Llibret Falla Sant ValeriĂ Torrent 2017
-1-
El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del Valencià. El present llibret ha participat al XL Concurs de Llibrets Fallers organitzat per l’OAM Junta Local Fallera de Torrent. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.
Edita: A. C. Falla Sant Valerià Portada: Eugenio Simó Imprimeix: www.samarucsg.es Explicació de les Falles: Arturo García (Gran) Robert Gómez (Infantil) Col·laboren: Rafa Rivera; Toni Ortifus; Sento Llobell; Joan Castelló; Manolo Sanchís; Àngela López. © dels textos: els i les autors/es © de les imatges: els i les autors/es i propietaris/es © de la present edició: A. C. Falla Sant Valerià Depòsit legal: V-213-2013
-2-
Els viatges de Gulliver 4. Un riu de fallers/es 30. 365 d’aventures 43. Benvinguts a Lil·liput 52. Els Lil·liputencs 62. Un riu de llibres 71. Gulliver. 72. Gulliver, la realitat dels somnis. Rafa Rivera 80. “Un Túria de sastre”: El disseny del llit. Aitor Sánchez 92. La història del Gulliver contada a través de la premsa. Aitor Sánchez 138. Gulliver, company de taller. Toni Ortifus 142. “El Gulliver és el meu fill, la meua obra més completa”. Sento Llobell 164. Escacs gegants per a un món menut: La visió de l’escultor Vicente Ortí. Aitor Sánchez 168. Gulliver arreu del món: Diversió mundial al sentir-se lil·liputenc. Aitor Sánchez 182. Gulliver: Una sàtira social amb els millors ingredients per a una falla. Joan Castelló 194. Dos-cents anys de professió: L’artista faller més enllà del foc. Manolo Sanchis 204. El carrer, espai de joc. Àngela López 210. Un gegant al barri: El Gulliver de Sant Valerià. Aitor Sánchez 218. Diari de viatge. 2016 236. Full de ruta 2017
-3-
Per cinquè any tinc l’oportunitat de dirigir-me a una de la millors falles de Torrent. Si l’any passat va ser difícil entre lleis i normatives, enguany no ha sigut diferent. Per açò vull agrair el treball de la meua junta, ells i elles aconsegueixen que cada dia sigam més grans. Entre ells, el meu pare, al que vaig convèncer per ser casaleter, i encara continua aguantant sempre al meu costat, et vull. Un president necessita una dona permissiva i que aguante tots els moments que no vas a estar amb ella ni amb els teus fills, que suporte els teus cabrejos. Aquesta eres el tu, Moni, que bé ens fa la falla i al mateix temps quant dany. Gràcies per estar sempre atempta, us adore.
Saluda del president
Miguel Àngel Atienza i Blanch
Cada any és diferent segons els representants i en 2017 la nostra fallera major infantil és Sandra, un dolçor de xiqueta, però amb molt caràcter, i Hugo el nostre president infantil, xiquet que era molt tímid i ara és un terratrèmol (quantes vegades m’ho has recordat, Carmina!). En 2017 estava mentalitzat que anava a estar a soles, fins que el dia de l’elecció un àngel anomenat Míriam va ixir de la multitud per a viure junts un any màgic. Hem aconseguit canviar eixe “respecte” que em tènies, per una gran amistat que espere siga per sempre. Enguany hem representat a la falla des d’Alacant a Castelló i en tots aquests viatges no podria faltar “La Família”: grup de pares, novi i dona, que ens han acompanyat orgullosos. Si parlem de família, vull tindre un record especial amb un gran amic de la nostra família fallera com era Julio, tot un mestre. Sempre estaràs en els nostres cors. No voldria acabar sense donar les gràcies als nostres patrocinadors i comerciants, que ofereixen a la nostra falla allò és essencial: l’estima, l’afecte i l’ajuda per tindre recursos per fer cultura i festa, per això convide a tots a que es passen per la nostra carpa per a viure junts la millor festa del món: Som Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Una cordial salutació.
-4-
-5-
Míriam és musa de dona valenciana, vetla per l’amor faller encesa, joia dels mestres artesans forjada, ens deixes a tots meravellats amb la teua llum intensa.
Fallera Major
Míriam Belloso i Sandia
El mirar ens usurpa la teua bellesa amb els teus passos tremola tot, camines amb tanta gràcia i soltesa que davall teu sembres fruits d’admiració. Des de que nasqueres com a flor de gesmiler en esta terra, ha volgut regalar-te els millors rajos el sol, i junt tota l’essència fallera, fer-te més radiant si pot.
Autora: Gema López Porras
-6-
-7-
-8-
-9-
- 10 -
- 11 -
Un riu de fallers
Junta Executiva
- 12 -
President Vicepresident 1r Secretari Tresorer Vicetresorer Comptadora Delegat de festejos Vicedelegat festejos Vicedelegat festejos Vicedelegat festejos Delegat d’infantils Vicedelegat d’infantils Vicedelegat d’infantils Vicedelegat d’infantils Delegat activitats diverses Vicedelegat activitats diverses Vicedelegat activitats diverses Delegat recompenses i loteria Delegada secció femenina Vicedelegada secció femenina Vicedelegada secció femenina Delegat de cultura Delegat d’esports Relacions públiques
Miguel Angel Atienza Blanch Miguel Atienza Muñoz Paco Navarro Martinez Angel Tarazon Tarazon Angel Tarazon San Juan Isabel Atienza Muñoz German Diaz Crespo Miguel Jose Jimenez Feo Cristian Serralle Del Toro Agustin Anchel Hernandez M Carmen Garcia Cano Tania Ripoll Gallego Carla Talaya Piqueras Ana Maria Lopez Garrido Aitor Sanchez Collado Carmina Anchel Escrihuela Gema Lopez Porras Monica Garcia Piqueras Conchin Garcia Sanchez Rosa Latorre Escriba Alfonsi Cordero Miquel Maite Chust Ramos Julian Peinado Gonzalez Mª Carmen Garrido Navarro
Un riu de fallers
Comissió masculina
Miguel Adrover Guna Juan Alba Godoy Aniceto Alba Quiñones Josep Andreu Jimenez Juan Bta Andreu Navarro Francisco Benito Mozo Oscar Benito Mozo Jose E. Bernal Ortega Luis Berto Brines Francisco Carrasco Cantero Vicent Carrasco Cantero Paco Carrasco Ferrandis Vicent Carrasco Ferrandis Vicent Carrasco Lazaro Jorge Castro Martinez Brian Chillaron Navarrete Josep Miquel Chulia Olivas Josep Miquel Chulia Ortega Juan Jose de La Rosa Montoro Toni de Mora Vazquez Raul Diaz Crespo Noel Esteve Gonin Jorge Fargallo Cabedo Juan Garcia Del Rio
Andres Garcia Garre Javier Garcia Lorenzo Kilian Gomez Perez Francisco M. Gonzalez Lucas Ismael Gonzalez Martinez Agustin Gonzalvez Fuentes Carlos Guerrero Garcia Valeriano Guerrero Molina Juan Carlos Jordan Alba Juan Carlos Jordan Herrero Jorge Juncos Moya Jose Mª Lopez Ariza Israel Lopez Cabero Miguel Lopez Garcia Victor Andres Lopez Laosa Juan Lopez Torrent Kiko Martinez Trujillo Miguel Medina Gimenez Jose M. Monera Alonso Antonio Moreno Morillas Joaquin Muñoz Salguero Manuel Naranjo Molina Abel Navarro Fernandez Samuel Navarro Latorre - 13 -
Un riu de fallers
Comissió masculina
- 14 -
Sergio Navarro Lopez Jose Nieto Garcia Daniel Nieto Guijarro Arturo Orti Busquets Daniel Orti Caballero Miguel Angel Orti Gimenez Luis Ricardo Osma Alonso Alberto Parra Ureña Cristian Pavon Font Isaac Peinado Morcillo Ruben Peña Pallares Jose Peña Soria Oscar Perez Moncho Bernardo Picazo Armero Ignacio Piqueras Lozano Benito Pozo Madrid Carlos Prieto Gordillo Omar Reina Montoya Ismael Rey Peinado Juan Rodenas Sanchez Jonathan Rodenas Vilata Alvaro Rodriguez Chulia Daniel Saez Gomez Ivan Saiz Navarro
Carlos Sanchez Latorre Alberto Solis Martos Samuel Tarazon San Juan Juan Toledo Vilanova Francisco Javier Torres Cordero Borja Torres Guerrero Jose Torres Moreno Francisco Triguero Tarazona Marcelo Zafra Santos
Falles 2017
Abonats
Mª Ángeles Giménez Fernández Andrea Morcillo Cifuentes Sergio Alarcón López Carolina Belda Noelia Mateo Villar Manuel Coronil Toral Salvador Moreno Solaz Vicenta Tortola Navarro Ela Gallego Martínez Laura Sáez Rosa Iván Machado Pérez Nerea Yago Berbel
- 15 -
- 16 -
- 17 -
Un riu de falleres
Cort d’honor
- 18 -
Carmen Adrover Guna Ani Alba Godoy Rocio Alba Nieto Sara Andreu Jimenez Paula Andreu Martinez M Constanza Barrera Medina Mª Jesús Bastan Fernández Mayka Belmonte Perez Mª Pilar Beltrán Vázquez Patricia Benitez Conejos Mª Mar Benito Medina Irene Berjillos Collado Monica Berto Brines Natalia Borreguero Cerrato Inma Bruno Garcia Marga Cabañero Castillo Toñi Cantero Marin M Dolores Carceles Litran Mireia Carrasco Medina Sandra Carratala Carrasco Marta Casanova Bonet Arantxa Castelló Rodriguez Mª Jesus Cervera Rodríguez Alba Chust Dominguez Xelo Conejos Marcilla Yolanda Coronil Toral
Monica Corrales Vilanova Nieves Cruz Garcia Maria Del Toro Gomez Silvia Escobar Medina Estefania Escriba Garcia Mª Carmen Escrihuela Bartual Ana Maria Espinosa Marin Carmen Fernandez Garrido Luz Maria Fernandez Moreno Gisela Fernandez Yago Beatriz Garcia Latorre Ana Maria Garcia Piqueras Andrea Garcia Tarraga Ana Maria Garrido Navarro Tania Gil Portoles Rosa Godoy Saez Cristina Gonzalez Leon Puri Guijarro Serrano Marivi Guimera Vilanova Mª Angeles Guimera Vilanova Vanesa Hernandez Almiñana Vanesa Jareño Utiel Cynthia Lapeña Carratala Andrea Lapeña Soriano Laura Lopez Garrido Maria Angeles Lopez Requena
Un riu de falleres
Cort d’honor
Ana Mari Lozoya Herrera Mabel Madrid Rodriguez Marisa Marchan Aranda Mercedes Martinez Berlanga Mª Mar Medina Naranjo Sonia Mendez Peñuela Vanesa Mendoza Huertas Marta Molinero Santos Nerea Monera Mendez Arantxa Mora Espejo Irene Moreno Chust Nuria Moreno Chust Esther Motos Mateo Ana Maria Muñoz Lozoya Laura Muñoz Lozoya Raquel Muñoz Sanchez Inma Naranjo Garcia Lidia Naranjo Ortiz Claudia Navarro Garcia Carmen Navarro Martinez Nuria Nieto Guijarro Juani Olivas Martinez Nuria Olmos Mateos Arantxa Ordax Campos Ruth Orti Barbera Sara Orti Guijarro
Carolina Paes Arenas Rosa Pallares Garcia Cris Pallares Garcia Josefa Parras Bustamante Andrea Peinado Morcillo Paula Peña Pallares Laura Picazo Armero Sandra Picazo Castillo Jennifer Prieto Gordillo Sandra Rivelles Navarro Mª Jose Rodenas Vilata Alicia Rodriguez Gallego Pilar San Juan Fontarosa Noelia Sanchez Fernandez Paula Sanchis Bermell Yaiza Santana Llamas Sandra Serrano Martinez Mª Carmen Soriano Navarro Victoria Soriano Serrano Jessica Vicente Sanchez Maite Vilanova Marco Mª Jose Vilata Dura Paula Yuste Cervera
- 19 -
Monument major 2017
Torrentivm Artista: Ă“scar GarcĂa i Cuesta
- 20 -
TORRENTIVM, LA CAIGVDA DE L’IMPERI ROCHANO
Fa ja més de dos mil anys que vingueren el romans deixant-nos ací el llegat dels arquets de baix. Conqueriren tota la península, i gran part de l’estranger que no era cosa ridícula dominar els pobles ibers. Ens deixaren la llengua llatina, llengua viva i molt fina, de la que deriva la castellana i com no, la valenciana.
PER ARTURO GARCÍA I GIL Construïren carreteres, per poder transportar, sense molta dificultat les seues legions guerreres. I arribaren fins a Torrent, passant per Tarragona, Sevilla, Saragossa i Barcelona i ací portaren a la seua gent. - 21 -
- 22 -
Però l’Imperi decaigué i els bàrbars del nord d’Europa l’envaïren amb la seua tropa i Roma, a la fi, desaparegué.
Ací que venia una agüeleta que li dia preocupada: “Ai, Jesús, que me arreglen la placeta, que sóc major i està molt deteriorada!”
I deixà com al seu delfí al seu gran amic regidor que era un home guapo i fi al que dien Pepe Bresó.
¿Tota? Res d’això perquè a la comarca de l’Horta un poble resistia a l’invasor i es mantenia fidel a Roma.
I el Rochano li enviava la brigada i en un minut els obrers li arreglaven la vorera del carrer per a que l’agüela entrara en casa.
I ací comença la decadència del Rochano del Gran Poder perquè primer caigué València i per últim també Torrent.
I així, després de molts anys, un Imperi es va fundar però en compte del Romano va esdevindré en Imperi Rochano.
O aquell que li dia: “S’ha mort fulano de tal” i el Rochano corria i corria per tal de presidir el funeral.
I elecció rere elecció sense que ningú ho poguera parar guanyava el Partit Popular ¡quina vergonya per a Ros!
Guanyaven i guanyaven eleccions, que no hi havia candidat que li puguera fer mal en qualsevol de les votacions.
Tot funcionava bé, tot era bo, i ell somniava i somniava que a cada nova elecció la gent sempre li votava.
Ho intentà amb un xiquet ben jove i preparat però la castanya que es pegà encara es recorda al Xenillet.
I el Rochano, el nou emperador passejava pels carrers empedrats molt pagat i orgullós dels seus bons resultats.
Però un dia d’estiu, amb la calor sense que ningú sàpiga la raó el nostre volgut emperador presenta la seua dimissió.
Així que un dia s’alçà del llit es mira a l’espill i es va dir: “Jesús, tens que presentar-te a tu ningú podrà guanyar-te”.
- 23 -
- 24 -
Però la gent ja s’havia oblidat de tot el que ell havia fet i a l’hora de votar ningú tingué majoria en Torrent.
Damunt has d’aguantar que porte damunt la bandereta de la polèmica quatribarrada ¡recollons en el de la guitarreta!
Aleshores, hagué de pactar i per a resoldre el trencadís parla amb els xics de Compromís i el pacte del Trènor hagué de firmar.
¡Ai, de pensar-ho m’esmusa! quan tu manaves al carrer i al teu costat, sempre fidel, ¡t’aconsellava el pare Deusa!
I Jesús, es lamentava i lamentava, perquè ja no podria urbanitzar la nova zona del Safranar que esta gent el taulell no li agradava.
I ara la gent del PP t’acosa per les xarxes socials que tu no te defens molt bé en la tecnologia digital.
¡Quin despago, amic meu! ¡A tu que t’agradaven les processons i ara te diuen estos xicons que res a vore en lo que porte una creu!
Però el Rochano no està preocupat que s’ha proposat fer en este nou mandat un nou Imperi con aquell.
Ni als plenaris te deixen pontificar ni ser l’últim en parlar per a donarl-li a la oposició sempre alguna bona lliçó.
I com a un cristià al circ romà s’enfronta als lleons per tal de no aprovar els maleït reglament faller. - 25 -
- 26 -
A d’ell les falles no li van molt per això tria a Costa de gladiador per a que s’enfronte als presidents de totes les falles de Torrent.
A lo que ell els respon, molt resignat: “Calleu, que tinc que fer encaixos per a tindre content i tranquilitzar al xic este de Pau Alabajos”.
Així que el reglament s’ha oblidat sense que el ple el puga aprovar perquè diuen els del Bloc Nacionalista que lo de la banda és prou masclista.
Ros pacta i no es refia, dels seus nous companys, la xicalla nacionalista i un més del grup Guanyant.
Altra cosa que tampoc podrà fer es una promesa dels noranta perquè com en la Setmana Santa volia construir un Museu Faller.
I els problemes van creixent, que arriba el del parc Central i diu que no paga ni un real de la milionada que deu a Torrent.
Però els seus socis de govern no ho veuen com una necessitat que és més convenient gastar-ho en un refugi d’animals.
Però no tot és roïn que el dia de Reis, pel matí s’enterem que ha tocat la loteria en una Germandat.
I ara la gent el para pel carrer i li pregunten molt soliviantats: “¿Com es açò? ¿Què t’ha passat? Que estos ja no te deixen manar?”
“¡És la del Sepulcre!” diu un regidor. “¡Anem a organitzar un seminari per a aconsellar als millonaris i paguem-ho amb els diners de tots!”
- 27 -
- 28 -
Però la gent gasta els diners en el que vol, perquè aquell ja s’ha comprat un pis nou, aquells un cotxe que val un ou, i aquella vol ser fallera major Que per a ser bona torrentina creu la dona per bé que ha d’aconseguir que la filla siga la reina de l’Encontre també I per aconseguir la triple corona, vol que siga la filla d’esta dona, encara que li coste un pastó, i haja de demanar pel veïnat, Reina de l’Encontre, fallera Major i Capitana dels Moros i Cristians. Tot arriba, tot s’acaba i ací, fent xino-xano arribem, qui s’ho imaginava a la caiguda del Imperi de Rochano. - 29 -
Activitat fallera:
365 dies d’aventures
- 30 -
Abril
Juny
30-abril: Començarem l’exercici amb força i amb una festa ambientada en la fira d’abril, amb molt d’art flamenc per començar a calfar motors.
04-juny: la falla va participar en el concurs culinari de la falla Parc de Trenor, en la modalitat de Pollastre Al Ajillo, on vam quedar tercers. 11-juny: Els nostres representants van quedar segons classificats en el XIX Marató de Parxís, organitzat per la falla Santa Llúcia.
Maig 20-maig: Dia marcat en roig, era l’elecció dels nostres representants: Hugo, Sandra i Míriam es van presentar per complir el seu somni de 2017. 21-maig: Una bona representació de nostra falla va participar en la declamació de la Mare de Déu, organitzat per la falla Camí Reial. 29-maig: Vam organitzar el nostre concurs de paella de verdures, amb una gran participació de falles de Torrent i un fantàstic quint i tapa, cuinat pels membres de la comissió. Les falles guanyadores van ser: 1º falla El Molí 2º falla Barri Cotxera 3º falla Pare Méndez
11-juny: Vam guanyar el primer premi en el concurs d’arròs amb llamàntol, organitzat per la falla Reina Sofia. 12-juny: la falla participà en el concurs d’Arròs negre de la falla barri Cotxera. 18-juny: Les nostres falleres majors, Sandra i Míriam van celebrar la seua demanà en el nostre casal, una festa on les llàgrimes d’emoció i els discursos van estar presents. 19-juny: Un grup d’aguerrits i valents fallers en forma van participar en la primera edició de L’atronadora Race Fallera, que se va celebrar al barri Sant Gregori. 19-juny: La falla participà en el concurs d’arròs a Banda, que organitza la falla Escultor Vicente Pallardó. - 31 -
- 32 -
25-juny: Com cada any vam convidar a tot el veïnat, grans i menuts a gaudir de la nostra revetla de Sant Joan. Per la vesprada els jocs tradicionals, una globotà multicolor i regals i entrega de premis van fer dels nostres infantils els vertaders protagonistes. Per la nit, la revetla de Sant Joan va omplir de festa el carrer Horta.
11-setembre: No hi va haver sort en el campionat infantil de Parxís de Poble Nou.
Juliol
18- setembre: la comissió aconseguí un palet del segon premi del concurs d’Arròs amb Col i Abaetxo, de la falla Saragossa-Parc Central.
04-juliol: La falla participà en el torneig de Futbol Sala Femení, organitzat per la falla carrer Toledo. 08-juliol: També participarem en el torneig de Futbol 7, que organitza la falla Pare Méndez. 10-juliol: En juliol no va haver premi culinari, però ho intentarem amb el concurs de la falla Sedaví, D’arròs amb Calamars I a la vesprada missa i processó de Sant Cristóbal, a València. 17-Juliol: A la vesprada missa i processó de la verge del Carmen, a Castelló. 23-juliol: La falla participà en el torneig de la falla Santa Llúcia de 24 Hores de Truc. La falla quedà quarta classificada i 3r en copa.
17- setembre: No ens vam perdre el concurs d’ Arròs Amb Embotit, de la falla de l’AVINGUDA. A la vesprada presentació associació cultural l’horta i mar, de Tavernes Blanques. A la nit presentació Gaiata 16 Rafalafena , a Castelló.
24- setembre: Esta mateixa comissió organitzà el torneig de Futbol sala. 24- setembre: acabàrem el mes amb un tercer premi del concurs de la falla Toledo, d’Arròs Costelles i Cigrons. 24-setembre: Celebrarem tots estos premis en la nostra revetla de mig any, amb jocs infantils per la vesprada i una gran festa de nit per als majors. 25-setembre: A la vesprada missa i processó en el centre cultural Rociero Andalús de Torrent.
Octubre Setembre 10-setembre: La falla va guanyar el segon premi de presentació del concurs de Truita Creïlles, organitzada per la falla El Molí.
1-octubre: No va haver-hi sort en el concurs de Paella De Marisc, de la falla Pare Méndez. A la nit presentació càrrecs festers de la comissió de festes patronals ciutat d’Assís, a Alacant. - 33 -
- 34 -
- 35 -
2- octubre: Ens vam portar un segon premi en el concurs de la falla Poble Nou, de Gaspatxo Manxec. 15- octubre: I un altra plata en el concurs de Poker faller, de la falla Xenillet.
16- octubre: Un altre concurs cultural va ser el de pentinat de valenciana, la falla Reina Sofia el va organitzar, però no vam tindre sort.
15- octubre: Un tercer premi vam guanyar en el concurs d’espardenyà, de la falla Sants Patrons.
29-octubre: sopar de proclamació de nostres Falleres Majors per a l’exercici 2017, al restaurant Los Abetos. Míriam i Sandra van brillar, exultants en el dia en que se la comissió li imposava la joia com a màximes representants.
Durant el cap de setmana del 15 i 16 d’ octubre vam celebrar el concurs de playback infantil, en el teatre Antonià, amb els següents guanyadors:
30- octubre: Un clàssic al mes d’octubre és el concurs de playbacks de la falla àngel de l’Alcasser, on portarem un número de Falete, però sense premi.
Modalitat tradicional 1r falla Sant Roc 2n falla Escultor Vicent Pallardó
31-octubre: Vam celebrar la nit més terrorífica amb la festa de Halloween. Els menuts van ixir pel barri demanat llepolies i per la nit majors i xiquets es disfressaren per a donar por.
3r falla Poble Nou Novembre Modalitat musical 1r Àngel de l’Alcasser 2n Antoni Pardo 3r Lope de Rueda. 16- octubre: La falla Barri Sant Gregori va organitzar el concurs de Fideuà de Poble, on com no podia ser d’altra manera, vam estar presents. - 36 -
5-novembre: Penjà de quadres dels representants de 2016 i projectes. Vam celebrar la presentació de projectes de 2017, de la mà dels nostres artistes fallers, Oscar Garcia i Paco Martínez, qui ens explicaren de què tractaran les falles del pròxim exercici, junt a la penjà del quadre d’honor dels nostres representants i esbossos de les falles, que per primera vegada es feia en nostra comissió.
- 37 -
- 38 -
5-novembre: Vàrem aconseguir el tercer premi en el concurs de Paella Huertana, organitzat per la falla Santa Llúcia. 6-novembre: La falla pl. de la Concòrdia es l’encarregada de ficar en marxa el concurs D’arròs del Senyoret, aconseguint un tercer premi. 11-novembre: participem, com cada any en el campionat de Truc Caberot, de la Junta Local Fallera de Torrent.
21-novembre: A l’endemà vam visitar la localitat castellonenca de Borriana, on el nostre artista Paco Martínez té el seu taller, tot un luxe poder compartir amb ell este dia de festa i d’il·lusió entre suro, fusta i desitjos de 2017. 22-novembre: Aconseguim un altre palet, un segon premi en el Dominó, de la falla Sant Roc.
13-novembre: Va ser el torn de la nostra presentació infantil, on els menuts van representar un xicotet apropòsit ambientat en el futur per exaltar la figura de Sandra. Les falles de Torrent, festes germanes, FMIT i Cort ens va visitar.
26-novembre: Arribava un dels dies més esperats. La presentació major de Míriam. L’acte va començar amb un apropòsit ambientat en la paròdia d’un càsting del programa de Tv, la Voz (la Tos), gràcies als amics d’Adisto i el seu grup Patracolà vam aprendre a mirar la vida amb un bon somriure, com fan ells. I com no, com a sorpresa final, vam gaudir d’un fantàstic ballet que ens transportà fins la Grècia clàssica, a càrrec del grup de playbacks de la falla.
13-novembre: Un altre premi ens portem al casal, el segon de Suquet de Peix, de la falla Camí Reial.
Desembre
11-novembre: Després d’una bona posició lluitarem per la Copa Truc Caberot, on quedarem tercers.
20-novembre: Com marca la tradició vam fer una visita al taller del nostre artista major, Oscar García, amb qui parlàrem sobre les futures escenes de la falla, on no faltarà el bon humor i la sempre àcida crítica local. 20-novembre: participem en el primer concurs gastronòmic de la falla Sant Roc, consistent en cuinar Cua de Bou.
11-desembre: Arriba el Nadal i amb les millors veus infantils de la falla concursem en les nadales de Poble Nou. 16- desembre: Guanyem el primer premi en el primer concurs d’arbres de nadal que organitza esta mateixa comissió, modalitat de manualitats. - 39 -
17- desembre: Ens portem el primer premi en el concurs de Xenillet de dibuixar targetes nadal. La nostra fallera major, Sandra Pozo, va ser l’artista i guanyadora de la Categoria A. 17- desembre: Què millor per a celebrar este premi que ferho en família, amb la tradicional celebració de Sant Valerià (va ser el 15 de desembre) i festa de nadal 18- desembre: Participàrem en el concurs de birles infantil d la falla Escultor Vicent Pallardó. 18-desembre: Com ja és tradició al casal, vam participar al concurs betlems, de la mà de la falla Lope de Rueda i vam guanyar el 2n premi en la modalitat de manualitats amb el nostre Betelm de paper, tot fet en un arbre amb paper Toys i decoracions de papiroflèxia. 30- desembre: Vam acomiadar l’any amb una festa de “pre-uvas”, una nit de cap d’any prèvia amb sorpreses i bona música.
Gener 15-gener: vam participar en el concurs d’arròs amb caragols bledes - 40 -
29- de gener: és el torn del clàssic arròs amb fesols i naps i de Segon Tram, obtinguerem un 3r premi.
Febrer 5-febrer: gaudim de la fideuà, organitzada per la falla Lope de Rueda 12-febrer: assistirem al tradicional concurs de paella d’Angel de l’Alcasser 19 –febrer: All i oli i All i pebre, a càrrec de la comissió Nicolau Andreu
COPA PRESIDENT MAJOR Un altre any més els més aficionats als jocs de taula van tindre la seua vetlada tradicional amb els diferents campionats interns de la falla, el que coneguem com Copa President, la millor manera per a baixar al casal i reunir-se per fer colla. Els guanyadors d’esta edició de 2016-17 han sigut:
DOMINO
3r Nuria Moreno
1r José Peña i Miguel López, 2n Miguel Ángel Atienza i Mónica García
1r Mónica García 2n Miguel López 3r Raquel Muñoz
TRUC 1r Abel Navarro i Omar Reina 2n Miguel Ángel Atienza i Antonio Moreno 3r Juan Alba i Aniceto Alba
3r Andrea Alba
3r Iker Saiz COPA PRESIDENT INFANTIL
PARXÍS OCA
De 10 a 12 anys:
DOMINO
De 6 a 9 anys:
1r Mireia Alba
De 5 a 8 anys:
1r Sergio Pozo
2n Miguel Ángel Atienza
1r Diego Alba
2n Daniel Atienza
3r Alvaro Ortí.
2n Jara Vicente
3r Marta Comes
3 Miguel Atienza i German Díaz
PARXÍS
2n Ezequiel Atienza
PING-PONG
3r Iker Saiz Santana OCA
De 4 a 12 anys:
DOMINO
De 10 a 12 anys:
1r Miguel Ángel Atienza
De 9 a 12 anys:
1r Sergio Lapeña
2n Alvaro Orti
1r Mireia Alba
2n Alvaro Ortí.
3r Sergio Lapeña
2r Alvaro Orti
3r Desiree Arreaza TRES EN RATLLA
3r Miguel Angel Atienza PARXÍS
1r Aitana Torres 2n Daniela Saiz
POKER 1
OCA
De 5 a 9 anys:
1r Miguel Atienza
De 4 a 5 anys:
1r Iker Saiz
2n Omar Reina
1r Aroa Vicente
2n Diego Alba
- 41 -
- 42 -
Llibret infantil Benvinguts a Lil¡liput Torrent 2017
- 43 -
Hola a tots i totes: Ací estic pensant cóm expressar-vos el que es sent al ser el President Infantil de esta gran falla. Per a mi va ser una gran sorpresa quan ma mare va dir el meu nom el dia del nostre concurs, al carrer, davant de tots... estava flipant, no podia creure-ho, però així estic, disfrutant moltíssim de tot el que ens està passant i voldria allargar-lo per sempre…
Saluda del president infantil
Hugo Ortí i Anchel
Pareix mentida que fa dos anys les fotos de la meua iaia Carmen estaven en el llibret d´aquesta falla i jo pensava … tinc una iaia famosa... En este nou exercici faller i gracies als meus pares als que vullc en locura, sóc jo el que està ací i em sent profundament orgullós de representar a tots els xiquets d´esta comissió infantil. Espere que des del càrrec de President i junt amb la meua companya Sandra i l´ajuda de Míriam i Miguel Angel puga deixar el nom de la nostra falla al lloc que es mereix, que és el més alt. Tan sols volia convidar a tots els xiquets i xiquetes a que participen amb nosaltres de tots els actes i activitats que la Delegació d´infantils està preparant-nos i agrair a tota eixa gent que ajuda a fer possible que esta festa siga el més gran... bo el més gran no, que siga com és: PATRIMONI INMATERIAL DE LA HUMANITAT. Vos desitge unes molt bones falles a tots! Hugo Ortí i Anchel
- 44 -
- 45 -
Sandra, xiqueta alegre i amb dolçor, plenes de vida allí on vas, portes el color de la festa gravat al cor, per fi el teu somni s´ha fet realitat.
Fallera Major Infantil
Sandra Pozo i Muñoz
Molts sentiments al camí trobaràs, però tu, sense por, xiqueta valenta has decidit voler estar en el més alt, et mostraràs aprimorada amb la teua enteresa. Plenant de color la nostra falleta, ens conquistes com la més hermosa flor del jardí, tan esplendorosa com una princesa. multipliques l’harmonia per mil. Visca la nostra Fallera Major Infantil!
Autora: Gema López Porras
- 46 -
- 47 -
- 48 -
- 49 -
- 50 -
- 51 -
Els Lil¡liputencs
Junta executiva infantil
- 52 -
President Hugo Orti Anchel Vicepresident 1r Miguel Angel Atienza Garcia Vicepresident 2n Marcos Lozano JareĂąo Secretari Daniel Atienza Garcia Tresorer Alvaro Orti Fernandez Delegada Andrea Alba Marchan Delegada Esther Orti Guijarro Delegada Maria Estornell Arbona
Els Lil·liputencs
Comissió masculina infantil
Aaron Alarcon Coronil Diego Alba Nieto Ezequiel Atienza Garcia Lluis Berto Guimera Jordi Chulia Olivas Francisco Coronil Belda Pedro Jose Fernandez Garrido Aitor Ferrer Pages Carles Garcia Puig Leo Garcia Sanchez Joan Gomez Hernandez Alberto Goya Santana Juan Guerrero Garcia Sergio Lapeña Jimenez Daniel Lopez Cabañero Marcos Lopez Cabañero Asier Martinez Belmonte Eduard Martinez Vilanova ElianMiquel Carratala Gabriel Monera Mendez Iker Moreno Vicente Iker Osma Gil Isaac Peinado Beltran Sergio Pozo Muñoz Iker Saiz Santana Javier Torres Peinado Asier Vicente Mendoza Guillermo Visier Guimera - 53 -
Els Lil·liputencs
Cort d’honor infantil
- 54 -
Elsa Adrover Pallares Carla Alarcon Coronil Mireia Alba Marchan Desiree Arreaza Besó Nuria Barreda Medina Paula Bas Perona Alba Benito Medina Carmen Carceles Litran Marta Comes Sanchez Soraya Coronil Mateo Noelia Coronil Mateo Leire De Mora Orti Enma De Mora Orti Dulce Maria Ferrer Pages Rocio Gallego Torres Laura Gonzalez De La Mano Damaris Gonzalez Soriano Maria Gonzalvez Jareño Carla Hernandez Soriano Paula Hernandez Soriano Erika Jordan Alba
Ainhoa Medina Escriba Yaiza Medina Escriba Carla Orti Espinosa Angela Orti Fernandez Daniela Orti Fernandez Laia Osma Gil Mireia Peinado Beltran Celia Perez Bruno Natalia Perez Bruno Lucia Rodriguez Gallego Daniela Saiz Santana Tamara Sepulveda Torres Aitana Torres Peinado Aroa Vicente Ripoll Jara Vicente Ripoll
- 55 -
Monument infantil 2017
Reiniciant Torrent Artista: Paco i MartĂnez Heredia
- 56 -
Reiniciant Torrent
Per Roberto Gómez i Sanblas
Conta la història recent que una gran migració va produir-se a Torrent per culpa de la contaminació. La mala conservació del planeta, les grans desforestacions, van matar al món i a la nostra terreta i la història depenia de grans decisions. Torrentins de gran valor van fer un gran viatja estel·lar i trobaren en una galàxia un tresor trobaren FALLA, un planeta especial. Doncs la pionera va ser Torrent, i dins de la galàxia Primavera va portar a tota la seua gent “Reiniciant Torrent” en una nova era. Cos central S’encomana la guarda i custòdia de les noves demarcacions a un equip que lluita per la història, la natura, les festes i tradicions. La guarda d’esta zona és de xiqueta una persona molt especial dona llum a la nostra falleta ha fet un treball de restauració genial. - 57 -
L’Avinguda làctia torna a lluir sent eix central de la ciutat desfilades, fires i festes tornen a florir un marc fantàstic per tornar a passejar.
Ella custodia les nostres tradicions, les nostres festes en les seues mans, al voltant d’ella naus de noves legions que representen als moros i cristians.
Dalt d’ella està Rosseta un ésser senzill i ple d’humilitat i dins de la seua cistelleta comença a donar vida al Nou Vedat.
Segona escena Naus espacials en esta nova era custodien la història de Torrent estan fent treball a la Cotxera per recuperar antiguitats de nostra gent.
I a poc a poc els xiquets de Torrent faran el somni realitat i així tornarà a gaudir tota la gent tornarem a tindre l’avinguda al Vedat.
Corbelles, espart, xocolate i receptes de cuina, records dels nostres avantpassats, inclòs torna el fumeral de la Torrentina el reiniciar Torrent els té entusiasmats.
Al seu costat està Elisa que amb la natura s’està barrejant, reforesta la Serra Perenxisa està fent un treball brillant.
- 58 -
Tercera escena Aquests biberons de llet porten pols d’estreles dins són els millors ingredients per als xocolates torrentins.
Primera escena A la lluna de València descansa la fallereta ella és la més pura essència del que és la nostra falleta.
Durant moltes generacions els nostres xocolaters ompliren a estos biberons de l’essència dels nostres arrels.
Ella dolça i preciosa cuida del casc antic de la ciutat i el cor d’esta ciutat fermosa comença de nou a bategar.
La tradició del xocolate a Torrent és una part essencial d’un desenvolupament creixent en una etapa de la història que va ser vital.
- 59 -
- 60 -
Quarta escena A la ciutat s’està parlant que a la font de les granotes hi ha una vida mutant que s’estan ficant les botes. Estos monstruets divertits s’han apoderat de la font s’estan menjant tots els mosquits s’estan unflant els fartons. Cinquena escena La bella princesa Aitana és molt especial una princesa marciana que custodia el Camí Reial. Diriguix un trànsit desmesurat envoltada de milers naus espacials desfoga amb èxit la nostra ciutat en una de les arteries principals. Sisena escena Tota la vida a Torrent està en guarda i custodia per uns gegants molt potents ells son els Guardians de la memòria.
Baix una feina de molt calat ens donen una enorme lliçó de com no perdre la nostra identitat a més que siga en un altre mon. Fer que és complisquen les normes a Torrent, en una nova evolució, et faran que estigues molt conforme en les teues bones actuacions. Els guardians de la nostra vida, dels nostres orígens i tradicions, poc a poc van curant la ferida que va portar la terra a la seua destrucció. Mentre el seu rellotge del temps pot donar-nos una última oportunitat per a recuperar la nostra ciutat, la nostra gent, i conservar els arrels dels nostres avantpassats. Tanquem els ull i obrim la ment, respirem de la natura el seu aire pur, en la Falla Sant Valerià “Reiniciem Torrent” Per donar a la nostra història un nou futur.
- 61 -
Un riu de llibres Anem a llegir!
Versiรณ de Gulliver de Sento LLobell per a la Primavera Educativa. 2016.
- 62 -
Des de la falla Sant Valerià encoratgem als més menuts de la falla a llegir en valencià i fer-ho amb la novel·la més aventurera de les que es recorden. Ens anem de viatge amb Gulliver...Però de que tracta esta novel·la?
Aquesta és la història del doctor Lemuel Gulliver, un jove amb moltes ganes de recórrer món i conèixer gents, per això emprèn viatges que li porten als països més allunyats i estranys. En el primer d’ells l’heroi naufraga en una illa poblada per uns éssers diminuts i egoistas, capaços de mantenir una guerra amb el país veí perquè opinen de manera diferent sobre la manera de trencar els ous. En el següent viatge Gulliver va a parar a Brobdingnag, la terra dels gegants, on el protagonista aprèn a ser més humil i es percata que el sistema de valors de la seua pròpia civilització no té un fonament moral tan sòlid com creia.
Versió de Gulliver de Sento LLobell.
L’afany d’aventures del metge anglés li porta després a Laputa, un país governat per un tirà des d’una illa flotant i en el qual un bon nombre de savis distrets treballen en els projectes més delirants: extraure rajos solars dels cogombres, ablanir el marbre per a usar-ho com a farcit de coixins, o desenvolupar un idioma sense paraules. Però el viatge més inquietant de Gulliver és el que li condueix a un país on els cavalls són criatures bondadoses i racionals, mentre que els éssers humans es comporten com a bèsties salvatges desagradables. - 63 -
Els valors del llibre:
L’autor de Gulliver: Jhonatan Swift va nàixer a Dublín en 1667. Fill de pares anglesos, va ser educat per uns oncles. Va iniciar estudis de Teologia en el Trinity Collage de Dublín. En 1704 van aparèixer dos de les seues obres satíriques més importants: “El conte del Tonel”, on parla de la corrupció en el món de la religió i l’ensenyament i “La Batalla dels llibres”, on planteja una disputa entre l’antic i el modern. Una altra obra important és “Meditació sobre una granera”. En 1713 va ser nomenat Dean de Sant Patricio a Dublín. La caiguda dels tories en 1714 va fer definitiu el seu exili voluntari a Irlanda. Des de llavors es dedica a defensar al seu país i publica un important nombre d’obres polítiques fins a la seua mort en 1845.
Tolerància: Gulliver es troba amb gent que en gens s’assembla a ell per la seua forma de pensar i d’actuar. Ell intenta aprendre d’ells i no els jutja. Swift vol fer veure al lector que en el món hi ha molt diverses formes de veure les coses i la nostra no és necessàriament l’única acceptable i vertadera.
Integritat, honestedat i lleialtat: si es tenen aquestes virtuts, no importa la grandària, ni l’aspecte físic. En Liliput, Gulliver descobreix que són dolents i envejosos. En Brobdingnag, on el liliputiense és ell, els gegants són generosos i bons.
Intel·ligència: Swift considera molt important que es pensen les coses amb racionalitat i sense deixar-se portar per ambicions i deliris de grandesa. En la tercera part ens mostra als habitants de Laputa, incapaços de pensar de forma lògica, però àdhuc sent així, tenen sotmesos als habitants de Balnibarbi.
Imaginació: també a través dels habitants de Laputa, Swift ens fa veure que és necessari tenir imaginació, que és part important de la intel·ligència.
- 64 -
Publicació original de Travels into Several Remote Nations of the World, in Four Parts. By Lemuel Gulliver, First a Surgeon, and then a Captain of Several Ships, o de forma abreviada Gulliver’s Travels, 1726, modificada en 1735, per Jonathan Swift.
- 65 -
Propostes de lectura per a totes les edats
El viatge de Gulliver a Lil·liput Versió de: Enric Lluch Il·lustrador: Jesús Aguado Bromera. 24 pàgines El jove Gulliver no imaginava que en embarcar a la recerca d’aventures acabaria a Lil·liput, un país poblat per homenets diminuts. Després de la por inicial davant d’aquell gegant, els lil·liputencs veuran en Gulliver un aliat en qui poden confiar.
- 66 -
Els Viatges De Gulliver i Geronimo Stilton A partir de 7 anys Estrella Polar 224 pàgines
Nascut a Ratalona (Illa dels Ratolins), Geronimo Stilton és llicenciat en Ratologia de la Literatura Ràtica i en Filosofia Rosegairística Comparada. Des de fa vint anys dirigeix L’Eco del Rosegador, el diari amb més difusió de Ratalona. Ha estat guardonat amb el Premi Ratitzer per un sensacional reportatge. En el seu temps lliure, Stilton col·lecciona antigues crostes de formatge parmesà del segle XVIII i juga al golf, però el seu passatemps preferit és explicar contes al seu nebot Benjamí, com els viatges de Gulliver. Les seues aventures el porten a llocs extraordinaris: des de Lil•liput, on viuen homes minúsculs, a Brobdingnag, un país habitat per gegants, fins una l’illa voladora i la terra dels savis cavalls que parlen.
- 67 -
Els viatges de Gulliver, adaptació de Teresa Broseta Il·lustrador: Miguel Ángel Giner Bou Ed. Bromera. El Micalet Galàctic. Pàgines:96
Lemuel Gulliver s’embarca en tres fantàstiques aventures que el porten a descobrir uns països extraordinaris: Lil·liput, un lloc poblat per persones diminutes i bel·licoses; Brobdingnag, una terra habitada per gegants, i, finalment, el país dels Houyhnhnms, on els cavalls parlen i els humans són les seues mascotes.
- 68 -
Gulliver a Lil·liput Il·lustrador:Joan Arocas Ed Bromera. A la lluna de València. 168 pàgines El narrador, el capità Lemuel Gulliver, ens conta, retrospectivament, la seua apassionant peripècia a «l’imperi» de Lil·liput -una còpia a escala 12:1 de la humanitat que coneixem- i alhora ens alliçona, de manera distreta i irònica, sobre les esplendors i les misèries de la civilització europea. Aquesta és una de les obres de ficció més divertides, cíviques i intemporals que poden llegir els joves i els adults.
- 69 -
- 70 -
MonogrĂ fic Gulliver
- 71 -
Gulliver, la realitat dels somnis Rafa Rivera Autor del Gulliver Arquitecte cap del servei de planejament de l’excm. Ajuntament de València. abril 1982-desembre 1984. Arquitecte cap de la secció de projectes urbans de l’excm. Ajuntament de València. gener 1985-setembre 1987 Professor d’Urbanisme en de Urbanisme en l’Escola d’Arquitectura
- 72 -
Tal vegada algú haja pensat que el personatge central d’aquest parc és el Gulliver, però no és veritat. No hi ha un personatge principal, hi ha molts. I aquests són els xiquets i xiquetes, els grans protagonistes de la ciutat, amb massa freqüència oblidats. Els xiquets tenen poca mobilitat, els espais no estan pensats per a ells. Els carrers, les places, són sinònim de perill, i ho hem assumit amb resignació inacceptable, com alguna cosa inevitable. Ells sempre van de la mà d’un adult, i la seua autonomia s’acaba en cada cantonada, on sorgeix el perill de creuar. Però encara que vagen de la mà i arriben a un lloc, no n’hi ha prou que puguen accedir als espais, a més fan falta dos principis, que els comprenguen i que puguen gaudir-los. I ací comença aquesta història. Hi havia una vegada una ciutat amb molts xiquets i xiquetes, moltíssims, però la ciutat els tractava com si no existiren. Ja creixeran, era el missatge, són el futur de la nostra societat, repetien, però pensant en el seu futur, s’oblidaven del present. Si per ventura en aquella ciutat hi havia algun espai fitat, xicotet, algun gronxador, algun tobogan. Com el sonall que li donem a un bebè perquè s’entretinga. Hi havia una vegada una ciutat amb pressa, que es modernitzava, creixia, pensava en enormes avingudes, en la rendibilitat, en els negocis, en el turisme, en els cotxes. Feia grans plans i sesuts debats. Mentre els xiquets, sorpresos, no tenien una altra alternativa que recórrer a els artefactes de sempre, coneguts, segurs, o quedar-se dins de casa, protegits, quiets, aïllats.
Va ser llavors quan, a la fi dels 80, en el segle passat, va sorgir l’evident. Pensem en els xiquets, fem alguna cosa per a ells. Una gran gàbia, potser, una caixa on juguen però estiguen segurs. I van cercar a algú perquè resolguera tan complicat problema.
Hi havia una vegada un arquitecte pensant com un xiquet. Hi havia una vegada un arquitecte pensant com un xiquet. Ha de ser alguna cosa recognoscible, divertida, suggeridora, va pensar. Alguna cosa que cada xiquet i cada xiqueta faça seu, que ho comprenga de seguida, que ho gaudisca, sense més instruccions que la seua pròpia imaginació. Que es convertisca en alguna cosa diferent tots els dies. L’avantatge és que aquell arquitecte havia sigut xiquet; tots ho hem sigut, encara que ho oblidem amb massa facilitat. I va furgar en la seua memòria recordant el divertit que era jugar en la “muntanyeta del general Elio” en Els Vivers, un dels pocs jardins que hi havia en la ciutat quan ell era xicotet. Córrer, amagar-se, pujar i baixar, un menut laberint. Aquella muntanya especial, des de la simplicitat, tenia màgia. Encara la té. Ja sé, va pensar, faré una muntanya... altra? Però, si ja hi ha una en la ciutat. És veritat, però està serà diferent perquè, perquè, perquè serà…. Serà, serà un home-muntanya. Un home-muntanya, açò és, i va imaginar un gegant pel qual grimpaven els xiquets. Ha de ser un gegant amic, pacient, que també gaudisca mentre els xiquets juguen i grimpen. - 73 -
Rafa Rivera i Manolo MartĂn, bromegen amb l’obra recent acabada al fons. Font. R. Rivera.
- 74 -
És quan va recordar aquell llibre tan suggeridor: “Els viatges de Gulliver”, un personatge que canviava de grandària i tractava de reconciliar a dos pobles que barallaven eternament per una nimiez. Ja veuen, Liliput i Blefuscu estaven sempre en guerra, per discrepar sobre com menjar els ous bullits, si per la part més ampla o la més estreta. En realitat, Gulliver era un gegant pacifista creat per Jonathan Swift, que va aparèixer en la platja, tombat, per a sorpresa dels habitants de Lilliput. Aquell arquitecte tenia idees, sabia dibuixar-ho, però, com construir-ho? No era un edifici, no era una casa o un jardí. Era un gegant. Cercant, cercant, va ser quan va conèixer a un artista faller, que es va emocionar amb la proposta. I van començar a treballar i treballar; després serien amics per a tota la vida. Estaven entusiasmats amb el seu treball, però no volien un gegant qualsevol, no volien crear una figura ja coneguda, i per açò van cercar a un dibuixant especial, algú que donara forma a aquella fantasia amb la qual somiaven cada nit. Així van concretar una proposta que se situaria en un jardí de València. Però la ciutat no va acceptar la idea. Era arriscada, no l’entendrien, era excessiva. I es van tancar les portes. Ells no es van rendir, ells no van pensar que fóra el final, i van seguir treballant mentre pensaven en altres ciutats més receptives, més amigues. Van treballar i van treballar un projecte que no tenia lloc, que no sabien on podria construir-se. Van viatjar a Barcelona, on estaven preparant les olimpíades, els van rebre amb interès, els va semblar una idea excel·lent, van proposar ubicacions, i van començar les gestions.
És quan va aparèixer aquell polític curiós, que va furgar entre les prestatgeries del taller faller i va agafar el projecte en les seues mans llambregant-ho i entusiasmant-se mentre passava les pàgines. Açò, què és? un gegant per a jugar els xiquets? Gulliver? un home-muntanya? En un minut va prendre la decisió, el projecte va tornar a València amb l’esperança de quedarse i amb la promesa de situar-ho en un element fonamental per a la ciutat: Els Jardins del Túria. Gulliver, des de les fulles del projecte, des dels dibuixos acuradament elaborats, somreia. Però ells van seguir pensant. Era interessant la figura de l’home muntanya com a embrió de mil jocs, però feia falta una mica més. No es tractava de jugar amb la grandària, sinó amb l’escala; no volien que els xiquets se sentiren xicotets, diminuts. Per açò van idear construir una maqueta d’un tros de ciutat dins del Gulliver, i que els visitants pogueren córrer pels carrers, jugar a l’amagatall, sentir-se ells mateixos gegants. I allí van semblar el Micalet, el Mercat Central, La Llotja, La Plaça Redona, edificis en els quals s’identifica la ciutat. El missatge seria: no estimat, no; no eres ni xicotet ni gran, simplement eres tu. Viu, juga, gaudeix tal com eres. Pots semblar xicotet fora, o molt gran dins, però sempre eres el mateix, un personatge complet, imprescindible per a la ciutat. Ja semblava que tot estava clar, que les dificultats solament serien tècniques, però aqueixes no els importaven, aprendrien a fer gegantes; aprendre a fer coses noves sempre els havia semblat alguna cosa apassionant. No comptaven amb les males arts i els paranys en el camí. Primer van arribar dificultats administratives, amb un suposat incompliment de les normes urbanístiques; va quedar en res. Després denúncies de - 75 -
Rafa Rivera i Manolo Martín en la presentació d’Un Riu de Xiquets. Font. R. Rivera.
- 76 -
El autors passegen per les instal·lacions del Gulliver. Font. Levante-EMV.
l’oposició municipal per un imaginat risc d’incendi, la generació de gasos tòxics, i els riscos de caigudes; va quedar en res perquè ni tan sols s’havien llegit el projecte que tractava expressament aqueixos temes amb certificats de laboratoris i garanties sobre aquest tema. Finalment va arribar la bomba, els van acusar de plagi perquè existia un parc a Noruega amb un Gulliver gegant; va quedar en res perquè aquella figura no es jugava sobre ella (el clima d’allí no ho permetria) sinó que era un coberta tematizada amb la figura, no tenia res a veure amb la proposta plantejada per a aquesta ciutat en un clima mediterrani. Tot va quedar en res, però va allargar els tràmits i va generar inquietuds que van ser a punt de donar al trast amb el projecte. Haguera sigut una pena, i un desastre injustificat. Ara, tants anys després, aquelles veus enverinades dissimulen i miren per a un altre costat. Després, tot va ocórrer molt de pressa, i el conte es va fer realitat. La figura va arribar fins als Jardins del Túria, i va decidir quedar-se per a permetre que la ciutadania més xicoteta grimpara per les seues vestidures, es lliscara pels tobogans de la seua roba i córrer pels seus braços i les seues cames. Des de llavors, a les nits Gulliver descansa, inventa nous jocs, somia amb els xiquets, aqueixos que l’endemà tornen puntuals.
Gents fosques fan ciutats apagades, però gents alegres fan ciutats divertides, i la vida flueix. És veritat que després, unes pluges torrencials van inundar el recinte de la maqueta, es van desbaratar, ningú les va cuidar, van quedar en l’abandó, i van acabar tancant la sala i deixant-la en l’oblit. Tal vegada algun dia torne a obrir-se, tot el joc tindrà sentit i Gulliver estarà satisfet. Així va ser la història. Resulta sorprenent, però sense xiquets no hi ha ciutat, no obstant açò els dediquem molt poca atenció, i els imposem una disciplina d’adults que els resulta estranya. La ciutat necessita espais per a ells, itineraris, camins, llocs de joc i d’intercanvi, continus, segurs encara que amb risc, sempre amb una mica d’aventura, d’experimentació. I espais també per a la mescla, per al mestissatge, amb altres xiquets, amb adults, amb ancians. Perquè la ciutat és mescla, no és classificació. La ciutat és superposició, no és aïllament; és unió, no segregació. La ciutat és compartir, no excloure. Si vam crear no-ciutats, tindrem no-xiquets, no-jocs, no-somriures. Gents fosques fan ciutats apagades, però gents alegres fan ciutats divertides, i la vida flueix. Hi havia una vegada una ciutat que, en un moment, va entendre que els xiquets i xiquetes eren importants. I el somni es va fer realitat.
I així va començar tot. Tornant la mirada cap als xiquets, i oferint-los el podi que mereixen dins de la ciutat. La resta tot va ser joc, diversió, i el ressò dels riures infantils com a banda sonora d’aquesta història. - 77 -
Maqueta del Gulliver. Font. Manolo MartĂn. Foc a la ciutat. FundaciĂł Chirivella Sorianao.
- 78 -
Cap del Gulliver. Font. R. Rivera.
- 79 -
“Un Túria de sastre”: El disseny del llit Aitor Sánchez i Collado Periodista Membre Comissió d’Estudis fallers de Torrent
- 80 -
Després de la riuada de 1957, es va realitzar la singular tasca d’un nou llit per al Túria, aquestes obres per a evitar les inundacions urbanes es van denominar Solució Sud i van deixar lliure l’antic llit per a altres futurs usos. El Pla General d’Ordenació Urbana de València de 1966, que va arreplegar el traçat del desviament, va proposar (en sintonia amb el Ministeri) una gran autopista vertebral, que exerciria d’enllaç entre la Madrid-València i l’Autopista del Litoral, proporcionant a més un accés ràpid al centre de la ciutat. Igualment, el llit seria aprofitat per a la instal·lació d’una nova estació ferroviària i la creació de diversos complexos industrials. Però aqueixa proposta inicial d’usos sobre l’antic jaç del riu va trobar el rebuig frontal de la ciutadania que reclamava la creació d’un parc. En 1976 es va reservar per al seu aprofitament com a zona verda, com a reivindicació ciutadana, donant motiu a un parc urbà de caràcter lineal que servira d’eix del cap i casal, amb una superfície d’1.514.300 metres quadrats, quasi 9 quilòmetres de longitud i un ample variable entre 120 metres i 180 metres.
El projecte Bofill L’arquitecte català Ricardo Bofill va ser encarregat per l’Ajuntament de València per a elaborar un projecte d’utilització de l’antic llit del riu Túria en 1980. Tal com arreplega la web especialitzada, UrbanNetworks, havia dissenyat la filosofia general del parc en el Pla Especial i va tenir l’oportunitat de desenvolupar les seues idees, proposant un projecte de parc mediterrani
en el qual els ritmes, la geometria, la regularitat o la simetria, determinaven el disseny, concretament, els trams 10 i 11, que sumaven 135.000 metres quadrats de superfície, entre el Pont de les Flors i el Pont de l’Àngel Custodi (al costat del Palau de la Música que s’obriria en 1987)1. El seu ambiciós projecte urbanístic podia “canviar el model de ciutat”,-segons paraules de l’alcalde de València Ricardo Pérez Casado- i es va fer públic el 19 de gener de 1982, tal com arreplega El País. 2
La idea consistia en dos braços simètrics que es trobaven en un centre, en les proximitats de les Torres de Serrans, on estava previst construir un lloc de reunió per a tot tipus de manifestacions ciutadanes. Cadascun dels dos braços, cap amunt i cap avall del llit, incloïa una zona de bosc urbà, una altra de taronger, una piscina i un centre esportiu i musical. Bofill va tractar de dissenyar en el llit un espai públic (carrers, places, jardins) prèviament als edificis, i elaborar complementàriament una ordenança de les façanes, tenint en compte les vores i els terrenys adjacents, “sense destruir gens del ja existent, per a no eliminar la història de la ciutat, i que els elements anteriors integren i formen part del tot definitiu.”
1 http://urban-networks.blogspot.com.es/2016/06/el-rio-que-se-convirtioen-parque-los.html 2 El País, 20 de enero de 1982
- 81 -
Exposició del Pla Sud. Maqueta del nou llit. 1961. Foto. Levante-EMV.
Projecte d’autopistes al llit del riu, projectades en 1971.
- 82 -
Dissenys per al Jardí del Túria. 1981. Foto. Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura.
El periodista de Levante, J. Monreal, recordava 15 anys després del seu disseny inconclús que Bofill va dissenyar un passeig de palmeres anomenat a relacionar la ciutat amb el mar, just en el lloc on en l’actualitat jau el Gulliver: “Aquest passeig havia de partir de la zona baixa del pont de l’Àngel Custodi, amb un estany quadrat en el lloc on va estar el pont ferroviari de l’avinguda de França, i consistir en columnates de troncs de palmeres amb sengles canals d’aigua als costats fins a arribar a les proximitats del barri de Natzaret. La «gran noblesa» que Bofill volia donar a aquest sector dissenyat per ell fa quinze anys estava acompanyada d’alguns elements que l’Ajuntament de València va decidir suprimir per «inconvenients». Encara que es va respectar la proposta de perllongar l’Albereda al costat de la muralleta nord del llit, els muníceps van suprimir que aquesta gran avinguda coexistira «amb la creació de dos fronts edificats en les marges, però a l’interior del llit». Bofill va justificar la seua proposta, que incloïa habitatges, comerços i equipaments dins del jaç, al·legant «la necessitat de connexió urbana entre la ciutat i el litoral». El gris dels edificis que s’apreciava en els primers plànols es va dissimular en verd en la proposta final.” 3
Com veiem el macro projecte era ambiciós i ple de contradiccions entre les aspiracions arquitectòniques i la voluntat política final, igual sort va córrer el projecte de situar un zoo 3 Levante, 2 de julio de 1997.
i un parc d’atraccions al sud del llit, en el polígon existent entre l’autopista del Saler i el camí de les Moreres, on en l’actualitat descansa la Ciutat de les Arts i les Ciències. Monreal recorda que “Bofill s’eixia del llit i organitzava la unió de la ciutat amb el mar en un front ampli, col·locant talussos verds en zones del passeig de palmeres on no hi havia muralleta. Quinze anys després de l’exposició del projecte en la Llotja, el passeig de les palmeres no existeix, malgrat haver rebut 7,9 sobre 10 punts en l’enquesta que es va fer entre els visitants. La Conselleria de Comerç i Turisme es va fer amb un projecte de parc Gulliver (…), que poc que veure amb el passeig de palmeres que va pensar l’arquitecte català per a l’àrea que avui ocupa aqueix parc i diversos trams més, aigües a baix, quasi fins al port.”
Crítiques d’experts al projecte Bofill i al Gulliver El projecte Bofill i el seu tractament va ser àmpliament criticat pels arquitectes experts. El 27 i 28 d’abril de 1989 l’Agrupació d’Arquitectes Paisatgistes va organitzar el debat «Un futur per al jardí del Túria».
Ignacio Blanco, arquitecte i coordinador de la revista Diarema, de disseny, arquitectura, energia i medi ambient va entrevistar a Pilar de Insausti, presidenta de l’Agrupació d’Arquitectes Paisatgistes, qui afirmava: “No hi ha dubte que el projec- 83 -
1981.-Disseny de-Ricardo Bofill per al Jardí del Túria, front al’Albereda. Font: Ricardo-BofillTaller-Arquitectura.
- 84 -
te de Bofill, deixant al marge la seua estètica concreta i, per tant, la polèmica sobre aquest tema, tenia una qualitat innegable, que era el tractament continu del llit, marcant d’aqueixa manera un caràcter lineal i conductor, coherent amb la seua pròpia condició inicial de contenidor d’un curs fluvial. Tots els elements morfològics que componen el projecte de Bofill s’ordenen al llarg d’un eix que centralitza, seguint un plantejament perfectament classicista, tot l’interès monumental. Aqueixa fragmentació la que distorsiona la imatge emblemàtica del llit, convertint-ho en una successió d’escenes, no ja seqüencials, sinó juxtaposades.” 4 Preguntada sobre a possible fragmentació del conjunt de jardí amb la col·locació del Gulliver, l’arquitecta responia: “No hi ha dubte que València, per les seues dimensions i població, necessita àrees de joc, terrenys d’aventures, parcs zoològics, camps d’esports, etc. Però açò no vol dir que hàgem de posar tot açò en el llit del Túria. No és una col·lecció de solars separats per carrers que per un atzar de la destinació ha aparegut en la nostra ciutat. Hi ha altres llocs molt millor qualificats per a ser suport de muntatges de nova invenció, les presses solament condueixen al desastre.”
Després de recórrer els jardins del Túria, els experts van opinar sobre la situació, des de la sorpresa de l’estat que presentava el llit, passant pel disseny dels trams realitzats i el desig que València reprenguera la il·lusió en un projecte de futur, estudiat i consensuat. 4 Levante, 25 de abril de 1989.
D’una banda, Alain Provost (arquitecte paisatgista, president de l’Associació Nacional Francesa d’Arquitectes Paisatgistes amb treballs a Japó, EUA, França, Portugal…) va manifestar la seua preocupació davant la possibilitat que “València perdera una oportunitat fantàstica de tenir un parc-jardí si es continua en la línia iniciada per Bofill”. Era partidari de reprendre la idea inicial de l’existència d’un riu que solcava sota els ponts. La creació de Gulliver era per a l’arquitecte un procés de reculada, fins i tot major que l’actual, qualificant-ho de «gadget» i impropi d’una opció seriosa.
La veritat és que la major part dels conferenciants va coincidir en la seua visió pessimista davant la falta d’una idea directriu, i sobretot d’una il·lusió que fóra capaç de portar avant un projecte de tal envergadura. En tal sentit es manifestava John M. Whalley, arquitecte graduat per la Universitat de Pensylvannia, membre del Royal Institute of British Architects i amb una gran experiència en el disseny paisatgístic, que denotava una falta de confiança, credibilitat en el futur del Jardí del Túria. Tal vegada, indicava Whalley, haguera de cercar-se una iniciativa capaç d’engegar de nou el Jardí del Túria d’una forma global i no sectoritzada, i va al·ludir al fet real de Japó, que en menys de dos anys havia realitzat tres exposicions paisatgístiques, en Nougoya i Osaka. Per la seua banda, l’arquitecte Julio Cano Lasso (autor del pla d’ordenació per a la illa de la Cartoixa, Expo’ 92), considerava que no es podia reproduir un riu artificial - 85 -
Ricardo Bofill mira la maqueta del Jardí del Túria. 1982.
El llit de l’antic Túria durant el procés de transformació en parc.
- 86 -
Exposició de maquetes del futur Jardí del Túria. 1982. Font: Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura.
Imatge gràfica dissenyada per a engegar el projecte del Jardí del Túria. 1982.
que aboque l’aigua al mar, però sí un tractament simbòlic del mateix, a l’escala corresponent. En aquest sentit, per a l’arquitecte Francesco Venezia, catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Gènova, incideix que sobre el riu Turia van aparèixer els murs laterals per a contenir les inundacions, els arcs dels ponts, amb grans pedres, baluards per a trencar el corrent de l’aigua; tots ells elements d’una gran expressivitat formal i plantejava dues alternatives: o recuperar la forma original, o s’inundava el llit creant radicalment un sistema urbà (a l’altura del nivell superior) amb un canvi radical-violent. Finalment, els experts no van aportar solucions concretes, però sí una visió objectiva i en general van promoure 5 conclusions: “1. L’Administració municipal s’ha manifestat incapaç de gestionar un projecte coherent amb la unànime aspiració ciutadana: «el jardí del Turia». 2. És necessària la creació d’un organisme autònom, a semblança de la fàbrica de Murs i Valls, de promoció, gestió i manteniment, que garantisca el desenvolupament amb independència de les conjuntures polítiques. La creació d’un jardí és incompatible amb els ritmes electorals. 3. És necessari reprendre una idea directriu total, sobre la base del desenvolupament d’un jardí construït bàsicament amb els elements: aigua, terra i vegetació, que recupere la memòria del riu amb influència sobre el microclima.
4. El context de l’actuació ha d’estar presidit pel realisme i l’economia. 5. El projecte Bofill és un error. El seu desenvolupament per trams autònoms, un error afegit.”
Per la seua banda, el president del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana, Vicente Casanovas, indicava a la premsa que “la realització com la de Gulliver, sense un tractament unitari per al jardí del Túria i decidida com a actuació a curt termini, no correspon amb el desig de reflexionar sobre la seua situació actual ni tampoc amb les manifestacions i opinions realitzades pels experts internacionals, la realització d’un Gulliver monumental té un impacte molt negatiu sobre el paisatge i l’entorn urbà”5 - alhora que indicava que no entenia una nova inversió de 300 milions de les antigues pessetes en una nova fragmentació del jardí del Túria, quan altres trams estaven inacabats: “Vegeu, per exemple, el «tros» on se situa la magnífica obra de l’arquitecte Santiago Calatrava, el pont Nou d’octubre, al que li falta l’estany (250 milions de pessetes) i que es farà, com així es va manifestar en mitjans municipals, «quan es puga». Vegeu el «tros» de Vetges-tu inacabat, o el corresponent al tram esportiu (amb projecte realitzat, modificat, variat i sense execució) o el «tros selvàtic» comprès entre el pont Aragó i pont del Mar, lloc de castells artificials, paelles gegantesques i opcions vàries (…) Fa l’efecte que no serveix de gens la idea dels 5 Levante, 20 de mayo de 1989.
- 87 -
- 88 -
professionals i molt la idea de l’ambició política. És molt dur hipotecar el llit del Túria i molt més, haver de demolir, governe qui governe, les actuacions dutes a terme precipitadament (…) «Si el Gulliver és un parc d’atraccions (en aquest cas xicotet i inadequada la seua ubicació) apareixeran els mil i una paradetes: hamburgueseries, quioscs, serveis... quan existeixen molts altres llocs per a situar aquesta o una altra figura, creant una infraestructura adequada; el llit mereix un respecte del que no cal riure’s”. 6
Finalment, Ignacio Blanco entrevista al president de l’Assemblea Europea d’Estudiants d’Arquitectura (BASA), Vicente Guallar, qui, en ser preguntat pel Gulliver, responia: “Crec que realment és sorprenent. És normal, que al final encarreguen a un «artista faller» la realització d’aquest Gulliver i que siga la Conselleria d’Indústria qui ho vaja a fer o que siga la Conselleria d’Agricultura qui encarregue a uns enginyers de lcona que planten arbres davant del Botànic. És com l’arquitectura popular, com es feien els pobles a Andalusia que no hi havia arquitectes, doncs ací és el mateix, és el poble qui no sap què es va a fer.”7 Dies després faria una reflexió més global en Territori (el quadern setmanal d’arquitectura, construcció, urbanisme de Llevant), on analitzava totes les obres realitzades per l’administració en el llit: “El pla de les autopistes, l’associació Pro Llit i «el riu és nostre i el volem verd»; la transició política i la declaració del llit com a 6 Levante, 20 de mayo de 1989. 7 Levante, 3 de junio de 1989, pàg. 68.
zona verda; el concurs declarat desert, les plantacions provisionals del dia de l’arbre, les eleccions, el pla Bofill i l’exposició de la Llotja; més eleccions, i després d’elles, el Palau i el seu hivernacle, els jardins neoclàssics i el seu estany, el tram de Vetges Tu, la casa de l’aigua i la seua inauguració sense estar acabada, la paralització de les obres del pont de Calatrava; més eleccions i crisis: el pla de Bofill no és realitzable!. Però se segueix plantant arbres, però no s’amplia el botànic; s’inaugura el IVAM i un Gulliver serà la falla més gran de la història de València. En dotze anys, que són molt pocs per a la història d’una ciutat, han passat moltes coses en el llit, quasi totes desafortunades i irreversibles; potser perquè mai es va reflexionar suficientment sobre el que podia significar per a València la mort del seu riu.” 8
L’Assemblea Europea d’Estudiants d’Arquitectura va entrevistar a persones rellevants de l’àrea i de la cultural, com Javier Mariscal, qui va afirmar: “Jo vaig moure una mica el projecte de Gulliver de Manolo Martín i Sento per a veure on el podien posar i sembla ser que es fa. Entenc la preocupació perquè no ha una idea central a tot el parc, que és el mínim que es pot demanar, que hi haja una acció comuna a tot el parc, que no siguen retallades d’un i d’un altre.”9 Els estudiants van exposar a l’alcaldessa les seues crítiques als nous plans per al Turia10 Clementína Rodenas, segons els estudiants, els va manifestar el 8 Levante, 21 de junio de 1989. Pàg. 45. 9 Levante, 21 de junio de 1989. Pàg. 46. 10 Levante, 9 de juliol de 1989, Pàg. 9.
- 89 -
Propostes del Pla Especial redactat per l’equip de Ricardo Bofill per al Tram 6 i ortofoto de la seua realització final.
- 90 -
seu interès per completar la urbanització del riu al més prompte possible encara que es va mostrar preocupada per «la falta d’articulació entre els diversos trams que ara es van a realitzar». L’alcaldessa va considerar positiu obrir un debat i va ser receptiva a la idea d’un nou projecte.
Per la seua banda, Rafa Rivera i Manolo Martín responien a les acusacions i finalment la perspectiva del temps els va donar la raó, tal com arreplegava Martín en una entrevista: “L’emplaçament que li han donat al Gulliver va ser l’adequat. Ho està acceptant tothom, entre altres coses perquè cobreix un buit que quedava lliure i és un tram perquè els xiquets pogueren jugar i damunt amb uns elements singulars per a poder grimpar, lliscar-se, etc. El tram de Bofill és un jardí tradicional, clàssic i aquest és un jardí per al joc. Jo crec que, en principi, la polèmica del riu està superada. Perquè la gent es va a adonar que, en 4 anys, les obres seran el que la gent demanava. El que passa és que a València quasi tot és polèmic.”11
11 Levante, 23 de diciembre de 1990, Pàg.32
83. Trams 10 i 11. A l’esquerra pla de la proposta de Bofill i a la dreta ortofoto del resultat final.
- 91 -
La història del Gulliver contada a través de la premsa Aitor Sánchez i Collado Periodista Membre Comissió d’Estudis fallers de Torrent
- 92 -
Primera notícia en premsa del Gulliver La idea de construir un parc diferent en la ciutat es va fer pública oficialment el 15 de març de 1989, curiosament en plenes falles. El president de la Generalitat, Joan Lerma i l’alcaldessa de València, Clementina Ródenas, van presentar els convenis que regularien la col·laboració financera de la Generalitat amb l’Ajuntament per als anys esdevenidors. El diari Levante va titular “Lerma demostra el seu suport a Clementina amb una subvenció de 12.000 milions”1 i afegia “El president assegura que València trencarà amb el seu aïllament”. Aquesta inversió se centraria en àrees com la infraestructura hidràulica, la urbanització de zones deprimides de la ciutat, programes d’assistència i serveis socials, sanitat municipal o la repoblació de la Devesa del Saler i la creació d’un bosc mediterrani en un dels trams del llit. Referit a aquest punt, Lerma es referia “el que no cal fer és especular, sinó presentar projectes realitzables. A València, una vegada dissenyat i tancat el pla general, cal preocupar-se més per que s’execute aquest gran disseny. Açò exigeix una clara voluntat de fer que els ciutadans gaudisquen de la seua ciutat. Els projectes del Túria han estat bé, però es poden millorar, per exemple, amb aqueist nou parc infantil (“El Gulliver”)”-concloïa. El periodista Javier García del Valle destacava en un especejament en què consistiria aquest nou parc, es tracta de la primera notícia sobre el mateix i titularia “Gulliver, en el llit”:
1 Levante, 16 de març de 1989, pàg. 14.
Una gran figura de Gulliver, el protagonista del famós conte de Lliput, serà instal·lada en un dels trams del jardí del Túria, encara per determinar. La creació de la “Zona Gulliver” dedicada als xiquets del vell llit va ser desvetlada ahir, en el transcurs de l’acte de signatura de diferents convenis entre el president Lerma i l’alcaldessa Clementina Ródenas. El projecte és conjunt entre Conselleria d’Indústria i Ajuntament de València i ja venia configurant-se entre les últimes setmanes. Serà el departament que dirigeix Andrés García Reche el que correrà amb els prop de 350 milions de pessetes que costarà crear la zona Gulliver i l’enjardinament del seu entorn, amb la instal·lació d’altres zones de jocs infantils. El conegut artista faller Manolo Martín, autor de les falles plantades en la falla de l’Ajuntament durant els últims anys, és qui té encomanada la construcció del gegantesc Gulliver. La figura del protagonista del conte, estarà tombada sobre el jaç del llit, amb una longitud aproximada d’uns 100 metres. L’escena serà una aproximació al passatge en el qual el Gulliver és lligat al sòl. L’interior de la figura estarà ple de passadissos, laberints, per a diversió infantil i al llarg del cos, infinitat de tobogans, escales i altres elements de distracció. Encara que ni Ajuntament ni Conselleria d’Indústria han desvetlat on volen col·locar la gegantesca figura, la zona amb més possibilitats és el tram comprès entre el pont de l’Àngel Custodi i el mar, i concretament sobre els terrenys en què ve instal·lant-se la fira de Nadal i el mes de juliol.” - 93 -
- 94 -
Per la seua banda, Las Provincias, seguint la seua línia editorial va titular: “Després de la dimissió de Pérez Casado, La Generalitat dóna, ara, 12.000 milions la ciutat de València” i va destacar “Hi haurà un Gulliver en el riu una torre de comunicacions”2, alhora que afegia les declaracions de l’alcaldessa en afegir que el nou parc projectat seria “un divertiment únic en el món que serà realitzat per un artista faller i que suposarà un element de contrast en el riu.” Gens més va voler o va poder explicar l’alcaldessa”- conclou Las Provincias. I amb aquesta sentència el diari valencià va sentenciar el projecte, en explicades ocasions i va fer ressò de l’evolució de les obres, tan sol per a destacar aspectes negatius dels seus materials, la seua possible toxicitat o polèmiques relacionades, com després vorem. Per contra, el periòdic Levante va fer un gran seguiment del disseny, sense anar més lluny, l’endemà del seu anunci va dedicar una notícia acompanyada d’una il·lustració d’un conte on podia veure’s a Gulliver tombat i amb el peu de foto: “Escena del conte, similar a la qual es representarà en el riu.”3 I es podia llegir “Gulliver es va veure enmig de les aigües enfuriades, agarrat a un tros de masteler trencat.” Començava així el projecte il·lusionant de contagiar a la ciutadania amb l’obra i va titular “El projecte entusiasma a García Reche «El gran Gulliver del llit serà un símbol turístic de València», així ho comentava en les seues declaracions: «S’ha triat la figura de Gulliver perquè 2 Las Provincias, 16 de març de 1989, pàg. 22. 3 Levante, 17 de març de 1989, pàg. 19.
en termes turístics suggereix viatges, aventura, coneixement... És una idea que ja existia i que hem reprès per a complementar amb un altre tipus d’elements d’oci, tots pensats per a passarli-ho ben» (…) «Portem treballant en el projecte un mes. Comencem a veure alguns projectes turístics i d’oci i va sorgir aquest de convertir una zona del riu en un gran espai d’oci amb diversió per a xiquets i majors». García Reche veu el projecte com «una gran zona de jocs en sentit modern, no simplement gronxadors, sinó una trucada a l’aventura, un símbol turístic per a València per la seua espectacularitat». Així doncs, s’explica les condicions del conveni entre les dues administracions, de manera que l’ajuntament de València col·laboraria cedint un tram del vell llit del Túria per a portar a cap un disseny d’espai global, no solament la figura de Gulliver. Quant al tema de terminis inicials, el conseller parlava de perfilar el projecte en els pròxims 15 dies i que la presentació oficial del parc es produiria en el mes següent (abril) i segons García Reche al juliol començarien els treballs, alhora que concretava: “El termini de realització és aproximadament un any, però intentarem que es reduïsca en la mesura que siga possible, perquè estiga en condicions d’ús públic en 1990, segurament en el primer semestre». Per la seua banda, l’alcaldessa de València, afirmava: “Portem treballant diverses setmanes en conjunt amb la Conselleria i el projecte em sembla una idea molt afortunada, sobretot, per la possibilitat de dedicar un tram del jardí del Turia - 95 -
Plantejament de terra, sobre el llit, circumferència del parc i primers ciments. Font. E. Martínez. “Acerca del Gulliver”
- 96 -
als xiquets. La nostra intenció ha sigut cercar idees en les quals les Conselleries pogueren entrar amb finançament al jardí del Túria i de moment hem aconseguit que Agricultura entre en la zona pròxima al Jardí Botànic i Indústria i Turisme en la zona Gulliver”. Per primera vegada ix a la llum l’autoria de la idea, tal com arreplega més a baix la notícia “El projecte pertany a l’arquitecte valencià Rafael Rivera, qui treballa en col·laboració amb l’artista faller Manolo Martín i el dibuixant Sento” i matisa les dimensions de la figura: “tindrà uns 70 metres de llarg i uns vuit metres de l’alt en la seua part més elevada. Estarà fet de fibra de vidre, amb colors vius per fora, i d’obra en la seua estructura, formigó o un altre material semblant. Almenys, de moment, l’interior de la figura no serà visible. Hi haurà multitud de tobogans en la figura i elements d’escalada, aprofitant les cordes amb les quals els habitants de Liliput, en el conte, lliguen a Gulliver. Pistoles, sabres i el barret estaran disseminats per la zona de joc i el pèl de la figura.”4
no haja pogut dotar-se de múltiples espais senzills, en tots els barris, en els quals els nostres fills puguen simplement jugar.” En aquest sentit, Levante reconeixia la reivindicació veïnal de la presidenta de l’Associació de Veïns de Natzaret, María Teresa Biosca, “qui va preguntar en un debat públic a l’alcaldessa Ródenas per què en el jardí del Túria no hi havia un tram per a xiquets, en el qual les mares soltaren als seus fills i es despreocupasen. Davant la pregunta, l’alcaldessa va començar a donar cos a la idea i va trobar en el conseller García Reche la resposta econòmica adequada.”5
Prompte va començar a calar en la societat valenciana de forma positiva la idea, de fet, diverses veus apuntaven a la creació de més zones infantils, la primera a alçar-se va ser la del secretari del grup municipal centrista (CDS) Manuel de la Llave, qui escrivia: “no deixa de sorprendre que una ciutat en la qual se celebra, any rere any, la segona Fira Mundial del Joguet en importància
Per la seua banda, el director del Levante, Ferran Belda opinava: “Perplex em tenen dos projectes artístics que s’ha juramentat a dur a terme la Generalitat en la ciutat de València. M’estic referint a la ciutat de les ciències, concebuda pel president Lerma en el seu últim viatge a París—tots els xiquets, encara, vénen de París—, i a la zona Gulliver il·luminada per aqueixa fabulosa fàbrica d’ensomnis avantguardistes que és la Conselleria d’Indústria, Comerç i Turisme d’Andrés García Reche. Dues estupendes idees, divertides fins i tot, la qual cosa contrasta amb el tarannà sorprès del socialisme governant, però que no acaben de casar amb l’austeritat i estretors que es venien pregonant fins a la seua presentació en societat. Indici que van sorgir a l’amor de certa campanya de la dreta que acusava al PSOE de tornar-li l’esquena a València i que el president Lerma
4 Levante, 17 de març de 1989, pàg. 19.
5 Levante, 16 de maig de 1989, pàg. 5.
Opinions enfrontades
- 97 -
Procés de construcció del cos, sobre terreny. Font. E. Martínez. “Acerca del Gulliver”
- 98 -
ha volgut atallar amb inversions i plans abracadabrants. Però sospite que no s’ha tingut en compte el particular moment que viu la ciutat. Una i una altra iniciativa semblen sorgides de la factoria Disney, amb la qual competeixen en enginy i gràcia com si d’un certamen faller es tractara.”
Però no tot eren valoracions positives, ja que altres veus van considerar el projecte fantasiós i allunyat de la realitat, unes opinions exagerades a raó de Belda i que en realitat mostraven ressentiment on hi ha “un tènue recel a la tornada dels bruixots. Al retorn, en suma, dels faedors de somnis tipus Ricard Pérez Casado i els seus dissenys Bofill per al Túria i el passeig Marítim que, de puro inassolibles, van esdevenir en sentiment de frustració col·lectiva.”
Altres veus negatives es concretarien en el PP, concretament del seu portaveu municipal, Martín Quirós, qui considerava que la idea estava fora de lloc per ser sobtada i precipitada: “cal respectar els plans que ja existien en els trams XII i XIII del Túria. Existeix un PERI, un pla Bofill, unes etapes a complir i uns regidors als qui consultar abans d’escometre una obra així”.6 En aquesta mateixa línia el regidor mantenia que hi havia projectes prioritaris com el parc zoològic i la ubicació del parc d’atraccions: “no estic en contra de la idea, només que caldria 6 Levante, 28 de març de 1989, pàg. 7.
cercar-li una altra ubicació diferent o bé procedir a reconsiderar el pla global del llit. No es pot posar ara el Gulliver on aquesta va prevista posar altres coses”-afegia–“donem una pobra imatge a Madrid amb semblant «fixesa d’idees» (en to irònic), primer presentem el pla Bofill, després volien el parc d’atraccions on anava el pla Bofill, més tard era el zoo el que anava en lloc del parc que anava on Bofill i ara és el Gulliver.” El portaveu popular aportava com altres idees realitzar cinc parcs, un en cada gran districte de la ciutat, amb una adequació específica a la zona: un dedicat a l’horta, un altre als xiquets, etc.
Tot el procés es va gestar amb grans dosis de cautela i sigil. El secretisme del Gulliver i de la seua concreta ubicació es va desvetlar finalment al maig, quan Levante fa pública la seua ubicació definitiva i titula amb gran foto: “El tram dels xiquets estarà al costat del jardí de Bofill” i afig: “serà el tram XII del jardí del Túria, l’existent aigües a baix del pont de l’Àngel Custodi, a continuació del sector urbanitzat pel propi Bofill a l’altura del Palau de la Música (…) cal recordar que el denominat «projecte Gulliver» consisteix en la creació d’una àmplia zona per a xiquets en el vell llit del Túria, la primera que serà dedicada íntegrament als més xicotets, amb una escena central en la qual apareixerà el protagonista del conte «Els viatges de Gulliver». El personatge estarà tombat sobre el jaç, construït en materials resistents i pintat de diferents colors, amb unes mesures de 68 metres de llarg, 7 d’alt i entre 30 i 35 metres d’ample pel seu contorn més ampli. Les cordes amb les quals, en el conte, els lil·liputencs lli- 99 -
Procés de muntatge en la ciutat fallera, amb vareta. Font. E. Martínez. “Acerca del Gulliver”
- 100 -
guen a Gulliver al sòl serviran perquè els xiquets escalen el cos del viatger; el pèl amagarà un laberint, i l’escena tindrà moltes altres possibilitats de joc. Al contrari del que s’havia dit, la figura no serà buida. Aquesta escena central estarà acompanyada d’altres zones de joc en el seu entorn, que també estan incloses en el mateix projecte i que ocuparan, al costat de la vegetació que servirà a aquest tram d’enllaç amb la resta del jardí del Túria, l’extens sector XII. El conveni que signaran l’alcaldessa de València i el conseller d’Indústria, Comerç i Turisme, Andrés García Reche, per a la urbanització i creació del «tram dels xiquets» encara no està subscrit. No obstant açò, serà la conselleria la que desemborse els més de 300 milions de pessetes.”7
El 17 de juny de 1989 Levante obria en portada “Martín acaba la maqueta del Gulliver” i en el seu interior titulava “El gegant Gulliver cobra forma en el taller de Martín abans d’eixir a la llum pública”:
“La maqueta serà exposada a partir de la setmana vinent al públic en els locals del Centre d’Artesania de la Comunitat Valenciana, situat en els jardins de l’antic hospital. En la mostra s’exposaran també els plànols del projecte i els dibuixos del tram, així com els elements de jocs infantils que quedaran muntats al voltant de la fi7 Levante, 17 de maig de 1989. Pàg. 12.
gura del conegut explique (…) En el taller de l’artista faller Manolo Martín es treballa ja amb afany en la construcció del ninot gegant, sobre els plànols realitzats per l’arquitecte Rafael Ribera. Alguns elements del que serà una figura tombada en el sòl de més de 70 metres de llarg, uns 35 d’ample i fins a set d’alt, com una de les mans, estan ja molt avançats. cal assenyalar que la intenció d’ambdues institucions és la de començar a treballar en el tram del llit triat per a aquesta iniciativa en el pròxim mes d’octubre (…) Les entenimentades podran ser utilitzades pels més joves per a escalar el cos del ninot, que serà buit per dins, però sense possibilitat d’accés al seu interior. El gegant serà una zona de jocs, amb un laberint amagat en el pèl i altres recursos de diversió.”8
Aquest mateix 17 de juny estava previst que l’alcaldessa de València i el conseller García Reche signaren el conveni de col·laboració entre les seues respectives entitats, document que va ser ratificat pel ple de l’ajuntament i el del Consell, mitjançant el qual la conselleria es faria càrrec de la inversió total del tram, inclosa la construcció del gegant Gulliver i afegia: “A la vista de l’informe negatiu dels tècnics per a la possible instal·lació de la fira en el sector del llit corresponent a l’Albereda, cobra força en l’ajuntament la possibilitat que el tram de Gulliver i la fira formen una unitat lúdica i recreativa, en la mateixa zona. La proposta podria ser presentada el dilluns en la comissió.”9 8, 9 Levante, 17 de juny de 1989. Pàg. 5. 9 Levante, 17 de juny de 1989. Pàg. 5.
- 101 -
Estructura de fusta de l’interior del Gulliver. Font. E. Martínez. “Acerca del Gulliver”
- 102 -
Uns dies després la premsa10 arreplegava com els membres de la comissió d’urbanisme van ser informats de la signatura d’aquest conveni, amb una extensió de 671.000 metres en el tram XII del riu i oferirà als xiquets jardins i jocs dins del programa global “Un riu de xiquets”, alhora que indicava que les obres estaven previstes començar al juliol.
tic que, segons ell, va a exercir el futur parc, mentre l’alcaldessa, Clementina Ródenas, va ressaltar la simbologia del Gulliver: “és la millor representació de la ment del xiquet en activitat”13 i va recordar la idea d’oferir al ciutadà un riu per a recórrer de dalt a baix.
Protestes veïnals La presentació oficial del projecte, amb maqueta i plànols va tenir lloc a la fi de juny, la premsa va titular: “Els xiquets valencians ja poden veure el futur Gulliver”, qui “representat lligat al sòl, mesurarà seixanta-vuit metres de llarg, i tota la seua figura permetrà el joc dels més xicotets. Així, els plecs de la seua roba seran passejos i tobogans. Gulliver serà buit des del coll fins a la cintura, i en el seu interior es trobarà una reproducció en miniatura de la ciutat de València.”11 - Com veiem, per primera vegada, es dota de contingut el seu interior i s’ofereixen dades sobre l’entorn, com: “la denominada «El bosc encantat» destinat als jocs a l’aire lliure. La «plaça dels vents» orienta al visitant cap a cadascuna de les quatre àrees, Nord o zona de jocs; Sud, o dels viatges, amb pistes per a bicicletes i patins; Est, o la cultura, i Oest, o de l’esport.”12 En l’article s’arreplegava que aquesta zona començaria les obres al setembre. El cost total de les obres ascendia a més de 700 milions de pessetes, en aquest sentit, el conseller García Reche va destacar el fort atractiu turís10, Levante, 20 de juny de 1989. Pàg. 12. 11 Levante, 20 de juny de 1989. Pàg. 12. 12 Levante, 23 de juny de 1989. Pàg. 8.
L’Associació de Veïns d’Aitana es va mostrar molt crítica amb la gestió del riu i l’ús del sòl públic. Davant la idea de cedir un sòl per a la instal·lació definitiva de la fira al costat del Gulliver, van declarar: “si els firants volen un tros de València, que ho paguen. Que se cerquen un lloc, es to compren i munten allí la seua indústria. (…) el riu és nostre i ho volem verd. El riu va ser cedit al poble per a ser una zona verda. L’ajuntament no pot ara agafar un tros de zona verda del riu i lliurar-li-ho durant diversos anys”. Els veïns es referien a la possibilitat que “la Conselleria de Turisme pagara el projecte de Gulliver perquè la iniciativa privada s’instal·le en la zona, per mitjà de la fira.”14
Com veiem les opinions eren diverses. La secció Indústria i Tecnologia del diari Levante acollia una columna dedicada al parc, on es mostra la importància i amplitud de mires del projecte: “El gegant Gulliver serà instal·lat en el vell llit del riu 13 Levante, 23 de juny de 1989. Pàg. 8. 14 Levante, 28 de juny de 1989, Pàg.8.
- 103 -
Construcció de la sabata i el tobogan en la ciutat fallera. Font. E. Martínez. “Acerca del Gulliver”
- 104 -
Túria. «Un riu de xiquets» és un projecte que es planteja amb un doble objectiu: d’una banda, donar resposta a la necessitat d’espais lúdics infantils que existeix en la nostra ciutat, oferint una proposta integrada que done cabuda a múltiples possibilitats d’espais i activitats de joc; d’altra banda, incrementar l’atractiu turístic de la ciutat de València, augmentant la seua capacitat d’atracció de visitants. Però, addicionalment, encara hi ha un altre factor. Si l’antic llit del riu Turía és l’eix vertebrador de la nostra ciutat, si tracta de dirigir la seua renovació fins a convertir-ho en una fita emblemàtica de la seua història, la incorporació dels xiquets a aquest procés és fonamental per tota la càrrega que tenen de futur i esperança, i per la importància que ells mateixos se senten protagonistes de la seua ciutat.”15
Aprovació del disseny definitiu El 29 de juny de 1989 el ple municipal aprova definitivament el disseny del llit, tal com arreplega la premsa: “L’ajuntament tanca el disseny de tot el llit del riu amb l’inesperat suport del grup popular. El llit del riu Túria ha quedat dissenyat pràcticament en la totalitat dels seus trams principals, després que l’equip socialista municipal traguera ahir avanç, amb el suport del PP i l’abstenció del CDS, l’aprovació dels trams esportiu i parc de Gulliver, i s’acceptara la ubicació de la fira en la zona del camí de les Moreres.”16 15 Levante, 29 de juny de 1989, Pàg. 29. 16 Levante, 30 de juny de 1989. Pàg. 3.
Així doncs, amb tota la corporació a favor, excepte els dos vots dels regidors d’EU-UPV, va quedar aprovat el projecte finançat per la Conselleria d’Indústria, Comerç i Turisme del parc del Gulliver. Malgrat que els diferents grups de l’oposició municipal van dedicar més d’una crítica a l’anomenat “Riu de xiquets” no es van oposar (excepte EU): “Carmen Arjona va explicar el vot negatiu del seu grup en raó a l’ordre de prioritats en les inversions municipals. «El Gulliver -va dir- és bo per a la ciutat, però per què ací? per què ara?». Martín Quirós, portaveu del grup popular, va afirmar que el suport del seu grup es devia a la necessitat de no perdre una aportació de més de set-cents milions de la conselleria: «He de tirar-me a l’aigua per a salvar a l’alcaldessa per una ocurrència del conseller». Unió Valenciana i Partit Popular van coincidir a criticar la competència que la conselleria ha adquirit sobre el projecte. «El Consell dóna diners, però per a posar-nos el que ells vulguen, sense donar-nos quasi opció a opinar», van coincidir Quirós i el regionalista Piles. El regidor popular José Luis Olivas va voler deixar clar que el projecte haurà d’explicar en tot moment amb tècnics municipals i ser ratificat per la corporació municipal.”17
Acusació de plagi En un divendres 13, com si la mala sort atraguera els inicis del projecte, la ciutat es va trobar amb una trava més en el camí. Les portades dels mitjans regionals acusaven d’un suposat 17 Levante, 30 de juny de 1989. Pàg. 3.
- 105 -
Portada sobre l’acusació de plagi del parc d’un parc d’atraccions a Noruega. i reaccions dels artistes. Levante, 13 d’octubre de 1989.
- 106 -
plagi el parc Gulliver. Levante va titular “El projecte Gulliver del Túria és quasi igual al que ja existeix en un parc de Noruega. Tots dos ninots estan ideats com a joc per a xiquets.” I en el seu interior es podia llegir com aquest projecte comptava amb un antecedent “quasi idèntic, un germà bessó”, en el denominat Kong-Parken’s de Noruega. Els creadors del parc ràpidament van contestar que es tractava d’una casualitat i que realment les utilitats i opcions eren diferents.
Per a il·lustrar sobre aquesta construcció noruega, el diari arreplegava que “En un dels últims números d’una revista espanyola dedicada a la difusió de mobiliari urbà, s’ofereix un extens reportatge sobre «el parc Gulliver, una excitant experiència per a xiquets i adults», i en ell s’adona de l’existència d’un parc noruec que utilitza una gran figura de cartó que representa al personatge del conte universal de Swift. Les similituds entre l’experiència lúdica escandinava i les propostes valencianes són importants. El ninot mesura pràcticament el mateix, 80 metres de llarg i 7,5 d’alt en el cas noruec per 68 i més de 6 en el valencià. Encara que el reportatge que ha pogut conèixer aquest diari no dóna excessius detalls sobre el parc i les seues fotografies manquen del detall necessari, la concepció general d’aquest Gulliver amb l’ideat per l’arquitecte Rafael Rivera, el dibuixant Sento i l’artista faller Manuel Martín, és la mateixa. Hi ha, no obstant açò, clares diferències quant a determinades utilitats i jocs. Segons es descriu, l’entrada en el Gulliver noruec es realitza
a través de les orelles, mentre el seu cabell s’ha convertit en una jungla de tobogans i laberints infantils. La mà dreta sosté un àrea de pícnic, mentre en diversos punts del ninot s’han instal· lat torretes, escales i ponts de lona. La rèplica valenciana inclou a l’interior del gran ninot una representació a escala de la ciutat de València en miniatura.
El sistema de jocs és més ambiciós d’altra banda, i el modelatge del ninot molt més realista i cura. La gran diferència entre l’un i l’altre radica en el seu emplaçament. Mentre el parc noruec, ja construït com mostren les imatges, es localitza en un paratge natural, sobre el vessant d’un pujol, amb diverses construccions rústiques a la seua al voltant, el Gulliver valencià es projecta per a una zona eminentment urbana de València, una de les àrees centrals del vell llit del riu Túria, un espai, d’altra banda, molt limitat. El parc noruec ha sigut realitzat per l’empresa Hags, especialitzada en tota sort de promocions infantils i en el disseny de jocs.
La notícia de l’aparició d’un Gulliver bessó, comunicada per aquest periòdic a l’artista Manuel Martín, va provocar una enorme sorpresa en el referit coautor de la idea per a València. Martín, després d’analitzar la proposta noruega, va manifestar que es tracta de «un element diferent del que hem fet nosaltres, entra altres coses perquè els noruecs empren el Gulliver com un - 107 -
Procés de construcció de l’interior. Font. E. Martínez. “Acerca del Gulliver”
- 108 -
contenidor d’activitats en el seu interior, mentre que per a nosaltres es tracta d’un element que en si mateix planteja un reclam i que, a més, es relaciona amb l’exterior a través de la idea “Un riu de xiquets”. Per al conegut artista faller «no és estranya la coincidència perquè són molts els dibuixos similars de Gulliver a partir del llibre original de fet, a València ja vam veure una vegada un ninot semblat en Nuevo Centro». Martín explica que el seu projecte es va iniciar en 1986, encara que no seria fins a principis del 88 «quan va quedar patentat». «Caldrà veure quin ha sigut primer, i si ells ho tenen també patentat», va concloure.”18
Nous retards per oposició política
del PP José Luis Olivas va precisar que el projecte no es definia sobre el pont que el pla general preveu sobre el vell llit. Olivas va incidir també que el projecte no preveia suficient espai per a, aparcaments, seguretat interior i connexió convenient entre el tram dissenyat per Bofill, al costat del Palau de la Música, i el tram reservat als firants, aigües a baix. Per totes aquestes raons va demanar als seus companys de comissió que el projecte es millorara. El socialista Miguel Albuixec va lamentar la nova demora i va acusar a l’oposició de pretendre obstruir la gestió20, alhora que va comentar que era impossible que no s’aprovara el projecte del parc: “No em cap en el cap que vaja a ocórrer açò, i, si finalment és així, la Consellería d’Indústria oferirà el projecte a altres ajuntaments, als veïns dels quals els haurà tocat la loteria, per a frustració dels ciutadans de València, que ho hauran perdut (…) Hi ha informes d’empreses de seguretat que avalen tant els aparells de jocs com la figura, i els aparcaments de l’entorn seran els de la ciutat de les ciències, que es farà en terrenys adjacents»- va assenyalar el regidor d’urbanisme qui, al seu torn, va deixar la porta a aboque a cobrar una entrada simbòlica per accedir ninot: “de cinc o deu pessetes, tant per seguretat, com per a evitar massificació en les seues instal·lacions.”21
L’oposició va tornar a retardar el projecte del parc Gulliver, ja que ho veia incomplet. El responsable d’Urbanisme, el socialista Miguel Albuixec, considerava que no era convenient pronunciar-se sobre la figura del ninot sense tenir en compte l’entorn i la proposta completa per al tram va quedar sobre la taula. El regidor
Davant aquest nivell creixent de crispació, el Partit Popular demanava que els 800 milions de cost s’usaren en el centre històric i no en el parc, ja que considerava que el tram
18 Levante, 13 de octubre de 1989, Pàg. 3. 19 Levante, 28 de noviembre de 1989, Pàg. 10.
20 Levante, 28 de noviembre de 1989, Pàg. 10. ������������������������������������������� Levante, 29 de novembre de 1989, Pàg. 12.
La premsa arreplega com els regidors van veure un vídeo sobre el Gulliver existent a Noruega, a l’interior del qual no es pot accedir. «El nostre és més bonic però, allí tots els seus elements estan a la vista», va assenyalar Boado després de la sessió videogràfica.19
- 109 -
Cobertura de l’estructura de fusta amb fibra de vidre i muntatge. Font. E. Martínez. “Acerca del Gulliver”
- 110 -
Gulliver havien de pagar-ho els particulars, no la Generalitat: “Al marge d’efectuar crítiques al projecte per deficiències en seguretat, enllumenat i originalitat (semblat al de Noruega), Olivas va afirmar que el pla imputa als propietaris del sòl urbanitzable adjacent la realització del tram, i que no hi ha raó perquè la Inversió pública els allibere d’aquest compromís i va assenyalar que «pot implicar problemes al PSOE, que té presses electorals, però açò no justifica que estiguem disposats a regalar 800 milions de pessetes, que paga la Consellería d’Indústria i, per tant, tots els ciutadans, als propietaris del sòl de la zona».22
Gulliver, moneda de canvi Com veiem esta obra infantil es va convertir en una icona també de les disputes polítiques, sent protagonista en negociacions, com la seguent: “La Generalitat compensa amb Gulliver un tram del Túria que va llevar a l’ajuntament. El Consell de l’Horta farà un pont sobre el llit que haurien de pagar els particulars. D’aquesta manera, l’organisme metropolità assumeix inversions atribuïdes a la iniciativa privada de la mateixa forma que la Conselleria d’Indústria, que té prevista la creació del parc Gulliver en el tram XII del Jardí del Túria quan aqueix sector està imputat, quant a costos de finançament, als propietaris del sòl qualificat com a urbanitzable no programat de l’avinguda de França. ������������������������������������������ Levante, 2 de desembre de 1989, Pàg. 10.
La inversió de la Generalitat en finançar el tram del Gulliver, segons les mateixes fonts, no farà més que compensar a l’ajuntament d’un minvament de riquesa ocasionada pel propi Govern autonòmic en aprovar definitivament el pla general. El conseller d’Obres Públiques, en la seua resolució d’aprovació definitiva del PGOU, va modificar les previsions municipals en suprimir l’aprofitament urbanístic edificable en la zona del camí de les Moreres, que va quedar reservat com a zona terciària d’oci per a promoure la construcció de la denominada ciutat de les ciències. Aquest sector de sòl urbanitzable tenia atribuïda per l’ajuntament el finançament d’un tram del Jardí del Túria i, amb la decisió del Govern autonòmic que, per cert, va alçar les protestes de l’oposició, no cabia possibilitat alguna d’obtenir rendibilitat suficient per a pagar aquest enjardinament. La Generalitat, per dir-ho d’alguna forma, va privar a l’ajuntament d’un tram gratis del Jardí, i el projecte del tram Gulliver, en certa manera, salda aquell deute: No obstant açò, ni l’ajuntament ni la Generalitat han presentat el jardí infantil com la compensació d’un deute, sinó com un regal que, com diu l’oposició, també ix dels diners dels ciutadans.”23
Uns dies després, Albuixec, amb ajuda del tècnic Francisco Blanch, va explicar que les normes del programa d’actuació urbanística (PAU) per a la zona de l’avinguda de França que es trobaven en fase de redacció, imputarien als propietaris del sòl la realització del tram XV del jardí del Túria, situat entre ������������������������������������������ Levante, 3 de desembre, de 1989. Pàg. 9.
- 111 -
Trasllat del cap i col·locació en el cos. Font. E. Martínez. “Acerca del Gulliver”
- 112 -
el futur pont del bulevard sud sobre el vell llit i el pont actual del ferrocarril. D’aquesta manera, la iniciativa privada, a la qual el pla general atribuïa el pagament del jardí del Túria en aquesta zona, hauria de finançar més superfície real.24
Aquesta situació de crispació va arribar fins als debats de la ràdio. Radio València-SER va oferir el 7 de desembre de 1989 el seu programa debat «Tercer Grau», sobre la polèmica, amb les veus d’Albuixec i representants de l’oposició municipal, associacions de veïns i Col·legi d’Arquitectes.25
recolzant que el projecte tornara a la comissió d’Urbanisme i votant en contra de la seua aprovació. Tot i ser el centre-dreta majoritari en la corporació, l’absència del portaveu regionalista, Vicente González, que es trobava a Xile, donava com resultat l’empat, que va ser resolt per l’alcaldessa gràcies al seu vot de qualitat. El regidor José Luis Olivas, del PP, es va estendre en arguments urbanístics i legals, per a concloure que l’aprovació era il·legal perquè incomplia el Pla General de València ja que, en cas d’un incendi, el material del que estarà fet el ninot podria desprendre emanacions de cianur. Castañer, d’UV, va afirmar que el seu grup s’oposava a qualsevol projecte nou en el riu si no es feia un debat general sobre el llit.
Aprovació definitiva, pels pèls (i per l’absència de Lizondo) El ple de l’ajuntament va aprovar finalment el 14 de desembre la creació del parc Gulliver en el riu.26 L’alcaldessa va desfer l’empat entre partidaris i detractors. Després d’una extensa discussió entre els regidors, tal com estava previst, socialistes, Esquerra Unida- UPV i el regidor del grup mixt García Ninet van recolzar el projecte, que finançava la Conselleria d’Indústria amb més de 700 milions de pessetes. La votació inicial va acabar en empat, ja que populars, regionalistes i Del Hierro s’oposaven a la creació del parc i el CDS va començar dient que votaria a favor si es garantien encara més les condicions de seguretat per a acabar ������������������������������������������ Levante, 5 de desembre de 1989, Pàg. 11. ����������������������������������������� Levante, 7 de desembre de 1989, Pàg. 2. ������������������������������������������� Levante, 16 de desembre de 1989, Pàg. 12.
Finalment, el projecte va comptar amb l’aprovació definitiva del ple del Govern autonòmic a la fi de desembre, en donar llum verda al conveni subscrit entre la Conselleria d’Indústria i la corporació municipal, amb una superfície aproximada de 61.200 metres quadrats. El finançament de tot el projecte era a càrrec de la Conselleria d’Indústria, a través del seu Institut Turístic Valencià. El Consell també va aprovar un altre conveni de col·laboració amb l’ajuntament, en matèria d’indústria, comerç i turisme. Un dels objectius era coordinar actuacions entre la societat València-Parc Tecnològic, SA, i la posada en funcionament d’aquest parc.27 ������������������������������������������� Levante, 26 de desembre, de 1989. Pàg. 4.
- 113 -
Fixació d’elements clau com el monyo i els cinturons. Font. E. Martínez. “Acerca del Gulliver”
- 114 -
Noves crítiques: materials tòxics? El PP va sol·licitar que es canviaren els materials de construcció del Gulliver pel risc del cianur, segons els seus regidors en la creença que les resines fenòliques podrien desprendre gasos similars als causants de la catàstrofe de l’incendi d’una discoteca de Saragossa que provocà la mort de 3 persones. Per la seua banda, l’arquitecte autor, Rafael Rivera, i el responsable tècnic de l’empresa dels materials, Vicente Beta, van negar la major en considerar que en no podria produir-se combustió alguna, ja que s’anaven a emprar materials ignífugs.
Rivera va assenyalar que “el material no crema i és autoextinguible perquè és una condició que es va demanar des del primer moment. Ara estan fent els assajos en l’Institut del Joguet, de la Conselleria d’Indústria, i és fals que en la seua combustió emane gasos tòxics”. Vicente Beta va dir “Les resines fenòliques són ignífugues, no poden cremar, i per açò s’utilitzen en transports públics com el metre, avions, etcètera. Els materials compleixen la norma de seguretat M-1, la més severa de totes, certificada pel servei de bombers de Barcelona, que té el laboratori més important d’Espanya en aquesta matèria. (…) Ens juguem prou com para no caminar amb ximpleries.” Beta va explicar que aqueix tipus de resines podria cremar amb un focus de calor de 2.000 graus, temperatura impensable per a una construcció que estarà a l’aire lliure. Rivera, per la seua ban-
da, va assenyalar que la mà del Gulliver, exposada en Expojove, va estar sotmesa als encenedors de diversos joves, que, segons ell, no van aconseguir cremar el ninot.”28
Així doncs, l’informe elaborat per a la Conselleria d’Indústria pel laboratori del servei de bombers de Barcelona va arribar a la conclusió que els materials presentaven un dels comportaments més satisfactoris davant el foc. Concretament, en una escala de Q (màxima resistència) a 5 (mínima) se li atorga un 1. Aquesta classificació suposava que les resines no desprenien gasos letals en la seua combustió.29 Tan sol el PP va realitzar al·legacions, malgrat aquests informes de seguretat i va suggerir que es canviaren els materials.30 Definitivament el dijous, 8 de febrer de 1990, es va aprovar el projecte. Las Provincias, va desbloquejar el veto informatiu al projecte, però solament per a publicar aspectes negatius, com el del perill d’intoxicació i va titular “Els materials del Gulliver podrien produir un gas mortal en cas d’incendi”, acompanyada d’una vinyeta d’Armando Serra, on dos follets treballen en la construcció envoltats de votes de polièster.31 El 18 de gener donava cabuda a les declaracions de regidors del PP sobre el tema.32 28 Levante, 16 de enero de 1990. Pàg. 10. 29 Levante, 17 de enero de 1990. Pàg. 9. 30 Levante, 24 de enero de 1990. Pàg. 9. 31 Las Provincias, 17 de enero de 1990. Pàg. 17. 32 Las Provincias, 18 de enero de 1990. Pàg. 20.
- 115 -
Assemblatge de peces i interior de l’obra. Font. E. Martínez. “Acerca del Gulliver”
- 116 -
Comença la construcció: un Gulliver per parts Quatre empreses constructores, entre les quals figuren les més destacades de la ciutat, van presentar diferents ofertes per a ferse càrrec de l’execució de les obres del tram: Cobertes i MZOV juntament amb Dalmau, Foment d’Obres i Construccions, Ferrovial, SA, i Cleop juntament amb José Domingo Horticultores. Les obres tenien un termini màxim de finalització fins al 30 de novembre de 1990.33
Per la seua banda, l’activitat en els tallers fallers bullia a ple rendiment, no solament el de Manolo Martín sinó un grup d’artesans de la ciutat de l’artista faller es van encarregar de donar vida a parts del Gulliver, tal com arreplega la premsa, amb el cas d’Agustín Villanueva, que venia de guanyador el primer premi de la secció especial amb Na Jordana. Aqueix pròxim exercici deixava de plantar falles per a dedicar-se a un parc d’atraccions aquàtiques de Madrid o el projecte Gulliver: “Vull dedicar-me a altres activitats però, en qualsevol cas, serà alguna cosa momentani. La meua principal Intenció és sanejar mi economia i pensar l’any 1992.”-declarava l’artesà.34
Per contra, el Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana va refusar la invitació de la Conselleria d’Indústria ��������������������������������������� Levante, 18 de març de 1990. Pàg. 18. �������������������������������������� Levante, 28 de març de 1990, Pàg. 17
per a participar en la selecció de l’empresa a la qual s’anava a adjudicar el tram del jardí del Túria i va elaborar un comunicat, perquè no compartien els criteris i actuacions “deslavazadas i independents, sense un estudi unitari del conjunt”35. El 15 d’abril va publicar el comunicat asseverant que l’Ajuntament de València, lluny de rectificar, havia continuat «en la línia de redactar projectes i adjudicar obres, en trams aïllats, sense cap connexió ni estudi unitari».36 La Conselleria d’Indústria i Turisme va adjudicar les obres de construcció del tram del riu a la unió temporal de Cobertes i Dalmau. Per la seua banda, l’arquitecte Rafael Rivera, va expressar al president del Col·legi d’Arquitectes el seu malestar per les crítiques abocades sobre el parc i va comentar que va estar representat en la mesa de contractació del projecte, en contra del manifestat pel col·legi en la nota que van enviar.”37
El 13 de maig van començar a arribar les primeres peces i el material per a la construcció de l’enorme figura del Gulliver.38 I a poc a poc s’anava conoguent el contingut complementari de la figura, com la primera pista de monopatí de València. La Conselleria d’Indústria, en col·laboració amb la Regidoria de Joventut i Esport, va decidir, aquesta pista, tal com indicava el regidor de Joventut i Esport, Manuel Mata, que rebia cartes de xiquets demanant que es construïra. La pista va costar onze mi ��������������������������������������� Levante, 12 de abril de 1990. Pàg. 9. ��������������������������������������� Levante, 15 de abril de 1990. Pàg. 3. ���������������������������������������� Levante, 10 de maig de 1990. Pàg. 30. ��������������������������������������� Levante, 13 de maig de 1990. Pàg. 28.
- 117 -
Naus interiors del cos del Gulliver i construcció de maqueta de la ciutat. Font. E. Martínez. “Acerca del Gulliver”
- 118 -
lions i estava prevista a fer en quatre mesos.39 L’1 de setembre de 1990 la premsa seguia la seua evolució amb una foto notícia 40 i el 12 de novembre arribava el cap al riu.41 Un mes després, Levante informava que el gruix de l’obra estava conclòs, encara que el seu lliurament havia patit un xicotet retard, i en l’última setmana es tractava d’accelerar la solució de totes les rematades i xicotets detalls, al mateix temps que s’efectuaven totes les proves pertinents.42
Inauguració: una festa en el riu Per fi arribava el dia més esperat. Dia d’alegria, de xiquets, però també de la típica foto política. Levante va titular: “Centenars de xiquets van envair el parc de Gulliver el primer dia de funcionament” El cos de la notícia relatava la crònica de la inauguració de la següent manera: “Centenars de xiquets es van abalançar ahir al matí sobre el gran ninot jacent del parc infantil del Gulliver, que va quedar obert al públic a les onze i l’entrada del qual serà finalment gratuïta (…) L’enorme ninot de fibra de vidre i polièster es va convertir en el principal focus d’atracció dels xiquets que van envair el jardí quan se’ls va permetre l’entrada. El ninot, al que s’accedirà de for ���������������������������������������� Levante, 5 de agost, de 1990. Pàg. 25. ������������������������������������������� Levante, 1 de setembre, de 1990. Pàg. 18. ����������������������������������������� Levante, 4 de novembre de 1990. Pàg. 28 ������������������������������������������ Levante, 26 de desembre de 1990. Pàg. 29
ma gratuïta, té una planta de vuit-cents metres quadrats i és capaç d’albergar a uns dos-cents cinquanta xiquets. Rafael Rivera, Manolo Martín i el propi conselller Andrés García Reche no van dubtar a lliscar-se pel tobogan de major grandària. A l’interior, seguint la idea del projecte que va exposar Rivera, els xicotets lil·liputencs de l’exterior poden pujar-se damunt del Palau de la Generalitat, abraçar-se al Micalet, veure com corre un fals riu sota els seus peus, «perquè res és xicotet o gran, la grandària és relativa». Tant és així que en l’àrea de jocs les peces d’escacs —dissenyades per Vicente Ortí— són enormes i, en canvi, les pistes de golf són diminutes. A més, estan les pistes per a esports, els jocs populars i un llac, encara que les pistes de monopatí (una per a iniciarse i una altra per a experts) van atraure el major nombre de xiquets. El conseller Reche va dir que s’han instal·lat càmeres de control per tot el parc. S’ha contractat també un servei especial de vigilància i assistència sanitària. Una sèrie de panells informatius de les activitats a celebrar en el riu, i les senyalitzacions per a moure’s dins del parc són obra de Mariscal. El president de la Generalitat, Joan Lerma; l’alcaldessa de València, Clementina Rodenas; el conseller d’Indústria, García Reche; els autors del projecte i regidors, tant socialistes com del CDS, EU i UV, van estar presents ahir en l’obertura del parc, la majoria d’ells acompanyats dels seus fills. Lerma va assenyalar que «aquest parc no pot definir-se amb paraules, cal venir i jugar».43 ������������������������������������������� Levante, 30 de desembre de 1990, Pàg. 30.
- 119 -
Arribada de les primeres peces. Font. Cleop.
- 120 -
Per la seua banda, Las Provincias va arreplegar també la inauguració, malgrat bloqueig informatiu que havia realitzat durant tot el procés de construcció. Aquesta línia es pot observar en el titular “Lerma va inaugurar el primer parc destinat als xiquets” sense cap referència al Gulliver44.
Mateo Signes, Paco Gregori, Angel Zurilla, Pepa Costa, Nacha Soler, Amparo Alepuz, Ana Buades, Salvador Miralles, Antonio Carratalá, Jorge Barbaró, Ramón Tomás, Paco López, Vicente Hernández Agulleiro, Salvador Borcha, Rafael Revert, Cándido Córcoles, Miguel Angel Codoñer, Antonio Font, José Luis Jareño, Luis M. Canó i Amparo Biol.45
El maletí del Gulliver: la il·lusió d’un somni complit Per a la inauguració del Gulliver la Generalitat va idear un maletí de cartó “Els jocs d’Un riu de xiquets”, en l’interior dels quals guardava un llibre amb l’explicació de l’obra, així com jocs per als més xicotets, com uns escacs de cartó, que reprodueix les peces de Ortí, uns puzles amb la il·lustració de Sento LLobell i una espècie de joc de taula amb disseny de Javier Mariscal.
L’obra infantil més gran i mai pensada en la ciutat prenia forma gràcies a totes les persones i empreses que ho van fer possible, capitanejades per Rivera i Martín, l’aparellador J. R. Roca, l’enginyer J. M. Arraiz, els dibuixos de Sento, la senyalització de Mariscal i els escacs de Vicente Ortí. A ells se li va sumar el taller al complet de Manolo Martín, SL, els tallers de la Ciutat Fallera, a més de la constructora CLEOP, TOTEM, COBERTES DALMAU, ESABE, SALUTS, EHSA i molt especialment els que des del despatx, el taller o l’obra van formar un equip multidisciplinari que van fer possible el miracle, com: Vicente Jaime, �������������������������������������������������� Las Provincias, 30 de desembre de 1990. Pàg. 24.
Tal com narraven els autors en el llibre el projecte va nàixer sense ubicació, sinó com una idea global “tractant d’integrar en un únic element tots els jocs infantils que apareixen en els parcs. Gronxadors, tobogans, amagatalls, laberints, podien constituir tots junts un element, un emblema que els xiquets reconegueren com a tal. Un personatge. Un amic. Un gegant.” 46
I així ens van narrant com va sorgir la primera maqueta i dibuixos per a la qual van idear unes condicions de disseny, de seguretat i d’ordenació de l’espai:
“Ja sabíem que aquella primera idea no era una utopia. Ja sabíem que es podia fer, coneixíem els materials, els detalls, els acabats. Havíem treballat en 45 VVAA (1990). Acerca del Gulliver. Generalitat Valenciana, 1990. 46 Rivera, Martin (1990). La historia de un proyecto. Acerca del Gulliver. Generalitat Valenciana, 1990.
- 121 -
Constucció interior de l’esquelet. Font. Cleop.
- 122 -
açò molt temps i teníem en aquella caixa un complet avantprojecte. Tal vegada no servira, tal vegada mai s’executara, però allí dins juntament amb els plànols i els folis escrits estava tota la nostra il·lusió i tot el desig que allò es fera realitat. Sento, amb els seus dibuixos ens ajudava. Per açò, va començar a viatjar. L’olimpíada cultural a Barcelona, la Expo de Sevilla, Madrid ciutat cultural europea eren els tres objectius inicials, per a trobar aqueixa ubicació, aqueix entorn adequat que permetera el desenvolupament definitiu de la idea. Tal vegada eren els moments més durs, els viatges, les esperes, les trucades telefòniques, més viatges, més esperes. La caixa seguia dormint. En aqueixa xicoteta teranyina que estava aconseguint apagar-nos va aparèixer, quasi per casualitat, la Conselleria d’Indústria, Comerç i Turisme i va descobrir en aquells dibuixos tota la il·lusió que nosaltres havíem posat i ningú havia reconegut (…) El joc de l’escala, de les grandàries del relatiu que és tot, estava implícit en la pròpia figura. Gulliver va ser gran en Liliput i va ser xicotet en el país dels gegants, encara que sempre era Gulliver. Era un personatge que havia après en la seua pròpia història que tot és relativament relatiu i, és més, que no convé abusar de les situacions perquè poden donar-se la volta i l’enorme convertir-se en diminut pel simple capritx d’una ploma com la de Swift. Però vam ser més lluny. Les entranyes de la figura seria una sala i allí construiríem una maqueta que representara un tros de la nostra ciutat. Un tros reconegut, representa-
tiu, amb elements públics evidents (El Mercat Central), la Plaça Redona, el Palau de la Generalitat, el Micalet, Santa Catalina, les Torres de Serrans, etc.). Tots ells sobre una trama de València ajustada a les necessitats que requereix passejar entre elles i sentir-se gran, grandíssim, gegantesc.
El joc de l’escala seriosa doblement eficaç i la barrera estaria en la porta de la sala. Segons entrem o isquem la nostra grandària miraculosament augmentarà o disminuirà. Dins d’aquesta mateixa filosofia apareixien alguns elements que incorporem a la proposta global. Un minigolf, que en el fons és una gran instal·lació reduïda i un tauler d’escacs vivents, que no és una altra cosa que un xicotet objecte ampliat. Per als més xicotets vam proposar el barret. En la primera idea, el barret abandonat era una font, després una cafeteria, i ara es plantejava com un sonall, una enorme caixa de música on els més petitons, aqueixos que amb prou faenes controlen la seua motricitat tinguen un lloc exclusiu, amb llum, so i formes on sense risc algun puguen anar despertant la seua imaginació.
(…) La continuïtat dels vials laterals, la composició longitudinal de l’ordenació i tota la normativa regulada van - 123 -
Dissecciรณ lateral de la cama del Gulliver. Font. Cleop.
- 124 -
ser conformant una proposta coherent tenint sempre el joc com a teló de fons. En aquest intent d’organitzar l’espai al costat de la funció tractem d’anar enumerant jocs que es realitzaran a l’aire lliure, jocs de carrer abans, ara només de jardí. Vam fer quatre grups. Jocs esportius, sobretot de pilota, córrer, Jocs pròpiament de carrer, marro, sambori... Jocs que podíem cridar motrius, bicicletes, patins, monopatins... i Jocs que s’organitzen al voltant de la cultura. Al final aquests quatre grups els orientem segons els punts cardinals configurant tots ells una plaça central on se situa un nucli de serveis (…) A mitjan maig van començar les obres del Jardí i l’execució de la figura havia començat una mica abans. Diversos tallers de la Ciutat Fallera modelaven peces diferents que després, pel miracle de l’habilitat de l’artesà, quadrarien al mil· límetre. Tot era un treball d’escala. Dels tallers les peces passaven a l’industrial que les recobria de polièster i després arribaven al riu on l’obrer garantia la seua permanent estabilitat.47
Després de set mesos el llit del riu es convertia en Liliput, un entorn amb més d’1.500 arbres i fins a 7.000 arbustos, com a peça clau per a un jardí d’amagatall, de joc i d’aventura.
47 Rivera, Martin (1990). La historia de un proyecto. Acerca del Gulliver. Generalitat Valenciana, 1990.
Comencen els trencaments de pantalons Prompte arribaria una de les característiques que tothom recordem d’aquesta època: els trencaments de pantalons en baixar pels tobogans. Dues setmanes després de la seua inauguració la premsa arreplegava una vintena de casos de trencaments en els seus pantalons, pràcticament una diària. Una xiqueta va registrar fins i tot cremades, encara que sense importància. Diversos tècnics de la conselleria van polir quatre zones dels tobogans per a evitar aquest tipus de contratemps, que van provocar 15 reclamacions en el centre de control del parc i al voltant de cinc en les associacions de consumidors. Al mateix temps, la conselleria va senyalitzar amb cartells i amb línies roges els accessos als tobogans. El problema de la gruixuda textura de les rampes i del trencament de la roba va provocar l’anècdota que un venedor del mercat ambulant es va instal·lar en Monteolivete els divendres per a vendre a plens pulmons «pantalons especials per a tirar-se pel Gulliver». Per la seua banda, el president de l’Associació Valenciana de Consumidors i Usuaris, proposava com a solució alternativa que la conselleria oferira catifes menudes als xiquets per a tirar-se per les rampes. El parc Gulliver comptava amb una posta sanitària que atén qualsevol caiguda o accident i cinc persones vigilaven constantment.48
Polèmiques a banda, el parc registrava en les seues primeres setmanes mitjanes de tres mil visitants diaris i Levan ���������������������������������������� Levante, 12 de gener de 1991. Pàg. 29.
- 125 -
Procés de construcció. Font. Cleop.
- 126 -
te va voler sumar-se al reconeixement públic obtingut pel projecte, atorgant els seus premis “Importante” de desembre als seus autors. Rafael Rivera i Manolo Martín van rebre el premi de mans del director del periòdic, i van recordar especialment el moment en què el conseller García Reche va visitar el taller de l’artista faller, i, a les poques hores, ja anunciava que es faria a València:
“Va ser en eixe moment quan comencem a creure que es faria realitat un projecte que teníem fet i estava en principi destinat a un altre lloc, A partir d’ací, tot va ser ben. Els autors van dir que en aqueix moment es trobaven en converses bastant avançaves amb el municipi de Barcelona i també havia posat els seus ulls sobre el projecte la ciutat de Sevilla. L’arquitecte va agrair el premi i va voler mostrar la seua satisfacció per haver treballat en equip amb Manolo Martín, «que és una espècie d’oli que engrana la maquinaria i fa que tot vaja cap a avant».
Martín també va fer esment a la col·laboració tant de l’equip com de les administracions i va explicar que treballar amb un arquitecte com Rivera li havia obert un nou camp de possibilitats professionals, com artista faller projectar-se a altres nivells, i açò ha sigut el més grandiós d’aquest projecte, afirmava. Els autors van reconèixer que han rebut ja diverses ofertes d’altres
ciutats per a realitzar projectes similars, i fins i tot algun idèntic, i van recordar que l’alcalde de Burjassot es va apressar a oferir el seu municipi en el cas que el Gulliver finalment no es construïra a València.49
Municipalització del parc i primer aniversari El Conseller García Reche es va reunir el 10 de desembre de 1991 amb l’alcaldessa de València, la ja popular Rita Barbera, per a anunciar la transferència del Gulliver a l’ajuntament, que s’estava prevista en el mes de febrer, una vegada que la Institució Turístic València (ITVA) acceptara les empreses constructores (el parc tenia un any de garantia). Fidelment va ser traspassat al juliol. Aquest lliurament definitiu de l’obra a l’ajuntament de la ciutat (prevista en el conveni entre les dues institucions) plantejava alguns problemes. El sistema de seguretat i vigilància del parc es realitzava mitjançant la contractació dels serveis d’una empresa especialitzada privada, però el Conseller va indicar que podria seguir col·laborant econòmicament en el manteniment.50 Un any després de la seua inauguració el parc aconseguia el milió de visitants, l’heroi de Swift ho va celebrar oferint espectacles els dissabtes, diumenges i festius fins al dia de Reyes.51
���������������������������������������� Levante, 7 de febrer de 1991, Pàg. 20. ������������������������������������������� Levante, 11 de desembre de 1991. Pàg. 36. ������������������������������������������� Levante, 29 de desembre de 1991. Pàg. 26.
- 127 -
Moments inicials i final del procĂŠs. Font. Cleop.
- 128 -
Acabaments i retocs finals. Font. E. Martínez. “Acerca del Gulliver”
- 129 -
Acabament final del cos i xarxes de joc. Font. Cleop.
- 130 -
Contínua la polèmica i el seu abandó La nova gestió municipal del parc va portar un esdevenir de queixes i abandó per part del nou equip de govern. Per a començar, set persones, amb contractes de tres mesos i una ATS funcionaria de l’Ajuntament de València es van fer càrrec durant un cap de setmana del parc, després que els animadors i el personal sanitari que treballaven des del dia de la inauguració anaren acomiadats. Els empleats consideraven que els acomiadaments eren il·legals i acudien al parc diàriament, ajudant fins i tot al personal nou. Van protagonitzar un tancament el dia del treballador. Els treballadors acomiadats demanaven justícia52. Finament al setembre de 1992, la Magistratura de Treball va dictaminar a favor de l’Ajuntament de València pels acomiadaments dels treballadors. Els vuit empleats es van negar a signar noves pròrrogues dels seus contractes en entendre que ja havien de tenir caràcter de treballadors fixos. La corporació els va acomiadar i va contractar a altres persones en el seu lloc, la qual cosa va provocar les protestes dels acomiadats en el mateix parc.53
En el segon aniversari del parc, el regidor d’Esquerra Unida en l’Ajuntament de València, Feliciano Albaladejo, va denunciar l’intent, per part de l’equip de govern PP-UV, d’encarregar a una empresa privada la gestió del parc Gulliver, la �������������������������������������� Levante, 2 de maig de 1992. Pàg. 28. ������������������������������������������� Levante, 21 de setembre de 1992. Pàg. 28.
qual cosa l’edil interpreta com una privatització d’aquesta instal·lació pública.54 Per la seua banda, la regidora de Patrimoni, Marta Torrado (PP), va difondre una nota informativa en la qual recordava el plec de condicions del concurs de la concessió del servei de seguretat i manteniment de les instal·lacions del Gulliver especificava que l’accés del públic al recinte havia de ser gratuït.55 Finalment, l’ajuntament de València va decidir traure-ho a concurs després de cinc anys de gestió pública. Els responsables municipals encarregats del seu manteniment justificaven la seua decisió a causa de l’elevat cost, que xifraven en més de 100 milions de pessetes. Aquests també negaven falta de manteniment de la figura del Gulliver, com assegurava l’arquitecte que ho va realitzar.56 Aquestes al·lusions les arreplegava la premsa en afirmar que la bomba que feia córrer l’aigua pel riu de la ciutat lil·liputenca del parc es va desbaratar fa cinc anys. Els empleats van confirmar que no quedaven xarxes ni quasi entenimentades, que la figura del Gulliver no havia rebut ni una capa de pintura ni de cera i que no s’havia invertit una pesseta en el manteniment de la mateixa.57
De fet, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va condemnar a l’Ajuntament de València a indemnitzar a una dona amb 1.196.500 pessetes per les lesions que va �������������������������������������������� Levante, 18 de desembre de. 1992. Pàg. 37. ��������������������������������������� Levante, 4 de gener de 1996. Pàg. 36. ������������������������������������������ Levante, 31 de desembre de 1995. Pàg. 33 ��������������������������������������� Levante, 5 de gener de 1996. Pàg. 32.
- 131 -
Visiรณ de conjunt. Font. Cleop.
- 132 -
patir l’1 de maig de 1994 en un tobogan de la figura del Gujliver per les deficiències de la instal·lació, segons la sentència que va dictar la sala del TSJ-CV després del recurs que, va presentar la demandant després que l’Ajuntament de València denegarà la reclamació que va presentar.58
En 1995 Rafa Rivera escrivia una columna d’opció felicitant els 5 anys de l’obra i criticant l’estat de la mateixa: “Arrere quedaven totes les campanyes malintencionades que van tractar de boicotejar el projecte. Des d’un imaginat incompliment del planejament, fins a la toxicitat dels fums en cas d’incendi, l’oposició llavors, avui governants, va ser desgranant un a u mil arguments inventats que el seu únic objectiu era evitar que l’obra es duguera a terme. Fins i tot es va recórrer al atac personal als autors i a opinions de progres emmascarats que comparaven als xiquets jugant amb polls en el cap del gegant.”comentava el creador, qui trobava a faltar algun acte de celebració de l’efemèride, així com el desgast de l’obra- “Han passat els anys, i han anat apareixent ferides en la pell del gegant sense que ningú les guarisca. Les seues robes han perdut color i han patit pel pas del temps i dels xiquets sense que ningú les apedace amb afecte (…) Al costat d’ell també plora el seu barret, les peces d’uns escacs oblidats que va modelar Ortí, els senyals retorçats que va imaginar Mariscal, el minigolf trencat, els camins descurats. Els responsables de hui miren per a un altre costat (…) Mentre Gulliver espera i envelleix.”59 ���������������������������������������� Levante, 22 de juliol de 1998, Pàg. 35 ������������������������������������������ Levante, 28 de desembre de 1995. Pàg. 3.
Primera reforma: en 1996 Gulliver es llava la cara Després de les dures crítiques, l’equip de govern va reformar els seus desperfectes. Després de cinc anys d’abandó —que el delegat d’administració general de l’ajuntament, Vicente Igual, negava—, la corporació va començar els treballs de reparació i pintura quan era a punt d’aprovar-se el plec de condicions per a traure a concurs la gestió del parc. La fibra que recobreix la figura del Gulliver anava a ser alçada i substituïda, i els tobogans, repintar. Els diners per a aquestes obres ix, segons Igual, del cànon que paga a l’ajuntament la persona que explota la cafeteria del recinte, qui presumiblement optaria al concurs. El regidor d’administració general va assegurar que els monitors serien substituïts pels vigilants de seguretat. El concurs establia un cànon de cinquanta milions de pessetes i l’ajuntament aportaria la resta de les despeses, encara que, segons Igual, mai es cobraria entrada.60
Aquestes obres de reforma es van realitzar sense consultar als autors i es van triar materials inadequats, com a pintures brillants, que, segons els empleats del parc, tenien més risc de que els xiquets relliscaren, que es registren temperatures més altes i fins i tot enlluernament. La figura va ser pintada en el seu moment amb materials molt especials i concrets: els tobogans sí tenien pintura brillant per a facilitar el lliscament, però en la resta de la figura era una resina de polièster que incloïa càrre ���������������������������������������� Levante, 23 de febrer de 1996. Pàg. 28
- 133 -
Vista aèria del parc. Font. Cleop.
- 134 -
gues d’arena per a impedir accidents. Era necessari escatar la capa existent i preparar la superfície. Amb tot, el plec de condicions va ser aprovat i l’empresa adjudicatària va gestionar quatre anys el parc amb una subvenció municipal de 202 milions.61
que hi havia zones «on hauria d’haver-hi xarxes perquè els xiquets pugen i baixen i hi ha parts on no hi ha xarxes i sí ganxos». Respecte als tobogans, comentava que hi havia alguns «totalment ratllats i desgastats. Creiem que la pintura s’ha deteriorat abans d’hora. A un mes d’estar acabada l’obra el parc està fet un fàstic»-sentenciava.63
Segona reforma fallida: 2012 L’Ajuntament de València va invertir 95.000 euros a reparar la resina de polièster reforçada amb fibra de vidre i les cordes, argolles i xarxes de protecció del parc Gulliver, entre altres accions. Entre els treballs realitzats, destaquen els reforços de l’estructura i la remodelació dels establiments annexos, com la cafeteria i els lavabos. Al seu torn, s’han actualitzat diversos materials de seguretat. Després de més de quinze dies tancat per obres, l’emblemàtic escenari necessitava del permís municipal per a tornar a acollir a joves. Secopsa va anunciar per al 4 de març de 2012 la seua obertura, però els inspectors municipals no havien visitat el parc va haver d’esperar per la falta de la pertinent aprovació de l’ajuntament. 62
Tan sol un mes després de la seua obertura al públic ja es van denunciar desperfectes en les instal·lacions: graons amb escantells, tobogans totalment desgastats, etc. «La sorpresa va ser total», assegurava la regidora socialista Dolz, qui explicava ���������������������������������������� Levante, 30 de abril de 1996. Pàg. 39. �������������������������������������� Levante, 4 de Març DE 2012. Pàg. 32.
Reconeixement internacional: Gulliver a Harvard Diuen que ningú és profeta en la seua terra. Alguna cosa així sentirien Martín i Rivera amb la seua obra fins que a poc a poc van anar arribant els reconeixements. El 27 d’abril de 2007 es va exposar el projecte del Gulliver en la mostra Manolo Martín, foc a la ciutat, de la Fundació Xirivella Soriano, que va editar un catàleg sobre la trajectòria artística de l’autor mort, amb textos de Rafa Rivera, entre uns altres. El 29 gener de 2009 es va exposar en el cercle de Belles arts de Madrid i del 17 de maig al 17 d’octubre de 2015 el projecte infantil es va incloure en l’Exposició itinerant Extraordinary play scapes Design Museum Foundation. EUA.
En 2015 la Universitat d’Harvard va acollir una exposició impulsada per l’arquitecte i investigador valencià Manuel López Segura per a reivindicar la contribució de l’arquitectura valenciana dels anys 80 a la consolidació de la democràcia, l’estat del ��������������������������������������� Levante, 20 d’ABRIL DE 2012. Pàg. 18.
- 135 -
Giuseppe Grezzi, Joan Ribó, María Oliver, Pilar Soriano i Sandra Gómez, al tobogán del Gulliver. F. Bustamante. Levante, 30 de desembre de 2015.
- 136 -
Cartell deteriorat al parc, on es pot contemplar el conjunt global del Riu dels Xiquets. Font. A. Sánchez.
benestar i la identitat valenciana. Amb el Ivam (Carlos Salvadors i Emilio Giménez), el jardí del Túria i el Palau de la Música (José María García Parets) com a grans exponents, però també amb una miríada d’edificis menors, una col·lectivitat d’arquitectes i urbanistes, historiadors, artistes i polítics que es van implicar a millorar l’espai públic i la qualitat de vida dels valencians. López Segura assegurava que “l’arquitectura no té ideologia per se, sinó pels efectes que produeix sobre els qui l’habiten”. Aquest arquitecte valencià es va llicenciar en la Universitat Politècnica de València i actualment cursa el seu doctorat en Harvard, on es van poder veure’s llibres de l’època, catàlegs, guies turístiques i fins a esbossos de Manolo Martín.64
tractarà de «recuperar la memòria del Gulliver i integrar-ho amb tots aquells elements que suposen posar la ciutat en valor perquè la gent conega el nostre patrimoni».65
Fins ací la historia d’un gegant que va dormitar al llit del Túria a finals dels 80, on encara continua impàvid davant la mirada d’una ciutat excessiva, desagraïda en ocasions i amb un deute vital amb Rivera i Martín, uns somniadors que van permetre compartir la seua bogeria amb els xiquets dels 90 i de tantes generacions que queden per vindre...Mentre tant Gulliver descansa immòbil, conscient de la seua immortalitat.
Al desembre de 2015 la premsa local es feia ressò del 25º aniversari de la seua inauguració. L’equip de govern sorgit després de les eleccions de 2015 va acudir per a retre homenatge al gegant, després de ser un dels grans oblidats per l’anterior govern del PP, segons va denunciar l’alcalde Ribó, els seus edils i els creadors de l’obra. La més eloqüent va ser la regidora d’Acció Cultural, María Oliver, qui va resumir: «Celebrem 25 anys del Gulliver, 24 d’ells en la resistència». Joan Ribó va anunciar que s’estava treballant per a recuperar la ciutat en miniatura del seu interior i que va ser retirada fa 20 anys després de patir una inundació. «Cercarem una altra ubicació perquè l’interior del Gulliver no sembla la millor», va explicar l’alcalde. L’Ajuntament ����������� Levante, 26 d’ABRIL DE 2015. Pàg. 26 -27
��������������������������������� Levante, 30 de desembre de 2015
- 137 -
Gulliver, company de taller Toni Ortifus Dibuixant
- 138 -
Els meus primers records amb Manolo Martín naixen a mitjans dels 80 i prompte donaran com a resultats idees, dissenys i bogeries que estàvem desitjant fer, però pocs s’atrevien. A l’hivern de 1986 vaig dissenyar per a Manolo Martín un xicotet ratpenat per a un regal, Manolo el va modelar i va posar com a ulls dues pilotes de golf, la figura crec que encara la té el seu fill al taller. Hi havia conegut a Manolo per mitjà dels meus amics Toni Aparicio i Ferran García que treballaven a l’ajuntament. En el sopar que es va fer per al lliurament del regal havia el regidor socialista de Festes, Enrique Real, ja que Manolo portava dos anys fent la falla de l’ajuntament (la de 1896: “l’estoreta velleta” i la de 1987: “Perquè el foc només siga un espill”). Enrique Real em va preguntar si m’atrevia a dissenyar una falla, li vaig dir que sí, sense parar a pensar on em ficava. I no es va tornar a parlar de l’assumpte. Manolo estava construint la falla de la façana de l’ajuntament que es va plantar el 1987. Aquesta falla em va causar una impressió tremenda, meravellosa, es podia sortir de la tradicional falla de Lladró, amb aquella reproducció del balcó tot blanc i amb les caricatures-ninot en color de Sento Llobell. Després va venir l’estiu i me’n vaig anar de vacances a Portugal, i estant allà -sense notícia prèvia- em diu un amic que al diari Levante s’anunciava que jo anava a dissenyar la falla de l’ajuntament del 1988. Uf, allà mateix a Portugal vaig començar a fer apunts sobre llibres de còmic portuguès, que havia adquirit. A la tornada, tot va ser fàcil i contactí amb Manolo portant ja la idea que havia concebut. La meua proposta era una crítica sobre les obres municipals que havien mantingut tancada carrer
General Elio al costat del jardí de Vivers, per les ruïnes del Palau Reial. Una gran excavadora perforava el sòl urbà destapant la història que teníem sota i uns jutges impedien la destrossa. Quan vaig arribar al taller que Manolo tenia a Foios, em va cridar l’atenció una safata enorme de fusta en la qual es trobava una figura de Gulliver. El disseny era inconfusible de Sento Llobell. La seua idea, segons em va explicar Manolo, era vendre-la per construir-la en algun parc temàtic, en aquell moment la ciutat no havia mostrat interès i quasi es ven a Europa. Per tant, durant aquells mesos d’hivern el 87 la figura del Gulliver ens va fer companyia al taller i ho recorde amb afecte. Manolo va construir amb mestria la falla “Ho tenim tot davall, però ...” fugint de les cornucòpies, els daurats, el barroc, i imitant el fang amb sacs d’arpillera pintat va ser una falla que, al costat de les altres de Manolo, donava passos d’evolució. Era 1988: va ser l’última de Manolo per a l’ajuntament, a l’any següent vam tornar al tradicional. Però afortunadament, el Gulliver va aconseguir més tard ser adquirit per i per a la ciutat, Manolo i l’arquitecte Rafa Rivera la van construir i van deixar una gran obra per al disfrute d’anys, m’enorgulleix haver estat testimoni dels seus principis.
- 139 -
Autoretrat d’Ortifus i vinyeta de Levante parodiant el Gulliver i la falla de l’Ajuntament de 1999.
- 140 -
- 141 -
“El Gulliver és el meu fill, la meua obra més completa” Sento Llobell Diseñador i dibuixant
- 142 -
“No tot el món pot dir que té una obra a Google Maps”: amb esta rotunda frase el polifacètic dissenyador, dibuixant i novel· lista gràfic, Sento LLobell (València, 1953), comença a parlarnos sobre el procés creatiu del Parc Gulliver de València. Des de 1981 té editats 15 àlbums de còmics, ha il·lustrat 6 llibres i dissenyat 25 cartells, y centenars de dibuixos de publicitat. A més de ser artífex de les falles més colpidores de les últimes dècades... i com no, la icònica imatge del parc del Túria. Tracem un recorregut des del punt de vista de la planificació del disseny, el procés creatiu, les inclemències en la construcció i els avatars i curiositats finals que van donar com a resultat l’actual parc Gulliver, la “meua obra més completa” Com sorgeix el contacte amb Manolo Martín i Rafa Rivera per il·lustrar el Gulliver? Jo conec ha Manolo Martín a partir de la fira d’Angoulême (la fira del còmic més important d’Europa) corria l’any 1983-84 i València era la comunitat convidada a la fira, on mostràvem el nostre treball. Manolo va realitzar unes figures dels nostres personatges per aquesta mostra i a partir d’aquí vam mantenir el contacte per als següents projectes, com el de la falla de 1986 de l’Ajuntament, (l’Estoreta Velleta), 1988 (Perquè el foc, només sega un espill.) La idea del Gulliver naix com a idea de parc de l’arquitecte Rafa Rivera al juliol de 1986, supose. Al principi jo no estava en el projecte inicial, ja que el primer que va fer Manolo és una ma-
queta realista. Van posar a un model estirat a terra i un escultor modelava, però el resultat no va agradar a ningú: semblava un mort! Qui es posaria a jugar sobre d’un mort? A Rafa tampoc li va agradar i van pensar en un pla B, de seguida a Manolo va tenir la idea de contactar amb mi perquè fera alguna cosa més contemporània. El 15 octubre de 1987 m’incorpore al projecte. La idea em va encantar. En què es va basar per dissenyar-lo? Tant Manolo, com Rafa em van ensenyar la maqueta inicial, que no els agradaba. Així que vaig començar a il·lustrar-me i bussejar. Aní a les llibreries a la secció de llibres vells i nous, em vaig comprar uns quants exemplars, em peguí un bon bany de imatges i ja vaig començar a treure idees, però la major part de les versions de Gulliver eren molt infantiloides, no donaven el to apropiat , o eren gravats molt antics que no s’acoblaven. Calia reinterpretar. Des del punt de vista estètic vaig començar fent esbossos de postures, dibuixos de Gulliver tombat, però amb perfils de dalt i baix. Per a la indumentària, em vaig il·lustrar amb llibres sobre la història del vestit, vestits de 1690. Mentre que, des del punt de vista de l’execució, la idea era fer una figura transitable, per la que es poguera caminar. En la meua línia de treball en tres dimensions, ja utilitzava les superfícies planes i fugia de les superfícies corbes, cosa que aquí tenia molt més sentit, ja que la figura devia presentar parts planes perquè els xiquets pogueren - 143 -
Disseny de Sento Llobell per al projecte Un riu de Xiquets. Font. “Acerca del Gulliver”.
- 144 -
saltar i caminar. Tant a Rafa, com a Manolo els va agradar el toc juvenil que li vaig donar. ¿Va realitzar un disseny global o parcial de la figura i personatge del Gulliver? Va anar evolucionant de la seua idea inicial? Qualsevol projecte artístic fet en equip ha d’anar adaptant-se i millorant al llarg el temps de execució. És llei de treball. Sempre havia pensat en l’encant dels objectes que el naufrague Gulliver porta en les seues butxaques. Estem parlant d’un parc infantil diferent, amb una visió molt icònica del personatge, Quan ho capturen els lil·liputencs descriuen cada objecte que porta a sobre a manera de sorpresa, com la pinta, un moneder, una mica per al tabac, em vaig fer una llista per vore que podíem afegir. Per qüestions de pressupost Manolo va deixar sol els accessoris que tenien més sentit i en la segona maqueta -ja corregida - apareix només, el barret, la sabata, la espasa i una pistola. A l’interior del Gulliver es va plantejar una maqueta del centre històric de València per a invertir el efecte Lil·liputenc, fent ara que el visitant es el gegant dins de la ciutat. També es van plantejar tres torres de visió, realitzades de fusta en el projecte, per tenir una visió general de l’obra, per veure-ho en tota la seua dimensió. ¿Tenia idea de seguir promocionant i desenvolupant el Gulliver de cara al futur o va ser un encàrrec puntual? Va ser un encàrrec puntual que va anar creixent en tots els sentits. A partir de la inauguració del parc, vam proposar a l’Ajunta-
ment la idea del Club Gulliver, una iniciativa perquè els xiquets valencians viatjaren per Europa, una mena d’Erasmus per a xiquets, en definitiva, forçar els menuts a ser cosmopolites des de la infància. Però el canvi de govern va anul·lar totes les expectatives. El post-Gulliver va quedar en l’oblit, ja que era una idea associada a l’equip de govern socialista. El parc va quedar descuidat, amb desperfectes i amb molt poca atenció per part del consistori. “Malgrat els seus 25 anys, Gulliver segueix sent plenament contemporani” Quant de temps et va portar a nivell creatiu? No sabria dir-te dates exactes, però si recorde una primera eixida on documente i realitze maquetes i després les posteriors aturades i bloqueig d’una obra tan gran. Un cop s’accepta el projecte i es posa en marxa ja vaig entrar a assessorar només en el tema del color. Amb el pas dels anys m’adone que el Gulliver, malgrat els seus 25 anys, segueixen sent plenament contemporani. Com va ser el procés de la presa de l’elecció de color? Va ser també un procés de debat. Volíem una cosa infantil, però si li posàvem colors cridaners quedaria massa rar, amb la qual cosa descartem aquesta idea, ja que una cosa és fer una figura realista, Pop, amb colors irreals, i una altra un dibuix sintètic, conceptual que era el projecte final ideat. Plantegem també - 145 -
Dissenys de Sento Llobell per al projecte Un riu de Xiquets. Font. “Acerca del Gulliver”.
- 146 -
l’opció de fer-ho monocrom, en tons bronze verdós i amb aspecte tacat pel temps, però aquesta idea ens semblava una mica pretensiosa, ja que tampoc volíem simular una escultura gegant. No havíem de perdre el nord, havíem de tornar a l’origen: un parc infantil pensat per a un carrer. Que havia crescut molt. Finalment vam coincidir en que la millor opció era utilitzar com a base un color pastís matisat, amb saturacions baixes i després tacar perquè semblara antic, com que portava tombat al llit molt de temps. Al principi tenia aquest aspecte, però després s’ha perdut. La reforma de fa cinc anys ha canviat per complet el color del Gulliver, la tonalitat no és la mateixa, s’ha anat agrint. La cara és groga, com un Simpson. M’agradaria tornar a assessorar en el tema de color per tornar-lo a seu origen. ¿La imatge corporativa es la van encarregar a Javier Mariscal, creu que hauria d’haver realitzat també vostè? No, jo sóc dibuixant de còmics, no dissenyador gràfic. El concepte general del projecte de “Un riu de Xiquets” es la van encarregar a Javier Mariscal que en aquesta època estava en plena efervescència amb el disseny del Cobi per als Jocs Olímpics de Barcelona 92. Van pensar que l’estudi de Mariscal donaria molt més prestigi al projecte i aportava una visió fresca, juvenil en la línia del que es buscava.
Quantes maquetes es van realitzar en el projecte? La primera maqueta realista no feta per mi, una maqueta xicoteta de plastilina (per treballar i parlar entre nosaltres) i després una altra més gran amb Toni Vaca (aleshores empleat del taller de Manolo Martin, i que des de llavors ha treballat amb mi molt a sovint): es va fer un amb fang i plàstic, es va treure el motlle d’escaiola. Se li va fer un buidatge de guix perquè calia tallar-lo, fent lonxes, necessàries per a la construcció . Després es va treure la maqueta definitiva de fibra de vidre. En aquesta maqueta encara es pot observar com el cabell de Gulliver eren tubs perquè els xiquets pogueren trepar, però després es van substituir per tobogans menuts. Se’n va anar progressant fins al disseny final. No sé si n’hi ha algun altra ¿Va seguir de prop el procés de muntatge al riu? Sí, però a nivell particular, de tafaner. Un cop acabat el ninot, Rafa dissenya la construcció i el muntatge, jo poc havia de dir, tan sols els colors. Com va rebre l’acusació de plagi per part de la premsa del moment? A Noruega hi va haver un parc de Gulliver dins d’un parc d’atraccions era una figura asseguda en una muntanya, era més xicotet, li entraven pel culet i pujaven, però no era practicable. El concepte era completament diferent ja que, d’una banda, el nostre - 147 -
Dissenys de Sento Llobell per al projecte Un riu de Xiquets. Font. “Acerca del Gulliver”.
- 148 -
Gulliver estava ideat perquè els xiquets treparen i jugaren sobre d’ell; i de l’altra, estava dissenyat per a formar part del paisatge urbà, no per ser una atracció més d’un parc d’atraccions. En aquest sentit, la premsa de l’època es va acarnissar amb la perillositat dels materials del Gulliver en cas d’incendi... Com ho van viure? Va ser desproporcionat, el perill no era tal, tret que et ficares dins de l’incendi. Hi havia una obsessió per la seguretat, és normal ja que havia tobogans que partien de 4 metres a zero, però considere que va ser excessiu. Es va polititzar tot el que tenia a veure amb el Gulliver. En un parc mai pot existir la seguretat al 100%. A la maqueta -ja feta- Toni i jo vam provar deixar caure una bola pel tobogan i el gravàvem amb una càmera de vídeo de l’època per veure quina velocitat agafava. Tallant fotogrames calculem el pes i la velocitat. Era ciència medieval. Posteriorment els propis treballadors del taller vam provar els tobogans. Al taller hi havia preocupació per la seguretat de un element tan nou. Al llarg del anys ha resultat molt segur. ¿Després de la seua gran obra ... s’ha atrevit a redissenyar el Gulliver?
l’Associació Professional d’Il·lustradors Valencians (APIV) em va encarregar un disseny, una cosa que fora molt meua, van pensar en que podia redissenyar el Gulliver, ho vaig fer ja de peu en un primer pla, amb un xiquet a la mà, a manera d’il·lustració tradicional de conte. Aquesta última imatge és la que ha utilitzat al maig de 2016 la Conselleria d’Educació per a l’esdeveniment Primavera Educativa que es va ubicar al riu. Què li ha aportat el Gulliver a nivell personal i professional? Per a mi el Gulliver ha estat la meua millor obra, la més completa. Estic molt orgullós. No tothom pot dir que té una obra a Google Maps. Quan vinc amb avió sempre trec el cap per la finestra per a vore la monedeta del Gulliver. És un poc fill meu, amb Rafa y Manolo. Per a mi va ser un gran repte passar de les dues dimensions del paper al 3D, aquesta transposició m’omplia d’interès, però més interessant va ser el eixir de la meua zona de confort, de la meua taula i integrar-me al treball en equip de diferents camps formatius. Fer-se entendre i portar aquest treball artístic a bon port era tot un desafiament. Aquests intercanvis m’han servit moltíssim, primer per tenir un sentit realista i testar el meu treball amb gent del taller i al final que s’entenga i comprenga l’obra. En els taller hi han grans professionals.
Sí, a partir de la inauguració del parc, Conselleria d’Indústria em va encarregar la felicitació de Nadal de l’entitat, per això vaig utilitzar la seua figura amb una copa de cava i un ordinador, a principis dels 90 era el més punter del moment. Posteriorment, - 149 -
Dissenys de Sento Llobell per al projecte Un riu de Xiquets. Font. “Acerca del Gulliver”.
- 150 -
Les falles de Sento LLobell: Disseny, còmic i il·lustració a la València postmoderna Sento LLobell és llicenciat en Belles Arts i abandonà la docència com a professor d’anatomia per dedicar-se al còmic, la seua passió. Etiquetat dins el moviment de la “línia clara”, com un dels integrants de l’anomenada “Nova Escola Valenciana”, publica títols com “Romanç”, “El Laboratori del Dr. Arnau”, “Ruïnes”, “Caçant milionaris” i “El carter audaç” amb guions propis. “Velvet Nigths” (amb l’escriptor Ramón de España) i la sèrie “Tirant lo Blanc” amb guió del novel·lista Jaume Fuster. Té un ampli book en il·lustració publicitària i amb el temps, la presència de les tres dimensions és cada vegada més freqüent en la seua obra, com en el disseny de falles a l’Ajuntament de València, Na Jordana o fins i tot en la elaboració de paper Toys, la publicació en “el Jueves” de caricatures, en forma de retallable, marca una altra opció estètica. A continuació reflexionem amb ell sobre la seua incursió en el món de les falles, l’estètica i el passat i futur del còmic i de la il·lustració valenciana. Des de la perspectiva dels anys i la teua experiència... Com veus la relació històrica entre il·lustració i falles? Quan vaig fer, amb Manolo Martín la falla de 1986 va ser una bomba per a tots. per a nosaltres els primers. Quan per primer cop vaig entrar al seu taller em vaig trobar amb l’estampa tradicional de ninots de cartró pedra penjant i vam començar a
parlar del nou projecte de la falla municipal. Manolo va ser un valent en la seua professió, arriscava i això m’atreia. La seua actitud era de llibertat total davant el treball. La seua primera conversa va ser: “M’han donat tots els premis, vull alguna cosa més. Fes alguna cosa diferent, modern, el més rar possible. Sento, fes el que vullges “i això per a un il·lustrador es un regal. En aquells temps 1985, l’actitud de la societat era més oberta. La societat volia ser moderna. No havíem de seguir els patrons i cànons marcats pels grans artistes, com Vicente Luna, que era perfecta, però per una altra època. Ara estàvem en un altre estadi, la societat acompanyava. La teua primera incursió al món de les falles ve de la mà de Manolo Martín... Com era en les distàncies curtes? Atrevit, valent, de vegades es passava de frenada, però és el que té el anar tan ràpid. Se’ns ocorrien burrades i deia: “vaig a tocar per telèfon.” I involucrava a qualsevol de la talla de Francis Montesinos... Va ser un gran col·leccionista d’obres de grans artistes. Amb tots els artistes d’avantguarda valencians tenia relació, com amb Paco Bascuñán, Javier Mariscal, etc. tenia la capacitat de posar les seues eines al servei de qualsevol artista, es va moure molt i molt bé. Com ha evolucionat la professió de la il·lustració a València? Ara hi ha més dibuixants que quan vam començar els artistes de la meua generació, però nosaltres vam tenir l’encert o la sort de ser els primers. A Catalunya i València havia tradició en el di- 151 -
Dissenys de Sento Llobell per al projecte Un riu de Xiquets. Font. “Acerca del Gulliver”.
- 152 -
buix, per exemple, en la València dels anys 70, encara que en un estat decrèpit es mantenia la Editorial Valenciana . Els còmics de l’Editorial Valenciana, els Jaimito i Pumby, el TBO o les publicacions de Bruguera com Pulgarcito van generar un bagatge visual que es va amalgamar durant la meua etapa formativa amb les noves tendències artístiques que inundaven la ciutat i amb les que arribaven de l’exterior: el còmic que durant la meua infantesa em va atraure es convertia a França i als EUA en un exponent de contraculturalitat i modernitat, en un missatge de llibertat i innovació. En els 80 es va viure el gran auge de la il·lustració i el còmic valencià... ¿Què va passar després? Es va donar la coincidència en el temps de propostes interessants de Daniel Torre, Miguel Calatayud, o la força de Micharmut que era extraordinària. Tot això unida a l’època de canvi polítics, socials i artístics intrínsecs del que anomenem La Movida. Aquesta tendència va tenir gran suport institucional, des del punt de vista de Ajuntament i Generalitat, amb campanyes de cartellisme com ExpoJove, festival A la Lluna de València, Festival de Cinema, etc. o les falles municipals dels 80 (Manolo Martín amb dissenys meus o d’Ortifus). A València després es va empobrir el món de la il·lustració en dissenys públics o cartelleria oficial. La gestió política del Partit Popular tenia una visió de l’art més adotzenada, sense arriscar. El fenomen de les revistes que vivim als 80 no ha tornat mai
més, a açò hem de sumar el fantasma d’Internet, que hem vist que no és la democratització perfecta que pensavem. Un dibuixant pot tenir molts seguidors a les xarxes socials que li donen visibilitat, però no de menjar. En quin estat es troba la il·lustració hui en dia? En els anys 90 vam crear l’Associació Professional d’Il·lustradors Valencians (APIV) i cada vegada hi ha més membres amb moltes capacitats, es nota la major formació i cultura dels joves il· lustradors, així com el contacte i sinergies que es creen a l’instant gràcies -a aquest cas sí- a Internet. Aquestes influències abans les notava quan vivia tres mesos a Paris i deglutia els còmics o llibres que em comprava. Ara aquest degoteig d’influències és constant, les 24 hores del dia. Hi Ha un perill de ansietat al vore tot el que se està fent arreu del món “La falla, com a disseny de producte, és ideal.” Com veus la situació actual i la relació entre disseny, il·lustració i falles? Hi ha falles per a tots els públics. Jo tinc la meua pròpia ruta de falles per veure: tendències, coses gracioses i interessants que veurem en uns anys en la secció especial. Les falles de secció menor són les que marquen la tendència. El premi per a mi és un error. - 153 -
Dissenys de Sento Llobell per al projecte Un riu de Xiquets. Font. “Acerca del Gulliver”.
- 154 -
Quin futur li augures a la il·lustració en el món de les falles? El veig molt bon futur. Cada vegada són més els llicenciats en Belles Arts que es dediquen a fer falles. Abans el món de l’artista faller estava considerat com un art menor, adotzenat, estava mal vist des del punt de vista de la progressia, però en l’actualitat s’han adonat que és un nínxol de mercat per explorar. Les possibilitats són infinites, només cal creure en l’artista. Afortunadament va desapareixent l’estructura tradicional de la festa governada per un president que deia l’artista el nombre de ninots que havia de tenir la falla.
Com valores l’experiència d’haver col·laborat en la construcció de falles? Per a mi és el millor mitjà que he conegut. Que em deixin plantar una obra d’art en una plaça durant una setmana sense cap condició i que ho puga vore gratis tot el món és el millor somni de qualsevol artista... I damunt, ho cremem i l’any que ve fem un altre projecte. La falla, com a disseny de producte, és ideal.
- 155 -
Dissenys de Sento Llobell per al projecte Un riu de Xiquets. Font. “Acerca del Gulliver”.
- 156 -
Repassem les falles de Sento LLobell:
“La falla municipal té l’obligació de donar un pas més” Una estoreta velleta (Pl. de l’Ajuntament, 1986) La idea de l’artista Manolo Martín era representar el cant de l’estoreta, o coneguda popularment com la del 600, partia de la idea de tornar a l’origen, amb ninots de cera, vestits de tela. Tal i com diu el llibre Oficial Faller de 1986: “Es tracta d’alçar a la plaça del País Valencià un monumental muntó d’antigalles i objectes usats, per remembrar l’origen de les falles. Al voltant d’aquesta estoreta velleta d’avui en dia, hi ha els ninots que la visiten, i que figuren el poble de la ciutat de València, els quals, amb entrepans a tall de còmic, opinen. El tema, entorn del qual girarà tota la falla serà LA MISÉRIA que entesa en un sentit, inclourà tant l’escassesa material com la mesquinesa mental. Un munt d’objectes en desús, eines de miserables, envoltat de xiquets pelleringosos i mancats de seny, de persones estultes i estretes d’intencions, d’usurers del progrés i fins i tot d’algun virtuós de la pobresa, com ara el poeta estoic, és totes les coses de què es podrà fruir.” (Llibre Oficial Faller de 1986). Sento LLobell recorda que al principi la germana de Manolo Martin anava a cosir-los, però de seguida va tenir la idea que els podien vestir Francis Montesinos ... i sense pensar-s’ho dues vegades el va telefonar: “Al principi vam pensar que ens anava a dir que no, però al explicar-li el projecte es va obrir de seguida
i ens va contestar: “Home, el que més em venia de gust! En lloc d’una desfilada anem a plantar una falla! “ Quant li preguntem pel procés creatiu, Lobell diu que: “a l’hora de plantejar la maqueta, vam decidir amuntegar gran quantitat de trastos vells de les escombraries, matalassos, penjadors, rodes, etc. ... i a partir d’aquest bodegó d’abocador treure a escala les proporcions reals que tindria la falla. Va ser tan realista que la gent pensava que la falla estava composta escombraries de veritat. Una senyora em va dir: Aquest matalàs és de veritat? I li vaig dir, però no veu que té 9 metres d’altura?” “Perquè el foc només siga un espill” (Pl. de l’Ajuntament, 1987) “Després de l’èxit de l’Estoreta”- conta Sento LLobell- “ens vam emocionar i per al pròxim projecte municipal ens vam adonar que necessitàvem un guionista de referència”. De seguida pensaren en Manuel Vicent, que va acollir la idea amb els braços oberts, tal i com escriu el diari El País: “En el seu original guió, redactat en forma de carta a Manolo Martín, artista postfallero, ja Sento Llobell, rei del còmic, l’escriptor Manuel Vicent apunta a l’essència mateixa de les Falles, de qualsevol festa: “Oblidem els mites ancestrals, els ritus del paganisme, la purificació pel foc, la romanço de l’etern retorn, la filosofia de la primavera i la petita literatura dels cicles. Això no és més que una festa. que tot torni al principi. que aquesta falla sigui un joc, un divertiment de ciutadans moderns, un broma ingènua de forasters i veïns”. (Villena, Miguel Àngel. En busca de la cultura perdida. El País, diumenge, 15 de març de 1987). - 157 -
Moments del taller de la construcciĂł de la falla municipal de 1986, amb Manolo MartĂn i Francis Montesinos. Font. www.sento.es.
- 158 -
- 159 -
Moments de construcció de “Carmen t’estime” de Na Jordana de 2005. Font. www.sento.es.
- 160 -
Aquella idea es va plasmar amb una enorme rèplica de l’edifici de l’Ajuntament de València, de 25 metres de façana i 28 d’alçada, amb un cost superior als huit milions de pessetes invertits en plena crítica. De fet, fins i tot l’alcalde de la ciutat, el socialista Ricard Pérez, en la seua salutació festiva indicava amb un punt de sornegueria: “Supose que molts ciutadans sentiran un sàdic plaer quan vegen cremar en gegantina pira aquest Ajuntament que tantes preocupacions els causa en alguns casos, que tants impostos els cobra o tant triga a arreglar el seu carrer. A mi m’agradaria que la tradició secular es complira, que en el foc es cremen totes les ineficàcies, totes les burocràcies, tots els problemes”. LLobell recorda que els ninots portaven vestits dissenyats per Valentín Herrainz i pentinats de l’estilista Tono Sanmartín i aquells i aquelles any és va comptar amb el llibret de la falla. La idea era criticar el que no ens agrada, els polítics el primer. La reivindicació de la purificació pel foc. La falla era un espectacle darrere es va construir un escenari grandíssim per donar cabuda a concerts de la moguda. Sento reconeix que va il·lustrar una gran quantitat de ninots per a aquesta falla i afirma “Tenia discussions amistoses amb Manolo, perquè era un home de falles i tenia ficat al cap la pressió dels cànons de secció especial, de vegades em deia “hi ha d’haver 40 o 50 ninots”, mentre que jo li intentava fer veure que la falla de l’Ajuntament era una altra cosa. Això no era el Pilar o Na Jordana. Com si volem ficar només un o 200 xicotets.” Aquesta diatriba l’arreplega també el diari El País a partir d’una entrevista amb l’artista Manolo Martín, sobre els nous llenguatges a les falles:
“Els sectors culturals valencians es mostren molt receptius cap a la col·laboració amb les falles, però cal que aquestes iniciatives es concreten. Al mateix temps, s’han d’inventar fórmules diferents per evitar que els artesans fallers només estiguen pendents dels premis. Aquesta preocupació els impedeix arriscarse a assajar nous llenguatges i estètiques renovadores”. Les paraules de Manolo Martín, un dels artesans amb més prestigi a la ciutat, revelen tot un estat d’opinió. Amb el suport de l’Ajuntament, Martín ja va plantar l’any passat una falla qualificada de revolucionària en el muntatge va comptar amb l’ajuda del dibuixant de còmics Sento Llobell i del dissenyador de moda Francis Montesinos. Llobell, un dels més prestigiosos dibuixants de còmics, pensa que altres companys de professió estarien també disposat a col·laborar amb el món de les falles, però reconeix que pocs artesans fallers s’atreveixen a introduir innovacions. “Cal utilitzar nous llenguatges en les falles, perquè fins ara tot es reduïa a una paràbola”, assenyala. Tant Martín com Llobell s’estenen aquesta necessitat de renovació a l’estètica.” (Villena, Miguel Àngel. En busca de la cultura perdida. El País, diumenge, 15 de març de 1987). “Carme, T’estime!” (Na Jordana, 2005) Un grup de treball anomenat “Records de l’Avenir” (Pere Borrego, Vicent Borrego, Paco Pellicer i Jesús Català) va dissenyar les bases de la falla, formada per: la intrafalla (part interior, amb un monument faller i diverses figures), la mesofalla (reproducció de façanes antigues de la plaça de Na Jordana i carrers adjacents) i la perifalla (part externa, amb fotos i audiovisuals), sota els dibuixos de Sento LLobell, tal i com recorda el dibuixant: “Es - 161 -
Procés de guió i maqueta de la falla Ens veiem a l’infer, obra de Manolo Martín (fill) per a Na Jordana, 2011. Font. www.sento.es.
- 162 -
tractava de fer una falla dins d’una falla. Era un homenatge al barri del Carme, un grup reproduïa el barri del Carme amb els seus edificis i siluetes, botigues històriques, etc. en definitiva, un cadafal per posar dins una falla, que va ser la que vaig dissenyar, on es parlava de l’especulació urbanística de Rita Barberá i gags graciosos com la iaia tatuada, els embussos de cotxes, la caca dels gossos al carrer, el refugi del Carme, etc. La resta d’artistes que participaren van ser: Vicent Almela, Manolo García, Daniel López, Paco Molero, Miquel Ballester i Moisés Alarcón, Marisa Falcó, Alba Sánchez, Bea Planelles, José Sanchiz, Rafa Miralles i nombrosos col·laboradors. “Ens veiem a l’infern” ( Na Jordana, 2011) Sento treballa en esta ocasió per a l’artista Manolo Martín Huguet, fill de Manolo Martin, que dona vida a 40 ninots i la rematada de d’una calavera que rep els condemnats ens mostra escenes dedicades al pecat original, maltractament de la dona, la televisió valenciana, la supèrbia, la duana, la crisi i l’homenatge al seu pare. En esta falla destaca un modelatge basat en la il·lustració la caricatura i del còmic amb gran impacte en la diferència d’estils, color i la il·luminació de nit.
- 163 -
Escacs gegants per a un món menut: La visió de l’escultor Vicente Ortí Aitor Sánchez i Collado Periodista Membre Comissió d’Estudis fallers de Torrent
- 164 -
La idea del Gulliver va traspassar la idea inicial d’un parc amb forma humana, va créixer tant com si la seua concepció final formara part del joc de mides i perspectives que pretenien els seus creadors. D’un parc es passà a la idea gegant d’un riu dels Xiquets, formada per: “El bosc encantat” (destinat als jocs a l’aire lliure) i “La plaça dels vents”, que orientava al visitant cap a cadascuna de les quatre àrees: Nord o zona de jocs; Sud, o dels viatges, amb pistes per a bicicletes i patins; Est, la cultura, i Oest, l’esport. En totes estes zones podíem trobar: jocs de petanca, pistes de patinatge, un mini-golf i uns escacs de gran format. De nou, els pares de Gulliver volien que xiquets i majors experimentaren eixa relació amb l’entorn, relativitzar qui és gegant i qui menut en un joc de poder on s’intercanvien els papers.
Peces d’Escacs obra de Vicent Ortí en la mostra sobre Manolo Martín Festival Intramurs- casal falla Corona. Font. A. Sánchez.
Conforme s’anava gestant la idea van pensar en la figura d’un escultor per a que donara forma a les peces del nou joc: la Conselleria pensà prompte en la figura de Vicente Ortí, un dels torrentins més internacionals, ja que ha exposat en la Fira d’Art Contemporani (ARCO-Madrid) i en ciutats com Basilea, Nova York, Mont-real o Miami. Antic col·laborador de Manolo Valdés, prompte va desenvolupar la seua individual forma de treballar els materials amb una important trajectòria creativa en el món de l’escultura. Ha sigut Premi d’Escultura en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València i de la Fundació Espanyola de Barcelona, en 1971. Primer Premi d’Escultura de l’Escola de Belles arts de Sant Fernando, Madrid, 1972. En 1980 i 1981 obté la Beca de la Fundació Juan March i del Ministeri de Cultura d’Espanya. Premi Senyera de l’Ajuntament de València - 165 -
- 166 -
Reproducció de les peces d’escacs en cartró, dins de la maleta dels jocs del Gulliver, propietat de Manolo Sanchis. Font. A. Sánchez.
Els artistes de l’obra en la seu de El Levante al recollir el premi Importante, de Levante, 7 de febrer de 1991.
Reproducció de les peces d’escacs en cartró, dins de la maleta dels jocs del Gulliver, propietat de Manolo Sanchis. Font. A. Sánchez.
Xiquet jugant amb les peces d’escacs. Molins, Levante 29 de desembre 1991
(1982). Este doctor en Belles arts és professor d’escultura en la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València i parlem amb ell sobre el procés de creació d’este escacs gegant.
Cóm es posen en contacte amb vosté per a realitzar els escacs? El Conseller García Reche es va posar en contacte amb mi per a realitzar el treball i em va presentar a l’arquitecte Rafa Rivera i a Manolo Martín pare per a definir el projecte.
De quin materials estan realitzades i com va ser el procés de creació? Es van estudiar diferents materials que compliren les normes de seguretat. En aqueixos moments es va decidir realitzar-ho amb fibra de vidre, el mateix material amb el qual està fet el Gulliver. La base està emplenada amb ciment per a donar-li estabilitat.
Amb la perspectiva del temps. Creus que s’han respectat les peces? Crec que si.
Per què uns escacs i no un altre joc? No ho sé, quan es van posar en contacte amb mi ja tenien clar que seria uns escacs. El Gulliver ja estava molt avançat i ja tenien molt clar el que volien.
Quina opinió li mereix el Gulliver i el seu entorn com un espai d’intervenció a mig camí entre l’arquitectura, l’urbanisme, l’escultura i la infància?
En què s’inspira per a realitzar les peces?
En el seu moment va ser un projecte molt avançat que es va avançar al seu temps. L’entorn que es va crear em sembla de gran interès tant a nivell urbanístic com a artístic.
Se’m va donar una llibertat total per al disseny. La forma definitiva va ser el resultat de l’estudi de les formes dels escacs tradicionals passant pel filtre del meu llenguatge escultòric personal.
- 167 -
Gulliver arreu del món: Diversió mundial al sentir-se lil·liputenc Aitor Sánchez i Collado Periodista Membre Comissió d’Estudis fallers de Torrent
- 168 -
La idea d’un gegant per on poder jugar, passejar, deslligar-se i gaudir de l’entorn és tan suggeridora com la de sentir-se un Lil·liputenc en la teua ciutat. Les possibilitats per al joc i la imaginació que proposa un parc en la forma de Gulliver ha fet que al llarg dels últims 25 anys diverses ciutats del món hagen creat gegants de diferents materials per a que els xiquets deixen volar la seua creativitat. La idea genuïna, icònica i impactant de la versió del personatge de Jonathan Swift creada per Rivera i Martín, tal volta haja servit d’inspiració per a empreses privades i parcs d’atraccions. Ens anem de viatge i fem un repàs pels altres Gullivers!
parc d’atraccions, conegut com Kongeparken, obert per Gabriel Ålgård el 16 de maig de 1986, amb activitats a l’aire lliure com BMX, patinatge, golf, etc.
El diari recollia que l’entrada a l’escultura es realitzava a través de les orelles, mentre que el seu cabell s’havia convertit en una jungla de tobogans i laberints infantils. La mà dreta sostenia un àrea de pícnic, mentre en diversos punts del ninot es van instal· lar torretes, escales i ponts de lona. Per la seua banda, el Gulliver valencià presentava un disseny més curat, amb un sistema de jocs més ambiciós i el seu interior era visitable amb la rèplica en escala del centre històric de València.
Gulliver a Noruega: el primer i ja desaparegut Un divendres, 13 d’octubre de 1989, arribava a Valencia la noticia de la existència d’un parc Gulliver en Noruega i les respectives acusacions de plagi del projecte que s’estava gestant.1 L’oposició tenia un altre cavall de batalla per criticar el projecte. Prompte els artistes van desmentir esta idea al desconèixer la seua existència i després d’estudiar-lo en profunditat arribaren a al conclusió de que no tenien el mateix fi. El Gulliver noruec (realitzat per l’empresa sueca Hags, especialitzada en promocions infantils i disseny de jocs) estava localitzat en Kong-Parken’s, tal i com recollia Levante, que es referia a la zona com un paratge natural, sobre el vessant d’un pujol, amb diverses construccions rústiques al seu voltant, quan en realitat es tractava d’un 1 Levante, 13 de octubre de 1989, Pàg. 3.
Si profunditzem en la història del parc veiem que l’atracció de Gulliver es va inaugurar a la vegada que el parc, en 1986, junt amb altres dos: Ormen Lange (lit. The Long Serpent) i Kapteinskolen (lit. The School of Captains). Es defenia com “una escultura d’escalada amb la forma de Gulliver gegant”2 en 2013 esta atracció va ser retirada i desmuntada del parc.
Una nova atracció de vaixells amb caiguda lliure de 9 metres el va reemplaçar. 3 L’escultura va ser desmuntada, peça a peça i 2 https://en.wikipedia.org/wiki/Kongeparken 3 http://www.aftenbladet.no/lokalt/Ni-meter-fall-i-bat-erstatter-Gulliver434063b.html
- 169 -
Gulliver ubicat a Noruega, concretament al Kongeparken
- 170 -
Desmuntantge en 2013 del Gulliver i sustitució per altra atracció. Gulliver en l’expo de Sevilla.
- 171 -
Homenatge de la delegació d’Irlanda a l’escriptor Jonathan Swift en l’Expo de Sevilla. El grup de teatre Macnas va fer un inflable que navegava pel Guadalquivir.
- 172 -
va ser comprada en una subhasta.4Tal com podem llegir en la següent notícia: “El cap del Gulliver serà utilitzat com a plataforma de concerts.” La crònica comentava que Arvind Mœland (46 anys), ex-comerciant de cavalls, organitzador de concerts i granger, havia comprat la figura del gegant en subhasta després de pagar per ella 8.000 corones noruegues (900 euros aproximadament) per utilitzar-la com a escenari de concerts en Klepp, localitat situada a un parell de milles de Ålgård. Però la destinació definitiva del cap és Jœren, i perquè el cap de Gulliver arribe a la seua nova destinació haurà de ser transportada mitjançant un helicòpter: “La figura de Gulliver, que té una longitud de 75 metres i que ha sigut atracció en Kongeparken de Ålgård, utilitzarà la seua boca com a sòl d’escenari. A més, un sistema d’il·luminació serà construït en les fosses nasals (...) va guanyar el suport d’aproximadament 300 seguidors en el seu grup de Facebook “Gulliver en Jœren.” Segons el tabloide Stavanger Aftenblad, Arvind Mœland va guanyar la subhasta una hora abans del seu tancament després d’oferir en la licitació un total de 8.000 corones noruegues. Els diners seran destinats a la secció infantil de l’Hospital Universitari de Stavanger. Eixe va ser el seu solidari, però trist final.
Gulliver a l’Expo 92
4 http://www.vg.no/forbruker/reise/reiseliv/gullivers-hode-skal-blikonsertscene/a/10068846/
5 http://sevilla.abc.es/sevilla/sevi-expo92-gulliver-guadalqivir-201512222321_ noticia.html
El dia que Sevilla es va convertir en Liliput encara és recordat per alguns ciutadans en el context d’esta exposició que entre d’altres va deixar la imatge d’un Gulliver entrant al Port d’Índies navegant pel riu Guadalquivir. La delegació d’Irlanda va encarregar al grup de teatre Macnas l’homenatge a l’escriptor Jonathan Swift i el seu famós personatge. D’aquesta manera el grup va recuperar un projecte de 1988 en què van crear un Gulliver de 22 de metres d’altura i 24 de perímetre de pit. Les cames mesuraven set metres i calçava un 96. El gegant estava format per quatre barques per a les cames, dues per al pit i la resta de cos estava fet de fibra de vidre perquè poguera navegar. Gulliver va navegar per la dàrsena del Guadalquivir durant més de dues hores deixant imatges d’una Sevilla quasi en miniatura. Una vegada va arribar al Port d’Índies ho va rebre Curro, la mascota de la Expo 92 i el comissari d’Irlanda. Allí estaria fins al dia 19 de juny ancorat al costat de les caravel·les. Però no va ser est l’únic gegant que va estar en la Expo 92. El dia 16 de juny un Gulliver inflable de deu metres d’altura participaria en una desfilada pels carrers de la Expo. Tots dos gegants formaven part de la celebració del Bloomsday, dia en el qual es commemora al personatge principal de la novel·la Ulisses de James Joyce, Leopold Bloom.5
- 173 -
Procés de neteja del Gulliver abandonat al parc Gulliver’s Kingdom, en Japó.
- 174 -
Gulliver de por; la solitud de l’abandó a Japó A l’altra punta del món es va crear altre parc d’atraccions, però este dedicat en exclusiva a la figura de Gulliver i lil·liput, ens referim a Gulliver’s Kingdom, parc situat en Japó, prop de la muntanya Fuji i d Kawaguchi-machi, en la prefectura de Yamanashi. El govern de Japó el va inaugurar l’any 1997 i solament va durar quatre anys. Allí es recrea el poble de Lilliput. L’atracció principal del parc representava l’escultura del Gulliver, tirat en el sòl, amb la diferència de que no presentava cap mena d’atracció ni tobogan.
El parc va començar amb bona mà i amb molta publicitat pel mig, però va ser una demostració de la poca visió que el govern japonés dels 90 tenia sobre les mans i va acabar tancant. Se li va considerar un elefant blanc, i no va aconseguir el seu paper d’impulsar l’economia del país, per molt que el Niigata Chuo Bank ho recolzara. Aquest banc, que va acabar en una situació desastrosa, també es va veure obligada a llevar-se de damunt els negocis que no resulten rendibles ni reeixits. El Gulliver’s Kingdom va ser un d’ells.
Després de la seua obertura en 1997, a l’octubre de l’any 2001 va tancar les seues portes i ningú va tornar a visitar-ho de manera oficial, encara que la seua geganta representació de Gu-
lliver va prevaldre. I hi havia alguns ingredients que, contra tot pronòstic, ho feien interessant. Per exemple, estava situat en el llogaret Kamikuishiki, als peus de la muntanya Fuji. Atès que al voltant de 25 milions de turistes visiten la Muntanya Fuji tots els anys, per què el parc Gulliver’s Kingdom no hauria d’haver tingut èxit?
Hi havia diversos motius, i és que més enllà dels edificis, cases i construccions sobre Lilliput que encara estan, al voltant del parc hi ha un context sobrenatural imponent al que envolten diversos mites japonesos que li imposen un aura diferent. Les instal·lacions estan prop de Aokigahara, el conegut com bosc “de suïcidis”, on aparentment molta gent que habitava la zona es va llevar la vida. Però també a pocs quilòmetres està Aum Shinrikyo, un altre lloc amb una història negra: va ser la seu d’un culte religiós que va usar gas sarín per a atacar el metro de Tòquio en 1995, on va matar a 13 persones.
La seua fama va saltar a Europa fa uns anys, quan un fotògraf va registrar les seues instal·lacions d’un desolador parc temàtic inspirat en la figura del personatge literari, que va quedar en absolut abandó des de 2001. A Martín Lyle, un reconegut fotògraf de 44 anys, li va interessar veure com havien quedat les instal·lacions: “Va ser transcendent per a mi estar present. És l’objecte més sorprenent i surrealista que vaig veure. Em sentia - 175 -
Estat de deteriorament del parc de Japรณ.
- 176 -
summament rar estar en la plama de la mà d’un home gegant, mentre estava envoltat de l’impressionant paisatge”, va relatar al DailyMail6 el professional. A dia de hui legions de fotògrafs intenten colar-se en el parc per captar les seues instantànies.
Un Gulliver a Taiwan per ensenyar anatomia Fins a Taiwan viatgem ara per vore la figura d’un Gulliver que en 2009 estava ubicat a la ciutat central de Taiwan de Taichung. Milers de persones van travessar el cos de plàstic i llenç de 60 metres de llarg, que descansa sobre la seua esquena, descobrint els seus òrgans. La Fundació Cultural i Educativa de Paperwindmill, de Taiwan, un grup de teatre infantil sense ànim de lucre, va fer l’estructura de 30.000 dòlars per a ajudar als estudiants a aprendre anatomia i convertir-se en part del conte clàssic de Jonathan Swift.
la companyia Paperwindmill. “Però els taiwanesos tenen molt interès en aquest tipus d’activitat cultural i la necessitat d’açò”. Al voltant de 4.000 persones van recórrer el cos el primer dia i les cues de xiquets impacients recorren el parc, l’entrada del qual és de moment gratuïta. “Amb una rèplica tan gran del cos humà, els xiquets poden veure més que només imatges”, va dir el mestre Peng Chi-chen, qui va portar 180 estudiants d’una escola privada.”Un estudiant no volia venir perquè pensava que el cos era massa gran”, va dir Peng. Li vam dir que estava lligat, conclou el professor per a Reuters.7
El món de Gulliver, a Regne Unit
Un forat en el peu permet als visitants caminar al costat dels ossos, que són de la grandària dels pals telegràfics, un laberint com si fóra l’intestí gruixut i els pulmons que bufen vent a través d’un generador ocult. Una escala en el cap condueix a les dents de la grandària de coixins i les fosses nasals són tan grans com les pilotes de futbol. “Taiwan manca d’aquest tipus de mitjans d’aprenentatge”, va dir Jen Chien-cheng, un líder de
Ens detindrem a Europa de nou, concretament al Regne Unit, per a parlar del món de Gulliver, o Gulliver¡s Them Park, un parc d’atraccions tradicional que no té res a vore amb el personatge, ni amb la seua iconografia, només el nom. El parc temàtic del món de Gulliver consisteix en diverses àrees temàtiques incloent la terra de Lilliput, la ciutat de Gully i el món perdut. El parc compta amb passejos i atraccions que han sigut dissenyats especialment per a xiquets entre les edats de 2 i 13 anys. Gulliver’s World va ser inaugurat en 1989 i és el segon parc temàtic de Gulliver que es construí en el Regne Unit, sent el primer el Regne de Gulliver situat en Matlock Bath. El parc s’ha ampliat des de llavors amb atraccions addicionals, passejos més grans i amb
6 http://tn.com.ar/internacional/el-desolador-parque-de-diversiones-japones-dedicado-a-gulliver-que-quedo-abandonado_450076
7 http://www.reuters.com/article/us-taiwan-gulliver-idUSTRE5321IL20090403
- 177 -
Gulliver a Taiwan per ensenyar anatomia, imatge del parc a Regne Unit I Gulliver a Alemanya.
- 178 -
l’obertura de The Gulliver’s Hotel per a proporcionar descansos curts. Els passejos significatius en el parc inclouen l’antílop, el tren boig i les caigudes d’Apatxe. Les àrees de joc es proporcionen en interiors i a l’aire lliure per als xiquets més xicotets.
lliver’s World”. -Però la gent fins ara està encantada, fins i tot sorpresa, descobrir a Gulliver allí tendit. El Sr. Gebauer va dir que el viatger naufragat era ben conegut a Alemanya, però més a causa de totes les adaptacions cinematogràfiques al llarg dels anys que el llibre original.
Un Gulliver de 36 metres a Alemanya Per últim en 2014 una nova atracció turística viatjava a Alemanya, parlem de la figura d’un home de 36 metres de llarg, 17 metres d’ample i cinc metres d’altura, amb una jaqueta blava i pantalons curts verds. Este Gulliver es podia vore en la illa de Usedom, del Mar Bàltic. L’enorme estàtua de poliestirè i plàstic és la creació dels empresaris polonesos Sebastian Mikiciuk i Klausdiusz Golos, ja famós en el balneari del Mar Bàltic per la seua atracció “Casa sobre el cap”: “Volíem construir alguna cosa que encara no existia”,8 va dir Mikiciuk de la seua decisió de construir una estàtua que pesa 12 tones i va requerir 200 litres de pintura. Entem que el seu creador desconeix la existència de l’obra de Rivera i Martín. Després d’explorar el gegant, els visitants poden fer una ullada als seus coberts de gran grandària, pujar en el seu corredor flotant de tres metres de llarg i tenir una carrera al voltant d’un camp amb bolets de tres metres d’altura. “En aquests dies amb Internet és més difícil i més difícil entusiasmar a la gent i atraure als visitants”, va dir Maik Gebauer, gerent d’operacions de “Gu8 http://www.irishtimes.com/news/world/gulliver-travels-to-germany-1.1863426
Gulliver en impressora 3D per a la primavera de 2017 Gulliver´s Gate és un parc de miniatures impreses en 3D, el parc més màgic, interactiu i tecnològicament avançat del món i creat mitjançant impressió 3D, com diuen els seus promotors i que està instal·lat en la zona de Times Square, Nova York. Com veiem es tracta d’un món de maquetes, com ja incloïa el Gulliver de València al seu interior. Està versió americana tracta d’aprofitar la fascinació que sent la gent per la moda de les miniatures en el segle XXI, segons ha descrit la companyia, que ha buscat finançament per al seu projecte en la plataforma Kickstarter.
En primavera de 2017 està prevista la seua apertura. Han dissenyat un espai en el qual els espectadors podran veure un món en moviment, amb trens, avions, automòbils, camions, vaixells i vehicles de tot tipus, que es construiran principalment per impressió 3D i que recordaran al projecte de Fred Kahl en Coney Island, en el qual ha realitzat rèpliques del famós parc Lluna Park a escala 1:13. En total seran 3.716 m2 sota sostre, amb atraccions - 179 -
Projecte Gulliver´s Gate, parc de miniatures impreses en 3D, a Times Square que pretÊn ser inaugurat en primavera de 2017.
- 180 -
en miniatura i un alt nivell d’interactivitat amb els visitants, ja que s’inclouran càmeres integrades, vehicles per control remot, globus d’aire calent i fins i tot un servei de transport de l’estació espacial. Es podran veure més d’1.000 trens, 12.000 vagons i 10.000 vehicles. A més, comptarà amb una de les tendes de maquetes més avançades del món, en la qual moderns mestres artesans ajudaran als visitants a construir les seues pròpies miniatures usant escàners i impressores 3D. S’estima que el cost total serà de 5 milions de dòlars, sense incloure el lloguer de l’espai.9
La passió per este joc de grandàries dimensionades arriba fins a la gran pantalla. A banda dels grans clàssics d’animació i amb actors reals, Els viatges de Gulliver (en anglès: Gulliver’s Travels), es va estrenar en 2010 amb un argument lliure basat en l’era moderna. Està protagonitzada per está protagonizada por Jack Black, Emily Blunt, Jason Segel i va rebre crítiques prou roines. Siga com siga i amb els anys per bandera Gulliver continua fascinants a grans i menuts.
9 http://gulliversgate.com/
- 181 -
Gulliver: Una sàtira social amb els millors ingredients per a una falla Joan Castelló Lli Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers
- 182 -
Els viatges de Gulliver, de l’escriptor irlandés Jonathan Swift, és una novel·la publicada el 1726 que ha entrat en la història de la literatura per dret propi. Qualificada indistintament com a sàtira social, obra per a xiquets o precursora de la ciència ficció, Gulliver és, abans de res, una crítica als “relats de viatge” que, sota l’aparença d’una innocent obra infantil, qüestiona el paper dels governs, reflexiona sobre la naturalesa corrupta de l’ésser humà, posa en evidència les mínimes diferències entre les religions i planteja la permanent controvèrsia de tot allò que presenta el més antic enfront del modern. La novel·la està estructurada en quatre parts: Viatge a Liliput; Viatge a Brobdinnag; Viatge a Laputa, Balnibarbi, Luggnagg, Glubbdubdrib i Japó, i Viatge al país dels Houyhnhnms, encara que és el primer capítol el més conegut en narrar el naufragi del protagonista i la seua arribada a un país en el qual els seus habitants són extremadament menuts. Amb aquesta obra, el seu autor, que a més d’escriptor era clergue, realitzava una acerada crítica a una modalitat de la literatura, en aquest cas la crònica de viatges, com abans havia fet Miguel de Cervantes amb les novel·les de cavalleries a través d’El Quixot de la Manxa. Per si aquest posicionament crític no fóra suficient, Swift va haver de sortejar la censura per part de l’autoritat eclesiàstica que no veia amb bons ulls eixa paròdia que hi havia de rerefons en el text. Per a evitar les sancions econòmiques, l’escriptor va
ordenar que el manuscrit fóra copiat de manera que la seua forma d’escriure no poguera usar-se com a prova si se li perseguia per la seua novel·la, com ja li havia ocorregut anteriorment amb alguns dels seus pamflets irlandesos, en concret amb les Cartes de Drapier. Totes aquestes circumstàncies fan que Els Viatges de Gulliver guarden una sorprenent similitud amb les vicissituds que han protagonitzat les falles al llarg de la seua història i que la seua trama gens haja d’envejar al que seria un excel·lent argument per a una falla del segle XXI amb un fort component de denúncia política i social, en la qual no poden faltar crítiques al govern, a la corrupció política, a la religió… etc. Encara que les mentalitats més conservadores han intentat obviar sempre eixa visió àcida de la societat del seu moment (com també va ocórrer en el seu moment amb Alicia en el país de les meravelles),una de les versions que més ha prevalgut fins als nostres dies és aquella que presenta a Els viatges de Gulliver com una innocent obra infantil i d’aventures, aigualint així el seu contingut crític, sempre àcid i corrosiu, sobre la societat del seu temps. La popularitat aconseguida per aquesta obra va fer que, al llarg del segle XX, es realitzaren nombroses adaptacions per a cinema i televisió. Entre les més més destacades podem citar: Gulliver’s travels (1939), llargmetratge sonor d’animació dels estudis Fleischer per a Paramount Pictures realitzat uns mesos després - 183 -
Projecte i falla de Javi Igualada per a Gayano Lluch- Doctor Marco Merenciano.
- 184 -
de Blancaneus i els set nans de Disney; i tres pel·lícules amb el mateix títol que la novel·la: la primera dirigida per Peter R. Hunt (1977) amb Richard Harris com a protagonista; la segona de Charles Sturridge (1996) amb Ted Danson com a actor principal; i la tercera de Rob Latterman (2010) amb Jack Black en el paper de Gulliver. A destacar també una versió animada soviètica de Aleksandr Ptusho, molt lloada pels crítics pel treball destrossador del seu director, encara que existeixen també nombroses versions per a sèries de televisió. La popularitat del personatge en l’univers literari infantil va fer que la ciutat de València triara el nom de Gulliver per a un parc construït en el Jardí del Túria. La seua única atracció és una colossal figura jacent d’aquest singular personatge de 70 metres d’envergadura que representa el moment en què arriba a Liliput i els seus habitants el lliguen amb cordes. Els xiquets poden accedir als punts més alts a través de rampes i escales, per a després lliscar-se per tobogans i passejar a través del seu cos, cames i braços. La reproducció està realitzada a una escala en la qual els visitants assemblen els diminuts habitants d’aquell país imaginari. El parc, que cada cap de setmana és visitat per milers de xiquets i xiquetes, va ser dissenyat i construït per un equip multidisciplinari del que van formar part l’arquitecte Rafael Rivera, el dibuixant Sento Llobel i l’artista faller Manuel Martín López.
Inaugurat en 1991, prompte es va convertir en una icona de la ciutat de final del segle XX i en objecte d’estudi i anàlisi artística , arquitectònic i de desenvolupament urbà. Com a exemples es poden citar la seua inclusió en una exposició de Francesc Ruiz en l’IVAM dedicada al còmic valencià i en una altra exposició de Manuel López Segura en la facultat d’Harvard (Estats Units) dedicada a l’arquitectura de la Transició espanyola. Amb 25 anys complits en 2016, el Gulliver segueix sent un parc molt diferent a uns altres que han proliferat en el segle XXI a Espanya: és gratuït i està enmig d’un gran jardí urbà de 110 hectàrees. En ell, els xiquets poden ser liliputienses (quan juguen amb la gran figura) o gegantes si es posen al costat de la maqueta que també s’exhibeix en el recinte. Un personatge amb aquestes característiques ha sigut protagonista d’un considerable nombre de falles, més en infantils que en grans, encara que mai s’ha prodigat de manera persistent i reiterada com podria deduir-se del contingut satíric de la seua història. De qualsevol forma la falla més destacada amb el Gulliver com a protagonista és València cap el 2000, realitzada en 1999 per un equip d’artistes i especialistes encapçalat per Vicente Agulleiro Aguilella per a la plaça de l’Ajuntament del cap i casal. Des dels seus inicis, el projecte va ser objecte de controvèrsia i es va veure embolicat en una sèrie de polèmiques, ja que va ser - 185 -
Projecte i falla de Vicent Agulleiro amb el Gulliver com a remat. Falla Municipal 1999.
- 186 -
aprovat pel consistori després que el concurs inicial fóra declarat desert per la falta de qualitat de les propostes presentades. Va ser llavors quan Agulleiro va desempolsar una idea que havia gestat uns anys abans i va presentar un projecte col·laboratiu en el qual participaven també el fuster Manuel Oliver i els artistes Vicente Lorenzo, Ramón Espinosa, Francisco Mesado i les germanes Pilar i María José Luna, cadascun dels quals va realitzar una escena diferent. Amb un cost de 28 milions de pessetes i una altura d’uns 22 metres, les escenes incloïen referències al Palau de la Música (amb una banda de la qual formen part polítics de l’època com Mayrén Beneyto, Eduardo Zaplana, Marcela Miró, Manuel Tarancón, Bill Clinton, Jordi Pujol i José María Aznar), al Hemisfèric de la Ciutat de les Arts i les Ciències (l’ull que projectava la ciutat cap a un futur més cultural), el Palau de Congressos de Norman Foster (icona de la nova València), personatges de les novel·les de Blasco Ibáñez (com a referents dels valors tradicionals de la ciutat), el projecte de nou zoològic (un nou concepte per a animals salvatges en un escenari sense gàbies ni barrots), la font dels xiquets de Benlliure (des de nadons, el xiquets ja volen roba de marca i joguets electrònics), Terra Mítica (el nou focus turístic de la Comunitat Valenciana) i un homenatge a Regino Mes en el centenari del seu naixement. La figura principal de la falla era Gulliver, que s’havia alçat del jardí del Túria i havia pres les regnes per a dirigir la ciutat de Va-
lència cap al segle XXI, mentre l’alcaldessa, Rita Barberá (PP), situada damunt d’un dels seus muscles, li anava comentat a l’orella els grans projectes municipals ja realitzats o en fase d’execució. En ser 1999 any d’eleccions municipals, la polèmica va estar servida des dels dies previs a la plantà per el que es considerava una exaltació hagiogràfica que la falla realitzava de l’alcaldessa i pel protagonisme que Rita Barberá cobraria cada vegada que les televisions nacionals i autonòmiques connectaren amb la plaça de l’Ajuntament per a retransmetre els principals actes de les festes (mascletaes, lliurament de premis, ofrena, cremà…. etc). Les crítiques van sorgir immediatament en considerar tots els grups de l’oposició (inclòs Unió Valenciana, que formava part del Govern local) que la falla era “electoralista”, que l’artista havia inclòs canvis sobre l’esbós original (la figura de Rita Barberá no apareixia nítidament en la proposta inicial) i que l’alcaldessa utilitzava “la falla en benefici propi”. Per la seua banda, Vicente Agulleiro va reconèixer que, en la memòria presentada nou mesos abans a l’Ajuntament, havia “omès involuntàriament” la inclusió del ninot de l’alcaldessa, però que la falla “d’electoralista, res de res”. Corroborant eixa línia argumental, per al portaveu del PP era l’oposició la que “polititzava la festa de les falles”. - 187 -
Projecte i falla de la trasera de Ceballos i Sanabria per a la infantil de l’Ajuntament de Valencia de 2016.
- 188 -
Per si no fos poc, també va haver-hi acusacions vetlades de plagi. Un professor d’idiomes marroquí, Abel Abdelfettah, va assegurar que la falla municipal havia copiat l’argument d’un conte seu (El dia en què va despertar El Gulliver), escrit quatre anys abans. En la seua narració, Gulliver s’alçava del parc i es transformava en la figura principal d’una falla, prenia les regnes de la ciutat de València per a lliurar-la d’una riuada i la dirigiria cap al seu futur.
quals són “Viatges” i que van ser plantades en Pinedo-Tres Camins, obra de Víctor López Jover (1961); en José Benlliure-Travessia Campos, realitzada per Antonio Ramón Chiralt (1970); en Borrull-Doctor Peset Cervera, construïda per Ramón Iranzo Ruiz (1983); en Jacinto Benavente-Regina Na Germana, obra d’Enrique Gisbert Mir (2002), i en Mariano Benlliure-Sèquia de Tormos, realitzada per José Luis Esteban Alós (2007).
Després de ressaltar en premsa totes aqueixes coincidències” que van donar lloc a la controvèrsia, Abel Abdelfettah va descartar finalment continuar amb la polèmica i, respectant la creativitat de l’artista, va manifestar que Agulleiro li va permetre veure compliment el seu somni “en donar-li vida a Gulliver i retornar-me la confiança com a escriptor quan ningú donava un duro per aquesta idea”.
A totes elles cal afegir unes altres que incorporen un element nou al “viatge” encara que res tinga a veure amb el nostre personatge literari: Viatge d’un pescador al Perelló (Pilar-Sequiola, 1905), El primer viatge al sol (Conde d’Altea-Almirall Cadarso, 1934); Un viache a la lluna, d’Antonio Catalá (Plaça de Serrans, 1934), Viatge a la lluna, de Manuel Hernández Maluenda (Ermita-Convent de Jerusalem, 1947), Viatges atòmics, de José María Martínez Herrero (Plaza de l’Arbre, 1948), Viatges a la lluna, de José Sanchis Alonso (Nador-Miraculosa, 1960), Viatge a la lluna, de Víctor López Jover (Sueca-Literat Azorín, 1960) i Viatges a Xina, de José Luis Esteban Alós (General Llorens-Marco Merenciano, 1997).
A més de la ja citada falla municipal del 1999, només existeix una referència d’una altra falla gran que la seua temàtica gire al voltant del nostre personatge. Es tracta de El ensomni de Gulliver, un cadafal realitzat el 1948 per Vicente Sancho Monleón per a la comissió de la plaça de Beneyto i Coll. En aquesta proposta, Gulliver era un llauradors que, lligat al seu camp de cultiu, contemplava com la ciutat ignorava les necessitats de l’horta. La falla va quedar enquadrada en la secció Tercera i no va obtenir premi. Si cerquem paral·lelismes amb les cròniques de viatges, al llarg del segle XX, existeixen altres cinc falles grans els lemes de les
En la secció Especial només hi ha tres referències relacionades amb els viatges, totes elles allunyades al món imaginària creat per Jonathan Swift: Viatgers (El tren faller), de Luis Dubón (Estació del Nord, 1948); Maneres de viatjar, de José Devís Fitos (Bailén-Xàtiva La Ferroviària, 1974) i Mantis viatgera, d’Agustín Villanueva (Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal, 1993). - 189 -
Projecte i falla infantil de Gulliermo Rojas per a Barri de la Llum.
- 190 -
A més hi ha altres set falles que tracten el tema de literatura en general, entre les quals destaquen Literatura actual, de Vicente Pallardó (Na Jordana, 1951); Literatura barata, de Francisco Tomás Grau (Jesús i María-San Ignacio de Loyola, 1969), que va obtenir el primer premi de la secció Segona B, i Literatura, de Mario Lleonart (Fernando el Catòlic-Ángel Guimerá, 1980). En falles infantils si que trobem moltes més referències directes a Gulliver, doncs són unes dotzenes les falles que entre 1945 i 2017 inclouen en el seu lema el nom del personatge principal de la novel·la de Jonathan Swift. Deu de les dotze falles dedicades a Gulliver es van plantar entre 1945 i 1959. La primera va ser Gulliver en el país dels nans, d’Aurelio Díez Díaz (Gran Via Germanies, 1945) i a ella li van seguir en la dècada següent Gulliver en el país dels nans (Sant Ignacio de Loyola, 1953), i Viatges i aventures de Gulliver, de Josep Bordanova (Na Jordana, 1955). En la dècada dels setanta van ser set les falles plantades amb aquesta mateixa temàtica: Gulliver en el país dels nans (Almirall Mercer, 1961); Gulliver en el país dels nans, de León Lleó Ungidos (Sant Francesc de Borja-Jesús, 1962); Gulliver en el país dels nans (Sevilla-Denia, 1965), Viatges de Gulliver (Cuba-Puerto Rico, 1965), Viatges de Gulliver al segle XX (Art Major de la Seda, 1968) i Gulliver (Borrull-Túria, 1969).
a lema en falles infantils fins a la segona dècada del segle XXI amb Les aventures de Gulliver, de Guillermo Rojas Vera (Barri de la Llum, 2013). Dins de personatges de contes (hi ha 170 referències de falles infantils amb aquest lema entre 1931 i 2016), Gulliver apareix amb certa assiduïtat com a protagonista d’alguna escena, com en els casos de Clàssics clàssics, de Javier igualada Fernández (Gayano Lluch-Marco Merenciano, 2013) i de Barri en barri, de José Luis Ceballos i Francisco Sanabria (Plaça de l’Ajuntament, 2016). En les falles de 2017 hi haurà també almenys una falla infantil en la qual apareixerà Gulliver. Serà en Gegants i nanos, la proposta que Miguel Hernández Agüelo plantarà el pròxim mes de març en la demarcació de Malva-rosa-Antonio Ponz-Cavite. En este monument, Miguel Hache ens proposa entrar en el món de les comparacions, ja que tot està en funció de l’escala que emprem com a referència: els gegants son gegants perquè hi han nanos, i ens ho demostra amb personatges com Gulliver, Polzet, Cigronet, David i Goliat, Don Quixot i Sancho, Blancaneus i els set nans... etc.
En les dècades següents desapareix aparentment l’interès de les falles per aquesta novel·la, que no tornarà a aparèixer com - 191 -
Projecte de Miguel H per a la infantil de Malvarrosa, 2017.
- 192 -
Referències bibliogràfiques n Diari Levante-EMV dels dies 18-06-1998, 11-07-1998, 11-3-1999, 13-3-1999, 16-3-1999, 17-3-1999, 19-3-1999, 20-3-1999 i 21-03-1999 n Diari Levante-EMV del dia 25-09-2015, edició digital: http://www.levante-emv.com/valencia/2015/09/25/ hola-gulliver/1318653.html n Diari El País del dia 30-12-2015, edició digital: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/12/29/ valencia/1451406790_923419.html n Diari La Vanguardia del 29-12-2015, edició digital: http://www.lavanguardia.com/local/ valencia/20151229/301098361928/parque-gullivervalencia-25-aniversario-simbolo-resistencia.html n Web del Gremi Artesà d’Artistes Fallers http://www.gremiodeartistasfalleros.es/ actualidad/2016/01/01/_aniversario_del_parque_ gulliver. Ültima visita: 2-12-2016n Arxiu Mozas-Castelló de Falles Grans de València 1849-2016 n Arxiu Mozas-Castelló Falles Infantils de València 19312016 - 193 -
Dos-cents anys de professió: L’artista faller més enllà del foc Manolo Sanchis Director Revista Cendra
- 194 -
No anem a caure en aquestes línies en els tòpics de “València terra d’artistes”, ni anem a parlar de les excel·lències de la terra; la realitat és que una professió com qualsevol una altra va formant-se a través del temps i de l’intercanvi cultural que d’una forma circumstancial motiva els condicionants relacionats principalment amb el que hui coneixem com l’oferta i la demanda. Evidentment en la ciutat de València tots dos van coincidir d’una forma substancial, per les tradicions lúdic-festives tan arrelades en la capital del Túria, tradicions de les quals es fan ressò abundants historiadors i especialistes que relaten pràcticament des de 1608 aquesta característica que la fan una ciutat singular. Aquest ambient lúdic-festiu va ser generant, un gran grup d’especialistes que en tallers de la ciutat i en la seua àrea metropolitana van compaginar les seues especialitats habituals, com les de pintura, imatgeria, fusteria de ribera, escultura i pintures murals, amb altres treballs per a festes, com a arcs i carrosses al·legòrics, cadafals de tot tipus, bambolines, gegants i cabuts, etc. Un dels primers artistes que transcendeix més enllà d’allò local és Jose Esteve Bonet, pertanyent a una família d’artesans de la ciutat, imatger de professió, el qual després de realitzar innombrables ninots per a festejos populars, va aconseguir tal fama que les seues obres van arribar a la Cort del Rei Carlos III. Encarregant-li el propi Rei una col·lecció de figures que representaven diverses escenes de tipus costumistes valencianes, per al príncep d’Astúries. El treball va causar tanta admiració en la cort, que li va encarregar la realització de la Verge, Sant
José i el xiquet per al pessebre del Príncep. Sent nomenat Jose Esteve, escultor de càmera al gener de 1790. Els primers professionals coneguts apareixen en 1797, a la fi del segle XIX Joaquín Domènec i Antonio Burrell, per la coneguda realització d’un Colós de Rodas, que tenia 15 metres d’altura, realitzant la fusteria Antonio Burrell es va cobrir la figura amb cartó i teles, vestint-la a la manera romana. Realitzantse al voltant de tan gran figura els actes festius referents a la beatificació del Patriarca Juan de Ribera, la qual es va situar en la plaça del Mercat de València. Un dels elements festius que transcendeixen de l’àmbit local, és la confecció de carrosses al·legòriques les quals apareixien en els carnestoltes, festes locals de tota Espanya convertint-se en una cosa habitual, que les carrosses valencianes desfilaren a Madrid , Barcelona, Valladolid i Bilbao, apareixent al costat d’elles noms d’artistes hui oblidats com: José Fraustaquio, José Vilar, José Gil i Francisco Royo; tots ells precursors dels encara hui recordats com Carlos Cortina, Carmelo Roda, o Andrés Cabrelles. Són aquests els primers professionals que tenim constància, aconseguint tots ells una gran reputació, que els porta a participar en el conegut carnestoltes Niça, on realitzen diverses carrosses. Viatge on -segons ens va explicar en el seu moment un artista hui desaparegut- es van gestar els primers contactes per al que anys més tard va ser l’associació d’Artistes Fallers. La segona meitat del segle XIX, va canviar la mentalitat i els usos i costums de tot l’Estat, desapareixent nombroses festes populars, i iniciant-se un nou cicle festiu, en el qual van - 195 -
1937Biblioteca Infantil Soriano Izquierdo Col¡locada en la entrada de C/Cadis
- 196 -
iniciar el recorregut nombroses festes, entre elles les primitives fogueres, o el que hui coneixem com a falles. Aquest fenomen comença a tenir cert ressò dins de la societat valenciana, incorporant-se des de finals del segle XIX nombrosos professionals amb diferents activitats que desenvolupen, unes vinculades a les belles arts i altres considerades semi-industrials, com a decoradors i fusters, activitats professionals amb la realització de forma eventual, dels monuments fallers. Casos com el conegut fuster Carlos Cortina o el carrosser, Carmelo Roda, estan entre els primers que aporten les seues tècniques i juntament amb Guillem, Canet, Coret, Giménez Cotanda, Cabrelles, Tadeo Villalba, Ramil, etc. formen part de la primera generació de professionals, que vinguts d’especialitats com a imatgers, escultors, decoradors i dibuixants plantegen les bases del que anys més tard serà la professió d’artista faller i són els primers que comencen a ser coneguts per les seues obres festives, com a carrosses, mascares, o arcs triomfals. En aquests inicis es van incorporant diferents professionals, vinculats a l’Escola d’Artesans, o vinculats al món de l’art que consideren la falla com una forma de lliure expressió artística, cas de Josep Renau, Alfredo Chust, Ruano Llopis, entre uns altres són un simple exemple, de molts artistes que es van acostar a elles des del Cercle de Belles arts, o Lo Rat Penat, els quals des de diferents disciplines van configurar plàstica i literàriament, la qual cosa hui coneixem com a falla. La consciència col·lectiva com a professió va aparèixer a final dels anys vint, principi dels trenta, d’un nucli de joves
artistes capitanejat per Regino Mas, Modest Gonzalez, Rafael Raga i Soriano Izquierdo, els quals, intenten resoldre problemes de competències i funden l’Associació d’artistes fallers per a així establir certs criteris monopolistes, criteris que no són ben vistos per alguns grups vinculats al món festiu de la ciutat. En les primeres actes i reunions es plasma la necessitat de plantejar una formació, no solament encaminada a la falla, considerada en aquests anys com un element complementari, ja que la major part de components realitzen altres activitats, principalment l’escenografia per a teatres, en la incipient indústria del cinema, i en carrosses al·legòriques, cartellistes, dibuixants i escultors. La professió es consolid i adquireix un gran prestigi en la dècada dels anys trenta, realitzant una labor digna de destacar en la Guerra Civil, agrupant-se els artistes, entorn d’Art Popular. La fundació en 1932 a València de la companyia Industrial Film Español, S.A, CIFESA, suposa un nou camp de possibilitats als artistes locals, ja que des de pràcticament els seus inicis, s’incorporen a la realització de decorats, apareixent en els crèdits de moltes de les pel·lícules de l’època els noms de: Teddy Villalba, Francisco Canet, i Francisco Prosper, els quals pels seus contactes amb València, incorporen als equips de treball a nombrosos artistes locals per a la realització dels decorats de pel·lícules. El primer d’ells Teddy Villalba, era fill del bandejat Tadeo Villalba, i havia col·laborat amb Regino Mas en la construcció de falles i carrosses. Els seus treballs els inicià al món del cinema en 1934 amb “La hermana San Sulpicio” i “El cura de la aldea” (1935), continuant la seua extensa producció amb “El - 197 -
Regino Mas en Santo Domingo. 1956.
Carnestoltes de Tenerife.- Equip Pablo Jesus Ovejero i Manolo Garcia
- 198 -
Genio Alegre” (1936), “Boy” (1940), “Harka” (1941), “Un caballero famoso” (1942), “Dos cuentos para dos” (1947). En les dècades dels anys cinquanta i seixanta, intervé en pel·lícules internacionals, principalment italianes com: “Hércules contra los hijos del Sol” (1965), “Dos mafiosos” (1964), “Los amantes de Verona” (1964) , sent el seu últim treball en 1969, amb la pel·lícula “La madriguera”. El segon, Francisco Canet, es va dedicar durant molts anys, a la realització de carrosses i falles, iniciant-se en el món del cinema, en els estudis CEA1, amb la pel·lícula “Cafè de Paris” (1943), treballant en “La torre dels set geperuts” (1944), “La vida en un fil” (1945). I l’últim dels tres, Francisco Prosper, va iniciar la seua vida professional en el taller de Regino Mas, incorporant-se a CIFESA com a decorador i escenògraf, el seu primer treball ho va realitzar per a “ La princesa de los Ursinos” (1947), col·laborant en els decorats en pel·lícules dels directors més coneguts de l’època, com Luis Lucía i Juan de Orduña: com a “Locura de amor” (1948), “Agustina de Aragón” (1950), “La Leona de Castilla”, o “Alba de América” en 1951. El reconeixement d’Espanya en la dècada dels anys cinquanta, per part dels organismes oficials internacionals com l’ONU i la FAO, juntament amb la signatura en 1953 d’un acord bilateral, hispà-nord-americà o Pacte de Madrid, que garantia a EUA, l’ús de bases espanyoles a canvi d’ajuda econòmica i suport internacional, va provocar una obertura. Convertint-se el territori nacional, en l’escenari de nombroses superproduccions americanes, portades pel productor cinematogràfic. Samuel 1 Estudios CEA (Cinematografía Española Americana)
Bronston. Entre les pel·lícules que es realitzen es troben: “SOS Pacific” 1959, “El Cid Campeador” 1961, “Laurence d’Aràbia” 1962, “La batalla de las Ardenas” 1965 , “55 días en Pequín” en 1963 i “La caída del Imperio Romano”, en 1964. Participant en gran part d’elles Francisco Prosper i els equips de treball formats per Regino Mas, Modest Gonzalez, Pascual Gimeno, Salvador Debón, Vicente Lluna i Ricardo Rubert. Aquest últim amb una destacada participació en la pel· lícula del Dr. Zhivago (1965). L’any 1955 suposa un altre gran pas del sector gràcies a la col·laboració de Regino Mas en la República Dominica, en la ciutat de Trujillo, per a la Fira de la Pau i Fraternitat del Món Lliure de Santo Domingo. Allí acudeix Regino amb una nodrida representació d’artistes, fusters, vinculats al món festiu valencià, com Armando Ramón, Enrique Planells, Ramón i Jose Iranzo, i Alfredo Just, este últim exiliat a Mèxic després de la guerra civil espanyola. En aquests anys es reinicia en tot l’Estat la celebració de fires mostrari, esdeveniment que -en molts casos- era coincident amb les festes de la localitat, creant-se equips principalment de fusters i pintors, els quals acudien a les fires de tota Espanya. En aquestes fires construïen stands, carrosses festives o simplement casetes de fira. Entre els artistes que componien aquests equips de treball, cal ressenyar, Modest Gonzalez, Salvador Guaita, Manolo Castellà, Mario Lleonart, Antonio Vidal Villarroya, Jose Luis Pérez Abad, juntament amb un llarg etcètera, en el qual ens trobem a Luis Martínez Canuto, Germans Sánchez, i els Germans Ferrer. Els anys seixanta i setanta suposen un desenvolupament desmesurat de la festa, que provoca la incorporació a la - 199 -
Carroza Campionat del Mรณn de Futbol a Chicago.
Soldats per al Museu militar Jose Devis
- 200 -
Figures Carnestoltes de Nueva Orleans
construcció de falles, de desenes de professionals vinguts d’altres disciplines, que pensen que el desenvolupament de la festa és il·limitat i que el seu futur professional està assegurat, ja que les falles s’han incrementat en el transcurs de trenta anys en més d’un 500% , 40 falles en 1940 i més de 200 en 1970. Quedant solament un nucli d’artistes que compaginen la construcció de falles amb carrosses, principalment per a les cavalcades regionals i de Nadal de tota Espanya com: els germans Sánchez, Salvador Guaita, Azpeitia i els successors de Fernando Roda.
Agustín Villanueva, Salvador Gimeno, Pascual Calleja, Salvador Guaita i Manolo Garcia.
En aquests anys destaquen diversos tallers a nivell internacional, com Salvador Gimeno i José Ballester. Tots dos dedicats a l’exportació, principalment a EUA, el primer als carnestoltes de Nova Orleans, i el segon als museus de cera, pertanyents a la franquícia del Güines.
Aquest nou marc suposa, cada vegada més, l’eixida de professionals cap a altres sectors, com els ja nomenats parcs d’atraccions, com Terra Mítica de Benidorm, o la Warner de Madrid, en les quals com en altres ocasions participen equips d’artistes, com Latorre i Sanz, Manolo Martin, i Pablo Jesús Ovejero, el qual participa en la tematització dels Carnestoltes, de Tenerife al costat de Manolo García. En aquestes últimes dècades les obres que nombrosos tallers, han realitzat per a l’extint canal autonòmic RTVV (Canal 9), o les obres de mobiliari urbà a Madrid realitzades per Vicente Lluna o les incursions cada vegada més nombroses en el món de la publicitat.
En la dècada dels anys vuitanta apareix un nou mercat per als artistes, que és el dels parcs i atraccions infantils, que si ben sempre havia existit de la mà d’un reduït grup de professionals, com és el cas de Manolo Viguer, Vicente Lluna, Esteban Villanueva i Miguel Santaeulalia. Aquest últim col·labora en el parc en Panticosa, en la província Huesca, en l’alt Aragó, i un gigantón per a la localitat alacantina de Benidorm. Treballs que van participar Vicente Almela, Miguel Delegido i Agustín Villanueva, juntament amb el propi Miguel Santaeulalia. L’aparició de parcs temàtics, fa que molts artistes inicien les seues col·laboracions, creant una societat “Caballo de Troya” per a poder-se introduir en el difícil món dels parcs d’atraccions. La societat la funden entre uns altres: Manolo Martin,
El canvi d’orientació de la festa entre els anys vuitanta i els noranta cap a gustos més personals, com la gastronomia, o la recuperació del vestuari tradicional etc. suposa una desviació de fons de l’eix vertebrador de la festa cap a altres elements que l’envolten. Situació que manté la demanda, enfront d’un increment substancial de l’oferta, la qual cosa provoca un enfonsament del mercat, el qual solament aguanta gràcies a un abaratiment del procés de producció.
Els artistes fallers al Gulliver No podent oblidar en aquest període el conegut Parc Gulliver, en el qual ens tornem a trobar al Taller de Manolo Martin, al costat de nombrosos artistes que col·laboren en equip. El coordinador a peu d’obra va ser Luis Martínez Canuto, van treballar Agustín Villanueva, però també molts artistes de la ciutat fallera van - 201 -
País Basc.- Tragaboles.- Vicente Luna
Cariàtides.-en Port Aventura.- Benidorm.- Diversos Artistes
- 202 -
Cariàtides.-en Port Aventura.- Benidorm.- Diversos Artistes
col·laborar. D’una banda trobem a Rafa Ferrando i Vicente Almela, que s’encarregaren de la cara i monyo; per altra banda Miguel Delegido i Almela s’encarregaren de les mans i Ramón Espinosa va fer la pexera. La sabata, el barret, etc. va ixir tot del taller de Manolo. El procés de construcció seguida el sistema de construcció de falles de l’època: el primer pas era la construcció d’una maqueta inicial, després es traslladava a una estructura de fusta, per peces, i finalment es cobria amb un material anomenat gunita, a motle perdut, ja que el material es tirava directament sobre l’estructura. D’altra banda l’interior del Gulliver albergava també una gran obra de fusteria, una maqueta de la ciutat de Valencia, amb els edificis més representatius. Tota la fusteria de la maqueta de la ciutat va ixir del taller de Manolo García, però la pintura era obra de Juan Garcia Marqués, un dels millors retolistes de Valencia i pare de l’artista faller Juanjo Garcia. Precisament en l’entrada es pretenia ficar unes argolles, per col·locar toldos desmuntables sota el qual fer espectacles infantils. L’espasa al fons tancava el perímetre dedicat al públic de l’espectacle.
Foto d’artistes fallers i maqueta de Gulliver.
A totes les persones que vam col·laborar amb Manolo Martín ens va convidar a dinar en un local de la platja de les Arenas, com a mostra d’agraïment. Concretament la meua gestoria va portar la comptabilitat, escandallat i divisió de treballs entre artistes. Solament la imaginació marcarà els limites d’aquesta professió, la qual gràcies innombrables artistes i artesans anònims l’han portat on està. Llarga vida.
Maqueta de la ciutat de València que es podía contemplar a l’interior del Gulliver, obra del taller de Manolo García i pintura de Juan Garcia Marqués. Font. Rafael Rivera.
- 203 -
El carrer, espai de joc Àngela López Sabater Arquitecta, coordinadora de ARAE Patrimoni per a nens (araepatrimoniokids.wordpress.com)
- 204 -
Deia el sociòleg Francesco Tonucci que “cal treballar perquè la ciutat siga més apta per als xiquets, i llavors serà apta per als ancians, minusvàlids i els adults en general”. La ciutat, entesa en aquest cas com el carrer, l’espai on ens socialitzem, ens relacionem, on tenim contacte amb els altres fora dels nostres espai de confort que és la nostra casa; ha d’estar adaptat als més xicotets. Ha de ser un espai còmode per al joc i per a les seues aventures. Abans, el carrer era un espai públic que, encara que no estava dissenyat per al joc concretament, era adequat per a l’entreteniment i desplegament d’aventures dels xiquets. Qualsevol element de l’espai podia incorporar-se en el joc (una paperera, la bústia, un arbre, el portal del teu amic, sempre obert, podia significar lloc segur...), i el propi veïnat funcionava com un vertader control social. Hui dia, s’ha repensat la ciutat per a la infància, s’han dissenyat parcs i jocs adaptats per a diferents edats, però el que realment el que ens trobem són espais fitats dissenyats per a un adequat control i vigilància. El xiquet cerca i ha d’apropiar-se de la ciutat, però cada vegada es troba menys espai per a açò. Ni tan sols pot apropiar-se d’aquests espais que suposadament li pertanyen perquè manquen de topografia, de llocs per a amagar-se i sobretot, manquen d’ànima… Els xiquets prefereixen llocs propers, freqüents del dia a dia perquè no són per a un únic ús, no són espais que es dediquen sinó que són espais que es reconverteixen i que s’usen.
La ciutat, aquest espai públic es converteix a més durant la setmana de falles en un contenidor de cultura i tradicions, de patrimoni i festa. Amb la plantà dels monuments, les cercaviles, les bandes de música, els fallers s’apropien d’espais públics generalment reservats per als cotxes, el trànsit, el control de les circulacions pels semàfors... i s’inverteixen els percentatges d’ocupació (major zona per al vianant enfront de trànsit de vehicles). Però també es converteix en un espai de trobada, bolcat tot en l’experiència en el carrer, més enllà del concepte de sociabilització. Aquesta trobada en el carrer es transforma en una manera de conèixer la cultura i de compartir. Des del punt de vista d’un xiquet, aquest espai, aquesta trobada en el carrer es percep de manera diferent a la d’un adult. A tot açò li afegim la màxima forma d’expressió fallera que és la construcció d’un monument, i aquesta expressió hauria de ser igualment “apta per als xiquets”. Per açò existeix i així es diferencien la falla infantil de la falla “gran”. A l’origen eren els propis xiquets els que confeccionaven la seua falla amb andròmines velles, però a mitjan segle passat es “va regularitzar” la construcció espontània infantil obligant a cada falla a tutelar una comissió formada per xiquets, perdent per complet l’essència: recórrer la ciutat demanant i arreplegant elements vells per a realitzar les seues pròpies falles, com si d’un joc d’aventures es tractara. Amb l’aparició aquests últims anys de les falles experimentals, i amb el seu tímid però evolutiu protagonisme en les falles infantils, es torna a implicar al xiquet i el joc. Ací aprofite - 205 -
Intervenciรณ en cartรณ en Villena. Alacant, autors ARAEkids i Que viene el Lobo
- 206 -
Jugant en Ciutat encallada. Falla Castielfabib Marques de San Juan, 2013.
Somnis de pes. Castielfabib Marques de San Juan, 2014
- 207 -
Taracea. Falla de Nou Campanar, 2015.
- 208 -
per a recordar un dels articles de la Convenció dels Drets del Xiquet de les Nacions Unitat on s’afirma (article 31): “Els estats partícips reconeixen el dret del xiquet al descans i l’esplai, al joc i a les activitats recreatives pròpies de la seua edat i a participar lliurement en la vida cultural i en les arts”. En les activitats que realitzem des d’ARAE Patrimoni per a xiquets, al voltant de la Història, l’Arquitectura i el Patrimoni de les nostres ciutats, fomentem el treball en equip, l’organització i el promoure i desenvolupar l’habilitat manual i desenvolupar un esperit crític en relació amb el seu entorn, responsabilitat, ciutadania i respecte cap al que ens envolta. Aprofitem el context amb el qual hem de treballar i ho traslladem al llenguatge dels xiquets, el mitjà on millor es mouen i major receptivitat s’aconsegueix: el joc, l’experimentació i el treball en equip. La importància del joc lliure implica autonomia, imaginació, capacitat de dissenyar, s’alliberen d’estereotips, i es deixa lliure la creativitat.
l’any anterior), s’ha fomentat la participació, construcció, destrucció, creació i gestió comunitària d’un espai limitat (3x3x3m màxim) però il·limitat en la imaginació dels quals ho gaudeixen. Els xiquets dissenyen un món d’aventures dins del contenidor que és la falla infantil, en efímera escultura, amb el poder de transformar l’espai d’una manera lliure, oberta, flexible, sense -a priori- ser participativa, en una forma de joc segura.
Aquesta metodologia de treball, es pot traslladar al món de la falla (la seua història, filosofia, manera de construir...). Aquest treball d’”anar al món dels xiquets” resulta imprescindible per a saber posicionar l’element patrimonial, ara més que mai sent les falles declarades Patrimoni de la Humanitat, dins del nostre barri a través de la identitat col·lectiva i a través dels xiquets com a agents de cohesió social. En experiències com les falles infantils Taracea (Nou Campanar 2015), Ordena, No Vull (Castielfabib-Marquès de Sant Joan 2016), o Somnis de Pes (d’aquesta mateixa comissió - 209 -
Un gegant al barri: El Gulliver de Sant Valerià Aitor Sánchez i Collado Periodista Membre Comissió d’Estudis fallers de Torrent
- 210 -
En 1991 la falla va realitzar un dels seus ornats de carrers més recordats, El Gulliver, un èxit en tota la ciutat, però també polèmic, perquè va ser relegat a un segon premi, acusat de fet per un professional i després passar-se de mides. Siga com siga, un exemple de que la germanor i el treball per la falla tot ho pot, una icona dels 90 en les falles de Torrent i que recordem 26 anys després
infantil. “Justícia Fallera” i “Els Jocs” es portaren el palet d’especial d’una Junta Local capitanejada per Joan López Castro que tenia com a Fallera Major Infantil a Maria Consol March i com fallera major de la ciutat a Aurora Piles Mestre. Estes falles van ser les últimes d’Arturo Boix de Junta Local, de la que havia sigut 11 anys vice president (el primer cicle: 1979 i 1980; i el segon cicle: 1983 a 1991) l’home més influent a les falles torrentines.
La festa fallera en els anys 90 viu un creixement exponencial a la capital de l’Horta Sud. La creació de falles noves a final dels 80 i la modernitat dels nous temps fan que la festa evolucione i fagocite nous corrents estètics i socials: és l’època dels playbacks, de la influencia dels programes de Tv. A nivell internacional, la política es va veure afectada per la caiguda del mur de Berlín, la marcada divisió entre països d’Orient Mitjà i la Guerra del Golf, mentre Espanya viu el naixement de la Unió Europea i ens encisàvem amb La bola del drac, Steve Urkel, El príncep de Bel Air, els Simpson i Emilio Aragó triomfava amb el VIP Noche.
Este any Sant Valerià complia nou anys i es preparava per al desè aniversari. La fallera Major era Maite Silla; la infantil, M. Jesús Soriano; i el president infantil, Fco. Javier Torres. Per primera vegada la comissió va fer doblet, en guanyar el primer premi de crítica en la cavalcada major i el primer premi en infantil. Els monuments plantats foren: “Fantasmes i fantasmades” i “Rates de hui, música de sempre”, de l’artista faller Ángel Mena, un moment en el que la falla arribà al seu número màxim de fallers, en més de 200 i una presidència portada per Paco Navarro, un generador constant d’idees. A banda, la comissió va guanyar el primer premi de futbol infantil, i el 4t premi de les 24 hores de truc. Però... què va passar amb l’Ornat de carrer?
El 1991 Espanya vivia un moment efervescent, esperant l’arribada de les Olimpíades de Barcelona i l’Expo de Sevilla, mentre tant eixes falles a Torrent les protagonistes van ser les comissions d’Àngel del Alcasser, que tornava a guanyar el primer premi de falla i Ramón y Cajal feia allò propi amb la falla
La comissió va treballar de valent per seguir la línia dels ornats de carrers que tants primers premis havien assolit anys anteriors, sempre el primer: L’Ermita, l’església de l’Assumpció, el Parc Azorín, etc., però eixe any els fallers decidixen canviar d’estil i donar un toc renovador, de manera que passen - 211 -
Ornat de Carrer de Sant Valerià 1991. Vista aèria. Font. Sánchez/Latorre.
- 212 -
de reproduir estampes tradicionals a donar una visió més moderna del concurs. Després de donar moltes voltes, van centrar la seua atenció en una de les fites arquitectòniques del moment a València, el Parc Gulliver (inaugurat només tres mesos abans de falles, el 29 de desembre de 1990). La gran rellevància social i l’impacte en premsa d’este projecte va ser un focus d’atracció per a Amparo Latorre i Paco Navarro, que són els que van pensar en esta idea, no sense torbar-se pel camí en opinions contràries per la seua gran dificultat. Finalment es va acceptar la proposta i la gent de la falla van ficar-se en marxa per aconseguir els plànols originals de l’obra, que es van aconseguir quasi de secret. Homes i dones de totes les edats va ficar el millor de sí per construir esta rèplica de més de 10 metres. Esta reproducció es va dur a terme gràcies a que -per la gran quantitat de cens faller- la comissió va llogar el conegut com Nou Casal (Carrer de l’Horta, 32; ubicat enfront del de sempre, el Racó de l’Horta).
D’una banda, els homes es van encarregar de fer l’estructura amb fusta. Ximo Carrasco va anar amb la seua furgoneta a arreplegar la fusta necessària per la seua construcció. Juan Nieto, Miguel Atienza, Diego Cintas, José Peña, i molts altres van fer l’estructura, Ángel i Paco Benito col·laboraren a l’hora de fer el barret, l’espasa i la sabata. Mentre que Carlos Sánchez es va encarregar de modelar el cap i les mans amb escaiola, draps i paper de periòdic. Carlos per aquella època anava a l’estudi de Vicent Pallardó d’aprenent i li va donar consells per a plantejar la figura i cóm modelar el cap, que va ser la única peça que es va fer en el casal tradicional.
Per la seua banda, les dones de la falla van cosir a temps real, amb les seues maquines i sobre la figura totes les peces de roba: els pantalons, casaca, camisa i xorrera. D’entre elles, estaven Mari Ampuero, Mari Carmen Medina, Ana Collado, Carmen Serrano, Isabel Atienza, Pepi Blanch, etc. amb dos o tres maquines de cosir. Tot el que passava pel casal, s’apuntava a col·laborar. La il·lusió anava creixent exponencialment conforme veien el resultat de l’obra. De fet, pel barri anava escampant-se la seua grandiositat i fins i tot les càmeres de Torrent Cable van voler fer un reportatge del muntatge, però els fallers van declinar la proposta per guardar el secret.
Quan arribà la nit del 15 de març es va produir un dels moments més recordats i bonics de la comissió, quan tots els fallers van ajudar a traure el gran ninot, tot d’una peça exceptuant el cap, en direcció al carrer Sant Valerià. Tots a una, el carregaren a muscles amb total delicadesa davant dels aplaudiments dels fallers que emocionats contemplaven la seua obra final. La nit de la plantà va ser llarga, com totes, però molt divertida. L’Ornat es va completar amb una pintada (com era tradicional) al costat del Gulliver, on es va reproduir la mascota de la falla (Sanvi), amb uns papers o es podia contemplar l’any 92, com a símbol de que la mascota volava cap a les pròximes festes, any de desè l’aniversari. El rat penat apareixia rodejat de globus de colors amb el nom de totes les falles de la ciutat. A l’endemà de matí -de seguida- es va escampar el rumor infundat que el cap del Gulliver l’havia fet un artista faller i en l’apertura de sobres a la falla Sant Roc, organitzadora del concurs d’ornat de carrers, va arribar la gran decepció, perquè - 213 -
Grup de fallers damunt del Gulliver, falles de 1991. Font. Sรกnchez/Latorre.
- 214 -
li van atorgar un 2n premi (el 1r premi va ser per a Poble Nou). Els membres de la falla organitzadora van dir que eixe resultat estava motivat perquè la rèplica era obra d’un artista i després van rectificar i van argumentar que l’ornat es passava de mides, cosa inexplicable, ja que en eixe cas haguera estat desqualificat. Així ho contava en el llibret de 1992 Juan Nieto: “En ornat de carrer per primera vegada no vam tindre primer premi, sols ens va ser concedit un segon, a conseqüència d’un malentès per no estar clara l’espoliació de la normativa (sobre mides del decorat) per part de la falla organitzadora. Este segon premi deixà a la falla desil·lusionada i no son pocs els que pensaren que havia sigut injusta la decisió del jurat”.
De fet en l’entrega de premis, Paco Navarro, que era el president, rememora com els fallers li van dir que no agafara el palet del segon, i finalment Paco Barat, membre de la falla i de Junta Local, va dir que per favor l’agafara. Finalment, va agarrar el banderí però li van donar la volta cap avall. No contents, eixa nit un grup de fallers, encapçalats pel president, van deixar abandonat el palet del segon premi, clavat en la falla infantil de Sant Roc. Fins així seria una història més de premis injustos i descontents, sinó fora perquè a la falla no li va afectar i van gaudir d’una de les millors falles que es recorden. La festa, germanor i les ganes de passar-ho bé van estar per damunt de tot, tal i com poder vore en les fotos on els fallers, a mena de lil· liputencs, van gaudir com xiquets al costat del gegant que eixe any dormitava a Sant Valerià: un Gulliver per al barri, un Gulliver per a Torrent.
- 215 -
Moments de diversiรณ i foto de conjunt de fallers, falles de 1991. Font. Sรกnchez/Latorre.
- 216 -
- 217 -
Diari de viatge, 2016
- 218 -
- 219 -
- 220 -
- 221 -
- 222 -
- 223 -
- 224 -
- 225 -
- 226 -
- 227 -
- 228 -
- 229 -
- 230 -
- 231 -
- 232 -
- 233 -
- 234 -
Himnes
Himne Regional
Himne a Torrent
Per ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora. Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! VISCA! VISCA!! VISCA!!!
José Ortí Soriano, música. Jesús Huguet Pascual, lletra.
Conjugats passat i esperança, el ràfol, el Mas, el Vedat, reviscolen l´esforç d´una terra ragada amb sudor i llanura de mans. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Sobre el barranc escrivírem la història que de Cabrera a la Torre reeix, i bastírem els anhels d´un poble que futur sens límit a l´home ofereix. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Davallarem al pretérit i traurem dels avantpassats els espers cercats, que Torrent els ofrena en imatge de conquesta tenaç per vigor constant. Units ferém de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Tota l´Horta, mà a mà, forma anell que dansa envoltant l´essència del poble, i esclata fulgent en un crit vibrant: Honor als seus homens VIXCA TORRENT! VIXCA TORRENT!!
- 235 -
6 al 24 de febrer: Ens preparem per a la festa: col·locació de banderes per la barriada. ............................................................................................................................................. 25 febrer: Crida. Dissabte, 18:30 h eixida des del casal desfilant fins a la Torre per a escoltar la tradicional Crida de la nostra Fallera Major de Torrent, després Sopar d’aixellet en el Casal. ............................................................................................................................................. 26 febrer: Cavalcada del Ninot Infantil. 11:00 h. Tots els xiquets disfressats a les en el Casal. A les 12.20 eixida des de la font de les granotes.
Full de ruta, 2017
A les 17.00 hores apertura de sobres A les 18:00 h berenar infantil i entra de recompenses. ............................................................................................................................................. 3 de març: a les 20:00 h. En la sala d’Actes de l’Ajuntament imposició de recompenses d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants. ............................................................................................................................................. Del 27 de febrer, al 3 de març: Replegà per tota la barriada, a les 19:00 h. tot el món al casal per a anar a arreplegar la voluntat. ............................................................................................................................................. 4 de març: Replegà pels comerços del nostre barri a ritme de tabal i dolçaina.
- 236 -
A les 20.00 hores Cavalcada Ninot Major, tot el món disfressat al casal, A les 20.50 eixida des de les fonts de les Granotes. A les 23.00 hores sopar d’aixellet i després entrega de recompenses. Després apertura de sobres de premis. ...................................................................................................................... 5 de març: Participació en el cant de l’estoreta de la falla pl. Sant Roc. Diumenge, dia de Germanor, aprofitarem el dia per a prepararho tot. Quedarem a les 9.00 hores al casal. ...................................................................................................................... 1 de març: a les 20 hores. inauguració de l’Exposició del Ninot i mostra. ...................................................................................................................... 10 de març: tallarem el carrer Sant Valerià i començ a el muntatge del parador . ...................................................................................................................... 11 de març: 21:30 h: Sopar de la nostra Fallera Major, Miriam Belloso Sandia, per a després ballar en la nostra DISCO-SANVA , així que ja sabeu tots els components de la comissió major esteu invitats.
...................................................................................................................... 12 de març: a les 18:00 h. Berenar infantil oferit per la nostra Fallera Major Infantil, Sandra Pozo Muñoz i el president infantil, Hugo Orti Anchel. ...................................................................................................................... 14 de març: tallarem el carrer Sant Valerià, per a preparar el perímetre i portar els ninots centrals dels monuments . ...................................................................................................................... 15 de març: Plantà, a les 8:00 continuarem amb els treballs a fi que durant el dia vinguen els nostres artistes a plantar els monuments i retocar les grans obres que tenim. Al temps terminarem i muntarem el decorat de carrer i els pallassos per al concurs tradicional de la falla Cronista. A partir de les 16:30 inflables per als infantils. A les 19:00 h. Berenar -sopar de la Plantà Infantil, més tard soparem en el casal per a continuar amb la Plantà major. ...................................................................................................................... 16 de març: a les 8:00 h. Despertà per la barriada, després esmorzarem i qui vullga es pot quedar a dinar al casal. 19:00 h. tots al casal per a anar al Trasllat de la Mare de Déu dels Desamparats, a continuació arreplegada de premis. A la nit sopar en el casal, oferit per la comissió i després DISCOSANVA. - 237 -
...................................................................................................................... 17 de març: A les 8:00 h. Despertà per la barriada després esmorzar
Brindis de benvinguda a les falles de 2017!
A les 12:00 h. donarà començament el CONCURS DE PAELLES. Netejarem el carrer i ens anirem a la Cercavila de Germanor pels carrers i falles de la ciutat, acompanyats de la nostra banda de música.
......................................................................................................................
A la nit, sopar en el casal, després DISCO-SANVA.
......................................................................................................................
...................................................................................................................... 18 de març: a les 8:00 h. Despertà per tota la barriada, després esmorzar i dinar en el casal, 17:00 h. anar a l’Ofrena a la Mare de Déu. 22:00 h. Soparem en el casal) i posteriorment farem entrega de premis del concurs de paelles, per a després continuar amb DISCO-SANVA. ...................................................................................................................... 19 de març: a les 8:00 h. Gran despertà, 11:30 h. Operació Quilo, A les 12:00 h. Desmuntatge de nostra carpa A les 17.00 h. Llevar banderes per donar pas a la Setmana Santa. A les 21:00 h. mini-mascletà nocturna i cremà de la falla infantil, - 238 -
A les 0:00 h. Gran espectacle pirotècnic, mascletà nocturna i cremà de la falla major,
31 de març: a les 23.00 h. Assemblea General extraordinària, estat de comptes i elecció de president.
Gràcies! Des de la falla Sant Valerià volem donar les gràcies a tots els nostres col·laboradors i anunciants, ja que sense ells, no seria possible la nostra tasca, cultural, social i festiva. Entre tots fem barri, entre tots fem gran Torrent. Us convidem a gaudir les falles amb nosaltres i agraïm la confiança depositada en nostra Associació Cultual. Us esperem al llibret de ‘any que ve.
Arroz Dacsa Stik Bicis Xavi Cano Los Abetos Javi Moreno Peluquero Talleres La Union Casa Conchin Vima Pirotecnia Caballer Persianas Ortiz Hmnos Jimenez Joyeria Cordon Juan C Jimenez Lenceria Hidalgo Gruas Orti Cafes Vimeco Auto Hermosilla
Fh Industrial Patricio Garcia Consum Bazar Torrent Aldiesport Ferreteria S Valeriano Bar Rueda Clinica Gilardi Y Tornero Rte Dinos Qualitat Habitatge Ferreteria Jove Flores Blanca Forn San Gregorio Boutique Del Pan Crisan Trencadisc Dejavu Bar Olimpica
Farmacia San Valeriano Ins Elec Torrent Publieco Seistan Inter Yoigo Avenida Pavicoin Rtr Da Dong Perfumarte Gm Seguros Pc Recargas Pasteleria Martin Nuevas Tendencias Trasquilo Caixa Popular Com Torrent
- 239 -
- 240 -
- 241 -
- 242 -
- 243 -
- 244 -
- 245 -
- 246 -
- 247 -
- 248 -
- 249 -
- 250 -
- 251 -
- 252 -
- 253 -
- 254 -
- 255 -
- 256 -
- 257 -
- 258 -
- 259 -
- 260 -
Desdejunis Esmorçars Menú diari Sopars Setmana fallera menú especial 19 de març Sant Josep Obert Reserves 96 108 09 50 - 261 -
- 262 -
- 263 -
- 264 -
- 265 -
- 266 -
- 267 -
- 268 -
- 269 -
- 270 -
- 271 -
- 272 -
- 273 -
Plaça de la Llibertat, n 10. (Plaça dels jutjats) Especialitat en productes de LLeó. ... os desea unas felices Fallas !
W
Tel. 96 108 98 81 Mòbil 630 95 93 90 Mòbil. 649 56 16 25
- 274 -
w w w . d i s c e m a . c om f a c e b ook . c om / Di s c e m a 96 313 49 30