Les Falles i la pell fina (Salva Andrés

Les Falles i la pell fina

Salva Andrés - Coordinador del llibret

“Aquest article ha participat en el XIé concurs d’articles de llibret Falles 2022 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera”

Vivim en una societat on indignar-se s’està convertint perillosament en un costum més que habitual. Hui en dia tot ens provoca enuig, i la realitat és que aquest fet sí que m’endenya de veritat. Potser jo també siga de la tribu de les pells fines, quin remei! Des que les xarxes socials s’han apoderat de les nostres vides, llançar una opinió s’ha convertit en un exercici tan quotidià com gratuït. Unes opinions que comencen a travessar les fronteres virtuals fent-se quasi tangibles. Gran part de la societat fa servir aquest altaveu per a difondre la seua “saviesa” sense mesura, desproveint-se de les reaccions que podrà ocasionar entre el col·lectiu cibernètic. Un col·lectiu per al qual, majoritàriament, no existeix l’escala de grisos, o una cosa és blanca, o és negra, no hi ha terme entremig. Explicat en termes cristians, o estàs amb mi o contra mi. I quan la informació que se’ns prové no encaixa dintre dels nostres ideals, arriba el moment d’indignar-se. Si com a mi, a tu també t’ha passat en alguna ocasió, et done la benvinguda a aquesta incompresa però efervescent tribu.

En general, hi ha qui té la pell fina amb temes relacionats amb la política, ja sabeu, això dels rojos i els fatxes; altres, amb la classe d’alimentació que segueix la resta, si menges o no menges carn, peix o verdures; i, fins i tot, hi ha a qui li posa la pell fina el sexe de la persona amb la qual comparteixes el llit, és a dir, si menges carn, peix, verdures o tot alhora. A mi, personalment i paradoxalment, em provoquen aquesta reacció les persones que tenen la pell fina amb les Falles. Crec que ara ja puc confessar que soc molt susceptible amb totes aquelles persones que odien o menyspreen les Falles o tot allò que s’esdevé de la nostra festa. I és que sembla que ser antifaller s’està tornant a posar de moda. Ja ni el paraigua marca UNESCO ens pot resguardar de la pluja de crítiques i acusacions que estem rebent, sobretot, des de l’inici d’aquesta maleïda pandèmia, que per cert, també em posa la pell molt fina. Però som fallers, i la nostra capacitat de resiliència ens permet suportar totes les afrontes hagudes i per haver.

Imatge d’una carpa fallera a les Falles de setembre. Sense laterals, i amb un màxim de fallers per taula fent ús de la mascareta. Any: 2021. Arxiu: Levante-EMV.

Històricament, se’ns ha tractat al col·lectiu faller com a un conjunt d’individus amants de l’etanol, el bullici i altres substàncies additives. No seré jo qui a hores d’ara justificarà aquests retrets, això no obstant, sí que m’agradaria manifestar el meu complet desacord. Les Falles són molt més que alcohol i festa, i la prova és que han aconseguit ser reconegudes com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Sincerament, no m’imagine altres patrimonis culturals immaterials com el tango argentí o el teatre de marionetes wayang d’Indonèsia assolint aquesta fita a colp de cassalla i música remember. Les Falles som art, cultura, tradició, teixit associatiu i treball. Aquesta és la vertadera essència de les Falles, la que ens ha fet obtenir aquesta internacional efemèride que, pel que a alguns casos respecta, sembla que no hem interioritzat. I això que ens ha costat quasi dos segles per poder-la atényer.

Sols hem de mirar cap al mes de setembre, quan es van celebrar les Falles al Cap i Casal, per a comprovar aquesta animadversió que hi ha per la nostra festa. La desconfiança i el negativisme brollaven en l’ambient. S’anaven a celebrar unes Falles després d’any i mig, això com podia ser? Si encara estem en plena pandèmia! El col·lectiu faller, lluny de caure en polèmiques estèrils i disputes, com diríem els valencians, sense trellat, es va amarar al que més desitjava: viure la seua festa. I amb un exercici de responsabilitat civil sense precedents es van poder dur a terme unes Falles “gairebé normals”. Pose èmfasi en el fet que van ser “gairebé normals” perquè pràcticament en un temps rècord van haver-se d’adaptar tots els actes i totes les instal·lacions al pla de contingència elaborat per la Conselleria de Sanitat. I una vegada finalitzades, quan el sector de la població més ranci i encarcarat amb la nostra festa descomptava els dies per veure els efectes a l’augment de contagis, un escometiment de realitat se’ls va vindre al damunt. Les Falles havien tornat, i el compromís i la cura dels fallers van fer que les dades d’incidència i de contagis no augmentaren, més aviat tot el contrari.

Ninot de Pere Fuset a manera de Sant Vicent Ferrer que va posar la pell fina als vicentins. Any: 2018. Arxiu: Juan Gabriel Figueres.

Reconec també que aquestes han sigut les Falles que més han posat la pell fina respecte a la sàtira exhibida pels ninots plantats. Hem tornat a viure un lamentable incident relacionat amb els dogmes religiosos. Una comissió va haver d’apartar unes parts de la seua falla, abans de la cremà, en les quals apareixien representats símbols de la fe musulmana. Fet que ja va passar a 2013 amb un remat que caracteritzava una deessa Hindú. No penseu que vull fer apologia en contra d’aquestes religions, perquè també l’any 2018 el cristianisme va clamar al cel per un ninot de Pere Fuset vestit com Sant Vicent Ferrer. Aquest portava el reglament faller a una mà i amb l’altra gesticulava erecte el dit del mig, en definitiva, un ninot d’una sàtira irreverent i enginyosa. Crec que totes aquestes polèmiques respecte a la sàtira s’esdevenen a causa de la falta de coneixement de la cultura fallera i del que representa la tradició del foc. I ací és on els fallers tenim part de culpa. Possiblement, hem de vendre millor la nostra festa a la resta del món. Però abans haurem d’obrir-la millor als polítics de casa nostra, molts dels quals s’han malhumorat en veure’s representats en algunes escenes. De veritat no s’esperaven aparéixer? Si ho estan fent de categoria! Espere que vosaltres sí que enteneu la ironia.

També em posen la pell fina els erudits que comenten que les Falles es redueixen a manifestacions folklòriques basades en un ús de la llengua poc genuí. Malauradament en la meua vida me n’he creuat més d’uns quants, fins i tot els he tingut de professors. Tanmateix, res més lluny de la realitat, cada vegada són més les comissions que aposten per fer una defensa a ultrança del valencià normatiu, i la prova són els llibrets de falla que es publiquen cada any que, per la seua envergadura i estructura més que assentada, podrien convertir-se en un nou gènere narratiu. Però, a més, el fet d’haver-nos convertit en associacions culturals, ens ha atorgat l’honorable obligació de promoure la nostra llengua, i són moltes les comissions que organitzen recitals poètics, mostres literàries, espectacles teatrals, i altres milers d’activitats que ajuden així a mantenir la nostra llengua més viva que mai. I tot i que alguns sectors volen polititzar-la i fer ús d’un valencià no admés per l’AVL, cada vegada són més les comissions que han adquirit una consciència lingüística arrelada en l’afecte pel valencià normatiu.

Erik Lozano serà el primer home que ostente el càrrec de Faller Major, ho farà a la seua comissió de Catarroja. Any: 2021. Arxiu: Levante-EMV.

Per a acabar, a tota eixa gent que se’ns dirigeix qualificant-nos també de retrògrads i masclistes, deixeu-me que us diga que les Falles han evolucionat. No vivim al segle XVIII i hui en dia les dones juguen un paper importantíssim més enllà de ser la Fallera Major. Tot i que encara queda camí per fer, el seu pes en els diferents organigrames de govern és més latent que mai, equiparant la balança de la igualtat com mai s’havia vist abans. I, d’altra banda, ja comencen a aparéixer els primers Fallers Majors, un exemple més de la marxa imparable cap a la igualtat que estan assolint les Falles. Així mateix, tampoc no rebutgem a cap persona per la seua orientació sexual o la seua raça, encara que en aquest aspecte hem de continuar millorant per oblidar episodis com el viscut amb una de les candidates a Fallera Major de València 2022. L’únic requeriment que cal tindre per a ser faller és estimar aquesta meravellosa festa i gaudir de les sinergies que es produeixen entre els diferents membres del col·lectiu faller. Per molt que us pese, i ací vull incloure els fallers més obsolets, les Falles han canviat el seu rumb i es dirigeixen a ser unes associacions més obertes, igualitàries i inclusives.

Com us podreu imaginar després d’haver llegit aquestes línies, en més d’una ocasió m’han associat l’etiqueta de fanàtic per la passió que tinc per les Falles, un mot que no m’agrada gens en absolut. Posats a escollir, m’estime més el terme defensor. I és que per a mi, com per a molts altres valencians, les Falles són un estil de vida. Una manera d’existir arrelada a la tradició cultural i a la companyonia, atés que m’han permés viure experiències i conéixer persones que, sense ser faller, de cap de les maneres haguera pogut experimentar. Aquesta és la màgia de les Falles, les has de viure des de dins per a poder adonar-te de tot el que realment les envolta. Potser ja és hora de retornar a aquesta festa tot el que m’ha regalat (que no és poc) evitant-les tota classe d’injúries. I potser aquesta siga la raó per la qual se’m posa la pell fina quan algú les desacredita. Llarga vida a les Falles!