Premis (Begoña Camarena) o Ofrena (Gwendoline Moya

Els premis

o

L’ofrena

Quan arriba la nit de Sant Josep i els monuments es converteixen en cendra, comença un nou exercici faller, i tot el viscut fins ara passa a formar part del passat de la història de les falles. Comença un nou exercici, amb noves incorporacions a la directiva, nous presidents, falleres majors, projectes, il·lusions... Tot és nou. Comencem a treballar per reviure segurament altre any únic, perquè d’això es tracta, de fer que cada any se supere a l’anterior i que siga únic i irrepetible.

Normalment, els qui som fallers de monument també ho som de festa, per això ens encisa fer qualsevol tasca o activitat per treure diners i així que cada any la falla puga ser més gran i puga arribar al més alt. Som persones que portem un lema tatuat en la ment: “L’èxit és la suma de xicotets esforços que es fan dia rere dia”.

Fallera d’ençà que vaig nàixer, després d’una pandèmia l’única cosa que més tinc ganes, a banda de vestir-me de fallera, és viure una nit de màgica de PREMIS en majúscules. Entrar als Jardins del Mercat en companyia de la meua comissió, sentir la calor de la gent que a poc a poc va arribant també, cridar, cantar, ballar, botar, escoltar les xarangues... Sentir com la pell es fica amb els pèls de punta perquè ha arribat l’hora, són les 20.00 h i ara sí que sí, ara sí que comença la festa:

Bona nit, Falles de Cullera!

La sensació d’èxtasi que produeix escoltar aquestes paraules fa vibrar els milers de persones que omplin el recinte. Crec que és la millor frase que es pot escoltar, i la que tot l’any estàvem esperant, atés que estem a punt de descobrir quina serà la recompensa del treball fet durant tot l’any. El compte enrere comença ...3r, 2n i 1r premi... Secció 2a, 1a... i Secció Especial! Les falleres majors i els presidents recullen el seu banderí, tant de falla gran com de falla infantil, mentre el sacsegen emocionats o despagats davant la resta de la comissió que es manifesta eufòrica o descontenta amb el resultat obtingut.

Els premis - Begoña Camarena - Fallera de l’AC Falla Raval de Sant Agustí

L’emoció d’una nit tan màgica com la dels premis s’ha de viure una vegada en la vida, és el millor de les Falles, crec que el que tots esperem perquè una vegada passa el 17 de març, les Falles per a molts ja han acabat, queden dos dies de cercaviles i misses, però la vertadera essència de les Falles, i l’acte més important, són els premis. En una nit de premis, la rivalitat d’entre totes les comissions és considerable i necessària, perquè d’això es tracta, d’una lluita continua de cada falla per fer que la seua siga la millor. Sempre estarà el que perd, el que guanya, el que dirà que ens hem trobat el premi o que l’hem furtat. Només sé que sòls pot guanyar una comissió en cada secció i siguen les que siguen aquestes seran les grans triomfadores de la nit. També cal destacar que existeix una rivalitat sana entre les comissions, ja que en eixir del Mercat tot s’oblida i ballem i cantem amb bon ambient cap a les nostres demarcacions, sempre uns més contents que altres, així i tot, les comissions han de continuar i pensar que el pròxim any serà.

A Cullera els jardins del mercat s’omplin de gom a gom durant aquest acte, aconseguint un ambient inigualable. Any 2019. Arxiu: Fernando Navarro.

I ací acaba una nit de Premis, que seguirà amb la celebració dels premis al cau faller. Cada comissió ho celebrarà a la seua manera, nosaltres ho farem com ens han ensenyat, celebrant el que ens ha tocat, però la sensació de tindre un primer premi i veure com la feina ben feta ha tingut la seua recompensa és el millor de totes les Falles, i si és per partida doble millor encara. Eixa emoció i il·lusió de tot un any quan arriba al més alt és impressionant, com estar ara mateix escrivint-ho i em venen molts records a la ment de moments viscuts als Jardins del Mercat i és inevitable el fet de reviure cada instant en companyia de la meua comissió, perquè com he dit al principi cada any és únic i irrepetible.

Sentiment faller, quantes vegades hem escoltat aquesta expressió al món faller i fora d’ell. Es té o no es té diuen en la tertúlia del Casal després del dinar del primer dia. Si eres de Cullera saps del que estic parlant, perquè a Cullera l’esdevindre de la setmana fallera està marcat per la següent seqüència: el primer dia, els premis a les Falles que han estat plantades al carrer la darrera setmana; el segon, l’ofrena a la verge dels castellers; i el tercer dia, la cremà. Després d’aquest aclariment de l’eix temporal de tota persona fallera a Cullera tornem al sentiment. Eixe sentiment arrelat a la il·lusió i l’amor per la festa fallera.

Il·lusió per vestir amb la indumentària valenciana i mostrar al carrer com ha evolucionat des d’una roba per a llaurar a una indumentària més elegant que s’utilitzava per a ocasions especials. I és que, sense cap mena de dubte, l’ofrena, és l’acte del calendari faller on la presència de la indumentària valenciana assoleix major protagonisme, pel gran nombre de falleres i fallers que desfilen pels carrers amb els seus vestits regionals.

Per a mi, és l’acte amb més simbolisme de la setmana fallera per diversos motius, encara que de caràcter religiós, he de dir que per a mi escenifica la gratitud universal davant dels veïns, amics i visitants de la vila de Cullera, en aquest cas, que acull a un col·lectiu faller com a eix vertebrador de la mateixa societat. Acudim al carrer del Riu per tal d’arreplegar les flors i cadafals amb els quals ofrenarem a la nostra moreneta, amb el cor a la gola i l’anima plena del sentiment que ens uneix, amb la ferma voluntat de mostrar el nostre vertader tarannà: respectuós amb la tradició i compromés amb la missió de fer que les Falles pervisquen com al patrimoni de la humanitat que som, conservant tots els seus símbols i tradicions més arrelades.

L’ofrena - Gwendoline Moya - Fallera de l’AC Falla Sant Antoni de la Mar

Les Falleres Majors solen captar tota l’atenció durant la desfilada de l’ofrena. Any 2019. Arxiu: Fernando Navarro.

El compromís faller va més enllà del caire festiu, lúdic i fins i tot competitiu dels diversos vessants que aporten banderins o guardons. Aquest compromís arriba, fins i tot, a la immaterialitat, i que hi ha més immaterial que la Fe. La Fe basada en la creença dels valors humans com ara: respecte, empatia, responsabilitat, solidaritat, voluntat, honestedat, compassió, amor, perdó i la ja anomenada gratitud. A eixa fe, personalment, afegiria la resiliència que fa de les Falles una celebració fantàstica que es permet crear i cremar per a renàixer amb el cicle de vida anual amb les llums de la primavera i al capvespre de l’estiu.

El fet d’entrar als jardins del mercat i pujar les escales per a depositar el ram, mentre veus com, a poc a poc, es completa el lluïdor tapís format amb les flors dipositades, és una sensació única i indescriptible que valorem tots els fallers de sentiment. Aquest sentiment es manifesta, naturalment, sense angoixa, sinó que més aviat amb la sensació de comiat, l’adeu de l’any que acaba ens dona pas a nou començament, quan caminem cap a la nostra Mare de Déu sabem que un any més ho hem aconseguit i agafem forces per a aconseguir-ho l’any vinent. Perquè davant de la patrona dels cullerencs tots som iguals. I nosaltres, falleres i fallers de bé i bondat que volem ofrenar a la nostra mareta, ofrenar amb la fe fallera.