La goma aràbiga aglutinant soluble natural

Maria Ruiz i Seguer

La goma aràbiga és un polisacàrid d’origen natural; s’extreu de la resina d’arbres subsaharians (Acacia senegal i Acacia seyal) com a part del procés de cicatrització d’aquests conegut com a gomosi. Aquesta resina de color ambre es recull normalment a mà una vegada seca. A la nomenclatura dels additius alimentaris europeus té el codi E-414.

Ja els egipcis l’utilitzaven en el procés de la momificació i l’elaboració d’alguns cosmètics i perfums. Després d’haver caigut en oblit, va ser redescoberta per navegants europeus al segle xv a l’Àfrica subsahariana. Fins i tot, va ser causa de la Guerra de la Goma al segle XVIII, després de la qual França es va quedar amb el monopoli per al mercat europeu.

Producció

Les acàcies produeixen aquesta resina per tancar ferides i evitar d’aquesta manera l’entrada de gèrmens, etc. Per recollir-la, se solen pro- duir talls longitudinals paral·lels i poc profunds d’una llargada de 40 a 60 cm. Altres mètodes marquen quadrats o altres formes en l’escorça. La quantitat obtinguda varia molt entre els arbres (100 i 2.000 g per arbre), amb una mitjana aproximativa de 250 g per arbre. La qualitat no només depén de l’espècia, però també de la temporada: de desembre a febrer la goma és més dura, a partir de març és més tova i soluble.

Al mercat internacional se’n gasten unes 45.000 tones anuals.

Composició química i propietats

És un polisacàrid amb quantitats variables de D-galactosa, L-arabinosa, L-ramnosa i alguns àcids derivats com l’àcid D-glucurònic o el 4 -O-metil-D-àcid glucurònic.

És una substància de color groguenc a bru, inflamable encara que amb un elevat punt d’inflamació (> 250 °C), bona solubilitat en aigua (aprox. 500 g/l) i amb un LD 50 > 16.000 mg/kg. Ús

Són molts els usos de la goma aràbiga al llarg del temps. Exemples d’aquests usos són en la indústria alimentària per fixar aromes, en la fabricació de medicaments o com a protector de vins joves i altres usos en l’àmbit tècnic utilitzant-se per a l’elaboració de tints, per a l’elaboració de coles i en l’elaboració de focs artificials i espectacles pirotècnics.

La goma aràbiga en la pirotècnia s’usa com un aglutinant soluble i té la capacitat de reduir la tensió superficial en els líquids, això juga un paper important. La goma aràbiga s’afig com a agent aglomerant que cohesiona la mescla i la protegeix de la humitat, garantint a més, que durant el seu magatzematge no es faça malbé els focs artificials o altres pirotècnics.

Amb aquesta capacitat per a reduir la tensió superficial dels líquids, la goma aràbiga augmenta l’efervescència i la polvorització dels pirotècnics una vegada en l’aire per a crear la cridanera explosió.

En la naturalesa també trobem altres components naturals que serveixen per a la indústria de la pirotècnia, és el cas de la càmfora.

La càmfora és una substància semisòlida cristal·lina i cerosa amb un fort i penetrant olor acre. És un terpenoide amb la fórmula química C10H16O. Es troba en la fusta de l’arbre camforer Cinnamomum camphora, un enorme arbre perenne originari d’Àsia (particularment de Borneo, d’on presa el seu nom altern “Arbre de Borneo”), i en alguns altres arbres de la família de les lauràcies. Pot també ser sintetitzat de l’oli de trementina. S’usa com a bàlsam, propòsits medicinals, repel·lent de polilles i en la pirotècnia com a plastificant del nitrat de cel·lulosa.