La finca dels singles (Francisco Fernández

La finca dels “singles“

Autor: Francisco Fernández Ruiz

Sainet presentat al concurs de Lletres Falleres, que opta al Premi Bernat i Baldovi de la Junta Local Fallera de Sueca

SINOPSI

Un gestor de finques ha sigut contractat per fer-se càrrec de la gestió administrativa d’un immoble. Tota la història transcorre al carrer davant d’una finca de tres pisos en la qual descobrirem que els sis veïns que hi viuen no es parlen entre ells per diferents raons. Com ningú dels veïns té parella, per eixa raó, es coneix la finca amb el nom de: La Finca dels “Singles”.

PERSONATGES Per ordre d’aparició

FÈLIX CATALÀ Gestor de finques MARIETA CASTELLÓ Portera de la finca EMILI CUENCA Advocat efeminat ELVIRETA ALEGRE Viuda BATISTE ALEMANY Coix del tercer pis BERNAT PARÍS President de la finca BEGONYA AMORÓS Divorciada CRISTÒFOL BATALLA L’últim intervinent

NOTES COMPLEMENTÀRIES

- El Gestor anirà ben vestit i amb un maletí. - Marieta, la portera de la finca, sempre es mostrarà un poc dotora. - Emili, l’advocat efeminat, anirà amb pantalons cenyits, mocador al coll i amb un barret cridaner; la seua gosseta de peluix si no pot lladrar, serà ell qui farà el lladruc. - Elvireta, la viuda, anirà vestida molt moderna i amb molt de colorit. - Batiste, el coix, anirà amb dos crosses i una cama embenada. - Bernat, el president de la finca, sempre anirà bufat amb una botella de cassalla en la mà i amb un porro apagat en la boca. Després necessitarà una pandereta. - Begonya, la divorciada, vestimenta actual. - Cristòfol, l’últim intervinent, vestimenta actual.

A la porta del carrer, on transcorre tota l’obra, podria haver-hi un banc públic per si els actors volen asseure’s en algun moment mentre estan parlant. Podria haver-hi igualment un fanal, una bicicleta o qualsevol altre element significatiu que done a entendre que estan al mig del carrer.

ATREZZO

Un parell de crosses; una cartera per al gestor; una pandereta; un quadro d’uns 50 x 40 cm amb la foto d’una gosseta; una gossa de peluix; un banc públic; un fanal; una bicicleta; una botella de cassalla; la vestimenta corresponent.

(S’obri el teló i apareix Fèlix buscant la porta d’una finca de la qual se suposa que ell s’ha de fer càrrec a partir d’eixe moment).

FÈLIX: (Mirant la façana del carrer) Si posaren els números com Déu mana, tot estaria més clar. Jo crec que serà esta finca, però com el número està borrós... Em costarà preguntar al primer que veja.

(De sobte veu eixir del portal una dona (Marieta) que amb un espolsador comença a espolsar enèrgicament les reixes, la porta de l’edifici i tot allò que troba al seu voltant. La música de ‘Despacito’ de Luís Fonsi podria sonar en eixe moment mentre dura esta escena inicial)

MARIETA: (Espolsant i cantant) “Despacito, quiero respirar tu cuello despacito, nino..., nino, nino, nino nino, neroooo...” “... despacito....”

FÈLIX: (Al públic) Mare meua quina energia té esta dona! (En eixe moment, Marieta comença a espolsar-li el trage al gestor per davant i per darrere i Fèlix no sap què dir ni què fer). (Sorprés) Un moment! Un moment! Però es pot saber què fa?

MARIETA: (Sense fer-li cas i seguint cantant continua espolsant-li el trage. De tant en tant li pega amb l’espolsador al cap) “Despacito, quiero respirar tu cuello despacito, nino..., nino, nino, nino nino, neroooo...” “... despacito....”

FÈLIX: (Enfadat) Ja està bé, senyora! I això que és cantat la de ‘Despacito’, que si arriba a cantar la de ‘Corre, corre, caballito...’ em mata vosté amb l’espolsador.

MARIETA: (Es queda mirant-lo i s’adona que no el coneix de res) Ui! Vosté perdone! Pensava que era un conegut meu que té una jaqueta pareguda a esta, i com he vist que la portava un poc bruta... Perdone! Quina vergonya! (Passant-li la mà per l’esquena amb delicadesa com llevant-li la pols)

FÈLIX: (Mirant-se la jaqueta) La jaqueta bruta? No sé de què serà, perquè l’acabe de traure de l’armari fa un moment.

MARIETA: (Posant alguna excusa) Hi hauria pols dins de l’armari.

FÈLIX: Això no pot ser, perquè estava dins del plàstic de la tintoreria.

MARIETA: (Insistint) Aleshores, això és que el plàstic estava ple de pols. Que jo d’altra cosa no entendré, però de pols... Ausades! No veu que em passe el dia llevant-ne.

FÈLIX: Ja ho veig, ja. I sempre ho fa tot amb la mateixa energia? Perquè a mi quasi em mata a colps d’espolsador.

MARIETA: (Disculpant-se) Que mal que em sap! Espere que em perdone vosté, però la intenció era bona. No s’haurà acostat vosté a alguna paret?

FÈLIX: No, però ara que ho diu, fa un moment he passat per davant d’una finca en construcció i un dels obrers que estaven descarregant sacs d’algeps, com em coneixia, m’ha pegat unes palmadetes a l’esquena i clar, m’haurà deixat la marca en la jaqueta.

MARIETA: Veu? Veu com jo tenia raó. (Marieta fa menció de voler espolsar-li de nou la jaqueta) Espere, que li la tornaré a espolsar un poc millor.

FÈLIX: (Fugint-li) No, no per favor, altra vegada no. Ja ho faré jo quan arribe a casa.

MARIETA: Castelló, Marieta Castelló... ‘de la Plana’ (passant-se discretament les mans pels pits, com volent insinuar que no té molt de pit) i soc la portera d’esta finca i a més a més la responsable de la neteja.

FÈLIX: Senyora Castelló de la Plana...

MARIETA: Millor diga’m Marieta, per favor

FÈLIX: Com vosté mane, senyora Marieta de la Plana..., vull dir senyora Marieta, em ve vosté ‘al pelo’, perquè estic buscant al president d’una finca i deu ser el d’esta finca, si no m’enganye.

MARIETA: De la finca dels ‘singles’?

FÈLIX: Com ha dit?

MARIETA: (Repetint-ho) La finca dels ‘singles’. Li diuen la finca dels ‘singles’ perquè tots els que hi viuen estan fadrins, separats, viudos o matxutxes, com una servidora.

FÈLIX: Xe, quina casualitat! No?

MARIETA: Vosté també està matxutxo, com jo?

FÈLIX: No! Jo ja tinc parella. Però quina casualitat que no hi haja ningú emparellat en la finca!

MARIETA: Ah! Que més voldríem, tindre algú amb qui compartir el llit.

FÈLIX: Ha dit el llit?

MARIETA: (Dissimulant) No, no, el buit..., he dit el buit... el buit que tenim en la nostra vida i ací en la finca. Jo crec, que en lloc de la finca dels ‘singles’, ens haurien de dir la finca dels ‘muts’, perquè ningú es parla amb ningú.

FÈLIX: Mare meua, quina finca em tocarà administrar.

MARIETA: No ho sap vosté bé. L’altre gestor ja se’n va anar perquè no hi havia forma de ficar ordre entre els veïns.

FÈLIX: No? Per què?

MARIETA: Perquè ningú no vol pagar res. A mi, entre tots, encara em deuen sis mesos de la neteja de l’escala i de la porta del carrer. I fa deu anys que cobre el mateix, no m’han pujat ni un euro!

FÈLIX: (Al públic) Ja vorem quan em toque cobrar a mi què passa. (A Marieta) Això serà perquè no queden diners en el compte comunitari.

MARIETA: El President diu que sí, però tinc quimera que ell se’ls gasta en altres coses... Jo ja li he demanat que m’apuge el sou un 10% i no hi ha manera...

FÈLIX: Haurà de tornar a insistir. Per cert, i diu que ningú es parla amb ningú?

MARIETA: Sí senyor. Només que es parlen tots amb la Marieta, és a dir, amb una servidora. La meua porteria pareix un confessionari, tots venen a contar-me les seues penes. Arreglar els problemes d’esta finca és més difícil que posar-li uns ‘cansonsillos’ a un polp de tres quilos.

(De sobte Marieta se’n recorda que tenia la llavadora en marxa)

MARIETA: Ah! Disculpe’m un moment, vaig a vore si la llavadora ja ha acabat de fer el programa que li he posat.

ESCENA II

(Fèlix es queda a soles meditant)

FÈLIX: (Pensatiu) La finca dels singles, la finca dels muts, no sé, no sé com quedaré... (En eixe moment veu eixir un veí d’aspecte amanerat (Emili) amb una gosseta al braç). Perdone, no serà vosté el President?

EMILI: (Parlant amanerat) President? Tant em semble jo a Pedro Sanchez? No m’ho havien dit mai!

FÈLIX: No home, no. Que si és vosté el president d’esta finca.

EMILI: (Parlant amanerat) Ui, no! Per l’amor de Déu. Ni pensar-ho! En esta finca no vol ser ningú president i el que tenim és un ‘malasombra’. (Dirigint-se a la gosseta que li diuen Pamela) A que sí, Pamela? (Pamela pega un xicotet lladruc)

FÈLIX: (Mirant la gosseta) Pamela, quin nom més bonic, no? (Fèlix s’adona que no és una gosseta de veritat) Ah! Però si no és una gosseta de veritat, si és un peluix.

(Nota: Pamela és una gosseta de peluix, però, a ser possible, de les que lladren i cada vegada que lladre, faria pegar un bot a Fèlix.)

EMILI: (Parlant amanerat) Sí, sí, però lladra i fa pipi com les de veritat. L’altre dia es va pixar damunt del sofà i la vaig castigar.

FÈLIX: (Mirant la gosseta) Pobreta! I caca també en fa?

EMILI: (Parlant amanerat) No, encara no sap, és molt xicoteta.

FÈLIX: (Mirant la gosseta) Ja ho veig, ja.

EMILI: (Parlant amanerat) Ai! Però és molt bonica, no fa molt li vaig fer una foto, mentre la banyava, i estava de graciosa...

FÈLIX: (Seguint-li el rotllo) I no li té por a l’aigua?

EMILI: Qui, jo?

FÈLIX: No home, no, la gosseta..., la Pamela.

EMILI: (Parlant amanerat) Ah! Que va! Ens ho passem ‘pipa’ les dos dins de la banyera! Jo t’esguite..., tu m’esguites..., jo t’esguite..., tu m’esguites..., oi, oi, oi...! Ahí va ser quan li vaig fer la foto. I mire si està bé que me l’han ampliada i me l’estan emmarcant. Precisament vaig ara a arreplegar el quadro i el posaré presidint la saleta.

FÈLIX: (Seguint-li el rotllo) Bona idea! I la gosseta, quan la banya, no es pixa en l’aigua?

EMILI: Això són els gats. La meua gosseta al que li té pànic és al ‘secador’ de monyo. Només l’encenc, es torna boja. No el pot vore.

FÈLIX: (Seguint-li el rotllo) Això és que no estan acostumats als electrodomèstics. I ara a on van?

EMILI: A arreplegar el quadro i després la portaré a un ‘pipican’ perquè veja com fan les seues necessitats les altres gossetes. A vore si aprén a fer caca.

FÈLIX: (Al públic) Este tio no està bé del perol. (A Emili) Canviant de tema, i diu vosté que l’actual president és un ‘malasombra’? Això com és?

EMILI: (Parlant amanerat) Malasombra és poc! A què sí, Pamela? (Pamela pega un xicotet lladruc)

FÈLIX: (Al públic) Refotre la Pamela! (A Emili) Però vol dir-me per què és un ‘malasombra’?

EMILI: (Parlant amanerat) Perquè..., i per què li ho he de dir a vosté si no el conec de res?

FÈLIX: Té tota la raó, jo soc Català... (Emili no li deixa acabar la frase)

EMILI: (Parlant amanerat) Català? Hum! I jo soc d’ací del poble!

FÈLIX: No home, no! Jo soc Català, Fèlix Català, el nou gestor de la seua finca. I per això li he pre guntat abans a vosté si era el president.

EMILI: (Parlant amanerat i pegant-li una palmadeta al braç) Ah! Ara ho entenc. A mi em diuen Emili Cuenca, Emi per als amics i visc al segon pis, porta tres.

FÈLIX: Emili Cuenca? Cuenca, com la ciutat de ‘las casas colgadas’?

EMILI: Sí senyor! No li agrada?

FÈLIX: Clar que sí, però com a Marieta li diuen Marieta Castelló, a vosté Emili Cuenca i a mi Fèlix Català, m’ha fet gràcia. EMILI: (Parlant amanerat) No sé de què s’estranya, perquè ací quasi tots tenim cognoms rarets. Al President ‘malasombra’ eixe, li diuen Bernat París; i al coix del tercer pis, Batiste Alemany.

FÈLIX: Esta finca en lloc de ser una comunitat de veïns pareix la Comunitat Europea! Castelló..., Cuenca..., París. Caram! Caram!

EMILI: (Parlant amanerat) I a més a més, tenim dos penyores al primer pis, una viuda i l’altra separada que els seus cognoms no podien ser més adequats.

FÈLIX: També tenen nom de ciutat o de país?

EMILI: (Parlant amanerat) No, no. A Elvireta, la viuda, de cognom és: Alegre. Què li pareix..., viuda i alegre...

FÈLIX: Pobra dona!

EMILI: (Parlant amanerat) De pobra res, eixa és més perillosa que un terratrèmol. I aguarda l’altra, l’altra! La divorciada, que li diuen Begonya Amorós.

FÈLIX: I vol dir-me ja per què el President és un malasombra?

EMILI: (Parlant amanerat) Doncs bé, el President és un ‘malasombra’, perquè sempre va bufat, emporrat i demanant diners a tot el món.

FÈLIX: Home, si és el president i demana diners, serà perquè voldrà que tots els veïns estiguen al corrent de les quotes de la finca.

EMILI: (Parlant amanerat) D’això res! A nosaltres no ens demana mai un duro, va demanant als amics i a tots els seus coneguts i després s’ho gasta tot amb maria.

FÈLIX: Maria, alguna amiga?

EMILI: (Parlant amanerat) Xico, no! Amb marihuana. Que quan entres al pati de la finca fa una olor de ‘porro’ que et tira d’esquenes. L’altre dia la meua ‘Pameleta’ es va ‘emporrar’ i no va parar de lladrar en tota la nit. A què sí, Pamela? (Pamela pega un xicotet lladruc)

FÈLIX: (Al públic) Quan jo dic que este tio no està bé, és que no està bé.

EMILI: (Parlant amanerat) Per cert, senyor Fèlix, a eixe ‘malasombra’ de President li vaig posar l’altre dia, dins de la seua bústia, un sobre amb unes ‘caques’ de gos que algun graciós me les havia posat a mi. A vore si s’assabenta de les ‘gorrinaes’ que passen en esta finca. ‘Que asco’! Crec que encara estaven ‘calentetes’.

FÈLIX: Com que li va deixar unes ‘caques’ de gos en la seua bústia? Això com és?

EMILI: (Parlant amanerat) Això voldria saber jo! Algú que es pensaria que eren de la meua ‘Pameleta’.

FÈLIX: I perquè no les va tirar al fem? A vosté li sembla bé això?

EMILI: A mi no, però sap que li dic... que es mereix això i més, per ‘porrero’! Que per la seua culpa la meua gosseta no para de lladrar quan sent olor de porro.

FÈLIX: A vore si lladra perquè li agrada el porro.

EMILI: Calle home, calle, que a la meua Pameleta no li agraden eixes coses.

FÈLIX: Què és el que li agrada a Pamela?

EMILI: Les gominoles, però els porros no. La meua Pameleta i jo, cada vegada que veiem passar el President, li cantem la cançó del ‘porrero’.

FÈLIX: La cançó del ‘porrero’? No sabia que els ‘porreros’ tingueren una cançó.

EMILI: (Parlant amanerat) No? Jo li la cantaré i vorà com sí que la coneix. (I entonant la Manolo Escobar comença a cantar) “... Porró po, po..., porró, po, porró, porrero, porró...”

FÈLIX: Eixa és la de Manolo Escobar!

EMILI: (Pessigant-li les galtes a Fèlix) Però que intel·ligent i ‘resabut’ és vosté, senyor Català! Sap què? Que he tingut molt de gust a conéixer-lo.

EMILI: (Parlant amanerat) Per cert senyor Fèlix, vosté està casat o compromés?

FÈLIX: Jo? Per què ho pregunta?

EMILI: Perquè m’ha caigut vosté tan bé que no m’importaria gens que ens coneguérem un poquet millor. Jo soc advocat i podria ser-li de gran ajuda en la seua gestoria.

FÈLIX: (Sorprés i enfadat) Xe, ves, corre, xe!

EMILI: (Parlant amanerat) Com diu?

FÈLIX: (Dissimulant) Volia dir que..., que córrega al pipican eixe, que Pamela es pixarà damunt i que el veterinari, si no s’afanya, tancarà.

EMILI: (Mirant-se el rellotge) Ai, té raó! Ja parlarem. Adéu ‘bonico’ (Emili es besa la mà i bufa per a llançar-li el bes a Fèlix i se’n va amb la seua gosseta)

FÈLIX: (Al públic) Serà possible! Si jo no li he fet res a eixe home. Què haurà vist en mi? Si li dic a la meua novia que un tio m’ha tirat ‘els tejos’, em pela viu.

ESCENA III

(Torna a eixir Marieta a parlar amb Fèlix)

MARIETA: Ja estic ací, havia posat la llavadora però encara no ha acabat de llavar. Quan acabe aniré a estendre la roba, perquè no veu que en esta finca són tots tan ‘gorrinos’.

FÈLIX: Això com és? Singles, muts i ‘gorrinos’... Mare meua quina finca!

MARIETA: Mire..., jo visc a la planta baixa i estenc la meua roba en un pati xicotet que dóna al desllunat, doncs bé, cada dia em trobe amb una sorpresa nova.

FÈLIX: Sí?

MARIETA: Sí senyor! L’altre dia em vaig trobar un sobre amb uns excrements de gos dins d’un sostenidor que tenia estés assecant-se. No li dic jo que són un ‘gorrinos’.

FÈLIX: No em diga que li ho tiraren per alguna finestra? (Al públic) Això serà cosa del President. (A Marieta) I no sap qui ha sigut el graciós que li ho ha tirat?

MARIETA: Jo crec que sí.

FÈLIX: (Convençut que era el president) El President!

MARIETA: El President, no. Per què? Açò és cosa de Batiste, el coix del tercer pis que, com no baixa quasi mai al carrer, estic segura que ha sigut ell qui ha refilat el sobre pel desllunat...

EMILI: Bé, ja tindrem ocasió de parlar en un altre moment. Que ara me’n vaig a arreplegar quadro, a portar la meua Pamela al pipican i després a què li pegue una miradeta el veterinari. Crec que ja li toca la vacuna.

FÈLIX: (Al públic) Ves, corre ves, i que la Mare de Déu vos empare a tu, a la teua Pamela i a la cançó del ‘porrero’.

FÈLIX: (Al públic) Refotre! Jo ja no m’aclarisc. Jo em pesava que seria cosa del President i segons esta, li ho ha tirat el coix del tercer pis. (A Marieta) I eixe tal Batiste, el coix com vosté li diu, és coix de naixement?

MARIETA: No senyor, no, eixe tio va caure del seu cavall i l’han operat del genoll i per això no baixa quasi mai al carrer. Crec que li han posat una ‘pròstata’ al genoll.

FÈLIX: (Sorprés) Com? Voldrà dir una pròtesi al genoll, no?

MARIETA: Això serà. Jo, és que no entenc massa d’eixes coses.

FÈLIX: Ja ho veig, ja. Però eixe xic, Batiste, tindrà algú que l’ajude, no?

MARIETA: Que va! Eixe no té a ningú des de fa anys. Tenia una novia, que era ‘masoquista’, però ho deixaren estar.

FÈLIX: Ha dit ‘masoquista’?

MARIETA: Sí, sí, diuen que és molt bona ‘masoquista’. Quan a ell li feia mal l’esquena ella li feia un ‘masaque’ que el deixava nou. A mi em va fer tres o quatre ‘masaques’ i em va deixar de categoria.

FÈLIX: Marieta, aleshores no és una ‘masoquista’, serà una massatgista.

MARIETA: Clar una ‘massaquista’. Que jo què he dit?

FÈLIX: No res, no res, serà que jo ho he entés malament. I diu que no té ningú que l’ajude?

MARIETA: Clar que no, no veu que ell volia més al cavall que a la novia, doncs al final ella es va fartar se’l va deixar plantat. Jo crec que no es gitava amb el cavall perquè no li cabia en l’ascensor.

FÈLIX: Ja. I eixe Batiste a què es dedica?

MARIETA: No ho sé. Ell diu que és ‘troglodita’, d’eixos que parlen tres o quatre idiomes.

FÈLIX: Serà poliglota, no troglodita, dona. Els troglodites no parlaven idiomes.

MARIETA: No? Com es nota que vosté ha estudiat i jo no, senyor Fèlix.

FÈLIX: (A Marieta) No té importància! Aleshores el tal Batiste eixe té gos o no?

MARIETA: Ni ho sé, ni m’importa, però com fa temps que no l’he vist i li agraden tant els animals segur que ara en té un perquè li faça companyia. Jo, per si de cas ha sigut ell, li he deixat el sobre en la seua bústia.

FÈLIX: Pues! (A Marieta) I li han tirat més coses per les finestres?

MARIETA: Ja ho crec, ja! L’altre dia també refilaren un cigarro encés i on dirà que em va caure?

FÈLIX: A saber!

MARIETA: Al mig de la regata..., mire, mire, quina llaga em va fer (despassant-se la camisa i ensenyant-li la cremada del cigarro que tenia en la regata. Fèlix mirant molt interessat)

(En eixe moment ix al carrer Elvireta, una veïna d’eixa finca. És viuda, però no porta dol)

ELVIRETA: Bon dia Marieta. Què fas? Vas a donar-li a mamar a eixe senyor, o què?

MARIETA: Xica calla! Que estava dient-li on em vaig cremar l’altre dia (Passant-se la camisa). Que tinc una marca que pareix que m’haja mossegat Dràcula... (Fèlix no sabia on amagar-se)

ELVIRETA: A mi ja fa temps que no em mossega ningú. Xica, una llàstima!

MARIETA: Ja en som dos! On vas tan matí, feta una ‘sífilis’ Elvireta?

ELVIRETA: Voldràs dir una sílfide, que tot ho trabuques, refotre! Me’n vaig a vore si m’apunte a pilates, que tinc entés que allí fan els exercicis tots nuets. En pilotes.

MARIETA: Nuets? No dona, no. Allí fan els exercicis però, no en pilotes, com tu dius. Els fan amb pilotes, és a dir, amb uns balons ben grossos. Que tu també ho entens tot malament!

FÈLIX: (Al públic) Mare meua quin veïnat té la finca! Estaran tots igual d’espentolats?

ELVIRETA: Ah! Ja deia jo! Aleshores, si és així, no sé si m’apuntaré. I este senyor tan ben plantat qui és, Marieta?

MARIETA: És el senyor Fèlix Català, el nou gestor de la nostra finca. Que de segur que amb eixa professió viurà com un ‘majara’.

FÈLIX: Marieta, supose que voldrà dir com un maharajà, però no. Jo no nade en l’abundància com vosté es pensa. Ja voldria jo, ja!

MARIETA: Va senyor Fèlix, no siga modest que quasi tots els gestors que conec naden en l’ambulància. Que jo ho sé.

FÈLIX: (Al públic) Ella si que necessita una ambulància, sí!

ELVIRETA: (A Marieta, fent-li un escoltet) Xica Marieta, quin gestor més ‘pollo’. No?

MARIETA: (A Elvireta) Jo amb un així em conformava.

ELVIRETA: I jo també.

MARIETA: (A Fèlix, amb discreció) Vaja amb compte amb Elvireta que és viuda i ara va com una ‘loca’ buscant noves experiències. (Marieta continua netejant, però sense perdre’ls de vista)

FÈLIX: (Al públic) Això em faltava a mi, que esta també em tirara ‘los tejos’. (A Elvireta, donant-li la mà) Molt de gust en conéixer-la senyora... (esperant que li diguera el nom)

ELVIRETA: Elvireta, Elvireta Alegre i visc al primer pis, per si necessita alguna cosa.

FÈLIX: Ah! Moltes gràcies. Serà un plaer ser el nou gestor.

ELVIRETA: I vosté està casat, senyor Català?

MARIETA: (Al públic) Ja comença a tantejar-lo. Eixa no s’encanta, no. FÈLIX: (Al públic) La mare que va! Esta no s’ho ha pensat. (A Elvireta) No senyora, de moment no. I vosté?

FÈLIX: (A Elvireta) Tan malament li anaren les coses en el seu matrimoni?

ELVIRETA: Uf! Si jo li contara. Mire, un dia estava fent arròs al forn i després de ficar la cassola dins del forn, no sé per quina raó, em vaig desmaiar de repent i vaig caure com una mosca al mig de la cuina. Sap què va fer el meu marit?

FÈLIX: (A Elvireta) Imagine que telefonar al metge. No?

ELVIRETA: Va telefonar directament al 112.

FÈLIX: (A Elvireta) Dona, això està molt bé. I vingueren de seguida?

ELVIRETA: No senyor, no. Ell va telefonar per a preguntar-los quant de temps havia d’estar la cassola dins del forn perquè no es cremara l’arròs. És ‘pa matar-lo’ o no és ‘pa matar-lo’!

FÈLIX: (A Elvireta) No m’ho puc creure!

ELVIRETA: Ah! I això no és tot, una hora més tard, quan em vaig despertar, el caradura estava papant-se ell a soles tota la cassola d’arròs al forn.

FÈLIX: (A Elvireta) Xe, quina barbaritat! I eixe marit seu de què va morir?

ELVIRETA: Ell va morir eixe mateix dia.

FÈLIX: (A Elvireta) No el mataria vosté, no?

ELVIRETA: Jo no, encara que s’ho mereixia. Es va ofegar menjant-se les dos botifarres de la cassola. Se li pararen en la gola i com no podia respirar es va quedar com un ‘pajarito’.

FÈLIX: (A Elvireta) I vosté no va poder fer res per ell? Fer-li un boca a boca, per exemple?

ELVIRETA: Calle, calle, si feia cinc anys que no ens besàvem, com volia que jo el morrejara. I que m’amollara les dos botifarres, a mi que no m’agraden.

FÈLIX: (A Elvireta) I el va deixar morir?

ELVIRETA: Si ja estava mort! Què volia que fera? Vaig avisar a urgències i quan vingueren em digueren que ja no es podia fer res.

FÈLIX: (A Elvireta) I mentre arribaven els d’urgències vosté què va fer?

ELVIRETA: Ei! Jo, com no havia dinat, em vaig acabar l’arròs i els quatre cigrons que em va deixar el ninot del meu home. Ah! I un iogurt de fresa també.

FÈLIX: (Al públic) Mare meua! Esta és més perillosa que la ‘viuda negra’. (A Elvireta) Mire, ho sent molt, l’acompanye en el sentiment.

ELVIRETA: Sentiment? L’enhorabona voldrà dir...

MARIETA: (Al públic) Li tindria poques ganes al marit!

FÈLIX: (Al públic) Ostres! Espere que no em conte els detalls.

ELVIRETA: Jo no tenia ni idea de per a què servia..., però ara ho gaste sempre els caps de setmana...

MARIETA: (Al públic) Mira, com jo!

FÈLIX: (A Elvireta) No cal entrar en detalls, Elvireta.

ELVIRETA: No, per què? Si no té importància. Jo ho gaste sempre en la cuina.

FÈLIX: (A Elvireta) I això no serà millor en la intimitat?

ELVIRETA: No! Jo ho gaste molt en la cuina... m’ix un allioli millor que en la ‘minipimer’.

FÈLIX: (Al públic) Uf! (A Elvireta) I per a altres coses supose...

ELVIRETA: Clar que sí, si veguera com alça les clares dels ous...

MARIETA: (Al públic) No m’ho puc creure. Per a fer l’allioli i muntar clares d’ous... Està poc ‘chafà’.

FÈLIX: (A Elvireta) Canviem de tema, per favor.

ELVIRETA: Com vosté vullga. Tornant al meu home..., la vida amb ell no era un matrimoni, això era un ‘martiri...moni’. Discutint a totes hores. No sap vosté bé com m’agradaria trobar ara un home que no discutira. Vosté és discutidor, senyor Fèlix?

MARIETA: (Al públic) Esta vol fer-se amb ell i em fotrà a mi.

FÈLIX: (A Elvireta) Qui, jo? No, no senyora. (De sobte canvia d’opinió) Millor dit, sí, sí, de vegades soc molt discutidor, però molt rediscutidor. (Al públic) Em pense que esta tia vol tirar-me el llaç...

(Elvireta va acostant-se cada vegada més a Fèlix i ell fugint-li discretament)

ELVIRETA: (A Fèlix, molt amorosa, acariciant-li la galta) Vosté no té cara de discutidor. Vosté sembla prou més dòcil que el meu marit, que en glòria estiga.

FÈLIX: (A Elvireta, fugint-li i nerviós) Però qui estava en la glòria no era vosté? (Al públic) Però açò què vol dir?

ELVIRETA: (A Fèlix, molt amorosa) Senyor Fèlix, si no té compromís este cap de setmana podríem quedar per anar a sopar junts.

MARIETA: (Al públic) No, si encara es farà amb ell i jo em quedaré altra vegada a la lluna de València: ‘Compuesta y sin novio’

FÈLIX: (A Elvireta, fugint-li) A sopar, diu? (Al públic) Sí, i que m’ofegue amb dos botifarres, calla, calla...

ELVIRETA: (A Fèlix, molt amorosa) Sí, vosté i jo a soles..., ‘mano a mano’.

FÈLIX: (A Elvireta, posant excuses) No, no, jo no isc mai per ahí a sopar perquè sempre acabe discutint amb els cambrers. No veu que soc tan discutidor. Ja li he dit que soc prou més discutidor que el seu marit que en glòria estiga.

FÈLIX: Que no? Hum! (A Marieta, buscant ajuda i excusa) Marieta, veritat que fa un moment he discutit amb el veí de la gosseta?

MARIETA: (Volent ajudar-lo) Ja ho crec. I quina mala llet que té! Quina bronca, Mare de Déu! S’han tirat dels pèls i tot. Per cert, ahí vos quedeu, ara torne que vull vore com va la llavadora, que tinc moltes coses per estendre (Marieta, molesta, se’n va a vore si la llavadora ja havia acabat el programa de llavat).

ELVIRETA: (A Fèlix) I diu que ha discutit amb el de la gosseta? Amb Emili, el finolis del segon pis?

FÈLIX: Sí, sí, amb el de la gosseta Pamela.

ELVIRETA: Xica, no haver estat jo davant! Perquè li tinc unes ganes a l’Emili eixe. La seua gosseta es veu que, quan la deixa solta, ve a pixar i a cagar a la meua porta. I estic farta de fregar i d’arreplegar els seus pastissets! (Molt enfadada) L’altre dia, sense anar més lluny, es va cagar a la porta de ma casa. I per poc d’un esvaró em mate.

FÈLIX: Però si eixa gosseta no pot ser, perquè eixa gosseta és de... (Volia dir-li que era un peluix, però Elvireta no li deixa acabar la frase)

ELVIRETA: Eixa gosseta és d’ell!

FÈLIX: Sí, però si és que eixa gosseta és...

ELVIRETA: (Enfadant-se) Eixa gosseta és una ‘cagona’. I a mi no m’ho discuteix ningú!

FÈLIX: (Al públic) Refotre! I esta és la que deia que el seu marit era un discutidor? No hi ha manera de dir-li que la gosseta és un peluix. (A Elvireta) Però vosté està segura que és la gosseta d’Emili?

ELVIRETA: (Molt enfadada) Sí senyor, totalment! No n’hi ha altra en tota la finca.

FÈLIX: Xe! Jo no estaria tan segur que fora de la gosseta d’Emili!

ELVIRETA: No? No voldrà que siga la meua! La meua, pobreta, es va morir fa sis mesos. Ja era molt velleta.

FÈLIX: L’acompanye en el sentiment. (Al públic) A esta tia se li mor tot! El marit, la gossa...

ELVIRETA: Gràcies! Per això pense que és la d’Emili. I com ja n’estic tan farta, vaig arreplegar el regalet, el vaig posar dins d’un sobre i li’l vaig ficar dins de la seua bústia. A vore si es dóna per al·ludit.

FÈLIX: (Pensant en veu alta) Estic mirant que eixe sobre de cagallonets viatja més que el President del Govern. Ja vorem com acaba açò. (A Elvireta) I això no seria d’algun altre gos?

ELVIRETA: (Molt enfadada) Que no, home que no!

FÈLIX: Si vosté ho diu...

ELVIRETA: (Molt enfadada) És més, l’altre dia, com Marieta no estava, ja em va costar a mi agranar també unes quantes cagarrites d’ací mateix (assenyalant la porta de la finca) i tirar-les al fem. El gorrino s’havia cagat davant de la porta de la finca. Ja està bé, home! Quan enganxe a l’Emili eixe, ja li ho diré ben clar, ja.

ELVIRETA: (Molt enfadada) Reunió? Però si a eixes reunions no va ningú. No veu que no ens parlem entre nosaltres.

FÈLIX: Quan jo la convoque serà una altra cosa, ja vorà. Parlarem de tot!

ELVIRETA: (A Fèlix) Sí, Sobretot del tema de l’ascensor, perquè les del primer pis no volem pagar res, perquè sempre pugem a peu per fer un poc d’exercici.

FÈLIX: Dona, els gastos de l’ascensor els han de pagar entre tots els de la finca.

ELVIRETA: D’això res, qui el gaste, que el pague! Marieta, la de la planta baixa, tampoc vol pagar.

FÈLIX: No m’estranya gens que l’altre gestor dimitira. Intentaré resoldre el problema, que els gestors estem per a eixes coses. I a més a més intentaré que les relacions entre tots els veïns s’arreglen.

ELVIRETA: (A Fèlix) No sé com! Fa vint anys que no ens parlem.

FÈLIX: (Al públic) Açò pinta mal. Que no dimitiré jo també abans de començar?

ELVIRETA: Bé, senyor Fèlix, jo me’n vaig que tinc coses per fer. (Molt amorosa) Ah! I recorde, l’oferta segueix en peu, si no sap què fer este cap de setmana, jo estic oberta a qualsevol proposició seua. No ho oblide, adéu!

(Elvireta fa com va fer Emili, es besa la mà i bufa per a llançar-li el bes a Fèlix)

FÈLIX: (Fa com si, en lloc d’un bes, li hagueren pegat una pedrada a la cara) Adéu! (Al públic) Oberta diu, que vaja tancant, que vaja tancant, no siga cosa que li entre algun gos a sa casa. Quina mania de llançar besets!

ELVIRETA: (Anant-se’n es torna a girar) Adéu, George Clooney.

FÈLIX: (Atordit) Adéu Julia Roberts! (Al públic) Jo crec que necessite una til·la o cauré plegat per tanta emoció. Me’n vaig a buscar un bar i ja tornaré... (Fèlix abandona l’escenari per uns moments)

ESCENA V

(En el moment que Fèlix se’n va entra en escena Batiste, el coix del tercer pis. Va amb dos crosses i una cama embenada)

BATISTE: (Mirant al seu voltant) Quants dies que no baixava al carrer! Ja tenia ganes, ja! A vore si hui en l’hospital em lleven els punts, l’embenatge i les crosses estes, que ja n’estic fart.

(Dient això baixa Bernat, el President de la finca que viu també al tercer pis. Va fumant un porro i prou bufat, du una botella de cassalla a la mà. Entropessa amb Batiste i el tira per terra)

BERNAT: (Amb veu de bufat.) Vosté perdone senyora! S’ha fet mal?

BATISTE: (Cabrejat i tractant d’alçar-se i amenaçant a Bernat amb una crossa) Ostres, com t’enganxe voràs... moniato! Quin bac m’has fet pegar. Només faltaria que em trencares tu l’altre genoll!

BERNAT: (Amb veu de bufat) Senyora si vosté no sap esquiar, no isca a la pista.

BATISTE: (Cabrejat) Clar que ens coneixem, encara que tu i jo no ens parlem..., jo soc Batiste, el teu veí del tercer pis, però com vas bufat com sempre no m’has conegut.

BERNAT: (Amb veu de bufat) Bufat? Això ho diràs tu...

BATISTE: (Cabrejat) Però si encara vas amb la botella de cassalla en la mà.

BERNAT: (Amb veu de bufat i amb dificultat de mantindre l’equilibri) Ací l’únic que va bufat eres tu, que necessites els dos bastons d’esquiar per aguantar-te.

BATISTE: (Cabrejat) Però què dius? Si açò no és d’esquiar.

BERNAT: Dus, deixa’m a mi els bastons i voràs com jo sí que sé esquiar.

(Bernat, intentant mantindre l’equilibri, deixa la botella en terra i li demana les dos crosses a Batiste per tal de demostrar-li que ell sí que sap esquiar. Batiste no estava per la labor, però al final li les deixa)

BATISTE: Xe, calla, xe! I jo en què m’aguante?

BERNAT: (Insistint i intentant llevar-li les crosses) Dus ací, xe! Dus!

BATISTE: (Forcejant) Xe, que em tombaràs! Va, tin i calla..., però torna-me-les de seguida que me’n vaig al metge...

(Bernat amb les dos crosses intenta fer alguns moviments com si estiguera esquiant)

BERNAT: Mira, mira... (però de la bufa que porta cau un bac)

BATISTE: No, si encara et mataràs! (Al públic) Este Bernat es creu que està en una pista d’esquí.

BERNAT: (Per terra) És que esta neu s’esvara molt. (Tornant-li les crosses) Pren, continua tu que jo no porte l’equip d’esquiar.

BATISTE: Dus! Que s’esvara molt, diu... Tu el que portes és un pet com un cabàs.

BERNAT: I com m’has dit que et diuen?

BATISTE: Ja t’he dit que soc el teu veí Batiste!

BERNAT: (Arreplegant la botella de cassalla i trontollant-se) Ah, sí! M’has dit que anaves al metge? Vols que t’acompanye? Tinc el cotxe ahí darrere. Li fique les cadenes a les rodes i et porte.

BATISTE: No gràcies, tu fes marxa que jo ja arribaré a poquet a poquet. I tu el que hauries de fer és apuntar-te a ‘Alcoholicos anónimos’.

BERNAT: (Trontollant-se) Allí vaig ara, allí, però a esborrar-me, perquè no em serveix de res.

BATISTE: Si begueres la mitat del que beus millor t’aniria. Que beus més que el desaigüe d’una banyera.

BERNAT: (Sempre amb veu de bufat) Pues no! Perquè ara, en lloc de quatre botelles de cassalla al dia, en bec dos només i estic igual de marejat.

BATISTE: Estàs poc afinat!

BERNAT: No tindràs un porret per ahí, xe?

BATISTE: Porret? I de porros quants te’n fumes, quants?

BERNAT: (Sempre amb veu de bufat) Ja he perdut el compte..., no sé si vaig pel primer porret del dia o si ja me n’he fumat deu. Però a tu res t’importa!

BATISTE: Tens raó. Saps què? Que ahí et quedes, que jo me’n vaig al metge. (Amb les crosses i a poc a poc desapareix de l’escenari)

BERNAT: (Mirant-lo com se’n va) Ves corre, ves..., i ves a espai amb la neu i no caigues que hui està molt esvarosa. (Bernat també se’n va de l’escenari)

ESCENA VI

(Torna a entrar Fèlix que venia de fer-se una til·la i al moment arriba Marieta de vore si la llavadora havia acabat de llavar)

FÈLIX: Ho necessitava..., necessitava eixa til·la, perquè és que estic atacat dels nervis. Açò només que em passa a mi.

MARIETA: (A Fèlix) Ja estic ací, senyor Fèlix. Què li passa? El veig amb cara de preocupació.

FÈLIX: Però en esta finca què passa Marieta? Elvireta, després de contar-me tota la història de com va morir el seu home...

MARIETA: (A Fèlix) Ah sí! Eixa li la conta a tot el món.

FÈLIX: Ja, però és que després m’ha fet unes proposicions un poc comprometedores.

MARIETA: (A Fèlix) No li faça cas a eixa viuda, que és més perillosa que una mascletà dins d’un vàter. Ja li vaig dir que a esta finca la coneixen com la ‘Finca dels singles’ i ací ningú perd l’ocasió d’emparellar-se, siga com siga.

FÈLIX: Sí, però vosté també és ‘single’ i no m’ha dit res que siga preocupant.

MARIETA: (Insinuant li llança igualment un bes) No, de moment no, però ja parlarem vosté i jo més detingudament.

FÈLIX: Marieta, vosté també?

MARIETA: Sí, fill meu, sí! Els singles d’esta finca estem tots molt necessitats.

FÈLIX: Ja ho veig, ja! Ací sembla que aneu tots d’eixida.

MARIETA: Mire, senyor Fèlix, ara me’n vaig al super a comprar un ‘arreglet’ de conill i pollastre per a fer una paella i si vol després podem dinar junts.

BERNAT: Això de la força no és de veres! Mira, si jo vull menejar una paret... segur que bevent dos botelles de llet no puc menejar-la i per contra, amb un parell de botelles de cassalla, la paret es meneja a soles, tu. Com t’has quedat?

MARIETA: (Insinuant) Una llàstima que no li agrade el conill! Si vol, la faré només de pollastre.

FÈLIX: (Nerviós i buscant excuses) No, gràcies Marieta, jo soc més de fideuà.

MARIETA: (Insinuant) Com vullga..., si vol fideuà, fideuà. Jo per vosté, faig el que faça falta. Ah! I no se’n vaja, faça el favor, que tenim moltes coses que parlar vosté i jo. Ara torne. (Marieta se’n va al super)

FÈLIX: (Sorprés i cabrejat) La mare que va! Si li conte açò a la meua novia em mata a pessics! No m’ho puc creure, ni que jo fóra Richard Gere (tocant-se la cara i el cos). Açò no serà una ‘càmera oculta’? Segur! Vaig a buscar-la. (I comença a mirar al seu voltant buscant la càmera).

ESCENA VII

(Mirant, mirant, ix de la finca una altra veïna. És Begonya, divorciada que viu al primer pis)

BEGONYA: (A Fèlix) Buscava alguna cosa, senyor?

FÈLIX: No, no senyora, no. És que estic buscant el president de la finca, perquè he de parlar amb ell sobre els temes de la comunitat de propietaris. Resulta que jo soc el nou gestor.

BEGONYA: I està buscant-lo per les reixes i per les parets, com si fóra un andragó o una pell de moniato?

FÈLIX: No, no, és que estava mirant també l’estat de la façana per si s’ha de fer alguna reforma. Sap vosté?

BEGONYA: Ah! Ja deia jo. (Al públic) Xica, quin gestor més pollo! Estarà casat? (A Fèlix) I diu que és el nou gestor? Com li diuen, com? Si no és indiscreció.

FÈLIX: Em diuen Fèlix, Fèlix Català. I a vosté?

BEGONYA: (Insinuant) A mi em diuen Begonya Amorós, estic divorciada i sense compromís. Ja no suportava més el meu home! Si necessita alguna cosa meua, no ho dubte, toque a la porta 3 i serà molt benvingut. Recorde..., porta 3.

FÈLIX: Ha dit Begonya?

BEGONYA: (Insinuant) Sí, Begonya... ‘para servir a Diós y a usted’. Guapo! Rebonioco!

FÈLIX: (Al públic, sorprés) Esta tia no té ‘Begonya’ ni la coneix! Altra que es pensa que soc Richard Geere! Xe, jo pegue a fugir d’ací..., estic acollonat! Si s’assabenta la meua novia de tot açò, em mata.

BEGONYA: (Insinuant) No li han dit mai que és vosté un home molt interessant? Que li té un paregut a George Clooney.

FÈLIX: Això sí que està bo! (Buscant excuses) Jo a George Clooney? Impossible! Però si soc més lleig que un pecat i a més a més soc un tio insuportable; De segur que soc pitjor que el seu exmarit! Ah! I soc molt discutidor.

BEGONYA: El meu ex sí que era insuportable, sí. No tenia cap detall amb mi. Si jo li contara!

FÈLIX: Això està molt bé! I per on anaven, per Eivissa o per Mallorca?

BEGONYA: No home, no. Anàvem De ca... la seua germana a ca... la seua cosina i de ca... la seua cosina a ca... la meua sogra. I això és tot! Sempre ‘de gorra’! Perquè el meu ex era més agarrat que un xotis!

FÈLIX: Això sí que és greu, sí. No hi ha res pitjor que ser agarrat. Però que, eixe marit seu, a què es dedicava?

BEGONYA: Era Forense.

FÈLIX: Metge forense?

BEGONYA: No! Treballava en la Ford de mecànic i per això deia que era forense.

FÈLIX: Mare meua! Tacany i mentirós. (Estranyat) Però no em puc creure que no tinguera cap detall amb vosté. Algun en tindria.

BEGONYA: (Contant-ho molt misteriosament) Sí. Un dia vingué, molt misteriós a casa, amb una caixa de botelles de cava, amb un antifaç negre, i amb unes corretges ‘sado’...

FÈLIX: Pare, pare de contar, que això ja pareix las “50 sombras de Gray” i a mi no m’interessa gens eixe tema.

BEGONYA: Espere, espere. (Continuant amb l’explicació)... Amb les corretges em va lligar els braços al capçal del llit..., les cames a la peuera..., em va tapar els ulls amb l’antifaç, em va tapar la boca, perquè no cridara i va apagar la llum de l’habitació... Que jo vaig pensar: Este ve hui fet un bou!

FÈLIX: Ui, ui, ui...! Ui, ui, ui...! Calle, calle, per favor, que ja li he dit que eixes coses no m’interessen gens.

BEGONYA: Encara no he acabat. Després de lligar-me, posar-me l’antifaç i tota la cerimònia..., i el tio bossa se’n va eixir de l’habitació i se’n va anar a la saleta a vore la final del Barça – Real Madrid amb un ‘amigacho’. Què li pareix?

FÈLIX: I per això la va lligar i li va tapar la boca?

BEGONYA: (Enfadada) Clar! Perquè no els molestara mentre veien el partit.

FÈLIX: No m’ho puc creure. I del cava què va fer?

BEGONYA: (Enfadada) Del cava? Cada vegada que el Madrid marcava un gol es papaven un parell de botelles entre els dos! I de tant en tant cantaven: Campeones, campeones, oe, oe, oe!

FÈLIX: Mare meua! I va estar els noranta minuts lligada al llit?

BEGONYA: (Enfadada) Noranta minuts, diu! Dos dies! I perquè va vindre la xica de la neteja, que tenia clau i em va alliberar, que si no encara estava allí.

FÈLIX: Vol dir que el seu marit i l’amic es varen oblidar totalment de vosté i no la deslligaren?

BEGONYA: (Enfadada) Ara ho ha dit, parella. Perquè resulta que els dos eren parella des de feia temps i jo sense saber-ho. Com me la pegaren! Per això em vaig divorciar.

FÈLIX: Pobra Begonya! L’entenc, l’entenc.

BEGONYA: (Enfadada) Pa matar-lo!

FÈLIX: No, per favor! Matar-lo, no, que la tancarien.

BEGONYA: Per cert, vosté no serà de la ‘cera de enfrente’, veritat?

FÈLIX: Qui, jo? No senyora, no. (Volent canviar de tema) Mire, jo he vingut ací a parlar amb el president de la finca.

BEGONYA: (Insinuant) I en lloc de parlar amb el president, no voldria parlar amb una servidora?

FÈLIX: (Nerviós) No, no, jo el que necessite és parlar amb el president, amb el president.

BEGONYA: Eixe personatge que vosté busca viu al tercer pis i a estes hores segur, segur, que estarà dormint ‘la mona’.

FÈLIX: El president té una mona?

BEGONYA: No home no, que encara estarà dormint. Com va a tindre una mona, xe?

FÈLIX: Jo que sé! Em pensava que volia dir que tenia una mona com mascota.

BEGONYA: Mascota? Si eixe tinguera una mascota seria una merla ben gran, perquè sempre va bufat.

FÈLIX: És que no m’estranyaria gens que tinguera una mona, perquè com en esta finca passen coses tan rares...

BEGONYA: Té vosté raó. A què no sap què em va passar l’altre dia?

FÈLIX: No tinc ni idea!

BEGONYA: Que algú em va deixar en la meua bústia una...

FÈLIX: (Sense deixar-la acabar la frase i emfatitzant) Un sobre amb unes caques de gos.

BEGONYA: (Sorpresa) Sí senyor. Com ho ha sabut?

FÈLIX: No m’ho puc creure!

BEGONYA: Que a vosté també li n’han deixat?

FÈLIX: (Nerviós) No, no, a mi no!

BEGONYA: Aleshores com ho sabia?

FÈLIX: Perquè he llegit moltes novel·les d’intriga.

BEGONYA: (En sentir-lo parlar a soles) Com diu, senyor Fèlix?

FÈLIX: (Buscant una excusa) No res, no res..., estava pensant en veu alta..., és que la gent no té mirament...

BEGONYA: I que ho diga! Per això jo no m’ho he pensat dos vegades i li’ls he escampat tots a ella davant de la seua porta.

FÈLIX: Li ho ha escampat i ja està?

BEGONYA: Ja ho té bé aixina, ja! A vore si d’un esvaró es trenca una cama i em deixa tranquil·la..., l’envejosa eixa.

FÈLIX: Begonya, no siga aixina, dona...

BEGONYA: És que em té una enveja que és massa! (Contornejant-se) I tot perquè jo lligue més que ella. No veu que els homes acudeixen a mi com a mosques i ella no es menja ni un torrat.

FÈLIX: Ja! Com a mosques..., sí, sí...

ESCENA VIII

(Apareix Marieta que venia de comprar ‘l’arreglo’ de la paella)

MARIETA: No estareu parlant de mi, veritat?

BEGONYA: No, estàvem parlant de l’envejosa d’Elvireta, de la mania que em té i de què lliga menys que el xofer del Papa.

FÈLIX: No, però he llegit moltes novel·les de Sherlock Holmes i d’Agatha Christie. (Volent deduir de qui podria ser) Això no serà cosa del coix eixe del tercer pis, que m’han dit que és un poc ‘raret’?

BEGONYA: No..., però jo crec que sí que sé qui ha sigut.

FÈLIX: (Al públic) Ara vorem esta què diu, perquè jo ja vaig perdut.

BEGONYA: Estic convençuda que ha sigut la meua veïna Elvireta, la viuda que viu en el mateix replanell que jo.

FÈLIX: La viuda?

BEGONYA: Sí, sí, perquè la vaig vore, no fa molt, arreplegant uns ‘mondongos’ d’ací mateix, davant de la porta. I segur que eren de la seua gosseta i me’ls ha arreat a mi, perquè no em pot vore ni en pintura.

FÈLIX: (Al públic) Però si eixa gosseta ja fa sis mesos que la va palmar... Jo ja no m’aclarisc.

BEGONYA: La molt ‘gorrina’! Ja li ho diré jo a eixa ‘tipeja’ quan la veja, ja.

FÈLIX: (Al públic) Xe quin cacau! Esta es pensa que és cosa de la viuda, que ja no té gosseta; la viuda es pensa que és cosa d’Emili, que la gosseta és de peluix; el de la gosseta de peluix, com no sap qui li ho ha posat a ell, li ho ha passat al president; Marieta es pensa que ha sigut el coix del tercer pis... Açò és pitjor que la pel·lícula: ‘Assassinat en l’Orient Express’, que tots pareixien culpables.

BEGONYA: Més que tu i que Elvireta juntes. (A Fèlix) Què li pareix senyor Fèlix?

FÈLIX: A mi no em claveu en eixos ‘fregaos’, feu el favor.

MARIETA: Begonya, no estaràs tractant de lligar-te al senyor Fèlix, no? Que jo l’he vist primer que tu.

(Marieta agafa a Fèlix d’un braç i Begonya de l’altre i forcegen disputant-se al pobre home. Fèlix, al mig de les dos, anava d’un costat a l’altre sense saber què fer ni què dir)

BEGONYA: (Estirant-lo d’un braç) Este és pa mi!

MARIETA: (Estirant-lo de l’altre braç) D’això res. Jo l’he vist primer i tinc preferència.

BEGONYA: (Estirant-lo d’un braç) Això ho diràs tu! Este és ‘pa mi’!

FÈLIX: (Cabrejat i soltant-se de les dos) Ja està bé! Açò què vol dir..., que si este és pa mi..., que si jo tinc preferència...! Què penseu que esteu en rebaixes disputant-vos una falda o què? Ni que açò fóra El Corte Inglés!

MARIETA: (Disculpant-se) Té tota la raó senyor Fèlix, però a què jo l’he vist primer a vosté?

FÈLIX: (Cabrejat) I què passa?

BEGONYA: (A Marieta) Això dic jo! I què? A què jo li agrade més i estic més bona que Marieta?

FÈLIX: (Cabrejat) Voleu fer el favor les dos! Que jo he vingut ací a parlar amb el president. I prou!

ESCENA IX

(Dient això apareix el president en escena. Segueix bufat, passa per davant de tots com si no coneguera ningú. Va cantant o taral·lejant la cançó de: ‘esta noche es noche buena y mañana Navidad...’ acompanyant-se d’una pandereta que acabava de comprar)

BERNAT: (Bufat i anant d’un costat a l’altre. ) ‘Esta noche es noche buena y mañana Navidad...’

MARIETA: (En vore’l aparéixer) Mira pués! Parlant del Papa de Roma...

BEGONYA: (Volent fer un apariat) ‘El presidente asoma’.

FÈLIX: (Sorprés) Este és el President? Xe, quina mona porta!

BEGONYA: Mona, diu? Este du un goril·la més gran que King Kong! Ara li’l presentaré, ara.

FÈLIX: (Sorprés) No serà millor que me’l presente quan li haja passat la bufa?

MARIETA: Aleshores no li’l presentaríem mai, perquè quan no va bufat, va emporrat. (A Bernat) Bernat, vine cap ací. Què fas cantant nadales, si estem en el mes de març, xe?

BERNAT: (A Marieta, bufat, i tocant la pandereta) En el mes de Març? Ja deia jo que sentia hui moltes traques. Tu qui eres?

BEGONYA: Soc Begonya, la teua veïna del primer pis. Què passa?

BERNAT: (Bufat) Pues! La que el seu marit va deixar plantada (cantussejant)... ‘Como a un muñeco de Falla...’.

BEGONYA: Bernat, a tu sí que et deixaré jo plantat, però d’una ‘bocinà’ en tota la galta!

BERNAT: (Bufat, continua cantant i tocant la pandereta) Ja ve Sento de ca la novia..., ja ve Sento malhumorat..., ja ve Sento de ca la novia..., carabassa li hauran donat...

FÈLIX: (Sorprés) Mare de Déu Senyor quina finca!

BEGONYA: (D’una manotada li lleva la pandereta) Dus ací la pandereta i calla. Moniato!

BERNAT: (Bufat) Però no me la trenques que l’acabe de comprar en els ‘chinos’.

MARIETA: Begonya, torna-li la pandereta, però que calle ja!

BEGONYA: (Li torna la pandereta) Pren, pren la pandereta i calla o et rebente la tòtina a ‘panderetaes’.

BERNAT: (Saludant com un soldat a Begonya es pega un colp al front amb la pandereta) ‘A sus ordenes mi Capitán’. (Xanglot) Hip!

MARIETA: Pués! No hi ha manera!

FÈLIX: (A Marieta) Deixen-me a mi i voran: (Donant-li a Bernat una ordre militar) ‘Atento, fiiiirmes!’ (Bernat en sentir això es quadra, però quasi sense poder mantindre’s dret. A continuació li diu...) ‘Cuerpo a tierra’.

BERNAT: (Es tira un bac a terra i es queda immòbil)

FÈLIX: (A Marieta) Ahí està bé! I este és el President? Ara només em falta conéixer el coix del tercer pis.

BERNAT: (Sempre bufat, alçant només el cap de terra) El coix està esquiant, que l’he vist jo fa un moment. (Xanglot) Hip!

FÈLIX: (Militarment) ¡Haga el favor de callar y conteste solo cuando le pregunten!

BERNAT: ‘Lo que usted mande mi ‘Queneral’. Però puedo tocar la pandereta? (Xanglot) Hip!

MARIETA: Mira qui parla, ni que tu fores Julio Iglesias.

BERNAT: (Bufat, canvia a una cançó popular valenciana tocant la pandereta i ballant al voltant de Marieta) Que bona estàs Mariiiaaa..., Mariiiaaa..., Mariiiaaa..., que bona estàs Mariiiaaa, Maria que bona estàs...

BEGONYA: Xe Bernat, vols deixar de cantar i de tocar la pandereta i atendre un moment a Marieta.

BERNAT: (Bufat) I tu qui eres, xe? L’amiga de la matxutxa?

BERNAT: ‘Perdone usted mi Queneral, es que estoy una miquita engarrofado’.

BEGONYA: Una ‘miquita’, diu. Bernat, portes un pet com un Capità General! Mai millor dit.

FÈLIX: Sí, i fa un tuf a alcohol que tomba d’esquena.

BERNAT: ‘Mi Queneral, si quiere puedo ir a glopearme la boca para no haser olorita a cassalla’. (Xanglot) Hip!

FÈLIX: (A Marieta) Este està pitjor que jo pensava. (A Bernat) ‘Atento! Rompan filas!’ (Bernat torna a saludar pengant-se de nou amb la pandereta al front i després li dona una abraçada a Fèlix)

BERNAT: Muchas grasias mi Queneral por no mandarme al calaboso... (Xanglot) Hip! (Dit açò intenta desaparéixer)

MARIETA: (A Bernat) Ie, vine cap ací ‘pelailla’! (Agafant-lo de l’orella) Tu te’n recordes que en deus sis mesos de la neteja?

BERNAT: (Bufat) Sí, sí, precisament anava a pagar-te’ls hui, mira per on. (Xanglot) Hip!

MARIETA: (A Bernat) Quina casualitat, home! (Sense soltar-lo de l’orella) I tu te’n recordes que et vaig demanar que em pujares el preu de l’hora, que fa deu anys que no me l’has pujat?

BERNAT: (Bufat) Clar! A partir d’ara et pagarem a 5 euros l’hora. No faltaria més!

MARIETA: (A Bernat, pegant-li un bon estiró d’orella) Com? Has dit a 10 euros, veritat?

BERNAT: (Bufat i queixant-se del tiró d’orella) Sí, sí, a deu..., a deu euros l’hora, a deu euros. Sí.

BEGONYA: Xe, Marieta... a eixe preu jo també netejaria l’escala.

MARIETA: Sí dona! Tu ho vols tot ara, netejar l’escala, quedar-te amb el Gestor..., què més vols?

BEGONYA: Mira, no vull sentir ‘chorraes’, me’n vaig a casa i ara tornaré que m’he oblidat el mòbil. (Desapareix per uns moments i després tornarà)

FÈLIX: (A Marieta) Per cert, quina manera més convincent té vosté de negociar amb el president.

MARIETA: (A Fèlix) No s’ha de tindre mirament amb esta gentola. (A Bernat, sense soltar-lo de l’orella) Mira Bernat, només et passe la bufa que portes aniré a ta casa a cobrar els sis mesos que em deus. Ho has entés o t’ho torne a explicar, bonico?

BERNAT: (Bufat) Sí, sí, que vindràs a cobrar. (Xanglot) Hip!

MARIETA: (A Bernat, sense soltar-lo de l’orella) I com no cobre, el que cobraràs seràs tu! Està ‘clarito’?

BERNAT: (Bufat) ‘Clarito’..., com la cassalla! (Xanglot) Hip!

MARIETA: (A Bernat, tornant a agafar-lo de l’orella) Ah! I a més a més em firmaràs el nou conveni de deu euros l’hora que acabes de dir-me en presència del nou gestor, ací present!

ESCENA X

(Dient això arriba Emili amb la seua gosseta i amb la foto emmarcada de la seua ‘Pameleta’)

EMILI: (Parlant-li efeminat a la gosseta) Pamela, mira qui està ahí..., el ‘malasombra’ del senyor president, el porrero del tercer pis... A saber que haurà fet amb el sobre de cagarrutes que hi havia en la meua bústia?

BERNAT: (Bufat) Però vosté no és el ‘Queneral’? (Xanglot) Hip!

FÈLIX: Ja li ho explicaré tot quan li haja passat l’efecte ‘cassallero’. Que vosté i jo tenim moltes coses de què parlar...

BERNAT: (Bufat) Si vosté ho diu... (Bernat es queda recolzat per alguna de les parets)

MARIETA: Com? Tu també t’has trobat un sobre amb excrements de gos?

EMILI: (Efeminat) Sí, Marieta, sí. En la meua bústia i calentets que estaven encara.

MARIETA: (A Emili) Açò és un complot! Perquè a mi, estic segura, que me’l va tirar el coix de Batiste per la finestra del desllunat.

EMILI: (Efeminat) No em digues! Però ací què passa, en esta finca? (Assenyalant al president) No te les tiraria el moniato este? No veus que jo li vaig posar el sobre en la seua bústia...

FÈLIX: (Al públic) Mare meua! Ara veurem com acaba açò. Crec que la guerra de les cagarrites acaba de començar. (Fèlix s’aparta un poc de l’escena i es queda d’observador)

EMILI: (A Bernat, cabrejat) Escolta...

BERNAT: (Bufat) Escolta? Jo escolta no necessite, que no estic amenaçat de mort. (Xanglot) Hip!

EMILI: Que no estàs amenaçat de mort, eh? Doncs tin, per ‘porrero’. (Trencant-li el quadro en el cap a Bernat. El cap de Bernat forada la foto i es queda assegut en terra amb el marc penjant als muscles)

BERNAT: (Bufat) Però açò a què ve ara, xe?

EMILI: Açò és per tirar-li a Marieta les cagarrutes de gos..., marrano!

BERNAT: (Bufat, a Fèlix) Mi Queneral salveme que m’han esclafado un quadro en la cabesa i yo no he sido el de las cagarrutas. (Xanglot) Hip!

FÈLIX: A mi no em claveu en la vostra guerra. (Sense perdre detall de tot el que està passant)

(Emili se n’adona que li acabava de trencar al cap el quadro de la gosseta que li acabaven de fer i encara s’enfada més amb Bernat)

EMILI: (A la gosseta) Ai Pamela, carinyo no t’enfades! En tant que m’ha costat el teu quadro. Te’n faré un nou. (A Bernat, cridant-li) I saps què, Bernat? Que me l’has de pagar tu!

BERNAT: (Bufat) Sí, home! Només em falta a mi això..., pagar-li a Marieta els sis mesos i a tu el quadro. (Xanglot) Hip!

EMILI: Clar, te les vaig posar jo perquè estigueres informat de les gorrinades que passen en esta finca! (Enfadat) I tu què feres, tu? Tirar-les pel desllunat, no?

BERNAT: (Bufat) D’això res! Jo les vaig pujar a ma casa i quan anava a tirar-les al fem, com anava mig dormint, vaig entropessar en la taula de la cuina i sense voler em caigueren per la finestra del desllunat.

FÈLIX: (A Marieta) Ja està clar! Diuen que els xiquets i els borratxos sempre diuen la veritat. Aleshores, si li caigueren pel desllunat, seran les que et trobares en el sostenidor que tenies estés.

MARIETA: Home, ara que ho diu..., com este va sempre mamat, no m’estranya que li caigueren pel desllunat. Mare meua i jo que li les vaig posar a Batiste pensant-me que era ell qui m’havia tirat el sobre des del tercer pis. Només el veja li demanaré disculpes.

EMILI: (A Marieta) Xica, no li digues res.

ESCENA XI

(Arriba Elvireta, la viuda. Ella pensa que els excrements eren de la gossa d’Emili)

ELVIRETA: (En veure que estava Emili) Mira, mira, mira... qui està ací! (A Emili, pegant-li palmadetes al muscle) Escolta bonico, la pròxima volta que la teua gossa vinga a pixar o a cagar a la porta de ma casa no responc del que puga fer! M’has sentit?

EMILI: (Sorprés) Però tu de què vas? (Ensenyant-li el peluix, tot enfadat) Mira! Tu creus que la meua Pameleta va a ta casa a fer les seues necessitats?

ELVIRETA: (En veure el peluix) Ostres! Però si és un peluix! No ho sabia...

FÈLIX: (A Elvireta) Això ja vaig intentar explicar-li-ho, però no em va deixar acabar.

EMILI: (Enfadat) Clar que és un peluix i el porte cada dia tres vegades al pipican perquè faça les seues necessitats.

ELVIRETA: (Confosa) Aleshores de qui són els mondongos que em vaig trobar a la porta de ma casa? Eixa gossa caga o no caga? Jo ja no m’aclarisc.

EMILI: (Enfadat) Vosté, vosté, si que l’acaba de cagar, sí! Tants anys vivint en esta finca i encara no coneix la meua Pameleta. Serà possible!

(Bernat assegut per terra amb el quadro pel cap i sense saber massa bé el que estava passant, de tant en tant feia un xanglot)

MARIETA: (A Fèlix) La veritat és que jo visc els mateixos anys en la finca i he de confessar que tampoc m’havia adonat que la gossa era un peluix. Com de tant en tant lladra...

(Torna a escena Begonya, la divorciada. Ella pensa que els excrements li’ls havia posat Elvireta en la bústia)

BEGONYA: Açí què passa? Esteu fent una reunió de la finca sense mi?

FÈLIX: No, no, encara no he convocat cap reunió. Ací de moment estan tractant d’aclarir un tema un poc escatològic.

BEGONYA: Xica, perdona! No ho sabia.

MARIETA: Jo tampoc sabia que s’havia mort. Com no ficares esquela, no ho sabíem.

ELVIRETA: Xe calla, xe! Esquela! A tu sí que te’n ficaran una, sí. I no tardaran molt, com no calles.

MARIETA: (Senyant-se) Mare de Déu quin pensament!

BEGONYA: I aleshores, si no has sigut tu, qui ha sigut? Que jo et vaig vore com agranaves uns quants mondongos d’ací davant de la porta.

ELVIRETA: Clar, perquè Marieta no estava. Els vaig arreplegar i els vaig tirar al fem.

BEGONYA: Ací hi ha una ‘mano negra’ que està burlant-se de nosaltres.

EMILI: (Pensatiu) Això serà cosa de Batiste, el coix del tercer pis.

BERNAT: (Bufat) Batiste està esquiant, que l’he vist jo...

FÈLIX: Pues! Ja ha parlat ‘sentències’.

BEGONYA: Batiste? Doncs no m’estranyaria gens ni miqueta, perquè em té una mania que no em pot vore.

FÈLIX: Això com és?

BEGONYA: Perquè quan em vaig divorciar ell volia festejar amb mi i li vaig dir que no.

ELVIRETA: Festejar amb tu? Que més voldries! Això no s’ho creu ningú! A mi sí que va estar ron dant-me, sí, però com no és gens guapet li vaig dir que no es fera il·lusions. I per això ho intentaria amb tu.

BEGONYA: Això ho diràs tu!

MARIETA: Escolteu, que a mi també va tractar de seduir-me, però com sempre feia olor de quadra li vaig donar carabasses.

BERNAT: (Bufat) Ah! Ja està clar... i les carabasses li les donaria Batiste al seu cavall, segur!

FÈLIX: (Al públic) Amb les ganes d’emparellar-se que tenen estes..., m’estranya molt que les tres li digueren que no al Batiste.

EMILI: (Amanerat) Xiques, quina sort teniu, perquè a mi ningú intenta seduir-me.

BERNAT: (Bufat) I a mi tampoc i no dic res!

BEGONYA: Mira qui parla! (Anant cap a Fèlix i agafant-lo de braç) A mi el que m’agradaria és trobar un home com el senyor Fèlix, elegant, guapet, administrador de finques... (Fèlix comença a recular pegant-li manotades a Begonya perquè el solte del braç)

ELVIRETA: (Confosa) Jo? Però què dius! Si això és impossible! Si la meua gosseta es va morir fa sis mesos.

MARIETA: (Agafant Fèlix de l’altre braç) Begonya, deixa’l estar que jo el vaig vore primer i és per a mi. A què sí senyor Fèlix? (Fèlix no para de pegar manotades)

ELVIRETA: D’això res! Vosaltres dos no teniu categoria per a estar amb un home així. Este és pa mi! (Fèlix ja no sap com llevar-se-les de damunt. Tot és pegar manotades)

BERNAT: (Bufat. A Fèlix) Defiéndase mi Queneral. Saque la pistuela!

FÈLIX: Socorro! Que algú em lleve estes ‘singles’ de damunt! (Fèlix finalment aconsegueix alliberar-se de les tres) Ja està bé, no!

EMILI: (Amanerat) Ui Jesús quin geni més pudent té el gestor!

BERNAT: (Bufat) Ponga orden mi Queneral!

ESCENA XII

(Dient això apareix en escena Batiste. Va amb crosses, però ja no du la cama embenada)

BEGONYA: (Al públic) Mira pues, el que faltava, Batiste el coix del tercer pis... A vore què li diu ara Marieta.

BATISTE: Xe, ací què passa..., han evacuat la finca, que esteu tots fora?

MARIETA: (Només vore’l) Batiste... perdona’m! Per favor, perdona’m!

BATISTE: Perdona’m de què? Si ho dius perquè em donares carabasses perquè, segons tu, feia olor de quadra, ja estàs perdonada, dona.

MARIETA: (Dubtant com dir-li-ho) No, no, no és per això, és que..., per una confusió meua..., et vaig deixar un sobre amb unes caques de gos en la teua bústia... perdona’m per favor..., ha sigut un error. Per cert, com vas de la ‘pròstata’ del genoll? Ja t’han llevat els punts?

BATISTE: De la pròstata del genoll?

FÈLIX: Perdone vosté senyor... Batiste..., ella vol dir la pròtesi del genoll.

BATISTE: I vosté qui és... un nou inquilí?

EMILI: (Amanerat) No, és el nou gestor. Li diuen Fèlix i és molt sabut.

BATISTE: Ah! (A Marieta) Doncs de la pròtesi ja m’han llevat els punts. Gràcies per preguntar.

MARIETA: De res Batiste, de res. I del sobre què feres?

BATISTE: (A Marieta) Del sobre..., supose que estarà en el fem, perquè quan vaig baixar al carrer l’altre dia a tirar-lo, com anava amb les dos crosses i no podia obrir el contenidor del fem, li vaig demanar al carter que passava per allí, que per favor el tirara ell. Supose que el tiraria. No crec que per error el posara en alguna bústia.

FÈLIX: No sé per què tinc la impressió que el de correus no va entendre bé el missatge i el va posar el sobre en la primera bústia lliure que va trobar en la finca...

EMILI: (Amanerat) Clar, i me’l posaria a mi perquè jo me’l vaig trobar en la meua bústia!

ELVIRETA: No Emili, no, el sobre te’l vaig posar jo en la teua bústia perquè pensava que eren de la teua gosseta.

EMILI: (Amanerat) De la meua Pameleta? Xica, mira quin embolic! No m’esperava això de tu Elvira. I tu d’on tragueres eixa ‘cochinà’?

ELVIRETA: De la porta de ma casa, que quasi d’un esvaró em mate. I clar, com l’únic de la finca que té gos eres tu..., per això te’l vaig posar. M’hauràs de perdonar, Emili.

EMILI: (Amanerat) Jo et perdone, però ja vorem que en pensa de tot açò la meua Pameleta, perquè ella és molt rancorosa.

ELVIRETA: Aleshores si no ha sigut la teua gossa, qui ha fet eixa ‘cochinà’ davant de la meua porta de casa?

BATISTE: A vore, senyor gestor, a vore on està ara eixa intuïció.

FÈLIX: La meua intuïció diu que el carter, per alguna raó que no conec o per error, va posar el maleït sobre en primera bústia que va trobar lliure i en este cas seria la de Begonya.

BEGONYA: En la meua? Quan veja jo al carter eixe me’l menge. A quin sant!

FÈLIX: Sí, miren per què. (Comença a fer l’explicació) El carter va posar per error el sobre que li va donar Batiste, en la bústia de Begonya; Begonya li’l va passar Elvireta pensant que era cosa d’ella; Elvireta a Emili, perquè creia que era de la seua gosseta ; Emili al president, per tindre’l informat; el president, per accident, a Marieta; Marieta va pensar que li ho va tirar Batiste; i Batiste li va demanar al carter que ho tirara al fem, però per error va anar a parar a Begonya. Conclusió: Circuit tancat!

BERNAT: (Bufat) Muy bien mi Queneral! Açò vol dir que en esta finca ningú es fia de ningú. Açò no té solució!

(Dit açò tots els veïns comencen a discutir entre ells. Es munta un gran guirigall... que si tu me l’has posat a mi..., que si tu eres un borratxo..., que si a la pròxima t’esclafe el cap..., que si tu em tens enveja perquè lligue més que tu, etc. Fèlix es queda observant el guirigall tirant-se les mans al cap)

FÈLIX: Mare meua quin cacau..., jo crec que pegue a fugir i no em veuen mai més el pèl per ací.

BERNAT: (Bufat) Visca el senyor gestor!

FÈLIX: Sí, sí, però que visca ben lluny!

(En eixe moment arriba Cristòfol un desconegut que acabava d’escoltar allò de ‘viva el senyor gestor’. Pega un crit i tots paren momentàniament de barallar-se. )

CRISTÒFOL: (Cridant fort) Un moment, per favor, un moment! (Tots paren de discutir) Entre vostés hi ha un gestor? Un gestor que li diuen Fèlix Català?

FÈLIX: Sí, soc jo! Un servidor i a punt de pegar a fugir. Per què ho pregunta?

CRISTÒFOL: (Presentant-se) Molt de gust senyor Fèlix, el meu nom és Cristòfol Batalla i soc el president de la finca que el va contactar perquè buscàvem un nou gestor...

CRISTÒFOL: Estos sempre estan barallant-se. Ja els coneixen en tot el barri. Estàvem esperant-lo amb impaciència senyor Català, però com no arribava he eixit a buscar-lo per si s’havia perdut.

FÈLIX: A buscar-me? Aleshores vol dir que jo m’he enganyat de finca i que no m’he de fer càrrec de ‘la finca dels singles’?

CRISTÒFOL: En efecte! El vaig contactar jo personalment.

(Els veïns de ‘la finca dels singles’ es queden atents escoltant la conversa)

FÈLIX: No sap vosté quin pes em lleva de damunt, perquè en eixa finca estan tots de lligar.

CRISTÒFOL: La nostra finca està en l’altre carrer i al barri la coneixen com tots ‘la finca dels bojos’.

FÈLIX: Com ha dit, com? ‘La finca dels bojos’? Sap què li dic... que ja tornaré un altre dia que ara tinc un soterrament...

(El gestor, en sentir el nom de la finca, abandona espaordit l’escenari. Cristòfol no acaba de comprendre per què. Els veïns de la ‘finca dels singles’ reinicien les discussions i segueixen barallant-se i tirant-se del monyo, etc.)

CRISTÒFOL: (Perplex) Però senyor Fèlix..., senyor Fèlix, per què se’n va? He dit alguna cosa que el puga incomodar? Serà pel nom de la finca? No entenc res!

Torna Fèlix al centre de l’escenari i acaba amb la següent reflexió:

FÈLIX (al públic):

Si en eixa finca de ‘Singles’, estaven tots de lligar, en una finca de ‘bojos’ és que no ho vull ni pensar. També vull dir una cosa que tinc en el pensament: si tens gos o si tens gossa, porta damunt una bossa i arreplega els excrements!

Bona nit

CAU EL TELÓ