FUTURS INCERTS - AC FALLA REI EN JAUME I 2020 by AC Falla Rei en Jaume I

FUTURS INCERTS

F U T U R S

I N C E R T S

Edita: AC Falla Rei en Jaume I Depòsit legal: V-3618-2018 Coordinació: Salva Andrés Martín Correcció lingüística: Salva Andrés Martín i Claudia Parreño Adam Disseny, maquetació i portada: Javi Montañez Fernández Coordinació de publicitats: Antonio Bolufer Garcia Col•laboracions literàries: sumari Il•lustracions: Roberto Català, Isa Falcó, Thais Gorgonio, Inyaki Pinto i Oscar Villada Fotografies: Fernando Navarro, Pedro Talens, col•laboradors literaris i arxiu de la comissió Impressió: Blauverd impressors Tirada: 280 exemplars

L’Associació Cultural Falla Rei en Jaume I agraeix la col•laboració de totes les persones i entitats que d’alguna manera han participat en la realització d’aquest llibret. Tanmateix, no s’identifica necessàriament amb les opinions, expressions i crítiques que apareixen a l’interior, declinant qualsevol responsabilitat.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. El present llibret ha participat en el XXIV concurs de llibrets fallers organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera sota el patrocini de l’Ajuntament de Cullera.

Versió digital

S U M A R I

EL FUTUR DE LA NOSTRA COMISSIÓ Editorial

Salutació de la presidenta

Salutació de la Fallera Major

Junta Directiva 2019/2020

Comissió major

Recompenses majors

Grup de dones col•laboradores

Esbós de la falla gran

Explicació de la falla gran

Salutació de la Fallera Major Infantil

Comissió infantil

Recompenses infantils

Esbós de la falla infantil

Explicació de la falla infantil

Guardons 2019

Records 2019

Les Falles tenen futur, perfecte o imperfecte... però el tenen!, per Joan Castelló Lli

Falles... Un futur incert?, per Salva Andrés Martín

El futur de la delegació de falla, per Antonio Bolufer Garcia

El futur de l’ofici d’artista faller, per Óscar Villada Sanchis

El futur dels dissenys de falla, per Isa Falcó

El futur dels materials per a fer falles, per Ramón Solaz Gil

El futur dels jurats de falles, per Ramón Marí Bohigues

El futur de les xarxes socials falleres, per Xavi Serra i Salva Andrés

El futur cultural de les Falles, per Fani Criado Ripoll

El futur de l’ADEF, entrevista a Ricard Català

El futur dels llibrets de falla, per Jesús Peris Llorca

El futur del valencià a les Falles, per M. Àngels Falcó González

El futur del teatre faller, per Gaspar Zamora Albarracin El futur del cant d’albades, entrevista a Enrique Garcia “Gachy“

106

El futur sostenible de les Falles, per Susana Albert Martínez

110

El futur dels casals fallers, per David Ferrer Sánchez

114

El futur de les competicions esportives falleres, per Salva Andrés Martín

118

El futur del turisme faller, per Juan Gabriel Figueres Hernández

122

El futur dels museus fallers, per Antonio Bolufer Garcia

126

El futur de la seguretat a les Falles, per Quique Falcó González

130

El futur de les despertades falleres, per Inyaki Pinto Olivert

132

El futur de la pirotècnia a les Falles, per Toni Sancasto Pérez

136

El futur de la gastronomia fallera, per Noemí Pérez Cerdà

140

El futur de la indumentària fallera, entrevista a Dengue Indumentària

144

El futur de la dona a les Falles, per Clàudia Parreño Adam

148

El futur de la joventut fallera, per Àlex Morales Fernández

152

El futur de la diversitat sexual a les Falles, per Roberto Català Nàcher

154

Un futur robotitzat a les Falles, per Francisco Fernández Ruiz

156

Guia comercial

I N C E R T S

100

F U T U R S

COL·LABORACIONS LITERARIES

Llibret: una tasca de present... per a un futur incert? Salva Andrés Martín Coordinador del llibret

ls actes que fem i les decisions que prenem avui són les que marcaran el nostre demà. Aquesta premissa està marcada amb foc a la societat on vivim i, com no podia ser d’altra manera, també afecta el desenvolupament de la nostra singular festa: les Falles. Una festa que aglutina i conforma un enorme teixit social, del qual, són partícips una gran quantitat d’elements, grups socials o estaments.

totes aquelles qualitats de diverses xiquetes per poder escapar d’un naufragi i continuar el seu camí. Així mateix, les col•labora cions gràfiques i literàries, citades anteriorment, segueixen aquest fil conductor, i els articles o il•lustracions que hem demanat als nostrescol•laboradors van acompanyats d’una frase a manera de resum o sentència sobre com seria el futur incert de cadascun dels seus temes. A més, s’ha comptat amb les il•lustracions d’una fallera de la comissió per acabar de cohesionar gràficament aquest llibret.

El projecte que hem volgut dur endavant aquest any s’anomena Futurs Pel que fa a l’àmbit gràfic, contiincerts. Aquest és el suggeridor i, al mateix temps, ambiciós títol El futur de l’edició nuem esforçant-nos per millorar el procés de maquetació. Aquest que ha estat fruit del treball de la dels llibrets fallers procés duu darrere una feina molt delegació de llibret de l’AC Falla Rei en Jaume I per al present serà incert si no se costosa, que li atorga un valor afegit a aquest llibret, ja que som exercici, i no és més que un repàs valora el treball fet nosaltres, la mateixa delegació de futurista sobre els tots aquells elements del món faller que per les persones llibret, els qui portem endavant aquesta tasca autodidacta amb han estat analitzats pels nostres que s’encarreguen hores i hores de proves i treball. col•laboradors literaris (i aquest En aquest aspecte, també hem any també gràfics, amb diverses del mateix. volgut ser coherents, adoptant il•lustracions) que han omplert el blau com a color predominant aquestes pàgines d’incerteses, en tot el llibret. A més, hem pogut millorar la dubtes i perilloses realitats que poden posar qualitat de les fotografies que apareixen a les en perill la festa fallera. pàgines d’aquest llibret gràcies a la càmera que ha aportat uns dels membres de la Com a novetat més destacada, aquest any delegació. Tot siga per a aportar-vos un llibret hem volgut realitzar un llibret molt cohesioen consonància al treball i temps invertit en el nat, per això, s’ha treballat conjuntament amb seu procés creatiu. la delegació de falla per tal que les nostres falles tinguen com a temàtica el futur, en el Potser, els qui llegiu aquestes línies ja sabeu cas de la falla gran, Cullera té un futur espacial, de la importància del llibret faller, tanmateix, podrem fer crítica de diversos aspectes del m’agradaria insistir en aquesta idea una vegafutur de la nostra ciutat en clau espacial, i a da més. Quan es cremen les falles que planl’infantil, Donetes cap al futur, podrem veure 4

tem el llibret queda com a base de dades, un arxiu on podem consultar el cens, els esbossos, les explicacions de les falles... Però també com un espai per a poder reflexionar amb llibertat de qualsevol tema. La tasca de fer un llibret és dura, però paga la pena i sols per això, cal que continuem editant i, sobretot, imprimint els llibrets, per tal que tot aquest corpus quede registrat com un resultat tangible, i puga estar a l’abast per a les generacions futures. Tot plegat, m’agradaria fer referència a un consell que em va dir un dels col•laboradors literaris durant la presentació del llibret de l’exercici anterior: forma un gran equip i

milloraràs els resultats. Amb aquestes paraules voldria agrair el treball de tota la delegació de llibret, que no ha estat poc, i de totes aquelles persones que han col•laborat escrivint articles, dibuixant il•lustracions, aportant fotografies. Menció a banda a la Junta Directiva, que des del primer moment ens ha brindat tot el seu suport, i a les persones que han ajudat amb les publicitats, ja que sense aquesta injecció econòmica provinent dels establiments col•laboradors el llibret no tindria futur. Un futur que, paradoxalment, esperem no siga incert i aquest us puga agradar a tots els qui toqueu, observeu, i fins i tot, llegiu les seues pàgines. 5

Salutació de la

Presidenta

alleres i fallers, amics de la nostra comissió, ja estem altra vegada en marxa i un any més tinc el plaer de dirigir-me a tots vosaltres com a la vostra presidenta. Aquest any comence l’exercici amb més confiança, però no amb menys dedicació i precaució que l’exercici passat, ja que estar al capdavant d’una comissió fallera implica una gran gestió durant tot un any, amb la finalitat que tots ens divertim al màxim i tot estiga enllestit per a celebrar en el mes de març les nostres benvolgudes festes falleres. Cada vegada és una miqueta més complicat, perquè cada dia que passa les coses canvien. Estem en temps de canvis i la festa de les Falles, com la resta, també evoluciona en tots els aspectes, per això hem de mantenir-nos alerta i treballar amb molt d’esforç per fer front a tots aquests canvis que ens afecten i poder així tirar endavant de la millor manera possible. Així mateix, per fer front a totes les dificultats, compte amb un gran equip de treball del qual estic molt orgullosa i agraïda, atés que participen en tots els reptes, que no són pocs, amb els quals hem de fer front durant tot l’exercici faller, fent propostes i animant-se a debatre per tal de millorar el funcionament de la nostra falla. Gràcies a totes i cadascuna d’aquestes persones. Tampoc puc oblidar-me de tota aquella gent i de tots els comerços que participen activament d’una manera o d’altra per a fer créixer la nostra comissió. I per descomptat, del nostre grup de dones col•laboradores, part activa i fonamental de la nostra comissió. A totes elles, la meua eterna gratitud. I ara és el torn de parlar de les nostres representants. I utilitze l’article femení plural perquè la nostra comissió estarà representada per tres dones, cosa de la qual estic molt orgullosa. La nostra Fallera Major és Clara Sanjuan, i tot i que és fallera des de fa poc, la seua passió per la nostra falla i el sentiment faller que corre per les seues venes ha fet que s’haja animat a fer aquest pas. Juntament amb Clara i amb mi estarà Laia Mahiques, la nostra Fallera Major Infantil, ja puc imaginar-me la seua careta somrient i vergonyosa al mateix temps en tots els actes, una fallereta de cap a peus. Per a mi serà un gran plaer acompanyar-les i guiar-les en aquest exercici faller. A més vull agrair i donar-les l’enhorabona, en nom de tota la comissió, a elles i a les seues famílies pel fet de representar-nos en cada acte.

Espere que aquestes Falles siguen, com a mínim, iguals que les anteriors: que el bon ambient i la germanor tornen a regnar en el nostre cau faller, on tots compartim moments inoblidables que fan que ser falleres i fallers del Rei en Jaume I siga especial. Tanmateix, sempre hi ha marge de millora per tal de continuar creixent com sols nosaltres sabem fer-ho: a un ritme imparable. Tic-tac, falleres i fallers, comença el compte enrere!

Gretel Prieto Vallet 7

Salutació de la

Fallera Major

uan la meua colla d’amics em va animar a apuntar-me a aquesta falla després de no haver sigut fallera durant la meua formació universitària, qui m’anava a dir que algun dia estaria al capdavant d’aquesta gran comissió?

Soc d’aquelles persones que pensen que tot passa per algun motiu i, gràcies als meus amics i altres circumstàncies, aquest somni s’ha fet realitat. Un somni que viuré acompanyada per la nostra presidenta Gretel, i la nostra Fallera Major Infantil, Laia. Una representació femenina que de segur s’entregarà al cent per cent per a representar a la nostra comissió en cadascun dels actes que participem i lluitar per la igualtat de la dona dins del món faller. En aquesta gran família he trobat moltes coses que no haguera trobat en cap altre lloc; gent amb veritable passió per la festa, per les falles que plantem, per la cultura i per crear il•lusió, en definitiva, gent decidida a formar part del sentiment que és pertànyer al col•lectiu faller.Per això promet representar a aquesta comissió de la forma que es mereix, de la millor manera que sàpiga fer-ho i amb tota la il•lusió que cap al meu cor. Sempre estaré agraïda al grup de persones que forma aquesta falla, que m’han deixat entrar en les seues vides i han confiat en mi per a regnar amb orgull sent la màxima representant. També, vull donar les gràcies als meus pares per donar-me suport en aquesta aventura, com han fet durant tota la meua vida, als meus amics per acompanyar-me i assessorar-me dia a dia, i a Christian, per fer-me veure les falles des d’una altra perspectiva. Per acabar, us desitge que gaudiu d’aquest exercici tant com ho faré jo i que l’esperit faller que hi ha dins de cadascú de vosaltres us anime a participar en tots els actes i activitats que s’han preparat per a la celebració de les nostres festes. Falleres i fallers, ja estem en Falles!

Clara Sanjuan Cambiazzo

J U N T A D I R E C T I V A AREA ADMINISTRATIVA Presidenta: Gretel Prieto Vallet Assessor de la presidenta: Juanjo Nicolau Bonet Secretaria: Susana Albert Martínez Vicesecretaria: Isabel Galindo Renart Delegada de Junta Local Fallera: Susana Albert Martínez Delegat de censos i recompenses: Quique Falcó González

AREA ECONÒMICA Vicepresidenta 1a: Marian Escolà Montagud Tresorer: Quique Falcó González Vicetresorera: Isabel Galindo Renart Comptador: José Luis Carles Tamarit Vicecomptadora: Thais Gorgonio Bonet Delegada de rifes i sortejos: Joana Moncho Castelló Delegada de loteries: Carolina Pedrós Pelegrí Delegades de fallers d’honor: Thais Gorgonio Bonet i Patricia Monzonís Font Delegades d’indumentària fallera: Laia Moncho Castelló i Joana Moncho Castelló

AREA CULTURAL Vicepresidenta 2a: Begoña Benedito Berges Delegat de cultura: Nacho Montagud Font Delegat del llibret: Salva Andrés Martín Delegació de la promoció del valencià: Salva Andrés Martín, Begoña Benedito Berges, Sara Bixquert Fèlix, Enrique Falcó González, Nacho Montagud Font, Javi Montañez Fernández i Claudia Parreño Adam Delegació de comunicació i xarxes socials: Salva Andrés Martín i Clara Sanjuan Cambiazzo 10

AREA D’INFRAESTRUCTURES I CAU FALLER Vicepresident 3r: Antonio Bolufer Garcia Delegació de falla: Salva Andrés Martín, Antonio Bolufer Garcia i Julian Renart Andrés Delegació de la plantà: Carlos Blasco Todosantos, Javier Juan Galindo, Hugo Maire Gómez i Sergio Sevilla Blanco Delegats de la cremà: Toni Colom Simó, Alejandro Galindo Renart i Juanjo Nicolau Bonet Barraquer: Javier Jiménez Sapiña

AREA FALLERA Vicepresidenta 4a: Estefania Garrigós Carbó Delegada d’actes oficials: Estefania Garrigós Carbó Delegada de cadets: Isabel Galindo Renart Delegació d’infantils: Susana Albert Martínez, Estefania Garrigós Carbó, Agueda Ruiz Garcia i Maria Jesús Viel Cuenca Delegada de dones col•laboradores: Maria Jesús Viel Cuenca Delegats de la setmana fallera: Estefania Garrigós Carbó i Javier Jiménez Sapiña

AREA FESTIVA Vicepresident 5é: Francisco Mahiques Vicente Delegació de festes: Javi Montañez Fernández, Alexandra Pastor Blasco, Maria Ribera Sanjuan i Clara Sanjuan Cambiazzo Delegat de música i so: Javi Montañez Fernández Delegada d’esports: Sara Borrull Muñoz Delegat dels musics: José Luis Carles Tamarit Delegades de disfresses: Maria Ribera Sanjuan i Clara Sanjuan Cambiazzo

2 0 1 9 2 0 2 0

C O M I S S I Ó M A J O R

Susana Albert Martínez

Carla Franco González

Alba Moscardó Prieto

Salva Andrés Martín

Alejandro Galindo Renart

Carlos Moscardó Prieto

Valeria Altur Lobera

Isabel Galindo Renart

Núria Moscardó Prieto

Maria Ángel Osa

Mariló Galindo Ruiz

Andrea Muñoz Fuster

Andrés Aragó Martínez

Kevin Garcia Costa

Antonio Muñoz Muñoz

Nico Aragó Martínez

Estefanía Garrigós Carbó

Juanjo Nicolau Bonet

Vanesa Aranda Rionegro

Sonia Garrigós Grau

Marcos Olivert Milán

Laura Barbero Fenollar

Thais Gorgonio Bonet

Claudia Parreño Adam

Begoña Benedito Berges

Maria Grau Sala

Alexandra Pastor Blasco

Sara Bixquert Fèlix

Rebeca Ibor Simón

Damian Pastor Blasco

Carlos Blasco Todosantos

Rocky Illana Beltrán

Carolina Pedrós Pelegrí

J. Carlos Bolufer Culebras

Sandra Iniesta Font

Carla Piris Torres

Antonio Bolufer Garcia

Sergi Ivanoff Crespo

Laura Prieto Sapiña

Sara Borrull Muñoz

Boris Ivanoff Morro

Gretel Prieto Vallet

Hugo Bou Martínez

Javier Jiménez Artés

Lara Ramos Gimeno

Ian Cano Viel

Javier Jiménez Sapiña

Daniela Reduán González

Elies Carbó Sampedro

Javi Juan Galindo

Julián Renart Andrés

Víctor Carles Albert

Elisabeth López Sancho

Javier Renart Andrés

Jose Luis Carles Tamarit

Adriàn Mahiques Garrigós

Julián Renart Cerveró

Pere Cazador Alapont

Francisco Mahiques Vicente

Belén Renart Herrera

Pedro Cazador Pellicer

Sergio Mahiques Vicente

Juanma Renart Herrera

Alba Cerveró Palero

Àfrica Maire Gómez

Maria Ribera Sanjuan

Antonio Colom Simó

Hugo Maire Gómez

Águeda Ruiz Garcia

Martina Creus Palomares

Violeta Martínez Martínez

Clara Sanjuan Cambiazzo

Javier Crespo Subiela

Fernando Martínez Romero

Jorge Sanz Ros

Marian Escolà Montagud

Ainhoa Mengual Ivars

Arman Sargsyan

Christian Fabra Aguado

Nacho Montagud Font

Sergio Sevilla Blanco

Emma Falcó Escrivà

Laia Moncho Castelló

Alejandro Turpín Más

Enrique Falcó González

Joana Moncho Castelló

Norberto Vallet Sapiña

Marta Fariza López

Javier Montañez Fernández

Desa Vicente Alonso

Meredith Figueres Monzonís

Patricia Monzonís Font

Maria Jesús Viel Cuenca

R E C O M P E N S E S M A J O R S BUNYOL D’ARGENT

CULLERA D’ARGENT

Andrés Aragó Martínez

Hugo Bou Martínez

Alba Cerveró Palero

Fernando Martínez Romero

Andrea Muñoz Fuster

Maria Ribera Sanjuan

Clara Sanjuan Cambiazzo

BUNYOL D’OR

CULLERA D’OR

Salva Andrés Martín

Antonio Bolufer Garcia

Boris Ivanoff Morro

BUNYOL D’ OR AMB FULLES DE LLORER

CULLERA D’ OR AMB FULLES DE LLORER

Isabel Galindo Renart

Nacho Montagud Font

Patrícia Monzonís Font

Patricia Monzonís Font

G R U P

D E

D O N E S

C O L · L A B O R A D O R E S

o seria just passar per alt que aquest any el nostre grup de dones col•laboradores celebra el seu vinté aniversari. Tot i que ja des de l’any fundacional de la comissió van estar al costat de tots els membres fundadors (la gran majoria eren fills d’aquestes), no va ser fins a finalitzar el segon exercici quan el grup es va constituir formalment. És innegable que la presència i el suport d’aquest col•lectiu dins de la nostra comissió va ser determinant en els nostres primers anys d’existència. Amb el pas del temps moltes són les dones que han format part d’aquest grup, que ha sigut i és part activa i fonamental de l’AC Falla Rei en Jaume I. En un primer moment, eren les mateixes mares dels fallers, però en els últims anys, amb la forta crescuda de la comissió infantil, aquest grup s’ha vist ampliat amb la integració d’algunes de les mares dels més xicotets de la falla, creant així un heterogeni grup de dones unides per un sentiment: treballar i gaudir de la festa fallera a l’AC Falla Rei en Jaume I. Per això, des d’aquest xicotet espai del llibret ens agradaria agrair públicament tot l’esforç i tot el treball que han realitzat durant aquests vint-i-dos anys d’història de la nostra comissió. Una història que no haguera sigut la mateixa sense la dedicació i la col•laboració desinteressada de totes i cadascuna d’elles. Així mateix, les animem a continuar treballant en pro de la nostra comissió, amb la mateixa passió i alegria per molts anys més. Enhorabona pel 20é aniversari i llarga vida al grup de dones col•laboradores!

La comissió

MEMBRES

Pilar Andrés Guardiola

Arantxa Chofre Mahiques

Rosita Aguado Pérez

Maria Jesús Fuster Martínez

Eva Alapont Arlandis

Olivia Galindo Renart

Pilar Alapont Asensio

Isabel Gómez Chornet

Paqui Aragó Tomás

Carmen Grau Borràs

Silvia Aragó Tomás

Mª Ángeles Llopis Domingo

Carol Blanco Zambrana Pepita Colom Beltrán Yolanda Cerveró Tamarit

Pepita Sapiña Sapiña Susana Todosantos Alapont Raquel Torres Font

E X P L I C A C I Ó F A L L A G R A N CULERA TÉ UN FUTUR ESPACIAL Si Sevilla té un color especial, nosaltres som més valents: Cullera té un futur espacial! “Ma” que hem quedat contents! Cullera té un futur espacial Visitants i membres del jurat, Cullera té un futur espacial, mireu com ha evolucionat... A bé o a mal haurà canviat? Observatori consistorial Des del seu observatori, pensa incrèdul el govern, com millorar un consistori, amb un deute que és etern. Fan un fum d’extravagàncies, pel nostre poble adequar, compliran les exigències? O a la Lluna haurem d’anar?

ARTISTA FALLER Xavi Tur Ortiz

LEMA

Cullera té un futur espacial

GUIÓ I CRÍTICA

Salva Andrés Martín

SECCIÓ Primera

Estacionament espacial Aparcar s’ha complicat però tranquils, no patiu, l’alcalde un pla ha traçat... Aneu a l’altra part del riu! Al futur aquest obstacle, segur que s’ha superat, les naus un nou miracle... podrem posar-les al terrat! Anell ciclista Per fi tenim el carril bici, quina llanda ens han donat! Traçar-lo ha estat un suplici... Quatre voltes l’han pintat! Les bee estan disponibles, molts ja les han llogat, i algunes, per irresponsables... Al fons del riu han acabat! Protagonisme desorbitat Fins quan fa una paella, no perd mai l’oportunitat, de fer-se una foto amb ella, i a les xarxes eixir retractat! Preu fora d’òrbita Per a preu desorbitat, La paella de cullera, Si no l’has demanat, Prepara’t la cartera!

Gosa Laika-gat Hi ha coses que no canvien, per molt que posen pipicans, i és que els animals defequen... Allà on volen els humans! No cal que ens enganyem, la culpa no és de l’animal, sinó dels qui els passegem... Deixant la merda de regal! Odissea del ciberespai Pels viciats a les tecnologies, uns missatges han pintat, per creuar segurs les vies... Però a més d’un han xafat! No em sigues tant monot! i mira abans de creuar, alguns carrers sobretot... Semblen el Rally Dakar! Invasió alienígena El turista del futur, no sap ni on s’ha clavat, buscava ambient nocturn... mira com li l’han pegat! Els quedaran les platges, si no venen temporals, Gloria i els seus onatges... Han esborrat els arenals!

PLANETARI FALLER Enguany el futur dels premis, al planetari hem satiritzat, serà tot un compromís.... Ja no esperem ni al jurat!

Veurem si som nosaltres, els que eixim escaldats! I que comissions i artistes, No acaben enfadats!

Passeig-Mercat Banyuls i Ruiz, amb noves tendències, evitaran al Passeig més penitencies?

Plaça d’Espanya Mauri amb Àfrica a Cullera s’estrena... Serà capaç de guanyar a la primera?

Sant Antoni de la Mar Erik d’aniversari seduirà al jurat... Amb altre tema un poc desfasat?

Rei en Jaume I No sabem enguany com quedarem... o bé o mal, però ens riurem!

La Taüt Arrasarà Llongo en la Taüt? o serà un altre any perdut?

El Canet De cine amb Toni s’ho volen passar, Vorem si la pel•lícula és de plorar!

Raval de Sant Agustí Des de París Toni Pérez evita caixons, respireu tranquils, no és any d’eleccions!

Xúquer Xavi la sostenibilitat vol defensar, Veurem si no van A fer la mar!

Del Port Erik al Port es posa a jugar, tindrà purpurina per a guanyar?

Av. País Valencià Fede i el País han desitjat, No ser els últims classificats!

La Bega L’animalada és plantar a primera... Bayona amb pressupost: l’èxit s’espera.

Bulevar Simó tots els anys és la seua Afrodita, primers o últims no falla a la cita.

Plaça Mongrell Fent l’indi en primera debuta Noel, rascaran pòdium els del Mongrell?

Plaça Alboraia Una de por Erik els va a plantar, tindran el malson de no guanyar?

El Raconet Per a Simó és gran la temptació de no aconseguir l’última posició. 22

Salutació de la

Fallera Major Infantil

ola a tots: falleres, fallers, amics i simpatitzants de la falla Rei en Jaume I! Aquest any tinc la sort de ser la màxima representant infantil d’aquesta meravellosa falla. No puc dir-vos que des de ben xicoteta ja era fallera, perquè fins que no vaig tindre 4 anys els meus pares no em van apuntar a la falla. El que sí que puc dir és que, des d’eixe mateix moment, no he volgut renunciar a formar part d’aquesta comissió. La falla sempre ha estat present en la meua vida, ja que mon pare i el meu oncle Paco són membres fundadors d’aquesta comissió, a més, la meua tia Estefania va ser la Fallera Major de l’exercici 2003/2004. M’agradaria contar-vos que el primer any que vaig ser fallera el meu cosí Adrián va ser el President Infantil. Recorde aquell any amb molta il•lusió per poder acompanyar-lo formant part de la Cort d’Honor infantil. Aquest any, la meua cosineta Valeria també m’acompanyarà en la cort, i estic segura que algun dia viurà aquest somni que ara em toca viure a mi. El que més m’agrada de les Falles és poder tirar coets i vestir-me de fallera. Però, sobretot, la setmana de jocs també m’agrada molt, m’ho passe molt bé jugant en les meues amigues i berenant en el casal, no em perd cap dia! Ja tinc ganes que arriben els dies de Falles per tal de gaudir de primera mà de tots els actes que formen part d’aquesta festa. Segur que aquest any serà un any intens i molt especial que mai oblidaré i m’agradaria que tots m’acompanyàreu en aquesta aventura. Espere que passeu unes falles genials.

Laia Mahiques Barbero

C O M I S S I Ó I N F A N T I L Oliver Aguilar Ortiz India Andrés Garcia Luna Andrés Garcia Maia Andrés Garcia Pau Blasco Todosantos Javi Bolufer Renart Sara Bolufer Renart Joan Camarasa Galindo Leyre Carles Albert Neus Cazador Alapont Lucas Climent Tribaldos Iker Colom Tomás Alfredo Costa Bañuls Maria Costa Bañuls Amanda Del Olmo Olivert

Thiago Del Olmo Olivert Paula Escrihuela Ibor Alejandro Ferrándiz Jiménez Arianne Ferrando Ruiz Nuray Ferrando Ruiz Mar Figueres Monzonís Virginia Galindo Ruiz Claudia Garrigós Ruano Raül Gregori Chofre Paula Heredia Rubio Elena Hovhannisyan Erik Hovhannisyan Xavi Ivanoff Crespo Carla Lorente Pedrós Laia Mahiques Barbero

Valeria Mahiques Garrigós Aitana Mena Badia Marc Nicolau Benedito Atenea Olivert Viel Indira Olivert Viel Izan Pastor Aranda Àngels Pedrós Ferrer Sara Pellicer Cordell Noa Piris Torres Aleix Reduán González Martin Renart Boquera Mar Renart Cerveró Andrea Rico Vicente Lucia Sevilla Blanco Laura Zapatel Dasca

R E C O M P E N S E S I N F A N T I L S DISTINTIU D’ARGENT Laia Mahiques Barbero

DISTINTIU D’OR Joan Camarasa Galindo Leyre Carles Albert Neus Cazador Alapont Alejandro Ferrándiz Jiménez Mar Figueres Monzonís Xavi Ivanoff Crespo Carla Lorente Pedrós

CULLERERETA D’ARGENT Laia Mahiques Barbero

CULLERERETA D’OR Joan Camarasa Galindo Leyre Carles Albert Neus Cazador Alapont Alejandro Ferrándiz Jiménez Mar Figueres Monzonís Xavi Ivanoff Crespo Carla Lorente Pedrós

E X P L I C A C I Ó F A L L A I N F A N T I L DONETES CAP AL FUTUR

Les xiques són guerreres, i tenen moltes qualitats, per fer front als problemes, que a la vida venen donats. A poc a poc descobrirem, en un naufragi accidentat, aquelles que emprarem, per a poder tirar endavant. La lluita serà complicada, prepareu totes les espases i demostreu d’una vegada, que les xiques són guerreres!

ARTISTA FALLER Jorge Gil Sapiña

LEMA

Donetes cap al futur

GUIÓ I CRÍTICA

Salva Andrés Martín

SECCIÓ Primera

Valentia Sols amb molta valentia, del naufragi escaparem, per contar-ho algun dia, a la falleta que plantarem! Intel•ligència És de vital importància, tenir un poc de cervellet, i emprar la intel•ligència, per a salvar-se del polpet. Perseverança Qui segueix l’aconsegueix, mai no deixarem de lluitar! Aquesta xiqueta persegueix... Enviar al polp a fer la mar! Companyonia Amb aquesta doble disfressa, pretenen al polp espantar, amb una divertida aparença... que fa més riure que plorar! Astúcia Cal no deixar-se enganyar, aquest polp és molt llest! Que no ens la vaja a pegar... Per darrere el deshonest!

Ira Este pardal s’ha enfadat, i motius no li han faltat... Del guirigall que s’ha format, de la sesta l’han despertat! Avarícia Aquesta gavina avariciosa, el menjar no vol compartir, ja veureu com es fa grossa... Com Sangonereta vol morir! Enveja L’altra gavina té enveja, ja que no té prou menjar, sols té peresa i es queixa... Que mai té ganes de caçar! Por És normal que faça por, aquest fardatxo amotinat, amb eixa cara d’amargor... quin esglai ens ha donat! Covardia Les xiquetes han guanyat... I el fardatxo s’ha rendit! Ni lluita ni té voluntat... Ni li agrada moure un dit!

FALLA GRAN Artista: Xavi Tur Ortiz Lema: Quin circ de junta! Secció: Primera Premi: Segon

G U A R D O N S 2 0 1 9

FALLA INFANTIL Artista: Jorge Gil Sapiña Lema: Entre bambolines Secció: Primera Premi: Tercer

Primer premi a la Promoció de l’ús del Valencià

Cinqué premi al Millor Llibret de Falla

Participació a la I Mostra de Sainets

Premi d’Enginy i Gràcia a la falla gran

Reconeixement Falla Sostenible

Campions de Raspall Femení 35

R E C O R D S 2 0 1 9

El futur és incert, però pot dur-nos coses bones (Jenifer Niven)

El futur depén del que faces avui (Ghandi)

Cada vegada que prens una decisió canvies el teu futur (Deepack Chopra) La millor manera de predir el teu futur és construir-lo abans (Alan Key) El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis (Eleonor Roosvelt)

Estudia el passat, si vols definir el teu futur (Confuci)

F U T U R S

Somiar amb el futur és molt millor que penedir-se del passat (Toba Beta)

El futur sols promet una cosa: sorpreses (Steve Erikson)

No destruïu allò que voleu tindre en el futur (Suzanne Collins) Hem de conéixer la veritat sobre el passat per descobrir el futur (Patti Callahan) No estic interessat en un futur que trenque vincles amb el meu passat (George Eliot)

El present és realment on pots modelar el teu futur (Amanda Howells)

I N C E R T S

Les Falles tenen futur, perfecte o imperfecte... però el tenen! Joan Castelló Lli Periodista i codirector de la Revista d’Estudis Fallers

a declaració de les falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco ha suposat un punt d’inflexió en la festa fallera. Eixa distinció li ha donat una major visibilitat internacional i s’ha convertit en un motor per a atraure a un turisme cultural no sols durant el mes de març, sinó també al llarg de l’any, per a conéixer aspectes rellevants de la festa, com per exemple els museus i la ciutat de l’artista faller, inclosa la visita a un taller en plena activitat de construcció de falles. Des de fa dècades, les falles ja eren la festa principal de la ciutat de València i una celebració molt arrelada en més d’una vintena de pobles de les províncies d’Alacant, Castelló i, per descomptat, València. Unes de les conseqüències d’aquesta popularitat és l’elevat poder de convocatòria per a turistes, tant nacionals com estrangers, que ara es multiplica amb el caixet que dona ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

FUTUR ESPERANÇADOR Sembla clar que, des del punt de vista d’afluència turística, el futur de les falles no sols està assegurat sinó que segurament serà encara més falaguer. El problema que es presenta és el de capacitat. Les ciutats podran acollir a tots els turistes si continuen creixent a aquest ritme? Eixe turisme massiu, quin impacte tindrà en els serveis públics, com a seguretat (policia), neteja viària, transport, trànsit rodat, bombers...? Seran uns costos assumibles? Compensarà els ingressos que 44

deixen amb la despesa que generen? Quin és el límit d’absorció de visitants d’una ciutat com València sense arribar al col•lapse? El turisme és una excel•lent font d’ingressos, però caldrà anar amb compte o, almenys, alentir el seu creixement si no volem arribar a una situació límit. La festa fallera, clar que té un futur prometedor! I aquesta no és una afirmació gratuïta. El cens de fallers se situa entre el 10% i el 12% del padró d’habitants, fins i tot en ciutats molt poblades com València, amb una població d’uns 800.000 habitants, té un cens faller superior a les cent mil persones (entre adults i infantils). A més, la xicalla suposa, aproximadament, entre el 40 i el 50% del cens, per la qual cosa el futur i la continuïtat de la festa sembla assegurat. En línies generals, el futur de les falles és esperançador.

FUTUR IMPOSSIBLE Aquestes previsions optimistes xoquen de nou amb una realitat preocupant: en l’actualitat ja hi ha comissions amb més de 200 o 300 fallers. Arribats a aquest punt, cal fer-se’n una pregunta: fins a quant més poden créixer? Els casals poden acollir a tanta gent? Les carpes poden créixer sense límit en metres per a acollir a tots ells? Cabran als carrers? A més gent, més ingressos, però també més despeses en infraestructures, intendència i festejos, que a vegades es cobreixen restant pressupost a la mateixa falla.

Futur esperançador: Les falles tenen gran poder de convocatòria per als turistes. Plaça de l’Ajuntament de València. Any 2013. Arxiu: Joan Castelló

Si seguim per aquest camí, seria un model de creixement insostenible. Seria un futur impossible.

trobar materials que siguen menys agressius per al medi ambient i les persones. Cal trobar un equilibri entre la tradició i la modernitat utilitzant productes més ecològics.

FUTUR PERFECTE

La festa també ha de créixer en respecte a la convivència i adoptant actituds més compromeses socialment. La imatge d’un consum descontrolat d’alcohol i del botelló indiscriminat per tota la ciutat ha de desterrar-se. La moderació en el consum és una virtut. També s’ha d’apostar per fer més cultura des de les comissions, a través del llibret i amb tota mena d’activitats relacionades amb els temes socials, culturals i esportius de cada moment. L’ocupació festiva de l’espai públic és una característica única de les falles, que les fa atractives per a un turisme amb inquietuds culturals i artístiques. Seguir per eixe camí ens pot portar a un futur perfecte.

Però no siguem endevins. El futur de les falles és esperançador... si introduïm alguns canvis coherents amb el creixement sostenible i la protecció del medi ambient. La utilització d’alguns materials (el polièster, els dissolvents, les micropartícules en suspensió en l’aire que es produeixen en raspar el suro blanc...) poden estar en l’origen d’algunes malalties patides per artistes fallers. No està demostrada una causa-efecte directa, però cal prendre precaucions. És cert que els emprats en la construcció de falles són materials menys contaminants que uns altres que utilitzem diàriament amb major assiduïtat (els plàstics, per exemple). Cal continuar investigant per a

Les falles, segons el portal d’Internet www. localfestivities.com, són les millors festes d’Europa i les segones del món (després del Carnestoltes de Rio de Janeiro). Gaudeixen d’una envejable salut perquè són fruit d’un esforç col•lectiu. Però no tot és positiu, també hi han arestes, i algunes molt afilades. Això ho sabem bé els valencians. Una d’aquestes arestes és la convivència amb els veïns. Les falles sorgeixen del poble i tenen el reconeixement del poble, però també provoquen problemes de convivència. Fallers i falleres han de ser conscients que les seues activitats provoquen molèsties (talls de carrers, sorolls fins a altes hores de la matinada, problemes per a accedir a determinats llocs, il•luminacions excessives, caos circulatori...). Les comissions han de buscar punts d’enteniment per a celebrar la festa, provocant el menor impacte possible. Sempre hi haurà una part de la població que no vol participar de la festa, i està en el seu dret, per descomptat. Si no s’aconsegueix eixa convivència harmònica amb el veïnat, el futur serà imperfecte. A més, hi ha qüestions que, a priori, semblen irresolubles. La decisió del jurat en atorgar els premis a les falles sempre sol deixar descontents. Com sol haver-hi més d’un candidat al premi, el que no l’aconsegueix queda decebut. En moltes ocasions, els veredictes solen ser polèmics perquè, en tractar-se d’una valoració en la qual hi ha aspectes artístics, els criteris solen ser dispars. És un problema que ve des de lluny i que té una difícil solució. Encara que s’arbitren mesures per a evitar resultats sagnants, la decisió del jurat serà sempre un futur imperfecte. En termes generals, les falles projecten una imatge positiva i arriben a un ampli col•lectiu de la ciutadania. Per això, els partits polítics 46

i els seus líders intenten utilitzar la festa en benefici propi. Els polítics i la política han de col•laborar amb les comissions perquè la festa es desenvolupe amb plenitud i sense incidències. Han de col•laborar per a oferir infraestructures adequades i han de prestar un suport econòmic racional a aquelles activitats que són l’eix de les Falles (el monument, els llibrets, les activitats culturals i els estudis que sustenten el seu valor com a patrimoni de la humanitat). Els fallers han de ser responsables de la gestió de la festa i els polítics han de complir el seu paper de col•laborador necessari i imprescindible. Si els polítics pretenen posar les falles al servei dels seus interessos partidistes, al marge de les sigles que a cada moment estiguen en el poder, ens trobarem amb un futur imperfecte.

FUTUR CONDICIONAL Les Falles caminen amb pas decidit i miren al futur amb confiança. Però com qualsevol activitat en una societat de lliure mercat, el tema del finançament és bàsic i fonamental. Les aportacions econòmiques dels fallers i falleres, amb ser importants, no són suficients per a mantenir la festa. Es necessiten aportacions (dineràries o en espècie) de les institucions públiques (locals, autonòmiques i estatals) i de les empreses, a través de convenis i patrocinis. D’aquesta forma, les comissions poden comptar amb uns ingressos extres per a quadrar els pressupostos, i les empreses i institucions es beneficien amb la imatge positiva que genera la seua col•laboració amb les falles millorant la imatge corporativa. Sinergies és la paraula que resumeix aquest benefici mutu entre les parts. Si no es consolida aquesta cooperació econòmica, ens podem trobar amb un futur condicional.

Futur imperfecte: les decisions dels jurats sempre deixen descontents. L’alcalde de Cullera, Jordi Mayor, llig el fallo del jurat moments abans de fer-se públic. Any 2019. Arxiu: Joan Castelló 47

Futur Plusquamperfet: Que la falla Rei en Jaume I guanye el premi de Promoció de Valencià. Any 2018. Arxiu: Joan Castelló.

FUTUR PLUSQUAMPERFET Lewis Carroll va escriure Alícia al país de les meravelles, un món contrasentit però en el qual regna una lògica. D’alguna manera, les falles són també un país màgic en el qual sovint ocorren coses sense sentit. El veredicte del jurat no sempre coincideix amb la lògica del públic, i en no poques ocasions la falla favorita s’ha vist relegada al segon o tercer premi. Són coses de les falles, diran amb resignació els més veterans. És intolerable, diran amb la sang calenta els més joves. Caldrà buscar solucions que acontenten a tots.

...quan la falla Taüt exigisca que el jurat explique per escrit la seua decisió, també quan li concedisquen el primer premi.

Aquest futur plusquamperfet, on tot el món estiga content i satisfet, és difícil que siga una realitat, però serà una realitat...

...quan la falla Rei en Jaume I continue ascendint, esglaó a esglaó, en la qualitat de les seues falles i en els continguts del seu llibret i dels seus actes culturals, fins a situar-se entre les grans comissions de Cullera.

...quan la comissió del Passeig-Mercat aconseguisca, per fi, el primer premi d’Especial, un guardó que no aconsegueix, malgrat l’elevat pressupost que destina cada any, des del ja llunyà any 2005. 48

...quan la falla Raval de Sant Agustí aconseguisca tots els anys el doblet de primer premi en falla gran i en falla infantil. ...quan la falla El Raconet torne a aconseguir el premi de Promoció del Valencià, que durant anys semblava que tenia assignat per a tota la vida però que últimament ha vist com se li’n pugen a les barbes comissiones com El Canet i Rei en Jaume I.

...quan la falla El Canet deixe de tindre el segon premi de llibret a Cullera i aconseguisca el primer premi a València.

Futur Plusquamperfet: que el cos de ball de la falla Sant Antoni de la Mar en els cavalcades reba l’Óscar de Hollywood a la millor coreografia. Dinastia Shan. Any 2019. Arxiu: Joan Castelló

...quan el cos de ball de la falla Sant Antoni de la Mar en les cavalcades reba l’Òscar de Hollywood a la millor coreografia i siga contractat per a fer una pel•lícula fallera a l’estil Bollywood.

...quan la falla Xúquer puga desbancar a la falla Passeig-Mercat en el concurs de teatre.

...quan la falla Del Port aconseguisca desbancar a La Bega com a comissió amb més premis en la secció Primera.

...quan la falla País Valencià continue augmentant el nombre de falleres i fallers, com a mínim en la mateixa proporció que en aquest exercici, i així poder lluitar per un primer premi en secció Primera o, per què no, en Especial.

...quan la falla La Bega aconseguisca tres estreles Michelin per la qualitat i mestratge dels seus cuiners, que realitzen els millors guisats durant la setmana de falles (i també durant la resta de l’any).

...quan la falla Bulevar duplique i triplique el nombre de falleres i fallers per a poder dir que “Bulevar existeix a l’altra part del riu” i optar així amb millors garanties a algun premi (el que siga).

...quan la falla de la Plaça Alboraia firme un contracte blindat amb l’artista Erik Martínez Moncho per a poder continuar collint primers premis en la secció Segona.

...quan la Plaça d’Espanya mantinga el pols i puga desbancar a Sant Antoni en la cavalcada de disfresses.

...quan la falla Plaça Mongrell assolisca el zenit de l’esperit fester que l’ha caracteritzat des del seu any fundacional.

Si tot això s’aconseguira en un mateix any.... llavors seria un futur plusquamperfet!

Falles... Un futur incert? Salva Andrés Martín Coordinador del llibret Aquest article ha participat en el IXé concurs d’articles de llibret Falles 2020 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il•lustre Ajuntament de Cullera.

utur. Mai una paraula havia amagat en el seu significat un grau tan elevat d’optimisme com d’inseguretat al mateix temps. No creieu? Vivim en la comoditat del present, sense pensar en les conseqüències que els nostres actes poden tenir de cara a les futures generacions. Vivim pensant en un futur on els únics protagonistes serem nosaltres mateixos o, per extensió, les persones més properes a nosaltres. Vivim per a resoldre les incerteses d’un futur, més aviat, personal. Ara bé, qui viu per a assegurar un futur col•lectiu? L’ésser humà per norma general és egòlatra, és a dir, es dedica a venerar i a vetlar pels seus propis interessos. I aquesta premissa ens ve donada des del trenc d’alba de les nostres vides, malgrat que, malauradament, el nostre sistema educatiu està enfocat a llaurar el futur de l’individu però no el de la col•lectivitat. La festa de les Falles, considerada com a un exemple colpidor de col•lectivitat, està travessant, des del seu (beneit?) nomenament com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, per una etapa convulsa la qual ha fet visible totes aquelles mancances que abans sembla que s’amagaven sota el fum de les mascletades i ara ixen a la llum pels nous vents que bufen des de la UNESCO. La visibilitat que li ha atorgat aquesta fita, que sense cap mena de dubte suposa un punt d’inflexió en la història de la nostra festa, està fent cima en tots els elements que ajudaren a convertir-la en el que hui són. Institucions, i el que no són institucions, pugnen hui per fer de les Falles una festa “correcta” quan la vertadera

essència d’aquesta festa és totalment diferent. És el preu a pagar per tan “honorable” denominació. I els fallers, mentrestant, continuem a la nostra, sense veure (i beure) més enllà de la barra del cau faller, fent gala del caràcter meninfot dels valencians i sense parar-nos a pensar per un instant que cada acció que emprenem o empren pot comportar un canvi dràstic en el futur d’aquesta festa. L’etapa transgressora que abracen actualment les Falles comprén tot un seguici de canvis o intervencions en molts dels elements que la conformen. Caldria preguntar-se si tots aquests vénen causats per la dotació dels cognoms de la UNESCO o per altres interessos de qüestionable procedència. I no dic açò per dir-ho, sinó perquè la gran majoria tenen a veure amb situacions o problemàtiques que han estat sempre lligades a les Falles, i que ara, “misteriosament”, s’han posat a l’ordre del dia. A continuació, comentaré alguns exemples. Començaré amb el tema de moda, i que tant de hype va alçar el passat exercici 2018/2019, el Pacte per la sostenibilitat de les Falles orquestrat per la Diputació de València. Són les Falles sostenibles mediambientalment? Pel que respecta a aquest pacte no. I és més, ens marcà algunes “directrius” per poder corregir aquesta situació. Una de les més comentades va ser la reducció de la utilització de plàstic d’un sol ús, com per exemple, els gots, els plats o la coberteria. Estic d’acord en el fet que l’ús de plàstic s’ha de reduir, però a cas la utilització d’aquest material no era abusiva ja

Falla plantada per a commemorar el nomenament de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Una fita que marcĂ un abans i un desprĂŠs en la nostra festa. Any: 2016. Arxiu: Salva AndrĂŠs. 51

La vareta és un dels materials alternatius al suro que causen menys contaminació durant la seua combustió, però els fallers continuen preferint aquest últim. Any 2019. Arxiu: la comissió.

40 anys enrere? És molt graciós veure (i beure, altra vegada) com en l’actualitat els fallers hem adoptat el got de plàstic dur penjat al coll com si fos una peça més del nostre equipatge faller, en poc de temps de segur que serà tan imprescindible i “tradicional” com el polar. Vaja solució al problema. Ens demanen aprimar i ens donen a menjar. I és que tot açò del reciclatge està molt de moda, però el que no saben és que, com tot el que està de moda, a les comissions no ens resulta barat. Que si gots de plàstic dur, que si poals per als diferents tipus de residus, tallers de conscienciació... Tot açò qui ho paga? Comencem a “apretar” a les comissions, i sols és el principi. En aquest sentit, també va ser molt comentada l’esmena que feia referència a l’ús de materials no contaminants per a la construcció de les falles (i no monuments). I és que el material amb el qual es construeixen, el poliestiré expandit (àlies: suro blanc), genera un fum (mai millor dit) de partícules contaminants a l’hora de la seua combustió. Els artistes fallers (pocs) investiguen i posen a prova possibles alternatives per solucionar açò, el que passa és que els fallers ens neguem a abandonar el 52

suro, o el que és pitjor, cometre el “sacrilegi” de plantar alguna cosa semblant a una falla experimental. A tot açò, la meua pregunta és: la cremà d’altres materials empleats anteriorment en la construcció de falles com el cartó, el polièster, o la cera no havien contaminat mai? És evident que no tant com en l’actualitat però ja ho feien. Un altre problema que sempre ha estat present i s’intenta ara corregir. Fins a on arribarem a parar amb açò dels materials? M’imagine a la Greta Thunberg nugada al remat de la falla de la Plaça de l’Ajuntament de València per tal d’evitar la contaminació esdevinguda a causa de la cremà. Ben mirat, sols així la Festa de les Falles tindria la repercussió internacional que mereix i que les institucions no han sabut projectar. Aquest pacte també contemplava la sostenibilitat de les Falles en el sentit del turisme. Està preparada València per a la massificació de persones dels dies grossos de la festa fallera? És aquest un altre problema que ara ens ve de nou? Una i una altra vegada no. València es veu desbordada durant aquests dies, les mesures de seguretat augmenten de manera notòria, fins i tot traslladant falles dels seus

La comissió de Ribera Convnto Santa Clara, una de les comissions afectades pel canvi d’emplaçament de la seua falla, s’ha vist desplaçada dels llocs punters de la classificació. Any 2018. Arxiu: la comissió.

emplaçaments històrics per a evitar possibles aglomeracions. I no parlem dels espectacles de llums dels carrers de Russafa. I què és el que volen alguns? Celebrar Sant Josep el tercer dilluns de març cada any. Clar que sí, amunteguem més els dies de Falles posant-los els caps de setmana! Però ningú veu que la solució a aquest problema és publicitar i posar en alça les festes falleres dels pobles? Hi ha poblacions com Alzira, Dénia, Xàtiva, Torrent, Gandia, Cullera i un llarg etcètera que tenen molt a oferir als turistes, de segur que molts es trobarien sorpresos per la qualitat de les falles que es planten i dels actes que se celebren, però, sobretot, pel caràcter de les comissions, que en la majoria de casos és molt més obert i menys sectari que el de les del Cap i Casal. Parlem ara de les normatives sobre l’ocupació de la via pública. Les comissions s’han tornat boges definitivament i ara han decidit tallar i ocupar els carrers amb carpes o barracons. Quina novetat, no? Sembla que aquest fet molesta molt al veïnat i des de les institucions han optat per implantar una sèrie de mesures de “seguretat” per tal que aquestes carpes

puguen ocupar la via pública: ús de tendals ignífugs, sobreprotecció del cablejat elèctric, eixides d’emergència, inodors químics portàtils, i moltíssimes barbaritats més traduïdes en diners. Continuem “apretant”. El que no saben és que les comissions falleres som molt cabudes, no ens rendim fàcilment, i en qüestió d’un exercici ens posem al dia en tot açò. Però quan van veure que aconseguíem tirar endavant, tot i les despeses que suposava adaptar-les a les exigents normatives, el que van fer és reduir els dies de permís d’ocupació. I nosaltres ens hem quedat perplexos, això sí, amb unes carpes dignes d’una revista de decoració. I per a rematar la jugada està l’OCA, una revisió d’uns 5 minuts per part d’un “tècnic” que supervisa que tot el que posem al carrer estiga bé. No obstant, prepareu la cartera per a cada revisió. Volem posar un altaveu per amenitzar una festa, OCA. Volem contractar un castell unflable pels més menuts, OCA. I d’OCA en OCA tire perquè em toca! “Apretem” un poc més, vinga va! Afortunadament a Cullera és ara la Junta Local qui paga aquestes revisions, ara bé, t’has d’ajustar a fer els actes el dia que ells volen.

La B que podem trobar penjada a l’exterior dels casals dictamina la tipologia de seu festiva de cada associació. Any 2020. Arxiu: Javier Montañez.

Però el que ja em pareix un despropòsit és que vulguen clavar mà, fins i tot, dins dels casals. De fora vindran i de casa ens tiraran. Les activitats quotidianes que s’han realitzat tota la vida en aquests espais venen ara limitades segons la lletra majúscula de l’alfabet (normalment la B) situada en la façana exterior del nostre cau. I si vols fer alguna cosa que se n’isca de l’habitual, adapta el cau faller a la normativa de la lletra de torn. Torneu a traure la cartera, ara què llevem del pressupost? Falla? (En la vida!) Músics? Menjar? Alcohol no, que ens pengen! I vinga a “apretar”. Entre insonoritzacions, lloguer, extintors, extractors, exterminadors de plagues (i perquè ara no se m’ocorren altres coses que comencen per ex) ens deixem un dineral al mes en el cau faller. I les institucions ens obliguen, però ajudar, el que és ajudar, poquet. Una vegada més, tot són mesures implantades per a solucionar problemes “actuals”. És clar, abans no teníem panderoles als casals, les tindrem ara pel canvi climàtic, dic jo. A tot açò, cal afegir la gran quantitat d’impostos i taxes als quals estem sotmeses les 54

comissions falleres. Quina barbaritat! La desmesurada taxa del fem (en març s’entén, però la resta de l’any?), l’IVA (d’aquest m’estalvie comentar res, tant de bo les falles ens el poguérem estalviar), l’IBI (una altra cosa que no entenc, perquè hi ha casals que els diumenges tenen més afluència de gent que les esglésies) i ara també, la SGAE (damunt de ser afusellats amb la Rosalía haurem de pagar). Mireu si ens han “apretat” tant ja, que ens han extret, fins i tot, tota l’aigua que vam beure (i ara no veure) el passat 20 de març. I hisenda? I les inspeccions fiscals? Al final haurem de fer com els polítics i dur una comptabilitat B (igual la lletra de fora del cau és per açò). Ja podríem les falles gaudir d’algun avantatge fiscal o econòmic pel que fa a tot açò no? I no ho dic debades, ja que realitzem una tasca social i cultural a l’abast de molt poques associacions (per no dir-ne cap). Per últim, m’he deixat als nostres “amics” els artistes fallers. Immersos en plena guerra de metres (ara ja no conta qui la té més llarga, sinó més xicoteta i treballada), els fallers no fem més que demanar i demanar. Ací som

Roda de premsa d’alguns dels artistes fallers de la Secció Especial, que aquest exercici han decidit limitar l’altura de les falles com a mesura anticrisi. Any 2019. Arxiu: Salva Andrés.

nosaltres els qui “apretem”. Per a això sí que som valents. Ara, no ens pregunteu quina és la temàtica de la falla perquè hi ha qui des de l’elecció del seu esbós fins que es planta passa olímpicament d’aquesta. Sembla irònic que l’element que hauria de ser l’eix vertebrador d’aquesta festa suscite tant de desinterés per al col•lectiu faller. Així, aquest desinterés cap a la falla és a la vegada un dels culpables de la crisi del sector dels artistes fallers (crisi que, per cert, tampoc ens ve de nou). Tot i que ells també tenen part de culpa, som els fallers els primers que hauríem de defendre i respectar la cultura de falla. I seré clar i ras front a l’evidència: sense falla, no hi ha Falles. Al remat, les Falles es troben en una situació agitada, una situació que s’ha agreujat durant anys i anys però que ara, des que som Patrimoni (per a molts, la paraula del dimoni) s’ha fet visible. Aquest nomenament ha estat l’excusa perfecta per a aquest assetjament cap a les Falles. Per això, pensem si volem que tot açò canvie en un futur, si és així (i així hauria de ser) hem de començar a ser intervencionistes. Lluitem per tot allò que ens hauria

d’interessar. Lluitem per fer front a tot allò que ens “apreta”. Ja n’hi ha prou de quedar-se de braços plegats als caus fallers, més pendents d’aprofitar cada cèntim de la quota que de lluitar pels interessos d’aquesta col•lectivitat que ens uneix i que forma part del nostre estil de vida. Les comissions falleres, igual que les falles que plantem, hauríem de ser crítiques i protestar i satiritzar tot allò que ens condemne. És la nostra millor arma. No callem més. Volen unes Falles “correctes”? Reclamem el que ens toque per poder aconseguir-les! Perquè els actes que hui durem a terme seran de vital importància en el futur. I si volem que la nostra festa no tinga un futur incert, haurem d’encertar les nostres decisions i començar a reformular un present cert. Un present que certifique la certesa del que som: una col•lectivitat capaç de tot (certament, quan volem, clar).

El futur de la delegació de falla Antonio Bolufer García Faller i delegat de falla

lligada a la de l’artista faller més del que paa delegació de falla és una d’entre reix. A més, una vegada la falla està al carrer tantes delegacions que formen part comencen les valoracions de la resta de la de l’organigrama de la Junta Directiva comissió, i poden passar dues coses, que et d’una comissió, i normalment està confacen saber que l’elecció de l’artista faller ha formada per un equip de persones especiaestat encertada, o bé convertir-te en el blanc litzades a tractar amb els artistes fallers i tot de totes les crítiques. el que envolta a la seua feina. Dintre de les comissions falleres sempre ha existit aquesta Pel que fa al futur, la delegació de falla tindrà figura encarregada de buscar artista i tenir un futur incert si des de dins de falla per a l’any vinent, tot i això comissions no deixen treballar encara queden algunes on aquesLa delegació de les als delegats amb total llibertat ta feina no apareix reflectida com falla tindrà un i confiança pel que respecta a a càrrec dins de la Junta Directiva, de l’artista faller, ja que menyspreant d’aquesta manera futur incert si des l’elecció per desgràcia encara queden cola tasca realitzada per aquestes de dins de les missions que continuen emprant persones. el tan conegut mètode del concomissions no curs d’esbossos per tal d’escollir És important recordar que la falla deixen treballar la falla que es plantarà a març. és l’eix principal de la festa, ja que pràctica és considerada sense les falles aquesta no existials delegats amb Aquesta un maltractament cap a la figura ria, i és justament la delegació de total llibertat i de l’artista faller, perquè el que es falla l’enllaç directe de la comissió aconseguir és tenir més per amb el responsable de confecconfiança pel que vol menys, és a dir, que l’artista que cionar-les: l’artista faller. Per tant, s’ha de donar a aquesta delegació respecta a l’elecció millor esbós presente, amb més de figures, més volum la importància que mereix dins de l’artista faller quantitat i amb un preu més barat, és qui d’una comissió. normalment guanyarà el concurs i podrà realitzar la falla d’aqueix any. Cal dir que aquesta delegació mai ha estat tan especialitzada com ara, atés que actuen com Per aquest motiu, la delegació de falla és si es tractara d’una secretaria tècnica en l’àrea l’encarregada de lluitar dins de les comissions de futbol, on les plataformes digitals ajuden per desarrelar aquestes pràctiques abusives. de valent per a poder tenir els ulls posats en Tanmateix, els artistes fallers també haurien molts llocs a la vegada, encara que sempre d’evitar ser partícips d’aquest circ, on els és recomanable veure els treballs d’aquests únics perjudicats són ells, i assabentar-se artistes amb els nostres propis ulls. Malgrat que estem parlant del seu treball, i per tant, que semble una feina fàcil de realitzar, no ho jugant amb el seu pa i el de les seues famílies. és, perquè la tasca d’aquesta delegació va

La delegació de falla ha de treballar juntament amb l’artista faller a l’hora de determinar alguns dels detalls de la construcció de la falla. Any 2019. Arxiu: Javier Montañez. 57

Una altra de les funcions de la delegació de falla és organitzar el transport del taller al magatzem o directament a la plantà. Any 2018. Arxiu: la comissió.

Tot i que s’ha demostrat que durant molts anys el sector de l’artista faller està en crisi total, aquest s’ha donat a conéixer a tothom i els ha donat veu la campanya #Volemfalla, a la qual va dedicar aquesta comissió el llibret al complet de l’exercici passat.

Decidit qui serà l’artista faller que confeccionarà la falla, no finalitza ací la feina dels delegats, ja que han d’estar supervisant el seu treball i treballant braç a braç en l’artista perquè el dia de la plantà ho tinguem tot en condicions òptimes.

Així mateix, us comentaré algunes pautes per tal que el futur de la delegació de falla, no siga incert. En primer lloc els delegats de falla, abans d’iniciar la cerca de l’artista faller, haurien de marcar-se (atenint-se al pressupost del qual es disposa) uns objectius tangibles i assolibles per a la comissió, tan pel que fa al tipus de falla que es vol plantar, com els possibles premis que volen obtenir-se, i a partir d’ací establir uns criteris adequats a les possibilitats de la mateixa per al procés d’elecció.

Com podreu deduir amb la lectura d’aquest article, jo conforme part de la delegació de falla de la meua comissió i us puc comentar com nosaltres també posem el nostre gra d’arena perquè el futur tant de la nostra delegació com el de l’ofici d’artista faller siga pròsper. Per exemple, fa anys que vam aconseguir abolir el concurs d’esbossos, com ja he dit abans, contractem l’artista perquè la seua feina s’ajusta a les nostres exigències sense tenir cap esbós previ en les nostres mans, simplement parlem amb ell i si està d’acord en fer-nos la falla doncs li donem la nostra confiança perquè ens confeccione un esbós.

Una vegada establerts comença el procés de selecció on la màxima hauria de ser elegir a l’artista perquè la seua feina s’ajusta a les exigències determinades prèviament, però no per la quantitat d’aquesta. 58

Una vegada hem aplegat a aquest punt ja ens posem a parlar i treballar conjuntament amb

Cal fomentar els actes on la falla ha de ser el centre d’atenció, com bé poden ser les presentacions d’esbossos. Any 2019. Arxiu: la comissió.

ell respecte a la temàtica de la falla i les escenes amb les seues respectives crítiques, altre cost que sempre hem assumit la comissió, tant el temps que es perd amb la creació d’aquests versos, sense els quals les falles perdrien la seua essència satírica, com la seua impressió i preparació per a tenir-los el dia de la plantà. A més a més, aquesta delegació ha apostat per donar-li any rere any més importància a l’acte de presentació d’esbossos al nostre cau, on donem valor al treball que realitzen els nostres artistes i els presentem els projectes que tindrem al carrer el dia 17 de març a la resta de la comissió. Un acte que cada any guanya més adeptes i que és una cita marcada en roig al nostre calendari faller.

també es fa càrrec de tots els costos necessaris per al muntatge de la falla el dia de la plantà, en aquest cas parlem de la grua i de tota l’ornamentació decorativa que s’empra per a donar-li una major bellesa i espectacularitat a la falla. En conclusió, la delegació de falla tindrà futur si ajudem a mantenir en vida l’ofici d’artista faller, permetent que aquests puguen viure d’aquesta professió autòctona. Sense artistes fallers aquesta delegació mancaria de sentit, ja que els delegats de falla no tindríem a ningú a qui poder contractar, conseqüentment, tampoc tindríem falles. I com he dit abans, les Falles sense falles, no són Falles.

Un altre exemple d’ajuda a l’artista és que la comissió sempre s’encarrega dels costos del transport, tant el dia de dur els nostres candidats a l’indult a l’exposició com el de la falla al complet per a la plantà. Per últim, la comissió 59

El futur de l’ofici d’artista faller Oscar Villada Sanchís Artista faller

El futur de l’ofici d’artista faller serà incert si no valorem i respectem la feina que fan.

1751 - 2030 APROX O ABANS Ací descansa l'ofici d'artiste faller, que va ser sepultat per l'avanç de la tecnologia, els dissenyadors, els guionistes i els fallers. Pel suro blanc i la palla d'arròs i també pels propis artistes fallers.

D.E.P ENTRE TODOS LA MATARON Y ELLA SOLA SE MURIÓ 61

El futur dels dissenys de falla Isa Falcó Castillo Dissenyadora gràfica i de falles

uan em demanen que escriga un text per a qualsevol classe de suport, jo sempre advertisc que l’únic que se’m dona més o menys bé és dibuixar, que per favor no em demanen que escriga res pel bé dels lectors, però així i tot insisteixen en que ho faça, la qual cosa, imagine, és un afalac. Tanmateix, no duc prou temps treballant dissenyant falles i, per circumstàncies de la vida, per viure fora de València i treballar a distància, no estic prou en contacte amb el món faller. Així doncs, mai m’havia parat a pensar en el futur del disseny de les falles fins que em van manar realitzar aquest text.Crec que el disseny és necessari (seria graciós que diguera que no, però em quedaria sense treball, i a més, pense tot el contrari, per descomptat). Sense cap mena de dubte una sola persona (un artista faller) pot crear una falla de principi a fi, des de les primeres línies sobre el paper fins als últims retocs de la plantà. Però, com en tota professió, el treball en equip és moltes vegades millor, i comptar amb gent especialitzada en cada camp pot aportar major qualitat al resultat final. De fet, de la manera que han evolucionat les falles, hui en dia la majoria d’artistes fallers tenen tant de treball que fer-ho tot una sola persona és quasi impossible. És per això que compten amb dissenyadors, escultors, guionistes, escatadors, pintors, etc. Cadascun d’aquests passos és tan important com qualsevol altre; si un falla afecta molt al resultat final.

Esbรณs per a la falla Malvarrosa dissenyat per Isa Falcรณ. Els dissenyadors complementen als artistes fallers que ho requerisquen. Any 2018. Arxiu: Isa Falcรณ. 63

Potser en un futur -prou llunyà- les falles canvien i la creació de falles experimentals s’estenga més dins de l’àmbit dels monuments fallers. Potser hi haurà més varietat als dissenys i s’aniran adaptant als nous temps. A més a més, crec que en aquesta evolució les col•laboracions amb artistes internacionals són molt positives: aporten varietat i donen Actualment, i per la meua part, puc permeuna major visibilitat a la festa fallera. Unes tre’m realitzar menys projectes als quals puc col•laboracions que el mateix Ajuntament de dedicar més temps i més afecte. Les falles no València ja està promocionant haurien de produir-se a manera que fa a la tria dels projecd’una cadena de muntatge, com El futur del disseny pel tes que es planten a la plaça si foren cotxes, per exemple, de les falles serà de l’Ajuntament, on els últims sinó que haurien de respondre a han participat artistes de un estil de producció més cuidat incert si s’abusa de anys diferents àmbits com Okuda, i detallat, recordem que, al cap l’anomenat “refrito” PichiAvo, o Escif (aquest exercici) i a la fi, es tracta d’un procés en la confecció de les falles. totalment artesanal. Dos caps pensen millor que un, per això opine que a molts artistes els dissenyadors els ajuden de manera essencial aportant coses noves i idees innovadores. Som un xicotet esglaó pel qual s’ha de passar per arribar al resultat final de la falla.

i d’abaratir costos sense pietat pensant més en la butxaca i en fer les coses ràpidament que en aconseguir un bon treball

Així mateix, és molt comú que els mateixos dissenys es reutilitzen diverses vegades, fet que provoca la proliferació de “refritos”. Entenc perfectament que deuen realitzar-se perquè s’ha de traure una certa rendibilitat al projecte, però opine que no s’hauria d’abusar tant del mateix disseny, i molt menys fer negoci d’ell. És per això que considere que haurien de tenir una data de caducitat: utilitzar-los un parell de vegades i oblidar-los darrerament al baül dels records. Als dissenyadors cada any se’ns demanen dissenys que no se semblen als milers i milers de falles que ja existeixen, i intentem innovar i no caure en repeticions. És una tasca difícil i suposa un gran treball, però ací es troba la gràcia de ser els anomenats “creadors de falles”. 64

Així doncs, considere que el futur del disseny de les falles serà incert si s’abusa de l’anomenat “refrito” i d’abaratir costos sense pietat, pensant més en la butxaca i en fer les coses ràpidament que en aconseguir un bon treball (clar està que açò no sempre és culpa dels tallers ni dels artistes, sinó de la situació actual, sobretot econòmica, del món faller). Espere que aquest xicotet text estiga a l’altura, i que ningú es puga sentir ofés per qualsevol cosa que haja dit. No és la meua intenció; gaudisc moltíssim del meu treball, de tot el procés de creació i, per damunt de tot, de la festa fallera.

Esbรณs de la falla Conde Salvatierra - Cirilo Amorรณs 2020. Cada any les comissions busquen dissenys nous per a les seues falles. Any 2019. Arxiu: Isa Falcรณ 65

El futur dels materials per a fer falles Ramón Solaz Gil Arquitècte i artista plàstic

l llarg del temps la materialitat de les falles ha canviat de manera dràstica i vertiginosa. La professionalització de la figura de l’artista faller, la introducció de nous materials, els avanços tecnològics o la variabilitat dels gustos de la societat, han sigut alguns dels detonants d’aquests canvis. No podem negar que el suro s’ha establert com el material predominant per a fer falles gràcies a la seua facilitat de treball i a les seues possibilitats volumètriques. Tanmateix, en un moment social en què la consciència mediambiental està més present que mai, el futur del suro com material per fer falles és cada vegada més incert. És clar que la fi de la vida d’una falla és la cremà. Aquest és un procés pel qual es generen emissions contaminants per a la natura i, per tant, una falla mai podrà ser ecològica. Nogensmenys si podem prendre mesures que ens permeten fer-les més respectuoses amb el medi ambient. I és que a banda de generar una gran toxicitat amb els fums de la cremà, el suro també és perjudicial per als operaris dels tallers que aspiren diàriament aquestes partícules. Per això estan sorgint diferents iniciatives investigadores d’un substitutiu per al suro. Als últims anys, amb l’arribada del mes faller, els mitjans de comunicació s’han omplit de titulars anunciant l’arribada d’un nou material sostenible: el compost de palla d’arròs. Aquest material sorgeix amb la intenció de donar un sentit a la cremà de despulles de 66

Artistes com Ramon Solaz empren materials més sostenibles i naturals per a confeccionar les seues falles. Any 2019. Arxiu: Ramón Solaz.

palla d’arròs que any rere any es fa a la ciutat de València. Perquè, si tant les falles com les despulles es cremen anualment, no seria interessant donar una segona vida a les deixalles i reduir les emissions d’ambdues cremades en una sola combustió? Lamentablement, encara no s’ha aconseguit elaborar un material que supere o iguale les possibilitats que el suro ofereix als artistes. I és que els compostos de palla d’arròs no es poden treballar fàcilment amb ganivets i, com que són un aglomerat de partícules sòlides en comptes d’un material plàstic, no es poden treballar amb les eines de tall per calor que s’utilitzen amb el suro.

Això suposaria tornar a emmagatzemar motlles als tallers i es perdrien els espais de treball que es van alliberar amb l’arribada del suro.

És innegable que la intencionalitat del projecte és més que encertada però, si encara no podem fer ús del material El futur dels tractat tecnològicament amb comoditat, no podríem fer servir la palla materials per d’arròs sense tractar per tal d’assegufer falles i del rar una sortida a aquestes deixalles? Com podríem fer-la servir? Quins planeta serà usos podríem donar-li?

incert si continuem contaminant sense miraments.

Segons els seus creadors, les seues opcions de treball es basen en dos possibilitats. Per una banda, la utilització de màquines de modelatge 3D que suposaria una readaptació de l’activitat dels tallers i una gran inversió econòmica. Per altra banda, donar una ullada al passat de les falles i tornar a la tècnica del buidatge de cartó, fent ús del nou material per a les reproduccions.

Si estudiem la història fallera, aquest tipus de material orgànic ja es va fer servir a les falles fa més d’un segle. En aquell moment els ninots tenien els cossos fets amb material de farciment, es vestien després amb roba vella i es feien les mans i els caps amb motlles i reproduccions de cera. Però deixant a banda els usos tradicionals dels materials, no podem repensar les metodologies de treball i fer una reinterpretació de la tradició com va fer Manolo García amb la vareta fent-la servir com a material d’acabament? 67

Procés de creació de la figura candidata a l’indult #GosVerd. Any 2019. Arxiu: Ramon Solaz.

Si assumim aquesta possibilitat de manera favorable, inevitablement l’estètica fallera es veuria fortament afectada. Però si acceptem l’ús d’aquest tipus de material, podríem fer servir també altres materials recollits directament de la natura? I, de la mateixa manera, podríem recuperar l’esperit de les falles més primitives i fomentar el reciclatge de les deixalles de la nostra vida quotidiana per fer falla? En definitiva, i si estudiem les necessitats de la societat actual i les traslladem al procés creatiu de la falla per fer-les més adequades al moment històric que vivim? I si posem en dubte el model actual de fer falla, estudiem la nostra història i revigoritzem, reinterpretem i evolucionem la tradició tècnica a favor de les nostres inquietuds futures? Un exemple d’aquesta manera de treballar la vam poder veure l’any passat a la falla infantil de San Vicent de Paúl - Diputada Clara Campoamor, on es parlava de l’Albufera i de les atrocitats ambientals que l’humeral ha patit al llarg de la seua història. 68

Va ser un projecte nascut d’una reflexió prèvia i profunda on no solament es va tindre en compte la sostenibilitat del material, sinó també la dels processos de fabricació i de treball al taller. Per això i per la seua relació directa amb la temàtica de la falla, les canyes, la palla d’arròs, la pinassa... sorgiren de manera lògica i natural com els materials ideals per formar volums i textures a la falla. Aquests materials es podien recollir directament al Parc de l’Albufera, és a dir, l’obtenció dels materials per a fer la falla es va utilitzar com a excusa per fer neteges mediambientals i evitar un procés industrial de fabricació. #GosVerd, malgrat la seua aparença senzilla i infantil, és l’exemple més representatiu de la metodologia de treball d’aquesta falla en la qual la materialitat s’utilitza, a més a més, com a element potenciador del missatge que es vol transmetre. I és que el ninot acabat amb pinassa fresca de color verd, representava tot allò que és estrany per a la societat però que, més prompte que tard, s’ha de tornar normal i habitual.

Procés de creació de la figura #GosVerd, on es pot apreciar l’efecte que volia aconseguir l’artista: el canvi del color del pelatge. Any 2019. Arxiu: Ramón Solaz.

Amb el pas del temps la pinassa que formava el pelatge del gos es va fer seca. Això va provocar que el seu color anés canviant de verd a marró, una tonalitat cromàtica molt més habitual per a un gos. És a dir, es va tindre en compte el temps com a element de disseny, generant un ninot canviant i fidel al missatge que es va plasmar en ell de manera literal. #Gosverd també és exemple de la reinterpretació tècnica del buidatge de cartó que es va dur a terme. En comptes d’utilitzar motlles d’escaiola fets específicament per aquesta falla, amb tot luxe de detalls d’escultura, es va assumir una simplificació i geometrització de les formes dels ninots que permetera l’ús de motlles prefabricats de plàstic, més lleugers i fàcilment emmagatzemables. Aquest tipus de motlles també permeteren rendibilitzar el procés de construcció del ninot eliminant la part de modelatge en fang. A més a més, després del seu ús com a motlle s’incorporaren a la rutina del taller com eines de fer falla, fomentant el reciclatge, podent reutilitzar-los les vegades que calga.

En definitiva, aquesta falla ens demostrà que es poden fer projectes més respectuosos amb el medi ambient sense suro i sense perdre el valor escultòric i satíric de la falla. També ens demostrà que es pot aprofitar el valor social de les comissions per portar endavant iniciatives ecològiques que compensen les emissions de les falles en la nit de la cremà. I, finalment, ens mostrà que podem fer del reciclatge el nostre proveïdor de material. Per tant, si tenim la possibilitat de crear un nou sistema de fer falla més respectuosa amb el nostre planeta, no hauríem de ser capaços de renunciar parcialment als acabats porcellànics per tal d’aconseguir-ho? I, tenint en compte la capacitat d’organització i de creació d’activitats que tenen els fallers, no seria ètic i lògic posar a disposició del benestar social la força del nostre col•lectiu? Al cap i a la fi les falles reflecteixen la situació de la societat que les crea i, per tant, no té sentit aïllar-les de la realitat que les envolta.

El futur dels jurats de falles Ramón Marí Bohigues Faller de l’AC Falla Taüt i jurat de falles

ema delicat el que m’han plantejat perquè escriga l’article d’enguany: sobre el jurat de les falles, ni més ni menys. Partint que tots volem guanyar i sols u pot aconseguir-ho, ja queda clar que la resta no estarà conforme amb el veredicte del jurat, a més a més volen que parle del futur dels jurats a les falles i ja se sap que el futur no el coneix ningú, i pot variar per diferents circumstàncies, però m’aventuraré i donaré la meua modesta opinió. Partint d’aquesta premissa i a banda de sentiments o volences, que tots volem i tenim, he de dir que la figura del jurat ha de ser coherent, i per a mi hauria de complir una sèrie de requisits essencials: hauria de tindre com a mínim un poc de formació; hauria de tindre certa experiència en el món faller; caldria que fos coneixedor de tècniques i materials amb els quals es construeixen les falles; i per últim, però no per això menys important, és essencial que siga una persona amb un mínim de seny i trellat. Si fins ací he dit el que devia ser o tindre, ara diré el que no hauria de ser ni tindre. No hauria de tindre cap vinculació en cap artista faller; no hauria de ser del mateix poble d’un artista faller que plante alguna de les falles que seran jutjades; no pot haver treballat en el taller de cap artista faller; no hauria de pertànyer a cap comissió en la qual l’artista fora el mateix autor d’alguna falla a jutjar; i caldria que no prenguera decisions a la lleugera i tinguera la responsabilitat per saber en tot moment on s’està i que és el que s’està fent. 70

Ser jurat faller és una gran responsabilitat, aspectes com la seriositat, la coherència i els coneixements sobre falles són aspectes clau a l’hora d’exposar un bon veredicte. Any 2018. Arxiu: Antonio Bolufer. 71

Els cursets de jurat de falla que organitza la JCFV són impartits per artistes fallers i guionistes de falla. Actualment alguns sectors demanen la remodelació d’aquests cursets. Any 2016. Arxiu: la comissió.

les comissions falleres, les juntes locals, o per Des de la meua dilatada experiència com a altres membres del jurat que volgueren imjurat de falles, ja que he desenvolupat aquesposar la seua voluntat a la resta. Dos van ser ta funció més de vint anys, he de dir que és els cursos de jurat que vaig fer jo, en dos anys una tasca delicada i per la qual has d’anar diferents, un complementava a l’altre preparat a consciència. Saber el que i puc afirmar que va ser una formavas a fer, mantenir una coherènEl futur dels ció detallada i molt completa. cia i demostrar en tot moment ser coneixedor del que dus entre mans, jurats de falles Pel que fa al futur dels jurats fasense mostrar dubtes i vacil•lacions, serà incert si llers, no cal ser molt espavilat per a és clau en aquesta tasca. que abans els cursos no reben una comprendre de formació eren més complets i per La formació que ara donen als jurats formació de tant els jurats anaven més i millor es limita a una xarrada durant un que els que puguen anar matí de 4 o 5 hores seguides que, qualitat que els preparats ara, sense desmeréixer a ningú, crec sense cap mena de dubte, resulta permeta ser que ara no es fa el correcte i hauria insuficient, però és el que hi ha, i no revisar-se la metodologia que es pot, o no es vol fer res al respeccoherents en de actualment es duu a terme respecte te. Recorde que quan jo vaig anar als les seues a la formació dels jurats. cursets de formació aquests duraven tres setmanes i en ells visitaves valoracions. Una altra cosa a fer en un futur és, tallers d’artistes, assisties a xarrades mitjançant una entrevista a tots els de llicenciats en belles arts i mestres voluntaris que vulguen ser jurats, conéixer fallers de modelatge, pintura i acabat, i fins i en directe qui és cadascú, el seu nivell de tot guionistes i versadors de la crítica. També coneixement faller, tant d’artistes com de moens preparaven per a no deixar-nos influennuments, la seua coherència i experiència ciar per persones i circumstàncies com ara 72

A vegades la falta de coherència dels jurats pot ocasionar veredictes més que qüestionables. Any 2019. Arxiu: Antonio Bolufer.

personal i, fins i tot, com viuen el món faller i que és el que pensen i opinen respecte al monument. Les falles es mereixen un jurat qualificat i de qualitat per a evitar sofrir injustícies en els veredictes de les seues valoracions. Recordem que les comissions falleres s’esforcen molt durant tot l’any, cadascuna dins de les seues possibilitats, per tal de poder plantar una falla a l’altura de les seues expectatives. Cada vegada és més difícil entendre certes decisions. Hem d’entendre que a l’hora de valorar estem jugant amb les il•lusions de molta gent, però sobretot amb el pa dels artistes fallers. Ara bé, tot açò se solucionaria amb un jurat “professional”? Jo crec que seguirien havent-hi disgustos i discussions pels veredictes dels jurats, però tal volta aquests veredictes tindrien més coherència i les explicacions dels diferents apartats del veredicte serien més ajustades a la realitat. No com va passar a Cullera l’exercici anterior, quan el despropòsit més gran que es recorda té a veure amb l’apartat de la pintura, on una falla pintada per un dels

millors pintors de monuments de la història fallera, i que té un currículum impressionant en les falles de Secció Especial de València, li van atorgar la pitjor puntuació en pintura de la seua secció. Al llarg de l’article he inclòs moltes vegades la paraula coherència, i ho he fet a posta perquè crec que el que ara fa més falta és la coherència, tant per part de la Junta Central Fallera com per la Junta Local Fallera, cal ser més coherents en la selecció, la formació, la designació i el seguiment que es fa dels jurats fallers sense cap dubte. El futur dels jurats fallers serà incert si no milloren en cadascun dels aspectes detallats al llarg de l’article i estic completament convençut que si açò es fa, segurament ens portarà al fet que els veredictes dels jurats fallers siguen millors, més ben detallats i, sobretot, que tinguen més coherència.

El futur de les xarxes socials falleres Xavi Serra i Salva Andrés Administrador de Malalt de Falles i Coordinador del llibret

n l’actualitat les xarxes socials són una eina imprescindible per a la comunicació 2.0 de la nostra societat. És habitual que les persones tinguem una mitjana de dos perfils en diferents xarxes socials com Twitter, Instagram o Facebook per citar algunes de les més reconegudes. Aquesta realitat, inevitablement, s’ha fet extensible a qualsevol classe de negoci o entitat i, per descomptat, a les comissions falleres. Les xarxes socials juguen un paper fonamental pel que fa a la comunicació amb els membres d’una comissió, a més de servir com a aparador virtual per a mostrar o promoure tots els actes i activitats organitzats per aquestes. Fins i tot, tanta és la rellevància que han assolit actualment, que hi ha fallers de la directiva que tenen el càrrec de delegats de xarxes socials, és a dir, el que comunament anomenaríem com community manager. Xavi Serra, creador i administrador del reconegut bloc faller Malalt de Falles ha decidit satiritzar l’ús que fa de les xarxes socials les comissions falleres, la Junta Central Fallera i algunes Juntes Locals, mitjançant la noticia que apareix a continuació, i a més, en ella ens mostra la seua opinió sobre aquest tema. 74

Cullera, 14 de febrer de 2020

Edició limitada

LA FALLERA MAJOR HA ANAT A CAGAR! Exclusiva: les millors fotos de la fallera major cagant. Detall del minut a minut de com li ix del forat del cul el “mondongo”. Homenatge a la Fallera Major per la seua gran deposició. Acte de comiat de la fallera major després de tocar-se el cul amb paper espolí. Sí, amigues i amics. Només falta això. Un reportatge en les xarxes oficials de les diferents juntes locals i central sobre l’acte de cagar de la Fallera Major, la Fallera Major infantil i les diferents corts d’honor. I al pas que anem, no estem molt lluny de veure’l. Dona autèntica angúnia assistir al despropòsit de la comunicació 2.0 de Junta Central Fallera. Quaranta mil fotografies al seu Instagram de la Fallera Major obrint un llibre, desfilant per actes infumables, encenent llums de centres comercials, visitant institucions amb els polítics xupla-càmeres de torn… I de Falles i artistes? Xe, això no importa! L’únic que importa és la Fallera Major i tota la cort de vividors que van al darrere.

Però no tot és Junta Central. Les Juntes Locals també tenen tela… Copiant el model de València i per una fascinació malaltissa per la pinta i la seua brillantor, hi ha Juntes Locals que són més papistes que el mateix Papa. El paradigma és la Junta Local Fallera d’Aldaia i el seu Facebook. De partida entres i en la seua imatge de portada què apareix…? Oh, sorpresa! Les falleres majors! Comencem bé, però açò no és més que l’inici. En el 99% de les publicacions de l’any apareix la menció a les “màximes” representants de les falles de la localitat de l’Horta. Les falleres majors assisteixen, les falleres majors parlen, vídeos de les falleres majors, homenatge a les falleres majors… No hi ha post on no apareguen les falleres majors. Aaarrrggghhh!!!! Que no hi ha res més a les falles d’Aldaia que falleres majors? Per favor!

Sí, amigues i amics, més i més Fallera Major, oh yes!

Algú que entra des de fora del País Valencià als comptes oficials de les Falles de València es pensaria que en lloc de les Falles està entrant a l’Instagram, Facebook i Twitter oficials de la Fallera Major. Arriba fins a tal punt la barbaritat que s’ha arribat a pujar una foto de la pinta major posant davant d’una espècie de capella ardent per la mort d’un càrrec important de les Falles de València. Eixe dia es va perdre el nord.

Podríem seguir analitzant Junta Local per Junta Local i trobaríem un patró similar. El mal ús de les xarxes socials per part de les entitats falleres monopolitzant amb el temeta de la brillantor de la pinta és per a fer-s’ho mirar. I per si no n’hi haguera més, al següent nivell, què es pot esperar que aparega majoritàriament a les xarxes socials de les comissions?

Xavi Serra 75

Fan un ús correcte les comissions d’aquestes al taller o el transport de les mateixes cap a eines virtuals? I les Juntes Locals Falleres o la plantà. Són les eternes oblidades, i semaltres organismes relacionats amb la festa bla una paradoxa que en compte d’aprofitar de Les Falles? Hi ha de tot, com en les cases aquestes eines per a mostrar-les i donar-les riques. D’una banda podem trobar perfils difusió, fem tot el contrari. Aquests espais, que s’actualitzen una o dues vegades al mes, vist que han substituït amb els anys a les en canvi hi ha d’altres que s’actualitzen tant pàgines web, són el lloc ideal per a compartir que arriben, fins i tot, a col•lapsar la xarxa. àlbums amb totes les falles plantades, on es Els continguts de les publicacions són molt poden incloure dades com els artistes, els variats i depén de cada comissió que aquests seus lemes o els premis obtinguts, quedant estiguen més lligats, o menys, a deaixí a l’abast de tot aquell que vulga terminats àmbits. Un exemple clar és consultar-los. El futur de les la difusió que fan moltes comissions als seus perfils d’aspectes culturals xarxes socials Hem d’entendre que les xarxes i de promoció de la nostra llengua socials són una eina de difusió que falleres serà marquen fortament la idiosincràsia i les nostres tradicions. No està de més actuar com una associació incert si ens de cada comissió, per això hem de cultural també a les xarxes, que és el fer bon ús d’aquestes. Hem d’inoblidem de les tentar que res col•lapse o quede que realment som. relegat per algun tipus de publicació falles i els És clar que les falleres majors han de concreta. Així mateix el futur de les artistes a les xarxes socials falleres serà incert si tenir cert protagonisme a les xarxes, oblidem de les falles i els artistes però el que no poden fer és eclippublicacions. ens sar altres aspectes tan importants a les publicacions. Les Falles abas(o més) de la festa. I ací la majoria ten i aglutinen una enorme quande comissions i entitats falleres tenen una titat d’elements i tots són importants per a assignatura pendent pel que fa als continla festa, per això a tots se’ls ha de donar la guts dels seus perfils: Les Falles. Sí, les falles mateixa importància, això sí, amb el permís que plantem i cremem, l’element central de de les falles, ja que sense aquestes no exisla festa. Durant l’exercici les comissions no tiria aquesta festa, i sense falles a les xarxes realitzen publicacions sobre aquestes, són socials falleres, aquestes sols serien xarxes molt poques les que pengen posts amb, per socials. exemple, la signatura de con tractes amb els artistes, les presentacions d’esbossos, visites 76

Les comissions falleres han de fer un Ăşs equitatiu pel que respecta als continguts de les publicacions que comparteixen a les seues xarxes. Any 2020. Arxiu: la comissiĂł. 77

El futur cultural de les Falles Francesca Criado Ripoll Vicepresidenta de Cultura de JLFC

És un tema molt complicat d’explicar de mallà pel 1972, al passat doncs, en la nera breu (només em doneu dos fulls) però seua conferència general, la UNESCO a la vegada és una qüestió que m’apassiona, va crear un instrument internacioque em preocupa, que em fa desenvolupar nal únic, que reconeix i protegeix el mil i una estratègies per amarar-me de posipatrimoni natural i cultural de valor universal tivisme i postular pel sí. Sí. Sí que tenim futur excepcional. El desembre de 1992, el Comité cultural les Falles perquè una bona prova del Patrimoni Mundial va adoptar les revisions és el fet palpable i identificable físicament als criteris culturals de la Guia operativa per a d’aquest llibret, de l’existència de la Comisla Implementació de la Convenció del Patrimoni sió Rei En Jaume I de Cullera que ha decidit Mundial i va incorporar la categoria de paisatfer anàlisi i capficar-se en aqueixa parauleta ges culturals. Amb aquesta decisió la Convenció tan temuda com anhelada: el futur. I, enhoes va transformar en el primer instrument jurídic rabona. Enhorabona perquè us pregunteu internacional per identificar, protegir, conservar no només pel futur de la festa sinó pel futur i fer arribar a les generacions futures els paicultural de la festa. satges culturals de valor universal excepcional. Les Falles vàrem ser El futur cultural Moltes persones dubten quan es declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat el 30 de novemde les Falles serà connecten els conceptes de festa, diversió, oci i... (podem resumir bre del 2016. Per què doncs preincert si no vivim amb el tòpic del Carpe Diem) i guntar-nos pel futur cultural de les Falles? Per què Salva Andrés, un present digne cultura. Jo els recordaré unes paraules d’Umberto Eco (intel•lecun faller, demana a una fallera, jo, de recordar. tual universalment reconegut; és que reflexione i em pronuncie pel a dir, una autoritat culturalment futur cultural de les Falles? No el parlant): La cultura és la suma tenim assegurat amb la decisió de les coses que una determinada societat ha que es va prendre a Etiòpia fa quatre anys? decidit recordar. Així de senzill i planer. A Per què es va tardar tants anys a reconéixer nosaltres, les Falles, he d’afegir-nos més del que som cultura? Fins i tot hi ha qui ens que Eco assegura que és el concepte que considera paracultura i fins i tot anticulturals. ens preocupa: Però la cultura no actua com un No entenen com la UNESCO va arribar a la simple contenidor. Actua també com un filtre. És decisió d’incloure’ns. La veritat és que jo tenia també la capacitat de fer fora allò que no és útil també molts dubtes perquè... No criticarem i necessari. Aquestes línies ens fan concloui direm que, com sempre, quan un valencià re com diuen d’altres intel•lectuals que la i una valenciana es muden i s’arreglen de paraula no és innocent, és una arma carregada vint-i-un botons, èxit assegurat perquè el moll de futur diuen d’altres referint-se al seu ús per de l’os hi roman i ens uneix amb l’ànima per a la poesia. damunt dels trons de Sant Pere si cal. I així hem de continuar, sentint-nos, valencians i valencianes de debò sense complexos.

Els balls tradicionals formen part de la cultura valenciana i estan estretament lligats a la cultura fallera. Any 2019. Arxiu: Fernando Navarro. 79

No sé si esteu d’acord o no, el que sí que sé és que per poder arribar al futur s’ha de fer des del present, treballant per a un destí propi i filtrar el més favorable possible a continuar existint, és a dir, a ser reconegudes, les Falles, com a cultura que forma part de la identitat valenciana. Ens hem de fer valorar i per això si volem un futur per a les Falles, inequívocament ha de ser un futur cultural. No ens hem d’adaptar, com en altres èpoques es feia, a la idiosincràsia dels altres, hem de conservar la nostra des del record nítid de manipulacions, objectiu i constatable del passat per viure el present i llaurar-nos el futur. Tot açò passa per ser capaços de tindre trellat (a veure qui pot traduir a una altra cultura el que específicament és per a nosaltres el trellat, aquesta no s’ha pogut substituir per cap anglicisme, ni castellanisme mai) perquè l’ús excessiu o el mal ús o fins i tot les absències i les deixadeses només ens porten al fracàs, a la manipulació, al canvi que no comporta desenvolupament ni progrés i d’això en sabem bon tros, no? Quin paper hem de jugar les comissions per al futur cultural de les Falles? Un molt important: des de la clau social perquè necessitem gaudir de la vida mentre puguem com tota cultura que s’aprecie de ser-ho. Des de l’econòmica perquè som un motor per a relacionar-nos dins del tàndem: turisme/cultura visitable, tan ben mirat per tots els governants i de tots els colors. Això sí sense acabar essent cosificats com a productes per al turisme i l’economia al seu voltant. No caldria ni dir que l’estratègia per a no eixir-nos-en de la societat és, precisament, que ens desenvolupem alhora que aquesta i deixem enrere actituds obsoletes per a la mentalitat actual 80

(bandejant els de VOX, clar). No hi cap el masclisme ni el sexisme si volem futur cultural. Hui hem de ser equitatius als càrrecs de prestigi dins del marc de la gerència del món faller. Moltes de les comissions de Cullera ja han tingut presidentes, vosaltres ara mateix per exemple, i fins i tot la nostra Junta Local n’ha tingut dues ja. L’actual equip de govern de JLFC és paritari: dos vicepresidents i dues vicepresidentes. A les delegacions no ho he comptat perquè no cal ser més papistes que el papa, no? Anem pel bon camí tot i que en algunes comissions pareix quasi impossible que una dona arribe a representar-les com a la màxima autoritat i que un home puga representar una comissió en l’àmbit protocol•lari sona fins i tot a sorna en quasi la majoria. Per al futur cultural de les Falles, el punt més important és l’actitud. Hem de trobar la manera que siga un lligam íntim el de l’adjectiu cultural amb el nom futur i tots dos conceptes amb el de Falles. Al meu entendre, només la cultura de les Falles és el futur de les Falles. O al contrari si voleu, ha de ser un binomi clar. I, he d’afegir que la cultura no s’ensenya, i us ho diu una mestra des de fa més de 25 anys: la cultura es viu. D’ací que es recorde, que s’estime i que tinga futur.

Una bona manera perquè la cultura fallera perdure en el temps és l’edició dels llibrets fallers. Any 2019. Arxiu: Fernando Navarro. 81

El futur de l’Associació d’Estudis Fallers Entrevista a Ricard Català Gorgues President de la Associació d’Estudis Fallers

QUE ÉS L’ADEF I COM ES VA CONSTITUIR? L’ADEF es va crear l’any 1990, a partir de la publicació de la Historia de las Fallas, editada pel diari Levante-EMV. El primer president va ser Enric Soler i Godes, l’insigne pedagog, poeta i historiador, divulgador de les festes i tradicions valencianes, el qual va rebre l’any 1991 la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural. L’ADEF va nàixer com a pont entre el món acadèmic i la societat civil, posant al servei de la mateixa i de les institucions la seua tasca investigadora multidisciplinària en pro de la recerca de fonts documentals, així com la difusió i divulgació de tots els vessants i agents que engloba la festa de les Falles, a més d’altres manifestacions pròpies de la cultura popular valenciana. L’ADEF tenia com a objectius fundacionals: desenvolupar i prestigiar científicament els estudis fallers, així com ajudar a reconstruir els maltrets ponts entre el món faller i el món acadèmic. En els estatuts de l’entitat queden ressenyats les següents finalitats: - L’estudi de la festa de les Falles. - L’estudi d’altres festes del foc i manifestacions de l’art efímer. - La contribució a la recuperació de la cultura valenciana. 82

A més a més, en els estatuts queden reflectides les següents activitats o funcions: - La promoció d’investigacions relacionades amb la festa de les Falles en tots els seus vessants. - La col•laboració amb altres associacions falleres i festives, i amb entitats públiques o privades en la investigació, publicació i difusió d’estudis, i en la promoció de la festa de les Falles. - La constitució d’un fons documental escrit, gràfic o audiovisual propi, i la contribució a la conservació d’altres fons. - La realització de cursos, trobades i seminaris. - La promoció d’activitats en benefici de les Falles. En resum, L’ADEF fomenta l’estudi de la festa de les Falles amb una perspectiva multidisciplinària, valorant el patrimoni cultural que representen. QUINA FUNCIÓ REALITZA ACTUALMENT L’ADEF DINS DEL MÓN FALLER? A més de les activitats o funcions ja esmentades, des que l’any 2016, l’ADEF va rebre l’acreditació d’Organització Consultiva No Governamental per la UNESCO en qüestions de Patrimoni Cultural Immaterial, i es poden realitzar serveis consultius per a la UNESCO en temes de patrimoni cultural immaterial que requerisca l’organització internacional.

L’ADEF va rebre l’acreditació d’Organització Consultiva No Governamental per la UNESCO l’ANY 2016. Any 2016. Arxiu: Joan Castelló. 83

L’ADEF, entre moltes altres activitats organitza, conjuntament amb la Universitat de València, les converses Les Falles a la Nau. Any 2018. Arxiu: La comissió.

De fet, l’ADEF forma part de la Comissió Municipal de Seguiment de la Declaració de les Falles Patrimoni Immaterial de la Humanitat, creada per l’Ajuntament de València, la qual està integrada per diverses institucions i entitats representatives dels agents que formen part de la festa fallera. L’ADEF ha fet les seues contribucions en l’elaboració del Catàleg de Bones Pràctiques, algunes de les quals ja són aplicades en el món de les Falles. CONTA’NS UN POC EL PERFIL GENERAL DELS MEMBRES DE L’ADEF... El perfil general dels seus membres és el següent: persones amb titulació universitària, expertes i investigadores en diferents vessants del món de les falles i, per extensió, de la cultura festiva, les quals han format part o formen part de comissions falleres. I algunes d’elles, a més a més, són artistes fallers. 84

PARLA’NS UN POC TAMBÉ DE LES ACTIVITATS QUE REALITZEU DURANT L’ANY... En consonància a les accions reflectides en els estatuts de l’ADEF, les activitats i línies d’actuació que es duen a terme al llarg de l’any són les següents: - Revista d’Estudis Fallers, des de 1994. - Premi Enric Soler i Godes, al millor article publicat en un llibret de Falla, qualsevol tema relacionat amb la festa de les Falles, des de 2005. - Converses «Les Falles a la Nau», coorganitzades amb la Universitat de València, des de 2005. - Mostra de Llibrets de Falla, coorganitzada amb la Federació Falles de Gandia, des de 2006. - Publicacions i exposicions, de les quals s’aporta una selecció històrica, com a mostra

Ricard Català va rellevar l’any 2019 en el càrrec de president de l’ADEF a Jesús Peris. Any 2019. Arxiu: Joan Castelló.

de diferents etapes: La festa de les Falles (Consell Valencià de Cultura, 1996) L’indult del foc (Ajuntament València, 2002-2005, 3 vol), Vicent Luna (Ajuntament València, 2007), Falles i Art (Universitat Politècnica de València i Ajuntament València, 2008), Guia del Museu Faller (2010), La falla un artefacte tecnològic (2011), El Llibret de Falla (Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, 2014), La República de les Falles (Diputació de València, 2019) - Centre de documentació de la festa de les Falles (CDF), en coordinació amb l’Ajuntament de València i el Gremi d’Artistes Fallers de València, en dues etapes, des del 2007 fins al 2010 i es va reprendre a partir del 2018. - Comissió Municipal de Seguiment de la Declaració de les Falles Patrimoni Immaterial de la Humanitat, des de 2017. - Participació en activitats formatives i divulgatives, al llarg de l’any.

PERQUÈ ET VAS ANIMAR A SER PRESIDENT DE L’ADEF, I COM HO COMPAGINES AMB LA TEUA VIDA? Més que animar-me jo mateix, em van animar companys i companyes de l’ADEF. I no podia defraudar la confiança dipositada, a més de superar els temors inicials davant una responsabilitat tan important, per tot allò que suposa i, a més a més, per les persones tan rellevants i preparades que m’han precedit (Enric Soler i Godes, Gil Manuel Hernández Martí i Jesús Peris Llorca). L’agenda de reunions, gestions, actes de representació de l’entitat, activitats diverses i altres compromisos han complicat una mica la meua vida quotidiana. No obstant això, de moment puc compaginar-ho amb la meua vida personal, familiar i professional. Això sí, la nova responsabilitat assumida ha anat en detriment de la meua implicació amb altres entitats. 85

QUIN HA SIGUT EL PAPER DE L’ADEF EN LES LLETRES FALLERES? L’ADEF és una de les entitats fundadores de Lletres Falleres, federació creada en l’exercici 2011-2012, la qual té com a objectiu principal contribuir a la promoció de la literatura en valencià i a la consideració dels llibrets de falla com a vehicles de difusió cultural. El Premi Enric Soler i Godes, promogut i organitzat per l’ADEF, és el degà de tots els premis. QUINA ÉS LA VOSTRA RELACIÓ AMB LES INSTITUCIONS?

imatge a través de les diverses eines que ens proporcionen les tecnologies de la informació i comunicació (actualització del nostre portal web, major difusió de les nostres iniciatives i accions a través de les xarxes socials...). CREUS QUE NOVES GENERACIONS DE MEMBRES AJUDARIEN A REVITALITZAR L’ADEF?

La incorporació de persones joves a entitats i associacions hauria de suposar la seua revitalització i l’obertura a noves idees i perspectives. L’ADEF està en el El futur de l’ADEF camí d’incorporar gent jove de manera progressiva, de fet ja s’ha serà incert si no produït, una jove molt preparada, manté l’esperit amb una trajectòria en el món de les falles i, sobretot, amb molta inicial que va energia per aportar i contribuir.

Des de la seua creació, l’ADEF ha mantingut interlocucions i línies de col•laboració amb les institucions autonòmiques i locals (Generalitat Valenciana, Diputació de València i Ajuntament donar sentit a la COM A PRESIDENT, QUINS CANde València), amb institucions seua creació VIS O NOVES ACTIVITATS ESPEuniversitàries (Universitat de RES REALITZAR DURANT EL TEU València i Universitat Politècnica MANDAT? de València), així com amb altres organismes rellevants, com el Consell ValenL’estratègia és avançar a partir del camí ja cià de Cultura. recorregut. Des de la dinàmica interna, anar cap a una major cohesió, amb la consolidació PARLEM ARA DEL FUTUR... d’equips de treball, a través de les vocalies i comissions que ja tenim configurades. I com SENSE MÉS PREÀMBULS, COM VEUS EL a projecció de l’entitat, potenciar la nostra FUTUR DE L’ADEF? imatge i visibilitat a través de les diverses eines que ens proporcionen les tecnologies La línia d’acció és avançar a partir del camí de la informació i comunicació (actualització ja recorregut, en la dinàmica interna amb la del nostre portal web, major difusió de les consolidació d’equips de treball, a través de nostres iniciatives i accions a través de les les vocalies i comissions que ja tenim. I com a xarxes socials...). projecció de l’entitat, potenciar la nostra 86

Presentació del llibre Vicent Luna, l’art de fer falles, escrit per l’ADEF. Any 2007. Arxiu: Joan Castelló.

TENIU PRESENT ALGUN PROJECTE EDITORIAL O EXPOSITIU PER ALS PRÒXIMS EXERCICIS?

PER A ACABAR, COMPLETA LA FRASE: EL FUTUR DE L’ADEF SERÀ INCERT SI...

Estem plantejant d’abordar el quart volum de la publicació L’indult del foc, estudi que abraçaria des de 2005 fins a 2021, amb l’horitzó que es publicara durant l’any 2022.

...no manté l’esperit inicial que va donar sentit a la seua creació, però també si no sap reaccionar i donar respostes creatives davant dels nous reptes socials, culturals i tecnològics, en el context d’una societat “global” i des de la sostenibilitat.

VIVIM EN UN MÓN VIRTUAL, HEU PENSAT A EDITAR LA REVISTA DE L’ADEF DE MANERA DIGITAL? Efectivament, una de les línies d’actuació és l’edició digital de la Revista d’Estudis Fallers. Però, en consonància amb l’estratègia referenciada abans, tenim intenció de digitalitzar els números anteriors de la revista que encara estarien pendents.

El futur dels llibrets de falla Jesús Peris Llorca Universitat de València / Associació d’Estudis Fallers

a uns anys, en la meua participació en el catàleg de l’exposició El llibret de falla. Explicació i relació de la festa, comissariada per l’ADEF, establia tres períodes -i tres tipologies- en la història del llibret de falla. La primera era la del llibret pròpiament dit, l’original, la dels fullets amb l’explicació i relació de la falla que venien els xiquets pel carrer: “cinc cèntims val el llibret amb l’explicació i relació de la falla!”. La segona era el llibret anuari, és a dir, que afegia informació sobre la vida de la comissió fallera (el president, la Fallera Major i de vegades també el cens) i algun article en prosa. Eixe model coincideix amb la consolidació de la falla com a associació estable i serà el dominant des dels anys 40 als anys 80 del segle XX. De fet l’explicació en vers del monument anirà perdent protagonisme fins a arribar en alguns casos a desaparéixer. La tercera modalitat naix als anys 80, pren el vol als 90 i es consolida amb l’arribada del segle XXI: és el llibret com a artefacte cultural: llibrets de gran format, amb monogràfics o reculls de continguts molt diversos. L’explicació i relació recupera empenta, però apareix quasi com un contingut més en exemplars de volum considerable. Amb algunes excepcions capitalines (fonamentalment Na Jordana) van ser les falles de les comarques les que prengueren el protagonisme, especialment a la Safor (Gandia) i les dues Riberes (Alzira i Cullera). 88

Els primers llibrets eren fullets on apareixien dades del cens i l’explicació de la falla. Any 1919. Arxiu: la comissió. 89

La mostra de llibrets de Gandia organitzada per l’ADEF és un punt de trobada per a totes aquelles comissions que aposten fermament pel llibret. Any 2019. Arxiu: Joan Castelló.

del valencià. Aviat aquest guardó va ingressar La irrupció d’aquest model va ser sense dubte en l’imaginari faller com un dels més impormolt productiu i profitós. D’una banda feia tants reconeixements. No només per l’ajut que els llibrets assoliren un important nivell econòmic que implica, sent com és important, de llengua, no només en correcció gramatisinó també perquè és un premi al qual particical (fonamental després dels foscos i estèrils pen falles de totes les comarques anys de la Batalla de València i falleres del País Valencià. Guanel mal que va fer el secessionisyar-lo implica obtenir reconeixeme lingüístic), sinó en qualitat El futur dels ment fora del mateix municipi. literària. A més, en algun cas els llibrets acolliren vertaders articles llibrets fallers serà Que el llibret ocupe un lloc tan de recerca que estengueren el incert si no el destacat en la vida fallera és coneixement sobre la festa i la mantenim com a sense dubte un fet molt imporconsciència del seu valor patrimotant. Les falles han esdevingut nial. És a dir, aquests llibrets foren un òrgan vertaderes promotores culturals. -són- una peça fonamental en el d’expressió viu. Ara, com sol passar, aquest fet retrobament dels escriptors valencomporta també un risc. En part cians i les escriptores valencianes, perquè la Generalitat no es va els i les intel•lectuals, amb la festa atrevir a competir amb l’històric premi que de les falles. atorga Lo Rat Penat a la ciutat de València, absolutament degradat en haver optat als En aquest redreçament no es pot negar que anys setanta pel secessionisme més barroer i tingueren importància central els premis de la seua arbitrària ortografia. la Generalitat Valenciana per la promoció i l’ús 90

Actualment reviu el debat sobre els llibrets: estem fent llibrets per a ser llegits o per a guanyar premis? Hem de tornar als formats antics sense perdre l’essència literària dels actuals? Any 2015. Arxiu: la comissió.

Així, no hi ha premi a l’explicació i relació: el premi és al llibret sencer, i la seua dimensió i el seu nombre de pàgines, continua sent un criteri important. Això va dur a una mena de proliferació de gegantisme paral•lela a la que es va produir als monuments. L’important semblava ser fer el llibret més gran, amb format molt gran i amb moltes pàgines. El risc aleshores és produir llibrets enormes, poc còmodes de llegir. I no ens enganyem, si fem llibrets que ningú llig poc foment de l’ús del valencià estem fent. El llibret pot esdevenir un fetitxe, un objecte per un premi, i ja no una expressió de la xicoteta comunitat fallera, testimoni del seu any, divulgadora del contingut de la falla.

el futur siga un altre. Potser és hora de tornar al xicotet format, als llibrets que són més llibrets que llibrots. I contar la falla, el monument i la comissió. I incloure articles, i poemes, però no en acumulació informe, com a fi en ella mateixa, sinó fent possible un format llegidor, còmode, abastable. Que no baixe el nivell de llengua, que els nostres escriptors i escriptores continuen col•laborant en ells, però que tornen al seu públic natural, a la comissió, al barri, que la gent estiga desitjant no només rebre el llibret, no només saber quin premi guanya, sinó veure què posa, qui escriu, de què parla. El llibret ha de ser, al cap i a la fi, òrgan d’expressió viu d’una comunitat viva.

Com serà el futur del llibret? Com crec que serà o com vull que siga? És possible que continue aquesta tendència, que el llibret es faça per a tindre premi, i s’allunye de la vida quotidiana de la comissió. Però jo espere que 91

El futur del valencià a les Falles M. Àngels Falcó González Llicenciada en Filologia Catalana i professora a l’IES Joan Llopis Marí de Cullera

l nostre futur, el de qualsevol persona és incert, ho sabem de sobra. Podem cuidar-nos, podem fer esport... però no ens hi estem assegurant res de res. Però què ocorre amb les llengües? Formen part del nostre dia a dia per a poder relacionar-nos amb la nostra família, amb els amics, a la feina, o amb nosaltres mateixos... Tots sabem que la llengua forma part de la nostra tradició, dels nostres costums perquè n’és un altre element de relació social. I per aquest motiu formen part d’una tradició tan important per a nosaltres, els valencians, com ho són les falles. Perquè tot monument faller ha d’anar acompanyat d’una bona crítica. Eixa falla plena de ninots de colors, de llums, de música, de cançons típiques... ha d’estar ben farcida d’uns textos- que poca gent es deté a llegir, tot s’ha de dir- que no són més (ni menys) que la crítica a tot el que ens envolta com la política, el canvi climàtic, el carril bici o veges tu a saber quin és el tema de l’any del qual es parlarà, i es criticarà, a eixa falla. I, com estem dient, eixa crítica necessita paraules, paraules en la nostra llengua. I per què en la nostra llengua? Perquè, com hem dit, la falla forma part de la nostra tradició com també és nostra aquesta llengua, anomenem-la valencià. I aquesta llengua s’ha de mantenir a tots els llocs, a tots els àmbits d’ús (escola, administracions, mitjans de comuni92

Les comissions falleres realitzen una tasca a l’abast de poques associacions culturals pel que fa a la promoció de l’ús del valencià. Any 2019. Arxiu: la comissió. 93

Fa publicacions de tota mena, des de posts més culturals com el Decàleg dels Drets lingüístics dels valencians, recitals de textos en contra de la violència de gènere o de les activitats que realitzen dia a dia... i sempre en la nostra llengua. Perquè com hem dit la nostra llengua té futur i eixe futur eres tu, i sóc jo i som nosaltres i són les falles. No oblidem la tasca que desenvolupen a favor de les nostres tradicions i de pervivència en el temps. I també de modernitzar-se. I per a impulsar aquesta modernor estan lligades a la nostra llengua, que també és moderna, com qualsevol I aquest és el camí de la seua El futur del altra. promoció. Encara queden tasques a Així que no podem deixar de costat el valencià a les fer, però les falles hi van per bon camí. només impulsen les noves tecnopaper fonamental que hi fan les falles falles seria No logies i les xarxes socials on tenen per a la supervivència de la nostra incert si les una vida pletòrica, també tornen a les llengua, a l’àmbit col•loquial, a les críarrels com ocorre al teatre, tiques (cada vegada menys, també és comissions nostres per posar un exemple. El concurs cert), però a un nivell molt més formal deixen de teatre en la nostra llengua conviu i estàndard en tot allò que envolta amb un altre concurs el món faller: articles a les revistes, d’usar-lo en actualment teatral, de sainets, un gènere teatral cartells de les proclamacions i de les les seues molt lligat tradicionalment a la falla pel presentacions, jocs esportius, jocs al caràcter divertit i fàcil de seguir i carrer... TOT es fa en la nostra llengua activitats i seu que havia caigut en l’oblit en els últims i això també li està tornant el prestigi crítiques anys i que es torna a recuperar paperdut. És una llengua vàlida per a ral•lelament a un teatre més culte. Les comunicar-se i eixa és la seua finalitat i falles no paren, innoven, es modernitzen i fan la de qualsevol llengua també, no ho oblidem. que la nostra llengua seguisca més viva en la nostra castellanitzada societat. No menyspreem el valencià de les falles: és necessari. I actualment les falles estan imAixí que per tal que les falles mantinguen la pulsant-lo a grans nivells com fires literàries, cultura, la tradició, la llengua s’ha de seguir poètiques, dia 9 d’octubre, dia del llibre... tot lluitant des de les institucions per tal d’aconaçò en format paper. Però en l’àmbit digital la seguir que no siga només una supervivència, cosa encara va millor. La falla Rei en Jaume I, sinó una vivència plenament en valencià semsense anar més lluny, es mou constantment pre, en qualsevol moment, no només a les en aquestes noves tecnologies i no es queda falles, que també, sinó en el nostre dia a dia. enrere. cació, justícia...) però no hem d’oblidar que la seua supervivència depén de tu, sí, de tu, lector. No debades eres tu qui la parla, o qui la llig en aquest moment i, és per això, que està a les teues mans que no desaparega. Si per més de quatre-cents anys l’hem poguda mantenir (des del nostre esplendorós Segle d’Or- s. XV- fins a la Renaixença -s. XIX- que s’hi arriscaren a tornar a eixos arrels medievals o modernitzar-la amb els barbarismes i els castellanismes del moment) gràcies a persones com nosaltres que la parlaven a casa i la feien servir per tot arreu és que encara hi perviu.

Les crítiques són el mitjà de comunicació entre la falla i els espectadors. Hui en dia no es podrien concebre aquestes sense el valencià. Any 2019. Arxiu: Antonio Bolufer. 95

El futur del teatre faller Gaspar Zamora Albarracín Director de la Companyia Teatre Estable Faller de València

utur... paraula incerta i molt. Però no cal ser dolents amb això, perquè en el nostre cas, falla i teatre van de la mà, culturalment parlant. I és un tema que ens hauria d’omplir de satisfacció, ja que actualment la salut del teatre faller (tan injuriat per alguns malèfics gurús) és més que bona en tots els àmbits, això sí, caldria reflexionar en un punt més o menys delicat, per dir-ho d’alguna manera... Els seus jurats! Als grups de teatre faller (no cal que ens ho diga ningú) any rere any se’ns exigeix més qualitat i ho puc dir amb coneixement de causa, que sí, que cada volta que xafem un escenari intentem fer-ho més professionalment, arriscant en muntatges més complexos i amb molta més qualitat actoral, tècnica i de direcció. Tanmateix, també s’hauria d’exigir el mateix als jurats. Reconec que és molt fotut això d’haver de puntuar i jutjar als grups de teatre, per això, tinc una opinió molt clara sobre aquests, i és que ells també haurien de, almenys, tindre certa experiència teatral en l’àmbit d’actor/actriu o de direcció. No és gens roín acudir a cursets teatrals impartits per professionals del tema, parlar de com s’ha de veure el treball de l’actor, la disposició escènica, el treball (a vegades tan oblidat) del director, mesurar l’elecció del text per part del grup... Jo, després de més de 40 anys, cada vegada que puc, em presente a eixos cursets... Després, la forma de puntuar 96

El teatre faller permet que gent no professional puga endinsar-se en el mĂłn de les arts escĂ¨niques. Any 2018. Arxiu: Fernando Navarro. 97

S’ha de gaudir del teatre faller independentment de les decisions dels jurats. Any 2018. Arxiu: Fernando Navarro.

També existeix el perill, dins del món del teatre faller, de deixar-te endur per impulsos com, per exemple, el nom del grup, quins són els actors i actrius, a quina comissió representen, el nom del director... Al remat, és un poc més del de sempre, si tinc més afinitat amb un grup, puix eixe s’emporta I per ací no amics, per ací del teatre l’ànec... no... Sembla que hi han jurats que faller serà incert es neguen a reconéixer que (aforcada any, ixen grups És dur, de vegades, estar subjectes si no es cuida tunadament) nous, gent molt jove i amb un recoa la decisió de tres o cinc persones i de les seues visions, si no preseni les autoritats rregut enorme per fer del teatre faller una peça quasi imprescindible ten abans un xicotet currículum festives dins del món de la cultura festiva de la seua experiència dins del del nostre territori... I això també món del teatre, sobretot quan et li fan costat s’ho han de fer mirar. D’ací la meua jugues el teu treball a una sola reclamació de cultura teatral per al representació. La realitat és que si jurat... Ells haurien també d’acudir a les sales cada vegada s’exigeix més als grups de teatre, comercials a veure teatre, és un excel•lent perquè no es fa el mateix amb els jurats? I tal lloc per a aprendre i canviar algunes caducom he dit abans, reconec que és una tasca ques estructures mentals... I com a mostra, molt complicada, però l’exigència hauria de dir en tot orgull que, des del teatre faller, ser recíproca, no? el treball ja passa a ser una tasca subjectiva, però en termes definits sí que seria molt positiu que, des de la Junta Central Fallera, es proposaren aquest tipus de cursets, si ja ho fan per a actors i directors... Per què no per als jurats teatrals? Igual que es fan per a ser jurat de falles. És una reflexió que des de fa un temps em passa pel El futur cap.

La gala de la cultura és el gran dia del teatre faller a València. Any 2018. Arxiu: JCFV.

hi estan eixint professionals dins de l’escena valenciana, i no són tres o quatre, no...

breix, s’ha tornat addicte al teatre faller. Per què serà?

Així que el meu pensament és eixe, ja que els fallers fem teatre amateur (és a dir, que fem teatre des del plaer i l’estima que sentim per aquest) i en més qualitat muntatge rere muntatge. Els jurats haurien d’entrar en eixa dinàmica: és una part important per a garantir el futur del teatre faller.

Però de la nostra part, està l’actualitat... i és que el TEATRE FALLER (amb majúscules) per molta crisi existent... Continua viu! Molt viu i, a més, contribuint a la bona salut per al públic que ens segueix, i donant ales a la imaginació de la gent... i això és per a sentir-se orgullós.

I la darrera reflexió al voltant de si serà incert el futur del teatre faller... Ho podria ser si no es cuida, si les autoritats festives tant locals com autonòmiques no li fan costat. Ells haurien de saber que tenim en les nostres mans un diamant que no està massa polit. I també, però no menys important, el suport per part dels mitjans de comunicació per donar a conéixer el nostre teatre. Hi ha qui simplement es dedica a etiquetar el teatre faller com de molta segona fila, i no és just. Conec a més d’un grapat de gent que una vegada el desco99

El futur del cant d’albades Entrevista a Enrique García “Gachy” Cantador d’albades

ER COMENÇAR, ENS PODRIES EXPLICAR UN POC QUE ÉS EL CANT D’ALBADES? Primerament, cal saber que el cant valencià està format per dos tipus de cant: pel cant d’estil i per les albades. El cant valencià és una barreja de totes les cultures que conviuen a les nostres terres a finals de la Baixa Edat Mitjana. Específicament, les albades tenen el seu origen en les pràctiques musicals urbanes del segle XIX. Aquests cants en principi nasqueren sense mètrica “a l’aire”, a l’estil de cadascú... però a mitjan segle XX s’encotillà en la mètrica i les estructures més convencionals. El cant d’estil i les albades es diferencien principalment pel seu acompanyament instrumental; el cant d’estil va acompanyat per una rondalla de corda i vent mentre que les albades van acompanyades per tabalet i dolçaina. Ambdues són un cant versat de temàtica satírica i humorística, d’una gran expressivitat vocal virtuosística. PARLA’NS UN POC DE TU, COM APAREIX EL CANT D’ALBADES A LA TEUA VIDA? HAS FET ALGUN TIPUS DE FORMACIÓ PER A SER CANTANT D’ALBADES? Jo vaig nàixer al carrer Sant Josep de Xàtiva, un carrer d’albades per excel•lència. Ja des de ben menut, em queia la bava de veure com 100

El cant d’albades és sentiment en estat pur. Any 2012. Arxiu: Pedro Talens. 101

A les Falles els cantadors d’albades canten, sobretot, a falleres majors i presidents. Any 2012. Arxiu:Pedro Talens.

aquelles persones, que estaven rebentades de passar-se el dia a l’horta, quan venia la nit eren capaces d’improvisar en un tres i no res la resposta a una albada. Jo pensava: Com ho faran, allò de pensar tan ràpidament uns versos i cantar-los? No podria jo també a fer-ho? Eixa idea ja mai més se me n’anà del cap. Em va ensenyar a cantar un home del meu carrer que li deien Rafael el Sisó. Ell cantava i versava de categoria, per això jo sempre anava darrere d’ell. Un dia li vaig dir: “Senyor Rafael, jo podria cantar albades igual que vosté? Vosté no m’ensenyaria?”. Així doncs, el tio Sisó se m’emportava alhora amb ell cada dia, i mentre arrancava alls cantava albades perquè a mi se’m quedarà l’entonadeta i poguera aprendre-la. Jo l’escoltava i, només arribava a casa, intentava imitar-lo. Temps després li vaig dir que jo volia cantar, perquè m’agradava molt, i ell em va dir que si de veritat volia aprendre, havia d’anar tots els dies a sa casa per aprendre. Així vaig estar any i mig, fins que un bon dia li vaig tornar a insistir: “Senyor Rafael, jo vull cantar ja en vostés”. 102

Em va demanar que m’esperara un poc més per tal d’agarrar veu i to, però no havia passat un mes i em vaig plantar a casa del tio Sisó i vaig desplegar tota la veu que podria traure de dins. Després d’escoltar-me, em va dir: “Este any, cantaràs amb mi en les albades”. Així doncs, no. No vaig rebre cap formació per part de cap escola o acadèmia. Em vaig ensenyar escoltant als veïns i, sobretot, gràcies a tot allò que em va transmetre el tio Sisó. COM HA EVOLUCIONAT EL CANT D’ALBADES DES DELS SEUS ORÍGENS FINS A EL DIA DE HUI? El cant d’albades va sorgir, com he dit, al llarg del segle XIX en l’àrea central de Valencià, i en l’àmbit rural. Llauradors i artesans s’ajuntaven i, festivament, organitzaven rondes acompanyats de música, cants i balls. Es diu que les albades provenen d’un ball que es feien en molts pobres de la comarca de la Costera quan vetlaven el cadàver d’un “albat”, un menor de quatre anys. Més tard es començaren

La funció del versador és tan important o més com la del cantador. Any 2012. Arxiu: Pedro Talens.

a cantar de matinada, quan començava l’alba, l’eixida del sol, per això el seu nom és “cant d’albades”. És ací on ja comença a tindre una temàtica més satírica i humorística. En l’actualitat, el cant d’albades s’ha vist reduït: amb algunes excepcions, les albades només ixen al carrer els dies de Festes Majors d’alguns pobles de la comarca i als dies de Falles. Tanmateix, segueixen tenint eixa temàtica satírica i humorística, i eixe caràcter tradicional, utilitzant el vers acompanyat pels instruments tradicionals valencians, el tabal i la dolçaina. CREUS QUE EN L’ACTUALITAT EL CANT D’ALBADES TÉ LA REPERCUSSIÓ SOCIAL QUE MEREIX? Per descomptat que no. Com he dit, encara que el ressuscitem dies puntuals per a les celebracions a les ciutats i pobles valencians, i a Les Falles, a poc a poc el cant d’albades és menys escoltat i seguit pels ciutadans, i en particular pels joves.

Açò significa que estem sentenciant aquesta tradició tan meravellosa. Els cantadors d’albades ja som gent major, i la majoria ja pensem en retirar-nos. Jo, per exemple, sempre promet que l’any següent serà l’últim, però em fa tanta pena que puga desaparéixer que aguante, perquè m’agrada moltíssim cantar albades, i perquè no vull que aquesta meravellosa tradició es perga. Trobe que faria falta muntar una escolta de cant d’albades. Només necessitaríem una habitació amb dues cortines i una llumeta per a ensenyar els joves que volgueren acostar-se. Com el que va fer el tio Sisó amb mi fa cinquanta anys, però hui en dia. COM PODRÍEM, DES DE LES COMISSIONS FALLERES, DONAR-LI MÉS RELLEVÀNCIA A AQUESTA TRADICIÓ? Jo considere que el que hauríeu de fer des de les comissions és donar prestigi al cant d’albades mitjançant la professionalització del versador. 103

És a dir, que les comissions començareu a honorar la figura del cantant d’albades llogant-lo perquè aquest forme part d’actes fallers i d’activitats al cau. Aconseguint que açò siga una eixida atractiva, no només pel que suposa recuperar i transmetre la tradició, sinó també com una professió amb futur. La professió del versador, sobretot; perquè una de les coses més importants ja no és sols tindre bona veu, sinó tindre la capacitat de realitzar bones rimes amb elegància i humor.

QUINS SÓN ELS ELEMENTS QUE ACOMPANYEN A AQUEST CANT? PODRIEN AFEGIR-SE O RENOVAR-SE DE CARA AL FUTUR?

No soles ho crec, sinó que considere que seria una forma de fer perviure la tradició del cant d’albades. Donant-li futur i rellevància a les seues formes, i transmetent la importància de la figura del versador i de la rima humorística.

El cant d’albades tindrà un futur incert si no apareix gent que tinga interés per l’art de versar i no sols de cantar

Els elements característics més rellevants del cant d’albades i que perviuen en l’actualitat són el vers rimat i la sàtira i l’humor. Jo crec que possiblement en un futur sí es podrien afegir altres elements, perquè una tradició perviu gràcies, no sols respecte de les seues característiques antigues inicials, sinó perquè supose un art que sàpiga adaptar-se als nous temps. Tant de bo, considere que el cant d’albades està bé com està, perquè és aquesta la seua essència i la seua gràcia, i pot ser si es veguera corromput d’alguna forma, ja no seria el que és. Però, com he dit, tota tradició pot evolucionar sempre que es respecte la seua genuïnitat. 104

CREUS QUE ES PODRIA PROFESSIONALITZAR LA FIGURA DEL CANTANT D’ALBADES?

COM VEUS EL FUTUR DEL CANT D’ALBADES A LA FESTA DE LES FALLES? Crec que la festa fallera és una de les raons per les quals molts menuts, joves i inclús adults coneixen el cant d’albades i gaudeixen d’ell, per això espere que seguisquen impulsant-lo i donant-li suport per molts anys més, i treballen per donar-li més rellevància i futur perquè no desaparega.

PER ÚLTIM, COMPLETA LA FRASE: EL CANT D’ALBADES TINDRÀ UN FUTUR INCERT SI.... No apareix gent que tinga interés per l’art de versar, no sols de cantar, perquè per a cantar albades només necessites un apuntador, però per a versar has de tindre vocació i gràcia. Cantadors hi ha un fum, però versadors molt pocs. A Xàtiva, en queden quatre o cinc.

El so dels tabals i les dolĂ§aines de la nit dâ&#x20AC;&#x2122;albades de Cullera donen pas als dies grossos de la festa fallera. Any 2019. Arxiu: Fernando Navarro. 105

El futur sostenible de les Falles Susana Albert Martínez Fallera i delegada de Junta Local Fallera de Cullera

os temes assalten l’actualitat quasi cada dia als mitjans de comunicació, el primer a escala internacional: el medi ambient; i l’altre a nivell més nacional i provincial: la gran repercussió de la festa fallera en la societat. Podríem pensar que no tenen res a veure però la realitat és que van de la mà i poden obtindre molts beneficis si treballen junts. L’evidència que el nostre entorn i més concretament el medi ambient està agonitzant és ja pública i notòria en gran part del món i per descomptat al nostre territori. Els meravellosos paratges naturals dels quals podem gaudir dia a dia estan veient-se afectats irreversiblement per la nostra manera de viure i consumir, el que ens ha dut a un punt sense retorn, d’ací totes les alarmes i les grans convencions per trobar estratègies i acords de responsabilitat. Malgrat que tots sabem que com en totes les coses, els grans canvis comencen per passos petits. I quina relació té el problema de la contaminació i destrucció del medi ambient amb la festa fallera? Molta més del que podem pensar i més avui en dia que la influència d’aquesta festa i les seues comissions estan adquirint en totes les facetes de la vida social dels pobles, sobretot a la província de València però també a través del turisme internacional.

106

Hem de començar a reduir l’ús del plàstic a les comissions falleres, sols així garantirem un futur sostenible. Any 2020. Arxiu: Javier Montañez. 107

Acte de presentació del Pacte per unes falles sostenibles. Any 2019. Arxiu: la comissió.

no és la qüestió. Diguem-ne que els motius Hui en dia podríem dir que el món faller té econòmics i la invasió del pensament d’un sol molta responsabilitat, com a punt de contamiús en la societat produïren uns canvis dels nació potencial en la celebració de les nostres quals hui patim les conseqüències.Vol dir això festes, per tota la quantitat de deixalles mateque les falles són culpables de la contamirials i acústiques que produïm: gran quantitat nació i cal suprimir activitats i costums de la d’utensilis de plàstic d’un sol ús, botelles de vida fallera? Per descomptat que la vidre i llandes, música a més decibels resposta és NO. dels aconsellables i un llarg etc. Però no sempre ha estat així, de la El futur comissions falleres també esmateixa forma que la vida social ha sostenible Les tan molt preocupades per aquesta canviat al llarg del temps també ho problemàtica i moltes d’elles, des de ha fet la vida fallera. Sols cal recordar de les un parell d’anys, ja estan prenent que els materials amb què es creaven falles serà fa mesures i idees per intentar pal•liar els monuments fallers eren principalment fusta i cartó, que encara que en incert si el aquests comportaments que perel medi ambient, malgrat la tradicional nit del foc es cremaven, món faller judiquen que per poder dur a terme algunes la quantitat de tòxics produïts en d’aquestes actuacions necessiten la aquest acte era molt menor que amb i les de les institucions públila combustió del poliestiré expandit institucions cooperació ques, i clar, de vegades es torna un (suro blanc) de l’actualitat. No cal dir que la vida als casals fallers, com en públiques no cercle sense fi. les cases, també era molt més ecolòtreballen Però com sempre, quan les coses gica, ja que la majoria dels envasos s’agreugen, comencen a posar-se en utilitzats eren de vidre retornable i juntes. marxa noves iniciatives. No hi ha mal els utensilis per als menjars i sopars que per bé no vinga, diu el refrany, i així l’any típics al casal eren d’acer, fet que els atorgava passat la Diputació de València en l’àrea de una llarga vida d’ús. En definitiva, pareix que Medi Ambient, la Generalitat i l’Ajuntament teníem menys i ho utilitzàvem millor. de València impulsaren de forma conjunta el Pacte per la Sostenibilitat de les Falles, amb És fàcil capficar-se en una discussió sobre l’objectiu d’avançar a la consecució dels quina va ser la causa primera, però crec que 108

Els gots de plàstic dur reutilitzables són una de les mesures per a reduir l’ús d’aquest material. Any 2019. Arxiu: la comissió.

Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Immediatament el nostre Ajuntament, en la seua delegació de medi ambient i la JLFC es van fer ressò, i algunes falles ja començarem a complir els requisits per a ser reconegudes com a Falles sostenibles com és el cas de la nostra associació. Evidenciada la importància de la festa de les Falles en la nostra societat i el reconeixement i les implicacions de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, no hi ha millor manera per conscienciar i donar exemple que l’acceptació de totes aquestes mesures per part de totes les persones que engloben el món faller. Les accions que ja es realitzaren per obtenir aquesta acreditació envolten tots els vessants de l’activitat fallera, per exemple l’ús de materials més ecològics i pintures menys contaminants en la construcció de la falla, la reducció dels utensilis d’un sol ús en les activitats del cau, fent ús d’altres com la vaixella de porcellana, els coberts d’acer i, sobretot, gots de plàstic personals per tal d’utilitzar-los tot el temps durant els dies grossos de la festa. També es realitzen activitats educatives per conscienciar als més menuts a fer un ús responsable i reciclar correctament les deixalles mitjançant jocs i tallers. A més a més de tindre el cau perfectament senyalitzat amb

els recipients de deixalles i amb cartells recordatoris. La nostra proposta també inclou la compra d’envasos retornables per minvar les deixalles. Així mateix, i per tal de reduir la contaminació acústica, la nostra comissió va fer una forta inversió per insonoritzar el casal dins les possibilitats del local, controlant l’horari de la música i el volum tant en les activitats al carrer com dins del cau. Aquesta és la nostra aposta i pensem millorar pas a pas. Però com hem dit, la col•laboració de les institucions també és molt important i és ací on encara quedem moltes coses per millorar també. Per exemple, s’haurien de proporcionar contenidors específics propers als caus fallers, augmentar les recollides en dates especials i, no cal dir-ho, proporcionar no sols uns reconeixements honorífics sinó també econòmics perquè sense dubte hui en dia, encara, ser sostenible no és rendible. Cal que comissions i institucions treballen juntes en el present per tal d’aconseguir un futur més sostenible.

109

El futur dels casals fallers David Ferrer Sánchez Faller de l’AC Falla Xúquer

ota comissió fallera disposa d’un cau faller, conegut per tothom com el casal, on es desenvolupa la gran majoria de les activitats falleres de la comissió durant tot l’exercici faller, ja siguen activitats culturals, gastronòmiques, lúdiques o per fer les reunions.

per la comissió, però hui en dia, jo diria que el 90% dels casals de les comissions falleres són llogats i ací ve un altre plet.

Quan parles amb el propietari del local tot són problemes i volen un lloguer desorbitat que per a certes comissions és impossible pagar. Comencen a negociar fins que finalment s’ha de fer el que el propietari vol o et quedes El tema del casal és molt conflictiu, sobretot a sense casal (tria de la parà). A més, li fas l’inici, ja que a cap veí d’aquest poble i pense reformes, li poses vàters nous, paeller, cuina ja, que de tot el món, li agrada tenir un casal nova, tot pintat, pis, de tot perquè es quede faller baix de casa, encara que tinguen tots un casal de categoria. La bobalà que li cau al els permisos legals, estiga insonoritzat o no, propietari és de campionat i damunt, complisquen o no els horaris estipuben pagat. En fer tan gran inversió al lats pel Molt Il•lustre Ajuntament, etc. El futur dels casal, la comissió demana prou anys Ja pots fer el que siga, que sempre molesta, però la meua pregunta és, casals fallers de contracte, almenys per amortitzar els diners gastats i poder gaudir del on collons hem d’anar els fallers per serà incert si cau faller prou anys, encara que el desenvolupar la nostra activitat fade tant en tant demana llera? Perquè les falles no són 3 dies, no l’utilitzem propietari una pujadeta del lloguer, com ells tot i que encara pot haver-hi gent que ho pense. Les Falles són tot l’any com a punt de solen dir: ‘‘Ei, lo que puja la vida’’. La Els collons! Sempre pressioi es fan moltes activitats que són nereunió cultural vida? nant, xe. Bé, em tranquil•litzaré un cessàries i que deuen fer-se en algun poc que ja estic entrant-me’n i me’n lloc, o almenys això pense jo. passaré tres pobles. Quan es forma una comissió fallera, la primeAnem al tema del que m’han demanat que ra tasca a realitzar és buscar el cau faller, alparlara, quin és el futur dels casals. Jo pense guna planta baixa que estiga prop d’on es vol que abans els casals fallers tenien molta més plantar la falla i, a poder ser, que siga grandellibertat que hui en dia, ara t’exigeixen unes ta per poder estar tots a gust, sense patir per condicions i et cataloguen dins d’un tipus de l’espai. Normalment, al principi de la formació casal segons les activitats que es desenvolud’una comissió, les primeres reunions es fan pen en ell. La majoria de casals tenen la cataen casa d’alguns dels membres de la mateixa logació de tipus B atorgada per la Generalitat o en algun bar que els deixa fer reunions Valenciana, ah!, i que no s’obliden de posar la dins, però eixa situació és insostenible, ja plaqueta a la porta del casal, sinó, denúncia que fa falta un local propi. Bé, això de propi de seguida. és un dir, perquè abans pot ser que les falles tingueren el seu local propi, vull dir comprat

110

Els casals són l’epicentre de cadascuna de les comissions falleres, punt de reunió i realització d’actes i activitats de tota classe. Any 2020. Arxiu: Javier Montañez. 111

Les carpes són tan necessàries per als fallers com molestes per a la resta de veïns de la ciutat. Any 2017. Arxiu: la comissió.

La cosa va empastrant-se cada vegada més: permisos per a tot, sol•licituds per a tot, horaris per a tot, i així i tot el veïnat encara es queixa, però bé, eixe és altre tema, perquè si el propietari ja ha carregat abans, si em pose ara a parlar del veïnat... Buuuff! Mira xe, tinc ganes de lio. Ja em cague en la mare que (...) al veïnat. Com pot ser que no vas ni un dia en tot l’estiu al casal i que el primer dia que ens reunim en setembre i fem un soparet els quatre fallers de sempre, criden a la policia? I diuen que estem tots els caps de setmana donant pel sac. Jo la veritat és que no entenc eixe odi que hi ha cap a les falles. Està clar que molestar els molestarà, però tampoc crec jo que siga per a tant. Després a tots ens agrada contemplar les falles al carrer, veure la baixà de la Mare de Déu, gaudir de la cavalcada de disfresses... Doncs per a totes eixes coses també estan les falles, si no ja em direu a mi, quina cavalcada de festes del poble es faria si no isqueren les falles? Però totes aquestes coses no es miren, sols es mira que si jo estic en ma casa, al sofanet, en el batinet i veient la programació ridícula 112

que fan per la televisió, qualsevol cosa em molesta i si tinc a la falla baix de casa, el més fàcil és agafar el telèfon i cridar a la policia, a més no els costa molt, perquè de segur que és el primer número que els ix a l’agenda o simplement anant a les últimes cridades apareix el número de la Policia Local, no ni poc. Au, ja he descarregat un poquet més. Tot açò, fora bromes, ho dic perquè el futur dels casals és l’extinció o almenys això voldrien molts, perquè si ara una comissió que ja fa molts anys que està al mateix local necessita canviar perquè es queda menut, què fa? Encara no han entrat a veure un local i ja està la finca posant reclamacions. Fins ara, la situació s’havia resolt amb l’aparició de les carpes al carrer. Cosa que dotava a les falles d’un espai més gran on poder passar els dies de falles i també, no diré mentides, uns quants dies més abans de la festa grossa. Els últims anys a partir de principi del mes de març ja autoritzaven el muntatge de les carpes, bé, autoritzaven... Ací també podríem parlar una bona estona del tema, perquè les resolucions definitives per part de MIA apleguen passades

La insonorització dels casals fallers és una despesa que les comissions falleres han d’assumir per a poder desenvolupar les seues activitats. Any 2016. Arxiu: la comissió.

Falles o no apleguen, però no entraré en eixe tema. D’acord, doncs ja tenim el tema del casal solucionat amb les carpes, sempre que complisques tots els requisits i et gastes bona cosa de diners amb projectes, oques, llums i mil històries més. Però ara resulta que les carpes també molesten i fan una ocupació de via pública que és insostenible per al poble. Les carpes molesten moltíssim al carrer per 15 dies a l’any que es posen. De veritat penseu que aquesta situació es pot suportar? És per enviar la falla a pasturar i anar tots a un convent de clausura. De veres que moltes vegades cal plantejar-se si paga la pena fer tot el que fem per la cultura de les Falles quan els impediments que ens posen són tants. Així que estimades amigues i amics, si em pregunteu pel futur dels casals, la resposta està molt clara, malament està la cosa, perquè ara no tardaran a demanar segur la insonorització de tots els casals, siguen nous o no, ens faran llevar les carpes a curt termini, no tindrem locals per poder estar tota la comissió per-

què no volen llogar locals a les falles, i si trobes local, ja eixirà alguna cosa nova que també ens demanaran i al final el pressupost anual de la falla anirà tot invertit al casal i no cal que plantem falla, ni portem músics, ni res de res. Les falles som cultura i no es valora com cal, molta gent pensa que les falles exclusivament són festa, soroll i problemes. Si continuem pensant d’aquesta manera, el futur dels casals serà tancar-los i amb eixa decisió el pas següent serà la desaparició de les falles. Perdoneu si pensàveu que aquest article anava a ser còmic o més lleuger, però de vegades també cal veure la realitat i contar-la perquè tots sàpiguen el tracte que rebem les comissions falleres per part de molta gent. Així i tot, encara tenim una mínima esperança que les coses puguen anar millorant, però està molt difícil. Moltes gràcies per donar-me l’oportunitat de poder escriure aquestes quatre cosetes que tenia dins ja fa molt de temps i que molts sabeu que són així. 113

El futur de les competicions esportives fallers Salva Andrés Martín Coordinador del llibret

a fa uns anys que les comissions falleres nostra població, Cullera, La Junta Local Falleafegeixen el cognom “esportiva” a la seua ra, des de la Delegació d’Esports, organitza denominació oficial. És molt comú veure competicions d’esports d’equip com el vòlei com moltes comissions es defineixen platja, el bàsquet o el futbol-sala (campionat com a Associació cultural i esportiva faque més repercussió té pel que fa a públic); lla... Bé, fins ací tot normal, si no fora perquè altres esports individuals, que s’adapten a moltes d’aquestes no fan honor a aquests equips de cinc persones (per tal de fer-los cognoms, ni al que fa referència als més interessants), com els dards o esports, i ja ni parlar-ne del que fa el tennis de taula; i fins i tot esports El futur de les autòctons i tradicionals com el menció a l’àmbit cultural. Crec que aquest últim donaria molt de joc per o el pic-i-maneta, entre molts competicions raspall tal d’escriure un article sencer, però altres. D’alguns dels citats, a més, es esportives en aquesta ocasió parlaré del marc divideixen en diverses categories: esportiu, que és el que toca, no us femení (tot i que la majofalleres serà masculí, sembla bé? ria són mixtes) o infantil-cadet. Us incert si les podeu imaginar l’enorme quantitat d’esdeveniments esportius que se És del tot comprensible que algunes comissions celebren a l’any. Almenys un parell comissions falleres s’etiqueten com continuen de caps de setmana de cada mes, a associacions esportives, donada la fallers i falleres tenim cita amb gran quantitat d’activitats esportives adulterant-les els les competicions esportives. que programen durant l’exercici facensant com ller tant les juntes locals falleres com la Junta Central Fallera. Als fallers, Aquestes competicions, normalment, a fallers a el que més ens agrada és la compese celebren els caps de setmana per membres que a facilitar així la predisposició dels tició, o més bé, veure guanyar a la nostra comissió en l’àmbit que siga (i fallers a participar. Tanmateix, és no ho són. qui diga que no li creixerà el nas com curiós que en la majoria d’esports a aquell titella de fusta). Al cap i a la sempre ens solem trobar en les fi, la competició és el que ens anima a supemateixes persones. No se sap quins són els rar-nos, a millorar i, en definitiva, a continuar motius: bé perquè ningú més de la falla vol creixent. jugar, perquè són fallers que porten la competició en la sang, perquè són uns tot terreny dels esports, o el més comú, que busquen Com bé anava dient, la quantitat d’activitats una excusa per poder eixir a esmorzar un esportives que es programen durant l’any és dissabte. enorme i, a més, molt variada. En el cas de la

114

En l’actualitat hi ha una gran diversitat de competicions esportives falleres, els dards són una d’aquestes. Any 2018. Arxiu: la comissió. 115

Els jocs tradicionals valencians, com el raspall, s’han inclòs també en el calendari de competicions esportives de les falles de Cullera. Any 2018. Arxiu: la comissió.

Al remat, el motiu ens és indiferent, però el fet que la majoria de les persones coincidim en quasi tots els campionats esportius, fa de l’ambient d’aquests, si cap, més especial i competitiu. Així mateix, tot i que la gran majoria de comissions participen en aquestes competicions (a Cullera, per a poder celebrar-se, han de participar almenys el 50%), a moltes no les veus ni per equivocació. Vol dir açò que en una falla d’uns 50 membres (per posar un exemple d’una comissió xicoteta) no hi ha 5, almeys, que puguen anar a jugar? De vegades el desinterés d’algunes comissions per aquestes activitats és sistemàtic. No entendré mai els motius de la no participació d’alguna falla en aquestes competicions. I aquest fet es veu agreujat quan les comissions que no participen tenen més d’un centenar de membres. Altres comissions, en canvi, el que fan és censar membres que no són fallers per a poder jugar o, fins i tot, guanyar. Els censos a les competicions esportives són el que m’ha 116

empentat a escriure aquest article. El gran tabú dels esports fallers. L’etern problema sense solució. Perquè, sense ser extremistes, es pot censar a una o dues persones per a poder completar l’equip i jugar un determinat campionat; però omplir l’equip de “professionals” del dit esport amb l’únic objectiu de guanyar el banderí té un nom, i no és altre que desvirtuar i adulterar la competició. Pense que cada comissió hauria de jugar amb els seus fallers (no oblidem, que es tracten de campionats fallers). A Cullera, hi ha hagut casos en els quals els guanyadors d’una competició esportiva no sabien on estava el casal de la falla que representaven i, el que em pareix més lamentable, no sabien ni el nom de la comissió. Vergonyós no, el següent. Aquesta és l’única taca que embruta aquests campionats. Una taca que és més difícil de netejar quan els afectats són els més xicotets de la falla. Si censar en competicions d’adults ja em sembla penós, censar en campionats infantils em pareix directament miserable.

Els més menuts de les comissions falleres també sofreixen l’efecte negatiu dels censos de no fallers a les competicions esportives. Any 2017. Arxiu: la comissió.

No s’ha de jugar amb les il•lusions dels més menuts, que veuen amb impotència com altres nens que no són fallers, ni saben el que és sentir-se faller, guanyen competicions destinades a fallerets. Cada any es plantegen possibles solucions a aquest problema, i cada any les comissions continuen fent-ho. És un problema que afecta moltes comissions, que en alguns casos, decideixen retirar-se i no participar en altres campionats. La meua pregunta és, val la pena donar-se a conéixer posant en dubte la imatge de la teua comissió per un banderí? Jo us puc respondre que no, ara, no em pregunteu que pensen altres comissions... Canviant de tema, caldria ressenyar positivament a aquelles comissions que any rere any guanyen els mateixos campionats amb gent de la mateixa comissió. Són comissions que tenen la sort de comptar en les seues files amb persones especialitzades en determinats esports. Quan hi arriben certes competicions és impossible no pensar en qui les guanyarà. La veritat és que hi ha campionats que estan

predestinats a determinades comissions i açò no és mal, ja que cada falla ha d’aprofitar les seues virtuts, i no anar a buscar-les fora mitjançant censos de no fallers. És inevitable no sentir una sana enveja sobre aquestes, i al mateix temps, un sentiment de revenja i de ganes de superar-los, potser, en la competició de l’any vinent. En definitiva, el futur de les competicions esportives falleres està estretament lligat a la participació i la sana competitivitat de les comissions. No hem d’oblidar que aquestes competicions estan fetes per a passar una bona estona entre fallers d’altres comissions. Jugar net i amb esportivitat hauria de ser la màxima que cada comissió caldria que interioritzara per tal que aquests esdeveniments es disputaren amb total normalitat i sense incidents. A tots ens agrada guanyar, evidentment, però hem de guanyar de manera honorable. I si perdem no passa res, sempre ens quedarà el consol de poder anar a esmorzar, a dinar... o el que vinga! 117

El futur del turisme faller Juan Gabriel Figueres Hernández Màster en Turisme Sostenible i TIC i Faller de l’AC Falla El Canet

egons el Diari Levante-EMV, en l’article publicat el passat 20 de març, ni més ni menys que a les 04.15 h de la matinada (Garcia, 2019), s’afirmava per part de l’alcalde de València, Joan Ribó; i pel president de la Generalitat, Ximo Puig; que les Falles 2019 havien obtingut el rècord de visitants. Jo, la veritat, com només vaig a València en Falles per a recollir el banderí del llibret de la Generalitat (si s’ha aconseguit, clar), no puc ni afirmar ni desmentir-ho; i també que hi va haver un 90% d’ocupació hotelera. Però l’article també ha afirmat que havia augmentat el turisme de “l’entrepà”. Aquest concepte no l’havia escoltat en ma vida, encara que no és necessari tenir un màster en turisme per saber que significa. Evidentment, açò vol dir que molts turistes que han estat en València durant les Falles no ha dinat en els restaurants, per tant, no ha realitzat despesa turística per tal de degustar la rica gastronomia valenciana, un dels elements complementaris que ajuden a fer la festa fallera un poc més gran, optant per, si són visitants d’un dia, emportar-se l’entrepà de casa o, en els millors dels casos, anar a una botiga que venen entrepans de pernil barats per menjar-se’ls en llocs emblemàtics com la plaça de l’Ajuntament o en la plaça de la Reina. Açò és una tendència habitual que es dona en molts llocs, ja que sense anar més lluny, a Cullera, el turisme de sol i platja té

118

com a trets característics el que s’anomena el turisme de les tres P (platja, passeig i pipes), que es caracteritza per estar moltes persones embotides dins d’un apartament fent la mínima despesa turística, fent-la quasi tota en els supermercats per fer olles o menjades similars durant la seua estada. Açò ocorre, a banda de l’argument de no gastar-se diners, per l’excessiva massificació que suporta la ciutat de València en Falles, ja que si vols dinar abans de la mascletà, la veuràs des d’allà a fer la mà, mentre que si dines després d’aquesta, segurament dinaràs cap a les quatre de la vesprada. Pense que aquest no és el camí, és a dir, que cada vegada vagen més turistes a una ciutat i te’n vages a veure la falla de Convent de Jerusalem i que no pugues ni moure’t, això, per a mi, no és gaudir de les Falles. Aquest és un dels exemples que mostren que el turisme en les Falles no és de qualitat, sinó de quantitat, és a dir, el mateix argument que es planteja en un monument faller. Això, en paraules tècniques del turisme, s’anomena turisme sostenible, definit per l’Organització Mundial del Turisme (OMT) com aquell que té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per a satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones.

La plaça de l’Ajuntament, per les mascletades i la falla que allí es planta, és una de les més transcorregudes els dies de Falles. Any 2010. Arxiu: J. Gabriel Figueres. 119

Aleshores, si parlem del futur del turisme faller, aquest ha de passar obligatòriament per respectar les repercussions que parla la definició, les quals explicarem a continuació.

és contaminació acústica i una degradació del territori que apareix en el pas dels anys. En tercer lloc, perquè siga sostenible socialment, la comunitat local, en aquest cas la fallera, deu procurar conservar les tradicions més importants de la festa fallera (danses, indumentària, música popular, llibrets...) per mostrar-les als turistes perquè s’identifiquen amb elles. Per això, relacionant-ho amb el tema econòmic, cal potenciar aquestes activitats durant l’any perquè així els turistes també s’interessen per elles, i acudeixen tot l’any per a gaudir de la festa fallera.

En primer lloc, perquè el turisme faller siga sostenible econòmicament, caldria que des dels organismes fallers es plantejara un calendari d’activitats per a tots els públics durant l’any faller, és a dir, no sols actes de pinta. Per exemple, quan en una ciutat se celebrà un mig any faller, el que hauria de fer-se és promocionar la festa fallera, i no només limitar-se a sopars populars i disco-mòbils, ja que es podria plantar una xicoteta falleta per a incitar que la gent acudisca El futur del turisme faller passa per per tal de contemplar la cremà de la aquests tres pilars perquè siga més Falla. O també, si una ciutat com, per El futur del sostenible, doncs, les masses no són exemple, Cullera, realitzara activitats a llarg termini, ja que la degraturisme faller bones falleres en la seua temporada alta, dació dels recursos turístics a la llarga possiblement atrauria més fluxos de será incert és més difícil recuperar-los i, a més, turistes que gastarien diners en els suposen un cost molt gran. Per això, si no és restaurants i, aquests, podrien conés necessari que des dels organismes tractar a gent. Seria fonamental fer sostenible fallers s’aposte per potenciar que les activitats, encara que siga una al mes, Falles són tot l’any encara que el punt per tal de garantir la fluctuació dels culminant siga el mes de març, sent turistes i la seua economia cap a la destinanecessari una coordinació entre organismes, ció. comissions falleres i la regidoria de turisme per tal de fer una promoció turística forta, doEn segon lloc, perquè siga sostenible menant pas als nous canals de comunicació, és diambientalment, hauria de limitar-se l’accés a dir, Internet i les xarxes socials perquè els a alguns llocs, casos com les ubicacions dels turistes s’assabenten de les activitats que es monuments fallers pel que he comentat puguen realitzar, i també de les millores que abans, ja que és molt difícil contemplar-los i es produïsquen perquè el turisme faller siga llegir els seus baixos. El que aconsegueixes un turisme sostenible i, sobretot, un turisme és veure-la per dalt, però de la gent que hi ha de qualitat, que seguisca produint un gran no et pots moure i, si per alguna d’aquelles, impacte econòmic durant tot l’any, però que vas al contrari de com va la majoria de gent, respecte el medi i les tradicions locals sobre comença la falta de respecte. Així els turistes les quals se sustenta. poden gaudir del monument com toca i s’eviten massificacions que el que produeixen 120

Aglomeracions de persones a ValĂ¨ncia durant els dies de Falles. Ă&#x2030;s aquest un turisme sostenible? Any 2009. Arxiu: J. Gabriel Figueres. 121

El futur dels museus fallers Antonio Bolufer Garcia Faller i delegat de falla

es Falles són una festa amb tanta tradició i història que cal preservar que no hi ha millor manera de protegir aquest llegat que amb l’ajuda dels museus fallers, on tot queda gravat i protegit del pas del temps.

èpoques amb una explicació on ens comente qui va ser l’artista encarregat de la creació d’aqueixa peça, l’any de la seua fabricació i la falla on va estar plantat. A més, dintre dels museus fallers, tampoc estaria de menys tenir una pantalla on es projectara un vídeo en on els visitants pogueren observar i aprendre el procés de creació d’aquestes obres efímeres Per començar, cal dir que les institucions no per tal de poder valorar després, saben certament el potencial que teamb major coneixement, la dificultat nen aquests centres de preservació Els museus que ateny la fabricació d’aquestes i records de la festa, atés que sols pensen en l’explotació de les Falles fallers tindràn falles que, una vegada acabada la visita del museu faller, es disposaran en el sentit de la promoció turística, un futur incert a visitar per tota la nostra geografia. i no s’adonen que un museu faller també hauria de ser una parada si des de les obligatòria per a tots els turistes que En aquest sentit, els museus fallers institucions haurien de disposar també, nevisiten la nostra terra, tant en Falles com si no, per tal d’explicar-los com públiques no cessàriament, d’un arxiu fotogràfic és la nostra festa i que la puguen coi documentat on tot aquell que volnéixer així de primera mà. A més de es valoren com guera fer qualsevol consulta respecmostrar-los la nostra cultura i fer-los al que són: els te a alguna falla plantada poguera comprendre els motius pels quals fer ús d’aquests documents, és a dir, guardians de haurien de complir també la funció ens sentim tan vinculats a les Falles, ja que per a molts habitants de la de biblioteca, on es recollirien tots la memòria nostra societat són un estil de vida. aquests arxius fotogràfics i altres fallera referències bibliogràfiques relacionades amb la nostra festa. Però, com haurien de ser aquests museus? Pense que haurien de ser un espai de culte, sobretot, a les falles Als museus fallers també hauria d’haver-hi enteses com allò que plantem al carrer cada present una mostra dels materials que s’emmes de març, sense deixar de costat altres pren per a la confecció dels ninots, atés que aspectes de la festa. En aquests, s’hauria de aquests han canviat durant el pas del temps començar amb un recorregut per la història i, molt possiblement, continuaran canviant en de les falles, exposant ninots de diferents un futur.

122

Al museu faller de ValĂ¨ncia, rehabilitat recentment, podem trobar figures que daten dels principis del segle passat. Any 2019. Arxiu: la comissiĂł. 123

El museu faller de Gandia és un edifici multidisciplinari dedicat íntegrament a la festa de les Falles. Any 2018. Arxiu: la comissió.

D’aquesta manera, els visitants podran observar els canvis produïts des dels primers ninots vestits amb roba que s’utilitzava en aquella època, passant per la fabricació dels ninots de cera i cartó del segle passat, fins al dia d’avui on predominen els ninots creats amb la utilització del suro blanc. A més, podrien afegir-se possibles materials futurs, com per exemple, la palla d’arròs, tenint en compte que la Universitat Politècnica de València (UPV) ja encapçala una investigació per a utilitzar-la en la confecció de les falles. València, amb Pere Fuset al capdavant de la Junta Central Fallera, pot ser un gran exemple de la bona gestió que s’ha fet respecte al seu museu faller, perquè s’han adonat que és un lloc amb un potencial enorme que cal explotar i han decidit invertir en ell i a conseqüència d’aquestes millores trobem les xifres d’afluència de visitants on han aconseguit un nou rècord de visites. De manera que podem dir que la nostra festa crida l’atenció del turista, i potser la cridaria més si se la tractara 124

com es mereix i la complementem amb l’adaptació d’aquests espais a les noves tecnologies, fent-los més instructius i interactius. Així mateix, des del meu punt de vista, l’exemple que reflecteix a la perfecció el museu faller del futur és el de Gandia. Em genera molta enveja sana veure eixe edifici tan cuidat i tan innovador, on no només està el museu faller sinó que també alberga en la planta superior els despatxos i la seu de la Junta Local Fallera de Gandia. A més, també disposen d’aules on poden impartir qualsevol curset o xerrades relacionades amb el món faller, com per exemple el curs formatiu de jurats de falles. I per si no fos poc, també compta amb un saló d’actes adjunt on es realitzen les presentacions de les comissions de la localitat i altres esdeveniments com la Mostra de Llibrets organitzada per l’ADEF. En definitiva, es tracta d’un edifici multifuncional creat per a les falles, i que en un futur m’agradaria poder tenir a la meua ciutat.

El museu faller de Cullera es troba actualment en procés de rehabilitació per tal d’adaptar-lo als nous temps que corren. Any 2019. Arxiu: Ajuntament de Cullera.

A Cullera no existeix un centre amb aquestes característiques, ni paregudes. És un reclam que la comunitat fallera portem sol•licitant durant molts anys. I és necessari perquè Cullera no es comprén sense les Falles. En l’actualitat, el més paregut que hi ha a un museu faller és la sala d’exposicions on durant quinze dies s’exposen els ninots indultats, a més d’alguns àlbums fotogràfics, maquetes de falles i algunes peces d’indumentària. Tanmateix, aquesta té horaris més que qüestionables, ja que sent una de les exposicions de ninots més efímeres de les juntes locals, hauria de romandre oberta cada dia de la setmana al matí i de vesprada perquè tothom puga visitar-la, però no és així, i alguns visitants que han vingut des d’altres poblacions l’han trobat amb les portes tancades. I una vegada finalitzada aquesta exposició dels ninots indultats, durant la resta de l’any s’exposen tota classe d’obres culturals que, sense menysprear res ni a ningú, no són temes precisament fallers, així que a Cullera a hores d’ara el museu faller no existeix.

Afortunadament, sembla que des de la Regidora de Patrimoni ja es treballa per tal de remodelar i adaptar als nous temps aquesta sala. Es tractarà d’una intervenció més que necessària i que permetrà modernitzar aquest espai combinant l’artesania, la tradició i la tecnologia. Més concretament, consistirà a adaptar a les noves tendències expositives i als actuals llenguatges museístics tot el material del qual es disposa, com ninots indultats, indumentària, joieria, maquetes falleres, o arxius fotogràfics. Esperem que açò siga un primer pas per a afrontar, de cara al futur, la creació d’un edifici a l’altura del de Gandia. Les Falles de Cullera ho mereixem. Pensem que tota la memòria històrica de les Falles s’ha de preservar en algun lloc, i aquest lloc no és altre que els museus fallers. Preservem-los, renovem-los, visitem-los, sols així mantindrem encesa la flama fallera en el futur. Un futur en el qual haurem de mirar enrere per no perdre els orígens de la festa. 125

El futur de la seguretat a les Falles Quique Falcó González Faller i membre del cos de la Guàrdia Civil de Cullera

n els últims anys, malgrat per desgràcies ocorregudes arreu del món, o per repunts de fets delictius, o per establir mesures per a major seguretat tant per al món faller com per a la resta de la població, s’han estat prenent decisions encaminades en aquest sentit, decisions no sempre acceptades de bon gust per part d’alguns dels sectors implicats.

passos endavant en aquest sentit, encara segueixen existint detractors, o més bé desconeixedors del món faller. Per a la celebració de les diferents activitats de les Falles, les comissions, mitjançant Junta Local Fallera, deuen demanar i tramitar en temps els corresponents permisos i autoritzacions, i les Falles deuen complir les resolucions acordades per les respectives regidories de l’Ajuntament.

Les Falles, amb el seu caràcter més festiu, és una festa que es viu plenament al carrer, massificant-se els actes El futur de la pràcticament en quatre dies: des seguretat a les de la Plantà, on els monuments van prenent el carrer, fins a la Cremà, on Falles serà en poques hores tot el treball d’un incert si els any desapareix davall les flames.

En València, Cap i Casal de la festa fallera, per exemple, la preocupació pels antecedents d’atemptats terroristes arreu del món, provocà que des de fa uns anys s’extremen les precaucions sobretot als actes de major massificació de gent, com fallers no poden fer les Mascletades, a la plaça Són dies de rebre una gran quantitat actuem amb de l’Ajuntament, o l’Ofrena de Flors de visitants, el que fa imprescindiMare de Déu dels Desemparats. ble adoptar totes les mesures que responsabilitat aEnlaaquest siguen necessàries per a poder prosentit, es prengueren davant les mesures com l’augment de les vies piciar una convivència respectuosa amb la resta de la població i la trani eixida de vehicles d’emernormatives. d’entrada quil•litat de poder portar endavant gències (bombers, sanitaris i politots els actes fallers amb normalitat. cials) i, sobretot, s’obririen millors Per poder aconseguir tot açò i portar-ho a eixides d’evacuació per tal de poder moure a bon terme, existeix un treball de coordinació milers de persones en cas d’haver-hi qualseentre les Forces i Cossos de Seguretat, així vol emergència. S’assenyalaren les principals com Bombers i Protecció Civil i, per descompvies d’evacuació tenint en compte els carrers tat, de l’Ajuntament i Junta Local Fallera, encaon no hi haguera falles ni carpes ni cap baminat a garantir unes Falles segures i de les rrera arquitectònica prevalent, encara que es que puga gaudir tota la ciutadania. Cal fugir perdera aforament a causa de l’augment dels de l’estereotip que en Falles tot val, o que els corredors de seguretat, el més fonamental fallers són els amos del carrer, si bé és cert era establir les vies d’evacuació. que en els últims anys s’han fet grans 126

Amb l’acumulació de gent als carrers de València és necessari instaurar mesures de seguretat per tal d’evitar possibles desgràcies. Any 2012. Arxiu: la comissió. 127

Els cossos de seguretat treballen de valent durant els dies de Falles. Any 2017. Arxiu: la comissió.

128

Fins i tot, per tal d’aconseguir l’objectiu desitjat en aquestes mesures, es veieren implicades diverses comissions falleres, doncs plantaven les seues falles, algunes d’una mida més que considerable, i carpes en les zones que s’habilitaven com a vies d’accés i evacuació en cas d’emergència, cosa que va fer meditar el seu trasllat, encara que algunes d’elles no tenien moltes alternatives. Entre les falles implicades es trobaven Sant Vicent-Periodista Azzati, Mercat Central i Ribera-Convent Santa Clara. Cal recordar que actualment continuem en alerta terrorista i que es manté el nivell 4 d’alerta d’actuació policial.

També, per a gaudir de les Falles plenament, i sense cap classe d’incident, en els últims anys s’han instal•lat els anomenats Punts Violeta, com s’ha fet en la majoria de festivals internacionals de renom i a la resta de festes, com ara Sant Fermí, Fogueres, etc. En aquests punts, a banda d’informar i disposar de fullets informatius per a conscienciar a la gent d’unes festes lliures d’agressions sexuals, tracten de ser útils per la sensibilització i la prevenció, així com de traslladar un missatge a la societat de rebuig a la violència de gènere.

A banda de tot açò, per part dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, s’incrementen els controls d’alcoholèmia i drogues en la setmana fallera, perquè aquestes festes són per a gaudir en tots els sentits de la paraula, sense passar-se’n per tal de tindre tots els sentits en alerta: vista, olfacte, gust, oït... I, a més a més, xarrades de prevenció d’ús de material pirotècnic, que en el cas de la nostra localitat, les ha estat duent a terme un veí de Cullera, i de forma desinteressada, si bé la participació no ha estat tan nombrosa com s’hauria d’esperar.

D’aquesta manera, la millor forma de preservar el futur de les Falles és apostar per totes aquestes mesures de seguretat, tot i que en alguns casos ens semblen injustificables. La seguretat és la garantia perquè cada any puguem celebrar les nostres benvolgudes festes falleres, i moltes vegades no ens parem a pensar en les possibles i terribles conseqüències de no fer cas a tota aquesta sèrie de normatives que s’implementen durant aquests dies. Per tant, el futur de la seguretat a les Falles serà incert si els fallers no actuem amb responsabilitat davant les normatives.

Els bombers són els encarregats de dur a terme la seguretat durant la cremà de les falles. Any 2019. Arxiu: la comissió. 129

El futur de les despertades falleres Inyaki Pinto Olivert IlÂˇlustrador i artista faller

130

El futur de les despertades serĂ incert si continuem abusant sense control a les nits.

131

El futur de la pirotécnia a les Falles Toni Sancasto Pérez Pirotècnic

e fet articles basats en la història o en el bon ús de la pirotècnia, però aquesta és la primera volta que faré un article crític d’aquest tema, un article on donaré la meua opinió sobre el futur de la pirotècnia al món de les Falles i també a altres festes. Un futur que, sense més preàmbuls, el veig molt negre. Els qui em llegiu i em coneixeu es preguntareu per què un pirotècnic amb 35 anys d’experiència al món faller del nostre poble pensa així. A continuació us oferiré la resposta.

han fet que, en l’actualitat, la pirotècnia al món faller passe a un segon pla.

Aquest fet es pot veure comprovat a les mascletades. Molta gent m’ha preguntat durant molts anys per què en altres poblacions com, per exemple, Sueca les comissions segueixen fent mascletades individuals als seus carrers, i ací a Cullera no. Eixa pregunta l’he fet jo també a les autoritats durant molts anys i mai m’han donat una resposta clau i convincent, sempre excuses, ja que El futur de la l’Ajuntament d’aquest poble està orfe pirotècnia a les d’un tècnic especialitzat en pirotècnia.

Tanmateix, abans de parlar del futur hauríem de mirar enrere perquè es Falles serà pugueu fer una idea d’aquesta afirmació tan contundent, concretament, incert si no Personalment pense que totes les a les dècades dels 80, 90 i primers prohibicions i la implantació de les eduquem als noves lleis de la Comunitat Europea anys dels 2000, quan la pirotècnia en les Falles estava a l’ordre del dia més menuts pel que fa a la pirotècnia han agreui pràcticament en la totalitat de les jat el problema provocant un gran per a fer bon descens en l’ús d’aquesta per part comissions ocupava un bon lloc als seus pressupostos. Eren anys on ús i a valorar de les comissions falleres. Tot açò ha el dia Sant Josep més de 10 comispermés que durant aquests anys les aquesta sions disparaven simultàniament la comissions reduïsquen el seu ús, bé seua pròpia mascletada en les seues per la falta de pressupost o bé pels tradició. respectives demarcacions o, per citar nombrosos entrebancs legals a l’hora altre exemple, les despertades tenien un de realitzar algun esdeveniment pirotècnic. gran seguiment i una nombrosa participació de falleres i fallers. Eren els anys daurats del A Cullera, des de fa dos anys la Junta Local sector de la pirotècnia. Fallera torna a organitzar mascletades per a tota la població, aquests esdeveniments En aquells anys el grup pirotècnic al qual col•lectius fan que les comissions decidisquen pertany, el d’Eduard Micó, va arribar a estar estalviar i no fer-ne de pròpies, conseqüentconformat per més de 10 persones treballant ment, els pirotècnics ens encarreguem de braç a braç, cosa impensable hui en dia, ja molts menys esdeveniments. Tot i això, cal dir que s’ha reduït a la meitat per la falta de feina que d’aquesta manera es facilita la feina als ocasionada per diverses circumstàncies que pirotècnics i ens aporta més públic. 132

Toni Sancasto ĂŠs un dels poc pirotĂ¨cnics professionals de la ciutat de Cullera. Any 2019. Arxiu: Fernando Navarro. 133

Cada any disminueix la demanda de pirotècnia per part de les comissions falleres. Poques mantenen encesa la metxa d’aquesta tradició. Any 2019. Arxiu: Fernando Navarro.

A més a més, els entrebancs burocràtics han fet la resta. Molts fallers han despoblat les despertades per no comptar amb els carnets corresponents, tanmateix, aquest fet no és negatiu, ja que així es controla a certs individus que no actuen responsablement i que poden suposar un perill molt gran. Cal recordar que s’ha d’anar amb molt de compte a l’hora d’usar la pirotècnia. La qüestió del futur crec que es troba en els xiquets i xiquetes. S’ha d’educar als més menuts en la cultura de la pirotècnia, però sempre acomplint les lleis i les mesures de protecció, si no aquesta part de la festa s’acabarà definitivament. Hem d’educar-los perquè l’estimem i la puguen valorar quan cresquen. Però no sols s’ha d’educar als més menuts, també cal conscienciar als pares perquè els seus fills facen bon ús de la pirotècnia. 134

Pel que fa a l’àmbit professional, el futur també sembla desolador, ja que cada vegada són menys els pirotècnics al nostre poble, on tradicionalment hi ha hagut diverses persones dedicant-se a aquest ofici. El meu company Eduardo i jo ja tenim una edat, però deixem un legat meravellós, el seu fill Eloy Micó, una jove promesa de la pirotècnia que ha crescut amb nosaltres a base d’esforç, sacrifici i vocació, trets imprescindibles a l’hora de dur endavant aquest ofici. Hui en dia és difícil trobar gent que vulga dedicar-se professionalment a aquesta professió per totes les dificultats que presenta. A més a més, en l’àmbit local, és una professió que no avança tecnològicament, ja que la majoria de comissions no aposten per les noves tecnologies a l’hora de cremar les seues falles, i continuen amb el mètode tradicional

No podríem imaginar les Falles sense pirotècnia. Les institucions i les comissions hauríem de cuidar-la més. Any 2019. Arxiu: la comissió.

d’encesa amb una traca i diversos xorrolls d’espurnes. És evident que la mancança de pressupost fa que açò siga així. També, el món virtual, extern al de les Falles, està afectant la nostra professió, ja que molts usuaris de diverses xarxes socials es queixen de l’ús festiu de la pirotècnia, mostrant molt poca tolerància. Jo mateix m’he sentit atacat i insultat per fer la meua feina, acusat, fins i tot, d’assassí de mascotes. Podria fer un article que pareixeria un llibre sobre aquest tema, però no paga la pena.

els entrebancs de les administracions, tots aquells que no estiguen relacionats amb la seguretat. Tanmateix, bojos com jo mantenim l’esperança viva, seguim fent xarrades pel bon ús del material pirotècnic als més menuts o promocionant-la per tots els casals fallers. Sols així el futur de la pirotècnia serà una mica menys incert.

Totes aquestes circumstàncies em fan pensar que el futur de la pirotècnia, més que incert, està molt mal. Falta pressupost per part de les comissions falleres, falten treballadors professionals, compromesos en mantenir aquesta tradició, i sobretot, sobren tots 135

El futur de la gastronomia fallera Noemí Pérez Cerdà Fallera de La Bega

uins són els requisits que ha de tindre una comissió perquè la gent decidisca apuntar-s’hi? Uns diran que per la festa, altres ho faran perquè allí tenen els amics o les amigues i també n’hi ha qui no s’ho pensa dues voltes quan li diuen que com a La Bega, no es menja enlloc. Efectivament, la meua falla s’ha guanyat a pols (i amb raó) la reputació de ser una associació amb una gastronomia superior. Des de concursos d’arròs al forn i postres fins a festes temàtiques en les quals les fajites mexicanes o les llonganisses alemanyes són les protagonistes. Per a aquestes coses no tenim manies. Ens agrada tant menjar que, fins i tot, el 20 de març encetem l’època de règim estricte amb una caldereta de corder per llepar-se’n els dits. Per tant, podríem dir que som uns realfooders de primera. Però abans d’anar a taula i gaudir, es duu a terme una feina molt laboriosa i que implica una inversió de temps. I això té molt de mèrit. Perquè el que tenim de golafres també ho tenim d’agraïts. Tots els dinars i sopars van imperativament precedits d’un clar i ras: Un fort aplaudiment per als cuiners i cuineres! No obstant això, d’un temps a ara hem començat a patir les conseqüències de la manca de compromís de la joventut. I a açò li hem d’afegir una realitat molt trista i preocupant: la gent jove de hui no sap guisar. Sabem bullir pasta, torrar peix i verdures o fregir creïlles, però no tenim ni idea de com fer un plat elaborat.

136

La paella és un dels plats típics principals que es cuinen a tots els casals, fins i tot, s’organitzen gran quantitat de concursos entre les comissions falleres. Any 2018. Arxiu: Fernando Navarro. 137

Hi ha gent de 20 anys que sí que s’anima a entrar a la cuina, tot s’ha de dir, encara que només siga per preparar alguna cosa en un dia puntual. Malauradament els dies de festa i comboi, quan el casal es posa de gom a gom, ningú s’ofereix a fer res. Aleshores, a qui li toca pencar? Als de sempre, als “majors”. (Ho pose entre cometes perquè el concepte d’aquest terme no està massa clar, però a La Bega el fem servir per El a referir-nos a les persones d’una edat superior als 50 i tants anys).

al mateix raconet de sempre. Destinen infinitat d’hores a la falla (principalment en cuina) i ho fan senzillament per l’estima que li tenen. Res els sap mai greu. I no puc evitar qüestionar-me què passarà el dia que aquesta gent es canse i decidisca convertir-se en un altre faller més que ni sent ni pateix.

futur gastronòmic de les Falles serà incert si no assimilem que pagar una quota comporta acceptar una sèrie de responsabilitats.

El primer dia de Falles, el 17 de març, mentre el 90% de la comissió es troba al mercat botant, ballant i cantant mentre espera que anuncien els premis, hi ha un grup de 4 o 5 persones que s’ha quedat al casal per fer una torrà i així, quan arribe la gent, estiga el sopar a punt. El mateix passa, per exemple, la nit de la Rutapa. Tota la vesprada tancades a la cuina preparant tapes perquè a les 20.00 h tothom puga degustar-les. Si s’acaben, se’n fan més fins que la gent decideix plegar i és en eixe únic moment quan les cuineres peguen algun mosset.

Aquestes persones que ens fan la vida més fàcil són, majoritàriament, fallers des que van nàixer. No conceben la seua existència sense anar a sopar al casal tots els divendres i seure 138

Les passarem magres. Molt malament. I trobe que en lloc d’angoixar-nos per si guanyem algun premi, a hores d’ara hauríem de prioritzar la transmissió de la cultura de l’esforç i de l’amor per la falla que és, al cap i a la fi, l’amor per la nostra gent.

Aquest és un tema que afecta a totes les comissions falleres i hauríem de començar ja a prendre mesures. Perquè que la gent no sàpiga (o vulga) cuinar és només la punta de l’iceberg, hi ha molts més conflictes que no es veuen i necessiten de manera immediata ser atesos. El futur gastronòmic de les Falles serà incert si no assimilem que pagar una quota d’adult comporta, implícitament, acceptar una sèrie de responsabilitats. Paga la pena fer falla uns quants dies a l’any si així evitem que desaparega la forma més autèntica i valenciana de fer poble.

Normalment sĂłn els mĂŠs majors els encarregats de cuinar per als fallers, aquest fet hauria de canviar si volem garantir el futur de la gastronomia a Les Falles. Any 2018. Arxiu: Fernando Navarro. 139

El futur de la indumentària fallera Entrevista a Mònica Marí Peris Propietaria de Dengue Indumentària

DES DE QUAN I PER QUÈ US DEDIQUEU A LA INDUMENTÀRIA VALENCIANA? Recorde que a ma casa sempre ha estat molt present el fil i l’agulla. Des de sempre recorde a ma mare amb tela a les mans. Ella sempre em preguntava: vols aprendre a cosir? Quan jo la mirava, però la meua resposta sempre havia sigut no. Va ser aleshores a partir d’entrar a formar part del grup de balls tradicionals Colla Pas Pla de Cullera quan realment es va despertar la meua passió per la indumentària tradicional valenciana i després de formar-me i obrir la tenda El futur ara no sabria fer altra cosa. QUIN TIPUS D’INDUMENTÀRIA VALENCIANA PODEM TROBAR A DENGUE?

Ha evolucionat molt però retornat als patronatges més antics i fidels. Encara que ara trobem una indumentària més coqueta i més cuidada, cada vegada atenem més gent que s’interessa per saber com pot anar de la manera més correctament vestida, és a dir, que s’ajuste més a la realitat d’aquells vestits tradicionals dels segles passats. A més, és molt habitual que ens demanen de la patrons de reproduccions que hi troben als llibres d’indumentària.

indumentària serà incert si deixem de costat la tradició

Podem trobar qualsevol classe d’indumentària i complements d’aquesta, tant masculina com femenina, però és veritat que el que més busca la gent és aquella que compren el període històric del segle XVIII.

A BANDA DELS FALLERS I FALLERES, QUI SÓN ELS CLIENTS HABITUALS DE LA VOSTRA TENDA? A banda de les falleres i fallers, que concentren la major part, també tenim molta clientela que pertany a diferents grups de balls tradicionals d’arreu de tot el territori valencià. 140

COM CREUS QUE HA EVOLUCIONAT LA INDUMENTÀRIA VALENCIANA DES DE PRINCIPI DE SEGLE FINS A L’ACTUALITAT?

QUINES SÓN LES TENDÈNCIES ACTUALS PEL QUE FA A LA INDUMENTÀRIA VALENCIANA?

Sobretot la moda ve marcada des de València de la mà de la Fallera Major o Fallera Major Infantil. A més actualment tenim les xarxes socials a l’abast de tots i és molt fàcil guardar-se fotografies i mostrar-nos-les perquè els ho fem igual. Hui en dia la gent ve a la tenda amb el que volen ja estudiat prèviament a casa. Es deixen aconsellar, però la idea la duen des de casa.

A Dengue podem trobar una amplia varietat dâ&#x20AC;&#x2122;indumentĂ ria valenciana tradicional i de qualitat. Any 2020. Arxiu: la comissiĂł. 141

EN EL MOMENT DE CONFECCIONAR-SE UN VESTIT FALLER, LA GENT OPTA PER LA TRADICIÓ O VOL ASSEGURAR AMB LES TENDÈNCIES DEL MOMENT? Com ja he dit abans, actualment la moda ve molt marcada per València. Per això hem d’agrair que alguns indumentaristes que han vestit a les falleres majors hagen optat per la tradició, per un mocador ben posat, per una agulla de pit al lloc o per uns cossos ben cosits deixant les solapes i colls de cigne per a la moda francesa. A L’HORA D’ESCOLLIR ELS VESTITS DE VALENCIANS, VEIEU AMB MÉS GANES D’INNOVAR ALS XICS O A LES XIQUES? Si entenem per innovar com apropar-se més a l’estil tradicional és una pregunta de molt fàcil resposta: sempre a les xiques. Els xics encara els tenim a la rereguarda. Tot i que en els últims anys comença a despertar la seua curiositat i s’interessen un poc més pels vestits i complements que s’han de posar, però ja us dic que la cosa va a poc a poc. PODRÍEU ESMENTAR ALGUNES PECES QUE S’HAGEN AFEGIT AMB POSTERIORITAT ALS VESTITS MÉS TRADICIONALS? El cancan per exemple. Abans quan parlàvem de cancans i de donar-li volum al cos ens referíem a les sinagües, perfectament emmidonades, i en moltes ocasions els feien falta dos o tres. I per anomenar alguna peça d’home, quasi que en podem trobar inclús més: el pantaló ratllat, el vestit negre, el faixí o les sabates de torrentí que pareixen més pròpies del Príncep de Beckelar que dels avantpassats valencians per a anar a l’horta. 142

CREIEU QUE EL FUTUR DE LA INDUMENTÀRIA IMPLICA RECUPERAR LA TRADICIÓ? Jo sempre aposte per la tradició en lloc de la modernitat. Pense que si aquesta és una festa que hui continuem recreant és perquè els nostres avantpassats s’han encarregat de mantenir-la, qui som nosaltres per a desvirtuar-la amb les nostres “modernes manies” i models que res tenen a veure amb el que establia la tradició? COM CREUS QUE POT EVOLUCIONAR LA INDUMENTÀRIA VALENCIANA DE CARA AL FUTUR? Depén dels ulls del que s’encarreguen de ferho veure. M’explique, si de sobte una determinada Fallera Major o una botiga molt reconeguda s’encarreguen de fer propaganda d’una classe d’indumentària que no és la nostra, la gent començarà a voler vestir així i deixaran de costat la tradició. Per aquest motiu s’ha d’anar amb molta cura amb com vestim i el que proclamem, perquè per als indumentaristes no és el mateix dedicar-se a mantenir la tradició que dedicar-se a cosir prêt-à-porter. COMPLETA LA FRASE: LA INDUMENTÀRIA VALENCIANA TINDRÀ UN FUTUR INCERT SI... Deixem de costat la tradició, els llibres, les fotografies, en definitiva, les vivències dels nostres avantpassats que ens van deixar la cosa preparada per a gaudir.

Les dones, per norma general, s’atreveixen a innovar amb vestits més tradicionals que evoquen als dels nostres avantpassats. Any 2019. Arxiu: la comissió. 143

El futur de la dona a les Falles Claudia Parreño Adam Fallera i membre de la delegació de cultura

mi, que procure ser una persona crítica en tots els aspectes de la meua vida, és cert que mai m’ha grinyolat la posició de la dona a l’àmbit faller. És més, m’atreviria a dir que sempre he estat ben orgullosa de la figura femenina a Les Falles, perquè representen l’essència més genuïna d’allò que significa la festa fallera i el merescut homenatge a la nostra tradició. També és veritat que una vegada et fiques a reflexionar (com en aquesta ocasió, per realitzar aquest article) ja no sembla tot tant de color rosa. La dona és la figura de la festa, però fins a quin punt és açò un aspecte positiu per a aquesta? Malgrat que, com he dit, la fallera, amb la seua meravellosa indumentària i la seua participació totalment rellevant en tots els actes d’índole fallera (com és l’ofrena, per exemple: la cerimònia en què la figura que entrega les flors a la Mare de Déu és la dona, com si fóra l’única que mereix aquell contacte místic) pareix que siga reivindicada la seua tasca com a dona, no és del tot com sembla. I podem observar-ho amb un sol cop d’ull (però incisiu) als casals, a la junta (tant la local com la central) i la forma en la qual representen a la dona fallera tant als monuments com en qualsevol manifestació de l’àmbit faller. 144

Les Falles han d’evolucionar i trencar el vell tòpic de la dona com a símbol protocol·lari. Any 1934. Arxiu: Claudia Parreño. 145

És responsabilitat del sector més jove de les falleres que en un futur s’equilibren els càrrecs de presa de decisions entre homes i dones a les comissions falleres. Any 2020. Arxiu: la comissió.

I no sols ho dic jo; sembla que les meues huque a les mateixes comissions ara per ara mils apreciacions estan recolzades a l’informe encara se solen reproduir els valors més realitzat per Verónica Gisbert juntatradicionals. L’home, en la majoria dels ment amb Joaquim Rius, Informe de casos, és qui pren les decisions, menAnálisis de las Fallas en València desde El futur de la tre que la dona és la que s’encarrega una perspetiva de género. Així doncs, dels més menuts i de la seua cura. dona a Verónica Gisbert assegura que al món Per altra banda, Joaquim Rius també faller «hay una evolución gradual, pero Les Falles ha analitzat els casals, i ha observat lenta. Las Fallas son un reflejo de la que la imatge de la dona apareix serà incert generalment hipersexualitzada, i que sociedad, pero en igualdad va un poco más atrás de la sociedad valenciana». en aquests no s’utilitza un llenguatge si no hi Aquesta afirmació va ser replicada pel inclusiu. D’altra banda, si fixem la noscol•laborem tra mirada a la Junta Central Fallera, mateix Pere Fuset, Regidor de Cultura Festiva de la Ciutat de València, arguobservem que aquest mateix any els tots, mentant que no considera que Les homes representen un 67%, contra un convençuts 33% de dones. Les xifres parlen soles. Falles experimenten una evolució més lenta que la societat en qüestions de de que hi ha gènere. Bé, siga com siga, la veritat és Pel que fa a l’espai dels artistes fallers, una realitat el nombre d’artistes dones és quasi que a Les Falles encara assistim a una realitat masclista. Com admet Gisbert, que ha de ser inexistent. Tanmateix, la precarietat «en Les Falles també hi ha un sostre que experimenten les poques que es superada de vidre». dediquen a la realització de monuments és abominable. I en aquesta Verónica Gisbert, a una entrevista realínia, a més a més, si un artista faller litzada pel periòdic El Temps, assenyala vol guanyar algun bon premi, sap que ha de 146

Marina Civera, Fallera Major de València l’any 2019, va fer un profund exercici de reivindicació de la dona al món faller durant el seu regnat. Any 2019. Arxiu: la comissió.

mostrar a la seua obra dones que segueixen un cànon de bellesa preestablert. Totes aquestes dades assenyalen una realitat que tenim davant els nassos però que molts no advertim: Les Falles a hores d’ara encara estan lluny de ser un espai paritari. Però, amb tot, hi ha esperança. Com adverteix l’expert del món faller Gil-Manuel Hernàndez, les dones falleres han alçat les veus per deixar clar que volen cessar de ser dones florer. Les últimes falleres majors són un exemple d’açò: han realitzat discursos a favor del lideratge de les dones i reclamen protagonisme també a la presa de decisions.

entusiasme. Així doncs, sí, queda molt per fer, i com diu Marina, la qui ha sigut la Fallera Major de València del 2019, «Les Falles ja no volen una dona florera, però el canvi encara va lent». És tasca nostra, dels fallers i falleres, demanar més visibilitat per a la dona i més càrrecs de presa de decisions, perquè el futur de la dona a Les Falles serà incert si no hi col•laborem tots, convençuts que hi ha una realitat que ha de ser superada, i que ens espera un demà en què la dona fallera ja no ha de suposar només la imatge quasi venerable d’allò que són Les Falles. Les falleres també tenim molt a oferir al nostre estimat món faller des dels àmbits que sempre han estat ocupats pels homes.

Com a fallera acèrrima he de dir que, encara que les xifres apunten una realitat devastadora, confie en que açò evolucione, com sembla que ja està ocorrent. Jo em sent orgullosa de la meua comissió. La meua presidenta és una dona, a la delegació de cultura a la qual pertany som el mateix nombre de dones que d’homes, i la joventut fallera femenina pren decisions que són escoltades i seguides amb 147

El futur de la joventut fallera Àlex Morales Fernández Faller de l’AC Falla El Canet i Regidor de Juventut de l’Ajuntament de Cullera

ecorde una vegada en una paella familiar, un home, que no era estrictament de la família, em va dir que jo no podia opinar sobre una cosa per la simple raó que “eres massa jove” amb la consegüent ordre de callar, silenciant part de l’opinió que volia transmetre. Tenia 12 anys, i en eixe moment parlaven sobre el medi ambient. Crec que va ser des d’eixe moment quan li vaig declarar la guerra a eixa frase. La utilització de l’experiència com a element per a assegurar l’absolut coneixement d’una determinada cosa és no ja sols absurd, sinó inexacte. L’experiència és un grau més, i ella sola no mou res. SER JOVE ÉS UN ESTAT D’ÀNIM? UNA QÜESTIÓ SIMPLEMENT FÍSICA? UN FORMA D’INTERPRETAR LA REALITAT? La joventut sempre ha estat assenyalada com la gran culpable dels desproporcionats avanços, però ho ha estat al llarg de la història. La pregunta que ens hem de fer és quins canvis en positiu s’han produït en la nostra recent història si no hagués estat gràcies als joves? Ja en la II República foren les Joventuts Socialistes les que resistiren a la Guerra, o en el mateix Franquisme foren les diferents joventuts de l’esquerra les que mantingueren viva l’acció política en la clandestinitat. També durant la Transició fou a la Universitat on es formaren els primers grups estudiantils que feren que aquest país es convertira en un país dels més avançats d’Europa. 148

Els joves fallers són el futur més immediat de les comissions falleres. Any 2020. Arxiu: Javier Montañez 149

Si mirem també les grans mobilitzacions socials de la darrera dècada, com el 15-M, les Marees o la mateixa Primavera Valenciana, han estat protagonitzades pels més joves de la societat.

la nostra festa perdera identitat. Van ser anys on un faller tenia vergonya de posar-se uns saragüells o un torrentí perquè era el que es posava el seu pare per anar a treballar. Un exemple ben clar de com podem interpretar que eren les Falles. La nostra festa té encara moltes resquícies conservadores. De fet a les comissions de Cullera ens ha costat molt avançar en aspectes com la igualtat, la promoció de la cultura i la llengua dels valencians i en deixar certa pompositat a un costat per adaptar-se a la realitat actual.

Pot ser ara els joves tinguem una responsabilitat major: Els reptes del canvi climàtic o l’assumpció d’una resposta social i política al problema de la desigualtat i la precarietat. El fenomen que envolta a Greta Thunberg n’és un exemple de quina està sent la nostra capacitat de poder fer El futur de entendre al poder que hem de posar solucions al gran drama del canvi joventut climàtic. LES FALLES, UNA FESTA A L’AVANTGUARDA Les Falles són la màxima expressió cultural del poble valencià. Al si d’aquesta festa trobem música, gastronomia, promoció lingüística i cultural, art, indumentària, pirotècnica... en definitiva tot un lligam de característiques que la fan senzillament única. És potser per eixa raó, per la que sempre s’han enquistat i mai han deixat d’unir-se al conservadorisme per pura estratègia de no defallir i desaparéixer.

fallera serà incert si no som capaços d’ocupar espais de responsabilitat de decisió al si de les nostres comissions

Durant el Franquisme les Falles foren objecte de la intromissió més exponent del nacionalcatolicisme, de fet no ha estat la primera vegada que el catolicisme ha anul•lat i a la vegada assimilat festes populars i paganes. Eixa casuística juntament amb la despreocupació per part de la burgesia valenciana de l’època (ben diferent de la catalana, per exemple) vers la cultura del poble valencià, va fer que 150

Els joves hem d’ocupar espais de protagonisme en les Falles, sí, però no sols en qüestions de representativitat com és el cas de les falleres majors o els presidents infantils, sinó també en llocs on es prenguen decisions. Els joves hem d’estar en eixos espais de direcció perquè aportem no sols sang fresca, sinó idees adaptades a una realitat canviant que cada dia exigeix de major rapidesa i eficiència. Vivim a un món globalitzat on tot està connectat, un món el qual nosaltres coneguem ben bé perquè som nosaltres els que estem canviant-lo.

Estic segur, i puc afirmar-ho per experiència pròpia que hem estat la generació dels mals o ben anomenats mil•lenials els que hem pegat un canvi brutal i brusc a les comissions falleres, posant-les dins d’un poal de realitat i banyant-les amb la consciència (en certa manera recuperada) de ser valencians amb tot el que comporta. Ara, el futur de la joventut fallera serà incert si no som capaços d’ocupar espais de responsabilitat de decisió al si de les nostres comissions. Hi ha futur, i molt de present. Continuem, anem per bon camí.

Hem d’integrar als més joves de les comissions en el funcionament d’aquestes, i implicar-los en tasques importants, com la plantà de la falla. Any 2019. Arxiu: la comissió. 151

El futur de la diversitat sexual a les Falles Roberto Català Nàcher Il·lustrador i Faller Del Port

El futur de la diversitat sexual a Les Falles serà incert si no regulem les actituds homòfobes

150 152

153

Un futur robotitzat a les Falles Francisco Fernández Ruiz Col·laborador del sainet de la comissió

MIQUEL: Bon dia Vicent, què estàs llegint que fas cara de circumstàncies? VICENT: Xe Miquel, bon dia. Doncs, acabe de llegir una notícia que fa feredat. MIQUEL: Això com és? Ja han format Govern? VICENT: No home, no. La notícia diu que acaben d’acomiadar una xica del seu treball perquè l’han reemplaçada per un robot! Tu creus que hi ha dret a això? MIQUEL: Xe, on anirem a parar! Reemplaçada per un robot, mare meua! Això ja està ací, Vicent. VICENT: Açò no pot ser! Amb tanta tecnologia anirem tots al paro. MIQUEL: I que ho digues... Mira, sense anar més lluny, ahir vaig sentir a la tele que hi ha alguns restaurants i cafeteries que en lloc de cambrers ja tenen robots. I això no hauria de ser. VICENT: No dic jo! Si quan jo dic que anirem tots al paro... MIQUEL: Tu com t’imagines el futur, Vicent? VICENT: Home, jo no soc Nostradamus, però al pas que anem, pense que d’ací a uns quants anys estarà tot robotitzat. No m’agradaria veure-ho. MIQUEL: Tens tota la raó. Entre els ordinadors, Internet, els mòbils intel•ligents, els navegadors GPS, i la mare que va..., cada vegada els humans sabem menys coses. Ara ho volen fer tot tan fàcil que cada vegada estem més idiotes. VICENT: És de veres, abans jo em sabia de memòria els números de telèfon dels meus pares, dels meus germans, dels meus amics i ara si no tinc el mòbil estic més perdut que un pet en un jacuzzi. 154

MIQUEL: Jo, d’un temps cap ací, cada vegada li tinc més por a la tecnologia. VICENT: I jo. Tu creus que els robots podran substituir totes les tasques dels humans? MIQUEL: Totes, totes, no ho sé, però la majoria sí. VICENT: I tu creus que a mi, que soc el President de la Falla, també em podrien reemplaçar per un animalet d’eixos, per un robot? MIQUEL: No a soles a tu, a mi també, que soc el secretari. VICENT: Xe, no em faces por, que això no pot ser, home. Que eixes màquines no poden saber de tot i molt menys de falles. MIQUEL: Això ho diràs tu. Jo estic segur que eixos artefactes, robots o com es diguen, farien la teua faena de President i la meua de Secretari millor que tu i que jo. Almenys això diuen els que ho entenen. VICENT: Això no pot ser. MIQUEL: Que no? Què et jugues que d’ací a uns quants anys en lloc de tindre una Fallera Major tindrem un Robot Major, o millor dit una Robota Major? VICENT: Si home! I de Fallera Major infantil una Roboteta Major Infantil. Xe, calla, xe! MIQUEL: Tu riu-te, riu-te, però ja veuràs. Açò no és ciència-ficció. En uns quants anys el dia de l’Ofrena de Flors serem tots robots. VICENT: Però què dius! MIQUEL: Sí. I la banda de música també.

VICENT: Xe, tu diràs el que voldràs, però jo no m’imagine els robots vestits de falleres o de fallers desfilant i tocant la dolçaina i el tabalet. MIQUEL: Que no! Ja ho crec que sí, i anant a les despertaes també. VICENT: Això és impossible, Miquel. MIQUEL: Tu ja saps que jo no crec massa en eixes coses de la tecnologia, però crec que no tardarem gens a ser absorbits per la robòtica. VICENT: Miquel, estàs acollonant-me. MIQUEL: No era la meua intenció. Jo crec que, a poc a poc, la tecnologia està xuplant-nos el cervell i hem de lluitar perquè no ens domine. Tu què en penses? VICENT: Que podíem canviar de tema, perquè a mi això en fa molta por. Per cert, Miquel on vas ara? Et convide a un café. MIQUEL: No gràcies, ara no puc parar-me perquè me’n vaig a comprar-li a la meua dona un regal, que és el nostre aniversari de bodes i vull donar-li una bona sorpresa. VICENT: Ah! I que penses regalar-li? MIQUEL: A ella sempre li ha fet il•lusió tindre un robot de cuina per fer les salses... VICENT: Has dit un robot, Miquel? MIQUEL: Ostres! És veritat, un robot! Ja volien xuplar-me el cervell! No, no, no..., li compraré una altra cosa..., un morter i un picamà i que s’apanye. Adéu Vicent. VICENT: Adéu Miquel.

155

G U Í A C O M E R C I A L

“EL FUTUR D’AQUEST LLIBRET SERÀ INCERT SENSE LA INESTIMABLE PARTICIPACIÓ DE TOTS AQUELLS NEGOCIS QUE CADA ANY COL•LABOREN DESINTERESSADAMENT” 156

Cada granet d’arena de cadascun de tots vosaltres ha fet possible aquest llibret. Des de la comissió de la Falla Rei en Jaume I no podem estar més agraïts per la vostra col•laboració. Sols ens queda donar-vos les gràcies per la vostra implicació desinteressada en tots aquells actes i activitats que realitzem durant l’exercici faller. Gràcies per estar al costat del món faller, i sobretot, al costat de la Falla Rei en Jaume I.

Sala Santy

Raquel Limpieza

Imperdase

Maxicash

Restaurante Mar Salà

Más que tinta

Construcciones Aimar

Reformes Mahiques

Restaurante Passadís

Floristeria Carol

Arròs Señorial

Casa Toni

Bar Donet

Mapfre

Petit Detall

Restaurant Ca Quintin

Bar restaurant Ateneo Musical

ThaisGorgonio Arquitectura

Desis informatica

JB plaça

Cullerneu

Construccions Sergio Boquer

Acadèmia Xavier i Estephane

David Mobil

El Lejiero

Josmar

Casal de Sento

Colom Naya

TdAS Tancaments d’alumini

Pinturas Moncho

XeNet

Bar Serxim

Marian i Joaqui

Fincas Santiago

Grupo Marí

Forn de Camarena

Restaurante Benavent

Canalla

Forn La Huerta

Bar Pescadors

Pallisa

El picú

Bar Restaurant Caçadors

Assessoria Llopis

Galerias Madrid

Pescadería Chelo

Forn de Signes

VS Advocats

Seguros Chofre

Manolo Tendenza

Tormos asociados

Bar Cafeteria El Solet

Quality cars

El muro

Cubival

Lorenyloren

Pastissería Romeral

Casa Hoyo

Alebrije mexican restaurant

Peluqueria més que mona

Restaurante El Prado

Oh May!

Construcciones Galán

Carniceria Bernardo

Aluminios Cebolla

157

158

159

160

161

162

163

164

165

166

167

168

169

170

171

Bar Restaurante

Ateneo Musical Almuerzos - Comidas y cenas - Menú diario Cualquier tipo de evento (bautizos, comuniones, cumpleaños, despedidas...) Todos los partidos de futbol en pantalla grande - Posibilidad de salón privado Nuevo servicio de terraza - Nueva carta C/ Ateneo Musical, 15 674 51 34 30 - 673 76 74 10 - 96 103 70 03 172

173

174

175

176

177

178

179

masqtin

3 15 11

96 203

info

30 6 60

www.masqtinta.com

180

es ta.

asqtinta

SERVICIOS Fotocopias y Fax público Papelería para empresas Liberación de móviles Imagen Corporativa para empresas (Tarjetas de visita, lonas, invitaciones...) Imprenta

Avda. Diag o

Cartuchos de tinta y tóner (Consulta tu modelo) Informáticos: periféricos,memorias, impresoras, portátiles, fijos, tablets... Artículos personalizados (regalo y promocionales)

ís V a le n c ià , 23 b

aj o

181

182

183

184

185

188

189

190