La pirotècnia a Catalunya

Martí Forns i Rabat

Parlar de pirotècnia actualment a Catalunya és sens dubte parlar de diables, correfocs, tronades i castells de foc. I tot aquest seguit d’elements van lligats de la mà amb les festes majors, temps d’alegria i de celebració. Parlarem dels més típics: les tronades, els diables i correfocs.

Les tronades son una derivació de l’ús festiu de les armes de foc que antigament es disparaven durant els dies de festes per tal de galejar i anunciar la festa o l’arribada de personatges d’importància als municipis.

De tronades actualment a Catalunya en podem distingir tres models, les tadicionals, les aèries i les mascletaes. Les més típiques sense dubte son les tradicionals comformades per un reguero de pólvora negra en la que damunt si afegeixen trons i mascles. Els mascles son uns cilindres metàlics en els que s’introdueix pólvora a presió i es tapona amb arena fina per tal de que al encendre’s creï una detonació molt potent. La Tronada més popular en aquest sentit és la de Reus, en que es col·loquen en total 33 màscles i marquen l’inici de les festes de Sant Pere i els seus punts més culminants. De fet les tronades serveixen per això, donen inici a les festes o en marquen moments d’importancia. Antigament de tronades a les ciutats se’n feien varies no només els dies de festa gran, sinó que també se’n podien disparar per festes dels barris o dels gremis. Un bon exemple en seria Manresa on i han escrits de tronades per varies festivitats i de recorreguts diferents, tot i que actualment només es disparen a la plaça de l’ajuntament durant les festivitats de la Llum i la festa Major. És destacable que a Manresa la Tronada pren forma de rosari i acaba amb tres glòries.

En el cas dels diables també es pot dir que provenen d’antic ja que, tot i que si bé és cert que, els actuals diables deriven dels primers diables del Corpus, en realitat la figura del diable deriba de molt abans i estava relacionada amb les festes paganes i rituals lligats al foc. L’ús de la pirotècnia en els diables per això és molt més posterior, no es fins a mitjans del segle XVI i principis del XVII que es coneix l’existència de diables que disparen coets o carretilles. Des d’aleshores s’han pas- sat per moltes etapes on el foc dels diables ha incrementat o disminuït. Podem destacar que el 1886 a Riudoms es van encarregar fins a 30.000 carretillas per a “comparsas de diablos”. Actualment el nombre de colles i balls de diables ha augmentat exponencialment des del 1978 amb el primer Correfoc fet a Barcelona. Des d’aleshores la priotècnia ha variat i augmentat molt. Tant és així que han sorgit nous productes per tal de millorar els espectacles com sortidors de tota mena i formats, carretilles xiuladores o de colors variats, bengales de tot tipus i fins i tot volcanets o altres elements. Això ha comportat també una especialització de les colles que tot i que de forma amistosa en certs correfoc o trobades competeixen per veure qui pot fer la millor encesa o lluïr-se de millor manera. De correfocs se’n poden destacar el de Manresa, Tarragona o Vilanova i la Geltrú. També és poden destacar altres espectacles com la Carretillada de l’Arboç, en que durant uns 20 minuts els diables no paren de ballar sota el foc i que culmina amb una espectacular encesa, o l’Escaldarium un acte de nova creació que es duu a terme a Caldes de Montbui i barreja dos elements bàsics l’aigua i el foc.