Brunchú i Castelló

Per a la família Brunchú, la ciutat de Castelló sempre ha sigut considerada una de les més importants durant el seus més de 100 anys d’història. Sempre ens sentim com a casa i el tracte, tant dels organitzadors de totes les èpoques, com del públic castellonenc, ha sigut immillorable i molt pròxim. De fet, per posar un exemple, el que subscriu va ser gaiatero de la Gaiata nº15, Sequiol, amb molt d’orgull i honor.

Mostra del respecte i l’afecte que sempre hem tingut a la ciutat, és la quantitat de premis que hem obtingut en els nombrosos concursos de pirotècnia que s’han organitzat. Des de l’any 1952 fins a l’any 1992, els nostres espectacles han estat premiats desenes de vegades, creant aqueix idil·li entre la ciutat i l’empresa, que ha durat més de 40 anys. Esment especial, per part meua, té el darrer trofeu, aconseguit en 1992, i els espectacles que vam desenvolupar per al 50 aniversari de les gaiates, que van ser molt especials per a nosaltres.

A nivell personal, recorde amb especial afecte quan anàvem a les Festes de la Magdalena, amb

Luis Brunchú i Martí

el meu pare, el meu oncle i tots els companys. Tots teníem molta il·lusió i, alhora, responsabilitat per fer una gran faena, sabent de la importància de les festes i de la saviesa del seu públic.

En fi, va ser una època molt bonica, que difícilment podria repetir-se hui dia, per multitud de factors. En qualsevol cas, el que subscriu, continua anant a les Festes de la Magdalena, amb el mateix respecte i il·lusió, sempre que és possible, a intentar a agradar amb els seus espectacles, amb l’essència que em va ser ensenyada des de xicotet.

La Pirot Cnia Actual

El sector de la pirotècnia no passa pels seus millors moments, sens dubte. La crisi sorgida per la pandèmia, i l’increment de costos que s’estan produint actualment, estan dificultant el creixement de les empreses, per diferents motius. Un dels principals, és la manca de mà d’obra. Aquest sector ja no resulta atractiu per a les noves generacions, per l’esforç que es requereix, el risc que porta implícit i el valor econòmic que es rep. Durant la pandèmia, gran quantitat de tècnics es van vore aturats del dia al matí, per la qual cosa van haver de buscar-se una eixida professional, sobretot en el sector del transport. Després de la pandèmia, aquests tècnics van refusar tornar al sector, i es van mantindre en les seues noves ocupacions. Si a això li unim que no estem aconseguint oferir una ocupació atractiva a les noves generacions, ens trobem un sector molt precari en mà d’obra, que veurem fins on arribarà.

L’altra part fonamental que ens està afectant és la pujada generalitzada dels costos de les matèries primes, la qual ens obliga a pujar els preus de manera dràstica, amb el que això suposa per als nostres clients. En tindre aquests preus, els clients opten per, en la majoria dels casos, reduir el consum, amb el que, el creixement que vam aconseguir en 2022, després de la crisi de la pandèmia, es frenarà en sec.

Cert és també que la pirotècnia valenciana s’havia acomodat una mica amb el consum de material d’importació, deixant la innovació i la fabricació, que eren el nostre senyal d’identitat, una mica de costat. Però, com «no hi ha mal que per bé no vinga», amb l’increment dels preus en el transport dels productes importats, s’obri una finestra que, d’aconseguir formar mà d’obra i reprendre la senda de la fabricació, pot donar una bona eixida al nostre sector a curt i mitjà termini.