G1 2015 web by Gaiata1

Brancal de la Ciutat

Magdalena 2015

Lorenzo Ramírez Biografia i formació: Naix en 1952 a Borriol (Castelló). S’inicia molt jove en el món del dibuix i de la pintura. Les seues obres recorren molt prompte els circuits culturals dels Certàmens Juvenils d’Art, en els que va obtindre nombrosos guardons. Entre ells, les medalles nacionals en pintura a l’aigua (Màlaga, 1968) i en dibuix (Pamplona, 1970). Des de 1972 ha realitzat contínues mostres i exposicions individuals, tant en l’àmbit provincial com en el nacional i internacional (Castelló, València, Granada, París, Miami, etc.). Ha convertit la seua pròpia evolució en un repte obert als seus plantejaments pictòrics. Al mateix temps crea i dissenya logotips, cartells, medalles commemoratives, il·lustra llibres, publica dibuixos en premsa i revistes i inclús dissenya joies. Res li és aliè en el món creatiu. Uneix a les seues condicions naturals per al dibuix i el color, la qualitat del comunicador, que li converteix en un dels artistes més sol·licitats en l’àmbit cultural mediterrani. Des de fa uns anys treballa per col·leccions i desenrotllaments temàtics i inclús obri noves línies en la seua particular visió de la pintura. En l’actualitat, continua investigant noves expressions en les avantguardes contemporànies.

Sumari 3 33 75 80 85 115 144 146

Salutacions Comissió Monuments Les nostres Regines Esdeveniments Articles Programació Passatemps

EDITA Associació cultural Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” PRESIDENT Andrés Bort i Bort COORDINACIÓ Inmaculada Albert i Tirado Luisa Arenós i Bordils Javier Gormaz i Gormaz Mayo Ripollés i Basco Amb la col·laboració i correcció lingüística de: Ana Gómez i Juan DIBUIX PORTADA Lorenzo Ramírez

DISSENY I MAQUETACIÓ Cristina Gyorgy (Marcaprint) FOTOGRAFIA Estudio Rogelio Comissió Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” IMPRIMEIX Marcaprint D.L. CS 57 - 2014 AMB LA COL·LABORACIÓ DE

PUBLICITAT Comissió Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”

1 El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Andrés Bort i Bort President del Brancal de la Ciutat

Ja estem de volta unáltra vegada i novament tinc el plaer de dirigir-me a totes les persones que formen esta extraordinaria comissió aixi com a tots els colaboradors i simpatitzans de la nostra gaiata. Una gaiata que me honre en presidir i que al llarg de la seua historia ha passat per moltes vicissituds pero lésforç i la col-laboració de tots ha fet que es vagen aconseguint els reptes que seńs plantegen diariament. Hem de sentir-nos privilegiats de pertanyer a una de les comissions mes antigues de Castelló amb tanta historia a les seues esquenes i que sap creixer any darrere any consolidan-se cada vegada mes en el respete a la tradició i a la festa. Vull dedicar unes paraules a la nostra madrina Carolina, a la nostra madrina infantil i a Javier pressident infantil. Ja els coneixem als tres pero les nostres andadures per els diferents esdeveniments que hem agut dássistir m´han permes coneixer-los millor i puc asegurar que la nostra comissió está molt be representada i per a mi está sent una verdadera satisfacció acompanyarlos. Estic molt orgullós dÁlexandra, la nostra madrina de la Magdalena 2014 elegida Dama de la Ciutat. Se l´ha merescut per la seua bellesa, simpatia i per ser una extraordinaria persona i gaiatera. Abraços emocionats, rialles, orgull, moltissima alegria. Aixó es lo que vam sentir quan séns va notificar que Dunia i Cristina serien el-legides com les máximes repressentants de les nostres festes. ¡¡ Reines ¡¡ Se ho merexen les dos. Enhorabona i graçies per engrandir mes la nostra historia Ja per finatlizar vull expressar el meu agraiment a tots quans formen part désta comissió. Tots han contribuit per arribar a línici de les nostres festes amb els deures acabats. Vull també donar la benvinguda a les noves incorporacións desitjan que es trben feliços i contents entre nosaltres Una forta abraçada i BONES FESTES MAGDALENA 2015

Salutació

Alberto Fabra i Part President de la Generalitat Valenciana

Les festes de la Magdalena tornen a Castelló, obrint un esplèndid parèntesi en el calendari, un temps excepcional en què els veïns ixen de les seues cases per a compartir moments feliços i viure intensament un ampli programa de celebracions en què es donen la mà les tradicions heretades dels nostres majors amb l’alegria dels més menuts i l’entusiasme dels jóvens. Una vegada més, les gaiates seran les grans protagonistes d’estes jornades màgiques amb què la ciutat rep a la primavera. Cada una d’elles brillarà i serà el centre de totes les mirades quan isca al carrer i encenga les seues llums, però molt abans d’eixe instant tan especial, entorn d’ella un gran nombre de persones va fer el propòsit de fer realitat el que en principi era només un projecte. Cada gaiata és un gran punt de trobada, una casa comuna per a moltes persones que s’identifiquen amb ella. La Gaiata núm. 1 “Brancal de la Ciutat” ha sigut durant molts anys un espai obert i acollidor en el que els castellonencs han pogut unir el seu esforç per a dur a terme el seu objectiu, el de projectar la festa cap a noves metes, el de transmetre als més jóvens eixe mateix esperit que els mou i el de fer cada any de la Magdalena un esdeveniment entranyable i irrepetible. Un any més, en este 2015 la Gaiata núm. 1 “Brancal de la Ciutat” acudirà fidel a la seua cita amb la ciutat, i amb ella tots els que han fet possible que torne a fer-ho es mostraran orgullosos i feliços, plenament satisfets del resultat del seu esforç de tants mesos. Des d’esta tribuna, i junt amb un fort abraç, envie als seus components la meua més cordial salutació i els meus millors desitjos per al futur.

Salutació

Alfonso Bataller i Vicent Alcalde de Castelló de la Plana El calendari ha tornat a córrer de pressa i ja estem a les portes de retrobar-nos, un altre any, amb la història i les tradicions més volgudes del nostre poble. I de nou creix la il·lusió dels nostres veïns i veïnes, als nostres barris, al magatzem de gaiates al mateix ritme que s’incrementa el ritme de treball de les diferents comissions. Estem immersos de ple en un camí conegut en el que Castelló torna als seus orígens. Una ciutat que es mira amb orgull en el seu passat i que, malgrat les dificultats dels darrers anys, continua treballant amb dinamisme i lluitant pel seu futur. L’ermita de la Magdalena, far al peu del Desert de les Palmes, balcó privilegiat de la Plana de Castelló, és un símbol per a tots. La ermita blanca cap on els passos dels castellonencs i castellonenques s’adrecen cada tercer diumenge de quaresma, en un homenatge col·lectiu i multitudinari, que corona l’esclat de les festes més desitjades per tota la ciutat. Perquè les nostres festes fundacionals són un sentiment compartit. Moment i punt de trobada amb la família i amistats, per convertir-nos en amfitrions de forasters i nouvinguts que visiten la capital en la seua setmana més important de l’any. Unes festes que parlen també de la reivindicació d’aquells senyals d’identitat del nostre poble. I cal destacar que, una part insubstituïble de tot este conjunt singular és gent que participa del ‘Món de la Festa’: Patronat de Festes, gaiates, colles, ens vinculats i empreses que hi colaboren. Uns col·lectius sense els quals la Magdalena quedaria òrfena i sense els seus símbols més característics. Estic convençut de que esta Magdalena 2015 serà inoblidable, enguany amb les nostres reines Dúnia i Cristina, són l’exemple d’amo i invitació a la festa. Des d’ací vull agrair l’interés de totes les persones que han treballat de valent durant tot l’any per a aconseguir que, a cada sector de la ciutat, la llum de la gaiata continue il·luminant el nostre camí i contagiar de l’ambient festiu a la resta de ciutadans i ciutadanes de Castelló. Visquem la Magdalena de manera intensa, des de la germandat, la concòrdia i el respecte. Serà la millor manera de continuar recorrent eixe camí junts, de seguir i honorar una tradició que parla de nosaltres mateixos, que ens fa protagonistes d’una història plena d’esplendor. A tots i a totes, bones Festes de la Magdalena 2015.

Salutació

Javier Moliner i Gargallo President de la Diputació Provincial de Castelló

A partir d’avui, en la més antiga de les Gaiates, Brancal de la Ciutat, comença una història diària d’aventures, rialles, espectacles, fervor i amor a la terra i al castellonerisme però, sobretot, comença la més bella història de germanor. Xiquets, joves, majors, gent forastera i veïnat de tots els indrets de la província gaudeixen junts d’unes merescudes festes que ens fan oblidar els records per a oblidar, i aconsegueixen contagiar-nos de necessaris somriures. En Magdalena els castellonencs de naixement i sentiment eixim al carrer per participar en aquest esclat de llum i color, amb l’orgull de reviure la nostra història i tradicions. I els veïns del centre de la vila feu que açò siga possible. Gràcies per ajudar a fer un poc més màgica aquesta setmana on romers, gegants, guerrers, músics, festers i personatges de fantasia inunden els carrers de la capital al llarg de nou dies i nou nits. I és que tot és possible a Castelló quan desfilen les gaiates. Entre els centenars d’actes que configuren el programa, m’agradaria destacar-ne un: el Pregó. Una cercavila de somni que abraça la bellesa de cadascun dels 135 municipis que sumen província, representats per la tradició, història i talent de la nostra gent. Al pas del Pregó te n’adones de la riquesa d’aquesta terra, dels seus secrets per descobrir i de la força d’unes persones que creuen en els seus pobles i han treballat de valent, salvant no poques dificultats, per treure’ls endavant. Gaudiu d’unes merescudes festes de la Magdalena 2015, les festes de la província.

Salutació

Dunia Gormaz i Campos Regina de les Festes de la Magdalena 2015

Salutaci贸

Cristina Batalla i Serret Regina Infantil de les Festes de la Magdalena 2015

Salutaci贸

Joaquín Torres i Navarro Regidor Delegat de Festes Ajuntament de Castelló

La força de la nostra Festa, el motiu principal de la celebración de les Festes de la Magdalena, és la gent de Castelló. Són els milers d’hòmens i dones, de jóvens, de xiquets i xiquetes que formen part del ‘Món de la Festa’. Des dels veïns dels nostres barris a la gent que s’aplega al voltant d’un cau gaiater, una colla o associació per treballar per les nostres festes. Són, en efecte, moltes persones que, de manera totalment voluntària i altruïsta dónen part del seu temps d’oci en les tasques de construcció del monument gaiater, acudint a les presentacions al Palau de la Festa, venent loteria al barri, sopars de germanor a l’estiu o al Nadal. Moltes mans i, sobre tot molts cors, els que es posen a disposició de la Festa. Totes ells: gaiates, colles, Patranat de Festes, Ajuntament i altres col·lectius i ens vinculats, fan de nexe d’unió, de corretja de transmissió entre la societat castellonenca y i la Festa. I actes senyers com el Pregó, la Romeria de les Canyes, Desfilada de Gaiates o l’Ofrena a la Mare de Déu de Lledó, mancarien de sentit sense la seua participació. La Magdalena atresora des de fa ja alguns anys el reconeixement com a Festes d’Interés Turístic Internacional. Una fita que hem assolit gràcies al treball conjunt de tots i totes. Una marca de qualitat que obri, encara més, unes festes que sempre han sigut participatives i aptes per a tots els públics, per a totes les cultures. Com a regidor de Festes i president del Patronat de Festes, vull convidar a tots els veïns i veïnes de Castelló a que renoven este sentiment d’alegria i de germanor que sempre aplega quan ens acostem a les dates de celebració de la nostra Magdalena. Un sentiment que, gràcies al treball de les comissions gaiateres com esta, contagia de l’esperit i l’orgull de genealogia que és propi de la nostra ciutat.

Salutació

Jesús López i Guillén President de la Junta de Festes

Com a President de la Junta de Festes de Castelló, suposa una gran alegria i satisfacció tindre l’oportunitat de dirigir-me als veïns del sector per desitjar-los que passen unes bones festes. Tota la Ciutat de Castelló espera amb il.lusió els dies que estan al voltant del Tercer Diumenge de Quaresma. Esperem tots aquestes dates per fer gala de la nostra condició de castellonencs. Les Festes de la Magdalena constitueixen un exemple de convivència i de dinamisme. Entre tots, col.lectius festers, veïns i visitants, aconseguim protagonitzar una sèrie d'activitats que tenen al carrer el seu escenari i en el gaudiment col.lectiu la seua raó de ser. La Gaiata és un clar exponent de treball i dedicació, sempre amb il.lusió, dedicats en cos i ànima amb la fi d’aconseguir unes festes que siguen gaudibles per la majoria del veïns del sector. Amics festers, en nom de la Junta de Festes de Castelló, vull expressar la meua més sincera felicitació per la vostra tasca, sense la qual les nostres festes no lluirien amb el resplendor que entre tots hem aconseguit que tinguen, constituint una gaiata modèlica, de la qual hem d'aprendre moltes coses tots aquells que estem vinculats a les Festes de Castelló. Anime tots els veins del Sector a participar d'aquest mereixcut homenatge a la Gaiata, col.laborant en tot el possible amb els representants i els membres de la comissió que han estat preparant les activitats per a la Magdalena 2015, amb l'única il.lusió de que siguen gaudides per la majoria dels veïns perquè es converteixen, com castellonencs que són, en els vertaders protagonistes de la nostra setmana més gran. Finalment, desitjar-vos en nom de la Junta de Festes, que gaudiu de les Festes de la Magdalena, amb la confiança de que la vostra participació a tots els actes serà la clau de l’èxit de les nostres festes. Moltes gràcies i bones festes.

Salutació

Alexandra Vicent i Salvador Dama de la ciutat Magdalena 2015

Salutaci贸

In茅s Sancho i Bodoy Dama infantil de la ciutat Magdalena 2015

Salutaci贸

Paula Burlacu i D铆az Dama infantil de la ciutat Magdalena 2015

Salutaci贸

Mario Ángel García i Báscones Alcalde de Nules

Un any més, els castellonencs obrin les portes de la seua ciutat per convidar-nos a la resta de veïns de la província a acompanyar-los durant els dies més importants per a Castelló: les festes de la Magdalena. Així, estes festes, tan volgudes i esperades per Castelló, s’han convertit també en un punt de trobada no sols per als castellonencs, sinó també per a tots aquells que d’una manera o d’una altra ens sentim lligats a la ciutat de Castelló com a punt de reunió de tota la província. En nom de la ciutat de Nules, i dels seus veïns, vos desitge que visqueu la festa com només els castellonencs sabem gaudir de cadascun dels moments de la festa, sempre aprofitant al màxim tots els actes festius. Però, esta no seria possible sense la feina que des de les gaiates es fa només acabar les festes per començar a pensar en l’any pròxim. D’esta manera és necessari agrair-los eixe gran treball desinteressat, sense horaris i sense cap altra recompensa que la satisfacció de poder celebrar un any més les festes majors de Castelló. L’Ajuntament de Nules desitja a tots els membres de la gaiata, en especial a les madrines i als presidents, que puguen gaudir d’estos dies tan especials per a ells d’una manera intensa i única. Per la nostra part, ens sentim totalment acollits per vosaltres sempre que hem tingut l’ocasió d’acompanyar-vos en les vostres celebracions. I vos agraïm la vostra cortesia i cordialitat. És per això que ens unim a vosaltres en les vostres celebracions més importants i vos desitgem que pugueu viure i gaudir de les festes amb harmonia, respecte i germanor. BONES FESTES

Salutació

Foguera Sant Blai Ana Luisa Pérez i Santacreu

Presidenta

Ha passat un any i Castelló comença a fer olor a pólvora i a brillar. Any rere any anem compartint amb vosaltres vivències que cada vegada estreteixen més si és possible la nostra relació de germandat. Enguany, la nostra foguera està d’aniversari, 85 anys ens defineixen com a foguera a Alacant en els que han passat temps bons, temps no tan bons però en els que hem eixit avant gràcies a gent que lluita pel seu barri, per la seua identitat, per la seua festa. En este pas hem trobat persones com vosaltres que, brindant la vostra mà d’amistat, ens han fet conèixer una altra festa i han fet crear llaços especials. Castelló i Alacant , units per l’amor per les nostres terres i el folklore que ens arrelen. Terres separades en distància però al mateix temps tan pròximes perquè sempre ens feu sentir com a casa. Gràcies a tots per les vostres mostres d’afecte i per tindre sempre la vostra millor somriure preparada per a nosaltres. La foguera Sant Blai d’Alacant, vos desitgen unes festes de la Magdalena 2015 inoblidables.

Salutació

Falla L’Ambient Sara Sanz i Vicente

Presidenta

Un any més, tinc l’honor de dirigir-me a tots vosaltres, amics de la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat de Castelló, com a Presidenta de la Falla l’Ambient de la Vall d’Uixó. Com molts sabeu, aquest any tancarem un cicle dins de la nostra falla, per aixó crec que es el moment més indicat per agraïr-vos tota l’estima i afecte que sempre hem rebut per la vostra part. Junt a vosaltres hem conegut la vostra festa des de més aprop. Hem compartit, exaltacions, ofrenes, pasacarrers, sopars i nits de festa. Hem forjat grans amistats i hem compartit la vostra alegria al vore a les vostres xiquetes convertir-se en Madrines de la vostra Gaiata, Dames de la Ciutat i Regines de Castelló. Ara es el moment de que Ana i Carolina gaudeixquen de l’honor de representar a tots els brancalers junt els seus presidents Javier i Andrés. I de que Alexandra, Cristina i Dunia vegen complit el seu somni de representar a la ciutat de Castelló. En el desitg de que la Magdalena 2015 estiga repleta de grans moments i alegries, i esperant, que la nostra amistat dure per sempre, rebeu en el meu nom, l’estima de tota la comissió de la vostra Falla germana.

Salutació

Inmaculada Albert Tirado Agent Exclusivista Especialista en todo tipo de seguros, planes de pensiones y jubilaci贸n para particulares y empresas. Avgda. Hnos. Bou, Zh 209 12100 Grau Castell贸 Tel.: 964 280 595 M貌bil: 667 708 999 Fax: 964 283 457 e-mail: ex.castellano@gmail.com

Falla Convent de Jerusalem President:

Santiago Ballester i Casabuena Del clamor i respecte per les nostres Tradicions i les nostres Festes, emergeixen vincles festers que donen lloc a una manifestació refermant la relació de les nostres dos institucions festeres, en pro de reforçar el nostre amor per la Festa a València i Castelló. Va ser al novembre de 2013, quan gràcies a la vinculació de la nostra estimada Fallera Major Karla Vilanova Zas pels seus llaços materns amb la pròxima província germana de Castelló, quan es va propiciar el començament d’este vincle entre ambdós formacions, reafirmat així mateix per l’arrelament i bona relació de famílies de les mateixes. En este camí hem començat a compartir moments rellevants en l’existència de les nostres formacions, ja presents en els nomenaments dels nostres màxims representants festers tant per a les Festes de 2014 com 2015, compartint actes tan emotius com les Ofrenes a les nostres respectives Patrones. Acceptant la grata invitació del President de la Gaiata, ens veiem encantats a compartir per primera vegada en les seues pàgines del Llibret una BREU HISTÒRIA DE LA FALLA DE CONVENT DE JERUSALEM PER A CONEIXEMENT DE TOTS ELS AMICS QUE COMPONEN LA GAIATA BRANCAL DE LA CIUTAT, GAIATA 1 i veïns de Castelló. Parlar de la falla dels carrers del Convent de Jerusalem i del Matemàtic Marzal, és referir-se a la Comissió de Convent. Quan l’estendard del premi lluïx en el monument guardonat, en tota València se sent el clamor següent: “CONVENT HA GUANYAT NOVAMENT EN ESPECIAL” “SÍ, LA FALLA QUE ÉS CENTENÀRIA! I és que han sigut molts els anys en què l’estendard del primer premi obtingut ha anat forjant la llegenda que hui en dia ens fa destacar. Des que es creà la Falla l’any 1893 pels entusiastes veïns de fa 120 anys, els primers premis aconseguits han sigut els següents: 1r 1913 (Secció única.

1r 1952 (Secció 2a)

1r 1970 (Especial)

1r 2000 (Especial)

Era la màxima: Igual hui una d’especial.)

1r 1953 (Secció 2a)

1r 1971 (Especial)

1r 2001 (Especial)

1r 1934 (Secció 2a)

1r 1958 (Especial)

1r 1976 (Especial)

1r 2010 (Especial)

1r 1946 (Secció 2a)

1r 1961 (Especial)

1r 1979 (Especial)

1r 2011 (Especial)

1r 1950 (Secció 2a)

1r 1962 (Especial)

1r 1993 (Especial)

1r 2013 (Especial)

1r 1964 (Especial)

Any del Centenari.

1r 1951 (Secció 2a)

Els honors dels 21 primers premis se’ls va repartir la inoblidable gestió dels Presidents de la Falla següents: El senyor Juan Bta.Algarra (1913) (1) El senyor Remigio Sapiña (1936) (1) El senyor José Oltra Mols (1946 a 1964) (9)

El senyor Francisco Corell Ayora (1970 a1979) (4) El senyor Jesús Barrachina Lluna (1993 a 2013) (6)

L’actual President de Convent en el present exercici faller, és El senyor Santiago Ballester Casabuena component d’una gran família valenciana i fallera, que amb el bon criteri que li caracteritza, ha contractat per a enguany faller als mateixos artistes fallers del passat any: al senyor Pedro Santaeulalia Serráan per a la falla major i al senyor Javier Fernández Ruiz per a la infantil (ambdós van obtindre en 2014 els 2n premis per a les seues respectives falles) Les encantadores regines de l’exercici faller 2015 són: La senyoreta Gloria Lluna de la Vall, com a Fallera Major, i la xiqueta Inés Bermúdez Zaragozá, com a Fallera Major Infantil, sent el xiquet Alberto Cartagena Fernández, el President Infantil. Benvolguts amics, Fins sempre!

Nous vincles festers

La nostra Comissió Comissió

La nostra Madrina Madrina d’Honor Dames d’Honor i acompanyants

Comissió Infantil

La nostra Madrina Infantil El nostre President Infantil Madrina d’Honor Infantil Dames d’Honor Infantils i acompanyants Col·laboradores i portaestendards

Comissi贸

Comissió

Magdalena 2015

President: Andrés Bort i Bort Vicepresidenta: Mayo Ripollés i Basco Vicepresident: Alejandro Renau i Miralles Secretaria: María Luisa Arenós i Bordils Tresorer: José Javier Gormáz i Gormáz Comptador: Andrés Jurado i Tovar Madrina: Carolina Tarrega i Beltrán Madrina d’Honor: Mar Ruiz i Gargori Dames d’honor: María Fuster i Benet Ana Frias i Llorens Estefanía Tudela i Llorens

Acompanyants: Antonio Arista i Monferrer Ignasi Vicent i Salvador Guillermo Lleó i Badal Portaestendard: Mario Tarrega i Beltran Portabandes i col·laboradores: Marina Domenech i Bort Rosa María Batalla i Serret Vocals: Juani Garcia i Prats Sandra Bort i Garcia Javier Ruiz i Gelida Mª Reyes Gargori i Reverter Jose María Prades i Manzano Marta Gómez i Marín Lourdes Frias i Llorens Inmaculada Albert i Tirado Carlos Feliu i Mingarro María Mulet i Ripollés Jose Ignacio Iturralde i Murria Mª Carmen Cubertorer i Almela María Iturralde i Cubertorer Anna Albert i Martí Rosa María Serret i Meliá

Comissió Infantil Madrina Infantil: Ana Escudero i Monge

Rafaela Meliá i Basco Francisco Batalla i Vivas Ismael Fuster i Benet Sari Benet i Llop Ismael Fuster i Camarena Dunia Campos i Pérez Francisco José Jáuregui i Acuña Mercedes Agost i Gómez Ignacio Madero Pérez i Besets Carmen Bonet i Rambla Estefania Llorens i Tormo María España i Novoa Arturo España i Marzá Celia Novoa i Mondelo Rocio Llopis i Ramos Fermin Renau i Carsi Javier Prada i Blanco María Luisa Viciano i Calabria Angel Escudero del Toro Ana Monge i Sábado José Miguel Rodriguez i Garcia María Gordo i Gonzalez María Pilar Diaz i Flores Cristian Burlacu i Burlacu Elena Constanta i Rauta Marina Nebot i Diaz Paloma Peris i Moro María Bordoy i Verchili María Luisa Verchili i Farnós

President Infantil: Javier Prada i Viciano Madrina d’Honor Infantil: Lucia Madero i Agost Dames d’honor infantils : Martina Madero i Agost Sofía Giorgetta i Modesto Paola Moya i Fibla Andrea Renau i Telo Valle Benzal i Osuna Natalia Victoria i Peris Beatriz Mihael Rauta Acompanyants infantils : Carlos Feliu Usó Manuel Prada Viciano Ferran Rodriguez Gordo Francisco Andrés Rauta Alexander Giorgetta Hernandez Pau Giorgetta Hernandez Portaestendards infantil: Carlos Vidal i Bonet Vocals: Beatriz Iturralde Cubertorer Martín Rodriguez i Gordo Natalia Victoria Peris Juan Vidal i Bonet

Madrina 2015

Carolina Tarrega i Beltr谩n

Comissi贸

Perfil d’una Madrina Som afortunats de tindre enguany a Carol com a Madrina, tots els que tenim el gust de conèixer-la sabem que serà una magnífica representant del nostre sector. Carol atresora grans qualitats que fan d’ella una persona única. A aquells que encara no la coneixen, puc dir-los que és una jove que malgasta simpatia i contagia la seua alegria a tots els que la rodegen; és divertida, amb ella és impossible avorrir-se i en cap moment perd el somriure que la caracteritza. Volguda per tots els que la coneixem, és molt amiga de les seues amigues en tot moment i circumstància i sempre està disposada a conèixer gent i a començar una amistat. És molt responsable, treballadora, constant i lluitadora i així ho demostra en tant la pràctica de l’esport, és una gran tenista, com en els seus estudis de Comunicació Audiovisual en la UJI. La gran passió que sent per les festes de la Magdalena li vénen de bressol, sa mare Carolina Beltrán va ser Dama Infantil en la Gaiata 7 El Cor de de la Ciutat en 1973 i sempre ha participat en les festes de la nostra ciutat. Gran amant de les nostres tradicions, Carolina pertany al grup de balls regionals El Cremaller junt amb tota la seua família i transmet el nostre folklore per tota la província i per descomptat cada any en el nostre Pregó. En 2005 va ser la màxima representant infantil del poble on resideix, va ser la Reina Infantil del nostre volgut Benicàssim. Enguany culmina la trajectòria festiva en la nostra gaiata que va començar fa ja set anys. Des de la seua arribada es va fer voler per tots els membres de la nostra comissió, igual que tota la seua família, en especial el seu simpatiquíssim i disposat germà Mario que este any és el nostre portaestendard. Carol, que continua amb la mateixa il·lusió amb què va arribar el primer dia, ha ostentat tots els càrrecs representatius en el nostre sector, ha participat en les festes de la Magdalena com a col·laboradora, Dama d’honor, Madrina d’honor i ara ha arribat el seu moment i veu complit el seu somni de representar-nos, és la nostra Madrina.

Comissi贸

Madrina dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

Mar Ruiz i Gargori 44

Dama d’Honor

María Fuster i Benet Comissió

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

Ana Frias i Llorens 46

Dama d’Honor

Estefanía Tudela i Llorens Comissió

Les nostres representants de llauradores...

i els seus acompanyants

Acompanyants

Alejandro Ren

au i Miralles

Tovar Andr茅s Jurado i

onferrer

iM Antonio Arista

Guillermo Lleo

i Badal

Comissi贸

Les nostres madrines...

de llauradores

Comissi贸

Madrina Infantil 2015

Ana Escudero i Monge

Comissi贸 Infantil

La nostra Madrina Infantil

Autora: Mª Mercedes Agost i Gómez

Enguany tinc el privilegi de comptar-vos un poquet sobre la nostra madrina infantil, ANA ESCUDERO MONGE. Va nàixer el 18 d’abril de 2004 a Castelló, en el si d’una família molt castellonera, una família amb un currículum que impressiona, vos conte: Sa mare Ana Maria va ser padrina infantil de la Gayata 6 l’any 1982, padrina de la Gayata 11 en els anys 1994 i 1995, Dama de la Ciutat en 1996 i gayatera d’honor de la Gayata 8 en 1997. Son pare Angel sempre ha treballat per al món de la festa sent vicepresident de la Gayata 11 en 1996 i anys més tard tresorer de la Gayata 10. El seu iaio matern va ser president de la Gayata 6 i la seua iaia padrina l’any 1966. Amb sembla’t genètica castellonera, Ana no podia ser menys, va ser dama de sector els anys 2012 i 2013 i les passades Festes de la Magdalena, la màxima representant dels xiquets del Toll.” “Havent-hi ja repassat el seu currículum fester, vaig a comptar-vos com és ella. Ana és un xiqueta amb uns immensos ulls marrons i un somriure que sempre li acompanya, alegre i tímida, però que en les distàncies curtes és un autentique remolí, amb ella prop no hi ha l’avorriment, és per això que els xiquets i xiquetes de la comissió infantil estan encantats amb ella. Ana té 10 anys i estudia quint de primària en el col·legi Bisbe Climent, les seues assignatures favorites són Socials i Naturals i de major li agradaria ser veterinària. Com no podia ser d’una altra manera, els actes que espera amb major il·lusió, són la desfilada de gaiatas i l’ofrene a la Mare de Déu. I al preguntar-li que li demana a les pròximes Festes de la Magdalena ens diu que vol disfrutar del primer a l’últim minut, de la primera mascletá fins al Magdalena Vitol. Disfrutar de cada acte, de la carpa, de les nits de ball i inclús dels matins de perruqueria. Ana ho té molt clar, vol passar” “Ana, els que et coneixem sabem que eres un encant de xiqueta, i que estaràs a l’altura d’esta la nostra gayata com ja ho vas demostrar tant el dia del teu nomenament com en la presentació. Estic segura de què este serà el teu any. Eres i sàrries la padrina infantil de les Cuixeres de la Ciutat per a la Magdalena 2015, i la teua comissió estarà ací per a ajudar-te quan ho necessites, donar-te anime, aplaudir i cridar ¡¡ VIVA LA NOSTRA MADRINA!!!

President Infantil 2015

Javier Prada i Viciano

Comissi贸 Infantil

El nostre President Infantil Autora: Mª Mercedes Agost i Gómez

JAVIER PRADA VICIANO, que puc comptar-vos d’ell.... Javier té 12 anys i estudia primer de l’ESO en el col·legi Sant Cristòfol, la seua assignatura favorita són les Naturals, i compagina la gaiata i els estudis amb la seua gran passió, el futbol. Fa a penes dos anys que va entrar a formar part de la comissió de Brancal de la Ciutat, el primer dia que es va posar el vestit de castellonero es va despertar en ell un sentiment que ni ell mateix coneixia, arribant a preguntar als seus pares perquè no m’heu apuntat abans? La quantitat de coses que m’he estat perdent. ¡¡¡QUIN DESCOBRIMENT!!!! Teníem davant a un autèntic castellonero, d’eixos que s’emocionen amb l’olor de pólvora, d’eixos que senten el rotllo i canya com un himne propi, d’eixos als que se’ls escapa alguna llagrimeta quan escolten el Magdalena Vítol. “Quan li vam proposar ser el nostre president infantil, va contestar amb un SÍ rotund, acompanyat d’un gran somriure. Somriure que no ha deixat de lluir. El dia del nomenament, ens va sorprendre a tots amb un emotiu discurs, sincer i fet des del cor. Vam saber llavors que havíem encertat en la nostra elecció. Des d’aleshores Javier ha gaudit acudint cada dissabte al Palau de la Festa amb una alegria contagiosa, matinant per a acudir a les processons i gaudint de jocs i bons moments junt amb la resta de la comissió infantil i, per descomptat, amb el seu germà Manu.” Quan li preguntes per la setmana de la Magdalena, ens confessa que espera amb especial il·lusió eixe moment on l’emoció pel començament i l’olor de pólvora es mesclen en eixa tradició tan castellonera com és la primera mascletà. Durant la nostra xarrada s’arriba a emocionar, agraint als seus pares Javier i Luisa l’oportunitat de ser el president infantil de la Gaiata 1. Javier, des d’estes línies volem donar-te les gràcies per representar tan bé als xiquets de Brancal de la Ciutat, i animar-te a mantindre sempre viu l’amor per les nostres tradicions, ara que ho has descobert, no deixes de gaudir-ho.

Comissi贸 Infantil

Madrina dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil

Lucia Madero i Agost 62

Dama d’Honor Intantil

Martina Madero i Agost Comissió Infantil

Dama d’Honor Intantil

Sofía Giorgetta i Modesto 64

Dama d’Honor Infantil

Paola Moya i Fibla Comissió Infantil

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Intantil

Andrea Renau i Telo 66

Dama d’Honor Infantil

Valle Benzal i Osuna Comissió Infantil

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Intantil

Natalia Victoria i Peris 68

Dama d’Honor Infantil

Beatriz Mihael i Rauta Comissió Infantil

Acompanyants Infantils

iu i Us贸 l e F s o l r a C

Ferran R

odriguez

i Gordo

Manu

el Pra

da i V iciano

茅s i Rauta

ndr Francisco A

ández a i Hern

ett der Giorg

Alexan

Pau G ior

getta i

Herná

ndez

Col·laboradores i portaestendards infantils

Carlos Vidal i Bonet Rosa María Batalla i Serret Mario Tarrega i Beltrán Marina Doménech i Bort

Comissió infantil

Els nostres Monuments La nostra gaiata La nostra gaiata infantil Fent Gaiata

La Nostra Gaiata Clàssica, elegant, tradicional, és així com podem definir enguany a la nostra Gaiata, “la joia del brancal”. En ella predominen els colors daurats, rojos i verds, que junt amb les seues més de 1000 peretes que la recorren, donaran vida a la nostra “joia” en els seus 6 metres d’altura. Comença en la seua primera fase amb una base de trencadís de taulellet, típic de la nostra terra el qual no podíem deixar que no formés part d’ella. A continuació apareix sobre ell un fanal emplomat amb motius antics i pintats amb laques de colors transparents. Continuem amb una xicoteta base que sosté una forma piramidal de quatre cares, en la que els llocs típics de la nostra terra seran els protagonistes. Sobre esta una vidriera circular adornada amb una bonica motlura pintada que donarà pas a un esclat de pètals decorats amb boniques flors tradicionals. Finalment, un preciós escut de la nostra ciutat, amb forma de rombe, culminarà junt amb el nostre gaiato nostre singular monument.

Lema: La Joia del Brancal Esbﾃｳs: ﾃ］gel Escudero del Toro Artista: ﾃ］gel Escudero del Toro i la Comissiﾃｳ

Monuments

La Nostra Gaiata Infantil “Brancalera Bonica”, és també d’estil clàssic. El seu cos central recorda als fanals de la seva germana major conformant un conjunt harmònic i coherent pel que fa a l’estètica. Els braços tallats aporten major volum a l’obra, i les vidrieres conjuguen els motius típics de Castelló amb aquells singulars de la nostra insígnia. És el cas del fruit del taronger visible en diferents zones de la gaiata.

Lema: Brancalera Bonica Esb贸s: Alejandro Renau i Miralles Artista: La Comissi贸

Monuments

Fent gaiata

La nostra Regina

Dunia Gormaz Campos

Autora: Anna Albert i Marti

Difícil i complicada tasca parlar de la Regina de les Festes. Si l’exalces en excés, se’t pot notar la vinculació familiar i si no ho fas pots ser injusta. En definitiva, Què he de fer? Faré el que crec que és més just i sincer i després cada lector que pense el que vullga, cal respectar la llibertat de tots, i ja em coneixeu, jo sóc així. A l’edat de tretze anys, Dunia va ser a la seua primera presentació de Gaiata en la nostra enyorada Pèrgola, ho va passar tan bé que va voler repetir, va fer un grup d’amigues i fins hui. Amb el temps ha passat per tot, portaestendard, portadora de bandes, portadora de rams, col·laboradora del que fóra, desfilades, ofrenes ... i després ja, Madrina d’Honor, Madrina, Dama de la Ciutat i al final, el gran “esclat”, Regina 2015. Personalment, pense que ho té molt ben merescut encara que he de reconèixer, que jo escric des de la imparcialitat... Els que no la coneixeu em pregunteu Com és Dunia?.....Vos ho diré de seguida. Molt responsable en els seus estudis. Des de xicoteta ja descobrim que li encanta ballar, disfruta estant amb els seus amics i per descomptat participant en els actes festius, dels quals enguany, en la seua condició de màxima representant femenina de les festes, estic segura no es perdrà ni u. I sobretot és simpàtica i riallera, però encara que alguns no vullguen veure la importància de l’educació familiar, eixe esperit li ha sigut inculcat a casa i pels seus pares, a ningú dels qui la coneixem se’ns escapa que ve d’una família feliç, alegre i participativa. Vull descobrir-vos quelcom que la majoria no teniu perquè saber, i és que el seu oncle besavi, per cert aragonès com son pare, va ser un dels impulsors de la Gaiata 1 treballant molt perquè la seua volguda “Comissió de la 1” aconseguira èxits en tots els camps de la festa, això sí sempre des de l’anonimat, ara estaria orgullosíssim perquè Dunia mare era la seua neboda preferida. Dunia, estem convençuts que ho faràs molt bé, i t’assegure que Castelló, expectant al pas d’eixa Regina de gran somriure i excepcional port “castellonero”, es rendirà sense condicions. Avant!!! Ja tens a Castelló en la teua mà per, segurament per a tu, un curt però intens any; fes-ho gran en el teu cor. Fes-ho, perquè eixe record et seguirà per sempre estigues on estigues i per favor, amb tot l’afecte que deposite en estes paraules, no oblides, que quan tenies tretze anys, vaig ser jo la que et vaig portar de la mà a la Pèrgola aquella primera nit... i tu li has sabut posar màgia.

La nostra Regina Infantil Cristina Batalla i Serret Autora: Anna Albert i Marti “Qui és Cristina? Es preguntaran els que no la coneixen. Faré el possible per a donar una curta i clara explicació. Simpàtica i responsable, li agrada jugar com a qualsevol xiquet, però també disfruta llegint i cuidant tot tipus d’animals. Una altra de les seues grans passions són les “Festes de la Magdalena” i es nota clarament quan intentant aprofitar qualsevol acte o moment de les nostres festes, se la veu somriure permanentment. Implicada de cor en la Gaiata 1, participa en totes les seues activitats, sent i sentint-se digna hereva d’una família en què des d’antic hi han hagut, madrines, “Violants”, dames de la ciutat (alguna de llinatge) , regines de les festes i que no se m’oblide, alguna col·laboradora, eixe treball que poques vegades s’anomena i que té gran importància per al bon funcionament de la majoria d’actes. “Com deia abans sempre ha participat en tot, i millor encara, ho passa genial, recorde perfectament la seua evolució en la festa des que era dameta (diversos anys) fins que va ser madrina, va ser quelcom magnífic, només veure en qualsevol acte amb eixe somriure, deixava una estela de llum per on passava. I ara de Regina Infantil, estic convençuda de que tindrà un any brillant i per descomptat ple d’alegria, perquè ella mateixa és alegria. Estic segura de què els xiquets de Castelló estaran molt contents quan la Regina Infantil vaja als seus sectors i els impose alguna insígnia o simplement compartisquen eixos moments junt amb ella. Els que no som tan xiquets, esperem veure-la pels carrers de la nostra ciutat desfilant somrient i saludant amb tota la seua tendresa, donant-li eixe meravellós toc de castellonerisme que tan bé ens identifica. “Cristina permet-me que et desitge que ho passes molt bé, és el teu any i el somni d’una xiqueta castellonera fet realitat, un any que recordaràs sempre entre altres coses per haver-lo compartit amb una altra gran dona, la teua Regina major Dunia.”

Esdeveniments Records d’una Regina Infantil Records Magdalena 2014 Els nostres premis Magdalena 2014 Nomenaments Presentació 2015 Actes gaiaters Instantànies

Records dâ&#x20AC;&#x2122;una

Regina Infantil

Beatriz Iturralde i Cubertorer

Records Magdalena 2014

Els nostres premis Magdalena 2014 CONCURS DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT PER A LA PROMOCIÓ DE L’US DEL VALENCIÀ EN L’AMBIT DE LES FESTES DE LA MAGDALENA ORDE 1/2014, de 13 de gener, de la Conselleria d’Educa- ció, Cultura i Esport, per la qual es convoquen les ajudes econòmiques destinades a la promoció de l’ús del valencià en l’àmbit de les festes de la Magdalena de 2014, es convoquen 12 premis de amb una dotació total de 10.500 €. Segons el que establixen les bases i l’orde de convocatòria, la Comissió Tècnica s’ha reunit, el dia 12 de març de 2014, per a valorar els llibrets presentats per les comissions festeres de la Magdalena i ha emés l’informe corresponent. 1r

Premi

Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol

Premi

Associació Cultural Gaiata 8 Portal de l’Om

Premi

Associació Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Premi

Associació Cultural Gaiata 10 El Toll

Premi

Associació Cultural Gaiata 9 La Espartera

Premi

Associació Colla Rebombori de Castelló

Premi

Associació Colla el Magre

Premi

Associació Cultural Gaiata 4 L’Armelar

9é

Premi

Gaiata 18 Cremor

10é

Premi

Associació Cultural Gaiata 14 Castalia

11é

Premi

Gaiata 2 Fadrell

12é

Premi

Associó Cultural Gaiata 13 Sensal

CONCURS DE LA JUNTA DE FESTES PER A GAIATES/GAIATES INFANTILS PER A LA MAGDALENA 2014. La Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”, va obtindre el 5t. Premi a la gaiata. CONCURS DE LA JUNTA DE FESTES PER AL MILLOR LLIBRET DE LA MAGDALENA 2014 La Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” va obtindre el 3r. Premi al millor llibret.

Els nostres premis

Nomenaments

Presentaci贸 2015

100

Presentaci贸 2015

101

102

Presentaci贸 2015

103

Ecos de la nostra Presentació

Dilluns, 3 de novembre del 2014 El Periòdic Mediterrani Vicente Cornelles PRESENTACIÓ OFICIAL DE LES MADRINES DE LA PLAÇA PAÍS VALENCIÀ I ADJACENTS. Halloween bell per a Carolina i Ana en una nit d’esplendor Brancal de la Ciutat ofereix un superb espectacle de música, ball i luminotècnia per a proclamar les seues madrines 2015 i a Javier com a president infantil en una gala de luxe. Bell Halloween per a Carolina Tárrega Beltrán, Ana Escudero Monge i Javier Prada Viciano en el Palau de la Festa, en el transcurs d’una gala en què van ser investits madrines i president infantil, respectivament, de Brancal de la Ciutat, per a la festes de la Magdalena 2015. I és que el sector de la Plaça del País Valencià i adjacents no va defraudar les expectatives generades en el seu acte de presentació oficial, en una constant de senyoriu, classe i bon fer com així és des de temps immemorial.

104

Ecos de la nostra Presentació

Coreografies de molts quirats i llums d’esplendor van abrigar una cerimònia en què també van rebre les seues bandes de dames infantils: Lucía Madero Agost, madrina d’honor, Martina Madero Agost, Andrea Renau Telo, Sofía Giorgetta Modest, Valle Benzal Osuna i Paola Moya Fibla. Xiquetes que van estar acompanyades per Manuel Prada Viciano, Carlos Feliu Usó, Pau Giorgetta Hernández. Així mateix, les dames de sector: Mar Ruiz Gargori, madrina d’honor, María Fuster Benet, Ana Fredes Llorens, i Estefanía Tudela Llorens. CORBATINS // Mentrestant, Alexandra Vicent Salvador, madrina 2014 i Dama de la Ciutat 2015, vivia els seus últims moments de madrinatge en la gaiata de Brancal, com així Cristina Batalla Serret, reina infantil per a les pròximes festes que, com indica el protocol, va accedir a l’escenari en el moment d’imposar les bandes a les noves madrines i col·locar corbatins als estendards de la comissió. I, alternant amb les normes fixades en els actes de presentació, la música i la dansa de l’associació Castelló Baila, i del grup coreogràfic format per joves de les festes, van intercalar els seus números en una ostentació de fantasia i màgia en un 1 de novembre que va lluir amb força tel·lúrica en el recinte del PAI Sensal. No van faltar representants, entre elles les d’uns quants municipis, com Nules, Borriol i Vilafamés. La LLOTJA “ BRESSOL DE REINES “ La pràctica totalitat de les reines de les festes de la Magdalena sorgides en els últims anys de Brancal de la Ciutat es trobaven en el Palau de la Festa, com María Mulet Ripollés, elegantíssima amb un vestit de color blau de tall hel·lè, i Ana Frias (en l’escenari com a dama del sector) . PRESENTADORS María Iturralde Cubertorer i Enrique Altaba Altava van complir a la perfecció la comesa de presentadors de la gran gala de Brancal de la Ciutat en una empresa que no era gens fàcil en la combinació del protocol habitual i dels sorprenents números musicals. UNA CITA SOCIAL El Palau de la Festa es va convertir en epicentre de la vida social i política. Entre altres rostres populars, es va poder veure l’alcalde Alfonso Bataller, a Tere Vilar, presidenta de les cambreres de la Confraria de Lledó i al seu espòs, Manuel Giner.

105

Actes Gaiaters

106

Actes Gaiaters

107

108

Actes Gaiaters

109

110

Actes Gaiaters

111

InstantĂ nies

112

113

Articles 1945, any zero de les festes de la Magdalena La música i les nostres festes On, quan i com Els pasdobles festers, marxes i himnes Evolució de la dolçaina a la ciutat de Castelló La banda municipal i la seua relació amb les festes de Castelló En José García Gómez, Mestre, músic i compositor Nou anys de l’Hostal de la Jlum La Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló i les festes Brancal de la ciutat.... l’Himne Festival Internacional de Bandas La música i la dansa en la festa

1945, any zero de les festes de la Magdalena Autor: Vicent Farnós dels Santos Periodista

Castelló es disposa a viure amb emoció les nostres festes fundacionals, una ocasió única per a fer un alt en l’enrenou de la vida quotidiana i rememorar amb orgull el nostre passat per a projectar-nos amb il·lusió cap al futur. Han passat ja més de set segles des d’aquell tercer dissabte de quaresma quan els nostres avantpassats van descendir acompanyats de gaiatos il·luminats des del monticle de la Magdalena fins a la Plana de Castelló. Almenys, aquesta és la llegenda que des d’inicis del segle XVIII pren carta de naturalesa en l’imaginari local per a donar una explicació mítica a la fundació de Castelló. Des de llavors els castellonencs honrem la memòria dels nostres fundadors amb unes festes que no sempre han tingut la dimensió social de la qual ara gaudeixen i que van començar a viure la seua esplendor a partir de 1945, amb la redefinició conceptual de la festa de la qual ara es compleixen precisament 60 anys. Un romiatge penitencial, amb tot un ritual establit que afortunadament encara es conserva, és la base de la festa més gran per als castellonencs. L’empremta del barroc, de la mà de l’escribà Josep Llorens de Clavell, qui adorna una tradició secular amb la bellesa de l’art efímer que suposa la gaiata com a símbol no solament de la festa sinó del propi origen de la ciutat, enriqueix una celebració, la de la Magdalena, que serveix per a identificar als castellonencs amb la seua ciutat i els seus orígens com a poble. El segle XIX, concretament les festes de la Magdalena de 1852 i de la mà del benemèrit sacerdot Juan Cardona Vives, del que el passat any celebrarem el bicentenari del seu naixement, suposen una nova reafirmació del sentit fundacional de les festes de la Magdalena. Aquell any, en el Romiatge del Tercer Diumenge de Quaresma, s’incorporen elements simbòlics com la canya verda que porten els romers com a record d’aquell trasllat mític que van protagonitzar els habitants del Castell Vell en el seu viatge iniciàtic fins a la Plana on es va fundar el nou i definitiu Castelló. La festa magdalenera ha sigut sempre una gran manifestació popular, en el qual el poble castellonenc ha sigut el gran protagonista. Una festa que, com a poques a Espanya, ha sabut combinar l’espontaneïtat dels castellonencs i el seu esperit lúdic amb la rigorositat protocol·lària de l’element oficial i del ritual religiós que ha mantingut la seua essència. Per aquesta raó, la festa magdalenera es va conservar en el temps, malgrat que en els anys de la Restauració i la Segona República va haver de compartir participació i grandesa amb les antigues festes de juliol de gran projecció cívica i política per la seua significació liberal. Després de la desgraciada Guerra Civil de 1936, les antigues festes de la llibertat, que commemoraven la victòria dels castellonencs sobre el carlisme, van deixar de tenir carta de naturalesa en el cicle festiu anual. Amb encert, la corporació municipal que va presidir aquell gran alcalde que

116

1945, any zero de les festes de la Magdalena

va ser Benjamí Fabregat va aprofitar el vell romiatge de la Magdalena i els seus dies firats per a establir tota una setmana de festes en la qual no van faltar nous elements simbòlics presos de la tradició com les reines, dames i madrines, a més dels sectors gaiaters que van fer més participativa la festa major de Castelló. Va ser un gran encert perquè la Magadalena es va convertir, des del primer any, en una celebració integradora i reconciliadora després de la tragèdia de la guerra de 1936 que a Castelló va deixar moltes ferides obertes. Amb la nova estructura organitzativa de les festes, en les quals les gaiates van adquirir un paper fonamental de vertebració de la ciutat per barriades, la celebració de la Magdalena es va anar inoculant en la vida dels castellonencs fins a formar part del seu ADN identitari. No pot entendre’s Castelló sense les seues festes fundacionals i aquestes no haurien sigut el que són sense el treball titànic que han desenvolupat durant aquests sis decennis les comissions de sector llaurant un imbricat nus de relacions socials, culturals i lúdiques que han convertit els nou dies de festes en un temps de convivència únic i meravellós. I en aqueix treball de cohesió social, d’integració de veïns i forasters, ha sigut clave la dedicació de totes i cadascuna de les persones que durant aquests 60 anys han participat dels moviments gaiaters. Especialment d’aquelles que, com la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat, formen part dels sectors originaris de la nova estructura organitzativa de les Festes de la Magdalena. Els integrants de la comissió del Bancal de la Ciutat tenen a gal·la gaudir d’una solera incomparable dins del món de les festes, amb moments de gran esplendor que tots recordem amb afecte i que, ara, en aquest aniversari tan especial, teniu l’oportunitat de tornar a reviure. L’epíleg d’esta llarga història que realment comença en el segle XIII amb el privilegi de trasllat que atorga el Rei Jaume I i que va donar a Castelló carta de naturalesa com a poble lliure i franc que ha perdurat fins a l’actualitat es manifesta com a referència en 1989 amb la creació per part de l’Ajuntament de Castelló de la Fundació Municipal de Festes que dóna un nou i definitiu impuls a la celebració magdalenera com una gran manifestació cívica i d’expressió popular alhora que es recuperen les antigues tradicions de la festa establides en la consueta que regula tot el protocol i cerimonial de l’antiga romeria penitencial que dóna carta de naturalesa a la pròpia festa. I com últim acte d’esta gran manifestació, arribem fins hui en dia quan l’Ajuntament de la ciutat, responsable últim de la celebració, ha creat, d’acord amb la Llei de Grans Ciutats, el Patronat de Festes que adequa la gestió de les mateixes al marc legal actual. Les festes de la Magdalena, d’esta manera, encaren un futur prometedor com màxima expressió del sentir d’un poble i de la seua història secular.

Article que ha participat en el concurs al millor article inèdit dins del concurs de llibrets Magdalena “ 2015

Articles

117

La música i les nostres festes On, quan i com Autor: José Prades García Les nostres festes han sabut tindre, des de sempre una varietat molt gran de música dintre dels seus programes, incloent des de la més popular (dolçaina, albaes, jotes, boleros, etc.) fins a la més complexa (bandes, sarsueles, concerts simfònics, ballets, etc). Aquesta varietat ha omplit de goig a tots els que l’escolten com a complement de la seua formació i més a més els ha donat la possibilitat de triar el lloc i el moment d’oir-la.

Balls Tipics

El programa oficial de festes sempre ha contingut moltes manifestacions musicals i si les analitzem trobarem la música que al nostre poble s’ha escoltat durant tota la setmana festera. Un músic castellonenc, molt pròxim a mí, em deia que es poden combinar les set notes de l’escala musical de moltes maneres i segons siga aquesta combinació el resultat serà molt diferent, ja que s’originaran els distints tipus de sons que escoltarem amb plaer tots i a cadascú li agradarà el ritme que li vinga de gust. I tot és música. LA MÚSICA Al llarg dels anys i segons la disponibilitat econòmica de la Junta de Festejos de la Magdalena, en primer lloc i de la Junta de Festes, més endavant, hi ha hagut canvis en els tipus de música o

118

en els intèrprets. Si volem posar de manifest la música del primer any de la reforma de les festes trobarem en el programa, que els actes relacionats amb ella foren: ·

“Concierto por la Banda del Regimiento Tetuán XIV, dirigida por D. Bernabé Sanchis”

“Concierto sobre Música Española, dirigido por D. Ricardo Lamote de Grignon”

“Verbenas en los distintos sectores”

“Baile en honor de la Reina”

“Festivales folklóricos”

“Pasacalles con bandas de música”

“Dianas por los dulzanineros”

Mentre que en les últimes festes de l’any 2014, els actes musicals foren: ·

Espectacle de varietats amb l’ actuació Els Llauradors d’Alba Maria (cançó espanyola), Cañas (humor) i el Mago Ángel

Magdalena DJ’s Festival

Gran Festival Folkòric del Grup del Centre Aragonés de Castelló

XI Mostra de música local a càrrec de Los Criptozoos, Asgayâ i Hoz

Espectacle de varietats composat per Miguel Valencia (humor), Arantxa Pons (cançó espanyola) i Ramón Rosa (cançó record)

Rondalla Els Llauradors

Mostra Folklòrica: La Nova Escola, Grup Millars, Escola de Danses Castelló, Grup Castelló, Grup El Forcat, Coro Aires de Andalucía, Grup Ramell

XV Mostra de Música i Folklore Regional: Aturuxos Na Chaira

Espectacle de varietats a càrrec de Marian (copla), Carlos Catalino (humor) i Dafne Laura (salsa)

Gran actuación de Bajoqueta Rock

Ball de Varietats a càrrec de Varieté Dance Show

Actuació de Yalas (monòlogs), segio i Laura (ball de saló) i Blanca Luna (copla)

Gran actuació La Unión

XIV Homenatge de Castelló a la Dolçaina i Tabal

Gran actuació de Pegatina

Hostal de la Llum

Articles

119

Espectacle de varietats a càrrec de Nicolás Bayón (cançó Rafael Farina), Celia Martín (copla) i Carlos Luna (humor)

XXVI Festival Internacional de Música de Festa

Espectacle de ball: Ballet Llum d’Orient

Espectacle de varietats amb la participació d’Ivo Stankov (equilibrista), Ana Gallardo (cançó moderna) i Luis Cordero (cançó anys 60)

Gran actuació de Pitingo

Rondalla Els de la Fileta

Gran actuació de Loquillo

Sarsuela: El Huésped del Sevillano

Espectacle de varietats a càrrec de Lolita Torres (ventriloqua), Carmen Guillén (copla) i Mariluz (cancó moderna)

Actuació de Efecto Pasillo

Però durant les setanta edicions de les festes la música ha sigut totalment variada i d’acord als temps que corrien. Fins l’any 1954, fonamentalment, la música era al carrer on s’escoltaven les bandes i els dolçainers que feian la cercavila, i al Teatre Pincipal, òperes, sarsuela i concerts d’orquestra simfònica. També pels sectors cada vesprada es feien balls amenitzats per les orquestres locals de moda en aquests moments. Amb motiu del VII Centenari de la Fundació de la Ciutat es representà l’òpera Marina a la plaça Major i en 1954 s’introdueix el Concurs Provincial d’Acordeonistes que durarà fins la IV edició i després desapareixerà. També es representen aquest mateix any les òperes Aida i Lucia de Lammermoor. En 1957 apareix com a nova mostra musical el “I Festival de Coros y Danzas” que se celebrava a la Plaça de Bous. L’any 1961 ve la Banda de la “XVI Fuerza Aérea de los Estados Unidos” que donarà un concert i desfilarà pels carrers de la ciutat amb un gran èxit i el 1962 el muntatge de L’Hostal de la Llum introdueix la música dels 60 que durant una llarga temporada va fer feliços una bona quantitat de jòvens. Aquest recinte durarà fins la inauguració de La Pérgola nova l’any 1971. En 1968 se celebra el “Festival Nacional de Conjuntos Musicales” al Teatre Principal i a l’any següent, la que sona és la música de tuna al “I Festival Nacional de Tunas Universitarias”. Els temps continuen passant i la música de les Festes de la Magdalena segueix divertint el poble en totes les seues manifestacions ja que s’ofereixen espectacles de tot tipus, al carrer o en recintes tancats. Amb el canvi de Junta de Festejos a Junta de Festes, la nova organització crea l’any 1982 el I Festival de la Corona d’Aragó i Banda Municipal

120

On, quan i com I Festival de Conjunts Musicals

en 1984 és el Jazz qui comença a sonar de forma organitzada, mentre que en 1985 es presenta el I Festival de Rock a la plaça Major que durarà en aquest lloc fins a l’any 1995, ja que a l’any següent es traslladarà a un lloc menys céntric. Com hem vist la música que es fa a les nostres festes té moltes manifestacions, puix hi ha: ·

Música de dolçaina i tabalet

· Albaes ·

Danses populars

Concerts i cercaviles de banda

Concerts de solistes

· Ballets ·

Orquestres simfòniques

· Sarsueles · Òperes · Copla ·

Música moderna

Jazz, etc.

Concert al Templet

en poques paraules, música per a tots els paladars.

Articles

121

On, quan i com MÚSICS Hem de distingir entre els compositors i els intérprets de la música. Com a compositors que al llarg del temps han aportat el seu art en tenim uns quants i les seues obres segueixen fent que les festes ens resulten més agradables. Dels primers tenim entre altres: José García Gómez, amb el benvolgut Rotllo i Canya de 1946 i Gaiata Sindical de 1952, premiats mitjançant dos concursos; els germans Terol amb Castalia; Matilde Salvador amb La Marxa de la Ciutat; Eduardo Felip amb Quadros Mediterràneos; Perfecto Artola amb Fadrell, poema simfònic; Joaquín Sanchis amb Magdalena Vitol i Gaiates i Traques; Paco Signes amb Festa Plena i moltes altres; Josep Gargori que ha dedicat, pràcticament, una obra a cada un dels sectors; Miguel Mulet Ortiz amb La Marxa dels Cavallers. Pel que fa a l’altre tipus de música festera trobarem: Els Llauradors que també s’atreveixen a més a més d’interpretar en tots el actes festius, a compondre algunes de les seues cançons que ens resulten tan agradables quan les escoltem, per exemple: Madalena Festa Plena, Gaiata, La Magdalena, etc., la Colla de Dolçainers i Tabaleters que des de el seu naixement no ha deixat d’acudir allà on s’els crida. i també s’han incorporat Els de la Fileta amb la seua Castellone- Miguel Mulet Ortiz , Xamberga i José María Iglesias ra, Jota a la Lledonera i algunes més. Per últim hem de fer referència als intérprets dintre de les nostres festes ja que són uns elements molt importants. Els primers anys de la remodelació eren: dolçainers que venien a Castelló contractats pels sectors o per la Junta de Festejos ja que a Castelló no hi havia fins l’aparició de José María Illescas i Xamberga, que encara que vivien al Grau no faltaven a cap festa; bandes de música d’altres pobles que segueixen venint; els conjunts musicals que anaven pels Sectors propiciant balls com els germans Rosell amb Mata, el Conjunt Casablanca, les orquestres Tabú, Orpheo, Portolés, etc.; a l’Hostal de la Llum actuaven tots els artistes famosos de l’època i recordem: al Dúo Dinámico, José Guardiola, Lola Flores, Hermanas Benítez, Joan Manuel Serrat i un llarg etcètera, és a dir, que qualsevol artista que estava de moda venia a Castelló. Quan es trauen les festes al carrer també vénen els grups més de moda i per Castelló han passat: Los Toreros Muertos, Presuntos Implicados, Mojinos Escozíos, Loquillo y Los Trogloditas, Morcillo y Los Bellacos i es pot dir que tots el grups que estan cada any d’actualitat. Quant a la música clássica han tingut concertistes com Leopoldo Querol, José García Guinot, Josefina Salvador, José Iturbi, etc.; orquestes simfòniques com la del Liceu de Barcelona amb la soprano Mimi Coertse; el Ballet de Pilar López i el de Lucero Tena. Els grups de danses també tenen el seu paper dins de la festa i segueixen aportant les seues investigacions del folklore local, ens referim com a més antics als grups de Educación y Descanso i de la Sección Femenina que van formar la gent que després va crear el Grup Castelló, el Grup El Forcat, El Millars i a poc a poc els que han aparegut amb posterioritat que no han tingut relació amb els primitius. Hem fet un xicotet recurregut de la música de les nostres festes que és un component molt important d’elles i volem retre un homenatge a tots els que han participat durant tots aquests anys fent-nos gaudir de les seues interpretacions.

122

Els pasdobles festers, marxes i himnes Autor: Antonio Gascó (Cronista De La Ciutat) Obres musicals plenes de llum, colorit i alegria, en les que importa, sobretot, l’emoció que desperten a l’escoltar-les en el carrer animant la festa o en l’escenari de concerts. El pasdoble és tot un gènere essencialment popular i festiu que ha d’arribar a tocar la sensibilitat entranyable de l’oient. Però el comú del motiu, i el seu fi jovial o commemoratiu, no ha de fer pensar en que es tracta d’obres menors. Molt al contrari la seua instrumentació, la seua textura harmònica la seua vena melòdica fan que moltes d’estes obres tinguen una gran consideració entre els bons aficionats. Servisca com a exemple l’extraordinària impressió que va causar el “Rotllo i canya” als magnífics professors de la Gran banda Simfònica de Músics Valencians a Madrid quan van interpretar esta peça en el seu concert de Castelló o als components de l’orquestra i cors de l’Exèrcit Rus que dirigia el mític Borís Alexandrov quan el van oferir com “bis” després d’una clamorosa actuació en la nostra plaça de bous, fa més de deu anys. La música acompanya a les festes de manera natural. No podia haver-hi alegria sense música, és per això pel que es va convocar el certamen de 1946 d’on havia d’eixir el pasdoble magdalener per excel·lència. En la plaça de bous després de sentir les diverses peces que va interpretar la Banda Municipal dirigida pel mestre Felip el públic va votar, ja que si la festa és per al poble just és que votés allò que havia de representar-li com un himne que després hauria de cantar, escoltar o ballar. Per aclaparadora majoria el veredicte popular va donar la victòria a l’obra de Pepe García a la qual poc més tard posaria lletra Sánchez Gozalbo tenint en compte que “Rotllo i Canya” no és sinó un conjunt de melodies populars sàviament acoblades a compàs de dos per quatre. Bona prova d’això és que la primera lletra on ara es canta “som de Castelló” deia textualment “¡Pam, pam orellut”! el crit “de guerra” del C.D. Castelló, sobre la música que servia de base a eixe text que era original d’Eduardo Bosch. José Sanmillán director de la Coral d’Educació i Descans va ser qui pocs anys més tard va canviar la lletra com una espècie de declaració d’identitat del solar patri dels que actuaven. La versió cantada va ser donada en primera audició en els estudis d’EAJ 14 Ràdio Castelló al febrer de 1946 estant l’autor al piano, el seu fill Alejandro a l’acordió, sent solista Antonio Gascó Calduch acompanyat a boca tancada, en contrapunt, pels cors de la Secció Femenina. El tècnic “Xornet” va dur a terme un registre en fil magnètic que la mala fortuna va fer desaparèixer anys més tard quan la remodelació de l’emissora. Junt amb el “Rotllo i canya” en aquell apassionant concurs es van presentar altres importants peces com “Aires Llevantins “ del capità músic militar director de la banda del regiment Tetuan 14, Bernabé Sánchis Porta, junt amb “Gaiates i traques” de Joaquín Sánchis, i sobretot “Castalia” la qual pels seus indiscutibles valors musicals l’Ajuntament va prendre la decisió d’adquirir els drets als seus autors els germans Terol municipalitzant l’obra i agregant-la al patrimoni de la música festera. Un segon concurs de pasdobles celebrat en 1952 i convocat pel sindicat de l’espectacle

Articles

123

per a honrar a la gaiata sindical, que es va erigir amb motiu de celebrar-se en aquell any el VII Centenari de la fundació de la ciutat, va ser “Magdalena Vítol” (també conegut com Gaiata Sindical) l’autor del qual resultaria ser així mateix José García Gómez. En el mateix certamen es van donar a conèixer les obres “Castelló en festes” de Ramonet Garcés el que fóra viola solista de l’orquestra del Teatre Principal, i un altre de l’inoblidable músic membre de tota una saga local que va ser Ricardo Rossell. També, encara que menys conegut, és de Pepe García el titulat “Petits Musics” dedicat als joves components de què fora la seua banda popular la de la Casa de Beneficència. El panorama s’amplia ja que són moltes les peces a dos per quatre escrites amb motius festers. Encara a risc d’ometre moltes i importants cal citar la “Aquarel·la de la Plana” titulada “A la Magdalena” el compositor de la qual va ser l’il·lustre mestre de capella i organista mossèn Escoín i que va instrumentar per a banda l’inoblidable director de la Municipal de Castelló Eduardo Felip Suárez qui, per cert, escriuria una bella peça amb nivell simfònic titulada “El Fadrí”. Del mateix tall d’amplis vols i alegre inspiració és el titulat “La plana” del benasalens Perfecte Artola. De Ramón Garcés és “Fadrell” pasdoble que no cal confondre amb el poema simfònic del mateix títol original de Perfecte Artola; i d’Eduardo Bosch, autor del popular himne al C. D. Castelló el poema amb aires populars “En romeria a la Magdalena”. L’ondense Ismael Peris va compondre “Recuerds a Castelló”. De semblant tall és “Salut a Castelló” de Llansola i el pipant i airós “Brises castellonenques” d’Alberto Marzà el que fóra prestigiós segon clarinet de la banda Municipal de Castelló. Un conjunt de pasdobles dedicats a personatges populars o de les festes són els que s’arrepleguen en les gravacions de “Festival del pasdoble” que va realitzar la Caixa Rural Provincial entre els anys 1984 i 1984 en les que van intervindre més de trenta bandes de la província, interpretant peces d’autors castellonencs. També cal citar entre els motius festius el treball de Miguel Mulet per a la gaiata 3 (“El president”) i els dedicats a diverses personalitats de la festa de Pepe Gargori autor de diverses peces en honor de “La lledonera” i diversos pasdobles per a les gaiates onze, tres, un i set. En esta relació hem d’incloure també el de Pascual Gomis per a la gaiata huit, el d’Antonio Gascó per a la 14 i el formidable per la seua envergadura musical i tarannà melòdic “Magdalena 90” del director de la Banda Municipal Francisco Signes Castelló qui ha donat moltes altres fecundes mostres del seu talent en peces dedicades a diverses personalitats castellonenques. Una altra peça de paregut tarannà és Festa Plena de 1998. El professor Pedro Guzmán escriuria, amb títol quasi idèntic a l’anterior, un popular Magdalena Festa Plena en 1996, que van cantar Els Llauradors amb notable gràcia acompanyats de la Banda Municipal. Cal destacar, més recentment, el dedicat per Josep Pla a la reina de les festes de la Magdalena Isabel García Manya quan va ser musa de la Banda Municipal l’any 2000 i Castelloneries del mestre Joaquin Ortells Agramunt amb el que va guanyar el premi Rotllo i canya convocat quan el cinquantenari de les festes de la Magdalena en 1995. Miguel Mulet va compondre pasdobles taurins en feliç competència amb Alejandro García, Alberto Marzà, Pepe Falomir, Rafael Roca i el veterà patriarca dels autors a dos per quatre amb més de mig centenar de treballs a favor seu que és Joaquín Sánchis. El mestre Signes va escriure pasdobles a dos de les reines de les festes i altres compositors com Vicente Ortiz o Adam Ferrero van fer el propi en les passades festes de la Magdalena i en les anteriors.

124

Els pasdobles festers, marxes i himnes L’increment de les agrupacions de Moros (per la presència del col·lectiu Moros d’Alqueria) en el Pregó ha fet que s’hagen escrit algunes marxes mores de gran calibre com les dos que ha pautat el mestre Signes en els anys 2000 i 2003 o la “crida” de Jesús Palos amb dolçaines titulada “La veu crida la festa” o la “Conquesta de les Illes” que va instrumentar per a banda el llavors titular de la Municipal Castellonenca. MARXES I HIMNES Sense ser música per a acompanyar la festa cal fer menció, per la seua directa relació amb ella, dels dos grans poemes simfònics de Perfecte Artola titulats “Fadrell” (primera i segona part) “Estampes de Castelló” en els que s’arrepleguen nombrosos temes populars castellonencs com “la Panderola”, “El tio Pep”, “tira-li la clau” i altres. També cal citar poema “Floria” d’Eduardo Felip, que si bé és molt llevantí té escasses reminiscències castelloneres. Paràgraf a part mereix la senzilla però brillant “Marxa de la ciutat” que va ser escrita en 1945 per Matilde Salvador i instrumentada pel seu espòs Vicente Asencio i va ser guardonada amb el premi del Certamen Literari de les festes de la Magdalena d’aquell any. Una obra inspirada en la “Marxa del Rei Barbut” de l’òpera homònima, instrumentada per a clarins i timbals, que s’interpreta en solemnes ocasions en què el municipi ho requereix i que sempre preludia el cant del “Pregó” com a clarí anunciador de la festa major. Per desig especial de la seua autora la peça mai ha d’interpretar-se a gran banda precisament per a no trencar el seu esperit. Presenta la disposició clàssica ABA amb un cant d’entrada majestuós a què segueix el tema basat en el “Rei barbut”. La marxa es tanca amb els mateixos compassos de l’inici. L’harmonització en quartes sextes i quintes li concedeix una peculiar sonoritat modal tan original com a excitant. Per la seua vinculació amb Castelló no cal oblidar, de la Mateixa autora, basada en un fet històric amb llibre de Xavier Casp, l’òpera “Vinatea” estrenada en el Liceu de Barcelona en 1973 per un sensacional elenc en què van formar Pedro Farrés, Carmen Bustamante, Dalmau González i Joan Pons. Un any més tard la producció es va representar en l’escenari del Principal castellonenc. En l’apartat d’himnes cal recordar el de Joaquín Beser, el poema de Joaquín Marzà, estrenat en 1994, el “¡Oh Castelló volgut! “ de Rafael Roca, i la “Crida dels Cavallers de la Conquesta” seguida d’himne d’altíssima tessitura tenoril escrita per Miquel Mulet. Una altra obra de substància castellonera és “La Santa Troballa” del polifacètic artista Francisco Pérez Dolz que descriu la troballa de la patrona per Perot de Granyana, instrumentada per a baríton solista, cors i orquestra simfònica, sobre un text vernacle del propi autor i que va ser estrenada per la coral “Vicent Ripollés” i l’Orquestra de Castelló en les festes de Lledó de 1990 quaranta anys després que fora escrita. En esta mateixa línia de música dedicada a la patrona no oblidem els “Goigs” de Revest i Ripollés de 1924, la Salve Popular de mossèn Pachés ja centenària, la Missa de Lledó i la “Cantata dels dotze estels” de Matilde Salvador, esta última amb lletra de Miquel Peris, les pregàries de Josep García “Regina de Castelló”, i “Llum i guia” i les que sobre lletra de la salve “lledonera” de Miquel Peris van escriure Pepe Gargori i Paco Puig. Així mateix recentment difunt José Falomir va dedicar una pregària a la patrona davall el títol “Mareta”.

Articles

125

Evolució de la dolçaina a la ciutat de Castelló Autor: Joan Josep Trilles i Font President Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters

A Castelló de la Plana, parlar de la dolçaina i el tabal és parlar de festa. En realitat, ens seria difícil d’entendre la nostra festa sense la participació d’aquests dos instruments tan populars. Des d’antic, aquests dos instruments s’han utilitzat arreu de les nostres terres, per a acompanyar tota mena de festes i diades col·lectives, bé siga a través de les dansades, les despertades i les processons, bé siga a través de les cercaviles, la funció més important de les quals era la d’avisar i cridar a la festa, convidant el veïnatge a participar de la gatzara i l’alegria dels festeigs. En aquest llibret de festes de la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” trobem un magnífic treball del que fou Cronista Oficial de la Ciutat, José Sánchez Adell, sobre els orígens de la dolçaina a Castelló fins a les primeries del segle XVII. A final del segle XVII es fan proves de diferents instruments de vent, però també de chirimía. Trobem la xeremia dins dels propis municipals com un ofici, amb una plaça de músic, tot i que toquen altres instruments. En un estudi personal, buscant a l’Arxiu Municipal de Castelló, en Judiciaris 1695-96-07-98, trobem una acta d’examen pel Benefici de Corneta: “Examen y relacion de las oposiciones sean echo para el Beneficio de Corneta en la Villa de Castellón en 3 de Agosto de laño 1696”. Però seguim endavant i trobem en les Actes Capitulars que el 16 de juny de 1727 es contracta a Agustín Valls dolçainero en todas les festividades de la villa para seis años por cada año (si se corren toros, 14 libras). Aleshores tenim assegurada la música de dolçaina fins a l’any 1733. Passem al segle XVIII i en l’any 1739 presenta un memorial el dulzainero Jayme Fabregat per ocupar el lloc del difunt Agustín Valls i demana cobrar en cada un año diez y seys libras por hacer música en dichas festividades. Aleshores veiem que ha estat vigent l’ofici de dolçainer. I després en El Clamor de la Democracia de 27 de setembre de 1883, el cronista Balbás fa referència a un acord municipal de 1750, on es presenta un presupuesto de gastos de Castellón on se li paga Al dulzainero ... 12 libras anuales. Llavors trobem que estava ben activa la figura del dolçainer a la nostra ciutat.

126

Evolució de la dolçaina a la ciutat de Castelló Ja a finals del segle XIX i primeries dels segle XX baixen a Castelló els afamats Ramos i Montoliu els Dolçainers de Tales, “Los leones” d’Almedijar, Camilo Ronzano de Sorita del Maestrat, Miquel Orti i Julià Pastor de Morella. Ells continuen anunciant la festa. A la segona meitat del segle XX, l’any 1958 apareixen els Dolçainers del Grau, José Mª Illescas López (Cádiz, 1916-Castelló, 1999), dolçainer i organista, i Vicente Bacas Vilarroig Xamberga (Grau de Castelló, 1918-1990), pescador i tabaleter. Músics de festes de carrer, del Pregó i de la Cavalcada Infantil i per totes les comarques de Castelló. Els recordem tocant la dolçaina i el tabalet al Pregó de festes de Castelló, d’una manera lliure i anàrquica, però al mateix temps agradable i graciosa, i fent sentir al públic que els veia la seua manera d’expressar alegria fent música i assenyalant que allò que feien la dolçaina i el tabalet no era altra cosa que anunciar festa. Li donaven tres voltes al Pregó i com, cada diumenge, al vell Castàlia tocaven una i una altra vegada el Pam, pam, orellut. Cal recordar també l’enginyer i dolçainer Miguel Mulet Ortiz (Faura 1926 – Castelló 1987) que estudià amb Joan Blasco Ribera als anys 70 i fou gran amic dels Dolçainers del Grau. L’any 1975 amb la creació de l’Escola Provincial de Dolçaina a Algemesí es produeix un canvi al món de la música tradicional, la parella de dolçainer i tabaleter dóna pas a les primeres colles de dolçainers i tabaleters als anys huitanta com “La Xafigà” a Muro o “El Terròs” a Petrer. A casa nostra l’any 1979 naix la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló amb Fernando del Rosario, Miguel Ferreres “El farmacèutic d’Altura”, Agustí Gasulla, Javier Vicente, Daniel Mateu... Colla que enceta cada any el Pregó de festes, ens guia cada tercer diumenge de quaresma cap a la Magdalena i ens fa reviure la tradició pairal. L’any 1982 “El Rall”, Ximo Fàbrega “Farinetes” i Domingo López agafen el testimoni de Illescas i Xamberga i creen la Colla de dolçainers i tabaleters del Grau, amb una manera molt particular de gaudir d’aquesta música en la colla i en l’escola. La Colla “El Soroll” naix l’any 1984 passejant per tot arreu amb la dolçaina i el tabal, fent rotgle a les placetes de Castelló en festes. L’associació de veïns “Els Mestrets” l’any 1986, també va crear una agrupació de dolçainers i tabaleters d’on han eixit bons activistes del món de la festa. Amb patiments han estat assajant en el vell magatzem del frontó de Castàlia. Deixaren l’associació per constituir-se en colla anomenant-se, Colla de dolçainers i tabaleters “Castàlia”.

Articles

127

Evolució de la dolçaina a la ciutat de Castelló Una altra agrupació per iniciativa de Paco Magnieto, Pepe Oria i Eliseu Artola, formen també l’any 1986 l’Agrupació de dolçaina i tabal D. i T., donant una nova dimensió a la manera d’entendre aquests instruments. Després el 1989 el Grup de dolçaina i tabal “El Gínjol”; el 1992 la Colla de dolçainers i tabaleters “El Fadrí”; el 1999 la Colla de dolçainers i tabaleters “Xaloc”; l’any 2000 apareix el Grup “La Plana” dolçainers i tabaleters; amb força naix l’any 2004 l’agrupació Xarançaina; per acabar amb la darrera agrupació creada el 2008, la Colla Dolçaina i Tabal “Verge del Lledó”. A finals del 2004, per primera vegada comença a funcionar una agrupació dins d’una gaiata, l’Escola de dolçaina i tabal Gaiata 15 “Sequiol”, que en l’actualitat formen una Secció dins de l’entitat. Ja l’any 2009 naix a secció de dolçaina i tabal dins del Grup de danses la Nova Escola. Cal dir que a la nostra ciutat tots els grups de danses han tingut els seus dolçainers i tabaleters. També les colles de dimonis. Pel que toca a les escoles, a la nostra ciutat sempre hi ha hagut tradició en cada colla d’ensenyar els instruments, però com a colles formals cal anomenar: Escola Municipal de dolçaina i tabal de Castelló (1994); Escola de dolçaina i tabal “I.E.S. Joan Baptista Porcar” (2000); Escola de dolçaina i tabal del Primer Molí (2006); Escola de dolçaina i tabal Grupo Reyes (2007); Escola de dolçaina i tabal ”La Plana” (2008); i Escola de dolçaina i tabal ”Verge del Lledó” (2009). Per acabar cal dir que el passat 13 de desembre de 2015, al Conservatori Professional de Música “Mestre Tàrrega” de Castelló es va donar la primera classe de oficial fent realitat un somni de molta gent, amb la implantació dels estudis de dolçaina en un conservatori oficial de la xarxa de la Generalitat. Recordem que en data de 31 d’octubre es publicava l’ORDRE de 24 d’octubre de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, s’establien els requisits d’experiència docent per a impartir l’especialitat de Dolçaina en els centres públics i privats d’ensenyança de música de grau mitjà de la Comunitat Valenciana segons Reial Decret 2194/2004, de 25 de novembre i es publicava en el butlletí núm. BOE 299 del 13/12/2004. Amunt la dolçaina!

128

La banda municipal i la seua relació amb les festes de Castelló Autor: Josep Vicent Ramón i Segarra Director de la Banda Municipal de Castelló

Quan Miguel Ángel Mulet em va demanar un article per a este llibret, gran honor per a mi, que versés sobre la Banda Municipal i la seua relació amb les Festes de Castelló vaig visualitzar, amb grat record, la mítica frase del Cabaret Tropicana de L’Havana a Cuba, brindant al públic amb l’alegria en la mirada i el ritme en el cos dels artistes que caracteritza el seu xou: “La màgia eres tu”. La màgia és les ganes de viure, de conviure, de compartir, de voler, de tindre, de ser part d’un tot. D’una cultura, d’un sentiment... d’una raó que t’identifique i per la que et sentes feliç. La màgia és la gent i el que fa. Respectar la tradició que heretem de generació en generació i influir en ella en el nostre dia a dia, de tal manera que, alhora que la conservem, per estimar valuosa, la renovem per a futures generacions. Això és el que els castelloners, com a màgia, hem convertit en festa. Una festa que es viu en el carrer i que dura tot l’any: Mare de Déu de La Balma, Sant Francés D’Assis, Santa Bárbara, Asoc. Cult. Festes. S. Fco. i Clara d’Assís, Sant Fèlix de Cantalici, Sant Roc del Raval, Sant Roc de la Vila, Sant Agustí i Sant Marcos, Sant Nicolau de Bari, Portal de la Puríssima, Sant Roc Cassola-Canyaret, Sant Roc Pany de Sant Diumenge, Sant Roc de la Vora Sèquia, Sant Blai, Sant Vicent Ferrer, AAVV Verge del Lledó, Sant Cristòfol, Corpus, Nadal, Reis, Setmana Santa, Sant Pere, Mare de Déu del Lledó i Festes de la Magdalena. No pretén ser llistat de totes les festes que se celebren en la ciutat al llarg de l’any però sí una enumeració de les festes de Castelló en les que actua la Banda Municipal en data 2015, oberta a noves participacions i projectes que contribuïsquen, si és possible encara més, a estretir el vincle amb cada una de les associacions i sectors de la societat castellonenca que és en definitiva l’objecte d’este encàrrec. La Banda Municipal va nàixer fa ara just 90 anys. Va ser en 1925 quan, fruit de la inquietud de la societat castellonenca i tenint com a precursores a altres formacions musicals de la ciutat com “La Lira” i la “Banda de Música de Bombers”, l’Ajuntament de Castelló, sent alcalde Salvador Guinot Vilar, va acordar en el ple del dia 2 de juliol i de conformitat amb allò que s’ha proposat per

Articles

129

La banda municipal i la seua relació amb les festes de Castelló les comissions de Personal i Hisenda, la confirmació, en propietat, del càrrec de director de la Banda Municipal a favor del mestre Pascual Asencio Hernández, del subdirector Eduardo Felip Roig i la de cada un dels seus components. Aquella primera plantilla contemplava fins a 42 músics i des de llavors, esta Banda Municipal ha prestat els seus servicis a la ciutat de qui és també digna ambaixadora. En estos 90 anys van passar altres 3 directors: Eduardo Felip Suárez, Juan Garcés Queralt i Francisco Signes Castelló. Ara deté el càrrec qui escriu i la perspectiva em diu que el denominador comú és la vocació de servici de tots i cada un dels músics que, davall les distintes batutes, han posat música a la vida d’una ciutat, amb la que s’ha mimetitzat i junt amb la que han evolucionat. Érem molt joves quan en 1945 van nàixer les nostres Festes de la Magdalena. Comptàvem tan sols amb 20 anys i qui no s’apuntava a tant sarau. Perquè ací estava la Banda Municipal i ara, fixa’t tu... inseparables. Què seria hui Castelló sense el seu “Rotllo i Canya”, que per cert també va ser fruit de la màgia del públic que ho va triar. Va obtindre 1262 vots d’entre els que van assistir a l’audició dels pasdobles que es van presentar al concurs convocat per l’Ajuntament de Castelló i que van ser interpretats, com no podia ser d’una altra manera, per esta Banda Municipal. Per cert, el material no és el més important, però José García Gómez, el compositor, es va embutxacar un premi en metàl·lic de 2.000 ptes. de l’època. Quina inversió! . Des de llavors un gran nombre de compositors ha escrit per a la nostra festa, arribant a elaborar un llenguatge característic que identifica la música castellonera: Alberto Marzá, Francisco Signes, Joaquín Sanchis, Joaquín Ortells, José García, José Gargori, José Pla, Miquel Mulet, Pedro Guzmán, Rafael Roca, Ramón Garcés o els germans Vicente i Antonio Terol, podrien ser exemples significatius i precursors del nou projecte que ve duent-se a terme des de l’any 2013 i que consisteix en l’edició d’un CD que conté cada any els pasdobles que porten per títol els noms de les Reines de les Festes de Castelló i que són encarregats per l’Ajuntament de Castelló a reconeguts compositors amb la il·lusió de regalar a les reines alhora que enriquir el patrimoni cultural, artístic, musical i festiu de la nostra ciutat. Ah! Em falta dir quelcom molt important: la nostra relació amb les Festes de Castelló arriba fins el punt que, el dia 21 de gener de l’any 2000 proclamem per sempre Musa de la Banda Municipal de Castelló a qui fora Reina de les Festes de Castelló, Isabel García Manya. La Banda Municipal de Castelló ha fusionat la seua música durant tots estos anys amb tot tipus de grups: cors, cantants de qualsevol estil, instrumentistes, altres conjunts instrumentals i grups de música d’arrel, que ací a Castelló podríem traduir com “de soca”. Ací estan “Els Llauradors” i totes les entitats i persones que han volgut tindre al seu costat a esta Banda Municipal que, sense excepció, participa absolutament en tots els esdeveniments de rellevància de la nostra ciutat. A l’escriure l’últim paràgraf, em vénen a la memòria el nom de persones com Miquel Soler o Vicent Pau Serra. Persones fonamentals en la festa de Castelló. Persones que, amb la seua opinió van crear tendència en l’acció de tantes i tantes altres en la recent història de la ciutat. Em vénen també a la memòria tots aquells que des dels seus llocs de responsabilitat van saber prendre les decisions correctes perquè podem celebrar amb esta vitalitat nostre noranta aniversari i també tinc en la meua retina a tots els que aplaudeixen i miren amb alegria el pas de la nostra Banda Municipal. Per tot això em recorde i adapte la mítica frase que un dia vaig escoltar: “Castelló, la màgia eres tu”.

130

En José García Gómez, Mestre, músic i compositor Autor: Alejandro García

Així va ser com va començar a gestar-se este article, en un radiant matí del passat mes d’octubre li vaig proposar a En Alejandro García l’edició del nostre llibret d’un article en la memòria de son pare En José García Gómez insigne músic i compositor autor d’entre altres del nostre volgut “Rotllo i Canya” . Després d’una salutació afable i entranyable li comente la nostra intenció i molt afectat per la mort d’un altre insigne mestre de la nostra música i amic i company d’Alejandro En Pepe Falomir quedem per a la setmana pròxima a Benicàssim. Així que a primers de Novembre en un matí més propi de la primavera que de la tardor comencem a xarrar i recordar a En José García, comenta Alejandro que de son pare com a músic creu que ja s’ha escrit tot i que abans que res vol recordar a son pare de la manera més personal i familiar i la qualitat humana que atresorava, i comença a comptar anècdotes i vivències de la seua vida. En José García Gómez naix a Castelló el 7 de Febrer de 1.897, el 22 de juliol de 1922 es casa amb Na Pepita Guinot Pascual, en la basílica d’Estepa, fixant la seua residència en el carrer Núñez d’Arce, núm. 22, del matrimoni van nàixer cinc fills, Josefina, José, Alejandro, Luis i María Estepa. En José García va dedicar la seua vida a l’ensenyança, com a mestre en les Escoles Pies i el Ribalta, i com a professor i fundador de la Banda de la Beneficència, per la qual cosa segons assegura Alejandro la consideració que més li agradava era la de “MESTRE”

Articles

131

En José García Gómez, Mestre, músic i compositor

Com a músic a més de la seua obra més coneguda sens dubte nostre “Rotllo i Canya”, En José García, va ser un magnífic concertista o acompanyant solistes lírics, orquestres o cantants de de qualsevol gènere que ho sol·licitaren, ja quan cursava els estudis primaris intervenia com a organista en els Escolapis, i durant tota la seua vida va viure per i per a l’educació i la música realitzant i recuperant músiques, danses i cançons per a La Secció Femenina què era qui aquells anys era l’entitat que s’ocupava de recuperar música i danses que segurament s’hagueren perduts si no haguera sigut pel seu gran treball al llarg de tot el territori Nacional a través de la seua secció de Cors i Danses. La creació de la Banda de la Beneficència, va ser una de les grans aportacions que En José realitza en pro de la música, ja que amb molt pocs recursos i poc de temps En José obtenia uns resultats impressionants. La banda de la Beneficència estava integrada per xics sense recursos que romanien en la banda des dels 8 als 14 anys, temps en què aprenien les notes i que quan aprenien les notes centrals ja els posava a tocar en la banda, i recorda el seu fill Alejandro el vincle que establia amb cada un d’eixos xavals que seguien visitant-li inclús molt després d’haver deixat la banda, ja que per aquells anys els xavals es posaven a treballar i en molts casos abandonaven la banda. Solia posar als pasdobles el nom d’aquells xavals. Quant a la seua labor folklòrica a més de la seua investigació i col·laboració amb La Secció Femenina, a destacar la Recopilació del Cançoner sobre l’any 1945. Va ser en 1942 quan es convoque un concurs de pasdobles que havia de representar musicalment les festes de Castelló, que seria votada popularment en la Plaça de Bous, va ser allí on per votació popular va ser triat el nostre “Rotllo i Canya” compendi de temes populars acoblats perfectament, temes com el “El tio Pep se’n va a l´horta”, les penes són, i altres, i va ser En Angel Sánchez Gozalbo el que va posar la lletra utilitzant lletres originals del cançoner popular, recopilant el sentir del poble de Castelló, amb notes justes i senzilles i al mateix temps expressives del sentir Castellonero. Així que llançarem un VÍTOL, pel nostre “rotllo i canya” i En José García senyal d’identitat de les nostres festes i la nostra Ciutat.

132

Nou anys de l’Hostal de la Jlum Entre els primers setanta de les noves Festes Magdaleneres

Autor: Salvador Bellés

Entre el 70 aniversari magdalener, que planta enguany l’estendard de la seua singular significació, hi ha un espai, entre 1962 i 1970, en que el protagonisme va botar per damunt d’altres iniciatives, novetats, incorporacions a les continuades setmanes des de 1945 de les Festes de la Magdalena, segons pot observar-se en els programes oficials que en veritat constituïxen el text de la nostra història, en el col·lectiu i ciutadà, en el personal també. En eixe citat 1962 va aparèixer per primera vegada el batejat com “Hostal de la Llum”, que en els seus nou anys d’existència -fins 1970- l’envelat va aportar el seu atractiu i la seua singularitat al programa de festes. El seu nom, amb el pas del temps, ha anat adquirint estranyes ressonàncies i hui, cinquanta anys després, hi ha com un anecdotari de successos i una aroma de mite per a les gents de Castelló. ACCIÓ MUNICIPAL Encara que era la Junta Central de Festejos i el propi Ajuntament els que figuraven oficialment com a empresaris del local, vam ser un molt reduït grupet de persones vinculades a la festa i al món de l’espectacle els que cuidem de programar i gestionar el local, encara que exteriorment figurés com una acció municipal més. Jo mateix, m’incorporava a la Junta Central des d’aquella revista radiofònica que dirigia i realitzava en l’emissora de Ràdio Castelló de la SER. I tal vegada per això vaig ser el triat. (la revista es titulava “Gaiata”). Amb “L’Hostal de la Llum” es complia una vella aspiració festera. Era alcalde el senyor Eduardo Codina i el president de la Junta el regidor Álvaro Nebot, formant pinya amb dos persones tan significades com Carlos Marriment i el metge Víctor Beltrán. El problema va aparèixer quan va haver de dissenyar-se una forma d’explotació, programació i manteniment, que l’Ajuntament no podia afrontar comercialment. Així que, sent membre de propaganda de la Junta, quan m’ho van pro-

Articles

133

Nou anys de l’Hostal de la Jlum posar vaig acceptar el risc econòmic del que suposava ser una empresa comercial independent, encara que amb totes les concessions necessàries per al col·lectiu fester i per a la pròpia alcaldia. EL SEU ORIGEN I UBICACIÓ Vaig tindre la sort de comptar amb dos grans amics col·laboradors en Alfredo Monfort i Pepe Ribes. I comencem a programar i gestionar. L’Hostal de la Llum era un envelat d’origen i estil català, que també es va fer popular a València, per falles. Tenia unes dimensions de 20x30 metres aproximadament, un sòl emmoquetat, pista central de parquet per a ball i escenari dels espectacles, tarimes àmplies per a orquestres i generosa barra de bar, cortines de vellut, cornucòpies, aplics decoratius i també llums preciosos de vidre tallat. Cabien més de doscents vetladors amb els seus tovalles de color, més de mil cadires per al públic i, clar, un apropiat servici de cambrers. En alguna nit especial es van organitzar sopars de gala. El pavelló es va instal·lar en el carrer de l’Arquitecte Traver, entre la plaça de l’Hort de Corders i la Roda Millars. A l’elegant porta d’entrada, amb dosser, s’accedia per Hort de Corders, a l’altura d’on ara es troba l’estàtua “Homenatge al Filaor”, de Juan Ripollés. Cap al final es van ubicar els servicis, amb els seus elegants lavabos i aigua corrent. QUI I COM En funcions de vesprada i nit, des de la vespra del Pregó fins a l’últim diumenge, notables orquestres invitaven a ballar i les atraccions de major nivell artístic i popular actuaven en directe. A les vesprades, amb preus molt populars amb assistència massiva dels joves castellonencs de l’època; a les nits, festes de vestits llargs i elegància pertot arreu. En general, vam aconseguir oferir una programació molt suggestiva. Julio Iglesias i Raphael, amb José Guardiola, Peret, els Cinc Llatins, Serrat, Lola Flores i Rocío Jurado, el Duo Dinàmic amb Els Mustang i Els Sirex, Marino Marini, Masiel, Gelu, Conchita Velasco... i les millors orquestres de Castelló. Potser el que més va transcendir a Espanya fora la incorporació del nostre trofeu anual Dels Millors d’Espanya, als que va donar suport i divulgació el mític locutor Raúl Mates, que acompanyava en l’escenari a novel·listes, compositors, directors i actors de cine i teatre. La veritat és que aconseguirem un gran nivell.

134

La Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló i les festes Autor: Quique Pérez Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló Sempre que parlem de festes i sobre tot de les Festes de la Magdalena, ens venen al pensament actes molt diversos, moltes gaiateres i gaiaters, molta gent al carrer, coets, beguda, música i és inevitable pensar en la dolçaina i el tabalet entre altres coses, o al menys a mi em passa. Potser perquè soc dolçainer, és clar, però també perquè en eixos dies es produeix un esclat de música al carrer on el tabalet i la dolçaina tenen un paper molt rellevant i cada vegada més nombrós. Abans el dolçainer i el tabaleter anaven quasi bé sempre ells dos a soles, però amb la formació de les colles i la creació de les escoles de dolçaina, hem passat en pocs anys de la parella dolçainer-tabaleter, a ser un grup de persones formant una colla els que toquen aquests instruments, amb lo qual també es requereix una millor i més uniforme afinació. Actualment la dolçaina i el tabalet, s’han convertit en la parella d’instruments més típics i arrelats a qualsevol festa dels nostres pobles i les nostres comarques. Tant és així que moltes vegades vas pel carrer i al sentir els sons de les dolçaines i els tabalets, tothom s’acosta per tal de veure que passa, perquè de segur que serà algun acte relacionat amb la festa. La dolçaina i el tabalet compleixen el seu paper que és cridar a festa, com ara anunciar la arribada d’una comissió festera amb Regines o Madrines i autoritats, tot i tenir també una altra vessant més disciplinada quan toquen en companyia de bandes de música o amb grups de dansa, ja que de la dolçaina i del tabalet, depèn l’èxit d’allò que s’està interpretant o ballant. La Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló (fidel als seus principis) és una de les que aporta la seua música no solament durant la setmana festera, sinó al llarg de tot l’any, en diferents manifestacions culturals, socials de tot tipus, folklòriques etc. La seua creació es va produir al voltant

Articles

135

de l’any 1981 quan a Castelló i província hi havia molt poca gent que tocava la dolçaina. Va ser un xicotet grup d’amics els que preocupats per la possible desaparició d’aquesta música tan típica i tradicional nostra, es van aplegar per a aprendre a tocar una miqueta, i fent festa i divertint-se, recuperar i interpretar les antigues melodies que tocaven els dolçainers ja quasi desapareguts. Són membres del col·lectiu del Betlem de la Pigà, de l’Institut d’Etnologia i Cultura Popular de Castelló, distingits amb el Fadrí d’Or l’any 1992 per la Junta de Festes de Castelló, Blaiers d’Honor al carrer Sant Blai, Gaiaters de l’any per la Gestora de Gaiates, van ser nomenats “Gaiaters d’Honor” per la Gaiata 17 Tir de Colom l’any 2003, van rebre en la Magdalena 2004 “El Volaoret d’Or” de mans de la Colla del Rei Barbut, entre altres distincions. L’any 1994 i dins de la celebració de l’onzena edició del Festival de Danses de l’Antiga Corona d’Aragó, la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, va presentar en públic una gravació de música amb dolçaina i tabal, la qual cosa va tindre lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament de la ciutat, el 15 de Maig de 1994. L’any 1995 van realitzar un nou enregistrament, aquest més alegre i festiu, amb música més moguda i popular, amb cançons conegudes per tota la gent de Castelló, el títol ho diu tot “Cançons de Festa”, que es va presentar durant els actes de celebració del Cinquantenari de les festes de la Magdalena i que va ser distribuït mitjançant el periòdic “Levante de Castellón”. Posteriorment i utilitzant les noves tecnologies, van enregistrar un CD que amb el títol “Ball de Plaça”, recull diversos balls populars de les comarques i pobles de Castelló, de manera que tots el xiquets i xiquetes que aprenen a ballar en moltes escoles de Castelló, ho puguen fer amb la mateixa música per tal de unificar criteris i que a l’hora de ballar, tots hagen aprés els mateixos passos i les mateixes repeticions. És el CD amb el qual aprenen tots els joves que participen a la Dansà Infantil de Magdalena el diumenge final de la setmana de festes. Estem parlant sense dubte d’una agrupació amb un alt nivell de participació en les festes de tot caire que s’organitzen a la nostra ciutat i principalment a les de la Magdalena que és quan mes feina tenen amb el seus tabals i les seues dolçaines, ja que són presents quasi bé a tots els actes que s’organitzen durant aquesta setmana festera. Sembla que va ser ahir, i en canvi ja fa 33 anys des que es fa formar la Colla de Dolçainers, en els que ha sigut tant nombrosa la proliferació de dolçainers i tabaleters al nostre Castelló i província, i sobre tot de colles de dolçainers, que semblaria una bogeria pensar que aquests instruments no pogueren tirar endavant per molts anys. La seua dedicació els ha permès portar la seua música i el seu estil interpretatiu allà on se’ls ha demanat. Han estat presents quasi bé a totes les festes de la Comunitat Valenciana, Aragó, Catalunya, Castella la Manxa i fins i tot han participat en festivals de música de festa a França, Àustria i Itàlia, darrerament i acompanyant a l’Associació Moros d’Alqueria de Castelló, alguns dels seus components amb les seus dolçaines han visitat països com ara Xina, Romania, Colòmbia, Veneçuela, Cuba i República Dominicana.

136

La Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló i les festes Crec que és motiu de satisfacció poder veure en l’actualitat, que la dolçaina, el tabalet i el seu entorn, tenen prou continuïtat i ens hem de sentir orgullosos d’això tots aquells que d’una manera o altra hem contribuït a que això sigue així, tot i que devem de continuar fent esforços i promovent l’ús de la dolçaina i el tabalet arreu de les nostres comarques, per a evitar que puguen caure novament en l’oblit. A través de les escoles de dolçaina i tabalet, la gent jove té la possibilitat de contactar amb aquests instruments i comprendre el seu significat, la seua dificultat, i la seua utilitat, a més d’adquirir una cultura musical com la de qualsevol altre instrument que els pot servir en el seu desenvolupament personal en el futur. Altres que tenen fills menuts, pensen al mateix temps, que mentre els nostres xiquets estan aprenent o tocant la dolçaina, no estan fent altres coses menys productives. Fa anys es pensava i lluitava fins i tot davant les autoritats, per normalitzar el seu ensenyament als conservatoris de la Comunitat Valenciana com si es tractés d’un dels altres instruments que s’hi ensenyen. Durant uns anys es van convocar (i encara es convoquen) concursos de composició per a obres de dolçaina i banda en les quals se li dona un paper de solista a la dolçaina i d’acompanyament a la banda, amb la finalitat de demostrar que la dolçaina pot complir eixe paper sense cap problema, com si fos un altre instrument qualsevol de la banda, lo qual indica el grau de participació i d’integració que està prenent en el panorama musical actual. Enguany per primera vegada a la història, s’ensenyarà la dolçaina al Conservatori de la Plaça Fadrell de Castelló amb un professor de reconeguda experiència al mon de la dolçaina. La Colla comença la seua participació magdalenera el dissabte de festes acompanyant les Regines i les autoritats a encendre la mascletà inaugural de la setmana festera, seguint amb un dels actes més assenyalats, el Pregó. Tercer diumenge de Quaresma, 07:00h del matí, Plaça Major, a toc de campanes comença la despertà davant l’ajuntament, ja hi som al dia gran, anirem amb les nostres dolçaines i tabalets a la Romeria i farem la Tornà, tot el dia sense parar de tocar, animant el camí i gaudint d’eixe dia tant important. Al dia següent serà el Pregó Infantil. Ens repartirem amb diferents grups de xiquetes i xiquets per a interpretar els balls que han aprés durant el curs escolar i que volen oferir als amics, familiars i a la resta de gent que veu amb curiositat i sorpresa, com xiquets i xiquetes que quasi be no alcen dos pams de terra, ballen sense parar al llarg del seu Pregó. Homenatge a la dolçaina, participació amb Xarxa Teatre a la Nit Màgica, dijous concert a la porta de la nostra colla, (al que es pot acostar tot aquell qu’ho desitge), acompanyaments als castells de focs, animant les anades i vingudes o els trasllats d’un castell a un altre, fent músiques i escampant eixes notes tradicionals de la dolçaina i el tabalet, Ofrena a la Mare de Déu, Dansà Infantil, Desfilada Final de festes, són alguns dels actes en els que participa la Colla de Dolçainers que amb els seus instruments volen passar-ho bé, divertir-se, i fer que la gent que els escolta també s’ho passen bé. Ara que estem a les portes de la Magdalena 2015, i ja tenim els instruments preparats i afinats (com diem nosaltres) per a aquesta nova edició, volem desitjar als veïns del sector Gaiata 1 Brancal de la Ciutat, una excel·lent Magdalena 2015, plena d’èxits, d’harmonia i de convivència festera. VITOL!!!

Articles

137

Brancal de la ciutat.... l’Himne Autor: Arturo España Marzá Amb el vent, acariciant la silueta de les muntanyes, murmurant entre els perennes vigilants de la flor del taronger, elevant fins a l’infinit l’aroma del salnitre, enredant-se en cada cantó, cada taulell, cada terrat, cada colp sobre el cuiro d’un tabal, cada pas pels amagatalls tallats d’una dolçaina, ballant amb fuses, corxeres i redones per a crear l’esquema de l’eufonia que compon l’estela d’un poble, la melodia identificativa de la Plana, d’un sentiment, d’unes arrels profundes capaces d’harmonitzar inclús el silenci. Així naix la música, la nostra música, el complement indispensable de la llum, l’alegria, l’emoció, aquella que direcciona la passió per continuar mostrant al món i a nosaltres mateixos el que vam ser, el que som i el que pretenem ser en un futur etern. Potser tots siguem aptes per a estimar-la, inclús apreciar-la en el seu valor, encara que només alguns aconseguixen la capacitat d’esfilagarsar-la per a utilitzar els seus brins en un teixit colossal que embolica, qual immens tapís, l’empremta inesborrable de la humanitat. I, així, enorme entre els grans ens acompanya cada dia i romandrà en la història i el record de la nostra ciutat D. José Gargori Vicent, “el mestre Gargori”, faedor d’intensos teixits sonors d’orgull d’estirp castellonera, engendrador incansable de composicions, dovella indispensable de l’arc de triomf de Castelló de la Plana, d’immortals i penetrants sons nascuts d’un cor carregat de salnitre, romer i flor del taronger, nexe indispensable entre les parts que s’unixen per a formar el cor zenital de les nostres festes, albada d’harmonioses identitats gravades en les ànimes dels que senten la seua terra com a fonament de la seua existencia. Com a generós autor del segell identificatiu de tants sectors gaiaters, el mestre Gargorí va atendre, anys hi ha, la crida del Brancal de la Ciutat per a reflectir entre les línies d’un pentagrama l’estampa i senyal de la peça que aportem al fabulós dibuix de les festes fundacionals de la nostra ciutat. Amb semblants vímens no resultava difícil arribar a realitzar bones cistelles, afegir guindes sobre sublims pastissos no requerix més que un poc d’atenció i cura per a no danyar la bellesa de la seua creació. Encara que aparençara una certa dificultat incorporar poesia a la fantasia del mestre, la realitat és que la lletra ja es trobava acatxapada entre les notes de tan preciós perfil sonor, tan sols era qüestió d’escoltar-la i sentir-la, de mirar i d’entreveure, de llegir en el grandiós sentit que cada nota conté i, d’esta manera, assentant l’atenció es podia escoltar el Migjorn, el vent del Sud creuant el Brancal de la nostra Ciutat, impregnant per tot el Raval l’aroma dels tarongers del contorn campestre, elevant-se cap al cel qual lluminosa Gaiata, sense foc i sense fum, disfrutant de la bellesa de les nostres representants, les més guapes de Castelló, acompanyant Sant Cristòfol i San Francesc en la seua labor protectora de l’orgullós veïnat brancaler, magdalener, castelloner i sobretot, fervent i floral costurer de guarnits tapissos per a la patrona de la Ciutat, la nostra Mare de Deu del Lledó. “Som Brancal i Lledoneros, orgull de soca … CASTELLONEROS” Gracies Mestre Gargori.

138

Brancal de la ciutat.... l’Himne

Himne

de Brancal de la Ciutat Per la porta “migjornera” sense fum i sense flama neix la Gaiata primera del Poble de Castelló. Les taronges són bandera del Raval quen’s atresora d’una arrel castellonera de les bones, la millor. Vore a la Festa les nostres Dones es la tempresta que fa que plores de la emoció... ¡¡ Són les xiquetes més guapes de Castelló !! Sant Cristofol ens resguarda... del mal que vinga... i quen’s aguarda Sant Francesc ens il·lumina... vestint la Verge... de clavellina Processons i algarabia... per la persona... que aqí ens arriba Som Brancal i Lledoneros... Orgull de soca... Castelloneros. Festes de la Magdalena... de nostra terra... de Festa Plena Un Pregó ens anuciaría... que som en vespra... de Romería Omplirem de flors L’ermita... mai no falten... amb aquesta cita Som Brancal i Lledoneros... Orgull de soca... Castelloneros. ¡¡És un gran goix poder viure... al Brancal de la Ciutat!! Sant Cristòfol ens resguarda... del mal que vinga... i quen’s aguarda Sant Francesc ens il·lumina... vestint la Verge... de clavellina Som de rotllo i som de cunya... cinteta verda... playa i muntanya Som Brancal i Lledoneros... Orgull de soca... Castelloneros.

Articles

139

Festival Internacional de Bandas Autor: Associació Cultural Moros d’Alqueria

L’associació Cultural de Moros d’Alqueria creà, l’any passat feu 25 anys el Festival Internacional de Música de Festa que es un dels actes mes diversos, animats i emblemàtics del calendari de la setmana gran magdalenera. Un festival cosmopolita, ple de dinamisme, de color, de vistositat y de ritme musical que encisa a les gents i que sempre ha gaudit d’un considerable èxit. Com va nàixer es difícil plantejar-ho. Surt sens dubte d’una voluntat festívola dels Componentes de la colla cultural. Com es sabut L’Associació Moros d’Alqueria es va constituir en 1976 com a associació cultural i, des de llavors, cobreix la representació musulmana a la cavalcada del «Pregó», dins de les Festes de la Magdalena, declarades d’Interès Turístic Internacional. Neix amb la finalitat de recordar i difondre les aportacions culturals de l’avantpassat musulmà. La vistositat de la seva indumentària obeeix al desig d’oferir una simbiosi entre cultura i espectacle. També es una gran ambaixadora arreu del mon de les desfilades als sons sincopats de les marxes amb poderoses bandes de música. Pot ser eixa afició als desfiles amb acompanyament musical, motivara l’idea de crear un certamen de bandes internacional. Recordem que l’increment de les filades de Moros

140

Festival Internacional de Bandas odalisques i bandes al Pregó ha fet que s’hagin escrit algunes marxes mores de gran calibre com les dues que ha pautat el mestre Signes en els anys 2000 i 2003 o la “crida” de Jesús Palos amb dolçaines titulada “la veu crida la festa” o la “Conquesta de les Illes” que va instrumentar per a banda el llavors titular de l’Municipal Castellonenca. Amb eixes perspectives il·lusionants més l’aportació d’experiències personals viscudes en estades i viatges en paisatges estrangers, va començar a quallar la possibilitat de crear un festival cosmopolita en què s’invitara a bandes i conjunts d’animació per a diversificar i animar la segona meitat del programa de la setmana de festes, que presentava un cert declivi d’atractius. Pot ser que un precedent fora la presència d’agrupacions bandístiques internacionals com la de la Força Aèria dels EUA els anys 1961 i 62, com a conseqüència del final de l’aïllament internacional de la nació i l’inici de la cooperació política, van suposar un panorama més diversificat. Lo popular bategava amb força i ho feia amb el vincle de la música. En esta proposta de la invitació de bandes internacionals, cal assenyalar el preludi del que en 1989 va ser el Festival Internacional. Va haver de passar un quart de segle, perquè en el si d’esta associació, els seus components, que ja començaven a pentinar canes, recordaren l’animació que suposaven les bandes internacionals amb sons i músiques exòtiques que li concedien a la festa un atractiu internacional. El conjunt de components de la colla dels Moros d’Alqueria (ja que si bé van ser alguns dels seus membres els que van pencar en major grau, amb un esforç major de viatges i contractació, no va haver-hi component que no s’implicara en alguna mesura) van pensar en la vistositat de vestidures i danses, en l’impacte sonor, en l’animació de les danses … i la presència de conjunts de majorettes, que desfilaren als sons de les seues corresponents bandes de música. La bellesa de les xicotes, que lluïen generosos somriures i unes ben tornejades cames, l’alegria dels temes musicals, a ritme de marxes, les evolucions i acrobàcies… suposaven un panorama d’animació que resultaria molt suggestiu. Bé van poder comprovar-ho, quan les joves, quasi totes procedents de països de l’est d’Europa, on hi ha una important tradició d’agrupacions femenines de desfilada, van transitar pels carrers i places de Castelló despertant la simpatia dels seus habitants. La contractació de bandes amb comparseries de faldi-curtes xicotes, anava a revelar-se com imprescindible des de fa vint anys. L’èxit va portar, quasi sis anys després, a contractar conjunts de samba del Brasil. El càlid i sensual ritme sincopat, i els moviments fogosos de les belles mulates, quasi frenètics, per a combatre el fred del mes de març local, sobre els seus esculturals cossos tots elss esculturals escassament coberts amb succintes vestimentes, van concedir un nou atractiu per al Festival.

Articles

141

Festival Internacional de Bandas

Els moros organitzadors van viatjar per una infinitat de països veient, preguntant i interessant-se per col•lectius de música festera. El projecte quallava i era necessari aportar conjunts amb un nivell més atractiu i sobretot diversos. La major felicitació que es pot fer a l’organització, és que la multiplicitat d’apostes va motivar l’interès i l’expectació del públic any rere any, a l’extrem que les desfilades són seguides amb gran simpatia i que els milers de cadires que l’Ajuntament acomoda en la Plaça Major per a seguir les actuacions dels tres dies del Festival es copen molt de temps abans que comencen les actuacions. El fet que el a les hores canal autonómic de TV Canal 9 retransmetera en directe, any rere any, la clausura de l’espectacle assenyala la popularitat i transcendència fora de les fronteres locals del mateix. La veritat és que a estos conjunts instrumentals i de dansa se’ls va traure partit. Ja no eren només les actuacions successives en pla de concert en la plaça Major, en les dos jornades del Festival i la de clausura de l’últim diumenge de la setmana magdalenera, eren també els pròlegs en la plaça del Primer Molí a les mascletades, les actuacions en diversos àmbits individualitzats del nucli urbà, la participació en la desfilada d’animació dels últims dies del calendari bulliciós … Cal portar a la memòria com brillen eixes obres musicals plenes de llum, color i alegria, en què importa, sobretot, l’emoció que desperten en escoltar al carrer animant la festa o en l’escenari de concerts. Les marxes son tot un gènere essencialment popular i festiu que ha d’arribar a tocar la sensibilitat festera de l’oient. Però el comú, la popularitat del motiu, i la seva fi jovial o divertit, no ha de fer pensar que es tracta d’obres menors. En ocasions es interpretaven peçes d’envergadura amb agrupacions de bon nivell musical. Eixe ambient durà deu anys. La Junta de Festes de Castelló va assumir l’organització a rengló seguit i el Festival va continuar mantenint el seu esperit i el seu caràcter. La crisi que des de fa gairebé vuit anys pateix el nostre país va fer que la inversió fora menor, però l’interès del públic no va decréixer. Les bandes de música eren un significant fonamental en la segona meitat de la setmana gran de la ciutat. La llavor havia donat una collita ubèrrima d’alegria, cordialitat, colorits, ritmes i sonoritats. Cal recordar com frueix el públic a la plaça Major quan es duen a terme les actuacions dels diversos grups participants en el festival. Com aplaudeixen les desfilades dels conjunts apreciant potser més que la música, les evolucions, les diverses vestimentes, el ambient de festa que generen i sobretot la simpatia que el ritme de marxa de les peces infonen a la globalitat d’espectadors assedegats d’espectacle .

142

La música i la dansa en la festa Autor: Conso Jovena i Cervera Director Escola de Dansa de Castelló La música és vida, alegria, sentiment, llibertat, protesta, religiositat, tristesa... Una festa de qualsevol índole, no es pot concebre sense música. La música, i en açò cas, la tradicional, la que té arrels en el poble, sempre té una significació especial amb el caràcter de les seues gents. Les festes de la Magdalena serien impossibles sense pensar que una dolçaina o un tabal, una rondalla, unes castanyetes o una banda no s’escolten durant la setmana festera. Així, també durant la resta de l’any, en festes de carrers, processons, serenates del mes de maig, en qualsevol celebració que es preste. Els primers anys de Pregó, baixaven dels pobles de la província amb dolçaina i tabal, Sant Jordi, Càlig, Traiguera, Morella, Forcall, Sorita, Coves... Alguns acompanyats per grup de ball, sent estos balls processionals o “balls de plaça”. Junt amb estos, estaven els grups de Castelló, la Coral (antiga Educació i Descans) i la Secció Femenina, ballaven amb rondalla balls tradicionals de Castelló com el Bolero, Jota de Castelló, Marineries. Amb el pas dels anys, el Pregó ha evolucionat unint-se més pobles i, per tant, més grups de danses, mostrant els balls tradicionals de cada comarca, sempre acompanyats tant de dolçaina i tabal com de rondalla. Sempre destacant alguna dansa com la Dansa Guerrera de Todolella. A més el Pregó ho completen diversos ens i associacions com a Moros d’Alqueria, Cavallers de la Conquesta, l’Aljama i Colla del Rei Barbut, els quals aporten els seus balls de danses característics , com la música i danses mores mentre desfilen o, el ball del Cabuts.” Durant la setmana de festes, se celebren tant festivals folklòrics, en els que participen grups de danses de la ciutat i de les Cases Regionals; com a Mostres infantils de Danses, on participen xiquets i xiquetes de la nostra ciutat, representant als seus col·legis i grups de dansa. També cal destacar la celebració de l’Homenatge a la Dolçaina i el Tabal, en el que participen totes les colles o associacions relacionades amb estos instruments, com la Colla Xaloc, Colla de Dolçainers i Tabalaters de Castelló, Colla Castàlia i la Gaiata 15 “Sequiol” entre altres. L’últim cap de setmana de les Festes, destaca la importància del Certamen Internacional de Bandes, consisteix en diverses actuacions durant les visites de les Reines de les Festes als sectors i actuacions prèvies a les mascletaes, així com d’una gran actuació en la Plaça Major l’últim diumenge de festes, de les diferents Bandes que provenen cada any de diversos països, tancant el Certamen Municipal de Castelló, sempre present en aquest Certamen com a representant de la ciutat.

Articles

143

Programació

DISSABTE, 07 DE MARÇ 12’00 h. 16’00 h. 23’00 h. 23’00 h.

Anunci oficial de les Festes i Mascletà a la Plaça Primer Molí. Cavalcada del Pregó Trasllat de les nostres Gaiates al carrer Sant Roc. Animació musical a la plaça Botànic Calduch. Orquestra Marengo

DIUMENGE, 08 DE MARÇ 07’00 h. 08’00 h. 19’00 h. 19’00 h. 23’00 h.

Repartiment de canyes i cintes a la Plaça Major. Missa de Romers i, en finalitzar, Romería de les Canyes. Tornà de la Romería i Processó de Penitents. Desfile de Gaiates Animació musical a la plaça Botànic Calduch. Orquestra Liverpool

DILLUNS, 09 DE MARÇ 10’30 h. 15’00 h. 20’00 h. 23’00 h. 24’00 h.

Cavalcada Infantil Inaguració de la Carpa de la Gaiata Encesa de les Gaiates a l’Avinguda Rei en Jaume Macrodisco Trasllat de les nostres Gaiates al Sector (Plaça Botànic Calduch)

DIMARTS, 10 DE MARÇ 12’00 h. 21’00 h. 22’30 h. 23’00 h.

Obertura de la Carpa Entrega de premis a la Plaça Major. Sopar de pa i porta. Macrodisco

DIMECRES, 11 DE MARÇ 11’00 h. 17’30 h. 21’30 h. 23’00 h.

Obertura de la Carpa. Xocolatada i Animació Infantil en la Plaça Botànic Calduch Sopar de pa i porta. Macrodisco

DIJOUS, 12 DE MARÇ 12’00 h. 17’00 h. 21’30 h. 23’00 h.

Obertura de la Carpa Cos Multicolor a l’Avinguda Rei en Jaume Sopar de pa i porta Animació musical a la Plaça Botànic Calduch i Macrodisco

DIVENDRES, 13 DE MARÇ 12’00 h. 20’00 h. 22’00 h. 23’00 h.

Obertura de la Carpa Visita de les Reines al nostre sector Brancal de la Ciutat. Sopar de Socis Animació musical a la plaça Botànic Calduch. Orquestra Marengo

DISSABTE, 14 DE MARÇ 12’00 h. 15’00 h. 22’00 h. 23’30 h.

Obertura de la Carpa Ofrena de flors a la Mare de Déu de Lledó. Sopar de pa i porta Actuació Musical. Orquestra Liverpool

DIUMENGE, 15 DE MARÇ 12’00 h. 14’00 h. 18’00 h. 22’30 h. 22’45 h. 23’00 h.

Obertura de la Carpa Paella per als socis Trasllat de les nostres Gaiates Desfilada final de Festes Gran Traca Final Magdalena Vitol.

* Inflables tots els dies a partir de les 13’00 h. L’organització es reserva el dret de modificar la programació

Passatemps per als xiquets

Pinta, retalla i vist-los

146

Pere

Lled贸

148

s e n o B stes! e F 149

Salutaci贸

149