Novembre 2017. Revista nº 57

www.fcbkids.cat

NOVEMBRE 2017. Número 57 - Preu: 3€

B · A · R · Ç · A

Sumari El nostre correu electrònic: revista@fcbkids.cat

10 6

17

20 30

El PODER del reciclatge!

I tu, recicles? Hem fet una xuleta, perquè no t’oblidis a quin contenidor va cada cosa. Ah! i un joc per anar practicant. I, sobretot, pensa que el que recicles té una segona vida!

Us presentem...

Charles Darwin Va ser un nen molt curiós i observador i a ell li devem la teoria de l’evolució, de com els éssers vius van fer canvis per adaptar-se al medi.

El Barça, compromès contra el “bullying” La Fundació del FC Barcelona s’ha compromès en la lluita contra el bullying. I el més important és entendre què és i com podem evitar que passi. T’ho expliquem.

24

Dibuixem!!!

Aquest mes Agus i els monstres ens diuen que qui dibuixa és dibuixador.

Apunta’t a dibuixar!

El conte “La Nora i el ratpenat”, una història d’amistat.

El pòster oficial Els jugadors del Barça han de viatjar mooolt i no és fàcil tenir tot el primer equip al Camp Nou i, per tant, costa fer una foto de tota la plantilla al complet. Ara la tenim!

Il·lustració de portada: Cristina Bueno

Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Sergi Càmara HERMES COMUNICACIONS SA. President: Joaquim Vidal i Perpinyà.

Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font i Joan Vall i Clara.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació General), Emili Gispert (Informació Esportiva), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert París (Comunicació), Miquel Fuentes (Administració i RH), Lluís Cama (Producció), Concepció Casals (Distribució) i Ricard Forcat.

BARÇAKIDS Directora: Susanna Oliveira. Disseny: Jordi Molins i Florent Morante.

Correcció: Mei Brescó. Dipòsit Legal: GI. 1817-2012.

2

El racó dels saberuts

?

Per què es diu que els gats tenen set vides?

Els gats són molt àgils i elàstics i, a més, tenen un sistema motriu que fa que gairebé sempre que salten o cauen aterrin amb les potes i no amb el cap o el cos. De vegades sembla que se salvin d’una mort segura i per això es diu que tenen set vides. Els supersticiosos asseguren que el 7 és el número de la sort.

32

36

Cuinem trinxat Com que s’acosta l’hivern, una recepta per al fred: trinxat de la Cerdanya.

Deu anys de telèfons intel·ligents!

Fa 10 anys va néixer l’iPhone i ho va canviar tot, no només els telèfons!

38

La reina dels tiranosaures Us presentem la Trix, la reina dels tiranosaures, que ara podeu veure al CosmoCaixa.

Guanyadors del concurs “Molsa” Els guanyadors que rebran les entrades per anar al Teatre Lliure a veure “Molsa” + un exemplar del llibre són: Joan Ferrer Rodríguez (8 anys), d’Olot, i Quima Escolà Parra (9 anys), de Barcelona

Per què l’edelweiss és el símbol de l’alta muntanya?

Quin és l’animal que pot saltar més?

L’edelweiss és una flor bastant difícil de trobar, sobretot perquè és petita i creix entre els 1.500 i els 3.000 metres d’altitud. El seu nom té origen alemany i significa “noble” i “blanc” i, per tot plegat, és utilitzada en molts logotips i emblemes de botigues d’esports o agrupacions de muntanya.

La puça, que pot fer uns bots de fins a 400 vegades la seva alçada. Algú que tingui una alçada de 150 centímetres, per exemple, podria saltar fins a 600 metres! Uf, quin vertigen...

3

WNĂş :A V(NB Quan ampliem el zoom i nomĂŠs veiem un petit detall de les coses, ĂŠs fĂ cil equivocar-nos.

Ă s o trobar n e u q s nari Paraule al diccio

A <

& A

A C &A3

+

DA MEULA

s. de gat a n le p a m Teulad petit e e D : le Exemp ores mirant ltant h co passava ades tot es l u les me eiolĂ­Â assajava v com el

VEIOLĂ?

#

VeĂ­ que toca el viol Ă­.

Exemple: Si el veiolĂ­Â torna a as sajar a mitjanit li trenca rĂŠ lâ&#x20AC;&#x2122;insturment pel ca p!

WNĂş BÄ&#x2DC; 5N(BH(B . &<B

Un barret

Una bonica hortènsia Un bonsai La decoració de la bata de la iaia

l tge de La ima o assat n mes p lĂ­ ni un vio era ni ni loncel un vio la eta de la taul sta a aque . r E ! a i ia ra guitar

4

ENT M R U T INS

r un at pe an nâ&#x20AC;&#x2122;ets c o t ment t qu Instru t, sobreto en apren tan el son el veĂ­. ĂŠ t i av ra le: Lâ&#x20AC;&#x2122; ria! rquest Exemp e ni una o l desperta e u fort q rments no u dâ&#x20AC;&#x2122;inst

Una invenciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;en = < (B

5

6

Reportatge Il¡lustració: Cristina Bueno

77

88

99

Qui té valors, guanya Il·lustració: Cristina Bueno

10

11

Qui tĂŠ valors, guanya

12

13

B · A · R · Ç · A

M'agrada

uárez crida, però no perqu S li hagin fet mal, sinó perquè è acabava de

guanyar ssat el Barça va lcácer va pa e br m ve no co A l dia 4 de al Camp Nou i Pa el Sevilla per 2-1 del partit. Per celebrar-ho es ls e marcar els dos gota sota la samarreta, un gest qu.. lo a. pi ad la ss ar ra ag ba am em va va dona, que està dedicava a la se ! Foto: Miguel Ruiz dó Quin nen més ro

E

fallar un gol co Sevilla. Segur que el seu crintra el ràbia es va sentir per tot el t de Els jugadors s’enrabien mocamp. no poden fer gols, especial lt quan grans golejadors com Luis ment els davanter centre de l’equip.Suárez, el

Foto: Miguel Ruiz

ontra el Sevilla Messi va C celebrar el seu

partit número 600 amb el Barça!!! És el tercer futbolista del club que ho ha aconseguit, després de Xavi i Iniesta.

La forta pluja que va caure el dia del partit no va impedir que el jugador número 1 del món seguís superant rècords en el club i en la competició.

Foto: Víctor Salgado

14

rdi Alba!! Ja s’ho pa ssen bé, aquests nois!! Els go ls del partit els van marcar Messi i Paul inho. Foto: Miguel Ru iz

B · A · R · Ç · A

Bilbao el Barça va A per 0-2. Suárez ho guanyar l’Atlètic va celebrar pujant a cavall Jo

, però s treu la llengua Andrés Iniesta enguitza... Tots sabem que no per fer-nos lajugadors exemplars en ls , però se li l’Andrés és un de iga. Tot un senyor Ll la fer una va è futbol net de en qu da ga ju a un en r un dels va escapa que va propiciar ar ul ac ct pe es a passad l Ruiz gols. Foto: Migue

L’

A

ls Minions també els agrada el Barça i un d’ells no es va voler perdre el partit contra el Màlaga.

Aquest seguidor tan especial va poder veure una altra victòria del Barça, amb els dos gols que van fer Deulofeu i Iniesta.

Foto: Miguel Ruiz

15

16

● Text: Miquel Berga. Il·lustracions: Jaume Geli. Traducció: Neil Stokes

P E TIT ES BI OGRAF I ES DE GR A N S PERSONAT GES

US PRESENTEM...

CHARLES DARWIN 1809-1882

Segur que us heu preguntat alguna vegada d’on venim els humans i qui ens va crear. A l’època de Charles Darwin l’única resposta a aquestes preguntes era la que donava la religió. En la nostra part de món es donava per fet que Déu va crear el món en sis dies (i el setè va descansar). Déu havia separat la llum de les tenebres i havia omplert la terra de rius i muntanyes, de plantes i animals, i, finalment, havia creat els primers humans: Adam i Eva. Era l’explicació de la Bíblia. Alguns encara la donen per bona, però els treballs de Darwin sobre l’origen de les espècies van canviar radicalment aquesta visió i van proposar una explicació sobre la creació del món que, ara per ara, és acceptada pels científics.

No doubt you have sometimes wondered where humans came from and who created us. In the time of Charles Darwin only religion had the answer to these questions. In our part of the world it was accepted as fact that God created the world in six days (and on the seventh he rested). God brought light to the world, filled the rivers and raised the mountains of the Earth, made the plants and animals, and, finally, created the first humans: Adam and Eve. That is the explanation in the Bible. There are still people who believe this, but Darwin’s work on the origin of species radically changed this view and put forward an explanation for the creation of life that, for the moment, is still accepted by scientists.

17

CHARLES DARWIN

Qui era?

Who was he?

Charles Darwin va néixer en un poblet d’Anglaterra.

Era un nen molt curiós i observador que no s’estava mai de fer preguntes sobre les coses que observava.

Col·leccionava escarabats, plantes i el que fos. Amb el temps, va poder donar resposta a un gran enigma: els humans érem el resultat d’un procés d’evolució que havia començat milions d’anys enrere. Aquesta idea va resultar molt xocant en la seva època, però avui és respectada per la comunitat científica. Durant cinc anys Darwin va poder donar la volta al món en un vaixell anomenat Beagle. Quan el vaixell arribava a qualsevol lloc, Darwin sortia a observar les plantes i els animals que hi descobria. En col·leccionava exemplars, feia anotacions detallades al seu diari, i no deixava mai de fer-se preguntes. A les costes de la Patagònia i, sobretot, a les illes Galápagos, a l’Amèrica del Sud, és on va trobar les coses que més van ajudar-lo a entendre com evolucionaven els éssers vius a la terra.

Charles Darwin was born in a small town in England.

He was a very inquisitive child who never stopped asking questions about the things he observed. He collected beetles, plants and all sorts of things. Over time he found the answer to a great enigma: we humans are the result of a process of evolution that began millions of years ago. This was a very shocking idea during his time, but today it is accepted as fact by the scientific community. Darwin spent five years travelling the world in a ship called the Beagle.

Whenever the ship stopped, Darwin would observe the local plants and animals he found there. He collected samples, he made notes in his diary, and he never stopped asking questions. On the coast of Patagonia, and above all on the Galapagos Islands in South America, he found things that helped him understand how the living things of the Earth had evolved.

LA FRASE “El meu cap és com una màquina que no para d’observar fets i extreure’n conclusions” “My mind seems to have become a kind of machine for grinding general laws out of large collections of facts” 18

La selecció natural

natural selection

Darwin va entendre que totes les criatures vives lluiten per sobreviure i adaptar-se al medi natural. En aquest esforç d’adaptació van desenvolupant els trets que les fan més resistents. És per això que al llarg dels segles les criatures vives, siguin plantes, siguin animals (inclosos els humans), o fins i tot bacteris, van canviant per tenir més possibilitats de sobreviure. D’aquest procés de canvi i evolució Darwin en va dir “selecció natural”.

Darwin understood that all living beings struggle to survive and adapt to their environment. This effort to adapt causes them to develop characteristics that make them more resistant. That is why over many centuries living things, whether plants, animals (including humans) and even bacteria, keep changing so that they have a better chance of survival. Darwin called this process of change and evolution “natural selection”.

LA PARAULA CLAU

Evolution

En el concepte d’Evolution, com en deia Darwin en la seva llengua, aquell home va entendre que totes les meravelles de la natura eren el resultat d’un llarg procés que les havia portat dels seus orígens més humils fins a les seves formes actuals.

19

20

Juguem

!

Text: Jaume Copons. i il¡lustracions: Liliana Fortuny

21

22

Juguem

!

23

Dibuixa el teu arbre de Nadal!

Et deixem unes idees inspiradores

26

27

a s p u p a l l a P ip dels somriures

Lucas,

9 anys

u q e â&#x20AC;&#x2122; L

m la Porten bata blanca, co s. al on si es of pr rs to ac Els Pallapupas sĂłn colors molt vius, i ĂŠs de s or fl i us ob gl b ntada am ns i dels metges, però pi s acompanyen els ne de ga ve A l. el rm ve s na clar, tambĂŠ duen un in i desprĂŠs els van a er op s el e qu s an ab ospital al nenes que hi ha a lâ&#x20AC;&#x2122;h panyen en les visites om ac s el bĂŠ m Ta n. re pe veure mentre es recu metge.

J B Q -N- B ( B H<& ( ( N &H ( n:&B-AH B b( (-H( ĂŚBA ( H B& <AN<(B_

Infermer Mascarillo

Super ApĂłsito

C( B(3NA 5N( ( H<( n:&B-AH R ( B Q -N- B - < ( H&HB ( B 5N( (B H<& ( -( B - BB ABB&B

Infermera OxĂ­gena

Camillera Amina Biodramina

Marc,

6 anys

llassos que a p s n u m sĂłn co ureâ&#x20AC;&#x2122;l, fan e v allapupas a P n ls a E v â&#x20AC;&#x153; t ran e Marc: t o estĂ plo is tr nen a veur tĂ s e e v n m e e n i n m u e. A si alg in i el fan riur s e com si foss d e ti s r s e la iv c d n s e fa s co nt tres ha les mes ure si la ge i e h v i a s i a i v s o li r na p a diĂ ia van fer u d uantar.â&#x20AC;? n g U a . ts ig n a ia v d m tu e es olles i jo tenia pessig

Bernat,

7 anys

B A . 5N(

nA V( H( F& B A :ABHÄ&#x153;<A( n 5N(BHB -(HAHB A 3< B - <HA A-A _ B& <AN<(B A (B AV(<H(A A

=& AN( ( B Q -N- BR <AN<( H Ă´ FN N< <`B(_ Doctor Gota-Gota

Doctora Fonenda

Gelocatila

Antibiòtica la-la

El conte

Text: Marc Artigau. Il·lustració: Juan Manuel Moreno

$ &< A ( < H-( H Aquella nit, un ratpenat va entrar per la finestra mentre la Nora dormia.

La Nora tenia set anys, i sempre demanava als pares dormir a l’estiu amb les finestres ben obertes. Va aixecar el cap del coixí i va veure el ratpenat lleig i pelut.

Però la Nora no es va espantar. Tampoc no va avisar els seus pares.

−No t’amoïnis −va calmarla el ratpenat−, jo m’hi puc veure en la foscor. I anem pel bon camí.

−Vine aquí! −va dir la Nora−. No et faré res.

Però es van equivocar. Havien entrat a l’habitació dels armaris, on els pares hi guardaven la roba.

S’havien desorientat. Davant seu hi havia un mirall molt gros, i es van mirar.

De sobte, a la Nora aquella bestiola negra ja no li semblava tan lletja ni tan peluda.

La nena es va posar dempeus damunt del llit, calculant a quina distància quedava el ratpenat, i va comptar fins a tres: “Una, dues, i tres!...”

Després van creuar el menjador, esquivant la taula i les cadires, i varen veure com els primers rajos de sol il·luminaven la cuina.

I va saltar per atrapar-lo.

−Ens hem d’afanyar!

Quan el tenia entre les mans, en l’aire, i anava caient a càmera lenta cap a terra, la Nora s’anava fent petita petita com un ratpenat.

I per fi, la porta! La sortida que havien buscat. Però amb un petit problema. Estava tancada. “Què farem?”

La Nora es va enfilar, prestatge a prestatge, a la biblioteca i va recollir les claus.

Es va acostar, molt a poc a poc, i va veure com l’animal, molt nerviós, volava cap al sostre.

−Oh! −va cridar sorpresa, i ben menuda. −No tinguis por −va dir el ratpenat−, només volia sortir de l’habitació. Els llums m’han despistat i ara no sé com tornar a casa.

La Nora va mirar cap a la finestra, que de cop i volta era molt alta, com un gratacel. Aleshores va tenir una idea. −Sortirem per la porta del darrere.

Així, la Nora i el ratpenat van començar un viatge fantàstic per travessar tota la casa.

Van creuar el llarg passadís, que de nit era fosc i molt misteriós.

30

−Té! −les va llençar, i el ratpenat va agafar-les al vol.

Volant, va ficar la clau al pany i va obrir la porta.

Visca! Ho havien aconseguit!

Quan el ratpenat ja estava a punt de marxar, es va girar i va veure la Nora, la seva nova amiga. Ella li va prometre que dormiria sempre amb les finestres obertes i ell, que vindria cada nit a visitar-la.

Mentre el ratpenat marxava volant, la Nora va tornar a fer-se grossa, li van créixer els braços, les cames, el cap, tot. Se’n va anar al llit, sense tenir son, però sabent que aquella nit la recordaria sempre.

31

La recepta

32

Il·lustració: Cristina Bueno. Nutricionista: Lídia Mateos

33

El Petit Leonardo Text: Marc Boada

Breu història de la tecnologia

La televisió

Una finestra oberta al món Enviar imatges a distància ha estat un somni, com a mínim, aquests últims 2.000 anys. Els romans ja enviaven imatges, ho feien a cavall, en vaixell i fins i tot a peu. Però els seus dibuixos, croquis i esquemes tardaven setmanes a arribar als confins de l’imperi. I així va ser fins ara fa uns 200 anys, quan el descobriment de l’electricitat va obrir nous camins. Tot va començar quan es va detectar que el seleni, un rar element químic, presentava una propietat molt curiosa. Una fina làmina d’aquest metal·loide convenientment cristal·litzada conduïa molt millor l’electricitat quan s’il·luminava que quan era a les fosques. Aquest singular fenomen va fer possible començar a somiar en tot d’innovadores aplicacions. El seleni podia servir per me-

surar la il·luminació d’un espai; també per produir minúscules quantitats d’energia, l’inici del que en el futur serien les plaques fotovoltaiques, i es va començar a sospitar que algun dia es podrien convertir les imatges en senyals elèctrics. De la mateixa manera que en una càmera moderna la llum focalitzada per una lent cau sobre un xip amb milions de píxels, en aquelles primeres proves s’intentava que la llum caigués sobre un petit grup de cèl·lules de seleni. Parlem de poques desenes de píxels, de petites plaquetes de seleni que en ser il·luminades convertien la llum en un senyal elèctric; era poca cosa, però suficient perquè aquell invent comencés a evolucionar.

La pregunta científica

Com es transmeten les imatges?

Les primeres imatges aconseguides amb el seleni es van llor. I avui tot això coexisteix de nou amb el cable, com al transmetre a través d’un cable, tal com encara fem avui en principi, però la diferència és que ara pel seu interior els sistemes de vigilància. Però, lògicament, això no era gaino hi corre electricitat, hi corre la re pràctic perquè tothom en pogués gaudir. Sortosament, llum d’un làser! la ràdio ja estava en ple desenvolupament i en pocs anys també es va aconseguir transformar les imatges en senyals elèctrics i els senyals elèctrics era en ones de ràdio. Aquestes ones tenien fluctuaUna càm ió is cions que l’aparell receptor podia convertir de de telev s le t n capta nou en imatges en moviment. El pas següent va n 'u d s e tg ima ser convertir les fluctuacions de les ones en secamp de nyals digitals, de tal manera que ara poden transfutbol. portar més informació i amb una qualitat molt mi-

34

l'Invent:

08. LA PRIMERA TELE

Primer sistema de televisió Data d’invenció: Es va patentar el 1884. Inventor: Paul Nipkow.

Resolució: Unes desenes de píxels. Lloc: Alemanya. kow.

Paul Nip

Imatges a distància

Devem a l’alemany Paul Nipkow la invenció del disc Segon disc giratori amb forats Disc giratori amb forats d’escanejat que va fer possible les primeres proves disposats en espiral disposats en espiral reals de transmissió d’imatges. De fet, el seu gran inCel·les vent va ser la tècnica per escanejar les imatges, ja que Llum de seleni calia detectar en cada un dels seus punts la intensitat Imatge de la llum. Però el gran repte va consistir a sincronitprojectada zar les imatges de la càmera que les captava i les de Imatge l’aparell o pantalla que les reproduïa. No va ser fàcil: les imatges en moviment que projectaven les lupes de Cable la càmera havien d’escombrar-se amb un disc ple de forats que girava a tota velocitat, podríem dir que era una mena d’escàner mecànic. A l’altra banda d’un llarg poc temps va ser substituït per mètodes totalment electròcable es trobava l’aparell receptor i, al seu interior, un disc nics que el van fer realment operatiu. Potser per tot això va idèntic feia una feina oposada, és a dir, interceptava una caldre esperar fins al 1935 per a la primera emissió comerfont de llum gràcies als mateixos forats i per tant reconscial a Alemanya. De fet havia passat tant temps que fins i tot truïa el senyal elèctric que havia rebut. Tot i que cap al 1923 el mateix Nipkow havia perdut tot l’interès en el tema. un enginyer nord-americà va perfeccionar el sistema, en

Més pantalles que humans Tot i la importància extraordinària que ha guanyat la informació digital, la tele segueix sent un dels sistemes preferits de visualització d’imatges per a milions de persones. És per aquest motiu que cada any es venen, a tot el món, més de 220 milions d’aparells, que se sumen als centenars de milions que ja funcionaven. Si a això hi afegim el nombre de telèfons, ordinadors, tauletes i dispositius similars, la xifra superaria la dels mateixos éssers humans!

l 1927.

levisió e

e la

Estudis d

nica, BBC brità

me

er la pri

que va f

ió de te ra emiss

EN EL PROPER CAPÍTOL... El ferro, el metall estel·lar de la nostra civilització.

35

Text: Vicent Partal. Il·lustració: Cristina Bueno

36

37

Reportatge

$ <(A ( B HA< &B N<(B Vols comprovar què se sent quan tens a prop un tiranosaure rex? A CosmoCaixa te’ns pots trobar un cara a cara, la Trix, un dels esquelets de dinosaure més complets i ben conservats que hi ha al món La Trix, a qui anomenen la reina dels tiranosaures, és el dinosaure més famós del món, i va habitar la Terra fa uns 67 milions d’anys, a l’època del cretaci. El seu esquelet va ser descobert a Montana, als Estats Units, el setembre del 2013, i un cop reconstruït es va instal·lar en un museu d’Holanda, el Museu de Ciències Naturals de Leiden. Ara el podem veure a Barcelona, a l’exposició “T. rex” de CosmoCaixa.

Com es va trobar la Trix? Què menjava? Com es desplaçava? Quan va viure?

Les respostes a aquestes preguntes i moltes més les trobareu a l’exposició de CosmoCaixa fins al 18 de febrer del 2018.

Aquí us n’avancem algunes.

Com era la Trix?

Com tots els tiranosaures, tenia unes grans dents afilades i una mossegada mortal, a més d’unes impressionants dimensions: més de 12 metres de llargada i un cap de metre i mig! Les potes del darrere també eren molt grans, per poder suportar cada una un pes de més de 5.000 quilos (l’equivalent a cinc cotxes petits).

38

Una vida llarga i accidentada Per com són els seus ossos, es creu que la Trix va viure força anys, prop de trenta. I que al llarg d’aquest temps va tenir una vida una mica complicada, plena d’incidents que han deixat marques en el seu esquelet. Té, per exemple, senyals de costelles trencades. I a la mandíbula té una línia de forats que poden ser el rastre d’una mossegada d’un altre tiranosaure.

Com sabem que és una femella?

Els investigadors creuen que els tiranosaures femella tenien els ossos una mica més grossos que els mascles, i pel volum de l’esquelet de la Trix creuen que era un dinosaure femella.

Una troballa excepcional Trobar fòssils no és gens senzill i quan es va localitzar el de la Trix, a la formació rocosa de Hell Creek, a Montana (EUA), va ser un moment extraordinari. Ho va ser perquè es va trobar l’esquelet pràcticament sencer, només li faltava la pota posterior esquerra, que gràcies a les noves tècniques en impressió 3D s’ha pogut reproduir. I perquè un esquelet tan ben conservat pot aportar molta informació per saber com eren i com vivien els dinosaures. L’esquelet estava tan ben conservat perquè la Trix, quan va morir, va quedar coberta per una espessa capa de sorra.

Com es va desenterrar?

Cada peça que s’obtenia se submergia en un bany protector i es recobria amb un motllo de guix per tal de poder-la transportar segura.

39

Planekta

www.fcbkids.cat

a ids ç r a B

40

Al nostre web trobaràs un munt de jocs, contes, manualitats...

Entra-hi! Aquí te’n deixem una mostra.

Què és Barçakids?

Barçakids és un programa educatiu de la Fundació FC Barcelona pensat per als nens i nenes que fan educació primària. Amb Barçakids descobrireu què són els valors i la importància que tenen en les nostres vides. Parla de nosaltres als teus mestres i apunta’t el nostre lema:

Qui té valors, guanya!

Programa escolar!

Escola. Baldiri Reixach - 4t (Banyoles)

El programa escolar itinerant Barçakids arrenca amb la participació de moltes escoles!

Barçakids ha estat a Banyoles i Sabadell.

A la secció Participants Barçakids del web podràs veure com n’és de divertit aprendre els valors de Barçakids.

I si t'hi trobes o si hi veus algun amic, descarrega't les imatges!

Escola. Escola La Draga - 2n (Banyoles)

Mira què trobaràs al nostre web!

Cuina Títol saludable Pizza Títol Barça

Esports i jocs El joc de les estàtues

Sorprèn tots els de casa amb receptes sanes i d’allò més divertides!

Troba jocs de tota mena per moure l’esquelet amb els teus familiars i amics!

Manualitats

Experiments

Fes una màscara divertida

Una làmpada meravellosa

Posa a prova tot el teu enginy amb les propostes de manualitats!

Tens talent científic? Demostra-ho amb els experiments Barçakids!

41

Les nostres propostes

Racó de lectura

"Una muntanya qualsevol" Autor: Fran Pintadera / Il·lustracions: Txell Darné / Editorial: Takatuka

Dos pobles veïns, els de dalt de la muntanya i els de la terra baixa, estan a punt de celebrar les seves festes majors. Cada poble està convençut que el seu poble és el millor, però un incident els porta a enfrontar-se. Un llibre que ens parla del diàleg, la millor manera per evitar conflictes.

A partir de 6 anys

"La vida dels mini herois" Text i Il·lustracions: Olivier Tallec Editorial: Animallibres

Els miniheoris tenen una vida apassionant, però no tot és sempre genial.

També s’avorreixen, tenen por o han de fer front a missions especials que no els agraden gaire. De segur que després de llegir aquest llibre t’adones que coneixes més d’un miniheroi...

A partir de 6 anys

Petits Clicks www. petitsclicks.com

Jugant amb la realitat augmentada Si encara no la coneixeu, la realitat augmentada (AR) és una nova tecnologia que ens permet jugar amb el mòbil o la tauleta a partir de la combinació entre elements que trobem a la vida real i que veiem a través de la càmera i elements virtuals que apareixen a la pantalla.

Aquesta tecnologia és tota una revolució i ja hi ha molts jocs que l’aprofiten per entretenir-nos. És divertidíssim!

42

El zoològic et visita a casa "ZooKazam" Si t’encanten els animals i anar al zoo, aquesta és la teva aplicació! A partir de la realitat augmentada podrem veure a casa nostra o allà on siguem qualsevol animal en moviment, com si el tinguéssim al davant, podent observar com es mou, com és i també com reacciona si escollim que plogui o que nevi, entre moltes altres alternatives. El món animal, més a prop teu que mai!

Disponible Disponible per a iOS i per a Android Més informació: http://www.zookazam.com

El primer objecte hologràfic a la teva mà "Merge Cube" A partir d’unes ulleres de realitat virtual, Merge Cube permet agafar amb la nostra pròpia mà objectes inimaginables: els planetes, el cos humà... A més, hi ha un piló de jocs per passar hores i hores jugant a vèncer alienígenes que ens volen conquerir o a crear el nostre propi món a l’estil Minecraft.

Més informació: https://mergevr.com/cube

"Un gall ruc molt porc" Autor: Carles Sala Il·lustracions: Marta Montañá Editorial: Barcanova

En Piu és un pollet tan, tan, tan despistat, que un bon dia oblida quin animal és. Les altres bèsties del mas no l’ajuden gaire a buscar la resposta, però ell està ben decidit a trobar-la!

A partir de 5 anys

El joc de taula

"Qwirkle" És un gran joc per jugar en família, i quan els l’expliqueu als vostres pares o a les vostres àvies, us diran que sembla una mena de dòmino sense números o de Scrabble sense lletres... I no s’equivoquen gaire.

Al Qwirkle hi ha 108 peces de fusta, de 6 formes i de 6 colors diferents, amb 3 peces iguals de cada model.

Un osset molt intel·ligent "Parker" T’imagines un osset de peluix que, a partir de la realitat augmentada, sigui capaç d’acompanyar-te en tot el que et passi? Podràs jugar amb ell, fer-li una casa, i fer com els veterinaris cuidant-lo, examinant-li els ossos… Una aventura que mai t’hauries imaginat que gràcies a la realitat augmentada pot fer-se realitat!

Més informació: http://bit.ly/2xVJbhW

● D’aquestes 108 peces en tindreu 6 al començament de la partida i quan sigui el vostre torn n’haureu de posar una com a mínim, per formar una sèrie o conjunt. ● La gràcia del joc és que es poden fer sèries seguint el color o la forma, en vertical o en horitzontal, però mai, mai, mai hi pot haver dues peces iguals dins la sèrie. Així que com a màxim una sèrie serà de 6 peces: de 6 colors diferents amb la mateixa forma o de 6 formes diferents del mateix color. ● Els punts s’obtenen segons la llargada de la sèrie (o sèries) que hàgiu allargat o completat en el vostre torn, tant en sentit vertical com en horitzontal. ● Al nostre web trobareu Qwirkle i Qwirkle Mini, una versió de butxaca per endur-se-la a tot arreu.

Informació addicional Edat: A partir de 6 anys. Jugadors: De dues a quatre persones Temps de joc: 45 minuts per partida

.cat www.lu2 el codi: BarçaKids

mb compt a

5% de des

43

44

45

46

Per Gustavo Roldรกn

47