REPORTATGE
|
ECONOMIA “POSTCOVID”
L’economia “postcovid”, un repte per al 2021
Resoldre la crisi econòmica, a banda de la sanitària, és un dels neguits que els diferents governs d’arreu del món han d’afrontar durant el 2021, un any que diferents experts i polítics qualifiquen de “transició”, amb l’expectativa que l’anhelada recuperació tingui lloc entre el 2022 i el 2023. Fotos: SFGA/CEsteve · Eduard Comellas · César De Pablos
L
a Covid-19, sens dubte, ha estat una variable inesperada per als governs i empresaris del món que, des del març de 2020, han hagut de readaptar les seves gestions; uns per a garantir el benestar sanitari, econòmic i social dels seus ciutadans, els altres per a garantir la viabilitat dels seus negocis, en un període on han regnat la incertesa i les especulacions. Pel que fa a Andorra, després de la 25a presentació de l’informe econòmic, celebrada el passat 22 de setembre per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), el cap de Govern, Xavier Espot Zamora, va precisar que
120
::: Dona Secret ::: núm. 70 ::: Gener 2021 :::
la caiguda aproximada del PIB seria d’un 10%, amb un dèficit situat en 110 milions d’euros el 2020 i en 75 milions d’euros el 2021, motiu pel qual l’Executiu ha insistit a estabilitzar aquests indicadors i a protegir els sectors més febles del teixit econòmic. Malgrat les mesures econòmiques –que n’han estat moltes–, la CCIS valora la caiguda de l’activitat productiva de les empreses com a un fet “sense precedents en la nostra història recent”, on l’economia andorrana es veu “endinsada en una profunda crisi” de la qual bona part de les empreses no se’n podran sortir. Com és notori i evident, els assalariats i autònoms també
es troben en una situació de vulnerabilitat; cal recordar que, el passat mes de maig, l’atur va arribar a una xifra rècord, amb 1.761 persones inscrites al Servei d’Ocupació. Aquest indicador es va mostrar més baix, el passat 16 de desembre, quan el mateix ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va situar el total d’aturats en 1.134 persones. Aquest increment en la pèrdua de llocs de treball no és un neguit exclusiu de Govern, la CCIS, les patronals i el teixit empresarial, sinó també dels representants del Consell General. En el cas de Judith Salazar, consellera pel Partit Socialdemòcrata (PS), considera
