Manifestacions festives tradicionals a la Comunitat Valenciana

LEGISLACIÓ:

ITC-18 del RD 989/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament d’articles pirotècnics i cartuxeria.

Els productes pirotècnics que utilitzaran seran sense marcador C.E., aquests productes sols podran utilitzar-los les persones degudament autoritzades, objecte d’aquest curs. Mai per personal sense la respectiva formació: Responsable Grup Consumidor Reconegut com a Expert, o Consumidor Reconegut com a Expert (Des d’ara R.G.C.R.E. i C.R.E.)

L’objecte i l’àmbit d’aplicació es el de regular l’ús d’artificis pirotècnics exceptuats a l’àmbit de la Directiva 2007/23/CE, de 23 de maig per Grups de Consumidors Reconeguts com a Experts (Des d’ara G.C.R.E.) en manifestacions festives religioses, culturals o tradicionals (Des d’ara M.F.)

El reconeixement de la manifestació festiva religiosa, cultural o tradicional haurà de ferla l’Administració Autonómica.

Reconeguda la manifestació, l’organitzador del acte o el G.C.R.E. hauran de presentar a l’Ajuntament, si aquest no és l’organitzador, sol·licitud d’organització, incloent al menys:

Si a la manifestació festiva s’utilitza menys de 50kg. de matèria reglamentada, l’ajuntament, rebuda la sol·licitud, té que comunicar a la Delegació de Govern, aportant al menys la documentació del punt 7 anterior, que s’entén autoritzada salvo denegació expressa.

Si s’utilitza més de 50kg. de matèria reglamentada, serà preceptiva l’autorització expressa de la Delegació de Govern.

Sols podran utilitzar artificis pirotècnics en les manifestacions festives (M.F.) autoritzades per l’ajuntament on es realitze, persones que pertanyen a un (G.C.R.E.)

Utilització de pólvora Negra, quantitat màxima, 1 kg. en un únic dispensari.

La C.A. organitzarà la formació als integrants de les entitats participants en cada tipus de (M.F.)

Justificada la superació del curs, la C.A. expedirà certificació acreditativa de la formació.

Vigent mentre es conserve la celebració reconeguda.

Cap C.R.E. pot participar en la M.F. si no té el certificat, i pertany al grup que la realitza.

Els R.G.C.R.E., la certificació de la formació, l’ha d’expedir l’Àrea d’Indústria i Energia de la Delegació de Govern.

Artificis adquirits sota comanda, pels

R.G.C.R.E. a un dipòsit de productes acabats d’un taller de fabricants.

ARTIFICIS UTILITZATS EN CADA MODALITAT

“CORDÀ”

• Coet borratxo - Carretilla

• Femelleta

“CORREFOC”

• Carretilles – Diables - Angelets

• Carretilles xiuladores

• Fonts - Diableses

“PASSEJÀ”

• Coet borratxo (immobilitzat)

• Carretilles (immobilitzat)

• Fonts

“DESPERTÀ”

• Tro de bac

• Tro de metxa

• Voladors de tro

• Traques

Composicions Qu Miques

Efecte causant del xorro

Pólvora: Nitrat potàssic, Sofre, Carbó vegetal(*) i productes per a produir espurnes: Titani i Llimadures de ferro.

(*) En el cas dels xiuladors la composició és de Benzoat potàssic o Salicilat sòdic, amb perclorat potàssic i titani per a les espurnes blanques.

Efecte causant del tro Composició en pols d’un metall (normalment Alumini) i un oxidant (normalment Perclorat potàssic).

Parades

Mescla de pólvora i normalment cendres vegetals.

Color en les fonts

Estronci ~ Roig. Bari ~ Verd. Coure ~ Blau. Sodi ~ Groc.

Estopí (traca)

Fils de cotó impregnats en pólvora.

Característica específica del tro de bac S’aporta a la composició uns grans de grava que són els encarregats de produir la fricció que desencadena la reacció química.

Funcionaments

• Coet borratxo: Autopropulsió i trajectòria erràtica, incontrolada i imprevisible

• Carretilla: Autopropulsió i moviment de rotació sobre un eix.

• Font i carretilla: Emissió d’espurnes amb immobilització mitjançant algun dispositiu.

• Tro de bac: Fricció que desencadena la detonació.

• Tro de metxa: Detonació per combustió de metxa.

• Traca: Encesa de l’estopí que comunica als trons.

• Voladors: Autopropulsió i estabilització de trajectòria vertical.

SISTEMES D’INICIACIÓ

Manual

• Metxa d’estopa

• Flama produïda per botafocs

• Fricció

Elèctrica

• Inflamadors ó iniciadors. Ús exclusiu per RGCRE

Unió i mecanització

• Sèrie, l’encarregat d’encendre un artifici és el final d’un altre artifici.

• Paral·lel, s’inicien un conjunt d’artificis simultàniament.

Utilització de metxa. Ús exclusiu per RGCRE

El Correfoc

El Correfoc el podríem definir com una manifestació festiva organitzada, amb participació ciutadana, en què els participants actius poden utilitzar carretilles, fonts o coets borratxos, sempre subjectes amb artefactes fixos o mòbils, per a realitzar una representació amb ajuda o no de bestiari de foc (carcasses zoomòrfiques), seguint, en forma de cercavila, un recorregut prèviament establert en el qual es troben els participants passius que poden desplaçar-se, ballar o botar sota els efectes de les espurnes generades.

El ball de diables es la forma tradicional de teatre popular de carrer que figura la lluita del bé i el mal, per mitjà d’un text o ball parlat, o de l’ocupació simbòlica de l’espai.

Per un altra part tenim el Cercavila de Foc que es una desfilada de persones caracteritzades de dimonis, d’àngels o bé amb carcasses zoomòrfiques, que porten diferents materials pirotècnics, que són encesos al llarg d’un recorregut prèviament acordat, sense cap obstacle que puga impedir el seu pas. De vegades els dimonis actuen i parlen sobre un entarimat, encenent elements pirotècnics. El públic no participa en la mateixa, sinó que sols contempla el pas dels diferents elements o les enceses i parlaments sobre l’entarimat.

En la província de Castelló i especialment a la nostra ciutat es habitual trobar aquesta manifestació festiva tant a les nostres festes fundacionals, com en festes de Sant Antoni, Sant Pere, inclús s’han arribat a realitzar correfocs al nadal o en Festes de Carrer.

Elements I Persones

Persones:

Cap de Colla: Persona amb l’acreditació de Responsable de Grup de Consumidor Reconegut com a Expert (R.G.C.R.E.), que s’encarrega de les tasques d’organització, coordinació i representació de la Colla, entre altres coses.

Encenedor o Botafoc: Persona que s’encarrega de donar foc als dimonis/diables al llarg del recorregut.

Saquer/calaixer: Persona que s’encarrega de portar el material pirotècnic als sacs o als carros.

Dimonis: Personatge principal que participa al correfoc.

Personatges: Diversos personatges que apareixen al llarg del correfoc, per exemple Llucifer, la Diablessa, etc..

Portador bèsties / Ceptrots: Persona que s’encarrega de portar les bèsties i/o custo- diar els materials (ceptrots) que s’utilitzaran al correfoc.

Músics: Persones que s’encarreguen d’amenitzar els espectacles, normalment amb tabal, dolçaina i percussió o batucada.

Elements:

Estris per cremar la pirotècnia

Forques / Maces: Elements que utilitzen els dimonis per a ballar amb foc al correfoc.

Ceptrot: Aparell que utilitzen els personatges (Diablessa, Llucifer) per tal de lluir-se al correfoc.

Bèsties / Dracs: Carcasses zoomòrfiques portada per una o més persones, amb uns punts on es fixen estris pirotècnics com carretilles o fonts/sortidors

Elements / Estructures fixes o mòbils: Aparells estàtics o mòbils que s’utilitzen, normalment al final de l’espectacle, als quals es fixen fonts i/o altres materials pirotècnics.

Pirotècnia: Els elements pirotecnics que es gasten als correfocs son les Carretilles, els Sortidors o Francesos, els Botafocs o Minats i altres com Caixes, patums, cracker, etc.. que complementen a la manifestació festiva.

Riscos Principals

Com tota manifestació festiva, el Correfoc comporta riscos com podrien ser la Explosió de coets, la Escapada de coets, les Cremades Personals o Materials, les Enceses no desitjades o descontrolades i no podem oblidar els Furts de material pirotècnic per persones alienes a la manifestació festiva.

Mesures De Seguretat A Adoptar Per Les Colles

Per tot això podríem dir que es fonamental tindre un espai acotat i ampli, tindre una individualització de les càrregues per elements, així com una separació adequada dels diferents elements, una bona fixació de les càrregues a l’estopinat, fer una revisió posterior al Correfoc, així com tindre una bona coordinació i respectar la distància entre carro i encenedor que lo recomanable sería que fora de 10 metres com a mínim.

Els Dimonis:

Comprovar que les carretilles estiguen ben fixades, han de respectar la cua i el torn d’eixida, eixir pel centre i tornar per les vores, no mirar amunt i esperar a que es creme la carretilla, no poden passar de l’encenedor cap enrere amb foc, no agafar carretilles amb la ma, també es important tindre en compte que qui mira no vol participar en el acte, per supost no se pot fer un correfoc begut i els Elements s’han de mantindre a

Al desmuntatge cal guardar immediatament la pirotècnia sobrant, també n’hi a que controlar que no haja quedat cap artifici sense cremar al llarg del recorregut, així com que el transit estiga tallat, evitar que hi haja cotxes estacionats i que els elements del carrer delicats com aparadors o tendals estiguen ben protegits.

Es fonamental senyalitzar la zona i/o recorregut del Correfoc.

Quant participes en un Correfoc n’hi a que portar roba de cotó que cobrisca tot el cos, aixina com portar el cap cobert, es primordial facilitar l’evolució del Correfoc i no espentar els Dimonis ni tirar-los aigua ja que podria alterar al bon funcionament del acte.

La Despert

La despertà es una manifestació festiva organitzada, amb participació ciutadana, en la que els participants actius, generalment de matinada, poden utilitzar massivament trons d’impacte, trons de bac, trons de metxa o voladors, procedint al seu llançament manual per un determinat recorregut prèviament establert.

Es considera com una crida del veïnat a la festa, invita a la participació a la mateixa.

Al nostre territori, la primera despertà de la que en tenim notícia es va celebrar al 1590 amb motiu de les festes en honor de Sant Vicent Ferrer, al 1590 va tindre lloc el primer passa carrer a primera hora per a arreplegar els judicis de la ciutat amb coets.

A la nostra ciutat es la modalitat festiva mes enraigada ja que pràcticament en la totalitat de les nostres festes es realitzen aquestes despertaes, encara que malauradament en els últims anys se estan reduint considerablement el nombre de despertaes a conseqüència de la normativa vigent i la problemàtica amb el veïnat que moltes voltes no entén ni respecta la cultura popular.

A l’actualitat conforme a la normativa vigent soles poden participar en les despertades els CRE’s, els professionals i els músics.

Variants:

Les variants venen donades segons els artificis utilitzats. Generalment solen coexistir una o més variants en un mateix acte.

Despertà amb trons de bac: els trons de bac son articles pirotècnics que exploten tirant-los fort en terra. Es el petard per excel·lència mes tradicional i encara que degut al perill de extinció a conseqüència de la dura normativa i burocràcia per a la seua utilització, en els últims anys se esta recuperant.

Despertà amb trons de metxa. Els trons de metxa son els típics petards plens de pólvora que com el seu nom indica esclaten quan s’encén la metxa que porten. Actualment son els coets que mes s’utilitzen a les despertaes.

Despertà amb voladors o traca valenciana: aquesta modalitat sol anar com a complement de alguna de les anteriors, els voladors son com carretilles resistents plenes de pólvora i unides a l’extrem d’una canya que, quan s’encenen, pugen a gran altura, esclaten i produeixen un tro, la traca valenciana es una sèrie de trons o petards col·lo- cats de cap a cap d’una metxa, que esclaten successivament.

Els possibles riscos d’aquesta modalitat son la projecció de partícules internes o externes a l’artifici, les detonacions pirotècniques, exposició al soroll i pressió, emanació de gasos i fum, caigudes al mateix nivell, cremades de 1r, 2n o 3r grau, reducció de la capacitat auditiva, reducció de la capacitat visual, reducció de la capacitat respiratòria, traumatismes, contusions i fractures, així com talls i ferides produïdes per rebentons o esclats que travessen la roba.

Per tot això n’hi a que complir les mesures de seguretat com que el punt de partida sempre serà l’establert a les mesures de seguretat tradicionals validades per l’experiència i la pràctica, ni aura que delimitar i senyalitzar de forma clara les diferents zones, portar una vestimenta ade- quada, controlar els dipòsits de material, entre altres.

Actuació en cas d’accident

Aplicar el previst al protocol d’emergència per als casos d’accident en cas d’incendi, d’evacuació, d’explosió o deflagració, d’allaus humanes i d’eventualitats sanitàries.

Disposar dels mitjans i recursos adequats per a poder actuar en cas d’accident greu o emergència.

Els artificis fallits deuran dipositar-se sempre (abans, durant o després de l’acte) a un recipient previst a l’efecte, segons indique el protocol de seguretat i emergència de l’organitzador.

La Cord

La Cordà és aquella manifestació festiva organitzada, amb participació ciutadana, en la que els participants actius poden utilitzar sense elements de subjecció coets borratxos o carretilles, permetent-se els seu moviment lliure amb trajectòria erràtica i indefinida, per una zona acotada perimetral-ment i establida prèviament a l’efecte.

Podríem dir que el seu origen es tan antic com el coet de canya, ja que si a un volador se li lleva la canya, passa a ser un coet solt, es a dir, sense trajectòria definida.

El seu ús popular és senzill: diversió entre els festers, amb l’element de perill-diversió del coet. El seu ús es va vindre practicant principalment per tota la península ibèrica, encara que és en el llevant espanyol on més s’arrela degut senzillament al clima i a la idiosincràsia de la gent que vivim en aquestes terres.

A l’actualitat es poden considerar tres varietats, la cordà, la cueta i la canya. A les tres modalitats poden participar menors amb les condicions que hi marque l’organització.

La peculiaritat de la cordà es que el moviment dels artificis es lliure, amb trajectòria erràtica i indefinida, entre els participants.

En la nostra província tradicionalment s’ha realitzat la cordà en moltes localitats, tant d’interior, com podria ser a la comarca dels Ports, com en la costa, però actualment aquesta modalitat ha sigut pràcticament substituïda per el Correfoc ja que per als organitzadors de les festivitats resulta mes segur i menys costos.

Els artificis que s’utilitzen en aquesta manifestació festiva son el coet borratxo, les carretilles o angelets, els xiuladors i les femelles.

Els riscos i lesions a les que ens enfrontem en les cordaes son la projecció de partícules incandescents, la elevació brusca de la temperatura ambient, detonacions pirotècniques, exposició al soroll i pressió, impac- te d’objectes a gran velocitat, emanació de gasos i fum, cremades de 1r, 2n o 3r grau, reducció de la capacitat auditiva, reducció de la capacitat visual, reducció de la capacitat respiratòria, traumatismes, contusions, fractures o talls i ferides produïdes per rebentons o esclats que travessen la roba.

Per a evitar aquestos riscos serà important que el punt de partida sempre siga l’establert a les mesures de seguretat tradicionals validades per l’experiència i la pràctica, la delimitació i senyalitzar de forma clara de les diferents zones i qui pot accedir a cadascuna.

Cal tindre en conter que l’encesa massiva de coets borratxos no provoca una forta explosió sinó una deflagració que augmenta bruscament la temperatura ambient en eixe punt.

En cas d’accident seria necessari aplicar el previst al protocol d’emergència per als casos d’accident en cas d’incendi, d’evacuació, d’explosió o deflagració, d’allaus humanes i d’eventualitats sanitàries.

La Passej

Manifestació festiva organitzada, amb participació ciutadana on els participants actius poden utilitzar amb subjecció coets borratxos, fonts o carretilles, impedint el seu moviment amb mitjos manuals com tenalles o similars, desfilant en processó per un recorregut prèviament establert i acompanyant ge- neralment a les imatges religioses en els seus trasllats i canvis d’ubicació.

Podríem dir que el seu significat es el d’una ofrena espiritual on el foc es passa d’uns a altres com a acte de fe.

En realitat no hi ha variants diferenciades per la forma de procedir en l’ús de coets. Sí que hi ha diferents denominacions: baixà, rodà, pujà, processó de foc o processó de coets, passa carrer de coets, cercavila...etc

A la província de Castelló no nia constància de la realització d’aquesta modalitat, ni històricament ni en l’actualitat.

Característiques:

Com a característiques principals podríem destacar la participació ordenada, la creació de files, ja que no podem oblidar que es una festa de fe i espontània aon l’us de la tenalla del calibre adequat per a la subjecció dels artificis es fonamental per al bon desenvolupament de la manifestació festiva.

Els artificis que es gasten son el coet borratxo, les fonts i els xiuladors.

Els riscos i lesions a les que ens enfrontem en les passejaes son la projecció de partícules incandescents, la elevació brusca de la temperatura ambient, detonacions pirotècniques, exposició al soroll i pressió, impacte d’objectes a gran velocitat, emanació de gasos i fum, cremades de 1r, 2n o 3r grau, reducció de la capacitat auditiva, reducció de la capacitat visual, reducció de la capacitat respiratòria, traumatismes, contusions, fractures o talls i ferides produïdes per rebentons o esclats que travessen la roba.

Per a evitar aquestos riscos serà important que el punt de partida sempre siga l’establert a les mesures de seguretat tradicionals validades per l’experiència i la pràctica, la delimitació i senyalitzar de forma clara de les diferents zones i qui pot accedir a cadascuna.

Tambe nhia que tindre en compter que l’encesa involuntària d’un caixó que porta coets pot provocar una situació de pànic i que nhia que respectar les distàncies entre participants, no provocant talls entre files.

Els artificis fallits deuran dipositar-se sempre (abans, durant o després de l’acte) a un recipient previst a l’efecte, segons indique el protocol de seguretat i emergència de l’organitzador.

HISTÒRIA DE LA PASSEJÀ (Quart)

La tradició situa l’origen de la Passejà a l’any 1723, en el marc d’una llegenda miraculosa en un Quart agrícola i rural. D’aquella època, en un poble sota el domini feudal dels monjos de Poblet, hi queda documentació sobre una sèrie de festes organitzades de forma popular (les clavaries que es responsabilitzaven de les festes patronals de setembre) i d’altres més institucionals, on l’ajuntament de Quart corria amb les despeses dels actes religiosos.

A banda de la llegenda, la realitat és que la Passejà és una processó votiva, on el poble de Quart, representant pel seu Ajuntament i el veïns, rendeix homenatge al Sant patró per la seua intercessió, passejant-lo a la nit de la vespra de la seua festa amb llums de coets. El pas del temps ha anat configurant una sèrie d’elements que caracteritzen la festa fent-la peculiar i senya d’identitat pròpia de Quart de Poblet. Estos elements són:

La figura de Sant Onofre, patró de Quart, que és passejat pels carrers del poble. La seua anda, on el Sant anacoreta rep la comunió de mans d’un àngel a la seua cova, feta a 194. És una replica d’una altra més antiga , probablement del s.XVII, destruïda a la Guerra Civil.

• La participació popular, representada per l’Ajuntament i els veïns que acompanyen al sant, darrere l’anda, de manera informal i dissentida.

• El foc de pólvora, amb les rodes de foc que es fan a determinats punt del recorregut, i amb la fila de coeters, que encapçalen la processó amb lluminàries i coets d’eixides, mantinguts amb tenalles de fusta.

• La música, tant el grup de tabal i dolçaina que obri la processó com la banda que la tanca, contribueixen a remarcar el caràcter festiu de l’acte.

La llegenda de la Passejà

Conten els majors que al finalitzar la primavera de 1723 la situació del llauradors de Quart de Poblet, que eren la majoria del habitants del poble, era desesperada. Hi havia una gran sequera i el mesos de pluja havien passat sense deixar quasi aigua. El riu, a més a més, a penes duia un poc de líquid, i les sèquies feia dies que no portaven aigua. Per això, quan en la nit del 9 de Juny s’arremolinaren els núvols de tempesta, en moltes cases començaren a donar gràcies a Sant Onofre per haver sentit les seues peticions i no haver abandonat als seus fills de Quart en eixa situació anguniosa. Però l’alegria de seguida es convertí en un crit de desesperació quan començaren a caure als carrers del poble grosses pedres de granís: si les collites estaven debilitades, aquella pedra seria la pèrdua completa de tot i l’inici d’una temporada de fam. Els llauradors, isqueren a plena nit als camps per tractar de salvar el que es poguera. Allà, a l’horta, s’adonaren que mentres al poble continuava caient la pedra, als camps només plovia aigua beneficiosa.

De seguida, entengueren que això era una senyal de la protecció del seu patró Sant Onofre i, corrent, es concentraren a la porta de l’ermita, i obriren les portes, tragueren l’anda del vell Sant per agrair, en processó de traques d’alegria, la seua intervenció miraculosa.