LLIBRE ARGENTINA 2014 by fallarepublicaargentina

argentina 2014 llibre explicatiu Falla República Argentina · Xàtiva

Edita: Falla República Argentina. Equip de redacció: Isabel Argente, Sandra Faura, Josep Lluís Fitó, Begonya Martínez, Emili Navalón, Guillermo Navalón, Irene Palop, Jesús Fèlix Soler,Vicent Tormo, Imma Vercher. Supervisió lingüística: Emili Navalón Ramon. Equip de publicitat: Ángeles Pallás, Sandra Perucho,Vicent Tormo, Marta Vidal. Fotografies: Antoni Marzal, Arxiu Foto Cuenca, Estudio Federico, Arxiu Pepe Barberà, Arxiu Família Garcia Llàcer, Arxiu Antonio Naval, Arxiu Ramon Esplugues, Arxiu Rafael Codina. Agraïment especial a les falleres majors d’aquests cinquanta anys que ens han permés reproduir les seues fotografies. Coberta: Rubén Colomer. Disseny logo 50 aniversari: Vicent Tormo. Esbossos fallers: Paco Roca i Xavi Ureña. Il·lustracions article Ximo Sánchez: Joan Ramos. Explicacions: Ximo Noséquè i Josep Sanchis i Martínez. Col·laboradors: Xavier Aliaga, Elies Barberà, Neus Castellano, Ximo Cerdà, Ximo Corts,Agustí Garzó, Gil-Manuel Hernàndez, Robert Martínez, Lluís Mesa, Ernest Orkin, Joan Quilis, Kike Roselló, Ximo Sánchez, Josep Sanchis, Rafa Tortosa, Alberto Valles, Voro Verger, Rosa M.Vidal, Francesc J.Vila. Maquetació, disseny gràfic i impressió: Matéu impressors, s. l. • Xàtiva. Dipòsit legal: V-1038-2011. ISSN: 2255-3770. La Falla República Argentina no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles dels seus col·laboradors. El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

sumari Mig segle d’història de Xàtiva.....................................................................6 Crònica 2012-2013........................................................................................9 Elena Calvo Garcia. Fallera major............................................................16 Falleres i fallers...........................................................................................19 Premis, guardons i recompenses..............................................................20 Programa d’actes........................................................................................22 Falla República Argentina 2014................................................................24 Una falla juràssica (explicació de la falla)..............................................26 Salutació infantil........................................................................................35 Olivia Cabezón Cuenca. Fallera major infantil.......................................36 Falla infantil República Argentina 2014...................................................38 I quina és la teua il·lusió? (explicació de la falla)..................................38 Falleretes i fallerets.....................................................................................43 dossier 50 aniversari............................................................45 Antonio Naval Escribano (1965)..............................................................47 Vicent Soler i Oliver (1966-1969)..............................................................48 Josep Barberà Gozálbez (1970-1995).......................................................49 Vicente Martínez Segrelles (1996-1998)...................................................50 Juli Xavier Garcia Gómez (1999-2001).....................................................51 José Ramón Amorós Marzal (2002-2004)................................................52 José Teodoro Pallàs Sanchis (2005-2009)................................................53 José Ramón Gozalbes Moracho (2010-2011)..........................................54 Junta Gestora (2012)..................................................................................55 Begonya Martínez Casanova (2013-2014)................................................56

Evolució artística dels cadafals de la Falla República Argentina. Rafa Tortosa i Garcia................................................................................171 Alguns comentaris sobre cinquanta anys de crítica fallera (Argentina 1965-2013). Robert Martínez Canet.....................................189 Anècdotes que fan història: l’embrió de l’esperit faller. Rosa Maria Vidal Ruiz..............................................................................197 L’evolució del llibre d’Argentina. Ximo Sánchez.................................201 Mig segle d’artistes fallers. Joan Quilis..................................................211 L’evolució de la dona dins del món faller en els últims 50 anys. Sandra Faura.............................................................................................217 Els altres actes. Emili Navalón Ramon...................................................225 Què és per a tu República Argentina?...........................235 Francesc J.Vila..........................................................................................236 Lluís Mesa i Reig.......................................................................................238 Xavier Aliaga i Víllora...............................................................................240 Elies Barberà.............................................................................................242 Voro Verger................................................................................................244 Ximo Cerdà...............................................................................................246 Gil-Manuel Hernàndez i Martí ...............................................................248 Agustí Garzó..............................................................................................250 Ernest Orkin..............................................................................................252 Kike Roselló..............................................................................................254 Ximo Corts................................................................................................256 Alberto Valles............................................................................................258 Publicitat 1965-2013. Emili Navalón Ramon.........................................259

Història de la Falla República Argentina....................57 50 anys. Josep Sanchis i Martínez, Irene Palop i Emili Navalón............58 Els fundadors de República Argentina. Josep Lluís Fitó......................157 República Argentina, el carrer que primer va ser nom. Neus Castellano Tudela............................................................................163

Comiat.......................................................................................................268 Publicitat...................................................................................................270

Mig segle d’història de Xàtiva

pogut difondre una altra visió de la festa, més pròxima als seus orígens i més meritòria. Les últimes dècades, a més a més, Argentina s’ha esforçat per posar en valor un dels elements consubstancials a la festa fallera, com és la utilització del valencià, la nostra veritable llengua. Però per sobre de tot, Argentina s’ha caracteritzat per donar la major importància a allò que dóna sentit a la nostra festa: els monuments fallers. No té sentit que una comissió fallera no prioritze la qualitat dels monuments davant altres capítols insubstancials de la seua activitat. Així ho hem sentit i així ho hem procurat fer, amb major o menor èxit. Sovint el nostre camí ha estat enllumenat, però també hem travessat dreceres d’incertesa. Arribat el moment d’emprar la balança, el pes es decanta cap al costat de l’èxit. Siga com siga, durant aquestos 50 anys República Argentina s’ha guanyat el respecte del col·lectiu faller. L’edició d’aquest llibre commemoratiu de les nostres noces d’or ens ha regalat l’oportunitat de fer una ullada enrere per retrobar-nos amb el caliu d’antigues anècdotes, amb els grans protagonistes de la nostra història i amb altres secundaris de luxe qui l’han feta possible gràcies a la seua tasca. Alguns hi són i alguns altres, malauradament, no. Tots ells han estat els artífexs dels nostres assoliments. Per a qui està, l’agraïment efusiu. Per a qui ens contempla des d’algun altre lloc, l’agraïment i la constatació que els hi trobem a faltar. REPÚBLICA

Podríem haver titulat aquesta introducció d’una altra manera. Podríem, poseu per cas, haver titulat 50 anys d’història fallera. Però succeeix que no és moment per a la distància curta. Ocorre que el nostre camí per aquest temps ultrapassa l’àmbit faller. En qualsevol cas, la nostra voluntat és observar el fenomen Argentina des d’una perspectiva ampla, encaixant la nostra experiència en l’entorn social, més enllà dels llindars superficials i els tòpics. Les comissions falleres aglutinen el col·lectiu associatiu més important de Xàtiva. Dintre d’aquest conjunt, Argentina ha estat i és la comissió més nombrosa i una de les més antigues i guardonades. Aquestes circumstàncies ens animen a fer un repàs del nostre relat històric, tot deslliurant-lo de consideracions festívoles per anar més lleugers a la recerca de la connexió social, cívica, artística, literària, valenciana i també fallera, com no. Argentina ha sigut i és una llarga família amb milers de membres que ens han acompanyat al llarg de mig segle. També ha sigut i és una associació viva, potent i reconeguda a nivell ciutadà. La nostra comissió ha dut a terme una tasca de lligam del món de la cultura amb les falles, amb l’objectiu declarat de la dignificació cultural de la nostra festa. Durant aquests anys ens hem apropat a artistes i literats per integrar-los en algunes de les nostres iniciatives i, en fer-nos costat, hem

ARGENTINA

L’EVOLUCIÓ DE LA DONA DINS DEL MÓN FALLER EN ELS ÚLTIMS 50 ANYS

REPÚBLICA

ARGENTINA

crònica

2012-2013

Emili Navalón Ramon Faller

Si fa uns anys, arran de l’elecció de José Ramón Gozalbes com a president de la falla després del nomenament d’en Barack Obama com a president dels Estats Units, en aquesta mateixa secció dèiem que la Falla República Argentina imitava el país americà en triar el primer president Negre, hem de dir que aquest exercici ens hi avançàvem, ja que elegíem la primera dona presidenta de la comissió abans que els ianquis designen la Hillary Clinton com a presidenta i, així, en l’Assemblea General Ordinària que inaugurava l’exercici, el 20 d’abril de 2012, va resultar escollida Begonya Martínez i Casanova com a presidenta per a dur el pòndol. El seu primer acte va ser assistir a la inauguració dels XXXIII Jocs de Saló Fallers. Després d’alguns anys sense tocar palets, Enrique Palop, el Pelat, i Xavi Borredà aconseguien ser campions en truc. Posteriorment, el 26 de maig, va ser al casal el dinar de col·laboradors del llibret. El 2 d’agost, des de l’Ajuntament es feia públic el nom de les falleres majors de Xàtiva. Una xiqueta de la nostra comissió, Martina Marras Segura, seria la fallera major infantil de Xàtiva. A més a més, molts altres membres de República Argentina formaven part del seu equip: Mar Molina Carabella,Aitana Mollà Inza, Carla Rico Herrero i Helena Soler Casesnoves en la Cort d’Honor; i Álvaro Pino Sabater, el meu fillol Francisco Alejandro Soler Cuenca i Blas Soriano Mejías com a acompanyants de les falleres.

CRÒNICA 2012-2013

Els esmorzars són més nombrosos cada any

narràvem el viatge d’una gota d’aigua d’ençà que amb l’evaporació és arrossegada des del mar als núvols fins que torna al mar tot passant, això sí, per Xàtiva. En formaven part els quadres ‘La pluja’, ‘La tempesta’, ‘El riu d’Alboi’, ‘La séquia Murta’, ‘Els parotets’, ‘El Puig’. ‘L’anguila’ i ‘La font’. La tancava la carrossa amb la nostra fallera major infantil, Marta Ferrer Esplugues. Els presentadors, que ho van fer d’allò més bé, com cada any, van ser Maria Barberà Beltrán i Fernando Casesnoves Andrés.

També ajornada una setmana pel retard de la cavalcada infantil, el 3 de novembre va ser la Cavalcada del Ninot. La nostra comparsa, presentada per Maria Barberà Garcia —noteu la coincidència que totes dues presentadores de les cavalcades es diuen Maria Barberà, el càrrec deu anar amb el nom— i sota el lema L’últim emperador, la nostra comparsa explicava com la ciutat de Xàtiva havia arribat a un acord amb la República Popular de la Xina —em va recordar la comparsa Contes xinessos del 1987— segons el qual, els xineREPÚBLICA

Qui seria la nostra fallera major infantil, Marta Ferrer Esplugues, va ser nomenada al casal el 7 de setembre. Com a president repetia Fernando Casesnoves Andrés. Era lògic, car tant Laura com Marta són companyes seues d’escola. La proclamació de Marta, al casal, va ser el 24 de novembre. Com ja és habitud, un diumenge al matí, en aquesta ocasió el 28 d’octubre, es va fer la Cavalcada del Ninot Infantil, que havia sigut ajornada per la pluja el diumenge anterior. El lema era De la mar a la mar, on

ARGENTINA

sos,amb la seua prosperitat econòmica,havien de rescatar la nostra economia i resoldre els problemes que ens afectaven. D’aquesta manera, en la primera escena,‘El rescat dels xinesos’, arribava la delegació xinesa seguida d’un drac que figurava la puixança econòmica dels mandarins i la seua voracitat. El següent quadre es titulava ‘L’emperador ens enganya com a xinesos’ i recordava com es va prometre en unes eleccions la creació d’un museu faller que ningú no ha vist. El tercer grup escènic era ‘La tortura xinesa’, amb què simbolitzàvem l’escalada en progressió geomètrica que han patit els imposts i les taxes municipals. Venia darrere el coll ‘A Madrid en carro taxi’, que parodiava la manca de parada de l’AVE a Xàtiva. Seguia el grup ‘L’Institut, massificat com el metro de Pequín’ i darrere ‘Falten places a l’Escola Oficial d’Idiomes’. La crítica de tots dos grups no necessita gaires explicacions. El seté esbart era ‘Treballar com a xinesos per a pagar el deute municipal’, on amb una muralla representàvem el gegantí deute municipal que atura i impedeix el progrés. La penúltima escena era ‘Al policia que no sap saludar, caldrà expedientar’, que criticava l’expedient a un policia municipal per no fer la salutació militar a un regidor. Tancava la comparsa el grup escènic ‘Al Bano i Al Fonso, el duet musical de la Fira!’, que parodiava l’actuació musical de l’anterior Fira. Aquest grup, i sobretot l’actuació de Ximo Banyuls com Al Bano, va delectar alamont els assistents. Mireu si no el ressò que se’n va fer la premsa local: en l’informatiu digital xativí Portal de Xàtiva (http://portaldexativa.es/los-

CRÒNICA 2012-2013

Begonya Martínez es va convertir en la primera presidenta de la comissió

Esplugues Ibáñez, fundador de la comissió i faller durant molts anys. La Junta Local Fallera, tot afegint-se a la moda de les retallades, va decidir fer la presentació de les dues falleres majors de Xàtiva en un sol acte. No em sembla malament, però podien haver-ho dit al començament de l’exercici, abans d’elegir les falleres. En tot cas, el 27 de gener de 2013 es va fer la presentació de la fallera major infantil de Xàtiva, Martina Marras Segura. Per cert, això de la prohibició —o recomanació de no fer-ho— d’eixir les falleres majors de Xàtiva i les dames en les presentacions de les seues falles és la cosa més absurda que n’hi ha en el món de les falles. No són falleres majors de Xàtiva justament perquè són falleres de la seua comissió? El 8 de febrer, Xavi Borredà i Enrique Palop, el Pelat, els nostres campions de truc van ser convocats a la discoteca Mistika. Es tractava de jugar la XXII Marató de Truc“Regne De València”, organitzada per la Junta Central Fallera, en la qual sembla que prenien part tots els campions de cada indret del País Valencià on es fan campionats fallers de truc. Tot i que el nom de la competició no els feia el pes, en van assolir el subcampionat. El 9 de febrer vam celebrar el nostre enterro de la Sardina i l’endemà va ser el ral·li, on van prendre part els grups Escamot ratolí, La NASA i Toi Argentina. En l’Exposició del Ninot, que es va inaugurar el 24 de febrer, ens van atorgar el 3r Premi al Millor Ninot de la Secció Especial pel ninot Fem por i el 3r Premi al Millor Ninot de la Secció Primera de Falles Infantils pel ninot L’home del temps. REPÚBLICA

recortes-y-la-critica-local-centran-la-cabalgatadel-ninot-de-xativa/5-11-2012) escrivien «Pero también tuvo un lugar importante la crítica local, citar aquí la escena de República Argentina,“El Último emperador”, en la que se simuló al alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, y a Albano, cantando juntos durante el concierto de la Fira». A la pàgina 16 de l’edició del 6 de novembre de 2012 de Levante-EMV, en la crònica titulada ‘La cabalgata del recorte’ es deia «Las fallas de Xàtiva apenas exprimieron el jugo humorístico que dan de sí alguno de los acontecimientos locales de actualidad. Una de las pocas alegrías de la noche fue el grupo escénico que parodiaba al nuevo dúo artístico Al Bano i Al Fonso, de República Argentina, candidato directo al premio a la mejor escena.» Efectivament, ens vam endur el premi al millor grup escènic, però també el premi a la millor comparsa de la Cavalcada del Ninot, un premi que ens va fer molt de goig atés que feia dotze anys que no l’assolíem. Aquest any vam fer la presentació de la nostra fallera major infantil, Marta Ferrer Esplugues, un dissabte de vesprada, el 15 de desembre. En l’apropòsit, Marta Borredà, José Ramón Amorós, Sílvia Amorós, Vicen Sanchis, José Ramón Gozalbes, M. Carmen Calvo i Clàudia Vidal palesaven llurs inqüestionables dots teatrals per a mostrar-nos com una princesa desficiosa d’un país llunyà retrobava l’alegria en el món de les falles i, més concretament, en la presentació de la nostra falla. La presentadora de l’acte va ser Cristina Gozalbes i com a mantenidor va actuar l’avi de Marta, Ramon

ARGENTINA

La despertà de l’últim dia cada vegada té més fidels

CRÒNICA 2012-2013

de flors. Aquestes flors després van servir per a decorar d’una manera bellíssima el nostre monument. Per això a totes les persones que hi van treballar se’ls coneixia com a Escamot Flor. Al lliurament de premis vam anar per arreplegar-ne els següents: 2n Premi de Falles de la Secció Especial, 41é Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià de la Generalitat Valenciana, 2n Premi d’Enginy i Gràcia, 3r Premi de Llibret de Falla, 3r Premi al Millor Ninot de la Secció Especial, Accèssit de la Secció Primera de Falles Infantils, 3r Premi al Millor Ninot de la Secció Primera de Falles Infantils., 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot, Premi al Millor Grup Escènic de la Cavalcada del Ninot, Premi a la Millor Coberta de Llibret, 2n Premi a la Millor Escena del Monument, 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil, 1r Premi del Campionat de Truc dels XXXIII Jocs de Saló Fallers i Subcampió de la XXII Marató de Truc de la Junta Central Fallera. A la nit, Ritxi, Pep Sanchis i Lídia van patir una petita confusió en disfressar-se el dia que no tocava. Carlos Estrela, tanmateix, no va disfressar-se cap dia. Portava un cartell en què indicava que es reservava per al 50é aniversari. Esperarem. No es va fer la visita a les falles per la pluja. Només van ser 1.4 l/m2, però van caure en el moment més inoportú, just a l’hora en què havia de començar. Nosaltres, però, vam fer un recorregut particular, una mena de cercavila festívola a què vam convidar la fallera major infantil de Xàtiva, les dames i els acomREPÚBLICA

Arribats a març, el dia 2 va ser la berena infantil de disfresses. Els premis en van ser els següents: quart premi per a Lucía Ferrer, tercer premi per a Emili Navalón, segon premi per a Clara Tormo i el primer premi se’l van endur les germanes Valor Gozalbes. El 7 de març, en un casal ple de gom a gom, el cantautor Feliu Ventura va presentar el nostre llibre. L’endemà ens assabentàvem que la Generalitat ens pagaria 300 euros —que ja veurem si cobrem en discos de Machín— en haver-nos concedit el 41é premi d’un concurs de llibrets que organitzen. Hem de dir que una mà negra va ser la responsable que Sílvia Amorós i Clàudia Vidal no aparegueren en la llista de fallers. El 10 de març els nostres menuts van participar en la Mostra de Playbacks amb l’espectacle Lady Marmalade. No hi havia premis en aquesta activitat. Una activitat fallera sense premis. On s’és vist? El 13 de març, al casal, va tenir lloc la visita dels alumnes del Col·legi Pla de la Mesquita, als quals, com cada any, vam convidar a esmorzar. L’endemà, a València, va ser la recepció del president de la Diputació a les falles i el lliurament de 41é premi a la Conselleria de Cultura i Educació (o com es diga).Vull dir lliurament del banderí. Els diners, no sé si els veurem. Des de molt abans de falles, quan anaves al casal, hi veies una activitat febril que donava al local l’aspecte d’una factoria industrial. Quan t’hi atansaves era quan descobries que el que feien era retallar i pintar ampolles de manera artística, tot donant-los aparença

ARGENTINA

La cavalcada infantil va tornar a ser un gran èxit

panyants, atés que la Junta Local Fallera se’n va desentendre. A l’Ofrena, segons Pepe Agustí, érem 170 fallers i falleres, més els vuit membres de la Junta Local Fallera de la nostra falla, és a dir, 178. A Sant Josep, com cada any, una quantitat més minsa, 125. La nit del 18 al 19, en una mostra més de l’arbitrarietat amb què ens desgovernen els nostres polítics, la policia irrompia al nostre casal i cloïa la festa. Segons el Decret de la Generalitat de 18 de març de 2011, cada Ajuntament

CRÒNICA 2012-2013

havia de determinar els horaris de tancament dels casals mitjançant una ordenança municipal. En dos anys no havien tingut temps de dictar-la. És clar, així podien actuar a discreció. La cremà de la falla infantil es va produir a les 21.11. De seguida va estar preparat el sopar de torrada d’embotits i cansalada, que vam fer davant del local que amablement ens va cedir Eliseo Gallego per a instal·lar-hi un servei de rehidratació.Amb la cremà de la falla gran, a les 0.28, va cloure’s l’exercici. Guillermo

Molina va estar totes les falles malalt a casa amb una grip. Val a dir que la nit de la cremà algú se les va apanyar perquè la xaranga pujara a sa casa i en gaudira una mica. De ben poc va anar que es posara a plorar.

Elena Calvo Garcia Fallera Major Ball Ones d’un mar daurat acaronen l’illa on senyoreja el teu somrís. Dues portes de safir reïxen sobre la teua serenitat d’ivori. Són l’entrada al teu paradís immarcescible, suau deessa de cotó i mel. L’estela del teu pas captiva el meu esguard i em condemna al deler. Accepte la pena, devot del teu delicat perfum. Et seguisc fins un palau ocult. Dintre se celebra un ball per tu. Centenars de prínceps esperen que els concedisques l’honor. Però jo sóc més afortunat... Ens mirem als ulls i ballem. La meua mà descansa sobre el teu dors tens. Tremoles? Ballem, seguim ballant... Pregue perquè no s’acabe! A poc a poc, t’obres. La dansa flueix lleugera i sota els nostres peus s’inicia un remolí que enlaira els teus cabells rossos. La música és un sortilegi sensual i la imatge del teu rostre meravellós m’atrapa i m’embriaga. No sé si som nosaltres o és el món qui giravolta al voltant de tu. La teua mirada és com un oceà immens que m’engoleix. Tem que perdré la serenitat... Petits botons de foc fan brollar espurnes del teu vestit. Somrius? Potser he guanyat una batalla. REPÚBLICA

ARGENTINA

Estudio Federico

REPÚBLICA

ARGENTINA

Falleres i fallers Presidenta Begonya Martínez i Casanova Vicepresidenta Sandra Perucho Beneyto Vicepresident Vicent Tormo Aldeguer Vicepresident Josep Lluís Fitó Roselló Vicepresident Jesús Fèlix Soler Valls Secretari Emili Navalón Ramon Sotssecretària Cristina Duet Franco Tresorera Cristina Franco Esteve Comptador Guillermo Navalón Ramon Vicecomptadora Sonia Iborra Colomer Delegat de Festejos Joaquim Banyuls i Enguix Delegades d’Infantils M. Carmen Calvo Garcia Clotilde Julià Llopis Cristina Gozalbes Tormo Elena Calvo Garcia Claudia Vidal Vinaches Ana Esplugues Serra Sonia Iborra Colomer

FALLERES I FALLERS

Delegats de Cavalcada Miguel Ángel Oltra Almiñana Paula Colomer Fuentes Maria Barberà Garcia Blanca Oltra i Almiñana Delegació de Llibre Irene Palop Sanz Sandra Faura Calabuig Delegació de Presentació Silvia Amorós Rubio Joaquim Mateu Vinaches Delegats d’Activitats Diverses Sergio Barberà Garcia Patricia Martínez i Casanova Álvaro Gil Medrano Delegats de Pirotècnia i Cremà Adelino Pardillos Parra Julio Javier Garcia Gómez Xavier Borredà Mejías Delegats de Casal José Ramón Amorós Marzal Enrique Palop Ortega Delegades de Protocol Desirée Fuentes Bono Adela Baldrés Grau Adela Vinaches Casesnoves Xelo Cuenca Vecina M. Teresa Beltrán Herrero Caridad Rubio Hervás Tina Sanz Ortiz M. Carmen Fuster Monfort

Vocals José Agustí Sempere Amparo Alandes Duet Ana Albert Antón Cristina Alventosa Julià Monserrat Alventosa Tormo Remedios Alventosa Tormo Maria Amorós Rubio Marta Andrés López Isabel Argente Daroqui José Ramón Arques Egea Carlos Arriaga Perucho Rafael Balaguer Jiménez Edurne Banyuls Sanz Joaquín Banyuls Sanz Josep Barberà Gozàlbez Josefa Barberà Martínez Mónica Beltrán Esteban M.Ángeles Benavent Burguera Rubén Beneito Belda Sara Blesa Martí Marta Borredà Cuenca Esther Borredà Sánchez Antonio José Calvo Diego Marcos Camacho Climent Pilar Camacho Gosálvez Josefa Casanova Terol Sergi Castellote Millet Sandra Cerdà Ferrero Nuria Cerdà Moreno Ramón Chulià Vera Carlos Climent Belda Ana Climent Garcia Carles Climent Valor Vicente Colomer Beltrán Celia Colomer Fuentes Marc Company Miralles Lluís Cuenca Cordobés María De la Merced Alberola Neus De los Santos Molina Ricardo Duet Aliques Ricardo Duet Franco

Anna Duet Garcia Guillem Duet Garcia Carmen Enguix Benavent Almudena Escribà Pérez Carlos Estrela Hernández Olga Faura Calabuig Teresa Ferrando Català Enrique Ferrer Burgos Borja Francés Fuster Eduardo Francés Fuster Eduardo Francés Sanchis Eliseo Gallego Boluda Gladys Gallego González Mónica Gallego Torregrosa Alberto Garcia Beltrán Patricia García Beltrán Marinye Garcia Llàcer Eva Garcia Vidal Marta Gómez Del Soto Gabriel González Martínez Ignasi Gozalbes Julià Josep Ramon Gozalbes Moracho Sara Grau Gandia Adrián Manuel Guevara Navarro Ángela Guevara Navarro Martín Guevara Navarro Sergio Iborra Colomer Óscar Iborra Mollà Julio Lluch Esteve Carla Lluch Moral Carmen Lluch Moral Salvador Llueca Iborra Cèsar López Ibáñez Alberto Marín Alandes José Tomás Marín Nieto Rebeca Marras Segura Ignacio Martín Garcia Carmen Martínez Folch Neus Martínez Tortosa Joaquim Mateu Pla Tomás Mateu Vinaches Guillermo Molina Almiñana

Néstor Molina Mollà Miguel Mollà Peña Sabina Mompó Toribio Clara Morales Sáiz Jorge Morales Sáiz Carla Morant Epifanio Tatiana Moreno Martínez Antonio Naval Escribano Mar Naval Merino Ángeles Navarro Alarcón Lidia Navarro Camuñas Zaira Navarro Osma Hèctor Navarro Simón Amelia Ortega Martí Ignacio Pacelli González Ángeles Pallàs Benavent José Manuel Pallàs Benavent Amelia Pallàs Ortega Carmen M. Pallàs Ortega Paloma Pallàs Ortega Francisco Pallàs Sanchis José Teodoro Pallàs Sanchis Rafael Javier Palop Calatayud Esther Pardillos Baldrés Vicente Pérez Beltrán Ricardo Pérez Borredà Marta Peris Mateu Nuria Pla Galán Carmen Pla Martínez Lidia Pla Roselló M. Carmen Real Tortosa Roberto Rejon Asenjo Manuel Ruiz Arbona Montiel Ruiz Valls Julia Sala Pérez Rosario Sánchez Bolinches M. Dolores Sanchis Aparicio Violeta Sanchis Colomer Vicenta Sanchis Galea Josep Sanchis Pla María Sanchis Vidal Andrea Sanjurjo Bañuls

Neus Sanz Pla Montserrat Serra Sanchis Francisco Alejandro Soler Cuenca Alba Soler Ferrero M. José Soler Muñoz Alexandra Soler Sanchis Belén Soriano Megías José Salvador Talens Gozalbes Isabel Talens Vidal Núria Tejero Álvarez Pilar Tormo Esteve Borja Tormo González Joaquín Tormo Lorente José Torregrosa Arnau Pablo Tortosa Vila Esther Tudela Gomar Javier Uribe Albiñana José Valor Alcaraz Juan Enrique Vaquer Llàcer Paula Velasco Fuentes Raquel Ventura Paredes Raquel Vera Calvo Immaculada Vercher Bou Àngela Vidal Barberà Francesc Joan Vidal Barberà Isabel Vidal Bernabeu Laura Vidal Martí José Ramón Vidal Martínez Andrea Vidal Montesinos Marta Vidal Pérez Francisco Vidal Tortosa Adela Vidal Vinaches Manuel Vinaches Ballester Pilar Vinaches Ballester

premis,

i recompenses

2n Premi de Falles de la Secció Especial. 41è Premi a la Promoció de l’Ús del Valencià de la Generalitat Valenciana. 2n Premi d’Enginy i Gràcia. 3r Premi de Llibret de Falla. 3r Premi al Millor Ninot de la Secció Especial. Accèssit de la Secció Primera de Falles Infantils. 3r Premi al Millor Ninot de la Secció Primera de Falles Infantils. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. Premi al Millor Grup Escènic de la Cavalcada del Ninot. Premi a la Millor Coberta de Llibret. 2n Premi a la Millor Escena del Monument. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. 1r Premi del Campionat de Truc dels xxxiii Jocs de Saló Fallers. Subcampió de la XXII Marató de Truc de la Junta Central Fallera.

REPÚBLICA

• • • • • • • • • • • • • •

guardons

ARGENTINA

SOCARRAT D’HONOR Falla República Argentina RECOMPENSA JLF Clotilde Julià Llopis SOCARRAT DE BRILLANTS Emili Navalón Ramon Enrique Palop Ortega SOCARRAT D’OR Marcos Camacho Climent Ana Esplugues Serra Sonia Iborra Colomer Sandra Perucho Beneyto SOCARRAT D’ARGENT Sergio Barberà Garcia Guillermo Molina Almiñana Esther Tudela Gomar SOCARRAT DE COURE M. Dolores Ciges López Gladys Gallego González Ignacio Gozalbes Julià Sara Grau Gandia Ángela Guevara Navarro Martín Guevara Navarro Jorge Morales Sáiz Héctor Navarro Simón Javier Uribe Albiñana Manuel Vinaches Ballester

PREMIS, GUARDONS I RECOMPENSES

BUNYOL D’OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER Julio Javier Garcia Gómez Salvador Llueca Iborra Guillermo Navalón Ramon BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Teresa Ferrando Català Ángeles Pallàs Benavent Joaquín Tormo Lorente BUNYOL D’OR Rafael Balaguer Jiménez Edurne Bañuls Sanz Marta Borredà Cuenca Clotilde Julià Llopis Vicenta Sanchis Galea Esther Tudela Gomar BUNYOL D’ARGENT Maria Amorós Rubio Carlos Arriaga Perucho Carlos Climent Belda Guillem Duet Garcia Álvaro Gil Medrano Gabriel González Martínez Julio Lluch Moral Neus Martínez Tortosa Miguel Ángel Oltra Almiñana Núria Pla Galán

SOCARRADET D’OR Maria Barberà Beltrán Olivia Cabezón Cuenca Martina Marras Segura SOCARRADET D’ARGENT Mar Iborra Naval Carlos Pitarch Sánchez Maria Soler Pla David Soler Sánchez Gala Soler Sánchez Zoe Ventura Bolinches SOCARRADET DE COURE Nicolás Albero Martí Júlia Arriaga Duet Blanca Ballester Martínez

Francisco Chornet Pallàs Ariadna Garcia Beltrán Plamena Marinova Karamiteva Gabriel Alejandro Lucas Ciges Marcelo Martín Tudela Neus Merino Bonete Amelia Miñana Vivancos Olivia Rejón Tejero Carla Rico Herrero Guillermo Soler Cuenca Ximo Tormo Pallàs Julia Ventura Esplugues

DISTINTIU D’OR Lucía Ferrer Esplugues Clara Àngela Navalón Real DISTINTIU D’ARGENT Andreu Casesnoves Andrés Guillem Casesnoves Andrés Carolina Herrero Argente Inés Iborra Naval Toni Peris Garcia Xavier Roca Calvo Paco Serra Barberà Blas Emilio Soriano Megías Clara Tormo Pallàs Martina Valor Gozalbes

Programa d’actes DISSABTE 15 DE MARÇ A les 21.00 hores, plantà oficial de la nostra falla infantil. A les 22.00 hores, al nostre casal, tradicional sopar de la plantà. A les 24.00 hores, plantà oficial de la nostra falla. DIUMENGE 16 DE MARÇ A les 8.00 hores, despertada pels carrers del nostre barri. A les 10.00 hores, esmorzar al casal. A les 14.30 hores, dinar al casal per a tots els fallers. A les 19.00 hores, lliurament del premis a la porta de l’Ajuntament. A les 22.00 hores, sopar al casal i ball fins a la matinada.

REPÚBLICA

ARGENTINA

DIMECRES 19 DE MARÇ A les 8.00 hores, espectacular despertada. A les 11.00 hores, pujada en romeria fins l’ermita de Sant Josep. A les 12.00 hores, Missa en honor al nostre patró sant Josep i després Processó a Sant Josep fins a l’Albereda. A les 21.00 hores, cremà de la falla infantil. A les 22.00 hores, sopar de la cremà. A les 24.00 hores, cremà de la falla amb espectacular pirotècnia aèria i terrestre.

DILLUNS 17 DE MARÇ A les 10.00 hores, esmorzar al casal. A les 12.30 hores, cercavila pel nostre barri. A les 14.30 hores, dinar al casal per a tots els fallers. A les 17.30 hores,Visita Oficial a les Falles de Xàtiva. A les 22.30 hores, sopar al casal, amb l’entrepà. A les 23.30 hores, festa de disfresses amb ball. DIMARTS 18 DE MARÇ A les 10.00 hores, esmorzar al casal. A les 12.30 hores, cercavila pel nostre barri. A les 14.00 hores, al Parc Comarcal de Bombers, acte d’homenatge per part dels bombers a les nostres falleres majors. A les 14.30 hores, dinar al casal per a tots els fallers. A les 18.00 hores, tradicional Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu. A les 22.30 hores, sopar de pa i porta i després, ball al casal.

PROGRAMA D’ACTES

Falla República Argentina 2014 artista Paco Roca lema Una falla juràssica

REPÚBLICA

ARGENTINA

UNA FALLA JURÀSSICA (Explicació de la falla homònima de Paco Roca) Per Ximo Noséquè CADAFAL Els homes de les cavernes

Les coves del Paleolític

representen la involució

avui dia han evolucionat

que fan servir les gavines

cap a un garbuix urbanístic

per governar nostra nació.

que Bixquert ha col·lapsat.

Si aquells primitius habitants

Aquesta història ens commou:

practicaven canibalisme,

un prehistòric gavinot

els nostres actuals governants

ha desmantellat Canal 9

ens foten amb l’urbanisme.

demostrant ser un borinot. REPÚBLICA

ARGENTINA

Una nova excavació

Ens fan tantes retallades

en Xàtiva haurem de fer

que cap enrere tornarem;

per veure si, en conclusió,

patint amb tantes putades,

trobem un museu faller.

com el saure ens extingirem.

Un vedat és la terrassa, pots passar si tens el carnet i saps fer bé la llepassa

ESCENA 1

o la pilota al xicotet.

Intentant domar el mamut trobem en Jorge, el president.

La zona vip del Murta

Herrero es troba prou dolgut:

és per estacar-se la gorra.

No li fa cas la seua gent.

Qui al poble diners furta, mereix tastar la masmorra!

Però qui xucla el moll de l’os és Pablo Marmol, el Nano, qui en el partit s’ha fet famós per no fer cas a Mariano.

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Volen caçar el gran mamut

ESCENA 2

aquests nens de l’oposició

Els Picapedra, els costos

però ho tenen ben fotut

tampoc no han pogut aguantar

si no guanyen l’elecció.

de la pujada d’impostos i els acaben de desnonar.

La regidora de Compromís, a l’alcalde troglodita,

En una cova ha d’habitar

mai no li ha demanat permís

aquesta gent televisiva

per petar-lo amb dinamita.

i en terra s’ha de gitar perquè no té per pagar l’IVA.

Com aquest tètric esquelet es queda la nostra ciutat: amb el compte bancari net, els del PP ens han deixat.

REPÚBLICA

ARGENTINA

El seu alcalde troglodita

ESCENA 4

l’IBI i el fem tant ha augmentat

Tenim a Interior un ministre

que un entrepà d’estalactita

de l’època antediluviana.

el pobre Pere avui ha sopat.

Ens mostra un concepte sinistre de seguretat ciutadana…

ESCENA 3

És la porra del Paleolític

El troncomòbil estacionà

qui fa callar la discrepància,

sense tiquet en zona blava

rebutjant el debat polític

i la dinogrua l’enganxà

amb fastigosa intolerància.

mentre l’amo a crits blasmava. Quan pinta de blau el territori a la grua dóna ocupació... Excessiu afany recaptatori exhibeix l’administració!

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Primer, els nostres drets socials

«Que torne Canal Nou!»,

aquest govern ens han furtat

cridava la xicalla.

i ara també els fonamentals

A Fabra el crit li cou

aquesta gent ha retallat.

i envia a qui té a sou per fer-los mut i calla.

ESCENA 5

Ha obert un expedient

Les noves generacions

als del Taquígraf Martí.

estan molt ben ensenyades

L’ha cagada el president,

a fer-se fotos amb aguilons

no ha sigut gens sibil·lí.

i amb les mans alçades El que no sembla normal és que el regidor Vidal traga un mòbil del morral per a gravar al personal.

REPÚBLICA

ARGENTINA

ESCENA 6

ESCENA 7

La falla ha evolucionat

Un arqueòleg enviat pels blavers

a l’igual que la societat.

ha investigat per Xàtiva i per Moixent:

S’imposa la igualtat

ha de comprovar que ja els primers ibers

i una dona n’ostenta el mandat.

parlaven valencià correctament.

Els caps reten homenatge a qui ha estat president, que, de manera solvent han guiat aquest viatge. La Begonya sempre ens envia facebooks, twitters i whatsapps. Són més de mil cada dia i ens provoca maldecaps.

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Llibre infantil 33

REPÚBLICA

ARGENTINA

SALUTACIÓ

INFANTIL

Hi havia un país molt llunyà, de tradicions i color, on vivien personatges per tot el món coneguts. Hi habitaven les bruixes, les fades i els donyets, prínceps i princeses, reis i joglars, astronautes i flautistes, fins i tot la moma també hi tenia la seua casa. No obstant això en aquelles terres ningú semblava content. Tot estava capgirat. Les bruixes volien deixar de fer por per a poder jugar amb els altres. Les fades i els donyets volien poder vestir una altra roba per tal de no patir fred a l’hivern i no arrapar-se les cames. Els prínceps i les princeses volien deixar de banda les reverències i poder córrer amb llibertat. Els reis volien deixar la jerarquia per uns dies i poder fer riure com joglars, i els joglars volien dur corones de reis. Els astronautes, cansats d’anar sempre amb casc en la nau, volien xafar terra ferma, i els flautistes, poder tocar cançons sense portar darrere a tot el món encisat per la seua música. Fins i tot la moma volia deixar de representar la virtut i fer-los alguna malifeta als set pecats capitals. Tot era tristesa i enyorança. Una nit mentre dormia, una xiqueta a qui tots coneixien perquè sempre estava fent el bé allà on anava, va visitar aquell país. A l’endemà, coneixedora de la situació, va començar a escriure un conte. En ell les bruixes eren molt divertides i sempre feien riure als qui trobaven. Les fades i els donyets vestien texans i jerseis sempre que arribava el fred. Els prínceps i princeses es passaven el dia jugant i corrent per les estances del castell. Els reis

SALUTACIÓ INFANTIL

i els joglars es canviaven els papers i competien per representar de la millor manera els seus personatges. Els astronautes anaven amb bicicleta i tenien una cabana als arbres on vivien sempre a prop de terra. Els flautistes aprenien a tocar uns altres instruments i podien fer música tranquils i sols a les seues cases. Fins i tot la moma feia bromes als seus amics els set pecats capitals. Tanta va ser la il· lusió amb què va escriure la xiqueta el conte que va arribar al país de fantasia, i una nit mentre dormia es reuniren tots els habitants al voltant del seu llit i li preguntaren: —I tu? Tu que has fet acomplir tots els nostres desigs, què és el que més il·lusió et fa? —Ser fallera major de la meua falleta. —Oh!!! —Ah!!! Van exclamar tots al mateix temps. I de sobte, va despertar del seu somni esperant que tots aquells personatges fantàstics estigueren encara amb ella. Dos dies després, al seu barri , decidiren fer-la fallereta major. La xiqueta no va saber mai si van ser les bruixes, les fades, els donyets, els prínceps, les princeses, els reis, els joglars, els astronautes, els flautistes o la moma, o potser tots junts; però el fet és que va ser la xiqueta més feliç aquell any i va continuar fent feliços a tots els qui amb ella es trobaven.

Olivia Cabezón Cuenca Fallera Major Infantil

La il·lusió brolla i, dolça, l’empentes ventallant la brisa de tes parpelles. Diàfana és la immensa joia que no pots arrecerar sota el tendal d’aquest anhel. Engegues la festa amb ton somrís exultant. Alimenta el teu ànim l’energia feliç del desig esdevingut realitat. Cavalques els núvols dels somnis complerts i és tan gran el teu gaudi que contagia. Desenes de noves amistats, centenars de moments d’encís, milers de sensacions per al record. Un munt d’experiències per omplir ton jove cor que s’obri a la vida. Esprems cada moment a plenitud, sents com la festa amera la teua empenta inesgotable i tot aquest feliç corrent desborda pel teu preciós rostre de nineta. I en l’escena final d’aquesta meravellosa pel·lícula, abans que s’encenguen els llums, quan hages exhaurit el darrer segon del dia dinou, algú et donarà una clau daurada perquè òbrigues la més càlida enyorança. REPÚBLICA

ARGENTINA

Estudio Federico

L’EVOLUCIÓ DE LA DONA DINS DEL MÓN FALLER EN ELS ÚLTIMS 50 ANYS

FALLA INFANTIL REPÚBLICA ARGENTINA 2014 Artista Xavi Ureña Rodenes Lema I quina és la teua il·lusió?

I quina és la teua il·lusió? —ens preguntem en la falleta—, perquè tots en tenen un muntó, siguen un xiquet o una xiqueta. Enguany un jove artista ha contractat la penya, en seguir-li la pista a un tal Xavi Urenya.

La falleta es com un reportatge que recorre la nostra Comunitat on, en un exhaustiu i gran viatge, les nostres festes hem tractat. Ací són el Corpus i les fogueres que es cremen fins a Alboi, sense oblidar-nos de les falleres ni dels Moros i Cristians d’Alcoi.

I quina és la teua il·lusió… major? El cos central de la falleta infantil d’enguany es compon d’un escenari per a una presentació, amb una xiqueta que té la il·lusió de ser la fallera major infantil. La seua aspiració es veurà ajudada per la seua fantasia, on un geni li dóna la banda que l’acredita i al voltant tot un seguit d’aspectes a tenir en compte a l’ho-

ra d’aspirar a un càrrec així, com és el sastre amb les diferents tipus de teles, colors… Dues parts té la nostra falla: en una es tracten les festes, a l’altra la bruixa i la fada ajuden a potenciar aquestes. La bruixa i la fada volen donar-li sort a la festa més preada perquè res surta tort Els xiquets són la saba nova que les festes volen potenciar, donant-li una empenta bona perquè altres les puguen heretar.

REPÚBLICA

El lema que s’ha escollit i guia el desenvolupament de la falleta és molt propi del món infantil, on la il·lusió està sempre present guiant les actuacions dels menuts. Enguany s’ha triat, d’entre tantes opcions possibles, la il·lusió que crea tot allò que envolta el món de les festes de la nostra terra, que es duen a terme des de Vinaròs fins a Oriola:

ARGENTINA

Tota xiqueta fallera aspira a ser la major, doncs ser la primera és per a ella un honor.

Persegueix amb il·lusió la nostra comissió fallera un banderí, on la intenció és que siga la primera.

És en la presentació on la fallera se n’ix, allí sobresortint emoció les seues dots llueix.

A Xàtiva hi ha moltes il·lusions, entre elles les 18 estrelles que representen les comissions que a la ciutat planten falles.

Com a un geni actua qui fa de president, quan la banda li situa, aplaudint tota la gent.

Ser fallera major infantil és una lícita aspiració, demanada amb gràcia i estil, i a les estrelles, amb il·lusió.

I quina és la teua il·lusió… fallera?

I quina és la teua il·lusió… festera?

Dins la festa fallera el vestit és un aspecte primordial on es reflexa la forma autòctona de lluir en la festa, sent les falleres qui més tenen en compte la qüestió a l’hora d’encomanar a l’indumentarista les peces de roba que van a posar-se, principalment, en la setmana fallera.

Moltes són les festes que se celebren a la Comunitat Valenciana, des de les falles de València, les fogueres d’Alacant, els Moros i Cristians d’Alcoi, Ontinyent,Villena, Benigànim, l’Olleria i altres poblacions… Unes festes estan dedicades al foc i acaben en flames i altres en baralles simulades entre bàndols, però en totes elles la germanor i l’alegria s’uneixen a la tradició per fer-les d’allò més notòries i brillants:

El vestit manté la intriga per saber el color de la tela, però siga aquell que siga, a la presentació es desvela

Són patrimoni d’esta terra les nostres festes valencianes que, com la falla o la foguera, sempre acaben en flames. Totes les belleses del foc de les fogueres d’Alacant enlluernen, i no poc, a qui les està observant.

REPÚBLICA

Lluir un gran vestit crea també il·lusió, per això s’ha escollit el millor per a l’ocasió.

ARGENTINA

Els capitans moro i cristià són com uns reis a Alcoi; en una festa on hi ha molta alegria i comboi. Ja des de ben menuts són apuntats a la festa, els xiquets més sabuts en la història de conquesta.

I quina és la teua il·lusió… més tradicional? Moltes són les festes arrelades a la societat xativina que venen d’una tradició antiga, conservant-se amb el pas dels segles, transmetent-se de pares a fills per la influència que sempre ha tingut la cultura religiosa en la nostra població. Així, la Setmana Santa amb les diverses confraries, la processó del Corpus i altres tenen la seua data de celebració en el calendari anual: Nombrosos són els confrares a la Setmana Santa avui en dia, que heretaren dels seus pares la gran il·lusió per la confraria. El Corpus és processó que desfila pels carrers, combinant la religió amb els balls festers. Desperta gran expectació la Moma i qualsevol gegant, també la solemne processó i la custòdia impressionant.

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL

Aquest polit reial, que es troba ací present, ens indica com a tal que és sobirana la gent.

I quina és la teua il·lusió… en Fira? La nostra Fira d’Agost, desperta una gran il·lusió en la gent d’ací i també en la forastera, davant la seua arribada cada any, en ser una antiga tradició atorgada per privilegi del rei Jaume I el 1250 a la ciutat de Xàtiva que ha estat vigent al llarg dels segles: Per decret de Jaume primer es fa a Xàtiva una fira, que ens ompli el carrer de molta gent que mira. A Xàtiva la nostra Fira és una festa principal, venint d’Ontinyent i Alzira, a comprar-se un animal. Botijes, cavallets i garrots, en la nostra Fira trobaràs, i també uns grans gots d’orxata fresca et beuràs. Una xiqueta s’ha adormit ben agafada a l’espasa del rei Jaume, el preferit, per tots els de la casa. Josep Sanchis Martínez. Xàtiva, Falles 2014

REPÚBLICA

ARGENTINA

Falleretes i fallerets President Alexandre Soler Casesnoves Vicepresidenta Clara Àngela Navalón Real Vicepresident Fernando Casesnoves Andrés Secretari Emili Navalón Ferrando Tresorera Marta Ferrer Esplugues Comptadora Laura Vaquer Iborra Delegada Eva Gozalbes Julià Delegada Claudia Valor Gozalbes

FALLERETES I FALLERETS

Vocals Nicolás Albero Martí Alicia Argente Vila Júlia Arriaga Duet Alicia Ballester Martínez Blanca Ballester Martínez Pasqual Ballester Sanhipólito Ana Barberà Beltrán Maria Barberà Beltrán Daniela Belda Camacho Jaime Benítez Merino Alberto Bernabeu Santamargarita Allende Cabezón Cuenca Olivia Cabezón Cuenca Carla Calatayud Fuster Mar Cánovas Bono Andreu Casesnoves Andrés Guillem Casesnoves Andrés Carlos Chornet Pallàs Francisco Chornet Pallàs Lucía Ferrer Esplugues Quique Ferrer Esplugues Lola Ferri Pla Victor Fitó Tormo Ariadna Garcia Beltrán Paula Patricia Gómez Garcia Carolina Herrero Argente Isabel Herrero Argente

Alexandre Vicent Hervás Andrés Inés Iborra Naval Mar Iborra Naval Lucía de la Merced Llamazares Real Maria Lloret Herrero Borja Llueca de la Merced Martina Marras Segura Marcelo Martín Tudela Elisa María Martínez-Costa Torregrosa Neus Merino Bonete Amelia Miñana Vivancos Mar Molina Carabella Aitana Mollà Inza Toni Peris Garcia Álvaro Pino Sabater Carlos Pitarch Sánchez Martina Pitarch Sánchez Nieves María Pla Pardillos Olivia Rejón Tejero Carla Rico Herrero Xavier Roca Calvo Maria Segura Alcocel Paco Serra Barberà Victòria Serra Barberà Helena Soler Casesnoves Guillermo Soler Cuenca Maria Soler Pla David Soler Sánchez

Gala Soler Sánchez Blas Soriano Megías Clara Tormo Pallàs Ximo Tormo Pallàs Anna Torregrosa Perucho Martina Tudela Sanz Claudia Uribe Gallego Martina Valor Gozalbes Carlos Vaquer Iborra Zoe Ventura Bolinches Julia Ventura Esplugues Amelia Vicent Pallàs Mar Vicent Pallàs Javier Vidal Blesa Marc Vivancos Vivancos Sergi Vivancos Vivancos

la ciutat, però també hem volgut aprofundir en diversos aspectes pels quals República Argentina s’ha caracteritzat. Mig segle de vida en una associació dóna per a moltes vivències, per a encerts i errades, per a decisions importants i transcendents. A partir d’ací, podreu reviure tot açò amb la crònica dels fets i l’anàlisi d’aspectes en els quals la falla ha destacat. Una associació és allò que els seus membres volen que siga. I així ha sigut la nostra primera cinquantena.

REPÚBLICA

La personalitat de República Argentina ha anat definint-se durant aquestos 50 anys. La comissió té uns trets significatius que, durant la seua trajectòria, li han configurat un estil i una forma d’entendre i viure la festa. En les següents pàgines hem volgut recollir tota la nostra història, els fets destacables de cada exercici, els protagonistes de cada any, les persones que han hagut d’assumir la responsabilitat de dirigir i coordinar el col·lectiu faller més nombrós de

ARGENTINA

Dossier 50 aniversari

Durant aquest mig segle d’història, la comissió ha tingut nou presidents i una junta gestora. Ser el màxim responsable de República Argentina no és fàcil. Aquestes són les impressions personals d’aquells que han ostentat el número u en el nostre cens.

REPÚBLICA

ARGENTINA

en ts id pr es PRESIDENTS

Antonio Naval Escribano 1r president de la Falla República Argentina (1965) Mes de març de 1964, comença a sentir-se el soroll de petards i traques, cercaviles de falleres i fallers i monuments de falles; i un grup d’amics que comentem per què no crear una nova comissió fallera a Xàtiva. I de seguida ens hi posem d’acord i comencem a pensar on podríem emplaçar la falla, sobretot tenint en compte, en primer lloc, el barri a què pertanyíem cadascun de nosaltres (plaça de Sant Pere, plaça del Mercat, plaça de la Galera, etc.). I finalment ens posem d’acord que siga a l’avinguda República Argentina, aleshores amb moltes menys edificacions que ara, però pensant que també agradaria l’ambient que genera una falla. Passa la cremà de les falles de 1964 i comencem amb l’apuntà dels veïns per al pagament de quotes (amb els famosos blocs de cupons setmanals o mensuals), que ens repartíem per escales entre els fallers per al seu cobrament, i pujant i baixant (no hi havia ascensor en gairebé cap finca), i notàvem com hi havia veïns que ens animaven a continuar amb aquesta

il·lusió, però també hi havia d’altres que notàvem que els hi era molt costós contribuir (a les portes dels habitatges sí que existia ja el famós ullet que sentíem com s’obria i tancava) i, sobretot, està en el record pujar i baixar a un quart pis diverses vegades per a cobrar la pesseta de quota, però, clar, amb alguns anys menys no ens era molest. Alguns diumenges rifàvem una nina (subministrada per una fàbrica de Moixent), amb números de tira amb els quals recorríem tot Xàtiva i coincidia quasi sempre que l’agraciat era foraster, i tornàvem a rifar la mateixa nina el diumenge següent. Vam tenir un local de casal que, com sempre hem tingut fins fa una anys, ens deixava amablement i gratuïta el seu propietari, i com a faller d’honor, entre els qui vam fer aquell any, hem de recordar el senyor Fernando Nieto (fàbrica de licors situada a aquesta avinguda) que ens va subministrar totes les garrafes (envàs habitual en aquells temps) de begudes i licors per a subministrament del casal.

L’elecció de les falleres (llevat de la fallera major que era veïna del barri) es va fer entre amigues i conegudes d’aquestes que no van dubtar a formar aquesta primera comissió. El monument que va construir l’artista Ramon Morell (que si no recorde malament va costar 18000 pessetes) va tenir una gran acceptació, però segons ens van indicar, no podien donar-nos un primer premi perquè així ho havia decidit el gran jurat d’aleshores, ja que era una falla principiant. Per a nosaltres sí que va ser un primer premi. I se’n podrien contar moltes anècdotes més, però només cal dir que d’ací va nàixer aquesta comissió de falla, que amb els anys s’ha consolidat com a una de les més admirades d’aquesta ciutat, i tot això gràcies a aquell grup d’amics (alguns dels quals ja no són entre nosaltres i que ara sobretot tenim en el nostre record) que ven tenir l’encert de ser tots ells pioners d’aquesta gran comissió de la Falla República Argentina.

en ts pr es

FA UN GRAPAT D’ANYS1 Fa ja molts anys, fa un grapat d’anys, fa només que vint-i-quatre anys, però pareix que siga ahir, uns amics i altres coneguts vam ser convidats a formar part de la comissió d’una nova falla que havia nascut i que tan sols tenia un any. Acceptàrem perquè teníem il·lusió i vèiem les possibilitats de fer una gran falla per a un barri que estava destinat a ser molt gran, perquè aleshores estava naixent. Passà un any i, sorpresa per a tots, guanyàrem el primer premi. Lògicament, tots eufòrics, començàrem l’altre any a fer l’apuntà del barri. Imagineu la il·lusió que portàvem, que toquem en una vivenda, és clar que esperàvem una bona acceptació per part del veïnat, ens obri la porta un xi-

quet i tots amb un somriure de quatre pams li preguntem: —Que no hi és la teua mare? I contesta el xiquet, cridant cap a dins de casa: —Mama, los de la fallita. No us vull dir el que pensàrem en eixe moment, ens va caure el món als peus, després d’estar tot un any, amb més il·lusió que possibilitats, sentir «Mama, los de la fallita». Diuen que els xiquets no diuen mai mentides, i és obvi que per aquell xiquet no tenia cap importància allò a què nosaltres tanta estàvem donant-li’n. Però la frase en qüestió ens va servir com un revulsiu, havíem de fer el possible per a superar-nos, fer que ningú se sentira en un barri que tan sols tenia una FALLITA, i és ben cert que ho aconseguírem.

Les festes de les falles són per a mi molt grans i es necessita tenir un temperament molt especial, molt valencià, i sobretot eixe sentit del pensat i fet, i pense també que les crítiques que de prompte t’amarguen, després resulten ser com una punxa que et claven i intentes llevar-te-la superant-te al màxim. Per a mi ha sigut fonamental durant els quatre anys que vaig estar com a president de la comissió de la falla tota aquesta filosofia i si en la mida de les meues possibilitats vaig contribuir modestament a alçar aquesta falla, els qui agarraren el relleu l’han pujada molt alta i avui aquest ja gran barri té una gran falla, que celebra els seus vint-i-cinc anys, i fa molts anys, fa un grapat d’anys, jo tenia vint-i-quatre anys menys.

El president Vicent Soler Oliver (1966-1969) va traspassar el dia 14 de juliol de 2012. D’acord amb la família, repreduïm el text que ell mateix va escriure en el llibre de 1989 amb motiu del vint-i-cinqué aniversari de la falla.

REPÚBLICA

Vicent Soler i Oliver (1966-1969)

ARGENTINA

en ts id pr es

Josep Barberà Gozálbez (1970-1995) COM DÈIEM FA 25 ANYS... Al final de l’article que vaig escriure amb motiu del vint-i-cinqué aniversari de la falla, publicat en el llibre de 1989, deia que esperava que poguérem celebrar les noces d’or de la comissió. Doncs bé, ha arribat el dia i crec que tenim motius per fer una bona commemoració d’aquesta efemèride. Passats els primers vint-i-cinc anys d’edat de la nostra falla vaig tindre l’honor de seguir representant-la com a president sis exercicis més, açò és, fins el 1994-95. I durant eixos sis anys vam consolidar la millora de la qualitat del monument faller i, en conseqüència, vam aconseguir la millor ratxa de primers premis en secció especial. La comissió estava llançada. L’exercici 1993-94 vaig complir vint-i-cinc anys com a president de República Argentina, això va comportar el reconeixement de la meua tasca al front de la comissió per part de l’Assemblea de Presidents de les falles de Xàtiva, de la Junta Local Fallera i de l’Excel· lentíssim Ajuntament. Van ser anys molt dolços, en els quals, des de República Argentina es va avançar en el camí de la dignificació de

PRESIDENTS

la festa, obrint-la a la ciutat per exemple amb la celebració de setmanes culturals en les quals s’aconseguí involucrar col·lectius artístics i culturals no necessàriament fallers com el cas de l’Escola de Pintura Josep de Ribera o la Música Vella o Acció Cultural del País Valencià; o col·lectius fallers d’altres ciutats com la Interagrupació de Falles, de València o membres de falles com Na Jordana, Arrancapins o La Malva. República Argentina aconseguia expandir el món de les falles més allà dels dies previs a Sant Josep. Però no tot van ser flors i violes a títol personal. Durant aquells anys faltaren amics i membres destacats de la comissió i de la Junta Directiva, amics amb qui havíem format equip i a qui un president troba a faltar i valora encara més quan ja no estan al seu costat. Ni tampoc va ser dolç el dia que em vaig haver de personar davant del jutge en representació de la comissió a causa del desallotjament del casal de Carles Sarthou, 7, precisament enfront de l’adreça del casal que ocupem en l’actualitat. A partir de 1995 m’incorpore a la comissió com un faller més, treballant sempre pel bé de la festa, ja siga com a faller de base o com a membre de no-

ves juntes directives, formant equip amb altres presidents i ocupant diferents càrrecs. La falla ha sabut continuar el seu camí i he celebrat altres innovacions dins de la festa: hem sigut una de les primeres comissions a participar en el canvi d’indumentària masculina, esperonant els nostres fallers a vestir a la manera tradicional valenciana; o he comprovat que de la comissió naixia un grup de gent amb l’ànim i la disposició de fer teatre i muntar diferents obres al llarg d’aquests anys. L’any 2004 la Junta Local em va atorgar el Socarrat d’Honor; el 2005 la revista fallera degana, el Pensat i Fet, em lliurà el Parot d’Or i durant el present exercici, la Junta Local, la Insígnia d’Or. Aquesta trajectòria, aquesta dedicació, aquests reconeixements, tots els moments dolços (i els no tan dolços) no s’expliquen ni es poden entendre si no hi ha un sentiment que preval per damunt de tot i que et fa comprendre que República Argentina és una institució en el món de les falles i que les institucions estan per damunt de les persones. Visca la Falla República Argentina i visquen les falles! (I d’ací vint-i-cinc anys en seguirem parlant.)

en ts id pr es

Semblava la fi d’una època, després de 26 anys al front de la comissió, el president que l’havia fet gran i forta abandonava la presidència. I el que semblava el seu relleu natural, el qui fóra els últims anys el seu lloctinent, va agafar la responsabilitat de presidir República Argentina. És veritat que hi havia expectació pel que podia passar, però amb el treball, la inquietud i l’estima dels fallers, les coses van continuar funcionant i la comissió va continuar complint les seues expectatives com sempre ho fa.

Van ser temps de canvis a les falles de Xàtiva que vam viure plenament, amb una altra forma de governar la JLF, amb els canvis en la indumentària que anaven gestant-se des d’anys anteriors, anys intensos... Reconec que les primeres setmanes em cridava l’atenció que la gent em felicitara pel carrer en accedir al càrrec i que qui pràcticament no em coneixia em saludara efusivament. Amb el temps em vaig adonar que no era altra cosa que el reflex de com es respecta i valora República Argentina de portes cap a fora. Va ser

al presidir-la quan vaig prendre consciència de què és aquesta falla per a la resta de la ciutat, em vaig adonar que el que per a nosaltres és natural, el que és habitual, és un fet extraordinari per als altres. Després de viure en carns pròpies el respecte, l’admiració, l’expectació que crea República Argentina entre els xativins i l’estima que els fallers d’aquesta comissió mostren per la falla i em van mostrar a mi, sempre he animat als fallers a presidir-la, a viure aquesta sensació indescriptible.

REPÚBLICA

Vicente Martínez Segrelles (1996-1998)

ARGENTINA

en ts id pr es PRESIDENTS

Juli Xavier Garcia Gómez (1999-2001) Eren anys difícils. La falla travessava un moment complicat pel dèficit econòmic que arrossegava. Una nit al Bristol, poc abans de l’assemblea en què anava a triar-se president, Ximo Sánchez, que aleshores era president de la Junta Local Fallera, em va fer una encerrona: davant dels meus amics va dir que jo havia de ser el pròxim president. Jo no hi havia pensat, però com que vaig veure que els meus amics em van fer costat i em recolzaven, m’hi vaig decidir. Una vegada arribats al càrrec vam comprovar que la situació era encara pitjor que no ens pensàvem, de manera que no va ser bufar i fer ampolles i vam haver de mamprendre mesures dràstiques en el camp econòmic. I ací vull ressaltar la tasca que va fer el meu tresorer,Vicent Colomer, sense l’ajuda del qual no haguera estat possible aconseguir res. Les dues mesures més importants van ser la domiciliació bancària dels pagaments de quotes dels fallers (i la consegüent supressió del cobrador) i la reducció del pressupost del monument, que va fer que aquell primer any competírem en la primera secció després de molts exercicis en especial. Però ser el president de la falla més important de Xàtiva també m’ha re-

portat moltes satisfaccions. La primera, haver compartit la responsabilitat de representar-vos amb les meues falleres majors, Maria Borredà Cuenca, Sara Blesa Martí i Sonia Iborra Colomer; les meues falleres majors infantils, Eva Garcia Vidal, Esther Pardillos Baldrés i Marta Borredà Cuenca; i els meus presidents infantils, Tomàs Mateu Vinaches, Xavier Castellote Millet i Ximo Banyuls Sanz. Un altre moment que guardaré per sempre a la meua memòria és quan vam guanyar el primer premi de falles el 2001, tercer any de la meua presidència. Encara recorde com si fóra ara quan baixava de l’escala de l’Ajuntament i m’esperava Pepe Barberà amb un puro enorme. Per contra, també em va tocar viure moments amargs, el pitjor d’ells, sens dubte, la mort de la meua mare quan ja estaven a tocar les falles del 1999. He de dir que la vida del president de falla és molt feixuga. Recorde que els dos primers anys treballava a Xàbia, de manera que me n’anava de bon matí a la feina i quan tornava, la meua dona era al treball i els xiquets a les seues activitats extraescolars. Em canviava i eixia per a fer qualsevol cosa de la falla: reunions amb la junta, reunions de la Junta Local Fallera, cavalcades… El cas

és que quan tornava a casa ja estaven tots dormint i m’havia de comunicar amb la dona mitjançant notetes a la cuina. El segon any no trobàvem artista i ens vam dirigir a Calleja, a Carcaixent. Llavors José Ramón Gozalbes, el Negre, treballava per a ell. El mateix Calleja ens va dir que qui ens podia fer la falla el teníem ben a prop, a la mateixa comissió. D’aquesta manera va ser com vam contractar l’última falla del segle xx amb el Negre. I l’últim any, quan les previsions indicaven que tindríem superàvit, portant la falla des del taller de l’artista es va deslliurar un remolc que va fer una destrossa prou important en un cotxe. Com que el remolc no tenia assegurança, el superàvit se’l va endur la reparació de l’automòbil.També recorde els dinars de bacallà al Restaurant Estoril de la platja de Gandia, quan visitàvem l’artista de la falla infantil, Óscar Coll, a Beniarjó. Vull acomiadar-me agraint la seua tasca a tots els qui van treballar al meu costat aquells tres anys. En definitiva, el fet de ser el president de la Falla República Argentina, a banda de proporcionar-me l’oportunitat de conèixer persones i viure situacions que altrament hagueren estat impossibles, per a mi ha sigut un orgull i, sobretot, un honor.

en ts id pr es

(2002-2004)

Recorde que fa molts anys, feia molts anys que la meua dona i jo no anàvem cap divendres a la falla com a conseqüència d’haver conegut els malaguenys Manolo i Lola que, com no eren fallers, ens arrossegaven a sopar a un lloc o a un altre, el que limitava la nostra presència a la falla exclusivament a la setmana fallera. Recorde que al presentar-me per a president em vaig tirar a la piscina, i resulta que no hi havia aigua i que alguns dels meus amics em deien que la gent jove de la falla no em coneixia. Recorde que un dels fallers emblema de la falla (el meu nòvio) es va donar de baixa i no vaig poder convèncer-lo del contrari malgrat tenir una llarga conversa en el Bristol,

encara que crec que l’any següent es va tornar a donar d’alta. Recorde que com li va passar a algun altre president anterior, els primers a abandonar el vaixell són justament els teus amics. Recorde que vaig comptar amb el suport incondicional de la gent més jove, als quals estic enormement agraït, i no vull donar noms perquè segurament se me n’oblidarà algun. Recorde les reunions de dijous a què denominarem «el sopar de l’ou» i que continuen fent-se, però sense sopar de l’ou. Recorde que gràcies a ploure un any la nit de la plantà, ajornàrem el sopar per a la nit de la cremà, el que s’ha mantingut des de llavors, i que és un autèntic èxit.

Recorde haver conegut molta gent que abans no coneixia, sobretot membres d’altres comissions falleres, artistes fallers, pirotècnics, músics, proveïdors del casal, etc., i que amb molts d’ells he fet amistat. Recorde que haver sigut president ha sigut una de les coses més boniques de la meua vida, perquè al final passa com quan fas la mili, que només recordes les coses bones i te n’oblides de les roïnes. I recorde que de la meua família, que som quatre, la falla ha incorporat a tres fallers. I aconselle a qui puga ser president, que ho intente, perquè serà de les coses més grans que li passaran en la vida. Salutacions.

REPÚBLICA

José Ramón Amorós Marzal

ARGENTINA

en ts id pr es PRESIDENTS

José Teodoro Pallàs Sanchis (2005-2009) El temps que vaig ser president de la Falla República Argentina el recorde com a gratificant i inesperat. Faller des del 1988, mai no haguera imaginat arribar a ser president de la meua comissió. Jo era de les persones que durant l’exercici faller baixa regularment a la falla, però mai no havia participat enèrgicament en preparar una cavalcada, una presentació o realitzar un llibret, simplement era un faller més i no sabia el que tot allò suposava. Tinc records molt bonics, encara que si ho pense detingudament també vaig passar per fases difícils. La primera cosa que vaig intentar en ser elegit president en l’assemblea de maig del 2004 va ser buscar el suport de persones amb experiència dins de la comissió i actuar com a observador, deixant-me aconsellar per les persones que n’estaven plenament implicades, encara que, malgrat això, el primer any el recorde difícil i ple de sorpreses. Tot era nou per a mi i en moltes ocasions la situació em desbordava. A poc a poc vaig anar adquirint experiència i sabent com funcionava la

comissió des de dins, intentant crear grups de treball que s’encarregaren de les activitats més destacades de la comissió com són la presentació, el llibret o les cavalcades. Vaig intentar sempre envoltar-me de persones que jo pensava que podien ajudar-me en aquesta etapa, persones que van dedicar a la comissió molt d’esforç, il·lusió, temps i treball, persones que van anar canviant al llarg dels anys. Per a totes elles tinc paraules de gratitud, ja que la meua experiència com a president de la Falla República Argentina no haguera pogut dur-se a terme sense tot el seu recolzament. Durant la meua època com a president es va produir en la falla un fet impensable anys enrere: comptar amb Paco Roca com a artista, per a mi una gran persona i un gran artista. Paco tornava a la comissió la il·lusió de guanyar el primer premi de la secció especial i ens va plantar durant tots els anys uns monuments de gran qualitat. Un altre dels meus records és per a les falleres majors, falleres

majors infantils i presidents infantils amb qui he tingut el gust de compartir tots aquests anys. Tots ells especials i cadascun diferent. De les falleres majors infantils i presidents recorde la seua innocència, il·lusió i espontaneïtat. Quant a les falleres majors tinc records molt diferents. De totes elles destacaria alguna cosa especial: de Neus Penya-roja la joventut i la seua vivacitat, de Marta la sensatesa, de Sandra el seu saber estar, de Pitu (Anna Duet) la serietat i responsabilitat, i de Neus Sanz l’alegria en la seua màxima expressió, encara que totes tenien una cosa en comú: l’orgull de pertànyer a la nostra comissió i poder-la representar de la millor manera possible. Finalment he de dir que per a mi ha sigut un honor presidir la comissió aquells anys, fet que mai no haguera imaginat quan em vaig apuntar com a faller, comissió que ha lluitat des de sempre per ser una de les millors de Xàtiva i que amb l’esforç de tots els seus components ho aconsegueix any rere any. Moltes gràcies a tothom.

en ts id pr es

Tot va començar fa 25 anys quan em vaig apuntar a la falla. Veia els presidents de la nostra comissió que eren odiats i alhora envejats per la resta de les comissions falleres de Xàtiva, perquè representaven la Falla República Argentina, que aconseguia títols de tot tipus i eixia gairebé sempre triomfant de l’Ajuntament. Un dia anàvem en el cotxe de Teo Pallàs, també Pepe Barberà i Xelo em van preguntar per què no em presentava per a president. Buf! Aquelles paraules em van deixar sense respiració dos segons. Al moment els vaig dir que no era una decisió fàcil, que hauria de pensar-m’ho. Quan vaig arribar a casa ho vaig comentar amb Cloti i em va dir que si jo volia, que avant.

Va arribar el dia de l’assemblea en què Teo Pallàs dimitia i van deixar els minuts per a la presentació de candidatures. En no presentar-se ningú, un faller va presentar la meua candidatura i en veure que la gent em va donar suport, en aquell mateix moment, vaig acceptar. A partir d’ací va començar una nova etapa com a faller per a mi, perquè representar la Falla República Argentina no és qualsevol cosa: representes la comissió més poderosa de Xàtiva i amb més títols aconseguits, per tant era una responsabilitat molt gran i no sabia si n’estaria a l’alçada. A mesura que passen els dies, a poc a poc t’adones que en aquesta comissió no estàs sol i t’empara el gran col·lectiu que hi ha i tot t’ho fan més fàcil, perquè quan necessites l’ajuda

d’algú sempre et corresponen i es posen al teu costat per a ajudar-te. I quan desfiles com a president de la falla, et sents orgullós d’ella, a la que pertanys, sobretot el dia de l’Ofrena i Sant Josep, quan vas per l’Albereda i no arribes a veure l’estendard de la comissió. Amb aquestes poques, a més a més de sinceres paraules, només vull donar les gràcies a tota la comissió per aquells dos anys que vaig gaudir com a president i que encara que sé que no sempre es prenen les millors decisions per a tothom, perquè és difícil acontentar una comissió de gairebé tres-centes persones, pense que els que hem estat al capdavant de la comissió sempre hem intentat fer les coses per bé d’aquesta, malgrat les nostres errades. Una altra vegada, moltes gràcies! Una salutació.

REPÚBLICA

José Ramón Gozalbes Moracho (2010-2011)

ARGENTINA

Junta Gestora (2012)

Corria l’abril del 2011 quan el president de la comissió de la Falla República Argentina de Xàtiva José Ramón Gozalbes i Moracho anunciava que deixava el càrrec que ocupava i no es presentava a la reelecció, s’obria el termini per a presentar-hi candidatures, però no n’hi havia cap. Es va deixar un temps... i res, la falla quedava òrfena i sense cap cúpula directiva que es fera càrrec de les tasques administratives, la feina començava a amuntonar se. No hi havia artista faller, i encara que no en faltaven propostes, sense monument no hi ha falla i això ho sap tothom.

PRESIDENTS

Al casal hi havia escoltellets, noms que es deien en veu baixa, per tal de no entrar en cap debat de qui seria el pròxim president. Però continuaven passant les setmanes... i la falla més guardonada de Xàtiva seguia sense cap. I és que es veia venir: l’exercici anterior la comissió es va veure en la conjuntura de no tenir fallera major, i aquest virus es va estendre al càrrec de president. La comissió, adonant-se d’aquesta malaltia que estava afectant la falla, durant tot l’acte va anar esperonant els fallers del sector jove, l’anomenada Pedrera argentina, un grup de joves amics i amigues que s’han anat criant a l’ombra de grans persones, grans artistes, grans presidents i a l’ombra d’un gran monument que s’alça majestuós i solemne tots els anys des de 1964 a l’encreuament de República Argentina i Carlos Sarthou; un grup que té la falla estampada al cor amb foc. Se’ls estimulava amb eslògans com ara «Sou el futur de la falla», «Hauríeu d’agafar un càrrec l’any vinent», «Si voleu que la falla s’implique amb vosaltres, hauríeu d’implicar-vos més seriosament amb la falla». Però el que no s’esperava ningú és el que va succeir el dia 6 de maig del 2011, on sense que fóra aquesta la intenció quan vam entrar al casal aquell divendres, va sortir el gran fet diferencial que canviaria el que era la monotonia de la gestió d’aquesta comissió, el nomenament de la junta gestora. I aquesta és la primera

sensació que vam sentir tots els qui vam entrar a formar part d’aquesta grandiosa forma de viure les falles, INESPERAT. Inesperat perquè amb la intenció que es van alçar aquella nit Miguel, Guillermo, Lluís,Tomás i Sergio i es van dirigir a l’assemblea, era per a dir-los a tots que podien comptar amb ells per exercir qualsevol tipus de càrrec que els volgueren donar. Ara heu de fer una mica d’ús de la vostra imaginació, per fervos la idea del que és que et diguen que sou la nova junta de la Falla, doncs bé, com si et digueren que ets el pare d’un xiquet de 48 anys. Un xiquet a qui has que vestir, donar de menjar, cantar cançons per anar a dormir; un xiquet de totes les edats, des de 0 fins a 80 anys, un xiquet capritxós i que mai no estarà content del tot, ACLAPARANT. Sort vam tenir que també s’alçaren ELLES: Sara, Sandra i Begonya, les nostres heroïnes, la coherència i la maduresa i en els plans de les quals tampoc no entrava ser mares tan aviat. ESTRESSANT era la quantitat de feina que teníem endarrerida, sobretot per als nostres tresorers i també per a la quantitat d’actes que hi ha en un any faller, no vos en podeu fer una idea, i això que érem vuit. Però és que quan t’agraden les falles és tot tan bonic, T’EMBADALEIXES per tot i quasi ni t’importa el fred, ni la pluja ni que el president infantil no estiga al seu lloc.Arribes a trobar una COMPLICITAT amb els teus companys que ja no trobes en cap altre fa-

en ts id pr es 56

DEFINIR LA FALLA Argentina és part de la meua vida, un lloc físic i alhora immaterial on he crescut, he madurat i he descobert què són les falles. És una família nombrosa amb qui he compartit tantes o més estones que amb la meua pròpia, un clan familiar d’aquells on la falta d’un membre es nota i a qui es rep amb els braços oberts a la seua tornada. Per això que aquesta falla per a mi està feta de sentiments, em resulta tan difícil definir-la. Partint d’aquesta base, que jo sóc República Argentina i que l’estime i la respecte pels que estan i pels que han estat, pel que ha significat i pel que significa en l’actualitat dins del panorama faller de la ciutat; he de dir que presidir-la, treballar per ella i per a ella, per la seua continuïtat, per la seua millora i per la seua evolució, és sobretot un gust, una satisfacció, un orgull. Sabem que Argentina és un referent, un punt de mira, un objectiu, per això dur endavant aquesta falla és i ha sigut per a tots els qui han estat al seu capdavant una responsabilitat i perquè no dir-ho, algunes voltes una càrrega. Però ja se sap que les càrregues a gust, no pesen tant.

REPÚBLICA

ller de la comissió, just perquè ells han estat en la teua mateixa situació ningú com ells entendrà el que has viscut, per això explicar totes les sensacions viscudes és tan difícil. I és que la complicitat es forja amb els bons moments, però sobretot amb els roïns, i és així on surten el TEMOR i els DUBTES que entre tots vam superar. No tot va ser bonic, vam tenir problemes i de segur ens equivocaríem però érem joves i tots junts vam dur la comissió cap a l’èxit, un any més. Què són les falles des del punt de vista d’una junta gestora? Dedicació, esforç, treball... Són aclaparadores, sempre ocorre alguna cosa inesperada i et pots arribar a estressar, però si gaudeixes i t’embadaleixes del que t’envolta, et recompensaran amb aquella complicitat especial que fa que estimem aquesta festa i esborraràs tot dubte o temor cremant-los a la nit de Sant Josep mentre el foc es reflecteix en els ulls més que vidriosos de vuit persones que recordaran aquell any tan especial.

Begonya Martínez Casanova (2013-2014)

ARGENTINA

Història de la Falla República Argentina L’EVOLUCIÓ DE LA DONA DINS DEL MÓN FALLER EN ELS ÚLTIMS 50 ANYS

Textos: Josep Sanchis i Martínez (1964-1994) · Irene Palop i Emili Navalón (1995-2013) 57

an ys 50

1964-1965 FALLA Lema: Crítiques de nòstre barrio. Artista: Ramon Morell Navarro. Preu: 18 000 pessetes (108.18 €). Crítica: Les 5 escenes tractaven: La foscor en què es trobava el barri per l’escàs enllumenat públic que hi havia. El soroll que es patia els dies de Fira per les revetles de la Glorieta. El forat que hi havia en la barana de la Glorieta, batejat pels veïns com el Pas de Xangai. L’aigua que s’embassava als carrers de la demarcació, que quan queien quatre gotes, semblava l’Albufera. L’escassa ajuda que rebia la comissió del veïns del barri a l’hora d’apuntar les quotes.

La primera comissió d’aquesta falla va ser creada per un grup d’amics que volien fer festa. Com que cada vegada hi havia menys falles a Xàtiva, van decidir instal·lar-se en una zona de Xàtiva que tenia perspectives de donar bons resultats econòmics, atés que s’hi començaven a construir habitatges multifamiliars en gran quantitat: l’avinguda República Argentina i els carrers adjacents. Es van repartir les finques entre els deu fallers i per parelles anaven a cobrar les quotes, que ales1

hores era un dels sistemes que aportava notables ingressos a la caixa de la falla. També realitzaven rifes tots el diumenges, cadascun en una part de Xàtiva, com ara la Pujada de Bixquert, Planas de Tovar, fins i tot se’n va fer una dins de la mateixa caserna de la Guàrdia Civil. La rifa consistia a regalar una nina que portaven des de Moixent cada setmana. Com que no hi havia casal, les reunions se celebraven al Bar Los Arcos. Les falleres eren totes amigues dels iniciadors de la comissió.

El cens faller no existia. Formalment només pertanyien a la comissió els homes, mentre les dones simplement formaven la Cort d’Honor de la fallera major, que es renovava cada any.Tot i això, hem inclòs en aquest nombre homes i dones segons que consta al llibre d’aquell any.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Antonio Naval Escribano. Fallera major: Rosa M.Vidal Ruiz. Fallers: 181. Casal: Honorat Juan, 5. Pressupost de l’exercici: 29 000 pessetes (174.29 €).

ARGENTINA

PREMIS 3r Premi de Falles. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot.

Uns dels primers actes de la comissió

Els homes encara vestien de particular

50 anys

Van fer faller d’honor Fernando Nieto, que tenia una destil·leria de licors i aiguardents front on es va plantar la falla. D’aquesta manera es van assegurar aquesta beguda de franc. Les desfilades es feien vestits de particular, amb corbata verda i com a distintiu portaven un coetet en la solapa de la jaqueta amb els colors de la bandera espanyola. La falla li va ser encomanada a Ramón Morell perquè els fallers coneixien Víctor, el seu fill. A través d’ell van pactar el preu i la resta de detalls. El banderí del tercer premi li’l van regalar a la fallera major com a record. Els fallers d’aquell any encara recorden el carxot que Ernest Torres li va ventar a Luis Femenia en una disputa al Bar Los Arcos. També es recorda aquell veí del bar-

ri que quan tocaven a la seua porta no els obria mai, encara que tothom sabia que era a dins. La cendra de la falla, que va arreplegar la fallera major, avui encara la té ben guardada a sa casa. Els fallers de la comissió que anaven delegats a les reunions de la Junta Local Fallera, després que es duien el sopar de casa per reduir costos, havien de pagar l’escot d’allò que es consumia en les reunions, de manera que els eixia ben cara la broma.

an ys 50

1965-1966

FALLA Lema: Lluita per el nivell de vida. Artista: Antoni Grau Tomàs. Preu: 48 000 pessetes (288.49 €). Crítica: Les escenes tractaven: Els elevats preus de l’energia. Les baralles per aconseguir entrades per a una correguda de toros en què actuava El Cordobés. La falta d’higiene del jovent, seguidors dels Beatles, amb llargues cabelleres. El contrast entre la dolenta i sorollosa música moderna i la fina i delicada música de falles. L’excitació que provocaven els turistes que acudien a prendre el sol en les platges lleugers de roba. Les comissions en la construcció. Els problemes amb el repetidor de televisió. La neteja viària.

Aquest segon any de falla es van incorporar Vicent Soler, Pepe Barberà, Fernando Garcia Suay, Juan Ferre, Ventura i d’altres. D’altra banda se’n van anar al servei militar alguns dels joves fundadors de la comissió. Així, la majoria de càrrecs van ser ocupats per gent nova, més majors que aquells que van començar un any abans. A Roberto Cortés, que vivia en un edifici front on es plantava la falla, vam voler fer-lo faller d’honor i va contestar negativament, amb una carta en què deia que no sa1

bíem res de falles i que érem uns inexperts. Una vegada la falla plantada, aquest home es va adonar que valia la pena allò que havíem fet i ens va regalar un grapat de llaunes de conserva de què ell era representant i l’any següent es va fer faller. Era l’època que es feien boletos per a ser venuts en els bars, i els guanys es repartien amb els propietaris. El sistema s’utilitzava en les festes de Moros i Cristians i donava bon resultat, de manera que el van dur a les Falles. Es venien a Xàtiva en el Bar Capri, San

Vegeu nota 1 de l’exercici 1964-1965.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Vicente Soler Oliver. Fallera major: Pepita Plasencia Belenguer. Fallers: 211. Casal: Carles Sarthou, 7. Pressupost de l’exercici: 100 000 pessetes (601.01 €).

ARGENTINA

PREMIS 1r Premi de Falles. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot.

Primera presentació de la falla al cine Gregorio

Remo, Granja Corell, Mercantil, Música Vella, etc., en bosses de 1 000 boletos a una pesseta cadascun, i el bar pagava 200 pessetes per bossa. El casal es va instal·lar al pati interior del número 7 del carrer Carles Sarthou —on posteriorment hem estat molts anys— però aquell any ho vam fer sota una lona que vam posar, ja que no hi havia el sostre, que es va fer posteriorment. Grau, l’artesà faller, va construir la falla en el porxo de sa casa al carrer dels Sants i, posteriorment, per a provar-la vam acon-

50 anys

seguir que ens deixaren el local que havia estat la Panificadora al carrer Montcada. Allà hi havien rates per tots els costats que anaven a menjar la farina sobrant, de manera que l’artista i alguns fallers van haver de matar-les per a poder treballar. Aquest any es va fer l’estendard de la falla, que va ser el primer que es va veure a Xàtiva, pintat per Antoni Grau. El faller Ramón Esplugues se’n va anar després de falles a la mili, i entre aquesta i altres raons, no va tornar ja fins el 1983 a Xàtiva.

Aquell any anàvem en principi amb la idea de contractar un grup musical de Novelda, per a la qual cosa ens hi vam desplaçar un diumenge de matí amb el taxi d’Andrés. El grup ens va fer una actuació de mostra en el porxo de la casa d’un d’ells i no ens van convèncer, per això els vam dir per a llevar-nos-els de damunt que si no eren professionals no podien actuar fora de la seua província. Vam contractar el grup local Los Satélites (aquells del «¿Y esta noche qué? Diviértase con Los Satélites.»), que van fer l’actuació al bell mig del carrer en un dia de tant de fred que van haver d’abrigar-se amb capes. Vam aconseguir el nostre primer primer premi de falla.

an ys 50

1966-1967 FALLA Lema: Festivals. Artista: Antoni Grau Tomàs. Preu: 100 000 pessetes (601.01 €). Crítica: Les escenes tractaven: La dolenta actuació de la selecció espanyola de futbol en el Mundial d’Anglaterra. Els jornals curts i les pujades dels preus. L’escassa qualitat de la Fira d’Agost. Els preus del petroli que enriqueixen els països productors. La nul·la preparació dels principals atractius turístics de la ciutat, el Museu i el Castell, per a rebre els visitants.

Es van incorporar a la comissió Roberto Cortés, Brillantina, i Gabriel Ferrer, entre d’altres. El casal estava ubicat en un magatzem de Mobles Sendra, el qual vam trobar amb molta runa. Per això, alguns membres de la comissió no volien ocupar-lo, però fent front a la situació i netejant-lo a consciència, encara vam poder gaudir d’un bon casal aquelles falles. La comissió va comprar els vestits de fallers i ens els van fer a Casa Civera, de València, comerç amb què es van mante1 2

nir estretes relacions comercials fins a més de vint-i-cinc anys després. Fins que es van deixar de fer bandes de falleres, les van fer a Casa Civera. Es va prendre la decisió que els faixins de la comissió foren blaus per tothom, excepte el del president que seria roig. El faller Miquel Gosálbez se’n va anar al servei militar abans de falles i se li va quedar el vestit de faller penjat en l’armari, sense estrenar2. La falla es va contractar per segon any consecutiu a Toni Grau, el pare, que com con-

Vegeu nota 1 de l’exercici 1964-1965. Aquest paràgraf Josep Sanchis Martínez el va incloure en el resum de 1968, però els vestits es van comprar per a les falles de 1967.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Vicente Soler Oliver. Fallera major: Margarita Tormo Mas. Fallers: 321. Casal: República Argentina, 10. Pressupost de l’exercici: 400 000 pessetes (2404.05 €).

ARGENTINA

PREMIS 1r Premi de Falles.

La comissió es va “prendre seriosament” des del principi la cavalcada

tinuava construint-les en el porxo de sa casa al carrer del Sants, no podia muntar-la tota per veure’n l’efecte.Vam haver d’anar un diumenge a traure-la d’allà dalt, i muntar-la en el pati de la fàbrica de Reig, on feia el xocolate i torrava cafè. Després, el mateix dia, era desmuntada i es duia de nou al porxo de l’artista. Dins la falla vam instal·lar un bar, concretament en el penyal que va posar l’artista, on convidàvem la gent que acudia a veure-la. Abans d’inaugurar allò que anava a ser el Parador La Nit, li’l vam llogar a Cándido Moreno, de Quesa, per a fer-hi actuacions

50 anys

musicals que aportaren ingressos a la falla. El condicionament del local ens va costar prop de les 400 000 pessetes i vam contractar Rudy Ventura per 300 000. També vam dur una vedet anomenada Linda Chary. Per a fer totes aquestes contractacions anàvem a València, a Espectáculos Alcañiz, i sempre aprofitàvem per a dinar al Palace Fesol. En la Cavalcada del Ninot, vam traure un cotxe del anys 30 i va eixir Antonio Barberà d’Al Capone; Pepito Monzó, de Montaverner, Enrique Tormo i Evaristo Fillol, que simbolitzaven els gàngsters de Xicago.

Quan vam anar a València per contractar Rudy Ventura, vam veure un espectacle porno de dos negres en el Teatre Alcázar, el qual va estar en el punt de mira d’algú de la comissió per dur-lo al Parador La Nit, tot i que finalment no es va fer. La nit de l’actuació, Rudy Ventura volia veure un partit de futbol del Barcelona que televisaven i ens va dir que fins que no acabara el partit ell no eixia a actuar. Juan Canet, en el Palace Fesol li va demanar al maître que li arreplegara els ossos del dinar per al seu gos —que, per cert, era la mascota de la Falla—, la qual cosa va fer que tornàrem des de València carregats de bosses d’ossos. Vam aconseguir el nostre segon primer premi de falla.

an ys 50

1967-1968

FALLA Lema: Coses de hui. Artista: Antoni Grau Tomàs. Preu: 160 000 pessetes (961.62 €). Crítica: Les escenes tractaven: La fuga de fàbriques des de Xàtiva a poblacions veïnes. Els grans negocis que feien els bars amb els preus que aplicaven als clients. La provocació d’algunes dones que feia que als homes se’ls anaren els ulls darrere d’elles. La minifaldilla que aleshores duia de cap els homes, després de molts anys sense veure cames de dona pel carrer. L’obsessió d’algunes xiques per conservar la línia a base d’exercicis i potingues. Les parelles que es fiquen mà aprofitant la foscor de la nit en els parcs i jardins de la ciutat. La poca vergonya que, a criteri de l’artesà faller, tenien alguns joves de la població per no amagar les carantoines. L’escassesa d’hotels que patia Xàtiva per a hostatjar els visitants de la nostra ciutat.

La Comissió aquest any es va organitzar en subcomissions. N’hi havia una de Festejos, de la qual era president Pepe Barberà, i una altra de Loteries. Es van nomenar, a més a més de la fallera major, les reines del Foc, de la Flor i de la Simpatia. La falla podia visitar-se per dins. Es va instal·lar una exposició de quadres humorístics d’autors com ara Pepe Grau, Antoni Grau, etc. S’obria a certes hores i es podia passar per dins. 1

El desembre de 1967 es va prohibir fer boletos per qüestions legals d’Hisenda. Es va canviar una altra vegada de casal, dins de l’avinguda República Argentina, en aquesta ocasió vam anar on actualment està el Banc Popular; hi vam passar molt de fred, car les parets eren de rajola ja que el local encara no s’havia estrenat. Aquestes falles vam anar a la Llosa de Ranes per a fer-li una visita a Delgado de Molina, l’alcalde, perquè l’havíem tret en la

El cens faller no existia formalment. Només hi havia un full que es presentava davant l’Ajuntament on, per descomptat, només s’incloïen els homes, atés que les dones simplement formaven la Cort d’Honor de la fallera major, que es renovava cada any.Tot i això, hem inclòs en aquesta quantitat homes i dones segons que consta en el full esmentat i el llibre d’aquell any respectivament.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Vicente Soler Oliver. Fallera major: M. Carmen Gisbert Tudela. Fallers: 511. Casal: República Argentina, 8. Pressupost de l’exercici: 600 000 pessetes (3606.07 €).

ARGENTINA

PREMIS 1r Premi de Falles. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot.

Nomenament a casa de la fallera major

falla amb un burro, duent-se les fàbriques cap al seu poble. L’home ens va convidar als qui vam anar fins a casa seua. En la falla es va posar reproduïda la porta del Bar Capri, on es feien tractes de compravenda entre comissionistes i tractants. El monument ens va donar el tercer primer premi de falla, tots tres consecutius.

La comissió amb el nou estendard

50 anys

an ys 50

1968-1969 FALLA Lema: Avasallament. Artista: Antoni Grau Cros2. Preu: 165 000 pessetes (991.67 €). Crítica: Les escenes tractaven: L’estat calamitós de les fonts de Xàtiva. L’escàs cabal de l’aigua Santa. Les obres municipals, com ara la piscina olímpica. Les cues a les sales d’espera de cal metge. La instal·lació de semàfors a Xàtiva i la confusió que hi va crear. La gran quantitat d’anuncis en televisió. Les gentades que es formaven a República Argentina els dies que hi havia examen per a conductors.

Aquest exercici faller la comissió va rebre una aportació extraordinària de 35000 pessetes, realitzada per un mecenes entusiasta de la falla. S’havien acabat definitivament els boletos com a font de finançament de les comissions i per això l’exercici es presentava més dur i les aportacions econòmiques a la tresoreria de la comissió havien de ser reconduïdes. En la Cavalcada del Ninot vam eixir vestits de quadrilla de toreros amb un bou 1 2

fet amb una manta i el cap, de cartró, amb banyes. Ningú dels fallers volia representar el bou i vam haver de pagar 200 pessetes a dos xiquets que es van disfressar de bou. Un que no va acudir a la cavalcada va ser Miquel Castillo, que havia d’eixir de maletilla. Els vestits de torero es van llogar a València, en una casa on es vestien els autèntics matadors de bous. A Pepe Barberà la propietària de l’establiment, en veure que no podia po-

Vegeu nota 1 de l’exercici 1967-1968. La falla havia estat signada des de 1996 fins a 1968 per Antoni Grau Tomàs i, a partir de 1969 i fins 1977, són signades pel seu fill Antoni Grau Cros. És molt probable, però, segons ens indica Josep Barberà, que moltes d’aquestes falles foren realitzades pels dos alhora.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Vicente Soler Oliver. Fallera major: M. Teresa López Sancho. Fallers: 571. Casal: República Argentina, 8. Pressupost de l’exercici: 650 000 pessetes (3906.58 €).

ARGENTINA

PREMIS 1r Premi de Falles. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Local Fallera. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot.

Preparats per a la Cavalcada del Ninot

sar-se’l, el va agafar i li’l va fer entrar d’una arpada. En aquesta cavalcada Pepe Barberà va eixir dins d’un taüt i fins i tot es va fer una fotografia de cos sencer; el faller Pepito Pons, supersticiós, quan el va veure allà dins, tot estirat, li va entrar pànic escènic i se’n va anar a casa. Per primera vegada es va presentar una carrossa en la Cavalcada per a dur la nostra fallera major. Estava feta amb el remat de la mateixa falla; era el grup d’una quadriga romana. La fallera major de Xàtiva va ser aquest exercici la filla de don Isabelino, que

50 anys

era un cap de la Guàrdia Civil; així es pretenia que passara per alt, sobretot, l’assumpte dels boletos. En el casal vam fer una exposició de ninots amb tots aquells que teníem emmagatzemats d’altres anys. Jugant la comissió un partit de futbol, Fernando Garcia Suay va marcar el gol de l’honor amb la seua panxa. Aquell extraordinari remat ha perdurat en la memòria dels fallers. Vam aconseguir el primer premi de falla per quart any consecutiu, que també era el quart de la nostra història.

an ys 50

1969-1970 FALLA Lema: Tot lo que debía anar a la lluna. Artista: Antoni Grau Cros. Preu: 165 000 pessetes (991.67 €). Crítica: Estava de plena actualitat l’arribada de l’home a la Lluna, de manera que a la falla s’explicava tot el que s’hi podria enviar: Bandarres i hippies i tota la gent que viu sense fer res. Artistes abstractes que pretenen prendre el pèl a la gent. Agències de viatges que ensarronen els clients. L’apujada dels rebuts de l’aigua i del fem.

Aquest exercici faller, la gent havia fugit de la comissió i ens hi trobàvem amb menys membres. La conseqüència va ser que s’observava un panorama més dur que els anys anteriors, quan els ingressos econòmics es produïen per diversos conceptes. Va ser un exercici calamitós per aquestes causes. La comissió va aconseguir ingressos mitjançant loteries, rifes i quotes setmanals o mensuals a elecció de cadascun dels fallers i col·laboradors del barri. 1

Es va contractar una orquestra a un representant d’Alzira, per situar-la dins del casal, a fi que qui entrara a veure-la pagara una entrada, però la realitat és que no va pagar ningú dels qui hi van acudir. El premi de comparsa en la Cavalcada del Ninot ens el vam continuar emportant, ja que era una qüestió que des de sempre hem treballat amb molta cura i buscant una coherència en la totalitat de la nostra comparsa. La nostra falla va guanyar el tercer premi, amb un pressupost de 350 000 pesse-

Vegeu nota 1 de l’exercici 1967-1968.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: M. Ángeles Estrela Bolinches. Fallers: 731. Casal: Cerdà de Tallada, 6. Pressupost de l’exercici: 350 000 pessetes (2103.54 €).

ARGENTINA

PREMIS 3r Premi de Falles. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot.

tes, que era inferior al que vam pagar a l’artista l’any abans. Vam quedar darrere de la Falla de Tetuán i de l’Espanyoleto. Aquesta darrera va costar 70 000 pessetes menys que la nostra i damunt la van premiar per davant. Com a conseqüència de la falta d’ingressos i per tant, de diners per a pagaments, vam quedar a deure factures a alguns dels nostres proveïdors, entre ells, l’artista. La comissió durant l’Ofrena a Sant Josep

Primer any de Pepe Barberà com a president

50 anys

an ys 50

1970-1971 FALLA Lema: Fent el indio o chuant al yo-yó. Artista: Antoni Grau Cros. Preu: 50 000 pessetes (300.51 €). Crítica: En les escenes es criticava: Les dificultats del trànsit en la ciutat, per l’abundància de senyals de trànsit, la dificultat per a aparcar els camions i el pas a nivell de la carretera de València. Les reformes en les places de l’Espanyoleto i del Cabdill (actual plaça de la Bassa). L’escassa afluència de gent a la Biblioteca Municipal, aleshores ubicada a la Glorieta. La moda del jovent, que feia servir roba dels avis. Els elevats preus dels practicants.

La nostra falla va nomenar fallera d’honor M. Filo Estrela Sanchis, que l’any abans havia estat fallera major de Xàtiva, i president d’honor Joan Juan Balbastre. També continuen nomenant-se reines: del Foc, M. Àngels Estrela Bolinches; de la Simpatia, M. Neus Llàcer Bachiller; de la Bellesa, M. Luisa Sanchis Garcia; i de la Flor, Rafa Mestre Esparza, per ser costum entre les comissions d’aquesta època fer aquestes distincions entre les falleres de la Cort d’Honor. La fallera major de Xàtiva d’aquell any, Mari1

bel Monfort, havia estat fallera de la nostra comissió. La salutació que es feia al barri en el llibret de la falla estava a càrrec, en aquells anys del faller Gabriel Ferrer Segarra, que actuava de sotssecretari. Fernando Garcia Suay era el president de Festejos i Eduardo Sanchis, el secretari; Enrique Lledó, el tresorer i Vicent Soler, el comptador. Aquest exercici li vam pagar, entre d’altres, a l’artista Antoni Grau allò que li devíem de la falla de l’any anterior. En març,

Vegeu nota 1 de l’exercici 1967-1968.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Begoña Ricart Reig. Fallers: 451. Casal: República Argentina, 6. Pressupost de l’exercici: 200 000 pessetes (1202.02 €).

ARGENTINA

PREMIS 5è Premi de Falles.

Nomenament a casa de Begoña Ricart

vistes les conseqüències del panorama que havíem suportat en aquell exercici, es va tornar a despertar l’interés per formar part de la nostra comissió, i es va oferir més gent per a formar-ne part l’exercici següent. La falla, en quant a diners pagats a l’artista, va costar prou barata, al voltant de 50 000 pessetes, perquè es va acordar amb ell que tots els ninots que teníem, retirats de les falles anteriors abans de cremar-les (que, com ja hem dit en la història de l’any 1969, van servir per a fer l’exposició en el casal), li’ls donaríem perquè els repassara de pintura i els aprofitara, rebaixant-ne així el preu final. Les reunions de la falla es feien els dimecres de cada setmana.

Begoña Ricart i Pepe Barberà a la presentació de la fallera major de Xàtiva

50 anys

an ys 50

1971-1972 FALLA Lema: Avui amb una plumà mos desplumen. Artista: Antoni Grau Cros. Preu: 180 000 pessetes (1 081.82 €). Crítica: En les escenes es criticava: La gran quantitat de lletres tornades. El desnivell entre els preus i els jornals. El diferent tracte dels bancs envers els qui tenen diners i els qui no en tenen. Els preus de la llum, el gas i l’aigua.

Feta l’Assemblea General per a constituir la nova comissió, es van presentar més de 20 nous fallers. Amb açò, va començar l’exercici amb una alegria que feia que l’afrontàrem amb una concòrdia i uns resultats molt satisfactoris, notant una gran diferència amb els dos anteriors on les havíem passat prou dures. 1

De nou, un any més, vam canviar el casal de lloc, i vam marxar als locals de l’antiga Ferreteria La Protectora. Es va plantar la primera falla infantil d’aquesta comissió, que duia per lema: Los Picapiedra. Es va fer amb l’ajuda dels pares claretians, sobretot amb l’entusiasme dels

En el cens faller només figuraven els homes, atés que les dones simplement formaven la Cort d’Honor de la fallera major, que es renovava cada any.Tot i això, hem inclòs en aquesta quantitat homes i dones segons que consta en el cens faller i el llibre d’aquell any. L’exercici 1971-72 no existia secció especial en el premi de Falles, de manera que el 1r Premi de la Secció Primera era el premi màxim de falles a Xàtiva. El llibre de Sánchez (Sánchez i Pérez J. Quadern de Falles. Xàtiva, Matéu Editors, 2006) adjudica aquest premi a la Falla de l’Espanyoleto. Tanmateix en el recull de premis que es fa en el llibre Falla República Argentina i Adjacents 1989, amb ocasió del 25è aniversari de la comissió i en el que es fa en el llibre Argentina 1994, amb ocasió del 30è aniversari, aquest premi figura aconseguit per la Falla República Argentina.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Amparo Esplugues Rodenes. Fallers: 1111. Casal: Cerdà de Tallada. Pressupost de l’exercici: 450 000 pessetes (2704.55 €).

ARGENTINA

PREMIS 1r Premi de la Secció Primera de Falles2. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Local Fallera. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot3. 1r Premi de Falles Infantils.

Després dels premis

professors Bandrés i J. Beruete. Rafael Francés va fer amb ells les gestions adients i els van acomboiar en l’assumpte. Ens els treballs manuals del col·legi anaven fent les diferents parts de la falleta amb la col·laboració dels escolars. La fallera major infantil va ser Inmaculada Martí Jordán i el president infantil, el seu germà Pablo. Aquest exercici, a banda de les reines que feia temps que es nomenaven, en vam incorporar una nova: la de la Joventut. En el casal es va instal·lar per primera vegada una autèntica discoteca on s’esplaiava la

50 anys

gran quantitat de fallers joves que se’ns havien afegit aquell exercici. Hi va haver una certa polèmica amb la falla plantada en el barri del Carme, feta per Pepe Martínez Mollà, perquè ens van donar el primer premi i se l’esperaven ells amb aquella grandiosa col, però un cotxet de passeig de xiquet de bolquerets, autèntic, amb ferro i tot, que van posar, els va ocasionar la desqualificació. Per primera vegada no es van fer les presentacions de les falleres majors de totes les comissions de Xàtiva juntes, com fins aleshores, i és per açò que ens vam agru-

par Selgas-Tovar, l’Espanyoleto i República Argentina i la vam fer en un mateix acte al Gran Teatre. A la fi de festa es va representar l’obra Lo que tú quieras, amb Pepe Barberà, Rafael Fuentes i M. Neus Lledó. En ell casal, com que havia estat una ferreteria anteriorment, hi havia una farga, on la gent de la comissió aprofitava per realitzar les torrades de xulles i embotits.Aquest va ser el primer any en què una fallera major de la comissió ens va pagar un sopar, el qual es va fer en el Casino Setabense, on avui és el saló d’actes. Després d’un parèntesi de dos anys sense primer premi de falla, el vam aconseguir, per cinquena vegada. A més a més, vam assolir també el primer doblet de la nostra història, car també vam guanyar la falla infantil.

an ys 50

1972-1973

FALLA Lema: ¿Es aquest el teu deport? ¡Contem en tu! Artista: Antoni Grau Cros. Preu: 210 000 pessetes (1 262.13 €). Crítica: Els diferents quadres feien crítica de: Les dones que obligaven els seus marits a fer les tasques de la llar quan arribaven a casa de la feina. Els llibres de comptabilitat falsejats. Les nombroses despeses que generava la propietat d’un automòbil. El nul cas que es feia a la campanya Conductor amb una copa de menys. La dolenta qualitat dels programes de televisió a migdia. Reinterpretació per la vessant eròtica de la campanya que convidava a menjar almenys dos plàtans cada dia. L’adulteració dels aliments.

El casal es trobava en la plaça del Pintor Guiteras, on ara és el supermercat Más y Más. Aquell any es van gastar més diners que mai fins aleshores en la contractació de la falla, aprofitant que cada vegada teníem més gent en la comissió, però en canvi el jurat no va correspondre a les nostres expectatives i ens va donar un premi que no ens esperàvem mai de la vida. L’explicació que ens van donar és que es van confondre de falla a l’hora de puntuar. Els veredictes, aleshores, eren 1 2

llegits al migdia i fins i tot hi va haver alguns de la falla que no van dinar les cassoles, pel disgust que van prendre. A més a més, el panorama del casal era molt trist, amb plors per totes bandes. Continuàvem fent les presentacions de les falleres majors conjuntament amb les comissions de Selgas-Tovar i l’Espanyoleto. Vam portar com a mantenidor Alberto Rubio Santafé, qui havia sigut torero i era aleshores president de la Junta Local Fallera d’Alzira.

Vegeu nota 1 de l’exercici 1971-1972. L’exercici 1972-73 no existia secció especial en el premi de Falles, de manera que aquest 1r Premi de la Secció Tercera es pot equiparar a un seté premi de falles.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Elvira Peris Esparza. Fallers: 1081. Casal: Plaça Pintor Guiteras, 5. Pressupost de l’exercici: 500 000 pessetes (3 005.06 €).

ARGENTINA

PREMIS 1r Premi de la Secció Tercera de Falles2. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 3r Premi de Falles Infantils.

La decisió del jurat va provocar aquesta resposta de la comissió

La fi de festa la va realitzar el Rei del Tango, Jorge Cardoso. Es van nomenar reines les següents falleres: del Foc, Immaculada Martí Jordán; de la Bellesa, Immaculada Todolí Alpuente; de la Simpatia, M. Josep Ricart Reig; de la Flor, Rosa M. Ripoll Mateu; de la Joventut, M. Josep Ferrando Garrido; i del Biberó, Marinye Garcia Llàcer. La fallera major infantil va ser M. Adela Borredà Mejías i el president infantil, Adelino Pardillos Parra. Vam traure un taüt d’una fàbrica funerària que hi havia ubicada front al casal,

50 anys

en la finca dels Padres (Cooperativa Sant Josep) i vam fer unes esqueles mortuòries que vam repartir pel barri. Les esqueles deien: «Ha fallecido la Falla República Argentina, víctima de un cruel Jurado. El duelo se despedirá…» Vam dur el taüt als muscles per tot el barri i després el vam posar en una habitació a l’entrada del casal amb quatre ciris, com si fóra una vetlla. Aquest any, el dia de la Cavalcada del Ninot, l’Olímpic jugava contra l’Eivissa i va perdre 0-2. Com l’entrenador que tenia l’equip de Xàtiva es deia Buqué i la comissió

El buque fantasma de la cavalcada

treia un vaixell en la desfilada, pensat i fet li vam pintar a la proa el nom de Buque fantasma pel disgust que ens havíem emportat hores abans a la Murta.

an ys 50

1973-1974 FALLA Lema: Ahuí el que no corre, vola. Artista: Antoni Grau Cros. Preu: 250 000 pessetes (1 502.53 €). Crítica: Es feia crítica en els diversos quadres de la falla de: L’ensarronada a què estava sotmesa Europa per les rivalitats entre els EUA i l’URSS d’una banda i els israelians i els àrabs productors de petroli d’una altra. La nova norma que permetia els fitxatges de jugadors de futbol estrangers. L’homosexualitat i la prostitució. La píndola anticonceptiva. Les dificultats econòmiques de les famílies malgrat la pluriocupació.

Aquell exercici fèiem el desè aniversari de la fundació de la comissió i la falla ja s’havia consolidat, amb un nombre de membres adequat per a figurar al capdavant de l’activitat i premis que es donaven aleshores en la nostra ciutat. Des d’aquell exercici ens vam quedar sols la Falla de l’Espanyoleto i nosaltres fent les presentacions conjuntes. 1 2

Va aparèixer en el món faller de Xàtiva una nova comissió: la Ferroviària —ja n’érem un total de 14 a la ciutat—, la qual cosa ens va obligar a cedir-li part dels carrers que teníem assignats nosaltres, com van ser part de Ximén de Tovia (aleshores anomenat Bandera Valenciana), part de Cerdà de Tallada, Canonge Cirugeda i Baixada de

Vegeu nota 1 de l’exercici 1971-1972. El llibre abans esmentat de Sánchez, basat en les actes dels jurats, diu que la Falla República Argentina va aconseguir el 1r Premi de la Secció Primera. Tanmateix, en el recull de premis que es fa en el llibre Falla República Argentina i Adjacents 1989, amb ocasió del 25è aniversari de la comissió i en el que es fa en el llibre Argentina 1994, amb ocasió del 30è aniversari, figura «2.on Premi Falles». En el casal de la Falla República Argentina hi ha una col·lecció de fotografies de totes les falles que ha plantat la comissió. En cada fotografia figura el nom de l’artista i el premi aconseguit. En la fotografia de la falla de 1974 diu «2.on Premi».

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: M. José Barberà Martínez. Fallers: 1101. Casal: Cerdà de Tallada, 8. Pressupost de l’exercici: 600 000 pessetes (3 606.07 €).

ARGENTINA

PREMIS 1r Premi de la Secció Primera de Falles2. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi de Falles Infantils.

El nomenament a casa de Sefa Barberà

l’Estació (aleshores Ejército Liberador), per tal que ells pogueren tenir una demarcació pròpia on realitzar la seua activitat. Aquest serà el primer mos que li van pegar al que fins aleshores havia estat considerat com el nostre barri, perquè després en fundar-se altres falles, vam continuar perdent carrers. El vicepresident, Rafael Francés, va ser pare aquell any i la comissió en ple va assistir al bateig, vestits de fallers. Es va jugar un campionat de futbol entre comissions falleres de Xàtiva, el qual vam guanyar. Es jugava en els camps de la DKW, Claret i el Puig;

50 anys

entre els jugadors comptàvem amb Ramón Miralles,Voro Verger i d’altres significatius. La falla infantil la vam fer comprant nosaltres els ninots a València, a la mare de Carrero, constructor de carrosses. Va ser fallera major infantil Nieves López Boscà i president infantil, Rafael Ripoll Mateu. En la Cavalcada del Ninot vam representar Blancaneus —de la qual feia Pepe Barberà— i els Set Nans, dels quals es van disfressar Javi López, Adelino Pardillos, Vicente Parra, Quique Barberà, Asensio Mompó, Enrique Barberà Sebastià i Celso Barberà.

El faller José Martínez Ten, Xarli, porter de l’equip de futbol de la comissió es va picar durant la presentació de la fallera major infantil i en plena nit —devien ser les dotze de la nit— ens vam anar al camp de futbol de la Cardinxa per a fer-nos la demostració que parava tots aquells balons que li tiràrem. Es va reballar un descomunal bac dins d’una bassa d’aigua que hi havia sota la porteria, en una estirada que va fer; encara n’estem rient. El dia que vam anar a pels ninotets de la falla infantil a València, Enrique Palop, el Pelat, es va quedar en la capital i va trigar tres dies a tornar a Xàtiva. Aleshores no existia el programa Quién sabe dónde.

an ys 50

1974-1975

FALLA Lema: Els set pecats. Artista: Antoni Grau Cros. Preu: 280 000 pessetes (1 682.83 €). Crítica: En cada escena es relacionava un pecat capital amb una crítica: La supèrbia de la ciutat de Xàtiva, que pensa que pot viure només de la seua història sense preocupar-se del progrés. L’avarícia de certes persones que fa que les famílies de classe mitjana no arriben a fi de mes. La luxúria dels qui expliquen batalletes sexuals falses. La ira que provocaven els problemes financers del Círculo Setabense. La gola d’alguns personatges de la política local que només es dedicaven a anar a àpats. L’enveja que afecta a les persones. La peresa referida a una disputa entre regidors i interventor a l’Ajuntament.

Els equipatges de futbol per al campionat ens els deixava la U.E. Llevant, ja que Tomàs Vinaches n’era aleshores el gerent. Els portava el divendres i se’ls tornava a València 1 2

dilluns per a netejar-los. És per això que en les fotografies fetes en aquells partits els nostres jugadors figuren amb els colors i l’escut d’aquest club a les samarretes.

Vegeu nota 1 de l’exercici 1971-1972. Hi ha una discrepància en aquests premis. Segons el llibre de Sánchez, en les pàgines dedicades a la nostra comissió, aquest campionats els vam aconseguir els exercicis 1973-74, 1974-75 i 1976-77. En el recull de premis que es fa en el llibre Falla República Argentina i Adjacents 1989, amb ocasió del 25è aniversari de la comissió i en el que es fa en el llibre Argentina 1994, amb ocasió del 30è aniversari, aquests campionats els vam aconseguir els mateixos exercicis. Tanmateix, en el llibre de Sánchez, hi ha un quadre sinòptic de premis cap al final del llibre on diu que els campionats els vam aconseguir els exercicis 1974-75, 1975-76 i 1977-78, tot adjudicant el de 1976-77 a la Falla del Cid. Segons les actes corresponents a aquests anys, els premis es van aconseguir els exercicis 1974-75, 1975-76 i 1976-77, ja que a més a més, van ser el III, IV i V campionats. Possiblement l’error rau en què es van jugar els campionats durant els anys 1974, 1975 i 1977, encara que corresponien als exercicis 1975, 1976 i 1977. En les actes ens dóna com a guanyadors del II Campionat, el 1974, del III, en 1975 i del V en 1977. No hi ha les actes del IV, corresponent a 1976. L’exercici 1974-75 no existia secció especial en Falles Infantils, de manera que el 1r Premi de la Secció Primera era el premi màxim de falles infantils a Xàtiva

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Maravillas Parra Sisternes. Fallers: 1331. Casal: Baixada de l’Estació, 1. Pressupost de l’exercici: 800 000 pessetes (4 808.10 €).

ARGENTINA

PREMIS 2n Premi de la Secció Especial de Falles. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi a la Millor Carrossa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi del III Campionat Faller de Futbol2. 1r Premi de la Secció Primera de Falles Infantils3.

Cercavila

Aquell any vam aconseguir el primer premi amb una carrossa realitzada totalment per la comissió. Es tractava d’unes flors margarides grans, on anaven la fallera major i les sis reines que vam nomenar, en definició perquè no es taparen les unes a les altres. La comissió va prendre la decisió que els ramells de flors per a l’Ofrena se’ls portara cada fallera pel seu compte, atesos els problemes que es produïen en aquest assumpte quan els posava la falla. L’Ofrena es realitzava a l’interior de l’església de la Seu. La Falla del Cid va guanyar-nos en el premi de la falla per poc, per l’impacte que hi produïen uns cavalls de tir i arrossega-

50 anys

ment que els va posar el mateix artista que ens feia la nostra, Antoni Grau. Per primera vegada vam començar a decorar els baixos al voltant de la falla, amb sorra, aigua i pintura, donant-li així un aspecte més atractiu de cara als visitants que s’atansaven a veure-la. Les escenes de la falla anaven soltes al voltant del cos central i entre elles vam utilitzar molta sorra per donar-li aspecte de conjunt. A banda de la fallera major i i de la reina del Foc, es van nomenar reines de la Bellesa, Rosa Hernández; de la Simpatia, Juani Díaz; de la Flor, Llanos Fitó; del Casal, Conxín Garcia; i de la Joventut, Yolanda Richart. La fallera major infantil i el president infantil

Escalfant per a la presentació

van ser Natalia Ferrer Cardona i José Antonio Álvarez Herrero. Es va fer per primera vegada el sopar de germanor amb la Falla de l’Espanyoleto, al nostre casal de la Baixada de l’Estació.

an ys 50

1975-1976

FALLA Lema: Mirant la pesseta. Artista: Antoni Grau Cros. Preu: 400 000 pessetes (2 404.05 €). Crítica: La crítica de la falla es feia des d’una clara perspectiva econòmica i, així, les diverses escenes criticaven: Els alts interessos que posava el banc als diners que deixava. L’elevat preu dels comestibles, sobretot de l’oli. La manca d’aigua a Xàtiva i els problemes que havien tingut els bombers per a apagar un incendi al carrer Pouets. La devaluació de la pesseta. Els abusos que es feien amb la importació d’oriünds en el futbol. L’enveja que afecta a les persones. El pes del pa, que pesava menys del que marcava.

Vam guanyar el premi al millor ninot amb una representació d’un bomber, que figurava en una escena de la falla criticant l’actuació que havien tingut en un incendi ocorregut al carrer Pouets, quan en anar a apagar-lo, 1 2

les mànegues no van funcionar i van fer un espantós ridícul. En la falla estava reproduïda la Font del Vint-i-cinc Xorros i per ells es va fer que eixira l’aigua amb la instal·lació d’una bom-

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Mari Rafa Vidal Sanchis. Fallers: 1341. Casal: Baixada de l’Estació, 1. Pressupost de l’exercici: 900 000 pessetes (5 409.11 €).

ARGENTINA

PREMIS 2n Premi de la Secció Especial de Falles. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi a la Millor Carrossa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi del IV Campionat Faller de Futbol2. 1r Premi de la Secció Especial de Falles Infantils. 1r Premi al Millor Ninot de Falles.

Uns angelets a la Cavalcada

beta i uns bidons per on anava circulant cíclicament. Des d’aquell any, els homes van deixar d’utilitzar les randes en les mànegues de les jaquetes del vestit de faller. Les reines que es van nomenar aquell any van ser: del Foc, Maravillas Parra; de la Flor, M. Cruz Belinchón Villalba; de la Simpatia, M. Amparo Borredà Cortés; de la Poesia, Magda Prats Blesa; de la Bellesa, Carmen Banyuls Enguix; de l’Alegria, M. Luz Sánchez Pérez; del Casalet, Paqui Moya Navarro; de la Il·lusió, M. Josep Pla Beltrán; de

50 anys

la Fantasia, Mª Jesús Domínguez Bosch; i de la Joventut, M. Josep Pla Casanova. Per la comissió infantil van ser fallera major i president Inmaculada Todolí Alpuente i Joaquín Albiñana Sancho. Aquell any, en un article en el llibret de la falla, el membre de la comissió Emili Sala Benimeli va fer una encertada exposició en un article, parlant al voltant de la imatge despectiva de flatosos que se li estava donant ja en Xàtiva a República Argentina a causa del seu potencial humà i, per tant, econòmic. També hi va escriure Salvador

Segona part de la presentació

Verger Estrela, que aleshores era faller de República, així com Josep Lluís Borredà. Josep López Sellés i Bertomeu Murillo també hi van col·laborar perquè aquest llibret tinguera una presentació i un text més ampli que el que s’acostumava a fer fins a aquell exercici.

an ys 50

1976-1977

FALLA Lema: Pallassades. Artista: Antoni Grau Cros. Preu: 700 000 pessetes (4 207.08 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: L’abundància de partits polítics i el garbuix de sigles que hi havia. La polèmica per unes declaracions de Camilo José Cela amb què posava en dubte l’honestedat de les dones xativines. La fuga de capitals a Suïssa i la crisi del petroli. Els qui canviaven d’ideologia política igual que de jaqueta. Els alts preus de les classes de repàs. Les minses pensions de jubilació. La polèmica per la instal·lació d’una antena d’UHF a l’ermita de Santa Anna.

Aquest exercici ja no es van nomenar reines com es feia els anys anteriors. Això va ser una norma dictada per la Junta Central Fallera. Només es van nomenar les falleres majors i del Foc, mentre la resta de dones de la comissió formaven la Cort d’Honor.Van representar la co1 2

missió infantil aquell any Cristina Vidal Sanchis (qui després va ser fallera major el 1989 i 1990) com a fallera major infantil i José Antonio Álvarez Herrero com a president infantil. En el llibret de la falla continuaven col·laborant amb els seus articles persones

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: M. Josep Pla Casanova. Fallers: 1501. Casal: Baixada de l’Estació, 1. Pressupost de l’exercici: 1 000 000 pessetes (6 010.12 €).

ARGENTINA

PREMIS 1r Premi de la Secció Especial de Falles. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Local Fallera. 1r Premi d’Enginy i Gràcia. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi a la Millor Carrossa de la Cavalcada del Ninot. 2n Premi de la Secció Primera de Falles Infantils. 1r Premi del V Campionat Faller de Futbol2.

La comissió va estrenar samarretes amb l’escut serigrafiat

que li van donar un millor nivell lingüístic i cultural i el feien més interessant, com ara Ximo Corts, o aquells que signaven com a Xathibí i Ignasi de Santa Anna. Aquell exercici es va plantar una nova falla al barri, la de Gregori Molina-Pare Claret, la qual cosa ens va obligar a cedir-li part dels carrers que teníem assignats, reduint així una mica més la nostra barriada. La falla ens va costar més diners dels inicialment previstos perquè l’artista va anar posant extres que després ens van donar la sorpresa. Açò va originar que s’acabaren les relacions comercials amb ell per una temporada.

50 anys

La comissió va estrenar samarretes amb l’escut de la falla gravat en serigrafia. Es va fer un enregistrament per a Ràdio Alzira dels presidents de falles de Xàtiva, on Pepe Barberà va dir el preu que tenia la nostra falla i açò va provocar els nervis d’un altre president, tractant de pinsos, que, tufat, va agafar la ràdio i se la va enganxar a l’orella per sentir què s’havia dit. En la falla es van traure uns fantasmes, volent escenificar els components de Montcada 20, un col·lectiu que amagava el nom dels seus components i que signava articles en el diari Las Provincias, referits a temes locals.

Barberà celebrant el primer premi

El primer premi de falla, després de quatre anys sense atènyer-lo, va ser el sisé de la nostra història.

an ys 50

1977-1978 FALLA Lema: Salves qui puga. Artista: Joaquim Gómez Perelló. Preu: 700 000 pessetes (4 207.08 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: Els pactes de la Moncloa. La manca de policia local. L’abundància de droga en els locals nocturns xativencs. El tancament de la sucursal a Xàtiva del Banc d’Espanya. Els tractaments fitosanitaris.

Es va contractar la falla a un artista d’Alzira, després d’haver intentat que ens la fera 1 2

Calleja, qui no va poder acceptar l’encàrrec perquè es casava aquell any.

Vegeu nota 1 de l’exercici 1971-1972. Hi ha una discrepància en aquests premis. Segons el llibre de Sánchez, en les pàgines dedicades a la nostra comissió, aquest campionats els vam aconseguir els exercicis 1973-74, 1974-75 i 1976-77. En el recull de premis que es fa en el llibre Falla República Argentina i Adjacents 1989, amb ocasió del 25è aniversari de la comissió i en el que es fa en el llibre Argentina 1994, amb ocasió del 30è aniversari, aquests campionats els vam aconseguir els mateixos exercicis. Tanmateix, en el llibre de Sánchez, hi ha un quadre sinòptic de premis cap al final del llibre on diu que els campionats els vam aconseguir els exercicis 1974-75, 1975-76 i 1977-78, tot adjudicant el de 1976-77 a la Falla del Cid. Segons les actes corresponents a aquests anys, els premis es van aconseguir els exercicis 1974-75, 1975-76 i 1976-77, ja que a més a més, van ser el III, IV i V campionats. Possiblement l’error rau en què es van jugar els campionats durant els anys 1974, 1975 i 1977, encara que corresponien als exercicis 1975, 1976 i 1977. En les actes ens dóna com a guanyadors del II Campionat, el 1974, del III, en 1975 i del V en 1977. No hi ha les actes del IV, corresponent a 1976. En el referit llibre de Sánchez es dóna a la Falla República Argentina com a desqualificada en la competició de falles infantils i així està reflectit en les actes corresponents. Aquell any la falla no es trobava plantada a l’hora de passar el jurat a valorar-la i per això va ser desqualificada en el repartiment de premis. Ara bé, una vegada va estar plantada —fora de termini—, la Junta Local Fallera va lliurar a la comissió el banderí del Segon Premi de la Secció Tercera, últim de la competició. Qui escriu açò n’és testimoni, atés que el 1978 era el president infantil.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: M. Josep Pla i Beltrán. Fallers: 1281. Casal: Baixada de l’Estació, 1. Pressupost de l’exercici: 2 000 000 pessetes (12 020.24 €).

ARGENTINA

PREMIS 3r Premi de la Secció Especial de Falles. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi del Campionat Faller de Futbol2. 2n Premi de la Secció Tercera de Falles Infantils3. 2n Premi a la Millor Carrossa de la Cavalcada del Ninot. 3r Premi d’Enginy i Gràcia.

Presentació conjunta amb la Falla Espanyoleto al Gran Teatre

Des de tres dies abans de falles vam tenir actuant l’orquestra Serenade, per una idea genial d’un faller de la comissió, que ens va dur a perdre prop de 700 000 pessetes en instal·lar un parador fester en un local del carrer Carles Sarthou número 7, que no va donar el resultat que es preveia. Aquests diners es van quedar acumulats com a dèficit de l’exercici i ens van dificultar el futur immediat de la falla. La gent va acabar bastant desil·lusionada per aquesta circumstància i les conseqüències es van pagar l’any següent en donar-se de baixa molts fallers.

50 anys

Es van fer pòlisses, es van signar lletres, etc. per poder fer front als pagaments que teníem contrets. Aquell any, després de falles, en juny, van començar a enderrocar l’edifici on teníem el casal i ens vam veure obligats a traure tot el mobiliari, arxius i materials propis de secretaria, per damunt dels enderrocs. El llibret de la falla es va imprimir amb totes les pàgines publicitàries en valencià. Reis Borredà Mejías va ser la fallera major infantil i Emili Navalón Ramon el president infantil.

Reis Borredà i Emili Navalón

an ys 50

1978-1979 FALLA Lema: Desperta Socarrat. Artista: Manolo Blanco Sancho. Preu: 450 000 pessetes (2 704.55 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: Les properes eleccions municipals, primeres de la democràcia. L’elevat preu de la benzina. Els subsidis de desocupació. L’apujada de la taxa de recollida del fem. Les diferents classes de persones que acudien a les discoteques.

Aquell exercici es van produir moltes baixes de fallers en la nostra comissió, com a conseqüència de les dificultats econòmiques que teníem pel dèficit que estàvem arrossegant de l’any anterior. Així les coses ens vam quedar amb molts menys de fallers que n’érem abans i el pressupost global de l’exercici va abaixar també més del 50% respecte a l’any anterior. La falla li la vam contractar l’abril de 1978 a Manolo Blanco, pensant en principi de 1

fer-la de la mateixa quantitat que teníem per costum,però la realitat econòmica en què ens trobàvem va fer que abaixàrem aquesta xifra notablement. Aquesta falla la van començar a fer en el mes de novembre entre els fusters de Pepe Martínez Mollà i Manolo Blanco, qui a més va rematar l’acabat i la pintura. En la falla infantil, la fallera major va ser M. Pilar Morales Gallego i el president, Carlos Perucho Beneito.

El 1979 per primera vegada se censen les dones, tot i que de forma separada, és a dir, hi havia un cens per a homes i un altre per a dones. La xifra que donem és la suma d’ambdues. Cal tenir en compte que els censos es confeccionen al començament de l’exercici i les baixes multitudinàries que hi van haver es van produir al llarg de l’any. Per això, en el llibret, confeccionat a última hora, només apareixen 82 persones. Podem, doncs, xifrar el nombre de baixes en 41 persones, un terç de la comissió.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Xari Pascual Garcia. Fallers: 1231. Casal: Carles Sarthou, 7. Pressupost de l’exercici: 900 000 pessetes (5 409.11 €).

ARGENTINA

PREMIS 2n Premi de la Secció Primera de Falles. 3r Premi de la Secció Segona de Falles Infantils.

En els bous

El mateix dia que es plantava la falla, el president Pepe Barberà estava fent encara les gestions per tal que poguera eixir el llibre explicatiu de l’exercici, que al capdavall

es va realitzar en la Impremta Herrero. Totes aquestes dificultats estaven motivades per la falta d’interès existent entre els membres de la comissió, que tenien la moral baixa.

Esperant per a l’Ofrena

50 anys

an ys 50

1979-1980 FALLA Lema: Pardal que vola a la casola. Artista: Manolo Blanco Sancho. Preu: 900 000 pessetes (5 409.11 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: El pit i cuixa i l’abundància de platges i càmpings nudistes que proliferaven pertot arreu del país. Els problemes que ocasionaven a les famílies els venciments de les lletres de canvi i els rebuts de les compres a terminis. El descontent dels llauradors valencians pels preus que tenien les fruites i verdures. La batalla de València: la polèmica suscitada amb les banderes de la nostra terra: amb blau o sense blau.

A poc a poc havíem anat cobrint el dèficit que arrossegàvem des de 1978 i en aquest exercici faller ja teníem les coses més clares per a reprendre la línia ascendent que dúiem abans d’aquella inoportuna decisió que ens va dur de cap. Tot i això la gent que se’ns havia apuntat a la comissió era pràcticament la mateixa que l’any abans, però ara tota la recaptació de tresoreria anava destinada a l’exercici i és per açò que la falla va tornar a contractar-se amb Manolo Blanco, aquesta 1

vegada per una xifra adequada a les possibilitats de la comissió. L’artista no disposava de lloc on construir-la i va ser la mateixa comissió qui li’l va proporcionar mitjançant unes gestions que van donar com a fruit que ens deixaren una nau industrial a la carretera de Simat, on avui es troba instal·lada l’empresa Ferrer Segarra. Allí va dur Manolo Blanco tot el material de la falla i la va muntar i acabar de modelatge i pintura. En la presentació de les falleres majors al Gran Teatre, aquestes apareixien dins

Des del 1979 hi havia un cens separat per a homes i dones. La xifra que donem és la suma d’ambdues.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: María Amparo Paredes Ruiz. Fallers: 1101. Casal: Carles Sarthou, 7. Pressupost de l’exercici: 1 900 000 pessetes (11 419.23 €).

ARGENTINA

PREMIS 1r Premi de la Secció Primera de Falles. 2n Premi de la Secció Especial de Falles Infantils.

Amparo Paredes i Pepe Barberà desfilant abans de l’Ofrena

de dos grans cistelles plenes de flors. Va actuar com a mantenidor el pare de la fallera major de l’Espanyoleto, Rafael Fuentes. La fi de festa de la presentació va consistir, entre altres representacions, en la posada en escena del sainet L’ou milagrós, on van actuar Pepe Barberà, Paco Vidal, Vicent Colomer i d’altres conjuntament amb els fallers de l’Espanyoleto. El llibret, després d’uns anys que duia bastants col·laboracions, torna a ser un compendi de relacions de fallers i falleres i simplement aporta els esbossos de les falles, sense cap explicació en referència a aquestes. La falleta infantil, sota el lema Un paradís de jocs, la va realitzar el jove Pepe Castells Pérez. Els germans Mónica i Francisco Torró Úbeda en van ser la fallera major i el president.

Paco Vidal amb Irene Palop al braç

50 anys

an ys 50

1980-1981 FALLA Lema: ¡Xe, quin bullit! Artista: Roberto Andrés Palop. Preu: 800 000 pessetes (4 808.10 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: La taxa de recollida del fem. Les taxes per ocupació de nínxols al cementiri. La velocitat de les consultes mèdiques de la Seguretat Social. Els costums dolents que aprenia el jovent en les cases de màquines recreatives. La moda dels pubs, on s’anava per no pegar un brot.

De nou vam canviar l’artista, en aquesta ocasió recomanat per Manolo Blanco, que ens va dir en juliol que no podia fer-nos la falla. Vam iniciar les gestions amb Roberto Andrés, de Carcaixent, que van donar fruit i va ser per tant aquest qui ens va fer la falla aquell exercici. Hom va quedar molt content d’aquest artista, encara que alguna lletra ens la girava abans del temps pactat i açò va ocasionar algun inconvenient. A la fi de l’exercici es va fer un sopar i es va quedar amb ell que 1

tornaria a fer la falla de l’any següent, però per aquells dies es va tornar la lletra mal girada i açò va provocar que no arribàrem a cap acord, per això la falla de 1982 ja no ens la va fer. També vam canviar d’ubicació per a instal·lar el casal. Aquesta vegada al número 12 de la Baixada de l’Estació, on estava la botiga de mobles de La Liquidadora. El vam haver de condicionar en el temps rècord d’un mes, quan aquell local sobrepassava els 800 metres quadrats.

Des del 1979 hi havia un cens separat per a homes i dones. La xifra que donem és la suma d’ambdues.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: M. Nieves Esplugues Rodenes. Fallers: 1131. Casal: Baixada de l’Estació, 12. Pressupost de l’exercici: 2 000 000 pessetes (12 020.24 €).

ARGENTINA

PREMIS 2n Premi de la Secció Especial de Falles. 1r Premi del Campionat de Truc dels II Jocs de Saló Fallers. 2n Premi de la Secció Primera de Falles Infantils.

Falleres majors i del Foc de les comissions República Argentina i Espanyoleto

La presentació de la fallera major consistia en un llibret de falla que quan era obert pel president de la comissió Pepe Barberà —alhora que l’obria Joan Tormo per part de l’Espanyoleto, ja que continuàvem fent la presentació conjuntament— apareixien les dues falleres majors i en les contraportades els noms de cadascuna d’elles i les seues corts d’honor. En la fi de festa d’aquella presentació van eixir Pepe Barbe-

50 anys

rà i Rafael Fuentes caracteritzats de Doña Croqueta i Don Pimentón, efectuant una crítica d’allò que passava a Xàtiva aleshores, amb tant gran encert que produïren les rialles de tot el públic assistent a l’acte. També arrodoniren aquesta paròdia les actuacions de Ricard Duet, Josep Lluís Borredà, etc. Mónica Agustí Sempere va ser la fallera major infantil i el seu president, Manuel Todolí Alpuente.

El debut de doña Croqueta (Rafael Fuentes) i don Pimentón (Pepe Barberà)

an ys 50

1981-1982 FALLA Lema: Gataes. Artista: Antoni Grau Cros. Preu: 1 000 000 pessetes (6 010.12 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: La gran quantitat de taxes i imposts que aplicava el regidor d’Hisenda. El pancatalanisme. El bingo. La síndrome de l’oli de colza tòxic. La llei del divorci, acabada d’aprovar.

Aquest exercici es van incorporar les dones dels fallers, oficialment, com a comissió femenina, incloent-les al cens, la qual cosa va fer que cresquera la nostra falla en nombre de membres respecte d’anys anteriors. Per a la falla infantil van ser nomenats fallera major i president els xiquets Carolina Merino Hinojosa i Eliseo Gallego Gandia. La falla en principi es volia signar amb el mateix artista que l’havia fet l’any abans, però per diverses causes —entre elles 1

que anàvem a buscar-lo a Carcaixent i no el trobàvem mai perquè estava en la platja estiuejant— no es va arribar a un acord i l’artista es va comprometre amb una nova comissió que va nàixer aquell any a Xàtiva: la Falla Albereda Jaume I, que va provocar una seriosa polèmica quan va aparèixer en el panorama faller de la ciutat. Aquesta nova comissió, que en principi volia plantar la falla el primer any a l’encreuament de la Baixada de l’Estació i

Des del 1979 hi havia un cens separat per a homes i dones. La xifra que donem és la suma d’ambdues. No obstant això, a partir d’aquest any s’inclouen al cens les dones casades.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Rosa M. Pla Betrán. Fallers: 1461. Casal: Baixada de l’Estació, 12. Pressupost de l’exercici: 2 500 000 pessetes (15 025.30 €).

ARGENTINA

PREMIS 2n Premi de la Secció Primera de Falles. 1r Premi al Millor Llibre de Falles. 1r Premi del Campionat de Dòmino dels III Jocs de Saló Fallers. 2n Premi de la Secció Especial de Falles Infantils.

l’Albereda de Jaume I, va provocar també —com havien fet anteriorment Ferroviària i Molina Claret— que ens veiérem obligats a donar-los part dels carrers que teníem assignats al nostre barri.

Com sempre, un ambient excel·lent al casal

Grup de la cavalcada

50 anys

an ys 50

1982-1983 FALLA Lema: Pols. Artista: Antoni Grau Cros. Preu: 1 600 000 pessetes (9 616.19 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: Els imposts i taxes municipals. La supèrbia del president de la Generalitat. El dèficit fiscal del País Valencià. La solució salomònica d’anomenar comunitat al País Valencià. La situació dels partits polítics que havien perdut en les eleccions generals acabades de celebrar. La prepotència dels polítics.

El llibret explicatiu de la falla, coordinat per Vicent Martínez, va guanyar per segon any consecutiu el primer premi. Presentava la innovació de fer-li a les tapes una solapa que el deixava tancat, la qual cosa era original. Hi van col·laborar, entre d’altres autors d’articles, Ximo Corts, Antoni López, Antoni Martínez, Josep Sanchis, Armando Vila... fins i tot li vam fer escriure un article sobre el tema Foc i bombers a Pascual Gil Blesa. El nostre equip

1 2 3

va guanyar el primer torneig local de Nadal i Reis de futbol sala en imposar-se en la final a l’equip d’Estellés 2 per un resultat de 5-32 A la Cavalcada del Ninot, amb el lema El gran circ xativenc, ens vam presentar amb quatre remolcs i darrere anava la xaranga municipal, en al·lusió directa a la gestió municipal, als regidors que van ser, als qui se’n van anar o als qui continuaven en la Corporació; el quadre següent escenificava la problemàtica

Des del 1979 hi havia un cens separat per a homes i dones. La xifra que donem és la suma d’ambdues. ‘República Argentina vencedor del primer torneo Navidad y Reyes de fútbol sala’. La Veu de Xàtiva, 12 de gener de 1983. ‘Quince comparsas participaron en la calbalgata del Ninot’. La Veu de Xàtiva, 9 de març de 1983.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: M. José Ricart Reig. Fallers: 1691. Casal: Baixada de l’Estació, 12. Pressupost de l’exercici: 4 500 000 pessetes (27 045.54 €).

ARGENTINA

PREMIS 2n Premi de la Secció Especial de Falles. 1r Premi al Millor Llibre de Falles. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi del Campionat de Dòmino dels IV Jocs de Saló Fallers. 2n Premi de la Secció Especial de Falles Infantils.

El recordat quadre de la cadira de rodes amb Carrascosa enguixat de coll a peus

del Círculo Setabense, llançant a l’aire interrogants sobre el seu possible futur; així mateix, hi apareixia el problema de la gran aglomeració del mercat els dimarts, la residència sanitària i la fantasia de les eleccions municipals3. Aquest any es va plantar la millor falla que havíem tingut fins aleshores, obra de l’artista Antoni Grau, però no ens va acompanyar el primer premi perquè Manolo Blanco va plantar un gran xinés mandarí en MolinaClaret que ens va relegar al segon lloc. Doro va continuar atorgant a la nostra comissió el campionat de dominó.

50 anys

La falleta infantil, contractada a Victor Arestany,no la va acabar de fer i vam haver d’anar al seu taller per arreplegar-li tot allò que vam poder i endur-nos-ho cap a Xàtiva. Hi vam anar amb un Seat 124 que vam carregar de ninots fins a la baca; una vegada a Xàtiva,la vam acabar de muntar i pintar els mateixos fallers, amb la qual cosa es va poder plantar la infantil d’aquell any, ja que aquest artista va deixar penjada molta gent. La fallera major infantil va ser Marinye Garcia Llàcer i el seu president, Salvador Llueca Iborra. A la fi de festa de la presentació de les falleres majors, el 12 de febrer de 1983, al Gran

Homenatge a Paco Gandia

Teatre, Pepe Barberà va fer un emotiu recordatori de Rafael Fuentes, que havia estat company d’aquest en les darreres presentacions però que havia mort feia uns mesos. També li va fer un record en el llibret de la falla, mitjançant un article.

an ys 50

1983-1984

FALLA Lema: Els canvis. Artista: Antoni Grau Cros. Preu: 1 620 000 pessetes (9 736.40 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: Les inexistents reformes que hi havia hagut, malgrat la promesa de canvi que havia dut els socialistes al Govern espanyol el 1982. El cas Rumasa. La pressió fiscal. Les polítiques dels ministres socialistes Guerra, Boyer i Solchaga. L’actuació dels regidors socialistes. La caterva d’impostos i pagaments que ofegaven les empreses. Hi havia un pastís a la falla que representava el vinté aniversari de la comissió.

La nostra comissió feia 20 anys d’activitat ininterrompuda aquest exercici i ja arribava gairebé als 200 membres. Aquell any vam aconseguir, per segona vegada, el doblet en falles: primer premi en la gran (per setena vegada) i primer premi en la infantil, la qual cosa no s’havia produït en cap altra falla de la ciutat de Xàtiva en un mateix exercici faller, llevat de la nostra el 1972. Havíem estat sis anys sense primer premi de falla, el que serà fins ara el període més llarg de la nostra història, fruit de la desfeta econòmica del 1

parador de 1978 i, la veritat, és que ja necessitàvem el màxim guardó. També va ser aquell any quan vam tornar a muntar el casal al carrer Carles Sarthou número 7, després de l’experiència de tres anys ubicats a la Baixada de l’Estació. Fins a dues setmanes abans de falles, no teníem concretada qui anava a ser la fallera major d’aquell exercici, però com que en aquesta comissió ens agraden els reptes difícils, vam nomenar per primera vegada en la nostra història una fallera casada, que va

Des del 1979 hi havia un cens separat per a homes i dones. La xifra que donem és la suma d’ambdues.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Manuela Gilabert López. Fallers: 1911. Casal: Carles Sarthou, 12 i 7. Pressupost de l’exercici: 5 200 000 pessetes (31 252.63 €).

ARGENTINA

PREMIS 1r Premi de la Secció Especial de Falles. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Local Fallera. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Central Fallera. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi del Campionat de Manilla dels V Jocs de Saló Fallers. 1r Premi de la Secció Especial de Falles Infantils. Premi a la Millor Falla Infantil de Xàtiva de la Junta Local Fallera. Premi a la Millor Falla Infantil de Xàtiva de la Junta Central Fallera. 1r Premi al Millor Ninot de Falles Infantils.

La comissió s’emportà el segon doblet de falles de la seua història

estar de les millors que hem tingut i que va saber dur el nom de la falla amb orgull. Per a la falla infantil va estar triada Sara Llueca Iborra com a fallera major infantil i el seu germà Salvador repetia com a president infantil. Vam celebrar al Gran Teatre el desé aniversari de la realització conjunta de les presentacions falleres d’Espanyoleto i República Argentina, amb la font dels Vint-i-cinc Xorros de decorat i les falleres majors de cada comissió davant d’aquesta. Malgrat la bona presentació i les firmes col·laboradores amb articles al llibret, no vam guanyar el premi al considerar la Junta Local Fallera que només puntuava l’explicació de la falla que hi figurava i no la resta de literatura.

La comparsa tornà a emportar-se el premi

50 anys

an ys 50

1984-1985

FALLA Lema: Cadascú agrana per a ell. Artista: Antoni Grau Cros. Preu: 1 680 000 pessetes (10 097.00 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: L’atur i la inseguretat ciutadana. La reconversió industrial. Les baralles encetades entre la Junta Local Fallera i l’Ajuntament. La delinqüència juvenil. L’abandonament del camp valencià. La guerra freda entre russos i americans i la proliferació de míssils en Europa. L’evasió de diners a Suïssa. El poder que tenia la Margaret Thatcher sobre els governs europeus. Els intermediaris i comissionistes en l’agricultura.

L’activitat oficial de l’exercici faller va començar amb la proclamació al casal de les nostres falleres majors, Elisa Maria Torregrosa Soler, fallera major, i Eva Esplugues Serra, fallera major infantil. El president infantil va ser Raúl Martínez Penadés. Com cada any la festa fou d’allò més concorreguda, animant-la els nostres amics del conjunt Troia. La presentació de la fallera major, celebrada conjuntament amb la comissió de la Falla de la Plaça de l’Espanyoleto, va voler representar el dia de Sant Josep i en l’escena1 2

ri del Gran Teatre es va reproduir la façana i l’entorn de l’ermita, pintada per l’artista Roberto Martínez, Leña. Les falleres eixien des de dins de l’ermita i després, com a final, es va simular la tradicional processó de baixada del sant, que s’iniciava a l’escenari i va fer desfilar pel pati de butaques a falleres, fallers, banda de musica i un sant inclòs; l’encert en el tema, així com la realització, va ser total i, com a prova el resultat: ens vam estrenar guanyant el premi atorgat a la millor presentació fallera.

A partir d’aquest any de 1985, es fa únicament un cens on s’inclouen homes i dones. Presentació feta conjuntament amb la Falla de l’Espanyoleto.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Elisa M. Torregrosa Soler. Fallers: 1881. Casal: Carles Sarthou, 7. Pressupost de l’exercici: 625 0000 pessetes (37 563.26 €).

ARGENTINA

PREMIS 1r Premi del Campionat de Dòmino dels VI Jocs de Saló Fallers. 1r Premi del Campionat de Manilla dels VI Jocs de Saló Fallers. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 2n Premi de la Secció Especial de Falles. 1r Premi d’Enginy i Gràcia. 1r Premi al Millor Ninot de Falles. 1r Premi de la Secció Segona de Falles Infantils. 1r Premi al Millor Ninot de Falles Infantils. 1r Premi a la Millor Presentació2.

La tradicional foto del dia de l’Ofrena

Al ral·li humorístic va participar un nombrós grup de fallers. El tema tractat va ser els vampirs, i estava format per un vehicle i diverses motocicletes. Anaven vestits representant una esquadra de joventuts hitlerianes. Les actuacions personals van estar, com sempre, a gran altura i, tan bé es van capficar i tanta sang van xuplar que algun faller es va quedar assaciat per a tota la setmana. La critica de la nostra comparsa de la Cavalcada del Ninot anava dirigida, com és costum de la nostra comissió, de cara a l’Ajuntament. En aquesta ocasió es va muntar una

50 anys

rèplica de la Cavalcada de Reis per criticar la seua mala organització. La comitiva anava precedida per un herald que n’anunciava el pas i servia de portaveu de tots els grups i finalitzava amb la desfilada dels mateixos Reis d’Orient, adequadament guarnits i fent cabrioles i marxes d’exhibició. No obstant, el grup que va armar el desgavell va ser el camió de la il·lusió que anava ben carregat i repartia gran quantitat de joguines i altres sorpreses. El repartiment resultava fins i tot perillós per la gran quantitat de xiquets que el seguien, però les sorpreses més difícils d’agafar eren les ga-

llines, car una vegada lliures del captiveri dels qui les tenien subjectes, volaven buscant la llibertat per tota l’Albereda. Resultat: premi a la millor comparsa de la Cavalcada del Ninot. Encara que no vam guanyar el primer premi de falles, ens van donar el del millor ninot i el d’enginy i gràcia que, afegits a la resta de guardons aconseguits aquell any, ens van deixar un bon gust de boca. Des de Nadal del 1984, el casal començava a obrir les seues portes els dissabtes per la nit per a tots els fallers que volien anarhi a sopar, fins i tot en algunes ocasions les nits eren animades per el conjunt Troia, conjunt que també va ser contractat per la Junta Local Fallera per al Mig Any Faller.

an ys 50

1985-1986 FALLA Lema: Tots per a u i u per a tots. Artista: Antoni Grau Cros. Preu: 1 725 000 pessetes (10 367.46 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: L’individualisme i l’egoisme. El nou impost de l’IVA. La massificació de les consultes mèdiques de la Seguretat Social. Algunes actuacions del Govern de Felipe González: el canvi d’opinió en l’assumpte de l’OTAN, les televisions privades o el cas Rumasa. La parella de moda: Isabel Preysler i Miguel Boyer.

100

Com ja era tradicional, vam celebrar la proclamació de les nostres falleres, Reis Borredà Mejías, fallera major, i Noèlia Barberà i Bolinches (qui el 1994 seria fallera major), fallera major infantil —Raúl Martínez Penadés repetia com a president infantil—, en el nostre casal faller, amb la presència de tots els components de la comissió i a la que van assistir també els pares, familiars, amics i convidats de totes les comissions falleres de la ciutat. La festa va ser brillant, molt concorreguda i animada per nostres amics del conjunt Troia. 1

Aquell any va ser l’últim en què es van fer les presentacions de les falleres majors al recinte del Gran Teatre de Xàtiva (ens referim al Gran Teatre antic, el convent de Sant Domènec), en ser tancat per l’Ajuntament. Com ja era costum la vam fer conjuntament amb la comissió de la Falla Plaça de l’Espanyoleto. L’acte començava deixant caure des de dalt de l’escenari una pluja de confeti. Després vam imitar com a fons la façana de l’Hospital Municipal i la plaça de la Seu. Ací es desenvolupava el guió i el protocol, així com la imposi-

Presentació feta conjuntament amb la Falla de l’Espanyoleto.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Reyes Borredà Mejías. Fallers: 188. Casal: Carles Sarthou, 7. Pressupost de l’exercici: 7 100 000 pessetes (42 671.86 €).

ARGENTINA

PREMIS 3r Premi de la Secció Especial de Falles. 2n Premi de la Secció Segona de Falles Infantils. 1r Premi a la Millor Presentació1. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. 1r Premi al Millor Llibre de Falles. 2n Premi a la Millor Carrossa de la Cavalcada del Ninot. 3r Premi a la Millor Carrossa de la Cavalcada del Ninot Infantil.

Un moment de la presentació

ció de bandes; com a final es va realitzar l’acte d’Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu, present en l’escenari mitjançant una imatge de la Mare de Déu de proporcions gairebé naturals, en talla de fusta policromada, obra d’un bon amic que ens la va deixar per a l’acte. Al capdavall, les dues comissions desfilaven pel pati de butaques amb les dones carregades de ramells de flors i amb el cant de l’himne a la Mare de Déu. L’èxit de la presentació la reflecteix la classificació obtinguda: primer premi. El 1986 es va canviar el format del llibret de falla, passant a fer-lo més gran, que és el que hem mantingut fins l’actualitat. També va començar a fer-nos les portades del llibret Rubén Colomer, qui li va donar una altra presentació, més moderna i innovadora, col·laboració

50 anys

que va durar molts anys i que ens va donar més d’una satisfacció. El Ral·li Humorístic va comptar amb una major participació que anys anteriors, i la nostra falla va presentar un número combinat amb diversos vehicles, que representava El Colp; on apareixia una grua remolcant un cotxe que havia patit un accident i darrere un altre cotxe que l’encalçava o custodiava. Per fi la Junta Local va acordar realitzar actes propis per als infantils i la Cavalcada del Ninot Infantil en va ser un. Els nostres fallers infantils van participar amb una comparsa amb el lema El circ, en la qual van prendre part diversos grups com els equilibristes, que corresponien als xiquets que han d’anar esquivant els cotxes; els alçadors de pes, relacionat amb la quantitat

de llibres que porten al col·legi; els il·lusionistes, perquè no perden la il·lusió i l’esperança; i els pallassos. Per a ser el primer any no va anar gens malament: es va aconseguir el primer premi de la cavalcada d’infantils. La Cavalcada del Ninot duia com a lema A qui corresponga Antena 33, amb quadres que criticaven els accessos al Poliesportiu Municipal Les Pereres; el DNI i les dificultats per a renovar-lo, a causa de les llargues cues i matinejades o el nepotisme per a treballar a l’Hospital Lluís Alcanyís.Vam tornar a obtenir el primer premi. Aquell any per primera vegada es va realitzar l’homenatge als bombers de Xàtiva, amb un dinar de cassoles d’arròs al forn que els va oferir la nostra comissió el dia 18 de març.A hores d’ara continuem celebrant-lo. Es concedeix a la nostra comissió la recompensa del Bunyol d’Or Col·lectiu pels anys d’activitat fallera duts a terme.

101

an ys 50

1986-1987 FALLA Lema: L’hora de la pau. Artista: Antoni Grau Cros. Preu: 1 750 000 pessetes (10 517.71 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: Els incendis forestals. Les mentides dels polítics. Les dolentes notícies dels noticiaris televisius. La batalla dialèctica entre UGT i CCOO que s’havia produït en les darreres eleccions sindicals. Els mètodes anticonceptius i la planificació familiar.

La Proclamació de Xelo Cuenca Vecina, fallera major, i de Carme Martínez Folch (qui el 1995 seria fallera major), fallera major infantil, va constituir, com cada any, el primer acte formal de l’exercici i en ell vam aprofitar per reunir tota la comissió, familiars, amics i convidats; la festa va ser, com cada any, brillantíssima i molt animada pels nostres amics de Troia. El president infantil va ser Miguel Martínez Folch. Aquell any van començar a fer-se les presentacions al Cine Avenida,pel tancament del Gran Teatre. Vam continuar fent societat amb la 1

102

Falla de l’Espanyoleto, amb la qual vam tornar a guanyar el primer premi,que serà l’últim atorgat a les dues conjuntament.Amb el repte que presentaven les característiques del nou escenari, l’acte es va presentar com una peregrinació per Xàtiva vista des de les altures,amb projeccions dels llocs rellevants, que servien per a motivar la presència de la Font del Lleó; que apareixia en l’escenari tal i com era abans de la seua demolició i constituïa el marc per a la imposició de bandes. Quant a la fi de festa, vam fer una obra titulada De rebot entre les dues comissions i

Presentació feta conjuntament amb la Falla de l’Espanyoleto.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Consuelo Cuenca Vecina. Fallers: 173. Casal: Carles Sarthou, 7. Pressupost de l’exercici: 7 900 000 pessetes (47 479.96 €).

ARGENTINA

PREMIS 3r Premi de la Secció Especial de Falles. 2n Premi de la Secció Tercera de Falles Infantils. 1r Premi al Millor Llibre de Falles. 1r Premi a la Millor Presentació1. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi a la Millor Carrossa de la Cavalcada del Ninot. 1 Premi a la Millor Disfressa del Ral·li Humorístic Faller. 2n Premi del Campionat de Manilla dels VIII Jocs de Saló Fallers. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. 1r Premi a la Millor Carrossa de la Cavalcada del Ninot Infantil.

La baixada de Sant Josep de la fallera major Xelo Cuenca

Pepe Barberà amb Felo Fuentes van intentar recuperar el bon gust de boca que havia deixat el seu pare quan eixia amb Pepe en les presentacions.Van fer de dues velles que anaven cap a la novena i van aconseguir les riallades del públic; des de l’escenari aquesta parella, per la porta d’emergència que dóna al carrer de Cosmògraf Ramírez, van pegar la volta a l’edifici i van entrar al cine per l’esquena dels espectadors, recuperant així el numeret que estaven fent, la qual cosa va impactar els assistents. També vam participar en el ral·li humorístic amb tres grups i ens van atorgar,per primera vegada, un premi: el corresponent al cotxe dels toreros com a la millor disfressa.

50 anys

Les cavalcades continuaven tenint escrit el nom de la nostra comissió. Per segona vegada els infantils van merèixer el primer premi amb la comparsa Els que se fiquen les botes, en la qual es criticava els qui s’aprofiten de la gent menuda, pensant tan sols en l’interès propi o comercial, com en les campanyes de Nadal o en la compra del material escolar.Al final hi havia un grup de fades que manifestaven els seus precs a fi que totes aquestes coses no es facen amb l’excusa dels xiquets. També la cavalcada dels majors, sota el lema Contes xinesos, va tornar a obtenir el primer premi. La crítica anava dirigida vers aquells que ens presenten les coses amb l’ànim d’engalipar-nos, de manera poc seriosa amb l’objectiu

d’aconseguir beneficis personals o prosperar a costa dels altres.Va ser la major cavalcada que havia presentat la nostra comissió, per la gran fotracada de vehicles que hi van participar, ja que hi havia 29 automòbils, una gran plataforma amb un número especial i un helicòpter. El número especial consistia en una exposició d’estàndards, justificatius dels premis, i una gran quantitat de paleres penjades; els estendards està clar que eren els que corresponien als nostres nombrosos premis, aconseguits a través de la llarga trajectòria de la nostra comissió. I les paleres... tothom coneix l’antic costum: quan algú tenia gelosia, recel o enveja, es penjava una palera del sostre. En lluita amb la Falla de la Plaça de l’Espanyoleto, vam guanyar el Premi al Millor Llibret de Falla d’aquell exercici.

103

an ys 50

1987-1988 FALLA Lema: Pallassades. Artista: Antoni Grau Cros. Preu: 1 750 000 pessetes (10 517.71 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: La Fira d’Agost anterior, per les tres torres que es van instal·lar al Reial de la Fira i el trasllat dels firaires fora dels seus punts de venda habituals. La poca concòrdia entre els grups polítics de l’Ajuntament de Xàtiva. L’escassa qualitat dels actes de la Fira d’Agost. La diferència de 66 vots amb què havia guanyat les eleccions municipals el PSOE. La dedicació exclusiva que tenia un regidor de l’Ajuntament.

104

El primer acte important de l’exercici va ser la proclamació de les nostres falleres majors, Desirée Fuentes Bono per a la major i Loles Tormo Aldeguer (qui va ser fallera major deu anys després). El president infantil era Pablo Gallego Gandia. Aquest any va ser l’últim en què vam fer les presentacions de manera conjunta les falles de l’Espanyoleto i de República Argentina, perquè s’acostava el XXV aniversari de les dues i vam decidir que per a la lluïdesa de les dues celebracions calia desfer una societat que duia 17 1

anys de compenetració i bons resultats. En aquesta darrera presentació conjunta vam representar l’interior del Museu Municipal de l’Almodí. El primer premi de la comparsa de la Cavalcada del Ninot el vam guanyar només per un punt a la Falla de l’Espanyoleto. En la falla es va posar la figura del forner Pepe Moscardó, per una espècie d’aposta que va fer ell amb alguns membres de la comissió, als qui deia que no gosarien traure’l. Es va posar just enfront del seu forn

Presentació feta conjuntament amb la Falla de l’Espanyoleto.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Desireé Fuentes Bono. Fallers: 185. Casal: Carles Sarthou, 7. Pressupost de l’exercici: 8 900 000 pessetes (53 490.08 €).

ARGENTINA

PREMIS 1r Premi de la Secció Primera de Falles. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi a la Millor Carrossa de la Cavalcada del Ninot. 2n Premi a la Millor Presentació1. 2n Premi al Millor Ninot de Falles. 1r Premi al Millor Llibre de Falles. 2n Premi del Campionat de Manilla dels IX Jocs de Saló Fallers. 1r Premi de la Secció Primera de Falles Infantils. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. 2r Premi a la Millor Carrossa de la Cavalcada del Ninot Infantil.

El Coto gaudint de la cavalcada

i amb el dit assenyalant cap a l’interior de l’establiment. La falla es componia, entre d’altres coses, d’una exposició de motius que criticaven la Fira d’Agost de l’any anterior, per a la qual cosa vam posar una sèrie de còmics, dibuixats i pintats pels membres de la comissió, sobre uns triangles de fusta idèntics als que s’havien posat en el Reial de la Fira aquell any.

Les presentacions sempre han destacat paisatges de la ciutat

50 anys

105

an ys 50

1988-1989 FALLA Lema: Retorn a l’antic. Artista: Miguel Ángel Gozalbes Moracho. Preu: 2 500 000 pessetes (15 025.30 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: La reforma de les muralles. Les excavacions arqueològiques en la ciutat. La falta d’atenció als problemes quotidians dels ciutadans. L’actuació de l’oposició política del consistori. La gran quantitat de rases en la ciutat. La dolenta qualitat de la pintura de la senyalització horitzontal. El vandalisme de la joventut en les zones d’oci nocturn. 106L’art abstracte materialitzat en el cartell de la Fira. L’excessiva despesa en cultura.

Vam celebrar el XXV aniversari de la creació de la comissió guanyant sis primers premis: falla, comparsa, carrossa, llibret, enginy i gràcia i falla infantil.Vuité primer premi de falla i tercer doblet. No obstant, l’any faller va començar molt abans de la setmana fallera. El 14 de gener, per allò d’anar escalfant l’ambient, ens vam reunir al Saló Palasiet de Xàtiva més de 300 fallers per a homenatjar les nostres vint-i-cinc falleres majors, 1

que van lliurar a la comissió un quadre commemoratiu amb el nom de totes elles. Com a cloenda de l’acte, les falleres van apagar la tortada commemorativa de rigor. I a partir d’aquest acte, tot va anar a foc seguit. La proclamació de Cristina Vidal i Sanz i Sandra Perucho i Beneyto (qui va ser fallera major el 2007) al nostre casal va resultar entranyable i multitudinària, atés que hi van acudir vora 350 persones.

En el quadre sinòptic de premis del llibre de Sánchez se’ns adjudica el Primer Premi al Millor Ninot de Falles Infantils (i no en les pàgines dedicades a la nostra falla), mentre que en el recull de premis de 1989 del llibre Falla República Argentina i Adjacents. Llibret Explicatiu. 1990 figura «2.on Premi Ninot Infantil». El mateix artista de la falla infantil de 1989, Manuel J. Blanco Climent, ens ha confirmat que el premi obtingut va ser el 2n Premi al Millor Ninot Infantil.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Cristina Vidal Sanchis. Fallers: 291. Casal: Carles Sarthou, 7. Pressupost de l’exercici: 10 250 000 pessetes (61 603.74 €).

ARGENTINA

La pluja va ser la protagonista d’aquell any

La presentació, tal com calia, va ser una presentació solemne. Després de la crema de Xàtiva per Felip V, vam presentar la nostra fallera major i la seua Cort d’Honor formada per moltes de les nostres falleres majors d’altres anys que van tenir una especial importància, així com els expresidents de la comissió. Val a dir que el president infantil va ser per segon any consecutiu Pablo Gallego Gandia. El dia de la crida va tenir lloc un acte únic fins al moment a Xàtiva. L’homenatge que la comissió volia fer a la plaça, al lloc on plantem els nostres monuments i per això, davant la presència de tots els presidents i falleres majors de les falles de Xàtiva, les fa-

50 anys

lleres majors de Xàtiva, la Junta Local Fallera i bona part de la nostra comissió, vam descobrir al carrer uns taulells ceràmics com a commemoració del nostre vint-i-cinqué aniversari. Sens dubte, un acte emotiu, bonic i innovador. En la Cavalcada del Ninot, vam pensar a canalitzar la nostra crítica a través d’un mitjà de comunicació. l què millor que un periòdic? Sota el lema Cartes al director vam basar la nostra cavalcada en un diari commemoratiu del nostre vint-i-cinc aniversari que explicara la cavalcada i que al mateix temps en commemorara l’esdeveniment. I ja... Esprint final. Tot va anar confirmant-se. Teníem uns grans monuments, estàvem contents amb el que havia fet la nostra comissió en tots els actes que havíem participat. El lliurament de guardons d’aquell any va esdevenir un acte inoblidable per a tots nosaltres perquè aquell dia els nostres esforços es van veure recompensats. L’emoció, les llàgrimes, l’alegria, els nervis continguts durant tot un any van esclatar d’alegria i de satisfacció quan el nostre president va baixar per l’escala de la Casa de la Ciutat amb els nombrosos premis. Tot ens en recordem i encara se’ns posa la pell de gallina. A partir d’aquest dia la pluja va deslluir la setmana fallera. La falla, en principi s’havia pensat per a ser visitada per dins, oferint una mostra de tot el procés d’elaboració i construcció dels monuments, des de l’entramat de fusta, passant pel cartró, fins a la pintura, però no es va poder obrir al públic

perquè l’interior estava tot fangós i hi havia bastants cables elèctrics pel mig que podien tenir perill. La majoria dels monuments es van fer malbé i gairebé tots els actes programats per a la setmana fallera, tant de la Junta Local Fallera com de la nostra comissió, van ser anul·lats. No obstant la pluja, aquell seria per sempre en el nostre record l’any de la Falla República Argentina.

107

an ys 50

1989-1990 FALLA Lema: Nou espectacle circenc. Artista: Miguel Ángel Gozalbes Moracho. Preu: 2 500 000 pessetes (18 030.36 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: Les disputes en el consistori entre els polítics i els funcionaris. La poca importància política del País Valencià a nivell estatal. L’escultura de ferro instal·lada a la plaça d’Espanya. El control que tenien els polítics manxecs sobre el subministrament d’aigua al País Valencià. El còmic espectacle dels plenaris municipals. La precària majoria amb què governava el PSOE en l’Ajuntament. 108La competència amb altres ciutats mitjanes de les comarques centrals respecte a les quals ens havíem quedat darrere.

Va repetir la fallera major de l’any del XXV aniversari, Cristina Vidal, ja que pel mal oratge que es va produir, no va poder gaudir de la celebració com calia i així la vam compensar d’aquella contrarietat. D’aquesta manera es va convertir en la primera fallera major de República Argentina que repetia, però també ha passat a la història per fer dos doblets de premi en monument faller dos anys consecutius (el de la falla gran era el nové i el doblet, el quart). L’acompanyaven com a fallera major infantil M. Ángeles Pallàs Benavent (després fallera major el 1997) i com a president infantil, Juan Bautista Jordán Arnau.

En la presentació vam aconseguir sorprendre tothom. Per primera vegada a Xàtiva s’instal·lava una passarel·la que pujava a l’escenari i augmentava el lluïment de les nostres falleres al desfilar-hi per damunt. En l’apropòsit vam aconseguir, per primera vegada a Xàtiva, que 80 fallers eixiren actuant. Al ral·li, el nostre equip automobilístic va eixir a per totes. La disfressa era de gossos i més d’una hora va tardar cadascú dels que eixien a maquillar-se. En les cavalcades, els xiquets van tornar a donar-nos una lliçó, ja que la seua cavalcada dedicada a les estacions va ser REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Cristina Vidal Sanchis. Fallers: 272. Casal: Carles Sarthou, 7. Pressupost de l’exercici: 10 300 000 pessetes (61 904.25 €).

ARGENTINA

Cristina Vidal va repetir i, aquesta vegada sí, va gaudir de la festa com a fallera major

senzillament impressionant. Tots arreglats, en ordre, perfectament disfressats i amb crítiques de xiquets que volien dir alguna cosa. En la major, després de les dues últimes cavalcades en què ja havíem tret la ràdio i la premsa escrita, ara ens quedava la televisió. A més feia poc que s’havia inaugurat la TVV. Un estudi mòbil, que obria la cavalcada, va donar pas a tota una sèrie de noticies que parlaven sobre l’estat del nostre poble. El llibre de falla es va presentar a concurs en els locals de la Junta Local Fallera a un minut de la conclusió del termini

50 anys

establert. Algun membre d’una altra comissió hi havia pendent del rellotge per veure si ens passàvem de l’hora i així en quedàvem eliminats. Aquest llibre afegia la novetat de dur els esbossos de les falles retallats i muntats d’una forma tan original que en obrir les pàgines es desplegaven. Per al muntatge de la falla va ser necessari utilitzar dues grues com a conseqüència de la seua peculiar estructura. Una vegada més vam tornar a guanyar el primer premi en la falla gran de Moracho i en la infantil de Blanco, dins el mateix exercici,

PREMIS 1r Premi de la Secció Especial de Falles. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Local Fallera. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Central Fallera. 2n Premi a la Millor Presentació. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 2n Premi a la Millor Carrossa de la Cavalcada del Ninot. 3r Premi al Millor Llibre de Falles. 1r Premi del Campionat d’Escacs dels XI Jocs de Saló Fallers. 1r Premi de la Secció Especial de Falles Infantils. Premi a la Millor Falla Infantil de Xàtiva de la Junta Local Fallera. Premi a la Millor Falla Infantil de Xàtiva de la Junta Central Fallera. 1r Premi d’Enginy i Gràcia en Falles Infantils. 3r Premi al Millor Ninot Infantil. 3r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. 1r Premi a la Millor Carrossa de la Cavalcada del Ninot Infantil.

malgrat que l’Espanyoleto jugava aquest any molt fort. Després de la tempesta ve la calma. Així ho diu un refrany. Alguns ho esperaven d’aquesta forma i uns altres estaven expectants per veure què era el que ocorria. Uns creien que després de l’aniversari, brillant aniversari, afluixaríem. No coneixien el nostre esperit, desconeixien l’ànima d’aquesta comissió. L’any vint-i-sis va ser també bo, una bona collita de guardons.

109

an ys 50

1990-1991 FALLA Lema: Campanades de campanya. Artista: Miguel Ángel Gozalbes Moracho. Preu: 3 500 000 pessetes (21 035.42 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: L’aferrissada lluita que es preveia en les properes eleccions municipals. L’oposició de centre-dreta que volia assolir l’alcaldia xativina. La desídia d’alguns regidors. La gran quantitat de propaganda electoral. La nul·la democràcia interna dels partits polítics, que no tolera cap dissidència.

110

La primera reunió oficial de l’any va ser l’assemblea on vam tornar a reelegir Pepe Barberà com a president. Per tercer any consecutiu Miguel Ángel Gozalbes Moracho i Manuel José Blanco Climent plantarien els seus monuments per a la nostra comissió. Els dos tenien preparades falles innovadores, amb qualitat i categoria, com després van demostrar. La comissió infantil celebrava el XX aniversari. En l’acte de presentació d’Ana Esplugues Serra i Amèlia Pallàs Ortega, fallera major i fallera major infantil respectivament, la història de Xàtiva va ser l’eix central: amb guió de

Ximo Sánchez: els nostres particulars Carlos Sarthou i Vicente Boix van anar introduint-nos en anècdotes i en la nostra història. Xàtiva i els seus protagonistes van estar més prop de nosaltres. Vam ajuntar les comissions major i infantil en el mateix acte. Com a president infantil repetia Juan Bautista Jordán Arnau. Al ral·li, les nostres tortugues van ser les protagonistes tant, que van guanyar el premi a la millor disfressa. Aquella mateixa vesprada, a la cavalcada infantil els xiquets van tornar a demostrar què són capaços de fer. Una cavalcada senzillament perfecta: Disneylàndia va guanyar. REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Ana Esplugues Serra. Fallers: 319. Casal: Carles Sarthou, 7. Pressupost de l’exercici: 11 100 000 pessetes (66 712.34 €).

ARGENTINA

PREMIS 2n Premi de la Secció Especial de Falles. 3r Premi al Millor Llibre de Falles. 2n Premi a la Millor Presentació. 1r Premi d’Enginy i Gràcia. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi al Millor Ninot de Falles. 1r Premi a la Millor Disfressa del Ral·li Humorístic Faller. 1r Premi del Campionat d’Escacs dels XII Jocs de Saló Fallers. 2n Premi del Campionat de Dòmino dels XII Jocs de Saló Fallers. 3r Premi del Campionat de Parxís dels XII Jocs de Saló Fallers. 2n Premi de la Secció Especial de Falles Infantils. 1r Premi d’Enginy i Gràcia en Falles Infantils. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. 1r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot Infantil.

Ana Esplugues desfilant en la Baixada de Sant Josep

Estàvem en època preelectoral i en la cavalcada dels majors ens vam decidir a presentar la nostra candidatura. El nostre candidat va anar proposant les solucions per als problemes. Cal destacar l’espectacular entrada amb el castell de focs artificials, majorets amb banda de cornetes i tambors que, encapçalant la manifestació, van obrir pas. Vam tenir un llibre explicatiu de falles totalment innovador. Amb quatre parts diferenciades: la de la comissió major i explicació de la falla; el llibre infantil (primer que es dedica a una comissió infantil); un llibre dedicat a l’entreteniment amb guia publicità-

50 anys

ria i també l’única edició dels Estatuts del IV Congrés Faller de Xàtiva. El ninot va ser una de les alegries més grans. Feia anys que la comissió i el nostre artista anaven perseguint-ne el premi i al final ho vam aconseguir. La força del gest i el seu acabat eren impressionants. Era tan gran que no cabia a l’hora d’entrar-lo a la Casa de la Cultura i vam haver de desmuntar-li la base per a col·locar-lo. La plantà va ser espectacular. Les dues. Plovia. Tot un dificultós engranatge perquè es moguera la ballarina que girava. La falla infantil, com a conseqüència de la seua

complexitat, també va necessitar una grua per a la seua plantà. Els dies de falles van ser, com sempre, viscuts amb intensitat i és que la nostra festa s’ha de viure a tomba oberta. Al casal, continuàvem fent dinars de cassoles amb pilotes i paelles, a més de bons esmorzars de torrada i de tonyina, que ens feien passar moments agradables de concòrdia. Aquest any vam superar la xifra de 300 persones censades en la nostra comissió adulta.

111

an ys 50

1991-1992 FALLA Lema: El triomf de Lucifer. Artista: Manuel Blanco Sancho. Preu: 4 000 000 pessetes (24 040.48 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: La delinqüència, la prostitució i la droga que ens envaïen. L’oblit en què es trobava València després que a Barcelona se celebrarien els Jocs Olímpics i a Sevilla, l’Exposició Universal. L’ensopiment de la ciutat de Xàtiva. Els pagaments i imposts a què sotmetia l’Ajuntament de Xàtiva qualsevol empresa que vulga instal·lar-s’hi. La impunitat de què gaudien els delinqüents. El forat de 26 milions de pessetes que havia aparegut a l’Ajuntament. L’ofegament que patia el comerç local arran de la instal·lació de grans superfícies comercials a la ciutat. 112 El comandament a distància de la televisió, font de disputes dins les famílies.

El primer acte oficial de l’any ens va portar una novetat: Manolo Blanco i Sancho rebia l’encàrrec de construir la nostra falla. D’aquesta manera, tornava a Xàtiva després de set anys d’exili. D’altra banda, el seu fill, Manolo Blanco i Climent continuaria fent la falla infantil. Ambdós tenien previstes falles de qualitat, com després es van encarregar de demostrar. No va ser necessari reelegir el nostre faixí roig, ja que Pepe Barberà va voler continuar al càrrec, la qual cosa va ser ratificada per l’assemblea. La representació de la falla va estar protagonitzada per dues xiques amb un

ampli historial faller dins de la nostra comissió, Mar Naval Merino i Maria Borredà Cuenca (qui també va ser fallera major el 1999). Rubén Esplugues Serra acompanyaria Maria com a nou president de la comissió infantil. El primer de febrer i al Cine Avenida va tenir lloc la presentació de les nostres falleres. L’acció ocorria a les portes de l’antic Casino Setabense. Després de cremada la falla el bomber que arreplegava les cendres xerrava amb l’esperit de les falles representat per l’home-brasa que eixia d’aquelles cendres. REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Mar Naval Merino. Fallers: 326. Casal: Carles Sarthou, 7. Pressupost de l’exercici: 12250000 pessetes (73623.98 €).

ARGENTINA

Mar Naval celebrant el desé primer premi de falla

El quadre plàstic estava format pel pati de la Casa de la Cultura i com a fons, unes magnífiques transparències amb motius valencians i l’escut de la nostra comissió. El nou traçat del ral·li, pel Reial de la Fira, va servir perquè el nostre equip de ral·lis es disfressara d’animals salvatges, foren tancats a una gàbia i passejats per tota Xàtiva. En la cavalcada infantil, els nostres xiquets van aparèixer amb el lema I per als xiquets, què? Un any més van aconseguir el premi més alt a la comparsa i també amb la carrossa.

50 anys

Ofertes era el lema de la comparsa de la Cavalcada del Ninot. Obrint-la hi havia un gran mercat amb les corresponents hostesses. Uns gossos que representen les buines que hi havien —i hi han— per tot arreu a Xàtiva i uns cangurs, que és el que hauran de fer els comerciants menuts per a treure diners. Els nans i els gegants representaven com els comerços grans es mengen als petits. Per acabar, un grup de fallers amb pijames i disposats a anar-se’n al llit, ja que la cavalcada s’acabava molt tard. Un any més, i ja n’eren deu consecutius, vam aconseguir el primer premi amb la comparsa i també el primer amb la carrossa. Conjuntament amb el llibret de falla, i com un complement d’aquest, es van editar una sèrie de vuit postals de falles antigues plantades a Xàtiva, dels anys cinquanta i seixanta del segle xx, incloent-hi la primera que va fer la comissió de la Falla República Argentina i la del XXV aniversari. La plantà es va fer en dos dies. Açò va possibilitar que també es feren altres activitats paral·leles, com un partit de futbol en mig del carrer o l’abaixament en desfilada dels elements centrals del monument faller des del taller del nostre artista. Així mateix, el cap de setmana abans de la plantà ens va deixar el dissabte per a gaudir dels nostres amics de Troia. Dels dies grans de la festa, cal assenyalar la multitudinària assistència de membres de la comissió a l’Ofrena. Fins un total de 296 persones hi van assistir. Dues inno-

PREMIS 1r Premi de la Secció Especial de Falles. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Local Fallera. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Central Fallera. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi del Campionat de Parxís dels XIII Jocs de Saló Fallers. 1r Premi del Campionat d’Escacs dels XIII Jocs de Saló Fallers. 2n Premi al Millor Llibre de Falles. 2n Premi a la Millor Presentació. 2n Premi de la Secció Especial de Falles Infantils. 1r Premi d’Enginy i Gràcia en Falles Infantils. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. 1r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot Infantil. 2n Premi al Millor Ninot Infantil.

vacions es produïren en aquestos dies: els nous petards de màxima seguretat per a les despertades i un concert a càrrec de la nostra banda de la Llosa de Ranes al carrer poc abans de la cremà. El primer premi de la falla va ser el desé de la nostra història.

113

an ys 50

1992-1993 FALLA Lema: Coses nostres. Artista: Manuel Blanco Sancho. Preu: 4 300 000 pessetes (25 843.52 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: El vandalisme que s’apoderava de la ciutat. Els incendis forestals. L’enfrontament entre Xàtiva i l’Alcúdia de Crespins per l’aigua del riu Sants. El mal estat del camp de futbol de la Murta. El catalanisme. Els imposts municipals. La gran despesa que havia suposat per a l’Estat els Jocs Olímpics de Barcelona i l’Expo de Sevilla.

114

A l’assemblea, cap sorpresa. Continuaven els dos artistes que ja havien treballat amb nosaltres l’any anterior, Manolo Blanco i Sancho per a la falla gran i Manolo Blanco i Climent per a la xicoteta. A més a més, després de la preceptiva dimissió del nostre president, Pepe Barberá, va ser reelegit per a dos exercicis més. El president infantil continuava sent Rubén Esplugues i Serra. La proclamació de les nostres falleres majors Cristina Gozalbes Tormo i Patrícia Gar1

cia Beltrán la vam fer el 23 de gener al casal. Com tots els anys els nostres amics de Troia van interpretar els seus èxits. Aquest va ser l’últim acte que es va fer al casal de Carles Sarthou. El 30 de gener va arribar el gran dia per a Cristina i Patrícia. Per primera vegada, la presentació es va fer al Saló Bruschetti del restaurant Alan-Bon. Una dissenyadora moderna havia estat encarregada de preparar la presentació i li l’estava explicant a un faller mentre la

En les actes figura que aquest premi el va obtenir la Falla Ferroviària, mentre que el primer el va guanyar Gregori Molina i el tercer, Sant Jaume. En el llibre de la falla Argentina 1994, en el recull de premis de l’any anterior que hi ha a la pàgina 20 no figura aquest premi. Tanmateix, en l’article ‘Història d’un any’, Emili Navalón i Ramon diu el següent a la pàgina 27: «Tampoc ens para desconegut el joc del parxís, ja que Joan Jordán i un altre jugador a l’atzar van quedar subcampions.»

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Cristina Gozalbes Tormo. Fallers: 368. Casal: Cerdà de Tallada, 6. Pressupost de l’exercici: 12 425 000 pessetes (74 675.75 €).

ARGENTINA

Els inicis de la tradicional foto dins del monument

resta en feia el muntatge. Una vegada acabaven, l’escenari ja estava muntat i començava l’exaltació de les nostres falleres majors i el quadre plàstic, amb pannells de motius fallers i valencians i una imatge de l’ermita de Sant Josep. El 20 de febrer vam fer la mudança al nou casal del carrer Cerdà de Tallada, que es va condicionar en un temps rècord. Al ral·li vam treure un cotxe disfressat com a satèl·lit espacial, el SIMA-2. El mateix dia, de vesprada, i amb el lema La creació es feia la Cavalcada Infantil. En ella es representava la creació de la llum, el Sol, la Lluna, els estels, etc. La Cavalcada del Ninot dels grans tenia per lema La crisi. Portàvem tres bandes de música: la de cornetes i tambors obrint la cavalcada, la xaranga i la banda del final.Vam obtenir un any més (onze de seguits i vint-i-tres en total) el premi a la millor comparsa així com el premi a la millor carrossa de lloguer.

50 anys

Ens vam presentar al concurs de llibrets organitzat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana i ens van atorgar el tercer premi.Pel que fa a les falles de Xàtiva, el nostre llibret va obtenir el segon premi. La Comissió també va promoure en la Casa de Cultura una sèrie de debats al voltant de temes fallers. La plantà es va fer al llarg de tres dies. La falla gran tenia com a lema Coses nostres. La falla infantil, al voltant del món del circ, s’anunciava amb un cartell per les botigues del barri i presentava com a lema Un món per als nans. Al lliurament dels premis en el primer any en què els monuments estaven preclassificats per seccions, primer premi de la secció especial en la falla gran —el segon consecutiu i l’onzé en total— i primer premi de la secció especial en la falla infantil. Un altre premi doble, el cinqué. Al recorregut van anar 182 fallers i falleres, mentre que a l’Ofrena n’assistiren 248.

PREMIS 1r Premi de la Secció Especial de Falles. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Local Fallera. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Central Fallera. 1r Premi d’Enginy i Gràcia. 2n Premi al Millor Ninot de Falles. 2n Premi al Millor Llibre de Falles. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot. 3r Premi de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’Ús del Valencià. 1r Premi del Campionat d’Escacs dels XIV Jocs de Saló Fallers. 1r Premi del Campionat de Truc dels XIV Jocs de Saló Fallers. 1r Premi del Campionat de Manilla dels XIV Jocs de Saló Fallers. 2n Premi del Campionat de Parxís dels XIV Jocs de Saló Fallers1. 1r Premi de la Secció Especial de Falles Infantils. Premi a la Millor Falla Infantil de Xàtiva de la Junta Local Fallera. Premi a la Millor Falla Infantil de Xàtiva de la Junta Central Fallera. 3r Premi al Millor Ninot Infantil de Falles. 3r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. 2n Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot Infantil.

Barberà va caure malat el segon dia de falles i ja no se’l va veure per la festa fins que va finalitzar.Per això es va perdre la majoria d’actes. El 1993 va ser l’any en què més persones estaven censades en la nostra falla, 613: 368 adults i 245 infantils.

115

an ys 50

1993-1994 FALLA Lema: 750 anys després de Jaume I a Xàtiva. Artista: Miguel Ángel Gozalbes Moracho. Preu: 3 500 000 pessetes (21 035.42 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: Les properes eleccions municipals a la ciutat. Els problemes interns dels socialistes xativins. Les minses subvencions que rebia Xàtiva en comparança amb Alzira o Gandia. L’escàs moviment econòmic de la ciutat. L’abandonament de l’agricultura xativina. L’ensopiment social en què es trobava Xàtiva. Xativins il·lustres ja desapareguts que si alçaren el cap no es podrien creure la situació en què es troba la ciutat.

116

Trenta anys, vint-i-cinc tenen nom propi: Josep Barberà. Poc abans de Pasqua tenia lloc l’Assemblea General: Pepe Barberà seria un any més president ja que va ser reelegit per a dos anys. El president infantil seria Ignasi Gozalbes. La falla gran la faria Miquel Àngel Gozalbes i Moracho i la falla infantil, Enric Burriel. Després es va fer una excursió a l’albufera d’Anna, on vam gaudir tots junts d’una paella. En els jocs de saló vam ser campions en manilla, en truc i en escacs. 1

La proclamació de les falleres majors, Noèlia Barberà Bolinches i Carola Mateu Albert, va ser un èxit de participació. Es va celebrar el dia 8 de gener al casal amb Troia. Amb aquest acte estrenàvem el casal després de la remodelació a que havia estat sotmès. El president infantil era Ignacio Gozalbes Tormo. El dia 12 de febrer al cinema Saetabis ple de gom a gom, fèiem la presentació. Dos exfallers, recordaven com va ser la primera falla

En el llibre de la falla Argentina 1995, en l’article ‘Història d’un any’, d’Emili A. Navalón i Ramon, hi ha una errada, ja que es diu que l’any anterior (1994) vam aconseguir el 1r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot Infantil.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Noèlia Barberà i Bolinches. Fallers: 368. Casal: Cerdà de Tallada, 6. Pressupost de l’exercici: 14 000 000 pessetes (84 141.69 €).

ARGENTINA

Presentació del 30 aniversari

del seu carrer. De cop i volta apareixia el primer monument,els ninots de la qual cobraven vida i representaven la crítica d’aquella primera falla. En acabar, el monument feia mitja volta i apareixien les falleres majors, que eren exaltades. En el quadre plàstic hi havien uns mòduls que semblaven flors i que s’obrien com a capolls perquè aparegueren Noèlia i Carola. Va ser el segon premi de les presentacions. 750 anys de la conquesta de Xàtiva per Jaume I era el lema de la nostra Cavalcada del Ninot. Vam obtenir el primer premi a la comparsa (dotzé any consecutiu i vint-i-quatré en total) i el primer premi en carrosses de lloguer. La cavalcada infantil girava en torn al món del circ. Hi havia pallassos, músics, feres, forçuts, funàmbuls i, fins i tot, un carro de zíngars.Vam obtenir el quart premi. En el llibret, segon premi al concurs d’ús i promoció del valencià i primer premi de llibrets pel que fa a les falles de Xàtiva.

50 anys

Vam convidar als xiquets del Col·legi Pla de la Mesquita a passar un matí amb nosaltres, a conèixer el casal i a esmorzar amb la comissió. Amb la falla 750 anys després de Jaume I a Xàtiva, que commemorava aquesta efemèride, vam obtenir el primer premi. Era el tercer consecutiu i el dotzé en total. La falla infantil portava com a lema Joies literàries. En les diverses escenes es reflectien clàssics de la literatura infantil i juvenil. Vam obtenir el tercer premi de la secció especial. Vam fer un pin representatiu del nostre trenté aniversari amb la mascota de la comissió infantil, Flipu. El dia 18 de març a migdia, a la Casa de la Ciutat, el consistori va retre un homenatge a Pepe Barberà pels seus vint-i-cinc anys com a president, amb el lliurament d’un escut d’or de la ciutat.

Gran assistència als actes per part de la comissió. A l’Ofrena, 286 persones i a la processó de Sant Josep, 178. El sopar d’homenatge a les nostres falleres el vam fer al Saló Reina de Casa La Abuela. La nit del dia 18 hi hagueren perruqueres al casal fent monyos a les falleres per a la Processó de San Josep.Totes les nits de festa van estar amenitzades per Troia. No ens podem oblidar de la presència a les portes del casal de guàrdies jurats amb el fi d’evitar els avalots que es formaven a la porta i dintre del casal.

117

an ys 50

1994-1995 FALLA Lema: Xàtiva, descobrim-la. Artista: Miguel Ángel Gozalbes Moracho. Preu: 3 500 000 pessetes (21 035.42 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: L’interés de tots els partits per assolir el poder en les imminents eleccions municipals. El descobriment del turisme com a una nova d’ingressos per a la ciutat. El artistes xativins que sempre han estat menystinguts pels poders públics. La corrupció de la vida política. L’oblit en què cauen les promeses electorals després de les eleccions.

118

El nostre president, va ser reelegit un cop més. El president infantil seria el xiquet Joaquim Sànchez i Alminyana. Vam tornar a confiar en Miquel Àngel Gozalbes i Moracho, per a crear el monument d’aquest exercici. Pel que fa a la falla infantil, vam recórrer als serveis de Va.Cli.Ve.

1 2

Carme i Meritxell, dues germanes, van ser fallera major i fallera major infantil. El 7 de gener, el nostre casal acollia l’acte de la proclamació on rebíem el bunyol d’or amb fulles de llorer col·lectiu. Troia, en la seua magnífica línia, arrodonia una nit de joia.

Hem inclòs el balanç final de l’exercici, amb ingressos i despeses reals. En les actes figura que aquest premi el va obtenir la Falla del Raval i, tanmateix, que el segon premi del campionat de bac va ser per a la Falla República Argentina. En el llibre de la falla Argentina 1996, en el recull de premis de l’any anterior que hi ha a la pàgina 14 figuren els premis com els exposem en aquesta compilació, és a dir, segon premi en el campionat de truc i cap dels tres primers en el campionat de bac. De la mateixa manera, en l’article ‘Història d’un any 1994-1995’, Ramon Portalés i Talamantes i Emili Alexandre Navalón i Ramon diuen el següent a la pàgina 23: «Aquest any les collírem gairebé totes verdes. El bac, ni oldre’l. Truc, manilla, dòmino i escacs, subcampions. I, per fi, Joan Jordán i la seua granera de torn van assolir el glatit banderí de campions de parxís.»

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Josep Barberà Gozálbez. Fallera major: Carmen Martínez Folch. Fallers: 375. Casal: Cerdà de Tallada, 6. Pressupost de l’exercici1: 11 440 880 pessetes (68 785.11 €) d’ingressos i 12 205 379 pessetes (73 355.81 €) de despeses.

ARGENTINA

La fallera major al capdavant de la festa

Del 14 al 21 de desembre, i per primera vegada a Xàtiva, la nostra falla encetava la I Setmana Cultural. Amb la finalitat d’apropar el món faller a la nostra ciutat.Preteníem aprofundir camps relacionats amb la festa fallera, com ara la Pintura,la Música,la indumentària i altres afers d’interès que es tractaren en diversos debats. La participació d’entesos en les diverses matèries i d’autoritats fou destacada, així com l’assistència de públic.Tot un èxit. En la presentació, l’apropòsit versava sobre les diverses possibilitats que hi existeixen a l’hora de fer una presentació fallera. El quadre plàstic, amb Carme i Meritxell envoltades de les respectives corts d’honor, es va fer sobre un escenari que representava una decoració a base de taulells de ceràmica valenciana. Jocs i anti-jocs va ser el lema de la Cavalcada del Ninot Infantil. Com a jocs mostràvem el parxís, els escacs, el dòmino i les cartes de la baralla. Els anti-jocs eren les consoles de jocs electrònics que manejaven els power-ran-

50 anys

gers. Primer premi a la millor comparsa i segon premi a la millor carrossa de lloguer. El 4 de març tenia lloc la cavalcada del ninot dels grans, titulada Xàtiva, any de celebracions.Va ser el primer premi a la millor comparsa (i ja n ‘anaven catorze de seguits i vint-i-cinc en total) i primer premi a la millor carrossa de lloguer. El 8 de març es va presentar al nostre casal la revista Pensat i fet i el nostre llibre.Vam assolir el segon premi al concurs de llibrets i el cinquè al concurs de la Conselleria de Cultura per a la promoció i ús del valencià. A més a més, el llibre era innovador. No tenia els habituals fulls de publicitat. Aquesta va ser difosa pel diari Levante-EMV gràcies a un acord entre la nostra falla i l’esmentat rotatiu. D’altra banda, els xiquets i xiquetes del Col·legi Pla de la Mesquita van realitzar la visita anual al nostre casal fent un esmorzar faller. El lema de la falla gran era Xàtiva, descobrim-la. El cos central era un drac assegut sobre un munt d’ous que sortien d’una sopera de marbre, primer premi de la secció especial, per quart any consecutiu i tretzé en total. La falla infantil tenia com a lema Anem de vacances.També primer premi. Un altre premi doble, el sisé. El cadafal estava format per dues balenes rematades per un cotxe ocupat per un pescador. Els actes van comptar amb una gran assistència.A la visita a les falles hi van anar 190 fallers. 254 fallers i falleres van acudir a l’Ofrena.A la Processó de Sant Josep en vam ser 165. El sopar d’homenatge a les nostres falleres majors el vam fer al restaurant La Prem-

PREMIS 1r Premi de la Secció Especial de Falles. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Local Fallera. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Central Fallera. 1r Premi d’Enginy i Gràcia. 2n Premi al Millor Ninot de Falles. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot. 2n Premi al Millor Llibre de Falles. 5è Premi de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’Ús del Valencià. 1r Premi del Campionat de Parxís dels XVI Jocs de Saló Fallers. 2n Premi del Campionat d’Escacs dels XVI Jocs de Saló Fallers. 2n Premi del Campionat de Truc dels XVI Jocs de Saló Fallers2. 2n Premi del Campionat de Manilla dels XVI Jocs de Saló Fallers. 2n Premi del Campionat de Dòmino dels XVI Jocs de Saló Fallers. 1r Premi de la Secció Especial de Falles Infantils. Premi a la Millor Falla Infantil de Xàtiva de la Junta Local Fallera. Premi a la Millor Falla Infantil de Xàtiva de la Junta Central Fallera. 1r Premi d’Enginy i Gràcia en Falles Infantils. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. 2n Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot Infantil. Menció Honorífica del VIII Concurs de Maquetes de Falles.

sa. Després de la cremà, la qual va ésser més tard que mai (a tres quarts de quatre de la matinada), ressopar de cremà amb cigrons i balanç de les festes. Aquest va ser l’exercici en què el cens de la falla ha estat major en els seus 50 anys d’existència: 375 fallers i falleres. Si hi afegim els 197 infantils censats el 1995, aquell any van pertànyer a la Falla República Argentina 572 persones.

119

an ys 50

1995-1996 FALLA Lema: Carnestoltes xativenc. Artista: Xavier Herrero. Preu: 3 500 000 pessetes (21 035.42 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: L’apatia de la ciutat, malgrat les promeses electorals del nou equip de govern del consistori. Les altes hores de la matinada a què es feia la cremà. Les primeres actuacions públiques dels nous regidors. Els qui entraven a la Junta Local Fallera només per a figurar. L’acte de la cloenda de la Fira anterior, amb ambi120 entació brasilera.

Després de vint-i-sis anys com a president, Josep Barberà deixava el càrrec i Vicent Martínez prenia les regnes de la comissió. L’encarregat de plantar el monument era Xavier Herrero. I els components de Va.Cli.Ve serien els de la falla infantil. Totes dues estaven en la secció especial. Aquest any també vam canviar de local i vam marxar a un situat al número dotze de la Baixada del Carme. Amb el temps, aquest seria el local que més temps hem tingut com a casal, durant divuit anys. En els XVI Jocs de Saló Fallers els resultats per a la nostra comissió van ser excel·lents: campions en manilla i campions en escacs. 1

El Mig Any Faller presentava dues innovacions: es canviava el lloc de celebració i se’n feia un d’infantil a banda. El sopar va comptar amb gran assistència de gent i tot seguit hi va haver ball amenitzat pel trio Maravillas. El mig any infantil va ser una berena i una festa amb l’actuació d’un esbart de pallassos. Del 7 al 9 d’octubre es va fer un viatge cultural a Madrid organitzat per la Delegació d’Activitats Diverses. Els xiquets van participar al concurs de maquetes de falles organitzat per la Junta Local Fallera i en van aconseguir el cinqué premi. Amb la presència de Vicent Martínez i del president infantil, José Manuel Pallàs Benavent, el 20

Hem inclòs el balanç final de l’exercici, amb ingressos i despeses reals.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Vicente Martínez Segrelles. Fallera major: Isabel Argente Daroqui. Fallers: 362. Casal: Baixada del Carme, 12. Pressupost de l’exercici1: 11 343 566 pessetes (68 176.20 €) d’ingressos i 12 374 440 pessetes (74 371.88 €) de despeses.

ARGENTINA

de gener vam proclamar les nostres falleres majors, Isabel Argente i Daroqui i Paloma Pallàs i Ortega al nostre casal.Aquest era el primer acte de caire festiu que es feia al nou casal de la Baixada del Carme. La presentació la vam fer al Cinema Avenida, ple de gom a gom. Només entrar-hi, el públic es trobava amb una performance que anava introduintlos en l’ambient de Saetabis Augusta est, nom que va servir com a títol de l’apropòsit. La performance reproduïa còmicament una bacanal romana amb totes les disbauxes adients. Els actors, membres de la comissió, van conquerir l’atenció del públic, sent molt comentada la novetat. Durant la representació vam gaudir de l’actuació de la ballarina de Xàtiva i fallera nostra,Alícia Herrero. El mantenidor de l’acte va ser Jesús Fèlix Soler.Van fer de presentadors Desirée Fuentes i Josep Agustí. Del 9 al 16 de gener vam organitzar la Segona Setmana Cultural. Vam programar tres exposicions: una dedicada a la pintura de paisatges i racons de la nostra ciutat, una altra de fotografia i una darrera de caire etnogràfic. El dia dedicat als xiquets va tenir lloc a l’Albereda, amb una gran participació per compte dels més menuts. Una altra jornada vam tenir l’oportunitat de presentar el segon número de la Revista d’Estudis Fallers i la Història de les Falles de Xàtiva, del nostre col·laborador Josep Sanchis i Martinez. I aprofitant l’acte de la cloenda vam retre homenatge a Antoni Grau i Cros, artista faller retirat i amic. El 12 de març es van fer públics els resultats del concurs de la Conselleria de Cultura per a la promoció de l’ús del valencià a les falles, assolint el cinquè premi amb el nostre llibre. I també vam guanyar el primer premi al millor llibret de falles de

50 anys

Xàtiva. Des del 6 fins al 21 de març vam publicar en Levante-EMV un full diari on incloíem reportatges d’actualitat de la falla i una columna satírica anomenada La Palera. Els somnis d’Alícia era el lema de la Cavalcada del Ninot Infantil. Els xiquets i xiquetes van voler explicar-nos d’una altra forma el bell conte d’Alícia en terra de meravelles. Tancava la comparsa un grup de xiquets que, disfressats de tortada, simbolitzava la celebració del vint-i-cinqué aniversari de la comissió infantil. La comparsa de la Cavalcada del Ninot duia com a lema Any de canvis i a fe que s’hi va complir. El primer canvi va ser el de dia de la cavalcada. Ajornada per la pluja es va decidir de fer-la la vesprada del dia 17 de març, traslladant la visita a les falles al dia 18 i l’Ofrena al matí del dia de la cavalcada. El segon canvi va ser el de premi. Després de catorze anys consecutius i vint-i-cinc en total aconseguint el màxim guardó, vam obtenir el segon premi. En la falla vam obtenir el primer premi per cinqué any consecutiu, el que era la millor ratxa de la nostra història i catorze primers premis en total. El dia 17 va ser una jornada maratoniana. De matí, en l’Ofrena de Flors, hi van desfilar 230 fallers i falleres.De vesprada,vam marxar a la Cavalcada del Ninot. I a la nit al casal. El 18, els bombers van tenir la seua cassola. Més tard, a la visita a les falles. Tothom corrent a casa seua a mudar-se per assistir al sopar de les falleres majors, que tenia lloc al Saló Reina. Acabat el sopar ens esperava Troia i el VI Festival de la Cançó. El 19 vam pujar a Sant Josep 180 fallers i falleres. Mascletà i després a arreplegar els premis

PREMIS 1r Premi de la Secció Especial de Falles. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Local Fallera. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Central Fallera. 1r Premi al Millor Llibre de Falles. Premi a la Millor Crítica Local de Ràdio XàtivaSER i Notícia-7. 1r Premi del Campionat d’Escacs dels XVII Jocs de Saló Fallers. 1r Premi del Campionat de Manilla dels XVII Jocs de Saló Fallers. 3r Premi del Campionat de Parxís dels XVII Jocs de Saló Fallers. 2n Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 2n Premi d’Enginy i Gràcia. 3r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot. 5è Premi de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’Ús del Valencià. 1r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot Infantil. 3r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. 2n Premi de la Secció Especial de Falles Infantils. 2n Premi d’Enginy i Gràcia en Falles Infantils. 5è Premi del IX Concurs de Maquetes de Falles.

de la cavalcada. De vesprada, la tradicional xocolatada per als més petits. Després va haver la cremà infantil, els preparatius per la cremà de la falla gran i la posterior cremà. Quan ja només queden cendres a la falla es fa al casal el balanç de les festes i el ressopó de cremà.

121

an ys 50

1996-1997 FALLA Lema: Per art de màgia. Artista: Xavier Herrero. Preu: 2 500 000 pessetes (15 025.30 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: El munt de problemes que tenia Xàtiva, malgrat que el consistori mirava d’amagar-los. La gran quantitat de coses supèrflues que havia fet l’Ajuntament. La polèmica haguda entre el regidor socialista Torregrosa i el popular Moracho. Les falles que cada vegada invertien menys diners en el monument i més en beguda.

122

En l’Assemblea va estar reelegit Vicent Martínez com a president. Les falles les anaven a continuar fent Xavier Herrero i el col·lectiu Va.Cli.Ve. Nina López Torregrosa, fallera de la comissió va ser triada fallera major de Xàtiva. Entre les celebracions del Mig Any, els nomenaments i les proclamacions, el 12 d’octubre vam fer una excursió a Bocairent. 1 2

En la presentació, el 2 de febrer, en l’apropòsit intervenia el dimoni Bejestú, un esbart de diablesses i la jove Empar. Entre tots feien arribar el públic a la conclusió que un autèntic espectacle era la presentació de les falleres majors de República Argentina,Àngels Pallàs i Benavent i Patricia Garcia i Beltrán.Va tenir com a mantenidor Josep Lluís Fitó i com a presentadors Josep Agustí i Desirée Fuentes.

Hem inclòs el balanç final de l’exercici, amb ingressos i despeses reals. Aquest premi no figura en el recull de premis de l’any anterior que es fa en la pàgina 24 del llibre de la falla Argentina 1998 però sí en les actes dels premis i en el quadre sinòptic de les pàgines 38 i 39 d’aquest mateix llibre, on diu: «5-9-1996 S’enceten els XVIII Jocs de Saló Fallers al Saló Palasiet.Vam aconseguir guanyar al dòmino, amb Toni Naval i Pasqual Sanhipólito. I sense tanta sort, encara que amb una magnífica participació, Alexandre Pla en escacs va obtenir la segona posició i Paco Serrano i Doro Llueca en manilla van treure la medalla de bronze.»

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Vicente Martínez Segrelles. Fallera major: Ángeles Pallàs Benavent. Fallers: 309. Casal: Baixada del Carme, 12. Pressupost de l’exercici1: 9 605 931 pessetes (57 732.81 €) d’ingressos i 9 314 668 pessetes (55 982.28 €) de despeses.

ARGENTINA

Ens van concedir el Premi Bernat i Baldoví de la revista Pensat i Fet a la millor trajectòria en el llibre de falles. El 6 de març vam fer la presentació del nostre llibre al casal, a cura del delegat de llibret, Jesús Fèlix Soler, juntament amb el número d’aquell any de la revista Pensat i Fet, presentada per Toni Mestre. A l’acte va assistir multitud de gent, destacant-hi la intel·lectualitat xativina. El llibre recuperava la més saborosa tradició satírica dels llibres de falles amb la inclusió del suplement satíric El Gautxo. Aquest suplement tractava de forma humorística els principals esdeveniments ocorreguts al món faller xativí així com a la resta de la societat xativenca. Per primera vegada a Xàtiva, el nostre llibret apareixia a la Internet, on es podia llegir íntegrament. A més comptàvem amb una pàgina diària al diari Levante-EMV per explicar la l’actualitat de la nostra falla i una columna satírica anomenada La Palera, que havia esdevingut com un referent dins el món faller xativí. Possiblement pel Premi Bernat i Baldoví, quan es van fer públics els resultats del concurs que la Conselleria de Cultura organitza per repartir diners a les falles que s’avenen a ballar-los l’aigua i després de quatre anys ficant-nos entre els cinc primers llocs, aquell any el nostre llibre no va estar ni entre els trenta primers. Era lògic: la nostra publicació tenia una acurada maquetació i disseny, una veritable preocupació per mantenir un alt nivell en els textos, una estricta correcció en l’ús de l’idioma i per últim un afany malaltís per dignificar el

50 anys

món de la literatura fallera. La Conselleria de l’avinguda de Campanar no entén les coses així i va premiar llibres que pretenen tot el contrari que nosaltres. El 23 de febrer, amb el lema Retrats de família, se celebrava la Cavalcada del Ninot Infantil.Vam guanyar el primer premi a la millor comparsa i el segon premi a la millor carrossa de lloguer. L’1 de març vam desfilar en la Cavalcada del Ninot, amb el lema La paròdia local, centrada en la crítica de les qüestions locals. La part de la comparsa que feia referència a l’entrada i l’eixida del conseller Alfonso Rus va ser reflectida fins i tot en l’edició nacional de esports de Levante-EMV. El jurat ens va atorgar el premi a la millor comparsa i el segon premi a la millor carrossa de lloguer. L’Ajuntament va tenir la feliç idea d’organitzar un critèrium ciclista amb la presència de Miguel Induráin. Va oferir a les falles la possibilitat de vendre entrades i de fer-se càrrec dels quiosquets de refrescos, tot això anant a comissió amb l’Ajuntament. El que semblava una bona idea no ho va ser tant ja que els guanys obtinguts amb aquesta iniciativa no van ser tan grassos com s’esperava en un principi... Més aviat que mai vam saber qui seria la fallera major infantil, Patricia Garcia Beltrán, i el president infantil, Joaquim Mateu Vinaches. Tanmateix, no va passar el mateix amb la fallera major,Àngels Pallàs i Benavent. El diumenge anterior a la seua presentació a la comissió com a fallera major, al xalet

PREMIS 2n Premi de la Secció Especial de Falles. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 2n Premi d’Enginy i Gràcia. 3r Premi al Millor Llibre de Falles. 2n Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi del Campionat de Dòmino dels XVIII Jocs de Saló Fallers. 2n Premi del Campionat d’Escacs dels XVIII Jocs de Saló Fallers2. 3r Premi del Campionat de Manilla dels XVIII Jocs de Saló Fallers2. Premi Bernat i Baldoví a la millor trajectòria en la confecció i edició de llibres de falles, atorgat per la revista Pensat i Fet. 3r Premi de la Secció Especial de Falles Infantils. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. 2n Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot Infantil. 3r Premi d’Enginy i Gràcia en Falles Infantils. 4t Premi del X Concurs de Maquetes de Falles.

dels seus oncles, mentre complimentàvem a la seua cosina Paloma, la comissió va viure com Àngels demanava als seus pares ser la fallera major de República Argentina i com els seus pares hi accedien.

123

an ys 50

1997-1998 FALLA Lema: El conte del pàrquing. Artista: Xavier Herrero. Preu: 3 000 000 pessetes (18 030.36 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: La grua, l’ORA i el pàrquing, que escuraven encara més les butxaques dels xativins. La celeritat amb què va ser solucionada l’aparició de restes arqueològiques en els fonaments del pàrquing de l’Albereda, en comparança amb el que passa als particulars. Les obres sumptuoses que projectava l’Ajuntament i els seus elevats costos. La polèmica per la indumentària tradicional va124 lenciana, que el reglament faller xativí ja permetia fer servir.

En l’assemblea vam ratificar Vicent Martínez com a president. Javier Sanjurjo Bañuls seria el president infantil. Pel que fa als artistes, repetien Xavier Herrero i Va.Cli.Ve. Però a més a més, un membre de la comissió, Ximo Sánchez Pérez assolia la presidència de la Junta Local Fallera i hi arribava acompanyat de dos fallers més de República: Josep Lluís Fitó com a vicepresident i Guillermo Navalón com a tresorer. Aquesta nova Junta Local Fallera va sotmetre les falles 1 2

xativines a la més pregona reforma que hi ha tingut mai. Entre els canvis que van aportar cal destacar els nous Estatuts o l’edició d’una revista d’actualitat fallera de la ciutat, L’aladroc. I el canvi més, diguem-ne, vistós, va ser el que va afectar a la indumentària fallera masculina. Era el primer any en què els homes podien lluir els saragüells i els jupetins, les bruses i les calces... i tant com ho van fer! La nostra comissió va ser la que més seriosament es va prendre allò de

Hem inclòs el balanç final de l’exercici, amb ingressos i despeses reals. Aquest primer premi de la Secció Especial de Falles, no va dur aparellat el Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Local Fallera i de la Junta Central Fallera. Aquest premi va ser concedit a la falla que havia quedat en primer lloc en la Secció Primera, passant per davant de totes les de la secció especial.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Vicente Martínez Segrelles. Fallera major: Loles Tormo Aldeguer. Fallers: 304. Casal: Baixada del Carme, 12. Pressupost de l’exercici1: 9 450 012 pessetes (56 795.72 €) d’ingressos i 9 723 692 pessetes (58 440.57 €) de despeses.

ARGENTINA

Camí de la presentació, al pavelló Francisco Ballester

la recuperació de l’autèntic vestit valencià dels segles xviii i xix.I per acabar d’arrodonir-ho,la fallera major infantil de Xàtiva era Patricia Garcia Beltrán, que havia sigut la nostra fallera major infantil l’any anterior. El 29 de juny de 1997 vam fer una multitudinària excursió a l’illa de Tabarca, amb diverses activitats lúdico-socials. Durant la tornada el mareig i els vòmits van afectar els tres Peps: Agustí, Barberà i Vidal.Vaja, i a algú més que no va voler donar a conèixer la seua dieta i va buscar un bar pròxim al port de Santa Pola. Un altra de les novetats que van arribar amb la nova Junta Local Fallera va ser la celebració d’un campionat faller de futbol sala. El vam guanyar pràcticament sense baixar de l’autobús, ja que els nostres partits es van comptar per golejades. Un mal de cap per un maldecap era el títol de l’apropòsit amb què s’iniciava l‘acte de

50 anys

presentació de les nostres falleres majors, Loles Tormo i Aldeguer i Marta Andrés i López. El tema que es tractava de reflectir amb aquesta breu peça teatral era l’eterna disjuntiva entre els fallers implicats en les tasques pròpies d’una comissió fallera i aquells a qui només els interessa el got i el ganivet. Els presentadors van ser M. Carme Calvo i Emili Navalón. I com a mantenidor, Vicent Tormo i Aldeguer, germà de la fallera major. En la Cavalcada del Ninot Infantil, el nostre lema va ser S.O.S. La Terra: Un univers de solucions.Vam guanyar el premi a la millor comparsa, el premi al millor grup escènic i el tercer premi a la carrossa de lloguer. Xàtiva va bé? era el nostre lema en la Cavalcada del Ninot. Obria la desfilada el nostre batlle tocant la bateria.Val a dir que, reivindicant la capitalitat de província, tots els vehicles que hi van prendre part portaven una matrícula amb la lletra X, pròpia de

PREMIS 1r Premi de la Secció Especial de Falles2. 1r Premi al Millor Llibre de Falles. 1r Premi del I Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. 1r Premi del Campionat d’Escacs dels XIX Jocs de Saló Fallers. 2n Premi del Campionat de Dòmino dels XIX Jocs de Saló Fallers. 2n Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 3r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot. 3r Premi a la Millor Coberta de Llibre de Falles. Trofeu al Jugador Màxim Golejador del I Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. Trofeu a l’Equip Menys Golejat del I Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. Premi Bernat i Baldoví al Millor Llibre de Falles de 1997, atorgat per la revista Pensat i Fet. 7è Premi de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’Ús del Valencià. Accèssit de la Secció Primera de Falles Infantils. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. 1r Premi al Millor Grup Escènic de la Cavalcada del Ninot Infantil. 3r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot Infantil. 3r Premi d’Enginy i Gràcia en Falles Infantils. 1r Premi del Campionat de Futbol Sala dels XIII Jocs Esportius Infantils. 2n Premi del Concurs de Dibuix Infantil.

Xàtiva. Vam obtenir el segon premi a la millor comparsa i tercer premi a la millor carrossa de lloguer. L’1 de març, la revista Pensat i fet ens va atorgar el Premi Bernat i Baldoví al millor llibre de falles de 1997. I el 5 de març vam presentar el de 1998. Vam aconseguir el primer premi de la secció especial de falles per quinzena ocasió.

125

an ys 50

1998-1999 FALLA Lema: La ciutat submergida. Artista: Xavier Herrero. Preu: 1 500 000 pessetes (9 015.18 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: L’aïllament a què estava sotmés el barri del Carme a causa de les obres en la plaça del País Valencià. La forma fàl·lica de les màquines expenedores de bitllets de l’ORA. La reducció dels pressupostos per als monuments en les falles de Xàtiva. La doble activitat comercial de la plaça del Mercat: de matí com a mercat tradicional i de vesprada com a zona d’oci nocturn.

126

En l’Assemblea General va dimitir Vicent Martínez i Segrelles i va ser elegit Juli Xavier Garcia i Gómez com a president. El president infantil seria Tomàs Mateu i Vinaches. L’artista del monument gran continuava sent Xavier Herrero i Martínez i el de la falla infantil, l’artista de Gandia Óscar Coll. Un any més continuaven en la Junta Local Fallera Ximo Sánchez, Josep Lluís Fitó i Guillermo Navalón. També enguany la fallera major infantil de Xàtiva era una xiqueta de la nostra comissió, Neus López i Belinchón. Es va plantejar un exercici destinat a eliminar 1

el dèficit que arrossegava la falla. I les primeres mesures van ser la domiciliació bancària de les quotes de faller —per a la qual cosa Ximo Mateu Vinaches i Emili Navalón van passar totes les vacances de Pasqua casa per casa demanant el número de compte— i un control més estricte de les despeses. Vam debutar en el campionat de futbol sala femení amb una segona posició. En el masculí, a causa de l’arreglament d’un resultat en un partit entre altres dues falles, vam quedar tercers classificats.

Hem inclòs el balanç final de l’exercici, amb ingressos i despeses reals.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Julio Javier Garcia Gómez. Fallera major: Maria Borredà Cuenca. Fallers: 263. Casal: Baixada del Carme, 12. Pressupost de l’exercici1: 13 200 718 pessetes (79 337.91 €) d’ingressos i 9 027 699 pessetes (54 257.56 €) de despeses.

ARGENTINA

Canal 9 va fer un programa en directe

En la Cavalcada del Ninot va ploure. Tot el dia 27 de febrer de 1999 va passar amb la incògnita si la desfilada se suspenia o no. Al final, es va celebrar. En el moment d’eixir la nostra comparsa era quan més plovia. 200 persones formaven la comparsa, distribuïts en nou grups escènics. La cavalcada girava al voltant de l’elecció d’un film realitzat a Xàtiva per a atorgar-li l’Oscar a la millor pel· lícula. I mostràvem les pel·lícules candidates, tot aportant títols als guions que altres havien confeccionat: Premis? Tots. Millor comparsa, millor carrossa llogada i millor grup escènic (Xàtiva-Herzegovina). La Cavalcada del Ninot Infantil amb el lema Música, mestre la vam dedicar al món de la música. En ella, els nostres xiquets intentaven de fer palesa la importància que té l’estudi de la música quan hom és un infant. També ací premi a la millor comparsa.

50 anys

En la presentació de les falleres majors, Maria Borredà Cuenca i Eva Garcia Vidal, va actuar la Colla de Tabalaters i Dolçainers La Socarrada. Els presentadors van ser Ramon Esplugues i Núria Orkin. I el mantenidor va ser Josep Barberà i Gozálbez. En la segona part de l’acte, es va representar l’obra Déu. Un drama, de Woody Allen, pel Grup de Teatre de República. Aquesta obra s’havia representat en el concurs de teatre, la qual cosa va resultar una de les novetats més importants de l’exercici. Quan anava al Pavelló Ballester, Ximo Mateu es va fotre una pinya amb la moto i va eixir fet un santllàtzer tant a la presentació com a l’obra, representant el seu paper de Cretinus. No menys sonat va ser el bac que va pegar Josep Barberà en acabar el seu parlament com a mantenidor. La presentació del llibre la va fer Jesús Fèlix Soler, encara que ajudat per una magnífica hostessa que anava mostrant, a banda de les seues encisadores cames, les utilitats del minillibre confeccionat per a l’ocasió. Crec que es deia Elisa. La caracterització dels actors que van fer la fotonovel·la del llibre era esplèndida, tant que un matrimoni belga es va dirigir a Jesús Fèlix, disfressat de policia local, com si fóra de debò. Poques ocasions tenen les falleres i fallers de lluir els seus vestits i Sara Bordes, Begonya Martínez i Loles Tormo se’l van posar per anar a arreplegar els premis. Brillant idea. El programa de Canal 9 Com a casa es va enregistrar des del nostre barri, tenint com a fons el nostre monument. En el pro-

PREMIS 1 Premi de la Secció Primera de Falles. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi al Millor Grup Escènic de la Cavalcada del Ninot. Trofeu a l’Equip Màxim Golejador del II Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. Trofeu a l’Equip Menys Golejat del II Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. Premi a la Millor Crítica Local de Noticias 7 Días i Ràdio Xàtiva-SER. Premi al Millor Actor del II Concurs Faller de Teatre. 2n Premi al Millor Llibre de Falles. 2n Premi a la Millor Coberta de Llibre de Falles. 2n Premi a la Millor Segona Part de la Presentació. 2n Premi d’Enginy i Gràcia. 2n Premi a la Millor Obra de Teatre del II Concurs Faller de Teatre. 2n Premi del Campionat d’Escacs dels XX Jocs de Saló Fallers. 2n Premi del Campionat de Manilla dels XX Jocs de Saló Fallers. 2n Premi del II Campionat Faller de Futbol Sala Femení. 3r Premi del II Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. 3r Premi a la Millor Presentació. 3r Premi a la Millor Decoració de Monument. 8è Premi de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’Ús del Valencià. Accèssit de la Secció Primera de Falles Infantils. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. 3r Premi d’Enginy i Gràcia en Falles Infantils.

grama van intervenir també les nostres falleres majors, Maria Borredà i Cuenca i Eva Garcia i Vidal, el vicepresident 4t, Adelí Pardillos i Parra i el president infantil, Tomàs Mateu i Vinaches.

127

an ys 50

1999-2000 FALLA Lema: Xàtiva, nou mil·lenni. Artistes: José Ramón Gozalbes Moracho i Jesús Bellescusa López. Preu: 1 800 000 pessetes (10 818.22 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: La promesa electoral incomplida d’instal·lar boques de reg a la plaça de cada falla per no retardar la cremà. La reforma del carrer Montcada. L’amuntegament de fem als voltants dels monuments nacionals de Xàtiva. L’altra vella promesa electoral popular incomplida en relació a les falles: la creació d’un museu 128 faller.

En l’Assemblea General Ordinària, Juli Xavier Garcia i Gómez va ser reelegit com a president, mentre que el president infantil seria Francesc Xavier Castellote i Millet. Com a artista del monument gran vam triar Josep Ramon Gozalbes i Moracho, membre de la nostra comissió, i Jesús Bellescusa. La falla infantil la continuaria fent Óscar Coll. L’1 de maig vam fer una excursió a Alcoi i Alcoleja d’Aitana. El president de la Junta Local Fallera, Joaquim Sánchez i Pérez, va presentar la dimissió preceptiva del seu càrrec, 1

després de complir-se dos anys de manament. Amb ell cessaven també tots els membres de la Junta Executiva de la Junta Local Fallera, entre els quals hi havia els republicans Josep Lluís Fitó i Roselló i Guillem Navalón i Ramon. Va ser elegit president de la Junta Local Fallera Josep Manuel Benet i Vicedo. Amb ell van entrar a formar part de la Junta Local Fallera les falleres de República Argentina Loles Tormo i Aldeguer i Begonya Martínez i Casanova. El lema de la cavalcada va ser Contes populars. Es tractava d’una reinterpreta-

Hem inclòs el balanç final de l’exercici, amb ingressos i despeses reals.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Julio Javier Garcia Gómez. Fallera major: Sara Blesa Martí. Fallers: 260. Casal: Baixada del Carme, 12. Pressupost de l’exercici1: 13 196 710 pessetes (79 313.82 €) d’ingressos i 10 752 256 pessetes (64 622.36 €) de despeses.

ARGENTINA

ció dels contes més famosos de la literatura comparant-los amb l’actualitat social i política de la ciutat. Una parella de cecs anava explicant els contes a manera d’auca i adobava cada conte amb una cançoneta molt particular. La comparsa amb què els xiquets van acudir a la Cavalcada del Ninot Infantil era un homenatge al teatre, el lema era Mare, vull ser artista!. Cadascun dels grups va mostrar un gènere diferent d’aquest fantàstic món. I si parlem de teatre, hem de parlar de la presentació que anava introduïda per un breu apropòsit interpretat per un grup d’animació que donava pas a la presentació de les falleres majors. Fou un acte protocol· lari, digne i solemne, tot i que posseïa un caire poètic. Els presentadors de l’exaltació de Sara Blesa i Martí i Ester Pardillos i Baldrés van ser Vicent Tormo i Sara Bordes, mentre que la persona encarregada de mantenir PREMIS 1r Premi al Millor Ninot de Falles. 1r Premi a la Millor Coberta de Llibre de Falla. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi de la Secció Primera de Falles. 1r Premi al Millor Ninot de la Secció Primera de Falles. Premi Blai Bellver a la Millor Crítica Fallera. 1r Premi del III Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. 1r Premi del III Campionat Faller de Futbol Sala Femení. 1r Premi del Campionat de Truc dels XXI Jocs de Saló Fallers. 1r Premi al Millor Ninot de la Secció Primera Falles Infantils. 1r Premi al Millor Grup Escènic de la Cavalcada del Ninot Infantil.

50 anys

l’acte va ser, per primera vegada, una xica, M. Carme Calvo. El dia 16 d’octubre de 1999 vam representar, per al concurs de teatre de falles, l’obra de Dagoll Dagom basada en contes de Pere Calders, Antaviana. Al muntatge, dirigit per Elies Barberà, hi van participar més de 30 actors i actrius de la comissió i va significar un èxit de participació, crítica i públic. I ficats en el món del teatre, no es pot oblidar que el Pepe Rubianes, qui precisament va formar part del grup Dagoll Dagom, va ser faller d’honor de la nostra comissió durant aquest exercici. El dia que es va presentar el llibre Argentina, es va aplegar al nostre casal gran part de la intel·lectualitat xativenca i una nodrida representació del món faller. En el mateix acte també es van presentar la Revista d’Estudis Fallers i el Pensat i Fet. Durant aquestes presentacions, vam muntar una petita perfor2n Premi d’Enginy i Gràcia. 2n Premi al Millor Llibre de Falles. 2n Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot. 2n Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. Accèssit de la Secció Primera de Falles Infantils. 6é Premi de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’Ús del Valencià. 2n Premi del Campionat d’Escacs dels XXI Jocs de Saló Fallers. 2n Premi del Campionat de Manilla dels XXI Jocs de Saló Fallers. 3r Premi del Campionat de Dòmino dels XXI Jocs de Saló Fallers.

mance en què intervenia Fallerel·la, l’heroïna de moda en la festa de les falles. Però nosaltres, en compte d’una Fallerel·la, en teníem dues, les quals van aconseguir que s’acomplira la seua justícia fallera una vegada més. En vista que la Junta Local Fallera no es decideix, durant les falles vam intentar engegar un campionat de futbolí interfalles. Però només se’n van presentar dues comissions la nostra i Murta-Maravall. Els nostres, Orkin i Camacho, van guanyar en una emocionant final als Recreatius Saetabis. Va ser la primera vegada que vam guanyar els dos campionats de futbol sala, masculí i femení, L’entrenador de tots dos equips va ser Miquel Àngel Gozalbes, Migue, qui amb Dani Ripoll, també va guanyar el campionat de falles de truc. Per últim fer esment de la banda Los Rosales, de Bolbait que va debutar amb RA i de les dessuadores amb l’escut de la falla que vam estrenar. Menció Especial del Jurat al Millor Actor del III Concurs Faller de Teatre. Menció Especial del Jurat a la Millor Actriu del III Concurs Faller de Teatre. Trofeu a l’Equip Màxim Golejador del III Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. Trofeu a l’Equip Menys Golejat del III Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. Trofeu a l’Equip Màxim Golejador del III Campionat Faller de Futbol Sala Femení. Trofeu a l’Equip Menys Golejat del III Campionat Faller de Futbol Sala Femení. 2n Classificat del Campionat Faller de Futbol Infantil.

129

an ys 50

2000-2001 FALLA Lema: Els pecats actuals. Artistes: Manuel Blanco Sancho. Preu: 3 000 000 pessetes (18 030.36 €). Crítica: En la falla es feia crítica de: El vandalisme entre el jovent, també en el món de les falles. L’ús abusiu dels telèfons mòbils. El deteriorament dels ecosistemes. La clonació d’éssers vius. El tracte descortés que van patir les reines de la Fira en l’acte d’inauguració d’aquesta.

130

Com cada any, l’exercici va començar amb la celebració de la Assemblea General Ordinària en què Juli Xavier Garcia i Gómez va ser reelegit com a president. El president infantil seria Joaquim Banyuls Sanz. En el mes de maig van començar a celebrar-se les primeres partides dels XXII Jocs de Saló Fallers.Tot i que la nostra comissió va participar en les disciplines de bac, dòmino, escacs, manilla, parxís i truc, només aconseguiríem ser segons classificats en manilla i tercers en escacs i parxís. 1

Vam obtenir, però, uns resultats ben diferents dins el IV Campionat Faller de Futbol Sala: en categoria femenina vam ser campions, a més del trofeu a l’equip més golejador, trofeu a l’equip menys golejat, trofeu a la portera menys golejada, Àngela Camacho i Chàfer, i trofeu a la jugadora màxima golejadora, Amparo Piera Tarazona; i en categoria masculina, subcampions, trofeu a l’equip més golejador, trofeu a l’equip menys golejat, trofeu al porter menys golejat, Xavier González i Vázquez i trofeu al

Hem inclòs el balanç final de l’exercici, amb ingressos i despeses reals.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Julio Javier Garcia Gómez. Fallera major: Sonia Iborra Colomer. Fallers: 257. Casal: Baixada del Carme, 12. Pressupost de l’exercici1: 13 695 170 pessetes (82 309.63 €) d’ingressos i 13 372 878 pessetes (80 372.62 €) de despeses.

ARGENTINA

Els àngels de Charlie en la presentació

jugador màxim golejador, Salvador Llueca i Iborra. Vam cedir el nostre casal a la Junta Local Fallera per a la representació de l’obra Contes i Boleros, per part del grup Certes Coses, dins de la seua setmana cultural. La presentació de Sònia Iborra i Colomer i Marta Borredà i Cuenca, celebrada al pavelló municipal Francisco Ballester, començava amb un a propòsit en què destacava la gran participació de membres de la comissió. En ell es feien paleses, en clau d’humor, les dificultats per les quals ha de

50 anys

passar una comissió per tal d’arribar a engegar cada any la festa. Cal destacar, deixant de banda l’apagada de llum que es va produir durant la celebració de la presentació, que per primera vegada la part protocol·lària va contar amb dues presentadores femenines, Anna Duet i Irene Palop, i el vestit negre en compte dels saragüells del mantenidor, Sergio Iborra. La nostra comparsa de la Cavalcada del Ninot feia un paral·lelisme entre Xàtiva i el parc d’atraccions que hi ha a prop de Benidorm, per això el lema era Xàtiva mítica. La comparsa anunciada des de dies abans per Ràdio Xàtiva, incloïa els seus propis mitjans de comunicacions, que servien per narrar al públic assistent el que s’esdevenia al Reial de la Fira. La cavalcada infantil que, un any més, va haver de ser ajornada pel mal oratge, portava com a lema La Creació, i mostrava els diferents éssers que es van originar els primers dies de l’existència de l’univers. La presentació del nostre llibre al casal per part d’Elies Barberà va ser en un ambient místic, amb fum i ciris i va haver una arenga del pare prior contra els pecats i la feblesa dels éssers humans.Va ser molt divertit. Després de dos anys sense primer premi de falla, el vam aconseguir per setzena vegada, la qual cosa, juntament amb el primer premi de la falla infantil, ens va donar el nostre seté doblet.

PREMIS 1r Premi de la Secció Especial de Falles. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Local Fallera. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Central Fallera. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. Premi Carceller a la Iniciativa editorial, atorgat per la revista Pensat i Fet. 1r Premi del IV Campionat Faller de Futbol Sala Femení. 1r Premi al Jugador Màxim Golejador del IV Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. 1r Premi al Porter Menys Golejat del IV Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. 1r Premi a l’Equip Màxim Golejador del IV Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. 1r Premi a l’Equip Menys Golejat del IV Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. 1r Premi a la Jugadora Màxima Golejadora del IV Campionat Faller de Futbol Sala Femení. 1r Premi a la Portera Menys Golejada del IV Campionat Faller de Futbol Sala Femení. 1r Premi a l’Equip Màxim Golejador del IV Campionat Faller de Futbol Sala Femení. 1r Premi a l’Equip Menys Golejat del IV Campionat Faller de Futbol Sala Femení. 2n Premi del IV Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. 2n Premi al Millor Llibre de Falles. 2n Premi del Campionat de Manilla dels XXII Jocs de Saló Fallers. 3r Premi d’Enginy i Gràcia. 3r Premi del Campionat d’Escacs dels XXII Jocs de Saló Fallers. 3r Premi del Campionat de Parxís dels XXII Jocs de Saló Fallers. 1r Premi de la Secció Especial de Falles Infantils. Premi a la Millor Falla Infantil de Xàtiva de la Junta Local Fallera. Premi a la Millor Falla Infantil de Xàtiva de la Junta Central Fallera. 1r Premi al Millor Ninot Infantil de la Secció Especial. 1r Premi al Millor Ninot Infantil de Xàtiva. 1r Premi al Millor Grup Escènic de la Cavalcada del Ninot Infantil. 2n Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. 2n Premi d’Enginy i Gràcia en Falles Infantils.

131

an ys 50

2001-2002 FALLA Lema: Xàtiva en flames. Artistes: Manuel Blanco Sancho. Preu: 21 000 €. Crítica: En la falla es feia crítica de: Els dolents espectacles que havien esdevingut els plenaris municipals. L’ànsia de tothom per ocupar una plaça de funcionari. La moda d’instal·lar portes amb reixes metàl· liques en els edificis de l’Albereda. Les intempestives hores a què tenia lloc la cremà. L’augment de divorcis i separacions.

132

L’exercici s’encetava amb el canvi de president. Josep Ramon Amorós i Marzal substituïa Juli Xavier Garcia i Gómez, qui deixava el càrrec després de tres anys. I amb l’elecció de les que ens representarien al llarg de l’any: Teresa Anton i Gandia i Paula Colomer i Fuentes, com a fallera major i fallera major infantil. Com a president infantil va estar elegit Alberto Garcia Beltrán. A més a més, una xica de la nostra comissió, Àngels Pallàs i Benavent, va ser escollida com a fallera major de Xàtiva, nomenant per a la seua Cort d’Honor altres 1

dues companyes nostres: Anna Ramon i Gimeno i Carmina Sánchez i Almiñana. Mentre tots aquests actes s’esdevenien, anaven disputant-se les partides dels XXIII Jocs de Saló Fallers i els partits dels V Campionats Fallers Masculí i Femení de Futbol-Sala i del I Campionat Faller de Voleibol Femení. En tots ells aconseguírem arrapar algun guardó. Amb el lema Operació Triomfal es presentà la nostra comparsa a la Cavalcada del Ninot. Aquesta comparsa tractava en clau sarcàstica el triomf que suposava la pràctica totalitat

En el llibre de Sánchez s’adjudica aquest premi a la Falla Joan Ramon Jiménez.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: José Ramón Amorós Marzal. Fallera major: Teresa Antón Gandia. Fallers: 239. Casal: Baixada del Carme, 12. Pressupost de l’exercici: No hem pogut esbrinar aquesta dada.

ARGENTINA

José Álvarez Picazo es va encarregar durant molts anys de la pirotècnia de la falla

d’iniciatives mampreses per l’actual equip de govern municipal, davant del qual hi fèiem arribar un seguit de persones per retre-li homenatge al nostre alcalde com a mostra d’agraïment per la seua política. La Cavalcada del Ninot Infantil que, com cada any, va ser ajornada per l’amenaça de pluja, duia per lema Dies de pont i s’hi feia una anàlisi exhaustiva del calendari escolar. La presentació del llibre de falles Argentina 2002, va anar a càrrec del coordinador del llibre,Vicent Tormo. Aquell any amb el llibre es lliurava un curtmetratge de dibuixos animats, constituint el primer curt de dibuixos animats de temàtica fallera. El 13 de març, alhora que se celebrava al casal el tradicional esmorzar amb els xiquets del Col·legi Pla de la Mesquita, vam començar a aixecar les primeres peces del monument, però com sempre, la plantà oficial de la falla va tenir lloc el dia 15 de març. La

50 anys

vam amenitzar amb un ressopó a base de torrada de xulles. Els dies de falles es van repartir. Els primers va fer mal oratge, sobretot durant el lliurament de premis, quan va caure més aigua que quan van enterrar a Piu el de la Llosa,que el taüt era de ferro i flotava, encara que, com que ens vam emportar el doblet per segon any consecutiu i vuitena vegada a la nostra història (el primer premi de falla era el nostre disseté), nosaltres no vam notar tant la pluja. Tanmateix, a partir del dia 18, dia en què va ser lloc l’ofrena, la mascletà oferida al barri disparada a la Glorieta i el sopar d’homenatge a les nostres falleres majors al Saló Reina, va fer un oratge realment estiuenc, amb un sol que badava les pedres. Per a l’anecdotari queda el sopar amb ball i atraccions que vam fer al casal el 28 d’abril i que vam batejar com sopar de l’apuntada. Val a dir que, malgrat l’èxit, cap any més l’hem repetit.

PREMIS 1r Premi de la Secció Especial de Falles. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Local Fallera. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Central Fallera. 1r Premi al Millor Ninot de Xàtiva1. 1r Premi al Millor Ninot de la Secció Especial. 1r Premi del V Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. 1r Premi del V Campionat Faller de Futbol Sala Femení. 1r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot. 2n Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 3r Premi al Millor Llibre de Falles. 3r Premi I Campionat Faller de Voleibol Femení. 2n Premi del Campionat de Bac dels XXIII Jocs de Saló Fallers. 3r Premi del Campionat de Parxís dels XXIII Jocs de Saló Fallers. 3r Premi del Campionat de Dòmino dels XXIII Jocs de Saló Fallers. 1r Premi a l’Equip Màxim Golejador del V Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. 1r Premi a l’Equip Menys Golejat del V Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. 1r Premi a l’Equip Màxim Golejador del V Campionat Faller de Futbol Sala Femení. 1r Premi a l’Equip Menys Golejat del V Campionat Faller de Futbol Sala Femení. 1r Premi de la Secció Especial de Falles Infantils. Premi a la Millor Falla Infantil de Xàtiva de la Junta Local Fallera. Premi a la Millor Falla Infantil de Xàtiva de la Junta Central Fallera. 1r Premi al Millor Ninot Infantil de Xàtiva. 1r Premi al Millor Ninot Infantil de la Secció Especial. 2n Premi d’Enginy i Gràcia en Falles Infantils. 2n Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. 2n Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot Infantil.

133

an ys 50

2002-2003 FALLA Lema: La caixa de Pandora. Artista: Manolo Blanco Sancho. Preu: 24 040.34 €. Crítica: En la falla es feia crítica de: L’augment de la inseguretat ciutadana i de la delinqüència. L’abandonament del nucli antic. La droga. Les fantasioses promeses electorals dels partits per a les eleccions municipals. L’escassa assistència de gent als actes de la Setmana Cultural de la Junta Local Fallera. El poc cas que la gent feia als senyals de trànsit.

134

L’any començava amb la reelecció de Josep Ramon Amorós com a president i amb l’elecció de les nostres falleres majors per a l’exercici, Maria Ribot i Moscardó i Carme Llobell i Císcar. Com a president infantil repetia Alberto Garcia Beltrán. En els XXIV Jocs de Saló de Fallers, a causa d’una terrible ratxa de mala sort, no vam optar a cap dels premis majors.En el campionat 1 2

de futbol sala però, ens vam rescabalar i vam aconseguir ser-ne campions en la categoria masculina i tercers classificats en la femenina. En la presentació, l’apropòsit, que va comptar amb una nombrosa participació del sector més jove de la comissió, feia un repàs dels trets més característics de la comissió en les diverses dècades d’existència del nostre col·lectiu.

Hem inclòs el balanç final de l’exercici, amb ingressos i despeses reals. En el llibre de Sánchez se’ns adjudica el Primer Premi del vi Campionat Faller de Futbol Sala Femení en el quadre sinòptic que n’hi ha al final.Tanmateix, en els pagines dedicades a la nostra comissió, apareix el primer premi en aquest campionat els anys 2000, 2001 i 2002. En el llibre Argentina 2004, en l’article ‘Història d’un any’, de Facund Asensi, es diu que es va aconseguir el 3r premi en aquest campionat.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: José Ramón Amorós Marzal. Fallera major: Maria Ribot Moscardó. Fallers: 235. Casal: Baixada del Carme, 12. Pressupost de l’exercici1: 77 974.32 € d’ingressos i 75 352.53 € de despeses.

ARGENTINA

PREMIS 2n Premi de la Secció Especial de Falles. 3r Premi de la Secció Primera de Falles Infantils. 2n Premi d’Enginy i Gràcia en Falles Infantils. 2n Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 3r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot. 3r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. 1r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot Infantil. 1r Premi VI Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. 3r Premi VI Campionat Faller de Futbol Sala Femení2.

En la tradicional visita al parc de bombers

La Cavalcada del Ninot Infantil amb el lema era Pim, pam, pum... Foc! Feia un repàs a la importància del foc en la vida dels homes des dels primers habitants de la Cova Negra fins els focs d’artifici que utilitzen en les festes falleres. Com cada any, feia un fretorro brutal, tant que va aixecar molta polèmica la seua celebració amb aquest fred. Fins i tot va aparèixer una notícia a l’edició local de Levante-EMV i es va tractar a Ràdio Xàtiva. La nostra comparsa en la Cavalcada del Ninot, sota el lema Mai més, es feia ressò d’un seguit de situacions de la nostra ciutat

50 anys

i del món que, efectivament, no haurien de produir-se mai més. Levante-EMV destacava la disfressa de Migue com a Aznar i el grup escènic ‘Cavalcada Infantil’ que palesava l’egoisme d’alguns presidents de falla que posen per davant la seua necessitat de dormir, encara que els xiquets, en la cavalcada infantil, es congelen pel fred. Es va aprofitar la presentació de l’edició 2003 del llibre Argentina, per fer a continuació, el darrer dels fòrums fallers que va organitzar L’Informador. El tema tractat va ser Falles i mitjans de comunicació: la festa

criticada. Els ponents van ser Josep Barberà, company de la comissió, Kike Roselló, de Ràdio Xàtiva-SER i Agustí Garzó, de LevanteEMV, mentre que com a moderador va intervenir Jesús Fèlix Soler. D’aquell any paga la pena recordar que tota la crítica del monument va ser redactada íntegrament per membres de la nostra comissió i que, després de molts anys de celebrar-lo en diversos salons de banquets, vam gosar de celebrar el Sopar d’Homenatge a les Falleres Majors al nostre casal. Màxima afluència. Quan eren les 1:25:50 del dia 20 de març, es va encendre la falla gran. Només unes hores més tard començava la guerra d’Iraq.

135

an ys 50

2003-2004 FALLA Lema: Xàtiva surrealista. Artista: Palacio i Serra. Preu: 18 030.30 €. Crítica: En la falla es feia crítica de: El cost immens i innecessari de la font de la plaça de la Bassa. Les reformes al cementiri. El nepotisme. La taxa per la utilització del Gran Teatre.

En l’Assemblea General Ordinària vam reelegir com a president, per tercer any consecutiu, Josep Ramon Amorós i Marzal. El president infantil anava a ser Antonio José Calvo Diego. Als XXV Jocs de Saló Fallers, Miguel Àngel Gozalbes i Emili Navalón, van atènyer el campionat de dominó i Josep Ramon Amorós i Enric Palop, es van emportar el bronze en truc. Vam guanyar el VII Campionat Faller de Futbol Sala i el trofeu per a l’equip màxim golejador i, per als xiquets, el trofeu a l’equip menys golejat en el Campionat de Futbol Sala Infantil. 1

136

Al mes de novembre vam representar, dins la Mostra de Teatre organitzada per la Junta Local Fallera, l’obra El sopar dels idiotes, a càrrec del Grup de Teatre de la comissió. La presentació de les nostres falleres majors, Helena Maria Calvo i Garcia i Marta Giner i Casanova, duia per títol Daliniana i per commemorar els 100 anys del naixement de Dalí i els 50 anys de la falla que, dissenyada pel pintor, es va plantar a València, narrava la historia fictícia de la gestació de l’única falla «da-lini-a-na i va-len-ci-a-na» del món.

Hem inclòs el balanç final de l’exercici, amb ingressos i despeses reals.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: José Ramón Amorós Marzal. Fallera major: Helena Maria Calvo Garcia. Fallers: 223. Casal: Baixada del Carme, 12. Pressupost de l’exercici1: 81 521.77 € d’ingressos i 87 583.41 € de despeses.

ARGENTINA

PREMIS 1r Premi del Campionat de Dòmino dels XXV Jocs de Saló Fallers. 3r Premi del Campionat de Truc dels XXV Jocs de Saló Fallers. 1r Premi del VII Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. 1r Premi a l’Equip Màxim Golejador del VII Campionat Faller de Futbol Sala Masculí. 1r Premi a l’Equip Menys Golejat del Campionat Faller de Futbol Sala Infantil. 2n Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 3r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot. 5é Premi de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’Ús del Valencià. 2n Premi de la Secció Primera de Falles. Accèssit de la Secció Primera de Falles Infantils. 1r Premi al Millor Llibre de Falles. Dalí baixant del cel en la presentació

En la presentació de la fallera major de Xàtiva, li van lliurar a Josep Barberà el Socarrat d’Honor de les falles de Xàtiva. Al Ral·li la nostra comissió va prendre part amb dos grups, El ball dels mocadors i Sevillans.Aquest últim va perdre el vehicle durant la realització d’una prova,diuen que,atès que el Matxero ja havia cobrat, se’n va fugir i van haver d’acabar el ral·li amb cotxes particulars. En les dues cavalcades, ploure no plovia però feia un fred terrible. Com seria el fred que va fer el dia de la cavalcada gran que en l’edició comarcal de Levante-EMV, A. Garzó ho reflectia en una crònica. Quan la nostra comparsa Ave Cèsar desfilava per l’Albereda només

50 anys

quedaven veient-la els nostres familiars. Fou desolador. La Cavalcada Infantil es va celebrar de matí, duia per lema Aprenem a menjar jugant al mercat i explicava al poc públic present la piràmide alimentària, d’una manera clara i entenedora. La setmana fallera va començar amb mal oratge.Va ploure bastant el dia de la plantà, fet que no va ser un entrebanc perquè alguns fallers se n’anaren enmig de l’autovia de València a arreplegar els ninots de la falla, i no va deixar de plovisquejar fins a la vesprada del dia 17, fent-se la Visita a les Falles sense que la gent es vestira de faller/a. Durant aquesta visita, el

grup de recolzament motoritzat es va disfressar amb una armilla fluorescent i un barret de tres puntes irlandès. Feia goig veure Rígan vestit d’aquesta manera! I que content estava ell fins que el va veure la seua dona. Li va canviar l’aspecte d’immediat. Molts fallers es van veure afectats en la seua integritat física: Josep Manuel Pallàs va patir una intoxicació per grapes, Xavi Borredà, Juli Garcia i Ximo Mateu van haver de retirar-se a fer repòs amb caldets després d’empassar-se una ració desorbitada de tripes, i va ser un miracle que Terolet només es fracturara el radi quan va saltar a través de la finestra del Bar La Baixada.

137

an ys 50

2004-2005 FALLA Lema: La gran comèdia de Xàtiva. Artista: Josep Ramon Espuig. Preu: 21 035.00 €. Crítica: En la falla es feia crítica de: La farsa del premi de la Granera d’Argent a la neteja viària en una ciutat atapeïda d’excrements de gossos a les voreres. La gran quantitat d’actes esportius que organitza la Junta Local Fallera en detriment d’actes culturals. Els negocis piramidals. La gegantina i supèrflua despesa en la reforma de la Plaça de Toros. Els actes i concerts obsolets de la Fira d’Agost. 138El veto de l’alcalde a les actuacions de Xavi Castillo a Xàtiva.

Aquest exercici, en què s’estrenava com a president Teo Pallàs Sanchis, ens vam adonar de la necessitat de buscar iniciatives per tal de generar nous ingressos. Així, durant la Fira d’Agost, vam instal·lar un barracó per a la venda d’entrepans, hamburgueses i begudes i vam assolir uns resultats econòmics que ni els més optimistes esperaven, així que ho vam festejar amb un sopar de torrada de xulles al xalet de Cari Rubio i Josep Ramon Amorós. A més a més, el grup de teatre de la comissió va ser contractat per a representar a 1

la Plaça de Toros de Bocairent l’obra El sopar dels idiotes, dins el programa de festes de Sant Agustí, i també va representar l’obra Cadàver? al Gran Teatre, dins la Mostra de Teatre de la Junta Local Fallera. Als jocs de saló,Toni Calvo i Vicent Tormo van arreplegar el tercer premi del campionat de bac. La presentació de les nostres falleres majors: Neus Penya-roja i Garcia i Maria Barberà i Martínez, duia com a títol Una història que crema. En l’aproposit contrac-

Hem inclòs el balanç final de l’exercici, amb ingressos i despeses reals.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Teodoro Pallàs Sanchis. Fallera major: Neus Penya-roja i Garcia. Fallers: 215. Casal: Baixada del Carme, 12. Pressupost de l’exercici1: 96 422.51 € d’ingressos i 95 317.00 € de despeses.

ARGENTINA

PREMIS 3r Premi del Campionat de Bac dels XXVI Jocs de Saló Fallers. 3r Premi de la Secció Especial de Falles. 1r Premi al Millor Llibre de Falles. 3r Premi a la Millor Decoració de Monument. Accèssit de la Secció Primera de Falles Infantils.

Visita oficial a les falles

tàvem una dissenyadora perquè ideara la nostra presentació i l’assaig d’aquesta servia per a donar pas a la part protocol·lària. Tenia la novetat que calia accedir al pati de butaques per l’escenari, cosa que va sorprendre algun membre de la JLF. Cal dir que Adrián Guevara Navarro va ser el president infantil. Per primera vegada es va atorgar a una dona de la nostra falla; Adela Vinaches, el bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer. Vam participar en el Ral·li Humorístic amb dos grups escènics, El circ i Imserso.

50 anys

Després del fred d’anys anteriors,per fi la Cavalcada del Ninot es va celebrar diumenge. Feia goig passar per l’Albereda i veure-la de gom a gom. La nostra comparsa tenia per lema Passarel·la Xàtiva i consistia en una autèntica desfilada de models que servia per a repassar l’actualitat local del darrer any. Abans de la cavalcada va haver un dinar al Restaurant La Taverna. El menú d’Albert Terol va ser el següent: 36 clòtxines, 12 gambes, un entrepà de formatge, 16 escamarlans, un plat de pernil, un entrepà de paella i sis tiramisús. I està prim.

A l’Hotel Astòria de València, la revista degana de la premsa fallera, Pensat i Fet, va lliurar a Josep Barberà el premi Parot d’Honor a la trajectòria, pels seus 35 anys com a dirigent faller. En la Cavalcada del Ninot Infantil, amb el lema Xàtiva, ciutat de l’aigua, un explorador aprofitava un viatge per Xàtiva per tal d’oferir un repàs als indrets de la nostra ciutat relacionats amb l’aigua, des del Naixement de Bellús, fins les fonts més emblemàtiques. Levante-EMV en destacava: «... repasó el patrimonio de Xàtiva como excusa para trazar un viaje imaginario del agua desde su nacimiento hasta la ciudad.» El llibre en principi havia de presentar-lo l’actor alcoià Xavi Castillo, però una gastroenteritis ho va impedir, així que ho va haver de fer el nostre company Josep Lluís Fitó. Després de més de vint anys de col· laboració, els nostres amics de Troia no van amenitzar les nits al casal. Aquest any, una orquestra formada per joves de Xàtiva, Salmagundie, va ser qui se’n va encarregar.

139

an ys 50

2005-2006

FALLA Lema: Xàtiva. present i futur. Artista: Paco Roca. Preu: 32 700.00 €. Crítica: En la falla es feia crítica de: Els polítics que aprofiten el seu càrrec per a fer negocis privats. Les propostes de l’oposició a l’Ajuntament,que eren obviades sistemàticament. La televisió comarcal, que sempre emetia programació institucional. La penosa situació de la sèquia Murta. L’encalç a què estava sotmés el conductor xativenc per part de la policia i la grua. L’absurd horari comercial d’algunes botigues xativines. La nul·la capacitat de decisió dels regidors del Partit Popular, atés que totes les decisions les pren l’alcalde. La desaparició del cinema a Xàtiva. La gran quantitat de publicitat en l’emissió local de Ràdio Xàtiva. Les entrevistes a l’alcalde en l’emissora de ràdio local. L’augment del cadastre. 140Les urbanitzacions i camps de golf per a estrangers que es volien fer pertot arreu. L’especulació immobiliària.

S’encetaven les activitats falleres de l’exercici amb la reelecció de José Teodoro Pallàs Sanchis com a president. I, com que ens havia anat tan bé, vam instal·lar una altra vegada el nostre quiosquet a la Fira d’Agost. Vam tornar a celebrar l’èxit amb una paella al casal. Com a president infantil vam triar Alberto Marín Alandes. Aquest any vam celebrar per primera vegada la Setmana Cultural de la nostra comissió juntament amb la comissió de la falla Benlloch. L’agenda era ben completa: 1

dues exposicions: Falles i II República i Paco Roca, 25 anys d’artista faller, el debat Pot existir una falla sense fallera major i una fallera major sense falla?, un concert de dolçaina a càrrec d’Emili Somenyo, una lectura col· lectiva del primer llibret de falles, La creu del matrimoni, de Blai Bellver, la representació a càrrec dels grups de teatre de les dues falles de l’obra Besos, tallers infantils i Festa de les Paelles a la plaça de Sant Pere. També per primera vegada, el 22 de desembre, Ximo Mateu va elaborar un put-

Hem inclòs el balanç final de l’exercici, amb ingressos i despeses reals.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Teodoro Pallàs Sanchis. Fallera major: Marta Vidal Pérez. Fallers: 208. Casal: Baixada del Carme, 12. Pressupost de l’exercici1: 138 488.00 € d’ingressos i 137 472.37 € de despeses.

ARGENTINA

L’any del debut de Paco Roca

xero per a celebrar a la falla el Sopar de la Salut, amb celebració de l’amic invisible inclosa. La presentació de les falleres majors, Marta Vidal i Pérez i Mònica Gallego i Torregrosa, comptava amb un apropòsit que duia per títol El país de les falles. En ell, un escriptor que tenia l’encàrrec d’escriure el guió d’una presentació fallera, repassava diversos contes de la literatura infantil clàssica per concloure que el mateix acte de la presentació ja n’és un de meravellós per a les falleres majors.

50 anys

En el Ral·li Faller van participar els grups Passió d’esparvers i L’estudiantina argentina, que va obtenir el Premi a la Millor Puntuació del Ral·li. Amb el lema Tot per al 2007!, la nostra comparsa de la Cavalcada del Ninot, comptava amb una fetillera que feia unes prediccions per als esdeveniments que es preparaven per a la Xàtiva del 2007. La Cavalcada del Ninot Infantil portava com a lema Què gran era el cinema! i en ella la canalla de la comissió recordava el temps en què a Xàtiva hi havia sales de cinema, relacionant cada sala desapareguda amb un gènere cinematogràfic. Encara que molta gent no acabava d’entendre-ho, Paco Roca tornava a plantar a Xàtiva i ho feia en República Argentina. Com a mostra de la importància que l’artista que planta en Argentina té en la resta de falles de Xàtiva val a dir que en la falla Tetuán apareixien en una escena Teo Pallàs, Paco Roca i Josep Lluís Fitó sota un escut de la nostra falla, signant el contracte. I el ninot que representava Josep Lluís Fitó portava una làpida en què es llegia: «ací jau PACO ROCA, ja que per molts anys que visca per a la Comissió República Argentina deixa d’existir. Xàtiva 1990. La Comissió t’oblida per a sempre.» En tot cas, després de tres anys de sequera de primers premis de falla, ens el vam endur per divuitena vegada en 42 anys d’activitat.

PREMIS 1r Premi de la Secció Especial de Falles. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Local Fallera. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Central Fallera. Premi a la Crítica Local de Ràdio Xàtiva. 1r Premi a la Millor Puntuació del Ral·li Humorístic Faller. 2n Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi al Millor Ninot de la Secció Especial. Premi al Millor Ninot de Xàtiva. 1r Premi al Millor Ninot de la Secció Primera de Falles Infantils. 2n Premi del XIX Concurs de Maquetes de Falles. 7é Premi de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’Ús del Valencià. 2n Premi al Millor Llibre de Falles. 3r Premi de la Secció Primera de Falles Infantils. 1r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot Infantil. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. 2n Premi d’Enginy i Gràcia en Falles Infantils.

Fallera major i president celebrant els premis

141

an ys 50

2006-2007 FALLA Lema: Aterrant... Xàtiva 2007. Artista: Paco Roca. Preu: 39 000.00 €. Crítica: En la falla es feia crítica de: Els candidats a les següents eleccions municipals. L’espantosa reforma dels carrers del nucli antic, sobretot el de la Corretgeria. Les actuacions de la Junta Local Fallera. La cessió a l’Església de Sant Francesc arran de l’exposició de la Llum de les Imatges. El tancament de l’escola bressol del Palau. L’abandonament del patrimoni cultural de la ciutat.

142

En l’Assemblea General, Teo Pallàs va ser reelegit president. En la falla infantil el president va ser Borja Tormo González. La Junta Local Fallera, només perquè era el seu 75è aniversari, va convocar un congrés faller absurd, amb l ‘excusa de fer uns nous estatuts. Com que ja hi havia uns que funcionaven i que preveien mecanismes per a esmenar el seu contingut, moltes comissions, entre elles la nostra, s’hi van negar a assistir. Fet que fa que ara tinguem uns estatuts,a diferència dels anteriors,que no han estat consensuats ni votats per tothom. 1

Pel mal oratge de passades edicions,les cavalcades del ninot es van avançar al principi de la tardor, de manera que l’any 2006 va ser l’únic de la historia en què es van celebrar quatre cavalcades del ninot. El lema de la nostra comparsa infantil era La puresa està en la mescla, en ella tractàvem de fomentar la integració de races i cultures. La comparsa gran, Visca la festa!, era una mera desfilada festiva que criticava l’actitud de la Junta Local Fallera de premiar comparses mancades de tota crítica.

Hem inclòs el balanç final de l’exercici, amb ingressos i despeses reals.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Teodoro Pallàs Sanchis. Fallera major: Sandra Perucho Beneyto. Fallers: 217. Casal: Baixada del Carme, 12. Pressupost de l’exercici1: 133 260.91 € d’ingressos i 144 316.06 € de despeses.

ARGENTINA

PREMIS 1r Premi de Falles. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Central Fallera. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Local Fallera. 1r Premi al Millor Ninot. Premi al Millor Ninot de Xàtiva. 1r Premi d’Enginy i Gràcia. Premi a la Millor Crítica Fallera. 1r Premi al Millor Llibre de Falles. 3r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot. 1r Premi a la Millor Carrossa de Lloguer de la Cavalcada del Ninot Infantil. 2n Premi de Falles Infantils. 2n Premi al Millor Ninot de Falles Infantils. 2n Premi d’Enginy i Gràcia en Falles Infantils. 3r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. Disfressats de mexicans per al Ral·li

La presentació de les nostres falleres majors, Sandra Perucho i Beneito i Cèlia Colomer i Fuentes, es titulava L’efecte Mozart. En l’apropòsit, dos boigs (l’un que pensava que era Mozart i l’altre que pensava que era un ninot de falla) raonaven de si estaven en l’època de Mozart o en una falla.A la fi,en sentir la fanfàrria de tabal i dolçaina, l’un pensava que eren les notes de La flauta màgica i l’altre que era allò de què realment es tractava: la presentació de les falleres majors. En l’acte, Rafael Fuentes i Bono, que actuava com a mantenidor, va pronunciar la frase que tantes vegades hem repetit després: «No hi ha fira sense pimentó, ou i sardina / ni falles sense República Argentina.»

50 anys

Al Ral·li Faller vam participar amb dos grups: Cantina argentina i 101 dàlmates i dos rebels. Atès que no hi havien cavalcades en febrer, i a partir d’una idea de Ximo Banyuls, vam celebrar per primer any el nostre particular Enterro de la Sardina. Disfressats de vidus i vídues i amb banda de música vam recórrer el territori del nostre barri en un simpàtic acte, que hem continuat repetint tots els anys fins al moment. La II Setmana Cultural de les falles Benlloch-Alexandre VI i República Argentina, tenia, com l’any anterior, una agenda completíssima: les exposicions Censura en les Falles i Sàtira en la crítica de les Falles, un concert de Pep Gime-

no, Botifarra, un debat de polítics sobre el tema Propostes dels partits polítics per a la festa de les falles, una xerrada-col·loqui sobre el tema Primers premis de les Falles a Xàtiva, una xocolatada infantil i un espectacle musical a càrrec d’Elies Barberà i Pau Ortolà, titulat Contes i jazz. De la setmana fallera paga la pena recordar com, abans de l’encesa de la falla, els nostres atònits ulls van veure com Ximo Banyuls feia un esplèndid petó a la mateixa cara del president de la Junta Local Fallera. Algú va explicar que li recordava l’escena bíblica del bes de Judes. Vam assolir, per dinovena vegada i segon any consecutiu, el primer premi de falla.

143

an ys 50

2007-2008 FALLA Lema: I... tots no som santets. Artista: Paco Roca. Preu: 35 000.00 €. Crítica: En la falla es feia crítica de: L’abandonament del nucli antic. Les obres faraòniques lletges i innecessàries. La caòtica situació del trànsit a la ciutat, que provoca que els forasters no vinguen a Xàtiva a comprar. La deficient programació del Gran Teatre. La cessió a l’Església de Sant Francesc arran de l’exposició de La Llum de les Imatges. El futur incert del convent de Santa Clara. La coincidència de Falles i Setmana Santa. El nou centre comercial: la competència que li fa al comerç tradicional xativí i el fet que li posaren el nom en castellà. L’acaparament de càrrecs per part de Rus: alcalde, president 144de la Diputació, president de l’Olímpic, president provincial del PP. L’actuació de la Junta Local Fallera.

Començàvem l’estiu coneixent la identitat de les nostres falleres majors, Anna Duet i Garcia la major i Carme Lluch i Moral la infantil. Per al càrrec de president infantil va ser elegit Ignacio Gozalbes Julià. Només començar la tardor se succeïa una cascada d’esdeveniments organitzats per la Junta Local Fallera, essent el plat fort, les cavalcades del ninot. La Cavalcada del Ninot Infantil, sota el lema El bosc encantat, constituïa una al·legoria del bosc vist des dels ulls dels infants i pel que fa a la Cavalca1

da del Ninot, poc a dir de la nostra comparsa, potser el lema era Eivissa, si no era aquest podria ser un de semblant: es tractava d’una desfilada festívola amb aire eivissenc on el més destacat eren les catxorres amb les mamelles a l’aire. Alguns diuen que criticava la voluntat de la Junta Local Fallera que la Cavalcada del Ninot esdevinga una mera desfilada de disfresses sense cap contingut satíric. Més tard vindrien les sorpreses arran de la cavalcada, ja que la setmana que pre-

Hem inclòs el balanç final de l’exercici, amb ingressos i despeses reals.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Teodoro Pallàs Sanchis. Fallera major: Anna Duet Garcia. Fallers: 211. Casal: Baixada del Carme, 12. Pressupost de l’exercici1: 153 016.43 € d’ingressos i 141 124.72 € de despeses.

ARGENTINA

El primer Enterro de la Sardina

sentàvem les nostres falleres majors, Anna i Carme, ens assabentàvem que la Junta Local Fallera sancionava i desqualificava la nostra comparsa. El motiu? La Falla Ferroviària ens denunciava per l’horrorós i alarmant delicte d’haver trigat 22 minuts a fer el recorregut de la comparsa. Aquesta figura delictiva es troba, com no, tipificada en el Reglament de la Junta Local Fallera. Ho diu clarament «La falla que trigue 22 minuts a fer el recorregut de la Cavalcada del Ninot serà castigada. Si es tracta de la Falla República Argentina, a més a més, serà desqualificada». I, així sense cap dret a defensa vam ser desqualificats.

50 anys

Sense comentaris. Com va dir Josep Barberà en unes declaracions a Ràdio Xàtiva SER: «El que val, val i el que no, a la local». En la rifa de la grossa de Nadal va ser premiat el nostre 18241 amb 6 euros per euro, estàvem molt sorpresos perquè des de 1993 que ni tan sols ens tornàvem els diners. Al mes de febrer celebràvem l’Enterro de la Sardina. Destacava Levante-EMV: «A falta de Cabalgata del Ninot, ya que está desterrada al mes de octubre, la falla República Argentina de Xàtiva decidió festejar este pasado sábado el entierro de la sardina para que, de este modo, alguno de los desfiles vinculados a Don Carnal y Doña Cuaresma coincida en fecha con el carnestoltes del que la ciudad carece. El desfile causó sorpresa». Aquest any vam anar combinant els actes fallers amb els propis de la Setmana Santa que, per la data de celebració de la Pasqua, van estar tots embolicats. Això va fer que, quasi sense esperar-ho, el dia 15, com cada any ens trobàrem plantant el monument. El dia 17 mereixíem l’atenció de Levante-EMV, amb un article sobre la crítica del monument titulat ‘Una falla que resume todo un año’, en què Agustí Garzó assenyalava «Dentro de unos años, repasar el contenido de la falla ganadora de Xàtiva en 2008 será, prácticamente, como recorrer la actualidad informativa de los doce meses anteriores. Paco Roca, su autor, voraz lector de prensa y atento siempre a la actualidad, no deja pasar ni una.» i un altre sobre el nostre llibre titulat

PREMIS 1r Premi de Falles. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Local Fallera. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Central Fallera. 1r Premi al Millor Llibre de Falles. 1r Premi d’Enginy i Gràcia. Premi a la Millor Crítica Local de Ràdio Xàtiva. 2n Premi a la Millor Desfilada de Falles. 3r Premi al Millor Ninot. 5è Premi de Falles Infantils. 13è Premi de la Generalitat per a la Promoció de l’Ús del Valencià.

‘El libro de República Argentina reinterpreta en clave fallera “La Divina Comedia” con fuerte carga histórica’. La Colla de Xirimiters i Tabaleters La Socarrada i la Societat Instructiva Musical de Benigànim ens van salvar les falles i això que vam recórrer a ells a última hora, després de la malifeta que ens va fer l’Associació Musical Canalina que va preferir, a última hora, anar a tocar a una altra falla. La nit de la cremà vam esperar als membres de la Junta Local Fallera fins a les dues del matí, Aquests van rebre una merescuda desaprovació per part de Xavi Borredà amb aquestes paraules: «I a nosaltres ens desqualifiqueu per 22 minuts?». El primer premi de falla el vam assolir per vintena ocasió —i tercera consecutiva— en els nostres 44 anys d’existència.

145

an ys 50

2008-2009 FALLA Lema: La Xàtiva medieval del senyor feudal. Artista: Paco Roca. Preu: 30 000.00 €. Crítica: En la falla es feia crítica de: L’actuació personalista de l’alcalde. Aquells que s’acosten al poder per treure’n alguna prebenda. L’espantosa programació de les Nits al Castell, de la Fira i del Gran Teatre. Les retallades que es fan en matèria cultural prenent com a excusa la crisi. La gestió de la Junta Local Fallera. L’anodina actuació de l’oposició municipal.

146

Aquest any no va costar gens trobar falleres majors: abans de l’estiu es feien públics els noms de qui ens representarien com a fallera major i fallera major infantil: Neus Sanz i Pla i Àngela Vidal i Barberà. I també el del president infantil, Martín Guevara Navarro. A més a més rebíem una bona notícia: com a fallera major infantil de Xàtiva era escollida una nena de la nostra comissió, Rebeca Marras Segura, totes les seues dames i tres dels acompanyants masculins també eren de República Argentina. 1

Les cavalcades del ninot van tornar a la tardor. La nostra comparsa infantil tenia com a lema L’Arca de Noè i en dúiem una de ben gran amb tota una colla d’animalons que hi van pujar,de ben poc no va estar,a causa de la pluja, que l’haguérem hagut de fer servir igual que va fer Noè fa una pila d’anys. La Cavalcada del Ninot, pràcticament no la vam veure perquè entre que desfilàvem els primers i que, sota el lema L’Encerrona, representava les festes de Sant Fermí, començava a les 20:00 i a les 20:30 ja havíem plegat.

Hem inclòs el balanç final de l’exercici, amb ingressos i despeses reals.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Teodoro Pallàs Sanchis. Fallera major: Neus Sanz Pla. Fallers: 212. Casal: Baixada del Carme, 12. Pressupost de l’exercici1: 134 237.42 € d’ingressos i 137 154.47 € de despeses.

ARGENTINA

La cavalcada més ràpida de la història de la falla

Abans de Nadal vam presentar les nostres falleres majors, Neus Sanz i Pla i Àngela Vidal i Barberà, al Gran Teatre. En l’apropòsit, una parella d’actors especulava sobre quin de tots els espectacles musicals —amb una colla de balls que s’interpretaven en directe en l’escenari— era millor, per a concloure que el veritable espectacle en el cas de les Falles era la presentació de les falleres majors. Les prefalles, com cada any, van arribar carregades d’activitats: al ral·li van participar dos grups: La granja i Eivissa 1972; vam celebrar l’Enterro de la Sardina; vam acudir convidats a la presentació de les falleres majors de la Falla dels Jubilats del Genovés; Xavier Aliaga, escriptor, periodista, Premi Andròmina de Narrativa i, el que és més important, exfaller de la comissió, va presentar el nostre llibre; i, per fi, el 13 de març amb l’esmorzar amb el Col·legi Pla de la Mesquita i la inauguració de la il·luminació del carrer, vam començar la setmana fallera.

50 anys

En l’especial de falles del diari Levante-EMV, Xavier Aliaga parlava de la pèrdua de la crítica i la sàtira als monuments fallers de la ciutat de València i feia un elogi de les de Xàtiva i, en particular, de República Argentina, on es manté i es promou aquesta fonamental vessant fallera. El nostre monument va rebre un munt de visitants, en especial, una reinterpretació del quadre de Vicent López, L’última cena, que va constituir veritablement l’atracció d’aquestes falles. En el quadre hi apareixien en lloc de Jesús i els apòstols, alguns prohoms del socialisme xativí, que fan una coneguda tertúlia cada dissabte al matí al Bar Capritxos. Alguns d’ells es van fer més de quatre fotos davant del quadre. Per vint-i-unena vegada —quarta de consecutiva— aconseguíem el primer premi de falles. Els titulars de Levante-EMV eren clars: «República Argentina logra su cuarta victoria consecutiva» i «República Argentina no da tregua». De manera que Paco Roca no badava i era el tercer artista que feia un quarqueto amb República Argentina. El dia 17, el programa ‘Hoy por hoy’, de Ràdio Xàtiva es va emetre des del nostre casal, amb la intervenció en exclusiva de membres de la nostra comissió. Això va provocar que el protagonista absolut de la secció ‘Boles i coets’ del Levante-EMV del 18 de març fóra Josep Barberà arran de les seues declaracions en l’esmentat programa radiofònic.

PREMIS Premi al Millor Ninot de Xàtiva. 1r Premi al Millor Ninot. 1r Premi de Falles. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Local Fallera. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Central Fallera. 1r Premi d’Enginy i Gràcia. Premi a la Millor Crítica Local de Ràdio Xàtiva SER. 1r Premi al Millor Llibre de Falles. 1r Premi de Carrosses de Lloguer de la Cavalcada del Ninot. 6é Premi de Falles Infantils. 3r premi de Carrosses de Lloguer de la Cavalcada del Ninot Infantil. 27é Premi de la Generalitat per a la Promoció de l’Ús del Valencià. 2n Premi del Campionat de Truc dels XXX Jocs de Saló Fallers. 1r classificat veterà faller en la IX Cursa Fallera. 2n classificat veterà faller en la IX Cursa Fallera. 1a classificada veterana fallera en la IX Cursa Fallera. 1a classificada benjamina fallera en la IX Cursa Fallera.

Aquest any en feia vint-i-cinc que les nostres falleres majors i bona part de la comissió visitàvem els bombers i els convidàvem a cassoles d’arròs al forn el dia 18 de març, com es va encarregar de recordar Paco Ortega, qui ha sigut l’impulsor i qui més s’ha preocupat perquè aquest acte es duga a terme cada any.

147

an ys 50

2009-2010 FALLA Lema: L’amo del corral. Artista: Paco Roca. Preu: 35 522.002 €. Crítica: En la falla es feia crítica de: L’autoritarisme de l’alcalde. La suau oposició dels altres partits del consistori. L’espantosa programació de la Fira d’Agost, amb cantants passats de moda, el que contrastava amb el poc cas que des del consistori es feia als cantants xativins d’èxit, com ara Raimon, Botifarra o Feliu Ventura. El macroabocador previst a Llanera de Ranes. La corrupció que s’escampava pel panorama polític valencià. 148Les actuacions arbitràries de la Junta Local Fallera. La dolenta situació de l’ensenyament en valencià. El tancament al trànsit del nucli antic.

Amb l’elecció d’en Barack Obama com a president dels EUA s’encetava la moda d’escollir presidents de color. En la nostra comissió no hi volíem ser menys i triàvem com a president Josep Ramon Gozalbes, el Negre, el qual esdevenia d’aquesta manera el primer president Negre de la història de la falla.Va formar la primera junta directiva paritària amb dos vicepresidents (Julio Garcia i Teo Pallàs) i dues vicepresidentes (Begonya Martínez i Sandra Perucho). 1 2

Començàvem l’any donant a conèixer el resultat del I Concurs de Fotografia Instants Fallers. Els tres primers premis van ser per a José Pastor Carbonell, Andrés Carull Blasco i Vicente Bermúdez Climent. El premi a la millor fotografia realitzada per un membre de la falla se’l va endur Adelí Pardillos. En els XXXI Campionats Fallers de Jocs de Saló vam aconseguir ser segons classificats en truc (Julio Lluch i Salvador

Hem inclòs el balanç final de l’exercici, amb ingressos i despeses reals. Aquesta xifra inclou el preu de la falla gran i la falla infantil, atés que totes dues les va fer el mateix artista i es van pagar juntes. S’hi pot fer una aproximació si tenim en compte que aproximadament un 85% és destinat a la falla gran i un 15% a la falla infantil.

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: José Ramón Gozalbes Moracho. Fallera major: M. Carmen Calvo Garcia. Fallers: 209. Casal: Baixada del Carme, 12. Pressupost de l’exercici1: 135 530.64 € d’ingressos i 120 281.06 € de despeses.

ARGENTINA

Talens) i tercers en bac (Marcos Camacho i Salva Llueca). Al mes de setembre es feien públics el noms de la fallera major, M. Carme Calvo Garcia i de la fallera major infantil, Lilaya Navalón Martínez, que van debutar al càrrec en el Mig Any Faller Infanti i el Mig Any Faller. I a l’octubre, coneixíem el nom de qui anava a ser el president infantil de la comissió, Antoni Mollà i Inza. Aprofitàvem l’inici de l’activitat fallera de la tardor per engegar la nostra pàgina web, www.fallarepublicaargentina.com. En la Cavalcada del Ninot Infantil, Viatge al món submarí, es representava tot el que podem trobar al fons del mar: peixos, estrelles, tortugues, crancs, meduses i cavallets de mar, i en la Cavalcada del Ninot, sota el lema I Cimera Mundial G-5 a Xàtiva, mostràvem una hipotètica reunió en Xàtiva de la cancellera alemanya Angela Merkel, Nicolas Sarkozy, Silvio Berlusconi i l’encisador Barack Obama, rebuts per la no menys encisadora Rita Barberà i el nostre alcalde. La Junta Local Fallera va organitzar una cursa en què també hi havia premis per als fallers. Fernando Ballester va ser el 1r classificat veterà masculí faller en aquesta X Volta a Peu Fallera Ciutat de Xàtiva. Com no és costum a la nostra comissió, ens va somriure la sort pel que fa a la loteria, en Nadal, el 18241 va ser premiat amb 5 euros per euro, mentre al 20944 ens tornaven els diners, celebrant la nostra sor amb el tradicional sopar de Nadal al casal amb

50 anys

festa de l’amic invisible inclosa. En la loteria de Reis repetíem amb el reintegrament del 18241. Anys feia que no teníem tanta sort. Només passar les festes, el 10 de gener, celebràvem la presentació de M. Carme Calvo i Lilaya Navalón, i aprofitàvem la data, ja que en l’apropòsit dos fallers li explicaven a un convidat italià que els visitava per Nadal quina era l’essència de les falles. I, com cada any, quan s’acosten les falles comença la veritable activitat fallera: vam participar al ral·li amb dos grups: L’arca de Noè i Animals!, encara que aquest últim va tenir alguns problemes amb la palla que duia al camió; vam acudir convidats a la presentació fallera de la veïna localitat de Genovés; Kike Roselló, llavors locutor de Ràdio Xàtiva, va presentar el nostre llibre al casal. I quasi sense adonar-nos vam començar a traure peces del monument i van començar les falles. Aquell any vam omplir el monument de banderins de premis, i a una collita semblant li corresponia una bandera com cal: les dimensions de la bandera argentina que vam lluir a les portes de l’Ajuntament no es poden explicar: excedeixen l’extensió d’aquest recull. Val a dir, però, que el primer premi de falla era el que feia 22 de la nostra història i el cinqué consecutiu, el que va servir per a igualar la millor ratxa de la nostra història: 1992-1996 i 2006-2010. Vam trobar una xaranga excepcional, Pica’t i Bufa’t, que va fer que ho passàrem d’allò més bé amb ells, ens vam acompanyar

PREMIS 1r Premi Comparsa Cavalcada del Ninot Infantil. Premi Millor Grup Escènic Cavalcada del Ninot Infantil. 3er Premi de la Secció Primera de Falles Infantils. 1r Premi d’Enginy i Gràcia. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Local Fallera. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Central Fallera. 1r Premi de la Secció Especial de Falles. 1r Premi de Llibret de Falla. 1r Premi al Millor Ninot de la Secció Primera de Falles Infantils. 2n Premi al Millor Ninot de la Secció Especial. Premi a la Millor Crítica Local de Ràdio Xàtiva SER. 1r Premi de Carrosses de Lloguer de la Cavalcada del Ninot. 19é Premi de la Generalitat per a la Promoció de l’Ús del Valencià. 2n Premi del Campionat de Truc dels XXXI Jocs de Saló Fallers. 3r Premi del Campionat de Bac dels XXXI Jocs de Saló Fallers. 1r classificat absolut faller en la X Cursa Fallera.

en els esmorzars, durant els actes i també al llarg de la nit de la cremà, fent que la cançó Poco a poco me enamoré de ti esdevinguera la cançó de les Falles.

149

an ys 50

2010-2011 FALLA Lema: Xàtiva, ciutat de les meravelles. Artista: Paco Roca. Preu: 46 000.002 €. Crítica: En la falla es feia crítica de: La inconsciència dels ciutadans a l’hora de triar els governants. Els imposts abusius, la desorganització, les burles i la prepotència dels polítics de la ciutat. Les opcions de les diferents opcions polítiques que es presentarien a les imminents eleccions municipals. Les discutides actuacions polítiques d’algunes regidores xativines. L’apujada de les taxes municipals. 150L’anodina programació del Gran Teatre i la inexistent de la Plaça de Toros.

Per primera vegada la nostra comissió no tenia falleres majors. Al començament de l’exercici molts es pensaven que poc menys que anava a ser la fi del món, tanmateix, no va passar res. Començàvem l’activitat donant a conéixer el resultat del II Concurs de Fotografia Instants Fallers, la participació en el qual enguany estava restringida a fallers. El premi gros se’l va endur Luisa Gutiérrez Quiles, el segon, tercer i quart premis van ser, respecti1 2

vament, per a Adelí Pardillos, Desirée Fuentes i Maite Ferrando. La setmana de Fira vam muntar per seté any consecutiu el nostre xiringuito, més que per guanyar diners, com un lloc on veure’ns, un lloc on reunir-nos, on retrobar-nos, on passar-ho bé i estar junts, una mena de casal durant la Fira. A partir de setembre s’esdevenen un munt d’actes fallers: el Mig Any Faller

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: José Ramón Gozalbes Moracho. Fallera major: no hi va haver. Fallers: 238. Casal: Baixada del Carme, 12. Pressupost de l’exercici1: 131 352.76 € d’ingressos i 131 674.64 € de despeses.

ARGENTINA

Com sempre, una bona collita de premis

Infantil, el Mig Any Faller i la Cavalcada del Ninot Infantil, que aquell any era una preciositat. El món seria molt millor feia un repàs del que ocorre en els jardins. Formigues, erugues, abelles i marietes donaven pas a la pol·linització i el ball de les papallones i les flors. I la Cavalcada del Ninot que, sota el lema Esperant Robin Hood, comparava la realitat municipal de Nottingxat amb el Bosc de Sherwood de l’Anglaterra medieval. Aquell any vam dur a terme la necessària però feixuga feina de reformar els Estatuts de la nostra comissió, celebrant un munt d’assemblees generals extraordinàries des del mes de novembre fins al mes de febrer.Tant llarg es va fer que alguns fallers van pensar a donar-se de baixa. Com que no hi havia ningú a qui nomenar, proclamar ni presentar, el 22 de

50 anys

gener, a la Sala Alameda vam fer un soparfesta de la falla, que va servir com a comiat de les falleres majors de l’any anterior i que va comptar amb una representació prèvia a càrrec del nostre grup de teatre. Un any més va haver una participació multitudinària al ral·li humorístic per part del jovent de la comissió: Action Man, Barbies, Pedrera i Super Herois amb Bob Esponja. Les activitats prèvies a les falles son moltes i variades, així mentre Ricard Gallego, aleshores delegat a la nostra comarca del diari Levante-EMV, presentava el llibre al nostre casal, destacant el magnífic treball de l’equip al voltant del centenari de la revista degana de la premsa fallera, Pensat i Fet, Marcos Camacho i Salva Llueca guanyaven el Campionat Faller de Futbolí que van organitzar a Distrito 6. Aquest any l’inici de la setmana fallera s’avançava al dia 12 de març amb la celebració de l’Enterro de la Sardina i a partir d’aquest moment ja no vam parar, esmorzar amb els alumnes del Col·legi Pla de la Mesquita, plantà amb una berena i atraccions inflables al costat dels monuments, arreplegada de guardons, ball de disfresses on Carlos Estrela disfressat de Barretaire Boig va triomfar un any més, celebració de la tradicional bunyolada secreta. Diuen que Xavi Borredà es va menjar 61 bunyols; alguns no s’ho creuen, molts altres saben que és veritat. La nit del 18, Pili Tormo va regalar a Josep Lluís Fitó per la seua onomàstica una

PREMIS 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. Premi al Millor Grup Escènic de la Cavalcada del Ninot Infantil. 2n Premi de la Secció Especial de Falles Infantils. 2n Premi de la Secció Especial de Falles. 1r Premi al Millor Llibre de Falles. 2n Premi al Millor Ninot de la Secció Especial de Falles Infantils. 3r Premi al Millor Ninot de la Secció Especial. 2n Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. 2n Premi de Carrosses de Lloguer de la Cavalcada del Ninot Infantil. 5é Premi de la Generalitat per a la Promoció de l’Ús del Valencià. 1r classificat del Campionat de Futbolí Faller. Premi a la Millor Escena del Monument en Falles Infantils.

actuació de Pep Gimeno, Botifarra, al nostre casal. Al capdavall va esdevenir un regal col· lectiu per a tota la falla. El concert començava amb una albada meravellosa: «I a la gent de la República / la primera vull cantar, / vos done la bona nit / i anem a disfrutar.» L’edició comarcal de Levante-EMV del dia 19 de març ens dedicava pràcticament una pàgina sencera amb dos articles, ‘No passa res, la lliga l’any que ve!’ i ‘Paco Roca se reinventará para el 2012’, dedicats a analitzar i a explorar perspectives de futur de la nostra falla davant el segon premi obtingut. Sembla que és notícia important que no aconseguim el primer premi.

151

an ys 50

2011-2012 FALLA Lema: Mil i un contes. Artista: Paco Roca. Preu: 40 900.002 €. Crítica: En la falla es feia crítica de: L’engany continu a què ens tenen sotmesos els polítics. Les obres faraòniques sense sentit que s’han fet a Xàtiva. La vella i incomplida promesa electoral del Museu Faller. Els problemes legals d’alguns polítics valencians amb el cas Gürtel. Els problemes del president Camps, acusat de rebre vestits regalats. La corrupció que envaïa la política a tots els nivells. Les retallades en sanitat i educació. El poc cas que es fa a la cultura,representada pels escrip152 tors de la Costera. L’escàs marge amb què havia guanyat les anteriors eleccions municipals el Partit Popular.

Per primera vegada en els 48 anys d’història de la nostra comissió, la presidència no va estar ocupada per una persona, sinó que va ser una junta gestora, formada per Sergi Barberà, Sara Blesa, Lluís Cuenca, Begonya Martínez, Tomàs Mateu, Guillermo Molina, Miguel Oltra i Sandra Perucho, la que en va exercir les funcions i en va ocupar el càrrec. Al mes de setembre coneixíem qui anava a ser la fallera major infantil, Laura Va1 2

quer Iborra i el president infantil, Fernando Casesnoves Andrés, ambdós van fer el seu debut acudint al Mig Any Faller Infantil. Passarem la tardor organitzant cavalcades. La Cavalcada del Ninot Infantil, amb el lema El temps que passa... feia un repàs a les distintes manifestacions del pas del temps, les hores del rellotge, les setmanes, els mesos del calendari i les estacions de l’any. Mentre la Cavalcada del Ninot, Conte somi-

REPÚBLICA

COMISSIÓ President: Junta Gestora. Fallera major: no hi va haver. Fallers: 235. Casal: Baixada del Carme, 12. Pressupost de l’exercici1: 113 261.50 € d’ingressos i 112 270.33 € de despeses.

ARGENTINA

A l’eixida del lliurament de premis

at, explicava la història d’un petit mandatari que emigrava a ultramar al saber que ací no se l’estimava ningú. Hi arribava a una illa, on construïa la seua Xàtiva ideal i era adorat per tothom. Aquell any, malgrat que ens vam confeccionar les nostres disfresses de manera artesana, no ens van atorgar cap premi. Només passar les festes nadalenques va començar l’autèntica activitat fallera. En la presentació de Laura Vaquer Iborra, personatges de contes infantils discutien sobre quin conte era el més bonic, per concloure que el millor conte era ser presentada com

50 anys

a fallera major infantil. En aquesta ocasió actuava com a mantenidor l’oncle de Laura, Sergio Iborra. La participació de la nostra comissió en el ral·li cada vegada és més nombrosa. En aquesta ocasió van participar quatre grups: Monster High, Spiderman i els seus amics amb superpoders per a protegir, Sevillans i La festa dels pijames. A més a més, els qui estaven en la prova, Tomàs Mateu i Guillermo Molina, es van disfressar de taronges. Els menuts de la nostra comissió van participar en la Mostra de Playbacks amb l’espectacle Batucada i van gaudir d’una berena de disfresses d’època medieval. Un any més vam celebrar l’acte més animat de totes les prefalles, que ja ha esdevingut una senya de identitat de la nostra comissió, l’Enterro de la Sardina. Ximo Cerdà, escriptor de llibres de gran èxit com ara La Mà de Déu, novel·la on esmenta la nostra falla, va presentar el llibre al casal. La setmana fallera començava amb la celebració, per vinté any consecutiu, del tradicional esmorzar amb els alumnes i professors del Col·legi Pla de la Mesquita i amb l’arribada de la grua per plantar la nostra falla. Aquest any, per fi li van donar una satisfacció a Ximo Mateu i, així, només va haver arròs al forn per a dinar un dia, el 18, el 16 vam dinar fideuada i el 17, paella. Els actes fallers es van desenvolupar amb la major de les normalitats. En tornar del lliurament de guardons, vam desplegar

PREMIS 1r Premi de la Secció Especial de Falles. 10è Premi de la Generalitat Valenciana a la Promoció de l’Ús del Valencià. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de l’Excel· lentíssim Ajuntament de Xàtiva. Premi a la Millor Falla de Xàtiva de la Junta Central Fallera. 1r Premi d’Enginy i Gràcia. 2n Premi al Millor Llibre de Falles. 1r Premi al Millor Ninot de la Secció Especial. Premi al Millor Ninot de Xàtiva. 3r Premi de la Secció Primera de Falles Infantils. 2n Premi al Millor Ninot de la Secció Primera de Falles Infantils. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil.

una gran bandera argentina en un dels edificis adjacents al monument, potser un grup de fallers celebraven que Rubén Beneito guanyava el seu primer primer premi de falles.Tanmateix era el que feia 23 de la comissió. I cal assenyalar que un any més Carlos Estrela, disfressat de Tintin, va triomfar en el concurs de disfresses. Amb l’encesa de la falla gran s’acabaven les falles de 2012, unes falles que mai no oblidarà Vicent Tormo pel trencament del seu tendó d’Aquil·les uns dies abans, que el va obligar a passar totes les falles amb cadira de rodes i crosses.

153

an ys 50

2012-2013

FALLA Lema: Una falla de por. Artista: Paco Roca. Preu: 28 000.002 €. Crítica: En la falla es feia crítica de: La crítica situació social que es vivia a causa de la crisi. Les retallades de pressupost en sanitat i educació, però no als polítics. La gran quantitat de polítics valencians embrutats amb la corrupció. L’apujada de l’IVA per a les falles al 21%. Les lluites internes al Partit Popular. Els polítics que, jugant a banquers, van arrasar el sistema bancari estatal. La juguesca que havia fet Rus amb l’oposició i aquests havien acceptat: Franco pel País Valencià. 154Les caceres d’elefants del Rei. El nou impost sobre el reciclatge de la brossa que s’havien tret de la mànega els polítics.

En l’Assemblea General Ordinària que inaugurava l’exercici elegíem la primera dona presidenta de la comissió, Begonya Martínez i Casanova, el seu primer acte va ser assistir a la inauguració dels XXXIV Jocs de Saló Fallers. I ens va donar sort perquè, després d’alguns anys sense tocar palets, Enrique Palop, el Pelat, i Xavi Borredà aconseguien ser campions en truc. Aquest any una xiqueta de la nostra comissió, Martina Marras Segura, seria la fa1 2

llera major infantil de Xàtiva. A més a més, altres membres formaven part del seu equip: Mar Molina Carabella, Helena Soler Casesnoves, Carla Rico Herrero i Aitana Mollà Inza eren de la Cort d’Honor, mentre que Blas Emilio Soriano Megías, Álvaro Pino Sabater i Francisco Alejandro Soler Cuenca, n’eren acompanyants. Amb el nomenament al casal, el 7 de setembre, de la nostra fallera major infantil,

REPÚBLICA

COMISSIÓ Presidenta: Begonya Martínez Casanova. Fallera major: no hi va haver. Fallers: 217. Casal: Baixada del Carme, 12. Pressupost de l’exercici1: 103 767.54 € d’ingressos i 95 002.30 € de despeses.

ARGENTINA

Premi al millor quadre escènic

Marta Ferrer Esplugues i del president infantil, Fernando Casesnoves Andrés, qui repetia en el càrrec, començava veritablement la tasca fallera, ja que com és habitud a la nostra ciutat des de fa uns anys, quan arriba l’octubre comencen les cavalcades del Ninot. En la Cavalcada del Ninot Infantil, sota el lema De la mar a la mar, narràvem el viatge d’una gota d’aigua d’ençà que amb l’evaporació és arrossegada des del mar als núvols fins que torna al mar tot passant, això sí, per Xàtiva. I en la comparsa de la Cavalcada del Ninot que portava el lema L’últim empera-

50 anys

dor, s’explicava com Xàtiva havia arribat a un acord amb la República Popular de la Xina segons el qual els xinesos havien de rescatar la nostra economia i resoldre els problemes que ens afectaven. En aquesta última el grup ‘Al Bano i Al Fonso, el duet musical de la Fira!’, va delectar d’allò més els assistents, fent-se ressò tant l’informatiu digital xativí Portal de Xàtiva com el diari Levante-EMV. Ens vam endur el premi al millor grup escènic i el premi a la millor comparsa de la Cavalcada del Ninot, un premi que ens va fer molt de goig atés que feia dotze anys que no l’assolíem. Vam presentar la nostra fallera major infantil, Marta Ferrer Esplugues, el dissabte 15 de desembre al Gran Teatre. En l’apropòsit, els membres de la nostra comissió amb majors dots teatrals ens van mostrar com una princesa desficiosa d’un país llunyà retrobava l’alegria en el món de les falles. La part més emotiva de la presentació va ser l’actuació com a mantenidor de l’avi de Marta, Ramon Esplugues Ibáñez, fundador de la comissió i faller durant molts anys. Els nostres campions de truc van assolir el segon lloc de la XXII Marató de Truc “Regne De València”, organitzada per la Junta Central Fallera; vam celebrar el nostre Enterro de la Sardina. Vam participar en el ral·li amb els grups Escamot ratolí, La NASA i Toi Argentina; el cantautor Feliu Ventura va presentar el nostre llibre al casal, llibre en què una mà negra va eliminar del cens faller Sílvia Amorós i Clàudia Vidal; els nostres menuts van participar en la Mostra de

PREMIS 2n Premi de la Secció Especial de Falles. 41è Premi de la Generalitat Valenciana a la Promoció de l’Ús del Valencià. 2n Premi d’Enginy i Gràcia. 3r Premi al Millor Llibre de Falles. 3r Premi al Millor Ninot de la Secció Especial. Accèssit de la Secció Primera de Falles Infantils. 3r Premi al Millor Ninot de la Secció Primera de Falles Infantils. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot. Premi al Millor Grup Escènic de la Cavalcada del Ninot. Premi a la Millor Coberta de Llibret. 2n Premi a la Millor Escena del Monument. 1r Premi a la Millor Comparsa de la Cavalcada del Ninot Infantil. 1r Premi del Campionat de Truc dels XXXIV Jocs de Saló Fallers. Subcampió de la XXII Marató de Truc de la Junta Central Fallera.

Playbacks amb l’espectacle Lady Marmalade, única activitat fallera sense premis... La setmana fallera va transcórrer amb tota normalitat. Cal esmentar que no es va celebrar la visita a les falles per la pluja. Només van caure 1.4 l/m2 però va ser just a l’hora en què havia de començar. No obstant això, nosaltres no ens vam quedar a casa i vam fer, acompanyats de la nostra xaranga, una cercavila festívola pels monuments fallers de la ciutat, cercavila a què vam convidar la fallera major infantil de Xàtiva, les dames i els acompanyants, atés que la Junta Local Fallera se’n va desentendre.

155

REPÚBLICA

156

ARGENTINA

Josep Lluís Fitó

Els

FUNDADORS

de República Argentina

L’origen de República Argentina es remunta a la cremà de les falles de 1964. Un grup d’amics decideix que vol fundar una nova comissió. En aquell moment, a Xàtiva n’hi havia només tres: Tetuan, Carme i Sant Jaume. Els impulsors d’aquella iniciativa van ser Toni Naval, Miguel Barberà, Ramón Esplugues, Josep Fuster, Salvador Soler, Ernesto Torres, Rafael Codina, Bernardo Calatayud, Toni López i Luis Femenía. La primera de les decisions va ser ubicar la nova comissió en un lloc de la ciutat: «Triàrem el barri perquè era nou, només hi havia quatre o cinc finques, i tenia mol-

Els fundadors de República Argentina

157

En aquella època, la dona encara no s’havia incorporat plenament a la festa

158

L’entusiasme inicial va fer que, de seguida que passà el 19 de març, la nova comissió fera la primera apuntà del barri. Bàsicament, era una de les fonts de finançament: la recaptació d’unes quotes veïnals que servirien per a sufragar les despeses de la nova falla. El cobrament es feia per parelles. Prèviament hi havia hagut un repartiment de les escales de les poques finques que hi havia al barri de l’eixample de Xàtiva. Una altra manera de recaptar diners era una rifa dominical. Un dels fallers de la comissió, Rafael Codina, tenia un familiar a Moixent que fabricava nines. Cada diumenge de mes, els REPÚBLICA

tes perspectives de futur». De fet, només un dels components de la primera comissió de República Argentina hi vivia: Toni Naval. «Per això l’escollírem com a president, Toni vivia al carrer Pare Claret i pensàrem que ell havia de ser el president.» La mitjana d’edat del grup d’amics que fundaren la comissió era de 18 anys.Eren inexperts en qüestions falleres. Per aquest motiu buscaren una persona amb més trajectòria fallera: Ernesto Torres. Ell, nou anys més major que la majoria de membres de la falla, va posar el seu coneixement i experiència en les primeres passes de la comissió.

ARGENTINA

nous fallers es dedicaven pel matí a vendre cupons per a la rifa de la joguina i d’una dotzena de pastissos. Calia fer caixa perquè ja s’havia contractat l’artista més conegut de Xàtiva en aquell moment: Ramón Morell, qui va plantar el primer monument amb un pressupost de prop de 18 000 pessetes. De tot açò, de les pròximes falles i de com s’havien de fer les coses es parlava a les reunions de la comissió. Cada dilluns se celebrava junta al Bar Los Arcos. Poc abans de falles ja es va trobar un lloc per a poder tindre una base d’operacions. El primer casal estava al carrer Honorato Juan. Quedava també trobar fallera major. En una de les visites a les escales per cobrar les quotes, els fallers novells de República Argentina van rebre la proposta de la família Vidal Ruiz, que col·laborava activament, perquè la seua filla Rosa Maria fora la màxima representant femenina. Així va ser, Rosa Maria Vidal Ruiz es va convertir en la primera fallera major de la comissió. La seua primera cort d’honor va estar formada per M. Nieves Albert, Carmen Ibáñez, M. Pilar Muela, Maribel Serra, Conchín Ballester, Encarnita Sanchis i Rosa M. Ibáñez. Val a dir que la comissió femenina estava formada, bàsicament, per amigues del grup iniciàtic de la comissió. Els començaments no foren fàcils i els joves fallers tingueren també moments d’incertesa. En la salutació del primer llibre de la comissió Ramón Esplugues ja fa es-

Els fundadors de República Argentina

La primera comissió de República Argentina

ment a les dificultats: «Plantarém la falla a pesar de tots els inconvenients de la millor forma posible. No obstant, algú li encontará peros i defèctes, pero ¿tenen les falles en nòstra ciutat el degut apoyo...? Moral no mos en falta, lo que passa es que estem escasos de moneda fracsionaria per a cambiar els «vèrts» en que tots mos vòlen pagar....» A pesar d’aquest panorama, arribaren les primeres falles de República Argentina, les de 1965, i el jove grup de fallers gaudí de la festa. Plantaren una falla centrada en la crítica del barri on es reflectien escenes

159

a la festa

160

REPÚBLICA

Els homes encara no tenien un vestit específic per

com les inundacions i el fang que provocava la pluja en els carrers de terra, els problemes dels veïns per a dormir per culpa de les revetles de la Fira, l’escassa llum que tenien els carrers del barri, un forat que hi havia a la Glorieta pel qual s’accedia al barri o un cor faller que plorava per la poca ajuda del barri. La primera falla, que portava per lema Crítiques de nòstre barrio, quedà tercera. Això ho saberen el 17 de març. En aquella època el 15 era el dia de la Cavalcada del Ninot, en la qual les comissions desfilaven amb un dels ninots que es plantaven a l’endemà, dia 16. Tot açò ho podem llegir al primer programa de festejos imprés en el primer llibre de la comissió, on s’anuncien diversos actes com les despertades a les set del matí amb els «modernos explosivos que nos han enviado de cabo Ollerial» o les cercaviles amenitzades per «la Banda de la 2.ª Compañía de la Base de Torreón City. Al final de éste, se dispararà una kilométrica traca de medio metro.» Eren els inicis, el començament de la història de República Argentina gràcies a la il·lusió i empenta d’un grup de joves de Xàtiva que tingueren l’encert de triar un dels barris en expansió i creixement de la ciutat.

ARGENTINA

Els fundadors de RepĂşblica Argentina

161

REPÚBLICA

162

ARGENTINA

Neus Castellano Tudela

República Argentina, el

CARRER

que primer va ser nom

«El llumener (…) s’havia mudat a un pis per estrenar de l’avinguda de la República Argentina, al nou eixample xativí de finques altes i modernes. El meu pare també es delia per poder comprar un pis a la ciutat. Però com a mecànic de bicicletes guanyava ben poc de jornal.» «Que mosatros no ho som de normals, pare? (…) Mosatros? Mosatros som de les Eretes. Allí no vivim persones. Allí es moren els ametlers, i per no hi haure no hi ha ni albellonar. I si el fan, ja pots fer-te a la idea que serà per tirar-mos de casa nostra i fer-hi pisos nous que mosatros no podrem pagar.» Toni Cucarella, Quina lenta agonia la dels ametlers perduts

República Argentina, el carrer que primer va ser nom

163

L’any 1964 els veïns de l’avinguda de la República Argentina —ampla, moderna i plena de pisos de clau en mà per estrenar— començaven a fer barri organitzant la primera comissió que plantaria falla per sota de l’Albereda, la línia Maginot que Xàtiva acabava de superar en el seu camí cap a la modernitat. La ciutat girava l’esquena per sempre més al seu nucli antic, que considerava més vell que històric, i se’n pujava a l’onada del fenomen conegut com a desenvolupisme. Aquell canvi que es va donar als anys seixanta va ser fruit dels plans d’estabilització econòmica dels tecnòcrates i va vindre acompanyat de millores socials ben minses, de la construcció massiva i incontrolada d’habitatges, del boom turístic i de la creació d’una classe mitjana que, segons pregonava el règim, es podia permetre l’adquisició del nou Seat 600. Aquell va ser també l’any dels XXV Años de Paz, una campanya propagandística que, a més de servir per a donar-li nom a un nou jardí de la ciutat que s’escampava fora muralles, va ser dissenyada per Manuel Fraga, llavors ministre d’Informació i Turisme, per rentar-li la cara al franquisme. Darrere d’aquesta màscara hi havia, però, l’empobriment estructural que abocava centenars de milers de persones a l’emigració, les primeres vagues i manifestacions organitzades contra el règim, el Contubernio de Múnich i l’observació atenta i cada vegada més incòmoda de la premsa internacional. Com a conseqüència de tot açò, es creava el temut TOP, el Tribunal de Orden Público: el REPÚBLICA

164

ARGENTINA

braç repressor de la dissidència política que va sobreviure vergonyosament al dictador. Així estaven les coses, també per a les més de 20 000 ànimes que poblaven una Xàtiva que, a principis dels anys seixanta, anava arraconant l’agricultura a temps complet per a dedicar-se cada vegada més a la industria i a l’activitat comercial. Només un 33.4 % dels habitants1 vivien d’una agricultura tradicionalment diversificada, majoritàriament minifundista, amb predomini del regadiu i de vocació comercial. A l’horta de Xàtiva, a més del cultiu de tomaques i d’alls tendres, s’anava abandonant l’arròs a favor dels cítrics, aprofitant el magnífic moment exportador que vivia la taronja. Pel que fa a la indústria, l’àmbit de major ocupació, s’havia anat centrant en dos sectors molt dinàmics des de finals dels anys quaranta: el paper/cartró i la fusta (mobles i taüts). Segons els professors Piqueras i Sanchis2, es tractava d’un model industrial endogen, de dimensions modestes, difús, diversificat i dedicat sobretot a la producció de béns de consum. Però els anys seixanta també van ser els de la consolidació de grans empreses com Hinojosa (fundada l’any 1947), Divina Aurora (de l’any 1948) o la Papelera de San Jorge (creada l’any 1932). Aquesta última acabava de ser ampliada i vivia moments d’esplendor 1 2 3

que eren deguts, en gran part, al fet que la fàbrica de Gregorio Molina «va constituir un model del procés industrialitzador franquista: mercat interior sense competència, legislació laboral favorable i suports oficials, i una gestió industrial paternalista que seguia els criteris de la doctrina social de l’Església…»3. El caràcter comercial de Xàtiva també es palesava en la classificació general de ciutats comercials espanyoles que li atorgava l’edició del 1963 de l’Atlas Comercial de España. Segons aquesta publicació, la nostra ciutat ocupava el lloc 87é, per darrere de València, Castelló, Alacant, Alcoi, Elx, Gandia i Oriola. El mateix informe també considerava Xàtiva un nucli comercial de primera categoria amb 18 bancs, sis caixes d’estalvis i una àrea d’influència d’uns 50 pobles4. El fet potser més insòlit que va viure la ciutat aquell any del 1964, el rodatge d’algunes de les escenes d’acció de la pel·lícula francesa Tintin et les oranges bleues, no va deixar cap rastre a la premsa de l’època. No és casualitat; ja feia algunes dècades que el bon ritme de producció periodística que havia caracteritzat la Xàtiva del primer terç del segle xx s’havia anat alentint. De fet, poca cosa més podem trobar que alguna notícia esparsa en la premsa regional (Las Provincias, Levante i l’Hoja del Lunes, principalment),

Pardo Enguer J.“Estructura económica de Játiva”. En: Játiva. Libro de la Feria, 1966. Xàtiva, Ajuntament, 1966, s.p. Hermosilla Pla J (Dir.). Historia de Xàtiva.València, Facultat de Geografia i Història, 2006, p. 47. Martínez Canet R.“De l’Antic Règim a la Guerra Civil”. En: Velasco Berzosa, Ángel [et al.]. Xàtiva, història breu. Ontinyent, Caixa d’Estalvis d’Ontinyent, 1997, p.161. Pardo Enguer J. Op. cit.

República Argentina, el carrer que primer va ser nom

165

a més de la revista Ecos de la Papelera de San Jorge, un magazín patrocinat per Gregorio Molina on es barrejava la informació internacional —una biografia de Kennedy amb motiu de l’aniversari de la seua mort o un recull de frases de Churchill— amb les notícies que es generaven al microcosmos particular de la fàbrica del senyor Molina. Les pàgines d’aquesta revista s’omplien bàsicament amb els anuncis dels esdeveniments familiars del patró, els viatges dels treballadors a Roma i a Madrid o l’enèsima visita a la fàbrica de l’arquebisbe Marcelino Olaechea, tan amic de don Gregorio com de record nefast per al món faller5. Enmig d’aquestes informacions també hi havia lloc per a la cartellera trimestral del Salón de los Obreros —més conegut com el Cine Gregorio— i per a la poesia i les ressenyes literàries que acostumava a signar el director de la revista, José López Sellés. Pel que fa a la premsa regional d’aquell mateix any, l’Hoja del Lunes recollia la participació del Vespa Club de Xàtiva en els actes del Xé aniversari d’aquest club a Espanya i el Levante informava de l’homenatge anual que la Unión Taquigráfica Valenciana feia al monument del taquígraf Martí al jardí de la Glo-

6 7

8 9 10 11

166

primer s’alçaven els pisos i després, o al mateix temps si hi havia sort, s’urbanitzaven els carrers. De fet, quan els veïns de República Argentina decidiren plantar una falla infantil l’any 1962, ho van fer sobre un carrer de terra i sense urbanitzar7. Encara el 1965, la crítica del llibre de la falla es feia ressò de les incomoditats de viure en un carrer mal il·luminat, fet un fangar quan plovia però que «…algún día, cuando se urbanice y se alumbre, puede ser y debe ser el orgullo de la Játiva futurista». Un expedient dels anys 1966-1969 demostra com els mateixos veïns de Carlos Sarthou van haver de pagar de la seua butxaca la urbanització d’aquest carrer8. L’expedient, a més, ja inclou la majoria dels carrers del barri amb el seu nom actual: República Argentina, Gregorio Molina, Pare Claret, Cerdà de Tallada, Carlos Sarthou i Adolfo Sancho (actual Pere IV). Agustí Ventura ens dóna informació detallada sobre aquests carrers en el seu darrer treball sobre toponímia urbana i rural de Xàtiva9. Però en parlar del carrer Pere IV10 i segurament per l’escassesa de notícies sobre el personatge, no fa cap referència a Adolfo Sancho, que va ser secretari de la Societat Agrícola La Protectora (embrió, en

Fitó Roselló JL.“Marcelino el tombolero ya no quiere ser fallero”. En: Argentina 2008. Xàtiva, Falla República Argentina, 2008, p. 78-83. Martínez Baldó Á, Sicluna Lletget R.“Xàtiva: evolució urbana”. En: Papers de la Costera nº 2. Xàtiva, Associació d’Amics de la Costera, 1982, p. 79-92. La urbanització de l’avinguda de la República Argentina no es faria fins a començaments de l’any 1964, segons podem comprovar a l’expedient d’obra major Urbanización de la calle República Argentina, de desembre de l’any 1963, on apareixen els plànols amb el traçat de les voreres i els albellons des de la Baixada de l’Estació a la Baixada del Carme i un pressupost general de l’obra de 1 528 177 pessetes. Arxiu Municipal de Xàtiva (AMX),VI. 1. 3. 6, LG-. 2190/12. AMX, LG-2794/9. Ventura i Conejero A. Els carrers i les partides de Xàtiva: estudi històric sobre la toponímia urbana i rural de la ciutat. Xàtiva, Matéu, 2008.Vol. 2, p. 98-103. Ventura i Conejero A. Op.cit., pàg. 101. AMX. LG-5023/11 // F.COACXA-2/11.

REPÚBLICA

rieta. També hi havia espai a la premsa per a les queixes dels xativins. A la secció “Vox populi” del diari Levante, els nostres veïns protestaven, entre d’altres coses, pels horaris irregulars de la biblioteca municipal o per la llengua en la qual cantava un xicot del poble que començava la seua carrera musical amb el nom artístic de Raimon. Aquella Xàtiva de fa cinquanta anys, efervescent i moderna, vivia també un moment de transformació urbanística sense precedents. Alguns autors6 han batejat aquesta etapa de bogeria constructora incontrolada, entre l’any 1960 i el 1982, com la de «l’expansió desordenada de la ciutat». Començava així a dibuixar-se el nou eix comercial i financer que creixia entre l’Albereda i les vies del tren i que tindria el seu cor en l’avinguda de la República Argentina. Els successius plans d’ordenació urbana del que havia de ser la nova Xàtiva presentaven carrers amples i de traçat ortogonal identificats només amb una simple numeració correlativa (el 23 per al carrer Pare Claret, el 25 per a Carlos Sarthou, el 27 per a Cerdà de Tallada o el 28 per a Gregorio Molina). Malgrat la teoria dels plànols, la realitat anava per un altre costat:

ARGENTINA

RepĂşblica Argentina, el carrer que primer va ser nom

167

part, de la futura COACXA) i autor d’una memòria d’aquesta societat de l’any 1908 que es conserva a l’Arxiu Municipal11. Tanmateix, de tots els noms de carrer del barri aquest és potser el més vinculat a la seua creació, atés que La Protectora va ser una de les principals societats cooperatives que encetaren la promoció de pisos en el barri, juntament amb d’altres com La Primitiva Setabense12 o la Cooperativa San José13. Però si hi ha un nom de carrer que va existir abans fins i tot del mateix carrer i dels seus edificis, aquest és el de la República Argentina. Fins als inicis dels anys seixanta, recordem-ho, per sota de l’Albereda (llavors Avenida José Antonio) a penes hi havia habitatge, i el poc que hi havia es concentrava als voltants de les fàbriques, tallers o magatzems dels carrers de la Reina, Ejército Liberador (actual Baixada de l’Estació) i Coronel Losas (actual Baixada del Carme), que va rebre aquest nom precisament en homenatge al militar franquista que va alliberar Madrid l’abril de l’any 1939. Segons la fotografia aèria de Xàtiva que reproduïm ací mateix (de l’any 1959 aproximadament)14, el primer tram de República Argentina, fent cantó amb la Baixada de l’Estació, era una prolongació natural del carrer de la Reina, amb la barreja habitual de

AMX.VI. 1. 3. 6, LG- 2035/15. AMX.VI. 1. 3. 3, LG- 2027/35.

AMX, FGRA-190.

Web d’aquesta organització: http://www.federacionespanola.com.ar/index.php/historia.html Última consulta: 19/10/2013. AMX. LG-1752/13, exp. Noms de carrers: República Argentina.

168

luntat del dictador que s’honrara la República Argentina en tots els pobles i ciutats, no van ser, però, les úniques raons per les quals l’Ajuntament de Xàtiva va decidir triar aquest nom. Prou abans que començara l’aïllament, la petició que un dels carrers de Xàtiva portara el nom de l’Argentina va arribar justament d’allà, de la ciutat de Bahía Blanca, al sud de la província de Buenos Aires. El mes de maig de l’any 1944, Manuel Pérez Chaves, director del periòdic Hispano de Bahía Blanca, feia arribar una carta a l’alcalde de Xàtiva amb aquella sol·licitud. Pérez Chaves també era membre fundador de la Federación Regional de Sociedades Españolas de Bahía Blanca15, fet pel qual cal suposar que aquesta carta formava part d’un enviament massiu a tots els pobles i ciutats de la madre patria. Malauradament, només tenim notícia d’una altra carta, igual que aquesta, adreçada l’any següent al municipi gallec de Ribadeo. L’alcalde de Xàtiva, Vicente Argüello, va respondre el dia 10 d’octubre del mateix any de la següent manera16: «…Actualmente no existe ninguna vía pública importante que merezca ser denominada con tan honroso nombre. Pero se halla en vías de ejecución el proyecto de ensanche de la zona Norte de la población con urbanización totalmente a la moderna y calles espléndidas, y le ofrezco

REPÚBLICA

fàbriques, habitatges i horts a les dues bandes del carrer. A partir de l’actual cantonada amb Cerdà de Tallada, les tàpies dels horts resseguien el costat nord del carrer fins arribar al lloc on actualment es planta la falla. A l’altra banda dels tancats, el horts i la Glorieta —encara un jardí feréstec— es barrejaven de tal manera que ningú diria que per allà havia de continuar el carrer. Tanmateix, el carrer tenia nom i traçat des de mitjans dels anys quaranta. De fet, va ser el primer carrer de l’eixample xativí que va deixar de ser un número sobre els diferents plànols i projectes d’urbanització. Per què el nom de República Argentina? Les raons cal buscar-les en la situació d’aïllament internacional que va viure el règim de Franco entre la segona meitat dels anys quaranta —quan les Nacions Unides expulsen Espanya dels organismes internacionals i retiren els seus ambaixadors a Madrid—, i l’any 1953, quan Espanya signa amb els Estats Units un pacte per trencar el bloqueig a canvi de permetre la instal·lació de bases militars nord-americanes en territori espanyol. Durant tot aquest període d’aïllament, només la República Argentina de Perón va continuar les relacions comercials i institucionals amb Espanya. El reconeixement de Franco al suport de Perón i la vo-

ARGENTINA

la seguridad de que una de ellas, la más importante, será dedicada a la ARGENTINA.» La promesa de l’alcalde es materialitzarà tres anys més tard. En la sessió del 9 de setembre de l’any 1947, la corporació municipal acordava, per unanimitat, donar-li al carrer el nom d’Avenida de la Argentina. El certificat del secretari d’Alcaldia que recull l’acord i del qual reproduïm la imatge, ja fa menció explícita de l’ajuda d’Argentina al règim franquista en aquells moments d’aïllament

República Argentina, el carrer que primer va ser nom

internacional «…con envío de subsistencias y mercancías esenciales y defendiendo la verdad de España en las esferas internacionales…». El document també recorda la recent visita de l’esposa de Perón, Evita, a Espanya i l’esmentada petició del director del periòdic Hispano de Bahía Blanca. Amb tot, allò més interessant d’aquest escrit és que permet comprovar quin era el traçat projectat per a l’avinguda de la República Argentina en aquells moments: «…la importante aveni-

da que constituirá la prolongación de la calle de la Reina, ya iniciada, que partiendo de la Avenida del Ejército Liberador y atravesando la zona de ensanche llegará hasta el Cuartel de la Guardia Civil…». I poc després del nom hi arribaren els veïns, i les ganes de fer barri, i la falla, l’espill crític en el qual, una primavera darrere d’una altra, es mira de reüll una Xàtiva que un bon dia, de fa uns cinquanta anys, es va despertar moderna.

169

REPÚBLICA

170

ARGENTINA

Rafa Tortosa i Garcia

Evolució artística dels

cadafals

de la Falla República

Argentina Els cadafals fallers són l’art efímer per excel· lència. Els considerem com un producte artesà i artístic atès que dins del procés d’elaboració, actualment industrialitzat, conflueixen diverses rames artístiques: estètica, escultura, pintura i dibuix. Per a realitzar un estudi sobre la evolució dels monuments fallers, en aquest cas els plantats per la falla República Argentina, caldria tindre unes consideracions prèvies, i conèixer per endavant el que hem d’analitzar. En primer lloc, per veure una evolució artística dels cadafals fallers, cal tenir en compte el seu context, on en cada època el

Evolució artística dels cadafals de la Falla República Argentina

171

resultat final exposat prové d’un procés productiu (tècniques i materials) i està establert en una realitat social. A més a més, les falles són considerades com un art popular, com un art de masses.V. Borrego (1993, p. 202) ens descriu que amb la falla «el maestro artesano se propone satisfacer crítica y estéticamente a un sector mayoritario de la población y para ello recurre a fórmulas cuyo éxito está comprobado de antemano. A la hora de desarrollar su capacidad creativa, sin dejar de buscar cierta autosatisfacción en su trabajo, se ve obligado a supeditarla a las preferencias formales y argumentales de su principal cliente: tanto al gusto del fallero de base como a la imprevisible sensibilidad del jurado calificador, pues su prestigio depende en buena parte de la concesión de premios». Com veurem més tard en l’estudi artístic, l’evolució fallera en els darrers cinquanta anys ha sigut mínima i en aspectes puntuals, tant en el cas que ens ocupa com en les falles en general. I tot és bàsicament per allò esmentat anteriorment. És evident que al carrer tenim un producte artístic el qual és el resultat d’un tracte comercial entre l’artista i la comissió fallera, la qual decideix un tipus de monument bé siga pel gust artístic dels seus components o per la directa influència de la competició fallera. Aleshores, el model morfològic (estructura, disposició i composició) dels cadafals fallers fa

172

—alguns guanyadors del primer premi—, i els han plantant a les cruïlles de la nostra ciutat amb altres composicions i acoblant-se als pressupostos signats amb les comissions1. Per a l’estudi que ens particularitza, a més de la destacada nòmina de primers premis de la comissió de República Argentina i analitzant els 49 monuments grans plantats a la seua demarcació, hem trobat l’existència d’elements i ninots principals plantats amb anterioritat en el 70% dels cadafals, la majoria dels casos adquirint la reproducció de cartró a altres artistes, i en altres reproduint i manipulant peces i ninots elaborats al propi obrador. Per cloure aquesta introducció, només ens queda puntualitzar que a l’hora de valorar un monument faller i analitzar-lo hem de considerar el seu fi, que no és més que transmetre una crítica de forma satírica, bé siga política, social, econòmica o veïnal, per exemple. No podem valorar artísticament un cadafal sense tindre en compte els valors satírics que ens puga transmetre la pròpia morfologia i composició, el modelat i la pintura. No podem renunciar en cap moment a l’origen veïnal de les falles amb la seua mordaç crítica, i que al llarg de la història de les falles les autoritats, la burgesia i els mateixos premis l’han encaminat cap a una composició artística, substituint la sàtira per un humor i una gràcia, que de vegades, ens costa de trobar.

Repassant el llistat de primers premis dels cadafals fallers de Xàtiva, observem que des de l’any 1978 cap ací, el 95% dels cadafals guardonats han estat reproduccions parcials de falles fetes amb anterioritat.

REPÚBLICA

que es repetisca any rere any, sense absorbir en cap moment una innovació artística, i imposant-se un model tradicional en la majoria dels casos. Fins i tot ens podem atrevir a dir que també existeix un estancament de la temàtica dels monuments fallers, quant a la seua elecció i representació. Sí que observen, durant els darrers cinquanta anys, una constant evolució en el procés de realització dels cadafals fallers amb la utilització de distintes tècniques constructives i l’ús de diversos materials. Podem dir que l’elaboració de les falles comporta un procés artesanal però que constantment recerca tècniques d’industrialització que convertisquen aquest procés en més rentable i productiu. Parlem de l’elaboració seriada de l’element artístic d’una falla: el ninot. Ens referim a l’anomenat refregit, que Antoni Colomina (2006) el defineix com «la utilització una vegada i altra de ninots aparentment idèntics a causa de la impossibilitat artística de fer monuments completament originals conforme al pressupost acordat entre l’artista faller i la gran majoria de comissions». Com ja s’ha comentat en una altra ocasió (A. Baldoví, 2010), gràcies a l’aparició de la tècnica del refregit, a Xàtiva, hem pogut veure grans obres efímeres. Els artistes locals l’han utilitzat durant molts anys i han aconseguit obres espectaculars i importants premis. Han importat des del cap i casal remats de falla de la secció especial

ARGENTINA

Actualment, la competició dels cadafals fallers de Xàtiva no contempla, en cap dels seus apartats, valorar la part satírica, d’enginy i de gràcia dels monuments fallers. Acabat, modelat, pintura, risc i monumentalitat són els apartats a valorar pel jurat i que van estar establerts des de principis dels vuitanta amb la celebració del III Congrés Faller. Abans d’aquesta data, el jurat sí que valorava la sàtira fallera. En l’acta de premis de les falles de 1969, on la falla República Argentina guanyà el primer premi dotat amb cinc mil pessetes, els membres del jurat format per Alfredo Mompó, Rafael Ventura i José Pardo puntualitzava sobre el criteri de lliurament de premis: «El otorgamiento de los tres primeros premios se ha realizado unánimemente atendiendo a la ejecución artística y al espíritu crítico de las fallas en cuestión. En cambio, para la concesión del Primer Accésit ha prevalecido la tesis de premiar la idea más crítica, aun reconociendo que el planteamiento material de la Falla de la Plaza de la Unificación es superior a la de la Plaza de Enríquez, pero en cambio, las ideas de la premiada con el segundo Accésit, son excesivamente conocidas y no aportan ningún dato digno de especial mención»2. Fem èmfasi en aquesta qüestió atès que és important per a fer una valoració sobre l’evolució artística dels cadafals fallers. Com hem comentat, a Xàtiva no es valora l’aspecte satíric però a València, a partir dels 2

anys setanta sí que formarà part de la valoració dels premis dels monuments fallers i, a causa de la importació de reproduccions procedents d’aquestes, serà un factor a tindre en compte en aquesta anàlisi. La Falla República Argentina és la comissió que més temps ha estat lluitant pel primer premi de monument. En poques ocasions ha estat fora d’aquesta lluita, sent el rival a batre, i així ho corrobora la seua nòmina de primers premis. L’anàlisi que realitzem sobre l’evolució dels seus monuments fallers, com a comissió i emplaçament referència, valdria per valorar l’evolució dels cadafals xativins dels darrers cinquanta anys, uns cadafals que han sofert una mínima evolució artística, sobretot en la seua morfologia. I és que a partir dels anys cinquanta, aquesta tipologia, «se consagró definitivamente la modalidad que ha pasado a la posteridad, aquella cuya masa corpórea se adapta a una estructura triangular y piramidal y exige de una lectura rodada, ascensional y acumulativa que ofrece multitud de registros y niveles de compresión» (V. Borrego ,1993, p. 230). Evidentment, al llarg dels cinquanta anys van apareixent modes en la disposició de les escenes, l’alçària de les bases anirà reduint-se fins desaparèixer, però és curiós com l’estructura principal de la falla no ha canviat, amuntegades sobre un eix principal i establint les escenes al voltant d’aquest. I

Primera falla, de Ramón Morell

Arxiu Municipal de Xàtiva, LG 3512-23.

Evolució artística dels cadafals de la Falla República Argentina

173

La nissaga Grau va plantar durant molts anys la falla de República Argentina

174

La primera falla, la de Ramón Morell (1965) Es contracta Ramon Morell per a la realització de la primera falla, la qual respon a una tipologia característica de les falles d’aquest artista, on utilitza en tot moment formats rectangulars i uns ninots que són transformats amb cartó i paper a partir d’un cartó base comprat. Veiem una disposició de les bases en forma de creu i amb una altura considerable, estructura característica usada en les falles dels darrers anys de la vida artística d’aquest polivalent guàrdia urbà, qui en el seu temps lliure realitzava monuments fallers. D’aquesta falla cal destacar una crítica basada exclusivament en temes del barri.

La primera etapa d’Antoni Grau i Cros (1966-1977) Dotze anys va durar la primera etapa d’Antoni Grau en l’encreuament de la Falla República Argentina, tot un rècord en les falles de Xàtiva. Grau ha sigut el primer artista faller professional de la ciutat i en aquesta època veurem la seua evolució artística. Passarà de realitzar les falles junt al seu pare (encara que cadascun signarà les seues) a fer-les ja tot sol atesa la jubilació d’Antoni Grau i Tomàs. Hem de valorar positivament Antoni Grau, artista que al llarg de la seua carrera artística ha dominat totes les facetes per confeccionar un cadafal faller: enginyar, composar, modelar el cartró, muntar i pintar. Durant aquesta època comença el negoci de les reproduccions de cartó i Grau no en serà excepció. Son pare ja va ser un dels primers artífexs en posar en pràctica el refregit, i ja li valgué una sanció l’any 1955 quan els artistes fallers R. Morell i J. Camarasa van denunciar l’artista —qui va guanyar aquell any, amb el cadafal L’espill de la veritat plantat a la falla de Sant Jordi—, per haver plantat la mateixa falla que es va plantar l’any anterior a la plaça del Dr. Collado de València (Irene Tormo, 2005). Durant aquesta primera època veurem com Grau importa material de la secció especial de València com ara el 1973, quan planta el cap d’un home que va estar plantat a Convent de Jerusalem–Matemàtic Marzal per J. Roig Arnal. Les peces de J. Pascual Pepet eren molt apreciades per Grau i en diverses ocasions les reproduirà a aquesREPÚBLICA

també resulta curiós com es produeix un criteri jeràrquic en la disposició temàtica dels cadafals fallers: el remat, el qual ens introdueix el tema, sol tindre un caràcter seriós, elegant i refinat, i a les escenes és on apareix la part més grotesca de la falla. L’anàlisi evolutiva dels monuments ha estat distribuïda d’acord amb els artistes fallers que han plantat a la demarcació de la Falla República Argentina, una comissió que al llarg de la seua història ha confiat plenament amb els seus artistes fallers, allargant-se per molts anys seguits dites relacions. I cal dir que quaranta-quatre dels quarantanou cadafals analitzats han estat signats per artistes de Xàtiva, el que demostra la plena confiança amb els artistes casolans.

ARGENTINA

Els monuments juntaven unes àmplies bases al cadafal

ta cruïlla. Exemples clars són l’espectacular àrab de 1975, plantat dos anys abans a la demarcació de Ferran el Catòlic–Àngel Guimerà o la de 1976, en què Grau va transformar enginyosament un dimoni en pirata, el qual va estar plantat un any abans per Pepet a Convent de Jerusalem–Matemàtic Marzal. Des de 1966 veurem unes composicions interessants amb remats, que a banda de justificar el lema elegit, contindran una crítica que conformarà la primera de les escenes. Exemples clars són Lluita per el nivell de vida (1966), Avuí amb una plumà mos

desplumen (1972) o ¿Es aquest el teu deport? ¡Contem en tu! (1973). Veiem una seqüència de remats que respecten la tipologia habitual, amb un eix vertical ben definit, amb un element fent de cos central i sustentant una gran figura, cap o composició. Al voltant del cos central trobem les escenes en forma de creu incloent als quatre racons xicotetes escenes. Aquest esquema és variat en algunes ocasions, com per exemple la de l’any 1967, quan Grau introdueix un element horitzontal com és una guitarra per donar-li amplària a la falla. Inte-

Evolució artística dels cadafals de la Falla República Argentina

ressant també la falla de 1978 que té com a novetat l’exposició de quadres sota el remat o Tot lo que debía anar a la lluna (1970), on es planta un interessant polp que dóna major lleugeresa a la composició. Les escenes estant suportades sobre unes bases bastant treballades, introduint-hi elements que ajudaran a la comprensió de la crítica exposada, seran més baixetes i tindran una continuïtat entre elles en la majoria dels casos. Cas excepcional és Els set pecats (1975) on curiosament les bases de les escenes estan completament disgregades

175

176

«remake subsidiario de los catafalcos más onerosos». Dins d’aquesta època només ens queda per destacar un augment de volum dels cadafals fallers i l’arriscament en les composicions així com l’aparició de figures conformant contra-remats a mitjan altura.Tot és degut a l’aparició de la grua com instrument de plantà, que a banda de facilitar els treballs de muntatge, provocarà totes aquestes evolucions i novetats dels monuments fallers en els anys on s’ha gaudit d’un major pressupost. Quatre anys de transició (1978-1981) L’artista d’Alzira Joaquín Gómez realitzarà Salves qui puga (1978), un cadafal que segueix la línia d’Antoni Grau quant a morfologia i estructura, i correcta amb la crítica local i nacional. Desperta Socarrat serà el lema de la primera falla de Manolo Blanco per a la Falla República Argentina. A pesar del curt pressupost, l’artista xativí conformarà un remat que fuig del convencional amb una lluna humanitzada i un xativí que desperta sobre una nau espacial. Com a costum de l’època, s’aprecia en les escenes una gran quantitat de ninots per explicar les critiques, les quals versen sobre temes locals. La falla de 1980, Pardal que vola a la casola, obeeix a una tipologia habitual i amb unes bases que voregen tot el remat central. Manolo Blanco importarà molts remats i ninots que anteriorment el xativí Jo-

sep Martínez Mollà planta en la secció especial de València, tant a la falla de República Argentina com a la del Raval, la qual completarà una hegemonia de primers premis durant aquests anys. En la falla Pardal que vola a la casola, que duia per remat una gallina humanitzada, podem observar ninots apareguts a València destacant davant de la falla una reproducció d’uns dels ninots indultats de Martínez Mollà a València per a la falla del Pilar. Al quart any d’aquesta època de transició es planta la falla ¡Xe, quin bullit! de l’artista de Carcaixent Roberto Andrés. L’artista repeteix l’habitual tipologia dels cadafals establint un cuiner sobre una sopera. Totes les escenes continuen enclavades sobre una base lineal amb la mateixa decoració, moda que s’estableix a començaments dels anys vuitanta, on constantment es modelen motius i s’ambienten de forma uniforme. En aquesta època, com ocorre en una de les escenes d’aquesta falla, comencen a aparèixer els temes sexuals d’una forma decidida, canviant l’al·lusió per una directa representació. En aquests anys ens cansem de veure ninots representant dones nues per criticar les llibertats de les dones vistes des d’un punt masclista. La segona etapa d’Antoni Grau (19821988) I a l’any 1982 tornà a aparèixer Antoni Grau a l’avinguda República Argentina. L’artista, més assentat, seguirà usant les mateixes arREPÚBLICA

del cos central, una moda que serà habitual quinze anys després. Les crítiques que presenten les falles de Grau seran majoritàriament de caràcter local encara que trobem temes nacionals en alguna de les escenes. Són unes crítiques molt ben realitzades, tant en l’exposició com la temàtica elegida, sent fàcilment reconegudes. La majoria tenen un caràcter polític encara que trobem altres referents a temes socials i morals. L’existència d’unes crítiques polítiques, encara que subtils, és deguda al fet que en aquesta època la censura va afluixar amb l’aparició de la Llei de Premsa de 1966. A partir de 1973, les falles plantades per Grau evolucionen cap a una caricatura prou expressiva, un llenguatge habitual en aquesta època. Clars exemples són Els set pecats (1975), Mirant la pesseta (1976) i Pallassades (1977), on veiem una expressió grotesca plasmada en figures lletges per maximitzar allò que es vol criticar. Aquesta evolució, com hem comentat al principi, és deguda al fet que en la competició de falles al cap i casal comença a valorar-se també la crítica present en els cadafals, i els artistes fallers conformaran ninots i composicions carregats de caricatura. Estem davant l’època del «boom de la plástica caricaturesca» (V. Borrego, 1993, p. 235). Grau importarà aquestos modelats en forma de reproduccions de cartó, enginyant una nova composició conforme el pressupost establert amb la comissió. Borrego defineix aquesta realitat com un

ARGENTINA

Desperta, socarrat, primera falla de Manolo Blanco (1979)

Evolució artística dels cadafals de la Falla República Argentina

Una gran falla d’Antoni Grau (1983)

177

178

REPÚBLICA

Els canvis, d’Antoni Grau. Primer premi d’Especial (1984)

mes artísticament parlant. Conformarà remats amb bastant risc utilitzant peces aparegudes anteriorment a València i realitzant unes escenes carregades de crítica local. D’aquesta època hem de destacar la falla Gataes de 1982, una falla molt treballada en les escenes, amb la presència de moltes figures i una decoració uniforme de la bases amb la utilització de sanefes i relleus. El remat, encara que molt estàtic, destaca pel quadre de dins del perol i per la forta crítica que desprèn mesclant les innocents figures dels àngels amb un wàter junt al desaparegut Penjador de pernils. Els canvis (1984) i Tots per a u i u per a tots (1986) també són dues bones falles d’Antoni Grau, amb la utilització de refregits de cares i ninots que contenen una caricatura més expressiva, encara que segueixen patint una excessiva rigidesa compositiva. Amb la falla de 1987, L’hora de la pau, Grau intentarà eixamplar el monument amb un gran rellotge decorat però que dividirà la falla en dues parts. A l’igual que l’any anterior, les escenes segueixen estant molt completes, amb unes bases completament ornamentades. D’aquestes hem de destacar l’aparició de personatges de la vida social i política nacional, com ara Margaret Thatcher, Boyer o Ruiz-Mateos, que plasmaran situacions actuals que seran fàcils de reconèixer pel públic interessat. La darrera de les falles de Grau per a República Argentina estarà dedicada a la Fira d’Agost, i va ser una de les més fluixes plantades a la demarcació, amb un ús exces-

ARGENTINA

Primera falla de Miguel Ángel Gozalbes Moracho (1989)

Nou espectacle circenc, de Moracho (1990)

Coses nostres, de Manolo Blanco (1993)

siu de xapa de fusta per conformar les escenes enganxades al remat. Les dinou falles d’Antoni Grau per a la falla de República Argentina deixen un excel·lent bagatge en quant a cadafals, independentment dels premis aconseguits, on veiem un artista que evolucionà constantment, dels anomenats cartoners, que ha sabut aconseguir excel·lents falles amb figures

de gran qualitat conformant uns remats de gran volum i amb sentit crític, amb una pintura correcta sabent en tot moment donar-li les tonalitats adequades.

gentina serà espectacular, aconseguint el primer premi amb una voluminosa falla que contenia el campanar de la Seu de 17 metres d’altura, i que portava per lema Retorn a l’antic. De les falles de Gozalbes Moracho, per damunt de tot, hem de destacar l’elevada volumetria dels remats conformant una excel·lent composició, recercant al mercat les millors figures i remats que poder impor-

Les falles de Gozalbes Moracho (19891991, 1994-1995) El debut de Miguel Àngel Gozalbes Moracho amb la comissió de República Ar-

Amb Retorn a l’antic (1989), Gozalbes Moracho utilitza els caps del iaio i la iaia a més del globus de la Falla Na Jordana de 1986 de M. Santaeulàlia, així com el rellotge, plantat per A. Rajadell a Bailén–Xàtiva el 1986. El cavall del remat, així com moltes figures de bases de Nou espectacle circenc (1990) són de Julián Puche (Bisbe–Amigó, 1990). La campana i la ballarina de Campanades de campanya (1991) són còpia dels originals apareguts el 1989 i 1990 a la plaça del Pilar realitzats per V. Agulleiro. I els caps del remat de 750 anys després de Jaume I a Xàtiva són els utilitzats per Martínez Mollà per a les falles de 1990 i 1991.

Evolució artística dels cadafals de la Falla República Argentina

179

180

del progrés (1989), els equilibristes (1990), el joc d’escacs de la política (1994) o el quadre de Sorolla amb l’arrossegament dels bous a la platja (1995) però en cap moment trobem una directa lectura satírica en el seu plantejament. Com a resum, hem de dir que el pas de Gozalbes Moracho per República Argentina ha deixat grans falles amb un excel·lent resultat, on l’artista ha sabut en tot moment el que es proposava, contrarestant discrets acabats amb excel·lents i voluminoses composicions. El retorn de Manolo Blanco (1992-1993) Després de quasi una dècada sense plantar falles a Xàtiva, Manolo Blanco aterra a la demarcació de República Argentina amb dues grans falles que li valdran dos primers premis. El triomf de Lucifer (1992) i Coses nostres (1993) mostraran unes acurades i equilibrades falles, voluminoses, amb unes completes escenes a més d’un notable acabat i bona pintura. Seguint amb la moda establerta en el món dels obradors fallers, la reproducció de peces de cartó segueix imperant durant la dècada dels noranta. Manolo Blanco no n’és una excepció, i serà uns dels principals clients de Martínez Mollà. Anys enrere el vam veure com va plantar les principals figures que li valgueren a Martínez Mollà endur-se els primers premis d’especial a la plaça del Pilar de València. En aquesta ocasió va tirar mà del dimoni de que va plantar Paco Mesado a la

demarcació d’Almirall Cadarso–Comte Altea el 1989, o recuperant de l’esmentat Martínez Mollà la parella de valencians per al remat de 1993, unes figures que aparegueren onze anys abans a la plaça de la Mercè. Entrats els noranta, veiem com Manolo Blanco encara utilitza la moda d’adornar les bases amb sanefes imitant rajoles de porcellana, les quals estant completament adossades al centre, encara que ja observem l’atreviment, ja no de separar les bases que sustenten les escenes sinó que els ninots estan recolzats sobre el terra, com per exemple les filaes de moros de l’any 1992. Encara que Manolo Blanco proposa un nombre reduït d’escenes per a aquest tipus de cadafals, hem de dir que la seua posada en escena és excel·lent amb una lectura directa d’allò que es vol criticar a més de ser voluminoses. Aquest tipus d’escenes les barrejarà amb altres més artístiques com ara la del Tribunal de les Aigües (1993). Aquestes dues falles ens mostrem la tipologia estètica a la qual estem acostumats, utilitzant el remat per justificar i definir el lema escollit, bé siga amb la utilització de la caricatura o amb figures de tall més clàssic, i deixar els baixos per a la crítica, que en la majoria dels casos, com per exemple aquests, no sol haver-hi relació temàtica amb el lema proposat. Les falles de Xavier Herrero (1996-1999) Quatre falles són les que ha realitzat, fins el moment, Xavier Herrero a la demarREPÚBLICA

tar a la nostra ciutat. De fet, les cinc falles mostrades són cinc grans remakes de les falles d’especial de València3. Encara que les falles de Gozalbes Moracho segueixen una composició habitual, apreciem una recerca constant de contra-remats o figures que sorgeixen d’un eix central per donar-li amplària i disgregació a la composició. L’exemple més clar és l’any 1989, amb una figura tan vertical com el campanar de la Seu, s’afegeixen uns elements com els caps, el globus o el rellotge que dissimulen totalment dita verticalitat. A vegades, per aconseguir un gran volum, es va pecar de l’ús excessiu del tauler de fusta, com per exemple el cos central de 750 anys després de Jaume I a Xàtiva (1994) o en Campanades de Campanya (1991). De totes aquestes falles, hem de destacar la de Nou espectacle circenc (1990) per l’excel·lent composició, ajudada per la temàtica uniformada i l’espectacular modelat de la figura del cavall, així com l’excel· lent pintura d’Andrés Martorell. Les escenes d’aquesta falla, i també les de les altres, segueixen estant unides al cos central, encara que comencem a trobar una evolució cap a la disgregació de les escenes. Respecte a la crítica, les escenes d’aquesta sèrie de cadafals, igual que passa amb els remats, es pot arribar a la conclusió de que s’ha prioritzat la vessant artística amb la recerca de ninots, figures i elements decoratius als quals se’ls ha acoblat en un segon moment la crítica. Espectaculars són les escenes de l’escala

ARGENTINA

cació de República Argentina. A causa de la baixada pressupostària, contemplen una sèrie de falles que ha anat de més a menys, atès que el 1996, Herrero aconseguirà el seu primer premi de la secció especial amb Carnestoltes xativenc, un estudiat projecte que l’artista xativí va dur molt bé a terme. Les falles d’Herrero solen contenir forta crítica, a més de ser molt directes exposant en tot moment l’argument crític amb l’ajuda de distints cartells. Aquestes quatre falles ho contenen, amb unes escenes on veiem unes bases completament desintegrades, sense l’ús de bastidors que sustenten els ninots. Cal destacar l’aparició de figures o elements de mitjan volum al nivell del terra les quals aporten composició així com una reducció en el nombre de figures que escenifiquen les diferents crítiques. La falla més interessant és la de 1996, on aconsegueix gran volum vertical amb la superposició d’elements i assolint una forma triangular amb l’ajuda d’elements secundaris com la lluna i la bruixa, que a més són les figures introductores d’allò que es vol criticar en les escenes a les quals pertanyen: l’absència de llum als carrers o el tren de la bruixa de la Junta Local Fallera. Aquesta disposició en forma de triangle la veurem en els següents cadafals Per art de màgia (1997) i El conte del pàrquing (1998) on s’exposaran elements auxiliars per aconseguir deixar en segon pla la verticalitat que suposa amuntonar elements al cos central. En definitiva, les falles de Xavier Herrero a República Argentina han seguit

la línia del seu taller al llarg dels seus vinti-cinc anys, cadafals de bona composició i amb una correcta pintura conformada per una paleta de colors vius on sempre tenen un bon acabat a més de portar totes les dosis necessàries d’enginy i gràcia que ha de tenir qualsevol cadafal. S’ha de ressaltar que a partir dels anys noranta es produirà una de les evolucions artístiques més destacades en la confecció de falles: el canvi de pintura, sobretot en la utilitzada per als detalls i per a l’acabat final. Es deixarà d’utilitzar la pintura a l’oli per la plàstica o vinílica. La nova generació d’artistes fallers, com Xavier Herrero, la utilitzarà des d’un primer moment així com altres més veterans, com Paco Roca, qui farà un canvi radical a partir de 1994. Sobre l’aspecte artístic de la pintura també hem de fer esment

Última falla de Moracho (1995)

Primera falla de Xavier Herrero (1996)

de l’ús generalitzat de l’aerògraf per pintar grans peces o per donar color de base als ninots i elements que completen el cadafal.

guanyadores de la secció primera.Aquesta última, signada per treballadors de l’obrador de Pasqual Calleja de Carcaixent, va ser un cadafal de tall clàssic amb material bastant antic intentant causar un xoc entre els vells caps i la figura principal representant el nou mil· lenni. La falla va respondre a una morfologia comuna disposant de quatre escenes principals, amb la seua base quadrangular a més d’altres ninots o elements solts. Res a destacar d’una falla bastant convencional.

Manolo Blanco i altres artistes (2000-2005) Des que s’instauraren les seccions l’any 1993, la Falla República Argentina ha participat en la secció especial llevat dels anys 1999,amb La ciutat submergida,de Xavier Herrero, i del 2000 amb Xàtiva, nou mil·lenni, de José R. Gozalbes i J. Bellescusa, ambdues

Evolució artística dels cadafals de la Falla República Argentina

181

Detall del remat de la falla de l’any 2000 (Bellescusa i

Xàtiva en flames. Manolo Blanco (2002)

Gozalbes Moracho)

182

Molt millor va ser la composició dels tres bombers que portava com a lema Xàtiva en flames, donant-li major dinamisme al remat. En aquest cas, les escenes van estar millor treballades exposant-se d’una forma correcta aspectes relacionats amb la vida dels xativins. La caixa de Pandora (2003) va ser la darrera falla de Blanco per a la República Argentina, sent el cadafal més fluix dels plantats a la demarcació per l’artista xativí, amb un cadafal bastant descompensat, a pesar del contra-remat de la part de darrere i unes bases excessivament emparades i enganxades al cos central. REPÚBLICA

El 2001 ens mostrarà l’inici de la tercera etapa de Manolo Blanco en la Falla República Argentina, qui va plantar tres falles amb un resultat per sota del que estàvem acostumats a veure al guardonat artista xativí. A la primera de totes elles reciclarà una hidra la qual presentarà el lema Els pecats actuals, composant un remat on els set caps donaran dinamisme al cadafal. Les escenes elegides, enganxades al cos central, manquen d’una crítica visual fàcil de veure i al·ludien a temes generals com la clonació, la malaltia mediambiental del món o els desfasats punks parlant sobre l’alcohol.

ARGENTINA

Falla de José Ramón Espuig (2005)

Evolució artística dels cadafals de la Falla República Argentina

Primera falla de Paco Roca (2006)

183

184

La fidelitat amb Paco Roca (2006-2013) La comissió fallera de República Argentina, com hem pogut apreciar i en la mesura del possible, ha volgut que l’artista faller del seu cadafal fóra de la ciutat. Les seues raons ha tingut: major confiança, facilitat per poder visitar el seu monument, major coneixement de la realitat de la ciutat... Després d’intentar-ho en diverses ocasions, l’any 2006 Paco Roca signava per aquesta comissió. Portava nou anys plantant només a València, i Roca retornava a les falles de Xàtiva amb la comissió que durant èpoques passades havia estat el seu rival artístic quan plantava per a les comissions d’Espanyoleto i J. Ramon Jiménez. Una notícia que va sorprendre molta gent. Un dels forts de Roca és l’estudiada composició de les seues falles. Quan retola l’esbós l’artista ja disposa les distintes figures i elements que conformaran el remat perquè la composició resulte ser harmoniosa i amb una estètica agradable. Roca sol complir perfectament la consagrada morfologia de les falles, conformant sempre un elevat eix central, que el sol dissimular afegint figures i elements de diferents grandàries i aconseguint geomètricament la figura triangular amb l’ajuda de contra-remats que sorgeixen des del terra o a una mitjan altura. Exemples clars d’aquesta descripció són Xàtiva, present i futur (2006), Aterrant... Xàtiva 2007 (2007), L’amo del corral (2010) i Una falla de por (2013). En altres casos, com La Xàtiva medieval del senyor feudal (2009) i Xàtiva,ciutat de les meravelles (2011), encara que segueix aquesta teoria, desplaça l’eix vertical cap a un costat planteREPÚBLICA

Finalitzada l’etapa de Manolo Blanco, calia cercar un artista amb garanties per als propers anys. Temptejant el mercat artístic de les falles, es va contractar finalment els artistes de la Safor, Palacio i Serra, als quals els avalava una excel·lent trajectòria a altres localitats com ara Dénia, Alzira, Gandia o València. El cadafal Xàtiva surrealista (2004) no va complir amb les expectatives esperades, amb una forta descompensació del cos central en un intent de composició utilitzant elements completament disgregats. El surrealisme, establert al lema, no va aparèixer ni al remat ni a cap de les escenes presents. Hi podem extraure, com a nota positiva, la bona pintura a la qual ens tenen acostumats aquest duet d’artistes. La falla de 2005, La gran comèdia de Xàtiva, ens va proposar una clara i forta crítica local. Es va notar que els fallers es van involucrar en el projecte signat per l’artista de València J. Ramon Espuig. El bufó del remat es va complementar amb una carreta de circ com a contra-remat presentant una correcta composició. Les escenes, disgregades completament, ens parlaven de l’actualitat de la ciutat on es veia ràpidament allò que es volia explicar: les jornades esportives en lloc de culturals de la Junta Local Fallera, la coberta de la Plaça de Bous, Xavi Castillo convertit en l’últim heretge o el negoci piramidal que es realitzava a Xàtiva. Hom ha de destacar el bon acabat i la correcta pintura d’Espuig.

ARGENTINA

La Xàtiva medieval del senyor feudal, de Paco Roca (2009)

jant un element secundari, i li dóna principalitat a una peça gran situada a un lateral. El primer dels casos, amb el volum del rei assegut a la seua trona, un encertat castell i la presència del famolenc gos, s’obtindrà un excel·lent remat. En el segon dels casos, encara que s’intenta aconseguir aquest dinamisme descarregant la força de la composició amb el ninot de l’Alícia, la posada en escena d’aquesta figura no va ser de les més encertades en quant a modelat i pintura. Res té a veure el cadafal I... tots no som santets (2008) amb la morfologia tipus.

Amb les figures de la monja i el monjo s’intenta donar-li dinamisme cercant en tot moment una disposició triangular jugant amb l’altura de les dues figures, les quals estant recolzades sobre dos pedestals bastant hermètics. S’aconsegueix alçària amb un conjunt de menudes figures que ajuden a comprendre l’escena principal del cadafal. Per a la confecció d’aquestos remats Roca recorre a la utilització de peces de cartó existents al mercat (els quatre caps de l’extraterrestre, les figures de la monja i el fra-

Evolució artística dels cadafals de la Falla República Argentina

re per a la segona o la figura del rei assegut) i d’altres pròpies com el cap del mag (2006) que ja va plantar fa uns anys a Sant Vicent– Periodista Azzati (València) així com a Xàtiva els anys 1994 i 1995, primer com a cuiner i després com a bufó a J. Ramon Jiménez. A les falles de Roca veiem un altra evolució artística en quant a l’ús del principal material per a la confecció dels cadafals fallers. Encara que són èpoques de transició, actualment ja s’està utilitzant a la majoria dels obradors el suro blanc en detriment del cartó.

185

186

sense tenir que recórrer a la literatura fallera. A Una falla de por (2013) també es va notar una falta d’enginy i humor en l’exposició de la crítica política a què Roca ens té acostumats. Per la posada en escena i la fàcil comprensió hem de destacar algunes de les escenes aparegudes als cadafals com ara la de Rus com un titella manejant els seus regidors (2006), el debut de Gallego com a torero a la plaça de bous (2006), els membres de la JLF com a personatges de La guerra de les galàxies (2007), el tancament de la guarderia del Palau per l’abat de Xàtiva (2007), Rus tocant l’òrgan (2008) o Roger Cerdà com a Piolín (2010). També cal destacar les grans escenes que Roca planteja al davant de la falla per completar la composició general, amb la presència de bastants ninots com els petards (2007), els fallers i falleres (2008) o el transport de la merda a l’abocador de Llanera (2010). Hem deixat per al final el cadafal de 2012, on Roca aconsegueix un excel·lent resultat artístic amb la falla Mil i un contes, plantejant una senzilla composició donant-li tota la força a la figura de l’àrab, la qual actua com a eix vertical. Per sota, es van veure unes compensades escenes al voltant del gran caragol modelat per a l’ocasió, on vam poder apreciar una encertada crítica local i nacional amb la presència dels polítics actuals. En definitiva, hem de valorar positivament les vuit falles de Paco Roca plantades a l’avinguda República Argentina, uns cadafals REPÚBLICA

L’artista xativí ja les utilitza completament per als ninots de les bases fins i tot en figures de mitjana grandària, així com en algunes figures del remat com ara el pollastre de L’amo del corral o la bruixa d’Una falla de por. L’ús del suro blanc com a principal material en la confecció de les falles ha provocat l’aparició de noves modes artístiques que afectaran la morfologia i l’estètica dels cadafals. Estem parlant de l’aparició de ninots de mitjanes dimensions així com ninots de base més grans que la dimensió d’una persona amb la corresponent exageració de trets físics a més de l’aparició d’elements voluminosos que completen les escenes. Aquest canvi és degut al fet que els ninots es fan únicament per a una falla i són obtinguts esculpint directament sobre el material, la qual cosa facilita aquesta exclusivitat podent-se augmentar la grandària de la figura sense patir un excessiu sobrepreu del material. Aquest augment del cost del ninot es compensa amb la reducció del nombre de figures. Respecte a les escenes de la sèrie de cadafals que planta Roca, hem de destacar la posada ens escena mitjançant una única temàtica, la qual cosa li dóna major joc en l’elaboració d’una crítica local carregada de sàtira, i si a més li afegim l’aparició de personatges coneguts, fa que es facilite la lectura directa de la critica present en l’escena. No va ser així amb la falla del país de les meravelles, on va resultar difícil d’acoblar els personatges del famós conte a la realitat de la capital de la Costera, almenys des d’un primer cop visual i

ARGENTINA

carregats de sàtira i humor començant pel remat i finalitzant en cadascuna de les escenes, les quals majoritàriament han presentat una crítica directa i visual. Quant a l’estètica, hem apreciat bones composicions amb la presència de voluminosos ninots junt a altres de diverses dimensions que han proporcionat agilitat a l’escena principal, i que en certes ocasions s’han vist minvades per la presencia d’un discret acabat. Quant a la pintura, l’artista ha estat fidel al seu estil, utilitzant la paleta de colors gelats i proposant els càlids i vius si la temàtica elegida ho reclamava. Bibliografia Baldoví A. «El refregit a les falles de Xàtiva». En:A.C.Falla J.Ramon Jiménez.El Verí del Foc, núm. 4. Xàtiva, A. C. Falla J. Ramon Jiménez, 2010, pp. 106-13. Borrego Pitarch V. «La estética de las fallas». A: Ariño Villarroya A (dir.). Los escultores del Fuego. Aproximación a la historia del Gremio de Artistas Falleros de Valencia. València, Diputació de València, 1993, pp. 199-241. Colomina Subiela A. La conservació del ninot indultat. Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2006. Tormo I. «La falla del plagi».A: Falla República Argentina. Argentina 2005. Llibre explicatiu de la Falla República Argentina. Xàtiva, Falla República Argentina, 2005, pp. 105-9. Mil i un contes. Paco Roca (2012)

Evolució artística dels cadafals de la Falla República Argentina

187

REPÚBLICA

188

ARGENTINA

Robert Martínez Canet

Alguns comentaris sobre

CINQUANTA

anys

de crítica fallera (Argentina 1965-2013) La identitat dels col·lectius humans és, sens dubte, un dels temes més tractats per les ciències socials en les darreres dècades. Des de les més diverses perspectives i a les més distintes escales les identitats nacionals, regionals, locals, de gènere, les sociabilitats informals, etc., han estat objecte de teorització. Comencem doncs, amb una constatació perogrullesca; una falla és un col·lectiu humà, malgrat que de vegades no ho semble. Per tant, és un grup dotat d’una identitat definida. Tota identitat és una construcció social que varia amb el temps i va dotant-se de significacions diverses segons els moments

Alguns comentaris sobre cinquanta anys de crítica fallera (Argentina 1965-2013)

189

La crítica local sempre està present en els nostres monuments

190

antropològic, han sacsejat el col·lectiu d’Argentina. No pot valorar-se l’impacte d’aquest canvi en la visió que de la societat xativina, de la valenciana i de l’espanyola es dóna en les crítiques del monument faller, sense valorar els canvis que s’han produït dintre del col·lectiu i que queden fora de l’abast d’aquest breu article. Sols intuïtivament podem apropar-nos-en, en absència d’algun estudi sociològic més exhaustiu sobre la qüestió, però algunes claus explicatives semblen òbvies; en cinquanta anys s’ha passat del REPÚBLICA

històrics. És a dir, difícilment podrem dir que la Falla República Argentina ha significat el mateix al llarg dels seus cinquanta anys d’història, i això queda reflectit en alguna mesura en les crítiques dels monuments fallers, tal i com han quedat recollides als respectius llibrets. Des del desenvolupisme al tardofranquisme, des de la transició fins a la globalització, de la telefonista al smartphone, cinc dècades d’evident canvi social, econòmic, polític i cultural en el seu sentit més

ARGENTINA

Una barreja de crítica local i erotisme en una falla de Xavier Herrero

fet que una fallera no poguera comprar (en termes legals almenys) un electrodomèstic sense el permís marital, a que la falla estiga presidida per una dona amb formació acadèmica. Però no és menys cert que alguns elements segueixen igual, continua essent una falla mesocràtica, potser ja no acomodada, però exponent de les classes mitjanes urbanes raonablement il·lustrades que es guanyen el pa en el sector terciari de forma majoritària. Dit ras i curt, perquè la falla que als anys setanta i ben entrats els vuitanta passava per la falla dels rics, i, característica de més interés analític, una falla que expressava una visió del món notablement conservadora i amb ribets de populisme demagògic, ha

esdevingut la falla progre que arreplega els anhels d’un sector social fa temps allunyat de la gestió de la cosa pública? I com s’ho ha fet per avançar en eixe camí sense deixar de ser la falla rica —ja em permetreu que ho diga? Aquest híbrid entre Nou Campanar i Arrancapins nostrats, no crec que tinga igual a l‘ecosistema faller valencià. Només amb una lleugera mirada al contingut dels llibrets dels inicis de la Falla República Argentina ja trobem una visió de la societat plenament inserida dintre de la tradició de la literatura satírica popular decimonònica que havia perviscut en el sainet i altres formes literàries conreades pels lletraferits fallers. De fet, resulta ben fàcil trobar

Alguns comentaris sobre cinquanta anys de crítica fallera (Argentina 1965-2013)

referències directes a motius extrets del repertori cultural en què se socialitzaven les classes populars valencianes del moment. Així, per exemple, al llibret de 1968 trobem una cita explícita del més conegut fragment de la sarsuela Doña Francisquita, composta el 1923 per Amadeu Vives (1871-1932); és el famós fragment de la romança de Fernando, que diu (això sí, traduït a un valencià encara no normativitzat): «Per el fum se sap / ahon está el foc». Al quadre dos de la mateixa falla, hi ha una referència vinculada també a la formació escolar bàsica que podia haver rebut el faller tipus; en aquest cas es tracta de «La sigarra i la formiga, fábula de molta miga» (sic), evident préstec de la faula atri-

191

192

vinculada a la cultura popular, entesa com aquella pròpia dels sectors socials supervivents de la destrucció de la cultura rural. En el fons, res distint del que fa ja un grapat d’anys l’historiador i semiòleg rus Mikhaïl Bakhtín descriguera com a component essencial de la cultura popular europea del Renaixement ençà. El postfranquisme i l’impacte de la crisi econòmica de 1973 es deixen notar, com ja ha quedat palés en un estudi publicat en aquestes mateixes planes fa ben poc per Emili Navalón, en la crítica que comença a abandonar el conreu gairebé exclusiu de la temàtica local i de barriada per a fixar el seu objectiu en la vivència quotidiana de la crisi, sense que per això s’abandone la crítica moralista dels costums. Resulten bons exemples el tractament que en 1974 es dóna als mètodes anticonceptius femenins o a l’aparició de les discoteques o el 1982 la crítica de la llei del divorci qualificat de «fraude legalitzat» en el «qui eu paguen son els xiquets». Tampoc falten les remors de la cultura oficial; el 1973 hi ha sengles referències als eslògans de dues campanyes oficials destinades, respectivament, al foment de l’esport («¿Es aquest el teu deport? ¡Contem en tu!») i a la promoció de la lectura («Un llibre ajuda a triumfar»), ni les qüestions d’interés local, com ara la llavors cèlebre polèmica ocasionada arran d’un article de Camilo José Cela a la revista Interviu sobre el comportament de les joves xativines.A partir de 1977, coincidint amb les primeres eleccions democràtiREPÚBLICA

buïda a Isop i coneguda per les versions dels faulistes del divuit Jean de La Fontaine i, entre nosaltres, per Félix María Samaniego. Qui escriu recorda al Senda, llibre de lectura emprat allà pel cinqué de l’EGB, com encara aquesta faula estava inclosa entre les lectures recomanades. Tampoc estan absents les citacions a la lírica popular valenciana de tradició oral amb una variació d’un vers que els seguidors de Pepe Botifarra deuen recordar fàcilment: «En el barranc de l’aixut / i armats d’un cresol, / la vergonya s’ha perdut». En quant a la temàtica dels llibrets dels primers anys, entre mitjans dels seixanta i la crisi del petroli de 1973, en plens anys del desenvolupisme, la imatge és la d’una falla de barri on els temes que preocupen oscil· len entre allò estrictament local i fins i tot de barri i la visió moralista del món en clau conservadora, com ara les crítiques a la presumpta desaparició dels valors morals tradicionals, etc. En general res que es desdiga del que hi havia en qualsevol de les falles que es plantaven a la Xàtiva dels anys cinquanta o en els anys més durs de la postguerra. Pura expressió d’una cultura popular subalterna de bases obrera i menestral on es barregen els referents del folklore valencià, viu per la transmissió intergeneracional, referents de la cultura de masses espanyola i elements provinents de l’alta cultura, passats pel filtre divulgatiu i esbiaixador de l’ensenyament elemental. No cal fer-hi especial esment en l’ús subsidiari de la nostra llengua, que ací estava al seu espai natural, la marginalitat

ARGENTINA

No calen més explicacions

ques, comença a aparèixer la crítica política, incidint amb tòpics molt del moment, i molt reaccionaris, com el de la sopa de lletres. L’any 1982 marca la irrupció d’un tema inèdit en la història de la crítica fallera a República Argentina; em referisc al populisme conservador anticatalanista conegut com a blaverisme. La crítica d’aquell any, sota la rúbrica Gataes, ens deixa una bona mostra d’un discurs habitual en les falles del moment que, sobretot, a la ciutat de València,

estigueren clarament vinculades a la defensa del que Antonio Ariño ha anomenat «valencianisme sentimental». En concret el quadre tercer de la falla de l’any de l’arribada dels socialistes al govern espanyol, diu així: “Un cas molt curiós / està passant; / i es... que molts valenciàns / s’están tornant «CATALANS». / Avans mos endolçaben / en pans catalàns. / Hara mos volen impossar, / altres «PANS CATALANS». / El catalanisme es un fet / i que tot vol absorbir; / que mos deixen

Alguns comentaris sobre cinquanta anys de crítica fallera (Argentina 1965-2013)

tranquilets / i que’s queden en el seu «PAIS».” Sembla haver estat una febre passatgera atés que l’any següent, ja amb valencià normalitzat, les al·lusions a la batalla pels símbols identitaris i l’oficialització del nom Comunitat Valenciana (malgrat la poca estima que li demostra el seu inventor Emilio Attard, qui a les seues memòries diu que es tractava «de una tontería que se me ocurrió una tarde») són més equilibrades: «Els termes Regne i País / s’han quedat dormits, / després que els

193

Paco Roca sempre s’ha caracteritzat per una crítica bàsicament local

REPÚBLICA

194

ARGENTINA

polítics / tallaren pel mig. / Tant que discutiren / el blau o sens ell / i al final decidiren / oblidant el clavell. / Després de menjars de treball / i continues discussions / fora els catalanistes del ball, / s’aplegaren a raons. / Amb el de comunitat valenciana / al Regne han deixat sense flors, / s’oblidat de la Regió castellana, / i el País està de plors.» Aquest tema tindrà un rebrot el 1993 a la falla Coses nostres, ja des d’una altra òptica: «Temes com llengua i bandera, / semblava haviem superat, / però encara d’alguna manera, / hi ha qui ho vol resucitat.» A risc de fer sociologisme de traç gros (bé, en realitat capbussant-nos-hi de ple), podríem dir que l’evolució que en mig segle ha experimentat la Falla República Argentina des de ser un exemple més de la falla pròpia del franquisme i fins i tot d’allò que en els primers anys de la transició democràtica s’anomenava franquisme sociològic en què podem trobar-hi sense esforç la major part dels trets amb què les caracteritza Gil-Manuel Hernández Martí als seus treballs, fins esdevenir una falla que, ja se’m permetrà l’exageració pedant i gramsciana, és un quasi intel·lectual col·lectiu de certa part de la població il·lustrada de la ciutat,

resulta ben significativa del canvi sociològic que, malgrat totes les resistències hagudes i per haver, i amb totes les mancances i insuficiències que podem trobar-li, que són ben abundants, ha sofert la societat valenciana a les darreres dècades. Més enllà de les referències a les vicissituds de la cosa pública local, que a ningú se li amaga que fa uns quants anys s’han allunyat de la crítica costumista i més o menys benhumorada, cap a un estadi qualitativament distint, el que sembla més destacable és l’aparició com a discurs hegemònic (de forma molt més clara encara al llibret, convertit en veritable revista d’estudi de la festa josefina) del discurs vinculat a l’esquerra nacionalista que fa temps que s’anomena fusterianisme, que ha apartat el tradicional discurs regional que havia monopolitzat la cosmovisió de les falles i que continua fentho en molts casos a dia d’avui. Amb el precedent de la Falla Jaume I, República Argentina ha estat un referent indispensable en l’aparició d’un discurs, modernitzador, crític i a l’altura dels temps. Discurs que, com no podria ser d’una altra forma té els seus clars i obscurs, però que en termes històrics no pot ser més que valorada degudament.

Alguns comentaris sobre cinquanta anys de crítica fallera (Argentina 1965-2013)

195

REPÚBLICA

196

ARGENTINA

Rosa Maria Vidal Ruiz

Anècdotes

que fan història:

l’embrió de l’esperit faller No coneixíem l’escola valenciana ni la normalització lingüística però recorde amb molt d’afecte l’esforç d’alçar aquella falleta que va ser un poc fallida, ja que el pressupost no va arribar a falla gran i ens haguérem de conformar en falleta infantil, que arreplegà l’esperit pioner dels veïns d’un barri nou. Era per l’any 1961 que s’entregaren les claus de les vivendes que anomenaven els pisos del padres, voltejades d’horta, no hi havia comerç i les butxaques dels veïns estaven dedicades a pagar la vivenda i les despeses d’instal·lar-s’hi. A pesar de totes les dificultats econòmiques, els ve-

Anècdotes que fan història: l’embrió de l’esperit faller

197

REPÚBLICA

198

ARGENTINA

ïns es reunírem per portar al barri la festa fallera. Es va concebre quan, pel Sant Josep de 1961, uns xiquets baixàrem al portal per cremar una falleta feta com una manualitat. Acudiren alguns veïns i quasi d’immediat estiguérem d’acord en crear una falla de veritat, així que entre el veí de dalt, el de baix i el del cantó... es va constituir la comissió de la Falla República Argentina, de 1962. Molts no coneixereu aquesta historia, però és ben certa, aquell xiquet era el meu germà, i el casal es pot dir que era ma casa, doncs allí ens reuníem, així que a mi em nomenaren fallera major. Com les condicions econòmiques eren molt dures, el pressupost no arribà per a plantar una falla gran, ens quedarem a mit-

Anècdotes que fan història: l’embrió de l’esperit faller

jan camí i férem la crítica de la falla gran i la infantil en una sola falla, que arreplegà diversos premis que ens permeteren pagar a l’artista faller i que no quedaren deutes. El cansament de la comissió i la dispersió dels membres de la comissió per raons d’estudis va fer que la falla no seguira en els anys successius, fins que en el 1965 amb un barri més consolidat, es plantà la Falla República Argentina que tots conegueu i que tants èxits ha col·leccionat. De nou em proposen ser fallera major d’aquesta primera falla i jo, molt jove però ja boniqueta, vaig acceptar encantada, així que em sent orgullosa de formar part de la història d’aquesta falla que enguany celebra el seu cinquantenari. Tots aquests successos els guarde en el meu cor i els recorde amb molta emoció.

199

REPÚBLICA

200

ARGENTINA

Ximo Sánchez

evolució

L’

del llibre d’Argentina

Des de fa cent anys —potser cent un o cent dos— les falles posseeixen un complement escrit, diguem-ne literari, que, per la seua funció i el seu propòsit, ha arribat a ser en el temps, no ja ornament o reforç de la festa, sinó fins i tot ingredient actiu i essencial. En realitat, les falles són el que avui són, a partir de la invenció del llibret. Humor i sàtira en els papers fallers. Fuster, Joan. Combustible per a falles.València, Lavinia (Col·lecció Garbí, núm. 4), 1967.

La llum refulgent de primavera entrava per la finestra i reflectia en el mirall amb una nitidesa de matisos quasi delusòria el format del meu cos. De sobte atavelle els ulls

L’evolució del llibre d’Argentina

201

202

per la censura i que contenia els ingredients essencials de l’explicació d’un monument faller: gràcia, sàtira, crítica, atreviment, gosadia... Molts anys han passat d’aquesta explicació, però actualment podria servir de model i exemple a moltes comissions. Molts són el factors que han contribuït a millorar la publicació i la qualitat dels llibres de falles, però un dels més importants, junt a la publicitat, ha estat el premi al millor llibret, que en Xàtiva s’inicia en l’any 1934. Malauradament, altres circumstàncies han contribuït negativament, com alguns esdeveniments socials a principi dels anys vuitanta, certs comportaments reaccionaris d’alguns fallers i, principalment, la classe política. Aquests últims, perquè abandonaren la festa i la enverinaren desculturalitzant-la per al seu profit, fent que gent progressista durant un temps rebutjara la festa de les falles. Actualment la participació de personatges coneguts i d’estudiosos de la festa és habitual, possiblement perquè el llibre de falla ha actuat com a element vertebrador del poble valencià ajudant en la normalització lingüística i, principalment, des dels pobles i ciutats sense influx de la capital. Cal recordar que en algun temps el llibre de falla era l’únic lloc on es podia escriure en llengua valenciana, que malauradament en aquest moment no és la llengua de la metròpoli. El llibre és el registre oficial i el testimoni viu de la història, funcionament i sentir de la comissió fallera. El llibre de la falla, per se, té el valor de perdurar en el temps, REPÚBLICA

creant un entrellum que deturpa la imatge i em projecte mentalment. Per la ment em passa la progressió de la meua figura, passen fotogrames de quan era xiquet o adolescent, de quan estava prim i sense arrugues o de quan tenia el pèl negre —i només on hauria d’estar—, i em delecte en la jovenesa, i l’assaborisc amb el seny que et dóna l’edat. No puc aturar la ment, i sempre clou emmirallant-me com sóc actualment: un poc farcidet, canós i amb rostre tranquil i ple de doblecs, cal dir, adult. D’aquest estat evolutiu m’agrada la maduresa mental i em resigne a la física, però satisfet de celebrar anys i anys per molts anys. Podria dir que la meua evolució esdevé en paral·lel a la comissió d’Argentina, que es constitueix quan era petit i creix amb ella i, conseqüentment, amb el seu llibre. Ambdós nasquérem amb mínims i hem incrementat la grandària i el volum, hem canviat d’estètica i hem millorat els continguts. Però, sí som similars amb la maduresa, la gran diferència està en l’aspecte; car el del llibre de la falla és excel·lent. Resumint, es podria dir que tenim una convergència cultural i una divergència física. Encara que l’article tracta sobre el llibre de la comissió de la Falla República Argentina, des d’ara llibre d’Argentina, no puc resistir-me a recordar que el segon llibre de falles es publicà a Xàtiva, La creu del matrimoni, de Blai Bellver, que pertanyia a la comissió de la falla de la Plaça de la Trinitat. Llibre d’una falla que no arribà a plantar-se

ARGENTINA

cosa que, en aquest moment, no podem dir de la festa, maltractada econòmicament per polítics que legislen sense conèixer-la o que consenten i traguen sense oposar-s’hi. I és que els llibrets, a banda de ser un component més de la festa fallera, constitueixen una important font d’informació sobre molts aspectes com ara la temàtica que tracten els cadafals, l’evolució de la festa, la mentalitat de l’època, l’ús i l’estat de la llengua, les ideologies lingüístiques... Per això, sobta més encara la poca atenció que han rebut fins ara. Marín Garcia, Josep Lluís. «Evolució dels llibrets de falla». A: Falla República Argentina. Llibre explicatiu Falla República Argentina 1994. Xàtiva, Falla República Argentina, 1994, p. 91-3.

Tot i que enguany es compleix el 50 aniversari de la comissió i per tant del llibre, cal recordar que l’any 1962 es va crear una comissió d’Argentina, predecessora de l’actual, que va editar un llibret infantil. El llibre d’Argentina, com la comissió, sempre ha estat a l’avantguarda en quant a innovacions, i ha servit de model per altres llibres de falles, tant en disseny com en continguts. Hi ha clars exemples que ho demostren, per exemple, els llibres de les comissions de falles en Xàtiva s’imprimien en format plegat, fins que l’any 1986 els llibres d’Argentina i de l’Espanyoleto utilitzen per primera vegada unes mides aproximades del foli que

L’evolució del llibre d’Argentina

encara estan emprant-se; així mateix, des de l’any 1960, la coberta dels llibres era quasi sempre l’esbós del monument, a excepció d’alguns pocs llibres que refregien cobertes utilitzades anteriorment en el llibre de la Junta Local Fallera dels artistes Francisco Climent, Samaniego i José García Vernia, fins que l’any 1966 apareix al llibre d’Argentina una coberta original il·lustrada per Jaime Rullán. Alguna altra originalitat es pot veure en el format del llibre de l’any 1999 que, junt al llibre normal, es va imprimir també en minillibre de dimensions 75x41 mm. Teniu el llibre d’Argentina a la mà i la primera cosa que serveix de cimbell i d’estímul per obrir-lo és la coberta, com sempre, molt acurada. L’il·lustrador més prolífer ha estat Rubén Colomer amb més d’una dotzena de cobertes. Fins i tot aquest artista l’any 1989 es va fer servir, per primera vegada en els llibres de falles de Xàtiva, de la doble coberta. Altres autors que s’hi han significat han estat Vicent Martínez, Vicent Tormo, Sergio Iborra, Miquel Mollà, Jaime Rullán, Ricard Vila, Rafael Gómez Aranda, José Vicente Sancho, José Vicente Pérez Mallol, Duques Fércarcel... El llibre d’Argentina, des del principi fins l’actualitat, ha arrossegat una organització que es podria denominar protocol·lària o primària, integrada per la salutació, els components de la comissió, la fallera major amb fotografia i vers de lloança inclòs, cort d’honor o fallera del Foc i l’explicació de la falla. Actualment, aquest esquema antic con-

203

204

En els primers anys, els principals artífexs de l’explicació del monument gran van ser Roger Steve, Enric Camáñez i Pepe Barberà. Posteriorment, durant els anys vuitanta fins la meitat dels noranta, l’autor va ser Josep Sanchis Martínez, des de finals dels anys noranta fins la meitat de l’any dos mil ho feren els mateixos coordinadors del llibre i en aquests últims anys coincidint amb l’arribada de l’artista faller Paco Roca, ha estat a càrrec de Francesc Belda. A l’explicació del monument, essència del llibre, sempre se li ha dedicat un especial zel, tant en la redacció com en la representació gràfica. Aquesta última, en un principi a cura dels mateixos artistes del monument i, posteriorment, en la segona meitat dels anys noranta per artistes gràfics com Alberto Vallés o Ernesto García Lledó Kalfry. Altres il·lustradors del llibre juntament amb els dos anteriors i als que han fet les cobertes són Elies Barberà, Manuel J. Blanco, Joan Ramos, Ricard Vila, Montse Ciges, Paco Roca, Paula Colomer, Begoña Martínez, Imma Vercher, Alberto Terol... Noms que donen una idea inequívoca de l’alta qualitat plàstica del llibre. El premi al millor llibre de les falles de Xàtiva aconseguit per la comissió l’any 1982 va coincidir amb l’inici d’una evolució positiva. Aquest llibre el va coordinar Vicent Martínez, qui va continuar fent-ho durant els anys vuitanta, i va marcar un dels punts d’inflexió de millora d’aquesta publicació, tant artísticament com en els continguts. Com aportacions caldria destacar la il·lustració REPÚBLICA

tinua, però reforçat per una altra estructura més complexa, on s’incorporen altres seccions i nombrosos col·laboradors que tracten gran varietat de temes. Tant és així que, fins l’any 1981, els llibres conservaren l’estructura primària. Cal destacar que el llibre de l’any 1969 el considere una singularitat i un dels millors publicats per la comissió, car s’hi ultrapassa en el temps ja que annexa una desena d’articles d’autors reconeguts i alguns aliens a la festa com Manuel Casesnoves Soldevila (exalcalde de la ciutat), Rafael Pérez Contel (catedràtic de dibuix), Julián J. Piera (periodista) o Agustí Ventura Conejero (cronista de la ciutat). També es podria considerar anecdòtica l’aparició d’altres articles durant aquests anys escrits per Salvador Vercher Estrela, Ximo Corts, Emilio Sala Benimeli o José López Sellés. En un principi, la magnitud del llibre l’establia l’explicació del monument amb versets, criticant qüestions locals, nacionals o internacionals. També actualment, l’explicació de la falla continua sent l’element principal del llibre, que amb la seua crítica per sempre, segueix produint desassossec al poder civil i religiós, perquè acostuma a reflectir amb sàtira i poc de mirament la realitat del moment, protagonitzada pels personatges d’actualitat. Però pel poble, és sempre ben acceptada. Es podria dir, amb tota la boca, que és la xicoteta revenja dels fallers a moltes actuacions que consideren desafortunades, desmesurades, inadequades o menyspreables.

ARGENTINA

gràfica de cadascun dels articles publicats, fet que es va sovintejar altres anys. Així mateix, durant aquesta dècada, les fotografies en blanc i negre de les falleres majors es reemplacen pel color (1985), es produeix el canvi a format gran i apareix una secció al llibre anomenada «Nostra agenda fallera», on s’explica la tasca fallera de l’any anterior (1986). Cal enlairar l’autor d’aquesta secció, intitulada altres vegades «Crònica d’un any», «Història d’un any» o algunes altres denominacions, Emili Navalón Ramon, com a testimoni i notari ininterrompudament des de l’any 1994. Amb la incorporació a l’equip de redacció l’any 1990 de Josep Lluís Fitó, Elies Barberà i Jesús Fèlix Soler i, en 1992 d’Emili i Guillem Navalón, comença una altra època evolutiva que arriba fins el que a hores d’ara és el llibre d’Argentina, consolidant-se i constituint-se en un referent de les publicacions falleres de tot el País Valencià. Des del principi d’aquest període, la fotografia s’incorpora al llibre atorgant-li molta importància. Realitzada en principi per aficionats fallers de la comissió com Francisco Gironés, Migue Gozalbes o Josep Lluís Fitó, ràpidament incrementa el nombre de col· laboradors, afegint-li al llibre un gran valor testimonial i artístic. Entre aquests es troben nombrosos fotògrafs aficionats d’AFSA, com Xavier Company, Ximo Corts, Eduard Francés, Gómez-Aranda, Rafael Guinart, Xavier Mallol, Antoni Marzal i, també professionals, com Foto Cuenca o Federico. Una mostra de

L’evolució del llibre d’Argentina

205

En afirmar que la revista «Falla República Argentina», de Xàtiva, és, objectivament, una de les millors publicacions falleres no sols de l’àmbit de Xàtiva i La Costera si que també de tot l’espai valencià que conrea la festa o fruix de la mateixa, creiem haver fet el millor elogi d’aquesta publicació que, modestament, es titula «Llibret explicatiu Falla República Argentina». És molt més. Badia Marín,Vicent. «Algunes suggerències, algunes objeccions constructives, provisionals i revisables al voltant del llibre de la Falla República Argentina i el seu equip». A: Falla República Argentina. Llibre explicatiu Falla República Argentina 1995. Xàtiva, Falla República Argentina, 1995, p. 67-71.

La il·lustració s’aferma i s’enriqueix amb la incorporació de destacats artistes plàstics, com ja hem referit anteriorment. S’agreguen noves seccions que van variant

206

en el temps com «Fulls Literaris», «Conte contat», «Articles», «Estudis»... En alguns llibres les seccions s’han fet servir d’altres criteris, com els vicis humans segons el cristianisme catòlic «Els 7 pecats capitals» (2001) o d’una obra literària «La divina comèdia» (2008). En altres s’han dedicat extenses seccions a personatges transcendents: «Salvador Dalí» (2004) o «Joan Fuster» (2012) o a temes d’actualitat «La crisi en les falles» (2013) i inclòs un monogràfic commemoratiu del centenari de la revista «Pensat i Fet» (2011), oblidat als llibres de la capital que ho van fer l’any següent, als cent-un anys. Convergint amb les noves seccions, es consolida la incorporació d’articulistes de rellevància local i territorial, barrejant-se amb membres de la comissió. Abundants són els col·laboradors locals que ha tingut i té el llibre d’Argentina, entre tants es troben Germán Ramírez Aledón, Francesc J. Vila Jorques, Toni Cucarella, Antoni Espí Cardona, Ximo Corts, Robert Martínez Canet, Antoni Martínez Revert, Antoni Marzal, Ximo Sánchez, Joan Ramos, Isaïes Blesa Duet, Francesc Collado, Rafael Tortosa, Josep Morata, Ximo Cerdà, Xavier Aliaga, Agustí Garzó, Ricard Gallego, Kike Roselló, Vicent Soriano... Entre els territorials, hi ha membres de l’Associació d’Estudis Fallers com Gil Manuel Hernández, Josep Lluis Marín o Lluís M. Mesa, periodistes com Moisés Domínguez, Vicent Garcia Devís, Josep Joan Coll, Manuel Andrés Ferreira, Carles Palau, Manuel S. Jardí, Emili Piera, Antonio Ariño o Toni Mestre, REPÚBLICA

la significació que adquireix la fotografia és que entre els actes programats en la primera setmana cultural organitzada per la comissió de la Falla República Argentina, s’organitzà una Marató Fotogràfica de 24 hores, en la que hi hagué una copiosa participació i que, com a resultat, s’obtingueren abundants fotografies que posteriorment s’han utilitzat en els llibres de la comissió i en la segona setmana cultural es féu una exposició de les millors fotografies d’aquesta cursa.

ARGENTINA

membres de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana com Vicent Badia o del Consell Valencià de Cultura com Jesús Huguet, artistes teatrals i plàstics com Pepe Rubianes i Ricard Huerta, professors de la Universitat de València com Romà de la Calle, Francesc Palop o Xavier Costa, i molts altres que conformarien una llista interminable. El mateix passa amb els nombrosos col·laboradors de la comissió, dins dels més significatius estan Josep Lluís Fitó, Elies i Noèlia Barberà, Jesús Fèlix Soler, Emili i Guillem Navalón, Begoña Martínez, Vicent Tormo, Sandra Faura, Irene Palop, Isabel Argente... A finals dels anys noranta fins l’actualitat van incorporant-se i desapareixent de l’equip de redacció nombrosos components de la comissió, però amb la continuïtat del mateix equip que es formà els anys noranta, fent del llibre d’Argentina una garantia de qualitat. Des de l’any 1972, es dedica una part protocol·lària del llibre a la comissió infantil, i és des de l’any 1990 on el llibre infantil passa a tenir entitat pròpia però compartint el mateix llibre, excepte l’any 1991 que ho fa per separat. Cal destacar la fidelitat mantinguda en els continguts als temes fallers, per tal de contribuir a enaltir la festa i fer-la respectada per tots i per a tots. Així mateix, dels més de quatre-cents articles impresos al llibre durant els cinquanta anys, menys d’una vintena no van ser escrits en valencià i l’últim data de 1984. Una prova més que demostra la gran

L’evolució del llibre d’Argentina

estima i compromís d’aquesta comissió per la nostra llengua. Durant tres anys (1997-1999), la publicitat en el llibre es redueix a una sola fulla i, a canvi d’aquesta reducció de grandària, els anuncies també ixen inserits en el diari Levante-EMV durant els dies de falles, junt a una secció de notícies breus d’actualitat referides a temes fallers, anomenada «La Palera». A més a més, extensió de la propaganda del llibre és la publicitat en grans panells al voltant del monument els dies de falles. Dels cinquanta llibres publicats fins el moment, el 80% els ha imprés Gràfiques Tormo, en solitari 29 vegades i com Impremta Castor, junt a Castillo, 10; Impremta Martí, 4; Impremta Herrero, 3, Impremta Marbau, 2; Impremta Virgen de la Seo, 1 i aquest últim any per Matéu Impressors. Els anys 2000 i 2012, junt al llibre i independentment, s’ajunta un opuscle anomenat «Contes del foc», que recull una selecció dels contes publicats al llibre d’Argentina amb il·lustracions interiors de Vicent Martínez i de Rubén Colomer i coberta de Juan Francés en el primer quadern i en el segon per Duques Fércarcel. Entre les aportacions més atractives del llibre està el vehement suplement crític i satíric «El Gautxo», de vegades encaixat a l’interior del llibre i altres com a separata. Irromp l’any 1997 i va ser el primer del gènere en les publicacions falleres de la ciutat. En ell es tracta jocosament esdeveniments fallers, culturals, socials, administratius... ocorreguts

207

a la ciutat i al territori durant l’any, mitjançant el còmic, la caricatura, el fotomuntatge, la fotonovel·la, els acudits, les notícies... És com un fiscal de la veu callada o domada del poble valencià amb clau d’humor. L’il· lustrador principal ha estat des del principi Alberto Valles. Com hem dit abans, el premi al millor llibret de les falles de Xàtiva comença l’any 1934, però no és fins 1974 que s’atorga ininterrompudament aquest guardó. En els primers anys es donava només un primer premi, fins que l’any1986 comencen a concedir-se’n tres. Per tenir una idea del que significa el llibre d’Argentina dins de les publicacions falleres i, partint de la premissa que els llibres d’algunes comissions de Xàtiva són dels més rellevants del territori, fer memòria que dels últims trenta-dos anys, en la meitat dels exercicis ha assolit el primer premi (1982, 1983, 1986-1989, 1994, 1996, 1998, 2004, 2005 i 2007-2011) en una quarta part el segon (1992,1993, 1995, 1999-2001, 2006 i 2012), una maneta del tercer (1990, 1991, 1997, 2002 i 2013), i només una vegada ha quedat en la quart lloc (2003). En quant al Premi de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’Ús del Valencià, des de l’any 1993 que es concedeix, ha estat quinze vegades guardonat i, d’entre elles, onze entre els deu primers. Altres recompenses aconseguides són el Premi Bernat i Baldoví l’any 1997 a la Millor Trajectòria en la Confecció i Edició de Llibres de Falles i el mateix premi l’any 1998 al Millor Llibre de Falles de 1997, REPÚBLICA

208

ARGENTINA

així mateix, el Premi Carceller l’any 2001 a la Iniciativa Editorial, tots ells, atorgats per la revista Pensat i Fet. La millor aportació cultural a les falles de Xàtiva l’he trobada en els llibrets d’algunes comissions i entre ells, en el llibre d’aquesta falla. Entre les pàgines d’alguns d’ells encara es percep certa inquietud, ganes de canviar, curiositat per la idiosincràsia fallera i la societat que l’envolta i interès per l’evolució que experimenta aquesta festa amb el pas del temps, a més d’un toc d’atenció cada vegada que algú s’adorm. Roselló, Kike. «Premi al llibret». A: Falla República Argentina. Llibre explicatiu Falla República Argentina 2008. Xàtiva, Falla República Argentina, 2008, p. 142-7.

La comissió de la Falla República Argentina sempre ha estat, i és, referència de tot el que envolta a les falles de Xàtiva, mantenint un alt nivell per convenciment, el que li ha reportat nombrosos guardons i reconeixements. Sempre ha tingut clares les preferències on destinar els esforços en els que no afluixa, fent-la el competidor a batre per les altres comissions i al mateix temps i, en

L’evolució del llibre d’Argentina

gran mesura, indirectament responsable de mantenir la qualitat en moltes de les activitats falleres de la ciutat. Encara que gaudeix d’una salut excel·lent, produeix una malaltia a la qual és immune. Si no existira aquesta comissió caldria inventar-la per tal de mantenir la competitivitat a les falles de Xàtiva i per poder purificar-se altres comissions expiant tots els problemes fallers. Com deia al principi, vaig evolucionar junt al llibre d’Argentina i per un temps continuàrem en paral·lel però, com va passant el temps, cada vegada anem separant-nos més, ja que la vitalitat del llibre cada volta és més saludable, cosa que no puc dir el mateix de la meua. Quina gelosia em produeix el llibre d’Argentina! Tan actual d’aspecte i tan adult de continguts! Felicitar a la comissió en el 50 aniversari per l’esforç intel·lectual i dedicació econòmica que any rere any li dediquen a aquest magnífic llibre que esteu fullejant i així mateix, a tots els anunciants que contribueixen a fer possible aquesta publicació. Bibliografia Llibres de la Comissió de la Falla República Argentina 1962 i 1965-2013. Actes dels premis del llibre de falles.

209

REPÚBLICA

210

ARGENTINA

Joan Quilis

Mig segle d’

ARTISTES

fallers

Mig segle és un període de temps molt llarg i traure falles al carrer ininterrompudament durant tot aquest temps és una tasca d’admiració i lloança. Són moltes i variades les diferents vessants de la festa que es poden analitzar en cinquanta anys. En aquest cas tractarem, breument, els diferents artistes que han treballat per a la comissió de la República Argentina. Són un total d’onze1. Set d’ells són locals; la resta, forans.Veurem com evolucionen els monuments i troba1

Mig segle d’artistes fallers

Sánchez i Pérez J. Quadern de falles. Xàtiva, Matéu Editors, 2006.

211

rem entre els seus autors estils i conceptes diferents. El primer que té l’honor de plantar en l’encreuament dels carrers Carlos Sarthou i República Argentina és, en 1965, Ramón Morell (1912-1972); possiblement va ser elegit perquè uns anys abans, en 1962, aconseguí un primer premi2 realitzant una falla infantil. Aquest fet va ser un primer intent de crear una comissió en aquesta demarcació. L’artista viu la transició de les falles en els anys seixanta3, que passen d’unes bases altes i ninots vestits amb roba, a unes bases baixes i ninots modelats amb cartó. El monument de 1965 encara presentava les bases altes i, pel que es pot apreciar en les fotografies de l’època, els seus ninots no eren massa elaborats. Morell no tindrà continuïtat en la comissió i a l’any següent s’apostarà per una persona més jove, amb uns conceptes més moderns. L’elegit serà Antoni Grau Cros (1934) i pareix ser que la seua forma de treballar va agradar, ja que foren 19 les falles que plantà per a la comissió de República Argentina repartides en dos períodes. Un primer de dotze anys que abastarà des de 1966

3 4 5 6

7 8 9 10

212

la seua actuació en tres períodes. El primer comprén els anys 1979 i 1980; desprès tornarà als anys 1992 i 1993 i per últim, el període entre 2001 al 2003. Els seus inicis són amb Esteve Ar8 nau , també artista faller, treballant per a la comissió de Tetuan-Porta de Sant Francesc. Les creacions de Blanco evolucionaran i passen a ser d’una gran monumentalitat i on predominarà el detall. Aquest artista mantindrà amb Antoni Grau una interessant rivalitat durant quasi 20 anys (1964-1985), ja que acapararan, pràcticament tots els primers premis d’aquest període9. En 1981, Manolo Blanco no podrà fer-se càrrec de la realització de la falla recomanant per a substituir-lo Roberto Andrés Palop (1954), de Carcaixent10. Aquest sols col·laboraria en un exercici, deixant pas al segon període d’Antoni Grau (1982-1988). Ara trobarem un artista més veterà, guanyant les seues falles en grandiositat. Desprès d’aquesta etapa, la comissió de República Argentina, es fixarà en un altre jove artista local, Miguel Àngel Gozalbes i Moracho (1963). La seua col·laboració tam-

Quilis i Rodenas J.‘Primers premis de les falles infantils a Xàtiva (I) 1934-1966’. En: Llibre explicatiu Falla Benlloch 2008. Xàtiva, AC Falla Benlloch- Alexandre Vié, 2008. Llopis i Viñes V, Tortosa i Garcia R.‘Ramon Morell i Navarro l’artista faller dels 50’. En: El verí del foc, núm. 2. Xàtiva, Falla Joan Ramon Jiménez, 2008. Fitó JL.‘Grau:“És un verí ser artista faller”’. En: Argentina. Llibre explicatiu de la Falla República Argentina 2006. Xàtiva, Falla República Argentina, 2006. Falla República Argentina.‘Tres voltes deu’. En: Argentina. Llibre explicatiu Falla República Argentina 1994. Xàtiva, Falla República Argentina, 1994. Rovira A.‘Ha fallecido en Alzira el artista Joaquín Gómez Perelló’. En: El Seis Doble- Diari digital de Alzira. 14/11/2007. [Consultat el 30 d’octubre de 2013]. Disponible en: http://elseisdoble.blogia. com/2007/111406-ha-fallecido-en-alzira-el-artista-joaquin-gomez-perello-alzira-necrologicas-.php. Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana.Vol. 7.València, Editorial Prensa Valenciana, 2005. Tortosa i Garcia R.‘Els primers premis de les falles de Xàtiva (II). El duel artístic entre Grau i Blanco (1964-1985)’. En: El verí del foc, núm. 1. Xàtiva, Falla Joan Ramon Jiménez, 2007. Tortosa i Garcia R.‘Els primers premis de les falles de Xàtiva (II). El duel artístic entre Grau i Blanco (1964-1985)’. En: El verí del foc, núm. 1. Xàtiva, Falla Joan Ramon Jiménez, 2007. Falla República Argentina.‘Tres voltes deu’. En: Argentina. Llibre explicatiu Falla República Argentina 1994. Xàtiva, Falla República Argentina, 1994.

REPÚBLICA

a 1977, i un segon més curt de set anys, des de 1982 a 1988. Grau s’inicià fent falletes infantils amb son pare, Antonio Grau Tomàs, durant la dècada dels cinquanta. Serà el primer artista de Xàtiva en dedicar-se professionalment a fer falles, sent la de 1966 la primera gran que muntà. Grau presentava unes estructures més evolucionades i elaborades amb bases baixes i els ninots de cartó4. En aquest llarg període de 19 anys, les seues creacions aniran millorant i perfeccionant-se, arribant a ser un dels artistes més guardonats a Xàtiva, aconseguint set primer premis: 1966, 67, 68, 69, 72, 77 i 84. Desprès del primer període d’Antoni Grau, en 1978 es pensà en Pasqual Calleja, de Carcaixent5, qui no pogué comprometre’s per les seues noces i es va recórrer a l’alzireny Joaquín Gómez Perelló6 (1935-2007). Aquest sols plantarà una vegada per a aquesta comissió. Cal destacar la seua col·laboració amb comissions importants d’Alzira,València i el seu treball per a Porcelanas Lladró7. A Gómez Perelló el substituirà un altre artista local, Manolo Blanco Sancho (1939), qui plantarà en set ocasions, dividint

ARGENTINA

bé està dividida en dos períodes de temps; un primer que va de 1989 a 1991, en el qual aconseguiria tres premis en la secció especial: dos primers i un segon. L’altre període va de 1994 a 1995, on repetiria novament aconseguint el principal guardó. Els seus inicis cal buscar-los, amb 14 anys, en el taller d’Antoni Grau, desprès passaria a treballar per a Manolo Blanco i més tard amb Paco Roca. En els seus monuments, s’ha de destacar la utilització de materials nous com el polièster11. Durant l’interval de temps que separa els dos períodes de Miguel Àngel es contracta de nou a Manolo Blanco (1992-1993) qui aconseguirà dos primers premis en especial. Al concloure aquestos dos anys, tornarà novament Gozalbes i Moracho sent el seu últim període (1994-1995), a la fi del qual abandonarà el mon de les falles per a passar al de la política. Davant l’absència d’aquest artista, es confiarà en una jove promesa local, Xavi Herrero (1969), qui plantarà quatre anys consecutius: des de 1996 a 1999, aconseguint dos guardons principals (1996 i 1998). Els seus inicis estan amb el seu sogre Manolo Blanco, també treballarà amb Paco Roca i, en València, col·laborarà amb Paco Mesado i José Martínez Mollà. 11

Xavier Herrero signant el contracte amb el president Julio Garcia

Les seues creacions destaquen per les composicions i el concepte de les estructures a més d’aplicar colors vius i impactants12. En l’any 2000, seran Josep Ramon Gozalbes i Moracho (1965), membre de la comissió, i Jesús Bellaescusa i López (1976) els qui construïren el monument d’aquell exercici atés que treballaven per a l’artista de Carcaixent Pascual Calleja13.

Soler JF.‘Els primers premis de les falles de Xàtiva (III). Les falles contemporànies (1986-2006)’. En: Argentina. Llibre explicatiu de la Falla República Argentina 2007. Xàtiva, Falla República Argentina, 2007. Soler JF.‘Els primers premis de les falles de Xàtiva (III). Les falles contemporànies (1986-2006)’. En: Argentina. Llibre explicatiu de la Falla República Argentina 2007. Xàtiva, Falla República Argentina, 2007. Agraïsc a Jesús Fèlix Soler la informació facilitada sobre els autors de la falla de l’any 2000. Joaquim Sánchez, en el seu llibre Quadern de falles n’atorga l’autoria a la comissió.

Mig segle d’artistes fallers

213

M. Á. Gozalbes Moracho, Josep Barberà, Manuel Blanco i Manuel J. Blanco

Iniciat el nou mil·lenni s’encetarà el tercer i últim període de Manolo Blanco (2001-2003), en què aconseguirà el triomf en els dos primers anys. Ara trobarem un creador veterà que plasmarà en les seues composicions l’aprenentatge de tota la seua carrera. El tàndem format per Luis Palacio (1972) i José Serra (1972), substituirà Blan15 16

214

A partir de 2006 s’enceta un dilatat període amb un altre artista de Xàtiva, ara serà Paco Roca (1957) que amb el monument de 2014 seran nou els que porta ja plantats en República Argentina, dels quals sis han sigut primers premis (2006, 07, 08, 09, 10 i 12). Els seus inicis es remunten a 1973 amb a penes 15 anys, fent falles infantils per a la plaça Espanyoleto16. Més tard, entrarà en

Pérez Oliva M.‘Un fuego en un taller de Oliva destruye 14 fallas de distintas localidades’. Levante EMV. 17 de novembre de 2010. Gremio Artesano de Artistas Falleros. [seu Web].Valencia, Gremio Artesano de Artistas Falleros, 2013. [Consultat el 30-10-2013]. Disponible en: http://www.gremiodeartistasfalleros.com Soler JF.‘Els primers premis de les falles de Xàtiva (III). Les falles contemporànies (1986-2006)’. En: Argentina. Llibre explicatiu de la Falla República Argentina 2007. Xàtiva, Falla República Argentina, 2007.

REPÚBLICA

co per a la falla de 2004. Aquests es farien desgraciadament famosos en novembre de 2010 quan va patir el seu taller d’Oliva un incendi i van cremar 14 falles al seu interior14. En 2005, plantarà José Ramón Espuig i Escrivà (1957), de Benifaió; novament es confià en un artista forà. Aquest, començà treballant per al xativí José Martínez i Molla, més tard seguirà amb Juan Carceller15.

ARGENTINA

el taller de Manolo Blanco, on es formarà. Els premis començarien a arribar en la dècada dels vuitanta, trencant l’hegemonia que tenien, ja de temps, Antoni Grau i Manolo Blanco. En l’estil de Paco predomina el caràcter caricaturesc. S’ha de destacar el tractament que fa de les corbes i dels volums esfèrics, el seu domini dels colors i la importància que dóna en el tractament dels detalls. Es podria dir molt més de tots aquests artistes de què hem parlat, però l’espai ens ho impedeix. Conclourem dient que en aquests 50 anys, per la comissió de República Argentina, han passat els millors artistes fallers de la nostra ciutat i possiblement en el futur continuen passant els millors.

Paco Roca planta a República Argentina des de l’any 2006

Mig segle d’artistes fallers

215

REPÚBLICA

216

ARGENTINA

Sandra Faura

L’evolució de la

DONA

dins del món faller

en els últims 50 anys Fa 50 anys, tot era diferent, i més pel que a la dona es refereix. Les falles formen part de la societat en què vivim, per la qual cosa, a mesura que les dones han anat obrint-se camí en el món en general, també ho han anat fent en el món faller en particular. Són dos camins paral·lels. Aquest paral·lelisme ens ajudarà a veure i comprendre millor l’evolució del paper de la dona fallera dins de la festa en l’última cinquantena. En 1964, any en què es va crear la nostra comissió, vivíem en una societat clarament masclista i patriarcal, on l’home era el cap familiar, qui portava el salari a la llar i

L’evolució de la dona dins del món faller en els últims 50 anys

217

prenia les decisions, mentre la dona es quedava a casa mantenint-la sempre neta, feia la compra, els menjars i tenia cura dels fills. La majoria de la gent ho veia normal, era així i ho acceptaven sense més. Les dones, al llarg de la història, sempre han tingut un lloc inferior al dels homes i més en l’època franquista en la qual encara es trobava immersa Espanya, a l’inici de la dècada dels anys 60. Algun exemple per veure açò podria ser l’educació, on hi havia una alta taxa d’analfabetisme femení, quasi un 15% front a un

218

REPÚBLICA

Les dones només acudien al casal en falles

7% masculí. L’educació no era obligatòria i només anava a escola qui podia, en les aules estaven separats per sexes, als xiquets els preparaven per a tenir un ofici en la vida i a les xiquetes a tenir cura de la casa, a brodar, a criar els fills i a obeir el marit. En quant al tema laboral, no se li estava permet treballar fora de casa si el marit no l’hi donava permís i no en qualsevol treball, només en aquells que estaven catalogats per a dones. Si la societat en general actuava d’aquesta forma, on la dona estava totalment marginada, com no ho anava a estar també en el món faller? Quan es va fundar la nostra falla, les juntes directives de les comissions estaven formades per grups d’homes que eren qui prenien les decisions i la dona només era una figura decorativa que això sí, engalanaven, parolejaven, li feien poemes a la seua bellesa i joventut, ressaltaven la seua gràcia i no tenien prou paraules per admirar-la. En les falles del moment no només hi havia una fallera major, també estaven la regina de la poesia, la del foc, la de l’art, la de la simpatia o la de la bellesa. Evidentment, les dones tenien papers importants dins les falles, però tot càrrecs figuratius, cap de prendre decisions. I no serà perquè no han estat vinculades a la festa fallera des del primer moment! Ja per l’inici del segle xx eren elles qui treien els trastos al carrer per amuntonar-los i que després els homes li pegaren foc, donaven la roba per vestir als ninots, feien els bunyols per berenar tota la família, preparaven els dinars als casals o els entrepans dels marits per al sopar... D’una forma o d’una altra, com a figura

ARGENTINA

Acabant de plantar la falla

decorativa mentre que era jove i fadrina o com a treballadora silenciosa i en l’ombra perquè tot estiguera a punt quan ja era casada, sempre han participat del món faller. Estaven, però mai en càrrecs de poder. Podríem dir que la dona era la figura humana principal de la festa però sense veu. En 1964 no hi havia cens faller però sabem que aquell primer exercici la comissió estava formada per 10 homes i 8 dones. Fins a 1968 no hi haurà cens, i durant els anys 1969, 1970 i 1971 només era un full encunyat que es presentava a l’Ajuntament.

L’evolució de la dona dins del món faller en els últims 50 anys

La dècada dels 70, comença més o menys igual. Les falleres majors eren quasi xiquetes, tenien 14 o 15 anys, atés que a l’època es casaven molt jovenetes i una volta casades s’havia acabat tot.La dona quan es casava deixava de ser fallera, no eixia en la cavalcada del ninot, no assistia a actes com la plantà, no es vestia per poder desfilar en l’ofrena o en la baixada de Sant Josep, no gaudia dels sopars ni de la festa de les nits al casal i, molt especialment, no anava a les reunions on tampoc no podia opinar i molt menys votar. No estava

escrit en cap lloc, no estava prohibit, simplement no es podia, no estava ben vist, per costum o tradició, i es quedaven tranquil·lament a casa tenint compte dels fills mentre que els marits gaudien de les falles amb les xiques joves i fadrines que sí que podien entrar al casal. Com agraïment a tot açò, es va crear un sopar abans de la setmana fallera que es deia Homenatge a la dona del faller, avui conegut com a Sopar de germanor, l’únic on elles podien anar i sopar sense que ningú les mirara malament o les convidara a anar-se’n i servia

219

220

només siga en el paper, la igualtat legal. En les falles següents apareixen per primera vegada les dones, continuant només les fadrines, en el cens, encara que separat del dels homes, amb uns impresos de color rosa. La nostra comissió ja té quinze anys i ara està formada per 50 fallers i 32 falleres. Als anys 80 ens trobàvem en plena transició democràtica, però els primers anys de la democràcia coincideixen amb una forta crisi a nivell mundial, que afectarà plenament l’economia espanyola amb un gran nombre d’aturats. En esta situació, moltes dones, que ja gaudien d’uns drets i havien accedit a poder tenir estudis secundaris i fins i tot a la universitat, es veuen de nou econòmicament dependents al no trobar un treball remunerat. En les falles també comença a haver xicotets canvis que aniran obrint les portes cap a la igualtat. En 1982, per fi, les casades apareixen al cens, i no serà fins a 1985 quan n’hi haurà només un, encara que no és d’estranyar que ells es posaren davant per ordre alfabètic i darrere les posaren a elles també ordenades alfabèticament. Al final d’esta dècada es va produint una incorporació creixent de la dona al treball amb una major participació en el sistema educatiu però encara hi ha moltes situacions de desigualtat i la població activa femenina és molt baixa comparada amb altres països. Aquesta modernització de la societat i d’algunes ments masculines, va ajudar que se’ls anés a poc a poc acceptant en molts actes fallers que abans els estaven veREPÚBLICA

per tindre-les contentes per tot el que no se’ls deixava fer la resta de l’any. Fins a 1978 només se censen els homes. Les dones, només les fadrines, apareixen al llibret però no existien per al cens. A partir de 1975 les coses comencen a canviar encara que molt a poc a poc.A la mort de Franco,Espanya comença un lent procés de democratització on les dones veuen la possibilitat de fer-se escoltar i comencen a mobilitzar-se eixint als carrers per demanar uns drets d’igualtat que fins ara ningú els havia volgut donar. Tant es van fer notar amb el seu esforç i la seua insistència que encara en l’any 1975 se celebren en Madrid les primeres jornades per l’alliberació de la dona i en el 1976 a Barcelona amb bons resultats. En els darrers anys, s’havia produït un creixement econòmic important, comencen a vindre turistes, hi ha un augment de la capacitat adquisitiva pel que es comença a gaudir de comoditats fins ara impensables com electrodomèstics, cotxes... en definitiva, està havent-hi un canvi important en la societat que a la vegada va fent que la gent vaja obrint-se cap a la modernització. L’educació ja és obligatòria per tothom, i alguna dona començava a incorporar-se al món laboral amb un treball remunerat, treballant alhora fora i dins de casa. Un fet fonamental que canviarà la situació de les dones marginades per tant de temps serà la Constitució Espanyola de 1978, que reconeix la igualtat davant la llei d’homes i dones, prohibint la discriminació per sexes i aconseguint, encara que en l’inici

ARGENTINA

tats. Les falleres més valentes i agosarades començaven a deixar-se caure els divendres pels casals, no estaven molt ben rebudes però tampoc no les tiraven, les deixaven estar però no opinar. Cada vegada hi havia més presència femenina en les cavalcades del ninot o en les nits al casal, independentment del seu estatus social. Comencen a donar-los algun càrrec però només de nom, no tenien cap funció. No serà fins a 1990 quan apareix per primera volta en la nostra comissió, una dona amb un càrrec en la junta directiva, Cristina Franco, com a vicepresidenta quarta. Serà també a l’inici d’aquesta dècada quan apareixen tots els noms dels components de la comissió en el mateix cens junts, barrejats alfabèticament, sense separacions entre homes i dones. En 1994 quan portàvem 30 anys de falla, ja érem 160 fallers i 202 falleres. En els anys següents comencen a haver tres o quatre noms femenins en les juntes directives, encara que amb càrrecs històricament anomenats per a dones, com delegades d’infantils o de la comissió femenina. El mateix ocorre a la Junta Local Fallera que comença a tenir dones en la seua composició. L’última dècada del segle xx va significar un profund canvi per a la política, l’economia i la societat, immersa en un procés de transformació i modernització amb un estat de benestar i una reducció de les desigualtats socials. Hi ha dos canvis importants que afavoriran sense cap dubte el paper de la dona en la societat i en l’economia, i per tant també en les falles, la igualtat jurídica i

L’evolució de la dona dins del món faller en els últims 50 anys

la igualtat en l’accés a l’educació i a la formació professional. El percentatge femení d’analfabetisme l’any 2000 és del 3.4% front al 2.4% masculí, incrementant-se el nombre de dones amb estudis mitjans i superiors. A la nostra comissió comencem el segle xxi amb moltes millores positives, la presència femenina als actes fallers és igual que la masculina, no havent-ne cap d’exclusiu per a ells, la Junta Directiva augmenta a sis o set el nombre de dones i apareixen les primeres en l’equip de redacció d’aquest llibret. En les professions falleres també comencen a guanyar territori, encara que lentament, ja hi ha dones artistes falleres fent falles en la secció d’especial, pirotècniques que disparen en les mascletades de març a la plaça de l’Ajuntament de València i les bandes de música que acompanyen la festa compten amb un alt percentatge femení. Trobem dones presidentes de comissions i amb càrrecs de molta responsabilitat fins ara sempre ocupats per homes. En Xàtiva almenys quatre falles han confiat en una dona per presidir la seua comissió els darrers anys i en algunes localitats ja conten amb una presidenta de la junta local. Durant la primera dècada d’aquest segle, les dones opten sense problemes a realitzar estudis superiors, i en l’actualitat hi ha més dones que homes a la universitat; han aconseguit tenir una professió, amb una taxa d’activitat entre els joves igualada en els dos sexes; han adquirit una independència econòmica per no dependre ni de pares ni de marits; tenen llibertat per decidir què fer i

221

222

gens malament. Comptem amb 122 falleres i 84 fallers adults, i en la comissió infantil 46 xiquetes i 33 xiquets. Segons aquestes dades les dones són majoria en el cens. Tenim per primera vegada en la història de la falla una dona presidenta, Begonya Martínez, elegida per la comissió i durant dos anys consecutius. La Junta Directiva està formada per més dones que homes, deu i nou respectivament. En l’equip de redacció del llibret també som majoria femenina i enguany per primera volta, una dona és la delegada del llibret. La presència de les dones en la falla és una realitat però no només com la figura decorativa i sense veu de fa 50 anys, sinó que ara té càrrecs, opina i pren decisions, per la qual cosa està plenament integrada dins del món faller. Actualment les falles són el conjunt de l’esforç d’homes i dones que junts treballen pel mateix objectiu, ha quedat demostrat que els dos gèneres poden organitzar, dirigir, coordinar, preparar i portar a terme la il·lusió de tots els integrants d’una comissió, formant part tots i totes per igual del col·lectiu faller. Per acabar només em resta dir que tot el que hi ha ací escrit està recollit de la memòria i la veu de fallers i falleres que han tingut a bé contar-me les seues experiències d’aquests cinquanta anys, el que m’ha ajudat a recopilar la informació.Va el meu agraïment per a Emili Navalón, Begonya Martínez, Irene Palop, Tere Beltrán, Tina Sanz, Guillermo Navalón, Desi Fuentes... I als meus pares per la seua col·laboració desinteressada. Gràcies. REPÚBLICA

com ho volen fer, i sobretot han arribat a ser respectades i valorades. En definitiva, tenim una vida millor però encara no podem parlar d’una igualtat total. En alguns pobles, per afavorir aquesta igualtat dins de les comissions, l’Ajuntament dóna un premi en metàl·lic a la falla més igualitària per tal d’animar-los a augmentar el nombre de dones amb càrrecs de responsabilitat. Existeix la igualtat formal i jurídica però la realitat social és ben diferent. Els alts càrrecs continuen sent majoritàriament per als homes, encara que les dones comencen a poc a poc a ocupar llocs amb rellevància. Com acabem de veure, algunes ocupen càrrecs d’importància i responsabilitat dins les falles, però encara són una minoria si tenim en compte totes les que hi ha i el gran treball que realitzen. A més, han de lluitar molt dur per demostrar la seua vàlua i provar que estan altament qualificades per poder fer-ho molt bé, malgrat la pressió social a què estan sotmeses. Les dones estan preparades i la seua presència en la festa és indiscutible. Estan en l’organització i en les decisions, aportant el seu punt de vista. La societat comença a confiar en elles per fer els monuments, disparar mascletades o dirigir una comissió. Avui, l’any 2014, cinquanta anys després que aquells deu homes i vuit dones tingueren la gran idea de fundar aquesta falla, tot ha canviat molt. Estem d’aniversari i també podem celebrar que l’evolució de la dona dins de la nostra comissió no ha estat

ARGENTINA

Comando Flor

L’evolució de la dona dins del món faller en els últims 50 anys

223

REPÚBLICA

224

ARGENTINA

Emili Navalón Ramon · faller

Els

ALTRES

actes

El cicle faller anual inclou esdeveniments i actes que no han patit grans modificacions durant els darrers 50 anys, si més no pel que fa als actes centrals dels dies de falles. Nogensmenys, al llarg d’aquests anys sí que se n’han afegit de nous, dels que podríem dirne oficials: campionats de jocs de saló, ral·li, mig any faller... Però en la Falla República Argentina —i supose que en altres també— sempre s’han fet altres activitats no oficials, més casolanes i íntimes de la comissió, la majoria de caire lúdic. Són, doncs, d’aquestes de les que en farem esment en el present recull.

Els altres actes

225

boletos, a nom de Pepe Barberà i li van demanar que portara tots els boletos a Hisenda. Un dels caps d’Hisenda va recomanar a Barberà que quan feren alguna cosa en nom de la comissió, que signara aquesta i no un particular. Des de llavors, les participacions de loteria van signades per la comissió.

Els boletos Era un sistema per aconseguir ingressos econòmics que ara se’n diuen atípics.Va començar a fer-se el 1966. D’acord amb els bars, en aquests es venien boletos, els quals tenien premis consistents en consumicions en el mateix bar. Cada bossa constava de 1 000 boletos que es venien a una pesseta. En cada bossa hi havia 800 pessetes en premis. Com que la bossa costava d’imprimir 50 pessetes, la falla guanyava 150 pessetes per bossa, mentre que els guanys del bar raïen en les consumicions extres que s’hi feien. Hi intervenien molts bars: Capri (que era el que

226

més en venia amb diferència), San Remo, la Música Vella, el Mercantil, el Bar Palanca, Casa la Rulla, etc.Va ser un èxit extraordinari i gairebé totes les falles ho van fer. Fins i tot l’Ajuntament en va organitzar per a Aspromivise i es va unificar el sistema per a tothom. Es gestionava en una oficina on ara és l’Oficina de Turisme i un policia, el Sr. Torres se n’encarregava. Primer es feien en dues impremtes, a Villena i a Sax. Després es van fer a Gráficas Castor, a Xàtiva. Tot va acabar perquè en una inspecció d’Hisenda a la impremta de Sax, Gráficas Sajonia, van trobar una factura molt elevada, de 100 bosses de

REPÚBLICA

Barracó en la Fira d’Agost

El Parador Es va fer en 1967, gràcies als guanys dels boletos. Es va portar Rudy Ventura y su conjunto, que llavors va costar 300 000 pessetes (el sou mitjà d’un treballador era de 8 000 pessetes). També van anar Los Búhos. I fins i tot hi havia una orquestra al carrer, Los Sostak’s, d’Alzira —feia un fred que pelava i ells també volien tocar a l’interior del Parador—. També hi van actuar la vedette La Linda Chari i Gimeno, un ballarí de Montaverner. Qualsevol hi podia entrar pagant i els fallers entraven de bades. Llavors no hi havia casal i les reunions setmanals es feien a la Música Vella. El parador es va instal·lar en un local que era el Bar La Nit (que era de Cándido Moreno, qui després va ser alcalde de Quesa) i després es va transformar en discoteca aprofitant el nom de Parador La Nit. El 1978 es va pensar organitzar un altre parador. El casal era a la Baixada de l’Estació, en el local de Borredà que hi havia al costat del carreró que va a Escultor Esteve, i el parador es va organitzar en el local que després va ser la Discoteca Rhodos i el nostre casal.Va actuar l’orquestra Los Serenade. Així com el primer es va organitzar per a gas-

ARGENTINA

La visita als bombers del 18 de març

tar els diners dels boletos, aquesta vegada es va organitzar per tal de guanyar diners. I va ser un fracàs total, un desastre econòmic que va fer que la falla es quedara en la meitat del cens. Recorde que, com a president infantil, amb dotze anys, m’hi van dur i hi havia una actuació de striptease. El banderí Al principi, en les desfilades, tothom eixia amb un cartell que indicava a quina falla pertanyien. O també ho feien amb un banderí dels premis de l’any anterior on apuntaven el nom de la falla. El 1966 es va

Els altres actes

fer el nostre primer banderí, que es va confeccionar a mà i tenia una estructura de fusta. Aquest banderí ens el van furtar del casal del carrer Cerdà de Tallada el 1993. L’actual, amb l’estructura de ferro, es va fer el 1973. Vestit de fallers En 1967, la falla va pagar els vestits de tothom. Va prendre mesures Civera —a qui després durant molts anys li hem comprat les bandes, al carrer Pere III el Gran, de València— amb la condició que no ho havia de dir a ningú, per tal de ser la primera comissió a desfilar vestits de fallers. Però li

227

va faltar temps per contar-li-ho a Ximo Esplugues, de manera que els primers a anar amb vestit negre de faller a Xàtiva van ser República i Tetuán. El faixí era roig per al president, blau per als directius i morat per als vocals, però des del primer moment la falla va decidir que, tret del president que duria el faixí roig, tothom el duria blau. La Cavalcada del Ninot En els cavalcades només eixia el ninot que es presentava a concurs portat pels fallers en andes. Nosaltres vam ser els primers a treure’l primer amb un motocarro i després en el remolc d’una mula mecànica. Després es va decidir exposar tots els ninots que anaven a formar part de la falla perquè la gent els veiera.Açò es feia al local que després va ser Cajamadrid. Pel que fa a la cavalcada, vam ser els primers a disfressar-nos tots de manera sistemàtica i després, l’any 1967, a donar-li un contingut crític. Aquest primer lema va ser La maldat a través del temps. Fins i tot va eixir Al Capone (el del Bar Miami), amb un cotxe d’època de Montaverner, de Pepito Monzó. En cada bar feien un atracament d’una botella de conyac. Els equips de futbol El futbol i el futbol sala han viscut en la nostra comissió dues èpoques daurades, una durant els anys setanta del passat segle

i l’altra des de finals dels noranta fins a 2005 aproximadament. En la primera època, una excel·lent generació de futbolistes va donar a la falla tres campionats de falles entre 1974 i 1978.Tan bo era aquest equip que posteriorment va estar disputant molts anys el campionat local de futbol sala i fins i tot va participar en una de els primeres edicions de les 24 Hores de Futbol de Canals1. I dues esquadres més formades per magnífics i magnífiques futbolistes ens van donar molts èxits pels volts del canvi de segle. L’equip femení de futbol sala en va guanyar el campionat faller els anys 2000, 2001 i 2002 i va quedar segon el 1999 i tercer el 2003. L’equip masculí el va guanyar el 1998, 2000, 2002, 2003 i 2004, va ser segon el 2001 i tercer el 1999. Aquest equip va participar en un campionat de 24 hores a la Granja de la Costera que no va guanyar per la dolenta qualitat dels arbitratges. La visita al bombers Estem a meitat de la dècada dels vuitanta del segle passat. Pasqual Gil, que aleshores era el cap dels bombers, sempre li retreia a Barberà que no els convidava a res el dia de la cremà. Per fi, Pepe li va dir que els convidava a dinar, però no al casal, ja que en aquest cas no menjarien res, per l’embolic que habitualment s’hi forma. De manera que van començar a dur-los cassoles al parc de bombers el 18 de març, primer al que hi ha-

via on avui és l’estació d’autobusos i després a l’actual del polígon. Tot i que el 2009 es va celebrar el 25 aniversari de l’acte, al qual va acudir el cap de zona dels bombers, el primer any va ser 19862. L’acte consta d’un petit homenatge a les nostres falleres, en el qual Paco Ortega —qui ja no està destinat a Xàtiva, però que hi ve cada any— recita una poesia composta a l’efecte. Després deixen els més menuts pujar i conèixer els seus camions i tirar-se per la barra que hi ha en cada parc. A continuació es dispara una traca i els oferim les cassoles amb què els obsequiem. És un acte amable i simpàtic i recomane a qui no el conega que s’atanse al parc de bombers un 18 de març a migdia. Les mariscades de la plantà Amb el propòsit que servira com a ham perquè el personal es quedara fins l’acabament de la plantà, el 1995 i 1996 es van organitzar dues fastuoses mariscades amb tota classe de crustacis a les cinc del matí al casal. Ximo Sánchez, Pep Vidal i jo mateix ens vam encarregar de cuinar-les. A mesura que es van anar deixant de fer, minvava la quantitat de gent que es quedava a treballar en la plantà, per la qual cosa se n’havien d’encarregar persones contractades ad hoc, que van rebre l’apel·latiu de mutxatxos. És a dir, la quantitat de mutxatxos era inversament proporcional a la quantitat de marisc.

Haig d’agrair l’interés que s’ha pres Josep Antoni Palop, bibliotecari de Canals, per esbrinar en quina edició exactament de les 24 Hores de Futbol de Canals va participar l’equip de la Falla República Argentina. Finalment no hem pogut conèixer aquesta dada. 2 Falla República Argentina. Llibre explicatiu Falla República Argentina, 1994. Xàtiva, Falla República Argentina, 1994. 1

REPÚBLICA

228

ARGENTINA

El 1998 es va fer una paella en la plantà i el 2002 una torrà de xulles, però sembla que la gent s’havia fet simbarita i ja no van generar tanta expectació. El ressopó de cigrons Aquest costum es va iniciar a les acaballes dels anys vuitanta del segle xx. Una vegada enllestida la cremà, la gent jove sempre es resistia a ficar-se al llit. Llavors marxava al casal i s’hi quedava xarrant fins a ben entrada la matinada. Quan la fam arribava, els únics llocs oberts eren el forn de la plaça de Sant Pere i la benzinera de Torregrosa. I l’única cosa potable que tenien per a menjar eren pots de cigrons bullits. Després, encara que la benzinera ja oferia una major assortiment de productes, el tast de cigrons era obligatori. Trobe que es va deixar de celebrar senzillament perquè els participants es van fer majors. El festival de la cançó Organitzat sempre per Pepe Agustí, qui en va ser l’impulsor i mantenidor com a delegat d’Activitats Diverses. La nit del 18, al casal, tots els participants —la inscripció era lliure— acompanyants de la banda Troia, cantaven una cançó que s’havien preparat prèviament. Hi havia un jurat que premiava la millor interpretació. Va tenir sis edicions. En la primera, el 1991, les guanyadores van ser Xelo Cuenca i Isabel Tormo amb la cançó Una chica ye-yé. El 1992 va assolir el primer premi Ricardo Duet amb un clàssic del

Els altres actes

La mariscada de la nit de la plantà

seu repertori, Soy minero. El 1993 va guanyar Alfred Langa cantant la cançó d’El Puma Déjate querer, tot i que per aclamació popular va haver una menció d’honor per a la interpretació de Princesa a càrrec de Sergio Iborra. En la quarta edició, la de 1994, el premi va ser per a Ximo Sánchez, amb Pa’todo el año, de M. Dolores Pradera. El premi especial del públic va ser per a Alfred Langa amb una cançó molt adient: Noèlia (Noèlia Barberà era la fallera major aquell any). I jo mateix vaig guanyar la cinquena edició amb una

229

versió catalana (Un bes i una flor) del conegut tema de Nino Bravo. El 1996 va ser l’últim any que es va celebrar. El premi va ser per a Roberto Rejón amb la cançó Twist & shout. Em fa l’efecte que es va deixar de celebrar perquè la seua celebració feia que la festa el 18 de març es perllongara fins a molt tard i, d’allò que en un principi agradava molt, la gent ja començava a afartar-se’n. L’esmorzar del Col·legi Pla de la Mesquita Tomàs Vinaches, aleshores president de la Junta Local Fallera, va acordar amb la directiva del col·legi que farien una visita a una falla. I van fer la visita a la nostra falla. Però a Barberà no li va semblar que se’ls havia afalagat a bastament i es va comprometre amb el regidor de Benestar Social, Joan Manuel Sancarlos, a convidar-los a esmorzar al casal l’any següent. En les cròniques, la primera vegada que se’n fa referència és el 19943, encara que Josep Barberà recorda que va ser abans. En tot cas, hauria de ser entre el 1988 i el 1995, anys en què va ser Tomàs Vinaches president de la JLF de Xàtiva. El 1994, el diari Levante-EMV, deia que havíem obtingut un altre primer premi. Es referia al fet que convidàrem els nois del Col·legi Pla de la Mesquita a passar un matí amb nosaltres, a conèixer el casal, a esmorzar amb la comissió i, en definitiva, a gaudir de la festa fallera per dintre. Si l’acte dels bombers és amable i simpàtic, aquest resulta entranya-

230

Setmanes culturals Se n’han fet quatre. Dues en solitari en els anys 90 del segle passat i dues juntament amb la Falla Benlloc en aquest segle. Del 14 al 21 de desembre de 1994 en va ser la primera, i la segona, del 9 al 16 de gener de 1996. La primera que vam fer amb la Falla Benlloc va ser del 21 al 27 de novembre de 2005 i la segona, del 26 de febrer al 3 de març de 2007. Hi va haver exposicions, xerrades, debats, concerts, representacions teatrals, dinars, actes per als xiquets, tot això amb una temàtica que abraçava des de la música a la indumentària, des de la pintura a la construcció i modelatge de falles, des de la fotografia a la literatura, des del teatre a la política, des de la història a la gastronomia. Sempre però, tractant-ho des de la perspectiva fallera. En els llibrets corresponents hi ha una explicació exhaustiva de les activitats que hi van tenir cabuda. Sí que cal destacar l’escassa col·laboració de la Junta Local Fallera, això quan no es va boicotejar directament. Marató fotogràfica El 1995, Xavier Mallol, Ximo Corts, Antoni Marzal, Eduard Francés, Josep Maria Gómez i Aranda, Rafa Guinart i Xavier Company, tots ells fotògrafs xativins de gran pres-

tigi van passar vint-i-quatre hores amb nosaltres i van deixar constància gràfica d’alta qualitat artística de les nostres activitats. Les fotografies que ens van deixar van eixir publicades a bastament en els llibres de falla d’alamont d’anys posteriors. Fulls informatius a Levante-EMV Es va arribar a un acord amb el diari Levante-EMV mitjançant el qual teníem dret a publicar un full sencer del diari per a divulgar actualitat de la comissió. des de dies abans de falles fins a dos o tres dies després, a més d’acompanyar aquestes informacions amb els consells publicitaris dels nostres col·laboradors comercials. En aquest full s’incloïa la columna ‘La Palera’, la qual — com es va dir en la crítica d’una falla—, és cert que «alçava butllofes», car us puc ben assegurar que ‘La Palera’ pelava qualsevol persona que es va significar en l’univers faller xativí d’aquella època. Es van publicar des del 1995 fins al 2000. La torrà de la cremà La primera que es va fer —que jo sàpia— va ser quan Maria Borredà va ser fallera major i els seus pares ens en van convidar a una. Però des del 2003, quan els dos Ximos, Banyuls i Mateu, ens van preparar una suculenta graellada —o fóra més correcte dir-ne planxada— d’embotits i cansalada, es fa amb continuïtat, entre la cremà infantil i

Falla República Argentina. Llibre explicatiu Falla República Argentina, 1995. Xàtiva, Falla República Argentina, 1995.

REPÚBLICA

ble. Habitualment es fa el 14 de març si no és dissabte o festiu. No vos el perdeu.

ARGENTINA

Setmana cultural en 1996

la gran, sopar de torrà al carrer per a tota la comissió. L’Enterro de la Sardina L’any 2007, atés que no hi havia cavalcades el febrer, car s’havien traslladat a la tardor, per tal de celebrar el Carnestoltes, vam començar a fer l’Enterro de la Sardina. És una agradable desfilada festiva per tota la demarcació en què la gent va abillada d’enterro i, acompanyats de la banda de música, hom porta una sardina en un baiard. D’habi-

Els altres actes

tud la fem el dissabte anterior al Dimecres de Cendra. L’alma mater de l’acte és Ximo Banyuls, però qui l’ha sublimat és Jesús Fèlix Soler, amb les seues extraordinàries disfresses. Representacions teatrals En la presentació de les nostres falleres de 1966, ja es va representar l’obra Quelo Chufeta, de Leopoldo Giménez Blat, a càrrec del Grup de Teatre de Sant Pere. Durant els anys 70 i 80 del segle xx, en les presentacions

que fèiem conjuntament amb la Falla Espanyoleto vam posar en escena Lo que tú quieras, de Serafín y Joaquín Álvarez Quintero el 1972 i, sobretot, sainets: Nelo Bacora, de Josep Peris Celda, el 1974; L’ou milagrós, de Manuel Civera i L. Cabrelles, el 1980; i De rebot, d’Artur Casinos Moltó, el 1987. I ja en solitari, Un colombaire de profit, de Paco Barchino, el 1989; Dos toreros de cartó, de Vicente Broseta Rosell i Leopoldo Giménez Blat, el 1990; i Als bous de Castelló, de Manuel Soto Lluch, el 1991.

231

REPÚBLICA

232

ARGENTINA

En una segona època i finalitzat aquest corrent melodramàtic, el 31 d’octubre de 1998 el grup de teatre de la falla va representar dins el II Concurs Faller de Teatre, a l’Auditori de Sant Agustí, Déu (un drama), de Woody Allen. Aquesta obra es va tornar a fer al Pavelló Francesc Ballester el 24 de gener de 1999 com a segona part de la presentació. El 16 d’octubre de 1999, també a Sant Agustí i en el III Concurs Faller de Teatre, vam fer l’obra Antaviana, de Dagoll Dagom. Alguns anys després, dins la Mostra de Teatre de la Junta Local Fallera, el 29 de novembre de 2003, al Gran Teatre interpretàvem El sopar dels idiotes, de Francis Veber. La repetíem a la Plaça de Toros de Bocairent el 25 de juliol de 2004 per a les festes de Sant Agustí. En la Mostra de Teatre de la junta local posàvem en escena al Gran Teatre el 20 d’octubre de 2004 l’obra Cadàver?, d’Octavi Egea. I per últim, dins la I Setmana Cultural de les falles República Argentina i Benlloc, al Gran Teatre el 26 de novembre de 2005 es va representar l’obra Besos, de Carles Alberola.Aquesta representació es va fer de forma conjunta amb el grup de teatre de la Falla Benlloc. I a més de totes aquestes manifestacions de caire més o menys lúdic, en podríem nomenar d’altres que han anat conformant durant aquest temps l’inconfusible tarannà de la comis-

sió4, com ara les excursions que s’han fet, a l’Albufera d’Anna l’exercici 1985-1986 i l’1 de maig de 1993, a Bocairent el 12 d’octubre de 1996, a Alcoleja d’Aitana i Alcoi l’1 de maig de 1999, a l’illa de Tabarca el 29 de juny de 1997, a Madrid del 7 al 9 d’octubre de 1995 i a Benidorm l’1 de novembre de 2007. O la berena de tripes al bar Nàutic durant l’Ofrena. O el tradicional esmorzar de marisc el dia 19 de març a Ca la Rulla mentre esperàvem el començament de la Romeria de Sant Josep. O la presència de perruqueres al casal per fer els monyos de fallera en 1994 i 1995. O les reunions gastronòmiques de la colla del Coto en el Castell. O les fotos de Migue de la plantà durant els anys 90, que després romanien exposades al casal durant totes les falles. O la instal· lació de la barraca en Fira de 2004 a 2012, amb el tradicional putxero. O els dinars de cassoles al casal. O el sopar de la salut del 22 de desembre. O el Concurs de Fotografia Instants Fallers que es va celebrar en 2009 i 2010. O l’acte de presentació del llibre, sempre a càrrec d’una persona de prestigi dins el món literari: escriptors, periodistes i, fins i tot, personatges de ficció, com ara la Fallerel·la. O la bunyolada secreta del dia de la visita a les falles. O l’habitual minsa participació en el concurs de disfresses de la nit del 17 de març. O la prova del ral·li consistent a pelar una taronja. O la celebració de nomenament i proclamació de les falleres majors5.

Aquesta frase forma part d’un text que es va llegir durant molts anys en la part protocol·lària de la presentació, fins que ho va descobrir i ho va denunciar Tino Garzó en el diari Levante-EMV. 5 Sembla que som l’única falla de Xàtiva que fa aquests actes a més de la presentació. En el nomenament s’acudeix a casa de la fallera per a comunicar la família l’elecció de la fallera, mentre que la proclamació constitueix la presentació a la comissió de la fallera major. 4

Els altres actes

233

Què és per a tu República Argentina?

AQUESTA ÉS LA MEUA Francesc J. Vila Vicent Andrés Estellés. Estat d’excepció

Si m’és permés, diré la meua. De la dimensió sociològica i històrica, els sociòlegs i historiadors han de dir la seua. Faena tenen per davant. En una relació que es perllonga en el temps es poden assenyalar distintes etapes. La meua, com a militant actiu al món faller, ha estat marcada per la militància en comissions que, en eixos moments, lluitaven contra Argentina. Tant de menut, a la comissió de Gregorio Molina, quan aquesta competia pel primer premi amb els monuments de M. Blanco, com ja més majoret, a l’època cucudrulera i fabriquera d’Espanyoleto, quan les rivalitats anaven més enllà del monument. En eixe conflicte era un rara avis, tenia una visió diferent, no sé si deformada. Tampoc en aquells dies pensava com la majoria. Argentina —República en aquells moments— era la falla on tenia un amic. No sé si aquest, molt futboler ell, m’explicava la meua sensació d’estranyesa de xiquet, davant d’eixa animadversió —que moltes vegades era fer mal per fer mal (s’hauria d’estudiar qui inocula eixe verí)— amb una metàfora futbolera. Fins i tot anomenava el Madrid! El mateix passava quan érem més jovenets.Volies entrar al casal i et deien els de la placeta: «No, que allí et miren mal». I al teu no, veritat? Era la meua joventut, la nostra joventut. Cert és que açò no sols passava, o passa, a les meues antigues comissions; en altres moments ha estat Raval o Cid, més tard Selgas o Ferroviària o, veges tu per on, qualsevol comissió xativina, encara que no s’ho jugarà amb els d’Argentina. No ha sonat vegades aquella famosa cançó que representava un emotiu discurs des del balcó de la Casa Rosada. No sé si ara el hit és Reput... gelatina. Un sempre és el mateix. Tot és així, i no hi podem fer res. O sí? Quan passa el temps, et passen certes coses, i entens certes coses, coses que passen i comprens més tard. Saber i callar, una virtut. Si realment fóra allò que diuen, quant de mal haurien pogut fer! La cosa

236

certa és que amb eixa edat, principiant la maduresa, s’envegen alguns aspectes ja que ha estat model o patró: per fer-ho igual o no fer-ho... perquè no els ha resultat. Quina enveja! Una enveja sana, clar. Així es diu en aquest món per no dir realment allò que és: admiració. No sols de realitzar coses, sinó, sobretot per la seua capacitat de moure un canvi o, si no era allí l’origen, capitanejar-lo. Sé que açò que dic, algun problema em pot portar. Però això, a mi, no m’importa avui massa. Fora ja de la meua època militant, cansat de bàndols i enfrontaments, d’odis i rancúnies, Argentina —ara sí— es converteix en ocasió i oportunitat per dir la teua. És seure, pensar i escriure. Pensar i Escriure. Amb això en tindria prou. Açò no és la banalitat habitual d’un compliment de roses. Però, a més, Argentina és trobar un lloc de reflexió i l’encontre d’una altra vessant del món de les falles o la porta a altres realitats dins del món faller (i no faller). A més, l’orgull de compartir planes amb qui les compartisc. O taula. Quina taulada es forma al voltant del bull d’una cassola d’arròs al forn! Ningú no em llevarà aquest orgull. Perquè allò que fa important un escrit no és el propi text, sinó el lloc on apareix. I la importància del lloc, en aquest cas, ve determinada per la qualitat d’aquells que aporten la seua. Això és el que fa gran també un mitjà de comunicació. Tindrà alguna cosa a veure la seua denominació?, no serà que no siga una ximple localització toponímica? República Argentina: dos components. República, amb l’edat, un estat desitjat; Argentina...? Què vols que et diga? Metàfora d’un país gran —immens, en molts aspectes—, en tota l’extensió significativa del terme; un país de contrastos, el món de les falles és un món de contrast —la societat també, estem davant d’un microcosmos on conviuen dos móns oposats, antagònics, Cristina Fernández de Kirchner i Borges,Videla i Che Guevara... No serà com allò del gos que, amb el temps de tant d’estar junts, arriba a tenir un cert paregut amb l’amo, allò del nom vull dir. Noms capritxosos! A una comissió tan nombrosa segur que també s’hi troben aquestos REPÚBLICA

Per la dignitat d’unes vides...

ARGENTINA

elements tan oposats, no sé si representatius, però sí recognoscibles i identitaris. I cadascú agrana cap al costat que vol. I si a açò unim que per a l’ésser humà un mateix personatge pot ser el Saginer o tot el contrari, ja no hi ha qui s’entenga. Eixa és la vida. Intensament recorde que he viscut un Max Aub distint a aquell que em sonava, Contes del foc, El Gautxo, resistència, setmanes culturals, Associació d’Estudis Fallers i el Pensat i Fet, retrobament amb un antic mestre, No ens paguen, no paguem... Un incís: rellegint el text, em dóna la sensació de defensa afectiva d’una comissió..., d’una identificació... Em passarà com els de Bilbao? Ho torne a dir: això no em preocupa. Aquesta és la meua visió. Hi ha dies que un es posa tendre. És de ben parit ser agraït i així em pariren. Al costat del meu pare així ho vaig aprendre; per la qual cosa, ací —pobre de béns, d’afanys ric— escric, agraït, una rememoració bastida amb algunes paraules que li he furtat al nostre poeta de Burjassot. Per mi, Argentina també és Estellés, un record entre tants. Alguna coseta falta per ensenyar-me però encara en tinc de ganes i ells de fer de mestres. Per molts anys.

Què és per a tu República Argentina?

237

50 ANYS REINVENTANT-SE I CREIXENT CADA DIA Lluís Mesa i Reig (membre de l’ADEF)

238

el descobriment de l’evolució i de la realitat de República Argentina signifique acostar-se a una trajectòria del tot admirable on les lletres de les publicacions són més que lletres. Els seus missatges lírics, les reflexions dels investigadors o els relats literaris han fet història. Avui dia parlar de falles i de la Costera suposa esmentar República Argentina, un concepte personal de festa i de propostes culturals. 50 anys de República Argentina són un seguit de cadafals i llibrets que han crescut. Versos de falla, sàtira i crítica que en línia recta podrien formar una llarga línia recta adobada amb múltiples elements culturals que l’han omplit de contingut. Jo ho vaig sentir especialment a partir de principis dels anys 90, quan portaven la meitat de la seua vida. En esta segona part de la seua trajectòria he estat testimoni de la seua activitat. M’han fet participar d’alguna de les seues accions emblemàtiques i he viscut en primera persona com el seu esforç per publicar, i per fer-ho bé, era recompensat en el concurs de la Generalitat. He sentit lletres espectaculars de mans d’Elies Barberà i de tants altres. He tastat la seua gastronomia al casal. He reflexionat en les seues setmanes culturals. He comprovat la seua il·lusió i superació cada any. En definitiva, he vist que han fet possible allò impossible. Han realitzat el que al Cap i Casal molt poques comissions han fet. Mig segle dóna per a molt si els seus protagonistes així ho volen. Hi ha moments per a envellir i omplir-se d’experiències personals. Però també per a reinventar-se cada dia. República Argentina s’ha recreat especialment any darrere any amb noves propostes diferenciades, culturals i originals. De segur que este aniversari no comportarà un programa rutinari d’activitats. Serà un nou moment per a superar-se i repensar què fer en el futur. L’aniversari se celebrarà com si demà fóra el primer dia i s’haguera de començar de bell nou amb la creativitat i grandesa necessària per a reinventar-se i créixer amb altres projectes. Així ha estat esta falla 50 anys i d’eixa manera estic convençut continuarà per molts anys. Felicitats! REPÚBLICA

Per a un jove criat entre el Cap i Casal i el Camp de Morvedre les falles eren les de la ciutat de València. El programa d’actes no era més que tot el que envoltava l’actual plaça de l’Ajuntament. Però hi hagué un instant, fa ja quasi 30 anys, en el qual vaig saber que també havien sigut en blanc i negre. Tot em vingué amb la investigació històrica de la festivitat. Vaig comprovar que les falles tenien passat i que no sols era gegantisme i concentració humana envoltant els actes públics. En aquella despertada d’inquietuds, vaig conéixer que estes no havien crescut sols en un únic espai sinó que havien sorgit a diversos indrets amb història i tradició. Vaig saber de la història fallera de la Ribera o la Safor. M’endinsí també en l’origen literari de les falles de Xàtiva i en un personatge que es deia Blai Bellver. En eixe moment hi hagué una comissió que va tindre molt a veure amb tot el que anava descobrint. Fou la de República Argentina. L’amic Josep Lluís Fitó em va presentar de prop tot allò que es feia en eixa falla de la Costera. Encara recorde la nostra primera xarradeta en un acte faller al Club Levante. Ell em va permetre que sentira l’eclosió festiva d’una comissió. Gràcies a la seua aparició vaig conéixer que allò que jo demanava per a la festa de la capital era real en altres llocs: unes publicacions festives dignes i un ús acurat i normal del valencià. Estic convençut que, per a molts dels lectors i moltes de les lectores d’esta publicació, República Argentina és una part de la seua biografia. De segur que hi han passat destacats moments de la seua vida. Però potser no s’han deturat a pensar en el paper que han tingut al llarg de la història. Per als que no som de la capital de la Costera creem que el que allí s’ha viscut al llarg dels anys no ha estat un fenomen improvisat. Ha resultat una evolució natural que ha acabat per demostrar que la festa és també un fenomen cultural que es pot entendre en el sentit més ample de la paraula. Paren lluny aquells seus primers cadafals. Aquelles antigues inquietuds de fa 50 anys han crescut amb noves generacions carregades de força. Elles han fet que a hores d’ara

ARGENTINA

Què és per a tu República Argentina?

239

QUAN VAIG SER REPUBLICÀ Xavier Aliaga i Víllora (exmembre de la Falla República Argentina)

240

bres per preparar tots els actes i activitats. Per exemple, per a la plantà, on, amb molta sort, podies fer com que ajudaves perquè sobraven mans. O la preparació de la Cavalcada del Ninot. O del ral·li faller. Jo tampoc era el mateix ni tenia la mateixa disponibilitat. En certa forma, era una militància fallera còmoda. Però en algun moment vaig decidir ser més participatiu i eixir en la majoria de desfilades, incloent la sempre costosa pujada a Sant Josep en l’esprint final de la festa, amb una carència de matalàs i coixí prou notable i, alguns anys, notabilíssima. En algun lloc de casa dels meus pares hi deu haver un gastat vestit de pingüí que ja no m’entraria, alguns faixins i un grapat de fotos que corroboren aquesta versió. També acudia a algunes despertades, a omplir-me els pulmons d’olor a pólvora i carrers acabats de posar. I sí, vaig gaudir molt de la festa, dels moments àlgids a la salut (és un dir, pobre) de Nino Bravo, el Satisfaction i la princesa aquella de mala vida que cantava Sabina. Tinc present encara la imatge impagable de la festa encara en marxa al casal i les xiques fent-se el monyo de falleres el matí de Sant Josep. Conserve també un record gràfic preciós, en forma de fotografia en blanc i negre de Xavi Company —que és la que acompanya aquest article— on jo estic d’esquena, parlant amb el meu amic Javi Sala, amb un posat que sembla molt intel·lectual però que, en realitat, reflecteix que a la matinada l’ambient es refredava i podia acabar de destrossar les castigades goles. La foto és bonica perquè tots els participants som aliens a l’objectiu de Xavi. I a mi, personalment, em du un cabàs de records. Hi ha una altra foto que algú va penjar al Facebook, vés a saber per què, on estic en el lliurament de premis abraçat a gent que ja no sé qui és. Germanor fallera. Aquestes imatges reflecteixen la meua relació amb República, de faller jove (ara estar en la dècada dels vint em sembla ser joveníssim) i habitant de les divertides nits del casal. Mai, en tot cas, he deixat de tindre lligams amb la festa. He fet de mantenidor de falleres majors un grapat de vegades (amb resultats REPÚBLICA

Va haver una temporada, ni massa llarga ni massa curta, que vaig ser republicà. O siga, membre de la comissió de República Argentina, no aneu a pensar el que no és (o sí que és, però això és una altra història). La meua relació amb la històrica comissió fallera (l’adjectiu no és sobrer: mig segle de premis i activitats la contemplen) es podria resumir molt fàcilment: els meus amics eren fallers, jo em vaig apuntar també, vaig conèixer precisament en la falla una moreneta molt guapa, ens casàrem, ens anàrem a viure a València i, per eixes dates, ens desapuntàrem. I fins ara. D’això fa molt de temps. I per això em costa escriure sobre la meua relació amb República Argentina: malgrat el bon sabor de boca, no m’he tornat a apuntar. No és fàcil d’explicar. Fa uns anys, en un debat públic sobre el futur de la festa on jo feia de ponent, Pepe Barberà em va dir alguna cosa així com que el més fàcil era parlar de les falles des de fora i no arrimant el muscle. No li faltava raó. Aleshores? Es dóna el cas, a més, que la meua relació amb la festa no és epidèrmica: ha estat llarga, potent i té arrels llunyanes. Només arribar de Madrid, als vuit o nou anys, a servidor i a la seua germaneta ens apuntaren a la falla de la plaça Sant Jaume. Fou una època increïble, de gravar a foc en la ment l’ADN de la festa, en una comissió que, en tant que menuda, t’obligava a fer de tot i acudir presencialment a tot. Una experiència fallera intensa de veritat que durà una dècada llarga. Per alguna història que no ve al cas, em vaig desapuntar. Però era qüestió de temps que tornara a posar-me el faixí. I per arreplegar-me hi havia l’acollidora comissió de República Argentina, al seu casalet de l’antiga discoteca Rhodos (amb hac o sense hac, Emili?), on vaig passar moments ben grats com a convidat. Perquè, a més de tindre molts coneguts i coneixences en la comissió, per raó de la meua professió, s’havien apuntat els amics de colla. La fruita ja estava madura. Un dia em vaig passar pel casal a donar les dades. La dinàmica que hi vaig trobar era ben diferent a la de la plaça Sant Jaume. Una comissió molt més nombrosa, on hi havia gent de so-

ARGENTINA

dispars, per dir-ho així), de jurat d’enginy i gràcia i he perpetrat desenes d’articles per a llibrets de Xàtiva (amb especial dedicació a República Argentina, com no podia ser d’una altra manera), Alzira i València i per algunes revistes especialitzades. Si no faig més és perquè cada vegada tinc menys temps i he de prioritzar. Potser algun dia reuniré tots els meus textos fallers, encara que no sé si donaria per alguna cosa que no siga alimentar la (meua) nostàlgia. Fins i tot no ens hem resistit a vestir al xiquet de saragüells algun dia de Sant Josep. I m’heu de creure si vos dic que la presentació del 50 aniversari de la comissió em va remoure alguna cosa per dintre. Per això he accedit a fer aquest article, perquè té un component emocional afegit. Felicitats, fallers i falleres de República Argentina. Que siguen molts anys més i que continuem trobant-nos.

Què és per a tu República Argentina?

241

SOBRETOT Elies Barberà

242

mi República Argentina. Recorde amb una gran càrrega de nostàlgia (com no pot ser d’una altra manera) els anys en què preparàvem els guions de les presentacions en els pisos d’estudiants a València, perquè la majoria vivíem allà. En recorde els assajos: les nits des de Primat Reig fins al pis del Navalons, apartàvem els mobles del menjador, assajàvem i au, tornada cap a casa. Recorde algunes presentacions memorables, com la del circ o la de Carles Sarthou i Vicent Boix o la de l’Home Brasa i el bomber que no entenia res o la de Xaropus Amargus i Saragüellus Blancus. (També en recorde de fallades, no us penseu que no!) Recorde les preparacions dels llibres, i les peticions de col·laboracions, i els articles, i les hores i hores en la impremta de Vicent. Recorde com en celebràvem les victòries i com ens cabrejàvem si no en guanyàvem el banderí al millor llibret. Recorde que els del Coto ens deien els del Bloc Cultural. Com no ens ho havien de dir si traure malnoms és esport nacional valencià? Recorde les vesprades a la porta de l’Ajuntament, botant, esperant els premis. Recorde el pas de vestir de panderoles a vestir de valencians. Com no recordar les cavalcades, les comparses i les disfresses? Com evitar el riure de la vergonyeta divertida amb els pas dels anys? Fer falla implica fer comissió, implica treballar colze a colze amb els amics per fer excel·lir allò que ens hem proposat. I si jo he pogut participar d’eixa força col·lectiva de República Argentina que sempre va a per totes ha sigut per l’existència d’uns quants (de molts!) individus particulars, cabuts com aragonesos, nobles i forts, eternament jóvens com Peter Pan, als quals estime amb admiració i devoció, individus que aporten la seua personalitat peculiar a la comissió, individus a qui potser mai no haguera conegut fora de la falla, amb els quals he travat una amistat de ferro justament pels lligams indestructibles que creàrem dins de República Argentina. Això és, sobretot, per a mi.

REPÚBLICA

He sigut faller de República Argentina des dels zero anys (quan vaig despertar mon pare ja era president) fins als trenta-un ininterrompudament; o siga que he sigut faller infantil, adolescent, jove i adult. Per a mi República Argentina és festa i col·lectivitat. O, per a ser més exactes, festa dionisíaca del foc viscuda des de dins d’un col· lectiu molt peculiar. La festa té un elevat component d’inconsciència, de tros de vida viscut al marge de pautes i rutina diària, assaborit fins l’última gota. La inconsciència té molt de món infantil i preadolescent, perquè esborra les normes i permet gaudir de les bogeries. La festa és peterpanesca perquè ens permet oblidar-nos del temps i divertir-nos com xiquets sense haver de pensar en les responsabilitats dels majors. Com no recordar les nits de festa als diferents casalets per on hem passat? Com no recordar la mítica Sima, amb tots i cadascun dels seus pobladors? Com no recordar Troia i els seus greatest hits? I el dia 20 de març, havent ressopat cigrons després de la crema de la falla arribava una xicoteta depressió: senyal inequívoc que havien estat uns dies i unes nits de gran categoria. Però no només això. República Argentina és, sobretot, per a mi la força d’un col·lectiu que any rere any va a per totes (i això la fa única dins l’espectre faller xativí): cap altra comissió ha bregat durant tants anys seguits (50 anys seguits!) pels diferents primers premis com República Argentina (fins i tot aconseguir el banderí de la manilla era un repte). I això ha estat possible per la força del col·lectiu. Passat el pavo de l’adolescència, i arribada la joventut recorde les ganes conscients (o inconscients?) de fer falla, d’incloure’m en el col·lectiu per aportar alguna cosa també. Recorde haver aprés a confiar cegament en els amics fallers i a implicar-me treballant en projectes de la comissió que em plaïen especialment. O potser em plaïen especialment perquè podia fer-los junt amb aquells amics? (Este és un d’eixos dilemes vitals que no resoldrem mai.) Això és, sobretot, per a

ARGENTINA

Què és per a tu República Argentina?

243

QUÈ SIGNIFICA PER A TU LA FALLA REPÚBLICA ARGENTINA? Voro Verger

244

En les falles podem observar una tríada d’elements primordials com són: el treball, la festa i el foc. La gent que veu els dies de les falles únicament com una festa permanent, s’oblida de l’esforç que suposa dur a terme tot l’entorn faller que acaba amb la presència física de la falla. Com diu un cèlebre esportista, «l’èxit només està abans que el treball en el diccionari». S’ha de treballar molt i traure temps i diners d’on no hi ha. La preparació per poder oferir un monument digne i tots els complements de la festa, comporten una dedicació i una experiència que hom li dedica dient això de «càrrega a gust no pesa». La festa forma part del nostre esperit mediterrani i no cal renunciar a ell, el que sí hem d’acompanyar és l’aspecte lúdic, amb la responsabilitat del treball ben fet. No són incompatibles, ans el contrari es complementen i podríem dir que això de viure per a patir, és un invent sàdic per a posar-li entrebancs a la felicitat de la vida. El foc no sols és essencial per a com entenem els valencians les falles, ha estat determinant en l’evolució de la humanitat, ha propiciat el canvi dels costums i de les formes de viure i relacionar-se els humans, ha estat decisiu en el creixement econòmic i, en bona part, el nivell de vida actual va lligat al domini del foc: la màquina de vapor i el desenvolupament industrial, el progrés de les comunicacions i l’intercanvi de productes va lligat a ell. Groucho Marx ja deia per a fer continuar el funcionament del tren en la cèlebre escena d’Els germans Marx a l’Oest, «Més fusta!». Les falles basen bona part del seu èxit en el darwinisme propi que s’executa sistemàticament quan la nit de Sant Josep es destrueixen els monuments per l’acció del foc i immediatament comença un nou cicle creatiu. El foc com a destructor de la matèria es converteix, per tant, en un aliat del nou projecte. És cert que la capacitat econòmica condiciona aspectes de la falla com: la grandària, qualitat dels acabats, l’ornamentació, músics... REPÚBLICA

Si hagués d’emprar una paraula per a contestar al títol, ho tindria fàcil: joventut. Sens dubte, quan hom va complint anys —cosa que s’agraeix ¡només faltaria!— la perspectiva que té de tot el que ha anat passant va decantant-se com les begudes de tradició i queden aquells trets essencials que en activar la memòria li apareixen, en certa manera difuminats, però mantenint un perceptible fil conductor. Anem doncs a recordar alguns moments i aspectes d’ara fa més de 40 anys. La falla segueix al mateix lloc, els que hem canviat de carrer som alguns dels que comentem aquest esdeveniment. Quan residíem en Carlos Sarthou, la falla la teníem a tir de pedra. L’ambient dels dies de festa formava part de la vida familiar i xiquets i amics tenien en el carrer el seu àmbit natural. Les reunions les fèiem a la Baixada de l’Estació en uns baixos del senyor Borredà. Allí s’organitzaven sopars i balls de disfresses, començàrem fent classes de català, en aquells temps la gent estava més preocupada per aprendre que per la denominació, per tal de millorar els aspectes lingüístics que anàvem a utilitzar a l’hora de corregir el llibret i els textos de la falla. D’allí sorgí un equip de futbol per a donar canya a les altres falles: Doro, Rafa, Ximo, Emili, Paco, Enrique —entre nosaltres Araujo—, Sergio, Torrentí, i molts altres que feren que ens ho passàrem la mar de bé i, aconseguírem que el magnífic i sempitern president Pep Barberà, ens guardonara amb un bunyol d’argent en un sopar, crec recordar en un local del carrer Sant Francesc que regentava Cándido Moreno. Fet un repàs d’algunes coses que passaven en aquells temps, anem ara a comentar alguna cosa del monument faller. La tríada de l’èxit: en la música, quan es parla de standards o cançons que mantenen l’èxit a través del temps, apareix una tríada: ritme, melodia i harmonia que conformen un encaix perfecte perquè el temps i les versions enriquisquen l’original.

ARGENTINA

però la part intel·lectual: la crítica, els textos correctament escrits, el sentit de la falla en el context del moment... no estan sotmesos a l’imperi dels diners. Hem de recordar allò què deia el setmanari satíric de fa anys La Codorniz: «la revista más audaz para el lector más inteligente». Doncs això: cal aprofitar l’experiència i el saber fer per tal d’anar adap-

Què és per a tu República Argentina?

tant-se a les exigències actuals. La vida no es tracta sols de mirar cap endarrere sinó viure-la mirant cap endavant. És, per tant, un flux de relacions i experiències entre el que hom ha viscut deixant el testimoni als que venen empentant amb la força de la joventut. Adéu, bones festes i dins de 50 anys... en farà 100.

245

VAIG A CONFESSAR UNA COSA: MAI HE SIGUT FALLER Ximo Cerdà

246

En la majoria de casos, els llibrets de falla eren, simplement, això. Llibrets. Un esbós de la falla, la recopilació de la crítica, una foto de les falleres majors, ben mudades elles, el programa d’actes, i un ampli annex comercial. Aaaaaampli. Res a veure amb els llibres que diàriament observava atònit exposats en els meus aparadors. Com una basta aproximació a la realitat. Una paròdia. Una falla. No obstant això, entre tot aquell indòmit mar, recorde vívidament el dia en què vaig descobrir un llibret de falles que no era un llibret. O, almenys, jo no l’haguera qualificat com a tal. Estava molt millor enquadernat. No sols contenia el conegut triumvirat falla-falleraprograma. Hi havia il·lustracions. Hi havia articles. Ostres, tu, articles bons. Articles tan ben escrits o més que els que apareixien en els meus llibres. En els meus llibres bons, vull dir. No en els llibrets. Ja que m’esteu llegint ací, supose que tots intuïu per on van els tirs i, més important encara, a quina falla se li devia l’autoria d’aquell llibret-llibre. Doncs sí, ho heu endevinat. A la Falla República Argentina. Fins al moment, aquelles dos paraules tenien poc sentit per a mi. Clar que havia sentit parlar d’ella. En nombroses ocasions en frases tacades de protesta i frustració («Fotre, sempre guanyen ells»). A partir d’eixe moment, vaig començar a entendre el que significa el respecte a la tradició i al passat. Des d’eixe moment vaig comprendre que no hi ha cosa més seriosa que la cultura i la identitat d’un poble, i que per a honrar a la dita cultura i la dita identitat cal fer les coses bé. Cal estar a l’altura de qui ens van precedir i, si és possible, apujar un poc més el llistó cada vegada. Perquè fer les coses amb indolència, per inèrcia i per costum, és deixar morir a poc a poc els motius que ens fan ser els que som. És perdre el rumb de la història. Dóna igual si estàs organitzant una falla, o la processó del Corpus o la cerimònia d’inauguració de la Fira. Totes eixes festivitats formen part de la nostra ciutat i de nosREPÚBLICA

Em dóna un poc de cosa dir-ho així, tan a les clares, però és la veritat. Sempre m’han donat repelús els petards; cada despertà que desfilava per davall de ma casa em sentava com una escopinyada en l’ull o un puntelló en l’entrecuixa; difícilment em veig vestint-me de negre per a baixar de Sant Josep en ple mes de març (puntualitze: ple mes de març a Xàtiva. Doncs això); i si entre els quinze i els vint-i-llargs se’m va veure rondant casals, bé sap Déu i els meus companys de xicranda que no va ser l’esperit de la tradició el que em va portar allí, sinó motius més mundans. I més líquids. El que sí que he sigut, i de nou em ruboritze al parlar amb tanta frivolitat d’assumptes tan personals i privats, és ratolí de biblioteca. O de llibreria. O quiosc. O, què dimonis, qualsevol cosa que, en última instància, vinguera impresa en paper. No ho podia evitar, era superior a les meues forces.Voleu viatjar trenta anys cap arrere i trobar al meu jo passat? No se m’ocorren molts motius per a fer-ho però, vaja, si volguéreu, vos dic des de ja on em podríeu trobar: amb les mans i la cara pegades al vidre de l’aparador de la Costera. O de Sicluna. O del quiosc de Cristal. O de qualsevol altre quiosc, vaja. Potser molts vos pregunteu què té tot açò a veure amb les falles en general, i amb la Falla República Argentina en particular, que és de qui se suposa que havia de parlar. Perdó. Escriure. Un poc de paciència, per favor. Tot serà revelat al seu degut moment. En realitat, hi ha una part de les falles que també ve impresa sobre paper. Que, a més, sol coincidir amb un simbòlic punt d’arrancada de les festivitats. Ja comenceu a saber a què em referisc, veritat? Xiquets corrents de dalt baix de l’escala, cridant a totes les portes. «El llibret de la falla, la voluntat». En alguns casos puntuals, cerimònia de presentació en el casal. Barra lliure per als fallers. Ostris, que vénen els de Llevant i Províncies. Mari, posa’t guapa, a veure si ens trauen en la foto.

ARGENTINA

altres mateixos. Ens han modelat, de la mateixa manera en què nosaltres les modelem a elles. La història de les festes és la història del poble que les estableix i que posa el seu interés en elles. Negar-les, o abandonar-les, és negar-se i abandonar-se a un mateix. I això, la gent de la Falla República Argentina ho sap molt bé. I obra en conseqüència. Seguisc sense ser faller, és veritat. Però amb el temps m’he dedicat un poc a esta bogeria d’escriure. Des de fa alguns anys, i amb una periodicitat sidèria, algun faller d’esta falla em demana un xicotet article per al seu llibre (que després acaba sent no tan xicotet). És un moment que anhele i gaudisc. Un minúscul i plaent tribut als que, com a molts altres, van saber obrir-me la mirada.

Què és per a tu República Argentina?

247

UNA FALLA VALENTA Gil-Manuel Hernàndez i Martí (Associació d’Estudis Fallers)

248

secessionista acaparaven els millors premis de manera molt escandalosa. La reacció d’algunes comissions no es va fer esperar i en l’acte de lliurament les comissions Arrancapins i Universitat Vella de València lliuraren en mà a Camps un escrit de protesta, on s’insistia que la nova forma de fer les coses anava en contra de la Llei d’Ús del Valencià i es palesava el menyspreu que el jurat d’aquell any havia tingut amb les comissions que més s’havien esforçat per dignificar el valencià. La carta no va fer massa gràcia al conseller Camps, qui va declarar que «el valenciano no se debe utilizar como elemento de crispación en la fiesta fallera, y el lugar elegido para protestar fue inadecuado» (Levante-EMV, 15 març 1997). Però no va acabar ací la cosa, doncs Arrancapins o Universitat Vella reberen premis mínims, però premis al capdavall. El cas de República Argentina fou molt sagnant: ni tant sols apareixia en la llista de premiats... Com que la comissió no podia lliurar la seua carta de protesta al conseller els companys d’Arrancapins i Universitat Vella ho feren per ells. I com esmentava la premsa, la seua postura fou prou contundent: «La tercera comisión que protestó, de Xàtiva, acudió al acto para entregar un escrito de protesta, a pesar de no haber recibido premio alguno, más corto que el de las otras dos fallas, pero en términos más duros y un llibret al conseller.» (Levante-EMV, 15 març 1997). Efectivament, en l’escrit de República Argentina s’afirmava que «la decisió ha sigut arbitrària. Hem sigut víctimes d’una injustícia. Alguns dels llibrets maltracten la nostra llengua, i donar recompenses a una publicació d’aquestes característiques és un acte que crea un greu deteriorament del prestigi i credibilitat de la convocatòria, la finalitat de la qual es la defensa de la nostra llengua i la dignificació de l’ús correcte del valencià a les falles». Ni cal dir que no hagué més resposta oficial i que a l’any següent les dos primeres comissions que protestaren foren excloses de la llista de premiats, i així durant anys.... REPÚBLICA

El primer contacte que vaig tindre amb la Falla República Argentina fou quan em convidaren enllà pels volts de 1994, a participar en el seu llibret, que ja aleshores passava per ser un dels millors editats al País Valencià. Vaig gaudir de les seues planes, de la seua acidesa, de com afrontava de manera valenta els problemes i reptes d’una festa que semblava aturada en el temps. Una magnífica nòmina de col· laboradors feia del llibret de República Argentina tot un referent a imitar i a prendre en consideració. Avui dia, la falla ha mantingut aquest tarannà lluitador i valent, cosa que és d’agrair, perquè, ens agrade o no, el món faller continua prou ancorat en l’immobilisme, la cabotada i el no significar-se. Per això vull aprofitar l’ocasió per recordar una situació, esdevinguda en març de 1997, quan la Falla República Argentina va tornar a demostrar el que sempre ha sigut, una falla valenta. El cas és que el llibret que la comissió de Xàtiva havia preparat aquell any era senzillament antològic, magnífic, i per tant mereixedor d’un gran premi al Concurs de Llibrets de Conselleria de Cultura (de la Direcció General de Innovació Educativa i Promoció Lingüística). Però els temps feia molt poc que havien canviat, i amb l’arribada de la coalició Partido Popular i Unió Valenciana al Govern de la Generalitat Valenciana s’havia potenciat oficialment el secessionisme lingüístic i el jurat dels premis de Conselleria s’havia trufat d’anticatalanistes furibunds i enemics de la normalització de la nostra llengua. En l’edició de 1996 encara es mantingueren les formes, però en la de 1997, sent ja conseller de Cultura i Educació Francisco Camps, caigueren totes les caretes. La qüestió és que el 14 de març de 1997 es convocaren les comissions participants al certamen en la seu de Conselleria de Cultura per a procedir al lliurament oficial de premis, fets públics la vespra. Però per a gran sorpresa de molta gent, resultà que les falles que havien destacat anys enrere al concurs foren marginades o obtingueren guardons clarament injustos, mentre els llibrets escrits en normativa

ARGENTINA

Afortunadament el temps va posant a cadascú al seu lloc i avui dia els llibrets d’aquelles tres comissions rebels són buscats per amants i col·leccionistes de llibrets. I en concret els de República Argentina han seguit publicant-se amb el seu peculiar segell, aquell que és capaç de combinar magistralment la tradicional sàtira fallera amb la reflexió i la investigació sobre diverses vessants de la festa. Enguany República Argentina celebra un cinquantenari del qual pot estar ben orgullosa, ja que no només se celebra mig segle de falles, sinó de falles valentes i compromeses, la qual cosa és com per a estar ben pagats atesos els temps que corren. Per favor, seguiu així i no canvieu mai!

Què és per a tu República Argentina?

249

LA FALLA DEL COMPROMÍS Agustí Garzó

250

pesen tres quilos) que tinc de ganes que caiguen a les meues mans, publicacions d’una pulcritud i un esforç encomiables, la dels seus articles interessants o la de la fotonovel·la que es mofa dels poderosos; la falla de la sàtira —algun any que no editen el suplement ‘El Gautxo’ em deprimisc una mica— i la falla, en definitiva i ja ho he dit, del compromís. És també la falla on estan els amics Josep Lluís Fitó i Jesús Fèlix Soler; la falla de la qual ha sorgit l’actor Elies Barberà, de la qual va emergir un altre amic que va voler traslladar aquest esperit renovador al conjunt del col·lectiu, Ximo Sánchez; la que feia presentacions increïbles però després es va relaxar un poc perquè deien que els furtaven el banderí a la millor. La de les cavalcades del Ninot que donen gust; la falla que generalment compta amb mi any rere any per a aquesta publicació malgrat la meua incorregible tardança a lliurar la col·laboració. La falla futbolera. La falla que nodreix la confraria del Sepulcre (sí, mira, coses que passen). La falla de les presentacions de la difunta revista Pensat i Fet o del seu propi llibre explicatiu, de les setmanes culturals o de l’arròs al forn a què ens conviden als qui escrivim. I artísticament, és la comissió que ha sabut aparcar una hostilitat mútua llegendària entre ells i Paco Roca i avui —qui ho diria— portar gairebé deu monuments junts i una etapa d’èxits aclaparadora. Ha estat també la falla del meu cosí Mariano, últim de Filipines que deu haver-la deixat assetjat per tanta rojor. De vegades, un pocs pesats, són la falla de l’autobombo, de recordar-nos els seus primers premis amb insistència o d’exercir amb certa solemnitat. Gens greu, s’estan curant. Ja gairebé se’ls pot donar l’alta. Ara que s’han canviat de casa serà també la falla del casalet en el Bristol (Distrito 6 per als més joves que jo). I com al cinema de la cançó de Serrat que va passar a convertir-se en un banc, tinc una mica de por d’acostar-me per allí alguna nit i topar-me amb alguna aparició, de la mateixa manera que a la gent de Barcelona se’ls apareixien els fantasmes del Roxy en aquella sucursal. REPÚBLICA

Ells mateixos, els seus propis fallers, ho anomenen dignificar la festa de les falles. I és potser una de les afirmacions més encertades per explicar el fenomen. La Falla República Argentina de Xàtiva porta més de 20 anys embardissada en una obstinació: que moltes de les xicotetes misèries (mesquineses a les quals també ells van contribuir en temps passats) i actituds reprovables del món faller desapareguen. I que aquest antic divorci entre falles i cultura o progrés siga només un mal record. Per aconseguir-ho s’ha hagut d’apostar fermament per diverses coses, una d’elles —la cite primer perquè la considere molt rellevant— és la normalització lingüística. En els escrits de República Argentina trobem, ara com ara, el valencià més pulcre i acurat de tota la literatura fallera, obstinació que altres comissions de Xàtiva també porten endavant amb igual èxit, desconec si des d’abans, després o al mateix temps que ells. Per descomptat, a Emili Navalón no hi ha qui li guanye i si els meus articles no passaren pel seu sedàs no sé si m’atreviria a col·laborar-hi. Però han hagut de passar molts anys per a aquests nous aires, insistisc. El meu record d’infància de la Falla República Argentina (absolutament superficial i des de lluny) era la d’un col·lectiu de pijos. Posteriorment els veia una mica fatxes, fins i tot. Fallers que escridassen i una mica ganduls, sempre a la porta del Bar Sait. D’un llarg temps a aquesta part la falla ha centrifugat —o assimilat, no sé— algunes d’aquestes dissonàncies i, ara com ara, és un exemple de compromís amb la cultura i amb la festa. Una falla progressista, si calguera etiquetar-la d’alguna manera. Una falla que s’ha guanyat una fama de esquerranosa no per una altra cosa: perquè el poder ha de ser la diana de les invectives falleres, de la seua sàtira, de la seua capacitat de crítica. I el poder polític de Xàtiva durant ja gairebé 20 anys ha estat d’un color determinat: molt determinat. I això ha donat molt de joc. Per a mi, ara; en realitat des de fa quinze anys o fins i tot més, la Falla Argentina és la dels llibrets (m’agrada dir-los llibrets, tot i que

ARGENTINA

Què és per a tu República Argentina?

251

DOS ANYS INOBLIDABLES Ernest Orkin

252

recuperaren la revista Pensat i Fet, vint anys desapareguda en combat. L’uniforme faller, invent de la dictadura, deixà pas als saragüells i arribà l’any 2000 i com no s’acabà el món com alguns consideraven, per celebrar-ho vaig decidir fer-me faller de la República Argentina, no perquè era, és i serà sent la millor de la ciutat, sinó per l’alegria, dinamisme i qualitat humana dels seus components molts d’ells exalumnes amics meus. En aquests moments, estic fullejant els llibres explicatius dels dos anys que vaig tindre l’orgull de pertànyer a la falla, mire les fotografies i tots quasi catorze anys més joves; el suplement satíric El Gautxo, per a mi i sempre ho he dit, no té res que envejar al Papus i ho dic sincerament. Recorde les reunions de l’equip de redacció del llibre de la falla, en una d’elles érem a casa meua i decidírem fer president d’honor un artista que com diu Andreu Buenafuente, «era imbatible perquè sempre ens portava cinc minuts d’avantatge»: Pepe Rubianes. Pensat i fet, li vaig telefonar. Tenia el seu número perquè com alguns sabeu era amic meu. Abans d’acceptar l‘oferiment, recorde que em va dir: «escolta Ernest, això de ser president d’honor què vol dir? Anar per la falla dient aquell ninot no m’agrada, aquest si que m’agrada... eh, eh, eh,...!» i va riure com sempre reia ell.

REPÚBLICA

El 22 d’abril de 1978 Torcuato Luca de Tena tingué el meritós esforç de fer el ridícul al publicar en l’ABC, periòdic del qual fou director, el següent: «No quisiera ofender a nadie, pero ¿se habla en Valencia catalán, o se habla valenciano en Cataluña? Pues bien a pesar de los textos —cosa política— el dilema se resuelve científicamente a favor de que en Cataluña se habla valenciano...» Aquest mateix any la Junta Central Fallera que des de 1953 ostentava la senyera quatribarrada, incorporà el distintiu blau al seu estendard. Les Falles que a més de ser una manifestació festiva, des del franquisme sempre han estat un poderós instrument de control social —recordem la crema que comptà amb gran afluència de públic i autoritats, d’un ninot que representava Joan Fuster un 9 de març de 1963, tot just després de publicar Nosaltres els valencians— es convertiren en una mena de religió civil que va servir de refugi als sectors més antidemocràtics i reaccionaris de la societat valenciana. Les Falles també van participar activament en la batalla de les ensenyes d’identitat i confusió lingüística, sempre al servei de l’espanyolisme més ranci i de l’anticatalanisme més primari. A poc a poc passà la transició, considerada modèlica per alguns analistes, encara ara jo em pregunte per què?. L’any 1994 les Falles

ARGENTINA

Què és per a tu República Argentina?

253

1 + 49 Kike Roselló

254

dades incontestables, caldria preguntar-se si gaudir del potencial més gran, humà i econòmic, no resta algun mèrit als èxits aconseguits. D’altra banda, Argentina, com la resta de comissions i col·lectius humans, en valor absolut, no és més que un grup de persones representatives de la comunitat on viu, s’anomene municipi, comarca o comunitat autònoma, amb els mateixos signes d’identitat, costums, preferències, ideologies, virtuts i defectes. Ningú no pot negar que es tracta de la comissió amb major transcendència de Xàtiva en tots els aspectes, però pense que aquesta fita s’ha aconseguit a base de qualitat i no de quantitat. Fugint de generalitzacions, que no m’agraden massa, crec que això no és mèrit del grup, sinó més bé, d’individualitats molt destacades. D’alguns membres d’Argentina han sorgit les idees més transformadores de les falles de Xàtiva en el darrer quart de segle. Han liderat i donat suport als necessaris canvis estructurals de la festa contra el fastigós immobilisme, mal anomenat tradició: Sense entrar en massa detalls, podem esmentar la reestructuració del sistema de premis per seccions, avui devaluat, la dignificació de la figura de la dona, de l’estètica i la indumentària autòctona, la modernització de símbols, la defensa del valencià normatiu front a la incultura i el cerrilisme, la iniciativa editorial de L’Aladroc, ja oblidada, que promovia l’anàlisi i difusió de la matèria,i el manteniment de l’esperit satíric i crític amb la societat actual, sense detenir-se només en assumptes fallers. Des de fa dues dècades, República Argentina ha esdevingut representant de les falles xativines en les escasses publicacions especialitzades, i ha estat guanyadora d’un grapat de premis en les convocatòries de caire faller tant en l’àmbit públic com privat.Argentina s’ha convertit en origen, fòrum i lloc d’encontre d’estudiosos de les falles. Des de les seues files s’ha contribuït a l’actualització i democratització de la festa i s’ha dignificat el llibret faller transformant un simple programa de festes en un valuós llegat i eina d’ús bibliotecari. Caldria destacar també la innovació en la recerca de recursos econòmics i la incorporació de noves tecnologies, com la creació d’aplicacions informàtiques destinades al coneixement dels continguts fallers. REPÚBLICA

Encara que vaig nàixer a Xàtiva el 1965, un any després d’Argentina, no va ser fins l’any 1970 que, en tornar de Tarragona, Lleida i Benidorm, vaig tenir constància d’aquesta comissió. Havíem viscut fora per la professió de mon pare, que era futbolista, i tornar em va permetre intensificar la relació, fins aleshores esporàdica, amb la resta de la meua família a Villa Pepica (Bixquert). Amb els meus cosins Emili i Guillem Navalón, fallers de República Argentina, vaig compartir els primers estius de la meua vida. El primer amic que recorde a l’escola era Vicent Tormo,veí de la plaça de l’Om.Llavors,la Falla Mártires de la Revolución, avui Sant Jaume, s’incorporava a la festa fallera xativina. Era la falla del meu barri, i pertànyer a un col·lectiu faller a aquelles edats proporciona la iniciació a la convivència i la identificació amb el grup. Des d’aquell moment, xarrar de falles era motiu constant de discussió amb els meus cosins, molt pagats de ser d’Argentina, i també amb Vicent, llavors membre d’Espanyoleto, encara que després va decidir canviar. He de reconèixer que el meu primer sentiment vers totes dues comissions no era d’afecte. Argentina i Espanyoleto, falles quasi germanes, lluïen el seu èxit front a la modèstia de la meua falleta,acabada de descarregar. Aquest rebuig inicial, especialment pel que fa a Argentina, va continuar al llarg de l’adolescència i joventut, on tanta importància tenen els estendards. Més tard, el meu treball de comunicador i el constant protagonisme d’aquesta comissió, va fer que coincidírem tantes vegades i per tantes raons, que aquell recel inicial s’ha transformat en curiositat i respecte, especialment per totes les persones que et sorprenen i t’ensenyen sempre alguna cosa nova.Avui, la perspectiva del temps permet diferents valoracions depenent de si es vol analitzar què és República Argentina com a col·lectiu, quina transcendència té dins del seu àmbit i, finalment, què significa per a mi. No escriuré massa línies per a explicar el que tothom sap: República Argentina és actualment el col·lectiu faller més nombrós i prestigiós de la ciutat. Compta amb el pressupost més gros, és la comissió més guardonada de la història de la festa fallera local i al seu barri s’han plantat els monuments millors i més cars de Xàtiva. Sense ànim de menysprear aquestes

ARGENTINA

Són ells, aquests fallers de República Argentina, entre d’altres, els qui han proposat o han donat suport a altres perspectives per tal de gaudir de l’espectacle de les falles d’una manera actualitzada. I no només ho han proposat, sinó que, a més a més, ho han fet des de la mateixa JLF quan ha sigut necessari. Actituds com aquestes beneficien la imatge del col·lectiu i creen més afinitats que rebuigs entre qui veu en les falles alguna cosa més que carnestoltes. Admetent que el meu interès per la festa fallera ha minvat fa anys per desànim, continue observant-la a distància, com un espectador curiós permeable a iniciatives captivadores i disposat a divertir-se i col·laborar amb les persones que converteixen la festa en pretext per a crear i construir. Com que n’hi ha un bon nombre en República Argentina, aquest nom ha acabat representant per a mi un comboi, un bon grapat d’afinitats, una llarga llista d’experiències comunes, un espai d’empatia i d’amics amb els quals compartisc i gaudisc el costum d’analitzar el món que ens envolta. Ara, quan la comissió a la qual pertanyeu celebra el 50é aniversari,he de felicitar-vos i animar-vos a continuar la tasca per molts anys. A més, ho faig amb tota sinceritat i amb la satisfacció de comprovar que, després de tota una vida, els meus cosins, igual que el meu amic Vicent, des de fa molts anys membre d’Argentina, han estat protagonistes actius dels assoliments aconseguits en companyia de tots vosaltres, ja sabeu qui sou, estimats amics.

Què és per a tu República Argentina?

255

¡Visca la República, Argentina! Ximo Corts

256

El fet no passà desapercebut per als membres de la comissió fallera fundada en 1964. «¡Visca la República, Argentina!», continuen fent alguns, amb posat murri i un somrís als llavis. El monument de República Argentina i adjacents ha esdevingut un dels més importants de la ciutat. El seu llibret també sol ser magnífic. La comissió atresora un palmarès impressionant. Tot açò té una explicació senzilla: la zona en què s’alça la falla compta amb abundants residents de classe mitjana acomodada i amb molta activitat comercial. Les possibilitats d’aconseguir ingressos a través de quotes, donatius i venda de rifes i loteries és, per tant, molt elevada. La meua simpatia per aquesta falla no obeeix, però, a motius xovinistes; ni visc a la seua barriada, ni tinc una afecció fallera massa exaltada. Ara bé, m’encisen els paral·lelismes. Heus ací un de ben cridaner: el país austral i el casal faller xativí estan presidits per sengles dones de caràcter, Cristina Fernández de Kirchner i Begoña Martínez Casanova. I no acaben ací les casualitats. Els gauchos de la Pampa, Corrientes i Santa Fe tenen un alter ego a terres xativines. Des de fa temps, el llibret explicatiu de la falla República Argentina compta amb una separata satírica —una mena de palimpsest— titulada El Gautxo. Els vaquers australs vestien una peça tradicional, la chiripá; El Gautxo xativí sol arribar a mans dels lectors per pura xamba.Tots els anys, quan falten poques hores perquè expire el termini de presentació d’exemplars al concurs de llibrets, Jesús Fèlix, Emili, Pep,Vicent han de fer nit a la impremta (falten textos, no estan maquetats tots els articles, calen més il·lustracions...). Servidor, que hi col·labora des dels anys vuitanta —o potser des d’abans, no sé— ha presenciat l’escena més d’una vegada. I ara que ho pense, altre motiu per a sentir simpatia per aquesta comissió fallera és la presència de bons amics al casal. La comissió compta amb un nombrós grup de gent jovial que intenta dignificar la festa fallera i,de pas,la nostra llengua.Tant de bo les burles als tangos municipals, la crítica a les milongues de la Junta Local, les fotonovel·les en paper cuixé, l’herba mate i —si se’m permet l’oxímoron— l’escarn benvolent als polítics ineptes duren cinquanta anys més. REPÚBLICA

La falla República Argentina celebra cinquantenari. La seua comissió es constituí el 1964, en plena època franquista. Abans d’aquell any, el centre de gravetat de les celebracions falleres radicava en la ciutat vella. Bé que l’Albereda acollia molta activitat, la major part de les transaccions comercials encara es realitzava al nucli històric, a la plaça del Mercat, als carrers Botigues i Sant Francesc... Però la creació de l’eixampla, a primeries dels seixanta, desplaçà l’activitat comercial i festera, de manera gradual, al nord de la ciutat. El carrer República Argentina esdevingué l’eix principal de la nova zona de creixement urbà. De fet, malgrat els efectes devastadors de la crisi experimentada per les caixes d’estalvis —perceptible en aquesta via—, el tram de República Argentina comprès entre Carlos Sarthou i Baixada de l’Estació encara sembla un veritable Wall Street casolà. Com que les zones amb població i activitat comercial abundants són l’hàbitat natural de les falles, el gruix de la festa també fugiria de l’antic recinte emmurallat. A hores d’ara, la major part dels monuments s’alça a l’eixampla. El nom del carrer on es planta la falla del cinquantenari és força evocador. Les nostres viles i ciutats no solen tenir cap espai públic —plaça, carrer o parc— dedicat a la II República. Tanmateix, els dedicats a la República Argentina són innumerables. Aquesta peculiaritat recorda les circumstàncies que es van viure a ca nostra en acabar la Segona Guerra Mundial. Els països triomfadors havien decretat un boicot a la dictadura espanyola, que havia simpatitzat amb el nazisme alemany i el feixisme italià. Només el país hispanoamericà, llavors governat pel general Perón, mantingué les relacions diplomàtiques amb Espanya i seguí enviant queviures. L’esposa del general, Evita Perón, viatjà a Madrid. El franquisme inicià una campanya propagandística sense parangó. Es desfermà una onada d’entusiasme popular cap a la primera dama argentina. Quan ella i Franco saludaren des del balcó del Palau Reial, el fervor s’estengué entre la multitud congregada a la Plaça d’Orient. La península s’omplí de places i carrers dedicats —per aquelles ironies de la vida— a la república, a la República Argentina.

ARGENTINA

Què és per a tu República Argentina?

257

REPÚBLICA

258 Què és per a tu República Argentina?

ARGENTINA

PUBLICITAT 1965-2013 Emili Navalón Ramon Faller Vos presentem una relació exhaustiva de les 701 empreses i botigues que, al llarg dels darrers 50 anys, han cooperat econòmicament inserint la seua publicitat comercial en les pàgines de les nostres publicacions, principalment d’aquest llibre. Algunes ja han desaparegut; d’altres han canviat la seua denominació i moltes continuen amb la seua activitat mercantil. El més clar és que, des de ben al començament, aquesta història no haguera estat possible sense la seua col·laboració. És per això que la publicació d’aquesta relació pretén retre’ls un petit homenatge en el cinquantenari de la comissió. Advertiments: - S’ha respectat la llengua i la grafia amb què cada casa comercial es va anunciar per primera vegada en les nostres publicacions. - El 1991, es va editar un opuscle que acompanyava al llibre de la falla, en el qual es va incloure tota la publicitat. - Entre els anys 1995 i 2000, la propaganda es va inserir en el diari Levante-EMV, en unes pàgines dedicades a la Falla República Argentina que hi van aparèixer durant alguns dies de març. És per això que al llibre només es va publicar una pàgina amb una relació de les empreses col·laboradores. En aquesta relació, però, algunes d’elles no hi apareixien, car a l’acord per a publicar els anuncis s’havia arribat després del tancament de l’edició del llibre. No obstant això, en aquesta relació hem arreplegat totes les que es van anunciar al diari.

Publicitat 1965-2013

• • • • • • • • • • •

• • • • • • • • • • • • • •

1900. Pastelería Dulce-Salado. 46800, Comidas,Tapas y Cañas. 5 Lobitos. Accesorios Vehículos Industriales. Adexa. II Mostra de Dolços Tradicionals. Administración de Loterías y Apuestas del Estado Nº 3. Agustín Perales. Joyería. Al Verde Limón. Alan’Bon. Restaurante, Cafetería. Alemany Ferrando. Taller de Carpintería en General y Decoración. Alfredo Fasanar Sanfélix. Taller de Reparaciones Generales de Automóviles, Motocarros y Motos. Alfredo Sala Bataller. Fábrica de Jabones. Alimentación Juan Reig. Alkimia. Almacenes La Unión. Alpesa. Construcciones Metélicas, Carpintería Aluminio, Cerrajería. Alucine Café. Andrés-Domènech. Frutas y Verduras. Ángel Climent Mateu. Frutos Angelillo. Ángel Díaz Donoso. Construcciones y Promociones. Ángel López Alf, S.L. Construcciones, Promociones. Anònim. Antigüedades Vicente Llorens. Antoni Ferrer. Disseny, Arquitectura Interior. Antonio Baldrés Cuenca. Verduras Frescas.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Antonio Diego Calatayud. Economista, Gestor Administrativo. Antonio Requena. Antonio Segrelles Soriano. Agente de Seguros. Antonio Úbeda Ferri. Suministros para la Construcción. Apolonio, Servicios de Carrocería. Aquasport. Área. Hifi-Tv-Electrodomèstics. Arjuna, Centro de Yoga Terapéutico. Arlequín, Papereria i Regals. Arquidecor, S.A. Arroces La Barraca. Emilio Bolinches Montoro. Arròs Passetjat. Arroz Signo. Hijos de Juan Gallego, S.A. Art-3 Video, S.L. Asdecom La Costera. Asesoría Adarve, S.L. Asesoría FF. Asesoría Manuel Vinaches. Assessors ATG, M.A. Gosalbes. Auto Escuela Játiva, S.L. Auto Recambios Blesa. Auto Sport Xàtiva. Auto Xàtiva, S.A. Auto-Blesa. Concesionario Citroën. Autoca, S.A. Opel. Auto-escuela Hergra. Auto-escuela Ricardo. Auto-Escuela Súñer. Auto-Haus Sánchez, S.L. Taller Autorizado Mercedes-Benz. Autointer, S.A.

259

• • • • • • • • •

Automóviles Oltra. AutoRep, Xapa de l’Automòbil. Auto-Reparación Turismos Puig. Autoservicio Asued. Autoservicio Játiva. Autoservicio Oltra. Avitax Promocions, S.L. Serveis Immobiliaris. Azulejos Setabenses. Azulejos Victoria, S.L. Fontaneria i Sanejaments. Bai Bai. Roba Home-Dona. Balkany. Banco Atlántico. Banco de Bilbao. Banco de Crédito y Ahorro. Banco Exterior de España. Banco Popular Español. Banco Santander. Banesto. Bañuls.Elementos Constructivos y Decorativos. Bar “Círculo Mercantil”. Bar Cafetería Sicania. Bar Cafeteria Sort. Bar Dokay. Bar El Malagueño. Bar Huerta1. Bar Jo y Lo. Bar Lorente. Bar Nuevo Corell. Bar Palanca. Bar Pedro Pardo Landete. Sociedad Musical La Primitiva Setabense. Bar Pegaso.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Bar Queen. Bar Restaurant Don Pepe. Bar Restaurante El Retorno. Bar Restaurante Tina. Bar-Restaurante-Pizzería “Rincón de Saavedra”. Basar Mari-Neus. Beatriz. Moda en Llenceria. Beltran. Juguetes. Camping. Deporte. Puericultura. Billares y Futbolines Caudillo, 31. BioSalone, Perruqueria i Estètica. Bolleria-Cafetí El Poblet. Bolsos Doceda. Borredà, S.A. Bou. Papeles Pintados. Boutique 2000. Boutique Fans. Boutique Kitty. Bristol. Cafetería, Pub. C.A.T.S.A. Concesionario Chrysler. Café Bar Las Delicias. Café del Mercat. Café del Moret. Café Pasaje. Café-Bar El Paso. Café-Bar Ivan III. Café-Bar Restaurant Fanny. Cafemax. Cafetería Bar Miami. Cafetería Bar-Hamburguesería Bon-Estar. Cafetería Capri. Cafeteria Geladeria Sole. Cafeteria La Baixada.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Cafetería Nova Galiza. Cafetería Restaurante La Nit. Cafetería Sait. Cafetería San Remo. Cafetería Setabis. Cafeteria Xarcuteria Las Delicias. Caftería Monte & Carlo. Caixa Catalunya. Caixa d’Estalvis d’Ontinyent. Caixa d’Estalvis Provincial de València. Caja de Ahorros Provincial de Alicante. Caja Hipotecaria de Valencia, S.A. Caja Madrid. Caja Rural Provincial de Valencia. Calzados Belinda. Calzados Montagud. Calzados Moreno. Calzados Rafael Esparza. Canela. Ropa. Canes de Xàtiva. Caprabo. Caprichos, Cafeteria-Bar. Capuz, S.L. Maquinaria i Útiles para la Construcción. Carbónica Setabense. Enrique Monfort. Carburantes Setabenses, S.L.Torregrosa. Carmen López. Óptica. Carnicería Juan Carlos. Carnicería Tradicional Adrián. Carnisseria-Xarcuteria Encarna. Carpintería Metálica Enrique Sanchis. Carralero, Clínica Dental. Carrocerías Lledó.

El Bar Huerta va fer el primer anunci en valencià, el 1968.

260

REPÚBLICA

• • • • • • • •

ARGENTINA

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • 2 3

Casa Carmina. Casa La Abuela. Casa Sanjuán2. Cassussa, Restaurant-Bar. Castro Borras, SL. Cayetano Chaquet. Taller Electromecánico para el Automóvil. Cebado. Centelys, S.L. Centre d’Esport “En Forma”. Centre Gimnàstic. Centro de Copias Herrero. Centro de Informática Superior. Centro Fuji. Centro Reconocimiento Médico (Av. República Argentina). Centro Reconocimiento Médico (Pasaje “El Lleó”). Cerámica Mollà, S.L. Cervecería Bierwinkel. Cervesa Stark-Turia. Depositario: E. Cazaurang. Cervesa Trinkal. Avelino Mallea Ibáñez. Chamon, S.A. Moda. Chikychelo, Centro de Estética. Chimeneas Fema. Ciber Café Xàtiva. Classes de Dominó. Climasol. Clínica Dental Drs. Fayos. Clínica Dental Pilar García del Caño. Clínica Veterinaria El Cadell. Cocó, Lencería. Colopunto.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Comercial Agustí. Comercial Baldrés. Comercial Català. Comercial del Automóvil Macías3. Comercial Imprime. Comercial Informática Valenciana. Comercial Levantina de Moquetas. Comercial Pepe Nocedal, S.L. Comercial Setabense, S.A. Cometal. Cerrajería y Carpintería Metálica. Comuniqualis. Conexión. Sonido, Imagen, Emisoras, Antenas TV. Confecciones Ragara. Confecciones Sastrería Carrasco. Confeccions Esplugues. Congelados, Pescados y Mariscos Barbera’s, S.L. Consell Esportiu Municipal. Construcciones Alacot Caldes. Construcciones Bautista Llopis, S.L. Construcciones Carlos Sanchis e Hijo, S.L. Construcciones Corcera. Construcciones Lorenzo Garcia Bas, S.L. Construcciones Roca. Construcciones y Azulejos Milán, S.L. Continuos Canals. Contiset. Cooperativa Obrera San José. Copyfax Valenciana, S.L. Cormoran Charter, S.L. Corti-decor. Cortinajes Juan Miguel/Lencería Charo. Cortinatges El Bessó.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Cospark, S.L. Creaciones Ramhfel. Géneros de Punto. Creaciones Suay. Credit Lyonnais España. Cristalería Galindo. Cristaleria Martínez i Fills. Cristalería Peris. Cristalería Sabater. Cristina Franco Esteve,Asesoría y Gestión de Empresas. Cuarteró. Bar-Cafetería-Restaurante. Cuaterna Diseña. Cucó, Artículos de Bebé. Cyan, S.A. Danel Formularios. DC Enginyeria i Obres S.L. DCI, Diseño Códigos e Impresos, S.L. Decocenter, Pintures. Decoración Fernando Madrid, Rafael Lacosta. Decoración Roca. Dede,Turkish Kebap & Te. Deportes Miralles. Deportesmatch.com. Dessis. Mobiliario Moderno. Sixto L.Arrilliaga. Destilerías Manuel Garcia. Fernando Nieto Garcia. Detergente Klar y Net (Jabones Bacete). Dia, Supermercats. Dielectro Levante, S.A. Discoteca La Nit. Distribuciones C.B. Distrito 6, Lugar de Copas. Dolce Vita.

A partir de 1966, Muebles Sanjuán. A partir de 1974, Gestoría Macías.

Publicitat 1965-2013

261

• • • • • • • • • • •

Dolços y Regals Tania. Don Piso. Doncondon,Tu Tienda de Preservativos. Droguería Perfumería TER. Duende del Sur. Dulces Campos. Dulces Giner. Dulces y Pastelería José Albert Climent. Eco-Net.Tintoreria, Bugaderia, Neteja en Sec. Edificaciones Setabenses, S.A:. Eduardo Francés. Servicio Oficial PhilipsRadiola. EJF Electricitat C.B. El Balcó, Saló-Restaurant. El Castillo de las Medias. El Coto, Cafeteria-Bocateria. El Mueble Juvenil. El Oro. Géneros de Punto. El Rincón de Isabel, Complements i Bijuteria. El Sótano. Marcs i Moldures. Electro Acústica Else. Electrodomésticos Esparza. Electrodomésticos Rafael Beltrán Bellido4. Electrodomèstics Balay. Joan Sala i Caballero. Electrònica Moscardó. Els Porxes. Engomats Xàtiva. Enrique Maset. Electrodomésticos. Enrique Tomás Llácer. Carpintería Metálica. Eroski. Maxi. Escuela Náutica Xativamar. Espacio Lector Nobel, Librería.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • 5 6

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Espacio Orange. Espectáculos Fele Pepote. Estanc 10. Estheticien Rosa Pastor/Peluquera Inma Baldrés5. Estudio Fotográfico Federico. Eurolavados Xàtiva, S.L. Euronor, S.L. Excavaciones T.Vidal. F. Segrelles. Exportador de Frutas. Farmacia Laboratorio Enrique Aranda. Farmasalud, Parafarmacia. Fayos-Palop,S.L.Carpintería Metálica y Aluminio. Fernando Mollà. Maquinària i Ferramenta per a la Construcció. Fernando Segura. Distribuidor Gallina Blanca Purina. Ferretería Molina. Festilandia, Alquiler y Venta de Disfraces. Fina Francés. Asesoría Laboral. Agencia de Seguros Generales. Finca Collado. Flexiprecio Xàtiva, S.L. Fonatanería Sanebañ Sanchis, S.L. Forn de Plá. Forn i Pastisseria Ortiz. Forn Santa Anna. Fortuna. Foto Cuenca. Foto Ràpid. Foto Sistema Xàtiva. Foto Xàtiva.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Frambuesa. Diseño-Moda. Francisco Torró Morales.Maderas de Importación. Franco & Müller Import-Export, S.L. Front a la Política de Bogeria Lingüística. Fruites Tere. Fruits Secs Ricardo Moscardó, S.L. Frutas Balones. Antonio Micó Donat. Frutas y Verduras Mari Carmen. Gabriel Ferrer Ramiro. Almacén de Cereales, Cacahuetes y Piensos. Galeria.Tapas. Galerías Boluda. Galerías Segrelles. Garaje España. Garcia Carnissers. Garcia. Colchonería. Muebles. Gasaca. Gaseosa La Moderna. GES Economistes, J.M. Gozalbes. Gesinco, Gestiones Inmobiliarias de la Comarca. Gestión 10 Asesores. Gestoría Fuset. Gestoría Hostalet. Gestoría Vidal. Gil Terol Promociones, S.L. Gilva, S.L. Encofrados y Construcciones. Gisprom, S.A. Gabinete Informático de Software y Programadores. Gonagar.Taller de Pintura de Automóviles. Goype. Informática y Servicios. Gráficas Castor6.

A partir de 1967, Muebles y Electrodomésticos Rafael Beltrán Bellido, i a partir de 1968, Muebles Rafael Beltrán Bellido. A partir de 1993, Peluquería Inma Baldrés; a partir de 2002, Peluquera Inma Baldrés Estética Lorena Pardo; i a partir de 2006, Inma Baldrés Peluquera, Mª Jesús Baldrés Esteticista. A partir de 1985, Gráficas Tormo.

262

REPÚBLICA

• • • •

ARGENTINA

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • 7

Grau, Papereria-Impremta. Greta. Diseño. Greta. Moda Joven. Grúas La Costera, S.L. Grúas Qugar. Grupassa, Inmobiliaria. Grupo Hostelero Tomás Pastor, S.L. Habana Ritmos. Halcón Viatges, Xàtiva. Heladería Bocatería Plazza. Helados Norte-Marisa. Herbasana, Herboristería, Dietética, Relax. Hercules Hispano. Seguros y Reaseguros. Jesús J. Camarasa Mateu. Hermenegildo Rico. Despacho de Pan y Bollería. Heval. Hierros Játiva, S.L. Hijos de Rafael Reig, S.A. Almacén de Coloniales. Hoinxa, S.L. Honda Xàtiva. Hotel Residencia Murta. Iaio, Menjar per a Dur. Ideas. Regalos y Complementos. Listas de Boda. Imagina, Ideas Gráficas. Immbiliària Llagaria. Impacto. Roba. Imporwagen.com. Imprenta Marbau. Imprenta Papelería Martí. Impuls S.L. Mobiliario. Inarco.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Industrias Químicas Lumasa, S.L. Inmobiliaria Vidal. Insecticidas Medem. Instalaciones Eléctricas en Alta y Baja Tensión González y Larás. Instalaciones Eléctricas Fuentes. Invercasa Xàtiva, S.L. Inmobiliaria. Isabel. Droguería, Perfumería. Isidoro Álvarez. Rehabilitación de Edificios y Obras en General. Ivana Boutique. J. Tormo Esparza. Recambios para Automoción e Industria. J.Torrent. Restauració, Cuina Central. J.J. La teua Tenda de Roba. Jaleo Real. Joaquín Albiñana Mompó. Fábrica Medio Cristal. Joaquín Peris. Servicio Firestone. Joaquín Vila Donat. Podólogo. Joieria Andreu. Jopemar, S.L. Jose E. Enguix Pastor. Instal·lacions Elèctriques. Llum i So. José Estrela. Abonos Químicos. José Iborra e Hijos, S.L. José Martínez Tormo. Muebles. José Miñana, Electrodomèstics. José Sanchis.Coloniales. José Torregrosa Soler, S.L. Transportes, Áridos y Retroexcavadoras. José Vidal Esplugues.Taller de Pintura de Automóviles.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

José. Flors i Decoració. Josep Mompó Cruz. Reciclaje de Palets. Joyería Pérez-27. Joyería y Relojería Pérez. JSH, Estación de Servicio Fons de Sant Pasqual. Juan Blasco.Taller de Pintura de Automóviles. Juan Boluda.Azulejos y Pavimentos Cerámicos. Julián Benavent. Julio Albiñana Mompó. Artículos Vidrio Forrado y Floristería. Julio Lluch Juan. Servicio Técnico Faema. Junta Local Fallera. Festa al Carrer. KG Fitness Center. Kiosco Bar Moncho. Kiosco Librería Játiva. K-rasco, Chico-Chica. La Berena, Menjar per a Dur. La Bodeguilla. La Buena Carne. la Caixa. La Casa del Juguete. La Copisteria. La Forca, Restaurant. La Gabia. Ocellada i Llavors de Tota Mena. La Maga. La Menorquina, Gelats i Pastisseria. La Mona. Modas. La Picaeta, Cocina de Mercado. La Regadera. Hijos de Rosendo Alonso, S.L. La Unión Alcoyana. Sociedad Anónima de Seguros. Laboratorios Pradel,S.A.Andrés Sanchis Ramón.

A partir de 1991, Joieria Diamant.

Publicitat 1965-2013

263

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Martí-Flor. Martin by Rafa. Martínez Ópticos. Massey-Ferguson. Concesionario Oficial: Marcotractor. Matacia,S.L.Escorxador Comarcal de la Costera. Materiales de Construcción C.I.M.E., S.L. Materiales de Construcción Xàtiva, S.L. Matéu Impressors. Mauricio Ferre, Asesoría. Max Mobel Xàtiva. Mayte. Joieria, Rellotgeria, Articles de Regal. Meca-rapid. Mentor. Microxip. Serveis Informàtics. Midasoft. Informàtica. Miguel Ferrando Perales, Administrador de Fincas Colegiado. Miguel Jordá. Almacén de Calzados. Miguel Miró. Almacén Central de Fundición. Mil Coses,Tot per a la Llar. Miss Tattoo, Estudio de Tatuaje Artístico. Mobles Nadal. Modas D’alt. Modes Crisan. Molina, Maquinària Agrícola i Jardineria. Motorfas, S.L. MRW. Manuel Ruiz Iváñez. Mudances Montaner. Muebles Alcázar. Muebles Beltrán. Muebles Decoración Sarrión. Muebles Pla.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Muebles Segrelles. Multiópticas. Multirep, Representaciones, S.L. Mutua General de Seguros. Dolores Bono Adria. Nena Boutique. New Styl’s, Ropa Hombre. Nicoleta, Roba de la Llar. Norberto. Confección Infantil. Noticias 7 Dias. Novetlè Complex Esportiu. Nubilda, Roba de Xiquets. Numismática Sætabis. Ocaso, S.A. Seguros y Reaseguros. On Line 907 Airtel. Onix. Paquetería y Bisutería. Óptica Cano. Óptica Iborra. Óptica Universal. Oro River. Ortopèdia Ontinyent. Ortopedia Serra. Ortopedia Xàtiva8. P.I.S Comunicación y Diseño. Paco Garcia. Pajarería Darta-Can. Panadería Bollería Wenceslao Sanvictorino. Papelería Perben. Papelería TL. Papereria i Llibreria La Parra Canals, S.L. Parador La Nit. Pastillas Timoteo. Pastisseria R. Ibañez.

A partir de 1998, Ortopedia Mollà.

264

REPÚBLICA

Lagardera, Coyan, S.L. Lámparas Arnau, S.L. Lámparas Rafael Tormo. Lampfordis, Lámparas, Forja y Diseño. L’Embruix, Bar-Restaurante. L’Encobert, Cerveseria Restaurant. L’Hospital Veterinaris. Liberfusta, Equipamientos e Instalaciones. Lilian. Lencería y Complementos. L’Imaginació. Jocs Didàctics i Joguines. Limpiezas Faf, S.L. Limset Obra Civil y Pública, S.L. L’Informador, Setmanari d’Informació Comarcal. Lizarran.Tabernas Selectas. Llibreria La Costera. Lluch y Chulbi, S.L. Lluís Mollà, Immobiliàries. Loles Alcover. Lonas y Toldos Rafael Seguí. L’Orquídia. Maica Aranda. Proyectos Decoración. Malavida. Manuel Catalá.Taller de Chapista. Manuel Máñez. Mapfre. Margo. Reparación de Automóviles. Maria Bonica,Tallas Súper. Maribel. Perfumería, Bisutería. Marilín. Ropa de Niños y Premamà. Mármoles J. Roldán. Marpe. Artículos de regalo. Marta Fuentes Bono, Graduado Social, Laboral-Fiscal-Seguros.

ARGENTINA

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Paula Gimeno. Pebrenegre, Arrocería Restaurante. Pell Comercial, S.L. Peluquería Notre Dame de París. Penya Barcelonista Xàtiva. Penya Rock Novetlè. Pepita Grau. Papelería, Regalos. Pepsi. Perigüell, S.L. Calefacció, Fontaneria. Persianas Estrella. Petroval. Estación de Servicio y Centro de Lavado. Pevi Bar. Picda, S.L. Plásticos Industriales y Comerciales de Alfarrasí, S.L. Pierrot. Danza y Disfraces. Pilar Muñoz, Moda. Pintu Cris. Pintures Setabenses. Pirotecnia Española. Josefa Oltra Gómez. Pirotecnia Turís Valencia. Pizza Volare. Plabostor, S.L. Fábrica de Muebles. Plaza de Toros de Xàtiva. Pneumàtics Jovellar. Prats, Fotografia Artística. Primera Ópticos Vicente Sancho. Profarma Xàtiva, Parafarmàcia. Promociones Pagudi, S.L.Venta de Viviendas. Puchades.Vidre, Porcel·lana i Articles de Regal. Punt Immobiliari. Purificación Bolinches, Gabinete de Estética. Queen Moda. R.Martínez Giménez.Corredor d’assegurances. R.T.V., S.L. Recuperación y Transformación de Vehículos.

Publicitat 1965-2013

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Radio-Car. RAF. Ropa. Rafael Arnau, S.L. Artículos para Pastelería y Restauración. Rafael Francés Ferrero. Gestoría Administrativa. Asesoría Laboral. Rafael Latorre Calvo, Abogado. Rafael Molina Serrano. Kelvinator. Rafael Richart.Taller de Chapista. Rafael Torregrosa Soro. Transporte de Áridos y en General. Rafashion, S.A. Ramón Huguet Hnos., S.A:. Reciclaxa. Recreativos Sætabis. Regalos Bethsÿ. Regalos y Hogar José Manuel. Relojería Pérez. Reparación de Ballestas Antonio García Castellano. Representaciones Roca. Requena. Restaurant Club de Camp Bixquert. José Manuel Montaner Gisbert. Restaurant El Rincón. Restaurante Bremen. Restaurante Cafetería L’Entra. Restaurante Casa Ripoll. Restaurante Chino Nueva Gran Muralla. Restaurante La Taberna. Restaurante Torres, Barxeta. Restaurante y Habitaciones Moreno. Restaurante Zumería Tu Casa. Reunión de Seguros y Reaseguros Sociedad Anónima.

• •

Ricardo Gironés Mateu. Perito Industrial. Ricardo Torregrosa, S.L. Áridos, Excavaciones, Transportes, Compactaciones, Materiales de Construcción. • Roberto Albert. Coloniales. • Ropa Amigos. • Ropa Made In. • Rus 2, Bar. • Rus Sport. • Rus-2. Electrodomésticos y Lampistería. • Sabor Sayty. • Safor Auto Palmera, Compravenda de Vehicles Usats. • Sagavi.Taller Electromecánico. • Sala Alameda. • Salisal. Bisutería, Bolsos, Regalos y Complementos. • Salón Reina. Banquetes. • Salons de Banquets Palasiet, S.L. • Salvador y Ricardo Tormo Terol. • Saneamientos J. Navarro. • Santa Fe C.V. Fábrica de Chocolates y Turrones. • Santiago Ferri, S.L. Majorista d’Alimentació. • Santiago Martí Pastor. Automóviles, Motocicletas y Maquinaria Agrícola. • Sarría, Zapaterías. • Sarri-Hogar, Empresa de Servicios. • Sarrión.Tostadero de Frutos Secos. • Sastrería Pañería Ultim Estil. • Sastrería Waron’s. José Antonio Vera Bernabeu. • Seguros Barberá. José Vicente Barberá Pardo.

265

• • • • • • • • • •

Seguros Borredà. Multinacional Aseguradora9. Seguros Pedro/Gestoría Juan. Serviblanc, S.A. Servicio de Hostelería y Catering San Carlos. Servicios Inmobiliarios Tonga’s. Serviclima. Servifon, S.L. Setabense de Carrocerías, S.A. Setabis Sport. Artículos Deporte. Setacarn, S.L. Matadero Comarcal Frigorífico Xàtiva. Setamóvil, S.A. Sigluna. Sirope. Pastelería Heladería. Snack-Bar Piscina Murta. Soler Asesores, S.L. Solets, Guardería Infantil. Somnis de Xiquets, Roba Infantil i Complements. Soni-Disc. Sonido Lince. Sonimag Canarias, S.L. Sonit Xàtiva. Sovifills.Articles i Productes de Perruqueria i Estètica. Sport Car. Personalització de l’Automòbil. Sport Trainer. Squash Xàtiva. Stil Conversion-SL,Transformacions de Vehicles. Studio Import Records. Styl’s Moda. Sugraval, Arts Gràfiques.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • 10 11

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Suministros Industriales Peris. Suministros Industriales Vicente Blesa Albertos. Super Devesa. Super-Auto. Automóviles de Ocasión. Suzuki Land-Rover. Venta de Vehículos Procedentes de Cambio. Taller de Chapista «El Roig». Taller de Chapista Torregrosa. Taller Electromecànic Sagasa. Talleres Algerpa, S.L. Hyundai. Talleres Aznar. Talleres Játiva. Talleres Morell. Talleres Paquito. Talleres Tortosa. Tapizados Soler. Tasa. Concesionario Renault. Tasca Pere IV. Teixits d’Ara. Teixits Joveman. Tejidos El Blanco y Negro10. Tejidos Pepe Lliso. Tele-Xàtiva. Telyco Xàtiva. Teresa Gandia, Estudi Creatiu Disseny. Textil Ayelo de Malferit, S.A. Textils per al Llar Pelegero. The Mangold Institute. Idiomas. Tienda de Informática Logic Control. Tobogán. Ropa de Niños y Jovencitos. Tone “o” Matic. Tonga’s. Airtel.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Toni Carreras.Articles de Carrosseria i Embelliment Automòbil. Tora Sport, S.L. Trabajos Verticales Jonatan Pérez Prats. Transportes Badenes. Transportes Canet. Transportes Machero. Transportes Setabenses, S.A. Transportes Ventura. Transportes Vicedo. Transportes y Frutas Climent, S.L. Tremolaran les ones, de Ximo Cerdà. Tricolor. Tulay Centre Esportiu. Turalzira, S.L. TV Electrogar Lince. Ultramarinos Fany Ferreyro. Ultramarinos Las Delicias. Un Vinet?. Unión de Mutuas. Urban Rider. Snow, Skate, Surf - Shop. Vallatex. Venda de Naus Industrials. Enrique Soler Segrelles. Vernisa, Hotel Cafeteria. Vestba, S.L. Xandals i Banyadors. Viajes España, S.A. Viajes Flash, S.A.11. Viajes Levante. Viajes Zúñiga. Vicent Blasco, Dissenyador-Indumentarista. Vicent Tormo. Disseny Gràfic.

A partir de 2002, Reina 2, S.L. Seguros Generales. A partir de 1976, Teixits El Blanc i Negre, amb l’anunci completament en valencià. A partir de 1989,Viajes Casals, i a partir de 1998,Viajes Casamayor.

266

REPÚBLICA

• • • • •

ARGENTINA

• • • • • • • • • • •

Vicente Agustí. Frutas al por Mayor. Vicente Bataller Mondría. Taller Electromecánico. Vicente Roca Ruiz, S.A. Material para la Energía Eléctrica. Vicente Sancho. Joyería y Relojería. Vicente y Rafael Vidal Sanz. Concesión Autofersa. Vidrios de Levante. Vinos Ibanco. Vitelcom, S.L. Xarol, Calçats. Xatinet Solucions Informàtiques. Zapatos y Complementos Marga Maset.

Figura 1. Cases comercials que més anys s’han anunciat en les publicacions de la Falla República Argentina

Publicitat 1965-2013

267

La vida nomĂŠs pot ser compresa mirant cap enrere, perĂ˛ ha de ser viscuda mirant cap endavant. (Kierkegaard)

L’EVOLUCIÓ DE LA DONA DINS DEL MÓN FALLER EN ELS ÚLTIMS 50 ANYS

269