"Desastres naturals, desastres actuals" Llibret Falla Selgas Tovar 2022 by Falla Avinguda de Selgas i Adjacents (Xàtiva)

Les falles de Xàtiva són Bé d’Interés Cultural Immaterial, Festa d’Interès Turístic Autonòmic i Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2022. El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de les Lletres Falleres.

Este llibret participa en:

La falla Selgas Tovar no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors en els articles publicats, ni les comparteix necessàriament. Queda totalment prohibit l’emprament de cap part d’aquesta publicació sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, excepte la citació en llibres, revistes o articles de premsa si s’esmenta la procedència.

EDITA l’A.C. Falla Avinguda de Selgas i Planas de Tovar COORDINACIÓ I IDEA ORIGINAL José Luis Lagardera Ventura COORDINACIÓ PART INFANTIL Ana Arnau Orts EQUIP DE LLIBRET Miguel López Ochoa, Alejandro Agustí Corts, Dámaso Mollá Galán i Loles Merino Roncero DISSENY PORTADA Rafa Morata DISSENY LLIBRET I MAQUETACIÓ José Luis Mollà Rodríguez IMPRESSIÓ Blauverd Impressors COL·LABORACIONS LITERÀRIES Adela Ruiz, Adrià Revert, Aitor Sánchez, Alberto Ordiñana, Alejandro Agustí, Ali Falcó, Amparo Álamo, Andrea Martínez, Àngel J. Sánchez, David Gil, Ivan Serrador, Joan Quilis, José Luis Lagardera, José Ramón Cerdà, Josep Sanchis, Juan Gabriel Figueres, Luis Fernández, Maria Company, Mario Miret, Miguel A. Martínez, Pilar Ávalos, Rafa Tortosa, Salvador Català, Sebas Marín, Teo Brunet, Vicent Blasco, Victor Navarro i Xavier Serra.

FOTOGRAFIES José Luis Mollà, José Luis Lagardera, Las Provincias, Levante-EMV, Estudio Federico IL·LUSTRACIONS Alfredo Pardo, Gio Torres, José Luis Calabuig i Paco Roca. VEU SATÍRICA Miguel López, José Luis Lagardera, Dámaso Mollá GESTIÓ PUBLICITÀRIA Enrique Mora, Juanvi Agustí, Pilar Ávalos TIRADA 250 exemplars DIPÒSIT LEGAL V-380-2016

ÍNDEX

PART PROTOCOL·LÀRIA Cartells 8-11 Saludes 12-19 Falla gran 20-23 Cens 24-25 Premis 26-27 Programa d’actes 28-29 Article: Seqüeles 32-35 Obituaris 36-37 ARTICLES DESASTRES NATURALS 42-115 Desastres històrics 44-65 Articles Pantanà de Tous 66-75 Articles Aigua 77-97 Articles Foc 99-115 DESASTRES ACTUALS 116-183 I de sobte… 119-137 Pandèmies a altres localitats 138-169 Després de la tempesta 172-183 LLIBRET INFANTIL Protocol 186-188 Falla infantil 189-191 Cens 192 ACTIVITATS Aigua 194-198 Vent 199-205 Terra 206-209 Foc 210-213 LLIGACAMES Selgas Today 225-231 Fotos comissió 233-236 GUIA COMERCIAL

Cartell oficial Falles a Xàtiva 2022 Autor José Luis Mollà Rodriguez

La il·lustració de la portada mostra a dos fallers representats per dos personatges retallables de paper, els quals es troben danyats pel foc i la humitat i envoltats pel virus invisible que tan desastrós ha sigut. El concepte busca reflexar la debilitat que pot sofrir la festa de les falles front als desastres naturals i els desastres actuals. Perquè foc, aigua i virus són desastres que afecten el món faller, i també a la pròpia vida.

Portada Llibre Selgas Tovar 2022 Autor Rafael Morata Morcillo

Alcalde de Xàtiva

ROGER CERDÀ BOLUDA

Quan la primavera està a punt de picar la porta de la nostra ciutat, la festa fallera duu setmanes movent enrenou i l’esclat de la pólvora, la música i el colorit de la indumentària al carrer albiren l’arribada dels monuments a les distintes demarcacions de la Xàtiva fallera. Tot això ocorre en un any normal. Però per més que siga una ocasió plena d’esperança pel retrobament amb la festa, aquest any 2022 encara no podrem gaudir en plenitud la festa fallera. La maleïda Covid-19 encara esguita i entrebanca el normal desenvolupament del programa de festejos. Malgrat tot, ja ens està bé. La impaciència és difícil de contenir i les ganes de gaudir de nou de les falles a Xàtiva ens omplin a caramull, després d’haver estat dos anys amb les places òrfenes de monuments. Resten assumptes pendents, això sí. Com ara la celebració del 50 aniversari de la creació de la falla Selgas-Tovar, una comissió d’un barri que m’estime de manera especial ja que m’hi uneixen forts vincles familiars. Tot arribarà. Com precisament aquesta setmana llargament esperada en què podrem reviure tots aquells moments especials que donen sentit a la passió per les falles. Evidentment, caldrà fer les coses amb trellat, sent prudents i respectant les mesures de seguretat sanitària. Confie en què siga el darrer any en què aquest malson ens llance a perdre la celebració. Xàtiva necessita viure les falles novament. Moltíssimes persones depenen de l’activitat que es genera al voltant d’aquesta festa, però també és cert que totes i tots necessitem animar-nos, viure moments que ens facen recuperar el somriure i quina millor ocasió que la celebració de la festa fallera per a injectar-nos aquesta dosi d’alegria? Estic segur que així serà. Quines ganes tenia de desitjar-vos bones falles a totes i a tots!

Regidora de Falles Ajuntament de Xàtiva

MARÍA BELTRÁN FERRERO

Xàtiva ja fa olor de pólvora. Han sigut dos anys en els quals hem hagut d’esperar per a tornar a gaudir al cent per cent de la nostra festa per excel•lència, però al llarg d’aquests temps hem aprés molt. Responsabilitat i coherència han sigut les dues paraules que us han caracteritzat als fallers i falleres de la Falla Avinguda Selgas Planas de Tovar, igual que a la resta de les comissions de la ciutat de Xàtiva. Han sigut dos anys complicats, sense veure als carrers el que ens representa a tots els valencians al mes de març: els monuments fallers, l’olor de pólvora, el color i la tradició però ja ha arribat el moment. Després de tant de temps amb el nostre hastag ‘Tornarem’ s’ha convertit en ‘Ja hem tornat’. Sabem que aquestes Falles no seran com sempre les hem conegudes, però el que també sabem és que seran molt especials, emotives i, sobretot, representatives de tot el que hem perdut aquests dos últims anys. A la comissió simplement desitjar-los que passen unes bones falles, amb responsabilitat i bon fer perquè després de la gran espera, sempre arriba la recompensa. Per això, espere que tingueu una setmana plena d’alegria, i germanor fallera; i que gaudiu al màxim de cada moment. Bones falles 2022

President de la Junta Local Fallera de Xàtiva

JESÚS GONZÁLEZ SARIÓN

A les amigues i amics de la comissió Avda. Selgas i Planas de Tovar. Novament escric aquestes línies per tal de dirigir-me a vosaltres, en una nova edició del que ja és un llibret faller d’obligada lectura, però en aquest cas és una edició especial, que de segur ha estat fet amb una barreja de sentiments, que van des de l’emoció fins la tristesa, donat que fa quasi dos anys, que els i les artífexs de fer llibret, no han posat les seues ments a treballar per escriure línies que parlen de falles. La pandèmia, ha fet que fins i tot els llibrets de les falles 2020, no arribaren a les mans dels seus lectors, és per això que aprofite per donar-vos les gràcies per continuar plasmant a aquestes fulles, la història viva de la nostra festa, donat que aquesta situació sanitària ha estat un colp molt dur per a tot el col•lectiu i iniciatives com aquesta, ens fan vore que hi ha que continuar endavant, lluitant per demostrar que encara som falleres i fallers, que esperen amb moltes ganes l’arribada d’una nova setmana fallera, la més especial si cap i que és farà realitat una vegada aquests exemplars isquen al carrer i tornen a les mans de qui sap apreciar el que el mateix significa. A totes les falleres i fallers de la comissió, no aixequeu els braços i no deixeu que el vostre esperit faller desaparega, gaudiu de la vostra comissió, eixa que conforma la vostra segon família, torneu a ficar-se el vostre mocador

groc al coll i torneu a cridar ben fort que la falla Selgas torna als carrers, que continua més viva que mai i que juntament amb la resta de comissions faran de les falles 2022 les millors, i gràcies per continuar fent llibrets fallers. És moment de recolzar a qui durant aquest temps ha treballat durament per la vostra comissió, cal sumar esforços juntament amb el vostre president i preparar el vostre aniversari, que encara que s’ha tingut que aplaçar ja el teniu molt prop, perquè el 50 tan sols és un número, el més important és poder continuar afegint dígits al vostre caseller i juntament amb Enrique ho fareu realitat. Llarga vida a les falles.

President de la falla Selgas Tovar

ENRIQUE MORA TORTOSA

Malgrat l’aturada de l’activitat, al setembre de 2020 es va poder realitzar l’entrega dels premis obtiguts durant l’exercici 2019-2020, del qual vam aconseguir grans reconeixements com ara el primer premi de la carrossa de lloguer, el premi al millor ninot infantil de Xàtiva o el segon premi al playback infantil i el tercer al millor grup escènic de la cavalcada infantil. A més vam repetir com a millor llibret de Xàtiva i vam aconseguir un més que meritori 10º premi a la Generalitat Valenciana. Som una comissió menuda, però amb gent molt treballadora i amb molta humilitat , valors que ens permeten aconseguir tot el que ens proposem. Un any més, i ja en van uns quants, vos salude com a president de la falla Avinguda de Selgas Planas de Tovar. Després de 2 anys sense poder plantar falles degut a la Covid 19 que ens va sorprendre a totes i tots i ens va fer suspendre les falles un 10 de març amb tot preparat per a la nostra setmana gran, per fi tornem a plantar al nostre barri. En primer lloc vull donar una forta abraçada a totes les famílies que han perdut als seus éssers estimats durant aquesta pandèmia. En aquest temps hem hagut de lamentar la pèrdua de fallers històrics i persones estimades per aquesta comissió, com el primer president de la falla Selgas Tovar, Don Paco Soler; Pedro Moragues, qui a més de ser faller des dels inicis va realitzar fins i tot un dels nostres monuments; i Arsenio, persona coneguda i estimada per vàries generacions de fallers i falleres. D’altra banda, també m’agradaria donar les gràcies a les falleres i fallers que durant aquestos dos anys han continuat formant part de la comissió, pagant la seua quota i col•laborat amb la loteria, ja que sense la seua ajuda la flama de la falla s’hagués apagat. Puc dir amb orgull que en 2022 seguim superant el centenar de fallers.

Aquest any és un tant especial ja que plantarem les falles que no vam poder cremar l’any 2020: la falla gran de l’artista de Dénia Rafa Cheli i la falla infantil dels germans J.J. Garcia que tenen el seu taller a Manises. Des d’aquestes línies convide a veïns i veïnes, amics i amigues a passar pel casal -on complirem amb totes les mesures de seguretat pertinents- per gaudir d’una bona estona. Aprofite també per demanar al veïnat un poc de comprensió per les molèsties ocasionades. No vull finalitzar sense destacar que la família selguera augmenta tots els anys, aquesta vegada amb els naixements d’Iker i de Julia. Gràcies a la meua junta per estar amb mi aquests dos anys i també, com no, a la meua família. Bones festes !

FALLA GRAN

“Desastres naturals; desastres actuals” Artista: Rafa Cheli Secció Segona

2022

La pandèmia ens ha ensenyat, que hi ha gent pitjor que els ossos panda que mengen durant deu hores al dia en dormen 8 i no paren de donar la llanda. Altres aprofitaren el tancament, van ser més llestos que un linx, i a falta de bars on poder anar es convertiren a casa en experts de vins. Ens vam acostumar a viure, aliens al món de la festa perquè la situació sanitària existent no animava a muntar la gresca. Però dos anys després, per fi ix al carrer aquesta falla junt a aquesta comissió disposada a donar batalla Són molts els desastres als quals ens hem enfrontat tot per culpa d’una pandèmia que ens va deixar petrificats. Aquell 10 de març encara ressona en la nostra memòria col•lectiva ho teníem tot preparat per a falles però la festa va quedar captiva. Molt hem hagut de lluitar per a arribar fins ací sense actes, sense ingressos i havent de filar molt prim. Però els fallers som una espècie peculiar dotada d’una gran resiliència, doncs hem sabut esperar tenint cura i tenint paciència. I malgrat que la situació pinta negra, i que ara ho vegem tot fosc “Falles” és sinònim de resistència. Que els arbres no ens priven de veure el bosc!

2022 va a ser un any d’inflexió en que caldrà prendre importants decisions, o com l’os panda, com el linx, acabarem en perill d’extinció. Quants fallers hi haurà el proper any? Quants artistes, quantes comissions? hem de tractar d’estar a l’alçada i superar les nostres divisions. Cuinant Projectes A nivell municipal sembla, que la pandèmia va quedant enrere doncs a un any vista d’eleccions comencen a coure’s projectes. Un pavelló nou, Pla Edificant, nous jutjats, el Centre Raimon... Més val que es posen les piles si no volen que els pille el bou. I entretant encara cueja aquell controvertit nou centre de salut perquè dos anys després el projecte està molt allunyat de veure la llum. Però al nostre barri no és l’únic que porta al govern municipal de cap l’hotel Murta encara està buit i el nostre turisme perd capacitat. Altre problema ben cuit a Xàtiva, és el que afecta a l’aigua i les filtracions tant el Casc Antic com el Carraixet donen veu a les seues reivindicacions.

Temps de llaurar Per aconseguir l’alcaldia de Xàtiva és evident que s’ha de llaurar és important tindre asos baix mànega i controlar fins al més menut detall. L’escena política ha canviat molt respecte al principi de legislatura el partit Ciutadans s’ha pres foc i la propera campanya pinta dura. Maria Beltrán ha abandonat el vaixell passant-se al grup de no adscrits per continuar recolzant al govern i deixant als “taronges” ferits. Xàtiva Unida ha passat en pocs anys de soci de govern a fer clara oposició a dia de hui encara valoren danys per sembrar el dubte de la continuació. Mentrestant el PP prepara el terreny per presentar un nou candidat Maria José Pla dirà adéu i Marcos Sanchis és ja una realitat. Mentrestant Compromís o Vox esperen a l’ombra, ben amagats. Tan ben ocults que algú sabria dir-nos... el nom dels seus representants?

El guarda local faller Com a símil podríem dir que la nostra Junta Local és una cosa semblant a aquest guarda forestal. La seua tasca és vigilar el bon funcionament de les falles

cuidant i protegint la festa malgrat disputes i baralles. Però no ho han tingut fàcil en estos dos darrers anys. El virus ha llançat per terra tots els actes organitzats. Una ofrena en Sant Josep, jocs de Saló, imposició de bandes... Poques accions s’han fet per reactivar el món de les falles. I quan donaren llum verda per poder tornar a l’activitat la majoria frenà la tornada, atribuint manca de viabilitat. Fer o no falles a setembre? Pagaria la pena? Hauria sigut beneficiós? Pregunteu-li a Torrent o València i després preneu les vostres conclusions. Vam voler esperar tant per poder tornar per tot lo alt, però retardar-ho tot no ha evitat que continuen les restriccions de sanitat. Perquè les d’aquest any tampoc seran unes falles a tot gas i tota metxa. Entrega de premis en diferit, sense recorregut i ofrena i Sant Josep amb mascareta. Esperem poder tornar a la normalitat durant l’estiu o per a la primavera, i que la Junta Local, per fi, faja menys vídeos i més faena.

El futur és jove Si hi ha una cosa que ha quedat clara és que el nostre món està canviant cada vegada fa més calor i hi ha més desastres naturals. Volcans com a la Palma, terratrèmols, episodis intensos de pluja i fred... per molt que s’esforcen els negacionistes el canvi climàtic és més que evident. I ahí entren en escena els xiquets, que al remat són el nostre futur. per això cal educar-los en valors, per tractar de canviar el rumb. En aquesta educació dels joves hi ha agrupacions que es deixen el cor. A Xàtiva en tenim dos d’Escoltes com són Jamboree i Cohinoor. Formant als adults del demà, fent-los aprendre els valors per a agafar demà el timó del món i no seguir llançant fora els balons.

Ens endinsem al taller de la nostra falla gran.

#LaSelgasÉs Fenomenal!

Junta executiva 2022 President Enrique Mora Tortosa Vicepresidenta protocol i festejos Pilar Ávalos Gil Vicepresident de Loteries Jose Cantador Maset

Delegada Loteries Anabel Postigo Marí

Vicepresident Cultura i Llibre José Luis Lagardera Ventura

Delegat de Jocs Raúl Pérez Arenas

Vicepresident Música i Pólvora Miguel López Ochoa

Delegades Infantils Amanda Borrás Tormo Paola Tormo Álvarez

Vicepresident Barri i Casal Juan Vicente Agustí Pla Secretària Paqui Terol Mena Sot-Secretària Ana Arnau Orts

Delegades d’Esdeveniments Clara Corts Jover Elsa Tormo Barbera Delegada de Comissions Edurne Tormo Barbera Delegat de casal Manuel Escribano Jiménez Delegada de cavalcades Sonia Cebrián Fajardo Delegats de Joventut Alejandro Agustí Corts Mónica Peinado Miralles

Agudo Segrelles, María Agustí Corts, Alejandro Agustí Pla, Juan Vicente Albiñana Moral, Paula Aldabero Ferrando, Marta Aldabero López, Rosa Belén Aliaga Faus, Rafael Arnau Orts, Ana Artigues Agustí, Quique Ávalos Gil, María Pilar Badía Angulo, Jesús Bellver Ramírez, Mario Benavent Signes, Juan Carlos Benavent Amorós, Víctor Borrás Tormo, Amanda Calatayud Llopis, Sandra Cantador Maset, José Cantador Terol, Álvaro Carbonell Aldabero, Belén Carbonell Aldabero, Clara Carbonell Cerdá, Eduardo Carrillo Marinas, Elena Cebrián Fajardo, Sonia Corts Jover, Clara Costa Balaguer, Jose Luis Díez Tormo, Sonsoles Díez Vañó, Salvador Donat Lledó, Eliseo Escribano Jiménez, Manuel Garrido González, Mª Carmen

González Sánchez, Erika Lagardera Ventura, José Luis López Ochoa, Miguel Luna Milán, Pepe Martí Mejías, Llorenç Martínez Miralles, Marta Merino Roncero, Cristina Merino Roncero, Juan Merino Roncero, Loles Miralles Barberá, Pilar Mollá Galán, Dámaso Monzó Postigo, Aleixandre Monzó Postigo, Jessica Monzó Postigo, Sheila Monzó Torres, Rafael Mora Tortosa, Enrique Mora Tortosa, Martín Navarro Rus, Arantxa Ortega Gil, Rubén Parra Borras, Álvaro Peinado Miralles, Mónica Peinado Miralles, Pilar Peinado Tolosa, Jorge Pelegero Llopis, Maria José Pérez Arenas, Raúl Pérez Llopis, Ester Pérez Llopis, Maria Dolores Pérez Monfort, Javier Pérez Nadal, José Francisco Pont Roca, Carmen

Postigo Marí, Anabel Quiles Ramírez, Gema Remón Vela, Clara Rendón Garrido, Maria Richart Pont, Ignacio Roca Fabra, Francesc Roca López, Eugenia Roselló Maestre, Bea Sala Llácer, Julia Sánchez Torres, Josefa Sánchez Torres, Paqui Sanchis Ballester, Violeta Sanchis Torres, Cintia Sanegre Fonfría, Maria Serra Sanchis, Montse Sisternes Molla, Mireia Terol Mena, Paqui Tomás Micó, Francisco Tomás Terol, Andrea Tormo Álvarez, Paola Tormo Barberá, Edurne Tormo Barberá, Elsa Torres Navajas, Mª José Vicedo Canet, Estefania Vila Rescalvo, Mireia Vila Vila, Maria Viñes Mas, Josep

PREMIS 2020/21 -Millor llibret faller -Millor ninot infantil de Xàtiva -Millor interpretació playback infantil -Guanyador premi Murta de les Lletres Falleres al millor microrelat -1er premi ninot infantil secció Primera -1er premi carrossa de lloguer cavalcada infantil -1er premi Dòmino (Jocs de Saló 2020) -1er premi Escacs (Jocs de Saló 2020) -1er premi Parxís (Jocs de Saló 2021) -2on premi playback infantil -2on premi Escacs (Jocs de Saló 2021) -3er premi millor grup escènic cavalcada infantil -3er premi Pàdel Femení -3er premi Manilla (Jocs de Salo 2020) -10º premi a la Promoció i l’Ús del Valencià en els llibrets de falla (GVA)

Programa d‘actes 2022

Dissabte 29-1-2022 20:00h - Acte imposició de bandes Falleres Majors de Xàtiva i corts d’honor (Gran Teatre de Xàtiva). Dissabte 05-2-2022 19:00h - Cavalcada del Ninot (Des de l’Avinguda Selgas fins a l’Albereda Jaume I). Diumenge 6-2-2022 18:00h - Concert Pasdobles fallers Ciutat de Xàtiva (Gran Teatre de Xàtiva) Diumenge 13-2-2022 11:00h - Cavalcada del Ninot infantil (Des de l’Avinguda Selgas fins a l’Albereda Jaume I) Dissabte 26 -2-2022 08:00h - Macro despertà pels carrers de Xàtiva. (Hora per determinar): Acte contra la violència de gènere. 20:00h - Crida de les Falleres Majors de Xàtiva a la ciutat des del balcó de l’Excel•lentíssim Ajuntament de Xàtiva. 22:00h - Sopar de la Crida. Diumenge 6-3-2022 Des de les 12:00h dinar popular de Germanor falles 2022. Dimarts 15-3-2020 22:00h - Sopar al Casal. 24:00h - Nit de la plantà oficial de les Falles de Xàtiva. Dimecres 16-3-2022 10:00h - Esmorzar a la falla. 13:00h - Cercavila pels carrers del barri. 14:00 h - Primera mascletà des del Jardí de la Pau. 14:30h - Dinar al casal. 19:00h - Lliurament de premis de les falles 2022. 22:00h - Sopar al Casal .

Dijous 17-3-2022 10:00h - Esmorzar a la falla. 13:00h - Cercavila pels carrers del barri. 14:00h - Segona mascletà des del Jardí de la Pau. 14:30h - Dinar al casal. 22:00h - Sopar al Casal. 22:00h NIT DEL FOC FALLER (des de les demarcacions de les diferents comissions de la ciutat). Divendres 18-3-2022 10:00h - Esmorzar a la falla. 13:00h - Cercavila pels carrers del barri. 14:00h - Tercera mascletà des del Jardí de la Pau. 14:30h - Dinar al casal. 17:00h - Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu . Al finalitzar l’ofrena de flors, al jardí de la Pau, MASCLETÀ NOCTURNA. 22:00h - Sopar al Casal. Dissabte 19-3-2022 8:00h - Despertà pels carrers del barri. 10:00h - Esmorzar a la falla. 12:00h - Missa en honor al nostre patró Sant Josep, amb la posterior baixada amb romeria. 14:00h - Quarta i última mascletà al jardí de la Pau. 15:00h - Dinar al casal. 17:00h - Jocs al casal. 20:00h - Cremà de la falla infantil. 21:00h - Cremà de la millor falla infantil de Xàtiva. 22:00h - Cremà de la falla gran. 22:30h - Sopar al casal. 00:00h - Cremà de la millor falla de Xàtiva.

Els selguers i selgueres han hagut d’amagar estos dos anys el seu rostre baix una mascareta, però el que no poden amagar és l’estima que senten per la seua falla. p

Adriana Díez

Amanda Borrás

Cintia Sanchis

Clara Carbonell

Eduardo Carbonell

Gina Pastor González

Edurne Tormo

Iker Tomás

Ana Arnau

Cristina Merino

Elsa Tormo

Javier Pérez

Belén Carbonell

Daniela Martínez Tormo

Gemma Quiles

Jorge i Pili

José Luis Lagardera

Juanvi Agustí

Paqui Sánchez

Pilar Ávalos

Salva Díez

Sandra Calatayud

Mateo Díez

Loles Merino

Maria José Torres

Pilar i Moni Peinado

Raúl Pérez

Unai Pérez Ávalos

María Agudo

SEQÜELES Pilar Ávalos Gil

Per a tots, aquesta aturada en les nostres vides ens ha enxampat per sorpresa, ningú ho esperava. A tots ens ha trastocat part de les nostres vides, tant en l’àmbit professional com personal. I si eres faller, tens el plus que també t’afecta la il•lusió, a l’esforç que has posat quan ja tenies tots els vestits fora, alguns ja planxats per a ser posats, trets o entrats perquè et quedaren perfectes. Personalment diré que a mi m’ha afectat en totes dues parts, per a bé i per a mal. Començaré per la part bona que és com sol eixir en les pel•lícules en donar una notícia. La part bona va ser a nivell professional, perquè estava treballant com a administrativa a mitja jornada, ja portava anys en aquesta empresa. Podria ser casualitat o destí, però el fet va ser, que enmig de la pandèmia, em van cridar per a treballar com a sanitària pública, una cosa de la qual ja vaig pensar que mai treballaria, perquè tenia el títol 15 anys i mai m’havien telefonat de la borsa pública, només empreses privades. Em va arribar per sorpresa però vaig acceptar sense pensar-m’ho, malgrat estar una mica acollonada per tot el que estàvem vivint. A la meua casa ho desinfectava tot amb lleixiu, fins i tot la compra, per por d’agafar-ho, i sobretot, per si ho agafava el meu fill que tan sols tenia 2 mesos. Així que havia de deixar les meues pors per a enfrontar-me en primera línia al bitxo que a tots ens estava traumatitzant. Des de fora es veu d’una manera, però des de dins, és una magnitud que no esperava per a res, t’adones el que pateix la gent i familiars, seqüela per seqüela que es queda, t’entra més pànic però et reconforta ajudar als pacients, a facilitar-los la seua estada tant en UCI com en planta, i el més important, animar-los i motivar-los per a que continuaren endavant. I si els traus un somriure, és la major recompensa que t’emportes del dia.

Permeteu-me ara retrocedir al passat per a, seguidament, explicar-vos quina va ser la part dolenta. Era el 19 de març de 2019, com tots els anys, mentre veia com el foc purificador cremava el monument gran de la meua comissió. Faig un repàs a eixa setmana fallera i pense els objectius que m’agradaria viure a les següents falles, fins i tot, demane algun desig. Aquell any no vaig demanar res perquè van ser unes bones falles, només observava com el foc anava consumint els ninots, i les falles anaven finalitzant, el què em trau les llàgrimes tots els anys; la fi de la setmana gran. Ací encara no sabíem que anàvem a haver d’esperar molt més de l’habitual per a viure les següents falles. A l’abril em vaig quedar embarassada del meu primer fill, i una de les coses que faig primer és calcular per a quan em toca. Gener, perfecte, compliré el meu somni de traure’l en braços en falles. Des de la panxa viurà alguns actes com la cavalcada, mig any faller, si tenim falleres majors la presentació, etc. Però arribarà a temps de viure la cridà, el ral•li, la pujada a Sant Josep, el dinar del germanor, les mascletades, i sobretot, la setmana gran fallera. Vaig començar a somiar i plorar de l’emoció d’imaginar-me com seria viure cada acte amb el meu fill, em veia desfilant amb ell i el somriure es dibuixava en el meu rostre. Recorde que fins i tot alguna vegada em vaig despertar amb els ulls mullats perquè m’havia emocionat. Naix el 15 de gener, i a les 2 hores del seu naixement, ja sap el que és portar un mocador de la seua comissió, per dir-li a la seua família selguera, que ja estava ací per a gaudir amb ells de les falles tots junts. Moment emocionant per a ell, i encara més per als pares. Encara que el pare no tenia ni idea que teníem el mocador a l’hospital, ni que li hi havia transmès per la panxa que sabria de seguida el que se sentia al portar el mocador de la seua falla. Arriba març, un dels meus mesos preferits. Mentre el posava davant la televisió perquè visquera les seues pri-

meres mascletades, em posava a planxar-li el seu vestit de saragüell, se’l provava unes quantes voltes perquè encara no em creia que anava a vestir-lo de faller, i per què no dir-ho, m’emocionava veure’l així de guapo, em queia la bava veient-lo amb la seua indumentària valenciana tan menuda. Però l’11 de març, tot es va truncar per la Covid... Tots els meus somnis es van trencar, vaig plorar, i vaig plorar molt, però no per mi, sinó pel meu fill Unai, perquè no anava a viure les seues primeres falles, perquè anaven a ser les més tristes del món per a tot el col•lectiu faller, perquè tot el que havia somiat i transmès a través de la panxa, no anava a poder-ho fer realitat, i encara que fóra per causes externes a mi, em feia mal en l’ànima no poder complir la meua paraula, sentia que l’estava fallant… Mig desig se’m va complir el 19 de març de 2021. Eixia de treballar 12 hores de nit, arribava a ma casa a les 9h i a les 9:30h ja estava en la perruqueria, però ni cansament ni somni, ni res, tenia molta il•lusió de vestir-me de fallera i fer-li l’ofrena a la Mare de Déu de la Seu representant a la meua comissió, la falla Selgas Tovar, però el que em donava tota aquella força i energia, era que per fi, anava a poder-me fer una foto amb el meu fill vestits els dos de fallers, una emoció indescriptible, encara que sols fora per a una foto a casa! L’espineta no cessava perquè encara em quedava desfilar amb ell. Van arribar les falles de València, i el 4 de setembre, un dia que mai oblidaré, vaig complir el desig de desfilar amb el meu fill, i en l’ofrena de la Verge dels Desemparats, una cosa impensable perquè mai m’haguera imaginat poder complir el somni de desfilar en l’ofrena de València. No era dels braços com desitjava abans que naixera, (ja que portar-lo de la mà encara em queden alguns anys per a poder), i

encara que a última hora em va tocar agafar-ho en braços davant de la Verge, va ser indescriptible i emocionant presentar-li’l a la Verge de tots els valencians mentre li fèiem l’ofrena floral vestits amb les nostres millors gales valencianes. Malgrat haver viscut moments únics que altres anys no podria viure per coincidir amb les falles de Xàtiva, és tot agredolç, per no haver viscut amb el meu fill la setmana gran de les falles de la seua ciutat, i especialment, de la comissió a la qual pertany des d’abans de nàixer. Viuré eixa experiència que tant espere, m’emocionaré segur, serà de la maneta, però bo, continuarà sent molt especial per complir el meu major somni i orgullosa d’ell, però sempre em quedarà la seqüela de no haver gaudit amb ell sent nounat i haver-lo portat en braços. I qui sap si tindrem la nostra ¨baralleta¨ particular amb el seu pare per veure qui el trau. Això si, us demane una cosa, per favor, que ningú estiga prop de mi en desfilar... El toll de bava que m’anirà caient pot ser tan gran, que hi haurà perill d’esvarar-se!

Obituaris

Fins sempre Don Paco Tot té un inici. El de la nostra falla va lligat a Francisco Soler, qui a més de ser un dels fundadors de la comissió, va ser el primer president l’any 1972. Don Paco -com tots el coneixien- va ser un faller d’ànima, d’eixos que fins i tot quan deixen de formar part de la comissió continuen tenint-la present. Cada any es passava per la nostra demarcació per tal de veure com havien quedat els monuments després de la Plantà, i cada setmana jugava la loteria que li corresponia als fallers i falleres de Selgas. Era un home agradable, atent, sempre a disposició de la falla per a qualsevol tipus d’ajuda. Durant molts anys va ser president d’honor, i el passat any 2020 ens va deixar. Francisco Soler romandrà per sempre en la memòria col•lectiva dels selguers i selgueres, ja que forma part de la història de la nostra comissió. Fins sempre Don Paco.

En record del senyor Arsenio Martínez Són moltes les generacions de falleres i fallers de Selgas que recorden al senyor Arsenio amb un somriure. Arsenio va arribar a Selgas en la dècada dels 90, per tal de treballar per a la comissió realitzant algunes tasques com ara la neteja del casal durant la setmana fallera, omplir cambres i preparar taules. Malgrat no ser mai faller actiu, Arsenio ha sigut considerat per molts com un autèntic membre de la comissió. Va portar amb orgull el nostre banderí en moltes ocasions i fins i tot va arribar a vestir-se per a algun que altre acte. Persona de confiança, tenia claus del casal i sempre ha reconegut sentir-se com un faller més de Selgas Tovar, falla que va tindre sempre en estima. Amb el pas del temps va anar minvant la seua assistència pels voltants del barri, però sempre que tenia una estona es passava pel casal a saludar i a recordar anècdotes dels vells temps. El passat mes de desembre de 2021 el senyor Arsenio ens va deixar, i amb ell se’n va anar part de la nostra essència. Allà on estigues, gràcies pel teu treball i per la teua amistat. A la Selgas Tovar sempre se’t recordarà amb molta estima.

Adéu a Pedro Moragues, faller i artista de Selgas Tovar Pedro Moragues va ser faller de la nostra comissió des dels seus inicis, i va formar part d’ella fins ben entrada la dècada dels 90, arribant a aconseguir el bunyol d’or amb fulls de llorer. Malgrat que no va arribar a ser president de la falla, va ser una persona molt activa, sempre disposada a formar part de les presentacions, cavalcades i diferents activitats dutes a terme des del col•lectiu. Fins i tot va arribar a formar part de la Junta Local Fallera de Xàtiva. Però la relació de Pedro amb la Selgas no acaba ahi, ja que a més de ser faller, també va arribar a realitzar un any el nostre monument faller, l’any 1977. Pedro, gràcies pels grans moments que ens has fet viure a tots al casal de Selgas Tovar. Fins sempre.

ARTIC

CLES

ARTICLES

Desastres naturals: A Xàtiva i al món de les falles

Suspensió de festes a Xàtiva (1600-2021) Josep Sanchis Martínez

La població ha sofert resignada totes estes restriccions en un món que no estava acostumat a recular en temes festius sinó més bé a augmentar les activitats i el gaudi del seu temps d’oci.

Per distints motius, en diversos anys al llarg de la història, s’han suspés els actes festius de tot tipus a la ciutat de Xàtiva, principalment com a conseqüència de brots d’epidèmies que afectaven al gros de la població i en altres per guerres sobrevingudes entre bàndols. També, si coincidien temporalment, se sumaven les catàstrofes naturals com terratrèmols o les plagues d’insectes com la llagosta empobrint i arruïnant a la gent a més de minvar-li, materialment i anímicament, qualsevol gana de muntar cap festa. La festa més perjudicada ha estat la tradicional Fira que va tindre el seu punt de partida en 1250 i en menor mida la festa de les falles, que comencen a celebrar-se a Xàtiva sis segles després, en 1865.

PER LA PESTA NEGRA O BUBÒNICA Any 1600.- La pesta negra o bubònica, original d’Àsia, arriba a Europa en 1347 i es transforma en un dels brots més mortals en la història de la humanitat. Durant 400 anys l’epidèmia apareix i desapareix matant moltíssimes persones. Es creu que les rates negres foren les responsables de que la plaga s’establira al vell continent i que els brots venien quan les puses botaven d’un rosegador infectat a un humà. A Xàtiva aquesta plaga l’anomenaren “castellana” perquè entrava des del centre de la península per la ruta comercial que enllaçava els tallers de la seda toledans amb les àrees productores valencianes. Des del desembre de 1599 ja es nota l’epidèmia al Raval de la nostra ciutat; en gener es reconeix oficialment amb la creació d’una comissió sanitària; de febrer a juliol moriren progressivament a cada cop més persones. Les misses, les processons i les rogatives es feien contínuament per demanar el perdó diví d’on creia la gent d’aquella època, que venien aquests mals per als humans. El 21 de juliol de 1601 es dóna per finalitzada l’epidèmia, permetent l’apertura de les portes de la ciutat emmurallada i reiniciant els contactes amb els llocs dels voltants. De 1647 a 1652.- Aquesta altra onada de pesta negra es detecta a primers d’agost de 1647, situant-se el focus a la ciutat de València, concretament al barri de Russafa, creient que havia estat importada d’Arger. Des de la capital s’escampa cap al nord i al sud de les terres valencianes. Abans del 12 de setembre Xàtiva ja havia tancat 6 dels 9 portals d’accés a la ciutat quedant els de Concentaina, Santa Tecla i Ferreria-Sant Francesc oberts amb forts controls d’accés per minvar els contagis importats. De 1676 a 1678.- Per tercera vegada a Xàtiva es dóna una epidèmia d’aquesta malaltia infecto-contagiosa anomenada aleshores la pesta negra o bubònica.

PER LA GUERRA DE SUCCESSIÓ En 1707 i anys posteriors.- Després de la desfeta d’Almansa del 25 d’abril, les tropes borbòniques es planten davant les muralles de la ciutat de Xàtiva al mes de maig, trobant-se resistència en el seu avanç. Després d’uns dies d’assetjament, els soldats de Felip Vè aconsegueixen entrar al casc urbà fent un ús terrible de les seues armes, ocupant tot el recinte; en represàlia, el rei vencedor mana cremar els edificis de la ciutat i desterrar als xativins. El decret de reedificació en novembre de 1707, canviant el nom de Xàtiva pel de Colonia Nueva de San Felipe i la posterior publicació del ban d’Asfeld del 17 d’abril de 1708 ordenant el regrés dels xativins exiliats, intenten aconseguir una nova normalitat per a la ciutat. Desapareixen els documents existents als arxius fins aquella data, sent des de 1709 quan tornen a haver escrits oficials de les activitats administratives locals. Potser tampoc no va haver Fira en 1706, perquè a la primavera d’aquest any es va produir el primer setge a la ciutat, venint després el segon en 1707 de conseqüències funestes amb al crema i els anys posteriors d’inseguretat, de por i de crisi econòmica que s’allargaria fins a 1711 aproximadament. EL CÒLERA En 1855.- Des de 1830 penetra el còlera en Europa procedent de països asiàtics convertint-se al llarg del segle XIX d’infermetat endèmica en pandèmia. El Còlera és una infecció bacteriana aguda de l’intestí que provoca nombrosos episodis de diarrea i vòmits intensos, que poden generar deshidratació aguda i provocar la mort. La diarrea provoca que les persones perden el líquid del cos i els electròlits, el que suposa la deshidratació que en alguns casos provoca la mort al pacient. Els menuts i menudes que pateixen episodis repetitius d‘aquesta dolència eren més vulnerables davant la desnutrició i d’altres malalties.

Cinc van ser les ocasions en que es va reproduir: 183335, 1853-56, 1859-60, 1865 i 1885. Aquestes onades, a Xàtiva van ocasionar en l’any 1835 la mort de 1.450 persones i en 1854 en foren 350 per les mesures adoptades per la Junta Municipal de Sanitat, entre elles creant un “cordó sanitari” amb la suspensió de la Fira, que l’Ajuntament de Xàtiva publica al periòdic ”La Gaceta de Madrid” del 5 d’agost de 1855 amb un anunci indicant que: “D. Genaro Cantos, Alcalde primero constitucional de esta ciudad. Hago saber que el Ayuntamiento que presido, en vista de una exposición presentada por varios vecinos, y de conformidad con el parecer de la Junta de Sanidad, acordó en sesión de ayer suspender, hasta que mejoren las circunstancias, la feria que todos los años se celebra en los dias 15, 16 y 17 de Agosto, con el fin de precaver que por la afluencia y el contacto de gentes se propague a esta población la epidemia reinante en varias otras de esta provincia, avisándose con la debida anticipación cuándo haya que tener lugar. Lo que hago saber al público para los efectos consiguientes. Játiva, 23 de julio de 1855. Genaro Cantos. Por mandato de S.S. Luis Morales y Martínez, Secretario.” La millora de l’epidèmia no va tindre lloc, per la qual cosa la data prevista d’aplaçament per a iniciar la Fira, que havien posat per al 15 d’octubre de 1855 no es va acomplir, quedant eixe any buit de festa grossa. Com que ja s’havia començat a adjudicar el muntatge de fusta de les casetes i de la fira del bestiar, a Luis Sentelles, aquest va reclamar l’import invertit en els materials i la feina que pujava a 840 reals, passant a la Junta de Beneficència per a que prengueren l’acord corresponent.

LA GUERRA CIVIL De juliol de 1936 a març de 1939.- Al mes de març de 1936 es va gaudir amb normalitat de la festa fallera en plantar i cremar els monuments previstos, inclús en abril, a la premsa local, es recordava als veïns de Xàtiva que seria bo començar a configurar les comissions falleres en vistes al següent exercici faller, cosa que no es produeix pel tarannà polític existent que acaba en una rebel•lió militar tres mesos després, començant el 18 de juliol de 1936 contra el govern de la II República legalment constituït. Per altra banda, a Xàtiva des de principis d’aquell mes de juliol s’havien iniciat els treballs administratius per organitzar la Fira d’Agost, com foren la subhasta de la fusta i muntatge dels barracons i les quadres del recinte de la fira del bestiar on estabular els animals, però el 4 d’agost l’Ajuntament redacta una nota que fa pública el dia 8 a través del periòdic local “Izquierda” on comunicava: “Nota muy importante del muy ilustre Ayuntamiento de Játiva Esta Corporación municipal, en atención a las anormales circunstancias presentes, en las que la defensa del régimen republicano impone una actuación continua del pueblo para velar con las armas en la mano por las libertades públicas, ha acordado prorrogar indefinidamente la celebración de las tradicionales Feria y Fiestas de esta ciudad, que tendrán lugar en las fechas que oportunamente se señalen. Lo que se hace público por medio del presente, para general conocimiento.. Játiva 4 de Agosto de 1936.- El Alcalde”

Durant 3 anys: 1936, 1937 i 1938 no es va convocar ni celebrar, la Fira a Xàtiva, sent després de l’1 d’abril de 1939, amb la finalització de la Guerra Civil, quan la nova Gestora Municipal encapçalada per Antonio Dauden Vicedo, acorda , atés “la transcendencia comarcal, que en el transcurso del tiempo tanto engrandeció a esta ciudad” tractar el tema de la fira d’aquell any en una reunió realitzada l’11 de maig, indicant l’acta que: “... para la restauración de dicho festejo y careciéndose en absoluto del material que se poseia para su montaje y establecimiento, se cree conveniente gestionar que dicho montaje se efectúe por los concesionarios contratistas de la Feria de Valencia, para que en las concesiones que se estipule armónicas con los intereses de esta corporación, instalen las casetas desmontables que se precisen”. Després d’aquest parèntesi del segle XX, se reinicia la Fira d’Agost, que des d’aquell any fins a 2019 s’ha mantingut constant, com igualment ha estat amb la festa fallera que es va reiniciar a l’any següent, 1940, amb una sola falla però que any rere any, posteriorment, va anar recuperant lenta però paulatinament l’esplendor que havia assolit a la primera dècada dels anys 30, on va consolidar l’estructura organitzativa amb el Comité Central Faller de Xàtiva (actual Junta Local Fallera) i un fum de comissions grans i infantils amb els seus corresponents sectors masculí i femení així com les Falleres Majors i Corts d’Honor, juntament a un variat programa d’actes. ALTRES CATÀSTROFES que afectaren en major o menor mida la celebració de festes importants en la ciutat com la Fira d’Agost, el Corpus o el dia de la Mare de Déu, encara que esdevingueren fora de l’època de celebració, foren: Del 23 de març al 5 de maig de 1748, un terratrèmol va afectar diverses poblacions de la Costera, entre elles Montesa i el seu castell que va quedar enfonsat i també Xàtiva on es van veure afectats diversos edificis, com el clavill produït

a la façana nord de la Seu dalt la porta dels Escalons, també destrosses al convent de La Mercè, a les muralles, al castell i a la creta de la serra Vernissa, des d’on rodaren grans pedres que se soltaren i que hui es poden veure en la pendent entre el Calvari Baixet i el col•legi Jacint Castanyeda. En 1756.- Una plaga de llagosta que entra des d’Almansa, menjant-se totes les plantes i collites que es trobaven al camp. El 13 de juliol arriba la noticia a Xàtiva i es prenen diverses mesures fins el 14 d’agost. L’Ajuntament acorda pagar-los al pes als voluntaris que localitzaren, mataren i cremaren les nombroses llagostes existents, en principi de forma generosa però en adonar-se’n que s’agafaven grans quantitats, van baixar el preu.

Pedra caiguda del Castell durant el terratrèmol de 1748

PANDÈMIA VIRUS COVID-19 En 2020, dins el segle XXI, a tot l’Estat Espanyol i per tant també a la ciutat de Xàtiva, des del 14 de març, es van suspendre les festes i qualsevol altre acte públic previst que per tradició o costum es venia realitzant, afectant-nos ací concretament a la festa de les falles que estaven enllestides i a punt de ser plantades; i a continuació també ens privava de la celebració de la Setmana Santa, la Pasqua, els Combregars de la Mercè i de Sant Pere, les Romeries del Puig i de Santa Anna, els Actes Recordatoris del 25 d’Abril i de la Crema de Xàtiva, la Processó del Corpus, la Fira d’Agost, les Festes de Carrer, la Commemoració del 9 d’Octubre, les celebracions de Santa Cecília per les societats musicals, la Fireta i Festes de Nadal, el Mercat Medieval de Cap d’Any, la Cavalcada de Reis Mags, l’Acte Recordatori del Bombardeig de l’Estació del Ferrocarril,... tot un any sense gaudir de cap festa ni distracció de les d’habitud, trobant-nos en 2021 novament sense falles en les dates de març, ni Setmana Santa en abril, ni Corpus en juny,... en un cicle continu del que esperem veure prompte la seua fi, gràcies al ritme que ha pres la vacunació de gran part de la població.

Tot començava, amb el Decret 4/2020 del President de la Generalitat Valenciana, dictat el 10 de març de 2020 que suspenia les festes de la Magdalena de Castelló i les Falles de València. Després el 14 de març es publica el Reial Decret 463/2020 del Govern d’Espanya declarant l’Estat d’Alarma. A nivell local, com a corretja de transmissió es dicta entre altres el ban d’Alcaldia del 15 de març on s’especifica al punt CINQUÈ: “D’acord amb l’ordenat pel govern d’Espanya se suspén l’obertura al públic dels locals i establiments... Se suspenen, així mateix, les revetles, desfilades i festes populars”. La població ha sofert resignada totes estes restriccions en un món que no estava acostumat a recular en temes festius sinó més bé a augmentar les activitats i el gaudi del seu temps d’oci. En cap cap entrava el perdre llibertats i fites aconseguides per la festa de les falles gràcies al sacrifici personal, material i de treball dels fallers i les falleres que composen les distintes comissions de la nostra ciutat conjuntament amb la Junta Local Fallera.

BIBLIOGRAFIA: - Les pestes de 1600 i 1648: el dietari de Josep Aznar i Francesc Sanç. Estudi i edició. Alfred Boluda Perucho, Juan Patricio Galiana Chacón, Vicent Pons Alós. Ajuntament d’Ontinyent, 1995 - Llagosta i processons: Xàtiva, 1756. Llibre Fira d’Agost 1987. pp. 37-42. Alfred Boluda i Vicent J. Escartí. Xàtiva, 1987 - La destrucción de Xàtiva (aportación documental) Llibre Fira d’Agost 1987. pp. 31-36. Alfons Vila Moreno. Xàtiva, 1987 - Runes i rogatives: els terratremols de 1748 a Xàtiva. Papers de la Costera núms 7-8, pp. 83-94. Joan Alonso i Llorca i Alfred Boluda i Perucho. Xàtiva 1992 - Una feria que nunca se celebró: la de 1855. Llibre Fira d’Agost 1981. pp. 73-78. Germán Ramírez Aledón. Xàtiva, 1981 - República i Guerra Civil a Xàtiva. (1931-1939) Volum II. Col•lecció Gramalla. Ajuntament de Xàtiva 1991. de Germà Ramirez; Isabel Martínez; Sebastià Garrido; Josep Lluis Cebrian. pp.384, - Represión y revolución en el verano de 1936. Xàtiva sin feria. Llibre Fira d’Agost 2006. pp. 47-60. Isabel Martínez Salas. Xàtiva 2006 - 1939: La feria de Xàtiva como referente de cotidianeidad. Llibre Fira d’Agost 2008. pp. 31-42. Isabel Martínez Salas. Xàtiva 2008 - Enfermedad y sociedad en Xàtiva durante el siglo XIX : las epidemias de cólera de 1834 y 1854 / memoria de licenciatura presentada por Antoni López i Alemany; dirigida per Emili Balaguer i Perigüell. 1987 - Respostes socials davant les epidèmies de còlera a Xàtiva en el segle XIX / Rafael Calabuig Nadal, Nieves María Pelejero Ibáñez. 2008

Elements aliens a les falles de Xàtiva i les seues conseqüències Joan Quilis i Rodenas - Estudiós de les falles

De segur que les falles de 2020, ningú les oblidarà i possiblement seran recordades, com les del Coronavirus. El 10 de març,

quant ens disposàvem a viure els dies més intensos de la nostra festa, es va decretar la suspensió d’aquesta i uns dies després, més en concret el dia 14, es decretava l’estat d’alarma en tot l’estat espanyol, la qual cosa, anava unida a un confinament de tota la població. Tots vam haver de romandre dins de les nostres cases, sense poder eixir al carrer. Tot per culpa d’un virus que a data de hui continua provocant, infermetats i el que és més greu: morts. Les falles de 2020 ni es van plantar, ni es van cremar, i en part, podríem dir que no es van celebrar. Respecte a les falles d’aquest 2021, a València i a altres poblacions no es van celebrar en març, però si entre els mesos de setembre i octubre. Les falles no van ser les úniques damnificades, després vindrien: Setmana Santa, Pasqua, la Fira de Xàtiva, festes de carrer...Aquest fet de suspendre totes les celebracions festives per una pandèmia mundial ha sigut la primera vegada (esperem que siga l’única) que ha ocorregut, i és que en realitat, és la primera vegada que tots vivim tan de prop un fet com aquest. Si les falles del 2020 es van veure afectades per un element aliè a la festa, podem dir que no és la primera vegada. Això si, mai havia passat amb la magnitud del darrer any. Altres fenòmens, també desagradables, com riuades, pantanades, gotes fredes...han afectat seriosament al desenvolupament de la festa fallera, afectant de diferent manera als monuments, a les comissions i al calendari fester.

Està clar que l’oratge és capritxos i són moltes les vegades que els monuments fallers s’han remullat per les inclemències del temps, o han patit les inclemències del vent, o altre fenomen meteorològic. Supose que no hi haurà una estadística feta, dels anys en què falles i mal oratge han tingut que conviure i adaptar-se. En les falles de Xàtiva, en alguna ocasió, s’ha tractat les conseqüències que les fortes pluges tenien en els carrers i places de la nostra ciutat, aleshores mal arreglades, i que després d’un període de plogudes eren un perill per al trànsit. Com exemple, podem recordar la falla “El progrés de Xàtiva” (1), plantada en la plaça d’Enriquez l’any 1972, per l’artista E. Arnau. En l’explicació, realitzada per Bertomeu Murillo, fent referència a les places de Xàtiva, podem llegir: No se si se haureu donat conter que lo que es en carrers se a “progressat” molt tinguent en conter que ya era hora. Encanvit que fan de les plases ¿que acás no son del poble? se veu que el personal competent en esta materia a perdut la memòria que se encontrent totes en mes clots que el “Barranc del Gordo” y cuant plou un poc se necessita una barqueta per a poderles transitar.

Però, el que ens interessa ací no és com els monuments han reflectit el problema de la pluja i les seues conseqüències, sinó com ha afectat la pluja i les conseqüències que ha provocat tant als monuments com al desenvolupament dels programes festius. La riuada de 1957 Començarem, fent menció a la nefastament famosa i desastrosa riuada de 1957, la qual va afectar negativament les falles de València de 1958, doncs moltes comissions del centre històric no pogueren plantar els seu monuments. Molts artistes faller veieren els seus tallers completament arruïnats pels efectes de la crescuda i eixida del riu Túria, inclús es va barallar la possibilitat de no fer falles aquell any. Aquesta riuada, no va influir en les sis falles que es plantaren a Xàtiva en 1958, i fins i tot va passar desapercebuda com a tema tractat als monuments. Però a punt van estar de patir les conseqüències que aquella riuada quasi provocà, ja que l’arquebisbe de València, llavors Don Marcelino Olaechea (2), aprofitant l’excusa del desastre de la riuada, va intentar portar a terme una antiga idea seua, que era canviar de data la festa fallera per fer-la coincidir amb la quaresma. La intenció, era traslladar la celebració fallera a l’1 de maig dia en que se celebrava des de 1955 la festa de Sant Josep Obrer. Hi ha que recordar que aquesta festivitat, en aquells anys era molt diferent a la festa del

59 Falla plantada per Selgas-Tovar en 1983

“Treball” que celebrem hui en dia i estava molt vinculada al règim franquista. En aquest dia es realitzaven representacions de gimnàstica i de folklore nacional, per a enaltir al dictador. Si aquest trasllat s’haguera aprovat, no sols haguera afectat a les falles de la capital sinó també a les de totes les poblacions, Xàtiva inclosa. Afortunadament aquesta idea no va agradar a les autoritats falleres de la Junta Central Fallera de l’època, i l’arquebisbe va tindre que continuar compaginant les falles amb la quaresma. La “Pantanà” Un altre any en el que les falles es van veure afectades per elements aliens va ser el 1983, encara que el problema va ocórrer a finals d’octubre de 1982. En aquesta data, va caure sobre la Comunitat Valenciana, una intensíssima i persistent ploguda. Possiblement va ser ací quant molts escoltàrem per primera vegada l’expressió “Gota freda”. Les conseqüències d’aquesta ploguda van ser el trencament, el 20 d’octubre de 1982, de la pressa de Tous (3). En la comarca veïna de la Ribera, al fet del trencament de la pressa, van tindre que afegir, com a conseqüència d’aquest trencament, el desbordament del riu Xúquer. Aquesta zona fou la que pitjor part ens va emportar, quedant negada pràcticament en tota la seua totalitat. Poblacions com Carcaixent o Alzira van veure els seus carrers inundats i moltes empreses veieren com les seues produccions eren destruïdes per l’efecte de la riuada. La premsa local d’aquella època, “La Veu de Xàtiva”, en la seua edició del 26 d’octubre de 1982, es feia ressò de tot allò ocorregut uns dies abans (4), tant en Xàtiva i la comarca de la Costera, com en les poblacions més afectades de la comarca veïna de la Ribera.

D’aquesta catàstrofe no es van lliurar les falles, i tot i que els artistes fallers de Xàtiva no es van veure afectats, sí que ho foren els artistes de la Ribera. Poca cosa van poder fer per a salvar els seus treballs, llançant-se a perdre la feina de pràcticament tot un any, doncs al mes d’octubre moltes falles ja estaven pràcticament acabades i van ser destruïdes completament per efecte de l’aigua. Algunes comissions de Xàtiva, com la de Selgas Tovar, Benlloch-Alexandre VI, Tetuan-Porta de Sant Francesc o la desapareguda Jaume I, es van veure involucrades per aquest fet, doncs els seus respectius artistes tenien els seus tallers en Carcaixent. Les conseqüències, foren, que els seus monuments per a les falles de 1983, pràcticament van desaparèixer i es va tindre que buscar una solució d’urgència per a poder tindre monument i gaudir de la festa aquell any. La comissió de Selgas-Tovar, plantava, “Cuentas” i els seus artistes, eren Juan i Fernando Cortell, els quals tenien el seu taller, com hem dit, a Carcaixent. Aquests, va sofrir greument les conseqüències de la riuada, destruint-se tota la falla (5). Des que es va produir la inundació i es va recuperar la normalitat, tant de la localitat, com de la població, va transcórrer prou de temps, cosa per la qual, ja no donava temps a començar un nou monument. La falla de Selgas-Tovar de 1983 es va realitzar amb despeses d’artistes de València, per la qual cosa no se seguia cap crítica definida i possiblement aquest fóra el motiu pel qual al llibret explicatiu d’aquest any no es va fer cap explicació al•ludint al monument plantat. La comissió de Selgas Tovar, va passar d’estar amb els seus monument al més alt de les falles de Xàtiva (en 1982

1 Vista del riu Túria al seu pas per València durant el 15 d’octubre de 1957 2 Esbós de la falla de Benlloch-Alexandre VIé per a l’any 1983 3 Esbós de la falla de Selgas-Tovar per a l’any 1983

va quedar tercera de la secció especial) a quedar sisena de la tercera secció aquell any. Però les circumstàncies extraordinàries, que es van viure en aquell exercici feien les coses un poc complicades i es van haver d’adaptar i improvisar per a poder tindre falla. No sabem si el primer projecte de falla era el mateix que es coneix per l’esbós publicat al llibret explicatiu i al llibre de la Junta Local Fallera de 1983 o existia un anterior. Aquest que coneguem és prou fidedigne a la falla que es va plantar i que coneguem per fotografies de l’època (6). Els Germans Cortell, plantaren per primera vegada a Xàtiva, per a la comissió de Molina-Claret, en l’exercici 1980-81, realitzant tant el monument gran com l’infantil. A Selgas-Tovar, sols ho farien aquell exercici de 1982-83. Tornarien a treballar en Xàtiva uns anys més tard, per a la comissió de Joan Ramon Jiménez. Seria en l’exercici 199091 i també ho farien sols aquesta vegada (7). Un altra comissió que va tindre problemes al seu monument per culpa de la pantanada, va ser la de Benlloch-Alexandre VI. En 1983, anava a plantar-se la falla “Mercat Comú”. En aquesta comissió, a l’igual que va passar a Selgas Tovar, els seus artistes d’aquell any (Navarro i Olcina) tenien el seu taller a Carcaixent i aquest va quedar totalment arrasat i inundat per la crescuda del Xúquer, arribant fins als cinc metres d’aigua al taller (8), per la qual cosa va quedar tot destrossat. No es va poder salvar res i de la falla que es va projectar a la que es va plantar hi havia alguna diferència que altra. Al llibre de la Junta Local Fallera de Xàtiva i al llibret explicatiu de la comissió de 1983 es publicà l’esbós de la falla que es volia realitzar (9), inclús l’explicació, que apareix al llibret, fa referència al Mercat Comú. La falla original presentava al seu cadafal una gran columna i sobre el seu capitell, la paraula “Tous”, fent referència a l’embassament i al seu trencament i posteriors conseqüències. Entre els ninots de les bases sí que trobem alguns que

coincideixen, tant a l’esbós, com al monument realitzat. És el cas d’una venedora i la seua parada, així com un roll de paper higiènic i els personatges que apareixen al seu voltant. Possiblement aquest ninots es farien de nou o aprofitarien altres ja fets i que es van adaptar a la falla. Aquest monument va obtindré el quart premi de la secció tercera. Els artistes “Navarro i Olcina”, en realitat eren Jaume Navarro i Salvador Olcina. Uns anys després aquesta societat passaria a ser “Germans Navarro”, doncs Jaume i Albert, dos fill de Jaume Navarro, foren els que es feren càrrec del negoci. Tant “Navarro i Olcina” com després “Germans Navarro”, plantaren més vegades a Xàtiva, tantes que han sigut uns dels artistes forans que més han treballat per a la nostra ciutat. Onze falles, plantaren els primers i disset els segons. A banda de Benlloch-Alexandre VI, que és la comissió per a la que més vegades han treballat, també ho feren en comissions com Verge del Carme, Mercat o Sant Jaume (10). Les comissions de Tetuan-Porta de Sant Francesc i la desapareguda Jaume I també tingueren problemes per a confeccionar els seus monuments. Aquestes dos comissions tenien el mateix artista: Roberto Andrés Palop. Aquest, igual que va passar amb els artistes de les altres comissions que hem vist, també tenia el seu taller a Carcaixent i a l’igual que els altres va ser arrasat per l’aigua destruint tota la feina que tenia feta. Però la solidaritat que sol haver entre els diferents artistes fallers, va fer que rebera ajuda i poguera complir amb el compromís de les dues comissions (11). Les comissions de

Tetuan-Porta de Sant Francesc, presentava aquell any la falla “Abans, ara i després (guerres i més guerres)”, quedant segona de la segona secció, mentre que la comissió de Jaume I presentava “Obres de moros”, quedant primera de la secció tercera. Roberto Andrés plantà per primera vegada a Xàtiva a les falles de 1981 per a la comissió de República Argentina. En 1982 ho faria per primera vegada per a la comissió de Jaume I, repetint en 1983 en aquesta mateixa comissió i en la de Tetuan-Porta de Sant Francesc. En 1991, treballaria per a les comissions de Sant Jaume i per a la de Ferroviària (12). Neu, vent i pluja en la dècada dels 80 Però si aquest fet de la gota freda i pantanada del mes d’octubre de 1982 no va ser prou per a influir en les falles de Xàtiva, hi ha que recordar un altre fet que, si bé no va afectar als monuments, sí que ho va fer amb el programa d’actes d’algunes comissions. El dissabte 12 de febrer de 1983, va caure una de les major nevades que es recorden a la nostra ciutat. Tornant a la premsa local, “La Veu de Xàtiva”, aquesta ens diu que al voltant de les quatre i mitja de la matinada del dissabte 12 va començar a nevar, estant tot aquell dia nevant, i que no va parar fins ben entrada la nit. Es parla d’una espessor de quatre centímetres, molt per a un clima com el nostre, on rarament neva i si ho fa no sol quallar la neu. Açò va portar una forta baixada de temperatures i un perill extrem per a circular i caminar per la ciutat (13). Aquest imprevist va fer que les exaltacions d’algunes de les falleres majors de diferents comissions, que s’havien de realitzar el dissabte dia 12 de febrer de 1983, s’hagueren d’ajornar per les inclemències del temps i per no posar en perill la salut de les persones, trastocant així un poc el programa d’actes que ja estava establert. Així, el dissabte següent, es concentraren el doble d’exaltacions (14).

Falla plantada per Benlloch-Alexandre VIé en 1983

Primera pàgina del setmanari Noticia 7 del 26 de març de 1989

Però a les falles de 1983 encara hi havia que afegir un problema més. A les fortes pluges, pantanades i riuades del mes d’octubre de l’any anterior i a la nevada del mes de febrer, encara hi havia que afegir un altre element: el vent. Aquest va fer la seua aparició els dies grans de la nostra festa i també es va cobrar la seua víctima. La falla, “Llibertat d’expressió”, plantada per la comissió de la Ferroviària, va veure com l’aire afectava greument al cadafal (15). Aquesta falla no queda molt clar qui la va fer. En alguns llocs se li atribueix a l’artista de Sueca Andrés Martorell, i en altres llocs apareix F. Sáez com l’autor de la mateixa (16). Però, avancem uns anys en el temps i anem fins a 1989, un altre any faller per a oblidar. En aquesta ocasió, les falles també es van veure afectades per l’oratge, encara que tot va anar bé i es van poder realitzar tots els actes anterior als dies grans de la festa fallera. El problema d’aquell any va ser la intensa ploguda que va afectar als dies fallers. Les comissions van poder plantar els seus monuments, però podem dir que això va ser l’única cosa que aquell any es va poder fer amb normalitat, doncs tots els dies de falles van anar acompanyats d’una forta pluja que no va deixar que es realitzara cap acte programat. El dia 16 sí que es va poder celebrar el lliurament de premis, acte que al celebrar-se en l’ajuntament, a cobert, no va tindre problemes encara que es va agilitzar, donant sols la puntuació final, sense que els diferent president tingueren que fer les sumes. Les comissions es van acostar fins a l’ajuntament abillats amb impermeables i paraigües. Però el dia 17 ja no es va poder realitzar la tradicional visita de falles, tot i que algunes comissions la van fer pel seu compte, però amb brusa i tornant a

donar protagonisme als paraigües. També es van suspendre les mascletades, l’ofrena del dia 18, i inclús una correguda de jònecs que estava prevista per a aquells dies. Respecte a l’ofrena de flors, es va barallar la possibilitat, si l’oratge millorava, de realitzar-la el mateix dia de Sant Josep. La bona qüestió, és que res va poder fer-se. Les falles de 1989, van passar amb més pena que glòria per culpa de la ploguda que no va donar possibilitat a celebrar res (17). Els monument van patir tots les conseqüències de la forta ploguda i aquesta pràcticament les va destrossar totes. Falles com la de Joan Ramon Jiménez, que presentava al seu cadafal un cap del rei Jaume I pràcticament van desaparèixer, restant sols l’estructura de fusta del seu interior. Un altre exemple, podria ser el monument de la comissió de la Ferroviària. Aquest presentava al seu cadafal un llaüt i sobre ell un joglar, que pels efectes de l’aigua es va esfondrar i destrossar. Els monuments, per a poder ser cremats, van haver de rebre més gasolina de la normal, doncs tots els elements que composaven les falles estaven xopats per l’aigua i no era fàcil que calara el foc. La situació va ser tan catastròfica que la Fallera Major de Xàtiva de 1989 i les seues dames van ser a l’any següent, per primera vegada i de moment única, Fallera del Foc de Xàtiva i dames de la Fallera Major del Foc (18). En els setmanari local “Noticies 7”, es va fer ressò de tot allò ocorregut en el món faller, i es van publicar algunes fotos de com van quedar alguns monuments, podent-se apreciar com tots havien sigut afectats per la intensa i constant pluja (19). A tall de conclusió Com hem vist, no sols els virus han afectat a les falles de Xàtiva. Altres elements com els meteorològics han jugat un paper molt important a l’hora de poder celebrar les festes com toca. Esperem que tot torne el més prompte possible a la normalitat i que ni virus ni plogudes afecten a les falles, perquè ja tenim tots ganes d’un poc de festa i diversió.

Bibliografia .-1: Llibret explicatiu Falla Plaça d’Enriquez. Xàtiva març 1972. .-2: Fitó Josep Lluis (2008): Marcelino el tombolero ya no quiere ser fallero. Llibre explicatiu de la falla República Argentina 2008, pp 78-83. .-3: Fandos Pascual (2007): Agua a manta. Levante el Mercantil Valenciano. Extra pantanada de 1982. Viernes 19 de octubre de 2007, pp 3-6. .-4: La Veu de Xàtiva 26 de octubre de 1982. Nº 46, pp 1-5. .-5: Llibre explicatiu de la falla Avda Selgas-Planas de Tovar 1996, pp 83. .-6: Llibre explicatiu de la falla Avda Selgas-Planas de Tovar 1996, pp 83. .-7: Tortosa i Garcia Rafa: De fora vindran....(Artistes forans a les falles de Xàtiva). Llibre explicatiu de la falla Benlloch-Alexandre VI 2012, pp 104-105. .-8: Germans Navarro: Història dels artistes fallers. Llibre explicatiu de la falla Benlloch-Alexandre VI 1994, pp 36-37. .-9: Llibre explicatiu de la falla Benlloch-Alexandre VI 1983. Xàtiva falles 1983. Junta Local Fallera de Xàtiva 1983. .-10: Tortosa i Garcia Rafa: De fora vindran....(Artistes

forans a les falles de Xàtiva). Llibre explicatiu de la falla Benlloch-Alexandre VI 2012, pp 104-105. .-11: Sala Cuenca: El casalet. La Veu de Xàtiva 19 de gener 1983 Nº 58, pp 10. .-12: Tortosa i Garcia Rafa: De fora vindran....(Artistes forans a les falles de Xàtiva). Llibre explicatiu de la falla Benlloch-Alexandre VI 2012, pp 104-105. .-13: La Veu de Xàtiva 16 de febrer 1983 Nº 62, pag 4 .-14: Sala Cuenca: El casalet. La Veu de Xàtiva 21 de febrer 1983 Nº 63, pp 8. .-15: Tortosa i Garcia Rafa: De fora vindran....(Artistes forans a les falles de Xàtiva). Llibre explicatiu de la falla Benlloch-Alexandre VI 2012, pp 104-105. .-16: Sánchez i Pérez Joaquim (2014): Quadern de falles Xàtiva 1865-2014. Edita: Junta Local Fallera, Xàtiva. Pp 70-71. .-17: Noticia 7 miércoles, 22 de marzo de 1989 Nº 40, pp 1, 11-12, 16. .-18: Xàtiva en falles. Junta Local Fallera de Xàtiva, 1990. .-19: Noticia 7 miércoles, 22 de marzo de 1989 Nº 40, pp 1, 11-12, 16.

40 Anys de la pantanada de Tous

40 anys de la Pantanà de Tous, un record difícil d’esborrar Miguel Á. Martínez Tortosa

La meua retina encara té gravada com l’aigua corria desaforada pel carrer, arrossegant vehicles, animals vius, mobles, etc. Però el meu olfacte encara conserva l’olor d’aquella aigua marró, que duia mesclada tota la tragèdia en forma de fang.

La Presa de Tous

El 20 d’octubre de 2022 es compliran 40 anys de la Pantanà de Tous, nom popular de com s’anomena al trencament de la presa que hi havia al mateix emplaçament.

La presa Tous està situada en el quilòmetre 453 del curs del riu Xúquer. L’obra no va estar exempta de problemes, ja que des d’aquell 1955 en que va ser aprovat el projecte es van trobar, en el primer moment de l’inici de l’obra, amb una falla més llarga i profunda del que esperaven. Eixe projecte també va ser modificat per culpa de la permeabilitat dels terrenys, ja que s’observà que hi havia una aportació de 600 litres per segon. De 1960 a 1965 les obres van estar paralitzades perquè també hi havia problemes en la cimentació del cos central de la presa.

Com que el vostre llibre versa sobre els desastres naturals i jo visc i vaig ser protagonista en primera persona d’este, vaig en primer lloc a dir-vos què i com era la presa de Tous, després les meues vivències En 1980 va entrar en funcionament la primera fase del nou personals d’aquell dia i finalment la valoració fallera projecte amb una cabuda d’embassament de 50 milions de de la tragèdia. Espere que us agrade. Allà vaig. metres cúbics i en un màxim d’avinguda podria arribar a 120 milions de metres cúbics. La presa tenia una alçada de 71 metres sobre els fonaments amb un nucli central impermeable d’argila i dos laterals d’escullera. Bé, ja coneixem aquella presa que un 20 d’octubre de 1982 no va resistir i es va descoronar. Era difícil el càlcul de la pluja caiguda, com per exemple a Cortes de Pallars, on la Comissaria d’Aigües del Xúquer va aventurar ni més ni menys que 1.120 litres per metre quadrat. Des de la presa es va estar avisant al llarg de tot el matí de la crescuda però a les 17 hores del 20 d’octubre les aigües començaren a sobrepassar el límit superior de l’embassament. L’enginyer Jesús Maria González Marín donà l’últim avís a les 18 hores. Una sèrie d’errades, la falta de fluid elèctric, amb els sobreeixidors i els grups electrògens per fer-los funcionar que quedaren soterrats baix l’aigua, foren el detonant de la tragèdia. Les xifres demolidores de la catàstrofe les marca el cabal del riu. Este, de manera normal, és de 30 metres cúbics per segon. A la vesprada ja en duia 260 i a la nit eren 1.100 metres cúbics per segon.

tari perquè estiguen assabentats, que la pressa no va caure, es va descoronar a poc a poc. Si ho haguera fet, els tècnics diuen que l’ona que s’haguera produït per aquest fet haguera sigut més catastròfica encara.

Vivències personals Aquell 20 d’octubre, Alzira igual que molts pobles de les dos Riberes del Xúquer van patir la major devastació en una riuada en tota la seua història, el trencament de la presa de Tous va fer que les aigües del Xúquer s’ensenyorien per tots els termes i municipis de la ribera del riu, aigües avall de la presa. Gavarda i Beneixida van ser reconstruïdes en nous emplaçaments, Carcaixent i Alzira foren dos de les poblacions més afectades, en la primera, el nivell mitjà del riu va ser de 5 metres, mentre que a Alzira va ser de 6. Personalment, jo vaig passar aquella nit en la casa dels meus pares, recorde perfectament el pànic d’anar pujant tot allò que pogueren rescatar des de la planta baixa fins al primer pis, fins que m’arribà l’aigua a la cintura i amb una llanterna vaig estar salvant el que es podia. Cap a les 3 de la matinada repetirem l’acció per pujar-ho tot al segon pis ja que l’aigua va superar l’últim escaló i va entrar dins del primer pis. El resultat, 4,30 metres d’aigua en ma casa que es trobava en una zona prou alta de la ciutat, al carrer Colmenar, tot just darrere de l’ambulatori del carrer Hort dels Frares. La meua retina encara té gravada com l’aigua corria desaforada pel carrer, arrossegant vehicles, animals vius, mobles, etc. Però el meu olfacte encara conserva l’olor d’aquella aigua marró, que duia mesclada tota la tragèdia en forma de fang. Jo, apunta’t al balcó de l’habitació dels meus pares, em preguntava: ”Quan pararà de pujar? En tindrem prou en el segon pis i el terrat?

Nou morts i milers de damnificats fou el resultat d’un episodi de pluges que es va aliar com en “La tormenta perfecta” a fer que les coses en la Ribera tingueren un abans i un després. Les economies, empreses, comerços, agricultura, serveis, van quedar tots arrossegats, es va haver de començar de nou. Recordant velles fotografies em ve a la memòria la gran solidaritat de tot el poble espanyol que amb aliments, roba o diners van voler contribuir a la reconstrucció. Les Falles de la Pantanà Amb totes estes particulars singularitats, la Junta Local Fallera va decidir suspendre les Falles de l’exercici 82-83. Hem de pensar que tots els casals foren inundats, molts dels tallers dels artistes fallers de la zona també però el més important, el teixit comercial i empresarial va quedar tocat i molts dels fallers no pogueren continuar en actiu. Arribades les dades pròximes al mes de març i amb un poc més de llum sobre l’horitzó de la nostra Alzira, la Junta Local que aleshores presidia el regidor Eduardo Gallardo Herrera es va reunir amb la totalitat dels presidents de les comissions de la ciutat i van acordar que les Falles de 1983 tindrien un caire especial, ja que l’estoreta velleta i els trastos vells anaven a substituir als ninots i així tornar als orígens de la festa, no poder plantar monuments a l’ús no hauria d’impedir que les Falles d’aquell any passaren de llarg en la història de les Falles d’Alzira.

La llum dels ciris i llanternes, la foscor de la nit, tot ho El 18 de març, enmig de la plaça Major es va plantar recorde, i com no, la negligència dels polítics, que en un una falla amb un cadafal central i per baix trastos missatge per RNE ens demanaven tranquil•litat, perquè la presa de Tous encara estava en peu. Cal afegir a este comen- vells banyats per les aigües del riu. El dia de Sant Jo-

Danys materials

Plaça Major

Arreplegant menjar d’un vehicle voluntari

sep es va acordar que cadascun dels barris poguera fer la despertà. Després cada comissió, depenent de la seua voluntat, celebraria un esmorzar. Es va mantindre la missa oficial en honor al patró i la visita que cada any feien les Falleres Majors d’Alzira -en aquell exercici, Montserrat Esparza Botella i Anna Collado Peris- a l’asil. Al migdia, cada comissió va fer un dinar als seus casals. A la vesprada, es va fer una ofrena de flors als casalicis dedicats al patró Sant Bernat i les seues germanes, Maria i Gràcia. Tant el dia 18 com el 19, al costat de la falla, va haver-hi dos actuacions musicals de la famosa orquestra local ‘Los Serenade’. A les 12 de la nit, un castell incendiari va acabar botant foc i reduint a cendres a una falla

que semblava que s’havia construït de fang i no de cartó. No hi ha res millor que el foc per a purificar i començar de nou i així ho férem els fallers d’Alzira. Els alzirenys i riberencs som persones constants, tenaces i amb molt de treball, i vam ser capaços de reconstruir les nostres ciutats. Això sí, a Alzira i Carcaixent, quan plou mirem al riu de reüll i la por i la memòria de contínuament ens atrapa.

La pantanà que no arribà a xàtiva: 40 anys després Salvador Català Sanchis

La riuà no va arribar a Xàtiva, però la seua posició geogràfica, ben a prop de les zones damnificades, la va fer esdevindre en lloc ideal per socórrer a tots els que havien perdut la llar sota l’aigua.

Una dona espera al Josep de Ribera amb el seu fill Foto Arxiu Diari La Veu de Xàtiva

Nit del 19 i 20 d’octubre de 1982. Xàtiva no dorm tranquil•la a causa de la gota freda. L’aigua a manta en tan escàs temps genera un caos terrible. Pluges torrencials que arribaren a 700 mm/dia ocasionaren en unes poques hores, inundacions en baixos comercials, interiors de cases, i convertiren carreteres en piscines. S’enfonsaren sostres, es generaren riuades de fang, s’obstruïren canals de desaigüe, i el clavegueram no va poder canalitzar tantes aigües residuals. Policia, bombers i protecció civil, es van veure incapacitats per a atendre les alertes. La carretera Nacional 340 en la seua entrada a Xàtiva per la Llosa va romandre tallada, els carrers del nucli antic i el col•legi Jacint Castanyeda quedaren enfangats sota una allau de terra que arrossegava l’aigua procedent de les faldes del Vernissa. Els sostres de les cases més velles s’enfonsaren i la saturació dels desaigües, generaren tolls i més tolls, que van inundar les parts altes de Xàtiva amb un immens llac de color marró. Va haver-hi greus problemes amb la distribució de l’aigua potable i amb el subministrament d’electricitat. A la vesprada del 20, l’oratge donava una treva i la

gent va atrevir-se a eixir dels amagatalls per començar la neteja. Una calma tensa va envair tot fins que va arribar una alerta terrible. El pantà de Tous mostrava un aspecte inquietant. Semblava que anava a rebentar i vessar tot el seu líquid element en forma de tsunami de secà en direcció a les comarques de la Costera i Ribera. La histèria col•lectiva s’apoderà de la ciutat, i molts veïns van voler fugir en direcció al Castell, Bixquert o qualsevol punt alt urbà lluny de les planures que envolten el Puig. La possibilitat que la ciutat quedara transformada en una marjal artificial sense arròs, va generar una por infundada, absurda conseqüència de la desinformació, ja que Xàtiva gaudeix d’una altitud molt més elevada que els pobles de la Ribera, els que al cap i la fi, van ser els més afectats. Però la desgràcia arribà a les 19:15 d’aquell fatídic 20 d’octubre, i després d’unes hores en què l’aigua eixia per dalt de la presa, aquesta es va trencar definitivament. Les conseqüències de la catàstrofe es van agreujar per les deficiències en la capacitat de resistència dels murs, i davant la impossibilitat d’obrir les comportes a causa d’una successió d’esdeveniments inesperats, com la pèrdua del corrent elèctric a causa de la intensa pluja i la fallida del grup electrogen d’emergència. Per l’immens forat eixirien milions de litres a raó de 16.000 metres cúbics per segon. Tot un tsunami, el major de la història, que arrasà les comarques de la Ribera Alta i Baixa, amb especial virulència sobre les poblacions de Sumacàrcer, Gavarda, Beneixida, Alberic, Carcaixent i Algemesí. Es va generar un gegant toll de 290 kilòmetres quadrats de superfície, i alguns poblets com Gavarda i Beneixida van desaparèixer literalment del mapa. Però a la riuà li va acompanyar una allau de desinformació. Així, per exemple, es recomanà evacuar Xàtiva, mentre a Carcaixent ni tan sols es la va esmentar quan l’aigua omplia els seus carrers amb metres de profunditat. El desconeixement de què estava passant va afectar els plans d’evacuació. Els mitjans de comunicació oficials deien que la pressa estava resistint i confonien uns pobles amb altres, conseqüència del desconeixement de la geografia valenciana. Els radioaficionats radiaven in situ el trencament de la pressa, de com pujaven el nivell de les aigües, mentre els mitjans amagaven la realitat per ignorància, o tal vegada per por a no provocar el pànic entre els habitants de les poblacions afectades.

76 Portada La Veu de Xàtiva del 26 d’octubre de 1982

L’institut José de Ribera va esdevindre centre d’acollida - Foto Arxiu Diari La Veu de Xàtiva.

Persones damnificades abastint-se de queviures al Ribera - Foto Arxiu Diari La Veu de Xàtiva

Xàtiva va patir les conseqüències de la pluja - Foto Arxiu Diari La Veu de Xàtiva

Xàtiva no va patir afortunadament les conseqüències de la riuà i la tromba d’aigua va caure només del cel. Malgrat tot, la capital de la Costera va quedar completament a fosques per la pèrdua del corrent elèctric i molt banyada a causa d’unes intenses pluges que reviscolaren la vesprada del dia 21 d’octubre. Però davant el caos, la ciutat reaccionà i transformà la por i la desinformació en solidaritat Entre el 19 i 21 d’aquell mes, i enfront de les notícies falses i la pèrdua de les telecomunicacions, els radioaficionats s’instal•laren a l’ajuntament de Xàtiva, el qual va coordinar tota l’ajuda a les zones afectades després d’assabentar-se que Alzira, Carcaixent, i tants altres pobles de la Ribera del Xúquer estaven ofegant-se a causa del trencament de la pressa de Tous, que havia fet del Xúquer un riu tan cabalós com el d’un de clima equatorial. El vessament de milers de litres sobre el seu tram principal no va afectar tant els seus afluents. La riuà no va arribar a Xàtiva, però la seua posició geogràfica, ben a prop de les zones damnificades, la va fer esdevindre en lloc ideal per socórrer a tots els que havien perdut la llar sota l’aigua. Davant aquesta situació, Xàtiva va esdevindre en centre logístic d’urgència improvisant espais d’atenció als desplaçats que s’havien quedat sense llar, o fins i tot, sense poble. La Creu Roja, els directors dels centres educatius, els boys scouts, els funcionaris municipals, els sanitaris, i centenars de voluntaris es van oferir per obrir espais d’ajuda de tota mena. L’ajuntament va esdevindre temporalment en centre de coordinació d’emergències, a l’institut Josep de Ribera s’instal•là un centre d’acollida i distribució de queviures per a damnificats, al col•legi Claret i les Dominiques, hospitals de campanya, que durant un temps funcionaren com a llars temporals de damnificats, i al camp de futbol de la Murta, s’adequà una improvisada pista d’aterratge per a helicòpters.

Molts evacuats arribarien a Xàtiva en aquells dies, i molts xativins partiren en colles de voluntaris als pobles afectats per tal de netejar els carrers de fang i brutícia. I altres es quedaren a la ciutat ajudant en tot allò que fera falta, i duent a terme una campanya de vacunació i desinfecció de tots els racons urbans que havien quedat baix una capa de terra marró. Podríem dir que la riuà, generada per l’esclat de la pressa de Tous, no arribà a Xàtiva afortunadament. El que sí va arribar va ser una forta onada de solidaritat com mai s’ha vist a la capital de la Costera, quaranta anys després de tan terrible catàstrofe.

PASSAT PER

Falles passades per aigua, fortes gelades i un vent que s’endugué el Comité Central Faller Rafa Tortosa Garcia I és que l’oratge en temps de falles determina, diguem-ne, dos vessants. Per una part, l’artística, tota la relacionada amb el cadafal faller, tant la seua plantà com la seua estada al carrer (...). I l’altra vessant és la festiva, el mal oratge comporta la suspensió parcial o total d’actes fallers amb la conseqüència d’unes festes deslluïdes.

«Los festejos falleros han constituido un éxito completo, tanto por la cantidad y calidad de las fallas presentadas como por la grandísima animación habida y el extraordinario número de forasteros que han acudido a visitarlas, pues, sobre todo el día de San José, puede decirse sin exageración que concurrió a nuestra ciudad más gente que en los animados días de feria. Lástima grande que lo desapacible del tiempo, debido al vendaval reinante, haya deslucido las fiestas y restado público»1 . Com qualsevol manifestació festiva de la mediterrània, les Falles s’hi desenvolupen a l’aire lliure. El seu hàbitat és el carrer, on la manifestació artística dels cadafals fallers presidix el comboi social i festiu del poble valencià. En conseqüència, com diem en estes latituds, comporta estar pendent del cel. L’oratge és un dels factors clau per a un encertat desenvolupament de la festa i més, quan s’hi celebrem en l’arribada de la primavera, fet que comporta temps d’inestabilitat meteorològica. Inclús ens hem atrevit a batejar allò de fa temps de falles que s’hi tradueix en calor pel dia i frescoreta per la nit. No obstant, deixant de banda el factor tèrmic, les falles estan condicionades per l’oratge i abocades a assumir unes falles amb gelades, pluja o vent. A més a més, a este mal oratge cal incloure la temporalitat en què s’hi manifesta, i només influirà en el desenvolupament d’un acte o, potser, llance per terra tota la setmana fallera. I és que l’oratge en temps de falles determina, diguem-ne, dos vessants. Per una part, l’artística, tota la relacionada amb el cadafal faller, tant la seua plantà com la seua estada al carrer, ja que els materials emprats, tant a l’estructura com a la superfície, estan preparats per assumir escasses pluges i vents. I l’altra vessant és la festiva, el mal oratge comporta la suspensió parcial o total d’actes fallers amb la conseqüència d’unes festes deslluïdes.

Falles passades per aigua La plantà, pel risc que comporta el muntatge de les diverses peces així com el propi treball a l’aire lliure, està influenciada per l’oratge. Una pluja constant té la conseqüència de banyar el cartó, i este, amb la seua gran capacitat d’absorbir l’aigua, fa que el pes augmente considerablement i provoque el desplom del ninot o, en menor mesura, la desfeta de part de la superfície, ja que el cartó és converteix en una pasta incapaç de mantenir-se. També, el contacte de l’aigua amb la fusta pot provocar imprevistos i més quan les peces estan encara a l’espera

de ser acoblades. El no tindre protegit el sacabutx —la part del ninot o peça per on s’acobla a una altra—, i davant l’acció de la pluja, fa que este s’unfle i no acoble, doncs està previst que este siga precís i el fet d’augmentar la seua dimensió fa que una part no entre en l’altra. Al llarg de la història fallera de la ciutat hi ha molts exemples de plantades passades per aigua, de ben segur que tothom en recorda més d’una, no obstant ens aturarem en la plantà de l’any 1943, com un excel•lent exemple, la qual va ser complicada per la pluja. El corresponsal, Carlos Sarthou, deia que «el tiempo se muestra antifallero» i destacava que «más valientes [fueron] nuestros falleros [que] iniciaron, bajo paraguas “la planta´”, que por fuerza mayor hubieron de suspenderla, apareciendo esta mañana unas fallas en esqueleto o armazón, otras sin “ninots” y algunas más completas, aguantando la llovizna...»2.

La torta de Sant Josep de F. Climent Mata (Cid-Trinitat, 1943). Podem vore la falla coberta per un lona per evitar que s’hi banyés. ARXIU FAMÍLIA CLIMENT ALMENDROS

El derrumbamiento del Miguelete era el titular de esta crònica fallera, que com veiem, es referia al coronament de la falla de Tetuán: «... Y finalmente, una falla colosal simboliza la fraternidad de dos ciudades levantinas, con el Miguelete de Valencia, que le regala una falla al campanario colegial de Játiva, y éste le corresponde con un ramo de naranjas de la Ribera. Pero ¡qué catástrofe!: “El Miguelete se ha caído” esta madrugada. Trasplantado a la plaza Tetuán de nuestra ciudad, cuando su espadaña asomaba sobre los tejados, las nubes le dieron una ducha, y al peso del remojón, el viento lo ha derribado. Mañana, según dicen, aparecerá sólo el oreo campanario y atado a él un artista con traje de encarcelado, un artista extranjero que defraudó el dinero recibido para la falla, teniendo que pechar la comisión con ésta. Pero no ha tenido la previsión de cubrir al Miguelete con paraguas (como los falleros de la Trinidad, su tortada), y el Miguelete se les escapó también».

Voluntat dels fallers de R. Sánchez (Tetuán-Sant Francesc, 1943). El cadafal va tindre problemes en plantar-se a causa de la pluja. FS-22, ARXIU MUNCIPAL DE XÀTIVA

Després de 750 anys de P. Roca Chorques (J. R. Jiménez, 1989). La pluja caiguda aquelles falles va provocar la suspensió de molts actes fallers i va fer malbé els cadafals fallers. ARXIU CARMEN ANAYA

Passada la nit, el cronista oficial de la ciutat, descrivia la resolució d’aquella plantà: «Sin sol, pero sin lluvia; sin sol, pero sin ”re-sol”, y hasta gotas para remojar las fallas y que no sequen las calles. El barro se lo va llevando la gente»3 . Sembla que, conforme van passar el dies, l’oratge va millorar i Sarthou comunicava que el dia 19 era «en cielo sin nubes aparece radiante el sol. San José nos depara un día espléndido y primaveral» 4. Respecte a la vessant festiva i tot allò que suposa un mal oratge, podem trobar molts exercicis on es va suspendre algun acte atès que només va ploure un cert dia. També hi ha hagut falles on el programa de festeigs va estar suspès quasi en la seua totalitat. En la ment estan les Falles de 1989, on els cadafals es van fer malbé i es van suspendre quasi tots els actes principals. I tot degut a una constant pluja instal•lada en la setmana fallera.

Fortes gelades Hui en dia, les Falles són una festa organitzada i tabulada durant l’exercici faller, on les comissions falleres son constituïdes, any rere any, d’una manera quasi automàtica. Les falles són encomanades als artistes fallers, els qual tenen un any per construir-les en tallers adequats i gaudeixen de la professionalitat de l’ofici. No obstant, en altres temps, l’oratge de l’hivern condicionava molt el desenvolupament de la festa atès que la població vivia bastant del camp i, ja se sap que un mal oratge té conseqüentment una mala collita i poc benefici. Anys on l’oratge no era bo, el col•lectiu faller es veia minvat. Els artistes fallers també ho patien, ja que la realització de les falles s’hi feia en llocs gelats i, com era habitual, la falla s’hi feia des de tres mesos abans de falles, la qual cosa provocava falles més modestes. Un clar exemple són les falles de 1935, que si les comparem a l’any anterior, perderen un poc d’esplendor. Només es

van plantar huit falles grans i quatre infantils. Una de les principals raons, que contribuïren en la disminució de l’activitat fallera i en el desànim de molts xativins per celebrar festes, van ser les fortes gelades i el mal oratge dels mesos anteriors, que perjudicaren i ocasionaren danys i pèrdues econòmiques en l’agricultura 5. El vent que s’endugué el Comité Central Faller Un interessant exemple que combina les falles i l’oratge és l’edició de les falles de 1934. La crònica periodística que fa d’inici a este treball, descriu perfectament les falles d’aquell any, amb la presència d’un important vendaval que va condicionar el desenvolupament festiu de la ciutat. I tant que el va condicionar, ja que aquell fort vent va influir en els premis i, en conseqüència, en la constitució del Comité Central Fallero, l’ens organitzador de les falles de Xàtiva en aquell moment 6. Tot un efecte dòmino. La premsa es feia ressò de la il•lusió que s’hi transmetia a la ciutat esperant les falles: «Catorce son las fallas que se levantarán en nuestra ciudad, en las plazas y calles siguientes: Emilio Castelar, Méndez Núñez, Vernisa-Libertad, Ayuntamiento, doctor Simarro, República, Blasco Ibáñez, Enríquez, Bruschetti (antes San Pedro) y Humanitaria, a más de la infantiles de las calles Argentería y Cebrián, plaza del Olmo y Avenida Canalejas. Para dar una idea de la brillantez que revestirán los festejos basta decir que, además de las dos bandas de música locales, están contratadas las de Puebla del Duc, Genovés, Beniganim, Llosa de Ranes, Onteniente y otras pendientes de ultimar el contrato […]. No dudamos que dada la animación existente y con todos estos preparativos, éste año revestirán extraordinaria importancia y brillantez los festejos

falleros y nuestra ciudad se verá muy concurrida»7. El setmanari El Radical, a la seua crònica fallera posava èmfasi en els millars de forasters que acudiren a Xàtiva i que van recórrer els seus carrers alegrement. Però també afegeix que l’animació i el bullici s’haguera multiplicat indubtablement «si el dios Eolo no hubiera hecho verdaderas diabluras, pues sabido es que el fuerte viento hizo poco menos que imposible la misión fallera, acobardando a mucha gente que durante los primeros días no se atrevió a desplazarse a nuestra población, haciéndolo en el día de San José de una manera tumultuosa y efervescente»8. Així és que, en plena vespra de les falles, el fort vent va fer acte de presència el dia de la plantà, el qual va posar molt difícil als artistes fallers i a les comissions realitzar la seua escomesa:

«A fe de los entusiastas falleros hubieron de luchas con series dificultades, pues en más de una ocasión el furioso vendaval les puso en graves aprietos, y hasta falla hubo en que un golpe de viento derribó la mitad cuando la estaban colocando»9. Aquell divendres 16 de març, en arribar-hi la nit, moltes comissions no van poder deixar plantada la seua falla, i «en estas condiciones amaneció el sábado, faltando aún por plantar las fallas de las plazas de San Francisco, Enríquez, San Pedro y parte de la de Méndez Núñez, que no estuvieron completamente terminadas hasta la tarde de este día»10.

Fam, fem, fum de José Pérez (Sant Pere, 1934).

A la lluneta estic, me’n ric, me’n ric de José Pérez (Enríquez, 1934).

Sembla que el Comité Central Fallero, ens del qual estaven adherits tots els districtes fallers, no va tindre en compte este imprevist i va continuar desenvolupant el seu programa de festejos. Així és com el mateix dissabte de matí, el jurat qualificador de les falles d’aquell any va jutjar els cadafals grans i infantils. Els premis atorgats per l’Ajuntament va ser: primer premi, Plaça de la Bassa de J. Rabasa, segon premi, plaça del Mercat de A. Menéndez i tercer premi a la plaça de l’Ajuntament —Sant Agustí—, de F. Bolinches. Quant els infantils, els premis foren per a la plaça de la Bassa de J. Rabasa, que s’endugué el primer; El segon fou per al xiquets del carrer de l’Argenteria i el tercer per al Carrer de Cebrián de Feltrer, López i Garcia. És notori que les falles sense acabar de plantar no van estar qualificades, la qual cosa va provocar cert descontent. Així ho relatava El Agrario:

rro —de Sant Francesc a l’actualitat—. La falla del Dr. Simarro fou obra de J. Rabasa, la qual representava «la funesta actuación de Azaña y la monumental pita con que se le recibió en su visita a nuestra Ciudad y al regimiento que nos llevó. Gustó muchísimo, en especial la figura de un personaje muy popular, irreprochablemente ejecutada, sin duda el mejor de los ninots» 12.

«Hemos de significar el descontento existente en un numeroso sector fallero por la forma anómala en que se procedió al reparto de los premios del Ayuntamiento, otorgando éstos en la mañana del sábado, cuando aún no estaban plantadas las fallas de la plaza Enríquez, plaza de San Francisco y plaza de San Pedro. Cierto que dichas fallas debieron plantarse como las demás, en la noche del viernes, pero en este caso concreto se justifica que no ocurriera así, ya que el fuerte viento reinante ponía en grave peligro la “plantá” de dicha noche. Posteriormente el Ayuntamiento ha acordado conceder a dos de dichas fallas una subvención de 75 pesetas, pero habremos de convenir en que no es ésta manera de proceder la más a propósito para evitar suspicacias y torcidas interpretaciones»11. Esta actitud, amb la falta d’empatia cap a les comissions que no pogueren plantar a temps les seues falles a causa del fort vent, només va estar secundada per l’Ajuntament. Les entitats privades que també tingueren la deferència d’atorgar premis si que van tindre en compte estos cadafals i, de fet, alguns van formar part dels guardons. El Centre Valencianista de Xàtiva, en el seus premis de falles, va donar el primer premi a la de la plaça de Blasco Ibáñez —de la Trinitat— i el segon a la plantada a la plaça Enríquez, la qual era una de les perjudicades pel vent, mentre que el tercer fou per a la de la plaça de la Bassa. Així també, l’Ateneu Popular de Xàtiva, jurat del qual estava format pel seu president V. Álvarez Santolino i els pintors Guiteras i Tudela, va atorgar l’únic premi a la falla de la plaça del Dr. Sima-

Bunyol de J. Rabasa (Tetuán-Sant Francesc, 1934).

Tota esta polèmica dels premis oficials va tindre una important conseqüència, ja que passades les falles de 1934 el Comité Central Fallero es dissolgué amb la perplexitat de no ser constituït durant l’exercici 1934/1935. Un dels motius que podria haver influït en esta dissolució és allò ocorregut amb els premis fallers de 1934. El motiu central sembla ser les desavinences entre els membres del comitè on alguns volien imposar les seues idees sobre la resta. Després de les falles de 1935, després d’un any sense el Comitè Central Fallero, la premsa promocionava la constitució de l’ens faller i ens aportava el perquè de la seua dissolució:

«Nos satisface que haya despertado el ánimo en estas Comisiones y juntamente con las de este año y otras de nueva creación, colaborar de común acuerdo y dentro de la mayor fraternidad para que las próximas fiestas falleras de 1936 dejen bien sentado el nombre de Játiva en todas partes, celebrando variedad de festejos que atraiga y estacione al forastero, sin olvidar la confección de llamativos carteles murales y programas de mano, elección de Fallera Mayor (y no el enjambre del primer año) becerradas en la plaza de Toros, funciones benéficas en los demás espectáculos públicos, verbenas en el Mercado al por mayor aprovechando la época estival que no funciones, et., etc., para lo cual es necesario, útil e indispensable la reconstitución del Comité Central Fallero a base de Delegados de todas las comisiones que se constituyan actualmente, representantes de la Patronal y prensa teniendo presente evitar a toda costa el cacicato a algunos de sus miembros pues esta forma dictatorial no debe prosperar en reuniones democráticas como ocurrió el primer año de su actuación, sino funcionar con entera imparcialidad y aportando iniciativas asequibles a la práctica» 13. Aleshores, l’any 1935 va ser l’Ajuntament, junt al Centre Valencianista de Xàtiva, el que es va encarregar d’organitzar les falles de la població. Per a les falles de 1936 es va tornar a constituir el Comité Central Fallero sota la presidència de Ramon Alonso Reig, component de la falla de la plaça Dr. Simarro i qui ja havia format part del Comitè l’any 1934. Coda Un dels orígens de les falles, amb el seu foc imprescindible, potser siguen aquells focs originats per pregar tindre bones collites, un ritus ancestrals celebrats a l’inici de la primavera, moment en què comencen a florir els camps. Les falles són unes de les festes esdevingudes d’estos ritus i la seua celebració en este punt de l’any ha estat inalterada. I té la conseqüència d’assumir oratges amb bastant inestabilitat. La fi de l’hivern encara provoca dies gelats els quals s’entrellacen amb hores del dia caloroses, on el sol calfa de valent. Les pluges fan acte de presència en uns dies pròxims a l’abril de les mil aigües. I el vent sempre sol fer acte de presència per justificar dita inestabilitat. Aleshores, sembla que res canviarà. Així que la natura seguirà dictant-nos l’oratge i les Falles, evidentment, no canviaran de dates. Millor que no.

1 El Agrario, 22 de març de 1934. Recurs digital, BIBLIOTECA MUNICIPAL DE XÀTIVA (BMX) 2 Las Provincias, 19 de març de1943. HEMEROTECA MUNICIPAL DEL VALÈNCIA (HMV) 3 Las Provincias, 20 de març de 1943. HMV 4 Las Provincias, 21de març de 1943. HMV 5 COLL, JJ. (1995): “1935: Un any de gelades i sense falleres”, Argentina. Falles 95, Falla R. Argentina, Xàtiva, pp. 74-77. 6 El 6 d’abril de 1933 va estar constituït el Comité Central Fallero el qual tenia que vetlar pels treballs d’organització i propaganda dels festejos generals. Al despatx de l’alcaldia acudiren els delegats destinats per les Comissions de falla que havien estat constituïdes fins el moment. Per unanimitat dels presents es va acordar constituir l’ens i nomenar els següents càrrecs: President, Siro Díez Company (Tinent d’Alcalde de la Comissió de Fira i Festes); Vicepresident, Ernesto Sanz Roselló (falla Emilio Castelar); Secretari, Juan Aznar Bellido (Oficial del Negociat de Fira i Festes); Sotssecretari, Rafael Gómez Calabuig (falla Méndez Núñez); Interventor, José Segarra Pacheco (falla Humanitària); Dipositari, Vicente Villena Codina (falla Blasco Ibáñez); Vocals, Antonio Menénedez Ramirez (falla República), Fernando Rizo Sanz (falla Atilio Bruschetti), Ramon Alonso Reig (falla Dr. Simarro), Francisco Mulet (falla Enríquez), José Ribelles (falla infantil de l’Om) i Carlos Cabo (falla Bonaire). Aleshores, el Comité Central Fallero va estar format, sota la presidència per part de la regidoria de l’Ajuntament, per les onze falles constituïdes inicialment (Emilio Castelar, Méndez Núñez, Humanitària, Blasco Ibáñez, República, Atilio Bruschetti, Dr. Simarro, Enríquez, Bonaire i la infantil de l’Om) i de la infantil del carrer Cebrian que s’afegí després. Les comissions falleres, com es pot comprovar, aportaren un delegat a este comitè. El Agrario, 22 d’abril de 1933. BMX 7 El Agrario, 15 de març de 1934. BMX 8 El Radical, 24 de març de 1934. BMX 9 El Agrario, 22 de març de 1934, página 4. BMX 10 Ibíd. 10 Ibíd, pàgina 2. 12 Ibíd, pàgina 4. 13 El Agrario, 23 de maig de 1935. BMX

Crònica d’una Plantà desubicada Xavier Serra Creador de Malalt de Falles i cofundador de Regala un Ninot

La Plantà més enllà d’Especial va ser una odissea: caigudes de remats, falles afectades per l’aigua, artistes lluitant contra els elements... En cada cantó de la ciutat, en cada encreuament, en cada plaça el comentari era generalitzat: les falles de setembre semblaven maleïdes

Afortunadament les tirades de grua i tots els treballs dels artistes anaren relativament bé i foren prou ràpids. Els habituals temps de Plantà que sempre solen ser lents es van accelerar i en pocs dies ja es podia contemplar al Cap i Casal grans volums en l’aire en les diferents places de Secció Especial. Agost, una Plantà en agost. Qui ho anava a dir... En 15 anys de seguiment de Plantà puc dir que ho he viscut quasi tot: diluvis, bous colossals, replantades, desplantades,... Però mai una Plantà a l’estiu. La COVID-19 ens va fer viure una desplantà històrica, un fet que mai havíem viscut. Pensàvem que ja ho havíem vist tot, però no. Faltava vore plantar amb màniga i pantalons curts. Setembre es plantejava com una bona opció per a reprendre amb limitacions les falles. Tothom ho veia amb bons ulls. Bon oratge, espais oberts, bona temperatura... Tots els factors indicaven unes Falles prou bones dins del que la pandèmia i les restriccions sanitàries permetien. Però havíem oblidat que per a tindre unes falles a setembre primer cal tindre una Plantà en Agost. La il•lusió va renàixer en vore els primers transports per Maldonado camí de la Plaça del Pilar. Tot i no ser la gran entrada de góndoles que ens haguera agradat, unes primeres figures de Paco Torres en un camió cobert van generar una gran expectació. A la Plaça s’acumulaven centenars de persones amb ganes de plàstics i de creure en què les falles podrien ser realitat. De Velluters a Russafa. Sueca – Literat Azorín va avançar molt inicialment amb Vicente Llácer. Allò que no s’esperaven era que la ciutat de València no s’havia adonat encara que les falles estaven arribant. La ciutat i els mecanismes habituals de Plantà no estaven activats ni preparats. El fet d’estar en agost i mesclar les vacances junt a una Plantà fora de dates va pillar per sorpresa als serveis municipals. Així un autobús va travessar l’encreuament de la Falla quan ja estava el centre plantejat i amb part dels volums ja alçats. Es plantejava una Plantà interessant...

Punt especial mereix l’operació eixida de Fira València. Les institucions i les empreses encarregades de dur a terme aquesta colossal acció van ser molt operatius i a poc a poc totes les falles van eixir de les naus de Fira sent un fet a destacar que comissions com Sagunt – Sant Guillem i Sant Josep de Pignateli que no militen en la màxima categoria van ser les primeres en eixir al carrer. El moment en què el remat de Gravador Esteve – Cirilo Amorós va eixir al carrer també va ser molt destacat al convertir-se el mateix en un símbol de la Desplantà. Avançant en la Plantà estiuenca trobem altre moment àlgid: el retorn de l’aviadora de Vicent Martínez a Cuba – Literat Azorín. Bo, realment no va ser un retorn com a tal ja que aquesta va ser víctima d’unes flames furtives en març de 2020 i va haver de reconstruir-se. Eixe moment també va ser preciós. L’aviadora va tindre un final digne dins de les circumstàncies. I com no podia ser d’altra manera en agost les tronades i els ruixats van fer acte de presència. Allò que ningú esperava és que foren tan fortes com van ser. Les previsions van fer que visquérem fets insòlits. Pere Baenas i Convent Jerusalem decidiren tapar en plàstics absolutament tota la Falla. Una operació arriscada, però que va resultat un èxit. La Falla ambientada en els canals de Venècia paradoxalment no va patir cap efecte negatiu per l’aigua i la tempesta. En la part negativa, Carlos Carsí i el seu equip van fer un esforç titànic per mantindre la seua meravellosa obra per a l’Antiga de Campanar sense que patira cap caiguda.

Pere Baenas tapa gran part de la Falla Convento Jerusalén en previsió dels danys de la pluja - MALALT DE FALLES

Fallers de Convento es protegeixen de la pluja la nit de la Plantà - LAS PROVINCIAS

Els forts vents en una d’aquelles nits posaren un nus a la gola de totes i tots. La fusteria de la falla va resistir i tot i parèixer que en algun moment cauria va aguantar magníficament veient-se afectada només una peça, la del Kraken, que no va poder ser restaurada una vegada finalitzada la Plantà. De tot el que podia haver passat, aquell problema va ser xicotet i l’aspecte general d’aquella gran falla de Carsí va ser increïble. En opinió d’un servidor i fora de premis, l’obra que quedarà en el record de les falles de setembre a València. La Plantà més enllà d’Especial va ser una odissea: caigudes de remats, falles afectades per l’aigua, artistes lluitant contra els elements... En cada cantó de la ciutat, en cada encreuament, en cada plaça el comentari era generalitzat: les falles de setembre semblaven maleïdes. Els artistes fallers van ser autèntics herois alçant del no res i amb tots els problemes possibles les obres efímeres i reactivant la festa. Mereixen l’homenatge de totes i tots. Ells i elles són el centre de la festa i en aquesta Plantà desubicada es va fer més evident que mai. Llevat d’algunes localitats amb Alzira, Gandia i Borriana al front, les falles no van ser plantades en la majoria de poblacions amb activitat fallera. Una llàstima que per motius realment que disten de la festa les comissions de les diferents juntes locals decidiren no plantar. Afortunadament vam poder gaudir de plantades extraordinàries en la capital de La Ribera Alta al celebrar-se en octubre. Una gran experiència que demostra que tot i ser una Plantà més desubicada encara les emocions van ser les mateixes o inclús majors.

microrelat.

La inundació de l’alegria Mario Miret

I després es miren i somriuen com si res. Tanquen la porta i marxen. I llavors, cada persona arriba a la seua casa, s’asseu al sofà i se sent orgullosa de formar part del millor equip del món. Només uns dies abans, les aigües braves sobreeixien per tot arreu. Uns van prendre la funció d’agafar poals i més poals i altres, en canvi, recollien ràpid els materials que podien danyar-se en ser mullats. —El dolent cal allunyar-ho prompte. —Ací no hi ha lloc per al dolor. —Això ha d’unir-nos més que mai.

—Només és una xicoteta ensopegada, tirarem avant.

Ningú està a resguard de les pluges torrencials ni del mal clima que a vegades, simplement, es percep en respirar-lo. L’aigua és una arma de doble tall, perquè primer embruta, però a la llarga, sempre neteja.

—Tot esforç té la seua recompensa.

—Som un equip.

Per això, una vegada va haver acabat el treball, es van eixugar la suor del front i es van abraçar amb la seguretat que demà seria un altre dia, potser un més assolellat i bell, però, a qui li importa, si han aprés a no tindre-li por a res.

—Ningú podrà amb nosaltres.

—Ho hem aconseguit.

—La constància ens farà grans.

—Entre tots ho vam fer possible.

I només es miraven i somreien com si res. Es posaven a la feina i solucionaven els problemes. Malgrat tot, perquè una cosa és estar amb l’aigua fins al coll i una altra aprendre a bussejar amb la marea.

—Ens hem guanyat una cervesa!

—Perdrem una batalla, però mai la guerra.

I després es miren i somriuen com si res. I marxen orgullosos. S’asseuen al sofà plens de goig. Ningú els considerarà mai uns herois, però així i tot, formen part del millor equip del món.

microrelat.

(Las Provincias)

Estima(t) Amparo Álamo Estimat TU, I dic TU amb la major consistència, importància i impotència que em cap al cos en aquest instant. Perquè mai tornaré a sentir-me tan perduda, tan abatuda i convençuda de que ja no es pot caure més baix com ho estic ara mateix. Sent que la meua mà escriu molt lentament per a tot el que he de dir. Tractaré d’anar al gra. Estimat TU: quin viatjet. D’anades, tornades, lligams, alçades i baixades. Ha arribat un punt en el qual he sentit que ja no podia més; i aleshores, màgicament, pareix que tenia més força que mai. No deixa de fascinar-me com l’ésser humà està programat per a sobreviure. Contra tota catàstrofe. Contra tot desastre natural o emocional. Estimat TU: sé que per a tu tampoc ha sigut fàcil. Derrocar-ho tot amb la teua fúria ha hagut de ser dur, coent, fosc. T’has emportat tant de bo de tots nosaltres... I, a la vegada, per on has passat has deixat un fum d’aprenentatge i resiliència. Qui no t’ha sabut traure partit, no ha entès res de tota aquesta odissea. Estimat TU: estima’t. Aixina, com sona. Com mai ningú ha sabut fer-ho abans. Perquè tots hem aprés a voler massa, sense límits, amb recel, amb foc. I, quan han vingut els anys, ens n’hem adonat de que no podem donar el que no tenim per a nosaltres: amor propi. Amor del pur. TU. El temps. Jo. Ja estic arribant al final i encara no sé a qui posar de remitent. El que està clar és que tot açò que sent ara mateix passarà. Sempre passa. Aquesta inundació d’emocions ingestionables. Aquesta nostàlgia. Aquest buit. Açò també passarà. I nosaltres amb ell.

Lliçons sobre com sobreposar-se al colp de les inclemències meteorològiques sobre les falles José Luis Lagardera Periodista i faller Xavier Herrero va patir aquell disgust en 2014, tot i que va arribar a solucionar-lo a temps i el braç del moro va acabar ocupant el seu lloc a Mercat Central durant la setmana fallera. Altres no corren eixa sort i veuen tombat abans d’hora tot un any de treball.

Si hi ha falles pel mig, quan bufa el vent i quan creix la tempesta és moment de posar-se a tremolar. Perquè moltes són les circumstàncies que s’han de donar per a que els cadafals erigits amb màxima precisió aguanten l’embat i siguen capaços de resistir en peu. Per desgràcia, no sempre passa. Hi ha una data que quedarà marcada per sempre en la memòria de l’artista xativí Xavier Herrero. En 2014 debutava en la Secció Especial de València amb la falla Mercat Central, amb la qual havia aconseguit un meritori tercer lloc a la Secció Primera l’any anterior, i el 13 de març d’aquell any, quan semblava que la feina ja estava feta, va rebre una mala notícia. “Estàvem plantant la falla de Camí Nou de Picanya, i estant en un restaurant no sé si per a esmorzar o per a dinar, vaig rebre un missatge de Xavi Serra (Malalt de Falles), qui em va dir que m’havia caigut el braç del moro de Mercat Central”. Immediatament l’artista i el seu equip van arreplegar trastos i, com que tenien un camió amb plataforma llogat, es desplaçaren fins la plaça per valorar els danys. Cal tenir en compte que aquell any 2014 s’havien succeït dies de mal temps, amb una pluja recurrent, i que el fatal moment el va provocar una ràfega forta de vent la qual va acabar doblegant l’estructura. “Probablement la fusta que li posàrem a eixe braç no era suficientment resistent. Sense el vent i sense la pluja haguera aguantat sense cap problema, però amb una forta ratxa va acabar caient a terra. Vam emprar una fusta d’avet i si en lloc d’això haguérem apostat per un pi insigne o un pi Suècia no haguera passat. Però en eixe moment teníem eixa fusta i la vam emprar. Si en lloc de ser un tauló simple haguera sigut doble tampoc s’haguera trencat. Va ser un excés de confiança”, recorda Xavier Herrero. Els periòdics i les xarxes socials ja havien començat a fer-se ressò de la notícia quan Xavier va acudir a la

demarcació per valorar els danys. “Quan jo vaig arribar allí vaig tindre clar que anàvem a arreglar-ho. Els problemes se solucionen quan saps que tens un problema, i vam anar seguint els passos pertinents per recompondre el puzle”. El soroll mediàtic era evident, però com diu l’artista “en eixe moment lo únic que necessites és tranquil•litat per a pensar, però la gent no entén eixes coses. Vaig rebre moltes telefonades de periodistes però jo no podia perdre el temps en això, tenia altres prioritats i necessitava tindre la ment el més descansada possible”. A Xavier Herrero li va oferir la seua ajuda l’artista Manolo García, qui molt amablement li va prestar el seu taller pensant que això seria un benefici per a ell per la proximitat a València. Eixe va ser el motiu pel que va accedir, però segons l’artista, és una decisió de la qual va acabar penedint-se: “al remat no estàs en ta casa, no coneixes l’espai. Manolo ens va deixar la fusta i les ferramentes, es va portar excel•lent, però si haguérem vingut a Xàtiva hauríem estat més còmodes i hauríem centralitzat el treball, perquè allí teníem mancança de materials que ens va suposar un retràs”. Per sort, en aquells temps Xavier comptava amb un equip gran, i es van repartir la feina. Un grup es va quedar allí al monument fent els arranjaments pertinents i un parell de persones es va posar a pegar i massillar per deixar-ho a punt de caramel, mentre que Xavier i altres tres persones vingueren cap a Xàtiva a muntar les falles, que aquell any eren unes quantes amb la seua signatura a la capital de la Costera. “El dia 14, quan ja va estar el braç a punt, estava jo ja pintant-lo a la ciutat de l’artista faller, i el dia 15 el vam replantar. Clar... a banda d’arreglar el braç vam haver d’arreglar tot el que havia fet malbé amb la caiguda, i vam fer el que vam poder”. Xavier reconeix que el seu equip van funcionar molt bé i

Catia Silva

van arribar a aconseguir l’objectiu, però assegura que no van tenir un bon tracte per part de la comissió, en especial per part de qui aleshores ostentava el càrrec de presidenta. “Veníem de l’eufòria de quedar tercers en Secció Primera, però vam passar del cel a l’infern en tots els sentits, ja que del gran resultat de 2013 que la falla no s’esperava, gràcies al qual em van arribar a donar fins i tot la insígnia de plata de la comissió, la presidenta va acabar a l’any següent retirant-me la salutació”. Malgrat arribar a esmenar la situació a temps, Xavier creu que aquella situació els va condemnar. “Crec que la falla mereixia millor premi però tenien la justificació perfecta per a donar-nos el premi que ens donaren. Veuríem què hauria passat si no haguérem tingut aquesta desgràcia. Tal vegada un millor resultat ens haguera permès tindre continuïtat en la secció. Hi ha artistes als quals se’ls donen segones oportunitats i a mi em costa molt això, tot i que em considere afortunat per tot el que he viscut”. També assegura Xavier que experiències com aquesta serveixen per conèixer el verdader rostre de la gent. “Jo no vaig rebre cap telefonada de ningú per a ajudar-me, llevat de Manolo. Em vaig sentir un poc sol. Entenc que els artistes estaven en les seues plantades, però hi ha gent retirada o col•laboradors que ni tan sols es van oferir per tirar una mà. A partir d’ahi encares les circumstàncies d’una altra manera”. I eixa circumstància, per desgràcia, li va tornar a succeir fa uns mesos com a la meitat de falles de València. Queda en el record la nit de la Plantà del passat mes de setembre al Cap i Casal, amb un fort vent i una intensa pluja que va fer trontollar molts cadafals i va causar innumerables desperfectes. Icònic és el polp de la falla Antiga de Campanar (Carlos Carsí), el qual va perdre tot el color i va deixar al descobert el suro, però van ser desenes les falles afectades. Una d’elles tenia el segell Xavier Herrero.

Las Provincias

“Quan arribe a casa després de plantar les falles apague el telèfon fins al dia següent. A les 3 o 4 del matí, quan em vaig alçar, vaig veure que m’havia arribat un missatge: “Xavier, ha caigut el remat. Però tranquil, no hi ha res a fer”. A l’endemà li vaig telefonar al president i em va contar el que havia passat. Es va posar a ploure, es va agafar, es va agafar... i van començar a voler taules i cadires contra la falla. Li van caure colps per davant i per darrere, i al final el remat va acabar caient”. En aquesta ocasió el tracte amb la comissió va ser exquisit, molt allunyat dels mals moments pels quals va haver de passar aquell any 2014. Des d’aquell any, Xavier assegura que no ha tornat a anar a visitar falles. Reconeix que si ha ensopegat amb alguna passejant per Xàtiva l’ha radiografiada, però no s’ha aturat a llegir un cartell ni tan sols a fer-li una foto. “Eixa és la circumstància vital que em va donar conviure amb una

realitat tan amarga com aquella. Anímicament un mai supera aquestes coses. Tal vegada si haguera sigut altra comissió que hagués mostrat el seu recolzament, potser hagués sigut distint”. Xavier Herrero va patir aquell disgust en 2014, tot i que va arribar a solucionar-lo a temps i el braç del moro va acabar ocupant el seu lloc durant la setmana fallera. Altres no corren eixa sort i veuen tombat abans d’hora tot un any de treball. El que és indubtable és que cadascú afronta aquestes situacions a la seua manera, amb major o menor optimisme i iniciativa, però quan passen és molt millor si artista i comissió van de la mà i es recolzen mútuament. Penseu-ho si algun dia sou vosaltres els qui acabeu sofrint el colp de les inclemències meteorològiques.

100

101

102

microrelat.

Levante-EMV

103

Un desastre pandèmic que acabà en miracle Maria Company Ricard, 31. Enginyer. Amant de la lectura, els gats i faller. Anna va lliscar el dit cap a la dreta i de sobte un missatge: “It’s a match!”. Era març de 2020. Van establir una conversa inicial, però finalment van acabar parlant de falles durant tota la vesprada. Eixa nit, mentre Ricard anava a ajudar amb el transport de la falla, Anna tenia guàrdia a l’Hospital. L’UCI començava a estar plena per culpa d’un nou virus respiratori que s’estava propagant. Dies més tard, les converses entre els dos eren molt més disteses i van quedar que aprofitarien per a conéixer-se l’u a l’altre en persona la Nit de cremà a la Falla Na Jordana. Als dos els encantava eixa plaça i pensaren que seria un gran encontre. Però les falles es van suspendre i tot el món hagué de quedar-se a casa. Anna doblava torns a l’UCI i no tenia temps de parlar amb Ricard. En una d’aquelles guàrdies, li va deixar el mòbil a un pacient per a parlar amb la seua família i malauradament es va trencar. Va perdre tota comunicació amb amics, familiars i amb Ricard. El temps va passar i les falles tornaren de nou. No eren unes falles normals, així i tot, l’alegria tornava als carrers. El 5 de setembre de 2021 Anna va considerar anar a veure aquelles falles que van estar tancades durant divuit mesos. En arribar a l’última, estaven a punt de cremar-la. No se n’havia adonat, però estava a la plaça del Portal Nou. Amb el cor en un puny, va pegar una mirada a la gent que allí hi havia i es va produir el miracle. Ricard l’esperava, tal com havien quedat, a la cremà de la Falla Na Jordana.

104

Felip V i la falla del Castell Alberto Ordiñana

Sembla que la història amb Felip V no és exactament com la coneguem, que pensaríeu si vos dic que tal volta Felip era faller?

105

Aquesta va ser la flameta que ens va encendre les ganes de saber-ne més de Felip i aquella època un tant desconeguda per a nosaltres. Vaig a resumir les troballes perquè sols m’ha demanat un parell de fulles d’article, però tinc per fer tot el llibre... Vaig a contar-vos una cosa que mai ningú vos ha contat, i és que aquesta pandèmia ha donat per a llegir i estudiar molt, perquè una vegada veus que ja no hi ha res de bo en Netflix, HBO o Movistar, no tenim altra que llegir...bé això pensava jo, perquè en xiquets ja vos dic que si tens sort pots veure un capítol de la sèrie que vullgueu entre 5 i 6 dies, contant dinars i sopars clar! Però de 35 minuts el capítol! Bo, però al que anàvem... Sembla que la història amb Felip V no és exactament com la coneguem, que pensaríeu si vos dic que tal volta Felip era faller? Ara els negacionistes diran que és impossible, que la història no diu això. Que les primeres manifestacions falleres són de 1865 en la plaça de la Trinitat... Atents! No era la falla del Cid-Trinitat!. Ho sé, llegir-ho impressiona, però no, el que passa que allí és on van plantar la suposada primera falla de Xàtiva. Doncs açò no és del tot així, ho hem estudiat Lagardera i jo, i no! Felip V ja era faller. Un dia pujant al castell corrent (ja sabeu, altra afició de milers de xativins ara és pujar al castell i fer-se la foto a la porta per a pujar-la a Instagram, si no és com si no pujares), vam trobar una estranya inscripció dins de la Cova dels lleons (segur que mai heu mirat bé per dins) que deia “incendemus monumentum ante 22:00” o per als que no sabeu llatí, “Cremarem el monument a les 22:00”. - Com pot ser això? Em va dir Pep tot sorprés. I jo què sé! Li vaig contestar. Xe!, si algú dels dos havia de saber-ho és ell, les coses clares. Com podia estar això escrit allí dins? Seria alguna prova d’un ral•li antic? Seria la prova de què les falles de Xàtiva van existir abans del que nosaltres pensem?

Segons pareix, Felip en realitat va nàixer ací a Xàtiva, ell vivia pel carrer Blanc, prop del forn, sabeu on dic no? Doncs just enfront, a l’esquerra, però mirant des del castell cap a la Llosa, no al revés! En aquella època, ja hi havia escoles, però no com les coneixem hui en dia, tan sols els ensenyaven a escriure i sumar, aleshores tenien molt de temps lliure els xiquets. Hores que aprofitaven per fer activitats a l’aire lliure. Bé en aquella època tot era aire lliure perquè òbviament no existia ni la llum, així que dins de casa poc de temps estaven... En un dels documents trobats, parlava del millor amic de Felip, l’anomenaven Aleixandre i també vivia prop d’ell, un poc més baix, ja era a les afores de les muralles que passen per l’actual carrer Viverets, molt prop de la plaça Espanyoleto. Sembla ser que els dos es passaven la vida junts, des de les primeres hores del matí fins que no quedava ni una poca de llum. Gràcies a Aleixandre, hui podem contar-vos la realitat de Felip, i és que Aleixandre tenia un diari on apuntava tot el que feien cada dia. I nosaltres tenim el diari d’Aleixandre, no és senzill d’entendre, perquè està escrit d’aquella manera, però a poc a poc anem esbrinant tot el que diu. L’amic Aleixandre ens relata com la setmana de falles (sí sí, la setmana de falles) Felip i ell viuen la millor setmana de l’any. Concretament, ens vam centrar en

106

els relats de l’exercici quan ells tenien 8 o 9 anys. Ací ens conta Àlex (com li agrada que l’anomenen) que la setmana de falles d’aquest any va ser prou especial. No anomena el nom de la falla, però sí que en aquell moment sols tenien 4 falles a Xàtiva, una al castell d’on suposem que eren els dos amics entre d’altres xativins de renom, una altra falla era la Falla Sant Josep, que així s’anomena perquè tenien problemes delimitant el barri per repartir banderetes, i dos més, una per la plaça Espanyoleto i altra a les afores, prop de la plaça de bous i els arrossars. Segons narra als escrits, les falles de fora de les muralles no tenien res a fer amb les de dins de les muralles, ja que eren molta gent però amb pocs diners, i clar, sobretot amb la falla del Castell no podia ningú! El seu màxim sempre era guanyar el monument, i amb el poder militar i polític que tenien prop tan sols la Falla Sant Josep podia llevar-li algun premi els anys que l’església els ajudava. Aquell any va ser molt recordat per Aleixandre per vàries raons, en finalitzar l’any va aplegar una epidèmia i va paralitzar les falles durant 4 anys, aleshores durant els anys posteriors sempre recordava aquest any, però sobretot, el recordava pel succés que va fer que a Felip li ficaren el segon nom, Felip V! En aquell moment cap dels dos era conegut per Xàtiva, eren dos xiquets que el que volien era córrer pels carrers, esmorzar al costat de la falla i tirar coets. Però un acte, que a priori no pareixia aportar cap problema, va fer que canviara la història per sempre. Era el dia 19 de març de 1707, els fallers del Castell havien quedat per esmorzar al casal i fer la baixà de Sant Josep al migdia. Segons pareix, l’acte que hui coneguem com baixà de Sant Josep, era un acte que organitzava la falla Sant Josep per ajuntar-se les 4 falles i baixar al Moncho (sí, ja estava allí el Moncho) a beure cervesa amb mel. Com

podeu imaginar, el casal estava en la Cova dels lleons, en realitat s’entrava per allí, però després hi havia un corredor que connectava amb el Castell i eixia a la plaça dels canons, on tenien plantada la falla. El matí era un dia assolellat, típic 19 de març, l’acte de germanor de les 4 falles va transcórrer amb normalitat, però Felip i Àlex no paraven de tirar coets, xinets, canyetes... Amb la mala sort que una canyeta es va clavar a uns dels arbres que hi havia prop del Moncho. De sobte es va botar foc, i amb el dia assolellat no podien veure bé si el foc continuava o tan sols es quedaria a eixa palmera (en aquella època l’Albereda eren tot palmeres). Però la mala sort faria que el foc no s’apagara i continuara palmera a palmera, acostant-se a les cases a prop d’allí. Els fallers van intentar sufocar l’incendi, però ja era tard, el foc devorava tot el que trobava per davant, fins que va cremar tota la ciutat. No ho podien creure, com pot ser que una canyeta fera tot allò? El comité faller va haver de buscar els causant d’aquella mala fortuna, acusant Felip i Àlex d’aquell desastre. Eixe any no van poder celebrar les falles, la canyeta perduda havia cremat els monuments ella soles, i aleshores els van castigar. El càstig va ser exemplar, els ficarien un malnom per poder reconèixer-los per sempre. En aquella època el cens faller era conjunt, un únic cens per a les 4 falles, aleshores el que van pensar fou ficar-los el número de cens, perquè així segur que els relacionarien amb l’incident. Efectivament, Felip V i Alexandre VI. . . . . Doncs bé, tot això vaig somiar la setmana passada. Què barbaritats fa el nostre cap no? Quina imaginació!

107

Alfredo Pardo

108

El foc, amic o enemic? David Gil Tormo Brigada forestal i faller

Tot allò relacionat amb foc no va a ser dolent. (...) Pel que respecta als fallers, sempre ha estat un element vertebrador de la nostra festa.

109

antiguitat grans incendis assolaren ciutats senceres, com fou el conegut cas de Pompeia l’any 79 DC , on degut a l’erupció del volcà Vesubi, sucumbiren baix les cendres diversos milers de persones i animals. O Inclús ací a Xàtiva ho patirem de bona gana, quan el 19 de juny de l’any 1707, en plena Guerra de Successió, Felip V de Borbó ordenà cremar la ciutat, en venjança per la resistència mostrada pels Maulets, i provocà l’extermini de la ciutat convertint-la en un autèntic infern. Encara a dia de hui, fruït d’aquella nefasta acció, als xativins i xativines se’ns coneix pel malnom de “Socarrats”.

Des de l’era dels Austrolopítecus el foc ha format part de la història de la humanitat marcant un abans i un després. Probablement fou descobert per la caiguda d’un raig, i com no coneixien com crear-lo, quan deixaven d’alimentar-lo amb més massa forestal acabava per extingir-se. Amb el pas del temps serien els Homo Erectus els qui s’adjudicarien la domesticació del foc amb dos senzills mètodes: per fregament entre dos objectes (generalment amb pals de fusta) aconseguint que el calor obtingut produïra ignició; o per percussió, colpejant dues pedres de les que brollaven espurnes. El domini del foc els permetia protegir-se millor dels depredadors, escalfar-se, enlluernar-se, millorar la seua alimentació o desenvolupar noves arts. Ja al segle VI , a la Xina es fabricaren coets i explosius des d’eixa època, encara que la fabricació de la pólvora tan enyorada pels fallers, tindria que esperar a la dinastia Sung, entre els segles X i XII. Però el foc , no sempre és un bon aliat, i pot convertir-se en un potencial enemic si se’l subestima. En la

Lamentablement als darrers anys, dins del territori nacional, estem sofrint grans incendis forestals, que tenen conseqüències devastadores a nivell mediambiental per als nostres pulmons verds, posant en risc les vides d’espècies que viuen als boscos al destruir els seus ecosistemes. Econòmicament resulta dolent e irreversible per a la gent de la regió que afecta, i també té un caràcter altament nociu per a la atmosfera donat l’excés de CO2 que provoca, deixant un paisatge molt trist i desolador, que tarda inclús dècades en recompondre’s de nou. Hi ha una frase molt utilitzada pels bombers que diu, que “els incendis s’apaguen en hivern”, per eixe motiu es necessari invertir més en la prevenció, i just ahi és on les brigades forestals tenen un paper fonamental als nostres entorns, desbrossant vegetació, podant arbrat i recollint tota mena de deixalles, que són combustible indispensable per a la propagació del foc als nostres boscos i paratges naturals quan són afectats per un incendi. En torn a un 85% dels incendis són provocats per la mà de l’ésser humà, i poden ser intencionats o accidentals. Algunes de les principals causes són la crema de restes en superfícies agrícoles, barbacoes, puntes de cigarrets o el vandalisme. L’altre 15% és degut a causes naturals com els rajos solars, volcans o rajos latents de tronades. Dins d’un incendi forestal hi ha 4 fases característiques que marquen l’evolució i el treball dels mitjans d’extinció: La 1ª fase s’anomena “actiu”, i és on el foc es propaga activament i pot créixer lliurement. Els mitjans aeris treballen per a

110

I per últim també podem destacar els correfocs, les mascletades, les cordaes o els focs d’artifici, en les quals combinant el foc amb la pólvora s’aconsegueixen resultats espectaculars fent gaudir a grans i menuts, omplint de soroll, llum i color cadascuna de les localitats valencianes on se celebren festes patronals.

extingir-lo. La 2ª és “estabilitzat”, i és on sense arribar a estar controlat, evoluciona dins de les línies de control establides segons les previsions i tasques d’extinció. La 3ª és “controlat”, i es provoca quan s’ha aconseguit aïllar i detindre el seu avanç i propagació dins de les línies de control. I l’última fase és “extingit”, i es produeix en la situació en la que ja no existeixen materials en ignició dins del perímetre de l’incendi i no es preveu que hi puguen haver reproduccions. Però tot allò relacionat amb foc no va a ser dolent. Al territori valencià li traguem bona cosa de profit, perquè hi ha molts actes i tradicions on el foc és un dels principals protagonistes. A Alacant, per exemple, per celebrar el solstici d’estiu trobem les Fogueres de Sant Joan, on la nit del 24 de juny les platges valencianes també cobren vida amb multitud de fogueres, que els més atrevits i supersticiosos s’aventuren a botar per espantar els mals esperits. Altra festivitat celebrada des del segle XVIII, la nit del 16 de gener en nombroses poblacions valencianes, és la de les tradicionals fogueres per commemorar la vigília de la festivitat de Sant Antoni Abad, festa en la que sense cap dubte destaca la veïna localitat de Canals, on tenen el rècord mundial per plantar i cremar una foguera de forma cònica, amb 18 metres d’alt, 14 m2 de diàmetre i més de 100 tones de llenya, en unes festes declarades Festes d’Interés Turístic Nacional des de 2018.

Pel que respecta als fallers, el foc sempre ha estat un element vertebrador de la nostra festa. Tot arrancà al segle XVIII, més concretament amb el gremi de fusters, els quals aprofitaven per fer neteja dels tallers abans de l’entrada de la primavera, apilant al carrer els trastos vells sobrants, en la vigília del dia de Sant Josep. I ja per la nit s’encenien fogueres per anunciar la festivitat, rebent aquesta pràctica ritual el nom de «Cremà». Durant les falles la pirotècnia marca el temps festiu. La transició cap al ritual del foc suposa una apropiació festiva del temps i de l’espai, per construir el lloc del «temple del foc», que es mou, sempre obert al cel. Música, pólvora, flors, vestits i el moviment del cos en alegres passacarrers donen ritme, llum i color al monument efímer en el qual cremem tot el que ens sembla dolent, utilitzant la sàtira com a canal conductor i fent especial èmfasi en temes d’actualitat , amb les més diverses i desgavellades escenes, que fruit de la imaginació dels artistes fallers seran past de les flames purificadores la nit de cada 19 de març, amb la col•laboració inestimable del cos de bombers, donant pas a un nou exercici faller. I es que quan sembla que tot s’acaba, tot torna a començar...

111

Cremà de la Foguera de Canals en 2020. Fotografia de Perales Iborra - Levante-EMV

David treballant de Brigada Forestal

Dia 19 de març

112

microrelat.

Levante - EMV

113

Mai més submisa Ivan Serrador

València, març del 2020. Allí estava, submisa, trista, els seus ulls tancats mostraven el seu cansament, i la seua boca tapada amagava tot allò que encara li quedava per dir. Era la viva imatge d’una dona a la que no havien deixat ser, que no havia tingut l’oportunitat de pensar en veu alta, a la que li havien tallat les ales per poder volar. Era forta com el roure, però els cops que havia rebut, no sols l’havien trencada per fora, també havien ferit el seu esperit, la seua essència. Els pocs transeünts que passaven miraven cap a altre costat, feien oïdes sordes sense mostrar cap empatia ni assumir cap responsabilitat com a societat convertint-se automàticament en còmplices d’aquesta barbàrie. Desesperada veia com se li esgotaven les forces, i vaticinava que quedava molt poc per arribar al final de la seua història on quedaria tot reduït a cendra. Però, alguna cosa d’aquella imatge de la meditadora, que veia a través de la seua finestra i que transmetia tanta esperança va fer ressorgir la protagonista d’aquesta història, una dona, que podria ser la teua amiga, germana, o mare. Perquè la violència de gènere no fa distincions. Es va empoderar i denuncià la seua parella. I mai més va ser submisa davant d’aquesta societat, ningú va fer callar la seua veu. Tornà a viure, i va descobrir que hi ha una altra manera d’estimar, i com l’au Fènix, va renàixer i va volar més alt que mai. El passat any van ser 42 les dones víctimes mortals de la violència de gènere. Davant d’aquesta xacra social, actua. Escolta i creu a les supervivents, educa, sigues responsable i exigeix responsabilitats.

114

Volcans valencians Adrià Revert Ferrero Geògraf i meteoròleg

@adria_revert

L’erupció del volcà de la Palma ens pot fer pensar que el vulcanisme és un fenomen geològic alié a les terres valencianes, però la realitat és que trobem diversos exemples de vulcanisme extint a pocs quilòmetres de casa.

115

L’ús del foc és inherent a la cultura de l’ésser humà. El domini del foc va ser un punt d’inflexió en la nostra evolució com a espècie i, al llarg de la història, les diferents cultures que han passat per tots els racons del món l’han venerat. Una mostra d’això és la presència del foc en les nostres festivitats més importants, com ara les Falles. Tanmateix, eixa atracció que podem sentir pel foc quan podem controlar-lo al nostre gust es transforma en rebuig i en odi quan no podem controlar-lo: un exemple és quan arriba l’estiu i mirem, amb impotència, com les nostres serres es cremen i les muntanyes plenes de vegetació es transformen, en qüestió de minuts, en cendra. Malauradament, la immensa majoria dels incendis forestals que patim es deuen a l’acció humana (imprudències, piromania...), però no hem d’oblidar que una part dels incendis forestals es produeixen de forma natural, a partir dels llamps de les tronades. El foc forma part de la natura des dels inicis dels temps i, en un medi mediterrani com el nostre, trobem nombroses espècies adaptades als incendis. Són les anomenades piròfites: pi, carrasca, coscolla,

llentiscle, estepa... Unes rebroten, unes altres germinen amb el foc i, en definitiva, a llarg termini totes s’acaben veient beneficiades pel mateix. Una situació pareguda ocorre a les Illes Canàries amb espècies com el pi canari, que també es troba adaptada al foc, però en este cas al dels volcans. Els últims mesos hem assistit, perplexes, a una erupció volcànica sense precedents recents a les Illes Canàries. El volcà Cumbre Vieja, a l’illa de la Palma, ha registrat l’erupció més llarga i més destructiva des que es tenen registres. Conceptes com lava, magma, colada, con volcànic o fajana han format part del nostre vocabulari els últims mesos. Però tot i l’impacte que ens ha generat la visió del volcà destruint una part de l’illa, ho hem viscut com una realitat llunyana. Una realitat llunyana, no només per la distància (1.968 quilòmetres separen Xàtiva del Cumbre Vieja), sinó també per la geologia: els valencians no tenim volcans actius i, per tant, no podem patir catàstrofes naturals així. Però no sempre ha sigut així: fa “només” un milió d’anys teníem volcans actius a les nostres terres. Un milió d’anys sembla una eternitat a escala humana, però a escala geològica és despús-ahir, ja que la Terra té aproximadament 4.567 milions d’anys. En molts pobles existeixen mites sobre muntanyes que suposadament van ser volcans perquè la seua forma així ho suggereix, però la realitat és que a nivell valencià només trobem tres exemples “recents” de vulcanisme. I tots tres es troben extints. El primer és Pedra Negra, al terme de Picassent termes d’Alfarb i Benifaió, però la realitat és que si visitem la zona podem tindre una decepció: a dia de hui l’estructura del volcà és totalment imperceptible a causa de l’erosió. I és que s’estima que les seues erupcions es van produir fa 8 milions d’anys, sent el més antic dels tres. Sobre les seues restes hi ha una finca amb bancals de tarongers. El segon cas de vulcanisme valencià són les Illes Columbretes. Este arxipèlag d’origen volcànic situat més de 50 km mar endins de Castelló de la Plana va patir diverses erupcions que van començar fa 10 milions d’anys i van acabar fa 1 milió d’anys. Algunes investigacions, fins i tot, parlen d’erupcions més recents (330.000 anys). En este cas és evident a simple vista l’origen volcànic de les illes: a l’Illa Grossa es pot observar perfectament com la forma de l’illa descriu una mitja el•lipsi en torn a l’antic cràter. El tercer cas de vulcanisme valencià es dóna a l’interior, al

116

terme municipal de Cofrents/Cofrentes. S’anomena Cerro de Agras (o Agrás). També se’l coneix com a Cerro Negro o Volcán de Cofrentes i se situa a 1,5 quilòmetres de la població. Les erupcions van començar fa 2,6 milions d’anys i van acabar fa aproximadament 1 milió d’anys. Té la forma característica d’un volcà, tot i que als anys 80 una pedrera va alterar el seu aspecte. La seua càmera magmàtica, a 15 quilòmetres de profunditat, alimenta fonts d’aigües termals com la del Balneari d’Hervideros. En conclusió, l’erupció del volcà de la Palma ens pot fer pensar que el vulcanisme és un fenomen geològic alié a les terres valencianes, però la realitat és que trobem diversos exemples de vulcanisme extint a pocs quilòmetres de casa.

Cerro de Agras

Illes Columbretes

Cerro de Agras

117

Illes Columbretes

118

119

Desastres actuals: l’impacte de la covid-19

Paco Roca Chorques

120

121

I de sobte…

122

L’ANY DE LES NO FALLES Va ser, ara fa dos anys, a les portes de la millor festa. Quan va vindre el desengany, en forma de pandèmia infesta. Les falles eren ja al carrer, enmig de la incertesa. Sense saber què fer, i amb una profunda tristesa. Unes es van cremar, sense acabar-les de muntar. Altres es van guardar, enmig de sospirs i pesar. Tots vam veure entre flames, mitja falla del Cap i casal. I engolírem saliva i llàgrimes, amb una pena abismal. Es va quedar mitja falla, mirant la trista combustió. Enmig d’una plaça, plena de desil•lusió. Dos anys de calamitats, per un virus traïdor. De veure marxar estimats, amb soledat i tristor. L’any de les “no falles”, passades a casa tancats. Mirant per balcons i finestres, reclosos amb panys i forrellats.

123

I la festa va passar, dels carrers als balcons. Allí la gent va explotar. carcasses d’imaginacions. Música per les terrasses, i per finestres obertes. Alegria per totes les cases, per a grans, xiquets i xiquetes. Cercaviles improvisades, saludant de balcó a balcó. Per músics amenitzades, carregades d’il•lusió. Mascletada a migdia, com marca la tradició. Gravada, però sentida, i escoltada amb passió. L’himne als quatre vents, va sonar entre l’emoció. Improvisat pel contratemps, però amb molta repercussió. Somriures volant per l’aire, enmig de la preocupació. L’esperit faller no va decaure, en tan amarga reclusió... Dies de videoconferències, entre familiars i amics. Pendents de les notícies, per televisió, ràdio i periòdics. Al temps... creix la preocupació, entre la indústria fallera. Davant d’una situació, que la pot matar sencera. La incertesa del futur, fa mossa en el sector. Un pal tan fort i dur, que va parar de colp el motor.

124

Pirotècnics, artistes fallers, músics i floristes. Firaires, hostalers, venedors i indumentaristes... Junt a un llarg etcètera, d’afectats per la tempesta. Implicats de manera sencera, per ser part d’aquesta festa. Va ser un tsunami catastròfic, que va arrasar tot el sector. Un fet amarg i diabòlic, que ens va omplir de tristor. De moment dos anys perduts, per culpa d’un virus traïdor. Però hem sobreviscut, i ja ha passat el pitjor. Ja tenim la vacuna, el nostre remei salvador. La solució oportuna, contra el virus devastador. I la festa tornarà, amb tota la seua esplendor. I de colp ens llevarà, tota aquesta amargor. Un col•lectiu com el faller, mai es deixa doblegar. Que s’assabente el món sencer, les falles amb més força... van a tornar. Contra la soledat... germanor. Contra la incertesa... unió. Contra l’adversitat... vigor. i contra la frustració... il•lusió. Amb aquesta senzilla pauta, la festa sobreviurà. I amb seguretat absoluta, de les cendres... renaixerà !!! José Ramón Cerdà. (Trellater)

Las Provincias

125

126

microrelat.

Biel Aliño (El Mundo)

127

LA LLARGA ESPERA Àngel J. Sánchez

La puntualitat és una de les seues principals virtuts, no podia fer tard mai a la seua cita, malgrat que tenia la costum de sols eixir una vegada a l’any, durant uns dies, i sempre els mateixos. Una costum que a tothom li podia parèixer estranya, però que a un petit grup de bojos els feia especial il•lusió, doncs es passaven l’any esperant aquell moment. De sobte, i contra la seua voluntat, va quedar empresonada, fallant a la seua cita sols uns instants abans de la mateixa. Va quedar atrapada, sense esperar-ho, sense entendre el per què d’aquella situació. Es va veure envoltada de companys a un gran magatzem amb la resignació de que, finalment, els seus grans ulls blaus no brillarien al Sol. Des de llavors, trista i desolada, espera el dia que torne a sortir el Sol per a ella. Desitja poder brillar als carrer de la seua estimada Xàtiva, omplir de color i alegria cada plaça que visita. I tot i que va quedar ferida per no poder tornar a eixir el passat setembre, espera amb la mateixa il•lusió el pròxim mes de març, on per fi retornarà als carrers i de nou serà puntual a la seua cita. No hi ha dia que no somie en que, després d’engalanar la ciutat durant uns dies, el 19 de març de 2022, després de 2 anys de llarga espera, el foc purificador la lliure de la seua figura actual i com un au fènix renaixca amb una nova forma. Que 360 dies després torne a portar a aquests bojos, que l’esperen amb tanta ànsia, un nou motiu per a creure en la màgia lligada al seu ser. Aquests igual no recorden com era ella un any després, però mai oblidaran què era ella.

128

Diari d’un malson Víctor Navarro Artista faller

Just amb l’entrada en vigor de l’Estat d’Alarma, l’últim tràiler tornava al meu taller, descarregàrem l’última falla i amb la tranquil·litat d’aquell que té tot el que estima sota el seu sostre, ens vam anar a dormir. La resta, res que hàgem d’explicar.

129

Ningú. Absolutament ningú podia pensar en el que se’ns venia damunt. Recorde veure les notícies de fons allà pel mes de gener i veure la situació a la Xina i pensar “el que no passe allí….” i tornar al taller per a continuar ultimant les últimes peces de 2020, sent alié a allò que acabava de veure i que unes setmanes després, paralitzaria les nostres vides ací i en la resta del món. Recorde aquella vesprada del 10 de març com un autèntic punt de partida d’un dels períodes que intentaré oblidar, encara que el meu subconscient me’l recorde constantment. Una crida d’una persona aliena a tot això de les falles em va dir…. “planta ja les falles d’enguany i cobra-les, que això es posa molt lleig”. En aquell moment un riure mig nerviós em venia a la cara, sense saber bé què contestar, perquè la persona que em va dir això és d’eixes fonts fidedignes de les quals un no pot dubtar. El tràiler contractat estava preparat per a carregar la segona falla que anàvem a traure a València, la nit anterior havíem transportat una altra que ja dormia al carrer, eren les 19 hores de la vesprada d’aquell fatídic 10 de març i amb la plan-

tilla contractada per als dies de plantà i el xofer del camió decidim començar a carregar aquella falla gran per a un altre transport, encara que alguna cosa dins de mi em deia que potser seria debades. Recorde sopar molt nerviós aquella nit i amb el 3500 de lloguer i el tràiler contractat partim cap a la demarcació d’aquella comissió de la capital. Just a l’altura d’Estubeny, sobre les 22 hores de la nit, la ràdio del 3500 ens donava la notícia, les falles quedaven ajornades i no s’anaven a plantar aquell mes de març. Parem a l’altura de Ginermark, abans d’eixir a l’autovia. Les cares de l’equip eren un poema, incredulitat, nervis, incertesa i molta preocupació. Una telefonada del president de la falla em calmava momentàniament dient-me que li portara la falla que tenien un baix allí per a guardar-la provisionalment, i que a més això no podia ser, que anàrem. La negació és un estat psicològic que afectava a tots els estaments i sectors en aquell moment, tots teníem l’esperança que haguera sigut un rampell o no haver analitzat la situació fredament, però res més lluny de la realitat. Aquella decisió canviaria les nostres vides en 2020 de manera categòrica. Aquella nit no vaig poder pegar ull, les cridades al matí següent se succeïen una darrere d’altra per part dels afectats i jo encara en estat de shock no sabia realment a quin discurs acollir-me, però començava a albirar que allò anava de debò i la meua preocupació cada vegada anava en augment, pensant en el futur del meu equip de taller, en les comissions en general i en el meu propi futur professional, que es trontollava, igual que el de la resta de companys, indumentaristes, pirotècnics, músics, floristes i altres oficis que vivim per i per a aquesta festa. El meu cap aquells dies era una contradicció contínua, una espècie de muntanya russa que afectava el meu estat anímic, intentant aparentar serenitat quan per dins, el dolor era molt fort i difícil de gestionar. Als dos dies arribaria el decret d’Estat d’Alarma, havent d’eixir ràpidament per a recollir les dues falles que teníem al carrer a València, amb crides urgents a Tragsa, al meu transportista, al meu equip, sense creure que aquells dies, els més atrafegats i exigents de l’any, ho estaven sent per un altre motiu molt diferent a l’acostumat. Just amb l’entrada en vigor de l’Estat d’Alarma, l’últim tràiler tornava al meu taller, descarregàrem l’última falla i amb la tranquil•litat d’aquell que té tot el que estima sota el seu sostre, ens vam anar a dormir.

130

131

La resta, res que hàgem d’explicar. Els següents dies van ser intensos al telèfon, opinions de tota mena en xarxes, telefonades demanant-me, segons el meu criteri, què havíem de defensar o fer; falles que em cridaven per a tranquil•litzar-me i renovar-me sense saber el que anava a passar; falles noves que s’interessaven pel nostre treball i volien lligar el seu futur al nostre per a 2021. Tot allò em va donar la tranquil•litat que el nostre treball no queia en sac trencat, i que les comissions, realment estaven per les falles i per nosaltres, els artistes. Aquells dies crec que assistirem a un desplegament de solidaritat, d’empatia, de germanor i d’unió entre artistes i comissions, aquells dies es va gestar FALLA, vam comprendre que els uns i els altres no funcionem en solitari, sinó que hem de remar junts per la festa i respectar-nos més, i això ho va fer tot molt més suportable. Jo continuava anant al taller, ja que la legislació ens permetia als autònoms continuar treballant, això sí, sense empleats, només amb els meus fantasmes del moment, en una nau plena de gom a gom de ninots i remats que havien de ser ja cendres i que s’amuntegaven plastificats sense tot just deixar espai per a continuar amb les dues fogueres que teníem pendents de realitzar, suposadament per a juny, encara que tots sabíem conforme anaven passant els dies que no seria així. Després el somni de plantar al juliol desapareixia, i a poc a poc, tot quedava relegat a l’any següent, 2021. El nostre taller ja estava en marxa per a 2022, tot allò era tan estrany, però calia assumir-ho i decidim no parar, sinó treballar amb més ganes que mai per a enganyar la ment i no pensar en tot el que estava passant al voltant.

Per a mi, aquests dos anys han estat una experiència complexa en tots els sentits, per totes les llàgrimes que s’han derramat, per tot el context que ens ha rodejat, per com hem vist minvats ingressos de manera sobtada en visites de presidents angustiats per la situació econòmica de la seua falla i llançant per terra pressupostos que ja tenim tancats. De canvis i més canvis continus, d’improvisar amb criteri per a no quedar ofegats a la vora, sabent que el que fèiem ací, LES FALLES, tot i que semble mentida, són imprescindibles en les nostres vides. Els qui portem aquest verí dins sabem el que les hem trobat a faltar. Hem descobert caretes de qui estima realment aquesta festa i qui no. Hem tingut una plantà pel mig, al mes de setembre de 2021, que ens ha possibilitat tancar ferides i agafar oxigen en un moment d’extrema necessitat. L’empatia ha sigut clau, i tant falles com artistes hem hagut de cedir en algun moment i asseure’ns a negociar, perquè tenim l’esperança de que tot açò pague la pena. És veritat que 2020 i 2021 passaran a la història per ser uns anys de reflexions, de replantejar-nos infinites coses i esperem que tot això done el seu fruit en 2022. Que hagem aprés de les errades perquè a partir d’ara valorem la nostra vida, el nostre treball i, per què no, les nostres comissions i artistes com alguna cosa que sens dubte necessitem i volem tornar a viure amb moltes ganes. Feliç 2022, Felices FALLES.

132

microrelat.

José Luis Mollà R.

133

Tallers plens a causa de la cancel•lació de les falles Alejandro Agustí Corts

El 10 de març de 2020 es van retransmetre en directe unes declaracions del president de la Generalitat Valenciana, on quedaven aplaçades les falles a causa de la crítica situació sanitària que patia el territori valencià per la Covid-19. Cap faller oblidarà aquella vesprada, on tots es preguntaven què feien amb la quota pagada per tots els membres de la comissió, amb tota la compra feta per als dies de falles, però el que era més important... què feien amb els monuments! Als tallers dels artistes fallers es va armar el caos entre els ninots. Tots ells estaven radiants esperant la seua gran eixida als carrers quan van rebre la notícia de que no podrien gaudir del dia de la plantà, on són els principals protagonistes. -M’esteu dient que no podré eixir després de 10 mesos ací tancada?- Preguntava amb ràbia la sirena als seus companys ninots. -La veritat és que la cosa no pinta massa bé, però si ho penses bé, estarem més temps junts i podrem conèixer-nos millor, a què sí sireneta meua?- li contestava l’animador del circ, que es va enamorar d’ella des del primer cop de vista. La sirena el va mirar amb cara de rebuig i va començar a plorar de forma desconsolada, cridant les ganes que tenia d’eixir d’aquell taller amb olor a pintura que no suportava més. Tots ells estaven assimilant el què verdaderament estava passant, i cap d’ells s’ho creia. No sabien quan podrien eixir a lluir els seus colors i omplir els carrers de tota València d’alegria, fantasia

i emoció, per a gaudir de la gran festa valenciana junt a tots els fallers de la comissió a la que pertanyien. De sobte, va entrar l’artista faller amb els ulls plens de llàgrimes i es va seure a una escala que hi havia al mig del taller. Els ninots l’intentaven consolar, però no hi havia res a fer front el sentiment que patia aquell jove artista. -Estic trist perquè els meus amics de la comissió no podran veure tot l’esforç que he reflectit en vosaltres. Són moltes hores al taller per a que eixiu d’ací amb cada detall perfectament col•locat i treballat- lamentava l’artista Pere als ninots. -Tranquil que arribarà el dia en el qual podrem gaudir tots junts de les falles, i eixirem als carrers amb més ganes que mai! Aquesta decisió de segur que s’ha pres pensant en el benestar de tots els fallers i falleres, i per a que puguem tornar tots i totes més segurs als cassals!- exclamava el ninot hindú. -Tens raó, ara toca ser més forts que mai i transmetre-ho als fallers i falleres que prou mal estan passant-ho amb aquesta dura notícia- va dir Pere a tots els ninots. -Anem a fer una retransmissió en directe amb tots ells per a gaudir junts, com si fos el dia de la plantà, vinga!- exclamà l’artista. Finalment, fallers i ninots, van passar una meravellosa vesprada ballant i cantant a través de les pantalles com si s’haguera pausat el temps i res haguera succeït. Tots van ser feliços durant una estona, evadint-se de la crítica situació que es vivia fora de les cases de cadascun dels fallers.

134

Pandèmia comença amb “p”, de pinta Ali Falcó Fallera Major de Sueca i infermera

Ahí estava jo. Dels vestits replets de vida i color, al blanc, blanc per a ser tenyit de tot el que em quedava per viure. De travessar passarel·les de gent i calor a la soledat i gelor dels buits corredors. De llançar somriures al vent a respirar davall d’una doble mascareta el meu propi alé.

135

els tacons... la notícia. El món havia de parar, l’enemic invisible havia dibuixat un núvol negre sobre el nostre cel de banderes de colors. De prompte la vida s’inundava de tot allò que no és propi del mes de març: el silenci de la no-mascletà, la foscor de la no-il•luminació, la monotonia de la no-olor a pólvora, la no-emoció, la incertesa, la por, la tristesa. Res que poguérem fer, derrotats en un món trist i ferit. Per primera vegada nugats de mans i peus. Nosaltres que havíem alçat gegants monuments del terra, nosaltres que responíem amb un somriure a qualsevol contratemps i ressorgíem de les cendres més fosques... però sempre ho havíem fet junts, eixa és la nostra força, estar units. I ara ens havíem de separar. Però com és costum en nosaltres, no ens deixàrem abatre per la tristor, lluitàrem fins al final per fer soroll, silenciar els plors del món i fer saber a tots que març és dels fallers i falleres. Férem les falles més especials que mai jo haja recordat. Estàvem tots, els censats i no censats, veïns vertaderament entregats. Cants d´himnes que no poden faltar a març, finestres i balcons ben adornats, dibuixos amb Era un dia de falles. A ma casa l’espill, la mare i jo. Un missatges d’ànim entre el veïnat, a les dos la mascletà i el dia dia qualsevol d’acte faller, un pentinat més, jo amb dinou una emotiva cremà sense foc, sols llums, milers de la pinta davant dels meus ulls, admirant-la, tenia un llums que feien visible la nostra estima per la festa; balls de tresor entre mans que denotava la perfecció del treball disfresses al saló, llarga vida als records, cançons i caus que artesà, portava l’empremta de les falles. Perquè així eren balcons. Tot un ventall d’enginy i humor per portar al es fa tot el que porta el cognom falles. Xicotets detalls més alt el nostre esperit de festa i germanor. ben pensats donant sentit a un tot: així monuments, I després, un llarg 20 de març. Tots sabem que és el dia del mascletades, així indumentària, il•luminació, així nostre naixement, dia de reflexió i descans, dia d’assimilar la pasdobles, orfebreria i fins i tot la més comú de les màgica nit de la cremà, dia de parar per a tornar a crear un paelles... res deixat a la improvisació, tot fet amb nou any. Però el nostre 20 de març del 2020 fou més llarg estima i dedicació. de l’esperat, un 20 de març dels que alguns encara no hem I fora al carrer era un dia de Sol, mascletà, somriures despertat. No, perquè no veiérem acabat un regnat. No, cridaners, banderes al vent, pèls de punta i els caus perquè no fórem testimonis de les cendres d’un monument plens de gent, tots submergits enmig de l’ensordidor derrocat. No, perquè no apagàrem llums i tancarem el cau. soroll de la mascletà, despistats, ballant la música de No, perquè no vèiem el dia de tornar a començar. I no, perles xarangues, lluny de preocupacions, dins del nostre què el mur de la responsabilitat ens havia deixat tancats. núvol de fum de pólvora i sí, com era costum, endin- I a l’altra part, els de blanc, la primera línia deien. Els herois sats en la nostra encegadora i feliç multitud. es sentia a alguns dir de fons. Per a ells, aplaudiments a les I just quan més fort sonava la música, quan més alt 20 hores uns per costum, altres per a agrair. Ahí estava esclataven els coets, quan més i més fort es repetia allò jo. Dels vestits replets de vida i color, al blanc, blanc per a de “ja estem en falles” arreu de tots els pobles i ciutats; ser tenyit de tot el que em quedava per viure. De travessar just quan pensàvem que la setmana fallera ens xafava passarel•les de gent i calor a la soledat i gelor dels buits

136

corredors. De llançar somriures al vent a respirar davall d’una doble mascareta el meu propi alé. Una pantalla de plàstic mal feta i un vestit mal cosit, la nostra armadura de guerra, quin embolic! Jo, els meus companys i les nostres mans, una guerra cos a cos contra l’imprevisible enemic. I mai sabrem si guanyàrem o fórem vençuts, però ho intentàrem. Salvàrem a alguns, curàrem a altres, alleujàrem als que no pogueren curar-se i sempre i fins al final, donàrem calor humà i amor als que foren derrotats en soledat. La batalla la jugàrem amb el cor. Cada dia era com el primer, oblidar els que havien quedat al camí i lluitar pels que estaven ací, no importava el cansament, les hores de més ni els obstacles, ens creiem imparables. Onada, desescalada, relaxació; onada, desescalada, relaxació... Un infernal cercle del que no podíem escapar. Una experiència per a mai oblidar. I ara i sempre, sols podem dir que aprenguérem, ens enfortírem i lluitàrem amb tot fins al final. I ara, mirar endavant. Perquè sí, pandèmia per a mi sempre començarà amb “p” de pinta, però acaba amb “a” d’aprenentatge. I això falleres, fallers, xiquetes, xiquets, grans, majors, tots, és el que ens ha regalat aquesta pandèmia: l’aprenentatge. Hem aprés a valorar per damunt de totes les coses que el que més importa a la vida no és el que més es repeteix ni el que més feliç fa als altres, hem aprés que el que importa és el que ens fa més grans com a col•lectiu, com a equip, la força d’estar units, la importància d’estimar a qui tenim al costat perquè és qui hem triat tindre. Hem aprés que hem de viure el dia de hui, per si demà ens toca guardar la pinta i tancar el cau, les pandèmies tenen eixe poder, són així.

137

138

139

Il·lustració: Gio Torres

140

141

La pandèmia a altres localitats

142

VALÈNCIA

143

L’impacte de la crisi del Coronavirus en les falles del Cap i Casal Luis Fernández i Gimeno President de l’Associació d’Estudis Fallers

Encara és prompte per a valorar les conseqüències que tindrà la suspensió de les Falles de 2020 i les de 2021, però és obvi que seran nefastes, tant per a les comissions com per als artistes fallers.

144

El dimarts 10 de març de 2020 tenia lloc en la plaça de l’Ajuntament de València l’última mascletà que hem pogut fruir fins que escric aquestes línies. L’esclat de la pandèmia de Covid-19 al començament d’eixe any va paralitzar mig planeta, ens va confinar en les nostres llars en una mesura sense precedents i va canviar radicalment el món en molt poc temps, condicionant les nostres vides, afectant els nostres treballs, a les nostres famílies, les nostres relacions socials i, per tant també, a les festes populars. Les Falles, producte de la nostra societat, amb una trama associativa greument damnificada, ha patit de ple esta crisi sanitària. La suspensió de la festa ens va sorprendre amb moltes de les grans falles de la ciutat ja al carrer i algunes d’elles parcialment plantades, com la famosa Meditadora de la falla Municipal que, abillada amb una màscara, es va erigir des del primer minut com a icona d’aquell malson. El dia després de la suspensió regnava la incredulitat però calia actuar sense titubejos. Es va decidir ajornar la festa al mes de juliol, retirar les falles que estaven al carrer -habilitant per a això la Fira de Mostres- i en cas que no pogueren ser desmuntades, es cremarien a porta tancada. Per a pal•liar el perjuí econòmic de les comissions, l’Ajuntament va anunciar una subvenció extraordinària del 37,5% del cost de la falla, la qual cosa, sumat al 25% ordinari, suposava un total del 62,5% d’ajuda per a poder fer front al pagament a artistes i proveïdors. És a dir, tan sols 48 hores després, l’Ajuntament de València va posar sobre la taula de les comissions més de

2,7 milions d’euros per a minimitzar el desastre. Després de dos mesos de confinament, quan la societat es va despertar de l’obligada letargia primaveral ja res era igual que aquell 10 de març. Encara amb la incertesa per bandera, els representants dels col•lectius fallers del Cap i Casal es van reunir el 13 de maig per a suspendre definitivament les Falles de 2020 i prorrogar un any més el regnat de les Falleres Majors de València. En clau econòmica, el regidor de Cultura Festiva, Carlos Galiana, va proposar un pla per a assegurar la viabilitat dels tallers fallers que consistia en el fet que les comissions, per a poder percebre la subvenció del 25%, tant en 2021 com en 2022, havien de comprometre’s amb els seus artistes a invertir almenys el 75% del pressupost de 2020 en tots dos anys per a pagar una falla de nova realització de 2022. Un galimaties que va ser a priori ben rebut i secundat per l’assemblea de presidents, però que amb la perspectiva actual deixava bona part de la supervivència econòmica dels tallers fallers en mà de les quotes dels fallers. El miracle de les vacunes va arribar a finals de 2020, però la tercera onada, iniciada en desembre, va abastir el seu zenit en febrer de 2021, colpejant amb duresa el País Valencià, on les xifres de contagis i morts van ser les més altes de tota la pandèmia. Evidentment ja feia temps que s’havia assumit que la celebració de les Falles en març del 2021 era un impossible, i s’activà el grup de treball que aglutinava als responsables de la festa amb responsables de la Conselleria de Sanitat en busca de nous escenaris per a poder celebrar una versió adaptada de la festa. Les noves dates de celebració es fixaven al segon semestre de l’any, on les prediccions calculaven hi hauria un 70% de la població vacunada. Mentrimentres s’aprovaven noves ajudes per al sector, entre elles les directes que anaven a les comissions, que han vist augmentat un 5% l’ajuda de 2021, es a dir, fins al 30% del pressupost de la falla, i

145

146

un altre paquet del qual encara no s’ha publicat la seua quantitat. Encara és prompte per a valorar les conseqüències que tindrà la suspensió de les Falles de 2020 i les de 2021, encara que se celebraren en el segon semestre, però és obvi que seran nefastes, tant per a les comissions, que anunciaren una pèrdua mitjana del 10% del cens, com per a un altre dels pilars fonamentals que més han patit l’impacte de la crisi com són els artistes fallers. El que sembla clar és que a curt termini, malgrat l’esperança que ens aporten les vacunes i la celebració de les falles 2021 al mes de setembre, continua regnant la incertesa i el neguit. Però esta circumstància que ara mateix ens té bloquejats, podria ser aprofitada com una oportunitat per a repensar una festa que ja arrossegava seriosos problemes abans de la crisi pandèmica. Pot ser el moment de reconfigurar alguns paràmetres, continuar avançant en la plena convivència, en la sostenibilitat i a posar el focus en els elements patrimonials de la festa, aquells que són centrals i imprescindibles, situant-los per damunt de tot allò que és soroll superflu. Afrontar unes noves falles de manera constructiva perquè després de la maror, puguem aconseguir una festa millor.

BIBLIOGRAFIA DD.AA (2021): «Falles pandèmiques: reflexionant sobre la festa en temps de Covid», Revista d’Estudis Fallers nº 26, pp 9-18, València.

José Luis Mollà R.

147

148

TORRENT

149

Save the falles de Torrent Aitor Sánchez Collado

El sector faller de la capital de l’Horta Sud necessita un pla integral, un Save The falles per analitzar en profunditat les necessitats i la viabilitat del sistema fester actual per preservar el seu patrimoni cultural material i immaterial.

150

Les falles de Torrent es van unir per primera vegada i per unanimitat davant l’objectiu de salvar els sectors proveïdors de la festa. Després del shock de l’ajornament de les falles i la seua cancel•lació al 2020 per la pandèmia de la covid19, les comissions es van refer i van ficar en marxa un pla de xoc molt innovador basat en subvencions i mai vist fins a la data en la resta de poblacions falleres. En el ple de maig, celebrat en línia, les 29 falles de Torrent proposaren al Consell Rector de l’OAM Junta Local Fallera l’assignació del pressupost no executat (dels actes que estaven previst realitzar, però que amb motiu de la suspensió de la festa no es realitzaren), perquè l’Ajuntament disposara del mateix davant les necessitats actuals amb motiu de la pandèmia ocasionada per la Covid-19. A la seua vegada, les comissions de la ciutat van signar per unanimitat una proposta de subvencions finalistes destinades als sectors industrials més afectats per la cancel•lació de les falles. Es tractava d’una línia d’ajuda finalista i excepcional destinada a pal•liar la crisi ocasionada per la cancel•lació de la setmana fallera en artistes fallers i proveïdors de la festa (pirotècnia, música i flors). En el document es deixava clar que no es tractava d’una subvenció directa a les comissions sense un fi concret determinat, ja que seria necessari presentar una memòria de les despeses (acreditada amb els contractes formalitzats amb els diferents proveïdors, requisit que en el cas del monument és obligatori en l’actual reglament faller). A la vegada, les comissions haurien de justificar esta ajuda mitjançant factures degudament comptabilitzades i abonades als artistes fallers, als floristes, als pirotècnics i a les bandes de música, havent

d’acreditar pagaments mensuals. Este document passà a ser estudiat per l’ajuntament de la ciutat. Altre punt important de la reunió va ser el de donar continuïtat al concurs de monuments de 2020 en les mateixes condicions, pressupostos i categories ja establerts, així com la contractació dels monuments per a les falles de 2022, recordant que les comissions havien d’invertir en ells -com a mínim- en cadascun dels exercicis fallers (2020-2021 i 2021-2022) el 30% del pressupost net de cada comissió fallera, tal com indica el reglament faller. Al ple de juny de 2020 el regidor de l’àrea de festes, Pasqual Martínez, va anunciar que seguia avant la proposta realitzada per les 29 falles i proposava una reunió amb alguns presidents per a explicar-los la revisió que feia el consistori. El document es rebatejava com a “Subvencions excepcionals a les comissions falleres per al suport i estímul de contractació de sectors tradicionals i essencials de la festa i contribuir a la reactivació econòmica de PIMES i comerços del nostre entorn”. Este nom quilomètric no era més que el mateix acord presentant per les comissions, centrat en 6 capítols: falla major, infantil, pirotècnia, flor, música i llibret. Aquest últim apartat s’afegia a proposta de la Comissió d’Estudis Fallers de Torrent (Comfet), perquè s’editaren en este exercici com a testimoni documental de la festa. El 14 de setembre es publicaren les bases definitives convocades per l’ajuntament. Així, les comissions havien de contractar un mínim d’aquests serveis o productes per a l’exercici de 2021 (entre el 50% i 75% respecte a 2019) per poder optar a aquestes prestacions, que tenia una partida de 60.000 € per repartir, dins del pressupost de Junta Local Fallera. Un dels punts per a poder accedir a les mateixes era l’obligatorietat de complir 4 dels 6 capítols proposats i que, almenys, una de les empreses facturades havia de ser de Torrent. La justificació de la subvenció es concretava de manera

151

152

pluriennal (més enllà d’un any físic) i el termini de justificació contava des de l’1 de gener de 2020 fins al 30 d’abril de 2021, perquè les falles pogueren fer els pagaments a aquests sectors artesans. Les falles presentaren la documentació necessària, les seues memòries d’inversió en aquests sectors, requisits i el percentatge de diners que destinava cada sector. Finalment s’assignaren els diners en funció de l’invertit, de manera que el consistori avançà els diners a l’acabar l’any. El 27 de novembre de 2020 la presidència de l’Organisme Autònom Municipal Junta Local Fallera de Torrent dictava el decret número 39/2020 amb la resolució de les subvencions que quedaren repartides de la següent manera, en funció de l’aportat per cada falla:

153

el moment de vestir-se per a la presentació, el barri de la Cotxera, fantasia en el Vedat o fins i tot els Sants de la Pedra, patrons de la ciutat. La nòmina de dissenyadors era de primer nivell, entre els que destacaven: Alberto Silla, Gio, Eugenio Simó, Juanjo Gasull, Amparo Requena, Adrián Herreros, Raquel Puchades, José Luis Campillo, Ariadna González (Cap de Suro) i Ana Hernández. Dos comissions (Sedaví i Pare Méndez) es van quedar fora per no complir com a mínim els requisits establerts en 4 dels capítols detallats en la base 4 de la convocatòria. La proposta va nàixer des d’un sentiment comú: la voluntat d’un grup de fallers que va redactar la proposta, el posterior suport dels 29 presidents, així com el de la Junta Local i l’Ajuntament. Per primera vegada el col•lectiu faller al complet, acompanyat de la municipalitat remaven a una per mirar per les empreses proveïdores de la festa: custodia dels processos materials i immaterials que han fet patrimoni la nostra festa. Però... què passava amb les empreses locals d’indumentària? Campanya nadalenca Save the Falles El mateix grup de fallers que redactaren les bases del pla de xoc eren conscients que calia fer alguna cosa més pel sector de la indumentària, ja que estes empreses es quedaven fora del pla, donada la realitat de la subvenció finalista, que difícilment es podia articular sota les lleis de subvencions, ja que el producte d’indumentària és per a consum individual i privat i no es podia gestionar a través de l’associació. Així va nàixer la campanya “Aquest Nadal si falles, encertes”, nascuda dels propis fallers per fomentar el comerç torrentí i dinamitzar les rebaixes del sector de la indumentària i de regal faller en època de Black Friday i encetar el temps de les compres nadalenques. La campanya consistia en el disseny de 10 Prints Arts, creats per il•lustradors torrentins, on es mostraven diferents vessants de la festa i racons de la ciutat i que es podien adquirir en les empreses d’indumentària i de regal faller. Les creacions mostren valencianes, falleres,

La campanya es va articular sota el logotip Save the falles i també comptava amb tres dissenys diferents de tasses de desdejuni, amb un missatge positiu davant la pandèmia i molt d’humor. L’objectiu era generar sinergies de col•laboració entre diferents col•lectius vinculats a les falles i les tendes adherides a la campanya: Sendra, Sergio Esteve Essència Valenciana, A l’Antiga, 25 Alfileres, Aldiesport, Baladí i L’insegnier. La campanya va tenir una bona acollida i les xarxes socials es van omplir amb fotos de tots els regals d’amic invisible, Pare Noel i Reis Mags. Finalment la Junta Local Fallera va voler llançar una campanya d’agraïment al comerç local, centrada en fer cartells de “Jo col•labore amb les falles” que s’anaven a distribuir pels comerços que s’anuncien en els llibrets de falla, o ajudaven a les comissions, així com publicar al Granerer de 2021, de manera gratuïta, els anuncis de les empreses que s’anunciaren en l’edició de 2020. Les falles de Torrent es troben en una situació complicada, com la resta de poblacions, però amb una gran minva de cens i un llindar d’incertesa que fan perillar la continuïtat d’algunes comissions. El sector faller de la capital de l’Horta Sud necessita un pla integral, un Save The falles per analitzar en profunditat les necessitats i la viabilitat del sistema fester actual per preservar el seu patrimoni cultural material i immaterial.

154

GANDIA

155

Present incert, futur obert Teo Brunet

156

A la capital de la Safor, la Covid-19 va irrompre amb força i el confinament va canviar radicalment els hàbits. Al mes de març de 2020, a les portes de la celebració de les festes del Patrimoni, els carrers es van buidar i la malaltia es va estendre, i amb això el sentiment generalitzat que, encara que podríem estar pitjor, estàvem malament. Després de no poder plantar els monuments, no celebrar-se les falles i seguir en les vides de tots el Coronavirus, els artistes reclamaren un pla d’emergència i d’ajuda que els impulsara d’alguna manera per a no veure’s obligats a acomiadar a treballadors, tancar empreses i posar punt final al qual els ha donat menjar fins ara. Arribats a aquest punt, en Nadal de 2020-2021, els artistes fallers van veure una porta a l’esperança amb la realització de decoracions nadalenques. Sense poder treballar des de març, aquesta iniciativa va suposar per als tallers tornar a reactivar el treball, gràcies al fet que l’Ajuntament de Gandia va contractar diverses peces per a decorar els carrers de la ciutat. Es tractava d’una manera d’ajudar, impulsar i rescatar al sector per les enormes dificultats que sofreixen. Concretament els tallers Palacio i Serra i José Sanchis van estar els encarregats d’engalanar dos punts de la ciutat. El primer taller, Palacio i Serra, ha permès gaudir de moments de gran lluïment, com l’escultura del ren “Rudolph”, que durant uns anys havia decorat el Covent Garden de Londres i que el darrer any va ser a la plaça del Prado. Un taller que s’ha adaptat a la crítica situació, obrint un gran ventall d’ofertes per tal de mantenir la plantilla de 10 treballadors al temps de mantenir l’obrador de Daimús en constant rendiment.

Artistes: Palacio i Serra.

157

Levante-EMV

El segon taller faller, el de José Sanchis, va presentar un rètol de grans dimensions en la plaça de l’Ajuntament, el qual va servir per a felicitar les festes nadalenques a tots els gandians i gandianes. Un total aproximat de 19.000 euros és el que ha desemborsat l’Ajuntament de Gandia per a contractar aquestes figures, amb l’objectiu de dinamitzar i ajudar al gremi davant l’aturada prolongada que estan sofrint a causa de la impossibilitat de celebrar les festes multitudinàries. Mesos abans, es va dur una altra iniciativa portada a terme pel taller de Pere Baenas. L’artista de Daimús, havia sigut l’encarregat d’actualitzar l’escultura eqüestre de Tirant lo Blanc situada en un dels patis interiors de la Biblioteca Central de Gandia. Per altra banda l’artista José Gallego ha realitat figures, emmarcades dins de la campanya “Regala un ninot”, la qual va nàixer com una iniciativa solidària de suport als artistes fallers després de la cancel•lació de les Falles 2020 per la pandèmia i s’ha convertit en la taula de salvació per a un sector reinventat que exporta el seu art a àmbits com la moda o la restauració.

En última estança, l’artista de falles infantils Ausiàs Estrugo, va ser un dels 6 encarregats de participar en la iniciativa “Recicla vidre amb esperit faller i cuida’t” d’Ecovidre, la qual perseguia animar al col•lectiu faller, i a la societat valenciana en general, al fet que continuen reciclant els envasos de vidre. D’aquesta manera es retia un homenatge al gremi d’artistes fallers, situant figures falleres damunt dels contenidors verds per tot arreu de la ciutat. A més dels artistes fallers, els indumentaristes de Gandia també es trobaren dins d’aquest muntant econòmic d’impuls per a ells. De la mateixa manera que els anteriors, els indumentaristes de la ciutat viuen moments difícils per la cancel•lació d’actes, esdeveniments de festa, falles i tota classe de situacions en les quals intervenien per a vestir els fallers. L’ajuda també es va dirigir a ells i foren els encarregats de decorar l’arbre nadalenc situat al rebedor de l’Ajuntament de Gandia.

158

BORRIANA

159

Falles i pandèmia a Borriana: la conjunció no desitjada Vicent Blasco Miró

Responsable de Comunicació de la Federació de Falles-Junta Local Fallera de Borriana i president de la Falla La Mercé

La tasca, immensa, que tenim ara per davant el col·lectiu faller de Borriana passa per intentar anar recuperant la normalitat poc a poc, frenar el degoteig constant de baixes en les comissions i ,sobretot, tornar a il·lusionar als fallers i falleres i a la ciutadania en general.

160

intentem, complint amb totes les mesures, òbviament i com no pot ser d’altra manera, organitzar o celebrar alguna activitat que ajude a minimitzar la catastròfica paràlisi que estem sofrint. Borriana va patir molt amb la primera onada del coronavirus. La por i la incertesa es van apoderar de la gent, el tsunami provocat per una malaltia desconeguda, amb uns serveis sanitaris desborImmersos en plena voràgine festiva, les notícies sobre la dats, la falta d’informació real sobre el nombre nova grip que anava escampant-se pel món ens arribad’infectats ja que no es podien fer proves més enllà ven al col•lectiu faller de Borriana sense, probablement, dels casos greus i les notícies sobre les morts que prestar-li l’atenció que els fets posteriors van demostrar que mereixia. Estem parlant de principis de març de 2020, s’anaven succeint, sembraren el pànic entre la població i els fallers no en fórem aliens a tot açò, just quan s’acceleren les activitats prèvies als dies grans de falles. Cavalcades del Ninot, actes d’entrega de premis més bé diria que vam ser els principals perjudicats amb la pèrdua de familiars i amics. L’expansió del de comparses i recompenses, pa i porta faller, sopar homenatge a la Reina Fallera, gala del teatre, homenatge virus al nostre país va coincidir amb l’inici dels dies grans de les falles, i això va fer que a Borriana poètic...tot això en quant a l’oficialitat, sense comptar la la incidència es disparara de manera exponencial. vida als casals que lògicament, amb la immediatesa de la Tenim la culpa els fallers i falleres? No, simplefesta, era frenètica. I no, no és que els fallers siguem uns inconscients i despreocupats que sols pensem en la festa, ment tinguérem la mala sort d’estar en el pitjor simplement no vam rebre, ni nosaltres ni cap altre sector lloc, en el pitjor moment i ho vam i ho estem de la societat ni la ciutadania en general, cap advertència pagant, car, molt car. ni recomanació per part de les autoritats per modificar, Comparades les dades un any després i amb prendre mesures o suspendre absolutament res del que tres onades superades, vam poder veure que la teníem previst en aquell inici de mes, i clar, les conseqüències van vindre després. Com va dir, fent un símil incidència total en la resta de poblacions veïnes i el nombre de persones que van perdre la vida futbolístic el llavors ministre de Sanitat, Salvador Illa: el era similar a la de Borriana, la qual cosa demostra dilluns tots encertem la quiniela, el realment difícil és fer-ho que el virus no entén de fronteres ni molt menys divendres quan encara no s’han jugat els partits. de festes. Els fallers i falleres de Borriana ho hem Vull fer constar des del principi que considere que l’acti- patit molt? Sí. Un estudi posterior portat a terme tud dels fallers i falleres de Borriana ha sigut exemplar des pel Departament de Salut de La Plana, gràcies a d’aquella nit del 10 març en que es va decretar la suspen- l’interès del metge i president de la Federació de les Falles de Borriana, Salvador Doménech, va sió de les falles. Ningú pot dir que la gent que formem el fixar l’índex de prevalença entre la població fallera col•lectiu hem sigut motiu de cap amonestació ni sanció de Borriana en prop del 46% al mes de juliol de per realitzar qualsevol activitat no autoritzada, és més, 2020. La xifra parla per si sola i és una mostra ben des de la important xarxa social que formem, sempre patent del que hem tingut que patir amb aquest ens hem oferit per ajudar en tot allò que fóra necessari i maleït virus els fallers i falleres. així ho hem fet quan se’ns ha requerit. I dic açò perquè malauradament sí que hi ha hagut gent que porta temps i encara continua, intentant culpabilitzar als fallers i falleres de la incidència que el virus ha tingut a la ciutat i no perd ni la més mínima ocasió per saltar-nos al coll quan

161

La tasca, immensa, que tenim ara per davant el col•lectiu faller de Borriana passa per intentar anar recuperant la normalitat poc a poc, frenar el degoteig constant de baixes en les comissions i ,sobretot, tornar a il•lusionar als fallers i falleres i a la ciutadania en general. M’han dit moltes vegades exagerat per afirmar que Borriana hui en dia no es pot entendre sense les falles, doncs bé, ho seguisc pensant i ara, més que mai, hem de treballar per tornar a gaudir de tot allò que aquest «bitxo» ens ha furtat. He dit, i continue dient, que no m’agradaria estar en la pell d’aquells que han de prendre les decisions per conduir a bon port la fi d’esta pandèmia i que a més han de prendre també les mesures per minimitzar l’impacte que festa de les falles s’ha vist en gran mesura molt afectada ha causat en l’economia. Difícil, per no dir impossible, per la paràlisi en la que ens trobem. Hi ha sectors com, encertar-ho per a tots. per exemple, el de la indumentària que es troba completament paralitzat. A banda de les ajudes oficials a les En l’àmbit faller de Borriana, les decisions preses per que puguen optar les professionals d’aquest sector, des tal de minimitzar l’impacte de la pandèmia han passat de la Junta Local Fallera sí que s’ha intentat ajudar un en primer lloc i pel que a les comissions falleres respec- poc encarregant a les indumentaristes nous vestits per a ta, per mantenir per part de l’ajuntament la subvenció les Reines Falleres i per a la Cort d’Honor infantil a les anual tot i no haver pogut realitzar pràcticament ninquals per motius obvis de la seua edat se’ls havia quedat guna activitat al llarg de l’any. L’economia que genera la menuda la roba.

162

Els artistes fallers són un altre dels sectors afectats i en aquest cas, les comissions vam prendre l’acord de contractar les falles de 2022 amb un pressupost mínim del 150% respecte al de 2020. Malauradament això no ha sigut possible per part de diversos col•lectius. Per tal de solucionar el problema de l’espai als tallers amb les falles de 2020, ja acabades i a punt de plantar-se en el moment de la suspensió de la festa, la Federació de Falles de Borriana i l’Ajuntament van gestionar un espai d’emmagatzematge de les falles sense cost per als artistes i també el consistori per mig de la regidoria de Comerç va portar endavant al Nadal una campanya on diversos artistes de Borriana van realitzar unes bústies per recollir les cartes dels Reis Mags o uns arbres de Nadal que es van entregar per tots els comerços de la localitat i també la restauració i construcció de nous elements del Betlem confeccionat amb materials fallers. La pirotècnia, com és lògic, també s’ha vist molt ressentida durant aquest any. Les comissions falleres no hem fet ninguna despesa en aquest apartat, però des de l’ajuntament sí que s’ha contractat diversos castells de foc a les festes patronals i durant la celebració de les anomenades «no-falles» del mes de març que, en certa manera, han ajudat a alleugerir un poc la situació per la que estan passant. Per últim ressenyar la ofrena realitzada durant els dies del 16 al 19 de març i que va servir per incentivar el negoci de les floristeries, molt vinculades també a la festa de les falles. La situació a dia de hui és encara molt preocupant amb un horitzó que no està encara gens clar i que motiva

el desencantament per part de la gent, quelcom molt perillós per a la supervivència de la festa fallera. Hem de recuperar la il•lusió, hem de seguir endavant oferint als fallers i falleres activitats i al•licients que els motiven a continuar, doncs no hi ha veritat més certa que aquella que ens mostra que sense fallers no hi ha falles. En eixes estem i no m’agradaria acabar aquest article sense deixar escrit un desig: Tant de bo, quan aquest llibret veja la llum puguem dir que la situació va normalitzant-se i que la festa fallera ja té data per tornar al carrer, el lloc d’on mai deu desaparèixer.

163

164

ALZIRA

165

Alzira ni està ni se l’espera Miguel Ángel Martínez Tortosa

166

aportem com a col•lectiu tan social com econòmicament. Per tant, res d’estranyar que allò del Patrimoni Immaterial de la Humanitat fora una fanfàrria cridanera, aprofitada pels polítics per a eixir en la foto, instantània en la qual va haver cada colzada que valia un duro per estar en ella. Parlar de l’impacte de la Covid-19 en les falles d’Alzira és copiar la crua realitat que estan passant totes les poblacions que celebren esta festa que per si algú no ho sap, aglutina a 250.000 fallers i 1.050 comissions.

Trobe a faltar algun tuit oficial des de Presidència donant alé a les falles, el primer que recorde el va fer el Sr. Puig l’últim dia del mes de febrer, vaja com diria aquell, val més tard que mai.

Aquell moment de nefast record per a mi, 10 de març de 2020, sent les 22:10h, sopant al casal de la Malva, quan es va anunciar l’ajornament de les falles, ha suposat en el meu sentiment faller un canvi essencial en la meua vida.

La situació actual sembla més un comunicat de guerra que un diari de pandèmia. Ens hem acostumat a comptar els morts com a números i no, cadascun són persones, històries, famílies.

No recordava després de 47 anys de faller, no anar un divendres al casal, no gaudir de la setmana fallera, amb els cacaus i tramussos adornant amb el seu daurat color uns tapets blancs de paper que són el preludi de la conversa amb la gelor d’una bona cervesa; del goig, de la satisfacció i l’harmonia que sentim els fallers eixa setmana gran, no puc deixar de pensar en l’esclafit alegre dels coets en una despertà, o en el deliri mediterrani d’un terratrémol d’una mascletà, i com no les desfilades vestit de faller, la crida, l’ofrena i sobretot en el moment clau, quan una traca corre desordenada, trontollada, buscant el centre de la falla i de sobte sorgeix la màgia, tot quan esclata i les primeres flames comencen a ensenyorir-se de l’essència pura de la festa, la falla, i la bestiola negra o blanca, el fum, s’escapa de l’amagatall que l’ha tingut presoner un any.

Després, com en tota guerra hi ha els danys col•laterals, tancaments de negocis vinculats amb la festa, o no, ací en Alzira, de moment dos indumentaristes han abaixat la persiana temporal i altres dos de manera momentània. Les pèrdues en les floristeries són significatives. Les joieries, cases de regals... La Pirotècnia Crespo, a penes ha llançat quatre o cinc castells i els magatzems els té fins al sostre de pólvora. L’hostaleria, les sales de banquets i les distribuï-

Tot d’un colp va caure a terra, els sectors productius i comercials de la festa, com que no eren essencials, no ho serien per a Ximo, hagueren de tancar. Després en els processos de fases i desescalades, artistes falleres, floristes, indumentaristes, orfebres, pirotècnics,etc. anàvem alçant la veu, cadascun del seu sector. Crec seriosament que cap persona en la Generalitat s’ha parat a pensar els diners que mouen les falles, però també estic segur, que amb el pas del temps, els fallers no ens hem sabut vendre, ni valorar que

Casal Falla Malva (Alzira)

167

dores de begudes, no cal ni parlar. La situació és dantesca, els fallers hem passat de la fatiga pandèmica a la fatiga festiva. Per altra banda, les administracions nacionals, autonòmiques o locals han fet poc i el que han executat sembla més una almoina que una ajuda real. En Alzira, acostumats a fer brindis al sol i a inventar-nos protagonismes inexistents, l’Ajuntament, ha llançat la idea de subvencionar amb 1.800 euros a cadascun dels quatre artistes fallers locals que s’han adherit a la iniciativa, consistent en l’elaboració d’una escultura, menys dóna una pedra. De les 35 comissions falleres d’Alzira, crec que 19 tenen casal faller en propietat comprat o és de l’Ajuntament qui el cedeix gratuïtament. La resta, estem pagant lloguer cada mes. Ara hem rebut les comissions, en este segon cas, una ajuda de 750 euros, menys dóna una pedra. La Junta Local Fallera d’Alzira, per a mi, cal donar-los menjar a part. S’han esborrat del mapa, capbussant el cap baix de terra com un estruç. Cap iniciativa de cultura, és l’única qüestió que es podia fer i ens podia distingir, vaja, amb el seu criteri, van dir que de cultura res. Ara, tal vegada, animats per l’ímpetu de diverses comissions alzirenyes, s’han llançat a fer una setmana fallera virtual, com he dit abans, menys dóna una pedra. Ens trobem ara amb una entitat paralitzada, amb un president i una junta que acaben el mandat, però

sense capacitat de pensar ni esbrinar com es farà el procés de renovació, que s’aferren a allò que diu el reglament faller d’Alzira en cadascun dels articles, jo me l’he llegit i en ell no fica que en cas de pandèmia es farà açò o allò, tal vegada per això estan desorientats. Ells, la Junta Local Fallera, es vanaglorien en dir que ‘Som la segona potència mundial en Falles’, per a fer esta afirmació, a més a més de dir-la, s’ha d’estar convençut i treballar pel fet. Hui, moltes poblacions on es planten falles, sense tindre 35 com en tenim nosaltres, ens han passat de parat. Trobe a faltar que l’entitat que es deu preocupar per gestionar i organitzar la festa fallera en Alzira, haja tingut el gest de reunir-se amb els sectors comercials locals de la festa i, encapçalar la seua defensa davant de l’Ajuntament o qualsevol administració. Per tant el meu pensament particular és, Alzira, ni està ni se l’espera. Tot açò que els he relatat és el dia a dia d’una crònica de guerra però guarde per al final la reflexió del bon amic Pep Lagardera, faller de la vostra falla, quan afirma que “en març de 2020 es va produir el tancament dels casals fallers i l’anul•lació de la festa de les Falles (que també s’ha decidit ajornar este 2021 per la situació sanitària). Des d’aleshores hi ha una paràlisi total de l’activitat i un descens en els censos (que és previsible que continue baixant pròximament), el que es junta amb la congelació dels ingressos. No obstant, però les comissions falleres (que cal recordar que són associacions culturals sense ànim de lucre que s’autofinancen amb les aportacions dels seus integrants) continuen afrontant el pagament mensual del lloguer, llum, aigua, assegurances i el pagament als artistes per a poder seguir plantant falla...

168

CULLERA

169

Iniciatives

per a ajudar al món faller de Cullera en aquesta maleïda pandèmia

Juan Gabriel Figueres Hernández

AC Falla El Canet

El fet de no poder plantar en 2020, i tampoc en 2021, ha fet que tots els agents involucrats en el teixit faller s’hagen vist perjudicats no sols en el fet de no poder celebrar les festes, sinó també econòmicament.

170

El món faller de Cullera, com tot el món faller, ha sofert desmesuradament els efectes del virus nascut a Wuhan, ja que el fet de no poder plantar en 2020, i tampoc en 2021, ha fet que tots els agents involucrats en el teixit faller s’hagen vist perjudicats no sols en el fet de no poder celebrar les festes, sinó també econòmicament. No obstant això, des dels estaments municipals, amb col•laboració de la Junta Local Fallera de Cullera (JLFC), s’han realitzat una sèrie d’accions per tal de minimitzar els efectes de la pandèmia en les comissions i en els diferents sectors relacionats amb la festa fallera. En primer lloc, una vegada anunciat l’ajornament al març de 2020, els dos estaments van llogar una nau perquè totes les comissions falleres pogueren guardar els seus monuments gratuïtament en ells, ja que així estalviaria diners a les quals lloguen naus per a guardar-les, i també per tal de buidar els tallers als artistes fallers perquè aquests pogueren construir les falles, suposadament, de 2022. Aquesta iniciativa va ser ben rebuda per les comissions que, una vegada acabat l’estat d’alarma, van començar a portar-hi els monuments, i allí segueixen a l’espera de ser cremats. Pel que fa als artistes fallers locals, també hi ha hagut un parell d’iniciatives per a ajudar-los. La primera, que se’ls va donar dos mil euros a cadascun per tal de decorar en Nadal diferents emplaçaments de la nostra ciutat: places, centres de salut, edificis emblemàtics, serveis municipals... Tots ells van ser decorats pels artesans fallers de Cullera, una ajuda que de segur van agrair els nostres artistes fallers. I la segona va ser l’encàrrec d’alguns ninots com a premi per al concurs de dibuix organitzat per JLFC, ja que els guanyadors de les tres categories van rebre un ninot realitzat per tres artistes fallers de la ciutat. A banda, tal com ha ocorregut en altres municipis, el pla Resistir també ha dotat d’ajudes per a diferents sectors

afectats per la COVID-19, com, per exemple, la indumentària fallera, les arts gràfiques, fotografia, il•luminació, perruqueries, o altres sectors relacionats amb la festa. Inclús les empreses turístiques, les quals també són beneficiàries de la festa fallera, també han rebut diverses ajudes. A més a més, el consistori va traure en 2020 una subvenció per a les comissions falleres perquè insonoritzen els seus casals. Concretament, amb un import màxim de 20.000 euros, el que passa és que prèviament s’han de fer les actuacions... I tal com està el pati, és complicat. No obstant això, el que és necessari és poder celebrar les Falles com més aviat millor, ja que això seria l’espenta definitiva per tal d’intentar tornar a la normalitat. Però tota ajuda és bona, i cal agrair al consistori i a JLFC que s’hagen preocupat d’intentar ajudar a tots aquells que s’han vist perjudicats per aquesta desgràcia que estem passant.

171

172

microrelat.

Irene Marsilla (Las Provincias)

173

Tot al blanc, va de bo Adela Ruiz Sancho -Quant de temps sense ninots! I quantes ganes! Bon dia! -Bon dia per a eixir a lluir els tratges! -Tratge blanc, per descomptat que blanc, com la vestimenta dels sanitaris que ens atenien, com les ambulàncies que recorrien els carrers, com els núvols que hui ens acompanyen mentre plantem els ninots… -I, què té a veure una cosa amb l’altra? -El color blanc. -El blanc és el símbol de la puresa… -Clar que sí. I, a més, el blanc és el color de l’escuma de la mar enutjada que trenca contra l’espigó… I blanc és el color del dol en la cultura oriental… I blanc és el color del colom que simbolitza la pau… I blanca és la marca dels productes sense marca… I blanc és el color de la bava que rellisca de la comisura dels llavis cap al coll quan et quedes adormit al sofà davant del televisor, després d’haver-te engolit un bon plat d’arròs blanc amb tomaca fregida, una vesprada qualsevol… I blanca és la sal… I blanc és el sucre… I blanca és la nata… I blanca és la mascareta que hem de portar tots els membres de la comissió, grans i xicotets, per anar conjuntats i mostrar corporativisme, que anem tots a una, en la mateixa línia… -Tots a una… Encara que a l’hora de la veritat… -Callarem, callarem, que després tot se sap… -Per cert, posa’t la mascareta, que estàs més guapa amb la mascareta ben posada. Gràcies. -Encara que no puga parlar tot el que em vinga en gana? -Sobretot per això.

174

175

Després de la tempesta

176

Pandèmies falleres (i no parle del Coronavirus)

Juan Gabriel Figueres Hernández AC Falla El Canet

Les Falles tenen molts mals a eradicar, i aquesta situació que estem passant ens hauria de servir per a obrir els ulls d’una... vegada, centrar-nos, agafar el bou per les banyes i fer una festa millor.

177

Si d’alguna cosa ha de servir el fet que, el 10 de març de 2020, ens quedarem amb cara d’idiotes quan ens adonarem que les Falles 2020 eren, en primer lloc, ajornades, i en el mes de maig, suspeses definitivament, és de tractar de contrarestar i eliminar els mals endèmics de les falles o, si voleu que ho diga d’una altra manera, les pandèmies falleres. Sí, hi ha molts, encara que molts vulguen posar-se una carasseta (i no quirúrgica), per no veureu. Les Falles tenen molts mals a eradicar, i aquesta situació que estem passant ens hauria de servir per a obrir els ulls d’una... vegada, centrar-nos, agafar el bou per les banyes, fer una festa millor i deixar-nos de ximpleries. Perquè mals hi ha... I si no, llegiu... El primer mal el relacionaré en la maleïda pandèmia que sobrevola en la societat fallera. Si ajornem les Falles, ja cal que ens n’anem a casa i l’any que ve, més. De categoria, una afirmació de Premi Nobel de la Concòrdia... I una porra! Per a començar, els fallers som una de les espècies més camaleòniques de la societat valenciana, i sabem adaptar-nos a qualsevol

situació perquè la festa va canviant (per a bé o per a mal). Aleshores, no trobe cap impediment, tan sols el fet de canviar-se les vacances en la feina. Però no, l’excusa era que la festa no la podríem celebrar igual. Cal cuidar al faller, tota la raó del món, però també a les famílies que viuen de les Falles: artistes fallers, pirotècnics, indumentaristes... I tota una sèrie d’agents econòmics que fan que la nostra festa siga molt gran... Però no, sols importa el gotet i la cullereta. El segon mal ha esdevingut també per la pandèmia, i no és un altre que la Junta Central Fallera (JCF) va a la seua bola. Ajornem les Falles... I les celebrem a juliol! Sí, amb la Fira de Juliol tots! Clar que sí, molt il•luminats! Pensaren només en València, perquè no pararen a pensar si es podrien celebrar les Falles a Xàtiva o Alzira amb 40 °C de temperatura, o si en ciutats turístiques de litoral com Cullera, Dénia o Gandia és viable fer-les quan la gent d’aquestes poblacions té més treball a l’estiu. Ho anunciaren a bombo i platerets sense parlar amb els seus delegats de Juntes Locals, perquè això no tenia cap sentit. El tercer va relacionat amb el binomi Política-Falles. És un mal que, per sort, als pobles no afecta tant, ja que les Juntes Locals Falleres són gestionades per fallers, de vegades, imparcials de cara a certs colors polítics, i on el regidor de torn no s’encarrega de la part gestora, sinó que, de vegades, tot el que ha de fer és informar sobre el que es pot fer i que no. El mal afecta València, on les Falles estan massa polititzades, depenent de l’Ajuntament en tots els aspectes. De fet, el president de JCF és un regidor al que, encara que també siga faller, el fantasma polític li sobrevola per a prendre unes decisions. Clar, el problema està que si qui mana no és del teu color, només fas que protestar i queixar-te independentment que el que s’aprove et beneficie en el fons; i si estàs d’acord, estàs ben vist i estàs deïficat perquè sembla que sigues del mateix color polític. Les Falles no haurien de dependre de la política, que la política es dedique a donar diners, així menys empastres. Ens n’anem al que li dona sentit a la nostra festa: la falla. Ací hi ha pandèmies per a donar i vendre, però la principal és sentir allò de “això no és una falla, això és una foguera”... Foguera la que tenen els qui diuen això al cervell... No té trellat dir que una falla amb un estil modern o una falla experimental no és una Falla, ja que a l’il•luminat que diu això cal recordar-li que l’origen de les Falles són els trastos

178

tres setmanes s’han de llegir 150 llibrets veig que no arriben (pense que s’haurien d’entregar abans i que els jurats no tingueren la pressa de deliberar en uns dies). Una altra pandèmia és el menyspreu que es té sobre el que fan les comissions falleres per part d’alguns mitjans de comunicació. Jo ho he viscut en primera persona el fet de ser notícia per alguna activitat o algun èxit aconseguit i passar inadvertit per a molts mitjans de comunicació, inclús vells... Aleshores té igual que siga clàssica, moderna, enviant-li jo mateixa la notícia i les dades; i en canvi, eixir experimental, de vareta o del que siga. És una falla (això sí, en premsa que el president de la falla X ha cagat enmig de sempre que tinga el sentit crític). Per altre costat, l’altre mal la plaça (açò no és verídic), vull dir que altres parides amb ve pel fet de gastar-se ics diners amb la falla o no. Pregun- menys transcendència són notícies i èxits d’una comissió tes com “Per què ens hem de gastar tant en la falla? Si el de barri no. Això és un gran mal de les Falles, encara que que importa és la cassalla!” La majoria del col•lectiu pensa aquestes coses van més per afinitat que per importància. això i això també és una pandèmia, perquè si tots pensarem Crec que aquest són les pandèmies falleres més ocurrents igual, les Falles no es plantarien. Cal canviar eixa mentaque em vénen al cap, ja que les Falles van superant d’altres litat de fester de barri, representem una festa Patrimoni com la desigualtat de gènere que hi havia fa uns anys, la Immaterial de la Humanitat. sostenibilitat, la poca germanor o altres aspectes que, a poc a Si parlem de llibrets, el camp on millor em desenvolupe, poc, han anat fent una festa més rica i més diversa. Com he també hi ha diverses pandèmies on seria necessària més dit al principi, és necessari que ara, amb tot el que ha passat, d’una vacuna. La primera, la tradicional i més vella que reflexionem per tal de millorar les xicotetes pandèmies que, la tos: “El llibret? Per a què? Si no el llig ningú! Per què en cas de superar-les, ens farien més grans. invertir en ell?” El llibret és cultura, les Falles són Cultura... I de vegades, el faller és incultura, ja que molts d’ells sols es dediquen a mirar si el seu nom està al llistat de la comissió i si apareix en alguna fotografia. Però hi ha molts més... Per exemple, les bases del concurs de la Generalitat, que ja estan un poc desfasades, en les quals caldria eliminar alguns criteris quantitatius pel que fa al nombre de pàgines, nombre de llibrets o inclús el nombre de publicitats, ja que aquest criteri no depén de les comissions. Açò ha esdevingut a un mal per a alguns. M’explique. Abans, poques comissions apostaven pel llibret, i els millors i més grossos eren enaltits per tots els fallers culturetes i es barallaven per a tenir-los. Actualment, hi haurà una trentena de llibrets amb característiques similars... No és bo que haja augmentat el nivell? Evidentment que sí, encara que sempre apareixen els comentaris que els llibrets grossos tenen articles per omplir sense coherència. Alguns sí, però no tots, cal no generalitzar perquè paguen justos per pecadors. Estic d’acord en el fet que s’haja de valorar més la qualitat que la quantitat, però pense que no són incompatibles aquests conceptes, encara que més d’un pensa que sí. I cal esmentar també que cada vegada convoquen més tard el premi i el llibret s’ha d’entregar en quinze dies; o que en

179 José Luis Mollà R.

180

Sempre ens quedarà setembre Sebas Marín

Una vegada vist en la perspectiva que et dóna el temps, va ser una bona decisió, sí una decisió encertada que ens va alliberar de molts mals de cap. En aquell moment no les tenien totes amb nosaltres, eren més incerteses que realitats, però era un repte i, al mateix temps, una oportunitat de fer canvis en l’entramat de la falla.

181

aquesta situació era global (i ara amb global no em referisc al planeta mundial, sinó al planeta faller). Una decisió presa per l’assemblea sobirana de València com podria afectar a la resta de ciutats on plantar falla? (bombardejava el meu cap). Reconec que vaig votar que sí (una de les poques votacions que guanyem en estos fòrums) perquè la directiva de la falla així ho va decidir prèviament i, perquè confiava plenament en els agents que es reunien a la mesa de seguiment amb la Conselleria de Sanitat. El resultat va ser aclaparador i, l’ambient era de lliurament, de goig, de futur (encara que no del tot net), de perspectiva de tancar el cicle i, respirar. Una vegada vist en la perspectiva que et dona el temps, va ser una bona decisió, sí una decisió encertada que ens va alliberar de molts mals de cap. En aquell moment no les tenien totes amb nosaltres, eren més incerteses que realitats, però era un repte i, al mateix temps, una oportunitat de fer canvis en l’entramat de la falla. I si no sabeu que a la meua falla ens agraden els canvis, és perquè no vos he dit que soc de la falla Borrull Socors de València i, que enguany la nostra crítica serà precisament l’immobilisme faller (pot ser aquesta la primera conseqüènMercaflor, assemblea de presidències de falla de la ciutat cia d’aquella decisió) de València, baix la presidència del molt honorable alcalde, Setembre ha suposat un abans i un després en la manera Joan Ribó (president nat de Junta Central Fallera). de gestionar la falla? Directament no, però sí que ens ha permés experimentar amb l’excusa del maleït virus, en coses De les assemblees més nombroses a les quals jo he que, per falta de temps o perquè “sempre s’ha fet així”, no assistit, en un recinte dels menys receptiu cap al debat, ens atrevíem a canviar. al diàleg… una nau on es comercia amb les flors, un També és possible que la decisió vinguera condicionada per espai on els majoristes (segurament morts de fred) la subvenció de l’Ajuntament a ajudar els tallers fallers. Una preparen les parades en gavells de plàstic perquè els subvenció condicionada a contractar artistes per al 2022 compradors (que són els nostres venedors) compren sense baixar el percentatge dels diners que dediques a la falla les flors mortes. en exercicis anteriors. Així, alliberats els artistes d’alguna Entenc que la situació pandèmica ens obligava a freruïna segura, la decisió estiguera condicionada per cremar qüentar eixos llocs tan poc apropiats per prendre deciel que tenien guardat per aclarir els nous projectes. sions amb trellat. Entenc que les distàncies primaven Nous projectes, que malgrat que sembla que havíem de enfront del càlid debat què devia primar en la presa de parir-los en menys temps, han donat vida als tallers (de fet decisions. Una decisió que esdevingué històrica i de ja tornen a queixar-se que tot ha pujat i que no arriben a fi les quals contaré als meus néts, espere en una tertúlia de mes) I, el cas de Borrull també ha estat condicionat per confortable i carregada de nostàlgia. aquella decisió, ja que serà el primer any que ens plantarà A més d’esta situació amb l’espai físic, hem de un artista faller després d’anys de producció pròpia per part situar-nos en unes condicions psicològiques (i no de la comissió. parle només de les seqüeles del virus) contradictòries El 2023 serà el de la normalitat, el de la nova normalitat, el a decidir en l’àmbit local, sense perdre de vista que de l’antiga de Campanar? Nosaltres ja cremàrem a setem-

182

bre, altres cremaran ara al març els projectes que quedaren parats i, tots junts de nou afrontarem el 2023 com a col•lectiu i, l’última conseqüència d’aquella decisió hauria de ser un ens de totes les juntes locals falleres (i per descomptat estaria inclosa la central, a ser possible canviant-li el “central”) on es planta falla, per prendre decisions… més consensuades, més solidàries. Junta Central Fallera hauria de mirar a les altres localitats abans de prendre decisions que també els afecten. Cert és que algunes juntes locals esperaren a la decisió de València per prendre els seus camins per cremar a setembre o no. Cert és que la independència de cada comissió, de cada junta local s’hi ha de respectar. Però no és menys cert, que som patrimoni tots junts i com a tal hauríem d’actuar. Malgrat que la decisió transgredia precisament els principis de la declaració de Patrimoni, el repte pagava la pena, jo el tornaria a fer (espere que no torne a donar-se el cas…)

183

184

microrelat.

Las Provincias

Armando Romero

Levante - EMV

185

Adaptació fallera Andrea Martínez Villena

Fallera Major d’Elda 2017

Immersos en la celebració de la festa del foc arribà una pandèmia. Un fet que ens trencà tots els esquemes. Amb les peces als carrers vam haver de baixar el teló de les falles 2020. Centenars de Falleres Majors veieren com el seu somni es va esfumar. Un somni que es gaudeix durant un any. 365 dies que arriben a la cúspide amb els dies grans. Uns dies que en eixe moment no sabíem quan tornarien. Han sigut, i continuen sent, mesos d’adaptació, de conviure amb el virus mantenint certes mesures de seguretat. Dos metres de distància, rentar-se les mans, l’ús de la mascareta… I torne a repetir, l’ús de la mascareta. Aquest element s’ha tornat una peça fonamental en la nostra vida. Un complement més amb el qual acompanyar el nostre look. I és que també, la mascareta ja forma part del vestit. Ara, a més de les sinagües, el cancan, la falda, el cosset, el davantal i la manteleta, els adreços i les sabates també emprem la mascareta. Malgrat que ens puga resultar molesta amb el pas del temps, ens està permetent celebrar esdeveniments durant la pandèmia. Tot i que semble mentida, ens ha donat un respir en aquest temps. Emprant-la, estem tornant a gaudir de la festa de les falles.

Què estrany se’ns va fer la primera vegada que una fallera amagava el seu somriure rere una mascareta. I se’ns va fer estrany perquè si hi ha una cosa que caracteritze una fallera és el seu somriure. Un somriure especial, ple d’il•lusió. Un somriure que es pot vore fins i tot en els dies roïns. Sens dubte, la pandèmia ens ha obligat a modificar moltes coses de la nostra rutina, i també, de la nostra benvolguda festa. Però, per sort, tot i que ens toque portar la mascareta, l’olor a pólvora traspassa la mateixa. I és que les falles s’han de viure amb els 5 sentits, i el de l’olfacte és fonamental. A més de la pólvora, l’aroma de les flors en l’ofrena, dels bunyols en la taula i de la paella per a dinar al casal. En conclusió, la pandèmia ens ha fet més forts als fallers i a les falleres. Ens hem adaptat i hem aprés a veure les coses d’altra manera: si no podem somriure amb la boca, somriurem amb els ulls, però no hi ha res que puga amb les falles!

186

187

SECCIÓ INFANTIL

188

Fallera del Foc Infantil

Daniela Martínez i Tormo

189

Vicepresident Infantil

Mateo Agustí Corts

190

ELS NOSTRES INFANTILS

FALLA INFANTIL

”El teatre de la vida” Artista: Germans JJ Garcia Secció: Primera

191

192

”El teatre de la vida”

La vida és com un teatre en el que no tenim guio. Actuem seguint els instints quan comença la funció. És important plantejar-nos, una vegada puja el teló, què esperem del futur i quina és la nostra il•lusió.

El teatre

Però també cal ser conscients que depèn de les nostres accions hi ha somnis que es compleixen i d’altres que es tornen malsons

Podríem dir que els professors són els directors de l’obreta perquè t’ensenyen els valors i a no convertir-te en titella.

Malgrat tot, tu continua, segueix pensant en el que vols que tard o d’hora la vida ho va posant tot al seu lloc.

També ens donen eixa espenta que moltes vegades necessitem per a dur endavant els projectes i posar al dia a dia un poc de seny. Els professors ens ensenyen a comprendre millor la vida i a no quedar-nos en blanc si el que fem entra en fallida.

193

Mostra’t tal i com eres, Perquè tots som especials I els autèntics protagonistes d’històries espectaculars. Tots juguem el nostre paper quan representem aquesta funció. has decidit què vols ser? Una vegada sigues major? Tant se val si fas el paper del Sol, de la Lluna o el d’una estrella. brillaràs com el que més si segueixes la teua pròpia estela. Si et quedes entre bambolines i no mostres els teus sentiments se t’acumularan al teu interior i et provocaran moments dolents.

Navegant pels mars i oceans dirigint una expedició descobriràs del que eres capaç a través de la imaginació. I si no arribes a complir totes les expectatives simplement canvia el guio i pensa en les alternatives. No importa quin paper jugues el teu també és important qualsevol personatge de l’obra Pot acabar sent determinant. I si esculls un camí que al remat, acaba per no tenir cap eixida, pensa en seguir endavant. Fracassar també forma part de la vida.

194

Falleretes i Fallerets 2022 Agustí Corts, Mateo Aliaga Gadea, Guillem Artiguez Pérez, Angel Artiguez Pérez, Bruno Benavent Navas, Yago Benavent Vila, Carlos Benavent Vila, Jorge Bellver Pelegero, Noa Bellver Pelegero, Martí Díez Agudo, Adriana Díez Agudo, Mateo Donat Cebrián, Arnau Esparza Cebrián, Víctor Lara Zorraquino, Aaron Lara Zorraquino, Claudia Martínez Tormo, Daniela Mora Roselló, Àngela Mora Roselló, Biel Merino Richart, Irati

Ortega Sisternes, Iker Pastor Gónzalez, Gina Pérez Ávalos, Unai Pérez Monzó, Paula Peropadre Rendón, Gerard Richard Prats, Paula Roselló Terol, Paula Roselló Terol, Rafa Soler Lagardera, Julia Soler Nadal, Emma Tomás Pérez, Iker Tormo Pla, Iván

195

196

AIGUA QUÈ ÉS EL MÉS CARACTERÍSTIC DE LA CIUTAT DE XÀTIVA AMB REFERÈNCIA A L’AIGUA?

1. Endevina, endevinalla.... En Xàtiva diuen que en som 1000 cadascuna amb una forma i tamany, però totes amb la mateixa funció: brollar d’aigua sense parar per poder hidratar a tots els nostres habitants En estiu quan més calor fa, és un bé inmaterial el poder-nos tastar. Sempre fresca, sempre a punt, per poder-vos refrescar. Què sóc?

ALGUNES DE LES FONTS MÉS CARACTERÍSTIQUES DE LA CIUTAT.

197

198

dibuixos Les fonts de Xàtiva vistes amb els ulls dels nostres selguerets/tes.

NOA

IKER

ARNAU

ADRIANA

199

IRATI

NOA

MATEO

PAULA PÉREZ

200

Ara és el teu torn! Fes un dibuix d’una de les fonts de la nostra ciutat.

201

Vent QUÈ ÉS UNA PONENTADA?

Unai, 2 anys: s, una pates, no pate s te pa no s, te pa la ho

Ona, 5 anys: ta? em dones una pis ? riu És un

Paula, 6 anys: ter? jo no heu sé, un và

Carlos, 7 anys: una cèl•lula.

Biel, 2 a no és nys i mig: res.

Ánge l, 5 an ys una p onent : ada é su

n tapo .

nys: Arnau, 6 a ho sé. o això jo n

Claudia, 7 anys: l’aire.

202

Adriana, 11 anys: a una traca i músic . da ga ve la a

Àngela, 7 anys: . no ho sé la veritat

Mateo, 7 anys: ra. és una banda sono

Gerard, 8 anys: la música.

Bruno, 8 anys: que fa molt d’aire.

Víctor 13 anys: l’aire que ve de la Meseta.

Iker, 1 0 és un anys: aire m olt for t

i cale

nt.

Jorge ,9 pot se anys: r un e nemic ?

Aarón , això d 9 anys: el ven t que endú s’heu tot.

ys: Noa, 9 an val. ti s fe és un

Gina, 9 anys: molt d’aire calent.

Irati, 1 1a quan d nys: iu ponen en que hi ha tada, é una s quan v e una en estiu ona de calor.

203

Segons el diccionari normatiu de la llengua valenciana, un refrany és una frase sentenciosa d’ús comú que respon a la saviesa popular. I una dita és una locució que es diu comunament, una frase feta.

Recull de dites i refranys populars valencians sobre el vent. Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i fermós. De Tots Sants a l’Advent, ni massa pluja ni massa vent. De ponent, ni vent, ni gent, ni casament. Llamps a llevant, vent a ponent. Quan la llenya crema bé, aigua o vent ve. Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps. Vent de xaloc per a la mar no és bo, ni per al camp tampoc. Vent de ponent de matí, trons a la tarda se sol dir.

204

Ara és el teu torn! Uneix cada frase per completar un refrany o dita popular sobre el vent. Recorda que aquests, tenen que rimar.

Vent de llevant...

De vent moliner, ...

Febrer ventós...

Hivern molt assolellat...

Pel desembre el fred i el vent...

Vent que es queda a sopar...

...fan tremolar al més valent. ...cara de gos.

…pluja a l’instant.

...s’alçarà per esmorzar. ...molta feina i poc diner.

...estiu molt ventat.

205

CONTE:

AMICS DE BALCÓ Jordi i jo ens vam conèixer fa ja quasi dos anys, enmig d’una quarantena plena d’incertesa allà pel març de 2020. Ens vam fer amics d’una manera peculiar, d’una forma màgica que sempre podrem comptar...

Després de molt de pensar, vaig trobar una forma, o millor dit, vaig idear un súper pla. La veritat, que era un pla complicat, ja que depenia del vent i de la meua punteria. Però el vaig dur endavant: Vaig agafar un paper i vaig escriure un missatge.

Jordi viu a la finca d’enfront de la meua. Quan eixíem a aplaudir a les huit de la vesprada ens miràvem, ens saludàvem amb la mà, però realment no ens coneixíem de res. De fet, crec que mai ens havíem vist abans. Un dia la mare va dir que posara els mocadors de la falla al balcó per a penjar-los i alegrar al barri amb el nostre sentiment faller. El mocador de la meua falla és de color groc i porta l’escut al centre. Vaig decidir ficar-lo a la barana del balcó amb un dibuix d’una falla imaginada que havia fet per a que així el meu veïnat poguera copiar-se la idea i omplir el carrer de falles imaginades i d’alegria fallera. De sobte, vaig mirar al balcó del meu veí i el vaig veure en la mateixa situació que la meua. El seu mocador era de color blau, perquè ell era d’una altra falla diferent, però estàvem igual de contents de veure que ja teníem una altra cosa en comú i ja n’eren dos: vivíem en el mateix carrer i els dos érem fallers.

Hola veí, sóc Pau el xiquet que viu enfront teua. M’agradaria ser el teu amic. I per això t’escric aquesta carta. Si vols ser el meu amic també respon a aquest missatge. Una vegada escrit el missatge, vaig començar a veure un vídeo-tutorial en l’ordinador per a fer un avió, un avió de paper. Fet l’avió, ja ho tenia tot. Si el vent m’acompanyava i la punteria també, li arribaria el missatge. Però vaig pensar que amb una sola oportunitat era arriscar-se massa, per això, vaig haver de fer 3 avionetes més amb el mateix missatge per si no li arribava el primer, tindré més opcions.

Eren les huit, estava emocionat, segurament hui anava a ser un gran dia. Quan acabarem tots d’aplaudir li vaig fer un gest amb la mà per a que s’esperara un moment i vaig llançar el primer avió, amb tan mala sort que va caure a mitat carrer. El meu veí mira al terra i em mirà a mi amb cara Vaig entrar al saló súper content i li vaig contar a trista perquè no entenia que era el que volia dir-li. les meues mares que el nostre veí també havia tret Aleshores vaig llançar el segon avió i esta vegada el seu mocador al balcó. Les mares em preguntasí, va arribar al seu destí. Ell va agafar l’avió, em va ren: -Pau, i com es diu el teu amic? Em vaig quedar dir adéu amb la mà i es va clavar cap a sa casa. Jo pensant una estona, però no vaig saber respondre. també vaig entrar a la meua. Estava nerviós perquè Ens estàvem fent amics però no sabíem com ens volia que em contestarà i saber com es dia el meu diem... Havia de fer alguna cosa, algun invent que veí. poguera comunicar-nos i així saber coses l’un de l’altre. A l’endemà a les huit de la vesprada quan vaig eixir Em vaig clavar en la meua habitació durant hores, al balcó, em va sorprendre veure un avió de paper tenia tot el dia fins a les huit per traçar un pla a la meua terrasseta. per parlar amb el meu veí i conèixer com es dia. -Mare, mare, és del meu amic, m’ha contestat,

206

m’ha contestat, anem a ser amics, anem a ser amiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiics!!!! (cridava jo sense parar). Vaig llegir el missatge i lis el vaig contar a les meues mares: -El nostre veí es diu Jordi i té 9 anys, 9 anys igual que jo, una altra cosa en comú i diu que sí, que vol ser el meu amic.

tots les avionetes de paper que ens han enviat. Mirava al meu veïnat i sols podia esborrar un somriure d’orella a orella. Portàvem moltes setmanes en casa, i el dia que per fi podia eixir al carrer i conèixer al meu amic, tots els veïns i les veïnes del barri havien eixit al balcó per celebrar aquesta amistat i fer-nos aquesta sorpresa. -Gràcies veïns i veïnes, gràcieeees!!! (No paraVam començar a enviar-nos avions de paper durant va de cridar, i de llançar-los besos a tots). Quina el dia i quan eixíem al balcó ens saludàvem dient-nos sort teníem Jordi i jo de viure en aquest barri! el nom, perquè això és el que fan els amics de quarantena no? Prepararem dibuixos i penjàvem coses a I la veritat que sí, que tenim molta sort de viure la reixa del balcó per alegrar al veïnat. Tothom sabia on vivim perquè des d’aquell moment totes les que ens havíem fet amics i que teníem moltes ganes persones del barri de les cases barates saben de conèixer-nos però que calia esperar. que Jordi i jo som amics. I inclús ens hem fet Durant varies setmanes vam pensar quina podria famosos pel barri, sempre que vaig a la tendeta ser la primera cosa que faríem quan poguérem estar a comprar amb la mare, o a pel pa o a la perrujunts, però mai ens imaginàvem el que ens tenien queria; em pregunten. -Pau com va amb el teu preparat al nostre barri. amic Jordi? Que noves idees i nous plans teniu per a aquesta setmana? I la veritat que sempre tenim moltes coses què fer, però això ja vos ho contaré un altre dia, que ara ja me n’he d’anar El primer dia que vam poder eixir, vam quedar a les que m’està esperant Jordi baix de casa per anar deu del matí per conèixer la veu que teníem i pasal parc a buscar insectes i explorar les flors que sejar mantenint la distància, fins al parc que teníem han creixcut amb l’olor a falles... a uns carrers de casa acompanyats per les nostres mares. Eren les deu menys cinc, jo ja estava preparat a la porta per baixar les escales corrent i retrobar-me amb el meu nou amic Jordi. Quan vaig posar el primer peu al carrer, vaig al•lucinar, tot el veïnat isqué a les finestres i als balcons i començaren a llançar-nos avionetes de paper com les que havíem fet nosaltres i no paraven d’aplaudir-nos. -Pau ens aplaudeixen a nosaltres? No m’ho puc creure, som els protagonistes d’aquesta història. Mira

207

Si com Jordi i Pau t’agradaria aprendre a fer un avió de paper ací tens els passos a seguir per a fer-ne un i enviar un missatge secret a algun amic-amiga-veí-veïna.

208

Terra A la ciutat de Xàtiva hi ha diverses rutes muntanyoses per a realitzar. Coneixes els diferents tipus de senders que hi ha i com podem saber més informació sobre ells? A continuació t’ho expliquem:

209

TIPUS DE SENYALS: Marca de continuïtat: És a dir que podem seguir pel sender que estem realitzant. És quan apareixen dos rectangles paral·lels. El de dalt blanc i el de baix del color de la llargària de la senda (roig, groc i verd).

Marca de direcció equivocada: Ens avisa que no anem pel camí correcte. Apareix una creu, d’una línia blanca i una altra del color de la llargària de la senda (roja, groga o verda).

Marca de canvi de direcció: Heu composen dos traços paral·lels en vertical amb un cantó girat per explicar que cal girar-canviar el sentit de la senda. També apareixerà el color blanc i els colors de la senda (roja, groga o verda).

210

RUTA A LA COVA NEGRA Una de les rutes més característiques de la nostra ciutat és la RUTA DE LA COVA NEGRA. Aquest paisatge situat en la vall que recorre el riu Albaida va ser declarat en 2006 Paratge Natural Municipal. Si ens endinsem per aquesta ruta, arribarem al jaciment arqueològic de la Cova Negra, declarat Bé d’Interès Cultural. Aquesta cova, rep aquest nom per les seues parets de color fosc. En ella s’han trobat restes humanes i pintures que ens expliquen el món de l’humà de Neandertal i la prehistòria europea. Si passegem per aquesta ruta, podem trobar diversa vegetació i fauna característica de la zona.

211

Ara és el teu torn! Relaciona cada imatge amb la definició corresponent.

Margalló

Jonc

Baladre

Planta de Pebrella

Xop

212

FOC Saps qui va cremar la ciutat de Xàtiva?

Ací tens un vídeo que ens explica aquest fet històric de la ciutat de Xàtiva. Escaneja aquest codi QR.

Acompanya’ns a una ruta per la ciutat de Xàtiva per conèixer qui la va cremar i les dades més importants d’aquell fet que va ocórrer l’any 1707.

213

RUTA CREMÁ DE XÁTIVA

214

215

Ara és el teu torn! Pinta aquest dibuix sobre el famós quadre de Felip V.

216

ACTIVITATS 1. COMPTA EL NÚMERO D’ELEMENTS QUE APAREIXEN EN AQUESTA IMATGE AMB RELACIÓ ALS BOMBERS.

2. BUSCA LES SEGÜENTS PARAULES EN LA SOPA DE LLETRES. SOL - PLUJA - RELLAMP - NÚVOL - BOIRA NEU - CALAMARSA - CALITJA - VENT

217

COMPLETA AMB LA PARAULA CORRESPONENT.

1.Establiment on podem comprar petards i coets. 2. La fallera Major de València el dia u de març diu la frase màgica: «Senyor/a pirotècnic/a, pot començar la ... . 3. És un sinònim de petard, que quan s’encén, esclata i fa soroll. 4. És un tipus de coet que té un soroll molt fort. 5. Són els coets que utilitzem quan som menuts/des. 6. És un tipus de coet que quan l’encés puja com un volcà. 7. És un conjunt de petards col·locats al llarg d’una corda que esclaten a l’uníson. 8. És un espectacle de llum, color i soroll que es veu a l’aire i normalment es celebra de nit. 9. Persona que es dedica a fabricar o vendre petards. 10. És de color taronja i s’utilitza per a encendre els coets.

Autor pictogrames: Sergio Palao. Origen: ARASAAC (http://www.arasaac.org). Llicència: CC (BY-NC-SA). Propietat: Gobierno de Aragón (Espanya)

218

LLI GA CA MES!

219

Aquesta és la secció on l’actualitat fallera i la municipal són protagonistes mitjançant la nostra particular veu satírica

220

221

222

223

L’inspector Mora La pandèmia no ha suposat un impediment per al nostre president, l’inspector Mora, qui ha seguit buscant nous fallers per a la nostra comissió i tractant de que no s’esborraren els que ja formen part d’aquesta família. Lo segon ho ha aconseguit. Lo primer... ja tal.

224

Aquests dos anys sense falles ens han portat moltes novetats a la falla: El nostre estimat Juanvi s’ha obert el seu canal de Youtube per tal de compartir els vídeos gravats durant la pandèmia i seguir creant contingut; mentre que Enrique Mora ha superat la seua fòbia a les olives... però quasi s’ennuega.

225

Ignacio Reig continua a hores d’ara buscant l’origen de les filtracions d’aigua que tenen potes amunt a tot el casc antic de Xàtiva.

La regidora Raquel Caballero ha hagut de fer un curs a distància per aprendre nocions de mecànica i tractar de passar-li ella la revisió de la ITV al trenet de la ciutat. Pel turisme de Xàtiva... el que siga menester.

226

Les reunions de la falla durant la pandèmia han brillat pràcticament per la seua absència. Fins al punt de que el president ha hagut de crear sessions múltiples per poder tractar i votar els diferents punts del dia.

A la Junta Local Fallera estan a un pas de enviar-ho tot a fer la mà. El xispa ja busca alternatives per a ocupar el seu temps i Jesús ha confirmat que participarà en el pròxim mundial de surf.

227

Selgas Today

228

229

Els vídeos de la JLF durant la pandèmia, nominats als Goya

Sembla que amb la pandèmia no han sigut tot males notícies per al col•lectiu faller xativí. Recentment l’Acadèmia ha donat a conèixer els finalistes dels premis Goya, que casualment aquest any se celebren a València, i la sorpresa ha vingut quan el president de la Junta Local Fallera Jesús González ha rebut la comunicació d’una de les nominacions, gràcies als vídeos realitzats durant els darrers dos anys. “No esperàvem aquesta nominació. La veritat és que al suspendre’s les falles 2020 i 2021 en alguna cosa ens havíem de gastar els diners que ens dóna l’Ajuntament, i ens va pegar per ver vidiets”, ha explicat González. Podem veure els records de la Crida i un homenatge als artistes

fallers, però el que més ha captivat al jurat han sigut les vivències de Patri i Marives al recordar les seues exaltacions. Exaltats es van quedar també alguns al veure una sèrie de 4 capítols protagonitzats per Pepe Sanchis, Maria Beltrán, Rafa Tortosa i Mercedes Montagud, que van voler fer servir per matar el cuquet de falles. “Els vídeos han de ser de l’any de la picor, perquè estan fets en blanc i negre, però el que no ens ha quedat clar és de què són les càpsules, si de Nespresso o de Dolce Gusto”, ha dit un faller de la ciutat.

230

Les falles de Xàtiva canviaran els seus lemes

La suspensió de les falles durant dos anys ha suposat que algunes comissions estiguen plantejant-se canviar els seus lemes per altres més d’acord amb els temps que ens està tocant viure. D’aquesta manera el “Som i serem” passarà a ser “Som i serem, si això ja a l’any que ve” i el “Anem a tot” es convertirà en un “Anem a quasi tot”, entre alguns exemples. Altres comissions també estan ultimant el llançament dels seus nous lemes, com ara “Sant Feliu, la festa per a l’estiu” o “De falla blanca a quedar-nos en blanc”; i inclús hi ha falles en les quals es planteja fins i tot un canvi de nom: “Venc-Lloch (on plantar les falles)” i “Cid Plaça de l’Ambigüitat”.

L’engany de la Moderna Els xativins i les xativines es van emportar un desengany quan van començar a ser cridats per a inocular-se la vacuna al pavelló Francisco Ballester primer i a la llar dels jubilats i el centre de salut després. Quan van rebre un missatge que deia “Se li posarà Moderna”, la gran majoria (especialment els més majors) pensaven que se’ls serviria una gasosa per fer més amena l’espera. Res més allunya’t de la realitat. La Moderna va resultar ser la solució líquida dins d’una xeringa que es va acabar injectant. En aquesta ocasió característiques de La Moderna de Játiva com ara “agradable” i “digestiva” van brillar per la seua absència.

231

Roger i Reme apadrinen uns gatets

L’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà i la regidora de Medi Ambient Reme Sinisterra han volgut canviar la imatge que es tenia d’ells en els darrers mesos respecte al món animal i és per això que han decidit adoptar a una desena de gats. Els animals no sols es faran els amos de les seues cases, sinó que fons de primera mà ens confirmen que també hi ha algun que altre minino fent vida al despatx d’alcaldia. I la cosa no s’ha quedat ahi. Els dos han decidit afiliar-se al partit animalista PACMA i es plantegen fins i tot canviar de partit i anar en les seues llistes de cara als propers comicis electorals. Podríem dir que pretenen “emportar-se el gat a l’aigua”.

La Selgas modificarà el seu ninot per a l’exposició 2022 Aquest any no hi haurà concurs de ninots, però com que es tornaran a exposar els mateixos que ja es van poder veure en 2020, la falla Selgas Tovar ha volgut fer una xicoteta modificació en el seu. El ninot va acaparar totes les mirades al convertir-se en el guanyador de la secció 1ª i en el millor ninot infantil de Xàtiva, i a la comissió van arribar suggeriments sobre com poder millorar la ja de per si magnífica composició realitzada pels germans Garcia. D’aquesta manera, el ninot incorporarà en aquest 2022 un nou element central, que vindrà a completar la idea original del treball. “La cosa anava de la mar i de

pescar, i este aparell també té a veure en certa manera amb el peix”, han indicat des de la comissió, els quals han aprofitat per a aconsellar a més d’una persona que empre aquests models més a sovint per tal de tractar de ser més feliç i no tindre que invertir el seu temps en criticar el treball dels demés.

232

Patri i Marives, de rècord Guiness Patricia Viñes i Marives Puchades continuen fent història. Fa uns dies van rebre la telefonada de Guiness World Records, la màxima autoritat en matèria de rècords, per tal d’anunciar-los que havien aconseguit el regnat de fallera major d’una població més longeu de la història. La notícia va suposar una gran alegria per a les falleres majors de Xàtiva, que han volgut compartir aquest reconeixement amb les falleres majors de les distintes comissions, les quals les han acompanyat en aquest llarg camí que va començar en 2019 i que ja va per l’any 2022. Fins i tot es plantegen continuar uns quants anys més sent les Falleres Majors de la ciutat per a seguir augmentant aquest rècord, i que siga molt més difícil de superar en el cas de que en un futur arribe una altra pandèmia.

Descoberta la trama dels artistes fallers Ho van saber amagar durant molt de temps, però finalment els artistes fallers han sigut descoberts. El passat mes de gener de 2021 la neu es va apoderar de Madrid, amb un episodi de baixes temperatures que van anomenar “Filomena”, i es va descobrir una de les majors trames de la història de les falles. El que semblava ser neu, va acabar sent suro blanc. L’excedent d’aquest material no podia ser venut a cap lloc i des del Gremi van decidir traure’l d’aquesta manera. “Ens vam haver de desplaçar a Madrid perquè si ens hem d’esperar a que neve a València ens arriba la jubilació”, va dir un dels encausats. L’engany va ser descobert per negacionistes de la pandèmia, que posats a negar coses van acabar negant el canvi climàtic, el fred i fins i tot la recepta de l’autèntica paella.

233

Variant de virus al casal Salten les alarmes. Els experts han trobat al casal de la falla Selgas Tovar una nova variant del coronavirus. En aquesta ocasió el cep porta el nom de “cansalada”, perquè sembla que prové del Porc. Aquesta variant ha sigut descoberta a l’aigüera del casal, on s’apilaven gots i coberts des de març de 2020, així com també als calderos utilitzats en les paelles de Murta d’aquell any i que encara estan esperant a que algú vaja i els netege. Per sort, experts viròlegs de la comissió van procedir fa unes setmanes a la desinfectar la zona zero, la qual segurament amb tota probabilitat tornarà a omplir-se en les properes setmanes.

234

235

S E L G A

236

S E L G A

237

E L G A

238

239

GUIA COMERCIAL La falla Selgas Tovar agraeix la col·laboració dels següents anunciants, sense els quals aquest llibre no hagués estat possible.

240

www.elpobletxativa.es Tel.96 228 34 90

241

242

Scrap y Creaciones Artifamily C/ Moncada nº30 Xàtiva

243

244

C / Acadèmic Maravall, 12 (Front a l’Institut Josep de Ribera) Telèfon 607 417 723 46800 XÀTIVA

245

C/ Sant Francesc nº34 Xàtiva

246

247

Avenida Murta 3, bajo, Xátiva, 962 27 75 80

248

249

250

251

252

253

Carnicería Luci Especialidad en Potros y Añejos MERCADO MUNICIPAL 46880 ALGEMESÍ (Valencia)

Servicio a Bares & Restaurantes Tel. 662 135 736

254

CAROLINA PAVIA Y AMPARO SEBASTIA Estilisme & Estétitca

Av. Ausiàs March, 46800 Xàtiva, Valencia Tel. 962 27 49 61

255

Calle Tecla de Borja, 5 46800 Xàtiva

Plaça Mercat, 18 46800 Játiva, España 617709201

256

257

Quan sembla que tot s’acaba, tot torna a començar.

258