Al.legacions d'Els Verds de Badalona al PDU de les Tres Xemneies

AL·LEGACIONS AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC (PDU) D’ORDENACIÓ DEL FRONT LITORAL EN L’ÀMBIT DE LES TRES XEMENEIES, DIRIGIDES AL DEPARTAMENT DE TERRITOTI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA D’en Francesc Alfambra Domínguez, amb DNI 46509348J, resident a l’Av Lloreda 44, Baixos 2ª de Badalona (08917), falfambra@gmail.com, i en representació de l’Associació Els Verds de Badalona

0. Índex 1. Consideracions prèvies 2. Opacitat de la proposta urbanística en l’àmbit DIR-01 dels polígons d’El Sot de

Sant Adrià de Besòs i el de Badalona Sud 3. Caràcter autista del PDU3X

3.1.

Exclusió de la participació democràtica: manipulació del procés participatiu, falsejament de conclusions i incompliments 3.1.1. Manipulació del procés participatiu 3.1.2. Falsejament d’algunes conclusions de la sessió de retorn 3.1.3. Incompliment dels compromisos del Departament de Territori i Sostenibilitat

3.2.

Pla

Manca de perspectiva històrica i patrimonial del territori on s’ubica el

3.3. Autisme davant la realitat social, econòmica, ambiental i ecològica que envolta l’àmbit del Pla 3.4. Incompliment del marc legal i jurídic vigent de les normatives internacionals, nacionals i locals vinculants en la governança de projectes d’afectació ambiental i de lluita contra el canvi climàtic 3.4.1. Incompliment del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre de mesures urgents per a l’emergència climàtica i impuls a les energies renovables del Govern de la Generalitat 3.4.2. Incompliment dels acords i compromisos internacionals i locals sobre necessària i imprescindible responsabilitat compartida entre l’administració pública i la ciutadania en la governança de la gestió de projectes d’afectació social, ambiental i ecològica 3.4.3. Incompliment de la Declaració de Consens de la Conferència de les Parts de la Convenció de Canvi Climàtic de L’ONU de París (COP-21) del 2015

3.4.4. Incompliment de la Llei 16/2017, d’1 d’agost de Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya 3.4.5. Incompliment del Pacte Nacional per a la Transició Energètica 3.4.6. Incompliment de la Directiva Marc Europea de Residus Urbans 2018/851/CE 3.4.7. Incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua 2000/60/CE de la Unió Europea i del Decret 638/2016 del Reglament del Domini Públic Hidràulic adaptat a la normativa comunitària 3.4.8. Incompliment de la Llei de Costes 22/1988 i Reial Decret 876/2014 i de la Llei 2/2013 de protecció i ús sostenible del litoral 3.4.9. Incompliment de la Declaració de les Tres Xemeneies i la Nau de Turbines com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) 4. El model de gestió econòmica i financera: una opció política i ideològica

classista que aprofundeix la injustícia ambiental, el greuge històric i el deute ecològic comès històricament amb el front litoral i la ciutadania de Sant Adrià de Besòs i de Badalona 5. La Memòria Social: un parany per justificar la desproporcionada volumetria del

front edificat 6. El PDU3X no actua sobre el desplaçament del col·lector-interceptor de

Llevant: Incompliment de l’Article 56.1 del text vigent refós de la Llei d’Urbanisme 3/2012 7. Prioritzar el Pla de millora de la biodiversitat a la xarxa de parcs i platges de

l’Àrea Metropolitana de Barcelona en el disseny del futur parc litoral 8. Al·legacions 9. Annex

Exposició de motius: 1. Consideracions prèvies El Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU3X), com tots els PDU, segons l’Article 56.1 del text vigent refós de la Llei d’Urbanisme 3/2012, de 22 de febrer, estableix que correspon als plans directors urbanístics, establir: a) Les directrius per coordinar l’ordenació urbanística d’un territori d’abast supramunicipal. b) Determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic. c) Mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a l’estructuració orgànica d’aquest sòl. d) La concreció i la delimitació de les reserves de sòl per a les grans infraestructures, com a xarxes viàries, ferroviàries, hidràuliques, energètiques, portuàries, aeroportuàries, de sanejament i abastament d’aigua, de telecomunicacions, d’equipaments i altres semblants. e) La programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge, concertades amb els ajuntaments afectats en el si de la tramitació regulada per l’article 83. Aquesta programació ha de garantir la solidaritat intermunicipal en l’execució de polítiques d’habitatge assequible i de protecció pública, la suficiència i la viabilitat d’aquestes polítiques per garantir el dret constitucional a l’habitatge i el compliment dels principis que estableix l’article 3. f) La delimitació d’una o diverses àrees residencials estratègiques i les determinacions necessàries per procedir a l’execució directa d’aquestes actuacions. g) La delimitació i l’ordenació de sectors d’interès supramunicipal per a l’execució directa d’actuacions d’especial rellevància social o econòmica o de característiques singulars.”

Un cop vist el text de l’aprovació inicial, malauradament, es pot dir que tret de l’apartat f), aquest PDU3X incompleix majoritàriament els altres objectius generals marcats per la Llei d’Urbanisme 3/2012. Així doncs, ens trobem davant d’un PDU3X només justificat per la forta especulació immobiliària del front litoral que se’ns presenta al darrer gran espai lliure de tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Malgrat els esforços esmerçats inútilment en un procés participatiu clarament manipulat i un green washing gens reeixits, meres coartades per vestir social i ambientalment el Pla, ho fa mostrant la cara mes fosca de la vella política del totxo i del gran formigó, típica del PGM franquista del 1976 encara vigent: la imposició autoritària i antidemocràtica d’una promoció immobiliària amb una volumetria desproporcionada i una edificabilitat arbitrària i sobredimensionada en benefici exclusiu dels interessos financers d’Endesa i Metrovacesa (Banc Santander i BBVA), propietaris dels solars.

Alhora, també es molt preocupant la complicitat de les altres administracions afectades (Ajuntaments, ÀMB i Consorci del Besòs) davant d’aquesta política autoritària, d’imposició antidemocràtica per part del DTiS del Govern de la Generalitat. Fent desestiment de les seves obligacions en matèria de participació democràtica i vinculant en la gestió del litoral i renunciant a la protecció i preservació ambiental i ecològica de l’entorn natural litoral, no és precisament la millor opció per fer front al canvi climàtic ni afavorir l’adaptació i la resiliència de les costes i dels nostres municipis en la lluita contra l’emergència climàtica.

2. Opacitat de la proposta urbanística en l’àmbit DIR-01 dels polígons d’El Sot de Sant Adrià de Besòs i el de Badalona Sud El Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU3X) pivota sobre tres àmbits perfectament delimitats i descrits com a DIR-01, DIR-02 i Àmbit del Sector de les Tres Xemeneies. Aquest darrer Sector, de 32,3 ha (24%) corresponents a l’àmbit litoral del voltant de les tres xemeneies, es situen els 1.844 habitatges imposats expeditivament, el Pla d’Usos de les Tres Xemeneies encallat i el disminuït parc litoral.

Tal i com el seu nom indica, el PDU3X hauria d’ordenar urbanísticament un territori litoral de 32,3 ha, al voltant de les tres xemeneies, delimitat per la via fèrria fins el Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT) cap al mar, i des del riu Besòs fins el barri de la Mora de Badalona. En aquest àmbit es planeja un nou barri amb 1.844 habitatges i 5.000 habitants, confinat entre el ferrocarril i el front litoral, segregat de la resta de la ciutat i en una zona inundable i potencialment inundable, segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Sorprenentment, també pretén actuar sobre un àmbit molt mes gran situat per sobre del ferrocarril, totalment aliè a l’àmbit litoral propi de les Tres Xemeneies, situat per sota de la via fèrria entre el riu Besòs i Badalona: “També es pretén transformar, mitjançant recomanacions i directrius urbanístiques, un àmbit mes gran d’aproximadament 92 ha, on es troben actualment magatzems i àrees industrials d’El Sot (SADB) i del polígon Badalona Sud. En aquest àmbit es preveu establir criteris de millora per a desenvolupar en posteriors instruments de planejament o projectes. Aquests criteris han de fer possible la viabilitat del conjunt”.

L’àmbit de Directrius DIR-02 correspon a l’àmbit de 13 ha (10%) de millora de la continuïtat de la mobilitat i el transport públic de l’avinguda d’Eduard Maristany.

Fins aquí bé, ja que malgrat les discrepàncies i les dues velocitats de les actuacions previstes, el Pla deixa prou clares les seves intencions i els seus objectius, cosa que no es pot dir en absolut de l’àmbit de Directrius DIR-01, corresponents a l’àmbit de transformació urbana dels polígons d’El Sot de Sant Adrià de Besòs i el de Badalona Sud, amb una superfície de 85,4 ha, un 64% del total de les 134,4 ha de superfície afectada pel PDU3X. Abasta les actuals àrees d’activitat econòmica situades al nordoest de l’avinguda d’Eduard Maristany qualificades de zona industrial (clau 22a), entre el carrer de la Platja a Sant Adrià de Besòs i l’actuació urbana de la Marina del Port a Badalona, d’una superfície total de 85,4 ha. Entre d’altres Directrius i Recomanacions d’obligat compliment, aquesta DIR-01 fixa per aquest àmbit la recomanació REC-01.1, que delimita un àmbit de transformació, a desenvolupar mitjançant un Pla de Millora Urbanística (PMU) de l’illa compresa entre l’avinguda d’Eduard Maristany i els carrers de la Platja, de la Torrassa i de Ramon Viñas, per tal d’afavorir la varietat tipològica passant de l’ús comercial actual a una mixtura d’usos d’activitat econòmica i habitatge, però sense concretar l’edificabilitat ni la quota de sostre residencial respecte a la d’activitat econòmica, i es queden tan amples!

Aquestes Recomanacions i Directrius Urbanístiques, entrades amb calçador al redactat de l’aprovació inicial del PDU3X, son clarament un mecanisme opac per encabir una altra gran promoció immobiliària a la part baixa d’El Sot i a Alcampo de Sant Adrià de Besòs, sense haver de passar per un altre enutjós sedàs del “tràmit participatiu”. Una manera d’escamotejar la molesta participació ciutadana primer i d’imposar després en una segona fase, una altra promoció immobiliària, i així salvar l’escàndol que seria fer les dues alhora, operació de la qual, tal i com es diu, depèn la viabilitat econòmica de tota l’operació urbanística del PDU3X! L’autoritarisme d’alguns responsables del DTiS es directament proporcional a l’opacitat amb la que s’articula aquesta proposta urbanística. Que a més es pretengui fer creure que el PDU3X ha estat consensuat, ja es un insult a la intel·ligència. Dit sense embuts: els paranys, les imposicions i el frau participatiu del PDU3X son molt mes propers a una estafa ecosocial que a una planificació democràtica d’aquest territori litoral.

3. Caràcter autista del PDU de les Tres Xemeneies Vists els punts foscos del PDU3X, es pot dir que es Pla autista completament aliè a molts àmbits del que hauria de ser una planificació democràtica d’aquest territori litoral. Quins són aquests àmbits?

Bàsicament son quatre: • • • •

Exclusió de la participació democràtica vinculant Manca de perspectiva històrica i patrimonial sobre el territori on s’ubica el Pla Autisme davant la realitat social, econòmica, cultural, ambiental i ecològica que envolta el Pla Incompliment del marc legal i jurídic vigent de les normatives internacionals, nacionals i locals vinculants en la governança de projectes d’afectació ambiental i de lluita contra el canvi climàtic

3.1. Exclusió de la participació democràtica: manipulació del procés participatiu, falsejament de conclusions i incompliments 3.1.1. Manipulació del procés participatiu Que el procés participatiu del PDU3X fos merament consultiu i no vinculant mostra una manca de voluntat política absoluta que impedeix una gestió democràtica del litoral. Una munió de fets donen fe d’aquestes afirmacions: •

• •

• •

Imposició d’un marc de debat totalment condicionat per decisions inqüestionables prèviament establertes com per exemple: o Descartar l’escenari “Tot Parc” o Descartar l’opció d’expropiar el sòl industrial o Descartar cap mena d’inversió pública o Maximitzar les plusvàlues de l’especulació immobiliària per finançar les actuacions o Extrapolar artificialment (i arbitràriament) les 32 ha a 300.00 m2 de sostre edificable o Decidir arbitràriament una edificabilitat neta de 5,7 m2 de sostre edificable /m2 de sòl Impedir l’entrada dels mitjans de comunicació als seminaris per fer la seva funció informativa Als resums d’aportacions dels grups de treballs dels 5 seminaris no es va recollir ni una sola de les opinions discrepants, no esmentant ni una sola vegada les intervencions o propostes d’Els Verds de Badalona, de La Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies, de l’Associació de Veïns de Sant Joan Baptista o d’altres entitats crítiques Es va rebutjar la proposta d’un gran parc metropolità Es va intentar en tot moment amagar el veritable objectiu del PDU3X: una gran atacada d’especulació immobiliària al front litoral en benefici dels grans propietaris de l’àmbit com son ENDESA i METROVACESA (constructora del Banc de Santander i del BBVA)

El procés participatiu va estar fortament condicionat per un marc de debat imposat inqüestionablement i prèviament establert al document d’Avanç de principis i objectius generals del Pla. El debat es limitava a aspectes totalment secundaris i irrellevants, amb falsos dilemes o fal·làcies, com per exemple confrontar l’opció tot parc amb l’opció tot construït, qualificats com “extrems inviables per descartar l’opció tot parc com volíem la majoria dels participants, tot imposant la seva proposta de front edificat. Una imposició sobre la que va pivotar la resta del debat, teledirigit i del tot descafeïnat del seminari 4: límits, volumetria, alçades, mixtures i orientació dels blocs, etcètera. En definitiva aquell debat sobre el front edificat, que era si no el principal, un dels mes importants, va ser manipulat de manera vergonyant.

Al seminari 3 sobre connectivitat i accessibilitat, malgrat que la immensa majoria dels presents érem partidaris d’aprofitar el PDU3X per alliberar els front marítim de la barrera ferroviària, desplaçant i soterrant el ferrocarril cap a l’interior, s’imposà un debat al voltant del fals dilema de superar la barrera ferroviària amb passeres elevades o soterrades! Malgrat aquestes maniobres i moltes altres restriccions en el seminari 1 sobre les tres xemeneies i la sala de turbines es va aprovar donar prioritat a un pla d’usos d’aquests edificis per davant de la planificació del front edificat. Però aquest acord no s’ha respectat.

Quan al seminari 2 de característiques del nou parc marítim la majoria apostàvem per un gran parc metropolità equipat, respectant les instal·lacions esportives preexistents, renaturalitzant la desembocadura del Besòs i poder fer front al canvi climàtic en contraposició a la sobredimensionada edificabilitat prevista al front edificat. Aquest acord es va recollir al document de conclusions, però només retòricament per què a l’hora de la veritat el PDU3X ha reduït un 19% la superfície del parc i ha incrementat en un 11% el sostre residencial.

3.1.2. Falsejament d’algunes conclusions de la sessió de retorn Davant el malestar generalitzat, al seminari transversal 5 es va intentar justificar amb arguments de mal pagadors i/o demagògics el que ja tothom sabíem des d’un bon començament: que el procés participatiu no era vinculant, que el PDU3X descartava l’opció tot parc, la nul·la inversió pública, la impossibilitat d’ampliar l’àmbit del Pla, que no es podia definir un Pla d’Usos de les Tres Xemeneies abans de qualsevol debat, no incloure el trasllat i soterrament del ferrocarril, ni la descontaminació de les platges i els sòls, Ni el desplaçament del col·lector de Llevant, etcètera! Darrera les argumentacions tècniques sempre s’amaguen interessos polítics i ideològics.

A la sessió de retorn del front edificat, es va donar gat per llebre amb un redactat poc clar en general, entre desitjos i bones intencions sense cap mena de compromís ferm, es colen però algunes conclusions atribuïdes gratuïtament a un suposat consens inexistent, clarament imposades que no s’ajusten a la veritat: • • • •

Respecte al camp de futbol, s’ha d’estudiar si es mantindrà on és ara o si es pot trobar una millor ubicació a la mateixa àrea o en una propera.

No es contempla la solució d’evitar totalment l’edificabilitat, ja que un nou front edificat actuarà com a element estructurador de ciutat, garantint la seguretat i qualitat de l’espai lliure i relligant els barris existents.

Es descarta la possibilitat d’actuar per expropiació (Tot parc i edificabilitat nul·la) La concreció específica dels volums edificats s’abordarà a partir de la formulació de Plans de Millora Urbana i la possibilitat de convocar concursos d’arquitectura per a aquests àmbits.

(PDU D’ORDENACIÓ DEL FRONT LITORAL EN L’ÀMBIT DE LES TRES XEMENEIES /Document d’aprovació inicial MEMÒRIA /Pàg. 21)

3.1.3. Incompliment dels compromisos del Departament de Territori i Sostenibilitat I d’altra banda els dos compromisos del DTiS amb les demandes del procés participatiu, que diu: •

L’administració es compromet a estudiar diferents vies per rebaixar l’edificabilitat sense posar en perill la viabilitat econòmica de la proposta de transformació, ni el model d’ordenació. Així mateix, es buscaran els mecanismes per baixar l’impacte de l’alçada de l’edificació.

(PDU D’ORDENACIÓ DEL FRONT LITORAL EN L’ÀMBIT DE LES TRES XEMENEIES /Document d’aprovació inicial MEMÒRIA /Pàg. 21)

No solament no s’ha reduït l’edificabilitat dels 1.719 habitatges previstos en el document d’Avanç de principis i objectius del Pla, sinó que contràriament al document d’Aprovació inicial del PDU3X s’ha

augmentat l’edificabilitat amb 125 habitatges més, fins a un total de 1.844! I el de prioritzar el Pla d’Usos de les Tres Xemeneies, tal i com apuntava el procés participatiu: •

S’accepta el compromís d’obrir un treball específic des de les administracions per prefigurar l’estratègia a seguir i per captar possibles interessats/inversors en la futura ocupació dels edificis. Aquesta estratègia tindrà en compte les opcions apuntades al procés participatiu.

(PDU D’ORDENACIÓ DEL FRONT LITORAL EN L’ÀMBIT DE LES TRES XEMENEIES /Document d’aprovació inicial MEMÒRIA /Pàg. 21)

S’ha ignorat completament!

Per acabar-ho d’adobar, el DTiS ha pressionant i coaccionant políticament els Ajuntaments per tal d’accelerar la tramitació de l’aprovació inicial del Pla. Resumint, el procés participatiu s’ha reduït a una mera coartada social i política per cobrir l’expedient del PDU3X, com qualsevol altre tràmit burocràtic més. Aquest frau participatiu, que es pretén vendre com a modèlic, deixa prou clar el caràcter autoritari i antidemocràtic d’aquest Pla.

3.2. Manca de perspectiva històrica i patrimonial del territori on s’ubica el Pla Aquesta manca absoluta de perspectiva històrica sobre el territori implica ignorar i ser insensible al greuge històric, al deute ecològic i a la injustícia ambiental comesa per l’industrialisme català sobre aquest litoral i la població resident en els següents punts: •

•

•

•

•

•

Durant més d’un segle el nostre litoral adrianenc, badaloní i montgatí va ser el pati traster de l’industrialisme català, per encabir tota mena d’indústries químiques i energètiques altament contaminants, imprescindibles històricament per al desenvolupament econòmic del país.

Amb el Pla de Costes de 1986, semblava que aquesta situació tenia els dies comptats. Aquell Pla preveia l’alliberament de tot el front marítim d’indústries contaminants des del Poblenou, Sant Adrià, Badalona i fins a Montgat. El segon i tercer objectiu del Pla de Costes era descontaminar el litoral i eliminar la barrera ferroviària per connectar tot l’entramat urbà d’aquests municipis amb el front litoral lliure d’obstacles i regenerat.

Arran dels jocs olímpics del 92, Barcelona va assolir tots els objectius del Pla de Costes, però contràriament Sant Adrià de Besòs, Badalona i Montgat van restar relegats i sotmesos fins als nostres dies a la contaminació litoral i a la barrera ferroviària.

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona del 2010, havia previst com a actuació més destacada en infraestructures de mobilitat, el trasllat de la línia ferroviària del Maresme entre Barcelona i Mataró per l’interior (obra depenent de l’Estat). El Pla va quedar en un calaix.

El Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (2006-2026), també contempla el desplaçament cap a l’interior i el soterrament d’aquest línia ferroviària per alliberar la franja litoral del tall del tren actual, cosa que també dorm en algun calaix del DTiS. No hi ha cap metròpoli important al món que mantingui sistemes ferroviaris en superfície, desvertebrant la seva trama urbana i bloquejant la resta de modes de mobilitat.

La desídia o la incompetència política mostrada històricament pels nostres ajuntaments, en matèria de transport públic, es pot explicar en part per la seva tendència durant dècades a prioritzar la promoció portuària, tant a Badalona com a Sant Adrià, només justificada per les grans operacions d’especulació immobiliària al rere port i al mateix litoral.

Una vegada més es posa de manifest el greuge històric d’un gran dèficit d’inversions públiques en transport públic a la nostra comarca; es confirma la gran injustícia ambiental en termes de contaminació marina, atmosfèrica i del sòl, i en forma de malalties respiratòries i morts prematures de moltíssimes persones a les nostres poblacions; i es confirma el deute ecològic en forma de degradació ambiental, forta regressió i pèrdua de platges, etcètera. Tot això agreujat encara més amb un PDU3X autista que no preveu invertir ni un euro públic per recuperar, regenerar i protegir el nostre ecosistema natural deltaic de la desembocadura del Besòs.

3.3. Autisme davant la realitat social, econòmica, cultural, ambiental i ecològica que envolta l’àmbit del Pla Dic que aquest pla és autista, perquè no dialoga amb el context on es pretén implantar: • • • •

•

• •

•

No presenta cap estudi de les necessitats socials, econòmiques, culturals, esportives o lúdiques reals de la població autòctona resident.

No presenta cap compromís ferm respecte a la conservació ni un Pla d’Usos de les Tres Xemeneies Ignora el perill d’ubicar el nou barri en zona inundable i potencialment inundable de la ribera del Besòs.

Ignora el perill per a la salut pública que representa ubicar un barri a menys d’un km de la incineradora TERSA, i a 400 metres de les centrals tèrmiques de cicle combinat, totes elles considerades plantes altament contaminants, amb dioxines i furans, micro-partícules, compostos orgànics persistents, CO2, etcètera.

No aporta els informes de caracterització dels sòls contaminats, deixats per les industries preexistents, ni l’estudi econòmic-financer per al seu tractament de descontaminació, preceptius segons la Llei de Residus.

Esmenta la importància del col·lector-interceptor de Llevant, però no actua sobre el seu desplaçament ni sobre el perill de contaminació marina cada vegada més recorrent.

Esmenta el Pla Metropolità d’Infraestructures del 2010 que plantejava el desplaçament i soterrament de la via fèrria, però considera arbitràriament que aquet projecte està fora de l’Àmbit pel que consolida i perpetua la barrera arquitectònica que representa el ferrocarril.

No actua sobre l’adaptació i la resiliència del conjunt de la ciutat i del barri als fenòmens del canvi climàtic i a la més que probable previsió de pujada del mar.

3.4. Incompliment del marc legal i jurídic vigent de les normatives internacionals, nacionals i locals vinculants en la governança de projectes d’afectació ambiental i de lluita contra el canvi climàtic A qualsevol planificació sectorial com és un Pla Director Urbanístic, és d’obligat compliment la incorporació de tots els objectius del marc legal jurídic Internacional, Comunitari, Estatal, Nacional i Local vigents, cosa que en el cas que ens ocupa es passa absolutament per alt. Quins són aquests incompliments del marc legal i jurídic vigent?

3.4.1. Incompliment del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre de mesures urgents per a l’emergència climàtica i impuls a les energies renovables del Govern de la Generalitat A l’Exposició de Motius de l’esmentat Decret Llei, entre d’altres coses diu el següent: “Els instruments ordinaris que ofereix la legislació en matèria de medi ambient, d’energia i d’urbanisme es mostren insuficients per resoldre la situació extrema a la qual hem arribat.

Aquests instruments s’han de reforçar, redefinir o ampliar de manera urgent per tal d’encarar l’emergència climàtica amb diversos elements que permetin en conjunt incrementar de manera efectiva la producció d’energia mitjançant energies renovables i altres mesures que permetin reduir les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle” Contràriament, segons informa el mateix PDU3X, el nou barri determinarà: • • •

Un augment de 12.000 tones de CO2/any en les emissions de GEH Un augment de 1900 tones en la generació de residus urbans/any Un augment de 0,31 hm3 en el consum d’aigua/any

3.4.2. Incompliment dels acords i compromisos internacionals i locals sobre necessària i imprescindible responsabilitat compartida entre l’administració pública i la ciutadania en la governança de la gestió de projectes d’afectació social, ambiental i ecològica com son: • • • • • •

Capítol 28 de l’Agenda 21 de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de 1992 Carta d’Aalborg (Dinamarca)de Ciutats i Pobles Europeus cap a la Sostenibilitat de 1994 Carta a l’Acció de Lisboa de 1996 5è Programa de Medi Ambient de la Unió Europea Declaració de la Xarxa de Ciutats i Pobles de la Diputació de Barcelona Article 3, d’Atribucions dels Estatuts del Fòrum del Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona

3.4.3. Incompliment de la Declaració de Consens de la Conferència de les Parts de la Convenció de Canvi Climàtic de L’ONU de París (COP-21) del 2015

Amb l’objectiu de mantenir la temperatura mitja mundial per sota dels 2 °C respecte als nivells preindustrials, y prosseguir els esforços per limitar l’augment de la Temperatura a 1,5°C, de cara a evitar els rics i efectes del canvi climàtic, els països es comprometen a descarbonitzar l’economia, reduint les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle.

3.4.4. Incompliment de la Llei 16/2017, d’1 d’agost de Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya Que té per objectiu reduir les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle i d’afavorir la transició cap a una economia baixa en carboni.

3.4.5. Incompliment del Pacte Nacional per a la Transició Energètica (PNTE) Aprovat per acord de Govern de la Generalitat de 31 de gener de 2017, diu el següent: (...). “És un marc de desenvolupament de la política energètica catalana per fer front als reptes de l’emergència climàtica, amb el tancament i abandonament dels combustibles fòssils i nuclears i assolir un sistema energètic 100% renovable de proximitat neutre en emissions de GEH EN 2020.”

“La planificació territorial i els requeriments ambientals han de ser coherents amb l’aprofitament energètic dels recursos renovables.”

Els objectius del PNTE i de la Llei de Canvi Climàtic 16/2017 en matèria de reducció d’emissió de GEH son: • • •

Reducció d’un 40% el 2030 Reducció d’un 65% el 2040 Reducció d’un 100% el 2050

3.4.6. Incompliment de la Directiva Marc Europea de Residus Urbans 2018/851/CE Tot i que encara no s’ha transposat a la normativa espanyola ni catalana, és d’obligat compliment.

Representa un canvi en la prioritat de la gestió pública dels residus a tota la UE, en la que la incineració, la metanització i la crema de biomassa deixen de ser considerats com a valorització dels residus, pel que la prevenció, la recuperació i el reciclatge dels materials passa a ser la jerarquia d’actuació. Per aquest motiu s’ha de planificar el tancament de les incineradores i els abocadors.

En base a aquesta mateixa directiva, la Unió Europea obliga als seus membres a assolir una taxa de reciclatge del: • • •

50% pel 2020 55% pel 2025 60% pel 2030

Sota l’amenaça de sancions en cas d’incompliment.

Malauradament Sant Adrià de Besòs i Badalona estem molt lluny d’aquestes ràtio de reciclatge ja que segons dades del 2018, Sant Adrià està a la cua de tot Catalunya, només recicla el 21,20% dels seus residus. Badalona, amb un reciclatge del 26,80%, ocupa el quart pitjor resultat de Catalunya, només per davant de Sant Adrià, Santa Coloma de Gramenet (21,50%) i L’Hospitalet (24,40%), tots quatre molt lluny dels objectius fixats per la UE.

3.4.7. Incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua 2000/60/CE de la Unió Europea i del Decret 638/2016 del Reglament del Domini Públic Hidràulic adaptat a la normativa comunitària L’Estudi Ambiental Estratègic del PDU3X diu textualment: Donat que la conca del Besòs pertany a les conques internes de Catalunya el seu òrgan planificador i gestor de referència és l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). A partir de la normativa esmentada s’estableix una zonificació en què l’element més destacat és el domini públic hidràulic definit com la llera del riu delimitada pel nivell de la màxima crescuda ordinària: cabal corresponent a la mitjana dels màxims cabals anuals, en el seu règim natural, produïts durant 10 anys consecutius, que siguin representatius del comportament hidràulic del riu. En el cas del tram final del Besòs, aigües avall del pont de l’avinguda d’Eduard Maristany entra en joc la categoria d’aigües de transició, definides com aquelles aigües superficials properes a les desembocadures dels rius que són parcialment salines degut a la seva proximitat al mar però que reben una influència significativa d’aigües dolces. L’esquema següent sintetitza els aspectes més rellevants vinculats a la zonificació de l’espai fluvial, incorporant també els aspectes relacionats amb la inundabilitat.

(Espai fluvial, domini públic hidràulic i zones de servitud/Estudi Ambiental Estratègic/pàg. 48).

I a les pàg. 121 i 122 del mateix Estudi continua dient: En el marc dels treballs de planificació de l’espai fluvial de la conca del Besòs per part de l’ACA, estan delimitats la zona fluvial, el sistema hídric i la zona inundable del riu, així com l’abast de les inundacions per diferents períodes de retorn (10, 100 i 500 anys). D’altra banda, l’ACA també ha elaborat la delimitació de la zona de flux preferent, d’acord amb les determinacions del Decret 638/2016 pel qual es modifica el Reglament del domini públic hidràulic i ha generat també cartografia amb els calats que assoleix l’aigua per diferents períodes de retorn. (...) En termes d’inundabilitat, el concepte clau que s’utilitza actualment és el de zona de flux preferent, constituïda per la suma de la zona o zones on es concentra preferentment el flux durant les avingudes–o via d’intens desguàs–i de la zona on –per a l’avinguda de 100 anys de període de retorn–es puguin produir greus danys sobre les persones i els béns. (...) L’informe emès per l’ACA el 22 de març de 2018 en el marc de la fase de consultes per emetre el Document d’abast per part de l’òrgan ambiental indica el següent: D’entrada, tenint en compte la zonificació prevista, amb una àmplia zona d’espais lliures als terrenys adjacents al riu, i la valoració preliminar feta per aquesta Agència, l’ordenació prevista és compatible amb la zona de flux preferent.

Però tot seguit a la pàg. 124 afegeix: Pel que fa a les diferents zones inundables, la cartografia disponible de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) evidencia que l’àmbit objecte de l’avaluació es troba parcialment afectat per aquest risc, ja que la zona de l’àmbit més propera a la llera de riu Besòs –fins a l’alçada del carrer de la Platja–es troba dins la zona inundable pel període de retorn dels 100 anys i amb una delimitació pràcticament equivalent pel període de 500 anys.

Tal i com es pot veure a la cartografia de l’ACA, la zona inundable dins l’àmbit de les Tres Xemeneies, amb un període de retorn de 100 anys, arriba fins a l’avinguda de la Platja de Sant Adrià de Besòs i la Zona potencialment inundable abasta tot l’Àmbit del PDU3X. Cal tenir en compte que el canvi climàtic està accelerant la freqüència i la intensitat dels fenòmens climatològics extrems, com la tempesta Glòria del passat gener de 2019, que va ocasionar pèrdues de vides humanes i enormes danys materials i econòmics especialment a les infraestructures i construccions en riberes fluvials on no s’havien ocupat irregularment les zones inundables o potencialment inundables, tal i com pretén fer aquest PDUEX. Tenint en compte el Principi de Prevenció i Cautela de la Unió Europea, i les previsions de pujada del nivell del mar, com a mínim s’hauria de deixar lliure tot el front edificat situat dins la zona inundable compresa entre el riu Besòs i l’avinguda de la Platja.

3.4.8. Incompliment de la Llei de Costes 22/1988 i Reial Decret 876/2014 i de la Llei 2/2013 de protecció i ús sostenible del litoral Aquesta Normativa distingeix tres àmbits en la franja costanera: • •

Domini públic marítimo-terrestre (DPMT) de titularitat estatal Servitud de protecció: per a la defensa i protecció de la integritat del DPMT

•

Zona d’influència: amb una amplada de 500 m des de la ribera del mar, en la qual caldrà observar que eventuals edificacions proposades per instruments de planejament urbanístic evitin la formació de pantalles arquitectòniques o l’acumulació de volums, de manera que la densitat edificatòria sigui coherent amb la de la resta del municipi.

Dins d’aquesta Zona d’Influència es situa la franja del PDU3X anomenada front edificat, que consisteix en una gran pantalla arquitectònica d’una volumetria desproporcionada que incompleix la zonificació establerta en aquesta normativa d’evitar aquestes pantalles arquitectòniques dins dels 500 metres de distància des de la ribera de mar, que d’altra banda superen amb escreix la densitat de densitat d’habitatges del municipi.

3.4.9. Incompliment de la Declaració de les Tres Xemeneies i la Nau de Turbines com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) La declaració d’aquest BCIL diu textualment: El perímetre de les Tres Xemeneies i la Nau de Turbines, no es podrà alterar amb cap nou element afegit, especialment caldrà mantenir la forma exacta de les tres xemeneies en al seva morfologia actual. Les actuacions hauran de procurar el menor impacte visual sobre la seva estructura, i en conseqüència el futur programa d’usos, sigui quin sigui, s’hauran d’adaptar obligatòriament a les determinacions de conservació i protecció aquí prescrites.

Contràriament, com es pot veure als gràfics següents, el PDU3X ignora aquests requisits de conservació i protecció prescrits a la Declaració de BCIL de les Tres Xemeneies i la Nau de Turbines.

4.

El model de gestió econòmica i financera: una opció política i ideològica classista que aprofundeix la injustícia ambiental, el greuge històric i el deute ecològic comès històricament amb el front litoral i la ciutadania de Sant Adrià de Besòs i de Badalona.

Encara que es digui que l’objectiu d’aquesta important ordenació urbanística és respondre a les necessitats i aspiracions de la ciutadania, la més que excessiva edificabilitat que planteja, la manca de participació democràtica efectiva i vinculant, la manca de voluntat política amb el Pla d’Usos de les Tres Xemeneies, sense cap dotació financera per fer-la possible i el determinisme economicista de fonamentar tota l’operació urbanística maximitzant les plusvàlues de l’especulació immobiliària, apunten en sentit contrari, és a dir en afavorir els interessos dels grans propietaris amb una desorbitada promoció immobiliària de ni Sant Adrià de Besòs ni Badalona no necessiten.

Des del punt de vista econòmic i financer, cal denunciar també el classisme excloent que destil·la l’opció adoptada pel Departament de Territori i Sostenibilitat (DTiS), d’inversió pública zero euros al PDU3X. Un Pla ubicat al front litoral de la desembocadura del Besòs, des de Sant Adrià fins a Badalona, un territori històricament marginat, social, econòmica i ecològicament, sotmès durant més d’un segle a fer de pati traster de l’industrialisme químic i energètic català, indústries imprescindibles però altament contaminants que van fer possible el desenvolupament econòmic del país. Aquesta injustícia ambiental, greuge històric i deute ecològic comesos contra aquest territori, encara és mes punyent si tenim en compte algunes inversions públiques de l’actualitat: • • • •

Remodelació plaça de les Glòries: 150 M€ Soterrament de la Gran Via a L’Hospitalet: 114 M€ La Magòria: 60 M€ Metro de Zona Franca: 40 M€

5.

La Memòria Social: un parany per justificar la desproporcionada volumetria del front edificat

Es d’agrair la documentació que hi ha disponible en aquest PDU3X. A vegades, però, fa la impressió de que la proliferació i la duplicitat de determinades informacions només serveix per cobrir l’expedient, tal i com succeeix amb el procés participatiu, la memòria del qual apareix repetida vàries vegades.

Al primer punt d’Objectiu i contingut de la memòria social diu textualment: La present memòria social forma part del conjunt de documents que configuren el Pla director urbanístic d’ordenació del front litoral en l’àmbit de les Tres Xemeneies. Té com a objectiu principal avaluar i justificar les necessitats socials de la zona estudiada en matèria d’habitatge, i més concretament, valorar les necessitats d’habitatge social, determinar-ne la quantitat i definint quins són els perfils dels ciutadans destinataris d’aquests habitatges.

Al llarg de mes de 50 pàgines, s’exposen tota mena de dades socials i econòmiques i poblacionals de Badalona i Sant Adrià del Besòs i de contextualització legal de la Memòria Social: Dinàmiques poblacionals, característiques socioeconòmiques, Col·lectius en risc d’exclusió, l’habitatge: característiques i dinàmiques de construcció, d’habitatges existent i potencial, etcètera. I tot acompanyat d’una gran quantitats de gràfiques de suport d’aquestes dinàmiques poblacionals, econòmiques, d’habitatge extretes de IDESCAT: https://www.idescat.cat I del Programa Hermes de la DIBA: https://www.diba.cat/hg2/presentacioMun.asp?prId=866&idioma=cat&codi_ine=08015&pobl Però, curiosament s’han descuidat d’informar en termes absoluts dels habitatges buits de Badalona i de Sant Adrià de Besòs , unes dades que es poden deduir fàcilment a partir de les que dona l’IDESCAT:

Segons l’IDESCAT a Badalona hi ha un Cens de 92.873 habitatges familiars dels que un 9,56% estan buits. Es a dir que a Badalona tenim al voltant de 8.875 pisos buits.

I a Sant Adrià de Besòs, el mateix IDESCAT dona un Cens de 14.692 habitatges, dels que un 10,63% estan buits, és a dir que a Sant Adrià de Besòs tenim al voltant de 1.561 pisos buits!

Així doncs, malgrat tenir uns 10.436 pisos buits entre Badalona i Sant Adrià de Besòs, la Memòria Social del PDU3X ocupa 51 pàgines per justificar la necessitat de promoure 1.844 nous habitatges en primera línia de mar, això sí amb un 40% de Protecció Oficial, qualificació molt discutible ja que tampoc no garanteix preus assequibles, i menys encara pel 21,3% de població catalana en risc de pobresa. Percentatge de marginació i pobresa, segurament superat per Badalona i Sant Adrià de Besòs.

6.

El PDU3X no actua sobre el desplaçament del col·lector-interceptor de Llevant: Incompliment de l’Article 56.1 del text vigent refós de la Llei d’Urbanisme 3/2012 Entre d’altres objectius generals, al seu apartat d) de l’Article 56.1 d’aquesta Llei d’Urbanisme, s’estableix que correspon als plans directors urbanístics, establir: d) La concreció i la delimitació de les reserves de sòl per a les grans infraestructures, com a xarxes viàries, ferroviàries, hidràuliques, energètiques, portuàries, aeroportuàries, de sanejament i abastament d’aigua, de telecomunicacions, d’equipaments i altres semblants.

Tanmateix, i malgrat que es reconeix la importància cabdal d’aquesta infraestructura de sanejament i la necessitat urgent de desplaçar-la cap a l’interior, no fa la reserva de sòl imprescindible que cal fer dins l’àmbit de planejament del Sector de les Tres Xemeneies per fer-ho possible. Aquest incompliment és encara més punyent tenint en compte que l’actual traçat del col·lector se situa de manera irregular dins el Domini Públic Marítim Terrestre, vulnerant la Llei de Costes, i donada la seva obsolescència, l’actual emplaçament determina continus episodis de vessaments d’aigües fecals i la consegüent contaminació marina. A mes l’espigó de protecció de l’onatge afavoreix la regressió i fins i tot la desaparició de les platges al llarg de tot el seu traçat actual.

7.

Prioritzar el Pla de millora de la biodiversitat a la xarxa de parcs i platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en el disseny del futur parc litoral

Atesa la fragilitat ecològica i la vulnerabilitat de la desembocadura del Besòs i del medi natural litoral davant el canvi climàtic, cal donar el màxim protagonisme possible a la seva protecció, regeneració i millora, coherentment amb l’Agenda Besòs i l’Estratègia d’adaptació al canvi Canvi Climàtic en el disseny del nou parc metropolità, incorporant de manera efectiva al seu planejament la Llei 16/2017 del canvi climàtic, l’Acord del Govern de la Generalitat de declaració d’emergència climàtica i el Decret llei 16/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables.

Tal com diu aquest Pla del 2018, la seva finalitat té com a principal objectiu establir línies estratègiques per a una millora de la biodiversitat i del potencial educatiu dels parcs i les platges de l'àrea metropolitana de Barcelona, tot conciliant-ho amb els respectius valors socials. En conjunt planteja 27 actuacions de foment de la biodiversitat orientades a la xarxa de parcs metropolitans i 21 actuacions específiques vinculades a les platges metropolitanes. Entre les mesures relacionades amb les platges es poden esmentar, la creació de noves dunes, l’eliminació de plantes exòtiques i invasores, els hàbitats de banda litoral (inclou la creació de biòtops marins artificials i el manteniment de desembocadures pluvials i rieres amb aigua permanent a les platges.

8.

Al·legacions

Per tot això sol·licitem: 1. Retirar el PDU3X i encetar un nou procés de participació democràtica efectiva i vinculant, o de no ser així: 2. Eliminar del redactat del PDU3X les recomanacions i directrius urbanístiques (DIR-02) que fan referència a l’àmbit dels polígons d’El Sot de Sant Adrià de Besòs i de Badalona Sud, situats per sobre de la línia fèrria.

3. Eliminar de la Memòria del PDU3X els quatre punts exposats a la pàgina 5 d’aquest document, que fan referència a les conclusions (no consensuades) de la sessió de retorn del procés participatiu, per no ajustar-se a la veritat.

4. Expropiar el sòl industrial (32 ha) de l’àmbit de les tres xemeneies per planificar un gran parc metropolità naturalitzat.

5. Rebutjar el pressupost de 19 M€ de l’aprovació inicial del PDU3X pel trasllat de la subestació de transformació d’Endesa i de REE, sense detallar el cost de cada un dels conceptes que justifiquen un pressupost tan desproporcionat.

6. No moure el camp de futbol del seu emplaçament actual i molt menys encara treure’l fora de l’àmbit tal i com es pretén.

7. Prioritzar el Pla d’Usos del conjunt patrimonial de les Tres Xemeneies i la nau de Turbines en la línia del Hub Internacional de la Recerca i el Coneixement, de la Pau, del Canvi Climàtic i de la Sostenibilitat proposat per Màrius Rubiralta.

8. Destinar aquests espais a usos culturals, formatius, de recerca científica en la transició energètica i el canvi climàtic, de promoció d’activitats econòmiques compatibles i respectuoses amb el patrimoni natural, d’energies renovables i industries netes, de promoció de cooperatives de treball associat, ...

9. Eliminar tot el front edificat dins la zona inundable compresa entre el riu Besòs i l’avinguda de la Platja de Sant Adrià de Besòs.

10.Prioritzar el Pla de millora de la biodiversitat a la xarxa de parcs i platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en el disseny del futur parc litoral 11.Dissenyar un gran parc litoral metropolità compatible amb la preservació d’aquest ecosistema per al gaudi ciutadà, amb activitats de lleure, econòmiques i culturals compatibles amb aquest entorn natural.

12.Fer un estudi de les mancances i necessitats socials, culturals, esportives i lúdiques de Sant Adrià de Besòs.

13.Instar urgentment al DTiS a estudiar i planificar conjuntament amb l’administració de l’Estat, el desplaçament i soterrament del ferrocarril per donar un millor servei de transport públic i eliminar aquesta barrera arquitectònica que bloqueja el lliure accés al front litoral.

14.Instar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona a remodelar i desplaçar cap a l’interior el col·lector-interceptor de Llevant, primer per impedir nous episodis de contaminació marina per vessaments fecals i segon per alliberar el Domini Públic de la Zona Marítimo-Terrestre (ZMT), que actualment envaeix il·legalment el seu traçat.

15.Fer la reserva de sòl necessari dins l’àmbit de les Tres Xemeneies per fer possible el desplaçament del col·lector-interceptor de Llevant cap a l’interior.

16.Instar a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) a fer públics els estudis de caracterització de sòls contaminants i els estudis econòmic-financers del cost dels tractaments necessaris per procedir a la seva descontaminació tal i com obliga la Llei de Residus. No n’hi ha prou amb informar de que hi ha oberts els expedients pertinents, pel que totes aquestes dades s’han d’incloure a la memòria del PDU3X. 17.Instar al Govern de la Generalitat a finançar un gran projecte de país de transformació del front litoral defugint la vella fórmula de maximitzar l’especulació immobiliària.

18.Fer dependre la construcció d’habitatges, si cal fer-ne algun, de les conclusions de l’estudi de necessitats socials reals de Sant Adrià de Besòs, i Badalona, i avalat pel procés participatiu.

19.En cas de necessitat, dissenyar el nou barri resultant responent obligatòriament a les característiques pròpies dels ecobarris com els que ja existeixen a Europa: Vauban de Friburg (Alemanya), BedZed a Londres i Hammarsby Sjostad d’Estocolm (Suècia), ecobarris autosuficients energèticament, d’emissions zero i generació de residu zero.

Signat

Francesc Alfambra Domínguez

Badalona, 18 de novembre de 2020

9.

Annex

Per a una planificació democràtica del front litoral i la reparació del deute ecològic i el greuge històric comès amb Sant Adrià de Besòs i Badalona La necessitat d’un projecte democràtic del front litoral és més que evident, i l’oposició al PDU de les Tres Xemeneies actual és un crit d’alerta inequívoc d’una nova cultura de la sostenibilitat, envers un nou model que vetlli pel benestar mediambiental i la salut de les persones i estableixi una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana d’aquest territori.

Badalona i Sant Adrià de Besòs, han d’exigir reparar la injustícia ambiental, el greuge històric i el deute ecològic que hem patit i encara patim, amb una forta inversió pública per fer possible aquest gran parc litoral metropolità i el manteniment de les tres xemeneies com elements patrimonials de la memòria històrica del que havia estat la producció energètica, combinat amb un gran projecte de país, més enllà del marc metropolità. És una vergonya el paper subsidiari i de titella del Departament de Territori i Sostenibilitat del Govern de la Generalitat al servei dels agents privats. Mentre se’ls omple la boca parlant del gran projecte de país de les 3 Xemeneies, però sense posar ni un euro, ni mostrar cap voluntat política per fer-ho realitat. S’està copiant el model d’especulació immobiliària del port-Canal del Gorg de Badalona i d’abandonament del patrimoni industrial com és la CACI, mostrant d’aquesta manera la cara més fosca de la vella política del gran formigó.

El PDU de les 3 Xemeneies ha de ser un gran projecte de regeneració ambiental i ecològica d’aquest fràgil ecosistema de la desembocadura del Besòs, de recuperació de la memòria històrica de l’energia que va fer possible la industrialització de Catalunya, amb un gran equipament cultural de país, i un centre internacional de recerca científica i formació professional. O, pot ser un HUB Internacional del coneixement, la recerca i la transferència de tecnologies en la línia de la proposta de Màrius Rubiralta, d’aprofitament dels recursos naturals i de gaudi social, lúdic i esportiu d’aquest extraordinari patrimoni natural litoral. I no pot ser un nou episodi vergonyant d’especulació immobiliària en la línia del PGM franquista de reproducció del capital com el que s’està planificant.

La majoria d’entitats presents en el procés participatiu previ tampoc no van donar el seu vist i plau a l’Avantprojecte, ans al contrari ens vam pronunciar clarament en contra d’una proposta que venia fortament condicionada per un determinisme economicista neoliberal de maximitzar les plusvàlues de l’especulació immobiliària i inversió publica zero com a “únic escenari possible” amb un marc inqüestionable prèvia i deliberadament imposat: 1.844 pisos; 295.000 m2 de sostre edificable, 5,7 m2 sostre edificable/m2 de superfície destinada a aquesta finalitat; blocs fins a 12 plantes, i un de 19 plantes; sense descartar un centre comercial, etcètera.

Contràriament se’ns va fer perdre el temps miserablement, obrint debats sobre aspectes secundaris, falsos dilemes i fal·làcies absolutament irrellevants.

Cap de les propostes plantejades per aquell “procés participatiu” estroncat, van ser acceptades, com per exemple fer un estudi econòmic de l’opció “tot parc” expropiant el sòl a preu industrial, o

aprofitar l’oportunitat per encetar l’estudi tècnic del desplaçament i soterrament del ferrocarril, aprovat però postergat incomprensiblement, o per resoldre el problema del col·lector de Llevant, o tenir en compte l’emergència climàtica i la previsió mes que probable de la pujada del nivell del mar, i sobretot prioritzar un pla d’usos per a les 3 Xemeneies i la nau de turbines com a motor de desenvolupament econòmic per definir el PDU, la gran icona metropolitana de l’energia que històricament va fer possible el desenvolupament industrial i econòmic de Catalunya. Totes les propostes van ser rebutjades, però es van comprometre a estudiar la possibilitat d’esponjar la proposta urbanística, reduint el sostre edificable residencial.

Malgrat la manca de consens polític i la contestació social i ecologista despertada per aquest PDU, ens trobem amb un nou redactat en el que no solament no es recull cap de les propostes d’aquell procés, sinó que el Departament de Territori i Sostenibilitat incompleix l’únic punt al que s’havia compromès com era el de reduir el sostre edificable residencial! Un altre frau més!

Aquest PDU3X està viciat d’origen, perquè incompleix totes les normatives internacionals i pròpies respecte a la governança i a la corresponsabilitat entre l’administració pública i la ciutadania en l’aprovació de projectes d’afectació ambiental com aquest.

Perquè ens oposem a aquest PDU? •

•

• • •

• • •

• •

S’imposa -segons els redactors- “l’únic escenari possible”, que correspon a l’única lògica possible, la lògica del mercat, i a l’única veritat absoluta, la del neoliberalisme econòmic per a la millor reproducció del capital Ignora el perill per a la salut pública que representa ubicar un barri a menys d’un km de la incineradora TERSA, i a 400 metres de les quatre centrals tèrmiques de cicle combinat, totes elles considerades plantes altament contaminants, amb dioxines i furans, micro-partícules, compostos orgànics persistents, CO2, etcètera S’ignora i no actua sobre el col·lector de Llevant i els continus episodis de contaminació marina que causa per saturació o mal funcionament S’imposa l’augment del sostre edificable residencial un 11%, passant dels 1719 pisos inicials a mes de 1844 S’imposa augmentar en 5.000 nous veïns a unes ciutats superpoblades com Sant Adrià de Besòs (36.496 hab./2016) i Badalona (215.634 hab./2016) amb unes densitats de 9.554 hab./km2 i de 10.181 hab./km2 respectivament S’imposa reduir el sostre d’activitat econòmica un 33% i el dels equipaments un 35% S’imposen blocs d’habitatges d’una volumetria sobre dimensionada de fins a 19 plantes!

S’imposa No actuar sobre l’adaptació i la resiliència al canvi climàtic del conjunt de la ciutat als fenòmens climatològics extrems i a la més que probable previsió de pujada del nivell del mar S’imposa traslladar la subestació de transformació elèctrica amb un cost de 19 milions d’€ a càrrec de l’administració injustificadament S’imposa no actuar, però consolidant, i perpetuant la barrera ferroviària, hipotecant el seu futur desplaçament cap a l’interior on donaria molt millor servei de transport públic, alliberant alhora el tall urbanístic que bloqueja la trama urbana de les nostres ciutats amb el front litoral

•

• •

• • •

•

• •

S’imposa unes recomanacions i “Directrius urbanístiques” sense definir sobre els polígons El Sot i Badalona Sud, escamotejades del procés participatiu, que sorprenentment, -diuen- son la clau perquè el PDU prosperi. Un mecanisme opac per planificar mes promocions immobiliàries.

S’ imposa NO incorporar cap pla d’usos per a les 3 Xemeneies i la nau de turbines Només respon a les expectatives de negoci immobiliari d’Endesa i Metrovacesa (constructora del Banc de Santander i del BBVA), que ja han constituït la seva Operadora mercantil i promotora immobiliària Front Litoral Besós S.L. S’incrementa en un 37% la valoració del sòl, bàsicament privat Es un projecte zombi, completament aliè a les necessitats reals del context social, històric, econòmic, cultural, ambiental i ecològic en el que es pretén implantar.

Incompleix el marc legal vigent en matèria de protecció ambiental, d’adaptació, resiliència i lluita contra l’emergència climàtica que ja tenim aquí, com la Llei de Canvi Climàtic 16/2017 del Parlament de Catalunya, per a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i la descarbonització de l’economia, o el Pacte Nacional per a la Transició Energètica (PNTE) per a l’abandonament dels combustibles fòssils i nuclears envers un model energètic renovable 100% Incompleix la Directiva Europea Marc dels Residus Municipals, que descarta la incineració com a valorització energètica passant la prevenció, la reutilització i el reciclatge a ser la nova jerarquia en la gestió dels residus La nul·la inversió pública deixa prou clar que no hi ha cap voluntat política per fer d’aquest PDU un gran projecte de país, com es proclama públicament.

Vist el biaix de preus en la valoració del sòl entre els propietaris i l’administració i l’estudi econòmic es un punt fosc quelcom mes que preocupant (804 €/m2 Vs. 277€/m2!).

Per què volem un gran parc litoral equipat?

•

•

•

•

•

•

En primer cal dissenyar un gran parc litoral metropolità, donant molt més protagonisme a la protecció i millora del medi natural de la desembocadura del Besòs envers la seva regeneració ecològica, amb la promoció d’activitats econòmiques compatibles amb aquest entorn natural Cal prioritzar un pla d’usos de les Tres Xemeneies i la sala de turbines en la línia de la proposta del HUB internacional del coneixement i la recerca del Desenvolupament Sostenible i de la Pau que proposa Màrius Rubiralta, actualment en via morta.

Destinar aquests espais a usos de formació professional, de recerca científica en la transició energètica, el canvi climàtic, les energies renovables i les industries netes, així com de promoció de cooperatives de treball associat, etcètera.

Conservar el conjunt patrimonial arquitectònic de les 3 Xemeneies dignament, una icona metropolitana, recordatori de la història de l’energia que va fer possible el desenvolupament industrial i econòmic de Catalunya Fer un estudi de les mancances i les necessitats, econòmiques, socials, culturals, lúdiques i esportives de Sant Adrià de Besòs, per aprofitar que aquesta oportunitat de transformació del litoral incideixi positivament en el teixit social i econòmic de la ciutat Instar al govern de la Generalitat a fer un estudi financer de l’opció “tot parc equipat” prioritzant un projecte funcional per a les 3 Xemeneies com a motor de reactivació econòmica

com l’esmentat, apostant per un gran projecte de país de transformació del front litoral, defugint la vella fórmula de maximitzar l’especulació immobiliària, com a “únic escenari possible” Badalona 18 de novembre de 2020