canvi climàtic, perl’escalfament global de la Terra, originat per la contaminació contínua del nostre planeta de persones sense escrúpols, una societat corrupta i falta de valors, la xenofòbia (malaltia que alça muralles entre els éssers humans), l’extinció d’espècies animals i plantes,i tot per una explotació ambició desmesurada.

La deessa Yemaya, que representa el bé, intentarà recolzar-nos i posar un poc d’ordre enmig d’aquesta situació còtica que estem vivint, si nosaltres posem de la nostra part, ja que som els vertaders culpables de tant gran desastre.

Però encara ens queda esperança perquè la vida, la natura, ens torna el que nosaltres sembrem. Per tant, si donem amor, ens serà recompensat, si tenim cura del planeta hi viurem millor. Oblidem-nos de prejudicis i siguem tolerants, no posem la mà en allò que no ens correspon.

La sirena, ser mític de gran bellesa, representa un món més bonic, replet de pau. Si aconseguirem això estaríem en la terra però tocant un poc el cel i és que no està tan llunyà , sols fa falta que tothom siga més humà.

017

1- Aquesta falla, amb el seu monument vol fer crítica de la actualitat, del que està passant en aquest momento, que és una autèntica barbaritat.

6- A més a més, els dofins l’envoltaven una deessa valenta i meravellosa, però inestable,si no l’adoraven es tornava molt perillosa.

2- La deessa Yemaya, eix del cos central, segons la mitologia: la reina de la mar, també diu la història astral que és protectora dels qui van a pescar.

7- Era d’emocions canviants, podia provocar grans tempestes, i ones tranquil·les, semblants a les aigües d’un llac, pacífiques.

3- Diuen que a qui la venerava: li procurava salut, pau i benestar, i els vaixells ella recolzava quan amb les ones havien de lluitar.

8- Ningú s’atrevia a provocar-la, i així era bona i benvolent.

Volem els fallers estimar-la per a tenir el seu recolzament.

4- Yemaya, les aigües va escollir per a que foren la seua llar i allí feliç es va sentir i a la terra no va tornar.

9- A la nostra falla ha arribat per a posar ordre i bondat hi ha descontrol a la societat corrupció, crisi financera i maldat.

5- Tenia un regne a les profunditats, era inseparable dels seus cavalls, per l’oceà galopava amb intensitat, amb els seus rossins blancs.

10- Els que manen, la llei volen fer complir, però ells demostren ser un delinqüents, al congrés tots van a discutir, i després actuen sense sentiments.

018

11- La persecució d’animals per ambició, posa alguns en perill extinció, per a la natura és una provocació, per als que estimem la vida, una preocupació.

16- De veu preciosa, cant suggeridor, conten llegendes del seu encant , de mariners bojos al seu clamo, quan a la mar les veiem nadant.

12- Amb el medi ambient hem de tenir cura, el canvi climàtic preocupa si tenim cordura, d’aquest problema hem de tenir consciència i comprendre el que diu la ciència.

13- L’escalfament global és preocupant, els qui manen han de pactar, si la temperatura segueix pujant... no sabem el que pot passar.

17- Esta sirena fallera impressionant, exaltació a la dona valenciana, preciosa, graciosa i elegant, d’esta terra sempre sobirana.

14- Encara hi ha una esperança per aquest món de caos i discòrdia a les bones energies fem lloança per a posar un poc de concòrdia.

19- A fer la mar tanta crueltat! respectem la natura i les persones, ensenyent-nos a tenir dignitat, i a lluitar per les causes bones.

15- La nostra falla ha trobat una sirena, ésser mític de bellesa fascinant, per ajudar-nos a trencar esta cadena i a desfer tanta desgràcia i maldat.

20- Si aconseguim tenir responsabilitat, i respectar les lleis de l’univers, salvarem tota la humanitat, i a tothom beneficiarà.

18- També representa un bon interior cor solidari, noble, bondadós, de categoria i talant superior, que falta fan en aquest món ostentós.

Teresa Talens i Estornell

019

Marga Ferrandis

Pepa MartĂ­

020

Pepa Chova

Goretti Toledo

COM HEM GAUDIT

021

ACOMIADAMENT Fallers, falleres, fallerets i falleretes, en el moment en que tindreu este llibret en la mà, Emma, Joan i jo mateixa haurem acabat el nostre pas pel 2016; un any que s’ha fet curt, però molt intens.

Juanvi continua al capdavant de la nostra falla i, un any més, és el nostre president. Estarem tant al seu costat com al de la seua família. Enhorabona!

Des del primer moment hem viscut cada moment com si es tractàs de l’últim, els nostres cors han estat sempre al límit, hem gaudit cada acte acompanyats sempre per eixa gran cort d’honor, comissió i la germanor amb la resta de fallers i falleres del poble.

Hem tingut la gran sort de viure un any d’aniversari, i des d’estes línies voldríem felicitar a esta gran comissió, cada any ens sorprèn més. Han treballat de valent i cadascú des del lloc que li pertany ha fet que brillarem.

No voldríem desaprofitar l’oportunitat per a agrair el suport dels nostres familiars: germans, pares, els avis, la meua parella Abel, la meua germana Victòria, discreta però sempre al meu costat… Gràcies a tots per la vostra atenció, no ens ha faltat de res amb la vostra companyia.

Especial atenció volem prestar a les nostres mares, Emma, Natàlia i Purin, que han fet possible que fórem les persones més felices del món, vos estimem!

Volem donar l’enhorabona a Lídia, Juanvi, Sofia i Rafa, gaudiu intensament cada dia, el temps passa molt ràpid, exprimiu cada moment, vos acompanyarem a tots els actes. Enhorabona!

Per últim, donar-vos les gràcies per la confiança dipositada en nosaltres, gràcies per tota la feina realitzada. No vos diem adéu, sinó per sempre amb la Falla Prado!

Gràcies família, per sempre 2016.

Agnes, Emma i Joan

022

INTRODUCCIÓ En les següents pàgines podrem veure un recull de textos i imatges del que van ser les falles del passat exercici. En aquesta ocasió, algun dels protagonistes de cada acte ens parlaran per a relatar-nos i expressar els bons moments de les falles del 2016.

Una presentació emocionant carregada de sorpreses i emocions, on els playbacks de grans i menuts seran recordats per sempre; una cavalcada on omplírem els carrers engalanats com els animals que es troben en la pel·lícula del Rei Lleó, arribant a la setmana fallera, on la il·lusió de la plantà, la sempre emocionant entrega de premis, una ofrena vibrant per a acabar en el gran dia del nostre patró, Sant Josep, missa, dinar, cercavila i cremà dels nostres monuments, eixe foc purificador que dóna pas a les falles 2017 amb la mateixa il·lusió i ganes que sempre, nous projectes, nou llibret, nous representants, nou monument... Allà anem!

023

LA PRESENTACIÓ Com puc explicar amb unes paraules el que significa per a un faller la presentació de la seua falla? És sentir que, després de tants mesos d’espera i preparatius, arriba eixe dia tan anhelat. És sentir l’olor de la pólvora, és sentir eixa música que et posa els pèls de punta, és trobar-te amb gent que estima esta festa tant com tu, en definitiva, és començar a viure el món faller des d’eixe dia.

Eixe dia es viu ple de nervis des del principi, perquè cal tindre-ho tot preparat, des de l’equip que s’encarrega de la preparació, perquè isca tot bé, fins a les cases dels fallers, perquè no ens falte res a última hora.

Són molts mesos de preparatius ja que eixe mateix dia també són els play-backs, balls que s’organitzen i s’assagen per a dedicar-los a les falleres majors de les falles i als seus presidents.

Per als fallers les falles no són només els quatre dies del mes de març, són molt més: ens reunim freqüentment per menjar amb bona companyia, per gust de trobar-nos, per a intercanviar opinions sobre els esdeveniments, ens quedem moltes hores per a preparar el decorat i els balls del play-back, en definitiva, ens ajuntem com una gran família al llarg de tot l’any.

La primera gran trobada d’esta gran família és la presentació, un esdeveniment en què treballa molta gent de la falla, des de la gent que assaja i ix en els play-backs, l’encarregada del decorat, els fallers encarregats que se seguisca el guió preparat amb anterioritat, etc...

Ser faller és molt més que posar-se uns dies el vestit, és viure cada instant amb gent que sent el mateix que tu, que t’acompanya en moments alegres i divertits i d’altres amb molts nervis i cansament, però sempre junts.

Amb tot això, no és d’estranyar en absolut que les falles hagen estat considerades patrimoni de la humanitat, perquè sempre es treballa per mantenir la tradició, per fer-ho sempre millor i que els futurs fallers, els nostres xiquets, seguisquen tot el treball que van fer els seus pares.

Eva Álvarez

024

SUPERCALIFRAGILISTICOEXPIALIDOSO Mary Poppins (1964), conta la història d’una família anglesa formada per un matrimoni i els seus dos fills. Dos xiquets molt nerviosos que pretenen captar l’atenció dels seus pares fent la vida impossible a totes les cuidadores que contracten els seus majors. Però de sobte, tot canvia amb l’arribada de Mary Poppins. Una extravagant institutriu que baixa dels núvols amb l’ajuda del seu paraigües com si fos un paracaigudes.

Una cuidadora màgica i cançons amb pegada, van fer que la pel·lícula s’emportara un total de cinc premis Óscar, i quatre nominacions als Globus d’Or, entre altres reconeixements.

Arrel de l’èxit de la pel·lícula, reconeguda per tot arreu del món, s’ha escenificat en multitud de teatres i musicals, i a la Falla Prado també volíem reproduir el famós clàssic de Disney, així que ens vam posar mans a l’obra, per a poder interpretar-lo a la Casa de la Cultura, acte seguit a la nostra presentació.

Sandra fou l’actriu principal. Era fanàtica de la pel·lícula, i se sabia de memòria totes i cadascuna de les cançons, per tant, li ho vam posar molt fàcil. De la mà d’Àlex i Gemma, qui encarnaren el paper dels xiquets protagonistes, Mary Poppins i la resta de protagonistes ens feren passar una estona d’allò més entretinguda. Sense oblidar-nos d’Enric, Gildo, Marc i Eric, que van ser el plat fort de l’obra.

Un muntatge espectacular on es van recrear les escenes més importants de la pel·lícula protagonitzades pels nostres fallers. Un vestuari cuidat fins l’últim detall per a posar-nos a cadascú en el paper que ens pertocava. Moltes lletres de cançons que aprendre, i molts nervis al pensar en l’hora d’eixir a escena, però ben cert és que, amb tot l’abecedari aprés, aquella nit tot va eixir SUPERCALIFRAGILISTICOEXPIALIDOSO. Gràcies a tot el quadre artístic que forma la Falla Prado, i en especial a les mestres, perquè sense elles no podríem aconseguir ser un poc més artistes cada any.

025

ELS REIS DEL PRADO Un trenta aniversari s’havia de celebrar amb magnificència, i més si cap, si els protagonistes del 2016 eren tan especials com els qui vam tindre al Prado l’exercici passat. Juanvi, Agnes, Joan i Emma, què representants més bons hem tingut! Sempre amb el somriure a la boca i amb ganes de passar-ho bé exprimint cada minut.

Van ser els reis de la nostra falla, i quan va arribar el moment d’escollir un tema per a la cavalcada del ninot, vaig fer tot allò que va estar a les meues mans per que se sentiren com a tal. Vam canviar “Falla” per “selva”, “fallers i falleres” per “animals salvatges”, i el resultat va quedar genial.

Tots estaven convidats a la festa, des del més major fins al més menut, des dels elefants fins als flamencs, passant per les zebres, els ocells blancs, lleons, girafes, hienes... Tampoc faltaren Scar, Timón, Pumba, Rafiki i Zazú i com no, per a Nala, Simba, Mufasa i Sarabi teníem un lloc reservat. Un lloc privilegiat des d’on gaudirien de les millors vistes, i des d’on portarien el control de tota la selva. L’escaló més alt de la nostra carrossa era ocupat per les nostres falleres majors, i els seus acompanyants hi eren ben a prop, per que no se’ls escapés cap detall, i perquè no els faltés de res.

A les deu del matí vam començar el procés de caracterització i maquillatge, quasi tres-cents fallers disposats a desfilar pels carrers de Tavernes i lluir les disfresses que amb il·lusió havien preparat per al gran dia. Molta feina, i molt que agrair a totes aquelles persones que van estar al meu costat prestant-me la seua ajuda. Als fallers i falleres que al llarg de la setmana entraven al cassal a hora de berenar i eixien d’allí a les tres de la matinada. A eixes ànimes encoratjades que dibuixaven, pintaven, repassaven, tallaven i apegaven per que la crítica local fora ben bonica. A totes elles gràcies, perquè no haguera aplegat a temps si no haguéreu estat al meu costat.

Menció especial a Laura, Carol, Vicky i Purín, per la paciència que vau tindre amb mi i per fer-m’ho tot ben bonic malgrat el poc temps. Gràcies!

Millor carrossa 2016 Tant d’esforç va obtenir el seu fruit, i ens alçàrem amb el premi a la Millor Carrosa de les Falles 2016 de Tavernes. Una carrossa feta per les mans dels més artistes de la falla, l’equip “Secreto-Ghost” ens va regalar una obra d’art, i el jurat ho va saber valorar.

El llistó està molt alt, però estic segura que enguany tornareu a sorprendre’ns amb una carrossa igual o millor. Enhorabona artistes!

Alba Estornell

026

UNA GRAN SETMANA FALLERA Quan encara no ens ha donat temps a deixar-ho tot al lloc que correspon i la casa comença a tindre un ambient faller, quan els diumenges, el que més ens agrada és dinar al casal, quan les visites al nostre local faller són més que habituals i les activitats a la nostra falla van agafant força, és l’indici que la nostra “Gran setmana fallera” està a punt de començar.

Arriben els mesos de febrer i març de 2016. Acabem de participar en la nit d’albades i la cavalcada del Ninot ha sigut tot un èxit. La comissió ha sigut l’encarregada de dur a terme eixa gran desfilada de color amb el títol de “El rei Lleó” i l’equip d’artistes, que han fet una carrossa més que espectacular, han aconseguit que la Falla Prado haja obtingut el guardó a la millor carrossa, la guanyadora!

Prompte el nostre pavelló comença a créixer ben amunt, eixe dia que una bona colla de fallers han decidit fer costat i participar en el seu muntatge. Sabem que no és una tasca fàcil i totes les mans són benvingudes per tal que ajuden a fer que, en breu, tinguem enllestit el nostre punt de trobada.

Com cada any, se celebra la Crida, l’acte en què la Fallera Major de Tavernes dóna la benvinguda a la gran celebració dels valencians. Les seues paraules des del balcó de l’Ajuntament i l’olor de la pólvora com a remat ens indiquen que estem de festa i que en una setmana, la música, els trons, el colorit dels vestits de valenciana i l’alegria ja estaran als nostres carrers.

Arriba l’exposició del “Ninot indultat” i després el tan esperat concurs de paelles, que és quan les nostres colles falleres gaudixen al màxim i opten al primer premi perquè, encara que sol ser un poc difícil, tenim molts bons cuiners! Eixe dia tenim ganes de festa i ja se´ns desapareixen una gran quantitat de tiquets a la barra habilitada

quan ens fem la tan típica cassalla i la cervesa. Alguns ens en tornem a casa ben cansats, però satisfets de passar-ho bé, mentre que uns altres encara estan, al cent per cent, fent costat a la festa que continua fins el sopar.

A l’endemà, fem activitats per als més menuts, eixos que no es cansen mai d’estar al voltant de la falla i sempre amb un coet a les mans; eixos que, per no parar de jugar amb els seus companys fallers, ni se’n recorden que també han de menjar; en fi, eixos que, sols veient-los com gaudixen de la festa, ens estimulen a moure motors i a buscar contínuament noves activitats per a ells, perquè són els més menuts.

I per fi arriba la gran setmana!

Al llarg de tots els dies hi ha programats molts actes en els quals es pot participar i entre ells cal destacar-ne alguns que, en el 2016, han sigut els més lluïts per la seua rellevància o per la massiva participació.

També el 2016 hem tingut una grata notícia i ha sigut tot un orgull rebre uns dels premis que atorga la Conselleria a l’ús del valencià dels llibrets fallers. En aquesta ocasió ha estat el 49é premi. La gent del Prado es desplaça fins a València per recollir el banderí que ho certifica i estem ben contents perquè en els últims anys totes les falles de Tavernes n’obtenen.

Comencen a veure’s els xiquets per la plaça, els ninots escampats que formaran part dels nostres monuments, els fallers que ja van preparant el que serà l’esperada nit de la “plantà”, sorolls, olor de pólvora…. en fi, el tan esperat ambient faller .

027

mis, però el vertader guardó el tenim en el moment que tota la comissió fallera comença la desfilada. Ens ho passem d’allò més bé, perquè el dia del lliurament de premis és un dels més esperats i tots hi demostrem una bona germanor. En acabar, una gran cercavila va recorrent la resta de falles de Tavernes per felicitar-nos mútuament.

Divendres anem a una altra despertada amb bona cosa de soroll quan esclatem els coets i, per cert, molt ben acompanyats per la nostra xaranga. Així fem ganeta per degustar eixa xocolatada tant característica dels dies de falles. Després tenim esmorzar i dinar al pavelló. Aquest any 2016 ens hem pogut esplaiar un poc més perquè la nostra no era de les primeres falles en eixir cap a l’ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats. El cansament en les cares ja va reflectint la festa de la nit anterior, però els fallers, tant dones com homes, llueixen més que mai, elles cobertes amb les mantellines com requereix l’acte i amb el ram de flors per oferir-lo a la nostra patrona.

Personalment, crec que l’ofrena és un dels actes que més ens agrada a una gran majoria. Quan arribes al punt de trobada, en l’encreuament entre el carrer La Mar i el carrer la Barca, la cosa encara va bé i continues desfilant al llarg del que queda de carrer fins a l‘Empedrat. Però quan arribes al carrer Major i veus tanta gent allí observant la nostra comissió, a mesura que vas acostant-te a la Plaça Major, l’emoció va apoderant-se de tu i sempre alguna que altra llagrimeta se t’escapa. Simplement... sentiments d’una fallera.

Les despertades són uns dels actes que més agraden als nostres fallers, però enguany hem tingut una novetat: la primera “Despertada de perols i cassoles” ha resultat tot un èxit entre els xiquets i els grandets que alegrement han recorregut bona part del nostre poble per fer-se notar entre el veïnat que encara s’està dessonillant. En acabar, al nostre pavelló ens espera la primera xocolatada i, a continuació, les activitats de “Zumba” que per a eixe dia estan programades.

A l’endemà, la gent que participa en la “plantà”, encara ultima alguns detalls: una mostra d’escrits per fer crítica i obtenir el premi local a l’ús del valencià s’instal·la al voltant dels monuments i una xicoteta decoració s’ha col·locat al pavelló. En breu els diversos jurats visitaran el Prado. Enguany hem rebut el cinqué premi del monument gran i el quart premi del monument infantil.

Sempre fem acte de presència a la Plaça de Major i esperem sentir que la nostra benvolguda falla obté un dels primers pre-

028

En acabar l’acte, fem una de les cercaviles més divertides i les dones no perden ni un moment en llevar-se les mantellines i alguna que altra sol canviar-se el calcer per anar un poc més còmoda. Després ve bé una xarradeta al pavelló, però ràpidament cal anar a canviar-se, ja que és l’última nit de falles abans de la “cremà” i ens espera una revetla diferent i divertida. Eixa nit la “macro” disc mòbil amb la presència de Santi Bertomeu és tot un èxit: canons de foc, globus, pirotècnia, colorit, música, diversió, però que molta diversió, i el pavelló de gom a gom, amb gent que busca gaudir i sens dubte, aconsegueix passar-ho la mar de bé!

Finalment arriba el nostre dènou de març, “Sant Josep”, i en aquesta data fem també la nostra última despertada i xocolatada del 2016.

A la matinada, i després de la cercavila amb el soroll dels masclets i un bon desdejuni amb xocolate i dolços, els fallers i les falleres tenim el temps just per a vestir-nos amb els vestits de gala i acudir a missa en honor a Sant Josep. Aquest dia és únic i ben peculiar, perquè solem experimentar una mescla d’emocions que s’ajunten amb el cansament acumulat dels dies viscuts de falles.

Acabada la missa i després de la tradicional mascletada, és un goig el dinar de germanor al pavelló i, sense adornar-nos-en, ja estem preparats per fer la darrera cercavila, una de les més divertides i participatives per als nostres xiquets i no tan xiquets.

I en tornar, ja ha arribat l’hora de la “cremà” del nostre monument infantil. Els encarregats enllesteixen els preparatius mentre les nostres falleres majors i els presidents junt a les seues respectives famílies no deixen d’observar la falleta, com si volgueren retardar el que ja és imminent. Obri pas a l’acte un bon Castell de focs artificials i, en un tres i no res, la fallera major infantil encén la traca que convertirà en flames el monument infantil del 2016.

A continuació, sopem al pavelló i en breu els encarregats tornen a estar de preparatius a la falla gran. En visitar-nos la Fallera Ma-

jor de Tavernes i la seua cort, sabem que ja toca el torn al nostre monument. Novament les falleres majors i els presidents tornen a estar al voltant de la falla. Un castell de llum i soroll dóna pas a la “cremà”, i en pocs moments les flames consumeixen els ninots i les cendres queden enmig del Prado com a record de les festes que hem viscut.

Les falles del 2016 romandran en el record de tots els membres d’aquesta comissió però, sobretot, en el cor dels màxims representats de la Falla Prado: Agnes Sales i Hervàs i Juan Vicente Sansaloni Vila; Emma Enguix i Navarro i Joan Ferrús i Palomares.

Acabem contents i cansats la setmana grossa de les falles del 2016 i de seguida ja comencem a pensar com seran les del 2017.

Inma Perales i Gascón

029

JA SOM PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT!!!!

Molta gent creu que les falles són tres dies a l’any i sols per als fallers, però no saben que aquesta festa valenciana duu al darrere molta feina, activitats diverses realitzades durant tot l’any, i, sobretot, i molt important, gràcies a diversos oficis relacionats amb elles podem gaudir de la festa dels valencians per excel·lència, oberta a totes les persones que vulguen participar-hi.

Comencem l’any faller amb l’última cendra del monument, ja que en eixe moment ja estem pensant i maquinant tot allò que farem durant l’any següent.

Com hem pogut observar en pàgines anteriors, són diverses les activitats que realitzem durant tot l’any al nostre casal.

Un dels primers esdeveniments de gran importància, és la cridà telefònica a les xiques que seran les màximes representants de la nostra falla, és a dir, falleres majors per al pròxim exercici faller que s’acaba d’encetar, i que després continuarà amb la corresponent demanà i proclamació, actes protocol·laris i molt esperats per a qualsevol fallera.

Com en tota falla, al nostre casal, no sols es realitzen actes protocol·laris, sinó que també es realitzen activitats lúdiques i divertides, tan per als més grans de la falla com per als menuts, com per exemple: les festa flamenca, Halloween, el Pare Nadal i, enguany, com a novetat, la primera batucada al Prado, sense deixar–nos la gastronomia de costat, fent de les torrades de carn, un moment de germanor entre els fallers al carrer del nostre casal.

Passat l’estiu i després d’haver carregat forces, comencem a

preparar un dels actes més esperat i que més agrada com és l’exaltació de les nostres falleres majors i presentació de les respectives corts d’honor. Per aquest acte tan especial, es posen en marxa diferents grups de treball per tal que isca tot perfecte, com són muntadors d’escenari, protocol, decorats i, com no, el quadre artístic encarregat de fer–nos una agradable estona mostrant–nos els millors vestuaris i balls que amb molt de treball i sacrifici ens han preparat.

Però no tot acaba ací, ja que els fallers sempre estem ideant i pensant.

Una vegada acabades les exaltacions de les diferents falles de Tavernes de la Valldigna, venen molts altres actes com són les presentacions dels diferents llibrets fallers, la Cavalcada del Ninot, on omplim els carrers de colors amb les diferents disfresses i amb una gran i divertida crítica i sàtira, acompanyades amb unes magnífiques i espectaculars carrosses. Després ens apropem a la setmana i que millor que la fallera major de Tavernes ens faça la Cridà des del balcó de l’ajuntament convidant–nos a tots els fallers i no fallers de la ciutat i dels pobles del voltant a participar a la millor festa dels valencians: les falles.

Cal remarcar i donar les gràcies a persones de molts oficis diferents que, fan possible que les falleres i els fallers puguen dur a terme aquesta festa tan valenciana.

Gràcies als artistes fallers posem dos monuments en cada falla; i com no, sense els indumentaristes i orfebres, les falleres i els fallers no podrien lluir els millors vestits valencians. També són partícips les bandes de música, on posen les millors bandes sonores en cada acte faller. I com tota festa valenciana, gràcies als pirotècnics, per fer els coets per a les despertades, les mascletades i, sobretot, per poder fer del dia 19 de març, una magnífica nit del foc, on cremem els nostres monuments per tal de donar punt i final a un magnífic any faller per i donar la benvinguda a un altre, que serà igual o millor del que hem acabat.

Totes aquestes raons són el motiu perquè el passat 30 de novembre de 2016, al voltant de les 12:30h, els membres de la UNESCO reunits a la ciutat d’Adís Abeba (Etiòpia) declararen les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Enhorabona a tots els fallers i falleres que han fet possible que aquesta festa haja sigut reconeguda per la UNESCO i enhorabona a tots els valencians i valencianes.

I, com no, moltes gràcies a tots els oficis implicats en la festa fallera, per continuar fent més gran aquest món. Àngela Talens Torres

030

RECORDATORI 2016

031

032

033

034

035

036

AIRE, TERRA, AIGUA I FOC FAN A LES FALLES BON JOC Quan ve el mes de març i acaba l’hivern, la brisa i el vent purifiquen l’aire, el tarongerar floreix evitern i ens sentim renàixer amb sa dolça flaire.

Desperta la terra de la letargia broten fulles verdes, brosten els troncs secs i el nostre esperit sent més els batecs i anhelem la festa, el goig, l’alegria.

L’aigua de la pluja que espere amb clemència que passen uns dies, que plantem les falles, que als casals i places de tota València gaudim entre amics compartint rialles.

A les despertades els fallers s’apleguen, van de cercavila i tiren coets.

Amb el fum del foc fàcilment s’enceguen i a la brusa nova es fan foradets.

La música sona i l’aire s’impregna de l’olor de pólvora, de balls i de jocs.

A la nostra terra la germanor regna quan les altes flames encenen ninots.

Tenim a punt l’aigua quan la falla crema i acabem la festa amb castells de focs.

Amb la força immensa dels quatre elements al llibret del Prado tots hem celebrat que les nostres FALLES, festes excel·lents, són ja PATRIMONI DE LA HUMANITAT. Rosa Magraner i Grau

037

TERRA

038

L’ELEMENT TERRA COM A MOTOR DE L’EVOLUCIÓ HUMANA

E

ls quatre elements (la Terra, l’Aigua, l’Aire i el Foc) van ser considerats en l’antiguitat com les rajoles de l’Univers i de l’estructura bàsica de l’home. En la civilització occidental Empédocles a l’Antiga Grècia (anys 493-433 a. de C.) va afirmar que la Natura té quatre elements o arrels i els va denominar terra, foc, aire i aigua. Són la base material i eterna del Món i es mouen per l’acció de dues forces primitives, l’Amor i Odi. Seran per tant generadors de l’Univers i de tot el que s’hi esdevé.

Hipócrates (460-336 a. de C.) ampliarà la teoria dels quatre elements i els relacionarà amb quatre humors, els líquids del cos: sang, bilis groga, bilis negra i flegma. El seu equilibri donarà lloc a un individu saludable, però amb el predomini d’un es creen temperaments en l’home: sanguini (optimista, sociable i animat), colèric (amargat, impulsiu i irritable), malenconiós (pessimista, trist i reservat) i flegmàtic (impassible, apàtic i controlat).

Quatre personalitats que servien perquè els savis explicassen els conflictes i problemes de la humanitat a través d’una metàfora universal. En lloc de comportaments, habilitats, pensaments, i sentiments es prenia com a base l’afecció dels quatre elements.

No obstant, i des del punt de vista pràctic, del dia a dia, de l’evolució humana a través del temps, l’home va plasmar i identificar l’element Terra amb el medi físic, amb funcions i valors diversos i fonamentals per a la Humanitat.

Així, per un costat, l’home conceptua la terra des d’un punt de vista material i físic, és el lloc sobre el qual ens movem i vivim. Aquesta Terra li ha facilitat la vida, la seua fertilitat li aporta els bens materials que li calen per a la nutrició: fruits, caça... un conjunt de productes per a satisfer les necessitats bàsiques. I la Terra es convertia des de l’alba de la humanitat en el centre, no solament com a mitjà de subsistència, sinó també com a suport de sensacions: toquem, assaborim, captem olor, veiem i sentim amb els nostres ulls i orelles tot un conjunt de realitats i fenòmens naturals.

L’homé des dels seus orígens intentarà controlar-la i ho farà primerament a través de l’agricultura i del domini de tècniques de cultiu amb els quals es proveiran els primers grups estables d’éssers humans. Paral·lelament, amb el sedentarisme, la caça es substituirà en part per la ramaderia, domesticant les espècies que poden donar carn, llet i llana de forma immediata. I amb açò evolucionem.

Les primeres evolucions-revolucions de la Humanitat es palesaran amb els primers pobles agricultors i ramaders i aquesta primera evolució portarà al progrés social i econòmic: seran aquests pobles els primers a entrar en la Història, amb els avantatges afegits de l’inici del comerç, que serà en aquest temps un simple intercanvi de producte entre grups.

Aqueixes activitats bàsiques portaran conseqüències en el territori: les primeres modificacions en el paisatge, que comença a canviar amb la transformació de les terres per al cultiu o pasturatge.

Comença l’evolució cap a l’home actual, però cal citar un segon factor on la Terra se’ns apareix com a generadora del pensament, de valors espirituals, clau també en l’evolució humana.

039

TERRA

040

L’home, que havia començat la socialització i l’adquisició de valors culturals amb el llenguatge sorgit al voltant del foc (cas de Bolomor), progressarà l’evolució com hem dit amb el desenvolupament agrícola i ramader, i amb el sedentarisme naixen les primeres ciutats. Això comporta noves formes de vida, una vida en col·lectivitat, però també reflexions sobre la pròpia realitat: sorgeixen preguntes al voltant de l’Univers, els fenòmens atmosfèrics, fins i tot sobre l’origen dels fenòmens que provoquen grans destruccions, terratrèmols i volcans. I són tema en els quals l’home és capfica.

L’home observa l’incessant pas del dia a la nit i la successió ininterrompuda de les estacions, i com la Terra vària, canvia, passa d’un temps fred a un temps càlid. Observa els cicles de la Natura, és pregunta, reflexiona i intentarà donar-ne explicacions. És una evolució del pensament, de la pròpia consciència com espècie influenciada pel medi on viu, i això impulsarà el naixement dels distintes visions cosmogòniques amb les primeres interpretacions religioses sobre l’ésser humà, perquè l’home cerca la resposta a la creació del Món i de l’Univers.

Des de l’home de les cavernes fins a les primeres civilitzacions avançades, cas dels sumeris, egipcis o els grecs, van prenent forma els mites com a formes inicials del fet religiós. Les respostes es donen amb relats on els déus són protagonistes, són els generadors de successos naturals incompressibles per als coneixements dels primers temps. I els mites afavoriran el naixement de creences col·lectives, seran la base dels primers trets culturals religiosos dels grups humans i, com a conseqüència, fan que grups humans prenguen consciència de ser un mateix poble per compartir uns mateixos trets cosmogònics.

La relació Terra-Mite és fa ferma des del moment en què els déus són identificats amb les forces de la naturalesa, almenys les mes habituals (pluja, vent, llamp, tempestes..), i per això els déus condicionen els grups humans.

Com hem dit, aquest fenòmen cultural dels mites al llarg del temps, i amb la mateixa evolució, donarà lloc al naixement de cultures diverses segons la seua explicació cosmogònica sobre l’Univers. I amb el naixement de les cultures, i sobre tot en l’observació dels cel i dels seus fenòmens, dura com al naixement de la filosofia, l’astronomia, els matemàtiques, la física i fins i tot la química.

I totes aquestes ciències, amb el pas del temps, seran claus d’una evolució humana que contínua els nostres dies i sobre la qual, i del seu esdevenidor, hi ha teories diverses, fins i tot hi ha que afirmen que l’espècie humana ha deixat d’evolucionar.

I ha deixat d’evolucionar, afirmen, perquè ha desaparegut la selecció natural pels avanços de la medicina, o per la mescla genètica en un Món superpoblat i supercomunicat, mentre altres postures diuen que són els avanços en la tecnologia les que impulsen l’evolució, que podria arribar a ser fins i tot més selectiva si la ciència permetés triar els trets genètics dels fills.

Siga com siga, aquella concepció de Terra del principi de les civilitzacions no té res a veure amb la concepció del Món i l’Univers actual, amb els avanços espacials i amb ulls en forma de grans radiotelescopis que ho escodrinyen tot. Han passat moltes coses fins arribar al segle XXI, però ningú no pot negar que va ser la presa de consciència de l’element Terra qui ho va iniciar tot, esdevenint una fita clau en l’evolució com espècie.

Miquel Joan

041

AIGUA

042

DAMA D’AIGUA

T

emps era temps que els iaios contaven històries al portal de casa. Els néts no ens ho créiem tot. Tant era així que el meu iaio Jaume em va portar al Clot de la Font. Una dona transparent, de cabell llarg i blanc com la neu, alta, delicada, molt ben feta i amb un vestit d’aspecte medieval es va presentar com Deune, l’autèntica dama d’aigua del Clot. Sense més preàmbuls va comentar que hi havia quatre dames d’aigua a la Valldigna: una a la Fontarda, una a la Font Gran, una altra a l’Ull del Bou i ella mateixa.

Totes primer havien estat fades d’aigua, nimfes de riu, fins arribar on eren ara, senyores de l’Aigua. Li vaig preguntar, mig enganxant-me , què era una fada d’aigua. Eren les fades que acompanyen els bombers en les seues delicades faenes respecte a l’ús i servei per al bé de l’aigua. Sense aturar-se m’explicà que les nimfes regulaven l’aigua de la terra gràcies als rius, perquè no fóra atacada pel foc, i que formaven part del Consell Atmosfèric Superior, l’organisme que decidia on havia de ploure. En aquell moment jo tenia deu anys i no entenia com funcionava l’escalfament del Pacífic. De sobte, va començar a contar-me la història dels quatre elements. Una bella història que no he oblidat mai.

En principi tot era i sols era Foc. Aquest Foc ho dominava tot, era com un sol més. Però decidiren apagar-lo pels mètodes que ara coneixem, bufant, amb el Vent. Tirant arena nasqué la Terra. I amb les bombes d’aigua, l’Aigua. Les bombes que ho aconseguiren, eren meteorits plens d’Aigua i vida. Inundaren les tres quartes parts del planeta, i una part fou per a la Terra. La vida nasqué de les nostres amigues Oceàniques, que vivien dins de l’aigua més profunda, i anaren eixint cap a la terra, acompanyades per les nimfes que controlaven que tingueren aigua per a no morir, per a viure. A la vegada l’Atmosfera feia ploure per mantenir el foc a ratlla. Em contava Deune que per això les persones i els animals, així com les plantes, estem compostos per molta aigua. Nosaltres quasi el noranta per cent, i el deu per cent restant de carbó, com a record de la batalla guanyada al Foc. Però quina era la funció del Vent? –va continuar. És l’encarregat de portar l’Aigua en forma de vapor, els núvols, cap on estan les necessitats per a dominar el foc i el seu aliat, el Sol. On guanyen, fan desert i cremen els animals, les plantes i les persones. Ens costa molt lluitar allí, i és on trobaries les dames d’Aigua més expertes, als Oasis.

Ara entenc per què els bombers són tan apreciats. Són els que guanyaren al foc, i sense ells no comencen les Falles a cremar-se. Tota la gent els aplaudeix. I certament ajuden moltíssim a les persones. Clar que sí! –va afegir Deune–, el seu nom ve de les bombes d’aigua inicials que apagaren el Foc: els meteorits. I mira com les màquines que trauen l’aigua de les profunditats de la terra es diuen també bombes d’aigua.

Aigua, aigua... quina paraula més difícil de pronunciar de menuts. De menuts soleu dir “ma”. Quan els infants diuen “ma” els porten un petit biberó amb aigua. Però és tan difícil de dir que per això li digueu auia, aiga, aigo, moltes formes. Ma és precisament la paraula que tenen els àrabs per a dir aigua. Que fàcil! Ells han fet molt pel domini de l’aigua a la Valldigna. Venien del desert on encara la lluita contra el foc es donava tots els dies. Feren les sèquies, els assuts, les sènies o bòries, els canalets, els safareigs, en fi, totes les formes de domini de l’aigua contra el foc.

Jaume Talens i Rodriguez

043

FOC

044

EL DESCOBRIMENT DEL FOC I LA IMPORTÀNCIA DE LA COVA DEL BOLOMOR EN EL SEU ESTUDI

E

l foc ha tingut un protagonisme important al llarg de la història de la humanitat, únicament minvat pel descobriment i la generalització, en les zones mes desenvolupades del planeta, d’altres tipus d’energia. És font de calor, permet coure els aliments i produeix llum, per la qual cosa, al voltant del foc es genera i es desenvolupa la vida, fins al punt que la paraula llar fa referència no sols al lloc concret a on es realitza la combustió, sinó a un espai domèstic o a la família mateixa.

Se sap molt poc sobre com es va produir el descobriment del foc. De fet, una de les qüestions més debatudes entre els especialistes és determinar en quin moment l’home va passar d’usar i conservar el foc —generat de forma natural— a produir-lo i controlar-lo a voluntat. Les característiques d’aquest procés, són desconegudes; encara que, amb molta probabilitat, el descobriment del foc va estar relacionat amb l’aprofitament dels incendis provocats per causes naturals.

L’ús del foc controlat va permetre, als homínids descobridors d’aquesta nova tecnologia, desenvolupar una sèrie d’avantatges adaptatius, amb avanços importants en les formes de vida i en les estratègies de subsistència.

Com a font de calor, va afavorir una disminució de les malalties relacionades amb el fred i una millora en les condicions de l’hàbitat que, alhora, va quedar protegit dels predadors.

A més, la cocció d’aliments va proporcionar una millora en les qualitats nutricionals d’alguns d’ells — eliminant-ne paràsits i toxines— i va facilitar la digestió d’uns altres, fins al punt que s’ha suggerit que aquest tractament tèrmic va contribuir a la transformació dels enzims estomacals dels homínids. L’ús regulat del foc degué facilitar la conservació d’alguns aliments mitjançant, per exemple, el fumatge. També es va convertir en un element decisiu no sols en la defensa contra determinats animals, sinó en el desplegament i, el que és més important, en la planificació d’estratègies de caça.

En aquest sentit, l’aparició de la tecnologia del foc i la seua generalització tingué unes implicacions culturals de gran rellevància, i transformà els campaments, com la Cova del Bolomor, en importants centres socials de transmissió de coneixements. L’activitat entorn a les llars va augmentar al veure’s prolongades les hores de llum, fent possible dedicar més temps a planificar el treball, a distribuir tasques i a afavorir, en general, la comunicació i l’intercanvi d’idees. De la mateixa manera, el foc facilità el desenvolupament dels vincles socials entre els membres del grup i, molt probablement, l’aparició del llenguatge, característica fonamental del comportament humà desenvolupat.

La investigació duta a terme a la Cova del Bolomor ha aportat una informació valuosa sobre l’aparició del foc controlat al sud d’Europa, almenys des de fa 228.000 anys, encara que hi ha evidències que assenyalen la presència de foc en nivells més antics, encara no excavats en extensió. En l’actualitat han sigut excavades un total de 15 llars, procedents dels nivells II, IV, XI i XIII. Totes elles presenten característiques semblants, amb dimensions que varien entre 0,5 i 1,3 metres. Principalment es situen sota la visera de l’abric i prop d’aquesta, per tal de facilitar l’evacuació del fum i delimitar un espai dotat de llum i calor, on es duien a terme les activitats relacionades amb l’ús del foc, com el processament dels aliments i la preparació dels útils de pedra. Es tracta, en tots els casos, de llars de curta duració, que serien enceses només una vegada. Aquest fet s’ha de relacionar amb el tipus d’ocupació, que estaria caracteritzat per la presència de grups humans de forma recurrent —encara que amb ocupacions distanciades en el temps— durant breus lapses temporals, probablement de pocs dies.

Bolomor és, per tant, no sols una de les evidències més antigues de l’ús controlat del foc a Europa, sinó que, des del punt de vista del procés evolutiu i tecnològic, és l’únic jaciment conegut amb un registre de l’ús del foc que comprén més de 250.000 anys, la qual cosa el converteix en un dels millors llocs per a entendre l’origen i el desenvolupament de la tecnologia del foc al paleolític.

L’equip investigador de la Cova del Bolomor

045

AIRE

046

AIRE

L

’aire és essencial per a la vida. Aquest element compost per gasos entre ells l’oxigen, ens és necessari per a respirar, per a fer foc... Forma part del cicle de la creació; la fotosíntesis en les plantes no es produiria, sense l’aire el planeta seria com una gran pedra, inert, sense vida.

Des de temps immemorables, l’home ha intentat dominar el vent. A la mitologia grega trobem la referència a Ícar que en el seu afany per volar va crear unes ales de cera. Prou més tard fou el gran Leonardo da Vinci qui a l’igual que Ícar va fracassar en l’intent construint-ne, unes de fusta. Fins a l’era moderna tota iniciativa per conquerir el cel i dominar el vent va resultar infructuosa. Els primers invents en aconseguir aquest propòsit foren:” Els globus aerostàtics, els zepelins i els primers avions”. Tot un avanç aquests xicotets descobriments amb que Juli Verne ens feu somniar i viatjar a la lluna, a través dels seus relats que.

Aire i vent, la inspiració de molts poemes, cançons i obres d’art. Protagonista de moltes històries; bé que ens narren tragèdia quan ens parlen de la forma més virulenta que adopta el vent: els temibles tornados i huracans. Aire i vent fet passió pels qui persegueixen eixa imatge esgarrifosa i d’una força immesurable. Tantes vides s’endú arrastrades dintre d’eixe bucle, tant devastador i que al mateix temps atrau com un imant a no apartar la mirada i mantenir-la fixa cap a eixe fenomen.

La part amable però, és la que inspira la creació d’art, la que assisteix a un part on el nadó és un quadre, una escultura, una làmina, un poema o una cançó... Grans pintors com Van Gogh utilitzaren el vent i l’aire com una “musa” per a les seues obres. El moviment dels arbres ballant al compàs de la força del vent. El cantautor Raimon li va dedicar una cançó “Al vent” i el recent premi Nobel de literatura, Bob Dylan, va escriure la lletra d’una cançó també pensada en ell: “ Escolta-ho en el vent”. És curiós com quelcom que no veus, que no pots tocar, però que ho sents i ho pots escoltar; pot tindre tanta força i produir situacions tan encontrades. Devastació i inspiració per a crear.

Un vent suau ens pot acariciar el rostre i provocar un somriure. Un vent huracanat ens pot arrossegar cap un abisme del que mai no podrem retornar. Amb la cara al vent i escoltant allò que ens diu, tanquem els ulls i imaginarem els mons de Verne...

Al vent batega les rames que el tronc sosté.

Immòbil, fort i resistent es mostra ell front la tempesta.

Rarament recorda un temporal com aquest, fins i tot ha portat neu.

Existeix gràcies a la terra que cuida les seues arrels, a l’aigua que colma la seua sed, evita el foc que pot acabar amb ell, fa bocanades, cadascuna més profunda que l’anterior. Li fa por que aquesta siga l’ultima i no aplegue a veure altra tardor...

Noe Alberola i Elena

047

TOCANT EL BUIT Enric Marco No hi ha res més lluny de la intuïció humana que el concepte del buit. A la natura tot sembla estar ple d’alguna cosa. Els rius i la mar estan plens d’aigua, l’atmosfera que ens envolta està plena d’aire, les muntanyes, de roca i l’interior de la Terra sembla estar feta de foc, a la vista de com es comporten els volcans. Aquesta diversitat de materials i d’interaccions entre ells no era fàcil d’explicar per als savis d’èpoques antigues i el procés intel·lectual per arribar a explicar-los ha estat llarg i tortuós.

Els primers filòsofs grecs, els anomenats presocràtics, van buscar, a partir del segle VI aC, l’element primordial del qual estaria format l’Univers, l’arkhé.

Tales de Milet (635 aC) deia que l’aigua és l’origen i l’essència de totes les coses. És l’element que dóna la vida i sense el qual aquesta no és possible. Ho veiem al mar, en el naixement dels xiquets, en el creixement de les plantes.

Anaxímenes (585 aC) pensava, més bé, que l’element essencial és l’aire del qual han de nàixer totes les coses humanes i divines pel doble procés de condensació i rarefacció (la condensació produïa els núvols, l’aigua i la terra, i la rarefacció el foc).

Xenòfanes (570 aC) aprofita les idees d’Anaxímenes i hi afegeix l’element terra per afirmar que tot prové de dos estats extrems, terra i aigua, que representen principis naturals oposats, allò sec i allò humit. Segons la combinació d’aquests dos es podria explicar qualsevol element de la natura. L’arkhé, seria doncs, una espècie de fang primordial.

Heràclit d’Efes (544 aC) sembla que identifica el primer principi com el foc, però caldria pensar-ho més bé com una metàfora d’allò movible i amb canvi constant.

Empèdocles, cap a l’any 450 aC, va arribar a la conclusió que l’Univers estava de fet compost per aquests quatre elements i que en una combinació variable es podria explicar la diversitat observada en la natura.

Aquesta senzilla teoria, en principi, només s’aplicava al món físic dels objectes terrestres, un indret on el canvi és constant i el moviment és en línia recta. Més amunt de la Terra, en el que els grecs anomenaven món supralunar, els mons dels planetes, el Sol i les estrelles eren d’una natura diferent. Aristòtil va proposar que eren formats per un element nou, l’èter o quintaessència, que era immutable, només permetia moviments circulars, omplia tot el cosmos i formava els astres.

Experiment de Torricelli

048

Otto von Guericke i les esferes de Magdeburg

Tanmateix, tots els savis d’aleshores no pensaven igual. Un altre corrent filosòfic proposava una idea ben diferent per explicar la diversitat natural. Així, Leucip creia que la matèria estava composada per entitats menudes i condensades, els àtoms, però s’atribueix al seu deixeble, Demòcrit, el desenvolupament de la idea, en donar-los unes propietats especials com a entitats invisibles, sòlides, indivisibles i en moviment continu en l’espai buit al seu voltant. Havia d’existir, per tant, molt d’espai sense absolutament res a dins, sense ser omplit per res.

Aquestes dues visions antagòniques del món físic va portar de cap els filòsofs naturals durant segles. I, si bé la teoria dels quatre elements més un va guanyar la partida en tractar d’explicar les propietats del món fins ben avançat el segle XVII, al final, com tots sabem, la partida la guanyà la teoria atomista.

I és que aquesta idea del buit causava calfreds als científics medievals. Com podria existir un buit sense ser omplit directament per les substancies dels voltants? La natura havia de tindre mecanismes per rebutjar l’aberració de les zones buides de l’Univers. En tot moment tot havia d’estar ple d’alguns dels cincs elements o de la mescla d’ells. Era la teoria de l’Horror Vacui, l’horror del buit.

Tanmateix tot va canviar de la mà d’Evangelista Torricelli. Aquest físic italià va aconseguir demostrar experimentalment que el buit existeix i que la natura el crea de manera senzilla i contínuament sense espantar-se. Torricelli era un gran admirador de l’obra de Galileo Galilei. De fet en fou deixeble durant els últims mesos de la seua vida, quan el físic de Florència vivia arrestat al seu domicili després de la condemna de la Inquisició per les seues obres.

Dos anys després de la mort del seu mestre, l’any 1644, Torricelli va fer un experiment ben senzill que deixà els científics impactats. Agafà un tub de vidre ben llarg tancat per un 049

extrem i l’omplí de mercuri fins a dalt de tot. El tapà amb el dit i el girà sobre una cubeta plena també de mercuri. Al contrari del que podria esperar-se, la columna de metall líquid no es buidà sinó que només baixà una mica fins quedar-se aturada a 76 cm d’altura.

Quina era l’explicació del fenomen? Per què el tub de mercuri no es buidava fins a baix? I què hi havia en l’espai buit de la part superior del tub?

L’experiment de Torricelli demostrà que l’aire pesa i que sosté la columna de mercuri. Aquesta no baixa perquè la pressió atmosfèrica espenta el mercuri cap amunt, però només és capaç de pujar-lo fins a l’altura de 76 cm. A més a més afirmà que a la part superior del tub no hi ha res de res, només hi ha buit.

No hi ha, per tant, cap horror al buit, sinó que la natura el crea contínuament.

Una admiració creixent recorregué Europa arran de l’experiment de Torricelli.

El filòsof francès Blaise Pascal quedà intrigat i volgué anar una mica més enllà per tractar d’entendre el fenomen. Es plantejà que, si de veritat era el pes de l’aire el que sostenia la columna de mercuri, en el cim d’una muntanya el mercuri arribaria a una altura més baixa, ja que hi ha menor quantitat d’aire damunt.

Però la pujada al Puy de Dôme, un volcà apagat situat al centre de França, hauria de ser tota una odissea llavors, així que hi envià el seu cunyat Florent Perier. A una altura d’uns 1500 m observà com el nivell de mercuri arribava només a 68 cm, huit centímetres per sota del valor assolit al nivell del mar. Per tant, l’aire pesa però dalt d’una muntanya pesa menys perquè n’hi ha menys quantitat.

Aquest experiment demostrà, a més, que l’atmosfera té un grossor finit, que no s’estén indefinidament en l’espai com es pensava aleshores. Si la columna de mercuri a nivell del mar arriba a 76 cm, a 68 cm a 1500 m, i a 57 cm a 2500 m, una simple extrapolació matemàtica ens confirma que a 10.000 m la pressió atmosfèrica serà ben pròxima a 0 cm. És a dir, tot el mercuri de la columna haurà caigut.

En realitat ara sabem que l’atmosfera arriba ben bé fins a uns 100 km d’alçària però la gravetat fa que en la proximitat a la Terra es troben les capes més denses.

Els experiments amb el buit s’estengueren per tota l’Europa del segle XVII. Es realitzaven tant en els laboratoris privats com en grans demostracions públiques.

En aquest sentit les presentacions d’Otto von Guericke (1602 – 1686), alcalde de Magdeburg, Alemanya, foren les més espectaculars. En 1650 von Guericke havia inventat la bomba de buit que constava d’un pistó i d’un cilindre amb una vàlvula d’una sola via.

Va ser, però, l’any 1657 quan davant de l’emperador Ferran III d’Àustria, realitzaria la demostració que el posaria als llibres d’història de la ciència. Ajuntà dos hemisferis buits de coure de 51 cm de diàmetre i amb la bomba de buit en va traure l’aire de l’interior. Manà enganxar huit cavalls a cada hemisferi i féu que aquests estiraren en sentits contraris. Al moment es va veure que eren incapaços de separar les dues peces. Estava clar, per tant, que l’atmosfera exercia una pressió considerable sobre l’esfera formada.

Els experiments de von Guerike demostraren que l’atmosfera era capaç de realitzar un treball. Si es crea el buit en un cilindre tancat per un pistó mòbil, la pressió atmosfèrica el fa moure. Aquesta va ser l’experiència inicial que portà a l’invent posterior de la màquina de vapor i que va fer possible la revolució industrial.

050

Von Guerike va demostrar també que el so no es transmetia en el buit i que un animal dins la bomba moria ràpidament.

La bomba per fer el buit inventada per von Guerike s’estengué per tota l’Europa del segle XVII i meravellà científics i profans. L’astrònom Nicolas-Louis de Lacaille li dedicà, fins i tot, una constel·lació de l’hemisferi sud del seu nou mapa celeste. de l’Univers amb els filaments que contenen les galàxies i els buits.

Aquest instrument també s’utilitzà per Simulació Millennium Simulation Project a finalitats lúdiques. La noblesa l’adquirí massivament per a les festes de societat. Normalment es posava un ou dins d’una bomba amb les parets transparents i s’observava com la clara sortia pels porus en baixar la pressió atmosfèrica.

Però de vegades també s’experimentava amb animals vius. Com que la cambra de buit de la màquina era petita, només es podia posar un pollet o un conill. Els invitats del noble quedaven meravellats i després espantats en veure com la sang dels animals els eixia pels ulls, la boca, els oïts i com morien poc després.

Actualment la bomba de buit permet l’estudi dels fenòmens físics que passen en entorns rarificats, amb una pressió molt baixa. Per exemple les col·lisions de partícules que es realitzen contínuament al Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN), situat a Ginebra, serien impossibles si prèviament no s’hagués extret l’aire de l’anell de 10 km de diàmetre per on viatgen.

I si ens allunyem de la Terra, del Sistema Solar, fins i tot de la nostra Galàxia i mirem l’Univers com un tot, observem que les galàxies no es troben aïllades sinó que s’agrupen en cúmuls de galàxies i aquests cúmuls s’ajunten per formar supercúmuls. I trobem que aquests no es situen de manera uniforme sinó que es distribueixen en llargs filaments separats per enormes espais buits. D’aquesta manera la imatge que la ciència moderna ens dóna de l’univers és una col·lecció de buits gegantescos com a bombolles separades per fulles i filaments de galàxies i en què, de vegades, els supercúmuls formen nodes relativament densos.

Però el buit dóna molt més joc encara. En alguns indrets de l’univers sembla que pot manifestar-se l’anomenada energia del buit que és capaç de crear espontàniament un parell virtual de partícules. Una partícula i la seua antipartícula es creen del no res i s’anihilen entre elles tan ràpidament que són difícils d’observar. Aquest procés, conseqüència directa de la mecànica quàntica, podria explicar el fenomen de l’evaporació dels forats negres predita per Stephen Hawking.

I fins i tot alguns científics han proposat que potser l’origen de l’univers actual no és més que el resultat d’una fluctuació quàntica del buit que es va produir fa uns 13,8 mil milions d’anys. Però aquesta teoria sembla que no és compartida per la resta de la comunitat científica.

I semblava que el buit, el no res, no donaria joc. I veges tu si se n’han tret conseqüències!

051

L’ORIGEN DELS QUATRE ELEMENTS (AIGUA, TERRA, FOC I AIRE) Els quatre elements clàssics són l’aigua, la terra, el foc i l’aire. En l’antiguitat clàssica representaven les quatre formes conegudes de la matèria i eren utilitzats per explicar diferents comportaments de la natura.

Segons Plató, el filòsof jònic Empèdocles (vers 450 aC) va ser el primer a teoritzar que de fet l’univers estava compost per aquests quatre elements.

El terme que utilitzava Empèdocles eren les quatre “arrels”, i aparentment Plató hauria estat el primer a utilitzar el terme “element” (stoicheion) per referir-se a la terra (Γαια, gaia), l’aigua (ύδωρ, hydor), l’aire (άήρ, aer) i el foc (έιλή, heile).

Plató va concebre un sistema en què la matèria es dividia en àtoms amb la forma dels sòlids geomètrics regulars (que en honor seu reben el nom de sòlids platònics) que havien descobert els Pitagòrics. D’aquesta manera, els àtoms de foc tindrien forma de tetràedre, l’aire d’octàedre, l’aigua d’icosàedre, i la terra de cub.

Tetràedre (foc)

Octàedre (aire)

Icosàedre (aigua)

Cub (terra)

Segons la concepció aristotèlica, els quatre elements tenien qualitats contraposades: • L’aire és primàriament humit i secundàriament calent.

• El foc és primàriament calent i secundàriament sec.

• La terra és primàriament seca i secundàriament freda.

• L’aigua és primàriament freda i secundàriament humida.

Segons Galè (s. II dC) els quatre elements ja eren usats per Hipòcrates (s. IV aC) per descriure el cos humà en relació amb els quatre humors: bilis groga (foc), bilis negra (terra), sang (aire) i flegma (aigua).

El concepte dels elements clàssics va continuar vigent a Europa durant l’Edat Mitjana, degut a la prominència de la visió cosmològica aristotèlica i a l’aprovació de l’Església Catòlica del concepte de l’èter que donava suport a la concepció de la vida terrenal com a un estat imperfecte i el paradís com quelcom etern.

L’ús dels quatre elements en la ciència es va abandonar als segles XVI i XVII, en què els nous descobriments sobre els estats de la matèria van superar la concepció clàssica.

052

Ús dels Quatre Elements en l’alquímia, l’astrologia i l’ocultisme

Els elements clĂ ssics han estat un dels objectes d’estudi principals de la tradiciĂł alquĂ­mica, que aprofundĂ­ en les propietats de foc (đ&#x;œ‚), terra (đ&#x;œƒ), aire (đ&#x;œ ), i aigua (đ&#x;œ„).

En l’astrologia occidental el concepte dels quatre elements clà ssics perdura, dividint els dotze signes del zodíac entre els quatre elements: • à ries, lleó i sagitari són signes de foc • taure, verge i capricorn s’identifiquen amb la terra • bessons,balança i aquari tenen les característiques de l’aire • cà ncer, escorpí i peixos corresponen a l’aigua.

La majoria dels astròlegs moderns encara consideren els quatre elements com un fet essencial en l’anà lisi de la carta astral.

Determinats ocultistes han defensat la vigència de la teoria clà ssica associant els quatre elements amb els estats de la matèria: sòlid/terra, líquid/aigua, gas/aire i plasma/foc.

En les cartes del tarot, i la baralla de cartes que se’n deriva els quatre pals corresponen als quatre elements: oros/terra, copes/aigua, espases/aire i bastos/ foc.

LolĂ­n Magraner Ciscar

đ&#x;œ‚ đ&#x;œ„ đ&#x;œ đ&#x;œƒ 053

L´ART I ELS QUATRE ELEMENTS L’ART DE LA VALL, SENSIBILITATS DE LA VALLDIGNA I DEL SEU ART. L’associació d’artistes de la Valldigna, l’Art de la Vall, ha nascut de la il·lusió d’un grup de gent senzilla, però amb molta sensibilitat vers els distints aspectes de la vida i que vol mostrar-la al món a través de la multiplicitat de les belles arts i dels distints treballs particulars dels seus artistes.

La nostra finalitat és agrupar a tots els amants de les arts plàstiques per a mostrar tot el potencial artístic que hi ha a La Valldigna i promoure l’art realitzant projectes i iniciatives encaminades a fomentar-lo des d’un punt de vista multidisciplinar i estètic.

L’associació l’Art de la Vall ha tingut molt bona acollida, doncs en el breu espai de vida amb que compta l’associació, tan sols 4 mesos, ja som més de 40 artistes els qui en formem part i participem de les exposicions i projectes que ja s’han organitzat o que es duran a terme a curt termini, doncs l’associació busca qualsevol tipus de projecció per tal de donar-se a conèixer a ella mateixa, i el treball dels seus membres.

Ens queda molt de camí per recórrer però ens sobra molta il·lusió, esforç, ànims i moltes ganes de fer-ho bé. Estem molt segurs que, tant per l’avinentesa entre les distintes i diverses persones que en conformem l’associació i gaudim moltíssim de l’art, com per tota la gent que des del primer moment ens ha recolzat, aconseguirem molts èxits. És per això, que volem aprofitar des d’aquestes línies, per agrair molt afectuosament a totes aquelles persones que ens han ajudat i han fet perquè aquesta associació siga ja una realitat. D’aquesta manera, ens comprometem a seguir endavant i per l’estima que ens heu demostrat, farem per que l’art dels artistes Valldignencs esdivinga molt conegut i arribe molt lluny.

L’associació l’Art de la Vall té els braços oberts per a tot aquell que ens vulga conèixer o vulga de la nostra col·laboració. A més, podeu seguir-nos també a la nostra pàgina de Facebook l’art de la Vall.

054

L’ART DE LA VALL La creació ve de la inspiració i els quatre elements han format part de l’art en qualsevol de les seues expressions.

La natura, els objectes, els éssers que ens envolten són l’inici de tota obra. I d’ací les manifestacions en forma de llenç, escultura, paper o modalitat escollida per traslladar les emocions, els sentiments i tot allò que ens provoca el que ens envolta. Els elements són la font que emana inspiració i d’ella beuen tots els creadors. La pluja, el moviment de les ones, el foc anomenat en altres temps purificador, la terra on comença la vida (la collita, les arrels que ens enganxen per no marxar a altre lloc) són representacions que apareixen reflectides ja en les primeres obres i que han estat reproduïdes amb el pas del temps.

Parlem de cicles de la roda de la vida i els elements sempre estan i estaran presents. L’aigua rega la terra per donar vida als paratges que ens envolten amb uns colors únics canviant les tonalitats depenent de l’estació regnant. Les imatges passen de la ment de l’autor a les seues mans per mostrar allò que veu i imagina a la resta dels mortals. Altres cops la font d’on beuen els creadors és altra que no és pot tocar però sí que es pot notar. La calidesa, la calor d’una llar, les històries contades i viscudes al costat del foc, la mirada perduda contemplant les flames. El soroll del vent que xiula piament fa que entren dins del cos fred les flames.

Els crits del vent també són part del cicle de la creació d’art. Hi han col•leccions senceres dedicades a distints elements, barrejats o en solitari, plasmant en cada moment el sentiment que l’autor vol transmetre, des de la ferocitat, tant de la força de l’aire com de la virulència del foc.

La imatge de l’aigua acompanyant les ones els paisatges que la mare terra ens deixa contemplar i gaudir per tot arreu del món. Els volcans d’on emana la lava, un espectacle dantesc a la par que bonic. Selves i boscos, diversitat pels climes. Pantans i rius, platges i llacunes, cascades i fonts.

Un món de possibilitats per descobrir i que un artista mitjançant les seues mans ens pot apropar sense necessitat de viatjar. Art i imaginació això representa l’Art de la Vall. Sentiments que brollen de la ment dels autors i ens fan un regal i que a través de la mirada podem gaudir-lo tos. Els quatre elements fets art: pinzellades de sentiments.

Noe Alberola i Elena

055

BIOGRAFIES “La penya del migdia” “Riu Vaca des de la Ratlla, Xeraco” Salvador Vercher i Talens “Reiet” Ara fa deu anys que vaig començar a pintar. Sempre havia tingut interés per l’art, però no va ser fins la jubilació quan em vaig llançar. Ara, amb 70 anys, he participat en diverses exposicions col·lectives a Tavernes de la Valldigna i a una exposició a Favara.

Entre les meues tècniques favorites estan el pastel i l’oli.

Les temàtiques més recurrents en les meues pintures són els paisatges, la natura i les vistes de Tavernes.

Tinc el plaer de compartir amb vosaltres el fruit de la meua passió.

Tina Gómez Tina Gómez va començar a pintar farà uns 10 anys quan va deixar de treballar. Es va apuntar a l’escola d’arts plàstiques municipal i el que va començar com una manera d’evadir-se per unes hores ha acabat siguent una part important del seu dia a dia.

Li agraden tots els estils però en particular els retrats i té una tècnica molt detallista i perfeccionista que fa que no pugues deixar d’admirar la seua obra.

Ernest Grau Ernest Grau és de Tavernes de la Valldigna i als seus 37 anys li agradaria poder dedicar-se més a la pintura però, per causa de la seua feina, actualment només pot pintar els caps de setmana, com una manera de relaxar-se. És completament autodidacta i li agrada innovar i buscar noves formes d’expressió.

El quadre d’Ernest està fet conjuntament amb sa mare, Tina.

056

Juan Carlos Meló Juan Carlos és natural de Tavernes de la Valldigna. La seua passió per la pintura li ve des de menut i no ha tingut una formació artística, per tant és totalment autodidacta. Les seues obres mostren una gran sensibilitat.

La tècnica que més li agrada és el pastel i es decanta per l’hiperrealisme. Àngela Hernàndez Àngela Hernàndez va nàixer a Tavernes de la Valldigna i festeja amb la pintura des del 2002, que és l’any que entra a l’escola d’arts plàstiques de Tavernes.

Experimenta amb el carbó, el pastel i l’oli, però es centra més en aquesta tècnica. També li agrada molt la ceràmica, en la qual utilitza les pintures d’engalba per a fer dibuixos moderns, i la tècnica de la corda seca que ha utilitzat a l’obra que ací presenta, titulada “Aire i aigua”.

Goretti Toledo Goretti Toledo Mansanet va nàixer a Simat de la Valldigna l’any 1978. El seu amor per la pintura li ve des de ben menuda, però és des de fa uns cinc anys que s’ha dedicat amb més intensitat. El 2015 va fer la seua primera exposició individual i des d’aleshores ha participat en el Creart-jove, la fira d’art d’Oliva, en diverses exposicions conjuntes. També ha organitzat alguns events artístics com l’Art a la mar.

Les tècniques que més li agraden són el pastel, l’oli i el retrat a grafit.

Actualment el seu major projecte és haver format “l’Associació d’artistes de la valldigna, l’art de la vall”. El seu amor per la Valldigna i la seua passió per l’art han sigut el motor d’aquest projecte que acaba de començar i que ja ha rebut un gran recolzament.

Pepa Chova Josefa Chova Navarro té 52 anys i li agrada dibuixar i pintar. Va començar fa huit anys a l’escola municipal d’arts plàstiques. El que més li agrada és la pintura a l’oli i fer paisatges. Disfruta molt de l’ambient de l’escola amb les companyes i la professora.

057

BIOGRAFIES Pepa Martí Mafé Pepa Martí Mafé va nàixer a Tavernes de la Valldigna en la dècada dels anys 50, quan encara es vivia quasi exclusivament de l’agricultura amb totes les seues variants, cosa que l’ha influenciada molt al llarg de la seua obra. Actualment viu entre Tavernes de la Valldigna i Ontinyent.

La seua passió per la pintura va començar fa set anys, quan va aprendre les diferents tècniques pictòriques amb la intenció d’expressar i transmetre les seues idees en un llenç. Ha exposat els seus quadres en diferents exposicions anuals al Centre Comercial El Teler o al Palau dels Barons de Santa Bàrbera d’Ontinyent i col·labora intensament en les exposicions de l’Escola d’Art Amparo Calabuig. La tècnica que més utilitza és la pintura a l’oli per la gran flexibilitat que aporta, però també sol utilitzar l’acrílic pel colorit tan intens que proporciona.

La temàtica que més ha desenvolupat durant els seus anys com a pintora és sens dubte el paisatge: “M’agrada pintar paisatges, captar els colors de la tardor amb els seus daurats i rogencs i que a mi em pareixen tan envoltants i meravellosos” Un dels quadres de paisatges que més destaca de la seua obra és “Una mirada des de la Séquia el Rastell”, quadre que representa un trosset del terme de Tavernes de la Valldigna en el qual vol plasmar la serenitat i la bellesa natural d’este paratge. També cal destacar “Clot de la Font” on tracta de representar la intensa energia d’este paratge tan ben conegut per tots els Vallers i Valleres, així com la seua harmonia natural i paisatgística.

Finalment cal destacar l’autoretrat “Al vent del món”, el qual és una metàfora on les ones del cabell al vent representen els diferents avenirs de la vida de les persones.

No obstant la característica que més la descriu és la seua passió i dedicació en cadascuna de les obres que crea, un amor intens que la fa no desistir en el seu afany de transmetre el món des del punt de vista de l’art.

058

Marga Ferrandis Va nàixer a Tavernes. El 1983 es va llicenciar en Belles Arts per la facultat de San Carles de València, en l’especialitat de pintura.

A partir de 1987 és professora de Dibuix, pintura i gravat a l’Escola Municipal d’arts plàstiques a Tavernes. El 2003 incorpora la ceràmica a la seua tasca de docència a la mateixa escola, on continua dirigint i desenvolupant aquestes labors actualment.

Compagina la seva activitat docent amb exposicions i treballs d’il·lustracions, disseny i ceràmiques que realitza en el seu estudi.

Ana Meskhi Ana Meskhi, nascuda a Geòrgia el 1996 i resident a Tavernes de la Valldigna, és una estudiant de Filologia Anglesa que sempre ha estat una apassionada de l’art.

Autodidacta des de ben menuda, mai ha tancat la porta a nous estils i tècniques, els quals sens dubte han dotat la seua obra de la diversitat necessària per al seu progrés artístic i personal. Així i tot, és cert que sembla mostrar una predilecció especial pels retrats i l’aquarel·la, els quals conformen gran part de la seua creació. Per altra banda, el seu interés per l’art no acaba ací, ja que també ha dedicat diversos anys a instruir-se en l’àmbit de la fotografia. És en aquest últim que ha començat a dedicar-se de manera eventual mentre finalitza els seus estudis i va obrint-se pas cap al món professional.

Júlia Solanes Júlia Solanes va nàixer a Simat de la Valldigna. Farà ara uns dotze anys que va començar el seu camí per la pintura, quan anava a classes a Carcaixent. Posteriorment es va integrar a l’escola de pintura de Tavernes. La tècnica que més li agrada és la de l’oli i té preferència pels paisatges i les marines.

059

LA LITERATURA I ELS QUATRE ELEMENTS

060

Molts autors per a inspirar-se recorren a la influència, o bé, presència, dels quatre elements que regeixen el nostre univers: AIGUA, TERRA, FOC i AIRE. Ja trobem empremtes de la presència dels elements en la literatura del segle XIII, és el cas dels contes extrets de l’Arbre exemplifical de l’Arbre de ciència de Ramon Llull, escrit a Roma entre els anys 1295-1296. El marc narratiu és senzill: un monjo escolta les explicacions del mateix Llull, convertit en personatge literari. El deixeble interromp de tant en tant el mestre amb preguntes que l’altre li respon. El contingut enciclopèdic del volum està ordenat en setze arbres, que tracten totes les matèries, excepte la història. Els arbres són precisament setze perquè aquest era el nombre exacte de les dignitats divines en la primera etapa de l’Art. Així, per exemple, els quatre elements de la cosmologia antiga –el foc, l’aire, l’aigua i la terra– que conformen la matèria en general i el cos humà en particular, hi apareixen personificats. Per entendre el veritable sentit dels tres primers contes, el Diàleg de la rosa i el pebre, el Diàleg de l’aigua i el foc i L’anada del foc i de l’aigua al sol cal tenir en compte les nocions de la física aristotèlica que Llull coneixia bé.

La teoria dels quatre elements es completa amb les quatre qualitats: calor i fredor, sequedat i humitat. Cada element té dues d’aquestes qualitats: l’aire és calent i humit, el foc és calent i sec, la terra és seca i freda, l’aigua és humida i freda. Els quatre elements es relacionen entre ells, però la relació pot ser de concordança o de contrarietat. És de concordança quan dos elements comparteixen una qualitat, per exemple, l’aigua concorda amb l’aire perquè tenen en comú la humitat, i concorda amb la terra perquè tenen en comú la sequedat. La relació és de contrarietat quan els dos elements no compareixen cap qualitat. O siga, que el foc és contrari a l’aigua i la terra és contrària a l’aire. Com que el foc i l’aigua són contraris, ja es veu clar que el Diàleg de l’aigua i el foc no pot acabar més que en un engany.

L’Arbre de la ciència en l’edició de 1505. S’hi poden veure les arrels, el tronc, les branques, els rams, les fulles, les flors i els fruits dels setze arbres que composen el volum.

Les personificacions d’aquests conceptes científics són una gran troballa de Llull.

L’AIGUA, pura, neta, cristal.lina, portadora de tants i tants records, ja era font d’inspiració en l’Odissea d’Ulisses (també anomenat Odisseu) guerrer, aventurer i navegant grec que passà anys buscant el retorn a casa, a l’Illa d’Ítaca, i on experimentà un munt d’entrebancs amb diferents personatges de la mitologia, des de sirenes fins gegants d’un sol ull. Les sirenes, meitat dones meitat peix, intentaren capturar Ulisses i els seus mariners amb els seus encantadors cants.

Ulisses, lligat al pal major del vaixell i els seus homes, amb tapons de cera a les orelles, aconseguiren passar per aquell maleït lloc que habitaven, enmig de la mar Mediterrània. És un exemple de literatura d’aventures i de viatges, si bé el marc del Mediterrani esdevé mític, amb llocs imaginaris i intromissions de l’altre món. Els temes són universals: l’amor familiar contra les aventures de la passió, el retorn a la llar, la pugna entre civilització i natura, la gelosia femenina o l’equilibri entre el seny i el disbarat.

Per altre costat i ja en el segle XX trobem a un poeta, el representant més gran de la cultura i les lletres valencianes, Vicent Andrés Estellés, qui es referia a la dona com el vincle entre el món i la natura fins al punt d’ìdentificar-la amb les forces de la TERRA i esdevenir un element més dels cosmos. També trobava imatges simbòliques entre la dona i el foc i l’aigua.

061

L’aigua com a element fecundador de la terra vinculat amb allò femení per les propietats creadores de vida, alhora que també serveix per expressar la bellesa i la puresa incontaminada.

“Pense el teu cos com el cànter novell que fa l’aigua fresca en el món bell” El FOC destructor és a la vegada el símbol més representatiu de la passió terrenal, de les espurnes que encenen la vida.

La imatge del foc és també força recurrent en Estellés. El foc esdevé símbol de la passió i del desig, agent destructor que tot ho incendia i arrasa al seu pas: “Amb mans com d’orb el vaig palpar el cos precipitat per un fosc desig brusc.

Vaig avançar pel teu cos per un incendi espés, entre un fum, unes flames.” És notòria la presència del símbol del foc en la poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, i especialment en el tercer llibre Imitació del foc (1938) : mots com foc, flama, incendi, cendra, brasa, cremar i fogueres. L’ús d’aquest símbol no és purament ornamental, sinó que revela un sentit més profund. El foc per a Rosselló és la purificació, la lluita de contraris, llum, vida, ascensió, moviment i canvi perpetu, immaterialitat, misteri. Tenia una visió del foc com una unitat superadora de tots els processos de canvi que mostra la realitat.

A l’obra de Rosselló- Pòrcel, Imitació del foc, també trobem símbols referits al vent, qui esdevé un element vivificador de la realitat i l’existència, mentre que l’absència de vent es relaciona amb la mort. El vent, amb la seva força, aviva aquest foc simbòlic que constitueix el cosmos i intensifica la llum que desprèn.

La llum, d’altra banda, és fruit del foc, i creix amb el vent: és el tercer símbol fonamental d’aquesta visió del món.

En Imitació del foc el foc és “el sol”, pot esdevenir d’artifici, s’associa amb el fum , és llum, un foc que és flama. Un foc que és rogíssim com un “clavell”, un foc que s’incendia, que il·lumina i que és la causa de les fumeres com diu al poema “A Mallorca durant la Guerra Civil”.

De la TERRA venim i a la terra tornarem. De terres llunyanes i exiliades, molts eren els escriptors que anhelant la seua terra volguda escrivien poemes, on el tema central era l’enyorança de la seua terra natal. Així, Carles Riba allunyat del territori recorda en la seua obra Les elegies de Bierville (1943) en el poema Súnion la seua situació com a exiliat durant la Guerra Civil Espanyola. És el seu desig de tornar a la seua terra, i haver de conformar-se des d’un lloc llunyà.

062

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria, tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent: pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes que en el fons del teu salt, sota l’onada rient, dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura, pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb; per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus; per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix per ta força la força que el salva als cops de fortuna, ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

S’inspira en la visió del temple de Súnion, d’alt d’un promontori sobre el mar Mediterrani, on només resten algunes columnes en peu, les altres descansen sota les aigües. És una imatge nítida, salvadora, que consola el seu pessimisme, els seus tristos pensaments (“oh precís, oh fantasmal”: perquè és una imatge i perquè no és real al seu cap). Als versos finals pren consciència que en aquesta vida no s’és ric pel que es puga tindre, sinó per tot el que hem donat als altres, fins i tot el sacrifici solidari de l’exiliat a favor de les llibertats de la pàtria.

Al segon vers: “tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent” ens situa vora la mar amb el vent i el sol que ix i s’amaga cada dia prop seu, un temple que vetla com un far cada nit i dia per no perdre el sentit del rumb.

El meu AIRE, el teu aire, el nostre aire, portador de sentiments, capaç d’apropar o allunyar allò que desitgem. Compartim un mateix alé però no el rebem d’igual forma, ens colpeja la cara, ens abraça, ens acarona, no sap que els seus colps et poden ofegar o sorprendre, que la seua presència intimida o agrada, però sí sap que per on passa deixa un rastre, una petjada inesborrable important.

Fa molts segles, quan la nostra llengua encara era jove, els poetes ja buscaven metàfores per expressar els seus desitjos i els seus sentiments. Al segle XV , EL SEGLE D’OR DE LA LITERATURA CATALANA, Ausiàs March, poeta i cavaller valencià medieval, va fer del mar l’eix central de molts dels seus poemes i amb el mar comença un meravellós poema “Veles e vents” on March relatava la història d’un viatge des d’Itàlia a València a la recerca de l’estimada. En el trajecte corre grans perills i demana ajuda als vents per a arribar a terra. Més enllà d’aquesta interpretació també significa l’amor i la invocació als vents provinents de terres on regna la cultura (xaloc, llevant) ,

la civilització (grec i migjorn) i la llengua (el vent tramuntanal).

Els motius secundaris són elements com el mar, els peixos, la mort, la por... Aquestos temes serveixen per a donar-li força al poema ja que la mar dóna un punt d’intensitat important, així com la conversa que manté amb ell mateix debatent-se amb l’amor, la fortuna...

L’autor es troba en una lluita contra el mar, amb les adversitats que s’està trobant pel camí, per acabar finalment amb la seua estimada i té por de trobar-se sol a la fi del camí. Al poema es ressalten valors com l’heroïcitat i la lluita contra els elements naturals. En la segona estrofa, l’autor demana a les veles i als vents que l’ajuden a arribar a terra. L’autor empra el mar per donar heroïcitat i força al poema.

Veles e vents Veles e vents han mos desigs complir faent camins dubtosos per la mar: mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir, ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l’estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn.

Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar, on són nudrits e fets, per gran remei en terra eixiran.

Los pelegrins tots ensems votaran e prometran molts dons de cera fets, la gran paor traurà al llum los secrets que al confés descuberts no seran, e en lo perill no em caureu de l’esment, ans votaré al Déu qui ens ha lligats de no minvar més fermes voluntats e que tots temps me sereu de present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és anul·lats, mas jo no creu que mon voler sobrats pusca esser per tal departiment.

Jo só gelós de vostre escàs voler que, jo morint, no meta mi en oblit.

Sol est pensar me tol del món delit, car, nós vivint, no creu se pusca fer: aprés ma mort, d’amar perdau poder e sia tost en ira convertit.

E jo forçat d’aquest món ser eixit, tot lo meu mal serà vós no veer.

Oh Déu! per què terme no hi ha en amor, car prop d’aquell jo em trobara tot sol?

Vostre voler sabera quant me vol, tement, fiant de tot l’avenidor!

Jo son aquell pus extrem amador aprés d’aquell a qui Déu vida tol: puix jo son viu, mon cor no mostra dol tant com la mort, per sa extrema dolor.

A bé o mal d’amor jo só dispost, mas per mon fat fortuna cas no em porta: tot esvetlat, ab desbarrada porta me trobarà, faent humil respost.

Jo desig ço que em porà ser gran cost i aquest esper de molts mals m’aconhorta; a mi no plau ma vida ser estorta d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.

Lladoncs les gents no els calrà donar fe al que amor fora mi obrarà: lo seu poder en acte es mostrarà e los meus dits ab los fets provaré.

Amor, de vós, jo en sent més que no en sé, de què la part pitjor me’n romandrà, e de vós sap lo qui sens vós està.

A joc de daus vos acompararé A l’igual que molts intel.lectuals ens han demostrat que, la presència dels elements de la Natura està present en tot allò que escriuen i, que els ha donat forces per a poder-ho fer, no podem negar que no hi haja influència dels elements en la vida diària, són presents en tot moment, des de l’aigua que ens acompanya en la nostra rutina diària, com el foc que ens dóna la llum que necessitem per estar forts, com la terra de la qual vivim i creixem i, com no, l’aire qui ens transporta i ens porta cadascun dels records que vivim i estimem.

Lolín Magraner Ciscar

063

L’ASTROLOGIA I ELS QUATRE ELEMENTS

064

Tots hem sentit parlar alguna vegada dels quatre elements de la naturalesa : el foc, la terra, l’aire i l’aigua.

Signes d’aigua: les emocions, els sentiments, la intuïció i l’instint. Són Cranc, Escorpí i Peixos Nàixer baix un determinat signe no garanteix que l’element al què pertany predomine en la carta astral, ja que els planetes i altres punts clau es distribueixen per altres signes zodiacals. De tal manera que podem tenir harmonia entre els quatre elements, tenir predomini d’un, carència o absència d’un altre...

És cert que si se’ls considera com a elements purament materials, simbolitzen els quatre estats de la matèria descrits en la física moderna: la terra és sòlida, l’aigua líquida, l’aire gasós i el foc és energia ionitzada radiant.

Però, en el món, moltes cultures inclouen els quatre elements en les seues tradicions filosòfiques, religioses i mitològiques.

Tinguem la distribució que tinguem, lo ideal es aprendre la lliçó de cadascun dels elements. De tal manera creixerem d’una forma global.

En realitat, els quatre elements no estan tan sols en el Cosmos, sinó també dins de cadascú de nosaltres. Assolir certa destresa per combinar-los en harmonia és una assignatura que tots som cridats a complir.

Natalia Palomares i Gascón

Del foc es diu que és una energia radiant, excitable i entusiasta que, a través de la seua llum, aporta color al món.

Respecte a l’aire, se la considera l’energia vital associada a la respiració, al mateix temps que s’associa amb línies geomètriques de força que funcionen a través de la ment.

L’aigua representa el regne de l’emoció profunda i de les respostes sentimentals, mentre que la terra és la materialització de les idees mitjançant la forma física.

Anant més enllà, podem parlar de l’estreta relació d’aquests elements amb l’astrologia, i, concretament amb els signes del zodíac.

A cada element pertanyen tres signes, i en cada un d’ells, l’element es manifesta de manera diferent segons es tracte d’un signe cardinal, fix o mutable.

Signes de foc: energia, iniciativa, dinamisme i expansió.

Els signes de foc són Àries, Lleó i Sagitari.

Signes de terra: els plaers, el material, les bases de la vida humana i la recerca de benestar. Pertanyen a Taure, Verge i Capricorn.

Signes d’aire: El contacte amb els altres, l’intel•lecte, la lògica, la comunicació, les relacions i l’intercanvi d’idees.

Són Bessons, Balança i Aquari.

065

L’ARQUITECTURA I ELS QUATRE ELEMENTS

066

Quants són els elements? En són tres, quatre o en són més?

Quan em parlen dels quatre elements, em vénen al cap les primeres classes de filosofia. Immediatament, instal·lat en la filosofia, com no podria ser d’una altra manera, em fique a pensar quins eren eixos elements i si realment n’eren, tres, quatre, o cinc. Diferents filòsofs, des de Tales de Milet i després Anaxímenes, Heràclit i Xenòfanes, han anant defenent les seues tesis i canviant la composició i la quantitat dels elements, fins arribar a Empèdocles, qui els fixa en quatre. Després Aristòtil digué que n’eren cinc en afegir l’èter.

Una cosa semblant ocorre en l’arquitectura: els seus teòrics han anat presentant i definint què és l’arquitectura, quins elements i quants la componen. Així doncs, com en la filosofia, hi ha qui defén que són tres els seus elements, com per exemple Vitrubi, el més antic i el primer que va fer un tractat d’aquitectura. Vitrubi digué en el seu llibre De Architectura libri decem (De architectura) que tot edifici públic hauria de ser fort, útil i bell. Això als arquitectes ens ho presenten com Firmitas, Utilitas i Venustas. Aquest fou el primer arquitecte que va escriure sobre l’arquitectura, però darrere vingueren la resta de teòrics i fou a partir del Renaixement, quan les arts es retrobaren amb el classicisme i començaren, no sols a fer arquitectura sinó a teoritzar-hi. De tots ells, jo em quede amb Adolf Loos i amb el seu llibre “Ornament i delicte”, on parla de dos conceptes que jo trobe que tenen una certa relació amb les Falles: 1. Loos considera que l’arquitectura és distingeix de la resta de les arts aplicades. És més, la considera la mare de totes elles.

Però, per tal que el producte de l’arquitectura siga considerat un art, cal eliminar o minimitzar la Utilitas, la seua utilitat, o dit d’una altra forma, cal deixar com a única la seua funció de poder transmetre emocions. Per tant, quan se li planteja a Loos que donat que tots els edificis tenen una exigència d’utilitat (vivendes, escoles, biblioteques, edificis esportius, etc.), quina seria doncs una obra d’art arquitectònica? El que ell proposa és que sols els elements commemoratius tinguen eixa única funció. I dic jo que una falla acompleix perfectament eixe requisit i, per tant, si Loos haguera conegut les Falles, crec jo que les haguera posades com a exemple d’obra d’art arquitectònica.

2. L’altre concepte que Loos proposa, i al qual m’adherisc, és el que planteja la supressió de tots aquells elements que no tinguen cap funció o que sols servisquen per a l’ornament. El meu desconeixement de les falles em portà, en un principi, a vore-les sols com un munt d’elements molt ornamentats, carregats i grotescs, donat que, en la majoria de casos, els fallers solen optar per aquest tipus de monuments. No obstant això, en els darrers anys estan apareixent uns altres tipus de falles que opten perquè un dels elements mes importants de la festa, el monument, siga d’una altra forma i per a fer-lo s’utilitzen uns altres tipus de materials, com poden ser la fusta o el cartó.

Aquestes falles també solen presentar una estètica més abstracta. Fins i tot n’hi ha que estan fetes d’un únic material o pro-

ducte, es fan d’un sol element. Pose com a exemple aquelles que són el resultat de la repetició i de la composició amb tubs de cartó, o aquelles fetes de fusta o vímet. Tot siga dit, aquesta és una posició particular, sense cap ànim de polemitzar ni segregar. Però el simple fet que aquesta nova modalitat de falles cree atracció de nous adeptes, com és el meu cas, crec que li dóna validesa i permet defensar el seu lloc dins del món faller.

Tornant als elements, quins són i quants, tant en la filosofia com en l’arquitectura, podem vore que n’hi ha uns de nous, que estan últimament apareixent en estes teories i que també estan presents en la societat de hui en dia. Es tracta de la sostenibilitat i de la integració. Ara que la societat actual ja ha superat els debats plantejats sobre quin és el nombre dels elements que composen les coses, sent sabedors de totes les teories que han aparegut al llarg de la història, així com del fet que unes han anat anul·lant les altres, i sabent com han anat evolucionant, assentats ja en la societat del coneixement, que porta eixos plantejaments a la nostàlgia i a la poètica, el debat es centra en la forma de mantindre el que s’ha aconseguit i com fer-ho durar en el temps amb el major respecte i amb la mínima interferència sobre l’Ecosistema en el qual es situa.

Per tant vos convide a introduir, reforçar i reflexionar sobre la sostenibilitat i la integració en el món de la falla. Sobretot perquè ja he vist com aquests moviments estan apareixent en la nostra festa i en les veïnes. I no sols perquè el món de les falles en general, i de la vostra falla en particular, ho necessita per a continuar en este món, sinó perquè també la pròpia ciutat i la societat necessita la vostra aportació. Per a què? Per a què gaudiu la festa i feu que tots la gaudim molt i per molts anys.

Bones Falles 2017.

Andrés Moscardó Garcia.

Arquitecte Arquitecte Tècnic Municipal Ajuntament Tavernes de la Valldigna

067

LA CUINA I ELS QUATRE ELEMENTS

068

ELS QUATRE ELEMENTS A LA CUINA Els quatre elements aristotèlics de la naturalesa: foc, aigua, aire i terra estan íntimament lligats a la cuina de casa.

En primer lloc, anem a parlar del foc, ja que el seu control és un tret únic i característic dels éssers humans i forma part integral dels seus gens. És més, matar els animals i cuinar-los sobre el foc és allò que ens defineix.

L’acte de cuinar, aconseguí realment fer-nos humans i ens distingeix de la resta dels animals. Científicament ha sigut ja demostrat que cuinar els aliments va facilitar mastegar-los i digerir-los amb més facilitat, deixant als primitius humans més temps per a altres coses, i proporcionant-los un important avantatge competitiu sobre altres espècies. Cuinar, també podria haver propiciat un augment de la mida del cervell i de les seues capacitats i una reducció del sistema digestiu.

En quant a l’aigua, cuinar-hi amb ella simbolitza la unió i l’harmonia. Cuinar en un líquid és la forma d’obtenir els sabors i aromes més intensos i complexos dels ingredients més humils.

Cal destacar, la importància del factor temps quan en un líquid bullen lentament vegetals i carn, intercanviant molècules, aromes i sabors generant un producte final que és molt més que la suma de les seues parts.

Dels quatre elements, l’aire és l´únic que no podem veure. Aquesta característica el fa especial, misteriós i, en ocasions, impredictible. L’aire és qui dóna vida a molts aliments, com per exemple al pa, ja que és capaç de crear-lo a partir de la mescla de farina, aigua i sal.

L’aire no és res en sí mateix, però en ell resideixen els sabors i la raó de que alguns aliments siguen més aromàtics.

Per últim, tenim la terra. La terra és qui converteix les vinyes en vi, les llavors d’ordi en cervesa, la llet en formatge, el porc en pernil…totes aquestes transformacions depenen de l’acurada gestió de la fermentació.

La fermentació té lloc en aliments i begudes per l’acció de fongs i bacteris que en la seua majoria procedeixen de la terra. S’encarrega de realitzar totes les transformacions en que normalment necessitem el calor.

La fermentació té molts beneficis que no coneguem. A més, un terç dels aliments que consumim estan fermentats.

En definitiva, tots els quatre elements de la natura es troben als menjars que elaborem a la cuina de casa. Cuinar és un acte de generositat i amor, i la cuina de casa, un acte de resistència i lluita contra la indústria alimentària i el seu menjar processat. Cuinar no és difícil i prova d’açò en tenim a continuació en un recull de receptes.

Natalia Palomares i Gascón

069

FIDEUÀ

GASPATXO MARINER

INGREDIENTS: Per al caldo: - 1,5 kg de peix de roca o morralla - 200 g de tomaca - 1 ceba - 1 nyora - 1 porro - 1 carlota - Julivert - 100 ml d’oli d’oliva verge.

Per a la fideuà: - 500 g de rap - 6 gambes roges - 6 cigales - 200 g de tomaca picada - 1 ceba ratllada - 30 g de pebre roig dolç - 600 g de fideus del número 3 - 150 ml d’oli d’oliva - Safrà i un all.

INGREDIENTS: - 1 kg de morralla.

- 4 trossos d’anfós.

- 2 tomaques madures.

- 3 o 4 grans d’all.

- 100 gr de ceba.

- 8 clòtxines.

- 8 cloïsses.

- 4 cigales.

- 4 gambes roges.

- 1 culleradeta de pebrella.

- 100 gr de farina.

- 25 gr de rent.

- Oli i sal.

ELABORACIÓ: Per a fer el caldo: S’ha de netejar el peix i la verdura i trossejar-ho tot. En una cassola es posa oli d’oliva verge i quan estiga calent s’aboca el peix de roca i la morralla i es sofrig. S’incorpora la verdura i també es sofrig. S’aboquen 5 litres d’aigua freda i quan comence a bullir s’ha de desbromar i deixar-ho coure 40 minuts. En acabant, es cola i es guarda.

Per a fer la fideuà: Es posa l’oli a la paella a foc moderat i quan està calent s’afigen les gambes i les cigales, se sofrig i es guarda. S’afig l’all picat i la ceba ratllada i quan estiga tot daurat es tira el pebre roig i la tomaca; s’ha de pegar voltes perquè no es creme. S’afig el rap, el safrà i el fons de peix ben calent, 2 litres aproximadament.

En acabant, els fideus i es rectifica de sal i safrà. És important mantindre els cinc primers minuts a màxima potència. La cocció d’este tipus de fideu és de 10 a 12 minuts i quan falten tres minuts es posen les gambes i les cigales. Cal que repose 5 minuts.

070

ELABORACIÓ: Per a elaborar la coca de gaspatxo, primer es posa la farina, una mica de sal i la meitat del rent en un recipient. Després s’hi afegeix aigua i es va pastant per a fer la massa. Es tapa amb un drap humit i, transcorreguda una hora, l’altra meitat del rent es desfà en una mica d’aigua i s’incorpora a la massa. Es deixa que la massa repose durant 8 hores. Transcorregut aqueix temps es fan boletes de la grandària d’una nou i s’estiren amb el corró.

Es posen al forn durant uns 10 minuts a una temperatura de 160º. Es prepara un fons amb la morralla. En una paella es fregeix la nyora i després es pica en un morter juntament amb els alls crus. S’hi afegeix la tomaca ratllada crua i es reserva la picada. En l’oli de fregir la nyora es deixa caure la ceba tallada a trossets. Quan estiga al punt, s’hi afegeix el peix i el marisc.

En uns minuts, quan s’òbriguen les clòtxines i les cloïsses, s’hi afegeix la picada d’all, nyora i tomaca. S’hi incorpora el caldo de morralla, prèviament colat, la pebrella i la sal. Es deixa que bulla durant 5 minuts i a continuació s’hi afegeix la coca de gaspatxo, esmicolada. El plat ha de quedar melós, ni amb massa caldo, ni massa sec.

CIGRONS AMB ESPINACS

CALDERETA DE RAP I LLAGOSTA

INGREDIENTS - 800 g de cigrons bullits.

- 1 kg d’espinacs frescos.

- 1 ceba trossejada.

- 2 grans d’all trossejats.

- 100 g de cansalada tallada a daus petits.

- El brou de la cocció dels cigrons.

- Aigua.

- Oli d’oliva verge extra.

- Sal.

INGREDIENTS: Per a quatre persones: - Quatre llagostes de ració.

- Quatre coles de rap.

- Una ceba rallada.

- Una tomaca rallada.

- Quatre o cinc dents d’all.

- Dos fulles de llorer.

- Farina per a arrebossar.

- Pebre blanc mòlt.

- Sal. - Oli d’oliva.

- Una cullerada de pebre roig.

- ¼ de vi blanc.

- 1,5 o 2 litres d’aigua.

VARIANTS: - Els espinacs poden bullir-se abans de posar-se a la paella.

- Es poden canviar els espinacs per bledes.

- S’hi pot afegir una tomaca al sofregit.

- Podeu afegiu uns quants pinyons.

ELABORACIÓ: El dia anterior poseu els cigrons en remull amb una cullerada de bicarbonat.

L’endemà, coleu els cigrons i poseu aigua nova a l’olla i bulliu els cigrons fins que siguin cuits. Una vegada cuits, els reserveu, així com el suc de coure´ls.

A continuació, prepareu la resta d’ingredients. Talleu les arrels dels espinacs i submergiu-los en aigua per treure tota la sorra.

Feu-los tres aigües. Ara talleu la part més dura de la cansalada i feu-la a trossos.

Tot seguit, trossegeu la ceba i l’all i poseu un bon raig d’oli d’oliva a escalfar en una cassola de fang. Daureu la cansalada i afegiu també l’all i tot seguit la ceba. Deixeu que la ceba canvie de color. Sense presses, que es faci un bon sofregidet.

Seguidament, afegiu els espinacs i saleu-los un poc. Tapeu la cassola uns instants. De seguida notareu que els espinacs han reduït considerablement el seu volum.

Ara, ja podeu afegir els cigrons cuits i remenar-ho tot.

ELABORACIÓ Agafeu una caldereta i poseu l’oli; empolvoreu amb sal i pebre blanc el rap i arrebosseu-lo amb la farina. Tot seguit el posarem a la caldereta i li pegarem una o dos voltes; el traurem i l’apartarem a una font. Coleu aquest oli i torneu-lo a posar a la caldereta.

Quan ja tenim la caldereta amb l’oli al foc i una vegada estiga l’oli ben calent remeneu les llagostes i després poseu-les en una font a banda. Tot seguit afegiu els alls i el llorer, a continuació la ceba i quan ja estiga doradeta agregueu la tomaca, dos cullerades de farina i el pebre roig, sofregiu-ho tot a la vegada.

Després afegireu el vi blanc i a continuació l’aigua més o menys litre i mig o dos litres. Quan comence a bullir afegiu les llagostes i el rap. Deixeu-ho coure més o menys una hora fins que el caldo espesse.

A aquest menjar també se li poden afegir creïlles (una creïlla per persona) quan poseu el peix.

Afegiu una mica de brou de bullir els cigrons, sense que acabe de cobrir-ho tot, la quantitat justa, i deixeu-ho coure uns 15 minuts.

Rectifiqueu de sal si cal i ja podeu apagar el foc.

Deixeu reposar el plat 10-15 minuts abans de servir-lo.

071

COCA DE LLANDA

COQUES DE DACSA

INGREDIENTS: - 3 ous.

- 2 gots de sucre.

- 1 got de llet sencera o semidesnatada.

- 1 got i mig d’oli d’oliva.

- 1 llimó ratllat.

- 1 iogurt de llima.

- 500 g de farina - 3 paperets dobles de llimonada - Canella.

- Sucre per empolvorar.

- Mantega per a untar el motlle.

- Més farina per a empolsimar.

INGREDIENTS: - Farina.

- Aigua (3 gots d’aigua per cada mig quilo de farina).

- Oli. - Sal. Per al mullador: - Tonyina (de pot).

- Ou dur.

- Anxoves o sardines.

- Tomaca fregida o ketchup.

ELABORACIÓ: Posem a escalfar el forn a 180º C a dalt, a sota i amb l’aire.

En un llibrell, batem els ous. Hi afegim el sucre i tornem a mesclar bé.

Afegim ara la llet i barregem bé. Continuem amb l’oli i també. Ratllem la llima i l’afegim a la barreja anterior junt amb el iogurt del mateix sabor.

Ara mesclem els paperets dobles de llimonada amb la farina i els cernem sobre els ingredients anteriors i mesclem tot bé.

Dipositem el llibrell una estona a la nevera (farà que la coca puge més encara, però, podem saltar-nos aquest pas).

Untem la safata amb mantega i la folrem amb paper de forn, tant a la base com a les vores. Convé que el paper isca una mica per damunt dels límits del motlle. Untem novament el paper amb més mantega i l’enfarinem. Peguem uns colpets suaus al motlle capgirat perquè amolle la farina que sobre.

Aboquem dins de la safata de forn el contingut del llibrell. Empolvorem per damunt amb més sucre i canella. A una altura mitjana-baixa, enfornem el dolç.

Deixem coure la coca durant uns quaranta minuts. De tota manera, cada forn és un món, i convé que l’anem mirant de tant en tant. A poc a poc, la coca anirà adquirint una saborosa crosteta daurada i l’olor que s’escamparà per la cuina serà tota una temptació. És molt important no obrir el forn per a res mentre s’hi està coent la coca. Això faria que se’ns abaixara del tot i que no tinguera tan bon aspecte.

Passat aquest temps, apaguem el forn i deixem la coca dins, amb el forn mig obert, durant uns deu minuts. Això farà que la coca es mantinga ben amunt. Ara ja només ens cal deixar-la que es pose a temperatura ambient i passar un gust menjant-nos-la.

072

ELABORACIÓ En un perol, es posa l’aigua a escalfar i, quan bull, s’afegeix la farina, un pessic de sal i un poquet d’oli. Es comença a moure i s’apaga el foc, després es continua movent fins que s’aconsegueix una massa compacta que es pot continuar amassant amb les mans amb compte de no cremar-se. Si queda massa farinosa, s’afegeix un poc més d’oli. Un cop la massa feta, es fan boles amb la mà i es posen dins d’una bossa de plàstic doblada per la meitat per tal de xafar-les amb un plat o qualsevol cosa que ens ho permeta per tal de donar-li la forma redona i plana. Així es van fent una per una i, un cop fetes, en una paella (funcionen molt bé les paelles prou velles, si s’escalfen bé primer) es tira un xorret d’oli i alguna goteta en la coca també, quan està ben calent, es posa la coca i es van cuinant així una darrere de l’altra.

Per al mullador, es posa la tonyina, es ratllen els ous durs i les anxoves es posen per sobre, un cop dins la coca, es pot posar u poc de ketchup, segons els llocs, es serveix el mullador amb tomaca fregida per damunt.

PASTÍS DE POMA

FLAM D’OU

INGREDIENTS: - Pomes (1,5kg).

- Aigua (1 got).

- Llima (1).

- Ous (2).

- Sucre (260grams).

- Mantega (60 grams).

- Farina (125g.).

- 1 Pessic de sal.

INGREDIENTS: - Ous (depén de quants flams volem fer, a mi, per cada dos ous m’ixen tres flams, però també depén del tamany de la flanera).

- Llet (un got de llet per cada dos ous).

- Sucre (Una cullerada sopera per cada ou, però també depèn de lo dolços que ens agraden).

- Caramel o sucre cremat.

- Ratlladura de llima (opcional, si ens agrada, li dóna un gustet molt bo).

ELABORACIÓ: -Apartem un parell de pomes i, amb la resta, el got d’aigua, 200 grams de sucre i la llima, fem la melmelada de poma.

Per fer la massa, batem un dels ous, i li afegim els 60 grams de sucre, la farina i la mantega, que haurem tret abans de la nevera perquè estiga més blaneta. Ho mesclem tot bé i ho posem en un motlle redó o una llanda, el que tinguem, jo faig servir un motlle de silicona i li pose damunt paper vegetal perquè no s’apegue. Per posar-ho al motlle, com que s’enganxa molt, hem d’anar amb molta paciència, o fer servir film transparent i després amb les mans per damunt ho anem estenent, perquè amb el film no s’apega, però resulta complicadet.

Una vegada tenim la massa ben estesa pel motlle, posem la melmelada escampada per damunt, ocupant-ho tot i, amb les dos pomes que havíem apartat, les pelem i les tallem a quarts i les despessonem, per després fer tallets finets com es veu a la foto. Les posem fent una circumferència per fora i després en fem una altra per dins posant les tallades en sentit contrari perquè quede més guapet. Quan ja ho hem cobert tot amb poma posem un ou batut per damunt i ho posem al forn, prèviament escalfat a 180 graus. Ho tenim uns 45 minuts i, en traure-ho, ho pintem amb un pinzell amb l’almívar que vam guardar en fer la melmelada i ja està llest per menjar-se.

ELABORACIÓ: Trenquem els ous en un bol o un altre recipient per batre’ls i els batem a mà, amb una forquilla o amb varilles, però no amb la batedora, sinó amb la mà, perquè si no se’ns fa bromera que després fa que la textura del flam no quede bé.

Quan ja hem batut els ous, afegim el sucre i seguim batent per barrejar-ho bé, i al final posem la llet i ho acabem de barrejar tot. Si volem les ratlladures de llima, les posem també.

Per una altra banda, en cada flanera haurem tapat la base amb caramel o sucre cremat. Omplim cada flanera amb el batut que tenim i els posem al forn al “bany maria”, és a dir, en un recipient amb aigua.

Prèviament haurem escalfat el forn a 180º, i si també hem escalfat l’aigua, tardaran menys en fer-se els flams. Posem els flams i, en aproximadament mitja hora, els tindrem fets. Mirem-ho de tant en tant perquè no se’ns passen, i quan punxem amb un ganivet i el treiem net, sense líquid xorrant, ja està.

073

REFRANYS I DITES

FOC

AIGUA

-A foc i casament hi va tota la gent -A Nadal, al foc, i a Pasqua, al sol -A on hi ha estat foc, sempre hi queda algun caliu -Boires pel xaloc, prepara llenya pel foc -Caure del foc a les brases -Contes a la vora del foc -Dir foc i flama d’algú -Donar foc -Eixir del foc i (o per) caure a les brases -El jugar amb foc sol tenir mals resultats -Estar entre dos focs -Estar fet foc i flama -Foc d’argelaga, foc de rialla -Foc de borrumballes, foc de rialles -Llançar (més) llenya al foc -No jugueu amb el foc que us pixareu en el llit -Octubre, octubrot, fuig de l’ombra i busca el foc -Ofici de foc, molta feina i guany poc -Ou sense rovell anuncia desgràcia si no es tira al foc -Passar una prova de foc -Per Sant Antoni comencen els focs i s’acaben els jocs -Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l’any -Rei, dona i foc, lluny; que cremen de prop -Ser del foc que més escalfa -Traure les castanyes del foc -Treure foc pels ulls

-Aigua al migdia, aigua per tot el dia -Aigua de desembre, és neu sempre -Aigua de juliol cap llaurador la vol -Aigua matinera, vesprada riallera -Beure aigua en dejú és molt bo per la salut -Boira a la serra, aigua per terra -Caure una aigua de Maria Santíssima -Cel a borreguets, aigua a canterets -D’aigua bona i pou, no en té tothom -El Llevant porta l’aigua al davant -Estar amb l’aigua al coll -Fer-se la boca aigua -Gat o gata que esternuda, senyal de pluja -Junta de pardals, aigua assegurada -L’aigua clara, i el xocolate espès -L’arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir -Mussol de dia, aigua de nit -Nedar entre dues aigües -No callar ni baix l’aigua -No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré -Núvols en creu, aigua a tot arreu -Ofegar-se en dos dits d’aigua -Per l’abril, aigües mil -Quan el riu sona, aigua porta -Sol que pica, aigua segura -Una gota fa vessar un got

074

REFRANYS I DITES

VENT

TERRA

--Hivern molt assolellat, estiu molt ventat!

-El mes de gener, és un bon cavaller, si no és ventoler!

-Vent marçal, fort temporal!

-Abril plujós, maig ventós!

-Abril plujós i maig ventós fan l’any ric i profitós!

-Si l’abril venteja, és que encara marceja!

-De l’aigua d’octubre i del vent de maig, en neix el blat!

-Pel desembre, tremola el vent i l’home més valent!

-Llevant, Xaloc i Migjorn, Llebeig, Ponent i Mestral, Tramuntana i Gregal, vet aquí els vuit vents del món!

-Quan bufi la Tramuntana, no surtis amb la tartana!

-Tramuntana vertadera, pluja pel davant o pel darrera!

-Vent de Gregal, ni peix ni pardal!

-Gregal matiner, Llevant tardaner!

-Llevant fa? Per quatre dies n’hi ha!

-Vent de Llevant, pluja a l’instant!

-De xaloc, ni molt ni poc!

-Vent de Migjorn, fa venir la son!

-Vent de Llebeig, d’aigua no en veig!

-Aire de Ponent, aigua gelada i vi calent!

-De ponent, ni gat, ni vent, ni casament!

-El vent de Ponent, fa fugir la gent!

-Garbí d’hivern, dimonis a l’infern!

-Vent de Mestral, entra per la porta i surt pel fumeral!

-Vent que bufa de França, unes vegades fred i d’altres bonança!

-Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent!

--Gavines per l’horta, tanca la porta -Gavines per terra, la mar en guerra -Gavines per terra, plors a la mar -Gavines per terra, temporal a la mar -Gavina a la platja, mariner en terra -A Nadal neu a la serra, i pau a la terra -Desembre florit? Quan hi ha neu a la terra -Els Bordons a la serra, neu i fred a la terra -En Nadal, neu en la serra i pau en la terra -Neu en terra, borrasca en mar -Quan neva a la muntanya, fred a la terra baixa -Arbre a terra, tothom li fa guerra -Arbre que no dóna fruit, a terra -No tindre terra ni terròs -Núvols en terra, bonança en mar -Quan els núvols fan bassetes, a la terra hi ha pastetes -Quan vegis el vent de terra i els núvols jugar, mariner, fes-te a la mar -De la terra el forment i de l’olivar l’agudell -Pluja menuda, la terra ajuda; i bon ruixat, la terra bat -Sutge per la xemeneia, pluja a terra -Cel emborregat, pluja al terrat

075

LA HISTÒRIA DE MARIETA Parlava en valencià,era fallera per devoció,el terratrèmol de la falla, sempre disposada a col·laborar, el casal la seua segona casa.

Molt bonica,amb una bellesa exòtica,una careta de formes redones a les que el pentinat de fallera els queda perfecte,però els ulls xicotets, un poc estirats, els trets la delataven, una xinesa!Una xinesa valenciana!

Porte vint anys en la falla “La Caldereta del Molí”, la batejarem amb eixe nom ja que va nàixer quan ens reuníem uns amics a sopar en un antic molí propietat de la família de un dels que allí solíem anar,de Antoni concretament. Sopant i fent tertúlies es va gestar esta falla, una història que és més o menys pareguda a la de qualsevol falla.

Recorde quan una família oriental va arribar al poble i precisament a la nostra barriada, allí es van instal·lar i muntaren un restaurant de menjar xinés,tres anys després quan el negoci anava prosperant van incrementar la família. La xica estava embarassada i venia de tant en tant a la falla, ja estava grossa per falles i Maylin, així li deien, va anar a veure l’ofrena de flors a la Verge dels Desemparats, emocionada va dir: -Li posarem el nom de Maria, en honor a la Verge i a esta terra que ens ha rebut i emparat amb els braços oberts.

Va nàixer Maria Empar i de seguida la varen fer fallereta, una xinesa valenciana i fallera, perquè ací havia nascut. En la falla sempre la cridàvem Marieta i per a entendre’ns com en València estem acostumats a batejar amb malnoms, per a tots era Marieta la xinesa.

La fallereta va anar creixent a la falla i era la primera en destacar als playbacks,una artista, coetera de primera en les despertades, plena de sentiment, ja que per les seues dues ratlletes d’ulls a l’hora de la cremà, s’abocaven llàgrimes i llançava sospirs d’emoció.

Sempre deia que volia ser Fallera Major. Ho comentava als xiquets, a la falla i a casa ho demanava.

Els pares deixaven passar el temps, però no ens podien negar, a pesar de vindre d’un altre país i una cultura diferents, que s’havien integrat d’allò més bé a València. Ells l’havien introduït en este món de festa, música i color abans de nàixer...

Els anys van anar passant i Maria Empar, sempre en la comissió de la falla, es va convertir en una bellesa valenciana...

Recorde la seua presentació i l’emoció de les seues paraules al dir el discurs: - Sóc valenciana, em sent orgullosa de representar esta falla, ací he nascut i m’he criat, quan em mire a l’espill, quan estic a casa amb la meua família,veig un color de pell i uns ulls que no pertanyen a esta terra, però jo sóc valenciana i fallera i vos estime a vosaltres i a la festa.

De segur que per sempre tindrà un record meravellós del seu any com a Fallera Major, com qualsevol Fallera Major, però aquelles paraules em van fer pensar: Que bonic seria un món sense fronteres, unes falles del món perquè els sentiments no saben de murs ni fronteres!

Teresa Talens i Estornell El present escrit ha estat presentat al Premi de la Lletra d’or de la FDF

076

PART INFANTIL

077

Estimats fallerets i falleretes de la Falla Prado: Estic molt content de poder-vos saludar com a President Infantil de la meua falla. Després de tota la vida vivint les falles des l’altre costat, enguany em toca estar representant-vos a tot vosaltres.

Voldria que tots s’ho passareu tan bé com jo anant a les despertades, xocolatades, dinars, actes fallers, sopars, tant al casal com fora. Tirant coets i gaudint amb els amics, majors i menuts.

Sofia, que content estic de ser president de la nostra falla amb tu, tota la vida junts amb la tasca fallera i en la de la vida mateixa, la veritat és que este conte no podia acabar-se d’una altra manera, i m’alegra molt de que siga així.

Maria José, tranquil·la que no la deixaré a soles ni un minut, ja t’ha fet patir prou, i l’acompanyaré a tot el que faça falta com un homenet que ja sóc.

Lidia i Juanvi, preparem-nos que allà anem. Que desvanit estic de que estem els quatre junts.

Done les gràcies a tots els qui m’ajudaran a dur endavant tot allò que suposa portar este càrrec,en especial als meus pares per l´esforç tan gran que van a fer per a que jo estiga ací i als quals vull moltíssim, a tota la meua família i a la meua àvia.

Vos convide a que vingueu a acompanyar-me i passeu amb mi les que segur seran les millors falles que viuré en anys.

Moltes gràcies a tots i que passeu un bon any faller.

VISCA LA FALLA PRADO! President infantil: Rafael Cantos i Requena

078

079

Qui ens haguera dit que Rafa és enguany, el 2017, President Infantil de la Falla Prado!

El més menut de casa, i el més inquiet! Encara recordem quan no volies mai eixir per la passarel·la en les presentacions i ens deixaves a Sofia sola en l’escenari. De l’única manera que acceptaves, era anant de la mà del teu cosí Miguel o la teua cosina Sara. Ningú més. Encara tenim el dubte de si seràs capaç de deixar-la sola o no.

Segur que aquest any no et serà fàcil d’oblidar, però sàpigues que per a nosaltres tampoc. Per experiència, et diem que no serà fàcil. Hi haurà moments que estaràs molt cansat i algunes coses que no tindràs ganes de fer, però tot càrrec comporta una gran responsabilitat i tu pots amb tot el que et proposes.

PARAULES D’AMOR PER A RAFA El meu Rafa, el meu xiquet, el meu xicotet, el meu rabudet. A qui vergonya no li falta, doncs en té a cabassos, però no va dubtar un segon en dir que sí, quan li vam preguntar: vols ser president amb Sofía?

Convèncer al pare ens va costar menys del que ens pensàvem, i de seguida va començar, pensat i fet, el nostre any faller. Tu no sabies que havies de provar-te vestits i fer tants romanços, però estàs aguantant com un valent.

Vull que encara que passe molt de temps o la vida et porte lluny d’ací, cada vegada que sentes l’olor dels coets, les bandes o veges la lluentor dels vestits valencians, se’t pose la pell de gallina i recordes tot allò que has viscut durant aquest any, que segur que no en seran pocs els moments que et puguen transportar.

Gaudeix de totes les despertades, esmorzars, dinars, cercaviles, mascletades... Tot fins la cremà. Segur que passarà més de pressa del que voldries. Per això hem d’estar molt atents per a poder acudir a tot i omplir-te fins a dalt de records.

Sofia, què dir-te, encara no tenies hores i ja et tenia al braç, mirant eixa careta redoneta, de pometa rogeta somrient sempre, com ton pare. Que mai ningú et faça perdre eixa alegria que tens per a tot.

Sergi, Maria José, no hi ha qui enganye al temps, per això, qui està al nostre costat després d’haver-nos vist en els moments més grisos és simplement perquè vol estar i es mereix el millor de nosaltres. Per això vos dic que si és veritat que la sang fa parents, més vertader és que la lleialtat ens converteix en família. Gràcies per comptar amb el nostre Rafa en una cosa tan gran per a vosaltres, per oferir-vos per al que faça falta i per estar per a tot.

De sobra sabeu que l’afecte és recíproc, ací estem per allò que vulgueu, no cal ni dir-ho.

Que este any aprofite per agermanar, més si es pot, a les nostres famílies.

Rafa, el pare, la mare, tots els de casa i els cabassets t’acompanyarem en tot el que faça falta. Segur que gent al voltant, no te’n faltarà.

Passa-ho bé, saps que tot ho fem per tu.

Els teus pares

080

La “uela”, els oncles i els teus cosins, estarem acompanyant-te, donant-te ànims i ajudant-te sempre que podem. Ja saps que a nosaltres totes aquestes coses ens encanten (a uns més que altres...). Però no et preocupes, que sempre tindràs algú. Lili, Rafa, açò també va per vosaltres!

Esperem impacients que arribe el moment de la presentació i les falles 2017.

Volem viure, com tu ho faràs, totes les emocions que envolten a aquest any. Si plorem un poquet no t’espantes, és de l’emoció.

Et volem molt Rafa, gaudeix molt!

Lil, Dulce, Bob, Bernardo, Amparo, Sara, Paula, Miguel i Joan.

Per a tu, Rafa Tots han compartit al llarg de la seua curta vida moments junt a Rafa. Uns quants han crescut junt a ell jugant entre rises al pati i aprenent a les aules de la seua escola, l’Alfàndec…

Altres l’han conegut compartint pilota al camp de futbol, i altres són amics que han gaudit d’inoblidables estius junts… També hi ha d’altres més menuts, que el veuen com un “heroi”, amic de les seues germanes… Però tots tenen en comú una cosa: estimen moltíssim al seu amic Rafa, i així li ho volen demostrar amb aquestes paraules que li han escrit com a record…

M’alegre de ser el teu amic i compartir experiències com pujar a la piragua en estiu.

Gràcies per ser el meu amic.

Dani.

Des que erem xicotets que estem junts, ja saps que t’estime moltíssim i que, a més, compartim aficions. Ets un gran amic.

Desitge estar sempre al teu costat. Gràcies per ser com ets, gràcies per estar ahí.

Gerard.

Hola Rafeta, aquest any és molt emocionant per a tots, que he de dir-te ja que no sàpigues, amic de mil batalles. Des que ens vam conéixer que no ens hem separat mai i ho hem fet tot junts (pàdel, escola, futbol, viatges…).

Saps que ací em tens per a tot com sempre. Aquest any serà el primer que no ixim junts vestits de fallers però de segur que al costat de Sofia seràs un president deu. Disfruta molt “amigatxo” que en aquest viatge també estaré per acompayar-te. El teu amic…

Ruben.

Som Joel i Nico. Rafeta és el nostre amic de la platja i és com si fora el nostre germà major. Quan arriba juliol tenim ganes d’anar perquè ahí està esperant-nos Rafeta. Amb ell juguem, pesquem, i encara que de vegades ens barallem, el volem moltíssim. Esperem que s’ho passe molt bé com a president de la seua falla.

Joel i Nico.

Per a Rafeta de Guillem…

Ma mare sempre m’ha contat que quan jo era més menut i anava a sa casa i m’agradava un joguet me’l donava per a mi. Sempre ha estat molt present en la meua vida.

Guillem.

Rafeta, em coneixes des de que vaig nàixer i sempre m’has fet cas com si fora un amic teu, encara que de vegades vols fer-me enfadar furtant-me les xapes. Estaré aquest any al teu costat disfrutant al màxim de les falles. El teu amiguet…

Francesc.

Hola Rafa! Des de ben xicotets que som molt bons amics. Ens agrada molt jugar al futbol i som del Barça! Amunt Barça!

Xavi.

Rafa és un bon amic. Quan vaig al poble juguem com si m’hagués vist el dia d’abans i em fa sentir com un més del grup d’amics.

Tinc ganes de que vinguen les falles per a poder tirar coets, i estarem sempre al costat de Rafa per a que siguen les seues millors falles.

Cristian.

Rafa enguany és el teu any, i jo Òscar, estaré al teu costat, junts en tots els actes de la falla. Disfruta al màxim i estigues tranquil perquè els teus amics t’acompanyarem a tots els llocs i gaudeix cada moment ja que serà un any que sempre recordaràs. El teu amic… Òscar.

Rafa: com amic, de 10, com a futbolista, de 10, i ara com a president de la teua falla segur també de 10.

Robert.

Des de que et conec, quan pense amb tu és per recordar alguna anècdota graciosa que has fet o dit, perquè si algo et defineix és la teua simpatia. Amb mi tens un amic per sempre. Disfruta del teu any!!!

Pau Camarena.

Hola Rafa. Volíem felicitar-te perquè enguany eres president infantil junt a Sofia, la teua fallereta. Sabem que s’ho passareu molt bé. També dir-te que quan ens vàrem enterar de que series enguany el nou president infantil, ens vam alegrar moltíssim. Esperem que t’ho passes molt bé.

Besets.

Xavi i Carla.

Rafa és molt bon amic, molt bona persona, és alegre, comparteix les seues coses amb els demés.

Rafa i jo juguem a futbol junts i ens ho passem molt bé. L’estime com a amic meu.

Nicolàs.

Rafa és amic meu des de fa ja uns quants anys. És un bon amic i compartim l’afició de jugar a futbol. A més de jugar els dos en el mateix equip, el Tavernes, també ha sigut company meu durant dos anys a l’escola, i juguem alguns dies en el futbol. És un bon amic i desitge que aquest any siga inoblidable per a ell i disfrute molt del seu any de president.

Felipe.

Rafeta, al final has aconseguit ser el president infantil de la teua falla. Espere que disfrutes del teu any i que sàpigues que estaré al teu costat.

Joan Requena.

Rafa és molt bon amic. Ho passem molt bé, i a l’estiu a la mar disfrutem molt amb la piragua.

Marc.

081

Hola fallers i falleres: Estic molt contenta de representar a la meua Falla Prado com a Fallera Major Infantil del 2017. Serà un any que sempre duré al meu cor perquè s’ha fet realitat un somni que feia molt que estava perseguint.

En companyia de tots vosaltres passarem un any faller molt divertit. A les xocolatades, als castells inflables, tirarem coets, ens vestirem per a anar més guapos que un sol. Ballarem i botarem en les cercaviles fins que ens facen mal els peus.

Encara que siguen molt de matí vos espere a tots en les despertades i en cada acte que es faça. Vos convide a que vingueu a tot i gaudiu d’aquest any igual que ho faré jo al costat de Rafa. Junts a tots els llocs!

Lidia, Juanvi, que ganes tinc de vestir-me i anar junt a vosaltres a tots els actes fallers. Ho passarem molt bé!

VISCA LES FALLES I VISCA LA FALLA PRADO! Fallera major infantil: Sofia Grau i Fons

082

083

Molt volguda Sofia, no cal dir el que pensem de tu ton pare i jo. Crec que ho saps massa, però volem dedicar-te unes paraules.

Fa ja deu anys que vas vindre a les nostres vides i, en companyia de la teua germana Sara, sou el millor que ens ha passat.

Eres una xiqueta molt bonica, alegre, balladora, amiga de les teues amigues, bona germana, en fi, mil coses...

El teu somni des de xicoteta sempre ha sigut ser Fallera Major Infantil de la Falla Prado. Jo sempre t’he dit que per mi series, però a ton pare saps que no li agrada molt este món faller. Però, al final, i com tot conte de fades, hem guanyat esta batalla i hem pogut amb ton pare perquè ha vist que a les tres ens agrada molt ser falleres i tan sols per això, ell vol estar al teu costat en esta etapa de la teua vida i s’ha fet faller.

Ton pare i jo també estem molt contents perquè al teu costat està Rafa, amb qui has estat des d’abans de nàixer. Amics de tota la vida, i el teu faller des de sempre. Entre els dos portareu este càrrec endavant.

Lili, Rafa, entre nosaltres sobren les paraules. Quasi que amb una mirada ja sabem què volem. Són massa anys junts, i, estem orgullosos de poder compartir aquesta aventura amb vosaltres. Som una família, d’eixes que es poden triar, i junts anem ajudant-nos i fent més fàcil tot allò que ens envolta.

Sofia, desitgem que aquest any siga inoblidable per a tu, que amb el pas dels anys el recordes i vulgues tornar a viure’l una i mil vegades.

El pare i la mare estaran sempre al teu costat per a tot el que necessites per a fer més especial si cap, aquest any per a tu. Sabem que el record sempre el duràs al teu cor.

Els teus pares i Sara t’estimem!

Sofia, encara que de vegades estem un poc lluny, la tia també té molts sentiments per les falles, i estic molt il·lusionada de veure’t com a fallera major infantil de la Falla Prado! T’he vist créixer i mare meua com ho has fet, fins arribar a ser una xica dreta i feta, representant a la teua volguda falla! Vull dir-te que t’estime molt i que aquest any va a ser inoblidable pera nosaltres, i estaré en tot moment al teu costat, per a que a la meua xiqueta no li falte de res. Tinc moltes ganes de que siguen falles; totes les nits al tancar els ulls t’imagine entrant per la plaça amb el ramell de flors per a la mare de Déu , i sé, de segur, que no hi haurà xiqueta més guapa que tu! T’estime molt!

Sofia, per fi ha arribat el teu any, l’any que amb tantes ganes esperaves! Som cosins i cosines, però com si fórem germans, i volem dir-te que anem a estar al teu costat en tot moment, per a viure aquesta experiència única amb tu! Des del dia que et nombren fallera major, fins a la fi del teu regnat; estarem amb tu cada minut que passe! Despertades, castells, xocolatades, passa-carrers, i com no, a la primera fila de la revetla, que saps que a família fallera ningú ens guanya! Algunes venim de ben lluny, altres d’altres falles, i altres de dins de la mateixa falla, totes a contemplar a la xiqueta dels nostres ulls! Sofia, estàs preparada?

A pel nostre any! T’estimem molt!

La teua padrina

Els teus cosins

084

Per a tu, Sofia Any 2006. Eixe és el seu any de naixement. I és la primera cosa que totes tenen en comú.

Després, totes han anat a la mateixa escola, l’Alfàndec.

Allí han crescut i han aprés a dintre de les aules, han gaudit entre rialles al pati i s’han conegut desenvolupant al llarg dels anys el més fantàstic que els uneix: una amistat molt sana.

I hi ha altra cosa en la que coincideixen, l’estima que senten per la seua amiga Sofia, i que volen demostrar-li amb les paraules que cadascuna ha escrit per a ella, com a un record senzill, però entranyable…

Hola Sofia, sóc Gala. Eres una xiqueta molt simpàtica i fas amics allà on vas. Recorde una vegada que algú va contar alguna cosa graciosa i et va agafar un atac de risa i ens vas fer riure a tots!!!

Desitge que tingues unes bones falles 2017 i que disfrutes molt!!!

Gala.

Hola Sofia! Espere que t’ho passes molt bé este 2017, que ho disfrutes al màxim en companyia de familiars i amigues, que visques moltes emocions, aventures i sobre tot que no canvies el teu somriure que sempre portes d’orella a orella. Un beset molt gran!!!!

Olga.

Sofia, ens coneguem des de xicotetes i hem compartit moltes coses juntes, però enguany és molt especial per a tu i jo estaré al teu costat per a tot el que necessites. De segur que viurem moltes coses juntes i serà un any inoblidable. T’estime.

Vera.

Sofia eres molt bona xiqueta i divertida. Eres molt jugarrina i m’ho passe molt bé amb tu, i quan t’agafen atacs de risa, també.

Aquest any anem a passar-ho molt bé. Enhorabona!!!

Sofia eres la millor!!! La teua amiga, Júlia.

Hola sóc Paula. De segur que estes falles seran les més divertides i especials perquè tu Sofia, eres una amiga molt divertida, graciosa i amigable. Ahí estaré per a passar-ho bomba en la fallereta major infantil de la Falla Prado.

Visca Sofia!!!!

Paula.

Sofia eres una persona molt divertida i sempre amb moltíssima alegria. M’agrada molt que sigues així. Sempre eres positiva, alegre… No deixes mai de ser així.

Et vull!! Ahhh!!! I encara m’en-

recorde quan vàrem anar al Elx a dinar, que et van agafar atacs de risa; totes partint-nos de risa amb tu!!!!

ET VULL UN MUNTÓ!!!

Marina.

Aquest és un any molt especial i jo estic molt contenta de compartir-lo amb tu. Encara que siga d’una altra falla estaré al teu costat en tot moment perquè juntes ho passem d’allò més bé. Molts besets!!!

Anna.

Hola sóc Mireia. Tu i jo ens coneguem des de les meues primeres hores de vida. Des d’aleshores no ens hem separat mai. Eres molt especial per a mi. Aquestes falles seran úniques per a tu, junt a les teues amigues. Espere que els teus somnis es facen realitat.

Mireia.

Estimada loqueta: ja tenim el 2017 ben a prop i amb ell el desitjat any faller en el que tu brillaràs per damunt de totes les falleretes de Tavernes de la Valldigna.

Un any en el que desitge que rigues, jugues, balles, crides, plores, i que t’emociones cada minut del teu regnat. Una forta abraçada de la teua amiga…

Neus.

Sofia…amigues des de xicotetes.

Sé que portes la falla a les teues venes. Quan ningú es vestia de fallera el dia 19 (Sant Josep) ahí estaves. Enhorabona! Has aconseguit el que et mereixes: ser Fallera Major Infantil de la teua volguda Falla Prado.

Dir-te que estaré sempre al teu costat, gaudint de cada acte.

Gemma.

Sofia, aquest any és el teu i has de gaudir-lo amb el teu somriure i alegria que et caracteritza. Segur que serà el millor any faller per a tu i per a totes nosaltres. Visca la fallera major infantil de la Falla Prado 2017!!!!! La teua amiga…

Sara.

Amigueta Sofia… Sempre ens arranques un somriure quan més falta ens fa. Eres com un castell de focs ple de colors, soroll i alegria. Aquest any tots disfrutarem amb tu de les falles 2017 i del teu regnat. Moltes felicitats de la teua amiga…

Elisabet.

Des que eres ben xicoteta ens has contat la teua il·lusió per ser fallera major infantil de la Falla Prado, la teua falla de sempre, la millor per a nosaltres. Aquest any el desig s’ha fet realitat; obri els ulls que la festa ja ha començat.

Saps que estaré al teu costat per ajudar-te i fer tot el possible per passar en gran cada instant dels actes fallers. Per sempre, la teua amiga…

Lola.

El teu somriure és el masclet que dona inici a la festa. L’espurna que transmets encén els coets que posen so de fons. Els teus ulls transmeten el feliç que et fa ser fallera major infantil. I com no, jo estaré ahí al teu costat gaudint de la festa. La teua amiga…

Laia.

Sofia, des de la guarderia que ens coneixem, i alguns cursos els hem fet juntes. Sé que vas a passar el millor any faller de la història. Sabíem que arribaria aquest moment, Fallereta Major Infantil de la Prado! Enhorabona Sofia.

De la teua amiga…

Victòria.

Hola Sofia. Sé que aquest any vas a passar-t’ho bomba junt al teu president infantil Rafa. Volia felicitar-te de tot cor perquè se que enguany seràs una bona fallera major infantil. El dia que em van dir que eres la fallera major infantil vaig estar molt contenta.

Enhorabona Sofia!!!

Carla.

085

Destaques entre les flors de l’horta d’aquest poble, ens fas emocionar els cors perquè et veiem molt noble.

Tens un bonic somriure, eres dolçai familiar, la festa amb passió vols viure, Les fades l’honor tan concedit, de ser durant un any regina, la decisió hem aplaudit ja que et trobem divina.

Careta dolça i bonica, mirada radiant i pícara, en qualitats eres rica felicitat refletix la teua cara.

Ser la Fallereta Major era la teua il·lusió, per a tu el regal millor, estàs plena d’emoció.

La falla et té fascinada, eixe món màgic, meravellós participar molt t’agrada tot ho trobes fabulós.

T’agrada el vestit lluir, als actes vas orgullosa, la festa vols compartir, eres artista i graciosa.

Eres una bona xiqueta, sempre atenta i afectuosa, una gràcia de fallereta, simpàtica i molt preciosa.

Serà un regnat d’esplendor, per sempre tu recordaràs, la música, la festa i el color, i passats els anys mai l’oblidaràs Teresa Talens Estornell

086

EL MONUMENT INFANTIL

087

088

EL MÓN AL REVÉS Aquesta falleta representa, com diu el seu nom, un món al revés, i en ella la protagonista s’endinsa en un somni de fantasia perquè vol intentar canviar les coses.

Els xiquets i les xiquetes, eixos éssers menudets que pareix que no se n’adonen de res, saben perfectament el que els envolta, que tot no funciona bé perquè són més llestos del que pensem.

Així la xiqueta protagonista, avorrida d’escoltar sempre els mateixos contes, amb uns finals semblants, es pregunta per què les coses són com són. I això farà que entre a un món imaginari i fantàstic viatjant per L’arc de Sant Martí.

089

1- Escolteu-me xiquetes i xiquets aneu a entrar en una gran fantasia, esta falleta, falleretes i fallerets, és una història plena de simpatia.

6- Entrarà en un món màgic, diferent, coneixerà diversos personatges, que molt l’aniran sorprenent, pels seus bons sentiments.

2- Sabeu que algunes coses no funcionen, que no sempre resulten com volem, però en la imaginació tenim un poder major del que pensem.

7- La benvinguda li donaran, li diran: Princeseta de la fantasia, i una gran aventura viurà on regnarà la simpatia.

3- Avorrida de les mateixes històries, que tenen pareguts finals, la xiqueta vol fabricar els seus contes i seran diferents, ideals.

8- Bufons fent graciosos malabarismes sota instruments imaginaris, uns grandiosos artistes dignes d’eixir als diaris.

4- Ella les coses vol canviar, serà la seua gran obsessió, un món al revés inventar per a la seua distracció.

9- Arlequins eixint de les melodies oferint-li un bon berenar, va a gaudir meravelles de tant que la van a obsequiar.

5- Així viurà altra realitat, per L’arc de san Martí viatjarà, per a tenir la possibilitat de les coses poder canviar.

10- En aquest somniar inventat, tot al revés als seus ulls passarà, així tindrà la gran possibilitat de poder valorar i no s’avorrirà.

090

11- Trucs on s’intercanvien els papers, el conill és un mag important i el mag és el conill, ací tot és diferent i especial.

16- El lleó al circ és el domador, una autèntica bogeria, és el rei, el triomfador una coincident ironia.

12- Del barret de copa ha aparegut un conill gran i sabut, açò sí que és un despropòsit quin conte més divertit!

17- Ah, però el més sorprenent per a partir-se de riure, com ací tot és diferent dibuixeu un bonic somriure...

13- Les sirenes descansen als nuvolets, les aigües de la mar han abandonat, observeu-les bé fallerets, al contacte de l’aire s’han assecat.

18- La princeseta està molt trista sabeu perquè?... Ho podeu encertar, el príncep està enamorat de la bruixa, era fàcil d’endevinar.

14- Les flors reguen els xiquets, per a que es crien sans i forts, ben llavats i ben netets brillaran i faran bons olors.

19- Que divertit, els papers canviats!!! un conte estrany, curiós i diferent, un món del revés havia pensat, és normal aquest final sorprenent.

15- Les ovelles, els xiquets contaran per tal de poder dormir, ho faran d’aquesta manera, cantant i s’adormiran sense patir.

20- Al canviar la realitat, tots els canvis hem d’assumir acceptar-ho amb dignitat o el que és més important: gaudir!!!

Teresa Talens i Estornell

091

ENDEVINALLES

092

Què és allò que espanta tant que en fuig tothom a l’ instant?

LA PLUJA

No tinc cap color, no faig cap olor, no done sabor, i en temps de calor us done frescor.

Transparenta però es veu, amb les mans no la podràs agafar perquè tard o prompte per algun lloc se n’eixirà.

L’AIGUA

Corre molt i no el veus gens, i et molesta quan el tens.

L’AIGUA

EL FRED

És una bola molt gran que gira constantment i que aviat no sabrà on ficar tanta gent.

LA TERRA

Sabeu què podria ser que quan fa bo s’està a casa i quan plou surt al carrer?

Una cosa blanca blanca que s´agafa i no s´aguanta.

EL PARAIGÜES

Per més que et toqui la cara tu no em veus ni poc ni gens.

Si m’enfado xiscle i xiule i no tinc ni boca ni dents però sense saber solfa faig sonar molts instruments.

Per sobre el terrat, després d’un ruixat, ix un senyor ple de color.

EL VENT

Porte anys a la mar i encara no sé nadar.

A les ribes i riberes, de rius, mars i oceans, graves i sorres que venen i van.

No tinc ulls però hi veig, tu em xafes i jo no et dic res Qui sóc?

LA NEU L’ARC DE SANT MARTÍ L’ARENA

LES PLATGES

LA TERRA

Contacte entre terra i mar, tall pràcticament vertical.

Costa escarpada.

Preciós i perillós paratge Quin espectacular paisatge!

Sóc camí sobre les aigües i sóc enemic del bany, faig drecera entre muntanyes tot deixant-me trepitjar. Què és?

EL PENYASEGAT

Sense mullar-se ni molt ni poc, naix enmig d’aigua i de llum i brama quan li fan foc.

EL PONT EL TRO

El sol la vida em dóna, i ell em sol acabar. Faig a la gent admirar i a l’aire me’n torne a anar.

LA BOIRA

Són grans elevacions del terreny naturals que formen serralades.

Les russes són ben diferents, emocionants, artificials, i també són divertides.

LES MUNTANYES

Quin és el gall valent que enfilat mira al vent; i per més que bufa ni una ploma li estarrufa.

Vole sense ales, et toque i no em veus, parle sense boca i camine sense peus.

LEL GALL DEL PENELL

EL VENT

Lolín Magraner Ciscar 093

CANÇONS DE BRESSOL

094

EL COLOR BLAU

LA XATA MERENGUERA

Blau, blau, blau és el vestit que porte.

Blau, blau, blau és tot el que jo tinc.

Perquè m’agrada el blau de la platja.

I el meu amic és un mariner.

La xata merenguera, huit, nou, deu com és tan fina, trico, trico, tras, com és tan fina, uailó, uailó, uailó, uailó, uailó, uailó!

EL COLOR GROC Groc, groc, groc és el vestit que porte.

Groc, groc, groc és tot el que jo tinc.

Perquè m’agrada el groc de la truita.

I el meu amic és un cuiner.

EL COLOR ROIG Roig, roig, roig és el vestit que porte.

Roig, roig, roig és tot el que jo tinc.

Perquè m’agrada el roig de la flama.

I el meu amic és un bomber.

Es pinta els colorets, huit, nou deu, amb plastelina, trico, trico, tras, amb plastelina, uailó, uailó, uailó, uailó, uailó, uailó!

UNA MOSCA VOLAVA PER LA LLUM Una mosca volava per la llum, llum, llum.

I la llum es va apagar es va apagar.

I la pobra mosca, es va quedar a fosca, i la pobra mosca ja no va poder volar, volar, volar

EL COLOR VERD Verd, verd, verd és el vestit que porte.

Verd, verd, verd és tot el que jo tinc.

Perquè m’agrada el verd de la gespa.

I el meu amic és un jardiner.

095

ELS NADONS DEL PRADO

096

VALERIA

VERA

MARC

ENZO

YAGO

LOLA

NIL

LAIA 097

ÀVIA CONTA´M CONTES

098

QUIN ÉS EL MEU LLOC? Això diu que era, quatre personatges molt importants per al planeta Terra, però no sabien massa bé quin paper jugaven en el món de les falles. Ells eren: Terra, Aire, Aigua i Foc. La Terra, no entenia el per què del seu paper en les falles i per això, un dia, 16 de març, va anar a un casal faller de Tavernes de la Valldigna per tal de trobar la resposta a la seua pregunta. Mentre observava el seu voltant, va veure que sobre ella muntaven taules, carpes, escenaris... però sobretot, un muntó de ninots. Tot expectant, va preguntar a una fallereta que passava per allí:

explotaren. Hi ha coets de moltes classes: els que sols fan soroll, els que fan soroll i color...

–Molt bé, ja vaig entenen perquè sóc tan important en les Falles, però i el meu millor amic, l’Aire, quin paper hi juga?

–Un paper important també, ja que gràcies al teu amic, podem encendre traques, ja que tu necessites d’Aire per a poder encendre bé els coets, però sobretot, gràcies a l’Aire, podem llançar al cel, ja que els Castells de Focs, són coets de colors que s’enlairen al cel.

–Perdona, tot això que esteu posant sobre mi, per a què és?

–Doncs, que content estic que el meu gran amic l’Aire i jo també siguem molt importants dins de les Falles.

–Per a celebrar una de les festes més importants del nostre poble i de la Comunitat Valenciana, les Falles. I un fet molt important és que enguany la UNESCO les ha declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat. –li va contestar la xiqueta.

–Espera, espera que encara no he acabat –li va dir el xiquet al Foc i a l’Aire que s’hi havia acostat. El dia 19 de març, és la nit més màgica de les falles.

–I tots els ninots de cartró pintats? –va tornar a preguntat Terra.

–Això rep de nom Falla. I gràcies a tu, Terra, al ser dura i estable, la podem plantar per a que lluïsca uns dies al carrer.

I la puga veure tothom.

–Doncs, ja sé perquè sóc tan important, gràcies a mi, poden celebrar aquesta gran festa, però, sobretot, perquè sense mi no podrien plantar eixos meravellosos monuments anomenats Falles.

Terra, per fi,ja sabia de la seua importància dins d’aquest món faller. Però... i Aire, Foc i Aigua?

L’aire i el Foc eren molt amics, tan amics, que es consideraven entre ells com a germans, ja que no podien viure un sense l’altre. El Foc és tot un símbol dins de la festa valenciana, però dins la festa fallera, encara era més important.

–Jo, Foc, perquè dec ser tan important dins les falles, si sempre em diuen que sóc molt perillós i no em volen?

Un falleret que passava pel seu costat va sentir el que deia i de seguida li va contestar: –Tu eres l’element més important de la nostra festa, ja què sense tu no podríem llançar coets ni cremar la falla.

–Coets? –es quedà estranyat el Foc. –Sí, coets. És la pólvora que nosaltres utilitzem per a fer els castells de foc i la mascletada. Foc, també hi ha coets per a xiquets i, si no existires, no els podríem encendre per a què

–Què vols dir amb això? – preguntaren Foc i Aire a la vegada.

–La nit del 19 de març, cremem les falles, és a dir, eixos monuments que veus a la plaça plantats. I tu Foc, amb l’ajuda del teu amic Aire, sou molt importants.

–Això tan bonic ho cremeu? Nosaltres que ens pensàvem que teniu un gran magatzem i ho guardàveu per a l’any que ve.

–Doncs no, no ho guardem sinó que ho cremem. Així celebrem el final de l’hivern i el principi de la primavera. I el fet més important, posem punt i final a unes falles per tal de donar la benvinguda a les falles de l’any següent.

–Què fantàstic, Foc. Has vist que importants som nosaltres?

Sense el Foc no pot acabar-se un magnífic any faller, per a donar la benvinguda a un altre igual de meravellós o millor.

Foc, Aire i Terra, ja s’havien adonat de quin paper jugaven dins de les Falles, però i Aigua, quin és el seu paper dins d’aquesta festa? El seu paper també és fonamental el dia 19 de març, dia de la Cremà, ja que mentre està cremant-se la falla amb el foc purificador, l’Aigua va vigilant que no passe res als espectadors i als fallers i falleres de la comissió, i així, a poc a poc, quan la falla vaja reduint-se a cendres, poder anar apagant el poc Foc que puga quedar i donar la benvinguda al nou any faller.

I és així, com els quatre elements del planeta, que eren tan importants per a la vida dels éssers vius, també s’adonaren que ho eren dins de la festa fallera. Àngela Talens Torres

099

MANEL, EL BOMBER DE COLORS Manel era un nen molt, molt alt, intel·ligent, al que li agradava dibuixar, crear i pintar. Vivia amb la seua família en un poble costaner de la Comunitat de Valenciana. Com a bon valencià li apassionaven les falles, la seva música, els colors, els coets, etc... i el seu gran somni era arribar algun dia a ser bomber.

Passaren els anys i Manel no deixava enrere el seu somni.

Cada any quan s’acostava el mes de març i tots els valencians preparaven amb il·lusió les bruses falleres, Manel li demanava a la seua mare que li comprara una jaqueta de bomber.

La seua mare s’atemoria, perquè no volia que Manel fora bomber sempre li contestava el mateix: «aquest any no, l’any que ve».

–Si, avi!

I així passaven els anys, març darrere març, sense que sa mare li comprara la jaqueta de bomber, fins que Manel va decidir demanar-li la jaqueta a la seua tia Isabel, perquè pensava que ella de segur que el recolzaria. La seua tia era una dona jove, molt divertida, no tenia fills, i per això tractava a Manel com si fos el fill seu.

–Un bomber de colors?

Isabel era una de les persones que pensen que hem de lluitar per tal d’aconseguir tots els nostres somnis, per aquest motiu va ajudar a Manel, convencent a la seua mare i després de molts de dies intentant-ho per fi la mare de Manel va dir que “SÍ!”

Un 15 de març amb tots els carrers preparats per a la plantà de les falles, i tots amb les seues bruses posades, la mare de Manel i la seua tia Isabel el van soprendre amb un regal.

Manel va acceptar de bon grat el regal però sense massa entusiasme (no s’esperava el que havia dins) va obrir el paquet esperant una altra brusa fallera, però en aquesta ocasió no era una brusa, sinó que era el que ell tan havia desitjat durant anys: la seua jaqueta de bomber!

Manel estava contentíssim eufòric, més que feliç, per fi tenia la seua jaqueta de bomber, que tant havia desitjat i aquest any passaria tots els quatre dies de falles amb la jaqueta posada… però no es penseu que es queda conformà amb això, no. Això tan sols fou el seu primer pas. Després Manel va demanar les botes, els pantalons i fins i tot la mànega de bomber.

I cada any quan s’acostaven les falles, en compte de posar-se la brusa per anar al carrer, Manel es posava el seu «kit de bomber», i somiava.

100

Un dia el seu avi Lolo, li va preguntar per què volia ser bomber i ell respongué: –Avi, vull ser bomber per ajudar a la gent a somiar.

–Ajudar a la gent a somniar? –preguntà l’avi.

–Manel, el bombers apagen els foc dels camps, de les muntanyes, de les cases… no entenc el que vols dir en ajudar a somiar?

–Avi, perquè vull ser un bomber de colors. –contestà Manel.

–Sí!, Cada any els bombers acudixen amb les seues màneges a apagar el foc de les falles, i així acaben els anys fallers, i comencen de nou els següents. Jo, per a la meua mànega sols vaig a tirar colors, per fer que la gent comence a somiar.

–Manel, tirar colors?

–Avi, colors, pintura per a pintar. Com soc tan alt, d’ací uns anys arribaré a tots el ninots gegantins de les falles i amb la meua mànega podré tirar colors per a pintar-los. El xiquets i no tan xiquets veuran els meus ninots, i cada escena els farà somiar…

Encara que hi sabem que per les mànegues del bombers no ix color, Manel estava entusiasmat amb la seua idea i en poder aconseguir el seu somni. A la seua mare li feia molta por el foc i no volia que Manel fora bomber, però el nen sols pensava en pintar, fer, crear i acolorir els ninots gegantins de les falles.

Els jocs, joguets i somnis no entenen de sexe, ni de temors, ni entenen un no per resposta, tot i tots podem aconseguir el que ens proposem, tan sols hem de lluitar per fer els nostres somnis realitat.

Per cert… aquest relat no és un conte, sinó una faula i Manel va aconseguir ser un bomber de colors!!!

Clara Isabel Vidal i Climent

TOTS SOM IMPORTANTS

ELS QUATRE ELEMENTS

Hi havia una vegada quatre amics anomenats Aire, Foc, Terra i Aigua que estaven molt units fins que fins que de sobte es varen barallar els uns amb els altres.

Hi havia una vegada un xicotet planeta molt trist i gris. Els seus habitants no l’havien cuidat, i encara que tenien tots els invents i naus espacials del món, havien tirat tant de fem i brutícia al camp, que el van contaminar tot i ja no quedaven ni plantes ni animals.

Foc va començar a contaminar a Aire i Terra va embrutar a Aigua, i sense adonar-se’n varen començar a provocar grans desastres per tot arreu del planeta.

Quan foc va contaminat a Aire, ningú va poder tornar a veure el Sol, sols es veia al cel una gran contaminació que dificultava la respiració i quan Terra va embrutar a Aigua, la naturalesa va començar a perdre la seua bellesa, ja que es veien les flors marcides, els arbres caiguts,les collites seques, els jardins sense plantes... i moltes coses més. Després d’un temps, aquest planeta es va convertir igual que els altres planetes, un planeta sense Aire, Terra, Foc i Aigua, perquè cada cosa ens ajudava a viure.

L’Aire era tot allò que respiràvem, Terra era tot això que podies contemplar i que formava el lloc que xafavem. Foc era eixe calor que ens donava el Sol cada dia i Aigua era allò que ens refrescava els dies en què el Sol s’enfadava molt i escalfava massa.

Tots aquestos quatre amics són molt importants en les nostres vides, perquè formen part de la nostra gran casa, el planeta Terra, casa que hem de cuidar molt per a que no ens falte ni ella ni els quatre grans amics Aire, Terra, Aigua i Foc. Àngela Talens Torres

Un dia, caminant pel seu planta, un xiquet va trobar una xicoteta flor roja en una cova. Estava molt malalta, tremolava de fred, i encengué un FOC per tal de calfar el lloc. Quan la flor va començar a millorar, va decidir emportar-se-la a algun lloc on poguera cuidar-la. Va buscar i va buscar per tot arreu del planeta, però estava tot tan contaminat que no podria sobreviure en cap lloc. Aleshores, va mirar cap al cel va veure la Lluna, i va pensar que aquell lloc possiblement, podria ser un bon lloc per a cuidar de la planta. Així que, el xiquet es va posar el vestit espacial, i va fugir amb la planta fins a la Lluna.

Lluny de tanta brutícia, la flor va créixer amb la cura del xiquet, que la regava amb AIGUA cristal·lina, la visitava, i tan i tan bé la va cuidar, que van germinar més flors, i aquestes flors donaren lloc a altres flors, i en poc de temps, la Lluna estava tota coberta de flors. Per això, de tant en tant, quan les flors del xiquet s’obrin, perfumen l’aire i la Lluna es va tenyir d’un color roig suau.

Això ens recorda que si no cuidem el nostre planeta TERRA, arribarà un dia en que sols hi haurà flors a la Lluna. Àngela Talens Torres

101

DELEGADES INFANTILS Any 2012, un pensament que va rondant al cap d’una persona, una proposta a una altra una vespradeta de futbol, una telefonada a una altra quasi a mitjanit, més telefonades a altres... I aixina aixina, sense conèixer-nos totes, simplement d’haver-nos vist en la falla, es va formar aquest equip de playbacks infantils.

Poc a poc, han passat 4 anys, amb noves incorporacions, el que vol dir també, noves amistats, però l’essència i la il·lusió, és la mateixa, si no cap dir que més. Cada any que passa aprenem coses, veient als nostres xiquets com es fan grans, els més majors ens deixen, ja són “majors”; i altres que s’incorporen a esta activitat que també és part de les Falles. Ens alegra molt quan en setembre els pares, iaies i xiquets, ens pregunteu pel carrer quan comencem a assajar, es nota que ho digueu amb ganes. I este equip ja estem preparant coses, imaginant els grups dels xiquets, mirant vestuari, escoltant cançons... amb moltes ganes també de tornar a veure als xiquets, d’ensenyar-los cançons que potser no han escoltat mai, però que de seguida es queden al seu cabet, de compartir balls i rises amb ells i de tornar a tindre contacte amb les famílies de la falla.

En fi, que cada any que passa tenim més energia i ganes de fer coses noves. Com diu una de nosaltres: “Res és per a sempre”, però com diguem les altres: “És cert, però mentre siga, que siga especial”, almenys per als nostres xiquets.

Gràcies a tots els que ens ho feu més fàcil i per la vostra disponibilitat i educació.

DELEGADES DE PLAYBACKS INFANTILS. Carol, Rosa, Sara, Esther, Andrea i Laura.

102

JOCS INFANTILS

103

ENGUANY, LA NOSTRA FALLETA INFANTIL TÉ PER TÍTOL: EL MÓN AL REVÉS. HEM PREPARAT JOCS AMB AQUESTA TEMÀTICA.

104

105

106

CREEM ART

107

Sovint observem als parcs, carrers i escoles, joves intentant aconseguir el repte de la botella, ho has provat?

Tot va començar amb un vídeo gravat en un concurs de talents d’un institut nord-americà el passat mes de maig, des d’aleshores, centenars de milers de vídeos en YouTube, Facebook o Twitter es pugen amb aquest tipus de demostracions.

El desafiament és senzill d’explicar però difícil d’aconseguir: consisteix en llançar una botella d’aigua mitja plena i intentar que caiga de peu.

Volem mostrar-vos més finalitats per a la botella de plàstic, la podem convertir en una vidriola, un avió o fins i tot ens pot servir per a disfressar-nos!

Avió amb botella de plàstic Vos mostrarem pas a pas com fer un avió amb una botella per a jugar sense parar!

Materials necessaris: - Una botella de plàstic - Tisores - Cartolina de dos colors - Llapis - Cinta adhesiva de dues cares

108

Muntatge: 1.- Tallem totes les peces en la cartolina del color desitjat, donant-li la forma de la imatge. Agafem les dues parts més grans, i posem cinta adhesiva en els punts que aniran pegats: la cua i la part superior i inferior del que seria el cos de l’avió.

2.- Peguem una de les parts a la botella, ha de cobrir la meitat de la mateixa.

3.- Peguem l’altra part, les cues han de quedar unides.

4.- Amb les peces en forma de rectangle allargat formem dos cilindres, i els peguem als costats de l’avió, usant sempre la cinta.

5.- Dobleguem les solapes de les ales grans i de les xicotetes que van sobre la cua, i les peguem en el seu lloc.

Peguem les finestretes.

6.- Destapem la botella, passem l’hèlix pel pic, i tornem a tancar.

7.- Ja podem gaudir de la nostra avioneta! Pots dibuixar a les finestres als teus amics i viatjar allà on la teua imaginació et puga portar.

Porquets amb botelles reciclades Esta vidriola es pot obrir sense trencar-la, per la qual cosa la podrem utilizar molt de temps i tirar mà d’ella sempre que necessitem els nostres estalvis. T’animes?

Materials necessaris: - Una botella de plàstic - Tisores - Paper de seda rosa o fucsia - Cartolina rosa i blanca - Cola blanca - Pistola de cola termofusible - Un neteja biberons - 5 taps de botelles (preferiblement roses) - Pinzell -Retolador permanent negre

Muntatge: 1.- El primer que haurem de fer serà tallar la botella. Hem de tallar el pic, i la part inferior de la botella a uns 12 cm de la base, procurant que la circumferència de la part més gran siga major a la del pic, açò ho aconseguirem tallant el pic en la zona en què es va eixamplant, però encara no ha arribat a l’ample del que seria el cos de la botella.

2.- Tallem el paper de seda a quadrets i anem cobrint les dues parts de la botella, usant un pinzell i cola blanca.

Deixem secar molt bé.

3.- Comprovem que les dues meitats engranen, el pic ha d’anar per dins del que seria el cos del porquet.

4.- Fem una ranura en el cos per a poder posar les monedes.

5.- Amb la pistola peguem quatre taps als costats del cos, que hem de recolzar en la taula per a mantindre en el seu lloc al porquet.

6.- Enrotllem en el dit un tros del neteja biberons i ho peguem amb la pistola per a fer la cua del porquet.

7.- Tallem dues orelletes de cartolina rosa i els fem un tall en la base per a poder superposar les dues solapes que es creuen i donar forma a l’orelleta.

8.- Peguem les orelles i els ulls dibuixats en la cartolina blanca.

9.- Ja tenim una magnífica vidriola per a posar els nostres estalvis!

109

Disfressa de bussejador casolà Una disfressa de bussejador casolà? Per a fabricar-vos vosaltres mateixos una disfressa de submarinista només necessitareu algunes coses que segurament tindreu per casa: un parell de botelles reciclades per a fer les bombones i poc més...

Necessitem: - 2 Botelles de plàstic reciclades de 2L cadascuna - Pintura groga - Cinta negra aïllant - Gorro negre - Ulleres de bussejar - Tub de bussejar - Aletes (o planxa de goma eva groga) - Jersei de coll alt de color negre - Leotards negres - Tisores Pas a pas: 1.- El primer és fabricar-nos les bombones d’oxigen, per a això agafarem les botelles i les pintarem de color groc.

2.- Després peguem dos tires de cinta de color negre al voltant de les botelles de plàstic i les subjectem també al jersei.

3.- El tub l’enganxem a una de les botelles també amb la cinta aïllant.

4.-Finalment només queda vestir-nos amb els leotards negres, col·locar-nos la samarreta, les ulleres i les aletes.

110

Les nostres delegades infantils ens ajuden a preparar durant tot l’any moltes manualitats al casal. Vos deixem una mostra del que heu fet durant l’any.

RECORDATORI INFANTIL 2016

111

112

113

114

115

COMISSIÓ

COMISSIÓ INFANTIL

President: Juan Vicente Sansaloni i Vila

President: Rafael Cantos i Requena

Vicepresident primer: Vicent García Manclús

Vicepresident: Joan Ferrús Palomares

Vicepresident segon: Víctor Boigues i Palomares

Comptadora: Paula Cañamas i Ciscar

Vicepresident tercer: Jose Vicente Escrivà i Miñana

Secretari: Guillem Cruañes Císcar

Tresorera: Teresa Martinez i Aznar

Tresorera: Nerea Brines Gómez

Comptador: Pepe Donet i Climent

Delegat de rifes: Alex Magraner i Talens

Secretària: Maria Ciscar i Pons Delegats de casal: Victor Boigues i Palomares, Manuel Pita i Vázquez Delegada de monument: Cristina Ortells i Grau Delegat de muntatge i material: Juan Antonio Ferrús i Arbona, Raül Cruañes i Navarro, Juan Martí i Orengo Delegació de festejos i setmana fallera: Cristina Martí i Martinez, Laura Salavert i Grau i Sandra Gómez i Escrivà Delegació de cens i recompenses: Xelo Martorell i Grau Delegació de Junta Local: Amparo Cruañes i Ciscar, Eva Alberola i Lledó Delegació d’infantils: Carolina Talens i Gimeno, Laura Donet Gascón, Rosa Donet i Gascón Delegació de playbacks: Pili Felis i Grau, Victòria Navarro i Nuñez Delegació de playbacks infantils: Esther Ferrus i Palomares, Andrea Campos i Magraner, Sara Lopez i Requena Delegació de loteria: Teresa Martinez i Aznar, Inma Felis i Ortega Delegació de llibret: Noelia Alberola i Elena, Natalia Palomares i Gascon, Àngela Talens i Torres, Cristina Ortells i Grau, Amparo Cruañes i Ciscar Delegació de gastronomia: Teresa Talens i Estornell Delegació de cavalcada del ninot: Alba Estornell i Gascon, Natàlia Hervas i Felix, Victòria Navarro i Núñez Delegació de carrossa: Maria Gascón i Alonso, Jennifer García Torres, Silvia García i Medina Delegació de decorats: Mariola Donet Bixquert, Manuel Lendinez i Sanchez Delegació de presentació: Maria Ciscar i Pons Delegació de futbet: Maria Gascón i Alonso, Juan Vicente Sansaloni i Vila Delegació de pirotècnia: Salvador Talens i Estornell, Enrique Ferrando i Muñoz Delegació d’activitats diverses: Belen Grau i Ortega Delegació d’estendard: Miguel Benavent i Martorell

116

TOTS FEM FALLA

117

FALLERES Alberola Elena Noelia Alberola Lledó Eva Almansa Martorell Mercedes Almiñana Grau Mariola Alonso Ciscar Ana Altur Guinart Silvia Alvarez Cano Eva Beltrán García Estela Maria Bernat Gimeno Encar Blasco Císcar Claudia Bohigues Felis Lorena Bosch Magraner Marta Bosch Perelló Beatriz Bosch Vercher Carmen Brines Vercher Minerva Campos Magraner Andrea Canet Bernat Ana Cano Palomares Bea Catala Solanes Maria Jose Chapa Cebolla Àngela Chofre Alberola Andrea Chova Llano Miriam Císcar Cruañes Amparo Ciscar Delamo Amparo Ciscar Pons Maria Company Solanes Casandra Corella Talens Teresa Delamo Palomnares Lola Delgado SantosJuanes Concha Delgado Santosjuanes Patricia Delgado Santosjuanes Virginia Donet Bisquert Maria Dolores Donet Gascón Laura Donet Gascón Rosa Maria Enguix Chover Beatriz Enguix Chover Susana Enguix Palomares Emma Enguix Palomares Lara Enguix Palomares Ruth Espí Gascón Paola Estornell Gascón Alba Estornell Gascón Miriam Estruch Romero Etel Felis Grau Pili

118

Felis Magraner Alexandra Felis Ortega Inma Felis Berga Patricia Fernandez Estruch Lorena Ferrando Solanes Immaculada Ferrus Palomares Esther Fons Gascón Maria José Garcia Galan Laura Garcia Marrades Encar Garcia Medina Silvia García Minguez Laura Garcia Palomares Maria Garcia Torres Jenny Gascón Alonso Maria Gascón Talens Sandra Gimeno Gandia Amparo Gimeno Juan Nelida Gómez Escrivá María Gómez Escrivá Sandra González Bellver Gemma Grau Araujo Àngela Grau Bosch Pilar Grau Císcar Maria Carmen Grau Escrihuela Consuelo Grau Gimeno Ana Gemma Grau Ortega Belen Grau Sifres Lia Hernández Salavert Julia Hervás Felix Natalia López Requena Sara Magraner Cremades Isabel Magraner Gimeno Ana Manclús Fons Pepa Martí Martinez Cristina Martí Martinez Maite Martinez Aznar Teresa Martinez Sierra Judith Martinez Valerio Juani Martorell Grau Pilar Martorell Grau Xelo Meló Almiñana Desamparats Meló Almiñana Monica Melo Bernabeu Margarita Montagud Meló Carmen

Navarro Nuñez Victoria Ortells Grau Cristina Pachés Giner Laura Palomares Gascon Natalia Palomares Pérez Maruja Palomares Sala Nerea Palomares Torres Laura Perales Gascon Imma Peris Grau Natalia Pineda Estruch Selena Pons Grau Maria Requena Escrihuela Liliana Maria Roca Benavent Pepa Saiz Donet Noelia Sala Grau Nuria Sala Talens Ana Belén Salavert Grau Davinia Salavert Grau Laura Sales Hervás Agnes Sales Hervás Victoria Sancho Escrivà Eva Sansaloni Grau Eva Sansaloni Magraner Aurora Sendra Femenía Gemma María Sifres Vercher Isabel Solanes Palomares Marina Solanes Vidal Idoia Talens Estornell Teresa Talens Gimeno Carolina Talens Martorell Gemma Talens Torres Angela Talens Torres Lidia Toledo Bel.lan Maria del Carmen Torres Ciscar Dolores Torres Martinez Inés Tur Penades Sara Vello Gimeno Raquel Vidal Climent Clara Isabel Vidal Climent Miriam Vidal Santosjuanes Amor Vidal Santosjuanes Ana Rosa Vieco Alvarez Lucia

FALLERS Abalos Planells Jose Luis Adsuara Alberola Lucas Almiñana Bou Hector Almiñana Costa Francisco Jairo Andres Calafat Juan Jose Benavent Martorell Miguel Boigues Palomares Victor Brines Castelló Rubén Català Palomares Jose Antonio Cerdá Vidal Oscar Climent Ibor Juan Emilio Corella Enterpre Francisco Cruañes Navarro Raül Donet Climent José Antonio Donet Gascón Carlos Dura Gandia Gildo Elena Bosca Juan Antonio Enguix Palomares Sergio Enguix Palomares Vicente Enguix Servà Salvador Escrihuela Benavent Joaquín Escrihuela Cordero Fernando Escrihuela Malonda César Escrihuela Santolaya Salvador Escrivà Miñana Vicente Expósito Navarro Salvador Ferrando Muñoz Enrique Ferrús Arbona Juan Antonio Flores Grau Miquel Galera Magraner Enric García Corella Vicent García Manclus Vicent Gil Asunción Honorio Gimeno Gandia Vicente Enrique Giner Cervà Fausti Grau Almiñana Juan Rafael Hernandez Salavert Aaron Herrero Grau Carlos Lendinez Sanchez Manuel Magraner Company Vicente Magraner Cremades Gonzalo Magraner Talens Eric Martí Estruch Alfredo David Martí Mansanet Juan

Martí Martinez Juan José Martí Orengo Juan Martinez Ferris Alex Martinez Paredes Jose Vicente Martorell Gonzalez Enrique Meló Palomares Ximo Navarro Poza Pau Ortega Salom Sergio Pastor Arnau Jose Pita Martorell Manolo Pita Martorell Rubén Pita Vázquez Juan Manuel Ramirez Torres Jorge Roig Alvarez Rafa Sala Bravo Jose Antonio Salavert Torres Marc Sales Villalba Miguel Sansaloni Vila Juan Vicente Serra Ibars Jose Maria Serra Ibars Marcos Solanes Vallet Vicent Talens Dias Edu Talens Estornell Salvador Vercher Gimeno Vicent Vercher Mompó Sergio Salvador Vercher Salom Vicent Vidal Martinez Raul Vidal Muñoz Miguel Vieco Lopez Andres

119

FALLERETES Albelda Serra Azahar Albi Peiró Angels Almiñana Alberola Laia Benedito Martin Ainhoa Bertomeu Sancho Ainara Brines Albi Agnes Brines Gómez Nerea Brines Vercher Paula Campos Garcia Gema Campos Magraner Sandra Cañamas Ciscar Paula Cerda Altur Neus Ceron Vidal Amor Leqi Cheng Climent Císcar Sara Climent Gascon Mireia Cordero Gómez Alexa Cordero Gomez Maria Cremades Almiñana Lola Cruañes Sendra Ada Cruañes Sendra Alma Cuñat Garcia Lola Donet Sala Laia Elena Donet Nerea Elena Donet Vera Enguix Perez Ainhoa Escrihuela Gomez Alexa Escrihuela Pachés Carla Escrihuela Pardo Paula Escrihuela Salavert Alba Expósito Sifres Carmina Felis Llopis Julia Ferrando Grau Almudena Ferrando Grau Mireia Ferrer Sala Alexia Ferrer Sala Paula Galera Magraner Lidia Garcia Minguez Carla Gascón Magraner Clara Gimeno Peris Victoria Gimeno Peris Natalia Giner Martí Carla Giner Marti Joana Grau Barber Alexandra Grau Donet Martina

120

Grau Fons Sofía Grau Fons Sara Juan Campos Julia Lacomba Navarro Irene Lendinez Medina Azahara Llacer Ortega Zoe Magraner Garcia Aitana Magraner Garcia Valéria Magraner Grau Clara Magraner Talens Gemma Martí Catalá Agnes Marti Catala Elsa Marti Escrihuela Lorena Marti Rodriguez Elena Martinez Santacatalina Claudia Martinez Santacatalina Ana Moreno Perales Carme Moreno Perales Lola Navarro Enguix Emma Ortega Bosch Leire Ortellano Talens Joana Pastor Arias Valeria Pérez Sifres Mireia Pita Martínez Vera Ramirez Enguix Ariadna Ramirez Enguix Beatriz Roig Donet Laura Roig Donet Vera Sala Bueso Joana Sansaloni Escrihuela Neus Sapiña Company Lola Talens Enguix Marina Talens Martorell Laura Toledo Espí Judith Toledo Espí Alba Tur Escrihuela Julia Vercher Boronat Clara Isabel Vercher Boronat Victoria Vercher Saiz Elena Vercher Saiz Julia Vercher Sales Olga Verdú Gómez Ainhoa Verzosa Enguix Ines Vidal Castelló Mar

FALLERETS Almiñana Alberola Jaume Adsuara Felis Lluc Andres Gimeno Ignasi Bertomeu Sancho Joaquin Bo Altur Oscar Bo Altur Andreu Bo Magraner Joan Baptiste Bo Magraner Jordi Borràs Salavert Enzo Brines Albi Marc Brines Gómez Vicent Brito Mejias Iker Camarena Toledo Oscar Cantos Requena Rafael Cañamas Ciscar Alex Chofre Alberola Carles Climent Císcar Francesc Company Martí Aleixandre Cremades Almiñana Pau Cruañes Císcar Angèl Cruañes Císcar Guillem Donet Sala Xavi Enguix Grau Salva Escrihuela Adam Nil Escriva Sifres Joan Escriva Sifres Jofre Estruch Blasco Gerard Felis Llopis Roman Fernández Estruch Guillem Ferrer Sala Adrian Ferreres Zaragoza Vicent Ferrús Palomares Joan Gascon Grau Alejandro Gascón Magraner Adria Gimeno Juan Miquel Gil Talens Isaac Gomez Campos Andreu Grau Barber Daniel Grau Donet Marc Grau Velló Marti Lazaro Marrades Hugo Lazaro Marrades Carles Lechopier Vidal Yago Llopis Melo Edgar Llopis Melo Aaron

Magraner Talens Alex Martinez Corella Angel Martinez Garcia Santiago Martinez Grau Alex Martinez Magraner Joan Meló Agudelo Alejandro Merenciano Marti Adrian Mulet Grau Ruben Muñoz Sancho Adria Navarro Enguix Pau Noguera Talens Vicent Paches Saporta Salvador Palomares Salcedo Adrian Pastor Arias Josep Pons Paches Javier Sala Grau Josep Salavert Torres Andreu Salavert Torres Josep Salavert Tur Iván Sancho Vercher Carles Sansaloni Escrihuela Andreu Santandreu Salom Gerard Santandreu Salom Oriol Serra Vidal Marc Solanes Almansa Marc Solanes Tur Joan Talens Enguix Asier Tarraso Mejias Joan Verdú Gómez Alejandro Verzosa Enguix Marc Vieco Alvarez Rubén Zanon Albi Andreu

121

PROGRAMACIÓ 2017

122

Dissabte 11 de febrer 14:00 Dinar al casal.

16:00 Eixida del casal.

17:00 Cavalcada del Ninot.

Divendres 17 de febrer 20:00 Presentació del llibret.

22:00 Sopar al casal.

Dissabte 18 de febrer 21:00 Sopar al casal.

00:00 Gran festa prefallera.

Divendres 24 de febrer 21:00 Sopar al casal.

Nit d’albades.

Dissabte 25 de febrer 16:30 Eixida del casal.

19:00 Cridà.

21:00 Mascletà a la Plaça Major.

22:00 Sopar de Germanor.

Diumenge 5 de març 14:00 Dinar al pavelló.

Dimarts 7 de març 20:00 Inauguració de l’ Exposició del Ninot Indultat i entrega de premis a la Casa de la Cultura.

Dissabte 11 de març 14:00 Concurs de paelles.

21:30 Sopar al pavelló.

00:00 Playbacks infantils.

Diumenge 12 de març 14:00 Dinar al pavelló.

Dilluns 13 de març A partir de les 10:00 activitats infantils durant tot el dia.

14:00 Dinar al pavelló.

16:00 Fallers d’honor.

Dimarts 14 de març 8:00 Plantà del monument gran.

14:00 Dinar al pavelló.

Dimecres 15 de març 8:00 Plantà del monument gran.

11:00 Activitats infantils.

14:00 Dinar al pavelló.

21:00 Sopar al pavelló.

22:00 Festa del pijama.

Dijous 16 de març 8:00 Plantà del monument infantil.

8:00 Despertà de perols i cassoles.

9:30 Xocolatada.

10:00 Campionat de Truc.

11:00 Esmorzar al pavelló.

11:00 Activitats infantils.

14:00 Dinar al pavelló.

22:00 Nit de tapes i hora feliç per als fallers.

Dissabte 18 de març 8:00 Despertà.

9:30 Xocolatada.

10:30 Esmorzar al pavelló.

11:00 Jocs infantils.

14:30 Dinar al pavelló.

17:30 Eixida del casal.

18:00 Ofrena a la Verge dels Desemparats i cercavila.

22:30 Sopar al pavelló.

00:00 Revetlla amb la presència de Santi Bertomeu (DJ resident de Tallarina).

Diumenge 19 de març 8:00 Despertà.

9:00 Xocolatada.

10:15 Eixida del casal.

11:30 Missa en honor a Sant Josep.

14:00 Mascletà.

14:30 Dinar lliure.

19:00 Cercavila de la cremà.

21:00 Cremà del monument infantil.

22:00 Sopar al pavelló.

A partir de les 23:30, segons el premi obtingut, cremà del nostre monument gran.

Divendres 17 de març 8:00 Despertà.

9:30 Xocolatada.

10:30 Esmorzar al pavelló.

11:00 Jocs infantils.

11:30 Semifinals i final del campionat de Truc.

14:00 Dinar al pavelló.

17:00 Eixida del casal.

18:00 Lliurament de premis i cercavila.

22:00 Sopar al pavelló.

00:00 Revetlla amb l’orquestra “Mundo”

La comissió es reserva el dret a fer canvis en els horaris i en els actes.

123

GUIA COMERCIAL

La Falla Prado agraïx a tots els comerços la seua participació en la guia comercial del llibret ¡MOLTES GRÀCIES! 124

125

126

127

128

129

130

131

132

133

134

135

136

137

138

139

140

141

142

143

144