Llibret 2014 Tocs de Color by Falla Raval de Sant Agustí

Raval Sant AgustĂ

Fallade

Tocs de Color

2014

ยกFELICES FALLAS 2014!

4 1 0 2 a r e l l u C l a v Falla Ra “La única diferència entre un boig i jo, és que jo no estic boig”

Dalí Al nostre grup d’abonades:

A vosaltres va dedicat el nostre llibret d’enguany... Gràcies pel vostre esforç durant aquests 25 anys

Falla Raval Sant Agustí 2014

Crèdits

Portada Mª Elisa Signes i Àngel

Col·laboracions especials Joan Castelló Aitor Sánchez Alejandro Lagarda Pepi Bohigues Guillem Alborch Kike Gandia Juan Gabriel Figueres Sergio Sánchez Óscar Palomares Virma Montagud Vicent Sapiña Lorena Porca Salva Vives Àlex Morales Isabel Olivert Jose Luis Vallet Mercedes Romero

Explicacions Falles Salva E.Tortajada i Tur

Impressió Matéu Impressors, S.L. – Xàtiva

Fotografies Arxiu Falla Raval Cristina Català Alba Vercher L’Expressió Joan Castelló i Llí Pepi Bohigues Ivan Bertomeu i Bonet

Publicitat Ivan Yagüe i Renart Vicent Cortés i Monseny Alexis Marí i Gonzalo Francisco Fabra i Giraldós Sirac Lucas i Solanes Jose Luis Valiente i Moro Noelia Escrivà i Arlandis Vicent Cruañe i Bolufer Ivan Bertomeu i Bonet

Edita Associació Cultural Falla Raval de Sant Agustí – Cullera Direcció i Coordinació Salva E. Tortajada i Tur Maquetació Mª Elisa Signes i Àngel Redacció Begoña Camarena i Reverte Alicia Delgado i Aparisi Marta Tur i Rodríguez Salva E. Tortajada i Tur

Correcció Lingüística Estefania González i Frasquet Traducció text al Valencià Begoña Camarena i Reverte

Falla Raval Sant Agustí 2014

Dipòsit Legal V-198-2012

El present Llibret ha concursat a la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció i ús del Valencià i al Concurs de Llibrets Fallers de la J.L.F de Cullera. Us convidem a visitar la nostra pàgina Web: www.fallaraval.com

Index

Sabino Osa i Domènech Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants Cullera d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants

Pròleg .......................................................................................... 4 Salutació del President, Enrique ............................................. 6 Fallera Major, Mireia ............................................................... 8 Esbós i Explicació Falla gran .................................................. 10 Salutació President Infantil, Christian .................................... 16 Fallera Major Infantil, Mireia ................................................. 18 Esbós i Explicació Falla infantil .............................................. 20 Galeria Fallera, recordatori 2013 ....................................... 24 Fallers als museus ...................................................................... 29 Museu Faller ............................................................................... 30 Junta Directiva ........................................................................... 36 Vocal i Cort d’Honor.................................................................. 38 Infantils ........................................................................................ 39 Abonades .................................................................................... 40 Programa de festes .................................................................. 44 Colps de Colors ......................................................................... 46 LA PINTURA EN LES FALLES: Història i evolució .................. 52 LA PINTURA EN LES FALLES: La pinzellada necessària per a l’èxit .............................................................. 74 De la línia al color ..................................................................... 112 Icones de foc .............................................................................. 116 Referències sobre pintura als llibrets de falla ................... 132 El color ......................................................................................... 136 Els colors de la terra Buscats pels pintors Valencians ........ 138 Pintura i pintors Valencians ..................................................... 140 L´ABRIC LAMBERT: Una fita pictòrica a cullera ................... 144 Del costumisme cullerenc al compromís social ...................... 152 Pintors de Cullera ...................................................................... 156 Trobada de pintors a Cullera ................................................. 160 El visionari que va idear el cartell de Cullera .................... 162 Casa de la Vila, Casa de l’art ............................................... 164 Altar Major de l’església dels Sants Joans .......................... 168 Les pintures de l’absis de l’altar del Santuari del Castell . 170 Els colors dels coets ................................................................... 172 ...Del fil al color ......................................................................... 174 Graffiti, en la seua salsa ......................................................... 176 Tots els colors de la noticia ..................................................... 178 Guia Comercial ......................................................................... 181 Falla Raval Sant Agustí 2014

Pròleg “ I això va ser que era...” , fa alguns anys, 24 per a ser exactes, uns xicons que portaren a cap una idea que encara que no era original dins la nostra Comissió, ja que en 1982 s’havia intentat, si que almenys ho era perquè des d’aleshores es faria ininterrompudament. No fou altra cosa que fer un llibret de Falla amb què donar a conèixer al barri i a tota la població, els nostres representants, així com tots i cadascuns dels actes que des de la Comissió s’havien organitzat. Han passat els anys, però així i tot el cuquet continua quasi tan viu com el primer dia, i de nou estem ací complint la nostra tasca. Temps en rere, un molt bon amic i col·laborador habitual nostre, em feia una pregunta que, clar està, vaig intentar respondre-li ràpidament i de la millor manera possible. Ell coneix ben bé la nostra trajectòria tant fallera com literària, i tots i cadascun dels nostres llibrets han passat per les seues mans, però desitjava saber en tots aquests anys, quin era el millor llibret que baix la meua

Falla Raval Sant Agustí 2014

perspectiva, havíem fet... La meua resposta crec que va ser ràpida i directa, com si a un pare que conte amb diferents fills algú li preguntara quin era el millor... Crec, que sense ser gens pretensiós la seua contestació seria molt semblant al que modestament jo li vaig respondre, està clar que cadascun dels fills, així com, cadascun dels nostres llibrets editats al llarg d’aquests anys, té coses bones i roïnes, però de segur que si els fem una ullada, cadascun d’ells té l’essència de l’any per al que van ser ideats. I així el d’aquest any, ho torna a ser, pretén ser l’essència d’aquest 2014. Després de l’èxit del nostre llibret de 2013, tant als premis de la Generalitat per a la promoció i ús del valencià com als premis als llibrets fallers de Cullera, el cuquet es movia de nou intensament... se’ns presentava un nou repte, nostre llibret per a les falles de 2014.

Des de sempre hem apostat per la promoció i difusió de part de la nostra cultura i tradició, posant si cap més èmfasi a la del nostre poble, i com no intentant així mateix, recuperar dins, clar està, de les nostres possibilitats part del patrimoni faller, moltes vegades oblidat per nosaltres mateixos, i així aquest any són els cartells anunciadors de les Falles de Cullera, els que em aconseguit recopilar. Com el títol mateix del nostre llibret, “Un color, un sentiment”, tot ell gira en torn al color i a la pintura, i en ell trobarem diferents pinzellades, pinzellades que em dividit en diferents parts, des de la pintura als monuments fallers, on trobarem interessantíssims treballs sobre les falles, nostra raó de ser i com no, sobre la seua evolució i actualitat pictòrica, passant després pels cartells anunciadors de València, altres poblacions i, recopilant després tots i cadascun dels de Cullera. Unes xicotetes referències als llibrets fallers que, al llarg de la història, han parlat de pintura i ens farà continuar fins a la part on tractarem la pintura valenciana, donant unes xicotetes pinzellades sobre els estils i els pintors més representatius de la nostra terra. Les pinzellades sobre la pintura local seran tractades d’una forma més extensa si cap, i així des de les primeres representacions pictòriques que tenim constància a la nostra població, passant per alguns dels pintors locals, les primeres trobades que es celebraren i com no el nostre patrimoni pictòric, centraran aquesta part del treball. Per últim, el nostre treball finalitzarà amb unes xicotetes pinzellades sobre el tractament dels colors que fan diferents tipus d’arts, des de la sederia, la pirotècnia, l’art juvenil i fins i tot, els mitjans de comunicació. Deixem-lo respirar... Que comencen a bullir les lletres, que la paleta de colors servisca per a barrejar tots i cadascun dels colors que formen la nostra vida, el nostre dia a dia i com no, totes i cadascuna de les xicotetes, però intenses, pinzellades que formen el nostre llibret... Lector...gaudeix en la mesura del possible, és clar. Per tu ho hem fet... tu eres nostra més gran raó de ser. Falla Raval Sant Agustí 2014

President

2014 Enrique Nicola i Hernández Estimats fallers, veïns i col·laboradors:

Per tercer any consecutiu és un privilegi per a mi dirigir-me a tots vosaltres com a President de la nostra comissió fallera, aquest fet m’ompli de satisfacció després d’haver superat un exercici faller marcat per la crisi econòmica en que ens trobem. Un any més agrair la confiança dipositada en mi per estar al capdavant d’aquesta comissió però que sense l’ajuda de tots i cadascú de tots els membres no seria possible realitzar el treball durant tot l’any. Vull transmetre de manera senzilla, sincera i emotiva en este esbós que l’ocasió em brinda el meu agraïment a tots aquells que d’una manera o d’altra col·laboren perquè es pugen complir tots els nostres objectius, a tots aquells que desinteressadament i durant tot l’any, conformen els distints grups de treball en cadascuna de les àrees de la nostra falla, fent del seu esforç la realitat de la festa fallera. Des d’ací el meu reconeixement. Finalment només em queda fer una cridà i convidar-vos a tots a gaudir cada un dels actes i esdeveniments festius que celebrem, amb la mateixa il·lusió que els hem programat, vos desitge que passeu unes FESTES JOSEFINES inoblidables, plenes d’alegria, germanor, color, foc i plenes de tradició. Una abraçada

Visca la falla Raval de Sant Agusti!!! 6

Falla Raval Sant Agustí 2014

Fallera Major

2014 Mireia Cano i Delgado

“Rosa roja, flama encesa

D’entre totes destaques

eres de Cullera i del Raval

per allà on passes,

nostra Regina Infantil.”

com les roses roges quan esclaten.

Fou l’última estrofa que en 2001 amb tendresa et varen destinar,

A causa d’aquests fets

obrint pas a aquell somni

ni Cullera ni el barri sencer,

que tant et plau recordar.

no consentirien no enlairar coets per així comunicar-te que:

Poc, res o molt ha canviat des d’aquell moment,

Ja pots escriure al teu diari faller,

mai has deixat de ser

que tretze anys després

“La noble espurna viatgera”.

el somni segueix fent-se realitat i, per a 2014 nostra Fallera Major ets.

Alimentes la flama encesa mantenint-la amb la teua vivesa, il·llusió, fidelitat i admiració que sents per aquesta comissió.

Alicia Delgado i Aparisi

Falla Raval Sant Agustí 2014

Explicació falla gran a r e ll u C e d s e u iq t ís r u t s e d a ll e z Pin

Artista: Toni Pérez i Mena

Falla Raval Sant Agustí 2014

Com a pinzellades del millor quadre d’un dels bons pintors valencians, així els presentem a tots vostès les imatges turístiques de Cullera. Imatges que podran apreciar al monument faller que enguany plantarà la Falla Raval aquestes falles al carrer València. Aquesta explicació no pretén ser cap guia turística de Cullera, ni molt menys cap llibre de viatges, encara que utilitzarem els millors racons de la població, racons on els turistes que ens visiten solen acostar-se per a aconseguir la millor fotografia del lloc que han visitat; però a banda de la fotografia en qüestió, sorgeixen distintes qüestions que d’una forma diferent i amena anem a tractar de contestar. Aquests turistes que ens visiten, gaudeixen del racó?, Canviarien alguna cosa d’aquest?, Ens tornaran a visitar...? Amb eixes tres qüestions a l’aire comencem la nostra explicació d’enguany... I això va ser que era una família sencera que del centre de la península pareix ser que era.

Davall un sol abrasador el fill sense pietat, preguntava una i altra volta si ja estaven arribant.

I com allí està ben clar que platja no tenien tots i cadascun dels estius fins al llevant se’n venien.

El pare conduint pareixia no fer-li cas mentre que la mare li deia: “tranquil que estem al costat”.

Fins a les nostres terres es volgueren acostar perquè com diu la cançó a Madrid platja no hi ha...

Conforme anaven avançant pensaren en l’autopista agarrar, però decidiren continuar per l’autovia per així no haver de peatge pagar.

Amb el cotxe carregat el matrimoni, el xiquet i el iaio de més edat, anaven conduint per l’autovia cap a la costa de llevant.

Per la nova A38 estaven ja passant quan de sobte i sense més apareix una gran cua tot justet al seu davant...

Emprengueren el camí que els havia de portar fins a les millors platges que a Espanya hi ha...

I mentre va passant la història i a Cullera es van acostant el cotxe es deté de colp sense poder tirar avant.

Un gran “tapó” trobaren a prop de Cullera arribar, perquè com tots ben bé sabem l’A38 està per finalitzar i de dos carrils com hi ha a un de sobte et fan passar, cosa que va provocant als diferents conductors que es volen acostar algun que altre maldecap. El xiquet es desespera i diu que vol ja arribar a gaudir d’aquestes platges de què tant ha sentit parlar.

Aquí no hay playa!!! Vaya vayaa!!!

Falla Raval Sant Agustí 2014

I encara que el viatge va perdent el seu encant, el iaio intenta entretindre’l contant el seu passat.

La gran cova de Dragut que era una pista de ball i un ‘tablao’ flamenc que es feia de quan en quan.

En vore el cartell de les lletres a sobre la muntanya pintat, li vingueren molts records de quan a Cullera va estar.

El riu Xúquer i el Far els arrossars i el Dosser, la bassa de Sant Llorenç, la muntanyeta dels Sants i l’Estany.

I aquesta vegada recorda tal com si fora ahir les seues primeres vacances a Cullera amb els amics.

Molts racons trobaràs per a de Cullera gaudir, tan sols has de buscar el que més et faça sentir...”

I poc a poc al seu net l’home començà a contar...

Tal com el iaio anava relatant al seu jove oient, la careta més se li anava il·luminant i les ganes d’arribar anaven augmentant.

“Jo tenia algun any més que tu ara quan a Cullera per primera vegada els meus amics i jo varem arribar.

Però el cotxe no es movia i el temps anava passant. Pareixia que sense sentit, les vacances tan a prop i sense poder traure profit.

A gaudir de les seues platges, de la gent i els seus menjars, de la seua riquesa en patrimoni i del seu gran entorn natural. Ciutat amb riu i muntanya per on podràs caminar i gaudir de grans passejos per la voreta de la mar. És un poble mariner, on les barques reposen a sobre la fina arena i a prop dels tarongers.

Cullera madrid

El turisme a poc a poc que pareixia anar arribant i molts estrangers trobaves per les diferents zones de ball.

Falla Raval Sant Agustí 2014

El iaio continuà amb la seua explicació que el seu net molt atent escoltava amb atenció. “Un bonic castell te també aquesta població des d’on hi ha unes vistes que meravellen a tot el món. Sols hi havia un problema que jo crec que ja no estarà, no hi havia quasi hotels i poques pensions i hostals. Llevat d’això era un lloc del tot privilegiat, on a hores d’ara ha de ser el millor que es podrà trobar”. De sobte el motor començà a sonar i el cotxe en marxa de nou es va posar, la cua pareix ser que anava avançant lentament però sense parar... De tan contents que es posaren iaio i net, començaren a cantar.

Quan més emocionats estaven els dos cantant el pare els va interrompre... “Família, ja hem arribat”. El primer que calia fer era un hotel buscar on deixar les maletes i poder descansar. De punta a punta Cullera van travessar del Raval fins al Racó i cap hotel buit van trobar...

on estàn els hotels? mata rile rile rile

Anà passant el temps buscant i rebuscant... I així mentrestant, el iaio es quedà bocabadat en vore que a hores d’ara a Cullera hotels tampoc n’hi ha. Com pocs hotels en aquest poble n’hi ha, l’única solució era un pis llogar. Amb les ganes que tenien d’arribar i poder descansar a un pobre llaurador i al seu burro, per poc quasi van atropellar. Sort que burro1 i home amb un gran vot que varen pegar de davant d’aquell cotxe es pogueren escapar.

Falla Raval Sant Agustí 2014

Una vegada ja amb aquest ensurt passat, fins al Castell de Cullera se’n volgueren pujar.

“Continuarem el camí cap al Castell arribar... Quines boniques vistes es veuen des de dalt...!

Sóc la princesa Cullereta Quan la visita acabàrem i tornàvem cap a baix, de sobte ens va sorprendre un agent de l’autoritat. L’agent ens féu l’alt i el cotxe va fer parar per segons, ens explicà un excés de velocitat... ‘Perdonen’s senyor agent, que no ens hem adonat, i es que a més a més la pendent2, a poc a poc va augmentant...’ Tot quedà en un avís perquè l’agent en qüestió després de referir-li el cas comprengué la situació. Ens deixà continuar, i a la primera corba que es trobaren al pas, una bonica princesa ens va eixir al davant:

Falla Raval Sant Agustí 2014

‘Sóc la princesa Cullereta que per al meu poble vaig buscant un turisme bo i adequat besant gripaus i granotes per tots els llocs sense descans, que amb un bes meu, el millor príncep del turisme es puga transformar. Perquè la gent d’ací del poble no sap ja cap on pegar, està farta del de les tres P3 i dels passejadors per vora mar; dels turistes que van a l’horta i als pobres llauradors tan sols fan que a furtar.

Soc joo! Besam!

Perquè s’ha de dir ben fort quin turisme volem, si el que ens furte les verdures, o el que es gaste ací els diners.

Un riu que ens diferencia i que no hem de deixar morir perquè el futur dels nostres fills sense ell no podria existir.

Cal plantejar-se quin poble volem, si el que tenim fins ara o el que tots desitgem.

Recapacitem... que a hores d’ara, encara estem a temps...

Però no val ja lamentar-nos, s’han de posar solucions i no caure de nou en els mateixos errors.

I si entre tots posem un poc de la nostra part, segur que en pocs anys Cullera i el seu turisme a poc a poc canviarà, i les pinzellades seran de colors més apropiats...’”

Posem zones d’oci, fem que s’instal·len hotels, explotem el nostre riu que no tenen els altres.

Salva Tortajada i Tur 1. A Cullera a hores d’ara entre les cagades que fan les falles, la Murga i algun que altre polític, molts burros hi ha. 2. 21% de pujada de IVA a les falles, cosa que fa més costosa la confecció i acabarem en elles. Ara diuen que al 2015 tornarà al lloc d’on mai l’havien d’haver tocat. 3. 3P: Terme molt utilitzat al poble per a definir el turisme de Pipes, Passeig i Platja.

Falla Raval Sant Agustí 2014

President infantil

2014 Christian Casamayor i Molina Estimats fallers, falleres, amics, familiars …

Sóc faller des de que vaig nàixer de la millor falla del poble de Cullera que és la Falla Raval Sant Agustí. Enguany s’ha complit el meu somni que és ser president infantil d’aquesta falla tan especial per a mi. Vos convidem a gaudir d’esta festa tan especial per a nosaltres que són les falles. En esta festa on gaudix tot el món, plena de coets, jocs, cercaviles, i moltes activitats més per a gaudir. Si teniu ganes de passar-ho bé, vos esperem, junt a les dos falleres més boniques, la meua fallera major infantil Mireia Todosantos, la nostra fallera major Mireia Cano, el nostre president Enrique i sense oblidar-nos de la nostra comissió, eixe ben nombrós grup d’amics que sense ells les falles no serien falles.

Visca la falla Raval de Sant Agustí!!! 16

Falla Raval Sant Agustí 2014

Fallera Major infantil

2014 Mireia Todosantos i Tur

La meua germana et va portar a este món,

Arribaran les teues volgudes falles,

noble, tendra i especialment sincera,

als carrers ressonaran versos,

amb una cara bonica

aplaudiments i ovacions.

i culminant-ho tot

I el meu cor esclatarà orgullós

convertint-te en una xiqueta fallera.

de veure’t representar a la nostra comissió.

Voldria veure’t sempre

I ja sols em quedà per acabar, dir-te allò de:

amb la teua dolçor,

gaudeix, viu i aprofita cada instant,

voldria veure’t sempre

perquè les coses bones, passen volant.

amb la teua tendror, amb eixos ulls encantadors, i eixe somriure captivador. La teua passió per la falla a mi em fa especialment feliç. Tens alguna cosa en tu, que a tots captura, que a tots apresa, I que en mi desperta tant amor i tanta tendresa.

Falla Raval Sant Agustí 2014

Marta Tur i Rodriguez

Explicació falla infantil

l ia c e p s e r lo o Venècia té un cArtista: Joan Martí i Martinez

Falla Raval Sant Agustí 2014

Si al nostre llibret d’enguany de colors i de pintura estem parlant, no ens podem deixar de banda una de les ciutats que al Renaixement europeu fou de les més importants i on els pintors de l’època més pintura, colors i pinzells van utilitzar. Estem al nord-est italià, junt al mar Adriàtic i entre les desembocadures dels rius Po i Piave, ahí es pot trobar aquesta ciutat… La ciutat de les llacunes, dels ponts i els carnavals; la ciutat que ens enamora passetjant pels seus canals… Una gran ciutat repleta d’estrets carrerons on la boira hivernal es fon amb la seua tènue llum; la ciutat eternament inundada i on l’amor es respira per totes bandes… La ciutat que com diu eixa cançó tan famosa “ té un color especial….” Aiii… perdoneu, que crec que m’he enganyat i a hores d’ara tinc un bullit més que impressionant i el nom de dos ciutats pareix que estic mesclant!! Mesclant i rebolicant com un pintor de fina paleta. Rebolicant i mesclant el color de dos ciutats, perquè realment i després del bullit aclarar, a la cançó tan coneguda que acabe de mencionar crec que es parla de Sevilla. I és Sevilla la que té el color especial. I a la falleta que si tot va bé plantarem al Raval, pareix ser que no siga aquesta la ciutat que estem nomenant… Però aleshores sorgix la gran qüestió, perquè si no és Sevilla la ciutat de què fem menció… Sabeu de quina ciutat és de la que anem a parlar enguany? Si està clar, no pareix que t’has enganyat!! És de la bonica Venècia,

si no vols acabar remullat,

Colors dels trages, les sedes

la ciutat dels canals,

les màscares i els tocats

de la que com comprovaràs

puja-te’n ponts,

a la falleta infantil d’enguany

que per Venecia molts n’hi ha…

qualsevol

dels

fan que aquesta ciutat brille per tots els seus costats.

al Raval anem a tractar. I pots estar ben tranquil Però abans de començar

que no és que cap ocell

s’ha de tindre molta cura

més del compte estiga pixant,

perquè si no te n’adones

tan sols és que canvia la marea

pots acabar ben banyat, fins més amunt de la cintura.

i l’aigua dels canals va pujant.

Perquè si al mig de Sant Marc et trobes

Venècia també gaudix

i notes que augmentant,

que si per carnestoltes vas

l’aigua

d’eixe color especial, encara és més espectacular. Falla Raval Sant Agustí 2014

En dates de carnestoltes, la ciutat de Venècia

Trobaràs màscara

alguna

bonica

tota ella s’engalana

que et pot arribar a agradar.

amb teles de diferents tamanys formes, textures i colors

A les famoses góndoles

que la transformen tota ella

d’aquesta romàntica ciutat

per cadascun dels seus racons.

tu no pots deixar de pujar si fins a ella vas enamorat.

Racons que s’il·luminen amb la llum dels seus fanals

És habitual vore pels canals

que quan arriba la nit

als gondolers cantant

de la foscor fan claredat.

boniques cançons italianes quan porten enamorats.

A l’època de l’any que siga,

Que bonic és respirar

si tu a Venècia vas,

l’aire d’aquesta ciutat,

de l’amabilitat i cortesia

l’aire més romàntic

de la seua gent gaudiràs.

que al món es pot trobar.

I és més encara… Si per casualitat Si durant el carnestoltes

alguna vegada tu…

fins ella et pots acostar

pots sentir-te enamorat,

de l’alegria de la seua gent

fins a la ciutat de Venècia

tu podràs participar.

t’has d’acostar…

I per a poder participar

I passejar góndoles

una bonica disfressa i una màscara com cal, és el que primerament

amb

les

seues

per sota dels moltíssims ponts que creuen tots els canals.

tu t’hauràs de buscar. I encara que el seu color I pots fer-ho ací,

no siga el més bonic que n’hi ha,

a la falleta d’enguany

si podràs dir de segur

busca…

que Venècia especial…

busca que de segur que hi ha busca… que de segur trobaràs…

Falla Raval Sant Agustí 2014

té

color

Encara que en aquesta ciutat el color predominant siga el gris dels seus edificis ennegrits pel pas del temps mesclat amb la llum tènue dels seus carrers estrets, la ciutat s’ompli de multitud de colors quan arriba el carnestoltes. Un carnestoltes on les màscares i disfresses, junt a tota la decoració que s’utilitza per a ornamentar cadascun dels sis barris principals o “sestieri”, que és així com són anomenats pels seus habitants, li donen una imatge diferent a l’habitual a tota la ciutat. Així també la Biennal de Venecia exposa cada dos anys el millor art visual del moment, com també el seu famós i prestigiós Festival de Cine, on el trofeu principal atorgat a la pel•lícula guanyadora és l’anomenat Lleó d’Or, i per on passen les estreles més famoses i actuals del sèptim art. I com no, parlant de pintura al llibret, no podem deixar de nomenar l’Escola Veneciana, que fou un conjunt de moviments artístics, de tall especialment pictòric, que es desenvoluparen a Venècia i la seua regió, que s’extengueren després a la resta d’Europa. Els seus principals representants son Vittore Carpaccio, els germans Antonio i Bartolomeo Vivarini, i Gentile i Giovanni Bellini, Tiziano, Tintoretto, Jacopo Bassano, Paolo Veronese, Gianbattista Tiepolo i Canaletto. I una qüestió final

un color tènue es pot apreciar,

m’agradaria anotar…

al estar en carnestoltes

acostat ací al barri

el color de Venècia

i com no, al monument,

voras com ha canviat.

perquè encara que a l’esbós

Salva Tortajada i Tur

Falla Raval Sant Agustí 2014

Galeria Fallera Recordatori Any 2013 PREMIS

4at Premi Secció Especial Falla Gran Premi d’Enginy i Gràcia Secció Especial Falles Grans 3er Premi Secció Especial Falles Infantils 2on Premi al Concurs de Llibrets de falla organitzat per JLF 24é al Concurs de Llibrets de Generalitat per a la promoció i Ús del Valencià

President: Enrique Nicola i Hernández

President infantil: Pau Piera i Sapiña

Fallera Major: Gemma Ariñó i Valldecabres

Fallera Major Infantil: Judith Vallet i Agut

Falla Raval Sant Agustí 2014

“Estem de cine” Josep J. Lafarga i Palomares

“Sóc Xiquet per somniar” Joan Martí i Martínez

Ofrena 2013 “Mare de Deu del Castell”

Llibret 2013 “Banda Sonora” Falla Raval Sant Agustí 2014

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

Ravalers als Museus

Charles de Goull

Louvre

Guggenheim Bilbao

BrTate ita in

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

Museu Faller

de la Falla Raval de Sant Agu sti

Un museu faller és una porta a la immortalitat. És la residència permanent a uns ninots tafaners que, gracies a l’indult per l’elecció d’un jurat, viuran per sempre en una sala, junt a altres ninots més veterans indultats anys anteriors. Cada any són dos els afortunats ninots que, encara que siguen nascuts per a convertir-se en cendra, aconsegueixen un favor de la vida eterna i es salven d’aquest fet. Cada ninot reflecteix en la seua mirada una interessant historia que és la del món de les falles; així com també, els millor dels secrets guardats durant tot l’exercici faller. Com que a Cullera trobem en falta la presència d’un museu faller, que en temps antic si que hem pogut assaborir del mateix però que, a l’actualitat, s’ha quedat en un simple projecte, nostra falla ha decidit enguany fer un xicotet nomenament al museu faller. En ell, hi podem trobar tot el que hem viscut des que la falla 2013 era convertida en cendra, tot l’exercici faller, i fins a hui. Aquest any com els darrers anys, el museu faller Falla Raval s’obri amb nous projectes i noves il·lusions, plens de llums i colors, nous representants i noves activitats que cada any s’intenten superar a l’anterior. Si ens intentem imaginar que cada festivitat és un quadre penjat a les parets del nostre museu, vegem que aquest és nombrós i interessant. Cada imatge marca un esdeveniment i així ho intentem recordar.

Tanquem els ulls que comença la nostra visita turística al Museu Faller Falla Raval.

Per Begoña Camarena i Reverte

Falla Raval Sant Agustí 2014

Al Hall del museu hi trobem el primer quadre amb el títol de “Nomenament faller” que plasma una imatge d’una reunió on el President de la comissió Enrique Nicola i Hernández anomena qui seran els representants per a les propers falles 2014. En representació infantil anomena com a President Infantil a Cristian Casamayor i Molina, i com a Fallereta Major Infantil a Mireia Todosantos i Tur, així com, qui serà la nostra Fallera Major, la senyoreta Mireia Cano i Delgado. Al fons de la imatge, que destaca pel color blau de l’interior del nostre casal que representa l’harmonia, afecte i amistat que compartim entre tots, s’observa la multitud de fallers que s’arrimaren aquella nit per a recolzar als futurs representants.

Les següents imatges que s’observen al Hall és altra reunió fallera, baix el títol de “Nomenament artístic”, on el president anomena qui seran els nostres artistes fallers per a les propers falles. En secció infantil, repetim amb l’artista Joan Martí i Martínez, un artista que a dia de hui es considerat com a un membre més de la nostra comissió, ja que és molt llarga la trajectòria fallera que aquest ha viscut i viu amb nosaltres. En secció gran enguany en provem de noves, i una persona nova entra a formar part de nostra història, aquest és Toni Pérez. La nit fou molt bonica ja que tot faller pogué veure els esbossos que amb tanta il·lusió s’ensenyaren i que durant tot l’any aquestes imatges es guarden com els millors dels secrets. Junt a aquests quadres podem veure que hi ha 2 dibuixos diferents, aquests són, ni més ni menys que, els esbossos dels monuments fallers. El primer reflexa el Carnaval de Venècia on tot xiquet que entra al museu, embovat es queda al veure el bonic que és aquest quadre amb el lema “Venècia te un color especial”, ja que el color és el principal protagonista, i en la segon imatge hi podem veure que és l’esbós de la falla gran, on descobrim que tracta sobre el món del turisme, un sector molt actual i potencial, que amb el lema “Pinzellades turístiques a Cullera” i sabent com està Cullera a l’actualitat, ens podem imaginar la resta de contingut del monument. Falla Raval Sant Agustí 2014

No es quedeu a la porta i passeu a la primera sala anomenada “Art Gallery Falla Raval” perquè açò no a fet més que començar. En aquesta sala observem la quantitat de quadres amb continguts multicolors, així és que cadascun d’ell reflexa un color diferent.

En primer lloc, en el quadre inicial d’aquesta sala, podem veure la imatge d’una ruta natural, on predomina el color marró, ja que aquest color representa la terra i per tant aquesta imatge descriu una ruta per la muntanya. Aquest quadre s’anomena “Ruta de les Torres de l’Albacar” i fou elaborat el 16 de Juny del 2013. En ell podem observar que molts xiquets i majors fórem partícips de la ruta i donant l’eixida des del casal faller, tots aquests férem una excursió molt divertida. La ruta donava l’inici en la primera torre “Torre de Santa Anna o de la Reina Mora”, ubicada a la primera revolta del Castell de Cullera, a partir d’aquesta començava la senda que una vegada travessats diferents trams amb restes de l’antiga muralla i la torre que no ha sigut rehabilitada, arribarem a la “Torre Octogonal”. Des d’aquest punt, accedirem mitjançant una escala metàl·lica al Santuari del Castell i el Museu d’Història i Arqueologia, però això sí, abans férem un xicoteta paradeta per a recuperar forces i esmorzarem tots junts baix la pineda del Castell.

Falla Raval Sant Agustí 2014

El segon que hi podem observar, es l’anomenat “Firma de contractes Falles 2014”. Aquest reflexa la imatge d’un sopar, on molts fallers es reuniren la nit del 13 de Juliol al Restaurant el Prado de Cullera, per tal de confirmar amb els artistes quines falles seran les que eixiran al carrer València en Març del 2014, i per tant en aquest sopar es firmaren els contractes de les falles amb els artistes.

Seguim a la primera sala del museu, i observem altres dos imatges en una, baix el títol de “Tretes Falleres Majors i President infantil”. La primera reflexa un sopar, celebrat el dissabte 27 de Juliol” a casa de la Fallereta Major Infantil, on aquesta junt al seu President Infantil i els seus familiars, convidaren a tot faller a gaudir d’una nit on aquests serien anomenats de manera informal com als representants infantils per a les properes Festes Josefines i molts varem ser els que ens acostarem per tal d’estar al costat dels xiquets en una nit tan important per a aquests. Aquesta nit molt especial per als menuts, fou tan divertida que més d’un xiquet acabà dins la piscina de Mireieta. L’altra imatge representa el mateix acte però en diferent escenari, ja que aquesta vegada era el torn de la Fallera Major de nostra falla. Reunits tots, amics, fallers i familiars de la mateixa el 3 d’Agost a la caseta del Brosquil de Mireia, celebrarem un sopar amenitzat per la “disco-mòbil Sabi Max” membre de la falla i on el President de la comissió va anomenar a la nostra Fallera Major per a les falles 2014. Aquesta nit tan gaudida per nostra Fallera Major fou tan divertida també, que la festa durà fins altes hores de la matinada.

Com que l’estiu anat passant i nostra falla continua amb les seues activitats falleres, era el moment de celebrar que faltaven 6 mesos per a les desitjades falles, aquest acte és celebrà al Parc Enrique Chulio on totes les falles de Cullera gaudirem d’una bona nit amb les “torrades de carn” per a sopar ja tradicionals i la festa que a continuació es celebrà amb companyia d’una “disco- mòbil”. Aquest acte també està present al nostre museu, i plasma el moment on tota una onejada vermella gaudia de l’entrepà quan tots començàvem a sopar. En la imatge titulada com a “Mig Any Faller” podem observar les cares de felicitat de tot faller, on destaca el color vermell, color molt significant per a nosaltres, ja que sentim pura passió per nostra falla i a més eixe entusiasme fa que cada any lluitem amb més força per seguir sent una de les millor falles del nostre municipi. Tornen els divendres fallers i cada vegada amb més rellevància, ja que la joventut s’imposa amb força per tal d’assistir a aquestes xarrades del president per a assabentar-se de l’actualitat fallera. Falla Raval Sant Agustí 2014

Altre quadre a destacar és l’anomenat “Proclamació Falla Raval”, on predomina el color verd dels nostres estàndards, que significa creixement i renovació per part de nostra comissió. Aquest quadre, fou realitzat el 5 d’Octubre i els principals protagonistes varen ser els nostres representats. Reunits a l’Auditori del Mercat de Cullera tot faller i com fa molts anys, les nostres abonades que són una part imprescindible en nostra falla, i que a més, celebren amb nosaltres el seu sopar de gala, fou una nit molt bonica ja que foren proclamats Falleres Majors i President Infantil, i la festa estava més que asseguda, perquè després de l’acte molts vàrem ballar fins altes hores de la matinada. Altra activitat esportiva a destacar és la “Volta en bici” al municipi de Cullera, celebrada el diumenge 20 d’Octubre, on enguany un grup ravaler fou partícip de la mateixa. Aquesta activitat que destaca pel color vermell, color que bé que ens representa a tota la comissió, també està present a la sala, ja que enguany en primícia per a la falla, aquest grup fou premiat amb el premi del grup més nombrós d’una associació. Així que, al museu també podem veure la copa que acredita a aquest grup com a guanyadors. Altra imatge colgada al museu és l’anomenada “Halloween”, on predomina el color taronja que bé que representa la festa. Aquest quadre fou realitzat la vesprada del 2 de Novembre, on tots els xiquets fallers es reuniren al casal per tal de celebrar també aquesta festivitat. La imatge plasma una multitud de xiquets disfressats de carabasses, calaveres, fantasmes, bruixes... on abans de tot, berenaren al casal faller i després, feren un passa-carrer pel barri i anaven casa per casa anomenant la mítica frase “truco o trato” i molts veïns els donaven bona cossa de llepolies. Altre quadre a destacar és l’anomenat “Ruta del Fort”, on un grup de fallers ens reunirem per a fer una excursió per la muntanya. Aquesta imatge fou realitzada el 3 de Novembre i l’itinerari donava l’inici al cementeri de Cullera que baix la dificultat que hi havia en alguns trams i amb l’ajuda d’entre uns i altres, realitzarem la ruta sense cap incidència. Aquesta ruta seguia per la valla, i finalitzava a la segona revolta del Castell de Cullera. Pujarem les revoltes i com en altra ocasió esmorzarem tots junts baix la pineda del Castell. Després continuarem la ruta fins el Fort de Cullera, el punt més alt de tot el municipi. La imatge que plasma la ruta, destaca pel color verd, que representa la naturalesa dels pins de la “Muntanya de les Sorres”.

Falla Raval Sant Agustí 2014

Com que no ens volem oblidar de res del que hi ha penjat al museu, cal destacar també un nou concurs que enguany hem estrenat a la falla. Aquest concurs també té el seu propi quadre baix el nom de “La Cagà de la Burra”. La imatge realitzada el diumenge 17 de Novembre, te escenari al carrer València, a l’altura del nostre casal, i la principal protagonista fou una burra que sobre unes parcel·les pintades en el sòl va fer les seues necessitats. El nombre guanyador fou el 046 i l’afortunat va guanyar 1000€. Aquest esdeveniment fou molt divertit ja que va crear bona cossa d’ambient al carrer, que baix el so de la música molts varen ser els compradors de les parcel·les i no volgueren perdre per res aquesta festivitat. Altre quadre a destacar, i per tant, un dels més importants d’aquest museu, fou el realitzat la nit del 7 de Desembre baix el títol de “Presentació Falla Raval”. Aquest destaca per la multitud de colors que hi reflexa, ja que tots els fallers de la cort tant menuts com majors es vestiren amb la indumentària típica de València. Aquest quadre tingué escenari a la Sala Santy de Cullera, i els principals, i per tant més importants d’aquest acte, varen ser els representants fallers per a les falles 2014 ja que foren presentats oficialment. La nit fou divertida i molts varem ser partícips de la mateixa que al so d’una disc-mòbil ballarem fins altes hores de la matinada. Com que no ens volem oblidar de cap quadre d’aquest museu, a l’últim pilar de la sala podem veure també una imatge que baix el títol de “l’Arreplegà” reflexa un grup de fallers, junt als màxims representats fallers que realitzaren la tradicional arreplegà pel barri amb la típica indumentària valenciana. Després al casal faller, tots junts dinarem amb el típic plat valencià, la paella, i gaudirem d’una bona vesprada on les rialles i la festa estava més que asseguda. Per acomiadar-nos de la primera sala del nostre museu, cal destacar una última imatge plasmada a les parets del mateix, aquesta és el tradicional berenar infantil de nadal, on molts xiquets membres de la falla vestits de pastorets, i on predominava el color vermell ja que aquest color representa el nadal contrastat amb l’emoció dels xiquets que celebren l’arribada d’aquesta festivitat al ritme de les tradicionals cançons nadalenques. Tot açò és el que hem visitat a la primera sala del nostre museu, ens queda altra sala per omplir ja que aquesta estarà engalanada del més important de les falles, com és el mes de Març. Falla Raval Sant Agustí 2014

Junta directiva President Enrique Nicola i Hernández

Delegada de JLF Elo Nicola i Hernández

Delegada Remeses Bancaries Lola Hernández i Pajuelo

Vicepresident 1 Ivan Yagüe i Renart

Delegades de Fallers i Falleres Irina Camarena i Reverte Rosa Colom i Espí

Delegada Rebuts Bancaris Inma Sapiña i Cabanes

Vicepresident 2 Manuel Delgado i Sanz Vicepresident 3 Jose Luis Valiente i Moro Vicepresident 4 Vicente Beltrán i Grau Secretari Jose Piera i Ferrer Comptadora Debora Marí i Romero Tresorera Alicia Gimeno i Tur

Delegades de Totalitat Catherine Gimeno i Tur Inma Morell i Arlandis Delegades de Loteries: Rosa Delgado i Sanz Cristina Fernández i González Pilar Molina i Martínez Delegada de Fardes Rosa Colom i Espí Delegat d’Esports en JLF David Guevara i Alfonso Diego Sancalixto i Calafat

Falla Raval Sant Agustí 2014

Delegades de pagina Web Alicia Delgado i Aparisi Elisa Signes i Àngel

Delegats d’ofrena Manuel Delgado i Sanz Ramon Cano i Garcia Vicent Cortes i Monseny Juan Francisco Chulio i Millán Delegats G-4 Antonio Bertomeu i Marín Jose Piera i Ferrer Jose Luis Valiente i Moro

Delegades de Disseny Gràfic Alicia Delgado i Aparisi Elisa Signes i Àngel

Delegats Infantils Carmen Palomares i Gay Mireia Cano i Delgado Francisco M. Fabra i Giraldós Bibliotecaris-Arxivers Marlen Blasco i Lobo Francisco M. Fabra i Giraldós Rosa Nicola i Llopis Juan Vicente Molina i Escrivà Cecilia Nicola i Llopis Vicente Molina i Mas Rosa Llopis i Alfonso Delegades de Deutors i “Tortaes” Inma Morell i Arlandis Sara Jover i Molto

Delegades Fallers d’honor Angeles Beltran i Alcazar Luisa Iniesta i Martínez Elo Nicola i Hernández

Delegats de Beguda i Logística Julio Codina i Calatayud Gabriel Escrivà i Piris Patricia Osa i Domenech Jose Luis Valiente i Moro

2014

Delegats de Llibret Delegats de Monuments Salva Tortajada i Tur Salva Tortajada i Tur Iván Bertomeu i Bonet Vicente Beltrán i Grau Estefania González i Frasquet Jose Luis Valiente i Moro Juan Vte Montagud i Figueres Begoña Camarena i Reverte Delegats Gastronòmics Elisa Signes i Àngel Fructuoso Bustos i Pérez Alicia Delgado i Aparisi Miguel Ángel Carrillo i Ruano

Delegats d’I·luminació Manuel Palacios Gómez

Delegats de festes Irina Camarena i Reverte Mireia Cano i Delgado Fructuoso Bustos i Perez Delegades de Faixins, Elo Nicola i Hernandez Bandes i Polars Pilar Molina i Martínez Jessica Cano i Cano Delegats de Publicitat Delegat de Transport Miguel Angel Carrillo i Ruano Sandra Martínez i Subiela Vicente Cortès i Monseny Juan Antonio Martí i Marín Salvador Tortajada i Tur Aroa Bertomeu i Pascual Francisco M. Fabra i Giraldós Sirac Lucas i Solanes Rosa Llopis i Alfonso Toni Beltrán i Raga Comissió de Treball de JLF Alexis Marí i Gonzalo Francisco Beltrán i Raga Vicente Molina i Mas Delegats de Teatre Fructuoso Bustos i Pérez Sabino Osa i Domenech Delegats de Casal Vicente Montagud i Comins Ivan Yagüe i Renart Rosa Colom i Espí Marta Tur i Rodríguez Noelia Escrivà i Arlandis Delegats de Despertà Manuel Delgado i Sanz Alexis Marí i Gonzalo Juan Antonio Martí i Marín Vicent Montagud i Figueres Delegades de “Play-Black” Sirac Lucas i Solanes Fructuoso Bustos i Pérez Vicente Molina i Mas Elo Nicola i Hernández Vicente Cruañes i Bolufer Carmen Palomares i Gay Delegats de Cremà Delegades de Disfresses Santiago Defez i Sotos Irina Camarena i Reverte Delegada de Delegat de Manteniment Comunicacions Juan Antonio Martí i Marín Mireia Cano i Delgado Jose Luis Delgado i Castro Carmen Pérez i López Falla Raval Sant Agustí 2014

Vocals Àngel Aragó i Beltrán Xavi Calabuig i Signes Luis Casamayor i Navarro Juan José Cerveró i Vargas Vicente De Vega i Viñas

Aitor Escrihuela i Piqueras Gilber Font i Garcia Javier David Garcés i Marí Raul Grau i Morant David Ibor i Morat Eloy López i Martínez Jorge López i Martínez Jose Eliseo Marí i Castellà Juan Carlos Marí i Gonzalo Pascual Martínez i Sanz

Roberto Martínez i Segura Eloy Micó i Nicola Jose Antonio Moltó i Palero Jose A. Montagud i Figueres Adrian Moreno i Oliver Joan Olivert i Àngel Salvador Oroval i Codina Adrian Osa i Del Olmo Carlos Pallarés i Company Joan Piera i Sapiña

Francesc Piris i Oliver David Ribes i Nicolau Juan A. Román i Muñoz Raúl Sapiña i Fernández Francisco Jose Vallet i Cruañes Samuel Valls i Selfa Enrique Zahonero i Carreres

Cort d’Honor Fallera Major 2013 Noelia Alberola i Gimeno Lurdes Ariñó i Valldecabres Cristina Baldoví i Grau Mª Angeles Beltran i Alcazar Mª Dolores Beltran i Alcazar Jessica Beltran i Raga Aroa Bertomeu i Pascual Marta Blanes i Armengot Irene Blanes i Fernandez Marlen Blasco i Lobo Pilar Bodí i Santandreu Vicky Bonet i Bodí Aroa Bou i Reverte Begoña Camarena i Reverte Irina Camarena i Reverte Jessica Cano i Cano Mireia Cano i Delgado Ana Cerveró i Vargas Encarna Climent i Garrigós Rosa Colom i Espí Mª Carmen Cruañes i Bolufer Alicia Delgado i Aparisi Yasmina Delgado i Camarena

Noelia Delgado i Fullerat

Gemma Ariñó i Valldecabres

Mª Rosa Delgado i Sanz Maria Pilar Delgado i Sanz Noelia Escrivà i Arlandis Noelia Escrivà i Colom

Celia Malonda i Lapiedra Debora Marí i Romero Arantxa Martí i Fernàndez Paqui Martínez i Galdón Cristina Fernàndez i Gonzalez Sandra Martínez i Subiela Mª Dolores Ferrer i Alemany Maite Molina i Canet Sandra Ferrer i Ferrer Pilar Molina i Martínez Esmeralda Ferrete i Zambrana Reyes Molina i Martínez Alba Franco Molina Inmaculada Morell i Arlandis Empar Gallego i Sapiña Jessica Murillo i Pulido Adela Garcés i Marí Mayte Nacher i Marí Nuria Gil i Narbona Almudena Navarro i Anacleto Alicia Gimeno i Tur Elodia Nicola i Hernàndez Catherine Gimeno i Tur Cecilia Nicola i Llopis Estefania Gonzàlez i Frasquet Rosa Nicola i Llopis Elisabeth Gonzalez i Silva Yoani Nicolas i Hernàndez Andrea Grau i Morant Patricia Osa i Domenech Dolores Hernàndez i Pajuelo Laura Palacios i Neva Noelia Ibor i Morat Carmen Palomares i Gay Luisa Iniesta i Martínez Daisy Peiró i Morant Sara Jover i Moltó Zaida Peiró i Morant Rosa Llopis i Alfonso Carmen Pérez i López Mª Angeles López i Alvarez Ana Píris i Llacer Demelza López i Gonzalo Yaiza Prats i Valiente

Esther Repiso i Martínez Lina Reverte i López Elena Ripoll i Bodí Vicenta Ripoll i Escolà Laura Ripoll i Piris Elena Roman i Muñoz Yolanda Ruano i Muñoz Mª Luz Sala i Molina Alba Sancalixto i Melero Lucrecia Sànchez i Tur Inmaculada Sapiña i Cabanes Lola Segura i Sieres Mar Selfa i Beltran Mª Elisa Signes i Àngel Minerva Soldevila i Melià Nerea Tarrazona i Reverte Monica Todosantos i Tur Mª Carmen Tormos i Berges Marta Tur i Rodríguez Noelia Vallet i Cruañes Mª. Teresa Vargas i Sapiña Alba Vercher i Sapiña Raquel Vicente i Morant

Infantils

President Infantil 2013 Pau Piera i Sapiña

Gael Alfonso i Vallet Victor Aparici i Montagud Joan Beltràn i Gimeno Jared Benavent i Codina Erik Benítez i Mateu Oscar Bertomeu i Pascual Pau Bertomeu i Ripoll Ferran Bertomeu i Ripoll Álvaro Bolufer i Ripoll Enzo Carobene i Cano Marc Cerveró i Gil David Codina i Bonet Aday Colom i Merlo Ricardo Colubi i Morant

Aaron Comes i Tur Alvaro Cruañes i Tormos Rodrigo De Vega i Beltràn Gonzalo De Vega i Beltràn Ferràn Dominguez i Alberola Jose Maria García i Alberola Joan Gil i Bixquert Erik Gimeno i Llopis Jordi González i Sala Adria Grau i Gallego Gorka Ibor i Beltràn Aaron Llopis i Galan José Llopis i Morant Adrian Martínez i Femenia

Erik Martínez i Merlo Kilian Merlo i Grau Raul Moltó i Ferrete Elianne Morant i Molina Eric Piera i Sánchez Francesc Prats i Font Jaume Ribes i Delgado Izan Rico i Martínez Didac Ripoll i Nicolás Kevin Rodriguez i Gomez Noel Sánchez i Baldoví Joan Tamarit i Piris Joel Tarrazona i Reverte Javier Tormos i Morant

Oscar Tortajada i Olivert Hugo Tortajada i Olivert Sergio Triguero i Escamilla Quique Tur i Gómez Pablo Valiente i Sánchez José Valiente i Sánchez Ferrán Vallet i Fuertes José Varela i Climent Juan Jose Vercher i Sapiña Antonio Zambrana i Gómez

Leyre Adan i Tur Maria Aparici i Montagud Nuria Aparici i Montagud Carla Aragó i Beltrán Lucia Araujo i Piqueras Naomi Badia i Sánchez Sara Beltrán i Martínez Judith Benedito i Cruañes Naiara Blanco i Mateu Andrea Blanes i Fernández Leire Blasco i Lobo Ylenia Bustos i Grau Saray Bustos i Vicente Alma Chornet i Gimeno

Sandra Cortes i Font Andrea Costa i Naugilla Mireia Cruañes i Tormos Henar Domínguez i Alberola Daniela Estruch i Lopez Neus Franco i Molina Daniela García i Nicolás Marre Lozano i Navarro Ainara Mari i López Valeria Mari i Murillo Laura Mari i Soldevila Erica Martínez i Femenia Jeannine Martínez i Femenia Paula Martínez i Ruano

Sheila Melero i Galán Júlia Morant i Miravalls Yasmina Morant i Molina Alba Navarro i Sapiña Janire Nicolás i Calatayud Carla Noguera i Ochando Ruth Olivert i Angel Karen Osa i Cruañes Sandra Palacios i Neva Berta Pastor i Morell Patricia Pérez i Porca Ashley Renart i Vargas Amaya Ribeiro i Blanes Anna Ribes i Delgado

Carla Rubio i Morant Claudia Saez i Piqueras Aina Sala i Gallego Olaya Sánchez i Baldobí Blanca Sanchis i Font Nina Terrise i Bravo Nerea Valero i García Judith Vallet i Agut Ainhoa Vallet i Palero Paula Valls i Selfa Natalia Vidal i Grau Mireia Vidal i Grau

Fallera major infantil 2013 Judith Vallet i Agut

Falla Raval Sant Agustí 2014

Les nostres abonades

Tot va començar...

Marta Tur i Rodriguez

Va haver-hi una vegada que unes dones, amants de les falles i col·laboradores de la nostra, anaven forjant, feia ja temps, una idea temptadora per a qualsevol Comissió Fallera. El seu cap, junt al del president per aquell moment, Sr. Paco Martinez, anava maquinant una excel·lent estratègia que beneficiava doblement la nostra falla. Un bon dia ja prop de falles, decidirem fer pública la seua oferta. En Paco Martinez els va mostrar el seu suport des de el primer moment i una vegada plantejada la idea a la falla, la resposta va ser clara i ràpida….

SI! Conteu amb el suport de la directiva de la Falla Raval. Des d’aquell mateix moment, 1990, les nostres col·laboradores es posarem a treballar.

Elles son... Daiana Alcañiz Conchin Arlandis Estefania Agud Rosa Angel Maria Alonso Amparo Avellaneda Carmen Bleda Rosario Boix Maribel Blanes Angelines Boronat Encarna Cardoma Rosa Calatayud Encarna Calatayud Susi Castelló Maruja Calatayud Silvia Cañizares Tere Domènech Leonor Escamilla

Maruja Figueres Carmen Gay Eva Gascon Inma Gomez Elvira Grau Belen Grau Beatriz Guerra Carmen Gimeno Dolores Hernandez Julia Herreros Pili LLàcer Elvira Llorens Elvira Merlo Fabiola Melero Pilar Martinez Rosa Muñoz Zila Molina Pili Molina

Falla Raval Sant Agustí 2014

Camelia Monseny Ascensión Muñoz Mila Melià Encarna Marí Rosa Martí Esther Martí Maruja Montagud Carmen Manzanares Pili Morant Mila Muñana Sole Ocando MªJose Osa Rosa Mª Osa Angelita Oliver Angelita Piqueras Manola Prieto Encarna Perez Vicenta Palero

Tere Palomares Fina Rubio Rosario Rodriguez Mª Carmen Saez Amparo Sancalixto Angeles Sancalixto Ana Sanchez Rosario Soldevila Encarna Santandreu Amparo Sapiña Rosa Sanchez Lola Tur Orofila Vallet Elvirin Valldecabres Encarna Tur Lourdes Triguero Veronica Triguero Maria Zambrana

Potser començaren la seua llavor per ajudar els seus marits, fills o coneguts, però a hores d’ara formen un col·lectiu imprescindible i pilar fonamental dins la comissió de la Falla Raval. Rifes, bingos, viatges, berenars, classes d’aeròbic, venta de bunyols…Totes aquestes activitats i moltes més que no podem ni imaginar, però que ens ajuden en gran mesura al bon desenvolupament de la festa fallera al nostre barri. Són conegudes popularment com “les Abonaes” de la Falla Raval. Hi ha algú a Cullera que sense estar vinculat a la nostra comissió no haja participat en algun acte gràcies a la invitació d’alguna abonada? Tot açò suposa al cap de l’any una injecció de diners que és tan important que gran quantitat de despeses serien impensables. I no podem oblidar-nos que una falla del nivell de la nostra comporta un pressupost molt elevat. Aquest escrit vol ser un xicotet homenatge a un grup de dones que porten molts anys desenvolupant una tasca molt important que de vegades és poc reconeguda. Per tot açò, només cal afegir en nom de la Falla Raval....

Un milió de gràcies PER EXISTIR Sempre present en els nostres actes

TAULA N-1 RESERVAT GRUP D’ABONADES Falla Raval Sant Agustí 2014

Text extret del les paraules dirigides al grup d’abonades, en el acte de proclamació celebrada el dia 5 d’Octubre de 2013. Roseta: Aquesta nit, celebrem junt al acte de proclamació de les nostres falleres majors i president infantil, el sopar amb elles, unes abonaes que han SOPAR-ACTE PROCLAMACIÓ demostrat any rere any el seu amor per la nostra falla, per el nostre barri, , FALLERES MAJORS I sense vosaltres, sense el vostre treball, i el vostre esforç, tot seria més difícil i PRESIDENT INFANTI moltes coses no serien possibles. Marta: Abonades sou imprescindibles i vosaltres sou el pilar d’esta comissió, gràcies per la dedicació i el suport incondicional que aporteu a la vostra Falla Raval. Gràcies per acompanyar-nos esta nit i que no se vos oblide mai… que sou l’orgull d’esta comissió.

2013/2014 5 D´Octubre de 2013

TICKET SOPAR ABONADES

Text extret del les paraules dirigides al grup d’abonades, en el acte de presentació celebrada el dia 7 de Desembre de 2013. SABI: MÚSICA ABONADES FOTO ABONADES AL PROJECTOR Roseta: Aplegat este moment, el que es habitual es nombrar al que seria president d’honor nostra comissió. Com era d’esperar, els temps que corren... ens ho fiquen molt difícil. Així i tot, volem fer un xicotet reconeixement a un grup de persones, incasables, valentes, grans, amb un forma de voler cap a la falla Raval...com elles sols saben. Marta: Enguany ja son 25, 25 anys, senyores, i a mi, personalment... quan a vosaltres m’he de dirigir, se m’acaben les paraules, no se que vos podem dir que no vos hem dit ja... cregau-me quan vos dic que aquesta comissió sencera s’eriça cada vegada que a vosaltres ens hem de dirigir. Aquesta falla es gran, però vosaltres la feu especial, Abonades!!! Sou tremendes!!! Gràcies, gràcies i gràcies... prenga-ho aquest xicotet homenatge, com a reconeixement de que som sabedors de l’afortunants que ens sentim al tindre-vos a la comissió.

25 anys inoblidables

Falla Raval Sant Agustí 2014

Un viatge que comença amb il·lusió, impensable imaginar on arribaria, impossible pensar del que eren capaç d’aconseguir el indescriptible el que signifiqueu per a la Falla Raval. En aquest any, no ens volem oblidar del nostre grup “ d’abonades”, un grup de persones que des de l’any 1990 ens acompanya en aquesta història. Un grup molt vinculat a aquesta comissió i que, gràcies a elles, els fallers passem moltes bones estones amb la seua companyia. En trauen de molts compromisos, ens diverteixen amb les seues festes, la seua gràcia i tot el que organitzen és una activitat més a col·laborar. Aquest grup de veïnes, mares, iaies… va nàixer a l’any 1990, amb l’objectiu d’ajudar a la Comissió d’una forma desinteressada. L’única cosa que reben a canvi és la satisfacció de pertànyer a la Falla Raval i s’han convertit en un suport essencial per a la nostra Comissió. No hi ha acte que aquest grup de dones, no siguen les primeres en acudir i plenar les primeres butaques de tot el que la nostra comissió planteja. I no cal dir que la festa que monten entre les mateixes és ben gran, ja que on estan elles la diversió està assegura. No tenim cap queixa, pel contrari hi tenim molt que agrair; sempre tenen un bon somriure per a nosaltres i sempre vetlant pel bon interès comú de la nostra falla, ja que elles també formen part de la mateixa.

Gràcies pel vostre suport i per formar part de la nostra historia.

Felicitats... i per molt anys més!!

Falla Raval Sant Agustí 2014

Programa de

festes

DISSABTE 1-03-2014 19:00h Repartiment de bosses amb confeti i caramels. 19:30h Tren faller de disfresses pel barri. Després repartiment del berenar infantil. 22:00h Sopar al casal a càrrec de la falla. 00:00h Festa al casal amb “disc-mòbil” DIUMENGE 2-03-2014 Enigma Infantil pel mati 14:00h Dinar al casal a càrrec de la falla Per la vesprada Enigma per als majors. En acabar, entrega de premis i banderins de les activitats d’oci i esportives al Pavelló Cobert. DILLUNS 3-03-2014 14:00h Dinar al casal 22:00h Sopar d’aixelleta al casal per als fallers 23:00h Jocs populars per als majors i cadets DIMARTS 4-03-2014 14:00h Dinar al casal 22:00h Sopar d’aixelleta al casal per als fallers 23:00h Jocs populars per al majors i cadets. DIMECRES 5-03-2014 14:00h Dinar al casal 22:00h Sopar d’aixelleta al casal per als fallers 23:00h Jocs populars per als majors i cadets DIJOUS 6-03-2014 14:00h Dinar al casal 19:00h Muntatge de la carpa 22:00h Sopar d’aixelleta al casal per als fallers 23:00h Jocs populars per als majors

Falla Raval Sant Agustí 2014

2014

DIVENDRES 7-03-2014 14:00 Dinar al casal 22:00h Sopar d’aixelleta al casal per als fallers

DISSABTE 8-03-2014 9:00h Gran despertà infantil pel barri. En aquest acte els membres de la comissió infantil deuran acudir acompanyats d’un adult el qual es farà càrrec dels coets reglamentaris que utilitzaran els menors. 10:30h Esmorzar infantil a càrrec de la falla 14:00h Dinar al casal a càrrec de la falla per als fallers 21:00h Concurs de paelles al carrer València 23:30h Lliurament de premis de paelles i truc de la falla 00:00h Festa amb “Disc-mòbil” DJ. SABI-MAX DIUMENGE 9-03-2014 14:00h Dinar al casal a càrrec de la falla per als fallers 18:00h Berenar infantil (Bollycao) 18:30h Aeròbic ravaler amb la companyia de Carmen Palomares. Tots els xiquets deuran dur l’equipatge per anar còmodes i passar una vesprada molt divertida 22:00h Sopar al casal amb concurs de pizza per als fallers 23:00h Jocs per als majors i cadets; truc, parxís i pocker DILLUNS 10-03-2014 14:00h Dinar al casal 18:00h Berenar infantil (Pizza) 18:30h Jocs populars 22:00h Sopar d’aixelleta al casal per als fallers 23:00h Jocs per als majors i cadets; truc, parxís i pòquer. DIMARTS 11-03-2014 14.00h Dinar al casal 18:00h Berenar infantil (Ensaïmada amb xocolate) 18:30h Vesprada de manualitats infantils 22:00h Concurs de truites per als fallers 23:00h Karaoke per als majors i cadets

DIMECRES 12-03-2014 14:00h Dinar al casal 18:00h Berenar infantil (Entrepa) 18:30h Actuació de magia “La casa màgica” amb Joan Beltrán i Javi Navarro 19:00h Repartiment de tortaes 21:30h Concurs d’arros al forn. S’arreplegaran les cassoles de 21:00 a 21:25. 23:00h Actuació sorpresa especial dia de les nostres abonades DIJOUS 13-03-2014 14:00h Dinar al casal a càrrec de la falla per als fallers 18:00h Berenar infantil (Cuerno de xocolate) 18:30h Concurs de barret infantil 22:00h Sopar a càrrec de les nostres abonades 23:00h Festa vintage DIVENDRES 14-03-2014 9:00h Treta dels nostres monuments al carrer 14:00h Dinar al casal a càrrec de la falla per als fallers 18:00h Berenar infantil (Napolitana de pernil i formatge) 18:30h Festa Cowboy infantil. Premi a les tres millors disfresses 18:30h Gymkana de diversos jocs populars 22:00h Sopar a càrrec de les nostres abonades 23:00h Festa Cowboy amb bou mecànic per als fallers DISSABTE 15-03-2014 Durant tot el dia planta dels nostres monuments 14:00h Dinar al casal a càrrec de la falla per als fallers 18:00h Berenar infantil (Sandwich) 18:30h Gran mascletá infantil de globus 19:00h Furor ravaler infantil 22:00h Sopar a càrrec de les nostres abonades 23:00h Continuació planta del monument gran DIUMENGE 16-03-2014 9:00h Planta oficial dels nostres monuments 14:00h Dinar al casal a càrrec de la falla per als fallers 18:00h Berenar infantil a càrrec del nostre President Infantil i la nostra Fallera Major Infantil. 20:00h Nit d’albades iniciant-se des de la falla Raconet 22:00h Sopar a càrrec de la falla per als fallers 23:30h Visita amb bici a la resta de monuments fallers. 00:00h Xocolatà

DILLUNS 17-03-2014 08:00h Despertà 08:00h Visita dels jurats als monuments 09:00h Esmorzar a càrrec del nostre President Infantil 11:00h Cercavila i visita a les falles de la Ciutat 14:00h Gran traca al carrer València 15:00h Dinar a l’hotel Holiday Cullera 18:00h Cercavila fins als Jardins del Mercat 20:00h Lliurament de premis als Jardins del Mercat 22:00h Sopar al casal a càrrec de la falla per als fallers 23:30h Festa Fallera amb “disc-mòvil” DIMARTS 18-03-2014 08:00h Despertà 09:00h Esmorzar a càrrec de la nostra Fallera Major Infantil 11:00h Cercavila visitant la resta de monuments fallers 14:00h Gran traca al carrer València 15:00h Dinar a l’hotel Holiday Cullera 18:00h Repartiments de rams per a l’Ofrena 19:30h Ofrena de flors a la Mare de Déu del Castell de Cullera 22:00h Sopar al casal a càrrec de la falla per als fallers 23:30h Festa Fallera amb “disc-mòvil” DJ. SABI-MAX DIMECRES 19-03-2014 08:00h Despertà 09:30h Esmorzar a càrrec de nostra Fallera Major 11:00h Cercavila pel barri 12:00h Missa a la parròquia de la Sang de Crist en honor a Sant Josep 13:00h Visita a la residència de la tercera edat i cremà de la falleta de la residència 14:00h Gran mascletà terrestre i aèria al carrer València 15:00h Dinar a l’hotel Holiday Cullera 18:00h a 20:00h Jocs infantils al carrer València amb “umfables” 19:00h “Pasacarrer informal” pel poble 21:00h Cremà de nostra Falla infantil 22:00h Sopar al casal a càrrec de la falla per als fallers 22:00h Muntatge de “lones” 00:00h Cremà de nostra Falla gran DIJOUS 20-03-2014 9:30h Esmorzar al casal 10:30h Desmontà de la carpa i de les “lones” Falla Raval Sant Agustí 2014

per Alejandro Lagarda Creador del blog “Un Nou Parot” Llicenciat en Història de l’Art

COLPS DE COLOR Anotacions sobre l’art de la pintura en les falles

Falla Raval Sant Agustí 2014

La pintura, juntament amb el modelatge i el disseny, és un dels processos fonamentals en la realització material d’una falla. Per a molts artistes no suposa el moment tècnic més complex, però sol ser el més definitori per una raó òbvia: la pintura transporta el color i la seua vida a l’obra. L’artista Mario Gual em comentava en una ocasió que la figura, sense els ulls pintats, no té personalitat. Encara no existeix. La força del color és el primer que, al marge de la grandària, capta la nostra vista. Sentit alterat els dies de Falles per molts altres estímuls. No és d’estranyar. Analitzar l’encert d’una composició fallera, l’habilitat del seu modelatge, el disseny de les formes, l’adequació del discurs i del guió, etc., requereixen un procés més tranquil que, per falta de temps o d’implicació del visitant, no sempre es pot dur

a terme. Per tant, moltes vegades és la tècnica pictòrica del taller i l’habilitat en l’ús del color allò que serveixen de base per a emetre un judici general d’una falla, per sobre d’altres elements igualment essencials. No obstant açò, eixe pes de la pintura és un arma de doble tall en moltes ocasions. Cal tenir en compte que l’aplicació del color és quasi l’últim procés que es realitza en l’elaboració d’una falla. Requereix una paciència i una meticulositat que moltes vegades es converteixen en un calvari davant la falta de més temps per la proximitat de la festa. I si bé per al modelatge hui trobem eines tecnològiques que han accelerat el procés de creació de les figures, l’aplicació del color i els seus matisos segueix sent un procés generalment manual, malgrat els avantatges que suposen les noves pintures i les pistoles.

“Floreal”, Cuba–Literat Azorín 2012, del taller de Pere Baenas (imatge cedida per Ángel Romero de Cendra Digital)

Falla Raval Sant Agustí 2014

Són la pintura i l’ús del color els que, en moltes ocasions, poden salvar el pes artístic d’una falla menys interessant en la seua faceta escultòrica o de guió. No tots els artistes que signen projectes fallers tenen el mateix mestratge per a dissenyar, per a esculpir o per a pintar. I són veritablement pocs els casos d’artistes que han dominat els dos processos tècnics i artístics al mateix nivell. De la mateixa forma, obres ben modelades o amb un bon guió, no han sigut tan perfectes a nivell tècnic per una menor cura en la pintura. És lògic. En primer lloc, perquè cada artista té “el seu fort”. I, en segon lloc, perquè cada vegada es va assumint amb més claredat que la labor de dur a terme una falla no depèn d’un únic artista. En eixe enorme treball en grup que suposa la creació d’una d’aquestes obres, cada membre del taller s’ha anat especialitzant en una tasca diferent depenent de la seua habilitat; tal és la importància de l’element pictòric que, en moltes ocasions, es delega a especialistes externs a la comunitat habitual d’un taller. L’ús del color i l’habilitat tècnica en la seua aplicació, a més, són la disciplina per la qual se sol definir des del públic l’estil d’un artista. Sovint etiquetem la manera de fer d’una signatura a partir del color, sense parar-nos a valorar altres elements que també són definitoris. En part resulta un criteri reduccionista. Suposa la mateixa injustícia que delimitar l’estil dels Monterrubio a només l’estilització de les seues figures, o el dels Santaeulalia únicament per la caricatura. Sempre n’hi ha molt més. Però que el color va lligat en un alt percentatge al valor que donem a l’estil d’un artista, és una evidència. En algunes ocasions, la pintura, o no és el fort de l’artista, o els seus assoliments en aquest camp es produeixen per la influència d’altres col·laboradors o artistes que no signen. Conegut és el cas, en aquest últim sentit, de les falles de Pere Baenas, per exemple Cuba-Literat Azorín 2012, una gran obra en molts aspectes, però especialment en el color per la matisació de la paleta, la gradació o l’efectiu però discret ús de les ombres. Floreal no seria possible sense la influència en el taller de Baenas d’Andrés Martorell, un mestre en la pintura. La falla de 2012, amb un tema aparentment senzill i

Falla Raval Sant Agustí 2014

un esquema basat en un bust (molt habitual en el seu artista), no haguera sigut tan espectacular sense eixe particular ús del color que associem a l’estil de Baenas, refinat i amb una gran habilitat en la gradació del color, fugint de la necessitat d’un detallisme que moltes vegades confon l’anàlisi i que és més per a omplir que una autèntica proesa pictòrica. Per tant, la col·laboració d’especialistes en la pintura d’altres Falles és un fet prou comú entre els projectes de major pressupost. Julio Monterrubio, per exemple, va col·laborar en la pintura de Cuba-Buenos Aires 2001 i Nou Campanar 2005 i 2010 (signades per Alberto Rajadell, Pedro Santaeulalia i Pere Baenas respectivament.) D’altra banda, caldria parlar de certa evolució en l’ús de la pintura i del color en les Falles dels darrers anys. Fins no fa massa temps, la majoria d’artistes fallers provenien d’una formació tradicional en el camp de les Belles Arts. En cap cas, aquest fet resta mèrit a la seua sobrada i demostrada habilitat en la manera de fer Falles. Però la seua forma de concebre l’apartat pictòric es trobava plenament lligada a la forma tradicional i artesanal d’entendre aquest art, basat en una depurada tècnica i la cerca d’un naturalisme sense massa estridències, al contrari que en l’apartat escultòric de les Falles, on la ganyota i la caricatura han sigut una constant. En temps més recents, amb la incorporació al món de les Falles de professionals arribats d’altres formacions i disciplines com el còmic, la il·lustració, el disseny o fins i tot el grafitti, ha permès un nou ús del color allunyat del naturalisme clau en altres èpoques. En moltes d’aquestes disciplines de la cultura popular és habitual l’aparició d’uns colors plans, menys matisats, però sí més expressius. Igualment s’ha trencat amb la versemblança d’associar determinats colors a determinats aspectes vitals. Dit d’una manera molt simple però molt clara, la “carn” dels ninots ja no ha de ser color carn. Per tant, existeixen moltes possibilitats, tant formals com expressives, d’emprar el color. La influència del cartellisme en alguns autors, va lligada a la necessitat de cridar l’atenció de l’espectador a partir de la pintura. Un colp de color.

El cartell posseeix sempre una necessitat publicitària: la necessitat de ser vist entre una infinitat d’estímuls urbans. Igual que les Falles. Aquest renovat interès per un ús expressionista del color deu molt als grans dissenyadors que es troben darrere dels projectes fallers. Carlos Corredera és un dels millors exemples, perquè a més del mestratge en la composició lineal dels seus dissenys, en ell s’ha lloat sempre l’ús discursiu del color, lligat a eixa necessitat “publicitària” de la Falla. Fet sens dubte relacionat amb les altres activitats que desenvolupa en la seua carrera artística, com el ja citat cartellisme i la il·lustració.

En aquest exemple, trobem el cridaner contrast entre el color de la vida i de la pau, que s’aboca sobre la pal·lidesa i la foscor de la guerra. A més la falla ens parlava de la pròpia pintura i reinterpretava La rendició de Breda de Velázquez.

Per a molts, la col·laboració de Corredera amb José Lafarga i amb Vicente Martínez Aparici va suposar un revulsiu en l’obra de tots dos artistes fallers, una nova línia en els seus treballs. En moltes ocasions s’ha destacat en eixe “component revulsiu” -sense ser l’única grandesa de Correderael canvi en el color, que es converteix en una manera d’expressar per si mateixa i no com un complement de “bonicor”, de filigrana, per la necessitat natural de completar l’aspecte de les figures. Encara que no és la seua obra més recordada, una gran falla en aquest sentit va ser Batalla de Colors en Avinguda Malva-rosa-Antonio Ponz Cavite 2010, dissenyada per Corredera i signada pel taller de Vicente Martínez Aparici. L’habilitat en el plantejament pictòric d’una falla no es basa únicament en la varietat dels colors (cal tenir en compte la dificultat de pintar el “blanc i negre”) o la perfecció tècnica en la seua aplicació, ja que també cal fonamentar-la en la seua capacitat per a transmetre valors i ser un element narratiu més dins del guió de la falla. “Batalla de Colors”, Avinguda Malva-rosa – Antonio Ponz Cavite 2010, del taller de Vicente Martínez Aparici i disseny de Carlos Corredera (imatge cedida per Ángel Romero de Cendra Digital)

Falla Raval Sant Agustí 2014

Detall de “I tu, què pintes?” Falla de la Plaça de l’Ajuntament 2005, d’Alejandro Santaeulalia

Per tot açò, el mestratge en l’element pictòric no es basa en una qüestió quantitativa, com utilitzar tots els colors possibles, sinó en la seua distribució, en com potència el volum i la perspectiva; o com a recurs expressiu. En aquest sentit, la monocromia o l’ús limitat dels colors és un altre camí per al desenvolupament del discurs de la falla. Encara que tècnicament la manera d’aplicar la pintura siga més senzilla, com a elecció arriscada no resulta tan simple. Aquesta forma d’entendre el color va molt lligada a les falles de tipus experimental, on la pintura és un concepte més dins del projecte presentat i mai és casual. Monocromia intensa, com un colp, unida al contingut dramàtic o reflexiu propi de, per exemple, les anomenades I+E.* Però reduir el tractament de la pintura i l’ús del color en les Falles a les idees exposades amb anterioritat, és molt simple. Existeixen tantes formes d’entendre el color,

o la seua absència, en les Falles com en els tallers que es dediquen a realitzar-les. A més, el gust per una manera d’aplicar la pintura per part de cada artista no és únic o inamovible. Depenent del tema i del guió, es potenciaran unes característiques o unes altres. Així, les falles infantils utilitzen amb elevada freqüència els colors pastel o molt continguts i matisats, per tractar-se de l’imaginari dels més menuts. No obstant açò, altres artistes de falles infantils prefereixen l’esclat en la pintura, és a dir, la falla com un joc, la falla com una cosa viva. Així mateix succeeix amb les grans i l’estètica dominant en l’estil del disseny que hi ha darrere de cadascuna. La caricatura agrada de colors estridents a la recerca d’una claredat en la plasmació centrada en la broma que es planteja. Si la influència ve del món del còmic, de la il·lustració o del grafitti, s’opta per colors més plans i ombres rotundes, per exemple. Per tant, cada manera de plantejar els temes exigeix un tractament del color diferent.

* “Falles Innovadores i Experimentals” grup obert de comissions creat en 2012 per incentivar noves lectures plàstiques, materials, contigunts literaris i l’experimentació en general en les Falles.

Falla Raval Sant Agustí 2014

D’altra banda, la tradició de la pintura occidental ha influït en la realització de les Falles en molts altres aspectes. A nivell temàtic, la pròpia labor del pintor i obres pictòriques emblemàtiques han servit i serveixen com a font d’inspiració constant. Es podria realitzar un estudi molt complet a partir de quines obres d’art s’han reproduït en les Falles i davall quines intencions. Si als remats la cita directa a un quadre no passa de ser una hàbil reproducció en el format faller -amb un objectiu palès de donar volum ornamental a la composició-, en les escenes existeix sempre una doble lectura. La referència, per exemple, a un llenç famós, serveix d’útil vehicle per al desenvolupament d’una crítica, labor que es veu facilitada per la notorietat de molts dels quadres reproduïts, els quals ens permeten reconèixer sense massa problemes el contingut de l’escena per associació. La influència de les obres mestres no es frena ací, donat que no solament es reinterpreten llenços sencers, es reprodueixen també de forma individual alguns elements, com les cèlebres Meninas, aïllats del seu context referencial o en homenatges a pintors coneguts mitjançant el retrat. Igualment, la composició en la pintura i la cerca de la perspectiva correcta pròpia de les arts visuals (independentment del seu format o tècnica) ha influït en molts artistes fallers de manera conscient o inconscient. La necessitat de claredat i de llegibilitat de les Falles se sustenta en un estudi de les línies en la composició, que

dirigeixen la mirada perquè cap element important al nostre interès quede ocult. Ben analitzats, molts dissenys de falla presenten unes línies de fuga claríssimes, amb una intenció expressiva (unitat dels elements que transiten aquesta línia) i de lectura del remat. El mateix succeeix amb la influència escenogràfica de la tradició visual en les Falles, en el moment d’establir la disposició dels elements en una escena. O amb els esquemes compositius que, aplicats a altres personatges o tipus iconogràfics, formen part de la nostra tradició cultural, de la qual també han begut els artistes fallers. Elements que són ideals per al desenvolupament discursiu de les Falles atesa la seua necessitat de cridar l’atenció, de ser reconegudes i de transmetre el seu missatge. Podem comprovar, per tot açò, que les influències en les Falles de la cultura visual en general i de l’art de la pintura en particular, són molt variades. No es limita a una qüestió tècnica, ja que va des del component temàtic als recursos expressius i a la composició. Res ha d’estranyar aquesta concomitància entre altres disciplines i les Falles. L’art faller és un suport creatiu més, amb la seua problemàtica pròpia però que té menys límits dels que pensem; és més, ofereix la tridimensionalitat en un format que va més enllà d’una simple instal·lació escultòrica de carrer, per tots els elements que la composen. Un format multidisciplinar, obert i flexible per a qualsevol que vulga participar d’ell.

Falla Raval Sant Agustí 2014

LA PINTURA EN LES FALLES: Per Guillem Alborch i Mallol

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

HISTÒRIA I EVOLUCIÓ Quan contemplem un monument faller sempre hi ha una primera ullada que ens transmet allò que, segons el gust de cadascú, més ens atrau, ens crida l’atenció o, pel contrari, no ens agrada gens. Tot i sabent que el sentit crític és inherent al monument, quan mirem el seu aspecte artístic ens fixem en el volum, en la composició del remat, en les escenes i en els seus ninots. Aquests, però, no ens agradaran si la pintura de la falla no ha estat encertada o no és del nostre gust. La pintura representa una part essencial entre tots els aspectes que determinen l’acabat d’una falla. La destresa del pintor i els colors utilitzats poden arrodonir un bon treball o tirar per terra moltes hores de treball al taller. Quantes vegades, en veure una falla, hem pensat o hem escoltat dir: qui haurà pintat açò? Llàstima! Si la pintura fóra millor... En aquest article farem una aproximació a la història de la pintura en les Falles. Analitzarem les diferents èpoques amb els seus principals artistes, els estils i l’evolució tècnica.

“Aquest article va estar publicat al llibre de la Falla Comte Salvatierra - Ciril Amorós 2009 i va revre el premi Enric Soler i Godes 2009 al Millor Artícle d’un Llibre de Falles. També va estar publicat a la Revista d’Estudis Fallers 2010 com a article guanyador de l’edició de l’any anterior.” Falla Raval Sant Agustí 2014

El segle XIX: l’aparició de la pintura al cadafal Per a començar l’estudi de la pintura en les Falles ens hem de remuntar a la segona meitat del segle XIX. Segons Soler i Godes, l’evolució de l’estai o parot cap al ninot es realitza a finals del segle XVIII i, mig segle després, durant la primera meitat del segle XIX, ja tenim constància que es planten, primer a València i després a Xàtiva, escenes al carrer amb cert sentit artístic. Tot i que no hi ha imatges fotogràfiques, ens podem fer una idea de la composició d’aquests primitius cadafals a la vinyeta corresponent al mes de març publicada al Calendario del Reino de Valencia de 1860, o als gravats realitzats per al llibret de Blai Bellver La Peixca de L’Aladroc de la falla de la Plaça de la Trinitat de Xàtiva el 1865. Després de l’ordenança municipal del 13 de març de 1784, van quedar prohibides a la ciutat de València les escenes amb ninots i escenografia, recolzades a les parets de les cases, com originàriament es feia. Per a Antoni Colomina naix així, fruit d’una mesura preventiva per a evitar incendis als habitatges, un nou concepte constructiu de falla. La falla moderna es trasllada al centre de la plaça o d’un encreuament de carrers. En principi era un xicotet cadafal en el qual es representava una única escena. Constava d’un o dos ninots, tres com a molt, presentats damunt d’un simple prosceni. Els ninots tenien un cos fet amb pals de fusta vestit amb roba usada i farcit amb palla o amb borra de matalàs, al qual s’afegien un cap i unes mans, elaborades amb cera i acolorides amb pintura a l’oli. Ací trobem el primer indici pictòric pel que fa a l’elaboració dels antics cadafals.

Falla Raval Sant Agustí 2014

Ninot indultat. Convent Jerusalem. Figura representant a Sorolla realitzada per l’artista Paco López

Vinyeta corresponent al mes de març publicada en el “Calendario pintoresco profético, aristológico y lunático de Reino de Valencia de 1860”. Biblioteca Valencia. Colección José Huguet. En aquest gravat observem com als primitius cadafals ja intervenia la pintura per a decorar proscenis i mans i caps de cera als ninots.

Sembla que la primera vegada que s’utilitza la cera verge per a confeccionar caps i mans va ser el 1863, quan l’artista Antonio Cortina intenta conferir als seus ninots un major realisme. La cera era calfada fins a ferla líquida, i aleshores, mantenint-la a alta temperatura, se li afegien unes gotes de carmí d’alitzarina que donaven una tonalitat groguenca a la cera, el to més semblant possible a la pell humana. La cera amb carmí s’abocava a un motlle d’escaiola seccionat en dues meitats. El resultat final de la peça de cera era acolorit lleugerament amb pintura feta amb pols colorant i oli de trementina, tal com s’elaborava aleshores. Aquest pigment a l’oli agreujava algunes faccions del rostre de la figura i delimitava la boca i els ulls. Així, la cara del ninot mai no es pintava per complet. El realisme resultant va ser tot un encert en la construcció de ninots a l’època. En aquest període del segle XIX el cadafal passa a tenir una estructura ordenada en forma quadrada o rectangular, elaborada amb bastidors de fusta folrats de tela o cartó. És aleshores quan intervé la decoració pictòrica, s’utilitza la pintura a l’oli per a plasmar en

aquests bastidors ornaments classicistes i motius vegetals que responen a les modes imperants a l’època pel que fa a les escenografies teatrals i decoracions d’interiors de les cases de la nova burgesia. A banda de la pintura del cap i les mans dels ninots, la decoració dels proscenis constitueix la part més destacable pel que fa a la pintura dels primers cadafals, ja que hi van intervenir artistes de la talla de José Estruch (1835-1907), pintor i caricaturista que va col·laborar en la decoració ornamental de molts dels monuments realitzats per Antonio Cortina. Segons Antonio Ariño , la temàtica de gran part dels cadafals del moment se centrava en la reproducció d’escenes gracioses preses de sarsueles i sainets. És per això que l’aspecte ornamental i el plantejament dels personatges era tan teatral que els millors cadafals del moment estaven decorats per pintors dedicats a la realització de les escenografies dels teatres que hi havia a la València del XIX, essent aquest grup professional el més nombrós de tots els vinculats a la confecció artística de les falles d’aleshores.

Falla Raval Sant Agustí 2014

Cal assenyalar que en aquest moment, i fins a la dècada de 1930, apareixerà paulatinament la professió d’artista faller tal com la coneixem en l’actualitat. La realització dels cadafals al segle XIX encara era fruit de l’expressió popular en cada barri, i els artistes que realitzaven algun treball el feien tant sols unes setmanes abans de Sant Josep. De vegades cobrant la faena, d’altres ajudant els veïns durant el seu temps lliure. L’artista més reeixit del moment va ser Mariano García Mas (1858-1911),

pintor, gravador, dibuixant, realitzador de falles i carrosses, responsable de la renovació dels cadafals de les darreries del segle XIX. García Mas aconsegueix crear escola, i és seguit, entre d’altres, per artistes com Rafael Sanchis Arcís, Ramon Stolz, Enrique Navas i Pedro Ferrer Calatayud, tots ells classicistes en la seua formació i amb tècnica pictòrica realista en l’execució de ninots i decoracions de proscenis. Esbós de la falla plantada a 1865 a la plaça de la Trinitat de Xàtiva. Una composició moderna per a l’època.

Falla Raval Sant Agustí 2014

Començaments del segle XX: la renovació estètica Durant la primera dècada del segle XX, la realització dels cadafals era fruit de la manifestació del descontent social; un vehicle de protesta del poble que, a excepció de falles com la plantada a la Plaça Doctor Collado el 1912, de l’artista Pere Guillem , era totalment improvisat i no donava importància artística al monument. A més a més, el tarannà bròfec i eròtic dels cadafals d’aquest període tampoc no necessitava una elaboració massa acurada. Amb tot, el període entre segles és un dels més fructífers pel que fa a les col·laboracions entre els pintors i humoristes gràfics de la premsa i els artistes fallers. La seua tasca era la de decorar ornamentalment els cadafals, alguns d’ells amb motius modernistes imperants a l’època, a més de pintar els rètols que servirien per a llegir els versos de l’explicació de la falla. Els més reeixits d’aquests col·laboradors provinents de la premsa gràfica i el cartellisme foren Manuel González Martí “Folchi”, Carlos Ruano Llopis “Tau”, Enrique Pertegás Ferrer “Tramús” i “Sade”, Luis Dubón Portales, Ricardo García López “K-Hito” i Antonio Vercher Coll, entre molts altres. Hi ha dos factors van intervenir decisivament en la millora plàstica, la grandiositat i la complexitat visual dels cadafals: d’una banda, la implantació dels premis en metàl·lic per a les millors falles per part del Comité Central Faller i l’Ajuntament de València; de l’altra, la celebració de l’Exposició Regional Valenciana de 1909. Aquesta exposició va ser el detonant de la transformació artística de la València dels anys deu i vint.

Plaça Pellicer. 1913. Decorada amb il·lustracions modernistes pel cartellista Carlos Ruano Llopis “Tau”. Imatge de la col·lecció Manolo Sanchis.

Falla Raval Sant Agustí 2014

A més dels escenògrafs i imaginers que ja treballaven a València, la ciutat va rebre molts pintors-decoradors i artesans provinents de les províncies limítrofes, atrets per l’oferta de treball que els donava l’Exposició Regional. Aquests professionals instal·len els seus tallers definitivament al cap i casal i no tornen al seu lloc d’origen, afectats per les penúries econòmiques del moment. Segons Antonio Ariño , a ran de l’empenta de l’Exposició Regional va nàixer la falla apologètica basada en una exaltació valencianista. És per això que els motius ornamentals s’amaneraren amb elements florals i folklòrics.

Des d’aleshores, i fins als nostres dies, el món faller i els artistes han considerat aquests com a propis. La pintura utilitzada representava en moltes ocasions un valencianisme idealitzat, totalment renyit amb les avantguardes del moment. Ens trobem ací amb el mateix problema que patiren els pintors valencians de l’època. Evidentment, en l’art valencià van passar moltes dècades fins a esporgar-se el sorollisme de damunt. Amb tot, durant la dècada dels anys vint el monument va deixar de ser una manifestació popular per a convertir-se en una expressió de les qualitats de l’artista. Així, ja comptem amb una quinzena d’artistes fallers amb popularitat i reconeixement social. No tots ells eren bons pintors; alguns eren més destres en fusteria, altres en escultura, però tots ells s’envoltaren de bons col·laboradors. Els més premiats i reconeguts foren: Vicent Benedito, Pere Guillem, Amadeu Desfilis, Vicent Canet, Tadeu Villalba, Ramon Andrés Cabrelles, Carlos Cortina, Ramil, Carmelo Vicent, Giménez Cotanda, Carmelo Roda i Abelardo Guillot. Precisament al taller d’aquest últim, un jove Regino Mas ja apuntava bones maneres. Encara li faltarien uns quants anys per a arribar a ser el genial artista dels anys quaranta i cinquanta. La zona preferida per a la ubicació dels tallers d’artesans deixa de ser el casc antic de la ciutat i passa als afores. La construcció del modern Eixample ofereix grans possibilitats de faena en els nous edificis de tall modernista construïts durant aquesta època als carrers Ciril Amorós, Comte Salvatierra, Sorní, Gravador Esteve, etc. És precisament ací on instal·len els obradors artistes com Tadeu Villalba, Giménez Cotanda o Abelardo Guillot, entre d’altres. Aquesta incipient zona de l’Eixample no estava totalment construïda. Alguns tallers es trobaven prop dels solars lliures al costat de l’antiga Fàbrica de Gas de València, al final del carrer Císcar; d’altres es trobaven als baixos d’edificis pròxims al carrer Russafa.

Carrer Sanchis Bergom. 1913. Cadafal profusament pintat, amb decoracions modernistes habituals del moment.

Falla Raval Sant Agustí 2014

Si ens parem a pensar en la ubicació d’alguns tallers en aquesta demarcació, entendrem la dedicació i els treballs que aquests realitzaven durant l’any. Així, podem parlar d’un circuit anual per als artistes d’aquest període.

“L’Estranger tot ho envaïx”, Vicent Benedito. Plaça del Mercat 1935. Arciu José Ignacio Caballer. Una aproximació a les formes rectes del cubisme, on la pintura s’adaptava a les formes planes sense incidir en la profunditat.

Primerament, i com a ocupació principal, treballaven en la pintura decorativa i mural de nombrosos edificis, locals comercials, casinos i, sobretot, cases i pisos de les famílies més riques de la València del primer quart de segle. Aquest treball es realitzava durant els mesos d’abril fins a octubre.

La segona dedicació era la realització d’escenografies teatrals, ara pintant treballs de fusteria per a l’atretzo i decorats, ara amb la pintura de fons de teles per a penjar a les bambolines. Els teatres se situaven a pocs metres dels tallers dels artistes, entre el nucli de l’Eixample, als carrers de les Barques, Comèdies, Pi i

Margall, Ciril Amorós i Russafa. La ciutat de València era el tercer nucli del país pel que fa a l’activitat teatral, darrere de Madrid i Barcelona. Alguns del teatres del cap i casal que veieren treballs dels nostres artistes van ser el Teatre Principal, l’Apolo, el Pizarro, l’Olympia, el Ruzafa, el Teatre Circ, el Musical, el Salón Obrero, el Salón Novedades, el Salón Eslava... Tots ells oferien una programació farcida de muntatges teatrals de repertori universal, sarsueles, sainets i varietés. Aquesta tasca es realitzava durant tot l’any, encara que quasi va desaparèixer amb l’èxit del cinema i després de la Guerra Civil. Finalment, la tercera ocupació era la realització de falles i carrosses per a la Fira de Juliol. Aquesta faena es realitzava de novembre a març, en el cas de les falles, i en juny i juliol en el cas de les carrosses. Era la més laboriosa i, en canvi, la que menys beneficis econòmics reportava als artistes. Falla Raval Sant Agustí 2014

Anys trenta i la postguerra: la figura de Regino Mas Durant la dècada dels anys trenta, els cadafals experimenten un salt qualitatiu pel que fa a l’aspecte artístic. Les comissions amb més recursos econòmics impulsen la grandiositat del monument com a reclam turístic. Artistes com Vicent Benedito, Regino Mas, Carlos Cortina o Modest González són conscients de la responsabilitat que en ells han dipositat. La competència

pels premis, i amb ells, la millora dels monuments, el turisme i l’èxit social de la festa han fet de les Falles la festa grossa de València. És a partir d’aquest moment quant la falla comença a ser considerada com un monument. Malgrat tot, als barris més humils trobem la defensa de la falla descurada, però amb crítica, enfrontada amb la de l’art per l’art:

Molts se creuen que les falles un monument han de ser, i el mèrit és la metralla que se porte en l’argument.

El ben cert és que des d’aleshores la falla de cert nivell artístic i d’acabat professional ha guanyat el pols a la falla popular, crítica i improvisada que feien els veïns.

remat del Tio Nelo; la pintura, feta amb patinats de diversos colors, intenta donar volum a les superfícies planes i geomètriques.

En aquesta dècada trobem algunes obres mestres de la història de les falles. Ara bé, pel que fa a l’acabat pictòric destaquen dues falles de Vicent Benedito. “Mis Col” i “Mals i vicis actuals” (Mercat Central, 1934), que va ser una de les més recordades de l’artista, qui ja ha arribat a un alt nivell d’acabat. El bust de la dona del remat, realitzat amb cartó, constitueix una peça inusual per a l’època. La falla comptava amb quantitat de reminiscències déco en els ornaments i en la composició.

En els anys trenta entra amb força en el panorama artístic faller Regino Mas. L’artista de Benifaió s’independitza de la família Guillot i realitza durant aquesta dècada alguns treballs en què deixa patent els seus inicis com a decorador d’interiors i teatres. Coneixedor de les tècniques de fusteria, modelat i pintura, el jove Regino demostra ser un complet artesà: Pi Margall-Ciril Amorós 1933, Sant Jaume 1934, Lope de Vega 1935-36 i Blasco Ibáñez-Pablo Iglesias 1936; totes elles ben resoltes pictòricament en la línia realista i figurativa de l’època i amb quantitat de detalls ornamentals en què l’artista sap lluir-se.

L’any següent, Benedito fa una passa endavant amb “L’estranger tot ho envaïx” (Mercat Central, 1935). L’artista s’endinsa en les formes cubistes amb un gran

Falla Raval Sant Agustí 2014

“Miss Col o Mals Vicis Actuals”, Vicent Benedito. Plaça del Mercat Central 1934. Arxiu José Ignacio Caballer. Un clar exemple de falla modernista, exaltant la figura de la dona i la bellesa amb excés de pintura decó i ambient cosmopolita i cinematogràfic.

Falla Raval Sant Agustí 2014

Salvat el període de la Guerra Civil, i entrada la dècada dels anys quaranta, Regino Mas ja és l’artista més prestigiós, en guanyar nou primers premis en deu anys. El seu taller de Burjassot aglutina professionals de tres camps. Per una banda, el de la il·lustració, amb dibuixants com Dubón, Raga i fins i tot el jove Soriano Izquierdo. D’altra banda, fusters provinents del món del teatre. No oblidem els germans Fontelles o Cortina en aquest apartat. Finalment, també treballaren en aquest complet obrador tallistes i artesans com Viger i Castellano, provinents del camp de la imatgeria religiosa. En aquest

Falla Raval Sant Agustí 2014

àmbit artístic hi hagué molta faena durant la postguerra, que recau, sobretot, en la restauració d’imatges. Passats uns anys, però, el modelat de falles serà una bona de les millors alternatives professionals. A nivell pictòric, en les falles d’aquesta època, sobretot en les de Regino, Modest Gonzàlez o Enric Vidal, es marca la pauta a seguir pel que fa a l’estil i a la manera de treballar fins a ben entrada la dècada dels anys setanta. La pintura sempre havia d’imitar les tonalitats reals.

Allò plasmat havia de ser el més real i fidedigne possible al model. Així, observem cert regust per l’academicisme escultòric: el Moisés, Romeu i Julieta, la Cibeles, la Lluita Lliure... Pel que fa a la forma, la paleta de colors no abusa d’estridències i tonalitats cridaneres. Observem introduccions interessants de noves tècniques com la pintura a la xamberga, a base d’oli, aiguarràs i assecant de cobalt, per a donar als ninots un acabat brillant,

que va estar de moda fins ben entrada la dècada dels huitanta. També hem de destacar la persistent utilització, a partir dels anys cinquanta, dels pans metàl·lics per a finalitzar peces amb acabat d’or o cromat amb diverses tonalitats. Vegeu, per exemple, la carrossa daurada de Regino Mas per al monument de la falla de Convent Jerusalem de 1958 (el seu comiat i últim primer premi).

El jove Regino Mas pintant el prosceni de la falla Lope de Vega 1936, “¿Ahon están els chagants?”. Regino ja destacava com a bon artista des dels seus inicis gràcies a la seua formació com a pintor mural i escenògraf.

Falla Raval Sant Agustí 2014

La consolidació del cartó i la pintura a l’oli Fins als anys seixanta no tenim imatges a color de les falles d’aquest període, però encara podem endevinar un acabat pla en l’aplicació dels colors de la pintura a l’oli. El volum el dóna la forma de l’objecte, i en escasses ocasions trobem efectes d’ombra i degradació cromàtica en les peces principals dels cadafals.

Ninot Indultat 1981. Obra de Julián Puche. Exemple de ninot d’estètica apologètica fallera dels anys 70. Pintat a l’oli i amb excés de vernís.

Falla Raval Sant Agustí 2014

A partir d’aquesta dècada els artistes més reconeguts del moment i que més aporten a l’evolució en la forma de pintar van ser Juan Huertas, Salvador Debon, Vicent Luna i Julián Puche, tots quatre amb obres mestres dins de l’apartat de les millors falles de la història i que marquen el camí a seguir durant aquest període pel que fa a l’acabat i a les tècniques utilitzades. S’aconseguirien grans resultats amb la utilització de pans metàl·lics i pintures especials que aniria proporcionant la indústria de materials d’arts plàstiques. Així, apareix el producte del vernís com a element que proporcionarà un acabat brillant a les figures i que substitueix definitivament la pintura a la xamberga, tècnica molt lenta en la seua aplicació i assecament. Als anys seixanta s’amplia la gama de colors utilitzats gràcies al fet que el ninots ja no aniran vestits amb tela i passen a ser modelats íntegrament i realitzats al cartó . És per això que s’introdueixen colors abans no utilitzats, com ara blaus elèctrics, rojos i verds cridaners per a la decoració de roba i elements escenogràfics. Aquesta nova tendència ve influenciada per les estètiques de retolació i publicitat del moment, més que per les pautes artístiques internacionals com el pop art, l’abstracció o l’expressionisme, dels quals, exceptuant algunes ocasions, les falles es mantenien al marge aferrades a la seua estètica particular creada en la postguerra per les falles de Regino Mas i els artistes d’aquell moment.

D’entre els pintors que destaquen com a adaptadors del seu estil a l’acabat de cartó trobem Manolo Guinart, Juan Garcia Marqués i, posteriorment, José Latorre, procedents del món del cartell publicitari i de cinema. Aquest sector va deixar d’existir a la ciutat de València, i a altres poblacions, després de la introducció de les llums i les bombetes elèctriques als rètols, publicitats i decoració de carrers. D’altres, provinents del món de la il·lustració i de la Editorial Valenciana de còmics, com Rafael Boluda, influenciaran en l’estil i paleta cromàtica amb els seus originals esbossos. De tots aquests, la figura més destacable va ser la de Soriano Izquierdo, artista polifacètic preocupat per la crítica de la falla, però

gran dibuixant i pintor, qui va desenvolupar la seua creativitat al taller de Vicent Luna, el taller més complet dels anys seixanta i setanta a la Ciutat Fallera. D’allí eixiren obres d’impecable cromatisme per a la Plaça de l’Ajuntament de València, com “La Serp de Mar” i “La Vanitat”, de 1974 i 1975, respectivament. D’altra banda, encara trobem pintors procedents de professions tradicionals que pinten indistintament per diversos tallers de la Ciutat Fallera, com José Ballester, expert en policromats de la imagineria religiosa, o Daniel López, especialitzat en la decoració del ventall, que va destacar en els excel·lents acabats de pintura per a les falles dels germans Ferrer.

Ninot Indultat 1983. Canvi radical en l’estil de pintura del moment. Aquest grup signat per Vicente Agulleiro va ser pintat per Julián Almirante, renovador de la paleta cromàtica als anys 80.

Falla Raval Sant Agustí 2014

Els anys setanta i huitanta. Renovació plàstica. La dècada dels setanta no va presentar grans canvis ni millores qualitatives en l’aspecte pictòric dels cadafals. Podem destacar els treballs de Devón i Julián Puche en la línia de l’estil marcat per ells l’anterior dècada, i el primer premi d’Alfred Ruiz de 1974 per a la Plaça del Pilar, on ens mostra un primitiu estil molt d’acord amb la pintura a l’oli i envernissada de l’època que després evolucionaria, a partir dels huitanta, cap a superfícies tonals planes marcades per la geometria de les formes. Paral·lelament, i dignes d’esmentar, trobem dos noms influenciats per l’escola hiperrealista de Juan Huertas. Ells són l’artista de Xàtiva Josep Martínez Mollà, amb deixebles com Paco Mesado o Manuel Blanco, i el borrianenc Josep Pascual “Pepet”, amb molts deixebles a Borriana, guanyadors tots dos de diversos primers premis a la Plaça del Pilar i Convent Jerusalem, respectivament; tots dos dominen el modelat al fang de les seues figures en la màxima expressió, tot portant-les cap a la vessant còmica, i és per això que utilitzen colors vius en la seu paleta per a reforçar les escenes cridaneres i satíriques de les segues composicions.

Antoni Colomina pintant amb pistola per compressor un ninot. Aquesta tècnica ha representat un avanç a partir dels anys 90, ja que agilitza el procés de pintat de grans superfícies que trobem als cadafals de hui en dia.

Els anys huitanta suposen un replantejament cromàtic i un trencament pel que fa a la utilització de vernissos brillants i daurats amb policromia, característica principal dels any anteriors. Pintors amb gran reconeixement foren Pepe Goig, Villeta i “El Mula”. Hi ha dos obradors fonamentals de la Ciutat Fallera que desenvolupen una evolució pictòrica important i que marcaran les tendències a seguir durant les dècades següents.

Falla Raval Sant Agustí 2014

Mari Carmen Serrán al taller de Miguel Santaeulàlia preparant amb base plàstica un grup realitzat amb suro blanc.

Del taller de Vicent Agulleiro ixen magnífics treballs pintats per Julián Almirante i Vicent Lorenzo, que tracten el volum de les figures en les seues ombres i degradacions cromàtiques com mai abans s’havien tractat. Sempre emmarcats en el realisme i la pintura figurativa. Així ho demostren diversos treballs i primers premis per a la Plaça del Pilar. Almirante és, a hores d’ara, el renovador de la pintura moderna en les falles: partint de la base al plàstic sobre panet blanc, utilitza vernissos i colors agrisats. L’altre artista clau dels huitanta és Miguel Santaeulàlia, qui parteix de la base gris del panet de les seues figures i aconsegueix una gran efectivitat amb les justes pinzellades (cap pinzellada de més, però tampoc cap de menys). Santaeulàlia, artista complet, gran dibuixant i escultor, beu de diverses fonts de creativitat de finals de segle per a elaborar un estil viu i còmic en les seues figures. L’artista arrisca i aporta un nou llenguatge plàstic del còmic i la il•lustració. No debades compta amb la col·laboració d’un complet equip creatiu de la comissió Na Jordana, on més èxits aconsegueix en aquesta època. Com a bons pintors dels huitanta, tant per a les seues pròpies falles com per a treballs d’altres tallers, destaquen El Verí del Teatre. Miguel Santaeulàlia 1994. Agustín Villanueva i Alberto Rajadell, els quals elaboren un estil personal, que deriva en pinzellades soltes i efectistes que, vistes de lluny, donen força cromàtica i expressivitat a les diferents peces del cadafal i als vestits i rostres dels ninots. Altrament cal destacar la influència des de l’Escola de Borriana de Juanjo Codina, d’estil semblant als anteriorment esmentats. A finals dels anys huitanta comença a introduir-se la pintura acrílica, fabricada sobre base de làtex o plàstic, per a l’acabat final de les figures. En aquest moment ja és a la venda a les tendes de material d’art i a la botiga de la Cooperativa d’Artistes Fallers de la Ciutat Fallera la gama de nous colors al plàstic de les cases Titan i Bruguer. Els pigments acrílics ajuden el pintor amb un ràpid assecat de les figures, la qual cosa no era possible amb la pintura a l’oli. També trobem diferents mitjants com pastes o gels que, mesclats amb la pintura plàstica, ajuden a obtenir diferents tipus d’acabat i atorgen als colors peculiaritats com brillantor, mat, transparència, pastositat... Falla Raval Sant Agustí 2014

A les portes del Segle XXI La dècada dels noranta representa una revolució, deixant a banda qüestions mediambientals, en materials constructius. Hom considera com a generador de la nova pintura de finals del segle XX i començaments del XXI la construcció de cadafals amb plaques de poliexpan (anomenat vulgarment suro blanc). Serà Miguel Santaeulàlia qui realitzarà els primers cadafals amb poliexpan a l’ample taller de Benaguassil. “El verí del teatre”, Na Jordana 1994, ja incorporava gran quantitat d’aquests elements, fins a la gran “De la festa, la vespra”, Na Jordana 1997, totalment realitzada amb suro blanc. Paral•lelament, Alfredo Ruiz, Vicent Almela, Emilio Miralles, Paco Ribes o Paco Roca, entre d’altres, desenvoluparen el seu personal estil: foren els primers en la construcció de figures amb nous materials, tot substituint el cartó i experimentant amb la pintura al plàstic. La pintura plàstica s’adapta als nous materials. Observem una major utilització de les superfícies planes, la qual cosa propicia una menor degradació tonal en quasi tots els monuments construïts amb suro. La suavitat cromàtica és una altra característica introduïda per Julio Monterrubio en les seues falles d’Espartero-Ramón i fCajal i la Plaça del Pilar. Els monument de les seccions més altes i de les poblacions més importants on es planten falles guanyen considerablement en tamany i espectacularitat gràcies a les noves formes de construcció. Als tallers s’utilitza la pistola amb pintura plàstica diluïda i polvoritzada per compressió per a cobrir grans superfícies i per a acabats amb efecte de difuminat. A banda del duel artístic Santaeulàlia versus Monterrubio als anys noranta, i el particular estil pictòric de cadascun, cal destacar els treballs de Paco López per

Falla Raval Sant Agustí 2014

a Convent Jerusalem; el gust per les formes barroques i acadèmiques amb quantitat d’ornamentacions plàstiques (sanefes i decoracions obsessives) no impedeixen reconèixer la gran qualitat pictòrica de les seues creacions: “Descobriments del segle XVIII”, Convent Jerusalem, 2001. En la línea més figurativa però amb una solvència i efectivitat innegables, trobem Pepe Puche per a Quart-Palomar i Exposició-Micer Mascó. Puche és mestre en la utilització de colors en la seua justa tonalitat i ha creat escola pel que fa a pintors seguidors del seu estil. També trobem altres propostes de la mà de pintors de taller que realitzen els seus treballs allà on són contractats, atenent els gustos de qui signa la realització de la falla però deixant ben palesa la seua professionalitat. Així, trobem els treballs d’Andreu Martorell per a les falles de l’artista de Gandia Pere Baenas. El suecà Martorell és un dels millors pintors actuals, molt a prop de l’estètica foguerera, amb una paleta de colors vius i formes geomètriques molt encertades. Molts d’aquestos pintors especialitzats realitzen el seu treball des de l’anonimat; de fet, el seu nom no arriba quasi mai a ser conegut pel gran públic. Miguel Santaeulàlia Serràn, José Lafarga, Dora Piles, Antoni Añón, Paco Belmar, Lluís Armengol, Toni López, Pablo Jesús Obejero... són alguns dels pintors més cotitzats als millors obradors fallers, cadascun d’ells amb el seu particular estil. Alguns d’ells han participat en la pintura dels darrers cadafals de Latorre i Sanz, Manuel Algarra o de Pere Santaeulàlia per a Nou Campanar, guanyador dels primers premis els darrers cinc anys, amb un perfecte acoblament a l’estil de Pere, d’acabat plàstic sense riscos cromàtics i sempre amb una composició impecablement orquestrada.

La mar al vent. Pere Baenas. Plaça de l’Ajuntament 2007.

Falla Raval Sant Agustí 2014

En els darrers anys, estan introduint-se dissenyadors gràfics en l’elaboració dels cartells per a l’explicació de la falla, amb la retolació d’objectes mitjançant vinils polimètrics i la impressió de papers adhesius de gran format. Aquests treballs enriqueixen l’acabat final del monument i aporten solucions gràfiques i plàstiques ben

“La más Cara”. Julio Monterrubio. Plaça del Pilar. 1999

Falla Raval Sant Agustí 2014

actuals. Destaquen, en aquest camp, els treballs de Tripulants Disseny Gràfic per a Pere Santaeulàlia i de Makoki pera la comissió de Na Jordana. L’art evoluciona, la pintura en les falles també. Noves tècniques, nous elements, noves generacions d’artistes...

Fins ací aquest passeig per l’evolució de la pintura en les falles. Per descomptat, falten molts noms d’artistes que han fet possible la seua evolució. Alguns d’ells són artistes fallers que no han intervingut en l’acabat final del monument, tot deixant la pintura per a un especialista. D’altres són artesans anònims que han quedat en l’oblit.

És ben segur que si realitzàrem un treball més llarg i profund ens podríem endinsar més en aquest aspecte tan important per al resultat final d’una falla com és la pintura. Temps al temps.

Decoració d’una peça pintada al plàstic amb vinil polimèric. Nous materials incorporats a la decoració substituts de la pintura plàstica.

Ninot decorat amb la tècnica collage. Una alternativa actual a la pintura tradicional.

Ús de diverses tècniques en l’acabat final d’un ninot: pegat de paper de periòdic, peces de vellut, fil de pita i pintura plàstica. Exemple de tècnica mixta de l’artista Ignacio Ferrando.

Falla Raval Sant Agustí 2014

GrĂ fic Evolutiu de la Pintura en les Falles

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

Bibliografia: Soler i Godes, E. Las Fallas 1849-1936. Albatros. València, 2000. Colomina Subiela, A., La conservació del ninot indultat. CEIC Alfons el Vell. Gandia, 2006. Ariño Villarroya, A., La ciudad ritual: la fiesta de las Fallas. Anthropos. Barcelona, 1992. Guillem Viguer, Pere (1874-1941). Pintor, decorador, professor de la secció artística de l’Escola d’Arts i Oficis. Dibuixà i realitzà carrosses per a festes populars, així com falles. Entre les seues falles destaquen “La Margot”, de 1912, per a la Plaça del doctor Collado. Ariño Villarroya, A., La ciudad ritual: la fiesta de las Fallas. Anthropos. Barcelona, 1992. Llibret de la falla Lope de Vega (1933). Falla de Juan Huertas per a Convent Jerusalem. “El diluvi universal”, primer premi, 1964. Primera falla realitzada íntegrament en cartró. Falla de Ricard Rubert per al Mercat Central. “Jepes acabades d’eixir de l’ou”, 1961. Joan Castelló, Hernan Mir i Manuel Sanchis. Santaeulàlia. La firma. Una saga de artistas falleros. Ed. Albatros. València, 2003.

Falla Raval Sant Agustí 2014

LA PINTURA EN LES FALLES:

Falla Raval Sant Agustí 2014

LA PINZELLADA NECESSÀRIA PER A L’ÈXIT per Joan Castelló i Llí Periodista Membre de l'Associació d’Estudis Fallers (ADEF) La pintura és decisiva per a una falla, ja que és la primera impressió que rebrà l’espectador i la que el predisposarà a acceptar o rebutjar tota la composició, abans inclús d’entrar a avaluar la part escultòrica i del contingut temàtic. Segons explica Antonio Ariño en Los escultores del fuego,

“el acierto en la policromía tiene una importancia decisiva para el éxito de la falla. El aspecto que primordialmente entra en contacto con el público es el color”.

Falla Raval Sant Agustí 2014

Coses nostres, de Pedrós i Beltrán (El Port, 1991) (Arxiu Falla El Port)

Falla Raval Sant Agustí 2014

Encara que cada mestre té les seues tècniques o els seus trucs, hi ha unes normes genèriques àmpliament acceptades pel col·lectiu d’artistes fallers. Una d’aquestes és que ha d’haver-hi una identitat cromàtica, sense talls bruscos. De totes maneres, el valor escultòric de la figura és el que determina la pintura.

Com en qualsevol tècnica, també hi ha trucs per a aconseguir bons resultats o per a aconseguir que passen inadvertides algunes fallades. Amb la saviesa del mestre i amb una gran dosi de pedagogia, Carmel Castellano exemplificava les ensenyances amb apariats perquè els aprenents les captaren amb més facilitat. Heus ací algunes de les ensenyances que ens han arribat:

“Con blanco y amarillo

daremos los toques de brillo. Cuando no veas el color pon el negro sin temor.

Cuando el artista está en apuros echa mano de los oscuros”

Un món de color de Fet d’Encàrrec. Falla Infantil de Na Jordana de 2005 (Arxiu Javier Mozas)

Falla Raval Sant Agustí 2014

Escena dedicada a Sorolla en Les nostres lluites de Daniel López. Falla de la Plaça de la Mercé de 1980 (Col·lecció Joan Castelló)

Dins del món de les falles, la pintura ha sigut un tema recurrent que ha quedat plasmat de molt diverses maneres: des de l’exaltació dels artistes valencians (Sorolla, Benlliure, Pinazo...) fins a la crítica generalitzada de les noves tendències artístiques per considerar que no són art; des de la utilització d’elements relacionats amb la pintura com a elements arquitectònics del cadafal (tubs de pintura, pinzells, paleta del pintor, cavallet, quadres...) fins a la reproducció de quadres famosos (com a tal quadre o materialitzant en tres dimensions l’acció que s’hi representava).

Les filanderes de Velázquez en La indomable humanitat de Manuel Giménez Monfort. Falla Na Jordana, 1960 (Col·lecció Joan Castelló)

Ja l’any 1908 apareix una primera referència de l’art com a tema genèric d’una falla. Segons Soler i Godes, la falla que es va plantar a la plaça de Sant Gil portava per lema Al·legoria de les belles arts i es va emportar el segon premi d’aquest any, dotat amb 150 pessetes. A un il·lustre pintor valencià va estar dedicada la falla que l’artista Galindo va fer el 1916 a l’encreuament dels carrers de Gràcia i Padilla: l’homenatjat va ser Josep de Ribera, nascut a Xàtiva en 1591, però format a Itàlia, on se’l va conèixer amb el sobrenom de Lo Spagnoletto. En les dècades dels anys vint i trenta hi hagué una significativa participació d’artistes plàstics (pintors, escultors, cartellistes...) en l’elaboració de falles, com ara Vicent Benedito Baró, Vicent Canet Cabellón, Francesc Ramil o Manuel Giménez Cotanda, que van contribuir a implantar l’alternativa déco en les falles, reciclant amb noves premisses figuratives els obsolets tòpics localistes, encara que la seua influència final va ser més prompte limitada.

Falla Raval Sant Agustí 2014

L’any 1937, durant la Guerra Civil, l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura de València va encarregar quatre falles antifeixistes al Sindicat d’Art Popular (CNT). Gori Muñoz va fer els esbossos de les quatre falles: Coses d’ara, El betlem d’enguany, La catedral i La balança del món. Per qüestions bèl·liques i de seguretat, les falles no varen ser plantades i sols es va fer una exposició de ninots a la Llotja En la construcció van participar artistes fallers com ara Modest González i Regino Mas, a més d’il·lustradors, pintors i escultors lleials a la causa republicana com ara Fulgencio García, Enric Vidal, Manuel Edo Mosquera, Lluís de Mora Cirujeda, Josep Soriano Izquierdo, Lluís Archelós, Rafael Raga Montesinos i Vicent Canet.

Després de la contesa, l’excepció més destacada a les noves directrius estètiques imposades pel règim franquista va ser la falla dissenyada per Salvador Dalí per a la plaça del Cabdill del 1954. El pintor empordanès va plasmar en un esbós una correguda de bous surrealista, amb una plaça de bous inclinada, en una insòlita perspectiva diagonal. Octavio Vicent, catedràtic d’escultura, va ser el responsable de materialitzar aquest projecte, que considerava “una mostra d’art que s’allunyava del context habitual de l’artesania fallera”.

La falla dissenyada per salvador Dalí a la plaça del Cabdill de 1954 (Arxiu Gremi d’Artistes Fallers de València)

Falla Raval Sant Agustí 2014

En contrast amb aquesta modernitat, un any abans, la millor figura de la secció tercera de l’Exposició del Ninot del 1953 va ser per a un grup que reproduïa als protagonistes del quadre Xiquets menjant meló i raïm, de Murillo, fet per Josep Barea Sánchez per a la comissió dels carrers Hernán Cortés-Ciril Amorós.

Un altre exemple de falla dedicada als artistes de diferents especialitats és Pas a la regió que avança (Plaça del Doctor Collado, 1956), de Vicent Luna, que relata l’èxode dels artistes valencians, que, per qüestions de supervivència, han d’emigrar a altres ciutats per a poder viure amb èxit del seu art. Eixe mateix any, Manuel Giménez Monfort dedicà una escena de la falla “Destrucció” (Russafa-Gran Via, 1956) a “la destrucció de l’art”, amb un pallasso intentant apunyalar la Maja desnuda de Goya per a tractar d’implantar “les seues aberracions modernes”. Poc després, en 1960, Gori Gallego va situar Diego Rodríguez de Silva Velázquez pintant el quadre de Las Meninas en el coronament de la falla que va plantar en la demarcació de Bisbe Amigó-Conca, dedicada a “Quadres famosos”. Per a il·lustrar les escenes, l’artista va utilitzar algunes de les obres més destacades del pintor sevillà (com Els borratxos) i d’altres pintors espanyols, com El Greco (El cavaller de la mà en el pit). La figura d’un pintor anònim realitzant un quadre també ha sigut un motiu reiterat com a coronament de les falles. Com a exemple és poden citar dos exemples de la saga Santaeulalia: Miguel Santaeulalia Núñez va utilitzar un veterà artista assentat en un tamboret pintant un bodegó per a Arts i Oficis (Espartero-Ramón i Cajal, 1982), mentres que Alejandro Santaeulalia Serrán també va utilitzar un estilitzat pintor de trets dalinians en I tu què pintes? (Plaça de l’Ajuntament, 2005).

I tu, què pintes? de Alejandro Santaeulalia. Falla de la Plaça de l’Ajuntament de 2005 (Arxiu Javier Mozas)

Falla Raval Sant Agustí 2014

Per a donar una major excel·lència artística a la falla, s’ha recorregut amb certa freqüència a la reproducció d’obres de pintors que han passat a formar part de la història de l’art, no sols espanyol sinó internacional. Una de les obres més reproduïdes és La vicaria, de Fortuny, que va servir de model a Julià Puche en El joc de dames (Nau-Bonaire, 1956); a Pasqual Gimeno, que la va introduir en el cadafal de la Falla Exposició del

1968, titulat Les hores; a Josep Martínez Mollà, qui la va plasmar dins d’una aliança matrimonial en Sexe dèbil (Falla Ferroviària, 1975); a Josep Puche, qui va repetir aquest esquema en Les bodes (Bisbe Amigó, 1982), i a Francesc Mesado, qui la va tornar a reproduir dos vegades: en una escena sobre el matrimoni en El mal (Almirall Cadarso-Comte d’Altea, 1989) i en el coronament de Vicaria (Peu de la Creu, 1992).

Les Bodes, de Julià Puche: Falla Plaça Bisbe Amigó de 1982 (Arxiu Bayarri Comunicació)

Falla Raval Sant Agustí 2014

La rendició de Bleda en la falla Per davant i per darrere Miguel Santaeulalia Na Jordana 1987 (Col·lecció Joan Castelló)

En aquesta relació cal esmentar també una versió del quadre Floreal, de Pinazo, incorporada a la falla del carrer de l’Ermita del 1956 dedicada a l’Art valencià i una composició que Julià Puche va realitzar de Sancho Panza temptat per la gola per a La temptació (Na Jordana, 1964). No podien faltar en aquest catàleg de pintura fallera quatre anomenats quadres de Velázquez: La forja de Vulcà, reproduïda en relleu per Vicent Luna en Sa majestat la criada (Espartero, 1959); Les Filadores, que van incloure tant Manuel Giménez Monfort en La indomable humanitat (Na Jordana, 1960) com Julià Puche en La

Falla Raval Sant Agustí 2014

emancipació de la dona (Sant Vicent-Falangista Esteve, 1976); les còpies d’Els borratxos fetes per Julià Puche en Es xopà fins la Moma (Na Jordana, 1965) i per Àngel Gómez en La gran borratxera (Plaça del Mercat, 1979), i el remake de La rendició de Breda (conegut també com el quadre de les llances) que, sota el títol de “La rendició de Bleda” va introduir un Miquel Santaeulàlia en Per davant i per darrere (Na Jordana, 1987). Ací, la clau de la ciutat que porta Justin de Nassau per donar-la al general Ambrogio Spinola ha sigut substituïda per una bleda, que representa els diners a què es rendeixen els famosos quan passen a ser el rostre de la publicitat.

Francesc Mesado també va utilitzar la tècnica de reproduir els personatges d’un quadre famós per a donar major prestància al cos central del cadafal. El 1990 va reproduir El Tribunal de les Aigües, de Bernat Ferrándiz, en la falla Contaminació, que va fer per a la comissió Almirall Cadarso-Comte d’Altea.

És el que van fer tant Josep Martínez Mollá amb El rapte de les filles de Leucip, de Rubens, que va plasmar en El pas del temps (Plaça del Pilar, 1978), com Josep Martínez Mollà, que l’any 1982 va utilitzar els hortolans de Floreal com a coronament de Nostre himne, la falla de la Plaça de la Mercé.

El genial Goya també ha tingut el seu espai en les falles. Manuel Giménez Monfort, que ja s’havia inspirat en el mestre de Fuendetodos (Saragossa) el 1956, reproduí Els afusellaments del 2 de Maig en La civilització (General Pando-Serrano Flores, 1964), per a plasmar els sacrificis de la humanitat per a aconseguir la llibertat dels pobles, mentre que Josep Martínez Mollá es va inspirar en la Maja vestida per a fer el coronament La maja... dería (Avinguda de l’Oest, 1964), una falla en què també va utilitzar el quadre El terrisser. La Maja vestida va tornar a ser utilitzada per Latorre i Sanz per a il·lustrar en El Gran Premi Nacional (Plaça de la Mercé, 1997), una crítica a Canal 9- Televisió Valenciana en què s’escenificava la polèmica desencadenada en els mitjans de comunicació pels insults proferits pel locutor Julio Insa a la diputada d’Esquerra Unida Glòria Marcos, qui havia criticat públicament els excessos verbals de l’informador. A vegades, l’artista faller, en compte d’optar per reproduir un quadre, preferix donar forma corpòria als personatges que hi apareixen, convertint-los d’aquesta manera en els autèntics protagonistes d’una escena. Figures de Floreal de Pinazo en la Falla Nostre himne, de Josep Martínez Mollá Plaça de la Mercé de 1982 (Col·lecció Joan Castelló)

Falla Raval Sant Agustí 2014

El bicentenari de la Revolució Francesa (1789-1989) va servir d’inspiració a Daniel López per a fer una falla el 1989 inspirada en un quadre de Delacroix, la Llibertat guiant el poble, una dona amb el tors nu que porta l’ensenya tricolor a la mà dreta i un rifle a l’esquerra, seguida d’homes de diferents classes socials. Aquest cadafal, patrocinat per l’Institut Français de València, es va plantar durant els dies de Falles al carrer del Pintor Sorolla, però no va es cremar la nit del 19 de març, sinó que es va desmuntar i traslladar a París per a exhibir-lo després.

En el grup de reproduccions corpòries també cal incloure la versió de la Venus de l’espill de Velázquez feta per Miquel Santaeulàlia Núñez per a El melic del món (Na Jordana, 1991). La suggeridora dona reclinada té el rostre d’Alfonso Guerra (qui va ser vicepresident del Govern espanyol entre els anys 1982 i 1991), mentre que el cupido, que sosté l’espill i amb el dit índex indica una eixida, té els trets de Felipe González, llavors president del Govern (1982-1996) i que uns mesos abans (precisament el gener de 1991) havia prescindit del seu estret col•laborador des de l’època de clandestinitat en el franquisme.

Paròdia de la Venus de l’espill de Velázquez feta per Miquel Santaeulalia Núñez per a El melic del món Na Jordana, 1991 (Col·lecció Joan Castelló)

Falla Raval Sant Agustí 2014

Alfredo Ruiz també va realitzar incursions en aquest camp, com les múltiples versions de les Meninas utilitzades per a realitzar Màrqueting (Quart-Palomar, 1996), un projecte en què es criticava la utilització de l’art amb fins publicitaris

Versió de Les Menines de Velázquez en Màrqueting de Alfredo Ruiz. Falla Quart-Palomar, 1996 (Col·lecció Joan Castelló)

All you needs is love era el lema de la falla que, reproduint el títol d’una cançó dels Beatles, va fer l’any 2002 Julio Monterrubio per a la plaça del Pilar. Al servici de la frase “tot el que necessites és amor”, va fer una reproducció corpòria del quadre El jardí de l’amor, de Rubens, per a plasmar els problemes d’un príncep per a buscar nóvia i a qui, per eixes dates, se li atribuïen diversos romanços (Felip de Borbó es casaria finalment amb Letizia Ortiz Rocasolano el 22 de maig de 2004).

El jardí de l’amor de Rubens en la falla All you needs is love, de Julio Monterrubio (El Pilar, 2002) (Foto Joan Castelló)

Falla Raval Sant Agustí 2014

El de 2005 va ser un any de bona collita per a l’art modern en les falles. Manolo Martín Huguet també va fer el 2005 una incursió en el món de l’art. En el coronament de la falla Tota pedra fa paret, plantada als carrers Bisbe Amigó-Conca, va recrear Els músics de Picasso, una escultura de l’Equip Crònica basada, precisament, en Els tres músics, un quadre pintat per Pablo Ruiz Picasso l’any 1921.

Els músics de Picasso de l’Equip Crònica en la falla Tota pedra fa paret, de Manolo Martín Huguet (Bisbe Amigó-Conca, 2005) (Foto Joan Castelló)

Falla Raval Sant Agustí 2014

Igualment, Francesc Mesado va fer en aquest any de 2005 un homenatge al pintor simbolista austríac Gustav Klimt, reproduint el seu quadre El bes en la falla Enamoraments que va fer per a la comissió Duc de GaetaLa Pobla de Farnals.

Palmito amb El Tribunal de les Aigües, de Bernat Ferrándiz, per a il·lustrar el cos central de La marxa de la ciutat, de Vicent Luna (Mercat Central, 1970) (Col·lecció Joan Castelló)

Un altre recurs freqüent ha sigut la utilització del ventall per a adornar el cos central o una de les escenes de la falla amb un element que demostrava les habilitats pictòriques de l’artista faller, ja que s’aprofitava la tela que unia el barnillatge de fusta per a reproduir quadres que queden en l’imaginari del gran públic. La vicaria, de Fortuny, un dels quadres més reproduïts en falles, també va ser utilitzat per Modest González el 1949 per a plasmar-lo en un ventall que va incloure en la falla del carrer del Peu de la Creu, Còctel de modes. Julià Puche també va utilitzar aquesta tècnica el 1977, amb un ventall decorat amb la pintura Floreal de Pinazo que va situar en la falla Si l’enveja fora tinya, realitzada per a la comissió de Sant Vicent-Falangista Esteve. Igualment, Vicent Luna també va recórrer en diverses ocasions a la tècnica pictòrica del ventall: ho va fer l’any 1970 amb El Tribunal de les Aigües, de Bernat Ferrándiz, per a il·lustrar el cos central de La marxa de la ciutat, i el 1983 amb Floreal, de Pinazo, per a decorar Aquest país (Plaça del País Valencià, 1983). La modalitat del retrat no podia quedar al marge de les falles. En el projecte realitzat en 2007 per a QuartPalomar, Josep Puche va presentar un variat elenc de reis, prínceps, favorits i papes amb poder en La cort reial, en aquesta ocasió referit al món de les falles. Per a aquesta finalitat va utilitzar retrats de Velázquez molt coneguts de l’imaginari popular com El príncep Baltasar Carlos a cavall (que, en versió moderna,

va constituir el calat cos central del cadafal); El Papa Innocenci X (al transformar en Benedito XVII a Enrique Benedito, de la falla Quart-Palomar i de la Federació de Falles de Primera A), i el Bust de Felip IV (per a encarnar José Javier Sáez, vicepresident de la Junta Central Fallera).

Falla Raval Sant Agustí 2014

L’art

en les falles infantils

En les falles infantils de la ciutat de València també trobem amb molta freqüència l’exaltació panegírica dels artistes valencians de major prestigi. Com a exemple podem citar la falla Glòries valencianes, plantada als carrers Cadis-Doctor Serrano el 1951, en què s’escenificava “el millor de la terra”, o Seguici d’artistes valencians (Marvà-Vitòria), també del 1951. Uns altres exemples els trobem el 1967, amb València, terra d’artistes, feta per Vicent Cosí per a la plaça del Pilar, i el 1969, amb Colors infantils, de Manuel Giménez Monfort per a la demarcació dels carrers Sanchis BergónTúria.

València, terra d’artistes de Vicent Cosí. Falla Infantil de la Plaça del Pilar de 1967 (Col·lecció Joan Castelló)

Animació-La pintura de Alfredo Ruiz. Falla Infantil de Av. Pérez Galdós-Calixte III de 1972 (Col·lecció Joan Castelló)

Falla Raval Sant Agustí 2014

El 1972, un any abans del seu debut en la secció especial de les falles grans de València, Alfredo Ruiz va fer per a la comissió Avinguda Pérez Galdós-Calixt III Animació-La pintura, una innovadora falla infantil per la simplificació de les formes, amb uns pinzells que conformaven el cos central i unes bases desproveïdes de tot adorn, fetes a partir de taques o boles de color.

València, eixe paradis, d’Hermògenes Arocas (Regne de València-Mestre Serrano) (Col·lecció Joan Castelló)

La tendència a l’“exaltació patriòtica” tornaria novament a posar-se de moda a finals dels anys setanta i dels huitanta, coincidint amb la denominada batalla de València, en què els símbols d’identitat van ser utilitzats en les falles infantils com a forma de reafirmació col·lectiva. Durant la transició política trobem referències genèriques a la pintura o artistes valencians en Floreal infantil, feta el 1976 per Caridad Pinto per a José Antonio-Mestre Serrano a partir del quadre de Pinazo, i Visca l’art!, dissenyada per Armando Serra el 1977

per a José Antonio-Duc de Calàbria. Era una recreació del quadre Las Meninas, de Velázquez, en què els seus personatges acudien a visitar les Falles. Un altre artista faller que s’ha inspirat en quadres famosos de pintors espanyols ha sigut Hermógenes Arocas, que en 1982 va reproduir els trinxeraires menjant fruita de Murillo (Xiquets menjant meló i raïm) en el cadafal València, eixe paradís, que va fer per a Regne de València-Mestre Serrano.

Falla Raval Sant Agustí 2014

Joan Canet, l’artista que va imposar un model de falla barroca i d’exaltació dels valors valencians en la dècada dels huitanta, es va inspirar en les obres més destacades de pintors valencians per a fer les seues composicions, amb què va aconseguir tretze primers premis de la secció especial infantil.

Dins d’aquesta faceta podem destacar Llum i glòria valencianes (1985), en què va introduir algunes figures del quadre Floreal, de Pinazo; València mora i cristiana (1986), un bateig tradicional de l’horta basat en un quadre de Josep Benlliure; La primavera (1988), una recreació d’El ninot, de Goya, i Barroc ad hoc (o Velazquezmanía) (1991), en què va introduir el genial artista pintant Las Meninas.

El pelele de Goya en La primavera, de Joan Canet. Falla Infantil Espatero de 1988 (Col·lecció Joan Castelló)

Falla Raval Sant Agustí 2014

El 1996, Fet d’Encàrrec (equip integrat per Marisa Falcó i Paco Pellicer) va elaborar un original projecte per a la comissió CastellóSogorb que il·lustrava la posada en marxa de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) vist pels més menuts. En I va… d’art va incloure quadres fets ex professo per acreditats artistes com ara Joaquim Michavila, Iturralde, Javier Calvo i Ribera Berenguer.

I va… d’art de Marisa Falcó. Falla Infantil de Castellón-Segorbe de 1996 (Arxiu Fet d’Encàrrec)

Aquesta falla va tindre la seua anècdota, perquè durant una de les nits en què va ser plantada es va produir un robatori: va desaparèixer un dels donyets

del cadafal, però els quadres van continuar al seu lloc. El lladre no era versat en art. Aprofitant la notorietat que havia aconseguit uns anys abans la restauració de la Capella Sixtina al Vaticà, conclosa el 1994, Bernat Estela va fer una versió de La creació, de Miquel Àngel, per a la falla Renaixement, de la Plaça de l’Ajuntament del 2001. Un món de colors va ser la proposta que el 2005 va fer l’equip Fet d’Encàrrec (Marisa Falcó i Paco Pellicer) per a la Falla Na Jordana. A partir d’una estructura molecular, es visualitzaven les diferents combinacions de colors i la seua plasmació en elements o productes de la vida quotidiana. Les figures de quadres coneguts també han servit com a font de (lliure) inspiració per a modelar els ninots indultats infantils. El del 1991 va ser El parasol, una interpretació de l’obra del mateix nom (un cartó per a un tapís) de Francisco de Goya, fet per Joan Canet per a la falla Barroc ad hoc (o Velazquezmanía).

El para-sol, de Joan Canet, ninot indultat infantil 1991 (Arxiu L’indult del Foc)

Falla Raval Sant Agustí 2014

Falles

amb temàtica de Sorolla

La figura i obra de Joaquim Sorolla han estat presents de manera quasi permanent en la història de les falles. El reconeixement internacional a la seua pintura ha fet que els artistes fallers l’hagen elevat com a icona de la cultura valenciana i hagen utilitzat la seua obra i els protagonistes dels seus quadres per a traslladar una determinada visió de l’art.

Sorolla s’ha convertit així en la frontera d’allò que el món de les falles entén com a art, perquè la seua visió s’ha quedat estancada en el realisme i l’impressionisme. Les avantguardes del segle XX es consideraran, des d’aquest prisma faller, excentricitats i experiments que res tenen a veure amb “el verdader art”, el dels cànons clàssics i la figuració.

Escena amb figures del quadro Les pescadores de Sorolla en Nostres lluites de Daniel López. Falla de la Plaça de la Mercé de 1980 (Col·lecció Joan Castelló)

Falla Raval Sant Agustí 2014

El crit del Palleter de Sorolla en Naufraguen les tradicions de Julià Puche. Falla Na Jordana, 1975. (Col·lecció Joan Castelló)

Per això, Sorolla serà utilitzat pels artistes fallers com a exponent del pintor valencià per excel•lència, que, des de la seua talaia de la Malva-rosa, plasma la realitat de la terra (sobretot els pescadors i les platges) i aconseguix que el seu art siga reconegut internacionalment. L’entrada de Sorolla en l’olimp dels genis de la pintura no es va fer de manera unànime: hi hagué una part de la crítica que li va retraure la seua tècnica impressionista i lluminosa quan a Europa i Amèrica apareixien les primeres avantguardes de finals del segle XIX i començaments del XX.

Eixa controvèrsia l’aprofitaran també els artistes fallers per a presentar aquest pintor com a part de la teoria del victimisme (els de fora no reconeixen els valors o genis valencians) o com a integrant d’una societat (la valenciana) capaç de devorar (com Saturn) els seus propis mites (l’enveja que impedix reconèixer els valors dels propis paisans, que han d’emigrar fora de la seua pàtria perquè se’ls reconeguen els mèrits).

Falla Raval Sant Agustí 2014

Sorolla, qui també va viure a Itàlia i Madrid, i va recórrer mig Espanya per pintar els seus quadres, s’ha convertit en un element imprescindible de les anomenades falles apologètiques, aquelles que es converteixen en un cant de victòria o en un homenatge, o les dedicades a l’exaltació valencianista i patriòtica.

Una primera referència en falles al pintor Joaquim Sorolla la trobem en el cadafal plantat l’any 1904 a la plaça de Marià Benlliure, una denominació que havia substituït feia poc de temps la de plaça de la Pilota. Segons Soler i Godes, en aquesta falla, “una de les més ben fetes” d’eixe any, apareixia “el pintor Sorolla damunt d’una escala col·locant el nou rètol de ‘Plaça de Marià Benlliure’ i al peu, un obrer amb la làpida de ‘Carrer Pintor Sorolla’ per a col·locar-la en un tros del que era llavors carrer de les Barques”. Els temes valencians també van estar presents el 1907, com va ocórrer amb la Falla de Na Jordana dedicada a les Glòries valencianes i presidida per la figura del Palleter en el coronament. En cada un dels quatre angles i sobre quadres orlats amb rams de taronges, es van reproduir al·legories sobre les belles arts, en què destacaven els bustos del pintor Sorolla, l’escultor Benlliure, el músic Giner i el poeta Llorente. Els quadros de pesca amb bous ajudant a traure les barques de la platja de la Malva-rosa (com Sol de vesprada, Traient la barca....) han servit de font d’inspiració contínua a molts artistes fallers, que curiosament han utilitzat un nom que no porta cap quadre de Sorolla: la pesca del bou. Aquest lema va aparèixer per primera vegada en dos falles de la ciutat de València del 1922: la de Pizarro-Ciril Amorós (La pesca del bou a València, de Francesc Máñez Chust) i la de Poeta Querol (La pesca del bou). El quadre I encara diuen que el peix és car va servir de referència a Carlos Tarazona Torán per a realitzar en 1949 una falla amb eixe mateix lema per a la comissió de Gran Via Ramón y CajalEspartero. En aquesta, un embut traslladava la pesca a una trituradora que produïa grans beneficis al comerciant a costa del sacrifici dels pescadors, que a vegades morien en la seua lluita contra la mar.

I encara diuen que el peix és car, de Carles Tarazona Torán Esparter-G.V. Ramón i Cajal, 1949 (Arxiu Falla Esparter-GV Ramón i Cajal).

Falla Raval Sant Agustí 2014

Quadro La tornada de la pesca de Sorolla en Mantinga neta Espanya de Manuel Giménez Monfort. Falla del carrer Convent Jerusalém, 1967. (Col·lecció Joan Castelló)

Una dècada després, el genial Ricardo Rubert va realitzar una falla amb temàtica sorollesca. Va ser en 1960 quan va construir Modismes per a Almirall CadarsoConde Altea, amb un coronament en què apareixia la iconografia habitual del pintor de la Malva-rosa: sobre una onada va situar la barca, els bous i els pescadors. En aquest projecte Rubert va contraposar les tradicions valencianes a l’inexorable avanç de la modernitat. El 1967, Manuel Giménez Monfort, Cotanda, va incloure en la part posterior del cadafal Mantinga neta

Espanya, fet per a la comissió Convent de Jerusalem, una escena dedicada a l’art. Segons la memòria de la falla, s’hi representava “lo bueno (de la pintura) con un hermoso y tradicional cuadro de nuestro inmortal Sorolla”, amb una reproducció de La tornada de la pesca, mentre que “lo malo, lo que está perjudicando al arte actual”, es representava amb “un lebrillo de buñuelos y un pintor futurista pintando un cachirulo, mientras el buen aficionado, el enamorado del arte puro, sigue buscando desesperadamente, sin encontrarlo en el modernismo”.

Falla Raval Sant Agustí 2014

Un gran admirador de l’art espanyol en general, i de Sorolla en particular, va ser Julián Puche, un dels grans mestres dels anys seixanta i setanta, que va recórrer diverses vegades a quadres de l’il·lustre pintor valencià per a argumentar algunes de les seues més celebrades falles. Un primer exemple el trobem en La Cendrosa (Convent Jerusalem, 1972), una paròdia sobre l’oblit a què estava sotmesa València per part de les autoritats, a pesar de les seues moltes qualitats i valors. En una escena sobre les obres interminables en la porta dels Apòstols de la Catedral, apareixia en un lateral un quadre que combinava elements de Xiquets en la platja i les barques dels quadres de pesca de Sorolla.

Eixe mateix any de 1979 Julià Puche va dedicar un homenatge a Joaquim Sorolla en una falla del barri mariner on va pintar els quadres més representatius de la seua producció. En La platja d’ahir i hui (Malva-rosaPonz-Cavite, 1979) Puche va incloure la reproducció d’obres immortals de Sorolla Bastida com Autoretrat, La bata rosa o El bany del cavall.

L’any 1975 va ser clau per a la vida política dels espanyols. La mort del general Franco permetia iniciar un camí cap a la llibertat democràtica. En les Falles, Julià Puche va elaborar per a Na Jordana una de les falles mes belles de les últimes dècades: Naufraguen les tradicions. En la part davantera del cos central va situar el quadre El crit del Palleter, que en aquest cadafal es va convertir en un SOS per a intentar salvar els costums que han identificat els valencians al llarg de la història. Josep Martínez Mollá també va dedicar el 1978 un xicotet record al mestre Sorolla, ja que va reproduir Les gropes per a decorar una de les portes de la carrossa del XVIII que presidia la falla El pas del temps, plantada a la plaça del Pilar i que va obtindre el primer premi de la secció especial. El mateix va fer Julià Puche quan va reproduir el panell dedicat a València realitzat per Sorolla per a l’Hispanic Society. El dinamisme i colorisme vitalista de les gropes i les banderoles onejants van ser una de les atraccions de A la lluna de València, la falla que el mestre va plantar en la plaça del Bisbe Amigó en 1979. La platja d’ahir i hui, de Josep Puche Malva-rosa-Ponz-Cavite, 1979 (Col·lecció Josep Puche)

Falla Raval Sant Agustí 2014

En els anys huitanta, van proliferar novament les falles apologètiques de temes locals i dels seus artistes més preclars. Ja el 1980, Daniel López va incloure en la falla Les nostres lluites, de la plaça de la Mercé, una reivindicació de les platges valencianes, amb una escena en què Sorolla apareixia pintant un dels seus famosos quadres de pescadores i xiquets a la Malva-rosa. Un altre exemple d’aquesta tendència la trobem en Les arts valencianes, feta el 1985 per Lluís Martínez Canuto per a Almirall Cadarso-Comte d’Altea. Amb aquest lema no es podia prescindir de Sorolla, que tornava a estar present amb el quadre Les gropes, que conformava el cos central del cadafal.

Les gropes de Sorolla en Les Arts valencianes de Luis Martínez Canuto. Falla Almirall Cadarso-Comte d’Altea, 1985. (Arxiu de Joan V. Ramírez)

Falla Raval Sant Agustí 2014

Homenatge a la pintura de Joaquim Sorolla, de Josep Pascual Pepet. Falla de la Plaça de l’Ajuntament de 1995. (Arxiu de Joan V. Ramírez)

Julio Monterrubio ha sigut un altre dels admiradors de Sorolla. A València (Espartero-Ramon y Cajal, 1991), va reproduir corpòriament les dones del quadre Passejant per la platja, modelades pel llavors jove fill Julio Sergio. Un emplaçament tan privilegiat com és la plaça de l’Ajuntament ha sigut aprofitat també pels artistes que planten allí per a fer propostes historicistes amb què difondre, amb més triomfalisme que autocrítica, els valors i excel·lències que han caracteritzat des de sempre les terres valencianes. En la terra de l’art, la falla feta el 1991 per Josep Martínez Mollà a la cèntrica plaça i que estava

Falla Raval Sant Agustí 2014

presidida per una admirable reproducció del David de Miquel Àngel, hi havia una escena titulada “Un art valencià: Sorolla”. S’hi van utilitzar elements i figures de diversos quadres que el genial pintor va fer a la platja de la Malva-rosa per a donar una major grandiositat a l’escena: El sol de la vesprada, Xiquets a la platja i Pescadores valencianes. L’any 1995, Josep Pascual, Pepet, va dedicar la falla de la Plaça de l’Ajuntament a l’il·lustre artista valencià. Homenatge a la pintura de Joaquim Sorolla reproduïa el bust del pintor, sobre el qual deambulaven les dones del quadre Passeig a la vora de la mar.

Julio i Julio Sergio Monterrubio van fer l’any 2004 el projecte Les velles belles arts per a la comissió de la Plaça del Pilar. Les muses de cada una de les diferents arts es disposaven al voltant d’un cos central format pel bust d’una de les Meninas de Velázquez.

de José Luis Santes, Isabel Martínez, Octavio Llorens i Eva Cuerva. La figura inclou un Sorolla reclinat i pensatiu, mentre que a les seues esquenes es reproduïx, en alt relleu, el famós quadre de les pescadores.

La secció dedicada a pintura incloïa paròdies sobre destacats pintors, com ara Pinazo, Murillo, Madrazo, Monet i Picasso. No hi podia faltar una al·lusió a Sorolla, en aquest cas per mitjà del joc de dos paraules que conformen el seu cognom sor i olla, que es plasmava amb una angelical mongeta amb una olla entre les mans (sor-olla). En 2005, Alejandro Santaeulalia va plantar a la plaça de l’Ajuntament I tu què pintes?, una falla dedicada íntegrament als diferents moviments artístics de la pintura espanyola de tots els temps: des de les pintures rupestres d’Altamira fins a les avantguardes del segle XX (Picasso, Miró i Dalí), passant pels millors representants espanyols del Renaixement (El Greco), el Segle d’Or espanyol (Velázquez), el neoclassicisme (Goya) i les diferents tendències del segle XIX (Sorolla), amb una escena de barca i pescadors amb reminiscències de La tornada de la pesca. Al Museu Faller està també immortalitzat Joaquim Sorolla gràcies al ninot indultat per votació popular el 2007, realitzat per Paco López Albert, amb la col·laboració Joaquim Sorolla, de Francesc López Albert Ninot indultat el 2007 (Foto Joan Castelló)

Falla Raval Sant Agustí 2014

Sorolla

en les falles infantils

Són també diverses les al·lusions que trobem en les falles infantils de la ciutat de València cap a la figura de Joaquim Sorolla, que sempre l’han presentat com una insigne glòria valenciana i com un dels millors pintors valencians de tots els temps. Una de les primeres referències trobada en les falles infantils data del 1944 i correspon al monument plantat als carrers Escalante-Travessia de la Mar, del barri del Cabanyal-el Canyamelar, que portava per títol Les barques de la pesca al bou, basat en el quadre del mateix nom del pintor valencià. Era un homenatge al pintor que havia aconseguit l’èxit pintant escenes del barri mariner en què estava situada aquesta comissió. Les referències al mestre de l’impressionisme espanyol van reaparèixer unes dècades després. En Amunt València (Albacete-Marvà, 1977), Luis Boix també va fer una falla apologètica de la història de València: una gropa cavalcava sobre la corona del Regne de València contemplant les millors aportacions d’aquesta terra, que en el cas de la pintura es concretaven en les pescadores de Sorolla. En la seua àmplia paleta de pintors espanyols en què va buscar inspiració per a les seues falles infantils, Joan Canet, l’artista que va donar carta de naturalesa a un barroquisme exacerbat i a la utilització temàtica de la simbologia local, no va oblidar l’insigne Joaquim Sorolla, del qual va reproduir diversos quadres. La gropa de Sorolla en Pinzellades valencianes de Joan Canet. Falla Esparter, 1981 (Col·lecció Joan Castelló)

100

Falla Raval Sant Agustí 2014

Pescadores de Sorolla en València, bressol d’artistes de Joan Canet Na Jordana, 1990 (Col•·lecció Joan V. Ramírez)

En Pinzellades valencianes (Espartero, 1981), una falla dedicada a les tradicions i els costums valencians, va introduir una reproducció amb trets caricaturescos de la figura central de Les gropes, el quadre dedicat a València que va pintar per a la Hispanic Society de Nova York. Les pescadores va ser un altre dels motius sorollescos utilitzats per Canet per a València, bressol d’artistes (Na Jordana, 1990), la falla amb què va obtindre el seu tretzè primer premi en la secció especial infantil, el seu rècord personal, que fins ara ningú ha aconseguit superar.

En aquesta composició no van faltar les barques amb les seues veles impulsades pel vent i els bous arrossegantles cap a la platja. En eixe mateix any de 1990, Alfredo Ruiz va fer un nou canvi en la seua producció fallera, en aquest cas amb la falla infantil Trobades amb l’art, realitzada per a la comissió Cuba-Puerto Rico. Inspirada en el llenç Agulles en semicercle, de Kandinsky, va utilitzar signes estrictament visuals i geomètrics (triangles i cercles de color). En una de les escenes, titulada “La cueta de l’IVAM”, es representava un grup de xicotets ninots de suro i de trets geomètrics que contemplaven un quadre de Sorolla. Falla Raval Sant Agustí 2014

101

Cullera

també te falles que pinten molt

En les primeres falles de Cullera de l’etapa moderna ja es parlava de pintura. Els dos exemples més significatius són els tres primers monuments de Sant Antoni i en aquestes queden ben patents les habilitats pictòriques de José Luis Sapiña Mompó Rosquilla, que va formar part de l’equip que va construir aquests cadafals. En la part posterior d’El Càmping (1962) apareix un quadre amb la platja del Racó de Cullera, encara verge de gratacels, amb el Cap Blanc i el far al fons, i en primer terme una caseta de bany de fusta, de les que s’instal·laven per l’època en la platja de Sant Antoni. Una estampa nostàlgica del que va ser la badia abans que irrompera la febre urbanitzadora.

El càmping Sant Antoni de la Mar, 1962 (Arxiu La Penyeta)

Sant Antoni es una núvia Sant Antoni de la Mar, 1963 (Col·lecció Joan B. Lli)

102

Falla Raval Sant Agustí 2014

En 1963, era una atractiva núvia (simbolitzava els molts pretendents que, com si fóra una jove pubilla, tenia la ciutat de Cullera en general i el barri de Sant Antoni en particular, perquè en eixos anys tots volien comprar terrenys agrícoles i construir edificis d’apartaments sobre ells) la que ens mostrava els paratges més bells de la zona costanera de Cullera: de nou la platja de Sant Antoni i el Racó, amb un únic edifici en primer terme; una panoràmica de Cullera des del marge dret del Xúquer, amb el castell i les revoltes al fons; una idíl·lica escena de caça en la zona de Santa Marta, i diversos quadres que il·lustraven la transformació urbanística de la ciutat.

En 1964, la dama de la bona educació tenia als seus peus un artístic ventall, en la tela del qual estava pintada una escena d’amor entre una parella d’enamorats del segle XVIII. En la part davantera del cadafal també es podia admirar una idíl·lica platja tropical, amb palmera i bongos inclosos.

La dama de l’educació (Sant Antoni de la Mar, 1964) (Col·lecció Joan B. Lli)

Falla Raval Sant Agustí 2014

103

Quatre anys després, en 1967, era Pasqual Carrasquer el que pintava una marina amb una platja rocosa i deserta en la part posterior de la bóta de sardines que constituïa el cos central de la falla En l’estiu tot el món viu, el cadafal amb què la Plaça de d’Espanya va aconseguir el primer premi de la seua història. La imatge d’eixa platja, solitària i en estat quasi salvatge, era una evocació d’un passat, ja que les de Cullera ja s’havien convertit en una fira de mostres:

Una fira al natural

on s’alegra la pupil·la veient la força vital

del peix fresc en general i de la típica anguila

Els colors de la vida, de Fernando Roda La Bega, 1973 (Col·lecció Joaquim Costa)

En l’estiu tot el món viu Plaça d’Espanya, 1967 (Col·lecció Joaquim Costa)

La següent temàtica relativa a la pintura la trobem en Els Colors de la vida, la falla que Fernando Roda va plantar en La Bega en 1973. Els pinzells d’un artista plàstic estaven col·locats en un repujat gerró, amb quatre medallons en altres tantes cares que reproduïen estampes galants típiques del folklore valencià

104

Falla Raval Sant Agustí 2014

La València que volem, de Fernando Roda Taüt, 1984 (Col·lecció Josep Codina Ardit)

Amb aquestes falles es tanca el cicle de l’especificitat (o de l’originalitat) en la temàtica relacionada amb la pintura en les falles de Cullera. A partir de 1974, les referències que trobem són reproduccions de motius que prèviament s’han plantat en les falles de València.

quadre Floreal de Pinazo que en 1982 José Martínez

La següent referència pictòrica que trobem és la reproducció corpòria de la parella protagonista del

de La Taüt.

Mollá va plantar en la plaça de la Mercé de València. Fernando Roda va utilitzar aquests hortolans, abillats amb la indumentària tradicional, en La València que volem, el cadafal que va plantar en 1984 en la Falla

Falla Raval Sant Agustí 2014

105

Un any després van ser els germans Colomina els que van recórrer al símil pictòric. En Mercat (Passeig, 1985), els artistes gandians es van inspirar en la falla Arts i Oficis (Espartero-Ramón i Cajal, 1982), de Miguel Santaeulalia, per a presentar un vell pintor, amb jupetí i sabatilles de vareta, que donava vida als xiquets menjant meló i raïm del quadre homònim de Bartolomé Esteban Murillo.

Mercat, dels germans Colomina Passeig-Mercat, 1985 (Arxiu Falla Passeig-Mercat)

El recurs pictòric el van tornar a utilitzar els Colomina en Còctel d’animalades (Passeig, 1986), amb una versió lliure d’El Tribunal dels Aigües, de Bernat Ferrándiz, en la qual s’utilitzaven figures en relleu i s’introduïen personatges (el tabaleter i dolçainer, per exemple) que no figuren en l’històric quadre sobre un juí per disputes d’aigua de reg.

El juí final, de Francesc Baldoví Sant Antoni de la Mar, 1990 (Col·lecció Joan B. Lli)

106

Falla Raval Sant Agustí 2014

En El juí final (Sant Antoni, 1990), Francisco Baldoví Rivero va col·locar com a rematada de la falla a la dona protagonista del quadre La llibertat guiant al poble, del pintor francés Eugène Delacroix, una al·legoria de l’alçament del poble de París al juliol de 1830 contra la pretensió del rei Carles X de suprimir el parlament i restringir la llibertat de premsa. La figura de la dona, amb el tors nu, és la mateixa que va utilitzar Daniel López en la falla que, en 1989, va commemorar a València el segon centenari de la Revolució Francesa.

Falla infantil Passeig-Mercat de 1984 Hermògenes Arocas

Per a la falla Coses nostres (El Port, 1991), els artistes Pedrós i Beltrán també es van decantar per una obra emblemàtica de la pintura valenciana de tots els temps: la gropa que representava a València en la sèrie de quadres de gran format que Joaquín Sorolla va realitzar per a l’Hispanic Society de Nova York entre 1911 i 1919. En els falles infantils de Cullera també trobem referències a la pintura. Una de les primeres és Aquarel·les de colors, realitzada en 1983 per J. M. Serrano per a la

Falla Raval de Sant Agustí, amb una paleta, els pots de pintures i tots els aparells propis d’un pintor artístic. Un altra referència és, de nou, el quadre de Murillo dels xiquets menjant meló i raïm. En esta ocasió Hermògenes Arocas el va utilitzar un any abans que els germans Colomina per a realitzar la falla infantil de PasseigMercat de 1984. Pot dir-se que aquest quadre va ser un talismà per a la comissió, ja que les dos falles (la infantil en 1984 i la gran en 1985) van obtindre el primer premi.

Falla Raval Sant Agustí 2014

107

L’alegria, de Josep Lafarga Palomares La Bega, 1987 (Arxiu Junta Local Fallera de Cullera)

Fins ara hem vist quadres famosos i elements relacionats amb la pintura, però encara no hem vist cap pintor reflectit en una falla. El primer que apareixerà reproduït en un cadafal a Cullera serà Salvador Dalí, que Vicent Blasco va situar en la falla del Port de 1986. Dins de les falles apologètiques, aquelles dedicades a exalçar la cultura valenciana, la pintura de Pinazo i el seu

108

Falla Raval Sant Agustí 2014

quadre Floreal ocupen un lloc destacat. Ja hem vist que, en falles infantils de València, els personatges d’aquesta obra han sigut reiteradament utilitzats per Caridad Pinto i Juan Canet. A Cullera, els va reproduir José Lafarga Palomares en L’Alegria (La Bega, 1987), una falla amb què tant l’artista com la comissió van aconseguir el seu primer premi en la categoria.

Belles arts, de Robert Andrés. Taüt, 1987 (Arxiu Junta Local Fallera de Cullera)

Les motlures de dos dels quatre costats d’un marc emmarcaven l’escena d’un bateig valencià que, amb el lema Belles Arts, va realitzar en 1987 Robert Andrés Palop per a La Taüt. El cadafal incloïa també la paleta del pintor i dos pinzells. En 1993 és Vicente Fitó qui, en la part posterior de la falla que va plantar en el Passeig, va reproduir una estampa de la pesca del bou, de Sorolla, en què no faltava la vela desplegada i la parella de pescadors. Ja en el segle XXI trobem noves temàtiques relacionades amb la pintura. Una d’aquestes és Dibuixem i pintem (TBO), la falla realitzada en 2003 per José Martínez Tur per a El Canet. Era una composició basada en personatges del cine infantil (Mickey, Minnie i Donald), de la revista TBO (Mortadelo i Filemón) i del còmic en general (Astèrix).

En El Renaixement (Sant Antoni, 2004), Enric Tur Artés va plasmar l’època de la història en què es va produir el major auge de les arts plàstiques, amb genis de la pintura com Miquel Àngel i la seua obra La Creació per a la Capilla Sixtina, amb els seus dos personatges (Déu i l’home) com a figures principals de la falla. Junt amb ells, un gran mecenes de l’època: Roderic de Borja, el papa valencià Alexandre VI.

El Renaiximent, d’Enric Tur Artés. Falla Sant Antoni de la Mar, 2004 (Arxiu Junta Local Fallera de Cullera)

Falla Raval Sant Agustí 2014

109

Completa i precisa va ser la referència a la pintura que Artur Benanvent Pérez va realitzar en Genis de la pintura (La Bega, 2005), una composició en què va incloure Goya pintant la Maja vestida, Velázquez amb Las Meninas, Picasso i la seua pintura cubista, i Salvador Dalí i els seus quadres surrealistes.

Genis de la Pintura, d’Artur Benavent Pérez Falla La Bega, 2005 (Arxiu Falla La Bega)

Una última cita amb les belles arts ens l’ha oferit Joan Simó amb I tu què pintes? (Bulevar, 2011), un recorregut per la història de la pintura a través dels artistes més prestigiosos i les seues obres més acreditades, com El Greco (El cavaller de la mà en el pit), Joaquín Sorolla (Passeig per la platja), Vincent van Gogh (Els gira-sols i La nit estelada) i Edward Munch (El crit).

I tu que pintes?, de Joan Simó Bulevar, 2011 (Foto Juan Gabriel Figueres)

110

Falla Raval Sant Agustí 2014

Bibliografia: ANÒNIM (1996): Fotos Fallas 1955-1979. Valencia, Bayarri Comunicación ANÒNIM (2001): Fotos Fallas 1975-2000. Valencia, Bayarri Comunicación ARIÑO VILLARROYA, ANTONIO (dir.) (1990): Historia de las fallas, València, Levante-El Mercantil Valenciano. ARIÑO VILLARROYA, ANTONIO (dir.) (1993): Los escultores del fuego. València, Diputació de València. CASTELLÓ LLI, JOAN (1996): Història de les Falles de Cullera. Cullera, Ajuntament de Cullera. CASTELLÓ LLI, JOAN; SANCHIS, MANUEL; MIR, HERNÁN (2001): Fallas infantiles, juego y tradición, Valencia, Ajuntament de València. CASTELLÓ LLI, JOAN; MIR, HERNÁN; SANCHIS, MANUEL (2003): Santaeulalia: la firma, València, Albatros SOLER I GODES, ENRIC (2000): Les Falles. 1849-1936, València, Albatros SOLER I GODES, ENRIC (2001): Les Falles. 1940-2000, València, Albatros

Falla Raval Sant Agustí 2014

111

DE LA LÍNIA AL COLOR per Sergio Sánchez García Artista faller 4rt de Grau en Belles Arts itinerari Arts Visuals i Disseny en la UMH d’Elx-Campus d’Altea

112

Falla Raval Sant Agustí 2014

D’aquesta manera tan breu podríem descriure la història dels esbossos de falla. Però, a què ens referim amb esbós? Es tracta ni més ni menys que d’un dibuix previ a allò que serà el monument. Aquesta és la imatge que l’artista presenta a la comissió i que ell usa com a referència a l’hora de construir el monument.

escanegem, i a través de programes de disseny, podem retocar el color i donar-li un acabat més professional (afegir ombres, llums...), o fins i tot pintar-lo completament de manera digital partint del dibuix a línia fet a mà.

Viatgem ara al passat per a descobrir el seu naixement. Quan les falles començaren a ser alguna cosa, va sorgir l’esbós, un dibuix a línia creat amb llapis o a tinta en el qual s’intuïa més o menys la forma i la distribució dels ninots que componien el monument. Anteriorment les falles es construïen de manera més improvisada i no necessitaven una imatge de referència a seguir a l’hora del seu muntatge. Així, l’esbós va evolucionant fins a arribar a tindre color. Els primers esbossos a color estan fets amb aquarel·la en la seua majoria. Es tracta d’una tècnica que actualment perdura, però sent utilitzada de forma més professional. Aleshores, s’afegia color a l’esbós com una valoració aproximada dels tons que composarien més tard la falla. Aquesta tècnica es va desenvolupant fins a arribar a un punt en el qual els esbossos mostren amb bastant detall cromàtic el que serà la falla. Segons van passant els anys, l’esbós cobra importància ja que, a més de tindre un caràcter funcional a l’hora de crear el monument, es converteix en un element de promoció que ha d’ajudar la comissió perquè decidisca encomanar-li el monument o no a l’artista. Per tant, l’esforç per tal que siga més atractiu, va creixent, cosa que produeix que es vagen obrint un ampli ventall de formes de creació. Trobem tècniques manuals com per exemple el dibuix a llapis de color, que ben usat, proporciona un resultat atractiu. En l’actualitat els esbossos es poden crear de mil maneres distintes. La més usada en els últims temps és la digital. Podem crear un esbós a partir de programes vectorials i desenvolupar-lo per complet a través de l’ordinador. També hi ha la possibilitat de fer-ho de forma mixta: dibuixem i pintem les figures a mà, les Esbós Falla Baixada de Sant Francesc de 1899 (Línia) Font: http://juanansoler.blogspot.com.es

Falla Raval Sant Agustí 2014

113

Són molts els artistes que recorren a il·lustradors professionals que dominen aquestes tècniques de creació a fi d’aconseguir un esbós atraient i professional per a cridar l’atenció de la comissió. Una altra manera més de fer esbossos combinant tècniques és creant la maqueta i prenent posteriorment una fotografia. A partir d’aquesta, muntar-la de manera digital sobre un fons i crear així un esbós molt realista, amb el qual fins i tot es poden veure els volums reals del que serà el monument.

Esbós Mestre Gonzalbo 2012 Alejandro Santa Eulália Font: http://3dtraditionalsculptor.blogspot.com.es/2013/05/big-project-falla-maestrogozalbo-2012.html

Finalment, l’invent més recent amb referència a la producció de l’esbós és el modelat digital. Consisteix a crear els volums de la falla tridimensionalment a partir d’un programa de disseny 3D, i fer-li una captura al “monument digital”, per tal d’obtindre d’eixa manera una imatge que es converteix en esbós de la falla, i en què es veuen perfectament els volums a pesar d’estar cromats simplement de color marró.

Falla dissenyada per Dalí en 1954 (Valoració cromàtica) Font: http://juanansoler.blogspot.com.es

114

Falla Raval Sant Agustí 2014

Las tecnologia avança, i amb aquesta les ganes dels artistes de crear amb originalitat i seguir sorprenent-nos amb les seues obres. Ara sols queda preguntar-nos, què serà allò pròxim? La tecnologia avança i amb aquesta es desperta, més encara, la creativitat dels artistes a l’hora de compondre. Qui sap quin paper tindrà el color en aquesta noves formes de disseny de falla!

Esbós falla infantil Plaça de l’Ajuntament de 2014 (Llapis de color amb acabat digital) Font: http://ceballosysanabria.blogspot.com.es

Falla Raval Sant Agustí 2014

115

Detall del Cartell guanyador de Falles a Valencia 1982.

Icones de Foc La Imatge de les Falles, a través de les seues icones i cartells fallers oficials

per Aitor Sánchez i Collado Periodista Membre de l’Associació d’Estudis fallers de Torrent

“Els cartells de festes no venen un producte. Venen prestigi, servicis i emotivitat. Per això en ells, al no pretendre interessos econòmics immediats, s’allibera molt més la poesia que en els comercials”.

Rafael Contreras Juesas

116

Falla Raval Sant Agustí 2014

Els cartells de falla es basen en colps sinestèsic que barrejen sensacions procedents de diferents dominis sensorials: foc, falleres, pólvora, monuments, bunyols... falleres i més falleres. Cada any es repetix el ritu, creant un esquema mental en què es representen gràficament olors, vivències i impressions de la setmana festiva. La força visual de què es compon forma icones que donen lloc a una cosmovisió de la mateixa basada en patrons inalterables en el temps. Els cartells de falla han reproduït eixos patrons, però també elaboren uns altres de nous, els reinterpreten i perpetuen. Tal és la seua força que a hores d’ara no han perdut protagonisme, tot i conviure en plena era de la informació... Però arribats a este punt hauríem de preguntar-nos: La reproducció sistemàtica de patrons estereotipats donen una imatge “real” i actual de la festa? Els cartells de falla han perdut la seua raó de ser? Quin tipus de “falles” difonen hui en dia?

Naix la icona fallera: història del Cartell de Falles El cartellisme valencià ha sigut pioner i molt fructífer, com a bona mostra d’això trobem el seu germen en els cartells de la Fira De Juliol que daten de 1871, o els de la gran Exposició Regional Valenciana de 1909. A tots ells cal afegir la visió comercial d’esta nova tècnica, utilitzada per a promocionar pel·lícules, com els enormes treballs de cartells de cine pintats a Hollywood per Usabal i a València, per Gil i Fabra, sense oblidar l’etapa en a què el cartellisme es convertix en propaganda al servici de l’horror de la guerra. Una gran quantitat d’originals d’artistes valencians com Arturo Ballester o Josep Renau van ser creats amb motiu de la Guerra Civil Espanyola. Però després de la tempestat, arriba la calma i els cartells festius i taurins realitzats per valencians també aconseguixen una gran qualitat, com els treballs de bous de l’universal Ruano Llopis.1 En 1929 la Societat Valenciana de Foment del Turisme va encarregar el primer cartell de Falles a l’il·lustrador i cartellista José Segrelles Albert, el qual va realitzar un magnífic original que va regalar a la ciutat de València. “Calia buscar un artista prestigiós, un il·lustrador destacat. Ambdós factors es conjuntaven en la persona de

José Segrelles…Se li va notificar la idea i se li va proposar la realització. De bon grat va acceptar. I va fer, de primera intenció, un acabat esbós. Va ser acceptat, sense discussió, per l’esmentada entitat i després referendat per l’Excm. Ajuntament (sent el marqués de Sotelo alcalde de la ciutat). I així l’any 1929, donava el seu crit inicial el primer cartell faller.” 2 Este mateix any es va estrenar el pasdoble ‘El Faller’, compost pel mestre José Serrano i es va publicar el 1r Programa Oficial de Festejos. Tota una revolució per a la festa que des de llavors fins hui ha comptabilitzat una col·lecció de més de 200 cartells, on destaquen els més excelsos cartellistes valencians. En 1930 l’Ajuntament de València va convocar, per primera vegada, el Concurs de Cartells de Falles, aconseguint el 1r premi el professor de l’Escola d’Arts Aplicades, Vicente Canet, i a mitjans passat segle, es produïx una eclosió d’artistes valencians per tot el món, que donen el salt de crear un cartellquadre a adquirir el concepte de síntesi publicitària i assimilen, d’esta manera, un nou mitjà de comunicació on la imatge “ven” des d’un producte o una pel·lícula, fins a la pròpia festa fallera.

1 CONTRERAS JUESAS, RAFAEL (1998): Los carteles de Fallas de Valencia, València, Ajuntament de València 2 LISARD ARLANDIS. Bodas de oro del primer cartel fallero. Las Provincias. Valencia. 15 de marzo 1979

Falla Raval Sant Agustí 2014

117

Cartell faller: reclam turístic o ego valencià? Segons la RAE “cartell” és aquella “Làmina de paper o una altra matèria en què hi ha inscripcions o figures i que s’exhibix amb fins noticiaris, de publicitat, etc”.3 Cal ressaltar el fi comercial del mateix que és per al que es crea. Però en el món del cartellisme festiu “els cartells no venen un producte. Venen prestigi, servicis i emotivitat. Per això en ells, al no pretendre interessos econòmics immediats, s’allibera molt més la poesia que en els comercials.”4 Tal com apunta Contreras Juesas la creativitat es posa al servici de la festa i s’amplia el ventall de possibilitats per a transmetre els valors lúdics i culturals de la festivitat. En la seua tesi doctoral l’artista plàstic destaca una estadística iconogràfica dels tòpics comuns a l’hora de difondre la festa fallera. La fixació del foc com a element predominant es troba en el 94% dels cartells analitzats (fins a 1999) i es convertix en el Leitmotiv de la nostra festa, junt amb la pirotècnica (26%) i objectes ignis (24%). La figura humana és l’altre gran component comú, 59% de l’home enfront del 35% de la dona. Esta dada canvia substancialment en els últims anys, ja que des de 2001 fins esta part la figura de la “fallera” ha sigut pràcticament protagonista.5 En 2001 parella de fallers, en 2003 foc en forma de fallera, 2005 fallera amb flama en la mà, 2006 un esbós de fallera, 2008 fallera en flames, 2009 parella de fallers, 2010 una fallera en textures marrons, 2012 parella de fallers fins al 2013 i este 2014 que pareix trencar-se este esquema mental, apostant per la volta al parot original (al monument) i a la imatge del foc sobre una València siluetada, respectivament.6

És hora de plantejar-se si el cartell de falla actual té raó de ser o si continua ancorat en prototips de la “valencianitat” del passat. Contreras Juesas ho té clar i aposta per un ús del cartell més atractiu i que difonga la bondat de la festa, però també apunta a l’oferta turística que oferix València per a atraure al visitant, que és del que es tracta: Respecte al tema dels cartells, estos s’han realitzat molt artísticament, sí, però més per a donar-nos satisfacció pròpia, que com a propaganda a l’exterior, sobretot davant de la renovació del concurs de 1965. Com a mostra de l’eficàcia evolucionista del canvi del concepte publicitari de 1965, direm que, abans de la dita data hem comptabilitzat 30 Micalets i des d’ella fins a l’actualitat, només 6. (…) La bondat del clima (sol, llunes i estreles) es comptabilitza en el 12 % i el mar, que tant d’atractiu oferix als visitants, especialment del centre i nord d’Europa, només apareix una vegada. Per descomptat, que la principal funció del cartell de falles és la de mostrar la idiosincràsia de la festa, però creiem que ja és hora que este missatge es compagine, bé amb alguna al·lusió dins d’ell, o per mitjà de publicitat complementària –displays, fullets, tv, etc...- amb una més detallada informació de l’escenari o lloc on se celebra, màximament quan este reunix tots els elements més buscats pel turisme: clima benigne durant quasi tot l’any, mar i platges, arrels històriques, monuments, cultura i uns festejos excepcionals.7

3 Diccionario Real Academia Española de la Lengua, Rae, en línea. 4 CONTRERAS JUESAS, RAFAEL (1998): Los carteles de Fallas de Valencia, València, Ajuntament de València. Pàgina 27 5 CONTRERAS JUESAS, RAFAEL (1998): Los carteles de Fallas de Valencia, València, Ajuntament de València 6 Consultados los últimos carteles de fallas de Valencia. 7 CONTRERAS JUESAS, RAFAEL (1998): Los carteles de Fallas de Valencia, València, Ajuntament de València. Pàgina 171

118

Falla Raval Sant Agustí 2014

Iconografia al servici del poder La retroalimentació de significat en els cartells de falla tanca la festa en un cercle viciós de: falleres, focs, rojos i grocs que amaga una altra cara de la València “real” en falles. Des de 1929 fins a la dècada dels 40 els cartells beuen de corrents artístiques i es deixen influenciar per la cultura en majúscules. Tenen aire modernista, estil que també incidix, aglutinat en el decó: José Bellver i Manuel Diago (1931), Molina Gallent (1931), Vicente Ballester Marco (1936), Rafael Raga (1934). Però amb l’arribada del franquisme açò canvia:

Sense tindre esta clara convicció, el cartell difonia un imaginari apologètica i endogàmica d’una València que allunyava els espanyols de l’exterior. Així, segons la teoria de Gil Manuel: “les falles expressaven un sentiment valencianista on els símbols d’identitat (himnes, senyera) es fusionaven amb la falla en la celebració unànime de la valencianitat.” Detall del Cartell guanyador de Falles a Valencia 1979.

“En els 40 es consolida la figura del dibuixant publicitari (…) els cartellistes van beure molt en les revistes estrangeres especialitzades, la qual cosa, junt amb la formació rebuda i l’època en la que esta es va produir, va conformar un estil característic que hem cridat “transició figurativa” i que va persistir en els cartells fins a 1964, degut en gran manera a les obsoletes bases del concurs i anacronisme dels jurats.”8 Així, en esta etapa la figura de l’home hortolà i la dona valenciana idealitzada, junt amb el sempitern foc són els elements comuns, concordant amb el ideari de la classe dirigent del moment. Tal com recorda Gil Manuel Hernández: “al final del Franquisme les falles ja eren acceptades com un símbol indiscutible de la valencianitat, sacralitzades com a manifestació essencial del valencianisme temperamental i expressió del desig oficial de mantindre una ortodòxia festiva allunyada de qüestionaments plurals i externs”.9

8 CONTRERAS JUESAS, RAFAEL, Los carteles de Fallas de Valencia, València, Ajuntament de València, 1998. Pàgina 175 9 HERNÀNDEZ I NARTÍ, Gil-Manuel (2002): La festa reinventada. Calendari, ideología i política en la València franquista, València, Publicacions de la Universitat de València. Pàgina 52

Falla Raval Sant Agustí 2014

119

Cartells de falla a altres poblacions La cosmovisió fallera no sols es basa en l’estudi del “cap i casal”. Les poblacions on se celebra esta festa ritual tenen molt que aportar, en tant que copien, adapten i reinterpreten els esquemes mentals i visuals de la iconografia fallera de la capital. D’esta manera, els cartells dels pobles ens mostren la seua visió pròpia de la festa, amb la seua particular idiosincràsia i el

més important: adaptant els seus recursos turístics (en el cas que els tinga) a l’imaginari del cartell. En este sentit, oferim un breu repàs sobre el naixement de la iconografia fallera de les principals potències de la Comunitat, així com el sorgiment del seu concursos de cartells i la motivació que els porta a mantindre-ho a hores d’ara.

Cartells de falles de Borriana A Borriana no sé va realitzar cartell anunciador fins a 1945.10 A partir de llavors, les Falles de Burriana s’anunciarien per mitjà d’un cartell a color, exceptuant l’any 1946, ja que no va haver-hi falles oficials a causa de la inesperada nevada. Tampoc va haver-hi cartell en 1954 ni en 1955.

als coets, traques i focs artificials (1945, 1949 i 1950), al·lusions festives que havien aparegut al complet en el primer cartell que va dissenyar “Meseguer”. A banda d’estes referències a la festa, en el cartell de 1948 va haver-hi una clara al·lusió musical i tant en este com en el de 1949 s’observava la senyera en el centre del dibuix.

Els autors que van firmar els cartells de la dècada dels anys quaranta van ser l’il·lustrador que va firmar amb el nom Meseguer (el concurs de cartells ho va guanyar el castellonenc Ruperto Sanchis Mora amb l’obra titulada Les dotze, tal com indiquen els documents de l’arxiu municipal de Burriana) i que va dissenyar els cartells corresponents als anys 1945 i 1947, i el burrianense Juan Bodí, que va realitzar la resta de cartells de la dècada. Eren, tots ells, impressions a quatre tintes planes.

Un altre vincle d’unió en els cartells va ser l’escut de la ciutat. Es va apreciar amb claredat en tots, excepte en el corresponent a 1949, perquè no va aparèixer de manera rotunda, sinó insinuat en la secció superior de la senyera que ocupava en el centre del cartell.

El cartell de falles és l’element anunciador de la festa i ha de servir com a reclam, per la qual cosa hauria de pregonar per si mateix l’inici de les activitats festives sense necessitat del text. Per este motiu, la característica comuna entre els cartells dels anys quaranta va ser el foc. En tots ells figuraven les flames en distintes proporcions i ocupant diverses seccions dels dissenys. Altres elements significatius van ser les siluetes o dibuixos d’alguns llocs representatius de la ciutat (1945 i 1949) i referències

Finalment, el text va ser el mateix en tots els casos i sempre en castellà. Col•locat en la part superior (1945), repartit en ambdós extrems (1947, 1948 i 1949) o distribuït entre les zones: superior, central i inferior (1950) no va variar el missatge, en el qual es llegien les tres informacions fonamentals: Falles de Sant Josep, Burriana i l’any corresponent. Cal destacar l’evolució del propi discurs faller al llarg dels anys, d’acord amb la semiòtica, és a dir la interpretació i producció del sentit dels missatges visuals de la societat del moment. Tal com podem llegir en la publicació “buris-ana”, de 1966, gràcies a l’article de J.M. Peris:

10 PALOMERO ALMELA, J. (2002.): Els cartells de falles de Borriana, incluido en el libret dela Falla Club53, 2002.

120

Falla Raval Sant Agustí 2014

“la falla en si ha evolucionat quant a la seua idea conceptual i quant a la tècnica (…) hui el “dir” d’una falla no es troba en la rima, en la gràcia d’uns versos escrits en els medallons del seu pedestal, sinó més aïna en el perfecte muntatge d’una escena, en el dinamisme expressiu de les seues figures i la brevetat d’una paraules retolades al peu, produint de colp la hilaritat de l’acudit.” 11 Del text es desprèn que les coses estan canviant en la societat dels 60, la comunicació de masses és una realitat on la televisió, la premsa i el cine acostumen l’ull a un llenguatge visual, amb el seu propi discurs i característiques intrínseques que afavorixen l’evolució de la composició, del discurs faller. Així es valora el colp de vista, la vinyeta gràfica convertida en escena de falla i per contra es desdenya la part més literària, la part escrita tan valorada anteriorment per a poder entendre el cadafal. El “gag” (l’escena visual) desbanca a les cartel·les. En este sentit, els cartells de falles de Burriana es queden retardats des del punt de vista de la comunicació de masses. Així deixa constància Peris en l’article en el qual focalitza l’atenció dels nous mitjans i tècniques per a afavorir la vehiculació del missatge del cartell: “Com no ha arribat este sentir al cartellista faller? No es podrien dir les mateixes coses sense el figurativisme dels cartells tradicionals? El cartell ha de dir sempre i amb energia: !Ací està Burriana i les seues falles!!, i així ho va dir el cartell dels anys 40. Com ho direm en el 67?

Escriure la història és escriure cada dia, sobre papir, pergamí, amb les delícies de la impremta, amb els mitjans de l’època, en definitiva i reflectint-la en cada paraula.” 12 Per la seua banda en esta mateixa dècada, Santiago Izquierdo, delegat de propaganda de Junta Local, apunta a la necessitat donar més propaganda a la festa a través del cartell i altres mecanismes: “En els temps moderns es deu a la propaganda ben orientada un elevat percentatge dels èxits. Les nostres falles, que de per si ja té èxit es veurien més concorregudes si les seues cartells anunciadors es pogueren escampar més. Potser ells fóra antieconòmic, però una propaganda postal, en la que en cada carta, i són moltíssimes, que isca de la nostra ciutat, portara el mata-segells dient: Visite Burriana i les seues falles de sant Josep, podria ser de molt d’efecte. Jo apunte la idea, i la cedisc al Centre d’Iniciatives Turístiques.”13 La primera vegada que es retolaria el cartell de Burriana en valencià seria l’any 1978, precisament l’any en què es va celebrar el cinquantè aniversari de les falles de Burriana, però no es tornaria a usar la llengua vernacla fins a anys després i no en tots els cartells. El valencià, amb el rètol “Burriana”, va aparèixer en els treballs corresponents als anys 1979, 1982, 1984, 1988, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994 i 1995. Es va tornar a usar la nostra llengua vernacla, encara que amb el rètol “Burriana”, a partir de 1996.14

Cartells anunciadors de les falles de Burriana dels anys 1944, 1945, 1994 i 2014

11 PERIS J.M (1966): “Buris-ana”, de 1966, Año IX. El cartel fallero. 12 Peris J.M (1966): “Buris-ana”, de 1966, Año IX. El cartel fallero. 13 Anónimo (1966): “Buris-ana”. Entrevista a Santiago Izquierdo, delegado de propaganda de Junta Local 14 PALOMERO ALMELA, J. (2002.): Els cartells de falles de Borriana, incluido en el libret dela Falla Club53, 2002.

Falla Raval Sant Agustí 2014

121

Cartells de falla d’Alzira Alzira15, població de gran tradició fallera deixa constància de la seua visió de la festa a través de la iconografia habitual de motius valencians. Els primers llibrets de la dècada dels anys 30 i 40 mostra l’escut de la ciutat, junt amb l’esbós de cada falla, o com en el cas de la falla del barri de Sant Joan que mostra una il·lustració d’una parella de valencians en 1942. En 1943 el llibret de la falla Dr. Ferran- Reis catòlics mostra una silueta de la ciutat en flames. En 1944 es produirà un fet històric en la festa de la ciutat, ja que es publica la primera revista oficial de les falles d’Alzira, junt amb la creació de la primera Junta Local i la primera fallera major. La portada d’esta revista mostrava el rètol del nom de la ciutat en flames i sobre ell una taronja i dos ninots. En el cantó esquerra, l’escut de la ciutat. No es tracta del primer cartell de falles, però si la primera imatge pública i oficial de la festa de la ciutat d’Alzira. La il·lustració de la portada era de Barceló, la impremta d’Amadeu Conca. La revista comptava amb 44 pagines (p. 56 llibre Alzira). Com a curiositat podem dir que en 1947 el programa oficial era només d’un full, plegable amb portada i contra portada de Sanz Castellans. (p 66). Al llarg dels anys esta portada oficial de la revista servirà sent la imatge de la festa fins a la dècada dels 70. Arribat el 1975, es convoca el primer cartell de falles de la ciutat d’Alzira. Ho va guanyar Gisbert i es va utilitzar de coberta per a la Revista de la J.L.F. La impressió era obra de la impremta i litografia Piera, d’Alzira. Per la seua banda, l’any següent, 1976, el concurs contínua en la seua segona convocatòria i es declara guanyadora una obra de J. Gisbert, també portada de la revista impresa per Francesc Piera. En 1978 l’autor del cartell seriosa Antonio Andrés Ferrando. En 1979 el cartell ho guanya l’artista local i destacat pintor d’Alzira,

Joan Josep Verdú Vivó i el segon premi Tomás Perez, però en compte d’utilitzar el guanyador, s’usa com a portada per a la revista una il·lustració d’Oscar datada en “Buenos Aires”. En 1980 la revista compta amb 128 pàgines i la portada portava com coberta una imatge de les 21 falles d’eixe any, més la de la junta local, tot al·legòricament, entre flames. En 1981 el primer premi és per a F. Boscà, i torna a ser utilitzat com a coberta de la revista. En 1983 es va suspendre la festa fallera a causa de la riuada (pantanada de Tous) patida en la comarca el 20 d’octubre de 1982. En 1985 el primer premi és per a Lluis Larios i Josep Luis Fuentes i el segon premi per a Antonio Garcia Valledor. El tercer va ser a parar a Rubén Gómez Aranda. En 1986 es va crear un programa de mà amb el segon premi del concurs (Oreto Gruza) i es va mantindre el primer premi amb el cartell guanyador d’eixa edició(Salvador Sòria Soler). En 1987 Oreto Gruza s’alça amb el primer premi, el segon és per a Rubén Gómez i el bronze per a Armando Serra. En 1988 degut també a les inclemències del temps les 35 comissions d’Alzira decidixen plantar una sola falla. Arribem a 1989 i Alzira celebra el seu centenari de falles, per a això utilitza com a imatge la reproducció d’un cartell de Vicent Sanz Castellans. Amb els anys la trajectòria del concurs ha seguit, adaptant-se als nous formats digitals. Els treballs presentats a l’últim concurs s’han exposat al MUMA (Museu Municipal), del 23 al 25 d’octubre, data en què és donà a conèixer la resolució del jurat. El mes curiós és que este premi no compta amb premi en metàl·lic. El cartell guardonat amb el primer, signat pel seu autor, servix encara de portada del Llibre de Falles “propropietat de la JUNTA LOCAL FALLERA, mentre l’autor perdrà tots els drets que hi poguera tindre”, tal i com resenet els bases.16

15 ANDRÉS I PASCUAL, S (1989): Alzira, 100 anys de falles, 1889-1989, Alzira, 16 http://www.fallasalzira.com/concursos/carteles/

122

Falla Raval Sant Agustí 2014

Cartells anunciadors de les falles dâ&#x20AC;&#x2122;Alzira dels anys 1942, 1944 1989 i 2013

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

123

Cartells de Falles de Torrent En 1973 naix “El Granerer”, la revista oficial de les falles de la capital de l’Horta Sud. Podem considerar la seua portada com la primera imatge de les festes falleres, però la dita imatge no era inèdita, ja que va ser creada per a la portada de la revista de les festes patronals de juliol, en honor als Sants de la Pedra. Vicente Beguer, alcalde de la ciutat, va encarregar la dita il·lustració a l’artista -torrentí d’adopció -Vicente Pallardó.17 En 1974 la il·lustració original és modificada pel faller torrentí i artista aficionat, Antonio Fernández Balbuena. En 1989, després de 15 anys amb la mateixa imatge, es canvia la portada d’El Granerer per una aquarel·la que representa l’explosió d’una palmera de focs artificials, però el cartell de falles oficial va ser encarregat a Vicente Pallardó, sent el disseny del primer cartell de Falles. Inspirat en la falla que el mateix Pallardó va plantar en la Plaça del Cabdill en 1956, s’aprecia a Samsó/Hèrcules, derrocant les columnes del temple, flanquejat per l’escut de la ciutat i el de la Junta Local Fallera. Hèrcules trenca el cinturó de ferro ferroviari que empresona València i part en dos l’estació del Nord, segons ens conta Salvador Ciscar.18 Sens dubte una de les falles favorites de Pallardó que recupera per a la portada de la revista amb què ens anteposa el concepte de trencar amb el Status Quo de les falles de Torrent. Una altra mirada: Una altra forma d’entendre la festa En 1990 també s’encarrega el 2n cartell oficial, que apareix en la penúltima pàgina d’El Granerer. L’autor és desconegut. Torrent seguix el model de València i d’altres poblacions falleres i arriba tard a la convocatòria del concurs de cartells. En 1991 naix el I Concurs de Cartells de Falles de Torrent. 30 obres es presenten a este primer certamen, però finalment l’artista valencià, Vicent Lorenzo Díaz s’alça amb el primer premi amb la seua obra “Nit de Falles en Torrent” i Martín Forés Sanz aconseguix l’accèssit amb “Botafocs.” L’obra, seguint el solc de Lorenzo, mostra una il·lustració infantil d’un donyet simpàtic vestit de

torrentí amb colors atrevits, plans i una estètica Pop que albira la part festiva i desenfada de la festa. En 1992 es van presentar 107 obres, potser encoratjades per les 150.000 pessetes del moment per al primer premi i les 50.000 pessetes per a l’accèssit, resultant guanyador el collage realitzat per l’empresa Comunicació i Imatge. En 1993 es repetix l’èxit de participació i atorguen el primer premi a Francisco Ferrandis Guart i l’accèssit a Gregorio García Gómez. L’abstracció lírica, encotillada en el POP s’apodera del cartell de 1993. Quan pareixia que el concurs es consolidava gràcies al nombre de participants i a la qualitat dels artistes i cartells presentats, va arribar un inesperada parada. En 1994 i fins a 1998 es va deixar de convocar el concurs. Després d’este període de silenci, la Junta Local reprèn el concurs per a anunciar les falles de 1998, el primer premi va ser per a José Luis Duro Gallego amb el cartell “La calor de la Festa” i el segon premi (que no accèssit) va ser considerat desert per la baixa qualitat dels presentats. En 1999 es millora el concurs i la qualitat dels treballs. Quique Garcés va guanyar amb “Torrent en flama viva” i 20.000 pessetes per al segon, de José Luis Duro amb “Transparècines”. Amb l’arribada del 2000 es tanca un cicle. Tan sols hi ha un guanyador que és Quique Garcés Quiles amb el lema “El Granerer també és faller”. Entre 2003 i 2005 se li encarrega al dissenyador gràfic Eugenio Simó, autor de diversos encàrrecs de gran qualitat i actuals en tema i tècnica. L’artista fuig dels tòpics, de les icones i dels estereotips per a donar una visió més pròxima i real de la festa. En 2008 Paco Guillem Rodríguez, veí d’Albal, és el triat per la delegació de Falles per a realitzar el cartell. En les falles de 2012 la Junta Local fallera torna a convocar el concurs cartell de falles, que dura fins al dia de hui. En 2014 s’ha convocat la IX edició d’este concurs que ha guanyat l’artista faller Sergio Alcañiz.

17 Nuestra portada. El Granerer. Revista Fallera de la ciudad de Torent. Número 2. Marzo 1974. (Imprimido en gráficas Vidal. Depóstio Legal V. 613-1974) 18 CÍSCAR, SALVADOR (2009): L’Enigma Pallardó.

124

Falla Raval Sant Agustí 2014

Cartells anunciadors de les falles de torrent dels anys 1989, 1991, 2005 i 2014

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

125

Cartells de falles de Gandia El cas de la imatge festiva de la capital de la Safor és ben distint, ja que fins a l’any 2008 no es publica el primer concurs oficial de cartells de falla, convocat per la Federació de Gandia. Fins a eixe moment, la portada dels llibrets faller, així com la imatge del “Foc i Flama” (la seua revista oficial), havien sigut els únics referents. Un dels primers ho trobem en 1928, es tracta de la portada del primer llibret de Gandia de l’època moderna. Joaquim Martínez Moreno il·lustra l’esbós de la falla passeig dels Germanies. Una gran fallera sobre una taronja sosté en les seues mans un vaixell.19 En 1931 es tria la figura de Sant Josep com a imatge per a la portada del programa de consens elaborat pel president de la Comissió municipal de festes. En 2008 s’instaura finalment el concurs de cartells ‘Tomàs Femenia’, que pren el nom d’un faller molt volgut en la capital de la Safor. Es tractava del desaparegut president de la Junta Local gandiana, difunt al març del 2007. Este fet va motivar a la Federació a titular este concurs amb el nom de la figura de Femenia. Proposta que es va aprovar per unanimitat, tractant-se este d’un concurs reclamat des d’anys arrere pel col·lectiu faller de la ciutat. La idea d’instaurar un concurs de cartells

de Falles pren el relleu a una iniciativa semblant d’anys anteriors. Segons el president de la Junta Local Fallera de Gandia, Jesús García, el fet d’oficialitzar la participació ciutadana per mitjà d’un concurs de cartells servirà per a animar la creativitat dels ciutadans en anys venidors. En 2007, els ciutadans de la Safor van proposar desenes de possibles cartells per a representar a les Falles de Gandia i en 2008 el concurs va institucionalitzar eixe esperit. La casualitat o la qualitat artística va voler que el guanyador de la primera edició del concurs fora el mateix dissenyador que va aconseguir imposar la seua cartell faller l’any passat, Edgar Mascarell. Així doncs, l’obra ‘Donyet per sempre’ representava una fallera amb cabellera de foc i rodejada de dos esperits, que segons l’autor són símbol del bo i “el pervers o burlesc” de la festa. Amb esta victòria, Mascarell va obtindre 1.500 euros de premi en metàl·lic. Un total de 46 artistes es van presentar per a guanyar el primer premi, d’entre ells 16 dones i només quatre dissenys van arribar a la final. Des de llavors la participació és lliure, tractantse d’obres originals i inèdites, realitzades a partir de qualsevol estil o tècnica artística que permeta la foto reproducció i impressió en quatre colors i compta amb el patrocini del centre comercial ‘La Vital.’

Cartells anunciadors de les falles de Gandia dels anys 1928, 1931 i 2008.

19 COLL, J.J (2001): Les falles fundacionals de Gandia, Gandia, Iaraní-CEIC Alfons El Vell i Junta Local Fallera de Gandia 20 http://www.ondanaranjacope.com/noticias/ver_noticia.php?CodNoticia=6836

126

Falla Raval Sant Agustí 2014

Cartells de falles de Cullera La història dels cartells de falla de Cullera data del 1988, encara que els antecedents d’icones festives els trobem també en les portades dels primers llibrets de les comissions. Com el de 1928 de Raval del Mar (actual Plaça de la Taüt) així com de la posterior evolució dels llibrets festius, tal com narra Joan Castelló. 21 No serà fins a 1988 quan es llança el concurs oficial per a dotar a la festa d’una identitat corporativa i una imatge oficial, emparada amb l’escut de la ciutat. La imatge triada ens mostra en aquarel·la un cercavila o despertà en el pla mig superior del cartell, deixant la part inferior a l’ombra que desprenen els fallers en brusa. Esta ombra reflexa una parella de valencians vestits amb la indumentària tradicional. El roig i groc junt amb colors foscos dóna pas en 1989 a un cartell molt més colorista, quasi infantil, on una senyera dibuixa un gran somriure en una cara. En 1990 l’autor opta pel minimalisme i sobre fons negre esguita de color diferents taques, deixant el centre per a la representació del foc. Estem a principis d’una dècada en què s’intenta trencar amb el figurativisme tradicional. En 1991 el cartell combina sobre el fons blau del mar de Cullera unes flames en textura que rodegen la muntanya sobre la qual s’assenta el castell de la ciutat. Les referències al far, al mar, però també a la festa (dos coets en representació de la “ll” de falles) integren la festivitat en el seu entorn turístic. En 1992 el cartell perd força i mostra en tons pastel un fons de color sobre el qual destaquen dos pintes i dos palmeres de focs artificials. En 1993 s’opta per un proto-diseño digital amb la silueta d’una falla en flames. El cartell de falles de 1994 ens mostra una clara referència al cartell guanyador de València de 1980, realitzat per Miguel Tomás Pérez, però en el cas de Cullera apareix una fallera i un faller en línies corbes, amb aire d’il·lustració i un gran colorit POP. Les poques variacions que trobem respecte al de València és la inclinació de la cara. En 1995 trobem un altre cartell prou pla, l’única cosa a destacar és que es tracta d’un

puzle per a transmetre la sensació d’unió i treball conjunt. En 1996 el cartell és quasi inapreciable a la vista del turista, ja que tan sols mostra una pinta en el marge dret sobre fons fosc. En 1997 torna el color i l’estil collage al crear una composició dividida en quatre plans irregulars i un faldó per al títol. El cartell mostra els tòpics de la barraca, el foc, la fallera i els focs artificials. En 1998 dos siluetes falleres enfrontades (masculina i femenina) dividixen el pla en dos sobre fons negre i sobre fons de foc. En 1998 es repetix el mateix motiu, però amb una reinterpretació de traç més gros. En 1999 la tipografia ocupa la part central del cartell i deixa els extrems superiors per a dos cares de valencians que miren al centre. Arribem a la dècada del 2000 i el cubisme, amb aire de Pop, plena d’inspiració el cartell. Una efígie de valencià desestructurada en plans coloristes ocupa el mateix sobre fons negre. En 2001 Quique Garcés guanya el premi de cartells i venia de guanyar en Torrent amb la seua obra “El granerer també és faller” (ho havia fet abans amb la seua obra de 1999 i també a Alzira en 2000 i 2003). L’artista arriba a La Ribera amb la seua coneguda paleta càlida dels rojos, taronges i grocs, però en esta ocasió realitza una graduació clara en el fons. La part davantera l’ocupa una fallera mirant el seu ram de flors en l’Ofrena. En 2002 s’utilitza per primera vegada una fotografia d’una dona valenciana i en 2003 es combina la foto original de foc amb una colorista composició femenina i en el fons el castell. En 2004 guanya una senzilla composició digital en mosaic que representa una parella de valencians. En 2005 el concurs es declara desert i s’opta per la utilització d’una foto en el moment de la cremà. En 2006 es torna a recórrer a este efecte mosaic i en el contingut de les lletres de la paraula falla apareixen esbossos, teles de valenciana i fotografies d’escenes. En 2007 es torna a optar per una composició digital amb una escena de falla, mentre que en 2008 s’opta per un fons de foc i dos siluetes de valencianes futuristes.

21 CASTELLÓ, J (1996): Historia de les falles de Cullera ( 1928-1996), Cullera, Ajuntament de Cullera.

Falla Raval Sant Agustí 2014

127

Arribem al 2009 i després de molts anys s’opta per utilitzar la imatge del far i el fons del mar en el faldó del cartell. La part central/superior l’ocupa la foto d’una fallera. En 2010 el cartell inclou per primera vegada el sobre títol de “Festa d’Interés de la Comunitat Valenciana.” Una composició de trames ondulades en forma de foc es combina amb tres pintes i el fons el castell de Cullera en una nit estrellada.

a Cullera.” L’any següent, en 2013 s’opta per un fons negre sobre el qual se sobreescriuen traços, línies de llum que formen una foguera. El cartell d’enguany mostra de manera trencadora, entre el gènere del graffiti i la il·lustració el rostre d’una fallera i del pentinat del qual ixen formes geomètriques i línies discordants de color que contrasten amb el blanc i negre del seu rostre. La trama a ratlles del fons dota de major atracció visual al cartell.

En 2011 una altra composició digital combina la cara d’un ninot amb un instant de la cremà. Joan Simó va resultar guanyador, per tercer any consecutiu, del cartell anunciador de les falles de la localitat. En 2012 torna el disseny amb la creació d’una fallera esvelta, per a la falda de la qual s’utilitza una peça de tela real i al mateix temps s’inclou el lema de “50 anys de falles

Així, podem dir sense cap mena de dubte que l’element icònic mes repetitiu en els cartells de falles de Cullera és la imatge del foc en les seues diferents formes (18 d’un total de 28 cartells), així com la figura de la dona valenciana, la Fallera (14 vegades d’un total de 28 cartells). Cal ressaltar l’aparició d’elements d’indumentària (teles, pintes, etc) en un altre gran nombre de vegades.

Cartells guanyadors del Concurs de Cartells anunciadors de la JLF desde 1988-2014

Cartell anunciador 1988

128

Falla Raval Sant Agustí 2014

Cartell anunciador 1989

Cartell anunciador 1990

Cartell anunciador 1991

Cartell anunciador 1992

Cartell anunciador 1993

Cartell anunciador 1994

Cartell anunciador 1995

Cartell anunciador 1996 Autor: Alejandro José Ferrer i Martinez

Cartell anunciador 1997 Autor: R.BRV.

Cartell anunciador 1998

Cartell anunciador 1999

Cartell anunciador 2000

Cartell anunciador 2001

Cartell anunciador 2002 “Foc i Bellesa” Autor: Cesar Garrido

Falla Raval Sant Agustí 2014

129

Cartell anunciador 2003 “Art i Foc” Autor: Cesar Garrido

Cartell anunciador 2004 “Foc i Festa” Autor: Israel Marqués

Portada llibret 2005 (Aquest any no hi hagué guanyador)

Cartell anunciador 2006 Autor: Salvador Gregori i Baldoví

Cartell anunciador 2007 Autor: Salvador Gregori i Baldoví

Cartell anunciador 2008 “Mirant al foc” Autor: Elisa Signes i Angel

Cartell anunciador 2009 Autor: Joan Simó i Arlandis

Cartell anunciador 2010 Autor: Joan Simó i Arlandis

Cartell anunciador 2011 Autor: Joan Simó i Arlandis

Cartell anunciador 2012 Autor: Joana Rodglà i Alapont

Cartell anunciador 2013 Autor: Edgar Frigola i Bohigues

Cartell anunciador 2014 Autor: Mónica Marí i Peris

130

Falla Raval Sant Agustí 2014

Conclusions

La utilitat dels cartells de falla dia de hui està justificada per la necessitat oferir una imatge diferent, renovada cada any del festeig. Però un cartell en format paper -com els d’antany- es perd en el magma de la comunicació virtual i 2.0 de hui en dia (repleta de xarxes socials i d’informació a l’instant). Més que de “cartell de falles”, hauríem de parlar de “imatge de falles” amb l’objectiu de difondre-la pels mitjans de què disposem, comprenent diferents formats, suports, dimensions i estils. Per a això es requerix una campanya de màrqueting i difusió, com bé apuntava Contreras Juesas: La publicitat, arma poderosa dels temps actuals, en el festeig faller és molt escassa en qualitat i quantitat. Fa prou anys es va aconseguir coordinar una molt eficaç acció publicitària. S’invitava a més de cent corresponsals

dels millors periòdics i revistes mundials, un mes abans de la festa, i se’ls feia veure els preparatius finals en els tallers artesanals, proveint-los de fotografies, fullets i cartells que, en vespres de la setmana fallera, apareixien en les principals publicacions. La rendibilitat del preu de l’espai en el mig utilitzat, respecte al cost de l’operació, va ser un cent per u. A esta idea global se l’anomena pla de màrqueting turístic, projecte que hauria de capitanejar l’Ajuntament de la ciutat on se celebren falles junt amb les Juntes locals o Federació de cada municipi per a traçar un full de ruta amb els pilars bàsics dels seus atractius locals. Només així el cartell/imatge de falla reflectirà les virtuts - en el millor dels casos-, que cada ciutat vullga “vendre” a l’exterior. Mentrestant, continuarem veient falleres i foc en els cartells fallers.

Bibliografia i Webs ANDRÉS I PASCUAL, S (1989): Alzira, 100 anys de falles, 1889-1989, Alzira, CASTELLÓ, J (1996): Historia de les falles de Cullera ( 1928-1996), Cullera, Ajuntament de Cullera. COLL, J.J (2001): Les falles fundacionals de Gandia, Gandia, Iaraní-CEIC Alfons El Vell i Junta Local Fallera de Gandia CONTRERAS JUESAS, RAFAEL (1998): Los carteles de Fallas de Valencia, València, Ajuntament de València, 370 pàgines. CÍSCAR, SALVADOR (2009): L’Enigma Pallardó. Llibret Falla Ramón y Cajal, Torrent. DD.AA. El Granerer. Revista Fallera de la ciudad de Torent. Número 2. Marzo 1974. (Imprimido en gráficas Vidal. Depóstio Legal V. 613-1974) LISARD ARLANDIS. Bodas de oro del primer cartel fallero. Las Provincias. Valencia. 15 de marzo 1979 HERNÀNDEZ I NARTÍ, Gil-Manuel (2002): La festa reinventada. Calendari, ideología i política en la València franquista, València, Publicacions de la Universitat de València. DD.A.A. (1990) Historia de las fallas, Valencia, Levante-El Mercantil Valenciano. PALOMERO ALMELA, J. (2002.): Els cartells de falles de Borriana, incluido en el libret dela Falla Club53, 2002. PERIS J.M (1966): “Buris-ana”, de 1966, Año IX. El cartel fallero. www.ondanaranjacope.Com www.fallasalzira.com www.fallasdetorrent.com http://www.federaciofallesburriana.com/ http://www.fallesdegandia.Org/és http://www.fallescullera.com/ www.rae.es -Diccionari Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, RAE, en línia. 22 CONTRERAS JUESAS, RAFAEL, Los carteles de Fallas de Valencia, València, Ajuntament de València, 1998. Pàgina 175

Falla Raval Sant Agustí 2014

131

REFERÈNCIES sobre pintura als llibrets de falla per Juan Gabriel Figueres i Hernández Tècnic del Sector Turístic i Faller

Els llibrets de falla s’han convertit en una font d’informació molt important. A banda dels diversos continguts que fan referència a la comissió fallera que els publica (salutació del president, Falleres Majors, membres, explicació dels monuments...), l’actual llibret es basa en una sèrie de continguts literaris que poden abraçar diversos temes. Molts llibrets tracten temes referents als costums de les ciutats, altres parlen sobre temes relacionats amb la festa de les falles, i altres tenen una índole més general.

132

Falla Raval Sant Agustí 2014

Un tema que està emmarcat dins d’aquest últim grup podria ser el tema de la pintura, el que tracta aquest llibret que teniu a les vostres mans. Són moltes les aparicions que ha tingut el tema de la pintura en els llibrets de falla que hi ha per tot el territori valencià. És per això que en les següents línies, anem a citar llibrets i articles de llibret que han fet referència a la pintura, en temes generals o fent referència a la pintura en l’àmbit faller (monuments, cartells...).

Llibrets Llibret de la Falla Plaça Mongrell de Cullera (2006)

Aquest llibret va ser coordinat per Sheila Morant, Fernando Criado i Mireia Gallent. El llibret tractava

la vida i l’obra del pintor valencià José Mongrell, començant per l’explicació del quadre Abundància i Alegria, que el van utilitzar com a portada del mateix llibret. A continuació, el llibret se centrava en una xicoteta biografia on s’explicava que Mongrell era pintor, escultor, muralista i cartellista, i que havia aprés dels mestres Sorolla i Pinazo.

El llibret mostrava diverses obres pintades per Mongrell, entre les quals destacaven Valencianes, El bes, Niu entre Flors, Sesta Interrompuda, Corranda Valenciana, Menjant raïm, Costums Valencianes i el Piropo; els mosaics que es troben a la façana de l’Estació del Nord de València, i el cartell de la Fira de Juliol de València que es va celebrar en 1921. A més, remarcava que Mongrell estava considerat un pintor de tendència regionalista i costumista, i que havia passat una part de la seua vida a Cullera, en casa del seu deixeble Emilio Ferrer i Cabrera.

Llibret de la Falla L’Albufera de Catarroja (2007)

Aquesta comissió, amb una llarga trajectòria dins del món dels llibrets fallers, coordinat pel seu equip de treball habitual (Enrique Villanueva, Bernat López i Amparo Orellano), va dedicar el seu llibret per a l’exercici faller als diversos focus de pintura valenciana i als museus o paisatges que els contenen; a diversos pintors valencians; a la pintura en la festa fallera, i a la pintora catarrogina Antonia Mir.

Començant amb la pintura valenciana, el llibret estableix el seu punt d’inici d’aquest estudi en les pintures rupestres llevantines i neolítiques que es troben en el territori valencià, concretament en les coves del Parpalló (Gandia), l’Aranya (Bicorp), el Barranc de la Valltorta (Tírig) o Millars, les quals han sigut declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Seguidament, es planta en les esglésies per a destacar les obres dels pintors en els retaules d’aquestes, com són el retaule gòtic de Sant Lluc, que actualment es troba al Museu Sant Piu V de València; el retaule d’estil internacional de Sant Bonifaci; el retaule de la Santa Creu del convent de Sant Domènec de València; o el retaule de Sant Martí, Santa Úrsula, i Sant Antoni que va estar al monestir de Portaceli. I per últim, la tercera obra que va destacar

dins de la pintura valenciana va ser Els Àngels Músics de la catedral de València, una descoberta mentre s’estava restaurant la catedral el 22 de juny del 2004. Aquesta pintura és d’estil medieval, ja que els músics estaven tocant instruments característics de l’època. Pel que fa a la pintura artística en les falles, Bernat López i Galiana comença la seua argumentació amb els cartells de falles dins dels diversos estils (modernisme, pop art, cubisme...) on sempre ha destacat el foc com a element principal; segueix amb les portades de llibret pictòriques, com diverses de la mateixa comissió, i acaba amb les portades de diverses revistes falleres com són El Fallero Republicano, Pensat i Fet, Estampa Fallera, El Fallero, La Semana Gráfica o El Turista Fallero. Finalment, el llibret mostrava la trajectòria d’Antonia Mir, pintora de Catarroja. En aquest es mostren diversos tipus de pintures que realitzava, on destacaven els paisatges i els retrats, el seu currículum, la seua obra, la tertúlia que va realitzar amb els fallers de l’Albufera, i el moment en què va rebre el guardó que atorga la comissió: l’Albuferer de l’Any.

Falla Raval Sant Agustí 2014

133

Llibret de la Falla Joan d’Aguiló-Avinguda Gaspar Aguilar de València (2008) Un any més tard, aquesta comissió del barri de Jesús de València va publicar un altre llibret que tractava la pintura, i tenia com a títol Visió de Sorolla en les Falles. El llibret estava coordinat per José Olivert i Alba, i comptava amb col·laboracions de renom com les de Joan Castelló i Lli, periodista i estudiós de les falles; i de Rafael Contreras i Juesas. Com ens indica el títol, el llibret anava dedicat al pintor valencià. El llibret comença amb una introducció amb gràcia on Castelló compara la trajectòria del pintor amb la festa fallera, i ens conta que les falles tenen un caràcter popular i que Sorolla va nàixer en una família humil; Sorolla de jove pintava còpies i els artistes fallers feien refregits, la pintura de Sorolla representa el foc que tant agrada a les falles, i el redescobriment de Sorolla coincideix amb l’època d’esplendor de les falles. En aquest apartat apareixen diverses obres del pintor com Xiquets a la Platja (1910), Passeig a la vora de la mar (1909); i escenes de quadres de Sorolla en les falles com Menjant en la Barca (1987) o Les Gropes, quadre reflectit en el remat d’El Pas del Temps, la falla plantada per José Martínez i Molla per a la Falla Plaça del Pilar de València.

Després, la segona i la tercera part tracten la vida i l’obra de Joaquim Sorolla i el que és la Hispanic Society. Podem trobar els quadres Tempesta a Peñalara, Xiquet de la Bola (1887), Tràfic de Blanques (1894), El crit del Palleter (1884), Menjant a la barca (1898), El pare Jofre protegint un foll (1887), Clotilde amb vestit de nit (1910) o Mare (1904), entre d’altres. De la Hispanic Society trobem les imatges dels catorze plafons pintats per a aquesta exposició que es va dur a terme a Nova York, entre ells El Palmeral i Les Gropes, que representen el nostre territori. La quarta part ens mostra la visió de Sorolla en les falles, on apareixen escenes de Sorolla, dels seus quadres, d’altres pintors, i la pintura en general dins dels monuments fallers. És la part més extensa i elaborada realitzada per Joan Castelló. I finalment, la quinta part, escrita per Rafael Contreras i Juesas, ens mostra la relació que hi ha entre Joaquim Sorolla i Mongrell, amb obres d’aquests com Pesca del Bou, Boda Valenciana, i el cartell de l’Exposició Regional Valenciana de 1909.

Articles fallers

La pintura en les falles: història i evolució, de Guillem Alborch (Falla Comte Salvatierra-Ciril Amorós de València, 2008) El xativí Guillem Alborch en aquest article ens explica l’evolució de la pintura en les falles, és a dir, d’allò que ens entra primer per l’ull quan observem un monument faller. L’argumentació comença en el segle XIX, que és quan apareix la pintura als monuments fallers en la ciutat de València gràcies als artistes Antonio Cortina i José Estruch; avança amb la renovació estètica de principis de segle XX, l’aparició de Regino Mas en 1930, la consolidació de la pintura a l’oli en els anys seixanta de José Soriano i Izquierdo, i la renovació plàstica dels setanta amb Salvador Debón i Julián Puche entre els més destacats; fins a arribar als nostres dies amb l’aportació de la nissaga Santaeulàlia, Monterrubio i el mateix Andrés Martorell. L’article mostra un gràfic evolutiu molt interessant sobre la pintura en el món de les falles.

El pergamí com a art, de Sílvia Borràs i Ximo Moragues (Falla Portal de Valldigna de Tavernes de la Valldigna, 2008)

La fallera Sílvia Borràs i l’expert en retrats per a pergamins Ximo Moragues van escriure un xicotet article que explicava què és el pergamí, la seua elaboració i utilització, i les nombroses possibilitats que ofereix, com per exemple pintar un retrat, un paisatge, una caricatura... tot allò que el client puga desitjar.

134

Falla Raval Sant Agustí 2014

L’art del gravat, de Salva Blasco (Falla Portal de Valldigna de Tavernes de la Valldigna, 2008)

Aquest article parla sobre les diverses tècniques del gravat, i explica en primer lloc el significat de gravar, les eines que s’utilitzen i la superfície en què es realitza el gravat. També parla sobre altres conceptes com l’estampa o el trencat, i mostra tres gravats realitzats pel mateix autor.

El llegat pictòric mural de Santa Maria de Valldigna, de Miquel Joan (Falla Portal de Valldigna de Tavernes de la Valldigna, 2008)

L’autor explica en el llibret com està pintat el mural d’aquesta església. Divideix l’article en la pintura en el seu atri, l’església, el fortitudo o la fortalesa, l’abuntantia o l’abundància, i el presbiteri. És un article que parla de pintura, però també de l’arquitectura d’aquesta església que es troba a la localitat de Simat de la Valldigna.

L’aquarel·la a València, de Jose Francisco Rams (Falla Joan Aguiló-Avinguda Gaspar Aguilar de València, 2010) L’article mostra una breu explicació de la tècnica de l’aquarel·la acompanyada d’una síntesi de la història de l’aquarel·la valenciana des de finals del segle XIX fins als nostres dies. Destaca el perquè l’aigua és el component principal de l’aigua, l’estada de valencians al cervell artístic de l’escola de Roma, i ens explica què és l’agrupació d’aquarel·listes valencians i qui la formen, molts d’ells pintors de renom i guardonats amb premis nacionals i internacionals.

Catalogació i documentació dels Ninots Indultats a les falles de Xàtiva (Falla Joan Ramón Jiménez de Xàtiva, 2010) El Verí del Foc, el fanzine de falles que acompanya sempre al llibret de falla d’aquesta comissió, va publicar en 2010 una catalogació dels ninots indultats de la capital de la Costera. En aquest monogràfic s’especifica en una fitxa tècnica la tècnica i els materials emprats en cadascun dels ninots indultats.

Tortosa Biosca, un artista entre els grans de les falles i la pintura, de Joan Castelló (Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva, 2013)

Joan Castelló va plasmar en aquest article la trajectòria de l’artista faller de la Font de la Figuera Vicent Tortosa i Biosca. A banda dels monuments fallers que ha fet i els premis aconseguits, l’article destaca que Tortosa era aficionat a la pintura i va començar en el món de les falles en 1942, quan li van proposar pintar el monument infantil dels carrers Cadis i Mendizábal; i també que va pintar, entre d’altres, una assumpció de la Mare de Déu i els evangelis de l’església parroquial de la seua ciutat, carrosses, nanos i quadres relacionats amb el camp i les tradicions. Aquests han sigut algunes de les referències sobre pintura en els llibrets de falla que he tingut a mà per a realitzar aquest article. Possiblement n’hi ha més, però és evident que és molt difícil trobar-les totes. Crec que és una selecció interessant per a mostrar-les en aquest llibret, que per al futur segur que és una altra referència important sobre el tema. FALLA MONGRELL, Falles 2006. Cullera, 2006.

Bibliografia:

AC FALLA L’ALBUFERA, Falles 2007. Catarroja, 2007.

AC FALLA JOAN AGUILÓ-AVINGUDA GASPAR AGUILAR, Visió de Sorolla en les Falles. València, 2008. AC FALLA PORTAL DE VALLDIGNA, Falles 2008, Tavernes de la Valldigna, 2008. AC FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ, El Verí del Foc, Catarroja, 2013. Falla Raval Sant Agustí 2014

135

EL COLOR per Alicia Delgado Aparisi Membre de la Comissió 4rt de Grau en Belles Arts itinerari Arts Visuals i Disseny en la UMH d’Elx-Campus d’Altea

Per poder entendre el procés de percepció del color, cal tindre clar que els objectes i els materials no tenen color, sinó que són d’una determinada forma i grandària. El color sols existeix com una “impressió sensorial” de l’espectador.

136

Falla Raval Sant Agustí 2014

El material il·luminat absorbeix part de l’espectre, la resta que no és absorbida es converteix en “estímul de color”, aleshores l’ull té per missió traduir les informacions entrants i el cervell les converteix en estímul de color. El resultat final es converteix en “sensació de color”.

L’ull està format per cèl·lules sensibles. Per tant, l’espectador rep mitjançant l’ull, com ja hem dit abans, les diferents sensacions de color corresponents als tres cons (blau, verd i roig), i junt a aquests trobem els bastons, que són les cèl·lules que reben lluminositat. Cal destacar que l’estímul de color no és color. Sempre hi ha molta confusió quan es parla dels colors primaris, ja que aquest terme està aplicat a dos conceptes diferents. Els primaris genèrics fan referència al procés, mitjançant els quals es produeixen els colors; en canvi, els primaris fonamentals són els elements d’allò que veiem una vegada que en el camp visual apareixen els colors (els que tot pintor coneix). Per a Küpers existeixen 8 colors elementals: dos colors acromàtics que són el blanc (màxima llum) i el negre (suma de tots els colors), i els colors cromàtics que serien els tres primaris (groc, cian i magenta), més les seues mescles (verd, roig-ataronjat i blau-violaci). Sobre una base perceptiva existeixen tres variants o forces de sensació que són la tonalitat (to o tinta que expressa variació del color), la claredat (relació amb el color blanc i el negre) i la saturació (puresa del color/ valor cromàtic). Artistes, científics i investigadors s’han preocupat des de fa segles d’assignar a cada color una determinada posició en un sistema que coordina el seu to amb la seua saturació i lluminositat, com són la piràmide de Lambert, l’esfera dels colors de Runge, el cos dels colors de Chevreul, el sòlid de Mussell, el cub de colors de Charpentrer, l’octaedre i doble tetraedre de Höfler, el doble con d’Ostwald, el cub dels colors de Hickenthier i l’ordre dels colors del romboedre. Per altra banda, són complementaris tots aquells estímuls de color que complementen un codi, de manera que apareix la sensació de color blanc. Aquesta sensació es dóna quan els estímuls de color coincideixen al mateix punt de la retina. Són compensadores totes aquelles gammes de colors que mostren els mateixos aspectes, perquè depèn dels valors del codi que es formen en la vista. Així, podem afirmar que el terme “llum blanca” no és correcte, ja que no ofereix suficient informació.

Els colors matemàtics sota una determinada il·luminació són iguals, però davall altres resultats són diferents; podem dividir-los en condicionalment iguals (metàmers) i incondicionalment iguals. L’ull humà, com a instrument de mesurament, treballa segons unes lleis que fins al moment no han sigut descobertes en la seua totalitat. La llei de síntesi de color dicta que hi existeixen tres tipus: síntesi additiva, síntesi subtractiva i la síntesi simultània. La síntesi additiva es crea quan sobre la retina es produeix una acció conjunta de llums cromàtiques. La base inicial és el negre i els colors additius són blauviolaci, verd i roig-ataronjat. La suma de les llums dels colors additius dóna com a resultat els colors bàsics subtractius, per tant, és l’intent tecnològic d’imitar la forma de treballar de l’òrgan visual. La base inicial de la síntesi subtractiva és el blanc, i significa l’existència de totes les radiacions, com per exemple un material blanc que absorbeix tots els rajos de llum que incideixen sobre ell o un paper de color que sols absorbeix part dels rajos. La part de llum que ha sigut absorbida es transforma en color, i el blanc és l’espectre total. Els colors subtractius són el groc, el cian i el magenta; de la suma d’aquests resulta el color negre. També cal destacar la síntesi additiva i la subtractiva simultània, on els colors sòlids es poden mesclar entre si de manera additiva, així com també les seues remissions. Existeix mescla subtractiva quan se superposen almenys dos colors transparents. L’harmonia cromàtica és una justa relació de dos o més colors. El sistema simètric de tres parts complementàries enllaçades correspon a dos colors primaris enfront d’un tercer. Cada parell es compon d’un matís pur i la mescla equilibrada dels altres dos, com el groc i violeta, el blau i ataronjat, i el roig i verd. El cercle cromàtic és harmònic i està format per vinti-quatre colors amb una distància de cinquanta graus entre ells. Segons Ostward, tots els matisos serien harmònics mentre que la seua saturació fóra la mateixa.

Falla Raval Sant Agustí 2014

137

Els colors de la terra Buscats pels pintors Valencians

per Salva Tortajada i Tur Coordinador del llibret i membre de la comissió

Nostàlgia -

138

Falla Raval Sant Agustí 2014

Pedro de V

alència

El romanticisme va introduir el gust estètic davant de la natura i donà lloc a un nou gènere: el paisatge. Sorolla és el més conegut de la llarga llista de pintors valencians que descobriren la llum del seu entorn. “He treballat tot el matí -escrivia Joaquim Sorolla en 1916-, ignore si és que tinc debilitat o excés de sensibilitat, ja que note que hui m’emocione més que cap altre dia en la contemplació del natural”. No seria aquesta l’única confessió d’emoció davant del paisatge que trobaríem en l’epistolari del gran pintor. El mateix any, 1917, Azorín -altre valencià , i no es tracta d’establir connexions forçades- publicava Un pueblecito (Riofrío de Àvila). Des de temps enrere, Sorolla i Azorín compartien l’atracció que a sobre d’ells exercia el paisatge. Aquest fenomen nou, sense cap tradició entre els valencians, ni en la resta d’Espanya, apareix a mitjans del segle XIX. Amb bifurcacions i alts i baixos, es pot seguir des d’aleshores una línea de pintors que recullen als seus llenços diversos fragments del paisatge valencià. A la puixança del paisatgisme pictòric va contribuir també el canvi de sensibilitat pels eventuals clients dels pintors. Una burgesia valenciana naixent, que s’estava aficionant a les excursions i residia fora de la ciutat durant l’estiu, que desitjava guardar testimoni del que havia vist o contemplat, reproduint, si no, el que imaginava. Aquesta línea del paisatgisme valencià perdura en qualitat fins a una època recent. A través d’ella, el viatger de hui pot apropar-se a la realitat passada del paisatge que contempla, hui més o menys transformat, amb gran freqüència per a mal. Entre els llenços de Javier Juste i Gonzalo Salvà -considerats pioners del paisatgisme valencià i nascuts ambdós a mitjans del segle XIX- i els de Pedro de València, Genaro Lahuerta o Francisco Lozano -nascuts als primers anys del XX-, hi ha més de cent anys i una filera d’artistes que s’enfronten directament amb el problema de representar alguna parcel·la del territori que els és pròxim. No sempre, clar està, perquè Sorolla, Ignacio Pinazo, Muñoz Degraín i alguns més tingueren l’oportunitat de arreplegar altres àmbits. Els noms més destacats d’aquesta evolució tal volta siguen els de Rafael Monleon, Cecilio Pla, Salvador Abril, Constantino

Gómez, Pedro Ferrer Calatayud, Julio Peris Brell, Rafael Forns, Teodoro Andreu Sentamans, Ricardo Verde, Salvador Tuset, Emilio Varela, Joan B. Porcar, Pascual Roch Minué, Rafael Estellés Bartual -tots ells nascuts durant la segona meitat del segle XIX-, de Francisco Gimeno Barón (1912-1978) i d’altres més, dels quals podem veure les obres als museus provincials o locals, a les pinacoteques de diverses corporacions i a institucions financeres i en col·leccions privades. Els seus temes són els que el país els dóna. Les platges -lloc de reunió social i per a l’oci infantil a l’estiu, o desolat arenal quasi africà-; els palmerals d’Elx; el Desert de les Palmes; un quasi suburbi de qualsevol població; les coves encara habitades de Benimàmet; els erms castellans de l’ Hoya d’ Utiel; l’horta que abans rodetjava València, ja quasi desapareguda; l’Albufera -el llac, els arrossars que li han anat llevant terreny-; els calvaris i les ermites; les serres… Són llenços de molt diversa factura, entre la captació dels més brillants impressionistes del cromatisme i la recerca de l’exactitud quasi fotogràfica, entre l’abundància de detalls i les esquematitzacions. En tot aquest repertori del paisatgisme valencià, valorat sobretot per la referència genèrica de Sorolla, hi ha un quadre de Pedro de València on es veu a un home ja madur, d’esquenes, absort davant la mar, tal volta el Mediterrani. Es titula Nostàlgia, està penjat a les parets del Museu de Belles Arts Sant Pius V, i és la integració de la persona muda davant del paisatge, en el paisatge mateix.

Pedro de València

El quadre titulat Nostàlgia va ser pintat per Pedro Sánchez García-Esteban, que va nàixer en la capital i de la qual adoptà el nom, València. Va estudiar a l’escola de Sant Carles i realitzà aquesta pintura en 1948, als 46 anys. És un dels majors renovadors del panorama artístic valencià dels anys vint i trenta. A la seua maduresa sentia predilecció per les marines. Encara que utilitza una paleta prou menys colorista que la de Sorolla i els seus seguidors, fa servir inclús una visió molt íntima i melancòlica del paisatge.

Falla Raval Sant Agustí 2014

139

Pintura i pintors Valencians per Óscar Palomares i Navarro Estudiant d’Història de l’Art en la UV

140

Falla Raval Sant Agustí 2014

Joan de Joanes, El Sant Sopar (cap

al 1550)

No són pocs els noms dels mestres del color valencians que han impregnat murs, taules i llenços amb les seues magnífiques pinzellades, donant cadascun d’ells un tractament distint que els identifica com a artistes. Així, al llarg d’aquest escrit presentarem els més excelsos professionals del gènere pictòric, des del pintor del segle XV Jacomart fins a José Luis Corella García, un dels mestres de l’hiperrealisme actual. Tampoc oblidarem els grans noms que han dut la nostra pintura a nivell internacional, com ara Joan de Joanes, Josep de Ribera, Francesc Ribalta o Joaquim Sorolla. Evidentment, abans d’aquests grans noms, cal advertir que existeixen obres datables en períodes anteriors a l’Edat Mitjana, com ara les pintures rupestres de l’època prehistòrica que trobem a la Cova de l’Aranya (Bicorp) o les del Barranc de la Valltorta, tot i el seu escàs nombre. De la mateixa manera, tampoc coneixem amb massa exactitud obres pictòriques del període romà o de l’època del domini musulmà que va sofrir el nostre territori. Per tant, ens cal remuntar-nos al segle XV per a trobar els primers grans mestres de la nostra pintura, entre els quals destaquen especialment els noms de Jacomart (1441-1461) i Vicent Macip (1475-1545), treballant ambdós en retaules d’altars d’un estil gòtic internacional que ja rep les primeres influències italianitzants del Quattrocento. No obstant, serà el fill d’aquest darrer, anomenat Joan Vicent Macip, però més conegut com a Joan de Joanes (1510-1579), qui es postularà com el primer gran pintor del Renaixement valencià, amb obres com El Sant Sopar on apreciem l’establiment d’uns models iconogràfics i compositius que seran copiats arreu de totes les parròquies del marc geogràfic espanyol.

la clara influència de l’escola veneciana, ja que el pintor treballà la major part de la seua vida a Nàpols, des d’on estudià els pintors renaixentistes italians. D’aquest últim és el conegut quadre de Sant Sebastià sent atès per Irene i la seua criada, en el qual destaquem el domini de la llum i la penombra. Davant d’aquests dos grans mestres, molts altres pintors locals o comarcals s’han vist condemnats a l’oblit, però considerem dignes de menció a artistes de la categoria de Joan Sarinyena (15451619), Cristóbal Llorens (1553-1617), Vicent Castelló (1586-1636), Jeroni Jacint Espinosa (1600-1667) o Esteve March (1610-1668). Menys destacable és l’aportació pictòrica del Neoclassicisme a la nostra terra, tot i que la figura de José Vergara Gimeno (1726-1799) constitueix un referent indefugible, sent conegut principalment per fundar la Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos en 1768. Altres pintors de l’època a tenir en compte podrien ser Asensi Julià (1756-1832), deixeble avantatjat de Francisco de Goya, i Vicent López i Portaña (17721850), pintor de cambra dels monarques borbònics Carles IV, Ferran VII i Isabel II. Josep de Ribera, Sant Sebastià sent atès per Irene i la seua criada (cap a 1630)

Per altra banda, podem començar a parlar d’escola valenciana amb l’arribada dels dos grans pintors barrocs del nostre territori, els tenebristes Francesc Ribalta (1565-1628) i Josep de Ribera (1591-1652). Mentre que l’obra del primer copsa a la perfecció els principis de l’art contrareformista, mostrant els episodis religiosos de caire miraculós d’un mode extremadament senzill i proper a l’espectador de l’època, als quadres de Ribera observem un clarobscur molt més suavitzat per Falla Raval Sant Agustí 2014

141

Just el contrari ocorre amb la producció artística del segle XIX, signada per un elevat nombre de pintors als quals se’ns fa impossible enumerar completament. No obstant, cal advertir la immensa diversitat de corrents presents durant aquest període, des de l’eclecticisme, que troba els seus majors representats a Antonio Muñoz Degrain (1840-1924) i Francesc Domingo Marqués (1842-1920), fins a l’estil impressionista, on destaquem mestres com ara Ignasi Pinazo i Camarlench (1849-1916) o el seu deixeble Antoni Fillol Granell (1870-1930). No obstant, serà a les darreres dècades del segle XIX i al llarg de l’inici del segle XX quan la pintura valenciana tornarà a viure un període daurat, amb el predomini dels gèneres de pintura costumista (com ara el retrat, les marines o els bodegons), donant lloc a pintors coneguts hui arreu del món. Aquest és el cas de mestres del pinzell com Joaquim Agrasot Juan (1836-1919) i Manuel Benedito Vives (1875-1963), que destaquen per la seua tècnica al servei del corrent realista, o Josep Benlliure Gil (1855-1937), qui ens regala als seus llenços magnífics testimonis de la vida dels valencians en eixa època. Així mateix, al costat d’aquests, trobem també altres pintors amb una obra ben variada, com seria el cas de José Garnelo Alda (1866-1923), que conta en el seu haver amb obres que van des de la pintura històrica al retrat, o de Josep Segrelles i Albert (1885-1969), gran mestre de l’aquarel·là també conegut per il·lustrar edicions impreses d’obres literàries com Les mil i una nits o La Divina Comèdia. Però, sens dubte, hi ha dos noms que destaquen per sobre dels altres, dos pintors cabdals per a entendre la pintura del canvi de segle. En primer lloc, ens cal parlar de Cecilio Pla Gallardo (1860-1934), polifacètic artista dedicat a activitats tan dispars com la pintura de gèneres tan diversos com el religiós o el paisatgístic, la il·lustració gràfica o la decoració d’interiors. D’entre els seus quadres, considerem especialment significativa l’obra titulada Grup valencià en festa, una aquarel·la i guaix sobre paper on apareixen uns personatges caracteritzats amb la típica indumentària fallera de la nostra regió.

142

Falla Raval Sant Agustí 2014

Cecilio Pla Gallardo, Grup valencià en festa (1907)

En segon lloc, tenim al que potser es tracta del pintor valencià més conegut de tots els temps: Joaquim Sorolla i Bastida (1863-1923). Nascut a València, aquest gran mestre sempre va tenir la seua terra a dins del cor, cosa que mostrà en gèneres tan distints com el retrat, el paisatgisme o la pintura de denúncia social. Seu és el mèrit d’aconseguir un magnífic tractament de la llum, captant els reflexos del potent sol mediterrani sobre superfícies tan singulars com els vestits blancs d’unes joves o l’arena de la platja de la Malva-rosa. De fet, aquest domini tècnic sobre els efectes lumínics ajuda a classificar la seua obra dins del moviment anomenat luminisme, dins del qual també podríem ubicar algunes obres del pintor impressionista Ignasi Pinazo, ja esmentat anteriorment. Entre totes les obres de Sorolla, considerem especialment il·lustratiu el seu llenç titulat Xiquets a la platja, una obra que ens mostra com l’excel·lència d’aquest pintor respecte al tractament fotocromàtic no coneix límits.

Finalment, ens cal acarar la situació que viu el panorama pictòric actual de la Comunitat Valenciana, amb una diversitat d’autors i d’estils que reclama ser entesa com un símptoma de l’elevat nivell que ha assolit la nostra producció artística. Açò implica que ens movem entre un corpus visual digne de ser envejat per la seua riquesa, amb autors inclassificables i tendències per classificar. No obstant, no podem concloure aquest escrit sense enunciar noms com Juan García Ripollés (1932), famós escultor i pintor alzireny amb un estil completament personal, o Francesc Mir Belenguer (1934), orgullós ciutadà de Benimàmet pels llenços del qual han desfilat des dels més acurats paisatges realistes fins als esborrats rostres expressionistes de les dones que veiem a Eixida de missa. I tampoc seria just oblidar dos dels majors representats de la nostra terra enquadrats a dins del corrents més innovadors del panorama pictòric: Àlex Alemany (1943) com a representant del realisme màgic i José Luis Corella García (1959) com a destacat mestre de l’hiperrealisme.

Francesc Mir Belenguer, Eixida de missa (1973)

Elaborat aquest recull de pintors, que conformen només una reduïda mostra de la nostra rica tradició pictòrica, tan sols ens queda emetre un últim reconeixement a aquells mestres locals que no hagen tingut cabuda entre les paraules d’aquest escrit. Perquè pintar no es pinta tan sols sobre llenç, i si no que els ho diguen als artistes fallers com ara Regí Mas i Marí (1899-1968), un dels millors de la història. A ell li devem grans fites de la indústria com ara la fundació del Gremi Artesà d’Artistes Fallers o la idea d’indultar un ninot cada any. Dedicat en cos i ànima a la tradició fallera, Mas i Marí moriria als 68 anys en caure d’una bastida al seu taller de Benicalap fent allò que millor sabia: crear art sobre cartró.

Joaquim Sorolla i Bastida, Xiquets a la platja (1910)

Falla Raval Sant Agustí 2014

143

L´ABRIC LAMBERT Una fita pictòrica a cullera Kike Gandia Àlvarez Servei Arqueològic Municipal. Museu Municipal d´Història i Arqueologia de Cullera

L’Abric Lambert i la seua posició respecte al poblat de Les Oliveretes

144

Falla Raval Sant Agustí 2014

A Cullera, la més antiga i estesa manifestació artística de l´esser humà és troba a la muntanya de Cullera. Efectivament, l’abric es troba en una obertura rocosa que l’erosió diferencial dels materials calcaris ha creat en sentit horitzontal en el vessant Oest de la muntanya. Es troba situat a uns 65 m. s.n.m. i posseeix una posició dominant respecte al control del territori i les planes d’al•luvió del riu Xúquer. L’abric se situa molt prop del poblat de LesOliveretes. Al seu pas per aquest món, l´home ha deixat nombrosos eixemples de representacions plàstiques (pintures i gravats) que podem trobar a qualsevol racó del planeta. Així, trobem tot tipus d´imatges a les parets rocoses de les grutes, coves i abrics representant animals, objectes, plantes, signes i, com no, al propi esser humà.

També la Llei del patrimoni Històric Espanyol 13/1985 i la Llei de Patrimoni Cultural Valencià 4/1988 declaren la seua importancia artística e històrica, i adopten mesures per a la seua conservació, protecció i difusió, incloent el seu entorn inmediat. De fet, cadascúna dáquestes manifestacions es localitzen en entorns naturals de gran valua ambiental, formant part indisoluble de la troballa arqueològica. Aixì, manifestació humana i entorn natural formen una simbiosi perfecta i respectuosa lúna amb láltra. Aquest equilibri és el que cal respectar.

Aquestes imatges estàn considerades com les expressions més antigues del seu pensament i habilitats, però també de les seues vivencies, espiritualitat i creences. Sense dubte, aquestes manifestacions son el reflexe de la capacitat intelectual de la humanitat per abstraure i representar la seua realitat. Revelen que lésser humà, des de els temps més remots, organitzà un sistema de representació plàstica, molt probablement relacionat amb pràctiques de gaire màgic-religiòs per a propiciar la caça, malgrat que la seua cronologia i dispersió espacial tan gran no ens permeten generalitzar massa. Aixì doncs, alhora dínterpretar aquestes representacions deguem moure´s entre els conceptes màgics-espirituals i les vivences qüotidianes. Però, en qualsevol cas, no podem dubtar déixe component artístic que ens deixà bocabadats davant la naturalitat i el realisme dels bisonts dÁltamira o el moviment i léscenografia del conjunt de la Valltorta, malgrat que alguns autors no creuen massa escaient el terme “art” ja que açò implicaria donar-li un sentit distint al que li van donar els seur ejecutors. Hui per hui, lárt rupestre està considerat com una de les realitzacions humanes més importants de tots temps, de fet està declarat Patrimoni de la Humanitat per lÚNESCO, que així declara la seua singularitat i excepcionalitat, posseïnt el màxim reconeixement i la major protecció que espot atorgar a un bé cultural.

Escena de representació pictòrica a un abric rocòs

Falla Raval Sant Agustí 2014

145

L’Abric Lambert de Cullera: un exemple d’Art Esquemàtic. L’Art Esquemàtic està datat entre els 4.000 i 1.000 anys a. n. e. Déntrada es el estil més desconegut i complexe. Les representacions son molt ximples i sintètiques, fins al punt que son inidintificables. Aquesta característica no comporta una perdua de capacitat o tècnica pictòrica, més bé tot el contrari: representen un pas més cap a lábstracció, un esforç per ximplificar i sintetizar els elements lo que comporta, sense dubte, un major domini conceptual i tècnic. Però serà a la temàtica, on trobarem majors diferències amb lÁrt Llevantí: apareixen figures humanes i cuadrúpeds molt ximplificats, essent els sígnes abstractes com les digitacions, puntiformes, ramiformes... els que aclaparen léscena dels panells. Es léstil on prima lésència i el dinamisme, representant el mínim per a expressar el màxim. Podem destacar les representacions

de Los Letreros a Velez Rubio (Almeria) o Las Clochas a Gestalgar (València). A la vessant oest de la muntanya de Cullera, molt a prop de la urbanització Bonavista, i a uns 65 m. sobre el nivell de la mar es troba lÁbric Lambert. Es tracta dúna obertura rocosa horitzontal provocada per lérosió dels materials calcàris. Està inscrit en el Registre General de Béns d’Interès Cultural (BIC) del Patrimoni Històric Español amb la categoria de Zona Arqueològica amb el codi identificatiu: R-I-55-0000489. El 26 de juny de 1996 es va sol•licitar, per part del Museu de la Valltorta, la declaració de Patrimoni de la Humanitat per al conjunt i en 1998 tot l’Art Rupestre Mediterrani és declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, que ho arreplega en el seu catàleg de Béns amb el lloc nº 874-405 i les coordenades N39 10 56.1 - *WO 15 05.6.

Situació del abric a la muntanya de Cullera

146

Falla Raval Sant Agustí 2014

El panell on es troben les pintures es situa a la “visera” de lábric, en la zona central del mateix, estant integrat per un total de 3 motius ubicats uns molt a prop dels altres. El color de les pintures es el roig obscur, amb un traç gruixut. A léstudi dut a terme per els arqueòlecs Rafael Martínez Valle i Pere Guillem Calatayud, sínterpreten aquestos motius de la següent forma: 1. Un motiu amb forma d’ídol oculat, interpretat com una divinitat. 2. Un motiu amb forma de creu, interpretat com esquematització de la figura humana. 3. Un motiu amb forma de ix, interpretat com un antropomorf. Paral.lels dáquestos motius les podem trobar a dáltres conjunts valencians dÁrt Esquemàtic com Las Clochas a Gestalgar (València) o la Cova del Barranc del Migdia a Xàbia (Alacant). Fora del nostre territori, a la Peninsula Ibèrica els trobem a lÁbric del Gallinero a Osca o Los Letreros a Velez Rubio (Almeria)

Panel amb identificació de cadascún dels motius abans de la intervenció

La cronologia dáquestes pintures hi ha que relacionarla amb una societat fonamentalment productora, que no recolectora, basada en el conreu dels productes agrícoles i la ramaderia. Segons els experts, la representació del panell de l’Abric Lambert amb una escena rel.lacionada amb un ritual d’enterrament, on la divinitat representada per un ídol oculat es situa en un nivell superior a las resta de figures -en forma de creu o ix- que representen als essers humans, estaria vinculada a un lloc d’enterrament proper. Per tant, es necessari posar en relació lÁbric Lambert amb la veïna cova d’enterrament de La Covacha Ribera, tots dos amb una cronologia al voltant dels 4.000 anys a. n.e., que situen léntorn antròpic a l’Eneolític, concretament entre el Calcolític i lÉdat del Bronze. Així, també és molt possible que els pobladors del poblat de Les Oliveretes foren els autors de les figures de lÁbric Lambert, doncs la proximitat tant cronològica com espacial i el tipus dáctivitat econòmica desenvolupada així pareixen indicar-ho. Tipus de representacions d’Art Esquemàtic

Falla Raval Sant Agustí 2014

147

Treballs de protecció, manteniment i tancament Quant als antecedents arqueològics aquesta és la primera i única campanya realitzades fins avui a l’entorn del Abric Lambert, encara que es va dur a terme una campanya d’excavació arqueològica en el poblat de Les Oliveretes. Aquest poblat va ser excavat per un Camp de treball Internacional l’any 1985, sota direcció de Magdalena Monraval Sapiña, documentant-se algunes estructures d’habitació, fragments de ceràmica campaniana i evidències d’activitat metal•lúrgica. L’estudi dels materials va aportar una cronologia del Bronze tardà i, per tant, no és desgavellat posar en relació tots dos jaciments. L’actuació, que es va dur a terme en febrer a maig de 2012, va consistir a efectuar un seguiment arqueològic

tant de l’esbrosse previ com de l’excavació de les fosses de fonamentació per a la subjecció dels monopostes que servirien per al tancament perimetral de l’abric. De forma resumida els treballs han consistit, d’una banda, en una neteja i esbrosse tant de l’àrea próximal com de l’interior de l’abric, a fi de facilitar la seua conservació, la intervenció posterior de protecció i millorar la seua contemplació. Quant a la neteja i esbrosse tant de l’àrea próximal com de l’interior de l’abric: Totes les espècies herbàcies van ser eliminades i les espècies arbustives que es localitzaven en la frontal de l’abric, van ser arrancades i tractades per a millorar la seua contemplació i facilitar els treballs d’instal•lació de la tanca.

Tanca de protecció de l’Abric

148

Falla Raval Sant Agustí 2014

Quant als treballs d’instal•lació de la tanca de tancament, es van excavar unes petites fosses es van excavar 6 fosses. Després de l’excavació de les fosses, es van col•locar les plaques d’ancoratge i es va procedir al replanteig dels pals. Seguidament, es van anar soldant les peces que anaven a compondre el tancament de l’abric. Però l’actuació més rellevant ha sigut la restauració de les pintures pròpiament dita. Ací els treballs van consistir en tres fases: Consolidació, neteja i desviació de bugades. de les sals a la superfície per a posteriorment retirar el vel blanquinos produït per cristal•lització de sals solubles, producte de les humectacions antròpiques, s’ha eliminat per La superfície rocosa del panell amb pintures rupestres aplicació de compresses d’aigua de baixa mineralització, s’ha tractat amb hidròxid de calci en nanopartícules retirant amb pinzells suaus les restes de brutícia. Com a dissoltes en alcohol el que possibilita un alt nivell de resultat dels treballs de neteja s’han identificat nous motius penetració en l’estructura danyada, donat la grandària en el sector esquerre del panell i s’ha aconseguit una millor de les partícules. Aquest consolidant és totalment visualització dels motius coneguts. compatible amb la naturalesa calcària de la roca, la consolidació es produeix quan l’hidròxid de calci aplicat per impregnació penetra en la roca porosa, s’evapora l’alcohol o el dissolvent i en reaccionar amb el diòxid de Per a desviar la correntía d’aigües meteòriques carboni de l’atmosfera es transforma en carbonat càlcic, que produeix la continuada carbonatació, dissolució i que retorna l’estabilitat al suport. arrossegament del suport i pel•lícula pictòrica s’ha creat un cordó estalagmític artificial que serveix de salt per a desviar l’aigua que discorre per la roca i que afecta directament al panell amb pintures, la qual cosa ha En primer lloc es va netejar el jaciment mitjançant anat cobrint i deteriorant la paret rocosa. El cordó s’ha pinzells suaus, eliminant dipòsits orgànics, terra i brutícia construït amb un sellador comercial Ms-tech de Ceys amb no adherida. En tota la superfície rocosa del panell adherència de poliuretà i elasticitat de silicona, resistent pictòric es van aplicar empacos de paper celulósa amb als canvis climàtics, hermètic, impermeable i que no altera aigua desmineralizada per a ablanir la crosta calcària la pedra. que cobria les pintures i al mateix temps provocar l’eixida

Consolidació

Desviació de bugades

Neteja

Panell de pintures després de la intervenció de consolidació i neteja

Falla Raval Sant Agustí 2014

149

Aquesta intervenció feta amb els professionals de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Bens Culturals (IVAC+R) de la Generalitat Valenciana ha suposat la garantia de conservació d’un dels conjunts d’art esquemàtics situat més al Nord dels localitzats fins al moment i més propers a la Mar Mediterrània. Probablement, un cas singular. Està clar que no podem parlar d’aquestes manifestacions pictòriques sense contextualitzar-les en el territori i en les poblacions humanes que el poblaren. D’aquesta manera, hi ha que remuntarse a fa uns 4.000 anys a. n. e. quan els grups humans ocuparen una planície de la muntanya de Cullera, instal.lant un poblat a l’aire lliure fet de cabanyes de fusta i palla. En aquest poblat dugueren a terme una incipien activitat metal. lúrgica mentre conreaven cultius i criaven el ramat. El medi que els rodejava era ric i els proporcionava tot allò que necessitaven per a viure: l’abundància d’aigua del riu i les terres marjalenques atreien abundant caça i feien del lloc un punt idoni per desenvolupar una vida sedentària i tranquil.la, doncs des de l’altura de la muntanyta podien esguardar-se de qualsevol enemic i albirar qualsevol en la distància. A la fi, un lloc ideal per a viure i que els permeté, sens dubte, desenvolupar el mon de les idees i creences. Calc del panell de l’Abric Lambert amb les noves figures trobades després de la neteja

150

Falla Raval Sant Agustí 2014

Efectivament, i segons els estudis dels investigadors de l’IVAC+R de la Generalitat Valenciana, Rafael Martínez Valle i Pere Guillem Calatayud, les pintures de l’Abric Lambert están vinculades a un lloc d’enterrament, doncs están donant informació sobre el mon funerari i el més enllà.La seua representació d’un ídol oculat, en posició preeminent i amb figures humanes en una posició inferior, jerarquizada, ens condueixen als rituals funeraris tipics del Calcolític. A molt a prop de l’Abric Lambert tenim, precísament, el jaciment de la Covacha Ribera -excavat als anys 60 per Enric Pla- on es documentá una cova d’enterrament eneolítica amb les restes, d’almenys, huit individuus i que es situa en un arc cronològic semblant a l’Abric Lambert, es adir al voltant dels 4.000 anys a.n.e. Doncs, no es gens degavellat posar en relació els tres jaciments que, a més a més, es troben geograficament molt a prop els uns dels altres i posseixen la mateixa cronologia. D’aquesta manera, aconseguiriem tancar el cercle: un lloc de poblament -Les Oliveretes-, un lloc d’enterrament -la Covacha Ribera- y, finalment, un lloc sagrat i de culte -l’Abric Lambert-.

Per últim, cal dir que la netetja de la visera rocosa de l’abric ha mostrat més traces de pintura, la majoria d’elles inidintificables, doncs s’ha perdut la major part de la seua composició pictòrica, fonamentalment, pels agents climàtics i, en menor mesura, per causes antrópiques. Així i tot, els experts seràn capaços en un

futur no massa llunyà d’esbrinar les possibles figures que integrarien eixes taques de color, compossant un panell molt més vast i amb una escena més complexa que, sens dubte, aportarà més informació sobre els rituals i els cultes d’aquestos primers pobladors de la muntanya de Cullera.

Per a saber-ne més:

Alonso Tejada, A. y Grimal, A. (1999): “Introducción al Arte levantino a través de una estación singular: la Cueva de la Vieja (Alpera, Albacete)”. Asociación Cultural Malecón, Alpera. Martínez, A. (1985) : “La cultura del Bronce Valenciano en la Ribera”, en Al-Gezira, Revista dÉstudis Històrics, 1, Alzira, pp. 13-113. Monraval Sapiña, J.M. y Ripollés Alegre, E. (2005): “Les pintures rupestres de lÁbric Lambert (Cullera, Ribera Baixa) en Qulayra 1, pp.9-12. Pla Ballester, E. (1958): La Covacha Ribera (Cullera- Valencia). Servicio de Investigación Prehistórica. Museo de Prehistoria de Valencia. Diputación de Valencia. Simón, J.L. (2004): “Hàbitat i territori durant lÉdat del Bronze a Cullera” en Actes de la VIII Assemblea d´Història de la Ribera (Cullera 2000) pp. 39-60. Soler Díaz, J.A. (2002): “Cuevas de inhumación multiple en la Comunidad Valenciana”. Real Academia de la Historia. Diputación de Alicante. Viñals, J.M. (1995): “Secuencia estratigráfica y evolución morfológica del extremo meridional del Golfo de Valencia (Cullera-Denia)” en El Cuaternario en el País Valenciano, AEQUA, pp163-167

Falla Raval Sant Agustí 2014

151

Del costumisme cullerenc al compromís social

per Pepi Bohigues Corresponsal del periòdic Levante-EMV en Cullera

Cullera destaca per ser bressol d’afamats músics i acollir a dos de les principals societats musicals valencianes (l’Ateneu Musical i la Societat Musical Instructiva Santa Cecília); en canvi, l’art del pinzell no ha triomfat tant a la nostra ciutat. El pintor més reconegut fou Emilio Ferrer Cabrera, però també hi ha d’altres destacats com Salvador Ferrer i Enric Alfons.

Quadre del pintor Emilio Ferrer Cabrera

152

Falla Raval Sant Agustí 2014

Emilio Ferrer Cabrera (1888-1962)

La ciutat compta amb paisatges idíl·lics com la muntanya, el riu o la ja desapareguda Badia dels Tarongers, que li facilitaren a Ferrer Cabrera, conegut popularment com “Teti”, l’escenari per a les seues obres costumistes. El propi Joaquín Sorolla el considerava com una mena de deixeble. “Tu eres el meu nét artístic per ser deixeble de José Mongrell”, li va dir Sorolla a Ferrer Cabrera, segons conta l’estudiós José Luis Vallet. Ferrer Cabrera va estudiar en l’Escola de Belles d’Arts Sant Carles de València. Durant la seua època d’estudiant, el pintor cullerenc passava els seus estius a Cullera amb Mongrell. Vallet explica que, en la seua joventut, el pintor cullerenc va estar molt influenciat per Mongrell i, especialment, la dècada de 1920 va ser la seua època més prolífica. Destaquen quadres com El sota Pep el tort, exposat en el Museu de Pintures de Buenos Aires, o altres com Floreal i Andalusa, segons destaca el cronista de Cullera, Francesc Giner.

Després, Cabrera va ampliar els seus coneixements a París i Roma i va acabar obrint-se un estudi a Madrid. Les seues exposicions van recórrer Madrid, Barcelona, València, Río de Janeiro, Montevideo i Buenos Aires. En aquesta última ciutat va pintar a la famosa cantant Concha Piquer. També va col·laborar en revistes com L’Esfera. Després de la proclamació de la II República (1931), va pintar La jove República. El quadre va presidir el saló de plens de Cullera, però va desaparèixer a l’acabar la Guerra Civil. Ferrer Cabrera impartí classes de dibuix al Institut Hispà-Marroquí de Ceuta durant la Guerra Civil. Però, aleshores, va ser empresonat “per ser del partit socialista”, segons conta Francesc Giner. Afortunadament, va aconseguir eixir gràcies a uns amics que van influir en els generals Castejón i Millán Astray. A aquest últim, Ferrer Cabrera li havia pintat un retrat. Malgrat tot, va ser apartat del cos de professors al no simpatitzar amb el règim. Llavors, va tornar a Cullera, on va obrir una botiga de fotografia, una nova passió que va compartir amb la seua altra gran afició: la vela. Giner ha denominat esta segona etapa l’“època verda”, perquè eixe era el color predominant en les seues

Autoretrat d’Emilio Ferrer Cabrera

pintures. Hi ha autors que sostenen que no va ser una etapa tan destacada com l’anterior, però Vallet defensa que les pintures de l’església dels Sants Joans, El Sant Sopar (una reproducció d’una obra del pintor Joan de Joanes) i el medalló de la Mare de Déu, que presideix l’altar major, a més del seu Autoretrat, demostren que “va continuar pintant en unes qualitats quasi sorprenents malgrat la seua edat”.

Emilio Ferrer Cabrera pintant

Falla Raval Sant Agustí 2014

153

Salvador Ferrer (1939)

El pintor Salvador Ferrer va nàixer a Cullera i, en 1971, emigrà a Alemanya on realitzà diverses exposicions. En 1985 tornà a la seua ciutat natal i va fer protagonistes dels seus quadres als paisatges mediterranis.

Aquest reconegut pintor ha exposat per tota Europa i, en 1997, va inaugurar l’exposició “La València Mediterrània” en el Parlament Europeu. Salvador Ferrer compta amb centenars de quadres on els paisatges locals són protagonistes: el Xúquer, la Bassa de Sant Llorenç o la platja del Dossel, (d’aquest lloc la Duquessa d’Alba li va comprar un quadre en 1998). En les seues obres destaquen els paisatges rurals, tant secans com marítims. La seua producció actual, dins d’una línia molt personal, s’emmarca en un expressionisme mediterrani que dota a les seues obres d’una llum pròpia, destacant els colors com a forma d’expressió.

Fa uns anys, va realitzar un gran mural titulat El meu poble en festes, per homenatjar les Festes Majors de Cullera. Cal dir que, l’estil més realista de l’obra difereix un poc de l’expressionisme característic de Salvador Ferrer. Aquest mural de 10,50 metres de llarg i 2,50 metres d’alt representa una seqüència de tots els actes festius típics de la ciutat: la Baixà de la Mare de Déu del Castell, la processó de Sant Vicent, l’Aurora de Sant Antoni, les carreres de Tir i Arrossegament, el Certamen Nacional de Bandes de Música i el ball de disfresses. Aquest quadre, pintat a l’oli, destaca pel moviment que expressa al representar-se a la gent en actitud festiva; a més, mostra una il·luminació nocturna al celebrar-se la major part de les festes a la nit.

Salvador Ferrer mostra el quadre “El meu poble en festes”.

154

Falla Raval Sant Agustí 2014

Enric Alfons (1949)

Enric Alfons es pot ser el que més defereix dels pintors anteriors. És doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i, des de 1981 a 2009, exercí com a professor del Departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts de València. La seua obra està estretament lligada al compromís social a través dels viatges que realitzà a zones empobrides i en conflicte.

Des de mitjans dels anys 70 fins l’actualitat ha realitzat multitud d’exposicions a València, Madrid, Barcelona i Tarifa, entre altres ciutats. També ha participat en exposicions col·lectives a Nova York, Southampton (Anglaterra), Florència, Mèxic, València, Alacant, Madrid i Brucel·les. Les seues obres es troben a museus com el Museu Històric Municipal de València, el Museu Popular d’Art Contemporani de Vilafamés i el Museo de la Resistencia Salvador Allende a Santiago de Xile. Els seus inicis estan lligats amb l’Àfrica. El 1981 va rebre el Premi Alfons Roig de la Diputació de València i va decidir emprar la beca per marxar a aquest continent. Buscava trobar-se amb tot allò que fóra primitiu, pur i alternatiu. Així, recorregué Algèria, Tunísia, Mauritània i Kurdistan. Però, va ser la seua estada al Marroc, el que va influir decisivament i va convertir la figura femenina en el leitmotiv de la seua obra. A principis dels anys 90 la seua preocupació fonamental passà a ser la captació del moment. I, a diferència d’etapes anteriors, la multiplicitat figurativa es posicionà en composicions on destaca el moviment i l’activitat feta instant. A més,

Obra “Mauritania” d’Enric Alfons.

Enric Alfons al seu estudi.

desenvolupà una major llibertat en el dibuix de les formes. La necessitat de captar les immediateses de la natura, el porten a pintar directament a l’oli, en tabletes de fusta. Entre 1994 i 1997, Enric Alfons acompanyà a Mohamed el Gharib, un immigrant marroquí assentat a Espanya, que va voler viure de primera mà la experiència d’emigrar de Tànger cap a Espanya. D’aquest projecte nasqué el llibre Domir al ras de Pasqual Moreno; mentre que, Alfons pintà desenes de tabletes de fusta. Aquesta experiència fou una nova mostra del compromís social que destaca en tota la seua obra. Durant la dècada de 1990 també va viatjar a Albània i Macedònia on va seguir pintant in situ. La nova etapa era una mescla de primitivisme i “art brut”. La seua obra perd els cridaners colors d’anys anteriors i, en canvi, els blaus i els grisos cobren força. Pretén, així, reflectir la sensació de fred que passaven els emigrants albanesos quan creuaven les muntanyes nevades des d’Albània cap a Grècia. A principis del nou segle va canviar el viatges per l’enyorança de totes les experiències viscudes i, de nou, tornà a tindre un paper fonamental la figura femenina, encara que, amb rostres més delicats i expressius. El seu últim projecte fou la sèrie Titelles, que pintà entre 2004 i 2009. Durant aquests anys, evolucionà cap a aspectes més humans i llenguatges plàstics, en els que incorporà diferents estils com el simbolisme, el surrealisme i l’expressionisme. A més, tendí a una figuració més psicològica per expressar millor totes les emocions. Falla Raval Sant Agustí 2014

155

Quadre de Isabel Olivert

pintors de Cullera a l’actualitat

per Begoña Camarena i Reverte Membre de la Comissió

156

Falla Raval Sant Agustí 2014

Jose Luis Vallet Jose Luís Vallet va començar el seu camí pictòric a finals dels anys 70 de forma autodidàctica, i va rebre classe de batxillerat a l’Institut de Cullera de José Vañó, que l’aconsellava i guiava en els seus primers passos. Estudiant la diplomatura de professor d’Educació Bàsica en l’especialitat de Ciències Humanes, té com a professor en l’assignatura corresponent, a l’Insigne pintor valencià Joaquín Michavila. Acabats els estudis de professor d’E.G.B, d’entre altres activitats, va començar la seua tasca pictòrica i el seu itinerari expositiu en diferents poblacions valencianes, com Alzira, Cullera (al Castell a l’any 2003), Llíria, Oliva, Xirivella, Puçol, Ondara, Picassent, Corbera, Sollana, Alginet, València, Benifaio, Almussafes, Estivella i Marines.

Amb ell, crec haver fet més o menys una semblança d’aquest amant de la pintura i de l’art en general, ja que es cultiva també en altres facetes, però ací ens hem centrat en l’aspecte pictòric.

Va participar als programes de difusió de les Arts Plàstiques de la Diputació de València els anys 2003, 2004, 2006 i 2008. Aquest, té obra en les diferents col·leccions municipals de les poblacions nombrades i en diferents col·leccions particulars en ciutats de l’Estat Espanyol. També en països de la Comunitat Europea com Alemanya, França i Gran Bretanya. Vallet, com ell firma les seues obres, cultiva dins de la seua evolució pictòrica de forma simultània, diferents estils, figuratius més o menys expressionistes; inclús una línia surrealista en la que fon ulls i boques integrades al paisatge; encara que, la línia més característica del paisatge, és un estructuralisme amb flocs de naïf, en el que sintetitza el paisatge de forma molt personal. A l’any 1992, amb l’inici de les Trobades de pintura de Carcaixent es va sumar molt activament en aquestes manifestacions artístiques, participant en innumerables esdeveniments i les seues respectives exposicions col·lectives, transformats en la majoria dels casos de hui en concursos, en els que continua participant. En realitat el que podem dir d’aquest pintor d’arrels cullerenques, on el seu cognom matern el ratifica, que és un creatiu polifacètic en les seues realitzacions plàstiques: caricatures, cartells, retrats i també de mascotes.

Mercedes Romero

Falla Raval Sant Agustí 2014

157

Isabel Olivert i Cerveró Isabel Olivert Cerveró en resposta a la invitació per part de nostra falla als efectes de participar en la publicació al voltant de pintors de Cullera, ens ha comptat que no se considera una pintora, ja que no és la seua tasca habitual ni tampoc es pot dir que la practica amb molta freqüència, encara que es cert que des de la seua infantesa li fascina el món de l’art i dels artistes.

És per això, que va decidir realitzar la carrera Universitària de Belles Arts en la que va conèixer i practicar algunes de les infinites disciplines que componen el món de l’Art. Com que se considera una persona amb un caràcter tendent a la dispersió i amb molta inquietud per aprendre, ha tingut experiències diverses amb les diferents disciplines artístiques i artesanals, ha realitzat treballs de decoració com a professional confeccionant xicotetes escenografies utilitzant el “poliespan” combinat amb altres materials (maquetes de vaixells de creuer, d’ edificis emblemàtics, paisatges tropicals, etc.). La Ceràmica i l’Escultura és un altre món en el que també ha volgut entrar i ho ha fet per mig de l’escola Escultor Beltrán de Sueca on, durant cinc cursos, es va recrear en l’aprenentatge de les il·limitades possibilitats de creació que ofereix la ceràmica que bàsicament és la combinació del fang amb els òxids i matèries primeres metàl·liques , el foc i la imaginació tot barrejat amb el resultat final de la sorpresa que quasi sempre, altera les previsions pel capritx dels materials combinats amb el foc. En l’actualitat forma part de l’associació cultural “K-lidoscopi” que s’ha creat en Cullera l’any 2011 i en la que des d’eixa data forma part del grup que organitza l’exposició anual itinerant, multidisciplinària i col·lectiva que enguany ha segut inaugurada en Sueca el dia 23 de gener i més tard, per a principis del mes d’abril es portarà a Cullera, en la que és partícip junt amb altres artistes. Com que aquesta publicació es centra en la pintura, ha elegit unes imatges d’una col·lecció de pintures que mostren les vistes del barri de Sant Francesc i del barri del pou, que considera uns llocs on encara es pot respirar la pau i la serenitat d’un relaxant passeig fins al Castell i és per a ella un dels llocs més bonics i pintorescos d’aquest preciós poble, que és Cullera.

Isabel Olivert 158

Falla Raval Sant Agustí 2014

Mª Carmen Signes Mª Carmen Signes, artista de Cullera i llicenciada en BBAA en la Universitat Politècnica de València, va començar la seua trajectòria artística pintant paisatges de Cullera i dels seus voltants. A l’any 2004 va obtindre una beca per la Fundació Santa Maria d’Albarracín, de pintura de paisatge. L’any següent, va exposar la seua col·lecció de paisatges d’Albarracín en la Torre “Doña Blanca “ (Albarracín). Exposa en diferents llocs i com no en el seu poble natal, Cullera. Actualment, es considera una artista contemporània multidisciplinaria: fotografia, pintura, escultura i contes il·lustrats. En nostra falla, ha col·laborat amb algunes de les seues obres com la manisa del casal, els llibrets fallers (blau del taulellet) i les barques (portada). L’última exposició fou realitzada en la biblioteca de BBAA de UPV (València), el mes de febrer on exposà un conte il·lustrat “De deus i de creïlles”.

“Tots som capaços de veure i sentir l’art de diferents formes perquè l’art en sí mateix, és una manifestació de la vida, de la societat i de la llibertat” Carmen comenta que

Falla Raval Sant Agustí 2014

159

Trobada de pintors a Cullera per José Luís Vallet Pintor local

160

Falla Raval Sant Agustí 2014

L’esperit de les trobades de pintors distava prou en el que hui s’han convertit en aquests certàmens, al transformar-se, en la majoria dels casos, en concursos. L’essència de la trobada era la convivència de pintors de diferents estils i preparació. Els que dominaven la tècnica artística servien d’iniciativa als més novells o recent iniciats. De fet podem recordar que molts participants en aquell moment, avui en dia, són figures premiades i reconegudes a l’àmbit pictòric, inclús a nivell nacional. Les trobades s’iniciaren aproximadament en la dècada dels 70 en Bocairent, però fou a l’any 1992 quan Carcaixent inicià el seu camí amb una massiva representació de professionals i aficionats a la pintura a l’aire lliure, fet que quedava constant amb una “foto de família” de tots els participants. A partir d’aquest moment, es començà a expandir-se les organitzacions d’aquest tipus d’esdeveniments per tota la geografia valenciana. El 18 de Maig de 1996 es va celebrar la primera Trobada de Pintors, seguint el patró organitzatiu del que va ser l’inspirador, Carcaixent. La trobada era netament, com apuntàvem al principi, una convivència d’apassionats a la pintura a l’aire lliure, que es divertien i confraternitzaven; es convertia en una espècie de pelegrinatge a l’anar de poble en poble plasmant les belleses artístiques, així i com els paisatges de cada lloc.

El dia començava amb les inscripcions dels pintors a la Casa de la Cultura del nostre poble. Després els participants es repartien per tots els llocs de la mateixa. Una vegada finalitzada la jornada es celebrava un dinar on es comentaven les possibles incidències de la jornada. Anaven fent-se noves amistats, que era una de les principals motivacions, el que la gent no sols es centrara en els col·legues del seu grup, sinó amb altres, que poc a poc anaven coneixent-se. Posteriorment es mostraven les obres realitzades de la majoria dels participants en una exposició, en la que el públic podia admirar els treballs que havia vist realitzar in situ en la població, convertida aquesta en aula de pintura a l’aire lliure per un dia. Es realitzaven dissabtes per a que es contemplara dins de l’activitat quotidiana dels veïns. Podem trobar en la publicació del setmanari, ja desaparegut, del “Pont de Ferro” en el número 24 del 23 de Maig de 1996 (que a continuació senyalem) la ressenya de la primera Trobada. La característica essencial organitzativa i de desenvolupament d’aquesta, seria la mateixa en totes les edicions, fins l’última celebrada a l’any 2003. Posteriorment es convertiria en concurs durant dues edicions la novena i la dècima. La 9a prendria l’enunciat de Novena Trobada 1er Concurs. El desenvolupament de la mateixa tenia la faceta competitiva, perdent la característica essencial de les Trobades. En aquesta data es dedicà al centenari del Pont de Ferro i de l’Escola laica, convertint-se l’esdeveniment en biennal i celebrant-se la dècima l’any 2007 i sent aquesta l’última de l’època.

Falla Raval Sant Agustí 2014

161

EL VISIONARI que va idear el cartell de Cullera per Pepi Bohigues Corresponsal del periòdic Levante-EMV en Cullera

Enrique Torres va crear multitud de projectes per a convertir la ciutat en un referent turístic. Els més coneguts són el cartell de la muntanya i la Cova del Dragut, però també va fundar diversos clubs esportius, el Centre d’Iniciatives Turístiques i va escriure diversos llibres.

162

Falla Raval Sant Agustí 2014

De Cullera se sol dir que és una ciutat turística que no ha explotat tot el seu potencial. Tal vegada, el primer a tindre eixa idea va ser Enrique Torres Gómez (19271995), un artista local que va crear multitud de projectes per a donar a conèixer Cullera al món. Sens dubte, la seua obra més emblemàtica és el rètol de la muntanya, però el cap de Torres era un fàbrica d’idees: també va construir la Cova del Dragut i el parc infantil Daniel Clar; a més, va ser artista faller, va escriure diversos llibres i les primeres guies turístiques de Cullera, va fundar diversos clubs esportius i el Centre d’Iniciatives Turístiques (CIT), entre moltes altres coses. Este promotor turístic va estudiar Belles Arts en l’Acadèmia Sant Carles de València i va treballar tota la seua vida com a escultor. Tant el seu germà, Juan Torres; com el seu amic i expiragüista olímpic, José Marí, insisteixen en el fet que Cullera no ha reconegut prou tot el que va fer Torres per la ciutat. “Ell volia grans esdeveniments perquè Cullera poguera destacar sobre altres pobles” diu Marí, que opina que Torres era “un Julio Verne” avançat al seu temps i incomprès per molts.

Un rètol com el de Hollywood

Pintar les lletres de Cullera en la muntanya “va ser tota una aventura”, recorda Marí. Torres volia per a Cullera un rètol com el de Hollywood i, a principis de la dècada de 1970, va convèncer a l’Ajuntament perquè el projecte es duguera a terme. El seu germà, Juan Torres, recorda que Enrique i el fotògraf Juan Piris van recórrer les carreteres que rodegen la ciutat per a veure quin punt de la muntanya era visible des de tots els angles. Quan van triar la ubicació, els socorristes i els esportistes del club de piragüisme van ajudar en els treballs. Marí conta que pintar ara el rètol haguera sigut molt més fàcil, però en aquella època no hi havia ni telèfons mòbils ni GPS; així que van començar marcant el contorn de les lletres amb pedres i van haver de baixar i pujar diverses vegades la muntanya per a comprovar que la distribució era la correcta. Volien que el rètol fóra el més gran possible, d’ací que les seues mesures siguen 100 metres de llarg i 30 metres d’ample. Després, van

desbrossar l’interior de les lletres i el van omplir amb formigó. “Carregàvem sacs de formigó i, fent filigranes, arribaves fins baix” conta Marí. Més d’una vegada el material de l’obra i “quasi nosaltres” va caure muntanya baix. L’últim va ser omplir les lletres amb una mescla d’aigua i calç. Els treballs van començar al maig i es van prolongar durant 3 mesos. Però, quan este peculiar rètol va estar acabat, no deixà indiferent a ningú. Sobre la polèmica il·luminació que es va inaugurar en 2009, Marí creu que Torres haguera recolzat el projecte.

Un mirador en la muntanya

Per acabar d’explotar turísticament la muntanya, Torres tenia un altre projecte: construir un mirador junt a les ruïnes de l’Alt del Fort per a contemplar així tota la comarca de la Ribera i el Xúquer. De fet, Torres va arribar a batejar-lo com “El mirador de la Ribera”. Per a completar l’obra, preveia la construcció d’una sèrie de quadres explicatius sobre la història de Cullera i un quiosc. El projecte mai s’ha arribat a realitzar.

De cova a tablao flamenc

La famosa Cova del Dragut també fou idea de Torres. A finals dels anys 60 van començar les obres, que es van prolongar durant dos anys i en les que es van fer al voltant de 600 barrinades per a buidar dos coves que, actualment, es comuniquen. En els seus inicis, aquest lloc, situat en el Far, va ser un tablao flamenc i, ara, s’ha reconvertit en un museu sobre el pirata Dragut.

Un Neptú en la Penyeta del Moro

Un altre projecte que mai s’ha arribat a materialitzar, però que Torres sempre va tindre la intenció de fer, és la construcció d’una gran estàtua de Neptú en la Penyeta del Moro (un monticle rocós situat a un quilòmetre de la platja de Sant Antoni). Hi ha dos esbossos del projecte: un en què la figura de Neptú se situaria sobre una plataforma i tindria 18 metres d’alçària i un altre en què la figura tindria uns 12 metres i s’alçaria sobre un quiosc de dos plantes.

Article publicat al periòdic Levante-EMV en l’edició comarcal de la Ribera Falla Raval Sant Agustí 2014

163

CASA DE LA VILA CASA DE L’ART per Lorena Porca i Castelló Coordinadora dels Museus Municipals de Cullera Quasi tots nosaltres estic segura que hem passat milers de vegades per davant d’aquesta casa sense adonarnos de la quantitat d’obres d’art que guarda en el seu interior. Ja en si l’edifici és una joia arquitectònica amb la qual compta el poble de Cullera. La Casa de la Vila està situada en la plaça d’Espanya, antigament denominada plaça del Mercat, ja que era ací on se celebrava el mercat els dijous fins que a principis del segle XX es traslladà al seu nou emplaçament.

164

Falla Raval Sant Agustí 2014

L’edifici actual data de 1971, construcció posterior a una altra ja preexistent de la qual tenim notícies l’any 1321 com a Casa del Consell i Presó de la Vila. L’edifici fou construït durant el regnat del Carles III. Una vegada fetes les presentacions de la casa començarem una visita virtual que recorrerà les diferents sales de l’edifici. Però aquesta vegada no és l’edifici en si el que ens ocupa, sinó les meravelloses obres pictòriques que guarda en el seu interior.

Només ens enfonsem en l’interior a mà dreta trobem les escales d’accés al pis superior, començant així una visita de gran interés en allò que a pintura local es refereix. Però abans de continuar ens detindrem per comentar un xicotet però no menys interessant detall. Aquesta imatge ens mostra l’antiga làmpada que estigué col·locada en la planta baixa i que amb la seua il·luminació informava els ciutadans de la presència en la casa de l’Alcalde de la Vila. La llàmpada ha sigut recentment recuperada pel Servei Arqueològic Municipal de Cullera i està en procés de restauració. Tant en l’escala com en les diferents sales que ocupen la planta noble de l’edifici contemplarem verdaderes joies pictòriques.

Llàmpada

La primera d’aquestes ens la trobem penjada en la paret de l’escala que ens porta al pis superior. És el quadre central del retaule que abans presidia l’altar de la Torre de la Reina Mora, transformada en ermita al s. XVII gràcies a les donacions d’un ciutadà de Cullera anomenat Jaume Cabello, qui també costejà l’import d’aquest retaule. Ens trobem davant d’una obra de qualitat excepcional que pertany a l’escola de pintura barroca valenciana. Hem de destacar el realisme de l’obra utilitzant l’art com a mitja de propaganda. El primer quadre que ens ocupa és el de La Sagrada Família acompanyats per Sant Joaquim i Santa Anna, quadre de grans dimensions en el centre del qual trobem a la Verge rodejada d’objectes simbòlics, representant la seua puresa, com són els lliris i el plat amb mel que trobem a la dreta de la composició. La mel es considerava pura perquè provenia d’un animal innocent; al seu costat Sant Josep, amb la vara florida i als seus braços Jesús, ocupant el centre del quadre. A la part superior una composició celestial amb l’Esperit Sant custodiat per dos àngels. Per últim, a la dreta trobem a Sant Joaquim i Santa Anna, qui oferix una poma a Jesús. El retaule està format per quatre quadres més que trobarem a les diferents sales de la Casa Consistorial. Aquest quadres són: una crucifixió que corona el retaule en la part superior. Es tracta d’un fons negre amb el cos il·luminat de Crist. En la part inferior del retaule trobarem, en el centre, l’Anunciació i l’arcàngel Gabriel que li dóna la bona nova a la Mare de Déu. A l’esquerra Sant Vicent Ferrer amb l’hàbit dels dominics i un llibre en les mans que representa la Paraula Sagrada.

Quadre central del retaule que presidia la Reina Mora

Falla Raval Sant Agustí 2014

165

Ja en la primera planta ens disposem a entrar en el rebedor de la Casa Consistorial; allí a mà dreta ens topem amb l’autoretrat de José Mongrell, nascut a València el 3 d’agost de 1870. José Mongrell estudià en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on va ser alumne de Pinazo i de Sorolla. Instal·là el seu taller en la capital, fins que va decidir establir-se a Cullera, on s’allotja durant sis anys. Després es trasllada a Barcelona, on va obtindre la càtedra en l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, i on va viure fins a la seua mort en 1937. És un pintor que captava l’instant i aconseguia que les seues escenes cobraren vida. També llueixen en aquesta sala dos bodegons i una imatge del Castell de Cullera. Continuarem la visita endinsant-nos en el despatx de l’alcalde, recinte on destaca el sòcol de pasta de fusta que decora tota l’estança. En aquesta sala trobem un quadre de José Mongrell on apareixen dos joves vestides de valencianes; un altre pintat per J. Maria Torres, en el que es representa un grup de persones rentant i escurant plats, la crucifixió que coronava el retaule de Santa Ana i per últim un quadre que ens crida l’atenció per la seua gran qualitat pictòrica i del qual desconeixem el seu autor: es tracta del retrat d’Isabel II.

Autorretrat José Mongrell

Isabel II va nàixer el 10 d’octubre de 1830 a la ciutat de Madrid. Va ser filla del rei Ferran VII d’Espanya i de la seva quarta esposa, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies. Isabel va assumir el tron d’Espanya després de la mort del seu pare, quan ella tenia menys de tres anys. Durant els primers anys del seu regnat, mentre Isabel era una xiqueta, la regència va ser assumida per la seua mare fins a 1840. Amb tretze anys, Isabel va ser declarada major d’edat. Després del despatx de l’alcalde passem a la Sala de Juntes, on trobem la resta de quadres que conformen el retaule de Santa Anna, dos quadres amb al·lusions a la pesca i amb imatges del riu Xúquer i un altre relacionat amb les tasques del conreu de l’arròs. Isabel II

166

Falla Raval Sant Agustí 2014

Aldfonso XII (1915) per José Mongrell Torrent

Però el quadre que més ens crida l’atenció és el retrat d’Alfonso XIII amb uniforme d’hússar de Pavia (1915), obra de José Mongrell Torrent. Alfonso XIII va nàixer a Madrid el 17 de maig de 1886 i fou rei d’Espanya des de el seu naixement fins a la proclamació de la Segona República el 14 d’abril de 1931. Va assumir el poder als 16 anys. Aquest quadre és una de les joies pictòriques amb què compta el poble de Cullera. Per últim passaríem al Saló de Plens, on trobem presidint la sala en relleu l’escut de cullera sota una gotera i a la dreta un retrat del rei Joan Carles I d’Espanya. En la paret oposada trobem un retrat del metge Joan Bolufer Grau (1856-1930), i per sota d’aquest retrat un bust del Dr. Alemany, dos grans de Cullera. També en aquesta paret tenim la inscripció que fa referència a la titulació de la ciutat com a vila reial amb dret a vot en les Corts Valencianes. En les parets dels laterals decorant el recinte diferents quadres amb imatges del Far, el Castell i un bodegó fent al·lusió a la música. El Saló de Plens és un dels més bonics i majestuosos de la casa.

Falla Raval Sant Agustí 2014

167

Altar Major de l’església dels Sants Joans Al nucli antic de la ciutat de Cullera, més concretament a la Plaça del Pati de l’Església, es troba L’Església dels Sants Joans. Antigament el temple era gòtic dels segles XIII i XIV. L’actual temple d’estil neoclàssic, datat en el segle XVIII, fou construït amb una sola nau. El seu altar està presidit pels dos patrons de la ciutat, Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista. El presbiteri compta amb una volta de canó i una vidriera central del Crist de la Bona Mort. El retaule de l’Altar Major va ser pintat l’any 1954 per Rafael Cardells Camarlench. Aquest pintor va nàixer a Meliana (València) , en 1899. A l’edat de dotze anys es va matricular a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles i a l’Escola d’Arts i Oficis de València. Va fundar junt a altres companys, el Cercle Artístic Instructiu de Meliana a l’any 1917. Va decorar amb pintures murals, llocs com la Casa Berenguer, la Vila del Senyor Pere Tamarit a Benicàssim, l’Estació del Pont de Fusta a València, el vestíbul del Teatre Apol•lo, el sostre del Cine Lys i murals de la Casa de Catalunya de València, entre altres. A partir de 1942 realitzà pintures murals en diferents esglésies, destacant l’Església

168

Falla Raval Sant Agustí 2014

Arxiprestal de Pego, l’Àngel Custodi de València, la Mare de Déu de l’Assumpció de Alcantarilla (Múrcia) i el Retaule de l’Altar Major i la pintura mural del Baptisme de Jesús en el riu Jordà a la Capella Baptismal, dels Sants Joans de Cullera. Cardells va morir a l’any 1980, a l’edat de vuitanta anys. Aquest retaule de l’Altar Major, que ocupa tot el frontis i que destaca pel seu colorit i realisme, té, a la seua part central, la Mare de Déu del Castell de Cullera, rodejada d’àngels i sants a la volta celeste. En fornícules i a un costat i a l’altre del presbiteri, es troben el Cor de Jesús i el Cor de María, tallats en escaiola policromada. Al retaule, a més de la Santíssima Trinitat, la Mare de Déu i nombrosos àngels on trobem a l’esquerra a Sant Valero, bisbe, Beata Inés de Benigànim, Sants Bernat, María i Gràcia, Sant Lluís Beltrán, Sant Pasqual Bailón, Santa María Micaela del Santíssim Sagrament, Sant Tomàs de Vilanova, Sant Joan de Ribera, Sant Pere Pasqual, Sant Maur i Sant Llorenç. I a la dreta, a Sant Joan Baptista, Sant Joaquim, Santa Anna, Santa Isabel, Sant Josep, Sant Francesc de Borja, Beat Nicolás Factor, Sant Vicent Ferrer i Sant Vicent Màrtir.

Altar Major de l’Església dels Sants Joans - Cullera

Falla Raval Sant Agustí 2014

169

Les pintures de l'absis de l'altar (Cúpula) del Santuari del Castell

per Vicent Sapiña i Ferrer Membre del Patronat de la Verge i Custodi del Santuari

La ciutat de Cullera és una ciutat privilegiada per la quantitat de recursos naturals que posseeix, però que mai s’ha sabut explotar per cap dels nostres dirigents. La muntanya anomenada “muntanya de les Raboses”, és un conjunt de pedra on la seua totalitat es troba dins del terme municipal de la ciutat, cosa que altres pobles no ho tenen, ja que són serralades i a cada poble li correspon una part d’acord amb la seua superfície municipal. En la nostra muntanya, que és prestada per a tantíssimes coses, tenim la sort de tindre en un dels seus monticles el castell medieval, construït pels àrabs i habitat per aquests, fins que en 1228 Jaume I va conquerir la ciutat

170

Falla Raval Sant Agustí 2014

de València i la va guanyar al reietó àrab Zaiyan Iba Sa’d, que era qui ocupava la fortalesa i qui s’apoderà del Castell de Cullera. A partir de 1248, el rei aragonès i l’orde militar anomenada els santjoaners, apareixen com als amos amb condomini del territori de Cullera, i en aquest règim reformaren el Castell amb diversos recintes. Un d’aquests va ser la primitiva ermita o capella gòtica, en la qual la volta consta de sis arcs de creueria ogival. Posseeix l’originalitat inusitada d’un temple cristià, a l’oferir la planta un angle recte.

El Castell, com a alcàsser reial que va ser, va servir de morada a tots els monarques aragonesos en les seues visites a Cullera. Després del Compromís de Casp, va ser ocasional presó de Margarita de Monferrato i les seues dos filles Elionor i Cecília, mare i germanes del derrotat pretendent a la Corona d’Aragó Jaume d’Urgell. En aquest Castell també va estar Rodrigo Díaz de Vivar, “el Cid Guerrejador”. Avui en dia el Castell medieval ha sigut restaurat en la seua totalitat, i s’han realitzat les obres amb gran encert, per la qual cosa el seu conjunt ha quedat una meravella, per a delectació dels visitants que diàriament acudeixen a recórrer-lo i contemplar eixa gran obra, el Santuari. En el Castell medieval i en la seua capella gòtica estava entronitzada la Imatge de la Nostra Patrona, la Verge de l’Encarnació, coneguda també per la Mare de Déu del Castell o la Moreneta. El 12 d’abril de 1891, com que la capella quedava xicoteta, va tindre lloc una reunió que propicià que el 29 de juny del mateix any es col·locara la primera pedra per a la construcció d’una nova església, en la que el resultat va ser el magnífic edifici del Santuari que en l’actualitat, junt amb el Castell medieval, formen un conjunt arquitectònic de gran bellesa i en què l’obra es contempla des de la distància i sobretot, des de la nostra meravellosa mar del Mediterrani, per trobar-se aquest conjunt enclavat en un dels monticles de la nostra muntanya. Aplegà el 25 d’octubre de l’any 1897, dia en què després d’haver sigut beneït el nou temple, s’entronitzà a la Verge en el Santuari i en el seu camerino o templet, situat en l’altar major del Santuari. Així, presidix des d’eixe lloc l’església i rep a totes les persones devotes o no que visiten el Santuari, per a venerar la imatge, o bé de visita turística, per tal com el nostre Santuari és un dels més bonics de tota la Comunitat Valenciana; fins i tot després de la Capella de la Verge dels Desemparats de València, és el més visitat de la Comunitat Valenciana. El Santuari fou construït per les donacions que la gent feia; el seu cost total foren 110.356’77 de les antigues pessetes, independentment de la prestació personal que donaren tots els cullerencs.

A l’interior del Santuari hi ha diverses imatges i pintures. Així, a l’altar major, on es troba entronitzada la Patrona de Cullera, en les seues parets laterals i al fons existeixen tres murals de grans dimensions, que varen ser pintats l’any 1923 pel pintor Delmas. A l’absis (cúpula) de l’altar major estan pintades al temple escenes dels “misteris gojosos”. Mirant la cúpula des de l’altar, s’assembla a un paraigües dividit en sis parts que representen el requadre destinat a les al•legories, on apareixen dos àngels amb una cinta que diu “Gracia Plena Dominicus Team Benedicta Tu Milieribus Ecce Angela Dominie Fiat Mihl Seundum Verbum Tunni”. La resta de panells de la cúpula des de la primera fins a la cinquena parts representa el següent: A l’esquerra mirant des de l’altar, està el primer panell, on la pintura realitzada al temple representa l’encarnació del Fill de Déu i les figures pintades són d’una bellesa extraordinària. El següent panell constitueix la dita pintura amb diverses imatges plasmades que representen la visita de la Nostra Senyora a la seua cosina Santa Isabel. En la tercera representació, el pintor plasma amb els seus pinzells el naixement del Fill de Déu, on les figures corresponen a la Verge amb el seu fill, el seu home Sant Josep i altres personatges més. El quart panell, és altra meravellosa pintura, amb diferents figures que representen el xiquet Jesús en el temple. Finalment, el cinquè i últim panell és una altra pintura amb figures del xiquet Jesús, perdut i trobat en el temple. En aquestes pintures descrites, el pintor hagué de posar en el seu treball, l’esforç en les seues pinzellades, tot el seu saber i tot el seu cor per a poder plasmar tanta bellesa junta. Totes aquestes pintures són còpies, ja que les originals, pintades pel pintor V. Gascó, deuen estar en algun museu, i les pintures realitzades i plasmades en la cúpula de l’altar major del Santuari de Nostra Patrona, les quals cap d’elles estan firmades, s’atribueixen al pintor Alfredo Martínez (Torres), que les va realitzar l’any 1903. Falla Raval Sant Agustí 2014

171

Els colors dels coets per Begoña Camarena i Reverte Membre de la Comissió Si per alguna cosa es caracteritza el final de cada festivitat important és per l’ús dels focs d’artifici, i és ací a València on tenim els millors espectacles pirotècnics més famosos del món sencer. Com que la pintura i els coets són fonamentals a les falles, els focs d’artifici són la manera que tenen els pirotècnics de pintar el cel, i així crear obres instantànies. Els focs d’artifici són pura química, per les reaccions que possibiliten l’explosió i pels fonaments es permeten obtindre la gran gamma de colors, que garanteixen la màxima espectacularitat. La composició química de la mescla dels components dels focs d’artifici, és el secret de les cases comercials que es guarda zelosament, sobretot en el referit a la manera d’obtindre determinats colors. Els focs d’artifici són coets sofisticats, més grans i més potents. Tenen color quan esclaten i ho fan a les altures, gràcies a un disparador que els eleva. Quan més viu, brillant i durador siga el color de les llums en el cel, més apreciat és el producte. La majoria de les substàncies químiques que produeixen aquests tipus de coets són sals metàl·liques, mesclades amb la pólvora. Segons el metall, el color del foc serà un o altre. Per eixample, les sals de calci esclaten en taronja, les de coure en blau, el bari en verd i l’estronci en roig. En funció de la mescla es poden aconseguir efectes sorprenents, com un esclat en color daurat per a que a continuació canvien a altre color, com el verd o el violeta.

172

Falla Raval Sant Agustí 2014

Com que aquest article tracta sobre els colors dels coets, cal destacar que el color és el que fa, a la fi, valuós l’espectacle. Cada pirotècnic quan dispara un “Castell de focs d’artifici” es converteix en un pintor, ja que crea una obra d’art, es a dir, pinta el cel de colors formant així un espectacle de colors que fa que l’espectador al·lucine al veure en el llenç que es converteix el cel. Sempre s’ha sentit que gent de la falla quan era menuda, en tornar de l’ofrena, disparaven un “castellet de foc” per tal de gaudir dels colors dels coets, tanta era la il·lusió i festa que feien, que cada vegada era més nombrós el grup de “xicotets pirotècnics fallers”. A l’actualitat, en nostra falla també tenim un “xicotet pirotècnic” quasi oficial, ja que en arribar a la barriada la nit dels premis, aquest faller ens sorprèn amb un xicotet però gran amb voluntat “castell de foc” que a molts dels majors de nostra falla els recorda la seua infància. Aquest “xicotet pirotècnic” és Eloy Micó i Nicola, faller de naixement, fill de mare fallera i pare de pirotècnic de professió, de fet fill del pirotècnic de la falla. D’aquesta mescla de falles i coets, tenim el gust de tindre en nostra Comissió a aquest xiquet, que ja de menut apuntava maneres i que de segur que arribarà i de fet ja ens deixa bocabadats al mateix que son pare, amb les seues obres d’art; obres d’art creades amb els diferents efectes que com hem dit produeixen els seus coets. Gràcies Eloy, per refer cadascun dels anys les teues particular obres d’art, els teus particulars i especials quadres.

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

173

...DEL FIL AL COLOR per Virma Montagud i Alemany Estudis en Bibliografia i Documentació

El conreu de les moreres a la nostra terra va dur a València a convertir-se en un dels focus de producció de seda més important d’Europa al s. XVIII. No obstant, hauríem de traslladar-nos al Califat de Córdoba al segle X, quan els nobles àrabs portaven entre el seu seguici teixidors de la seda procedent de Mesopotàmia i varen ensenyar el nou material per a teixir: la seda. Els moradors de la Península, ja teixien, és clar, però amb primeres matèries diferents (cotó, llenç, llana, cànem...).

174

Falla Raval Sant Agustí 2014

Molt prompte, i per les circumstàncies meteorològiques, la zona llevantina es va convertir en una de les majors productores de seda. Les plantacions de moreres a València, tant a les comarques de secà, com de regadiu, varen propiciar la proliferació d’artesans de la seda, que fins i tot, es varen agremiar ja des de ben prompte (1474 Gremi de Velluters). Els principals nuclis de producció es trobaven a l’horta valenciana i a les riberes del Xúquer. Després es teixia a València i a Gandia es tintava i es fabricaven llistes o randes.

Com que ja sabem quin va ser l’origen de la seda, anem a centrar-nos en la fase de tintura. Fins a la segona meitat del segle XIX no es varen inventar els colorants sintètics, de manera que els tints de la seda provenien del món natural (animal, vegetal i mineral). Així, d’Àsia i d’Europa es treien tintures de flors i plantes com dels pètals de rosa, per a traure el rosa i totes les seues tonalitats; del safrà i la Gualda, els grocs; de fulles variades del Mediterrani, el verd. D’Espanya s’obtenia un colorant roig-ataronjat provinent d’un paràsit (el quermes) i d’Amèrica austral s’obtenien llavoretes per a traure el carmesí, groc daurat o morat. Cal destacar que de les Índies Occidentals es portava la fusta del Pol del Brasil per als grisos, negres i plom, molt demandats a València, perquè, en termes generals, podem afirmar que els colors més vistosos s’empraven a la indumentària femenina i infantil, mentre que els homes anaven, preferentment, de negre o tonalitats obscures, reservant-se els colors vius per als complements, com faixes, mocadors, corbates o mantes. Amb açò, no podem dir que, en ocasions, l’home no anara vestit de color o la dona de negre, color que lluïa a cerimònies religioses, noces i dols. Per peces, els colors eren característics segons la circumstància (conjunt de fets com la feina, l’oratge, la religió, el producte, etc). Així, la varietat de colors a les diferents peces no es podria qualificar com a única, però per la quantitat de peces inventariades podem fer-ne una agrupació prou clara: Roba interior. L’única peça de roba interior en la qual ens centrarem seran les calces, ja que per a la resta de peces no s’emprava la seda com a primera matèria. València va ser un dels centres productors de calces de seda més important del món al segle XVIII, sobretot de calces roges sense costura, teixides a quatre agulles, peça de molt de mudar que denotava elegància. Els colors més habituals al medi rural eren el roig i el blau, seguit del blanc, més emprat a les ciutats. Roba de damunt. Dels diferents faldars que portava la dona, sols parlarem del guardapeus, que era la única peça susceptible de ser de seda. Els vions solien ser de cotó a les comarques costaneres i de llana a les de l’interior, i els refaixos, normalment de llana, per ser una

peça d’abric. El guardapeus és el faldar de seda que la dona lluïx, a l’exterior, sobre totes les altres faldes i sinagües interiors. Generalment era d’un sol color, llis i guarnit a les vores. Predominaven en blau i verd, amb molta superioritat sobre d’altres colors, com grocs, rojos i morats, etc. Les sedes espolinades s’empraven principalment per a peces xicotetes (gipons i cotetes), encara que també s’han inventariat guardapeus espolinats, i inclús vestits amb peces conjuntades de gipó i guardapeus. En el cas dels espolins i adomassats, el color de fons de preferència a València era el blanc. Tenint en compte que rara era la casa en que no hi havia teler, les peces es teixien a casa i s’empraven els capolls de seda que eixien trencats o defectuosos per a la creació de teles domèstiques. Per això, la seda salvatge o filadís serà el teixit més emprat per als guardapeus llisos. Anem als gipons i les cotetes: A les cotetes, els colors més emprats són el roig i el blau, en tota la seua gamma de tonalitats i els seus derivats (verds, grocs, ataronjats, etc). Els que van dibuixats porten motius de flors, cistelles, pardalets o motius geomètrics, normalment monocromats a contrast amb el fons, inclús amb fils daurats o platejats. Els gipons: els de mànegues llargues, normalment eres negres, encara que també hi havia de colors que intentaven combinar els guardapeus. Els de mànegues al colze, model més luxós, combinats amb la mateixa tela que el guardapeus, constituiran un trage complet. Predominen els adomassats i espolinats. A finals del s. XVIII, les indianes prenen força amb aquest model de roba femenina. Quan parlem de la roba masculina, haurem de parlar de tres peces de vestir i de tres o quatre d’ornamentar. S’usava la seda negra, sobretot, per a la roba de damunt (jupes i calçons) i la de colors, estampada, espolinada o adomassada, per als jupetins. Les sedes de colors vius eren reservades per als mocadors de cap, de coll, faixes i corbates. Al segle XIV, l’home empra com a peça de mudar i cerimònia la brusa. Normalment eren negres, de teles riques derivades de la seda (vellut, tafetà, damasc, filadís) i ornamentades als punys i al canesú, normalment amb calçó llarg, de pany, cotó o llana, amb espardenyes i mocador al cap, així com la faixa per a donar suport al calçó. Falla Raval Sant Agustí 2014

175

Graffiti per Àlex Morales Escriptor, sense abusar del terme

Graffiti realitzat a Dénia. Artista: SIS.

176

Falla Raval Sant Agustí 2014

en la seua salsa L’etimologia del graffiti es remunta al sgraffio (“arrap”). Podem arribar a trobar-li sentit a “l’esgarrapada o arrap”, ja que si ens remuntem a les cavernes de la prehistòria en les quals l’home era una vasta criatura que habitava en coves com Lascaux o Altamira, trobarem obres pictòriques que es gravaven amb tot tipus d’elements naturals. En l’Antiga Grècia i a Pompeia s’han trobat en excavacions restes d’argila amb la qual s’havien gravat dibuixos i textos, tendència que ajudava els grups polítics a difondre els seus eslògans. I si ens fixem, açò ha perdurat fins a l’actualitat. El grup antinazi “La Rosa Blanca” va ser perfecte exemple d’açò: estudiants alemanys que van manifestar el seu rebuig a les polítiques d’Hitler a través de pintades i pamflets. En la dècada dels anys 60 i 70 a França els moviments estudiantils i sindicals utilitzaven les parets dels carrers i gravaven els seus missatges amb plantilles amb la finalitat de difondre’ls. Són coneguts els seus mítics eslògans de “Prohibit prohibir” o “La imaginació al poder”. Però no vull ser jo qui faça apologia del delicte, del vandalisme o de la insurrecció jurídica; no seré jo qui ho faça respecte al graffiti perquè mai hauríem de considerar aquest tipus d’expressió artística vandalisme. Una altra cosa és el que diguen les lleis. El vocable graffiti s’utilitza en ocasions de manera genèrica, ja que a qualsevol cosa feta amb un esprai se la considera graffiti, i açò és caure en l’error, error que condueix a prejudicis sobre el nou art urbà. El primer error social és no haver considerat un moviment artístic al graffiti fins avui en dia, i fins i tot hi ha gent que es resisteix a fer-ho, associant-lo a la marginació social. La realitat de la cultura urbana té una connotació d’il·legalitat, ja que hem de considerar que les nostres institucions públiques mai -o en poques ocasions- han posat el seu gra d’arena per crear espais on es puguen fer graffitis. Hi ha pobles o ciutats com Gandia, que han cedit parets amb la finalitat que es pinten graffitis de manera legal. Però la il·legalitat del graffiti no és l’únic problema que té, sinó també l’expressió artística dels grafiters, que és totalment incomprensible per a una bona part de la nostra societat. No creeu que molts dels murs i parets de la nostra ciutat, tristos en pintura, sense lluir i amb l’empedrat en l’aire, podrien ser llenços perquè els grafiters pogueren expressar artísticament els seus sentiments i el que ells de debò volen dir? Sincerament el tema del graffiti ens incumbeix a tots i totes, i passa per la seua comprensió, participació i inclusió en el món de l’art; si no, seguirà degenerant en un grup de gent que crea art al marge de la legalitat establida. Ja hem viscut dècades de marginació cultural amb alguns sectors de la població per la seua consideració de ser expressament paral·lels al pensament únic de l’Estat, així que en una democràcia no podem seguir considerant aquest tipus d’art un delicte. No podem lloar Goya, Picasso o Dalí i després rebutjar un nou art que damunt naix del poble. Evidentment tot és criticable i qüestionable, però mai prejutjable, si no incorrem en hipocresia, i açò sí que és un delicte moral. Falla Raval Sant Agustí 2014

177

Tots els colors de la notícia

per Salva Vives Periodista al Diari Levante-EMV

Extractes de les primeres edicions impreses a color en la Ribera Esquerre: Extracte del Diari Levante publicat el 25 de Maig de 2008 Dreta: Extracte del Diari Levante publicat el 29 de Maig de 2008

Al món de la comunicació i el periodisme el color sempre ha tingut una importància substancial. La seua aparició i ús han estat símbol de progrés i han significat un gran pas endavant, la superació d’una etapa històrica que hi ha conduit, inexorablement, cap a una altra nova i, generalment, millor que l’anterior.

178

Falla Raval Sant Agustí 2014

Dos grans mitjans de masses com la premsa escrita o la televisió són clars exemples de com eixos canvis tecnològics han servit no sols per millorar la qualitat del format sinó també per acostar-lo i identificar-lo amb els lectors o espectadors, reflectint d’una forma més fidedigna allò que se’n diu la «realitat informativa».

Tot i que ja des dels anys 70 la premsa espanyola va començar a fer un ús major de la varietat cromàtica, els riberencs haguérem d’esperar fins a la dècada passada per rebre la informació de la nostra comarca diàriament en «technicolor». Fou gràcies a l’edició comarcal del diari Levante-EMV, el qual a través de l’objectiu dels seus professionals i especialment del millor notari gràfic que ha conegut la premsa riberenca, Vicent M. Pastor, ens ha permès gaudir des d’aleshores dels nostres esdeveniments més remarcables a través de fotografies en color. És de justícia dir que altres mitjans de premsa escrita hi han contribuït, amb major o menor fortuna, a eixa tasca. També el color va representar des de l’any 73 una revolució al panorama audiovisual espanyol, però no serà fins a la creació de Tele Cullera el 1996 quan la nostra ciutat podrà gaudir regularment de les seues festes, com les Falles, o de l’actualitat local a través d’una mirada pròpia i, per descomptat, en color. Així, tal vegada sense haver-nos-en adonat, el color ha estat un factor clau als mitjans de comunicació. És per això que no s’entén quan de sobte es convertix en una pantalla fosa en negre. Si la seua aparició representava un pas endavant, la seua fulminació no sols en són dos enrere sinó una dramàtica metàfora cromàtica de fracàs social col•lectiu. L’actual crisi econòmica està absorbint, com si es tractara d’un gran forat negre, als mitjans de comunicació i els seus professionals. Durant els últims anys, el periodisme ha estat una de les professions que més s’ha vist afectada per l’atur. Més de 10.000 periodistes han perdut el seu treball des del 2008 i vora 300 empreses informatives han desaparegut. Hui, sols els forts resisteixen -amb unes condicions laborals precàries difícilment acceptables- i tampoc tots ho han aconseguit. Potser el ciutadà comú no li done la suficient importància. I, fent un exercici poc corporativista, he de dir que és comprensible. Quan a u li falta el pa a la taula o no li arriba per pagar el rebut de la hipoteca o la llum poc li importa si un diari deixa de publicar-se o una televisió posa fi a les seues emissions. Però hem de ser conscients

que no sols de pa viu l’home i no sols preocupant-nos per la supervivència diària podrem garantir els nostres drets cívics. La caiguda en desgràcia dels mitjans, i parle ara dels de casa, no només contribuïx a afeblir l’estructura local i comarcal de la comunicació, sinó el que és més preocupant, la llibertat d’expressió, la pluralitat informativa, el dret a la lliure informació, les notícies de proximitat i també, no ho oblidem, en el nostre cas l’ús de la llengua valenciana. Recentment, a la nostra ciutat i també a la Comunitat Valenciana hem hagut d’experimentar eixe regust d’amargor que suposa acceptar la desaparició de dos mitjans senyers: Tele Cullera i Canal 9. No és este ni el lloc ni el moment per analitzar les causes que hi han conduit al seu tancament, però cal dir que no és una bona notícia. No pel tancament en si mateix i els seus efectes col•laterals, que també, sinó per tot allò que ho ha provocat, és a dir, el que ens ha portat on estem. Un polític de casa nostra deia fa poc que valia més tindre-les obertes i manipulades que no tindre-les. S’equivocava profundament. Els mitjans de comunicació públics són un pilar fonamental per al sosteniment dels valors democràtics, però de la mateixa forma que no podríem acceptar un sistema polític que semblara una democràcia sense ser-ho, no podem combregar amb aparells mediàtics pagats per tots al servici del poder i que, com en els casos que he citat, han estat claus per a la perpetuació en ell dels qui, precisament, els han usat al seu entoix per a després aniquilar-los quan els ha convingut una vegada ja els han tret tot el suc. El president dels Estats Units Thomas Jefferson afirmava que preferia diaris sense govern que un govern sense diaris. Particularment m’estime més governs amb diaris, però diaris o mitjans en general no en mode monocromàtic sinó en multicolor. La independència i llibertat del periodista és igual o més important per al sistema democràtic que la seua mateixa existència. Sense mitjans no hi ha democràcia, però sense mitjans lliures tampoc.

Falla Raval Sant Agustí 2014

179

La documentació, confecció i muntatge d’aquest llibret, ha sigut gràcies a l’esforç de tots els que d’alguna forma han participat en ell, durant tot l’any. El llibret s’acabà d’imprimir el 14 de febrer del 2014, dia dels enamorats. La Falla Raval de Sant Agustí de Cullera ha fet sols la quantitat de 600 exemplars, numerats de l’1 al 590. L’exemplar número

d’aquest llibret és entregat a

El Secretari El president José Piera i Ferrer

ENS PODRÀS TROBAR EN WEB: www.fallaraval.com FACEBOOK: www.facebook.com/fallaraval TWITTER: www.twitter.com/FallaRaval_C @FallaRaval_C TUENTI: www.tuenti.com/fallaraval PINTEREST: www.pinterest.com/fallaravalsa GOOGLE+: Falla Raval de Sant Agustí Cullera YOUTUBE: http://www.youtube.com/fallaravalcullera

180

Falla Raval Sant Agustí 2014

Enrique Nicola i Hernández

Guia Comercial

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

181

Carmina Estética - 96 173 84 35

Manolo peluquería - 96 173 84 84 Avd. País Valencià - 27 - CULLERA

182

Falla Raval Sant Agustí 2014

Ens podràs trobar en Cafetería “Bon Lloc” Dr. Alemany nº 26 Bajo Zila i Pepita Falla Raval Sant Agustí 2014

183

184

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

Carrer del Vall, 15 Cullera Telf: 96 173 06 91

25 dâ&#x20AC;&#x2122;Abril, 28 46400 (Cullera) Telf: 96 172 0226 aracelimoda@hotmail.com

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

185

C/ Archiduque Carlos, 64 Valencia Tlf 96 329 03 49

186

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

187

188

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

C/Russafa, 19 46400 CULLERA (VALÈNCIA) TALLER - Tel: 960 118 619 Mòbil: 639 444 527 devellanou@hotmail.com

Falla Raval Sant Agustí 2014

189

C/ REI EN JAUME, 17 46400 (Cullera) Telf: 96 172 13 41

190

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

C/Sueca, 45-46400 Cullera (Valencia) Tel. 961 724 798 coprocliment@grupobdb.com

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

191

Especialidades: zarzuelas, pescados y pescaditos de la lonja

C/ Barcelona, 2 - Tel. 96 172 58 11 - 46400 CULLERA Valencia

192

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

193

194

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

ESPECIALIDADES CASERAS Puchero - Arroz al Horno - Arroz a Banda - Arroz Negro Arroz meloso con Bogavante - Zarzuela de Pescado y Marisco C/ del Riu, 2 - 46400 CULLERA - Tel. 96 172 01 52

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

195

196

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

197

198

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

199

PASTISERIA R. SOLDEVILA Especialitats: Dolços i Salats Horari: 7.30 - 15.00h; 17.30-21.30h C/ Valencia, 18 CULLERA Telf: 608 54 02 73

200

Falla Raval Sant Agustí 2014

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

201

202

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

203

204

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

gonzalez.piris.dg@gmail.com www.reformaspedrogonzalez.com

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

205

206

Falla Raval Sant AgustĂ 2014

Loteries Sant Antoni Admon. de loteries nº3 Plaça Mongrell, 12 Cullera, Valencia

96 172 67 18

Bar los Juncos C/ Caminàs dels homens, 12 46400, Cullera (València) 96 172 19 05

20 de Marzo al 19 de Abril todo al 50% Horario de Lunes a Sábado de 10 a 13.30h y de 17 a 20.30h

Falla Raval Sant Agustí 2014

207

Telefono de Reservas: 633 142 280 C/ L’Anos s/n

208

Falla Raval Sant Agustí 2014

HORARIO: Todos los días de 7 a 22, también cenas Viernes y Sábado.