ENTREVISTA
Raül FERRÉ
d’esquiador a campió d’automobilisme de muntanya Nascut el 10 de desembre de 1997, a Andorra la Vella, Raül Ferré es va iniciar des de molt jove en el món de l’esquí, però la seva passió pel motor li ha permès explorar nous horitzons. Recentment consagrat com a guanyador dels campionats d’Espanya i de Catalunya de Muntanya, l’ascens del Raül com a pilot és exponencial. Text César De Pablos · Fotos: Fotoesport · Raül Ferré
Com i quan vas començar la teva carrera com a pilot? Des de molt petit he tingut una afició molt gran per l’automobilisme. Des dels 12 anys li insistia al meu pare que jo volia fer kàrting, córrer en cotxe, però ell se’n negava i em deia que esquiés
22
::: Dona Secret ::: núm. 70 ::: Gener 2021 :::
perquè el món dels cotxes és molt difícil. Tot va començar a l’Automòbil Club d’Andorra (ACA), quan vaig visitar el Toti Sasplugas. Com que sempre he estat un “empollón” dels cotxes i em passava tota l’estona mirant vídeos i aprenent amb simuladors, vaig demanar-li
que em deixés provar sort a la Course de Côte d’Arinsal, ara fa dos anys. Quan va veure el cotxe, em va dir que estava “sonat”, que el cotxe era molt potent i que, sense experiència, això podria ser molt perillós per a mi. Al final, el vaig convèncer que em deixés córrer i vaig aconseguir el meu primer podi en la primera cursa en la qual participava. Els meus pares tampoc en sabien res, perquè estaven de viatge... imagina’t com ho vaig muntar! (Riu). Ja em deies que ets un “empollón” de l’automobilisme, així que imagino que has de tenir algun pilot de referència que t’inspiri? De pilots referents, no en tinc cap. Si em demanes per algun pilot d’Andorra que segueixi, et diria que el Joan Carchat, especialment perquè el seu pare, que va morir fa alguns anys, era el meu professor d’esquí. De veritat que Joan era molt bo en els ral·lis i tenia un do, i per això el seguia i aprenia d’ell; alguna vegada també vaig fer de copilot d’ell i d’altres pilots realment bons. Molta gent diu que tinc un talent innat, però no són conscients de tota la feina que hi ha darrere. Encara em queda molt per aprendre. Essent el teu any de debut en la competició, què va representar per a tu assolir la posició més alta del podi al Campionat d’Espanya de Muntanya? L’objectiu d’aquest any no era participar-hi, sinó competir en el Campionat de Catalunya, ja que, l’any passat, vaig ser subcampió i l’objectiu principal era guanyar aquest campionat, cosa que també hem fet. Però, com que l’any va ser atípic i es van reduir el nombre de proves, vam fer el Campionat d’Espanya per provar sort. Vam competir a Bolulla-Tàrbena i a Eivissa, motiu pel qual va ser difícil de gestionar la logística, però va valer la pena malgrat que també va ser molt complicat. Afortunadament, el cotxe és nou i va anar bé, però vaig haver de fer algunes modificacions entre curses per a adaptar-lo al meu gust. Ha estat molta feina... Quan miro que he guanyat els campionats de Catalunya i d’Espanya en tan poc temps, no m’ho crec.
