Octubre 2017. Revista nº 56

AH B ( < www.fcbkids.cat

OCTUBRE 2017. Número 56 - Preu: 3€

Són megavaixells. Uns són hotels flotants, d’altres transporten mercaderies i n’hi ha també de submarins

B · A · R · Ç · A

Sumari El nostre correu electrònic: revista@fcbkids.cat

4

14

Gegants del mar!

12

No tenen aletes, ni tentacles, ni grans boques plenes de dents punxegudes. Parlem dels vaixells més grans del món.

Hi ha hotels flotants, camions del mar…

T’atreveixes a creuar l’oceà?

M’agrada No et perdis les notícies sobre Iniesta i els partits més especials.

Gossos a l’hospital!

Sí, a l’hospital Sant Joan de Déu sovint hi van una colla de gossos. La Bubba, una de les gosses, ens explica què hi van a fer.

24 16

Un amic pelut

19

Qui era Nelson Mandela?

I encara tenim més gossos a Barçakids.

Descobrim que aquests amics peluts a vegades tenen missions molt especials.

Viatgem fins al continent africà, concretament a un país molt gran anomenat Sud-àfrica, per conèixer qui va ser i què va fer Nelson Mandela, el primer president negre d’aquell país.

Pòster El futbol sempre és una feina d’equip!

Xoquem les mans!

Il·lustració de portada: Jordi Sunyer

?

Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Sergi Càmara HERMES COMUNICACIONS SA. President: Joaquim Vidal i Perpinyà.

Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font i Joan Vall i Clara.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació General), Emili Gispert (Informació Esportiva), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert París (Comunicació), Miquel Fuentes (Administració i RH), Lluís Cama (Producció), Concepció Casals (Distribució) i Ricard Forcat.

BARÇAKIDS Directora: Susanna Oliveira. Disseny: Jordi Molins i Florent Morante.

Correcció: Mei Brescó. Dipòsit Legal: GI. 1817-2012.

El racó dels saberuts

De tota l’aigua que hi ha a la Terra, quanta és als oceans?

Doncs un 97% del total, perquè els oceans ocupen dues terceres parts de la superfície total de la Terra, però cal tenir en compte que tenen zones molt fondes on hi cap molta aigua.

2

26

Cuidem el planeta!

30

El conte

32

La recepta

10 El misteri del robot Pol És un robot i corre sovint pel Camp Nou. Sabem que es diu Pol. Però que hi fa al camp del Barça?

I on hi ha més aigua dolça?

Si gairebé el 97% de l’aigua és salada, sembla que la dolça deu ser molt poca; és cert i per això cal estalviar-la, sobretot perquè el 70% de l’aigua dolça està congelada i es localitza a Groenlàndia i a l’Antàrtida. Per tant, l’aigua que hi ha a l’atmosfera, als rius, als llacs i als aqüífers subterranis, sumada, no arriba a l’1% del total del planeta.

Juguem i aprenem coses sobre les energies renovables. Cuidem el planeta!

“Tots som llum”, la història d’una petita cuca de llum que no vol volar.

Alvocat i salmó combinen d’allò més bé!!

38

Entrevistem... David Cirici

44

Llibres de pooooor!

Potser no el coneixeu però és un escriptor que ha escrit “Molsa”, un llibre amb molts premis. I ara portaran aquesta història al teatre.

Vols aconseguir entrades i el llibre?

Una tria d’històries per tremolar, o potser no tant. Que us ho passeu de por!

I quina és la quantitat total d’aigua dolça a la Terra?

Uns 2.700.000 quilòmetres cúbics. En un quilòmetre cúbic hi caben 1 milió de litres d’aigua. Tot i que sembla molta, penseu que cada dia es gasta al món 1,5 bilions de litres d’aigua, que són 1.500 quilòmetres cúbics. Massa zeros, massa aigua, en alguns casos, mal aprofitada.

3

WNĂş :A V(NB Quan ampliem el zoom i nomĂŠs veiem un petit detall de les coses, ĂŠs fĂ cil equivocar-nos.

trobarĂ s o n e u q s nari Paraule al diccio

A <

CA A& &A3 RA

E PALPOM

que almera p e d a at rar s.

Variet e ix pom e u d o r p tes ia tan ue ni n e T : e q l Exemp eres a casa tar bĂŠ les ui m r palpo va a aprof a ç sâ&#x20AC;&#x2122;esfor . pomes

APROFRUITAR

,

Aprofitar bĂŠ les fr uites amb mesures com ara pelar-les amb cura i escurar-ne bĂŠ els pinyols.

WNA A BH<N ( H Ă´B

Un violĂ­

Una guitarra

La tauleta de nit de ca la iaia

Un violoncel

la rro de El mo l mes foto de era t passa ur è st l m e u q a â&#x20AC;&#x2122; d da, anella a u c e d at que un prim la de il viu a lâ&#x20AC;&#x2122; car. as g Mada

4

Exemple: Vaig vole r aprofr uitar massa el prĂŠssec i em vaig trencar la dentatov a dâ&#x20AC;&#x2122;una mossegada al piny ol.

VA

TO DENTA

ia. istènc s e r a ss r dâ&#x20AC;&#x2122;esca a va fe r u s d e a t a i n Ă v De meva erquè era a L : p , ple tova dentadura a t Exem n e na rrĂł na d fer u rata que u star el to edir. n a ta va pe mĂŠs b xĂ­ que va n â&#x20AC;&#x2122; e s i a ant però dâ&#x20AC;&#x2122;Alac

C Una invenciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;en = < (B

Q

5

Reportatge

6

Text: Oriol Canosa Il·lustració: Jordi Sunyer.

7

Reportatge

8

9

Reportatge

Text: Marc Parramon Fotos: VĂ­ctor Salgado / FCB

B ¡ A ¡ R ¡ Ă&#x2021; ¡ A

J ABH(<A ( <& &H 5N( (B AN Q& Coneixeu un robot que es diu Pol? Nâ&#x20AC;&#x2122;heu sentit a parlar algun cop?

Resulta que ĂŠs un robot que corre pel Camp Nou. SĂ­, sĂ­, com ho llegiu, pel Camp Nou! Alguns dels treballadors del Museu del Barça diuen que sovint es passeja per la zona de trofeus. I mira detingudament els trofeus de la Champions. I les Pilotes dâ&#x20AC;&#x2122;Or de Messi. Hi ha periodistes que lâ&#x20AC;&#x2122;han vist tambĂŠ per la sala de premsa. Però no porta llapis, ni llibreta, ni gravadora. No treballa per a cap diari. Però encara nâ&#x20AC;&#x2122;hi ha mĂŠs: fins i tot alguns dels jardiners diuen que lâ&#x20AC;&#x2122;han vist cĂłrrer per la gespa del Camp Nou i passejant vora les banquetes dels entrenadors. Però tampoc ĂŠs futbolista, ni entrenadorâ&#x20AC;Ś, ni lâ&#x20AC;&#x2122;encarregat dâ&#x20AC;&#x2122;obrir les portes de lâ&#x20AC;&#x2122;Estadi els dies de partit.

WN( BA - < H HR 5N( - < _ <ANR -(<5NĂş H Ă´ A : B( HAH <A (B Â&#x201C;B N (B-A WNA n( VA Cn& : B&<HAH 5NA A : -&B H Q&

10

&

A

<Ä&#x153; & A Q( < H H_

( N<H < <& (N

V

A -( n < ( ( B H

& AH

, ( & & B (

& B& ( <& &H Q& _ Quin misteri, tu! Esperava que em truquĂŠssiu per fer-me una entrevistaâ&#x20AC;Ś Però com que el telèfon no sona, he vingut directament a la revista Barçakids a explicar-me.

8& B& - (B-A Mâ&#x20AC;&#x2122;envia la FundaciĂł del Barça.

I la meva missió Ês fer feliços els nens i nenes que estan malalts als hospitals.

B ( - A <Ă´ & .N A& &

Des de la seva habitaciĂł poden teledirigir-me i veure lâ&#x20AC;&#x2122;Estadi per la pantalla que duc al pit. Fem un bon passeig i els porto per on ells em diuen, ells manen. Ah, diuen que els jardiners senten rialles: sĂłn les seves!

WN( -(< 5NĂş ( A Q&

El meu nom ĂŠs un homenatge. El primer nen a qui vaig ensenyar el Camp Nou es deia Pol. Ho vam passar molt bĂŠ junts i ens va acompanyar lâ&#x20AC;&#x2122;Ă&#x2030;ric Abidal!

Malauradament, uns dies desprĂŠs, el Pol va morir a causa de la malaltia que patia. I com que va ser molt especial, volem que ell estigui sempre amb nosaltres.

Per això em dic Pol. Ell Ês qui em carrega la bateria cada nit per seguir fent feliços els nens i nenes que mÊs ho necessiten!

GrĂ cies, Pol!

,5NÄ&#x192; H( B ( VÄ&#x192; (& VABAH ( Q& A ( B(N <& &H 11

B ¡ A ¡ R ¡ Ă&#x2021; ¡ A

Visitar el Camp Nou ĂŠs un somni que tenen molts nens, oi? Però alguns estan ingressats a lâ&#x20AC;&#x2122;hospital i no poden sortir de lâ&#x20AC;&#x2122;habitaciĂł. Llavors la FundaciĂł del Barça envia un ordinador a lâ&#x20AC;&#x2122;hospital i jo començo a treballar!

B · A · R · Ç · A

gi signat ndrés Iniesta ha e! Amb A e qu ts en nt co r sempr stem molt ó amb el Barça pe ha la seva renovaci ure a la Masia i des de llavors vi a en r e ni -s ve tir er va a conv 12 anys a esportista fins del evolucionat com més importants de la història yat rs an un dels jugado t amb Leo Messi, és qui ha gu futbol. Juntamen primer equip: 30 en total! T’ho més títols amb el bona, Andrés!

NA mereixes! Enhora GERMÁN PARGA / FC BARCELO

E

Foto: © MIGUEL

RUIZ i

M'agrada del a Fundació n e Barça té unt de a m rxa un mer a p s projecte el món. nens arreu drtant o El més imp tbol és que el fu per fer sigui un joc rtir-se. amics i dive veure Aquí podeu Rio de uns nens deicipant Janeiro part te en el projec ue té FutbolNet, q“Qui té com a lema ya!”. valors, guan

L

UEL RUIZ

Foto: © MIG FCB

12

olt a ser un partit m irona – G entranyable, el la història de Barça! El primerr que alguns de gu a La Lliga! Se el cor dividit. vosaltres teníeu n poder Els gironins no va finalment va cantar cap gol i per 0-3. Tant guanyar el Barçartit es pugui de bo aquest paanys! repetir mooolts B

V

B · A · R · Ç · A

Foto: © MIGUEL

RUIZ / FC

ocar ue van prov rquè q ls o m è tr a e escola p uir dos terr es van prod es es van quedar sensede futbol femení ic x è M a , re mb e l’equip nens i nen vista l mes de sete ambé moltsors del primer equip i drzaMéxico. Des de la re T s. e m ti íc v moltes Els jugad p amb el lema #Fue destruïdes. van quedar questa fotografia de gru to:© MIGUEL RUIZ / FCB van fer-se a enviem molts ànims! Fo ls Barçakids e

A

13

AÄ&#x2DC; AH m per Us visite s una o por tar-v or m â&#x20AC;&#x2122;a d a il p judi a que us a r-vos. a recuper

Alba

B & 3

N

A B

Hn & n:&B-AH

n(B-(< ma Us invite tal r e jugar p era p s e lâ&#x20AC;&#x2122; que ĂŠs es faci m cur ta.

de Bernat i jĂşlia de terĂ pia una gossa ia y n a ls de comp Bubba, ue dâ&#x20AC;&#x2122;anima ies! SĂłc la q o n u i e m b o is c o sa l n è , ts bp Hola DĂŠu. To lomes o am stra ant Joan de tits, amb p e p nar a la no s, lâ&#x20AC;&#x2122;hospital S â&#x20AC;&#x2122;a n d ra s g rĂŠ s: u sp p e ti d s s, lt ltre mo les, com nâ&#x20AC;&#x2122;hi ha de uns de nosa ses increĂŻb o lg c A r s. fe o m ss e o ls g pod laborar s i mesos, nosaltres, e adors, col¡ so sc e e m p s ls o e n i rrs trena ones amb a els pasto escola i en r en la fein ar les pers a d d ju ju a a t to le i p s fin per exem bombers i licies i els o p ls e b m a o com s: jo treball apacitat. e c st is e d u a q n â&#x20AC;&#x2122;a u d alg feina ĂŠs s cap a gos no ĂŠ a. La meva d m e o Ă­p c b a a sc ig am t Joan va ta ital de San Però la me de la meva t sp a o st h lâ&#x20AC;&#x2122; o c a l s a n i gra rĂ pia e nens a gos de te spital ple d ia de petits o d h a n ia â&#x20AC;&#x2122;u d d l s e din lorar ĂŠ: treballo ajudar i mil eu entès b h o H ! sĂ­ Ă­, S de DĂŠu. enĂ­nsula la nostra p e d l s! a e it n e sp n i os de er ho ser el prim uir els goss d a o v tr u in ĂŠ a D v e nd TAC Sara r junts.

El Sant Joa eball del C er treballa tr p e s d ri a e it d n to sa è ls m a l n e io ta que so als profess una ajuda terĂ pia com quip de ip! (quasi un e el meu equ ts to lu n e p se s re y p n pa Us os, sempre em 10 com s, els goss rm re fo lt l sa e o n ip u e qu formades El meu eq â&#x20AC;&#x2122;humans, ja n persones d sĂł ts e n u a q u q s, s ic tècn ssos i futbol!) i un ts junts, go els nostres d to e ts u a y q n i a u p g si anem acom animals. O bulosos! istida amb s equips fa n ss u a m ia e p rĂ rm mb en te ionals, fo i juguem a tots profess mpanyem o c fer A . o persones, a n iĂł e c a i am upera la seva rec molt variad n s e ĂŠ en r a n a in a ç n fe m a o de s a av La nostra llĂ on ens h r ajudar-lo a e p m s e e n n tr A e ia l. n spita psiqu es, els nens i estres, els stada a lâ&#x20AC;&#x2122;ho e m a ls v e se s, g la còle al: a la sala mĂŠs alegre eres, els psi de lâ&#x20AC;&#x2122;hospit s rm c o fe ll in ts s n le ifere m a les els metges, igs X. Puge ovem per d ra m s e n d e t i a , it n a sâ&#x20AC;Ś la u la boca. s i fins i tot els dentiste ntologia, a HABH habitacion anquils

s rvei dâ&#x20AC;&#x2122;odo tr e ( v se l iu se a r ,

s b ra le , e o è dâ&#x20AC;&#x2122;esp scansen a m perqu els nens de s relaxe U plantes on lâ&#x20AC;&#x2122;hospital! lâ&#x20AC;&#x2122;escola de

Andr

ei

dia dâ&#x20AC;&#x2122;escola r e m i r P lents ls Petits Va El e i s e tr s e l hi ha m etembre.

A lâ&#x20AC;&#x2122;hospita encem el curs al s var per al tambĂŠ com ens van venir a gra ivertit! d primer dia InfoKâ&#x20AC;?. Va ser molt â&#x20AC;&#x153; a program

ra.

la lectu gats de

audir ple

er aixĂ­ g

oltem p Us esc

JB &

H 3< +n: ( ( H

B&<HA< A B NB J B ( VABH A n:

N( HA AN( 5 &<<& & H

_ $n(5NAa ts Nois, to la a r mira que cĂ mera, uedar q hem de la a s o guap ! !! foto

ri Mau

cio

<AB #(H(<A plegats Juguem igueu s perquè s e tr s o n els ris. a in r te e v

David,

6 anys

Glòria,

Mab

el

9 anys

(BH & ,5N B n(

<

A (< & H +n 3< < ( -<

H N 3 &

A :( ,5NÄ&#x192; & : H V

H

B ( (

Ăş B A -(<5N <( < H H N 3 & :( & H n:&B-AH 3< H

n:

A B (BH<(

15

Reportatge

J (N A -( NH Hem conegut la Bubba i la seva colla, que ajuden els nens a l’hospital Sant Joan de Déu, i ens fa il·lusió presentar-vos uns quants gossos més que també tenen una missió molt especial: viure amb nens que estan malalts i donar-los un cop de mà, bé, un cop de pota!

16

Una missió especial També són gossos terapeutes i d’assistència, o sigui gossos que van a una escola a entrenar-se durant mesos per preparar-se per a la seva missió.

I quina és aquesta missió? Doncs convertir-se en l’amic més especial de nens i joves que pateixen malalties rares. I què fa un amic especial?

Ajudar-te en allò que necessites i estar al teu costat quan et fa més falta.

Què són les malalties rares?

Les malalties rares es diuen així perquè justament són rares, és a dir, les pateixen poques persones i en molts casos no se’n saben gaires coses o no hi ha medicines per poder-les curar. Aleshores els que les pateixen no sempre poden fer una vida del tot normal o han d’anar més sovint al metge i a l’hospital.

Una gran experiència Gràcies a un projecte de la Fundació Bancària ”la Caixa”, el centre veterinari Dogking i FEDER, la Federació Espanyola de Malalties Rares, quatre nens i joves que pateixen aquestes malalties han rebut fa poc uns amics peluts que els ajudaran a confiar més en ells mateixos, a parlar amb altres nens o a estar més contents. L’any passat, quan es va engegar aquest projecte, quatre famílies ja van rebre els gossos terapeutes i després d’un any totes expliquen que ha estat una experiència meravellosa i que aquests amics de quatre potes són únics, especials i uns grans ajudants!

Com es trien els gossos?

Abans que res, Dogking, que cria els gossos, estudia quins dels seus cadells poden complir millor la missió de gos terapeuta. Perquè un gos per fer aquesta feina necessita equilibri, intel·ligència, confiança, tolerància i que no sigui gens gens agressiu. Un cop triats, els gossos aprenen a conviure en una llar i són ensinistrats. I al final de tot s’entrevisten les famílies per poder triar el gos que els pot ajudar millor. Els quatre nens que han rebut els gossos tenen malalties diferents i primer cal veure quin gos els pot ajudar millor a cadascun d’ells. Perquè als gossos, com a les persones, a vegades se’ls donen més bé unes feines que altres.

17

18

● Text: Miquel Berga. Il·lustracions: Jaume Geli. Traducció: Neil Stokes

P E TIT ES BI OGRAF I ES DE GR A N S PERSONAT GES

US PRESENTEM...

NELSON MANDELA 1918-2013

Al capdavall del continent africà hi ha un país molt gran anomenat Sud-àfrica. Els exploradors europeus van descobrir que allà hi havia or i diamants i van decidir quedar-s’hi. Des del segle divuit els anglesos dominaven el país i obligaven la població de raça negra a viure sota el seu control i sense drets. Els vells de les tribus que poblaven aquelles terres ho deien així: “Quan els europeus van arribar a Àfrica ells tenien la Bíblia i nosaltres les terres. ‘Reseu’, ens deien. Nosaltres tancàvem els ulls i pregàvem, però quan els obríem, nosaltres teníem la Bíblia i ells les nostres terres.”

At the tip of the African continent there is a very large country called South Africa. European explorers discovered gold and diamonds there and so decided to stay. From the 18th century, the English dominated the country and forced the black population to live under their control and without any rights. The elders of the tribes already in the region described it like this: “When the missionaries came to Africa they had the Bible and we had the land. They said ‘Let us pray.’ We closed our eyes.

When we opened them we had the Bible and they had the land.”

19

NELSON MANDELA

Qui VA SER?

Who was he?

Nelson Mandela (1918-2013) va passar vint-i-set anys a la presó perquè no estava d’acord amb la dominació abusiva dels blancs, però finalment va aconseguir ser el primer president negre de Sud-àfrica i establir noves lleis per tal que blancs i negres visquessin amb els mateixos drets i deures. De petit li deien Rolihlahla, que vol dir “el que sacseja els arbres” i també “l’esvalotador”, però de gran tothom el veia com un home valent i coratjós, com un model per als que volen justícia i llibertat per a tothom. Mandela va “sacsejar” el seu país a fi de bé. Quan va ser elegit president va voler que també formessin part del seu govern els representants blancs que tan malament havien tractat la població negra. Ho veieu? Per a ell “guanyar” no volia dir manar sobre els que han perdut, sinó fer-los participar en un govern just per a tots.

Nelson Mandela (1918-2013) spent 27 years in prison because he did not agree with the abusive domination of the whites. Yet, he ended up becoming the first black president of South Africa and established new laws so that blacks and whites would have the same rights and obligations. When he was small, people called him Rolihlahla, which means “he who shakes tree branches”, a way of saying “troublemaker”. However, as an adult everyone recognised him as brave and courageous, and an example for those who want justice and freedom for all.

Mandela “shook” his country from top to bottom. When he was elected president, he wanted representatives of the white population that had treated the blacks so badly to be in his government. Do you see? For Mandela, “winning” did not mean dominating those on the losing side, but rather allowing them to take part in a government for all.

LA FRASE

“Els valents no tenen por de perdonar” “Courageous people do not fear forgiving” 20

Hi ha presoners bons?

Are there good prisoners?

Les presons de Sud-àfrica eren plenes de gent que, com Mandela, només eren culpables de protestar contra la injustícia. No et sembla que, en aquests casos, ser presoner és un honor? A la presó, Mandela va aprofitar el temps per llegir i estudiar i allà, tot i estar privat de llibertat, va poder fer molts amics que van ajudar-lo a construir un país millor. Durant anys, el crit de “Llibertat per a Mandela!” s’havia convertit en un símbol per a tots els que volien un país més just.

Quan Mandela va sortir de la presó era un home de setanta-un anys, però va tenir temps encara per fer una nova societat amb l’ajuda dels seus amics... i dels seus enemics.

South Africa’s prisons were full of people like Mandela, who were only guilty of protesting against injustice.

Don’t you think that in this situation being a prisoner is an honour? While in prison, Mandela used his time to read and study and there, despite being locked up, he made a lot of friends who helped him build a better country. For years, the call of “Free Mandela!” was a slogan for all those who wanted South Africa to be a fairer country. When Mandela left prison he was a 71-year-old man, but he still had enough time to make a new society with the help of his friends... and his enemies.

LA PARAULA CLAU

Conciliator

La gent de Sud-àfrica sempre recordarà Mandela com el gran conciliador. En anglès li diuen The great conciliator i el porten al cor com el líder que va lluitar per posar fi a les injustícies contra els negres, però li agraeixen que pensés més en la reconciliació entre tots que no pas en la revenja.

21

Per Tots Sants mengem...?

Ual·la! Algú té molta gana i ha començat a menjar-se les lletres.

Ens ajudes a completar-les?

I 22

23

Juguem

26

!

Text i il¡lustracions: Cristina Bueno

27

Juguem

28

!

El conte

Text: Asha Miró. Il·lustració: Josep Maria Juli

En Pol ha tornat de l’escola i s’ha tancat a la seva habitació. Ha tingut un dia horrorós. Tot li ha sortit malament i se sent insignificant. Només entre les quatre parets de la seva habitació se sent segur.

El pare acaricia el cap del seu fill dient-li: –Fill meu, no m’agrada veure’t així. Mira, t’explicaré una història de quan feia viatges per terres llunyanes.

Diuen que en un bosc de l’exòtica Índia hi vivia una nombrosa família de cuques de llum. Quan era fosc, les cuques sortien de l’arbre per il·luminar la nit amb la seva tènue claror.

Però no totes les cuques de llum estaven contentes: n’hi havia una, la més petita, que es negava a deixar l’arbre.

Es volia quedar a casa, dia rere dia, encara que la seva família tractava de convèncer-la perquè sortís.

Tots se la miraven preocupats, sobretot els seus pares.

Una nit la seva àvia es va quedar a l’arbre per enraonar amb ella: –Què et passa, neta meva? Per què no surts a divertir-te volant amb tots nosaltres?

–No m’agrada volar –va respondre la petita cuca.

–Som cuques de llum. Segur que no vols volar mostrant la teva llum per il·luminar la fosca nit? –li va insistir l’àvia.

30

–La veritat és que no trobo sentit a il·luminar res si la lluna ja ho fa. No em podré comparar mai amb ella.

La seva àvia se la va mirar amb ulls tendres, escoltant-la, i amb un somriure que la va tranquil·litzar: –Nena meva, hi ha coses de la lluna que encara no saps.

La lluna no sempre brilla de la mateixa manera. Algunes nits enlluerna sencera o per la meitat i hi ha dies que només deixa brillar una petita part o s’amaga i ens deixa tot el treball a nosaltres, les cuques de llum.

–Hi ha dies que no surt? –va preguntar la petita.

–T’ho prometo –va continuar explicant l’àvia–. Hi ha dies que creix i altres que es fa petita. Hi ha nits que és enorme o de color vermell i altres que es fa invisible desapareixent sota les ombres i els núvols. En canvi, tu, petita cuca, sempre brillaràs amb la mateixa intensitat i amb la mateixa llum...

I aquella mateixa nit, la petita cuca de llum va sortir de l’arbre decidida amb tota la seva família a il·luminar la nit mentre mirava la lluna amb un somriure d’orella a orella.

Amb això et dic, Pol, que has de volar. No ets insignificant com et penses, sinó especial i amb un gran cor amb molta llum. Però sempre estimant-te tal com ets. Aquest és l’únic secret.

31

La recepta

32

Il·lustració: Cristina Bueno Nutricionista: Lídia Mateos

33

El Petit Leonardo Text: Marc Boada

Breu història de la tecnologia

Energia geotèrmica Una calor insuportable L’any 1906 es va inaugurar un túnel ferroviari que unia Suïssa i Itàlia travessant els altíssims cims dels Alps. Fa 20 quilòmetres de llargada i la seva construcció va ser un acte heroic. Milers de treballadors van haver de suportar temperatures de 45ºC!!! Els enginyers van descobrir que per cada cent metres de profunditat que guanyaven la temperatura s’incrementava tres graus. També ho van comprovar els científics russos que van perforar un pou de més de 12 quilòmetres, el més profund del món. Ho van fer a la península de Kola, prop de Finlàndia, i van haver de deixar-ho perquè a aquella profunditat la temperatura ja era de 180ºC. I és lògic, tots sabem que el centre de la Terra és calent, molt calent. Aquesta El túnel de tren de

energia es manifesta a la superfície en forma de volcans i d’altres fenòmens com ara les fonts d’aigua calenta. Els científics estan convençuts que ja els homes i les dones del paleolític van aprofitar les fonts termals per banyarse amb aigua ben calentona. Però els primers que van aprofitar les aigües termals d’una manera seriosa van ser els xinesos i els romans. Ara fa dos mil anys aquestes càlides aigües que sorgien de la terra es van utilitzar per a banys d’aigua calenta, per construir els primers terres radiants i fins i tot per cuinar. Avui, però, l’aplicació més destacada ha canviat molt: preferim utilitzar l’energia geotèrmica per fabricar electricitat, que és més fàcil de distribuir! .

ecta Suïssa i Itàlia

Simplon que conn

La pregunta científica

D'on neix l'energia geotèrmica?

Com dèiem, el nucli del nostre planeta és molt calent. Com que és a milers de quilòmetres, no el podem analitzar directament, però estem segurs que és fet de ferro, níquel i una mica de metalls radioactius; és precisament la radioactivitat la que produeix bona part de la calor. Recordem que els àtoms inestables, quan es trenquen, sempre s’escalfen una mica. La segona causa de la calor interna és

deguda a la mateixa formació del planeta Terra, que es va originar per l’impacte i la unió de diversos asteroides. Amb cada impacte la temperatura augmentava i encara es conserva avui, almenys en part. Finalment les plaques tectòniques freguen entre elles i produeixen una pujada local de la temperatura de l’escorça. És precisament en aquests llocs de contacte on hi ha més instal·lacions hidrotermals.

34 Dib

diferents uix de les

capes de la

Terra.

l'Invent:

07. GENERADORS ELÈCTRICS GEOTÈRMICS

Primera central geotèrmica de generació elèctrica ■ Data d’invenció: 4 de juliol del 1904. ■ Inventor: Piero Ginori Conti.

■ Potència: Alguns centenars de watts. ■ Lloc: Larderello, a la Toscana (Itàlia).

La calor i l'energia de la Terra Tot i que a molts llocs, i des de segles enrere, s’utilitzava l’aigua calenta de les fonts termals, la primera aplicació realment tecnològica de l’energia geotèrmica es va produir a Itàlia.

Piero Ginori Conti era un jove florentí de bona família que es va casar cap a l’any 1894 amb l’hereva d’una fàbrica ben especial. La família de la noia s’havia especialitzat en la separació d’un valuós mineral de les aigües termals a la ciutat de Larderello, prop de Pisa. Parlem d’una època en què les indústries es movien gràcies a màquines de vapor. Piero es va adonar que en el seu cas no calia cremar carbó i fer bullir aigua per accionar aquelles màquines. Ells ho tenien ben fàcil: només calia conduir el vapor que s’escapava de la Terra fins a la maquinària i acoblar-hi una dinamo.

El 1904 va aconseguir encendre 4 o 5 bombetes sense utilitzar ni un gram de carbó!

mb la

Piero

onti a Ginori C

tral era cen

mica.

geotèr

rim

seva p

Un any més tard, el 1905 ja havia pujat la producció elèctrica a 20 kW, suficient per subministrar llum a algunes famílies, i cap al 1916 va assolir els 2.750 kW, donant servei a diverses poblacions. Actualment alguns països han apostat fortament per aquesta tecnologia i a Islàndia més del 30% de l’electricitat és d’origen hidrotèrmic.

àndia.

ir, a Isl

a

otèrmic

rgia ge

d'ene Planta

vell a Nesja

En podem tenir a casa nostra?

L’energia geotèrmica, sigui per a calefacció, sigui per produir electricitat, és molt interessant des del punt de vista ecològic. Amb la mateixa potència, una planta geotèrmica és molt més petita que una d’eòlica o una de carbó. D’altra banda, la producció no depèn del vent, ni de si fa sol o no, i per tant és molt estable i contínua al llarg del temps, i, per reblar el clau, les seves emissions de diòxid de carboni (CO2) són quasi inexistents. Tot això la fa molt competitiva i més si pensem que la calor terrestre és pràcticament inesgotable. Dissortadament no a tot arreu hi ha llocs idonis. Per sort a bona part de casa nostra podríem instal·lar-hi aquestes centrals d’energia neta.

sgeir

Egger

tsson

nd

ta isla

a plan

a altr fla, un

to: Á esa. Fo

Kra

EN EL PROPER CAPÍTOL... La televisió, una finestra oberta al món.

35

36

Text: Vicent Partal. Il·lustració: Cristina Bueno

37

J H<(VABH(

< C VA = & H A < A<A

B ( A David Cirici (Barcelona, 1954) $n

escriu sobretot novel¡les, algunes per a adults i altres dirigides a nens i joves. TambĂŠ ha estat professor de catalĂ i guionista de televisiĂł. Parlem amb ell dâ&#x20AC;&#x2122;una novel¡la molt especial, â&#x20AC;&#x153;Molsaâ&#x20AC;?, que ha rebut molts premis i ha estat traduĂŻda a molts idiomes, entre ells el castellĂ , lâ&#x20AC;&#x2122;italiĂ , el xinès, el turc, lâ&#x20AC;&#x2122;alemanyâ&#x20AC;Ś I ara â&#x20AC;&#x153;Molsaâ&#x20AC;? serĂ tambĂŠ al teatre.

â&#x20AC;&#x201C;Qui ĂŠs exactament Molsa? â&#x20AC;&#x201C;Molsa ĂŠs un gos negre, de pèl rinxolat, que perd els seus nens a causa dâ&#x20AC;&#x2122;un bombardeig... I no para de buscar-los, de seguir-ne el rastre. Molsa ens explica la seva aventura, però no ĂŠs un gos de fantasia: ĂŠs un gos de veritat.Â

de coses tan greus com la guerra i la violència. Però trobo que estĂ bĂŠ parlar-ne... â&#x20AC;&#x201C;Per què vas decidir que seria una història que passaria durant una guerra? â&#x20AC;&#x201C;Volia que el meu personatge, el gosset, comencĂŠs la història en un moment en què ho havia perdut tot.

Molsa ho ha perdut tot, i ha de refer la seva vida. I de seguida vaig veure que, amb les guerres, hi ha molta gent que ho perd tot. Era un bon principi.

â&#x20AC;&#x201C;Per què un gos com a protagonista? â&#x20AC;&#x201C;Perquè quan vaig escriure aquesta novel¡la jo em sentia una mica sol, sol com un gos, i volia explicar aquesta sensaciĂł: la sensaciĂł que no tens res, que has de buscar desesperadament el que has perdut... I em va sortir una novel¡la trista i divertida a la vegada, molt plena dâ&#x20AC;&#x2122;emocions. â&#x20AC;&#x201C;Què vols explicar amb aquesta història? â&#x20AC;&#x201C;Que les guerres sĂłn sempre una cosa incomprensible.

El meu gos no les entÊn, però jo tampoc. Hi ha poques històries per als qui teniu vuit, deu o onze anys que parlin

TEATRE â&#x20AC;&#x153;Molsaâ&#x20AC;?

Teatre Lliure de Barcelona Del 21 de novembre al 17 de desembre del 2017 Cia. THOMAS NOONE DANCE Espectacle de teatre, dansa i objectes Edat recomanada a partir de 8 anys

38

â&#x20AC;&#x201C;EstĂ s il¡lusionat amb lâ&#x20AC;&#x2122;estrena teatral de Molsa? â&#x20AC;&#x201C;MĂŠs que res, sorprès, perquè dâ&#x20AC;&#x2122;entrada no sembla fĂ cil portar una novel¡la plena de sensacions, dâ&#x20AC;&#x2122;olors i de vivències de gos al teatre! Però em sembla que serĂ una història bonica i emocionant.

Molsa serĂ un titella enorme, ja ho veureu. MĂşsica, dansa i ninots en moviment.

+

LLIBRE

H( H<( A <( Vols anar al teatre a veure â&#x20AC;&#x153;Molsaâ&#x20AC;??

Et regalem dues entrades + el llibre Enviaâ&#x20AC;&#x2122;ns un correu a revista@fcbkids.cat amb les teves dades i un telèfon de contacte.

Els dos primers que ens envieu el correu rebreu dues entrades per a la funciĂł del 26-11-2017 a les 12 h, mĂŠs el llibre.

â&#x20AC;&#x153;Molsaâ&#x20AC;?

Autor: David Cirici Il¡lustracions: Esther Burgueùo Editorial: EdebÊ

Planekta

a ids ç r a B

Nou curs 2017-18 Ep!!

www.fcbkids.cat

Hola, Barçakids! Al Programa Escolar ja ho tenim tot a punt per començar un nou curs ple de valors!

40

Què és Barçakids?

Barçakids és un programa educatiu de la Fundació FC Barcelona pensat per als nens i nenes que fan educació primària. Amb Barçakids descobrireu què són els valors i la importància que tenen en les nostres vides. Parla de nosaltres als teus mestres i apunta’t el nostre lema:

Qui té valors, guanya!

L'autobús Barçakids es posa en marxa!

Un nou any que volem compartir amb tots vosaltres i que ben segur anirem omplint de somriures i bons moments! Mentrestant, aquí us deixem algunes imatges del que vam fer el curs passat!

Vairuçakids B amb un

clic!

Al nostre web trobaràs un munt de jocs, contes, manualitats...

Entra-hi!

41

Les nostres propostes

"No llegiré aquest llibre" Racó de lectura

Autor: Jaume Copons Il·lustracions: Òscar Julve Editorial: La Galera

Llegir per obligació..., buf, quin pal! Però què passaria si, de cop i volta, els personatges dels llibres que a l’escola t’obliguen a llegir es rebel·lessin? Pots descobrir coses que ni t’imagines. Però hauràs d’obrir el llibre.

Prova-ho.

A partir de 10 anys

"El misteri de les botes del Gat sense Botes" Autora: Eva Mor Il·lustracions: Viuleta Editorial: Cruïlla

Hi ha contes esbojarrats, i aquest n’és un! El Gat amb Botes és molt despistat i sovint no sap on les deixa, les botes. Però aquest cop han desaparegut. Per això demana ajuda a la Rateta Presumida, que té una botiga d’objectes perduts.

A partir de 5 anys

Petits Clicks www. petitsclicks.com

Jocs tradicionals per a grans i petits Amb les tauletes i els mòbils ens hem acostumat a jugar amb aquests dispositius i, quan pensem en jocs, en recordem alguns, com l’Angry Birds, el Candy Crush Saga, el Clash Royale i el Pokémon Go. Però què ha passat amb els jocs de tota la vida? Segueixen existint i s’han adaptat a les tecnologies perquè hi puguis jugar siguis on siguis.

42

"Tic Tac Toe"

"Tangram!"

Quantes hores ens hem passat jugant al marro? Amb aquest joc podràs escollir si vols jugar contra la màquina o si jugaràs amb algun amic teu des del teu mateix dispositiu.

Sort, i que guanyi el millor!

Aquest joc clàssic que prové de la Xina, el Tangram, consisteix a formar siluetes de figures amb set peces sense sobreposar-les. Aquestes peces són cinc triangles, un quadrat i un rombe. Creus que seràs capaç de fer totes les figures que et proposen?

Disponible per aper a iOS: http://apple.co/2y9B95o Disponible per a Android: http://bit.ly/2yyi21b

Disponible per a iOS: http://apple.co/2ySkzEx

"Mama, vull que siguis com un elefant!"

Autora: Cinta Arasa Il·lustracions: Marta Montañá Editorial: Animallibres

A en Ferran li agradaria que la seva mare fos com un elefant. Quina cosa més estranya. La seva mare va atabalada tot el dia. Sembla que té un problema amb el temps. I en Ferran, gràcies al seu amic Bombai, un elefantó de peluix, ha après moltes coses de la vida dels elefants que li agraden molt i que poden resoldre aquest problema.

El joc de taula

"Emotio" Juguem a les emocions!

Aquest és un joc diferent. Emotio va sobre emocions i no és un joc per demostrar les vostres capacitats tàctiques, uns increïbles dots estratègics, unes grans habilitats o els immensos coneixements que teniu.

Emotio fa una cosa tan senzilla i alhora tan complicada com és ajudar els jugadors a parlar sobre les seves emocions, a identificar els seus sentiments i els dels altres, i a expressar-los.

A partir de 6 anys

Contingut

"L'era dels escacs" De segur que algun familiar t’ha ensenyat a jugar als escacs i ja saps que aprendre’n comporta molts beneficis, ja que és un joc que ajuda a augmentar la nostra intel·ligència. Amb aquesta aplicació podràs practicar el joc dels escacs sol contra la teva tauleta. T’ho passaràs genial!

Disponible per a iOS: http://apple.co/2yaih6d Disponible per a Android: http://bit.ly/2g4wefP

Un petit llibre guia amb les normes del joc, la descripció de 40 emocions/sentiments i preguntes de reflexió per als educadors/ pares.

40 cartes d’emocions, de 7 colors. Cada color està associat a un tipus d’emoció determinat: verd, felicitat; groc, alegria; rosa, amor; vermell, ira; blau, tristesa; gris, por, i lila, sorpresa.

1 dau de sis cares amb símbols.

Funcionament El funcionament és molt senzill. Es llança el dau i, segons el que surti, cal executar una acció amb què es guanyen cartes:

✏ inventar una història a partir de dues cartes, ✏ explicar una situació on es recordi haver viscut l’emoció que s’esmenta a la carta,

✏ endevinar una emoció a partir d’una descripció, ✏ endevinar una emoció a partir d’una representació amb mímica,

✏ explicar una cosa positiva que hagi passat avui per aprendre a valorar les coses petites, o

✏ demanar a un jugador si algun cop ha experimentat aquesta emoció, per treballar l’empatia.

Informació addicional Edat: A partir de 5 anys. Segons l’edat es pot adaptar la manera de jugar; al llibre guia hi ha les indicacions.

cat www lu2 el codi: BarçaKid b

mpte am

co 5% de des

43

44

45

46

Per Gustavo Roldรกn

47