"Butaca reservada" Llibret Selgas Tovar 2016

-1-

Les Falles de Xàtiva són festes d’interés turístic autonòmic i han estat declarades Bé d’Interés Cultural.

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per la promoció de l’ús del valencià.

El present llibre ha participat en la convocatòria dels Premis de les Lletres Falleres.

Sumari Editorial ˜ 3 Salutació President ˜ 4 Junta Directiva ˜ 6 La Comissió ˜ 7 Fallera Major ˜ 8 Bunyols 2016 ˜ 10 Programa d’Actes ˜ 11 Unes falles molt teatrals ˜ 13

Primer Acte ˜ 15

Monument Gran ˜ 16 Entrevista Xavi Herrero ˜ 19 Entrevista Pedro Aldabero ˜ 21 Expressions culturals que vénen del poble ˜ 23 Què és el teatre? ˜ 24 Un teatre Patrimoni de la humanitat ˜ 28 Entrevista Ferrán Gadea ˜ 32 Jugar al teatre ˜ 35 Entre bambolines ˜ 39 Entrevista Xavi Castillo ˜ 41 Actrius construïnt la seua pròpia veu ˜ 44 El Gran Teatre ˜ 47 Molta Merda ˜ 49 Teatre de la vida ˜ 50

Edita

Llibret editat per l’A.C. Falla Avinguda de Selgas i Planas de Tovar.

Coordinació Miguel López i Carmen Martín Disseny portada Cristina Mena Maquetació, disseny interior i impressió Impresión-Arte Fotograÿes La comissió, Estudio Federico, Levante-EMV

Col.laboracions literàries Agustí Garzó, Francesca Chapí, Pascual Gil, Pepe Mira, José Luis Lagardera, Maria José Pla, Rosa Barberá, Andrea Martí, Paola Tormo i Cintia Sanchis.

Veu satírica Miguel López i Juan Merino Gestió Publicitària La comissió Tirada 250 exemplars

Segon Acte ˜ 51

Portadella Infantil ˜ 52 Fallera Major Infantil ˜ 52 Monument Infantil ˜ 56 Entrevista Alfonso Almiñana ˜ 58 Cens Infantil ˜ 60 Distintius Infantils ˜ 61 Què és una escena? ˜ 62 El verí del teatre... Infantil ˜ 64

Tercer Acte ˜ 66

Despertar cultural a Selgas Tovar ˜ 67 La tornada del futbol sala faller ˜ 69 Selgueros pel món ˜ 70 La nostra amiga “Londinenca” ˜ 72 Les amigues de la falla ˜ 73 Nacho Richart ˜ 74

Lligacames ˜ 77

Teatre d’Actualitat ˜ 78 Aprén i Riu ˜ 84 Selgas Today ˜ 88 Entrevista a Pou ˜ 90

Dipòsit legal V-380-2016 La falla Selgas Tovar no es fa responsable de les opinions dels col.laboradors en els articles publicats, ni les comparteix necessàriament.

Queda totalment prohibit l’emprament de cap part d’aquesta publicació, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, excepte la citació en llibres, revistes o articles de premsa si s’esmenta la procedència.

-3-

Editorial

Comença

la funció Quan s’apaguen els llums i l’escenari queda sumit en l’obscuritat és el moment perfecte per conèixer-se a un mateix. Fer de la soledat, la companya perfecta. És precisament el que passa quan el faller cerca el caliu de les cendres en la matinada. Quan tot i res cobra sentit. És aleshores quan cau el teló de les xarangues i els passacarrers. Cau i cobreix tots els cors, sumint-los en un somni del que costarà molt de despertar. Però una ànima encesa espera al camerino que comence el segon acte. Eixe en que entra en escena. Perquè el cor de les Falles no deixa de bategar quan els monuments desapareixen dels carrers.

Les Falles són cultura. Són la música de la dolçaina i el tabal, l’estima per la pròpia llengua, les danses i la sàtira. I tots aquests ingredients es mesclen de manera magistral en dues paraules: teatre faller.

En aquest llibre de falles volem reconèixer la gran tasca que realitzen totes eixes persones de carrer que es converteixen en magistrals actors i actrius.

Tots eixos professionals que col.laboren per a que la llengua i la tradició perduren amb el pas del temps. Tota eixa gent que es troba a l’ombra dels focus, però que és tan important com la que posa la cara. Volem reconèixer hores d’assaig, inversió i esforç. Volem reconèixer vestuari, maquillatge, il.luminació i so. Volem reconèixer valentia, valors i amor propi.

En aquest llibre de falles us anem a demostrar que la setmana gran de març sols és el primer acte d’una apassionant obra de teatre que anomenem Falles. Previnguts. Gaudiu de cada moment que ens deixa la màgia del teatre.

Comença la funció.

-4-

PRESIDENTE COLOR

Enrique Mora i Tortosa

-5-

Salutació del

President Estem ja al mes de març, el mes de les falles, i per segon any consecutiu us salude com a president de la falla Selgas Tovar.

Aquest any tindrem els monuments realitzats per artistes locals, fent un gran esforç per tindre al barri uns monuments dignes.

Sabem les molèsties que ocasiona el casal als veïns durant l’any, pel que demanaria un poc de comprensió. Una comprensió que espere que siga recíproca per part d’aquestos veïns i de la Guàrdia Civil, que vetlla per la seguretat de tots nosaltres.

Vull agrair a tota la comissió la seua ajuda durant l’any, invertint hores amb la seua família per estar al xiringuito, a les cavalcades o la presentació, fent l´esforç que fan per continuar endavant.

Aquest any tenim Fallera Major. Ella és Pilar Ávalos, una membre molt coneguda dins de la nostra comissió, ostentant sempre càrrecs des que és fallera. Donar l´enhorabona a la seua família.

La comissió infantil estarà representada per Mónica Peinado, Fallera del Foc Infantil, i per Alejandro Agustí.

Amb el treball i la dedicació ajudarem a poc a poc a dignifica més aquesta festa. Per això us convide a gaudir i a participar de la nostra festa fallera, perquè hem d´aconseguir tots junts que la festa nascuda del poble arribe a ell amb tot el seu aroma a tradició. També aprofite pe a felicitar a la falla Mercat, que aquest any celebra el seu 50º aniversari.

Aquest any estem d´enhorabona ja que les falles de Xàtiva han estat nomenades Bé d’Interés Cultural, i el pròxim mes de novembre seran candidates per a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. És el gran reconeixement que mereix la nostra festa .

Bones falles.

Enrique Mora President de Selgas Tovar

-6-

Junta Directiva 2015/2016

President: Enrique Mora Tortosa

Delegada adults: Pilar Miralles Barberá

Vicepresident i encarregat de comissions, foc i música: Miguel López Ochoa

Delegat infantil: Llorenç Martí Mejías

Vicepresidenta i encarregada de protocol i presentació: Andrea Martí Mejías Vicepresident part econòmica i joventut: Francesc Roca Fabra

Delegada protocol: Marta Aldabero Ferrando Delegat de Casal: Josep Viñes Mas Delegat de cavalcada: Laia Quiles Navas

Vicepresidenta i encarregada de cavalcada i llibret: Carmen Martin Llinares

Delegada Llibret: Carmen Martin Llinares

Secretària: Paqui Terol Mena

Delegat barri: Juan Vicente Agustí Pla

Tresorer: Francesc Roca Fabra

Delegades esdeveniments: Elsa Tormo Barbera i Encarna Navas Santiago

Comptador: Rafa Climent Garcia Delegat loteries: Jose Cantador Maset

Delegat jocs: Raul Perez Arenas

-7-

La Comissió

Agudo Segrelles, Maria Agustí Pla, Juan Vicente Albiñana Gallego, Alexa Albiñana moral, Paula Albort Vila, Guillem Aldabero Ferrando, Marta Aldabero López, Rosa Belen Aliaga Faus, Rafael Arnau Corts, Ana Auñon López, Sofía Ávalos Gil, María Pilar Badía Angulo, Jesús Borras Tormo, Amanda Borruel Sanchis, Alvaro Cantador Maset, José Cantador Terol, Ignacio Carbonell Aldabero, Belén Carbonell Aldabero, Clara Carbonell Cerdà, Eduardo Cebrián Fajardo, Sonia Climent García, Rafa Corts Jover, Clara Donat Lledó, Eliseo Garrido Gonzalez, Mª Carmen

Gomez Camarasa, Carlos Gónzalez Sánchez, Kevin Gonzalez Tomas, Francisco Hervás Merlos, Santiago Jimenez Toribio, Ana Lagardera Ventura, José Luis López Ochoa, Miguel Martí Mejias, Andrea Martí Mejias, Llorenç Martín Llinares, Carmen Merino Roncero, Cristina Merino Roncero, Loles Miralles Barbera, Pilar Monzó Postigo, Aleixandre Monzó Postigo, Jessica Monzó Postigo, Sheila Mora Tortosa, Enrique Navarro Rus, Arantxa Navas Santiago, Encarna Navas Santiago, Isabel Peinado Tolosa, Jorge Pérez Arenas, Raúl Pérez Monfort, Javier Pérez Nadal, Jose Francisco

Postigo Mari, Anabel Quiles Navas, Laia Rendon Garrido, Maria Richart Pont, Nacho Roca Fabra, Francesc Saez Grau, Carlos Sanchez Torres, Josefa Sanchez Torres, Paqui Sanchis Baldo, Victor Sanchis Ballester, Violeta Sanchis Torres, Cintia Soler Sanchis, Sara Soler Muñoz, Maria Jose Someño Canet, Raquel Suarez Mosquera, Ana Terol Mena, Paqui Tomás Terol, Andrea Tormo Barbera, Edurne Tormo Barbera, Elsa Torres Navajas, Mª José Vila Rescalvo, Mireia Viñes Mas, Josep

-8-

Fallera Major

Pilar

Ávalos i Gil Si de totes les falleres hem de fer una selecció, no hi ha millos candidata per a ser fallera major.

Si a ella l’hem de definir, dolçor, simpatia i bondat són virtuts que caracteritzen a la nostra regina d’enguany.

Una vida marcada per un gran esdeveniment: ser la major representant de tota la teua gent.

Orgullosos ens sentim els que bé et coneixem, i feliç et deus mostrar de gaudir d’aquest plaer.

Ara és el moment de viure-ho i de poder-ho celebrar: per fi has estat anomenada la nostra Fallera Principal.

-9-

-10-

Bunyols 2016 Bunyol Coure

Sofía Auñón López Amanda Borrás Tormo Ignacio Cantador Terol Clara Carbonell Aldabero Laura Cardona Ferrer Eliseo Donat Lledó Ana Jiménez Toribio Nerea Perales Vera Raúl Pérez Arenas Violeta Sanchis Ballester Cintia Sanchis Torres Ana Suarez Orts Mireia Vila Rescalvo

Bunyol Argent José Pérez Nadal

Bunyol Or

Arantxa Navarro Rus

Bunyol d’Or i Fulles de Llaurer Enrique Mora Tortosa

Recompensa de La Junta Local Fallera Andrea Martí Mejias

Programa d’Actes

Dissabte 12/3/2016

Al llarg del matí rebrem les peces que conformaran el nostre monument infantil per a aquest any. Com ha de ser, tindrem esmorzar al casal, ja siga per a agafar forces o per a reposar-les.

Després, si la gent s’anima, farem dinar i anirem calfant motors per als dies forts de la nostra festa.

Al llarg del dia de hui es repartiran els llibrets de la comissió pel barri, a veure si traguem uns quants eurets que ens vindrien molt bé.

Diumenge 13/3/2016

A dos dies de la plantà oficial, hui ens n’anirem a la capital del Túria acompanyats per la nostra flamant xaranga de Sol a Sol, a veure la mascletà de l’ajuntament. I gaudirem d’un dia tots junts.

Quan tornem, els que vulguem, podrem gaudir sopant en el casal, però no podrem allargar-ho molt que hi ha gent que encara treballa... que a l’endemà és dilluns!

PD: Els integrants que no puguen vindre a València tindran el casal a la seua disposició al llarg del dia.

Dilluns 14/3/2016

Un dia fallers… a un dia de la plantà!! Sí, hui encara és dia laboral, però quan arribe la nit... a sopar al casal!!

SETMANA FALLERA Dimarts 15/3/2016

Un any esperant-lo. Ja ha aplegat el 15 de març i la festa crida als seus fallers al carrer. Hui és el dia DE LA PLANTÀ, haurem de traure les tanques al carrer per a poder guanyar-nos el sopar.

-11-

Com ja portem fent un anys, soparem de TORRÀ, no cal dur-se el sopar ni xicotets ni grans. Una vegada sopats serà el torn de decorar els monuments. Tirarem la sorra i la gespa, i conclosa aquesta feina entraran les decoradores oficials per deixar bonics els monuments que s’alcen al carrer.

Dimecres 16/3/2016

Degut a la crisi que ens afecta continuem estalviant en l’acte de les despertades falleres i damunt entra en vigor la necessitat de tindre carnet per poder llançar petards a la nostra ciutat. Hui obrirem el casal a les 10 hores per a esmorzar i començar el dia de l’ENTREGA DE PREMIS. E smorzarem i aproximadament a les 12:30 iniciarem pels carrers del barri el passa carrer, fins les 14 hores, en que acudirem a gaudir de la primera mascletà de les falles. Ja disparada la mascletà, tornarem al casal per a dinar. Farem una xicoteta sobretaula al carrer fins l’hora de muntar davant de la casa de la ciutat a esperar el lliurament de premis que començarà a les 19h. Allí, un any més, els resistents a tantes batalles amb les seues vestimentes, esperaran dur banderins al nostre monument.

Però siga quin siga el resultat, la festa està garantida.

A les 22:30, qui tinga valor i li queden forces, acudirà al sopar homenatge de la nostra fallera major Mª Pilar Ávalos i Gil, on seguidament es lliuraran els guardons a la trajectòria fallera dels nostres companys.

Al finalitza el sopar, tindrem disc-mòbil al casal, fins l’hor marcada per la corporació municipal i la llei de tancar els casals, per estalviar-nos la denúncia.

-12-

Programa d’Actes Dijous 17/3/2016

Superada la primera nit de marxa al casal, el dia començarà sobre les 10 per al segon esmorzar de falles. E ls més valents s’alçaran a hora i la resta acudirà a poc a poc fins l’hora del passa carrer, que hui gaudiran altres veïns que ahir no van poder gaudir de l’alegria que transmeten els xiquets i no tant xiquets acompanyats per la música que rebota a les parets. Quan s’aproxime l’hora passarem pel casal, agafarem cacaus i cerveseta, i a la segona mascletà, a les 14 hores, al Jardí de la Pau. Al tornar, a això de les 14:30, dinarem tots junts al casal i agafarem forces, perquè ens espera la recorreguda.

L´acte de la visita a les falles comença a les 17:30 hores, amb eixida des del casal al punt d´inici a les 17:15. Es recomana arribar amb temps al casal si es volen agafar provisions.

Acabat l´acte, a hora indefinida, anirem a casa per fica -nos el blusó. Anirem arribant a la falla com podem, (si es que podeu). A les 22 hores començarà el sopar. Posteriorment al casal, una vegada arreplegat tot lo del sopar, començarà la música.

Divendres 18/03/2016

Aquest és el dia de l´Ofrena de flors. L´esmorzar, que comptarà amb les tradicionals coques de la Selgas Tovar, començarà a les 10 hores al casal. A les 12, aproximadament, s‘iniciarà el passa carrer per un altre sector del barri, el qual ens portarà a la tercera mascletà, (14 hores al Jardí de la Pau).

A les 18 hores començarà l´Ofrena de flors a la Mare De Déu De La Seu, amb inici a l´Albereda

de Selgas. L’eixida des del casal al punt d´inici de l´acte serà 15 minuts abans. A les 22 hores sopar, i posteriorment música amb el ball de disfresses de la Selgas Tovar. Festa fins que el cos aguante o la policia vinga a tancar.

Dissabte 19/03/2016

E l dia de Sant Josep, dia gran per als fallers i no tant per als festers. A les 8 del matí, Despertà pels carrers del barri. Recordeu portar el carnet de CRE per poder tirar material pirotècnic a l´acte.

Després de fer-nos pols els oïts a base de femelles i traques, esmorzarem els valents al casal (10 hores), qui puga que menge el que trobe. A les 11:30h, eixida des del casal, amb el banderí i banda de música, per fer la Pujada a Sant Josep, acte on els fallers fan penitència. A les 12, missa en honor al nostre patró Sant Josep amb el posterior trasllat amb processó. A la finalització d’aquest (sobre les 14:30) començarà al Jardí de la Pau la quarta i última mascletà del 2016.

Dinar a les 15 hores, i per la vesprada xocolatada amb bunyols al casal per a berenar. A les 21:30h la nostra Fallera del Foc Infantil, Mónica Peinado i Miralles, cremarà la falla infantil de la comissió. A les 22h, serà la de la millor falla infantil de Xàtiva, amb la presència de la Fallera Major Infantil de Xàtiva i la seua Cort d´Honor.

A l´hora fitxad pels bombers, es cremarà la falla gran per la Fallera Major Pilar Ávalos Gil. Sobre la 1:30 tindrà lloc la cremà de la millor falla de Xàtiva, amb la presència de la Fallera Major de Xàtiva i de la seua Cort D´honor.

-13-

Unes falles molt teatrals

Primer Acte

Pedro Aldabero

Pepe Mira

Pedro Aldabero és regidor de Falles de l’Ajuntament de Xàtiva per part del PSPV-PSOE, i a més a més, un antic faller de la nostra comissió.

Entrevista pel seu nou càrrec i sobre la situació del teatre faller.

Pepe Mira és xativí, faller, actor i director. Ens donarà la seua visió d’aquest art i les diferències (i similituds) entre el teatre faller i el professional, mitjançant la seua experiència.

Mª José Pla

Pascual Gil

Maria José Pla es regidora de l’Ajuntament de Xàtiva, i forma part del grup Popular de la localitat.

També ha estat fallera de Selgas Tovar. Opinió sobre la situació del teatre faller.

Pascual Gil és tramoista.

La persona a la que tots es dirigeixen quan han de xafar l’escenari del Gran Teatre de Xàtiva. No s’heu preguntat mai com es viu el teatre... entre bambolines?

José Luis Lagardera

Francesca Chapí

José Luis Lagardera és periodista. Faller de la nostra comissió, i membre de la Junta Local Fallera de Xàtiva els últims tres anys. Article sobre la candidatura de les Falles a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Francesca Chapí es troba al càrrec de la Regidoria de la Dona i d’Igualtat a l’Ajuntament de Xàtiva, mitjançant el grup d’Esquerra Unida. Ens desvetlla quin ha estat (i és), el paper de les dones al teatre.

-14-

Primer Acte

Segon Acte

Agustí Garzó

Rosa Barberá

Agustí Garzó és el màxim responsable del diari Levante-EMV a les comarques de La Costera, La Canal i la Vall d’Albaida. Qui millor que ell per explicar-nos el paper que ha tingut durant tots estos anys el Gran Teatre de la ciutat, més enllà de presentacions falleres?

Rosa Barberà és actriu, malgrat que també dirigeix.

Diplomada en art dramàtic, amb un màster de doblatge i locució. Una de les seues especialitats és el teatre per als més menuts. Quines diferències hi ha respecte al teatre per a adults?

Tercer Acte

Andrea Martí Andrea Martí, la nostra vicepresidenta de protocol, ens parla de la I Setmana Cultural organitzada per Selgas Tovar el passat estiu, i que esperem que continue creixent en els pròxims anys.

Paola Tormo Paola Tormo protagonitza la segona entrega de “Selgueros pel món”. Si l’any passat ens escrivien des de Portugal, aquest any el destí és Londres, on Paola es troba com a au pair.

Com passarà aquestes falles lluny de Xàtiva?

Cintia Sanchís Cintia Sanchis, fallera de la comissió, explicarà el que suposen les amigues a una comissió.

-15-

Primer Acte

“Teatre o no teatre...eixa és la qüestió”

“El teatre és tan infinitament fascinant, perquè és molt accidental, tant com la vida” (Arthur Miller)

-16-

ESBOS FALLA GRAN COLOR

-17-

MONUMENT

GRAN Nit de TEATRE Era ben lògic i normal, Una de les arts escèniques Representar aquest tema, Que desperta En una falla tan propera majors passions.

Al nostre espai teatral.

On flueixe les emocions, Revivint fites històriques.

Sain et A maig s’estrenà un sainet Tractava d’un entarimat Protagonitzat per Que portà un tal Parra, per nom: Xactiva Que començà amb Un partit que prometia molta garra, I que acabà desactivat però acabà per durar un pet.

Lema: “Nit de Teatre” Artista: Xavi Herrero

Tragèdia

Grega

Alfonso Hamlet s’ha vist immers En una gran tragèdia grega.

Una història d’una escena Que protagonitzen els diners Un drama que va esclatar Gràcies al hippie Benavent Ionqui dels diners,

pendent, De “traure merda a punta pala”.

Però és moment de posar-se a pensar.

Alfonso Hamlet té un problema, Es troba enmig d’un gran dilema “Ser o no ser del Partit Popular”.

Màscara

GRAN Algú s’amaga rere la màscara D’un cas un tant peculiar, que l’amic Tono Vidal no ha sabut explicar fins a a

Litres de gasolina van ser emprats Per a un cotxe que està al depòsit Un clar i evident despropòsit Al que ja ens tenen acostumats.

-18-

leó El Napo

XATIVÍ

El Napoleó xativí Ara li està tocant batallar és descobert Al seu personal Waterloo Amb la mà sobre Amb els que ja no la cartera. volen veure-lo És el peix de la PPeixera, Però abans el van apreciar Que reparteix els tant per cent.

Un govern local que ha nascut Entre claus i cafès, Uns motius de pes, Que als xativins han convençut Però la rissa és transitòria I pot desembocar

SCARE S

Tragicomèdia s’han tornat Els diumenges familiars a l’Albereda.

Es veu que l’acera no és prou gran I ara es pot passejar per la carretera.

DIA È M CO La part còmica l’aporta El recent nascut tripartit Que de tant traure pit Quasi no cap per la porta

Altres MÀ

El teatre faller i la Fira d’Agost

en un caos, Si no es segueixen els passos Que necessita aquesta història.

Cal arribar entre els tres a un acord, Per governar Xàtiva sense presses Perquè no complir amb les promeses És firma una sentència de mort.

Han viscut un amarg divorci Ja que des del consorci No aposten pel ‘baix cost’ El nivell de les comissions locals, Ha deixat de ser prioritari I prefereixen damunt l’escenari A companyies ‘professionals’.

-19-

Entrevista a

Xavi Herrero

“Tornem a Selgas perquè en el fons la gent té un bon record del nostre treball” Xavi Herrero torna a Selgas després de deu anys. És l’únic artista faller que ha aconseguit donar-li a aquesta comissió un premi a millor falla de Xàtiva (2005). Reapareix amb un monument dedicat al teatre, degut a la proximitat d’aquest espai amb el nostre casal.

Com se’t va ocórrer que aquest monument tractara sobre el teatre?

Quan penses en la falla que pots fer per a una comissió, sempre busques que siga un tema bonic, i el del teatre sempre és una opció que llueix, i fàcil de representar. La Selgas és una comissió que està prop del Gran Teatre, i la idea em va sorgir.

Que es trobarà la gent quan vinga a veure el monument plantat?

El remat serà una representació del Hamlet de Shakespeare, on podrem veure la típica calavera mentre representa l’escena de ‘Ser o no ser’. Del que parla la falla és d’això, de Ser o no Ser de Xàtiva després de les últimes eleccions locals, on tota la gent té l’esperança de que la situació vaja a millor.

Tornes a Selgas després de deu anys, i fa onze vas fer que aconseguirem el nostre únic premi com a millor falla de Xàtiva. Que va suposar per a tu aquell monument?

Va suposar una gran alegria personal, perquè feia anys que no guanyava i volia demostrar la meua capacitat de treball. Selgas em va donar l’oportunitat, i ja ho intentàrem un any abans amb una falla sobre

el cine. El 2005 canviàrem inclús la ubicació de la falla. Tornem a Selgas perquè en el fons la gent té un bon record del nostre treball, i esperem quedar el millor possible.

Estàs content de tornar a plantar en Selgas?

Tornar a plantar en una falla després de deu anys sempre és una gran satisfacció per a un artista. Després de vint-i-sis anys d’ofici ara torne a treballar per a clients amb els que feia anys que no treballava, i això és meravellós. Signific que el nostre taller funciona bé. Hem aprés i això serà positiu per a les dos parts.

I més tu, Xavi, que estàs en continu aprenentatge també a altres sectors com el de la decoració. Això ajuda a l’hora de dur a terme un monument?

Jo treballe en altres àmbits, bàsicament per necessitat. A mi el que m’agrada és fer falles. Però la situació és la que és, amb una situació complicada en la que els pressupostos baixen. Jo soc una persona molt curiosa i m’agrada sempre fer coses noves. Hi ha camps com el de la decoració o la tematització on pots trobar treball si saps buscar-lo. Això ens dona uns recursos per al taller que, d’altra manera, seria impossible.

Com veus la evolució dels monuments en estos anys de crisi i com la pressuposes d’ara endavant?

-20-

Baixar de pressupost en les falles és molt senzill i pujar-los és molt complicat. Eixa és la realitat. L’actitud del faller és molt diferent a la d’abans. Ara s’advoca més per la festa, pel que tornar a recuperar els pressupostos que hi havia abans de la crisi va a ser difícil. Es notarà una pujada perquè a la gent li agrada competir pel premi, però no va a ser fàcil tornar ràpidament a la senda dels pressupostos extensos. I és una llàstima perquè Xàtiva deuria tindre dinou grans monuments, però ara mateix s’estan manejant pressupostos dels anys 80 i 90. El retrocés ha sigut gran.

Salvant els pressupostos, quines són les principals diferències entre les falles de València i les de Xàtiva?

La principal diferència és l’actitud de la gent. Ací la gent col.labora més que a València. I això ja és molt.

Cada vegada més, com és el teu cas, els artistes fallers fan fogueres. Quines són les principal diferències?

La primera diferència que trobes, evidentment, és la calor (riu). Bàsicament no hi ha diferències. Tal vegada a les fogueres hi ha una llibertat creativa i estètica que a les falles no existeix, ja que són més clàssiques.

I què prefereixes? Llibertat o saber el que has de fer?

A mi m’agrada més tindre llibertat creativa i estètica. Fer el que a mi em done la gana, sempre entre cometes. A Alacant treballa molt d’artista faller bàsicament perquè els agrada com treballem. Quan un d’Alacant ve a comprar a València, està buscant alguna cosa pareguda a la que fem ací.

Molina, Ferroviària, JRJ, Abu, Corts... com van els tràmits per a canviar el nom a l’Avinguda Xavi Herrero?

Lo de fer totes les falles d’una Avinguda és una casualitat perfecta per a mi, ja que és una comoditat a l’hora del muntatge. Lo de l’acudit de que van a canviar-li el nom... a mi no em desagradaria, que vols que et diga (riu). Hi ha vegades que el comentari va amb mala intenció, però a mi em fa molta gràcia.

La gent em pregunta com és que faig tantes falles a Xàtiva. Les faig per obligació. M’agradaria fer-ne

menys ací, per no tindre eixa sensació d’abús, però els pressupostos són els que són i si no m’ix feina a altre lloc, jo he de treballar. Com a dada et puc dir que ni fent totes les falles de Xàtiva m’arribaria el pressupost per mantindre el meu taller.

Més d’un quart de segle fent falles. Que et queda per demostrar?

Tot. E n aquesta feina un mai sap prou. Sempre et queden coses per aprendre. En principi em queden vint anys de vida laboral, i això és un muntó per fer al món de les falles. E ncara ens queda fer un bon treball.

Una il.lusió que et quede per complir al món de les falles?

Jo em done per satisfet amb el que ja he fet. La il.lusió meua està en el dia a dia. Abans tenia l’objectiu de fer una falla especial a València, però ja l’he acomplit. Ens il.lusionarem amb el que vinga.

-21-

Entrevista a

Pedro Aldabero

“Hem de potenciar el teatre faller en unes dates determinades.”

Pedro Aldabero és, des del passat mes de juny, el regidor de Falles de Xàtiva. A més a més, Pedro ha estat durant molts anys faller de la nostra comissió. Ara li toca defendre els interessos de tot el col.lectiu, i lidiar amb un Govern tripartit, amb diferents sensibilitats. La taxa del teatre i l’absència del teatre faller en la Fira d’Agost de la ciutat han estat els primers entrebancs d’aquesta legislatura.

Com estan sent estos primers mesos al front de la regidoria de falles?

Són il.lusionants. Estar al front d’aquesta regidoria per a mi, que he estat faller durant molts anys, és una satisfacció. És un càrrec nou, i hem tractat de complir el que portàvem al programa electoral dins de les nostres possibilitats, ja que estem governant amb altres dos partits polítics.

Seguirà així en els pròxims anys?

En aquesta legislatura les falles no pagaran per fer ús del Gran Teatre, sempre i quan siguen conscients de que el Teatre és un lloc que hi ha que aprofita .

Una comissió que sap que tan sols pot arrastrar a cent o cent cinquanta persones pot fer la seua presentació en espais alternatius.

Què aporten les Falles a la cultura?

Hi ha moltes vessants a les que afecta: artística, literària, musical... les falles són cultura i enginy, que és la base de les falles. Ningú entendria la Comunitat Valenciana sense les Falles. I “En aquesta els primers que han de sentir-se Hi ha hagut molta confusió amb legislatura les falles implicats són els fallers. Jo ho he el tema del cànon del teatre... dit moltes vegades que jo soc fano pagaran per fer ller de monument, no de festa, Les Falles que en 2015 feren la presentació al Teatre van haver de lo segon podem gauús del Gran Teatre” perquè d’abonar-la, perquè encara dedir totes les setmanes, mentre penia de l’anterior equip de goque lo primer sols podem tinvern, però el compromís nostre va ser que a eixes dre-ho durant cinc dies al carrer. Tindre un monucomissions, després se’ls revertirien els diners. És ment implica molta feina, i dintre d’eixa feina cal una promesa que vam dir i que anem a complir. Les incloure la crítica, la sàtira, les exposicions històrifalles que han fet la presentació en 2016 ja no han ques... Transmetre eixa cultura a la gent que no està hagut de pagar la taxa. inclosa en aquest món.

-22-

Que n’opines del teatre faller? falla ompliria el teatre. Tindria èxit segur. I a més a E n el col.lectiu faller hi ha que potenciar totes les més, això és el que fa Falla. vessants artístiques que puga crear una comissió.

El teatre faller és una gran iniciativa, i sé que hi ha Alguns artistes començaren fent teatre a la seua hagut crítiques perquè a la Fira d’Agost no s’ha in- falla... clòs, però considere que és un error. És fonamental Moltíssima gent. I a més moltes persones tenen potenciar el teatre faller, però cal fer-ho particu- l’oportunitat de veure què tal funcionen de cara al larment en unes dates determinades, i n’estic segur públic. És una cosa en la que pense des de fa molt que, en uns quants anys, hi haurà falles de temps. És una experiència que et que podran crear productes de qualitat. dona una seguretat en tu mateixa que El teatre faller ha de ser teatre faller, i “A la Fira vam no es pot aconseguir d’altra manera. ha de tindre el seu espai pertinent. La voler portar I no hi ha que oblidar que Xàtiva és Fira és la Fira, i jo no crec que hi haja que fer sang. A la Fira vam voler portar de grans obretes de teatre dutes un altre tipus bressol un altre tipus de teatre, com és el teatre a terme per comissions falleres... professional, i les Falles, amb tots els Grans presentacions falleres han inde teatre” respectes, són amateurs. Devem busclòs apropòsits que haurien pogut ser car una data per potenciar-lo i donar-li perfectament una obra de teatre indecontinuïtat en el temps. pendent. Hi ha gent que no té res que envejar-li als professionals. Si decidim tirar endavant, de segur No obstant, la Fira podria ser un aparador perfecte que alguns dels que comencen al teatre faller poden per a eixa visibilitat... no cabria la possibilitat de dedicar-se a aquest art d’una manera professional. buscar un espai alternatiu?

Sí que es podria, però primer hem de veure que ens ofereixen i sospesar-ho. Tal vegada el primer seria fer un concurs de teatre faller, i més endavant, possiblement, que tinga com a premi actuar en Fira.

Però això jo ho veig a llarg termini.

S’ha parlat ja per poder crear eixe concurs de teatre faller pròximament?

No és competència meua, però si el col.lectiu faller s’ho proposa, jo no tinc cap inconvenient en anar amb ells a parlar amb el regidor del teatre, i no crec que hi haguera cap problema. Fins ara no s’ha parlat res d’aquest tema.

De fet a València fan durant l’any concurs de teatre faller... podria instaurar-se a la llarga a Xàtiva algun cicle semblant?

Eixa és la idea. Fer un cicle de teatre faller amb uns premis per a l’ocasió. E ixes coses són les que fan que la gent s’il.lusione, però per a això, el primer és instaurar una data. N’estic segur de que qualsevol

-23-

Mª José Pla i Casanova (Portaveu Populars Xàtiva)

Expressions culturals que vénen del poble

Llibres, presentacions, cavalcades i teatre...

Quan parlem de falles, tots diguem que formen part de la nostra cultura i de les nostres tradicions, però evidentment dir-ho no és prou, també hi ha que sentir-ho.

Per sentir-les és necessari haver formar part alguna vegada d’aquesta família que són les falles. Família diversa com totes però unida per unes arrels profundes que fan que aquest col.lectiu treballe incansablement en pro de la cultura valenciana.

Llibres, presentacions, cavalcades i teatre són expressions culturals que vénen del poble i que són per al poble. I si el poble és soberà també ho són les seues decisions que ens porten a la reivindicació constant del col.lectiu faller que demanen el reconeixement de la gent al seu treball de recuperació i de transmissió de la nostra cultura.

Dins d’aquest treball emergeixen des de fa molts anys els grups de teatre faller. Obres de teatre en

Valencià, a propòsits amb guions originals i amb produccions pioneres que demostren la gran creativitat dels fallers i les falleres de la nostra ciutat.

Temps, molt de temps invertit. Per fer una tasca que culmina el dia de la representació i amb un sols objectiu, fer falles. És per això que els populars defensem i recolzem el teatre faller, i reivindiquem la necessitat de seguir impulsant-lo des de l’administració local amb subvencions i contractacions a les falles de Xàtiva per a que la gent gaudixca d’aquestes representacions fora dels àmbit fallers perquè hi ha que apostar per lo nostre però no només en gestos sinó en fets.

Falles i fallers continueu endavant, amb la creativitat que vos caracteritza traduïda en teatre, presentacions, cavalcades o reunions als casals, sempre en pro de la cultura valenciana i sempre amb treball i il.lusió.

-24-

Què Pels ésprofessionals el teatre?

Possiblement mai t’has parat a pensar en què és el teatre. Una d’eixes arts escèniques capaç de provocar sentiments contradictoris en fracció de segons. És per això que hem tirat mà dels professionals per a que ens ajuden a definir-lo un poc millor.

Jorge Sanfélix és llicenciat en Art Dramàtic pel

d’una nit d’estiu” (2005-2008), de W. Shakespeare, dirigida per Antonio Díaz Zamora i produïda pel Teatre E scalante; o “Tiempo de barrilete” (2011), de Julio Cortázar i dirigida per Montse Anfruns.

Les seues últimes aparicions teatrals van ser a 2014, amb “El club de los miserables”, de Cocos Teatro, i a “Forever, el musical”, de Paz Matud. A més a més, té experiència en cafè-teatre i en improvisacions en Festes Teatrals i Teatre de Carrer.

Joan Alamar és llicenciat en comunicació audiovisual, però atresora nombrosos cursos com els d’interpretació i interpretació cinematogràfica, d’actuació davant càmera, de doblatge, de tècnica i expressió corporal o de tragèdia grega. En el teatre ha participat en obres com “Postdata” (2001) de

Teatre dels Gats, “La princesa llorona” (2007) o “Yo, Groucho” (2008), de Potranka Teatre. E n televisió ha participat a diversos esquetxos per a programes de Canal 7 i ha participat en anuncis publicitaris per a la CAM, Navidul, Amstel, Digital

Centre Teatral Escalante de València, i també ha estat a l’escola municipal de Teatre de Dènia. A més a més, ha realitzat 3 anys de solfeig i base de piano a l’escola municipal de Música de Pedreguer. La seua aventura al teatre començà l’any 2001 amb obres com “Doña Rosita la soltera” (amb un personatge secundari) o “Balas sobre Broadway”, de Woody Allen. També ha participat en obres com “Somni

-25-

Rebeca Artal-Dato va estudiar art dramàtic a l’Escola de l’Actor de València, malgrat que també ha realitzat cursos de clown i de teatre, i un taller d’expressió. També va formar part de la Coral de Petits Cantors de València. E l passat 2015 va participar al

microteatre, amb “Feliz cumpleaños” de Tonet Ferrer. A 2014 va tenir un paper a “Don Juan”, de Hadi Kurich, i a “El árbol de Navidad”, teatre musical baix la direcció de Silvia Rico. També ha aparegut als curtmetratges “Deazularrojo” i “Conchín se lo traga”.

Miquel Viñoles és llicenciat en l’E scola Supe- tre han estat “El patito feo” (2013) o “Metus” (2012). rior d’Art Dramàtic de València. També ha realitzat cursos d’interpretació davant la càmera, de teatre físic o de preparació per a càsting. Al teatre, recentment, ha protagonitzat l’obra “Irina” i també “És precís?”, que també ha dirigit. Altres obres de tea-

A l’audiovisual ha participat a la sèrie de TVE “Águila Roja” i a la sèrie “Bon dia, bonica” (2011). A més a més és, des de 2005, actor de doblatge i locutor publicitari.

Nelo Gómez es llicenciat en art dramàtic, espe- munt d’obres com “Motel Damm” (2015) de Lucía cialitzat en interpretació textual, per l’ESAD València, i té un màster en realització i disseny de programes i formats de televisió en l’Institut RTVE-UCM. En teatre, aquest 2016, ha tornat a treballar, com ja fera a 2012 i 2013, amb “El geperut de Notre Damme”, de Jaume Policarpo, i ha participant en un

Aibar o “Megànimals” (2011) de Pepe Marco. A la televisió s’ha pogut veure a exitoses sèries com “El secreto del Puente Viejo” (Atresmedia, 2015) o “L’alqueria Blanca” (RTVV, 2009-2011). També ha participat al cinema, al doblatge i a la publicitat.

-26-

María Maroto és diplomada en Art Dramàtic per l’Escola de l’Actor de València, i ha realitzat cursos de màscara, de càmera i de teatre al carrer. Al teatre ha treballat en obres com “Tibidabo” (20102011) de Marc Artigau, Camberra (2008) de Jerónimo Cornelles, “El sarao del año” (2005) o a “Pa-

seando Valencia”, una guia turística teatralitzada.

No obstant, però, María és especialment coneguda pel seu paper protagonista a “L’alqueria Blanca”, entre 2007 i 2010, interpretant a Raquel. Al cinema ha participat en algunes pel•lícules, com “Mentiras y gordes” (2008), d’Alfonso Albacete i David Menkes.

Emili Chaqués té un postgrau de Teatre a l’E ducació per la Universitat de València, i manté una formació contínua a l’Escola de Teatre de Silla.

En quant a cursos, ha estudiat improvisació teatral, interpretació davant la càmera, maquillatge, teatre musical o clown. Al teatre ha dirigit “La carta” (2015) al Festival Russafa E scènica, i ha participat en “La dona de negre” (2014-2015) de Susan Hill i

dirigida per Pere Marco, “L’Òpera dels tres centaus” (2012) de Bertol Brecht i dirigida per Carles Royo o “La història del soldat” (2010), d’Ígor Stravinski, dirigida per Carles Gandia. També ha treballat a l’audiovisual i a la publicitat, i ha estat professor de Llengua i Literatura Valenciana de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.

Eugeni Alemany és guionista, humorista i mo- persona que està lluitant per que la paella aparenologuista. És mundialment conegut per la seua participació al programa de Telecinco “Caiga quien caiga”, i pel seu treball als programes de Canal 9 “Trau la llengua” i “Gormandia”. A més a més, és la

ga, per fi, al whatsapp. Eugeni ha xafat molts teatres presentant els seus espectacles còmics: “T’ho dic sense acritud” i “En persona guanye”

-27-

Maria Juan és llicenciada en Art Dramàtic per de Jacob, “Sense penes ni glòries” (2007-2008), de l’E scola Superior d’Art Dramàtic de València. Alguns cursos que ha realitzat han estat els de direcció d’actors, de clown, de bufó, d’interpretació davant la càmera o de teatre. Precisament al teatre ha participat en “Mariua... el musical” (2011), “El amor jode... pero no mata” (2010) de Teatre La E scalera

la Companyia Les 3 Queixones, i “13” (2006-2007), de Carles Alberola. D’altra banda, a l’audiovisual ha treballat en la sèrie “Crematorio” de Canal + (2010), i en curtmetratges com “Últimamente solo pienso en la muerte” (2010) o “Las superficies reflectante ” (2006).

-28-

José Luis Lagardera

Un Teatre patrimoni de la humanitat Mereixem ser Patrimoni de la Humanitat? Poder respondre aquesta qüestió és primordial per poder continuar endavant amb eixe projecte tan il•lusionant que es va iniciar ja fa uns mesos, amb el convenciment de que el que fem; allò pel que treballem, té un sentit més enllà de convertir-se en flam cada dinou de març. I la resposta és sí. Evidentment que mereixem ser-ho! La setmana fallera tan sols és el pic d’aquesta gran muntanya que són les falles. I hem d’escalar-la per complet, pas a pas, petjada a petjada, si volem adonar-nos-en de tot el que comporta.

A la base, necessària per sostenir tot l’entramat, trobem a totes eixes persones que fan possible aquesta festa. Any rere any. En primer lloc, els artistes fallers.

E lls són uns dels protagonistes principals d’aquesta gran obra. Són els que fan possible eixes peces gegants que invadixen els carrers just abans de que comence la primavera. I aquesta és una professió més, com totes eixes que, directament o indirectament, participen de les falles: artesans, orfebres, músics o perruquers, entre moltes altres. E n segon lloc, trobem la vessant artística. Les falles són dansades als carrers, pasdobles, vestimenta tradicional, dolçaina i tabal. Són l’espill en el que els valencians veiem el refl x del nostre propi camí. I això ens condueix al tercer element indispensable: la vessant cultural. Per a ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat s’ha de ser persistent en la nostra pròpia història. S’ha de construir una identitat. I ha plogut molt des d’aquella “estoreta velleta per a la falla de Sant Josep”. La nostra festa ha anat evolucionant durant segles, ajustant-se a les noves necessitats que han anat apareixent, i el resultat és el que podem veure en ple segle XXI. Les Falles tenen dret a ser reconegudes internacionalment, perquè duen moltes dècades reinventant-se.

Vivint el els cors de totes eixes persones que treballen per la festa. Sobrevivint a la guerra i a la censura, transmetent eixe regust satíric i irònic que tant necessita una societat sana i democràtica.

A Xàtiva, concretament, que aspira a ser Patrimoni Immaterial amb altres localitats de falles centenàries, les nostres festes tenen cabuda des de fa més de 150 anys, quan un tipògraf i escriptor satíric liberal anomenat Blai Bellver Tomàs va promoure la construcció de la primera falla xativina: La Peixca de l’Aladroc, que és la primera falla documentada fora de la ciutat de València. Tal va ser l’èxit d’aquesta que, un any després, els veïns decidiren construir una nova foguera monumental al carrer. Eixe va ser el moment en que, aquest famós impressor, va dur a terme el que està considerat com el primer llibret de falla: La creu del matrimoni, atès la seua composició i extensió. Però la temàtica comportà la censura d’aquell llibret per part de les autoritats, prèvia petició de l’E sglésia, i com a conseqüència aquesta falla no s’arribà a plantar. E l pes d’aquesta llosa va recaure en la capital de la Costera fins que en l’any 1932, un professor de dibuix anomenat Francesc Climent Mata va promoure la tornada de les falles a la ciutat mitjançant la Societat Musical la Primitiva Setabense, de la qual també era el president. Aquest fet va impulsar la realització, tan sols un any després, de quatre monuments, i des d’aleshores s’ha plantat ininterrompudament llevat de la contesa bèl•lica.

Una història digna d’optar a aquest reconeixement.

La llotja de la seu de València, el Palmeral i el Misteri d’Elx, l’art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica, el Tribunal de les Aigües de la Vega de València i la festa de la Mare de Déu de la Salut ja són Patrimoni de la Humanitat dintre del nostre propi

-29-

territori. Però quins requisits hi ha que acomplir per aconseguir aquesta denominació? En primer lloc, el bé deu ser mostra de la capacitat creativa de la raça humana, i també deu mostrar els valors humans i culturals d’una determinada època de la història, siga en el plànol arquitectònic, monumental, urbà o paisatgístic. També deu donar testimoni d’una tradició cultural d’alguna civilització existent encara, o ja desapareguda, i exemplifica un tipus d’arquitectura o construcció pròpia d’una etapa històrica de la Humanitat. A més a més, deu ser exemple d’hàbitat o establiment d’humans i representar a una cultura passada, associada amb alguna tradició encara viva, que represente alguna creença o que siga una obra amb un significat universal únic. Com diu la UNESCO, es tracta de poder compartir expressions que s’han transmès de generació en generació, evolucionant en resposta al seu entorn i contribuint a difondre un sentiment d’identitat i continuïtat. Preservar allò important actualment pel seu valor econòmic o potencial, però que també provoquen una certa emoció o ens facen sentir pertinença, per a que també puguen gaudir d’elles les generacions futures.

Malgrat la seua fragilitat, el patrimoni cultural immaterial és un important factor de manteniment de la diversitat cultural front a la creixent globalització que patim hui per hui. Permet el diàleg entre cultures i promou el respecte cap a altres models de vida.

La seua importància no radica tan sols en la manifestació cultural en si, sinó en els coneixements i les tècniques que s’han anat transmetent de generació en generació. És per això, que el patrimoni cultural immaterial és tradicional, contemporani i vivent, integrador, representatiu i basat en una comunitat. Salvaguardar aquest patrimoni assegura la seua viabilitat i la contínua recreació i transmissió, mitjançant la documentació, la investigació, la promoció i la millora, primordialment a través de l’educació. No són les Falles una clara definició del que es demana per a poder arribar a ser Patrimoni de la Humanitat?

A Camboya, per exemple, els artistes del Sbek Thom –teatre de sombres amb titelles de cuiro que va nàixer al segle XV formant part d’un ritual religiósdonen tres o quatre representacions a l’any en dates senyalades. A E stònia, Letònia o Lituània, les festes

de danses i cants bàltics mantenen i fomenten les tradicions regionals d’art folklòric. A Madagascar, les comunitats zafimanir han desenvolupat i perfeccionat els seus coneixements i tècniques de treball de la fusta, i a Mèxic les comunitats commemoren, en el Dia dels Morts, la tornada temporal a la Terra dels familiars i éssers estimats difunts, combinant rituals religiosos prehispànics i catòlics en èpoques coincidents amb el cicle anual de la dacsa, que és el principal cultiu alimentari del país. Inclús a Uganda, la fabricació de la tela amb fib es de cortesa vegetal és una tècnica prehistòrica anterior a la invenció del teixit, basada en alguns dels coneixements més antics de la humanitat, creant unes teles que solen portar-se als funerals i als esdeveniments culturals, malgrat que també s’empren per a la fabricació de cortines contra els mosquits, matalafs i sacs d’emmagatzemament. Aquestes són, tan sols, algunes de les mostres que podem trobar com a Patrimoni arreu del món, a les que s’uniran les Falles si aconsegueixen assolir aquest reconeixement durant el pròxim mes de novembre.

Però per a aconseguir-ho, és imprescindible comptar amb una sèrie de recursos indispensables. Un d’ells, sense cap mena de dubte, és el del gran nombre de gent que treballa per aquesta festa. Dia rere dia durant tot l’any. I entre ells, es troba un grup de gent –cada dia més nombrós- que es dedica a dur a terme obretes teatrals, que fan servir després a les seues presentacions falleres o als diferents concursos que es desenvolupen pel territori valencià. Són els artífex del que anomenem teatre faller, que suposa un element necessari per impulsar la cultura valenciana.

I per què artistes amateurs es llancen a protagonitzar obres i no deixen aquesta tasca als vertaders professionals? Tal vegada és perquè per a aconseguir fer alguna cosa, tan sols es necessita plantejar-s’ho i ser perseverant. Tot va començar, fa un grapat d’any, representant sainets, -la peça teatral valenciana més tradicional, que va gaudir d’especial popularitat durant la segona meitat del segle XIX-, tant a escenaris com als carrers i les places dels pobles i ciutats. Però a poc a poc l’oferta i la demanda es va anar ampliant, i es van començar a representar obres històriques,

-30-

obres de grans autors, o fins i tot de creació pròpia.

Fer teatre des de zero... quina bogeria! L’enginy i la creativitat es van apoderar d’aquestos artistes amateurs i dels directors improvisats que van anar apareixent. Una il•lusió que es transmetia en hores d’assajos, en milers de menudes errades que devien anar corregint-se sobre la marxa, en vestuari a mesura i en nervis. Molts nervis i moltes ganes, que són el motor principal de qualsevol projecte.

Però, de sobte, en un moment determinat, la febra pel teatre faller se’n va anar de les mans a València.

Allí es va celebrar, a finals del passat any 2015, la XLII edició del Concurs de Teatre i la XXIII edició del Concurs de teatre Infantil. Una mostra per la que han passat, damunt de l’escenari de La Rambleta durant quatre mesos, més de 600 actors repartits en un total de 69 representacions, dividides en quatre categories: obra llarga, Curta A, Curta B i infantil; i el que és més important per a fomentar-ho i fer-ho extens a tota la població: de forma gratuïta. Perquè el teatre el fan els fallers però el pot gaudir tothom. Inclús tenen la seua particular gala, com si els tractara dels Premis Goya. Una organització i uns premis teatrals que tenen com a punt de trobada, l’amor per aquest art. I en valencià. Aquest format que roman amb èxit al Cap i Casal, pot començar a dur-se a terme pròximament a Xàtiva, una localitat on el teatre també té el seu paper protagonista. La nostra comissió, sense anar més lluny, sempre ha destacat per les obres teatrals dutes a terme, com aquella meravellosa versió de La bella i la bèstia o la representació de El chacacha del tren, peces que encara hui donen que parlar a les falles de Xàtiva. No obstant, en la diversitat es troba el gust. Altres comissions germanes com E spanyoleto, Raval, Molina Claret o El Cid Plaça de la Trinitat (per posar alguns exemples) tenen també un compromís reial amb el teatre faller, i eixa és l’excu-

sa perfecta per començar projectes d’aquest caire a una ciutat històrica com la nostra.

Aquesta és una mostra més de tot el potencial que tenen les falles com a estament cultural, més important, si cap, a una regió en la que tenim una llengua autòctona que devem defensar, malgrat que pel camí ens vagin posant la traveta en molts casos, com en el del tancament de la nostra radiotelevisió, que aguaita a obrir de nou les seues portes de par en par. És per això que, ara més que mai, les falles són el referent cultural de València i de tot el seu territori.

Amb uns llibrets de falla que advoquen per mimar i respectar la nostra pròpia llengua, i que són exalçats per premis com els de la Federació de Lletres Falleres o els que atorga la Conselleria d’Educació per la Promoció i l’Ús del valencià; amb crítica i sàtira sobre les nostres costums i els nostres dirigents, expressades magistralment als monuments que es planten als carrers durant la setmana fallera; i amb unes mostres teatrals que barregen tot el que acabem d’exposar.

Perquè el teatre faller també mereix ser inclòs com a Patrimoni de la Humanitat.

Ho tenim més prop que mai. Hi ha molta gent treballant per a aprofita aquesta oportunitat única.

Perquè és l’ocasió idònia per a aconseguir que la nostra identitat i la nostra història festiva siguen reconegudes i immortalitzades, per a que les pròximes generacions sàpiguen que participen d’una festa internacionalment respectada. Monuments, llengua, art, música i teatre. I és que com assegura Pere Fuset, president de la Junta Central Fallera, “el teatre fet per fallers és una mostra més de com les Falles som CULTURA en majúscules”. I tant que ho som. És important remarcar-ho en un any en que aquesta festa; la nostra festa; la festa de tots, aspira a assolir la seua fit més important: ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

3 -31-

Les Falles, un patrimoni en comú

4

4

5 6

1

6

2

3

7

4

8

8

5

6

9

9

7 8

9

10

10 10

a humanitat CO 11

ues

icionals ers

Candidates a patrimoni de la humanitat #FallesUNESCO — 1: Pirotècnia 2: Música 3: Arts plàstiques 4: Diversió 11 5: Sabers tradicionals 6: Artistes fallers 7: Artesanies 8: Esforç col·lectiu 9: Creativitat 10: Literatura festiva 11: Indumentària

11

-32-

Entrevista a

Ferran Gadea

“A una comèdia, les rialles ressonen amb més força amb un gran nombre de persones” ses de cor i de veu. Va ser allí on un professor em proposà que estudiara art dramàtic, i després d’un temps pensant-ho, vaig acabar fent-ho.

I tardares molt en fer teus els escenaris?

En segon d’art dramàtic ja estava treballant professionalment. Vaig debutar a la sala E scalante, amb una obra de Carles Alberola, anomenada “Joan el cendrós”. Era una versió de la ventafocs, però modernitzada.

De quin any estem parlant?

De l’any 1998. Ha plogut un poc.

Ferran Gadea ens rep al Teatre Talia, unes hores abans de que comence l’espectacle teatralitzat de l’Alqueria Blanca.

Però Ferran és molt més que Tonet, el personatge que va interpretar a la sèrie més exitosa de l’extinta RTVV. Ha estat, fins l’any passat, president de l’Associació d’actors i actrius professionals valencians. I és que si hi ha una cosa que l’apassione, eixa és el teatre, un món amb el que conviu des que era un adolescent. A més a més, és una icona d’aquest art en la nostra pròpia llengua.

I tant! Com veus la situació del teatre valencià actualment?

Creativament ha hagut una explosió, potser per la crisi, on la gent cerca altres formes de fugida. Ho hem passat molt malament per l’IVA, per la caiguda de les ajudes i de les inversions. No obstant, però, hi ha hagut una nova onada de creadors, d’actors i d’actrius. Malgrat això, del teatre sempre se’n diu que està en crisi.

La sàvia jove espenta amb força?

La joventut, després d’uns anys de baixó, ha revisCom arriba Ferran Gadea a colat i vol prendre protagonisme. dedicar-se a la interpretació?

Jo també he sigut faller, i vaig començar a fer teatre a la meua falla a “Del teatre sempre I si el teatre sempre està en crisi... aleshores com es troba el teatre en Burjassot, la Mariano Benlliure, i al se’n diu que valencià? col.legi, on ja guanyarem un premi. està en crisi” E ixa és una discussió constant, perDesprés, amb catorze o quinze anys què sempre et trobes a algú que t’arem vaig apuntar a l’Escola Municipal gumenta que, si el teatre és en valencià, sempre va de Teatre de Burjassot, on vaig poder comprovar menys gent a veure’l.

En els anys del PP sempre s’ha que la cosa ja era més seriosa, ja que teníem clasinvertit molt més en castellà que en valencià quan,

-33-

si a la gent li costa més anar a gaudir d’una peça en la nostra llengua, deuria ser al contrari. Venim de més de dos dècades en les que no s’han fet campanyes i s’ha deixat morir tot. Ara hem de tractar de refer-ho tot, i de que la gent comence a veure teatre en valencià, una gesta que cobra més importància ara que ens hem quedat sense televisió autonòmica, malgrat que la tornarem a tindre. És a dir, que esperem que el panorama canvie amb esta nova etapa...

Jo almenys espere que sí. Per part de tots, inclús del Partit Popular, perquè la culpa no és de les bases, sinó d’unes poques persones que pensaven més en ells mateixa que en la ciutadania. Al món de la cultura ho hem passat molt mal perquè es van carregar el Circuit Teatral Valencià. Ara, que hi ha més tranquil.litat, s’estan començant a dur a terme una sèrie propostes culturals, com una campanya d’animació lectora.

La nostra llengua gaudeix de bona salut?

Va haver un moment en el que semblava que el valencià començava a tindre una gran davallada, però ara la llengua viu un bon moment. En els anys 70, que va ser quan va començar a professionalitzar-se el teatre, hi havia un compromís de fer-lo en valencià, una mentalitat que ha anat minvant amb el pas del temps. No obstant, a la meua companyia apostem per les estrenes en valencià.

Has estat com a president del sindicat d’actors i actrius professionals valencians. Quin era el teu paper?

Vaig entrar com a president, malgrat que en realitat no mana una persona. Tots som companys, però jo era la cara visible. A l’associació tractem de lluitar pels drets laborals “A la meua i artístics dels actors i actrius valenDe fet, eres un actor que la gent cians. A banda, crearem els premis associa al valencià... companyia que s’havien perdut i vam seguir I jo encantat. No em suposa cap proapostem per fent la revista. Tenim veu, sobretot, blema, però la gent de vegades veu en casos que ens toquen de ple, com problemes on no hi ha. Som bilinles estrenes en quan anunciaren que el Talia deixagües i orgullosos de ser-ho. valencià” va de ser públic i passava a ser privat o quan tancaren l’espai del Moma.

Com es sentiu quan pleneu una sala?

Molt contents, i més ara que al públic li costa molt La creació del Palau de les Arts acabà d’afonar les invertir els seus diners en el teatre. Veure que s’om- arts escèniques valencianes, perquè s’endugué tot pli una sala provoca una gran satisfacció. A una el pressupost de cultura. Està molt bé que València comèdia, les rialles ressonen amb més força amb tinga un Palau de la Òpera, però aquest no té quasi subvenció de Madrid. un gran nombre de persones.

-34-

El teatre és un vehicle cultural i les F alles Quins són els pròxims objectius del teatre en contribueixen a ell. Com veus el teatre faller?

València?

Fa uns anys vaig dirigir a la meua pròpia falla, aquePrimerament tindre un teatre públic i privat estalla a la que vaig començar, i curiosament vam in- ble, i que els actors i les actrius puguen viure dignaterpretar “Joan el cendrós”. També veig, de vegades, ment, amb un públic que sàpiga el que va a veure algunes funcions, quan tinc temps. Jo no tinc cap depenent del lloc al que vaja. En definit va, fer veuproblema, i em sembla genial. El problema és que re al públic que es poden fer moltes coses, però per tracta de gent que, per al teatre, dea això calen empresaris que aposten dica el seu temps lliure, i això suposa pel teatre i la cultura. D’altra banda, que cadascú aporte un compromís “Al teatre faller, descentralitzar la producció, i que a diferent, derivat de la seua disponibiCastelló, Alacant o a les comarques hui en dia, pots de l’interior del País Valencià hi halitat. És meravellós veure a gent que està treballant i que, a les nou de la veure autèntiques gen centres de producció. nit, es dirigeix cap al casal per a assameravelles” jar una funció de teatre durant meI a nivell personal? sos.

A mi m’agradaria fer coses a nivell nacional. Ací, per la meua imatge de Això és passió.

Tonet, estic una mica encasellat. Tant de bo apaAixò fa cultura. Abans tan sols es representaven els reguin nous projectes fora del nostre territori. Pel típics sainets, però, de sobte, en un moment deter- moment, potser col.labore en una pel•lícula d’un minat, la cosa canvià i es començaren a interpretar conegut director espanyol. De manera immediata, textos més extensos, o adaptacions. Això ha enri- estem a punt d’estrenar “El sopar dels idiotes”, una quit molt el teatre faller, i hui en dia pots veure au- obra en valencià, gràcies a un productor privat. I a tèntiques meravelles. finals d’any continuarem amb “El viatge de Lázaro”.

-35-

Pepe Mira

Jugar al teatre

El teatre faller front al professional i altres dimonis Un full en blanc és el més paregut a un escenari buit, tot està apunt per començar: el llapis a escriure i l’actor a actuar. I mentre em ve al cap aquesta comparació pense en que pareix ben encertada, perquè l’actor/actriu no és altra cosa que un llapis a les mans d’un director, d’un text; un espai i unes circumstàncies per tal de donar vida a les paraules i moviments d’eixa persona que sense ell no tindria cos material. És l’actor la tinta que pinta de negre l’espai blanc d’eixe paper i a poc a poc ens conta la història d’una vida, que sense ser la seua, fa pròpia per tal de que tot siga versemblant. Vida en present a un escenari.

Un actor/actriu és molt més, però valga per tal d’introduir breument al que em dedique, bé, també a part del que em dedique, perquè a més de ser actor, també sóc autor i director. I que conste que al dir aquestes coses em recorre un llamp de responsabilitat i d’atreviment, perquè dir que eres actor, escriptor i director no és qualsevol cosa, i ben lluny quede de ser com altres grans a qui considere referents, inspiració i motivació. Però no hi ha graus per a referir-me a mi en aquest moment, què dic? Que sóc mig-autor? Quasi-director? Pre-Actor? Pseudoun-poc-de-tot? Em dedique al món de la interpretació, d’açò visc, amb açò em guanye la vida, setmanalment puge als escenaris, per tot açò podria dir-se que sóc actor. I em va costar denominar-me a mi mateix com a tal, ja que és una professió que respecte al cent per cent. També escric, i de fet tinc la sort de que ja fa temps que textos meus cobren vida. E l que va començar sent una cosa esporàdica i especialment fallera, és quasi un hàbit, i fins i tot, després de vàries estrenes de textos curts o ‘micro-obres’ com ara es diuen, vaig estrenar al Gran Teatre de Xàtiva l’obra ‘Looking for Theaheart’, es-

crita conjuntament amb el meu company i amic, Carlos Izquierdo, els qui formem el nucli de Coco’s Teatre. Per la qual cosa, puc considerar-me autor, i finalment, director. Bé, és una cosa incipient a la meua carrera, he sigut ajudant de direcció en Looking i he dirigit la peça de teatre ‘Que las maten’; he co-dirigit el curtmetratge ‘Origami, el arte de doblar papel’ i alguna coseta de menys entitat, professionalment parlant. A la falla he dut la veu cantant en prou ocasions, però director, director... encara em costa pensar en mi com a tal. Però tot i açò he de reconèixer que és un camí que s’obri davant meu i que està agradant-me.

Però ja hi ha prou de parlar de mi, no m’agrada. Qui vulga saber més, quedem per a un cafenet sense cap problema. La qüestió que ens ocupa ha aparegut a les línies que, egocèntricament, m’he dedicat. I és que les falles, el teatre faller, han format part de la

-36-

meua formació. És una part inseparable de la meua trajectòria que ha posat el seu gra al meu camí. I no poc. De fet encara ho fa, però des d’altre punt de vista. E m pregunte si podríem realment parlar de ‘teatre faller’, un nom que de vegades s’utilitza despectivament, més en concret: teatre de falla. Qui no ha escoltat esta definició per a referir-se a una obra de teatre fluixa, de poca qualitat, amateur i, més be, roïna? Per tant, diríem que el teatre faller és aquell teatre que es posat en escena per integrants d’una comissió fallera, és a dir, gent no professional. Quedaria dins del teatre amateur, una bona cantera d’actors i actrius que després, alguns, creuen la línia cap al professional.

Prenem ara atenció a alguns dels aspectes positius d’aquest teatre. Gràcies al teatre faller s’ha mantingut viva part de la nostra cultura, els sainets i el valencià. Molts dels fallers que actuen maten eixe cuquet que duen dins i que ha d’eixir d’alguna manera, quan no és tan fort com per a ser una vocació, o no se està tan decidit com per a donar el pas i fer de la vocació un treball, una dedicació. I és que en el fons hi ha que estar prou zumbat per a dedicar-se a açò. Fer teatre també afavoreix les relacions socials, a més, pot ajudar personalment al coneixement d’un mateix. Sense oblidar, per descomptat, que és molt divertit. Sentir-se actor per un temps també ofereix la possibilitat d’acostar-se a un món que és molt atractiu, per dins molt més que per fora. Per a qui així ho sent, perquè clar està que no a tots ens agrada estar damunt d’un escenari. Sinó, no hi hauria públic.

Respecte al públic, fa que persones que no anirien al teatre ho facen, ja que, per relacions familiars o d’amistat, hi ha gent que va a veure als que ixen en l’obra. I almenys, es veu teatre.

I hi ha molta qualitat en alguns dels muntatges que fan comissions falleres. En València, ja sabeu, hi ha concurs exclusiu de teatre faller, i es fan coses molt interesants amb, inclús, textos creats per a l’ocasió.

El teatre faller té tots estos trets positius però també en té de negatius. Com per exemple la mala educació de l’espectador. És molt comú que a les segones parts de les exaltacions falleres es faja alguna peça

de teatre o altre espectacle (abans més que ara). El públic moltes vegades xarra, s’alça, se’n va i torna, no presta atenció més que quan ix el familiar en qüestió... i per extensió quan va al teatre creu que eixe comportament és l’adequat, i, en fi, no ho és.

Poden haver-ne molts bons actors en estos espectacles, però recordem que és teatre amateur, i per tant la qualitat del treball no serà la mateixa que veurem a un espectacle professional. Tampoc el treball ni els coneixements. Ací juga un paper important la implicació i especialment la intuïció. Quan algú no està format en interpretació segueix el seu instint, i si se és fidel al que un sent, sol donar resultat. El públic també deu saber valorar aquest factor, tant quan es tracta de teatre faller com quan és el professional. Òbviament el preu d’un espectacle amateur no pot ser igual al d’un professional, i per tant, això influei en l’espectador que es queixa del cost d’una entrada de teatre. Potser, serà el mateix que pague molts euros per veure un partit de futbol. No m’agrada comparar, cada cosa al seu lloc, no és el mateix un partit de futbol que una obra de teatre, però em dona molt de coratge que es respecte tan poc el treball d’unes persones que s’exposen a cada funció al juí del públic, que duen mesos lluitant física i mentalment per un personatge, i que no es valore això, sinó que es castigue amb l’absència a les butaques i amb impostos que graven el que fa a les persones gaudir, riure, plorar, témer... un viatge d’emocions que et fa créixer com a ser humà. Però no, millor no anem al teatre, és molt car... (és ironia, per si algú no ho havia entès).

Però tampoc vull caure en divinitzar aquesta professió, no és més ni menys que altra. Sols reclame que almenys no siga tractada amb menyspreu i escoltem això de ‘jo també sé fer-ho’. Sols puc dir que ‘avant, demostra-ho’. Si ningú sense una formació es sentiria capaç de posar-se davant un tribunal a defendre’s, per falta total de coneixements en lleis i anem a buscar al necessari advocat... perquè pensem que som capaços de pujar a un escenari i fer allò que un actor/actiu fa? Per tal de que allò que fa semble fàcil ha tingut que treballar, estudiar, en-

-37-

frontar-se als seus límits, al seu recorregut intern, conflictes, realitats, sentiments, al seu cos... i tot per a que tu, espectador, viatges durant el temps que l’espectacle dure, a llocs meravellosos, i transmetre tot un món des de l’escenari al pati de butaques, a tots en general i a cadascú en particular. Com un advocat davant un tribunal, o un mestre davant una classe, o un metge davant els pacients, o un mecànic davant els clients... i així fins nombrar tots els oficis del món.

Em recorda un poc, i sent ser recurrent en la comparació, als entrenadors de futbol, que molts des de casa els diuen el que han de fer. Pareix que tots són millors entrenadors que el qui està davant d’un equip; tots farien les coses millor, i sabrien formar l’equip perfectament per tal de guanyar. Ací també, molts tenen idees, saben el que has de fer, com has de menejar-te. Tots tenen la capacitat d’opinar i de dirigir. I en açò trobe una de les diferències amb el teatre professional. El respecte al director.

L’actor es posa en mans del director. Òbviament depèn de la manera de dirigir i ser del director.

Però no es posen en dubte les indicacions d’aquest, es fan, es proven, i si és el que de veritat funciona, s’integren a la natura del personatge, s’assumeixen i seguim endavant. Al teatre professional no hi ha mil veus dient com farien una escena ( jo faria... seria millor que férem... i si entren tots per allí... no, no, no, això no queda be així...). El director és l’ull extern que té el concepte global de tot, ell sap cap a on conduir l’obra, ell coneix el text, ell sap com són els personatges, ell coneix la matèria prima que té davant (actors, actrius) i com gestionar-la, i ell sap quina és la visió que vol donar, la seua versió, la seua proposta. Cada director treballa d’una manera, uns estaran més oberts que altres a rebre opinions, a treballar en equip, a compartir dubtes, a acceptar suggeriments. Altres tindran molt clar al seu cap el que volen i marcaran fins i tot les accions. És treball de l’actor enginyar-se-les per fer-les naturals dins el seu personatge. A la poca experiència que tinc com a director, m’encanta veure treballar a l’actor/actriu, escoltar les propostes, deixar que les accions sorgeixin dins el treball, dins l’escena, dins la realitat crea-

da en eixe moment. Trobar el que el text et demana, que la línia cap on tot va quede marcada, amb la cadència, ritme i mesura correcta. Intentar ajudar als actors a trobar les imatges que necessiten per tal de transmetre el que es vol dir, perquè moltes vegades es diu una cosa però s’està pensant en altra. És el que coneguem com ‘subtext’, el que no es diu amb les paraules, sinó a través d’elles. En definit va, ajudar a construir una veritat on entren moltíssims factors (actors, moviments, llums, so, il•luminació, escenografia, i un llarguíssim etcèter ).

Per tant, es respecta la figur del director, que no vol dir que siga irrefutable, però finalment és la mà que du el llapis davant eixa fulla en blanc per escriure.

Una altra diferència, potser imperceptible i poc valorada, és el treball anterior que l’actor/actriu ha de fer. I no és sols per a eixe espectacle en que està treballant, no, sinó que té una trajectòria, té una formació. Coneix el seu cos, les seues possibilitats i limitacions, i va enriquint els coneixements amb cada repte, cada personatge deixa un pòsit, unes marques, uns senyals, camins recorreguts dins seu als que tornar quan siga necessari. També hi ha uns coneixements teòrics, tant d’història teatral, com de tècniques actorals, musicals o vocals. Un actor no arriba, es col•loca i sorgeix tot del no res. Per a que això passe, cal que es faça tot el camí de la preparació, i en cada obra, dels assajos.

Açò em fa pensar en dos aspectes: eixos camins que es recorren abans de que l’espectacle arribe al públic, i el valor del assajos.

Començarem pels assajos. Sembla com que el temps que un actor dedica a preparar eixe producte final no val molt. ¡¿Com?! Sense eixe temps previ no hi hauria producte final, sense assajos no hi ha obra, o sí, però segurament una obra no preparada, sostinguda amb pinces i que dependrà d’altres coses (improvisació, experiència i recursos mil) abans que d’un bon treball. I quan s’actua així es pateix.

Però, com dic, sembla que no tinguen valor, i com a la societat que vivim el valor es tradueix en diners, pareix que eixe treball no siga mereixedor de ser remunerat. Quina bogeria és eixa de cobrar per assajar? És feina, i molt més important que sols eixa

-38-

hora que pot durar una obra. Moltes hores són necessàries per a que eixa hora damunt l’escenari siga el que és. Moltes. Però hui en dia cobrar els assajos és quasi impensable. I la sort que tenen i la nostra desgràcia, és que tenim el teatre corrent per les venes, i moltes vegades diguem que sí a actuacions sense assajos remunerats perquè el que volem és actuar i treballar... i cedim.

Passem ara als camins que es recorren abans que l’obra la puga veure el públic. Veiem com els actors, en escena, poden passar de l’alegria a la tristor en un no res. Estan tranquil•lament vivint una escena d’amor i als cinc minuts es barallen brutalment.

Per a arribar a eixos punts cal recórrer els camins complets que duen a eixos llocs, transitar-los mil i una vegada (als assajos) per a que siguen tan ben coneguts que quan ja en escena es necessite estar trist, violent, o esbalaït, sàpigues arribar a eixe punt sense tot el recorregut intern pas per pas. Anar directament al final del camí. Això també és feina.

Potser estiga aprofundit massa en el treball de l’actor professional, però el que volia és que es sabéreu que hi ha diferències entre jugar al teatre, i passar-ho bé, i fer papers per a la falla; i ser actor, el treball que comporta, i la lluita quasi diària per a guanyar-se la vida i poder viure, o sobreviure, en molts casos.

El actor faller no va més enllà de dir un text, millor o pitjor dit, amb intuïció i per diversió. Lícitament, obvi. Però es queda ahi. L’actor professional continua formant-se cada dia, mai arriba a un nivell absolut de coneixements, cal estar sempre actiu, coneixent-se, reconeixent-se, aprenent noves idees, tècniques. Sempre en continua formació (que també val diners).

I finalment, la línia fin i conflict va de l’intrusisme.

No passa sols al teatre. Contínuament estem creuant línies d’altres professions. Però al teatre es dona prou a sovint, perquè pareix que no és necessària una carrera com a tal per a dedicar-se a açò. Quants actors famosos coneguem que, per una casualitat, per estar al moment precís el dia adequat, han pegat el bot a la fama, i sense haver-se format en absolut, allí estan... O actor aficionats que dedicant-se

a altres coses fan les seues intrusions al mon del teatre o del cinema, a nivells mig professionals. I com es fa un poc per hobbie i moltes vegades no es cobra... per a què comptar amb actors professionals si tinc succedanis que m’ho fan gratis? Estic generalitzant, i de veritat que la línies és molt fin i delicada, pel que no vull que ningú es senta ofès. Jo mateix no tinc la carrera d’Art Dramàtic, sinó una formació paral•lela, i especialment una trajectòria, que a dia de hui em permeten dir-me actor. I amb moltes objeccions internes, perquè de vegades sent que sóc un intrús.

Personalment pense que el teatre amateur, o el faller, que és el que en aquest cas ens ocupa, i el professional deurien anar de la mà. Ajudar-se, caminar junts per a que el teatre, que és més gran que el que jo puga expressar, visca i perdure; que es valore i forme part de la vida cultural d’una societat que no el considera necessari. Que aquestes poques paraules d’un ignorant de la professió puguen servir per a obrir alguna finest eta dintre d’algú i que la pròxima vegada que acudisca a un espectacle, puga mirar amb ulls distints el valor del que està succeint a l’escenari. Per molts anys de teatre faller, llarga vida al teatre professional. Que visca el teatre! Com jo no sóc ningú i he comès l’atreviment de donar unes poques pinzellades d’aquest immens món del teatre, demane permís als grans i em retire per tal que ells acaben aquest article.

Com deia Arthur Miller “el teatre no pot desaparèixer perquè és l’únic art on la humanitat s’enfronta a sí mateixa”. Realment “el teatre és la poesia que s’alça del llibre i es fa humana. I al fer-se humana parla i crida, plora i es desespera”. I no ho dic jo, ho diu Federico García Lorca.

-39-

Pascual Gil

Entre bambolines E s curiós que, sent faller de la falla Sant Feliu, mai haja escrit cap article d’opinió per a la meua falla i que el primer haja de ser per a la falla Selgas Tovar. Però com que la fallera major em tira una miqueta, doncs amb molt de gust el faré.

Em demanen que parle de teatre o del teatre, que és el meu lloc de feina des de ja fa unes huit temporades. Jo no sóc actor, i parlar de teatre suposaria un desgavell, ja que a Xàtiva gaudim de grans actors i actrius que de segur farien un gran article sobre aquest tema.

Jo us puc contar en que consisteix la meua tasca, que no és altra que tindre molta paciència.

Sí, paciència amb tots. Preparar una obra de teatre, una òpera, una sarsuela o un concert de música comença quant al meu correu apareix, una setmana abans, “G.T.X.”, és a dir, un correu del gran teatre de Xàtiva. Això vol dir que el director del teatre m’ha enviat el raides de la companyia, on et diu tot el que cal: teló a certa mesura, tarimes, personal, camerinos, tècnics... et marca els horaris de feina i tot el que s’ha de fer per a que, quan comence l’ obra, estiga tot apunt. I quan arriba el dia de l’actuació, a primera hora del matí, arriben els tècnics de la companyia, els quals es queden meravellats de la caixa escènica i el material de llum i so que hi ha al teatre. Gent com Jose Mª Pou, Bol Ras, Arantxa del Sol, Juncal Ribera, Máximo Valverde, Fernando Guillem Cuervo, Angel de Andrés, Dani Rovira o Leo Harlem, entre d’al-

tres, et diuen “pedazo de teatro que tenéis aquí”.

Gent que recorre Espanya de nord a sud i d’est a oest es queda enamorada del teatre de Xàtiva, i quant se’n van, et feliciten pel teatre que tenim, i això et fa pensar que alguna cosa tindrà aquest teatre que enamora.

Però no sols de grans actors i actrius viu el teatre. Per l’escenari de Xàtiva passa un fum de gent: xicotetes companyies de teatre, teatre infantil, ballet, músics, cantants, bandes de música, festivals de fi de curs... i falles. Les meues falles. Dic meues perquè sóc de Xàtiva i faller, i ací és on més es posa a prova la meua paciència, ja que una presentació fallera és un món complicat. És típic dels valencians el ‘pensat i fet’, i aquesta és una frase feta molt aplicable a les presentacions falleres.

Un faller té el don de veure cert espectacle a la televisió o a l’ordinador, i posar-lo en escena amb dos cartrons, dos fustes, un tros de cinta i un tros de suro. Però el problema recau quan, la mateixa setmana, no apareix al meu correu G.T.X., i no tinc cap tipus de raider fent que tot ocòrrega sobre la marxa el dia del muntatge. És habitual que el dia de l’assaig, la persona en la que recau la presentació intente explicar-me tot el que volen fer, i tu a canvi tractes d’explicar que això de fer volar a una persona per dins del teatre es qüestió de gent preparada i professional. I no és que el teatre es trobe mal equipat, sinó que ell no està molt informat de com es pot fer volar.

-40-

Després estan els fallers que saben de tot, dels quals hi ha un fum, i no entenen que a un metge jo seria incapaç de dir-li com s’ha d’operar.

O el faller nerviós, que posa dels nervis a tot aquell que parla amb ell, i al que quan li dius “que ja s’ha acabat la presentació!”, ja esta nerviós per la de l’any que ve.

Tenim també al faller docte, que porta tot, però tot, escrit i revisat i se li oblida fica el discurs de la Fallera Major... per a matar-lo!

I el faller tècnic que fa de DJ en la falla amb el seu ordinador, i quant entra a la cabina de so del teatre i veu la taula de so et pregunta: “On està el volum?”

El de decoració, que es pensa que cavall gran

camine o no camine, i que de vegades tapa inclús a la fallera major.

Jo sóc i seré cadascun d’ells, perquè sóc faller, i continue tenint la mateixa il•lusió i les mateixes ganes que tenen cadascun d’eixos fallers que any rere any fan possible que les presentacions siguen un punt d’eixida de molts actors i actrius que començaren fent teatre a les falles, i que hui en dia són actors i actrius professionals, tècnics de llums i de so, i tramoistes, com un servidor.

Ja sols em queda dir-vos que continueu tenint l’imaginació fresca per a que continuen haguent bones presentacions falleres a Xàtiva, que jo continuaré tenint molta paciència.

-41-

Entrevista a

Xavi Castillo

“El teatre que fem està bassat en la indignació personal i col·lectiva” Quan parlem de comèdia valenciana és inevitable nomenar a Xavi Castillo, un dels personatges més irreverents dels últims temps. Amb la seua companyia, Pot de Plom Teatre, Xavi ha interpretat personatges tan il.lustres com el Capità Moro o Rita Barberà, aconseguint l’estima de tots els espectadors. No obstant, però, l’actor ha patit, al llarg de la seua carrera, una censura per part d’institucions i de polítics que no ha minvat les seues ganes de ferse escoltar. I si no ho cregueu, “Veriueu-ho”.

panyia de teatre va ser ja fa anys, amb la gent de la falla Na Jordana de València. El que passa és que el “Senyor pirotècnic” i la Rita pegant bots en el balcó de l’Ajuntament és inevitable posar-ho en un espectacle. Hi ha un punt interessant però, alhora, hi ha un punt ranci.

En Pot de plom publicàreu un comunicat en el que agraíeu el canvi polític, perquè provocaria la “recuperació dels espais que fins ara estaven veCom veu les falles una persona que és d’un muni- tats”. Era Xàtiva un d’eixos espais? cipi de Moros i Cristians?

A Xàtiva jo he estat vetat per l’Ajuntament, però Si voleu que us diga la veritat, sóc molt poc fester. Jo jo he acudit igualment a treballar a espais alternasóc un alcoià d’adopció, pel que el món de la festa tius, i la gent es desplaçava. Eixe és el vet: no facien ma casa no es vivia massa. Però sí que es van im- litar les coses. Després de les eleccions van intentar pregnar d’ella alguns dels personatges que jo feia, que acudira a la Fira, però ja tenia l’agenda tancada. com el capità moro. Era inevitable. Al Això demostra que hi ha un interès vindre a viure a València, vaig entrar per tal de que tornem a Xàtiva o al món de les falles, que en realitat és cialment. Era un d’eixos llocs, com el “A les Falles molt paregut. No està el capità moro Teatre Principal de València, que tehi ha un punt níem prohibits. però està la fallera major. Per a mi és un material molt divertit, que té el interessant però, seu punt popular però també esperCom es sent un artista que es veu pèntic. La meua visió de les falles és alhora, un altre vetat per les institucions degut a les molt com a espectador, i emprar-les seues ideologies? ranci” com a paròdia m’ha anat bé. Quan Ho hem portat amb molt d’humor. feia a les falleres majors al costat de Crec que hem fet el més intel•ligent: Rita a l’Ajuntament ho feia des d’un pegar-li la volta. Tots estos entrepunt de vista irreverent, des del d’una persona que bancs que he anat tenint amb ajuntaments, retors, flip amb tot allò. alcaldes o polítics han servit per a fer teatre. Per a Pot de Plom, el que passà en 2004 a la Fira de XàMolta gent que no és fallera associava, fins ara, tiva va ser un punt d’infl xió, perquè va despertar aquesta festa al nom de Rita Barberà. Tu com ho tal rebombori mediàtic que em va fer obrir els ulls, veus? i muntar un espectacle: “Con la Iglesia hemos toEixa és una visió molt simplista. El primer contacte pado”. Li vam traure profit, però un profit basat en reial que jo vaig tindre amb les falles com a com- la indignació. El teatre que fem està molt basat en

-42-

la indignació personal i col.lectiva, com les declaracions d’Alfonso Rus. Molta gent quan pensa en Xavi, encara pensa en Xàtiva.

T’has sentit recolzat quan has passat per ací?

Sempre. No té res a veure. Jo a Xàtiva tinc amistats i vaig molt a gust. Lo altre són coses dels polítics, una “empastrà”, com quan els del PP, en la setmana de les eleccions, deien que el de les gravacions era jo. Sempre hi ha un punt esperpèntic, que ve de quatre gats. Nosaltres treballem per a la gent, i per això, quan anàvem a Xàtiva, sempre hem omplit, i el públic de Xàtiva sempre ha respost.

Com va començar eixe amor-odi amb el teatre?

No sé ni com va començar, però va ser quan era ben jove. És el que sé fer. Arriba un moment que tens un ofici i eixe ofici vas fent-lo de forma natural. Dins de l’ofici que tenim tractem de fer altres coses, enfocades al món audiovisual, o inclús a fer llibres. Anar ampliant. És la meua vida.

“M’agrada el poder reivindicatiu que té el teatre”

Com definiries la funció del teatre: entreteniment, reivindicació...?

Tot alhora. E l teatre té la capacitat de dir les coses molt directament, i eixe poder l’he sabut aprofita als meus espectacles. Emprar la sàtira per a fer broma però també per a que la gent refl xione. Sí que pense que l’entreteniment pot anar unit a la qüestió social o política, i hi ha gent que està fent-ho, com el Teatre de Barri de Madrid. M’agrada el poder reivindicatiu que té el teatre, i l’empre.

Coneixes la tasca que fan algunes comissions falleres pel teatre?

A voltes he sentit campanades. Sé que teatre i falles estan molt relacionats, i això és d’agraïr. A voltes són muntatges molt dignes que podrien estar representant-se per tot arreu. De fet jo vaig participar en una obra de la falla Na Jordana.

Creus que seria interessant unir un món amateur com

-43-

el de les falles amb un altre professional, com pot ser el teu?

De vegades no hi ha tanta diferència entre un espectacle amateur i un altre professional. L’única diferència, moltes vegades, és la dedicació. Ser professional signific que t’alces de matí i te’n vas a treballar al teatre. E ls amateurs li dediquen el temps que poden. Però no té res a veure amb la qualitat.

Tant vàlida és una forma com l’altra.

Quines ajudes deurien implantar-se per recolzar el teatre?

La meua companyia, Pot de Plom Teatre, no ha basat la seua activitat en les subvencions, sinó de forma autònoma, però crec que a les manifestacions artístiques, entre les que es troba el teatre, certs projectes necessiten de subvenció per a poder existir. Aleshores, crec que hi ha coses que s’han de subvencionar, però les subvencions no haurien de ser a dit. Aquestes haurien de ser un recolzament, però no la principal font d’ingrés.

“Les subvencions no haurien de ser la principal font d’ingrés” Subvencionar pot ser contradictori?

E l teatre s’ha vist afectat, durant molts anys, pel despilfarrament. Per una política errònia de subvencions, com va passar també a Canal 9. El canvi de govern ha de tractar de no repetir els errors que s’han estat duent a terme durant tants anys.

Parlant de Canal 9, on tu has estat sempre molt crític... et sembla que tornarà prompte?

Reobrir Canal 9 repetint els mateixos errors és una barbaritat. A mi se m’han ofès treballadors per dir estes coses, però era una televisió deficitàri i delictiva, basada en la política. Ha de ser una televisió pública i transparent, i es pot fer, però per a això ha de ser diferent a la que teníem, que al final va rebentar.

-44-

Francesca Chapí Albero

Actrius construint la seua pròpia veu “Qui té alguna cosa que dir ha d’assumir el deure de motivar, de desafiar a qui escolta, en el sentit que, qui escolta diga, parle, responga.” Paulo Freire Crítica i dona, dona crítica. Dona en escena, veu sobre l’escenari. E stà clar que en tot això no falta la importància del canvi de paradigma que es produeix als seixanta i amb el qual s’ha pogut renovar, a la llarga, la concepció de subjecte i de subalternitat. Més modernament, es constata com el mateix compromís entre teatre i compromís polític que ja mostrà una de les nostres musses, Margarida Xirgu, segueix vigent actualment. És gràcies a aquelles dones que aconseguiren travessar fronteres, que hem pogut fer camí fins hui en dia. Dones de teatre, pel teatre.

La presència o absència de la dona en el teatre i el paper que juga sobre l’escenari són factors d’igual importància per entendre i poder analitzar quin és l’imaginari col.lectiu de la societat, en aquest cas pel que fa a qüestions de gènere i rol. La imatge projecta per si sola més que paraules, i la revisió de la història ens ha de permetre corregir el que no férem, no fórem, si és que hi som, clar, a temps de no fer tard. Així, el teatre il.lustra el pes que tenen els estereotips alhora que permet subvertir-los. A vegades pot ser difícil, però, determinar quines són les idees que hi ha darrere d’una obra.

Una part essencial del teatre requereix la presència d’homes i dones de forma indiferent, el teatre és un tot, i és ben viu… tant, que aquestes dones, quan escriuen, viuen a través dels seus personatges i per-

Retrato de Margarita Xirgu. filen qui són en un gran teló de fons, que és la societat en la qual els ha tocat viure. En qualsevol cas, els rols són igualment susceptibles de ser estudiats tant a dins com a fora de l’escena. El panorama que ofereixen aquests actes adverteix que encara hui en dia

-45-

formar-nos, llegir i escriure, sinó que a vegades, cal fer-se amb el control i donar un pas endavant. Dones silenciades que han recuperat, no la veu, sinó el perquè d’aquest silenci i hui poden i ens permeten somniar que el teatre pot ser una veritable revolució, pot ser literatura de vertadera incidència social gràcies a la trobada amb el públic que hi té lloc. Evidentment, pot ser allò que nosaltres volem que siga. Dones d’escena recuperant escenaris, actrius construint la seua pròpia veu, directores dirigint les seues pròpies vides a través d’allò que ens fa persistir veritablement al llarg del temps, la nostra literatura. Perquè més enllà de qualsevol estereotip, són dones, dones i punt.

Una tendència teatral contemporània creada pel dramaturg brasiler Augusto Boal a la dècada de 1960 és el “Teatre de l’Oprimit” amb l’objectiu de construir espais de participació on es puga expressar en tant que actriu social en relació al seu context sociopolític. E l TO desenvolupa diferents pràctiques teatrals (la més coneguda és el teatre-fòrum) on, tant les persones que el practiquen com el públic assistent, s’impliquen activament en la recerca de solucions per acabar amb una situació d’opressió, que és aquella exercida per un grup social sobre un altre. El TO naix en el marc d’un col•lectiu que troba en el teatre una forma d’explicar una situació d’opressió determinada i, en la seua representació Marie Camargo ( 1710 - 1770).

Bailarina franco-belga. el moviment feminista -i més en l’àmbit literari- no és un corrent del tot normalitzat i molt menys homogeni perquè el gènere és una qüestió complexa d’assumir. La lluita contra el patriarcat s’estén així, a un àmbit de referència artística.

Moltes de les dones que passen pel teatre, són dones del carrer, dones que ixen d’un escenari i aconsegueixen apoderar-se de la seua pròpia trajectòria.

Amb tot això, es demostra que sí que ha estat possible avançar en molts dels aspectes pels quals hui recollim esforç i fruits, i que val la pena, no només

-46-

davant d’un públic, una forma de lluitar per canviar aquesta situació. El Teatre de l’Oprimit (TO) es definei per anar sempre acompanyat d’un projecte.

Des d’aquesta perspectiva, els seus antecedents més directes són la Pedagogia de l’Oprimit i la Pedagogia de l’Alliberament de Paulo Freire.

A diferència d’altres contextos participatius, el TO permet la desinhibició necessària per tal que les persones s’animen a prendre la paraula o exercir la capacitat de decisió i acció. En aquest sentit, afavoreix el diàleg i la discussió sobre els temes que preocupen a la gent i fomenta la seua creativitat, tot resolent problemes de la vida quotidiana (anomenada micro), des d’una visió àmplia que permeta qüestionar les estructures de poder amagades darrera de les situacions d’opressió (visió macro).

El TO es basa en tres grans principis:

més enllà de les paraules, on el situar-te en el lloc d’unes altres cobra tota la seua força i sentit. Per açò el Teatre de l’Oprimit (T.O.) es converteix en una eina poderosa per a identifica , analitzar i combatre les relacions de poder.

Aquesta metodologia posa en dubte moltes de les regles del teatre tradicional: trenca les fronteres platea/escenari, públic/actrius, emissió/recepció; la forma del relat no és lineal i els finals no estan resolts; treballa especialment des del plànol de l’estètic, en el seu ampli sentit; experimenta amb moltes formes teatrals (teatre imatge, teatre fòrum, teatre periodístic, teatre legislatiu o teatre invisible) i diferents tècniques; està obert a la (re)definició col•lectiva del mateix; el seu objectiu és la crítica constructiva de les relacions jeràrquiques i la transformació social, etc. El “Teatre de l’Oprimit” serà feminista o no serà.

• La re-apropiació dels mitjans de producció teatral per part dels oprimits.

• Ha de ser un teatre fet amb i des dels oprimits, no per als oprimits, entenent com a oprimits “els desposseïts del dret a la paraula, el dret a tenir la seua personalitat i el dret a ser” (Boal, 1996) per uns sistemes socials coercitius que reforcen la relació entre opressors i oprimits.

• Ha de tenir un efecte multiplicador, derivat de la seua pròpia filos fia Una nova forma on les dones protagonitzen la seua vida.

Què succeeix quan, en compte de teoritzar sobre els conflictes i les dinàmiques d’opressió, explorem, a través del cos, l’acció teatral i la performance col.lectiva, possibles solucions? Succeeix, entre altres coses, que es genera un espai de diàleg que va

Carteles de Teatro, diseños de Antonio Muccha.

-47-

Agustí Garzó

El Gran Teatre

No només presentacions falleres Quan escrivim aquestes línies el Gran Teatre de Xàtiva travessa per una etapa d’esplendor teatral com no s’havia vist en vora deu anys. Tot i que les representacions mai han faltat des de la inauguració de la sala en 2001, el teatre teatre, les companyies professionals i els textos de primer nivell havien quedat relegats de la programació. E l nou equip de govern i, en concret, el nou regidor específic del Gran Teatre, Alfred Boluda, han apostat per tractar de recuperar aquell ambient teatral de fa uns anys (en el cinema Saetabis primer, després el nou teatre) quan almenys una vegada al mes —generalment dijous— el públic podia gaudir d’una funció de primera divisió. I fins i tot, com algú recordarà, des de Benigànim venia a Xàtiva un autobús ple de gent per veure teatre en una iniciativa posada en marxa pels dos ajuntaments.

La Fallera Major de Xàtiva de 2016, Adriana Pérez, el dia 31 de gener en la seua presentació al Gran Teatre. ESTUDIO FEDERICO

El Gran Teatre té —o ha de tindre— dues funcions.

Per una banda, ha de ser un espai públic on les bandes de música, les falles, les acadèmies, l’Esco-

la de Danses, els grups locals... tinguen l’oportunitat d’expressar-se artísticament i de fer-ho en una instal•lació pública que es paga amb els diners de tots. Per una altra, des de la direcció de la sala (la direcció política i la direcció tècnica) s’ha d’oferir una programació pròpia del nivell i la tradició que mereix Xàtiva, ciutat de referència en la programació de grans espectacles. I aquesta última funció, el Gran Teatre a penes la posava en pràctica. Mai ha faltat la programació anual de dues o tres òperes, la sala ha tingut moments de màxima ocupació... Però des de feia un bon grapat d’anys el teatre de text, el professional, no tenia parada a Xàtiva. Com tampoc els concerts de pop rock o melòdics que tant van proliferar els primers anys.

També durant el procés d’escriptura d’aquest article, l’Ajuntament de Xàtiva està redactant un reglament d’ús de la sala. I el reglament implica complir amb una promesa de les forces d’esquerra quan estaven en l’oposició: que les comissions falleres, principalment, tingueren la possibilitat de fer ús de la sala gratuïtament per a les seves presentacions i, per tant, sense haver de pagar la taxa de 1.400 euros que el govern del PP els va fer assumir des d’un primer moment. Després d’uns primers moments de controvèrsia, l’estiu passat, ara sembla que les falles i la resta de col•lectius disposaran del Teatre debades una vegada a l’any. Però l’obsequi del reglament diu molt clarament que fer un ús gratuït de la sala no és compatible amb fer pagar entrada, com fan algunes comissions. Tots coneguem exemples de falles que fan de la seua presentació una font d’ingressos pel fet que incorporen a l’acte protocol.lari d’exaltació un espectacle amb figu es de l’humor com Edu Soto, Eugeni Alemany o Xavi Castillo, per esmentar

-48-

només alguns dels casos més coneguts. La polèmica està servida, perquè hi ha comissions falleres que si paguen la taxa però a banda recapten diners per la venda d’entrades, l’operació els beneficia. Això vol dir que alguna falla podria, posem per cas, fer ús de la sala debades per un acte menor o, en canvi, renunciar a la bonificació de la mateixa pel que fa a l’exaltació de les seus falleres per poder vendre entrades i guanyar —després de pagar les despeses de l’acte— molts més diners que eixos 1.400 euros de taxa que el consistori pensa perdonar-los.

Representació de l’òpera «La Traviatta» al Gran Teatre, el mes d’octubre de 2013. PERALES IBORRA/LEVANTE-EMV

Ha de deixar debades l’ajuntament el teatre a una falla? No tinc una resposta clara. Però sí que tinc clar que des de les forces d’esquerra, principalment el PSPV, el tema de la taxa fou molt recurrent quan estaven en l’oposició. I la promesa de deixar-los gratis la sala per a les seves presentacions, inequívoca. Si no sabien que amb la normativa en la mà aquestes qüestions són administrativament més complexes del que sembla, una de dos: o molta era la seua ignorància, ja que s’han passat molts anys en l’oposició. O sabien de la complicació de cedir la sala i de què no seria tan fàcil fer-ho quan governaren. Però tot això van optar per una actitud massa lleugera: la de prometre sense matisos que el Teatre el tindrien de franc.

Tornant a l’assumpte de la programació teatral, el punt de partida d’aquesta nova etapa teatral tingué

lloc en novembre passat amb l’obra «Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano», amb la presència d’una figur colossal dels escenaris: Josep Maria Pou. Quan escrivim aquest article està programada «El Rey», amb Alberto San Juan y Willy Toledo; un parell d’obres de la Compañía Corral de Comedias de Almagro («La Celestina») o més endavant, «Panorama desde el puente», amb Eduard Fernández. És, sense dubte, una nova etapa per tornar a considerar el coliseu xativí com un referent de les comarques centrals només superat —si continua aquesta aposta per les grans funcions— pel Calderón d’Alcoi. I és que molt, molt lluny quedaven per al públic de Xàtiva aquells anys —fins al 1986— de l’antic Gran Teatro, l’etapa posterior de les sales cinematogràfiques com a alternativa durant els anys 90 (Rubianes, Vol Ras, E speranza Roy, E lisa Ramírez... o l’abundant producció de teatre en valencià) o els sis o set primers anys del nou teatre de l’avinguda de Selgas, quan van passar per Xàtiva E ls Joglars, Arturo Fernández, Amparo Larrañaga, Emilio Gutiérrez Caba, Charo López... De moment, el públic ha respost prou bé i eixe ambient teatral —«els dijous del teatre», ha arribat a batejar-ho el nou regidor— sembla que es recupera. És molt difícil perquè s’han perdut uns anys de fidelització de l’espectador. Però sembla que estem pel bon camí.

Josep Maria Pou, en novembre de 2015, al Gran Teatre de Xàtiva representant «Sòcrates». PERALES IBORRA/LEVANTE-EMV

-49-

“Molta merda” L’Origen

Malgrat que semble un tant desagradable, l’expressió ‘Molta merda’ s’empra hui en dia per a desitjar sort a tothom en qualsevol projecte que vaja a realitzar, però el seu ús més extens resideix en l’actuació. Concretament en el teatre. Per què? Pel seu origen.

Antigament, especialment als segles XVI i XVII, les representacions en teatres eren els espectacles més famosos de tots els pobles i ciutats. E ls ciutadans amb més poder o diners solien desplaçar-se fins al teatre amb els seus carruatges de cavalls, deixant a les portes del lloc de la representació, inevitablement, els excrements dels animals. Quant més públic benestant acudia, més excrements quedaven a

la porta del teatre i, el més important, més monedes recaudaven els artistes, ja que generalment no es cobrava entrada.

L’altra versió és similar, però no igual. Es creu que els artistes medievals ambulants calculaven si hi havia o no una fir en una ciutat segons la quantitat de “merda” que trobaven a les portes.

Aquesta frase ens ha acompanyat fins als nostres dies, i és per això que la gent continua emprant-la per desitjar sort en qualsevol menester: una entrevista de treball, una reunió o un examen, per exemple.

Finalment, sols podem dir, que “molta merda” en tot el que planegeu.

-50-

Teatre de la vida

Aquestes són algunes de les frases cèlebres que van pronunciar els més grans de tots els temps

La terra és un teatre, però té un repartiment deplorable. (Oscar Wilde)

“Un teatre rep el reconeixement a través de la seua iniciativa” (Franz Liszt)

El teatre no pot desaparèixer perquè és l’únic art on la humanitat s’enfronta a si mateixa.

(Arthur Miller)

El teatre és el lloc on som capaços de mirar-nos amb la distància suficient per a explicar-nos com a sers humans: ens obliga a posar-nos en el lloc de l’altre. El teatre és l’espai del diàleg per excel.lència, on ens reconeixem socialment, i hui en dia més que mai, front a explicacions precipitades. És el lloc que propicia una panoràmica sobre el comportament individual i social, el lloc on es fa més complexa la mirada i per tant on sorgeixen preguntes renovades sobre nostra pròpia condició, i les contradiccions que habitem. És el lloc per excel.lència del coneixement col.lectiu, a través d’una praxis lúdica, festiva i profundament democràtica. És la renovació de l’àgora.

(Ernesto Caballero)

El món és un teló de teatre rere el qual s’amaguen els secrets més profunds. (Rabindranah Tagore) La vida és com una obra de teatre: no és la duració sinó l’excel.lència dels actors el que importa.

(Seneca) Un poble que no ajuda i no fomenta el seu teatre, si no està mort, està moribund.

(Federico García Lorca) El teatre no és teatre si no està el públic. El teatre pot ser qualsevol cosa menys soledat. I si és soledat, és una soledat compartida. (Miguel Ángel Solá) (Epitafi n la tomba de Molière) “Ací jau Molière, el rei dels actors. En estos moments fa de mort i de veritat que ho fa bé.”

El teatre serveix. Exerceix un paper molt important en la necessitat excessiva i quotidiana de bellesa, visió i felicitat que tots tenim” (Marco Martinelli) El teatre és el testimoni present i directe, com cap altra disciplina artística pot fer-ho. No hi ha res tan emocionant com el teatre, que és un espai on conflueix t ot, la música, la dansa, les arts plàstiques...

Allí es poden expressar en conjunt totes les arts que es poden imaginar. Per això el teatre és emocionant.

(Andrés Lima) El teatre no pot canviar el món, però sí que pot donar-nos un respir. (Peter Brook)

Un actor deu treballar tota la seua vida, cultivar la seua ment, desenvolupar el seu talent sistemàticament, ampliar la seua personalitat; mai deu desesperar, ni oblidar aquest propòsit fonamental: estimar el seu art amb totes les seues forces i estimar-lo sense egoisme. (Constantin Stanislavski) Qualsevol que condemne el teatre és un enemic del seu país. (Voltaire) El teatre és un cresol de civilitzacions (Victor Hugo) Escriure teatre és el treball més difícil que més fàcil sembla. (Enrique Jardiel Poncela) La vida és una obra de teatre que no permet assajos.

Per això canta, riu, balla, plora i viu intensament cada moment de ta vida abans de que el teló baixe i l’obra acabe sense aplaudiments. (Charles Chaplin)

-51-

Segon Acte Els menuts també actuen

El món sencer és un teatre.

(William Shakespeare)

Paola PĂŠrez Quiles 7 anys

-52-

-53-

Premi Xàtiva al millor Castell Adriana Dièz Agudo (5 anys) Premi Agatha - Millor combinació de colors Alma Pérez Quiles (1 anys)

Premi Caballer al millor dibuix pirotècnic Paula Roselló Terol (5 anys)

Primer Premi - Teatre Rafa Roselló Terol (7 anys) Premi al millor emprament del Roig Mateo Dièz Agudo (2 anys)

Segon Premi de Teatre Yago Benavent Navas (6 anys)

-54-

Premi Masclet Masculí Alvaro Cantador Terol (11 anys)

Premi Masclet Femení Natxo Cantador Terol (Xiquet Gran)

Premi Miró: Millor Dibuix Abstracte Arnau Donat Cebrian (4 mesos)

Premi Colorista Daniela Martínez Tormo (6 anys)

-55-

M贸nica Peinado i Miralles

Fallera

del

Foc

infantil

-56-

Monument

infantil

-57-

Lema: Mil i una aventures en la meua habitació Autor: Alfonso Almiñana

Mil i una aventures en la meua habitació En aquest monument veurem refl xat el lloc més privilegiat per a qualsevol xiquet: la seua habitació.

Lloc on cadascun d’ells viu quantitat d’experiències inoblidables i on la fantasia, la il.lusió, l’alegria i la tristesa formen part del món que cada xiquet pot refl xar a la seua habitació.

E n aquesta habitació podrem observar una habitació plena de peluixos, que formen part del dia a dia de cada història que forma el seu joc.

També ens podrem trobar el racó de l’ensenyança, on els xiquets tots el dies tenen que complir dia a dia amb els seus deures. I com no, ens trobarem la prestatgeria que serà la part més ordenada de l’habitació.

-58-

Entrevista a

Alfonso Almiñana

“El somriure d’un xiquet t’ompli molt més que el d’un adult” Alfonso Almiñana és el nostre artista infantil. Afronta el seu primer any en solitari realitzant falles, malgrat que duu molts anys treballant amb altres artistes fallers com Manolo Rubio. Alfonso ens va rebre al seu taller per tal d’explicar-nos, pas a pas, el procés del monument i també un poc de la seua pròpia història en el món de la creació fallera.

Quin balanç fas del procés de construcció d’aquest monument?

Ha estat un monument que des del primer dia de modelatge ens ha transmès la il•lusió per tornar a ser xiquets, com diu el seu lema. Anàvem recordant anècdotes de quan érem nens, com quan tens la habitació desordenada i venen els teus pares a renegar-te. Ens posarem en el paper, i això ens va ajudar moltíssim. És un monument infantil al cent per cent, pensant en els xiquets.

Què és el que es pot trobar al nostre monument?

La gent va a veure un monument dissenyat al món infantil, on tan sols van a trobar ordenada la prestatgeria. Es tracta de transmetre l’alegria que tenen els xiquets i que es munten la seua pròpia vida en la seua habitació; de transmetre eixe record de la infantesa.

Què ha de tindre una bona falla infantil?

E n una comissió mana una junta composada per persones majors, però si treballes per a una comissió infantil, els que han de dir amb la boca plena que aquest és el seu monument, són els xiquets. I hem de treballar per a això, per a que siga per a ells.

Vull treballar amb monuments infantils i desitge que aquesta siga la meua línia de treball.

Per què et decantes per les falles infantils?

He treballat molts anys amb monuments grans, però arriba un moment en que una persona es planteja quin camí deu prendre. L’any passat vaig tindre la sort de treballar per a un gran artista, i de créixer molt al seu costat als monuments infantils.

Sempre pensava en la careta dels nanos quan vegeren plantada la seua falla. Em decante pels monuments infantils degut a que jo sempre he sigut molt xiquet, i el somriure d’un xiquet t’ompli molt més que el d’una persona adulta. No obstant, no descarte treballar amb falles grans.

En que t’han ajudat estos anys treballant en València i quines diferències veus amb les falles de Xàtiva?

Cadascú té un punt de vista. Allí l’exigència és màxima, i has de mimar cada ninot. E l monument ha de ser teu. A la plantà, per exemple, la diferència és abismal. Passen milers de persones i et fan mi-

-59-

lers de preguntes. Cada comissió sempre vol ser la millor, dintre de les seues possibilitats: ninots, presentació d’esbossos, monuments... volen demostrar que són el referent de les falles. El tracte a Xàtiva tal volta és més familiar, perquè ens coneguem. I eixes coses es troben a faltar a València. Cada prova té la seua exigència i cada població el seu nivell, però tots volen el millor per passar un any satisfactori.

Quins són els teus referents?

E l món faller sempre m’ha agradat, tant a la vessant fallera com a la dels monuments. Un dels meus principals referents sempre ha sigut Julio Monterrubio, una persona a la que admire, que fa seu el monument des del primer moment. També Pere Baenas, que ha estat una persona que sempre ha fet les coses molt bé. Als monuments infantils, el meu referent sempre ha estat Manolo Rubio, que ha treballat colze a colze amb els millors artistes, i tindre la sort d’haver treballat amb ell ha sigut una fit molt gran.

Quins són els teus objectius a mig-llarg termini?

Jo no soc persona que es fi e en el nombre de banderins que pot aconseguir. El meu objectiu sempre va a ser treballar amb il.lusió, oferir el millor de mi a les comissions que vinguen a buscar-me i transmetre’ls les ganes de treballar amb ells. Seria injust prometre premis, però sí puc donar la paraula d

que de les meues mans sempre eixirà la millor qualitat possible. Vull seguir fent falles infantils, amb un ritme de treball com el d’aquest primer any. El meu major premi és que els fallers puguen estar contents amb el meu treball.

-60-

Cens Infantil Agustí Corts, Alejandro Agustí Corts, Mateo Benavent Navas, Natalia Benavent Navas, Yago Cantador Terol, Álvaro Carrillo Marinas, Elena Diez Agudo, Adriana Díez Agudo, Mateo Donat Cebrian, Arnau Esparza Cebrián, Víctor Garcia Masip, Adrian Garcia Masip, Patricia Martinez Miralles, Marta Martinez Tormo, Daniela Mora Roselló, Àngela Pastor Gózalez, Gina Peinado Miralles, Mónica Peinado Miralles, Pilar Pérez España, Hugo Perez Monzo, Paula

Pérez Quiles, Alma Pérez Quiles, Paola Peropadre Rendón, Gerard Remon Vela, Clara Rosello Terol, Paula Rosello Terol, Rafa Sainz Corts, Martina Simó Miralles, Ainhoa Tormo Plá, Iván

-61-

Distintius Infantils 2016

Distintiu Infantil Coure Mateo Díez Agudo Àngela Mora Roselló Gina Pastor González Alma Pérez Quiles Gerard Peropadre Rendón Clara Remon Vela Martina Saiz Corts Daniela Simó Miralles

Distintiu Infantil d’Or Alejandro Agustí Corts Ainhoa Simó Miralles

-62-

Què és una escena?

El teatre atrau a gent de totes les edats, però... realment el coneixem? Hem preguntat als menuts de la nostra falla si saben què és una escena...i aquestes han estat les seues respostes:

M: És un 10.

Mateo (6 anys)

R: Un lloc on actuen alguns personatges.

Rafa (7 anys)

A: Mmm...un ball de ballet.

Aitana (5 anys)

D: Un escenari.

Daniela (6 anys)

-63-

A: Holaaaa apa.

Alma (1 any)

Y: Doncs... el sòl del teatre.

Yago (6 anys)

P: Una cosa que diuen els que estan parlant.

Paola (7 anys)

M: Un quadre.

Mateo (2 anys)

A: Ahm...ye, ye Arnau (5 mesos)

-64-

Rosa Barberà Molina

El verí del teatre...Infantil “¿Qué habría que hacer para dejar satisfechos a tan exigentes jueces? (...) Únicamente alejarnos de las cosas naturales, para dejarnos caer en los brazos de las extraordinarias...”

Amb aquestes lletres de Jean Racine, del prefaci de Britanicus, Rodolf Sirera comença el seu llibre cabdal “El verí del teatre”.

E l verí del teatre... Tots aquells que el tasten es perden per sempre més, no hi ha antídot possible. Jo el vaig tastar ja fa més de vint anys i mai no m’he pogut curar. Poques coses queden ja d’aquella xiqueta que feia teatre al carrer José Carchano amb Teatre de la Lluna. El que sí queda i romandrà per sempre és eixe verí amb el que vaig ser inoculada amb no més de quinze anys.

El teatre és un ésser viu, té vida pròpia, té ànima. A diferència d’altres arts el teatre muta a cada minut, canvia a cada paraula. No hi han dos representacions iguals, cada representació és diferent a l’altra, pel públic, pels teus companys, per tú mateixa, etcètera... I més si parlem de teatre infantil.

Fer teatre infantil és un repte vertiginós. El públic infantil és molt exigent, al meu parer molt més que el públic adult. Si no aconseguiexes enganxar-los des del primer minut de l’obra fins al final... estàs venut. O els agrada el que fas o desconnecten per

complet, i és molt difícil mantenir durant una hora la seua atenció i que no es dispersen. L’argument ha de ser apte per a edats i capacitats intel.lectuals molt diverses, és a dir, no és el mateix un xiquet de 4 anys que un xiquet de 8 anys, no obstant tots dos acudeixen al teatre a la mateixa funció i esperen entendre i gaudir de l’espectacle. E l teatre infantil és un ventall amplíssim de recursos que han d’aconseguir un únic objectiu: enganxar al xiquet i captar la seua atenció.

Al teatre per a adults açò no ocorre, és a dir, un espectador de 25 anys té la mateixa capacitat per a entendre un espectacle que un espectador de 40 anys, pel que no cal adaptar el llenguatge, ni la trama, ni l a música, ni els llums. A més a més, un espectador adult no començarà (a no ser que siga un maleducat) a xarrar o a alçar-se o a menjar rosquilletes o a dir-li al seu acompanyant en veu alta “tinc pipí”, “vull anarme’n a casa”, “açò no m’agrada”... Un xiquet, si no li agrada el que està veient sí que ho fa.

Fa més de dos anys ens aventurarem en un projecte molt ambiciós, Dones d’aigua, hòmens de fang. L’amic i company Toni Cucarella, un dels millors escriptors en

-65-

llengua catalana, ens va escriure una obra exclusivament per a ser representada per nosaltres (posteriorment l’ampliaria i la publicaria com a una novel.la). E l text era immens, magnífic. Recorde la cura que vam tindre a l’hora de fer el muntatge, composarem la música expressament per a l’obra, les llums, l’escenografia, el vestuari i un llarguíssim etcètera de detalls que van fer d’aquell muntatge un projecte enorme i de grandíssima qualitat professional. Era teatre per a adults.

Hui amb la meua companyia Teranyina Teatre encetem el nostre primer muntatge, La Bella y la Bestia. L’amic i company Vicent Vila, director des de fa 30 anys del Centre Teatral Escalante i amb vora 50 obres de teatre infantil publicades amb nombrosos premis de caire nacional i internacional, ens ha fet el text, un text meravellós. Hem cuidat al detall tots els aspectes del muntatge, ens han composat la música expressament, hem tingut molta cura amb les llums, l’escenografia, el vestuari. És teatre infantil.

No hi ha cap diferència. No hi trobe cap diferència.

El grau de professionalitat i implicació és el mateix.

Pot ser ahi roman el secret, el veritable verí del teatre. El teatre infantil no solament és teatre per a xiquets.

Després de tres muntatges a l’Escalante amb més de 400 representacions (potser l’espai teatral valencià que més públic rep al llarg de l’any i que exclusivament programa obres de teatre infantil), després d’haver voltat mitja Espanya amb un musical infantil, després d’haver creat la meua companyia pròpia i estar començat a rodar el nostre primer projecte, puc dir-vos que, al meu parer, el secret del teatre infantil és tractar als xiquets amb el mateix respecte i la mateixa professionalitat que tractaries a un adult. E l públic infantil és implacable, son jutges molt exigents i volen viure coses extraordinàries i es mereixen el màxim dels respectes. Perquè no tot val per al públic infantil.

-66-

Tercer Acte El paper de la comissió

El ser es torna humà quan descobreix el teatre.

(Augusto Boal)

-67-

Andrea Martí

Despertar cultural a Selgas Tovar Després de molts anys tractant de dur a terme aquest projecte, el 22 de juny inaugurarem la primera setmana cultural de la Falla Avinguda de Selgas i Planas de Tovar. Amb ganes de demostrar que les falles són una festa de tots i assumint que com a associació cultural que som tenim el deure d’organitzar activitats que donen a conèixer la nostra cultura, a més de fer participants d’aquesta als veïns i veïnes de la ciutat i del barri.

Som conscients de que hem de ser hereus de la nostra cultura, i no ho podem ser si no som guardians d’aquesta.

Pensem que com a fallers, podem aportar molt a la llavor de conèixer d’on venim, ja que les falles recullen essencials de la nostra història com a poble: indumentària, música, balls, la sàtira per fer saber les inconformitats amb ironia i l’art dels monuments cavalcades, etc.

Per tot açò i més, decidirem que teníem el deute de traure al carrer i compartir allò que sabem, amb una setmana cultural.

Encetarem aquest projecte amb un acte inaugural, acompanyat d’almoixàvena i mistela al carrer.

El primer dia el dedicarem als menuts, amb un berenar i jocs populars. Però el temps no acompanyà i la gent va fer que traslladarem allò preparat, a l’interior del casal. Tot i això fou una vesprada de moltes rialles i diversió.

La segona jornada tingué una molt més que interes-

sant xarrada d’indumentària, amb la col.laboració de Carmen Soler, de la que sortirem molt contents tant per l’interès de la gent com per la llavor que vam sembrar, i que a poc a poc està creixent.

No podia faltar un col.loqui sobre els nostres monuments. Però aquesta vegada des d’un altre punt de mira. “A vista d’artista”, a càrrec del xativí Xavi Herrero fou l’activitat d’aquella vesprada, que contà amb una abundant assistència.

Aplegà, per fi, el cap de setmana que, a banda de molt calorós, va ser molt intens. L’encetarem divendres per la vesprada, amb refrescs i tapes casolanes elaborades

pels nostres fallers i falleres, que col.laboraren amb moltíssima il.lusió i que mereixen l’agraïment de la comissió. El dissabte començà amb la gran festa de l’aigua per a menuts i grans, a peu de terra i des dels balcons. No cal dir com ho passarem. La vesprada,

-68-

en canvi, fou per als valents que s’atreviren a jugar un partit de futbol. I per si no teníem prou, acabarem la nit de la millor manera possible, recuperant una tradició de la nostra ciutat que consisteix en que fallers, veïns i amics ens reunim per tal de gaudir del sopar de la Nit del Ros. La festa, amb música i molt bona ambient, aconseguí reunir a quasi un centenar de persones i s’allargà fins ben entrada la matinada. Aquest fet no va impedir que el diumenge celebrarem una dansà popular pels nostres carrers, amb participació de l’Escola de Danses de Xàtiva, la Llosa i de tots aquells que ens vàrem atrevir a toc de tabal i dolçaina.

Va arribar la nit i, amb ella, el fi de festa per tal de cloure una sensacional setmana que deixà a la comissió una agradable sensació per contribuir a l’enaltiment de la nostra cultura com a poble, i la satisfacció d’haver complit un deure amb els nostres veïns i veïnes.

No obstant, però, açò no ha fet més que començar, i ja preparem, amb molta il.lusió, la segona setmana cultural.

-69-

La tornada del futbol sala faller Deu anys després, la Junta Local Fallera de Xàtiva ha organitzat un campionat de futbol sala faller, i com és tradició, la nostra comissió no podia fallar.

Nou van ser els equips participants, aconseguint un meritori quart lloc.

La nostra falla va aconseguir superar la fase de grups com a segona classificada, cedint un sol partit davant la Falla Passeig (que va quedar líder de grup).

La resta, victòries davant Murta, Sant Jordi i Raval.

Fins ací el treball “fàcil”.

La sort va voler que els quarts de final ens enfrontaren a la falla Ferroviària, que va començar avançantse. No obstant, el nostre equip va remuntar el partit, i acabà imposant-se per 2-1, aconseguint entrar a la lluita pels banderins. E l nostre botxí, a les semi nals, va ser el Carme (campió absolut d’aquesta edició), que s’imposà per 6 gols a 0.

L’últim partit d’aquesta edició ens enfrontà a Molina Claret, en la pugna pel tercer lloc. Finalment vam caure per 3-1, després de començar guanyant, aconseguint d’aquesta manera la quarta posició, fregant els banderins. Donar l’enhorabona a Carme, República Argentina i Molina, que són les co-

missions que han aconseguit els banderins.

Però tant se val la posició final. El realment important va ser veure als nostres jugadors gaudir cada setmana, practicant esport i creant germanor fallera. També, com no, agrair a la afició selguera que va acompanyar a l’equip a cada partit.

La nova Junta Local Fallera ha rescatat el futbol sala faller, i ara és tasca de les falles jugar amb esportivitat i camaraderia per tal de que perdure molts anys més.

Visca Xàtiva i visquen les falles!

-70-

Paola Tormo

Selgueros pel món (2ª entrega): Paola a Londres

la mateixa il.lusió en que arriben eixos dies, que aquest any van a ser distints.

Sé que les meues amigues falleres em van traure a la cavalcada, i em van gravar la infantil, pel que de segur que no s’oblidaran de mi i em tindran al corrent amb els vídeos i les fotos que em faran arribar.

Hola amics fallers !

Quan l’any passat em vaig proposar anar a Anglaterra com Au pair per aprendre anglès i viure una nova experiència, ni per un moment em vaig plantejar que suposaria no poder estar allí en Xàtiva en falles.

Al fer les entrevistes amb les famílies, sols pensava en que els meus dies de vacances foren del 15 al 20 de març, però degut a compromisos familiars he de baixar al mes de maig i, sentint-ho molt, no podrà ser com jo desitjava.

Les Falles es viuen amb molta intensitat en la meua família, i he crescut en eixe sentiment tan gran que m’han inculcat, doncs soc fallera des que vaig nàixer, i a dia de hui, vint-i-un anys després, tinc

-71-

La meua família anglesa i la gent de la acadèmia es queden bocabadats quan els ensenye els monuments i els conte tot el que fem, i no entenen que els cremem... amb els diners que valen! Jo els faig comprendre que tot el que cremem no es sense motiu, perquè gràcies a les falles viuen moltes famílies, que treballen tot l’any en els diferents oficis que giren al voltant d’aquesta gran festa.

Quan li vaig dir a ma tia Elsa, coneguda pels fallers com “Elsa i Encarna lololo”, que no estaria a falles, no s’ho va creure. La seua pegatina a milers de quilòmetres del 15 al 19 de març! No li entrava en el cap!

Va a ser un any molt estrany per a mi, però promet no faltar a cap altres falles, perquè la nostra festa és, se’ns dubte, la millor del món.

LA SELGAS ÉS FENOMENAL!

-72-

La nostra amiga “Londinenca” Fa uns mesos vas decidir començar una nova aventura lluny d’ací per perseguir allò que volies. 365 dies plens de noves experiències, 365 dies dels quals cinc d’ells no estaràs junt a nosaltres gaudint de la nostra comissió durant les teues estimades falles.

Fallera com la que més, on per la teua sang recorre la pólvora ja des de ben menuda, i on cada rialla teua es com una autèntica mascletà per als que estem junt a tu. Si d’una cosa estem segurs es que per allà on estigues portaràs el nom de la nostra comis-

sió en majúscules, i proclamaràs als quatre vents que JA ESTEM EN FALLES!!!

En cadascun dels actes et trobarem a faltar, però si d’alguna cosa pots estar segura és que et portarem com si estigueres sempre al nostre costat. Aquestes falles estarem a centenars de kilòmetres de distància, però t’esperem amb els braços oberts per a gaudir i recuperar el temps perdut. Aprofit cada moment per Londres, i ens vegem en un obrir i tancar d’ulls.

-73-

Cintia Sanchís

Les amigues de la falla Les amigues de la falla són aquelles persones amb les que comparteixes un milió d’experiències, aquelles que t’acompanyen en els millors moments de març. Si, són aquelles persones amb les que passes pràcticament les 24 hores del dia durant cinc dies plens d’emocions, de cansament, però sobretot de bons moments que quedaran en el record per sempre.

Són aquelles amigues que dius: “sí, són les meues amigues de la falla”, i per què? Perquè algú va decidir que ho fórem i sense elles la nostra festa, les falles, no serien el mateix.

-74-

Nacho Richart es queda a les portes de regnar a la música electrònica El nostre faller Nacho Richart (o Nacho KM com el coneix la comissió), s’ha quedat a un pas d’aconseguir vèncer al Vive Ahora Talent, organitzat per Ron Barceló. Una competició de música electrònica en la que s’ha vist immers, durant quatre mesos, junt al seu company Juan Teruel i el manager Alex Selfa, amb els que ha format el grup Red Noise.

Tots tres van aconseguir arribar a la gran final d’aquesta competició, que es va disputar el passat 21 de gener a la sala Shoko de Madrid, i que va reunir a sis equips malgrat que ells van ser els únics representants valencians. La resta: uns malaguenys, uns gaditans, uns extremenys, un tarraconense i uns granadins.

La mala sort va voler que Red Noise perdera la batalla per un lloc en l’última ronda davant Nap Team (Màlaga), equip que posteriorment acabaria aconseguint una victòria que els atorgava un lloc al cartell de Desalia, un festival de música que es va celebrar

durant el mes de febrer a les platges de República Dominicana.

Abans d’arribar a eixa gran final, on també els va acompanyar el nostre faller José Luis Lagardera en qualitat de periodista per tal de cobrir l’esdeveniment, l’equip Red Noise va haver de passar una sèrie de proves com la de reunir al major nombre de fans, fer una sessió per a gent de la tercera edat o realitzar un vídeo publicitant-se.

Malgrat no aconseguir el bitllet per a Punta Cana, a Nacho i al seu grup ja han començat a ploure-li les ofertes. Pel moment, els han confirmat la seua presència al cartell del festival Medusa, que es celebra a Cullera durant el mes d’agost, i al de la temporada estival de la discoteca Falkata de Gandia.

Però açò és el principi d’algo molt més gran.

Enhorabona Nacho!!

-75-

-76-

-77-

s e m a c a g Lli

ue va q , s e m igaca l l t l a la u e g d l o fi v r n e t de s llers. stre be n a o a f t n s c l e a e r r t em ls nos 2002, t a e n t de d Rescat r e ç a u r o p a n m m e a ds que tes que form u t nàixer e i u yen , in inq n c s e s e r l t e s i x e i t e eu a r i que realita d e l s l e a f l m no ària de t mal.

El seu n r e e f m e u s var. d o n e T s s la in ò a r g e l p at a Se n r o t ra ha i t à s a L

-78-

EL JESUS KING Aquesta és la història d’un jove cadell llançat a les hienes amb el cul pelat “de manar”, i la seua lluita, junt una colla d´animals, per portar una petita espurna de cultura a les falles. Un món dominat per les hienes que sols pensen en traure benefici p opi a costa del que siga, inclús d’ells mateixos.

Risc alt a les tres primeres files de taca -se de parts de careta de porc i trossos de president de la JLF de Xàtiva. Es recomana dur impermeable y carmagnole.

Teatre d’Actualitat

-79-

-80-

CAROLGAMEL PUNSET FOTENT A L´ALDEA Un menuda aldea a la vora del Mediterrani està ‘fins als collon ’ de que Carolgomel vinga a dir-los que açò que parlen no serveix per a res. Traducció simultània de l’espectacle a tots el idiomes per evitar ofenses sense trellat.

Teatre d’Actualitat

-81-

LA FAMÍLIA XATIDAMS: EL TIO CONCEFETIDO TORNA A LES FALLES El tio Concefetido de Falles torna al món faller per la porta gran de l´ajuntament i els embarca a tots en un negoci teatral redó. Sols hi ha una petita pega: els diners els han de posar tots per davant. Un psicodrama amb notes Rusfianes e influències EREriane

Teatre d’Actualitat

-82-

Teatre d’Actualitat

EL RUSINO Un homenet fart de que la seua mare li diguera que no i de pagar-ho tot ell, planeja un negoci redó.

Comença la seua aventura política per continuar pagant ell, això sí, amb els diners de tots. Una història amb final... de jutjat de guàrdia.

-83-

Teatre d’Actualitat

SELGFILTRATS Un comandament d’ex fallers de la Selgas Tovar s´infiltren de regidors a l´Ajuntament de Xàtiva. El seu objectiu és aconseguir un estat d´opinió favorable per a que el monument de Selgas Tovar es plante a l´encreuament Cosmógrafo Ramírez amb Gonzalo Viñes.

Una missió impossible.

-84-

Aprén i riu

Tutorial:

Com tirar el fem La correcta retirada dels residus ocasionats per l´activitat lúdica fallera és una obligació de tots els fallers que pertanyen a la nostra família fallera. Per tal de que eixa retirada es faja d´una forma satisfactòria i eficient, s´elabora el següent tutorial. En ell es detallen el passos a seguir il.lustrats, així com consells, per a la correcta retirada.

1

1

Buidar el líquid dels gots

Aquest primer pas és el més important i un dels més obviats. La no realització d´aquest pas pot ocasionar funestes conseqüències com tindre que passar el motxo. Localitza els gots mig buits i reompli amb ells un altre got. L´objectiu és tindre tot el líquid de la taula en el menor nombre de gots. Porta els gots plens a la pica de la barra i buida el contingut allí. Els gots els tirem al poal del fem.

1

Consell: si el volum de líquid a retirar és molt gran, agafeu una

2

gerra de la barra i buideu en ella els gots. Estalviareu temps.

2

Retirar les botelles mig plenes

Totes les botelles que el seu contingut puga ser reutilitzat han de ser portades als botellers o neveres del casal. Les que no complisquen aquest contingut mínim. Sempre surt la controvèrsia sobre quan la botella està suficientment buid per tirar-la.

Consell: Agafant la botella amb la mà, estant el dit menut just al cul

2

de la botella, si el contingut sobrepassa els quatre dits horitzontals, serà suficien per no tirar la botella.

3

3

Replegar el mantell

Aquest pas estalvia molt de temps, si es fa be. Una vegada retirats els gots amb líquids, les botelles, els gots i el tovalló no utilitzats, no cal retirar res més. Pleguem el mantell com si fos una bola i posteriorment la portem al poal de fem.

Consell: Si apropem a l’inici el poal a la zona de treball, la tasca

serà més eficient.

Consell: És recomanable fer una ullada abans de fer la bola per si algun despistat ha deixat alguna cosa de valor, que podem quedar-nos per finança les properes falles.

-85-

4

Aprén i riu Ficar i esclafar el fem al poal

Per a la introducció de la bola al poal, s’han de tenir en compte diversos factors: que el volum que anem a introduir al poal és menor que el volum restant que el poal pot acceptar en el moment, que tot el contingut acabe dins dels límits del poal, i que la capacitat de la bossa no siga sobrepassada, per facilitar el seu transport.

4

No oblidant mai els factors anteriors introduïm la bola dins del poal amb les dues mans. Per aprofita capacitat volumètrica òptima de la bossa és molt recomanable premsar el contingut, per disminuir el volum de les restes i augmentar la quantitat d´aquestes al poal. Aquest premsat el podem fer amb les mans o el peu, fent pressió de dalt a baix, en la bola que acabem de fica al poal.

Consell: Abans del premsat es recomana mirar si la bossa està ben

ficad al poal, per evitar que s’arrugui dins del poal a l’exercir pressió.

5

5

Nugar i traure la bossa del poal

Una vegada el volum òptim de la bossa ha sigut aconseguit, es nuga la bossa i s´extrau del poal. Si la bossa no ix del poal, agafeu-la bé amb una mà, just baix de nus, abans de posar l’altra mà al poal, i tirar de la bossa. Si no funciona demaneu ajuda.

6 Portar la bossa dins del contenidor Un pas tan fàcil com agafar la bossa i portar-la al contenidor més pròxim. Els punts més pròxims al casal es troben al carrer Cosmógrafo Ramírez, just davant de l´eixida d´emergència de l´antic cine Avenida, i al carrer Gonzalo Viñes, d´avant de l´Institut de La Costera. En aquest últim punt, a més a més, hi ha possibilitat de reciclar.

7 Deixar la bossa dins del contenidor Amb una mà obrim el contenidor i amb l´altra posem la bossa de fem dins. Tanquem el contenidor i hem acabat.

Bon treball amics!!

*

NOTA

El volum òptim de la bossa és aquell que, estant la bossa a una capacitat volumètrica quasi màxima, permet tancar-la amb poca dificultat

6

7

-86-

Aprén i riu

Les cançons de la nostra xaranga (en valencià, naturalment)

Campanera

Perquè has tirat les cadenes, el fuet i l’antifaç, perquè tens pèls a l’esquena, “ai” campanera, perquè serà, diuen que dus calçotets i com els tios, s’ha d’afaitar, i diuen, que campanera, té el cul pelut i no s’assenta per a pixar, xe mira quina cabota, que de per si ja toca terra i se’n ix pel camal, amb ixe piu no vas a peu pareixes un cavall, ai campanera, hermafrodita ja era, sadomasoquista bisexual campanera tu, no eres normal.

La roda de la carxofa

En una plaça de bous una senyora va preguntar, que és eixe “bulto” tan gran que porta el torero en el pantaló, jo li vaig dir senyora per la grandària que es dedueix, que deuen ser les piles per a encendre el trage de llums.

A la roda, la roda de carxofa, es la dansa que ballen les papallones, i si ho balles amb dissimulació, si et descuides, et donen pel cul.

En la illa del cocobongo tocant el bombo la coneguí, tenia les mamelles grans el xoxo pelut i el cul així.

Pel culpa del meu xoriço esvarí i se la claví, i al cap de nou mesos el fil de puta ja estava ací.

A la roda, la roda de carxofa, es la dansa que ballen les papallones, i si ho balles amb dissimulació, si et descuides, et donen pel cul.

Beure, beure

Beure, beure, beure és un gran plaer, l’aigua per als ànecs i pa’ nosaltres el JB (x2) Apaga la llum Mariluz, apaga la llum que ja no puc viure amb tanta llum, els borratxos en el cementeri, juguen al truc (x2)

No et claves tu

No et claves tu, en la vida dels altres (x2) Per a que els altres, en la teua no es claven (x2) Passet cap avant, passet cap enrere (x2) I ara, i ara, i ara anem a veure, i ara anem a veure, perquè en el matrimoni, perquè en el matrimoni, la que mana es la “mujer”, perquè té el foraet (x4)

Rosella

Que bonica és la rosella ai, ai, ai Quan naix en els bladars ai, ai, ai més bonica és la xiqueta ai, ai, ai quan s´aguaita a la finest a.

Que m’han dit que et diga, que en la era no es folla, que pa’ això ja està la casa, que es folla de meravella, i ara si que estem fotuts, tu prenyà i jo en la presó, a tu no hi ha qui te la clave, i jo no tinc qui me lliure, que bonic és este poble, vist des de un aeroplà, més boniques són les mamelles, quan les tinc entre les mans, si vols veure loteria, baixa’m els pantalons, i veuràs el premi gros, amb dos aproximacions, si vols dormir calent, casat amb la xurrera, estaràs tota la nit, xurro dins xurro fora.

-87-

Aprén i riu

Si la meua p**la

Si a la dona li estrenyen les bragues, si a la dona li estreny el sostenidor, que vaja i es compre uns nous, d’eixos que venen en el Corte Inglés (x2) Quines braguetes, quin sostenidor, quin conjunt que s’ha comprat en el Corte Inglés (x2) Si el meu piu fora un veler, el capullo seria el capità, els pelets serien el mariner, i els collons la fl ta naval (x2) Quines braguetes, quin sostenidor, quin conjunt que s’ha comprat en el Corte Inglés (x2)

Tres voltes guapa

Quan et mire morena, al fons de l’ànima, un crit s’escapa, per a cridar-te molt fort, guapa guapa i guapa (x2)

-88-

EL

Selgas

TODAY Augmenta exponencialment la producció de tèxtil valencià gràcies a Enrique Mora i Tortosa

L´elaboració del pantaló de torrentí del president de la Falla Selgas Tovar dispara la demanda de tèxtil valencià. Degut al seu volum han estat necessaris cinc camions de gran tonatge especials, portats dels Estats Units, així com la total dedicació de la producció del sector per un període de tres mesos, per tal de produir el teixit necessari pel pantaló.

“Treballàvem 24 hores al dia i per poc no arribem a temps”, ha declarat un treballador. El responsable del sector mostra la seua felicitat per tan gran comanda de tela: “Al principi pensava que era una broma”.

El sector espera amb ansietat el pròxim encàrrec per part d´Enrique o “El Salvador”, com l’han batejat al sector. “No és culpa meua. La dieta que estic fent no fa res”, ha manifestat el president.

El ballet Bolshoi es posa en contacte amb la falla de Selgas Tovar El ballet moscovita es troba en negociacions amb la falla xativina per la contractació del seu cos de ball.

“No entenc ni una, i això que sóc bilingüe”, ha declarat el president.

El director i el coreògraf del teatre van veure casualment el vídeo de la seua actuació a internet.

“Mentre buscàvem pàgines de contingut homosexual a internet ens trobarem el vídeo i ens quedarem impressionats. Estem desitjant ficar-los a prova”, va explicar el coreògraf.

El principal motiu que fa que el cos de ball no es decidisca a donar el salt al ballet moscovita es la qüestió climàtica: Allí fa una frescoreta que et gela les boles!”, va finalitzar l’artista Francesc.

Confusió d´identitat a la presentació de Selgas Tovar En l´apropòsit de la presentació de Selgas Tovar va ocórrer un cas de confusió d´identitat quant un dels membres del repartiment va eixir a escena mostrant un més que voluminós i misteriós embalum puriforme a la seua cama dreta. La sorpresa i la confusió van recórrer el pati de butaques. La gent comentava entre murmuris si eixe membre del repartiment seria el famós “Ferra”, abreviatura de ferramenta. El protagonista Miguel Lopez Ochoa va eixir per tal de desmentir els rumors sobre la identitat, i la falla va emetre un comunicat als mitjans internacionals per sufocar l´assumpte abans que poguera ocasionar conflictes geopolítics.

Persisteix la plaga de botelles mig plenes a les neveres de Selgas Tovar.

La plaga de botelles mig plenes (o mig buides per als pessimistes) continua sent una realitat a les neveres del casal de Selgas Tovar. La Junta de la falla es troba en contacte amb experts per solucionar aquest mal endèmic que encara no ha pogut eradicar-se.

Les primeres investigacions apunten a bactèries que transformen el sucre de les begudes per produir alcohol. L´augment de l’activitat d’aquestes bactèries coincideix sorprenentment amb actes realitzats per la falla com cavalcades, entrega de premis o altres de caire festiu.

Rafa Climent García

se la talla A causa de l´augment de l´islamofòbia a l´Unió Europea, Rafa Climent s’ha tallat la seua benvolguda barba fart de que li demanaren el DNI tots els policies i de que la gent el mirara mal o ixira corrents cada volta que duia una motxilla o paquet sospitós.

“Ara no trobe lloc al metro, i abans sempre anava assoles al vagó”, ha manifestat l’afectat.

-89-

Un brot sobtat de ressaca desllueix la cloenda de la Setmana Cultural.

EL

Selgas

TODAY 13 casos de ‘zombiÿcació’ a Niperaaigüa per beure cervesa sense gluten persones no celíaques.

Els actes finals de la setmana cultural de la falla Selgas Tovar van quedar deslluïts degut a un brot de ressaca que afectà a gran part dels membres de la comissió. Aquest brot sobtat va fer que l’assistència de membres de la falla als actes de la dansà i la cloenda es vegera reduïda degut a la indisposició dels afectats.

Els investigadors es pregunten si la intoxicació va ocórrer durant la nit de Sant Joan, perquè abans d´aquell acte l´assistència als actes havia sigut bona. La junta de la falla va enviar mostres del consumit al sopar de Sant Joan al CIS, per tal de que siguen analitzades. Els resultats inicials obtinguts apunten a que la causa de la intoxicació que va ocasionar el brot van ser unes bactèries que transformen el sucre dels refresc en alcohol, i que també actuen a les neveres del casal. Aquest increment de l´alcohol als cubates va provocar que la gent beguera sense control, ocasionant el brot de ressaca que desgraciadament va boicotejar els actes finals de la setmana cultural.

Un membre de la falla Selgas Tovar rep un títol nobiliari Jorge Peinado Tolosa, il•lustre integrant de la comissió Selgas Tovar, va rebre per part de les autoritats locals competents el títol nobiliari de Rei Melchor de l’any 2016.

Jorge va voler agrair aquest nomenament, ressaltant la gran importància i responsabilitat que el títol comporta. Familiars i amics del recent nomenat Rei Melchor van expressar la seua alegria. Particularment els xiquets que el coneixen, que esperaven un augment considerable en el nombre de regals rebuts aquest any.

Els meteoròlegs valencians temen la tornada del fenomen meteorològic “Pilar” per a les falles del 2016 Els principals experts en meteorologia de la Comunitat Valenciana es reuneixen d´urgència per estudiar la més que probable arribada de “Pilar” per segon any consecutiu.

Aquest fenomen es caracteritza per provocar precipitacions intentes localitzades a Xàtiva els dies de la setmana fallera. El nom “Pilar” ve de l’acrònim: Precipitacions Intenses Localit-

zades A Roglets.

L´alerta dels meteoròlegs es deu a la gran sequera que sofrim, i temen que la pluja vinga tota d´una i s´emporte els monuments i els fallers per davant.

Les comissions falleres fan acopi de barques i flotadors per poder gaudir dels actes fallers.

“Aquest any pugem a San Josep en zòdiac si cal”, ha assegurat un membre del col.lectiu faller.

El molt honorable poble de Niperaaigüa s’ha vist afectat per diversos casos de persones transformades en zombis al ingerir cervesa sense gluten.

Cal ressaltar que tots els afectats eren NO celíacs, el que indica que sols afecta a les persones d’aquesta índole. És per això que les autoritats sanitàries aconsellen no consumir cervesa sense gluten en cas de no ser celíac.

Per aquest motiu la falla Selgas Tovar ha fet una crida a tots el fallers de la comissió, per tal de que no es beguen la cervesa sense gluten de la nevera del casal, ja que aquesta és per a les persones celíaques de la falla.

Selgas Tovar inicia la campanya d´adopció del pernil no reclamat de la rifa Després de que el pernil rifat per la falla Selgas Tovar en “l´oulet” de la Junta Local Fallera de Xàtiva no fora reclamat pel seu guanyador, la comissió es planteja la seua adopció. L´iniciativa de la falla ve motivada per les queixes dels veïns del casal, que argumenten que el pernil fa molt de soroll, principalment a les nits.

“La peça plora mentre es recrimina que és una paleta”, assegura un dels afectats.

-90-

Entrevista al

Pou d’Enrique Mora Continuem amb el cicle d´entrevistes a mascotes de membres de la falla, de gran èxit l´any passat. Tenim el gran honor de fer aquesta entrevista a la mascota del nostre president: Pou. Entrevistador- Molt bon dia Pou- Bon dia, per dir alguna cosa. Perquè estic cagat i famolenc.

E- Pou, Don Pou... com prefereix que el nomene?

P- Si em dones de menjar, pots nomenar-me com vulgues.

E- Quant de temps duu sent la mascota d’Enrique Mora?

P- No ho sé cert, però per a mi ha sigut tota una eternitat… no tindràs alguna cosa de menjar?

E- Com definiria la seua elació amb ell?

P- Una relació desigual, especialment a l´hora de menjar.

E- Com es això Pou!!?

P- Perquè es menja el meu menjar, el cabró!!

E- Si el teu menjar és digital... no?

P- Això li dic jo, però diu que li agrada molt i que li ve molt bé per a la dieta...

E- Em deixes bocabadat. I com fa per menjarse-la?

P- Ell es posa mig quilo de formatge blanquet i la tablet, amb el meu menjar a la pantalla.

I comença a llepar la pantalla de la tablet i a menjar-se el formatge.

E- Li funciona la dieta a Enrique?

P- Fas unes preguntes de merda... Tu has vist com esta de redó!!? Si crec que té la intenció d´assemblar-se a mi!

E- Després d´aquestes paraules com qualifiques a Enrique com a cuidador?

-91-

P- Insuficient, molt baix. o juga amb mi, no em neteja, no em dona de menjar... El que ve sent un total abandonament de les seues funcions com a cuidador.

E- Penses que seria un bon pare?

P- Clar que no! T’he dit abans que no em feres preguntes de merda.

E- Com qualifiques la seua tasca com a P esident de la Falla?

P- Eixa la qualifique d´ xcel.lent.

E- Coneixes les funcions d´un president de falla?

P- Pel que he vist d´Enrique, es tracta d´acudir a dinars, sopars i d’anar-se’n de festa. I això ho fa molt bé.

E- Coneixes a Pilar, la Fallera Major de la Falla?

P- Clar que la conec. Mira si la conec que la tinc bloquejada al whatsapp i al Facebook. Això sí... és molt bona xica.

E- Quina és la teua opinió sobre el món faller?

P- Que tots són uns festers impresentables, poc interessats en l´autèntica festa fallera. Però tots molt bona gent també.

E- Gràcies per concedir-nos aquesta entrevista.

Estàs convidat al casal quant vulgues!

P- Gràcies, aniré. De segur que allí algú em dona de menjar. Una última cosa... em pots rentar el cul? Porte tres dies cagat.

-92-

Publicitat La Falla Selgas Tovar agraeix la col.laboraci贸 de les seg眉ents marques comercials

-93-

-94-

PARQUES INFANTILES ALQUILER DE: SILLAS . MESAS CARPAS . JAIMAS . ESCENARIOS ESPECTﾃ，ULOS DE VARIEDADES CORREFOCS . MACRO DISCOMﾃ天ILES COMIDAS MONUMENTALES . CONCIERTOS PRESENTACIONES . MERCADOS MEDIEVALES

ESPECTﾃ，ULOS LA FIESTA S.L. Att. al cliente 962 450 999 Administraciﾃｳn 615 156 370

-95-

-96-

-97-

-98-

-99-

-100-

C/ Trobat, 18 Tel. 962 27 47 32 Porta de Sant Francesc, 9 Tel. 962 27 40 90

46800 XĂ€TIVA

-101-

-102-

-103-

-104-