VOLEM FALLA - AC FALLA REI EN JAUME I 2019 by AC Falla Rei en Jaume I

#VolemFalla El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià “Este llibret participa en els premis de les lletres falleres” El present llibret ha participat en el XXIII concurs de llibrets fallers organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera sota el patrocini de l’Ajuntament de Cullera

Versió digital

Crèdits Edita: AC Falla Rei en Jaume I Dipòsit legal: V- 3618-2018 Tirada: 210 exemplars Impressió: Blauverd impressors Coordinació i correcció lingüística: Salva Andrés Martín Disseny, portada i maquetació: Javier Montañez Fernández Col•laboracions literàries: Susana Albert, Salva Andrés, Jesús Arenas, Usuari Alsa_4, Antonio Bolufer, Marta Cabanes, Begoña Camarena, Joan Castelló, Robert Català, Neus Cerveró, Ernesto Collado, Juane Cortell, Francesca Criado, Enrique Falcó, David Ferrer, J. Gabriel Figueres, Sheila Guillem, Toni Llopis, Vicent Llopis, Ramón Marí, Raúl Martínez, Ivan Martínez, Claudio Moreno, Julio Monterrubio, Juanjo Nicolau, Enric Sanz, Òscar Sapiña, Ramón Solaz i Inyaki Pinto Entrevistats: Pere Fuset, Manolo Algarra, Fede Alonso, Salva Bañuls, Alfredo Bayona, Carlos Donet, Jorge Gil, Noel Hervàs, José Lafarga, Erik Martínez, Xavi Tur Fotografies: col•laboradors literaris i arxiu de la comissió Agraïments: Antonio Bolufer Garcia, Joan Castelló Lli, David Ferrer Sánchez i J. Gabriel Figueres Hernández L’Associació Cultural Falla Rei en Jaume I agraeix la col•laboració de totes les persones i entitats que d’alguna manera han participat en la realització d’aquest llibret. Tanmateix, no s’identifica necessàriament amb les opinions, expressions i crítiques que apareixen a l’interior, declinant qualsevol responsabilitat.

Sumari Pròleg 4 Salutació de la Presidenta 6 Salutació de la Fallera Major 8 Junta Directiva 2018/2019 10 Comissió 2018/2019 12 Recompenses 2018/2019 13 Sainet 14 Grup de Dones Col•laboradores 15 Falla Gran 16 Explicació de la falla gran 18 Salutació de la Fallera Major Infantil 20 Salutació del President Infantil 22 Comissió infantil 2018/2019 24 Recompenses infantils 2018/2019 25 Falla infantil 26 Explicació de la falla infantil 28 Records exercici 2017/2018 30 Capítol 1. #VolemFalla 34 Capítol 2. Quin tipus de #Falla volem? 60 Capítol 3. Els delegats de la #Falla 72 Capítol 4. A Cullera #VolemFalla? 82 Guia comercial 130

Un llibret amb un objectiu Salva Andrés Martín Coordinador del llibret

Al món faller, cada any que passa, és més difícil ser creatiu en tots els aspectes. No, no és cap broma, cal posar-nos en situació. A València capital hi ha unes 350 falles, el que fa una suma d’unes 700 falles entre grans i infantils que es planten cada any, ara multipliquem aquest nombre pels més de 100 anys que porten celebrant-se aquestes festes al cap i casal, i el resultat d’aquesta multiplicació seria el nombre de falles que van plantant-se cada any, una barbaritat. Tot açò, tenint en compte que no sempre s’han plantat 350 falles, així mateix, el resultat exacte continuaria seent una barbaritat. Dic açò pels nostres estimats amics (no sé si ells pensaran el mateix) els artesans fallers. Com collons s’hi faran per a plantar tot aquest nombre de falles, sense repetir temàtiques? La resposta és evident, és impossible. Cada any veiem nombroses falles amb temàtiques de carnestoltes, la mar, xinesos, fades i follets (amb un elevat nombre de setes i els seus derivats que els acompanyen), medievals, o el sempre colorit circ (sí, enguany nosaltres fem una de circs, però ja veureu com hem intentat donar-li un poc la volta al tema). Aquest plantejament ens fa pensar que ja s’ha plantat de tot, i sí, és la veritat, costa moltíssim ser creatiu i més al preu que se’ls paga. Ara mateix estareu pensant si ens hem equivocat a l’hora de maquetar el pròleg, no, tranquils, açò continua seent el pròleg del llibret. I aleshores, perquè parlem d’artesans, creativitat, i tot aquest rotllo de les falles que s’hi planten a València? Doncs molt fàcil, als llibrets passa el mateix. A cada any que passa es publiquen una quantitat (afortunadament) indecent de llibrets, con-

tant les comissions del cap i casal com les de la resta de poblacions i ciutats, i efectivament, cada any la gent s’ho curra més amb extensions més pròpies de les pàgines grogues de telefònica, amb maquetacions dignes de catedràtics de disseny, però sobretot, amb temàtiques d’allò més originals, que cada any sorprenen el públic consumidor que realment gaudeix d’aquest tipus de literatura (friquis dels llibrets, o en general, friquis del món faller). Arribat aquest punt, i amb aquesta tessitura, nosaltres no ens podíem quedar enrere, però com ja hem comentat abans, cada any és més difícil ser creatiu al món faller, i sí, açò inclou també els llibrets. Escollir una temàtica original, actual, però principalment que agrade els fallers (no ens enganyem, que agrade als jurats, açò és el món faller, i com a tal, tots volem premi), és una tasca difícil de realitzar. Tot i això, aquest any, irònicament del que hi veníem parlant, la creativitat ens ha vingut de la mà dels artesans fallers, i la famosa campanya, que iniciaren immediatament després de l’extinció de l’última flama de la nit de la cremà, #VolemFalla (sí, amb l’asterisc, ja que en el món virtual en què vivim si no hi posem un davant, res queda registrat). Aquest any hem decidit donar suport a aquesta campanya orquestrada pels artesans fallers, en la qual reivindiquen la falla (que no monument, un monument seria el Palau de l’Escorial), com a eix principal de la festa fallera. No hi ha millor manera que dedicar un llibret sencer a aquesta temàtica, a la falla, al que ens mou (o hauria de moure’ns) per a ser fallers, a la raó de ser d’aquesta

festa tan estimada pels valencians, i que avui en dia ha arribat a ser anomenada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Per això, aquest llibret que ara teniu a les mans està fet i pensat per a defendre la falla, i continuar donant difusió a aquesta campanya. Però no sols això, també està fet amb la intenció de què tots els lectors puguen endinsar-se un poc més en aquest fantàstic món, i conéixer molts aspectes que envolten a la falla. Per aquest motiu, totes aquelles persones que han participat en les col•laboracions literàries que componen les pàgines d’aquest llibret han sigut escollides a consciència, amb el denominador comú que tots són amants i defensors de la falla. A tots ells, mai tindrem suficients línies per a agrair la seua col•laboració, que en aquest cas no podem dir que és desinteressada, atés que el que els mou són les ganes de falla i la defensa d’aquest element diferenciador de la festa fallera. Sols em queda dir que gaudiu de cada línia, article i capítol d’aquest llibret, ja que està pensat per a això. De segur que els qui estimeu la falla ho fareu, i els qui no, espere que trobeu suficients raons per a fer-ho, o almenys, aprendre a respectar-la.

Salutació de la Presidenta Qui anava a dir-me a mi que algun dia anava a estar al capdavant d’aquesta comissió. És cert que abans de pertànyer a aquesta falla era d’altra, i vaig estar a punt de deixar de costat el món faller per sempre... Però el que són les coses, com que una amiga meua és fallera d’aquesta comissió, vaig decidir apuntar-me, i ja han passat 15 anys. Durant aquest temps, sempre he format part dels equips de treball, i d’una manera o d’altra sempre he participat per a dur endavant la falla, mai havia pensat que podia ser la primera presidenta de la nostra comissió. Una mica impensable fa alguns anys, però com tot, açò també evoluciona. Aquest any és un any diferent per a mi, un gran repte amb molt de treball per davant, però amb molta il•lusió i ganes d’estar a l’altura. Per això, m’agradaria donar les gràcies a la gent que al meu costat vol que aquesta falla continue creixent com a tal, gràcies a aquesta gent podré dur endavant aquesta tasca complicada i divertida al mateix temps. Mai són suficients els agraïments a la gent que a canvi de res dóna el seu temps i gratuïtament l’ofereixen per la falla. Recordem que el temps és una cosa que no torna, i que té un valor incalculable. També espere que en aquesta aventura continuen tenint el seu protagonisme, com fins ara, el grup de dones col•laboradores, un dels pilars fonamentals d’aquesta comissió. A més, no em puc oblidar de tots aquells comerços i persones que participen desinteressadament, a tots i cadascun d’ells, moltes gràcies. Però sobretot, aquest any estic molt orgullosa de què la nostra comissió tinga la gran sort de tenir tots els càrrecs de representació. Mar i Javi, Fallera Major Infantil i President Infantil, que a més de ser cosinets, són fallers d’aquesta comissió des que van nàixer, i als quals he vist créixer dins d’aquesta comissió. I a tu, Maria Jesús, la nostra Fallera Major, espere que em guies un poc als actes oficials durant aquest any faller, doncs tant vas gaudir l’any passat que aquest any vols repetir. De segur que els quatre formarem un bon equip. Per a mi és un plaer poder ser partícip del vostre somni i acompanyar-vos en tots els moments fallers perquè pugueu gaudir-los al màxim. Ja només em queda dir-vos a tots els fallers i falleres que gaudiu de les festes falleres, i que la germanor i el respecte regnen durant aquests dies de festa. En definitiva, que continuem demostrant el que realment som: una xicoteta-gran família.

Visca la Falla Rei en Jaume I 8

Gretel Prieto i Vallet PRESIDENTA

Salutació de la Fallera Major Falleres, fallers i amics de la Falla Rei en Jaume I, és un orgull per a mi estar al capdavant de la nostra comissió com a Fallera Major. A més, per segon any consecutiu. Vull donar-vos les gràcies per confiar en mi i poder tindre una segona oportunitat de representar el més gran i bonic que tenim, la nostra falla, en tots els actes oficials d’aquest exercici. Qui anava a dir que jo un dia seria Fallera Major del Rei? Estic molt contenta de poder tornar a ostentar aquest càrrec, i reviure tots aquells moments que m’ompliren d’alegria i emoció l’any anterior, estic segura que aquest any els reviure amb la mateixa intensitat. A més a més, és un any en el qual estaré molt ben acompanyada per la nostra presidenta Gretel, la nostra Fallera Major Infantil, Mar, i el nostre President Infantil, Javi. Per a acabar, vull donar les gràcies al meu home Marcos, per estar al meu costat, donar-me tot el seu suport i animar-me a estar dins del món faller juntament amb els meus fills. Com no, donar les gràcies també a les meues germanes, que m’acompanyen en tot moment en aquesta aventura. Només em queda desitjar-vos unes Falles plenes de germanor, festa i alegria. I dir-vos que sou la millor comissió que podria representar.

Visca la Falla Rei en Jaume I

Maria Jesús Viel i Cuenca FALLERA MAJOR

Junta Directiva 2018/2019

ÀREA ADMINISTRATIVA Presidenta: Gretel Prieto i Vallet Assessor de la presidenta: Juan José Nicolau i Bonet Secretària: Susana Albert i Martínez Vicesecretaria: Isabel Galindo i Renart Delegada de Junta Local Fallera: Susana Albert i Martínez Delegat de censos i recompenses: Enrique Falcó i González ÀREA ECONÒMICA Vicepresidenta 1a: Mª Angeles Escolá i Montagud Tresorer: Enrique Falcó i González Vicetresorera: Isabel Galindo i Renart Comptador: José Luis Carles i Tamarit Vicecomptadora: Thais Gorgonio i Bonet Delegada de rifes i sortejos: Joana Moncho i Castelló Delegada de loteries: Carolina Pedrós i Pelegrí Delegades de fallers d’honor: Patricia Monzonís i Font i Thais Gorgonio i Bonet Delegades d’indumentària fallera: Laia Moncho i Castelló i Joana Moncho i Castelló ÀREA CULTURAL Vicepresidenta 2a: Begoña Benedito i Berges Delegat de cultura de JLFC: Nacho Montagud i Font Delegat de llibret: Salva Andrés i Martín Delegació de la promoció del valencià: Salva Andrés i Martín, Begoña Benedito i Berges, Sara Bixquert i Fèlix i Nacho Montagud i Font Delegat de xarxes socials: Salva Andrés i Martín

ÀREA D’INFRAESTRUCTURES Vicepresident 3r: Antonio Bolufer i Garcia Delegació de falla: Salva Andrés i Martí, Antonio Bolufer i Garcia i Julian Renart i Andrés Delegació de la plantà i la cremà: Antonio Colom i Simó, Alejandro Galindo i Renart Barraquer: Javi Jiménez i Sapiña Delegats de menjars i setmana fallera: Estefania Garrigós i Carbó i Javi Jiménez i Sapiña

ÀREA FALLERA Vicepresidenta 4a: Estefania Garrigós i Carbó Delegada de protocol i actes oficials: Estefania Garrigós i Carbó Delegada de cadets: Isabel Galindo i Renart Delegació d’infantils: Agueda Ruiz i Garcia, Mª Jesús Viel i Cuenca, Estefania Garrigós i Carbó i Susana Albert i Martínez Delegada de les dones col•laboradores: Mª Jesús Viel i Cuenca AREA FESTIVA Vicepresident 5é: Francisco Mahiques i Vicente Delegació de festes: Javi Montañez i Fernández, Maria Ribera i Sanjuán, Kevin Garcia i Costa Delegat de música i so: Javi Montañez i Fernández Delegat de músics: Jose Luís Carles i Tamarit Delegació de disfresses: Pilar Renart i Andrés, Javi Montañez i Fernández, Maria Ribera i Sanjuán i Kevin Garcia i Costa

Comissió 2018/2019

Susana Albert i Martínez Salva Andrés i Martín Valèria Altur i Lobera Maria Ángel i Osa Nico Aragó i Martínez Andrés Aragó i Martínez Laura Barbero i Fenollar Begoña Benedito i Berges Sara Bixquert i Félix Carlos Blasco i Todosantos Antonio Bolufer i Garcia Sara Borrull i Muñoz Hugo Bou i Martínez Elies Carbó i Sampedro Jose Luis Carles i Tamarit Pedro Cazador i Pellicer Alba Cerveró i Palero Antonio Colom i Simó Marian Escolà i Montagud Amparo Espert i Fernández Cristian Fabra i Aguado Enrique Falcó i González Marta Fariza i López

Meredith Figueres i Monzonís Alejandro Galindo i Renart Isabel Galindo i Renart Mariló Galindo i Ruiz Kevin Garcia i Costa Estefanía Garrigós i Carbó Sonia Garrigos i Grau Thais Gorgonio i Bonet Noemi Grau i Bisbal Maria Grau i Sala Rocky Illana i Beltrán Sandra Iniesta i Font Javier Jiménez i Sapiña Javi Juan i Galindo Elisabeth López i Sancho Francisco Mahiques i Vicente África Maire i Gómez Hugo Maire i Gómez Violeta Martínez i Martínez Nacho Montagud i Font Laia Moncho i Castelló Joana Moncho i Castelló Javier Montañez i Fernández

Patricia Monzonís i Font Alba Moscardó i Prieto Andrea Muñoz i Fuster Antonio Muñoz i Muñoz Juan José Nicolau i Bonet Claudia Parreño i Adam Alexandra Pastor i Blasco Carolina Pedrós i Pelegrí Gretel Prieto i Vallet Laura Prieto i Sapiña Javier Renart i Andrés Julián Renart i Andrés Pilar Renart i Andrés Belén Renart i Herrera Juan Manuel Renart i Herrera Carla Renart i Tormos Maria Ribera i Sanjuán Águeda Ruiz i Garcia Clara Sanjuán i Cambiazzo Sergio Sevilla i Blanco Alejandro Turpin i Más Norberto Vallet i Sapiña Maria Jesús Viel i Cuenca

Recompenses

Relació de les recompenses atorgades aquest any per la Junta Central Fallera de València i la Junta Local Fallera de Cullera, en reconeixement als mèrits acreditats al servici i enaltiment de les Falles, festes d’Art d’Interés Internacional i declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, als següents membres de la nostra comissió:

BUNYOL D’ARGENT Hugo Bou i Martínez Andrea Muñoz i Fuster

BUNYOL I CULLERA D’ OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS José Luis Carles i Tamarit

CULLERA D’ARGENT Noemí Grau i Bisbal Claudia Parreño i Adam BUNYOL D’OR Carolina Pedrós i Pelegrí Alejandro Turpín i Mas CULLERA D’OR Sara Bixquert i Félix Pedro Cazador i Pellicer Antonio Muñoz i Muñoz Carolina Pedrós i Pelegrí BUNYOL I CULLERA D’ OR AMB FULLES DE LLORER Alejandro Galindo i Renart Javier Renart i Andrés

Sainet

La plaça de Cánovas

Autor: Joan Alfons Gil i Albors En aquesta obreta ens conten la història de dues fadrines, ja maduretes, d’un poble de la nostra comunitat (Ben-i-fotrem), que un dia prenen la decisió d’ agarrar un trenet de l’estació del Pont de Fusta i anar a València, en plena setmana fallera. Quan arriben, acudeixen a una terrassa d’una cafeteria de la plaça de Cánovas del Castillo, centre de la moguda valenciana, fent-se passar per dos mocitas de capital, expressant-se en castellà amb un peculiar modisme. Ampariues ha aconseguit animar a Doloretes per anar a la capital en busca d’una aventura, amb la intenció de tirar una caneta a l’aire, però prompte descobriran que a la ciutat res és el que pareix... Repartiment

Fitxa técnica

Doloretes : Estefania Garrigós i Carbó Ampariues: Sara Borrull i Muñoz El Porro: Pilar Renart i Andrés Cambrer: Javier Jiménez i Sapiña

Direcció: Estefanía Garrigós i Carbó i Sara Bixquet i Fèlix Il•luminació i so: Gretel Prieto i Vallet i Juan José Nicolau i Bonet Escenografia: Gretel Prieto i Vallet, Águeda Ruiz i García i Salva Andrés i Martín Perruqueria i caracterització: Marian Escolà i Montagud Vestuari i maquillatge: Isabel Galindo i Renart

Grup de Dones Col·laboradores Presidenta Pilar Andrés i Guardiola Vocals Encarna Aguado i Pérez Rosita Aguado i Pérez Eva Alapont i Arlandis Pilar Alapont Asensio Paqui Aragó i Tomás Silvia Aragó i Tomás Carol Blanco i Zambrana Yolanda Cerveró i Tamarit Arantxa Chofre i Mahiques Paqui Ferrando i Frígola Maria Jesús Fuster i Martínez Olivia Galindo i Renart Isabel Gómez i Chornet Carmen Grau i Borràs Luisa López i Osa M Ángeles Llopis i Domingo Lidia Pérez i Collado Pepita Sapiña i Sapiña Susana Todosantos i Alapont Raquel Torres i Font Encarna Tur i Molina

Col·laboradora Major Pepita Colom i Beltrán

Col laboradora de la Flor Rosita Ferrando i Sansaloni

Falla gran: Quin circ de junta!

Artista: Xavi Tur Ortiz

Explicació de la falla gran Autor: Salva Andrés Martín

Lema: Quin circ de junta!

Benvinguts a l’espectacle

Vicepresidents

Visitants i membres del jurat, benvinguts a l’espectacle. Ai senyor! Quina debacle... altra de circs hem plantat!

De la falla pesos pesats, són els qui volen manar, sense les responsabilitats, que no els deixen fer-se gats!

El circ de la junta

Fallera Major

Tractarem de manera diferent, aquesta temàtica recurrent, i satiritzarem de forma divertida... Els membres de la directiva!

No cal ser estilitzada tampoc no beure cassalla, però sí estar emocionada... De representar la teua falla!

President

El barraquer forçut

Per ser bon president, has d’estar un poc torrat, tenir la paciència al cent.. Vivint la falla amb intensitat!

Gran força de voluntat, tenen tots els barraquers, per netejar les maldats, que al cau fan els fallers.

Assessor del President

Delegat de falla

No se sap amb claredat, si té una funció decent, doncs és prou complicat, fer la pilota al president.

Aquest és molt canalla, I tots els anys està dispost, a plantar una gran falla, per cremar el pressupost.

Delegat de cultura A aquest li la posa dura, pensar fer un bon llibret, per promoure la cultura, i guanyar un dineret! Sol provocar les rialles, de la resta dels fallers, un incomprés de les falles, que treballa per milers! El Delegat de feinafuig

El Tresorer equilibrista Fa equilibris el tresorer, per un pressupost encertat, al que a tots faça contents... I al faller no endeutat! Una gran responsabilitat, dins la junta de la falla, dur bé la comptabilitat... Perquè no falte cassalla!

De feinafuig estan plenes, les juntes de les comissions, directius que a dures penes... Sols es toquen els coll...! A l’hora de treballar, aquest directiu vola, per poder-se escapar... veloç com l’home bala!

Junta Local Fallera Ens faran passar per l’aro, a totes les comissions, com podeu imaginar-ho, pel tema de subvencions. Actes, desfilades, protocol... Ja no saben que inventar! No volem tant de patracol... Pels diners hem de pencar! 21

Salutació de la Fallera Major Infantil Estimats amics, falleres i fallers, des que vaig nàixer els meus pares m’apuntaren a la tradició que tot valencià s’estima de ser-ho, ser faller, i des d’eixe mateix moment, la meua il•lusió era ser la Fallera Major Infantil de la falla Rei En Jaume I. Amb el pas dels anys, he pogut créixer al costat de la falla, i aprendre a gaudir d’aquesta festa: anar al casal, jugar la setmana de jocs, tirar coets, i participar en tots els actes des de la plantà fins a la cremà, principalment a les cercaviles i a les despertades. Ja ha arribat l’hora de complir el meu somni. Com tots sabeu, vinc d’una família fallera molt gran. Els meus pares són membres fundadors de la falla i m’han ensenyat a estimar-la des de ben xicoteta, i els meus avis sempre han estat lligats a la comissió. També tinc molts oncles i cosins que formen part d’aquesta falla, però sobretot tinc al meu germà Julian, que juntament amb la meua cosina Carla van ser President Infantil i Fallera Major Infantil l’any 2013, un any inoblidable. Però el meu any serà aquest, i no podria tenir millor companyia que el meu cosí Javi com a President Infantil. De ben segur que aquest any tampoc l’oblidarem mai. Per últim, m’agradaria que compartíreu i gaudíreu de totes les festes i actes que celebrarem des d’aquest moment fins que cremen la nostra falla infantil la nit del 19 de març.

Visca la Falla Rei en Jaume I

Mar Renart i Cerverรณ FALLERA MAJOR INFANTIL

Salutació del President Infantil Benvolguts falleres i fallers, feia molts anys que desitjava ser el President Infantil de la falla a la qual em van apuntar els meus pares en el moment de nàixer. I és que la passió per ser faller me la va contagiar la meua mare, que va ser dues vegades Fallera Major, una d’elles amb els meus cosinets Julian i Carla com a màxims representants infantils, i amb el meu oncle Julian de President. Però aquest any, em toca a mi ser el President Infantil, i tindre el plaer d’estar acompanyat per la meua cosina Mar, que és la Fallera Major Infantil, i també pels meus germanets, Erik i Sara, que són tan fallers com jo. No sabria dir que és el que més m’agrada de les Falles, potser la setmana de jocs, quan tota la comissió infantil berenem tots junts al casal, i ens ho passem d’allò més bé amb les activitats que organitza la falla, sobretot amb el campionat de futbol. Però també m’agraden altres actes com la presentació, la plantà de la falla, quan ajudem a muntar les falles i la nit dels premis. A més de la despertada, ja que m’encanta tirar coets. Esperem que aquest any no ploga, i ens permeta fer totes aquestes activitats i actes. Per finalitzar, demane que en aquest any tan especial per a mi i la meua família puguem gaudir tots junts de la millor festa del món, en companyia de la millor falla i dels millors amics.

Visca la Falla Rei en Jaume I

Javi Bolufer i Renart PRESIDENT INFANTIL

Comissió infantil 2018/2019

Oliver Aguilar i Ortiz India Andrés i Garcia Luna Andrés i Garcia Maia Andrés i Garcia Pau Blasco i Todosantos Erik Bolufer i Renart Javier Bolufer i Renart Sara Bolufer i Renart Joan Camarasa i Galindo Ian Cano i Viel Leyre Carles i Albert Víctor Carles i Albert Neus Cazador i Alapont Pere Cazador i Alapont Lucas Climent i Tribaldos Iker Colom i Tomás Mario Colom i Tomás Alfredo Costa i Bañuls Maria Costa i Bañuls Javi Crespo i Subiela Martina Creus i Grau Amanda Del Olmo i Olivert

Thiago Del Olmo i Olivert Emma Falcó i Escrivà Alejandro Ferrándiz i Jiménez Arianne Ferrando i Ruiz Nuray Ferrando i Ruiz Mar Figueres i Monzonís Carla Franco i González Virginia Galindo i Ruiz Claudia Garrigós i Ruano Iván Garrigós i Ruano Raül Gregori i Chofre Paula Heredia i Rubio Helena Hovhannisyan i Sardaryan Erik Hovhannisyan i Sardaryan Xavi Ivanoff i Crespo Sergi Ivanoff i Crespo Javier Jiménez i Artés Carla Lorente i Pedrós Laia Mahiques i Barbero Adrián Mahiques i Garrigós Valèria Mahiques i Garrigós Paula Martínez i Jover

Aitana Mena i Badia Carlos Moscardó i Prieto Nuria Moscardó i Prieto Marc Nicolau i Benedito Atenea Olivert i Viel Indira Olivert i Viel Yara Ouahid Izan Pastor i Aranda Àngels Pedrós i Ferrer Sara Pellicer i Cordell Carla Piris i Torres Noa Piris i Torres Aleix Reduán i González Daniela Reduán i González Martin Renart i Boquera Julián Renart i Cerveró Mar Renart i Cerveró Lucia Renart i Tormos Maria Renart i Tormos Andrea Rico i Vicente Lucia Sevilla i Blanco Laura Zapatel i Dasca

Recompenses infantils Relació de les recompenses atorgades aquest any per la Junta Central Fallera de València i la Junta Local Fallera de Cullera, en reconeixement als mèrits acreditats al servici i enaltiment de les Falles, festes d’Art d’Interés Internacional i declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, als següents membres de la nostra comissió infantil: DISTINTIU D’ARGENT Maia Andrés i Garcia Arianne Ferrando i Ruiz Raül Gregori i Chofre Atenea Olivert i Viel Lucia Renart i Tormos

DISTINTIU D’OR Iker Colom i Tomás Claudia Garrigós i Ruano Paula Heredia i Rubio Mar Renart i Cerveró Maria Renart i Tormos Sergio Sevilla i Blanco

CULLERETA D’ARGENT Maia Andrés i Garcia Arianne Ferrando i Ruiz Raül Gregori i Chofre Atenea Olivert i Viel Lucia Renart i Tormos

CULLERETA D’OR Iker Colom i Tomás Claudia Garrigós i Ruano Paula Heredia i Rubio Mar Renart i Cerveró Maria Renart i Tormos Sergio Sevilla i Blanco

Falla infantil: Entre bambolines

Artista: Jorge Gil SapiĂąa

27 29

Explicació de la falla infantil Autor: Salva Andrés Martín Lema: Entre bambolines

Tota la família sencera, són artistes contrastats i preparen una estrena, que ens deixe bocabadats!

El pare esta nerviós, poc assaja l’espectacle, se sent molt temorós, si ix bé serà un miracle.

Mesos i mesos assajant, per organitzar la funció, que tots estan preparant, amb esforç i dedicació.

La iaia dormint la neta, per tal de veure el ball, que no faça cap desfeta o munte algun guirigall.

L’estrela de la funció, la mare sense dubtar, espera amb emoció, el moment d’actuar

Vestuari i maquillatge, la filla descontrolada, a tots llava la imatge... fins al gos l’ha pagada!

La gateta s’ha amagat, té vergonyes d’actuar. Quan l’obra ha finalitzat, ha eixit sense dubtar. Amb la panxa buida, mai bé es pot assajar, la tieta no els descuida, i prepara el berenar. Les ballarines impacients, estan assajant sense parar, per combatre l’avorriment, que és l’espera d’actuar!

Uns músics ben plantats, molt afinats i coordinats, alhora assagen arriscats de per la gateta ser caçats. L’espectacle continua, els cosins ixen a escena, ella canta i ell actua, a l’òpera que s’estrena. A març estarem atents, del veredicte del jurat, bé si són aplaudiments, o la funció han sentenciat. 31

Records de l 'exercici 2017/2018

Records de l â&#x20AC;&#x2DC;exercici 2017/2018

Capítol 1 Introducció, per Raúl Martínez Ruiz 34 #VolemFalla: el moviment, per Raúl Martínez Ruiz 36 L’Ajuntament de València #VolFalla? , entrevista a Pere Fuset Tortosa 38 Decàleg recomanacions cultura de falla, per la Comissió de seguiment Falles Unesco 42 #VolemFalla i Ciutat de l’artista Faller, entrevista a Manolo Algarra Salinas 44 #VolemFalla des del cicle d’artista faller, per Inyaki Pinto Olivert 46 #VolemFalla a les xarrades Tamanyicolor, per Juane Cortell Dasca 48 El Fòrum Faller Independent #VolFalla, per l’usuari Alsa_4 del Fòrum Faller Independent 50 #VolemFalla... I no un concurs d’esbossos, per Juan Gabriel Hernández 52 Falla versus festa, per Francesca Criado Ripoll 54 No falles a la falla, per Salva Andrés Martín 56

#VolemFalla 36

Introducció

Des de fa ja uns anys, certes persones interessades en la falla, detectem una deterioració important en l’interés i l’afecte que se li brinda a l’element diferenciador de la festa. En definitiva, que aquest element cultural, artístic i artesanal perd valor social. Aquesta pèrdua de valor ve donada per tres fronts principalment, el de la societat Valenciana (inclòs autoritats públiques), un percentatge elevat de fallers/eres i una gran part d’artesans fallers i professionals d’aquest món. En aquests tres grans grups s’entrellacen una sèrie de causes i efectes que ens porten a una lenta però constant extinció de la Falla. Aquest tema és comentat, des de fa un temps, en infinitat d’articles de premsa festera, reunions professionals, tertúlies o conferències en casals, programes de ràdio o televisió, etc. I és molt més acusat aquests últims cinc anys arrere. En definitiva es palpa en l’ambient. Però encara que aquesta sensació existeix, són pocs i dispersos els focus d’acció que semblen actuar sobre aquest tema. Certes persones que estem dins de l’ambient faller intentem, de forma espontània, reunir més persones que detecten aquesta manca social i comencem a parlar i a donar forma a un missatge clar i senzill que donara un toc d’atenció i una alarma a tota la resta de la societat fallera i no fallera. Per a nosaltres, és un orgull que una comissió fallera vulga dedicar un capítol del seu llibret a la falla i a la nostra campanya, però més encara si el llibret va dedicat íntegrament a aquest tema amb altres capítols que tracten altres aspectes importants per a la falla. Molta és la feina que s’ha de continuar fent en aquest sentit, per això, des del moviment #VolemFalla vam veure en molt bons ulls la realització d’aquest llibret, i vam col•laborar amb el seu coordinador en tot allò que podíem.

“És un orgull que una comissió fallera vulga dedicar un capítol del seu llibret a la falla i a la nostra campanya” 37

#Volem Falla, el moviment

Raul Martínez Ruiz, membre fundador del moviment i artesà faller

Volem Falla és un moviment en suport i defensa de la Falla com a element central i diferenciador de la festa i que té el seu origen a les xarxes socials. Inicialment, es llançà en forma d’etiqueta múltiple: #QuieroFalla, #VullFalla i #VullcFalla, i després d’unes setmanes apareix la segona i definitiva, que denota unió i germanor entre tots els usuaris: #VolemFalla. Una vegada ja tenim clar la causa i l’etiqueta, tocà donar-li una mica més de forma i redactar un text senzill i directe que explique que és aquest moviment: el manifest #VolemFalla. En un treball conjunt, es redacta aquest manifest, es revisa per moltes persones i es corregeix de forma intensiva, i posteriorment es va maquetar per a poder mostrar-ho a totes les persones interessades. Aquest moviment naix de forma espontània durant un dinar. Els comensals (una sèrie de persones vinculades al món faller) arribem a la conclusió que és necessari tenir una etiqueta que definisca l’alarma laboral que patim els artistes fallers en la societat globalitzada en la qual vivim. Una etiqueta que totes les persones pogueren utilitzar en qualsevol xarxa social per a poder localitzar-nos ràpidament entre tots i puguem ajudar a difondre missatges de suport. El naixement d’aquest moviment coincidia amb el millor moment per a llançar el missatge, just després de finalitzar l’exercici faller del 2018, a mitjan abril, en el moment en el qual les comissions falleres es recomponen i poden decidir com administrar els seus recursos i poden reaccionar sobre aquest tema. No creiem que #Volemfalla siga la solució

definitiva pràcticament de cap de les deficiències de la nostra professió, ja que solucions han de donar-se per les entitats corresponents a cada aspecte de la festa i de la mateixa societat valenciana. Però sí que pensem que pot ser un element que greixe la maquinària perquè funcione millor i més eficientment. Una eina de difusió i reflexió que ens recorde constantment la importància que mereix la Falla i totes les persones que la fan possible. El simple fet que existisca ja és motiu de tertúlia i debat i per tant és positiu. Aquest moviment no només ha estat iniciat per artistes fallers, encara que és cert que un gran percentatge ho són, possiblement perquè viuen en primera persona la circumstància que ens ocupa. I els artistes que l’han iniciat, no són els que gaudeixen dels majors pressupostos, tot el contrari, tot i això després s’han unit molts més, així com molts altres van fer una petita tasca i ho van deixar. És dinàmic, entren i surten perquè qualsevol persona pot formar part. Cal entendre que és un moviment horitzontal i no un club privat. Tot s’ha de dir, que en cap moment s’ha buscat suport a les institucions públiques, tot i això, algunes l’han donat, des d’un suport moral a una mica més material, però sempre de forma voluntària. Pensem que aquest moviment ha calat fondo en les comissions falleres, i no només en els pressupostos, sinó que les ha ajudat a realitzar xicotetes accions que acaronen una mica més la Falla. Encara que per a nosaltres no significa una retribució econòmica a curt termini, sí que és una inversió cultural a llarg termini, allargant la vida sana de la Falla. A més, es podria dir que no només és important que les comissions destinen un percentatge just a les

Falles, també el moviment serveix per a conscienciar als artistes fallers perquè facen el seu treball de forma responsable i professional i sàpiguen administrar aquests pressupostos per a no provocar tancaments de tallers i es puga mantenir l’ofici dignament. Però sobretot, el moviment ha posat en comú un gran nombre de petits consells que han ajudat a totes les parts implicades a estimar la Falla i tornar a recuperar el sentiment. Alguns exemples senzills: - Nomenar Falla a la Falla, des del nostre punt de vista existeix la Falla, el casal faller i la comissió fallera. No monument. Ja que cridar a la falla monument, seria com anomenar a un tauró simplement peix. La falla és un monument efímer, correcte, igual que un tauró és un peix, però no el solem dir peix. El llenguatge defineix les coses i per tant hem de fer un bon ús d’aquest. - Crear un espai en cada casal dedicat a col•locar els projectes de l’any perquè la comissió contemple durant tot l’any com seran les seues falles i sobre que versaran, així com un espai per a les fotografies de les falles plantades anys enrere, igual que es poden tenir les de les Falleres majors o els premis obtinguts per la comissió. - Tenir algun ninot de qualitat visible en el casal. Són obres artístiques i tenen un valor important que dóna categoria al casal i quan vénen de fora se sorprendran en veure’l i segur que s’interessen. - Emmotllar activitats pròpies de la comissió a les temàtiques de les Falles que es plantaran. Ací es pot exigir suport de l’artista en la mesura justa perquè proporcione idees: disfressar-se de la temàtica de la falla, donar coherència a la temàtica del llibret faller, fer un sopar temàtic, crear samarretes o xapes amb el lema, etc. - Realitzar presentació de projectes. Ja que dóna l’oportunitat a l’artista per a exposar amb el seu entusiasme el seu treball una vegada a l’any. - Trepitjar tallers. En grup o individualment.

Sempre parlant-ho amb l’artista abans per a no crear molèsties i puga prestar part del seu temps a ensenyar-vos el seu treball i com funciona. - Dedicar temps cultural a la Falla, amb tallers infantils, amb xerrades o ponències, etc. Per últim, m’agradaria fer una crida en favor d’aquest moviment d’enaltiment de la Falla, principalment, perquè és l’element que ens fa diferents de moltes altres festes. La majoria tenen reines, tenen música i festa al carrer, pirotècnia i gastronomia, però cap té Falles. És un art autòcton i molt concret. És el que dóna nom a la mateixa festa. A més és un element cultural que mostra un caràcter molt concret de la gent de la nostra terra: intel•ligent, satíric i crític. És l’element que crida més l’atenció al turisme sa i de qualitat, ja que l’altre turisme, el que sols se sent atret per la festa al carrer, sol ser molt menys interessant i fins i tot molest. També, la Falla, és dels elements que menys molesten la ciutadania i més agraden. Imagines la festa de les Falles sense les Falles?

Logotip del moviment volem falla Arxiu: Raul Martínez i Ruiz

L’Ajuntament de València #VolFalla?

Entrevista a Pere Fuset Tortosa, regidor de cultura festiva de València

Que opines de la campanya #VolemFalla que han orquestrat els artistes fallers? Jo crec que és una campanya imprescindible que ha d’unir als artistes i als fallers, i dic fallers perquè a mi la paraula monumentalista no m’agrada, crec que desvirtua, els fallers som fallers perquè tenim falla i plantem falles, per tant tot el món que participa en una comissió fallera hauria de sentir-se faller per damunt de fester. I com et deia és una campanya imprescindible però que ha d’anar més enllà d’un canvi d’imatge, ha d’anar traduïda en actes, i és això el que he tractat d’expressar en les declaracions públiques que he fet al respecte, com per exemple al discurs que vaig fer a la gala de l’artista faller el passat any. Com podeu donar suport les institucions a aquesta campanya? Des de l’Ajuntament el que estem fent en aquest sentit són coses prou diverses, una d’aquestes és donar exemple i augmentar el pressupost de les falles municipals, per tant, d’aquesta manera estem elevant el pagament als artistes fallers. A més a més estem elevant la subvenció que se’ls dona a les comissions falleres de València, que en certa part destinen a la falla. També hem augmentat els premis, creant més seccions, amb una nova classificació de falles que ha permés que aquest any es produïsca l’augment més gran de pressupostos de l’última dècada, de manera que és un augment que es materialitza no només en les seccions altes sinó que també en les més xicotetes perquè també hem ficat uns mí-

nims per a poder plantar falla que fins ara no existien. Uns mínims que pense que han d’anar progressivament augmentant-se perquè no té sentit que hi haja comissions que puguen destinar més diners a determinats aspectes que no a la falla que és la nostra raó de ser. I en eixe sentit també, per exemple, hem creat més premis per a l’enginy i gràcia, segon i tercer, que fins ara no existien. Altres actuacions han sigut l’oficialització del museu faller, amb la reforma museogràfica que ha tingut. L’aposta per la revitalització de la Ciutat de l’artista faller que estem cometent o el trasllat de l’exposició del ninot en un lloc digne. Fins i tot, coses tan gratuïtes o tan barates com llegir el nom dels artistes fallers quan es diuen els premis van un poc en eixe sentit, el de posar la falla en el centre de la festa. També estem tractant d’explicar el procés de creació de la falla perquè la gent conega que les falles no es fan soles sinó que les fan unes persones que es diuen artistes i d’aquesta manera puguen valorar millor el seu treball. Creus que València aposta per la falla? A banda de les comissions falleres, també la mateixa JCFV. Crec que l’Ajuntament de València aposta per la falla. La JCF en aquests quatre anys ha creat la delegació de falla, era incomprensible que tinguérem delegacions de festejos, de protocol o d’infantils, però no delegació de falla, i ara hi ha. És la responsable, entre altres coses, de formar al jurat de falles i de promocionar la cultura de la falla.

En xarxes socials també estem apostant per donar més visibilitat a aquest aspecte central de la festa i tractar d’alguna manera de compensar, perquè en aquesta festa hi ha moltes coses necessàries però només una imprescindible, que és la falla. Per tant, el pes més gran crec que ha de correspondre a això. A partir d’ací, pel que fa a les comissions, enguany hem tingut bones notícies amb eixe increment dels pressupostos després de molts anys en uns pressupostos estancats. El fet de crear un nou sistema de classificació ha estimulat un poc la competitivitat. També eixe augment dels premis que et deia abans. Però crec que hi ha comissions que encara podrien reequilibrar un poc els seus esforços i centrar-los més en la falla perquè sí que crec que en les últimes dècades la falla ha perdut pes en la festa en benefici possiblement de la part més lúdica o d’altres coses que sense deixar de ser importants, no són imprescindibles. Quin paper ha jugat la falla en la declaració de la festa fallera com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat? La UNESCO el que fa és valorar tot un conjunt de coses. Qüestions que són singulars i que cal preservar, i per tant òbviament ací entra també la música, la pirotècnia, la indumentària, les connexions intergeneracionals que es produeixen, el teixit associatiu. Entra també la professió dels artistes fallers però òbviament jo crec que la falla en si és l’element central a partir del qual la resta bascula, per tant, crec que és molt important. És cert també que la falla va suposar alguns dels obstacles que haguérem de superar, com és el tema dels materials contaminants. Jo crec que en eixe sentit tenim un repte, i des de l’Ajuntament ja

estem treballant en això, per això en les noves bases que vam consensuar amb el gremi per a escollir la falla de la Plaça de l’Ajuntament es fa una aposta molt clara per reduir al màxim elsuro i apostar per materials d’una combustió més neta, que a més a més augmente, fins i tot, l’espectacularitat de la cremà. Cal pensar que les falles es fan per a cremar-se i per tant la cremà és el màxim moment. Per tant, la falla és l’element central de la festa, ho va ser també en la declaració de la UNESCO, i també eixe reconeixement suposa un estímul per a buscar l’excel•lència. Hem de continuar millorant, i crec que un dels aspectes a millorar és l’ús de materials sostenibles. En referència a les comissions, quines mesures s’empren des de JCFV per a ajudar-les pel que fa a la falla? Les subvencions són municipals, l’augment dels premis això és cosa de JCFV. Després l’Ajuntament ha creat altres premis complementaris per a premiar altres aspectes, entre ells s’ha reforçat, per exemple, el premi a les falles innovadores perquè la innovació és la millor aliada de la tradició, i com qualsevol altre fenomen artístic ha de continuar evolucionant, per tant, cal potenciar-ho. Una altra cosa que fem des de la delegació de falla és tot eixe assessorament que es fa als jurats perquè aprenguen a valorar una falla i tinguen uns criteris que van més enllà de la subjectivitat. També l’organització d’activitats que volen posar en el centre d’atenció a la falla com a expressió artística genuïna valenciana. Jo crec que és una constel•lació de xicotetes coses que d’alguna manera volen reprendre eixe focus sobre la falla. 41

És un bon mètode el que s’utilitza actualment per a triar la falla de l’Ajuntament per tal de generar l’interés dels artistes en voler plantar-la? Jo crec que en un concurs de poesia o en un concurs de pintura o de literatura el jurat no potser polític. No tindria cap sentit, però això és el que estava passant fins ara en aquest món. Els artistes fallers treballaven debades per a presentar un esbós i després en quinze minuts uns polítics decidien a dit quina falla és la que s’havia de plantar. Això no és lícit, no és reconéixer el seu treball ni crec que siga reconéixer les falles com art. Per tant, hem canviat això per un altre procés amb unes bases consensuades amb el gremi en les que a banda d’augmentar el valor de la falla, el que es fa és tractar les falles com al que són: art. Per tant, deixar que siguen fallers i experts en art designats per diverses entitats de la ciutat (des d’agrupacions de falles o les federacions a la Facultat de Belles Arts) qui trien quins són els jurats que han de valorar personalment eixos projectes, és un fet molt positiu per a la falla. Una de les coses que més m’agrada és que ara mateixa els mateixos artistes poden defensar el seu treball cara a cara amb eixe jurat, els poden fer preguntes, els poden interpel•lar, i a més a més no hi ha la necessitat fer un concurs d’esbossos sinó que amb uns apunts previs es respecta millor el treball dels artistes. Jo crec que quan a un equip li dónes confiança no pots pretendre que la gent treballe gratuïtament. És un mètode que ens està oferint bons resultats, de fet, s’han incrementat les candidatures que es presenten, hi ha un major interés per les falles municipals i a més a més s’està estimulant altra cosa que crec que és interessant que és la col•laboració interdisciplinària entre diverses disciplines artístiques. Perquè fenòmens com el d’Okuda l’any

passat, o PichiAvo aquest any, són molt interessants sobre tot perquè juguen a fer valdre el treball dels artistes fallers, Latorre i Sanz, que són els qui realment construeixen la falla. I jo crec que eixa simbiosi, eixa cooperació és interessant per a la festa, per a l’art faller i també per als mateixos artistes, perquè també demostren la seua versatilitat, que després pot ser molt aprofitada per a poder treballar en altres qüestions més enllà de les falles, com puguen ser parcs temàtics, decorats, etc Seria viable fer una falla amb motiu solidari a la Plaça de l’Ajuntament? Si, de fet entre les propostes que es van presentar algunes d’aquestes tenien eixa vocació. En tot cas, la falla el que ha de tindre és sàtira, per tant, s’han creat uns premis des de l’àmbit municipal que són els premis caliu, que volen precisament premiar eixa solidaritat però jo crec que ha de ser en termes satírics. No oblidem que aquesta festa el que fa és cremar tot allò que no volem i depurar-ho amb el foc, per això jo crec que del que es tracta és d’enviar a la foguera la insolidaritat, la injustícia, el masclisme, l’homofòbia i qualsevol classe de mal que afecta la nostra societat, cremar-ho i a més a més fer-li eixa purga de la sàtira de manera que complisca la tradició. Jo crec que, més que les falles apologètiques, crec en les falles satíriques que satiritzen i ridiculitzen tot allò que no volem. I això no té per què estar renyit, nide bon tros, amb la solidaritat, però crec mai s’ha d’oblidar en tot cas l’humor. Una falla en si no crec que el seu objectiu siga fer homenatges sinó, sobretot, fer un poc de burla, sempre amb estima i respecte, però sobretot una burla incisiva cap a allò que no ens agrada.

Quins plans teniu amb la Ciutat de l’Artista Faller? Cal pensar que els primers que han de tenir un pla són els mateixos artistes fallers perquè són els propietaris de les naus, és a dir, l’Ajuntament com a tal no tenim competències per a intervenir en espais que no són municipals i que són privats. Dins d’això, el que estem fent és tractar de donar xicotetes solucions a determinades qüestions que sí que depenen de l’Ajuntament com, per exemple, reforçar les ajudes al Gremi d’Artistes Fallers, hem augmentat notablement la quantia del conveni, hem reobert el centre de documentació de la festa de les Falles perquè volem que estiga en la Ciutat de l’Artista Faller. També estem treballant per a incloure-la en una ruta de turisme inclusiu amb places reservades per a mobilitat reduïda, amb l’adaptació del mateix museu faller amb un ascensor que permet a les persones amb cadira de rodes accedir. Hem treballat també en la creació d’una pàgina web i una ruta de senyalística dins de la Ciutat que amb una sèrie de murals, de tòtems més bé, ens expliquen alguns aspectes històrics d’aquesta. Hem apostat també per la creació d’un mural artístic en una de les parts més degradades fet per PichiAvo, per fer activitats durant l’any en aquest lloc com la celebració de la UNESCO o el festival de la joventut. Hem creat una senyalística per tota València per a indicar-l i ara estem treballant en qüestions de futur com puga ser la seua inclusió en una parada del bus turístic, també ajudes perquè els artistes fallers puguen condicionar les seues naus estèticament i altres mesures com la millora dels accessos i sobretot una que desitgem tots que és portar la JCFV a eixe espai. Però com dic, crec que el repte principal està el gremi, en els propietaris de les naus, que

són els que han de saber cap on volem portar eixa ciutat i també en tot cas, crec que és imprescindible que comptem amb l’ajuda d’altres institucions, siga la Generalitat o el Ministeri de Cultura, perquè la festa de les Falles es Patrimoni Immaterial de la Humanitat, i també la Ciutat de l’Artista faller forma part d’eixa declaració, tota ajuda serà poca.

Entrevista a Pere Fuset Arxiu: Salva Andrés 43

Decàleg per a fomentar la cultura de falla Comissió de Seguiment Falles-UNESCO

La idea d’aquest decàleg és promoure el màxim respecte a la cultura de les Falles i la falla en si. Es tracta d’un decàleg de recomanacions sobre bones pràctiques per als cadafals fallers, treballat amb la participació de la Delegació de Falla de Junta Central Fallera de València, que ha aprovat per unanimitat la Comissió Municipal de Seguiment de la Declaració de les Falles Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Aquest decàleg conté 10 consells no vinculants per fer valdre el cadafal faller o falla com a element central de la festa. Cal promoure el màxim respecte patrimonial a la cultura de la falla i al cadafal, així com al treball creatiu de les artistes i els artistes fallers i complir amb una de les recomanacions de la UNESCO, com és la promoció de bones pràctiques per part de les comunitats festives dipositàries de béns reconeguts com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. 1. Adoptar els dispositius necessaris perquè l’exhibició de premis o palets atorgats a les comissions falleres no dificulte la plena contemplació de la integritat de les falles (gran i infantil). 2. Possibilitar que les estructures destinades a mostrar publicitat, així com les instal•lacions d’il•luminació, s’ubiquen en l’entorn de les falles, però no en el seu perímetre intern, per a permetre una major visibilitat. 44

3. Afavorir que les tanques que envolten les falles s’adapten respectuosament al seu peculiar entorn urbà, facilitant al màxim la contemplació íntegra dels cadafals i els seus versos explicatius. 4. Prestar atenció als voltants de la falla i mantenir tan neta com siga possible l’àrea que hi ha entre les falles i les seues respectives tanques, evitant l’acumulació de residus o les restes de manifestacions pirotècniques. 5. Identificar de manera clara i preferent, amb algun tipus de cartell o retolació, el nom de l’autor o autors de les falles, especificant, si és possible, l’aportació de cadascun dels especialistes que han intervingut en l’elaboració (escultor, pintor, fuster, guionista, dissenyador, poeta...). 6. Evitar que les activitats festives de la comissió (paelles, torrades, jocs infantils, activitats pirotècniques, concerts...), així com la instal•lació de carpes, entaulats o recintes de venda de productes, es facen dins el recinte de les falles, a fi de no obstaculitzar l’accés a aquestes. 7. Facilitar l’accés de les persones amb diversitat funcional o mobilitat reduïda a les formes i continguts dels cadafals fallers, com per exemple, mitjançant la installació de cartells explicatius escrits en braille per a les persones sense visió o visió reduïda, de pictogrames especials per a persones de l’espectre autista, etc.

8. Evitar les possibles modificacions o alteracions en els ninots, repeus, cos central o altres elements pertanyents a la composició de les falles, mantenint-les íntegres fins al moment de la cremà. 9. Promoure activitats que servisquen per a divulgar entre els membres de la comissió fallera el procés creatiu de l’artista de les seues falles al llarg de tot l’any.

Des de la nostra comissió volem donar suport a aquest decàleg per tal d’aconseguir que la falla puga rebre el respecte que mereix. No oblidem que la festa gira al voltant d’aquest element, per tant, acomplir i difondre aquestes pràctiques que es mostren en aquestes pàgines és respectar la falla, i també als seus executors, els artistes fallers, un fet que hauríem de promoure pel bé de la cultura i la festa fallera.

10. Divulgar les mesures de protecció, salvaguarda i respecte dels cadafals fallers en les xarxes socials de les comissions falleres.

Comissió de Seguiment Falles-UNESCO Arxiu: Junta Central Fallera de València 45

#VolemFalla i Ciutat de l ’Artista Faller Entrevista a Manolo Algarra Salinas, artista faller

Que és la Ciutat de l’Artista Faller? Jo crec que la Ciutat de l’Artista Faller va ser un somni dels nostres antecessors. Per allà pels anys 40 es va formar la idea i sobre els anys 60 es va veure feta realitat. En aquest moment es van agrupar tots els artistes perquè abans cadascun estava pel seu costat, en condicions lamentables. A més després han vingut altres ciutats, és una cosa curiosa, perquè després han vingut una sèrie de ciutats que han imitat aquest model que es va crear ací perquè sí que és cert que ací a Espanya la primera ciutat que es va fer en relació a algun ofici va ser la Ciutat de l’Artista Faller. Com naix la Ciutat de l’Artista Faller? La Ciutat de l’Artista Faller naix alhora que el gremi perquè ja existia una associació professional abans de la guerra, i després de la guerra s’alça el gremi d’artistes fallers on aglutinava tots els professionals. La falta de locals adequats per a poder fer falles i a partir d’aqueix moment sobre els anys 40 és quan comença a prendre forma aqueixa idea i als anys 60 és quan en realitat es posen a la feina i va anar en aqueixa dècada quan apareixen les primeres naus. Com ha evolucionat amb el pas dels anys la Ciutat de l’Artista Faller? La Ciutat de l’Artista Faller és un continent, no és un contingut, llavors jo crec que el continent ha anat creixent molt per damunt del contingut, i el contingut ara mateix s’ha vist desbordat. Els volums són molt majors que les falles que féiem abans, l’adequació de les naus és antiga i s’ha quedat obsoleta però això no significa que hem d’abandonar-la, a mi em sembla que la ciutat de València ha de tindre una ciutat de l’artista faller perquè encara que és una idea romàntica a mi em sembla bonica.

Perquè la Ciutat de l’Artista Faller es troba ara en aquesta situació? Com t’he dit abans les naus estan obsoletes i el nostre ofici no és un ofici com per a poder fer grans inversions per a poder adequar les naus perquè no ens queden uns marges per a poder posar uns cartells lluminosos, estar endreçant façanes o estar donant una imatge. Tampoc ens fa falta, ja que de cara a una comissió el que menys els importa és la imatge que puga tindre la nau i perquè tampoc podem econòmicament fer la inversió que s’hauria de fer per al seu manteniment. Quines activitats realitzeu a la Ciutat de l’Artista Faller? El gremi d’artistes fallers sempre ha tingut l’eix central ací, llavors tenim l’escola de formació professional de cicle superior d’artista faller, estan ací els tallers, hui heu vingut un dia que tenim ací la festa del pi, una festa que ja es feia abans i es va recuperar. En la festa del pi els artistes es reunien perquè abans això era com un poble, la ciutat de l’artista faller era un annex a València i quan s’anava a València es deia: anem València. Llavors ací se celebraven les seues xicotetes festes com aquesta del pi i ací es col•locava un pi i s’adornava i els xavals dels tallers es reunien i demanaven les estrenes pels tallers i de tot el que es treia es feia un dinar de germanor i això es va perdre amb els anys, jo no ho vaig conéixer. Però fa uns anys es va intentar recuperar i es va fer una altra vegada amb els xics del cicle formatiu i funciona. Les institucions donen el seu suport a la Ciutat de l’Artista Faller? Les institucions fan un suport moral perquè tots quan entren tots volen ajudar, perquè s’adonen del

potencial. La veritat és que això ben muntat i en un altre lloc seria un reclam turístic de primer ordre. No pots vindre a València i no menjar paella o no veure les falles perquè et quedes coix. Però, menjar paella ho pots fer tot l’any i en canvi veure falles no, llavors seria un reclam per a València importantíssim. No s’ha sabut potenciar això, no ho hem sabut vendre, perquè sí que és cert que els polítics sí que s’adonen del potencial però com és un tema tan complex perquè és tot bona voluntat i tots els grups polítics es posen d’acord estiga qui estiga en el poder per a fer alguna cosa però passen els anys i no es fa res. Que haurien de fer les institucions perquè la Ciutat de l’Artista Faller tire endavant? S’hauria de fer un projecte seriós i ferm, igual que es va fer en els anys 50 per a dur-lo a terme. Un projecte ambiciós, per això et deia que és igual que ací o fora d’ací, la qüestió és que estiga. I això implica tindre l’ambició de fer una cosa gran per al futur, no per a ara sinó per a dir farem alguna cosa que serà l’hòstia, que serà l’enveja, que serà el que t’estava comentat, un reclam turístic, que la gent que vinga a València que diga: mengem paella i veurem les falles, com les van fent. En definitiva jo crec que té un potencial important. S’ha notat en alguna cosa ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat a la Ciutat de l’Artista Faller? Ni a la Ciutat de l’Artista Faller ni en l’ofici, no s’ha notat en res. Una de les coses importants, juntament amb les falles, és l’ofici d’artista faller que és una de les coses que es recull quan es declara la festa Patrimoni Immaterial de la Humanitat, és una cosa important la continuïtat de l’ofici perquè fins fa res l’ofici es transmetia directament però ara ja tenim un cicle de formació professional perquè era una manera de reconéixer-lo. No s’ha fet res des d’aquest nomenament.

Poden les comissions d’alguna manera ajudar a potenciar la Ciutat de l’Artista Faller? Jo no crec que siga una qüestió que les comissions fomenten la Ciutat de l’Artista Faller. La Ciutat de l’Artista Faller decau per qüestions econòmiques, no per una altra cosa. Si no estiguérem en la situació econòmica en la qual estem seríem nosaltres mateixos els que li donaríem una rentada d’imatge i estaria en bones condicions, és el mateix mercat el que marca aquest declivi. Per concloure, perquè cal apostar per la Ciutat de l’Artista Faller? Em sembla que és tan nostre, tan propi, tan genuí, tant del poble que et faré un símil encara que siga lleig dir-ho, i et dic lleig perquè al final nosaltres som una mica putes, amb perdó. És com si a Amsterdam volgueres llevar el barri roig que tindrà totes les crítiques que vulgues però necessiten el seu espai igual que nosaltres necessitem el nostre, i espere que ningú es moleste per aquesta comparació però jo crec que li va perfecta.

Visita dels nostres fallers al taller d’Algarra Arxiu: La comissió

#VolemFalla des del Cicle d’Artista Faller

Inyaki Pinto Olivert, alumne del Cicle Superior d’Artista Faller i Escenografia

A tres mesos de Falles i a sis d’acabar el curs, i, per tant, el cicle, vos expose la meua opinió. Després de finalitzar el Grau de Belles Arts no sabia ben bé quin seria el següent pas i em vaig ficar a investigar. Així vaig descobrir el Cicle Superior d’Artista Faller i Escenografia del que feia temps vaig sentir parlar. Aquest cicle es va iniciar l’any 2012 impulsat pels mateixos artistes fallers cooperats amb els ajuntaments per tal d’impulsar un ofici tradicional del qual és exclusiu la Comunitat Valenciana. El cicle s’imparteix a Alacant, València i Borriana. Aquest cicle et permet descobrir el món de les falles des d’un punt de vista inicial fins a la manera de treballar que existeix hui en dia amb mestres els quals han treballat o segueixen en aquest ofici. I cal recalcar que no és un cicle exclusiu solament per a l’ofici d’artista faller, sinó que, com el seu nom indica, l’escenografia és un altre apartat igual d’important, ja que una vegada els coneixes, tenen molt en comú. Per aquesta raó no descobriràs únicament els elements essencials de les falles com és el poliestiré expandit, sinó que també experimentaràs el fang per tal de reproduir l’antiga manera de treballar en aquest ofici o el metall per a crear escenaris fets amb trust. A part de modelar les figures i crear estructures amb fusta al taller-escola, una altra de les oportunitats que t’ofereix el cicle és la de treballar amb artistes de qualsevol secció i de qualsevol lloc quan realitzes les pràctiques, on el primer curs tindràs

l’experiència de viure la plantà de ben a prop i per a finalitzar, podràs estar tres mesos fins a la setmana gran, les Falles, en un taller especialitzat. Tota aquesta oportunitat i experiència que tenim ben a prop no servirà per a res si no reivindiquem la nostra festa, i sobretot, en el nostre cas, la falla com a element central d’aquesta. Nosaltres com a alumnes amb visió de futur i els actuals artistes com a representants de les falles en el present, no tenim una visió de futur on l’element faller per excel•lència desaparega i per tant lluitem perquè no ocórrega. Per això la gran majoria d’alumnes que ja ha finalitzat els estudis, segueixen o inicien, acullen la campanya #Volemfalla, actuació necessària davant les complicacions que apareixen al nostre sector i el qual ha sigut creat per donar solucions. Al cicle de València tenim la sort de poder veure de ben a prop a grans representants que defenen la falla com a element diferenciant i predilecte de les nostres festes i lluiten cada dia per seguir i continuar una tradició que plena d’art, crítica i expressió els nostres carrers cada any. I ja no sols artistes fallers, si no comissions i molta més gent és la que s’uneix a aquesta reivindicació que pretén no fer oblidar a la societat un element, la falla, que ens fa grans. A gener vaig donar inici a les pràctiques al taller de Manuel Algarra que finalitzaré a la plantà d’aquest any, on de segur aprendré moltíssimes coses que d’altra manera no ho haguera fet. Després vindrà el fi de curs on es presentarà un treball final i

realitzarem una exposició per mostrar tot l’aprés durant aquests dos anys, on per descomptat esteu tots convidats. I per descomptat, no necessiteu invitació

per tal de gaudir les falles que cada any omplin els carrers i on de segur veureu moltes coses que antics alumnes del cicle hauran realitzat.

Promoció 2017/2018 del Cicle Superior d’Artista Faller i Escenografia Arxiu: Inyaki Pinto 49

Un lloc que #VolFalla... Les Xarrades Tamanyicolor! Juane Cortell Dasca, artista faller i organitzador de les xarrades

Hola! Sóc Juane Cortell de Carcaixent també conegut al món de les falles com a Tamanyicolor, expressió utilitzada en l’àmbit de la taronja que deixa palés com m’agraden les falles. Vos escric amb la intenció d’explicar que són les Xarrades de Tamanyicolor, com naixen, amb quina finalitat i com s’han consolidat amb el temps com un esdeveniment més per als que ens agraden les falles. Tot començà en 2014, just en passar falles en eixe període que els artistes tenim d’ansietat per veure les falles que s’han plantat, per contractar les falles de l’any següent, per discutir si els premis estaven ben donats, etc. Arran d’ací se’m va ocórrer de quedar amb gent que conec que li agraden les falles per a xarrar d’aquests temes mentre ens menjàvem un pernil, altra de les meues passions. Eixa primera xarrada érem uns 20 participants i el model de funcionament, perquè es féu una idea com una reunió d’alcohòlics anònims, cadascú es presentava a la resta i comentava que li agradaven o no de les falles, a partir d’ací, jo com a moderador anava traent temes on cadascú opinava. Quan el pernil s’acabà, continuarem la tertúlia al bar Els germans, on decidirem donar-li continuïtat a l’any següent. En 2015 la criatura va fent-se gran, comencen a vindre amics de València, Borriana, Alzira... fórem unes quaranta persones i es notava que hi havia gent molt habitual en tertúlies falleres, com el crític de Borriana Quino Puig o de València Hernan Mir i Manolo Sanchís. Els temes a tractar eren diversos des dels premis de les falles d’Especial del present any fins a la complicació que suposava firmar falles

per als tallers més xicotets. Pel que fa a la gastronomia d’aquella nit, el pernil continuà sent l’eix vertebrador de les Xarrades, i en acabar sopàrem una Paella. En 2016, la cosa se’n va anar de mare! La difusió a les xarxes socials va fer que molta gent s’apuntara prèviament, més de 100 inscrits previs i uns 120 al final de la nit. Front aquesta barbaritat ens vam replantejar el tema gastronòmic i parlarem amb la gent de la falla Cánovas del Castillo perquè ens preparara un menú i ens proporcionara les taules i cadires per a tanta gent, això sí, el pernil continuava present. El muntatge fou espectacular, taules parades amb decoració, un escenari amb decorat i llums de colors, samarretes personalitzades amb un logotip brinda’t per un assistent il•lustre com és el genial Ortifus. La varietat dels assistents era molt gran: artistes de totes les categories, crítics de falla, presidents i delegats de monuments de falles, treballadors dels tallers, etc. Cadascú aportava la seua impressió i l’experiència fou molt enriquidora. Com a detall diré que l’amic Malalt de Falles les va retransmetre per streaming via Twitter. Però si alguna cosa vull ressaltar d’aquest any per damunt de tot, fou que un dels assistents a les Xarrades fou el gran artista faller Pepet de Borriana, per a mi el més gran! En 2017, el nombre d’assistents foren uns 80, després de l’any anterior ens veiérem obligats a limitar la participació perquè era important mantindré l’essència de les xarrades i és que tots puguen participar i opinar.

Aquesta nit a banda de les típiques discussions dels premis tant a València com als diferents pobles on estaven molts representats des de Borriana fins a Dénia, un dels temes principals fou el complicat que estava sent per a la majoria de tallers no tindre pèrdues. Molts mantenien que es feien animalades de feina per uns preus molt inferiors i això era insostenible. Com sol passar en aquestes coses, els diferents punts de vista creà un debat apassionant on la finalitat era defendre el monument i fer possible que siga factible continuar fent falles per part dels artistes. Aquest any el pernil continuà present i el sopar fou una “torrà” d’embotit i el detall per als assistents fou una botella de vi. En 2018, s’estabilitzà el nombre d’assistents i vingueren uns 70, pense que és la quantitat ideal tant per a les xarrades com per a les converses prèvies i posteriors. Segur que entre conversa i conversa alguna falla firmà al seu artista, cosa normal quan s’hi ajunten comissions i artistes al mateix lloc. Aquest any el tema principal continuà sent el difícil que és tirar endavant per a molts tallers, cal

buscar solucions entre tots sobretot comissions i artistes si realment #VolemFalla. Aquest fou el lema de les xarrades i la impressió de la samarreta que els va regalar als assistents. Les Xarrades no tenen altra finalitat que ajuntar a gent de tots els àmbits que ens agraden els monuments fallers. Que durant tot l’any no és fàcil coincidir i per això es busca una data com és un mes després de la cremà per a fer les Xarrades, quan l’any faller torna a néixer. Des de fa tres anys hem atorgat un xicotet premi anomenat el Tamanyet d’Or a persones que creguem que fan una gran tasca de difusió a les xarxes socials del monument faller. En 2016 fou Vicent Gayà, en 2017 Juan Sánchez i en 2018 a Ángel Romero. En 2019 les xarrades seran al nou taller on esperem que gaudiu igual que ho fem el meu equip i jo d’aquest esdeveniment. Vull agrair a tota la gent que ha participat aquests anys a les Xarrades i com no a la comissió Rei en Jaume I de Cullera per deixar-me escriure al seu llibret. Gràcies!

Xarrades Tamanyicolor 2018 Arxiu: Juane Cortell

Al Fòrum Faller Independent #VolemFalla Usuari Alsa_4 del Fòrum Faller Independent

Aquest lema s’ha viralitzat, convertint-se, fins i tot, en el tema principal de les falles d’aquest any. Som molts els que pensem que LA FALLA (em negue a menysprear-la sota l’epígraf de monument o cadafal), és el cor de la nostra festa. És l’origen i la fi de tot. Sense música, flors, traques o llums les Falles continuarien sent una festa única gràcies a la Falla. Però sense ella seria una festa més, sense cap singularitat. Les xarxes socials poden ajudar i molt a la seua difusió, mai suficientment, però en aquest sentit no estan molt aprofitades per les comissions falleres ni pels organismes oficials. Malgrat el rebombori de la declaració de la nostra Festa com a Patrimoni Cultural de la Humanitat, poques accions d’abast s’han abordat fins al moment. Malgrat tenir una Ciutat Fallera, com si es tractara d’una gran fàbrica de somnis, gràcies a la iniciativa de Regino Más, on es conjuminaven tots els tallers fallers de València i dic conjuminaven, en passat, ja que la fugida de molts d’ells a altres poblacions és contínua. I amb el menyspreu de les autoritats de torn, que només es recorden amb grans projectes en dates preelectorals, que tendeixen a caure en l’oblit. La campanya Volem Falla pretén ser un revulsiu contra al menyspreu de la Falla com a tal, per part de moltes comissions que dediquen més pressupost a altres activitats paral•leles. Volem falla pretén posar en el seu lloc a l’artista faller, que travessa una època dura i costosa, tant econòmica com de reconeixement social (s’han tancat molts tallers o uns altres s’han diversificat amb tal de subsistir). Volem Falla intenta ressituar el valor intrínsec i originari de la festa fallera. Totes aquestes intencions, les podem trobar en el Fòrum Faller Independent, el seu lloc d’expres

sió i d’intercanvi. Un Fòrum de comunicació i discussió sobre la Falla en el qual opine com a participant des de fa temps. En ell, opinem a favor i en contra de cada falla que es pose a tir. Dins del subfòrum Treballant per la Festa i en el fil El monument faller. Mai amb ànims destructius ni interessats, solament pel plaer, tan faller, d’opinar sobre la Falla. Des dels seus fitxatges d’artistes al cap de pocs dies, o abans de la cremà, fins a les presentacions de projectes i maquetes, tan anhelades, o l’aparició de les primeres peces al carrer (moment d’èxtasi falleril sense igual), la plantà, els premis i la cremà. Es tracta d’un fòrum obert a tota participació. La meua és una més, sempre sota el prisma del respecte a les opinions d’uns i d’altres, per diferents que siguen, però admetent controvèrsia i discussió. Escoltar, en aquest cas llegir, diferents punts de vista i gustos, sempre és enriquidor i amplia la visió sobre un tema, en aquest cas la Falla. Si existeix alguna cosa sobre el que ens agrada parlar, opinar, discutir i enfervorir-nos en les opinions és d’una falla i un artista faller. Ben entés que l’artista faller és el seu artífex i el seu creador i mai se li agrairà suficient la seua tasca, ni percebrà un pagament just per un treball artístic, molt poc valorat generalment, i més fora de l’àmbit faller. Qui no ha fet la seua quiniela particular sobre les falles principals o de la seua secció? Qui, Turista Faller en mà, no ha jugat a atorgar els seus premis o quan apareixen fotos i reportatges de la construcció en els tallers no emet un judici comparatiu? Doncs els assidus d’aquest Fòrum Faller Independent, que posseeix uns moderadors, per si hi ha excessos, som d’aquests bojos afectats per la febre fallera a ultrança. S’obrin múltiples temes generals o més

singulars: plantà de cada falla d’Especial i Primera A amb seguiment de fotos, novetats i aportacions personals dels usuaris, es realitzen porres amb els premis d’ambdues seccions (de grans i infantils), es comparteixen informacions obtingudes en altres mitjans, s’opina dels treballs a realitzar després de les presentacions d’esbossos i maquetes, rectificant moltes vegades fins a la seua plantà en funció de novetats o vistes les peces al carrer. Es tracten temes paral•lels a la falla en si: il•luminacions, cavalcades, la crida, esdeveniments pirotècnics... Tot açò en els diversos fils del fòrum. Però el que ens ocupa, La falla, cobreix la majoria d’intervencions. Com en tota comissió fallera, durant l’any, som menys els que intervenim. Arribat Març i amb les peces al carrer, proliferen les incorporacions de nous membres, alguns molt puntuals i al•ludits, per tant efímers, i uns altres que es decideixen a opinar i passen a formar part dels habituals. Per descomptat, hi ha altres dates de sequera, com el llarg estiu en el qual la travessia del de-

sert fallera des de juny a setembre, pot fer-se més suportable participant en fils com Comentar Falles Antigues, on a més d’aportar fotos de falles anteriors i analitzar resultat i premis, es brinda l’oportunitat de donar a conéixer facetes, anècdotes o detalls a persones que per la seua edat no van viure el seu moment. M’heu demanat, arran de seguir-me en aquest fòrum, que realitzara, com a participant actiu que sóc, un article d’opinió i difusió d’aquest. Repetisc, únicament com a membre participant. M’agrada el vostre seguiment i anime als lectors d’aquest llibret, possiblement interessats, a formar part dels opinadors del fòrum, a registrar-se i participar. Volem Falla és el tema faller per excel•lència d’aquest any, i també el del llibret de la Falla Rei en Jaume I de Cullera. És un lema que va que ni pintat al Fòrum Faller Independent, on ara més que mai volem falla! Volem les Falles! I volem festa! Però sense oblidar que sense la falla, res existiria.

Imatge del Fòrum Faller Independent Arxiu: Fòrum Faller Independent

#Volem Falla... I no un concurs d’esbossos!

Juan Gabriel Figueres Hernández, vicepresident de Cultura i Monument de l’AC Falla El Canet

Una vegada es cremen els monuments fallers i arriba l’hora de pensar en el següent exercici és un moment en el qual em pose negre. Vosaltres pensareu que és normal, a causa de la llàstima que suposa cremar el monument i acabar-se la festa... A veure, sí, però és un fet inevitable que amb l’experiència en aquest món ja he assimilat. No és per això, sinó perquè el dia 20 ja estan bombardejant el Facebook de la meua comissió, del qual sóc un dels administradors. Aquestes persones que em bombardegen a missatges privats són aquells que es consideren artistes fallers sense ser-ho, que ja comencen a enviar-te missatges oferint-se per a fer-te la falla a l’any vinent..., quan encara estic fet pols de posar l’última crítica a les 7.59 h del dia 17 de març, quan encara estic rotant la cassalla dels tres dies de Falles, quan em passe un dia sencer fent el gos en el sofà o directament me’n vaig a treballar amb un baixó que et cagues perquè a la nit no aniré al casal per gaudir de la festa fallera amb la resta de fallers. El més graciós de tot açò és que encara no has tingut temps per a pujar al Facebook la fotografia dels teus monuments, per tant, aquestes persones, que el dia 20 ja estan donant la tabarra, no saben si el teu monument ha sigut plantat sense cap inconvenient, si estava ben acabat, si la comissió està contenta o si el monument canta o balla. Aquestes persones, que van de Facebook en Facebook o, de casal en casal, amb la inestimable col•laboració de les comissions falleres, són propulsors d’una pràctica que, desgraciadament, està massa de moda. Comprenc que, van a la recerca de feina, de vegades de manera desesperada, però crec que no és el camí, que passa per ser la comissió qui vaja a la recerca de l’artis

ta que vulga. Podríem definir el concurs d’esbossos com un espectacle deplorable on les comissions falleres convoquen a nombrosos artistes fallers per tal que presenten un esbós (que a l’artista ja li costa diners de la butxaca) per què els membres de la directiva que, generalment, no tenen idea com es fa un ninot de falla, trien el que plantaran al mes de març, basant-se sols i únicament amb el que es mostra en aquest esbós, o inclús amb una fotografia. A canvi, l’artista triat ha d’abaixar-se els pantalons, és a dir, ha de pintar i rematar molt bé la falla i, a poder ser, en una falla de 2000 €, si té 14 ninots millor que 5, i si pot ser, si estan ben escatats, millor que millor. Les comissions falleres són moltes vegades taurons a les quals no importa deixar nuet a l’artista faller per tal d’aconseguir un palet. I hi ha artistes que es deixen, cosa incomprensible. Les comissions van a la recerca de la muntonada de ninots sense, moltes vegades, no tenir ni idea de la trajectòria de dit artista faller, ja que moltes vegades no es preocupen per aquest tema. Moltes voltes poden dir-te que ha treballat per a Fulano o Sotano i et poden vendre’t la burra dient-te que han fet açò o allò, quan en realitat la seua feina en l’anterior taller era empaperar ninots amb cartó. I després, vénen les sorpreses, quan s’observa que, dit artista no ha agafat un pinzell en la seua vida. Les comissions haurien de preocupar-se més per aquesta activitat de la festa, en la qual, hauria de realitzar un treball de scouting per tal d’avaluar la trajectòria de l’artista faller, és a dir, contemplar amb fotografies el treball ben realitzat per part d’un artista faller que meresca tenir noves oportunitats dins del món faller, podent utilitzar eines com Cendra Di gital per a informar-se i documentar-se, ja que, qua-

si sempre, després arriben els plors i les decepcions per no haver fet les coses com tocava. Al llarg dels meus anys com a faller i amb les meues funcions amb el llibret i amb el monument, n’he vist de molts colors. Per exemple, he vist com s’havien aparaulat la construcció del monument faller i després ha aparegut l’artista de torn en decadència que s’ha clavat pel mig i és el que finalment ha triat la comissió, creant-se mala imatge amb la persona que ho tenien tot parlat. Pot eixir bé, o pot eixir mal, encara que, generalment, sol eixir mal. També he conegut casos en què tota la comissió s’ha reunit un divendres en una reunió per triar un esbós gran entre 10 propostes i un esbós infantil entre 15. No es pot dir d’una altra manera, lamentable. Ni que els 300 membres de la comissió posseïren un doctorat Cum Laude en art i Falles, és més, el 99,9% són artistes per a fer de tot..., menys per a valorar una falla. Una vegada trien, després fins que no veuen l’esbós en el llibret, no recorden si la falla anava de pirates, d’animals, o de... Millor deixem-ho. Així mateix, em vaig quedar flipat amb un cas molt fort em va sorprendre el passat més d’abril. Com dia El Quixot, adaptant-ho al camp semàntic d’Internet, en un lloc de la xarxa del qual no vull recordar-me, vaig observar una publicació que deia que fins a cert dia, tot artista faller que estiguera interessat a plantar el seu monument faller, tenia de temps per a presentar un esbós al casal faller o per via telemàtica. Al•lucinant! Es presentaria gent? De segur que sí! Deplorable... Com a conclusió, he de dir que la festa fallera i els col•lectius que la formen haurien de plantejar-se seriosament sancionar aquest tipus de pràctiques pel bé de la professió de l’artista faller, ja que és un ofici nostre que amb aquestes escenes més típiques del fallerisme ranci, acabarà minvant pel que fa al nombre de professionals en actiu dins del sector.

Cal realitzar actuacions com la que realitza Junta Central Fallera per a triar les falles municipals, tal com va citar Pere Fuset, amb un procés que valorarà la complexitat dels elements proposats, la seua originalitat, la qualitat conceptual, la sàtira, la integració de l’espai, la facilitat d’accés i l’ús de materials. Crec que aquest és el camí, i l’aparició del moviment #Volemfalla ajudarà a difusió i millora del monument dins de la festa fallera, encara que crec que cal treballar molt per tal d’aconseguir-ho, tenint en compte l’opinió de tots i cadascun dels agents que tenen veu dins de la nostra festa.

Ninot que satiritza el concurs d’esbossos Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Falla versus festa

Francesca Criado Ripoll, fallera de l’AC Falla El Raconet

Més falla que festa? Més festa que falla? Em demaneu que reflexione al voltant de dos conceptes que per a mi s’amaren l’un de l’altre, que s’estimen, que es defineixen com un tot. Un tot impossible d’escapar, com la mateixa natura que ens etiqueta d’humans, de fer bondat i de fer malany. Quina és realment la qüestió? Els diners que s’empren per a fer “falla”? La despesa total que ens suposa la “festa”? Què suposaria decantar la balança més cap a un costat que cap a l’altre? De debò ens ho hem plantejat seriosament? La saviesa popular sempre ha dit que els diners per on banyen embruten i pareix que es continuarà opinant el mateix per molts anys més d’història de les suposades civilitzacions. Ens preguntem si és just el pressupost que dedica més al monument que al benestar i a l’entreteniment d’aquells que, al llarg de l’any i any rere any, hi contribueixen a pesar de crisis, situacions d’atur, despeses familiars imprevistes, esdeveniments que suposen forats a l’economia rutinària, i un llarg etcètera que no acabaríem si personalitzem. Massa interrogants se m’escapen però encara us en faré dos més: 1. Per què la justícia se sol representar per una balança que porta una dona amb els ulls tapats? 2. Quan algú diu “falla”, no hi implica reunions, festa, monument, música, amistats, casal, ...? De totes les respostes possibles, jo em quede hui, sense entrar a buscar-li tres (ni cinc) peus al gat, amb què és molt difícil encertar-la i amb allò de què de vegades la paguen justos per pecadors. Això pel que fa a la primera i, de la segona, sense dubte: sí. Me’n vaig a la falla un divendres a la nit

que vas a sopar al casal. Ja vénen falles es diu amb alegria quan s’acosta març i es pensa a passar-ho bé i millor. Plantem i cremem la falla; és a dir el monument que ens ha fet l’artista faller. Preguntem de quina falla s’és i no de quina comissió. Si estem a casa i escoltem una xaranga eixim al balcó o a la finestra per saber quina falla passa o de quina falla és la presentació quan oïm una traca seguida de música. Al capdavall, som fallers i falleres perquè plantem falla, fem festa al voltant de la falla plantada i cremem falla. Així és i ningú no ho pot negar. No vaig a fer-ho jo de cap de les maneres perquè en forme part però tampoc fugiré així de ràpid del tema. Jo sóc d’una comissió que no ha estat mai per plantar monuments de pressupostos com els de la secció especial, ni de lluny es contemplaria al meu casal i hi estic d’acord. A mi, personalment, tampoc no em preocupa el número del banderí que ens donen al mercat pel monument gran. De l’infantil, sí que em sap greu pels xiquets i les xiquetes si ens donen l’últim, perquè sé que els importa prou. Tanmateix, jo, personalment, sí que valore una bona falla, sempre. M’ha agradat des de xiqueta fixar-me en els detalls, en els acabats, en si han posat molta o poca borumballa per a unir les escenes, en la pintura, en com s’adiuen o no els cartells als ninots, en les falles experimentals, en quin imbècil haurà trencat la mà del ninot, en si apareix aquest polític o aquell altre personatge públic i s’assemblen molt o poc, en si rimen bé o no les crítiques, en si tenen gràcia o no, en si crema bé o cau malament que també és important, i en tot el que té a veure amb

els monuments i el que aquests comporten per a la festa que no és poc. A mesura que he anat fent anys, ja en tinc més de la meitat que em toquen segur, he anat patint molt el tema de com anava canviant la construcció i els materials, tot lligat a fer falles més grans amb els mateixos diners però més ràpidament i amb menys pes per a impressionar fàcilment a qui no es qüestiona el que ara en diem l’ecosostenibilitat. L’olor de les falles cremant-se, que diu de quin material estan fetes, i el fum negre són un argument que tenen els antifalles, que n’hi ha per tot arreu i en són uns quants malauradament, i alguns, li pese a qui li pese amb bones raons (raons, moltes de les quals no tenen a veure amb el monument, que són evitables si volem i si volen; és a dir: tot se soluciona amb seny i bona voluntat). Poc són els artistes que, des de fa ja massa anys, quan els dius que vols una falla de fusta i cartó no et miren com si no saberes el que dius i això, per a mi, és lleig, greu i em preocupa. Em preocupa perquè tampoc s’interessen per les altres solucions que han eixit, llevat del suro o poliestiré expandit, plàstic i contaminant. S’haurà de donar suport als estudis, que ja hi ha i ja es duen a terme, de com fer falles més ecològiques i sostenibles sense perdre cap ni una de les qualitats que les fan ser artístiques. Ja es fan ninots de palla d’arròs per exemple... Vull dir amb açò que menys monument i més festa? No, només reflexione perquè, com he dit en començar, per a mi, van lligats. No tindríem la festa que tenim sense plantar encara que siga una discreta, una xicoteta, una humil falleta, o un munt d’andròmines i estoretes velles al carrer. I, si podem admirar meravelles artístiques, avant qui vulga i puga plantar-les. Compte però que si decantem massa la balança cap a un dels dos costats, l’equilibri i l’har-

monia es perden i arriben els entrebancs i les qüestions amb respostes que no agraden a tots. Hem de fer falla i hem de fer festa. Qui no vulga “falla” que no siga faller i que se’n vaja de paella quan vulga, o d’esmorzar, o del que es coneix com l’ADSL entre els més joves i alguns més grandets de tant en tant. Les falles, i ara em referisc al que plantem, als monuments, són el que ens fan reunir amb una finalitat, són el perquè cultural i heretat que des de la tradició hem anat fent costum i que ens atorga una qualitat innegable: som valencians, som valencianes. Des de moltes perspectives es poden explicar a qui no les coneix, als qui vénen a veure-les i, deixant de banda el pes que suposen per a moltes economies, familiars o empresarials, perquè ara no ve al cas, resulta difícil d’entendre i fins i tot ens acusen de balafiadors, de cremar diners. Per què? perquè la simbologia dels nostres ninots plantats per a cremar-se s’interpreta amb la gana de viure; de festejar que passem per aquest món; de sentir que es renovellem si fem fora tot el que ens guardem mentre patim allò de per a poder viure has de treballar i si no t’agrada, et fots; de tot és possible i tot està per fer; de fer-se’n quatre perquè hui toca festa; perquè s’ha de viure una cultura per entendre-la de debò i des dels inicis de la humanitat, totes i cadascuna de les civilitzacions de les quals hem aconseguit ser sabedors que han existit o existeixen encara, han sabut fer festa i han sabut acompanyar-la d’art, de literatura, de música, de gastronomia, d’oficis, de crítica, de cultura. I sense por de repetir-me com la ceba, qui no vulga falla que no siga faller o com diu la dita popular: Qui no vulga pols que no vaja a l’era. 57

No falles a la falla

Salva Andrés Martín, coordinador del llibret

Ja feia anys que desitjava tenir un llibret que tractara sobre la falla per a poder escriure un article d’aquestes característiques. Tot i l’espera, aquest moment ha arribat justament en el context exacte. Durant la meua curta, però intensa, trajectòria com escriptor (terme que em ve gegant) d’articles per a llibrets fallers n’he escrit de molt variats: reivindicatius, melancòlics, narracions... i de temes molt diferents, la majoria de vegades imposats pels coordinadors dels llibrets als quals escric (i no puc estar més agraït), però aquest any puc escriure d’un tema que m’encisa, m’interessa, i a més (per què no dirho?) és la meua forma de vida: les falles! No m’agrada, no m’agrada haver de llevar-li pressupost a les falles que plantem cada any en el nostre encreuament. Tots els anys la mateixa història. En la reunió on decidim com repartim els pocs recursos que tenim a la comissió se sent el mateix, sobretot, si hi ha algun bony econòmic de l’exercici anterior: - I si li llevem 1000 € a la falla gran? Total, són per a cremar-se... Les cares de molts inspiren eixa indiferència satisfactòria que tant odie, però jo, em negue rotundament, ja n’hi ha prou! A cas els diners que ens gastem en l’alcohol que ens mamem no els cremem? (bé, alguns més que altres) o tots els envelats que contractem no són, inclús, més efímers que les falles que plantem? Si continuem abaixant els pressupostos de les falles, acabarem plantant quatre caixons de taronja, però d’aquells de fusta, dels d’abans, els de plàstic ni pensar-ho, per allò de l’ecosostenibilitat... I és que, pel que venia comentant, aquest

article arribarà en el moment idoni. Ara més que mai els artistes fallers, les comissions i les institucions s’han unit sota un mateix lema:«Volem falla!». Aquesta campanya iniciada pel col•lectiu d’artistes fallers està aconseguint el que abans era impensable: posar d’acord dos pols totalment contraposats com són les comissions i els artistes, o el més difícil encara, tres pols, amb el suport de les institucions públiques (tot i que és un suport moral, suport és). Tanmateix, encara queda molta feina per fer, sobretot, a les comissions falleres, on s’ha de conscienciar els fallers que la festa gira al voltant de la falla, i no al contrari. Puc assegurar que aquesta és la part més difícil... Quan acaba la reunió no pare de donar-li voltes al cap, de veritat, com et pots considerar faller si la falla te la bufa (així literalment)? Jo per a pensar d’aquesta manera em faig confrare! Sí que és cert que una comissió té moltíssimes despeses, i que s’ha d’intentar acontentar a tots els membres, però aquests han d’entendre que la falla és l’eix vertebrador de la festa. Hi ha festes amb regines, altres que s’acompanyen amb pirotècnia, totes s’amenitzen amb música, però... Quantes tenen falles? Si deixem de banda l’element principal de la festa, serem una celebració més i això no ho podem permetre! (he de reconéixer que en alguns dinars que faig amb la meua família sols ens falta la falla per a celebrar Falles...). Arriba l’hora de comunicar-ho a l’artista, aquest any abaixem el pressupost... I és difícil perquè, potser (no, segurament), no senten el mateix que jo a l’hora d’entrar al taller

quan per primera vegada veig modelats en suro alguns dels ninots de la nostra falla; quan l’artista faller va pintant i ens envia fotos dels remats per Whatsapp (eixe li ha quedat bé, l’altre massa obscur...); o quan com per art de màgia les peces més grans van enlairant-se cap al seu destí el dia de la plantà i els nervis recorren el meu cos provocant-me un nuc a l’estómac (que fa impossible la digestió de l’allipebre que tradicionalment dinem aquest dia). Potser jo veig la falla com el resultat del treball de tot un any, com el nadó que hem criat durant tot l’exercici i que ara naix al mes de març. Tant de bo molts fallers ho veiessen com jo, però no és així... El món se’m cau al damunt en entrar al taller. Un any més continuem amb el mateix artista faller.

La falla ha estat acabada en el seu temps, i els mínims de qualitat que s’esperen dins del nostre modest pressupost se superen amb escreix. Però he de donar-li la notícia, no sé com dir-ho per disfressar-ho un poc: -El pressupost no és el mateix i no puja... La seua cara ho diu tot. He de dir que estan molt acostumats a aquestes situacions, però mai senten bé. Dins de mi l’entenc, com em sentiria jo si després d’haver treballat de valent durant tot l’any el vinent m’abaixen la nòmina? Pocs dies després d’aquesta conversa l’artista em crida per lliurar-me un parell d’esbossos que s’ajusten al nou pressupost. Sols queda escollir-ne un en la pròxima reunió...

L’emoció que se sent a l’hora d’entrar al taller i veure les primeres peces en suro és indescriptible Arxiu: La comissió

No és així perquè, normalment, els fallers són fallers per la festa. Cosa que cal respectar. Però han de saber que són membres d’una comissió fallera, i açò comporta treball, esforç, sacrifici i molta implicació, sols d’aquesta forma s’aconsegueixen els objectius. Els diners de les quotes no donen ni per a la meitat del pressupost total de la comissió, la realitat és que s’ha de traure (de davall les pedres) pràcticament el doble. Si tots ens implicàrem un poc més, de segur que no caldria abaixar qualsevol partida en acabar l’any, i tots gaudiríem més de la nostra festa. A banda d’açò, ser faller també implica estimar la falla, sí, la falla, oblidem-nos de monuments, cadafals i històries, el que plantem i cremem s’anomena falla. Doncs aquest seria el primer pas, conscienciar els fallers del que és ser faller, què és la falla i el lloc que aquesta hauria d’ocupar... Les cares dels assistents en veure els esbossos són per a emmarcar, no sabria descriure-les però... Podeu imaginar-vos unes cares de decepció, amb una mica de cabreig i una lleugera aura irònica envoltant-les? Doncs així més o menys... I ens quedaríem curts. Que esperaven? La Na Jordana? Si hem abaixat el pressupost! I tant que és més xicoteta, evidentment que fa menys metres d’alçada, i per descomptat que té menys ninots! Com era d’esperar, acabem escollint l’esbós que sembla més voluminós (ase per ase, ase gros), sense parar-nos a pensar en les temàtiques, la composició o altres aspectes més distintius. Al final allò de què el paper és molt sofert serà de veres... Ja tenim falla, toca fer-li-ho saber a l’artista faller i en uns mesos visita al taller... Però no sols els fallers han de conscienciar-se, també els artistes fallers han de començar a actuar com el que són. Si volen respecte cap a la

falla, molts d’ells haurien de mirar de respectar el seu ofici. No poden fer més feina per menys pressupost, afavorint així la competència deslleial del mercat. Ni tampoc bombardejar les xarxes socials de les comissions per a aconseguir feina (en aquests últims anys d’era digital la cosa se’n va de mare), donant així una imatge impròpia d’un gremi artesà. Ells són els primers, juntament amb les comissions, que no han de permetre pràctiques com els concursos d’esbossos. Respectar les falles és cosa de tots, però ha de començar pels seus creadors, els seus pares: els artistes fallers. He de confessar que sóc un enamorat de les visites al taller, sempre que vaja sol o, com se sol dir, ben acompanyat (per altre apassionat de la falla). Quan vas en grup, la cosa canvia... És fàcil que entre tanta foto, la gent que no para de tocar peces (però no toques!, per què toques!) i el típic que intenta traure un ninot més a l’artista (quan li has abaixat el pressupost, i quan no també), aquest acaba amb el cap com un bombo. Sempre hi ha algú que amolla la “mullà” i exclama: - Que xicoteta! L’artista sol quedar-se pensatiu (doncs quan la tragues al carrer veuràs com minva...), i jo també (doncs tu vas ser el primer que va votar per abaixar el pressupost). Encara no l’hem vista plantada i ja estem sentenciant-la... Amb els fallers i els artistes, l’última peça d’aquest trencaclosques de respecte cap a la falla són les institucions públiques. Aquest sempre és un tema que em grinyola una mica. De veritat valoren les falles com a tal? O sols les contemplen com un producte turístic estacional? Les comissions falleres som molt més que tot això, per això, pel bé de la falla, haurien de facilitar-nos molt més les coses, i ja que estic (sent una mica més descarat) demanar

una pujada de les subvencions destinades a les falles que cremem. Les comissions falleres #VolemFalla, però tot no depén sols de nosaltres i els artistes, les institucions tampoc haurien de fallar a la falla.

La plantà, un dia de treball dur Arxiu: la comissió

Durant l’any la falla cau en l’oblit fins al dia de la plantà. Sí, eixe dia que treballen quatre i d’aquests quatre dos fan com si treballaren. Si hi ha sort, la falla arribarà sancereta al carrer, però, com sempre, algú se’n passa de graciós i acaba fent malbé algun ninot. Els faenafuig comencen a arrimar-se cap a la plantà (tranquils, que no mossega!), i les seues mirades de curiositat i desconfiança es converteixen en verinoses xarrades: - Ja està tot ací? (com bé diu un amic meu) - Un altre any que no guanyem... (seran vidents o què?). En definitiva, un dia que toca treballar de valent, i escoltar qualsevol classe de barbaritat de totes aquelles persones que durant tot l’any han passat olímpicament de la falla. Acabada

la plantà sols queda esperar el premi. Enguany, per desgràcia, no ha sigut bo (tot i que amb la baixada de pressupost jo m’ho veia vindre) i la gent busca caps per a tallar: - L’any que ve canviem d’artista! - Jo no el vaig votar! Deixeu-me que us diga que la culpa no la té l’artista, la culpa és dels fallers, entre els quals m’incloc, i de ningú més. Si des d’un principi haguérem apostat per la falla, si durant l’any haguérem treballat com un equip, si en la plantà haguérem participat activament, de ben segur que el premi haguera sigut diferent. Aquest any hem fallat a la falla, i això és així. Ara sols queda pensar en l’any vinent. Tots aquests pensaments que recorren el meu cap, en relació a qui i com han de donar suport a la falla, van prenent forma a poc a poc. Aquest any sent que és una oportunitat perfecta per a escriure un article on defensar la falla com a eix vertebrador de la festa fallera. Un article on m’agradaria satiritzar les situacions que vivim els fallers que estimem la falla a les nostres comissions, i, sincerament, no voldria desaprofitar-la. Amb tota la meua ignorància, pense que aquesta vegada escriure l’article de concurs serà més fàcil que mai, ja que la temàtica és del meu grat, però prompte m’adone que no és així. En seure davant l’ordinador, la meua ment es torna més blanca que el document Word. Escriure no és gens fàcil (i ací vull retre homenatge a totes les falleres i fallers que cada any se superen escrivint articles per als llibrets), però s’ha d’intentar, i si és per la falla més encara, anem allà... Crec que ja sé quin títol li posaré: No falles a la falla. ‘‘Aquest article ha participat en el VIIIé concurs d’articles de llibret Falles 2019 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il•lustre Ajuntament de Cullera’’

Capítol 2 Introducció, per Salva Andrés Martín 60 #VolemFallesCrítiques?, per Ramón Marí Bohigues 62 #VolemFallesExperimentals?, per Ramón Solaz Gil 64 #VolemFallesSostenibles?, per Ivan Martínez Velló 66 #VolemFallesInfantils?, per Julio Monterrubio Fernández 68 #VolemFallesSolidàries?, per Raul Martínez Ruiz 70

Quines falles volem? 62

Introducció

Volem falla, sí, però com volem que siguen les nostres falles? Les falles, com tot, poden ser de molts tipus. Podem trobar falles dissenyades completament noves, des dels seus remats fins als ninots que conformen les seues escenes, en canvi, també podem trobar els famosos refregits, és a dir, falles ja plantades que s’adapten totalment o parcialment als pressupostos de les comissions, i que tan criticats són per alguns dels sectors més puristes del cadafal faller, però que al mateix temps són tan necessaris per al manteniment dels tallers fallers i per a les economies de les comissions falleres. Podríem encetar el debat sobre refregits sí o refregits no en aquest capítol, però no hem cregut convenient i tractarem altres aspectes més importants. Un d’aquests aspectes és la crítica. Volem falles crítiques? És a dir, les comissions volem que les falles que plantem estiguen farcides d’una crítica mordaç i social? O volem falles amb una crítica blanca de temes banals? Moltes vegades les comissions falleres, no s’entén bé per què, opten per la segona opció... Un altre tema candent al món faller és el de les falles experimentals. Que són aquest tipus de falles? Les podem considerar com a falles? Personalment pense que sí, cal ser més oberts amb la plàstica de les estètiques falleres, i no establir els cànons d’una falla pel simple fet que estiguen fetes de suro o cartó. La realitat ecològica que vivim actualment ens porta a plantejar-nos també si volem falles realitzades amb materials sostenibles. Aquest és altre punt d’aquest capítol, i altre tema de debat del món faller Que volem? Cremades més vistoses amb falles de cartó i fusta? O ús de materials com el suro i el ferro, que són més contaminants, però que permeten uns volums i unes composicions més espectaculars? Veurem també la importància de les falles infantils, i si efectivament les comissions aposten per la falla infantil. No oblidem que al món de les falles infantils hi ha una grandíssima varietat d’estètiques (superior al de les grans), i que, de vegades, són els conillets d’índies de molts artistes fallers a l’hora d’utilitzar noves tècniques que aplicar posteriorment en falles grans. Per últim, veurem que són les falles solidàries o reivindicatives, un tipus de falla que s’està estenent en els últims anys, i que no deixa a ningú indiferent per les seues temàtiques de denúncia o suport social. Al remat, un capítol per a gaudir del món de les falles, però sobretot, per a fer-nos entendre millor tots aquests aspectes del món faller.

“Les falles, com tot, poden ser de molts tipus” 63

#VolemFallesCrítiques? Ramón Marí Bohigues, poeta faller

Des d’un punt de vista de defensa del monument faller, com a eix vertebrador de la festa fallera, i a manera de pregunta, ens parem a pensar el que realment li aporta la crítica al monument faller i jo que, he de confessar-ho, sóc un ferm defensor de la crítica, he de dir que un monument faller no són sols uns ninots més ben o més mal fets, pintats i acabats, un monument faller és tot un conjunt en el qual està integrat tot el que he dit abans i per descomptat la crítica, que sense cap dubte el complementa millorant-lo clarament. La crítica en la falla naix al poc de nàixer els primers monuments, i en un principi es limitava a ser una mena de burla entre els mateixos veïns del barri, sempre en un to irònic i satíric, després evolucionà passant a criticar als ajuntaments, l’església, etc. Fou a les últimes dècades del segle XIX, quan varen aparéixer els primers llibrets d’Explicació de la Falla, aquests llibrets tenien la funció de complementar els cartells que es col•locaven al costat dels ninots del monument faller, un dels principals autors, al qui molts consideren pare dels llibrets, va ser el suecà Bernat i Baldoví, que per cert va nàixer un 19 de Març, us sona la data? Personatge molt popular en el seu temps que, en la seua gràcia natural, la facilitat que tenia per al vers i eixa sàtira que destil•lava en els seus escrits, va fer unes crítiques molt apreciades en aquella època. Les falles al llarg dels anys han passat per èpoques males, arribant inclòs a prohibir-se la seua festa, aleshores, va ser quan va sorgir un moviment

en defensa de les tradicions típiques valencianes que junt amb la revista La Traca, foren els que van eixir al rescat de la festa fallera. Doncs bé, les crítiques també patiren aquestes prohibicions, a més a més que en els anys de repressió dictatorial era prou habitual la censura a la crítica de les falles, havent de fer un gran exercici d’audàcia lingüística els autors de les crítiques, per tal de dir coses sense arribar a dir-les, valent-se d’enginy, paraules sinònimes i exercicis malabars amb el vocabulari, per tal de burlar al censor, arribaven a dir molt en una època en la qual no es podia dir res. Fetes aquestes introduccions històriques em centraré ara en les crítiques de les falles. Per tal de fer unes bones crítiques, l’ideal seria que tant l’autor de les crítiques com l’artista faller elaboraren un guió abans de fer la falla i ja facen la falla sobre aquest guió, però aquest fet desgraciadament no és el que ocorre i sols unes poques falles, quasi totes de la Secció Especial de València que són originals cada any s’elaboren d’aquesta manera. Altrament, el més habitual és que els artistes fallers creen la falla, quasi sempre en ninots ja utilitzats en altres anys i en altres monuments, i després haja de ser l’autor de les crítiques el qui tracte de lligar-ho tot fent, a més, que la crítica estiga relacionada, siga graciosa i que afalague la seua lectura. En açò vull dir que, sense desmeréixer a ningú, la tasca que fan els autors de les crítiques és verdaderament difícil, ja que són els qui li donen el contrapunt al monument faller, fent que tot tinga relació i que monument i crítica estiguen lligats quan moltes vegades els ninots que col•loca l’artista no tenen res a veure amb la temàtica general del mo-

nument i has de tirar d’enginy i gràcia per tal de donar-li significat a les escenes de la falla. Les crítiques han de ser per l’ocasió i el moment i han de tractar de temes que estiguen calents, al que em referisc és que l’autor de la crítica pot fer versos sobre un tema que ara estiga en boca de tots, però pot donar-se el cas que en març, quan eixos versos vegen la llum, el tema estiga quasi oblidat perdent gran part de la gràcia del vers, voldria mostrar-los ara uns exemples de crítiques escrites per mi, que en el seu dia, tenien fonament i que ara han passat a no tindre ni funció ni sentit. Totes les tribus urbanes, s’ajunten en esta zona, doncs hi ha bars de tot tipus, al carrer de Barcelona. D’aquell carrer de Barcelona avui en dia no queden ni bars ni res, també l’autor ha de tindre recursos suficients per a parlar de coses genèriques, que encara que passe el temps siguen tenint sentit, gràcia i ironia, a més d’una lectura que afalague, com per exemple: La potència desbordada, dins del ventre ha esclatat, i per el cul ix el pet, que és un crit de llibertat.

I per acabar els exemples de crítiques, us deixe una que és com un embarbussament, i que és primícia d’enguany, per tal de convidar-vos a fer que, quan les falles de 2019 vegen la llum, tracteu de veure en quina falla està exposada. Com veureu, passa el que deia abans, hi ha paraules iguals que no signifiquen el mateix, jugant en el significat i fent malabars amb elles. Tal volta el sentit comú, siga el més comú dels sentits, ha de ser comú en el bon sentit, o el sentit acabarà en el comu. I per finalitzar aquest article el que vaig a fer és contestar la pregunta de la capçalera d’aquest, volem falles crítiques? I la resposta es sí, clar que sí, per descomptat que sí, i sempre sí. Llevar-li la crítica a una falla seria com deixar-la nueta, seria llevar-li gran part de la seua essència i de la finalitat d’aquesta. Des de sempre la falla ha estat concebuda en crítica, en to irònic i burlesc i en els versos plens de sàtira que s’elaboren es troba gran part de la finalitat del monument faller, per tot açò, un SÍ en majúscules per a la crítica en la falla. Amics gràcies per llegir-me, bona vida i bones Falles.

Falla infantil que tractava la falta de sàtira a les falles Arxiu: Juan Gabriel Figueres

#VolemFallesExperimentals? Ramón Soláz Gil, arquitecte i artista plàstic

Encara que per a molts “tradició” és el terme que millor defineix i caracteritza al món de les Falles, el seu significat difereix segons qui l’utilitze. Mentre per a uns la tradició és una transmissió de valors generats anys enrere que han de mantenir-se immutables i lliures de perversions per a transmetre’s de generació en generació, per a uns altres la tradició és una transmissió de valors que poden evolucionar i adaptar-se a les necessitats de la societat de cada moment. I és que, la societat és un sistema viu i el canvi social pot alterar el conjunt d’elements que formen part d’aquesta tradició. D’aquesta manera, temàtiques i estètiques que veiem representades anys enrere en el món de les Falles, actualment generen rebuig en una part de la població que ja no les assumeix com a pròpies. Durant anys, en una València que avançava amb passos de gegant cap al futur i la democràcia, es va anar alimentant aquesta tradició confortable amb vista al passat, augmentant més i més la bretxa entre els dos corrents del terme “tradició”. En aquest context, sorgeixen les anomenades falles experimentals. Unes falles que obrin les seues portes a noves formes de pensament, a noves inquietuds estètiques i crítiques, a professionals vinguts d’altres disciplines plàstiques… En definitiva, unes falles que assumeixen les necessitats d’una part de la població fallera que advoca per un canvi. Des del seu naixement han sigut durament criticades pels sectors més conservadors per la ruptura tan pronunciada que van suposar envers els cànons

establerts. No obstant això, és precisament en aquesta valentia on resideix la seua vàlua. A més a més, quan es passa de manera tan brusca d’un extrem a un altre, automàticament s’obrin moltes de les portes intermèdies que van quedar pel camí, establint les bases per a altres evolucions més tímides que, hui dia, estan totalment acceptades en el món de les falles sense que ningú qüestione la seua validesa. Les falles experimentals, a més de suposar un canvi de mentalitat i estètica, també han suposat una obertura de mires per als artistes en qüestions de materialitat. En aquestes falles, on l’acabat porcellànic no és l’objectiu més preuat, es poden assumir majors riscos creatius i investigar amb materials i composicions no convencionals. Fa dos anys, jo mateix em vaig permetre en un projecte l’ús de materials poc convencionals com a branques, espart o pinassa. La falla tractava la necessitat de cuidar el nostre planeta per a les generacions futures pel que, de manera natural, es va plantejar per a la seua construcció l’ús de materials reciclats recollits directament de la naturalesa. De la mateixa manera, l’ús de materials convencionals de maneres poc ortodoxes també és considerat per molts com una de les característiques de les falles experimentals, arribant fins i tot al contrasentit en aquells casos en els quals es busca recuperar materials i tècniques caigudes en desús. Per exemple, quan Joan S. Blanch va recuperar les teles per a la vestimenta dels ninots de les seues falles, va haver-hi qui li va titllar d’experimental. No

obstant això, la tela està documentada com un dels primers materials que es van utilitzar en el món faller del segle XIX per a l’elaboració de ninots. De la mateixa forma, la vareta, una tècnica utilitzada per a generar grans volums abans de l’aparició del suro, va viure una revaloració quan artistes com Manolo García o Juanjo García van decidir començar a utilitzar-la com a tècnica d’acabat. Per tant, encara que la línia entre l’experimental i el convencional està aparentment definida, en casos com aquests es torna difusa i contradictòria. És en aquestes situacions on la tradició s’entén com una transmissió de valors adaptada a les necessitats d’una societat canviant. No podem negar que l’ofici d’artista faller evoluciona. S’introdueixen nous materials, maquinàries… i això genera canvis en el resultat. Però, com tots els àmbits de la societat, el món faller també es veu afectat per les modes.

Que una moda deixe d’estar vigent no significa que no puga reprendre’s en un futur i, molt menys, que mai haja existit. És important conéixer la nostra història, amb els seus encerts i els seus errors, per a poder revisar-la cada cert temps i poder continuar evolucionant i creixent. En una societat cada vegada més diversa i inclusiva, manca de sentit pensar que només hi ha una manera correcta de fer les coses. La diversitat de gustos, opinions, opcions… i la capacitat de conviure tots junts, mostrant tolerància i respecte, és el que ens enriqueix com a individus. Les falles, que sorgeixen com un element de crítica cap a la societat que les crea, també han de ser crítiques amb si mateixes i evitar estancar-se en la comoditat del que s’estableix. Només així aconseguirem unes falles actualitzades i plurals en les quals tots puguem sentir-nos representats.

Falla Plaça de Jesús 2017 Arxiu: Ramón Solaz

#VolemFallesSostenibles?

Ivan Martínez Velló, pioner en l’ús de la palla d’arròs per a fer falles

Podríem definir les falles sostenibles com aquelles que en el moment de la seua cremà no contaminen altament el medi ambient, o també com aquelles realitzades amb materials que com a mínim foren ecològics. Hui en dia l’ecologisme està molt present a les nostres vides, i com no podia ser d’altra manera, també ha arribat a les Falles. Per a parlar de materials sostenibles en la construcció de falles hauríem de mirar enrere, quan fa uns anys s’utilitzava el cartó i fusta, malgrat que s’utilitzaven altres com el dissolvent, que no es podia considerar ecològic del tot. Tanmateix, tot era més ecològic que en l’actualitat amb l’ús del poliestiré expandit (suro blanc), que des de la meua opinió tampoc és tan contaminant com ens diuen, però si és cert que no deixa de ser un material més plàstic que els utilitzats tradicionalment. Les comissions no estan conscienciades de moltes coses, entre elles l’ecologisme del qual estem parlant, i hui en dia l’única solució és tornar als materials clàssics però normalment no solen consentir-nos la utilització de cartó perquè quasi totes volen suro, ja que es decanten pels materials i les estètiques que estan de moda, a més es regeixen pels premis obtinguts, i ara per ara la moda és el suro blanc. Hui en dia poques comissions contracten falles de cartó, i les que les contracten, solen tenir uns pressupostos molt xicotets, a partir de certa quantitat, tots volen el suro. Açò ha provocat que l’empresa que fabricava cartó per als artistes fallers haja tancat, i hui en dia no es troben opcions tan bones com les que proporcionava eixa empresa.

Un altre material molt comú i més ecològic és la vareta, que normalment entren en concurs de falles experimentals. La vareta comporta moltes hores de feina però ens evitem després la feina d’escatat i pintura, atés que la vareta ha de quedar-se a la vista. Crec que ens decantem pel suro perquè ens ho exigeix el mercat, ja que si una falla vol que li faces suro i no els ho fas doncs acabes sense feina perquè no et contracten. Sí que és cert que a nivells locals sí que es pot utilitzar el cartó i no passa res, a certs preus. Però quan et claves en uns pressupostos ja més o menys alts no volen veure res fet amb cartó. A partir d’ací, sí que és veritat que a treballar-lo i deixar-lo bé com deixem ara el suro és molt més costós. L’avantatge del suro és que podem aconseguir millors acabats que amb el cartó. Fa dos anys, a la Falla de la Plaça de l’Ajuntament de València es va començar a innovar, de manera simbòlica, amb l’ús d’un nou material més sostenible, que l’any passat vaig tenir l’oportunitat de tractar: la palla d’arròs. Es tracta d’un material que en un futur podria ser important, però que al mateix temps s’ha de millorar molt, ja que és un material molt dur, bast i pesat, i que costa molt de treballar en comparació a la facilitat que ens aporta el suro. Aquesta experiència, la vaig dur a terme conjuntament amb la Falla Menorca - Luis Bolinches i la Universitat Politècnica de València (UPV). Nosaltres vam realitzar el ninot indultat infantil per a aquesta comissió, i el vam dur a l’exposició del ninot, perquè poguera tenir més visibilitat, però abans ens vam posar en contacte en la universitat un parell de ve-

gades per a veure com podíem dur-ho a terme, ja que ells ja tenien el material estudiat i sols faltava concretar com realitzar el ninot. Aquest, el modelarem amb un motle de silicona perquè fora més flexible, i el vam deixar assecant-se per omplir-lo de palla d’arròs. La dificultat d’aquest procés va recaure en el fet que havíem de fer-lo mig treballat, és a dir, pintar i escatar mig, i l’altra meitat s’havia de quedar amb el material a la vista perquè es poguera veure que realment estava fet de palla d’arròs. Va ser un poc complicat perquè no sabíem si el gotelé s’adheriria o si no, era una incògnita tot, però a la fi va eixir tot bé i no va ocórrer cap raresa. Hem de dir que les persones que visitaven l’exposició els va paréixer estrany perquè és el primer ninot que s’ha fet amb aquest material que, tot i que és més sostenible, s’ha de treballar moltíssim perquè en un futur aquest material siga viable, ja que és molt pesat, i sols el ninot que presentarem pesava 8 kg. Tanmateix, el futur de les falles crec que no està en el material. Està en altres coses, crec que s’ha d’apostar més pel monument, perquè realment sense el monument les falles no existirien. I dic monument perquè ens entenguem però no són monuments, són falles, és a dir, sense falles no existirien les falles. El material és el de menys, tenim molts problemes en aquest sector però per destacar algun diria els volums perquè a més volum, més material, més hores i a la fi els números no ixen massa bé. Les comissions haurien d’apostar per les falles sostenibles per diverses raons, la primera i més important és perquè en aquest planeta vivim tots i si no comencem ja a cuidar-lo un poc, no sabem el que pot arribar a passar. Hi ha hagut una explosió demogràfica i la veritat que el món no dóna per a

tant, hem de començar a cuidar el que ens rodeja, ja no sols a l’àmbit de les falles sinó també a casa i en tots els àmbits. A les falles se’ls podria exigir que canviaren el xip, però hi ha una contra, i és que ara mateixa els materials sostenibles no estan disponibles. Així que estem en un cercle viciós, si no tenim material per a treballar, tampoc podem treballar-lo. El tema de la palla d’arròs de moment està un poc verd perquè fa falta desenvolupar-lo més per a aconseguir que siga el que el nostre sector necessita, un material barat, que es treballe fàcil i que es puga dominar, i sobretot, que siga ecològic.

Ninot fet amb palla d’arròs Arxiu: Iván Martínez 69

#VolemFallesInfantils? Julio Monterrubio Fernández, artesà faller

Les falles infantils, com indubtablement el seu nom indica, són falles dedicades i dirigides als més menuts de la festa fallera, són la seua alegria i la seua il•lusió, que, personalment, crec s’ha vist reforçada en els últims anys. Si tirem la vista enrere, recorde que quan començaren a fer-se les primeres falles infantils se’ls feia un cas relatiu, però ara, amb el pas dels anys, no hi ha dubte que moltes comissions aposten molt fortament per la falla infantil, algunes, inclús, més que per la falla gran. El motiu d’aquesta aposta tan forta realitzada per algunes de les comissions no és altre que enaltir la funció d’aquestes falles: il•lusionar i donar felicitat als xiquets durant els dies que dura la nostra singular festa. Però també, il•lusionar al xiquet que tots portem dins, perquè al cap i la fi les falles infantils, com les grans, estan a l’abast de tot el món, xiquets i majors. A més, els qui jutgen la falla són adults, per això, els artistes, a l’hora de realitzar-les, hem de tenir en compte les dues visions: la dels xiquets, i la de l’adult xiquet. Moltes persones pensen que les falles infantils han d’acomplir una funció merament didàctica, però baix del meu punt de vista, crec que no ha de ser necessàriament així. Si la compleixen, millor que millor, però com he dit abans, crec que l’única funció que han de desenvolupar és la d’aportar il•lusió als fallerets, que els agrade, i que gaudisquen mentre la miren. Els adults també necessiten aprendre moltes coses, i no per això les falles grans són sempre didàctiques, en aquest cas ens trobem davant del debat si han de ser crítiques o no.

Pel que fa a la crítica en les falles infantils, també es pot fer, clar que sí, però en aquest cas ha de ser una crítica dirigida als xiquets, més suau, amb més humor i més gràfica. Encara que no ho parega, els xiquets també la valoren. A les meues falles infantils sempre he intentat que hi haja crítica, que és altra manera d’intentar que siguen didàctiques, inculcant sentiments com la tendresa, la dolçor, i altres aspectes com l’educació. Tot es pot tractar de manera divertida, però a diferència de les grans, on la crítica és innegociable, la infantil ha de ser més suau, sense tantes paraules, i posant-li més atenció a les mirades i els gestos de les figures. Hauríem d’entendre que les infantils es fan per als xiquets, per tant, la falla durà una crítica diferent, relacionada amb el món infantil, és a dir, tot allò que siga important per als xiquets. Tot i que els xiquets prefereixen riure’s i veure quins personatges apareixen. Ja tindran temps de veure crítiques, per ara, s’ha de ser dolços amb ells. Lligades a la crítica, van les temàtiques. A les falles infantils trobem, sobretot, temes que importen i agraden als xiquets i que no són tan transcendents com els de les falles grans. Però hem d’entendre que van dirigides als xiquets, per això abunden les falles de jocs, personatges infantils o contes, que tan feliços els fa en veure-les. Apostar per les falles infantils és apostar per la felicitat dels més menuts. Una altra diferència de les falles grans amb les infantils és que estructuralment les xicotetes tenen unes dimensions limitades, aleshores, com a composició s’ha de posar tot en un espai de 3 m x

3 m, quedant-se tot més abarrotat, perquè tota la feina l’has de posar en un espai molt reduït, quedant més a la vista, per això, s’han de cuidar molt tots els detalls i cada raconet de la falla. Les grans en canvi no tenen límit, i solen quedar més soltes, però també tenen la seua feina pel que fa al transport i al muntatge. Un altre punt a destacar per apostar per les infantils és que hi ha més varietat d’estètiques que a les majors, i en la majoria de casos, aquestes innoven més. Jo mateix he adaptat moltes tècniques artístiques a falles grans que en primer lloc he provat a falles infantils, com per exemple l’ús de cintes per a pintar, les tonalitats de colors, i fins i tot el modelatge. Quan descobreixes una manera nova de fer les coses, ho arxives en la teua manera de treballar per a utilitzar-ho tant en falles grans com en infantils. Es podria dir que les dues falles es complementen, ja que de les grans també he adaptat algunes tècniques a les infantils, però en menor mesura. En l’àmbit de la competició, competir al món de les falles infantils és tan difícil com al de les falles grans, sobretot quan ho fas a primera línia per lluitar pel podi de la secció especial, ja que el nivell és altíssim i els artistes d’infantils també ho donen tot. A totes les comissions els agrada obtenir bons resultats i tindre falles a les seues demarcacions molt visitades, per això no haurien de dubtar que d’igual manera atrau una falla infantil que una gran. Jo he plantat en comissions on sols per la falla infantil he omplit la plaça. Per últim, sols dir-vos que com a artista faller, en el moment que plante falles infantils i veig les cares dels xiquets, eixes cares plenes d’il•lusió, alegria i sorpresa, sent que val la pena apostar per aquestes falles. A banda d’açò, que no és poc, les

falles infantils són molt boniques, ja que amb la vista ho podem abastar tot perquè són obres d’art que dins de les seues dimensions estan treballades molt minuciosament. A qui li agrada gaudir de les falles, amb una infantil ho aconsegueix de veritat per la quantitat de detalls que moltes vegades, en falles grans, no es poden plasmar. En definitiva, crec que s’ha de seguir apostant per les falles infantils perquè són el 50% de la festa, i sobretot per oferir als més menuts eixa il•lusió que els integre en el món faller des del primer moment, ja que el xiquet faller serà adult faller, i si li agraden les falles infantils, continuaran agradant-li en un futur les grans.

Falla Duc de Gaeta-Pobla de Farnals 2016 Arxiu: Julio Monterrubio 71

#VolemFallesSolidàries?

Raul Martínez Ruiz, artista faller de falles solidàries

Tot i que per a abreviar les anomenem falles solidàries, personalment m’agrada denominar-les falles amb especial responsabilitat social. En aquest tipus de falles intente utilitzar la infraestructura i el múscul que té una comissió fallera per a donar suport a una causa social que crec que és important. Quan fem un projecte d’aquestes característiques no és solament la falla sense més, sinó que intentem portar a la comissió fallera un dossier amb activitats amb l’objectiu que es puguen fer per a donar suport a la causa determinada. El procés de realització d’aquestes falles ve determinat per tres estaments. El primer és la comissió fallera, que és el més important perquè en aquest cas és el mecenes i és qui s’implicarà. El segon és una entitat que tracte el tema, per exemple, la primera falla solidària que vaig fer tractava sobre l’Alzheimer i vaig anar a l’Associació de malalts d’Alzheimer de València. Vaig parlar amb l’associació, els vaig comentar que volia fer una falla d’aquest estil, que l’anava a intentar oferir a alguna comissió i que si eixia el projecte que ells havien d’assessorar-me i fer costat al projecte. I per últim, l’artista faller, que és qui la construeix, qui té el treball i que és al final el qui cobra. Resumint, jo continue tenint treball, la comissió té un motiu per a treballar i l’associació rep un suport durant tot l’any. L’objectiu primordial d’aquestes falles és arribar al màxim nombre de persones possible, perquè si estem intentant llançar un missatge de conscienciació d’un tema, necessitem que s’entenga, i que la gent el veja i les falles en aquest sentit són molt potents perquè es planten al carrer, llavors el

missatge arriba a tothom. D’altra banda, amb l’experiència, també m’he adonat que aquestes falles solen tindre molta premsa, solen tindre un ressò mediàtic important, ja siga en xarxes socials, a la premsa escrita, etc. I això és positiu perquè a la comissió li dónes més ressò, a l’artista també, i sobretot a la causa. Aquest serà el cinqué any que faig aquests projectes. Aquesta aventura la vaig començar de forma casual, perquè amb nou anys tenia a la meua àvia amb Alzheimer a casa, i vaig decidir treballar amb l’associació de malalts d’Alzheimer per a donar-los les gràcies pel treball que fan, aleshores vaig pensar a dedicar-los una falla. Des d’aquell any, vaig decidir que en el taller tots els anys anava a intentar fer una falla d’aquestes característiques. A l’any següent es va plantejar una sobre la malaltia del Parkinson. Un altre any també vam fer una per a Pallassos Hospital, una associació de València que es dedica a enviar pallassos als hospitals per a estar amb els xiquets més desfavorits. A l’any següent, l’associació escollida va ser Mares en acció. Crec que va ser un dels anys més importants o més intensos, perquè aquesta és una associació que es dedica a treballar amb orfes, amb xiquets que estan en centres d’acolliment, i elles fan la tasca de “mare” intentant fer-los les seues vides més fàcils. A Torrent vaig fer una infantil, que és la primera infantil que faig d’aquest estil i l’única fins hui, amb el tema de l’autisme infantil juntament amb una altra fundació de València que es diu Mira’m. L’any passat la Creu Roja es posa en contacte amb nosaltres i ens comenta que havien vist tots els projectes que havíem

fet fins al moment, aleshores férem una falla sobre la integració laboral amb gent en exclusió social. Per a aquest exercici fem quatre falles d’aquest estil, una sobre la Síndrome Down i una altra sobre la violència de gènere, amb l’associació Alana, que en aquest cas són dos projectes que tenia pensat fer en una falla i he sigut jo el qui ha portat els projectes a les comissions. Els altres dos han vingut a buscar-me, un l’hem dedicat a la igualtat de gènere, que és un tema que està molt vigent, i l’últim que treballarem amb AVAPACE que és l’associació valenciana de paràlisis cerebral. Cada any les comissions aposten més per aquest tipus de falla, i açò queda reflectit als guardons dels premis ONCE (a la millor falla solidària). El primer any que vaig fer la falla Bailén - Xàtiva, sobre l’Alzheimer, vaig guanyar el premi ONCE, però érem onze falles competint pel premi. Tres anys després, amb Mares en acció, ja érem 21 falles, i l’any passat ja érem 32. D’alguna manera, aquest tipus de falla ha crescut exponencialment. Pel que fa als premis, crec que són tan premiables com les falles convencionals. A diferència d’aquestes, les solidàries tenen molt més treball que no es veu, per exemple, quan em cridaren per fer la falla de paràlisis cerebral, vaig haver d’anar a l’associació a parlar amb ells per a fer el guió de la falla, documentar-me, m’explicaren com va el tema, programarem una sèrie de visites als centres i al taller, vaig entrevistar a gent amb paràlisis, gent que treballa amb ells, familiars, etc. Faig una mica de periodisme, un treball que el jurat no es para a valorar. De disseny i de creació és més complicat, i també té treball que no es veu. Aquest treball normalment repercuteix en la falla perquè les mesures són una mica més xicotetes, no són falles que busquen ser monumentals sinó que intentar tin-

dre peces precises que vagen a la fibra que han de tocar a les persones. Sempre busque la millor qualitat i enguany amb l’ajuda de l’escàner he aconseguit coses molt realistes i uns efectes bastants aconseguits que potencien molt la cruesa de les causes. En general el públic reacciona molt bé a aquestes falles. Jo en totes solc fer un hashtag, i és impressionant la quantitat de missatges que m’arriben de gent anònima que es fa una foto amb la falla i ho penja a les xarxes socials. Per a les falles açò també és bo, ja que per la repercussió que es genera, apareixen molts anunciants que es dirigeixen a la comissió per a aparéixer amb la seua publicitat al costat de la falla. D’altra banda, també he vist gent plorant d’emoció en veure les meues falles, perquè han viscut de primera mà el tema que hem tractat. Finalment, pense que el món de les falles com més plural siga, millor, és a dir, jo vull que hi haja falles experimentals, clàssiques, de tota mena. Aquest és un tipus de falla que ara mateix no abunda, però hi ha més que fa uns anys. En aquest sentit, és bo que les comissions aposten per una falla solidària, en primer lloc, perquè passen un any molt especial, jo us puc assegurar que el 100% dels anys en els quals he treballat amb comissions que volen falles solidàries han acabat molt contents i recorden l’any com una cosa icònica, perquè tot l’any estava basat en la causa. I en segon lloc perquè dones suport a una causa social. A mi m’agradaria que aquesta emoció que genera un projecte com aquests el pogueren sentir totes les comissions almenys una vegada, no dic tots els anys, però una vegada, estaria molt bé la veritat.

Capítol 3 Introducció, per Salva Andrés Martín 72 El delegat de falla, per Enrique Falcó González 74 El delegat de transport, per Antonio Bolufer Garcia 76 El delegat de la plantà, per David Ferrer Sánchez 79 El delegat de la cremà, per Susana Albert Martínez 80

Els delegats de la falla 74

Introducció

Dins les juntes directives de les comissions falleres, podem trobar càrrecs de tota mena, des dels més típics i comuns com els vicepresidents, el de tresorer o de secretari, a altres menys comuns i que cada comissió sap a què destina. La falla, com a eix vertebrador de la festa, també té una sèrie de persones que s’encarreguen de totes les tasques que suposa. Com podreu imaginar, la falla no apareix per art de màgia als nostres carrers amb la gespa incorporada, amb un simple aixec de vareta. El procés és més llarg del que pareix, encara que no ho semble, hi ha una sèrie de persones que s’encarreguen de gestionar tot aquest procés que va madurant a poc a poc des del 20 de març fins al 19 de l’any següent. A aquestes persones, i fent una analogia cinèfila de les que tant m’agraden, podríem denominar-les com els àngels de la falla. En aquest capítol descobrirem qui són aquestes persones, que càrrecs ostenten i quines funcions tenen en relació a la falla. En primer lloc, descobrirem el delegat de falla, el nexe d’unió entre artesans fallers i comissió. En segon lloc, mostrarem la tasca tan important que desenvolupa el delegat de transport. Després, ja dins de la setmana fallera, el delegat de la plantà, una figura singular que ha de lluitar perquè tot estiga impol•lut abans que passe el jurat. I per últim, el delegat de la cremà, qui s’encarrega del fet que tot estiga a punt per a finalitzar la nostra festa de la millor manera possible. Amb aquestes pàgines pretenem retre homenatge a totes les persones que desenvolupen aquests càrrecs dins de les comissions falleres, i que vetlen per un objectiu comú: la falla. Persones que realment estimen i volen falla, i que conscients del dur treball que han de realitzar, cada any, continuen ostentant amb satisfacció el càrrec, sabedors que la feina ben feta significa respecte cap a la falla.

“A aquestes persones podríem denominar les com els àngels de la falla” -

El delegat de falla

Quique Falcó i González, faller que vol Falla... i cultura “Quatre fallers d’estos carrers, xics templats i que fumen d’a quoranta (qu’en estos temps ja és fumar) pensaren fer una falla la cosa més natural tratant-se de Sant Josep i del poble valencià. I qué féren? S’ajuntaren i disposaren el pla,

com se dispon en Espanya tot el que és trascendental Es va elegir una Junta i ja els quatre nomenats, president iW secretari, tresorer i vocal, el que era de tots els quatre el més tonto, es convocà a celebrar assemblea a la gent del veïnat.”

Així es donava a conéixer en 1892, al llibret de la falla dels carrers Boix, Ermita de Sant Jaume i Pintor López, amb detall i de primera mà, com es creava una comissió fallera i quins eren els seus càrrecs. Han passat molts anys des d’allò, i no només pel fet que no sols els veïns de la contornada formen part d’una comissió fallera, sinó al nombre de càrrecs que formen una Junta Directiva en l’actualitat: al cens faller que es presenta en la JCFV, comptant amb la Fallera Major de l’exercici, es comptabilitzen vint-i-un càrrecs però després, dins l’organigrama de cadascuna de les comissions falleres, aquest nombre de càrrecs augmenta, així com les seues definicions: barraquer, delegat de música i so, delegat de la plantà, etc. Tots els càrrecs dins d’una comissió són importants per al bon funcionament d’aquesta, i tots han d’aportar el seu granet d’arena i la seua responsabilitat. Però hi ha un d’ells, i més als darrers anys, que ha agafat molta importància dins de la comissió: el delegat de falla. En els últims temps, en què els vents han anat canviant i les falles no només són soroll i festa, sinó que van més enllà, han fet un gir cap a la cultura, les tradicions valencianes i la promoció lingüística i, per descomptat, a la falla: volem falla!!!

Però no tots ho tenen clar. Què és Volem Falla? Monument, cultura, festa i més festa... A l’inici de cada exercici, el mateix dilema: quants diners aportem als monuments? De quants diners disposarem? El delegat de falla és la persona encarregada de sondejar els artistes fallers per què aquests presenten diversos esbossos a la comissió fallera i aquesta trie quin d’ells serà el monument que eixe any els representarà i es plantarà al carrer. D’ell depén, en gran part, el resultat que el dia 17 de març tindrà la comissió quan es diguen els premis als Jardins del Mercat. El delegat ix de partida amb el pressupost que pertoque cada any, tant per al monument gran com per a l’infantil, que haja assignat la Junta Directiva i haurà, amb eixos preus, de buscar l’artista i fixar amb ells les condicions, no només de la forma de pagament, sinó el que és més important: quan estarà acabada i quin dia es plantarà. Durant tot l’any és l’encarregat d’anar al taller i comprovar els avanços i comunicar aquests a la directiva, gestionar el transport de les peces i el seu emmagatzemament fins al dia de la plantà. La cara que fica cada vegada que va al taller i comunica que una peça o una altra ja està acabada, que si aquesta base, que si aquesta escena, que si el remat... eixa cara ho diu tot: si les coses van a bon ritme o van endarrerides. Els nervis corren per les seues venes: Estarà a punt? Estarà acabada? Estarà com Déu mana? Els colors, el modelatge, la composició, el risc... Com quedarà al carrer? Li agradarà al jurat? Arriba el dia de la plantà, i els nervis estan a flor de pell. Hem d’anar amb molta cura a l’hora de pujar les peces dalt del camió perquè no patisquen cap dany. L’artista tarda a vindre. És l’hora acordada

i no apareix. Cridada de telèfon. Encara està acabant de plantar una falla, ve la grua i les peces han d’encaixar... S’allarga la nit i l’artista tarda a acabar de plantar i rematar els ninots i encara queda molta feina: la gespa, la decoració, les crítiques de la falla, la corda que envolta els monuments... El delegat encara està al carrer mentre els fallers van desapareixent i només queden els més arrimats al delegat. Uns altres, pocs, estan al casal i de tant en tant s’arrimen a veure com va la plantà, però amb les mans a les butxaques o el got ple: Encara no acabeu? Deixeu-ho estar. Que es quede així. Mala faena. Ja està bé, ja! L’endemà, quan tot s’ha acabat, toca admirar els monuments i rebre les crítiques i els elogis de la mateixa comissió fallera. Quan arriba l’hora dels premis, el delegat està en els núvols, no està en si. En menys d’una hora sabrà el resultat de tot l’esforç i temps que ha dedicat a les falles, i quin és el veredicte del jurat. Passa eixa hora, ja han dit els premis i els nervis acumulats ixen en forma de llàgrimes...

I fins i tot aquell que no donava un duro per la falla s’apunta el primer a eixir en la foto, a alçar més alt que ningú el banderí del premi (en cas de ser un primer, clar). Es fiquen els banderins davant de les falles, on estaran fins al dia de la cremà, un altre dia de llàgrimes per a les falleres majors i, naturalment, per al delegat de falla, on es crema la seua aposta i el seu esforç per donar pas a un altre exercici, una forma d’exterioritzar la tensió i l’estrés acumulat al llarg de l’exercici. Val la pena? Volem Falla? Jo crec que sí. Falla més cultura. Falla, perquè és la idiosincràsia de les Falles, és el que la gent ve a admirar i és una de les parts més fonamentals de la festa; i cultura, perquè la festa ja està implícita, però la cultura... hem d’anar mostrant-la i reivindicant-la amb l’objectiu de desprendre’ns dels estereotips de les falles de festa, alcohol i...

El lliurament de premis, un dia ple d’eufòria Arxiu: la comissió

El delegat de transport

Antonio Bolufer i García, l’amo del camió Potser no és un dels càrrecs més conegut dins d’una Junta Directiva però el delegat de

transport té una gran importància en relació a la falla. Aquesta tasca comença a preparar-se, fins i tot, abans de contractar l’artesà faller, ja que normalment els artesans no disposen d’un lloc on emmagatzemar totes les falles que fan, cosa normal perquè si no necessitarien fàcilment tres vegades més de l’espai necessari per a la confecció de la falla i per tant significaria un cost afegit a les seues butxaques. És la nostra feina buscar un magatzem on una vegada finalitzada puga estar guardada fins al dia de la plantà. Aquesta, sol ser una partida forta pel que respecta al pressupost de l’exercici i sempre s’intenta buscar qualsevol manera d’estalviar-nos alguns costos amb la col•laboració d’amics o fallers que ens ajuden en aquest tema de manera desinteressada, però no sempre és així, per tant cal ser previsors i tenir una partida amplia per al transport i l’emmagatzemament de la falla. A principi de cada exercici ens enfrontem a aquesta dificultat, hem de trobar lloc on guardar la falla i mitjans de transport per al seu trasllat des del taller fins al magatzem i del magatzem fins al carrer el dia de la plantà, per això, en la primera reunió de l’any de la Junta Directiva és un tema que està a l’ordre del dia. En aquests moments haurem de conéixer l’espai que necessitem, assegurar-nos de les dimensions que fa la falla i que cabrà allà on pretenem deixar-la. És hora d’utilitzar infinitat de vegades el metre perquè una vegada la falla ix del taller no hi ha marxa enrere i el suro és un material summament delicat que de cap de les maneres podríem deixar a la intempèrie.

En aquesta reunió inicial poden aparéixer magatzems o no. En el cas que algun faller o conegut tinga alguna propietat i estiga dispost a tenir-la ocupada durant el temps necessari no podem aixecar el cap i confiar que la feina ja la tenim feta, com bé he dit abans toca fer la feina de camp i anar allí on es pretén deixar la falla i comprovar, de primera mà, que les mides són correctes i no hi ha cap perill que puga fer malbé la falla. Pel que respecta al mitjà de transport, encara que semble fàcil no ho és, avui en dia no tots tenim un vehicle a casa que puga ser destinat per a aquesta finalitat, aleshores toca tornar a tirar de contactes i cercar amics o coneguts que disposen de vehicles que puguen desenvolupar aquestes feines. Haurem de tenir en compte que depenent d’on estiga situat el taller es necessitarà un vehicle homologat per a poder circular per carretera de forma legalitzada i amb la màxima seguretat, és el que tots coneixem com a góndoles, o si per contra, durant el trasllat de la falla no haurem d’eixir de la població. Depenent d’una opció o de l’altra els costos poden variar enormement. Una vegada tenim definits el magatzem i el transport és hora de parlar amb l’artesà i donar-li llum verda perquè comence la confecció de la falla. Quan l’artesà té cada peça acabada de pintar ha de tenir molta cura i cobrir-ho amb plàstic per a evitar que s’impregne de pols o es banye amb alguna ploguda inesperada, o fins i tot hi ha hagut casos d’alguna gotera dins del magatzem que no sabies que existia i alguna ploguda l’ha fet aparéixer, per això és necessari tapar la falla amb els plàstics per a la seua millor conservació. Aplega el dia del trasllat al magatzem i hem

de tenir els vehicles i remolcs, plataformes o góndoles localitzades i llestes per a començar a funcionar, hem de buscar també fallers que ens ajuden en aquesta delicada feina, és un dia en el qual la coordinació de tots els elements és clau perquè el resultat siga òptim i es puga realitzar de manera exitosa. Una vegada al magatzem, la falla romandrà allí fins al dia de la plantà on li tornarà a tocar altre trasllat fins a la demarcació pertinent. En la meua opinió, el dia de la plantà és el dia que més m’agrada de les falles, és un dia carregat de sentiments i emocions, però també de feina, de molta feina. Hem de tornar a coordinar el trasllat de la falla des del magatzem fins al carrer, tornar a tenir tots els vehicles disponibles i la gent disposada a ajudar. Aquests dies és més fàcil perquè la gent està constantment entrant i eixint del cau faller així que no és difícil trobar a fallers disposats a tirar una maneta.

Una vegada la falla aplega al carrer i és descarregada dels vehicles finalitza la nostra tasca i si tot ha eixit com havíem planejat podem estar ben contents d’haver aconseguit realitzar una feina complicada i delicada amb èxit i sols ens quedarà donar les gràcies a totes les persones que ens han ajudat, perquè encara que el càrrec l’ostente una persona, no podria realitzar-ho tot sola sense l’ajuda de ningú. I fins ací, acaba l’aventura que comporta el trasllat de la falla des del taller fins al carrer. Penseu que ja podem descansar? No amics, ara toca ajudar a altra delegació dins de la nostra comissió fallera, la delegació de la plantà, com una família anem ajudant-nos i ara els toca a ells plasmar al carrer totes les idees que han anat meditant i plantejant al llarg de l’any perquè es puguen fer realitat i puguem tindre la millor falla, la que durant tot l’any hem estat esperant i desitjant veure-la al carrer.

Transport de falla per la partideta Arxiu: la comissió 79

El delegat de la plantà

David Ferrer i Sànchez, faller de plantà

Quan de vegades em pregunten quin és el millor dia de falles per a mi, jo sempre conteste el mateix, el dia de la plantà. Està clar que el primer dia de falles hi ha molta festa, cercavila, premis, etc. Però on jo realment m’ho passe bé és anant per falla, eixe moment de començar a dur les primeres peces al carrer és molt emocionant. Falleres i fallers tots junts anant al lloc on està guardada la falla o al taller de l’artista faller si ha sigut l’últim monument faller que ha fet eixe any. De seguida comencen a escoltar-se els primers comentaris, hi ha anys de bons i anys de dolents. Sempre està el gracioset que diu: Ja està tot ací? O els comparatius amb grans falles, on una de les frases més típiques és la de: Compare, pareixerem Na Jordana enguany! Com podreu observar estic parlant des del punt de vista d’una comissió xicoteta com la meua, encara que supose que a les grans serà paregut, hi ha gent per a tot, hehehe. La veritat és que la majoria de la gent serà la primera vegada que veu el monument, perquè jo crec que el 95% de la comissió l’ha vist (i sols en paper) el dia de triar els esbossos i prou, perquè per desgràcia no hi ha molt de costum d’anar a visitar a l’artista faller per part de tota la comissió i sols van les falleres majors, els presidents i els tres o quatre de la falla als quals els encanta el tema del monument i que eixos sí que van contínuament a veure què fa l’artista faller i de pas, treure-li un ninotet més si pot ser... hehehe. En totes les comissions acostuma a haver-hi el càrrec de delegat de la plantà, que per norma hauria de ser l’encarregat o encarregada d’organitzar un poc eixe dia tan important. Col•labora mà a mà amb l’artista faller i deu saber com van situades les escenes de la falla, els ninots, etc. Per

així poder dir què cal fer als pocs que estiguen ajudant a plantar-la. És qui deu estar el primer organitzant ja de bon matí els viatges que s’hauran de fer per treure tota la falla al carrer i saber on cal deixar les peces que van portant a la ubicació on va plantada. Si parlem de falles de poc de volum, s’acostuma a plantar tot en el mateix dia, però si són falles més grans, ja es necessiten diversos dies per poder fer una bona plantà i si ja parlem de falles de Secció Especial de València, les plantades poden durar més d’una setmana, ja que hi ha molt de treball a fer. També depén moltes vegades de l’artista faller, ja que ell s’organitza els dies de plantar en cada població segons les falles que té i no sempre les més menudes les planta al final, això ja és cosa seua. Tornant al dia de la plantà, on estàvem al principi de l’article, una vegada ja estan els fallers i falleres al taller per recollir les primeres peces, aplega el moment dels viatges damunt del remolc o el camionet, cosa que agrada prou a la gent i això d’agarrar els ninots sempre de la mateixa part, supose que sabreu on vull dir, sobretot si són les xiques, hehehe. No falta mai les típiques fotos de la plantà amb els ninots, però el més curiós és que una vegada es descarreguen les peces al carrer i aplega el moment de posar arena en terra, carregar els sacs per posar-los al monument perquè estiga segur, en definitiva, quan aplega el moment de treballar, no se sap com però la gent desapareix i ja estan els quatre de sempre. Però si vas al casal, allí estan jugant al truc, al parxís, fent-se’n un o dos o els que facen falta i si per una d’aquelles el delegat de plantà entra i diu que fa falta gent per ajudar, el mirem com si parlara en xinés i les cares que posen són del més variat, però ningú s’alça de la cadira ni pegant foc al casal.

Total, que el dia continua i van acostant-se i ajuntant-se les peces del monument per anar ja donant forma de com ha d’anar. Aplega el moment de la grua, si es necessita, clar. Aquests moments de grua són molt especials, la gent està expectant per veure si encaixen bé les peces o si pel contrari hi ha problemes. És prou habitual que si tot va bé i els remats van encaixant a la primera, escoltar els aplaudiments per part dels presents, que en aquests moments ja són més que abans, perquè ja no hi ha feina a fer, però tranquils, que una vegada ja està col•locat el remat, tornen tots cap al casal. Quan ja està tot muntat és quan aplega el moment de treballar de valent, per poder posar la gespa o els detalls decoratius que es volen donar a les escenes. El delegat de plantà és qui porta la idea del que es vol fer i va indicant més o menys als que estan ajudant com s’han de posar les coses. Si tot va bé, l’ideal seria tenir acabada la plantà abans que passen les albades, però normalment no és així i és quan aplega el torn del telèfon. Unes comissions a altres es criden per preguntar si els sobra gespa o arena, i és un dels moments on es demostra la germanor fallera i tots intenten ajudar-se, si sobra gespa o arena no hi ha problema en donar-la a altra comissió que la necessita. I ja per últim aplega el moment de la cartellera, les crítiques cal col•locar-les correctament per a donar sentit al guió que està pensat per al monument, aquesta tasca sempre recau en el delegat de la plantà, que sap perfectament on va situada cada crítica. Amb aquesta última acció, una agranadeta, posada de les tanques i cordes que envolten el monument i ja queda finalitzada la plantà un any més. Com he dit al principi, a mi personalment és el dia que més agrada i no és cosa d’ara, jo recorde quan era un xiquet i no ens deixaven fer res, el fet d’estar tot el dia mirant com anava plantant-se la falla i esperar-me fins al final per veure com quedava, però moltes vegades es feia hora d’anar-me’n a ca-

sa i la falla encara no estava acabada de plantar. Encara que jo volia quedar-me, mon pare no em deixava i havia de pujar a casa a dormir, però vos puc dir que encara recorde com si fóra hui, el fet d’alçar-me nerviós per anar de bon matí a veure com havia quedat al final i la veritat és que l’emoció que sentia en veure el canvi de com estava la falla quan jo me n’havia anat a com estava acabada era increïble. Veure-ho tot net, amb les crítiques posades, la decoració de la gespa amb diferents formes, tot perfecte perquè puga passar el jurat i esperar obtenir un bon premi. Per això, al cap de pocs anys ja estava jo plantant com el primer, perquè m’agrada, m’agradava i perquè espere no perdre mai eixes ganes que aplegue el dia de la plantà. Voldria dedicar aquest article a tots aquells fallers i falleres que viuen el dia de la plantà amb intensitat i que sense ells la festa fallera no seria el mateix, i per descomptat, els monuments fallers no podrien lluir igual que ho fan tots els anys. Perquè nosaltres sí que volem plantà i volem falla.

Día de plantà la falla Xúquer Arxiu: David Ferrer

El delegat de la cremà

Susana Albert i Martinez, fallera de l’AC Falla rei en Jaume I

Arriba el dia 19 de març, i encara que el cos demana gitar-se a descansar després de dos dies en plenitud (que realment en són vint), sabem que hem d’estirar un poc més perquè en realitat és el dia festiu per excel•lència. Sí, dia 19 de març, festivitat de Sant Josep, patró dels valencians i dia de la cremà, moment clau en la festa fallera. Després dels honors brindats al patró i d’un dinar de germanor espectacular, comença entre els fallers un sentiment diferent, trist i alegre al mateix temps. Alegre perquè encara estem de festa i els actes no han acabat, la música i l’alegria ens omplen, però també trist, perquè comença l’enyorança de tots aquests dies de convivència: vint-i-quatre hores de rialles compartides, sabent que ja queden poques hores perquè tot s’acabe. Però en aquests moments, on pareix que ja està tot fet, comença l’activitat més frenètica per als grans oblidats entre els càrrecs d’una comissió fallera: els delegats de la cremà. Perquè la cremà no és una activitat espontània que es realitza sobre la marxa. Realment, molt poques persones saben que cal preparar, ja que aquesta tasca, com altres més, també té el seu treball darrere, i a aquestes persones que ho fan possible, dedique aquestes línies. El delegat de la cremà ha estat en contacte amb el delegat de falla per assabentar-se com és l’estructura i materials dels quals està feta la falla, i inclús en molts casos ha estat parlant en l’artista faller al moment de la plantà per decidir els punts claus per on haurà de respirar la falla quan les flames arriben. Només dinar, és el primer que s’alça de taula i arriba al cau per començar els preparatius. Normalment el primer és el combustible, una mescla de gasolina i gasoil que s’ha de comprar

prèviament i guardar amb molta cura. Quan aquest ingredient està controlat arriba el moment de preparar la falla. No es tracta de trencar-la sinó d’estudiar els millors punts on realitzar xicotets forats, que no distorsionen la bellesa del monument, per on s’haurà d’introduir el combustible dins d’ell. Habitualment els delegats introdueixen amb got o embuts xicotetes quantitats de combustible per aquests forats per tal que la purna del foc s’agarre bé per dins, ja que la bellesa de la cremà està a fer que el foc s’inicie en l’interior i vaja consumint de dins cap a fora el monument, quedant al descobert el bastiment o esquelet que ha aconseguit mantenir en l’aire aquestes estructures meravelloses. D’ací la importància d’aquests respiradors que es fan al monument, perquè sense oxigen dins no hi ha flama. També hem de tenir molt en compte el material amb el qual està feta la falla, és molt important, ja que molts dificulten una flama neta en cremar-se produint excessiu fum negre i costen d’encendre’s. Hui en dia estem vivint un moment de recuperació de la tradició en el que el material principal del monument siga la fusta i el cartó, materials sostenibles i que com diuen els experts, cremen bé, podent recuperar l’espectacularitat de la cremà, tot i això, el suro continua estant a l’ordre del dia pel que fa a la construcció de falles, i, conseqüentment, les cremades amb núvols de fum negre. Com no podia ser d’altra manera, el delegat de la cremà ja ha quedat prèviament amb un pirotècnic professional per donar més color i espectacularitat a l’encesa del monument, que s’iniciarà amb una traca que començarà a pocs metres del mateix. Serà la fallera major l’encarregada d’encendre la metxa, però com tot, abans ha d’estar preparat.

I per últim, caldrà arrimar els ninots que estiguen més lluny perquè el foc els abaste i retirar l’envoltat que ha custodiat el monument durant els tres dies: les peanyes i les cordes, i si cal, alguna publicitat que ha contribuït amb la comissió. Ara sí, arribem a eixe moment espectacular, molt recomanable per aquells que no ho han vist mai. Encara que molts no entenguen el sentit de cremar aquestes obres d’art, sols un valencià i sobretot un faller entén que és un art efímer que té per finalitat una cita ineludible amb el foc purificador que cada any anuncia l’arribada de la primavera.

I així, encara que les falleres majors ploren desconsolades pel fi del seu regnat i tots els fallers s’abracen, no és un moment trist, perquè la bellesa de l’espectacle de les flames i els moments viscuts fa que ressorgisca entre nosaltres la primavera, una alegria infinita. I és que els fallers sabem que demà tornaran a començar les Falles. Des d’ací el meu agraïment com a fallera a eixos delegats que fan que aquest moment siga màgic.

Nit de la cremà Arxiu: La comissió 83

Capítol 4 Introducció, per Salva Andrés Martín 83 Falles i artistes que han fet història a Cullera, per Joan Castelló Lli 84 Parlen els artistes fallers, entrevista als artistes fallers cullerencs 90 Parla la Junta Local Fallera, Juanjo Nicolau Bonet 96 Parlen les comissions, per les comisions falleres de Cullera 98

I a Cullera, volem falla? 84

Introducció

Cullera com a ciutat no s’entendria sense les Falles. És un fet que no podem negar. Aquesta festa que any rere any ha agafat més força s’ha convertit en la protagonista de les vides de moltes i molts cullerencs. Es pot dir que a Cullera vivim les Falles d’una manera especial, ja que d’ençà que funcionem com el que realment som, associacions culturals, no parem d’organitzar activitats que ens ocupen tot l’any. Sent un poc agosarat, inclús m’atreviria a dir que les Falles són les vertaderes festes del poble. Però... Es pot entendre tota aquesta passió per la festa dels cullerencs sense valorar realment el que ens mou a eixir al carrer vestits de valencians? A anar un divendres a la falla? O a fer teatres, llibrets i tota mena d’activitats relacionades en la cultura? No és cap secret, ja que el tema d’aquest llibret és el mateix i anem pel quart capítol, que parle de la falla. A Cullera volem falla? Deixeu-me que us conte que sí. Bé, millor que jo, us ho contaran tots aquells estaments que formen part de les falles de Cullera: artistes, comissions i Junta Local Fallera. Però abans, i per a contextualitzar un poc la nostra tesi, Joan Castelló (reconegut membre de l’Associació d’Estudis Fallers, i cullerenc) us mostrarà que a Cullera, històricament, sempre s’ha apostat per la falla, ja que les comissions del nostre poble han estat al costat de grans artistes fallers, que com a conseqüència, els han plantat grans falles. No podíem deixar de banda als nostres artistes, que no en són pocs, per escoltar la seua veu, i defendre el seu punt de vista sobre alguns dels aspectes que els afecten a ells, i sobretot, a les falles que s’hi planten a Cullera. Tampoc a les comissions, a les 15 comissions falleres de la nostra ciutat que s’han involucrat en aquest llibret, donant peu a la germanor fallera, que en el cas de Cullera sí que existeix, per tal de reafirmar cadascuna d’elles que les comissions cullerenques aposten per la falla. I per últim, no ens podíem oblidar de l’òrgan que ens manté unides a les comissions falleres, la Junta Local Fallera de Cullera, encarregada d’organitzar tots els actes que involucren a les falles, i a la falla en si. Crec que després de la lectura de totes aquestes pàgines, quedarà prou clar que a Cullera sí que volem falla, més que voler-la, l’estimem.

“Cullera com a ciutat no s’entendria sense les Falles” 85

Falles i artistes que han fet història a Cullera

Joan Castelló i Lli, periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF)

L’etapa contemporània de les falles de Cullera arranca en l’exercici 1961-62 amb un cadafal de Sant Antoni sobre l’incipient turisme que portava per lema El càmping, però no serà fins a l’exercici de 1965-66 quan es van establir els premis als monuments. Les falles plantades entre 1962 i 1965 eren modestes, però ja demostraven l’interès dels fallers per realitzar composicions atractives dins dels seus modests recursos econòmics. Professionals locals d’altres disciplines o persones amb habilitats com José Luis Sapiña Rosquilla i Enrique Torres van realitzar gran part d’aquestes falles primigènies de Cullera, que es van plantar en les demarcacions de Sant Antoni, Passeig i Plaça d’Espanya. A ells cal afegir a un molt jove Andrés Martorell que, amb sol 14 anys, va construir les de la plaça de José Antonio (avui Taüt). La concessió de premis va estimular a les comissions a cercar artistes acreditats i a dedicar majors pressupostos als cadafals. Andrés Martorell va ser el primer artista guanyador de les falles de Cullera amb La plaga del turisme (Passeig-Mercat, 1966) i que va tornar a repetir guardó amb Sempre hi ha que rosegar (Passeig-Mercat, 1969). Un altre artista de Sueca, Pasqual Carrasquer, va aconseguir dos primers premis amb A l’estiu tot el món viu (Plaça d’Espanya, 1967) i La construcció (Sant Antoni, 1968). A més a més, Martorell, un gran escultor i pintor que en les primeres dècades del segle XXI va cobrar justa fama com a peça fonamental de l’equip de Pere Baenas, va realitzar catorze falles a Cullera, entre elles dos primers premis: La ximpleria (Plaza José Antonio, 1975), una composició amb una expressiva cara de pallasso,

La plaga del turisme, Falla Passeig-Mercat 1966 de l’artista Andrés Martorell Arxiu: Joan Castelló

Xè, quin bullit, Falla Taüt 1986 de l’artista Andrés Palop Arxiu: Joan Castelló

i El pas del temps (Passeig-Mercat, 1981), la bella carrosa divuitesca amb acabat en pa d’or. En la dècada dels setanta va destacar també l’alzirenc Salvador Soria, autor de la falla El carro del vici (Sant Antoni, 1972), possiblement la millor falla plantada fins llavors a Cullera, amb una composició en la qual destacava la majestuosa figura del dimoni i la reata en diagonal de cavalls que arribava al sòl, trencant així amb les bases altes que imperaven fins a aqueix moment. Un esment especial mereix també l’artista local José Simó, més conegut com ‘Blasco’, un professional de llarga trajectòria que va realitzar 25 falles infantils i 20 falles grans entre 1966 i 1991. De formació autodidacta, va realitzar esplèndids treballs en falles grans: la més recordada i espectacular va ser Tots volem tocar, plantada en 1985 en l’avinguda del País Valencià i que va merèixer més que el segon premi aconseguit. Als anys vuitanta es va donar un pas important en la decidida aposta pels monuments. Els germans Colomina van ser els artistes amb els quals es va aconseguir pujar un esglaó més en la qualitat de les falles amb les composicions realitzades en Passeig-Mercat. Amb una tècnica depurada, una destresa en la distribució de volums i un domini de les diferents tècniques pictòriques, aquests artistes gandians van provocar l’admiració amb composicions com Mercat (1985), La festa fallera necessita una banyera (1987) o Al so que toquen (1990). L’altre gran artista d’aquesta dècada va ser Roberto Andrés Palop, triomfador en la demarcació de Taüt amb les composicions Xè, quin bullit (1986) i El Geni (1988), en la qual predominaven els tons forts i foscos. A la fi dels vuitanta va començar a despuntar, primer en falles infantils i després en grans, José Lafarga Palomares, un artista de llarga trajectòria que, a més de triomfar la seua en poble natal, Culle ra, ha collit meritòria fama en la secció Especial de

València. Lafarga, que sempre va apostar pels grans volums, va aconseguir importants premis amb Cerimònies (Sant Antoni 1989), Cullera sense més (Sant Antoni, 1994), Silenci, s’està rodant (Passeig-Mercat, 2001), Històries medievals (Raval, 2004), Els contes que ens conten (Raval, 2007) i I tu que contes? (Raval, 2011). Comentari apart mereixen dues falles plantades per aquest artista en la plaça d’Espanya. La primera d’elles, amb el lema Les Batalles (1991), va haver de conformar-se amb el segon premi, ja que, per efecte del vent, va ser necessari assegurar amb cordes lligades a les balconades el moro amb la simitarra situat damunt del bust del rei en Jaume I. Un any després, Visites d’un altre món (1992), amb els caps de dos vells sobre el campanar de la parròquia dels Sants Joans, va obtenir sense discussió el primer premi. En aquesta dècada dels noranta cal destacar altres dues falles monumentalistes plantades en la demarcació del Raval. La primera és La vida és un circ (1997), l’impressionant cap de cavall realitzat per Pascual Calleja, un veterà artista amb historial en poblacions de la Ribera i València. La segona és Dimonis de la vida (1999), la diablessa realitzada per Pascual Roda Pasky, en aquells dies un jove artista. El moment decisiu en l’aposta de les comissions de Cullera per les falles es va produir en 2003 amb la instauració de les seccions, que agrupaven els cadafals segons el seu pressupost. Va ser així com va sorgir la secció Especial, en la qual, des d’un principi, van quedar enquadrades les comissions que dedicaven major esforç econòmic als monuments: Taüt, Raval, Passeig-Mercat i Sant Antoni, l’anomenat G-4 (les quatre grans falles de Cullera en imitació al G-7 o països més rics del món), a les quals es van unir puntualment El Canet (2006 i 2007), La Bega (2005) i Mongrell (2005).En els últims anys de secció Única, Taüt ja ja va jugar fort

Visites d’altre món, Falla Plaça d’Espanya 1992 de l’artista José Lafarga Arxiu: Joan Castelló

Una eina per a canviar el món? L’educació què collons, Falla Raval 2017 de l’arsita Toni Pérez Arxiu: Joan Castelló

amb artistes com Juan Carlos Donet i projectes com a Res és el que pareix (1996), Les conquestes (1998), Música (2002) i Xe xin pont (2003), precisament la primera falla guanyadora en secció Especial. Després, ja en la màxima categoria, vindria la dècada prodigiosa d’Alfredo Bayona, amb composicions volumètriques que van omplir la plaça (algunes de gran bellesa, altres menys afortunades), amb sis primers premis com Un mar de falles (2008), El fantasma de l’òpera (2009), Ballant, ballant (2010), Fes l’amor i no la guerra (2012), Benvinguts al paradís (2013) i Somni d’una nit d’estiu (2014). Entre aquestes dues etapes cal fixar l’intent fallit de El Canet de situar-se dins de la elit fallera de Cullera. Coincidint amb els anys del boom econòmic, dos presidents, Cándido Grau Penadés (2006) i Antonio Mompó Grau (2007), van aspirar al primer premi, mitjançant patrocinis empresarials i fent realitat la frase ‘Serà per diners’. Contes i llegendes, el projecte de Francisco Vizcaíno, sí que va aconseguir l’anhelat palet per a El Canet, però la decepció va arribar un any després amb el segon premi de Les mil i una... que no solament va ser una gran decepció sinó que va sumir la comissió en una greu crisi econòmica, de la qual va tardar molts anys a eixir. Una vegada més va quedar demostrat que, en el món de les falles, els diners és un factor important però no decisiu. En la segona dècada del segle XX cal destacar la puixança de Raval, que a més de l’èxit assolit en 2011 amb I tu que contes? de José Lafarga, va encadenar una etapa triomfal amb l’artista carcaixentí Toni Pérez Mena, que va aconseguir tres primers premis consecutius: Aquest ajuntament medieval (2015), Mai no deixarem de lluitar (2016) i Una eina per a canviar el món?, l’educació què collons (2017). Amb els pressupostos més modests d’especial i després de diversos intents que no van acon-

seguir el seu objectiu com Som moros o cristians? (2005) de Joan Pedrós Beltrán, Sant Antoni va aconseguir, després de divuit anys, tornar a conquistar el primer premi amb Desemmascarats (2018), de l’artista cullerenc Erik Martínez Moncho., En els últims set anys, Passeig-Mercat ha realitzat una forta aposta pel monument contractant artistes de gran prestigi, com Pere Baenas (2012, 2013, 2014 i 2016), José Lafarga (2015) i Pedro Santaeulalia (2017 i 2018), però en cap dels casos ha aconseguit portar-se el palet del primer premi. A més de les falles i artistes ja citats en aquesta crònica, no volem oblidar-nos d’altres falles que, en el seu moment, també van significar un pas endavant per a potenciar el cadafal, l’eix sobre el qual pivota la festa. Heus ací alguns exemples: Quan el perol està ple, de Fernando Roda Alapont (Taüt, 1982), Els pardals, de Juanjo Armengol (Sant Antoni, 1983), Contes xinesos, dels germans Cortell (Sant Antoni, 1986), El que ens ve, d’Eduardo Guillem Alcover (Raval, 1993) i IV segles saquejant Cullera, de José Vicente Gutiérrez Guti (Paseig-Mercat, 2004). En falles infantils també s’ha donat una progressió espectacular a Cullera. El pioner en la nonumentalitat dels cadafals per als més menuts va ser José Simó Blasco amb obres com El vaixell pirata (1966) i Blancaneus (1967) en la desapareguda comissió de Colon-Toledo. Després va realitzar falles infantils per Taüt, País Valencià, Port, Raval (amb un projecte guanyador, Les mil i una nit, 1988), La Bega i Plaça d’Espanya. A partir de llavors, les falles infantils van entrar en una fase rutinària de la qual van despertar a la fi dels setanta amb les falles realitzades per Juan B. Lli Garrigós, amb projectes com La cendrosa (1976).La dècada dels vuitanta va ser la primera d’una sèrie d’etapes brillants en les falles infantils de Cullera amb artistes de la talla de Hermógenes Aroca, guanyador amb projectes en Passeig-Mercat

En cotxe fins la mar, Falla del Port 1994 de l’artista José Sanchís Arxiu: Joan Castelló

El racó de les fades, Falla Raval de Sant Agustí 2002 de l’artista Joan Martí Arxiu: Joan Castelló

com Tradicions valencianes (1983), València, eixe paradís (1984), Homenatge a Serrano (1985) i Passeig en gropa (1986). Va ser també la dècada del descobriment d’un gran artista local, Josep Lafarga amb falles com Festes i tradicions (La Bega, 1986) i L’alegria (La Bega, 1987) i l’inici d’un altre destacat artista local, Juan Carlos Donet, amb projectes triomfadors com Contes i llegendes (La Bega, 1989) i I•lusions (Sant Antoni, 1990). El gran valedor de les falles infantils a Cullera és, sense cap dubte, Joan Martí Martínez, amb 32 falles plantades a Cullera entre 1992 i 2018, d’elles 26 en Raval, una demarcació en la qual ha aconseguit 17 primers premis, entre elles la del seu debut, València clips (1992), i unes altres d’estètica i temàtica tan diferents com La natura (1995), Jugant amb els espais (1997), Titirimundi (2000), El racó de les fades (2002), Un jardí d’ensomni (2008), Gastrolluita saludable (2016) i Saps? (2017). La supremacia de Joan Martí Martínez en falles infantils la va truncar Erik Martínez Moncho amb quatre primers premis, tot ells en la seua comissió fetitxe, Sant Antoni: Carnestoltes (2009), Passeig per un món (2010), Sant Antoni du soleil (2013) i Al carnestoltes, tot s’hi val (2014). Dins d’aquesta secció no podem oblidar el meritori esforç realitzat al llarg de diverses dècades per la comissió del Port amb projectes guanyadors com En cotxe fins la mar (1994), de José Sanchis, i Cullera al so de la música (1999), dels germans López. En definitiva, l’aposta de les comissions de Cullera pel monumentalisme ha sigut, doncs, una realitat creixent des dels anys vuitanta i s’ha convertit en una realitat palpable a partir de la creació de les seccions, amb pressupostos que en algunes ocasions han superat els 60.000 euros, la qual cosa equival a una Primera A a València. Un gran esforç el que realitzen tots els anys els fallers i falleres de Cullera.

Parlen els artistes fallers Entrevista als artistes fallers cullerencs

Cullera és una localitat prolífica de grans artistes fallers. Pràcticament tots els que hi treballen en l’actualitat han plantat, o plantaran aquest exercici, falles a València, fins i tot, alguns (José Lafarga i Carlos Donet), han plantat la Secció Especial. Són un col•lectiu que moltes vegades se’ls té oblidat, i sols valorem el seu treball a març, sense tenir en compte la seua opinió en alguns trets de la festa en els quals hauríem d’escoltar-los. 1. Creus que a Cullera s’aposta realment per la falla?

Noel Hervàs: Crec que en aquest aspecte la gent de Cullera aposta cada vegada més i fan molt d’esforç per tindre una bona falla, per molt menuda que siga la comissió. Xavi Tur: Rotundament sí, Cullera és una de les ciutats que podríem situar al nivell de Dénia o Gandia pel que fa a apostar per la falla. Carlos Donet: Hui en dia sí, fa uns anys les comissions tenien un poc oblidats als artistes, s’han adonant que aquesta festa gira al voltant de la falla. Salva Bañuls: Crec que sí. Pense que es podria apostar un poc més, però comparant Cullera amb altres poblacions amb igual o major nombre d’habitants i falles, pense que sí. Jorge Gil: Hi ha comissions que aposten més que altres, però hi ha de tot, al cap i a la fi els artistes busquem falles que es gasten més diners, o altres que ens venen millor per qüestió de pressupost. Fede Alonso: Sí, la secció especial de Cullera està entre les seccions especials més importants dels pobles. Independentment d’aquestes, les falles menudes cada any s’esforcen més per tindre una falla digna.

Erik Martínez: últimament sí que s’està apostant més pel que és el monument faller que per la festa, açò ha fet un gir molt gran aquests últims anys. Alfredo Bayona: Sí, totes les comissions no, però hi ha moltes que sí que aposten, i ben fortament, per plantar una bona falla. José Lafarga: Crec que sí, cada comissió dins de les seues possibilitats. Però el apostar per una falla que és? Gastar-se més diners en falla o el tindre molts pocs i gastar-se gran part en falla i no en beguda? Crec que cadascú fa el que pot en els seus pressupostos i planten el que millor poden contractar.

L’AC Falla El Canet va apostar fortament per la falla l’any 2006 Arxiu: Joan Castelló

2. Falta Cullera una falla municipal? Estaries disposat a plantar-la?

Noel Hervàs: Personalment sempre he sigut partidari, ja que li dóna un al•licient més a la festa fallera. Respecte si la faria, hauria de veure moltes coses com el pressupost o la meua feina de l’exercici, però sí que estaria disposat a ferla si tot quadrara. Xavi Tur: Mai ho havia pensat, però sí, i sí que estaria dispost a plantar-la, per què no? Al cap i a la fi és feina. Carlos Donet: No, crec que no fa falta, per això, tampoc estaria disposat a plantar-la. Salva Bañuls: Seria una bona idea, i ajudaria a fer que la festa de les Falles a Cullera fora més reconeguda. I sí que la plantaria, ja que seria com plantar la falla de tots els cullerencs. Jorge Gil: Sí, per què no? Si realment representara a tots els fallers de Cullera sí. No sé si estaria disposat a fer-la, si plantar per a la teua comissió és complicat, plantar per a tot el poble ho seria més encara, però sí que es podria mirar de fer. Fede Alonso: Doncs no ho sé, no la trobe a faltar. Cullera no té Fallera Major, pot ser s’hauria de plantejar això primer, i després veure si es planta una falla municipal. Erik Martínez: Realment crec que no és de necessitat vital, Cullera ja té 15 falles, i totes la representen. Ja tenim la de l’Ajuntament de València, que representa tots els valencians, per tant, crec que a Cullera no fa falta. Alfredo Bayona: no, no fa falta. Això de les falles municipals és una cosa que mai m’ha agradat, les falles han de plantar-les les comissions. Posant l’exemple de Cullera, crec que no seria una falla de molt de pressupost, per tant, no lluiria com la municipal de València. José Lafarga: No estaria mal, seria altra opció de negoci per a la gent que fa falles i una altra opció de festa per a la gent que ve a gaudir-les. Si estaria

dispost o no, a mi ja m’ha passat el temps de fer falles, és més honest per la meua part que la gent que té ganes de fer falles, les faja, i no privar-los jo de eixa oportunitat perquè jo ara hem guanye la vida d’altra manera.

Falla amb l’escut municipal plantada l’any 1995 al Raconet Arxiu: Joan Castelló

3. Pel que fa a les seccions, penses que les falles que conformen les seccions primera i segona són tan competitives com les d’especial?

Noel Hervàs: En aquest cas, no vull puntualitzar en comissions, però com a faller d’una falla de Secció Especial sóc un apassionat de les grans falles. Sí que és cert que tant a la Secció Primera com a la Segona hi ha falles que aposten clarament per plantar una bona falla per competir en garanties, encara que, potser per pressupostos, crec que açò passa més a la secció primera. Xavi Tur: Sí, són les seccions on jo plante, i crec que sí que hi ha competitivitat, si no hi haguera premis a les diferents seccions, no hi hauria emoció, i potser no s’apostaria tant per la falla. Carlos Donet: Al seu nivell pressupostari sí, tots al seu nivell volen competir. Realment a cada secció els pressupostos estan prou igualats, per això hi ha tanta competitivitat. Salva Bañuls: dins de les seues possibilitats, crec que són unes seccions prou igualades, algun any alguna despunta un poc més amb el pressupost, però aquesta igualtat fa que siguen tan competitives com les d’especial. Jorge Gil: Crec que sí, en totes les seccions hi ha. En totes les comissions hi ha fallers que s’involucren molt amb la falla, i aquests busquen un bon monument per tal d’anar amb la cara ben alta i aconseguir el millor premi possible. Fede Alonso: Sí, cadascú al seu nivell sí, en cada secció hi ha dues o tres falles que per pressupost sempre aspiren a guanyar. Tanmateix, les altres sempre intenten donar la sorpresa (com ja s’ha vist) amb pressupostos més xicotets, però amb falles que cuiden altres aspectes. Erik Martínez: crec que també, totes al seu nivell de poder fer falla, amb les seues limitacions, sempre volen a competir, un poc més o un poc menys, però sempre amb la il•lusió de competir.

Alfredo Bayona: No, perquè si observem la secció primera, de La Bega a les altres hi ha moltíssima diferència de pressupost. Les d’ Especial sí que solen estar més igualades. I la secció segona també, perquè cap despunta de manera clara sobre les altres. José Lafarga: Si, sempre dins de les seues possibilitats. Una comissió que està a segona pot estar per dos motius: per la seua idiosincràsia i per la seua manera de fer festa, o, perquè vertaderament no puga per pressupost. Això no li resta competitivitat, tenim un concepte estrany de que és una falla bona. No té perquè la millor falla de Cullera ser la més cara i la que ha guanyat el primer premi en Especial, de fet hi ha anys que hi ha falles que guanyen en Especial i que difícilment guanyarien en Primera.

L’AC Falla la Bega despunta a la Secció Primera Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

4. Quins ingredients ha de tenir una falla per a triomfar a Cullera?

Noel Hervàs: Per a guanyar a Cullera un element clau és el primer colp de vista. Una vegada una falla t’entra per l’ull, comences a valorar les seues característiques més detingudament. Realment, s’ha de veure tot amb lupa. Xavi Tur: Crec que a Cullera, i en general, els jurats es regeixen molt pel bon acabat, sobretot amb l’escatat. I els fallers també ho mireu amb molta atenció. Carlos Donet: Com en qualsevol lloc, fer una falla en una bona composició, ben acabada i ben pintada, i sobretot ser original. De vegades els pressupostos no ens deixen fer coses noves, però s’ha d’intentar ser el més original possible. Salva Bañuls: El secret millor guardat, qui el sàpiga que m’ho diga. No tinc ni idea, jo sempre he intentat que els fallers que em contracten gaudisquen durant tot l’any d’un treball conjunt per a fer una falla digna. Després el premi és secundari. Jorge Gil: Els gustos han anat canviant. L’ingredient és el que li agrada al jurat. A Cullera solen vindre jurats amb un nivell inferior de falles als seus pobles de les que es planten ací, per això, es tendeix més a estètiques més clàssiques, la modernitat encara està un poc fora d’ona a Cullera. Fede Alonso: En primera i segona categoria, sobretot, l’acabat i la pintura, si a aquestes falles les dediques temps i afecte, es nota en el premi. En especial he vist de tot, grans monuments amb menys acabats, i la tendència dels últims anys: falles amb menys volum, però amb un acabat i pintura excel·lents. Erik Martínez: Ingredients molts, en primer lloc, l’impacte visual d’una falla que tinga una composició acorde a la temàtica i als volums, després altres detalls com la pintura, l’acabat i sobretot una bona crítica, tot ha de derivar en un muntatge ben rematat.

Alfredo Bayona: Últimament, els jurats que vénen dels cursets de Junta Central Fallera de València, fan coses que ens deixen molt estranyats... Ingredients, ser una falla gran, ben feta, ben pintada... sobretot que siga bonica, i amb bon gust, no sols mirar l’escatat. Ara sols van a veure els defectes, i això tampoc és així, però és la manera que tenen d’actuar. José Lafarga: No ho sé, jo estic veient de tot. Estic veient gent que guanya i triomfa sense ninguna capacitat artística, també estic veient gent que guanya i triomfa amb una capacitat comercial que és el seu únic valor, i també gent que guanya o ha guanyat que té capacitat artística. Cullera és un poble un poc eclèctic en eixe aspecte, és un poble on pot guanyar qualsevol depenent del jurat que vinga a jutjar les falles d’ací.

Falla amb els ingredients del triomf Arxiu: Joan Castelló

5. Que opines dels criteris de valoració de les falles de Cullera (pintura, acabat, modelatge i risc), afegiries o canviaries algun?

Noel Hervàs: Aquest tema sempre és un poc delicat, conec pobles que a banda de valorar el que es valora ací miren altres coses també, però crec que ja és marejar un poc, a Cullera en aquest tema anem bé, jo no ho canviaria. Xavi Tur: No, no canviaria res, encara que pense que s’hauria de valorar també el colp de vista d’una falla. Carlos Donet: No, sincerament eixos criteris estan bé, sols s’ha de saber qualificar-los, i que la gent que ve a qualificar-los estiga preparada. Salva Bañuls: No és una cosa que mai haja pensat. Potser a les infantils no estic d’acord en valorar el risc en composicions de tres metres. Caldria parar també atenció a la idea i a la composició de la falla. En general són com en tots els pobles. Jorge Gil: Trobe a faltar la valoració de la composició de la falla. Podria a incloure’s dins del risc, que normalment no sol estar ben valorat. El risc i l’acabat són dos aspectes més objectius. En canvi la pintura i el modelatge són més subjectius, pot agradar-te més o menys segons els teus gustos. Fede Alonso: No, l’únic que trobe a faltar és que el jurat aprenga a diferenciar el que és una pintura elaborada (llums, ombres, tons...) amb una decoració, ja que hi ha ninots amb tons molt bàsics però carregats de purpurina, perles, etc. I ací a Cullera sembla que està tot dins del mateix sac. Erik Martínez: No, afegir no afegiria res. Al cap i a la fi són modes que van canviant, ara es valora més l’acabat, abans el volum, també es va valorar molt el risc... És com quan compres un cotxe, van afegint-se coses noves segons les modes del moment. Alfredo Bayona: Una de les coses que valoraria és l’estètica de la falla i l’originalitat, ja que estem farts de veure sempre el mateix, alguna cosa nova i difer

ent s’hauria de valorar. Fa molts anys que les falles es valoren amb aquets criteris, i crec que haurien de renovar-se un poc. José Lafarga: No canviaria res. Sols que les persones que venen a jutjar i utilitzar aquests criteris haurien de saber que van a jutjar i que no. A Cullera no puc entendre certs desastres que fan, no puc entendre criteris de valoració inexplicables per part d’alguns jurats a professionals que se dediquen a les falles, que viuen de les falles, i que com a conseqüència puguen perdre la seua feina o puguen arruïnar-se.

Desemmascarats, falla amb excel·lents acabats d’Erik Martínez a Sant Antoni de la Mar l’any 2018 Arxiu: Joan Castelló

6. Et pregunten per les falles de Cullera, quina falla destacaries (d’algun company teu) com una de les millors que s’han plantat al llarg de la història?

Noel Hervàs: destacaria la falla d’Alfredo Bayona Ballant Ballant, plantada a la Taüt l’any 2010, la dels tailandesos, pel seu impacte, feina, execució i estructura interna entre molts altres aspectes. Xavi Tur: em quede amb una falla de Joan Pedrós plantada al Raval l’any 2005. Una falla en la qual vaig poder treballar, i en la que destacaria la seua temàtica pel colorit que oferia. Carlos Donet: m’agradaria destacar una que vaig plantar a la Taüt l’any 2003, amb el lema Xe Xin Pont, que portava una gran xina com a remat principal. Salva Bañuls: per a mi destacaria les primeres infantils que vaig fer al Xúquer i al Passeig, que són les que em feren fer un pas endavant. I així que em vinguen a la ment, la del castell de Lafarga al Raval l’any 2004, o la de Carlos Donet a la Taüt, amb una gran lluna de remat, també plantada al 2004. Jorge Gil: em va agradar molt, tot i que a molta gent no, la falla de José Lafarga al Passeig l’any 2015, Zen, crec que en aquell moment va ser una falla molt arriscada i molt vistosa. Fede Alonso: La falla que més em va marcar va ser la de la Plaça Espanya de 1991, Visites d’altre món, en la qual guanyaren el primer premi quan no hi havia seccions. Va ser especial per a mi perquè treballava amb Lafarga d’aprenent, i amb la seua confecció vaig aprendre molt, sobretot de pintura. Erik Martínez: crec que Lafarga ha fet molt bones falles allà on ha plantat (Raval, Sant Antoni, Passeig...), i també m’han agradat moltes de Bayona a la Taüt, amb els seus grans volums, que això també és de valorar. No us diria cap en concret, crec que m’agraden totes. Alfredo Bayona: per dir-te una que va ser molt especial per a mi, la falla que vaig plantar a la Taüt

l’any 2008, ja que va ser la primera vegada que vaig guanyar el primer premi de la Secció Especial, i a més, eixe any, la meua filla era la Fallera Major. José Lafarga: La que vaig plantar al Passeig l’any 2001, la del cine. En tinc moltes però després de pensar-ho, em decantaria més per eixa falla perquè hi havia molta innovació. M’agradava fer falles perquè les gaudira la gent i que la gent veguera coses noves i eixa falla és una de eixes falles, ja que permetia a la gent entrar dins, va fer que les finques dels costat i el carrer interactuaren en la falla, hi havien efectes de llum i de so, per això destacaria aquesta falla.

Una mar de falles, Falla Taüt 2008 de l’artista Alfredo Bayona Arxiu: Joan Castelló

Parla la Junta Local Fallera

Juanjo Nicolau Bonet, vicepresident 2n de la Junta Local Fallera de Cullera

Com a organisme unificador de les falles de Cullera, la Junta Local Fallera incideix en l’organització dels aspectes i actes conjunts que es duen a terme entre les comissions falleres. Entre tots aquests aspectes m’agradaria destacar els relacionats amb la falla, ja que la JLFC un paper fonamental en aquests. En acabar l’exercici faller es contracten les falles que es plantaran en el pròxim exercici, i som la JLFC els encarregats d’organitzar-les mitjançant seccions. La divisió d’aquestes seccions respon a un sol criteri: l’econòmic. Les comissions ens comuniquen el seu pressupost i nosaltres les separem equitativament, intentant que els pressupostos siguen els més semblants en cada secció, per tal de fer-les més competitives. Durant l’exercici som els encarregats de preparar també l’acte conjunt de presentació d’esbossos. Aquest acte es duu a terme des de fa ja quatre anys i pensem que és un dels que més agrada als fallers, ja que ens permet descobrir com seran les falles que es plantaran al mes de març als carrers del nostre poble. És un acte que a poc a poc està consolidant-se en el calendari faller, i que cada any alça més expectació. Però és al mes de març quan la JLFC treballa més a fons, sobretot pel que fa a la falla, ja que ens encarreguem de sol•licitar a la Junta Central Fallera de València la presència dels jurats que valoraran les falles que es plan ten. Tot i que parlar de jurats sempre és una mi-

ca complicat, des de JLFC intentem rebre els millors professionals per a valorar les falles, fet que s’està aconseguint, amb l’organització dels cursets de jurat que prepara JCFV. El dia de les valoracions és frenètic, un membre de la comissió de treball ha d’acompanyar cada grup de jurat de les diferents seccions, amb la condició que aquest membre no siga faller de la falla de la secció que valoraran. El lliurament de premis és l’acte més multitudinari que fem front. Membres de la comissió de treball ens situem a les escales del mercat per a donar el veredicte dels jurats a totes les comissions. És una nit plena d’emocions, alegries i tristeses, que es viu molt intensament. Tots els membres de la comissió de treball preparem l’acte, col•loquem tots els banderins en el mateix ordre que s’obriran els sobres amb les actes del jurat que contenen el premi que ha guanyat cada comissió. Quan ja està tot preparat, esperem que l’acte done inici per a pronunciar la mítica frase: bona nit, falles de Cullera! A Cullera hi ha molta competitivitat pel que respecta a les falles. Des de Junta Local Fallera atorguem a les comissions un premi tant gran com infantil en cadascuna de les seccions, i el premi a la Millor falla de Cullera que recau en la guanyadora de la Secció Especial. A més a més, lliurem el premi d’Enginy i Gràcia, que correspondrà a la falla amb més sàtira (entre altres aspectes) de cada secció gran i infantil. Un altre premi que lliurem, en categoria

única gran i infantil, és el d’Interés Turístic, destinat a la comissió que amb les seues crítiques, o altres mètodes, promocione la nostra ciutat. Cal dir que aquest premi està subvencionat per l’Ajuntament de Cullera amb 1000 € per a la falla gran i 500 € per a l’infantil. També l’any passat vam començar a premiar la millor escena de crítica local, un altre al•licient per a les comissions que aposten fortament per fer crítica. A banda d’aquests premis, es lliuren també abans de la setmana de falles els de Millor Ninot de Secció, i el de Ninot Indultat, que sol escollir-se entre els tres millors ninots de secció gran i infantil. M’agradaria comentar que cada any el nivell de l’exposició del ninot indultat a Cullera millora considerablement, assolint un nivell que ens situa entre una de les millors que es realitzen. Per a l’organització d’aquesta exposició també comptem amb l’ajuda dels membres de la comissió de treball de JLFC, que els dies previs a la seua inauguració esperen a les comissions perquè porten els seus ninots i puguen passar-los pel caixó de les mesures. Normalment els ninots fallers solen estar dins de les dimensions que demanem, però hi ha hagut casos en els quals s’ha hagut de cridar a l’artista per tal de llevar i reparar alguna peça que es troba fora de les mesures per tal que aquest ninot no siga desqualificat. Destacar també la competitivitat sana de les comissions falleres, atés que aquests últims anys està regnant l’harmonia en una competició que és cada vegada més sana. Les comissions, amb els seus recur sos, planten cada any millors falles i algunes aconsegueixen contractar artistes amb molt de nom. És per tot açò que el nivell de falles de Cu-

llera se situa cada any en un punt més alt. Per últim, Junta Local Fallera de Cullera som els encarregats de distribuir les subvencions a les comissions falleres. Subvencions que també van relacionades amb la falla, ja que cada comissió rep una quantia segons el premi aconseguit. A més a més també se subvencionen als guardonats amb els premis als millors ninots o a l’enginy i gràcia. Des de Junta Local Fallers de Cullera pensem que apostem fermament per les falles que planten les comissions cullerenques, també sabem que hi ha moltes coses a millorar, però cada any treballem per situar a Cullera en el nivell faller que mereix, per festa, tradició, i ganes de les comissions falleres.

La Junta Local Fallera organitza el lliurament de premis Arxiu: la comissió 99

Parlen les comissions Em aquest estudi que ací presentem hem demanat a les comissions falleres de la nostra ciutat que ens responguen a una sèrie de preguntes relacionades amb la falla, per tal de saber com tracten internament aquest tema. Aquestes són les preguntes que les hem plantejat: 1. Aposta la teua comissió per la falla? 2. Quins criteris adopteu per a contractar a l’artesà faller? 3. Quin tipus de falles busqueu? 4. Destaqueu dues falles especials (una gran i una infantil) en la història de la vostra comissió. Les respostes apareixen recopilades a les pàgines següents a manera de xicotets textos on cada col•laborador ens ha contestat en nom de la seua comissió. Voldríem des d’aquest espai agrair la implicació de totes les comissions falleres de Cullera, i més concretament als fallers i falleres que han contribuït que aquest estudi es puga realitzar. Hem de dir que tots aquells fallers que han col•laborat són apassionats de la falla, i en molts casos desenvolupen el càrrec de delegat de falla a les seues comissions. Les respostes, com era d’esperar, no ens han sorprés, ja que a través d’aquestes han deixat clar que les comissions de Cullera sí que aposten per la falla.

Plànol de les comissions 1 Seu de la JLFC 2 Falla La Bega 3 Falla Sant Antoni de la Mar 4 Falla Passeig - Mercat 5 Falla Plaça d’Espanya 6 Falla Raval de Sant Agustí 100

7 Falla Taüt 8 Falla El Canet 9 Falla Plaça Mongrell 10 Falla Av. País Valencià 11 Falla del Port 12 Falla El Raconet

13 Falla Plaça Alboraia 14 Falla Rei en Jaume I 15 Falla Xúquer 16 Falla Bulevar 17 Mascletades de la JLFC 18 Museu Faller

101

Falla La Bega Claudio Moreno Agut, faller de l’AC Falla La Bega

La Falla la Bega com a comissió més antiga de Cullera plantant monument de forma continuada, és una falla que aposta pel monument dins de les seues possibilitats econòmiques per a competir en la seua secció. Els fallers de La Bega li donen molta importància al premi rebut dins de l’exercici faller. Els criteris per a l’elecció de l’artesà faller són diversos. Existeix un grup de treball dedicat al monument que analitzen futurs artistes potencials i examinen als nostres artistes. Dins d’aquest grup, es valoren uns criteris per triar un artesà entre els quals destaquem que el millor monument que plante l’artesà en Cullera siga el nostre (almenys en pressupost), que ja tinga una experiència prèvia dins del món de les falles i sobretot que l’artesà mostre il•lusió en plantar la Falla La Bega. El tipus de monument que es busca és un monument ja fet anteriorment i la seua fabricació depén totalment de l’artesà. Com a monuments a destacar en la història de la nostra comissió, destacaríem la falla gran de l’any 1996 que amb el lema Mare Natura i de l’artesà local José Lafarga va obtenir el quart premi en una època on no hi havia seccions. Pel que fa al monument infantil cal destacar la falleta de l’any 2007 de l’artesà Òscar Micó amb el lema El mercat de Cullera que com a figura central mostrava la font del mercat i al voltant representava diverses situacions que tenien lloc al mateix. Aquesta falla va guanyar el primer premi a la secció especial sorprenent a altres falles amb major pressupost i obtenint el reconeixement de tota la població.

102

Any: 1996 Artista: José Lafarga Lema: Mare Natura Premi: 4t (secció única) Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

Any: 2007 Artista: Òscar Micó Lema: El mercat de Cullera Premi: 1r premi Secció Especial Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

103

Falla Sant Antoni de la Mar Vicent Llopis Gorgonio, faller de l’AC Falla Sant Antoni de la Mar

Sóc faller de la Falla Sant Antoni de la Mar de tota la vida, i des que tinc memòria, els monuments fallers han tingut un gran protagonisme en la meua falla. Es podria dir que l’exercici faller està estructurat acord a la decisió de quins monuments es plantaran. Referint-se a l’elecció del o dels artistes fallers, des de directiva ens ha agradat, si cap a la possibilitat, sempre apostar per artistes fallers del poble, ja que pensem que cada poble és un món, i qui millor que un cullerenc perquè plante a la nostra plaça. Ja instaurat el suro com a material quotidià de les falles, la diversitat de monuments ha augmentat exponencialment, per tant, l’elecció de falla no és el mateix ara que abans, però sempre hem volgut estar presents a secció especial amb un monument que puga competir pel tan volgut banderí de primer. Dit açò, era una tasca complicada trobar un artista faller que et plantara una falla nova, ja que molts pensàvem que aquest criteri era sinònim d’elevar el pressupost dels monuments a un nivell que pocs arribàvem. Així que canviarem eixa mentalitat i vam decidir arriscar-nos. El canvi va eixir molt bé. Hui en dia, apostem per tercer any consecutiu (en falles grans) amb Erik, artista del poble, de la falla i amb moltíssima ambició, que ens planta allò que sempre hem volgut, monuments de modelat nou amb un acabat a l’altura de secció especial. A criteri propi, destacaria la falla gran plantada en 1994, de l’artista faller José Lafarga, amb el lema Contes de la natura. Una falla de cartó amb tres caps com a remats que pareixia que cobraven vida. Va obtenir el Primer Premi a la Millor Falla de Cullera, i per a mi, una de les millors plantades al nostre poble. A més, va rebre el Premi al Ninot Indultat. En categoria infantil, recalcaria la falla plantada en 2012, del nostre artista faller Erik Martínez, amb el lema Que sone la música!, una falleta molt acolorida que no li cabien més detalls, repleta d’escenes dedicades a la música. El jurat va atorgar el Segon Premi de secció especial. També va aconseguir el banderí al Ninot Indultat. Aquestes són les falles que personalment destaque. Com solen dir, per a gustos colors.

104

Any: 1994 Artista: José Lafarga Lema: Contes de la natura Premi: 1r premi (secció única) Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

Any: 2012 Artista: Erik Martínez Lema: Que sone la música! Premi: 2n premi Secció Especial Arxiu: Vicent Llopis

105

Falla Passeig-Mercat

Toni Llopis i Albiach, faller de l’AC Falla Passeig-Mercat

106

La nostra comissió és una d’aquelles amb molta història al darrere en la que s’ha intentat, any rere any, lluitar per poder veure un bon monument a la seua demarcació. Cert és que no solem seguir un criteri fix a l’hora de contractar a l’artesà faller, sinó que intentem fer un treball de recerca per a escollir el millor possible per a la comissió, no important-nos el fet que aquest siga un artista conegut o coneguda, com per exemple als anys 80 amb els Germans Colomina, o bé si és un jove amb molta il•lusió, com és el cas del passat any amb Xavi Gàmez, que tan sols feia un any que es dedicava a aquest món. Pel que fa al tipus de falla cada artesà té el seu estil, per aquest fet una vegada contractat solem confiar en les seues propostes, ja que a la fi són ells els artistes. Són molts els artistes que han plantat els nostres monuments: Andrés Martorell, Fernando Roda, Jose Marí, Clemente Andrés, Germans Colomina, Vicent Fitó, Pere Baenas, José Lafarga, Josep Sanchis, Guti, Joan Pedrós, Juan Carlos Donet i Pedro Santaeulalia. Els nostres artistes en el monument infantil han sigut: Hermógenes Aroca, Daniel López, Vicenta Subiela, Vicente Mengual, Vicente Fitó, Victor Vallet, Enric Tur, Eduardo Expósito, Arturo Benavent, Jose Vicente Zurita, Salva Bañuls, Bernardo Estela, Javier Igualada, Carmen Camacho i Xavi Gámez. Respecte al monument infantil destaquem el treball d’Hermógenes que va donar als monuments infantils una qualitat a Cullera que no existia i així foren molts els èxits aconseguits amb les seues falletes. Recordem l’any 1985 amb la falleta amb el lema Homenatge a Serrano, un encant de monument enfocat a la música amb una font d’aigua al centre amb l’estàtua del mestre Serrano. L’any 2005 Arturo Benavent, artesà cullerenc, va plantar un monument amb el lema Passeig en góndola, que destacaríem la seua tendresa i l’elegància que desprenia en cada escena, i com no perquè va formar part d’aquell doblet que vam obtenir. Per altra banda, si girem la vista enrere, podem recordar aquell monument gran de l’any 1982 amb el lema A l’estiu tot lo mon viu, que es va cremar al taller d’Andrés Martorell el 18 de febrer. Sense temps material de tornar-se a fer, els fallers plantaren una típica barraca valenciana sobre la qual es col•locà una libèl•lula, únic tros de la falla que es va salvar. El monument s’alçava al nostre carrer, aconseguint el premi d’Enginy i Gràcia. Podríem destacar també el monument dels Germans Colomina l’any 1985 amb el lema Mercat on es plantà una escena innovadora d’un gronxador que tenia moviment. Cal destacar també el monument amb el lema Silenci, s’està rodant de José Lafarga, l’any 2001, amb aquell remat espectacular que sorgia de la mateixa calçada del carrer. A més a més, recordem especialment tots els monuments que hem aconseguit els primers guardons al llarg d’aquests anys... tant en la gran com en la infantil, tenint al nostre casal quatre doblets. És per això, que la nostra comissió segueix apostant per la qualitat en els dos monuments fent un gran esforç any rere any, per plantar al carrer dues falles que tothom puga valorar i gaudir, potenciant la festa dels valencians en el nostre poble.

Any: 2001 Artista: José Lafarga Lema: Silenci, s’està rodant. Premi: 1r (secció única) Arxiu: Toni Llopis

Any: 2005 Artista: Arturo Benavent Lema: Passeig en góndola Premi: 1r Secció Especial Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

107

Falla Plaça d’Espanya Enric Sanz Grau, faller de l’AC Falla Plaça d’Espanya

La Falla Plaça d’Espanya ha apostat sempre per fer el millor monument possible, dins del pressupost del qual s’ha disposat en cada exercici. Açò es fa patent en els últims anys, en els que s’ha apostat per pujar de secció i fins i tot, competir pel primer premi. Per a l’elecció de l’artista faller, hem optat majoritàriament pels artistes locals contrastats, encara que algun any, per circumstàncies, s’ha hagut d’acudir a artistes fallers de fora de Cullera. Pel pressupost que tenim és complicat que el monument siga de nou modelat, i quasi sempre hem hagut de recórrer a peces ja plantades. Respecte als materials, tot i que ens agradaria continuar fent falles clàssiques i de cartó, aquest és un aspecte que no depén de nosaltres sinó que l’elegeix el mateix artista. Si hem de destacar una de les nostres Falles, sense cap dubte en la categoria gran seria la plantada en 1991 per l’artista cullerenc José Lafarga, per la seua gran envergadura i per la costosa plantada que tingué a causa de l’aire que feia aquell any, i que ens va impedir acabar-la en condicions, aquest fet va provocar que no aconseguirem guanyar el primer premi. Com a curiositat, era la primera i única falla que s’ha plantat a la plaça. Pel que fa a les Falles Infantils possiblement la de millor record és la de 2010, perquè la considerem una de les millors que hem plantat fins ara, i perquè a més, amb ella aconseguirem el Primer Premi de la secció segona, el Premi d’Enginy i Gràcia i el Premi al Millor Ninot de la secció.

108

Any: 1991 Artista: José Lafarga Lema: Les batalles Premi: 2n (secció única) Arxiu: Enric Sanz

Any: 2010 Artista: Inma Giner Lema: Made in Xina Premi: 1r Secció Segona Arxiu: Juan Gabriel Figueres

109

Falla Raval de Sant Agustí

Begoña Camarena Reverte, fallera de l’AC Falla Raval de Sant Agustí

110

La Comissió de la Falla Raval de Sant Agustí, des dels nostres orígens, sempre hem intentat apostar, i fer-ho fortament pels monuments. Sí que és veritat que als anys 80, com que no podíem competir al monument gran apostàvem, i d’una manera intensa i especial, per l’infantil, cosa que ens propicià grans èxits en aquesta categoria. Anys després i quan la Comissió del Raval anà augmentant en fallers i col•laboradors ja poguérem anar augmentant el pressupost, apostar i de fet continuem fent-ho pels monuments, pels dos i d’una forma especial, tot aquell que visita el Raval en Falles, de segur que troba al nostre barri uns monuments dignes, i que intenten aspirar sempre al més alt. Un dels orgulls més grans per a tot ravaler, és intentar anar al Mercat, a l’entrega de Premis amb la il•lusió i esperança d’obtenir els màxims guardons. Un barri com el nostre, el Raval de Sant Agustí, per la seua situació als afores de la població, sempre ha d’apostar pel monument i d’una forma considerable, donat que és la millor manera de fer que els veïns i visitants de Cullera s’acosten fins a la nostra demarcació i òmpliguen d’ambient el barri i els seus voltants. La nostra Comissió sempre ha sigut lleial amb els seus artistes i amb el seu treball, per a nosaltres l’artista faller és un dels majors exponents de la nostra Comissió i com a tal intentem que treballe a gust des del primer moment. I som lleials perquè respectem el seu treball, així com l’acord al qual s’arriba en la Comissió i fins que no finalitza el mateix, hora de fer valoracions per ambdues parts, no intentem menejar ni buscar altres opcions, cosa que molts artistes han valorat, també de fet podem dir que comptem amb l’actualitat amb l’artista Faller en aquest cas Infantil que més anys ha plantat monument a una Comissió Fallera de la localitat, en aquest cas en Joan Martí i Martínez, el nostre artista infantil. El tipus de falla que busquem és aquella que acordem amb el nostre artista i que la Comissió en reunió general corrobora, a més que siga una falla que puga resultar al nostre emplaçament, perquè encara que pareix fàcil, és d’allò més complicat, has de jugar en volums, espais i ubicació de peces, tasca gens fàcil, sols cal preguntar a qualsevol artista faller que haja plantat monument a la nostra demarcació, “de fora pareix una cosa però quan estàs ací és altra i ben distinta”. Hi ha falles que ens han marcat com pot ser la Diablessa de l’any 1999, les de l’artista local José Lafarga del Castell (que es podia visitar per dins), i la del Flautista que quan tots abans de plantar donaven com a favorita pel pressupost al Canet, aconseguirem obtenir el guardó preuat, o com no les últimes que ens està plantant el nostre artista Toni Pérez, en qui la Comissió està dipositant tota la seua confiança aquests últims anys, i qui ens demostra any rere any el seu gran treball. Per la part Infantil ocorre el mateix, molts han sigut els monuments que han marcat el caràcter i la història del Raval, aquelles falles plantades per José Simó (Blasco), inclús la del famós artista Juan Canet, i així fins al nostre actual Joan Martí, que des que començà amb nosaltres per allà l’any 1992 ens ha plantat meravelles que han aconseguit els màxims reconeixements, encara que com tot, també hi ha hagut alguna decepció.

Any: 2004 Artista: José Lafarga Lema: Històries medievals Premi: 1r Secció Especial Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

Any: 2004 Artista: Joan Martí Martínez Lema: L’Orient Premi: 1r Secció Especial Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

111

Falla Taüt Oscar Sapiña Gomar, faller de l’AC Falla Taüt

La nostra falla ha destacat per haver apostat sempre pel monument gran, però des de fa uns anys, també hem apostat pel monument infantil i hui en dia, amb les dues falles aspirem a estar en el més alt. El principal criteri que tenim per tal d’escollir els artistes que plantaran les nostres falles és que hagen plantat bons monuments anteriorment, a expenses del premi obtingut. En els últims temps hem comptat amb dos artesans fallers de la nostra localitat, Juan Carlos Donet (Charli) i Alfredo Bayona, tots dos amb diversos primers premis. I per segon any, hem depositat la nostra confiança a artesans d’altres pobles. Per part del monument infantil, també hem apostat per artistes del nostre poble, Alfredo Bayona i després Jorge Gil, han sigut els encarregats de realitzar la nostra falleta els darrers anys, i per tercer any consecutiu seguim confiant amb Gonzalo Rojas. Comptant amb artistes locals, sempre hem apostat per falles noves, tant com per a la falla gran com per a la infantil. Però els darrers anys, comptant amb artistes de fora de Cullera, s’ha apostat per falles ja plantades altres anys però sempre amb canvis per a millor, ja que realitzar un projecte nou té un sobrecost addicional que després es rebaixaria als diners totals invertits en el monument, reduint aquest. Pel que fa a monuments grans, ens agradaria destacar el plantat per Carlos Donet l’any 2003, amb el lema Xe xin pont, que va rebre elogis per part de tots i va ser la falla que dóna a conéixer a Charli en ciutats com Alzira i València els darrers anys. Va ser la primera falla a guanyar amb el sistema actual de seccions que s’instaurà a Cullera aquell any i va rebre tres Primers Premis: 1r Premi de la Secció Especial, 1r Premi a la Millor falla de totes les categories i 1r Premi a la Millor falla de Cullera. En monuments infantils, pensem que estaria bé remarcar el plantat per l’artista Jorge Gil l’any 2011, amb el lema Conte contat, fantasia o realitat?, pel que va suposar a la nostra comissió, ja que, en aquest any, la nostra falla va canviar la forma de veure una falla infantil. Sempre havíem apostat per la falla gran deixant un poc al marge (de vegades massa) la falleta infantil. Però a partir d’aquest any comença un canvi de mentalitat que ens dura fins hui, on seguim lluitant per les dues falles. Recorde que la gent estava plantant la falla gran, i en veure arribar a la plaça la falleta infantil quasi tots van anar a allí a ajudar a plantar aquell xicotet monument.

112

Any: 2003 Artista: Carlos Donet Lema: Xé xin pont Premi: 1r Secció Especial Arxiu: Òscar Sapiña

Any: 2011 Artista: Jorge Gil Lema: Conte contat, fantasia o realitat? Premi: 3r Secció Especial Arxiu: Juan Gabriel Figueres

113

Falla El Canet Juan Gabriel Figueres Hernández, faller de l’AC Falla El Canet

En l’AC Falla El Canet, a opinió personal, desgraciadament ha passat a un segon pla. I no és perquè apostem pel llibret, que això és una crítica que se’ns fa dins del poble, sinó perquè les Falles han passat del #VolemFalla al #VolemCassalla. A més, el fet de ser xicoteta, afavoreix aquesta conversió. Sort que encara queden uns quants fallers amb aquestes inquietuds (i un d’ells és el del llibret, el mateix que fa la crítica fallera). A l’hora de contractar a un artista faller, ens amarem del seu treball per tal d’observar si és un artista que treballa acuradament i intenta fer un monument el més perfecte possible, i no al que faça muntonades a burro barra. A més, el plantejament l’iniciem en el fet que siga un artista que ens puga donar la coherència amb el tema pensat per al llibret. Així hem funcionat des de 2014, fet que ens ha ajudat, per exemple, a aconseguir nominació en el Premi Ortifus a la Millor Coherència Temàtica en un llibret de falla en 2014, 2015, 2017 i 2018. Aleshores, més que materials i estils, busquem aquest aspecte. No obstant això, no busquem les falles rococó tan clàssiques, sinó més caricatura, per donar-li el caràcter satíric que es mereix. Si haguera de triar una falla infantil, tal vegada que ho tindria fàcil amb Àngels o Dimonis, d’Arturo Benavent, en la qual vam aconseguir el primer premi de la Secció Especial, per a molts, la millor falla infantil que s’ha plantat en Cullera. Però a mi em va agradar més, pel seu estil fresc i pel seu colorit, Cullera Estil, del mateix artista en 2016, l’Eduard Manstisores originàriament de Sergio Alcañiz. Respecte al monument gran, tinc més dubtes, perquè els d’especial (2006 i 2007) no estaven tal com a mi m’agraden. Aleshores, tal vegada em quedaria amb el del 2011, Una samba brasilera ballarem ací a Cullera, de Fede Alonso, guanyadora del Primer Premi de Secció Primera, encara que quasi també estaria a l’altura Informació a la carta, de Xavi Tur (2015), guanyadora del Primer Premi de Secció Segona, per la seua composició i per la crítica al voltant de l’incendi de Cullera que no va deixar indiferent a ningú.

114

Any: 2011 Artista: Fede Alonso Lema: Una samba brasilera ballarem tots a Cullera Premi: 1r Secciรณ Primera Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Any: 2016 Artista: Arturo Benavent Lema: Cullera Estil Premi: 2n Secciรณ Primera Arxiu: Juan Gabriel Figueres

115

Falla Plaça Mongrell Jesús Arenas Latorre, faller de l’AC Falla Plaça Mongrell

Des dels inicis d’aquesta comissió el monument ha sigut un tema secundari pel curt pressupost i la poca quantitat de fallers. Sempre hem pensat que el més important és que als fallers no els falte de res (menjar, beguda, coets, comoditats, etc.) però sense deixar de costat el monument. Els criteris per a llogar a l’artista faller han sigut molt diferents, hem contractat gent del poble i de renom per a assegurar-nos una falla ben feta, gent jove per a apostar per la joventut i les ganes que tenen de destacar amb l’ofici o gent de fora per motius econòmics. Però de ja fa uns anys optem per un artista seriós, responsable i complidor amb la seua paraula i treball. Valorem també que a l’hora de plantar la falla no facen el que fan molts artistes: venen, planten amb pressa i se’n van a altra falla a continuar plantant. Ja fa uns anys que als artistes els destaquem que volem el remat de la falla sense presses i ben fet, de moment açò s’està aconseguint, i esperem que seguisca així. A l’hora de buscar el monument, busquem falles que ja hagen sigut plantades per a poder veure amb imatges de què estem parlant. El material del qual estan fetes ens dóna igual però sí que intentem que siguen materials poc perjudicials per al medi ambient, però el qui té l’última paraula sobre açò són l’artista i el pressupost. No busquem un tipus concret de monuments, siguen més clàssics o més moderns. Al llarg dels anys hem escollit monuments tal com ens han entrat pels ulls. Podria destacar les següents falles de la Plaça Mongrell, pel que fa al monument gran seria el primer que plantarem en l’any 1980, per ser el primer, i en el qual ens emportarem l’últim premi, el 10é, però la comissió estava molt pagada amb el que havíem plantat. D’altra banda el monument infantil que destacaria seria el que plantàrem l’any 2017, que va ser l’últim primer premi que guanyarem de la primera secció.

116

Any: 1980 Artista: Fernando Roda Lema: Un hippie i un poal... a tocar-se el... Premi: 10é (secció única) Arxiu: Joan Castelló

Any: 2017 Artista: Arturo Benavent Lema: Un viatge d’emocions Premi: 1r Secció Primera Arxiu: Joan Castelló

117

Falla Avgda País Valencià Sheila Guillem Bolufer, fallera de l’AC Falla Avgda País Valencià

La Falla Av. País Valencià ha passat per tota mena d’etapes. En algunes s’ha donat més importància al monument, realitzant en aquest una major alçada, quantitat de ninots i bon acabat, com per exemple en els aniversaris de la comissió. En altres etapes, s’ha intentat realitzar un monument petit però bonic, amb la intenció de poder millorar altres aspectes del casal faller. En l’actualitat, aquesta comissió ha optat per intentar millorar any enrere d’any el monument i per tant, apostar una miqueta més pel monument faller. En el que respecta als artistes fallers, aquesta comissió ha optat en provar diferents tipus d’artistes: el jove amb ganes, el cullerenc, el foraster, el contrastat. Amb el pas dels anys, ens hem adonat que pots tenir un any amb moltes ganes de realitzar un bon monument i l’artista faller no realitzar allò que esperaves i tenir altre any amb una major benevolència i l’artista faller sorprendre a tota la comissió amb un monument molt bonic i innovador. Actualment, aquesta comissió porta diversos anys optant pel mateix artista per al monument infantil, ja que ens agrada com treballa i tinguem un bon premi o no sempre la trobem bonica. Respecte al monument gran, continuem buscant a un artista que s’aprope a les nostres expectatives i pressupost, ja que busquem un monument petit, amb pocs ninots, però bonic. Normalment ens decantem per elegir monuments nous, amb línies rectes i estètica innovadora, realitzats amb suro. Aquesta és una decisió de tota la comissió i per tant, l’esbós que més agrade a tots és el triat per a realitzar el monument faller. A la història de la meua falla m’agradaria destacar el monument gran realitzat per Jesús San Nicolás a les falles del 2013 amb el lema Esplendor i amb el que vam obtenir el 1r Premi de Secció Segona. A més a més aquest monument comptava amb un ninot de la Mare de Déu que va ser indultat per respecte als creients catòlics. També m’agradaria destacar el monument infantil realitzat per Quique Tur i Artés a les falles del 2017 amb el lema La cuina i els seus cuiners i amb el que vam obtenir el 5é Premi de Secció Segona. Aquest monument el considere molt especial, ja que en ell apareixia un cuiner representant al nostre estimat Salvador Gascó, i que va ser indultat i el podem trobar actualment en l’entrada del restaurant Casa Salvador. 118

Any: 2013 Artista: Jesús San Nicolás Lema: Esplendor Premi: 1r Secció Segona Arxiu: Juan Gabriel Figueres

Any: 2017 Artista: Kike Tur Lema: La cuina i els seus cuiners Premi: 5é Secció Segona Arxiu: Joan Castelló

119

Falla Del Port

Robert Català Nàcher, faller de l’AC Falla Del Port

120

El monument faller sempre s’ha considerat de molta importància en la nostra comissió. Actualment invertim econòmicament un percentatge de diners als nostres monuments correcte i equitatiu amb la resta de pressuposts destinats a les diverses activitats que realitzem durant cadascun dels exercicis, malgrat això, no comptem amb un dels pressuposts més alts de la nostra secció. Solem buscar un artista que tinga el taller prop de Cullera perquè el transport del monument siga accessible per la nostra comissió. El més indicat de les nostres contractacions és, confiar en artesans amb pocs anys d’experiència amb carrera en solitari i amb moltes ganes de treballar, d’aquesta manera estem actualitzats i sempre hi ha millor comunicació i connexió amb l’artista. Per escollir el monument ens basem en diversos aspectes, però principalment el que conta és l’artista i les seues possibilitats tècniques. Ara per ara, busquem falles realitzades al 100% de suro, ja que aquest material ofereix més possibilitats a l’artista i d’aquesta manera ens assegurem que les peces siguen completament exclusives i renovades. La demarcació en la qual plantem ens ofega i quasi ens obliga a buscar volums grans que amb el nostre pressupost donen com a resultat uns acabats menys perfeccionats, de manera que hem de trobar l’equilibri del carrer amb el monument. Aquesta és l’única manera en què podem arribar a omplir aquest espai amb una composició completa. Per al meu gust, m’agradaria més veure als nostres monuments una línia més clàssica i uns temes més socials, però, últimament estem optant per modelatges més directes i lineals amb una gamma cromàtica amb molt de colorit, fet que ve donat de la nostra intenció d’impactar d’alguna forma al jurat i als visitants que cada dia s’acosten al nostre barri. Pel que fa al monument gran parlaré del que plantarem l’any 1990, al qual li fou atorgat el quart premi de falles grans de Cullera, ja que llavors no existien les seccions com avui les coneixem. Aquesta se’m queda gravada, ja que per aspectes compositius, per la nostra anterior demarcació i pel volum, és la que més ha marcat el meu record convertint-se en la meua preferida. Falla que va ser realitzada pels artesans Joan Pedrós i Rafa Beltran i que tenia per lema El pas del temps. Mentre que dels monuments infantils he escollit tractar el de l’any 1999, any del meu naixement, i inoblidable per tota la comissió en haver obtingut el Primer premi de falles infantils de Cullera. El monument va estar realitzat pels germans López sota el lema: Cullera al so de la música. Aquests dos monuments són els que més hem criden l’atenció en veure’ls fotografiats i penjats juntament amb la resta al nostre cau, i podem dir que esdevenen dues grans fites en la nostra història com a falla. Un recorregut que malgrat no estar farcit de molts premis importants, ha estat un èxit per la complicitat i la familiaritat que hi ha viva a la nostra comissió des del seu naixement, fet que ens fa sentir orgullosos més enllà de ser, o no, guanyadors el dia 17 de març als Jardins del Mercat.

Any: 1990 Artista: Joan Pedrós i Rafa Beltrán Lema: El pas del temps Premi: 4t premi (secció única) Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

Any: 1999 Artista: Germans López Lema: Cullera al so de la música Premi: 1r premi (secció única) Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

121

Falla el Raconet Neus Cerveró Sanfèlix, fallera de l’AC Falla el Raconet

La nostra falla, El Raconet, mai s’ha caracteritzat per donar-li massa importància al monument, sempre hem preferit invertir en altres aspectes afavorint la falla i els seus membres. És per això, que tant ens val la secció, el que ens importa realment és poder gaudir de les falles com a la nostra gran festa. La nostra comissió, aposta pels artistes fallers locals i sempre intenta donar suport als joves que s’inicien amb il•lusió en el món de la creació dels cadafals fallers perquè vagen millorant tècniques de la mà dels més veterans. Pel que fa als materials, donem llibertat i confiem en l’artista perquè utilitze allò que crega convenient per fer la falla, encara que nosaltres sempre optem per aquells més respectuosos, dins de l’actualitat d’eixe món, i pels que tenen en compte l’ecosostenibilitat. Respecte al tipus de falles que busquem, intentem que no siga una falla plantada al poble per altra comissió. No obstant això, si han sigut falles plantades altres anys, en altres municipis, ens és indiferent que eixe any l’artista ens la plante a nosaltres. Per finalitzar, destacaríem com a monument infantil el del nostre primer any com a comissió (19921993), on amb un ninot cedit per l’artista i altre per falleres, la comissió va fer una falleta amb el lema Més val açò que no res, també del mateix any, l’artista suecà Toni Gil (el Cabut) ens va plantar la falla gran sota el lema El pecatde la novetat on vam obtenir l’11é premi.

122

Any: 1993 Artista: Toni Gil Lema: El pecat de la novetat Premi: 11é (secció única) Arxiu: Joan Castelló

Any: 1993 Artista: La comissió Lema: Més val açò que no res Premi: 11é (secció única) Arxiu: Joan Castelló

123

Falla Plaça Alboraia Ernesto Collado Prieto, faller de l’AC Falla Plaça Alboraia

Nosaltres som una xicoteta comissió la qual es va fundar en l’any 1995 i hem tingut moltes dificultats pel nostre camí pel tema de falta de fallers i col•laboradors. És cert que quan parlem de falla, tots sabem que a banda de monument, en una falla hi ha moltes més despeses que hem de tindre en compte abans d’apostar pel monument, ja que, el pressupost del monument és el sobrant després de contar totes les despeses de la comissió. En la nostra falla hem pogut veure al llarg de la nostra història un parell de vegades el premi d’interés turístic, i no és fins a 2009 quan la nostra comissió va aconseguir el seu Primer premi en falles infantils, a partir del qual començarem a apostar pel monument infantil de la comissió, ja que el pressupost s’ajustava més, i per la il•lusió de la nostra comissió infantil. En les falles de 2014 (20é aniversari de la nostra falla) va ser quan va aplegar el gran any, la nostra falla va apostar per un gran artista local que sempre havia plantat falles infantils, però tenia un gran recorregut al món faller, és per tant que la nostra falla va aconseguir endur-se el premi a Millor ninot de Secció Segona i premi a ninot indultat de falles grans 2014, imposant-se a les altres 14 comissions de la localitat, però ací no va quedar tot, sinó que la nostra comissió va poder veure eixe any el seu Primer premi de falles grans en 20 anys de falla, un premi que va aplegar entre rialles i plors d’emoció. Des d’aquell 2014, la comissió va agafar forces i va créixer a poc a poc, fet que permet apostar, cada vegada més, pel monument faller. El criteri que tenim a la nostra falla per a triar artista no és altre que un artista que puguem veure els seus treballs ben acabats (bon modelatge, bona pintura, bon acabat...), una vegada parlem amb els artistes fallers seleccionats, si tenim diferents esbossos, s’exposen en una reunió i s’elegeixen a votació. En 2014, quan Erik Martínez (artista local) ens va dir que sí que ens feia la falla, no vam dubtar ni un moment en contractar-lo. Els anys següents hem contractat a grans artistes de la localitat i voltants per intentar emportar-nos el millor premi de la secció i poder competir amb les altres comissions. No hi ha un tipus de falla exacte que busquem, però la veritat és que encara no hem aplegat a decidir-nos per falles experimentals, de moment la nostra comissió es decanta per falles més tradicionals. Si haguérem de destacar dues falles de la nostra història, serien, pel que fa a falles infantils, la falla de l’any 2016, baix el lema L’aniversari de la iaia Segon premi de la Secció Segona, de l’artista Erik Martínez. Una gran falla molt ben acabada i molt infantil en la qual vam guanyar el premi a Millor ninot infantil de la Secció Segona. I pel que fa a falles grans podríem destacar la falla de l’any 2014, amb el lema Mare Nostrum, Primer premi falles grans Secció Segona i premi al Millor ninot de la Secció Segona i Ninot indultat de Cullera de falles grans. 124

Any: 2014 Artista: Erik Martínez Lema: Mare Nostrum Premi: 1r Secció Segona Arxiu: Joan Castelló

Any: 2016 Artista: Erik Martínez Lema: L’aniversari de la iaia Premi: 2n Secció Segona Arxiu: Joan Castelló

125

Falla Rei en Jaume I Antonio Bolufer García, faller de l’AC Falla Rei en Jaume I

Any rere any la falla Rei en Jaume I sí que aposta per la falla, i hi ha una dada que així ho confirma, i és que aquest exercici faller serà el tercer consecutiu que, amb molt d’esforç des de la Delegació de Falla i de tota la Junta Directiva, aconseguim augmentar la despesa per al pressupost de la falla. Dins de la delegació de Falla tenim uns criteris ben establerts a l’hora de contractar l’artesà faller, d’una banda, la seua procedència i és que tenim la sort de comptar a la nostra localitat amb un bon nombre d’artesans suficientment contrastats i amb molt de nivell, per tant, ens agrada apostar per artesans locals. I per altra part, la part econòmica, per a nosaltres el trasllat de la falla dins de la mateixa localitat és menys costosa que traslladar-la des d’altre lloc així l’estalvi d’aquest transport podem invertir-lo en falla que és el que vertaderament volem. Per convenciment propi, quan contractem l’artesà el contractem pel seu treball, perquè ens agrada i s’ajusta al que busquem i pensem que puga agradar als fallers. Tanmateix, mai posem condicions a la seua feina, ja que creiem que l’artesà ha de tenir la llibertat de crear i trobar-se còmode amb el que fa. Amb açò estic referint-me als materials emprats com el suro o el cartó, falla nova o refrito, etc. Per tant, diria que nosaltres escollim l’artesà pel seu saber fer en treballs anteriors. Si preguntem als fallers de la falla Rei en Jaume I quines són les millors falles que s’han plantat en aquesta comissió de segur que el tant per cent de persones que estan d’acord s’aproxima molt al 100%. Pel que fa a la falla gran tots recordem la de l’any 2010 on l’artesà faller local Carlos Donet (Charly) plantava Cullera Medieval, la falla que tots coneixem com dels dragonets i guanyava el Primer premi de la Secció Segona de Cullera i el premi d’Enginy i Gràcia. I pel que respecta a les falles infantils, a tots ens ve a la ment la falleta plantada l’any 2013, El teatre de titelles, confeccionada també per altre artesà local, Jorge Gil i Sapiña, qui va aconseguir una fita molt gran per a la nostra comissió, el palet de la secció primera, un premi mai aconseguit fins aleshores, i que actualment continua sent el premi més gros obtingut per la falla Rei en Jaume I.

126

Any: 2010 Artista: Carlos Donet Lema: Cullera medieval Premi: 1r Secci贸 Segona Arxiu: La comissi贸

Any: 2013 Artista: Jorge Gil Lema: El teatre de titelles Premi: 1r Secci贸 Primera Arxiu: La comissi贸

127

Falla Xúquer David Ferrer Sánchez, faller de l’AC Falla Xúquer

128

Voldria començar aquesta col•laboració deixant clar que personalment sóc un defensor a mort del monument faller, pense que sense monument no té sentit el món faller. Respecte a la meua Comissió, dir que tot i no poder disposar de grans pressupostos sempre intentem tenir els millors monuments possibles dins de les nostres possibilitats i ens agrada anar al dia dels premis amb la intenció de poder emportar-nos un primer premi, tant en gran com en infantil, cosa que no passa sempre, com és lògic. En la curta història de la Falla Xúquer, ja que la primera falla plantada va ser en l’any 2003, podem dir que ja comptem amb un doblet, va ser l’any 2007. Som una Comissió que ens agrada la continuïtat amb els artistes, si el treball que fan ens ha paregut correcte, normalment el mateix dia de la plantà els confirmem la seua continuïtat, sense esperar a saber els premis, això ja és cosa del jurat, i que caldria parlar en altre moment. Si pel contrari decidim canviar d’artista, normalment preferim gent del poble, sobretot pel tema del transport i perquè a Cullera hi ha grans artesans fallers que poden realitzar els nostres monuments perfectament. Ens agrada veure el treball que han fet en altres comissions en anys anteriors i si creem que està dins de les nostres possibilitats, contactem amb ells per comentar-los els pressupostos que tenim i si estarien disposats a treballar amb nosaltres. Si hi ha acord per part dels dos, ja tenim artista per molts anys, si les coses van bé. Respecte al tipus de monument que ens agrada, el principal que busquen és un bon acabat i també ens agrada que el monument tinga una bona composició amb un poc de risc a poder ser, però clar, amb els pressupostos que tenim, no podem demanar molt, però la veritat és que tot és possible. Tenim igual si la falla ja s’ha fet o si el modelatge és nou, el més important és que tota siga del mateix estil i que la composició i el tema siguen coherents, vull dir que les escenes de les bases tinguen relació amb els remats, per exemple. Per últim voldria destacar com els monuments més importants per a la Comissió de la Falla Xúquer, com és lògic, els de l’any 2007, l’any del doblet, com he dit abans amb Fede Alonso i David Enguix com artistes fallers, ja que va ser la primera vegada i l’única fins ara que hem guanyat el primer premi en la falla gran, va ser un any inoblidable per a tots, encara que per a mi, a banda d’eixos 2 monuments m’agradaria destacar els de l’any 2005 i per diversos motius, ja que va ser la primera vegada que guanyàvem el primer premi en la falla infantil i això que era sols el tercer any que plantàvem falla. L’artista faller també va ser David Enguix i el monument gran va ser obra de l’artista cullerenc Carlos Donet (Charly), que per a mi va plantar un dels millors monuments que hem tingut fins ara. I l’últim motiu pel qual recorde aquests monuments de manera especial és perquè eixe any jo vaig ser president de la Comissió per primera vegada i a més a més, la meua dona va ser la Fallera Major, per tant és impossible no recordar eixe any tan important per a nosaltres.

Any: 2007 Artista: Fede Alonso Lema: Una de l’Oest Premi: 1r Secció Segona Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

Any: 2005 Artista: David Enguix Lema: Un passeig per la granja Premi: 1r Secció Primera Arxiu: Junta Local Fallera de Cullera

129

Falla Bulevar Marta Cabanes Carrascosa, fallera de l’AC Falla Bulevar

A la Falla Bulevar, dins el nombre de fallers que som, destinem una quantitat notable de tot el pressupost de l’exercici faller a la confecció de les nostres falles, per tant, pensem que sí que apostem per la falla. A l’hora de contractar un artista, busquem en ell la seua experiència i trajectòria. Un artista que sàpiga desenvolupar-se en modelatge, fusteria i pintura, a més que destaque pel seu acabat. Pel que fa a la falla, tot i el pressupost, intentem buscar una de nou disseny, és a dir, realitzada per primera vegada. A més, també valorem el fet que ens atraga la seua temàtica i, sobretot, la seua composició. Tanmateix, altre aspecte que no obviem mai és que tinga crítica i sàtira a les escenes que l’envolten. Si hem de destacar una falla infantil, eixa és la plantada l’any 2011 per l’artista Joan Simó, baix el lema I tu que pintes? Una falleta que tenia com a temàtica el món de la pintura, amb composició redona i airejada, i amb escenes gracioses de quadres famosos. Aquell any la falla infantil s’endugué el 2n premi de la secció segona i el premi d’enginy i gràcia, a més del millor ninot de la secció. El grup d’exposició era el quadre del Cavaller amb la mà al pit de El Greco amb dues fades juganeres al voltant. Respecte a la falla gran, destacarien la plantada l’any 2016 amb el lema Tic-tac, el temps passa de l’artista Joan Simó. Una falla modelada completament nova, amb escenes de molta sàtira que jugava amb diferents expressions del temps i una gran crítica actual. Una falla que ens va omplir d’alegria, ja que va aconseguir el primer premi de la secció segona i el premi d’enginy i gràcia de la mateixa secció.

130

Any: 2016 Artista: Joan Sim贸 Lema: Tic-tac, el temps passa Premi: 1r Secci贸 Segona Arxiu: Marta Cabanes

Any: 2011 Artista: Joan Sim贸 Lema: I tu que pintes? Premi: 2n Secci贸 Segona Arxiu: Marta Cabanes

131

Guia comercial Cada granet d’arena de cadascun de tots vosaltres ha fet possible aquest llibret. Des de la comissió de la Falla Rei en Jaume I no podem estar més agraïts per la vostra col•laboració. Sols ens queda donar-vos les gràcies per la vostra implicació desinteressada en tots aquells actes i activitats que realitzem durant l’exercici faller. Gràcies per estar al costat del món faller, i sobretot, al costat de la Falla Rei en Jaume I.

“Qui té un amic té un tresor” Els nostres amics: Maxicash Sala Santy Bar Donet Floristeria Carol Restaurant Ca Quintin Restaurant Casa Salvador Construccions Boquer Desis informàtica El lejiero Colom Naya Pizzeria d’Or Bar pescadors Construccions Aimar Casal de Sento Assegurances Chofre Más que tinta Restaurant El Prado Carnisseria Bernardo Raquel limpieza Restaurant Mar salà 132

Reformes Mahiques Reformes Geija Arròs Señorial JB plaça Bar Serxim Grupo Marí Canalla Pallissa Assessoria Llopis Forn de Signes Quality cars La marmota Petit detall Rotulògic Aluminis Caballero Pizzeria Passadís Casa Hoyo Cubival Restaurant Mar de oro Restaurant Casa Toni

Dulce Calavera Pintures Moncho Perruqueria Marian i Joaqui Perruqueria Manolo Tendenza Cecal arquitectura Delfin Cullera Cullerneu David Mòbil Forn de Camarena Forn La Huerta Mr Pollo El Picú Galerias Madrid VS Advocats Tormos Asociados Materials Nieva El muro Tapa 2 Fontaneria Llorenç Restaurant De picaeta

133

134

135

136

137

138

139

140

141

142

143

144

145

info

96 203

asqtin @m

www.masqtinta.com

es ta.

63 - 60 80

146

sqtinta ma

3 15 11 11

sqtinta ma

SERVICIOS Fotocopias y Fax público Papelería para empresas Liberación de móviles Imagen Corporativa para empresas (Tarjetas de visita, lonas, invitaciones...) Imprenta

Avda. Diago

Cartuchos de tinta y tóner (Consulta tu modelo) Informáticos: periféricos,memorias, impresoras, portátiles, fijos, tablets... Artículos personalizados (regalo y promocionales)

aj o ís V a le n c ià , 23 b

147

148

149

150

151

152

153

154

155

156

157

158

159

160

161

162

163

164