FUTURS MÉS INCERTS - AC FALLA REI EN JAUME I 2021 by AC Falla Rei en Jaume I

L’Associació Cultural Falla Rei en Jaume I agraeix la col•laboració de totes les persones i entitats que d’alguna manera han participat en la realització d’aquest llibret. Tanmateix, no s’identifica necessàriament amb les opinions, expressions i crítiques que apareixen a l’interior, declinant qualsevol responsabilitat. “Este llibret participa en els premis de les lletres falleres”. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. El present llibret ha participat en el XXV concurs de llibrets fallers organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera sota el patrocini de l’Ajuntament de Cullera. Diputació de València ha concedit una subvenció econòmica per a les comissions falleres corresponent a la Convocatòria de Subvencions a les Comissions Falleres de la Província de València 2021.

F U T U R S M É S I N C E R T S

Edita AC Falla Rei en Jaume I

Il•lustracions Javier Montañez Fernandez

Dipòsit legal V-3618-2018

Fotografies Fernando Navarro Marcos Col•laboradors literaris Arxiu de la comissió

Coordinació Salva Andrés Martín Correcció lingüística Salva Andrés Martín Claudia Parreño Adam Disseny, maquetació i portada Javi Montañez Fernández Coordinació de publicitats Antonio Bolufer García Gretel Prieto Vallet Impressió Blauverd impressors

Sainet Francisco Fernández Ruiz Poesies Salva Andrés Martín Francisco Fernández Ruiz Explicacions de les falles Salva Andrés Martín Agraïments Joan Castelló Lli Francisco Fernández Ruiz Fernando Navarro Marcos

Tirada 250 exemplars Col•laboracions literàries Susana Albert Martínez Salva Andrés Martín Antonio Bolufer Garcia Sara Borrull Muñoz Joan Castelló Lli Enrique Falcó González Isabel Galindo Renart Nacho Montagud Font Claudia Parreño Adam Clara Sanjuan Cambiazzo

Versió digital

L A

PORTADA 2020

P O R T A D A

PORTADA 2021

La portada és una de les parts més importants de qualsevol llibre, podríem dir que és una mena de reclam per als lectors. Si a un lector l’atrau, molt probablement, continuarà fullejant les pàgines interiors del llibre. I els llibrets fallers no són cap excepció, per això, a l’hora de plantejar-nos fer un llibret, hem de pensar detingudament el disseny de la portada, perquè puga captivar l’atenció dels lectors i, a més, perquè estiga cohesionada amb el disseny interior d’aquest. El fet de realitzar una versió 2.0 d’aquest llibret ens va plantejar ràpidament una qüestió: què fer amb la portada. Una tasca difícil, més encara quan la portada de l’any anterior va sorprendre tant a tothom pel seu disseny, per la seua paleta de colors tan elegant i, sobretot, per l’efecte que creava el recurs de l’UVI braille. Aquella constel·lació d’estels blava sobre el fons blau obscur (quasi negre) que dibuixava una fallera simbolitzava perfectament el que hi volíem representar: el futur de les Falles. Després de reflexionar molt, vam arribar a la conclusió que, si anàvem a fer una segona part del llibret de 2020, havíem de fer una portada que els enllaçara directament. El resultat és aquesta contrapart, si en 2020 era una fallera la protagonista de la nostra portada, en 2021 és un faller, plasmat amb la mateixa tècnica i la mateixa paleta de colors, i que mira directament a aquella fallera de 2020. Si ajuntem els dos llibrets, amb la mirada d’aquestes dues figures aconseguim l’efecte que volíem representar: la constatació que el nostre futur, no sols el faller, és més incert que mai.

S U M A R I

EL FUTUR DE LA NOSTRA COMISSIÓ

Editorial

Salutació de la Presidenta

Salutació de la Fallera Major

Salutació de la Fallera Major Infantil

Junta Directiva

Comissió major

Recompenses majors

Comissió infantil

Recompenses infantils

Grup de dones col•laboradores

Guardons 2020

Records 2020

Falles confinades

Esbós i explicació de la falla gran

Esbós i explicació de la falla infantil

La Covid-19 i el big bang faller, per Joan Castelló Lli

El futur dels artistes fallers, per Antonio Bolufer Garcia

El futur de la cultura, per Claudia Parreño Adam

El futur de l’educació, per Susana Albert Martínez

El futur de la sanitat, per Clara Sanjuan Cambiazzo

El futur de l’esport, per Nacho Montagud Font

El futur de l’hostaleria, per Sara Borrull Muñoz

El futur de la vida social, per Isa Galindo Renart

De molts somnis a un malson, cal despertar, per Salva Andrés Martín

Virus diabòlic, per Francisco Fernández Ruiz

En la paella o en el plat, per Francisco Fernández Ruiz

Història d’una suspensió, per Salva Andrés Martin

Què Déu ens pille confessades, per Francisco Fernández Ruiz

116

Guia comercial

I N C E R T S

Covid-19. Futurs més incerts. Sobreviurem, per Quique Falcó González

M É S

F U T U R S

COL·LABORACIONS LITERARIES

Un llibret incert per a un futur més incert Salva Andrés Martín Coordinador del llibret

n l’exercici passat vam plantejar al nostre llibret la pregunta sobre si la nostra festa tindria un futur incert, i ni en els nostres pensaments més clarividents haguérem pogut esbrinar la realitat que s’esdevindria poques setmanes després de la presentació d’aquest. Aquell 10 de març de 2020 quedarà marcat com a un dels dies més infausts de la història de les Falles. Arran d’aquest moment, la incertesa ha envaït les nostres vides i, per descomptat, també el món faller. Són molts els interrogants que les comissions han debatut durant aquest exercici, provocant nombroses desavinences fruit de la impotència dels fallers d’avant d’aquesta situació: les quotes, els artistes fallers, els protocols sanitaris del casal faller... I també el llibret. Abans de tot, des de la delegació de llibret no podem ser hipòcrites, i hem de dir-vos que aquest no és el llibret que ens hauria agradat fer. Després de l’alegria que van suposar els guardons obtinguts, tant a la nostra població (un 4t premi, que feia gust de 1r), com als premis per la Promoció de l’ús del Valencià de la Generalitat Valenciana on per primera vegada érem guardonats (47é premi), la motivació era tangible en tot l’equip, i ràpidament, durant el confinament, vam elaborar una idea més ambiciosa per fer que la nostra comissió continuara creixent en aquest món dels llibrets fallers. Malauradament, aquest projecte no s’ha pogut dur endavant. Les circumstàncies econòmiques no han pogut fer possible aquell projecte, que ja comptava amb diversos col·laboradors als quals els volem transmetre el nostre agraïment més 6

profund, i fer-los saber que els seus textos es publicaran el pròxim exercici, quan esperem gaudir d’aquest llibret que ara no s’ha pogut editar amb totes les condicions que necessitava i s’havien plantejat. La crisi econòmica esdevinguda per la pandèmia va capgirar tots els nostres plans en ple moment d’elaboració del llibret, i ràpidament, vam haver de plantejar-nos si finalment faríem llibret o no. La possibilitat de no fer-ne estava sota la taula, però els motius per a rebutjar-la eren ferms. Vam pensar que el llibret és la memòria de l’exercici faller per a tota comissió, un lloc on queden registrats els censos, els recompensats, els guardons, els esbossos, les explicacions falleres, i en general tots els records; i no podíem deixar que totes aquestes dades caigueren en l’oblit per deixar en blanc un any de la nostra història. A més, com a associació cultural, és la nostra obligació no permetre que la flama de la cultura s’apagués en un any on no hem pogut encendre el foc de les nostres falles, fer llibret és una de les manifestacions culturals més importants d’una comissió fallera, fet que s’accentua quan la llengua vehicular d’aquest és el valencià. I per últim, ens era impensable tallar de soca-rel tot el procés de creixement de la nostra comissió en el món dels llibrets fallers; passar de ser reconeguts per la Generalitat a no fer llibret hauria sigut com tornar a l’inici del camí que ara fa tres anys vam iniciar tot l’equip del nostre llibret. Amb la idea de fer llibret clara, i la d’aparcar el projecte inicial per al pròxim exercici establida, vam haver de reflexionar com seria aquest llibret que ara teniu a les votres mans. El temps no aprimava, ja que ens

Els membres de la delegació de llibret abans de la presentació del llibret de 2020. Any: 2020. Arxiu: la comissió. trobàvem passat el mig any faller, per això vam apostar fermament per fer una contrapart (salvant l’extensió) del llibret que tantes alegries ens havia donat. Una solució que ens permetia eixir del pas, i que a més ens venia com anell al dit donada la situació d’incertesa que estem vivint. Des del primer moment, i amb la intenció de donar-li rigorositat a aquesta contrapart, vam decidir que el format i la maquetació fora igual, o molt semblant, a la del seu llibret germà, o millor dit, germana, ja que en la portada d’aquell apareixia una fallera, i en la d’aquest és un faller el que l’ocupa. Mateixes tonalitats de colors, similar estil tipogràfic, igual composició dels textos, il·lustracions anàlogues... Tot perquè els dos llibrets estigueren tan cohesionats com fora possible. El resultat de tot açò és Futurs més incerts. Un llibret que enfocarà tots els seus continguts a analitzar i reflexionar sobre el futur diversos aspectes de la nostra societat i, com no pot ser d’altra manera, de les Falles, durant aquesta pandèmia que estem patint. Quasi la totalitat de les col·laboracions literàries que apareixen en aquestes pàgines són obra de falleres i fallers de la nostra comissió, que quasi en

un temps rècord han donat vida a aquest llibret. A més, la novetat més gran que presentem enguany és la inclusió del sainet Que deu ens pille confessades!, de Francisco Fernández Ruiz, una obra divertidíssima ambientada en aquest temps de pandèmia, i que esperem que el nostre grup de sainet puga representar pròximament, i que participarà en el premi Bernat i Baldovi de les Lletres Falleres al millor sainet publicat en un llibret de falla. Per acabar, i com a títol personal, vull agrair a la Junta Directiva el seu suport per a dur aquest projecte endavant en aquest any tan complicat, així com als col·laboradors externs de la comissió, econòmics i literaris, pel fet que s’hagen animat a fer possible, un any més, que l’AC Falla Rei en Jaume I edite un llibret, i a l’empresa Blauverd impressors per la qualitat del seu treball. I sobretot no puc oblidar-me dels membres de l’equip del llibret, que una vegada més m’han demostrat que amb treball i constància es poden acomplir tots els objectius. Espere que pugueu gaudir d’aquest llibret tant com nosaltres en la seua confecció. I una última cosa, dins d’aquest llibret ple d’incerteses sols hi ha una cosa certa: tornarem amb més força. 7

GRETEL Prieto Vallet P R E S I D E N T A Estimades falleres, estimats fallers, grup de dones col·laboradores i amics de la nostra comissió, hui més que mai em dirigisc a tots vosaltres amb un nuc en la gola, ja que la situació que ens envolta és la més dura que hem viscut Les Falles en tota la nostra història. Encara no he pogut oblidar el fatídic dia en el qual em vaig dirigir a tots vosaltres per a dir-vos que no podíem continuar la festa. Les vostres cares em transmeteren tristesa i incredulitat, però després d’aquella desolació inicial vam entendre que era el més encertat. Des d’aleshores, la responsabilitat i el sentit comú s’han convertit en les nostres principals armes per a lluitar contra aquesta pandèmia que ens ha afectat a escala mundial. Per a mi ha sigut molt difícil gestionar tot aquest temps. Pensar quina és la millor manera de fer les coses per a no equivocar-se ha estat una tasca difícil, ja que aquesta situació ha canviat constantment durant l’any. No obstant això, hem de continuar lluitant per la nostra festa, i m’agradaria transmetre-vos un poc de confiança i d’il·lusió, perquè amb l’esforç de tots tot tornarà a la normalitat després d’aquesta catàstrofe mundial. Som una comissió menuda i jove, i per això hem de continuar la nostra vida fallera, adaptant-nos a les noves situacions que ens puga oferir aquesta nova realitat, i afrontant-les treballant units per a poder superar-les, i tornar a compartir així totes eixes rialles, tertúlies, paelles, balls, cercaviles i moments que ens té preparats la nostra festa. Per acabar, m’agradaria donar tot el meu suport i ànim a les nostres falleres majors, Clara i Laia, i a les seues famílies, per tot l’esforç que han fet i perquè puguen veure culminat el seu somni el dia que les flames devoren, envoltades de tota la comissió, les seues respectives falles que esperen a ser plantades. A més, no puc oblidar-me tampoc del nostre grup de dones col·laboradores, que fins i tot en els pitjors moments continuen treballant al nostre costat, i de tots els establiments i amics que continuen oferint-nos el seu suport, tot i la delicada situació econòmica. Ni una pandèmia podrà acabar amb l’esperit faller de tots nosaltres. Junts tornarem amb més força.

CLARA

Sanjuan Cambiazzo FALLERA MAJOR

Més incert és el futur que se’ns presenta. Les falleres i fallers tenim el cor trencat en dues parts per la situació que estem vivint. Un any sense Falles és un any perdut. Només volíem sentir l’olor de pólvora, els carrers plens de llum i color, ofrenar a la nostra patrona i veure com es cremaven les nostres falles. No va poder ser, i per això, enguany, ens toca ser més forts que mai i donar suport als nostres artistes, perruquers, indumentaristes, orfebres, pirotècnics i en definitiva a tot el món faller. Gretel, Laia i jo continuem al capdavant d’aquesta gran comissió, mantenint els nostres càrrecs com a Presidenta, Fallera Major Infantil i Fallera Major respectivament, cosa per la qual estic profundament agraïda. Donar-me aquesta oportunitat per poder gaudir completament de l’experiència que és ser Fallera Major, amb tot el que això comporta, és complir un somni que s’ha quedat a mitges, en moltes coses per viure i per gaudir. Les meues companyes de somni són les que més entenen el que estic vivint: tenim els cors plens de tristesa i cada vegada que recordem algun acte dels que visquérem juntes se’ns fa un nuc a la gola. Durant tot aquest temps any he patit per partida doble, com a Fallera Major i com a infermera. He viscut aquest malson en primera línia de batalla. Ha sigut molt dur haver de lluitar contra aquest virus amb els ànims per terra després de plorar infinitament per les nostres Falles. Moltes són les famílies que han perdut a persones volgudes i cal recordar-ho per a conscienciar a la gent que açò no és cap broma de mal gust. Esperem aquest any poder tindre novament unes Falles plenes d’il·lusió, salut i amb molta responsabilitat, per tal de celebrar que tot haja acabat i sols recordar l’any 2020 molt de lluny, encara que mai podrem oblidar-lo. Vull agrair a la meua família i amics tot el que han fet per mi, i totes les sorpreses que m’han fet durant el meu regnat. Mai haguera sigut el mateix sense tots ells. I a més, animar a tota la comissió a mantenir l’esperit faller que tant ens caracteritza en aquests moments tan difícils i de tanta incertesa.

LAIA Mahiques Barbero

FALLERA MAJOR I N F A N T I L

Estimades falleres, fallers i col·laboradores de la falla Rei en Jaume I. Us salude de nou en aquest any tan estrany que hem passat i que, malauradament, encara continuem vivint. Recorde el dia que van dir que se suspenien les Falles. Em vaig posar molt trista i no podia parar de plorar. Ma mare i la meua iaia intentaven donar-me consol, però jo no podia parar de plorar… Fins al moment, estàvem vivint un exercici genial, fins i tot vam guanyar el premi al Millor ninot de la Secció Primera de les Falles Infantils, cosa que em va alegrar moltíssim. Tot estava a punt i quasi no faltava res per a gaudir els tan esperats dies de Falles: les cercaviles, les despertades, els premis al mercat, l’ofrena i la cremà. No pensava mai que seria un any que no oblidaria per una cosa com aquesta. Voldria agrair a la meua Fallera Major, Clara, i a la presidenta, Gretel tot el suport i tots els ànims que m’heu donat durant tot aquest temps. Encara ens queden moltes coses a viure juntes, i sols per això no hem de perdre la nostra il·lusió. Sé que aquest any tampoc podrem gaudir de les Falles com estem acostumats. Però espere, almenys, que aquesta situació s’acabe tan aviat com siga possible i que puguem tindre als nostres éssers volguts al nostre costat. Tanmateix, prompte, vencerem aquest virus i quan s’hi celebren les Falles, bé com estem acostumats, o bé dins d’una altra “nova normalitat” espere que tots m’acompanyeu. De segur que amb tots vosaltres al costat seran les millors Falles que podria viure. Força i ànims per a tots!

J U N T A D I R E C T I V A AREA ADMINISTRATIVA Presidenta Gretel Prieto Vallet Secretaria Susana Albert Martínez Vicesecretaria Isabel Galindo Renart Delegada de Junta Local Fallera Susana Albert Martínez Delegat de censos i recompenses Quique Falcó González Bibliotecària-arxivera Begoña Benedito Berges

AREA ECONÒMICA Vicepresidenta 1a Marian Escolà Montagud Tresorer Quique Falcó González Vicetresorera Isabel Galindo Renart Comptador José Luis Carles Tamarit Delegada de rifes i sortejos Joana Moncho Castelló Delegada de loteries Carolina Pedrós Pelegrí Delegades de fallers d’honor Thais Gorgonio Bonet Patricia Monzonís Font Delegades d’indumentària fallera Laia Moncho Castelló Joana Moncho Castelló

AREA FALLERA Vicepresidenta 2a Estefania Garrigós Carbó Delegada d’actes oficials Estefania Garrigós Carbó Delegada d’igualtat Alexandra Pastor Blasco Delegada de cadets Isabel Galindo Renart Delegació d’infantils Susana Albert Martínez Estefania Garrigós Carbó África Maire Gómez Agueda Ruiz Garcia Maria Jesús Viel Cuenca Delegada de dones col•laboradores Maria Jesús Viel Cuenca Delegats de la setmana fallera Estefania Garrigós Carbó Javier Jiménez Sapiña

AREA D’INFRAESTRUCTURES I CAU FALLER

AREA CULTURAL Vicepresident 3r Salva Andrés Martín Delegat de cultura Nacho Montagud Font Delegat del llibret Salva Andrés Martín Delegació de la promoció del valencià Salva Andrés Martín Isabel Galindo Renart Nacho Montagud Font Javi Montañez Fernández Nuria Moscardó Prieto Claudia Parreño Adam Gretel Prieto Vallet Clara Sanjuan Cambiazzo Delegada de teatre Clara Sanjuan Cambiazzo Delegació de xarxes socials Javi Montañez Fernández Clara Sanjuan Cambiazzo

Vicepresident 4t Antonio Bolufer Garcia Delegació de falla Salva Andrés Martín Antonio Bolufer Garcia Delegació de la plantà Carlos Blasco Todosantos Javier Juan Galindo Hugo Maire Gómez Sergio Sevilla Blanco Delegats de la cremà Toni Colom Simó Alejandro Galindo Renart Juanjo Nicolau Bonet Barraquer Javier Jiménez Sapiña Delegada de sostenibilitat Begoña Benedito Berges

AREA FESTIVA Vicepresident 5é Francisco Mahiques Vicente Delegació de festes Alexandra Pastor Blasco Maria Ribera Sanjuan Clara Sanjuan Cambiazzo Delegat de música i so Javi Montañez Fernández Delegada d’esports Sara Borrull Muñoz Delegat dels musics José Luis Carles Tamarit Delegades de disfresses Maria Ribera Sanjuan Clara Sanjuan Cambiazzo

C O M I S S I Ó M A J O R

Susana Albert Martínez

Meredith Figueres Monzonís

Javier Montañez Fernández

Salva Andrés Martín

Carla Franco González

Patricia Monzonís Font Alba

Valeria Altur Lobera

Alejandro Galindo Renart

Moscardó Prieto

Maria Ángel Osa

Isabel Galindo Renart

Carlos Moscardó Prieto

Andrés Aragó Martínez

Mariló Galindo Ruiz

Núria Moscardó Prieto

Vanesa Aranda Rionegro

Kevin Garcia Costa

Antonio Muñoz Muñoz

Laura Barbero Fenollar

Estefanía Garrigós Carbó

Juanjo Nicolau Bonet

Begoña Benedito Berges

Sonia Garrigós Grau

Marcos Olivert Milán

Carlos Blasco Todosantos

Thais Gorgonio Bonet

Claudia Parreño Adam

J. Carlos Bolufer Culebras

Noemi Grau Bisbal

Alexandra Pastor Blasco

Antonio Bolufer Garcia

Maria Grau Sala

Damian Pastor Blasco

Sara Borrull Muñoz

Rebeca Ibor Simón

Carolina Pedrós Pelegrí

Hugo Bou Martínez

Rocky Illana Beltrán

Carla Piris Torres

Ian Cano Viel

Sergi Ivanoff Crespo

Laura Prieto Sapiña

Elies Carbó Sampedro

Boris Ivanoff Morro

Gretel Prieto Vallet

Víctor Carles Albert

Javier Jiménez Artés

Lara Ramos Gimeno

Jose Luis Carles Tamarit

Javier Jiménez Sapiña

Daniela Reduán González

Pere Cazador Alapont

Javi Juan Galindo

Julián Renart Andrés

Pedro Cazador Pellicer

Elisabeth López Sancho

Julián Renart Cerveró

Laura Colom Álv

Adriàn Mahiques Garrigós

Maria Ribera Sanjuan

Antonio Colom Simó

Francisco Mahiques Vicente

Águeda Ruiz Garcia

Martina Creus Palomares

Sergio Mahiques Vicente

Clara Sanjuan Cambiazzo

Javier Crespo Subiela

Àfrica Maire Gómez

Jorge Sanz Ros

Marian Escolà Montagud

Hugo Maire Gómez

Arman Sargsyan

Vicente Escrivà Jiménez

Fernando Martínez Romero

Sergio Sevilla Blanco

Christian Fabra Aguado

Ainhoa Mengual Ivars

Norberto Vallet Sapiña

Emma Falcó Escrivà

Nacho Montagud Font

Desa Vicente Alonso

Enrique Falcó González

Laia Moncho Castelló

Maria Jesús Viel Cuenca

Marta Fariza López

Joana Moncho Castelló

R E C O M P E N S E S M A J O R S BUNYOL D’ARGENT Javier Jiménez Sapiña Alexandra Pastor Blasco Desa Vicente Alonso BUNYOL D’OR Alba Cerveró Palero

CULLERA D’ARGENT Andrés Aragó Martínez Fernando Martínez Romero Clara Sanjuan Cambiazzo CULLERA D’OR Alejandro Turpin Mas

Clàudia Parreño Adam BUNYOL D’ OR AMB FULLES DE LLORER Laia Moncho Castelló Juan Manuel Renart Herrera BUNYOL D’ OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS Águeda Ruiz Garcia

CULLERA D’ OR AMB FULLES DE LLORER Laia Moncho Castelló Juan Manuel Renart Herrera CULLERA D’ OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS Águeda Ruiz Garcia

C O M I S S I Ó I N F A N T I L

Laia Bosch Grau

Paula Heredia Rubio

Oliver Aguilar Ortiz

Elena Hovhannisyan

Pau Blasco Todosantos

Erik Hovhannisyan

Javi Bolufer Renart

Xavi Ivanoff Crespo

Sara Bolufer Renart

Carla Lorente Pedrós

Joan Camarasa Galindo

Laia Mahiques Barbero

Leyre Carles Albert

Valeria Mahiques Garrigós

Neus Cazador Alapont

Aitana Mena Badia

Lucas Climent Tribaldos

Marc Nicolau Benedito

Iker Colom Tomás

Atenea Olivert Viel

Alfredo Costa Bañuls

Indira Olivert Viel

Maria Costa Bañuls

Izan Pastor Aranda

Amanda Del Olmo Olivert

Àngels Pedrós Ferrer

Thiago Del Olmo Olivert

Sara Pellicer Cordell

Paula Escrihuela Ibor

Noa Piris Torres

Alejandro Ferrándiz Jiménez

Aleix Reduán González

Arianne Ferrando Ruiz

Martin Renart Boquera

Nuray Ferrando Ruiz

Mar Renart Cerveró

Mar Figueres Monzonís

Andrea Rico Vicente

Virginia Galindo Ruiz

Maria del Valle Santos Aguilar

Claudia Garrigós Ruano

Lucia Sevilla Blanco

Raül Gregori Chofre

Laura Zapatel Dasca

R E C O M P E N S E S I N F A N T I L S DISTINTIU D’ARGENT Oliver Aguilar Ortiz Pau Blasco Todosantos Maria Costa Bañuls Amanda del Olmo Olivert Thiago del Olmo Olivert Nuray Ferrando Ruiz

CULLERERETA D’ARGENT Oliver Aguilar Ortiz Pau Blasco Todosantos Maria Costa Bañuls Amanda del Olmo Olivert Thiago del Olmo Olivert Nuray Ferrando Ruiz

Izan Pastor Aranda

Andrea Rico Vicente

DISTINTIU D’OR

CULLERERETA D’OR

Valèria Mahiques Garrigós

GRUP DE DONES COL·LBORDOR E S

MEMBRES Luisa López Osa

Pilar Andrés Guardiola

Yolanda Cerveró Tamarit

Rosita Aguado Pérez

Maria Jesús Fuster Martínez

Eva Alapont Arlandis

Olivia Galindo Renart

Pilar Alapont Asensio

Isabel Gómez Chornet

Paqui Aragó Tomás

Carmen Grau Borràs

Silvia Aragó Tomás

Pepita Sapiña Sapiña

Carol Blanco Zambrana

Susana Todosantos Alapont

Pepita Colom Beltrán

Raquel Torres Font

G U A R D O N S 2 0 2 0

Quart premi a la Promoció de l’ús del Valencià

Quart premi al Millor Llibret de Falla 47é Premi al libret atorgat per la Generalitat Valenciana

Millor Ninot Infantil de la Secció Primera

Participació a la II Mostra de Sainets

Millor Ninot Infantil de la Secció Primera

Campions de Pic i Maneta 21

R E C O R D S 2 0 2 0

Falles

Conf i nades

E X P L I C A C I Ó F A L L A G R A N CULLERA TÉ UN FUTUR ESPACIAL Lema espa/ecial Si Sevilla té un color especial, nosaltres som més valents: Cullera té un futur espacial! “Ma” que ens quedàrem contents! Cullera té un futur espacial Visitants i membres del jurat, Cullera té un futur espacial, mireu com ha evolucionat... A bé o a mal haurà canviat? Amb tot açò de la pandèmia, molt les coses s’han variat, i adaptant-les amb paciència, la critica no s’ha desfasat! Observatori consistorial Des del seu observatori, pensa incrèdul el govern, com millorar el consistori, amb un deute que és etern. Faran un fum d’extravagàncies, per al poble així adequar, compliran les exigències? O a la Lluna haurem d’anar?

ARTISTA FALLER Xavi Tur Ortiz

LEMA Cullera té un futur espacial

GUIÓ I CRÍTICA Salva Andrés Martín

SECCIÓ Primera

Estacionament espacial Aparcar s’ha complicat però tranquils, no patiu, l’alcalde un pla ha traçat: Aneu a l’altra part del riu! En un futur aquest obstacle, tampoc s’haurà vist superat, i les naus, sense un miracle... tocarà aparcar-les als terrats! Anell ciclista Ja funciona el carril bici, quina llanda ens van donar! Traçar-lo fou un suplici... Quatre cops el van pintar! Les Bee en funcionament, ni dos anys ens han durat, algunes, lamentablement, al fons del riu han acabat! Protagonisme desorbitat Fins quan fa una paella, no perd l’oportunitat, de fer-se una foto amb ella: i a les xarxes eixir retractat! Un bon grapat de seguidors, l’aplaudeixen fidelment, i tindria i tot admiradors... si en directe es tira un pet! Com a influencer li convenia, I la seua imatge ha millorat, amb un viatge, potser a Turquia... li ha crescut el pentinat!

Gosa Laika-gat Hi ha coses que no canvien, per molt que posen pipicans, i és que els gossets defequen... Allà on volen els humans! No cal que ens enganyem, la culpa no és de l’animal, sinó dels qui els passegem... Deixant la merda de regal! Odissea del ciberespai Pels viciats a les tecnologies, uns missatges han pintat, per creuar segurs les vies... Quasi a més d’un han xafat! No em sigues tant monot! i mira abans de creuar, alguns carrers sobretot... Semblen el Rally Dakar! Invasió alienígena La Covid-19 vingué a Cullera, a passar bones vacances, desfent la festa fallera... tancant-nos en les cases! Com a l’estiu els turistes, pocs diners ens ha deixat, i passejant gaudint les vistes, a més de quatre ha infectat. I en les festes de Nadal, la va fer molt més grossa, gràcies a gent poc cordial, irresponsable i capriciosa.

PLANETARI FALLER

També el futur dels premis, a l’escena ix satiritzat, serà tot un compromís.... Ja no esperem ni al jurat!

Órbites de primera, de segona i d’especial, giren totes les comissions, al voltant la junta local!

Veurem si som nosaltres, els qui eixim ben escaldats! I les comissions i artistes... Ens deixen desorbitats!

Passeig-Mercat Banyuls i Ruiz, amb noves tendències, evitaran al Passeig, més penitències?

Plaça d’Espanya Mauri amb Àfrica a Cullera s’estrena... Serà capaç de guanyar a primera?

Sant Antoni de la Mar Erik d’aniversari seduirà al jurat... Amb altre tema un poc desfasat?

Rei en Jaume I Amb Xavi no sabem com quedarem... Si mal o bé, almenys ens riurem!

La Taüt Arrasarà Llongo en la Taüt? o serà un altre any perdut?

El Canet De cine amb Toni s’ho volen passar, Veurem si la pel·lícula és de plorar!

Raval de Sant Agustí: Amb París Toni Pérez evita caixons, respireu tranquils, no és any d’eleccions!

Xúquer Xavi la sostenibilitat vol defensar, Veurem si del Xúquer van A fer la mar!

Del Port Erik al Port es posa a jugar, tindrà purpurina per a guanyar?

Av. País Valencià Fede i el País han desitjat, No ser els últims classificats!

La Bega L’animalada és plantar a primera... Bayona amb pressupost: l’èxit s’espera.

Bulevar Simó tots els anys és la seua Afrodita, primers o últims, no falla a la cita.

Plaça Mongrell Fent l’indi en primera debuta Noel, rascaran pòdium els del Mongrell?

Plaça Alboraia Erik una de por els vol plantar, tindran el malson de no guanyar?

El Raconet Per a Simó, una gran la temptació, la de no aconseguir l’última posició.

Faro Mar Amb Fede també s’hi van a estrenar, vorem si tant lluny podrem anar!

E X P L I C A C I Ó FALLA INFANT I L TRAVESSIA CAP A UN FUTUR... INCERT?

Les xiques són guerreres, i tenen moltes qualitats, per fer front als problemes, que a la vida venen donats. A poc a poc descobrirem, en un naufragi accidentat, aquelles que emprarem, per a tirar endavant. La lluita serà complicada, prepareu totes les espases i demostreu altra vegada, que les xiques són capaces!

ARTISTA FALLER Jorge Gil Sapiña

LEMA Travessia cap a un futur... Incert?

GUIÓ I CRÍTICA Salva Andrés Martín

SECCIÓ Primera

Valentia Sols amb molta valentia, del naufragi escaparem, per contar-ho algun dia, a la falleta que plantarem! Intel•ligència És de vital importància, tenir un poc de cervellet, i emprar la intel·ligència, per a salvar-se del polpet. Perseverança Qui segueix l’aconsegueix, mai no deixarem de lluitar! Esta xiqueta persegueix... Enviar al polp a fer la mar! Companyonia Amb aquesta doble disfressa, pretenen al polp espantar, amb una divertida aparença... que fa més riure que plorar! Astúcia Cal no deixar-se enganyar, aquest polp és molt llest! Que no ens la vaja a pegar... Per darrere el deshonest!

Ira Este pardal s’ha enfadat, i motius no li han faltat... Del guirigall que s’ha format, de la sesta l’han despertat! Avarícia Aquesta gavina avariciosa, el menjar no vol compartir, ja veureu com es fa grossa... Com Sangonereta vol morir! Enveja L’altra gavina té enveja, ja que no té prou menjar, sols té peresa i es queixa... Que mai té ganes de caçar! Por És normal que faça por, aquest fardatxo amotinat, amb eixa cara d’amargor... quin esglai ens ha donat! Covardia Les xiquetes han guanyat... I el fardatxo s’ha rendit! Ni lluita ni té voluntat... Ni li agrada moure un dit!

El futur dels artistes fallers serà incert si no valorem i respectem la feina que fan (Óscar Villada)

El futur dels dissenys de falles serà incert si s’abusa dels anomenats “refritos” (Isa Falcó) El futur dels materials per fer falles serà incert si continuem contaminant sense miraments (Ramón Solaz) El futur dels jurats de falles serà incert si no rebem una formació de qualitat (Ramón Marí) El futur cultural de les falles serà incert si no vivim un present digne de recordar (Fani Criado)

El futur de l’ADEF serà incert si no manté l’esperit inicial que va donar sentit a la seua creació (Ricard Català) El futur de les despertades serà incert si continuem abusant sense control a les nits (Inyaki Pinto)

F U T U R S

El futur dels llibrets fallers serà incert si no el mantenim com a un òrgan d’expressió viu (Jesús Peris)

El futur del valencià a les falles serà incert si les comissions deixen d’usar-lo en les seues activitats i crítiques (Ángels Falcó)

El futur del teatre faller serà incert si no es cuida i les autoritats no li fan costat (Gaspar Zamora) El cant d’albades tindrà un futur incert si no apareix gent que tinga interès per l’art de versar i no sols de cantar (Enrique Garcia)

El futur sostenible de les falles serà incert si el món faller i les institucions públiques no treballen junts (Susana Albert)

El futur dels casals fallers serà incert si no l’usem com a punt de reunió cultural (David Ferrer) El futur del turisme faller serà incert si no és sostenible (J. Gabriel Figueres)

M É S

I N C E R T S

Covid-19. Futurs més incerts. Sobreviurem. Quique Falcó González Tresorer de la comissió

esembre de 2019. Primeres notícies de l’aparició d’una malaltia infecciosa a la Xina. Molt lluny. A l’altra part del món. Queden menys de tres mesos per a la celebració dels dies grans de la nostra festa, les Falles, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Gener de 2020. Alguns organismes i entitats comencen a rebre alertes d’aquesta malaltia, un virus desconegut. Ací no ens arribarà. Segons alguns, es tracta d’una mutació de la grip i per això molts dels símptomes són molt semblants. Ix a la palestra Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, amb unes paraules que quedaran en el record de tots durant molts, molts anys: “Espanya no tindrà, com a molt, més enllà d’algun cas diagnosticat” i esperen que “no hi haja transmissió local i en eixe cas seria molt limitada i controlada”. El mateix segueix afirmant que “amb la informació que tenim ara mateix, hi ha indicis que aquesta malaltia segueix sense ser excessivament transmissible i que per tant pareix, segons el nombre de casos diagnosticats dia a dia, que l’epidèmia comença a remetre”. Paraules molt semblants que deu anys abans van anunciar certs governants, referint-se a “la situació econòmica està tenint alguns brots verds i cal esperar que cresquen”. Trobeu les similituds? Febrer, un mes ple d’actes multitudinaris a la nostra localitat, amb el concurs de paelles, la Gala Esportiva, presentació de llibrets de les distintes comissions falleres, el concurs de Teatre, La Crida, les Gales Falleres, l’Exposició del Ninot, la Gala de la Cultura i un sense fi d’activitats dins del món faller. S’acosta la recta final. 50

La falla municipal de València 2020, amb el seu lema Açò també passarà i el seu remat de la mediadora, s’ha convertit en tot un símbol que representa a la perfecció la situació viscuda. Any 2020. Arxiu: la comissió. 51

València ultimava els detalls per a viure els dies grans de la festa fallera fins que el dia 10 de març tot va canviar. Any 2020. Arxiu: Levante.

I per fi arriba març, mes faller per excel·lència. Els casals ja estan preparats pel que està per vindre: van omplint despenses i cellers, perquè ja no queda res per a la setmana fallera, que ja quasi és tot un mes. Els fallers més ressagats, es fiquen al dia de les quotes, rifes, etc. Comença a haver-hi un gran rebombori als casals: ja comencen els dinars, els sopars, els jocs, festes temàtiques... Des del dia 1 de març es disparen les mascletades a la Plaça de l’Ajuntament de València, plena de gom a gom, actes novament multitudinaris d’allà on s’hagen vist. Però arriba el dia 10 de març, dia en què es coneixien els Premis de Promoció i Ús del Valencià en els llibrets de les falles. Ja hi havia un run run a l’ambient i eixe dia va esclatar la notícia. La Generalitat, seguint la instrucció del Ministeri de Sanitat, acorda ajornar la celebració de les festes de les Falles en la Comunitat Valenciana, decisió adoptada per responsabilitat, per indicació dels experts i pensant en el bé general de la població. Decisió extrema i històrica davant la crisi sanitària mundial del coronavirus que, en poc temps, passà de “no tindre, com a molt, més enllà d’algun cas diagnosticat”, a epidèmia, pandèmia i crisi mundial. 52

L’11 de març, l’alcalde de Cullera reuneix a Junta Local Fallera i els presidents de les comissions falleres, per informar de la situació i que “l’Ajuntament faria tot el possible perquè les Falles se celebren tan prompte com es puga, una vegada estiga garantida la seguretat de les persones en relació amb la Covid-19“. Al mateix temps, es compromet que “l’equip de govern ficarà tots els mitjans necessaris perquè l’afecció a l’economia de les comissions siga la mínima possible”. Coneguda la notícia, ixen reaccions contradictòries de tota classe: des dels que no estan gens d’acord de la suspensió o ajornament (la incidència era molt baixa en eixos moments en comparació al que estava per vindre), els que no estenen els motius o creuen que si s’havien de suspendre algú, ja havia fet tard, fins als indignats per la situació i del tancament de casals i suspensió de tota activitat fallera a menys d’una setmana. El 14 de març, el Consell de Ministres aprova la declaració de l’estat d’alarma en tot el territori, amb mesures de severa restricció de moviment de persones i l’activitat econòmica.

Els artistes fallers de les comissions més punteres van viure una situació inaudita amb la “desplantà” de les seues falles. Any 2020. Arxiu: Levante.

S’han acabat les Falles. Encara que en principi eren ajornades per més endavant (que si se celebrarien en juliol, en setembre o octubre...), a mesura que transcorria el temps anaven a suspendre’s definitivament. Adeu a les Falles de 2020. Però, per arribar ací, les comissions falleres havien de tancar els pressupostos i presentar i aprovar uns nous, els del 2021. Reducció de quotes, fallers que, davant la inseguretat de la situació, opten per esborrar-se, o altres que esperen l’esdevenir de la situació per comunicar si seran o no seran fallers. Dificultats agreujades per la crisi econòmica que arrossega la sanitària, perquè gran part del pressupost es deu a les quotes de la massa social que conforma cadascuna de les comissions falleres i, per descomptat, del xicotet comerç i l’hostaleria de la localitat, habituals col·laboradors de les distintes activitats i esdeveniments que organitzen les falles. A la falta d’ingressos per la pràctica nul·litat d’activitat fallera durant tot l’exercici (passem de la nova normalitat a “hem vençut el virus”; de la primera onada a la segona i esperant una tercera; i l’aparició de la vacuna), sense cap acte cultural, lúdic,

esportiu i gastronòmic, s’afegeix que cal fer front a despeses de les quals no es pot fugir: lloguer del casal, aigua, llum, impostos, etc. Com a mena de premonició, l’any anterior el llibret es titulava Futurs Incerts, que un any després pren més que mai sentit. La incertesa de la situació, del que està per vindre i com es desenvoluparà, marca les Falles de 2020, 2021 i de 2022. Els monuments encara estan als magatzems, però no només les comissions falleres corren perill: hi ha molts oficis que estan molt lligats a la festa fallera, com artistes fallers, indumentaristes, pirotècnics, floristes, músics, organitzadors d’esdeveniments, etc., que aquesta inactivitat, els podria passar factura. No es compren vestits, ni es contracten mascletades ni castells de focs, ni es compren flors, ni es contracten músics per a les cercaviles de les presentacions ni per a actes fallers, ni es reserven sales, ni es lloguen orquestres o unflables, etc. Futur més incert. Incertesa. Eixa és la paraula que hui en dia marca el món faller. Però som fallers. Sobreviurem.

La Covid-19 i el big bang faller Joan Castelló Lli Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF)

a segona dècada de segle XXI s’ha tancat amb una nova pandèmia que ha commocionat al món sencer. Una pneumònia desconeguda fins llavors, detectada en Wuhan a la fi de desembre de 2019 (encara que no declarada fins un mes després), es va convertir en tot just uns mesos en una pandèmia i es va estendre com una taca d’oli per tot el món. El confinament, amb la consegüent paralització de l’activitat econòmica i social (festes incloses), va ser la mesura recurrent i obligatòria (inicialment no sempre acceptada de bon grat per la població, especialment pel sector empresarial) per a frenar la seua propagació. Per la seua vasta extensió geogràfica, la covid-19 és una de les pandèmies més grans mai conegudes, equiparable a unes altres de gran incidència mundial com la SIDA, la pesta negra, la mal anomenada grip espanyola de 1918, l’Ebola o la grip aviària asiàtica. Amb 1,5 milions de morts en tot el món, aquesta pandèmia ha trastocat radicalment les nostres vides (ens hem hagut d’acostumar a l’ús de màscares, a extremar la higiene personal, a mantenir una distància social…) i també ha alterat els nostres costums. El confinament va obligar a suspendre les falles de 2020, amb uns fallers i falleres decebudes i sumits en la desesperança de no poder celebrar amb normalitat la festa. 54

Això ho pague jo, de Javier Arévalo Castilla (Quart-Extramurs, 2018). Any: 2018. Arxiu: Joan Castelló. 55

Don Dinero, de Miguel Santeulalia (Plaça del Pilar, 2000) Any: 2000. Arxiu: Joan Castelló. En la història de les falles només en cinc ocasions anteriors no va haver-hi festa: en 1884 per decisió dels fallers per a no pagar una taxa municipal; en 1896 per la Guerra de Cuba; i en 1937, 1938 i 1939 per la Guerra Civil Espanyola. En tots els casos, les falles van tornar a renàixer de les seues pròpies cendres. Després de la desfeta de 2020, la festa tampoc seguirà enguany les pautes habituals: o bé les celebrarem amb moltes limitacions (tant físiques com organitzatives) i augmentant les mesures sanitàries, o bé es traslladarà la seua celebració uns mesos després (com podria ser setembre, coincidint amb el mig any faller). En qualsevol cas, seran també unes falles molt distintes de les habituals. Com a conseqüència directa de la covid-19, en 2021 possiblement viurem un big bang 56

faller, una catarsi que ens obligarà a repensar el món de la festa, perquè, malauradament, les falles ja mai tornaran a ser com abans. La crisi sanitària ha portat aparellada una profunda crisi econòmica: moltes empreses han retallat els nivells d’ocupació o han tancat, amb xifres d’atur que han augmentat fins a percentatges al voltant del 20%. I els treballadors que no han anat directament a l’atur han vist minvats els seus ingressos a conseqüència dels ERTE o d’una obligada reducció de jornada. En aquesta situació, les comissions de Cullera han vist com en 2021 ha minvat el seu cens de falleres i fallers entre un 7 i un 8% de mitjana. I això a pesar que moltes d’elles han retallat sensiblement les quotes. Però per a les famílies en les quals algun dels seus membres s’ha quedat en atur, la prioritat és reduir despeses. I la pertinença

Genis de la tecnologia, de Francisco Mesado (Illes Canàries-Trafalgar, 2012). Any: 2012. Arxiu: Joan Castelló.

a una comissió fallera és una de les primeres despeses a prescindir, perquè hi ha unes altres molt més prioritàries com l’alimentació, l’habitatge (pagar el lloguer o la hipoteca) i abonar els subministraments bàsics (aigua, llum, gas...). En estar immerses en general en una crisi econòmica, amb una retallada important dels seus ingressos, una de les primeres mesures que han adoptat les empreses ha sigut reduir dràsticament (quan no suprimir directament) les partides destinades a publicitat o patrocinis. De nou, les comissions veuen minvats els seus ingressos, en disminuir les entrades per publicitat en el llibret o en les tanques que circumden la falla. Encara que cada vegada hi ha més fallers conscienciats del valor cultural i patrimonial de les falles, continua existint una gran

majoria que s’apunta a una comissió únicament per a gaudir de la festa. En 2020, la Covid a penes va repercutir en els ingressos i en el nombre de membres de les comissions (les falles es van suspendre uns dies abans de la seua setmana gran). Falleres i fallers es van sentir decebuts, frustrats i desencantats, però l’exercici estava pràcticament finalitzat. La situació podria repetir-se en part en 2021... i dos anys consecutius sense poder viure les falles de manera plena pot incidir negativament en l’ànim de tots aquells que són més festers que fallers, i és possible que molts d’ells acaben abandonant la comissió. A ells cal sumar els qui siguen baixa per haver-se quedat sense treball o per sofrir una important reducció de les seues nòmines.

Amb menys cens i ingressos de fallers i amb una reducció dràstica de patrocinis, les comissions han d’afrontar el seu particular big bang faller: una gran explosió (com la que va donar origen a l’univers fa 13.800 milions d’anys) que faça repensar a TOTS com seran les Falles del futur més immediat, les Falles de la tercera dècada del segle XXI. I en eixe TOTS estan inclosos, no sols falleres i fallers del carrer, sinó també dirigents polítics, dirigents de juntes locals i dirigents de comissions. No tinc una bola de cristall per a veure com serà el futur, però no és necessari ser un endeví per a pensar que en els pròxims anys es reduiran de manera considerable els pressupostos de les comissions i en conseqüència es dedicarà menys diners als monuments, a la pirotècnia i a la festa en general. És molt probable també que fins i tot desaparega alguna comissió per no poder fer front a les seues obligacions contractuals. Haurem d’acostumar-nos a unes Falles menys espectaculars i menys massives, en les quals en compte del talonari, del gratis total i del que m’ho donen tot fet, es facen valdre les aportacions individuals d’idees, treball i col·laboració desinteressada al si de la comissió per a fer possible una festa, els trets diferencials de la qual respecte a altres celebracions són la sàtira, l’enginy i la promoció de la cultura popular. I per a poder aconseguir-ho, més que diners, es necessiten idees i gent que vulga dur-les a terme. Tornar a l’esperit amb el qual van nàixer les Falles fa més de cent cinquanta anys a la ciutat de València, un esperit que pràcticament era el mateix amb el qual en 1962 van iniciar la seua marxa les falles de Cullera en la seua etapa més moderna. 58

Aquest big bang faller no té per què ser necessàriament catastròfic: pot ser el necessari punt de partida per a repensar una festa que, en alguns aspectes, havia adquirit un gigantisme i una desnaturalització que en res la beneficiaven. Caldrà avaluar les diferents variables en un difícil, però necessari, equilibri: tradició (amb tot el que eixa expressió porta aparellat), economia, turisme i suport institucional. Perquè en aquest moment crucial, les institucions públiques (especialment els ajuntaments i la Generalitat) no han d’oblidar que les falles continuen sent Patrimon Immaterial de la Humanitat, i que per tant han de continuar prestant el seu suport moral i econòmic per a poder afermar la seua continuïtat i que no es perda l’essència que li dona sentit a la festa. Entre tots cal buscar la millor solució perquè les falles isquen reforçades de la pandèmia. Un apunt final: l’any 2006, l’artista cullerà José Lafarga va plantar en la demarcació de Cadis-Dénia una premonitòria falla: Big bang faller, on ja plantejava la necessitat d’una revisió de la festa, molt abans de la crisi del taulell de 2008 i de la crisi sanitària de 2020.

Big bang faller, de José Lafarga Palomares (Cadis-Dénia, 2006). Any: 2006. Arxiu: Joan Castelló. 59

El futur dels artistes fallers Antonio Bolufer García Faller i delegat de falla

n aquest any tan complicat m’han demanat escriure sobre com es presenta el futur dels artistes fallers, un sector al qual admire moltíssim, ja que són els creadors de les nostres falles. He de reconéixer que no m’ha sorprés que m’hagen assignat aquest tema perquè visite assíduament tallers de falla, i perquè no dir-ho? Em considere un poc “friqui” d’aquest món faller. Així i tot, no sé si soc el més adequat per a tractar aquest tema en nombre de tots aquests treballadors que en aquests moments estan travessant una crisi tan greu amb infinitat de problemes que segur desconec. Per tant, intentaré tractar aquest tema amb delicadesa i de la manera més honesta que puga, esperant no ofendre ningú, i si ho faig demane disculpes per avançat! Anem allà! Tot comença, com tots sabeu, quan aquesta maleïda pandèmia ens va colpejar amb força i totalment d’imprevist a tan sols cinc dies de la plantà, provocant-nos un colp impossible d’assolir. Recorde bé aquell dia al cau faller on ens digueren: Poseu la televisió valenciana que suspenen les Falles! Ningú s’ho podia creure. I ara què fem? Ens preguntàvem tots sense tenir ningú la resposta. A la fi amb el cap per avall per la tristesa que ens va envair, i arrossegant els peus com qui no vol anar, però que està sent obligat, ens dirigirem cap a casa sense saber quan hi podríem tornar. 60

Els artistes fallers viuen una situació de col·lapse als seus tallers amb l’emmagatzematge de les falles que no els permet continuar amb el seu treball. Any 2020. Foto: Las Provincias.

Així mateix, els artistes fallers rebien la notícia com una poalada d’aigua freda, era una decisió històrica i devastadora per al seu ofici que ja venia arrossegant una profunda crisi. A més a més, al cap i casal molts artistes tenien al carrer les falles en procés de muntatge. De sobte, s’aturava tot i tothom es mirava sense entendre ben bé que estava succeint. Però, al cap de poc, es donava l’ordre que havien de desmuntar les falles, si heu sentit bé, desmuntar. Algú sap com es fa tal cosa? Les falles no estan preparades per a desmuntar-les. A més a més es tracta d’una tasca costosa de la qual ningú volia fer-se’n càrrec i que els artistes van haver d’aprendre sobre la marxa en alguns casos, ja que en altres no va ser possible aquest desmuntatge i es va decidir que les flames acabaren amb aquest malson. Finalment, una vegada retirat tot el que hi havia als carrers i guardat allà on es va poder, tocava veure que podíem fer a partir d’aquest moment.

A causa d’aquest fet, van nàixer dues maneres totalment oposades per tal d’acabar aquest exercici faller. Per una banda, teníem molts artistes fallers que eren partidaris de cremar les falles a qualsevol preu per tal de conservar el seu lloc de treball. És totalment comprensible, qui no faria el mateix en aquesta situació? Però, per altra banda, estaven els fallers, que això de cremar a tota costa no ho contemplaven, ja que no anaven a cremar una falla que havien pagat, però no plantat i gaudit amb la festa que allò comportava. Siga com siga, el futur es preveia molt obscur per als artistes fallers si no es cremaven les falles del 2020, ja que l’opció de guardar-les per al 2021 significava un any en el qual no anaven a tenir feina i per tant, cap ingrés econòmic amb el qual poder tirar endavant les seues famílies, els seus tallers, i mantenir als seus treballadors. 61

Tot feia indicar que la nostra classe política tractaria d’ajudar la joia de la corona que són les Falles a l’àmbit turístic en el nostre territori, però malauradament i una vegada més ens han defraudat. Certament no sols els artistes fallers s’han sentit desprotegits, sinó també les comissions falleres ens hem sentit abandonades per els nostres governants sense rebre cap ajuda mentre les quotes d’arrendaments, subministres o taxes municipals continuen aplegant, però nosaltres seguim a casa sense poder obrir i sense cap solució a la vista. No obstant això, sempre hi ha excepcions que també m’agradaria comentar perquè no tot siga negatiu, i és que a causa d’aquesta situació extrema que els artistes fallers estan patint són moltes les comissions falleres que han rubricat la seua confiança amb els seus artistes, firmant contractes a dos anys vista sabent que en algun moment ens deixaran cremar les falles que tenim guardades i els necessitarem, per això no podem permetre que desapareguen. D’altres han apostat per fer una ampliació de la falla que ja tenien per aquest 2020, altra bona alternativa si la composició de la falla t’ho permet. Siga com siga, es tracta d’ajudar-los per tractar de superar aquesta situació, artistes i fallers units, i amb gestos com aquests que encara que per a molts els semble poca cosa, jo com a faller vos dic que és digne d’elogi, ja que les comissions falleres mentre tenim el cau faller tancat no generem cap mena d’ingrés i per contra tot són despeses de manera que és una aposta arriscada, però també encertada, ja que com deia el lema de la falla municipal aquest 2020 “Açò també passarà” i necessitem aquest binomi que conformen les comissions i artistes per a tornar a la nova normalitat, a les falles tal com les vam conéixer en uns temps que ara ens pareixen molt llunyans. 62

Més tard els va sorgir la possibilitat d’exportar el seu art fora de les fronteres falleres, i és que la iniciativa de “Regala Un Ninot” ha mostrat el potencial que tenen els artistes fallers, ja que no sols són persones que es dediquen a fer falles sinó que també poden crear qualsevol classe de figura, dibuixos, quadres que tingues a la teua imaginació... Si no coneixíeu aquesta iniciativa, us recomane que la busqueu per internet i pegueu una ullada. Per altra banda, també van tenir un bon gest alguns ajuntaments del nostre territori, com per exemple el nostre municipi. A Cullera encarregaren als artistes fallers que realitzaren decoracions nadalenques per adornar demarcacions especials en aquestes festes. Una iniciativa que de segur es repetirà als darrers anys, ja que tingué molt bona acollida dintre del sector d’artistes fallers i també de la ciutadania que està encantada amb aquests decorats que aporten molta alegria al municipi i que a més a més han servit per a ajudar als artistes locals. En definitiva, els artistes fallers ja tenien un futur incert abans de la crisi sanitària. Fa poc vaig llegir una notícia a la premsa que em va impactar, i és que una xifra aproximada a 200 artistes han deixat de signar falles a causa de problemes que arrossega aquest sector des de la crisi de l’any 2008 i que ara amb altra crisi, tindran un futur més incert si no ens unim fallers i artistes en aquest any 2021 perquè ens deixen celebrar les falles encara que siga amb fortes mesures de seguretat sanitària, ja que un any sense poder cremar-les ja ha sigut catastròfic econòmicament, però si açò continua allargant-se, ni comissions ni artistes podran sobreviure a aquesta situació.

Alguns artistes fallers han diversificat els seus treballs, com és el cas de Jorge Gil amb aquesta decoració nadalenca en forma de betlem feta per a l’Ajuntament de Cullera. Any 2020. Foto: Salva Andrés. 63

El futur de la cultura Claudia Parreño Adam Fallera i filòloga

e crescut amb la certesa, totalment infundada, de que les professions artístiques mai anaven a estar a la altura d’aquelles dedicades a les ciències, tant socials, jurídiques com de la salut. Sempre anaven a trobar-se al darrer esglaó de l’escala que et du cap a l’èxit. Des de que arribes a l’Educació Secundaria sembla que tothom es fica d’acord per a que interioritzes que els intel·ligents són aquells que, arribat el moment, es decantaran per una educació d’índole científica que els permetrà accedir a una carrera que els catapultarà al triomf social i econòmic. I de sobte tu, que les matemàtiques se’t donen ben malament i la física i la química et fa tremolar, i que pots passar-te hores i hores llegint i escoltant música de tot tipus, contemplant pintures i il·lustracions, et trobes en un llimb reflexionant seriosament sobre què esdevindrà la teua vida. Deu meu, quin mal son! Encara sort que alguns son un poc kamikazes, somiadors i bogets i acaben llençant-se als braços del món bohemi de les arts. Perquè de sobte pot ser arribe una pandèmia mundial, com les que ixen a les pel·lícules de Hollywood, i l’únic que et salve de la ansietat o l’avorriment siga l’art. Abans d’esta situació tan dantesca que assoleix les nostres vides des de fa ja deu mesos pot ser tots pensàvem que anar al cinema, acudir a una exposició d’art, visitar 64

La lectura ha estat, sense cap mena de dubte, un dels passatemps més importants durant el període del confinament. Any 2020. Foto: Claudia Parreño. 65

La gala de la cultura va ser un dels últims actes que s’hi van celebrar amb certa normalitat a les falles 2020 de Cullera. Any 2020. Foto: Fernando Navarro.

una llibreria, gaudir d’un concert o delitar-se amb una bona peça teatral era una cosa que mai anava a desaparèixer (o almenys, si ho feia, nosaltres no anàvem a viure per a veure-ho); ho donàvem per fet. No era un luxe comparat a viatjar o realitzar qualsevol tipus d’activitat cool, i aleshores (ara ho veiem amb aquesta claredat) no ho valoràvem gairebé res. Però, de manera inesperada, com si d’un malson es tractara, aquelles coses tan quotidianes desaparegueren de la nostra vida: un virus anomenat Covid-19 ens coartà d’allò que pot ser no apreciàvem com devíem. A la comunitat fallera, a més, aquest maleit virus ens va arrabassar el que més estimem: les Falles. A una setmana de donar inici a la nostra festa, l’esdeveniment que esperàvem des de fa un any, se’ns va comunicar el que, també, pensàvem era impossible: les Falles no anaven a realitzar-se. 66

I amb elles no només no desaparegué la plantà, els premis, l’ofrena, la cremà... desaparegué tota l’activitat cultural que tan acuradament havíem estat planejant, i haguerem d’adaptar-ho a la nova estranya situació: el confinament. Ràpidament ens eixugarem les llàgrimes i ens sacsejarem la tristor; com un au fènix ressorgirem de les cendres (les mateixes que no poguérem contemplar amb la cremà de la nostra falleta) i començarem a crear, a dignificar el nostre món i a treballar perquè aquest no s’enfonsara més; en tal situació d’incertesa els fallers traguérem força de valent i canviarem la pena per la dignitat. Durant el confinament no paràvem d’escoltar que d’aquesta eixiríem millors persones. Jo, que sempre he tendit a l’escepticisme, no ho tenia del tot clar.

Però crec que la comunitat fallera va complir sobradament aquell presagi. Totes les comissions, com una pinya, començaren a crear contingut artístic i cultural que difonguerem mitjançant les xarxes socials. Activitats diverses que donaren vidilla, no sols als fallers, sinó a tot el poble. Ens unirem i decidirem que som tan grans, i teníem tantes ganes d’eixir d’esta situació millors, que treballàrem amb ganes i il·lusió perquè aquell incomprensible malson es tornara suportable i, inclús, entretingut. Però açò no va acabar ací; quan ens deixaren eixir, quan recuperàrem aquella normalitat-no-normalitat, ens proposarem seguir lluitant. L’exercici 2020 havia desaparegut, però un nou ens esperava amb optimisme. Per això, algunes comissions ens posarem de ple a traure endavant el teatre faller, mantenint tota la activitat cultural de forma no presencial. Perquè, passe el que passe, ni la situació més surrealista, ni tan sols la pandèmia

més dura, ens podrà intimidar i fer perdre l’esperança. A mi la cultura em va salvar la quarantena: llegir, veure sèries, escoltar música... Però, sobretot, em va salvar la falla. I sempre ho recordaré amb afecte i satisfacció. Acudir al teatre, al cinema, llegir llibres i escoltar música, encara que no pugem fer-ho amb la normalitat que tant trobem a faltar em segueix salvant d’aquesta situació d’incertesa i inseguretat que seguim vivint. La cultura és segura, i treballarem perquè seguisca sent-ho, perquè com he sentit a una sèrie extraordinària que he vist els darrers dies: “l’apreciació de les arts és el que ens eleva més enllà dels animals; desperta passions i commou l’esperit”. Cuidem-la. Cuidem-nos.

El futur de l’educació Susana Albert Martínez Fallera i professora

í, després d’una setmana plena de nerviosisme i notícies diverses sobre contagis, d’un nou virus que s’estenia com la pólvora per tot arreu, i amb l’angoixa i la incredulitat sobre si les Falles que estaven apropant-se als seus dies grans se suspendrien, cosa que la majoria de nosaltres pensava impossible, ja que mai ho havíem viscut, es confirmaven els nostres temors. Primer li dèiem adéu a les Falles sense poder pronunciar aquesta paraula perquè encara no creiem que fora realitat, mentre la frustració d’alumnes i mestres d’un poble faller com el nostre envaïa l’ambient. I definitivament el tretze de març al matí, la direcció de l’escola anunciava que tancava les portes fins nova ordre. Els alumnes i professors vàrem arreplegar el que teníem per damunt de calaixos i taules i omplirem la motxilla, però mai vàrem pensar que tardaríem tant a tornar. L’alegria de la festa fallera que inunda els carrers s’allunyava i eixos dies de vacances passaren a ser dies de confinament. Començava una aventura mai imaginada per alumnes i professors. 68

L’educació en línia va ser, durant mesos, l´únic lligam entre el professorat i l’alumnat. Any 2020. Arxiu: la comissió. 69

La distància de seguretat a les aules ha estat una de les mesures més efectives per a previndre els contagis. Any: 2021. Arxiu: La comissió.

Les autoritats van decidir respectar els dies que ja s’havien declarat festius per les Falles i per tant teníem una setmana per organitzar el que havíem de fer a continuació amb les classes perquè el futur semblava incert.

Les videoconferències eren contínues i ens acostumarem a parlar davant d’una pantalla a intentar transmetre coneixements, però també tranquil·litat i esperança en una situació incerta que provocava ansietat pel que anava a passar.

Però els mestres i professors, amb més vocació que ganes decidiren que no podien abandonar als seus alumnes, que alguna cosa s’havia de fer per continuar en contacte. I com en el cas dels artistes fallers, la creativitat i imaginació dels quals és inesgotable, així els mestres iniciaren una i mil iniciatives per continuar amb la seua passió, l’ensenyament. Buscaren alternatives per poder fer arribar materials als alumnes mitjançant la col·laboració de Protecció Civil i l’Ajuntament, mitjançant els ordinadors dels pares, mòbils i en els casos més tecnològics, les tauletes que utilitzen els alumnes en alguns centres. Es traslladen les classes presencials al món digital.

A mesura que passaren els dies, les hores invertides eren infinites, molts professors haguérem d’aprendre molt sobre les noves tecnologies i ferramentes digitals que ajudaren a tindre intercanvi continu amb els alumnes per poder-los guiar, elaborant nous materials, i fins i tot eines d’avaluació. Però davant de les dificultats els éssers humans s’encoratgen i així alumnes i professors donaren una gran lliçó d’esforç i responsabilitat i aconseguiren finalitzar un curs que havia quedat en l’aire un tretze de març, vespres de Falles.

Els corredors dels col·legis s’han delimitat amb carrils de doble sentit per tal d’evitar aglomeracions i mantindré la distància de seguretat. Any 2020. Foto: la comissió.

L’estiu arribà, però la incertesa continuava i el temps de descans es va convertir en molts centres en setmanes de treball per preparar totes les possibles situacions que la pandèmia podia provocar. Novament se’ns plantejava un repte i no era fàcil d’assumir, tornar a l’escola amb aquesta “nova normalitat”. Extenses normes de seguretat, mascareta, distància i responsabilitat per damunt de tot, però també moltíssimes ganes de veure’ns, de tornar a classe. Així que ara, passem moltes hores amb una mascareta ficada, forçant la veu, patim fred perquè hem de ventilar les aules, no podem tocar-nos, esmorzem a distància i sense jugar, anem pels corredors com en una autopista pel nostre carril i amb distància de seguretat, estirem les cames al pati en el nostre espai establert sense poder reunir-nos amb altres companys, però

A punt d’acabar el primer trimestre amb les aules en funcionament quan la majoria pensava que a la setmana estaríem tancats, perquè hem demostrat que un virus no pot acabar amb l’energia, la creativitat i vocació dels docents que com els artistes fallers, es renoven contínuament i de les cendres d’un monument ja veuen l’essència d’un altre. Res és permanent excepte el canvi, i amb un ensenyament en continua evolució, el futur de l’educació està assegurat.

seguim i ho hem fet possible.

El futur de la sanitat Clara Sanjuan Cambiazzo Fallera Major i infermera

s clar que la sanitat ha sigut uns dels sectors més afectats en l’àmbit físic i mental en aquesta pandèmia. Els sanitaris som els primers que hem patit aquest colp i els que menys estàvem preparats per a tot el que hem viscut. Estem acostumats a tractar pacients crítics, a patir per ells i a perdre’ls. Però al que no ens havia ensenyat ningú és a no poder atendre’ls per no tindre mitjos ni prou personal. A enfrontar-nos a una malaltia desconeguda fins al moment. La gent encara no és conscient de com s’han saturat les UCI, les urgències, com s’han tancat quiròfans i les consultes externes i això ha provocat que augmentés les llistes d’espera que també afecta de manera considerable a les malalties més comunes. Però tornem a la situació de les UCI i urgències. Falta de material, desconeixement de la patologia en els primers dies, falta d’EPI. Sanitaris cobrint-se en borses de fem, pantalles fabricades amb plàstics de carpetes de materials escolars, falta absoluta de mascaretes. Caps en mode trencaclosques per organitzar circuits en urgències i dividir així els hospitals en part Covid i part no-Covid el que tota la vida ha sigut un mateix espai i tots els companys han treballat baix un mateix protocol que en qüestió d’hores es va haver de canviar.

Moltes falleres i fallers van canviar ràpidament els polars i les bruses pels uniformes d’hospital amb l’objectiu de lluitar contra la pandèmia. Any 2021. Foto: Maria Ribera. 73

Actes com el lliurament de premis de les Falles de Cullera, on l’aglomeració és evident, tardaran a viure’s amb normalitat. Any 2021. Foto: Fernando Navarro.

Des d’aquest moment de crisi sanitària el món Falles va canviar per a tots nosaltres. Les Falles signifiquen relacions interpersonals, festa, pólvora, eixir al carrer, relacionar-se, fer dinars als caus fallers, lliuraments de premis, l’Ofrena, la Cremà. Tot són actes que impliquen un nombre elevat de gent junta, gaudint la festa, sense preocupar-se per distàncies. S’està demostrant que poden fer-se actes complint les mesures de seguretat establertes, però sempre amb aforament reduït, utilitzant mascaretes, desinfectant els espais utilitzats entre una persona i altra i això només és per a determinats actes. No ho podem extrapolar a un poble sencer on als seus actes multitudinaris només podrien assistir certes persones d’una comissió, que acabarien sent els màxims representants de les dites, cosa que no és cap solució per a la resta de fallers que paguen la seua quota com qualsevol altre. 74

Pel que fa a l’Ofrena és un dels millors actes per dur a terme, ja que té lloc a l’aire lliure i si tothom du mascaretes, no hi hauria cap problema. El problema roman en el públic que veu els fallers desfilar. Saben amb certesa que per molts carrers que hi haja la gent sempre va a parar on es troba la nostra Verge, perquè gran part de la ciutadania continua sense comprendre la serietat d’aquest assumpte. D’altra banda, com és sabut per tots, a València els premis s’atorguen per televisió a causa del gran nombre de Falles i fallers que són, però al nostre poble que és Cullera, sempre anem al Mercat. Amb la pandèmia es perdria aquesta tradició i també hauríem de fer-ho per televisió o xarxes socials. Es perd molta màgia i emoció, però seria la manera més segura. També està el problema que no tots els fallers cabem en tots els casals pel tema de l’aforament, pel que tocaria veure-ho des de casa…

Moltes comissions falleres han posat a l’abast de sanitat els seus casals per tal de convertir-los en centres de vacunació. Any 2021. Foto: Levante.

Ara bé, hem de ser pràctics i pensar en unes Falles en futur immediat. Hem de garantir la seguretat de la nostra població i mantenir les distàncies. La millor opció és fer-ho tot via telemàtica. Premis, Crida, etc. Revolucionar el món de les xarxes socials per poder compartir amb tothom el que estem desitjant viure, el que aquesta pandèmia ens ha arravatat, les Falles i la nostra salut mundial. Siga com siga, el futur de la sanitat depén de tota la ciutadania, no només dels sanitaris. No sé si en cap futur pròxim tornarem a veure les Falles d’acord com fins ara. Queda molta feina per fer i molta gent per conscienciar. Confiem en les vacunes, en els experts sanitaris, seguim les recomanacions sanitàries, continuem utilitzant mascaretes, fent ús del gel hidroalcohòlic, fent el llavat de mans i podrem tindre unes Falles segures.

El futur de l’esport Nacho Montagud Font Faller i mestre d’educació física

ixa és la qüestió, que ens oferirà el futur? Doncs tot avançava amb normalitat per allà el febrer del 2020, els estadis esportius plens de gom a gom a totes les parts del món. Les lligues de tots els esports anaven endavant amb normalitat, inclús la tecnologia s’introduïa paulatinament en aquest món que, com tot, també evolucionava. Evidentment les regles dels esports anaven adaptant-se a la modernitat que la mateixa evolució de l’individu i la curiositat que ens posseeix, ens ajuda a descobrir noves coses i situacions. Tot era “perfecte”. Però aquesta perfecció es va veure afectada per una anomalia que tots malauradament coneixem, la COVID-19, un simple virus que molts experts, al principi, deien que només eren uns dolors de cap i un poc de febre, bé, no m’esplaiaré molt amb açò, que tots sabem o creem que sabem el que és avui en dia, i com sabeu, al final resultà ser una pandèmia, que molts de nosaltres no sabíem ni el que significava eixa paraula. En mig d’aquest caos les ciutats es quedaren buides, i moltes d’elles evidentment i malauradament sense esports. Tot tancat: poliesportius, piscines, pavellons d’esport, camps de futbol, bàsquet, tenis... Un desastre a gran escala amb un confinament de dos mesos aproximadament. I és ací on inevitablement a tothom ens ve la mateixa pregunta: que serà del nostre futur i el de l’esport? 76

Els estadis de les principals competicions esportives del planeta van quedar deserts durant mesos per la pandèmia. Any 2020. Arxiu: Nacho Montagud. 77

Durant la pandèmia els balcons i els terrats dels edificis van servir perquè la gent continuara practicant exercici. Any 2020. Arxiu: Javi Montañez.

Tots sabem que, per a mantenir una vida saludable, és fonamental practicar esport i dur una dieta sana i equilibrada. A Espanya entre un 70% i un 85% de la nostra població fa exercici físic diàriament, dades que ens indiquen de quina manera ens ha capgirat les nostres rutines aquesta pandèmia mundial. Amb tot parat molta gent va optar per a fer exercici físic a casa, per a no perdre la forma els dies de confinament, però no ens enganyem, tots sabem que també han eixit uns grandíssims rebosters encoberts, cosa que ens trastocava la dieta. Alguns es posaven vídeos del YouTube, altres jugaven a tenis de balcó a balcó, altres utilitzaven el garatge com a pista d’atletisme i així moltes de les grans invencions que li venia al cap a cada ésser humà. 78

Tristament, els qui havien de tindre més imaginació per a tirar endavant, eren els empresaris que buscaven la forma perquè, almenys, pogueren menjar al final de setmana sobretot els d’espais privats d’esports. Avançant cap al desitjat futur ens trobem que a poc a poc acabem el confinament, però ens imposen unes restriccions a les quals tothom hem de fer front, en relació amb l’esport podem fer esport, però mantenint la distancia social, el qual si no eres professional limita molt els esports d’equip. Malauradament, això també ens passa al món de les Falles, on molt dels campionats esportius fallers s’han hagut d’anul·lar a causa que no es podien complir les normatives de seguretat vigents.

Els campionats esportius fallers s’han pogut celebrar adequant-se a la situació pandèmica, a Cullera s’hi va poder celebrar el pic i maneta i els jugadors portaven la mascareta. Any: 2020. Foto: Fernando Navarro.

A poc a poc, sembla que es veu la llum al final del túnel i recentment hem aplaudit la notícia que per fi tenim vacuna. I com afectarà açò als nostres esports? I als esportistes? Moltes són les preguntes que envolten eixe futur incert. Lentament veiem a països on ja es pot assistir a un estadi per a poder veure el seu equip o fins i tot poder jugar a jocs col·lectius a escala amateur, i encara que siga lentament esperem prompte poder gaudir d’una nova normalitat i veure de nou els estadis plens de gom a gom i que els més menuts es tornen a il·lusionar en practicar l’esport que més els agrada per poder arribar a ser com el seus ídols.

possiblement s’exigirà que tota la gent que acudisca a qualsevol esdeveniment siga amateur o professional tinga al corrent la cartilla de vacunació. Sense esplaiar-me molt més, pense que anem per bon camí i, a més, sempre podem traure bones conclusions de les coses negatives com per exemple els valors que ha demostrat la societat treballant en equip i la importància que ha tingut per a combatre aquest virus.

En un futur pròxim, pense que el futur de l’esport gira entorn d’aquesta vacuna i 79

El futur de l’hostaleria Sara Borrull Muñoz Fallera i hostalera

quest any m’han demanat escriure sobre l’Hostaleria, no soc una entesa d’aquest tema ni molt menys, però els meus pares s’han dedicat tota la vida a aquesta professió i ja fa quinze anys que tenen un negoci on tota la família, inclosos el meu germà i jo, treballem. Doncs bé, aquest any ens ha caigut un “gerro d’aigua” ben gran al damunt, ja que ens vam veure obligats a tancar per la pandèmia i igual que tots els hostalers ens hem preguntat i seguim preguntant-nos, quin n’és el futur d’aquest sector? Aquest malson va començar a punt d’entrar en una de les temporades més grans que fa aquest sector, les Falles. L’hostaleria pel mes de març es prepara per a un dels millors mesos que hi ha durant l’any, un mes on com a fallera i cambrera que soc puc afirmar que les Falles són un gran complement per a aquest sector. Ens vam preparar per a rebre els fallers i falleres i, a més d’aquests, una gran quantitat de turistes que aquesta, la nostra festa, porta darrere. Congeladors i neveres plenes, magatzems amb molt de gènere i sobretot ganes de treballar que amb un tres i no res s’hi van esfumar. Ens van tancar i vam passar tres mesos “aigua al coll”, perquè senyores i senyors no sé si sabeu que els que treballem a l’hostaleria som autònoms, no rebem diners si els nostres negocis estan tancats, però, sí, en perdem, ja que els impostos i els segurs ens els cobren igual. 80

La reducció de l’aforament a les taules de bars i restaurants ha afectat seriosament l’hostaleria. Any 2020. Foto: Las Provincias. 81

Un cop passats els tres mesos ens van deixar obrir, però no va ser tan fàcil i segueix sense ser-ho. Estem veient com companys d’aquest sector es veuen obligats a tancar les portes per sempre perquè no poden mantindré el ritme tan baix de treball que estem tenint a causa de les restriccions imposades per l’Estat. Unes restriccions absurdes, com el tancament de la barra, on nosaltres ens preguntem, no és el mateix estar 6 persones a taula que 6 persones a la barra? El virus sols té capacitat de contagi quan estem fent ús de la barra? Aquesta és una de les tantes preguntes que els hostalers ens fem dia rere dia, he esmentat aquesta perquè com a bons valencians sabeu que la barra és “molt amiga nostra” i en qualsevol moment estem preparats per a dir “qui vol una casalleta?” o “ens fem l’arrancadora i ens n’anem”, així doncs, a la barra és un dels llocs on els hostalers fan més diners dia a dia abans d’esmorzar, dinar, sopar o simplement una vesprada on a la gent li agrada estar per fer-se una cerveseta. La Covid-19 ens ha capgirat la vida, però, i si suposem i creiem que l’any vinent serà un any “normal”? Un any on tornem a tindre festes i Falles? Segurament no tot serà com abans, les aglomeracions continuaran sense permetre’s i algunes restriccions pense que es mantindran per la seguretat dels ciutadans. Al nostre poble, com bé sabeu, els fallers i les falleres no conceben una cercavila sense fer una paradeta al bar, però eixa paradeta va inclosa en músics i tot cap a dins, on després d’una gran estona allí dins el típic faller/a diu: ja hem perdut la falla, on estaran? Doncs bé, estones com aquesta serien impossibles en un futur immediat pel fet que hi ha una gran quantitat de gent dins d’un espai tancat i 82

no podrien mantindré les mesures de seguretat. Les Falles són una festa multitudinària i en una “nova normalitat” pense que no es podrien dur a terme. Imagineu els tres dies de falles anant a dinar a un restaurant amb taules de 6? Al nostre poble hi ha 16 falles, és impossible repartir-les en locals d’aquesta manera perquè no hi ha locals tan grans per a tantes persones. Com he dit al principi, soc fallera i cambrera i sentint-ho molt pense que les Falles no tornaran fins que no hi haja una normalitat completa. No m’agradaria finalitzar aquest escrit sense fer una reflexió per veure com hauríem d’actuar perquè el sector de l’hostaleria no tinguera un futur més incert. Als nostres locals tenim totes les mesures de seguretat necessàries perquè les persones ens sentim segures i còmodes. Hem de ser conscients i respectar-les, perquè d’aquesta manera els hostalers estarem agraïts i la feina ens serà més amena. D’altra banda, faig a una crida a tota eixa gent que té respecte o por per anar a un bar o a un restaurant. Estic d’acord que tinguem por, tots l’hem de tindre i hem de tindre respecte enfront del virus, però si tots fiquem de la nostra part i ens ajudem els uns als altres, visitant els negocis del nostre poble i dels voltants, el futur de l’hostaleria no seria tan incert.

Actes fallers com el sopar d’intercanvi de vares, que beneficien a l’hostaleria local, no s’han pogut celebrar durant aquest any amb motiu de la crisi sanitària. Any 2019. Foto Fernando Navarro. 83

El futur de la vida social Isabel Galindo Renart Fallera i mestra d’educació primaria

es que va començar la pandèmia a causa de la COVID-19 i es va decretar l’estat d’alarma, l’estil de vida ens ha canviat a totes les persones i, sobretot, la manera de relacionar-nos. Abans era normal fer qualsevol activitat com, per exemple, anar a veure una obra de teatre, anar al cinema, a un concert, viatjàvem, eixíem de festa… Tot sense tindre cap límit i gaudint de la companyia d’altres persones, siguen coneguts o desconeguts, però tot açò ha quedat en el passat. Ara, tot ha canviat. Hem passat a restringir pràcticament la nostra vida social. Ens hem vist obligats a renunciar la relació de cara a cara, hem establert unes rutines relacionals basades en la comunicació telemàtica mitjançant videotrucades, les xarxes socials i les pantalles. Pensem molt amb qui ens ajuntem i si ho fem, pensem en les conseqüències que pot comportar fer-ho. Igual que la vida social quasi és inexistent, la celebració de les festes també han passat a un segon pla. Des de festes en l’àmbit local com les festes patronals, a festes a escala autonòmica, com les Falles, les Fogueres de Sant Joan o la Magdalena, que han quedat anul·lades en aquest amarg 2020.

Els casals fallers hauran de reduir el seu aforament amb les restriccions contra la pandèmia, cosa que afectarà la celebració de diverses activitats. Any 2020. Foto: La comissió. 85

A poc a poc s’hi van reprenent també els actes fallers, sempre amb distanciament social i fent ús de la mascareta. Any 2020. Foto: JCFV.

Qui anava a dir-nos que no podríem celebrar les Falles? Unes festes al carrer, en les quals, la relació de les persones amb tot el col·lectiu faller és essencial. On quedaran les cercaviles que omplin els nostres carrers? On quedaran la multitud de gent veient els fallers i falleres desfilant a l’ofrena? On quedaran les masses de gent que volen veure la cremà la nit de Sant Josep? Durant uns anys, tot açò quedarà al record. Pensem en una nova normalitat fallera i no ens quadren les idees. Estem acostumats a unes falles plenes de gent, d’actes multitudinaris, sense cap mesura de seguretat. Aquesta festa és al carrer, on la gent es relaciona entre sí. Compartim actes, dinars, sopars, festes amb bastant gent. Contacte físic, abraçades, encaixades de mans... 86

Però, en el cas de poder celebrar-se, com ho farem? Es podrà anar al cau i cuinar com féiem abans? Podrem celebrar qualsevol festa sense haver de dur mascareta? I saludar-nos? Ja no recordem l’última besadeta que vàrem fer en saludar a un amic i amiga. La salutació dels colzes ja és tan normal! Incertesa de no saber si les podrem celebrar i com les podrem celebrar. En el cas de poder fer-se no tindran res a veure amb la celebració a la qual estàvem acostumats. Moltíssimes restriccions i mesures de seguretat en qualsevol acte. A més, les noves tecnologies més presents que mai. Molts actes es realitzaran mitjançant diverses plataformes en línia i així evitar ajuntar-nos gent. L’essència de les falles es perd completament.

Les reunions als casals fallers també s’han adequat a les noves exigències sanitàries. Any 2021. Foto: JCFV.

És clar que la pandèmia ha marcat un abans i un després. Un abans que no érem conscients del que podia passar. I un després que ens ha canviat tots els esquemes que teníem pensats. Desconfiança i por són els sentiments que sentim la majoria de les persones. Els ciutadans som conscients de la perillositat de la situació i per aquesta raó ens hem tornat més egocèntrics, més recels, ja que tenim por de contagiar-nos. Tenim por d’agafar aquest virus el qual, ha matat a tanta gent.

enriquirà personalment. Al remat, gaudirem en les relacions socials d’altra manera i haurem de tindre molt de seny. Pel que fa a, en aquest cas, les Falles, s’haurà d’exigir responsabilitat i sensibilitat per a que la nostra festa gran, la que vertebra al poble valencià i va ser declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, puga superar aquest moment tan delicat i ressorgir amb més força que mai.

Durant aquest temps que estiga present el coronavirus, la quotidianitat ja no serà el comú. Estem acostumant-nos a realitzar altres rutines, a tindre reunions socials diferents de les d’abans, a quasi no eixir de casa... Aquesta pandèmia ens portarà una lliçó de vida que ens 87

De molts somnis a un malson, cal despertar Salva Andrés Martín Coordinador del llibret

Aquest article ha participat en el Xé concurs d’articles de llibret Falles 2021 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il•lustre Ajuntament de Cullera.

En memòria de Juan Antonio Andrés Guardiola, primer president d’honor de la comissió.

Alzira. Abril de 2019.

avia estat tres anys preparant-ho tot. La situació econòmica a casa així ho demanava. A poc a poc s’havia comprat les teles dels colors borgonya i aiguamarina per a confeccionar-se els vestits, les pintes de flor d’aigua i aquell adreç tan elegant, però subtil alhora que, realment, l’encisava. Ho tenia tot per a lluir i acomplir el somni que des de ben menudeta, cada nit, reproduïa mentre dormia. Aquest any era la Fallera Major de la comissió que l’havia vist créixer. I fins i tot, i després d’insistir molt, les seues amigues s’havien apuntat a la falla per a viure-ho amb ella. Un exercici ple de vivències que ja mai oblidaria, com el discurs de la seua mare en el dia de la presentació, i d’altres que faltaven per gaudir, com l’èxtasi dels premis, l’emoció de l’ofrena o la tristesa d’encendre la traca de la cremà. Ja s’hi podia notar l’ambient faller pels carrers. Però va arribar el dia 10 de març i...

Els vestits de fallera són el secret més ben guardat de les falleres majors fins a la setmana prèvia a la presentació. Arxiu: Clara Sanjuan. Any 2019. 89

L’ofrena és un dels actes on la indumentària regional cobra més protagonisme. Arxiu: la comissió. Any 2019.

Xàtiva. Maig de 2019. Sempre li havien dit que ser artista faller era un suïcidi laboral. No feia cas. Sabia que era allò que volia ser. I també sabia que havia de treballar de valent i ser constant per a poder aplegar al cim: plantar a la Secció Especial del Cap i Casal. No ho feia gens malament. I a la fi, a les acaballes del mes de maig, una comissió va contactar amb ell perquè realitzés la seua falla infantil a la màxima categoria. S’havia bolcat en el projecte, encara que ja feia anys que en la seua ment dibuixava l’esbós amb el remat i les escenes que el completarien. Volia sorprendre amb una composició arriscada, sense perdre cura amb l’escatat per poder donar-li així un bon acabat, un modelatge de tall modern i una pintura molt cuidada que captivés els més menuts. Sense adonar-se, abans de febrer ja ho tenia tot enllestit per a la plantà, i ja descomptava els dies per viure aquell moment. Però va arribar el dia 10 de març i...

El Carme (València). Octubre de 2019. Cada any es quedava embadalit mentre les falleres i fallers desfilaven amb els seus vestits en l’ofrena. Potser d’aquells records li venia la seua devoció per la indumentària tradicional valenciana. En l’actualitat regentava una xicoteta botiga al barri del Carme de València on ell mateix cosia i brodava els vestits que allí s’hi exposaven per a la seua venda. Eren vertaderes peces d’artesania, tot passava per les seues mans. Tot i això, la industrialització d’aquest sector provocava que la seua botiga produïra més pèrdues que guanys, i no sabia quant de temps més podria mantenir el negoci amb el qual havia somniat des que tenia consciència. La seua sort va canviar aquest any, amb l’encàrrec que tornaria a posar el seu nom a l’abast de tot el món faller: la confecció d’un dels vestits que cadascuna de les membres de la Cort d’Honor de la Fallera Major infantil lluiria durant l’ofrena a la Verge dels Desemparats. Semblava que aquesta comanda li donaria la repercussió necessària per a poder mantenir-se. Però va arribar el dia 10 de març i...

La mascletada del 8 de març és un dels dies on la repercussió de les dones pirotècniques és major. Arxiu: Claudia Parreño. Any 2020.

Albal. Desembre de 2019.

Cullera. Febrer de 2020.

Ara fa molts anys que el seu avi li va comprar una xicoteta caixa de petards de colors i un botafoc taronja durant unes festes josefines. Els mateixos anys que va decidir que la pirotècnia seria la seua veritable passió. La sensació que li provocava el moment en el qual el foc emplenava d’espurnes la metxa dels seus coets sols era comparable a la que obtenia de l’aroma de pólvora del seu esclat. El fet de ser un món on majoritàriament treballen homes no va fer cima en ella, tot el contrari, va lluitar per la visibilitat de totes les pirotècniques, més enllà de disparar la mascletada del dia 8 de març. I aquest any era la seua oportunitat, després de la presentació del calendari pirotècnic ja era públic que, per primera vegada, una dona, ella, dispararia la mascletada del 19 de març a la Plaça de l’Ajuntament. No pensava en altra cosa, i s’havia promés fer tremolar tota València amb els sons de les carcasses i l’explosió del terratrémol que posaria punt final a la mascletada. Però va arribar el dia 10 de març i...

Feia anys que la salut no el deixava gaudir de les Falles com ho feia abans, però els records viscuts sempre li venien a la ment en apropar-se el mes de març. Ell mai havia sigut faller de la comissió, però des dels seus inicis, aquesta, va comptar amb el seu suport inestimable. Assegut al seu butacó, amb la gorra al cap i fumant pipa, rememorava aquelles nits senceres en les quals feia de vigilant de la falla, totes les partides al truc, els esmorzars, els dinars, tots els actes als quals assistia de bon grat per posar el seu granet d’arena... El seu caràcter alegre i generós el va convertir ràpidament en el “tio” de tota la comissió. Una persona realment preuada per falleres i fallers. En eixe moment, un somriure se li dibuixava en la cara en pensar que en unes setmanes tornaria al casal faller, a fer la seua visita protocol·lària en els prolegòmens de la plantà, però va arribar el dia 10 de març i...

València. 10 de març de 2020. Però va arribar el dia 10 de març i la notícia de la suspensió de les Falles a causa de la Covid-19 va sumir en un pou de ràbia, desolació, tristesa i resignació, tot en aquest ordre, al món faller. Tots els nostres somnis s’esquitllaven com aigua en cistella i l’any 2020 seria recordat per sempre com l’any sense Falles. Un any on les falleres majors no somriurien desfilant a les cercaviles; els artistes fallers no encaixarien el sacabutx del remat en el moment culminant de la plantà; els indumentaristes no veurien el resultat de les seues hores i més hores de treball confeccionant i engalanant les falleres i els fallers durant els dies grossos de la festa; i els pirotècnics no ens pujarien l’adrenalina amb l’inconfusible soroll de l’esclat de la pólvora. Un any on els somnis de milers de valencianes i valencians es convertirien en un malson a escala mundial. Un malson que, de primeres, ens negàvem a admetre. Però no ens culpeu, atés que el microclima fester que ens envaïa des de febrer ens impedia veure la realitat, i sols quan vam abandonar els caus fallers, vam penjar els polars i les bruses i vam encendre els televisors, ens vam adonar de la gravetat de la situació. Les Falles 2020 havien tocat a la seua fi, però la causa estava més que justificada: s’havia de lluitar contra aquest maleït virus. Ara, i després de quasi dos anys sense Falles, cal que el món faller desperte d’aquest malson. Hem passat un temps amb molta incertesa, sense saber quan i com celebraríem les pròximes Falles, però a l’horitzó s’esdevé un xicotet raig d’esperança que albira el final d’aquest malson. 92

Ara, és quan han de desaparéixer les tensions, les discussions i les polèmiques esdevingudes arran de la pandèmia. I ara és quan el món faller s’ha de decidir a tornar a encendre la flama que va ser apagada el març de 2020. Les coses no seran fàcils, i hem d’entendre que d’entrada res tornarà a ser com abans, però si durant segles hem sabut fer front a totes les adversitats, evolucionant i adaptant-nos a totes les circumstàncies per a poder superar així tots els reptes que se’ns han plantejat, ara també ho podrem fer. I som les comissions falleres, amb totes les seues falleres i fallers al capdavant, les qui hem de començar a moure tots els engranatges que conformen la nostra festa. Després de cremar-nos sense foc el passat 10 de març de 2020, hem de renàixer d’aquestes cendres metafòriques per molts motius: pels artistes fallers, pels indumentaristes, pels pirotècnics, pels orfebres, pels perruquers, per l’hostaleria, pels qui hi som, i pels qui, malauradament, ja no hi són. Per tots els somnis que queden per viure, despertem d’aquest malson.

El pebeter situat a la Plaça de l’Ajuntament de València amb la llegenda “tornarem” simbolitza l’esperança per tornar a viure la festa fallera. Arxiu: Salva Andrés. Any 2021. 93

Virus diabòlic Francisco Fernández Ruiz Col·laborador de la comissió

Un virus desconegut, que aparegué de repent, ens va deixar confinats i una mica acollonats perquè estava omnipresent.

Mascarilla? Per què diuen ‘mascarilla’? Ací cal dir: masquereta. Hi ha qui li diu tapaboca i fins i tot carasseta.

Eixe enemic invisible, diuen que nasqué a la Xina, i per tant és molt possible que eixa cosa tan horrible acabe fent-nos xixina.

Siga com siga el seu nom, eixa tela de color, estic segur que a tothom de qualsevol part de món, li dona molta calor.

Però tenim un expert, que és don Fernando Simón, qui amb la seua fotogènia acabarà amb la pandèmia que tenim per tot el món.

Jo no la puc suportar -i açò que dic és de veresperquè a més de la calor acaben fent mala olor, i m’embafa les ulleres.

Com té les celles peludes, i com té eixa veu tan rara, des de Madrid ja li han dit, que només s’alce del llit, al virus li plante cara.

Però farem un esforç. Tot siga per la salut, perquè pot ser perillós que algú tinga un colp de tos o que pegue un esternut.

L’altre expert en la pandèmia li diuen Salvador Illa, Ministre de Sanitat i qui ens ha comunicat que hem de portar mascarilla.

Diuen que per acabar amb eixe virus diabòlic, si no ens volem contagiar, ens hem de desinfectar usant un gel hidroalcohòlic.

En la paella o en plat? Francisco Fernández Ruiz Col·laborador de la comissió

La paella valenciana que tinga un bon socarrat s’ha de menjar en paella en lloc de menjar-se en plat. Com menjar en la paella hi ha molta gent que no sap, recordaré algunes coses que m’han vingut ara al cap. Quan la trauen a la taula, és el moment ideal perquè algú faça la foto com prova testimonial. En sentir el seu aroma sempre hi haurà qui dirà: Xe, quina pinta més bona! Xe, quina oloreta fa! La deixarem reposar, i després d’un breu descans, aplicarem certes normes que tenim els valencians. A l’amic de confiança que tingues al teu costat li diràs que agarre l’ansa si tu estàs mal col·locat.

Així evitarem que rode, perquè té molt poctrellat que la paella es menege i que et furte un tros de fetge el comensal del costat. No fiques llima a l’arròs, demana permís primer, que a molta gent no li agrada una paella regada amb el suc del llimoner. La paella té fronteres, són fronteres virtuals, que s’hauran de respectar pel conjunt de comensals. No és de bona educació envair al del costat..., espera una indicació que et diga que ja ha acabat. I a partir d’eixe moment, si ja estàs autoritzat, podràs menjar lliurement fins i tot el socarrat. Voràs que està molt millor, si l’arròs no està empastrat, i que té molt més sabor en la paella, que en plat.

Història d’una suspensió Salva Andrés Martín Coordinador del Llibret “Aquest poema participa al Premi Cullerot organitzat per la JLFC”

Celebrar la festa fallera, a Cullera s’ha convertit, en un debat per la cartera... Pel que tots han discutit! Falleres i fallers contemplen, no plantar els monuments, pensant que si així estalvien... Quedaran tots ben contents! Els artistes fallers defensen: cal plantar per treballar! Saben que si no es queixen... al carrer hauran d’anar! El MIA a un costat estava, contemplant la situació, i poc d’interés mostrava... Per proposar la solució!

Volien fer-les a l’estiu, senyor, quines barbaritats, caloret i ambient festiu... Acabaríem ben remullats!

Ja en març amb les pintades, s’hi va voler demostrar, que som un poble de Falles... I ens hem hagut de retractar!

S’hi farien les cercaviles, al voltant dels xiringuitos, i canviaríem les casalletes... Per cerveses i mojitos!

Perquè en maig la votació, la majoria fou absoluta, va triomfar la suspensió... I es va acabar la disputa!

L’ofrena al passeig marítim, carrils d’anada i de tornada, a una hora on no fos legítim... Que la FM acabés torrada!

Quins fallers seran aquells, que no volen plantar falla? Els qui tenen els budells... Plens de cacau i cassalla!

Vam tenir coneixement, i es va ajornar la decisió, a l’estiu evidentment... No era una bona opció!

Sense Falles un any més, a Cullera ens hem quedat, tot i que el virus ha remés, la festa no hem celebrat, ni som fallers ni som festers... Ha quedat ben demostrat!

Que el Senyor ens pille confessades! Francisco Fernández Ruiz Col·laborador de la comissió

Sainet presentat al concurs de Lletres Falleres, que opta al Premi Bernat i Baldoví de la Junta Local Fallera de Sueca.

Sinopsi La història transcorre en 2020 al saló de la casa de dues germanes, Doloretes i Remediets, d’uns huitanta anys, fadrines i molt beates, que conviuen amb el seu nebot Ivan. Elles haurien volgut que el seu nebot haguera estudiat per a ser capellà, però ell sempre els ha dit que preferiria ser cantant. Ivan, que està molt al corrent de les xarxes socials i de les noves tecnologies, els explicarà a les ties algunes de les coses que poden fer per a confessar-se durant el període de la pandèmia del coronavirus. Personatges DOLORETES: Tia d’Ivan REMEDIETS : Tia d’Ivan IVAN: Nebot de Doloretes i de Remediets VEU EN OFF: La de Ximo, un amic d’Ivan DON FULGENCIO: Capellà

ESCENA I (S’obri el teló i veurem Doloretes entrant al saló amb una masquereta higiènica i queixant-se de la calor que li dona. Ve del forn i a més de dur una barra de pa, anirà carregada amb un paquet de paper higiènic)

DOLORETES: Uf! Porte una suà com un xurro! Que farta estic de la ‘mascarilla’! Ara me la pose, ara me la lleve, ara me la torne a posar. Com no troben prompte una vacuna, no sé on anirem a parar... (Se la lleva i la refila cabrejada) (Entra Remediets, l’altra germana) REMEDIETS: Al clot Doloretes, al clot anirem tots de cap, al pas que anem! DOLORETES: (Senyant-se) Mare de Déu, que el Senyor ens pille confessades! REMEDIETS: Açò és un ‘endergue’! Entre els guants de plàstic, la mascarilla, i llavant-te les mans cada dos per tres, és preferible no eixir de casa. DOLORETES: I que ho digues. Jo he eixit un moment al forn per una barra de pa i vinc emboirà. I Al·leluia! No t’ho creuràs Remediets, però al final he trobat paper de vàter. Me l’han venut en el forn. Tu creus que això és normal? REMEDIETS: Xica, ja era hora, perquè ja estic farta de netejar-me el cul amb paper de diari. L’avantatge que té, és que al mateix temps vas llegint la premsa. DOLORETES: Uf! Que farta estic! Entre la mascareta dels botons i que s’embafen els ‘cristals’ de les ulleres, en lloc d’entrar en el forn, me n’he entrat en la perruqueria d’hòmens que hi ha al costat. Si m’encante un poc, em tallen el monyo a ‘lo xico’. REMEDIETS: Mare meua! I tot per culpa del coronatifus eixe. A mi tampoc em fa gràcia dur la mascareta litúrgica.

REMEDIETS: Em té igual com es diga, però si me la fique és perquè així puc anar sense la bancà i no es nota gens. Però per lo demés, no la duria. Total ens hem de morir igual. DOLORETES: Ara que parles de la bancà..., veges on te la deixes, que ahir te la netegí jo perquè la tenies plena de formigues. REMEDIETS: Sí? Ja deia jo, quan me la fiquí, que feia gust de ‘Baygon’. DOLORETES: Mira si tenia formigues que pareixia que tenia potes. Anava a soles, pareixia l’anda d’una processó de setmana santa. REMEDIETS: Xica, no seria pa tant! Que jo la vaig deixar al costat de la pica. DOLORETES: Clar! Per això diu el refrany que ‘de mica en mica s’ompli la pica’, però en este cas es va omplir de formigues per culpa de la teua bancà. REMEDIETS: Canviant de tema, Ivan ja s’ha alçat o encara està xafant l’orella? DOLORETES: Este nebot nostre, amb l’excusa del confirmament, ara s’alça quan vol. I això que diu que el llit és massa dur. No para de dir que vol que li’n comprem un nou. REMEDIETS: Un nou? Un deu li anem a comprar, un deu! Total, qualsevol dia troba novia i se’n va de casa, i què fem nosaltres amb el llit nou? Eh?

DOLORETES: Remediets, no es diu litúrgica, es diu quirúrgica. No veus que ara tots pareguem metges i enfermeros com el que estan en els ‘quirofonos’. 99

DOLORETES: Que haguera estudiat per a capellà, com volíem nosaltres. Que allí en el ‘semanari’ segur que tenen millors llits que els nostres. REMEDIETS: Ja, però tu saps que ell no vol ser capellà. Ell vol ser cantant. DOLORETES: Ja ho sé i crec que va per bon camí, perquè ja li canten els peus i els sobacos una barbaritat. REMEDIETS: Si es dutxara com fem nosaltres, això no li passaria. Per cert, a tu quan et toca dutxar-te, Doloretes? DOLORETES: Si em vaig dutxar fa quinze dies. Què vols que em torne a dutxar altra vegada? REMEDIETS: No, no, per saber-ho. DOLORETES: No veus que ara, amb açò de la pandèmia, només ens han dit que ens llavem molt bé les mans amb gel hidraùlic i prou. REMEDIETS: Tens raó! Ja avisarà el Govern de quan ens podem tornar a dutxar, ja. DOLORETES: A mi qui em preocupa és Ivan, Ivan. REMEDIETS: Amb la il·lusió que teníem que fora capellà, Senyor! DOLORETES: Sí, i que fora ell qui ens fera la missa ‘corpore in sepulto’ quan ens morírem. Però mira, el nostre Senyor no ha volgut que Ivan anara per eixe camí. Què anem a fer! REMEDIETS: Resarem per ell. Jo crec que és que li agraden massa les xicones. I això deu ser pecat, Doloretes. I com estos xiquets de hui en dia no van mai a confessar-se... 100

DOLORETES: Tu creus que Ivan podria anar a l’infern, Remediets? REMEDIETS: Xica, no ho sé. Com han canviat tant les coses, igual lo que era pecat entonces, ara ja no és. DOLORETES: Tens raó, perquè en la nostra època, si anaves amb xicons, la mare deia que t’havies de confessar i sembla que ara ja no. Per això ens hem quedat matxutxes les dos, per no anar amb xicons. REMEDIETS: Sí, i a la mare també li vaig sentir dir un dia, que si els xicons, tocaven massa la simbomba, es podien quedar cegos. Jo mai no he entés què ha de vore la simbomba amb la vista. DOLORETES: Jo tampoc. Per això serà que en Nadal els xicons tocaven sempre la pandereta. REMEDIETS: Com han canviat les coses, xica! En la nostra època, quan feies la primera comunió, havies d’estar en dejú des de la nit anterior i ara mira... DOLORETES: No m’ho recordes, que jo, de la fam que tenia, eixe dia vaig caure plegà enmig de l’església i m’hagueren de dur a urgències. REMEDIETS: Sí, que caigueres de morros, et rebentares el nas, i et tacares tot el vestit de sang. DOLORETES: Em vaig fer el nas com una carxofa i no vaig poder anar ni a la xocolatà que havia preparat la mare. Quin poc trellat de dia, xica.

ESCENA II (Entra al saló Ivan esperesant-se i badallant, encara va amb pijama i fa cara de son. De tant en tant es rasca ‘les seus parts’ per fora del pijama)

IVAN: (Badallant i esperesant-se) Bon dia tietes! DOLORETES:Mira pues! ‘El niño perdido y hallado en el templo’. REMEDIETS: Bon dia, Ivan! Encara no has dormit prou, que fas cara de son?

REMEDIETS: Ivan, ves, ves i llava’t la cara... i deixa de rascar-te, que pareix que tingues lladelles. IVAN: Ja vaig! (Abandonarà el saló fent uns estiraments d’esquena donant a entendre que estava adolorit)

IVAN: (Queixant-se de l’esquena) Uf! Eixe llit em matarà, tia! Estic baldat. REMEDIETS: Eixe llit és ben bo. És el de ma mare de quan es va casar i està com el primer dia. DOLORETES: Ja ho crec! I el matalaf també. IVAN: I no creeu que ja seria hora de canviar-lo? Tinc l’esquena feta pols de dormir en eixe llit. REMEDIETS: Canviar-lo? Ni pensar-ho! Perquè és el que volem regalar-te, si algun dia et cases. DOLORETES: Sí! I la ‘mesita de nit’ també. Que la va fer el teu iaio. IVAN: Jo això no ho vull. No em podríeu comprar un nou? REMEDIETS: D’això res. Ja te’l compraràs tu quan tingues diners. I a més a més, amb açò del ‘confirmament’ tot deu estar tancat. IVAN: (Rascant-se per les seues parts) Confinament, tia, es diu confinament. Però si ara amb quatre duros tens una habitació supermoderna i pots comprar-la per Internet. Que jo ja ho he estat mirant. DOLORETES: (Mirant com es rasca) Piquen, piquen?

101

ESCENA III (Es tornen a quedar les dues germanes a soles)

DOLORETES: Este xiquet es pensa que ací tenim la ‘bolsa de Santo Tomás’. REMEDIETS: Jo crec que Ivan ja ha estat mirant llits, perquè ahir li vaig vore que tenia un catàleg damunt de la tauleta de nit. DOLORETES: L’haurà demanat per Internet a alguna casa de mobles. REMEDIETS: És possible. El nom del catàleg té un nom molt raro, es deia KAMASUTRA. DOLORETES: Clar, perquè serà un catàleg de llits, per això es dirà Kama... sutra. No veus que està encabotat en què li’n comprem un nou. REMEDIETS: Jo vaig estar pegant-li una miradeta al catàleg i crec que deu ser molt difícil muntar eixos llits. DOLORETES: Això com és?

REMEDIETS: Perquè allí es veu a dos persones dalt del llit, que deuen ser els muntadors, intentant explicar com muntar-lo i sempre acaben fent-se un nuc entre ells. A saber com l’acabaran. DOLORETES: Però al final l’acaben muntant o no? REMEDIETS: Si vols que et diga la veritat, no ho sé, perquè, quan estava arribant al final del catàleg, vaig sentir que venia Ivan i me’n vaig eixir del quarto. DOLORETES: Ah! A què no saps qui s’ha mort? REMEDIETS: Qui? DOLORETES: Rosarito, ‘la potrona’. He vist l’esquela en el forn. REMEDIETS: ‘La potrona’? Xica, Rosarito! Qui ho anava a dir! Tan bé que estava! DOLORETES: No som ‘dengú’, Remediets. REMEDIETS: (Senyant-se) Mare de Déu, que el Senyor ens pille confessades! DOLORETES: Jo, quan vaig anar al metge l’altre dia, me la vaig trobar en el ‘laboratori’ i tenia molt mala cara. Que vaig pensar: esta ja està demanant pista... I mira per on ja ha alçat el vol. REMEDIETS: Doloretes, nosaltres tampoc tardarem massa a alçar el vol, com tu dius. DOLORETES: Calla, calla, que nosaltres encara estem pa donar guerra. No veus que no estem tan desgastades com les que han tingut una caterva de fills.

102

ESCENA IV (Apareix Ivan amb calçotets preguntant per uns pantalons)

IVAN: (En calçotets) Qui ha vist els meus pantalons vaquers? Els havia deixat damunt del meu llit. REMEDIETS: (Sense adonar-se de com anava) Els he tirat jo a la llavadora. Per què? IVAN: (En calçotets) Per posar-me’ls. Per què ha de ser?

DOLORETES: Perquè no volem anar a l’infern, Ivan. (Tapant-se la cara) Tin, tin i tapa’t, fes el favor! (Li llança una tovallola que tenia a mà, perquè es tapara) (Ivan, abans de tapar-se, en calçotets i jugant amb la tovallola, pegarà unes quantes voltetes canturrutxant per davant de les ties)

REMEDIETS: Ja estaven bruts. Ah! I per poc els llave amb dos sobrets quadrats que he tret de les butxaques, que no sé què eren.

IVAN: (Canturrutxant) ‘Mireu, mireu, que guapo que soy, que tipo que tengo y que bueno que estoy...’

IVAN: (Al públic) Ostres, els preservatius! (A la tia, dissimulant) Ah, sí! Són aspirines efervescents, tia. On les has deixades?

REMEDIETS: (Cridant) Ivan, vols tapar-te, que per culpa teua anirem les dos a l’infern!

REMEDIETS: No ho sé, després les buscaré. DOLORETES: (Mirant al nebot i tapant-se la cara) Ivan vols fer el favor de tapar-te o ens haurem de confessar per vore’t mig nuet. REMEDIETS: (Es gira i veu com anava Ivan) Xico, quina falta de respecte, eixir en calçotets davant de les teues ties! A confessar-te, ara mateix! IVAN: (En calçotets) Ties, per favor! Però si m’heu vist nàixer i m’heu llavat el cul mil vegades. DOLORETES: (Tapant-se la cara) Ja ho sé, Ivan, però és que ja eres un home i açò ja pot ser pecat. REMEDIETS: I pecat mortal, Doloretes. Mortal. (Senyant-se) Que el Senyor ens pille confessades! IVAN: (Enfadat) Però quina mania teniu les dos què tot és pecat. I quina mania de dir: Que el Senyor ens pille confessades!

IVAN: (Enrotllant-se la tovallola per la cintura) Però si l’infern no existeix, dona! I vosaltres, que no eixiu de casa, de quins pecats heu de confessar-vos? Eh? De quins? REMEDIETS: Si hagueres sigut capellà, com nosaltres volíem, t’ho hauríem dit, perquè ens hauries confessat tu. Però com vols ser cantant, no te’ls podem dir. DOLORETES: I si no ens hem confessat ja, és perquè, per culpa de la pandèmia i del ‘confirmament’, l’església està tancada. IVAN: Però si ara no cal anar a l’església per a confessar-se. Ara ja es podeu confessar per Internet. REMEDIETS: Per Internet? Això no sé com funciona. A mi sempre m’ha confessat don Fulgencio. DOLORETES: I a mi també, encara que l’última vegada que vaig anar a confessar-me no em va voler confessar.

103

IVAN: Això com és? DOLORETES: Perquè eixe dia havia menjat mandonguilles d’abadejo amb allioli i d’una brafà quasi el mate. IVAN: Pobre don Fulgencio! Jo t’hauria posat una penitència de vint parenostres i vint avemaries. DOLORETES: No, per favor, que l’última vegada que em van posar una penitència pareguda vaig tardar tres setmanes a acabar-la, perquè com em descomptava resant, em costava tornar a començar de nou. REMEDIETS: Tu et descomptes, però jo m’adorm. L’últim dia que em vaig confessar em va haver de despertar el sagristà, perquè anaven a tancar. Diu que estava roncant i tot. IVAN: (Al públic) Xe quines de beates de pacotilla! (A Remediets) Tia, i tu no em podries tornar eixes dos aspirines que has trobat en el meu pantaló? És que me les prenc quan em fa molt de mal l’esquena. REMEDIETS: I per què no et prens un ‘Fernandol’, que també t’anirà bé? 104

IVAN: (A Remediets) No, millor eixes pastilles, que són les que més efecte em fan. I les necessite per al cap de setmana. DOLORETES: Però si ara no volen que eixim de casa per culpa del virus. IVAN: Ja ho sé tia, però en cas d’urgència i amb mascareta sí que es pot. I jo els caps de setmana sempre tinc alguna urgència que altra. REMEDIETS: Com tu digues. Ara aniré a buscar-les, però tu mentrestant podries anar a vestir-te, que tens més pantalons. IVAN: Bé, tu ves buscant-les que jo ara torne. REMEDIETS: (A Ivan) Ah! I fes el favor de no tindre tan desastrat el teu quarto. Que cada vegada que hi entre a netejar, isc com si vinguera de les rebaixes del Corte Inglés, amb tres o quatre camises, sis ‘cansonsillos’, tres parells de calcetins... Xe, tira-ho tu a la roba bruta, que ja eres majoret. IVAN: (De conya) Oído cocina!

ESCENA V (Doloretes es queda per un moment a soles en el saló)

DOLORETES: (Pensant en veu alta) Este nebot meu és bon xiquet, però és un desastre i un poc desvergonyit. Mira que eixir en calçotets! Ara em costarà confessar-me per haver-lo vist mig nuet. Però, com tot està tancat, no sé quan podré confessar-me.

DOLORETES: Per Internet? Però això com es fa?

(Torna Remediets palpant els dos sobrets que havia trobat a les butxaques del pantaló i li les ensenya a la germana)

REMEDIETS: Això del ‘lain’ què vol dir? No entenc res.

REMEDIETS: (A Doloretes) Ja estic ací amb les pastilles. Li diré a Ivan que me’n done una pa provar-la, perquè mira que molletes són, toca, toca. DOLORETES: Ostres, és de veres! Estan molt molletes. Vols que les provem per si fan més efecte que les que ens donaren en la farmàcia.

IVAN: Sí, per Internet, perquè ara, amb tot açò del coronavirus, i amb l’ordinador, es poden fer moltes coses Online.

IVAN: Això vol dir que hi ha moltes pàgines WEB on pots entrar i confessar-te. REMEDIETS: Pàgines què? IVAN: Pàgines WEB tia, que en este cas són confessionaris virtuals. DOLORETES: Però el capellà on està?

(Les dos estan palpant els sobres, quan entra Ivan. Ell ja va amb camisa i pantalons)

REMEDIETS: Això, això, on està don Fulgencio?

IVAN: (En vore que volien obrir els sobres) No, no, no obriu eixos sobres, que eixes aspirines són massa fortes i us poden pegar mal al fetge. Doneu-me-les. (Li les lleva de les mans i se les guarda en la butxaca)

IVAN: No cal don Fulgencio. Tu entres en la WEB i ja va dient-te el que has de fer.

DOLORETES: Xico, xico, ni que eixes pastilles foren la purga de Benito.

IVAN: No patiu, jo us ho explicaré. Si és que hi ha un fum de pàgines web per a confessar-vos i no cal anar a l’església. (Comença a enumerar-les) Teniu la de..., www.meconfieso. com / www.mearrepiento.com...

REMEDIETS: (A Doloretes fent-li una escolteta) No patisques, jo he vist el nom d’eixes pastilles. Es diuen, ‘Durex’ i diu que fan sabor a menta. Ja les demanarem en la farmàcia, perquè segur que les donen sense recepta. DOLORETES: (A Ivan) Per cert, Ivan, tu quant de temps fa que no et confesses, fill meu? IVAN: Jo passe d’eixes coses! I el dia que vulga confessar-me, ho faré per Internet i arreando.

DOLORETES: Torna-li la trompa al xic! (Enfadada) Que nosaltres no entenem d’això.

REMEDIETS: Com? IVAN: (Repetint) Sí! Com... ‘punto com’. I hi ha moltes més: www.yopecador.com. Una altra que diuen que és molt bona és www.avemariapurísima.com. REMEDIETS: Xica, Doloretes, no t’havia dit que estan canviant moltes coses. 105

DOLORETES: Ja ho veig, ja. Qui ens havia de dir que, en lloc del confessionari, ens podríem confessar parlant-li a un ordinador. IVAN: Així ni tu veus al capellà, ni el capellà et veu a tu. I encara que faces olor d’allioli o de cassalla, té igual. REMEDIETS: I a qui li dius els pecats que has fet? IVAN: En la pantalla ix una llista i tu vas marcant-los amb el ratolí... DOLORETES: Ui! Amb la por que li tinc jo als ratolins, calla, calla... IVAN: No dona, que és amb el ratolí de l’ordinador.. DOLORETES: Ah! I després qui et dona la penitència? L’ordinador o don Fulgencio? IVAN: La penitència la veus en la pantalla de l’ordinador i te la pots imprimir si vols. REMEDIETS: Xico, xico, això és massa complicat, nosaltres som de confessar-nos agenollades i per la finestreta del confessionari. IVAN: Però no veieu que ara està tot tancat. A més a més, per a confessar-vos, entre que don Fulgensio està mig sord i que hauríeu de dur la ‘mascarilla’, ell no s’enteraria de res. És millor fer-ho per Internet. DOLORETES: Bé, ja ens ho pensarem en un altre moment, que ara tenim coses a fer. Remediets, au a la cuina i m’ajudaràs a traure els plats del rentaplats. REMEDIETS: (A Ivan) Ivan, tu mentrestant podries pegar-li una miradeta a la tele, que no sabem per què no va. Veges a vore si és per culpa de l’antena ‘paranoica’. 106

ESCENA VI (Ivan es queda mirant la tele i veu no estava connectada)

IVAN: (Pensant en veu alta) Però com volen que vaja si la tenen desconnectada (la connecta). Les pobres tietes ja estan majors, i jo sempre estic prenent-los el pèl. Quasi les faig que es confessen per Internet. S’ho creuen tot. (Sona el telèfon de casa. És un amic d’Ivan. La conversació se sentirà en off) IVAN: (Despenjant) Diga! VEU EN OFF: Ivan, eres tu? Soc Ximo. IVAN: Xe Ximo, com és que no m’has cridat al mòbil? VEU EN OFF: Ei, per si estaves dormint, com sempre t’alces tan tard. IVAN: Ja! Què volies, Ximet? VEU EN OFF: No res, com fa temps que no parlem, era per vore com portaves el confinament. IVAN: Ei mira, del llit al sofà i del sofà al llit. Que tinc l’esquena feta pols. VEU EN OFF: Això com és? IVAN: Perquè eixe llit té mil anys i les meues ties, com són més agarrades que un ‘chotis’, no me’l volen canviar i m’alce baldat. VEU EN OFF: Però si elles tenen dinerets, no? IVAN: Clar que en tenen, però perquè no se’n gasten un. Elles només pensen que en confessar-se. No veus que són tan beates. Hui els he fet creure que es podien confessar per Internet. VEU EN OFF: Que cabró!

IVAN: Ei! Elles no volen comprar-me un llit nou i jo, per fer-los la punyeta, els he contat eixa ‘milonga’. I estan a punt de picar. VEU EN OFF: Home, per Internet igual no piquen, però si ho fan pel ‘teléfono fijo’, igual sí que piquen. IVAN: Ostres! M’acabes de donar una idea. No ho havia pensat! VEU EN OFF: Què estàs tramant, Ivan, que et conec? IVAN: Que els puc donar el teu número de mòbil, dient que és el de la parròquia, i tu fas com si fores un contestador automàtic oferint-los la possibilitat de confessar-les. És més, si ho fan, de penitència els podries dir que li han de comprar un llit nou al seu nebot. I a vore que passa. Ens riuríem poc! VEU EN OFF: Xe tu, a mi no em claves en ‘lios’. IVAN: Però si això serà divertit. Va tio, fes-me eixe favor. VEU EN OFF: I perquè no fas que telefonen al teu mòbil? IVAN: Perquè coneixen el meu número. VEU EN OFF: Xe! A quina mala hora t’he cridat! Val, va..., ho faré, però me’n deus una, xaval. IVAN: Tu, com ja tens el número de les meues ties, quan et telefonen, fas com si fores el contestador de la Parròquia de San Pancraci i la resta t’ho vas inventant sobre la marxa. Val? VEU EN OFF: Val, val, després parlem. Au. (Penja) 107

(En el moment que penja entra Remediets de nou al saló) REMEDIETS: Qui era? M’ha paregut sentir el telèfon i que parlaves amb algú. IVAN: S’han enganyat. Era de no sé quin hospital preguntant per un tal Roberto i els he dit que ací no era. REMEDIETS: Ara que parles d’hospitals..., a Doloretes li han de fer una ‘repugnància magnètica’, però amb tot açò de la pandèmia, sembla que no li la poden fer. Al pas que anem, es morirà i encara no li l’hauran fet. I si es mor ella, darrere vaig jo, perquè com sempre anem juntes a tots els llocs. IVAN: Aleshores haureu d’estar confessades, no siga cosa que el virus us pille sense la mascareta i per confessar i a saber on aniríeu a parar. REMEDIETS: Estàs fent-me por, Ivan. (Senyant-se) Que el nostre Senyor ens pille confessades! Però és que ara tot està tancat i nosaltres, això que tu dius de confessar-nos per Internet no ens hem d’aclarir. IVAN: Però per telèfon sí que us podeu confessar. Només heu de marcar el mòbil de la parròquia, que han habilitat per a estos casos, i fer tot el que us diguen. REMEDIETS: Home, per telèfon supose que sí que ens aclarirem. Ara li ho diré a Doloretes. (Cridant a la germana se n’ix de saló per anar a dir-li-ho) Doloretes, Doloretes... IVAN: Crec que ja ha picat... (Ivan es queda pel saló fregant-se les mans i esperant que tornen les ties)

108

(Tornen les dos germanes al saló) REMEDIETS: Ivan, li acabe de contar a Doloretes el que tu m’acabes de dir i ella diu que per telèfon si que s’atreviria a confessar-se i jo també. DOLORETES: Clar que sí, però no tenim el número del mòbil de la parròquia. IVAN: Però jo sí, perquè l’he buscat per Internet. Apunteu-lo, va..., ací teniu boli i paper. (li’l dona a Doloretes i mirant el mòbil li’l dicta). Apunta..., 633 888 325. REMEDIETS: I quan podem telefonar, Ivan? IVAN: Quan vulgueu, perquè tenen servici 24 hores. No veus que ara tenen tanta demanda. (De tant en tant Ivan farà algun gest de cara al públic, com dient: quina bola que els estic contant) REMEDIETS: Moltes gràcies, Ivan, per tot i per pensar tant en les teues ties. IVAN: De res, però teniu present una cosa, que hi ha una obra de misericòrdia que diu: ‘dar posada al peregrino’ i vosaltres m’heu donat posada, però el llit no és gens còmode i això igual és pecat... DOLORETES: Tu creus que això serà pecat, Ivan? IVAN: Jo no ho sé, però si us confesseu ho podríeu preguntar, no siga cosa que sí que siga pecat i a saber... REMEDIETS: Ai Doloretes, per l’amor de Déu, que no se’ns oblide preguntar-ho.

IVAN: Bé, jo me’n vaig i vos deixe tranquil·les perquè pugueu meditar les vostres coses abans de confessar-vos. Si necessiteu alguna cosa, jo estaré al meu quarto estudiant. (Ivan, se’n va del saló) DOLORETES: Que bo que és este xiquet. S’ha de vore com es preocupa per nosaltres. REMEDIETS: I que ho digues! Haurem de pregar per ell, perquè no siga una ‘oveja descarriada’. (Senyant-se) I que el nostre Senyor el pille confessat! DOLORETES: I parlant de confessions..., què fem? Quan vols que telefonem on ens ha dit Ivan? REMEDIETS: Com més prompte, millor. No siga cosa que... DOLORETES: Qui telefona primer, tu o jo? REMEDIETS: Tu tens molts pecats, Doloretes? DOLORETES: Els mateixos que tu, supose. No veus que estem tot el dia juntes. REMEDIETS: Ja està! Farem una cosa. Telefone jo, em confesse i la mateixa penitència que em posen a mi la fas tu també i així ens estalviem una telefonada. Val? DOLORETES: Bona idea, perquè si no la factura pujarà a muntó. Va, comença a marcar. (Remediets despenja l’auricular i Doloretes li dicta el número que li havia donat Ivan)

109

ESCENA VII (Ivan es queda mirant la tele i veu no estava connectada)

REMEDIETS: Que nerviosa estic!

REMEDIETS: Què fem Doloretes?

DOLORETES: Va, jo te’l dicte. El sis..., el tres..., altra vegada el tres..., el huit..., el huit..., el huit..., el tres..., el dos... i el cinc. (Remediets, nerviosa, anirà marcant-los)

VEU EN OFF: Perdón, però no le he entendido.

REMEDIETS: Ja està cridant. DOLORETES: Igual es posa don Fulgencio. (Teclejant s’havien enganyat de número i contesten els bombers) VEU EN OFF: Bomberos dígame! REMEDIETS: (Nerviosa) Ahí no és la Parròquia de Sant Pancraci? VEU EN OFF: No senyora, no, ací és el Servici de Bombers. REMEDIETS: Ah! Perdone, senyor bombero, perdone, crec que m’he enganyat. (Penja i li diu a Doloretes) M’ha eixit un bombero. DOLORETES: No hauràs marcat bé. Va, torna a marcar.

VEU EN OFF: Ha demanat ser atesa en valencià. Per a confirmar, diga ‘sí’. REMEDIETS: Sí, sí. VEU EN OFF: Si és per a fer un donatiu, diga ‘donatiu’, si no diga ‘continuar’. REMEDIETS: (Estranyada) Donatiu? VEU EN OFF: Ha elegit fer un donatiu. Diga l’import que vol donar... REMEDIETS: (Confosa) Que jo no vull fer cap donatiu, que jo vull confessar-me. DOLORETES: Tu no dones res, Remediets, ni un duro. Dis-li que es pose don Fulgencio. VEU EN OFF: Diga l’import o diga, ‘anular’.

(Doloretes li torna a dictar els números i repeteixen els passos anteriors. Ara serà la veu de Ximo, l’amic d’Ivan, que s’escoltarà en off, parlant com si fóra un contestador automàtic)

REMEDIETS: Anular, anular.

REMEDIETS: Ja està cridant. Espere que no siguen altra vegada els bombers.

DOLORETES: Tu digues ‘continuar’ i a vore què passa.

DOLORETES: No, perquè confessar-se amb un bomber no estaria bé.

REMEDIETS: Continuar.

VEU EN OFF: Ha llamado usted a la Parroquia de San Pancracio, si desea que le atendamos en Castellano, diga ‘castellano’; si lo desea en valenciano, diga ‘valenciano’. 110

DOLORETES: (Llevant-li l’auricular a Remediets) En ‘valensiano, en valensiano’. (I li torna l’auricular).

VEU EN OFF: Ha elegit ‘anular’. Per a més opcions, diga ‘continuar’.

VEU EN OFF: Ha elegit ‘continuar’. Si desitja confessar-se diga, ‘confessió’. REMEDIETS: Confessió.

VEU EN OFF: Tots els nostres confessors estan ocupats, no penge i l’atendrem en breus moments. (Si és possible s’escoltarà de fons una música gregoriana o similar) REMEDIETS: (A Doloretes) Es veu que ara tenen molta faena, perquè diu que tots els confessors estan ocupats. DOLORETES: Xica, no sabia que hi havia tants pecadors. Esperarem un poc, què anem a fer, com la música és boniqueta. (Es torna a escoltar la veu en off) VEU EN OFF: Tots els nostres confessors estan ocupats, no penge i l’atendrem en breus moments. (Si és possible s’escoltarà de nou la mateixa música) (Apareixerà Ivan pel saló mentre ells estan esperant) IVAN: Què feu? Encara no heu telefonat a la Parròquia? REMEDIETS: (A Ivan) Tu ‘peregrino’ tira cap a dins, que anem a confessar-nos. I no isques del quarto pa res. DOLORETES: Ivan, ta tia per un poc més i es confessa amb un bomber.

VEU EN OFF: Per activar el servici de confessió, diga ‘Ave Maria puríssima’. REMEDIETS: Ave Maria puríssima. (Doloretes també ho dirà, però en veu baixeta) DOLORETES: Dis-li lo del llit del peregrino, que no se t’oblide. VEU EN OFF: Sin pecado concebida! Abans de començar diga’m el seu nom i la seua edat. REMEDIETS: A mi em diuen Remediets i tinc una fotracada d’anys. VEU EN OFF: Perdone, però no he entés bé la seua edat, faça el favor de repetir-la. REMEDIETS: Doloretes, quants anys tinc jo, huitanta o huitanta-dos? DOLORETES: Huitanta-cinc, Remediets. Que tu sempre estàs llevant-te’n. REMEDIETS: Tants? (Al contestador) Segons la meua germana Doloretes en tinc huitanta-cinc. VEU EN OFF: Té vosté huitanta-cinc anys! Per a confirmar-ho, diga ‘confirmar’.

REMEDIETS: Doloretes, si et burles t’hauràs de confessar.

REMEDIETS: (Al contestador) Que jo no em vull confirmar, que jo em vaig confirmar quan tenia nou anys. Jo vull con-fes-sar-me.

IVAN: Xe, quina parella! Me’n vaig, ja em contareu com quedeu. (Ivan se’n va del saló)

DOLORETES: Dis-li si es pot posar don Fulgencio.

VEU EN OFF: Benvinguts o benvingudes al servici de confessió Online de la Parròquia de San Pancraci...

REMEDIETS: (Al contestador) No està per ahí don Fulgencio, és que vull preguntar-li una cosa sobre un ‘peregrino’ que tinc a casa.

REMEDIETS: Ja estan parlant, Doloretes. Silenci. 111

VEU EN OFF: No es retire per favor, li passe amb el servici de peregrinació (musiqueta de fons)

REMEDIETS: Espere, espere que no hem acabat de confessar-nos.

REMEDIETS: (A Doloretes) Van a passar-me amb no sé qui de peregrinació. VEU EN OFF: Servicio de peregrinación de la Parroquia de San Pancracio.

VEU EN OFF: A partir de los ochenta años, los fieles de la parroquia de San Pancracio, estan exentas de confesiones. “Ego te absolvo a peccatis tuis in nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti”. (I pengen)

REMEDIETS: (Al contestador) Ave Maria puríssima!

REMEDIETS: (Senyant-se) Amen! (A Doloretes) Han penjat.

VEU EN OFF: La paz sea con vos, peregrina! ¿En qué podemos ayudarla?

DOLORETES: Això vol dir que ja estem confessades. El mal és que amb eixa penitència ens haurem de rascar la butxaca.

REMEDIETS: (Al contestador, intentant parlar en castellà) A ver como se lo asplico..., resulta que la meua germana y yo tenemos un nebot que vive con mosotras i dise que él es como si fora un peregrino. DOLORETES: (Llevant-li l’auricular a Remedietes) I quiere que le cambiemos el llit porque dise que se alça baldao. (Li’l torna a Remediets) VEU EN OFF: Digan la pregunta que desean formular.

(Torna a aparéixer Ivan pel saló) IVAN: Encara no us heu confessat? REMEDIETS: Sí, fill meu sí, ja està fet. I gràcies a tu no anirem a l’infern. IVAN: No sabeu com m’alegre.

REMEDIETS: Ei..., pos que mos digan, si no le crompamos el llit al meu nebot, si és pecat o no és pecat.

DOLORETES: Tenies raó, Ivan, ens han dit que si no et comprem el llit nou, podríem anar ‘de patitas’ a vore a Pedro Botero.

VEU EN OFF: Dar de comer al hambriento i dar posada al peregrino son obras de misericórdia y por lo tanto tu sobrino se merece una habitación digna.

IVAN: Aleshores aneu a comprar-me’l? Que bé!

REMEDIETS: Entonses, si no se la crompamos, podríamos ir al infierno? VEU EN OFF: Probablemente sí! Como penitencia y para no estar en pecado, es recomendable que le compren una cama nueva al sobrino. Desean alguna cosa más? 112

REMEDIETS: Val més rascar-se la butxaca, que no anar al cel.

DOLORETES: El mal és que no sabrem què fer amb el llit de la mare. IVAN: El poseu en Wallapop, que segur que es ven. REMEDIETS: Això del ‘guarrapop’ què és? IVAN: ‘Guarrapop’ no, Wallapop. Ja t’ho contaré, tia.

ESCENA VIII (Toquen a la porta de casa. Ivan eixirà a obrir)

(Toquen a la porta de casa. Ivan eixirà a obrir)

DON FULGENCIO: Ah, ja deia jo!

IVAN: Estan tocant. Jo obriré. (Va a obrir)

REMEDIETS: I a què es deu la seua visita, don Fulgencio?

REMEDIETS: Tu esperes a algú? DOLORETES: Jo no i tu? Buscaran a Ivan, segur. (Entren al saló don Fulgencio amb mascareta) IVAN: Tietes, teniu visita, mireu qui ha vingut. DON FULGENCIO: Bon dia! Com estan les meues parroquianes?

DON FULGENCIO: He vingut, perquè estic visitant a tots els fidels de la Parròquia, per donar-los ànims i per si necessiten alguna cosa. DOLORETES: Això és d’agrair, perquè nosaltres només eixim a comprar el pa, i ja ho tenim bé pa tot lo dia.

REMEDIETS: Don Fulgencio, quina alegria! (Saludant-lo amb el colze)

REMEDIETS: És una llàstima, que no haguera arribat fa un moment, perquè no fa ni deu minuts que ens acabem de confessar.

DOLORETES: Ai don Fulgencio, com l’hem trobat a faltar! (Saludant-lo amb el colze)

DOLORETES: No sabíem que la Parròquia tenia un servici de confessió telefònica.

DON FULGENCIO: Com porteu el confinament?

DON FULGENCIO: Com? Quina Parròquia?

REMEDIETS: Avorrides, però resant tot lo dia.

DOLORETES: Ei, la nostra, la de Sant Pancraci.

DOLORETES: Llàstima no haver arribat mitja hora abans.

DON FULGENCIO: Però si la parròquia no té cap servici de confessió telefònica i a més a més això no existeix.

IVAN: Bé, jo vos deixe, que tinc moltes coses a fer...

REMEDIETS: Com que no? I té també un servici d’atenció als ‘peregrinos’.

REMEDIETS: Ivan, ja pots anar mirant en el catàleg eixe de mobles que tens en l’habitació a vore si trobes algun llit que t’agrade.

DON FULGENCIO: Això és impossible. Però què esteu contant-me? No estareu afectades pel ‘coronavirus’?

IVAN: Quin catàleg, xe? Jo no tinc cap catàleg.

REMEDIETS: Clar que no, perquè nosaltres gastem mascareta i ens llavem les mans a tota hora amb gel hidràulic d’eixos. Que mire on està la botelleta.

DOLORETES: Xe sí, eixe que es diu KAMASUTRA o algo així, que tenies pel quarto. IVAN: (Dissimulant) Ah! Sí, el catàleg de mobles, però no es diu així, tia. Es diu SUKAMA, tot és de llits, de tauletes de nit i de coses d’eixes... (i desapareix).

DOLORETES: És més..., ens han dit que, en la nostra parròquia, a partir de huitanta anys ja no cal ni que ens confessem. 113

DON FULGENCIO: Però..., però..., però això qui us ho ha dit? Això no és cert! Anem a vore, Doloretes, Remediets, vosaltres on heu telefonat? REMEDIETS: Ja li ho hem dit, al servici de confessió telefònica de la Parròquia.

DON FULGENCIO: Mare de Déu Senyor! A mi tot açò em sona a una broma de mal gust. Confessió per telèfon..., sense penitència...,

DON FULGENCIO: A vore, a vore, teniu el número per ahí?

DOLORETES: Eh... eh..., que penitència si que ens han posat.

REMEDIETS: Clar, si acabem de telefonar. Mire, ací el té vosté.

DON FULGENCIO: Però no acabeu de dir-me que ‘ni un parenostre i ni una avemaria’?

DON FULGENCIO: (Mirant en número) Este número de mòbil qui us l’ha donat?

REMEDIETS: Pitjor que això, don Fulgèncio, pitjor que això.

REMEDIETS: El nostre nebot, Ivan, que durant tot este curs, està quedant-se amb nosaltres.

DOLORETES: La penitència és que li hem de canviar el llit al ‘peregrino’.

DOLORETES: Sí, però el pobre xiquet, que per culpa del ‘confirmament’, no pot ni anar a classe i està ‘astudiant’ des del seu quarto.

DON FULGENCIO: Com? Però teniu ací un ‘peregrino’ ?

DON FULGENCIO: Ara telefonaré jo a vore què podem aclarir. Passeu-me el telèfon. (Don Fulgencio marcarà el número, però estarà comunicant) REMEDIETS: Tinga, però marque bé no siga cosa que li isca un bombero. DON FULGENCIO: Vaja, quina sort..., està comunicant. Per cert, quina penitència us han donat? Perquè a tots els que es confessen els donen una penitència. DOLORETES: A nosaltres..., ni un parenostre, ni una avemaria. I això que ens hem confessat les dos alhora! DON FULGENCIO: Com que les dos alhora? Això tampoc pot ser. La confessió ha de ser individual. 114

REMEDIETS: Era per estalviar-se una cridada telefònica, perquè després la factura..., ja sap.

DOLORETES: Sí, el nostre nebot. Ell diu que es considera un ‘peregrino’, perquè com ací està de paso... I gràcies a ell no anirem a l’infern. DON FULGENCIO: Ah! Sí? Mira que bé. REMEDIETS: Sí, perquè ens ha dit que, com s’alça del llit tan baldat, si no li canviàvem el llit, això podria ser pecat. Que ho preguntàrem. I ho hem preguntat. DOLORETES: I resulta que els del servici d’atenció al ‘peregrino’ ens ha dit que si que és pecat i que si no li’l canviem, podríem anar de ‘patitas al fuego eterno’. DON FULGENCIO: Pecat, no voler canviar un llit? Això on s’ha vist? Sou les dos més ignorants que un ‘pato’. Digueu-li a Ivan que vinga. (Criden a Ivan perquè vinga a parlar amb Don Fulgencio)

REMEDIETS: Ivan, vine un momentet que don Fulgencio vol parlar amb tu. IVAN: (Ix amb mascareta) Què passa don Fulgencio? DON FULGENCIO: Vols fer el favor de deixarme el teu mòbil? És que he de fer una telefonada i sembla que el ‘fijo’ no va massa bé. IVAN: Clar que sí! Faltaria més..., ací el té, l’acabe de desinfectar. (Li’l deixa i intenta anar-se’n) DON FULGENCIO: No, no te’n vages, que vull que estigues present. (Marcant el número del seu amic Ximo).

IVAN: (A les ties) No entenc res. DOLORETES: (A Ivan) Igual és que coneix alguna fàbrica de mobles i vol encomanar-te el llit. (Contestarà al telèfon, Ximo, l’amic d’Ivan) VEU EN OFF: Xe, Ivan, com has quedat? Et compren el llit o no? Com li l’hem pegada a les teus ties! No? Me’n deus una, xaval! (Ivan en sentir això li lleva el telèfon de les mans a Don Fulgencio i pega a fugir de l’escenari, les ties començaran a perseguir al nebot per tota la casa. Se’ls vorà entrar per una porta i eixir per una altra un parell de vegades Don Fulgencio, es quedarà fent el senyal de la creu cada vegada que els veu passar) IVAN: (A Ximo, corrent i cridant) Ximo, ens han pillat! Què fem. REMEDIETS: (Acaçant a Ivan per tota la casa) Ivan, vine ací ‘peregrino’, que t’arranque el cap, encara que vaja a l’infern!!!! DOLORETES: (Acaçant a Ivan per tota la casa) Vine, ací poca vergonya! (Finalment les dos germanes, quasi sense alé, es dirigiran al públic i cadascuna dirà un vers del poema següent. L’últim vers el recitaran les dos alhora. ) El nebot se’ns ha escapat, i estem molt acalorades, perquè açò ja s’ha acabat i si el sainet no ha agradat... Que el Senyor ens pille confessades! CAU EL TELÓ 115

G U Í A C O M E R C I A L

“EL FUTUR D’AQUEST LLIBRET SERÀ INCERT SENSE LA INESTIMABLE PARTICIPACIÓ DE TOTS AQUELLS NEGOCIS QUE CADA ANY COL•LABOREN DESINTERESSADAMENT” 116

L’Associació Cultural Falla Rei en Jaume I vol agrair a tots els seus col·laboradors habituals el seu suport incondicional, per aquest motiu, en aquest any tan complicat per a tots, volem fer recíproc aquest suport incloent gratuïtament al llibret totes les publicitats que van col·laborar amb nosaltres al llibret de 2020. L’única manera que el futur d’aquest llibret no siga incert són les sinergies amb els nostres col·laboradors.

Sala Santy

Carniceria Bernardo

Imperdase

Cullera Cash

Raquel Limpieza

Más que tinta

Construcciones Aimar

Restaurante Mar Salà

Restaurante Passadís

Floristeria Carol

Reformes Mahiques

Casa Toni

Bar Donet

Arròs Señorial

Petit Detall

Restaurant Ca Quintin

Mapfre

ThaisGorgonio Arquitectura

Desis informatica

Bar restaurant Ateneo Musical

Cullerneu

Construccions Sergio Boquer

JB plaça

David Mobil

El Lejiero

Acadèmia Xavier i Estephane

Casal de Sento

Colom Naya

Josmar

Pinturas Moncho

XeNet

TdAS Tancaments d’alumini

Marian i Joaqui

Fincas Santiago

Grupo Marí

Forn de Camarena

Restaurante Benavent

Canalla

Forn La Huerta

Bar Pescadors

Pallisa

El picú

Blauverd Impressors

Assessoria Llopis

Galerias Madrid

Pescadería Chelo

Forn de Signes

VS Advocats

Seguros Chofre

Manolo Tendenza

Tormos asociados

Bar Cafeteria El Solet

Quality cars

El muro

Cubival

Lorenyloren

Pastissería Romeral

Casa Hoyo

Alebrije mexican restaurant

Peluqueria més que mona

Restaurante El Prado

Aluminios Cebolla

Construcciones Galán

117

118

119

120

121

122

123

124

125

126

127

128

129

130

131

Bar Restaurante

Ateneo Musical Almuerzos - Comidas y cenas - Menú diario Cualquier tipo de evento (bautizos, comuniones, cumpleaños, despedidas...) Todos los partidos de futbol en pantalla grande - Posibilidad de salón privado Nuevo servicio de terraza - Nueva carta C/ Ateneo Musical, 15 674 51 34 30 - 673 76 74 10 - 96 103 70 03 132

133

134

135

136

137

138

139

3 15 11

96 203

masqtin @

info

30 6 60

www.masqtinta.com

140

s ta.e

asqtinta

SERVICIOS Fotocopias y Fax público Papelería para empresas Liberación de móviles Imagen Corporativa para empresas (Tarjetas de visita, lonas, invitaciones...) Imprenta

Avda. Diag o

Cartuchos de tinta y tóner (Consulta tu modelo) Informáticos: periféricos,memorias, impresoras, portátiles, fijos, tablets... Artículos personalizados (regalo y promocionales)

ís V a le n c ià , 23

jo ba

141

142

143

144

NUEVA GERENCIA C/Guardia civil, 10 Cullera 46400 Tlf: 962 010 040 administración@culleracash.com 145

146

147

148

149

150

151

152