Magdalena vítol

Que és i que significa l’acte del Magdalena Vitol?. Malgrat la creença de molts, quan contestem Vitol a la crida de les reines, no significa el final, és un viva la festa i simbolitza la culminació de les tradicionals festes castellonenques de la Magdalena.

Aquest acte té lloc l’últim diumenge de la setmana de festes i es desenvolupa en la plaça Major. És una vertadera festa en la qual es conjuminen tots els sentiments de les castelloneros, es condensa un any de treball i esforç per les festes de tot un poble, l’alegria per recordar les tradicions de la nostra ciutat i la tristesa, d’altra banda, de la fi d’aquesta setmana màgica.

Javier Roig i Varoch

Però com ha sigut aquest entranyable acte al llarg de la història, donem un repàs.

L’estructura actual de les nostres festes veuen la llum per primera vegada l’any 1946. Durant els primers anys es van anar adaptant una sèrie d’actes, alguns d’ells segueixen fins a l’actualitat, uns altres han evolucionat, uns altres han anat apareixent i consolidant-se i altres han desaparegut.

Si ens desplacem en el temps i ens endinsem a l’any 1946, veiem que les festes en el seu primer any, van comptar amb el Pregó i les gaiatas, encara que aquestes eren plantades, a l’estil de les falles, en els seus sectors, fins i tot es va arribar a plantejar que foren cremades, però com un monument a la llum no va seguir avant aquesta idea, i com finalitzaven les festes? , en aquells primers anys, l’acte final de festes tenia un caràcter plenament oficial i la reina signava l’acta municipal pel qual es donaven per conclosos els festejos majors de la ciutat de Castelló.

L’any 1949, les festes van tindre una evolució amb la creació de la cavalcada infantil i la instal·lació elèctrica per la ciutat que faria possible que les gaiatas que en aquells dies desfilaven amb bateries amb els problemes que suposaven quedar-se sense energia a la meitat del recorregut, pogueren tindre una connexió elèctrica durant tot el recorregut, una idea que va ser copiada de Cartagena, on s’utilitzava aquest sistema en les processons d’aquesta localitat murciana. A la desfilada de gaiatas també es van incorporar bandes de música

Però un dels actes que va causar tambien impressió, va ser el primer acte del Magdalena Vitol.

En aquell primer acte les gaiatas tenien acudir a la plaça major encara que aqueix primer any, a causa de la pluja que va fer acte de presència, tan sols van acudir dues gaiatas, la gaiata 3 i 8.

En la Magdalena de 1950 apareix la traca final que va ser presa des del carrer Trinidad a les 12 de la nit de l’últim diumenge de festes, pel tresorer de la Junta Central, Sr. Antonio Vié, una traca que finalitzaria en l’alt del campanar

L’any 1951, la traca final va allargar el seu recorregut incloent durant el recorregut, el tret de diverses combinacions de focs aeris, culminant en l’alt del campanar. En aqueixa ocasió el crit de Magdalena Vitol, va ser pronunciat des de la porta del campanar per l’alcalde de la ciutat i només per als membres de la Junta Central de festes.

Va ser l’any 1952 quan l’acte del Magdalena Vitol va prenent la forma que més s’assembla a l’actual i que era l’avantsala del tret de la traca final.

A poc a poc va anar consolidant-se com un acte popular que arrossegava als veïns a la plaça Major per a contestar el crit que llançava la reina de les festes des del balcó de l’Ajuntament.

La Magdalena de l’any 1960 va ser problemàtica a causa del canvi de dates que es va realitzar per coincidència amb les falles perquè les dates al principi eren del 20 al 28 de març, com aquest any 2022, i perquè el diumenge de Magdalena no fora l’endemà de San José, per a evitar problemes, es va decidir avançar una setmana i que se celebraren del 13 al 21 de març, començant en diumenge i finalitzant el dilluns de Magdalena. Aqueix dia 13, primer dia de festes, l’anunci oficial va ser a primera hora perquè a les 11 isquera el Pregó, però aqueix any l’acte del Magdalena Vitol va tindre per primera vegada el rètol amb material pirotècnic que va ser pres per la reina de les festes amb uns avioncitos disparats des del balcó de l’ajuntament, un acte que va fer les delícies dels presents.

En la Magdalena de 1969 s’afig un altre acte més per a emplenar el final de festes, a sembla la desfilada final on totes les comissions de sector, juntes, desfilarien pels carrers cèntrics de la ciutat, fins a la Plaça Major, acompanyades per gaiatas gremials o de mà i acompanyades llavors per les estudiantines participants en l’I certamen nacional d’estudiantines, la qual cosa va donar el color i alegria que ha caracteritzat des de llavors a aquest acte.

Una vegada en la Plaça Major, la reina des del balcó pronunciava el tradicional crit al qual seguia un espectacle pirotècnic.

Posteriorment s’encenia la traca final des del Fanal i recorrent els carrers de la ciutat finalitzava a la torre del campanar per a seguir amb un castell final, disparat tambien en la Plaça Major.

Per mesures de seguretat, es va decidir traure el castell final de la Plaça Major, disparant-se en l’avinguda de la mar o en el “Cami Fons”.

Les reines, corts i autoritats, baixaven i se solien situar davant de la casa abadia per a veure el castell final, un any, una reina se li va ocórrer fer el crit de nou de Magdalena des de la porta del “Fadri” i ha quedat ja com a part del programa encara que oficialment no apareix en aquest.

Seria l’any 1990, amb la nova estructura de festes, sota la presidència de Sebastián Pla Colomi- na, quan es va afegir un espectacle de llum i so al Magdalena Vitol i a l’any següent, sent president Luis Domench Company, es va modificar l’estructura de l’acte.

En primer lloc la desfilada final pels carrers de Castelló on les dènou gaiatas, les collas , ens vinculats, junta de festes, reina i dames i gent de la festa que ha participat en els diversos actes durant tota la setmana de festes, donen curs a nou dies de festes; en arribar a l’Ajuntament i des dels balcons de l’edifici consistorial la reina procedeix a l’encesa de la tradicional traca final que recorre els principals carrers per a finalitzar als peus del Fadri.

Tot seguit les reines pronuncien el tradicional Magdalena al qual els assistents contesten amb l’aqueix Vitol, aqueix visca la festa i l’acte finalitza amb un espectacle de llum, so, música, color, teatre i pólvora

Aqueixa és la nostra forma o manera d’acomiadar la festa, amb un vitol, amb un viva i que significa que des de llavors, comença el compte arrere per a la setmana de festes de la Magdalena, de l’any següent.