Llibret Falla Plaça Chicharro 2017 by Federació Falles de Burriana

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. Any 2017

Falla Plaça Chicharro C/ Sant Jaume, 1 12530 Borriana Dirigit per: Vicenta Garí Coordinat per: Antonia Mª Calatayud Disseny i maquetació: Juan Guerola Il·lustracions: M. Dolores Delgado Col·laboradors: Carme Rufino Paola Gómez Josep Palomero Manuel Fandos José Monserrat Rafa Llopis Alumnes ESO IES Llombai, Jaume I i Consolació Fotografia: Òscar Peris Assessorament lingüístic: Laura Benages, Xelo López i Josep Molés Dipòsit legal: CS-57-2011 © de la present edició: Associació Cultural Falla Plaça Chicharro Imprimeix: Imprenta Sichet, S.L.

Índex Agraïments .............................................................. 04-05 Salutació de la presidenta ...................................... 06-07 Fallera Major i Cort d’Honor.................................... 08-13 Esbós i crítica al monument.................................... 14-19 Fallera Major Infantil i Cort d’Honor........................ 20-25 Esbós i crítica al monument infantil........................ 26-27 Entrevistes a les nostres Falleres Majors................ 28-31 La síntesi de la festa, per Vicent Guerola Presenta Josep Palomero i Almela......................... 32-33 La nostra comissió................................................... 34-35 Aprenent sobre les endevinalles............................ 36-53 Aprenent amb endevinalles falleres....................... 54-93 Graella temàtica ...................................................... 94-97 Glossari .................................................................. 98-110 Solucions .....................................................................111 Recull fotogràfic activitat fallera 2016................. 112-117 Crítica Local “El Plany”........................................ 118-130 Col·laboradors/es................................................. 131-144

AgraĂŻments

olem donar les gràcies a totes aquelles persones sense la col·laboració de les quals aquest llibre no hauria vist la llum. A Dolores Delgado, per les seues il·lustracions, realitzades expressament per

a acompanyar les nostres endevinalles, proporcionant-hi la llum i calidesa que les envolta. A Carme Rufino i Paola Gómez, professores dels IES Jaume I, Consolació i Llombai, per la seua implicació fent participar als seus alumnes en la confecció d’algunes d’aquestes endevinalles. A la comissió de la falla Plaça Chicharro, per haver confiat en nosaltres sense cap garantia que aquest llibre poguera veure la llum, per l’atreviment que suposava confeccionar tot un llibre partint de la desgavellada idea de recollir i inventar unes endevinalles falleres, mai recopilades en un llibre. I com no pot ser d’altra manera, als patrocinadors que cada any confien en el nostre llibre, als quals esperem no defraudar. A tots ells i altres persones que han fet possible aquest llibre. Moltes gràcies.

Salutacions Andrea Claramonte Llopis

encara recorde com aquell 1 d’abril es va començar a escriure un nou capítol en la història chicharrera, l’autora del qual era una doneta de tan sols 18 anys. Ella no va dubtar en cap moment qui serien les protagonistes d’aquest capítol i de seguida va anar en busca d’elles. Primer vàrem anar per la fallera major, Roser, una persona que ha demostrat des de ben xicoteta el que és per a ella el món de les Falles i la il·lusió que tenia de ser la màxima representant de la seua estimada falla. Seguidament, vàrem anar per la nostra fallera major infantil, Mar, una xiqueta riallera, afectuosa i, el més important, fallera. Aquesta xiqueta tenia un somni, el de representar la seua falla, i a la fi s’ha fet realitat. Sempre estaré agraïda a les seues famílies per deixar-les ser les nostres falleres majors, per voler formar part d’aquest capítol tan màgic i, sobretot, per donar-me suport en tot moment. Però en aquest capítol, Roser i Mar no estan soles, ja que al seu costat hi ha vuit persones. Elles es poden comparar amb un ramell de roses: el color roig representa la intensitat amb què viuen les Falles i la flor en si les representa a elles, ja que són igual de precioses. Gràcies de tot cor a Sara, Maria, Rocío, Maria José, Clara, Rocío, Berta, Ángela i a les seues famílies per la confiança dipositada en mi i pels consells que em doneu en tot moment. Però en aquesta aventura no estic a soles, al meu costat tinc a Graciela, la nostra presidenta infantil. Ella és per a mi com una germana menuda i estic molt contenta que no dubtaren, ni ella ni els seus pares, en cap moment, a acompanyar-me en aquest capítol. A Paula i Esteban sempre els estaré agraïda per açò i per haver dipositat la confiança en mi de cuidar la seua filla durant aquests tres anys. I encara que al principi em volien tirar de casa quan aquell 1 d’abril em vaig presentar com a presidenta, sé que no em fallaran en cap moment. La veritat és que, encara que a vegades els diga que són pesats, sé que, gràcies a la seua experiència i a causa de la meua joventut, la meitat de coses se m’haurien passat. I què puc dir del meu germà, quina paciència tens. Mai vos podré agrair tot el que m’esteu ajudant a pesar de l’esforç que significa. Gràcies a totes les persones que han fet possible aquest llibret, ja que açò suposa hores i hores de treball però elles igualment no han dubtat a acceptar la meua proposta. No sols parle de les que han realitzat la maquetació, sinó també la publicitat, enquadernació i dels que d’una manera o d’una altra també hi han participat. Per finalitzar, vull donar les gràcies a tota la comissió ja que vosaltres sou peces fonamentals en aquest capítol. Tingueu en compte que una falla no és res sense la seua gent, adults, joves, xiquets... Tots ells aportant el millor de si per tirar la falla endavant. Visca les Falles (Patrimoni Immaterial de la Humanitat), visca Chicharro i visca el 2017. Andrea Claramonte Llopis Presidenta falla Plaça Chicharro

Roser Blasco GarĂ Fallera Major 2017

Cort dÂ´Honor 2017

Clara Rosado Hernández

Fallera de la Cort d’Honor de la Falla Plaça Chicharro 2017

Rocío Tormos Llopis

Fallera de la Cort d’Honor de la Falla Plaça Chicharro 2017

Cort dÂ´Honor 2017

Berta Vives Casanova

Fallera de la Cort d’Honor de la Falla Plaça Chicharro 2017

Angela Vives Casanova

Fallera de la Cort d’Honor de la Falla Plaça Chicharro 2017

El nostre monument Lema: Estos sí que tenen cara! Artesà: José Luis Pascual Nebot Crític: Santiago Ríos Guinot

Crítica del nostre monument Lema: Espanya s’ha convertit, en un infern per la vida, de polítics maleïts, per corrupció ben podrida.

Tema: Dalt de la falla veuran, que hi ha un grapat de carotes, per un costat una mà que ens toca a tots les pilotes.

El cos de la falla: I ja se sap que a Borriana, hem tingut estraperlistes que els ha corregut badana, en anar en unes llistes.

Per properes eleccions, si ens hem quedat sense gent, és que han omplit les presons; buscarem nou romanent.

Ara els temps ja s’han passat, d’amagar pors i vergonyes, és el moment d’ensenyar les coses que queden bones.

No volen saber mai res i en saben més que ningú, malgastant els nostres diners, ens han deixat “tururut” Les escenes: En este poble ens hem perdut els anys d’oportunitats; governants ens han venut, i ens han deixat escaldats.

Abatut per l’escarritx, tenim el cor molt malalt, el poble ha pegat un crit, ja el comencen a escoltar.

Borriana clama i es queixa, per tot el que escolta i veu, molt pocs darrere la reixa, sospites per tot arreu.

Fer campanya electoral per guanyar com més, millor. Ser els amos del corral, portar els ramals del món.

Crítica del nostre monument

Amagats sota la careta, de l’enveja i la vergonya, tant l’esquerra com la dreta, s’han omplit de pols i ronya.

Ni un mal euro et presten ells, si vols muntar un negoci, si vols mamprendre un comerç, tan sols admeten depòsits.

Què s’han fet aquells cabals que reblien d’or les Caixes, tant d’Estalvis com Rurals, garantia en hores baixes?

Dimonis desesperats, estan omplint les estances, de polítics aforats que no renten les vagàncies.

Són xiquetes de cartró, angelets vinguts del cel, a la busca del teu vot, després et prenen el pèl. Fan careta de tendresa, les mans netes, de moment, quan tinguen la llum encesa, vindran els mals pensaments. La política s’ha omplit, d’ídols de fusta i de fang, d’estòmacs ben agraïts, al·lèrgics a treballar. Serà falla anomenà, en gràcia i saber fallera, no serà enguany la més gran, mes sabrà ficar senyera.

Mar Zaragozà Gascó Fallera Major Infantil 2017

Cort dÂ´Honor Infantil 2017

Rocío Melchor Cardet

Fallera de la Cort d’Honor Infantil de la Falla Plaça Chicharro 2017

Maria José Monsonís LLopis

Fallera de la Cort d’Honor Infantil de la Falla Plaça Chicharro 2017

Cort dÂ´Honor Infantil 2017

Maria Garí Úria

Fallera de la Cort d’Honor Infantil de la Falla Plaça Chicharro 2017

Sara Garí Úria

Fallera de la Cort d’Honor Infantil de la Falla Plaça Chicharro 2017

El nostre monument Infantil Lema: El Jardí de les delícies. Artesà: Sergio Fandos

El nostre particular Jardí de les Delícies, no hi haurà cap pintor ni cap quadre famós. Nosaltres en la nostra falla tindrem delícies molt dolces. La delícia de la mar, el plaer intens i exquisit del xocolate. Ens acompanyaran les tres delícies, els xupa-xups, els ous amb sorpresa, també tindrem gelats de tots els sabors. En la falla d’enguany voreu allò que plau, que delecta a tot el món mundial.

Entrevistes a les nostres Falleres Majors

Roser Blasco Garí Fallera Major 2017

Una de les meues millors alegries va ser quan vingueren a casa, el 2015, Adrià i Juanjo per a demanar-me tornar a la falla i ser fallera. Puc assegurar-vos que no me n’he penedit en cap instant, perquè gràcies a ells enguany tinc l’oportunitat de poder representar-los. Per què vas decidir ser la fallera major? Poder representar la falla a què pertanys des de menuda és un somni que no es pot expressar amb paraules. A més, el 2017 és més que un número per a mi, ja que ara fa deu anys que ja vaig tindre l’oportunitat de representar la xicalla de la comissió. A qui has d’agrair ser reina? He d’agrair ser reina, però sobretot qui sóc, als meus pares, perquè són una peça fonamental en la meua vida. A mon pare vull agrair-li que, malgrat que no puga estar amb mi en tots els actes, fa tot el possible. També al meu germà, ja que de bona mà sé que ell va ser qui tenia l’última paraula. A ma mare per estar pendent de mi i acompanyar-me. Des de quan eres fallera?

Moltíssimes gràcies a la meua família, en especial pel gran

Podria afirmar que sóc fallera des que vaig nàixer, un 14 de

suport d’aquest any i per demostrar-me que la il·lusió no és

març, al clímax de la nostra festa fallera.

només meua. I no puc oblidar-me d’Andrea, la meua presi-

De menudeta tinc molts records vestida de fallera, eixint a

denta, i de la seua família, ja que ella va ser la que va en-

l’ofrena amb els meus pares espentejant-me amb el carro.

capçalar tot aquest projecte.

Però va ser al 2002 quan vaig ser per primera volta fallera

Què és el que més va influir en la teua decisió?

oficial, quan ma tia Remei representava la nostra comissió.

Quan els meus pares em donaren l’aprovació per a ser rei-

Què et suposa pertànyer a la falla Chicharro?

na vos he de confessar que em vaig esglaiar una mique-

Per a mi tota aquesta gent és més que una falla, i la ma-

ta. Representar una falla té uns privilegis però també unes

joria s’han convertit en grans amics, que de segur que ho

obligacions, i em feia por no poder complir amb les meues

seran per sempre.

obligacions d’estudiant.

Com definiries la teua comissió?

Quin acte és el que més t’agrada?

Una comissió amb ganes de festa i jove. La millor paraula

La veritat és que cada acte té el seu encant i fa que ressalte

amb la qual els puc definir és “família”, perquè és el que són

algun sentiment. Però si haguera de triar-ne un, crec que

per a mi, una segona família, que pots triar.

agafaria el dia de la cremà. És un acte molt emotiu on veus

Com explicaries el sentiment faller a la gent que

transformades en cendra totes les vivències de l’any.

no coneix les falles?

Del monument faller, què és el que més admires?

Eixe sentiment no es pot explicar amb paraules. La gent que

Bé, doncs crec que no puc desvelar molta cosa del monu-

no coneix la festa ha d’acostar-se la setmana de falles i co-

ment faller, però m’agrada la fantasia que representa.

néixer-la des de dins, per a saber el que se sent. Però si

Descriu com veus el teu any.

haguera de triar una paraula, seria “emoció”

Veig el meu any amb molta admiració i emoció. Estem creant una amistat molt gran entre les falleres i pense que això és el millor que puc demanar, ja que tots els meus records d’ací uns anys es resumiran en elles, la meua cort. Com creus que afectarà la teua vida ser Fallera Major de Chicharro? Jo sóc la mateixa xica de sempre, amb les meues classes i els meus estudis. Està clar que representar una falla té unes obligacions, però sabent organitzar-me bé el temps, puc seguir assistint a tot. Aficions? La música. Una pel·lícula? No en tinc cap de preferida, però m’agraden totes les de comèdia i amb bona música. Un llibre? El que estic llegint ara “El tiempo entre suturas”. Mascletà o castell? Castell, però sobretot si és piromusical. Una cançó? “No dejes de soñar”, de Manuel Carrasco.

Mar Zaragozà Gascó Fallera Major Infantil 2017

Què em dius de la teua cort d’honor? Són totes molt bones xiquetes i una mica boges. Sempre hem xalat molt i crec que enguany encara serà més divertit. Quin acte és el que més t’agrada? La meua presentació. Perquè és el dia que de veritat comence a ser reina i a ser la màxima representant, amb la meua fallera major, de la falla. Sense donar-nos cap pista, quin vestit t’agrada més, el del segle XVIII o el que anomenem de fallera? M’agraden els dos. Creus que ploraràs el dia de la cremà? Sí, com tots els anys, ja que s’acaba l’any faller. Què estudies? Estudie 4t de primària al col·legi Salesians de Borriana. T’agrada estudiar? M’agrada estudiar totes les assignatures, sobretot Llengua Castellana. Què et suposa pertànyer a la falla Chicharro?

Com creus que afectarà els teus estudis ser Fa-

És la meua falla, xale molt, i ser fallera major infantil em

llera Major Infantil de Chicharro?

suposa tindre molta responsabilitat, ja que vull fer-ho molt

No m’afectarà gens, ja que sóc una xiqueta molt responsa-

bé enguany.

ble i ordenada.

Estàs molt emocionada per ser reineta?

Aficions, una pel·lícula i un llibre?

Doncs sí, fa anys que tinc la il·lusió de ser-ho i per fi ja ha

Jugar a Playmobil i anar amb patinet. Pel·lícula “Pequeñas

arribat. Crec que serà el millor any en tota ma vida.

mentirosas” i llibre “Les aventures de Tea Stilton”.

A qui has d’agrair ser reineta?

Mascletà o castell?

Als meus pares, a les presidentes Graciela i Andrea i, natu-

Castell.

ralment, a la meua reina Roser, que van vindre a ma casa a buscar-me per a ser reineta.

La síntesi de la festa Faller d’Honor 2017

Artista: Vicent Guerola Presentació de l’obra: Josep Palomero i Almela

icent Guerola sorprén pel gran domini que

Es tracta, com no podia ser d’altra manera, d’un

té del dibuix a llapis, qualitat que no tenen

dibuix acadèmic realitzat amb finor i elegància,

molts artistes plàstics que actuen sense eixa

que agrada per la netedat del traç, la puresa de

destresa que, si bé no és una condició necessària

les línies, l’harmonia de la composició, la grada-

per a crear una obra artística, dóna seguretat al traç

ció de les ombres, la claredat del detall, la fina re-

i marca clarament les línies de l’expressió.

solució de cada delineació i l’enquadrament del conjunt, harmoniós i pulcre. És un conjunt ben fet,

Guerola s’ha dedicat sobretot a dibuixar l’entorn im-

realitzat amb seguretat i aplom.

mediat, els diversos espais de Borriana que li han resultat atractius per la singularitat i la força d’evocació

Guerola és un dibuixant excepcionalment segur

que tenen. Però també ha plasmat magníficament

perquè, a les dots d’un domini tècnic inqüestio-

imatges insòlites d’Estocolm, en una sèrie de vistes

nable, uneix la paciència suficient per a recrear

extraordinàries d’aquella ciutat tan seductora.

línia a línia, traç a traç, la composició més adequada per a plasmar, com en este cas, la síntesi

Però la paleta del dibuixant dóna per a més, com

de la festa.

en el cas d’esta obra realitzada amb llapis de pastel en què ha sintetitzat els elements primordials de la festa: el tabal i la dolçaina, la manta fallera amb les borles, les sabates de mudar i l’elegant pinta per als cabells.

La nostra Comissió

COMISSIÓ INFANTIL: Presidenta:

Graciela Soriano Monfort

Comptadora:

Teresa Piñeiro Soler

Vicepresidenta:

María Amiguet Agustí

Delegades:

Marina Monferrer Vicente

Secretària:

Yanira Mármol García

Carmen Monsonís Llopis

Tresorer:

Aimar Mármol García

VOCALS: Mar Zaragozà Gascó, Rocío Melchor Cardet, Sara Garí Úria, María Garí Úria, M. José Monsonís Llopis, Valeria Vicent Abaso.

COMISSIÓ MAJOR: Presidenta:

Andrea Claramonte Llopis

Delegat loteries:

Pascual Tormos Arnandis

Vicepresidenta 1a: Sofía Riego Fandos

Delegat publicitat: Manuel Fandos Gómez

Vicepresident 2n: Adrià Cabedo López

Del. Act. diverses: Mª José Bernat Gaya

Vicepresident 3r: J. Antonio Borillo Barres

Del. Falleres:

Alba Barrionuevo Juan

Vicepresident 4t: Juan José Bellés Abella

Vicent Llopis Diago

Secretària:

Lara Martí Monsonis

María Poveda Ballester

Vicesecretària:

Paloma Vicent Martí

Del. Infantils:

Lidia Branchadell Delgado

Tresorer:

Rafa Llopis Martí

Del. Comparses:

Georgia Abaso Gómez

Comptador:

Adrián Ribes Pascual

Del. Carrosses:

Mª Dolores Delgado Alonso

Vicecomptador:

Pablo Sanchis Sanchis

Bibliotecària:

Chelo López Vidal

Del. Festejos:

Juan Claramonte Llopis

VOCALS: Dolores Abad Capella, Lucía del Mar Agustí Burdeus, Òscar Albarrán Escrig, Joaquín Albarrán Honorato, Andrea Amiguet Agustí, Cèsar Amiguet Agustí, José Manuel Amiguet Rico, Diego Aymerich Palomar, M. Dolores Ballester Ferrandis, Marta Bernat Navarro, Jorge Blasco Clofent, Roser Blasco Garí, Jordi Blasco Garí, Francisco Borrás Marín, Juan Vicente Branchadell Ribes, Patricia Branchadell Delgado, Pablo Bravo Muñoz, José Antonio Cabedo Gil, Marc Cabedo López, Lola Calvo Molés, Antonia M. Calatayud San Epifanio, Marta Candau Gil, Lara Cardet María, Alejandro Carreguí Cerezo, Marta Casanova Peixo, Elena Collado Torralba, Julián Claramonte Picazo, Luis Darás Traver, Charlotte Deutsch Abaso, Isabel Doménech Sabater, Nadia Elena Catanescu, Joan Escribà Segarra, Remei Escrig Castrillo, Anna Esteve López, Cristian Fandos Ventura, Cristina Felip Cano, Yolanda Fernández Bermúdez, Vicent Ferrer Figuerola, Carla Ferrer Figuerola, Vicente Ferrer Hernández, Cristina Flor Rufino, Olga Freixes Sancho, Carlos Aurelio García Traver, Alfredo Garí de Alba, Vicenta Gema Garí Castrillo, Gemma García Escobar, Encarna Gascó Ayala, Marina Gavara Mendo, Sheila González Nebot, Lydia Grifo Villegas, Óscar Griñó Pérez, María Guerola Cuesta, Francisca Hernández Lucha, Eric Imbernón Sebastià, Paula López Valls, Marta Llopis Valls, Juani Llopis Carceller, Vicenta Llopis Carceller, Carmina Llopis Martí,

Jordi Llopis Valls, Pablo López García, Julia López Martí, Estefanía López Valls, José Antonio Mármol Sosa, María Mata Casero, Manolo Melchor Llombart, Alejandro Molés Casanova, Álvaro Molés Casanova, Álvaro Molés Llácer, Jorge Monferrer Daudí, Jorge Monferrer Vicente, Adrià Monferrer García, Paula Monfort Capella, José Monserrat Tarancón, Jorge Monzonís Sanchis, María Musoles Vicent, Gema Navarro Mingarro, María Payá Ferrada, Javier Piñeiro Membrado, Javier Piñeiro Soler, Tomás Piquer Fandos, Laia Piquer Martí, Sergi Piquer Martí, Teresa Poveda Ballester, Florentino Poveda León, Laura Ramos Gimeno, Nuria Reguart Segarra, Elena Riego Fandos, Carla Robles Velasco, Laia Roig Palau, Clara Rosado Hernández, Miguel Rosado Masià, Adrián Rosado Hernández, Toni Sancho Buenaventura, Ana Sancho Villach, Pablo Sancho Villach, Ángels Segarra Rico, Cristina Soler Cerisuelo, Berta Sorolla Carbonell, Esteban Soriano Llidó, Alejandro Soriano Monfort, Rocío Tormos Llopis, Jaime Tichell Borillo, Sara Maria Úria Gil, M. Carmen Valls Andrés, David Vaquer Fandos, Beatriz Ventura Arnal, Rafael Vicent Llop, Paloma Vicent Martí, Montse Villanova Calatayud, Manuel José Villanova Dolz, Carolina Vicente Rodríguez, Helena Tarancón Safont, Estefania Valls Andrés, Leonor Villach Porcar, Berta Vives Casanova, Ángela Vives Casanova, Víctor Zaragoza Abad, Manuel Zaragoza del Campo.

Aprenent sobre les endevinalles

Introducció a les endevinalles

ultura oral, art verbal i literatura popular són els termes més emprats per a designar les formes tradicionals de saviesa popular. La cultura oral pertany al patrimoni cultural de la majoria d’una

comunitat lingüística. No té un creador únic i oficial; la comunitat és a la vegada la creadora i la transmissora del saber. És universal i normativa, és internacional, transhistòrica i transcultural, des del moment en què tots el grups humans en tenen. Literatura oral, literatura popular, literatura de tradició oral són diverses denominacions que s’han usat al llarg del temps per referir-se a aquella literatura que s’ha tramés oralment d’una generació a una altra, una literatura variable per naturalesa, ja que el mateix procés de transmissió facilita que cadascú puga recrear-la, transformar-la i usar-la segons les necessitats de cada moment. És una literatura que es troba present en la vida quotidiana de la gent, en la comunicació que s’estableix entre les persones en el dia a dia, tot i que generalment no es té prou consciència del seu valor artístic ni de la importància que té com a fet cultural. Dins de totes les cultures trobem una sèrie de dites i proverbis d’ús popular que configuren tota una tradició que ens ha arribat tant per transmissió oral com escrita. És el que es coneix amb el nom de parèmies; és a dir, actes de parla codificats amb una estructura lingüística que els permet ser memoritzats fàcilment per tal que siguen transmissors efectius d’una cultura determinada, d’una manera de viure de la societat on apareixen. Entre aquestes mostres de saviesa popular, trobem els refranys, les dites o proverbis, els embarbussaments, els disbarats i, com no, les endevinalles. Les endevinalles són una de les manifestacions més profundament belles, creatives i divertides de la cultura oral.

Introducció a les endevinalles

La creació d’una endevinalla, inventar-la, interpretar-la, endevinar-la, és tot un exercici d’imaginació i fantasia. El llenguatge conatiu, aquell que s’entén per les imatges indirectes que ens aporta i no per la relació inequívoca entre el significant i el significat, pren en les endevinalles tota la seua força i vigor d’arrel popular. Els més grans encara tenim als nostres records aquelles llargues vesprades d’estiu, on passàvem l’estona grans i menuts inventant endevinalles i altres jocs populars; jocs infantils d’enginy que tenen com a objectiu entretenir i divertir els xiquets, però que, a més, contribueixen a l’aprenentatge, l’ensenyament de nou vocabulari i a la difusió de les tradicions.

Però, què és una endevinalla?

es definicions del terme endevinalla són múltiples, probablement n’hi ha tantes com a autors/es que han intentat fer una aproximació teòrica a aquest gènere. Vegem-ne algunes:

Amades, al pròleg del llibre Folklore de Catalunya: Cançoner, exposa: «Entenem per endevinalla tota proposició de caràcter enigmàtic, en l’enunciat de la qual hom dóna alguna característica o condició de l’objecte enigmístic, sovint en termes metafòrics i paradoxals. L’endevinalla és, en certa forma, una manera simbòlica i poetitzada del llenguatge.» Una altra definició ens la proporciona el Nou diccionari 62 de la literatura catalana: «És un text breu, fixat, que es serveix de recursos del llenguatge poètic (metàfora, sentit figurat, comparació) per plantejar un enigma que ha de ser resolt. L’endevinalla més habitual està formada per una descripció (amb una part general, que és orientativa i una altra de més específica i aparentment contradictòria de la primera) i una resposta. La pràctica de l’endevinalla està documentada des de molt antic i apareix en el folklore i en la literatura de tots els temps! Una definició molt senzilla i que retrobem citada sovint és la que aporta el Diccionari de la Llengua i que qualifica l’endevinalla com «una composició, generalment en vers, que es refereix d’una manera ambigua a un concepte o un objecte que cal endevinar». I és que «ambigüitat» seria la paraula clau quan parlem d’aquestes composicions, és un «dir i no dir», un «insinuar», un «mostrar i amagar» i d’aquest joc —sumat al plantejament de repte que sempre comporta— es deriva la gràcia de l’endevinalla. Són composicions, generalment en vers, que es refereixen d’una manera ambigua a un objecte o concepte que cal esbrinar. L’agudesa intel·lectual així com el sentit màgic del domini del llenguatge són les armes de l’endevinador que accepta el repte de sotmetre’s a «l’endevina, endevinalla…» (una llengua que canvia, que juga i transgredeix els significats).

Però, què és una endevinalla?

Les endevinalles formen part de la cultura popular de cada país. Una característica de les endevinalles és que solen ser anònimes: es transmeten de generació en generació, adaptant-se als modismes i als trets propis de cada època, però sempre a través de la comunicació oral. Les endevinalles tradicionals suposen una visió precientífica de la realitat. Generalment estan narrades amb un doble sentit o amb jocs de paraules, de manera que posen a prova l’enginy i la capacitat de discórrer tant de qui les inventa com de qui les endevina. Moltes ultrapassen l’àmbit local i les podem trobar en altres cultures. Fan referència a elements d’ús quotidià o molt presents en la vida diària, com estris, aliments, parts de l’anatomia, animals domèstics o components de la naturalesa. Les endevinalles ajuden a la socialització del xiquet i a la transmissió de valors culturals. Hi ha endevinalles més complexes per als adults que, fins i tot, poden requerir la realització de diversos càlculs matemàtics. En aquest llibre pretenem donar a conéixer la gran quantitat d’endevinalles que fan referencia al món faller. Com a forma poètica, l’endevinalla té un lloc de gran importància en la tradició literària de les diferents cultures des de temps immemorials, especialment perquè donen lloc a transformacions i adaptacions, i que han aconseguit formar part de les arrels del gust popular. Es tracta d’un joc verbal que conjuga la lírica i l’enginy pel que agrada a persones de totes les edats. Es nodreix de recursos propis de la retòrica i la mètrica per a construir una estructura senzilla en aparença, però enigmàtica i desafiant en l’interior. L’adaptació de l’endevinalla abasta els aspectes socials, històrics i culturals de cada país, de cada ciutat, per permetre que continue la seua missió de comunicar el saber ancestral a través de l’entreteniment. Cal esmentar que l’antiguitat de l’endevinalla, si bé resulta difícil de precisar, s’ha de comptar en segles. 41

Però, què és una endevinalla?

Estudiant l’etimologia de la paraula endevinar, es troben interessants relacions amb la necessitat que des de sempre ha caracteritzat a la nostra espècie de desvetllar l’ocult, de transcendir la nostra naturalesa per connectar-nos amb tot allò que és diví. D’això hi ha valuosos i variats exemples literaris en obres com la Bíblia, L’epopeia de Giglamesh, el Llibre d’Apol·loni, Les mil i una nits, a més dels recollits en la tradició grega, llatina, celta, germànica, assíria, egípcia, índia, xinesa, nàhuatl o maia, entre moltes altres. Per tractar d’entendre l’ocult, desxifrar-ho, conjurar-ho o resoldre-ho, l’home s’ha valgut de tota mena d’artefactes endevinatoris. Es tracta d’entendre el que és «diví». Ens causa una gran satisfacció trobar allò que ha estat cobert pel misteri, trobar el que altres han ocultat de la nostra vista, per sentir-nos poderosos, per assaborir la victòria encara que només siga per superar un petit desafiament d’aspecte infantil. Com ja hem dit, l’enigma de transmissió oral es remunta a temps molt remots i es troba en molt diverses cultures. De fet, en un principi constituïa un alt grau de saviesa i enginy. Mitjançant el plantejament d’enigmes es decidien grans afers de diferent ordre social, que podien anar des de casoris a herències de riqueses, passant per mil qüestions que els estaments poderosos o cultes plantejaven a algun aspirant a alguna cosa. La literatura escrita també s’ha fet ressò d’aquesta herència oral tant en literatura elitista a l’abast de pocs al principi com en més popular més endavant. Primerament eren els savis, els sacerdots i els filòsofs els qui recorrien a l’enigma, i més avant s’estengué entre el poble. Ens trobem que les endevinalles populars tal com les entenem o coneixem són hereves de molt antigues formes de llenguatge simbòlic d’aquelles cultures primitives i de les civilitzacions avançades. I són hereves també de la poetització de conceptes molt antics. No és estrany, doncs, que moltes 42

Però, què és una endevinalla?

endevinalles tinguen com a temes aspectes de la natura en un sentit ampli. Provenen dels lògics referents que l’entorn proporcionava a l’ésser humà en l’antiguitat. I molts dels referents naturals no se sabien explicar si no era mitjançant símbols que els relacionaren amb coses conegudes. Amb un llenguatge ja més evolucionat la poetització ajudava també a establir relacions. Els orígens enigmàtics de l’endevinalla li han atorgat un gran sentit poètic, més que en cap altra classe de literatura popular. I parlar d’orígens enigmàtics vol dir parlar de l’antigor, vol dir remetre’ns a un temps en què les idees considerades cultes es transmetien en forma versificada. Els coneixements diversos es transmetien en vers, perquè així es creia més culte. I es creia més culte perquè el vers introduïa un element treballat, no a l’abast de qualsevol. La prosa quedava com a cosa de nivell poc elevat. Així com els antics creadors d’enigmes ho feien en vers, els primers científics transmetien coneixements en vers. Així ho feien fins i tot els matemàtics! El poble més planer es va anar allunyant de la poesia com a manifestació artística específica i l’endevinalla, en canvi, li va permetre mantenir el contacte amb el llenguatge poètic. El llenguatge oral tradicional s’ha basat sovint en el ritme intern de la llengua, que pren la forma de vers, de l’accent i la rima per facilitar que la memòria recorde. És a dir, que recorde allò que caldrà explicar, com allò que s’escolta. Podríem dir que la rima i el vers fan a l’endevinalla la mateixa funció que les fórmules d’inici fan a les rondalles.

Estructura de les endevinalles D’acord amb l’estudi d’alguns especialistes, l’endevinalla naix en forma d’enigma o trencaclosques i, una vegada que es va servir dels recursos poètics, va completar la seua metamorfosi per convertir-se en el joc verbal que avui coneixem. Per la seua estructura i funció es va adaptant a les diferents circumstàncies culturals, socials, històriques, generant noves versions d’una tradició tan arrelada al sentir popular com ho és aquesta forma lírica de comunicació de l’art de saber i entretenir. Enginy i poesia units en un joc mental i verbal que ha perdurat per segles fent les delícies de xiquets i adults. L’endevinalla és sobretot una comunicació entre dos subjectes, el que emet el repte i aquell al qual va destinat. Entre tots dos s’estableix un joc dialògic, que es converteix en un repte de saber. El primer és el que el domina, el que dirigeix, i el segon el que ho juga, ho endevina. El que planteja l’endevinalla coneix la resposta i demana del receptor un exercici d’imaginació, de concentració i de desentranyar, amb el que queda establit el joc intel·lectual. El fet que siga tancat, entre un «jo» i un «tu», fa que es tendisca a un ús freqüent de pronoms (personals, possessius), desinències verbals de primera i segona persona del singular i del plural, apel·latius, i qualsevol altre element que connote individualització de l’emissari o del destinatari. Aquest últim pot ser únic o col·lectiu. Així, tenim el que planteja el repte, com a propietari del saber i la resposta, davant un «tu», a qui se li pregunta directament, com si el primer el tinguera davant seu i poguera observar-lo, al qual li diu: «Mireu-me»; «sóc xicotet», «tinc braços i no tinc...», o davant un subjecte universal, «endevina, endevinalla», a qui es dirigeix com a còmplice i coneixedor del ritual proposat, capaç de dilucidar la resposta per pertànyer a la mateixa comunitat o estrat del primer.

Estructura de les endevinalles

L’estructura bàsica d’una endevinalla, des d’un punt de vista gramatical, sol comptar amb recursos propis de la poesia tradicional popular, com ara la rima assonant o consonant creuada en quartets octosil·làbics, l’ús del símil, l’al·legoria, la metonímia, la metàfora, la dilogia, el desglossament lingüístic, l’analogia i la forma paral·lelística, i els versos d’art menor, entre altres elements. Malgrat tot açò el llenguatge poètic no és un element imprescindible en l’endevinalla. La vist, l’adorna, li dóna un to lúdic, un cert to literari, en facilita la transmissió, però els eixos de l’endevinalla són uns altres. En l’endevinalla és important l’estructura, ja que en un breu espai s’ha d’incloure una sèrie d’elements que són els que la conformen com una fórmula concebuda per a ser explicada. Aquests, a més, compleixen una funció primordial en la transmissió del missatge. Així, gràcies a l’organització és possible identificar el gènere i conéixer de manera precisa les regles que cal seguir en el joc. Garfer i Fernández afirmen que «si s’estudia en profunditat l’estructura de les endevinalles populars, és fàcil arribar a fórmules fiables per a la seua elaboració, partint bàsicament de la metàfora, al·legoria, abundant adjectivació, perífrasis lèxiques, altres sofisticats ingredients i molt fàcilment mitjançant el reiterat caràcter formulístic de l’endevinalla popular». (Garfer i Fernández 1993, 12)

Elements de les endevinalles

àsicament aquests elements són els següents: fórmules d’introducció, elements orientadors, fórmules de conclusió i elements desorientadors.

a) Fórmules d’introducció:

b) Fórmules de conclusió:

Provocar amb un repte:

Amb aquestes, al tancament de l’en-

«Endevina, endevinalla»; «endevina, bon en-

devinalla, se suggereix la facilitat o di-

devinador»; Endevina endevinalla quin animal

ficultat del repte, s’anima o desanima

pon a la palla?

perquè continue el joc, i fins i tot es fa

(La gallina)

burla o s’ofereix recompensa per l’èxit en el resultat.

Provocar amb una pregunta: «Quina cosa i cosa ...?»; «quina cosa serà la

«Vull que l’endevines», «ja veus, com de clar és»,

cosa...?»; «meravella, meravella, què serà?»,

«endevina’m què és». «No m’ho endevinaràs hui

«quin és aquell...?»; Què és allò que tothom

ni demà»; «ni m’ho endevinaràs demà».

pren i ningú no s’emporta? (El sol)

«El que no ho endevine ben burro serà», Sembla or, plata no és,

Descriure una característica com a

qui no ho endevinarà

clau inicial:

ben burro serà.

«Or no és....», «Te la dic i no m’entens...»;.

(El plàtan)

És dur i no és roca és redó i no és pilota té dit i no té mà Què serà? (L’anell)

Elements de les endevinalles

c) Elements orientadors:

d) Elements desorientadors:

Aquests acostumen a estar dins el

Potser el més comú dels jocs com a

mateix text, generalment mitjançant

element desorientador és el de la di-

la descomposició de la paraula en

logia o el doble sentit, especialment

fragmentar o desglossar. Cons-

si aquest pot adquirir un tint esca-

trueixen així una espècie d’etimolo-

tològic o sexual, la qual cosa resulta

gies populars, i creen amb això un

molt atractiva per a la xicalla i més

canvi semàntic pertinent per al joc.

encara per als adolescents, que xalen enganyant amb el repte, ja que

Te la dic i no m’entens.

la resposta resulta ser la més inno-

Te la torne a repetir.

cent i simple. En això l’ús de la per-

(La tela)

sonificació, l’animalització, la prosopopeia, són recursos freqüents.

Enmig de cel estic, sense ser estel ni estrela.

Enmig de les cames el tinc,

(La lletra e)

com més oli li pose més lluent el tinc. (L’allioli)

Com construir endevinalles

l que importa finalment és el joc, i aquest consisteix a descobrir la resposta oculta, ja siga per engany, per enginy, per disfressa, per descomposició, per fragmentació o per desorientació.

L’endevinalla és rica amb l’ús d’imatges poètiques perquè és, com hem assenyalat, abans de res poesia. Gràcies a ella la realitat quotidiana es transforma en una cosa diferent i alhora oculta, que es construeix mitjançant trops, figures retòriques, jocs de paraules i rimes que encobreixen l’objecte a dilucidar, i fan invisible el que hauria de ser visible. Res contribueix més a la conformació i a la pervivència de l’endevinalla que la seua essència poètica, ja que per ser vers, és primer que res bella, a més de fàcil memorització per ser rítmica, melòdica i, sobretot, oberta i flexible, cosa que la fa capaç d’acceptar infinites variacions lèxiques o temàtiques. A l’endevinalla hi ha una gran riquesa mètrica reflectida en característiques com ara la presència d’estructures simètriques, el predomini de la versificació irregular, l’accentuació variable, la successió regular de períodes rítmics, l’absència d’encavalcaments, la diversitat de formes isosil·làbiques o heterosil·làbiques. Els versos solen ser octosil·làbics, tot i que n’hi ha d’hexasíl·labs i de pentasíl·labs, i solen trobar-se en estrofes de dos a quatre versos, però poden arribar de vegades a tindre’n sis o vuit. Açò passa més freqüentment en el cas de les endevinalles cultes que en el de les populars. Es pot afirmar que els quartets octosil·làbics, de rima assonant o consonant creuada, i l’ús de la forma paral·lelística, constitueixen la forma més freqüent de les nostres endevinalles.

Com construir endevinalles

Pel caràcter eminentment oral de les endevinalles des dels seus orígens, el seu lèxic tendeix a ser de dos classes: el poètic o el quotidià. En tots dos casos és el mateix però requereix dos nivells diferents de descodificació, un la reflexió i interpretació sobre el construït amb la imatge, i un altre que implica un coneixement de la realitat circumdant i quotidiana. Amb les paraules es juga, elles són en si la matèria primera del joc, per aquest motiu els substantius comuns o propis, els adjectius, els verbs, i fins i tot els grups lèxics poden exercir de substitutius o innovadors, creant amb això nous significats i connotacions . A les endevinalles, igual que es capgira el sentit, sovint s’altera l’ordre sintàctic, més encara quan, en aquest joc del llenguatge, la seqüència pot contribuir a desvelar l’objecte. D’ací la presència d’associacions comparatives o adversatives, amb les quals es contraposen verbs, pronoms, substantius, adverbis, o adjectius tant en el seu sentit semàntic com en la seua posició sintàctica en el text. Vole sense ales et toque i no em veus, parle sense boca i camine sense peus. (El vent) En la composició de l’endevinalla observem un gust per l’ús d’estructures acumulatives que ajuden en la construcció i marquen el ritme. Això es pot aconseguir, segons en Cerrillo, de tres maneres: per encadenament, per enumeració o per addició.

Com construir endevinalles

En el primer cas, per encadenament, s’uneix l’últim element d’una proposició amb el primer de la següent mitjançant l’ús de conjuncions, preposicions, comes o, fins i tot, per el·lipsis. Casquet sobre casquet, casquet de drap fi, no ho encertes en un any, ni en dos, si jo no ho dic. (La ceba) Per enumeració, quan se sumen una sèrie d’elements que poden ser orientadors o no: Sóc una senyora molt assenyorada, amb moltes capes sense una puntada, encara que moltes i bones tinc , sempre porte a sobre el més roín. (La ceba) I per addició, quan se sumen elements d’un mateix paradigma: És xata i cabuda, calba i llustrosa, cridanera i pudent; i fa pudor la boca quan li claves la dent. (La ceba) Si bé les endevinalles populars no han anat, en general, dirigides als xiquets, el cert és que s’han convertit en una de les seues eines d’entreteniment i de joc, i avui permeten un treball educatiu a l’escola o fora d’ella, tant pel joc intel·lectual i d’enginy que proposen, com per introduir-nos en un món cultural i lingüístic de la nostra societat rural, ja quasi desapareguda del tot als llocs on ha estat substituïda per una societat de serveis. 50

Com construir endevinalles

Dins de les endevinalles, aquelles que són adreçades als xiquets són molt reeixides i difoses. Una raó important és el fet que el xiquet està en fase d’aprenentatge de paraules i conceptes i l’endevinalla relaciona ambdues coses. L’endevinalla és una de les activitats de relació entre pensament i llenguatge que causen més satisfacció en la infantesa, perquè satisfà la curiositat i perquè hi ajuda molt el fet que estiguen construïdes amb versos populars, fàcils de recordar. El ritme musical del vers sol despertar la simpatia i amb poc esforç pot aprendre versos de memòria. De fet, és el primer que aprenen de memòria a l’escola. Mitjançant el vers els xiquets arriben més prompte a les associacions. Els jocs de paraules de les endevinalles els fan sensibles als sons i a les múltiples possibilitats expressives que proporciona la manipulació del llenguatge. Continuant en l’important terreny escolar o infantil que ocupa l’endevinalla, convindria assenyalar que l’endevinalla conté de fet tots els elements de la lírica infantil de tradició oral: forma poètica, un pla rítmic d’expressió que s’obri a significats múltiples, paraules joc, imatges plàstiques, visualitzacions, simbolismes, comparacions… Mitjançant l’endevinalla els xiquets tenen el primer contacte amb la metàfora. La literatura oral ha omplit el discurs de metàfores, i on se n’han usat més és en els refranys, en les rondalles i, és clar, en les endevinalles. De fet, el vessant lúdic és fonamental per a entendre l’atractiu de l’endevinalla; el que sí que està clar és que la majoria d’endevinalles són dictades en forma versificada, algunes amb un bon sentit mètric i rítmic, encara que sovint algunes puguen tindre una rima gairebé inexistent, amb absència de regles mètriques, amb versos sovint coixos o dissonants… Però dotades d’una sinceritat i d’una proximitat amb la poètica que naix veritablement del poble que han permés i contribuït a la seua transmissió al llarg de tantes generacions des de temps remots fins avui en dia. 51

Per què un llibre d’endevinalles falleres? Hem volgut fer un recull de totes les endevinalles que fan referència al món faller al nostre poble. Una festa que aplega, d’una manera o altra, a tots i cadascun de nosaltres i on podem veure aquesta tradició tant oral com escrita. Amb aquest llibre hem volgut ajuntar dos tradicions molt arrelades al nostre poble. Per una part les endevinalles que ja hem vist al llarg d’aquesta introducció; d’on vénen, com es fan, i per a què aprofiten, i per l’altra, el món de les falles, aquest món que es viu amb molta passió i que forma part del nostre ADN. El món faller està ple d’il·lusió, de llum, de foc, de festa, de poesia, i aquesta poesia, com ja hem vist, es pot transmetre mitjançant les endevinalles que formen part de la vida quotidiana. Estan presents en tots els nostres àmbits: faena, esplai... per tant, també a les falles . El poble, al llarg dels anys, dels segles, n’ha inventat una gran quantitat, i com no, també amb temàtica fallera. Nosaltres hem volgut reflectir-ne algunes, però, la gran majoria són noves, inventades. Vam pensar que els nostres xiquets, tan presents en aquesta festa, foren els protagonistes del llibret de la falla, cavil·lant enigmes, jocs de paraules en forma de prosa i altres amb aquest vessant més poètic que són les endevinalles. Actualment les endevinalles corren el perill de desaparéixer, per això la tasca escolar que han fet els nostres xiquets és tan important; contribueix a la seua continuïtat en les societats més desenvolupades per a no allunyar-se cada vegada més del folklore que els és propi. Clar està que per a fer aquesta tasca, els xiquets no han estat a soles, sinó que els han dirigit els seus professors, als quals hem d’agrair que s’hagen volgut implicar en el projecte. Han treballat en classe les endevinalles aplicades al vocabulari del món faller, el vestit, els actes, els enemics de la festa; la festa en general. Amb açò han fet possible aquest llibre, amb un recull on veurem que totes fan referència a la nostra festa.

Per què un llibre d’endevinalles falleres?

Moltes, acompanyades de dibuixos, fets per una reconeguda pintora local, que ajudaran donant alguna pista o dificultant-ne la solució. Per altra part, també conté un glossari de les paraules resultants de les endevinalles, per a facilitar-ne la comprensió a les persones alienes a la nostra festa. El resultat de tota aquesta faena feta pels xiquets a nosaltres ens sembla excel·lent, hi ha una gran quantitat d’endevinalles, totes elles molt i molt enginyoses, i que ens faran pensar i xalar una bona estona.

Aprenent amb endevinalles falleres...

mb aquest treball volem donar a conèixer la nostra cultura valenciana, i tot allò que envolta les falles, les seues tradicions, la seua indumentària, cultura popular, actes importants, menjars típics,

i elements tan importants en aquesta festa com la pirotècnica, la música… Tot açò mitjançant les endevinalles, com un recurs lúdic, que a més a més, de manera divertida, fomenta la lectura, l’expressió oral i escrita i la imaginació, sense deixar de banda la participació activa i fins i tot intergeneracional. Volem contribuir amb aquest granet d’arena a difondre la nostra cultura a tota la població. Tant en l’àmbit familiar, ja que considerem que és una activitat que poden compartir i on poden participar tots, independentment de l’edat, com en l’àmbit educatiu, perquè poden ser usades com a recurs complementari en diferents àrees (expressió oral i escrita, cultura popular...) des d’una perspectiva lúdica, que sol captar l’atenció dels més menuts. Les endevinalles que us presentem provenen de diferents fonts: algunes són fruit de la recopilació de la tradició oral i escrita, si bé la majoria són d’elaboració pròpia, inventades per membres de la falla Plaça Chicharro i alguns alumnes de secundària, assessorats per les seues professores, a les quals hem d’agrair que s’hagen volgut implicar en aquest projecte, treballant en classe les endevinalles aplicades al vocabulari del món faller: monument, indumentària, pirotècnia, oficis, ornamentació, actes, menjars, enemics de la festa, la festa en general.

Aquest treball s’estructura en quatre parts: - La primera consta de les endevinalles pròpiament dites, acompanyades, en la seua majoria, per unes il·lustracions dissenyades a propòsit, que ajudaran donant alguna pista o dificultant-ne la solució. En cada pàgina podeu veure dues il·lustracions que es corresponen amb la primera i l’última endevinalla de la pàgina. - Una segona part amb una graella on s’arreplega la temàtica de cada endevinalla, que ens pot ajudar a identificar-la més fàcilment, és a dir, una xicoteta pista o senyal, per als més negats a endevinar. - Una tercera part amb un glossari, ordenat alfabèticament, on podreu trobar el significat de totes les paraules que formen part de la solució resultant de les endevinalles, per tal de facilitar-ne la comprensió a les persones alienes a la nostra festa i també per a aquelles que, si bé poden endevinar la resposta, no troben la paraula adient. - Una quarta part amb les respostes de cada una de les endevinalles, disposades per ordre d’aparició. Esperem que en gaudiu. Comença l’entreteniment!!!! Autors/es: Vicenta Garí, Mª Antonia Calatayud, Dolores Delgado i Juan Guerola.

Endevinalles falleres... 1. Davall del melic tinc un penjoll, si me l’estire m’arriba al genoll.

2. Molt semblant a una cassola, li veus ales i no vola.

3. Si a burro va has de jugar, damunt meu has de pujar.

4. Un saquet, per tapar-se els pelets, que es posen els senyorets, i per a servir les dones se’l posen les minyones.

5. Té braços, coll i punys, i no té mans, cap ni ulls.

6. Té cames i no camina, que per tal de caminar, necessita tan sols cames. Veges si ho pots endevinar!

7. Dues germanetes molt igualetes, quan són velletes obrin les boquetes.

8. Hi sóc tota i no hi sóc tota, car només sóc la meitat. Sóc de fil, cotó o seda. Que no ho endevinaràs?

9. Sóc de cotó i de seda, sóc de llana i sóc de fil; vaig amb dones, vaig amb homes, vaig en cotxe i en carril.

10. Té ales però no vola, camina sense tindre cames i té forma de cassola. Què és?

Endevinalles falleres... 11. Sara, la fallera, em contava del so del porquet, l’esgüell. Si no l’has endevinada, està en la fallera i l’animalet.

12. Cinc foradets per a cinc amiguets ixen a passejar quan comença a glaçar.

13. Només navegue a l’estiu, i per mi tothom reviu.

14. És un membre de la cort de la fallera major, canvia el vestit de fallera per toqueta i mocador.

15. Una mare i dos filletes, totes plenes de dentetes.

16. A l’hivern hi ha homes que en solen portar, però en tot temps molts altres la fan aguantar.

17. Quan sóc de drap em dus al costat i quan sóc de cartó em deixes plantat.

18. Una festa de gran talla, València (Borriana) a tothom rep, i ens cremen, ai, no falla!, la nit de Sant Josep.

19. Què és allò semblant al cul que té el forat ample o estret i que porta la fallera. Si t’ho dic ja no és secret.

20. Germans de pare i mare, de color, argent o daurat. Si t’adreces a la xica la resposta ja tindràs.

Endevinalles falleres... 21. Una flor en un test o cossi, olor fa si és perfumada. Un barret en un bon faller, busca’l en aquesta rimada! 22. En un dels llocs més peluts que Déu a la dona ha donat s’introdueix una cosa gairebé fins a la meitat. Amb la mà al lloc s’acompanya, amunt i avall es fa anar, i un cop la faena acabada, l’eina és costum eixugar. 23. No té coll però té cara; no parla, però no calla, braços curts o llargs pot tindre, no té cames, però roda i balla.

24. Si m’arriben a cremar jo sóc de geni molt forta, i ja es poden bé queixar, que al qui toque... senyal porta.

25. Encara que la panxa no em fa mal, la tinc oberta de baix a dalt.

26. Qui és aquesta negreta que em dóna calentoreta?

27. Sóc la més encisadora, dones i homes faig ajuntar. Els que tenen gust em toquen amb les peces a la mà. El nom de peça se’m dóna, sóc la il·lusió del jovent, i el que a mi no m’endevine és ben segur que no ho sent. 28. Per ordenar els oficis i les seues condicions, els artesans de les falles han creat associacions.

29. Quan balla la fallera el seu cos música fa. I com si fóra una esquella es posa prop de la mà.

30. Els botons menudets com es diuen? Tot el món ho encertarà en traduir pomes menudes del valencià al castellà. 61

Endevinalles falleres... 31. Una copa rodona i negra, endevina com s’anomena. Cap amunt està buida i cap avall està plena.

32. Sóc pregoner de la festa, amb soroll vaig avisant. Al castell fes la recerca per darrere i per davant.

33. Menejant peus i braços avall i amunt, escriu una història, s’acaba i punt.

34. Quan estic banyat, estic tot gelat, quan ja estic calent, nade corrents, i quan ja m’he eixugat, ja se m’han menjat.

35. De mi pots fer un bescuit o tapar-te a mitja nit.

36. Que bonico, tothom col·laborà per a fer-me un jupetí. Si vols saber de quina tela, llig de nou el redolí.

37. Amb un mut he estat i les falles m’ha explicat. Jo res no he escoltat, però sé el que m’ha contat.

38. Fregant naix, bufant creix, i si el tapes és ben mort. Pot fer mal amb escreix destrossant a dret i a tort.

39. Cada falla té la seua, i la dels altres fa neguit, el faller de bona soca l’estima i la du al pit.

40. Peluda per fora, peluda per dins, alça la cama i fica-la dins.

Endevinalles falleres... 41. No sóc sol, però sóc daurada, no sóc lluna, però sóc platejada. Acompanye les falleres per davant i per darrere.

42. En una gàbia de rates han amollat tots els gats. Com més fugen més corren, no sé si l’agafaràs.

43. És el premi del guanyador: un pal i un mocador.

44. Un aparell que a les cames em penge; cague teles i fil menge.

45. Sense parlar ens avisa que ja s’acosten les falles, sense caminar ens acosta les falles a totes les cases.

46. El que ens porta ens lliga sense compassió i anar per terra és la nostra missió.

47. Per a vestir la Mare de Déu li han fet un gran vestit que amb flors de colors a poc a poc li han cosit.

48. Vole sense ales, et toque i no em veus, parle sense boca i camine sense peus.

49. Al pit sempre punxada, ben engalanada peça sobirana, brillant or o nacre, fa el deliri de la fallera més il·lusionada.

50. Per a replegar diners les falleres, per parelles, em posen a treballar estirant-me les orelles.

Endevinalles falleres... 51. Un vestit que no és vestit amb puntes i calats, has d’anar a escola si la resposta no saps.

52. Seda estreta, espolí o raió a la fallera representa amb il·lusió, plena de flors sóc i amb colors ho òmplic tot.

53. Sóc un instrument, piripipi, no de percussió sinó de vent, parapapa, festa porte al poble, piripipi, i tinc llengüeta doble, parapapa. 54. Es menja els diumenges, si tens vergonya no en menges. I quan ja no pots més, tens la panxa plena de granets.

55. Tothom diu que jo sóc vella i a tothom els dic que sí, però em cerquen les donzelles perquè les faça lluir.

56. Del color de l’ou, més prompte del rovell. Tinc molt de valor, siga nou o siga vell.

57. Al mes de maig als carrers de Borriana em pots trobar, clavades en les creus prop dels casals.

58. A Sant Josep, durant el dia, lluïm els colors i a la nit ens calfem amb flama i foc.

59. Sóc un noble animal, de normal gran i negre, però amb les meues banyes la vida pots perdre.

60. Capa de la terra i flor: podrien ser el mantell i narcís? Vegem si ho endevines, al cap ho té i està escrit.

Endevinalles falleres... 61. Què és, què és, el que a la fallera li posen al revés?

62. Amb tu per falles jugaré, en algun moment esclataré, i de cor intentaré que no et faces malbé.

63. Una tela per a vestir falleres, de totes la més especial. Si te la furten crides: “policia!” Si no la trobes, la té el municipal.

64. Per a vestir-te de fallera, de cintura fins al pit, em posen aquesta roba i em diuen com el que vestix.

65. Endevina quina és la tela que es fa en la casa del cuc i que vist la fallera. Dir-t’ho més clar ja no puc.

66. A la dona acalorada li puc donar gustet, si m’agafa en les mans i em meneja un poquet. Quan siga estirat li acariciaré el pit i quan de mi es canse estaré arrupit. 67. Una cosa com un gorrí que té pèls en el florí.

68. Com un bolet multicolor i embolicat en un llaç, el porta la valenciana ben posat al braç.

69. Som part d’una falla i estem al monument. Arribem els primers i els últims ens n’anem.

70. Tinc un cap molt xicotet i un sol peu que en punta acaba; el meu cos és llarg i prim, no ho endevines encara?

Endevinalles falleres... 71. El que has d’endevinar sempre està davant alguna fallera; si no saps l’endevinalla llig-la de nou de carrera.

72. Sóc un esquelet i no visc al cementeri. Encara que estic ben ert, acabe al crematori.

73. Abans de començar la falla hi ha una feina per fer: construir-la amb molta manya amb llapis, goma i paper.

74. Per a cobrir el cos de la xica i que no passe fred, ma mare és mare ossa i jo sóc osset.

75. Ja poden amagar-me i tapar-me l’eixida que des del moment de nàixer fugiré de seguida.

76. Pots dur-ne al cabell i també a les sabates, pots posar-ne a la cintura o a la cua de les rates.

77. Sóc un metall que adorne la fallera, sóc a la mar i ag! a la lluna llunera.

78. Li’l posen a la pota per anomenar cada au. Quan es gasta mocador també s’usa per si cau.

79. Monument, llibret, carrosses, cavalcades, creus de maig… quines persones jutgen quina comissió és més capaç?

80. Vaig sobre la fallera, tant si plou com si fa sol. Com més l’estretisc, més em vol.

Endevinalles falleres... 81. La casa ben preparada perquè vinga la gent, la taula sempre parada i el vestit de complement.

82. Sóc un coet molt xicotet, em tire un petet i m’he desfet.

83. Sóc dolç dels grans menjadors, em mengen sec o banyat, caic al fons dels tassons quan estic tot ben mullat.

84. Sóc redó i no redole, em punxen i no em fan mal, i encara que pèl porte no sóc home ni animal.

85. Una mula va llaurar un camp de blat. I el dibuix de la terra, per al vestit de fallera, un dibuixant ha copiat. 72

86. Amb les mans, fil i agulla et vestirà de casulla.

87. És fuster i no té mobles, tan sols té una vella estora, si el busques no mai el trobes i a falles és a tothora.

88. En una nit de tempesta, primer el llamp i després el tro. Quan va la falla de festa, un coet que tire jo.

89. És el que el faller sempre busca i passeja pel carrer. Si no ens en donen, ens el furten. Diu l’últim i el primer.

90. La fallera quan fa fred em busca i em fa un abraç; però quan fa calor em porta tirat sota el braç.

Endevinalles falleres... 91. No sé si ho endevinaràs! Quina cosa és aquella on tots fiquem el nas?

92. Zero, un i dos, ara et dic un tros. Tres, quatre i cinc, ja quasi la tinc. Sis, set, vuit, jo ja te l’he dit! Nou i deu, tu asseguda, jo de peu.

93. Qui representa la festa patrimoni de la humanitat? És dona, és valenciana, la més gran, de veritat.

94. Abraçat a la teua cintura, m’estire i em pose erecte, engreixe la criatura; endevina, açò és un repte.

95. Sóc tota jo morenor, rival de les confitures, i em veuràs moltes vegades pel nas de les criatures.

96. Un mocador tot ben planxat dalt d’una fusta per al que ha guanyat.

97. A la mascletada em trobes, a endevinar-la toca, quan tota sencera tremoles i el cor et surt per la boca.

98. Vi espirituós i dolç per a després de menjar, escalfe bé tot el cos si em degusta el paladar.

99. És una guerra d’amor. En lloc de tancs, carruatges, i en lloc de bales, colors.

Endevinalles falleres... 100. Als peus de la Mare de Déu per a fer-li honors van les falleres a deixar-li flors.

101. Nasc de l’espurna i el vent ventós; muir en l’aigua, saps qui sóc?

102. Vinc del bosc i no t’ho creus, sóc a la falla i no em veus.

103. A l’escot de la fallera llueix una figura tallada. Al ventall també es col·loca i va al cos encadenada.

104. Fa do sol re la mi si, fes un cant per a mi! Si mi la re sol do fa, hola falla: ja està!

105. És el manobre d’un regnat; amb corda i pólvora tira un barandat.

106. Sóc sempre molt bonica i faig molt bona olor; isc totes les estacions i vestisc de molts colors.

107. Tinc molt bon sabor, blanc és el meu color i amb coca o fartons sempre beure’m pots.

108. Els veiem sempre pels carrers tocant per als seus fallers, animen l’ambient per tal que balle la gent.

109. És el primer dels fallers, desfila davant de tots. El primer de les batalles i el primer en processons.

Endevinalles falleres... 110. Sant Josep feia soroll perquè canviant mobles estava, i en la Terra, en escoltar-ho, els forasters van fugir, mentre que la gent del poble del soroll va gaudir. 111. Eternament bonic, de tul o de seda, amb moltes incrustacions damunt la tela fallera.

112. Una mena de coets. Caga cordes i tira pets. 113. Me’ls pose de matí, és vestimenta de xics. Me’ls pose pels peus i no són calcetins. De llana o de cotó, són de molts colors, fan el seu paper encara que no els veus.

114. Què és allò que espanta tant que en fuig tothom a l’instant?

115. És una peça de gel que a la paret es refrega i en gratar-se es converteix en blanca neu, que a tots refreda.

116. Un caramel ben embolicat, el tire a terra… ja s’ha esclatat.

117. Si vols que et dediquen rimes i si vols emocionar-te, has de ser fallera major. Endevina aquest acte!

118. Endevina, qui és la gent que t’agarra i el pèl et pren.

119. Per a la Mare de Déu crearen un quadre de mil colors i a la plaça el penjaren per a deliri de tots.

Endevinalles falleres... 120. Sempre he vestit el retor i la fallera major.

121. Per a un faller ben plantat aquest complement no pot faltar, hi ha moltes varietats de colors, formes i estampats. Per a dur-lo ben posat i fer-ne un bon ús has de fer-te un gran nus al voltant del cap. I per últim, per acabar, pot ser de seda o de cotó i lluir a la Crida des del balcó.

122. Un avi i dos besnéts tots tres ben redonets. 123. Amb un cartró o paper, en versets amb molta traça, lleig tothom amb deler i el qui és, no se’n riu massa.

124. Si em mires per davant em menjaràs; si em mires al revés a la platja em veuràs.

125. En carrossa van les falleres, els fallers davant disfressats. Tiren caramels, de veres. Endevina-la si saps.

126. Estar en mig del pèl és el meu únic treball i les dones, quan els pica, em fan anar amunt i avall.

127. Traques que van pels carrers i a la plaça Major s’han reunit. Si vols vindre a calfar-te, hauràs de vindre de nit.

128. Una corda de profit que s’encén en un bufit. I per poder-la apagar, o xafar-la o ofegar.

129. Sóc element de la falla, em considere el primer, i em salve de cremar-me estant al museu faller.

Endevinalles falleres... 130. Collita més grossa de res més se’n fa. En cull el qui estima, en té l’estudiant, en té aquell que nada i en té l’hortolà. 131. Tumba, tumba, tumba, fa molt de soroll. Tumba, tumba, tumba, l’escolta tot el món. Tumba, tumba, tumba, al foc acompanya amb alegria a la festa de la falla. Tumba, tumba, tumba, l’escolta a la nit tothom. Tumba, tumba, tumba, anima molt a la falla i al foc, a la nit i a la falla acompanya.

132. Puc ser de carn o de marisc, els diumenges a la taula solc estar i amb un tros de llima em poden adornar.

133. Vaig per les cantonades, sóc dels més matiners, avise de les falles veïns i forasters.

134. Un carreró, de gent un muntó, de nit ple de peres però al matí ja no. 135. La fallera em porta posada sempre fina i arreglada, a la falda jo tinc lloc i blanc sol ser el meu color. La meua brillantor embadaleix a tothom. Amb fil daurat jo vaig cosida i sóc del vestit la peça més fina. 136. Després de triar la regina i abans de presentar-la, quin és l’acte, endevina, que es fa per anunciar-la?

137. Tots desitgen ser el primer, és un acte emocionant! El que es queda el darrer diu que li estan robant.

138. El més alt del monument, el principal del conte, i la nit de la cremada... tots esperen que tombe.

Endevinalles falleres... 139. Si vols la Mare de Déu ofrenar o festejar les falleres majors, a mi em faràs desfilar plena de flors de colors.

140. És la nit de Sant Josep, a poc a poc es va acabant. El foc ens lleva el fred, de què t’estic parlant?

141. Quan a la Mare de Déu s’ofrena i en processons desfilant, la fallera mantellina alterna amb el que ja he dit abans.

142. Vestir la fallera és la seua professió; la roba valenciana, la seua dedicació.

143. Ballem i no som dansarines, tenim cua i no som ratolines, pengem i no som clementines; encara no ho endevines?

144. Com que les falles són curtes i el dia s’ha d’aprofitar, de matí no et disgustes si et vaig a molestar.

145. Plora, de jove, i riu, de vella; no és casada i té parella. 146. Des de dalt de la carrossa tiren coses que tots pleguen, són dolços, són de colors, se’ls lleva el paper i es mengen. 147. L’utilitzaran durant la nit i el dia, per a desfilar pels carrers amb la seua simpatia. De molts tipus en podran trobar i els més bonics triaran. Del segle XVIII, XIX i regional els agradaran i sols amb un d’aquests es quedaran. 148. És on la gent de les falles s’ajunta per a xalar. Com siga prop de ta casa, ja saps on pots anar.

Endevinalles falleres... 149. En aquest acte a la fallera tots volen emocionar-la i que arribe a la plorera, ves si pots endevinar-la.

150. Un aparell he de tocar, per festa i il·lusió portar, toque un instrument molt dolcet, però no és el tabalet. Desfile pels carrers amb festeres i festers; si saps qui sóc, pega’m un toc.

151. A poc a poc la falla, com un gegant trencaclosques, endevina l’endevinalla: una planta que creix a fosques. 152. Sols n’hi ha una en cada falla, però està molt ocupada: pinta, cuina, passeja, balla, ja l’has endevinada?

153. A les festes de Sant Josep una altra figura s’adora; guapa, bonica, muller, és patrona i du corona.

154. Si vols plantar una falla, abans cal anunciar-ho! Fes un jardí a la plaça. Creus que pots endevinar-ho?

155. Com un camp de blat, un color i distints tons. Una tela valenciana per a vestits i balcons.

156. Sóc una puça de mil colors. Si puc em pose per tot el teu cos. Quan ja et penses que de mi estàs lliurada, en una butxaca estic amagada.

157. Una cançó corre el poble de baix a dalt. La fallera major crida des de molt alt. A veïns i forasters els ha avisat que les falles ja han arribat.

Endevinalles falleres... 158. Amb pólvora i molt de soroll produïm un gran enrenou, amb fum i una forta olor obrim el cor a tothom. 159. Junt amb totes les comissions centralitza (localitza) els actes com cal, faller abans que tot són, endevina-la en vertical.

160. Un reconeixement de tots a qui es desviu per les falles. Per a ells, flors i renom; dis-me el nom d’aquest acte.

161. Falleres, fallers, músics i comissions van desfilant pels carrers... és un acte, dis-me’n el nom.

162. Com les aus en desfilada i al capdavant un ocell van pels carrers carregats amb fusta, metall i vent.

163. Més recte que un fil, als dos costats dos meitats. De fallera, al cap i a la fi, almenys t’he dit on està.

164. Sóc coet de gran estima, a veure qui ho endevina, si em tiren un bac ja he rebentat.

165. Quines dones acompanyen la fallera major i van com ella vestides amb sedes, puntes, argent i or?

166. Un bastó de colors i a la punta un ram de flors.

Endevinalles falleres... 167. Dalt i davall de l’escenari, tot el poble en peu aplaudix, li han posat la banda al pit i l’himne de la ciutat canta feliç.

168. De crua, no se’n troba; de cuita, no se’n menja.

169. Pel carrer anem i molta festa donem. Ple d’instruments i acompanyats de la gent. Saxòfon, trompeta i trombó, anem ballant amb il·lusió, molt divertits estem i molta música fem.

170. Una cinta de paper plegada, redona i torta. Per un costat un anell, per l’altre, el vent se l’emporta.

171. Amb dos baquetes per mans i ritme per tot el cos, pose música a la festa i el meu so és sorollós.

172. Sóc verda o blanca, plena d’ullets negrets, quasi tot el món m’estima, i més quan vaig amb una xica fadrina.

173. És un acte emotiu i joiós, la família a casa reunida. Ella, amb un vestit preciós, espera ser l’elegida.

174. Si no tens a la nit plan, ta mare te’n buscarà. Vindre a falles cada any, el dia te l’he dit ja.

175. Encara que d’alcohol no en beu, li diuen que és bevedor, per perseguir a tot déu i ser un gran corredor.

Endevinalles falleres... 176. Com a director de l’orquestra, aquest manufacturer dirigeix les mascletades i fa el passeig del torer.

177. Una bufa i un pet, endevina el secret!

178. Una coroneta que es posa a la cuixeta. Què és?

179. És el que guia l’exercici faller. Si en sobra, eres molt bo, i si en falta, al carrer!

180. Orgia fugaç de llum i de so enmig de la nit. Mil ulls la contemplen embadalits. 92

181. Encisador febrer que a les falles ens acosta; torna a llegir en deler si vols saber la resposta.

182. Una cosa roja i groga, qui ho diria!, entra de nit i ix de dia.

183. El 30 de novembre per fi el món ho ha reconegut. Les falles, de tots, han dit. Si no ho saps, estàs perdut.

184. Endevina quin és l’artesà que pot fer-ho quasi tot i que tan sols usa suro, fusta, pintura i cartó.

185 . Sant Josep, que és bon fuster, raspalla la fusta i fa pols; com que el volen amb deler de la borumballa fan un dolç.

10 9

ALTRES

MENJARS

OFICIS

PIROTÈCNIA I FOC

MÚSICA

ELEMENTS

ORNAMENTACIÓ

ACTES

ENEMICS DE LA FESTA

INDUMENTÀRIA

Temàtica

ALTRES

MENJARS

OFICIS

PIROTÈCNIA I FOC

MÚSICA

ELEMENTS

ORNAMENTACIÓ

ACTES

ENEMICS DE LA FESTA

INDUMENTÀRIA

92 93 94 95 96 97 98 99 100 101 102 103 104 105 106 107 108 109 110 111 112 113 114 115 116 117 118 119 120 121 122 123 124 125 126 127 128 129 130 131 132 133 134 135 136 137 138 139 140 141

ALTRES

MENJARS

OFICIS

PIROTÈCNIA I FOC

MÚSICA

ELEMENTS

ORNAMENTACIÓ

ACTES

ENEMICS DE LA FESTA

INDUMENTÀRIA 91

144 145 146 147 148 149 150 151 152 153 154 155 156 157 158 159 160 161 162 163 164 165 166 167 168 169 170 171 172 173 174 175 176 177 178 179 180 181 182 183 184 185

ALTRES

MENJARS

OFICIS

PIROTÈCNIA I FOC

MÚSICA

ELEMENTS

ORNAMENTACIÓ

ACTES

ENEMICS DE LA FESTA

INDUMENTÀRIA 142 143

Glossari ADREÇ: Joc de joies per a dona, que sol consistir en anell, arracades i agulla de pit. AGULLA: La que va ornamentada i porten les dones per a subjectar al pit el mocador, la mantellina o una altra peça de roba. També en duen les dones al cap. ANELL: Cèrcol d’or, plata o d’un altre material, llis o llavorat, adornat o no amb pedres precioses, esmalts o altres elements, que es porta al dit com a ornament. ARGENT: Metall blanc, lluent, sonor, dúctil i mal·leable, més feixuc que el coure i més lleuger que el plom; s’empra per a fer moneda i és un dels metalls preciosos usats en la confecció de pintes, arracades, collars i resta d’ornaments d’una fallera. ARRACADA: Ornament que es du a les orelles. ARRÒS: Planta de la família de les gramínies. Els fruits són uns grans blancs, ovalats, molt usats en l’alimentació. ARTESÀ/ANA FALLER/A: Qui exerceix l’ofici de fer falles. BANDA: Peça de roba llarguera que s’usa com a insígnia o com a adorn. BANDA DE MÚSICA: Conjunt de músics que toquen instruments de vent, metall i percussió. BARRET: Peça de vestir que s’usa per a cobrir el cap, consistent generalment en un casquet amb una ala més o menys ampla que l’envolta. BASE DE LA FALLA: Cos inferior damunt del qual se sosté una falla. BATALLA FLORS: Desfilada de carrosses on van les falleres tirant serpentina, confeti o flors. BROCAT: Teixit de seda amb or o argent. BRUSA: Peça de vestit interior, generalment de tela prima i de forma folgada, que arriba des del coll fins més avall de la cintura. BRODADOR/A: Qui es dedica a brodar.

BUNYOLS: Massa de forma redonenca, feta de pasta de farina ben batuda i mesclada amb alguna altra substància (figa, carabassa, bacallà, etc.), i fregida amb oli. CALÇA/CES: Peça de vestit que cobreix el peu i la cama, ajustant-se al contorn d’aquesta i que en la part superior se subjecta a l’entorn de la cintura CALÇOTETS: Calçons que els homes duen davall dels pantalons. CAMAFEU: Figura tallada al relleu, generalment en ònix o en una altra pedra preciosa dura amb capes de colors diferents. CAMISA: Peça de vestit interior, generalment de tela prima i de forma folgada, que arriba des del coll fins més avall de la cintura. CAPA: Peça de roba d’abric, llarga des del coll fins a prop dels peus, oberta per davant i sense mànegues. CARABASSA: Fruit d’algunes plantes brioniàcies dels gèneres Cucurbita i Lagenaria, usat com a comestible per a persones o animals i per a la formació de diferents recipients de líquids. Molt usat en falles juntament amb la figa per a fer bunyols. CARAMEL: Dolç preparat amb sucre, que a Borriana es gasta per a tirar-lo en les cavalcades del ninot. CARTELL DE FALLES: Full manuscrit o imprés que s’exposa en lloc visible per anunciar les falles. CARTÓ: Pasta de paper endurida amb la qual es fan diferents objectes, molt usada per a fer les falles. CASAL FALLER: Casa gran, i especialment casa on radica una falla. CASTELL DE FOC: Conjunt de coets, carcasses i altres artificis pirotècnics que produïxen combinacions de llums i de colors, i que es llancen a l’aire com a espectacle nocturn. CASTELL PIROMUSICAL: Castell de foc combinat amb música. CASULLA: Vestiment que el sacerdot du damunt de tot per a celebrar la missa, obert pels costats, que baixa per davant i per darrere des del coll fins a mitja cama. També utilitzada per a confeccionar el vestit de fallera. CAVALCADA DEL NINOT: Desfilada de gent disfressada per a celebrar l’arribada de les falles. 99

Glossari CENDRA: Pols de color gris que resulta d’una combustió completa, i que està formada per les substàncies minerals no volàtils presents en el combustible. CISTELLA: Recipient fet de canyes o joncs entreteixits, generalment de forma troncocònica invertida, amb una o més anses, amb tapadora o sense, i que serveix per a tindre i dur fruita, roba o altres coses, com els diners que s’arrepleguen per les cases per a la falla o en l’ofrena per a portar flors a la Mare de Déu. CLENXA: Línia que deixa al descobert la pell del cap, que es fa en separar els cabells amb la pinta cap a costats oposats. COET: Canonet ple de substància explosiva, que en inflamar-se llança un doll de partícules en ignició, i especialment el que va lligat al cap d’una canyeta i és projectat enlaire per la pressió dels gasos produïts per la combustió. COET BORRATXO: Coet consistent en un cilindre rígid de cartó ple de pólvora, amb una metxa en un extrem i un tronador en l’altre, que una vegada encés es mou a l’atzar propulsat de manera intermitent. COETER/A: Pirotècnic. CÒFIA: Peça lleugera que cobreix el cap, a manera de gorra, que se subjecta amb una veta davall la barbeta i que sol formar part de la indumentària dels infantons, de les dones de certes comarques o de les monges d’algunes congregacions. COMISSIÓ: Conjunt de persones delegades temporalment per a fer una cosa. En les falles fa referència al conjunt de persones que formen una falla. CONFETI: Conjunt de trossos de paper amb formes i colors variats que es llancen les persones unes a altres a cabassades en festes i celebracions. A Borriana se’n fa servir en la cavalcada de l’últim diumenge de les festes patronals, on les comissions falleres desfilen en honor a la patrona. CORDADA: Manifestació pirotècnica consistent a disparar o llançar una gran quantitat de coets dins d’un recinte delimitat, generalment en un carrer o una plaça, durant un temps determinat. CORONAMENT (DE LA FALLA): Ninot o conjunt de ninots que es posa en la part més alta de la falla. CORT D’HONOR: Conjunt d’alts personatges que envolten habitualment el sobirà. En les falles, conjunt de falleres que acompanyen la fallera major.

100

COSIDOR/A: Persona que es dedica a cosir, en aquest cas, el vestit de faller/a. COSSET: Peça de vestit sense mànegues, que duen les dones damunt de la cotilla. També es diu cosset la mateixa cotilla amb joncs o barnilles per a estrényer-se bé el cos. COSSIOL: Barret de forma troncocònica invertida, que duien els homes de poble valencians. COTÓ: Substància fibrosa, blanca i suau, que recobreix les llavors de diferents plantes malvàcies, especialment del Gossypium herbaceum, i s’empra com a matèria tèxtil i per a diferents aplicacions medicinals, industrials, etc. CREMADA / CREMÀ: Acte de cremar o cremar-se la falla. CREUS DE MAIG: Festa d’origen religiós que se celebra al voltant del 3 de maig, de la qual són característiques unes creus fetes amb flors que es posen als carrers just al lloc on per Sant Josep es plantarà la falla. A Borriana actualment se celebren el primer diumenge de maig. CRÍTICA DE LA FALLA: Cartells que es troben a la falla per a críticar la societat, sobretot els polítics. DAMA DE LA CIUTAT: Representant de la dona d’alta posició social o senyora de respecte del segle XIX. A Borriana el vestit de dama de la ciutat evoca la indumentària de les dones de famílies adinerades gracies al comerç de la taronja tan important al principi del segle XX. DAVANTAL: Peça de roba o d’un altre material més resistent que cobreix la part de davant del cos per a resguardar el vestit quan es treballa. Però també hi ha davantals que es duen amb els vestits de festa com a element ornamental, de seda o una altra tela fina, i adornats amb brodats i randes. DESPERTADA / DESPERTÀ: Acte per a despertar tot el barri amb música, cants i coets els dies de falles. DOLÇAINA (o XIRIMITA): Instrument de música popular, semblant a una xeremia, però més curt i de to més alt, amb què s’amenitzen les festes populars. DOLÇAINER/A: Sonador de dolçaina. DOMÀS: Teixit de seda, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i amb dibuixos formats amb el teixit. ELECCIÓ DE LA FALLERA MAJOR: Acció de triar la màxima representant de les falles. 101

Glossari ENCENALLS DE SANT JOSEP: Pasta tradicional que es menja el dia de Sant Josep. És la forma que se li dóna a la pasta, evocant la professió de fuster de Sant Josep. ENCESA: Acte d’encendre les llums de colors que es posen als carrers per a embellir els dies de falles. ENTREGA o LLIURAMENT DE PREMIS: Acte on s’atorguen els diferents premis vinculats amb les falles. ESBÒS: Primer dibuix que es fa d’una falla perquè servisca de base a l’obra definitiva. ESPARDENYA: Peça de calçat que té la sola de cànem o d’espart. ESPOLÍ: Llançadora petita i de forma especial que serveix per a espolinar; per extensió, tela molt rica amb què es confecciona el vestit de fallera. ESPOLINAR: Introduir en certs indrets d’un teixit trames diferents de la general, per a imitar els efectes de brodat. ESTENDARD: Bandera en què el drap penja d’una vara horitzontal posada a l’extrem d’una asta vertical i formant creu amb aquesta, amb què es representa cadascuna de les falles. EXALTACIÓ: Acció i efecte de presentar. Festa en què les falles presenten els representants fallers. FAIXA: Peça de roba molt més llarga que ampla, que serveix per a cenyir el cos per la cintura donant-li dues o més voltes, sia per a estrényer el cos, sia per a subjectar els calçons o altres peces de vestit. FALDA: Peça de vestit de dona, que cobreix des de la cinta fins més o menys avall de les cames. FALLER/A: Membre de les comissions organitzadores de la festa de les falles. FALLERA MAJOR: Màxim membre de les comissions organitzadores de la festa de les falles. FALLES: Construcció de material combustible, bàsicament centrada en figures corpòries de caràcter caricaturesc, que es planta als carrers de moltes poblacions valencianes per la festa de Sant Josep i que es crema la nit d’aquest dia. FARTÓ: Dolç fet amb farina i sucre que se sol prendre per a berenar amb orxata. FIGA SECA: Fruit de la figuera que es deixa assecar. Molt emprat per a fer bunyols. 102

FLAMA: Massa gasosa en combustió com la que en forma de llengua lluminosa i mòbil es desprén generalment d’un cos que crema. FLOR: Part d’una planta que consta dels òrgans de reproducció (estams, pistils) i de les cobertes protectores d’aquells (calze, corol·la), i que en moltes espècies es distingeix per la seua bellesa de forma, pel seu color o pel seu perfum. Molt present al món de les falles: ofrena, creus, ... FOC: Conjunt de matèries en combustió, amb despreniment de calor i de llum. FUM: Producte gasós de la combustió de matèries orgàniques esdevingut visible per la presència de partícules de carbó. FUSTA: Matèria dura i fibrosa que forma la major part del tronc i branques dels arbres i arbustos. Utilitzada per a fer l’estructura del monument faller. GIPÓ: Peça de vestir, amb mànegues, ajustada i cenyida al cos, i que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura. GREMI D’ARTESANS FALLERS: Associació de persones de l’ofici de fer falles, subjectes a certes ordinacions. GUANT: Coberta de la mà, adaptada a la forma d’aquesta amb una beina per a cada dit o almenys per al dit gros. Utilitzat per les dames de la ciutat. GUARDÓ: Bandereta que es rep quan es guanya un premi. Recompensa, premi. HIMNE FALLER: Composició poètica o musical en lloança a una falla. HOMENATGE FALLER: Cerimònia de reconeixement que es fa en honor de la trajectòria fallera d’alguna persona. INDUMENTARISTA: Especialista en indumentària, especialment en la pròpia de certes festes populars com ara les Falles. INSÍGNIA: Emblema d’una institució, en aquest cas de la falla. JOIA: Peça d’adorn que es col·loca generalment al pit o al coll.

103

Glossari JUNTA CENTRAL FALLERA: És l’organisme que regula i coordina la festa de les falles a la ciutat de València amb les comissions de cada falla. JUNTA LOCAL FALLERA: És l’organisme que regula i coordina la festa de les falles en cada ciutat. En alguns municipis aquesta funció es realitzada per la Federació de Falles. JUPA: Peça de vestit d’home, que es duia als segles XVIII i XIX i que cobria des del coll fins a la cintura o un poc més avall. JUPETÍ: Peça de roba d’home i en ocasions també de dona que cobreix el tronc, no du mànegues, du botons davant generalment i es posa sobre la camisa i davall de la jaqueta. JURAT QUALIFICADOR: Grup de persones encarregades d’avaluar el mèrit d’un candidat o d’una obra en un examen, en una exposició o en un concurs. En aquest cas les falles i els actes que les envolten. LLAÇ: Floc fet en una cinta o veta deixant els extrems llargs i solts per a adornar. LLIBRE FALLER: Originàriament, conjunt de versos satírics que es publiquen i que són l’explicació de la falla i de les seues escenes. Actualment també conté fotografies de les falleres i fallers, la relació de noms de la comissió i tot allò que té cabuda al món de les falles. LLIGACAMA: Cinta de teixit elàstic per a assegurar a la cama les calces o els calcetins i que no caiguen. LLUENTÓ: Peces lluentes menudes amb què s’adorna la roba. MANÇANETES: Botó esfèric de metall. MANIFEST: Exposició pública del vestit de faller o fallera amb tots els complements. MANTA: Peça de llana o cotó molt vistosa per les ratlles de colors blau, verd, groc o roig. Als extrems s’afegien borles o flocs. S’utilitza com a complement del vestit tradicional valencià masculí. MANTELETA: Peça en forma d’esclavina que duen les dones sobre els muscles com a adorn o per a abric. MANTELLINA: Peça de roba de seda, tul, etc., que porten les dones cobrint-se el cap i els muscles quan van a l’església, a missa o a un acte religiós.

104

MANTÓ: Gran mocador que les dones es col·loquen a l’esquena per damunt dels muscles. // Mantó de Manila, el que és de seda i està brodat, procedent generalment de la Xina. MARE DE DÉU: Títol donat a Maria, mare de Jesucrist. MASCLET: Cartó ple de pólvora que serveix per a disparar trons molt sorollosos en les festes populars valencianes. MASCLETADA (o MASCLETÀ): Disparada sincronitzada de molts masclets i carcasses preparats per un pirotècnic en una via pública amb motiu de les festes valencianes. METXA: Corda preparada químicament per a cremar d’una manera uniforme, feta amb filaments combustibles per a encendre misteres, fanals, ciris... i coets, tan típics en les falles. MIRINYAC: Falda que es portava davall del vestit, feta de tela rígida o molt emmidonada, que solia anar guarnida de vergallines o cèrcols de ferro, i que servia per a bombar les faldes exteriors. MISTELA: Beguda composta d’aiguardent, aigua, sucre i canyella. MITJÓ: Calça que cobreix el peu, el turmell i la part baixa de la cama. MOCADOR DE CAP: El que porten les dones estés, cobrint-los el cap per damunt i pels costats. El que porten els homes de certes comarques, enrotllat al cap i lligat damunt el front o el pols esquerre. MOCADOR DE MÀ O DE NAS: Peça quadrada de tela, d’un a dos pams d’amplària, que serveix per a mocar-se i eixugar-se la suor o les llàgrimes. MOCADOR DE PIT: Peça quadrada de roba de lli, cotó, seda o llana, que s’usa en la indumentària per a cobrir el coll, el cap, l’esquena, etc., sia per motius ornamentals, sia com a abric. MONUMENT FALLER: Construcció de material combustible, bàsicament centrada en figures corpòries de caràcter caricaturesc, que es planta als carrers de moltes poblacions valencianes per la festa de Sant Josep i que es crema la nit d’aquest dia. MUNTERA: Capell d’ales amples que s’usava entre els segles XVII i XIX. MÚSIC: Qui es dedica a la música; qui compon o executa peces de música.

105

Glossari NEGRILLA: Pantalons amples i curts de color negre que es posen damunt dels saragüells. NINOT: Cadascuna de les figures que s’exposen en les falles i que al final de la festa és cremat. NINOT INDULTAT: Figura que per la seua bellesa no és cremada. NIT DE LA PLANTADA / PLANTÀ: Nit on es trauen tots els ninots al carrer i es construeixen les falles. NIT DEL FOC: La matinada o la vespra del dia 19 de març és costum tirar un castell de focs artificials especial per la seua durada i intensitat. OFRENA DE FLORS: Acte en què totes les falles desfilen amb música per davant de la Mare de Déu portant-li flors. OR: Element químic metàl·lic que s’usa bàsicament com a metall preciós en joieria. ORFEBRE: Artesà que treballa objectes d’or, plata i altres metalls preciosos. ORXATA: Beguda refrescant de color blanc, elaborada amb xufes, aigua i sucre. PAELLA: Plat típic valencià que es guisa en una paella plana i de dues anses, elaborat bàsicament amb carn, llegums, verdura i arròs, que es cou en caldo fins que queda sec. PANTALÓ: Peça de vestir amb dos camals que s’ajusta a la cintura i arriba fins als peus o fins a una alçària qualsevol. PARTITURA: Conjunt de totes les parts, vocals o instrumentals, d’una composició musical, representades gràficament. PASSACARRER o CERCAVILA: Acte de recórrer els carrers d’una població amb música per a anunciar el començament d’una festa popular o d’una funció religiosa. PASSAR EL CABÀS: Recórrer el barri demanant diners per a la falla. PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT: La Unesco estableix que el patrimoni cultural immaterial es constitueix pels “usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguen com a part integrant del seu patrimoni cultural”. Les falles han estat reconegudes com a tal des de novembre de 2016. 106

PENTINAT DE FALLERA: Disposició dels cabells d’una manera determinada, en aquest cas seria un monyo de forma arredonida que se subjecta amb ganxets al tòs, o bé darrere o als costats del cap. PERRUQUER/A: Persona que es dedica professionalment a pentinar, en aquest cas, les falleres. PICA: Arma molt semblant a la llança, però amb el ferro més petit. // Fig.: A Borriana, per similitud, pal llarg acabat amb flors que s’ofrena a la Mare de Déu. PINTA: Utensili consistent en una làmina proveïda d’una sèrie de pues paral·leles i col·locades en fila, que serveix per a desembolicar, pentinar i arreglar els cabells. PIROTÈCNIC: Especialista en pirotècnia. Persona que fabrica articles de pirotècnia o que en ven. PIULETA: Coet de poca potència. Tronador, coet de paper que es feia esclatar en la festa de Sant Donís (9 d’octubre), aniversari de la conquesta de la ciutat de València. PLANTÀ: Veure nit de la plantà. “PLEITESIA” o HOMENATGE: Acte on un membre de cada falla, a Borriana, manifesta a la Fallera Major els seus sentiments fallers. PLUJA: Precipitació de gotes d’aigua, provinent de la condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera. És el pitjor enemic de la festa de les falles. POLSERA: Objecte d’orfebreria o de bijuteria que es du entorn del puny, en forma d’argolla o de cadeneta. PÓLVORA: Barreja de salnitre, sofre i carbó, generalment en grans, que té una gran força explosiva i s’usa en la propulsió de projectils o la preparació de focs d’artifici, entre altres usos. PREGÓ / CRIDÀ: Discurs que es pronuncia en públic en ocasió d’una festivitat o celebració i convidant a participar-hi. PREGONER/A: Personalitat encarregada de fer el pregó d’una festa o d’una celebració. PREMI / GUARDÓ: Recompensa, guardó o remuneració que es confereix barata algun mèrit o servei, i en reconeixement d’aquest.

107

Glossari PRESENTACIÓ / EXALTACIÓ: Acció i efecte de presentar. Festa en què les falles presenten els representants fallers. PRESSUPOST: Còmput anticipat de les despeses i dels ingressos d’una entitat, en aquest cas la comissió fallera, per a un període de temps determinat. PROCLAMACIÓ: Acte públic i cerimoniós on es proclama la fallera major. RAM: Conjunt o manoll de flors o d’herbes, naturals o artificials, que serveix d’adorn. RODET: Aplec de cabells trenats i reunits en una massa redonenca al centre i costats del cap. RODINA: Barret de copa baixa en forma de con trencat, i d’ala ampla i rígida girada cap amunt en l’extrem, formant un relleu recobert de vellut, típic de la indumentària valenciana masculina dels segles XVIII i XIX. SABATA: Calcer de cuiro, feltre o altra matèria que cobreix el peu i eventualment el turmell. SANT JOSEP: Patró de les festes de les falles. SARAGÜELLS: Calçons amples, que no arriben més avall dels genolls; en portaven els llauradors. SEDA: Fibra fina, forta, llustrosa, amb què fabriquen llurs capolls diferents larves d’insectes, d’on s’extrau un fil per a teixir. SERPENTINA: Tira estreta i molt llarga de paper de color, enrotllada, que es desenrotlla quan es llança tenint-ne agafat l’extrem interior. SINAGÜES: Peça de vestir interior femenina, generalment blanca i sense cosset. SIVELLA: Peça de metall o d’altres materials que serveix per a unir els dos caps d’un cinyell o les dues orelles d’una sabata i que consisteix en un marc travessat per un eix proveït d’una o més pues fixat a un dels caps, i per on es fa passar l’altre cap, que queda subjecte per mitjà de la pua o pues. SURO BLANC (poliestiré expandit): Material amb què es construeixen les falles. TABALET: Tabal xicotet amb què s’acompanya la dolçaina. TABALETER/A: Persona que toca el tabalet. 108

TAPÍS: Peça de tela, amb grans dibuixos, sovint figures i paisatges, usada generalment en l’adornament de les parets, la fabricació de la qual constitueix l’art de la tapisseria. A Borriana, dibuix fet amb paperets on es duen les flors ofrenades a la Mare de Déu. TELER: Aparell o màquina per a teixir o brodar. TERNA: Tipus de mantellina que consta de 3 elements molt diferenciats: 1- Una peça central de forma ovalada d’uns 70-100 cm de llarg per 30-50 cm d’ample realitzada en seda o encaix. 2- Una altra formada per una tira de puntes de 30-50 cm d’amplada i longitud suficient per a envoltar el centre amb comoditat i frunzit al llarg de tot el perímetre de la peça central. 3- I el quadre o quadrillo, d’un encaix més ample que l’anterior, uns 50-60 cm i de longitud d’1 m frunzit que cobrirà la cara. TERRATRÈMOL: Sacsejament o tremolor de la superfície de la terra, causat per dislocacions de la crosta, per explosions volcàniques. Fig: Gran soroll quant es tira una traca. TINDRE BOU: Expressió col·loquial que es gasta a Borriana quan s’arrima el dia de la plantà i no està acabada la falla. TRACA: Sèrie de coets o petards col·locats al llarg d’una corda que esclaten successivament. TRO D’AVÍS: Coet que es llança per a avisar d’un acte. TRO DE BAC: Receptacle de paper ple de pólvora ben pitjada i lligat ben estret amb dues o més voltes de fil, que rebenta quan el reballen i fa un gran soroll. TRONADOR/ MASCLET: Coet molt sorollós. TUL: Teixit fi i transparent de fils de seda, de cotó o de fibres sintètiques que formen malla, generalment hexagonal o octogonal. VENT: Moviment natural de l’aire molt temut pels fallers, sobretot el dia de la plantà. VENTALL: Instrument que serveix per a agitar l’aire i refrescar l’ambient; especialment, conjunt de plomes o tros de paper, de tela o d’altra matèria flexible que, disposat en forma de semicorona circular i sostingut per un mànec o per diverses peces primes de fusta, de vori, de metall, etc., serveix per a agitar l’aire i donar fresca a la persona que el du o que hi està prop. Forma part dels complements del vestit de fallera. VESTIDOR/ES: Persones encarregades de vestir la mare de Déu, amb les flors que li porten en l’ofrena. 109

Glossari VESTIT: Peça o conjunt de peces de roba amb què ens cobrim el cos, llevat de la roba interior. XARANGA: Conjunt musical no molt nombrós format per instruments de vent i de percussió que, amb un repertori mogut, anima les festes de carrer. XOCOLATADA: Menjada de xocolate, sovint acompanyat de coca, pastes i altres dolços. XOCOLATE: Producte alimentari obtingut mesclant cacau refinat en pols i sucre finament polvoritzat, als quals se sol afegir canella o vainilla. XUFA: Tubèrcul comestible de la xufera, ovoide i rugós, de la mida d’un cigró menut, de color marró per fora i blanc per dins, carnós i de tast dolç, amb el qual s’elabora l’orxata.

110

Solucions 1.-

Faixa

48.-

Vent

95.-

Xocolate

141.-

Terna

2.-

Barret

49.-

Joia o agulla de pit

96.-

Premi/ Guardó

142.-

Indumentarista

3.-

Jupa

50.-

Passar el cabàs

97.-

Terratrèmol

143.-

Arracades

4.-

Còfia

51.-

Sinagües

98.-

Mistela

144.-

La despertà

5.-

Brusa

52.-

Falda

99.-

Batalla de flors

145.-

Sabata

6.-

Pantaló

53.-

Dolçaina

100.-

Ofrena

146.-

Caramels

7.-

Sabates

54.-

Paella

101.-

Foc

147.-

Jupetí/ Guardapit

8.-

Calces

55.-

Sivella

102.-

Cartó

148.-

Casal faller

9.-

Mitjó

56.-

103.-

Camafeu

149.-

Homenatge / Pleitesía

10.-

Muntera

57.-

Flors

104.-

Himne de la falla

150.-

Dolçainer/a

11.-

Saragüell

58.-

Ninots

105.-

Coeter/a

151.-

La nit de la plantà

12.-

Guants

59.-

Tindre bou

106.-

Flor

152.-

Comissió

13.-

Ventall

60.-

Mantellina

107.-

Orxata

153.-

Mare de Déu

14.-

Dama de la ciutat

61.-

Banda

108.-

Músics

154.-

Creus de maig

15.-

Pintes

62.-

El masclet

109.-

Estendard

155.-

Domàs

16.-

Capa

63.-

Espolí

110.-

Castell de foc

156.-

Confeti

17.-

Ninot

64.-

Cosset

111.-

157.-

La cridà / El pregó

18.-

Monument faller

65.-

Seda

Manteleta o mocador de pit

66.-

Ventall

Traca

Mascletà

Tul

112.-

158.-

19.-

Adreç

67.-

Xufa

Calçotets

Junta Central Fallera

20.-

113.-

159.-

68.-

Ram

Pluja

Homenatge Faller

Cossiol

114.-

160.-

21.-

Pinta

69.-

Bases de la falla

Suro blanc

Passacarrer/cercavila

22.-

115.-

161.-

Vestit de fallera

70.-

Agulla

Tro de bac

Banda de música

23.-

116.-

162.-

71.-

Davantal

Homenatge / Pleitesía

Clenxa

Pólvora

117.-

163.-

24.-

Jupetí/ Guardapit

72.-

Fusta

Perruquer/a

Tro de bac

25.-

118.-

164.-

73.-

Esbós

Tapís

Cort d'honor

Negrilla

119.-

165.-

26.-

Partitura

74.-

Cosset

Casulla

Pica

27.-

120.-

166.-

75.-

Fum

Mocador de cap

Presentació / Exaltació

Gremi d'artesans fallers

121.-

167.-

28.-

Polsera

76.-

Llaç/Floc

Pentinat de fallera

Cendra

29.-

122.-

168.-

77.-

Argent

Crítica de la falla

Xaranga

Mançanetes

123.-

169.-

30.-

Rodina

78.-

Anell

Arròs

Serpentina

31.-

124.-

170.-

Tro d’avís

79.-

Jurat qualificador

Cavalcada del ninot

Tabaleter/a

32.-

125.-

171.-

80.-

Gipó

Pinta

Figa

Brodador/a

126.-

172.-

33.-

Bunyol

81.-

Manifest

Nit del foc

L'elecció

34.-

127.-

173.-

82.-

Piuleta

Metxa

La plantà

Manta

128.-

174.-

35.-

Cotó

83.-

Fartons

Ninot indultat

Coet borratxo

36.-

129.-

175.-

84.-

Rodet

Carabassa

Pirotècnic/a

Llibret faller

130.-

176.-

37.-

Foc

85.-

Brocat

Tabalet

Coet

38.-

131.-

177.-

Insígnia

86.-

Cosidor/a

Paella

Lligacama

39.-

132.-

178.-

87.-

Sant Josep

Pregoner/a

Pressupost

Calça de llana

133.-

179.-

40.-

Lluentó

88.-

Tronador/masclet

L’Encesa

Castell piromusical

41.-

134.-

180.-

89.-

Premi/ Guardó

Davantal

Orfebre

Cordà

135.-

181.-

42.-

90.-

Mantó

Proclamació

Flama

Guardó

136.-

182.-

43.44.-

Teler

91.-

Mocador de nas

137.-

Entrega de premis

183.-

45.-

Cartell de falles

92.-

Homenatge / Pleitesía

138.-

Coronament de la falla

Patrimoni Inmaterial de la Humanitat

93.-

Fallera major

Cistella

Artesà/ana faller/a

Espardenya

139.-

184.-

46.-

Vestidor

94.-

Mirinyac

La Cremà

Encenalls de Sant Josep

47.-

140.-

185.-

111

112

Recull fotogrĂ fic 2016

113

Recull fotogrĂ fic 2016

114

115

Recull fotogrĂ fic 2016

116

117

Crítica Local “El Plany”

119

EDITA: actualitat Magnífica Falla Chicharro Març 2017 Butlletí d’Informació Fallera Directora: Andrea Claramonte Llopis Coordina: Racalauet Col·laboren: Berni Xic-i-jo Cabudet

Pont de Santi

Revisió: Multiòptiques Adreça. Carrer Sant Jaume, 1 12530 BORRIANA

FALLA CHICHARRO

er fi s’ha descobert la finalitat de les llargues obres de reforçament del Pont del Carrer Major. Borriana és una ciutat turística de nivell i com a tal, necessita infraestructures de nivell. Per aixó es va decidir comptar amb la inestimable ajuda de l’arquitecte amic, Santi, el xiquet de Ca La Trava per a dissenyar el pont del Riu Ana. Per tal de minimitzar despeses, està gastant-se el trencadís que va caent a poc a poc del Palau de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, també obra de l’amic Santiago. A més, l’Ajuntament ha comprat una tonellada de pintura a les rebaixes per poder pintar el possible rovell que en un parell de mesos començarà a eixir, la qual cosa afecta totes les obres de l’afamat arquitecte. Per finalitzar, i després de pegar una volteta per Borriana ciutat i pels Poblats Marítims, el xiquet de Ca La Trava, es va comprometre a fer la pasarel·la del Clot. “Esta obra, com sempre cau, no em preocupa, no serà culpa meua, jejeje“ va dir Santiago.

El B.F.I. (El Plany) és una publicació gratuïta que qualsevol ciutadà podrà llegir, si té un amic o amiga faller que li’l faça arribar. Si alguna persona troba defectes en la redacció es demana que es pose en acció per fer-nos l’oportuna reclamació i així poder oferir-los la millor informació. El butlletí està d’acord amb totes les idees expressades siguen signades o no.

120

actualitat

Un Mercat de MÀxiMa segUretat

A Borriana s’ha activat el protocol antiterrorista per a esdeveniments de gran envergadura. Al Mercat de la Mar, abans anomenat Mercaplatja, s’ha hagut de col·locar una tanca perimetral i una gran porta enreixada amb torns per tal de controlar l’afluència de gent. També s’han instal·lat detectors de metall que funcionaran amb un grup electrogen. Tot açò a fi de garantir la seguretat de milers de persones tant del nostre poble, com d’altres pobles veïns. Així mateix la Policia Municipal, ha instaurat torns extra de voluntaris del cos, que vigilaran des d’una caseta elevada, de l’estil de les barraquetes de platja, i situada al costat de la xurreria.

escenaris transportables L’organització de L’Arenal Sound, davant dels dubtes sobre l’emplaçament del recinte de concerts, ha trobat la solució perfecta. S’ha presentat un escenari mòbil que estarà muntat a juny i que es traslladarà al recinte, siga on siga, el dia abans de l’inici del festival. Així, l’organització es cura en salut i deixa que l’Ajuntament puga debatre fins a l’últim moment (el dia 31 de juliol com a data límit) on vol que se celebren els concerts sense posar en joc la seua celebració. Després de sorgir la idea, el tripartit, en un viatge d’urgència a “Cabo Cañaveral”, va rebre de part de la NASA, el compromís de lloguer d’un dels transports eruga -“Crowler Transporter”que utillizen allí. Una volta l’Ajuntament i la Generalitat es fiquen d’acord, i si no també, l’escenari serà transportat a la Malvarrosa, o a l’antic recinte de concerts, o a les ciutats veïnes, per a fer de l’Arenal Sound un festival comarcal. 32-3 121

salut

POL·LUCiÓ ambiental a Borriana

El grup de govern de Borriana, anomenat normalment “Tripartit”, ha decidit de manera extraordinària, restringir la circulació de vehicles, tant en el casc urbà com en els poblats marítims, a causa dels alts índexs de contaminació ambiental que feien quasi impossible divisar el famós “Skyline” des de totes les carreteres que arriben a Borriana. A l’igual que la Sra. Carmena a Madrid, es restringirà el trànsit però amb unes altres normes. Com no es posaven d’acord si dies parells o imparells, cada grup ha decidit adjudicarse un dia i una norma restrictiva. Estes seran les indicacions per a circular per Borriana en els mesos de març i abril: Dilluns, els vehicles amb matrícula parell, per a “Se Puede”; dimarts, els vehicles amb matrícula imparell per a “Ci-bur”; dimecres i dijous, els vehicles de color taronja, blanc i gris, que diuen que ara n’hi ha molts, per a Compromís. Divendres i dissabte circularan sols els rojos, per al partit socialista –és clar- i diumenge, diu JuanFus, que no circularà cap vehicle a motor. Per la manca de diners a l’Ajuntament, no es posaran senyals indicadors; els mateixos policies municipals, o ens deixaran passar o ens estendran la preceptiva recepta sancionadora, amb el consegüent increment de les arques municipals.

el Mosquit tigre El passat mes d’octubre, es va dissenyar a Borriana una campanya de concienciació sobre el famós mosquit tigre. Per evitar els riscos que comporta i erradicar els llocs on es reprodueix, així com per a informar als borrianencs del que han de fer si arriben a ser atacats i es troben amb eixes doloroses picades que omplin el cos de taques roges. El millor de tot i més xocant van ser els llocs i la data en què es va publicitar eixa campanya. El cartell que instal·laren a la porta del cementiri una setmana abans del dia de Tots Sants, va fer que la gent s’acollonira i per això va voler informar-se, sobretot la gent major que sol visitar amb més freqüència aquest lloc. Tant la xerrada del cementiri del dia 1 de novembre, com la del tanatori del carrer la Misericòrdia del dia 31 d’octubre, estaven de gom a gom, no així la xerrada del dia 30, ja que, per ser dimarts, la gent va preferir anar al mercat.

122

Esport

CaMPsaNt sant Miguel

Es descobreix un cementiri o campsant sota el camp de San Fernando, ultimament anomenat “Sant Miquel”. El succés va ocórrer un dia d’entrenament normal, quan un jugador del Club Esportiu Borriana va ensopegar amb alguna cosa que eixia de baix la gespa. Es tractava d’un tros de marbre que, després es va saber que pertanyia a una làpida. Segons les investigacions, el cementiri data de principis del segle XX, encara que sembla que s’han afegit làpides durant els últims dos anys. Encara no està confirmat, però pareix que es tracta d’ànimes frustrades de borrianers futbolistes que alguna vegada van voler formar part de l’equip del seu poble i no ho van aconseguir.

santa Berta on iCe L’Ajuntament segueix millorant els parcs que tenim en les distintes places i dotant de diferents opcions perquè els borrianencs puguen fer esport sense rascar-se la butxaca. L’última plaça dissenyada, és la de Santa Berta, on es col·locarà una pista de gel. Les altes temperaturas de l’estiu a la Plana no seran un problema. Com es va poder veure estes festes nadalenques passades, la pista de gel, no és de gel natural, sinó sintètic…. Ah! què us pensaveu? La pista és ecològica, reciclable, no tòxica, sense despeses energètiques: 0€. No es deforma, no es trenca i damunt inclou, tot allò necessari per a començar a patinar: patins especials per a este tipus de gel, prestatgeries, màquina afiladora de patins, farmaciola de primers i segons auxil·lis, tanques de seguretat i tapissat amb goma pels costats. Per a començar, ja hi ha un equip que llogarà la pista per a entrenar, serà la selecció valenciana de patinatge en línia. També ens han indicat des de l’SME que tots els clubs que lloguen la pista o s’apunten als cursets tindran opció a subvencions diverses, depenent de la quantitat de gent que s’apunte i de la quantitat de gent que use les farmacioles. De moment, el Club de Tir amb Arc, el de Gimnàstica Artística i el d’Amics del Clot han confirmat la seua inscripció. 54-5 123

mobilitat ecobus

l proper estiu entraran en funcionament les noves línies de bus ecològiques que posarà en circulació una reconeguda companyia d’autobusos comarcals. Segons diuen, es tracta de matar dos pardals d’un tir. Per un lloc, els autobusos funcionaran de manera híbrida i elèctrica, per tal d’estalviar combustibles fòssils. Els autobusos que arriben fins a La Ratlla i fins a Santa Bàrbara, seran completament elèctrics i els que tinguen com a destí el Grau i Les Alqueries-Renfe, seran híbrids. Per una altra banda, no es pagarà amb diners. Depenent del trajecte, la tarifa consistirà en llaunes de refresc, ampolles de vidre o envasos de plàstic. Per exemple, la ruta que arriba a Santa Barbara costarà tres llaunes i una ampolla de vidre i qui vaja al Port només haurà de pagar dos llaunes de refresc. Per fer front a aquest sistema de pagament, els autobusos, duran un remolc que hauran de buidar en finalitzar la jornada a l’Ecoparc. Açò podria ser un problema, ja que l’Ecoparc només permet dipositar 75 kg de cada material per dia, però com a Borriana sols gasten l’autobús unes disset persones per dia, no hi haurà cap inconvenient.

Carretera deL

POrt

l nou carril bici que unirà Borriana amb el Port serà inaugurat este estiu. Fins aleshores, s’aconsella a tot aquell que tinga intenció de gastar-lo, que vaja fent cama i exercicis de musculació i resistència perquè el carril acumularà 400m de desnivell tant a l’anada com a la tornada. Els urbanistes s’han vist obligats a fer tantes pujades i baixades com entradors a cases, tallers, camins i fàbriques. Més de trenta entradors han hagut de fer per a garantir la seguretat dels habitants de les cases i també dels ciclistes. Segons ens informen des del Consistori, l’altra opció era sol·licitar un crèdit per a comprar senyalitzacions verticals de trànsit. Açò costava un ull de la cara, aproximadament cent vint senyals, quatre per entradors. Els ciclistes i caminants s’han oposat rotundament: “Amb tantes parades, seria millor anar en cotxe” diuen.

124

exCedÈNCia a l’ajuntament

CULTURA

a fa unes quantes setmanes que Christopher ens mostra la seua cara més elegant. A l’ensorrament de l’antic institut Llombai va acudir d’etiqueta, quan tots anaven amb camisa o jersei. Una cosa ben extranya entre els militants podemites. El misteri s’ha descobert quan el regidor ha demanat una excedència del seu lloc de treball per acudir a la “Mercedes-Benz Fashion Week Madrid”, la Cibeles de tota la vida. Pareix ser que el regidor-model ja seguia la moda als últims actes públics a què havia acudit. L’alcaldesa Maria Josep Safont ha declarat al Plany que no ha pensat en cap substitut, ja que es pot prescindir de la tasca de Del Moral durant dues setmanes, o més si fóra necessari, de tan transparent que és la seua presència.

Més “CaBUts” a Borriana Els representants de la Confraria de la Mercé han presentat conjuntament amb els representants municipals de Cultura i Turisme, la restauració i la incorporació de nous “Cabuts”, dies abans de la celebració del dia de la Mercé. Fita on es realitza la tradicional i multitudinària desfilada pels carrers i en la qual participen milers de persones, especialment xiquets i xiquetes, d’arreu del món, que batallen contra els cabuts al seu pas. És tanta la demanda, que el Magnífic restringirà l’entrada al recinte per tal que no es massifique l’esdeveniment. Per eixe motiu, a l’Oficina d’Informació es repartiran polseres als veïns de Borriana per tal de poder-hi participar. Als Tours Operadors l’Ajuntament els les farà arribar unes setmanes abans de celebrar-se la desfilada. A hores d’ara, hi ha confirmada gent de, fins i tot trenta països dels cinc continents. Enguany, es substituiran els «bastons»(tubs de cartró, dels quals cadascú es proveïa com podia) per inflables menys pesats i perillosos que es repartiran a l’entrada del recinte. Així es podran evitar els forts colps entre els assistents i es protegiran els «cabuts» que han estat restaurats enguany. En el torn de paraula el regidor delegat ha tirat flors per tot arreu, no li n’ha dolgut per a ningú. I també la presidenta de la Confraria que, desinteressadament s’encarrega de l’organització de les celebracions, ha volgut agrair al departament de Cultura Municipal la seua implicació a l’hora de restaurar els «cabuts», ja que fa molts anys que s’havia demanat i, fins ara no s’havia aconseguit. També va voler agrair a PePe JUBILACIONS DAURADES, el finançament dels nou cabuts que enguany s’incorporaran a la comitiva. També ha donat les gràcies a les marques comercials VOLTAREN i REFLEX pel patrocini dels «bastons» que s’utilitzaran en la lluita.

76-7 125

actualitat

PaNeLL tÀCtiL

a regidoria de Turisme ha posat en funcionament un nou recurs d’informació turística i municipal en forma de pantalla tàctil que des d’aquesta mateixa setmana ja es pot utilitzar en l’exterior de l’Oficina TouristInfo situada en el Carrer Major. El màxim responsable de l’àrea turística a la ciutat, ha declarat: “estem molt contents de poder comptar amb una eina més, dins de les possibilitats de les quals disposem, a l’hora d’oferir informació turística i fer més atractiva la ciutat de cara a les persones que ens visiten”. En ella es pot trobar una gran quantitat d’informació sobre el turisme a la ciutat, però també dades generals sobre Borriana. Es pot consultar tant en castellà com en valencià, anglès, francés, romanés i àrab. Tan sols realitzant una visita ràpida a la pantalla tàctil ens podem trobar amb dos grans apartats en els quals es divideix la informació disponible. D’una banda una Guia de Borriana amb quatre pestanyes diferents que ofereixen tot tipus d’opcions sobre “Què fer” a Borriana i “Com descobrir” Borriana», telèfons d’interés i fins i tot poder enviar un e-mail o un whatsapp al nostre mòbil amb el mapa de la ciutat. D’altra banda, i perquè el ciudatà borrianenc i el visitant es distraga mentre el seu acompanyant troba un lloc per a aparcar (cosa força difícil) hi pot trobar dos dels millors videojocs que existeixen hui en dia. A més a més, si es passa una pantalla, tant del Tetris com del Candy Crush, el panell imprimeix un val-descompte per a usar en els comerços locals.

duatló al Clot

l món de l’esport a Borriana està d’enhorabona. A iniciativa del multitudinari i afamat club d’esports Amics del Clot, es programaran un parell de nous esdeveniments esportius per a este any 2017. En vore com van les voreres del nostre paratge natural, va sorgir la idea de fer un Duatló, amb la combinació “carrera a peu-natació”. Com els episodis metereològics no es podem programar, han ideat una APP en coordinació amb l’SME , Via Pública, Ajuntament, Generalitat, Diputació, Falla Caçadors, Evasión Running, Pepita, Rafa Sport, Helios i Decathlon perquè en el moment en què les pluges arriben a la xifra de 120 litres/m2 i quan les portes de l’embassament siguen obertes, tenen vuit hores per a preparar la cursa i avisar els competidors mitjançant l’aplicació dels mòbils. Hauran de fer-ho corrents, però com ells ja corren per naturalesa, doncs no hi ha problema. Es tindrà tot preparat per als mesos de setembre i gener, que és quan solen haver estos episodis de gota freda. Ximo, el president ens comenta“ Sempre ens ha agradat provar-ho quasi tot, en el club ara tenim les seccions de Cloters, tant Asfalters com muntanyers, Bicicloters, tant muntanyers com de carretera, Alpincloters, estos només de muntanya, clar, Tricloters i per què no, anem a incorporar la de Ducloters !!!”

126

actualitat

127

gastronomia

ESDEVENIMENT CULINARI

a regidoria de Turisme ha donat a conéixer tots els detalls de la vuitena edició de les «Jornades Gastronòmiques de la Clemenules i la Satsuma» que a partir del cap de setmana vinent tindran lloc en diferents poblacions. Tal com ja s’ha fet en ocasions anteriors, la celebració de les Jornades s’amplia a Nules, Moncofa, La Llosa i Almenara, que després de la bona experiència i els resultats de participació d’altres edicions, no han dubtat a tornar a proposar als seus establiments l’elaboració d’un menú especial. Segons ha detallat el regidor de l’àrea turística, Santi Zorío, les Jornades creixen tant cada any a Borriana i a la resta de municipis de l’àrea de Castelló Sud, que s’ha sumat a la iniciativa la varietat Satsuma En aquesta ocasió, a Borriana seran onze els restaurants que oferiran el menú especial. En esta edició, començaran a servir-se estes meravelles culinàries des de divendres 20 de gener fins al dia 5 de febrer. A Borriana, els restaurants participants han decidit uns preus que van des dels 12 als 20 euros; es podran trobar una infinitat d’elaboracions més econòmiques que altres anys com sashimi amb vinagreta de satsuma, amanida de clemenules amb formatge fresc, broquetes de llagostins amb mango i navelate, carpaccio de tonyina amb galls de clemenules o foie micuit amb satsuma caramel·litzada. Són solament alguns dels plats elaborats pels restauradors de Borriana que, tal com ha recordat Zorío, esperen tindre un gran èxit pel preu força reduït que té la fruita este any, ja que tan sols han d’anar a arreplegar-la.

128

FALLES

JA SOM PATRIMONI El somni està complit, després d’anys d’esforç i treball. Va ser el 2003 quan Justo Nieto, aleshores rector de la Universitat Politècnica i mantenidor de Vanessa Lerma (FMV 2003) que va llançar la primera pedra. El 2010 es reprén la iniciativa i és el 28 de gener de 2011 quan l’Ajuntament de València aprova una moció del regidor Fèlix Crespo per obrir l’expedient. Després de molts anys d’intents i revessos, per fi el comité de la Unesco confirma que l’expedient està complet i és inscrita la candidatura en la llista de projectes a examen. I per fi, el Comité Intergovernamental de la Unesco reunit el dimecres 30 de novembre de 2016, a Addis Abbeba va aprovar l’entrada de la festa de les falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El comité va valorar les Falles com una expressió de creativitat col·lectiva que salvaguarda les arts i oficis tradicionals. La inclusió en el llistat de patrimoni cultural immaterial respon a la necessitat social de salvaguardar arts i oficis tradicionals que d’altra forma podrien desaparéixer. La Unesco no sols valora els cadafals fallers, sinó que també va incloure, artesans, músics, literatura, indumentària, pirotècnia, a més de tots els actes que es desenvolupen dins de la setmana fallera. Per tal motiu es va convocar al col·lectiu faller, per plantar una falla d’uns dotze metres “al tombe” davant les torres de Serrans. El monument realitzat per Juanjo Garcia, en vareta i que representava el cartell amb el qual Junta Central Fallera va promocionar la candidatura, estava previst que es cremara el següent diumenge. Dia en el qual hi havia previst fer un espectable audiovisual, una Crida a la Humanitat, pirotècnia i la cremà de la falla. L’oratge advers i capritxós va fer que els actes foren endarrerits una setmana. Així, el diumenge 11 de desembre a les 20.00 se celebraren els actes commemoratius de la consecució de les falles com a patrimoni immaterial de la humanitat, en mig d’un magnífic ambient festiu. Molts van ser els col·lectius fallers que varen ser allí, entre els quals almenys 200 fallers de Borriana van ser presents a l’acte. 129

10-11 11

130

ColÂˇlaboradors/es

La falla Chicharro vol donar les grĂ cies als nostres amics, amigues i empreses colÂˇlaboradores. Sense la seua inestimable ajuda no hauria estat possible traure avant el nostre llibret.

TRANSPORTS INTERNACIONALS Poligón Industrial La Rosaleda, Nau 1. P.O Box 48 12540 Vila-real (Castelló) Telèfon: 964 52 04 49 Fax: 964 52 30 20

C/ Escorredor 76 Baix 12530 Borriana Tel.: 647 47 48 39

3 MEDIANAS Oferta válida en wwwt.telepizza.es para medianas ( excepto sin gluten) hasta 5 ing. ( masa ﬁna o clásica). Válida al pedir 3 medianas en un mismo pedido. Sólo en tiendas adheridas con venta online. No acumulable a otras ofertas. Impuestos incluidos.

En Fallas todo se disfruta a lo grande

la masa el secreto está en

Suni Fandos, Ángel Riego, Juan Jesús Silvestre, Natalia Gil, Mariló Castillo, Joel Ugeda, Isabel M.B, Isabel Monfort, Mª Carmen García, Gema Carda, Mercé Carda, Amelia Gual, Sonia Alegre, Montse Villanova, Mireia Mollà, Celia Manzano, Angels Segarra, Eugenia Ferrer, Encarna Cubedo, Beni Cifuentes, Jesús Albarran, Paula Escrig, Valentín Escrig, Jordi Blasco, J.L Rueda, Maribel Lecha, Marisa García, Angelines Olivas, Amparo Usó, Yolanda Godos, Susana Diago, Loles Remolar, Vicenta Garí, Alberto Feliu, Carlos Gomez, Vicente Llopis, José Aymerich, Juan Branchadell, Joan Villanova, Raquel Ramos, Igor García, Ángela García, Coral Marti, Jessica García, Luisa Aguilella, Ana Garí, Laura Ortells, Lara Monferrer, Margarita Castrillo.

SERVICIO DE LIMPIEZA DE FOSAS SÉPTICAS Y DESATASCO DE TUBERÍAS T. 964 331 590