Paula García i Valcárcel

Madrina Infantil de la Gaiata

Adrián Gil i Vallés

President Infantil de la Gaiata

Acompanyants

Mario

Dames

Clara

Saray

V Tol

L’anomenat Magdalena Vítol és l’últim acte oficial de les festes de la Magdalena de Castelló i té lloc en la plaça Major de la capital de la Plana en la mitjanit de l’últim diumenge de les festes fundacionals. Les reines de les festes criden des del balcó de l’ajuntament: Magdalena, i el públic respon des de baix: Vítol!, una paraula en valencià arcaic i que significa visca! Amb aquest acte es donen per finalitzades les festes d’aqueix any i comencen els preparatius de les festes de l’any següent.

El vítol és un espectacle carregat de tradicions, folklore, música, llums i pirotècnia: Un Vítol que fusiona tradicions i innovació, amb els emblemes de Castelló portats a escena. L’espectacle se sol dividir en diverses parts, on es representen diferents escenes tradicionals o actes magdaleners com la recreació del trasllat des de Castell Vell; al·legories a la Mare de Déu de Lledó; representació de la Gaiata com a símbol de Castelló, o l’essència de la ciutat amb dansa, llum i color. Tot això sempre unit amb trets pirotècnics de focs artificials des de la teulada de l’ajuntament, del mercat central i la cocatedral Santa María.

Durant els primers anys dels festejos en la seua estructura actual, l’acte tenia un caràcter plenament oficial i la reina signava l’acta municipal pel qual es donaven per conclosos els festejos majors de la ciutat de Castelló.

Des de fa uns vint-i-cinc anys, després de l’acte multitudinari de la plaça Major, les reines de les festes criden un altre Magdalena Vítol més íntim davant de la porta del Fadrí.

Fa bastants anys arrere, després del Vítol s’honrava a les reines de les festes amb una paella nocturna en l’ermitori de la Magdalena.

Acompanyants

Iván Miralles i Agut

Samuel Bau i Lacasa

Dames d’honor

Natalia Flores i Martín

Claudia Beltrán i Palencia

L’ENCESA DE GAIATES

L’espectacular acte de l’Encesa de les Gaiates és una de les incorporacions més recents a la programació oficial de les Festes de la Magdalena. Es va començar a celebrar en 1991, conformant un acte d’homenatge popular cap a la Gaiata, el monument central i símbol d’identitat de la Magdalena. Sent un acte especial ple de llum i de color, en el qual s’exalta el monument gaiater.

La seua celebració es realitza el dilluns següent de la Romeria dels Canyes i desfilada de Gaiates. En la encesa tots els monuments s’instal·len en l’Avinguda Rei Don Jaime, on a la nit, es procedeixen a encendre un a un cada monument, davant els ulls de milers de persones, incloent-hi els membres de totes les comissions, les Reines de la Festa, la seua Cort d’Honor i les autoritats de la ciutat.

La llum, la música i la pirotècnia són la part principal d’aquest acte, on es barrejen creant un espectacle singular. Les Gaiates es van encenent per ordre, creant una mar de llum a la ciutat, igual que els gaiatos amb fanals van il·luminar el camí als primers pobladors de la ciutat de la Plana, com compte la llegenda. La Encesa dels Gaiates és l’única oportunitat que la ciutadania i els visitants puguen veure tots els monuments junts, i a més il·luminats.

Una vegada finalitzat l’espectacle els assistents s’acosten per a observar en primer pla les Gaiates enceses, en una visió veritablement espectacular. La tradició i la tecnologia es conjuguen per a fer d’aquest espectacle un dels moments més màgics en la programació de les festes de la Magdalena.

Després de la encesa, cada monument és traslladat a la seua corresponent ubicació, on romandrà fins al final de les festes, en la seua respectiva comissió festera.

Acompanyants

Ramón Guiñón i Antonino

Fermín Alegre i Escrig

Dames d’honor

Clara Ortuño i Salvador

Nerea Ibáñez i Vilar

Nit M Gica

La Nit Màgica, és una tradició que té lloc a la ciutat de Castelló tots els anys el dimarts de les Festes de la Magdalena. És un espectacle de correfoc o corre focs l’origen dels quals es troba l’any 1986 quan el grup “Xarxa Teatre” la va realitzar per primera vegada. Va sorgir com una iniciativa de teatre participativa al carrer, on s’unien pirotècnia i música.

Cada any, el dimarts a les 23h, pirotècnia i música són els ingredients que durant una hora submergeixen als assistents en una catarsi en la qual els diables vestits de roig o blanc marquen el ritme de la nit.

És en aqueix moment quan el grup “Xarxa Teatre” s’apodera del carrer i organitza una desfilada on la música fa de reclutadora de gent al ritme de la percussió; el foc que llancen els diables fa el seu paper catàrtic i purificador.

La comitiva recorre algunes dels principals carrers del centre urbà fins a arribar a la unió de l’Avinguda del Rei Jaume i el Carrer Colón, on tot acaba amb un gran espectacle pirotècnic.

Com a dada curiosa, et comentaré que el grup “Xarxa Teatre” ha portat aquesta representació de carrer, la Nit Màgica de Castelló, a festivals d’altres ciutats d’Espanya i del món entre les quals destaquen Santiago de Xile, Londres i Sao Paulo.

Acompanyants

Manuel Lumbreras i Catalá

Marc García i Casañ

Dames d’honor

María Lumbreras i Catalá

Laura Soto i Aliaga

Despert

Encara que escrit en valencià, el terme és bastant explícit: la “despertà” fa referència a l’acte de despertar al veïnat. Com? Molt senzill: fent explotar centenars de petards a primera hora del matí.

La despertà és un dels actes que més agraden a molts gaiaters i gaiateres, i també un dels més odiats pel veïnat. Per què? Perquè es basa en el fet que la Magdalena és una festa per a no dormir, ja que es gaudeix dia i nit. I perquè la gent no dorma, els gaiaters a les 8 del matí, tiren petards per tot el barri, acompanyats o no, per una colla de dolçainers: això és la despertà. Amb ella es pretén aconseguir que tot el barri es desperte per a gaudir des de primera hora del matí de les festes de la Magdalena, passejant per a veure els monuments que hi ha pels carrers, o per a participar en actes que des de les 8 del matí organitzen moltes comissions gaiateres o el patronat de festes. Alguns ni tirant una bomba nuclear a la porta de la seua casa es desperten, sobretot els que no han dormit en tota la nit gaudint de la festa, però s’intenta.

Acompanyant

Guillermo García i Valcárcel

Dames d’honor

Alba Planells i Blasco

Amanda Marmaneu i Jiménez

Castell De Focs Artificials

Els focs d’artifici o focs artificials és una composició rítmica i molt acolorida de coets, enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment de nit.

Quan els focs d’artifici tenen finalitat artística i s’organitzen en dos o més altures, es parla d’un castell de focs artificials o, simplement, castell de focs. Algunes localitats n’organitzen concursos en els quals els pirotècnics competeixen en agradar el públic. Els focs artificials són una de les mostres d’artesania, esdevingudes en molts indrets indústria, més conegudes des d’Orient fins a Occident. Els focs artificials tenen una accepció semàntica genèrica que els identifica amb el conjunt d’actes festius en què s’usen productes pirotècnics, tant de dia com de nit, i una altra de més concreta, que es refereix estrictament a l’ús d’artificis pirotècnics de colors, habitualment emprats a les nits.

El primer concurs de focs artificials es va iniciar l’any 1954 entre els sectors gaiaters que van quedar enquadrats en tres grups o seccions segons els pressupostos. Aquest concurs va finalitzar l’any 1986.

Cal fer constar que en els anys 60 els castells de foc, fora de concurs i programats per la Junta Central, es disparaven en l’avinguda del Rei En Jaume.

El primer Concurs de Pirotècnia Festes de la magdalena va tindre lloc quan es va decidir substituir la competència entre “Sectors Gaiaters” per un certamen d’exhibició que va durar des de 1987 fins a 1993, disparant-se en diferents emplaçaments com: carrers Columbretes, Juan R. Jiménez, Peri-18, avinguda de Lledó, avinguda d’Almassora,.…

L’any 1994 va començar el Festival Internacional de Pirotècnia Ciutat de Castelló sent el seu emplaçament el carrer Columbretes. Exemples de pirotècnies participants: Ricardo Caballer, Martarello, Bugano (Suïssa), Igual, Parente, Turís, Hop Kee Pyrotechnics d’Hong Kong, Arnal, Brunchú, Rozzi’s Famous Fireworks d’Ohio (USA).... i va finalitzar l’any 2015.

Acompanyant

Enzo Queral i Espada

Dames d’honor

Noa Queral i Espada

Marina Bueno i Renau

Piromusical

El Piromusical és un espectacle que engloba música, focs artificials i diferents elements visuals com a fonts per exemple. Normalment es denomina Piromusical a aquella actuació pirotècnica controlada i sincronitzada amb la música que sona de fons.

L’any 1952, VII Centenari de la Fundació de la Ciutat, es va programar un “Castell de Focs Musical” en la plaça del Rei En Jaume, amb la interpretació de la composició “El Lloc de Saragossa” per una banda de música acompanyant el foc detonador i la llum. Aquest va ser el primer antecedent pirotècnic.

En la història més recent de les festes de la magdalena, l’any 1991 es va disparar el primer piromusical, amb un gran èxit, al final de la Gran Via a càrrec de la Pirotècnia Vicente Caballer de Godella.

Últimament en els anys 2019 (per a commemorar la 75 Edició de les Festes) i l’any 2021 (amb música exclusivament castellonera) s’han disparat sendes piromusicals al Parc de l’Auditori.

Acompanyant

Jorge Gual i Solsona

Víctor Gil i Vallés

Dames

d’honor

Paula Bueno i Renau

L’ENFAROLÀ

El Fadrí cobra també protagonisme en les festes de la Magdalena amb l’Enfarolà, en la qual després de procedir-se a despenjar des del seu cim el cartell anunciador de cada edició, és l’epicentre d’un espectacular castell de focs artificials.

Es va crear en la Magdalena de 1989 a càrrec de la Pirotècnia Martí de Borriana i va comptar amb la participació de Xarxa Teatre i diverses Xarangues i Fanfàrries.

No sempre la part musical ha estat en mans d’una mateixa colla de dolçainers, si no han sigut diversos grups musicals els que han actuat.

Aquest acte només es va interrompre per la restauració de la Torre Campanar els anys que van des del 1999 al 2002.

Part destacada té la col·laboració dels Bombers de Castelló amb el seu desplegament de la bandera en el “Fadrí”. I així ho han fet des de l’any 2006.

L’any 2022 ha desaparegut del Programa Oficial de Festes.

Acompanyants

Nicolás Cabello i Pérez

Dames d’honor

Emma Vilar i Albert

Pilar Gimeno i Segarra

Jimena Pradas i Viera

TRACA FINAL - PLAÇA MAJOR

Conten que la traca final de Magdalena prové de les festes liberals de juliol.

Les Tres Caigudes i els Apòstols són representacions pròpies de la Quaresma; els gaiates, al principi, van ser monuments que encara no s’havien apartat prou de les falles de València; el Pregó es va presentar com una nova cavalcada de caràcter històric-etnològic, sense precedents; i la gran traca final, per a rematar la setmana d’actes, va ser l’estrany vestigi del passat liberal i progressista del Castelló derrotat.

La traca final sembla ser que ve de la traca dels anys previs a la guerra, és a dir la de les Festes de Juliol. I és que quan la Magdalena no era la celebració principal de la ciutat, ho eren els Tres Dies de Juliol, la commemoració de la resistència heroica dels castellonencs enfront del Tigre del Maestrazgo, en 1837. Fins i tot els més majors del lloc encara recordaran la pervivència d’aquesta cordà de masclets, en les anomenades Festes de l’Alliberament, les del 14 de juny, l’efemèride de l’entrada dels nacionals a la Plana, amb els carlistes inclosos.

Els últims petards de la Magdalena no sols ens retrotrauen als dels vencedors de la contesa, o als liberals contra els absolutistes, no. El record de la traca ens transporta també als masets de dalt de la via, on els veïns, per a finalitzar les festes de la Verge d’Agost, es disposaven al voltant dels porxos, com en un bureo, i el més tronera d’ells amenitzava un curiós succedani de la mascletà lineal de Castelló.

Cada any les Reines de les festes des del balcó central de l’ajuntament són les encarregades d’encendre la metxa que farà explotar els coets per tal de començar el tradicional Magdalena Vítol!

Acompanyant

Hugo Slemmer i Collados

Dames d’honor

Lledó Escrig i Archilés

Masclet

Una mascletà, és una composició molt sorollosa i rítmica de masclets, a terra (penjats de cordells) o enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment durant el dia. És típica de la Comunitat Valenciana, i s’ha estés a altres festes.

En contraposició amb els castells de focs d’artifici, les mascletades tenen com a objectiu estimular el cos a través dels sorolls forts i rítmics (per a alguns fins i tot musicals) dels masclets.

La mascletada és una evolució de la traca, que és un seguit de petards, units per una metxa, de caràcter més lineal, i de vegades molt llarga. La mascletada és una traca on els petards són ja masclets que no esclaten sobre la metxa, sinó que quan prenen cauen a terra, produint la peculiar vibració a terra.

La primera mascletà a Castelló va ser l’any 1947, en la llavors plaça del Rei En Jaume. Va ser programada per la Junta Central de Festejos i al no existir una terminologia adequada es va anunciar com un espectacular “castell de focs diürn”.

El Concurs de Mascletades va tindre el seu inici l’any 1995, disparant les mascletades les en diferents emplaçaments.

La distinció del Masclet d’Argent es va crear en la Magdalena de l’any 1991 per la Colla a Mitges. Es tracta del premi pirotècnic més antic de la ciutat i té un considerable reconeixement entre les empreses del sector.