Mascletades (Toni Sancasto) o Despertades (Quique Falcó

Mascletà

o

Despertà

Nostra, autèntica, feta amb productes autòctons de KM0, creada per al nostre goge, famosa en el món sencer, ens omplim la boca parlant d’ella, orgull de València i banda sonora de les nostres vides. No, no és la paella, és la mascletà. Creada per pirotècnics valencians i un dels nostres símbols d’identitat. Allà on he anat en els anys que porte d’experiència com a pirotècnic sempre se’ns ha identificat als valencians amb la paella i amb la mascletà. Les dues traspassen comunitats i països, convertint-se en un dels plats que més agrada i en un dels espectacles més admirats per tots. A poc a poc s’ha introduït en moltes festes de tota Espanya, i hui en dia la gent de fora de València ja valora i admira la mascletà com els mateixos valencians.

Com moltes voltes s’ha dit, la mascletà és una simfonia de trons amb un final apoteòsic. Una simfonia que és l’orgull dels pirotècnics valencians, ja que tot el material pirotècnic que es gasta en les mascletades és de fabricació pròpia, com he dit abans, de quilòmetre zero. I continuant amb el símil gastronòmic, la mascletà seria la paella dels pirotècnics, és a dir, el plat estrella, sense additius ni conservants. És nostra i és el símbol d’identitat dels pirotècnics valencians.

Grans, mitjanes i menudes, totes tenen el seu lloc, moment i situació per a gojar-les, donant així gran varietat de gustos i formes de gaudir-les. En els meus més de trenta anys d’experiència en el sector de la pirotècnia, he de dir que no hi ha element millor que les mascletades, per damunt, i tot, dels castells de focs artificials. Per a un pirotècnic és grat estar prop de la gent veient com frueixen dels trons, s’emocionen amb el terratrémol i criden després del final aeri.

Mascletà - Toni Sancasto - Pirotècnic

El moment en el qual finalitza la mascletà i la gent esclata en aplaudiments és el més gratificant per als pirotècnics. Any 2019. Arxiu: Fernando Navarro.

En tants anys disparant en pobles i també en València, Alacant i Castelló, em quede en les de Falles de Cullera, encara que la responsabilitat és més gran. He disparat molts anys en correus i és l’únic lloc on em continuen tremolant les cames com el primer dia. Hi ha molta pressió per l’expectació que provoquen les mascletades d’aquests dies, a més de disparar-la en el teu mateix poble. Quan finalitza m’agrada respirar l’aire amb l’aroma de la pólvora, reduint així l’estrés d’unes Falles en les quals encara falta rematar les cremades dels monuments.

Perquè enteneu de què us parle, vos detallaré com és aquest dia per a mi. 19 de març, Cullera, 04.00 h de la matinada, comença el gran dia, i el muntatge de la mascletada. Saps perfectament el que tens a mà, el que muntaràs i et poses a la feina. De bon matí els vianants ja s’arrimen a fer-te els típics comentaris: “Serà bona?”, “A quina hora és”?, “Xaparro, a veure què ens muntes!”. Mentrestant, jo continue a la feina fins que arriben les 12.00 h del migdia, quan has de tenir-la muntada i comprovada. De seguida un xicotet descans fins a les 13.30 h quan tornes a comprovar que tot estiga al lloc. I a les 13.50 h primer tro d’avís, a les 13.55 el segon, i a les 14.00 h el tercer. S’inicia la mascletà. Durant els 10 minuts que dura aproximadament al meu cap s’escolta el silenci, fins que arriba el terratrémol final i t’arriba la remor de la gent, que emocionada comença a cridar i a aplaudir. Tot ha passat sense cap incident, que és el més important. I la sensació que m’envaeix d’escoltar els aplaudiments és indescriptible. Finalment, toca enfrontar-se a les crítiques, però és el que té disparar al teu poble. Per tot açò, jo sempre he sigut i seré de mascletades.

Segons el diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la definició de despertà (terme usat col·loquialment) és una “cercavila amb banda de música i llançament de coets que recorre els carrers a primera hora del matí els dies de festa”, mentre que la mascletà és la “disparada successiva i molt sorollosa de traques, masclets, carcasses i altres elements pirotècnics organitzats rítmicament en ascens, pròpia de moltes festes valencianes”.

Però què és per a un faller? La despertà és una manifestació festiva de caràcter cultural i tradicional on, després de tot un any de preparatius, es fa partícip el veïnat que les falles ja estan al carrer, plantades i a punt per a començar tota una sèrie d’esdeveniments (cercaviles, premis, ofrena…) que se succeiran durant els tres dies de festa, a primera hora del matí, per despertar a tothom, faller i no faller, i així aprofitar tot el llarg del dia. I de la nit.

Sempre comptant amb la disposició i predisposició dels fallers, clar està, aquest fet tindrà inici de bon matí, d’una forma organitzada i amenitzada per la corresponent xaranga, pels carrers de la barriada al voltant de cadascuna de les falles.

Al contrari que la mascletà, la despertà és una manifestació activa, on són els mateixos fallers participants qui llancen manualment els coets, generalment masclets, però també poden ser trons de bac, voladors i, fins i tot, traques, una combinació perfecta de soroll continuat -que no uníson-, amb una cadència establerta -que no ritme- de les explosions dels artificis pirotècnics acompanyades per música de festa durant tot el recorregut. A més a més, es mescla amb la característica olor de pólvora i tot en conjunt fa gaudir els nostres sentits.

Despertades - Quique Falcó - Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I

L’any 2021 es va realitzar una despertada adaptada a la situació de crisi sanitària. Any 2021. Arxiu: F. Navarro.

En la despertà, l’actor principal és el faller. En canvi, en una mascletà, el faller o espectador és passiu, ja que són els professionals qui s’encarreguen de fer la disparada. Ara bé, al mateix que en la despertà, gaudirà amb tots els seus sentits d’un espectacle de sorolls, d’un aroma a pólvora, de colors i de sensacions, que recorreran tot el cos i, en la majoria d’ocasions, ficaran a tothom els pèls de punta.

A més, en els últims anys, s’ha estés entre les comissions falleres la despertada infantil, una modalitat de despertada dedicada a la xicalla. En aquestes despertades els elements pirotècnics que es disparen estan adaptats a l’edat dels seus llançadors, tot i això, han d’estar sota la supervisió dels fallers adults. Aquest tipus de despertada és una bona manera per a introduir als més menuts de les comissions falleres en el món de la pirotècnia, contribuint així a transmetre aquesta part de la festa, que a poc a poc va perdent protagonisme, a les noves generacions.

La despertà és, per tant, un rebombori de sorolls i de música que ompli els carrers i els sentits i fa que cada faller i fallera se senten pirotècnics per un moment. El nou dia comença i la despertà ens recorda que és hora d’alçar-nos i viure les Falles.