La plantà (Salva Andrés) o la cremà (Laia Moncho

La plantà

o

La cremà

La plantà - Salva Andrés - Coordinador del llibret

Dins del calendari faller l’acte que més m’agrada amb diferència és la plantà. Des de ben xicotet em quedava embadalit veient com els artistes fallers formaven, ben a poc a poc, el trencaclosques que és el muntatge d’una falla. Observar com s’enlairaven les enormes peces alçades per la grua i comprovar com encaixaven entre si m’omplia d’emoció i, al mateix temps, em feia saber que algun dia seria faller i formaria part de la plantà de la meua pròpia comissió.

En l’actualitat, els dies de plantà continuen sent per a mi els millors dies de l’any. Són dies de treball dur, però com se sol dir: càrrega que plau, no pesa. A més, és un acte on tots els fallers i falleres podem posar el nostre granet d’arena indistintament de la nostra edat. És meravellós veure com la majoria de la comissió ajuda en totes les tasques: el transport, la distribució de les peces en la demarcació, l’escampat de l’arena, posant la gespa, creant la decoració o envoltant la falla amb el cordat. Al cap i a la fi, és l’acte on cada comissió treu al carrer el treball de tot un any, no sols el de l’artista, sinó també el que es realitza dia a dia per poder tirar endavant l’exercici faller, i el seu màxim objectiu: la plantà d’una falla.

L’ambient faller que recorre aquests dies el poble ja ens introdueix de ple en els dies grossos de la festa. Són dies de germanor en els quals els fallers més curiosos fan visites a la resta de comissions per veure com avancen les plantades i fer les primeres càbales en la porra dels premis: “Jo crec que guanyarà...”, “Per a mi és millor la de...”. Tot no ha de ser treball i sempre hi ha algun moment per a escapar-se i gaudir de la companyonia de la resta de fallers, no hem d’oblidar que la plantà és un acte festiu més i sempre ha d’haver-hi lloc per a l’esbarjo.

El moment en el qual s’encaixa la peça del remat és el més esperat pels fallers. Any 2018. Arxiu: la comissió.

Així mateix, el moment que capta tota l’atenció és quan l’artista es disposa a alçar el remat que coronarà la falla. A tots els membres de la comissió se’ns posa un nuc a la gola quan la grua comença a elevar la peça central. Eixe nervioset que tenim a la panxa desapareix de sobte quan la peça encaixa i tots els espectadors esclaten en aplaudiments i crits d’alegria i emoció. És una sensació màgica. El trencaclosques ha pres forma i a l’artista sols li queda posar els ninots i rematar els possibles desperfectes. És en aquest punt quan els membres de la comissió han de treballar mà a mà per tal de posar la gespa i tota la decoració. Sempre hi ha fallers a qui els agrada allò de posar la gespa i són els primers a agenollar-se per tal de posar-la. Comencen a aparéixer les primeres desavinences: “Jo ho deixaria així”, “jo li retallaria les puntes”. Aquest dia no seria el mateix sense aquests debats. Mentrestant, altres membres de la comissió elaboren la decoració i el rètol amb el nom de la comissió. Baix del meu punt de vista, és molt gratificant veure com tots els fallers i falleres fan feina amb un objectiu comú, i en pocs actes com aquest s’esdevé aquest fet.

Normalment, la plantà sol allargar-se fins ben entrada la matinada, i ja són pocs els fallers que queden a l’hora de posar el cordat i netejar tota la demarcació perquè la falla puga lluir de la millor manera possible a l’espera de la visita del jurat qualificador. Amb el treball acabat és moment d’observar el resultat i, siga millor o pitjor, sempre ho contemples amb la satisfacció d’haver fet un gran esforç. Tanmateix, en cas d’haver acabat prompte, els fallers més friquis fem una volta per veure com van les altres falles, sobretot les que són rivals de la mateixa secció. Personalment, el moment de finalitzar la plantà, és el que m’anuncia el principi del final de les Falles. Sols queda gaudir dels dies grossos de la festa i començar, una vegada més, un cicle que tornarà a finalitzar amb la plantà de la pròxima falla.

La cremà - Laia Moncho - Fallera de l’AC Falla Rei en Jaume I

Durant tots aquest temps de pandèmia, una de les frases que més he pogut escoltar als diversos estaments de la festa fallera ha sigut: “cal cremar per a tornar a començar”. Evidentment, la cremà posa cada any punt final a les Falles, atés que és el moment en el qual el foc purificador consumeix el treball de tot un any, permetent que el cicle faller torne a començar. A Cullera la cremà de les Falles 2020 serà, si no passa res, en març de 2022, endarrerida per la crisi sanitària, fet que la fa més necessària que mai per a poder tancar ja un exercici que tots volem esborrar de la nostra ment.

Com he dit abans, la cremà és l’acte que tanca el calendari faller. Un acte on la major part dels fallers arribem exhaustos per cada dia que portem de festa. Així mateix, agafem forces d’on no hi ha per tal de dur endavant tots els preparatius. Tasques com el desmuntatge dels cordats que envolten les falles, la preparació d’aquestes, o l’ajuda als pirotècnics encarregats de la cremà, són algunes de les últimes feines de l’exercici faller.

La cremà és un acte ple de sentiment. Per a les falleres majors, que encenen la seua falla, suposa un moment de veritable tristesa, ja que finalitzen el seu mandat i deixen enrere un exercici faller que no oblidaran mai. I per a la resta de fallers, suposa el final d’unes falles i la tornada a la “normalitat”: deixar de viure al casal faller, les nits de festa a la falla, els actes, les xarrades... Totes les rutines que durant quasi un mes s’han dut a terme finalitzen en aquest moment, trist, però necessari perquè tot puga començar a rodar una altra vegada. Amb la tristesa que tot s’acaba, però amb l’alegria que tot comença, una barreja d’emocions confrontades que els fallers tenim el plaer de sentir cada any en aquest acte.

Els xiquets solen envoltar i botar la falla infantil durant la cremà d’aquesta. Any 2017. Arxiu: la comissió.

A més, és un acte on la pirotècnia, altra part fonamental de la nostra festa, assoleix una importància crucial. D’una banda, perquè moltes comissions falleres llancen un xicotet castell de focs en el moment previ a l’encesa de la falla, i, d’altra banda, per la traca que, tant les falleres majors com els presidents, encenen per tal que la falla puga iniciar la seua cremà, aprofitant l’esclat dels petards i les espurnes que desprenen les fonts d’artifici.

Amb la cremà, també aplega un dels moments amb més simbolisme de les Falles. Veure com les flames devoren el treball dels artistes és veure com es crema tot allò que s’ha volgut criticar en els versos que completaven la falla. És a dir, es crema tot allò roín per a donar la benvinguda a la primavera. Tanmateix, en els últims anys aquest acte ha perdut lluïment a causa dels materials amb els quals estan construïdes les falles, el suro blanc provoca un núvol de fum negre que evita la visió total de la combustió de la falla. Per això, jo soc partidària de plantar falles amb els materials tradicionals, com la fusta o el cartó, que permeten unes cremades més lluïdores i espectaculars.

En definitiva, tot i ser un acte que ens marca el final d’una etapa, és completament necessari perquè tot puga tornar a començar de nou. Les Falles són això, un cicle que comença i acaba cada any amb l’entrada de la primavera, i amb el caliu del foc que il·lumina les nostres cares mentre pensem com seran les pròximes Falles.