"Històries per a no dormir" Llibret Selgas Tovar 2017 by Falla Avinguda de Selgas i Adjacents (Xàtiva)

1 HISTÃ&#x2019;RIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Llibret explicatiu Falla Avda. de Selgas Planas de Tovar 2017 Les falles de Xàtiva són festes d’interés turístic autonòmic Les falles de Xàtiva són Bé d’Interés Cultural Les falles de Xàtiva són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO El present llibre ha participat en la convocatòria dels Premis Lletres Falleres El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià

2 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

3 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

D’històries per a no dormir a somiar desperts Insomni. Tres síl·labes i moltes seqüeles. S’heu plantejat alguna vegada quines són totes eixes coses que no us deixen dormir? S’heu parat a analitzar meticulosament les conseqüències de tot allò que feu, que sentiu, que patiu i que rebeu? Sens dubte hi ha persones a les que els agrada descansar poc, altres que es passen el dia al llit, i també les hi ha que gaudeixen somiant despertes. Aquestes últimes són les imprescindibles. Les que són capaces de treballar per un objectiu, ja siga personal o col·lectiu. A les Falles, com no, també tenim somiadors. Persones que s’enfronten a la crua realitat i es llancen a la piscina, sense importar-los si és buida o plena, a l’hora de gestionar una comissió, o de dur a terme un monument faller, o de crear indumentària o peces musicals, amb la finalitat d’engrandir una festa que gràcies al seu segell d’identitat ha estat declarada aquest any com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Les hi ha també que viuen verdaderes històries per a no dormir, les quals poden fer-ho trontollar tot. És precisament en estos moments quan és necessari que cadascú demostre la seua valia. Però també sorgeixen discrepàncies amb les que hi ha que saber lidiar i maldecaps que incumbeixen a un gran nombre de persones. Tampoc podem obviar la rabiosa actualitat. Aquest any a Xàtiva s’ha dirimit una disputa que ha enfrontat a la ciutadania envers de dos posicions: els defensors i els detractors de dos aspectes que envoltaven la Fira de Xàtiva: la figura de la Reina de la Fira i els espectacles taurins. Per al primer dels dos casos hem demanat opinió a un col·lectiu local i a una persona que va desenvolupar aquest càrrec fa uns anys; per al segon, a la Penya Taurina de Xàtiva i a un dels partits polítics que més força ha fet per tal d’aconseguir la seua abolició. 4 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

El que tampoc podem fer és posar-nos una venda als ulls i tancar-nos amb pany i clau a les nostres fronteres. Hem cregut necessari reconèixer en aquesta publicació el paper que fan algunes associacions que treballen pels més desafavorits, així com les mentides i veritats entorn a un tema com el del gihadisme, i com no la difícil situació dels refugiats de guerra, a través dels ulls d’una família siriana que ha aconseguit arribar a Xàtiva després de fugir de la barbàrie. Perquè més que ‘per a no dormir’, la d’aquestes persones és una autèntica història de supervivència. De cercar un futur o morir en l’intent. El llibre que teniu entre les vostres mans és un crit a la dolça bogeria, o tal vegada a l’amarga realitat. És el nostre menut granet de sorra per fer reflexionar al lector sobre els temps que estem vivint, on s’ha de canviar el concepte de la paraula governar, i on la nostra llengua continua sent menyspreada. Perquè cadascú ha de prendre les rendes de la seua vida i ser el canvi que vol veure en el món. En el món faller, en el del municipi o en el que incumbeix a tot el planeta. La qüestió és canalitzar tota l’energia possible per convertir eixes històries per a no dormir en un profund sospir de complaença. En la possibilitat de que arribe a existir més gent d’eixa que somia desperta, mentre viu la seua vida.

5 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Índex 8-9 Salutació del president 10-11 Junta Executiva 12 Falleres i fallers 14 Bunyols, socarrats i recompenses 15 Programa d’actes 16-17 Fallera del foc 18-21 Falla gran 22 Falleres majors? 24-41 Llibre infantil 42-67 Històries per a no dormir “falleres” 68-69 Poesia satírica 72-83 Històries per a no dormir “xativines” 84-91 Històries per a no dormir “laborals” 92-101 Històries per a no dormir “actuals” 102-109 Històries per a no dormir “la comissió” 110-121 Lligacames 122-144 Col·laboracions

Edita Llibret editat de l’A.C. Falla Avinguda de Selgas i Planas de Tovar. Coordinació Andrea Martí Mejias Disseny portada José Luis Mollà Rodriguez Fotografies: Arxiu: Rafa Tortosa, Guillem Alborch, Estudi Federico, Paco Roca. Idea original i maquetació José Luis Mollà Rodriguez Impressió Paper Plegat Fotografies Estudi Federico, Agustí Perales Iborra, la comissió Col·laboracions literàries Marisa Mejías, Andrea Martí, José Luis Lagardera, Alberto Ordiñana, Juli Blasco, Rafa Tortosa, Guillermo Delegido, Miquel Lorente, Assemblea feminista Magranes de Xàtiva, Maria Peris, Ferran Minguet, Josvi Montaner, Penya Taurina Socarrats, Francesca Chapí, Juan Teruel (Dj Rednak), Toni Aviñó, CRG, Agueda Martí, Moisés Pérez i Álvaro Hernández. Veu satírica Miguel López i José Luis Lagardera Gestió Publicitària La comissió Tirada 400 exemplars Dipòsit legal V-380-2016 La falla Selgas Tovar no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors en els articles publicats, ni les comparteix necessàriament. Queda totalment prohibit l’emprament de cap part d’aquesta publicació, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, excepte la citació en llibres, revistes o articles de premsa si s’esmenta la procedència.

6 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

7 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

8 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

9 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Salutació del president Acabant l’hivern tenim ací ja les esperades falles. Aquest any estem d´enhorabona al ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, un gran treball dut a terme per la Junta Central Fallera de València i la Junta Local Fallera de Xàtiva. Ara és el moment de de continuar treballant per mantindre l’esperit d’aquesta festa. La nostra comissió treballa amb l’objectiu de visibilitzar la nostra cultura i les nostres tradicions, i en aquest sentit celebrarem el passat mes de juny la nostra II setmana cultural. Aquest any tinguérem xarrades sobre indumentària, jocs per als menuts, degustació de menjar i una interessant taula redona sobre llibres de falla, en l’any en que la nostra comissió tornava a participar als premis de Promoció i l´Ús del Valencià, quedant en 57é lloc, i a més a més sent finalista al Premi Mestre Ortifus a la coherència i al Premi Pepet, emmarcats dintre de les Lletres Falleres. D’altra banda hem realitzat unes cavalcades molt treballades pels membres de la comissió, i aquest any 2017, en monuments, estem en secció segona amb dos obres molt boniques, continuant amb els mateixos artistes locals: Xavi Herrero i Alfonso Almiñana. 10 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Aquest 2017 no tindrem falleres majors, per la qual cosa tampoc hem celebrat presentació. Pilar Ávalos Gil serà la Fallera del Foc, i de segur que representarà molt bé a la nostra comissió. Sabem de les molèsties que ocasiona el casal als veïns durant l’any, i encara més durant la setmana fallera, però demane un poc de comprensió. I com no al quartell de la Guàrdia Civil, que vetla per la nostra seguretat. Esteu tots convidats durant la nostra setmana gran. A la meua comissió, donar-li les gràcies per confiar un any més amb mi per a estar al capdavant de la falla del meu barri. La falla que em va veure créixer.

Bones falles ! Enrique Mora i Tortosa

11 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

JUNTA EXECUTIVA 2016/2017 President: Enrique Mora Tortosa Vice presidenta i encarregada de protocol i cultura: Andrea Martí Mejías Vice president i encarregat de comissions foc i música: Miguel López Ochoa Vice president i encarregat economia i joventut : Francesc Roca Fabra Secretària: Paqui Terol Mena Tresorer: Guillem Albort Vila Delegat loteries: Jose Cantador Maset Subdelegada loteries: Anabel Postigo Marí Delegada de comissions: Edurne Tormo Barberá Delegades infantil: Paola Tormo Álvarez i Ana Arnau Orts Delegada protocol: Marta Aldabero Ferrando Delegat de Casal: Josep Viñes Mas Delegada de compres: Arantxa Navarro Rus Delegada de cavalcada: Laia Quiles Navas Delegada llibret: Andrea Martí Mejías Bibliotecària: Carmen Martín Llinares Delegat barri: Juan Vicente Agustí Pla Delegades esdeveniments: Elsa Tormo Barbera, Encarna Navas Santiago i Clara Corts Jover

12 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

13 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

LLISTAT FALLERES I FALLERS Agustí Pla, Juan Vicente Ait-Adjedjou, Inés Albiñana Moral, Paula Albort Vila, Guillem Aldabero Ferrando, Marta Aldabero López, Rosa Belén Aliaga Faus, Rafael Arnau Orts, Ana Auñon López, Sofía Ávalos Gil, María Pilar Badía Angulo, Jesús Barberá Fenollar, Silvia Borrás Tormo, Amanda Cantador Maset, José Cantador Terol, Ignacio Carbonell Aldabero, Belén Carbonell Aldabero, Clara Carbonell Cerdà, Eduardo Cebrián Fajardo, Sonia Corts Jover, Clara Donat Lledó, Eliseo Florina Souca, Oana García Masip, Patricia Garrido Gonzalez, Mª Carmen Gómez Camarasa, Carlos Gonzalez Tomás, Francisco 14 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Gramaje López, Aitor Hervás Merlos, Santiago Lagardera Ventura, José Luis López Ochoa, Miguel Martí Mejias, Andrea Martí Mejias, Llorenç Martín Llinares, Carmen Martínez Llobregat, Laura Merino Roncero, Cristina Merino Roncero, Loles Miralles Barberá, Pilar Mollá Galán, Dámaso Monzó Postigo, Aleixandre Monzó Postigo, Jessica Monzó Postigo, Sheila Mora Tortosa, Enrique Navarro Rus, Arantxa Navas Santiago, Encarna Navas Santiago, Isabel Parra Borrás, Álvaro Peinado Miralles, Pilar Peinado Tolosa, Jorge Pérez Arenas, Raúl Pérez Monfort, Javier Pérez Nadal, José Francisco Pont Roca, Carmen

Postigo Mari, Anabel Quiles Navas, Laia Rendón Garrido, Maria Richart Pont, Ignacio Roca Fabra, Francesc Sáez Grau, Carlos Sánchez Torres, Josefa Sánchez Torres, Paqui Sanchis Baldó, Victor Sanchis Ballester, Violeta Sanchis Torres, Cintia Soler Sanchis, Sara Soler Muñoz, Maria José Someño Canet, Raquel Suárez Mosquera, Ana Terol Mena, Paqui Tomás Terol, Andrea Tormo Álvarez, Paola Tormo Barbera, Edurne Tormo Barbera, Elsa Torres Navajas, Mª José Vercher Nadal, Víctor Vila Rescalvo, Mireia Viñes Mas, Josep

15 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

PROGRAMA D’ACTES Bunyol d´or i fulles de llaurer Sheila Monzó Postigo Jessica Monzó Postigo Socarrats de coure Ignacio Cantador i Terol Javier Pérez i Monfort Cristina Merino i Roncero Loles Merino i Roncero Raúl Pérez i Arenas Eliseo Donat i Lledó Recompensa Junta Local Fallera Laia Quiles i Navas

Diumenge 5 de febrer (11:00) Ral·li humorístic. Dissabte 11 de febrer (20:00) Concert de pasdobles Falleres Majors de Xàtiva al Gran Teatre. Diumenge 12 de febrer (11:00) Ral·li faller infantil a la Plaça del Mercat. Dissabte 18 de febrer (10:00) Visita oficial a lásil i entrega dóus a Santa Clara. Dissabte 25 de febrer (19:00) Lectura de l’acta dels Premis al concurs de Ninots i Maquetes. (20:00) Crida de les Falleres Majors de Xàtiva des del balcó de lÁjuntament. (20.30) Inauguració de l‘Exposició del Ninot. (22:00) Sopar de la Crida. Diumenge 5 de març (12:00) Dinar Popular de Germanor.

SETMANA FALLERA Dimecres 15 de març (00:00) Nit de la Plantà Dijous 16 de març (10:00) Esmorzar a la falla. (12:00) Per als xiquets, activitat per Xàtiva organitzades per la Junta Local Fallera. (13:00) Cercavila. 16 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

(14:00) Primera mascletà al Jardí de la Pau. (14:30) Dinar al casal. (19:00) Lliurament de premis de les Falles 2017 (22:00) Sopar al casal. (00:00) Festa al casal. Divendres 17 de març (10:00) Esmorzar a la falla. (13:00) Cercavila. (14:00) Segona mascletà al Jardí de la Pau. (14:30) Dinar al casal. (17:30) Visita oficial a les falles, amb eixida des de l Ajuntament. (22:00) Sopar al casal. (00:00) Festa al Casal. Dissabte 18 de març (10:00) Esmorzar a la falla. (13:00) Cercavila. (14:00) Tercera mascletà al Jardí de la Pau. (14:30) Dinar al casal. (18:00) Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu. (22:00) Sopar al casal. (00:00) Festa al Casal. Diumenge 19 de març (8:00) Despertà pels carrers del barri. (10:00) Esmorzar a la falla. (12:00) Missa en honor al nostre patró Sant Josep, amb la posterior baixada en romeria. (14:00 aprox.) Quarta i última masclet al Jardí de la Pau. (15:00) Dinar al casal. (17:30) Cucanyes al casal i jocs tradicionals. (21:00) Cremà de la falla infantil. (22:00) Cremà de la Millor falla infantil de Xàtiva. (22:15) Sopar al casal. (23:00 aprox.) Cremà de la falla gran. 17 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

FALLERA DEL FOC PILAR ÁVALOS I GIL

18 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

19 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Històries per a no dormir Secció Segona

Ni Xàtiva es lliura actualment dels enganys i els “tira-canyes”, i és que al nostre ajuntament s’han arribat a posar les banyes

Però on segur que ja no ens atropellaran és a la Plaça del Mercat, espai recentment tancat malgrat la desaprovació d’alguns comerciants

Roger Cerdà ja s’olorava, que amb això del tripartit no aniria tot com pensava per molt que traguera pit

Ha estat la següent mesura després de col·locar el famós piló “Socarrat l’Albereda és teua”, però a veure per on va la circulació

Miquel i Cristina s’entenen i malgrat que venen: “hi ha unió”, els rumors prompte s’estenen i sembla que hi ha certa fricció

MUSSOL VIGILANT

Uns volien els bous i a la Reina, altres, pretenien l’abolició I com decidir comporta feina, millor sotmetre-ho a votació

20 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

L’actual oposició, atenta vigila des de l’altra punta de l’ajuntament a tot el que el Govern maquina fent-li un marcatge permanent

PREVINDRE

L’estratègia és ben clara: fixar-se ben bé, com un mussol perquè després de vint anys, ara han hagut de posar els peus al sòl

En matèria de prevenció no s’han d’escatimar despeses millor passar a l’acció que lamentar després sorpreses

Dues dècades amb tot a l’abast, de govern i poder manar, han contribuït al seu desgast i ara els va a tocar remar

Hi ha a qui li agrada la foscor, però aquest no és el nostre cas la falta de llum és un clamor i no es veu res a un pam de nas

ELECTROSHOCK FALLER

No val amb tirar-li el mort a qui ostentava fa uns anys el poder els ciutadans volem solucions per no tindre por a passejar pel carrer

Ací tenim a un pobre faller que ha entrat en estat de shock el monument ha quedat tercer i a ell el resultat li ha sabut a poc 21 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Moltes hores de nit de la plantà per a que tot es quedara perfecte i ara va i guanya aquella d’allà, que no s’entén ni llegint el prospecte També li sorprenen les anomalies que rodegen el tema del teatre per la baralla entre dos regidories li obliguen a omplir fins l’amfiteatre SOBRE LA DONA SEXY Una imatge que encara existeix i de la que comencem a estar cansats és la de la dona a la que es vesteix per acontentar a quatre depravats Aquesta visió tan masclista que segueix sent com beure’s el seny potser el pretext de la lascívia que desencadena en el “ni una menys”

FOTOGRAFÍA: JOSÉLUISMOLLÀ

Perquè la violència que roman encara en cada menyspreu, o insult o en cada colp, acaba en una dona ASSASSINADA, i no, com diuen, en una dona que “ha mort”

HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

És necessari fer-nos entendre que el verdader i únic amor s’ha de basar en el respecte i no en que elles tinguen por “Igualtat” és un vocable pel que lluitem, mirant enrere la igualtat és la culpable de que el nostre cor bategue

Artista Xavi Herrero

A un artista li lleva la son... No arribar a muntar bé les falles o acabar les coses més malament del que esperaves. Nosaltres solem acabar prompte en les plantaes, però si alguna vegada sorgeix algun contratemps sí que és una veritable història per a no dormir.

23 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Com anècdota, quan els meu fill va ser president, i la meua filla fallera major infantil i posteriorment fallera major, tinc una frase molt precisa que el meu home em deia: “Marisa, on ens hem clavat”. Cada vegada que tirava de targeta escoltava la frase al meu cap. I jo em pregunte, o millor, pregunte als fallers: Serà precís? Ho deixe en l’aire, però també espere que algú siga valent, no tinga por, i reduisca o acabe amb aquest muntatge, ja que sols així podrem donar més oportunitats per a tindre Fallera Major.

ILUSTRACION: INDUMENTAT.COM

Després d’estes qüestions, és necessari plantejar-se altres com: Què passa en la comissió, que no té fallera major? Si no hi ha no podem fer presentació! I això sí que és un caos, perquè portem des de setembre assajant, pintant, cosint, barallant-nos! Riguem molt, plorem molt i ens omplim d’emocions. En dos paraules: Fem falla. I a més a més, exaltem a les màximes representants i la resta de fallers pot lluir les seues millors gales.

SENSE FALLERES MAJORS. UNA HISTÒRIA PER A NO DORMIR AUTORA: MARISA MEJÍAS FERRERO

Ser fallera major d’una comissió és la il·lusió més gran per a una dona fallera. Però tots els anys en falta alguna. Per què? Sembla que el problema més gran és l’econòmic. Tots saben de la crisi econòmica i la falta de treball que ha assolat aquest país en els darrers anys. Aquells que vivim en aquest món (el de les falles), sabem de l’esforç econòmic que suposa per a una dona ser la Fallera Major de la seua comissió. I a més a més, la cosa es complica si has de pagar la quota de tota la família fallera.

Que si un trage nou per a la presentació; que si un trage “de feina” (que ja m’han vist l’altre massa vegades i me n’he de fer altre nou); que si un adreç nou (s’ha de notar que sóc FM); que si enagües noves (per si s’alça el trage, que fa lleig no portar puntilles); que si un panyoló, manta (per descomptat), manteletes i davantal (no podem ser senzilles, s’ha de notar el càrrec que ostentem), un cos de mànega llarga (per a l’ofrena, clar), mantellina (no puc dur la de sempre, he de canviar), etc, etc, etc.

Sabem que cada falla té un protocol en despeses a seguir per a cada fallera major. Però a banda del que et toca pagar “perquè sí”, ara s’ha instaurat eixe anomenat “postureig”, que en alguns casos fa feredat.

Després tenim, com no, el regalet de la Fallera Major Infantil, el del president, el de la comissió, el de la Fallera Major de Xàtiva, el que has de fer si et conviden a algun berenar o sopar, el berenar o sopar propi que conta a càrrec de la Fallera Major o la Fallera Major Infantil de torn... Crec que algú deuria plantejar-se aturar aquest balafiament que hem creat nosaltres mateix.

24 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

En les desfilades no és el mateix. Ser representant no és el mateix que ser la Fallera Major de la comissió. No arribes a assolir eixe “companyerisme” amb la resta de Falleres Majors durant els actes. D’altra banda, la comissió nota l’absència al no tindre qui ens represente durant l’entrega de premis que esperem amb tanta ànsia, o al sopar de la Fallera Major, que sempre esperem amb il·lusió, amb ganes de fer-la feliç a l’igual que en els berenars infantils esperem veure la millor disfressa, mentre escoltem les rialles de tots els nostres menuts. No és el mateix. Necessiten un representant o una representant. Un referent.

Sí. La resposta és SÍ.. -Segona resposta: Tu estàs boja! Doncs no crec. Sempre han sigut les dones i és cosa de dones, no d’homes. Això seria de ‘mariquites’. -Tercera resposta: Doncs mira, seria una altra alternativa, però és un poc fort. A mi no m’importaria, però jo no seria, perquè no m’atrau la idea. Això sí, respecte la proposta. No m’importaria assistir a l’exaltació d’un home. -Quarta resposta (la de l’home no faller): No sé que dir-te. Estic entre el “Sí” i el “No”. Pense que això de la Fallera Major és una tradició, no? I sempre ha estat una dona. Però després pense “no, si resulta que a algun home li fa il·lusió, doncs no està mal. Tots tenim dret, no?”. És difícil, molt difícil. Doncs bé, ja vegeu que hi ha altres alternatives per a que una comissió tinga representants. Però hi ha que ser valents i no tindre por. Ser tolerants, innovadors i seguir endavant. Penseu-ho.

I després de tot aquest embrollament, em pregunte: Per què no ‘Fallero Major’? És una altra alternativa. Tothom pensa que és una bogeria, però els fallers masculins heu pensat seriosament en aquesta proposta? Som un col·lectiu jove, emprenedor. Un col·lectiu on les dones som presidentes i on a més a més estem ocupant el lloc que ens correspon. Per què no pot haver FALLERO MAJOR? Per la meua banda he preguntat a tres homes fallers, i un no faller. Els noms no els revelarem, que de moment “fa por”: -Primera resposta: M’encantaria ser el màxim representant de la meua comissió, ser el centre d’atenció, ser exaltat i lluir la varietat d’indumentària que tenim els homes i que em miraren. 25 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

26 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

27 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

FALLERETES I FALLERETS Agustí Corts, Alejandro Agustí Corts, Mateo Benavent Navas, Natalia Benavent Navas, Yago Cantador Terol, Álvaro Carrillo Marinas, Elena Díez Agudo, Adriana Díez Agudo, Mateo Díez Tormo, Sonsoles Donat Cebrián, Arnau Esparza Cebrián, Víctor García Masip, Adrián Martínez Miralles, Marta Martínez Tormo, Daniela Mora Roselló, Àngela Lara Zorraquino, Aaron Pastor Gónzalez, Gina Peinado Miralles, Mónica Pérez España, Hugo Pérez Monzó, Paula Pérez Quiles, Alma Pérez Quiles, Paola Peropadre Rendón, Gerard Remón Vela, Clara Richard Prats, Paula Roselló Terol, Paula Roselló Terol, Rafa Sainz Corts, Martina Simó Miralles, Ainhoa Simó Miralles, Daniela Tormo Plá, Iván

28 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Distintius infantils de coure Arnau Donat i Cebrian Aaron Lara i Zorraquino Martina Sainz i Corts Paula Perez i Monzo Socarrats infantils de coure Àngela Mora i Roselló Gina Pastor i González Gerard Peropadre i Rendón Martina Sáiz i Corts Alma Pérez i Quiles

29 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

L’hora del bany Secció Segona

Sense arribar a patir cap dany, I sempre amb molta cura quan arriba l’hora del bany Es viu tota una aventura Està el xiquet que fa pipi, o tal vegada, alguna cosa més el més important, en principi és no oblidar el rotllo de paper! També és necessària altra cosa, per tal d’evitar penediments agafar el raspall amb força i netejar-se totes les dents Quina olor fa aquesta sala! Algú s’ho acaba de fer damunt i com és major, la germana, neteja i canvia al més menut

La banyera és un món apart, està el xiquet que busseja, i també el que mira per baix buscant veure el que pesca De forma un tant premonitòria està el llest que fuig del bany sempre és la mateixa història si per ell fora, una vegada a l’any Deuríem reconèixer l’esforç de qui banya a tots els xiquets a vegades lleuger, altres fort per a que tots estiguen contents No penseu que és dolent no caigueu en el parany al dia no hi ha millor moment que el de viure l’hora del bany!

Ja estem preparats per la cita, en la que anem a buscar el llit perquè com ben bé diu la dita, “A la taula i allí al primer crit”

30 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

31 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Artista Alfonso Almiñana

32 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

A un artista li lleva la son... El nerviosisme de principis d’any i després buscar projectes que agraden a la gent. I quan encares les rectes finals, que per molt que vols, no dorms. Malgrat que portes bé la feina, no pares de pensar en si eixirà bé la plantà, en si arribaran els premis desitjats... Realment el que em lleva la son és que les comissions és que vegen traduït el seu esforç econòmic en el treball al carrer. Eixa és la base de tot.

HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Què vas somiar ahir?

ALEJANDRO 13 ANYS

RAFA 8 ANYS PAULA 6 ANYS

HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

RAFA 7 ANYS

ALMA 1 ANY

PAOLA 7 ANYS

ALVARO 11 ANYS

PAULA 6 ANYS

DANIELA M.T. 7 ANYS

HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

MATEO AGUSTÍ 7 ANYS

36 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

YAGO BENAVENT 6 ANYS

RAFA 8 ANYS PAULA 6 ANYS

37 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Què vas somiar ahir?

-Que estava en la neu esquiant en un trineu (Paula, 6 anys)

-Que corria per la neu sense parar (Adriana, 6 anys)

Andrea Martí Mejías

-En el final del llibre que estic llegint (Rafa, 8 anys) -Que era una ballarina i portava corona (Martina, 4 anys) -Que me n’anava de campament a Olocau i la meua senyo volava (Paola, 8 anys)

-mm beee, mm beee (Arnau, 16 mesos)

Els tres monstres

-Que mi cedito tene musho ninero (Que el meu porquet-vidriola té molts diners (Alma, 2 anys)

-Ta-ta-ta-ta, ba-ba-ba (Paula, 1 any)

-Que tenia un canal en el Youtube (Daniela, 7 anys)

Aquesta història que avui vos conte va tindre lloc fa un bon grapat d’anys, allà on els mags, monstres i fades conviuen amb les persones. Allí mateix, fora de les muralles de la ciutat de Xàtiva, en una casa molt menuda, vivien Llorenç i Marta amb els seus pares. Un dia d’hivern, al tornar a casa de l’escola, hi havia una nota que deia: “Estimats fills, hem partit aquesta nit perquè per fi ha arribat el vostre dia. Avui tindreu que fer front a tres monstres: el monstre Malmenjat, el monstre Brut i el monstre Dents-podrides. Sols si podeu vèncer-los, nosaltres tornarem a casa. Vos estimem”.

-Que anava al col·legi i era Masterchef junior (Yago, 7 anys)

-Que era un Batman-Lego i sobrevolava la ciutat (Víctor, 8 anys)

38 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

-Que des de qualsevol finestra de casa es veia la neu... i no tenia cole (Álvaro, 11 anys)

-Amb una llepolia que m’he menjat (Mateo, 3 anys)

-Que l’Olímpic de Xàtiva es classificava per a la Champions League (Mora, 35 anys)

Els dos germans es miraren aterrats i començaren a pensar estratègies per poder lluitar i guanyar als tres monstres quan, de sobte, amb un soroll fortíssim, s’obrí la porta, i un olor molt roí s’escampà per tota la casa. Allí estava. Havia aplegat el monstre Brut. Marta i Llorenç varen córrer baix la taula i tremolant es posaren a pensar.

-Ho tinc ! –Va dir Marta. –Hem de mirar el llibre màgic. Allí trobarem una solució. I mentre Llorenç buscava, Marta entretenia al monstre. -Ja està Marta. Ací diu que “si al monstre volem guanyar, el contrari del que és haurem de demostrar”. -I què vol dir això? –preguntà Marta. -Que a la de tres hem de córrer fins el bany, –Li explicà Llorenç. –Un, dos, tres! Els dos sortiren corrents fins el bany i amb el bací es remullaren bé d’aigua, agafaren sabó a la mà i quan el monstre entrà, començaren a llavar-se i rentar-se. I de sobte, entre crits, el monstre Brut es va evaporar. -Llorenç, ho hem aconseguit!! –cridà Marta. –Crec que després de l’esforç fet ens mereixem un bon sopar. -Siiii! I ja que no estan els pares podem menjar el que volem, -va dir Llorenç. I a la cuina que anaren. Començaren a preparar un sopar amb moltes coses poc sanes i amb llepolies i begudes dolces... Els dos es divertien, i menjaven entre risses. Però Marta callà en sec. -Què passa Marta? No et fa gràcia el que dic? –va preguntar el seu germà. -Da... da... darrere de tu !! –esclatà Marta. Allí, amb un aspecte lleig i un tamany gegant estava el monstre Malmenjat. I tot i que estaven aterrats, recordaren les paraules del llibre: “Teniu que fer el contrari”. Així que agafaren el sopar que els seus pares havien preparat: pèsols i peix. I s’ho menjaren. En un tres i no res, havien acabat amb el segon monstre. I a més a més, se n’adonaren de que en realitat 39 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

aquell menjar estava boníssim. Amb la panxa plena, els dos començaren a tindre molta son, i quan estaven a punt d’adormir-se... -Ahhh ! Auxili ! –s’escoltà a l’estància. El pitjor monstre de tots. Tenia una boca enorme amb moltíssimes dents, però totes estaven podrides. Els germans tenien un problema, ara no sabien quina era la solució per a acabar amb ell. Arrancar-li totes les dents era impossible, així que agafaren de nou el llibre i es tancaren a l’armari. Buscaven una solució, però no trobaven res... -Ja està!! Cridem a la fada de les dents! –va proposar Marta. I així ho varen fer. I allí mateix va aparèixer la fadeta. Els va donar uns palets, amb un raspallet a la punta. -Amb açò vols que matem al monstre? És molt menut! –es queixà Llorenç. -No home. Això és per a vosaltres. Si ho empreu, Dents-podrides desapareixerà. Adéu xiquets, -s’acomiadà la fada. -Ei! Espera! Però com s’empra? –es preguntaren. Així que els dos es quedaren a l’armari pensant... -Ho tinc germà! Passa’m l’aigua i la cosa eixa que gasten els pares i que guarden en un pot. –semblava que Marta havia trobat la solució. –Ara posem la pasteta al raspallet... i ara a les dents. El dos ho feren i després es rentaren amb aigua. En acabar, decidiren sortir de l’armari. Ja no estava el monstre! Els que sí que estaven eren els pares. Llorenç i Marta varen córrer als seus braços per contar-los el que havia passat. Després d’aquella nit, no tornaren mai més els monstres, però per si de cas els dos germans sempre seguiren el ritual: -Rentar-se bé tot el cos. -Sopar ben sa. -Rentar-se les dents abans d’anar a dormir. I així, foren feliços per sempre.

40 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

SOPA DE LLETRES Troba les següents paraules referents a personatges fantàstics o que donen por: -Bruixa -Fantasma -Mag -Monstre -Felip V

E I

A Y

O S

O T

M G Y

H C

41 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

EL LABERINT DE LA BRUIXA

42 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

43 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

44 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

45 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

46 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

47 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

HI HA VIDA DESPRÉS DE LES #FALLESUNESCO AUTORS: ALBERTO ORDIÑANA / JOSÉ LUIS LAGARDERA

Segur que a molts de vosaltres el nom d’Adís Abeba no us deia res. Però tot va canviar el passat 30 de novembre de 2016. Des d’aleshores i per sempre el món faller recordarà que en aquesta data, a la capital d’Etiòpia, les Falles foren declarades pel Comité Intergovernamental de l’UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la més alta de les distincions que pot obtenir una festa. Però... i ara què? Des de la Junta Local Fallera, volem explicar amb tota mena de detall tot el procés i el que significa aquesta distinció. Els inicis Aquesta idea per presentar les Falles com a candidates a Patrimoni de la Humanitat va esdevindre fruit d’unes jornades sobre el futur de la professió d’artista faller, que van tindre lloc a la Universitat de València al novembre del 2010. D’aquella reunió és d’on va sorgir la voluntat de la comunitat fallera per tal de dotar a la festa de les Falles d’una protecció singular que derivés en una major visibilitat a nivell internacional. Ja en desembre de 2011 es van organitzar unes Jornades especials sobre la candidatura de l’Espai Cultural de la Festa de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Les Jornades “Les Falles, a La Nau” van ser anomenades com “Les Falles, un Patrimoni col·lectiu”, i en la seua organització van participar organismes de renom com la Universitat de València, la Junta Central Fallera, el Gremi Artesà d’Artistes Fallers, l’Associació d’Estudis Fallers, el Museu Valencià d’Etnologia i el de la Festa i altres universitats com la Politècnica de València o la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Va ser en aquestes jornades quan diversos especialistes i experts en festes i patrimoni van reflexionar conjuntament sobre l’estatut patrimonial de les Falles, i la manera en que es podia difondre, de forma rigorosa i planificada, la seua candidatura com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La tasca va estar complicada, i mentre es recopilava tota la informació necessària per a l’expedient de la candidatura, al mateix temps, es van anar compilant propostes de representants de diversos col·lectius implicats en la festa. A partir d’aquestes recopila48 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

cions, les Juntes Locals amb més de cent anys d’història, com és el cas de Xàtiva, ens reunirem per ser incloses en la declaració com a ciutats on les falles han estat presents al llarg de la història, sent aquestes en 1865 en el nostre cas, en 1876 a Gandia i Sueca, en 1889 a Alzira i en 1900 a Torrent. Abans, però, de ser inclosos, era requisit necessari tindre la distinció que atorga la Generalitat Valenciana com a BIC (Bé d’Interés Cultural Immaterial), una fita que s’assolí el 23 de març de 2015, quan el DOCV va publicar el següent expedient: El 23 de març de 2015, de la Conselleria d’Educació́ , Cultura i Esport, per la qual s’incoa un expedient per a declarar Bé d’Interès Cultural Immaterial la festa de les Falles de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent. Des d’aquest moment, les falles de Xàtiva junt amb la resta de poblacions amb més de cent anys d’història fallera formàrem part activa del procés. Prova d’allò fou la definició de la localització de les falles que realitzaren a l’expedient: “La festa de les Falles naix a València (s. XVIII). A mitat del XIX es comencen a celebrar les Falles a Xàtiva, Sueca, Gandia, Alzira i Torrent. Actualment, en 160 municipis valencians se celebren les festes de les Falles gràcies a unes 800 comissions falleres que hi participen reunint activament 200.000 fallers i falleres.” “La festa de les Falles també se celebra en altres municipis fora de la Comunitat valenciana (Barcelona o Mallorca) així com en altres països (l’Argentina). És a dir, als llocs on s’ha assentat una ampla comunitat de valencians amb capacitat per a reunir-se i socialitzar-se, es reprodueix la festa de les Falles. Este és un indicador que la festa de les Falles constitueix un dels marcadors identitaris més importants dels valencians i una forma de cohesió social i de reproducció simbòlica com a grup, permetent-los mantindre els llaços amb la seua cultura d’origen i ajudant-los a reforçar la cohesió social en la seua nova destinació́ .” Però, com explicaren que són les falles? L’explicació que realitzaren els experts devia ser el més completa possible per definir en menys de 250 paraules (el que equival a deu piulades en twitter) el que són les falles, explicat per a algú que mai ha sentit parlar de les mateixes: “La festa de les Falles valencianes constitueix un conjunt de pràctiques, rituals, expressions coneixements i tècniques que giren al

voltant de l’elaboració i destrucció per mitjà de l’ús del foc d’un element protagonista: la falla. La comissió fallera de cada barri realitza una falla, element simbòlic al voltant del qual es desenvolupa tot el cicle ritual. Actualment constitueix una escultura de caràcter efímer que es construeix durant mesos pels artistes i artesans fallers (pintors, escultors i fusters) per a ser cremat com a foguera el dia de Sant Josep. Les falles han anat evolucionant al llarg del temps tant en els temes com en els materials i procediments per a elaborar-les. Actualment tenen una estructura interna de fusta que es va recobrint de cartó́ , tela o nous materials, i narra un tema satíric i crític a través dels ninots situats al voltant d’esta. La falla té el seu principi i final amb els actes rituals del muntatge al carrer (plantà) en què participen els artesans i els fallers i falleres, i dies després amb la seu crema (cremà) on participa tota la ciutadania, destacant la participació infantil en este cicle ritual. Del 14 al 19 de març, al voltant de la falla, grups de ciutadans de diferents municipis organitzats en comissions falleres generen una variada seqüencia ritual: cercaviles amb bandes de música o música tradicional, ofrena de flors a la patrona, trobades on es cuina i comparteixen aliments com ara la paella. Destaca la indumentària i les pràctiques pirotècniques autòctones. Gràcies a la continuïtat d’estos rituals festius s’han transmés i salvaguardat un conjunt de pràctiques culturals amb què s’identifiquen la major part dels valencians. “ Els distints elements de les falles A l’expedient, s’assenyalen diferents àmbits en els que les Falles s’inclouen com a element cultural: expressions i tradicions orals, incloent-hi el llenguatge com un vehicle del patrimoni cultural immaterial; arts de l’espectacle; pràctiques socials, rituals i actes festius; tècniques artesanals tradicionals i xarxa de sociabilitat... De totes les opcions, l’única en que no es contempla la festa fallera és la dels “coneixements i pràctiques relacionades amb la naturalesa i l’univers”. A més a més, aquesta distinció, ajudarà a protegir alguns elements únics, autòctons i originals que són l’essència de la festa, i que estan explicats a la pàgina de Junta Central: Pirotècnia: Un dels elements bàsics de la festa, amb origen en temps musulmans en el territori valencià, on es van col·locar les bases. Des de l’expedient s’assegura que els professionals pirotèc-

nics “són una barreja d’alquimistes i científics que experimenten la màgia del foc i del soroll”. Les Falles som pólvora. Música: Les Falles tenim banda sonora. La tradició musical valenciana, a partir de les societats musicals i els grups de tabal i dolçaina, constitueixen un dels eixos fonamentals de les festes populars, i de la festa fallera en particular. A més a més, la nostra festivitat contribueix a la creació de partitures originals, en forma de pasdobles, algunes de les quals han arribat a constituir-se himnes oficials de la festa. Arts plàstiques: Els artistes fallers són els artífexs dels monuments que es planten a les localitats valencianes. Són els creadors de les falles, que naixen a partir de la combinació d’arts com la pintura, l’escultura o l’arquitectura, erigint-se en els artesans que fan possible l’element al voltant del qual gira la festa. Artesanies: Hi ha oficis artesans autòctons que continuen existint, en gran part, gràcies a les falles. La majoria de tècniques i coneixe49 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

GLOBALITZACIÓ VS TRADICIÓ. EL MALSON DE LA PROTECCIÓN DEL PATRIMONI ments d’aquests oficis es transmeten oralment entre generacions, seguint les pràctiques gremials d’ensenyament de mestres a aprenents: orfebres, teixidors, ventallers, indumentaristes ciselladors, joiers... Indumentària: A les falles es rememora la vestimenta que lluïen els valencians i les valencianes als segles XVIII i XIX, fonamentalment. Amb tot, les falles van potenciar la recuperació d’alguns elements tèxtils, complements i una gran diversitat en formes i colors. Són vestimentes que recorden la manera de vestir que anava des de l’àmbit agrari al de la noblesa local. Literatura festiva: La nostra festa genera una rica cultura literària que va des del teatre a la narrativa passant per la poesia o l’oratòria, i que connecta la literatura popular amb la tradicional. Hui en dia podem llegir al peu de cada ninot els versos satírics que fan referència a la crítica del tema central de la falla, i a més a més es realitza una investigació històrica de la festa a través dels llibrets de falla i de les publicacions en premsa, tots ells a través d’una llengua vehicular pròpia: el valencià. I ara... què? Les Falles hem entrat en un selecte grup. Però ser Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO no suposa directament una aportació econòmica. Formar part d’aquest llistat no vol dir formar part d’una línia de subvencions per part d’aquest organisme. Ser Patrimoni vol dir: reconeixement. Un reconeixement en el que es veuen involucrades un gran nombre de qüestions que formen part de la festa i que tenen com a objectiu el seu necessari perllongament. L’única obligació que ens imposen és la de mantindre viva la festa i no canviar l’essència del que som. La inclusió com a Patrimoni Immaterial tan sols és el punt de partida. Recordar el que vam ser i continuar la tasca en el present per a que els que vénen puguen mantenir encesa la flama. Hi ha vida després de les #fallesUNESCO. Ara no som un poble millor, sinó un poble. En majúscules. Cohesionat i amb una identitat comuna, que a partir d’aquest moment, amb el caliu del reconeixement internacional que ha assolit la nostra festa, és el moment de preservar.

50 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

AUTOR: JULI

BLASCO

DIRECTOR DEL MUSEU VALENCIÀ DE LA FESTA ALGEMESÍ I AUTOR DE L’EXPEDIENT UNESCO. Som hereus de les tradicions que els nostres avantpassats ens van cedir i com a tal, a la gent que treballem en la protecció del patrimoni, ens produeix malsons la globalització del mateix. Facebook, twitter, instagram... Les noves tecnologies ens permeten a l’instant saber què és el que està ocorrent en altres parts del món i de vegades prestem atenció a notícies espectaculars i llunyanes en detriment de les que estan ocorrent al nostre costat.

el ritual pur del cartó, la fusta, les flames i el foc tal com ho hem rebut. Música tradició, indumentària, celebració o festa que ha d’estar blindada enfront de modes.

Ser Patrimoni de la Humanitat és un orgull i una responsabilitat. També em produeix malsons que les nostres tradicions comencen a ser conegudes en els cinc continents i que molts valencians les desconeguem. Per això i per a recuperar la son, em permetreu que Si li preguntem a un xiquet de la Corunya o Sevilla si coneix les empre les pàgines que este llibret m’ofereix, per a recordar-vos els falles, ens arrisquem que en un alt percentatge ens conteste que patrimonis Unesco que amb orgull els valencians passegem pel no. En canvi si li preguntem per Halloween, estem segurs de món i que és una obligació moral i cultural que tots alguna vegada que la resposta seria afirmativa al cent per cent. Açò em provoca coneguem, com son: la Llotja de València, les pintures rupestres malsons. Què és el que ocorre? Per què qualsevol xiquet espanyol de l’arc Mediterrani, El Palmerar i El Misteri d’Elx, El Tribunal de coneix les tradicions nord-americanes i no les que es desenvolupen les Aigües, la Processó de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí i, al seu costat? Per què acceptem modes festives alienes a la nostra com no, la celebració de l’espai cultural de les Falles que ens uneix cultura en detriment de les que els nostres avantpassats s’han preo- per igual a tots el valencians. cupat que arriben a nosaltres? Fallers i falleres, cal acumular hores de son per a poder utilitzar-les en les properes festes, quan despertarem dels nostres sons i malsons Davant d’este problema de modes i globalització, la UNESCO amb el millor so que un valencià pot sentir: el dels coets, harmoniova intervindre fa 13 anys creant la Convenció per a la Salvaguarsament mesclat amb la música de les nostres bandes. da del Patrimoni Cultural Immaterial, que va ser aprovada en la Bones festes a tots! Conferència General, celebrada en 2003. En eixa instància, la comunitat internacional va fer pública la necessitat de reconèixer la rellevància de les manifestacions i expressions culturals que fins llavors no tenien un marc jurídic i programàtic que les protegira; primer amb un grau de protecció en la mateixa comunitat que les crea, en el nostre cas els fallers, i segon blindant-les davant de manifestacions festives o culturals alienes, que pogueren alterar els costums autòctons. El cas del Halloween al que ja he fet referència és molt significatiu. Els valencians, com molts ciutadans del món, hem deixat de celebrar la nit d’ànimes del 30 d’octubre a la nostra manera i l’hem convertit en una divertida festa de disfresses, en detriment de les tradicions dels nostres iaios. La declaració de l’espai cultural de les falles com a Patrimoni de la Humanitat, a més d’expandir-la, perquè siga coneguda en tot el món, la protegeix i deixa en les mans de la societat que la genera, en eixe cas els fallers, la salvaguarda d’una tradició centenària. Els fallers som hereus d’una cultura que hem de salvaguardar i protegir, ja que som els encarregats de transmetre als nostres fills

51 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

QUINA SON!!

AUTOR: ALBERTO ORDIÑANA VICEPRESIDENT 1ER JLF I FALLER AMB SON.

Coses que no et deixen dormir? A banda de pensar en com traure temps per poder compaginar la vida laboral, social i sentimental amb la del hobby de les falles… moltíssimes coses. I es que aquest hobby que hem triat és molt sofrit, i damunt, no sé si al lector li passarà igual que a mi, però quan més coses aprens, més coses que et fan fer a la falla! I per si no fora poc, ara em toca complir amb els escrits que em demanen algunes falles amigues, i com vaig a dir-los que no? Encara que qui em coneix bé sap de sobra que lo meu no és escriure. Però lo dit, al lio! I ja em trobe de nou cara al full en blanc, com quan estava a l’institut i em demanaven un comentari de text, això sí que feia por! No hi havia manera d’encertar el que deien aquells articles, però bé, ací em toca dir alguna cosa sobre les coses que no em deixen dormir del càrrec de vicepresident! Quasi res!! No sé molt bé ni per on començar Pepe! Alguna de les funcions que em toca fer i que més d’un dia em lleva la son és quadrar les agendes de les falleres majors, dames, dametes i acompanyants amb els més de 250 actes que tenim al llarg de l’any. Perquè això si, hem d’anar a tots! I es que durant aquests anys, una aposta d’aquesta junta era la de traure la nostra festa lo més lluny possible, representada per les Falleres Majors de Xàtiva, mostrar que a la nostra ciutat les Falles són una festa important amb més de 150 anys. Ara mirem enrere i veig que alguna cosa hem aconseguit, hem entrat al G6 de les falles valencianes, hem acudit a la presentació de les Falleres Majors de València, les Reines de Castelló, les Belleses d’Alacant… fins i tot vam assistir convidats dos dies complets a les festes foguereres participant a la seua ofrena. I es que quadrar qui va a cada lloc és de vegades complicat. Recorde molt bé un cap de setmana de febrer, en el que vam tindre divendres 3 presentacions de llibrets a Xàtiva, presentació de la Reina Infantil de Castelló, dissabte l’ofrena dels ous a Santa Clara, els balls tradicionals de la Falla Murta Maravall, presentació a la Falla Nova D’Orriols del cap i casal (amb tota la nostra cort d’honor), presentació de la Reina de Castelló i diumenge convivència a 52 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Torrent del G6 des de les 8:00 del matí fins les 18:00; i per rematar 2 o 3 berenars infantils… més de 15 actes diferents en tan sols tres dies. Una bogeria de cap de setmana! Però el record és immillorable! Això si, l’organització em va llevar més d’un dia de son! Però si hi ha alguna cosa, que em lleva la son, sens dubte és el protocol de la presentació de les Falleres Majors de Xàtiva. Vaig a intentar posar al lector en situació… -15 de desembre, s’acosta la presentació, però és a finals de gener, encara l’ha de fer abans València i tot. Deixem passar els Nadals. -27 de desembre. Serà qüestió de posar-se a preparar coses. Comencem per el cartell anunciador, hem fet les fotos “oficials” a les Falleres Majors? Ostres! Vam quedar que anirien el 3 de gener perquè tots tenen festa. Ok, encara queda temps. -7 de gener. Ja queden dos setmanes i encara em queda tot per fer. En algo de sort, t’envien totes les fotos necessàries per als cartells, invitacions, díptics de mà i et poses a reenviar demanant a tots màxima prioritat! Òbviament et fan el mateix cas que tots els anys… encara queda temps. -15 de gener. Per fi ho tinc tot. A partir d’ací toca posar-se en contacte via correu electrònic, missatge de text, whastapp, senyals de fum o com siga amb tots els convidats protocol·laris, alcalde, regidors, Junta Central de València, Festers de Castelló, d’Alacant, Juntes Locals del G6 (Gandia, Torrent, Sagunt, Borriana, Dènia, Alzira), presidents i falleres majors de la ciutat, familiars de les falleres majors de Xàtiva i corts d’honor, recompenses de la junta local… -20 de gener. Amb sort, a menys de nou dies de la presentació, potser tinguem els noms dels participants per poder fer el guió de la presentació. Cosa a part, és organitzar la situació de tots els convidats protocol·laris de la presentació, fila 12 a la dreta fàcil, ajuntament (en funció dels que diuen que venen), i fila 12 esquerra fàcil, Fallera Major de València, Reina de Castelló, Bellesa d’Alacant i alguna fallera major més de València convidada com

a mantenidora o amistat (depenent de l’any). La resta de falleres majors del G6 amb els seus presidents a les llotges i de la resta… fem el que podem. -29 de Gener. Aplega el dia, tots estem atacats (jo el primer). Necessites a tots els companys al màxim, cadascú té la seua funció. Tenim preparat el dia amb pèls i senyals, qui va a per cada dama, qui tira les traques, qui rebrà les Falleres Majors de València, qui estarà encarregat de rebre les juntes locals convidades, qui estarà amb l’organització de la recepció a les portes de l’ajuntament de l’alcalde, regidors i totes les figures falleres convidades. S’ha d’estar pendent de les dames, dametes, acompanyants però sobretot de les Falleres Majors, han de gaudir del dia, és el seu dia màgic. Les salves, la música, els regals, les flor, convidats…. Si al remat, la part més fàcil per a tots és quan arriben els dies grossos de la nostra festa, perquè tan sols queda gaudir de tot el que hem treballat durant l’any. Sé que el dia dels premis és complicat, però hi ha que ser conscient de que els premis els dona un jurat, i que pots estar més d’acord o menys, però al final és l’opinió d’uns pocs. Aleshores, si la comissió de cada falla està contenta amb el que ha treballat i ha mostrat, per què amargar-se els 3 dies de festa que tant esperem?

fallers descontents, perquè tan sols es això: el jurat decideix. Enguany acabem un cicle (l’actual executiva de la JLF), personalment estic content pel treball realitzat, però com és normal, el futur incert pot ser deixe sense poder dormir a més d’un amant d’aquesta festa. El temps parlarà... Finalment, i no podia acabar l’article d’altra manera, he de recordar que acabem de ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l’UNESCO, el màxim segell de qualitat que reconeix l’excel·lència cultural de la nostra festa. Però personalment (i açò és únicament la meua opinió) pense que era la part mes fàcil. Ara és quan hem de demostrar que sabem el que hem aconseguit, és necessari que ens exigim el màxim. Deguem estar tots junts, tots a una amb uns objectiu marcats, col·laborar entre ciutats falleres, necessitem ser escoltats i recolzats per les institucions, necessitem protegir i millorar el nostre museu faller, necessitem fomentar la qualitat dels monuments…necessitem pensar en comú i per la festa.

Un tema comú per a tots els de JLF i que necessàriament he de comentar, són els premis. Sí! els més de 150 palets que repartim any rere any són un maldecap i un tema que a molts de nosaltres no ens deixa dormir. 150 pareixen suficients per a acontentar a les 19 comissions, però clar, no és qüestió del nombre de banderins que arrepleguen, sinó del pes de cadascun d’ells. Açò és de lo més raonable, cada comissió treballa per algun d’ells i és normal que no estiga d’acord amb el resultat, i és que tots no poden guanyar, però he de dir que aquesta junta des del seu inici ha intentat llimar aquells aspectes que sabem que hi ha que millorar, per obtindre uns resultats coherents, però no es fàcil. Tenim uns estatuts robustos i complexes (que necessiten actualitzar-se), i modificar-los és una feina complicada. Tan sols espere que molts fallers entenguen que aquestes decisions, tan sols recauen sobre el jurat destinat a valorar cada concurs, no és necessari imaginar xarxes d’amistats, interessos o simplement morboses històries per donar explicacions als 53 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

FALLES DE POR

(O, QUAN ARRIBA LA NIT, EL DIMONI ÉS CULPABLE DE TOT, LES BRUIXES TENEN MALES INTENCIONS I ALGÚ RESULTA SER UN AUTÈNTIC FANTASMA) AUTOR: RAFA TORTOSA Director d’El Verí del Foc

El Diccionari Normatiu valencià defineix la por com «el torbament de l’ànima, sentiment d’inquietud i de commoció davant d’un perill real o imaginari». O també accepta allò de ser una «aprensió que es té al fet que passe algun mal, que ocórrega alguna cosa contrària a allò que es desitja». Les falles, a l’hora de definir la temàtica i configurar el guió d’allò a criticar amb l’ús de la sàtira, en tot moment intenten sempre caminar per la corda del sentit figuratiu de les coses. Així, a l’hora d’escollir la por com un recurs temàtic de les falles, es tractarà en tot moment de magnificar qualsevol aspecte a criticar, plasmant el perill real o imaginari i el patiment de que passe alguna cosa mal dins d’una escenografia terrorífica o perillosa amb la utilització de personatges de l’imaginari tradicional o avinguts del còmic i la cinematografia del terror. A més a més, la utilització d’elements que provoquen una situació de por —llamps, forques, armes—, l’ús de les tonalitats de colors —freds i foscos, del blau a morat per definir la nit o càlids, per recrear l’infern i el foc— o l’expressió d’esglai o apatia reforçarà la sensació estimada. Si aconseguim tot allò descrit podrem afirmar allò de cagar-se de por quan ens acovardem o tindrem més por que una tronada amb una situació de fer molta por. Fent un repàs per la història fallera de Xàtiva, i repassant totes les falles que contenen vinculació amb la por —bé siga pel seu lema, per l’esbós o per records puntuals— hem aconseguit recollir prop de quaranta exemples de cadafals. No teníem gens clar quina seria la classificació idònia d’estos clars exemples, i a la fi ens hem decidit per fer-ho pels personatges que més es repeteixen i que són clarament identificables. La classificació queda reduïda a tres personatges essencials: fantasma, bruixa i dimoni. Un quart element és l’entorn temporal de la nit, que gràcies a la foscor, es crea una situació de por induïda per la perillositat. En cap moment pretenem catalogar estes falles no només per la seua posada en escena, sinó amb la conjunció d’esta amb la part crítica i satírica, atès que considerem més enriquidor com les falles tenen la gran especialitat de criticar personatges i fets disfressant-los de temàtiques conegudes per tothom. Plasmar aspectes 54 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

quotidians o fer referència a polítics i persones de la vida social convertint-los en personatges de por és allò que ens resulta interessant, i que al present treball, intenten documentar de la millor manera possible.

La nit

fa el negoci molta gent/ en hores d’estar al llit.» Ens aporta que les nits de Xàtiva s’havien tornat perilloses: delinqüència, vici i gamberrisme. Memorable va ser, per la seua excel·lent execució, l’escena capdavantera del cadafal amb la reproducció d’un carrer del nucli antic criticant la proliferació de pubs, batejada a la falla com la “Ruta del vici”.

Com hem apuntat, la lluna és un recurs bastant utilitzat pels artistes per associar una certa empanada a una crítica concreta. Exemple clar, és el cadafal a la lluna de Xàtiva de Juane Cortell (Espanyoleto, 1998), on la figura central és una lluna d’on «ara hem baixat, alguna que altra història, que el foraster i el veïnat, tindran a la memòria». I d’esta forma enllaçava amb temes d’actualitat —affaire Benavent i Moracho a la plaça de Bous, les aspiracions del Rus a la presidència del València CF o la divisió dels partits d’esquerres—, exposats en quatre escenes amb una escenografia que res tenia que vore amb el coronament definit per una lluna i dos dimonis amb postures acrobàtiques.

La nit és definida com el «període de temps que transcorre entre la posta i l’eixida del Sol». Clar, si tant sols ens centrem en la definició poca sensació de por trobem. Però l’experiència que hom té de viure la nit ens fa pensar que amb la foscor, la poca llum, l’escassa activitat practicada i de com els nostres hàbits la reserven per al descans, fa que este espai de temps es trasforme en perillós i que quan la xafiguem anem més amb compte. Esta realitat la podem comprovar als exemples dels cadafals que tot seguit descrivim. La primera referència que tenim sobre la nit és el cadafal plantat per Manolo Blanco a la demarcació de Tetuan–Sant Francesc l’any 1974. La nit era el lema on la majoria dels temes n’eren esdeveniments ocorreguts durant esta part del dia: «L’altre dia jo anava/ per la plaça del Mercat/ i vaig vore algun bulto/ que ni era gos ni gat./ I és que per la nit sempre/ si el carrer no està allumat/ pots tropeçar-te molt prompte/ amb algun cas desgraciat». L’explicació de la falla ens aclareix els temes exposats dient-nos que «per la nit ja són tots pardos» i que a tots estos «els va l’obscuritat» com el sexe, la prostitució, el lligar inclús la llibertat de la dona. Els versos, signats per Ismael Martí, ens aporten la sensació del perill associada a la por i «que sempre porta la foscor» de la nit. I en este sentit es va presentar el cadafal de Paco Roca, La nit ( J. R. Jiménez, 1990). Potser siga una de les falles més completes dins de la temàtica de la qual ens referim al present treball, doncs aporta quasi totes les sensacions i personatges que nomenem: bruixa, bruixot, dimonis, extraterrestres, entorn nocturn i la lluna, com a principal icona de la nit. Als artistes i guionistes els ve com pa i mel, la nostra lluna de València per ironitzar temes actuals. Retornant la idea del perill, Paco Belda ja ens diu que «el bruixot somriu content,/ ell és l’amo de la nit./ Com ací quedat patent,/

festa nocturna que ja «el divendres per la nit comença a “rodar” el vici»; alguns rodamóns, dels quals algun «es queda a dormir a l’albereda» o el practicar sexe amb una nina, doncs, «la cosa té molts collons; havent dones a muntons i endur-se una nina al llit!». Este cadafal tenia com a coronament a un gran mussol, un animal, que per la seua desimboltura, reforça la sensació nocturna de l’escena.

La nit de Paco Roca ( J. R. Jiménez, 1990). Arxiu Rafa Tortosa

Paco Roca va plantar a la plaça de Sant Jordi una altra completa falla sobre la nocturnitat, amb crítiques semblants, el 1992. De nit tots els gats són pardos, plantejava personatges dels que «quan es fa de nit, no és al seu llit», i ens parlava sobre els robatoris on hi ha gent que «en dos dies es fan d’or i munten un “restaurant”»; la

Quasi tot els escenaris que esdevé la por es produixen per la nit i si li afegim un edifici en estat ruïnós, com ara un castell o un palau, la sensació d’inseguretat augmenta considerablement. Que por! va estar la falla plantada per Manuel J. Blanco (Benlloch–Alexandre VI, 2007) i ens avisava de que «en quin món ens hem clavat, ara patim una gran por!», i veiem com esta, que ens ha envaït a tothom, «la dama des del castell observa, com s’apaga la llum de la ciutat i la tempesta de tots ens apodera». En este cadafal veiem la utilització de recursos que provoquen la sensació de por com la reproducció parcial d’un edifici antic, ruïnós i la utilització de vidrieres o la sensació d’haver-hi poca llum amb l’ús de cresols o ciris curts. A més a més, la crítica escrita utilitza el recurs del malson —afirma que la ciutat de Xàtiva en viu un— amb la presència d’eleccions municipals, la cova de la JLF o la guerra oberta en el congrés faller. En esta falla, i a la majoria dels cadafals que recorren a la por com a temàtica principal, veiem com esta és sinònim de temor, que ocórrega alguna cosa contrària a allò desitjat, com per exemple, la por a no guanyar el premi de la falla. 55 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

ment il·lusòria i enganyosa» mentre que la segona ens diu «allò que no té d’una persona o d’una cosa sinó l’aparença». Saltejant alguna accepció, trobem una interessant: «que presumeix de mèrits o qualitats que no té realment, presumptuós» i ens posa el clar exemple de què «el teu amic és un fantasma!».

A la sàtira fallera, la primera de les associacions mentals que realitzem és la de vincular un fantasma a un personatge, dret i fet, de l’actualitat. Però també s’hi pot associar a idees o elements de la pròpia societat local, com la que trobem a la falla de Manolo Blanco que duia per lema Festes, tradicions i les seues conseqüències (Molina–Claret, 2004), la qual estava coronada per tres fantasmes que responien als problemes que pateix la festa de les falles a Xàtiva, enfront del bon estat de la Fira d’Agost i altres esdeveniments festius de Xàtiva. Ximo Roca afirmava que «El cap del sultà/ porta en el turbant/ tres fantasmes, representant/ de la festa els entrebancs. L’un representa la Fira,/ l’altre la festa del tro/ i el tercer les de carrer/ que es fan després de l’agost.»

Tractant d’enllaçar esta definició amb les falles, de seguida ens adonem que les primeres definicions les podem plasmar en la part visible de la falla, aquella en la que l’artista defineix l’escultura amb l’ajuda de la fisonomia i els trets d’un fantasma i que de sempre estem acostumats a vore. La darrera definició, la col·loquial, serveix per definir la part crítica de la falla, amb encertats lligams de la forma de ser d’un fantasma amb persones o elements de la vida diària dels xativins. De seguida ho veiem amb els següents exemples.

Que por! de Manuel J. Blanco (Benlloch–Alexandre VI, 2007). Foto Estudio-Federico

A tots estos ambients nocturns amb sensació de por cal afegir altres elements carregats de misteri i místics com són els mags i les magues disposades a endevinar el futur. Paco Roca plantava la falla Buscant la sort (Raval, 2012) i plantejava una escena amb una bruixa, un mag, una lluna i un mussol, símbol de la nit i de la sort, i a més a més, introduïa la temàtica de l’astrologia i l’horòscop com a allò misteriós. La falla plantejava la por al futur per culpa de la crisi, l’atur i el desnonament dels habitatges per no poder pagar les hipoteques, i recorrent en tot moment a l’ús d’elements que provoquen alhora por i misteri, els quals generaven frases com «el futur és com el gat negre» o «ens hem quedat a dos veles».

Fantasmes Acudint altra vegada al Diccionari Normatiu Valencià per tal d’esbrinar la definició de fantasma, trobem diverses propostes. La primera es refereix a una «visió quimèrica, imatge mental d’un objecte, especial56 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Fantasmes i fantasmes de Xàtiva, és el suculent lema de la primera falla gran plantada per Paco Roca (Tetuan–Sant Francesc, 1981) i que l’explicació ens deixa sense descobrir estos fantasmes, els quals apareixen al voltant del coronament composat per un capsot, que representa ser «la incògnita que ens depara el nostre ajuntament», i una xica, que interpreta la ciutat. Les escenes estan dedicades a temes quotidians com les cagades de gossos que apareixen per les voreres o la mateixa brutícia existent als carrers; la burocràcia i els mals de cap que comporta; els lios de la JLF o el tema de la llengua. Un gran fantasma i una simpàtica bruixa composaven el coronament de la falla Històries de por signada pe l’artista Paco Roca (Sant Jordi, 1995). Estos dos personatges de l’imaginari, presents a la teulada d’un edifici en runes, servien per identificar-los en la crítica d’actualitat: «El fantasma és el PP/ i el PSOE, que és la bruixa,/ malgrat la por que li té,/ la mà del poder no afluixa». El tema de la por té la peculiaritat, com hem vist, d’associar elements i personatges molt fàcilment. La presència, en el cos central, d’una casa del terror, l’artista l’associa a que és l’ajuntament i «els fantasmes són els regidors». Part de l’edifici estava en runes i representava l’estat en que s’hi trobaven en aquell moment algunes cases del carrer Blanc, que «més que carrer, és... barranc». La falla estava magistralment tematitzada i es podia observar la presència d’altres personatges vinculats a la por, com una vella curandera «qui podrà curar el mal a la gent d’aquest partit», en referència al PSOE local, o la d’un zombi com a representació del regidor d’Hisenda.

Històries de por de Paco Roca (Sant Jordi, 1995). Arxiu Paco Roca

Altre exemple de la presència de fantasmes a un cadafal faller és la falla plantada pels Germans Guerola que duia per lema Fantasmades (Tetuan–Sant Francesc, 2003), on es repeteixen elements ja esmentats: castell, lluna, rates penades i fantasma, els quals fan d’introducció a les escenes presents al voltant de la peça central, les quals solen presentar discontinuïtat temàtica. Esta descripció, en versió poètica, la podem trobar a l’explicació de la falla: «De fantasmes va l’assumpte/ i per la falla, escampats,/ indicant en quatre notes/ qui és el fantasma més gran».

Festes, tradicions i les seues conseqüències de Manolo Blanco (Molina–Claret, 2004). Arxiu Guillem Alborch 57 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Un fantasma eixint de la torre d’un castell era la composició elegida per Manuel J. Blanco per a la falla Temps de por (Selgas–Tovar, 2010), un cadafal que tractava l’estat de la festa fallera de la ciutat recorrent a la por, com el fantasma que «surt amb força per espantar els fallers». Cal fer encís en els apropiats versets signats per J. Daniel Sanz, qui usa molta terminologia per acostar la crítica a la por: crisi agreujada, tortura, morts vivents, pecats, sepultura o l’aparició d’un enterrador avorrit «veient quina falla cau».

Bruixes «Dona que practica la bruixeria» és la primera accepció que ens dóna el diccionari per definir bruixa. «Dona vella i lletja, de mal aspecte o dona roí, astuta, de males intencions o de mal caràcter», hi són altres definicions. Qualsevol de les descrites ha estat utilitzada com a argument en les falles, i és que el recurs de la bruixeria apareix en molts lemes i guions. No només hem analitzat la forma femenina sinó també ho hem fet per als bruixots, aquells que també practiquen la bruixeria, màgies i rituals o que solen tindre poder sobre les forces sobrenaturals. Esta gran varietat definitòria de la bruixa, la qual genera diverses opcions de descriure-la gràfica i físicament, sembla que esta figura puga ser considerada com una musa que inspira a l’artista faller en l’execució de la seua obra, llavors hem trobat exemples de cadafals amb la presència d’una bruixa, vella o jove, simpàtica o malèfica, realitzades per la majoria dels nostres artistes. Podríem afirmar que tots tenen la seua pròpia bruixa fallera.

Temps de por de Manuel J. Blanco (Selgas–Tovar, 2010). Foto Estudio-Federico 58 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Ramon Morell és qui enceta el catàleg de bruixes amb la falla Auguris i vaticinis futuristes (La Bassa, 1956), doncs va ser la figura principal junt un mag del «caramull de la falla», doncs «Una bruixa junt un mago/ que van ben acompanyats/ per un grup molt artístic,/ formant tots un pedestal;/ sostenint una caldera/ que dins... no saps que hi ha,/ que les coses de les falles.../ unes venen i altres van». La presència d’estos dos personatges respon a un recurs que reforça el lema de la falla amb allò del futur, amb la presència de crítiques sobre aspectes que es deurien produir-se per millorar l’assumpte actual. Les crítiques, relatives a la mateixa plaça, estan pensades en clau de futur com ara la reforma de la bassa representada per un grup de persones que se l’emporten pensant «on la descarregaran,/ reforma molt necessària, que es precís començar/ per a que la plaça siga/ un lloc poètic i sa». Altres crítiques foren els triomfs de l’Olímpic, la reforma del mercat o l’aspiració de l’artista d’ajuntar les dues bandes de música de la ciutat.

A la memòria dels fallers xativins ens queden diversos cadafals, considerats com mítics, amb la presència de la figura d’una bruixa en el seu coronament. Un d’ells és el de Manolo Blanco al Raval l’any 1976. Duia per lema Bruixeries, on l’imponent bruixa sobreeixia per damunt d’un gran perol i la calavera d’una cabra. Pepe Santamaria, per tal d’introduir la temàtica en temes actuals, feia una comparació on «antigament se contava/ que les bruixes, molt sabudes,/ en el perol de les diablures,/mils d’elixirs preparava. [...] Les coses han canviat/ les bruixes evolucionen/ puix molt s’han modernitzat/ i a totes pel sac ens donen». Com es pot comprovar, es va recorre a una crítica cap a la llibertat que anava aconseguint la dona en aquell moment, aspecte que actualment seria impensable i denunciable rotundament. De fet, la comparança entre bruixa i dona, la crítica ens recorda com s’han modernitzat canviant graneres per aspiradors a més d’utilitzar mini falda i «amb el cul destapat». Les crítiques presents, en forma de bruixeria, responien a la proliferació d’agències matrimonials que també «són bruixeria»; l’embruixat que està el matrimoni on la xica «al pobre nuvi arrastra»; el canvi dels carrers amb l’augment de trànsit o la presència en el cinema de l’anomenat destape doncs «la bruixa se modernitza, del destape fa negoci» doncs les dones tenien ganes «de mostrar-nos les pechugues».

Bruixeries de Manolo Blanco (Raval, 1976). Arxiu Manolo Blanco

A la part de darrere de la falla Al pas que anem (Verge del Carme, 1982), Antoni Grau plantava com a contra-coronament una bruixa la qual estava en peu i presentava una pronunciada gepa. Esta figura és digna d’estudi en la història de les falles, doncs ha aparegut reproduïda en molts cadafals fallers. A més a més, té la peculiaritat de ser, diguem-ne, transsexual, atès que segons l’ús d’uns motles del cap, esta pot representar un bruixot o una bruixa, doncs per a la resta del cos es manté el mateix motle. En forma de bruixa la va representar Xavi Herrero a la seua falla Carnestoltes xativenc (R. Argentina, 1996), també com a contra-coronament i introduint l’escena d’un tren embruixat, que a les hores representava un tren faller. Com a coronament de l’òpera prima en falles grans, Alfredo Bernat la utilitzà en el cadafal Bruixeries (Verge del Carme, 1997), on la bruixa descansava sobre un llibre que parlava sobre històries de por. Pepe Benavent, amo dels motles del ninot, va reproduir la figura en forma de bruixot, substituint la granera per una vareta màgica i una proveta, al qual li demanaven l’ajuda per solucionar els mals d’este món, motiu central d’Experiments màgics (J. R. Jiménez, 1999). Cal afegir, que al coronament d’esta falla apareixien dos caps, un d’una mòmia i altre del famós Frankenstein, que junt a Dràcula, són personatges cridaners per aconseguir temàtiques pròximes a la por, els quals han eixit del gènere de terror del cinema. Amb una disposició similar trobem uns caps al cadafal De que tens por? de Francis Guerrero (Espanyoleto, 2006), al qual es representen escenes relacionades amb la por i satiritzant l’actualitat de la ciutat. L’escena principal es completa amb dos elefants disposats de forma acrobàtica, que tenen por a uns ratolins.

Experiments màgics de Pepe Benavent (J. R. Jiménez, 1999). Arxiu Rafa Tortosa 59 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Altra Bruixa tenia presència al barri de sant Feliu l’any 2006, com a coronament del cadafal L’obra del castell de Juane Cortell, on esta bruixa representava, des de dalt del castell (el casal), tot allò que els havia passat amb la reforma del cau faller: amenaces, denúncies, obres d’insonorització...

Retornant a la presència de figures de bruixes, l’artista valencià José R. Espuig va plantar-ne una a la demarcació de Molina–Claret el 1990. La falla tenia per lema Bruixeries, i sobre una antiga estufa s’hi trobava la bruixa, que fa de la vida «una farsa dolenta i de purgatori». Les escenes, sense tematitzar, representaven directament aspectes quotidians. El mateix artista, i amb el mateix esbós, plantava la mateixa bruixa a la plaça de la Trinitat l’any 2002, sota el lema Històries de por. En este cas, la crítica feia una comparació entre la vida i la bruixa, «que pot ser bona o roin, més ací qui més es queixa, és el que acaba patint». Una de les falles mítiques de la història fallera de la ciutat és Bruixeries de Paco Roca (Espanyoleto, 1991). Al llarg del text veiem diversos exemples de l’artista xativí, doncs el tema de la por, la bruixeria, el bosc encantat, la nit... són temes bastants fantàstics que Paco Roca tracta amb desimboltura i sempre amb la utilització de colors freds i foscos en la pintura. La falla de les bruixes, com es recorda, és un excel·lent exemple amb l’aparició de les tres bruixes, el perol, els llibres de fantasies, donyets, astròlegs, el dimoni i altres elements que suggereixen temor i por. L’explicació de la falla feia èmfasi a que «alguns diuen que les bruixes són coses d’altres temps. Nosaltres, després de veure el que fan certes persones, no ens atrevim a negar ni afirmar res; però del que si estem segurs és que, com diuen els gallecs, haver-les, les hi ha». A les distintes escenes apareixen temes d’actualitat presentats com bruixeries... polítiques, medicinals, socarrades, que porten cua, variades, esportives o reservades. 60 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Bruixeries de Paco Roca (Espanyoleto, 1991). Arxiu Falla Espanyoleto

De les poques falles que va signar J. Carlos Vallín, hem de destacar Embruixades (Ferroviària, 1993), doncs el coronament d’esta falla responia a la figura d’una bruixa —una reproducció del mateix motle que l’utilitzat per Paco Roca l’any 1990—, la qual feia d’introducció a l’explicació de la falla, desenvolupada en distintes embruixades, doncs «com són tan goloses, per molts són desitjades». Embruixades electorals, senils, carnoses, tributaris o europees. Ja amb més experiència, Alfredo Bernat plantava l’any 2002, al Raval, la seua falla de bruixes. Xàtiva embruixada presentava un coronament amb dues bruixes que sobrevolaven un castell, les quals preparaven «un conjur màgic per a traure la ciutat de l’estacada», doncs estes havien rebut «ordres directes del batle». La falla tractava temes d’actualitat com l’excés d’obres al mateix moment, el fet que ningú demane explicacions a l’ajuntament sobre certs aspectes d’interés, de la semblança de tenir un govern especulador o els balafiadors espectacles a la cloenda de la Fira.

Una falla de por de Paco Roca (R. Argentina, 2013). Foto-Estudio Federico

Ernest Cimas, amb l’ajuda del seu germà Venancio, plantava Encantaments (Molina–Claret, 2011), on la figura principal era una bruixa asseguda i concentrada en crear apòzemes màgiques. L’explicació de la falla aclaria la intenció d’este cadafal: «La bruixa invocarà a les fades/ i als fetillers que tenim./ I així cremarem estes falles/ els problemes que patim».

En este apartat, sobre les bruixes i la bruixeria, podríem incloure també als distints tipus de bruixots existents, tant els encausats en l’astrologia i la predicció del futur — com ja hem vist en línies anteriors— com d’altres relatius a distintes tribus escampades pel món. Un clar exemple és el bruixot aparegut al cadafal La llei de la Selva (Molina–Claret, 2001) de J. Ramón Espuig, i ens deia com el «bruixot americà/ ha fotut els seus rivals,/ cadavèrics els ha deixat/ amb un glop de vots socarrats». El personatge en qüestió sobreeixia per damunt d’un timbal, i és que «quan el Rus toca els timbals/ no ho fa per afició./ Ell diu, quan toca el tam-tam,/ que “ací només mane jo».

Una falla de por (R. Argentina, 2013) fou el cadafal de Paco Roca que comptà com a coronament la figura de mitja bruixa eixint d’una casa encantada i on totes les escenes tenien una temàtica d’aspecte temorós. De la casa encantada —que responia a l’Ajuntament— eixien personatges com la plaga de vampirs de la Generalitat. També hi havia un cementeri pegat a la construcció on romanien les làpides de l’educació; la seguretat social; la justícia; l’economia i el treball; les falles de Xàtiva o el mateix artista faller, qui va estar capaç de crear-se la seua pròpia mort professional per a denunciar els entrebancs que pateixen els artistes fallers. La falla també recollia el duel, a sang freda, entre A. Rus i V. Parra a més de la successió al front del PP local i el manteniment del títol d’Alcalde Perpetu a Franco.

La llei de la Selva de J. Ramón Espuig (Molina–Claret, 2001). Arxiu Guillem Alborch

61 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Coses del dimoni de Manolo Blanco (R. Argentina, 1992). Arxiu Rafa Tortosa

Dimonis Centrant-nos en tot allò que representa el dimoni com a recurs en l’elecció temàtica de les falles i com a provocador de sensació de por, hem estimat elegir les següents definicions que ens facilita el diccionari: «En la tradició judeocristiana, àngel que es va rebel·lar contra Déu. Els dimonis habiten l’infern» i «persona roí, molesta, temerària, turbulenta o entremaliada». La primera ens aprofita per descriure gràficament el dimoni i donar-nos a entendre les conseqüències que repercuteix el fet de trair a Déu i convertir-se en aquell que provoca el mal i ser l’epicentre de totes les maldats del món. Esta opció serà escollida per molts artistes i crítics en les seues falles. Disfressar a una persona coneguda com dimoni és una altra opció, i respondrà a allò que ens determina la segona definició esmentada. Com podeu comprovar, la presència del dimoni en les falles és bastant elevada. Analitzem els principals casos.

Un gran dimoni eixia de la caixa de pandora donant por a tots, doncs «tot els mals que estan al món ens dominen i ens porten a la destrucció». Este era el principal motiu que la crítica justificava el coronament de la falla La por de l’alzireny Ramon Primo (Selgas– Tovar, 1986), la qual feia una crítica general com les conseqüències que es té per estar sota el domini de les dues grans potències, les de caràcter mediambiental —contaminació i incendis forestals—, la droga, les eleccions, els impostos o l’atur. L’explicació clou amb el pensament de que molta gent, per avarícia i pel recel, ven «la seua ànima al dimoni»: «Li vens l’ànima al dimoni creient que és la solució massa és el preu que pagues per aquesta imbècil decisió».

Cal fer referència a la primera aparició del dimoni a les falles de Xàtiva l’any 1866. Al llibret de La creu del matrimoni (Plaça de la Trinitat), el dimoni és el que fa deshonrar a la dona: «per capricho ó per moína/ al dimoni li fa lloc,/ y com si fora fadrina/ torna á pescar aladroc». I és que este personatge ja forma part de la literatura valenciana gràcies a la versada de Blai Bellver, que serveix de tornada al seu llibre faller: «Vinga el dimoni/ y á poc á poc/ al matrimoni/ pégueli foc». Tod per dinés (Sant Jordi, 1956) va estar el lema escollit per Antoni Grau Tomàs per a un cadafal on al coronament apareixia un dimoni que sobreeixia d’un cofre carregat de diners, amb la peculiaritat tècnica de tindre un mecanisme que l’obria i el tancava. El personatge, que sembla manejar l’economia de la postguerra, arrossegava una tira de monedes i tot per justificar el lema. La crítica, que es recolzava sobre els set pecats capitals, feia referències a les pràctiques monopolitzadores, com ara un acord entre forners per a unificar el preu del pa, o la introducció de la venda a crèdit. 62 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Tod per dinés d’Antoni Grau Tomàs (Sant Jordi, 1956). Arxiu A. Grau Cros

En este treball no podia faltar la referència cap a la falla Coses del dimoni que Manolo Blanco va plantar a l’avinguda República Argentina el 1992. Aquell gran Lucífer, segons l’explicació, tenia la culpa de tot, doncs «tot és corrupció i malícia», i tracta als que provoquen malestar com els enviats del dimoni, com els que es dediquen al vici. També el dimoni tirava mal d’ull als valencians, els oblidats per un govern més centrat en els esdeveniments excepcionals d’aquell any: l’Expo de Sevilla i les Olimpíades de Barcelona. També tenien cabuda la mala gestió de l’alcalde Calabuig, els impostos inflats, els robatoris, els problemes econòmics del consistori o els entrebancs patits pels comerciants. A més a més, tenia la simpàtica crítica de què «el dimoni ha introduït en les nostres famílies el comandament a distància per a fer que les famílies es barallen per veure la televisió». 63 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

És el moment de fer ressò del cadafal que més ha assolit la temàtica de la por a l’hora de plasmar-ho tant en el vessant artístic com crític. Bernat Román va posar en escena Bruixeries Diabòliques (J. R. Jiménez, 1993), on apareixia com a coronament la cara d’un dimoni, amb un aspecte tètric, infernal i tràgic. I així era l’aspecte de la falla, amb una bona execució artística, i on l’artista va voler plasmar amb figures endimoniades i monstruoses la por patida per la societat amb «les guerres, les lluites pel poder, massacres, plagues...». A quatre escenes es desenvolupaven aspectes com que s’ha d’anar pujant poc a poc els escalons de la nostra vida sense tindre en compte que són més traïdorencs del què pensem; què importa el bullir d’impotència davant dels que ens rodegen; el conjunt de la societat (representat al cadafal com un conjunt de músics monstres) ens acosta cada vegada a més enganys o la profanació de tombes com a símbol del poc respecte que es té als morts.

El cadafal Diablures de Paco Roca (Sant Jordi, 1993) ens advertia, amb la presència de distints icones del dimoni al seu coronament, de què «el dimoni sempre té fama de portar sempre el mal», i així establia una crítica vers les falles i la JLF així com la contaminació produïda pel progrés industrial que «acaba en fums i pudor». Dins de la temàtica de la por, a una de les escenes, apareixia un castell del terror on «el polític té interès», amb l’aparició de personatges com Frankenstein, l’home llop o Dràcula, este últim com aquell que xucla la sang i relacionat amb el tema dels diners, un recurs que apareix en moltes crítiques falleres.

Diablures de Paco Roca (Sant Jordi, 1993). Arxiu Paco Roca

Bruixeries Diabòliques de Bernat Román (J. R. Jiménez, 1993). Arxiu Rafa Tortosa

HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

«El dimoni, cansat i avorrit de l’infern, va voler vindre a la terra per comprovar si la seua maldat s’estenia per tots els racons i aplegava a tots els homes». Este va estar l’argument de la falla Quin infern de Xavier Herrero (Cid–Trinitat, 1994), amb la presència d’un jove dimoni com a figura principal i el desenvolupament de quatre escenes d’aquella societat. I no fou l’única presència d’un dimoni com a coronament aquell 1994, doncs Antoni Grau va plantar el cap d’un dimoni que eixia d’un molí de vent, i que era la peça central de La culpa del dimoni (Murta–Maravall, 1994), cadafal que al·ludia a temes socials com les actituds d’alguns viudos, de certs homes a l’hora de lligar, la delinqüència o la pèrdua d’oficis tradicionals. Una figura femenina en representació del dimoni —la diablessa—, apareixia en La culpa la té el dimoni de Manolo Blanco (Sant Jordi, 1999), una falla més que conté l’exposició de la temàtica al coronament i la realització d’unes escenes fent crítica de temes d’actualitat i amb una absència de temàtica sobre el dimoni i la utilització d’una representació directa i visible del tema a tractar. Podíem llegir que tots els mals són produïts pel dimoni, i estos són els problemes d’aigua potable al barri, els entrebancs que té la xicoteta empresa, la pèrdua de tradicions o l’alta presència de jugadors estrangers a la lliga de futbol. Dues figures de joves dimonis conformaven la peça central de L’infern faller de Xavier Herrero (Sant Feliu, 1999) i, com resa al seu lema, al·ludia a situacions patides en les falles de Xàtiva: com en tota comissió hi ha algun dimoniet que duu la contrària, el calvari que pateixen els jurats a l’hora de jutjar les falles, l’inútil enfrontament entre comissions falleres o la “terrorífica” presència del mantenidor a les presentacions.

La culpa la té el dimoni de Manolo Blanco (Sant Jordi, 1999). Arxiu Rafa Tortosa

HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

El dimoni sol aparèixer sota altres noms, com és el cas de Lucífer, avingut de la mitologia romana i que al cristianisme representa l’àngel caigut. D’esta forma es presenta el dimoni en La fúria de Lucífer (Sant Jordi, 2001), on Manolo Blanco el presenta amb una forca a la mà esquerra i un raig a la mà dreta, la qual cosa el fa més enfadat. Com als anteriors exemples, planteja la temàtica al coronament i desenvolupa «la maldat» del dimoni a les escenes sense cap tematització dimonial. L’infern és el lloc on habita principalment el dimoni i, com veiem, és un altre recurs temàtic de les falles. Juane Cortell planteja Xàtiva com l’infern per tal d’argumentar la crítica de L’infern xativí (Sant Feliu, 2008), on la ciutat pot ser reduïda a ruïnes i el governat és convertit en dimoni. Planteja com a pecats tot allò a criticar: el nou centre comercial, coincidència de dates a Falles i Setmana Santa, la plaça de bous com a obra faraònica o la inundació de la ciutat al ploure quatre gotes. També, a la mateixa demarcació, Paco Roca planta el 2012 Estem cremats, un cadafal on els socarrats passem a la fase de cremats. Presidit per un dimoni, el cadafal planteja el recurs de la mort per magnificar un problemàtica social. En este cas, les retallades en sanitat, cultura i ensenyament, amb l’aparició d’un verduc com el principal responsable. A banda del dimoni, per la seua grandiositat i perillositat, podem considerar monstres, dracs i personatges de qualsevol mitologia com transmissors de la por. Una excel·lent exemple és la utilització de la hidra, un monstre aquàtic amb forma de serp policèfala. Este recurs va estar utilitzat per Manolo Blanco per a la falla Els pecats actuals (R. Argentina, 2001), qui va plantar com a coronament una hidra de set caps i plantejant escenes amb crítica social. També tindria cabuda el personatge de Pandora i la seua caixa, pertanyent a la mitologia grega. Amb La caixa de Pandora (R. Argentina, 2003), Manolo Blanco obrava una figura central representant a una Pandora llançant rajos que provocaven temor doncs «de dintre de la caixa se n’estan fugint tot els mals pertot la qual cosa té a la població terriblement espantada».

Els pecats actuals de Manolo Blanco (R. Argentina, 2001). Arxiu Rafa Tortosa 66 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

A tall de conclusió Com haveu pogut comprovar en el present treball, la por als cadafals fallers ha estat treballada dins d’un entorn fosc amb la utilització de figures de personatges de sobra coneguts que els artistes fallers han sabut treballar de forma positiva extraient els trets i característiques que aporten sensació de respecte i maldat. A més a més, l’aportació de la pintura, gràcies a l’encertada elecció de tonalitats i efectes, han ajudat a aconseguir l’objectiu d’aparentar por. Cal recordar en esta conclusió allò que hem comentat en diversos paràgrafs, i és la discontinuïtat existent en gran part dels cadafals analitzats, on el coronament i peça central han obeït a la temàtica elegida (por, bruixeria, dimonis...) però a les escenes s’ha mancat de la corresponent tematització i continuïtat, limitant-se el fil conductor en la part literària del llibret i, en menor mesura, en els versos que acompanyen els ninots. Esta mancança realça aquells cadafals que si han mantingut una coherència temàtica entre el coronament i les escenes, explotant diversos aspectes del tema elegit i conformant falles més completes. També, en tota esta relació, hem trobat a faltar l’aparició de personatges de por de l’imaginari valencià, com l’home del sac, el Butoni, el moro Mussa, la Quarantamaula, la Cucafera, el Banyeta, dimonis xicotets, encantades, els gegants Tombatossals o Arrancapins, el pare LLop, l’home dels Nassos o qualsevol bubota. Estaria molt interessant contemplar un cadafal faller que relacionara els nostres personatges de por amb de la vida pública de la ciutat o en fets ocorreguts a l’actualitat. I per cloure, no puc resistir-me en recórrer al refranyer dels valencians: El qui es burla, el dimoni li furga!

Bibliografia Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valencia de la Llengua. http://www.avl.gva.es/lexicval/ Llibrets de falla Benlloch–Alexandre VI (2007) Cid–Trinitat (1994, 2002) Espanyoleto (1991, 1998, 2006) Ferroviària (1993) J. Ramon Jiménez (1990, 1993, 1999) La Bassa (1956) Molina-Claret (1990, 2001, 2004, 2011) Murta-Maravall (1994) Plaça de la Trinitat (1866) Raval (1976, 2002, 2012) R. Argentina (1992, 1996, 2001, 2003, 2013) Sant Feliu ( 1999, 2006, 2008, 2012) Sant Jordi (1956, 1992, 1993, 1995, 1999, 2001) Selgas–Tovar (1986, 2010) Tetuan–Sant Francesc (1974, 1981, 2003) Verge del Carme (1982, 1997) 67 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

LA FEBRA DELS “PALETS” AUTOR: GUILLERMO DELEGIDO TEROL

L’historia dels ‘palets’ a les falles de Xàtiva comença amb els primers monuments plantats a la nostra ciutat i eren els únics banderins que s’atorgaven a les comissions; anys després també s’atorgà premi al millor llibret (1934), i posteriorment al millor ninot (1936), a la millor cavalcada (1965), a la millor carrossa (1975), enginy i gràcia (1975), a la millor presentació (1977), als jocs de saló (1979), el ral·li, crítica local, decoració de monument i un llarg etcètera fins arribar als premis que coneguem actualment. Encara que alguns premis han desaparegut amb els pas dels anys, com el premi a l’activitat fallera. Per als fallers un banderí simbolitza més que un tros de tela; per a molts de nosaltres és el reflex del treball d’una comissió, el reconeixement oficial al treball que hem realitzat durant tot l’any, una injecció d’energies per tornar-nos a esforçar el pròxim exercici i, com no, aquests trossos de tela són el reflex de la il·lusió abocada sobre els diferents concursos. Banderins tenim de distints tipus; els que van lligats a un premi econòmic, els que es guanyen a colp de talonari i els que s’aconsegueixen amb esforç i enginy, que per desgràcia també són difícils d’aconseguir per aquelles comissions que tenen menys fallers i per tant una economia més dèbil. Seria molt complex realitzar una distribució justa de les comissions segons el nombre de fallers i la seua economia, encara que aquest any ja s’ha donat el primer pas: dos concursos diferents per a les presentacions falleres, les que la realitzen al Gran Teatre o en Sant Agustí. Perquè no fer, també, seccions en els concursos de carrosses de lloguer, confecció pròpia, cotxe de ral·li o llibret? Les falles són cultura i també art, en molts aspectes tenen una valoració subjectiva; hi haurà gent que llegirà aquest article i dirà ‘quanta raó té’ i altres diran que ‘què poca vergonya’. El mateix ocorre a l’hora de valorar un llibret, una presentació, una carrossa, un monument faller o la crítica d’una cavalcada. És per açò, que sempre van a haver desil·lusions el dia 16 de març; és normal, les falles competim, tenim una rivalitat sana i lluitem perquè la nostra comissió tinga els màxim nombre de banderins i reconeixement. La germanor, és la responsable de que de la desil·lusió passem a l’esforç, més encara (si és possible) el pròxim exercici i així aconseguir aquests banderins tan desitjats. 68 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

L’absència de germanor en algunes comissions és més difícil de tractar, molts són capaços de ficar-se sobre la línia roja de les normes bàsiques de convivència de les comissions falleres xativines o inclús sobrepassar-la. Però en aquest cas sí hi ha seccions; depenent de qui o quina comissió sobrepasse la línia s’aplicarà l’estatut o es mirarà cap a un altre costat. Aquesta absència fa que en alguns moments algun faller o comissió passe de la il·lusió a la desil·lusió i més encara quan qui té que ‘dictar sentència’ es declina cap a qui sobrepassa la línia en lloc de cap a qui compleix les normes. No només hi han falles que es conformen amb guanyar més palets que altres, sinó que algunes deixen per escrit als seus llibrets les seues desavinences amb altres comissions i fiquen més “llenya al foc”, però això sí, alguna ho fa d’una manera anònima. Tot aquell que tinga una mínima sospita de qualsevol irregularitat, té mecanismes per poder evitar que es tornen a produir o per esclarir allò que haja pogut ocórrer; es pot presentar una esmena per a canviar algun punt de l’estatut, o convocar una comissió d’incidències i aclarir qualsevol assumpte. Per contra, no deuríem col·locar al nostre llibret una suposada conversa en la que “s’arreglen” premis (s’arreglen premis a totes les comissions menys a la que publica l’article). Ja que així no solucionem res, i quan més d’un ho llegeix es queda petrificat com un ninot i algun altre es queda molt cabrejat. Molts premis estan subjectes a la subjectivitat de la que parlava abans, un jurat qualificador és aquell que en última instància té que nomenar a un guanyador i la seua resolució serà inapel·lable, com diuen les bases dels concursos. Sempre hi ha guanyadors i perdedors, però el premi que més valor té que tindre és el premi que atorga la pròpia comissió; una comissió que es sent guanyadora d’un cert concurs perquè ha treballat de valent i que ha fet el màxim que estava a la seua mà, té que estar contenta i enorgullida de veure que abans de baixar a l’entrega de premis es sent la guanyadora. És veritat que un reconeixement oficial al treball no ve mal, però pot haver una injustícia, una comissió que haja treballat més o simplement que el resultat d’altres comissions siga millor, per això dic que el millor reconeixement és el de la pròpia comissió.

Quasi en tots els concursos menys en el dels monuments totes les comissions som iguals i per tant resulta molt dificultós per a les comissions xicotetes competir ja que no estem en igualtat de condicions. L’esforç és igual o superior al de les falles “poderoses” i per desgràcia molt poques vegades aconsegueixen més banderins que el dels monuments i jocs de saló. El reconeixement de la resta de fallers deuria de ser continu, és d’agrair la tasca que aquestes comissions fan any rere any sense rebre un reconeixement oficial (i en conseqüència, tampoc premi econòmic), moltes vegades aquestes comissions passen desapercebudes, però són una part importantíssima de la nostra festa, falles que sense haver rebut un primer premi des de molts anys enrere continuen aportant tant a tot el col·lectiu. Solucions per desgràcia hi ha poques, si no existiren aquests ‘palets’ les falles per als propis fallers perdrien el seu encant; les falles i els fallers som competitius, treballem per guanyar, encara que moltes vegades sabem que és molt difícil o inclús impossible. Així i tot, és difícil d’entendre com existint unes diferències tan abismals entre distintes comissions a nivell econòmic i també a nivell de “mà d’obra”, comissions xicotetes poden plantar cara en molts concursos a les grans comissions. Falles que superen en més de cinquanta mil euros el pressupost anual i quasi en dosc-cents fallers respecte d’altres es troben en la dificultat de guanyar sobradament. Potser siga que les comissions menudes estan composades per un major percentatge de fallers de sentiment per la seua falla i per tant més compromeses per la festa fallera i no sols per la festa.

Mitjana dels primers premis obtinguts segons la mitja de fallers de cada comissió ordenades de menor a major.

Amb dades objectives, podem dir que si una comissió està per damunt de la mitja de fallers, té més possibilitats d’obtindre més d’un primer premi que si estàs per baix de la mitjana. És just? Podem fer alguna cosa al respecte? Interessa? Jo tinc les meues conclusions, vostè traga les seues.

Moltes vegades les comissions amb menys fallers es veuen obligades a apostar per un cert concurs per intentar guanyar el premi econòmic, tal volta aquest al·licient les comissions grans no el tenen; son sis-cents o quatre-cents euros per a beguda o extres i no per sobreviure... Una llàstima per a alguns i una alegria per a altres, però que no s’adormen ja que les falles són com les modes, van canviant; estar en lo més alt és meravellós, però quan no s’està no tot és tan senzill, encara que sempre quedaran els fallers de sentiment, és dir, els que no abandonen a la primera de canvi. Com podem veure en el següent gràfic, és més probable tindre més primers premis quants més fallers té la comissió, així duu succeint fins a les últimes dades que tenim i que porten repetint-se històricament. Podem observar a les falles ordenades (segons la mitjana històrica) de menys a més fallers i quants primers premis de mitja han obtingut al llarg de la seua història.

69 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

La ‘ouija’ cassallera José Luis Lagardera Ventura

Succeí una bona vesprada que a la porta del casal un faller rememorava l’únic any que van guanyar.

“Si hi ha algú a l’altra banda per favor, que vinga i es manifeste” va ser una simple demanda que tingué les seues conseqüencies.

Aquell ésser tan misteriós afirmà que el que estranyava tenia un color blanquinós, digué: “El que vull és cassalla”!

Però ni ressos ni bíblies ni tampoc aigua beneïda ja passaven molts dies i l’esperit al casal seguia.

I de sobte, se li ocorre i ho comenta a tothom fer algo que li torne a la falla el seu color.

El got, amb sobtada autoritat començà a moure’s sol i el personal, realment esglaiat contemplava aquell ‘show’.

Amb aquella contestació el president es penedí. Era falta de consideració, no tindre aquell líquid diví.

Fins que al remat es produí, se’ls il·luminà la bombeta: “Perquè no emprem el banderí que té dalt una creueta”?

“I si ara els preguntem als que aleshores estaven com, aquell any, van fer que d’aquesta falla parlaren?” És així com es decidí amb una total parsimònia iniciar eixa mateixa nit una estranya cerimònia. A les dotze i un minut, got, ciris i un tauler per invocar amb ensurt l’esperit d’algun faller.

70 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Primerament cap a la essa després, direcció a la ‘i’ i el president, amb estranyesa continuà amb cert frenesí “D’entre les coses d’aquest món terrenal quina és de totes la que més trobes a faltar?” L’esperit no dubtà gaire i amb una gran seguretat feu volar el got per l’aire baix la sorpresa del veïnat.

L’esperit s’emprenyà molt davant aquella gran infàmia com podia obviar això la falla de la seua infància? Cadires, taules i botelles no quedà quasi res en peu els fallers eixiren per pates abans de contar fins a deu. I cridaren a l’abat del poble ja que semblava ser cert que tenia una virtut noble la de ser exorcista expert.

“Esperit, ací ens tens! Si et quedes hauràs de pagar no et tenim inscrit al cens de la Falla Selgas Tovar!” I el fantasma que gastava menys que un ceg en novel·les se n’anà com arribava no volgué gastar-se les peles. Aquesta ha estat una història de la paranormalitat selguera. Que romandrà a la memòria com la “ouija” cassallera.

71 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

72 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

73 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

74 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

75 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

EL DESIG DEL TEMPS AUTOR: MIQUEL LORENTE El temps és un dels béns més preats que hi ha a la vida. Estem en el mes de novembre i escolte l’avís del mòbil indicant que acaba d’entrar un missatge pel tuiter i veig que és del compte oficial de la falla Selgas-Tovar. Aquesta comissió és la del meu barri. Allà on em vaig criar, on vaig aprendre a anar en bicicleta, aquest és el barri del tio Barranc, del clàxon del cotxe de l’ouero, de l’harmónica de l’afilador, de les sèquies i dels bancals de dacsa i all tendre. Dels primers xuts a una pilota, dels sopars al carrer a l’estiu i de la foguera de Sant Antoni a l’hivern. Aquest és el barri dels meus amics de sempre. Aquest és el barri de l’àvia Pura i dels dissabtes al matí, quan l’acompanyava a netejar escales. Aquest és el barri de la infantesa i dels primers moments de l’adolescència. Aquest lloc és un tros del temps que constitueix la meua xicoteta pàtria.

En segon lloc, aquest procés no és fàcil i comporta decisions, renúncies i entregar gran part del teu temps. Com en qualsevol altra activitat en la vida la gestió, en aquest cas d’un ajuntament, implica decisions. Cada dia hi ha decisions per a prendre, en elles anem forjant la direcció que volem per a la nostra ciutat. I en elles es pot optar per la transformació dels nostres carrers i places, proposant condicions òptimes per a persones lliures i dignes. Però també podem optar per perpetuar-nos en els càrrecs públics i fer de les ciutats espais al servei dels diners i la vida fàcil. Cada dia intente junt amb els meus companys i companyes situar-me en la primera opció. No obstant això, a meu parer el pitjor a curt, mitjà i llarg termini és el temps que redirigeixes des de l’àmbit familiar i des del teu cercle d’amistats cap a l’acció política.

També, en algun temps, aquesta va ser la comissió fallera a la qual vaig pertànyer. Tot açò motiva a qualsevol a respondre aquell missatge rebut en forma de piulada oficial. Un missatge que demanava un escrit sense límits de cap mena però amb un tema en concret; Miquel parla’ns dels maldecaps que provoca estar al davant d’un ajuntament. Certament aquesta qüestió no és fàcil de tractar perquè et condueix directament a la reflexió que no et permet fer l’activitat diària i el teu propi subconscient.

Sincerament, el temps que no destines a la teua família i amics és el que més et pesa i encara que semble una paradoxa és allò que et pot fer perdre el sentit verdaderament polític de la realitat. Si aspirem a una política profundament humana, no podem perdre els referents vitals i les persones que ens estimen. Trobe que és important reconèixer aquest fet, per reflexionar sobre ell. Necessàriament la política s’ha d’humanitzar i això implica més tendresa i menys crispació i sorolls. Per tot això, ara mateixa intente fer possible aquest desig del temps pensant en el futur dels nostres fills i recordant a l’àvia Pura netejant escales un dissabte al matí.

En primer lloc, considere i entenc la política com l’acció humana més bella i honesta que hi ha, perquè pretén resoldre els problemes que se’ns presenten individualment a cada persona en clau de millora conjunta per a la societat. La política, ben entesa, pretén superar el jo individual per encaminar-nos cap a solucions en clau d’un nosaltres col·lectiu. Per tant, aquesta manera d’entendre la política camina decididament cap a una socialització del poder, com a pas fonamental per fer possible la transformació de les societats humanes. També és cert que el terme política ha estat molt maltractat per assumptes vinculats a la corrupció, nepotisme… Però hem de ser capaços de superar eixa situació combatent diàriament eixos comportaments i fent valdre el que realment s’ha d’entendre com a fet polític.

76 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Miquel, quan era menut, junt amb Enrique Mora, actual president de la falla

PRIMER TINENT D’ALCALDE DE XÀTIVA

77 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Això de Reina i dames acompanyades d’homes ‘falderos’ fa olor a caspositat de missa. Les relacions heteropatriarcals són una opció a escollir, no una obligació a seguir.

Zarzuela. No és horitzontal, es basa en la verticalitat i representa una piràmide social. Reina, cort d’honor, falderos i resta de la població, eixa és l’enumeració.

No sigues desastre, el xandall no entra en l’estètica a seguir. Ja pots ser adorable que dintre d’una vestimenta amb estil propi i informal ho perds tot. Prejudicis en tenim per donar i vendre. Una dona ha d’anar ben endreçada i conjuntada. Ensenya el que pugues lluir i amaga el que no resulte agradable a la vista dels que no toleren la singularitat dels cossos considerats imperfectes.

Tota la colla ha de respectar un protocol de comportament, ‘El manual del bon burgés’. Sense passar-se’n de la ratlla que pot ser es quedeu sense la partida de diners destinada a tota aquesta parafernàlia. Dit protocol va encaminat pel mateix rumb i direcció que tota la resta, el patriarcat. Molt més permissiu amb els ‘falderos’ que amb les ‘floreros’. Priva de llibertat de comportament a tots, però més a elles que a ells. O el comportament és digne de noblesa o s’ha acabat el ‘xollo’.

El feminisme no pot tolerar mantenir tradicions com aquesta. Ens reafirmem en allò de que no existeix un ‘sexe dèbil’. NO i NO! Rotundament. És insultant que hi haja una figura com la Reina de la Fira encara romanent per les festes de la nostra ciutat. Acabem amb tradicions sotmeses al masclisme. Des del feminisme no volem haver de conviure amb aquestes imposicions i exigències cap a les dones. No volem eixe tron, no volem eixa corona. Ni per a nosaltres, ni per a cap altra dona.

El vestit oficial no pot eixir de la idea de la tradicional ‘batolina’ llarga de color blanc. Un color escollit a traïció, per aparentar puresa i delicadesa. A dies d’avui i encara hem de comportar-nos com unes ‘moixes’ en públic! No sigues autèntica i fidel a tu mateixa i a les teues vivències, sinó guardat tot això a un calaix que no has d’obrir fins que no tornes a ser una dona més sense tron.

És una tradició vergonyosa i farandulera com la que més. Creada per afavorir a un grup de gent cada any, excloent a la resta de la població. La decisió de qui mereix o no una ‘corona’ es pren des de l’ajuntament. Cal recordar que va ser Franco qui va prendre també decisions d’eixe caire quan li quedava poc per palmar-la? Horrible. Ja tenim prou suportant una monarquia vivint del conte a la

NO VOLEM EIXA CORONA AUTORS: ASSEMBLEA FEMINISTA MAGRANES DE XÀTIVA

En la recerca de la igualtat entre homes i dones, s’ha de trencar amb tradicions ancorades en el passat. Que funcionen amb comportaments masclistes, que segueixen clixés irrespectuosos, que perpetuen rols sexistes, que sotmeten a cànons de bellesa opressors i que exigeixen actituds forçades que busquen l’acceptació i la representació de la ‘perfecció femenina’ tal i com és definida pel patriarcat. Si s’ha de trencar amb tot això per poder avançar junts cap a una societat igualitària i amb valors feministes, la figura de la Reina de la Fira de Xàtiva ha de desaparèixer, sense més opcions ni alternatives. No és compatible fer una campanya del ‘No és no’ des de la Regidoria d’Igualtat, i al mateix temps mantenir una ‘dona florero’ a la que s’ha de passejar i lluir per la ciutat. Les agressions cap a les dones no sols són sexuals; la figura de la Reina és una agressió directa a totes les dones i més que directa a la pròpia dona que ha d’interpretar el paper que d’ella s’espera. Com se’ns falta al respecte a les dones amb aquesta tradició? Com ens oprimeix? Com ens sotmet a la perpetuació de rols masclistes i ens afona en eixe pou tan fons que és el patriarcat? De moltes maneres que potser hi ha qui no se n’adona, pel fet de tenir una creença equivocada i fortament arrelada de que existeix un ‘sexe dèbil’. La tensió d’estar ‘divina’ durant cinc dies seguits de festes, i els que van davant i els que venen darrere, es pot confondre amb la ‘il·lusió’ de viure una experiència meravellosa i irrepetible. No pots fallar, hi ha molts ulls posats en la teua actitud i analitzant cada moviment. Somriu, no importa que no ho vulgues fer, representes a la ‘dona socarrada’ i no es pot permetre tenir un mal dia. Abans d’eixir de casa assegurat seguir el cànon de bellesa que actualment ens venen els mitjans de comunicació de masses i la moda creada per les passarel·les d’etiqueta. Pentinat els cabells, millor arreplegats, no siga cosa que una melena solta i al vent (de ponentà per suposat, estem a Xàtiva) puga fer entendre certa rebel·lia que una Reina de la Fira no pot tenir. Pintat la cara, sencera, no et deixes ni un raconet del rostre sense retocar; una reina sense anar pintada es pot malinterpretar com una deixada. 78 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Com complementem la disfressa oficial? Amb un calçat incòmode a més no poder. Els tacons aconsegueixen fer la figura més esvelta i el caminar més fi i atractiu. Doncs eixa és l’opció, ja et posaràs les sandàlies planes ben subjectes als peus quan no hages de posar-te en la pell d’una reina. Mentrestant, ‘per a estar guapa cal sofrir nostra reina’! Menys mal que estan el cotxes oficials (sí, pagats per totes les persones socarrades que amollem la pasta en forma d’impostos). A la primera llaga al peu volantà de l’acompanyant masculí per tal de salvar a la seua reina o dama. Uns cotxes oficials que suposen una despesa que es podria emprar en coses importants, però importants de veritat. El ‘postureo’ de conduir cotxes oficials no és important, és ridícul i sols pretén aparentar que ens sobren els diners, quan sabem que no. Alfonso Rus i els amiguets ja s’han encarregat de que no siga així. La Reina de la Fira i la seua cort d’honor la forma un grup de dones joves, no vaja a ser que se’ls passe l’arròs. Acompanyades, cadascuna d’elles, d’un home. No poden estar acompanyades d’altres dones, de transvestits o transsexuals! O millor, simplement anar soles demostrant ser capaces de cuidar-se elles mateixa. El fet d’haver de tenir una companyia masculina reforça la creació religiosa, perquè no és més que una de tantes creacions que ha fet la religió, de que les parelles han d’estar formades per un home i una dona. Ell la protegeix, ella el cuida i el mima. Convivim en societat amb parelles homosexuals, amb famílies monoparentals, amb persones que han decidit no unir-se sentimentalment a cap altra...

Fotografia: Agustí Perales Iborra

79 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

SÍ A LA REINA. SÍ A LA TRADICIÓ AUTORA: MARIA PERIS MATEU FALLERA I REINA DE LA FIRA 2011

Avui en dia no és estrany veure com un poble alça revol per les tradicions de les seues festes. Festes que destaquen pel seu llarg recorregut pel temps, festes que ho fan per les seues singularitats i particularitats regionals o festes que encollixen el cor per la seua “normalitzada” ferocitat. De totes les maneres, sembla ser que travessem una època de canvis de tot tipus on destacaria la delicada intolerància que sofreix la persona davant de certs actes o figures, o directament les rebutgen per no tindre el significat que agradaria que tingueren. Però l’únic que em pareix a mi és que com bé diu aquest dit “mai plou a gust de tots”, i açò no significa ni molts menys que deguem d’acceptar el que hi ha, el que fa molts anys que es ve fent o el que cada partit polític imposa. Al que em referisc en açò és que les persones som molt complexes, el nostre pensar cada vegada és més cultivat, cada vegada més actual, cada vegada menys tolerant... Hem de pensar que els nostres actes es veuran reflexats al llarg de la història i és impensable que la gent pretenga acabar amb les tradicions sols perquè uns les vulguen i altres no. Hi ha que transformar, avançar e intentar que les tradicions continuen sent això, tradicions, un referent de la festa cultural amb les millors coses que això comporta i no fer-la desaparèixer definitivament, com bé quasi ocorre amb la figura de la Reina de la Fira a la nostra ciutat. La Reina de la Fira, figura de la nostra festa, tradició plasmada en fulls amb corco guardats correlativament a la caixa d’un arxiu, tinta blanca i negra que plasmava les belleses d’aquells temps antics. Aquesta figura que s’ha guanyat un lloc al cor de la festa, un lloc a l’escenari, un racó al cor d’alguna persona, el somriure d’algun xiquet al Reial de la Fira, l’enhorabona dels ciutadans, un ram de flors d’algú que l’aprecia, les gràcies per les paraules que ha tingut per a la seua ciutat i l’honor de ser la representant de Xàtiva per uns dies. Perquè sí, la figura de la reina de la fira ha anat transformant-se al llarg dels anys. Des que fora un càrrec on sols xiques de famílies adinerades pogueren ostentar-lo i els deures com a reina pogueren limitar-se a ser simplement una cara coneguda, fins que actualment qualsevol xica amb il·lusió pot intentar-ho, el que comporta tindre l’oportunitat no sols de viure la fira de Xàtiva de Sol a Sol, sinó de representar a qui no es troba, conèixer a gent de tot tipus i diferents oficis, conèixer noves tradicions de les que no tenies constància i sobretot fer-te partícip d’elles. Perquè això és 80 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

ser reina de la fira, cantar una albada, ballar un pasdoble, conèixer al xirimiter que t’acompanya tots els dies a la mascletà, tindre l’oportunitat de parlar enfront de tota una ciutat i de fer-te sentir com a xativina, com a dona i com a persona. El dia que vaig saber que aquella enquesta no sols era per saber quanta gent volia o no volia a la reina de la fira, sinó que a més volia dir que si la majoria deia que No anaven a acabar amb algo que, no era un quadre de Felip V, no era una torre del castell, no era una de les mil fonts històriques de la ciutat i tampoc era una campana de la nostra església de la Seu, però era una figura que havia estat tants anys com aquestes coses present a Xàtiva, em va saber molt greu. Molt greu perquè no vaig trobar avanç amb eixe acte, ni vaig trobar transformació, no vaig trobar tolerància, ni vaig trobar respecte. Vaig trobar molts prejudicis i molta força política que de ninguna manera fa bé en cap dels problemes que avui tenim. Si el problema és que la reina és una dona i fa molts anys ve sent així, potser haja aplegat el moment de deixar que un home es guanye el seu lloc a l’escenari. Si el problema és que es destinen molts diners per a fer un sopar aristocràtic, potser haja aplegat el moment de fer un sopar de baix braç a algun dels nostres preciosos jardins. Si el problema és que la gent no respon bé a un vestit blanc i una corona, potser haja aplegat el moment de deixar que la reina es vista de manera correcta però no ostentosa. I si la reina de la fira ha aplegat a ser un tema de controvèrsia e intolerància en aquesta ciutat, potser haja aplegat el moment de replantejar-se tot açò però mai de fer desaparèixer una cosa que és història, que significa, que aporta i que tenim el privilegi de gaudir algunes persones.

81 Fotografia: Agustí Perales Iborra

HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

LES CORREGUDES DE BOUS AUTOR: FERRAN MINGUET AZNAR / JOSVI MONTANER GARCÍA (COMPROMÍS PER XÀTIVA)

Sabíeu que hi ha països on utilitzen els gossos en baralles per a l’entreteniment de les persones? Imagineu al vostre gos sedat, conduit per un túnel fosc fins a una plaça on va a ser torturat i en el millor dels casos mort a la primera estocada. Quina barbaritat, veritat? Doncs això és el que passa als bous en cada correguda. Què diferència hi ha entre un bou i un gos? Si la resposta és que el bou és agressiu esteu equivocats. Qualsevol animal quan es sent atacat es defensa, és lògic! El bou de Lidia ha sigut creat i criat per a l’espectacle taurí, però per naturalesa els bous no tenen eixe comportament, i és per això que poden viure pacifica i plàcidament al camp. El argumentari dels que defenen les corregudes de bous és ben extens i anem a tractar d’analitzar algun dels punts. El primer argumentari que fan servir sempre és la tradició. La primera correguda a Xàtiva data de 1939, no pareix una tradició molt antiga en comparació a altres tradicions més arrelades com la Fira. A més, hi ha tradicions que s’han suprimit sense qüestionar-se el perquè, com l’esclavitud, ja que socialment hem avançat fins al punt que s’han abolit. Un altre argumentari que utilitzen és l’assistència a aquest tipus d’actes. Malgrat les subvencions per part del govern l’afluència que hi ha a les corregudes de bous des del 2007 fins a l’actualitat ha caigut un 52,5%. Les noves generacions s’han fet més conscients del que pateixen els bous i prefereixen no participar d’aquests espectacles. És fals que les corregudes de bous deixen diners al municipi, ja que el percentatge de gent que acudeix a veure’ls cada vegada és més xicotet. D’altra banda, des d’una perspectiva pública, les corregudes són un espectacle car que exigeix d’instal·lacions pròpies amb un manteniment anual que, ni de lluny, cobreixen els espectacles taurins. Estarien aquests aficionats disposts a pagar ells amb la seua entrada tot el que costa cada correguda? Una correguda és un espectacle cruel i ruinós, que si deixa guanys els deixa a mans privades i sempre per baix del que han costat. Una bona prova són les moltes places que no troben gestor privat que es vullga fer càrrec d’elles.

Fotografìa: Agustí Perales Iborra

82 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Per finalitzar, un altre argumentari que usen és que els bous no pateixen. L’associació AVATMA ha demostrar en nombrosos estudis que el bou pateix maltracte, crueltat i patiment en totes les corregudes. Per què les persones són més sensibles al patiment d’uns animals i no d’altres?

BOUS SI, BOUS NO AUTOR: PENYA TAURINA SOCARRATS

En aquest article des de la penya taurina “SOCARRATS” de Xàtiva, volem donar a conèixer el nostre malestar per la prohibició al nostre poble del espectacles taurins. En el passat mes de maig es va dur a terme una consulta taurina per part del consistori amb la següent qüestió: Vols que l’ajuntament programe festejos taurins a la Fira? Bé, el resultat segons el programa informàtic i amb més que dubtoses resolucions, va decidir un 51% per un 49% en favor del NO. Votaren no més de 6.000 persones d’un total de quasi 30.000 que actualment resideixen a la nostra ciutat, la diferència va estar en un total de 60 vots, empat tècnic si damunt es considera que el cens de la població no feia ni el mínim exigit per poder donar per vàlides unes votacions. Però després de resumir un poc el tema de l’enquesta, passem a detallar una sèrie d’irregularitat i algunes mentides que a la gent no coneix. Primer: La consulta es deia en mitjans de comunicació que no seria vinculant. Segon: Segons les bases d’aquesta consulta podrien votar persones a partir de 16 anys, i com bé reclama la constitució el vot serà vàlid i destinat a persones majors de 18 anys, per tant el cens que ha votat menor a 18 anys no deuria de tindre cap tipus de validesa. Tercer: L’ajuntament no programa actes taurins. HO FA UNA EMPRESA PRIVADA (empresari taurí) que previ pagament del cànon de 3.000 euros per espectacle realitzat, es arrendatària de la plaça de bous. L’ajuntament és propietari, en part, d’aquesta propietat igual que també té part el patronat i les monges. Per tant no estan tenint en consideració a les altres dos parts implicades com a propietàries de la plaça de bous en si decideixen arrendar o no la propietat. Aquest any s’ha deixat d’ingressar a les arques de l’ajuntament 6.000 euros mínim. I amb la consulta han gastat 5.000 euros (quin despropòsit) amb un total de pèrdues d’11.000 euros. Quart: L’ajuntament no dona cap subvenció per a fer corregudes de bous, tota la despesa l’assumeix l’empresa taurina. Quint: Els Bous deixen al poble moltíssims beneficis econòmics tant a restaurants, comerços com a hotels, i a més dóna feina a gent del poble, ja que Xàtiva per tradició és una ciutat taurina (sols

Fotografìa: Agustí Perales Iborra

HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

#NoésNO

AUTORA: Francesca Chapí Albero (REGIDORA DE DONA I IGUALTAT)

La Regidoria de Dona i Igualtat seguim amb les activitats de sensibilització de la campanya #noésNO en les Falles de Xàtiva

Fotografìa: Agustí Perales Iborra

tenen que cercar un poc de la història de Xàtiva i comprovaran que es feien bous des del l’any 1700 aproximadament) i amb molts visitants de moltes comarques properes i no tant, que passen el dia sencer a la fira amb la despesa econòmica que això comporta i que tant positivament repercuteix a la nostra ciutat. Sext: Si bé ens diuen que a la plaça de bous no es poden fer espectacles nocturns... algú ens pot explicar el per què de que els actes d’aquesta fira tant al Freestyle com a l’espectacle eqüestre estagueren programats a les 20:30 de la nit? Sèptim: Si bé la consulta era per a programar actes taurins a la Fira, per què no ens deixen programar actes taurins en la resta de mesos? Octau: Segons la llei 18/2013, del 12 de novembre, per a la regulació de la tauromàquia com a PATRIMONI CULTURAL s’expressa molt clarament el perquè l’ajuntament esta incorrent en una il·legalitat al no deixar fer espectacles taurins. Hi ha molts punt desenvolupats i recomanem que busquen per internet la citada llei per tindre tota la informació, però sí volem recalcar els següents punts: 1-CONCEPTE DE TAUROMAQUIA Als efectes d’aquesta llei, s’entén per tauromaquia el conjunt de coneixements i activitats artístiques, creatives i productives, incloent la criança i selecció del bou de lídia, que conflueixen en 84 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

la correguda de bous moderna i en l’art de lidiar, expressió rellevant de la cultura tradicional del poble espanyol. Per extensió, s’entén compresa en el concepte de tauromàquia tota manifestació artística i cultural de la mateixa 2-TAUROMAQUIA COM A PATRIMONI CULTURAL ESPANYOL La tauromàquia, en els termes definits en l’article 1, forma part del patrimoni cultural digne de protecció en tot el territori nacional, d’acord amb la normativa aplicable i els tractats internacionals sobre la matèria. 3-DEURE DE PROTECCIÓ En la seua condició de Patrimoni Cultural, els poders públics garantitzen la conservació de la tauromàquia i promouran al seu enriquiment, d’acord amb el previst en l’article 46 de la Constitució. I alguns punts més que podeu llegir si busqueu la llei citada amb anterioritat. Des de la penya taurina “SOCARRATS” trobem que aquest govern no volia una Fira per a TOTS, sinó una Fira per a ELLS. Sempre amb la tauromàquia. Bous sí.

Amb aquesta iniciativa volem potenciar les relacions lliures, respectuoses, igualitàries i no sexistes. Es tracta d’eradicar la discriminació per qüestió de gènere, present en tots els àmbits. A nivell festiu és una gran problemàtica que impedeix que les dones disfrutem lliurement de la festa. Pot incloure des de comentaris ofensius fins a formes no consentides de contacte físic. La idea és garantir un espai de seguretat i confiança on, en el cas de produir-se una agressió sexista, les persones afectades se senten amb prou suport i confiança per actuar per elles mateixes L’objectiu és aconseguir una ciutat igualitària, lliure d’actituds sexistes i discriminatòries. Des de la ciutat cal defensar el caràcter inclusiu i respectuós de les nostres falles amb una implicació col·lectiva, imprescindible per tal de poder assolir-ho. La corresponsabilitat de tots i totes és un dels elements centrals en la campanya.

deixen el que pugam gaudir i conviure totes i tots. L’elaboració d’aquest protocol va sorgir des de la iniciativa de diferents entitats que, amb moltes gaPer aquestes raons, la campanya té com a objectiu la sensi- nes de tenir espais i festes lliures de sexisme, vam bilització i la intervenció (amb unes pautes d’actuació), si voler decidir col·lectivament quines són les festes s’escau, en aquests espais festius on les condicions poden que volem. Així, ens organitzarem per fer aquest afavorir possibles interrelacions que donen peu a microprotocol extensiu a totes les festes de carrer, falles... masclismes, assetjaments o agressions sexistes. Férem un treball de sensibilització prèvia amb les entitats que hi participaren per exercir la corresponDes de la regidoria de Dona i Igualtat, el Consell de les sabilitat vers el sexisme. dones per la Igualtat i la Junta Local Fallera de Xàtiva hem decidit abordar el sexisme en falles , entenent el Aquest protocol està escrit des de i per a les persosexisme com una de les grans problemàtiques que impenes que organitzem festes. 85 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

86 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

87 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

ELS MALSONS DEL DEEJAY AUTOR: DJ REDNAK

Deejay es naix, o es fa? Després de llegir totes les històries per a no dormir que vaig a narrar-te a continuació, trauràs les teues pròpies conclusions. Què bonic és veure eixes imatges on davant de milers de persones, tan sols una (el Dj) té el don de fer-los ballar o no, de fer-los saltar o no... en definitiva, de fer-los passar una bona estona... o no. Tinc 31 anys i vaig començar amb tretze els meus primers treballs, comprant-me ma mare uns plats de corretja de segona mà Acustic Control, i una taula Akiyama. Amb deu anys li demanava a ma

mare CDs com Makina Total, Michael Jackson, Apollo 440, Ibiza mix... quan el normal a eixes edats era demanar bicis, joguets o simplement no escoltar música. Vaig començar a contar el compàs de les cançons, i vaig descobrir que cada vuit compassos de quatre temps canviava el ritme, i amb l’aparell de CDs/cassetes, feia les meues primeres mescles. I ho feia simplement perquè m’apetia. Ni em plantejava aleshores ser Dj. Tornem als tretze anys i els vinils, per sort els vaig pillar el punt de seguida i el següent pas era gravar les meues sessions. PRIMER

PROBLEMA: per a una sessió necessitava almenys vint temes, i cada tema anava en un vinil, el preu del qual rondava les 8001.000 pessetes. Lo poc que guanyava de la paga, ho invertia en música. Va aplegar un moment en que els dos plats semblaven molt monòtons, així que vaig invertir en altre plat, i ordinador de taula per a poder gravar les sessions amb certa qualitat. Quan em vaig adonar, amb tan sols 18 anys, havia gastat en vinils una quantitat que no vull ni recordar. En aquells temps eixien al mercat els primers softwares de mescles: Atomix, Virtual Dj... i quasi em pose a plorar quan vaig veure que podia gravar sessions amb música que... sent sincers, em costaven zero euros. Canvia el format i nova inversió econòmica, ordinador portàtil, controladores externes, targetes de so, etc. Fins als divuit anys, al ser menor, havia participat en concursos de ràdio i discoteques, malgrat que tenia que mentir un poc amb l’edat per poder participar, amb la maleta de vinils, que pesava més que jo, amunt i avall. Quan vaig assolir la majoria d’edat vaig començar a menejar-me per sales de la meua ciutat, i com no, per quatre duros, malgrat que, sincerament, aleshores ho haguera fet igualment de manera

altruista, cosa que ara mateix ni se’m passaria pel cap. Poc a poc vaig començar a fer-me un nom, gaudint de punxar, i el públic també gaudia. Què més podia demanar? Tenia molt clar quins eren els meus estils de música preferits, que aleshores, amb vint anys, era el Hard House, música coneguda per escoltar-se en sales com Rockola o Virtual, però havia de saber fer-me a les sales on anava, i de sobte, una cosa anomenada Operación Triunfo i altra que es deia Regaetton van aparèixer, causant que em replantejara on anava a punxar. És en eixe moment quan et diuen: “mira, et 88 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

pague més però vull que em poses esta música”, així que a eixes edats vaig haver de rebaixar-me un poc per diners, i em vaig trobar en salons de boda i pubs de música comercial, on la gent no tenia cap cultura musical i simplement eixia per a posar-se cega o per a poder lligar un poc. A continuació us delectaré amb alguns dels comentaris tan surrealistes que em feien en cabina: -Perdona, pots posar música bona? –Clar, espera que acabe de posar els temes que tinc en la carpeta de música mala i passe als de música bona. -Hola tens alguna cosa per a ballar? (Esta pregunta sempre em deixava sense resposta). -Tens la cançó esta de papaparapapaparapapiii? –Saps el nom? – No, però segur que saps quina és, esta de papaparapapaparapapiii que és super famosa! (.....) -Poses remember? –Quin tipus de remember: House, dance, electro? –Joder, remember d’eixe que sonava abans guapo. -Hola, pots guardar-me la xaqueta? –Bueno, deixa-la ahi si vols... (2 hores després) –M’han robat la xaqueta! On està? –No ho sé, jo estic treballant –Joder, ho has hagut de veure! -Puc fer-me una foto amb tu? –Clar home, sense problema. (Puja molt ebri i al recolzar la ma en la taula atura la música) -Mira, et passe una llista de totes les cançons que vull que poses. –M’has vist cara de Spotify? En resum, em vaig adonar de que vendre’s tenia un preu, i que al remat eixe preu no cobria el malson d’escoltar a gent borratxa que sense cap criteri musical t’amarga, passant més temps parlant-te del que tu pots mesclar. Així, doncs, fa ja uns anys que vaig prendre la decisió de cenyir-me a treballar estils musicals que m’omplin i em fan gaudir en la cabina, casualment davant de públic més respectuós. I amb això no vull discriminar la pachanga i el regaetton. Són estils musicals respectables, qui vulga els pot escoltar, eixint de festa. Estàs en el teu dret. Però jo, professionalment, em vaig desvincular fa molt de temps, perquè a banda de que la seua estructura musical és molt pobra, sol anar acompanyada de lletres que denigren a la dona. Una vegada escoltades totes aquestes peripècies, comprendràs per què Dj es naix. Poca gent aconseguiria aguantar el ritme de la meua vida i la responsabilitat que comporta tindre en les teues mans el destí d’una sala i la felicitat de desenes, centenars o milers de persones.

89 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

PER A NO DORMIR... MÚSICA! AUTOR: ANTONIO AVIÑÓ MARTÍNEZ MÚSIC DE LA XARANGA DE SOL A SOL

Hola a tots i totes. ATENCIÓ!! No tardareu més de cinc minuts en llegir aquest text. No està gens mal per començar, eh? Vint minuts d’inspiració han sigut suficients per escriure aquest text i cregueu-me si vos dic que no n’han fet falta més. I el motiu no és un altre que les vivències viscudes en les Falles; les històries per a no dormir que ens ocorren. I és que en són tantes i tan bones que em venen moltes idees al cap quan pense en elles.

Ha arribat ara sí, el moment de presentar-me: sóc Toni i toque la tuba en la Xaranga De Sol A Sol. Potser alguns i algunes no em conegueu, però passar desapercebut no forma part del meu caràcter, així que la majoria sabreu qui sóc. Fer un escrit contant coses que ens passen en falles crec que no és cap novetat, així que permeteu-me la llibertat que vaig a prendre’m en les següents paraules. Poseu-vos en situació, penseu que les Falles són com el Nadal i que Sant Josep fa dels Reis d’Orient. Així que els meus desitjos per a les Falles 2017 són: -Que la policia no vinga cap nit al casal faller i que la gent tinga un poc més de consideració, ja que les Falles només són uns pocs dies a l’any.

-Però que als actes del matí vinguen també els fallers i falleres de les nits llargues! I ara es preguntareu, i per què no demanes que hi haja molt bon ambient, molta festa, molta diversió, molta alegria i molt de comboi?

La resposta és senzilla: tot açò i molt més m’ho vaig a trobar del setze al dinou de març en la Falla Selgas Tovar de Xàtiva. I com no podia ser d’altra manera, també ho podreu trobar en #ConexióAviñó !! T’ho vas a perdre??

LA NIT A TRAVÉS DE LES FORCES DE L’ORDRE AUTOR: CRG POLICIA LOCAL

Moltes vegades creiem que l’horari habitual de la jornada de treball finalitza sobre les vuit o les deu de la nit. No obstant, però, són molts els treballs que requereixen un major esforç i dedicació al discórrer durant tota la nit. La majoria passen inadvertits, però resulten molt importants per a la vida en societat. Per la nit hi ha altre món ocult que sols coneguem aquells que estem actius en hores intempestives. La veritat és que fins que no treballes per la nit, no te n’adones d l’ampli elenc de professions i treballs que no veuen la llum del dia. En l’àmbit policial, l’horari nocturn sol ser de deu de la nit fins a les sis de la matinada. Les primeres dues hores, sobre tot de dilluns a dijous i el diumenge, encara et sols trobar pel carrer a tot tipus de persones i pots saludar, establir una conversació amb elles o trobar a algú que et formula una simple pregunta. Et sents acompanyat. Malgrat això, a partir de les dotze de la nit, comença a percebre’s un ambient diferent; si tens sort encara trobes a algú que aplega de sopar o a una parella concedint-li a la seua mascota el seu últim passeig del dia.

En canvi, a partir de les dos de la matinada, et sents completament sol, adquireixes una sensació innata de que eres l’única persona que està a la població i simplement perceps el so del silenci i el cantar dels grills. Malgrat que és cert que en el torn de nit en una població menuda no es solen rebre moltes telefonades, aquest silenci sol veure’s interromput per la melodia del telèfon: sempre hi ha algun ciutadà que necessita de la teua ajuda i sap que darrere de la línia hi ha una persona vetlant per la seua seguretat. Com abans he dit, no sabem valorar ni apreciar tota la quantitat de persones que treballen per les nits, fins que t’emboliques en les ombres de la mateixa. I és que, a lo llarg del servici, trobes sempre a aquells que et donen una llàgrima de seguretat al pensar que ja no estàs sol. Et creues amb diversos operaris del servici de fem, amb els forners de la població que acudeixen totes les nits al seu forn, amb els operaris de conservació de carreteres, al metge de guàrdia de l’ambulatori.... Al remat, la nit és sinònim de somni per a la majoria i de treball per a tots aquells que estem actius quan jau la Lluna.

Per últim i per acabar, només m’agradaria dir una cosa més: “Gràcies mare per haver-me apuntat a solfeig quan era menut”. VISCA LA MÚSICA I VISQUEN LES FALLES!!

-Que l’oratge ens respecte a músics i fallers, i que siguen quatre dies d’allò ben assolellats. -Que les nits siguen tan llargues com ganes de festa tingam... 90 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

91 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

DORMIM PER LA NIT... O NO? AUTORA: AGUEDA MARTÍ RUBIO METGESSA

La nit és el temps en que manca la claredat del dia. És el període que va de l’ocàs (quan el sol travessa el pla de l’horitzó i passa a situar-se en un hemisferi no visible) a l’alba (quan el Sol travessa el pla de l’horitzó i passa a l’hemisferi visible) de l’endemà. Com sabem la nit varia al llarg de l’any. A l’hivern tenim més nit i a l’estiu tenim menys. L’activitat principal que ens ve al pensament quan pensem en la nit, segur, per a la gran majoria és la de dormir. En la d’estar en un estat de repòs en que es suspèn tota activitat conscient i tot moviment voluntari. Però realment tota la gent dorm per la nit? Em venen al cap un muntó de professions amb activitat nocturna.... de segur que totes presenten anècdotes i històries per a no dormir i com no la meua és una d’elles. La salut, aquell estat complet de benestar físic, mental i també social, no entén d’hores, és un “obert 24 hores”, i com no, la falta de salut també és un non-stop en tots els humans. D’ahi a que els sanitaris fem feines durant 24 hores, és a dir, dia i nit. En la cultura popular, la nit sol ser un escenari triat per les històries de por i terror. Aquesta por la podem traslladar quan l’ésser humà no es troba amb plena sensació de salut. Moltes voltes pensem que la falta de salut o la patologia que tenim va a empitjorar per la nit o que tindrà un desenllaç més greu que durant el dia. A voltes potser és així i per sort, la gran majoria no. El torn de la nit realment dona peu a viure experiències “diferents” inclús rocambolesques de diferents àmbits. En alguna ocasió, la Benemèrita ha necessitat de la nostra ajuda. He de dir que els professionals sanitaris i els cossos i forces de seguretat de l’Estat treballem moltes voltes junts per diferents circumstàncies, i com no, es presenten històries per a no dormir. Alguna vegada que altra fer de “CSI” potser interessant fins i tot, emocionant. Recorde entrar per la porta una parella de la Guàrdia Civil, requerint la nostra ajuda. Necessitaven saber si a la porta d’una casa del poble tot el que hi havia per terra era sang. Per sort quan vam aplegar no va caldre fer un estudi exhaustiu sobre el terreny. Havien utilitzat una bona quantitat de bolígrafs rojos per posar l’entrada a la casa ben decorada. El matrimoni estava estupefacte... segur que aquella nit no dormirien. 92 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

El tema amorós i disgustos laborals vs familiars són freqüents a les consultes per la nit. La majoria d’aquests casos el que necessiten és ser escoltats i un bon grapat de mocadors. Recorde un cas d’una senyora que es va alçar per la nit i li va entrar fred. Va començar a tremolar i com no parava de tremolar va vindre al servei d’Urgències. Van fer falta un parell de mantes per millorar i poder tornar a casa a continuar dormir. Hi han coses curioses com anar a un domicili enmig de la nit després d’una telefonada prou angoixosa perquè la mare no respon. Aplegar al domicili i sentir els roncs des de la porta, i saber-te mal despertar a la dona perquè l’únic que passa és que dorm plàcidament. Un altre cas d’angoixa va ser una xica que quasi crema el timbre perquè se n’havia adonat de que tenia les mans completament blaves. La solució ràpida va ser netejar-li-les amb alcohol i cotó i donar-se compte de que aquella nit havia estrenat uns vaquers nous. Però sense cap dubte el cas més curiós va ser portar un gosset a Urgències perquè s’havia posat malaltet i volien que li pegarem una miradeta per veure que li passava a l’animalet. La veritat és que vam poder ajudar ben poc... millor un veterinari de guàrdia. Quan apleguen els caps de setmana o dies festius, principalment a la nit canvia l’àmbit de les curiositats per no dormir. És molt freqüent aparèixer gent ben mudada que ve d’alguna boda però ha tingut algun problemeta amb el peix. Normalment amb un poc de pràctica i peripècia s’extrau l’espina amb facilitat. Les situacions es compliquen quan el motiu d’acudir a urgències és l’alcohol, i es compliquen més encara quan són menors. La telefonada als pares es fa imprescindible... i la situació és per no dormir quan el xiquet comença a fer unes pseudo-convulsions i fer-se literalment el mort per no tindre que “suportar” el renegó i posterior càstig dels pares. Hi ha més d’un pare i mare que dubta si el seu fill està passant-li alguna cosa seriosa quan el veuen fer bots al llit.... si s’ablanissen o no, això ja no ho sé. Hi ha casos amb cert punt “sexual” que tampoc deixen dormir a més d’un. Acabar en un quiròfan a les quatre de la matinada per tenir algun objecte a la banda de darrere impossible de traure o arribar a posar sucre a la banda de davant del sexe masculí degut a l’emoció del membre impossible que ni aquest es gite a dormir.

Bé, podríem escriure milers de lletres més contant històries per a no dormir. La professió que tinc és principalment curar i vetlar per la gent. Em sent feliç i gratificada realitzant-la. Per descomptat, la gent quan consulta és perquè considera que alguna cosa no va bé o té alguna dolència i sempre estem en un non-stop per atendre’ls i solucionar el problema. Sempre dic que un és metge 24 hores al dia 365 dies a l’any. Una de les millors coses de la professió és el contacte humà que tenim amb la població i de vegades apareixen històries que dins de la professionalitat i el respecte poden causar un moment divertit. Sempre que hi haja alguna història que no vos deixe dormir parleu amb el vostre metge, segur que vos pot ajudar o donar algun consell... de segur que aquella història començarà a deixar-vos dormir.

93 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

94 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

95 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

DEIXAR D’ESTAR MUTS AUTOR: MOISÉS PÉREZ PASCUAL PERIODISTA D’EL TEMPS

Trepitjada, maltractada, silenciada i, fins i tot, perseguida. La llengua dels valencians ha estat oblidada dels projectes dels governants del País Valencià. Si bé a l’etapa dels socialistes va fer -se passos per a la normalització lingüística, les dues dècades del PP van deixar el mateix resultat que quan -deia la llegenda- Àtila passava pels camps europeus. Que l’última directora de política lingüística, Beatriz Gascó, no tinguera cap altra llengua que el castellà és la mostra clara de la sensibilitat cap al valencià: nul·la, al remat. El menysteniment d’una llengua en inferioritat respecte del castellà, i per extensió dels seus parlants, ha tingut uns efectes greus. Això sí, no demolidors per l’efectivitat de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià aprovada durant l’etapa del PSPV. Segons l’última enquesta sobre el coneixement i ús del valencià per part de la Generalitat Valenciana, la situació ha millorat sensiblement els últims cinc anys. Si s’agafa els registres de la gent que entén, llig, parla i escriu perfectament o bastant bé, la llengua autòctona experimenta una millora respecte de les dades del 2010. Ara bé, si també es contempla aquells que afirmen que només saben parlar-lo, entendre’l, llegir-lo i escriure’l un poc, les llums es transformen en ombres. «Ha empitjorat l’ús de la llengua», va confessar el conseller Vicent Marzà quan va presentar-se l’informe. La resta dels documents disponibles també mostren aquesta situació força alarmant. Segons un informe redactat pels serveis lingüístics d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), l’augment dels que declaren saber parlar valencià és ínfim. Una dada que contrasta amb el desig expressat a les enquestes: un 85% dels valencians considera que la llengua s’hauria d’emprar igual o més que ara. L’increment dels cursos oficials -per exemple, el Centre Carles Salvador ha doblat en els últims anys les matricules- mostren una realitat ben contradictòria: hi ha voluntat de conèixer la llengua, però la llengua no creix al mateix ritme. Parafrasejant l’ex-president demòcrata Bill Clinton, versió lingüística: «Són les polítiques públiques, estúpid!». L’etern conflicte lingüístic, alimentat pels qui amb autoodi neguen l’evidència científica de la unitat de la llengua, i l’aposta decidida pel castellà també van deixar tocades les aules. Com si es tractara 96 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

d’un formatge gruyère, les exempcions lingüístiques en un territori amb dues llengües oficials -a ningú se li acut que una persona no vulga estudiar castellà- i el sistema de línies va foradar els avanços que generacions i generacions de valencians pogueren estudiar amb la seua llengua. Si el valencià no va patir una estroncada mortal fou, deixant a banda la vital permanència dels valencianoparlants i de gent particular que va lluitar per assegurar un futur digne, per la tasca d’entitats de la societat civil com ara Escola Valenciana amb les seues trobades, la mateixa ACPV o el Tempir d’Elx al sud del territori valencià. El seu paper va estar clau per mantenir la flama d’una llengua que, fins i tot, va estar arraconada dels escenaris. Obrint Pas, de fet, va ser profètic: l’èxit musical va obrir camí dels grups que canten en llengua pròpia, primer, amb l’etiqueta de resistència de «música en valencià» i, més recentment, amb l’eliminació d’una denominació rebutjada per tots els actors de l’escena. «Ara ja no se’n diu que fas música en valencià. Simplement fem reagge. I la llengua que utilitze ja no és motiu d’importància», em comentava en una entrevista Auxili, una de les bandes emergents d’una escena molt rica. La caiguda electoral del PP, però, va suposar una bafanada d’aire fresc per al futur de la llengua. PSPV, Compromís i Podem firmaven un pacte de govern. I aquest acord hauria de suposar un pas endavant per a normalitzar de la llengua. Tanmateix, la difícil aritmètica parlamentària i les diferents sensibilitats envers la llengua van deixar amb els peus en terra aquells que van creure que amb l’arribada de l’esquerra a la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i a bona part dels ajuntaments del País Valencià tot era bufar ampolles. Res més lluny de la realitat. La primera gerra d’aigua freda va ser immediata. Mentre bona part de la substància grisa d’Escola Valenciana desembarcava a la conselleria d’Educació i Cultura -el conseller Vicent Marzà, el cap de gabinet Vicent Martínez, el director general de Política Educativa Jaume Fullana-, l’Acord del Botànic, la guia espiritual del canvi polític valencià, s’oblidava de la llengua. No hi havia cap referència. La divisió del tema a Podem i les diferents visions al PSPV -tot i que el president Ximo Puig i el conseller d’Hisenda Vicent Soler tenen una gran sensibilitat envers aquestes qüestions- contra-

restaven un Compromís amb diferents graus d’exigència respecte dels drets lingüístics.

carrera presidencial a l’AVL poden suposar un viratge necessari de l’Acadèmia.

Llevat de gestos, el primer any va estar en blanc pràcticament per al Consell en matèria de llengua. Això sí, només superar els primers 12 mesos d’adaptació després de 20 anys en el fred de l’oposició va posar-se tercera. Així, de sobte. A la realització de la majoria de compareixences públiques fetes en valencià, s’hi va sumar el primer gran projecte del Consell: l’aposta del model lingüístic per al sistema educatiu. I Marzà, un dels consellers revelació d’aquesta legislatura de progrès, va realitzar un colp d’efecte.

El Consell, però, també ha tirat d’intel·ligència. Amb la renúncia a la promesa llei d’Igualtat Lingüística més que probable, a poc a poc, van aprovar-se mesures que poden assegurar de facto el mateix que aquesta llei proposada per ACPV, i que les universitats van elaborar un document preliminar. La introducció de la capacitació lingüística -abans denominat requisit- en contra d’un cert sector del PSPV -sense anar més lluny, la consellera Gabriel Bravo era contrària d’entrada- a l’administració pública, la promoció del valencià en diferents àmbits, els moviments municipals per preparar l’entrada de la Generalitat Valenciana a l’Institut Ramon Llull, el reglament intern perquè els càrrecs públics empren el valencià majoritàriament... A ritme allegro man non troppo, el Botànic, gràcies a l’empenta de determinats col·lectius, va fent passos en favor de la llengua.

Tot i que es tractava d’un decret de joc de malabars, Marzà va sorprendre descartant la immersió lingüística. La por a despertar els vells fantasmes d’autoodi valencià revestit d’anticatalanisme i els diferents parers de l’anomenat Govern del Botànic van parir un decret de plurilingüisme que deixava sense arguments la dreta -tot i que van sortir en tromba denunciant que era un tripijoc per amagar un model d’immersió lingüística bis- i descol·locava els sectors més capficats en la defensa de la llengua. En resum: el nou model desfeia el sistema de línies, mantenia excepcions a les comarques del Baix Segura i de la zona interior de València i atorgava el poder als consells escolars per escollir si volien que al col·legi la llengua prioritària fora el castellà o el valencià. Això sí, el decret amagava un parany per decantar la balança a favor del valencià: a més aposta per la llengua pròpia, més formació en llengües estrangeres. Un projecte arriscat -és un tot o res-, però intel·ligent.

Sense oblidar la importància que tindrà la futura RTVV, tot i que, de moment, que les emissions siguen majoritàriament en valencià assegura que jugue el seu principal motiu de creació, la llengua va deixant d’estar muda al País Valencià. Fugint de l’aldarull i estratègicament. Deixant descontent per no anar-hi més enllà. A la política real, i amb la societat actual valenciana, Ítaca és impossible. El Govern valencià ha tret la llengua. El silenci, tot i que és necessari més ritme rock, s’ha trencat.

A aquesta controvèrsia, però, va vindre’n una altra més forta. Molts dirigents de Compromís, i de l’esquerra en general, van beneir el pacte entre la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana -una entitat anticientífica que manté que valencià i català són llengües diferents- i l’estatutària Acadèmia Valenciana de la Llengua. La veritable política -tallar l’aixeta pública a la RACV- va convertir-se en una altra: l’AVL va contaminar-se -si no ho estava ja- i va aprovar un diccionari normatiu plagat de barbarismes, castellanismes i col·loquialismes que laminen la normalització de la llengua. Introdueixen uns particularismes massa influenciats pel castellà. Un símptoma més que preocupant. Amb tot, les jugades internes per la 97 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

GIHADISME: REALITATS I MENTIDES AUTOR: ÁLVARO HERNÁNDEZ BONET

Des de ben menuts, la nostra generació ha crescut observant el terrorisme com un fet factible però aïllat. La lacra que ha tingut lloc al nostre país en relació al terrorisme d’ETA (Euskadi ta Askatasuna), ha marcat a tota una nació, però s’ha mantingut aquest problema, més o menys localitzat, i s’ha lluitat contra ell d’una forma efectiva. Hui en dia, la retirada de la lluita armada per part del grup terrorista basc, ha deixat aquesta situació molt allunyada i diàfana en el temps. Però l’ombra del terror simplement ha canviat el seu semblant. Mentre a la segona meitat del segle XX, a Espanya es lluitava contra els etarres, a dia de hui, l’objectiu ha canviat el seu parèixer i, des dels fatídics atemptats de l’11-M en 2004, el gihadisme terrorista ha ocupat el primer lloc en la problemàtica espanyola i europea. Però, que s’entén per gihadisme terrorista? En primer lloc es deu esclarir que vol dir el vocable “yihad”. Aquest concepte, molt discutit tant en la comunitat occidental com musulmana, ha suposat a grans trets, una ferramenta que els governants, els dirigents religiosos o els grups terroristes, han emprat per justificar i aconseguir els seus fins. Aquest seria el cas d’Al Qaeda (el Campament), qui va emprar el gihad per justificar la seua lluita contra la comunitat occidental, i d’aquesta manera va dur a terme atemptats tan terrorífics com els de l’11-S en Nova York. Per tant, el gihad seria la lluita contra aquells enemics de l’islam. Però aquesta idea és la que els grups armats pretenen defendre, mentre que una gran majoria de la comunitat musulmana argumenta una cosa ben distinta. Per als musulmans, tant sunís com chiís (les dos rames principals de la religió musulmana), el gihad simbolitza la lluita diària que cada musulmà deu fer per tal de millorar com a creient i com a persona. Seguint les directrius del Coran (llibre sagrat musulmà en el que es marquen les directrius de la religió islàmica), cada fidel deu respectar el sahada o la unitat de Déu (No hi ha més déu que Alà i Mahoma és el seu profeta), realitzar els cinc resos diaris, practicar el ramadan (més sagrat musulmà en el que es deu dejunar durant tot el dia, i menjar i beure solament per la nit), peregrinar a la Meca almenys una vegada en la vida, i entregar la almoina o zakat. D’aquesta forma, aquestos musulmans 98 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

serien un model a seguir per a tots els seus congèneres, i atrauria a altres musulmans, o a creients d’altres religions, a seguir el camí de l’islam. Com es pot suposar, aquesta assimilació no és la que els grups terroristes o les corrents extremistes de l’islam empren per tal de justificar la seua lluita. Per a estos grups, realitzant una interpretació dels hadices (passatges de la vida, o dits del profeta Mahoma) molt estricta i rigorosa, el gihad, simbolitzaria la lluita contra els infidels per tal d’expandir la religió musulmana cap a la resta de la humanitat, a l’igual que la defensa front a un atac estranger (siga musulmà o no) que puga fer perillar la religió musulmana en aquell territori. Com s’ha argumentat, malgrat que esta interpretació és emprada i defensada per aquelles corrents de l’islam més radicals (wahabistes i altres corrents properes a ella), no és la que la majoria de la religió ha adoptat com a pròpia, i la que relaciona amb la seua fe. Per als musulmans, aquestes interpretacions serien herètiques en quasi la totalitat de les vegades, i no tindrien una base teològica suficient per a justificar el discurs de violència que els grups gihadistes empren. Però, a que qualsevol se li pot creuar per la ment l’idea, de sobte, de relacionar directament a un musulmà amb un terrorista? Quantes voltes hem escoltat en el nostre entorn discursos racistes, en els que s’iguala a tots els musulmans com a terroristes o com a sers violents? Açò és el que aquestos grups terroristes gihadistes busquen, la segregació racial i l’odi. Ser musulmà, òbviament, no és sinònim de terrorista, i si entaulem una conversa amb algun musulmà, ens n’adonaríem de que ells mateixos pateixen els actes que aquestos grups extremistes executen arreu del món. Inclús observaríem com reneguen que aquestes persones professen la religió islàmica, ja que els seus actes són contraris al que dita religió defensa.

de fa dècades al nostre propi territori, però si caiguem en l’errada de jutjar a tots els musulmans com un sol, si sentenciem a qualsevol persona que ens trobem al nostre entorn per alguna cosa que altre musulmà, totalment diferent, ha fet... què estarem aconseguint? Segregar, separar, odiar i finalment apartar. Quan aquestes comunitats observen l’odi que la gent ingènua pot sentir cap a ells, per alguna raó que no els incumbeix, l’únic que estem aconseguint és apropar-les més a aquestes conductes. Espanya té dos principals focus de comunitat musulmana, restes del nostre passat colonial, que són Ceuta i Melilla, de les que una gran quantitat de joves, segons informes de la Guàrdia Civil, han partir cap a Síria per tal de lluitar per l’autodenominat Estat Islàmic. Podem entendre, que la nostra crítica intolerant, la nostra verborrea ingènua, simplement està empentant encara més a estos joves sense treball, sense presència social, a confiar en un futur en mans del terrorisme? Aquesta és la principal por que deguem afrontar, que la nostra ingenuïtat ens perjudique encara més que les bombes.

Es deu entendre que la religió que aquestes persones profetitzen, defensa una llera totalment pacífica en les seues vides. A més a més, com un bon amic meu em va dir, “és molt més el que ens uneix que el que ens diferencia”. No hi ha que oblidar que els musulmans habitaren la nostra península més de set segles (del 711 d.C. al 1492 d.C.) i seu és el resultat del que hui coneguem com a Comunitat Valenciana. Tenim un deute cultural amb ells inabastable, i queda patent en els nostres camps, en els nostres pobles, en les restes arqueològiques, en la nostra llengua i en les nostres tradicions. En temps de fraternitat i de companyerisme, hem de posar més en pràctica encara aquest agermanament, i practiquem en el nostre dia a dia aquest respecte, aquest apropament i el passat que ens uneix.

La por i el terror existeix, i ens han acompanyat als espanyols des 99 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

GENT DE LA CONSOLACIÓ. SOLIDARITAT QUE NO ENTÉN D’IDIOMES NI DE RELIGIONS AUTOR: JOSÉ LUIS LAGARDERA VENTURA

De vegades la vida és molt més dura del que podem arribar a imaginar. I cal un colp de realitat per adonar-se’n. Això és precisament el que, un dia, van fer Lolita Benet Pérez i la resta de persones de Gent de la Consolació. “Ens assabentarem de que hi havia gent estrangera que anava a les monges a demanar menjar. La cosa es va anar estenent, i una amiga va proposar realitzar una ajuda simbòlica”. Així va començar tot. Amb cinc euros que, de forma altruista, posaven unes poques persones. I unes poques més. I després amigues i coneguts d’aquestes. “Va arribar un punt en que la cosa es desbordà i vam haver de plantejar-nos crear una associació”. Per a tal fi, col·locarem com a president a una persona reconeguda a la ciutat. Ell va ser Manolo Casesnoves, qui havia estat alcalde. Actualment són més de dos-cents socis que col·laboren amb eixa aportació simbòlica amb la que va començar aquesta aventura. Però són moltes més les persones que realitzen donatius puntuals. Amb la furgoneta que tenen realitzen viatges tots els dies al Mercat d’Abastos per tal d’arreplegar la fruita i la verdura que no tardarà molt de temps en fer-se malbé. La gent que va a demanar al local que tenen a Sant Jaume disposa d’una cartilla verda, però per poder arreplegar alguna cosa cal complir una sèrie de requisits com viure a Xàtiva, estar empadronat i tindre una renta inferior als 400 euros. “Voldríem assolir a més gent, però no podem”, reconeix Lolita amb resignació. No obstant però, tenen més de 700 cartilles: “tractem de no dir-li a ningú que no. Sempre es veu quan algú ho necessita de veritat”. Lolita insisteix, a més, en desmentir un mite que està molt estès entre la societat: “hi ha qui pensa que els qui s’acostumen a demanar no volen treballar. I no tenen raó. molts d’ells busquen desesperadament feina, però malgrat que alguns la troben, no hi ha per a abastir a tots”, i és inclús capaç de exemplificar aquesta reflexió: “hi havia un xic que venia, i no tenia ni llum. Una amiga meua tenia una horta i li va deixar uns bancals per a plantar ceba. Li ha canviat la cara totalment. Ara ve tot afaitat, mudat i il·lusionat. Amb que poc es pot canviar la vida d’una persona...”. Parlant d’horts, Gent de la Consolació disposa de més de trenta horts solidaris, treballats per gent de diferents nacionalitats: romanesos, espanyols, musulmans... i també compta amb tallers i una xicoteta escola on van a aprendre les persones estrangeres, com la família siriana refugiada que hi ha a Xàtiva, malgrat que els dijous 100 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

també fan repàs per a xiquets, amb berenar. “Allí hi ha dos mestres jubilats, a veure si la gent jove s’anima a continuar”, diu Lolita. Però les activitats que realitza aquesta associació, nascuda l’any 1993, no acaben ací. Cada any organitza un Concert solidari, pel que han passat artistes com Pep Gimeno ‘Botifarra’, Musicants, Feliu Ventura o Al Tall, i inclús aquest any va participar la Muixeranga de Xàtiva. “Fem entrepans i després els convidem a sopar. Tots venen de forma solidària”. En Nadal treballen la campanya de joguets per als més menuts i també la del pollastre solidari. Aquesta és ben curiosa. Començaren ja fa anys, i primerament les dones feien en sa casa el pollastre, per a després repartir-lo, però amb el temps es va decidir comprar-lo amb les ajudes que es donen. “Ja fa un parell d’anys que ens està costant, perquè ens gastem molts diners”. Tanta repercussió va tindre aquesta fita que inclús van escriure una carta al respecte, pel Dia dels Innocents, a l’any 2009: Polèmica campanya del pollastre solidari realitzat aquest Nadal per un convent de clausura. Després d’haver realitzat una crida social amb el desig d’eradicar la fam a base de pollastres, les germanes es veuen obligades a emetre aquest crit d’auxili: no més pollastres per favor ! Sembla que amb un eslògan com: ‘Ja que no entregues la teua vida entrega almenys un pollastre’, un grup anomenat Gent de la Consolació va convidar als ciutadans de la localitat de Xàtiva a guisar un pollastre i entregar-se’l a elles amb el desig de que tothom aquestos Nadals tinguera alguna cosa que dur-se a la boca. Amb l’aplegada massiva de pollastres, més de 5.000, ens conten les germanes, es veuen ara obligades a fer una crida d’auxili demanant a agències solidàries que encaminen els pollastres cap a Àfrica. Entrevistant a una de les monges, ens comenta que el problema no és ja el nombre de més de cinc mil pollastres rebuts, sinó que segueixen i segueixen arribant pollastres. Calculem a pollastre per família, però cada família ens porta un pollastre per cada membre. És més, pensàvem entregar-los als immigrants, però també a ells els fa il·lusió portar el seu pollastre guisat. Hi ha pollastres búlgars, romanesos, marroquins... menys mal que com estan guisats no han d’entendre’s entre ells! Aquesta monja es nega a donar-nos el nom als mitjans de comunicació, així que l’anomenarem Sor Carlota.

Fotografìes: Agustí Perales Iborra

Un company ha aconseguit entrevistar a l’alcalde, qui ha hagut de confessar que la seua ciutat fa olor a pollastre. Estes monges, que en tot moment s’han manifestat educadament, ens han pegat una portada als nassos quan els hem preguntat si ja tenen pensada la campanya de l’any que ve. El treball d’aquesta associació és honorable. Cada dia quatre o cinc persones van diàriament a arreglar tot el que els porten, ja que reben pa de la gran majoria de forns de la ciutat i inclús del de Genovés. També treballen, des de fa molts anys, amb una distribuïdora búlgara d’aliments, amb seu en l’Alcúdia de Crespins, que els subministra embotit i sèmola de blat, entre d’altres. “Donem una bossa a la setmana: tonyina, ous, creïlles... altra una botella d’oli, arròs, pasta...”, enumera Lolita, qui a més ha rebut el Premi Xateba per la seua tasca. “Les vida d’aquestes persones sí que són verdaderes històries per a no dormir. Hi ha gent que tan sols necessita que l’escoltes”.

Lolita destaca també que cada vegada més gent de Xàtiva acudeix a per ajuda. “Malgrat que no ho semble, a la nostra ciutat hi ha molta gent en risc d’exclusió social. No es discrimina a ningú, però sobretot tractem de cuidar molt als xiquets, perquè per a ells és un doble càstig”. I és que la solidaritat no entén d’idiomes ni de religions. Tot i la tasca que fan, mai plou a gust de tots. Per increïble que semble, alguns veïns han arribat a recollit firmes amb la intenció de tancar el local en el que aquesta associació ajuda als més desfavorits. Un fet trist, que Lolita sentencia amb una frase tan cruel com certa: “La gent no vol als pobres”. Tant molesten? El cas és que manquen més accions com aquestes, més associacions que vetllen pels més necessitats i que es solidaritzem amb qui pateix, i més persones que s’involucren en elles, deixant a banda la caritat. Perquè com diu Lolita: “Caritat és donar el que et sobra. Solidaritat, és compartir”. 101 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

LA GUERRA A SÍRIA. DE L’INFERN A XÀTIVA AUTOR: JOSÉ LUIS LAGARDERA VENTURA

Al centre de l’estància tan sols hi ha un pupitre vell i atrotinat. L’únic que hi ha a la sala on uns professors jubilats imparteixen classes d’espanyol als immigrants amb pocs recursos que resideixen a Xàtiva i els voltants. Fariza roman asseguda a la cadira, introduint amb l’ajuda d’una traductora com va ser la seua travessia cap a Espanya mentre espera als seus dos fills majors, que es troben a l’institut, ja que estan escolaritzats. Arriben i s’animen a conversar en espanyol. Tan sols porten uns mesos ací, però ho fan amb certa fluïdesa. El camí fins a aquest dia ha estat dur. Han fugit de la crua realitat. Han escapat d’una guerra.

Al centre d’Europa milers de persones continuen patint el bloqueig al que s’han vist sotmeses per les autoritats. Per a molts són tan sols un número, com el de la xifra de persones que creuen el Mar Mediterrani tractant d’abastir una esperança tan fràgil, que es trenca en l’intent. Però a Zaher, Mohamad, Fariza, Ayman i Abduacrazak els podem posar noms i rostres. Ells són la família siriana refugiada a Xàtiva. A Damasc tenien una empresa tèxtil, però el conflicte bèl·lic els va fer perdre-ho tot. Els diners del banc van quedar congelats, i els que disposaven, més els que van poder arreplegar, els van haver d’emprar en pagar a exèrcit i màfies per a poder eixir del país. Agafaren un avió que els va portar fins a Algèria. Pretenien viure allí en primera instància, però no els van atorgar la targeta de residència. “Podies viure però sense res. I et senties com diferent a la gent d’allí. 102 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Tots som àrabs, però ells tenen altre idioma. Allí estiguérem quasi tres anys, i decidirem viatjar a Europa”, comenta Zaher, el germà major. “Molta gent tracta de viatjar a Europa, sabent que és arriscat i que pots morir en l’intent. Però no hi ha res a perdre, i la recompensa ho val. La mort és millor que una vida com aquesta”, assegura. Abans d’arribar a Espanya passaren també per Marroc, fins que finalment arribaren en vaixell a Cullera, on van viure uns mesos abans d’emprendre el camí cap a Xàtiva, el passat estiu. Abans de començar la guerra en 2011, al país vivien uns 25 milions de persones. Ara queda menys de la meitat de la població. Però per què va començar tot? “Al principi la gent eixia al carrer per reivindicar un canvi de president. Volíem canviar. Però Bashar Al-Asad va llançar l’exèrcit contra la gent i van morir moltes persones. Al principi la ciutadania sols eixia al carrer i cridava pels seus drets, les armes les posava l’exèrcit, però amb el pas del temps els ciutadans es van anar fent també amb elles i el conflicte bèl·lic va anar creixent”, explica Zaher. Així començà una guerra que ja porta més de sis anys. “Semblava que la gent anava a guanyar, però va ser en eixe moment quan alguns governs li van estendre la mà al president sirià. Ara hi ha tres exèrcits contra la gent de Síria: Rússia, Iran i Líban. I ara a més també hem de combatre l’autodenominat Estat Islàmic. Cadascú vol fer un país a la seua mida”, relata. La família vivia a un poble proper a Damasc. Hui la seua casa és un cúmul de runes. Anaren al centre, a casa de la seua tia, on van viure dos mesos. Un bon dia, al eixir de casa, Zaher va veure un gran nombre de persones mortes al carrer, i no se li va ocórrer altra cosa que córrer. Tenia molta por. Amb total parsimònia explica que l’exèrcit el va agafar i li preguntà per què escapava: “em van tancar a una habitació durant tot el dia, en la que ni tan sols entraven els rajos de Sol”. Mohamad, d’altra banda, veia els tancs i pretenia jugar amb ells junts als seus amics. “Ma mare em deia que no podia, i jo insistia. No paraven de passar tancs, i de sobte començaren a disparar”. Fariza es va sentir consternada, però prompte va saber que el seu fill s’havia amagat a un restaurant. Però un bon dia, als germans els arribà un paper en els que els deien que ja tenien l’edat necessària, i per tant, havien d’anar a l’exèrcit. És aquest el moment en el que els pares decideixen que han de escapar d’aquell infern,

malgrat que tan sols aquells que són capaços de pagar a l’exèrcit poden fer-ho. La llibertat a Síria té preu. Quan els preguntem pel que més troben a faltar, els germans somriuen amb melancolia. “Volem que el país torne a ser el mateix que era abans de la guerra. Tenim encara allí a part de la nostra família. I no poden viatjar. Volem tornar, perquè és el nostre país, però sembla impossible. La guerra no va a acabar, perquè cada any

Ara, lluny de tota aquesta dura realitat, tan sols volen un treball que els permeta viure bé. A Síria l’empresa familiar era de fabricació de roba, i exportava a països com Rússia o la pròpia Espanya. És per això que Zaher ho té clar: “M’agradaria treballar en el comerç, com fèiem al nostre país. Ser empresari com mon pare, i estudiar comerç internacional”. Mohamad, en canvi, somia amb un esdevindre més dolç. Vol ser pastisser. Aquest mes de març acaben de ser refugiats a ulls de la Unió Europea, i podran treballar. “Jo preferisc treballar que conformar-me amb l’ajuda que ens donen. Vull tornar a sentir-me útil per a la societat”, diu Zaher. Quan acaben de ser refugiats, no seran il·legals. Seran sirians vivint i treballant a Espanya, i després de deu anys podran optar inclús a la nacionalitat. Hi ha gent que pensa que aquestes persones són més privilegiades que aquelles que es troben a l’atur en aquest país. Però cal deixar ben clar que aquestes persones no tenen privilegis. En primer lloc les ajudes arriben des de la Unió Europea, i ni tan sols arriben a cobrir totes les necessitats bàsiques necessàries per a una família. De fet hui per hui viuen a una casa en la que no tenen calefacció. Però no importa. Es troben sans i estalvis a Espanya. “Quan vaig veure al Policia espanyol vaig córrer a abraçar-lo. Sabia que estava a un pas d’aconseguir tornar a assaborir la vida. El policia marroquí va córrer rere meua, però vaig aconseguir creuar la línia. I una paraula va ser suficient per a mi: Benvingut”, ens conta Zaher.

la cosa està pitjor que l’anterior. No tenim ja ni casa, i hi hauria que vore on vivim”, expliquen. Al pensar en el seu país, en les amistats i els familiars que van deixar allí, Mohamad ens conta que un dels seus millors amics va morir fa tres anys degut a una bomba de gas llançada per uns avions. No va ser l´única. En aquell atac van morir unes 2.500 persones en tan sols una hora. Són xifres que glacen la sang. “Quan estàvem a casa, podíem escoltar des de la distància el so de les bombes i els tirs. Veiem el foc i la destrucció. Cada vegada que llancen bombes mor un centenar de persones. I sembla que va a guanyar Bashar Al-Asad amb l’ajuda de Rússia. No podrem tornar a casa”, explica Zaher, qui afegeix que quan l’exèrcit agafa a un rebel, no dubta en torturar-lo. “No tenen cor. Somriuen quan fan aquestes coses. Quan veus això et passes dos o tres setmanes sense poder dormir. Però a mesura que passa el temps et vas acostumant a la barbàrie. Convius amb ella. T’acostumes a l’horror”.

Un dia volen tornar a Damasc i tornar a abraçar a la seua gent. “És una ciutat preciosa”, diu Mohamad. Almenys ho era abans de convertir-se en refugiats de guerra (que no immigrants). Fins que arribe eixe dia, almenys podran tindre tranquil·litat. Una altra oportunitat. Un futur. I mentrestant, nosaltres tenim el deure moral de no ser aliens a aquesta realitat, de no tancar els ulls quan ens colpeja. No hi ha que oblidar que, un dia, nosaltres també fórem refugiats.

103 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

104 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

105 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

TORMEM A F(S)ER CULTURA

Quin goig adonar-se’n de que a vegades el treball i l’esforç sí tenen la seua recompensa. L’any passat apostarem per recuperar eixa competitivitat en un aspecte que antany ens va donar moltes alegries: el del llibret. Tornarem a participar als Premis de la Generalitat Valenciana a la Promoció i l’Ús del valencià, i per primera vegada participarem als Premis de les Lletres Falleres.

Els resultats no van poder ser millors. Amb un pressupost ajustat, la nostra comissió aconseguí el 57é Premi als premis del valencià, i a més a més també va ser capaç de rebre dos nominacions als Premis de Lletres Falleres. Un, al Ortifus-Coherència, amb un llibre que versava completament del teatre, i altre amb un article sobre la candidatura de les falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, reconeixement que finalment hem aconseguit assolir. A més a més, en el llibre del passat any es va recuperar el tradicional lligacames, l’apartat satíric en el que es desgrana, en clau d’humor l’actualitat fallera i xativina.

conèixer com era la festa dels seus avantpassats. A més a més, ens fa goig veure com el nombre de falles de Xàtiva premiades va augmentar fins a cinc, esperant que moltes altres comissions germanes enfoquen els seus esforços a continuar engrandint aquesta xifra. Tot siga pel bé de la cultura festiva. Equip de redacció de Selgas Tovar

Des de la comissió de Selgas Tovar ens complau dir ben fort que tornem a fer cultura. Tornem a ser-ho. Tornem a apostar per deixar constància del que passa, de com canvia la realitat any rere any, per a que dintre de 150 anys, els fallers que vindran puguen 106 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

107 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Recordem els nostres monuments del 2016

108 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

109 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

110 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

111 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

LLIGACAMES

112 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

113 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

CIUTADÀ, EL CARRIL BICI ÉS TEU Esquerra Unida de Xàtiva ja ha inaugurat el seu carril bici híbrid, ja que és un carril per a bicicletes però per la carretera on va la circulació. “És molt bona idea perquè els que no tenim diners per a comprar-nos un cotxe o una moto tenim el mateix dret a desgastar l’asfalt”, opina un veí. Degut a la bona acollida de la proposta, el partit ja es planteja la realització d’un carril per a carrets de bebé.

DE FITUR AL POL NORD. LA JLF CONTINÚA AMB LA PROMOCIÓ DE LES #FALLESUNESCO Després de visitar FITUR a Madrid, la Junta Local Fallera decidí no tornar a Xàtiva i desplaçar-se fins el Pol Nord per tal de seguir promocionant les #fallesUNESCO. En una entrevista a Xtraradio des de Sisimiut, a -25ºC, el president Jesús González assegurà que els habitants d’aquesta ciutat de Groenlàndia “s’havien quedat gelats” a l’escoltar parlar del que són les Falles.

114 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

115 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

PLAÇA DEL MERCAT. TANCAMENT DEL MERCAT PATROCINAT PER LA DIVINA AURORA

116 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

SELGAS TODAY

117 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Selgas today

PERFIL – ANA ARNAU: UNA SORPRESA AMB RECORREGUT Un dels noms propis de l’any ha estat el de la integrant de la comissió Ana Arnau, qui ha passat de ser una fallera “amb ganes de fer coses” a presentar la candidatura per ser la mà dreta del president (però de bon rotllo, no en mode Lannister). Els seus actes l’avalen, amb serietat a l’hora d’afrontar responsabilitats, amb l’ordre que la caracteritza, amb la capacitat de reacció davant de les tasques manades pel president actual (sí, és de les poques que li fa cas al president solitari), les seues bones maneres i el tracte amb les persones. De fet, va més enllà i fa el que mai cap persona ha fet en aquest país: fer inclús les tasques que no li corresponen ! S’ha guanyat l’afecte de la gent i inclús el president solitari li ha deixat un missatge: “Ana, continua així, ens has sorprès a tots, tens una gran projecció dins d’aquesta falla. Ah, i no em deixes assoles!”.

118 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Especial Falles 2017

Selgas today

Especial Falles 2017

ES PREPARA LA TERCERA TEMPORADA DE LA ‘SETMANA CULTURA DEAD’ Davant l’èxit de les dues primeres temporades, la comissió de Selgas Tovar prepara ja el rodatge de la tercera temporada de la ‘Setmana Cultural Dead’, una superproducció que duen a terme en el mes de juny, durant una setmana, on realitzen actes culturals i festius però no acudeix ningú. “Supera a l’original”, diu el Washington Post. “No hi ha sèrie que represente millor el pànic de la soledat”, opina el New York Times. I és que l’èxit de ‘The walking Dead” ha quedat eclipsat amb aquesta adaptació que ha deixat bocabadat a més d’un amant d’aquestes coses. “Mola, perquè es curren una setmana de treball però després sols van un parell de fallers i tres o quatre més”, assegura un addicte a aquesta trama. Els protagonistes que, ossats, acudeixen a les taules redones o als actes sobre indumentària, es troben meravellats. “Ens sentim com a verdaders zombis passejant per una

Xàtiva deserta”, comenta un dels personatges principals. La idea ha transcendit fronteres i ja s’ha demanat la cessió de permisos per a que s’emeta a les festes de la verema de França o al Dia de la Independència dels Estats Units. “Volem superar les temporades de Cuéntame, el problema és que com ací no ve ningú, no sabem qui estarà per a contar-ho”, explica president i director d’aquest drama.

119 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Selgas today

Especial Falles 2017

FENOMENS PARANORMALS AMB LES CADIRES DEL CASAL DE SELGAS

La comunitat parapsicològica ha aterrat a Xàtiva per tal d’investigar un dels casos més sorprenents que recorden, el de les cadires de la Falla Selgas Tovar de Xàtiva. Sembla ser que, estos objectes, tenen el poder de trencar-se fàcilment per tal de que els fallers besen el terra. “Fins ara no hem hagut de lamentar cap incident greu, però la veritat és que estem acollonats”, assegura el president solitari de la comissió. L’equip de Quart Mil·lenni s’ha desplaçat fins a la capital de la Costera per tal d’analitzar la situació. Després d’un bon sopar de torrà amb tramussos i cacaus, i amb mistela i coca en llanda per a acabar, van poder comprovar com les cadires van fer de les seues, i van fer caure a un càmera i a una periodista. El propi Iker Jiménez va acudir al lloc en qüestió per a comprovar què succeïa: “Note presències estranyes. Quasi tots els fenòmens que tractem ens els inventem per a poder parlar d’alguna cosa els diumenges, però aquest cas em provoca calfreds. De normal pensaríem que són xiquets fent la punyeta, però no. Les cadires es trenquen quasi amb un bufit”. La falla ha demanat explicacions a l’empresa a les que les van comprar, però aquesta assegura no tindre la culpa. “Les cadires estes són de puta mare. La fusta és d’un bosc del nord d’Alemanya. No podem enviar-ne més ni arreglar estes perquè ara uns desarrapats han fet del lloc eixe un espai protegit, i no ens deixen talar més arbres. Ja veus tu”. El president ja s’ha plantejat tirar-les totes a l’ecoparc i agafar un pessic de la partida de despeses per a comprar-ne de noves. “Açò amb Ikea no passaria. Ells no es fan els suecs amb aquestes coses”, ha sentenciat.

120 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Selgas today

Especial Falles 2017

Es descobreix la identitat del “llanero solitario” Aquest any s’ha descobert la identitat del famós Llanero Solitario. El teníem a casa! No molt lluny del nostre casal, al carrer de darrere. Les nostres fonts han revelat que es tracta del president de Selgas Tovar, Enrique Mora, que per circumstàncies alienes a ell, en aquest exercici ha hagut d’afrontar tots els perills “fallerils” de forma solitària. Aquesta persona començà l’any amb tres vice-presidents, els quals asseguraren que l’ajudarien a dur el càrrec i afrontar els compromisos de forma més tranquil·la, junt amb una Junta que recolzaria tots les seues decisions. Però amb el temps aquesta promesa va anar esvaint-se. El vice més jove va vendre la seua ànima a un concessionari, i sols es sap d’ell que sempre està treballant. Potser el nomenen venedor de la dècada. La vice, per culpa de l’època que tots estem vivint, és una xicona amb vàries feines, fa més hores que un rellotge, i això que té la voluntat d’ajudar al “president solitari” quan té uns minuts per agafar aire, és a dir, entre feina i feina. Al tercer i últim vice se li ha posat una ordre de cerca com a persona desapareguda, almenys fins el proper 15 de març, quan se’l podrà trobar de bon matí al casal.

Com a culminació d’aquesta soledat, el president solitari ha hagut d’anar des de fa uns mesos a representar a la nostra comissió sense ningú que l’acompanyara, ja que no té fallera major que vaja amb ell als soparets després de les reunions de Junta Local, ni a les presentacions, ni a l’entrega de premis... No obstant, però, la fortalesa del nostre protagonista ha fet que no s’haja quedat a casa, ja que com bé diuen els integrants d’una comissió de la ciutat, #anematot.

El desaparegut ha manat un missatge a aquest periòdic desitjant-li sort i companyia (encara que siga adoptant un gos), perquè “la solitud és bona de vegades però no sempre”.

121 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

Selgas today

Especial Falles 2017

EQUIPS DE FUTBOL SALA FALLER S’INTERESSEN PER L’ENTRENADOR DE SELGAS

La ratxa de l’equip de Selgas, invicte a la fase de grups del futbol sala faller xativí, amb 21 gols a favor i 4 en contra en tan sols quatre partits, han fet que altres comissions falleres s’hagen plantejat la incorporació del tècnic de la Llosa de Ranes. Alguns dels noms que es barallen són els de la Falla del Pilar de Valencia, la del Mercat de Gandia, la de la Malva d’Alzira i la del Mocador de Sagunt. “Seria un palo molt gran que ens llevaren al míster, o com nosaltres li diem, Juanvi Guardiola”, ha declarat un dels components de l’equip, mentre que altre ha destacat que “ell no ens diu res, es senta ahi en la banqueta iau, però el seu esperit ens aplega a l’ànima, i per això sobren les paraules quan estem a la pista”. Després d’aquestos rumors, Juanvi ha volgut eixir al pas per desmentir que haja firmat un precontracte amb alguna de les comissions anteriorment mencionades: “Però on collons

122 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

me’n vaig a anar jo? Qui faria aleshores les torraes del dia de Rally o de la Plantà?”. Per si de cas, alguns membres de la comissió ja han començat a mostrar-li el seu afecte per tal de que no decidisca canviar d’aires. “Si vols ves-te’n, però explicam abans com s’han de torrar les llonganisses”, ha comentat el president solitari. “És un poc cabró quan vol, però se li agafa estima quan passen els anys”, diu la seua dona.

Selgas today

L’ESTRANY CAS DEL COGNOM DEL REGIDOR DE FALLES Commoció a Xàtiva. Hi ha una pregunta que tothom porta fent-se a la ciutat des del passat mes de maig del 2015. Aldabero o Aldavero? Aquest ha estat un tema candent, i continua sent-ho. “La cosa és seriosa. Aquest dubte no em deixa dormir per les nits i ja he hagut de demanar excedència a la feina per depressió”, explica una veïna de la localitat. Té Pedro una doble identitat? És una persona però amb dos cares? Són dos regidors de falles i no sols un com tots pensàvem? Les preguntes han anat succeint-se des que va esclatar aquest maldecap. “Quan era de Selgas era Aldabero, però es veu que ara la ve baixa està de moda”, comenta un amic de tota la vida. “A mi em dona igual, perquè sonar, sona de la mateixa manera”, comenta un veí del barri. “Jo escric Aldabvero i ja està. Després dic que ha sigut una errada al teclejar i em quede més ample que llarg”, reconeix el del registre de l’Ajuntament. Els més reivindicatius del Consistori han optat per seguir l’exemple del seu company i canviar-se també els seus cognoms. Alguns regidors passaran a anomenar-se a partir d’ara Lena Varaza, Alfred Voluda, Jordi Esteyés o Pilar Jimeno.

? ?

? ? 123

HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

124 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

125 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

126 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

127 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

128 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

129 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

130 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

131 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

132 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

133 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

134 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

135 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

136 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

137 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

138 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

139 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

140 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

141 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

142 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

143 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

144 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

145 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

146 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

147 HISTÒRIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017

148 HISTÃ&#x2019;RIES PER A NO DORMIR - SELGAS-TOVAR 2017