QUI SÓC JO? AUTOCONSCIÈNCIA AUTOCONEIXEMENT
-Introducció: Qui sóc jo? (Fundamentació Teòrica i Activitat per al mestre) -Guia Pràctica: •
Qui sóc jo? (el meu nom i cognoms)
•
Xiquet o xiqueta? (Identitat personal)
•
El meu aniversari. (cumplir anys, ser major)
•
El meu telèfon mòbil és...(comunicació humana)
•
L’adreça, on visc jo?. “com a casa enlloc”.
•
La matrícula del meu cotxe. (objectes i màquines)
•
Jocs i aficions. A mi m’agrada...
•
Menú màgic; el cuiner (el menjar i la fam)
•
El meu pes és...(aceptar el diferent)
•
La meua mida és...(diversitat)
•
Familia biològica (gens, herència).
•
Família del cor (afecte, dedicació).
•
Animalet, animalet...(qualitats personals)
•
Símbol del mag (qualitats, peculiaritats i forma de ser)
•
Amics. Els meus amics són...(amistat)
*Activitat per al mestre: -La sabiesa de L’Eneagrama. Quin número sóc jo?
INTRODUCCIÓ: QUI SÓC JO?
“Jo sóc jo i les meues circumstàncies, si no sóc capaç de salvar aquestes tampoc em salve jo” O.Gasset.
Els objectius que considerem prioritaris per a desemvolupar en relació a la primera guia o pregunta del mag “Qui sóc jo? són els següents: -Reconeixer-se com una persona individual (única i irrepetible) amb les característiques originals i singulars. Tant característíques d’identitat; aspecte físic, edat, gènere al qual pertany, data de naixement, animalet màgic, símbol del mag, com personals; nom I cognoms, número de telèfon, adreça (carrer i numeret del portal) cotxe (matrícula i model), jocs i aficions, menjar preferit, pes i mida...etc. -Aprendre i reconèixer el valor de la família. Conèixer i diferenenciar entre la família biològica (pare i mare natural) i la família del cor (el que mestima i em tracta bé) -Valorar i ser conscients de qui són els seus verdaders amics i amigues, els quals també formen part de la seua vida personal. El coneixement interior és l’objectiu prioritari en la vida de qualsevol persona. És el punt de partida, l’inici de la recerca cap a la plenitud humana i l’autorrealització. Des dels temps antics els Grecs (Platò) ja ens alertaven de la importància de prendre consciència de la nostra identitat. En animaven a coneixer-se i conquistar el nostre jo. Tot són expressions que ens impulsen a eixe misteri. El misteri de l’individualitat i l’originalitat de l’èsser humà. Solament amb el coneixement profund del nostre jo interior podrem aconseguir l’equilibri, benestar i plenitud que desitja l’home com la fita primordial de la seua existència en aquest món. Aquest coneixement l’hem de descobrir per nosaltres mateixos i quan abans ho fem més profit traurem. La millor etapa per començar a fer-ho és l’infantesa. Una època fèrtil, sense contaminar, sincera i sense hipocresia. Açò ens permet acompanyar el camí de l’autoconeixement dels xiquets, per tal de fer-los conscients de la seua personalitat i realitat interior; única, irrepetible i original. El seu jo present i conscient.
Si volem ajudar a l’infant a coneixer-se i saber qui és hem de començar per nosaltres mateixos, els adults. Sabem qui som realment? Quines son les nostres reaccions?, quina és la nostra passió fonamental?, coneixem les causes de les nostres accions i com controlar-les? Sabem quines son les nostres motivacions i emocions més profundes de la nostra ànima? Ens reconeixem amb sinceritat, humilitat les pròpies limitacions amb consciència per a poder descubrir-nos, acceptar-nos, perdonar-nos, i treballar per canviar i millorar?. No podem exigir o ensenyar els xiquets si abans no hem aprofundit en el nostre jo profund, per veure el nostre misteri personal. L’aceptació i consciència ens permetrà extraure les coses bones i desenvolupar i augmentar les nostres possibilitats. Ací plantegem una prova de foc per als mestres. Hem de passar-la si volem continuar el camí. Ara descobrirem si ens coneixem tant com tots pensem o la nostra ombra encara està oculta per por a mirar-nos als ulls. El procés de descobriment personal és doloròs i satisfactòri, perquè conté la doble dimensió de ‘èsser humà (positiva i negativa). Però el seu coneixement complet i profund ens porta a un equilibri i un llançament de la nostra energia bàsica. Ànim!, l’escolta, aprenentatge i acceptació ens farà crèixer i aconseguir el nostre màxim. Les persones tenim diferents maneres de veure la vida. T’animem a endinsar-te en el meravellòs enigma de la personalitat humana mitjançant l’estudi pràctic de l’Eneagrama: conèixer els diferents tipus de comportaments i situar-te en el personal, saber quina és la passió que et domina o sents amb més insistència, veure característiques amb les quals t’identifiques. Hem de saber colocar-nos en un número aquell que tinga més trets en comú amb la personalitat pròpia. El primer pas és l’autoidentificació. Hem de llegir el questionari que adjuntem. El llegim detenidament i veiem quins ítems s’ajusten més a la forma de ser personal. El segon pas és la Triada. Hi ha tres blocs fonamentals; el del sentiment, la raó i l’acció. Ara els expliquem per a situar-se en un dels tres. El primer és el grup del sentiments. Aquest respón a la pregunta Què sent jo?. Aquestes persones viuen el passat i el futur, els importa la imatge, el que pensen els altres, són persones emotives, festives, amistoses i dramàtiques/malencoliques. El segon és el grup de la raó. Aquest respón a la pregunta; què pense jo?. La por els paralitza, busquen l’ordre interior com protecció, els agrada fer plans de futur, la seua realitat està dins, necessiten i busquen informació. El tercer i últim grup és el de l’acció. Respón a la pregunta; què faig jo?. Tenen respostes instintives. Forts impulsos i sentiments. Afectivitat coberta. Forta voluntad. Es
mantenen en les seues idees. Necessiten del control d’ells mateixos. Volen respondre amb la raó però algunes emocions es converteixen en ira i còlera. El tercer pas, una vegada sabem si som de sentiments, raó o acció, és situar-nos en l’ambit descobert i veure quin numeret de l’eneagrama som. Tots tenim trests de tots els numerets però hem de situar-nos en un, el que més característiques o tres compartesca amb la meua forma de ser. Hem de saber quina és la nostra passió que ens paralitza i ens bloquetja. Aquesta energia si la descobrim, acceptem i prenem consciència podem posar-la al nostre servici i lograr la plenitud cap on tot ésser humà està destinat. Hem de veure la nostra passió no com alguna cosa negativa o destructiva sino com l’energia creadora, bàsica, el don i el motor que ens ajuda per a poder impulsar-nos cap la nostra autorrealització total de la nostra personalitat en la nostra existència. És molt interessant i anime a aprofundir en els misteris i sabiduría de l’Eneagrama. Jung, va crear un sistema en que ens deia els diferents tipus de personalitats que podiem trobar (mapes mentals al subconscient), els va agrupar i ara solament queda que vullgem coneixer-los. La sabiduria de l’Eneagrama és molt més antiga i ha sigut estudiada profundament per molts psicòlegs i professionals. Jo anime a endinsar-se en la lectura del questionari i a seguir els passos. Volem provocar canvis de consciència. Si nosaltres com a adults responsables ens preocupem per mantenir una ment oberta cap al descobriment i coneixement personal, eixa actitud se la transmetem als xiquets. Necessitem formar ments crítiques, ofertes, sinceres i mantenir el desig per saber , la curiositat que precedeix tot coneixement. Com podem fer-ho si no comencem per nosaltres mateixos? El fet de fer-nos més conscients de nosaltres mateixos amb eixe esforç d’humilitat i sinceritat ens dotarà de capacitat per a comprendre, descobrir i aceptar la personalitat de cada xiquet; única i singular, i al mateix temps amb trets comuns compartits, que pronte identificarem. Com diria Maria Montessori : “no podem tractar igual als quals són diferents”. Aquesta màxima ens indica que no em de tractar uns xiquets millor que altres ja que tots són iguals en dignitat i drets, però diferents en personalitat i necessitats. Donar a cada xiquet el que necessita en funció com ell perceb la realitat i també en funció dels seus patrons interiors. Si aprenem a coneixer-nos amb valor i coratge ens descobrirem, comprendrem, perdonarem i això mateix farem amb cada ànima que tenim a l’aula. Una nova visió de
la persona i de l’èsser humà que ens donarà explicació, ens guiarà i ajudarà en el camí que recorren diàriament amb ells a l’aula(conductes, raons a reaccions...etc). Com a conclusió cal dir que qualsevol aprenentatge, coneixement, objectiu que volem que assimilen els xiquets, abans l’hem de comprendre, viure, experimentar nosaltres amb la nostra pell i després compartir-lo i continuar-lo amb ells. És necessària una prèvia formació i informació per part del mestre i una interiorització personal del significat dels conceptes mitjançant l’experiència pràctica del mateix. Solament així podrem sentir, viure, saber i acompanyar el procés d’aprenentatge i creixement de l’infant i de forma recíproca també el nostre propi. Per a contestar-nos aquesta pregunta a nivell personal hem de conèixer en primer lloc la nostra herència; els tres físics (colors d’ulls, mida) i psíquics (temperament i característiques personals). També hem d’endinsar-nos en el nostre ambient familiar; costums, hàbits, idees, creençes que ens han transmet i les quals configuren la nostra forma de ser, veure e interpretar la realitat. És molt interessant recordar la nostra infància; els records, les vivències, el que deien els nostres familiars de nosaltres, com ens recordem. Això ens dona valuosa informació per a deduir quina pot ser la nostra passió o energia fonamental. Per exemple: un número 9 en recordar la seua infància veia com disfrutava de la bona vida amb el refresc de llima i la contemplació de la natura, sufria quan veia conflictes .Tenia molta perea per treballar i si no estava molt motivat no feia res, no li agradaven les pressions que l’agobiaven i li agradava la calma i pau. Amb anècdotes familars de la infancia podem arribar al coneixement de la nostra verdadera forma de ser camuflada de vegades per aspectes socials(educació) i creençes familiars. També és necessàri donar un cop d’ull als factors socials. No hem d’oblidar que vivim en una societat que ens influeix; costums, hàbits, idees, modes ens transmiteixen formes d’actuar, ser i viure que van configurant la personalitat. La nostra identitat és una barretja d’aquests tres factors (personal, familiar i social). Hem de fernos conscients d’ells per a saber qui som, si ens agrada el que descubrim o si canviaríem alguna cosa. El més important és descubrir realment qui som, que ens agrada i per a que estem en el món i suprimir els aspectes que trobem ens imposen o no son coherent amb nosaltres mateixos, amb el nostre verdader jo interior. Al pou del subsconcient guardem tots els desitjos, vivències, impresions, records més íntims però també la veritat i el saber autèntic. La guia a les nostres conductes i les causes que els provoquen.Un manantial d’energia psíquica que hem de traure a poc a poc i amb tragets anar vevent-la per a que ens lleve la set i ens done la vida, una nova vida desde l’alegria de ser com
som i la llibertat interior de descubrir-ho. Ànim! L’aventura acaba de començar. Vols endinsar-te en el turbulent, perturbador però fèrtil recerca del autèntic “jo profund”?, Estas preparat per arribar al “meollo” amb el saber de l’Eneagrama i descubrir qui eres en realitat?. Doncs anem a enfrentar-nos amb l’espill de la veritat amb valentia i coratge perquè de segur que en traurem profit. AUTOIDENTIFICACIÓ
•
Sóc impulsiu, amb respostes ràpides, de vegades sense control? (visceral)
•
Me encanta relacionar-me, entregar el meu cor? (sentiments)
•
M’agrada pensar abans d’actuar?(raó)
Una vegada t’has identificat en un dels tres (visceral, sentiments o raó), hem de passar a identificar el número de l’Eneagrama. Els viscerals són els números 1.8.9, els de sentiments són 2,3,4 i els de raó són el 5,6,7. Encara així convé llegir tos els numeros i veurem els diferents tipus de numeros que hi ha. Moltes vegades podem pensar que tenim de tots, és cert, tots tenim de tots però solament hi ha una passió que ens domina i de segur que hi ha un número amb el qual ens vem clarament identificats o te un mayor nombre de característiques que compartim. NÚMEROS UN •
Pose molt d’interés en corregir les faltes i m’enfade molt prompte.
•
A causa de la meua impulsivitat de vegades fair malbé les coses.
•
Em costa estar relaxat i estar content amb les meues actuacions.
•
Gran sentit crític.
•
Em culpe de no fer les coses millors.
•
Em questiona la falta d’autenticitat
•
Sóc exigent amb mi mateix i amb la resta de gent.
•
Em posa nerviós perdre el temps. Sóc responsable.
•
La defensa de la justícia i la veritat és un lema per a mi. Lluite contra el mal.
•
M’agraden les coses ben fetes sóc perfeccionista.
DOS •
Em sent amb l’obligació d’ajudar els altres encara que ells no m’ho demanen
•
M’agrada alagar i parlar amb la gent.
•
Busquen en mi suport i consell.
•
Moltes persones depenen de la meua ajuda i generositat.
•
M’agrada fer regals.
•
M’oblide de les meues necessitats.
•
M’enamore amb facilitat
•
No expresse les meues necessitats.
•
Em sent orgullosa de ser servicial
•
M’encanta sentir-me important i necessari per a la vida de la resta.
TRES •
Èxit i triomf són paraules que signifiquen molt per a mi.
•
Tinc les meues metes clares i organitze la meua vida bé per aconseguir-les.
•
M’agrada medir els meus progressos a nivell personal i de treball.
•
M’agrada treballar en equip i actuar amb eficiència.
•
Em veig com un bon professional.
•
Tinc capacitat natural per a organitzar i fer bé les coses.
•
M’agrada donar una bona imatge. És molt important per a mi.
•
Recorde les coses agradables i bones, més que les tristors o les errades.
•
M’identifique tant amb el treball que m’oblide de mi mateix.
•
Les apariències són importants per a mi.
QUATRE •
Em sembla que la gent no aprecia prou la bellesa de la vida.
•
M’encanta l’art, la poesia.
•
Sent nostalgia el meu passat.
•
M’agrada la naturalitat.
•
Em sent diferent, especial.
•
Visc amb profunditat els esdeveniments.
•
M’agrada el teatre.
•
El bon gust I les formes són importants per a mi.
•
Sóc molt emotiu.
•
M’absorveixen els sentiments de la resta de gent, no sé on comencen els meus.
CINC •
Tinc costum de no expresar els meus sentiments.
•
Em costa participar en la conversa.
•
M’agrada que els altres prengen l’iniciativa
•
No m’agrada parlar de la meua vida.
•
Observe, recopile dades i informació.
•
Necessite temps i espai per a mi.
•
Busque la soletat.
•
Defenc el meu territori I la meua vida privada.
•
Pense abans de parlar.
•
Defenc el meu temps i els meus diners.
•
La lleialtat és molt important per a mi.
•
Encontre dificultat personal per anar en contra de l’autoritat.
•
Abans de prendre una decisió m’agrada pensar.
•
Abans de decidir-me ananlitze tote les opcions possibles.
•
Moltes vegades tinc dubtes
•
Em pregunte si sóc prou valent per a fer el meu deure
•
Treballe per a véncer les meues resistències i pors.
•
M’agrada imaginar que sóc un heroe.
•
M’agrada eixir des meus dubtes.
•
Sent amb més intensitat el perill que la resta de persones.
SIS
SET
•
M’agrada que em vegen alegre i feliç
•
Generalment veig més la part positiva que la negativa.
•
M’agraden els meus amics
•
Sempre espere que es solucione bé.
•
Gaudeix amb tot el que la vida em dona.
•
M’encana fer coses boniques.
•
Pense que no es bona la tristor.
•
M’encanta viure la vida i tractar-la bé.
•
Soc optimista.
•
M’agrada veure la gent feliç.
VUIT •
Sóc una persona apassionada.
•
Cuide als que estan prou meu.
•
Defenc la justícia i veritat amb voluntat.
•
M’agrada ajustar-me a les normes.
•
Sóc radical en les meues apreciacions
•
Tinc molta energia.
•
Sóc exigent.
•
Sóc sensible per dins, però em costa manifestar la tendresa i el voler.
•
No em fa por enfrentar-me a altres persones.
•
M’encanta ejercer el poder.
NOU •
M’agrada la calma i la pau
•
Desitge que em deixen temps per a viure la meua vida.
•
Externament no em costa acoplar.me a l’entorn.
•
Aguante més que altres persones.
•
Sóc conciliadora.
•
No em pareix bé que em parlen amb autoritat i agresivitat.
•
Necessite i busque estímuls per a actuar.
•
Em costa entusiasmar-me, però quan ho faig arribe fins el final.
•
Sóc consentidora. La clàsica mare “marota”
•
No m’agrada que em lleven el meu lloc.
De segur que una vegada hem llegit els números i amb la triada clara podem aproximar-nos al nostre número. Podem llegir el questionari les vegades que faça falta i també és interessant observar els dibuixos que adjuntem representatius (dibuixos amb els tres positius i negatius, passió...etc). El coneixement de l’Eneagrama és interior i personal, però també ens ajuda a situar altres persones i comprendre-les millor; com pensen i veuen a realitat, les seues motivacions. Això ens permet augmentar la nostra comprensió i entrendre el món i les persones que ens envolten per a conviure millor així com entendre’ns a nosaltres i conviure amb el nostre “jo personal”. Seria interessant que s’ampliaren els estudis sobre aquesta sabiduria de l’Eneagrama ja que ens fa viure més lliberats, feliços i ens permet, amb l’aceptació de la nostra passió fundamental, arribar a la nostra plenitud humana.
GUIA PRÀCTICA QUI SÓC JO?. ACTIVITAT Escriure el nom, cognoms i edat, pegar la foto. Dibuixar la cara al marquet i pintar i decorar liurement la fitxa. PLA DE DISCUSSIÓ -Tots tenim un nom? -Per què posem nom a les persones? -Quan se’l posem? Per què? -Tots tenim cares diferents? -Hi ha alguna persona que tinga la mateixa cara que un altra? -Els bessons estan “repes”? -Són la mateixa persona? Per què? -Si estan “repes” perquè els posen noms diferents? -T’agrada el teu nom? Per què? -T’agradaria tenir un altre? Quin nom et posaries? Per què? -Quina és la teua edat? -Què vol dir que tens x anys? -Quin cognom t’agrada més dels dos? Per què? -Creus que és important posar noms a les persones? Per què? -Què passaria si no tinguerem noms? -Què podriem fer si no tinguerem noms? Com s’identificariem? -Què passava quan deien el nom de Harry en veu alta? Per què? -Qui ens posen els noms? -Signifiquen alguna cosa? -Penses que amb el nom pots saber com és una persona? -Els animals tenen noms? Per què? -Les plantes tenen noms? Per què? -Qui posa noms a les plantes i els animals? -Que fas quan pel carrer escoltes el teu nom? -Què sents?
-Quan coneixes alguna persona penses que és important dir-li el seu nom quan parles amb ella? Per què? -A tu t’agrada que per a parlar amb tu et digen el nom? -Penses que és important posar-li nom a un xiquet o ha de triar-se-lo ell quan siga gran? Per què? -Per a que serveix el nom? -Cal que tinguem noms diferents? -Què passaria s tots tinguerem el mateix nom? Per què? -Qui va ser qui posa noms a tots els animals? -Qui va ser qui posa noms a totes les plantes i coses de la natura? -Qui va inventar el fet de posar noms? -Alguna vegada et diuen un altre nom que no és el teu? Per què? -Què són els malnoms? -Creus que un malnom pot ferir I posar trista a una persona? Per què? -Creus que ens fa més feliç posar malnoms a la gent? -Per a què serveix? -Podiem crear nosaltres els “bonsnoms”? -Com serien? -Per a que servirien? -Els noms poden divertir? Per què? -Els noms poden asustar? -Què passava quan Harry deia en veu alta “Lord Voldemort”? per què? -Penses que pel fet de dir un nom pot passar-te alguna cosa? ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1.Els “Bonsnoms” Tots nosaltres veiem que per desgràcia hi ha gent que crea malnoms per ridiculitzar o posar tristes a persones. Nosaltres no solament ens neguem a dir malnoms sino que anem a crear els nostres “bonsnoms” de la classe. Cada xiquet i xiqueta tindrà el seu “bonnom” que escriurem i col.locarem en un mural. Podem dir-nos-els les vegades que vulgem al llarg del dia i pot ser acmpanyat d’un beset o carícia. Quan posem el bonmom haurem de dir perquè hem triat eixe nom i que quede palés en algun tres físic o de carácter del xiquet o xiqueta.
Per exemple: Joycy que és negreta i groseta li podem dir bombonet (és molt bona, dolça com el bombó i negreta com la xocolata), a Laura que és fina i delicada figureta, a Sergio que és hiperaciu tro-rellamp. També són interessants els noms que eixen de l’espontaneitat de l’aula encara que no tinguen sentit. Per exemple a Juanjo “Juanjales” a Neus “Neusita”, a Rosa “roseta”, a carmen “carmensin”, a Miguel “Miguelet”...etc. El que interessa és que creen una imatge positiva dels compays a més de passar un bon rato entre ries i alegries inventant nous noms. 2.Mural dels noms Tots escribim els nostres noms i fem un dibuixet que col.loquem al costat. Després explicarem perquè hem dibuixat això , el que ens recorda el nostre nom, si ens agrada...etc. Entre tots anirem fent preguntes i investigant en tots els noms. 3.Cançò: Hola X com estas? Les teues amistats com et van? Farem tot el possible per a ser molt bon amics Hola X com estas? En aquesta cançò la mestra diu cada vegada a un xiquet i ell contesta Molt bé! a cada pregunta. Anirem fent palmes i direm tots els noms de classe. És molt interessant acompanyar amb palmes I amb instruments musicals. 4.Dramatització Fem dramatitzacions de situacions quotidianes en que necessitem dir el nom. Per exemple quan volem fer un nou amic al pati, quan estem en família i ve una persona i hem de presentar-nos...etc. Saber dir el nostre nom és obrir portes a noves relacions socials. Hem d’aprendre fòrmules i saber aplicar-les (hola, sóc x, quin és el teu nom?). 5.Inventem una història. D’on vénen els noms? Tots ens sentem en cercle. L’encarregat agafa el barret màgic i se’l posa a un xiquet. Aquest fa la pregunta: d’on vènen els noms?i comença la història. Després canviem el barret al xiquet del costat que la continua i així fins acabar. S’han de respectar totes les opinios i idees ja que cadascun ens dirà d’on pensa ell que venen els noms i perquè. En acabar copiem totes les opinions en un bloc i les llegim. Podem fer entre tots una història o pegar-les en un mural.
XIQUET O XIQUETA? ACTIVITAT: BRUIXOT O BRUIXETA? -Escriure el nom del xiquet i el de la xiqueta baix dels dibuixos, en la ratlleta, en funció de la seua identitat personal. -Repartir les fotos dels xiquets. Cadascú la pega e el dibuix corresponent. -Pintem la figureta que ens representa i decorem la fitxa lliurement. PLA DE DISCUSSIÓ -Tu que eres xiquet o xiqueta? Per què? -T’agrada ser xiquet o xiqueta? Per què? -Com has sabut qui era el xiquet i quin la xiqueta? -Hi ha roba per a xiquets i roba per a xiquetes? -La roba ens enseya qui és cadascú? -Tots els que porten falda són xiquetes? -Els indis i irlandesos porten faldes en les festes, també són tots xiquetes? -Tots els que porten pantalons són xiquets? Per què? -Amb qui t’agrada jugar més amb xiquets o amb xiquetes? Per què? -T’ho passes bé quan jugueu junts? Per què? -Si tots juguem junts aprendrem coses noves? Per què? -Quines coses podem aprendre? -Us agrada sentar-vos barretjats? Per què? -Si sempre es sentem amb el mateix amic podrem fe-ne de nous? Per què? -Hermione, Harry i Ron eren molt amics. Penses que a Hermione li molestava que foren xiquets? Per què? -Penses que Harry i Ron li importava que Hermione fora xiqueta? Per què? -Creus que els tres podien gaudir junts sense problemes? Per què? -En Hogwarts quan s’ho passen millor quan estan sols o quan tots juguen amb tots? Per què? -L’aventura s’haguera resolt sense Hermione? Per què? - I sense Harry? Per què? -I sense Ron? Per què? -Penses que algun d’ells pensa que és milor que els altres? -És millor ser xiquet o ser xiqueta?
-Creus que pel fet de ser xiquet ets millor que un altre? Per què? -Si cadascú ens enseya el que sap fer podrem gaudir més? Per qué? -El cos del xiquet és igual al de una xiqueta? Per què? -Quina cosa ens diferencia els xiquets de les xiquetes? -Penses que els xiquetes i xiquetes pensen igual? Per què? -Penses que els xiquets i les xiquetes senten igual? Per què? -Penses que als xiquets i les xiquetes els agraden les mateixes coses? Per què? -Penses que els xiquets i les xiquetes actuen igual? -Poden fer les mateixes coses? -Les construccions són coses de xiquets? -Si les construccions son coses de xiquets com es que X les fa tan bé quan jugeum a classe? -Hi ha dones arquitectes que construeixen cases? Saben fer-ho bé? Per què? -Si una dona no sap o no pot fer cases vol dir que totes les dones no saben construir? Per què? -La cuina és cosa de xiquetes? Per què? -Si la cuina és cosa de xiquetes com és que hi ha tants homes cuiners? -Si un home cuina mal vol dir que tots els homes no saben cuinar? Per què? -Penses que hi ha faenes de xiquets i faenes de xiquetes? Per què? -Creus que les dones no saben fer les feines que fan els homes? Per què? -Creus que els homes no saben der les feines que fan les dones? Per què? -Si en classe guardem tots els materials i ordenem les coses podem fer-ho a casa? Per què? -Perquè creus que els xiquets no volen fer les coses de casa? És una bona raó? -Què passaria si cadascú fera les seues coses a casa? Com te sentiries? -Qué passaria si a casa ningu volguera fer res? ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1.Bruixot o bruixota La mestra reparteix un dibuix a cadascú i ells han de dir si són bruixots o bruixotes. El pintem, decorem i els podes tots en el suro de l’entrada per a decorar. 2.Què podem fer? La mestra diu una frase i els xiquets hauran de dir si són coses que fan els xiquets o les xiquetes. Hi hauran moltes que poden fer-les els dos i cal remarcar-ho.
Per exemple: Xiquet, xiqueta o tots dos? -Anar a comprar. -Fer els deures -Ser pare -Ser mare -Tenir els fills -Treballar. -Cuinar -Ordenar la casa. -Contar els contes. -Ser polític. -Escoltar els problemes. -Ajudar i explicar els deures. -Donar besos i carícies -Plorar i contar els problemes. -Ser valen I fer coses noves. Viure aventures. Així a poc a poc anem veient que tots podem fer-ho tot , si posem un poquet del nostre esforç I tos tenim dret a viure les emocions, les aventures I totes les coses boniques i interessants de la vida. 3.Mural: Iguals/diferents En un mural el dividim en dues parts. En la primera posem diferents i en la segon iguals. Anirem copiant les conclusions de l’exercici anterior. Per exemle: en la part de diferents posarem el cos i en la parts de iguals totes les frases anteriors (comprar, estimar, cuinar, escoltar....etc). Podem buscar fotos de homes fent la feina, dones presidentes...etc per a que fingen models clars. 4.Veritat o mentida! La mestra diu una frase i l’alumant diu si pensa que és veritat o mentida i perquè. Després ensenyem un foto que ho demostre. Per exemple: -Les faldes son cosa de dones-foto d’un indi i un musulmà. -La cuina és per a dones- foto d’un home amb l’aspiradora -L’afecte és cosa de dones- Foto amb un pare canviant un volquet -Plorar és cosa de dones- Foto d’un home plorant per alguna desgràcia -Els homes i les dones gaudeixen junts-Foto d’una festa familiar.
-Els homes i les dones es necessiten.Foto d’un home i una dona agafats de la mà. És important que escriguen la paraula veritat o mentida . Peguem la foto en un mural i la escribim baix. Podem triar les fotos que vulgem i extraure es postres conclusions.
EL MEU ANIVERSARI ACTIVITAT -Posar el nom i data de l’aniversari. -Dir els anys que tens, contar i posar tants espelmes com anys tinguem. -Repassar les números i dir-los en veu alta. -Pegar la foto personal en el pastís i pintar-lo lliurement. -Pintar els dibuixets, mussol i decorar la fitxa lliurement. PLA DE DISCUSSIÓ -Quin dia és el teu aniversari? De quin mes?De quin any? -T’agraden els aniversaris? Per què? -Què passa eixe dia? -Tothom té aniversari? Per què? -Què és l’aniversari? -Penses que és important celebrar-lo? Per què? -Què vol dir que hem passat un any de vida? -És important que felicitem la gent en el seu aniversari? Per què? -T’agraden els regals? Per què? -Creus que has de mereixer-te els regals? Per què? -Què passaria s’oblidaren del teu aniversari i no et felicitaren? -Com et sentiries? -Creus que has de felicitar els amics en el seua aniversari? Per què? -Què és el més important en un aniversari? Per què? -Què li passa a Harry el dia del seu aniversari? Per què? -Perquè “els grans” no cel.lebren l’aniversari com els xicotets? -Creus que haurien de fer-ho? Per què? -Que li diries als adults que no ho fan? -Perquè és important fer-te gran i cumplir anys?
-T’agrada veure que saps més coses que antes? Per què? -En tots els lloc celebren l’aniversari? -Creus qui es porta mal i es una mala persona han de fer li regals en l’aniversari? Per què? ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1.Llistat D’aniversaris. En classe hem de tenir un llistat gran acolorit amb dibuixos de totes les dates dels aniversaris de tots els xiquets. És un esdeveniment únic per a ells i el reconeixement és molt important. També és interesant celebrar-ho en classe. 2.Mag per un dia. Els aniversaris dels xiquets cal celebrar-los com cal. El dia de l’aniversari del xiquet li farem un barret de bruixot i ell serà “mag per un dia”. Ens diu el que vol que fem i ho apuntarem tot per a fer-ho. El disfressarem i li dedicarem tot el dia. Li farem un dibuix per al seu llibre amb el regal que nosaltres li fariem, menjarem la coca, cantarem totes les canços d’aniversari que es sabem i ballarem amb música.Un dia inolvidable entre tots els seus amics. 3-Llistat. Fem un llistat amb tot el que hem aprés en un any i també totes les coses que ya sabem fer per nosaltres mateixos. Ho apuntem en un mural i farem dibuixos que pegarem baix de la frase corresponent. Per exemple: hem apreés a dir-nos perdó, ja sabem escriure i llegir, tenim més amics...etc. Aquesta llista és molt personal perquè reflexa l’evolució del xiquet a l’aula. 4. Mural Intercultural Portem a classe diferents fotos nostres i d’altres cultures i veiem entre tots les diferents formes que hi ha de fer festa. Els podem preguntar si pensen que les festes ajuden a les persones a estar més contentes i perquè. També podem investigar sobre la necessitat compartida a totes les cultures del ball, de cantar i d’expressar-se. Posar exemples i explicar quin li agrada més. Per exemple: els balls de les tribus d’africa, les balades lentes, les melodies instrumentals...etc.
EL MEU TELÈFON MÒBIL ÉS... ACTIVITAT -Escriure el número de telèfon personal en la ratlleta. -Repassar els números i els bucles. -Dibuixar-se al costat de Harry I pintar la fitxa lliurement. PLA DE DISCUSSIÓ -Què li passa a Harry? -Perquè està en el racó? -Que volen els seus amics? -Tu tens telèfon? -Creus que el necesites? Per què? -Per a què serveix? -Per a què el gastes tu? -T’agrada parlar amb els teus amics? -Què t’agrada més parlar pel móbil o veure’ls en persona? -Què passa si s’equivoquem en numeret? Per què? -Sempre hem tingut telèfon? -Que feien les persones quan no tenien telèfon? -Com parlaven? -Creus que es important parlar en la resta de gent? Per què? -Quan tens un problema el contes? -Com et sents després? -Solament podem parlar amb paraules? -Com parlen les persones sordo-mudes? -Les mans ens poden ajudar a parlar? -Que passaria s ningu pogera parlar? -que passaria si tota a gent que te problemes els parlara? -Amb qui podem parlar dels postres problemes?
ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1.Cride per a... Entre tots pensem motius que podem tenir per cridar per telèfon un amic, un familiar. Contem experiències personals en les quals els telèfons ens hagen ajudat o resolt un problema. Per exemple: Jo cride a la meua mare per dir-li que vaig a retrassarme mitra hora, així no és preocupa, cride la meua amiga pe a dir-li que he descobert una peli molt bonica i quedem per a veuer-la al cinema...ec. Veure el telèfon com una ferramenta al servici de l’home. 2.Llistat dels telèfons Posem un llistat gran amb tots els numeros de telèfon de tots els xiquets i xiquetes. Al costat un gran mural amb fotos colorides. Podem fer l’agenda de classe on pegaran la seua foto i escriuren el número de telèfon tant el seu propi com el dels companys. Després la deixaran a cas per si volen cridar algun amiguet. 3Mural “Volem parlar” Portem moltes fotos o espiguen representades diferents formes d’expressar-se. Per exemple: un sordomut parlant amb llengua de signes, un xiquet parlant al parc cara a cara, un indi fent amb una flasada senyals de fum, una dona parlant per un telèfon, un home escribint una carta, diferents expressions facials ( cares amb una sonrisa, unes llagrimes, una boca oberta de sorpresa...etc). Totes són diferents formes d’expressarnos.
L’ADREÇA . ON VISC JO? “COM A CASA ENLLOC” ACTIVITAT -Adreça completa: carrer i numeret de portal -Escriure el nostre carrer en la placa del mussol. -Escriuere el nostre numeret del portal en la plaqueta del portal. -Dibuixar-se dins de la fitxa al lloc que més els agrade, pintar i decorar PLA DE DISCUSSÍÓ -Què és una casa? -Tu tens casa? On vius?
-Què sents quan estas cansat i entres a la teua casa? -Tota la gent té casa per a viure? Per què? -On viu la gent que no té casa? Per què? -Perquè tu tens casa i ells no? -Creus que tots hauriem de tenir casa? Per què? -Què fa la gent que no té casa quan fa fred i plou? On dorm? -Creus que viu bé així? -Creus que ells volen viure així? Per què? -A tu t’agradaria dormir en el carrer? Per què? -Què faries si no tingueres casa? -Que podríem fer per a ajudar a que tingueren casa? -Creus que tu ets més important o millor que els altres que no tenen? Per què? -Perquè creus que és important tenir una casa per a viure? -T’agrada el teu barri? -Què és un barri? -Què fas en el teu barri? -Coneixes la gent que viu prou teu? -Creus que és important coneixer els veins del barri? Per què? -Què és una associació? -Hi ha asociacions que busquen cases per a la gent que no té? -Coneixes alguna? Què fa? Com ajuda la gent? -Tu prodries colaborar? Com? -Penses que és important el treball d’aquestes associacions? Per què? -Què passaria si ningú tinguera casa? -Que passaria si el que tinguera dues cases li’n donara una a qui no te? -Què faries si tingueres dos cases i una familia pobra te’n demanarà una per viure? Per què? -Qui és el responsable de que no hi haja propu cases per a tots? -Com es que hi ha gent sense casa i hi ha molts pisos construits? -Creus que es normal que hi haja gent sense casa i milers de pisos vuits sense gastar? Per què?. El que volem és que valoren la situació en que es troben i senten necessitat de posar solució desde la seua vida.
ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1.Murals de les cases Ensenyem fotos de diferents tipus de cases i els xiquets han de dir-nos quin tipus de casa és, si es pot viure allí, on hi ha aquest tipus de casa...etc. Per exemple: fotos de cases de camp, pisos de ciutat, chalet d’estiu, chavoles deprimides, una caixa de cartò en una persona dins dormint, cases amb dues altures...etc. Després ells poden contar en quin tipus de casa viuen i com és. 2.Vídeo: “El Mag D’Oz” Els podem posar la película del mag d’Oz i preguntar perquè Dorotea volia tornar a casa amb eixa insistència, què farien ells si foren la protagonista, si pensen que estar agust en casa és important, que ens diguen que vol dir la frase: “com a casa enlloc” i perquè eren paraules màgiques, si ells estan a gust en casa i que ens donen bones raons, pensar si l’aula també pot ser la nostra casa...etc. Valorar la casa com un refugi, un lloc per a la intimitat i la familiar. En cas de no tenir eixe refugi sempre queda la mestra i l’aula on si els estimem i es respira l’acceptació i l’afecte.
LA MATRÍCULA DEL MEU COTXE ACTIVITAT -Posem a classe la escena del “cotxe volador”(Harry Potter i la cambra secreta). Después parlem d’ella. -Escriure la matrícula personal al recuadre. -Pegar la foto del xiquet dins del cotxe -Pintar i decorar la fitxa lliuremen -Parlar de temes com: veure les màquines que ha inventat l’home i com podem gastarles per a no estropear la natura, el medi ambient. PLA DE DISCUSSIÓ -On estan Harry i Ron? Per què? -Què els ha passat? -Com ho solucionen? -Què passaria si no hagueren tingut cotxe? -Creus que els cotxes són necessàris? Per què?
-Tu tens cotxe? Per què? -Els teus pares tenen cotxe? Per què? -De quin color? Com és? -Té matrícula? Quina és? -Penses que és important que porte matrícula? Per què? -Què passaria si els cotxes no portaren matrícula? Per què? -Què et fa falta per a tenir un cotxe?per què? -T’agradaria tenir un cotxe? Per què? -Com seria el cotxe? -Què és un mitjà de transport? -Quins mitjans de transpot coneixes? -Quin t’agrada més? Per què? -Creus que el fum negre que solta el cotxe pel tub de darrere és bo per el cel? Per què? -Què li passa al cel quan reb aquest fum? -Creus que la solució es no gastar el cotxe? Per què? -Què passaria si tots deixarren de gastar le cotxe? -Què podriem gastar per anar a treballar? -Penses que la gent que necesita cotxe per anar a treballar ha de deixar de gastar-lo? Per què? -Penses que la gent que pot anar caminant o amb bici al treball ha de gastar le cotxe? Per què? -Que passaria si els que poden gastar les cames deixaren el cotxe i anaren caminant? -Creus que el cel estaria més blau o més negre?per què? -Que pot pasar si el cel està molt negre? -I a nosaltres? -Si el cel està negre l’aire com estarà? -Podrem respirar? Per què? -Caurem malalts? Per què? -Penses que el cel s’ha de cuidar? Com ho faries? -Si tu fores un polític important i pogueres canviar es coses que faries per a que la gent caminara més i no gastara tant el cotxe?
ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1.Les nostres lleis. En un mural dividit en dues parts (positiu-negatiu) anirem apuntant les coses que beneficien el medi i les coses que el contaminen. Podem dir-los la frase i colocar-la en el mural i després buscarem el seu contrari. Per exemple: separar les escombreries en plastic, organic i cartró ho col.locariem en la casella de correcte i després els preguntariem que passaria si no ho ferem així. De seguida et contesten que els que no separen ho posen tot en la mateixa bossa. En eixe moment nosaltres els preguntem que passaria si tots tirarem les escombreries en un mateix contenidor i ells poden reflexionar sobre els efectes que pot produir en la atmosfera i després en nosatres com part d’aquests univers. Una vegada finalitzat el diàleg escribim la nostra llei “separar les escomreries en casa i tirar-les al contenidors” en una cartrolina gran. Altres exemples serien: Positiu Negatiu Traure a passejar el gos i replegar les Deixar el gos dins de casa(estarà trist i caques amb una bossa. (el gos estarà ansios) tranquil i el carrer net i habitable)
Deixar la caca pel carrer.(el carrer farà
pudor) Anar caminant pel carrer i gastar les Agafar el cotxe per a les distàncies cames(el cos estarà molt sa i content)
curtes(el fum del cotxe pujarà al cel i contamina
l’atmosfera
i
no
podrem
respirar) Regar les plantes de classe i casa quan Deixar que les plantes es sequen i arrancar toque(les plantes viuen si les cuidem i les fulles (la planta pateix i es mor) estan contentes) Sentar-se comodament a l’ombra d’un Sentar-se en l’arbre i amb un ganivet arbre
i
després
tirar
les escriure en el tronc el meu nom.(l’arbre
escombreries(disfrutem de l’ombra de pateix i cau malalt) l’arbre i tot està net) És molt important fer-los concients que la natura; els animals i plantes, són èssers vius com ells ja que tots formen part de l’univers. Podem preguntar-los com se sentirien ells si estigueren tancats tot el dia en casa o si algu els fera una ferida en el braç per a posar el seu nom (grafiti sense anestesia). Han d’acostumar-se a respetar el medi ambien i a veure les màquines construides per l’home com els cotxes com instruments necessàris
quan hi ha la necessitat però encara així sempre hi ha bones alternatives com les nostres cames o una bona bicicleta. També els hem de fer sabedors dels efectes contaminats que hi ha i de com ens van afectant a nosaltres perque també necessitem l’oxigen per a respirar i aquest amb tanta contaminació també està en perill. 2.Mural “cotxes”. En un gran mural hem de posar les coses bones que ens aporten les màquines i en l’atre els aspectes negatius. Per exemple: el cotxe el que te de positiu és que acurta les distàncies, amb el helicopter es poden transportar mercancies en un temps molt curt i per l’aire, el vaixell ens permet superar les limitacions del mar i comunicar-nos i viajar, amb l’avió també podem anar per l’aire en un temps molt breu. Tots ens fan la vida més cómoda. La part més negativa sería en el cas dels cotxes el fum negre dels tubs, el gasto que empleem en el manteniment de les màquines i no en el del cos. No utilitzem les cames i no fem exercici i això fa que el cos no estiga sa i tinga molts problemes. Si aumenta el fum de les màquines contaminarem el aire que ens farà tenir més enfermetats i caurem tots malats. D’aquesta forma el que pretenem és que valoren les creacions que el home ha inventat per a tenir millor calitat de vida però sempre dins d’un ús moderat i una utilizació conscient dels efectes negatius si cometem excesos. 3.Animals i màquines. És molt divertir veure amb ells com l’home sempre ha buscat noves formes per tal de desplazar-se, moure’s i coneixer/explorar el seu entorn. Entre tots veurem com viatjaven antigament i com ho fem ara. Veurem la part positiva I negativa de cada forma I traurem les nostres conclusions. Les màquines formes part de la vida del xiquet aleshores és bo que conega els seua origens, l’impuls de l’home per explorar i viajar i sapiga emprar amb coneixement les que estan al seu abast. Per exemple: del animals podem contar amb els cavalls dels indis d’Amèrica, els elefants de la India, els dromedaris del desert...etc.
JOCS I AFICIONS. A MI M’AGRADA...
ACTIVITAT -Pensar entre tots que fem en el temps lliure o d’oci que tenim quan no estem en el cole. -Escribim totes les idees i els comentaris dels xiquets en la pissara i posem el nom del xiquet entre parèntesi -Raonem sobre com passaben el temps d’oci a Hogwarts que feia cada amic. -Després cada xiquet escriu el que ell fa normalment per a passar el seu temps lliure i gaudir. L’objectiu és veure que hi ha gustos personals molt diferents i tots estan bé per tant han de ser respetats. Totes les preferències respecte els jocs i aficions han de ser lliures per a traure-li profit. Reflexa la diversitat en què vivim i que ens enriqueix. -Pintem la fitxa lliurement. PLA DE DISCUSSIÓ -Què és el temps d’oci? -Per a què creus que serveix? -Creus que és necesàri un temps lliure dins l’activitat habitual? Per què? -Què és el que t’agrada fer en el temps lliure? Per què? -Què t’agrada més fer coses tot sol o amb companyia? -Quines coses t’agrada fer tot sol? Per què? -Quines coses t’agrada fer-les amb companyia? Per què? -Què li agradava fer a Hermione? Per què? -I a Harry? Per què? -I a Ron? Per què? -Encara que feren de vegades coses sols eren amics? per què? -Per a ser amic pots jugar de vegades sol o has d’estar sempre amb el amic? -Si tens un amic pots després anar en un altre? Per què? -Encara que feren coses diferents eren amics? -Penses que a Hermione li agrada jugar a l’escacs? -Creus que si a Hermione no li agrada jugar a l’escacs ha de ser amiga de Ron que si li agrada? Per què? -Podem ser tots amics i fer cada xiquet una cosa diferent en el seu temps d’oci? Per què? -Penses que algun xiquet és millor que els altres? Per què?
-Penses que Hermione ha d’enfadar-se perque als seus dos amics no els agrada llegir en el seu temps d’oci? Per què? -En el teu temps d’oci fas el que tu vols? -Alguna vegada un amic t’ha dir el que havies de fer? -Creus que si un amic t’obliga a fer un determinat joc en el teu temps és un amic? -Si en el temps lliure esteu en grup que farieu? -Hem d’obligar la resta a fer el nostre joc? Per què? -Penses que jugant un ratet a cada joc estaras més content? Per què? -Si solament jugues al teu joc com creus que se sentiran els teus companys? Creus que ells se divertiran? Per què? - Que li diries a un xiquet que solament volguera jugar a el que ell vol? Quines raons li donaries? Per què? -Què li diries a un xiquet que et diguera perquè jugues de vegades tu sol? Per què? ACTIVITATS PRÀTIQUES 1.Mural de fotos. A mi m’agrada. Portem a classe fotos personals en les que es pot observar els diferents jocs i aficions que nosaltres practiquem.Expliquem a tots si ho fem sols,
amb un grup
d’amics o amb la família. També explicarem perquè ens agrada i les raons d’elegir eixa activitat i no una altra. Per exemple: jugar al futbol, anar a natació, passejar el gos, correr pel barri, anar al cinema amb la familia, jugar a les nines, llegir libres, jugar a jocs de taula, jocs de correr...etc. Després peguem la foto i escribim el nostre nom baix. Podem fer la dramatització d’alguna escena i veure “en directe” que fa cada xiquet i com se comporta. Després podem acompanyar-lo en la dramatització de l’acció per a saber i empatitzar, veure com es sent quan juga i les seues raons. 2.Tipus de jocs. Entre tots anem comentant els diferents tipus de jocs i aficions que hi ha en tot el món. La mestra porta fotos de personatges famosos y les pengem en un mural . Després baix posem el nom del joc i veiem com cada persona té el dret a tenir els seus propis gustos i preferencias personals sense per això de deixar de ser amics. Les diferències i diversitat ens enriqueix a tots i tots podem aprendre de tots.
MENÚ MÀGIC. “QUI BÉ MENJA BÉ TREBALLA” ACTIVITAT -Entre tots parlem i dialogem sobre la importància del menjar en les nostres vides; per a que ens serveix, per a que el necessitem, si ens agrada el fet de menjar i perquè, els gustos les aficions, si els agrada el cuiner i perquè...etc. -És interessat comentar quin menú fariem nosaltres si volem una dieta equilibrada i sana així com revisar el menú del menjador i veure si compleix les caracteristiques que hem comentat. -Entre tots completem el menú; primer la picaeta, el primer i segon plat, les postres i beguda. Tenim revistes en classe de cuina, diferents menjars i les fem servir. -Pintem i decorem la fitxa lliurement. PLA DE DISCUSSIÓ -Què és un menú? -On se’l podem trobar? -Per a què serveix? -Creus que és necessari elaborar bons menus? Per què? -Què son els aliments? -Per a què els necessitem? -Quina t’agraden més a tu? per què? -T’agrada menjar? -En Hogwarts apareix el menjar? -Què menjaven? -T’agraden les festes? -En quines festes menjaven els nostres amics? -Quines festes fas tu en què tots mengem? -Cal que hi haja menjar per a celebrar alguna cosa? -Quines coses t’agraden més? Per què? -Què menges nosrmalment? -Hi ha aliments que no t’agraden? -Si no t’agraden te’ls menges? Per què? -Què és alimentarse? -Menjar és el mateix que alimentarse? Per què?
-Què passaria si solament menjarem llepolies i xocolata? -Què li passaria la nostre cos? -Què passaria si menjarem fruita i verdura? -Com se sentiria el nostre cos? -Què passa quan hem de menjar i no podem fer-ho? -Com em sent? Per què? -Què és la fam? -Perquè tenim fam? -Tu passes fam? -Alguna vegada has tingut fam I no tenies cap menjar prop? -Què podem fer I tenim fam I no tenim menjar? -Penses que tot el que té fam té menjar? -Què faries tu si tingueres molta fam i no tingueres menjar? -Què passaria si tots els teus amics els passara el mateix? -Què farieu? -Creus que es important veure aigua? -Tot el món té aigua en les aixetes de la seua casa? Per què? -Què passaria si no tinguerem aigua? ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1.És bo per al nostre cos. La mestra diu afirmacions i els xiquets han de dir si les accions són bones per al organisme o no i explicar perquè. Per exemple: -Prendre peix i verdures. -Veure la llet amb cola cao tots els matins. -Veure molta aigua. -Fer esport tots els dies. -Prendre molts dolços I xocolates. -Estar en silenci descansant després de menjar. -Menjar llepolies solament una vegada en la setmana. -Anar al burguer dos dies a la setmana. -Portar esmorzar saludable (entrempà) tots els dies -Portar fruita el dia que toque a classe.
La mestra formula les afirmacions en funció de les carencies que haja observat en el seu alumnat per a fer-los conscients de la seua alimentació errònea i de les raons per a deixar de realitzar determinades pràctiques. També és molt important en les afirmacions positives recalcar accions bones i sanes que fan els xiquets de la classe per a que es senten identificats i continuen amb elles. Si podem dir noms millor d’aquesta forma tots intenten copiar els companys per a rebre un reforç positiu de la mestra. 2.Gràcies per....aleshores jo... Portem llibres de les diferents associoacions i ONG (Vicent Ferrer) que lluiten per la igualtat en els països desarrollats i contem les històries de eixos xiquets que passen fam, no tenen aigua, molts no poden anar a l’escola ni vestir-se. Entre tots parlem sobre les fotos i anem pensant totes les coses bones que tenim i per les quals podem donar les gràcies. Després els preguntem que hem de fer amb tot allò, si tenim uns privilegis haurem d’actuar en coherència i respondre. Gracies per...i Aleshores jo.... -El menjar de tots els dies (Si tinc menjar no he de tirar-lo i menjar per a poder creixer) -La mea casa on visc ( Si tinc casa he de cuidar-la i encarregar-me de les meues coses) -La meua familia( si tinc familia els he de tractar bé i estimar-los molt) -L’aigua de les fons que bé a les postres aixetes (Si tinc l’aigua tancaré les aixetes quan no la necessite i veure molta per a sentirme millor) -El cole i la meua mestra(Si puc anar al cole aprofitaré el temps i tractaré bé la meua mestra) -Els meus amics (Si tinc amics he de tratar-los bé per a que me duren) -La natura que observe pel carrer (Si tinc un ambient bonic he de cuidar-lo, tirar les escombreries als contenidors, regar les plantes de classe) La mestra els diu les frases (que moltes ens les han dit ells abans) i ells son els que hauran de pensar i dir a segona part, és a dir, si tenen alguna cosa que tothom no té hauran de valorar-la, cuidar-la i disfrutar-la. És el que ells poden fer en aquesta situació; fer-se conscients de la problemàtica, posar mesures que estiguen al seu abast i viure valorant el que tenen. 3.Acció. Què faries...? Imaginem que som polítics(l’alcalde) i podem canviar les lleis. Anem parlant que fariem per a tenir un món més habitable on tots vivim amb més salut i més feliços. Podem preguntar-los: què faries amb el consum d’aigua?, i amb el repartiment de
menjar?, i amb la construcció de pisos?, i amb el fum dels cotxes? I amb la gent que està molt grassa i no fa esport? I amb qui no menja mai peix?...etc. Algunes de les contestacions són molt divertides unes més reals i aplicables que d’altres però és bo ferlos pensar sobre la capacitat i possibilitat de canviar les coses i pràctiques errònes per unes millors. Per exemple: -Jo posaria el dia de la fruita -Jo regalaria o faria una rebaixa de l’entrempà del forn per a que me’l compraren -Construiri cases baixetes i les donaria d’una en una, solament una per a cada persona. -Faria fer a les mares portar els xiquets a natació. I les mares també naden amb els xiquets. -Jo posaria l’encarregat de l’aixeta perquè no fan cas. També se’ls informa de les possibilitats de les associacions i com ells des de la seua familia poden col.laborar ; apadrinar a un xiquet, construir una escola, ajuda humanitària...etc. És una bona forma de començar a comprometrer-se amb la seua acció i saber que les coses poden canviar-se si volem canviar-les.
EL MEU PES ÉS... ACTIVITAT -Amb aquesta activitat el que volem és que observen el fet del pes corporal, com cada persona té una grandària diferent. Hi ha qui pesa menys i hi ha qui pesa més però no és un factor negatiu sino que demostra la varietat de persones que hi ha, no és millor ni pitjor sino que cada xiquet ha de acceptar el seu pes sense patir les posibles burles plenes de prejudicis i ignorancia dels companys o d’altres adults. En la fitxa tenim a Hagrid que és un gegant (persones molt grans que pesen molt) bo, simpàtic i molt carinyos amb qui tots voldrien estar i ser el seu amic. També podem parlar dels nans (persones més xicotetes d’allò normal). -Entre tots anem parlant i dailogant sobre la fitxa. Després d’un en un anirem eixint i ens pesarem. Una vegada sapiguem el nostre pes l’escriurem en la ratlleta de la fitxa i pintarem la fitxa lliurement.
PLA DE DISCUSSIÓ -Què és el pes? -Per a què serveix? -Què passaria si no pesarem gens? -Podriem caminar? -Podriem viure? -Creus que necessitem tenir un determinat pes? -Qui pesa més de la balança? -Com ho saps? -Qui pesa menys? Per què? -Com pot ser que Ron i Hermione pesen menys que Hagrid si son dos i ell solament un? -Creus que has de pesa més o menys? Per què? -Què és millor pesar més o menys? Per què? -És més important el que pesa més o el que pesa menys? Per què? -Creus que els dos amics poden ser amics de Hagrid si pesa tant? Per què? -És important el pes d’un xiquet per a ser el teu amic? -Penses que a Hagrid li importa que els seus amics sigen més xicotets que ell? Per què? -Penses que poden burlar-se de Hagrid pel seu pes? -Com penses que se sentiria? -Què faries tu si fores Hagrid i se burlaren de tu? -Què els diries?, què faries? - Que pot fer una persona que pesa molt perquè és gran? -Què pot fer una persona que pesa molt perquè menja molt? -Quina diferencia hi ha entre pesar molt i ser gran? -Pot el pes fer-nos estar trist? Per què? -Creus que als teus amics els importa el teu pes quan jugen amb tu? -Si els preocupa el teu pes creus que son veritables amics? -Et donaria vergonya ser amic de alguna persona amb molt de pes com Hagrid? -Si un xiquet pesa molt i se li burlen i deixa de menjar que li pot passar? Per què? -Si un xiquet pesa poquet i se li burlen i comenta a menjar moltissim que li pot passar? Per què? -Què li diries tu a la gent que es burla de les persones que pesen molt o d’aquelles que pesen poc?
ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1.”Cadascú el seu pes i ací no passa res”. Fem un llistat de tots els xiquets i després d’anotar el pes de casa un els posem en ordre. Tenim peparat una línia del pes on en la part superior tenim una foto de Hagrid o algun personatge de gandaria que cause simpatia en le món infantil. En la part de baix també apreixen els nostres amics o personatges nans que els desperte afecte i carinyo. Anem colocant el pes i el nom dels xiquets en ordre i després col.locarem el lletrer: “cadascú el seu pes i ací no passa res”. Podem parlar amb ells sobre qui pesa més (per grandaria o per menjar) i qui pesa menys. Si volem que el fet del pes passe en els xiquets com una activitat més és recomanable fer uns dibuixets del pes amb la foto i el pes del xiquet i tots els dies anomenar el pes del protagonista. També podem pesar-se varies vegades a l’any per a veure els canvis que ha sofert el nostre cos o simplement deixar-lo allí a la vista per a que tots palen sense vergonyes del seu pes. 2.Mural de fotos. “Més i menys” Entre tots fem aquest mural. Portem a classe personatges famosos o fotos de persones I les peguem totes en el mural. També comentarem perquè son importants eixes persones, que varen fer i com es veu que tots som importants i cadascu és d’una forma determinada sense per això deixar de dur una vida normal i plena. Per exemple: Monserrat caballe que cantava opera, Gandhi que ens ensenyà a fer la pau...etc tot per a que vegen que pes no està renyit amb Intel.ligència, capacitat, èxit amb els amics i també amb les futures relacions (el tema dels amics i els novios que tant els preocupa). LA MEUA MIDA ÉS... ACTIVITAT -Amb aquesta activitat el que volem és superar els prejudicis que hi ha en relació a ser alts o baixets. Sempre que ens eixim de la mida estasblerta com normal les burles, motes se disparen i els xiquets no tarden en acomplejar-se i sofrir a causa de a crueltat i ignorancia infantil. El creixement huma forma part de la nostra vida i la mida és una característic més de nosaltres. Hem de aceptar totes les persones tal com són i ací també entra la mida que aquest pugen tenir.És important dialogar amb ells del tema per a que ens conten el que pensen i les seues raons. Tots tenim prejudicis i idees errones que cal posar en conflicte i reflexionar per a pensar en elles. I veure que en pensen la resta.
-En classe deixem preparat un metro per a medir a tots els xiquets. Una vegada que els medim cada un apunta la seua mida a la fitxa i la pinta lliurement. PLA DE DISCUSSIÓ -Què és la mida? -Per a què serveix? -Perquè creixem les persones? -Què és creixer? -Les plantes creixen? Per què? -Els animals creixen? Per què? -Les pedres creixen? Per què? -Creus que és important creixer? Per què? -Perquè hi ha persones que creixen molt i altres poquet? -Creus que el menjar és important per a crèixer? Per què? -Si un xiquet és molt alt i altre molt baixet poden ser amics? per què? -La xibeca de Harry és igual d’alt que ell? Per què? -Creus que a Harry li importa que Hermione siga més alta que ell? Per que? -Qui són els gegants? -Què els passa? -Coneixes algun gegant? -Penses que a Harry li importa que Hagrid siga tan alt? Per què? -Creus que haurien de burlar-se de ell per ser alt? Per què? -Què faries tu si fores Hagrid i se te burlaren...què els diries? ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1.La meua mida és... És bo tenir un panel amb totes les rutines on estiga la mida de tots els xiquets. Cada dia el xiquet que siga el protagonista dira quina és la seua mida. Veurem qui són més alts i qui més baixets. Es important perdre la por a parlar de la mida i veure-ho com una cosa natural, que se comenta i així evitem l’aparicio de burles o comentaris. 2.Mural de fotos “Alt i baix”. Portem a classe fotos de personatges famosos alts i baixets que han destacat en la història pel seu pensament o per alguna habilitat especial. De vegades allò que ens pareix negatiu és on resideix la nostra força, allò que ens fa diferents a la resta i podem
veure-ho en positiu i traure-li profit. Per exemple: portar la foto de Paul Gasol i veure com era de alt i ara com s’ha transformat gràcies a la seua mida en un jugador internacional, els nanets de la pel.lícula del Mag d’Oz on tots ballen i canten de meravella..etc. Tots ells els pengem en el mural i posem el seu nom i allò que ha aconseguit. És una bona manera de fer veure els xiquets que cada un és d’una manera i és especial. Amb allò que té pot triunfar si sap aceptar-se, estimar-se i veure per a què serveix ell (habilitats i capacitats personals).
QUI SÓC JO? FAMÍLIA BIOLÒGICA ACTIVITAT -Entre tots parlem de les postres famílies; qui les composen, amb qui vivim, si ens semblem al pare o a la mare, que ens agrada més de la nostra família i perquè. És important dialogar per a veure que de la familia no té un ordre. Hi ha xiquets sense pares o sense mare, mares amb xiquets, iaios que cuiden d’ells o pares divorciats així que com de vegades diuen; jo tinc dos famílies la del meu pare i la de la meua mare. Podem començar amb la història de Harry ja que ell tenia pare i mare però eren morts. Això no nega el fet que eren els seus pares i ell el seu fill així que fem el mapa conceptual a la pissarra. Abans de fer la fitxa és important fer alguns exemples en la pisar per a que sàpiquen com fer el seu mapa de familia personal. També és interessant que la mestra faça el seu mapa i el porte a classe per a enseyar-lo a tots. -Dibuixem el nostre mapa conceptual de la familia i pintem el de Harry. PLA DE DISCUSSIÓ -Què és la familia? -Per a què serveix? -Com penses que ha de ser? Per què? -Quines persones formen part de la teua família? -T’agrada la teua familia? per què? -Què coses fas amb la teua familia? -Qui són els pares de Harry? -Si els pares de Harry estan morts quina era la seua família? Per què? -Penses que és important tenir pares?
-Té algun germà? I iaos? I oncles? -Creus que li agradaria tenir mes familia? per què? -Creus que els iaios són importants en la familia? per què? -I els oncles? -I els germans? -Si un xiquet té mare però no té pare té familia? -Si un xiquet solament té iaios té familia? -Si pogueres triar com seria la teua familia? per què? -Tot el món té familia? -Creus que hi ha alguna persona que siga més important que les altres en la familia? per què? -Per a tu hi ha alguna persona que és més familia que altres? Per què? -Si et diuen que són família i et traten mal són realment familia per a tu? ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1.La meua família. En un foli i amb música de relaxació demanem els xiquets que facen un dibuix el més complet posible de la seua familia. Després d’un en un ens contaran quines persones la formen i ens expicaran la relació sentimental que tenen en cada persona; si els volen i perquè, si són importants per a ells, quines coses els fan per a que ells els consideren familia (el pare em conta el conte de la nit amb carinyo, la mare ve en mi a la botiga a comprar i em deixa agafar els productes, la meua tia em trau a passejar a llocs interessants, el meu germa juga amb mi i m’explica els deures, la iaia m’escolta i agafa molt al braç...etc). Després pengem tots els dibuixos en el passadis per a veure’ls quan entrem a classe. 2.Mural de les famílies. Portem fotos de diferents cultures i de diferents famílies i parlem de totes les formes que pot haver de agrupació. Per exemle: una família africana on son molts german i mana la mare, una família nòrdica composta de mare i fill, una vidua amb alguns xiquets, una tia i nevoda que viuen juntes perquè els altres membres son ja morts, xiquets en una associació perquè són orfes...etc. És important que vegen la família com una estructura flexible on poden donar-se, per circumstàncies de la vida diferents formes d’agrupaments.
3.El llibre viatger de la família. Podem preparar amb fulls balncs el llibre viatger de les famílies de classe. Cada cap de setmana se’l queda un xiquet i a casa ha de replenar unes cuantes fulles del llibre amb fotos, text comentàris sobre la seua història famíliar; quan va naixer, qui són els menores de la seua família i com són, que fa amb ells...etc. El dilluns ens el porta i ens contarà a tots quina és la seua familia i totes les seues característiques i aficions. Tots els xiquets faran la seua part. Començarà el llibre la mestra amb la seua història personal i familiar. D’aquesta forma els serveix de referent i ja tenen el model per a començar la seua part amb alegria i entusiasme perquè siga quina siga la forma que tinga aquesta sempre podrem dir que tenim família. 4.Mural “És important per...” En aquesta activitat el que volem és que reconeguen tot el que fan els seus familiars per ells i ho valoren. Primer escribim tots els membres que por haver en una familia: pare, mare, oncle, cosins, iaio, iaia...etc. Després anirem pensant raons i exemples pràctics i reals en què vegem la seua necessitat. Els iaios ens repleten de l’escola i els conte secrets, el pare em ajuda en els deures i m’escolta, amb els meus cosins juge molt a gust, la meua tia em du a llocs interessant i divertits per a jugar i em compra algun regalet, el meu germà m’ajuda amb els deures...etc.
QUI SÓC JO? FAMÍLIA DEL COR ACTIVITAT -Parlar entre tots sobre el tema de la família i opinar sobre si la frase “familía és qui t’estima amb el cor” és certa o no. Després els xiquets posen exemples pràctics sobre les persones que en la seua vida els estimen amb el cor; qui són, que fan...etc. -Dibuixar en cada coret una persona que els tracte amb amor i carinyo pot ser de la seua famía biològica o no (amic, mestra, veí...etc), també el seu nom. PLA DE DISCUSSIÓ -Harry té familia? per què? -Qui és la seua familia? -Si els seus oncles es tracten mal penses que és la seua família? -Tu que faries si fores Harry i et tractaren així?
-Penses que pot fer alguna cosa? -Què fan els xiquets que no tenen pares? -Penses que el director i els seus amics poden ser familia? per què? -Una mestra pot ser familia? -Perquè creus que la mestra en arribar a l’escola diu “tots sóm una gran familia”? -La classe d’alumnes pot ser una família? per què? -Si alguna persona et tracta amb carinyo i amor és familia? perquè? -Si algú et tracta malament creus que pot dir que forma part de la teua famía? -Què vol dir “família del món-biològica”? -Què vol dir família del cor? -Quina diferència hi ha entre la del cor i la del món? -Els oncles de Harry a quin grup pertanyen? Per què? -Els amics de Harry a quin grup pertanyen? Per què? -Com pot saber Harry si formen part de la seua familia del cor? -Tu tens familia del cor? Qui són? -Com saps que són familia del cor? -T’agrada que et tracten bé? Per què? -Tu tractes bé a la teua familia? -Si els preguntaren a ells que penses que respondrien? -Tu que diries, quines raons donaries? ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1. “Familia és...” En un mural anem a escriure frases de comentàris espontànis dels xiquets que contesten a la frase familia és. Han de ser exemples o vivències molt pràctiques on pugam veures reconeguts i molt reals que formen part de la vida dels xiquets i per tant també podran variar en funció de l’alumnat. Podem al principi agafar de model les relacions que estableix Harry però després ens serviràn d’espill per a poder pensar en les nostres pròpies, en tot allò que ens fan, fem, sentim que ens fa pensar que som familia afectiva. Per exemple: Familia és... •
Una carícia, una abraçada, el beset de bona nit.
•
Un piropo una frase bonica.
•
Un premi, el reconeixement d’una cosa ben feta per la mestra
•
Una mà amiga que m’ajuda a alçar-me si caic.
•
Un conte de iaio
•
Una palmadeta del director quan passe tranquil pel passadís.
•
Una confidència secreta amb l’oncle
•
Un somriure del meu germà quan em deixa en el cole i es separem
•
Quan el meu amic em passa el baló en el partit.
2.Mural “Família és qui m’estima” Entre tots fem un mural amb les fotos que tenim de gent que sabem que ens estima i que està en l’escola, al carrer o en casa. Cada xiquet posa el seu nom i pega les fotos de les persones. La mestra també posa la seua foto i la de aquelles persones que son la seua familia del cor. Després escribim la frase “tots som una famíLIa” i “familia és qui t’estima” i el descorem. Una vegada ja el tenim acabat el podem colocar al costat del mural de frases per a que els xiquets tinguen a la vista tant les fotos com els seus comentàris personals.
ANIMALET, ANIMALET MÀGIC.... ACTIVITAT -El que pretenem com a principal objectiu és què mitjançant un joc divertit com és la tria d’un “animalet-animago” personal el xiquet reconega de forma positiva les seues qualitats personals; físiques i de personalitat i o visca de forma positiva i divertida creant un sa autoconcepte amb una valoració acertada. Al mateix temps aprenen a respetar i coneixer el món del animals perquè veuen que cada animalet encara que siga xicotet o diferent serveix i és útil, respetable i necessàri. Volem que obseven les característiques d’aquests;com són i se comporten, com viuen i què necesiten. Després ho poden passar al món humà on la diversitat existent lluny d’esser un factor negatiu el convertimen un factor d’enriquiment personal i aceptació i tolerància grupal. -Després de fer les reflexions amb els xiquets haurem de designar a cada xiquet el seu animalet i donar les raons. Per exemple: Alejandro és el cangur perquè cuida molt bé de tots i no para es menja molt, és molt actiu, Ainoa és el goset perquè és amiga de tots i és molt bona mai t’abandona en els problemes, Loli és l’esquirol ja que és molt simpatica
però molt activa sempre d’un lloc cap un altre, Rosa és el mussol perque sempre té els ulls molt oberts per si ens fa falta alguna cosa i podem consolar-se o descansar en els seus braços que són com les ales mullidetes de l’au, Laura és el pollet perquè és xicoteta parla fluixet i camina també molt a poc a poc, és molt bonica...etc. -Repartim imatges amb els diferents animalets, cada xiquet la seua. Després la pintem i peguem en el quadret de la fitxa. -Escribim a les ratlletes les nostres característiques ja que per la nit sofrirem la transformació i hem de saber qui som i com som (Per exemple: loli és el esquirolsimpàtica, graciosa, moguda i Intel.ligent). Podem parlar dels animalets que eixen en la pel.lícula de Harry Potter i quin els agrada més...etc. Aquestes converses ens donen informacó valuosa sobre com pensen senten i actuen, sobre les seues motivacions, gustos i aficions. Quan millor comprengam els postres xiquets més entendrem les seues reaccions i conductes, problemes i inquietuds...saber qui són com a sers individuals i únics. Emprar aquests animalets ens ajuda a nosaltres i també a ells en el seu proces de reconeixer la seua individualita per a construir la seua identitat. PLA DE DISCUSSIÓ -Què és un animalet-animago? -A tu t’agradaria tranformar-te per la nit? Per què? -Si pogueres, en quin animalet et transformaries? Per què? -Què faries? Per què? -Als amics de Harry els agraden els animals? Per què? -Tu tens mascota? Per què? -Què fas amb ella? Per a qué la necesstites? -Perquè creus que Hermione tria un gat? Com son els gats? -I Harry perquè vol una xibeca? -Penses que a Ron li agrada el ratolí? -Què pot fer Ron si no pot tenir una altra mascota? -Tu que faries amb un ratolí? -Com penses que cuiden els amics els seus animals? -Quin és el teu animal preferit? Per què? -Penses que els animals són necessàris? Per què? -Que passaia si tinguerem un animalet i no el cuidarem; donar menjar, passejar estimarlo?
-Penses que els animals s’enteren de les cosetes que els fem bones o dolentes? Com pots saber-ho? -Què passaria si tinguerem un animalet i l’estimarem, el cuidarem? Com ens sentiriem? Per què? -Cal que tots els nostres amics tinguen les mateixes mascotes que nosaltres per a ser amics? -Penses que a Harry li molesta que Ron tinga un ratolí i no un xibeca com ell? Per què? -Els animalets poden compartir-se per a cuidar-los? -Tu deixaries que els teus amics cuidaren el teu animalet? ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1. Animalet, animalet... Tots els matins el protagonista del dia fa un repàs al mural del animaletsanimagos, recorda el seu animalet i ens explica perquè és aquest, les seues raons. Després repartim un foli amb el dibuix del animalet i cada xiquet pinta lliurement el seu. Amb tots ells decorem el passadís on tots en veure’ls ens sentim identificats. 2.Mural “Animalet, animalet…cal cuidar. En un mural que decorem amb imatges pintades dels diferents animals anem escribint els comentàris espontànis sobre com hem de cuidar els animalets; tan les mascotes con la resta. Per exemple: donar de menjar, traure el gos a passejar i a fer “caca i pipi”, cuidar-lo donar-li carícies, tenir un lloc còmode per a que Puga descansar, dur-lo al veterinàri quan estiga malalt, fer-li companyia. També veure que no s’han de tirar escombreries al mar perquè els peixos moriran, no capturar peix xicotet o peixos en perill d’extinció (com ells diuen “en perill que se’ns acaben”), multar els que els abandonen o maltracten...etc. 3.Les nostres mascotes. En un mural hem posat una foto de Harry, Ron i Hermione amb les seues mascotes. També afegim a l’altra banda Neville amb la seua granota i Hagrid amb el seu dragò norueg . Podem parlar de les mascotes domèstiques i aquelles que seria molt perillòs tenir en casa. Tots porten fotos de les seues mascotes que pegarem baix dels nostres amics i escriuran el nom d’elles. També veurem que hi ha una diferència entre el nom que tenen tots els animals per ser de la mateixa família (gats, ocells..etc) i el nom personal que li posem nosatres per a diferenciar la nostra mascota de la resta d’animals que són iguals, per a reconèixer i distinguir el nostre.
SÍMBOL DEL MAG ACTIVITAT -Amb aquesta activitat el que volem és, mitjançant un símbol icònic, una imatge deteminada l’associem amb un deteminat xiquet o xiqueta. Aquest símbol, com en el cas anterior del animalet, ens ajuda a “pensar-lo bé” des d’una visió positiva, desde l’aceptació de la seua forma de ser, ja que el símbol representa la esencia- personalitat d’eixa persona. Per exemple: Sergio és el símbol de la energia ja que és un xiquet hiperactiu amb molta creativitat i idees imaginatives i brillants, Loli és les sabates de flamenc ja que té un salero i una forma de ballar que a tots ens encandila, Ainoa és la sonriseta ja que sempre passe el que passe ella ens regala a seu rostre una serena, franca i amistosa sonrisa, Joycy és e bombó de xocolata perque aquesta xiqueta de pell negra destaca per la seua dolçor i bondad naturar difícil per a resistir-se, Clear és els dos coret junts ja que destaca per la forta sensibilitat que te i com tracta tots amb tant de carinyo i amor...etc. Els símbols se’ls posem entre tots però cal donar algunes idees .Per exemple: Joycy és dolça com... i esperem que ells ens constesten. Les seues frases i comentaris les dibuixem i plasmem en imatges que després sempre recordarem. -Posar baix del símbol el nom del xiquet i pintar els símbols. Recordem que és un exemple però podem canviar-los sempre que faça falta; per reforçar una determinada qualitat de algun xiquet que cal valorar més o perquè noves idees més interessants sorgeixen...etc. PLA DE DISCUSSIÓ -Què és un símbol? -Tu com eres? -Què et diu la mestra quan li preguntes com eres? -I el pare? I la mare? I la iaia? -Tu que penses? -Què és una imatge? -Per a que serveixen? -Per a què les gastem en classe? -Què vol dir que un símbol ens diu com som? -Què recordem quan veiem el nostre símbol? Per què?
-Quin símbol t’agradaria tenir? Per què? -Penses que el símbol teu li aniria be a una altre xiquet? Per què? -Creus que cada xiquet ha de tenir el seu propi símbol? Per què? ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1.Mòbil del símbols màgics. Tots els dies el protagonista fa el repàs dels símbols i coloca el seu en el lloc especial amb el seu animalet i ens recorda el perquè de la seua tria. Una vegada triat el símbol i explicat a tots repartim uns fulls amb els dibuixos per a pintar-los lliurement. Després els pegem en una cartrulina en forma de cercle. En una part pegarem el símbol i en l’altra la foto del xiquet amb el seu nom i qualitats. Per exmple: Uns corets en una part i per darere la foto de clear i les paraules carinyosa (té detalls d’amor), sensible (li preocupen i sent els teus problemes) i bona amiga (si pot fa tot el posible per ajudar-te). És important que encara que posem solament les paraules els xiquets sàpiguen el significat d’aquestes traduit en acions concretes dins l’activitat habitual (-Símbol-Nom-qualitats-explicació motius). Després li fem un foraet en la part superior de la cartrolina d’on pengem un cordellet. Quan els tenim tots els anem penjant en una bareta de madera en forma de creu i el podem penjar del sostre a la vista de tots.
AMICS. ELS MEUS AMICS SÓN.. ACTIVITAT -Reflexionar mitjançant les preguntes i el diàleg obert sobre què pensen ells que és ser un bon amic, quines característiques té, en que se diferencia un bon amic d’un de dolent, si creuen que són importants i els necessiten...etc. Posem com a primer exemple a Harry, parlem de quants amics té, si son xics o xiques, que fan. D’aquesta forma tenen un referent i un bon patró d’allò en què consisteix l’amistat. -Entre tots pensem les característiques dels bons amics i pensem un exemple on pugem reconeixer eixa acció en la película de Harry. Per a facilitar les coses hem posat un dibuixet que pot donar-nos pistes i fer més fácil endivinar-ho. Per exemple: -Una piloteta; els amis comparteixen els joguets, juguen i es diverteixen. (Harry i Ron juguen als escacs i al esport dels mags).
-Un llapís; els amics també s’ajuden a treballar, fer els deures, consutar en la biblioteca (els tres amics fan els deures, van a la biblioteca, se consulten..etc). -Les dos cairetes; es habitual sentar-se i dedicar temps per a escoltar els nostres amics i contar-se secrets (són habilutals les xarrades en la sala comú on es conten totes les alegries i penes, intriges i pors). -El cor; fem detalls i cosetes boniques que sabem que els agrada als postres amics perque coneguem els seus gustos (regalar un jersei, la Nimbus 2000, llepolies quan estan malats...). -La sonriseta; és important dir i reconèixer les coses ben fetes que fan els nostres amics, així com les seues capacitats(els amics reconeixen les seues capacitats i les usen per a salvar Hogwarts del poder del mal). -Els llavis; el contacte humà és necessàri. No em d’escatimar en petons, abraçades...etc. (s’abracen quan guanyen, s’agafen dels muscles, es senten junts sense pors ni vergonyes). Una vegada hem dialogat i tenim clar com ha de ser un veritable amic pasem a fer la fitxa. Com ha quedat tot escrit en la pissarra ja és molt fácil la resta. -Escriure en les ratlletes la paraula que corresponga a dibuixet; treballar, escoltar, compartir...etc. -Decorar i pintar la fitxa lliurement. PLA DE DISCUSSIÓ -Què és un amic? -Per a què serveix un bon amic? -Cal fer alguna cosa per a tenir bons amics? -Com t’agradaria que fora el teu amic? -Penses que tu eres així, un bon amic? -Com demostraries que eres un bon amic? -Penses que es pot viure sense amics? -Com et sents quan tens amics i jugues amb ells? -Com et sent quan algun amic t’ajuda? -Com et sents si tu ajudes als teus amics? -Penses que és important fer coses per ells amb carinyo? Per què? -Com et sents quan algun xiquet et diu “ja no eres el meu amic”? per què? -Quines coses tagrada fer amb els teus amics?
-Podries fer el mateix tu sol? -Per a què els necessites? -Què passaria si no tinguerem amics? -Què passaria si cada vegada tinguerem més amics? -Com són els bons amics? Posa exemples. -Com són els amics dolents? Posa exemples. .Alguna vegada has tingut un amic dolent? Què has fet? -Penses que si és dolent cal que continues sent el seu amic? per què? -Què vol dir la frase: “Qui té un amic té un tresor”? -Harry té amics? i amigues? -Penses que a Harry li molesta que Hermione siga amiga d’ell? Per què? -Tu al teu grup tens amics i amigues? -Que fan els tres amics quan van junts? -Com sap Harry que els dos son bons amics? posa exemples -Tu com pots saber que els teus amics són bons amb tu? posa exemples. -Penses que Harry en la seua aventura necesita amics? per què? -Penses que hauria pogut guanyar al mal sense la colaboració dels seus amics? per què?. ACTIVITATS PRÀCTIQUES 1.Amic és.... Fem un mural on posem en lletres grans; “Amic és...”. El que volem és descobrir qui és realment el nostre amic. Ací escriurem totes les frases, pensaments que ens vingen al cap, serà una activitat oberta per a que en qualsevol moment del dia apuntar alguna idea o pensament que haja sorgit a través d’una vivència o ocurrència. Sempre es podrán afegir noves frases. Per exemple: Amic és... quan Rosa em veu al pati plorant i em consola, quan Sergio em deixa un ratet la bici al pati, quan Neus em diu que el meu dibuix és bonic, quan Saray comparteix amb mi les pintures (el rosa que tant ens agrada a tots), quan jugen amb mi al pati...etc. És important que els xiquets prenguen conciencia de les accions positives que fan la resta de xiquets per ells i que els fa ser amics i amigues. 2.Amic sí...Amic no Ens coloquem tots en rogle. La mestra té preparades unes frases que anirà comentant. Els xiquets han de dir-li si eixa acció és pròpia d’un amic (tots diran fort Amic si!) o no (amic no!). Han de dir-ho ben fort ja que el que volem és que aprengen a
diferenciar entre aquelles accions que ens fan ser més amics i estimar-nos més d’aquelles altres que ens creen malestar i ens distancien. Per exemple: Amic si: compartir les pintures, no espentar en la firera, jugar amb tots al pati...Amic no: quedarse totes les pintures, espentar per a ser el primer, dir alguna paraula lletja o ofensiva, pegar al pati perquè no em deixen la pilota. Podem portar fotos a classe de xiquets fent accions positives i també fent coses dolentes. Les mirem ,classifiquem i les peguem en un mural. Ara ja sabem quina ha de ser la nostra conducta si volem tenir bons amics i el primer pas l’hem aprés molt bé: Si vols tenir bons amics has de començar tu per ser un bon amic, així que, tots a practicar!.