1 minute read
Armes de festa?
UNA MICA D’HISTÒRIA
El títol d´aquest article sembla tindre certa contradicció. Com una cosa tan aparentment perillosa s’empra com un important element de, i per a la festa?
Advertisement
Doncs en realitat és una cosa molt comuna arreu de tot el món. Les armes, principalment han servit i serveixen per guerrejar i caçar, per la qual cosa rarament s’associa al concepte tan aglutinador i pacífic com és la festa, i és per això que la història és plena d’esdeveniments en què el llançar salves a l’aire, ha format part de celebracions de diversa índole festiva o tradicional, així com altres usos de caràcter esportiu.
Segurament, des de temps remots, van co-
Toni Aguila i Fillol
mençar a utilitzar-se les deflagracions de pólvora negra, tant com a element pirotècnic com a propulsor de projectils de primitives armes de foc, estant documentat que fins i tot algunes, a la remota Xina van començar sent fabricades amb bambú.
El que des de l’arribada de la pólvora procedent de l’orient llunyà, - potser a través de la ruta de la Seda - allà pel segle XIII, aquesta pols negra s’ha anat integrant en les celebracions festives tradicionals o religioses a través dels temps i territoris, pel seu poder d’aconseguir efectes sonors i lluminosos.
La pólvora negra(1) és una matèria explosiva que ha participat en els avenços tecnològics de les armes, durant 800 anys (fins a la invenció de les pólvores sense fum del segle XIX), l’explosiu en vigor amb poder propulsor i explosiu.
Composici De La Polvora Negra I Env S Adr Per A Arcab S
Certament, queda un fort arrelament per tota la geografia espanyola d’aquestes celebracions, moltes d’elles força conegudes, de les quals, en una tasca de recerca, tinc localitzades i documentades alguns centenars de poblacions: A gran manera podríem destacar algunes com els Alardes bascos, Trabucaires a Catalunya i terres castellonenques, els Alardos de Moros i Cristians, els Escopeters de les serres de Càceres i Ribera de l’Ebre, i tants altres, amb diferenciades motivacions i temàtiques, emprant diferents armes de foc de carácter tradicional: escopetes, arcabussos, mosquets, trabucs, espingardes, canons, pistoles,…ocupant aquests actes amb salves de foc, gran part de la programació festiva de les seues localitats.
Els trets de salves amb armes autèntiques per part de la soldadesca per celebrar victòries al llarg del temps, no van estar de vegades, exempts d’estrictes prohibicions per part dels governs per evitar excessos de consum d’aquest preuat bé –la pólvora– considerat un producte sempre estratègic, i per això de necessitat de control total, fins i tot per part de la reialesa. Tot i així, elevar salves, va anar quedant associat a un llegat cultural i tradicional que hui encara perdura.
