Llibret sant valerià de torrent 2015 by Falla Sant Valerià

“Hola amics! Sóc el detectiu Valerià m’heu agafat treballant en un cas misteriós a Torrent... M’acompanyeu?”

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del Valencià. El present llibret ha participat al XXXVIII Concurs de Llibrets Fallers organitzat per Junta Local Fallera de Torrent. Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres. www.lletresfalleres.org

Portada: Eugenio Simó Imatges: Arxiu falla Sant Valerià Articles: Aitor Sánchez; Salvador Ciscar i Secretaria Falla Sant Valerià Depòsit legal: V-213-2013

Saludes oficials (pàg. 6) Falleres Majors (pàg. 11)

Mites i Llegendes (pàg. 56)

Torrent en negre: Literatura (pàg. 130)

Vida social fallera (pàg. 136)

Successos i Crònica negra al Torrent de la primera premsa (pàg. 88)

Fenòmens paranormals: Torrent del més enllà (pàg 118)

Saluda Consellera

Com a Consellera d’Educació, Cultura i Esport és un honor per a mi poder comptar amb l’espai que em brindeu en les pàgines del vostre llibret per tal de dirigir-me als fallers i veïns de la nostra ciutat i més concretament a la gran família que sou la Falla de Sant Valerià. Voldria agrair-vos que any rere any, des del vostre casal, amb la vostra il·lusió i durant tot l’exercici faller vos impliqueu en la promoció, difusió i defensa de les nostres tradicions i senyes d’identitat que ens són pròpies. Des d’estes línies vos felicite especialment per haver obtingut el 19é premi en la convocatòria de premis a la promoció de l’ús del valencià, que promovem des de la Conselleria, al mateix temps que vos anime a continuar per eixa mateixa línia i per allò que vos ha caracteritzat sempre que no és altra cosa que la difusió del patrimoni historicoartístic de la ciutat i de la festa fallera a través del vostre llibret. Els llibrets de falla suposen la memòria històrica i gràfica de la idiosincràsia valenciana i fallera. Un testimoni viu dels esforços i del treball que, generació rere generació, milers de fallers i falleres fan amb l’optimisme i la constància que han

fet de les Falles una festa admirable, dins i fora de les nostres fronteres. Teniu per davant el moment més esperat, tota una setmana on posareu a l’abast de tot el poble de Torrent les vostres il·lusions, els vostres millors desitjos, el vostre caràcter solidari i emprenedor; és a dir, tot el que suposa el nostre patrimoni comú i propi dels valencians. Tot açò ha fet possible que la tradició festiva i cultural haja perviscut i haja crescut com ho ha fet fins a l’actualitat. Espere que les Falles de 2015 siguen inoblidables per a tots i que un any més suposen un pas endavant amb nous somnis i reptes a complir en el futur. Sempre a la vostra disposició. Maria José Catalá i Verdet Honorable Consellera d’Educació, Cultura i Esport

Saluda Alcaldessa

Benvolguts amics de la falla Sant Valerià: Un any més tornem a obrir el llibret de la falla Sant Valerià, tot un exemple de treball, superació i esforç que fa esta comissió amb l’objectiu any rere any de portar festa, cultura i tradició al barri de l’eixample, que tan bé conec. Ja podem sentir la música i l’olor a pólvora, tenim la festa més gran de la ciutat a la volta del cantó. De les cendres de les falles de 2014 va ressorgir un nou exercici que esperem que siga fructífer i tots els àmbits, per fer front al que no ens agrada, com sempre heu fet els fallers. El 2015 l’enfronteu amb magnífics monuments. La vostra falla infantil tracta de l’aigua a Torrent i de la seua història i importància per a convertir-se en el que hui és, en el que hui sóm. Gràcies al magnífic Pla director del reg mil·lenari del barranc de l’Horteta, elaborat per experts podem gaudir de zones recuperades i fer senderisme pel nostre patrimoni mediambiental. Tot això es converteix en falleta gràcies a l’artista Joan Martí. La falla major, obra del torrentí, Oscar Garcia, ens conta llegendes, pocions i encanteris de Torrent amb sabor plenament local.

Estic segura que seran dos grans falles per a dos grans regines les vostres Falleres Majors: Dulce Maria i Carmen. A elles dos vull donar l’enhorabona per un somni complit i com no a Juan Carlos, el vostre president, per tirar endavant del carro. Sabem que no travessem les millors condicions econòmiques, però els fallers feu gran la ciutat amb els vostres Betlems, sempre originals i que són una cita obligada en Nadal, però també fent teatre, concurs de playbacks infantils i Cultura en majúscula amb el vostre llibret i ornats de carrers. Disfruteu, junt amb tot el barri d’uns dels millors anys de la vostra vida i això és possible gràcies al treball de tots els fallers de Sant Valerià. Bones falles! Amparo Folgado i Tonda Alcaldessa de Torrent

Sospitós número ú

Benvolguts fallers, falleres, estimats veïns i amics: Ja arriba la festa del foc un altre any, i van tres, que tinc l’oportunitat de dirigirme als lectors del nostre llibret com a president de la nostra comissió. Sabem que l’època que ens ha tocat viure no és fàcil, però sempre els fallers de Sant Valerià hem demostrat que es pot tirar endavant amb un projecte conjunt de festa, cultura i tradició. En 2014 varem cremar tot allò que no ens agradava en el foc purificador i de l’encreuament del carrer l’Horta amb Sant Valerià van renàixer de les cendres un nou projecte ple d’energia i il·lusions. Espere que cada any siguen més els amics i fallers que s’involucren en la passió desbordant que suposa el deliri del foc per a fer entre tots més gran nostra comissió. Els que ja formen part d’este somni són la junta executiva i els fallers que afronten el treball sense pausa en un calendari frenètic d’activitats culturals, esportives i infantils. Per això, no puc tindre més que paraules d’agraïment a tots els que, d’una o altra forma, fan possible l’exercici. Tampoc vull oblidar-me de les nostres famílies i amics, als qui furtem moltes hores de son i treball per donar-li-lo a la falla, a tots.

D’igual manera no em puc oblidar de les nostres representants: Dulce i Carmen, que este any difícil fiquen el millor somriure i les ganes de portar al més alt el nom de nostra comissió, així com als comerços i veïns del barri, per la desinteressada ajuda i per la implicació que cada any dipositen en nosaltres. Sóm conscients què es pot continuar en tota la il·lusió en el treball i sacrifici. Entre tots hem de seguir lluitant per la difusió de la nostra festa: la més gran.

Bones falles, carregades premis, projectes nous i il·lusions.

Juan Carlos Jordán i Herrero President de Sant Valerià.

Per a CARMEN ESCRIHUELA I BARTUAL Fallera Major de Sant Valerià 2015

Carme, inquieta com aigua de tempesta, tens la gràcia de dona valenciana, En la teua ànima destellen els colors de la festa, despertant admiració de figura artesana.

Astre que il·lumina d’il·lusió nostres ànimes, Embabaiant-nos d’emoció per la pell fins al cor, els ulls queden segrestats per les llàgrimes, nosaltres ballem al teu so.

Per les teues venes viatja el sentiment faller, festes renàixer com una flor donant- li vida, contagies sempre a la gent, com una agradable malaltia.

Gema López i Porras

JUNTA DIRECTIVA JUAN CARLOS JORDAN HERRERO President MIGUEL ATIENZA MUÑOZ Vice 1r JUAN JOSE DE LA ROSA MONTORO Vice 2 JOSÉ M MONERA ALONSO Vice 3r JOSÉ NIETO GARCIA Vice 4t PACO NAVARRO MARTINEZ Secretari ANI ALBA GODOY Vice secre ANGEL TARAZON TARAZON Tresorer ANGEL TARAZON SAN JUAN Vice tresorer ISABEL ATIENZA MUÑOZ Comptador MONICA GARCIA PIQUERAS Delegada Recompenses MIGUEL A. ATIENZA BLANCH Del.Festejos MªCARMEN GARRIDO NAVARRO Del-Loteries M CARMEN GARCIA CANO Del. Infantils NURIA NIETO GUIJARRO Del. Act.Div. AITOR SANCHEZ COLLADO Del. J.L.F. MAITE CHUST RAMOS Del. Teatre

CONCHIN GARCIA SANCHEZ Vice Diverses GEMA LOPEZ PORRAS Vice Festejos ANA MARI LOZOYA HERRERA Del Teatre ALFONSI CORDERO MIQUEL Archiver MIGUEL JOSÉ JIMENEZ FEO Vice Festejos LUIS BERTO BRINES Vice Festejos Mª ANGELES GUIMERA VILANOVA Del-Teatre CRISTIAN SERRALLE DEL TORO Vice Diverses LUZ MARIA FERNANDEZ MORENO Vice Loteria GISELA FERNANDEZ YAGO Del. Femen SANDRA SERRANO MARTINEZ Vice Femen IVAN SAIZ NAVARRO Del Deporte DANIEL NIETO GUIJARRO Delegat de Juventud JORGE CASTRO MARTINEZ Vice Deporte CARMINA ANCHEL ESCRIHUELA Vice Infantil ROSA LATORRE ESCRIBA Vice Infantil Faller d’honor

ALFONSO RUS TEROL

President de la Diputació de València

COMISSIÓ MASCULINA MIGUEL ADROVER GUNA JUAN ALBA GODOY JUAN ALBA QUIÑONES ANICETO ALBA QUIÑONES JOSEP ANDREU GIMENEZ FRANCISCO BENITO MOZO OSCAR BENITO MOZO JOSE E BERNAL ORTEGA GUILLERMO BOSCA GOMEZ CARLOS CANTERO LOPEZ JOSE LUIS CAÑABATE MARTINEZ FRANCISCO CARRASCO CANTERO VICENT CARRASCO CANTERO PACO CARRASCO FERRANDIS VICENT CARRASCO FERRANDIS BRIAN CHILLARON NAVARRETE TONI DE MORA VAZQUEZ NOEL ESTEVE GONIN JUAN GARCIA DEL RIO ANDRES GARCIA GARRE XIMO GOMEZ MARTINEZ AGUSTIN GONZALVEZ FUENTES SERGIO GORRETO SORIANO VALERIANO GUERRERO MOLINA JUAN CARLOS JORDAN ALBA GERONIMO LOBRY MARZAL JOSE Mº LOPEZ ARIZA ISRAEL LOPEZ CABERO MIGUEL LOPEZ GARCIA VICTOR ANDRES LOPEZ LAOSA

JOSE LUIS AGUIRRE JOSÉ L MARÇILLA CERVERA ADRIAN MARÇILLA RUBIO MIGUEL MEDINA GIMENEZ RAFAEL MOMPO ALABARTA ANTONIO MORENO MORILLAS MANUEL NARANJO MOLINA SAMUEL NAVARRO LATORRE DANIEL ORTI CABALLERO MIGUEL A ORTI GIMENEZ SERGIO ORTIZ BARRERA LUIS RICARDO OSMA ALONSO BORJA PALOP PERIS JULIAN PEINADO GONZALEZ ISAAC PEINADO MORCILLO RUBEN PEÑA PALLARES JOSE PEÑA SORIA OSCAR PEREZ MONCHO BERNARDO PICAZO ARMERO IGNACIO PIQUERAS LOZANO BENITO POZO MADRID JUAN RODENAS SANCHEZ JUAN RODENAS VILATA JONATHAN RODENAS VILATA CARLOS SANCHEZ LATORRE ALBERO SOLIS MARTOS SAMUEL TARAZON SAN JUAN FCO JAVIER TORRES CORDERO JOSE TORRES MORENO FRANCISCO TRIGUERO TARAZONA MARCELO ANTONIO ZAFRA SANTOS

Quines xiques més boniques!

CORT D’HONOR

SILVIA ESCOBAR MEDINA

CARMEN ADROVER GUNA

ANA MARIA ESPINOSA MARIN

ROCIO ALBA NIETO SARA ANDREU GIMENEZ PAULA ANDREU MARTINEZ M CONSTANZA BARREDA MEDINA MIRIAM BELLOSO SANDIA MAYKA BELMONTE PEREZ Mª PILAR BELTRAN VAZQUEZ PATRICIA BENITEZ CONEJOS Mª MAR BENITO MEDINA IRENE BERJILLOS COLLADO MONICA BERTO BRINES NATALIA BORREGUERO CERRATO MARGA CABAÑERO CASTILLO TOÑI CANTERO MARIN CRISTINA CAÑABATE DOMENECH SANDRA CAÑABATE DOMENECH MIREIA CARRASCO MEDINA SANDRA CARRATALA CARRASCO MARTA CASANOVA BONET MªJESUS CERVERA RODRIGUEZ ALBA CHUST DOMINGUEZ XELO CONEJOS MARCILLA MONICA CORRALES VILANOVA MARIA DEL TORO GOMEZ

ESTEFANIA ESCRIBA GARCIA CARMEN FERNANDEZ GARRIDO VISITACION FRIEIRO BELLO BEATRIZ GARCIA LATORRE ANA Mª GARCIA PIQUERAS TANIA GIL PORTOLES ROSA GODOY SAEZ CANDY GOMEZ MARTINEZ PURI GUIJARRO SERRANO MARIVI GUIMERA VILANOVA VANESA HERNANDEZ ALIMAÑA M CARMEN HEREDIA MEDRANO JOSEFA ISLA ARENAS VANESA JAREÑO UTIEL ANDREA LAPEÑA SORIANO ANA MARIA LOPEZ GARRIDO Mª ANGELES LOPEZ REQUENA LAURA Mª LOPEZ GARRIDO MARISA MARCHAN ARANDA MERCEDES MARTINEZ BERLANGA INMA MARTINEZ TORRES Mª MAR MEDINA NARANJO SONIA MENDEZ PEÑUELA MARTA MOLINERO SANTOS NEREA MONERA MENDEZ

IRENE MORENO CHUST

PAULA SANCHIS BERMELL

NURIA MORENO CHUST

PILAR SAN JUAN FONTAROSA

ESTHER MOTOS MATEO

YAIZA SANTANA LLAMAS

LAURA MUÑOZ LOZOYA

MªCARMEN SORIANO NAVARRO

RAQUEL MUÑOZ SANCHEZ

VICTORIA SORIANO SERRANO

INMA NARANJO GARCIA

CARLA TALAYA PIQUERAS

LIDIA NARANJO ORTIZ

MAITE VILANOVA MARCO

CLAUDIA NAVARRO GARCIA

MªJOSÉ VILATA DURA

CARMEN NAVARRO MARTINEZ

SORAYA VILATA TORRES

AMPARO OLIVER GARCIA NURIA OLMOS MATEOS

ABONATS

ARANTXA ORDAX CAMPOS RUTH ORTI BARBERA

MªANGELES JIMENEZ FERNANDEZ

CAROLINA PAES ARENAS

TANIA RIPOLL GALLEGO

MAITE PAGES HEREDIA

RAUL VICENTE SANCHEZ

CRIS PALLARES GARCIA

VICENTE ALBA QUIÑONES

ROSA PALLARES GARCIA

SERGIO NAVARRO LOPEZ

JOSEFA PARRAS BUSTAMANTE ANDREA Mª PEINADO MORCILLO PAULA PEÑA PALLARES LAURA PICAZO ARMERO SANDRA PICAZO CASTILLO SANDRA RIVELLES NAVARRO MªJOSÉ RODENAS VILATA ALICIA RODRIGUEZ GALLEGO ISABEL RUBIO MARTINEZ NOELIA SANCHEZ FERNANDEZ

Lema:

Embruixos torrentins... bonics i fins! Artista: Ă&#x201C;scar GarcĂa 19

Que el món boig s’ha tornat i ja no saps de qui et pots fiar, i quan creus que tens un amic de veritat resulta que et vol embruixar. T’enganyen per televisió i també per internet, ací ningú perd l’ocasió de deixar-te ben nuet. Estafen els polítics i els empresaris, estafen també els treballadors i per fer més desficaci, t’enganyen inclús els retors. Tots te diuen que tú eres molt bo. i fer-te creure que eres el millor, i quan estàs distragut la butxaca t’han fotut, T’embruixa el del banc quan te demana diners i te diu que vas a guanyar molt i molt per l’interés Però en realitat han fotut la gent pel tema de les preferents. I estes bruixes han arribat a estafar a les famílies que no poden pagar. Per això ací tenim a tres bruixes que dins la falla s’han clavat per vore a qui poden embaucar amb les seues enganyifes. Són tres bruixes que actualment ens representen a l’ajuntament, però en podrien ser cinc o més que en política tot està per fer. La bruixa de roig és la socialista, la de blau, la popular, la de taronja, nacionalista i al maig més poden arribar!

Una et promet que va a fer moltes obres, “a peu de carrer”. Que vol baixar la contribució, i tu t’ho creus amb tota la il·lusió. L’altra te diu que tot està mal i que ella millor ho farà, però no deu d’estar tan clar quan a esta bruixa del PSOE han tirat. I la última diu que amb independència viuríem millor i amb decència, però no diu si vol que els valencians ens embruixen els catalans. I vindran més bruixes, això creguem, que ben propet vegem als de Podem, als de Esquerra Unida y els de UPyD i als de Ciutadans, per què no? també. Tots ens voldran embruixar en les properes eleccions diguent-nos totes les seues opcions i amagant que ens volen enganyar. Deixem a estes bruixes i fugim d’ací anem-nos-en a un altre lloc, que este ja em fica prou nerviós i ja no sé què vos vaig a dir. Arribem a un cementeri encantat on descansen les promeses que a complir-se mai no han arribat, perquè es feren amb moltes preses. Allí trobem la promesa de l’hospital, que anava a fer-se sense falta, i ara si estàs malalta, has d’anar-te’n al General. Una altra, que anaven a soterrar les vies del trenet per tal que cresquera Torrent per tot el Safranar.

I qui viu al camí la Nòria, des de que tenim memòria, viu aïllat i ben tancat i del poble separat. I què em digueu dels instituts, dels col·legis, dels centres de salut, dels poliesportius i de la casa del major i inclús de tindre nostra televisió? Totes les promeses soterrades ací, ben amagades per a tornar-les a rescatar en les eleccions de maig. A Ros el tenien ben soterrat i es creien que no tornaria a lluitar per l’alcaldia, i resulta que l’han ressuscitat. Per ací apareix també la nostra alcaldessa, sense perill que es mira al seu espill i li pregunta si serà cap de cartell. I li diu: «Espill, màgic espillet digues qui es l’alcaldessa més “templà”, la més bonica i la més “preparà” per a governar el poble de Torrent» I l’espill li contesta, molt descarat: «Estimada amiga Amparo, tu ja saps que t’ho dic sense reparo, m’agradava més María José Català» I no només els politics del moment són qui ens volen embruixar perquè també molta gent s’ha acostumat a enganyar. T’embruixa esta dona ravalera amb el seu pit siliconat i et deixa bocabadat amb la seua gran davantera.

I la dona mamelluda ha conegut al gimnàs a un senyor, que és quaranta anys major i que té una gran fortuna. Li pega dos o tres llepadetes i el iaio es queda ben content, però li agarra un atac al cor i el vell prompte s’ha mort. També ens embruixen els xicons que volen comprar-s’ho tot, i tirem la culpa a la televisió, quan el que passa es culpa dels majors. Allà que ve un jovenet que els exàmens vol aprovar i ni un llibre pensa agarrar encara que tinga a son pare calent. I la xiqueta que vol ser fallera major perquè té de la seua amiga enveja però no sap que la qüestió és que és una xica prou lleja. Li demana al bruixot a l’orella un sortilegi per a que la trien a d’ella i que puga ser la reina del casal, i el bruixot ja no sap què contestar. Al final, tot és com un conte infantil, on les bruixes volien guanyar diguent mentires a mils i enganyant el personal. Però ja ens em adonat, que així no podem continuar, que la veritat hem de portar sempre, sempre per davant. I que estes falles, si voleu vore la falla que guanyarà no aneu per tor arreu i vingueu a Sant Valerià!

Activitat Fallera 2014-2015 ABRIL: 26 d’ abril: festa rociera al casal.

MAIG:

Copa President Major Truc: 1 Paco Torres /Daniel Orti, 2Miguel Lopez / Jose Peña, 3 Aniceto Alba/ Juan Alba Domino: 1 Mònica Garcia / Miguel Angel Atienza, 2 Isabel Atienza/ Carmen Navarro, 3

Miguel

Lopez/ Jose Peña Dards: 1 Sergio Gorreto, 2 Toni Moreno, 3 Ivan Saiz Pòker: 1 Sergio Gorreto, 2 Laura Lopez, 3 Agustin Gonzalvez

3 de maig, creu de maig vam quedar 3r 17 de maig, declamació de Camí

També vam participar en el

Reial

campionat de futbol femení, de la

JUNY:

14 de juny, campionat intern de

1 de juny, vam celebrar nostre concurs de paella de verdures Del 14 al 26 de juny: copa president al nostre casal: Copa Infantil Parxís: 1 Mireia Alba, 2 Alvaro Orti , 3 Maria Estornell Domino: 1 Lucia Marçilla, 2 Alvaro Orti, 3 Maria Estornell Oca: 1 Ainhoa Medina, 2 Leire de Mora, 3 Lluis Berto Ping- Pong: 1 Mireia Alba, 2 Maria Estornell, 3 Alberto Goya

falla carrer Toledo frontó 15 de juny arròs negre de Cotxera i parxís de Santa Llúcia 22 de juny arròs amb calamars Sedavi 28de juny: Revetlla de Sant Joan, amb jocs infantils, cremà de la foguera i música per als majors.

JULIOL

5 de juliol: pòquer Xenillet 6 de juliol: arròs a banda d’escultor 19 de juliol: sopar de dones de la nostra comissió

26 de juliol: Demana infantil

truc 4t en lliga i 1r champion

1r premi: 24 HORAS TRUC

3r premi en futbol sala, organitzat

CHAMPION, de la falla SANTA

per la falla Saragossa

LUCIA 4t premi: LIGA DE TRUC, de la falla

OCTUBRE

SANTA LUCIA

4 d’octubre: Jornada convivència,

Futbol d’estiu partit d’infantils de la

de JLF junta local

comissió

7 d’octubre: els xiquets ho

Partit de solters contra casats

intentaren en el concurs de teatre

SETEMBRE

infantil de JLF 19 d’octubre: concurs Pentinats, de

13 de setembre: concurs de col i

la falla Reina Sofia

abaetxo, de la falla Saragossa.

19 d’octubre: 1r premi: Fideuà

13 de setembre: festa infantil del

de Poble, de la falla barri SANT

pijama i els homes de la falla es van

GREGORI

anar de sopar

25 d’octubre: arròs amb costelles i

14 de setembre: gaspatxo manxec,

cigrons de la falla carrer Toledo

de la falla Poble nou

25 d’octubre: Demanaes de ostres

20 de setembre: revetlla de mig any

Falleres Majors: Carmen i Dulce.

amb concurs de màscares i amb

26 d’octubre: participem en el

jocs populars i tradicionals infantils,

concurs de declamació infantil de

globotà, berenar, activitats per a

JLF

tots i música per a convidar a la

30 d’octubre: participem per primera

barriada que quedaven 6 mesos per

vegada en el concurs de Teatre de

a falles.

Junta Local, en obra curta

20 de setembre: truita de creïlles, de

31 d’octubre: Festivitat de

la falla El Molí

Halloween. El casal es va convertir

27 de setembre: arròs a costelles i

en una casal del terror, amb

llonganisses, de l’Avinguda

activitats per als infantil i concurs

27 de setembre: campionat 24 h

per als majors.

NOVEMBRE

DESEMBRE

7 de novembre: 1r premi de TRUC

2 de desembre: 3r premi en el

CABEROT, organitzat per la JLF i

concurs de domino, de la falla Sant

sopar truc al casal, amb la visita de

Roc

la FMT i la seua Cort d’Honor, per

7 de desembre: concurs

ser guanyadors de dit concurs.

nadalenques, de la falla Poble Nou

8 i 9 de novembre: concurs

13 de desembre: targetes Nadal, de

playback infantil, organitzat per

la falla Xenillet

nostra falla. Els guanyadors van ser:

14 de desembre: 1r Premi Betlem modalitat manualitats, de la falla

1r premi: Àngel de

Lope de Rueda.

l’Alcasser

16 de desembre: 2n premi del Truc,

2n premi: Antoni Pardo

de la falla Nicolas Andreu.

8 de novembre: 3r premi

19 de desembre: celebració de Sant

indumentària femenina adulta,

Valerianà

organitzat per la falla barri Cotxera.

20 de desembre: sopar de Nadal de

9 de novembre: 2N PREMI: ARRÒS

la falla.

DEL SENYORET, de la Falla plaça

3r premi de Futbol Sala Faller, de la

Concòrdia

falla Saragossa.

15 de novembre: presentació d’esbossos, amb visita al Pantà amb els artistes 16 de novembre: suquet de peix, de Camí Reial. 16 de novembre: 3r Concurs de Play-Backs majors, de la Falla Àngel del Alcàsser 22 de novembre: sopar de proclamació de nostres Falleres Majors

GENER

5 de gener: visita dels Reis Mags 10 de gener: presentació major 11 de gener: presentació infantil 11 de gener: 1r Campionat de Frontó, de la falla Antoni Pardo 18 de gener: mongetes i bledes, de la falla carrer Benemèrita 25 de gener: fesols i naps de la falla II tram Av.

Per a DULCE MARIA FERRER I PAGÉS Fallera Major Infantil de Sant Valerià 2015 Fallereta de sucre amb mel, tens l’alegria del cantar del pardals, la vivesa de l’arc al cel, petit tresor de Sant Valerià. Ens representes amb molta il·lusió, mostrant l’enteresa de gran doneta, despertant tanta clamor, la lluna plora d’enveja. Xicoteta coloma que sense abandonar el niu, has volat tan alt com la imaginació, regant-nos frescor com l’aigua del riu, i calor amb la teua flama fallera al cor.

Gema López i Porras

JUNTA DIRECTIVA INFANTIL

COMISSIÓ MASCULINA

ANDREA ALBA MARCHAN

KEVIN NIC. ALBA DUMITRASCO

Delegat HUGO ORTI I ANCHEL Delegat JUAN TOLEDO I VILANOVA

DIEGO ALBA NIETO EZEQUIEL ATIENZA GARCIA DANIEL ATIENZA GARCIA LLUIS BERTO GUIMERA VICENT CARRASCO LAZARO

Comptador

AITOR FERRER PAGES

CARLOS GUERRERO I GARCIA

MICHAEL GARCIA ALBA

Tresorer RAUL LOBRY I MARTINEZ Secretari MARCOS LOZANO I JAREÑO

JOAN GOMEZ HERNANDEZ ALBERTO GOYA SANTANA CARLOS GUERRERO GARCIA JUAN GUERRERO GARCIA DAVID LOPEZ AVILA

Vice president 3r

JORGE LOPEZ AVILA

MIGUEL ANGEL ATIENZA I GARCIA

DANIEL LOPEZ CABAÑERO

Vice president 2n PEDRO J. FERNANDEZ I GARRIDO Vice president 1r

MARCOS LOPEZ CABAÑERO GABRIEL MONERA MENDEZ ALVARO ORTI FERNANDEZ ISAAC PEINADO BELTRAN SERGIO POZO MUÑOZ IKER SAIZ SANTANA HECTOR SILVESTRE DURO JAVIER TORRES PEINADO

La xicalla no calla!

CORT D’HONOR

YAIZA MEDINA ESCRIBA

ELSA ADROVER PALLARES

LEIRE DE MORA ORTI

MIREIA ALBA MARCHAN

CARLA ORTI ESPINOSA

NURIA BARRERA MEDINA

DANIELA ORTI FERNANDEZ

ALBA BENITO MEDINA

ESTHER ORTI GUIJARRO

MARIA DEL MAR BENITO MEDINA

SARA ORTI GUIJARRO

CHLOE ESTEVE FORMENT

MIREIA PEINADO BELTRAN

MARIA ESTORNELL ARBONA

CELIA PEREZ BRUNO

ROCIO GALLEGO TORRES

SANDRA POZO MUÑOZ

DAMARIS GONZALEZ SORIANO

VERONICA RIVERA SORIA

MARIA GONZALVEZ JAREÑO

LUCIA RODRIGUEZ GALLEGO

CARLA HERNANDEZ SORIANO

DANIELA SAIZ SANTANA

PAULA HERNANDEZ SORIANO

AITANA TORRES PEINADO

ERIKA JORDAN ALBA

AROA VICENTE RIPOLL

MARIA LANDETE MONPO

JARA VICENTE RIPOLL

ESTEFANIA LOBRY MARTINEZ

PAULA YUSTE CERVERA

ARIADNA LOPEZ ADROVER JENIFER LOPEZ SANCHEZ LUCIA MARÇILLA RUBIO AINHOA MEDINA ESCRIBA

Lema:

Un Torrent d’aigua Basat en el Plà director del Reg mil.lenari del barranc de l’Horteta

Artista: Juan Martí 47

Un Torrent d’aigua De l’aigua soc la Deessa, i arribe fins el vostre monument perquè tingau la ment encesa i m’acompanyeu a viatjar per Torrent. Hi ha una cosa molt important que hem de tindre present, l’aigua per a la vida és fonamental i amb eixe matís comencem. El cicle de l’aigua, l’evaporació. Ja sabeu com funciona això, el cicle de l’aigua és vital començant per l’evaporació i de seguida ho anem a explicar. En la falla tenim al gran sol calfant als llacs, mars i rius, al calfar l’aigua naix el vapor formant núvols amb especial atractiu. Núvols amb blau infinit comencen a emmagatzemar eixe vapor que pel sol han absorbit esperant el moment per descarregar. Condensació i precipitació. El vent als núvols espenta sent la terra la direcció i per si algú no s’assabenta comença la condensació i precipitació. Els núvols en la terra de forma immensa comencen a poc a poc a gelar-se, el vapor absorbit en el mar és condensa i l’aigua de la pluja vol arruixar-te. l’aigua dolça i de la mar els núvols l’han portat fins ací, omplin llacs i rius per començar el seu cicle, arribant al seu destí. El cicle integral de l’aigua El cicle integral de l’aigua és l’expressió que definix un recorregut, des de la seua captació fins a arribar a la que tu t’has begut. Des de la seua captació fins a casa es portada, per això la seua utilització ha de ser moderada.

Primera escena. Després d’explicar tot això, recomanem altra coseta que junt a la Deessa fem una excursió pel Barranc de l’Horteta. Fa molts anys a Torrent per a l’aigua es va fer un traçat, així gaudiria la gent d’un recurs de primera necessitat. Aqüeductes és varen construir d’una forma molt precisa així l’aigua és podria conduir a Torrent des de la Serra Perenxisa. L’aigua del barranc baixava amb la força d’una espantà i a terres del Más del Jutge arribava descansant al nostre pantà. També l’aigua de la font del xorro corria arribant fins a l’assut del pantà, i l’inici d’una sèquia feia de guia portant aigua fins a la nostra ciutat. El nostre Pantà de Torrent era el gaudir dels ciutadans sent un punt d’entreteniment per a torrentins i valencians. I ixint ja del pantà trobem la font de Sant Lluís, parem per aigua carregar i menjar algun pastís. Esta font va ser la principal junt a la sèquia de les fonts, era la forma de fer arribar l’aigua a la població. Una ruta mil·lenària i antològica que tenim ací a Torrent, enorme obra d’enginyeria hidrològica que encara i amb orgull conservem. Segona escena. Estos dos musulmans treballen per millorar el futur, l’inici son les seues mans construint millores i treballant molt dur. El patrimoni hidrològic a Torrent romans i musulmans ho varen començar, construint-lo durant molt de temps i culminant-lo els cristians.

Arquets de Dalt, Arquets de Baix, l’Arquet de l’Horteta o l’Assut del Manyet, un immens i increïble treball que hui és patrimoni de Torrent. La font i el Clot del Bailón La font de la Teula i Sant Lluís Bertran, zones d’incalculable valor conservades mentre els anys van passant. Estes precises infraestructures portaren l’aigua a Torrent per a que generacions futures d’aigua no els faltara gens. Tercera escena. A Torrent desemvolupà un gran paper la figura de l’aiguader. Representem en la falla a un simpàtic aiguader que en alegria treballa perquè és un bon feiner. Junt al seu cavall anava a la font de Manyes o la Carrasquera, i els seus canters plenava amb il·lusió i de bona manera. Després aigua torna a carregar a l’Ermita, en la font de San Lluís, el cavall ja està més que fart i si s’haguera sabut de la quadra no ix. A Torrent hi havien aiguaders, Com el tio Calo, el tio Nelo o el tio Pont que venien aigua per tot els carrers donant-li vida a qualsevol font. Cuarta escena El meu nom es Aixeta i vos vaig a contar una coseta. Els aiguaders desaparegueren perquè l’aigua és va canalitzar i així els ciutadans tingueren aigua a casa per gastar.

Ja sabeu que molt treball és va fer per a tindre aigua a la nostra casa, i ara el que tenim que fer ser responsable i no ser carabassa.

És de total importància la bona utilització l’ús amb tolerància ens donara satisfacció. Sóc l’aixeta de la falla i la que te vol aconsellar, la conservació i bon ús és una batalla en la que tots tenim que lluitar. Quinta escena. Este grup de bombers fan treballs fonamental, pel bon conservament del bosc, la natura, rius i llacs. Amb l’aigua treballen diàriamen per controlar qualsevol foc, és un treball d’alerta permanent per solucionar una mala situació. Són també una important part de la nostra festa fallera vetlant pel nostre benestar a la nit de la cremà la seua presència és la primera. Sisena escena. I ara per culminar, la Mussa del Medi Ambient ens vol parlar. Soc la Mussa del Medi Ambient cuide la fauna i la natura i és important que la gent adeprenga esta assignatura. Teniu una bona educació per ajudar-nos en esta tarea, important és la conservació i se m’ocorrix una bona idea. Si eixim d’excursió al camp o al riu, caminant o en bicicleta, gaudix de la natura i dels éssers vius i el fem que produïm dins d’una bosseta. Respecta als animals, a la flora, a la vida, als rius i la bellesa de la natura, perquè si no li farem una gran ferida i tal vegada ja mai es cura.

TORRENT OBSCUR 54

Mites i Llegendes de Torrent Successos i crònica negra al Torrent de la primera premsa Fenòmens paranormals: Torrent del més enllà Torrent en negre: Literatura

Mites i llegendes

La llegenda de de la la Reina Reina La llegenda de l‘Encontre: de l‘Encontre:

Reina oblidada, reina immortal en l’imaginari festiu Passió, fervor i bellesa en el diumenge de resurrecció. Amb estos tres pilars se sustenta l’acte principal de la Setmana Santa torrentina. I es que si parlem de llegendes a la ciutat, una de les més comunament acceptades és la visita de la virreina de València, Na Germana de Foix, a Torrent per presidir este acte. L’acervo popular narra que la virreina va quedar tan impactada per la bellesa de l’acte que des d’eixe moment va suggerir que una jove del poble la representara en sa absència. Però què hi ha de realitat i de ficció en esta llegenda? Germana de Foix va visitar Torrent? Veritat o mentida, els torrentins tenim associada la seua figura a un estàndard de bellesa clàssic, a una estètica cortesana que ha variat al llarg del temps i s’ha adaptat a les modes de cada època, allunyats de la fidelitat al personatge. Germana responia a eixe cànon de bellesa, pulcritud i fe? O en realitat l’origen de la Reina de l’Encontre es basa en un altre mite de caire més religiós? Siga com siga, és inqüestionable que el nom de Germana de Foix estarà ja per sempre arrelada a la figura que representa: la Reina de l’Encontre.

Naiximent de la celebració La figura de la Reina de l’Encontre i Àngel de la Resurrecció és la representació femenina de la Setmana Santa torrentina actual, és la cara visible de tot un any on una jove (cada any d’una germandat) complix amb una agenda carregada d’actes religiosos, però també socials. La seua singularitat dins de la setmana de passió va ser un dels pilars per a que en 2009 la Setmana Santa de la capital de l’Hort Sud fora declarada Festa d’Interés Turístic Autonòmic.

Però per a entendre la seua importància hem de buscar en el seu origen. Els primers apunts de la celebració la recull el cronista de Torrent, José Royo:

“La celebració d’aquest Encontre està constatada històricament a Torrent des de principi del segle XVII, encara que tal vegada hem de remuntar-nos molts anys en el temps. Inicialment, l’organitzava una primigènia Confraria de la Soledat que hi havia al segle XVI en la nostra població i, posteriorment, després que aquesta desapareguera a mitat del segle XVII, l’organitzaven els clavaris que cada any nomenaven les autoritats municipals. Aquests s’encarregaven

AnĂ˛nim s. XVI. Retrat de Germana de Foix.

Mites i llegendes

Símbols i signatura de la Reina Na Germana de Foix. Arxiu Germana de Foix i la societat cortesana del seu temps.

Gent reunida per a vore l’Encontre a la Plaça any 1923. Arxiu Torrent imatge gràfica: la gent i la ciutat (1860-1960).

de tots els aspectes de la festa. Quan acabà la Guerra Civil (1936-1939), la fundació de diverses germandats, juntament amb el restabliment de les que ja hi havia, van propiciar que totes les celebracions o processons de la Setmana Santa, i per tant, també les del Diumenge de Resurrecció, s’organitzaren sobre la base de les germandats.

Un fet singular d’aquest Encontre és la presència de la reina de l’Encontre, amb les cambreres i els patges. Originàriament, la triaven d’entre els familiars dels clavaris i si aquests fallaven, el propi Ajuntament. Els bonics vestits que portaven, de colors variats, se solien llogar en la ciutat de València i es lluïen amb molta esplendor. Durant la processó, la reina portava una bella palma molt ben treballada i les cambreres sengles tabaquets que contenien un colom que soltaven i alçava el vol en el moment de l’Encontre. Una al·legoria indiscutible del triomf sobre la mort i una al·lusió manifesta a l’Esperit Sant simbolitzat en el colom.”1 1 http://www.semanasantatorrent.com/index. php?option=com_content&view=article&id=64 &Itemid=73

La tradició popular ha adjudicat un paper fonamental a esta figura dins de la representació de l’Encontre i el més curiós es que en l’últim mig segle se l’ha relacionat amb una base històrica, amb un personatge real, imaginem que amb l’objectiu de reforçar la seua presència i importància dins de la festa. Una justificació de l’ostentositat dels vestits, capes i riquesa que cada any aporta la indumentària de la jovent triada, davant del moment més seriós i sacre de la cristiandat com és la resurrecció.

Més Àngel de la resurrecció que Reina La reina de l’encontre es relaciona amb la virreina de València, Na Germana de Foix, encara que històricament, tal i com apunta José Royo, no s’ha trobat, fins a la data, cap document en el que se cite el pas o estada de la virreina en Torrent. Les primeres referències escrites al càrrec fan menció a la figura de l’Àngel de la resurrecció, testimoni humà i diví de la trobada de la Mare de Déu amb el seu fill en el moment més àlgid de la cristiandat.

Tal i com va escriure el cronista de Torrent “la Reina de l’Encontre era o anava acompanyada d’un seguici d’àngels. Aquest fet seria un fidel reflex de la inspiració popular transmesa per mitjà dels escrits piadosos en què Maria rebia l’anunci evangèlic de la Resurrecció a

Mites i llegendes través d’un àngel. (...) La reina, qui simbolitza també l’àngel que anuncià la resurrecció de Jesucrist, porta a les mans un estendard amb la inscripció “Al·leluia” i l’acompanyen les dos cambreres que porten sengles palmes o a vegades, uns cofrets xicotets (s’ha perdut l’ús dels tabaquets i el simbolisme d’allò que representaven) i nombrosos patges que li porten la cua enorme del vestit.” En el moment del clímax, s’obri una carxofa plena d’“aleluies” i coloms que representen la resurrecció.

D’esta manera podem comprovar, tal i com apunten en els primers textos documentals, que la reina de l’encontre era en el seu origen més àngel de la resurrecció que reina. És a dir, la seua presència se justifica com a figura d’un àngel anunciador, que concorda amb les representacions catequètiques simbòliques, on l’església difonia el seu missatge a traves de les representacions populars, de carrer, per tal d’adoctrinar amb fe a una població analfabeta. Estes representacions les trobem també en altres festes, en un moment en el que el sorgiment del teatre medieval apareix lligat a les pràctiques litúrgiques cristianes. 2

A partir del segle XIII i sobretot al segle XIV comencen a sorgir formes dramàtiques noves igualment 2 Alan Deyermond, Historia de la literatura española: 1. La Edad Media, Barcelona, Ariel, 200320 [1973], p. 361.

lligades a la religió però diferents de l’antic drama litúrgic, conegudes com drames religiosos. A diferència del drama litúrgic, el drama religiós s’independitza de la missa. A mesura que les representacions es van afegint elements més populars i es van fent més llargues i amb major riquesa de moviments, van sent desplaçades des de l’altar a altres zones del temple, o fins i tot, al propi carrer, com en el cas de la representació de l’Encontre a Torrent. On a la Mare de Déu li lleven el vel negre i la capa morada que la tapen, i es col·loca l’estendard que portava la reina es col·loca en la mà del Crist Ressuscitat; mentres que, la palma, bellament treballada, que portava el sacerdot que presideix la processó l’entreguen a la reina.

Tota esta litúrgia la trobem en altres representacions. “Exemples de drames religiosos són els anomenats misteris, el més famós dels quals és el Misteri d’Elx, celebrat des del segle XV a Elx. Un altre tipus de representació que va gaudir de gran èxit en tota la Península van ser les dramatitzacions relacionades amb la festa del Corpus Christi. En les processons del Corpus sortien uns escenaris mòbils semblants a les mansions, anomenats generalment roques, sobre els quals es representaven diverses escenes de temàtica religiosa de manera itinerant pels carrers de la ciutat.” 3 3 Luis Quirante, Evangelina Rodríguez y Josep Lluís Sirera, Pràctiques escèniques de l’edat mitjana als segles d’or, Valencia, Universidad, 1999, p. 43

Imatge de l’Araceli de 1954. Misteri d’Elx. Arxiu F. Sánchez

Mites i llegendes A Torrent, igual que a nombroses festes compartim l’artefacte de la carxofa, o tal i com descriuen Quirante, Rodríguez i Sirera: “L’aparell d’aquest tipus més usual als segles medievals va ser l’anomenat núvol, una estructura de fusta de forma esfèrica, penjada d’una corda, que s’obria, deixant veure en el seu interior a un personatge, generalment un àngel o un altre ser sobrenatural. Una dels núvols més famoses és l’anomenada magrana.”4

A Torrent la carxofa primigènia va ser substituïda per un artefacte en forma de lira al que després se li va afegir dins una representació de crist ressuscitat i que a res d’ara es pot contemplar en el Museu de la Setmana Santa. En 2009 es recupera l’artefacte de la carxofa amb un nou mecanisme més consistent.

La “bellesa” d’una reina oblidada: vestits de reina vs. imatge de Germana Així doncs, com hem vist, la pròpia evolució de la festa i la indumentària de les joves que representen este càrrec cada any fa que aumente la riquesa i ostentositat dels vestits, capgirant el seu simbolisme cap a una figura més reial,- terrenal- que angelical. Pot ser este siga un dels motius que fa a la tradició popular buscar el nom d’una reina –a poder 4 Luis Quirante, Evangelina Rodríguez y Josep Lluís Sirera, Pràctiques escèniques de l’edat mitjana als segles d’or, Valencia, Universidad, 1999, p. 43

ser valenciana- que justificara dita representació cortesana. Poc van tindre que buscar per trobar el nom de tota una virreina en nostres terres: Na Germana de Foix.

Amb els anys, hem pogut observar com els vestits han variat, des dels primers llogats al estil “reina de saba”, passant per vestits més “yeyes” i fins i tot, de reina de conte, influenciat pel vestit de novia de Lady-Di, que marcà tendència als 80 i 90. Bona mostra d’esta evolució es podia comprovar en la mostra “Vestits de Reina”, que l’Ajuntament va organitzar en l’EMAT, a través de 15 vestits dividits en tres etapes (1961 i 2007). A més, una projecció de més de 100 imatges de reines, un documental, les diferents corones de les reines i la Cartxofa històrica. Els ‘60 van marcar una moda molt parella a les tendències de l’època, amb l’arribada dels ‘70 es va apostar per la uniformitat i el blanc com a color principal de tots els vestits a més de comptar amb costurers de la pròpia ciutat de Torrent. A partir de la dècada dels ‘90 va començar a investigar d’una manera més profunda sobre la tradició dels vestits de reina i es va apostar per una major qualitat en els teixits i per costurers més especialitzats de València. En la dècada dels 2000 la innovació dels colors de les capes i els talls dels vestits han fluctuat des de l’estil medieval fins a tendències actuals.

Encara que canviants, la major part de les capes s’han fet en colors rojos, carmesins i blancs, tradicionalment arrelat a l’imaginari de reis i reines, però en una base historial reial en la persona de Germana. I es que fa cinc-cents anys, quan Germana entrà per primera vegada a València, acompanyada del seu espòs Ferran el Catòlic, hi hagué tornejos i justes reials en el seu honor: «Los adalides de la justa llevaban riquísimos paramentos, en armas, y jaeces y su rica vestidura, con cuarteles de terciopelo carmesí y damasco blanco, que eran los colores de la reina.»5

Estos canvis en les tendències en el vestir responen a una simple raó i es que el poble considerava esta representació des del punt de vista d’una reina, qualsevol, amb els seus atributs de capa, corona i vestit, més que una fidelitat al personatge de la virreina de Valencia.

Però realment com era Germana? Els historiadors i investigadors de l’època ho tenen clar; era una dona controvertida, una princesa oblidada no sols per la historiografia, que, ben sovint, només la menciona pel seu matrimoni amb Ferran el Catòlic o per la seua actuació durant les 5 ESCOLANO,G. y PERALES, J.B., Décadas de la Historia de la insigne y coronada Ciudad y Reino de Valencia, t. III,Terraza, Aliena y Cía. Editores,Valencia, 1880, p. 542.

Germanies, sinó també per part del públic en general, que desconeix la seua figura, fins i tot a Torrent. D’ací els canvis en la indumentària de reina. Com apunten les investigadores Rosa Elena Ríos i Susana Vilaplana: “Vinculada a València per afecte propi i perquè va ser dos vegades virreina d’estes terres, la primera (1523-1524) en solitari, i la segona (1526-1536) simul et solidum amb el seu tercer espòs, el duc de Calàbria, Germana va ser una dona del seu temps, criada en la cort francesa de Lluís XII i de la gallarda Anna de Bretanya. Este bagatge cultural va ser el que va impregnar el món cortesà que, a València, ella va ajudar a crear, una vida basada en un humanisme epicuri. (...) La festa i el fast, però també les representacions teatrals, la música, la literatura, el joc amorós, el triomf del símbol i del jeroglífic estaven presents en eixe món aristocràtic del qual ella va ser protagonista, un món que es va revelar com una flama d’unes formes culturals que prompte els conflictes religiosos i polítics apagarien.”6 6 Ríos Lloret, Rosa Elena; Vilaplana Sanchis,Susana (2006): LA REINA GERMANA DE FOIX I LA SOCIETAT CORTESANA DEL SEU TEMPS. MONESTIR DE SANT MIQUEL I DELS REIS. VALÈNCIA

1935 Manola Silla Ortí

1936 Amparo Puig Sanz

1947 Amparo Vidal Benlloch

1950 Concepción Puig González

1952 Pilar Gozalvo Miralles

1956 Consuelo Planells Ramon

1983 M Dolores Romero Puig

1996 Irene Carratalà Micó

2009 María Carretero Sorlí

La bellesa de Germana històricament ha sigut qüestionada sempre que es parlava d’ella. Però tal i com indica Rosa Elena Ríos en realitat són: “pocs els estudis dedicats a l’última reina d’Aragó, però molts són els vicis que se li han atribuït. Sembla que el desdeny al seu record comprén no sols el seu aspecte físic (ha sigut qualificada de lletja, grossa i fins coixa), sinó també la seua vàlua intel·lectual (ha sigut definida quasi com una nècia analfabeta) i sobretot la seua qualitat moral; amb massa freqüència Germana ha sigut conceptuada com vana i superficial, si més no, o com una insaciable els apetits de la qual, a la taula i al llit, la van conduir a adulteris repetits o a maternitats imperdonables; com una dama amb una set de sang que desembocaria en una repressió cruel, de la qual ella era l’única responsable.”7

Estes crítiques a la seua persona tenien base reial? Responien a una tradició misògina? O es tractava d ‘una maniobra política de descrèdit? Rios ho te clar: 7 Ríos Lloret, Rosa Elena (2006): Injust és l’oblit. Germana de Foix, una reina desdenyada. Dins de GERMANA DE FOIX I LA SOCIETAT CORTESANA DEL SEU TEMPS. MONESTIR DE SANT MIQUEL I DELS REIS. VALÈNCIA

“I és que el plaer de menjar es reputava com a sospitós en els tractats morals, que hi veien un clar perill, ja que el relacionaven amb la luxúria. És significatiu que no es critique Carles V, protagonista de menjades pantagruèliques, fins i tot quan estava terriblement malalt de gotes, de la mateixa manera que l’obesitat de Mencía de Mendoza, segona esposa del duc de Calàbria, no s’usa com a arma llancívola contra ella ni menyscaba la seua consideració de dama honesta i humanista.

Sembla, per tant, que les contínues al·lusions a la corpulència de Germana amaguen crítiques més perilloses, que no poden exposar-se clarament perquè acusar de vel·leïtat la reina rebaixa el seu espòs el rei. També la música podia resultar equívoca, i també, com s’ha indicat anteriorment, li agradava a Germana. L’actitud excessivament familiar amb les seues dames, el gust per la conversació, la música, la bona taula…, no podien portar a res bo, segons els paràmetres tardo medievals castellans sobre el comportament de la dona casada.”8 8 Ríos Lloret, Rosa Elena (2006): Injust és l’oblit. Germana de Foix, una reina desdenyada. Dins de GERMANA DE FOIX I LA SOCIETAT CORTESANA DEL SEU TEMPS. MONESTIR DE SANT MIQUEL I DELS REIS. VALÈNCIA

Mites i llegendes Com veiem Germana no encaixava massa be en els plans castellans arran del seu casament amb Ferran, el catòlic: “Germana representava i feia tot el que la tractadística moral castellana dedicada a les dones censurava. Casada amb Ferran el Catòlic, va rebre tota classe de crítiques pel seu comportament, les quals, d’altra banda, no van poder arribar a més perquè tots, fins i tot els seus censors més pertinaços, asseguren la seua honestedat. Però les acusacions de frívola i lleugera no l’abandonaran en tota la seua vida i l’han seguida fins a la posteritat.”9

I es que un possible fill d’este enllaç tornaria a separar les dos corones, per tant és fàcil d’entendre este tipus de crítica per part de la noblesa castellana a la seua persona i es parla fins i tots de “les diferències espirituals i fins i tot físiques entre Isabel, a qui es magnifica, i Germana, a qui es denigra. Per això, presenten esta boda com una ofensa: ofensa a la seua terra, ofensa a la unitat nacional i ofensa a la seua difunta reina, Isabel. No obstant això, per als cronistes aragonesos, Ferran 9 Ríos Lloret, Rosa Elena (2006): Injust és l’oblit. Germana de Foix, una reina desdenyada. Dins de GERMANA DE FOIX I LA SOCIETAT CORTESANA DEL SEU TEMPS. MONESTIR DE SANT MIQUEL I DELS REIS. VALÈNCIA

es va veure obligat a casar-se amb Germana per a sancionar un pacte de pau amb França, a causa de la política del seu gendre Felip.”

En este complicat tauler d’escacs, ple d’aliances i contraaliances, Germana va ser un peó més, amb un matrimoni polític, no un matrimoni per amor. Era criticada pels seus gustos, pels seus costums, i estes censures no sols van ser divulgades pels seus contemporanis, sinó per cronistes posteriors. Són també d’esta època els qualificatius de grassa i lletja, encara que altres dones del seu temps també ho eren i no per això criticades, tal com recorda Rios, Mencía de Mendoza, Maria de Portugal i fins i tot, Leonor, germana de Carles V, no era una dona bella, però es ressaltaven altres virtut morals o característiques físiques que puguen ser atractives: belles mans, cutis blanc, o simplement la seua dignitat reial, que per si sola era prou per a conferir-los bellesa.

La parella constituïda per la reina d’Aragó i el duc de Calàbria també es va considerar desigual, sobretot perquè d’ell es desprén una imatge d’home jove (tenien la mateixa edat) i agraciat, i d’ella la d’una dona lletja, vella i grassa: “Este buen príncipe, Duque de Calabria, (…) se casó con una mole inmensa de carne. No creo que en ese tiempo se encuentre mujer

Maria Silla Fernández Reina del l’Encontre 1920. Arxiu Setmana Santa de Torrent.

Mites i llegendes como ésta, que mejor que obesa debe llamársele el mismo abdomen. Con ella, el rey se hizo virrey en Valencia, y creo que lo acierta, pues si no hubiese cargado con esa mole de carne, todavía usaría vajilla de barro, y ahora la tiene de oro y plata.”10

Reina oblidada, però no a Torrent Com hem vist, la llegenda de Na Germana de Foix està més viva que mai a Torrent. La història de la seua visita a la nostra festa està plenament arrelada i es que la força de les llegendes antigues estan més vives que mai en ple segle XXI, encara que no ho parega. Com diu Jose Ignacio Homobono “Aquests rituals festius, lluny de constituir simples supervivències arcaïtzants, són tradicions funcionalment operatives en la nostra complexa societat.” La pervivència de mites i llegendes locals es deu a la reafirmació de la identitat d’un poble davant dels processos globalitzadors i uniformadors de la societat de masses en la que vivim. El tret únic i característic de la visita d’una suposada reina a Torrent convertixen esta festa en única al món.

Esta mateixa idea està desenvolupada en la base de que: “Les festes, i en particular les tradicionals, ritualitzen 10. GARCÍA MERCADAL, J, op. cit., p. 773.

de forma recurrent el particularisme, actualitzant i reafirmant el sentiment de formar part d’una comunitat -local, regional, nacional-i reproduint simbòlicament la identitat col·lectiva d’aquesta. Així ho va posar de manifest Durkheim en Les formes elementals de la vida religiosa: «Tot ens condueix, doncs, cap a la mateixa idea: els ritus són, sobretot, els mitjans pels quals el grup social es reafirma periòdicament... Homes que se senten units, en part per llaços de sang, però encara més per una comunitat d’interessos i tradicions, es reuneixen i adquireixen consciència de la seua unitat moral.”11

En el cas de la Reina de l’Encontre i la seua suposada visita a Torrent poem vore com no és tan important el fet real de si va estar o no en l’Encontre gloriós, sinó l’imaginari que els torrentins han creat amb el pas del temps. Així ho diu PérezGarrote: “la identitat col·lectiva és mutable, està sotmesa als imperatius de l’esdevenir històric. Però, al mateix temps, el discurs històric actua com a mite 11 Homobono, Jose Ignacio (1990) Fiesta, tradición e identidad local. Cuadernos de etnología y etnografía de Navarra, no 55, pags. 43-58. Pamplona. Gobierno de Navarra. Institución Príncipe de Viana.

Moment de l’apertura de la rcarxofa a l’Encontre Gloriòs de 2014. Arxiu Ajuntament de Torrent.

Mites i llegendes legitimador i fundador, l’eficàcia és independent de la plausibilitat dels fets històrics evocats. L’adhesió que suscita una definició identitària no depèn de la seua veritat o falsedat objectives, sinó de la seua capacitat per conformar la realitat col • lectiva “12

I el que és indiscutible és que a Torrent tot el món té arrelada la idea de que la Reina de l’Encontre es referix a Germana de Foix. De fet, la vigència d’esta llegenda a l’actualitat la podem trobar, per exemple, en la visita que van fer a la tomba de Na Germana de Foix la reina de l’Encontre de 2013, Marta Puchol, a Sant Miquel dels Reis, obra que per cert, Germana va sufragar amb importants deixes testamentàries, encara que no va veure ni l’inici d’este magne conjunt arquitectònic. Els mitjans de comunicació es van fer ressò d’esta notícia, on la llegenda de la virreina es perpetua en el temps:

La Reina de l’Encontre de Torrent visita la tomba de Na Germana de Foix. Es tracta d’una visita guiada amb tints històrics on la Reina de l’Encontre 2013 es trobarà amb la figura de la Setmana Santa torrentina 12 PÉREZ-AGOTE, A.: La identidad colectiva: una reflexión abierta desde la sociología», en Revista de Occidente, núm. 5 (enero 1986), pp. 86-89

Pel municipi de Torrent no hi ha una figura més representativa de la Setmana Santa com la Reina de l’Encontre i Àngel de Resurrecció. Aquest any, serà encarnada per la torrentina Marta Puchol, pertanyent a la germanor del Crist de la Bona Mort, qui representarà a la Virreina de València Na Germana de Foix. L’alcaldessa de Torrent, Amparo Folgado, ha acompanyat la Reina de l’Encontre a visitar la tomba de Na Germana de Foix al costat dels seus cambreres i els seus patges, així com nombrosos confrares de la germanor del Crist de la Bona Mort. La visita del Monestir de Sant Miquel dels Reis de València va servir per veure on jeu el cos de la màxima representant de la Setmana Santa torrentina.13

Les restes de l’última reina d’Aragó, Germana de Foix (1488-1536), reposen a València, al monestir de Sant Miquel i dels Reis, però a Torrent, cada any una jove la porta a la vida, envoltada d’ostentació i fe, arropada per la devoció d’un poble que va crear la llegenda de la reina oblidada. Una reina que ja és immortal. 13 http://www.elperiodic.com/torrent/ noticias/221205_reina-encuentro-2013-martapuchol-visita-figura-representa-germana-foix. html

Moment de l’arribada de la Reina de l’Encontre. Arxiu Ajuntament de Torrent.

Moment de la visita de la Reina de l’Encontre 2013 amb l’Alcaldessa de la ciutat a la tomba de na Germana de Foix al Monestir de Sant Miquel dels Reis. Arxiua Ajuntament de Torrent.

Mites i llegendes

Miracles a Torrent: Sant Lluis Bertrán i San Juan de Ribera Un dels personatges ben coneguts en la tradició popular torrentina és Sant Luis Bertán, amb ermita dedicada al seua advocació, però també una font. Este sant va ser molt volgut pels torrentins degut als miracle que es diu que va fer relacionat amb la sequera i l’aigua tan necessària per a la gent del camp. El nom primitiu de la Font de Sant Lluís era la Font de l’Om i arran del miracle efectuat per Sant Lluís Bertran, canvià el seu nom. Aquell fet va quedar plasmat amb detalls en el procés de beatificació del sant de boca del testimoni principal, el pagès Lucas Blasco: “Història de la vida, virtuts, i miracles del Beat Lluís Bertran, de l’Ordre de Predicadors” del pare Fr. Vicente Saborit, regent i els Estudis del Reial Convent de Predicadors de València, editada a València el 1651, es descriu el miracle que realitzà el sant al Mas del Jutge. “Estant el Beat Lluís Bertran en el lloc de Torrent (que aquesta una llegua de València) en companyia del Venerable Senyor Patriarca, Fuele una vesprada amb el seu company fra Miguel Herrero a passejar pel camp cap a la font, on trobant a un pagès anomenat lucas Blasco, després d’haver-li dit algunes paraules santes, com acostumava, li va dir el pagès la manca gran que tenien d’aigua, havent passat ja sis

mesos sense ploure, per la qual cosa patien molt les terres, i que s’havia fet moltes processons per el Regne de València: representole també el gran dany que havia d’haver sinó plovia després, i pregà’l que suplicara a Déu que s’apiadase d’aquest Regne. El Beat Lluís Bertran, preocupat, per aquella necessitat tan gran, i alçats els ulls al cel, va fer oració per l’espai de dos credos, i fent el senyal de la creu cap a l’aire, amb llàgrimes als ulls va dir: confiem en Déu nostre Senyor , que si donarà aigua, i encara que llavors estava el cel seré, i sense núvol algú, d’allí a poques hores va començar a torbarse, i cobrir-se de núvols, i després a plovisquejar, i finalment a caure gran aigua, la qual dur tota la nit, i el dia següent, plovent tant, que la terra va quedar farta d’aigua. En el mateix lloc de Torrent hi ha una font, en la qual solia minvar l’aigua en temps de seca, i potser venia a faltar del tot. A la dita ocasió va beure en Beat Lluís Bertran d’ella, i li donà la seua benedicció, i d’allí endavant mai ha faltat, i ha donat aigua sempre, fins i tot en temps de la major sequera, quan les altres fonts s’han assecat. “ L’aigua que venien els aiguaders de Torrent procedia principalment d’esta font, la de Sant Lluís Bertran, ja que era la que podien carregar a la població, encara que alguns aiguaders també freqüentaven altres, com al Font de Manyes, la de la Carrasqueta i la Font de l’Omet. Siga com siga la seua figura queda per sempre relacionada amb estos fets màgics, miraculosos arrelats al Torrent rural.

Sant Lluís Bertrán

La profess贸 de San Juan de Ribera que va passar per la Pla莽a de la reina el dia de la seua beatificaci贸. Arxiu LAS PROVINCIAS.

Juan de Ribera Un altre miracle localitzat a Torrent el tenim en referència a la figura del beato Juan de Ribera. Tal i com diu el ABC de Sevilla del 12 de juny de 1960: “el segon miracle admés en el procés de canonització va tindre lloc a Torrent (Valencia). Va se rla curació instantània i perfecta del xiquet José Cabanes Silla, ocorreguda el 26 d’abril de 1930. Els doctors Andrés y García, prèvia consulta amb el doctor Comín, diagnosticaren pulmonia bilateral: pronòstic gravíssim, i de lenta curació, en cas de resoldre’s favorablement. El 26 del mateix mes,, els facultatius varen advertir de sobte que el xiquet estava completament curat. Els pares l’havien oferit el mateix dia sota el patrocini del Beato de Ribera, ficant-li sobre el cos una reliquia que li havia donat don Fèlix Senent, del col·legi del Corpus Christi. Els doctors Ernesto Garcia Rago, de Cuart de Poblet: don Francisco Andreu, de Torrente y don Jorge Comín Villar, de Valencia, testificaren el fet inexplicable. Encara el peritatge oficial i particular continua el seu curs fins que la Providència fa arribar este don miraculós fins la Sagrada Congregació de Roma.“1 Tal i com indica el diari Las Provincias, el Beat Joan de Ribera va ser canonitzat el 12 de juny de 1960 a Roma. A les solemnes cerimònies acudir una missió espanyola, presidida pel ministre de Governació. “A València, la canonització es va celebrar els dies 24, 25 i 26 de juny amb un tridu a la Catedral. Es va dur el cos del Sant, que després va 1 ABC, 12 de juny de 1960

tornar al Col·legi del Corpus Christi en una molt concorreguda processó per la plaça del Caudillo i Barques. Al setembre, el cos va ser portat a Burjassot, on es va inaugurar un monument i se li va retre homenatge. Un mes després va visitar Alfara del Patriarca, on se li va dedicar una plaça. La Congregació de Ritus, a Roma, sota la presidència de Joan XXIII, havia aprovat al febrer els dos miracles necessaris per a la canonització del Beat. L’Arquebisbe va parlar per ràdio als valencians i el dia 28 hi va haver volteig de campanes a tots els temples valencians i un emotiu Te Deum a la Catedral.”2

Estampa del Beat Juan de Ribera per la seua canonització.

2 Las Provincias, 24, 25, 26, 27 y 28 de junio de 1960.

Mites i llegendes

“Mite romà: El Baco que passà per Sant Roc” Una altra anècdota que trobem a Torrent, entre el mite i la llegenda, és la de l’escultura del Déu Baco que va passar per ser una figura de Sant Roc Cal ressenyar l’important troballa del Bacus de l’Ereta dels Moros, una xicoteta estàtua, d’ 1,09 m d’alçada amb peana1, trobada en la confluència dels terminis de Torrent y Aldaia. Va ser trobada pel camperol Pascual Simón en 18842, quan llaurava un camp de la seua propietat. Al principi només va aparèixer el fragment de la part inferior d’aquesta escultura, on al costat dels peus de l’estàtua apareix una pantera, animal salvatge que acompanya al déu en els seus ritus. Pascual Simón va creure haver trobat una representació de Sant Roc, acompanyat pel seu gos, i va conservar la peça a sa casa, negantse a vendre-la.

El 1930 va passar a ser propietat de l’Estat i un any després ingressa al Museu Arqueològic Nacional, on va ser reconstruïda, restaurada i on roman en l’actualitat. De fet en 1932 trobem una ressenya al diari La Luz, on es recull esta anècdota i ressalta que “encara no siguent un exemplar excel·lent, té el mèrit, a més de l’art que la fa figurar dignament entre l’escassa escultura hispanoromana que es conserva al museu, el de ser coneguda la seua procedència i oferir estudis i completar els anteriors.” 3 Sens dubte va pertànyer a un grup escultòric decoratiu d’un jardí o peristil d’una casa, ja que les estàtues erigides en llocs públics eren de grandària igual o major que el natural, i pertanyia a una gran vil·la romana campestre del segle II, propietat d’un valencià que la instal·là en la seua propietat en al·lusió al poder i als beneficis que proporcionava la vinya en aquells temps .

Quaranta anys després, en 1924, el seu fill va trobar la part superior de l’estàtua en el mateix camp, en veure l’escultura al complet, i havent ja mort el seu pare, va admetre que no es tractava de Sant Roc, i va decidir vendre-la a un erudit valencià anomenat Arevalo. 1 Dimensiones Altura = 109 cm; Anchura = 38 cm; Profundidad = 21 cm 2 Aranegui Gascó, Carmen “El Baco de Aldaia”. Conferencia impartida en Aldaia el 10 de octubre de 2001.

3 La Luz, 31 de desembre de 1932

Recort de premsa del diari La Luz 1932.

Baco de Aldaia, (Museo Arqueol贸gico Nacional de Espa帽a, Madrid).

Mites i llegendes

Torrent contra els invasors napoleònics:

Llegendes torrentines de la Guerra de la Independència segle XIX La Guerra de la Independència i la seua conseqüència en l’imaginari dels espanyols va tindre un gran impacte encoratjat per allò traumàtic d’esta època de foscor i per conrear el caldo de cultiu idoni que enaltiria el Romanticisme, amb el qual es tenyiria el record d’esta guerra amb sang i nombroses pèrdues humanes. L’expressió de dolor d’obres de Francisco de Goya com “Los desastres de la guerra” van quedar atrapades en la retina visual, però també moltes llegendes van passar de generació en generació, com les nombroses referides a la ciutat de Toledo.

Potser la llegenda més coneguda siga “El Beso” de Gustavo Adolfo Bécquer, on els soldats francesos, en la seua ocupació dels diversos convents, es veuen sorpresos també per fets que no esperen, i són menyspreats fins i tot per les estàtues que hi habiten. Altra llegenda és la de “La Font Misteriosa”, publicada el 1892 en el llibre “Llegendes històriques toledanes”, de Joan Moraleda i Esteban. Tot ocurrix en una font, quan una jove toledana que alternava amb francesos, de sobte és testimoni d’un fet màgic:

la font comença a esquitxar aigua cada vegada més fort i produïa sons misteriosos: “Val més un migueleño que tots els de la Plaça”-murmurava. Després de la qual apareix una incipient guerrilla a la ciutat, que va jugar un destacable paper durant la Guerra de la Independència a tota la península. Va ser tan popular que a la font la van conèixer com la font misteriosa.

A València la figura que va representar el sentiment de lluita (enaltit pel romanticisme) com abanderat de la revolta va ser un llançat venedor de palletes per encendre foc, Vicente Doménech, el palleter. A mig acamí entre la història i la llegenda, un paiportí que a la plaça del Mercat va enarborar en una canya un tros de la seua faixa roja, en la que va penjar una estampa de la Mare de Déu dels Desemparats i una altra de Ferran VII i va cridar el seu cèlebre: “Un pobre palleter li declara la guerra a Napoleó. Visca Ferran VII i muiguen a els traidors.1” La llegenda va convertir esta figura en practicament un mite per a alguns sectors de la política valenciana de caire valencianista/ regionalista.

Però lluny del que puga pensar la gent, a Torrent també va arribar l’ocupació francesa. A a capital de l’Horta Sud tot i que no ser massa conegudes, també guardem llegendes i històries de torrentins 1 MARTÍNEZ COLOMER, Vicente (1810): Sucesos de Valencia desde el día 23 de mayo hasta el 28 de junio del año 1808. (Reeditado por Roig Impresores, 1996). Valencia, 1810,

Fotografia del corral de Manyes.

Esbós per a “ El Palleter, declarando la guerra a Napoleón” Óli sobre llenç quadriculat. Autor: Joaquín Sorolla Bastida.

Mites i llegendes contra els francesos, oblidades pel temps i recuperades al caliu dels dolls d’aigua, on la vida i la mort són dos cares d’un mateix paratge: la font de manyes.

1. Passat de sang, aigua i vida: La llegenda de francesos en la font de Manyes Una de les llegendes rurals de Torrent que vaig poder recuperar en 2011 ens porta cap a la Font de Manyes, una de les fonts rurals que ocupen el nostre patrimoni agrari. El dia de la inauguració de la restauració de l’entorn en maig d’eixe any vaig poder parlar amb Jaime Mañes, un descendent dels primers residents en el Corral de Manyes, una caseta rural, on va viure esta família i els seus descendents fins un tràgic succés que anem a relatar, entre la llegenda i la veritat. Aigua, sang i vida s’unixen en este relat que transcorreix en plena Guerra de la Independència (1808-1814). Els avantpassats de Jaime Mañez (el cognom el van castellanitzar) van poblar la zona fa més de 300 anys i van construir el conegut com Corral de Manyes, una casa rural, les restes de la qual, encara es troben a escassos metres de la font. Aquesta família va començar una vida rural dedicada al camp, la tradició oral conta, segons el propi Jaime Mañes, que durant la guerra de la Independència 7 soldats francesos van intentar demanar auxili i menjar al Corral de Manyes, però els

seus avantpassats van acabar amb ells i van enterrar els seus cosos en un pou proper. Dit pou es va tancar des d’eixe tràgic succés. Aquest sagnant fet va fer que la família Mañes abandonaren la zona per por de les represàlies i es van anar a viure a Torrent. Des d’aquells temps fins a hui, la font ha estat testimoni de tots aquests esdeveniments i ara, després de la recuperació llueix amb més esplendor que mai. Fruit d’ella s’ha pogut recuperar un quadre que conservava un veí de la zona en què es mantenia un fragment de la placa original rescatada d’entre la runa de la Font de Manyes, el text original deia la frase: “Cuando sudoroso y sediento llegas hasta aquí ciudadano, negro y calcinado por el sol en el caluroso verano, esta fuente calma tu sed sin regateo ninguno y debes protegerla contra cualquier importuno, reprende y castiga al que intente estropear esta fuente que es vida, alegría y bienestar”. Tal i com recorda Jorge Sánchez Antunez “Successos com els del Corral de Manyes van ser corrents a l’Espanya en lluita contra Napoleó. El poble, alçat en armes, va cobrar un protagonisme inusitat convertint el nostre país en la particular jungla vietnamita de l’imperi francès per enuig del seu emperador. Els odis que es van deslligar i les brutalitats dels contendents van quedar retratats en la sèrie de gravats Els desastres de la guerra de Goya, els quals van desmitificar els estereotips de la

guerra a l’art per mostrar amb tota la seua cruesa.”2 Se sospita que Torrent va caure en mans dels francesos en 1811, mentre es gestava la nostra primera Constitució, però se sap molt poc de l’administració napoleònica ni de com es va desenvolupar la vida a la nostra ciutat perquè l’arxiu municipal va ser incendiat durant l’ocupació. El convent de Monte-Sió, caserna de l’exèrcit francès, també va ser pastura de les flames el 1936 amb la pèrdua de la seua biblioteca. L’historiador i cronista, Silvino Beneyto i Isidro Miquel van arreplegar algunes dades, però el que queda en gran part és la transmissió oral de pares a fills d’uns esdeveniments on Torrent va moure fitxa i va jugar en el tauler de batalla. Tal com ens va transmetre Beneyto Tasso, els reclutes torrentins que van anar com a soldats van resar a la Mare de Déu del Roser en la desapareguda ermita de la Raval (en la plaça del Mestre Giner) el 12 de juny durant una celebració festiva “tot perquè isquen bé en la guerra que es va a mamprendre contra el francés Napoleó”3. Als pocs dies s’entaulava combat en les voltants de Torrent per a detindre el mariscal Jeannot de Moncey i és probable que en aquella batalla alguns voluntaris de la nostra ciutat tingueren el seu baptisme de foc. Torrent va ser saquejada al seu pas, particularment la parròquia de 2 Sánchez Antúnez, Jorge (2012): Un bicentenario para el recuerdo: Torrent y la invasión Napoleónica de 1812 (I), en el BIM núm. 177. 3 Sánchez Antúnez, Jorge (2012): Un bicentenario para el recuerdo: Torrent y la invasión Napoleónica de 1812 (I), en el BIM núm. 177.

l’Assumpció com revela una carta datada a 1828 en la qual el clergat de l’església parroquial es dirigia a l’administrador territorial expressant els mals: ”el poble de Torrent ha sentit molt de ple el pes de les calamitats que afligeixen a la nació des 1808. En aquest any va patir de part de els francesos molt horrorosos saquejos general i assenyaladament l’Església, va ser despullada de les llums de plata, de calzes, i altres ornaments i estris de servei de l’Altar.” 4

2. Lluna sagnant entre coples als francesos D’esta època ens queda als torrentins una altra llegenda on es barreja la literatura, els drames coplers de l’època i part reial d’història que ens ocupa. Un camperol arravatat per la gelosia acaba amb la vida d’una jove valenciana que animava cantant coples a l’exèrcit francés del general Moncey, en la seua acampada a Torrent. Tal i com arreplega el diari local La Crónica, la història ens deixa :

“Corria l’any 1808. Les hosts napoleòniques envaïen gairebé tot Espanya. La vila de Torrent i pobles comarcats allotjaven la divisió del general Moncey, vencedor en la sagnant jornada de Sant Onofre, on els nostres antecessors van provar la seva temerari llanço acudint a lluitar, el que millor armat, amb un mal trabuc o rovellada podadora. 4 Sánchez Antúnez, Jorge (2012): Un bicentenario para el recuerdo: Torrent y la invasión Napoleónica de 1812 (I), en el BIM núm. 177.

Mites i llegendes

Mariscal Bon Adrien Jeannot de Moncey 1754-1842.

Moment de la restauració de la Font de Manyes. Jaime Manñes descendent de la familia explica a l’Alcaldessa la llegenda dels avantpassats. Arxiu Ajuntament de Torrent.

Mentrestant, el cabdill de la divisió invasora aguaitava l’oportunitat de llançar-se sobre València, la seua oficialitat procurava rescabalar-se de les penalitats de la campanya, reunint per les nits en algunes de les millors cases de la població, on l’amor del vi i la baralla passaven alegrement la vetllada. La nit que ens ocupa tenia lloc un esdeveniment per a la gent de guerra. Un oficial d’alta graduació donava un sarau per un allotjament: es tractava d’obsequiar, ni més ni menys que al seu amant, jove i bellíssima valenciana, arribada el dia anterior per reunir-se amb ell i seguir-lo en la seva pròxima marxa. Aquesta vetllada tenia efecte en una casa de la Trinitat, propietat i residència actualment de D. Francisco Baixauli. Des de les primeres hores de la nit, es notava extraordinària animació en el seu interior: xocar de sabres al paviment, acords de guitarres i bandúrries, i alguna que una altra cançó en mal chapurrado espanyol, enaltint les gràcies de la filla de les riberes del Túria, i la sort del seu afortunat posseïdor. Deixem que a la festa es desenvolupin totes aquestes alegries, i trasllademla la fàbrica de maons que encara hem conegut, situada a l’últim de la pujada del barranc de l’Ermita. Acabaven de fer alt dos individus, pagesos, pel que sembla, muntats en dues haques segovianes, raça comú en la nostra terra per adaptarse fàcilment a les feines agrícoles i a la cadira de muntar, si cal. El primer vestia vestit de pagès acomodat, i el segon havia de pertànyer al servei íntim del seu company, ja que al veure-li desmuntar li va dir:

‘Vosté ha pensat bé el que va a fer? Mire qu`e eixa desgràcia sobre ser tan bonica, no val qu “un home honrat s’espose a morir com un lladre! Deixes estar, i que Déu castigue la traisió que en mal hora li ha fet!” L’altre, per única resposta, lliura les regnes de la seua cavalcadura, advertint amb accent nerviós que si en el termini d’una hora no tornava al seu costat, podia retrocedir al punt de partida a esperar notícies seves, i a l’instant es va internar a la població, accelerant el pas tot el que era possible. El sarau havia arribat en aquest espai de temps al seu període àlgid; els més atractius oficials no sabien que inventar ja per satisfer l’obsequi dedicat a la comunitat de del seu germà d’armes. Ella per altra part pagada de tanta atenció i desitjant correspondre al delicat comportament dels seus admiradors demostrant, alhora que la naturalesa havia estat envers ella més prodiga del que a primera vista concebia la imaginació, va demanar una guitarra i després de breu i diví rasguear, va entonar una sentida cobla que va portar al deliri a tots els concurrents. Entre l’explosió d’entusiasme que es va produir, es va deixar sentir una veu potent que va exclamar: “És l’última que cantaràs!” I sense donar temps per pensar-ho, es va veure un punyal en alt, i rodar per terra sense proferir una queixa a la qual un segon abans posseïa tota l’atenció dels allí reunits. Si testimonis presencials del fet, persones totes d’indiscutible veracitat, no hagueren transmès

Mites i llegendes als seus descendents el tràgic succés que ens ocupa amb tots els seus detalls i detalls, ningú creuria l’espant que va estendre entre els militars francesos el valor estava bé acreditat. La veritat va ser, que el matador va ixir tranquil de la casa i als pocs instants cavalcava en direcció a F ..., el seu poble natal, i l’enamorat fill de Sant Lluís i els seus companys van rendir el seu últim tribut a la desgraciada. Acompanyant-la al camp sant, pretextant que semblant gesta, només podia haver-la dut a terme un espanyol. Salvador Parra Cervera. Barcelona, 15 febrer 1898”.5 Com veiem, tot un crim passional de l’època que ha arribat als nostres dies gràcies a la seua publicació, més de 80 anys després, Salvador Parra des de Barcelona, en el diari local La Crónica. Una realitat, o no, de segur adornada pels atributs del gènere, una cosa semblant al del fandango, amb què es canten cobles de quatre versos octosíl·labs, la majoria per burlar-se dels francesos. 6 Els homes del mariscal francès acamparen a Torrent en la seua fera marxa contra València, que va respondre amb èxit a aquesta primera amenaça imperial. Arribarien altres envestides fins que la ciutat va caure definitivament i Torrent amb ella durant el seu setge.

5 La Crónica. 20 de febrero de 1898. Año II núm 4 6 Pacheco, Carlos; Linares, Luis; Gónzalez, Beatrix (2006): Nación y Literatura. 2006

Crónica negra

Successos i crònica negra al Torrent de la primera premsa “Els successos són tant més privilegiats, tant, que són espectaculars: les grans catàstrofes són gairebé cinematogràfiques, el crim és gairebé novel·lesc i el procés judicial és gairebé teatral. “1

Els successos, protagonistes ja en l’eclosió de la premsa de masses a la segona meitat del segle XIX, són un dels camps de la informació en què l’èsser huma s’enfronta a allò que no coneix, com els primitius mites. Els ciutadans s’enfronten a la sense raò dels assassinats, a la incomprensió de les tempestes i inundacions i a la fenomologia d’allò que no pot explicar la ciència. Alguns autors situen l’origen de la informació de succesos i de crònica negra en les relacions de successos com “forma primitiva del periodisme “2, eren relats amb finalitats informatives, majoritàriament anònims i impresos en el segle XV. Són “textos breus de tema històric concret amb una intencionalitat de transmissió per mitjà del procés editorial “3. Amb la invenció de la impremta perduren fins al XX. Aquest periodisme donarà pas al naixement de la premsa periòdica i industrial, amb interessos que van des de notícies serioses -la alta política, guerra, cerimònies cortesanes i religioses- però també les populars, aquests casos espantosos tractats en moltes ocasions amb rivets morbosos que sorprenen per la seua proximitat amb el sensacionalisme dels nostres dies. En el present article vorem com este primitiu periodisme tracta allò ocorregut a la nostra ciutat. Repassem les notícies més fosques del Torrent del segle XIX i principis del segle XX, on la premsa local comença a eclossionar i on els torrentins demanen cada vegada més informació del que passa al seu voltant. Us proposem una ruta pel Torrent desconegut, per aquells personatges de la ciutat en l’ombra i pels esdeveniments que trencaven l’statu quo de la societat en que vivien. En les següents pàgines la sang de les catàstrofes es barregen amb el negre de les personalitats més fosques i amb el blanc que dona llum al Torrent més desconegut: el Torrent obscur. 1 SÁNCHEZ NORIEGA, José Luis (2002).Crítica de la seducción mediática. Madrid: Tecnos. 2 REDONDO, A. (1995). Características del “periodismo popular” en el Siglo de Oro. Anthropos: Boletín de información y documentación, Nº 166-1667, pp. 80-85. 3 GARCÍA DE ENTERRÍA, M. C. ET ALII (Eds.) (1996). Las relaciones de sucesos en España (1500-1750). Actas del primer coloquio internacional (Alcalá de Henares, 8, 9 y 10 de junio de 1995). Alcalá de Henares: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcalá y Publications de la Sorbonne.

1.Roig sobre blanc: assessinats a Torrent Els successos que informen sobre homicidis són els que desperten més interès en els lectors torrentins, ja en el segle XIX podien arribar a provocar alarma social, a quesevol podia passar-li. A més, són actes antisocials que manifesten la cara més depredadora de la violència de l’èsser humà. Una de les notícies més cridaneres a principis de segle XX ocorreguda a la ciutat i que parla d’assessinats és la titolada “La riquesa dels germans,” on es parla de tres detinguts per la mort de dos germans, finats per una estela de fortunes, amor i revenja. Tot un tresor a la ciutat que els malfactors volien a tota costa: “Salvador, tot i els setanta-dos anys amb que comptava, es va casar amb una agraciada jove de vint anys, anomenada Maria Velert. Pocs dies després, com no congeniaven, ella va marxar a sa casa i els dos germans van tornar a quedar sols. Maria es dedicava a pentinadora, i en conèixer el succés es quedà desolada, demanant justícia. Les últimes notícies diuen que Maria ha estat detinguda en unió del seu germà i d’un amic d’ella. Els cadàvers dels germans Salvador i Roque Paulino López es van trobar al terra de l’alcova tapats amb un cobrellit. Es creu que van morir per asfíxia. Tenien la boca plena de terra, i, sens dubte, els van sorprendre dormint. Gaudien fama, de rics. Fa temps guardaven en una olla una bona quantitat, de bitllets del Banc d’Espanya i com es van espatllar per l’acció del temps, els van canviar al Banc. Aquest incident els va donar fama de major riquesa. Fa poc van cobrar la collita de la taronja.”4 4 El Heraldo de Madrid. Dimecres, febrer 2, 1916.

Com veiem, el tresor convertit e bitllets del banc, la tràgica mort i l’escabrosa escena del crim donen com a resultat un gran interés. Pérez Abellán explica que els assassinats “provoquen una enorme fascinació, que afecta totes les classes socials, ja que tots volen saber les raons d’un fet criminal i conèixer la psicologia de l’assassí. Considera que els que causen més impressió entre els lectors són els assassinats múltiples, pel nombre de víctimes afectades: El crim exerceix una poderosa fascinació sobre la gent en general, que no es deu, com es podria pensar, a un interès morbós sinó simplement a la sorpresa espectacular que produeix l’exercici del poder de matar, el més terrible que existeix.”5 Esta fascinació es la que se desprén del cas “Crim misteriós. Per una herència” on el periodista escriu que “s’ha comès un crim, en el que les circumstàncies apareixen fins ara embolicades en el misteri. La víctima del crim ha estat una senyora anomenada Antonia Andreu, soltera, rica i molt crida a les pràctiques piadoses. Aquesta senyora, tia de cinc nebots, es veia contínuament assetjada per les exigències d’aquests, i fa poc deixava tota la seua fortuna a l’Església. Dimarts Antònia va romandre tota la vesprada asseguda davant la porta de casa, lliurada a la lectura del devocionari. A la nit la soltera tancant-se a casa, no anant a sopar com acostumava amb la família del sagristà del poble. Com aquest fet era insòlit, donades les costums de la víctima, els veïns van avisar al jutjat i aquest va entrar a la casa, trobant a Antonia a la cambra de pastar pa estès a terra. Morta. 5 Pérez Abellán, F. (1997). Crónica de la España negra. Madrid: Espasa.

Crónica negra El cadàver tenia taponada la boca amb un tros de tela havent-se degut produir la mort per asfíxia. A l’interior de la casa tot es trobava en ordre, no notant-se la falta de cap objecte de valor. El jutjat ha detingut als cinc nebots de la víctima, a la qual es creu van matar per fer desaparèixer el testament que els perjudicava.”6 En este cas, la importància de la persona a la ciutat i les estranyes circumstàncies eren més que suficients per convertir-lo en notícia. Warren indica factors bàsics per convertir un assassinat en notícia: “la importància de les persones (la riquesa i la posició social, especialment quan hi ha indicis d’alguna cosa tèrbol); les pèrdues econòmiques; el misteri i suspens (manté despertsi interessats als lectors); així com el contingut emocional.”7 Així ho recull la Correspondència de España, al afirmar que “El veïnat de Torrent està emocionat pel crim descobert ahir. El jutge té la convicció que hi ha inductors. Es creu que està compromès un nebot de la subjecte per amenaçar-la de mort. Aquest està pres, com els altres de la família. El jutge deslliurarà a tots els detinguts, menys al nebot de la interfecta, que serà processat. Es troba abatidíssim. Quan es va descobrir el crim estava a la porta, d’un cafè proper a la Casa de sa tia i va fugir en veure acostarse al jutge. En ser detingut a les dos de la matinada, li van trobar els guàrdies a sa casa vestit. Se suposa que el mòbil del crim ha estat una 6 La correspondència d’Espanya (sense data) Encara que es pot datar a finals de JUNY de 1912 per les notícies de la fulla. 7 Warren, C. (1979). Géneros periodísticos informativos. Barcelona: A. T. E.

venjança a causa del testament de la senyora assassinada.”8 En aquesta línia, Bernal Rodríguez creu que “el lector espera que la premsa, a través de les seues investigacions, contribuixca a desxifrar l’enigma d’un cas sagnant no resolt, que la feina del reporter o del cronista explique les causes que provoquen el crim i l’exigència social que s’apliquin mecanismes de reparació social.”9 Com en el cas titolat “Un altre crim social”, on es narra que al camí vell de Torrent ha estat trobat el cadàver de l’obrer forner Salvador Navarro Gonzalvo, que presentava 5 ferides de bala a l’esquena i dos al cap. El cadàver va ser descobert per una parella de la Guàrdia Civil. Es creu que el mòbil del crim ha estat que la víctima treballava en un forn, tot i la vaga de forners.”10 L’enigma es queda en l’aire. I si parlem del segle XIX no ens podem oblidar dels temes relacionats amb l’honor i les baralles, com el que va ocòrrer al 1871, quan dos homens van morir com a resultat d’una baralla, al més pur estil dels “duels” d’hombria: “Segons ens diuen des de València, el diumenge últim va haber dos morts a Torrent, amb l’estranya particularitat d’haver sigut ocasionades per una “pendència” entre dos subjectes que amb certera manya es van cometre, que ambos quedaren cadàver.”11 8 La correspondència d’Espanya 9 Bernal Rodríguez, M. (2001). “La crónica de sucesos entre dos seducciones: sensacionalismo y literatura”, pp. 146 y ss. En AA. VV.: Periodismo: propuestas de investigación. Sevilla: Padilla Editores & Libreros. 10 La Acción, dijous 5 de febrer de 1920 11 El Imparcial. 21 de juliol de 1871

Retall de premsa de el diari ABC de 6 de febrer 1916.

Retall de premsa de El heraldo de madrid 19 de gener 1891.

Crónica negra

L’estació del tren a l’any 1905. Fotografia cedida per la familia Beguer Esteve. Arxiu Torrent imatge gràfica: la gent i la ciutat (1860-1960).

Vista aérea de la Torre, des d’on es va suicidar Onofre Monzó.

2. Suïcidis: Romeu i Julieta a la torrentina i els misteris de la Torre A l’actualitat la informació de suïcidis es rebutjada pels mitjans de comunicació per tal d’evitar “l’efecte cridada” (els manuals d’estil de les grans capçaleres fan referència a estes delicades situacions), però no a principis de segle. En 1929 trobem un cas cridaner al més pur estil de Romeu i Julieta que va ocòrrer a Torrent. “Un suïcidi misteriós” era l’encapçalament i començava així:

Un altre suicidi en paregudes circumstàncies és el que es va viure a Torrent el 19 de gener de 1891, tal com indica El Heraldo de Madrid: “en un camp de les imediacions de Torrent fou trobat después d’ahir per la vesprada el cadaver d’un home. Avisat el jutjat va acudir al lloc indicat i alçà el cadaver, tots els indicis indicaven que se tractava d’un suicidi. L’home representava uns 38 anys, per a dur a terme el seu propòsit es va despullar de les robes i es vendà amb un mocador els ulls.”13

“Hui s’ha desenvolupat en Torrent, un succés que ha commogut granment a tot aquell veïnat. Des de fa dos mesos es troben estiuejant a aquest poble, dues famílies madrilenyes. A una d’elles pertanyia una jove d’extraordinària bellesa, de vint anys d’edat, anomenada Isabel Algarra. Aquesta jove, va ser nòvia d’un xic de l’altra família estiuejant, estant ambdós granment enamorats. Fa uns dies, que per causes que es desconeixen, els novis es van barallar, desapareixent del poble ell. Hui en passar el tren per l’estació de Torrent, amb direcció a Vilanova de Castelló va eixir d’un maizal pròxim a la via, una jove elegantment vestida, la qual presa de gran excitació nerviosa, es va llançar al pas del tren agafant-la aquest entre les seus rodes i destrossant tot. Els que van presenciar horroritzats la tragèdia, van acudir en auxili de la víctima trobant tan sols un munt de carn. Identificada la víctima va resultar ser l’esmentada Isabel Algarra, ignorant les causes que van motivar a la infortunada víctima a prendre tan extrema resolució.”12

La delicadesa en el tractament de la informació brillava per la seua absència, al igual que en un altre suïcidi misteriòs. No podem deixar de passar per alt aquell ocorregut en la mateixa Torre de Torrent, un espai pel qual passegem tots els dies i que amaga tants secrets com anys té. A principis de segle XX l’edifici era pressó dels jutjats i va ser testimoni del desgraciat devenir d’Onofre Monzó: Sang, crim passional i silenci. “En Torrent va passar ahir un succés que va produir gran sensació A la presó estava detingut Onofre Monzó, autor de la mort violenta de la seua nòvia, comesa diumenge passat a Quart de Poblet. Al matí se li va donar permís perquè poguera pujar al terrat de la presó a prendre el sol a unió de diversos companys de presó. El mosso va pujar al terrat, passejant durant una estona com abstret. Alguns dels presos que hi havia al mateix lloc pretendre entaular conversa amb ell sense aconseguirho. Poc després, Onofre Monzó va tornar cap als seus companys, els va dir adéu i ràpidament es va llançar al

12 Mediterranio 30 d’agost de 1929

13 El Heraldo de Madrid 19 de gener de 1891

Crónica negra carrer des d’una altura de 25 metres, quedant estès en una teulada, que s’aixeca uns tres metres de terra. A les veus que van donar alguns homes, es va presentar l’agutzil de l’ajuntament, qui ajudat d’una altra persona, van baixar a l’infeliç Monzó. Immediatament es va presentar el senyor rector D. Pascual Ricart, qui va donar l’extremunció al desgraciat suïcida. També va arribar tot seguit el metge titular D. Miguel Planells, prestant els auxilis de la ciència al ferit, que va resultar amb el trencament de cames i braços i ferides al cap, morint ahir a la nit a les nou. Déu l’haja perdonat!”14 Este esgarrifos succés va arribar fins Alacant i així ho recull La Voz de Alicante: “En Torrent va ocórrer abans d’ahir una veritable desgràcia. Al pres Onofre Monzó se li va concedir permís per pujar a passejar pel terrat de les presons del Jutjat i des d’aquest punt, que mesura 35 metres d’altura, es va llançar, morint a l’acte. Aquest pres estava empresonat per haver estrangulat la seua nòvia fa un més. Descanse en pau aquest desgraciat.”15 Si de desgràcies parlem, no ens podem oblidar de la familia Andreu Chulià, pròpia de película de por i ocorreguda en 1913: “Ahir a la vesprada, a les cinc, es va suïcidar, penjant-se en el seu domicili situat al carrer de l’Ermita, núm. 10, el veí d’aquesta Vicent Andreu Chulià. De 55 anys, llaurador. Al matí el desgraciat Andreu que tenia 14 La voz de valència, Dissabte, 6 de gener de 1906 Núm. 1.653 15 La Voz de Alicante, 8 de gener de 1906

pertorbades les facultats mentals, va intentar suïcidar-se, evitant la seua dona, que en advertir el que passava, va eixir al carrer en demanda d’auxili, acudint diversos veïns, els quals van poder subjectar al dement. El desventurat suïcida deixa dona i cinc fills. La major de les filles, anomenada Mercedes, es troba reclosa en el Manicomi de Jesús.”16 3. Raptes i furts al Torrent més rural Un dels delictes moltes vegades comesos a Torrent era el furt, sobre tot, el de fruita i hortalises, però és especialment rellevant quan en el seu descobriment mor una persona, com el que va passar a 1935, quan: “Un guarda jurat mor a trets i un lladregot greument ferit”. “Durant tots aquests dies sé registren freqüents robatoris de fruites i verdures en les hortes de Torrent, Sagunt i altres pobles de la comarca. Això ha donat lloc al fet que es munti un servei a càrrec de la Guàrdia Civil i de la Guàrdia rural, que exerceix una estreta vigilància en els termes municipals respectius.”17 Altres tipus és el que conta que “a Torrent, van ser sorpresos dos individus quan estaven robant en una horta. En donar-los l’alt, els dos individus es van donar a la fuga, el que va induir als guàrdies a fer foc contra ells, topant a un i aconseguint detindre poc després a l’altre, que ha ingressat a la presó de Torrent. El ferit, que es troba en greu estat, es diu Regino Lledó Hidalgo, de trentados anys, jornaler i veí del poble de Pontón.” 16 La Voz de València. Dissabte, 5 agost, 1911 17 La Voz, dimecres 19 juny 1935.

En 1911 trobem un cas similar: “A les sis d’ahir de vesprada tornava de Sueca de vendre garrofes el carreter Ramon Ros Gozalvo, veí de Torrent, quan en arribar al terme de Ràfol, dos desconeguts, armats amb una escopeta l’un, i amb un revòlver i un ganivet l’altre, saltar sobre el carro, apoderant-se de una butxaca que contenia 72’20 pessetes. En tenir coneixement del fet els guardes del Sindicat Pascual González Penella i Miguel Penella, van sortir en persecució dels lladres. En donarlos abast es van resistir, creuant entre uns i altres diversos trets. Per fi els guardes van aconseguir detenir un dels lladres. El que va aconseguir escapar és conegut pel sobrenom del Mancheguito.”18 Però a la nostra ciutat també s’han donat indicis de raptes, en escenari rural, espais foscos i allunyats del nucli de Torrent, que guarden tants secrets com pugam imaginar. Esta és la història ocorreguda a 1935 quan “Es deté un grup de delinqüents que havia acampat en Venta Cabrera. Amb ells hi havia una xica de catorze anys, molt agraciada, que no sap dir la seua procedència.” En la notícia es pot llegir que la Guàrdia civil del lloc de Torrent havia detingut en Venta Cabrera a un grup acampat al costat d’uns garrofers, compost per Martín Soriano Ortega, de seixanta-dos anys, professional del robatori, que ha patit condemna per homicidi al penal de Cartagena; a una anciana cega, anomenada Rosa, i a una jove de catorze, “molt agraciada”, que es diu Josefina, ignorant els seus cognoms, així com 18 La veu de València 12 febrer 1911

qui són els seus pares i on va néixer. Com dia la notícia: “Segurament la xica va ser segrestada per Martín per explotar-la, demanant almoina amb la cega. També van ser detinguts els germans Félix i Ambrosio Fernández Ramírez, de disset i dinou anys, respectivament, i Felipe Luis Jimeno, de disset anys, natural de Midilla. Fèlix i Felip han patit condemna per furt de bicicletes. Practicat un reroneiximent en el lloc on acampaven. Tots ells, amb els detinguts, han estat posats a disposició del Jutjat de Torrent, que va ordenar l’ingrés de tots a la presó, a excepció de la xica Josefina, que va passar al convent de les Oblates de Alacuas. De les diligències practicades sembla desprendre que mentre la vella i Josefina demanaven almoina, obligades per la por a l’ex presidiari, Josefina no sap del seu passat més que des de fa algun temps portava una vida errant amb els dos vells. Segurament servia de cebo als xics perque obeeixen a Martín.”19 El diari Siglo Futuro es va fer ressò també d’esta notícia i agefia: “Fetes les indagacions necessàries s’ha comprovat que la xiqueta va desaparèixer de Sanlúcar de Barrameda fa deu anys, quan no tenia més que quatre; que és filla d’un carabiner que llavors prestava servei en aquella Comandància, Juan Morón Romero. Telefònicament s’ha transmès la notícia a Sanlúcar. Precisament en aquests dies anava a complir-se el termini legal, començat a comptar de la desaparició de la noia, per considerar-la com morta als efectes legals, ja que no s’havia 19 Heraldo de Madrid: Dissabte 24 agost 1935

Crónica negra tornat a tenir des de llavors cap notícia sobre el seu parador.”20 Unes setmanes després es resol el enigma de la xica raptada: “S’ha aclarit el misteri de la jove trobada entre els malfactors d’una banda detinguda fa pocs dies. Díjose que era la filla d’un carrabiner, que actualment resideix a Barbate, robada fa deu anys. En realitat, la jove és neboda d’un dels malfactors detinguts, tots ells oriünds de Granada, on resideixen els seus pares. En ser detinguda la banda, la xica, davant la por d’anar a la presó, va negar tot parentiu amb els malfactors i va inventar el conte del seu rapte.”21 Si parlem de robatoris, no podem oblidar el que va deixar una víctima en 1968: “A la casa del veí de Torrent Emilio Roig Medina van penetrar dimarts a la nit tres subjectes, apoderant de cinc pessetes i algunes robes. Del fet es va donar compte al jutjat. A la font de la Carrasqueta, situada a la partida de l’Horteta del terme de Torrent, va ser trobat abans-d’ahir alanit el cadàver d’un home, que no ha pogut ser identificat. Ahir se li va practicar l’autòpsia, declarant els metges que havia mort de mort natural fa quatre o cinc dies.22 I si parlem d’un gran atracament a establiments de la ciutat, un dels més actuals i que la gent recorda 20 El segle Futur: dimecres 10 setembre, 1935 21 HERALDO DE MADRID. Dilluns 9 setembre 1935 22 La veu de València dijous, febrer 14, 1907 Núm. 1.968

és el titolat “Propietària de la joieria es lia a trets amb els atracadors. La propietària d’una joieria es lià a trets amb els atracadors que intentaren desvalisar l’establiment i els va posar en fugida. Sobre les sis de la tarda, quatre individus, joves, armats amb pistoles van irrompre a l’establiment de la joieria que regenta dona Amparo Ortiz García, al carrer José Iturbi número dos de Torrent, amb la intenció de portar-se el que els vinguera de gust. Donya Amparo, sense pensars’ho dues vegades, va treure un revòlver ultraràpid que tenia sota el mostrats, i amb una habilitat i sang freda desacostumada, va començar a disparar col·locant en situació supernerviosa als delinqüents que desconcertats van fugir davant la inesperada reacció de la propietària de la joieria. En el concert de tirs, a part dels xicotets desperfectes ocasionats pels orificis de les bales, va resultar lleument ferit en una cama el marit de la propietària de la joieria que es trobava dins del comerç, Juan Ramón Burgos. Qui va quedar lleugerament marcat en una cama per la trajectòria d’una de les bales creuades. Els atracadors van fugir a bord d’un vehicle que els esperava a la porta.” Tal com llegim, la informació de successos és el periodisme en essència i un tractament rigorós és contrari al sensacionalisme, el que passa és que la temàtica que tracta pot degenerar en el sensacionalisme informatiu, com hem vist ja en molts cassos.

4. Catàstrofes: Incendis, tempestes, terratremols La comissió de delictes i faltes, els comportaments humans conflictius o violents i assassinats són successos sorprenents, que alerten a la població perque trencan l’estabiitat d’una comunitat, però també ho són les catàstrofes naturals o els sinistres, que se n’ixen de la norma habitual i ens poden afectar a tots. Incendis: foc a la ciutat En 1910 quan tot el poble es trobava de festa en els coneguts com balls de pinyata, el cel de Torrent es va tenyir d’un color roig foc. “Aquesta nit, a les nou, s’ha declarat un violent incendi en el veí poble de Torrent, segons notícies rebudes en aquest Govern civil. El foc es va iniciar en un forn propietat del tinent d’alcalde don Diego Cuber, propagant a les cases immediates per no disposar en aquella població d’elements per combatre’l. El veïnat treballà heroicament, però tots els seus esforços resulten estèrils. La brigada de Bombers es disposa a eixir per Torrent en aquests moments. A les onze de la nit han arribat al lloc del sinistre dues bombes i personal necessari. Després de grans esforços van aconseguir localitzar l’incendi. Han quedat reduïdes a cendres dues cases. El veïnat es trobava repartit en tres balls de pinyata que s’estaven celebrant. En propagar-se la notícia del foc es van suspendre els balls, marxant tots a prestar la seva cooperació en l’extinció del voraç element. No han passat desgràcies personals.”23 23 ABC, 14 de febrer de 1910

En 1935 un incendi en una propietat de l’alcalde de Torrent va ocasionar un conflicte burocràtic entre administracions, ja que els bombers “no van assistir a un incendi”. “En un forn propietat de l’alcalde de Torrent, don Manuel Puchol, es va declarar un incendi que va destruir gran quantitat de llenya, causant grans perjudicis a l’edifici. Tot just iniciat l’incendi, es va donar avís als bombers de València, que van contestar que sense la prèvia autorització de l’alcalde de la capital no podien eixir. Davant d’esta contestació, l’alcalde de Torrent es va posar a la parla (amb el de València, que va confirmar la negativa dels bombers). En vista d’això, el senyor Puchol va cridar al governador civil, qui no va poder fer contra les manifestacions de l’alcalde, pits Gisbert, i dels bombers. Els motius d’aquestes negatives obeeixen al fet que l’any passat, a conseqüència de dos incendis a Torrent va morir un bomber i un altre va quedar inútil, sense que l’Ajuntament de Torrent haja fet res per ells ni pagat les despeses que es van originar. L’Ajuntament de València es complau a prestar el seu auxili als pobles, quan aquests, amb la seva correspondència, es fan digne d’això; però als quals es nega ».! al que és raonable, d’una manera sistemàtica, no pot tenérseles 1 benevolència que no han procurat merèixer.”24 24 El siglo Futuro, 11 febrer de 1935

Nevada a la Plaça Major i carrer de Frai Luís Amigó. 1945. Arxiu Enrique Miquel Mossi.

Crónica negra Quan el terra tremola El pressent any, 2915, els torretins el vam estrenar amb un terratremol “de 2,6 graus amb epicentre a Mislata. A les 23,43h de l’1 de gener del 2015 s’ha notat un tremolor que ha alertat els veïns i així ho han expressat en les xarxes socials, sent #terremoto trending topic a València. Segons el visualitzador de terratrèmols de l’Institut Geogràfic Nacional, l’epicentre ha estat localitzat a Mislata, sent d’una magnitud de 2,6, un tipus de magnitud 4 i d’intensitat III. A una profunditat de 11 km. El 112 a través de twitter ha informat que han rebut 75 trucades relacionades amb el sisme en què no s’han produït danys.”25 No és un fenòmem aÏllat, ja que en 2010 un terratrèmol “de 2,8 graus de magnitud, segons l’escala Richter s’ha produït aquest matí d’aquest diumenge a Picassent, i s’ha sentit també a la capital, València, i a la localitat de Torrent, segons l’Institut Geogràfic Nacional. El sisme s’ha registrat a les 8.20 hores d’aquest diumenge, a 11 metres de profunditat. Per la seua banda, el Centre de Coordinació d’Emergències ha informat que el telèfon 112 ha rebut des d’aleshores vint telefonades de veïns de localitats properes com Torrent, Montserrat, Montroi i València.”26 Però si nem més enrere en el temps i ens quedem en el tema que ens ocupa, trobem a 1916 unes de les primeres referències en premsa. 25 http://torrentaldia.com/torrent-ha-sentidoel-temblor-de-26-con-epicentro-en-mislata/ 26 http://www.lasprovincias.es/20100711/ comunitatvalenciana/comunitat/terremoto-grados-desperto-picassent-201007111128.html

100

“Diuen d’aquesta població: “A les quatre i mitja del matí d’ahir ens ha sorprès en aquest poble un fort tremolor de terra, que ha sembrat veritable pànic a tot el veïnat, i molt especialment al barri del Convent, on han patit desperfectes bastants cases. En un s’han caigut les portes del carrer, en una altra un envà, i en diverses les xemeneies han anat rodant per les teulades. Alguns veïns, sense saber el que passava, alarmats es van llançar del llit demanant auxili, notant-se segona sacsejada de no tanta durada “.27 Este fet també el va arreplegar el diari ABC, de tirada nacional: “L’alcalde i un veí de Torrent han referit que aquesta matinada, poc abans de les cinc, es va notar un marcat terratrèmol, que va durar alguns segons. No va ocasionar el fenomen mal material; però es va produir el consegüent pànic i no van ser pocs els veïns que, despertant sobresaltats; tirantse al carrer. Alguns presos del terror, van fugir cap al camp.”28 Tempestes: la mort cau del cel A Torrent no sap ploure, això el tenim més que comprovat: la posició grogràfca, el fenòmem conegut com la gota freda i les particularitats de la ciutat han donat com resultat moltes catàstrofes devingues del cel, com poder vore ja en setembre de 1907: “En Torrent es va desencadenar la tempesta, a conseqüència de la pluja torrencial, es va inundar un carrer amb més de mig metre d’aigua, així com les cases de les barriades. A 27 La voz de València. Dissabte, novembre 16, 1907 Núm. 2.241 28 ABC, dissabte 16 de novembre de 1907

Carrer de Ramón y Cajal després d’una gran tempesta a l’any 1900. Arxiu Torrent imatge gràfica: la gent i la ciutat (1860-1960).

La plaça del Bisbe Benclloch inundada a l’any 1957. Arxiu Torrent imatge gràfica: la gent i la ciutat (1860-1960).

101

Crónica negra la eixida, les aigües van inundar l’horta.” Però quan la tempesta va més enllà i falten mitjas i formació, sumat a la mala sort, ens trobem succesos,on la mort cau del cel: “Mort per un raig. En una alqueria de la partida de la Contesa, propietat de D. Vicente Sancho, a tres quarts d’hora de Torrent, va caure un llamp a dos quarts i va matar un noi que anava amb el seu pare, conegut per El Galán. Aquest, en veure la mort del seu fill, presa d’horrible pànic fet a córrer i va tenir la desgràcia desufrir una caiguda de la qual va resultar ferit de gravetat.”29 La Voz de Valencia arrepelga com ”notícies posteriors de la desgràcia ocorreguda a Torrent conta el passat de la manera següent: Un llaurador anomenat Vicente Navarro Perea va eixir amb dos fills seus, Francisco i José, de curta edat, i dues xiquetes xicotetes i va marxar a la partida del Hortolà a recollir garrofes. Allà els va sorprendre la tempesta, i es va refugiar sota un garrofer, va caure un llamp, que va matar el xiquet Francesc, de 12 anys, i va ferir d’alguna gravetat al pare. L’altre xic, Josep, consternat davant quadre tan horrorós, amb les dues germanetes, va marxar a l’alqueria de Francisco Baixauli, Chocolatero, distant uns 20 minuts del punt en què va ocórrer la desgràcia. Allà va trobar l’oficial d’escrivania del jutjat de Sant Vicent de la nostra ciutat D. Carlos, que havia eixit de caça, i en sentir la relació que va fer el xic, va marxar al lloc del succés, havent de creuar una riera amb aigua fins a la cintura. Va 29 La Voz de València dilluns 2 setembre 1907 Núm. 2.168

102

veure allà al xic carbonitzat, i al pare amb poques esperances de vida, pel que sembla. En demanda d’auxili va fer tres trets amb l’escopeta, i una estona després van acudir els caçadors valencians doctor Aguilar, el tipògraf Sr. Oltra, el Sr.Colomer i un dependent de la botiga del Pozal. El Sr. Seguí va carregar amb el pare a coll, i el va traslladar a la referida casa, on li van ser prestats els deguts auxilis. Després es va donar part a les autoritats, que es van presentar al lloc de la desgràcia, i van traslladar en un carro al pare al seu domicili, carrer de València, on continuava ahir un poc millorat. El xic va ser conduït al cementiri.”30 Fins i tot l’ABC recull este esdeveniment: “A la muntanya Vedat, de Torrent, va caure una exhalació, matant a dos homes, pare i fill, que estaven de caça i ferint a un altre gravíssimament.”31 Uns anys abans, en 1903, trobem un altre cas de mort per a caiguda d’un raig: “La tempesta d’abansd’ahir va ocasionar lamentabilíssims accidents. En els voltants de Torrent, una exhalació va matar un home que s’havia aixoplugat sota un arbre, i una altra espurna elèctrica va recórrer un gran espai del cable conductes dels tramvies de València a Torrent, no ocasionant desgràcies, perquè els conductors es van advertir del perill i desenganxar els troleys, quedant els cotxes aïllats al mig del camí. La tempesta va causar també grans desperfectes a la fàbrica d’electricitat “Túria”, instal·lada a Quart de Poblet. Diuen de Castelló que, per protegir30 La Voz de València. Dimarts, setembre 3, 1907 Núm. 2.169 31 ABC dilluns 2 setembre de 1907

se del temporal, es van refugiar a la Mata, dins del vestíbul de l’ermita de Sant Gil, el mestre d’escola D. Francisco Aguilar, el tinent de la reserva D. Marcs Queral, l’alcalde de Tadella. D. Baltasar Sorrilles, dos veïns de Mirambell i un altre de Tronchón, i que una espurna elèctrica va matar al mestre d’escola i va ferir a tots els altres. També van morir quatre cavalleries i 51 caps de bestiar, lanares i cabries.”32 En 1906 també trobem referències a tempestes, sense tindre que lamentar víctimes. La premsa titolava “HORRORÓS TEMPORAL”: “El vent va esfondrar les xemeneies de la serradora mecànica, la de la fàbrica de sederies i gairebé totes les dels carrers de Sant Josep, del Crist, Santa Lucia i de les Cantereríes. Al carrer de Sant Josep es van esfondrar diverses habitacions, sepultant la runa en una d’elles a Consuelo Cubes i Consuelo Andreu, que van resultar la primera amb masegat general i una ferida al crani, d’uns cinc centímetres d’extensió, i la segona amb contusions al pit i esquena. Cinc xics que dormien prop de l’habitació en què aquestes es trobaven van resultar il·lesos miraculosament. Les ferides van ser convenientment assistides. En els arcs del pont es albergaven tres famílies, que van poder posar-se en llevat en notar la forta avinguda del barranc (...). L’huracà va fer caure arbres corpulentíssims, molts pals de la llum elèctrica. El servei dels tramvies elèctrics van quedar interromput fins a prop de les dotze. 32 La Voz de València. Dijous 10 setembre 1903

La pedregada va arrasar els camps, perjudicant granment els tarongers, garrofers i oliveres. Per formar idea de la pedregada, només cal dir que a les dos de la vesprada encara hi havia als carrers de la Sèquia, de l’Ermita i del Convent una capa de més de 10 centímetres de gruix.”33 L’any següent una altra tempesta varribar fins al campanr de l’Asumpció: “En Torrent han caigut altres espurnes, una d’elles al campanar de l’església. El riu Túria ha experimentat una crescuda de dos metres sobre el seu nivell ordinari. Per estar inundada la via s’ha suspès el servei de trens a les línies de Bunyol i Torrent.”34 Fruit del mateix temporal es va 5. Accidents traumàtics: Torrent consternat Ball sagnant Els accidents més atzarossos també arribaven a ser notícia al segle XIX, per la curiositat del cas i per l’impacte que ocasionaven a la resta de ciutadans, així podem llegir esta notícia on una festa va acabar en tragèdia: “En Torrent, mentres se celebraven els balls es va despendre un dels jerros que decoraven el terra d’una casa de la plaça de la Constitució, amb tanta mala sort, que matà en l’acte a un dels espectadors, ferint un altre, el mort s’anomenava Barrachina, de 18 anys d’edat i el ferit Marcos Zaragoza, de 35 a 40 anys ambdos naturals de la Vilajoiosa. 33 La Voz de valència. Diumenge, desembre 9, 1906 Núm. 1.982 34 ABC, 14 setembre 1907

103

Crónica negra

Retall de prensa de El Siglo Futuro del dia 11 d’Agost de 1879.

Retall de prensa de La correspondencia de España del dia 15 d’Agost de 1905.

104

El jerro va caure sobre el cap de Barrachina, provocant-li una fractura en la bòveda craneal de la qual va resultar mort instantàneament. La funció es va suspende en l’acte.”35 Xiquets enverinats Un altre estrany succés que va consternar la ciutat va ser l’enverinament de dos xiquets, un accident de principis del segle XX que va traspassar fronteres.El diari La Correspondència de España ho va areplegar així: “En la casa del veí de Torrent Jose Soria Bru es trobava jugant un fill d’este anomenat Vicent, amb 3 amiguets, tots ells xiquets d’uns 10 anys d’eda. Regirant en una habitació es fixaren en un caixò i en ell van vore un paper embolicat que cregueren que tenia sucre. La sustància que contenia el paper la van disoldre en un got d’aigua del qual va veure els quatre xiquets, als pocs minuts estos començaren a sentir dolors de ventre horribles, el que havien pres com a sucre, era una forta sustància verinosa, Vicent Soria va morir en mig dels majors sofriments i els seus tres amics es troben en esta gravíssim. Quan el pare de Vicent es va enterar d’allò ocorregut, va tindre lloc una escena esgarrifadora. Se temix que moren el altres tres enverinats.36” Accidents de trànsit a Torrent La informació de successos va supossar una de les àrees de avantguarda dels canvis en el 35 El Siglo Futuro. 11 d’agost de 1879 36 La Correspondencia de España. 15 d’agost de 1905

perodisme, tant en l’aspecte visual com, en l’estil i en l’ús dels gèneres, cosa que també poem vore en els casos de Torrent. A principis del segle XX Torrent era un municipi eminentment rural i resulta curiòs com unes de les primeres notícies sobre accidents de trànsit que trobem no parlen de cotxes, ni vehicles a motor, sinò de carros, per a després parlar de tramvies, trens i demés aportant fotografies dels accidents. Al principi trobem este tipus de notícies: “En Torrent teu ahir un pagès anomenat Filomeno Andreu la desgràcia de caure sota el carro carregat de raïm que guiava, passant-li la roda per la cintura. Va ser portat a casa del metge titular, qui li va fer la primera cura, sent després conduït al seu domicili.”37 De consequències més funestes va ser l’accident de carro de 1907 quan “es dirigia des Torrent a Xest Luis García Vidal, amb un fill seu, conduint un carro carregat de garrofes. En el camí va bolcar el vehicle, enxampant sota a dos individus i matant-los a l’acte.”38 Però els accidents no escapen a Torrent dels tints plenament sensacionalistes i més tenint en compte que es tracta d’una menor, parlem d’allò ocorregut 1902, amb un tramvia: “De la plataforma d’un dels tramvies elèctrics caure al rierol una xiqueta, passant-li una roda per damunt del coll. Es deia Desemparats Arnau, de nou anys. La mare en veure el cap de la seua 37 La voz de València. Dimecres, setembre 18, 1901 Núm. 154 38 La veu de València. Dilluns, agost 7, 1905 Núm. 1.323

105

Crónica negra

Amics que anaven de cça a l’any 1920. Arxiu Torrent imatge gràfica: la gent i la ciutat (1860-1960).

El tranvia de Torrent a una de les seues parades. 1905. Arxiu Torrent imatge gràfica: la gent i la ciutat (1860-1960).

106

filla separada del tronc, va ser presa de gran desesperació, costant grans esforços el poder arrencar d’aquell lloc. El jutjat es va presentar al lloc del succés, començant a instruir diligències.39 Paregut trobem el cas de dos xiquets que estaven jugant en un tramvia i al caure va morir ú d’ells, així ho arreplega la premsa : “Severiano Gómez, de 5 anys va morir a l’acte, i l’altre xiquet que tenia 4 anys i s’anomenava Juan Marcilla va resultar malaurat amb ferides greus. Els dos xiquets van caure a la via mentres jugàven i les rodes li van passar pel damunt” Un cas molt semblant és que va ocòrrer uns anys després, “una sensible desgràcia que va omplir de consternació a quants la van presenciar. Passava pel carrer de València, d’aquesta vila, una xiqueta a de tres anys, anomenada Rosa Miguel Mora, i va tenir la desgràcia de ser atropellada per un carro, quedant morta a l’acte. El carreter, que no va poder evitar la desgràcia, va ser posat a disposició del jutjat.”40 En 1916 trobem “Un guàrdia civil destrossat per un tramvia”, en que es narra un succés replet de mala sort i on el destí es va ensanyar en el finat protagonista, ja que “Quan baixava d’un tramvia de la línia de Torrent un guàrdia civil, se li va enredar la capa a l’estrep i el guàrdia va caure i va ser destrossat per les rodes del vehicle.”41 39 La voz de València. Dilluns, abril 21, 1902 Núm. 369 40 La voz de València. Dimecres, març 21, 1906 Núm. 1.719 41 La Acción, 1 de desembre de 1916

Si parlem d’accidents de tren, ens centrem en el que recull La Voz de València en 1907: “A l’estació de Torrent va passar ahir a l’arribada del tren correu una sensible desgràcia a un jove que es dirigia a Turís. En parar el tren va baixar un jove a fi de beure un refresc a la cantina, va donar la eixida el cap d’estació, i es va dirigir l’esmentat jove per tal precipitació a pujar al comboi, que va relliscar i va ser atropellat.”42 Es tractava de Salvador Diego, de 22 anys d’edat, veí de Castellar i va perdre la cama esquerra.

En 1937 trobem un tràgic accident de tren a Mislata, però amb procedència de nostra ciutat. El diari La Voz va titular “Els tràgics PASSOS A NIVELL” Un tramvia de la línia de Torrent és topat prop de Mislata per un tren descendent de Manises. A la catàstrofe moren quatre viatgers i resulten ferits dihuit, sis d’ells gravíssims (...) En arribar el tramvia al pas a nivell instal·lat en aquest camí de Torrent, a poc metres de l’estació de Mislata, va coincidir amb el tren descendent de Manises, compost per una locomotora i diverses unitats (...) El tramvia venia pla d’obrers i oficinistes, que es dirigien a València per començar el seu treball. Els primers moments van ser de horrenda confusió. Els passatgers del cotxe motor es van precipitar esbojarradament cap a les portes d’eixida; però com el tramvia es trobava atestat, els que pugnaven per apropar-se a l’eixida impedien als 42 La voz de València. Agost 13, 1907 Núm. 2.148

107

Crónica negra més pròxims a ella obrir les portes del cotxe.43 El mateix diari recull el dia després, 11 febrer de 1936 una foto del sinistre. La rellevància per l’impacte es va publicar també al diari El Sol, el dimarts 11 febrer de 1936, sota el titolar “El tràgic destí dels que creuen els passos o nivell”44, on s’apunta que l’origen del trist succés va ser el no respondre els frens del tramvia. Fins i tot el diari nacional El Siglo Futuro va arreplegar el succés amb “Xoc de Trens a Mislata. Tres morts i vint-i ferits, alguns d’aquests, gravíssims.”45 Observem que es tracta de la mateixa notícia d’agència que es repetix en estos dos últims diaris. En quant a accident d’autobús podem resaltar el que va ocòrrer en 1931, quan “l’autobús número 6.525 de la línia de Catarroja; ha atropellat aquest matí a la veïna de Torrent Ana Bancell Hernández, de 40 anys casada, ocasionant la fractura de l’extremitat inferior del radi esquerre, ferida contusa a pavelló de l’Orella esquerra i excoriacions al maxil·lar dret. Pronòstic greu. Ha estat curada a l’Hospital.”46 L’accident més tràgic i actual que recordem tots els torrentins va ser el del metroValencia el 3 de juliol de 2006. Sobre les 13:03 una unitat de tren que transportava unes 150 persones va descarrilar en un revolt propera a l’estació de Jesús causant 43 La Veu, dilluns 10 febrer 1936 44 El Sol, el dimarts 11 febrer de 1936 45 EL Siglo Futuro, dilluns, febrer 10, 1936 46 La Correspondència de València 4, de març de 1931

108

la mort a 43 persones i ferint a 47. D’aquestes 43 víctimes, 21 eren habitants de la nostra ciutat. Este succés requerix un estudi a banda, que no compren el període estudiat i també perspectiva històrica degut a les impliacions polítiques del cas. Accident de tren a riudecanyes: família Baviera Però si ha un accident de tren que també va impactar a la societat torrentina és en el que van morir components de la família Baviera. Des de la implantació del ferrocarril a Espanya en 1848 fins als nostres dies el trànsit ferroviari s’ha vist marcat per diversos accidents greus que prompte esguitaven les pàgines dels diaris de lèpoca, com l’ocorregut el 25 de novembre de 1907, prop de Cambrils (Tarragona) quan el pont del ferrocarril València - Tarragona sobre la riera de Riudecanyes es desplomà al pas de l’exprés València -Barcelona, caient tot el comboi a la llera d’aquest curs fluvial. El corrent del rierol crescut afectar a l’estabilitat del pont, que ja es trobava apuntalat en un dels seus estreps pels danys soferts en una avinguda anterior. En l’accident van perdre la vida 15 persones i 51 més van resultar ferides. D’entre les víctimes cal ressaltar als membres de la família Baviera. Molts diaris locals i de tirada nacional es van fer ressò de la catàstrofe.47 Amb titolars com “espectacle macabre”48 o “identificació de cadavers” ens podem fer una idea de la gravetat de l’accident que no passava 47 La Época. 26 de novembre de 1907 48 La Voz de Menorca. 26 de novembre de 1907

desapercebut per a la premsa amb tints sensacionalista. La magnitud va ser tal que El ABC del 8 de desembre informa que a Torrent es va desplaçar l’ajudant del Rei, el coronel Elorriaga, per tal de donar el pésam als familiars Baviera, presentant-se en el domicili de les viudes. Al acabar, el poble el va acompanyar fins l’estació amb crits de “viva el rey.”49 El malestar per la inseguretat de les insatalacions va arribar al Senat i el 29 de desembre, el ministre de foment comentava que se depurarien responsabilitats del accident davant dels senadors de la Cámara alta, a la vegada que va afegir que seria “difícil depurar responsabilitats degut a la magnitud de l’esdeveniment”50

del guspira de la nostra gratitud, que rebre amb tota consideració i estima aquells nobles fills de Cambrils, a la persona dels seus representants?”51

La resposta solidaria del poble de Cambrils davant de l’accident va promure l’agermanament entre les dos ciutats i l’ajuntament de Torrent promu un acord que arreplega. La correspondencia de España 2 de febrer de 1908. També ho farà La Voz de valència: “Hui se celebrarà a la veïna població de Torrent, en compliment d’un acord d’aquell ajuntament, la solemne inauguració oficial dels carrers de Cambrils i de Baviera, l’alcalde de Torrent, Lamberto Miquel, deia: “Si, doncs, els nostres germans de Cambrils, ignorant als que prestaven auxili i impulsats només pels seus humanitaris sentiments van saber excedir-se en el compliment del seu deure què menys hem de fer nosaltres sense cap esforç o fictici ja impulsos

“D’acord anunciem, ahir va tenir lloc la solemne inauguració, a la veïna vila de Torrent, dels carrers de Cambrils i Baviera. L’alcalde de Torrent D. Lamberto Miquel Ros va fer la presentació dels senyors comissionats que en nom de Cambrils havien vingut a associar-se als sentiments del poble de Torrent i a donar públic testimoni d’afecte a la malmesa família Baviera. El que signa els escrits amb el pseudònim Gadimet, amb molta eloqüència, va relatar els fets esdevinguts en el trist dia de l’hecatombe de Riudecanyes; va fer ressaltar el criminal abandó o inexplicable comportament de la Companyia dels ferrocarrils del Nord envers les víctimes de la catàstrofe i va manifestar el dol general que va produir al poble de Cambrils, on tot el veïnat es va associar, rivalitzant tots en socórrer els ferits que atenien com a germans i practicant amb els difunts els deures que imposa la caritat cristiana (...) l’alcalde de Torrent va acabar la seua intervenció pregant als senyors comissionats que quan tornen a Cambrils en nom del poble de Torrent, dipositen una llàgrima a la tomba dels 7 il·lustres fills que hi reposen. Pel secretari es va donar lectura l’acta de la sessió per la qual per unanimitat, es va acordar donar el nom del carrer de Cambrils a la del Pi i de carrer de Baviera a la de l’escola. (...) En descobrir les làpides que retolen els

49 ABC del 8 de desembre de 1907 50 ABD, 29 de novembre de 1907

51 La Voz de valència.Diumenge, febrer 2, 1908 Núm. 2.319

109

110

Vista de lâ&#x20AC;&#x2122;accident de la familia Baviera. Arxiu Salvador Ciscar.

111

Crónica negra

La màquina del ferrocarril i el tramvia de Torrent, que van entrar en col·lisió en un pas a nivell, succés que va ocasionar nombroses víctimes. La foto està presa moments després de l’accident. La Voz, 11 de febrer de 1936.

Notícia relacionada amb l’accident de la familia Cafis al diari Levante EMV.

112

nous carrers de Cambrils i Baviera, pels senyors alcaldes de Torrent i Cambrils, respectivament, es van donar per ells vives als esmentats pobles, que eren contestats amb entusiasme pels manifestants. Les làpides esmentades són de marbre de Bèlgica, i estan esculpides pel marbrista de Torrent senyor Meliá.52 Accident pirotècnia Cafis: el dia que el cel de Torrent es cobrí de negre Un accident laboral molt conegut pels torrentins i de gran impacte en la premsa del moment va ser el de la pirotècnica Cafís, una empresa consolidada i de les més importants de València, fins que el 16 d’agost de 1960 el cel de Torrent es va cobrir de negre, d’una pluja de pólvora i de dolor. Eixe dia seria el final de l’empresa i l’últim amb vida del xiquet Paquito Miquel. L’investigador local, Salvador Ciscar ens conta qure eren les dotze del migdia, i en el taller estava treballant el iaio Francisco Miquel Vilanova, de 85 anys, tallant canyes per a l’elaboració d’eixides i “soterrant coets”. En les casetes estaven Vicente Llopis Romero, de 34 anys, casat, pirotècnic treballador de l’empresa i natural de Torrent, Esteban Serrano Fernández, de 12 anys, escolar, natural de la Roda (Albacete) i que ajudava en el taller, Francisco Enguídanos Lorente, de 61 anys també pirotècnic de l’empresa, Fernando Pérez Castelló, de 12 anys, escolar que acudia al 52 La Voz de valència. Dilluns, febrer 3, 1908 Núm. 2.320

taller i ajudava en el que li manaren, i Francisco Miquel Romero, de 16 anys, fill de “Cafís”. El dia 16 d’agost és la festa de Sant Roc, i gràcies a esta circumstància en el taller no es trobava emmagatzemada gran quantitat de pólvora, perquè el dia anterior s’havien disparat en diversos actes amb motiu de la dita festivitat. Francisco Miquel Conejeros havia eixit i arribà al polvorí sobre les dotze menys deu es llevà les ulleres de sol, i dirigint-se a Paquito, el seu fill, li va dir que es passara “als trons d’avís”, en la caseta del costat. A l’instant d’entrar Paquito en la caseta es va produir l’explosió, quedant totalment destruïda i morint este, pràcticament en l’acte. Tota la fogonada que va eixir de la caseta va agafar de ple al seu iaio, deixant-lo molt mal ferit. Les causes s’ignoren, i durant anys, s’ha especulat amb diverses possibilitats: des d’una purna produïda pel fregament del clau d’una sabata, la forta calor que feia, o inclús el pas de dos avions a molt baixa altura en el moment de l’accident. Els torrentins eixe dia van poder observar com un gran núvol de fum que s’alçava sobre la pirotècnia degut a les xicotetes explosions. Fins al pont de Torrent, situat a sis-cents metres de distància, van arribar part de les rajoles de la caseta que va explotar. En el lloc es personà immediatament l’alcalde, el senyor Vicente Lerma Andreu, així com autoritats judicials, comandant del lloc de la Guàrdia Civil i el Cap de la Policia Municipal. D’entre la

113

Crónica negra fumarada Francisco Enguidanos Lorente, va traure el cos del iaio “Cafís” i col•locant-se’l al muscle, va eixir buscant un mitjà de transport per a anar a l’hospital. A Paquito el va trobar son pare entre les restes de la caseta. Els ferits més greus van ser traslladats en una ambulància a l’hospital provincial. Paquito Miquel va morir res més arribar a l’hospital. En vista de la gravetat dels ferits es personà en l’hospital, el doctor Eugenio López Trigo amb el seu equip quirúrgic. L’accident de la pirotècnia “Cafís” va sumir en una gran consternació i dolor a tota la població, ja que tot el món coneixia i apreciava la família. L’endemà se celebrà l’enterrament de les dos víctimes. A les set de la vesprada es formà el seguici fúnebre, en el que obrien pas deu grans corones de flors. Darrere de la creu alçada seguien xiquets i joves de totes les branques d’Acció Catòlica i Real Piadosa Unió de Sant Antoni de Pàdua, i darrere del clero tota l’escolania de la parròquia de Ntra. Sra. de l’Assumpció. Durant tot l’itinerari, els carrers de Torrent van estar abarrotats de gent. Aquell matí del 16 d’agost significà el principi del fi de la pirotècnia torrentina. Francisco Miquel Conejeros continuà la seua professió, però sense tornar a tindre taller propi.53 53 Tal i com indica Salvador Ciscar les notícies son dels diaris: Levante, Les Províncies i altres d’àmbit nacional. La narració està també basada en dades aportades en les entrevistes a Amparo Miquel Romero, filla de Francisco Miquel Conejeros, Fernando Pérez Castelló, que comptava amb 12 anys i es trobava en el taller el dia de l’explosió, i José Enguidanos Navarro, fill de Francisco Enguidanos Lorente.

114

6. Alarma, Epidèmies!: pública en premsa

salut

Un altre tema important que recull la premsa de l’època és el referit a les epidèmies i malalties que causaven una gran alarma social en el Torrent del segles IX i també principis del XX, degut als escassos recursos de la població davant de fer front al problema de salut pública. Així, per exemple no ens extranya trobar a sospitosos de malalties, que es ficaven sota vigilància. Una questió que a dia de hui no ens sorpren degut als recents cas d’Èbola registrats als païssos del primer món i que requerixen d’assitència i control immediat. Este prtocol era prou habitual i consesuat en segles passats i traspassaven les fronteres de la rellevància informativa local, de manera que en 1911 podem llegir en l’ABC de tirada nacional el següent cas: “S’ha disposat que sigui reconegut com a sospitós el cas ocorregut a Torrent (València), encara que se suposa que no és de Còlera.”54 A l’endemà Comunica el governador València que “ha ordenat que es practiquen indicacions per aclarir que es fa al cas sospitós ocorregut a Torrent, encara que se suposa que es tracta d’un còlic.”55 Una altra malaltia prou comuna i pro temuda era el Tifus, en 1917 podem llegir: “Ha eixit per Torrent un inspector general de Sanitat i ha comunicat al governador que en aquest poble hi ha actualment 71 persones malaltes, pel que sembla, de tifus, a causa de l’aigua en males condicions que 54 ABC, divendres 14 juliol de 1911 55 ABC dissabte 15 juliol 1911

beu la població. S’ha enviat a Torrent gran quantitat de vacunes.”56 Com podem vore, les autoritats havien de respondre amb comunicats oficials per tal de no alarmar a la població, així trobem un telegrama oficial de Governació publicat a un diari de tirada també nacional : “Comunica, el governador de València que al poble de Torrent s’ha declarat una epidèmia científica. Hi ha 106 atacats, s’han registrat diverses defuncions. S’ha enviat de València, Vacuna, i hi ha ja vacunades més de 1.000 persones.”57 Una vegada passada la l’alarma inicial i el bon funcionament del sistema, podem vore els efectes positius de la intervenció médica un any després, de manera que sota el títol “distinció justa”, podem llegir un article en el que s’indica que “s’ha concedit el doctor don Peset i Aleixandre la gran creu de l’Or Civil de Beneficència amb distintiu morat i negre pels serveis amb motiu de l’epidèmia de tifus desenvolupades a Xest i Torrent (València) durant els mesos octubre i novembre de 1916 i gener i febrer últims. Reba el doctor Peset nostra més cordial enhorabona.”58 7. Conclussió Com hem vist, la informació de successos recull males notícies, el periodisme nord-americà ho té clar: Goods news are not news (“Les bones notícies no són notícia”). Les “males notícies” són sempre notícia 56 La Acción, divendres 26 gener 1917 57 La Acción, diumenge 28 gener 1917 58 La Acción, diumenge 14 juliol 1918

i, a causa d’això, el periodisme de successos és inseparable de l’activitat periodística des dels sues inicis. A finals del segle XIX i principis del XX Torrent ha sigut un focus important d’estes notícies degut al seu creiximent, però també al seu caràcter rural que ens deixa el record d’eixa Espanya en blanc i negre, fosca i sense formació on les baixes passions i els crims per diners omplien pàgines de diaris. El magnífic treball del cronista de Torrent, José Royo, al indagar l’aparició de Torrent en la premsa valenciana i publicar llibres de reculls dels diaris de La Voz de Valencia59 i Diario de Valencia60, han facilitat molt la tasca d’investigació, que s’ha completat amb l’Hemeroteca Nacional. Malgrat la desaparició progressiva de la secció “de successos” a la premsa espanyola, molts dels seus tòpics se segueixen publicant diàriament als diaris, però sense la distinció temàtica i tipogràfica d’abans. 61 I es que el criteri d’ubicació dels successos s’encamina actualment cap a un criteri geogràfic i no temàtic, han deixat de comptar amb una secció pròpia i apareixen disperses en altres seccions, com en les versions comarcals de El Levante, o 59 Royo Martínez, José (2006): Torrent en la prensa de Valencia: La voz de Valencia (1901-1917) Ajuntament de Torrent ISBN:84934086-1-1 60 Royo Martínez, José (2009): Torrent en la prensa Valenciana, Diario de Valencia 19111936 (p. 671-1310). Ajuntament de Torrent. ISBN:978-84-934086-4-0. 61 Rodríguez Cárcela, Rosa (2001): La información de sucesos. Temática en prensa escrita. Universidad de Sevilla (España), en Correspondencias & Análisis, Nº 1.

115

Crónica negra local en Las Provincias. No obstant això, la presència dels successos als diaris és inevitable i, per això, la premsa escrita continua publicant, barrejats i fins i tot emmascarats en altres seccions, fet que requerix d’un altre estudi. Un motiu d’esta desaparició es pot trobar en una repulsa de la premsa als excessos del sensacionalisme amb què, des dels seues inicis s’han tractat aquests esdeveniments, com hem llegit. Els expers apunten en que el problema de la informació de successos no resideix tant en el seu contingut temàtic, sinó en el tractament que s’ofereix, ja que el lector continua interessat en aquests continguts al igual que ho ha estat sempr. Des del Torrent que es despertava amb la primera premsa fins a les actuals xarxes socials. La capital de l’Horta Sud ha tingut la seua altra cara, la més fosca. Aquella que podem traure a la llum preguntant als nostres majors. La cara B d’una ciutat tenyida de roig i de negre, a la que hem contribuit a donar-li llum per fer surar de les seues entranyes el Torrent més obscur.

Cases de misteri... t’atrevixes?

116

117

Fenómens paranormals

Fenòmens paranormals: Torrent del més enllà

Torrentins més enllà de la mort? Aparicions al cementeri, l’arribada de la fi del món, fenòmens que l’èsser humà no pot explicar, bruixeria i curacions a mig camí de la creença popular i allò que se li escapa a la ciència han preocupat als nostres conveïns al llarg dels segles. La màgia, allò prohibit i censurat per l’esglèsia es conjuguen en el següent article, basat sempre en fonts hemerogràfiques. Fem un viatge per altra branca del Torrent més fosc, fem un passeig pel Torrent més enllà de la vida. 1.La por de ser soterrat en vida: cos incorrupte d’Ignacio Mossi En un Torrent de principis de segle XX i eminentment rural és fàcil de quallar tot un seguit de creences que s’han heretat des de els ancestres fins a eixe moment en el que els llums arribaven, la ciència es despertava d’una letargia secular, però en el que encara ocorrien successos que semblen del passat com, per exemple, l’enterrament de persones vives. La catalèpsia1 1 Trastorn psicomotor consistent en tensió i rigidesa musculars amb incapacitat de moviments espontanis, que fa que els membres resten immòbils en la posició en què se’ls col·loca. Pot ser produïda per la malaltia de Parkinson, epilèpsia, per efectes de la cocaïna, esquizofrènia, entre uns altres. Alternativament, l’individu podria presentar signes vitals, però és incapaç de controlar les seues extremitats. El subjec-

118

encara portava a molts a la fossa abans d’hora, perquè la medicina era incapaç d’establir amb exactitud el moment de la mort d’una persona. Tanta por van causar aquestos fets que fins es van publicar llibres per no ser enterrat viu. Al 1928 trobem a la nostra ciutat el cas d’un senyor que deixava ben patent el que després es coneixeria com Tapefobia (por de ser enterrat viu). La notícia titolada “Un cas molt estrany” va ser publicada fins al diari La Vanguardia, i diu així: “Dilluns, dia 19, va morir víctima d’un atac cerebral l’ancià Ignacio Mossi Medina, de 86 anys, vidu, propietari, el qual des d’uns dies abans guardava llit a causa de freqüents atacs que patia. Trobant-se al llit i en el perfecte ús de les seues facultats, va manifestar a una filla seua que si moria no l’enterraren fins a tres dies després.”2 I es que esta decisió no responia a una estranyesa del senyor. Al llarg de la història hi ha hagut nombrosos casos de persones que han estat accidentalment enterrades vives. Al segle XVIII hi va haver un desenvolupament de les tècniques de desfibril·lació i respiració artificial que permetien “reviure” a persones aparentment mortes, la Royal Humane Society va formar part de la Society for the Recovery of Persons Apparently Dead.3 De fet, en 1896 un te no respon a estímuls; la respiració i el pols es tornen molt lents, la pell es posa pàl·lida. En gran nombre de casos, aquest estat duu a creure que la persona que pateix un atac de catalèpsia ha mort. En un nombre de casos no determinat, aquest fenomen va dur a enterrar a persones que encara estaven amb vida, però no demostraven signes vitals. 2 La Vanguardia, 28 de gener de 1928 3 Steven B. Harris, M.D. (septiembre de 1990). «The Society for the Recovery of Persons Apparently Dead» . Cryonics. Consultado el 6 de diciembre 2006.

Foto dâ&#x20AC;&#x2122;Ignacio Mossi.

119

Fenómens paranormals

Imatge que mostra la por de finals del segle XIX i principis del XX a ser soterrat viu.

Esquema d’un model de taüt de seguretat de mitjans del deneu. Un fil que estava lligat a la mà de l’enterrat connectava amb una campana permetia alertar a la gent viva

120

director d’una funerària americana, TM Montgomery, va demostrar que «aproximadament el 2% dels cadàvers exhumats sens dubte eren víctimes d’una animació suspesa.”4 Fins i tot, la por a ser enterrat viu ha portat a algunes persones a tenir la necessitat de ser enterrat en un “taüt de seguretat”. Aquests taüts es caracteritzen per presentar tapes de vidre que permeten l’observació del difunt, una corda que connecta amb una campana per alertar els presents del seu moviment i tubs de respiració per sobreviure fins al seu rescat, fins i tot sistemes de alarma en els actuals. En el cas que ens ocupa “Segons els seus desitjos, el cadàver va estar al seu domicili tot el dia, conduint al dipòsit del cementiri, on va continuar dos dies. Per tal de donar-li sepultura es van presentar els familiars dimecres, extranyant-se que el mort conservara el seu habitual color i membres sense rigidesa cadavèrica. Atès el qual es va donar compte al forense, qui va disposar que no se li donara sepultura, ja que es tractava d’un cas molt estrany. La notícia ha cridat l’atenció, desfilant centenars de persones per Torrent, dels poblets comarcans. Diumenge últim l’arquebisbe va estar a la indicada població, visitant al cadàver.” El diari periòdico del Telgrafa, RIF 1928, anava més enllà i titola “Inhumació d’un cadàver, se li creia dotat de santedat. S’ha autoritzat la inhumació del cadàver de 88 anys Ignasi Mossi, mort a Torrent, el qual va romandre diversos dies al dipòsit judicial, la fantasia popular el creia dotat de santedat.”5 4 “Just Dying to Get Out” , en snopes.com 5 El diari periòdico del Telgrafa, RIF 1928

La literatura ha trobat un terreny fèrtil per explorar la por natural de ser enterrat viu. Una de les històries de terror d’Edgar Allan Poe, “L’enterrament prematur”, narra la història d’una persona que pateix de Tafofòbia, però a Torrent trobem este cas que és ben reial. 2. El cometa Halley i la fi del món: un susto de mort Un altre cas curiòs que ens porta pels volts de l’astronomia, barrejat amb la fi del món i la incapacitat d’una població rural d’explicar el que venia del cel. Estem al 1910, any quan el cometa Halley plenava pàgines i pàgines dels diaris, una dona de nostra ciutat va ser protagonista lamentablement per la següent notícia anomenada “SUCCÉS TRÀGIC: Una altra víctima del cometa”. “En aquesta capital ha impressionat la notícia d’un tràgic succés ocorregut a Torrent. Es va declarar un incendi en una fàbrica d’orujo, situada als afores d’aquest poble, i al veure els resplendors del sinistre una dona que venia preocupada pels fatídics auguris del cometa d’Halley, va creure per descomptat que havia arribat el memento de la catàstrofe astronòmica. Sorpresa pel fenomen va sortir donant crits desesperats i dient: El cometa “mos” mata! … “Perdó, Siñor!” va caure a terra presa d’un ateque fulminant. Quan el serè i un transeünt van acudir era ja cadàver. La fàbrica incendiada pertanyia a D. José Navarra. Es calcula en uns 50.000 duros les pèrdues sofertes “6 Este fet local no és aïllat, trobem successos 6 La Correspondencia de España, 1 de mayo de 1910. AÑO LXI.-NÚM. 19.072.

121

Fenómens paranormals pareguts degut a l’alarma social que van difondre alguns mitjans de comunicació. Així el diaria Las Provincias arreplega “Dos homes es suïciden davant l’arribada del cometa Halley”: De teulades cap amunt al mes d’abril ha reaparegut el cometa Halley, que només es pot veure cada 76 anys. Per a la matinada del dia 19 estava previst el major esplendor, però els núvols ho van impedir. Es va estendre el pànic i es van treure la vida un vigilant nocturn de l’estació del ferrocarril d’Aragó i el jove escultor Elías Serra que es va tirar pel balcó fugint del cometa.”7 I es que l’interès despertat per l’arribada d’aquest cometa va estar íntimament lligat a la seua associació amb diferents desastres i calamitats, representat en aquest cas per l’equipatge de gasos mortífers que portava i que va desencadenar una inquietud generalitzada entre una part important de la població.8 Els diaris van recollir els diferents successos. La convicció de la inevitabilitat d’un xoc entre la Terra i el cometa, que havia de resultar en la fi del món, va fer que algunes persones decidiren acabar amb la seua vida abans de la suposada col·lisió. Tal va ser el cas de diversos suïcidis comesos entre febrer i maig a la ciutat de València.9 En altres casos, la por 7 http://valenpedia.lasprovincias.es/historiavalencia/1910/dos_hombres_se_suicidan_ ante_la_llegada_del_cometa_halley 8 Pedro Ruiz-Castell, Ignacio Suay-Matallana y Juan Marcos Bonet Safont (2012): El cometa de Halley y la imagen pública de la astronomía en la prensa diaria española de principios del siglo XX. Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència «López Piñero», Universitat de València-CSIC. 9 Romero, J. El cometa. El Imparcial. 20

122

que despertava la possibilitat d’una col·lisió catastròfica entre la Terra i el cometa de Halley va angoixar a algunes gents i va fer perdre la raó a més d’una persona.10 Amb tot, les víctimes del cometa no van ser únicament personatges maníacs tronat, sinò també n’hi va haver entre els curiosos observadors de les classes menys afavorides que, durant les nits en què el cometa va poder ser observat a simple vista, s’enfilaven dalt de claraboies i teulades per contemplar el fenomen. Alguns d’ells van patir desafortunats accidents i van morir en caure des de les altures, tal com es va informar a la premsa.11 Al Torrent de principis de segle, com veiem, l’astronomia comença a interesar a la gent, de fet en 1905 trobem notícies referides a un eclipsi de sol. La Voz de València arreplega el titular “L’ECLIPSI DE SOL” i el seu impacte en la població valenciana, “que va quedar ahir quasi deserta. Les oficines públiques van estar tancades així com els establiments comercials”. Així podem llegir: “Torrent. Tot i que la població estava fora del límit de la zona, la proximitat a aquest i l’atractiva Miranda, de la May 1910: 1-2. Una víctima del cometa. El Imparcial. 20 Febr 1910: 2. La expectación del público. El Imparcial. 19 May 1910: 2 10 El cometa de Halley. El Imparcial. 1 May 1910: 3. Noticias por telégrafo (de nuestros corresponsales). El Imparcial. 2 Jun 1910: 3. Trágico fin de un monomaníaco: ¡Que viene el cometa!. La Correspondencia de España. 20 Feb 1910: 1. 11 Romero, n. 34. Noticias por telégrafo (de nuestros corresponsales). El Imparcial. 1 Jun 1910: 3. Suceso trágico: otra víctima del cometa. La Correspondencia de España. 1 May 1910: 3.

muntanya Vedat, va reunir un gran nombre de famílies d’aquell poble i de València, per observar el curiós fenomen i gaudir al mateix temps, de l’extens i bell panorama que des d’aquesta alçada es divisa (...) a les 11,55 notóse la interposició del satèl·lit, apreciant dues hores després trobar aquest gairebé totalment cobert (...) van descendre un gran nombre de graus i en desaparèixer la faixa de foscor que envoltava les muntanyes de Sagunt i el Llano contigu fins al límit de la zona d’eclipsi total. Observació que va impressionar vivament als observadors i van acabar anant-se pels berenadors pròxims i les pintoresques vessants del Vedat assaborint uns i altres la clàssica paella. “12 3. Misterioses aparicions Misteris i aparicions sempre han estat presents en la literatura popular i en la tradició oral, des dels típics contes de fantasmes, aparicions de bruixes o fenòmens terrorífics que guardaven una intencionalitat de prohibició als menors davant de visitar determinats llocs, o aventurarse en determinades pràctiques censurades. L’autor de “Bruixes, dimonis i misteris”, d’ Àlvar Monferrer Monfort, assenyela que actualment és ben coneguda la Santa Companya gallega, o que els morts de les tribus índies van a parar al cel del gran Manitú. Bruixes, dimonis i misteris recull alguns d’aquests elements de la cultura popular valenciana, ja siga per que l’autor els ha viscut en carn pròpia (fetilleres de les Useres) o d’altres informants. 12 La Voz de València. Dijous 31 agost, 1905

A Torrent també tenim este tipus d’aparicions, en la dècada dels 50, uns xiquets va ser protagonistes d’un fet ben curiòs. Els jóvens xiquets esperaven, com tots els dies, a entrar en catequesi a la plaça de l’església, fins que un bon dia, entre jocs i rialles es van donar compte de que al carrer de la Mota en una casa gran que hi havia (ara ja reformada) es va produïr una inquietant aparició. Al sòcol de la façana, que tenia es baixos pintants en fals marbre, es va fomar un estrany rostre. A poc a poc, conforme passaven els dies, els xiquets es varen donar compte que que en la casa apareixa la cara de crist, de manera que cada dia quan entraven a catequesi la veien i cada vegada es formaven més totes les faccions, amb corona inclosa. Pressos del sust, no van voler dir res, no sabien si dir-lo als pares, fins que un cert dia el l’amo de a casa, sense que ningú saber res, va pintar tot el sòcol de gris i desaparegué l’aparició. Este fet ens recorda a les conegudes com Caras de Bélmez, que apareixerien en 1971, quan la propietària de la casa va advertir al terra de ciment de la seua cuina una gran taca amb forma clara de rostre humà. Adeptes a la parapsicologia van considerar aquest succés com sens el fenomen paranormal més important del segle XX. No obstant això, diversos estudiosos del tema ho van catalogar com un frau. En els 80 este escenari torna a ser protagonista, així consta en premsa: “Des de fa alguns dies s’estan registrant una sèrie d’aparicions al cementiri de Torrent, segons informa Fulla del Dilluns de València.

123

Foto del cementeri de Torrent.

124

Els primers a observar aquestes aparicions, van ser en primer lloc una dona que visitava la tomba d’un familiar, comprovant un estrany raig de llum i apareixia una imatge d’un home amb llarga cavallera i barba. Truco a un parent qui també va poder comprovar el dit per la dona. Espantat per l’estranya aparició, va sortir corrent i pas avís a un marbrista ia tots les persones que es trobaven al cementiri. La figura que apareixia misteriosament portava, a més una túnica blanca i un bastó a la mà dreta. Es va passar avís al rector, qui resta importància al fet, manifestant que podien ser al·lucinacions. Els “visionaris” van dir que després de tres hores d’exposició la imatge s’anava difuminant per desaparèixer finalment, deixant al vidre del nínxol un baf, fet aquest que la família va poder comprovar. El nínxol en qüestió correspon a un home anomenat Domingo Jiménez Berzosa. La figura que es projecta en el feix de llum, diuen els que el veuen, s’atribueix a Jesús. Són molts els testimonis que han comprovat el fet, de manera que la tomba de diumenge Jiménez és un continu desfilada de persones que van entre sorpreses i fins una mica espantades al lloc. Com més segons diuen la visió dura dues tres hores, ja són nombrosíssimes les persones que han pogut veure-les. Aquest fenomen es digui parapsicològic o digui com es vulgui, ha despertat l’interès més enllà de les fronteres de la població, el que indubtablement preocupa a la família del enterrat. Les desfilades de curiosos és continu. De moment no hi ha pronunciament oficial ni eclesiàstic.”13 13 Mediterranio, 22 març de 1983

4. La venjança dels difunts La següent història navega entre la llegenda i la realitat i també té lloc al nostre cementeri. Ens arriba per dues fonts orals que encara que, amb diferents versions, el tràgic desenllaç és el mateix. Corrien els anys de la postguerra i en Torrent hi havia un cacahueter que coixejava d’un peu i amb la cistella recorria la població venent la seua mercaderia. Pel que sembla aquest personatge era bastant anticlerical, segons alguns era un mutilat de guerra del bàndol republicà, i sempre que tenia ocasió malparlava de l’església i tots els seus sants. En acabar la seua jornada el cacahueter es dirigia al seu estatge, una humil caseta aïllada de la població situada més enllà del cementiri parroquial. Un dels seus costums diaris era acostar-se a la reixa del cementiri, caiguda ja la nit, i llançar el crit de: “Cacahueter!!!!”, dirigint-se als habitants del cementiri, i a continuació esbossant un somriure continuava el seu camí. En aquest punt del relat és quan apareix la primera versió dels fets, uns joves que sabien d’aquest costum del nostre personatge, van saltar la tàpia del cementiri i es van quedar esperant fins que apareguera l’irreverent cacahueter per donar-li un escarment. La segona versió explica que havia mort a Torrent un conegut personatge públic, el nom coneixem però no anomenarem, i que havia corregut el rumor que les lletres de la làpida

125

Fenómens paranormals que havia col·locat la família estaven banyades en or pel que temien que foren furtades, així que durant uns dies una parella de la Guàrdia Civil vigilava a la nit la sepultura. Siga d’una manera o altra, el cacahueter es va apropar, com cada nit, a la porta del cementiri i preguntà als difunts si algú volia uns pocs de cacauets, llavors una figura, dels joves, o pitjor encara, un guàrdia amb la seua capa i tricorni, va eixir al passadís central del cementiri i exclamà: “Una quarta!!!” La història conta que el nostre personatge no es va moure, i que quan es van acostar a veure que passava el van trobar amb una mà a la reixa i l’altra a la cistella i amb els ulls com plats desencaixats, mort fulminantment d’un infart. Malgrat buscar el succés en hemeroteca i arxius, no hem trobat res al respecte i potser es tracte d’un conte que li explicaven als xiquets, perquè no es mofaren dels temes relacionats amb els finats, el cas és que alguna cosa de realitat tindrà quan són diversos els testimonis que expliquen la mateixa història. 5. El fantasma de la Torre Tots els castells tenen el seu fantasma: nostra Torre també. Lluny de parèixer na hisòria antiga d’homens nyuagts a cadenes i llençols, el fantasma del que parlem esta més prop en temps. La seua aparició la situem després de la remodelació de l’emeblemàtic monument, que començà en 2008. Sobre l’any 2010, una vegada acabades les obres, les senyores de la neteja de la Torre van ser les protagonistes d’unes

126

estranyes sensacions i aparicons al cor de la ciutat. El succés les va sorpredre tant, que fins i tot havien canviat els torns de treball per la por que ocasionava. Concretament, les dones havien vist unes ombres en una zona concreta de la Torre, unes ombres que se sumaven a un muntó de pols i arena que apareixia després de ser netejat. L’enigma no ha tobat una resposta clara, però si volem buscar una teoria racional podem imaginar que el muntó de pols que apareixia constantment al terra era degut a la pròpia reforma de la Torre i l’erosió natural dels murs nuus. Els treballs arqueològics duts a terme a la Torre l’any 2008, van permetre documentar la totalitat del sistema defensiu de la fortificació i recuperar el seu aspecte primigeni, que junt amb la prova del carboni 14 donaven com a resultat l’origen musulmà. Tal i com resull l’informe dels arqueòlges Lourdes Rocai Rafael Martínez: “Tot i haver analitzat els paraments i subsòls de cadascuna de les plantes, incloses baixa i terrassa, les profundes i agressives remodelacions que va patir l’edifici en 1847, -quan es va transformar en presó del partit judicial-, a més de l’actuació de 1973, van acabar amb la majoria de les construccions anteriors el que dificultava la seua datació. Tot i això, la metodologia arqueològica aplicada, va permetre recollir dades que des del principi van apuntar a l’origen islàmic de la Torre, com ara la localització de material ceràmic d’aquest període a terra original de la terrassa exterior. També les mesures de les tàpies de l’encofrat indicaven la filiació islàmica de la construcció, el que correspon a la mesura de dos colzes mamuni.”

Vista de la Torren any 1940.

127

Fenómens paranormals Els treballs de neteja i recuperació dels murs de la Torre deixaven la pedra en el seu estat original, nua, de manera que si toquem la paret podem vore com es despren arenisca i restes de la mateixa. Possiblement, la caiuguda constants d’esta pols de material original podria ser la raò dels misteriosos muntonets d’arena (encara que, això sí, és difícil donar resposta a la rapidesa amb la qual es formaven, segons deien les dones de la neteja). El tema de les ombres ja és un altre cantar. 6. Paquito, el curandero A cavall entre la imaginació, la literatura i la vida diària en les nostres terres sempre han hagut casos de sanadores i curanderos. A Torrent tenim diversos casos d’est tipus a la dècada dels 70 i 80, parlem de l’època en la que a Espanya van proliferar este tipus de sanadors, com el també conegut “curandero del cáliz”, al carrer José Iturbi. Un altre cas ben conegut és el de “Paquito, el curandero”, un personatge que va assolir tanta fama a nivell nacional que va ser objecte de reportatges a diaris de tirada nacional, a l’ABC de 1983 podem llegir: “En un d’aquests racons de l’horta valenciana on Blasco Ibáñez escrivira la seua inoblidable «Cañas y barro», entre moltes obres, i mentre els tarongers maduren amb el sol de l’hivern, en aquest mateix lloc, perfumat per la brisa del Mare Nostrum, sorgeix un altre personatge popular sense l’entroncament literari del seu paisà, però forjant camins de per al qual també compta. I tot això generat per una «força» aclaparadora i desconeguda que li permet -com un privilegi especialment veure amb els

128

seus Ulls de Gamma l’interior del cos humà amb tot luxe de detalls. El bruixot de Torrent, com se’l coneix afectuosament per tots els entorns de l’horta, és un personatge popular que va assentant càtedra a l’altre costat de les nostres fronteres, permetent la satisfacció de fer-se amb personatges importants de l’Europa del moment que acudeixen a ell per conèixer el seu estat de salut i per curar-se. El curandero de Torrent emet els seus diagnòstics amb una exactitud tan gran com sorprenent veient el malalt a través d’una fotografia.”14 Fins i tot Paquito, el curandero, era preguntat pel futur geopolític del món. El diari titolava, “El bruixot de Torrent: Reagan Morirà el 1986”, com sabem no va estar massa encertat eixe dia, ja que l’ex president dels EUA va faltar el 5 de juny de 2004, després d’haver patit la malaltia d’Alzheimer durant gairebé una dècada. LLevat d’este detall, el periodista Mariano de Còrdova, de l’ABC deia d’ell: “El més important és que els seus punts de vista no són discutits, tot i no ser metge, entre altres raons, perquè les seues apreciacions sobre qualsevol malaltia, a més de fer-les precoçment, ‘les supera moments més tard trobant les ramificacions i forma de curar-la. Aquestes facultats tan sorprenents han aparegut fa tot just tres anys, en plena maduresa i allunyat per complet de tota iniciació. Potser per això uns en diuen eI curandero i altres, els que el van veure néixer darrere del taulell de la seva botiga de queviures, li diuen afectuosament el bruixot. En la seua consulta està prohibit que cap malalt digui res sobre el mal que li afligeix, és el qui dirà res més veure al pacient el 14 ABC, 10 de desembre de1980

mal que pateix sense ometre detall. Vénen de tot arreu a veure i a tothom deixa content. Moltes consultes les fa per telèfon donada la gravetat del pacient que per primera vegada es posa a les mans. Per primera vegada trobem a un home sense detractors, amb grans amics i amb una remenda humanitat. És un home d’escassa cultura, amb una gran qualitat humana, però que ha curat i cura moltes malalties, entre elles, tumors malignes i un càncer ossi a l’esquena d’un noi jove. No obstant això, el que li fa arribar fins a nosaltres és precisament aquesta nota d’actualitat

que omple “les primeres pàgines de tots els diaris del món. L’elecció de Ronald Reagan com a president dels Estats Units d’Amèrica. Per altre banda, i en honor a la veritat, tampoc ha sigut fàcil parlar amb ell.” El reportatge estava il·lustrat amb fotos de Cardona. Els misteris i allò que la ment humana no compren sempre han interessat als torrentins de totes les èpoques, una mena de catarsi colectiva que fa donar llum als espais més foscos de la ciutat.

Acte homenatge dels caiguts del bandol nacional a les portes de l’Ajuntament en 1939 pero eixa es altra historia de dolor i mort.

129

Literatura negra torrentina

Torrent en negre Qui ha dit que les bones històries de por a soles passen en les películes? o a cases encantades dels EUA? A la capital de l’Horta Sud tenim fenòmens paranormals i crònica negra fruit de la fantasia i imaginació d’escriptors locals. Parlem amb Berna Blanch i Amparo Baviera sobre les seues obres, ambientades a Torrent i amb els nostres carrers, edificis i monuments com escenari d’històries que podien ser reals, encara que… qui ha dit que no ho siguen? Fitxa de l’Autor: Berna Blanch va nàixer fa quaranta-sis anys a Catarroja. Va ser fundador del Cercle Poètic Argila de l’Aire. Fruit d’este treball i juntament amb Ana Pastor edità durant sis anys la revista de creació Diàfora. Dins de l’àmbit poètic ha guanyat, entre altres, els premis literaris Ciutat de Torrent, el Joan Perucho, el Benvingut Oliver o el Ibn Jafadja, Ciutat d’Alzira. Els últims llibres publicats són: Espiga, Pol·len i De la Transparència. Treballant en narrativa ha publicat la novel·la de gènere fantàstic Apunts d’altres mons i la novel·la de narrativa juvenil Presències. Torrent Paranormal: “Presències” i espiritisme adolescent En abril de 2014 la Casa de la Cultura de Torrent va acollir la presentació del llibre Presències, novel·la de narrativa juvenil que es desenvolupa durant les festes de juliol que se celebren en la capital de l’Horta Sud, i que conta les aventures d’un grup de jóvens que viuen un seguit de situacions insòlites amb esperits i fenòmens sobrenaturals. La por, els dubtes, l’amistat i l’amor es barregen amb intensitat en la novel·la l’autor, el torrentí d’adopció, Berna Blanch, és la primera vegada que s’endinsa en la narrativa juvenil, ja que és molt conegut per la seua trajectòria en l’àmbit de la poesia.

130

De fet ha guanyat un gran nombre de premis. Per això volem connèixer un poc més a este escriptor i cóm va ambientar esta història adolescent en el Torrent paranormal.

De què tracta Presències? Una nit d’estiu Eva proposa als seus amics, Roser, Lluís i Jaume, fer una sessió d’espiritisme. En els dies següents viuran un seguit de situacions insòlites. Eva veurà ombres, Roser aparicions dins de casa, Jaume sentirà al seu voltant presències i Lluís tindrà somnis d’una realitat estremidora, entre altres fenòmens.

Portada llibre PresĂ¨ncies de Berna Blanch.

131

Literatura negra torrentina Junts tractaran d’esbrinar què està succeint-los. Poden passar estes coses en els temps actuals d’internet i les noves tecnologies? No tots reaccionaran de la mateixa forma front a la por i el que els és desconegut i no comprenen.

amb els que he parlat del tema. A més, a molts ens agrada sentir-nos en casa quan llegim un llibre.

Estes estranyes situacions els faran dubtar del propi enteniment i de les conviccions sobre l’existència d’esperits i fenòmens sobrenaturals. La tensió posarà a prova la cohesió del grup. La por, els dubtes, l’amistat i l’amor es barrejaran amb intensitat en les seues vides.

Esta és la segona novel·la que escric i el primer intent dins del camp de la narrativa juvenil. La primera fou una historia de gènere fantàstic i vaig gaudir molt escribintla, això m’ha animat. La veritat és que el primer capítol el vaig fer fa un parell d’anys de vacances a un poble de Conca on vam estar deu dies en família a una casa rural diguem-ne molt particular i on ens passaren, o creiem que ens passaren, un tall de coses que em van donar la idea. M’apetia escriure-ho, pot ser per mastegar-m’ho més espaiet o potser per fer-ho literatura i ficció i llevarm’ho del cap.

El transfons del missatge de la novel·la és parlar de coses com el poder de la suggestió, com la por, o on comença i on acaba la realitat de les coses, temes que hui en dia s’aparten del nostre ritme actual i queden oblidats dins d’esta societat de la tecnologia, la propaganda i la informació. Per que has triat Torrent coma escenari d’estos fenòmens? Una novel·la es fa per a ser llegida, per a compartir-la, jo no volia fer la típica novel·la de por, volia un text directe, que poguera arribar a la gent i les persones pogueren identificar com una cosa pròxima i seua. He volgut situar les escenes a Torrent, perquè després de tot, vivim ací, i ens afecten les coses que passen ací, tot sembla molt més viu, molt més intens, quan els espais són coneguts i ens és més fàcil situar-los. Per què tot ha de passar a Nova York, a Londres o a París? A Torrent també passen coses igual que passen en qualsevol lloc, de fet alguns dels successos que transcorren en el text me’ls han contat els amics o veïns

132

Cóm va sorgir la idea de tractar el tema de l’espiritisme i els fenòmens paranormals?

Cóm et vares documentar per a plas-mar-lo? Parlant amb la gent, amics, coneguts, desconeguts, és un tema molt atractiu i ha estat molt fàcil trobar històries i arguments perquè en qualsevol conversació en la què isca el tema dels esperits o de presències, a poc que furguem, i passades les primeres bromes, si mantenim la conversa, quasi tot el món ha viscut o ha cregut viure alguna situació paranormal o estranya i potser, repetisc, potser, cal pensar que tot este tipus de fenòmens són molt més corrents del que ens pensem o volem admetre. Tots hem sentit parlar de persones que asseguren tindre premonicions, en quasi tots els pobles hi ha curanders als que hui en dia es segueix visitant. O de fenòmens com sentir que hi ha alguna cosa o algú prop nostre o que estan mirant-nos, i com no, tots coneixem persones que

Berna Blanch intervenint a la presentació del seu llibre.

es protegeixen contra el mal d’ull. D’ahí endavant...

Els espais que apereixen són per algun motiu en especial?

Coneixes algun cas de fenomenologia paranormal a Torrent?

No, són llocs coneguts però no els he nomenat per res en especial.

En el temps de documentar-me i després d’escriure la novel·la, sobretot en les tertúlies que es fan després de les presentacions, he conegut persones que m’han comentat casos que coneixen o els passen, però lògicament són coses molt personals que en general a la gent no li agrada airejar massa. Jo tampoc vull parlar de casos concrets.

Quins projectes creatius futurs tens en ment? No em planifique, ja vore’m, quan alguna emoció m’ompliga, m’entregaré a ella i tractaré de traure el temps per a viure-la. El fet d’escriure té molt d’enamorament.

133

Literatura negra torrentina Fitxa de l’Autora: És professora de màrqueting i comunicació a la Universitat Politècnica de València (UPV). A més, és membre del claustre de professors del Màster Universitari en RSC i l’Internet Startup Course, ambdós de la UPV. També participa de les activitats docents de la Càtedra d’empresa Consum-UPV i de la Càtedra de Cultura Directiva i Empresarial (UPV). Les seues línies de recerca estan relacionades amb el màrqueting, la innovació i la comunicació. “El secret de la Torre”: assesinats i misteris Dilluns 3 de gener de 2011 la llibreria Nobel de la ciutat va acollir la signatura de llibres i presentació de “València Criminal”, un llibre de 20 relats en què la ciutat de València es converteix en l’escenari d’una intriga emocionant. Una antologia de contes que sorprendrà a aquells torrentins que creuen que al seu barri mai passa res, ja que un d’aquests relats tracta sobre un sospitós crim ocorregut a la Torre, emblema i monument de la ciutat. L’Editorial El Full ha publicat aquesta antologia de contes en què l’escriptora torrentina, Amparo Baviera, submergeix el lector en un Torrent fosc, ple de misteri, que sorprendrà a tothom, barrejant realitat i ficció en una obra en la qual el lector podrà reconèixer fàcilment llocs i personatges de la capital de l’Horta Sud, però serà incapaç d’esbrinar on acaba el verídic i comença la fantasia. Les il·lustracions són de Luis Lonjedo i converteixen València Criminal en un llibre imprescindible per als amants del gènere negre, per què no també a Torrent? Com sorgix la idea de localitzar un relat negre a la Torre de Torrent? Tot sorgeix quan em van convidar a participar en el llibre “València criminal”, que consisteix en un recull de 20 històries de gènere negre

134

l’escenari és València. Aquestes històries barregen realitat amb ficció en una obra literària coral en la qual el lector pot reconèixer fàcilment llocs i personatges, però és incapaç d’esbrinar on acaba el verídic i comença la fantasia. Els autors del llibre són: Pablo Sebastiá, Paco Fernández, Juan Carlos Enrique, José Antequera, Suso Postigo, Manel Gimeno, Herme Cerezo, Luis Valera, Vicente Marco, Merche Carneiro, Carlos Aimeur, Emili Piera, Tonino Guitián, Joaquim Borrell, Maribel Vilaplana, Xavier Carrau, Vicente Garrido, Pau Pérez Rico, Amparo Baviera (jo mateixa) i Maty Tchey. Les il·lustracions són de Luis Lonjedo. Per a mi, va ser tot un honor poder participar en aquest llibre amb tots ells. Òbviament, jo vaig preguntar si podia basar el meu relat a Torrent ja que “la terra tira”. Em van contestar que sense problemes i, en aquestes circumstàncies ... em vaig llançar a escriure! En què et vas inspirar per escriure? Quan em van confirmar que l’escenari del meu relat negre podia ser Torrent, vaig pensar de seguida a la Torre. Considere que vaig fer aquesta unió de conceptes perquè la Torre és un dels llocs més emblemàtics de la

nostra ciutat. A més, també esmente altres llocs com Parc Central, el Vedat, l’Avinguda ... El que més em va agradar de poder escriure va ser que els esdeveniments ocorreguessin en llocs pels quals passe tots els dies i que conec des de xiqueta. En pensar en el títol, li vaig donar moltes voltes al nom. Finalment, vaig decidir donar-li tot el protagonisme a la Torre i el vaig acabar titulant “El secret de la Torre”. En certa manera, la nostra Torre guarda molts secrets ja que és testimoni silenciós de la nostra pròpia història. Et documentares d’alguna manera? En voler basar el meu relat a la Torre, em vaig adonar que no hi havia anat mai a visitar-la. Crec que la veig quasi cada dia però mai havia entrat. Així que ... què millor moment per fer-ho? Em vaig acostar un dia a preguntar quan estava oberta i la guia, molt amable, em va atendre encantada. Em va donar un fulletó amb tota la informació històrica que vaig utilitzar després en el relat. No obstant això, el més interessant va ser la conversa que vaig mantenir amb ella. Li vaig fer un munt de preguntes perquè encara no tenia molt clar com enfocar la història. Tota aquesta informació no escrita en el fullet

la vaig utilitzar també després en redactar el relat. El més interessant que em va explicar va ser que les senyores de la neteja havien canviat els torns de treball perquè havien vist unes ombres en una zona concreta de la Torre. No m’ho podia creure! Li vaig preguntar on era això i em va portar al lloc en qüestió. De seguida, vaig decidir col·locar-hi un cadàver ... i ... fins aquí puc llegir. A vegades, veiem aquest tipus de crims com una cosa llunyana, però pot estar a la volta de la cantonada. Què reacció ha tingut la gent que l’ha llegit? La intenció de “València Criminal” era sorprendre a aquells valencians que creuen que al seu barri mai passa res. Amb el meu relat, vam aconseguir sorprendre també als torrentins! Quan la gent llegix el relat, la pregunta més habitual sol ser què hi ha de veritat i què de mentida en tot el que conte. M’alegra saber que molts d’ells han visitat la Torre arran de llegir-lo. En aquest sentit, crec que la lectura no només ha de divertir el lector sinó també motivar a augmentar la seua cultura.

135

136

Espai grĂ fic 2014 137

138

139

140

141

142

143

144

145

146

147

148

149

150

151

152

153

154

155

156

157

158

159

160

161

HIMNE COMUNITAT VALENCIANA Per ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora. Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! VISCA! VISCA!! VISCA!!!

162

HIMNE TORRENT José Ortí Soriano, música.  Jesús Huguet Pascual, lletra.  Conjugats passat i esperança, el ràfol, el Mas, el Vedat, reviscolen lésforç dúna terra ragada amb sudor i llanura de mans. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Sobre el barranc escrivírem la història que de Cabrera a la Torre reeix, i bastírem els anhels dún poble que futur sens límit a l´home ofereix. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Davallarem al pretérit i traurem dels avantpassats els espers cercats, que Torrent els ofrena en imatge de conquesta tenaç per vigor constant. Units ferém de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Tota l´Horta, mà a mà, forma anell que dansa envoltant léssència del poble, i esclata fulgent en un crit vibrant: Honor als seus homens VIXCA TORRENT!

163

PROGRAMACIÓ

ACTES FALLES

2015 21 febrer:

Crida. Dissabte, 18:45 h eixida des del casal desfilant fins a la Torre per a escoltar la tradicional Crida de la nostra Fallera Major de Torrent, després Sopar d’aixellet en el Casal.

22 febrer: Cavalcada del Ninot

Infantil. 11:30 h. Tots els xiquets disfressats a les en el Casal. A les 18:00 h berenar infantil.

23, 24, 25, 26, de febrer:

Replegà per tota la barriada, a les 18:30 h. tot el món al casal per a anar a arreplegar la voluntat.

27 de febrer:

a les 20:00 h. En la sala d’Actes de l’Ajuntament imposició de recompenses d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants.

164

28 de març: Dissabte, al matí replegà amb tabal i dolçaina per tota la barriada.

A les 20.00 hores Cavalcada Ninot Major, tot el món disfressat al casal, a la nit sopar d’aixellet i després entrega de recompenses.

1 de març: Diumenge, dia de

Germanor, aprofitarem el dia per a baixar el parador i preparar-ho tot. Quedarem a les 9.00 hores al casal.

2 de març:

Dilluns, a les 20 hores. inauguració de l’Exposició del Ninot i mostra. EMAT.

6 de març:

tallarem el carrer L’Horta i començarem a muntar el parador, així tot aquell que tinga un estona lliure que s’acoste pel casal a tirar una mà als muntadors.

7 de març: 22:00 h: Sopar de

la nostra Fallera Major, Carmen Escrihuela Bartual, per a després ballar en la nostra DISCOSANVA , així que ja sabeu tots els components de la comissió major esteu invitats.

8 de març:

a les 19:00 h. Berenar infantil oferit per la nostra Fallera Major Infantil, Dulce Ferrer i Pagés i després farem entrega de les recompenses infantils.

9, 10, 11, 12, 13 de març:

17 de març:

14 de març: tallarem el carrer

A les 12:00 h. Donarà començament el CONCURS DE PAELLES. Netejarem el carrer i ens anirem a la Cercavila de Germanor pels carrers i falles de la ciutat, acompanyats de la nostra banda de música.

quint i tapa en el casal i així acabarem de preparar l’orant de carrer i la resta de treballs i activitats per a la gran setmana fallera. Sant Valerià, per a preparar el perímetre i portar els ninots centrals dels monuments per a la plantà.

15 de març:

Plantà, a les 8:00 continuarem amb els treballs a fi que durant el dia vinguen els nostres artistes a plantar els monuments i retocar les grans obres que tenim. Al temps terminarem i muntarem el decorat de carrer i els pallassos per al concurs tradicional de la falla Cronista. A les 18:00 h. Concurs de Dibuix Infantil, A les 19:00 h. Berenar -sopar de la Plantà Infantil, més tard soparem en el casal per a continuar amb la Plantà major.

16 de març:

a les 8:00 h. Despertà per la barriada, després esmorzarem i qui vullga es pot quedar a dinar al casal. 19:00 h. tots al casal per a anar al Trasllat de la Mare de Déu dels Desamparats, a continuació arreplegada de premis. A la nit sopar en el casal i després DISCO-SANVA.

a les 8:00 h. Despertà per tota la barriada, després esmorzar.

22:00 h. Soparem en el casal i posteriorment farem entrega de premis del concurs de paelles, per a després continuar amb DISCO-SANVA.

18 de març:

A les 8:00 h. Despertà per la barriada i dinar en el casal, per a les 17:00 h. anar a l’Ofrena a la Mare de Déu. A la nit a les 22 hores sopar en el casal, després DISCO-SANVA.

19 de març: a les 8:00 h. Gran despertà,

11:30 h. Operació Quilo, A les 14:00 h. Gran Mascletà, A les 21:00 h. mascletà nocturna i cremà de la falla infantil. A les 0:00 h. mascletà nocturna i cremà de la falla major, Brindis de benvinguda a les falles de 2016!

165

166

167

168

169

170

171

172

173

174

175

176

177

178

179

180

181

182

183

184

185

186

187

188

189

190

191

192

193

194

GRĂ&#x20AC;CIES Als anunciants i a tots aquells que han fet possible que aquest llibret siga una realitat de nou! 195

196