Drac de foc i clemència Hi ha un món encès al qual només s’accedeix per la llum. És un món silent i foto-anímic que es deixa habitar pels éssers amb ànima de libèl·lula. I quan aquests éssers s’atreveixen amb el foc, llavors es tornen dracs misericordes que busquen la màgia de la imatge i mai danyarien la seva fragilitat. MELCHOR ZAPATA és un pintor drac. La seva paleta és un raig de foc i el seu pinzell una mà que acarona. Perquè la passió ha experimentat amb la consciència de la tendresa. Per això la pintura de Melchor crema i cura en un sol i mateix acte. Per això experimenta l’espectador una aventura perillosa fora de perill, una acció vital extrema i inmune. Com el vertigen induït, com la connexió d’un nen savi i orfe, com la ferocitat de l’amor. MELCHOR ZAPATA un pintor que escorxa els mons i ens mostra el que hi ha sota la seva pell. A sota de la seva epidermis. A sota de la seva costura. El pintor amb ulls làser i dits de rellotger. L’experimentador in situ. L’home que mai deixa de perseguir les libèl·lules. El col·leccionista de resplendors. Tota una vida al tall de la llum, en la seva corda fluixa, jugant amb foc revelant el negatiu roent. Autora: Ángela Mallén MELCHOR ZAPATA va néixer a Alcolea del Rio (Sevilla) en l’any 1946, als 15 anys es va traslladar a Lleida, on comença a treballar al taller d’enginyeria de D. Gabriel Casanova, simultaniejant el seu treball amb els estudis de pintura i escultura, tenint com a mestres a Leandro Cristòfol, Rafael Saguillo i Comas Estadella. Deberia ser “Als 21 anys es va traslladar a Castelló, on resideix actualmente, començant a exposar el 1968. A més de rebre un important nombre de premis al llarg de tota la seva carrera artística, ha realitzat més de 275 exposicions individuals a galeries de
2
Autor de la portada i obres pictòriques del llibret
Madrid, Barcelona, París, Tolosa, Evian, Badsalzdertfurth, Miami, Lleida, Jaén, Sevilla i València i per descomptat en les mes importants galeries de Castelló i la seva província. En l’any 1984 va ser convidat a mostrar la seva obra al Saló de les Nacions de Paris i el 1998 a la “Salle des Indépendants”. El 2008 a la Biennal de Florència i a la Fira Internacional de Nova York, el 2011 a la Galeria Casablanca de Londres i el 2015 a la Casa del Poble de l’Ajuntament de Sevilla. Al llarg de la seva dilatada carrera com a artista ha alternat la pintura amb l’escultura, disciplina aquesta en la qual ha realitzat treballs en ferro i bronze per a diferents organismes públics: el Tombatossals, Arrancapins i Bufanúvols a Castelló, l’Arbre a Borriana o també a Castelló una Maternitat que mira amb tendresa al nostre entranyable Fadrí, el bust d’Antonio Machado per la Universitat de Baeza (Jaén), escultures de pagesos a Xilxes i Nules, mes un altre tipus d’escultures en diferents localitats de la nostra Comunitat Valenciana. Un extens i excel·lent treball que avala la imponent obra que ha pintat per a la portada del nostre llibret.
Gaiata 1 Brancal de la Ciutat
Índex 5 Salutacions 33 Comissió 73 Monuments 81 Esdeveniments 113 President d’Honor 115 Lorenzo Ramírez 117 Articles 232 Programació
EDITA Associació cultural Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” PRESIDENT Arturo España i Marzá COORDINACIÓ Mayo Ripollés i Basco Luisa Arenós i Bordils Amb la col·laboració i correcció lingüística de: Inmaculada Fortanet i Gómez Santiago Calaforra i Ramada DIBUIX PORTADA Melchor Zapata PUBLICITAT Comissió Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”
DISSENY I MAQUETACIÓ Cristina Gyorgy (Marcaprint) FOTOGRAFIA Estudio Rogelio Ediciones Muphy Comissió Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” IMPRIMEIX Marcaprint D.L. CS 57 - 2014
LEMA LA MÀGIA DEL PREGÓ
El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.
8 a 201arç n e l a d g a 1 de m de la M s e t a l’1 s e 3 F i l De Fira 3
4
Gaiata 1 Brancal de la Ciutat
Arturo España i Marzá President de Brancal de la Ciutat
Benvolguts Brancalers, veïns del sector i amics de la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat, com a President novell de la nostra estimada Comissió és el meu desig preservar l’esperit que esta Associació ha desenrotllat al llarg de tants i tants anys amb la intenció de mantindre, protegir i dignificar les tradicions de la nostra ciutat que, amb l’entusiasme i esforç que constantment ha distingit a Brancal de la Ciutat, ha donat com resultat el convertir-se en un pilar imprescindible per a l’esdevindre de les Festes de Castelló. Res és possible sense la conjunció dels factors essencials que proporcionen la base d’una gran Comissió de Sector, el factor humà, el respecte i la il·lusió que, en mans de les Brancaleres i Brancalers es convertixen en eixe orgull de genealogia que ens van deixar en herència els nostres avantpassats i marca el camí del nostre hui i el de les generacions futures. Vull agrair el suport i el llegat del nostre anterior President i actual President d’Honor Andrés Bort Bort, autor de tants passatges gloriosos de la nostra Gaiata i destacar les nostres representants del curs fester 2018 Maria Iturralde Cubertorer i Paula Beltrán Soler, que amb enorme orgull, sensatesa i esplendor enarboren amb gran brillantor l’esperit Brancaler en tot moment i lloc on es compta amb la seua presencia. Així mateix vull aprofitar l’ocasió per a ressaltar la fraternitat que ens unix a cada un dels sectors Gaiaters de Castelló, Ens vinculats, Colles, Festes de Carrer, Cases Regionals i a les Associacions festeres germanes de la Falla L’Ambient de la Vall D’Uixó, la Foguera Sant Blai d’Alacant, la Falla Convent de Jerusalem de València i la Falla El Caduf de Benicarló. A tots ells agrair la calor del seu afecte i oferir la nostra ambició per a continuar gaudint sempre de la seua companyia i molt especialment durant les Festes del nostre preat Castelló.
LA MÀGIA DEL PREGÓ
És el meu desig sincer que la germandat i l’alegria vos acompanyen durant la inminent Magdalena 2018...
“ Desitjant siga plena de goig pur i verdader...”
8 a 201 n e l a d g a de la M s e t s e F i Fira 5
6
Gaiata 1 Brancal de la Ciutat
Amparo Marco i Gual
Alcaldessa de Castelló
Una data en el calendari: del 3 a l’11 de març. I una cita ineludible: la Magdalena 2018. Una edició. Un repte més. I una bona mostra que el treball col·lectiu assoleix els millors resultats. La nostra setmana gran és un bon exemple d’eixe “saber sumar esforços”. Un engranatge en el qual el sector gaiater és una peça indispensable, com ha demostrat en el IV Congrés Magdalener, que ha brindat l’oportunitat d’unir perspectives, de debatre el present i el futur de la festa i construir entre totes i tots una base sòlida per a les nostres celebracions fundacionals. Per a fer-les créixer i transmetre-les a les generacions futures. Ja ho auguraven els versos de Bernat Artola: la gaiata és “el nostre millor pregó”. Vau ser la guia necessària per al trasllat dels antics pobladors del Castell Vell a la Plana fa ja 767 anys. Vau ser llum, i segueix sent llum. Sou emblema i referent de la Magdalena, però no solament pel simbolisme d’eixos monuments que recreen el nostre passat i que compartiu edició rere d’edició amb la ciutadania, sinó per constituir un motor, amb majúscules, per a l’activitat cultural de la capital; per contribuir a forjar la nostra història com a poble; per sumar i per vertebrar la vida de barri, en el qual creeu comunitat, i on sou autèntiques ambaixadores de la nostra festa. Brancal de la ciutat. Primer sector de Castelló. Porteu anys i anys de treball incansable. I els que queden. Ara arriba el moment de mostrar i compartir eixe esforç diari, i de convertir la setmana magdalenera en il·lusions mesurables, palpables, boniques. De donar-li el protagonisme merescut a una festa que anhela, i aconsegueix, unir tot un poble. Sens dubte, amb María Iturralde i Paula Beltrán, madrines de 2018, compteu amb unes grans “capitanes” per a aquest sòlid equip que segur que continuarà creixent.
LA MÀGIA DEL PREGÓ
Gràcies. Amb majúscules. Les mateixes majúscules que descriuen la vostra tasca de cohesió social i la vostra estima per Castelló. Gràcies per traslladar els valors de la festa i per seguir forjant eixe sentiment d’identitat col·lectiva. Magdalena, festa plena!
8 a 201 n e l a d g a de la M s e t s e F i Fira 7
8
Gaiata 1 Brancal de la Ciutat
Javier Moliner i Gargallo President Excma. Diputació de Castelló
Ja és Magdalena i, com sempre, cadascuna de les Gaiates esteu ahí, després d’un llarg treball de tot un any, per fer possible un nou esclat de llum i color, avivar el sentiment de milers de castellonencs i engrandir l’orgull de ser castellonenc, l’orgull per la nostra història i tradicions. Donem la benvinguda a una setmana màgica en la qual reines, madrines, donzelles, romers, gegants, guerrers, músics, festers i personatges de fantasia inundaran els carrers de la capital durant nou dies i nou nits. I és que tot és possible a Castelló quan desfilen les gaiates. Al carrer es viu una història diària d’aventures, rialles, espectacles, fervor i amor a la terra i al sentiment castellonenc però, sobretot, comença la més bella història de germanor. Xiquets, joves, majors, gent forastera i veïnat de tots els indrets de la província gaudeixen junts d’unes merescudes festes que ens fan oblidar els records per a oblidar, i aconsegueixen contagiar-nos de necessaris somriures. I tot açò no seria possible sense l’admirable treball i el constant esforç de les gaiates i els diversos col·lectius que fan realitat els centenars d’actes que configuren el programa. Entre ells, m’agradaria destacar-ne un: el Pregó. Un passacarrer de somni que abraça la bellesa de cadascun dels 135 municipis que sumen província, representats per la tradició, història i talent de la nostra gent. Al pas del Pregó te n’adones de la riquesa d’aquesta terra, dels seus secrets per descobrir i de la força d’unes persones que creuen en els seus pobles i han treballat de valent, salvant no poques dificultats, per treure’ls endavant.
LA MÀGIA DEL PREGÓ
Un dia per a traure a relluir eixe castellonerisme que ens identifica i per a demostrar el que som capaços de fer amb les nostres pròpies forces. Uns valors que venim a mostrar, amb gran orgull, en estes festes, i els quals ens encoratgen a seguir treballant per un Castelló millor. Gaudiu d’unes merescudes festes de la Magdalena, les festes de la província.
8 a 201 n e l a d g a de la M s e t s e F i Fira 9
Cambia a
Caja Rural de Teruel
Te ofrecemos trato personalizado y cercano.
Conseguirรกs rentabilidad para tus ahorros.
Dispondrรกs de asesoramiento por profesionales de confianza.
...nosotros nos encargamos de todas las gestiones, sin que tengas que ir a tu antigua entidad.
10
utat Gaiata 1 Brancal de la Ci
Carla Bernat i Pascual Reina de les Festes de la Magdalena 2018
LA MÀGIA DEL PREGÓ
8 a 201 n e l a d g a de la M s e t s e F i Fira 11
12
utat Gaiata 1 Brancal de la Ci
Lucía Burguete i Alcaide Reina Infantil de les Festes de la Magdalena 2018
LA MÀGIA DEL PREGÓ
8 a 201 n e l a d g a de la M s e t s e F i Fira 13
ELS B O N
E L S D E S I TJ A U N E S B O N E S F E S T E S
14
Gaiata 1 Brancal de la Ciutat
Sara Usó i Alía Presidenta del Patronat Municipal de Festes
La festa és cultura. És patrimoni col·lectiu. Com a col·lectiu ha de ser el seu impuls, la cura, la promoció, el relleu, la renovació. La festa és més festa quan es construeix sobre el consens. Quan és capaç d’integrar més gent i de projectar diversitat. Castelló es prepara per a retre tribut al seu passat i a la seua història com a poble, però també per a seguir avançant cap a un futur prometedor, amb la seua festa més internacional, la Magdalena 2018, que toca ja a la porta. Convertida, a més d’en un puntal cultural, en un revulsiu turístic i econòmic. Del 3 a l’11 de març, la setmana gran castellonera té una cita amb el teixit col·lectiu que la sustenta. I les gaiates sou actors protagonistes, al costat de la Junta de Festes, el Patronat, les colles, veïns, visitants, voluntaris i associacions, en l’escenari fester d’una ciutat que sap conjugar el respecte a les seues arrels amb un component de modernitat. Amb les vostres veus hem fet un pas ferm en l’últim Congrés Magdalener per a harmonitzar les festes de la Magdalena amb l’actual cultura cívica de la societat castellonenca. I és que la festa, com la vida, és evolució. És diversitat. I la Magdalena beu de la diversitat que exhibeix el col·lectiu gaiater. Dinou comissions unides per la seua defensa i compromís amb el món de la festa, però amb idiosincràsia pròpia. Ací radica un dels valors primordials de la nostra setmana gran.
LA MÀGIA DEL PREGÓ
Eixa Magdalena que convida a eixir al carrer. A somiar. A riure. A gaudir. Aquest és el meu desig per als qui doneu forma al Sector 1, Brancal de la Ciutat. Perquè les rialles i els somnis són el millor aliment per a continuar avant amb el vostre vincle fester. Gràcies, família!
8 a 201 n e l a d g a de la M s e t s e F i Fira 15
16
Gaiata 1 Brancal de la Ciutat
Juan Vicente Bellido i Zafón President de la Junta de Festes de Castelló
Benvolguts amics i benvolgudes amigues de la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”, Un altre any arriben ja les festes de la Magdalena amb les quals commemoren junts la fundació del nostre estimat Castelló amb germanor i amb la unió de veïns i veïnes, visitants i de totes les persones que participen activament per fer les nostres festes cada vegada més grans. Dins d’aquesta participació activa, les gaiates tenen un paper fonamental ja que transmeten el caliu de la tradició i dels símbols que ens identifiquen com a poble des de la fundació de la nostra ciutat. Però això no és una tasca senzilla, si no que requereix del treball, l’esforç i la dedicació de tota la gent que estima la ciutat i les seues festes i no dubta en treballar per a elles. Brancal de la Ciutat és una bona prova d’aquest treball i dedicació desinteressats per a dur el so, la pólvora, la llum i la festa a cada un dels racons d’un sector emblemàtic. Vull aprofitar aquestes línies per a donar la més sincera enhorabona de part de totes les persones que formem la Junta de Festes a la Comissió de la Gaiata 1 per la tasca que feu al llarg de tot l’any; si no fora per l’esforç i la dedicació constant de persones com vosaltres seria impossible continuar i fer més grans la nostra festa i les nostres tradicions. I com no, també vull convidar a tot el sector a que participen i gaudisquen d’unes festes fetes per a que siguen, com diu el vers immortal de Bernat Artola, dignes de nom i de fets.
LA MÀGIA DEL PREGÓ
Moltes gràcies i bones festes.
8 a 201 n e l a d g a de la M s e t s e F i Fira 17
APORTANT SOLUCIONS EFICAÇOS DISSENY INNOVACIÓ TECNOLOGIA Estands Showrooms Expositors Interiorisme Comercial
P R O J E C T E S
18
I N T E G R A L S
D E
D I S S E N Y
Gaiata 1 Brancal de la Ciutat
Carlos Chippirraz i Gómez-Millán President de la Federació Gestora de Gaiates Aprofite este LLIBRET, per a agrair com a President de la Federació Gestora de GAIATES el treball i l’esforç de totes i cada una de les persones que formeu part de la comissió de la GAIATA 1 BRANCAL de la CIUTAT, també vull estendre dit agraïment als socis i comerços col·laboradors del sector, puix sou fonamentals per a continuar la nostra llavor dins de la festa. En 2017 hem arreplegat lo que abans molts hòmens, dones i xiquets sembraren dia a dia en el seu amor per les GAIATES i a les festes de la nostra ciutat. El passat 12 de març de 2017, arreplegàrem a l’ermita de la MAGDALENA el títol HONORÍFIC d’eremites de nostra volguda ermita, títol que a dia de hui seguim ostentant les comissions de sector. També des d’un mitjà de comunicació se volgué reconèixer el nostre esforç ALTRUISTA, el dels que estem hui i el dels que porten dècades al peu del canó. Arribe novembre i les GAIATES rebem el premi Oci i Tradicions, concedit per la Cadena Ser Radio Castelló. 2017 ha segut un any de reconeixements merescuts, però encara queda el més difícil, seguir cada dia treballant per a continuar amb un nou cicle, en el que se realitzen els nomenaments, presentacions i en el que un monument GAIATER surt al carrer per primera volta desprès de mesos de son, fred i cansament de les persones que han treballat en ells. M’agradaria demanar-vos que no pergau les ganes ni la il·lusió, i que seguim treballant cada dia per unes GAIATES i festes millors. A PAULA i MARÍA donar-vos l’enhorabona per com representeu al vostre sector, puix sou les encarregades de portar la imatge de la vostra GAIATA a cada racó que visiteu.
LA MÀGIA DEL PREGÓ
Només me queda desitjar al sector i a tota la comissió del BRANCAL de la CIUTAT unes festes plenes i inoblidables a on cada dia la llum de les GAIATES il·lumine el nostre camí. VÍTOL!
8 a 201 n e l a d g a de la M s e t s e F i Fira 19
Carrer Pintor López, nº39-Bajo 12004 CASTELLÓ Telèfon: 964/ 21 70 81 Email: contacto@pekesport.com Web: www.pekesport.com
20
utat Gaiata 1 Brancal de la Ci
Natalia Palacio i Bernad Dama de la Ciutat 2018
LA MÀGIA DEL PREGÓ
8 a 201 n e l a d g a de la M s e t s e F i Fira 21
Des de 1950
22
Gaiata 1 Brancal de la Ciutat
Ana Luisa Pérez i Santacreu Presidenta de la Foguera Sant Blai
Els dies grans s’acosten, i la ciutat de Castelló torna a respirar pólvora i les bandes de música i les colles alegren els carrers. Després del treball realitzat i l’esforç, podeu sentir-vos orgullosos i satisfets per engrandir cada any les vostres festes, referent de la ciutat. Una vegada més, des d’Alacant, i compartim un mateix sentiment i una mateixa il·lusió, afermant una amistat infrangible. Gràcies, Gaiata 1 Brancal de la Ciutat, per fer-nos sentir, com a casa.
LA MÀGIA DEL PREGÓ
La Foguera Sant Blai d’Alacant us desitja unes bones festes de la Magdalena 2018.
8 a 201 n e l a d g a de la M s e t s e F i Fira 23
24
Gaiata 1 Brancal de la Ciutat
José Francisco Mora i Garzón President Falla L’Ambient
Ja s’apropen les vostres festes, ja s’apropa la Magdalena 2018. Esperem que des del “Pregó” fins al “Magdalena Vitol” visqueu i gaudiu al màxim les vostres festes. Des de la Falla l’Ambient volem desitjar un feliç regnat a Maria Iturralde i Paula Beltran, les Madrines de la Gaiata. Així com a Arturo España en el seu primer any com a President. Les portes del nostre casal i de les nostres festes estaran obertes per a rebre-vos en cada acte de les nostres festes. Gràcies a totes i tots les/els que formeu part d’aquesta Gaiata per fer-nos gaudir tant de la Magdalena.
LA MÀGIA DEL PREGÓ
BONES FESTES!
8 a 201 n e l a d g a de la M s e t s e F i Fira 25
26
Gaiata 1 Brancal de la Ciutat
Santiago Ballester i Casabuena President Falla Convent de Jerusalem Matemàtic Marzal, Xàtiva i Sant Vicent La Comissió de la Falla Convent de Jerusalem, Matemàtic Marzal, Xàtiva i Sant Vicent, ens complaem a saludar a l’entranyable Gaiata 1, Brancal de la Ciutat, desitjant que des d’eixe Llindar les seues Madrines, María Iturralde i Cubertorer i Paula Beltrán i Soler, i el seu President, Arturo España Marzá, en les pròximes Festes de la Magdalena 2018, participen d’unes vivències inoblidables on les seues gaiates, major i infantil, puguen celebrar els premis amb els estendards més distingits. Des de València, Cap i Casal de la Comunitat Valenciana, i recordant l’ancestral Porta de la Boatella, la més pròxima al hui el nostre carrer de Xàtiva, eixida habitual de les caravanes en direcció a Xàtiva, Alzira i Dénia, les nostres Falleres Majors, Susa García i Pérez i Hortensia Ferrer i Roig, així com el President Infantil, Álvaro Lacruz i Ots, s’identifiquen amb tan estimada Gaiata, felicitant amb antelació l’èxit de tots els actes festius en què participaran.
LA MÀGIA DEL PREGÓ
Com a President d’esta centenària Falla, m’unisc a l’anteriorment exposat i amb l’amistat que vos professem, rebeu les màximes enhorabones per al present exercici fester, junt amb una cordial i forta abraçada.
8 a 201 n e l a d g a de la M s e t s e F i Fira 27
CARTELL A3 (29,7 x 42 cm)
TARGETES DE VISITA
28 € 30 € Cantells rectes/ Sense plastificar Paper estucat 350 grams
100 250 500 1000
44 52 60 76
1.000 2.500 5.000 10.000
€ € € €
DÍPTIC A4 OBERT A5 TANCAT
TRÍPTIC A4 OBERT B6 TANCAT
1.000 2.500 5.000 10.000
1.000 2.500 5.000 10.000
45 93 132 221
€ € € €
61 91 150 260
FLYERS TAMANY A6 FLYERS TAMANY B6 (10,5 x 14,8 cm) (10 x 21 cm)
€ € € €
28 35 39 71
1.000 2.500 5.000 10.000
36 48 67 90
€ € € €
FLYERS TAMANY A5 FLYERS TAMANY A4 (21 x 29,7 cm) (14,8 x 21 cm)
1.000 40 2.500 56 5.000 73 10.000 112
Els preus no inclouen el IVA. - Transport inclòs
28
€ € € €
€ € € €
1.000 60 € 2.500 86 € 5.000 129 € 10.000 202 €
at rancal de la Ciutat Gaiata 1 Brancal dGe aliaatC a i1utB
José Francisco Palomo i Moros President Falla El Caduf Benicarló Estimats amics de la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat, A tota la comissió de la Falla El Caduf ens omple d´orgull i satisfacció el poder agermanar-mos en la festa castellonera, i molt especialmente amb la vostra Gaiata. Gràcies als llaços d´amistat que hem creat podrem conèixer de primera mà la vostra tradició festera magdalenera, que de bon segur es viu en la mateixa intensitat que nosaltres els benicarlandos vivim la nostra festa fallera. I esperem que aquest siga l´inici d´una llarga amistat entre les dos comissions. Des de la Falla El Caduf vos desitgem a tots que gaudiu d´unes meravelloses i inoblidables Festes de la Magdalena 2018, i molt especialment a les vostres madrines Paula Beltrán i Soler i María Iturralde i Cubertorer, vos desitjem el més feliç dels regnats. I al vostre President, en Arturo España i Marzá li desitgem una llarga i profitosa tasca en el nomenament del seu càrrec.
LA MÀGIA DEL PREGÓ
Bones Festes a tots!!!
8 a 201 n e l a d g a de la M s e t s e F i Fira 29
30
Fotografia realitzada en el Museu Etnològic de Castelló | Cultiu de les taronges
La Nostra
C omissió La nostra Madrina Perfil d’una Madrina Cort d’Honor i Acompanyants
C omissió Infa ntil La nostra Madrina Infantil Perfil d’una Madrina Infantil
Cort d’Honor Infantil i Acompanyants Portabandes i Col·laboradores
31
32
Comissiรณ
tat u i C a l e d l a c n a r B 1 a t a i Ga
Fira i Festes de la M agdalena 2018
33
Comissió 2018 President Arturo España i Marzá President d’Honor Andrés Bort i Bort Vicepresident Santiago Quiroga i Alegre Secretaria Mayo Ripollés i Basco Tresorer Ángel Escudero del Toro Comptador José Javier Gormaz i Gormaz Madrina María Iturralde i Cubertorer Madrina 2017 i Dama de la Ciutat 2018 Natalia Palacio i Bernad Madrina d’Honor Rebeca Barberán i Gimeno Gaiateres d’Honor Paula Aso i Toledo María Soriano i Ruiz Dames d’Honor María Montañana i Grijalbo Carla Batalla i Cortés Alicia López i Bellés Clara Carceller i Fernández Acompanyants Antonio Arista i Monferrer Javier Jareño i García Víctor Palacio i Bernad Santiago Calaforra i Ramada Vocals Juani García i Prats Sandra Bort i García Andrés Jurado i Tovar José María Prades i Manzano Marta Gómez i Marín Inmaculada Albert i Tirado María Mulet i Ripollés Jose Ignacio Iturralde i Murria
3434
Mª Carmen Cubertorer i Almela Anna Albert i Martí Rosa María Serret i Meliá Rafaela Meliá i Basco Francisco Batalla i Vivas Ismael Fuster i Benet Sari Benet i Llop Ismael Fuster i Camarena María Fuster i Benet Dunia Campos i Pérez Dunia Gormaz i Campos Mercedes Agost i Gómez Arturo España i Novoa María España i Novoa Celia Novoa i Mondelo Rocío Llopis i Ramos Ana Monge i Sábado María Dolores Monferrer i Torrella Pedro José Palacio i Tovar Victor Palacio i Bernad Estela Bernad i Monferrer María Amparo Pitarch i Segura Miriam Telo i Burniol Francisco Javier Marín i Miralles Elena Constanta Rauta Francisco Andrés Rauta María Bordoy i Verchili Inmaculada Fortanet i Gomez Marina Redó i Fortanet Carolina Tárrega i Beltrán Andrea Barrera i Ribes Ángela Ribes i Valles Marisa Calderón i Bernad Ángela Miralles i Diago Lourdes Barberán i Gimeno Rosa María Batalla i Serret Cristina Batalla i Serret Sergio Beltrán i Artola Santiago Calaforra i Ramada Cristobal Colón i Navarro Mar Esteve i García Beatriz Iturralde i Cubertorer María Lidón Más i Romero Ana Moreno i Calero Paola Moya i Fibla
Comissió Infantil 2018 Madrina Infantil 2017 Andrea Renau i Telo
Acompanyants Federico Pablo de Francia i Pitarch Jordi Colón i Matamoros Arnau Colón i Vilaseca Cristóbal Colón i Vilaseca
Dames d´Honor Infantils Victoria Alejandra de Francia i Pitarch Clara Beltrán i Soler Marta Muñoz i Moreno Clara Colón i Matamoros
Vocals Ana Escudero i Monge Inés Sancho i Bordoy Beatriz Mihael i Rauta Lucía Madero i Agost María Marín i Falomir
Madrina Infantil 2018 Paula Beltrán i Soler
35
Madrina 2018
36
Maria Iturralde i Cubertorer
37
Gaiata 1 Brancal de la Ciutat
Fira
2018 a n e l agda M a l tes de s e F i
“I perquè la gaiata siga el nostre millor pregó…”, així ho deia el nostre volgut Bernat Artola i així ho sent la nostra volguda madrina, Maria Iturralde Cubertorer. Sé de sobra que així és, ja que des de ben menuda sap el que és viure les festes de la Magdalena. Tot comença al 1945 quan el seu besavi en Carlos Murria Arnau, va fundar les actuals festes de la Magdalena, més tard la seva àvia Pilar Murria va ser dama de la ciutat, son pare president infantil de la gaiata 10, la seva germana regina infantil... així podríem estar tota la vesprada sencera, però no, no he vingut a parlar de la família de la nostra madrina, hui he vingut a parlar-vos d’ella. Maria té 19 anys, estudia 2n de Química en la universitat Jaume I de Castelló, i va nàixer un 15 de març de 1998, un diumenge de romeria. Porta vinculada a les gaiates des del 2008, quan va començar a formar part de la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat en la que fou Madrina Infantil al 2009, tingué la sort de ser Dama de la Ciutat Infantil al 2010. Però la seva arrel festera no comença ací prèviament va ser membre de la colla “Lo que fatge falta” i “El Farolet”. Encara que no voldria estar parlat tota l’estona del seu currículum fester... La meua germana és la persona a la que li ho confesse tot, les persones que millor la coneixen sabran que és una persona de paraula, amb la
na Perfi l d’u
Madrina
que es puc confiar, amiga dels seus amics, i encara que de vegades ens enfadem, sap que és la persona en la que més confie. A més a més, us vaig a contar el que ella sent per les nostres festes, poder dir-vos com ho viu ella des de primera fila. A casa uns dies abans de la nostra setmana gran, ja s’escolta la música dels nostres volguts llauradors, els de la fileta, ja fa olor a pólvora, i ja està la il·lusió a flor de pell... Ella sempre espera l’ofrena a la nostra mareta amb molta il·lusió i devoció, és l’acte que més li agrada de la setmana gran. Pot ser siga perquè els meus pares, als pocs dies de nàixer ja la van portar a la Basílica, o pot ser no. Pot ser perquè li faça real emoció que un membre de la seva gaiata li replegue el ram, ja que és la gaiata 1, qui s’encarrega del panell de flors, o pot ser no... Qui sap el perquè d’aquesta il·lusió cap a aquest acte... Només sé que sempre ho porta i ho portarà al cor, i que sempre dirà ben orgullosa... Visca la Mare de Déu! Visca la nostra patrona! Visca la Reina del Cel! Visca la Nostra Mareta! Te vull, germana.
Autora: Beatriz Iturralde Cubertorer 38
39
40
tat Gaiata 1 Brancal de la Ciu
Comissiรณ
Fira i Festes de la M agdalena 2018
41
Gaia ta
1B ranca
Madrina d’Honor
Rebeca BarberĂĄn i Gimeno
42
l de
la C iutat
Fira i Festes de la M agda
lena 2018
Gaiatera d’Honor
Paula Aso i Toledo
43
Gaia ta
1B ranca
Gaiatera d’Honor
MarĂa Soriano i Ruiz
44
l de
la C iutat
Fira i Festes de la M agda
lena 2018
Dama d’Honor
María Montañana i Grijalbo
45
Gaia ta
1B ranca
Dama d’Honor
Carla Batalla i CortĂŠs
46
l de
la C iutat
Fira i Festes de la M agda
lena 2018
Dama d’Honor
Alicia López i Bellés
47
Gaia ta
1B ranca
Dama d’Honor
Clara Carceller i FernĂĄndez
48
l de
la C iutat
Fira i Festes de la M agda
lena 2018
Acompanyant
Santiago Quiroga i Alegre
49
Gaia ta
1B ranca
Acompanyant
Antonio Arista i Monferrer
50
l de
la C iutat
Fira i Festes de la M agda
lena 2018
Acompanyant
Javier JareĂąo i GarcĂa
51
Gaia ta
1B ranca
Acompanyant
VĂctor Palacio i Bernad
52
l de
la C iutat
Fira i Festes de la M agda
lena 2018
Acompanyant
Santiago Calaforra i Ramada
53
Els nostres repr esentants de llauradors...
54
Portabandes i col.laboradores
Beatriz Iturralde i Cubertorer Paola Moya i Fibla Mar Esteve i García
María Marín i Falomir Ana Escudero i Monge Inés Sancho i Bordoy
Portaestendards Mario Tárrega i Beltrán Iago Martínez i Adell
tat u i C a l l de a c n a r B 1 a t Gaia Fira
8 a 201 n e l a d g la Ma e d s e t s i Fe
55
56
Les nos tre
madrin es de l laurad ores
57
Madrina Infantil 2018
58
Paula Beltrรกn i Soler
59
Gaiata 1 Brancal de la Ciutat
Fira
2018 a n e l agda M a l tes de s e F i
Benvolguts veïns del sector Brancal de la Ciutat, tinc el privilegi de poder dedicar unes línies a la madrina infantil; que aquest any cau en la meua estimada neboda, Paula. Paula va nàixer un 20 de Març de 2006, dia del Pregó Infantil, per això porta ja des del seu naixement les Festes de la Magdalena en la sang. Neta de Miquel Soler i Barberà, sempre ha participat de les festes de la seua ciutat, Castelló de la Plana. Una de les seues aficions són els Balls Regionals i des dels últims anys com a membre del Grup de Dansa “El Forcat”. Forma part de la seua vida les Festes de Carrer, del seu carrer Sant Blai, que com deia mon pare (…) “les noves generacions del carrer, que són o serán, tindran l’oportunitat de adonarse’n que, la festa és alguna cosa més que música, coets o actes externs. Tothom ens adonarem que en aquesta antiga i renovada festa de carrer, trobem present l’ànima eterna del nostre estimat poble de Castelló.” De les Festes de la Magdalena el que més li agrada és el dia del Pregó i anar a la Romeria… No és tant sols, anar de festa, és deure que manifesta orgull de genealogía.
na u ’ d l i f r e P
til n a f n I a n i r d Ma
Paula és una xiqueta que enamora des del primer moment que la coneixes, és carinyosa, responsable i molt amiga dels seus amics. Li agrada compartir els bons moments en la seua familia, sobretot en la seua germana Clara i les seues cosines Isabel i Maria, sempre comboiades per “l’abuela” Lolin. El que més m’agrada d’ella és que com deia abans, porte la festa en la sang i continua amb el gust per les tradicions que ha tingut des de sempre la meua família. Estic segura de que sabrà representar a tots els xiquets i xiquetes d’aquest sector i gaudir d’un gran any fester. Són molts els records que em venen a la memòria i de ben segur, també li passarà el mateix amb els anys. Perquè és una experiència inoblidable que recordarà sempre! Com diría Bernat Artola…: “Entre roses, tú la més bella, entre les joies, la que més val; entre les festes… La canterella que trona el vítol universal.” Paula, no tinc cap dubte de que eres i serás com diría “el abuelo Miguel”… una castellonera de soca! MAGDALENA!
Autora: Zoila Soler i Sol 60
61
62
tat Gaiata 1 Brancal de la Ciu
Comissiรณ Inf an
Fira i Festes de la M agdalena 2018
ti l
63
Gaia ta
1B ranca
l de
la C iutat
Dama d’Honor Infantil
Victoria Alejandra de Francia i Pitarch
64
Fira i Festes de la M agda
lena 2018
Dama d’Honor Infantil
Clara BeltrĂĄn i Soler
65
Gaia ta
1B ranca
Dama d’Honor Infantil
Marta MuĂąoz i Moreno
66
l de
la C iutat
Fira i Festes de la M agda
lena 2018
Dama d’Honor Infantil
Clara ColĂłn i Matamoros
67
Gaia ta
1B ranca
l de
Acompanyant
Federico Pablo de Francia i Pitarch
68
la C iutat
Fira i Festes de la M agda
lena 2018
Acompanyant
Jordi Colรณn i Matamoros
69
Gaia ta
1B ranca
Acompanyant
Arnau Colรณn i Vilaseca
70
l de
la C iutat
Fira i Festes de la M agda
lena 2018
Acompanyant
Cristรณbal Colรณn i Vilaseca
71
72
Fotografia realitzada en el Museu Etnològic de Castelló | Terrisseria tradicional
Els nostres
Monuments La nostra gaiata La nostra gaiata infantil Fent gaiata
73
Himne
de Brancal de la Ciutat Per la porta “migjornera” sense fum i sense flama neix la Gaiata primera del Poble de Castelló. Les taronges són bandera del Raval que ens atresora d’una arrel castellonera de les bones, la millor. Vore a la Festa les nostres Dones es la tempesta que fa que plores de la emoció... Són les xiquetes més guapes de Castelló! Sant Cristofol ens resguarda... del mal que vinga... i que ens aguarda Sant Francesc ens il·lumina... vestint la Verge... de clavellina Processons i algarabia... per la persona... que aquí ens arriba Som Brancal i Lledoneros... Orgull de soca... Castelloneros. Festes de la Magdalena... de nostra terra... de Festa Plena Un Pregó ens anuciaria... que som en vespra... de Romería Omplirem de flors L’ermita... mai no falten... amb aquesta cita Som Brancal i Lledoneros... Orgull de soca... Castelloneros. ¡¡És un gran goig poder viure... al Brancal de la Ciutat!! Sant Cristòfol ens resguarda... del mal que vinga... i que ens aguarda Sant Francesc ens il·lumina... vestint la Verge... de clavellina Som de rotllo i som de canya... cinteta verda... platja i muntanya Som Brancal i Lledoneros... Orgull de soca... Castelloneros. Autor: Arturo España i Marzá 74
Lema:
Font de la Llum Brancalera
La nostra
GAIATA
Artista Ángel Escudero del Toro
75
76
La nostra Lema:
Fanal Brancaler
GAIATA INFANTIL
Artista Ángel Escudero del Toro
77
Fent gaiata
78
Fent gaiata
79
80
Fotografia realitzada en el Museu Etnològic de Castelló | Gegants i Cavallets
Records Magdalena 2017 Els nostres premis Magdalena 2017 Nomenaments PresentaciĂł 2018 Actes gaiaters InstantĂ nies
81
Records Magdalena 2017
82
Records Magdalena 2017
83
84
Records Magdalena 2017
85
86
Records Magdalena 2017
87
88
Records Magdalena 2017
89
90
Records Magdalena 2017
91
92
Records Magdalena 2017
93
Magdalena 2017
Els nostres premis SUBVENCIONS DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT DESTINADES A LA PROMOCIÓ DE L’US DEL VALENCIÀ EN L’AMBIT DE LES FESTES DE LA MAGDALENA ORDRE 90/2016, de 27 de Decembre, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, i posterior RESOLUCIÓ de 16 de gener de 2017, per la qual es convoquen les ajudes econòmiques destinades a la promoció de l’ús del valencià en l’àmbit festiu per a l’any 2017, convocant 20 premis de amb una dotació total de 35.000 €, 12 per a gaiates y 8 per a colles. Una vegada reunida la comissió corresponent i resolta la concessió del premis, el 1º premi amb una dotació de 4000 € a: 1r PREMI: Associació Cultural Gaiata 1 Brancal de la Ciutat
XXV CONCURS “FESTES DE CASTELLÓ” DEL PATRONAT MUNICIPAL DE FESTES La Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” va obtindre el 3r PREMI AL MILLOR LLIBRET Premi al millor article inèdit sobre “Les festes de la Magdalena dins de 50 anys. Imaginem el seu futur”
9494
1r Premi: Promoció de l’Us del Valencià en l’Ambit de les Festes de la Magdalena
95
Els nostres presidents i madrines (1945 - 2018)
MADRINES 1945 · Amelin Gimeno Tomás 1946 · Concepción Breva Nebot 1947 · Dorín Domenech Ripollés 1948 · María Luisa Matutano Nebot 1949 · Maruja Llopis Peris 1950 · Pilar Agut Nebot 1951 · Conepción Vilar Font 1952 · Teresa Antonia Gomis Vidal 1953 · María Consuelo Lavall Gimeno 1954 · Mª Antonia Barrachina Monterde 1955 · Carmen Gloria Navarro Camany 1956 · María Amparo Olcina Bertomeu 1957 · Matilde Godes Archilés 1958 · Maria Mercedes Aparici Barberá 1959 · Guillermina Lavall Gimeno
2004 · Miriam Telo Burniol
2005 · Alvaro Ferragut Alegre
2005 · Susana Babiloni Chust
2006 · Alvaro Ferragut Alegre
2006 · Miriam Telo Burniol
2007 · vicente Llopis Ramos
2007 · Eva Giorgetta Modesto
2008 · Borja Gil Carceller
2008 · María Mulet Ripollés
2009 · Borja Gil Carceller
2009 · Patricia Amat Diago
2011 · Vicente Solaz Vilarroig
2010 · María España Novoa
2012 · Carlos Feliu Usó
2011 · Laura Roca García
2015 · Javier Prada Viciano
2012 · Dunia Gormaz Campos 2013 · Eugenia Frias Llorens 2014 · Alexandra Vicent Salvador 2015 · Carolina Tarrega Beltrán 2016 · Marina Redó Fortanet 2017 · Natalia Palacio Bernad 2018 · María Iturralde Cubertorer
1970 · Gloria Baquero López 1971 · Begoña Navarro Amat 1972 · Mónica Soler Monzonís 1973 · María José Mir Causanilles 1974 · Mariona Navarro Amat 1975 · Gloria Mir Causanilles
1960 · Adelita Gozalbo Ruiz
PRESIDENTS
1961 · Magda Betoret Pedreño
1945 · Juan Bta Bernat Gabaldá
1977 · Amparo Caballer Ros
1962 · Paqui Solsona Lope
1946 · Juan Tomás Martí
1978 · María Gual Luis
1963 · Rosario Rochera Monfort
1947-1949 · Enrique Reverter Meseguer
1979 · Ester Oms Llago
1964 · Rosa María Meliá Felip
1950-1951 · Vicente Valls Queral
1980 · Mónica Gómez Martí
1965 · María Martín Trilles
1952 · Juan Querol Antolí
1981 · María Isabel Cadroy Parra
1966 · Josefa Safont Celda
1953-1954 · José Rubio Pallarés
1982 · Eva María Gozalbo Boix
1967 · Pepita Catalán Valero
1955-1956 · Olegario Vilar Muñoz
1983 · Ana Dolores Prades Manzano
1968 · Consolación Crespo Toledo
1957 · Vicente Sanchis Giner
1984 · Cristina Gozalbo Boix
1969 · Alejandra Sidro Bou
1958 · Victor Pauls Pruñonosa
1985 · María Gozalbo Boix
1970 · Carmen Gómez Delibano
1959-1961 · Pedro Felip Marco
1986 · Lledó Museros Cabedo
1971 · Rosa Salvá Trilles
1962-1963 · Jose Adsuara Mundina
1987 · Ruth Olucha Varella
1972 · Rocio Ribes Fernández
1964 · Juan José Gozalbo Barrachina
1988 · Laura Menéndez Monzonís
1973 · Josefina Iglesias Barrachina
1965-1966 · Diego García Valenciano
1989 · Marina Navarro Torres
1974 · Pilar Gimeno Escrig
1967-1968 ·José Rovira Balaguer
1990 · María Mercedes Agost Gómez
1975 · María Pilar Roures del Río
1969 · Antonio Soriano Fabregat
1991 · Loli Peñarrocha Alós
1976 · María Teresa Calvo Agustina
1970-1972 · Eduardo Mas del Río
1992 · Ruth Mas Rafels
1977 · María del Carmen Rubio Antonio
1973 · Antonio Mir Monroig
1993 · Rocio Adelantado Vidal
1978 · Gloria Baquero López
1974-1975 · Eduardo Mas del Río
1994 · Carla Hernández Vela
1979 · Elisabeth Breva Almerich
1976-1977 · José Ramón Navarro Albert
1995 · Lara Fabregat Alcón
1980 · Gema Rubio Antonio
1978-1992 · Manuel Mollá García
1996 · Eva Hernández Vela
1981 · Antonia María García Edo
1993-1995 · Vicente Ros Segura
1997 · Laura Amat Renau
1982 · Nuria Fenollosa Mateu
1996-1997 · Hipólito Aded Guerra 1998-2000 · Rafael Zafón Aparici
1998 ·Sara Climent Vallano
1983 · Inmaculada Cantavella Zarzoso 1984 · María Pilar Oñate Gómez
2001-2003 · José de la Rubia Carmona
1985 · Maria teresa Perez Moliner
2004-2015 · Andrés Bort Bort
1986 · Gela Moreno Tomé
2016-2017 · Andrés Bort Bort
1987 · Rosa María Olucha Varella
2017-2018 · Arturo España Marzá
1988 · Eva Vilarroig Moya
96
MADRINES INFANTILS
1976 · María Teresa Oñate Pitarch
1999 · Carmen del Mar Zafón Aparicio 2000 · Raquel Amat Renau 2001 · Sheila Arrufat Muriach 2002 · Rebeca Castell Mampel 2003 · Alexandra Vicent Salvador 2004 · Raquel Parra Sánchez
1989 · Ana Dolores Prades Manzano
PRESIDENTS INFANTILS
2005 · María del Mar Ruíz Gargori
1990 · Carolina Cortés Fornés
1987 · José María Prades Manzano
2006 · Andrea Palacios Pardo
1991 · Lidón Vicente Vives
1989 · José Manuel Gozalbo Boix
2007 · Ana Frias Llorens
1992 · Alejandra García Ferrer
1990 · Ignacio Camahort Climent
2008 · Rocío Llopis Ramos
1993 · Marina Bravo Suárez
1992 · Ignacio Peñarrocha Alós
2009 · María Iturralde Cubertorer
1994 · Laura Simón Monterde
1995 · Raúl Cano Gómez
2010 · Rosa María Batalla Serret
1995 · Zoraida Martínez Rubio
1996 · Eduardo Mas Ráfels
2011 · Carlota Samit Vilarroig
1996 · Angela Safont Piñón
1997 · Enrique Gil Carceller
2012 · Anna Feliu Usó
1997 · Rebeca Salt Garrigues
1998 · Christian Carratalá Blasco
2013 · Beatriz Iturralde Cubertorer
1998 · Eva Prades Molla
1999 · Héctor Renau Miralles
2014 · Cristina Batalla Serret
1999 · Sandra Bort García
2000 · Ignacio Zafón Escuder
2015 · Ana Escudero Monge
2000 · Ana Arechavaleta Guinot
2001 · Francisco Roca García
2016 · Lucia Madero Agost
2001 · Laura Roca García
2002 · Héctor Renau Miralles
2017 · Andrea Renau Telo
2002 · Ana Arechavaleta Guinot
2003 · Nacho Babiloni Chust
2018 · Paula Beltrán Soler
2003 · Lorena Isasi Pérez
2004 · Héctor Renau Miralles
Nomenaments
97
Presentaciรณ 2018
98
Presentaciรณ 2018
99
100
Presentaciรณ 2018
101
102
Presentaciรณ 2018
103
EL SECTOR ES VESTEIX DE LLARG PER A ENALTIR A LA SEUA COMISSIÓ
Ressó de la nostra presentació
El Periódico Mediterráneo (27/11/2017) Article transcrit
María i Paula llueixen el seu senyoriu en el madrinatge de Brancal per a 2018 La Gaiata 1 ofereix un espectacle musical a l’estil “Disney” que fa vibrar al públic en la seua gran gala en el Palau fester. Al més pur estil Disney, María Iturralde Cubertorer i Paula Beltrán Soler van ser proclamades com les màximes representants de la Gaiata Brancal de la Ciutat per a la Magdalena 2018. Un replet Palau de la Festa va ser l’escenari de la fervent cerca de melodies per part dels més xicotets que van recórrer tots els districtes de Castelló, sent així el fil conductor de tota la presentació. Música en directe, elaborades coreografies i una magnífica il·luminació, aquestes van ser les tres tangents de la proclamació de la Gaiata 1. Com si d’un musical en clau magdalenera es tractara. La primera cançó a sonar va ser Blancaneus que va donar pas als portaestendards i col·laboradors. A continuació, van recórrer el passadís les Madrines del 2017, la jove Natalia Palacio Bernad i la xiqueta Andrea Renau Telo, seguides del futur de la gaiata, la comissió dels més xicotets, encapçalada per Marta Muñoz Moreno, acompanyada d’Arnau Colón Vilaseca; Clara Beltrán Soler, de la mà de Jordi Colón Matamoros; Clara Colón Matamoros, amb el seu germà, Cristóbal Colón Matamoros; Victoria de Francia Pitarch, al costat de Federico de Francia Pitarch. I la història va continuar el seu curs. Els xiquets seguien cercant les melodies perdudes, sense deixar de ser animats per la fada blava, interpretada per Beatriz Iturralde Cubertorer. Els cantants en directe van sorprendre al públic amb la interpretació de clàssics Disney acompanyats de coreografies i diversos canvis de vestuari, al més pur estil teatral. 104
La posada en escena va captivar als centenars d’ulls que estaven presenciant la proclamació del nou madrinatge de Brancal de la Ciutat i va aconseguir motivar als presents amb ritmes frenètics que animaven a posar-se en peus i participar. COMISSIÓ MAJOR// Després d’interpretar melodies de clàssics com La Sireneta, Toy Story i El llibre de la selva, va arribar el torn de la resta de la comissió, començant per les dames Alicia López Bellés, acompanyada per Víctor Palacio Bernad;Clara Carceller Fernández, del braç d’Antonio Arista Monferrer; Carla Batalla Cortés, amb José Montoya Serrano; i María Montañana Grijalbo, de la mà de Javier Jareño García; seguides de les gaiateres d’honor Maria Soriano Ruiz,acompanyada de Santiago Calaforra Ramada; i Paula Aso Toledo, al costat de Cristóbal García Soler. Va tancar el seguici major la Madrina d’honor, Rebeca Barberán Gimeno, acompanyada del vicepresident de la gaiata, Santiago Quiroga Alegre. Cada vegada més exhausts, els xiquets es plantejaven deixar de cercar les melodies, amb gran part dels sectors recorreguts, encara no havien trobat el seu anhelat tresor… Mentrestant, els grans èxits no deixaven de sonar de mà dels cantants. I va arribar el súmmum de la nit. Era el moment que les màximes representants ocuparen els seus trons. Amb el públic en peus, vibrant d’emoció i totes les llums enceses, van fer la seua entrada la Madrina 2018, María Iturralde Cubertorer, i la Madrina infantil 2018, Paula Beltrán Soler, acompanyades del president, Arturo España Marzá. I per fi, l’estampa completa de la comissió brancalera estava esplèndida davant l’atenta mirada de tots.
OFRENES// Amics, familiars, coneguts i propers al món de la Magdalena no van voler perdre’s aquesta proclamació i van donar la benvinguda a María i Paula al seu any de madrinatge. Els primers a donar l’enhorabona a les joves van ser la cort del 2010, el Centre Andalús, el Centre Gallec i el Centre Aragonès. A continuació va ser el torn dels representants dels ajuntaments d’Orpesa, Benicàssim, Benassal, Catí i de la Vall d’Uixó, seguits de representants de les festes d’Alacant. Ningú va voler perdre-se-ho, els kilòmetres no importaven. Les Madrines de Brancal de la Ciutat van tenir les emocions a flor de pell davant el calorós acolliment del sector; irradiaven felicitat. Concloses les ofrenes, els xiquets van tornar a ocupar l’escenari. Es feia tard i les melodies no havien aparegut, els xiquets s’impacientaven, però no volien tirar la tovallola. La música va seguir present, al ritme de El Rei Lleó, Aladín, i la Bella i la Bèstia que va obrir pas a l’incís més emocionant de la nit. HONORS A ANDRÉS BORT// La condecoració com a president d’honor a Andrés Bort Bort. L’escenari es va omplir amb una àmplia representació dels últims 14 anys de Brancal, Madrines, presidents infantils i anteriors comissions infantils… Tots van voler homenatjar al president pel seu compromís amb la gaiata durant tants anys.
La comissió infantil va ser la primera a abandonar l’escenari, tot seguit les Madrines en el 2017 van imposar els corbatins en els portaestendards amb un vídeo recordatori del seu recorregut durant l’any de madrinatge. Finalment, la màgia del fada blava va aconseguir trobar les anhelades melodies que amagades es trobaven en el Brancal de la Ciutat.
La llotja Junta i regidors, en la taula presidencial. El president de la Junta de Festes, Juanvi Bellido, va compartir taula presidencial amb els regidors Sara Usó -malgrat el seu refredat- Antonio Lorenzo, Ignasi Garcia i Salomé Pradas, entre altres convidats.
Les reines, a la seua entrada al Palau de la Festa Les reines per a la Magdalena 2018, Carla Bernat i Lucía Burguete, van estar atentes durant tota la presentació de les Madrines de la Gaiata 1. Ambdues van voler mostrar el seu suport a María i Paula. Al costat del públic van gaudir d’una vetllada amenitzada per música en directe amb les cançons Disney més conegudes, en tot moment acompanyades d’ elaborades coreografies de Castellón-Baila i fabulosos canvis de vestuari. Una nit inoblidable per a tots els presents que van participar amb aclamats aplaudiments.
105
Actes Gaiaters 2017
106
Actes Gaiaters 2017
107
108
Actes Gaiaters 2017
109
InstantĂ nies
110
InstantĂ nies
111
112 112
Homenaje Andrés Bort Andrés Bort i Bort
President d’Honor de la Gaiata 1
El moment més emotiu de la Nostra Presentació va ser el merescut homenatge a qui fora durant catorze anys President de la Nostra Gaiata: Andrés Bort Bort. En Andrés Bort confluïxen no sols grans qualitats humanes sinó el tarannà i la dedicación al que és la seua devoció: el món de la festa. Per això, amb tot el Palau en peu, Andrés va rebre en el centre de l’escenari als què van ser els seus màxims representants durant eixos catorze anys de Presidència, els que junt amb el nou President, Arturo España, li van entregar el pergamí que l’anomenava President d’Honor de la Gaiata 1. Entre ells, un gran nombre de Reines i Dames de la Ciutat que com ell, han passejat l’essència del Brancal per cada racó de la festa.
mi a la millor il.luminació de la Gaiata Infantil, 1 quint i sisé premi a la Gaiata. Pròxim, càlid, sentimental i sobretot molt humà, ha sabut unir les distintes sensibilitats del nostre col.lectiu, fent de la Gaiata 1, un gran sector gaiater. Conseller infatigable, ha segut també durant diversos anys, President de la Gestora de Gaiates, desvivint-se per totes i cada una de les necessitats de qualsevol entitat festera que ho necessitara. Andrés, no et diem adéu, esperem continuar disfrutant de la teua companyia molts anys. A ell i a tota la seua familia: ENHORABONA! LA COMISSIÓ
Durant la seua trajectòria en la Gaiata la va portar a viure sempre en primera línia, ja que moltes de les màximes representants del Brancal de la Ciutat han passat a representar no sols a la gaiata, sinó també a tot Castelló. En eixos 14 anys, hem tingut 4 Reines, 4 Reines Infantils, 3 Dames de la Ciutat, 1 Violant d’Hongria, i 6 Dames Infantils de la Ciutat. Per altre costat, la Gaiata en eixos anys va aconseguir nombrosos trionfs en la secció de llibrets, obtenint 2 primers, 1 segon, 3 tercers, 2 quarts i 2 sisés premis per la promoció de l’ús del valencià en l’àmbit de les festes, 2 primers, i 2 tercers premis al millor llibret, 2 premis al millor article inèdit i el premi de la I edición dels premis Anem de Festa. I finalment, en la secció de Gaiates 1 primer i tercer premi a la gaiata Infantil, un tercer pre-
113
114
LORENZO RAMIREZ EL MEU AMIC... El NOSTRE AMIC Seure davant d’un “full en blanc”, per parlar d’un bon amic no és tasca fàcil, però encara es fa més difícil quan aquest ens ha deixat per sempre... i ho va fer com ell sempre va ser, sense ostentacions ni escarafalls. Sota la meva subjectiva (no ho puc evitar, sempre el vaig estimar i admirar) i humil opinió: La seva gran passió... la vida i les persones. I així ho va fer. La seva, la va viure intensament, no desaprofitant ni un minut, sempre amb nous projectes i il·lusions, i la va viure pendent dels altres i entregat als altres. ... I compartint... Persona discreta i exquisidament correcta, amb poc que li “obrissis la porta”, compartia tot el que tenia, la seva conversa, el seu treball, la seva pintura, la seva creativitat, la seva saviesa, la seva música, el seu amor per les nostres tradicions..., i si l`hi la obries del tot, no dubtava a compartir el millor de si, el seu afecte i la seva amistat! He tingut el privilegi de gaudir de la seva companyia en moltes i diverses ocasions, a programacions d’actes festius i culturals, al seu estudi, a inauguracions, en presentacions, en concerts …que bé interpretava els boleros!. Però el meu millor record, al costat del meu amic Lorenzo, l’hi dec a una primaveral tarda amb xarrada de més de quatre hores, caminant per tot Castelló des de “la guinea” fins a “ el tronío”, des de “grapa” fins a “el crémor”, sense parar de passejar ni de parlar, analitzàrem, debatérem, discrepàrem, coincidírem, criticàrem, aplaudírem, i personalment vaig gaudir i em vaig enriquir dels coneixements d´una gran persona que estimava la cultura, a la seva terra i a la seva gent com ningú. La seva gran virtut... la sensibilitat. La sensibilitat que va rebre de la mà divina i que va saber conrear tan bé, li va permetre abordar l’espai de la pintura i la creativitat amb genialitat, va evolucionar permanentment, va gaudir i també ho va compartir. Poques setmanes abans del fatal desenllaç, amb rigor, serietat, professionalitat, però també amb humilitat, generositat i simpatia ens va fer partíceps a més d’un centenar de persones de la seva capacitat artística en una acció sense igual, al centre cultural La Bohemia.
En la seva obra plàstica, el tractament de la llum, el color i els espais, es conjugava amb el domini de la sintetització del dibuix, en el primer cas des de la tranquil·litat o ataràxia transmesa d’un bon paisatge o marina, fins l’emoció de lo taurí o d’un personatge de la festa en acció. En el segon i amb el traç ferm, simple i encertat, ens oferia una grata sensació al visualitzar aquelles escenes que amb mínimes però adequades línies en blanc i negre, grisalla o sanguina ens incorporaven, ens “ficaven” dins de les vivències dels castelloners. La seva entrega... la societat que l’envoltava. Des de ben jove va entendre la seva forma de vida com la implicació amb tot allò, que desenvolupat en complicitat social i treball desinteressat, pot millorar o enriquir la vida dels que l’envoltaven. Així ho va aprendre dels seus pares, així ho va practicar amb la seva dona i així l’hi traslladá a les seves filles. Va participar en tota mena d’activitats, culturals, socials, benèfiques, festives; com a impulsor, com a organitzador, com a actor o simplement com a col·laborador i sempre sense demanar res a canvi. Que pocs col·lectius de la nostra ciutat i la nostra província no han tingut la col·laboració de Lorenzo en algun moment de la seva historia! I va viure feliç, atenent totes les propostes i sol·licituds d’amics, coneguts o de qui amb bones formes s’acostés a ell. La nostra Gaiata pot donar bona mostra d’això. Sempre que sol·licitàrem la seva col·laboració, la vam rebre, sense cap dubte ni condició i d’una forma totalment desinteressada. És clar que també va patir de mals moments, disgustos o desil·lusions! Però aquests se’ls quedava per a ell... i segurament compartits amb la seva estimada Maria Elvira. A nosaltres ens va deixar el seu somriure, el seu comentari agradable, la seva generositat i el seu art, que romandran eternament en la seva estimada festa, en la seva estimada terra i en els nostres cors. Gràcies Lorenzo! TALÓ
115
116
Fotografia realitzada en el Museu Etnològic de Castelló | Màquina d’escriure
ARTICLE INÈDIT •
Enyorança i futur de la llum d’un poble
CAPÇALERA •
Fonts d’inspiració del creador del Pregó, Don Manuel Segarra Ribés
MITOLOGIA •
Tombatossals i la Colla del Rei Barbut
HISTÒRIA FUNDACIONAL •
Els Moros en el Pregó
•
El Pregó de l’Aljama
•
Els Cavallers Templers de Castelló i les Festes de la Magdalena
•
Del Pregó en La Història de La Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló de La Plana
•
Una història de berberiscs
•
El Centre Aragonès de Castelló i El Pregó
REPRESENTACIÓ PROVINCIAL •
La representació provincial al Pregó
•
El Pregó i els balls
•
La música al Pregó de les Festes de la Magdalena
•
Les Danses Guerreres de La Todolella, una de les imatges del Pregó
CIUTAT I TERME •
Ciutat i terme de Castelló & Gaiates
•
Evolució de la figura del pregoner
•
La Reina de fa 50 anys
EL RACÓ DELS XIQUETS •
Història o conte?
•
Passatemps 117
118
Artic les Passat, present i futur de la Gaiata. L’evolució tècnica del nostre monument
Enyorança i futur de la llum d’un poble
!Autor Jaime Ortiz Monfort
Artista gaiater
Gaiata, femení de gaiato. Segons la viquipèdia: monument il·luminat que es planta en els carrers de Castelló de la Plana durant les festes de la Magdalena. Prové de la tradició que els pobladors de la ciutat van baixar de la muntanya amb l’ajuda d’unes torxes denominades gaiates. Per als castellonencs: el màxim símbol de les festes fundacionals de la nostra ciutat. No debades els versos del pregó de Bernat Artola ens anuncien: “I puix saben els veïns que la ciutat té l’honor de vindre de l’antigor per lluminosos camins” És ben sabut que en èpoques medievals tenien el costum de realitzar rogatives per a protegir al poble de calamitats;així la referència de rogativa documentada més antiga és la “processó del Castell Vell”, acordada pel Consell Municipal en la data del 10 d’abril de 1375 i sent publicada pel professor senyor Lluís Revest. En la narració referida pel cronista Llorens de Clavell formaven part del seguici de la romeria i en el seu retorn a la ciutat, o fora d’ell,unes lluminàries de ciri en gaiates de canya. La il·luminació de la gaiata és citada pel poètic text del pare Vela en 1750: “Les llums convertixen la nit en clar dia”. Per un altre costat, els estudis del professor i cronista de la Ciutat, el senyor Antonio Gascó, ens diuen que en la tornà les gaiates-canya eren portades per xiquetes abillades amb hàbit que representaven a Maria Magdalena en acció de penitència. A més a més, ens referix el simbolisme que la llum de santa Maria Magdalena, en el període de la Il·lustració, era “il·luminadora i il·luminada” per a l’església, per la qual cosa, en els primers anys les gaiates podrien ser al·legories.
Article que ha participat en el concurs al millor article inèdit dins del concurs de llibret Magdalena 2018.
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
119
ARTICLE INÈDIT 2018
PASSAT, PRESENT I FUTUR DE LA GAIATA. L’EVOLUCIÓ TÈCNICA DEL NOSTRE MONUMENT
A mitat del segle XIX, les primitives lluminàries tan sols eren un esvelt gaiato i el cos de la gaiata ho forma un artifici de fusta en figura de templet, piràmide i adorns amb figures rematades en els seus vèrtexs per gots de colors il·luminats per la flama de minetes en l’oli, transportat per una sola persona. Així tenim que les primeres tècniques lumíniques,la cera i després el oli, és llum del fruit de la nostra terra. Seguint el relat del senyor Gascó, en 1852 la gaiata s’individualitze de la canya. L’acció de gràcies de la romeria es va convertir en celebració del trasllat fundacional i la canya des de llavors és el bàcul romer. La gaiata sense el seu origen religiós es va convertir en el símbol històric-festiu. Des del ressorgir festívol en 1945 fins als nostres dies, el monument ha vingut evolucionant tècnica i artísticament. Ha passat de ser una obra corpòria pareguda a una falla, a voler ser una voluminosa recreació utòpica de la llum en continent i contingut, sent guia i far lumínic que portaven els nostres avantpassats de camí al futur. Al mateix temps que és itinerant, han d’aparèixer en el seu conjunt les referències als motius essencials de la festa: l’escut de la ciutat, la llum, el colorit i el gaiato rematant presidint el monument. En la seua construcció complexa són necessàries diferents disciplines, no podent-se parlar d’una única tècnica. Permeteu-me que en cada mètode mencione el nom dels artistes, bé professionals bé amateurs, més representatius, ja que ells, en les últimes dècades han fet possible que vege la llum el nostre monument més pairal.
Fira i Festes de la M agdalena 2018 120
Enyorança i futur de la llum d’un poble
Artic les
Passat i present De l’esborrany del disseny: “Tanqueu els ulls i visualitzeu una silueta en formes i volums, en brillantors i colors de factible realització i traslladeu-ho a un paper.” D’un dibuix a llapis (Carlos Lleó),a retolador, a carbonet (Abuja) passant a la informatització (Rafa Alabau) o realitzant una maqueta a escala (Jovi Monroig). El disseny es lliure, en forma piramidal si es gòtic, barroc, renaixentista, modernista i decó, o la mescladissa d’ells; i de llibertat de la forma, en lluita contra les tradicions, emprant la llibertat individual i la innovació de qualsevol volumetria si es avantguardista (Burguete, Roures, Sebastià). De les dimensions: “Per raons estètiques, de seguretat? La forma estàndard d’assignar una longitud, àrea, volum als subconjunts d’un espai. El nostre monument.” En els primers anys tenien unes mesures arbitràries quant a l’altura total i l’amplària del pedestal. Any rere any, les dimensions es van engrandir fins aconseguir com a màxim els set metres d’altura i tres metres d’ample del carro (abans pedestal). Dos mesos abans de la Magdalena de 1990, per raons de seguretat, segons protecció civil, l’altura es reduïx un metre. Encara està en la meua memòria, la visita que van fer el senyor Paco Pascual i el senyor Sebastián Pla, aleshores secretari i president de la Junta de Festes, a l’antic magatzem municipal per a controlar l’acatament de la nova norma. En aquesta edició, algunes gaiates desfilaren amb els gaiatos afonats o de gaidó. En 1971, van aparèixer els monuments infantils, tres metres d’altura per un metro cinquanta d’amplària del carro. De la construcció: “Tot allò que exigix, abans de fer-se, disposar d’un projecte i una planificació predeterminada. D’una imatge plana en paper, la materialitzem i l’erigim. Art o tècnica?” Eines de fuster, de ferrer, de pintor, de guixaire, d’ebenista, d’electricista, d’electrònic, d’informàtic, etc.; barreja de martells, tornavisos, soldadors i elèctrodes, d’alicates, de serres de calar i circular, de brotxes i pinzells, de pelacables, de gúbies, d’amperímetres, de circuits impresos, de claus i caragols, de relés, de llapis i paper i com no, de cinta mètrica. En les primeries formava part del monument un pedestal, ja que desfilava només una part damunt d’una peana de fusta. En 1947, la gaiata de la Ciutat de l’escultor Tomás Colón desfila completa damunt d’un carro per primera vegada. Doncs be, tenim una plataforma de ferro amb rodes de 3x3 i noranta centímetres d’altura, de tracció per arrossegament a mà dels festers, amb un passamans. Per rodament porta dos pneumàtics unidireccionals i dos mòbils davanters dirigibles amb
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
121
ARTICLE INÈDIT 2018
PASSAT, PRESENT I FUTUR DE LA GAIATA. L’EVOLUCIÓ TÈCNICA DEL NOSTRE MONUMENT
llança acoblada amb caragol a un eix per entremaliat giratori de limitat angle de gir. La base es de fusta, on en el seu moment sobreeixia un pal de fusta, ara per ara de ferro, de quatre metres; en estil clàssic al contorn del qual es construïx un esquelet de ferro (Alejandro Vidal) o de fusta per a compactar les diverses peces creant un cos central de major a menor amplària, aglutinant formes en pica de gots, fanal amb vidrieres, figures corpòries, cortines de llàgrimes de vidre (Sanmillán,Toni Mir),escuts, etc.,rematant-ho amb un gaiato; dels quatre angles de la base ixen a manera de braços arboris que abriguen la llum del cos central. Les seues curvatures poden mirar tant cap al centre com cap a fora portant un ritme volumètric, podent estar rematats amb piques de gots, tulipes, fanals, grifos, etc; les piques són formacions més o menys còniques d’uns quants pisos o filoses de major a menor alçada amb gots. En l’estil avantguardista no cal la existència del pal central. Les diverses peces que conformen la composició (xapa de ferro, ferro, acer inox, metacrilat, alumini, etc.) servixen d’esquelet i de decoració al mateix temps (Lorenzo). També es passen les diferents línies elèctriques de dalt baix a través de la carcassa fins a arribar a les entranyes del carro on es col·loca el quadre electrònic (Agustín Mon, Raúl Collazos); a la vegada s’instal·la l’electrificació a les distintes peces per a la seua il·luminació. De l’ornamentació: “Adornem, enriquim, embellim les nues peces de la nostra obra. Calidesa en consonància de factura en el seu conjunt.” En el classicisme, les diferents volutes, talles florals d’acant, mascarons, motlures i cornucòpies, que es realitzaven en un principi de fusta (Lucinio Abuja,Vicente Bernat, Rafael Tecles), ferro, cartó i escaiola (Tico Ramos) s’han substituït per materials més moderns. Així tenim el tauler d’aglomerat i el de DM, per fusta. Encara que a través del temps es continua utilitzant el pi per a la talla de fusta amb gúbia en comptades ocasions. Ara per ara, la realització de les ornamentacions s’efectua amb DM (Pepín Marco, Jovi Monroig) en gúbia (talla versallesca, isabelina, modernista i decó). En l’actualitat, per a estos menesters, també s’utilitza el porexpan d’alta densitat (Adrián Bernat, Manolo Rodrigo). Una vegada retallada la silueta damunt de la base de DM es buida per a donar-li volum amb un cúter o amb una serra d’arc amb fil calent i després de l’escatat amb esponja de vidre fina, es recobrix amb tires de paper d’estrassa amerades en verrim de farina i es deixa assecar per al seu pintat posterior. També es substituïx l’empaperat per una capa d’algeps amb làtex. Per a la imatgeria, es realitzava un prototip en argila de què es treia un motle en escaiola o en silicona liquida. La figura es replicava amb escaiola (Tico Ramos), paper maché o en fibra de vidre i resina (Collado). Un altre mètode que es gasta ara per a realitzar figures, és amb porexpan d’alta
Fira i Festes de la M agdalena 2018 122
Enyorança i futur de la llum d’un poble
Artic les
densitat del què anirem esculpint amb un cúter i amb paper de vidre doblegat sobre ell mateix (Adrian Bernad). El taulellet, bé en entaulellat com en trencadís, la símil ceràmica, els socarrats, la terracota i així com el ferro forjat van deixar la seua empremta en les ultimes dècades (Jose Luis Estanislao). Els adorns en l’avantguardisme són la puresa de formes i la calidesa dels seus materials, buscant un nou llenguatge expressiu i de llibertat creadora per aconseguir una bellesa caracteritzada per la simplificació. Els desitjos d’experimentació de l’avantguardisme contribuïxen a l’aparició de noves tècniques com les utilitzades pels operaris de “tallers del Port” un grapat d’anys arrere, com la soldadura autògena, el clavetejat amb reblades, el buidatge amb polièster, l’acoblament i construcció amb distints materials. La plataforma o carro, es vist a manera de cortina de tela a plecs i rematada en els frontals amb bambolines. De les vidrieres: “El vidre deixa que gaudim de la llum en una explosió de colors i de formes” Els policarbonats, acetats i metacrilats blancs o transparents van substituir al vidre en la realització de símils a vidrieres. De la mateixa manera, les tècniques de puntillisme amb pintura al tremp o l’acrílica amb esponja marina pel revers del vidre, passant per la de l’alcohol amb pinzell (Estanislao) o per decantació, són rellevades per les actuals laques vitrall i a l’aigua glast (Quique Carceller) i pels seus contorns de relleu i cinta de plom autoadhesiva (Almudena Sandaña). Aquesta última, s’apega sobre el contorn del dibuix, se secciona amb cúter i es solapa en les arestes amb l’ajuda d’un burí rom de plàstic per a modelar el disseny. En la tècnica de Cloissoné (Vanesa Pérez), el contorn del dibuix es realitza amb plom líquid en tub que a l’endurir-se puja en relleu. En ambdós mètodes, la superfície a tractar s’ha de desgreixar amb alcohol i els colors s’apliquen posteriorment. En els últims anys, s’està introduint els vinils adhesius personalitzats, molt usats en dibuixos repetitius. El vinil s’adherix desenrotllant-ho de dalt a davall sobre la superfície transparent ajudant-nos amb un drap, perquè no queden bombolles.
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
123
ARTICLE INÈDIT 2018
PASSAT, PRESENT I FUTUR DE LA GAIATA. L’EVOLUCIÓ TÈCNICA DEL NOSTRE MONUMENT
De la pintura:”Del blanc i negre, més tota la gamma cromàtica en harmonia ens relaxa la retina i ens deixa sentir en el cor” En les primeres èpoques, els colors els elaboraren els artesans amb pigments naturals en pols, aigua i d’aglutinant usaven rovell d’ou o llet de vaca acabada de munyir (pintura al tremp) o també amb oli de llinosa. La superfície a pintar en primer lloc s’impregnava amb una mescla de calç, aigua i gelatina de peix, i després se li donava dos mans a brotxa del color triat com a base segons els mètodes a realitzar. L’esponjat (amb esponja marina), el difuminat (amb pistola d’aire),el de marbre (amb tres plomes d’au es donen colors foscos- Paco Esteve),el vetejat (amb un tros dentat de creïlla i vernís de color dóna l’aspecte de fusta- Tico Ramos),el craquellat (capa de vernís acrílic que una vegada assecat la segona capa de color diferent de la base fa que esta es cleville),el patinat (amb pintures greixes com el betum de Judea - Jovi Monroig), el daurat (un mossegador i pa d’or, i brunyit amb un drap i pols de talc - Abuja).Per a la fusta, s’utilitzaven tints naturals (nogalina, etc.) per a donar més realç a les talles i posterior acabat amb mescla de vernís i essència de trementina per a donar-li un aspecte setinat (Abuja). En l’actualitat, es gasten tots estos mètodes pictòrics, però amb productes comercialitzats. Per als gots de vidre,el seu pintat es realitzava amb pintura a l’alcohol per decantació,o amb pintura acrílica en esprai. Del fluid elèctric: “Fenòmen físic que no es veu, més si es toca s’advertix d’ell. Energia versàtil” En la desfilada, en un principi, les llums estaven alimentades per bateries de camió. En 1949 es realitza una xarxa conductora subterrània en tot el recorregut que aflorava a la superfície cada cent metres. Un pal afarolat de fusta que a l’interior de la seua base tènia uns borns servia per a la connexió trifàsica amb un maneguí de la mànega elèctrica. Cada monument tènia dos mànegues de manera que cada cinquanta metres es connectava la “B” i es desconnectava la “A” i així successivament. D’aquesta manera, la gaiata estava sempre il·luminada en la desfilada. Per
Fira i Festes de la M agdalena 2018 124
Enyorança i futur de la llum d’un poble
Artic les
raons de seguretat, en 1992 se substituïxen les mànegues per pesats grups electrògens arrossegats per tractors enlletgint la desfilada. Els grups havien de tindre mes KVA que KW el monument, pels canvis d’il·luminació. En l’actualitat, amb la tecnologia LED, es reduïx espectacularment la potència necessària,ja que els grups electrògens minven en grandària sense tindre la necessitat de transport mecanitzat. Ara per ara, es connecten en el sector a 220V en la xarxa elèctrica. De la il·luminació: ”Llum i foscor. Foscor i llum. Dualitat visual, el yin i el yang en l’estètica creativa”. De les bombetes incandescents, dels tubs fluorescents, dels de neó (José A. Lleó) passant per les al·lògenes, pels de baix consum, fins a arribar en estos últims anys als LED i tots els seus models. L’any 2006, en el monument del Toll, s’incorporen per primera vegada díodes LED (sense pre-instal·lació), inserits en el perfil d’unes peces de metacrilat art nuveau que representava el fluir de l’aigua d’una font. En la Magdalena 2011, la Gestora de Gaiates, en col·laboració de la Junta de Festes, van apostar per la tecnologia LED en tots els monuments per ser més respectuosa amb el medi ambient, ja que ens permet quasi dividir per deu el consum energètic de la llum incandescent. Els LED emeten més lúmens per watt que les peretes incandescents, guanyant excel·lència lumínica i engrandint les possibilitats harmòniques cromàtiques. En la il·luminació dels braços, per a contornejar la silueta clàssica, es pot realitzar amb peretes LED a 220V. Aquestes es poden reemplaçar per xicotets trossos de tira de LED RGB doblegats sobre si mateixos a fi de lluir per l’anvers i revers expandint millor la llum als dos costats, ja que la llum que emet el LED és unidireccional. Els LED RGB consistixen en un LED roig, un blau i un altre verd. Ajustant independentment cada un d’ells, els LED RGB són capaços de produir una àmplia gamma de colors, aportant-nos infinitat de jocs dinàmics lumínics. Usen generalment una connexió de quatre fils i un terminal comú (ànode o càtode). Amb la tira màgica digital poden crear efectes de llum encenent cada un dels seus LED individualment i amb colors distints entre ells, i es poden emetre diferents colors
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
125
ARTICLE INÈDIT 2018
PASSAT, PRESENT I FUTUR DE LA GAIATA. L’EVOLUCIÓ TÈCNICA DEL NOSTRE MONUMENT
al mateix temps, i en constant canvi, en una sola tira de LED. Per a expandir la llum, els rematem amb xicotetes esferes traslluïdes blanques o tubs de metacrilat. Un altre mètode és la cadena de mòduls LED redons coberts d’una càpsula traslluïda amb llum de color canviant. Per a aconseguir transparència i nitidesa de les vidrieres, les il·luminem amb tubs de LED de llum blanca. La il·luminació indirecta és projectada per tota una gamma de plaques i focus de LEDs, d’intensitat regulables per triac. La llum ha d’aconseguir els millors efectes cromàtics per a exalçar l’ornamentació del monument en el seu conjunt, per a la qual cosa, els jocs lumínics han d’estar estructurats per una programació d’ordinador (Nino Turch). Hem passat dels sorollosos quadres electrònics als més silenciosos per a la tecnologia LED (arduins, targetes de control RGB, etc.). De l’electrificació:”Els llits dels rius són per a l’aigua, el mateix que els materials conductors a l’electricitat. Comencen en una font i acaben en el seu destí”. Els diferents materials per a la instal·lació elèctrica del nostre monument són els que han experimentat major grau d’avanç en comparació a la resta dels utilitzats en altres disciplines. Hem passat del fil trenat de cotó ignífug als més actuals cables conductors unipolars; dels portalàmpades de llautó i baquelita, als de termoplàstic, de ceràmica i una àmplia varietat de lluminàries de LEDs. La tira màgica de LEDs requerix d’un controlador per tira digital ‘chasing magic’ per a funcionar i una font d’alimentació d’almenys 50W i 12VDC. Aquesta tecnologia ens permet treballar a dos-cents vint volts i dotze volts per separat, al que es requerix fonts d’alimentació commutades de 12 Vcc-400W. El quadre elèctric de seguretat està compost per magnets tèrmics i per diferencial.
Futur “Porció de la línia temporal que encara no s’ha produït; és una presumpció que bé pot ser anticipada, predita, suposada, raonada a partir de dades en un instant de temps delimitat.”
Fira i Festes de la M agdalena 2018 126
Enyorança i futur de la llum d’un poble
Artic les
Patrick Dixon ens diu que prenguem les regles del futur o el futur prendrà les seues. Bé, tancarem els ulls i somiarem desperts, viatjarem a través d’allò que s’ha conegut esmicolant peça a peça transformant-la en desconeguda. La novetat es farà present sempre d’acord amb el que ens agradaria canviar. Realitat o fantasia. Gaiata itinerant o fixa, eixa és la qüestió. La majestuositat i monumentalitat s’enaltiria sent fixa. El disseny clàssic o avantguardista es realitzaria amb programa de dibuix informatitzat. Als diversos materials de construcció se’ls donaria forma al tall amb làser. Les ornamentacions es realitzarien amb impressores 3D.El pintat es faria per robot digitalitzat. Les seues vidrieres podrien ser pantalles planes de monitor OLED de gran polzada on es visualitzaren imatges fixes i en moviment. Les figures corpòries tindrien moviment al ser hologrames. El joc de llums amb un programa base canviaria en intervals de temps segons els gustos de l’espectador manejant una App, tornant després a l’inici del programa de l’artista al ritme del ‘bolero’ de Castelló per exemple. Panells solars immersos en la seua decoració proporcionarien el fluid elèctric necessari per a la seua il·luminació. Per a la Gaiata itinerant no totes les noves tècniques es podrien desenrotllar a causa de la mobilitat del monument. El demà està per arribar, és un somni conscient individual que serà col·lectiu i tan real com nosaltres vulguem que siga. Francament, desitgem que el futur arribe, tan sols falta per a activar-lo grans mesures de finançament per part oficial, empresarial i festera. “Perque siguen les festes Dignes de noms i de fets No volem limits estrechs D’ambicions massa modestes” t
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
127
ARTICLE INÈDIT 2018
128
Artic les Fonts d’inspiració del creador del Pregó, Don Manuel Segarra Ribés
! Autor Enric Segarra Segarra
Molt s’ha escrit sobre la Cavalcada del Pregó des del seu naixement, el 3 de març de 1945, fins als nostres dies. No obstant, no en totes les ocasions s’ha segut fidel als fets reals de la seua història, que s’han vist distorsionats més d’una volta, en invencions i comentaris aliens a la realitat dels fets. En moltes ocasions he llegit que per a alguns que com jo estan interessats en el tema, era quasi primordial saber a on s’inspirà Segarra Ribés per a projectar la seua cavalcada.
Llegit en atenció el diari de l’agustí i que Codina Armengot recopila quan ho publica, no veig similitud d’aquella manifestació, diguem-li cavalcada, encara que l’autor li diu processó en vàries ocasions, a la Cavalcada del Pregó nascut en la ment del seu creador mesos abans del descobriment de la modesta obra de Rocafort. Per tant, difícilment Segarra Ribés tindria a la tardor de 1944 referència de tal seguici. Per citar una altra manifestació a on també apareixen escenes que desprès figuraran arreplegades en la cavalcada de la que m’ocupe, replegue el contingut que podem llegir en les pàgines de la novel·la de Ricardo Carreres titulada “Doña Abulia” 1, en la que l’autor recrea el pas davant el balcó de la casa del seu protagoniste, d’una cavalcada en les festes d’estiu en honor a la Llibertat, festes de 1 “Doña Abulia”, de Ricardo Carreras, va ser editada en Barcelona en 1904, en l’ impremta de Henrich i Cia.
CAPÇALERA
Així, el poeta i escriptor Vicent Pau Serra i Fortuño (+), investigador i amant de les coses de la nostra ciutat i entre elles de la Cavalcada del Pregó, escrivia en el llibret de la Gaiata núm. 8, en la Magdalena de 2007, pàgina 12, la seua creença en la possibilitat de que l’idea de la mateixa li aplegara a mon pare pel coneixement dels actes que Castelló feia, en altres temps, en motiu de la coronació del rei Carles IV segons queden reflectits en el Llibre de coses notables de la Vila de Castelló de la Plana de l’agustí Fray Joseph Rocafort, (1736-1818), manuscrit que fou trobat, ordenat, comentat i editat per don Eduardo Codina Armengot, precisament en 1945. Per al curiós, pàgines 8 a 6 i punts 57 a 59 exclòs.
La descripció de la cavalcada està a la pàgina 16 i següents.
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
129
LA MÀGIA DEL PREGÓ
CAPÇALERA
juliol de l’imaginària Villaplana, -naturalment Castelló de la Plana-, commemorant l’heroica defensa lliberal que els seus veïns feren davant les tropes carlistes els dies 8 i 9 de juliol de 1837. Existeixen altres descripcions de cavalcades, processons o desfilades, en les que apareixen carrosses gremials; gent montada a cavall portant estendards; carros triomfals; personatges mudats a l’antiga; gents llauradores en els seus trages típics exhibint en orgull les seues collites; grupes, com en la novel·la mencionada, etc… De totes se pogué inspirar Segarra Ribés per a crear la seua cavalcada, puix sé que tots els llibres sobre temes locals de la seua època i anteriors a ella, mencionats o no ací, estaven en la seua biblioteca. Puc afirmar que en les moltes ocasions que vaig escoltar a mon pare parlant de la seua creació, no recorde ninguna a on indicara haver-se inspirat ací o allà. Crec que de totes elles, i potser d’altres foranes, pogué traure idees, més no puc assegurar i no ho faig, que fora d’eixa o d’altra obra determinada. Sí que assegure que els llibres manejats per ell en eixe any de la creació de la Cavalcada del Pregó, popular i senzillament “el Pregó”, eren els de Josep Pasqual Tirado: el Tombatossals i De la meua garbera2; el Llibre de la Província de Castelló3 de Joan Antoni Balbás, Croniste Oficial de la Vila a finals del segle XIX; el tom de la Geografia General del Regne de Valencia4 relatiu a la Província de Castelló5 de Carlos Sarthou Carreres i les famoses Troves de Mossèn Jaume Febrer. De la lectura de tots ells alguna cosa degué traure, que unit, no me cap el menor dubte, als coneixements obtinguts d’altres grans llibres no escrits, però reals: el llibre de la vida quotidiana de les gents de Castelló; el llibre obert de les tasques del camp, en el secà, en l’horta o en la marjal; el llibre dels diferents oficis, en ús o desapareguts; el llibre de les gents de la Vila i dels benvolguts ravals,… En eixos grans llibres, no impresos però que existeixen i estan sempre al dia, en idees de tots ells, està la idea de la Cavalcada del Pregó i no busquem més peus al gat ni pergam temps en elucubracions que no ens van a portar enlloc. Poc m’importa, a estes alçades de la meua vida de modestíssim investigador aficionat, saber qual va ser la font en la que begué mon pare per a il·luminar-se i crear la Cavalcada del Pregó. Més be, crec que devem dedicar el nostre temps, 2 Varies vegades reeditat. Existeix entre altres una versió castellana. De la meua garbera, reeditat per la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castelló. 3 Idem, idem. 4 Idem, idem 5 Idem, idem.
Fira i Festes de la M agdalena 2018 130
Fonts d’inspiració del creador del Pregó, Don Manuel Segarra Ribés
Artic les
Panoràmiques Lluís Sales Boli
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
131
LA MÀGIA DEL PREGÓ
CAPÇALERA: Fonts d’inspiració del creador del Pregó, Don Manuel Segarra Ribés
el de tots, per a recrear-nos en el seu sentit d’observació; en el seu gust per una bona presentació i escenificació quan era necessària d’algun motiu costumiste; en la seua gran capacitat d’organització de masses; en la seua entrega a la busca d’elements nous per a la seua cavalcada, que compliren les seues estrictes normes de fidelitat a la tradició local i a la seua autenticitat; el seu amor per la forma de vestir per a ballar,…, de viure el dia a dia, antany i en el seu temps vital, en la ciutat que va voler en tota la seua ànima. No s’oblidava dels pobles, que va recórrer sense descans per a obtindre el motiu, els mèrits suficients per a figurar en alguna de les seues cavalcades. Per estes raons i no per altres, mai se m’ocorreria pensar si va ser en esta o en l’altra cavalcada a on li va nàixer la idea del Pregó. Ell no va crear el concepte de cavalcada, concepte tan antic com el mateix home i que segons el diccionari ideològic de la Llengua Espanyola de J. Cassares, és “comparsa de ginets”. Sí que va crear una determinada cavalcada: La Cavalcada del Pregó....la seua Cavalcada del Pregó. t
Fira i Festes de la M agdalena 2018 132
Pergamí M. Segarra Ribés · Sales Boli
Artic les Tombatossals i la Colla del Rei Barbut
!Autor Héctor Redó Vallés
Soci fundador Colla Rei Barbut
Si parlem del Pregó de Castelló, necessariament hem de parlar de com comença. Manuel Segarra i Ribés va establir en 1945 que el seu Pregó havia d’iniciar-se amb la presència dels personatges que el seu admirat Josep Pasqual i Tirado havia fet populars: Tombatossals i la seua conlloga, el Rei Barbut i els seus fills i la seua filla. Aquests personatges representen l’origen mitològic de la nostra terra, la importància que ha tingut la naturalesa en el passat i encara avui, així com els valors que caracteritzen a la nostra societat. La representació dels personatges del Tombatossals al Pregó no va ser efectiva i sistemàtica fins els anys 80 del segle passat, en què es va consolidar la Colla del Rei Barbut. Els joves que la integraren van assumir la responsabilitat d’aquesta representació. Al principi els mitjans dels que disposaven eren prou rudimentaris: saragüells fets per la mare d’un d’ells, cavallets de fusta i gorres de paper. Però, poc a poc, la representació es va anar consolidant. En 1994, es van incorporar els Cabuts, una representació dels llauradors que surten al llibre de Tombatossals: Garxolí del Senillar, el Baró del Pla de les Vaques, entre altres. Els Cabuts ballen amb les notes de la música composta per a ells pel ben volgut soci Jesús Palos, i la coreografia que any rere any assagen amb les seues ‘profes’ Conso Jóvena y M. Pilar Segarra. I a l’any 2002, per la commemoració del 25 aniversari de la Colla del Rei Barbut, amb el suport econòmic de l’Ajuntament de Castelló, es creen els 5 Gegants que representen a Tombatossals i la seua conlloga: Tragapinyols, Cagueme, Arrancapins i Bufanúvols.
Els personatges son ben coneguts per grans i menuts a Castelló. D’això també s’ha ocupat la Colla del Rei Barbut, que en 1993 editava un facsímil del llibre de Pasqual i Tirado, per a repartir-lo en tots els col·legis de Castelló i també es va editar “El Mon del Mite” amb texts inèdits de Miquel Peris i il·lustracions de Traver Griño, i amb la col·laboració d’alguns dels pintors més importants de Castelló, que van fer una obra pictòrica referent a Tombatossals. Així va ser com pintors de la talla de Tasio, Vidal Serrulla, Ripollés, Bolumar, Traver Griño, Luis Prades, Ibañez, Sidro, Lorenzo, Paco Puig, etc. van aportar la seua perspectiva sobre els personatges del llibre de Pasqual i Tirado.
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
133
MITOLOGíA
La representació es completa amb el Rei Barbut i els seus fills, Tahor i Casse, i la infantona, Merilde, en una carrossa.
LA MÀGIA DEL PREGÓ
MITOLOGIA
Aquestes publicacions han servit per a donar a conèixer la mitologia de Castelló, sobre tot als xiquets i xiquetes que a més a més van poder participar als anys 1995 i 1996 als Concursos de Redacció, i Dibuix i Pintura sobre Tombatossals per a escolars d’entre 11 i 14 anys. Va ser meravellós vore com els xiquets i les xiquetes intentaven plasmar en paraules i imatges el que la seua imaginació els feia vore, i més encara els resultats que van obtindre. L’any passat i amb l’objectiu de continuar donant a conèixer el mite de Tombatossals es va celebrar un Certament de Relats Curts, un marató de lectura infantil del llibre de Tombatossals a la Plaça Major i una exposició sobre la mitologia de Castelló al Palau de la Diputació. Tot aquest esforç té el seu fruit i cada vegada és més habitual sentir als xiquets al passar el Pregó: “Ja venen, ja venen els cabuts i els gegants de Tombatossals”. Aquesta és la nostra cultura i la nostra literatura, la pròpia, i en la nostra llengua. Està bé que coneguem mites i costums més o menys universals o simplement estrangers a través de jocs i mitjans com el cine o la televisió, però no estan arrelats al nostre territori i a la nostra societat. Aquesta és la importància del Tombatossals i de la Colla del Rei Barbut com a la seua transmissora i difusora.
Fira i Festes de la M agdalena 2018 134
Tombatossals i la Colla del Rei Barbut
Artic les
Gegants TOMBATOSSALS, ARRACAPINS, BUFANÚVOLS, TRAGAPINYOLS I CAGUEME
Cabuts 1995 PRÍNCEP GARXOLÍ DEL SENILLAR, BARÓ DEL PLA DE LES VAQUES, NAS DE REI, DUC DE LA POLSEGUERA, EL DUC DE LA BORRASA, EL DUC DE VILLAMARGO, CONSELLER DE BENADRESA, MARINER DE LA CAPITANA AGUELO MACARENO 1996 EL COMENDADOR DE FADRELL, DUC DE LA BARRASOTA, MIL HÒMENS, GERMANASTRE DE GARXOLÍ, EL GRAN SEQUIER DE LA PLANA O SEQUIER MAJOR 1999 SINYO DE TAXIDA, BARÓ DE CATAQUEFARAS, GOBERNA SET CASES, BARÓ DE MONTORNÈS
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
135
LA MÀGIA DEL PREGÓ
MITOLOGIA
1996 Germanastre de GarxolĂ
1996 Mil Hòmens
1996 Duc de la Barrasota
1996 Comendador de Fadrell
1995 Mariner de la Capitana Aguelo Macareno
1995 Conseller de Benadresa
1995 El Duc de Villamargo
1995 El Duc De La Borrasa
1995 Duc de La Polseguera
Fira i Festes de la M agdalena 2018 136
Artic les
Tombatossals i la Colla del Rei Barbut
1995 Nas de Rei
1995 Baró del Pla de les Vaques
1995 Príncep Garxolí del Senillar
1999 Baró de Montornès
1999 Goberna Set Cases
1999 Sinyo de Taxida
1996 El Gran Sequier de La Plana o Sequier Major
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
137
LA MÀGIA DEL PREGÓ
MITOLOGIA: Tombatossals i la Colla del Rei Barbut
Bateig dels cabuts A l´ombra del Campanar van bateigar als Cabuts amb el “cerimonier” Miguel Ángel Mulet i padrins Matilde Salvador i Traver Griño “el Keto”
Ball de “la vara del Rei Barbut”
El Ball de la Vara del Rei Barbut al Pregó
Autor: Jesús Palos i professores Conso i Mapi
Les professores del Ball de la Vara del Rei Barbut al Pregó
Fa poc es va plantejar al Congrés Magdalener un canvi substancial del Pregó. Aquest canvi suposava deixar la representació de la mitologia i de la història per al final de la Cavalcada. L’ordre actual les situa al principi, tal com ho havia ideat Manuel Segarra Ribés. Per a nosaltres, el mite del nostre origen i la nostra història justifiquen tota la resta del Pregó. Així, enguany, com sempre, el dia 3 de març, el mateix dia en què es va fer el primer Pregó a l’any 1945, vorem als cabuts desfilar en primer lloc, seguits dels gegants representant a Tombatossals i la seua conlloga, i les carrosses amb el Rei Barbut i la seua família i els xiquets entusiasmats cridaran els seus noms i rebran com sempre un Voladoret per a que recorden el mite del Tombatossals i també els seus valors i símbols, com el de la humilitat de la canyeta del Voladoret. t
Fira i Festes de la M agdalena 2018 138
Artic les Els Moros en el Pregó Notes per a la història d’un acte fonamental de les Festes de la Magdalena
!Autor José Luis Serrano
Periodista
I dins del programa d’este festeig fonamental, m’encarreguen els editors del “llibret” que faça referència a la presència d’una de les cultures que van donar lloc al nou Castelló, després del privilegi de trasllat de 8 de setembre de 1251, des del turó de la Magdalena, a les terres de la Plana del “Palmerar de Borriana” com en aquella època es denominava eixe territori en el qual s’alçaria, de nova planta, el nou Castelló: la cultura musulmana. Els “moros”, en la denominació que englobava als descendents d’aquells que, en el segle VIII van envair la Península procedents del nord d’Àfrica, seguidors de la fe en la qual el déu era Al·là i Mahoma el seu profeta. Doncs a això anem. Els creadors de la Cavalcada del Pregó i molt concretament la seua “alma mater”, el boticari Manuel Segarra Ribés, del que en primera persona vaig rebre en la meua infantesa les primeres notícies del que era eixe festeig i els seus perqués, van plantejar un programa iconogràfic per a eixa Cavalcada que ha romàs fonamentalment invariable, i açò parla bé a les clares de com van cuidar i van pensar en què havia de ser i per què. Si es té la curiositat de seguir este programa iconogràfic consultant les edicions successives dels “programes del Pregó” que es van anar editant, es percep que, amb denominacions diferents segons els qui eren els encarregats de la redacció d’estes, segueixen un mateix patró. Una primera part dedicada a rememorar la història de Castelló des de l’arribada de les tropes cristianes del rei Jaume I el Conqueridor, una següent destinada a fer present a totes les comarques de la província en eixa cavalcada i l’última, en la qual figurava específicament tot el referent a la “Ciutat i terme de Castelló” i que tanca la carrossa de la Reina de les
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
139
HISTÒRIA FUNDACIONAL
Interessant la iniciativa de la Gaiata del “Brancal de la Ciutat”, de dedicar per complet el contingut del “Llibret 2018” a un dels actes que, des de l’inici de la nova etapa de les Festes de la Magdalena, allà en el ja llunyà 1945, es va convertir, no solament en el Pòrtic més adequat per al començament dels festejos de la que ja era una semana carregada de festes, sinó en l’acte que possiblement atrau més eprsones al seu pas: la Cavalcada del Pregó.
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
Festes, davant la qual (i en els primers anys, en la mateixa carrossa de la Cort de la Reina), el “Pregoner”, convoca a tots a la participació festiva. Fem un repàs al títol de la primera part, la que fa referència a la Història, perquè el Pregó, abans de res, és una lliçó per als més xicotets, però també per als majors, que comença per recordar-nos quins són els nostres orígens. Una lliçó d’història vivent que s’ha anat completant a poc a poc, incloent-hi a totes les cultures que van conformar el Castelló de la Plana a arran dels segles i que és interessant recordar, sobretot als més xicotets… Este inicial Grup es va denominar “Cavalcades” en 1946, “Conquesta” en 1947, “Crònica” en 1948… I en tots els casos, la figura fonamental era la de Jaume I, envoltat dels seus més fidels col·laboradors. I solament una referència a la figura del rei moro, Zeit-Abuzeit que després de convertir-se al cristianisme va prendre el nom de Vicente Fernández d’Uclés i es va posar a les ordres del Rei Conqueridor, des dels territoris de la Serra d’Espadà de Segorbe, Arenòs, Montán, Cirat, el Tormo, Fuentes de Ayódar i Vilamalur… En 1951 el Grup es denomina “Blasons i Banderes” i per primera vegada se cita als “Cavallers de la Conquesta, que precisament eixe any s’havien constituït com a Associació, per a donar major dignitat i brillantor a eixe grup “històric”, que fins llavors es nodria amb la participació de soldats del Regiment “Tetuán 14” de la guarnició de Castelló.
Fira i Festes de la M agdalena 2018 140
Els Moros en el Pregó
Artic les
Haurem d’esperar fins al Pregó de 1958 per tal que la referència a “els moros” s’amplie, ja que a més de l’inevitable rei Zeit-Abuzeit, es parla en el programa d’un “grup de moros captius, arrossegant una carrossa en la qual quatre guerrers simbolitzant a Catalunya, Aragó, Mallorca i València alcen sobre el pavés al Rei Conqueridor…” El paper d’estos moros no és, a les hores, excessivament destacat. La primera ocasió en què es fa un poc de justícia amb els pobladors “moros” de les terres castellonenques es produeix en el Pregó de 1964, ja que el Grup “Històric” s’obri amb el que es denomina “Dominació àrab i guerra” i s’explica que “representa esta secció la dominació dels estats llevantins pels àrabs, la constant lluita d’estos, en decadent reculada, i la noblesa creixent de les seues forces a causa de l’aburgesament musulmà a Espanya, a la seua divisió interna i, fonamentalment, a la irresistible embranzida del poder dels nous estats cristians”. Una explicació, un poc confusa en la seua terminologia, però que afavoreix una població que havia cohabitat amb la cristiana, després de la reconquesta en terres valencianes. Fins i tot se citen alguns dels “valents i esforçats capdavanters moros que van sobreeixir pel valor en la seua oposició a l’avanç cristià”, destacant, per exemple a personatges com Azeyt Muley (general moro), Ben Alí (gegantesc i notable alfaquí), Ali-Babut (valent tunissià), Alima Buig (moro de Cocentaina), Alí-Benromá (amo de la serra del seu nom), Amuley (moro notable de Fez), Alí-Patar (valent moro granadí)… I juntament amb eixes mainades que figuraven, després dels seus estendards, l’inevitable Zeit Abu-Zeit al que acompanyen els seus fills Zeit Edxiz i Zeit Abahomad, així com la seua esposa, Dominga López, amb la qual va tenir una filla Alda Fernández, que acabaría sent l’esposa d’en Blasco Ximén, fill del Ximén Pérez d’Arenós que fóra lloctinent de Jaume I en el Regne de València. El grup es tancava amb “tabalets i xeremies”, que també figura en el Grup “Hàbils guerrers” que així es denomina en 1965. També allí es dóna entrada a una altra part de la nostra història, la de la “defensa de les nostres costes enfront dels assalts musulmans i dels barbarescos de Bugia i altres llocs nord-africans, de complicitat amb moriscs de terres endins… internant-se fins a la Pobla Tornesa, emportant-se ostatges per a obtenir cobejosos beneficis amb el rescat. I per vegada primera, una banda de música “la de Muro d’Alcoi” abillada a l’estil moro. En els anys següents, el Pregó segueix denominant a este Grup com a “Històric” i les referències als moros segueixen sent relacionades amb la “rampinya dels desembarcaments dels barbarescos que va fistonar la nostra costa de torres defensives”.
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
141
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
La primera “filà” I una altra novetat: a la Banda de Muro d’Alcoi, l’acompanya una “comparsa de moros”. És el primer precedent de “les filaes” que ara caracteritzen el pas dels Moros d’Alqueria. Però no anticipem el que ocorrerà a partir d’una dècada posterior a esta notícia. En 1967 segueix creixent la participació “mora” en el Pregó que s’obri precisament amb la “Comparsa Mora” amb Banda de Música. L’arribada en 1969 al 25 Aniversari de la primera Cavalcada del Pregó, ens porta un Programa d’este festeig amb importants novetats. Les acotacions literàries de la mà del periodista Gonzalo Puerto Mezquita, amb dibuixos de Mingol i Castell Alonso, imprés per Gràfiques Castalia i, per vegada primera, amb textos, a més d’en castellà, en francés i anglés. Les Festes de la Magdalena ja cercaven la internacionalitat i pensaven a facilitar la comprensió d’este acte fonamental als turistes que ja s’acostaven per Castelló per a participar en les Festes de la Magdalena. I el Grup Història s’obria amb el subgrup “Dominació àrab i guerra”, que s’iniciava amb la desfilada d’una Comparsa àrab. “Vuit cavallers musulmans, manats per un general moro (sic), desfilen i festegen les seues victòries, al son de les xeremies” i de nou el reconeixement a “els valents i esforçats capdavanters moros que van sobreeixir pel valor en la seua oposició”. Ah! I també per vegada primera, figura una “Comparsa Templera” que capitaneja el Maestre General d’esta Ordre, En Ramón de Patot. En 1971, més novetats. Per vegada primera el Programa del Pregó (que també canvia el seu format) és bilingüe amb l’ús del valencià per primera vegada, al cos-
Fira i Festes de la M agdalena 2018 142
Els Moros en el Pregó
Artic les
tat del text en castellà apareixen en les pàgines pars, sent les pàgines “d’eixida” per al castellà. Els comentaris són de Ferrán Sánchis Cardona i els dibuixos i la confecció nova, són de Juan Peris Torner, ponent del Pregó en la Junta Central de Festejos de la Magdalena. I les novetats es fan majors l’any següent, amb el mateix ponent del Pregó, Juan Peris Torner. El Grup Història ja no és el primer, perquè s´afegeixen dos més. Un que podríem denominar de “Balls processionals” perquè està compost pels del Corpus (els Gegants, el Ball dels Cavallets i el Ball dels Arets). La següent novetat és la inclusió del “Grup Mitològic”… Pel que es refereix a “els moros”, s’afegix una “fila” més; ja són dos representant a “guerrers sarraïns, al capdavant els seus respectius alferes, festegen llurs victòries abillats amb uniformes de gala, amb músiques que evoquen els Jardins d’Alá”. I en 1973, més novetats. De nou el Grup “Tradició-Història” torna al primer lloc (després de les danses tradicionals del Corpus de Castelló i pel que es refereix als “Moros, apareixen amb la denominació de Moros de l’Horta”, encara que també es fa esment de les figures àrabs històriques que figuren en el festeig. De nou el Grup Mitologia avança un lloc en el Pregó i desapareixen de la desfilada les danses processionals del Corpus i pel que es refereix a la participació Mora, després dels estendards i els cavallers sarraïns, figuren els “Moros habitants dels nuclis de Fadrell i l’horta”, abans de la ja tradicional “comparsa àrab, al compàs de tabalets i xeremies”… I les coses no canvien en 1975.
Naixen Moros d’Alqueria Però en eixe any 1975 anaven a començar a canviar les coses pel que es refereix a la presència de la cultura musulmana en la Cavalcada del Pregó. Des de 1951, data de la fundació de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, eixa primera part de la Cavalcada del Pregó amb una denominació que anava canviant any rere any, estava encomanada quant a la seua organització a la citada Germandat dels Cavallers, aquells primitius, “guerrers del Pregó” que van anar evolucionant fins a convertir-se en una associació amb centenars d’afiliats. I van complir el seu paper a la perfecció. Però en eixe 1975 es van reunir els responsables del Capítol de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, amb el seu Prohom Eduardo Mas del Río, amb alguns socis de la Germandat i alguns alcoians residents a Castelló i conjuntament van forjar un grup que podria assumir l’organització d’eixa part referida a la cultura musulmana en la història de Castelló.
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
143
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
I així es va arribar a l’acord de crear Moros d’Alqueria, comptant amb les benediccions de la mateixa “Junta Central de Festejos de la Magdalena”, en aquell moment presidida per José Carot. Van començar els assajos per encetar la participació en aquell primer Pregó que anava a eixir al carrer el dia 20 de març de 1976. De vital importància per a tot açò va ser la intervenció de Jorge Vitoria, alcoià establit a Castelló que ja el maig de 1975 anava a “posar a treballar” als components d’aquella primera “Filà mora”, que iniciava la història de l’Associació Moros d’Alqueria en donar els seus primers passos oficials en l’avinguda del Mar, on llavors s’iniciava la desfilada del Pregó. Una “filà” vestida amb els vestits llogats en el rober de l’Associació Sant Jordi d’Alcoi, a la qual va acompanyar musicalment la Banda de Música de Sant Joan de Moró i que estava composta per Jorge Vitòria, Miguel Vitòria, Cristóbal Colón, Manuel Llopis, Juan Antonio Llopis, Antonio Peris, José Miguel Pérez, Pepe Berlanga, Rafael Pérez i José Mazueco, sent els primers “caps” els germans Vitòria que posseïen la suficient experiència per a açò, en la seua qualitat de components de la “Filà Chanos” d’Alcoi. I si ens fixem en el que diu el programa del Pregó d’eixe any 1976, el Grup Història Fundacional, en la seua primera secció assenyala la desfilada dels “Moros sotmesos”, moros de les alqueries d’Almalafa, Rafalafena, Beni-Amargo que portaven articles de llaurança i fruits del camp i els de les alqueries de Benaraba (d’on naixeria la nova vila de Castelló i que per açò apareixien amb utensilis de la professió d’obrer i els de l’alqueria de Fadrell, que van anar també pobladors d’eixe nou Castelló. I a la nova filà, la denominen com a “Moros alegres dels exèrcits sotmesos que festegen la nova vida que arriba amb la tolerància dels conqueridors”, amb la Banda de Sant Joan de Moró i “moros d’Ontinyent” (sic). En l’ostentació del rei Zeid-Abu-Zeid, que enguany també s’ha enriquit, figuren de nou els “Moros d’Ontinyent” amb la Banda de Música de la Vilavella acompanyant-los…” Per la seua banda, en el festeig de “Conqueridors” també figura una “Banda i comparsa de Villena”. És curiós, però en els primers anys, el Programa Oficial del Pregó sembla oblidar-se que ja existeix l’Associació Moros d’Alqueria, perquè se cita a esta “filà” de diferents formes: “Seguici real àrab que celebren amb goig i amenitzen la desfilada amb la Banda de Música de Sant Joan de Moró”, en 1977; “Comparsa Mora d’Alcoi i Banda de Música de Sant Joan de Moró” en 1978; i ja “Comparsa moros d’alqueria, amb Banda de Música”, així en minúscula, en 1979: I per primera vegada, la desfilada de dues “filaes”.
Fira i Festes de la M agdalena 2018 144
Els Moros en el Pregó
Artic les
En 1980 la denominació canvia a “Comparsa Moros d’Alqueria” (ja en majúscula), acompanyats per la Banda de Música d’Albaida. Però encara en 1981 la Comparsa de Moros d’Alqueria figura entre els Moros Sotmesos i la Cort Àrab, amb la novetat d’una carrossa realitzada pels propis “moros”. L’any 1982 és el de la constitució oficial de Moros d’Alqueria com a Associació Cultural. L’acta fundacional porta data de 26 de novembre de 1982, i l’autorització del Govern Civil és de 29 de desembre de 1982 i porta la signatura de Joaquín Azagra que era el llavors governador civil. Figuren en este document els noms dels 30 socis constituents. I per fi, en el Programa del Pregó de 1983, el Grup “Història Fundacional” està organitzat conjuntament per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta i Moros d’Alqueria. I en 1984, ja figuren per separat les dues parts, en les quals s’ha dividit eixe Grup Història Fundacional: Moros d’Alqueria amb les seues “Comparses àrabs. Cavallers musulmans, manats pels seus generals moros, desfilen i festegen les seues victòries al compàs de timbals”. Eixe any l’Associació fa un pas endavant i comença la seua col·laboració amb l’Ajuntament de Castelló, presidit per Antonio J. Tirado, amb la retolació del primer carrer de la ciutat amb unes plaques ceràmiques en substitució dels antiestètics cartells metàl·lics: I el primer carrer retolat no podia ser una altra que el carrer de la Moreria. El Pregó i per tant el seu programa, han anat incorporant les novetats sorgides dels diferents col·lectius que han anat sorgint a través dels anys per a representar a diferents aspectes de la mitologia i història de la Ciutat. Així de la mateixa manera que passés amb Moros d´Alqueria, malgrat que la Colla del Rei Barbut va començar a sortir al Pregó el 1982, no seria fins a 1986 que es reflectaria oficialment en el Programa del Pregó l´encarregada del Grup Mitològic, arreplegant la tradició mitològica i els personatges continguts en el “Tombatossals” de José Pasqual Tirado. En 1992 apareix en el Programa l’Associació Cultural l’Aljama, fundada el setembre de 1990 per a fer-se càrrec de la representació de la cultura jueva en el Castelló de l’Edat Mitjana. Indubtablement, en els més de quaranta anys d’existència de l’Associació Moros d’Alqueria, la seua participació en el Pregó ha anat sent més i més important. De l’única “filà” que va desfilar en 1976 a les més de 350 persones que s’integren en el Grup que ens parla de la cultura musulmana en les últimes edicions del Pregó, s’ha produït un salt, no solament quantitatiu, sinó també qualitatiu. El mateix que ha donat l’Associació que segueix mantenint ben desperts els seus objectius de representar dignament una de les tres cultures que van fer del primitiu Castelló esta puixant Ciutat que ara gaudim i el nom de la qual i el de les seues Festes de la Magdalena, Moros d’Alqueria han sabut portar pel món com a ambaixadors. t
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
145
LA MÀGIA DEL PREGÓ
El Pregó de l’Aljama
!Autor Enrique Masó Andrío
Soci fundador de l’Aljama i Adelantat 2010
L’aljama castellonenca La paraula aljama és, etimològicament, un vocable àrab que serveix per a definir a la junta o assemblea de moros o jueus, encara que també té altres accepcions: sinagoga; moreria o jueria. Datat el naixement de la vila de Castelló el 8 de setembre de 1251, mitjançant la signatura del Privilegi de Trasllat a càrrec del rei Jaume I, és a final d’aqueix segle quan es constata la presència de jueus en la població. No obstant açò, podem parlar d’aljama com a tal, a principis del s.XIV. Per tant, la presència de jueus en la nostra ciutat la podem situar cronològicament en la Baixa Edat Mitjana, des de finals del s.XIII fins a finals del s.XV. És en 1492, amb la signatura de l’Edicte d’Expulsió per part dels Reis Catòlics, quan es dissol l’aljama castellonenca i els jueus no conversos han d’abandonar definitivament aquestes terres per a no tornar mai de la vida. L’aljama era una espècie de govern hebreu dins d’una ciutat amb govern cristià. A part del rabí, guia religiós i espiritual, l’aljama comptava amb la seua pròpia estructura. L’Adelantat era la persona que dirimia els conflictes interns i “el que
Fira i Festes de la M agdalena 2018 146
Jueus medievals
L’Adelantat
El Pregó de l’Aljama
Artic les
anava per davant” i intervenia davant les autoritats cristianes. A més estaven els secretaris, clavaris... Els sefardites estaven situats en un barri apart, delimitat: la jueria. Tenien la seua pròpia carnisseria, metge i cementeri (a extramurs)... La ubicació d’aquest barri estaria en el que actualment coneixem com el nord del carrer Cavallers i els seus carrerons adjacents. Els jueus, apreciats pel rei, ostentaven càrrecs en la cort d’assessor, traductor o escrivent. A més, en ocasions, prestaven diners també a la corona. Precisament per aquest motiu, el préstec i la usura, és pel que més se’ls coneixia i odiava. En l’aljama castellonenca podem trobar a una famosa família de prestadors, els Legem, que van aconseguir fortuna i poder. D’altra banda, els hebreus també eren espavilats comerciants, una altra de les activitats per la qual eren famosos. A part d’aquestes ocupacions, en la nostra ciutat, els jueus van practicar diferents oficis: agricultors; sastres; tintorers; carnissers; metges..., però també altres curiosos com; alabarders (fabricants d’aparells de cavalleria i animals de càrrega); “corredors de coll i d’orella” (corredors de comerç) i fins i tot un cercador de tresors, amb permís real per a practicar aquesta curiosa activitat. La convivència en la vila no sempre va ser pacífica i els jueus, a part de viure en una zona delimitada, devien distingir-se a simple vista per la seua indumentària. Els homes, abillats amb àmplies túniques, havien de portar dues tires de color cru des del coll fins al pit. A més també portaven un caputxó molt característic, un de similar als quals coneixem dels botxins. Les dones havien de portar una caputxa de color cru, que els emmarcava el rostre, caputxa coronada amb una rosassa. Solament se salvaven d’aquesta obligació les joves i les solteres, que podien portar el pèl solt o algun altre complement en el cabell. No obstant açò la classe noble, sobretot les dones, portaven vestidures que s’assemblaven més als cristians, però sense tanta ostentació.
L’Aljama en el Pregó L’associació cultural l’Aljama naix a la fi de l’estiu de 1990. Com a anècdota citar que la nostra acta fundacional es va signar en Les Illes Columbretes. En la Magdalena de 1991, mig any després del nostre naixement com a col·lectiu, encara estàvem immersos en un procés de recerca i documentació. No és fins a la Magdalena de 1992, quan debutem en el Pregó. Aqueix any es complia el 500 aniversari de l’expulsió dels jueus. Així que no dubtem a obrir la nostra representació amb aqueixa estampa. Famílies d’apesarats sefardites, carregats amb fardells de roba i pertinences, abandonen per sempre la ciutat. Aquesta escena la venim reproduint amb assiduïtat al llarg dels anys.
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
147
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
Encara que la nostra escenificació s’ajusta bastant a la realitat de l’època, ens permetem alguna petita llicència. És el cas de la falconeria que, si bé no era la més típica dels hebreus, si que és una estampa medieval que nosaltres reproduïm per la seua espectacularitat i bellesa. No obstant açò, el rigor en la indumentària és una de les nostres senyes d’identitat. Basat en els paràmetres indicats anteriorment, hem reproduït les vestidures que, fetes a mesura, són propietat de cadascun dels socis de l’Aljama. La música és un altre dels aspectes imprescindibles en la cavalcada. Si bé la música de dolçaina i percussió ens Falconeria ha acompanyat en nombroses participacions (les més significatives van ser les de la colla Xarançaina), és cert que des de fa uns anys la reproduïm en un equip de música acoblat a un carro o carrossa. El motiu és poder lluir el nostre meravellós himne (compost per Joan Centelles, amb arranjaments i producció de Juanjo Carratalá). No obstant açò, a curt termini volem tornar a la música en directe, encara que estem trobant dificultats per a aconseguir una agrupació que estiga lliure, de característiques i qualitat similars a Xarançaina. Un altre dels elements típics que podem trobar en una vila medieval és el seu mercat, lloc on es concentra una gran quantitat de públic i una activitat frenètica. ja que els jueus eren famosos comerciants, reproduïm en el Pregó un mercat medieval. En aquest mostrem uns llocs de venda, amb els seus mercaders, compradors i curiosos. En els llocs podem trobar fruites i verdures (ací també ens permetem alguna lliCavallet cència) o llavors i cereals. Al voltant del mercat anem mostrant diferents elements: la falconeria (que hem comentat amb anterioritat), i l’animació. En aquest aspecte hem tret diferents elements al llarg
Fira i Festes de la M agdalena 2018 148
Artic les
El Pregó de l’Aljama
dels anys. Des de xanquers, tirafocs, etc., i ara nostre volgut “cavallet”, que fa les delícies del públic. Un dels aspectes fonamentals de la nostra representació és el tema de la usura. La figura de l’usurer, aquest avar i insensible personatge, sempre ha estat present en les nostres representacions. Des d’una estampa en carrossa, en la qual una família està suplicant allargar el termini per a saldar el deute, fins a un o diversos usurers a peu, interactuant amb el públic, mostrant als espectadors les monedes que després els nega. També hem representat diferents oficis típics de l’aljama castellonenca citats anteriorment com escrivents, sastres, “corredors de coll i d’orella”... El nostre estendard i els genets també són elements imprescindibles en la participació de l’Aljama en el Pregó. L’estendard, portat a cavall, o portat a peu per una persona o una parella és el que obri la nostra representació i el que ens identifica. Li segueixen uns nobles a cavall, en les seues precioses muntures. Cavalls amb les seues crineres degudament empolainades i els nobles amb les seues vestidures característiques.
Noble a cavall
Els gegants i cabuts són un altre dels elements que hem mostrat en aquests anys. Encara que no tenim gegants propis, estem germanats amb la Colla Gegantera de Tortosa. Cal destacar que pràcticament no hi ha gegants jueus i, els pocs que hi ha són molt diferents a nosaltres quant a vestidura i aspecte. No obstant açò els gegants tortosins porten la indumentària i complements igual als nostres. Després d’algunes participacions en el nostre Pregó (i nosaltres representant a Castelló en les festes de Tortosa), s’ha truncat la col·laboració. Són una colla integrada per famílies, un pack, en el qual també hi ha alguns menors d’edat. La restricció en el Pregó als menors de 18 anys ens impedeix tornar a comptar amb ells, una llàstima donada la seua professionalitat i espectacularitat, que enriquia molt la nostra escenificació en la cavalcada. D’altra banda, citar que tenim un parell de cabuts propis, fruit d’un taller que organitzem dirigit per Kiko García. Es tracta dels nostres volguts Aljameta i Aljamet. No obstant açò un contratemps ens obligà a prescindir d’ells. La nostra intenció és tornar a fabricar o encarregar una altra parella d’aquests simpàtics personatges. De moment ens conformem amb el nostre cavallet, divertit i entremaliat element d’animació.
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
149
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
Cabuts
Finalment, trobem a la classe noble. Luxoses vestidures i complements són els seus senyals d’identitat. La seua màxima expressió la trobem en una de les dues carrosses que traiem. La primera destinada a la falconeria, o a l’estampa de la usura o una altra que considerem oportuna. La segona és la carrossa noble. Allí es mostra a la classe alta dels jueus de l’aljama. Al capdamunt, presidint l’Adelantat de l’Aljama, una persona, entitat o grup, del món de la cultura, l’espectacle, les festes... a la qual distingim amb aqueix nomenament. Aquesta distinció li atorga la presidència honorífica anual de la nostra associació i li brinda la possibilitat de presidir també la nostra representació en la Cavalcada del pregó.
Les tres cultures La nostra major contribució ha sigut la d’aconseguir que la nostra ciutat se sumeix al record i homenatge a les tres cultures de l’edat mitjana. Dels moros i cristians típics del Llevant espanyol, hem passat, amb la nostra humil aportació, a les tres cultures. De fet, en 2015, com un símbol de pau i convivència, vam distingir aquest fet, les tres cultures, com Adelantat de l’Aljama d’aqueix any. Açò va servir per a agermanar-nos i homenatjar a les dues entitats de caràcter històric més antigues i importants de la nostra ciutat: la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, i els Moros d’Alqueria. Precisament la nostra participació en el Pregó se situa dins de la part històrica, darrere dels Moros i abans de la part cristiana. No tenim el boato ni l’espectacularitat dels Moros, ni el caràcter militar i regi de la Germandat. Igual que en l’edat mitjana, en la cavalcada, la nostra proporcionalitat és menor que la de tots dos col·lectius. Com ens agrada recordar sempre, és una frase que ens identifica i que repetim, “som xicotets en nombre de socis i recursos econòmics, però grans en il·lusió”. Per tant, encara que menor en nombre, ens considerem importants per la nostra contribució i ens sentim orgullosos de representar una part de la història de la nostra ciutat en la Cavalcada del Pregó. t
Fira i Festes de la M agdalena 2018 150
Artic les Els Cavallers Templers de Castelló i les Festes de la Magdalena ! Autor Carlos Feliu Mingarro
L’Orde del Temple naix, en el context de les Croades, l’any 1119, a Jerusalem, amb el nom dels Pobres Cavallers de Crist. Posteriorment van passar a denominar-se Milícia de Crist i del Temple de Salomó, ja que esta va ser la seua seu a Terra Santa. En 1131, la seua fama els va portar a la presència del rei d’Aragó i a la del comte de Barcelona, dels quals van rebre donacions i possessions. Més endavant, les noces de Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona, amb Petronila, la filla del nou rei Ramiro II va unificar l’acció del Temple a la Corona d’Aragó. El suport donat a la conquesta de Tortosa en 1148, els va valdre el senyoriu d’aquestes terres frontereres amb les terres musulmanes del Regne de València. L’altra fita que va marcar la història del Temple a les nostres terres, va ocórrer en 1214, quan el Papa ordena complir la voluntat dels seus pares i posa sota la custòdia del mestre templer Guillem de Montrodó a un jove rei de només 6 anys, el nostre rei Jaume I. Eixa relació va marcar la vida del rei en Jaume i va forjar la seua idea de conquistar els regnes de Mallorca i de València, per a la qual cosa no va dubtar a acompanyar-se dels cavallers templers. La relació de privilegi entre la Corona i el Temple va ser mantinguda per tots els seus descendents Pere III, Alfons II i Jaume II, que va haver d’acceptar la forçosa dissolució papal de l’Orde del Temple en 1312. La marcada presència de l’Orde del Temple a les comarques de Castelló va ser fruit d’una triple intencionalitat, d’una banda les donacions en calent durant la conquesta del nou regne, sobre 1230, com van ser Atzeneta del Maestrat, Polpís, Xivert
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
151
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
o Borriana, per una altra, la permuta, en 1294, al mateix rei del Senyoriu i Terres de Tortosa a canvi de les noves terres de Peníscola, Benicarló, Vinaròs, Ares, Coves de Vinromà, Salzadella, Albocàsser, Vilanova, la Serra i Tírig, i d’altra banda les compres de territoris, l’última la de Culla, en 1303. Malgrat la seua dissolució, l’esperit templer va seguir recorrent aquestes terres, acrescut en 1403 amb la presència a Peníscola de la cort papal de Benedicte XIII, el Papa Luna, durant més de 20 anys. Les seues petjades en la nostra arquitectura militar, civil i religiosa, la toponímia i les nostres festes perduraran per sempre. Des del seu naixement al 22 de maig de 2002, l’Associació Cavallers Templers de Castelló té com a propòsit difondre l’important paper que els cavallers templers van tenir en la conquesta del Regne de València i la seua permanència a la terres de les comarques de Castelló, a més de reviure els valors templers en una societat renovada. Els Cavallers Templers de Castelló naixen per a quedar-se en l’àmbit magdalener i oferir, ja no sols, la recreació històrica de la presència templera en la província, sinó també per a oferir noves visions i perspectives en l’organització i desenrotllament de les Festes de la Magdalena. Un nou impuls, tant per a la part històrica de la cavalcada del Pregó, amb la incorporació de noves estampes per al seguici anunciador dels festejos majors de la ciutat, com és la del Compromís de Casp i les figures del Papa Luna i Sant Vicent Ferrer, i que s’unix a la desfilada majestuosa dels membres de l’associació, com per a viure la Magdalena des de la vocació de la festa com a generadora d’emocions. És en la Magdalena del 2012 quan es decidix recrear l’escena el Compromís de Casp, sent Jordi Pau Casp, director del Castell de Peníscola, el primer Papa Luna i Vicente Burguete, el primer Sant Vicent. Feia 30 anys que cap col·lectiu que participa en la part històrica del Pregó incorporava una nova escena de la història de la nostra terra. I si bé, l’estampa del Compromís de Casp és cronològicament posterior a l’època templera, representa la vocació dels Templers de Castelló no sols de viure la festa, sinó entendre-la com a compromís, renovació dels valors
Fira i Festes de la M agdalena 2018 152
El Pregó de l’Aljama
Artic les
castellonencs i fer de la Magdalena la més gran de les expressions templeres per a ús i gaudiment dels castellonencs. Després de Jordi Pau Casp i Vicente Burguete han ocupat els càrrecs de Papa Luna i Sant Vicent Ferrer, respectivament, Joaquim Cornelles i Vicente Cornelles, al 2013; Carlos Murria i José Andreu, al 2014; Alberto Burroni i Santi López, al 2015; l’escultor Jere i José Luis Gadea, al 2016; i el passat any 2017, Andrés Martínez, alcalde de Peníscola, i Vicent Rodrigo. Per a les festes de la Magdalena del 2018 els papers de Pedro de Luna i el sant dominic els encarnaran Carlos Feliu i Arturo Espanya. Els Cavallers Templers de Castelló també tenen vocació viatgera i han portat el nom de la capital de la Plana pel món: Lyon, Ponferrada, Monzón, Teruel, Minglanilla, Caravaca de la Cruz, Almansa, la Vila Joiosa, Cartagena, Alboraia, València, la Vall d’Uixó, Onda, Cervera del Maestre, Benicarló, Jérica, Borriana, Peníscola… Així mateix, la referència cultural és una de les seues senyes d’identitat, amb l’organització de conferències, exposicions i diversos actes de posada en valor de la cultura i dels valors templers, com és el cicle Novembre Templer. En definitiva, una institució amb origen en el segle XXI, per tant amb una concepció de la festa d’acord amb el nou mil·lenni; encara que amant de les tradicions, vinculada a la festa popular i participativa sense oblidar el precepte màxim: “no és tan sols anar de festa / és deure que manifesta orgull de genealogia”. A més els Templers consideren, sens dubte, a les gaiates com a col·lectius essencials i fonamentals de les festes de la Magdalena. Sense gaiates no hi ha Magdalena. Tots junts, Gaiates i Templers, fem Festa amb majúscules. Festa entesa com a compromís, implicació, il·lusió i entusiasme per a recordar els nostres orígens i les senyes d’identitat del nostre poble. Amb tot això, enguany els Cavallers Templers de Castelló compareixeran de nou a escena per a engrandir més si és possible l’univers magdalener, i portar el nom de Castelló fora dels territoris provincials. “Perquè Déu ho vol”, com resa un axioma templer. Non nobis domine, non nobis t sed nomini tuo da gloriam
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
153
LA MÀGIA DEL PREGÓ
Del Pregó en La Història de La Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló de La Plana
! Autor Roberto Pérez de Heredia
Cronista de la Germandat
La Germandat dels Cavallers de la Conquesta va complir en 2017 seixanta-cinc anys de presència continuada en la vida cultural i festera de Castelló. Va ser fundada en 1952, sent alcalde de Castelló Carlos Fabra Andrés, que va ser també l’inspirador d’aquesta veterana entitat. Va nàixer per a responsabilitzar-se de la part històrica de la cavalcada del Pregó, en aqueix mosaic multicolor que és autèntic tresor de les festes fundacionals castellonenques. Els Cavallers no solament es limitaran a exercir la seua comesa fundacional, sinó que van ampliar les activitats al camp de la cultura. El seu treball en aspectes com la recuperació històrica i fins i tot la restauració del patrimoni històric-artístic és lloable. Ahí està per a testimoniar-ho l’ermita de Sant Francesc de la Font, que és un dels millors exemples d’una trajectòria benemèrita. Però a més cal destacar la recuperació de la memòria del rei Jaume I fundador de la ciutat de Castelló i artífex de la incorporació de les terres de la província a la cultura cristiana i europea, i també d’aquella gran reina que va ser Violant d’Hongria, esposa de rei i mare de rei. Arrepleguem en aquest article tres capítols de la Crònica que ens expliquen detalladament l’inici de la participació dels Cavallers de la Conquesta en el PREGÓ. ANTECEDENTS: EL PRIMER PREGÓ ELS PRECURSORS: EL GRUP DE GUERRERS DEL PREGÓ LA PRIMERA EIXIDA: BLASONS I BANDERES
ANTECEDENTS: EL PRIMER PREGÓ Al nostre judici i, sens dubte, la CAVALCADA DEL PREGÓ, nascuda aquella vesprada del 3 de Març de 1945, va ser concebuda en la ment preclara de Manuel Segarra Ribés, el seu creador, com a espectacular anunci de les anuals i renovades Festes de la Magdalena: Com a desfilada que, en participació humana i popular, vestits, carrosses i motius ornamentals, superara tots els intents precedents; qual seguici meticulosament projectat i no menys minuciosament ordenat que,
Fira i Festes de la M agdalena 2018 154
Del Pregó en La Història de La Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló
Artic les
per la clàssica “volteta” dels principals carrers de la ciutat i en la vespra de el “Dia Gran”, mostrara tot el seu colorit aprofitant la llum diürna de la vesprada, com a síntesi i exaltació del fet històric fundacional, de les més remotes tradicions a ell arrelades, dels vells costums i de l’antic folklore de la nostra Capital i la seua Província, llançant a l’aire la invitació a participar en els festejos amb els quals Castelló de la Plana, un any més, s’aprestava a recordar i celebrar els seus orígens. A part dels qui deixaren pas constituint el que es tindria sempre per Grup I (en les seues primeres desfilades ho van formar: “Portant la Bandera Nacional, obrirà marxa una Esquadra de Batidors amb vestit de gran gal·la”), l’estructura del PREGÓ no va quedar plenament definida fins a la seua tercera edició. En les dues primeres la van integrar, a més, els Grups II.- “Rei Jaume I” (històric), III.- “Castelló” i IV.- “Pregó”, en el de 1945, i pels Grups II.- “Cavalcades” (històric), III.- “Gaiata”, IV.- “Malea i Aiguamoll” i V.- “la Font de la Reina” en el de 1946, l’últim dels quals, en tots dos anys i posteriorment, va tenir i tindria, sempre, com a colofó o brillantíssim tancament de la Cavalcada, la Carrossa presidida per la Reina de les Festes al costat de la seua Cort de Dames i Madrines, seguida de la Banda Municipal. Però en 1947, va experimentar una reforma parcial; indubtable millora que li donaria la seua formació definitiva passant a ser la clàssica. Era evident que el PREGÓ hauria de tenir, al menys tres parts essencials perfectament diferenciades i fins i tot titulades amb al·legòrics noms d’acord amb el seu específic contingut: Una consagrada al record històric- cronístic- fundacional; una altra dedicada a enaltir la fèrtil varietat que brinda la Província i els seus incomparables Districtes o Comarques i la tercera que, exhibint les inesgotables peculiaritats de la Capital, el Terme Municipal i les seues entranyables Partides, s’enfilara amb la excel·lència, a manera de fermall d’or, del “Síndic” o Sequier Major cantant, de viva veu, el festiu pregó davant la presència expectant de les més genuïna representació de la dona castellonenca. I així es va fer en la nova edició que es va dur a terme el 8-III-1947amb els grups: II.- “Conquesta” (històric), III.- “Millars” (provincial) i IV.“Lo millor de l’Horta” (local); en la següent (I-III-1948), amb els Grups: II.- “Crònica” (històric), III.- “Comarques” (provincial) i IV.- “Castell Vell” (local), i en la de l’any següent (18-III-1949) amb els Grups: II.- “Privilegis” (històric) i III.- “De Penyagolosa avall” (provincial) i IV.- “Vila i Ravals” (local). Aquesta concepció estructural definitiva, simple, però sens dubte perfecta, essència pura del “PREGÓ”, és la que ha fet possible la seua llarga vida durant tants anys. Asseguda i establida com a essencial des del primer moment, la inclusió de la Part Històrica o Grup II en la Cavalcada, ja en la seua edició inicial de 1945, seguint al Grup I (Esquadra de Batidors) que obria la marxa solemne del festeig general, la mateixa va adquirir una destacada singularitat i, prenent carta de naturalesa, s’ha mantingut sempre en la formació. Amb aquest caràcter va ser batejada per primera
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
155
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
vegada amb l’esmentat títol de “REI JAUME I”. I en ella s’exaltava, substancialment, la figura senyera de “El Conqueridor”, al costat dels Cavallers que li van acompanyar en les seues gestes i en la conquesta de les terres castellonenques i el seu “Castell Vell”, així com en la seua posterior acció repobladora; Monarca atorgant de la històrica “Llicència del Trasllat” del dia 8 de setembre de 1251. La posada en escena d’aquest Grup II (vid. QUADRE I) amb la indumentària usada “ad hoc” i aconseguida en la Roberia valenciana d’Insa, les caracteritzacions, degudes al professional Lita, el compàs de marxa i encertat ordre dins de l’època que es treballa de representar va significar, en efecte, un rotund èxit, provocant l’admiració general. També, com no, l’íntima satisfacció de Manuel Segarra i els seus esforçats col·laboradors que amb tanta tenacitat van estar preparant-ho tot fins als més xicotets detalls i van comprovar haver emprès el bon camí. És important recordar que Manuel Segarra, juntament amb algun membre de la Junta Central, havien intervingut en la “Cavalcada Històrica Provincial” del 12 de Juny de 1939, organitzada durant les primeres festes de l’Alliberament sota la direcció de José Miazza i Ángel Sánchez Gozalbo (Regidor i 2º Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament, respectivament). En ella Morella i En Blasco de Alagón, el Maestrat i els Cavallers de Montesa, la cridada del Mar i els Templaris, els Urrea i l’Alcalatén a la vista de Penyagolosa, els Martínez de Lluna i Sogorb amb el seu Alcàsser i La Plana amb el seu senyor en Jaume I, El Conqueridor, es van passejar triomfants per la Ciutat, constituint el precedent més pròxim de la referida Part Històrica del PREGÓ que ens ocupa. Programada l’eixida del primer PREGÓ per a les 17.30 hores, la veritat és que no va emprendre la seua marxa fins a les 18, evidenciant ser aquella una hora tardana si s’aspirava al fet que la Cavalcada culminara tot el seu recorregut a plena llum. Malgrat tot, comparant el “Grup II.- Rei Jaume I”, amb els altres dos als quals va precedir en dit PREGÓ “III.- Castelló” i “IV.- Pregó”, s’advertia una important diferència. Doncs, enfront de la nombrosa participació de persones voluntàries i “festeres” en els dos últims, la totalitat dels intèrprets del primer es nodria d’homes de recluta facilitats pel Regiment d’Infanteria “Tetuán 14”, els comandaments del qual es van bolcar sempre en pro del major esplendor de la Cavalcada, proporcionant el potencial humà necessari; normalment, dues Companyies de soldats, és a dir, sobre uns dos-cents individus. Aquesta primera experiència i les quatre següents van marcar amb fermesa la pauta del que anava a ser la Part Històrica en el futur i van posar els fonaments que li han permès arribar viva i puixant fins als nostres dies. La seua formació es va mantenir i va consolidar amb un contingut similar i parells elements humans i materials (entre aquests uns preciosos escuts lluint les armes dels principals
Fira i Festes de la M agdalena 2018 156
Del Pregó en La Història de La Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló
Artic les
QUADRE I FORMACIÓ DE LA PART HISTÒRICA DE LA PRIMERA CAVALCADA DEL “PREGÓ” DISSABTE, 3 DE MARÇ DE 1945
II GRUP “REI JAUME I”: 1º. Tres heralds a cavall seran portadors de les armes d’Aragó i d’escuts de la Ciutat. 2º. Conjunt de “Trompeters” de En Jaume I d’Aragó. 3º. Grup de Llancers. 4º. Grup de Ballesters 5º. Patges de Jaume I, portant la seua bandera. 6º. En Jaume I d’Aragó, a cavall. 7º. Patges de Ximèn Pérez d’Arenós i d’en Alonso d’Arrufat. 8º. Conjunt de Cavallers de la Conquesta format per: En XIMÈN PÉREZ D’ARENÓS, il·lustre Capità que va fondre a uns i uns altres habitadors del turó i els de les alqueries, inici de l’actual Castelló; En ALONSO D’ARRUFAT, enginyer, arquitecte, destre i hàbil creador del primitiu nucli originari de l’actual urbs; Cavaller Guerrer del Bisbe de Tortosa, En PONCI DE TORROELLAS, que des de la vila de Sant Rufo tant va ajudar a En Jaume i als seus antecessors en les lluites de les línies frontereres de mitra dertusense per a combatre a la morisma; Cavaller guerrer del Bisbe En BERENGUER DE CASTELLBISBAL, que ens recorda la fundació del cenobi de Santa María de Benifazá, penitència purgada pel Conqueridor Jaume I; En GUILLEM DE CARDONA, poderós Cavaller de família de llinatge catalana que amb les seues mainades va acudir a la conquesta de la terra valenciana on va obtenir heretaments com a premi al seu valor; ZEIT – ABUZEIT rei moro de València, destronat per Zaen, que va pactar amb Jaume I la conquesta de “ la pus bella terra del món”; En RAMÓN DE PATOT, Maestre General de l’Ordre del Temple que lluitant al costat del REI va rebre com a premi les terres de les demarcacions o Castells de Peníscola, Polpis i Alcalá de Xivert; En HUGO DE FOLLALQUER, Maestre General de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem i Castellán d’Amposta que, amb els seus Cavallers Santjoanistes, va ser senyor de les terres de Cervera que, més tard, van formar el Maestrat de Montesa; En XIMÈN DE URREA, senyor del Castell de l’Alcalatén al socaire del qual van créixer Llucena, La Foya, Figueroles, Costur i “ les Alcores” mondialment famoses per les seues vaixelles vidrades; En BLASCO DE ALAGÓN, conqueridor de Morella, amo i senyor de les serranes terres altes que valien tant o més que “un comtat amb ses pertenències”; En PEDRO CORNELL, Cavaller valerós que amb cautela i brio va incorporar Borriana a la conquesta aragonesa; En BERENGUER DE PUIGBERT, un altre dels Cavallers que amb les seues mainades va ajudar al Rei per terres de la Plana: En LADRÓN, un dels primers heretats en terres castellonenques, que va donar a poblar els roquerals d’Ares del Maestrat i el seu extens terme, terres gelades i aspres orlades de carrascals; En AT D’ORELLA, un dels primers Cavallers que al costat del jove Conqueridor li va prestar valuosa ajuda en les seues empreses; En GUILLEM D’ANGLESOLA, senyor del Castell de Culla i la seua Setena, terres llegendàries de Boi de Corbó, Benassal i Molinell, Atzeneta del Maestrat i Benafigos, vigilades pel castellet de la cimera de l’antiga Cuyllar o Culla; En BERENGUER D’ERILL de família de llinatge lleidatana, tronc famós de guerrers i freires, En JOFRE DE RECABERTI, conseller del Rei, caut i àgil com el bernat de la seua divisa, primer en les daurades terres de Mallorca per a arreplegar manolls de llorers, després en el verger valencià i en les terres murcianes del Sud que donara nostre Jaume I a Alfons X, el Savi; En RAMÓN DE CERVERA conseller del Rei, caut i àgil com la cèrvola del seu blasó, graduat per la Universitat de Paris, “ home destre en el saber i en el barallar” que va guiar al Rei per les calçades que Roma traçara en l’Espanya Tarragonina, camí de la València mahometana. 9º. Tancant aquest grup anirà un conjunt de “Trompeters” del Rei Jaume I d’Aragó. Font: Diari “Mediterráneo” (2 de Març de 1945)
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
157
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
Cavallers, confeccionats “ex profeso” i amb tot detall, que des de fa molts anys no hem tornat a veure). Com ja s’ha dit, variava, açò sí, en raó del motiu històric que es pretenia realçar, el títol que se li donava en el Programa oficial de la Cavalcada acuradament editat anualment (“CAVALCADES” -1946- “CONQUESTA” -1947“CRÒNICA” -1948- i “PRIVILEGIS” -1948). Algun any es va incorporar al mateix com a element ornamental del Grup, una d’aquelles famoses Carrosses en la construcció de les quals van abocar la seua sensibilitat i art Rafael Guallar Carpi, Juan José Pérez Benajes o Fèlix Peris: en 1946 davant les armes de la Ciutat campejant, tres guerrers amb els escuts representatius dels braços o estaments de les Corts del Regne valencià - real, eclesiàstic i militar – més altres Cavallers amb els blasons d’Algèria, Borriana, Onda, Benifasar, Peníscola, Sogorb i Sant Mateu i, darrere, Creu de Terme amb guerrers de Ares i Morella; en 1948 Jaime I, descansant baix d’un típic “Peiró”, dictava les seues memòries a l’Escrivà real davant personatges il·lustres i homes d’armes, els quals repartien entre el públic volants amb fragments del “Llibre dels Fets” i, en 1949 sota finestral gòtic, el Rei, acompanyat del seu fill l’Infant En Pere, lliurava a Ximèn Pérez d’Arenós i a Peretó de Fraga, la “Llicència del Trasllat de la Vila de Castelló”. En aqueixes ocasions, com en altres posteriors, “elsTrompeters” que, a cavall i amb abillament medieval, precedien al Rei, pertanyien al Regiment de Cavalleria Caçadors de la Lusitania nº 8 de València (que solia enviar entre 6 i 16 cornetes, el Mestre i un Cap) i els clarins que tancaven la formació, al d’Artilleria nº 17 de Paterna (de 10 a 17 cornetes amb el seu Mestre i Cap). Els anys 1948 i 1949, davant del Monarca aragonès cavalcava, destacat, un Cavaller cristià que representava a “Castelló” servint-li de palafrener un altre Cavaller moro, que simbolitzava a “Fadrell”. En les edicions de 1946 i 1949, dins d’aquesta Part va desfilar el Grup de Danses del Forcall i així d’un any per a un altre, va anar creixent el nombre dels seus components que, en el cinquè PREGÓ entre reclutes del Regiment, Trompetes, Clarins i dansaires, va arribar a les 300 persones, fet que seria ressaltat com a revelador d’un gran èxit d’organització. Quant a l’hora d’eixida es va avançar a les 4 de la vesprada, encara que difícilment va poder iniciar la marxa abans de les 5, en totes les edicions, salvades les de 1948 que, anunciada per a les 16,30 hores del Dissabte (28-II) i a causa de la pluja, va haver de suspendre’s fins a les 11 del matí del Dilluns de Magdalena (1-III) encara que iniciaria la seua marxa poc després de les 12, o la de 1949 que va començar a desfilar també a les 5, però no del Dissabte sinó del Divendres (18-III), ja que el PREGÓ es va avançar un dia a fi que no coincidira amb la festivitat de Sant Josep. Vèiem que per a dur a terme la honrosa missió de representar a les figures del Rei En Jaume I, El Conqueridor i dels Cavallers que li van acompanyar en la conquesta de les terres castellonenques, el personal humà empleat en el Grup
Fira i Festes de la M agdalena 2018 158
Del Pregó en La Història de La Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló
II (històric) de la Cavalcada, des del primer any i fins a 1949, va estar integrat, quasi exclusivament, per elements de recluta, generosament facilitats pel Regiment d’Infanteria “Tetuán nº 14”. Ells van ser per tant i durant un lustre els vertaders antecessors de la Germandat del Cavallers de la Conquesta.
Artic les
Soldats del regiment Tetuán 14 (1947)
I és que tot i que fóra aspiració inicial dels creadors de la Cavalcada que també aqueixa Part Històrica l’encarnaren castellonencs voluntaris, tal com succeïa amb la quasi totalitat dels qui integraven els altres dos Grups (Provincial i Local), bé per falta de temps, bé per no haver-se fet des del primer moment la promoció consegüent insuflant la il·lusió que vencera el natural i no menys proverbial por al ridícul per a enfundar-se vestimentes i disfresses medievals la mateixa vesprada del Dissabte anterior al Dia de la Magdalena, la veritat és que en els cinc primers Grups Històrics va prevaldre l’absència d’autèntics castellonencs que per pròpia iniciativa i decisió incrementaren la representativitat deferida als soldats de la nostra guarnició, respecte dels quals cal dir i just és ressaltar-ho que, baix les ordres dels seus superiors, van complir amb la suficient dignitat perquè no es ressentira la fastuositat de cadascuna de les referides edicions del festeig. Així mateix convé aclarir que no tots aquells soldats eren forans. Els va haver-hi, sens dubte, castellonencs que, per estar prestant el seu servei militar en el “Tetuán 14”, van donar vida als personatges històrics en les cinc primeres edicions del PREGÓ. A tants anys vista, resulta dificilíssim identificar-los, àdhuc disposant d’algunes fotografies de la seua participació, quedant-se en l’anonimat per als anals de la Cavalcada. No obstant açò i amb tota seguretat consta que, al menys, Vicente Hernández Ripollés, en aquell temps recluta però vertader fill de Castelló, va ser triat amb encert pel seu Tinent, Manuel Salvador Gaspar, d’entre la tropa seleccionada i comandada pel Capità Sáez de Navarrete per a reviure la egrègia figura del Rei En Jaume I, el Conqueridor, en el PREGÓ que va recórrer els carrers de la Ciutat la vespra de Sant Josep de 1949, anant acompanyat d’un jove Infant En Pere i, sota artístic finestral gòtic, sobre la carrossa a la qual abans hem fet referència. Però alguna cosa més havia succeït també en alguna de les Cavalcades d’aquell primer lustre d’història del PREGÓ que excitaria ànims, va despertar il·lusions
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
159
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
dormides i va estimular a no pocs joves a donar la cara participant en ell. En la segona Carrossa que va desfilar dins del Grup III.- “Millars” de la Cavalcada de 1947 i a l’ombra de frondosa garrofera, s’escenificava un dels freqüents i famosos plets relatius a la distribució de les aigües del riu Millars i, representat a determinats personatges que van resoldre les sonades controvèrsies plantejades sobre el tema, destacats joves castellonencs com eren Francisco Martínez Díaz, Vicente Serrano Lloret, Vicente Amat Torrella, Sebastián Fabra Carpi, José Vidó Miralles, José Luis Vicent Díaz i Jaime Benet Safont els donaven vida amb tota fidelitat. Dos anys després consta que, el 3 de Març de 1949, en el propi domicili de la Reina de les Festes, Blanca Rodríguez Gasset i sota la presidència del nou Alcalde, de la Ciutat, Carlos Fabra Andrés, va tenir lloc una reunió de la Junta Central, els membres de la qual, després de complimentar a la seua distingida i simpàtica amfitriona, van celebrar la corresponent sessió, en el transcurs de la qual van adoptar, entre uns altres, l’acord següent: “Acceptar la col·laboració d’un grup de distingits joves de la Capital per a ocupar una Carrossa en la Cavalcada del PREGÓ; sent En Manuel Segarra Ribés, ànima de la desfilada, qui queda encarregat de la direcció de la mateixa”. Es tractava d’una altra magnífica carrossa, prevista per al Grup IV.- “Vila i Ravals”, del projectat PREGÓ, la part anterior del qual es reservava per a “els agramaors del cànem” i la posterior es destinava a mostrar l’escena de “una Repartida de L’Aigua” en el segle XVIII, junt al Pou de “Sant Jaume de Fadrell”, en el transcurs d’una Junta de Síndics o Sequiers. I, en efecte, la ressonància que va tenir aquesta nova i destacada participació de persones tan qualificades i perfectament abillades, com van ser els “veterans” José Luis Vicent, Vicente Serrano, José Vidó i Francisco Martínez, al costat de Vicente Torres Viciano, Enrique Ulldemolins Llana i Carlos Suárez Punyals, va encendre la metxa de la il·lusió en l’ànima i en la ment de molts joves castelloners.
ELS PRECURSORS: “EL GRUP DE GUERRERS DEL PREGÓ” Passades les Festes de l’any 1949 la Junta Central, que des del 13 d’Octubre de 1948 presidia Fernando Falomir Gil (ratificat com a tal el 6 de Febrer de 1949 després de prendre possessió del seu càrrec de regidor), amb data 10 de Maig va designar als nous components de la Comissió Organitzadora del “PREGÓ i Festa de Poble” per a 1950. La formaven, com a President, Gonzalo Port i, com a vocals, Manuel Segarra (encara l’ànima de la Cavalcada), Manuel Sanz Blanco, Francisco Fabregat Segarra, Vicente García Arquimbau, Ramón Barberá Cepriá, Manuel Sáez de Navarrete i Ricardo Sánchez Gozalbo. Doncs bé, van ser ells, en els començaments de 1950, quan ja tenien decidit l’esquema de la Cavalcada i de la seua nova Part Històrica, titulada “Cavallers pel Caminàs”, magníficament glossada per
Fira i Festes de la M agdalena 2018 160
Del Pregó en La Història de La Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló
Artic les
Ángel Sánchez Gozalbo, els qui van escometre, decididament, la feliç tasca de promoure la incorporació a la mateixa de vertaders castellonencs, molt trobada a faltar, i d’aqueixa manera, incrementar la representativitat encomanada fins llavors als soldats de la guarnició, aprofitant el favorable clima detectat Grup de Guerrers del Pregó (11/03/1950) l’any anterior. I en proposar a la joventut local la missió d’encarnar, almenys, a 25 personatges d’aquesta Part Històrica, amb la finalitat d’elevar el seu rang i autenticitat, enriquint-la gràcies a la seua participació, fins i tot amb aspectes de continuïtat futura, ben ràpid, gojosament, es van veure desbordats comproRei Jaume I el Conqueridor (11/03/1950) vant que era necessari ampliar-los a mig centenar. Nombre cobert, de sobres, quan la vesprada del Dissabte, 11-III-50, després que cadascun ocupara el lloc que li corresponia, conforme a la detallada i minuciosa formació planificada sobre el propi terreny per En Manuel Segarra i els seus col·laboradors, va iniciar la seua marxa al capdavant de la Cavalcada. El sisè número del Butlletí quinzenal “MAGDALENA”, publicat per la Junta Central el 22-I-50, en la seua columna desenvolupada pels Enllaços encarregats d’organitzar la Cavalcada a fi que tots els llocs de la desfilada quedaren coberts, s’havia formulat certs dubtes inicials sobre “el grup que comunament es denomina GUERRERS, el qual es pretén integrar amb xics de la localitat abillats amb vestits propis que anualment aniran augmentant en riquesa”. Prompte les gestions havien donat els seus fruits i es van canalitzar a través de diverses reunions en les quals es van destacar els components de la carrossa de “la repartida de l’aigua” del PREGÓ de 1949. Vint-i-cinc dies abans de l’inici de les Festes el col·lectiu era ja una realitat i es disposava a debutar en La Cavalcada; havia rebut un nom o títol que ho identificava: “GRUP DE GUERRERS DEL PREGÓ”, i entre la documentació d’aquest any 1950, conservada en l’Arxiu de la Junta Central de Festejos, existeix encara la
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
161
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
llista dels seus 47 primers components (vid. QUADRE II), al qual caldrà afegir, almenys, altres tres (Vicente Falomir Pitarch, Jose Ripollés Escuder i Roberto Pérez de Heredia Valle) que, sense cap gènere de dubtes van formar en el Grup II.- “Cavallers pel Caminàs” que va desfilar aquell 11-III-50. Aquella mateixa vesprada el Grup, sota l’emoció intima pròpia de debutants, va fer realitat tot quant fóra programat, no sense pagar, molts dels seus components, la patenta de tocar-se amb els impropis “cascos de romà, amb plomall i tot” i “barbes d’apòstol” que junt als abillaments de guerrer medieval els proporcionarien tant la roberia d’Insa com el caracteritzador Lita, tots dos de València, en l’antic Parc de Bombers del carrer de l’Aigua (Cardona Vives), sense deixar de costat la col·laboració que en els maquillatges va prestar, i prestaria també en anys successius, el conegut i popular perruquer Ángel Laguía Temprado. Les primeres bromes en vestir-se i en contemplar-se amb aquelles disfresses, espasa al braç o llança al muscle, van anar a poc a poc diluint-se fins a convertir-se en vertadera emoció quan es va passar a ocupar el lloc que es va assignar a cadascun i es va iniciar la pausada desfilada, en certa manera solemne, travessant els més importants carrers de la Ciutat entre una multitud que omplint les voreres de tot l’itinerari de la Cavalcada contemplava el nostre pas satisfeta i agraïda. Acabat el recorregut, va envair a tots un vertader sentiment d’orgull unit a la intensa alegria d’haver pogut complir l’important compromís contret amb el Poble, amb la Història i amb les Festes majors de Castelló, fins a tal punt que va nàixer, amb gran força, el ferm propòsit de repetir i millorar l’experiència durant els pròxims anys. Bategava, efectivament, en la ment de tots i en el si de l’Organització de les Festes, el desig i voluntat d’insistir, repetir, organitzar i institucionalitzar, d’alguna manera, aquella primera i extraordinària participació del GRUP DE GUERRERS DEL PREGÓ, a la qual no se li va posar cap però, i va ser lloada i aplaudida des de tots els àmbits. Per més que açò no quede reflectit en els documents i actes (esborranys escarits i telegràfics) de l’Arxiu de la Junta Central. No obstant açò, és la veritat que el debut dels Guerrers del Pregó, com s’ha vist amb èxit, va portar amb si gran nombre d’adhesions i importants incorporacions al si del que en aquells moments no era més que un incipient col·lectiu que va acabar constituint el nucli de PRECURSORS de la futura Germandat dels Cavallers de la Conquesta.
LA PRIMERA EIXIDA: “BLASONS I BANDERES” L’eficaç acció del Cabildo, en estreta col·laboració amb la Comissió oficial delegada de la Junta Central de Festejos que presidia Gonzalo Puerto i tenia enco-
Fira i Festes de la M agdalena 2018 162
Del Pregó en La Història de La Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló
Artic les
QUADRE II (*) RELACIÓ D’INTEGRANTS DEL GRUP “GUERRERS DEL PREGÓ” Ramón Roig Vilaplana
José Folch Safont
Victorino Aparici Tolentino
Tomás Valls Galindo
Gerardo Beltrán
Facundo Sancho Alegre
Pedro Luis Hervias
Ángel Bellés
Ricardo Llago
Manuel Más, hijo
Tomás Ramos Mateu
Juan Enrique Iranzo Pastor
Vicente Tárrega Mor
Ramón Fabregat Cardona
Fernando FalomirPitarch
Alvaro Marco
José Ferrer Guiral
José Vidó Miralles
José Centelles Ciurana
Ramón Barberá Cepriá
Ramiro Sangüesa Rallo
Pedro Masip Viciano
José Pérez Bueso
Francisco Martínez Díaz
Fernando Arrufat Noviembre
Vicente Serrano Lloret
Roque Serrano Adell
Vicente Torres Carpi
Francisco Escudero Pérez
Serafín Forcada Gil
Tomás Vázquez Tirado
Juan Pascual Sos
Juan González Carrión
Adolfo Arquimbau Amiguet
Juan Boluda Segui
Federico Vilar García
José Marco Prades
José León Cubero
José Dolz Diaz
Enrique Beltrán Sanz
Enrique Gregori Gil
Ricardo Vivas Lloret
Guillermo de Montins Gironés Juan Bautista Beltrán Francisco Artola Vicente Manuel Florit Feltrer
(*) Arxiu de la Junta Central, Any 1950
Salvador Vidal
Carpeta Comissió Organitzadora del PREGÓ
manada la total organització de la Cavalcada del PREGÓ anunciat per al dia 24 de Març, va permetre que, en a penes dos mesos estiguera perfectament preparada la primera participació en ella de la novella Germandat. L’11-II-51, la Secció “Rincón de Fiestas” del Diari “Mediterráneo” anunciava que en el primer grup de la Cavalcada “formaran más de 70 Guerreros que, junto a sus pajes y séquitos,” (mantenint-se encara la col·laboració d’un grup de soldats) “vendrán a sumar más de 160 hombres”.
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
163
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
I el 23-II-51, en donar compte de la “COMPOSICIÓN DEL PREGÓ” destacava particularment que “En el Grupo titulado “Blason i Banderes”, al nº 4, figura el Rey D. Jaime I d’Aragón, representado por el “Prohom dels Cavallers de la Conquesta”, precedido de pajes, escuderos y abanderado”. Per a llavors i a tals efectes, totes les prevencions, disposicions i recomanacions havien sigut ja adoptades des del Cabildo. Bona prova d’açò és l’abans esmentada “CIRCULAR de 10-II-51” cursada pel “Prohom” a tots “els Cavallers” amb les degudes instruccions, en unió de la “TARGETA” individual de les seues dades personals, de les quals es conserven exemplars degudament emplenats. La “CIRCULAR” deia el següent:
GERMANDAT DELS CAVALLERS DE LA CONQUESTA CASTELLÓ -&SR. D. Vicente García Arquimbau Carrer: Escultor Viciano, 17 CAVALLER: BERNARDO TOUS FIGURA A REPRESENTAR EN EL GRUP: la mateixa Nº DEL SEU ESCUT: 210 Porta: Espasa JEFE DEL SEU GRUP: Fernando Herrero Tejedor Nº DE FORMACIÓ: 25
INSTRUCCIONS 1. Unida a aquesta circular et remetem la targeta que et correspon. Amb ella has de presentar-te a retirar el vestuari, en el Parc de Bombers, carrer Cardona Vives. Estarà a la teua disposició des de les primeres hores de la vesprada del dimecres dia 21 dels corrents i durant tot el dijous 22. En retirar el vestuari s’exigirà la targeta adjunta que has de lliurar i que et serà retornada en reintegrar-ho. En retornar les peces has d’exigir la targeta, doncs aquesta serà el justificant que les vas retornar a satisfacció. La devolució ha de fer-se, inexcusablement, el dilluns dia 26 dels corrents, en el mateix lloc on es va arreplegar. Dins de la setmana que comença el dilluns dia 26, has de lliurar la targeta al Secretari de la Germanor, VICENTE TÀRREGA, carrer Trinidad, 41, 3º.
Fira i Festes de la M agdalena 2018 164
Del Pregó en La Història de La Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló
Artic les
2. La Germanor no ha contractat perruqueria per a les caracteritzacions, per la qual cosa cada Cavaller queda en llibertat de procurar-se-la pel seu compte. No és obligatòria la caracterització, ja que la serietat amb que hem de representar els personatges vinculats, en el Pregó, és compatible amb el fet d’aparèixer tal qual som. Però els que preferisquen la caracterització han de tenir en compte el caràcter del personatge i l’ època, procurant utilitzar tan sol barbes curtes i sempre ben fetes. Es prohibeix rigorosament l’ ús de barbes llargues estil “apòstol” que enlletgeix el personatge i és impropi de l’ època a representar. 3. El Grup “GUERRERS” a càrrec de la Germandat se subdividirà en la desfilada en tres grups de formació. Aquests grups tindran un Cap amb la missió de vetlar pel manteniment de l’ordre i componiment, de donar les instruccions precises de detall i de solucionar els problemes que sobre la marxa vagen sorgint. En la capçalera d’aquesta circular et donem el nom del teu Cap de Grup. El seu distintiu serà una banderola flamejant en la seua llança. T’encarim l’absoluta obediència a les seues instruccions. A ell has de començar a presentar-te la vesprada del Pregó per a formar i obtenir l’Escut i l’espasada o llança. 4. El dissabte dia 24, dia del PREGÓ has de presentar-te ja completament vestit, en el carrer Governador, al costat del Trinquet, a les tres EN PUNT DE LA VESPRADA. Allí t’esperarà el teu Cap de Grup i t’ indicarà el teu lloc de formació en donar-li tu el número de la que et correspon i que tens consignat en la capçalera de la circular. 5. Ja saps que és obligatòria l’assistència al Pregó. Si alguna causa justificada t’ impedira eixir, has de posar-la en coneixement del Secretari de la Germandat Vicente Tàrrega Mor, carrer Trinidad nº 41, 3º, PRECISAMENT PER ESCRIT I ABANS DEL DIJOUS DIA 15. La falta d’assistència al Pregó sense causa justificada comportarà la sanció que marquen les Ordenances i SI NO AVISES ABANS DEL DIJOUS et suposarà igualment EL PAGAMENT DE CENT PESSETES EN què ES CALCULA EL LLOGUER DEL TEU VESTUARI, QUE HAURÀ RESULTAT INNECESSARI. El vestit dels qui assistisquen es proporciona, en canvi, gratuïtament. 6. Si pots procurar-te, pels teus propis mitjans, cavall per a eixir muntat en el Pregó, comunica-ho igualment al Secretari abans del dia 17. En cas afirmatiu se’t proporcionarà la gualdrapa. 7. En fer-se càrrec la Germandat del Grup “BLASONS I BANDERES” en el Pregó, assumeix la responsabilitat que la seua aparença i vistositat constituïsca un èxit. El mateix nom de la Germandat, que devem entre tots cimentar acuradament ens exigeix posar de la nostra part tota la voluntat perquè enguany se supere, si cap, l’ èxit dels anteriors. Per la Germandat, per les Festes i per Castelló, et demanem cuides el teu comportament i o serietat, no exempt d’alegria, en la desfilada; extrema la teua disciplina i ajuda als altres a mantenir-la. Castelló, 10 de Febrer 1951
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
165
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
EL PROHOM (signatura i rúbrica) Signat: Francisco Martínez (amb l’elm del “Drac Alat” i la llegenda “Cavallers de la Conquesta”, hi ha un segell estampat en tinta blava) Per la seua banda, la TARGETA individual personalitzada, en forma d’etiqueta, contenia les següents Dades:
CAVALLER: (Bernardo Tous) – D. (Vicente Gracia Arquimbau) Domicili: (Escultor Viciano, 17) – Alçada: (1,71) – Perímetre toràcic (1’-) Calçat: (41) – Nº Formació (25) – Escut (210) El Programa Oficial de la Cavalcada, primorosament editat per la Junta Central, en oferir la formació íntegra de la mateixa i després del seu Grup inicial: “I.- Una Esquadra de Batidors amb vestit de gran gala obrirà la marxa portant la bandera Nacional”, incloïa al que li seguia amb aquest contingut: “II Grup “BLASONS I BANDERES”.- (COMENTARI PER JOSÉ SÁNCHEZ ADELL).En la més alta torre del vell castell oneja ja, moguda per la suau brisa amb la qual la saluda el veí mar, la bandera del Rei d’Aragó, la mateixa que rendira victoriosa les muralles mallorquines i que d’aquí a una mica avasallarà les de València. Com a fruits madurs han anat caient en poder de les tropes cristianes castell després de castell, des d’aquell de Morella que a poc va rendir el bescoll a la bravesa de En Blasco de Alagón, iniciador de la conquesta del Regne, fins a aquest que ara senyoregen. Des d’ací la Plana ofereix prometedora, com una verda catifa esguitada de blanques alqueries, als sorpresos ulls dels braus guerrers, enlluernats per l’encegadora llum que inunda tanta BELLÉSa com tenen davant si. És el moment en què la rudesa de la muntanya pren contacte amb la captivadora plana en un idil·li amb promeses de fecunds fruits. I el guerrer victoriós s’ha rendit… I tal vegada ha sigut també en l’alt mirador d’aqueixa mateixa torre del vell castell on el propi Rei ha sigut guanyat per l’admiració i ha exclamat: La millor terra del món!. Tota la resta ja és sabut. La real llicència de Jaume I donarà ocasió al fet que un tercer diumenge de quaresma nasca a la vida una perla més de les quals adornen la seua corona: el nou Castelló de la Plana. Una nova vila que en molt pocs anys aconseguirà un extraordinari creixement, situant-se al capdavant de totes les del
Fira i Festes de la M agdalena 2018 166
Del Pregó en La Història de La Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló
Artic les
Regne, i que farà dir als reis que és “la pus insigne i noble vila del Regne”. Mes per a arribar a aquest feliç clarejar del Castelló cristià, quants suors, quants colps d’espasa contra el ramat musulmà han sigut necessaris! Si sempre l’espasa ha obert el camí a la civilització, aquests que avui – a peu uns, al pas inquiet dels seus cavalcadures uns altres – veiem seguir valents i lleials la bandera desplegada del Rei Conqueridor, són el més granat de les hosts d’Aragó i Catalunya que vénen a iniciar per al nostre poble segles de gloriosa història. No, no és, doncs, casualitat que siga precisament una estampa guerrera medieval la que òbriga la marxa en aquesta multicolor Cavalcada del PREGÓ de les nostres Festes. Cavallers de la Conquesta…! Davant els ulls del poble que a ells deu l’existència, les seues figures es desenganxen de la realitat terrena per a ascendir a un plànol d’idealització en què cobren caràcters d’herois de gesta i penetrar plenament en el racó que la consciència popular destina a les seues més benvolguts records. Va ser un home de la nostra terra, identificat amb el més íntim batec de Castelló, el gran José Pascual i Tirado, qui va saber captar la transcendència d’aquells moments primers de la nostra Història, fent sorgir de la seua fecunda imaginació personatges inoblidables que avui estan assimilats al patrimoni de les nostres tradicions populars. Perquè Pascual i Tirado no va fer sinó interpretar el sentir del poble, que no havia perdut en cap moment el record “dels Cavallers de la Conquesta” i no tenen els seus herois, amb aqueix alegre aire amb que van ser concebuts, una mica de les ancestrals qualitats d’aqueix mateix poble que els fa seus? Després dels guerrers, vénen en aquest Pregó, els fruits dels nostres camps i les mostres de la indústria de les nostres ciutats. El ritme sorollós dels telers és suggerit juntament amb la fragància del timó muntanyès o de la hortolana flor del taronger. Pobles de la Plana i pobles de les terres altes: la Província, en fi, fosa en un mateix sentiment de fraternitat, ja que el fet que es commemora té idèntic significat per a tota ella. Perquè aquells blasons, ahir nobiliaris, citats a la comuna empresa de la Reconquesta, van donar lloc col·locats a la part alta d’un tossal o en la profunditat d’una vall – a aquests escuts ciutadans d’avui que encara ostenten amb orgull els seus plints, bezantes o tortillos, símbols d’il·lustres cognoms o de piadoses Ordres militars en què van tenir el seu origen. Els Entenza, Follalquer, Cardona i Montcada amb les seues mainades, i amb ells nostre gran Rei Jaume I el Conqueridor, tornen, al cap de set segles, a viure per uns instants per a portar a un món agitat que ho necessita, el missatge etern de la seua voluntat irresistible posada al servei d’una empresa espiritual”. I, a continuació de tan magnífic i literari pòrtic, s’inseria el “Ordre en la desfilada dels Conjunts components del Grup” que, com pot veure’s en la reproducció que seguidament donem, conservava una formació i estructura similar a la dels sis anys anteriors.
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
167
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
Tres Heralds a cavall seran portadors d’insígnies amb les armes d’Aragó i la nostra Ciutat. Conjunt de “trompeters” del Rei En Jaume I d’Aragó. Conjunt de “Cavallers de la Conquesta” amb els seus guerrers portadors d’escuts heràldics. ZEIT-ABUZEIT- Rei moro, que destronat a València va marxar a Saragossa, posant-se a les ordres de En Jaume, i que convertit al cristianisme amb el nom de Vicent, se li va concedir l’antiga Segórbiga amb les Banderers moros (24/02/1951) seues pertinences de Sorrenc, Montant, Sirat, Tormo, Fuentes i Villamalud. - EN BLASCO D’ALAGÓN - Conqueridor de la inaccessible fortalesa de Morella. XIMEN D’URREA - Descendent dels Ducs de Baviera. Té per armes en el seu escut tres faixes blaves i altres tres de plata. Va ser el senyor del Castell d’Alcalatén. EN LADRÓN - Valerosíssim soldat reconegut com a parent pel Rei Conqueridor. Entre moltes altres victòries té al seu favor la conquesta de la fortalesa de Ares. ALONSO ANDRÉS - Esforçat guerrer que rendira al musulmà en els camps de Vinaròs, servint també amb valentia i tenacitat al seu Rei en el lloc de Borriana. RODRIGO XIMÉN DE LLUSIA - Noble aragonés, valent com l’esparver del seu escut, que després de les seues victorioses correries per les terres de la Plana, morira en defensa del seu ideal cristià en els camps del Puig. ALAMÀN DE SÀDAVA - D’aquest cavaller aragonés es fa especial esment en la Crònica Real. Va ser molt valerós i sempre va tenir les seues armes ràpides a la defensa del seu Rei i senyor. ARNALDO DE CARDONA - Un dels components de la il·lustre família que signava el seu escut amb el card d’or sobre camp encarnat que rebera de Carlemany estant a Solsona, i que tantes glòries guerreres va donar posteriorment a la Corona d’Aragó en els dies de la “Conquesta”. ANSALDO DE GUDAL - Capità de la guàrdia real, que havent quedat sempre amb honor en totes les empreses era constantment atès en el seu valor, disposició i consell. RAMÓN DE PATOT - Maestre General dels Templaris a qui entragara el Rei grans termes, que van ser l’origen de la moderna Alcalá. DALAMU DE CASTELLNOU Barceloní que portava en el seu escut sobre camp encarnat un castell de plata, i a qui tractara el Rei com a ric home. Va estar en el lloc de Borriana. JACQUES BRUSCA - Senyor de Pauls a Catalunya, va venir ben proveït i previngut a la Conquesta i va anar el primer que amb molta cavalleria pagada a costa pròpia va talar
Fira i Festes de la M agdalena 2018 168
Rei Zeit Abuzeit (24/02/1951)
Del Pregó en La Història de La Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló
Artic les
el lloc de Polpis i els pobles de Canet i Terrig. BENET DE CIURANA - Que amb el seu barallar contra els musulmans es va guanyar el senyoriu de Villores. Va servir de capità a Culla i Ares i va conquistar Xodos i Llucena. GIL DE AZAGRA - Barallava amb tal ímpetu guerrer que ensagnava a l’enemic amb la seua pròpia mà. Si era ben conegut pel seu valor a Aragó, no ho va ser menys en la Conquesta. Va guanyar en les rodalies de Morella, a Vistabella i el Forcall. PERE DEL VENDRELL - Esforçat guerrer català que va conquistar per assalt el lloc de Mascarell, amb la gent de cavall que comandava. BENET DE GUIMERANS - Vingué des de Catalunya al servei del Rei En Jaume i va quedar al seu arbitri per ordre real el repartiment de les terres de Vila-real. GELACIÀN DE TARBA - Noble infançó de Jaca, ben conegut a Aragó per la seua il·lustre ascendència, que va servir amb trenta soldats pagats a la seua costa, des del començament del lloc de la plaça de Borriana fins a la presa de València. EN XIMÈN PÉREZ D’ARENÓS - Lloctinent general del Regne i impulsor inicial del trasllat de Castelló, des de la muntanya al seu emplaçament actual. EN ALONSO DE ARRUFAT - Arquitecte que va dirigir la construcció dels primers estatges de la nostra Ciutat, protegint-les per cèrcol rectangular emmurallat. El Rei En Jaume I d’Aragó, representat pel “Prohom dels Cavallers de la Conquesta”, precedit de patges, escuders i abanderat. Ballesters del Rei Conqueridor portant banderoles i blasons. Tanca el grup un altre conjunt de “trompeters”. I, en efecte, al voltant de 75 Cavallers (com corrobora la comanda de vestimentes que es va fer a Insa – a càrrec de la Comissió del PREGÓ-) van formar aquell dissabte 24-III-51, com a tals i per primera vegada, en aqueixa Part Històrica de la Cavalcada (“Blasons i Banderes”). Precedits pels tres Heralds a cavall i “els Trompeters reials”, van desfilar distribuïts en tres subgrups principals del carrer, amb espasa o llança al muscle i el seu escut d’armes al braç, comandats pels seus Caps portadors de llança amb banderola (Fernando Herrero, Ramón Godes i Fernando Arrufat), havent-hi, açò sí, evitat anacròniques “barbes apostòliques” i “cascos romans”. Tancaven el primer subgrup varis guerrers a cavall, entre ells el Rei Moro Abú Zayyid (Ricardo Vivas) escortat a peu per dos guardians seus, llancers moros (Juan Boluda i Enrique Gregori); seguien al segon altres cavallers muntats i, a continuació del tercer, marxaven a peu els membres del seguici personal del Rei: el seu Banderer, amb la “Senyera” al muscle (Vicente Torres), el Porta-espasa (Vicente Serrano), el Porta-elm del “Drac Alat” (Carlos Suárez Puñales), el Porta-escut (Vicente Cano Miralles) i tres Patges, dos cristians (Francisco BADÍA Hervás i Javier Ordoñez) i un de moro (José Vidó); els sis donant escorta al corcer sobre el qual caminava la imponent figura del Monarca En Jaume I representada pel “Prohom”
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
169
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
Francisco Martínez, superb, majestuós i guiat pel seu Palafrener. Tancaven el festeig altres personatges muntats, un conjunt de ballesters i la segona secció de “trompeters”. En els Arxius de la Germandat es conserva un lot de fotografies que arrepleguen, quasi íntegrament, la composició del Grup “Blasons i Banderes”, mostrant les caracteritzacions dels abans nomenats maquilladors Lita i Ángel Laguía. Sense resultar un model de perfecció, aquesta primera desfilada “dels Cavallers de la Conquesta” va ser, en general, acceptable i ben rebuda pel públic. No obstant açò no tot hi havia resultat gloriós. La quasi hora i mitja transcorreguda des que els cavallers, amb la puntualitat reclamada per les Instruccions directives, s’havien concentrat al costat del Trinquet, fins a l’eixida del PREGÓ, Cavallers de la Conquesta (24/02/1951) va donar motiu a algunes visites, tal vegada excessives, a la barra de “La Almazorina”. Va haver-hi, fins i tot, els qui es van muntar un refrescant servei al llarg de l’itinerari, si be no van mesurar bé la mescla dipositada en el càntir utilitzat. Les necessitats fisiològiques van forçar a fer alguna que una altra eixida de la formació. I no va faltar qui va haver d’abandonar o ser retirat de la desfilada abans d’acabar-la. La veritat és que es va tractar de comportaments puntuals d’uns pocs Cavallers que van pagar la seua inexperiència, sumits ja en l’eufòria i l’alegria del començament de les festes, que no van portar amb si ni alteracions greus per a la marxa de la Cavalcada ni certament escàndol notori per al públic en el punt de la mateixa en què es van posar de manifest. Però que, en certs àmbits de l’organització de les Festes i fora d’ella, van deslligar critiques i censures, les quals, en determinats casos van
Fira i Festes de la M agdalena 2018 170
Del Pregó en La Història de La Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló
Artic les
CAVALLERS QUE HAN ENCARNAT A JAUME I AL PREGÓ 1951 – FRANCISCO MARTÍNEZ DÍAZ
1987 – JOSE LUIS ALÉ REVEST
1952 – FRANCISCO MARTÍNEZ DÍAZ
1988 – EMILIO OLUCHA ROVIRA
1953 – FRANCISCO MARTÍNEZ DÍAZ 1954 – FRANCISCO MARTÍNEZ DÍAZ 1955 – FRANCISCO MARTÍNEZ DÍAZ 1956 – FRANCISCO MARTÍNEZ DÍAZ 1957 – JOAQUIN OLUCHA MARZÁ 1958 – FRANCISCO MARTÍNEZ DÍAZ 1959 – JOSE A. GODES ROYO 1960 – JUAN ANT. BELTRAN ÚBEDA 1961 – FRANCISCO MARTÍNEZ DÍAZ 1962 – DOMINGO TÁRREGA MOR 1963 – ROBERTO PÉREZ DE HEREDIA VALLE 1964 – MANUEL BREVA NEBOT 1965 – JACINTO CHERMA BERNAT 1966 – FERNANDO SANCHIS SEGARRA 1967 – EDUARDO ROSELL BATALLA 1968 – FRANCISCO VALLS GARCÍA 1969 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1970 – JACINTO CHERMA BERNAT 1971 – JUAN M. TENA SOLSONA 1972 – JUAN M. TENA SOLSONA 1973 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1974 – PETER MULET TALÓ 1975 – BENJAMÍN GARCÉS EDO 1976 – BENJAMÍN GARCÉS EDO
1989 – JOSE ROVIRA BALAGUER 1990 – JOSÉ BERNAT LLORENS 1991 – EMILIO OLUCHA ROVIRA 1992 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR 1993 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR 1994 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1995 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1996 – JOSÉ GUILLEN FRANCO 1997 – IGNACIO PIQUERAS BADÍA 1998 – MIGUEL MONFORT CASAÑ 1999 – JOSÉ GUILLEN FRANCO 2000 – CARLOS DEL RÍO DÍAZ 2001 – EDUARDO MAS DEL RIO 2002 – BENJAMÍN GARCÉS SAURA 2003 – FRANCISCO ROCA REALP 2004 – FERNANDO SALVADOR VENTURA 2005 – VICENTE GUILLAMÓN CELADES 2006 – FRANCISCO MARTÍNEZ CAPDEVILA 2007 – MIGUEL ÁNGEL MULET TALÓ 2008 – RUBÉN IBÁÑEZ BORDONAU 2009 – DOMINGO QUESADA AGUILERA 2010 – FERNANDO ULLDEMOLINS SALVADOR 2011 – MANUEL ALTAVA LAVALL
1977 – BENJAMÍN GARCÉS EDO
2012 – VICENTE FARNÓS DE LOS SANTOS
1978 – BENJAMÍN GARCÉS EDO
2013 – RAÚL BABILONI LLIDÓ
1979 – JUAN VTE. BELLÉS ESCRIG
2014 – PACO VICENT DOMÉNECH
1980 – JUAN PRADES GARCÍA 1981 – JUAN PRADES GARCÍA 1982 – BENJAMÍN GARCÉS EDO 1983 – MIGUEL SOLER BARBERÁ 1984 – BENJAMÍN GARCÉS EDO
“Quiquet de Castàlia” (A títol pòstum, va ser representant per el seu fill Jaume C. Vicent) 2015- MARCO ANTONIO ESTEVE CANO
1985 – FERNANDO ULLDEMOLINS SALVADOR
2016.- EUGENIO DÍAZ CARSI
1986 – VICENTE FARNÓS DE LOS SANTOS
2017- VICENTE GUILLAMÓN Y TERRADO
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
171
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL: Del Pregó en La Història de La Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló
adquirir proporcions insospitades, amb greu detriment per al bon nom de la Germandat (fins a es els va arribar a motejar, amb evident exageració i generalització injustament, com “cavallers de la ferraura”). Acabades les Festes i amb elles el mandat dels càrrecs directius anualment renovables, el Cabildo va celebrar una reunió el mateix dimarts següent 6-III-51, en la qual a més de programar el calendari electoral amb un primer Capítol General per al dia 9 i un altre per al dia 11, va haver-hi un canvi d’impressions sobre l’ocorregut en el PREGÓ. Els dos Capítols Generals, programats i convocats, es van celebrar en la Llar Juvenil de l’Hort dels Corders. Un a les 22,30 hores del dia 9 de Març, rebent-se i debatent les exposicions i propostes dels Clavaris de Casats i Solters. El Primer va procedir a donar una repulsa o prevenció verbal als components de la respectiva Branca que manava, al mateix temps que es feia responsable màxim del comportament del seu grup. El Segon es va manifestar d’aquesta manera: “…Mes sent aquest el primer any d’intervenció pública de la Germandat i no desitjant assenyalar casos concrets, ja que les faltes van ser comeses en termes generals, solament espere que cada “Cavaller” conscient de la seua representació, fent examen del seu comportament, per si sabrà apreciar les seues faltes i corregir-les, amb la seguretat que, de no efectuar-ho, sol·licitaré del Cabildo o del Capítol l’aplicació de les més severes sancions”. Per la seua banda, en l’altre Capítol General, que va tenir lloc a tres quarts de dotze del matí del Diumenge 11-III-1951, amb assistència de 34 Cavallers (10 Casats i 24 Solters), després de ser discutida i aprovada una reforma de les ordenances en el sentit que “el Prohom fora triat d’entre la totalitat dels membres de la Germandat” (i no d’entre els dos Clavaris sortints com deien aquelles), les votacions van donar, d’una banda, el càrrec presidencial directiu a Fernando Herrero Tejedor (que va obtenir 29 vots), mentre que per a Majoral 2n van ser triats pels Casats Vicente Serrano Lloret (que va obtenir 8 vots) i pels Solters Juan Boluda Seguí (al que van votar 14). I, en eixe mateix moment, van ascendir automàticament els Majorals 1er a Clavari i els Majorals 2n a 1er, quedant constituït i prenent possessió dels seus càrrecs el nou Cabildo renovat. Sobreposant-se a les dificultats la Germandat havia donat el seu primer gran pas i, aclarits els malentesos, mantenia vives totes les expectatives que quatre mesos abans van determinar la seua aparició en el món de la “festa local”….. i així fins al dia d’avui més de sis dècades després, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta segueix tenint la responsabilitat més important de la part històrica del nostre entranyable PREGÓ, duent-la a terme amb la major exemplaritat, rigor i afecte castelloner. t
Fira i Festes de la M agdalena 2018 172
Artic les Una història de berberiscs
! Autora Xelo Pastor Verchili
Periodista i sòcia fundadora de Colla Bacalao
L’activitat de l’Associació Cultural Colla Bacalao consta de dos facetes ben clares: rescatar de l’oblit col·lectiu l’història dels pirates berberiscs en Castelló i aportar activitat cultural i lúdica a les festes de la Magdalena, des de la seua faceta com ens vinculat a la Junta de Festes i membre de la Federació de Colles.
Xelo Pastor Va ser una vespra del dia dels Reis Mags, de 1992, quan un grup de jovens de Castelló va montar una Colla. Tenien ganes de viure les festes de la Magdalena a fondo, però també d’aportar a la ciutat alguna cosa nova. Amb reptes tan senzills i en les festes de la Magdalena a poc mes d’un mes vist, van crear l’Associació Cultural Colla Bacalao que prompte aglutinà a 60 xics i xiques de la ciutat i es va convertir en punt neuràlgic de la setmana gran de Castelló des del seu primer i modest local de la plaça de Les Aules, seu que, per cert, heretaria un altre col·lectiu amic: la Colla del Rei Barbut. En poc de temps, Bacalao va doblar el numero de socis i tingué que ‘emigrar’ en busca d’una seu de majors dimensions. Les regines de les festes de 1994, Lorena Sánchez i Carla Cerdá inauguraren la seu actual al carrer Lluis Vives. El local era major, però encara així se tornà a quedar menut davant les pretensions de la Colla de que la gastronomia autòctona tinguera presència assegurada entre els seus socis. Ampliaren les dependencies al primer pis a on prompte se succeïren els sopars col· loqui sobre els diversos aspectes de la festa a càrrec de regines de les festes, presidents de Junta de Festes, artistes Gaiaters, taurins… i fins algun que altre alcalde com el que seria més tard President de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra. En l’actualitat està composta poc més de 50 socis, entre els que hi ha regines de les festes, dames de la ciutat i madrines; Ex-membres de la Junta de Festes
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
173
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
i components de diverses comissions Gaiateres, així com Cofrades de la Sang i de Lledó… i membres de qualsevol col· lectiu social i cultural de la ciutat interessats en mantindre el llegat històric, cultural i patrimonial. En aquesta línia, l’activitat més recent organitzada en el marc de nostre 25 aniversari ha segut entregar a la Diputació Provincial uns documents del segle XVII adquirits per la Colla –localitzats per un actiu membre de la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat, com es Carlos Feliu- a on s’aludix a les torres que defenien el litoral de Castelló i província de l’atac dels pirates berberiscs. La finalitat és que dits documents s’incorporen a l’arxiu del Comte de CIRAT. I per què? Puix perquè el mestre de periodistes de Castelló, Francesc Pasqual, va suggerir a la Colla dos dècades arrere participar en el Pregó representant en l’apartat històric de la cavalcada a aquells temuts pirates que procedien del Nord d’Àfrica i tingueren durant anys i anys atemorides a les gents de Castelló, Oropesa, Torreblanca, Peníscola… obligant-los a alçar torres i fortificacions de defensa per a evitar que furtaren les seues propietats, raptaren a les dones o se portaren a homens com esclaus o rehens pels que demanar un important boti.
‘Moros a la costa’ La popular expressió ‘No hi ha moros a la costa’, utilitzada hui en dia per a dir que tenim el camí lliure per a fer alguna cosa, se remonta a l’amenaça dels berberiscos. Els pobles que vivien a la vora de la Mediterrània foren constantment atacats durant segles, especialment entre els segles XV i XVII, per lo que decidiren alçar atalaies. Des de lo alt d’estes torres se vigilava l’ample horitzó i només entreveien els soldats les veles de les naus musulmanes procedents de Berberia (nord d’Àfrica) escomençava a alertar als veïns en el crit de ‘Hi ha moros a la costa!’.
Fira i Festes de la M agdalena 2018 174
Una història de berberiscs
Artic les
Eixa es la posada en escena assumida per Bacalao en la cavalcada del Pregó: a bordo d’un xabec (embarcació utilitzada pels pirates del La Mediterrània) que s’adinsa pels carrers de Castelló amenaçant en alfanges i arcabussos en mà als seus veïns recordem als pirates musulmans que portaren a alçar la muralla medieval de la ciutat i una torre de vigilància al Grau (la torre del Pinaret). De dit torrelló que no queden més que a penes unes restes dels seus fonaments del segle XVI soterrats en un solar, junt a una placeta ubicada entre el Passeig Buenavista i el carrer Churruca. Els pirates de Berbería, zona geogràfica que equivaldria hui en dia al Magreb, en el nord del continent africà, eren a juï dels historiadors una sort de confederació de col·legues que se dedicaven a la rapinya des de les seues bases en la costa marroquina atlàntica (Salé) fins els seus refugis en l’actual Algeria: Orán, Alger, Bugia… D’ahi que la representació a càrrec de Bacalao en el Pregó siga una escenificació sobre un gran vaixell (xabec) a ritme de musica de percussió per a impactar als espectadors. L’escenificació se completa en un cos de ball que recorden a les dones que se capturaven i acabaven com esclaves, venudes en els mercats musulmans. Va ser el mestre de periodistes i Bacalao Maravillao, Paco Pasqual, qui als pocs anys de fundar-se la Colla propongué als seus socis representar un altre retall històric de Castelló, mes enllà del seu moment fundacional al segle XIII. Així fou com s’incorporaren els berberiscos a la part històrica del Pregó a mitjans dels anys 90. Des del primer moment se va tindre clar que el passatge de l’història que representen els ‘bacalaos’ havia que enquadrar-los desprès de l’al·lusió als repo-
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
175
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
bladors aragonesos que aplegaren a Castelló a partir de la concessió del Privilegi de Trasllat concedit per Jaume I en 1251. Aquelles gents aplegades d’altres punts de la corona Catalana-aragonesa són representats en este museu etnològic i històric vivent pels grups de danses del Centre Aragonès i Ecos de Aragón. Els pirates haurien eixir al final de la part històrica del Pregó, però per a evitar que se confongués la música d’ambdós rondalles, s’optà per intercalar en el guió organitzatiu el xabec berberisc. La seua presencia deixà desgavellat a algun espectador durant els primers anys. Creien que era “un altre grup mes de Moros d’Alqueria”. En el temps ja se sap que hagué una època, llarga i llòbrega, en la que els castellonencs visqueren atemorits pels assalts, massa freqüents, de temuts pirates que furtaven joies i diners i capturaven dones. Bacalao escomençà llogant trages d’època, però al complir 15 anys de trajectòria s’apostà per reproduir en major fidelitat la indumentària. Serviren de referència els maniquins que conformaven una exposició sobre pirates de la Mediterrània a Peníscola, mostra que els socis visitaren. Per als homens, l’exposició i els gravats d’època foren suficient als ulls dels modistes: teixits grossers per a un pantaló ample i una camisa oberta d’amples manegues; jupetí, turbant i botes. Però trobar l’equipació correcta per a les dones se complicava. El quadre de Puig Roda que presidix l’antesala de l’Alcaldia en l’Ajuntament de Castelló fou la font d’inspiració que s’estava buscant. L’odalisca del pintor de Tírig era perfecta: pantaló bombatxo, camisa de teixit lleuger, jupetí curt i en brodats, per a acabar tocant el cap en diadema de brodats en argent i or. En quant a l’animació, s’ha anat evolucionant passant per una banda de música a una Colla de Dolçainers i Tabaleters en busca d’una marxa mora identificativa, però sabent de que el ritme tenia que ser impactant, intens i fins i tot agressiu. La Batucada Ravatukem del Raval de l’UJI de Castelló forma des de fa dos anys l’aliança perfecta.
Fira i Festes de la M agdalena 2018 176
Una història de berberiscs
Artic les
El Pregó de 2017 serà, a més, el punt d’inflexió per a la Colla Bacalao. Amb motiu del la seu 25 aniversari, l’associació apostà per intensificar esforços i pressupost i al vaixell, cos de ballarines i batucada se sumaren actors de Xarxa Teatre que en camalluts i altres personatges d’animació,repartiren entre els espectadors diversió i monedes encunyades per la Colla (se podia vore el logotip de Bacalao en l’anvers) i que formaven part del botí portat en gegantescs cofres.
Conte i concurs escolar A més a més, des de fa 15 anys editem un conte sobre la presència dels corsaris del nord d’Àfrica a les costes de Castelló. Reviure quins foren els berberiscos i quin paper jugaren en les nostres terres es nostre Leiv Motiv: eixim al Pregó escenificant un assalt, visitem i fem xerrades sobre torres de vigilància defensives al nostre litoral... participem en la fira medieval de Mascarell revivint els assalts que patiren els seus habitants, d’ahí les seues muralles… Ademés, des de fa sis edicions, convoquem un concurs de redacció infantil sobre el conte que se publica cada any i que es distribuix pels col·legis de la capital, les seues biblioteques i agències de lectura. Els regals, segons el criteri del patrocinador, inclouen la participació dels xiquets guanyadors en el vaixell pirata en la Cavalcada Infantil, amb trages aportats per l’associació obrint a molts xiquets de la ciutat la possibilitat de participar en una desfilada al que d’altra manera, potser, no tindrien accés.
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
177
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
Bacalao + Música A més a més, des de fa 11 anys ens embarquem cada setmana de festes en el cicle Bacalao+Música, un certamen que pretén divulgar l’activitat musical dels grups i bandes de Castelló, donant-los l’ocasió d’oferir concerts en el carrer, gratuïts, oberts a tots els públics durant la setmana de Magdalena. Al marge d’ambdós activitats més punteres, la Colla diversifica la seua presència, de manera que col·labora en la Federació de Colles en quants actes se’ns sol·licita. De fet, en vespres de successives festes de la Magdalena fórem membres del jurat del concurs de casals festers. Ens agrada també col·laborar en la difusió de les nostres tradicions, de manera que durant tres anys hem col·laborat en l’organització de ‘Indumentària’, la desfilada de roba tradicional organitzada per les indumentaristes de Castelló per a donar a conèixer el treball que en dita matèria realitzen les botigues de la ciutat. Mantenim una estreta relació en la Gaiata del sector al que pertanyem, Portal de l’Om, acudint a la seua presentació oficial, invitant als seus membres als nostres actes i en el repte de poder organitzar actes conjunts durant les festes fundacionals. També hem montat dos tallers de Ball Perdut per a participar en la Dansà Popular en la plaça Major i actualment hem posat en marxa l’I Taller de Bolero de Castelló dirigit tant a socis de la Colla com a gent de fora d’ella.
Fira i Festes de la M agdalena 2018 178
Una història de berberiscs
Artic les
La gastronomia autòctona ens preocupa i ocupa: ‘fideuà’, paella, ‘empedrao’, ‘tombet’… que ens han portat a guanyar segons i un primer premi del concurs inter-colles que organitzen els nostres amics de la Colla del Rei Barbut. I també els nostres llaços en les comissions de sector. De fet, el nostre local en el carrer Luís Vives està presidit per una Gaiata a escala, que porta per lema ‘Lluminària’, obra de l’artista Jaume Ortiz, l’ encesa d’aquesta Gaiata dona pas cada divendres, vespra del Pregó, a l’inici de la Magdalena. A més a més, cada any reconeixem en el distintiu de Bacalao Maravillao a algun castellonenc o entitat de la ciutat pel seu aportament desinteressat a la festa, a l’historia, a la cultura. L’última insígnia Bacalao d’Or s’entregarà enguany al CD Castelló, premi que arreplegarà de l’actor castellonenc de trajectòria internacional Miquel ÁNGEL Silvestre, qui encara que no pogué arreplegar-ho personalment l’any passat, gravà un vídeo d’agraïment a la Colla des de Los Ángeles (EEUU), a on estava en aquell moment rodant. En definitiva, ens sentim pagats de formar part de l’entramat fester de Castelló i d’afegir-nos a quantes iniciatives s’impulsen en pro de la festa popular, el folklore i les tradicions. I ja van 26 anys…
25 anys després Va ser el 11 de febrer quan l’Associació Cultural Bacalao volgué celebrar en tota la ciutat el seu quart segle d’història. Dos hores de concert 24 temes del grup de rumba en tants anys a les esquenes com la Colla, Els Manolos ompliren la pista de la Sala Magic Box de l’Auditori de Castelló en el 25 aniversari. Però la festa començà a les 19,30 hores en un memorable concert en la Sala Simfònica de l’Auditori a càrrec de tres ‘Bacalaos Maravillaos’ de l’entitat: la Banda de Música Municipal, la rondalla Els Llauradors i el grup Jacaranda que seguiren els prop de 1.200 espectadors que abarrotaren el recinte. Moments d’emoció se visqueren durant l’espectacle que presentaren dos vells amics de l’emissora Antena 3 de Castelló quan se fundà la Colla: Suso Postigo i Montse Arribas, especialment en el tema que marcà el final al que serà recordat durant temps com un dels millors concerts oferits en Castelló per la qualitat humana i professional del centenar de músics en l’escenari.
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
179
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
El colofó va ser un tema interpretat al uníson i en molt de missatge: ‘Si tu me dices ven’, dedicat a la colla amfitriona que va fer possible que tots ells pujaren a l’escenari en tan bonica vesprada. Però no contents en regalar als ‘bacalaos’ el gran tema, Jacaranda invità a sumar-se a la celebració al grup de Mariachis Sol del Mediterráneo. Sorpresa d’aniversari de la mà del llavors penúltim Bacalao Maravillao. El gran concert donà pas a un castell de focs en l’esplanada de l’Auditori, obsequi de la família Baldayo Alba, el seu progenitor, Àngel, també forma part de la llista de castellonencs distingits per esta associació. Una carcassa se bolcà i provocà un esglai entre els espectadors, però afortunadament no passà d’alguna lleu cremada en alguna peça de vestit del públic. Seguidament, l’hotel Center de Castelló va servir el gran sopar que donà pas a Els Manolos en el seu primer concert de la seua nova gira… 25 anys desprès de triomfar a les Olmpiades de Barcelona. I la clausura de l’intensa jornada, de nou en mans de músics de Castelló: Els Suèters, en la veu de German Romero i la música de Juanjo Carratalà, qui va dur a terme tota la producció musical del gran esdeveniment.
Insígnia d’or i brillants a la patrona Dies desprès, el diumenge 26 de febrer, Bacalao visità a la seua patrona en la Basílica del Lledó per a oferir els seus vint-i-cinc anys a la patrona, la Mare de Déu del Lledó. La Missa fou presidida pel prior de la Basílica Mossén Josep Miquel Francès. Assistiren la presidenta Ana Marín Valenciano, els membres de la junta directiva i una part important de socis. També se trobaven presents el secretari de la Junta de Govern de la Real Confraria i la Vicepresidenta de la Junta de Senyores Cambreres. Alguns dels membres de la directiva proclamaren les lectures de la missa del diumenge i altres presentaren les ofrenes del pa, vi, flors i llums. Al finalitzar la celebració eucarística s’entonà la Salve Popular, pujant al Camarí a on prengueren del mantell de la Verge d’insígnia d’or i brillants. D’insígnia se concedeix cada any a una persona o associació, en agraïment a la seua desinteressada aportació a favor de la festa. També el prior del Lledó fou distingit en 2009 en la simpàtica distinció de Bacalao Maravillao. t
Fira i Festes de la M agdalena 2018 180
Artic les El Centre Aragonès de Castelló i El Pregó
!Autor José Antonio Lázaro Romero
President Centro Aragonés de Castellón
El Centre Aragonès de Castelló es va fundar en 1920, la seua història s’ha desenvolupat en dues etapes, la primera de 1920 a 1964, la segona de 1978 fins a l’actualitat. El Casino Antic era el centre de reunió dels seus primers directius i va ser allí on van forjar la seua fundació. El primer President, D. José de la Torre Rebullida, va ser director de l’Institut Ribalta i en 1925 va ser impulsor i primer president de l’Ateneu. Antecedents. Durant les Festes de Juliol de 1921, es van celebrar diversos actes, entre ells, una desfilada denominada Retreta militar, en la qual van desfilar diversos cotxes, carrosses i carruatges engalanats pels carrers Governador, Cardona Vives, Major, Gasset, Porta del Sol, González Chermá, Ensenyament, Major i Colón, finalitzant en la plaça de la Independència. En l’última carrossa apareixia l’escut de Saragossa, a l’interior anava una Rondalla Aragonesa a la qual acompanyava el gran cantador Cecilio Navarro, qui havia de cantar jotes originals que li havia compost per a l’ocasió, el regidor, escriptor i orador Enrique Ribés. Les jotes havia de cantar-les davant el Govern Militar, davant la casa de l’Alcalde, en el carrer González Chermá, davant el Govern Civil, davant el domicili del Coronel, davant la casa de D. Enrique Tárrega i en la plaça de la Independència. Aquestes van ser dos d’elles: En esta copla que canta La Rondalla de Aragón La Pilarica saluda A la Virgen de Lidón
Esta copla es el saludo Al señor Gobernador Que le ofrece con respeto La Rondalla de Aragón
En l’aspecte folklòric, en 1922 es va iniciar el costum de rondar i fer Festivals. En 1923, el dia abans del Pilar a dos quarts de deu de la nit va eixir una desfilada pels principals carrers de Castelló amb una luxosa cavalcada titulada “Los amantes
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
181
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
de Teruel”. Des d’aquesta, els cantadors saludaven i cantaven les clàssiques jotes aragoneses com aquestes: Con la jota que no en balde Es canto del corazón Saludo al señor alcalde Y ciudad de Castellón.
Con la atención que merece El señor Gobernador, Les saluda esta Rondalla Que ha venido de Aragón
Es una mujer que encanta La mujer castellonense Por eso en su honor canta La Rondalla Turolense.
Sois caballero cumplido Y honorable General Saludamos con la Jota A tan noble militar
Els cantadors de més fama de l’època vinguts d’Aragó, Benito Álvarez, Domingo Martínez, José Oto, Felisa Galé, Joaquín Peribáñez, José Iranzo “El Pastor d’Andorra”, Emilio Arrieta, Aurora Bernal, Josefina Ibáñez, José Garcés o Carmen Corona, van dedicar les seues jotes als veïns de Castelló i a les autoritats. Els Grups més prestigiosos de l’època, la Rondalla “Los Amantes de Teruel”, “La Rondalla de Mallén”, “El quadre de José Oto i Felisa Galé”, “La Rondalla Goya de Francisco Caballero” i “Amigos de Arte” de Saragossa o el Grup “Educación y Descanso de Teruel” van visitar Castelló i les seues actuacions suposaven un gran esdeveniment a Castelló segons consta en la premsa de l’època. No obstant açò, no tenim notícia que el Centre Aragonés participara en el Pregó fins a 1979. Si que sabem que en 1947 la Sta. Amparo Ramos Sanchís, filla del tercer president, D. Enrique Ramos Dubau, va ser Madrina de la Gaiata 2 “Fadrell”. A partir d’aquesta data, altres representants del nostre Centre van seguir el seu exemple. En el Pregó. És en 1979 quan el Centre Aragonès comença a participar en el Pregó per primera vegada. Va participar amb carrossa pròpia. En ella, anaven situades la Reina i les seues dames. La part posterior culminava amb un panell amb l’escut d’Aragó del que eixien el rotllo i la canya, tot açò coronat amb el típic cachirulo. A més va començar a participar el recentment creat Grup Folklòric i la Junta Directiva. En 1980 també participem amb carrossa, els adorns consistien en dos escuts, un d’Aragó i un altre de Castelló, envoltats amb el clàssic rotllo, en la part inferior del qual es fonien dues mans atapeïdes, la bandera regional envoltava el rotllo i en el centre apareixia el elm de campanya del Rei Conqueridor.
Fira i Festes de la M agdalena 2018 182
Artic les
El Centre Aragonès de Castelló i El Pregó
Des de llavors hem participat en la Cavalcada del Pregó amb el Grup Folklòric, Reina, Dames i Junta Directiva. En el recorregut quan es realitzen parades s’interpreten els balls de l’antologia de la jota ballada, Jota d’Andorra, Albalate, Alcanyís, Jota d’Aigües, etc. D’igual forma entre parada i parada la Rondalla i Cantadors van cantant cobles al·lusives preparades expressament per al recorregut. A l’inici del recorregut:
Al passar pels membres de la Junta:
Los del Centro Aragonés Cantan jotas de Aragón Y se llenan de alegría Las calles de Castellón
A los miembros de la junta Queremos felicitar Por el gran trabajo que hacen Del principio hasta el final
Front a la tribuna a on estan la Reina, Dames de la Ciutat i Madrines: El Centro Aragonés canta A nuestra Reina sin par Y también a las madrinas Y damas de la ciudad Al llarg del recorregut: A la virgen del Lledó Se le ensancha en corazón Porque el Centro Aragonés Ha salido en el Pregón
Una jota bien cantada Acelera el corazón Y pone carne gallina Si se oye en Castellón
Rodeadico de flores Castellón está en la Plana A la entrada hay guapas mozas Y a la salida mejores
Nuestra virgen del pilar Abraza a la de Lledó Simbolizando el cariño De Aragón a Castellón
També cantem tornades com aquesta: Todas las castelloneras, son como flores Que perfuman las calles, con sus olores Davant de la tribuna d’autoritats dedicada a la Reina de les Festes, l’Alcalde i de quan en quan als membres de l’oposició: Esta tarde Castellón A las reinas y sus padres Es un inmenso rosal Al alcalde y su mujer Y el capullo más hermoso Les dedicamos la jota Es su Reina Mari Paz Como hacemos en Teruel Es costumbre y tradición. Para el centro aragonés El cantarle a la reina En el día del pregón
Viva la reina y sus damas Que son todas un primor Y que viva nuestro alcalde Y el pueblo de Castellón
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
183
LA MÀGIA DEL PREGÓ
HISTÒRIA FUNDACIONAL
A partir de 1986 comencem a participar també en la Cavalcada Infantil. És una participació molt concorreguda que congrega als xiquets, pares i avis del Centre Aragonès. La majoria dels participants pertanyen a les Escoles de Folklore. Des del 2010 eixim de nou amb carrossa pròpia, en ella apareixen motius aragonesos; són dissenys de ceràmica, monuments mudèjars o les Torres del Pilar i sempre amb els escuts de Terol, Huesca, Zaragoza i Castelló. Desfilem dins de la part històrica, darrere de la “Germandat dels Cavallers de la Conquesta”, amb els quals estem agermanats des de 2005, concretament darrere de la carrossa de Na Violant. En el recorregut, les nostres actuacions són molt aplaudides i sol·licitades donats els llaços d’amistat que tenim amb tots els ens festers. A més els components del Grup són molt coneguts entre la població de Castelló. La ubicació en la part històrica realça la nostra participació ja que és una forma d’evocar la presència d’Aragó en el fet fundacional que dóna origen a Castelló. En la part posterior de la carrossa sempre apareix el lema “Castelló i Aragó, la Història que ens uneix”. És de destacar la implicació de membres femenins del Centre Aragonès que han ocupat diferents càrrecs com a representants de les Festes de Castelló i han participat també en el Pregó, són les següents: Sta. Amparo Ramos Sanchís, Madrina de la Gaiata 2 “Fadrell” en 1947; Sta. Mari Carmen Ejerique Colom, Reina en 1964; Sta. Mari Carmen Benedito, Madrina de la Gaiata 6 “Farola-Ravalet” en 1986; Sta. Marta Masip Borrul, Reina en 1986; Sta. Estela Mora Mallol, Madrina de la Gaiata 19 “La Cultural” en 1996 i Dama de la
Fira i Festes de la M agdalena 2018 184
Artic les
El Centre Aragonès de Castelló i El Pregó
Ciutat en 1997; Sta. Pilar Escuder Mollón, Madrina de la Gaiata 6 “Farola-Ravalet” en 1999; Sta. Marta Escuder Mollón, Dóna de Companya Na Eva en 2002 i Madrina de la Gaiata 9 “Espartera” en 2003; Sta. Pilar dels Ángeles Lázaro Espases, Dóna de Companya N’Ermengarda en 2005; Sta. Mari Paz Lázaro Espases, Madrina de la Gaiata 8 “Portal de l’Om” en 2008, Dama de la Ciutat en 2009 i Reina en 2010; Sta. Nieus Laínez García, Madrina de la Gaiata 14 “Castalia” en 2011; Sta. Laura Agramunt Arnau, Madrina de la Gaiata 2 Fadrell en 2014 i Dóna de Companya N’Ermengarda en 2016; Sta. Laura Turch Benedito, Reina Infantil en 2013; Sta. María Villach Rodríguez, Madrina Infantil de la Gaiata 2 “Fadrell” en 2015 i Dama de la Ciutat Infantil en 2016; Sta. María Bollado Segura, Madrina Infantil de la Gaiata 2 “Fadrell” en 2017 i Dama de la Ciutat Infantil per a 2018; Sta. Lledó Manjavacas Arenas, Madrina de la Gaiata 11 “Forn del Pla” per a la Magdalena 2018. La participació del Centre Aragonès de Castelló en el Pregó i en la Cavalcada Infantil constitueix un gran honor, sent una mostra de l’arrelament i integració de la nostra entitat en la capital de la Plana, avalada sempre per una història compartida en la qual tant va tenir a veure Aragó, precisament en el naixement de la ciutat de Castelló que és el que se celebra en les Festes Fundacionals. La Virgen del Pilar quiere Venirse a Castellón Pa salir en el Pregón Con la Virgen del Lledó t
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
185
LA MÀGIA DEL PREGÓ
La representació provincial al Pregó
! Autor Vicent Sales Mateu
Vicepresident 1r de la Diputació Provincial
De la festa, la vespra! Cada any el tercer dissabte de Quaresma la tradició i la germanor uneixen a la província de Castelló. Els carrers de la capital de la Plana s’omplin del folklore més arrelat a les nostres terres: balls, música, indumentària, artesania, gastronomia, … Tot un seguit de costums amb personalitat pròpia que tota una província vol mostrar amb orgull i estima oferint-li a la seua capital el millor de si mateixa per a joiós deler de propis i visitants.
És el dia en que tots els pobles de la província es vesteixen de gal·la i acudeixen per retre homenatge a la seua capital, però també per deixar palés tot el que són capaços d’oferir als milers de ciutadans que s’amunteguen a les voreres del recorregut conscients d’estar en una privilegiada talaia que els permet vore i sentir el millor de cada poble. Perquè és ací on s’enalteixen el folklore i les tradicions de la nostra província, permetent que l’espectador puga admirar la varietat d’indumentàries dels distints pobles de la província, així com conèixer la música i danses populars de cada comarca. Les seues diverses escenes i paisatges, en les que mostren la seua artesania i les seues activitats econòmiques tradicionals, se combinen perfectament amb l’admiració de la seua indumentària i adorns tradicionals. I és que al Pregó tenen cabuda tots els municipis, des dels més menuts com Sorita o Villores, fins localitats més grans com Vila-real o Vinaròs. Els uns a peu, els altres en carrossa, ballant o fent el recorregut lluint la seua indumentària davant un públic entregat que malgrat la durada de la cavalcada, no perd en cap moment el somriure i ofereix el seu aplaudiment més sentit. No debades el dissabte de Magdalena es coneix com el Dia de la Província, ja que la cavalcada convoca no només al poble de Castelló a participar de la setmana festiva, sinó que també fa una crida als veïns de la província, als que se’ls demana que gaudeixen de les festes de la capital. I de fet, els carrers de la capital estan el dissabte replets de veïns de diferents pobles, alguns dels quals venen sovint a la capital a resoldre qüestions administratives o comercials, però altres en canvi, potser siga l’únic dia de l’any que s’acosten a la capital de la Plana.
Fira i Festes de la M agdalena 2018 186
REPRESENTACIÓ PROVINCIAL
Tota la província es bolca amb la seua capital i la ciutat, plena d’esplendor, respon amb hospitalitat.
La representació provincial al Pregó
Artic les
El Pregó és la manifestació més clara de les singularitats dels nostres pobles, de les nostres cent trenta cinc identitats que conformen la realitat provincial, una realitat política creada pel ministre liberal Javier de Burgo al 1833, durant el govern de Cea Bermúdez. Però Castelló ja era cap de governació des de dècades abans, la qual cosa ha fet que Castelló evolucionara des d’aquella antiga vila medieval a una capital que exerceix el seu poder d’atracció, més enllà de la seua centralitat política i administrativa. El dia del Pregó Castelló exerceix amb tot el seu esplendor el seu paper de referent provincial, per reforçar l’orgull que tots els castellonencs sentim de viure en una terra d’oportunitats i plena de talent, fidel als seus orígens i oberta al món i les noves iniciatives. La capital de Castelló acull, mostra el valor i difon el treball i l’esforç d’una província que treballa dia a dia per convertir-se en el millor territori on viure. Perquè els castellonencs són el millor actiu d’esta província única, que suma a la seua naturalesa emprenedora, dedicada i sacrificada, els recursos identitaris, culturals, històrics i socials que converteixen la nostra província en singular.
Danza Todolella
Castelló és una terra rica en patrimoni i paisatges, però també rica en valors humans que es mostren en tot el seu esplendor durant la cavalcada del Pregó. Poder vore escenes de la conquesta de Culla, la Fira d’Oficis de Benassal, la rondalla i el ball pla de Tírig, els tambors i bombos de La Llosa, els amics de les festes d’Ares, el grup de danses Culla de Sant Jordi, els torners de Morella, o el carro de llenya de la Matxà de Sant Antoni de Borriol, danses peniscolanes, el folklore de Els Ports, l’Alt i el Baix Maestrat, la Plana Alta, les carrosses comarcals de l’Alcalaten, l’Alt Millars i la Plana Baixa, amb els seus productes típics, amb taronges, fruites i verdures... Són sols alguns exemples de com el Pregó de la Magdalena és el millor dels seus aparadors.
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
187
LA MÀGIA DEL PREGÓ
REPRESENTACIÓ PROVINCIAL: La representació provincial al Pregó
I Castelló i les seues festes fundacionals exerceixen la seua capitalitat conscients de la grandesa que suposa i la vocació de servei que també implica. Perquè ser capital no és només una etiqueta per presumir i gallejar, sinó també suposa la responsabilitat de saber-se la referència ineludible de tots els pobles de la província.
Pregó
I això implica que la ciutat siga més acollidora i integradora per a tots els castellonencs, vinguen d’on vinguen de les huit comarques de la nostra província. ‘Benvingut siga qui a sa casa ve’ deia Bernat Artola. I ningú ha de sentir-se estrany en la casa de tots els castellonencs que és la seua capital. És el dia de la Província, si, d’una província que mostra el millor d’ella mateixa al Pregó, en el que tots els pobles es converteixen en els millors ambaixadors a l’hora de construir una terra d’oportunitats de la que ens sentim orgullosos pels valors que emana en cadascuna de les seues cent-trenta cinc identitats. Tots els pobles de la província viuen el Pregó com una experiència singular, viscuda en primera persona, marcada per l’orgull de pertenença a una província única que mostra en tot el seu esplendor el seu talent i el seu saber fer davant del poble de Castelló, que els acull amb estima. Perquè Castelló s’ha format al llarg de la història acollint i integrant gents vingudes de molts indrets, però especialment de castellonencs arribats de les muntanyes de l’interior, que buscaven un millor projecte de vida però volien seguir mantenint forts lligams amb les seues localitats d’origen. I això li dóna a Castelló una especial responsabilitat com a referència més propera que vol recordar quí som i d’on venim, que vol ajudar a preservar les nostres senyes d’identitat de cada poble. Cadascun dels cent trenta cinc municipis de la província pot projectar-se cap al futur sabent que te en la capital de Castelló un aliat essencial per assolir un nou protagonisme històric. Una ciutat, Castelló, que el Dia del Pregó vol fer honor de la seua categoria com a capital d’una província, d’uns pobles i comarques que se miren en ella conscients del seu abraç i de la seua estima. t
Fira i Festes de la M agdalena 2018 188
Artic les El Pregó i els balls
! Autor Josep Vidal Gozalbo
Agrupació Folklòrica El Millars
Dels elements constituents del Pregó de les Festes de la Magdalena, els balls i les danses tradicionals ocupen un lloc molt destacat, tant en la part final dedicada a la ciutat com en la part central de la desfilada on els pobles de la província mostren el seu patrimoni cultural. L’esperit creador del Pregó fou dedicar eixe moment de les festes locals als pobles i als seus costums, idea que s’ha conservat fins ara però que tal vegada ha perdut valor dins un Pregó canviant i en transformació. Per a moltes localitats el fet de participar amb una dansa en la desfilada del Pregó significava una responsabilitat que queia en una persona preparada i disposada a preparar l’acte. Era una manera de dinamitzar tot un grup esporàdic o organitzat de persones que es comprometia a anar a la capital a interpretar la dansa o el ball més representatiu de la localitat. Aquest simple fet va generar enormes beneficis a la cultura local perquè així es mantenien i preservaven eixes tradicions que en alguns casos hagueren desaparegut de no ser pel compromís de ballar a Castelló. En alguns casos la recuperació feta en el seu moment de balls i danses ha permès que avui en dia estiguen en plena vigència al poble d’origen d’on són i on han d’estar dins el seu entorn cultural o festiu corresponent. Ara, el Pregó s’ha fet gran, ha canviat cap a noves interpretacions que fan pensar a algunes persones en fer retallades en les participacions dels pobles i dels seus balls. Si es cau en eixe parany es canviaria allò substancial del Pregó perdent el propi motiu de ser. Més bé s’hauria d’actuar al revés, caldria fer una neteja d’elements afegits i ordenar l’acte de manera que, dins d’un temps limitat, les representacions locals pogueren interpretar la peça folklòrica amb qualitat i vistositat per a millor gaudi del públic assistent. Les comarques de Castelló tenen una gran diversitat i riquesa cultural que cal aprofitar. Tindre l’ocasió de contemplar eixe patrimoni en un sol acte és tot un privilegi. Els grups participants, per això, han de buscar la veracitat i la qualitat del que ofereixen; i l’organització ha de tindre cura dels participants reconeixent l’esforç que fan i el valor que significa el Pregó per a la cultura popular de tot Castelló. Aquesta abundància de folklore provincial ja enlluernà personalitats com Gonzalo Puerto en el seu llibre de «Danzas de Morella y del Maestrazgo»
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
189
LA MÀGIA DEL PREGÓ
REPRESENTACIÓ PROVINCIAL
editat l’any 1956 on s’expliquen acuradament algunes danses que ell mateix podia contemplar al Pregó. Les danses, les protagonistes de la desfilada, a diferència dels balls, es caracteritzen perquè sempre s’interpreten en la localitat de forma pública, per un motiu concret i en unes dates fixes. Tenen normalment una estructura definida, un nombre de parelles tancat i s’abillen d’una forma molt concreta amb elements especials que li donen a tot el conjunt una imatge singular, definida i diferenciada de la resta de manifestacions locals convertint-se per això en un dels símbols d’identitat col·lectiva. D’aquestes danses a Castelló en tenim moltes. Les podem classificar de diferents maneres. Una categoria serien les danses emprades en celebracions festivo-religioses com el Corpus (arquets, torners, gegants, bestiari, nans, llauradores, de pastor, teixidores, pastorets,..) una altra serien les danses guerreres que emprenen pals i d’altres armes com ho fan a: La Todolella, El Forcall, Sorita, Peníscola, i acabariem amb el ball Pla o ball de Plaça o Rodat, que es conserven en molts dels nostres pobles com: Sant Jordi, Les Coves, La Jana, Orpesa, Benicàssim, Les Useres, Benassal, Vilafranca, Vistabella, Atzeneta, Vila-real, etc..
Fira i Festes de la M agdalena 2018 190
El Pregó i els balls
Artic les
No és la pretensió fer cap inventari ni descripció de totes les danses que ixen al Pregó ni totes les que tenim a Castelló. Tot plegat, és un camp obert al treball d’investigació i de compilació per a interessats en la cultura popular. N’hi ha molt de camí fet però sempre queden noves perspectives d’interpretació pendents per a mostrar l’oferta cultural que posseïx el Pregó i les comarques del nord valencià. La interpretació de les danses va a càrrec de diferents tipus d’organització. En un principi parlem de grups de persones que dins d’una associació o no, es responsabilitzen de la dansa o ball, l’interpreten quan correspon dins la festivitat local i poques vegades la representen fora del seu context. De vegades aquests grups de persones van units als quintos o també als majorals organitzadors de les festes. Destaca que tot i anar canviant de dansants, sempre hi ha alguna persona encarregada de la transmissió i fidelitat al model heretat de la generació anterior.
Peniscola
Sant Jordi
Todolella
En altres ocasions són associacions formades expressament per a cuidar, investigar, difondre i interpretar sempre que calga, la dansa del poble. Persones que prenen el compromís de ballar la dansa i que si així ho consideren poden portar-la fora del seu entorn natural. Per últim, queden els grups ja constituïts en associacions folklòriques. Aquests, igual que els anteriors, interpreten els balls propis però afegeixen d’altres peces ampliant així el seu repertori amb balls d’altres localitats valencianes. Respecte de la indumentària, dir que les dos primeres tipologies de grups solen vestir amb el model local configurat en les darreres dècades. Els grups folklòrics, tot i poder vestir a la forma local, solen també emprar la indumentària general valenciana coneguda també com «llauradora».
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
191
LA MÀGIA DEL PREGÓ
REPRESENTACIÓ PROVINCIAL
Morella - Teixidors
L’acompanyament musical és divers. Les danses tradicionalment són interpretades per la dolçaina i el tabal. Modernament s’ha canviat el so antic pel d’instruments de metall i la caixa, representació reduïda de la banda local que sol ser qui interpreta les peces en els dies grans de la localitat. Per una altra banda, estan els balls que a diferència de les danses, són merament lúdics i responen a les tipologies de seguidilles, boleros, jotes i fandangos i no guarden uns paràmetres fixes a no ser que responguen a un muntatge coreogràfic actual. Les comarques de l’Alcalatén, Alt Palància i Alt Millars solen donar més importància al ball com a element identificador del poble que la resta de comarques (Maestrat, El Ports i La Plana). En especial es fa servir la modalitat de la Jota per ser el més arrelat per la zona. És per això que molts pobles d’aquestes zones castellanoparlants solen interpretar la jota quan baixen a desfilar al Pregó. Aquesta modalitat musical és la protagonista en totes les seues formes coreogràfiques tant si es presenta en filera, rogle, com en parelles soltes. La jota és cantada i va acompanyada de la rondalla formada pels instruments de corda: guitarra, llaüt, guitarró i bandúrria. La indumentària sol correspondre al model general valencià
Fira i Festes de la M agdalena 2018 192
El Pregó i els balls
Artic les
encara que cal destacar que les zones de l’Alt Palància, de vegades, empren el model general de tipologia aragonesa. Cal esmentar en aquest bloc central del Pregó la presència de grups de ball d’altres regions. Són castellonencs que vesteixen i interpreten modalitats de ball amb més tradició en altres indrets de l’estat i que mantenen durant tot l’any una estreta relació amb el món de la festa a Castelló. Arribem així a la part final del Pregó on la ciutat és la protagonista, comptant cada cop amb més grups folklòrics locals de ball valencià que hi participen. Les danses o balls de la ciutat són limitats. Per una banda està El Ball Perdut o Ball de Plaça, com a representació de les danses, i pel que fa als balls destaquen les Seguidilles, les Marineries, la Jota i el Bolero de Castelló. Els grups participants en moltes ocasions interpreten a més de les peces de la ciutat uns altres balls o danses de les comarques de Castelló i d’altres poblacions valencianes, bé per ser el fruit del treball d’investigació del grup o bé per la relació que es manté amb altres agrupacions folklòriques valencianes d’arreu del territori. L’acompanyament musical va a càrrec de la dolçaina i tabal o de les rondalles. Aquests grups folklòrics vesteixen a la forma típica de la festa (de castellonenc) o a la manera general valenciana (de llaurador) mostrant dins d’aquesta última varietat les diferents modalitats existents d’indumentària, classificades tant per tipologies de teixits, modes o evolució històrica dins els segles XVIII i XIX. La participació de parelles de ball és nombrosa, mostrant així al públic, el compromís i la dedicació que aquestes agrupacions locals tenen durant tot l’any a la cultura popular i la festa a Castelló. El Pregó naix amb els balls i les danses i viu per la tradició. Calen noves propostes que animem a participar-hi, en especial pel que fa a les representacions dels pobles. L’ organització de l’acte ha d’afavorir aquesta mostra cultural que comporta el Pregó, convertint-la en un espectacle agradable de vore, sense pauses, afavorint l’ús d’una indumentària pròpia plena de color i significat, potenciant unes formacions musicals locals que acompanyen i donen vida al ball, marcant un temps de ball i de caminar que siga simultani per tots, respectuós per als participants i atractiu per al públic que en definitiva és qui gaudeix i agraeix l’oferta que ens dóna la desfilada tradicional del primer dissabte de festes a Castelló. t
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
193
LA MÀGIA DEL PREGÓ
La música al Pregó de les Festes de la Magdalena
! Autor Joan Josep Trilles i Font
Llicenciat en Humanitats per l’UJI
Un any més em trobe amb el repte que em proposen els amics de la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” de parlar de música, però en aquesta ocasió, de les manifestacions musicals al Pregó de Festes de la Magdalena. Recorde que l’any 2015 ja vaig treballar l’evolució de la dolçaina a la nostra ciutat. Les festes comencen amb la mascletà i el seguici fester s’inicia amb la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, que són els que posen en marxa la Cavalcada del Pregó el tercer dissabte de Quaresma, en sentir el darrer coet anunciador. Però si d’alguna cosa estic ben segur és que la música sempre ha estat present a la nostra festa i sobretot al Pregó, un magnífic aparador del folklore i tradicions dels nostres pobles, del nostre Castelló. Durant les festes hi ha una gran oferta de música amb diferents concerts i manifestacions per donar gust a tots els veïns de la ciutat. Però a la Cavalcada, trobem allò que ens és més pairal, que ens apropa més a la nostra gent, a les tradicions dels nostres pobles.
Cavalcada del Pregó 1954
Colla Dolçainers i Tabaleters de Castelló 1981
Cal retrocedir fins a la renovació de l’any 1945, recordar que aquesta desfilada fou obra del treball d’un grapat de gent que estimava la festa, encapçalats pel farmacèutic Manuel Segarra Ribés l’any 1945. Formaven part de la Junta Central de Festejos de la Magdalena. Aquesta gent enamorada de la seua terra, reunits en la farmàcia de Segarra Ribés, després de molts entrebancs, feren possible aquesta regeneració de les nostres festes pairals. En aquestes tertúlies entre els bastidors
Fira i Festes de la M agdalena 2018 194
La música al Pregó de les Festes de la Magdalena
Artic les
de la farmàcia, aquests “sabuts” van ser molt importants perquè van construir una manera de sentir, una manera d’imaginar i una manera de recordar Castelló amb un èxit aclaparador. Ells concretaren tots els detalls del primer Pregó. Entre d’altres estigué Lluís Sales Boli, gran dibuixant i miniaturista, que amb els seus dibuixos i detalls no es va deixar cap detall sense anotar. En un magnífic treball, una miniatura amb estampes del Pregó, 5 Panorámicas de la Cabalgata del Pregón, publicades en la revista Mundo Ilustrado en un monogràfic dedicat a la província de Castelló l’any 1953, Sales Boli va il·lustrar un article del seu bon amic Carlos G. Espresati, Cañas y Gayatas, un magnífic reportatge de la d’aquest. I també trobem referències al pergamí de la Junta Central de Festejos de la Magdalena al seu amic, Detall pergamí M. Segarra Ribés Manuel Segarra, perquè “...ha sabut exaltar l’ànima del nostre poble en eixa cavalcada d’art, llum i bellesa que es coneix per la Cabalgata del Pregó, festa la mes senyera i senyora de les festes marceres de la Madalena...”. Ens dóna una crònica aclaridora del que eren els primers pregons. Per cert, cap ni una dolçaina. Al pergamí de Segarra Ribés, a la part inferior de la dreta, trobem una rondalla típica, que molt bé podria ser qualsevol poble de l’Alcalatén o del Maestrat. Aquestes rondalles, als inicis de la renovació festera, eren les que acompanyaven els grups de danses que baixaven a Castelló a oferir el millor que sabien fer. Ens recorda Tonico Gascó en les seues aportacions al Pregó al llibre de Levante de Castellón, Festa. Historia de las fiestas de Castelló, que a banda d’ensenyar història i la figura de Jaume I, en parlar de Segarra “... quiere que la ciudad conozca la vitalidad de una provincia donde la montaña ocupa casi toda su extensión. Por ese motivo traerá rondallas y danzas sacadas de los pueblos, que visita una y otra vez, sin deasaliento, para convencer e incorporar el folclore provincial al Pregó...”.
Detall panoràmica Sales Boli
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
195
LA MÀGIA DEL PREGÓ
REPRESENTACIÓ PROVINCIAL
A les panoràmiques del Pregó, Sales Boli ens presenta en la primera estampa un grup de danses amb la seua rondalla i després de la carrossa un grup d’Albocàsser. En la següent, el grup de danses i la rondalla de l’Alcora, rematant la imatge amb el grup de danses de Vinaròs, ballant Les Camaraes i un pescador bufant una caragola. En la darrera estampa venen els clarins anunciant al pregoner i conclou la cavalcada amb la Banda Municipal.
Podem dir que estem veient una panoràmica que no difereix molt del Pregó actual. L’estructura actual amb la Mitologia i Història Fundacional, la representació de les comarques de la nostra Província, i per finalitzar, la Ciutat i terme de Castelló on canta el Pregoner. Seguim trobant danses i rondalles, però s’han afegit components i manifestacions musicals en la seua formació. Són els dolçainers, la Colla de Castelló, la que fa l’obertura de la cavalcada. En la part del món del Mite i Història, el so de la dolçaina i el tabal, les bandes amb marxes mores i cristianes, i els bombos donen molta força a l’amalgama del seguici. Als Pobles i a la Ciutat, trobem, amb gran satisfacció, que els grups de danses, a més de rondalles, també van acompanyats per colles de dolçainers i tabaleters, donant un caire tradicional, increïble, al nostre Pregó, que finalitza amb els clarins i la Banda Municipal.
Fira i Festes de la M agdalena 2018 196
La música al Pregó de les Festes de la Magdalena
Artic les
Tinc una edat per recordar a José Mª Illescas i Vicente Bacas Xamberga, músics de festes de carrer, al Pregó i la Cavalcada Infantil i per totes les comarques de Castelló. Els recorde tocant la dolçaina i el tabalet al Pregó de les festes de Castelló, d’una manera lliure i anàrquica, però al mateix temps agradable i graciosa, i fent sentir al públic que els veia la seua manera d’expressar alegria fent música i senyalant el que feien la dolçaina i el tabalet, que no era altra cosa que anunciar festa. Hi ha altres dolçainers que cal recordar, com ara Miguel Mulet Ortiz, molt vinculat a la Germandat de la Conquesta i al món de la festa, el qual de vegades els acompanyava. Però no serà fins als anys 80 quan comencen a nàixer les primeres agrupacions, com la Colla de Castelló, que es fundà allà per l’any 1981, amb la finalitat d’estudiar i recuperar aquests instruments tradicionals que pareixien condemnats a desaparéixer. Gràcies a aquest treball, a la nostra ciutat i comarques disposem d’un bon grapat de colles que mantenen ben viva la nostra música. Com deia Vicent Pau Serra en parlar del dolçainer, “... Ell revivia cada any amb la seua presència la vella dansa i amb sols unes monedes se sentia pagat...”
Xamberga i Illescas al Pregó
Important han estat també, en les diferents etapes del Pregó, els grups de danses, acompanyats en un principi Dolçainers i danses al Pregó de rondalles o músics de les diferents bandes dels pobles i posteriorment amb les colles o colletes de dolçainers i tabaleters. Cal dir que la Banda Municipal sempre ha estat present a la música festera, i que les bandes de la província participaven i participen, en altres moments de la setmana gran de festes, com la Desfilada de Gaiates o l’Ofrena a la Lledonera. Però per casualitats de la vida, en el llibre Ritos y costumbres primitivas de Montanejos de Bautista Pradas Salvador (2013), que vaig trobar rebuscant a la biblioteca de Rafalafena, vaig trobar una cita meravellosa en parlar de la Rondalla de Montanejos, que ens confirma el que contava Gascó. Parlem de l’any 1943, abans de la renovació festera, en què Pradas diu “... Llegamos a ser el grupo más armonioso y nutrido de la provincia de Castellón. Se componía de seis parejas de
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
197
LA MÀGIA DEL PREGÓ
REPRESENTACIÓ PROVINCIAL
bailadores, precisamente eran los mayores, cinco bandurrias, cinco laudes, seis guitarras, dos guitarros tiples y el abandarado. Éramos requeridos todos los años para el desfile de «El Pregó» en las fiestas de la Magdalena...”. Trobem com eren les rondalles d’aleshores. Però com baixen?, ens conta Pradas una anècdota, “... Por aquel entonces veraneaba D. Juan Bautista Valls, un industrial de Castellón muy querido por todos. Nos seguía por las noches, cuando la rondalla daba e iba de ronda en sábados y festivos o era requerida en las serenatas. Le encantaba la música de cuerda en el silencio de las noches estivales. Todo un caballero enamorado de nuestras tradiciones. Un día me propone: — Bautista, quiero que actúen en la Magdalena en el desfile de «El Pregó». Quedé tan sorprendido por la proposición que, temiendo la ridiculez, le dije: — ¿No será mucho el desfile de El Pregó para la pobre calidad de la rondalla? — He observado el cuadro de los bailadores y la rondalla y lo hacen muy bien. Habla con los demás. Si están dispuestos, me lo comunicas. Contestación afirmativa de todos los componentes. — Señor Valls, dispuestos a actuar en las fiestas de la Magdalena. - ¿Cuándo se vendrá conmigo a Castellón a hablar con el presidente de los festejos? Así fue, me presentó a D. Manuel Segarra, farmacéutico en la calle Mayor. La grandeza del desfile de hoy se debe a este castellonero, impulsor de nuestras viejas costumbres, amante de las tradiciones que cada pueblo tiene. Un gran hombre, todo un caballero. Condición indispenable, vestir a la antigua usanza, con bailes, cánticos y costumbre primitivas...”
Rondalla de Montanejos als anys 40
Podem demanar més?, quina descripció! Ací trobem d’on es van nodrir aquells amants de les festes de la Magdalena i com van veure que havien de portar la gent de les diferents comarques castellonenques en “...El coche correo al completo a Castellón, con muchas ilusiones...”. Aquestes rondalles agafen el repte de baixar al Pregó, amb gran èxit artístic com en el cas de Montanejos amb el seu director, Germán Torres Peñalver. Calia estar a punt en tot, era un gran desafia-
Fira i Festes de la M agdalena 2018 198
Artic les
La música al Pregó de les Festes de la Magdalena
ment per a tota la rondalla, i en homenatge a Segarra Ribés, en entrar al carrer Major, el cantador Vicente el Macarena arrancà amb aquesta jota:
“En la calle Mayor vive
una cordera sin madre
si no me la quita Dios
no me la quitará nadie”.
Trobàrem un públic entusiasmat, tallaren diverses vegades la desfilada i al carrer d’Enmig, a l’altura del carrer de Colón, vam poder escoltar aquesta altra jota:
“Estas son las Cuatro Esquinas
y las quatro son de acero,
voy a entrar y no me dejas,
quiero salir y no puedo”.
Gargori - Rogelio Oriol - Pregó 1971
I ens recorda com acabaven “...Una bota de vino de cinco litros invitando al público y terminaba el recorrido sin nada en las alforjas, ni gota de vino en bota...”. I el més important, l’agraïment, “... ¡sorpresa! Cuando estábamos comentando los pormenores de nuestra actuación, D. Manuel Segarra se personó a felicitarnos por lo bien que habíamos quedado, según la crítica y el veredicto particular de él, proponiéndonos el quedarnos ese día y noche...”. Trobem un relat encantador de com es va gestar el nostre Pregó. Veiem que continuen sent una realitat molt actual aquestes aportacions, sense ignorar els grups locals de la nostra ciutat -que donarien per a un altre treball-, i la implicació dels nostres pobles en la música i danses que tots els anys ens mostren la Cavalcada del Pregó. Aquests grups de danses i agrupacions musicals ens presenten les millors manifestacions musicals fruit de les tradicions pairals dels nostres pobles, unes expressions identitàries que donen sentit al poble valencià. Crec, sincerament, que sense la música tradicional el Pregó de festes de Castelló seria una manifestació òrfena i actualment és un dels actes més importants per a tots els castellonencs. t Dolçainers al Pregó
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
199
LA MÀGIA DEL PREGÓ
Les Danses Guerreres de La Todolella, una de les imatges del Pregó
! Autor Vicent Sorribes Miralles
La Cavalcada del Pregó de Castelló és una espectacular mostra de la història, cultura, tradicions i mitologia de la ciutat de Castelló i de la seua Província. Destaca per la seua gran bellesa plàstica, colorit, música, balls, representacions folklòriques, gastronomia, sabors, olors, pólvora, festa, alegria i una infinitat d’emocions que captiven a l’espectador. D’entre els participants en el Pregó destaquen les ancestrals Danses guerreres de la Todolella, declarades Patrimoni Històric Cultural (14-03-1989) i gelosament transmeses des de fa segles de generació en generació, de pares a fills, fins als nostres dies. És una joia del folklore espanyol, única en el seu gènere i que destaca per la seua antiguitat, originalitat, diversitat de balls i instruments i per la dificultat i el risc que comporta la seua execució. La dansa és un conjunt de 15 balls o mudances que s’executen al són de la dolçaina i el tabal per vuit homes que utilitzen diversos instruments. Es tracta de l’únic ball que combina castanyoles, garrots o bastons, pau (broquel: escut de reduïdes dimensions) i espases. També intervenen en un retaule poètic amb la Pastorada, Lloa i dits en honor del Sant. Esment especial mereix destacar l’esforç i la dificultat de la seua conservació, ja que la Todolella és una xicoteta població de la comarca dels Ports, situada al costat de Morella i en la qual resideixen només que 150 veïns. Per açò, el fet que la seua dansa haja sobreviscut fins als nostres dies és un orLa Dansa en el Pregó de 1970 gull per a tots els Todolellans, que amb afecte i perseverança han aconseguit mantenir-la. Tot açò fa que aquesta siga una de les manifestacions més esperades i aplaudides de la Cavalcada del Pregó i que, any rere any, la seua vivaç estampa acabe plasmada en la portada de la premsa i mitjans de comunicació l’endemà de l’esdeveniment.
Fira i Festes de la M agdalena 2018 200
Artic les
Les Danses Guerreres de La Todolella, una de les imatges del Pregó
Els dansants viuen aquesta participació amb la il·lusió de poder acostar en cada Magdalena aquesta tradició fins a la ciutat de Castelló, de manera que el ball ha deixat de ser exclusiu de La Todolella per a convertir-se en un símbol de tota la Província de Castelló i del poble valencià. El Pregó és ja el seu escenari de representació en la ciutat, de la mateixa manera que a La Todolella el són les tradicionals festes de Sant Bartomeu. El Pregó, en aquest cas igual que en molts uns altres, ha contribuït indirectament a la conservació i difusió d’una tradició popular que possiblement haguera acabat desapareixent. És una forma de mantenir lail·lusió dels veïns i de mostrar i difondre els seus balls i costums en la capital i a tot el món.
Primera aparició de la dansa en el Pregó de Castelló Per a rememorar la primera aparició de les Danses Guerreres de la Todolella en la Cavalcada del Pregó ens hem de remuntar fins a finals dels anys 40. Quasi coincidint amb els orígens de la seua creació, per don Manuel Segara Ribés en 1945. Un moment que els majors del poble avui recorden amb nostàlgia. “Recorde que va ser la primera vegada que vaig baixar a Castelló, perquè el meu pare, Rogelio Sorribes Querol, ballava la dansa en el Pregó i alguns viatjarem per a acompanyar als dansants”, explica Rogelio Sorribes Soler. “Va ser tota una experiència i ens quedarem a dormir en una pensió que hi havia en unes casetes en la plaça Major entre l’Ajuntament i el Fadrí”.
Els orígens desconeguts de la dansa L’escassa existència de documentació en els arxius de l’ajuntament de la Todolella, principalment destruïda durant la guerra civil, dificulta el coneixement dels orígens més primerencs de la dansa. A més, al no tenir un origen municipal o eclesiàstic, sinó popular, Foto més antiga de la Dansa 1928. F. Marques de Llanera la informació no quedava registrada en documents oficials. La seua continuïtat sempre s’ha basat en la transmissió de coneixement entre generacions. Es desconeix si les danses són fruit de la inspiració local dels veïns del poble o importació d’altres llocs. No obstant açò, tot apunta al fet que els 15 balls que inclou actualment no es van crear en un dia, sinó que són el resultat de continus canvis i incorporacions realitzades al llarg del temps.
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
201
LA MÀGIA DEL PREGÓ
REPRESENTACIÓ PROVINCIAL
El que sí és possible conèixer són els orígens de les influències que segueix aquesta dansa, i que abasten tot el territori europeu. Una informació que ens pot acostar al moment en el qual van aparèixer a la Todolella.
Primers documents registrats de la dansa de la Todolella La informació més antiga que es coneix de la dansa de la Todolella en qüestió pertany a principis del segle XVII, en 1615, quan comencen a redactar-se els Llibres de Comptes en els quals apareixen referències a les festes patronals en honor a Sant Bartolomé. Durant aquests festejos era natural en la zona que els joglars i músics procedents d’altres pobles acudiren i tocaren les seues composicions, fomentant l’intercanvi de melodies i estils entre els artistes.
Lloa, Dits i Comiats del Dance de S. Joaquín entre 8 dansants i un Graciós (Manuscrit de 1772. 1ª i última pàgina)
Però no és fins a mitjan segle XVIII quan en un manuscrit titulat “Lloa i Dits de Sant Joaquín per a l’Any 1758 amb els seus comiats” apareix explícitament documentada la presència de vuit dansants i uns personatges amb unes dites. Els mateixos que en l’actualitat dansen i els reciten en el poble en homenatge al sant. Quant a la primera partitura trobada sobre les danses pertany al 23 de juny de 1929. Es tracta d’una obra de José Ripolles Climent “Piou” de Cinctorres que va escriure al costat de la següent dedicatòria: “Al poble de la Todolella: a no deixar-les perdre!”
Fira i Festes de la M agdalena 2018 202
Artic les
Les Danses Guerreres de La Todolella, una de les imatges del Pregó
Partitura per José Ripolles Climent “Piou” 1929. Dedicatòria: “Al poble de la Todolella: ¡a no deixarles perdre¡
Més tard aquesta partitura passaria a les mans de Vicent Pau Serra Fortuño, gran coneixedor de les danses i de la importància del document, que la va adquirir en un antquari salvant-les d’un possible fatal desenllaç. Rafael Prats Julián, qui la va transcriure entre 1942 i 1944 per a cedir-la deu anys més tard a la Secció Femenina.
Els orígens de danses amb espases i amb pals a Europa Però tirant la vista encara més arrere, les danses d’espases són les primeres que apareixen documentades a Europa, concretament en Flandes i els països germans en el segle XIV i una mica més tard a Anglaterra. Però les primeres dades sobre l’arribada d’aquests balls a Espanya no apareixen fins al segle XV i el primer document que confirma la seua existència a la Comunitat Valenciana és del 8 de febrer de 1459, en la ciutat de València. És curiós que El Torn, que és l’últim ball que s’executa en la Dansa Guerrera de la Todolella, presenta grans similituds a la dansa que apareix registrada en el centre d’Europa en el segle XIV. Es tracta d’una de les actuacions més espectaculars, en la qual l’espasa és protagonista i s’empra en cadena, per a realitzar figures serpentejants, formes de caragol, pont, zig-zag, apressament, degollada i finalment, elevació d’un dels dansants.
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
203
LA MÀGIA DEL PREGÓ
REPRESENTACIÓ PROVINCIAL
Des del punt de vista musical: “A la fi del segle XV es deixen veure dos tipus de dansa, que són fonamentals: el de marxa, en compàs de 2/4 i el més animat, de salt en compàs de ¾ un i altres rics en varietats coreogràfiques., De tots dos té la Dansa de la Todolella. El Mambrú, a l’entrada del Castell. Foto Marques de Llanera [Gonzalo Puerto Mesquita 1956] Entre les característiques córeo-musicals destaquen l’ús de metres amalgamats o asimètrics “Aksak” en els balls: ”Ballet nou, Quintano i Samarreta” recolza la hipòtesi de la seua pertinença d’aquestes danses a una tradició musical més vasta centrada en la conca del mediterrani. El ball del Villà apareix a Itàlia i Espanya en el Segle XVI i XVII. Amb el temps, les danses d’espases van anar prohibint-se en diverses comunitats espanyoles, com Catalunya, pel risc que comporta la seua execució, sent substituïdes en alguns casos per pals, unes altres per mocadors o fins i tot eliminades definitivament.
“Villans per dalt” Todolella 1986. F. Manuel Mestre
Fira i Festes de la M agdalena 2018 204
Les Danses Guerreres de La Todolella, una de les imatges del Pregó
Artic les
Quant a les danses de pals o palotejats (garrots o bastons) són les primeres que apareixen documentades a Espanya, en el segle XVI. Aquest tipus de dansa està més estès per tot el país, des del País Basc i Navarra fins a les Illes Canàries. Encara que, en la majoria dels casos, es deu a la conseqüència de la prohibició dels balls d’espases abans esmentats.
Descripció de la dansa Quan parlem de les danses guerreres de la Todolella ens referim al conjunt de balls o mudances que inclou. A meitat del passat segle es ballaven 11 balls però en la dècada dels 90 s’han recuperat quatre més, amb el que avui comptem amb un total de 15. Una singularitat de la dansa Todolellana és que aglutina en si mateixa elements, instruments i/o moviments de diverses danses espanyoles. Des de les del veí Dance Aragonés (palotejat, espases, Dits, pastorada), fins a les danses de pals de Navarra, Castella o Catalunya i la que es ballen amb espases al País Basc. La dansa todolellana s’interpreta al són de la dolçaina i del tabal i és ballada per vuit homes vestits amb una vistosa i característica vestidura exclusiva per a l’ocasió. Aquests, col·locats en dues files, giren als quatre punts cardinals, s’intercanvien els llocs i, utilitzant diversos instruments, els entrexoquen per sota, per a dalt, al capdavant i als laterals, creant un ritme dinàmic i atraient per a l’espectador. Cada ball o mudança compta amb la seua pròpia música, moviments i instruments sent la seua durada d’entre un minut el més ràpid “Villans per dalt o el Villà de Pau i Bastó” als 6 minuts que ve a durar el Torn. El Cap de Dansa és la persona encarregada de coordinar al grup de dansants: Assajos, actuacions, instruments...etc.
Els Instruments
“El Torn”. Única dansa d’espases de la Comunitat Valenciana. F. Vicent Sorribes
- Castanyoles. s’utilitzen en els balls de: L´Entrà de Ballet, Serenge, Filusbella, Entradetes i Comiats. - “Garrots o bastons ” estan fets de brots de carrasca d’uns 3 cm. de grossor i uns 46 cm. de llarg, curiós i perllongat és el seu procés de confecció que aconsegueix una robustesa i sonoritat excel·lent. Es colpegen entre ells i contra la Pau
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
205
LA MÀGIA DEL PREGÓ
REPRESENTACIÓ PROVINCIAL
- La Pau (Broquel) escut metàl·lic, redó de reduïdes dimensions (16 cm.) amb un rosteix de fusta. Es colpegen entre elles i contra “els garrots o bastons”. - Espasa metàl·lica. Es colpegen entre elles. I en el Torn es forma un pedestal d’espases on pujarà el “Cap de Dansa”
La indumentària És el típic que els homes usaven diàriament, però amb uns elements exclusius per a ballar la dansa com són la guerrera, sinagües, la faldilla i el davantal. Es compon de: “Camisa” de fil bastant folgada amb obertura en el pit i alguns plecs, és més aviat senzilla, típica de l’economia modesta de la zona. “Jupetí”. Jupetí sense mànigues, La part davantera de vellut amb motius florals i botons ceràmics i la posterior de ras, ajustant amb una cinta cordada amb la sivella ajustable. “Guerrera”. És l’element més representatiu, Casaca de color roig viu amb rivets blancs, oberta per davant amb àmplies obertures en els braços i cintura. “El Farol”. Mocador per al cap de seda típic valencià de colors marrons, avinagrats o verdosos típics de la zona. Usat com a peça habitual per a la protecció del cap pels vilatans. “Calsotets”. Calçotets blancs llargs nuats per sota del genoll. “Mitges de cotó” Calces de fil de color blau, fins al genoll, on se subjecten amb “els Flocs” “Flocs” Cintes de colors d’aproximadament dos dits d’ample que cosides a una cinta serveixen per a subjectar les mitges. “Saragüels”. Pantalons negres fins al genoll, tipus aragonès. Té dues peces laterals que es corden en el centre de la cintura i després una espècie de tapadora una altra peça cobreix aquestes dues, botonant-se en el centre, per la part de darrere té una lleugera obertura nuada amb una cinta que ajusta la talla de l’usuari. En la part baixa al costat del genoll té obertura lateral amb botons i s’ajusta amb cinta. “Sinagües”. Sinagües blanques plisades com la faldilla, amb puntes blanques es nuguen amb una cinta en la cintura. Llarg fins als genolls “Falda” de color blau plisada amb puntes blanques i rivets d’or. Es nuga a la cintura i el seu llarg és fins als genolls. Es col·loca damunt de les sinagües”.
Fira i Festes de la M agdalena 2018 206
Artic les
Les Danses Guerreres de La Todolella, una de les imatges del Pregó
“Devantal”. Davantal de tres puntes, color carmesí rivetejat d’or i rematat per puntes blanques, dues es nuguen en la part posterior (més que nugar s’agafen amb un imperdible i la tercera forma un bec des de la cintura a la part central de la faldilla, amb dos plecs a manera de taulons. Es col·loca damunt de la faldilla. “Espandenyes Valencianes”. Espardenyes de cànem amb talonera de fil, capdavantera enreixada “de Reixeta” passat de igualadina de 14 cintes de color negre nugades en el turmell.
Els 15 balls de la dansa Tal com avança l’execució dels balls de la dansa, el ritme es va avivant contribuint a açò la utilització dels instruments de menor a major consistència i risc: castanyoles, “garrots o bastons”, “Pau” i espases. En alguns balls com el Serengue i la Filusbella s’arriben a utilitzar fins a tres instruments al mateix temps. Llistat dels balls per ordre d’execució i instruments utilitzats: Es entradetes (*) Castanyoles L’Entrà del ballet. Castanyoles El Villano per baix. Garrots El Villano per dalt.Garrots El Ballet nou. Garrots El Quintano. Garrots La Carabasseta. Garrots i Pau El Villano de pau i bastó. Garrots i Pau La Samarreta, Garrots i Pau El Serengue. Castañuelas. Garrots i Pau El Retaule. Espada i Pau La Filus vella, Castañuelas. Espada i Pau El Mambrú. Espada i Pau El Torn. Espada i el cap de dansa porten castanyoles Les Despedides (*) Castanyoles (*) Solament es balla en honor al Sant, els dansants en arribar a la seua altura reciten uns versos i s’allunyen sense donar-li mai l’esquena.
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
207
LA MÀGIA DEL PREGÓ
REPRESENTACIÓ PROVINCIAL
La Todolella el poble de la dansa La Todolella és un poble situat en la comarca dels Ports, al nord de la província de Castelló, al costat de Morella, limitant amb Forcall, Cinctorres, La Mata, Olocau del Rei i Aragó. Té una extensió de 33,86 km2. La superfície està molt quebrada i entre les moles de Sant Cristófol (1107m.) i la de la Todolella (1136 m) formen una vall solcada de SO. a NE. pel riu Cantavieja. Els habitants parlen el valencià. En l’actualitat compta amb 150 veïns, però durant el segle XX va aconseguir els 700 habitants. Els durs hiverns, l’escassetat d’aigua i la poca fertilitat de les seves terres va fer que les gents emigraren, sobretot a Catalunya i Castelló. Tradicionalment l’agricultura, ramaderia i el treball artesanal de l’espardenya han sigut el suport econòmic dels seus habitants, avui dia s’ha ampliat amb l’emergència de les energies renovables, turisme i serveis.
“Ballet Nou” Todolella 1977. F. Ramón Pelinski
En el segle XII ja existia La Todolella; era una xicoteta alqueria àrab que va ser conquerida per les tropes del Rei Jaime I d’Aragó, qui lliura la Carta de Població el 2 Agost de 1242 a favor de don Ramon de Calvera. El poble, amb molt bon estat de conservació, es cimenta sobre un pujol presidit a 804 metres d’altura per un imponent castell feudal i a la seua faldilla discorren els seus vuit estrets carrerons. Passejant per aquests carrers descobrim el patrimoni monumental todolellà, que no és molt ric donat que quasi tot era propietat del senyor del castell qui posseïa
Fira i Festes de la M agdalena 2018 208
Les Danses Guerreres de La Todolella, una de les imatges del Pregó
Artic les
les millors terres, masies, horts i el molí. D’entre els propietaris del Castell-fortalesa feudal del segle XIII destaca D. Francesc de Vinatea (Morella, 1273-València, 1333) Jurat del Cap i Casal, fervent defensor dels Furs del Regne de València davant el Rei Alfonso. Hi ha una estàtua en el seu honor en la Plaça de l’Ajuntament de València. En l’actualitat, el propietari del castell és don Ricardo Miravet Toutain, il·lustre musicòleg i organista qui ho ha restaurat retornant-li tot el seu esplendor. Al costat de la majestuosa construcció es troba L’església parroquial, del segle XIII, formada per una juxtaposició de diferents cossos en diverses èpoques d’execució destacant la torre defensiva de l’època romànica convertida en espadanya. En la plaça ens trobem amb l’ajuntament antic i la presó. Els carrers fins a finals de 1980 estaven empedrats amb cants rodats formant graons pel que en la plaça està el Dau o planet, espai enllosat de 5 x 5 metres on s’executen les danses. Del terme municipal destaquem el pont gòtic sobre el riu Cantavieja, del segle XV, que compta amb uns de les obertures més altes del país, les restes del Poblat de la Saranyana. Ermites com Sant Cristòfol, segle Xlll, amb impressionants vistes o l’Ermita de Sant Onofre.
Quan es representen les danses? Les festes patronals de la Todolella són en honor a Sant Bartolomé, 24 d’agost, però en una època on mana l’economia la seua celebració es trasllada al diumenge més proper per a afavorir l’arribada dels todolellans que viuen fora. Antigament es ballaven en honor a Sant Antoni i Sant Joaquín, el diumenge abans de carnestoltes. - “Pujà de la Vila”. Diumenge, sis de la vesprada, els dansants es reuneixen en la porta de l’Ajuntament, en la Plaça Major, on arreplegaran a la corporació. Al són de la dolçaina i el tabal, amb el toc de “la pujà de la vila” es desplaçaran tots fins al “placet de l’Esglesia”, on s’incorporaran a la processó amb les imatges de S. Bartolomé i de Sant Redento, el rector i els veïns del poble. -Comença la processó amb repicar de les campanes i el Toc de processó, encapçalada per la bandera, els homes amb destrals de cera en una fila a cada costat del carrer, els guions, seguits pels dansants, les andes, el rector, les autoritats civils i les dones. - Discorre pels carrers: del Forn, Arc, Ferrería. Olivera, Sant Cristófol i en arribar a la Plaça Major es deté la processó, paren de repicar les campanes, les andes es col·loquen a l’esquerra de la plaça, al costat de la presó, davant d’aquesta els gaiters (dolçainers i tabaleters), enfront d’aquests els dansants formats en dues
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
209
LA MÀGIA DEL PREGÓ
REPRESENTACIÓ PROVINCIAL
columnes en el Dau o planet, un espai quadrat reservat tradicionalment a l’execució ritual de la Dansa, les autoritats davant de la coberta baixa de l’ajuntament i la resta de participants i espectadors es disposen al voltant de la plaça. Es produeix un silenci sepulcral, de màxim respecte que trencarà el so de la dolçaina i el tabal i els sons de l’ús de castanyoles, garrots, Pau i espases en interpretar les danses i l’aplaudiment dels presents. L’execució de les danses acaba amb el Torn, antiga dansa d’espases en cadena, amb les seues figures simbòliques en espiral, pont, degollada i elevació del Cap de Dansa. l’única que es conserva a la Comunitat Valenciana.
Fita històrica 2 formacions de Todolellans ballen les danses. El Torn. 2010 Foto: Vicent Sorribes Querol
- Acabada l’execució de la Dansa, la processó continua pel carrer major fins a l’Església on es guarden les imatges dels sants. Amb el toc de la “Baixà de la Vila “(Baixada del poble), dansants i veïns acompanyen les autoritats fins a la porta de l’Ajuntament on acaba la cerimònia.” Un any més en el cicle de la vida dels todolellans. Com diria una escriptora madrilenya en veure ballar les danses en el llibre de Manuel Milian Mestre “Morella i els seus Ports”: “como la continuidad fundamental de un pueblo que repite remotos ademanes por los que clama su identidad con sus muertos”.
Fira i Festes de la M agdalena 2018 210
Les Danses Guerreres de La Todolella, una de les imatges del Pregó
Artic les
En ocasions excepcionals es realitzen uns retaules poètics amb Dites i Lloes en els quals també intervenen els dansants i s’interpreten els balls de “les Entradetes i Despedides” on aquests reciten uns versos en honor al Sant.
Ermitori de Sant Cristófol de la Saranyana 01.05 1989. F. Salvador Rabasa.
També excepcionalment s’han interpretat les danses a l ‘ermitori de Sant Cristòfol de la Saranyana amb motiu de la grip Espanyola, que va causar més de 60 morts en el poble, al maig de 1918. Amb la participació de la Pastorada el 01/05/1943, amb motiu de la donació de la nova imatge del sant, 01/05/1989 per la declaració de la Dansa Guerrera de la Todolella Patrimoni Històric Cultural i el 01/05/2014 i 25 aniversari de la declaració. Per al delit i comprensió de l’autèntica dansa convidem al lector a presenciar-la in situ i pels propis fills de la Todolella, una experiència que quedarà en la seua memòria per sempre, fora del seu hàbitat passa de la tradició al folklorisme, i no sempre es pot executar completa ni amb l’ordre cronològic en la interpretació dels balls.
La dansa fora del seu hàbitat La primera eixida de la dansa del poble per a participar en el Pregó va permetre que fóra descoberta per ulls estranys i començara així el seu interès i valoració.
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
211
LA MÀGIA DEL PREGÓ
REPRESENTACIÓ PROVINCIAL
Els dansants van ser convidats a participar en un concurs provincial que se celebrava en el Teatre Principal de Castelló, curiosament solament disposaven de 5 minuts i els dansants, que no havien realitzat un viatge tan llarg para tan poc temps, malgrat la baixada del teló, es van negar a abandonar l’escenari fins a completar la dansa íntegrament. Van guanyar l’1er. Premi del concurs i van ser convidats a participar en el campionat nacional, però que van rebutjar doncs les seues obligacions no els permetien anar a Madrid. Vist l’èxit, La Secció femenina de Castelló, després de dures discussions amb els todolellans, van aconseguir que aquests baixaren i els ensenyaren les danses. Ací és quan apareix per primera vegada el nom de Danses Guerreres de la Todolella. Ballant les danses Guerreres van participar i van guanyar en tots els certàmens provincials, regionals i nacionals, per la qual cosa representen a Espanya per tota Europa. De la secció femenina van eixir fins als nostres dies altres grups folklòrics que amb el temps han anat incorporant alguns balls en els seus repertoris. És tal la importància de la dansa todolellana que en les Representacions Sindicals de l’1 de Maig de 1971, són interpretades per 12 agrupacions de tota Espanya en l’estadi Santiago Bernabeu de Madrid. Mentrestant a La Todolella, que va perdent cada vegada més veïns per l’emigració, les danses segueixen transmetent-se de pares a fills fins als nostres dies. L’etapa més florent de la dansa comença a partir de 1985 fins avui, es constitueix l’Associació cultural “El Todó – Danses Guerreres de la Todolella” amb els objectius de mantenir, investigar i difondre les danses i les tradicions de La Todolella. Les formacions, mes rejovenides, ara són més estables i duradores i que amb l’objectiu principal de la conservació de les danses ja cobert, permet que es puga dedicar temps a investigar i difondre sobre la mateixa afavorida per un grup entusiasta de dansants, l’interès dels governants i mitjans de comunicació. D’aquesta manera es van recuperar quatre antics balls, es va tornar a incorporar la dansa en la processó, es va confeccionar un nou vestuari i es realitzen congressos, xarrades i exposicions. S’ha ballat en 205 ocasions a la Comunitat Valenciana, Catalunya, Aragó, Murcia, Andalusia, Navarra, País Basc, Castella-Lleó, etc. i fins i tot s’han realitzat eixides a l’estranger com a Regne Unit (1993) i Itàlia (1993).
Fira i Festes de la M agdalena 2018 212
47 International Esitedfoud Llangollen Pas de Gales 1993. F. R. Pelinski
Artic les
Les Danses Guerreres de La Todolella, una de les imatges del Pregó
La Dansa de Todolella. Memòria, història i usos polítics de les danses d’espases Ramón Pelinski ((1932-2015), argentí i fill d’emigrants polonesos, doctor en musicologia i catedràtic per la universitat de Mont-real (Canadà) compositor, Premi Nacional de Folklore Agapito Marazuela (2000), autor de diversos treballs sobre la dansa de la Todolella i responsable de la rehabilitació de l’ermitori de Sant Cristòfol de la Saranyana i fill adoptiu de la Todolella (2016).
Portades del Libre: La Danza de Todolella. Memoria, historia y usos políticos de las danzas de espadas de Ramón Pelinski.2011
La Todolella, el poble de les dances guerreres. F. V. Sorribes
L’any 2011 Pelinski publica el llibre: La Dansa de la Todolella. Memòria, història i usos polítics de les danses d’espases, de 515 pàgines. Vaig tenir l’honor de col·laborar amb Ramon durant 20 anys en aquesta obra promoguda davant
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
213
LA MÀGIA DEL PREGÓ
REPRESENTACIÓ PROVINCIAL: Les Danses Guerreres de La Todolella, una de les imatges del Pregó
l’amenaçadora despoblació del poble i amb la intenció de deixar constància de les danses per a generacions futures, aportant dades de la seua història, música, de com es ballen, etc. El treball és un estudi imprescindible de consulta per a tot aquell que vulga conèixer la dansa de la Todolella i més especialment per aquells que vulguen aprofundir sobre les danses d’espases d’Espanya i Europa. La publicació ve acompanyada de diversos documents audiovisuals de la dansa de la Todolella de 2009 i alguns enregistraments anteriors i inclou altres danses similars que s’interpreten a Catalunya, Euskadi, Navarra, Anglaterra i Centre-europa que comparteixen la característica comuna de l’ús de pals i espases. t
Bibliografia CARRERAS ALVAR, Antonio Manuel (1980). <<Las Danzas guerreras en Todolella y Peñiscola>> Madrid: Publicacions de la Universitat Autónoma de Madrid. GAMUNDI CARCELLER, Serafín (1994): << La Comarca de els Ports. Su patrimonio y sus gentes>>. Fundació 50 Sexeni. MILIÁN MESTRE, Manuel (1966): <<Morella y sus Puertos>>. Barcelona: Editorial Occitania PELINSKI, Ramón (1991): <<Danses y cançons de la Todolella>>, Valencia: Vol. 21 Tallers de Música Popular de la Consellería de Cultura, Educació i Ciencia de la Generalitat Valenciana PELINSKI, Ramón (1997.<<Presencia del pasado en un cancionero castellonense. Un reestudio etnomusicológico>> Servei de Publicacions de la Universitat Jaume I PELINSKI, Ramón (2000): <<De la historia oral a la historia escrita: La Danza Guerrera de la Todolella >>, Invitación a la Etnomusicología. Quince fragmentos y un tango, Madrid: Askal. PELISNKI, Ramón (2011) <<La Danza de Todolella. Memoria, historia y usos políticos de la danza de espadas>> Institut Valencià de la Música. Generalitat Valenciana. PUERTO MEZQUITA, Gonzalo (1956): <<Danzas Procesionales de Morella y el Maestrazgo>> Castellón de la Plana. Societat Castellonenca de Cultura. SERRA I FORTUNYO, Vicent. (1988): Notes vàries a les Danses Guerreres <<PROGAMA FIESTAS AYUNTAMIENTO DE LA TODOLELLA 1988>>. ASOCIACIÓ CULTURAL EL TODÓ – DANSES GUERRERES DE LA TODOLELLA. Arxius
Fira i Festes de la M agdalena 2018 214
Artic les Ciutat i terme de Castelló & Gaiates
Llicenciat en Ciències de la Informació i Periodista
Des del mateix moment de la gènesi de les festes de la Magdalena en la seua estructura actual,l’any 45 del passat segle, la Cavalcada del Pregó, creació particular i personal de Manuel Segarra Ribés, imitada posteriorment, amb més o menys fortuna a València i Alacant com a festejos triomfants de les seues festes majors (Cavalcada del Regne i Cavalcada de la Província- Desfilada Folklòrica Internacional, respectivament), i dibuixada figurant a figurant, carrossa a carrossa, escena a escena, estampa a estampa, es converteix en un dels elements claus del nou concepte de festes de la Magdalena. Un festeig triomfal, que es convertirà en reflex dels senyals d’identitat castelloneres. Dividit en tres parts: Història, Província i “Ciutat i Terme de Castelló”.Una quarta, la Mitològica, s’afegirà a la fi de la dècada dels 70. És a dir, primer, recreacions dels episodis històrics fundacionals de la ciutat de Castelló, amb un recorregut pels seus personatges principals, com Jaume I, Na
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
215
CIUTAT I TERME DE CASTELLÓ
! Autor Vicente Cornelles Castelló
LA MÀGIA DEL PREGÓ
CIUTAT I TERME DE CASTELLÓ
Violant d’Hongria, els Templaris, el Papa Lluna, Sant Vicent Ferrer, Ximen Pérez d’Arenós…, i que van configurant la nòmina de figures que han donat carta de naturalesa a la ciutat de Castelló. Després, la representació dels pobles de la província, amb els seus balls folklòrics, cançons i escenes de les seues tradicions més ancestrals, així com carrosses amb les seues reines de les festes i respectives corts d’honor, marca el museu etnogràfic -vivent en què es converteix la desfilada anunciadora dels festejos magdaleners de cada any. Finalment, la capital de la de la Plana, esbossada amb els seus costums i tradicions, sorgeix desafiadora en l’apartat Ciutat i terme de Castelló, com a corol·lari de les característiques pròpies de la urbs castellonenca, capital de la província del mateix nom. És en aquesta part de ‘Ciutat i Terme de Castelló’ on les Gaiates, les comissions de sector, com a col·lectius essencials i fonamentals de les festes de la Magdalena, van a tenir el seu protagonisme propi. Als seus orígens en la primera de les cavalcades del Pregó, la de l’any 1945, ja consagrava als col·lectius com a determinants en la dinamització social i festera en cadascuna de les seues demarcacions urbanes. D’entrada, les Madrines de cadascuna de les gaiates participaran en la fastuosa cavalcada de l’anunci dels festejos majors de Castelló, en la carrossa de la Reina de les Festes que, des
Fira i Festes de la M agdalena 2018 216
Ciutat i terme de Castelló & Gaiates
Artic les
d’aqueix primer any del Pregó, formaran part de la Cort d’Honor de la màxima representant festiva, així es va decidir per part de Manuel Segarra Ribés. Però, a més, les Dames de Sector i acompanyants de cadascuna de les gaiates desfilaran, o bé en la tradicional (i castellonera imatge) a la gropa del cavall, o a peu amb la pica de flors portada per l’acompanyant i la cistella de clavells per elles. Unes estampes que tenen el seu origen en les èpoques del Romanticisme i Modernisme que es donen a la fi del segle XIX, moviments culturals i socials nous burgesos que signifiquen una major expressió i reivindicació constant dels senyals d’identitat pròpies. I, per descomptat, com a elements diferenciadors de València i Alacant, d’una banda, i Aragó i Catalunya, per un altra, quant a regions més properes. I és que la ciutat de Castelló, històricament, ha volgut diferenciar-se sempre dels seus entorns més propers. Una urbs que pot presumir de comptar amb elements que la fan única i exclusiva. Azorín va arribar a qualificar-la com a capital cultural del País Valencià en les primeres albors del passat segle XX. I és que, de tarannà liberal i amb una visió cultural magnífica, la ciutat de Castelló va anar llaurant-se els seus propis aforismes i arguments que evidenciaren la seua personalitat pròpia. Com a autoestima generosa i com a manifestació de la riquesa i posada en valor dels valors castelloners, i així va ocórrer especialment amb el vestit
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
217
LA MÀGIA DEL PREGÓ
CIUTAT I TERME DE CASTELLÓ: Ciutat i terme de Castelló & Gaiates
regional que, enfront del barroquisme i granadures del vestit de fallera, el de castellonera, el de gaiatera, suposarà un cant a l’elegància, senzillesa i també una riquesa cromàtica de disseny i originalitat, entre una tradició llauradora i anotacions burgeses, que identificaran plenament a la ciutat de Castelló. D’aquesta forma, aquestes parelles vestides de castelloneros, a peu o a cavall i que s’identificaran amb l’estendard corresponent de cada Gaiata, es convertiran en emblema i essència del Castelló més nostre. Històricament aquesta franja de la cavalcada del Pregó és la consagració de la importància de les Comissions de Sector, les gaiates, en l’esdevenir magdalenero, axiomes de centelleigs purificadores i jocs de llum que uneixen tradició, història, simbolisme, metàfores, llegendes, realitats, sacrificis i amor per les tradicions en clau de Castelló. En els últims anys aquestes escenes castelloneres queden quasi oblidades i marginades, ja no solament pel descens del nombre de components de les gaiates, sinó també per l’actitud moltes vegades depreciadora dels qui organitzen la cavalcada anunciadora de les festes, desconeixedors, en la majoria de les ocasions, del suprem valor d’aquestes escenes tan castelloneres, i que protagonitzen les gaiates de la ciutat, enlluernats per altres estampes més impactants. I, no obstant açò, l’essencialment castelloner, que ens diferencia com a festa tradicional i emblemàtica i a la qual no podem renunciar és la gaiata, la comissió de sector, representada en cadascú dels seus integrants en la cavalcada del Pregó. I en el tram de ‘Ciutat i terme de Castelló’. El més nostre. Un Pregó que té també com a protagonistes, i en la franja de ‘Ciutat i Terme de Castelló’, als Presidents de gaiata, els qui seran els encarregats de portar en volandes el canastrell monumental que s’ofereix tots els tercers dissabtes de Quaresma a la Mare de Déu del Lledó, amb “costaleros” solemnes, a imatge i semblança de la Setmana Santa Sevillana, amb portadors de les verges trianeres. Tot açò com a mosaic dels més sincers valors de la Gaiata i la seua simbologia central en l’àmbit de la festa magdalenera, de la festa del nostre volgut Castelló. t
Fira i Festes de la M agdalena 2018 218
Artic les Evolució de la figura del pregoner
! Autor Fernando Vilar Moreno
Pregoner 2015 Comissionat de l’alcaldessa per als pregoners
La primera Cavalcada del Pregó, la de l’any 1945, concloïa amb la carrossa de la reina de les festes i la seua cort d’honor, sobre la qual es va idear una mena de representació a realitzar en diferents indrets del recorregut. La carrossa tenia com a motiu l’escut de la ciutat i la porta de la torre central de l’escut l’obrien dos macers al toc d’una corneta de pregoner. De dins de l’escut eixien dos personatges, un representava al vell Castelló, vestit de llaurador, amb mocador al cap, capa sobre els muscles, la vara de cap de vila i el pergamí del Pregón a les mans, l’altre representava al nou Castelló i vestia de setí. El primer li lliurava al segon el pergamí i aquell, amb veu de baríton, entonava el Pregón. En acabar el cant, la gent responia amb un vítol. Manuel Vellón va ser aquell primer pregoner de les Festes de la Magdalena i José Baeza va representar al vell Castelló.
Manuel Vellón Mediterráneo 07/05/81
El Pregón que es va cantar el 1945 i també l’any següent va ser escrit per Carlos González-Espresati Sánchez, aleshores president de la influent Societat Castellonenca de Cultura, fill d’un exalcalde de la ciutat, i un dels ideòlegs de les reformulades Festes de la Magdalena, juntament amb Manuel Segarra, Bernat Artola, Gonzalo Puerto, Carlos Murria, Antonio Pascual Felip, Eduardo Codina o Luis Sales Boli, entre altres. Manuel Segarra, pare de la Cavalcada del Pregó, amb la complaença d’altres companys d’aventura, especialment aquells que formaven part de l’anomenada Colla de Ca Segarra, va concebre un pregó anunciador de les festes ben diferent de la majoria de pregons i anuncis festers de les diverses ciutats de l’estat espanyol, en les quals és una personalitat destacada la que pronuncia un discurs, a manera de pregó, original cada any. No va ser així a Castelló, on el text de Bernat Artola que va substituir al d’Espresati l’any 1947 ha esdevingut, amb el pas dels anys, una mena de declaració col·lectiva ritual que hom espera cada any per a iniciar les festes majors de la ciutat. El Pregón d’Espresati no tenia una forma poètica ben definida, estava escrit pràcticament en espanyol, amb un ús residual del valencià popular, i es dedicava a comentar diversos actes festius sense cap transcendència, com afirma Àlvar Monferrer. Sembla que el mateix Espresati va veure amb bons ulls que el seu text fóra substituït pel d’un company
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
219
LA MÀGIA DEL PREGÓ
CIUTAT I TERME DE CASTELLÓ
de neguits festers al qual li reconeixia la seua vàlua com a poeta, Bernat Artola, qui, enmig d’un panorama de postguerra, d’escassesa econòmica, de repressió política i de societat estamental, va escriure un Pregó íntegrament en valencià culte per a anunciar unes festes dissenyades a cavall entre el pairalisme castellonenc i la propaganda política del règim franquista, que treballava a fons per la construcció d’una identitat col·lectiva fonamentada en els seus valors i principis, entre els quals hi havia la preeminència absoluta de la llengua espanyola per damunt de qualsevol altra llengua de l’estat. A més de la seua aposta pel valencià, el poeta va saber també fer una síntesi de la simbologia històrica, festiva i identitària de Castelló, i amb un fort potencial integrador, quan la ferida en carn viva de la divisió social per causa de la violència durant la guerra, les revoltes prèvies i la repressió posterior encara supurava molt d’odi entre conciutadans. No debades, des d’aleshores, el text d’Artola ha penetrat la pell de successives generacions de castellonencs i castellonenques per a emocionar i generar identitat col·lectiva en circumstàncies històriques ben diferents i entre persones ben diverses. El Pregó és un poema integrat per quatre dècimes encadenades que té com a forma musical la d’un recitatiu vocal, de la melodia del qual no coneixem l’autoria. Diferents persones, contemporànies de les primeres cavalcades del Pregó, creuen que, molt probablement, va ser una contribució del mateix Manuel Vellón Bellido, Pregó Forn del Pla a la qual aleshores no se li va donar més importància. Aquell primer pregoner de les Festes de la Magdalena era un periodista del diari Mediterráneo que s’estimava molt Castelló. Segons els que van conviure amb ell, Manolo Vellón era un home de personalitat extravertida, però recte i metòdic, amb bona veu i molt implicat amb l’ambient cultural i festiu castellonenc de la postguerra. Va formar part del grup de professionals de la informació de referència en l’ambient periodístic castellonenc durant els anys de la dictadura i de la transició democràtica, grup que comptava amb noms com ara els de Jaime Nos Ruiz o Gonzalo Puerto Mezquita -els més majors, junt amb Vellón- i Paco Pascual, Antonio Egea, Javier Andrés o Jesús Mariñas, que van conformar una segona generació de professionals d’aquest diari. A més de fer servir el seu nom o les seues inicials per a signar nombrosos articles d’informació, Manolo Vellón va escriure articles d’opinió durant anys sota els pseudònims Paseante i Mirón, crítiques -sempre constructives- de la societat i de la ciutat de Castelló.
Fira i Festes de la M agdalena 2018 220
Evolució de la figura del pregoner
Artic les
L’estètica de les renovades Festes de la Magdalena de 1945 es va impregnar de la cultura agrícola, atés el predomini del sector primari en l’economia de la ciutat i terme al llarg de la seua història i encara aleshores, al bell mig del segle passat. Per això qui havia d’anunciar les festes a la població en nom de la màxima autoritat local havia de representar al sequier major, aquell que governava l’ús de la séquia mare, per on la preuada aigua del Riu Millars es repartia a les diverses partides del terme municipal. Si Manuel Vellón va tindre l’honor de ser el primer a cantar els versos del Pregó d’Artola, el seu successor, Miguel Tirado Alicart, baríton de la coral d’«Educación i descanso», el va cantar durant 13 anys consecutius, de 1950 a 1962. El tercer pregoner de la història de les festes va ser Carlos Miguel Pascual Pérez, que ho va ser durant quatre anys (1963-1966), i després d’ell, Miquel Soler Barberà, va cantar el Pregó 6 anys consecutius (1967- 1972) i posteriorment el va tornar a cantar en 6 ocasions més. Durant dècades, no va haver un interés generalitzat entre els homes casMiquel Soler tellonencs per ostentar el càrrec de pregoner de les Festes de la Magdalena i, malgrat haver de cantar el Pregó en nom de l’alcalde la ciutat, tampoc les primeres autoritats de la vila es van implicar significativament en l’elecció de pregoners. Durant molts anys, els membres de les respectives juntes de festes van ser els encarregats de proveir cada any la cavalcada d’un pregoner. Però, a poc a poc, aquesta figura festera va agafar prestigi, valor simbòlic i emocional, i, a partir de la meitat dels anys 90, ja compareixia cada any als carrers de Castelló un pregoner diferent. A primeries dels anys 2000, Miquel Soler, el segon castellonenc que més vegades va representar al sequier major com a pregoner, es va encarregar de buscar els candidats i d’ajudar-los a assajar el recitatiu. Aprofitant l’avinentesa de la seua elecció com a regidor municipal l’any 2003, càrrec en el que romandria fins al seu traspàs, 11 anys després, Soler va contribuir a donar-li al pregoner un poc més de dignitat de la que les darreres juntes de festes li havien donat -en alguns moments el tracte va arribar al menysteniment- i a apropar aquesta figura a l’alcalde de la ciutat, la persona, en definitiva, en nom de la qual el pregoner anuncia les festes a la ciutat. En aquest període, per exemple, alguns pregoners van ser directament elegits pel mateix alcalde del moment -tot i comptar amb el vistiplau del regidor Soler- com ara Alfonso Alberto, pregoner de
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
221
LA MÀGIA DEL PREGÓ
CIUTAT I TERME DE CASTELLÓ: Evolució de la figura del pregoner
les festes de 2005, designat directament per l’alcalde Alberto Fabra, o Fernando Vilar, que subscriu aquestes línies i que va tindre l’honor de ser el pregoner de 2015, designat per l’alcalde Alfonso Bataller. El 13 de juny de 2015, Amparo Marco Gual es va convertir en la primera alcaldessa de l història de la ciutat de Castelló de la Plana i el seu mandat ha suposat, fins al moment, un punt d’inflexió en l’elecció i consideració del pregoner i del pregoner infantil de les Festes de la Magdalena. Marco va encomanar al pregoner de l’any 2015, qui subscriu, la funció de gestionar tot el que fa referència a l’elecció i preparació dels pregoners de les festes, en comunicació directa amb l’Alcaldia i amb l’objectiu de donar-li a aquestes dues figures festeres la dignitat i el valor que mereixen, atés l’afecte que la gent de Castelló els professa. Així, el 15 de febrer de 2016, es celebrava per primera vegada al Saló de Plenaris del Palau Municipal un acte senzill i solemne alhora, i molt emotiu, en el qual l’alcaldessa va imposar als pregoners la insígnia de l’escut de la ciutat, els va encomanar solemnement que anunciaren les festes al poble de Castelló i els va lliurar els respectius pergamins amb els textos de Bernat Artola, en el cas del Pregoner d’aquell any, Santiago López Rodríguez, i de Vicent Pau Serra, en el cas del pregoner infantil, Hugo Sánchez Burguete. Els pregoners van cantar per primera vegada els seus respectius pregons en aquell acte, al qual van arribar després de diverses sessions de preparació vocal, algunes de les quals les imparteix des d’aleshores, cada any, el cantant líric castellonenc més internacional i reputat, el baríton Pedro Quiralte, pregoner també de les festes, l’any 2014. L’alcaldessa va encomanar també una nova manta per al cavall del pregoner, de vellut verd, amb l’escut de la ciutat brodat en sedes i fil daurat, i va demanar a la Junta de Festes que els pregoners foren incorporats a la comitiva oficial en diferents actes, com ara la mascletà inaugural o la Romeria. L’elecció dels pregoners de les Festes de la Magdalena de 2018 també ha incorporat una novetat per voluntat de l’alcaldessa. Per primera vegada, les candidatures s’han presentat mitjançant instància administrativa, document que s’havia d’acompanyar d’un currículum del candidat. Un comité d’expregoners ha escoltat i entrevistat a tots els candidats i li ha proposat a l’alcaldessa una terna de pregoners i una altra de pregoners infantils. D’entre els tres seleccionats per a cada càrrec, l’alcaldessa ha elegit enguany els seus pregoners i així ha mantingut l’honorable vinculació d’aquesta simbòlica representació de les festes amb qui és la màxima dipositària de la sobirania ciutadana, però amb l’aval d’una selecció prèvia amb criteris tècnics i també emocionals. D’aquesta manera, la figura del pregoner de les Festes de la Magdalena encara una nova etapa de la seua història amb l’objectiu d’esdevindre una figura tradicional, ben arrelada als sentiments més pairals dels castellonencs i castellonenques. t
Fira i Festes de la M agdalena 2018 222
Artic les La Reina de fa 50 anys
! Autora Emilia Valls Zaballos
Reina de les Festes de la Magdalena 1968
Estimada Gaiata 1 !!! Han passat 50 anys des que vaig ser Reina de les Festes, això és més de mitja vida i per descomptat no pareix que va ser ahir, però els records sí que els tinc en la memòria com si haguera sigut fa molt poc. He de destacar el bon ambient i amistat que vaig mantindre amb les dames, érem totes una, amistat que hem mantingut al llarg d’estos anys. A més teníem el gran Manolo Sanz, cap de protocol de l’Ajuntament, era bàsic, en tot moment estava pendent de nosaltres indicant-nos amb molt afecte com ens havíem de col·locar, comportar etc. ajudat pel seu inseparable Ramon, que pels seus noms l’Alcalde els cridava afectuosament el “Dúo Dinámico”. El dit Alcalde era Francisco Grangel, persona sempre atenta i afectuosa, érem les seues xiquetes mimades amb el seu despatx obert a tota hora perquè poguérem descansar. I parlant de descansar, també anàvem a ma casa on ma mare, a penes arribàvem, instal·lava la taula de planxar enmig del saló i hala a planxar les faldes de totes jajajaja. El President, Joaquín Pitarch, va jugar un paper imprescindible amb la seua gran capacitat d’organització i paciència. Puc dir que tot va eixir perfecte.
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
223
LA MÀGIA DEL PREGÓ
CIUTAT I TERME DE CASTELLÓ
Eixe any s’homenatjava a l’Ajuntament de Saragossa, que va estar present els primers dies acompanyats de la seua Reina, vestida amb el seu trage d’època. Si vos fixeu en la foto de la carrossa del pregó hi ha una jove abillada distinta. El dit Ajuntament va portar a la guàrdia de gala muntada en esplèndids cavalls blancs. Els temperadíssims guàrdies, que lluïen lluents cascos amb també blancs plomalls, anaven escortant al landó que ocupàvem nosaltres, unes cercaviles espectaculars, realment era com un altre pregó on ens aclamaven i aplaudien al nostre pas per la ciutat....... tota una experiència. Si faig comparació amb les festes d’ara, potser el que més ha canviat ha sigut la incorporació dels xiquets, vaig ser la Reina 24 i l’última en solitari, ja que després va haver-hi Reina i Comissió Infantil, una gran aportació que he d’agrair, ja que la meua filla va ser Reina Infantil uns quants anys després. Els actes principals són els mateixos: el Pregó, la Romeria, el Pregó Infantil, les visites a les Gaiates, els castells de focs, els bous, l’Ofrena, el Magdalena Vítol, també el següent Vítol als peus del Fadrí etc. Llavors no hi havia colles, ni Pèrgola però teníem l’emblemàtic Hostal de la Llum, un pavelló envelat i elegantment guarnit on anàvem totes les nits de festa amb grans i famoses actuacions, no en va van vindre els artistes nacionals més importants del moment, tals com Juan Manuel Serrat, Los Brincos, Juan i Júnior, Conchita Velasco, Nati Mistral, Karina etc. Si que hi havia un acte en el Teatre Principal que trobe a faltar: el Certamen Literari, funció de gala on tots i totes lluïen esplèndids, amb un programa cultural digne d’elogi i l’homenatge al poeta premiat amb la flor natural, que posteriorment obsequiava a la Reina de les Festes. Realment vaig gaudir moltíssim i no puc destacar cap moment que fóra millor, si què diria que el més emotiu va ser l’ofrena a la Mare de Deu del Lledó, el mes divertit anar en landó i les nits de
Fira i Festes de la M agdalena 2018 224
Artic les
La Reina de fa 50 anys
l’Hostal, el més pròxim amb la gent la Desfilada de Gaiates, camines tan prop dels teus paisans que t’aplaudeixen i aclamen... sentir “viva la Reina!” és realment emocionant. Jo pensava que devia, i realment intentava, donar el millor de mi mateix en tot moment, a més del meu sincer afecte per totes les persones que em rodejaven i que m’ho van tornar amb escreix. Des d’ací el meu especial record a l’Alcalde, que va ser qui em va vindre a buscar, a tota la Corporació i Junta Central, a les Dames de la Ciutat i Na Violant, i a les Madrines, també per descomptat als integrants de les Gaiates, verdader pulmó de les Festes. I, molt especialment, a la meua família que es va bolcar en col·laboració, ajuda i atencions amb els integrants de les festes i, sobretot, amb mi. Ma mare organitzant i rebent a casa, també com totes les mares que vesteixen a les seues filles, pendents dels variats i nombrosos vestits, fins i tot em pentinava ella. Mon pare amb la seua generosa aportació, sempre acompanyant-nos i als meus germans que també junt amb els seus amics venien amb nosaltres, per la qual cosa mai ens van faltar balladors i aduladors. Realment ma casa era un remolí on es va viure i va disfrutar al límit d’aquella Magdalena de 1968. Amb tot el meu afecte i agraïment a la Gaiata 1 per deixar-me expressar en estes línies alguns records junt amb el meu amor per Castelló i la Magdalena. t
Erase una vez Una tarde muy ventosa pero a la vez hermosa Pues no en vano se preparaba Para un pregón festero Y vaya con dicha tarde ¡Pues llena de dicha estaba! Bien recuerdo a mi madre mientras ella me peinaba Que por el viento preocupada estaba y pensaba…. ¡No puede haber en la carroza una reina despeinada! Y vaya si lo consiguió, con redecilla y laca ni una mecha se movió Dulce espera en el asilo para damas y madrinas Por fin la carroza llego Era roja sin adornos, sobria y elegante Su diseñador Tasio Flors los últimos retoques allí dio Y vaya que su objetivo cumplió Solo destacábamos las jóvenes que el mismo acomodó Que recuerdos, si parece ayer cuando nos precedía aquel apuesto pregoner Viento hacia sí y mucho Pero yo no lo notaba de tan emocionada que estaba Viendo como mi adorado Castellón me aclamaba Y para concluir pues no quiero ser pesada Tengo que decir que con la misma ilusión Año tras año sigo de cerca el pregón Con todo mi afecto para el llibret de la Gayata 1, de la Reina que lo fue hace ahora 50 años
utat l de la Ci a c n a r B 1 Gaiata
225
LA MÀGIA DEL PREGÓ
Història o conte? !Autora Anna Albert Martí
Dibuixos al llapis realitzats per Miguel Mulet i Oller
A mi en particular, en dona el mateix del gènere que siga, sempre
m’han agradat molt. Aquest me’l contava el meu avi i li ho feia repetir moltes vegades, em semblava fascinant…
Quan eres menuda aquestes contalles tenen un encant especial i gairebé sempre et fan repensar en algun o altre detall.
Jo li preguntava una vegada i una altra; el meu avi contestava a les me-
ues preguntes amb la paciència que dóna l’edat, i acabava sempre amb la frase “eres igualeta que ta mare”.
El conte o història tractava d’una família molt nombrosa, d’una terra molt llunyana, i que, per descomptat, ningú sabia on era.
Aquella nombrosa família tenia un negoci molt especial i en el que tots ajudaven en el que podien, eren fabricants de sal. Sí, fabricaven sal.
Arribaven a un poble, s’assentaven als afores, es posaven a treballar i
quan tots els veïns del voltant ja en tenien prou de sal, es canviaven de lloc, muntaven la seua màquina per peces en diferents carros i… a un altre poble.
226
delEs xl racó iquets Tardaven dies en arribar; clar que pel camí descansaven, donaven a
menjar els animals, que eren molts: cavalls, rossins, gallines, gossos, conills i algun que altre més. I ho aprofitaven tot, per exemple de les gallines, els ous, diàriament per dinar o per sopar.
les carreteres eren camins polsosos i llargs, com és fàcil de comprendre
el viatge es feia molt pesat. Quan ja no podien més, se solien acostar a algun riu, séquia o font per a poder beure i llavar-se. Després continuaven el seu camí.
Però… i ací comença l’autèntica història. Que va ocórrer quan ja no quedaven més camins que recórrer? Doncs va esdevenir, que arribaren a la vora de la mar, s’havien acabat els camins de terra i davant la immensitat dels oceans, van pensar a comprar un vaixell gran per a carregar-ho tot i arribar a altres països.
El pare va parlar amb uns mariners
i es posaren a buscar alguna cosa que els convinguera per a continuar el camí, per a iniciar la nova aventura i per a poder gestionar-se bé.
Els homes de la mar els van ense-
nyar un poc l’art de la navegació i cosa molt importat, els van explicar les direccions dels vents que en la mar bufen en moltes direccions i la ubicació de les estreles.
Cal recordar també que en aquella
època de “mariacastanya” no existien els mapes i es podien perdre.
Quan tot estava preparat, ho car-
regaren, això si, molt, però molt, molt de menjar…
227
I es feren a la mar, els xiquets un poc esglaiats, perquè mai havien vist tanta aigua.
Anaren navegant molts dies, la travessia es feia llarga i pesada… El més pesat era l’avorriment.
Al tant!...“xiquets i xiquetes”, que aquest conte llegiu, heu de saber
també que en aquell temps de “mariacastanya” l’aigua del mar era dolça, si, dolça com la que ara surt de les aixetes de casa vostra.
Com allò era un avorriment, el pare pensà que mentre anaven nave-
gant podríem muntar la màquina i passar millor els dies i així ho feren, muntaren la màquina, cosa que els va costar molt de temps perquè la barcassa es menejava molt.
Ho van passar molt bé amb el muntatge i arribà el dia que ja estava
desposta, però…..”va” i no funcionava!
Ho repassaren tot, desmuntaren algunes peces i altra vegada la mà-
quina parada… fins que per casualitat, una germana que cuidava als menuts, va veure com un dels xiquets jugava amb un clau. Clar faltava el clau!
Son pare va col·locar la peca a la màquina i a partir d’aquest moment va funcionar perfectament.
228
delEs xl racó iquets Llavors com feia molt de temps que navegaven, pensaren que ja hi
hauria prop algun país, el pare va dir: “posem la màquina en moviment i així quan arribem ja podrem començar a vendre sal”. A tots els paregué molt bona idea i començà la màquina la fabricació de sal.
Mes al cap d’uns dies el temps empitjorà i la barcassa es menejava en
totes direccions, estaven mig marejats i molt espantats. Les ones eren tremendes, molt i molt grans, als xiquets els nugaren en corda als palos perquè no caigueren a l’aigua, passaren molta por i el vent bufava cada vegada més fort fins que per fi sense poder fer res la barcassa es va afonar a l’aigua amb tots els seus ocupants… i sols Déu sap on va ser…
I ací ve el més interessant… ningú va parar la màquina, així que ella a soles, va anar salant i salant i salant… i a poc a poc en un llarg període de temps que va superar amb molt al de “ mariacastanya”. Tota l’aigua dels mars, es va fer salada!!!
Encara avui dia segueix la màquina fent sal; però ningú sap on és. Els marines la transporten pels fons i els mars cada dia són més salats. La pobra família no va deixar rastre, la barcassa tampoc i la màquina,
incansable, continua hores d’ara fent sal.
Compreneu ara perquè m’agradava tant aquesta història? És apassio-
nant... Encara avui em sembla un misteri i una aventura molt bonica i més encara quan recorde que qui me la contava era el meu avi. Perquè com segur us passa a vosaltres amb els vostres avis... nosaltres ens volíem molt.
I conte, contat, la història s’ha acabat!
SAL 229
Fira i Festes de la M agdalena 2018 230
delEs xl racรณ iquets
t e la Ciuta d l a c n a r Gaiata 1 B 231
Programació DISSABTE, 03 DE MARÇ 12’00 h. Anunci oficial de les Festes i Mascletà a la Plaça Primer Molí 16’00 h. Cavalcada del Pregó 23’00 h. Trasllat de les nostres Gaiates al carrer Sant Roc
DIUMENGE, 04 DE MARÇ 07’00 h. Repartiment de canyes i cintes a la Plaça Major 08’00 h. Missa de Romers i, en finalitzar, Romería de les Canyes 19’00 h. Tornà de la Romería i Processó de Penitents 19’00 h. Desfile de Gaiates
DILLUNS, 05 DE MARÇ 14’00 h. Mascletà 10’30 h. Cavalcada Infantil 20’00 h. Encesa de les Gaiates a l’Avinguda Rei en Jaume 24’00 h. Trasllat de les nostres Gaiates al Sector (Plaça Botànic Calduch)
DIMARTS, 06 DE MARÇ 14’00 h. Mascletà 21’00 h. Entrega de premis a la Plaça Major 22’30 h. Sopar de pa i porta
DIMECRES, 07 DE MARÇ 14’00 h. Mascletà 19’15 h. Visita de les Reines al nostre sector Brancal de la Ciutat 21’30 h. Sopar de pa i porta
232
Magdalena 2018 DIJOUS, 08 DE MARÇ 14’00 h. Mascletà 17’00 h. Cos Multicolor a l’Avinguda Blasco Ibáñez 21’30 h. Sopar en CAU 23’00 h. Karaoke en el CAU
DIVENDRES, 09 DE MARÇ 14’00 h. Mascletà 17’00 h. Xocolatada i Animació Infantil 22’00 h. Sopar de Socis 23’00 h. Actuació de RODHEL
DISSABTE, 10 DE MARÇ 14’00 h. Mascletà 15’00 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu de Lledó 22’00 h. Sopar al CAU 23’30 h. Actuació Musical
DIUMENGE, 11 DE MARÇ 14’00 h. Mascletà 14’30 h. Paella per als socis 18’00 h. Trasllat de les nostres Gaiates 22’30 h. Desfilada final de Festes 22’45 h. Gran Traca Final 23’00 h. Magdalena Vitol
Gaiata 1 Brancal de la Ciutat 233
234
s e n Bo ! s e t s Fe
235
236