Karla Alejandrina Planter Pérez Rectora del Centro Universitario de los Altos
Juan Manuel Durán Juárez Rector del Centro Universitario de Ciencias Sociales y Humanidades
Luis Gustavo Padilla Montes Rector del Centro Universitario de Ciencias Económico Administrativas
Marco Antonio Pérez Cisneros Rector del Centro Universitario de Ciencias Exactas e Ingenierías
José Francisco Muñoz Valle Rector del Centro Universitario de Ciencias de la Salud
Margarita Hernández Ortiz Coordinadora General de Extensión y Difusión Cultural
Gracias a todo el equipo de la FIL Guadalajara
Dirección General: Alejandro Márquez Hernández, Luis Ángel Márquez Arrellano, José Luis Martínez González, Mariela Cruz Mena Mundo Operaciones: Geovanna Carrillo Barraza, Maricruz López Ramos, Mayra Azucena Martínez Salazar, Judith Morales Moreno, Yolanda Peguero López Administración: Ileana Paola Arellano González, Nancy Guadalupe Cruz Nieto, Vanessa Jiménez Fuentes, Berenice Lozano Juárez, Bernardo Sahagún Torres, Luis Manuel Soria Rayas, Patricia Lorena Valentan Gómez Contenidos: María Daniela Ascencio Casillas, Araceli López Alvarado, Natalia Montes Sánchez, Itzel Estefanía Sánchez Hernández, Óscar Armando Ugalde Sánchez Protocolo: Noemí Aguirre Garza Diseño y Ambientación: Francisco Javier Ojeda Álvarez, Emilia Amaranta Ruiz Martínez Prensa y Difusión: Myriam Elizabeth Bermúdez Martínez, Olmo Ixil Martínez Gómez, Álvaro Moreno Naranjo, Josué Enrique Nando Durán, Melanie Romero y Romero Villafaña Tecnologías de la Información: Noe Davila Leandro, José Antonio Mercado González FIL Niños: Fernanda García López, María Rosalba Ramírez, Sharon Ramírez Montes de Oca, Rocío Andrea Salinas Gutiérrez Expositores y Profesionales: Luis Eduardo Flores Herrera, Nelly Ximena Gómez Hurtado, José Antonio González Mora, Jazmín Vianett Martín Orozco Servicios de Viajes: Saili Yesenia Jasso de la Torre, Mónica López Bravo, Aranzazú Soledad Meza Macías Alimentos y Bebidas: Valeria Gómez Nuño, Aldo Favio Lozano González Montaje: Adrián Alberto Alvarado Amador, José Ramón Lara Aguayo, Jessica Elizabeth Navarro Tinajero, Carlos Alberto Padilla Rojas, David Velázquez Rodriguez, Christian Velázquez Rodriguez, Ana Delia Velázquez Flores, Luis Alberto Velázquez López
FOTÓGRAFOS FIL 2024:
Bernardo De Niz, Natalia Fregoso, Eva Becerra, Nabil Quintero, Rafael del Río, Paula Vázquez y Carlos Zepeda
Marisol Schulz Manaut Directora General
Militza Ledezma Aldrete Directora de Operaciones
Laura Niembro Díaz Directora de Contenidos
Ma. del Socorro González García Administradora General
Mariño González Mariscal Coordinadora General de Prensa y Difusión
Armando Montes de Santiago Coordinador General de Expositores y Profesionales
Ana Luelmo Álvarez Coordinadora General de FIL Niños
Sergio Arbelaez Ospina Productor Foro FIL
Leonardo Ureña Bailón Coordinador de Tecnologías de la Información
Dania Guzmán Torres Coordinadora de Diseño y Ambientación
Adrián Lara Santoscoy Coordinador de Montaje
Carolina Tapia Luna Coordinadora de Programación
Yolanda Herrera Paredes Coordinadora de Servicios de Viajes
Isabel Islas Cervantes Coordinadora de Difusión
Mónica Rosete García Coordinadora de Alimentos y Bebidas
Abigail Corrales Pérez Coordinadora de Venta de Stands Nacionales
Angélica Gabriela Villaseñor Rivera Coordinadora de Venta de Stands Área Internacional
Miriam Arias García Coordinadora de Recursos Humanos
Erika Jiménez Novela Coordinadora de Cobranza
Elena Mondragón Villegas Contadora General
Lourdes Rodríguez de la Torre Coordinadora de Protocolo
Los caminos de 907,300 lectores se encontraron en la FIL
Cada año, desde el último sábado de noviembre, se viven en Guadalajara los nueve días más felices para quienes amamos la lectura. En 2024, la Feria Internacional del Libro de Guadalajara se refrendó como un espacio inigualable para la cultura, la literatura, el arte, la ciencia y el pensamiento, con grandes figuras de la creación y el conocimiento, y con una audiencia de más de 907,300 lectores que se dieron cita del 30 de noviembre al 8 de diciembre en Expo Guadalajara.
España, Invitado de Honor 2024, propuso un “Camino de ida y vuelta” entre nuestros países, con una delegación que abarcó su variedad lingüística y literaria y un magnífico pabellón que, sin duda, quedó en la memoria de las y los visitantes. Las noches del Foro FIL mostraron esta diversidad con propuestas del rock al flamenco y la electrónica, a las que se sumaron exposiciones en Museo de las Artes de la Universidad de Guadalajara, Museo Cabañas y Museo de Arte de Zapopan.
Al programa literario de la Feria, encabezado por el mozambiqueño Mia Couto, ganador del Premio FIL 2024, y el tanzano Abdulrazak Gurnah, Nobel de Literatura 2021, se sumaron las secciones FIL Joven, el Festival de las Letras Europeas, Latinoamérica Viva, el Salón de la Poesía, Libros al Gusto, el Salón del Cómic y, por supuesto, FIL Niños, con talleres y espectáculos para la formación de lectores, este año con el lema “Salte de la raya”. En FIL Ciencia, se contó con la participación de Morten Peter Meldal, Nobel de Química.
Más de 18,100 profesionales acudieron a esta edición de la Feria, que es también una plataforma para los negocios editoriales. La FIL fue, y lo será siempre, un homenaje a su fundador, Raúl Padilla López (1954-2023), quien construyó una feria del libro única en su tipo y que hoy se consolida como el mayor festival cultura de Iberoamérica.
Este documento es un resumen de esos nueve días en los que Guadalajara fue, una vez más, el epicentro del libro y la lectura.
Marisol Schulz Manaut Directora General Feria Internacional del Libro de Guadalajara
NUMERALIA 2024
Público asistente 907,300
Sellos editoriales 2,763
Profesionales del libro 18,100
Asistentes a FIL Niños
194,239
Actividades de FIL Joven 106
Medios de comunicación 849
Presentaciones de libros 632
Países representados en editoriales 64
Agentes literarios 162
Países representados en editoriales 64
Representantes de prensa 2,714
Foros académicos 106
Actividades para profesionales 210
Actividades artísticas y musicales 92
Premios y homenajes 21
Patrocinadores y auspiciantes 70
Cultura
La faixa de l’última novel·la d’Irene solà, Te di ojos y miraste las tinieblas (Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres en català, traducció al castellà de Concha Cardeñoso) indica que ja és la novena edició, impresa a mèxic Care santos protagonitza una trobada massiva amb mil joves lectors que omplen la sala i la cusen a preguntes (“quan dius que parles dos idiomes, a què et refereixes?”). blanca Llum Vidal recita al saló de poesia. La guitarra sona al pavelló espanyol per cantar en grup els versos de Vicent Andrés estellés... La presència del català, aquest any, a la FIL de Guadalajara (mèxic), amb una dotzena d’autors, és intensa i significativa d’un canvi. “Passen coses que abans no passaven”, sintetitza Izaskun Arretxe, directora de l’àrea de literatura de l’Institut Ramon Llull (IRL).
“els últims anys –continua– ha tingut lloc un creixement sostingut de la literatura catalana a Amèrica Llatina”, i destaca el fet, juntament amb la intensa feina d’editors i agents, que l’IRL decidís tornar a la FIL el 2017, així com la seva presència els últims anys a les fires de buenos Aires i bogotà. L’IRL no ajuda per a l’exportació de llibres, sinó perquè es facin traduccions noves: “el que volem és que les editorials argentines, mexicanes o xilenes tradueixin autors catalans”. Per això, paguen la major part de les despeses de traducció i promoció i, des d’aquest any, en els gèneres de poesia i teatre, “també la producció editorial, ja que sol tractar-se d’editorials molt fràgils”. “es donava el cas –explica Arretxe– que els editors noruecs o coreans coneixien els nostres ajuts... i no tant a Amèrica Llatina”.
Un exemple de l’interès creixent per traduir literatura catalana és l’editorial independent mexicana (també establerta a madrid) sexto Piso, que ha publicat les novel·les d’Alba Dedeu La conformista i d’Albert Pijuan La gran ola (Tsunami en català) i El gran reemplazo (La gran substitució en català) el seu editor José Hamad explica que “jo vaig viure uns quants anys a barcelona, però el que tinc és una xarxa d’informants, contactes, amics, editors que et van parlant d’aquest llibre o d’aquell altre. em sembla que hi ha un nivell molt interessant en la literatura catalana, fins i tot diria que viu un grau de sofisticació literària i d’experimentació formal, no vull dir més alt que en castellà, però sí molt elevat”. Que eva baltasar –traduïda a Random House– fos, l’any passat, finalista del booker amb Boulder, va ser una altra empenta al prestigi literari de l’idioma, així com la bona recepció de la crítica a les obres d’Irene Pujadas (que ha publicat un conte a The New Yorker), Alicia Kopf, Llucia Ramis, Car-
Fira Internacional del Llibre de Guadalajara
Els catalans fan les Amèriques
La literatura catalana cada vegada té més presència a Amèrica Llatina, amb un creixement sostingut
lota Gurt, borja bagunyà Ilya Pérdigo, president de l’associació d’editors en llengua catalana, indica que aquest any la presència catalana a la FIL “ha batut rècords, amb 48 editors a l’estand de Catalunya; s’ha de recordar que fa deu anys, quan vam començar a tenir-lo, érem 14 o 15”. Així mateix, l’IRL ja havia mantingut, dijous, reunions amb 33 editorials mexicanes, un altre rècord, que s’explica en bona mesura per l’efecte crida de tenir espanya com a convidada d’honor d’aquest any, i a
barcelona el 2025. Hamad ja prepara, per al febrer, un dels seus grans llançaments de la temporada, conjuntament amb Angle, la traducció al castellà de Jo era un noi (Yo era un chico), debut de la catalana Fer Rivas amb els temes de “la transició de gènere, i un component molt fort de classe. ella va créixer a la Zona Franca, de família de treballadors a la fàbrica de la seat”. Un debat molt vigent és, com assenyala Arretxe, “a quin castellà hem de traduir els llibres”. La periodista especialitzada mónica
maristain es queixa que “hi ha traduccions fetes a espanya que no podem ni entendre, com les d’Irvine Welsh, i les altres sonen estranyes”. Per això l’IRL advoca “per traduir a l’espanyol que es parla a l’Argentina, Colòmbia, mèxic... i per això emprenem un programa de formació per a traductors locals i demanem als autors que no venguin tots els drets en espanyol de la seva obra a un sol segell, sinó que els fragmentin per països”. Una de les editorials que exemplifica més el canvi que està tenint
lloc sobre la qüestió és Anagrama, segell amb gran prestigi que, com explica la seva editora, silvia sesé, va decidir “arran de convocar el premi Llibres Anagrama per a novel·les en català el 2016, traduir-lo sempre al castellà”. Però “hem anat més enllà, perquè després els autors premiats han tingut segones obres i hem continuat amb la tasca de política d’autor, i els hem continuat traduint, com ara amb la segona novel·la de Pol Guasch”. A diferència del que passa amb les traduccions d’altres llengües –que són publicades
Xavi Ayén
Guadalajara (Mèxic) Enviat especial
La corrupció al poder a ‘Observin aquests fills de puta’ AVUI
RECOMANEM
Teatre
El Maldà
a la col·lecció Panorama de Narrativas, de cobertes grogues–, els traduïts del català es publiquen a Narrativas Hispánicas, la col·lecció de tapes grises “perquè el contrari quedaria una mica estrany o esnob, és veritat que llavors s’hauria de dir Narrativas Ibéricas”, admet l’editora. albert Pijuan –que ha vist traduïdes no només les seves novel·les sinó el seu teatre i el seu breu i provocador assaig sobre el canibalisme– revela que “segons les liquidacions, venc el mateix a amèrica Llatina que a la resta d’espanya. Passar pel castellà és el peatge que permet que et tradueixin més, perquè hi ha molts scouts que llegeixen espanyol. en el meu cas, s’han interessat fins i tot pels drets audiovisuals de Tsunami, que volien ambientar en escenaris mexicans”.
Dins de l’enorme força que té la no-ficció al mercat americà, destaca l’èxit de Mamá desobediente (Mama desobedient, en català), la traducció de l’obra d’esther Vivas que aporta una visió feminista de la maternitat.
Care santos, després del seu bany de masses, i d’haver signat un bon nombre d’exemplars, opina que “a mèxic hi ha més conei-
el maldà recupera el muntatge Observin aquests fills de puta, de Dúo Fàcil i adrián Perea Nava, que és una comèdia àcida sobre els abusos del poder, inspirada en el llibre Florentino Pérez, el poder del palco, de Fonsi Loaiza.
Multicultural A l’esquerra, el pavelló espanyol de la FIL, en què també han participat autors catalans
Albert Pijuan L’obra de l’autor de ‘Tsunami' o la recent ‘La gran substitució' està traduïda al castellà
xement i afecte del català, gràcies als exiliats. Jo m’he trobat una dona que parla un català perfecte... però de l’època de Pompeu Fabra, perquè és el que va aprendre dels avis”.
Hamad creu que els autors catalans, per qualitat, haurien de vendre molt més i apunta a “aquell típic desinterès cap als veïns, no? De bolívia cap a l’argentina, de l’argentina cap a mèxic, de Catalunya cap a Conca, o de múrcia cap a Catalunya”. L’institut Cervantes i la UNam
Eva Baltasar, Irene Pujadas, Llucia Ramis, Carlota Gurt i Borja Bagunyà han tingut bones crítiques
Un dels debats és sobre a quin castellà cal traduir, ja que sovint amb la versió espanyola no n’hi ha prou
Najat el Hachmi L’autora s’ha trobat en aquesta FIL amb molts lectors de les seves novel·les
han volgut justament trencar aquesta mena de barreres culturals i idiomàtiques en un acte molt simbòlic, amb presència de la vicepresidenta Yolanda Díaz, presentant aquest dimecres una edició de Grito hacia Roma –poema de Lorca recollit a Poeta en Nueva York– en 27 llengües originàries americanes. entre les incidències de la FiL, cal ressenyar que el periodista mexicà Noé Zavaleta va ser segrestat de matinada per un grup armat del càrtel Jalisco Nueva Generación, però va ser alliberat, després de ser colpejat i que se sol·licités un rescat, ja que pel que sembla havia estat confós amb una altra persona. i entre les poques queixes que per aquí se senten, les dels autors i editors argentins que venen pel seu compte i per primera vegada sense que hi hagi una delegació oficial d’aquesta potència literària mundial. el Govern de Javier milei ha decidit no gastar-se ni un peso a promoure els llibres, i tampoc no capitalitza que Gabriela Cabezón Cámara rebrà un dels premis més importants d’aquesta cita, el sor Juana inés de la Cruz, per la seva novel·la Las niñas del naranjel.c
Més informació a:
www.lavanguardia.com/cultura
Les dades de Nielsen dibuixen un mercat amb un enorme pes de la no-ficció d’autoajuda
Joana Marcús, l’espanyola més venuda a Amèrica
X.
La mallorquina Joana marcús (Palma, 2000) ha estat l’autora espanyola més venuda a amèrica Llatina aquest 2024, segons les dades de la consultora Nielsen, la més fiable perquè ofereix dades de venda en caixa de les llibreries (el 80% dels punts de venda a mèxic i el 75% dels colombians).
Per primera vegada, Nielsen ha fet públics, en una trobada a la FiL de Guadalajara, els seus mesuraments als països llatinoamericans, en concret de mèxic, Colòmbia i el brasil. el primer país, el mercat llatinoamericà més gran, suposa ni més ni menys que el 22% de les vendes totals en castellà (espanya representa el 72% i Colòmbia el 6%).
Un dels actes més massius d’aquesta FiL –amb centenars de persones que es van quedar fora– va ser justament la presentació de la novel·la romàntica Etéreo, la nova obra de marcús, autora que es va donar a conèixer a la plataforma Wattpad i que ja va tenir un gran èxit amb les seves sagues Meses i Ciudades de humo Va explicar al públic que “el meu idioma principal no és l’espanyol, és el català, que parlo amb la meva família i al principi els meus llibres autoeditats tenien moltes expressions catalanes que no eren correctes, de manera que en aquest sentit he millorat passant a una editorial”. sobre el contingut sexual, va apuntar que “soc conscient que la gent més menuda es pot acostar als meus llibres, i per això són les advertències escrites; no només per això, sinó per una situació molt concreta sobre consum de drogues; m’agrada avisar, perquè no saps mai si la persona que obrirà el teu llibre és la primera vegada que s’hi trobarà i si se sentirà còmoda”.
Però, si a espanya, com a la majoria de països europeus, la ficció és el gènere que domina els rànquings, a amèrica Llatina la no-ficció –amb força presència de l’autoajuda– és molt potent. això explica que
a la llista de deu autors espanyols més venuts (vegeu el gràfic) apareguin les psicòlogues elizabeth Clapés (autora d’obres com Tú no eres el problema o Hasta que te caigas bien) i ana Pérez (Cuídate para crecer i Terapia para llevar) per sobre de novel·listes com santiago Posteguillo o arturo Pérez-reverte
L’institut Nacional d’estadística i Geografia mexicana va informar a més que la població lectora mexicana ha augmentat aquest any fins a assolir el 41,8%, després d’haver caigut el 2023. tanmateix, van fer notar que la mitjana de llibres llegits per persona en va baixar a 3,2, cosa que no impedeix que el sector creixi.
8
9
10
Font: Nielsen, dades referides
a Mèxic de tot l’any 2024 fins a la setmana passada
L’editor José Calafell, director executiu de Planeta a la zona, va dir, al Fòrum edita, que “ja no és una impressió, sinó que la dada dura indica que el mercat a amèrica Llatina està creixent”, en concret a mèxic un 11,4% més que l’any anterior. Daniel Fernández, president de la Federació de Gremis d’editors d’espanya, va atribuir la pujada a factors demogràfics. “És impressionant, cada cop hi ha més gent jove. mèxic és un país, en nombres rodons, de 130 milions d’habitants amb una mitjana d’edat de 29 anys. aquest mercat creix econòmicament, culturalment, socialment i educativament”. Un punt crític sí que és la dràstica retallada de l’ajuda al llibre del Govern mexicà, que ha cancel·lat, entre altres mesures, la compra de llibres de text per a secundària, i això ha fet que es redueixi un 80%.c
Ignacio Rodríguez
Ayén Barcelona
IGNACIO RODRIGUEZ
IGNACIO RODRIGUEZ
Cultura
L’adaptació d’un clàssic
A les entranyes d’un gegant com la FiL de Guadalajara –850.000 visitants i 850 autors procedents de 43 països– no és gens estrany trobar-s’hi cues quilomètriques, i encara més aquest any que espanya, país convidat, ha posat tota la carn a la graella amb els seus supervendes: Fernando Aramburu, Dolores redondo, maría Dueñas, santiago Posteguillo Provoquen benèfics embussos als passadissos. Tot i això, aquest any, l’estand on tothom es fa una selfie –i on sempre hi ha cua– no és de cap editorial ni país ni institució, sinó el que Netflix ha dedicat en exclusiva a la sèrie Cien años de soledad, que s’estrena l’11 de desembre, com s’encarreguen de recordar pels carrers de tots els països
L’11 de desembre Netflix estrena aquesta superproducció rodada amb actors colombians
de Llatinoamèrica cartells gegants que crèiem que estaven reservats a les produccions de superherois de marvel.
“Ahir, en només un dia, van venir 3.000 persones, i calculem que, quan s’acabi la fira, hi hauran passat unes 30.000 persones”, explica sabrina
manzano, responsable de l’estand, alhora que mostra alguns dels objectes disponibles en les diverses recreacions d’escenaris, com ara una ullera de llarga vista, una lupa, gàbies d’ocells, llibres antics, una màquina d’escriure, objectes diversos de mesurament, enmig d’una ambientació selvàtica (hi ha canyes però no fang, afortunadament). malgrat que reduïda, és la primera exposició que s’organitza al món sobre la nova sèrie i s’hi exhibeixen fotografies inèdites, no només de la ficció en si –aquell Aureliano buendía, impassible davant l’escamot d’execució–, sinó també del rodatge i de la construcció dels escenaris.
Cien años de soledad, la sèrie, té una primera temporada de vuit capítols d’una hora –la que s’estrena dimecres– que narren la meitat de la novel·la. L’altra meitat es veurà a la segona temporada (vuit episodis més), que ja s’ha començat a rodar, tot i que el guió dels últims capítols s’està acabant d’escriure.
el rodatge de les dues parts és –per imperatiu dels hereus de Gabo– als departaments colombians de La Guajira, magdalena, cesar, cundinamarca i Tolima els directors són l’argentí Álex García López (també responsable de la sèrie Star wars: the acolyte, d’aquest any, i de Misfits) i la colombiana Laura mora (que ha dirigit les sèries Pablo Escobar, el patrón del mal i Frontera verde). Només el rodatge ha costat, segons estimacions, uns 50 milions de dòlars. els actors –una altra condició de la família
Cent anys
I DUES
TEMPORADES
de solitud
Totes les claus de la sèrie que adapta l’obra magna de Gabriel García Márquez
García barcha– són tots colombians, tret dels que representen els personatges estrangers, com ara el gitano melquíades (l’espanyol moreno borja) i l’italià Pietro crespi (interpretat per ruggero Pasquarelli). Pel procés de càsting hi han passat ni més ni menys que de 10.000 persones, en sessions mantingudes en 11 ciutats i 32 pobles de colòmbia. Alguns dels protagonistes en aquesta història coral són in-
Es van construir quatre Macondos (130 edificis) i s’hi van portar 16.000 plantes perquè fessin olor, com al llibre
terpretats per Diego Vásquez (José Arcadio buendía), marleyda soto (Úrsula iguarán) i claudio cataño (el coronel), tot i que, a mesura que es desenvolupa l’acció de la nissaga durant cent anys, molts dels personatges són interpretats per diversos actors segons l’edat.
La visió dels primers capítols, un privilegi periodístic, provoca l’impacte d’una superproducció en què no hi ha gairebé elements de sorpresa argumental (hauria estat un sacrilegi), més enllà d’alguns diàlegs. No sorprèn que l’ambientació sigui colpidora: la reconstrucció de macondo es va fer en un terreny de 540.000 metres quadrats a les localitats d’ibagué i Alvarado, on es van construir des de zero quatre versions diferents del poble; primer, les rudimentàries cases de fang i canya, i al final, ja edificacions sòlides amb llum elèctrica i carros circulant pels carrers. en total, es van aixecar 130 edificis (per exemple, el casalot final dels buendía de 2.000 metres quadrats, construït amb materials i tècniques de l’època), es van portar 16.000 plantes perquè macondo fes olor, com es diu a la novel·la, i es van confeccionar 40.000 peces de roba. en la banda sonora hi han participat 100 músics. sembla gairebé mentida que García márquez creés aquest univers ell sol, a casa seva, a ciutat de mèxic, mentre el perseguien els creditors.
La colombiana camila brugés és una de les quatre guionistes de la sèrie, juntament amb José rivera, Natalia santa i Albatros González. Present a la FiL, explica a aquest diari que una de les primeres decisions que van prendre va ser carregar-se els salts temporals del llibre “per fer-ho més senzill per a l’espectador, vam reordenar la novel·la cronològicament”. A partir d’aquí, van emprendre la titànica tasca de dia-
Xavi Ayén
Guadalajara (Mèxic) Enviat especial
Un aspecte dilluns de l’entrada de l’estand que Netflix ha muntat per presentar Cien años de soledad a la FIL de Guadalajara
IGNACIO RODRÍGUEZ
M. Antonio González i Susana Morales, primers José Arcadio i Úrsula PABLO ARELLANO / NETFLIX Continua a la pàgina següent
ENTREVISTA
Rodrigo i Gonzalo García barcha, els fills del Nobel colombià, figuren com a productors executius de Cien años de soledad, la nova sèrie de Netflix. Gonzalo atén des de París la trucada d’aquest diari per parlar d’una adaptació audiovisual que pot qualificar-se d’històrica.
La factura visual dels capítols està molt cuidada, a un nivell que associem més amb Hollywood que no pas amb Colòmbia, oi? Per a la indústria colombiana és una producció sense precedents. els actors no són d’aquelles cares tan conegudes per haver fet moltes altres sèries d’èxit. La gent et diu: “No són com els vaig imaginar”, perquè tots tenim una idea física preconcebuda. Aquesta va ser una condició que en Rodrigo i jo vam posar: que el projecte fos local, rodat en castellà i amb els episodis que fossin necessaris.
Si al llibre hi ha gent que es perd una mica en tan extensa genealogia, a la sèrie tot és més clar, oi?
compadeixo els nois a qui fan llegir Cien años... ben jovenets, a la secundària. No és una novel·la fàcil, la genealogia és dificilíssima. Jo la provava de llegir de molt jove i no arribava gaire lluny, amb aquells personatges diferents però que es diuen igual. en realitat així són les coses al món real, jo li vaig dir a un amic que es queixava: “A veure, Ricardo, però a la teva família quants es diuen igualment Ricardo?”. I una bona pila, esclar...
Quina ha estat la seva tasca com a productor executiu?
Realment? Res. He tramitat la venda dels drets. en Rodrigo hi ha tingut potser una participació una miqueta més important perquè hi ha estat al mig, com a director de cinema que és, i crec que va enviar alguna petita nota al principi. Però no és que l’hàgim finançat ni hàgim participat en les parts essencials. creiem en la llibertat creativa. en el meu cas, no seria convenient intervenir-hi sense ser un professional.
Va assistir al rodatge?
No. ens hi van convidar però vaig a sets des de molt petit i sé que, llevat que tinguis un paper, l’únic que fas és destorbar. Que arribin els fills de l’autor al rodatge és un dia de feina perdut.
Què va sentir quan la va veure?
“Per Gabo, només una telenovel·la podria reflectir ‘Cien años...’”
Gonzalo García Barcha
Fill de García Márquez, productor executiu de la sèrie
em va impactar el gran esforç en el disseny de producció, l’ambientació, l’escenografia, la visió de tot el país, no només fotogènic, sinó al·lucinant en tants aspectes. estic molt flipat, és molt bonic tot.
Què pensaria el seu pare?
No sabria dir-l’hi, no sé ni tan sols si l’hauria mirada. La meva mare
segur que sí. ell era, per dir-ho així, la seva pròpia personeta. ell sí que va dir que li semblava que el tractament adequat per a Cien años. era “una telenovel·la”. I de molt pressupost... Impressiona, però sembla que seria una miqueta menys que el que va costar la primera temporada
“Se m’apareixien els fantasmes dels personatges”, diu la guionista Camila Brugés
Ve de la pàgina anterior
logar-la tota, “i això que justament no té gaires diàlegs. Quan sí que n’hi ha, hem intentat aprofitar-los, però en realitat hem creat bastant la parla dels personatges, a mi se m’apareixien els seus fantasmes dient: ‘No, jo soc més aviat monosil·làbic’”. De tant en tant, no
gaire, hi apareix la veu en off, amb les frases memorables que els lectors recorden (l’escamot d’execució, l’aspecte de macondo a l’inici...) i que “ens han ajudat molt a aconseguir el to, sense aquestes frases literals no hauríem aconseguit transmetre l’atmosfera”.
Van decidir acabar la primera temporada, que narra “com
un nen innocent es converteix en un tirà” en precisament “el clímax d’aquest tirà”. si el lector de la novel·la ha de recórrer de vegades al quadre genealògic del final, “sobretot per tots els personatges que es diuen igual, a la sèrie no tenim aquest problema perquè les cares dels actors són diferents i no és possible la confusió”.
alguna part de la genealogia, és d’un clan de la Guajira. Recordo que, quan va morir el meu avi, el marit de la Luisa, li van passar a en Gabo com a primogènit aquells bastons wayú que conservem a la casa de cartagena de Indias i que a ell el denominaven des d’aleshores el cap de la família. Aquesta presència del wayú l’apreciava molt, i tot el tema dels somnis li ve d’aquella cultura, que dona una gran importància al que somies. Per això era una eina important per a la seva feina. A nosaltres ens va exercitar des de petits per explicar els nostres somnis.
Ah, sí?
Quan ens despertàvem, ens preguntava sempre per això. era un dels costums quotidians. Què li sembla la reconstrucció de Macondo en el departament de Tolima? La conservaran? És que colòmbia mateixa és així, tots aquests models de pobles continuen existint, els de cañabrava i palma i els més pròspers que apareixen més endavant. Imagini que la segona temporada acaba amb tant èxit que Netflix en proposa una tercera inventant-se’n la continuació. Què respondrien?
Detall M’ha commogut que hi apareguin llengües originàries, el pare de vegades les utilitzava”
de The crown. era la manera de reflectir un univers tan ric. No té més sexe la sèrie que el llibre?
Li sembla? Tingui en compte que, en països com l’URss, es va publicar amb les escenes de sexe censurades. Tot això era al llibre, potser passava una mica més ràpidament: la pèrdua de la virginitat d’en José Arcadio fill a mans de la Pilar Ternera, o quan el primer José Arcadio li pren a l’Úrsula el cinturó de castedat...
M’ha sorprès sentir personatges parlant en llengües indígenes...
Això em va commoure molt! en Gabo sempre va tenir familiaritat amb les llengües originàries, ja a la seva mateixa casa, ell mateix ens va ensenyar algunes paraules de l’idioma que ell anomenava guajiro, que és el wayú, i alguna vegada el vaig veure comunicarse amb l’àvia amb alguna frase així. És un aspecte seu poc conegut. Crec que els wayús fins i tot el van nomenar palabrero, oi? el cognom Iguarán, que tenim en
brugés admet que ha notat una enorme tensió per adaptar Cien años de soledad, un llibre escrit el 1967 que no és un llibre qualsevol. La nissaga dels buendía, que s’inicia quan el primer José Arcadio, després de matar un home, abandona el poble, acompanyat d’amics i aventurers, per fundar macondo, és una obra que va fundar un imaginari llatinoamericà compartit que encara es manté vigent, en gran part, i que va suposar, a més, una injecció d’autoestima a la identitat dels pobles hispanoparlants. N’hi
crec que diríem que no. Tot i que en Rodrigo comenta que en Gabo tenia molt més material que el que va entrar finalment a la novel·la, no sé què se’n va fer, a l’arxiu de Texas no hi és pas. Jo tinc una teoria: si canvies l’ordre dels llibres que Gabo va escriure t’apareix la història sencera de colòmbia: la colonial a El amor y otros demonios, després bolívar i la independència a El general en su laberinto, després Cien años de soledad –que calculo que va del 1860 al 1960–després Noticia de un secuestro, Relato de un náufrago i a la pòstuma, En agosto nos vemos, fins i tot parla del turisme massiu d’hotel.
Hi haurà més adaptacions? Ves a saber, s’han adaptat la bíblia, Guerra i pau, Els germans Karamàzov, el Quixot, Moby Dick... i més d’una vegada. Inevitable. en vida de Gabo, es van fer pel·lícules, per exemple, d’El amor en los tiempos del cólera o El coronel no tiene quien le escriba No queda descartat poder fer altres obres.c
ha prou de xerrar amb la gent que visita la FIL per adonarse’n. “Per mi, és la bíblia –comenta Gabriel salazar, vigilant de seguretat– però moltíssim més animada!”. “Ploraré quan la miri, ho sé”, assevera Karen benavides, estudiant d’economia
Al llibre de visites, el públic hi apunta quina escena del llibre no pot esperar a veure. Quina seria la nostra? Remedios la bella ascendint al cel? Potser el moment que el pare de l’Aureliano el porta a descobrir el gel?c
Rodatge d’una escena de Cien años de soledad
MAURO GONZÁLEZ / NETFLIX
Xavi Ayén Guadalajara (Mèxic). Enviat especial
Gonzalo García Barcha fotografiat aquest any a Madrid Dani Duch
Color pastel, i negre
Maria Guasch estableix una relació entre el final d’una adolescència problemàtica, una joventut fosca, la vida eixorca del poble, la casa perduda i la malaltia de les vinyes
Julià Guillamon
Un dels tòpics de la parafernàlia literària és la relació entre la ciutat i el camp i, més en concret, l’evolució de la literatura rural a la qual, d’ençà que em dedico a aquesta feina, he vist dedicar desenes de pàgines. Fa temps que tinc la sensació que és un debat esgotat, superat i estèril i que on hi ha més coses a dir i més noves és en les unitats territorials del poble i la comarca. El que passa als pobles i a les comarques no és literatura rural. Té a veure amb formes de convivència complexes, algunes antigues, ben poques ancestrals, i moltes d’última hora. Als pobles i a les comarques hi ha una realitat que interessa i crida els escriptors que s’hi barallen per mirar d’oferir noves visions de la vida contemporània. N’hi ha moltíssims exemples, d’Anna Ballbona a Edgar Cantero, i de la Irene Solà d’Els dics a Ramon Mas o Pol Guasch. Hi ha un sentiment de desgavell i solitud, d’abaltiment i d’intempèrie. Per fer-ho realment productiu convindria extreure el tema de la endogàmia literària i convidar a participar en el debat a geògrafs, sociòlegs i economistes. Tot això pensava mentre anava llegint Les petites vampires, la darrera novel·la de Maria Guasch (Begues, 1983). Ja en duu unes quantes: La neu fosa (2013), Olor de clor sota la roba (2014) i Els fills de Llacuna Park. Ha estudiat Comunicació Audiovisual i Estudis Literaris i ara és professora de Llengua i Literatura a batxillerat. El llibre comença amb un viatge per una carretera amb molts revolts: una carretera que és física, onírica i simbòlica i que dona el to de la novel·la i del paisatge que Guasch ens convida a travessar. Hi ha una nena, Emma, que té una malaltia a la sang. Ja pots pensar que té a veure amb la malaltia que va provocar la mort dels pares. Prohibit llepar esgarrinxades, arrencar-se crostes, fer juraments després de punxar-se el tou del dit amb una agulla de cap. Emma viu exclosa del dia a dia del poble. La narració té un punt que recorda Estiu 1993 de Carla Simón. La lentitud i la insolació, la sensació que ha de passar alguna cosa terrible, el tracte que sembla encoixinat. Si hagués de triar els colors de
Les petites vampires diria color rosa pastel i negre. Hi ha una tendència al diminutiu i la sordina arrossegada, a la pausa i a la son, que contrasta amb la idea del tabú, la mort truculenta i la història que no es pot dir.
En un moment determinat, la narradora és a casa de la Candela, la propietària del bar on transcorre part de l’acció, i aprofita per donar unes quantes pistes al lector de quins han estat els seus models literaris. Em sembla significatiu que enmig d’un penja i despenja de lectures esbarriades hi hagi Viaje a la Alcarria i Bearn o la sala de les nines. També Les petites vampires és un viatge a un món mental remot i amaga un secret, però no en una sala: en un calaix amb una capsa de xeringues, una cullereta ennegrida, una ampolla d’aigua destil·lada i paperines. La narradora pensa que cal no desacralitzarles mai, totes aquestes coses.
A la tauleta de nit hi ha dos llibres més, significatius: els poemes d’Anne Sexton i La campana de vidre de Sylvia Plath. Llegeix un poema d’Anne Sexton que parla d’unes flors i s’ajup a olorar els llençols. Una sensualitat de colònia forta es deixa sentir aquí i allà al llarg del llibre, a les habitacions tancades que sempre hi surten i a la bassa, amb els biquinis de les noies, que ja eren un element recurrent d’Olor de clor sota la roba. Un cop de pilota, el soroll d’una moto llunyana, la veu diàfana de les dones que entra per la porta del balcó, una revista ¡Hola! amb la versió eufemística de la mort de Romy Schneider, una disfressa de vampira, la suor de les mans del cambrer, una Barbie: la teranyina emocional.
Guasch, que escriu amb senzillesa, de vegades amb poc sentit del ritme, estableix una relació entre el final d’una adolescència problemàtica, una joventut fosca, la vida eixorca del poble, la casa perduda i la malaltia de les vinyes. Pinta un paisatge d’un vampirisme sideral, una terra enverinada on els joves intenten trobar el camí. /
L’escriptora de Begues
Maria Guasch
⁄ Hi ha una tendència al diminutiu i la sordina arrossegada, que contrasta amb la idea del tabú i la mort truculenta IVAN PINTOR
⁄⁄ Batecs
Veus espanyoles a Guadalajara
Sergio Vila-Sanjuán
Un atapeït catàleg de 311 pàgines sota el títol Camino de ida y vuelta recull aquest any les activitats d’Espanya com a convidada d’honor a la Fira del Llibre de Guadalajara, Mèxic, que es clausura demà. El programa ofereix un saló literari que es va obrir amb una conversa entre Rosa Montero i Fernando Aramburu, i s’ha desenvolupat en el marc de la 38a convocatòria d’aquesta trobada impulsada per la poderosa Universitat de Guadalajara, que ha estrenat nou rector amb sabor de nissaga familiar. El catedràtic José Trinidad Padilla ha estat nomenat, pel rector sortint i la rectora entrant de l’UdG, nou president de la FIL, succeint el seu germà Raúl Padilla, creador i primer
trobades. I sense aniversari pel mig va tenir lloc la copa tradicional de Penguin Random House. El ministre de Cultura Ernest Urtasun i el secretari d’Estat Jordi Martí han constituït una presència regular en els actes dels primers dies. L’equip de l’ajuntament barceloní dirigit per Xavier Marcé, amb Esteve Caramés i Anna Guitart, pren notes per a la presència de la capital catalana com a convidada especial del 2025. L’assagista Antonio Monegal prepara per al Ministeri de Cultura el programa de la pròxima fira de Bogotà, sota el lema de la cultura de la pau, i Eva Orúe treballa en la de Madrid, amb Nova York com a ciutat convidada. L’estand estrella és el de Netflix
La biblioteca del pavelló espanyol a la FIL
responsable del certamen, un visionari que va saber veure l’oportunitat per a una iniciativa així en l’àmbit hispà i col·locar-lo en el primer nivell internacional, i que va morir en circumstàncies dramàtiques l’abril del 2023. Estan participant en les diferents activitats multitud d’autors consagrats, encapçalats pel juvenil i octogenari premi Cervantes, Luis Mateo Díez, i de generacions següents en les diferents llengües del país com Bernardo Atxaga, Irene Vallejo, Manuel Vilas, Sergio del Molino, Jesús Carrasco, Lorenzo Silva, Agustín Fernández Mallo, Gabi Martínez, Laura Fernández, Laura Ferrero, Albert Pijuan, Pol Guasch, Najat el Hachmi, Karmele Jaio, Ledicia Costas o Xuan Bello. També assisteixen llatinoamericans residents a Espanya com Gioconda Belli, Héctor Abad o Juan Pablo Villalobos. Però són les noves reines de la novel·la romàntica juvenil, Joana Marcús i Alice Kellen, i l’autora d’autoajuda Marian Rojas Estapé, les que generen les grans cues.
Aquesta FIL espanyola, comissariada per Sergio Ramírez, ha acollit un rosari de celebracions. El 75è aniversari de l’editorial Planeta el va commemorar un diàleg del president del grup, José Creuheras, amb les supervendes Dolores Redondo i María Dueñas, i una festa per a 700 convidats al restaurant Bruna, amb un espectacular interiorisme barroc. Els 60 anys d’Alfaguara, els 55 d’Anagrama i els 25 de Páginas de Espuma també van donar peu a sengles
⁄ El catedràtic José Trinidad Padilla succeeix al capdavant de la FIL el seu germà Raúl, fundador del certamen
per llançar la sèrie Cien años de soledad, de la que ha informat Xavi Ayén en aquest diari.
El centenari del naixement d’un altre gran del boom dels anys 60, el xilè José Donoso, reuneix les especialistes Cecilia García Huidobro i Consuelo Saizar. Josep Massot i Joan Tarrida presenten el nou premi de narrativa Diana Zaforteza. En l’apartat FIL pensament, Adela Cortina parla de l’aporofòbia (rebuig del pobre) i el premi Formentor Lászlo Krasznahorkái de la memòria.
Luis García Montero i Jordi Gracia debaten l’empremta cultural dels exiliats de la República espanyola al país de Frida Kahlo. La delegació mexicana de la Unió Europea convoca la sessió “Lluny de casa?” amb autors que han viscut fora dels seus països d’origen, i la literatura dels quals té el segell de qui escriu des de fora, com la italoamericana Claudia Durasanti i l’alemany d’arrels turques Deniz Utu. L’irlandès Dylan Brennan i la francesa Neige Sinno han residit a Mèxic llarg temps, parlen espanyol correctament i, segons fan patent, se senten molt a gust amb la cultura que els va acollir. /
Maria Guasch Les petites vampires L’Altra Editorial 189 pàgines 19 euros
Quan Tàpies i Brossa van fer una novel·la
dimecres passat, d’una de les
Xavi Ayén
Guadalajara (Mèxic)
Enviat especial
sabien que Tàpies i brossa van fer junts una novel·la? el 1965, van titular així, Novel·la, una obra composta per 31 litografies i diversos documents oficials que reconstruïen, pas a pas, la vida d’una persona, des de l’acta de naixement, fins a la factura de la funerària, passant per empremtes dactilars, bitllets de loteria, diplomes educatius, receptes mèdiques... Aquella ficció que van crear tots dos és una peça estrella de l’exposició Lectura per contacte, que, comissariada per manuel borja-villel, pot veure’s al museu Cabañas de Guadalajara (mèxic), fins al 23 de febrer. La novel·la de Tàpies i brossa és només una de les més de cent peces –procedents del reina sofia, el macba, el mnAC i col·leccions privades– que formen la mostra, dins del programa cultural d’espanya a la FiL –la fira del llibre més important en espanyol–, que inclou dues exposicions més i pretén mostrar una faceta rebel, compromesa i juganera que no és la que molts associen amb el concepte art espanyol en concret, Lectura per contacte se centra en artistes que, entre el 1962 i el 1972, van fer obres que interseccionaven amb la literatura, la pintura, la música, el teatre i el cinema. veiem peces de Julio Campal, benet rossell, ignacio Gómez de Liaño, Alberto Greco, Julio Plaza, Paz muro... o de col·lectius com Problemática 63, n:O., Zaj (en aquest cas, les partitures escrites per a gent que no
Cimera d’editors al Fòrum Edita
n El Fòrum Edita –nascut a Barcelona el 2016 i dirigit per Patrici Tixis, Javier Aparicio Maydeu i Sergio Vila-Sanjuán– s’ha celebrat aquest any a la FIL de Guadalajara i hi han intervingut els principals editors d’Amèrica Llatina. Així, José Calafell, CEO del grup Planeta a la zona, va assenyalar que “Mèxic és el mercat que creix més al món actualment. L’espanyol als EUA creix un 17%”. Per la seva part, Javier López Llovet, CEO de Penguin Random House a l’àrea, va explicar que “el viatge dels llibres encara és més d’Espanya a Amèrica que a la inversa. Hi haurà un problema amb la traçabilitat, la sostenibilitat dels boscos, i molts dels nostres llibres no podran entrar a Europa. També la cancel·lació presenta una amenaça per a la indústria, des dels extrems ideològics”. El filòsof Joan-Carles Mèlich va dir que “la pedagogia occidental dels últims segles es basa en el rebuig de la lectura, i així ens va”, i va reivindicar la idea de Levinas de l’humà com a “ésser amb llibres”.
sap llegir les partitures, que donen instruccions per interpretar concerts de John Cage). També hi ha el llibre que va servir de tesi universitària a eugènia balcells o la projecció de Poetes catalans (1970) de Pere Portabella, filmació del recital amb els grans de la poesia catalana al Price.
Des de seül, borja-villel explica telefònicament a aquest diari que hi va haver “un període molt dens entre l’informalisme i l’espanya del reina sofia, l’ivAm i el macba en què tot es normalitza i normativitza en institucions culturals. Trencaven amb les disciplines, rebutjaven la societat de consum, estaven en contra del pop i van obrir la poesia cap a l’acció, el carrer, la música, la ciència”.
Les dates emblemàtiques són els 1962, per la fundació de Problemática 63; i el 1972, per les Trobades de Pamplona, a les quals Tàpies i miró no van assistir, explica borja-villel, “perquè consideraven que aquells partidaris de l’art conceptual estaven en contra de la pintura, els veien com a antagonistes”. A Pamplona, l’equipo Crónica va col·locar, entre les cadires del públic, cent figures de paper de 1,26 m d’alçària, amb l’aspecte de policies secrets, com si fossin espectadors de les jornades. Al final del recorregut, es projecta El desencanto (1976), de Jaime Chávarri, sobre la família Panero
L’altra gran exposició del programa espanyol és Ficcions, al museu d’Art de Zapopan, comis-
GUIA TEMPS LLIURE
JOVE TEATRE REGINA (Sèneca, 22. Tel. 932 181 512). Programació Familiar: Cia. La Trepapresenta “El conte de Nadal”. Recomanata partir de 5anys. Més Info ientrades: www.jtregi na.com
sariada per un altre exdirector del macba, Ferran barenblit, que ha reunit 14 artistes actuals –mexicans i espanyols– que exploren “l’apassionada relació entre art i literatura”, segons explica en un recorregut per les sales, a les quals s’accedeix després de travessar un passadís exterior, de parets emblanquinades, on ressona a tot volum pels altaveus una veu que va dient l’hora exacta amb totes les cadències i sentiments possibles, del murmuri al crit, passant
Irene Solà i un amic alemany s’expliquen un secret en els seus idiomes i ni el públic ni ells s’assabenten de res
tot allò que es puguin imaginar, gentilesa del duo Los Torreznos Ja a dins, en un vídeo en blanc i negre, irene solà explica un secret inconfessable a un amic alemany, i aquest fa el mateix amb ella, amb la particularitat que cada un ho fa en la seva llengua natal, per això no s’assabenten del secret de l’altre (i el públic tampoc, perquè la catalana va eliminar la pista de so). A les parets, els retalls de titulars de diaris que ignasi Aballí fa des de fa dècades. Diversos performers fan activitats, com transcriure lliurement entrevistes a escriptors que el públic veu en un televisor, però que només senten ells, o fer passar els visitants per un polígraf per veure si menteixen. També hi ha obres, entre d’altres, de verónica Gerber, l’editorial Consonni, mabel Palacín o Teresa solar Abboud Ficcions viatjarà, després de Guadalajara, a Ciutat de mèxic... i tant de bo ho fes més a prop.
La tercera mostra, Foodscapes, ja es va veure a la biennal de venècia i és un recorregut documental (fotos, textos i vídeos), comissariat per eduardo Castillo-vinuesa i manuel Ocaña, que explora els sistemes alimentaris i les arquitectures que els construeixen.c
TEATRE LLIURE: El misantrop,deMolière, versió S. Pompermayer,dir.D.Selvas.Estrena el 04/12. Fins al 04/01. Més info.: teatrelliure.com, taquilles del teatre, Ticket Rambla i93 289 27 70. https://www.teatrelliure.com/ca/el -misantrop
TEATRE LLIURE: Gràcia. Totentanz. Morgen ist die Frage, de La Veronal. Estrena el 05/12. Exhaurit. Més info.: teatre lliure.com, taquilles del teatre, Ticket Rambla i93289 27 70 https://www.teatrelliure.com/ca/totentanz-morgen-ist-die-frage
CONDAL (Av. Paral·lel, 91. 93 442 31 32). En cartell Escape Room 2.Fins 5gener El monstre de colors.teatrecondal.cati promentrada.com
GOLEM’S Sant Lluís,64.T933518231."Aquè juguem?Show!"Dss a19h."Tapjam"8/12 a19h. Venda agolems.cati taquilla
GOYA (Joaquín Costa, 68. Tel. 93 343 53 23). Un sogre de loguer.teatregoya.cati promentrada.com
HEARTBREAK HOTEL C/Bacardí, 35. BCN heartbreakhotel.ca
UnSublime Error de JanLauwers &Needcompany, amb Gonzalo Cunill. Del 20/11 al 15/12. Dm aDv19:30 Ds 17:30 Dg12:00 www.heartbreakhotel.cat
ROMEA (Hospital, 51. 93 301 55 04). En cartell Voltaire / Rousseau. La disputa teatreromea.cati promentrada.com
LA VILLARROEL (Villarroel, 87. 93 451 12 34). Fins 15 desembre Un matrimoni de Boston. Apartir 19 desembre, La presència. lavillarroel.cati promentrada.com
TANTARANTANA TEATRE Les Flors,22. 934417022. Baixos22: QNSDApresenta Hermafrodites acavall fins el 4/1. Àtic22: Fantàstica Meravellosa presenta Cristina fins el 15/12 +info awww.tantarantana.com
TEATRE EL CENTRE(RosdeOlano,9 Barcelona.) Els Pastorets de JosepMªFolch iTorres. Representacions: 14/ 15/ 21/ 22/ 23/ 26/ 27/ 28/ 29/ 30 de desembrei 2/ 3/ 4degener Horari: 18 h. Dia 26 ales 19.30 h. En acabar les representacions dels dies 2,3 i4,arribada dels patges reials per arecollir les cartes per als Reis.Venda entrades ahttps://entra pol.is/kDFKq oa secretaria de 16.30 a19.30 h.
TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA (Pl.deles Arts,1). Anna Karènina de LevTolstoi. Dj. ads. 19 h; dg.18h.Gola de Pau Matas Nogué iOriol Pla Solina. Dj. ads. 19 h; dg.18h.Inf.: www.tnc.ca
TEATRE POLIORAMA (Tel. 93 317 75 99. La Rambla, 115). Flipar de Jorge Blas Horaris: Dt aDv: 20h; Dss: 17h i20h, Dg: 18:30h; Venda d’entrades ateatrepoliorama.com
EXPOSICIONS D’ART ( )Galeries adherides al GremideGaleriesd’Art de Catalunya
ARTMAR. Tel. 93 488 18 68. www.grup-escola.com
Aspecte,
sales del Museu Cabañas de Guadalajara que acull la mostra Lectura per contacte
