Llibret Gaiata 1 2019 by Gaiata1

BRANCAL DE LA CIUTAT

le a d g Ma

1 0 2 na

Agustina Ortega Vallez Pintora i escultora autodidacta, nascuda a Castelló (España) C/ Mealla, 3 C.P. 12001, Castelló de la Plana (Tel. 699722274) agustinaortegavallez@hotmail.com

EXPOSICIONS ESPANYA

Castelló, València, Madrid, Barcelona, Girona, Marbella, Torremolinos, Valladolid

EUROPA

DINAMARCA: Copenhagen, Vordinborg, Esbjerg, Ribe Ami, Alborg, Herming “FAIRY FAIR 2005” ALEMÀNIA: Frankfurt, “FIRA DEL LLIBRE, Autor de la portada i obres pictòriques del llibret MUSEU FRANKFURT” Hall 4.1, stand P 531-533 Nativitat de la Nostra Senyora BÈLGICA: Dilsen, Gant “LINEART GENTE (Almassora) BÈLGICA” Hall 1, stand 135 Llenç de 3 x 3 m, el naixement de HOLANDA: Holland Art Fair THE ART GALLERY la Verge Johanna Martínez

AMÈRICA:

Miami: Museum of the Americas New York: Artexpo

EMIRATS ÀRABS:

DUBAI: Madinat Jumeira, Dubai Fair

ESCULTURES Angel Custodi, bronze (Policia Nacional CS) Cavalls Musicals, bronze (Ajuntament CS) Gallina i Gall, paper maché (Hospital General CS) Gallina i Gall en ferro Gallina en bronze Lactància materna, terracota (Hospital General) La Balma, terracota, Ermita Sant Roc de la Donació Sofà dos places (la gallina) cartó pedra Llum (la gallina) paper maché La gallina paper mache

LLIBRES La paleta de colors (conte infantil educatiu) disseny i il·lustració (Ajuntament CS) Entrevista amb el pirataIl·lustració (Associació Cultural Colla Bacalao) Temps era Temps (poemes i il·lustracions Romà Bernat & Agustina Ortega)

GRAVATS Punta seca, Alt i Baix relleu, linografia, litografia

PREMI Festival Hans Christian Andersen (Dinamarca) 2005

Índex Salutacions - 5 Comissió - 31 Monuments - 79 Esdeveniments - 85 Perfil d'una Reina - 120 Brancaler de l'any - 122

Fira i Festes de la Magdalena 2019

Articles - 125 EDITA Associació cultural Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”

Programació - 208

PRESIDENT Arturo España i Marzá COORDINACIÓ Mayo Ripollés i Basco Luisa Arenós i Bordils Amb la col·laboració i correcció lingüística de: Inmaculada Fortanet i Gómez Santiago Calaforra i Ramada DIBUIX PORTADA Agustina Ortega i Vallez PUBLICITAT Comissió Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” DISSENY I MAQUETACIÓ Cristina Gyorgy (Marcaprint) FOTOGRAFIA Estudio Rogelio Ediciones Muphy Sucine Comissió Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”

5 7 a:

Lem

IMPRIMEIX Marcaprint D.L. CS 57 - 2014

I R A RS STES

E RES FE V I AN NOST DE

LES

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. 3

Arturo España i Marzá President de Brancal de la Ciutat Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Molt estimats socis i veïns del sector que ens acull, el nostre “Brancal de la Ciutat”, la Gaiata 1 de Castelló. Un sector que ens concedeix el privilegi i l’orgull de pertànyer a la primera Comissió fundada en l’era moderna de les nostres Festes que, en aquest 2019, compleixen la seua 75a edició amb la satisfacció que produeix contemplar l’evolució de les nostres arrels a través del temps i continuar lluitant pel seu sentiment i prosperitat. I que millor forma de participar en la Festa com la de comptar amb l’honor de la més alta representació Brancalera en la Cort Festera 2019 de Castelló, amb la nostra Reina Natalia Palacio i Bernad i la nostra Dama de la Ciutat María Iturralde i Cubertorer. Em congratula traslladar-vos el meu agraïment per la implicació i l’excel·lent relació humana que emana d’aquesta Comissió i el desig que la responsabilitat que recau en aquells que ens trobem implicats a fer que les Festes de la Magdalena de Castelló siguen “les millors Festes del món”, ens ajude a continuar amb l’esforç i ens empare en la voluntat que els veïns del “Brancal de la Ciutat” se senten partícips, identificats i orgullosos amb la Gaiata que els representa. Al costat de la nostra Madrina Rebeca, la Madrina Infantil Marta i el President Infantil Marcos, agrair també a la Falla L’Ambient de Vall D’uixó, la Foguera Sant Blai d’Alacant, la Falla Convent de Jerusalem de València, la Falla el Caduf de Benicarló, altres sectors Gaiaters, Colles, Ens vinculats, Festes de Carrer, Cases Regionals… l’afecte i la calor dels germans en la Festa que demostren la grandesa de compartir i conviure en el respecte entre Festes diferents encara que convergents en orgull i sentiment. I ací venen, manifestes per raons de tradició les Festes que Castelló fa seguin la llum antiga… Molt bones Festes de la Magdalena 2019 !!!

75 Lema

Fira i Festes de la Magdalena 2019

ANIV

ERSA

DE LE S NO ST

RES

FEST

Amparo Marco i Gual Alcaldessa de Castelló

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Un any més arriba una de les dates més esperades de l’any: les festes de la Magdalena, aquelles que rememoren la fundació i genealogia de la nostra ciutat. Del 23 al 31 de març celebrarem la 75 edició de la nostra Setmana Gran, la qual serà més especial que mai per al sector gaiater, que, juntament amb els altres ens i institucions culturals de Castelló, han sumat esforços per aconseguir unes festes cada vegada més sòlides, democràtiques, plurals i participatives. La Magdalena ha agafat embranzida cap a la internacionalització i una de les raons és l’espectacle de llum i creativitat de les gaiates. Des de fa anys, tot allò que rodeja la construcció d’aquest monument s’ha convertit en tot un engranatge humà que plena de vida cada barri i aconsegueix que la ciutadania puga sentir l’emoció de les festes durant tot l’any. Les gaiates són la llum que va guiar als castellonencs a la Plana i que ara il·luminen cada barri durant una setmana, transmetent sensacions a tot aquell que les mira abstret i que gaudeix de la seua originalitat i color. El sector 1 “Brancal de la Ciutat” lluita cada any per mantenir les nostres tradicions en peu i fer de la Magdalena unes festes més participatives, integradores i innovadores. La nostra Reina de les Festes, Natalia Palacio, té les arrels festeres en la vostra gaiata, per tant, estic segura que les madrines Rebeca Barberán i Marta Muñoz i el president infantil, Marcos Prades, faran una feina extraordinària al capdavant de la vostra comissió. Bernat Artola va expressar que les gaiates són “el nostre millor Pregó” i jo afegisc que també són el nostre emblema, insígnia i distintiu, dins i fora de la ciutat. Per això, vull agrair l’esforç de les persones que fan possible la construcció d’aquest monument, l’organització d’activitats durant el cicle fester magdalener, en especial les de la Setmana Gran, així com les presentacions de gaiates durant l’any. Sense ells i elles, Castelló perdria un símbol local imprescindible i un dinamitzador cultural essencial. Per tot el sacrifici, implicació i treball, la corporació municipal vos dóna les gràcies de tot cor. Magdalena...!

75 Lema

Fira i Festes de la Magdalena 2019

ANIV

ERSA

DE LE S NO ST

RES

FEST

Javier Moliner i Gargallo Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

President Excma. Diputació de Castelló

Les festes de la Magdalena són passió, sentiment i orgull castellonenc. Valors que abandera cadascun dels nostres sectors gaiaters en arribar la setmana més màgica de l’any. En este esclat de llum i color està la vostra història, les vostres senyes d’identitat, la il·lusió de les madrines per representar el seu barri i la seua ciutat, i l’orgull per tindre persones com vosaltres compromeses amb esta província. Sou l’espenta i l’aval de futur de Castelló. Per això, que servisquen estes línies com a humil homenatge dels que treballeu sense descans al llarg de tot l’any per honrar i omplir de llum i esplendor la vostra Gaiata, el vostre barri, la nostra ciutat. Vosaltres sou qui manteniu viva la flama de la tradició, la identitat com a poble i l’orgull de ser castellonencs. Vosaltres sou l’emblema de la nostra festa més internacional i ambaixadors dels valors que ens defineixen i que ensenyarem als nostres fills igual que heretarem dels nostres avantpassats. No dubteu que al vostre costat, al costat de les nostres tradicions, de la nostra gent i d’aquesta terra humil, lluitadora i plena d’oportunitats estarà, com sempre, el Govern Provincial. Tenim el repte de fer d’esta terra un lloc millor per viure, i sabem que ho aconseguirem, perquè comptem amb el vostre talent i força. Visca la Magdalena i visca Castelló!

75 Lema

Fira i Festes de la Magdalena 2019

ANIV

ERSA

DE LE S NO ST

RES

FEST

Cambia a

Caja Rural de Teruel

Te ofrecemos trato personalizado y cercano.

Conseguirรกs rentabilidad para tus ahorros.

Dispondrรกs de asesoramiento por profesionales de confianza.

...nosotros nos encargamos de todas las gestiones, sin que tengas que ir a tu antigua entidad.

Natalia Palacio i Bernad Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Reina de les Festes de la Magdalena 2019

75 Lema

Fira i Festes de la Magdalena 2019

ANIV

ERSA

DE LE S NO ST

RES

FEST

Natalia Collazos i Rovira Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Reina Infantil de les Festes de la Magdalena 2019

75 Lema

Fira i Festes de la Magdalena 2019

ANIV

ERSA

DE LE S NO ST

RES

FEST

Omar Braina President del Patronat Municipal de Festes Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

En la 75 edició de la Magdalena volem que les gaiates brillen més que mai i que demostren a la ciutadania i als visitants que són l’element més representatiu de les nostres festes. Donen llum i color a la ciutat però també són testimonis d’escenes meravelloses de germanor entre les veïnes i veïns. Les gaiates són la demostració que sense cultura i tradicions no hi ha festa, són la llum que ens van guiar fins a la Plana i que ara ens mostren el camí cap a la internacionalització de la nostra Setmana Gran. Volem mostrar al món l’espectacularitat d’aquests monuments; per això hem portat a la Fira Internacional de Turisme (Fitur) una gaiata quasi a mida real que ha deixat bocabadats a tots els assistents. Perquè les nostres tradicions tenen un valor emocional incalculable, i així ho hem de defensar. Les gaiates són el nostre signe distintiu i hem de sentir-nos orgullosos de les creences i passat que representen. Del 23 al 31 de març, els carrers de Castelló es convertiran en l’escenari perfecte dels nostres costums i folklore. Així ho farà la gaiata del primer sector de Castelló, «Brancal de la ciutat», la qual convertirà el barri en un espectacle per a la vista durant 9 dies. Vull agrair a les comissions el treball continu que fan durant l’any per a fer realitat el somni magdalener. Juntament amb la Junta de Festes, el Patronat, les colles, les veïnes i veïns, visitants, voluntaris i associacions, són un ens essencial en l’organització de la Magdalena. Per tant, anime la ciutadania a participar en el dia a dia de les gaiates, les quals innoven cada dia més, treballen mitjançant el consens i ens demostren que hem de fer volar la imaginació per a crear obres úniques. Magdalena, festa plena!

75 Lema

Fira i Festes de la Magdalena 2019

ANIV

ERSA

DE LE S NO ST

RES

FEST

Noelia Selma i Andreu Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Presidenta de la Junta de Festes de Castelló

Amics i veïns de la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat: La 75 edició de les Festes de la Magdalena ja està ací i amb ella un diluvi d’emocions que descarregarà en tromba en la nostra ciutat del 23 al 31 de març. Com cada any, l’expectació és màxima i no hi ha un només castellonenc que no senta al seu cor la crida del nou cicle festiu. I és que a ningú se li escapa que és una celebració especial, entre les bodes d’or i el primer segle festiu. I per això volem que siguen les millors de la nostra història. Un desig que seria impossible sense el treball impagable que es fa des de sectors com la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat. És difícil transmetre-us la responsabilitat que tots els membres de la Junta de Festes sentim en aquests moments, pel repte que suposa fer realitat les il·lusions de tants milers de castellonencs, però si volguera que us arribara nítidament el nostre agraïment. A tants i per tant. Som plenament conscients de tant que heu treballat, aquest llibret és la millor mostra, per a confeccionar un calendari festiu a l’altura del sector que representeu. Enhorabona i gràcies de nou. Podeu sentir-vos orgullosos, un any més la Gaiata 1, ha sigut un exemple perfecte désforç i dedicació, amb desenes de persones dedicades en cos i ànima a confeccionar el programa festiu que mereixen tots els veïns del sector. Sou un exemple de convivència i dáfecte cap a les nostres festes, i dúnió per un projecte comú. Aquest també és lésperit dels nostres festers, oferir el millor de nosaltres als altres. Gràcies en nom dels millors festes del món.

75 Lema

Fira i Festes de la Magdalena 2019

ANIV

ERSA

DE LE S NO ST

RES

FEST

Esteban Gual i Ibáñez Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

President de la Federació Gestora de Gaiates

Benvolguts amics i amigues de la Gaiata 1 “Brancal de la ciutat”: Ja és Magdalena i, com sempre, els castellonencs de naixement i sentiment eixim al carrer per participar en aquest esclat de llum i color, amb l’orgull de reviure la nostra història i les nostres tradicions. Aquestes pàgines són fidel testimoni de la màgia d’una setmana en la qual romers, músics, castelloneres, castelloners i festers inundaran els carrers de la capital durant nou dies i nou nits. I és que tot és possible a Castelló quan desfilen les nostres gaiates. És per a mi tot un honor poder-me dirigir, com a president de la Federació Gestora de Gaiates, a tots el hómens i dones que conformen està dinàmica comissió de l’associació cultural Gaiata 1 “Bancal de la ciutat” que presideix el bon amic Arturo España, i expressar-los la meua més sincera felicitació per la tasca que desenvolupen, sense la qual les nostres festes fundacionals no lluirien amb l’esplendor que mereixen. Però el verdader èxit d’aquest abnegat treball és la participació de socis i veïns, creen un punt de trobada i unió des d’on gaudir d’una llarga setmana de festejos plena d’activitats. Sense aquest compromís, sense la sua presencia i participació, es perdria la raó de ser d’aquest esforç que realitzen les comissions de sector. Per això faig una crida a tots a participar, a viure, a gaudir de la festa. Les festes canviaran durant aquests intensos nou dies el ritme i el pols de tota una ciutat. Gaudiu-la.

75 Lema

Fira i Festes de la Magdalena 2019

ANIV

ERSA

DE LE S NO ST

RES

FEST

Carrer Pintor López, nº39-Bajo 12004 CASTELLÓ Telèfon: 964/ 21 70 81 Email: contacto@pekesport.com Web: www.pekesport.com

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Maria Iturralde i Cubertorer Dama de la Ciutat 2019

75 Lema

Fira i Festes de la Magdalena 2019

ANIV

ERSA

DE LE S NO ST

RES

FEST

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Ana Luisa Pérez i Santacreu Presidenta de la Foguera Sant Blai El 2019 va arribar i, amb ell, noves il·lusions, esforç i treball lluitant per la festa que inunda els vostres carrers. Un any més em dirigisc a vosaltres per a desitjar-vos el millor en aquests dies, en els quals la llum de vostres gaiates il·lumina cada racó de la ciutat. Per molts anys més junts! Des d’Alacant, unint llaços i compartint sentiments, la Foguera Sant Blai us desitgem unes bones festes de la Magdalena 2019.

75 Lema

Fira i Festes de la Magdalena 2019

ANIV

ERSA

DE LE S NO ST

RES

FEST

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

José Francisco Mora i Garzón President Falla L’Ambient Estimats amics i amigues Brancalers, La vostra setmana gran ha arribat. Pertot arreu s’escolten les carcasses, els carrers s’omplin de llum i la mare de Déu del Lledó espera il·lusionada les vostres ofrenes. S’inicia una setmana plena de tradicions, emocions i moments únics i inoblidables. I nosaltres, la vostra falla germana, volem desitjar-vos que gaudiu d’una Magdalena plena d’alegria i felicitat, i esperem poder compartir, com cada any, de dies tan especials com aquests. La germanor que des de fa tant de temps ens uneix fa que sentim un afecte molt especial per les festes de la Magdalena i pels membres de la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”. I per aquest motiu, la Falla l’Ambient us desitgem que gaudiu d’unes festes màgiques.

75 Lema

Fira i Festes de la Magdalena 2019

ANIV

ERSA

DE LE S NO ST

RES

FEST

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Santiago Ballester i Casabuena President Falla Convent de Jerusalem Matemàtic Marzal, Xàtiva i Sant Vicent

La Comissió de la Falla Convent de Jerusalem, Matemàtic Marzal, Xàtiva i Sant Vicent, ens complaem a saludar a l’entranyable Gaiata 1, Brancal de la Ciutat, desitjant que des d’eixe Llindar les seues Madrines, Rebeca Barberán i Gimeno, i Marta Muñoz i Moreno, el President Infantil Marcos Prades i Gómez i el seu President, Arturo España Marzá, en les pròximes Festes de la Magdalena 2019, participen d’unes vivències inoblidables on les seues gaiates, major i infantil, puguen celebrar els premis amb els estendards més distingits. Des de València, Cap i Casal de la Comunitat Valenciana, i recordant l’ancestral Porta de la Boatella, la més pròxima al hui el nostre carrer de Xàtiva, eixida habitual de les caravanes en direcció a Xàtiva, Alzira i Dénia, les nostres Falleres Majors, així com el President Infantil, s’identifiquen amb tan estimada Gaiata, felicitant amb antelació l’èxit de tots els actes festius en què participaran. Com a President d’esta centenària Falla, m’unisc a l’anteriorment exposat i amb l’amistat que vos professem, rebeu les màximes enhorabones per al present exercici fester, junt amb una cordial i forta abraçada.

75 Lema

Fira i Festes de la Magdalena 2019

ANIV

ERSA

DE LE S NO ST

RES

FEST

CARTELL A3 (29,7 x 42 cm)

TARGETES DE VISITA

28 € 30 € Cantells rectes/ Sense plastificar Paper estucat 350 grams

100 250 500 1000

44 52 60 76

1.000 2.500 5.000 10.000

€ € € €

DÍPTIC A4 OBERT A5 TANCAT

TRÍPTIC A4 OBERT B6 TANCAT

1.000 2.500 5.000 10.000

45 93 132 221

€ € € €

61 91 150 260

FLYERS TAMANY A6 FLYERS TAMANY B6 (10,5 x 14,8 cm) (10 x 21 cm)

€ € € €

28 35 39 71

1.000 2.500 5.000 10.000

36 48 67 90

€ € € €

FLYERS TAMANY A5 FLYERS TAMANY A4 (21 x 29,7 cm) (14,8 x 21 cm)

1.000 40 2.500 56 5.000 73 10.000 112

Els preus no inclouen el IVA. - Transport inclòs

€ € € €

1.000 60 € 2.500 86 € 5.000 129 € 10.000 202 €

José Francisco Palomo i Moros Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

President Falla El Caduf Benicarló

Estimats amics de la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat, Tots aquells que formem la Falla El Caduf valorem molt positivament l’agermanament consumat l’any passat amb la vostra Comissió. Som conscients de que la unió de les Falles de Benicarló amb les Festes de la Magdalena de Castelló és beneficiosa per ambdues parts i estem orgullosos de ser, juntament amb vosaltres, els pioners d’aquesta fita. Perquè unir dos festes tan emblemàtiques de la nostra Comunitat com són les Falles i la Magdalena així ha de ser, però en les nostres mans està aconseguir que cada any siga un poc més forta. Donem l’enhorabona al xiquet Marcos Prades i Gómez, President Infantil; a la xiqueta Marta Muñoz i Moreno; Madrina Infantil; i a la senyoreta Rebeca Barberán i Gimeno, Madrina. També al vostre President, en Arturo España i Marzá, per la gran tasca que realitza al capdavant d’una entitat festera com la vostra. Amb aquestes línies, també volem aprofitar per felicitar a la senyoreta Natalia Palacio i Bernad, Reina de les Festes de la Magdalena 2019, molt vinculada a vosaltres des que va ostentar el càrrec de Madrina al 2017; i a la senyoreta María Iturralde i Cubertorer, Dama de la Ciutat i vostra Madrina l’any passat. En nom de tots els cadufers, vos desitjo que gaudiu i visqueu amb intensitat tots els actes i esdeveniments de les Festes de la Magdalena 2019.

75 Lema

Fira i Festes de la Magdalena 2019

ANIV

ERSA

DE LE S NO ST

RES

FEST

La Nostra

Comissió C om issió La nostra Madrina Perfil d’una Madrina Cort d’Honor i Acompanyants

C om issió In fa nt i l La nostra Madrina Infantil Perfil d’una Madrina Infantil Perfil d’un President Infantil Cort d’Honor Infantil i Acompanyants Col·laboradores i Portaestendards

75 Lema:

I ANIVERSAR FESTES

Vítol!

DE LES NOSTRES

Comissió Gaiata 1 Brancal de la Ciutat Fira i Festes de la Magdalena 2019

Comissió 2019 President:

Arturo España i Marzá

President d’Honor:

Andrés Bort i Bort

Vicepresident:

Santiago Quiroga i Alegre

Secretaria:

María Rosa Serret i Meliá

Tresorer:

Ángel Escudero del Toro

Comptador:

José Javier Gormaz i Gormaz

Madrina:

Rebeca Barberán i Gimeno

Madrina 2018 i Dama de la Ciutat 2019:

Maria Iturralde i Cubertorer

Madrina d’Honor:

Carla Batalla i Cortes

Gaiatera d’Honor: Paula Aso i Toledo

Dames d’Honor:

Maria Montañana i Grijalbo Alicia López i Bellés Clara Carceller i Fernández Lourdes Barberán i Gimeno

Acompanyants:

Antonio Arista i Monferrer Victor Palacio i Bernad Santiago Calaforra i Ramada

Vocals

José María Prades i Manzano Marta Gómez i Marín Mayo Ripollés i Basco 34

María Mulet i Ripollés Jose Ignacio Iturralde i Murria Mª Carmen Cubertorer i Almela Anna Albert i Martí Rafaela Meliá i Basco Francisco Batalla i Vivas Dunia Campos i Pérez Dunia Gormaz i Campos Mercedes Agost i Gómez Arturo España i Novoa María España i Novoa Celia Novoa i Mondelo Ana Monge i Sábado Maria Dolores Monferrer i Torrella Pedro José Palacio i Tovar Estela Bernad i Monferrer María Amparo Pitarch i Segura Elena Constanta Rauta Francisco Andrés Rauta Inmaculada Fortanet i Gomez Marina Redó i Fortanet Rosa María Batalla i Serret Cristina Batalla i Serret Sergio Beltrán i Artola Cristobal Colón i Navarro Mar Esteve i Garcia Marco Esteve i Cano Beatriz Iturralde i Cubertorer María Lidón Más i Romero Ana Moreno i Calero Paola Moya i Fibla María Soriano i Ruiz Clara Soler i Sol Carlos Feliu i Usó Carlos Feliu i Mingarro Carmina Usó i Vicente Ana Feliu i Usó Francisco Muñoz i Ibáñez Ana Escudero i Monge Lourdes Gimeno i Guillén

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Presentem als nostres

“Romeus i Julietes”

Perque estimem les nostres festes...

Comissió Infantil 2019 Madrina Infantil 2019: Marta Muñoz i Moreno

Madrina Infantil 2018 i Gaiatera d’Honor: Paula Beltrán i Soler

Madrina d’honor Infantil: Clara Beltrán i Soler

Dames d´honor infantils:

Victoria Alejandra de Francia i Pitarch Clara Colón i Matamoros Lidón Prades i Gómez

Presidente Infantil 2019:

Marcos Prades i Gómez

Acompanyants:

Federico Pablo de Francia i Pitarch Jordi Colón i Matamoros Arnau Colón i Vilaseca Cristobal Colón i Vilaseca

Vocals:

Beatriz Mihael Rauta Lucia Madero i Agost 35

9 1 0 2 a n i r d a M la Ciutat e d l a c n a r B 1 ta Gaia

Rebeca Barberรกn i Gimeno

“

qui juraré? ROMEU Per a ho n u ll o jures; o, si re per ei xa JU LIETA N u ser adoraROMEU Ju eja la copa te l at fa s, jura pe éu de la meua santa que pl es... br que és el d e, bl d'aquests ar per la et creuré . h, no jures idolatria, i JU LIETA A con stant que in lieta ua lluna, ei xa Romeu i Ju speare nvia en la se ca es m a d Shake ca u amor m te a el li e il W qu de ga esfera , no si riable. va resulte tan

Perfil d’una Madrina Rebeca Barberán Gimeno tindrà l’honor de ser la màxima representant como a Madrina de la nostra benvolguda Gaiata Brancal de la Ciutat en aquest curs fester. Amb el seus vint i dos anys ha fet el seu somni realitat, el seu amor fester ho combina amb els seus estudis de batxillerat. La nostra volguda madrina Rebeca sent la festa des de ben menuda. Amb tan sols cinc anys ja ballava en la Escola de Dansa de Castelló, sempre amb un somriure i feliç per formar part de les tradicions castelloneres. Esperant sempre amb il·lusió l´ arribada de la magdalena per ballar i per a fer l’ofrena a la nostra Mare de Déu del Lledó. He tingut la sort, com a germana seua, de compartir tota aquesta felicitat amb ella. Tot aquell que està al seu costat pot donar-se compte de com li brillen el ulls per la nostra festa. Des de que va formar part de la nostra volguda gaiata en el 2015 fins que ha sigut nombrada madrina aquest any, ha viscut la gaiata des de dins, sent dama d’honor i col·laborant en fer gaiata. Ha sigut un honor per a ella compartir els anys passats amb madrines, companyes, amigues com Marina, Natalia i Maria. Aquest any sent orgull de formar part de la Cort de la Regina de les festes Natalia Palacio, la seua amiga, també Maria Iturralde, que forma part de la Cort com a Dama de la Ciutat. Sempre treballadora, fen gaiata i gaudint de cadascun dels actes.

Acompanyada de tots els amics de Brancal de la Ciutat, que son la seua família, dins de la gaiata ha fet amics per sempre, com es el cas de les seues dames, acompanyants, gaiatera d´honor i madrina d´honor: Alicia, Clara, Maria, Paula, Carla, Santi, Victor, als que vol amb tot el cor; jo tinc la sort de poder formar part també de la seua cort d´honor. Amb les col·laboradores i la resta de comissió som l’arrel de Brancal de la Ciutat. “Un esclat de llum sense foc ni fum”... és el seu moment preferit de la setmana gran, la desfilada de gaiates, on Castelló es converteix en la Ciutat de la llum. La commemoració del trasllat de la ciutat des de la colina de la Magdalena és un moment emotiu per a ella. Tot el’esforç durant l’any de fer la gaiata lluir per fí amb orgull castelloner en aquesta desfilada. La il·lusió d´aquest crit “la volteta” per part de tots els assistents la desfilada, fan una nit màgica i esperada per la nostra volguda madrina. Estic segura que aquesta Magdalena serà única i meravellosa per a ella, junt a la seua madrina infantil Marta, el seu president infantil Marcos i el seu president Arturo. Sempre compartint el riure, la il·lusió, els moments amb tota la seua gent, els brancalers. Només em queda per dir-te, tanca els ulls, agafa el moment, sent la màgia, la llum, els colors i l’orgull de ser castellonera.

Autora: Beatriz Iturralde Cubertorer

Autora: Lourdes Barberán Gimeno

ó i s s i m o C

res t s o n s l a u e x i e n o C

” s e t e i l u J i s u e “Rom agd Perquè amen la M

alena 41

Carla Batalla i CortĂŠs

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Madrina dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

Fira i Festes de la Magdalena 2019

Paula Aso i Toledo

Gaiatera dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

Maria MontaĂąana i Grijalbo

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

Fira i Festes de la Magdalena 2019

Alicia López i Bellés

Dama d’Honor

Clara Carceller i FernĂĄndez

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

Lourdes BarberĂĄn i Gimeno

Fira i Festes de la Magdalena 2019

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor

Santiago Quiroga i Alegre

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Vicepresident

Antonio Arista i Monferrer

Fira i Festes de la Magdalena 2019

Acompanyant

VĂctor Palacio i Bernad

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Acompanyant

Santiago Calaforra i Ramada

Fira i Festes de la Magdalena 2019

Acompanyant

Els nostres representants de llauradors... 52

Col.laboradores

Anna Feliu i Usó Paola Moya i Fibla

María Soriano i Ruiz Marina Redó i Fortanet

Portaestendards

Alba Moreno i Verdejo Mar Esteve i García 53

s e r t s o n s Le s e n i r d a m es r o d a r u a de ll

Els nostre s president s de llaurad ors

9 1 0 2 l i t n a f n I Madrina 1 Brancal de la Ciutat Gaiata

Marta MuĂąoz Moreno

“

r va , l. Obse ossinyo r s de l r e s lo é o o b els c m alba; n a a t as a n v a veloç p que ja de llev ia amb d dver tix int els núvols l a e e a u ç q ... teny s’avan r rerola r-me'n e s va n nit. Ja És la te e d'ana es de la ua , com H e . te s m s e y a p e a re le n d ama Shak e s ngixen munta illiam Ja s’exti s cimes de les W . e a d lb a ta l’ de y Julie s mulla Ro m e u sobre le

Perfil d’una Madrina Infantil Benvolguts veïns del sector Brancal de la Ciutat. Aquest any nosaltres, Paula i Clara, tenim el privilegi d’expressar els nostres sentiments cap a la nostra Madrina Infantil. Marta va nàixer el 19 d’Agost de 2008. Nosaltres la vam conèixer fa 2 anys, però aquests anys al seu costat han sigut màgics. Tot va començar un 1 de febrer en les Festes del Carrer Sant Blai, la nostra impressió va ser d’una xiqueta bonica amb els ulls preciosos. Des d’aquell moment hem sigut molt amigues………..sempre juntes! Compartim les mateixes ganes per gaudir de les festes de Castelló i de poder representar al nostre sector. Una de les aficions de Marta són els balls regionals, per això és membre del grup de danses “La Nova Escola”. Escolta Clara!!! També vull parlar de Marta…… Que puc dir de Marta?... Tants moments juntes, només puc dir que enamores a la gent amb el teu somriure. De les festes de la Magdalena el que més li agrada es el Cos Multicolor, la Romeria i la Desfilada de Gaiates. Marta, per si algú no et coneix tant com nosaltres, et definiríem com una xiqueta simpàtica, graciosa i amable. Si ficarem totes les coses bones més els moments que hem viscut juntes ens faltarien fulles en el llibret. Ara mateixa no puc nombrar només un moment del que hem viscut juntes, ja que hi ha molts records importants; com és la presentació de la nostra Gaiata, del que aquest any eres la màxima representant infantil. Com madrina infantil de l’any 2018, només vull dir-te que gaudisques molt de tots els moments del 2019 amb la teua família, amics i gent del món de la festa perquè, per experiència, és inoblidable i meravellós. MAGDALENA!!!

Autora: Beatriz Iturralde Cubertorer Autoras: Paula i Clara Beltrán i Soler

62 62

9 1 0 2 l i t n a f n I t Presiden 1 Brancal de la Ciutat Gaiata

Marcos Prades i Gรณmez

Perfil d’un President Infantil Benvolguts veïns del Brancal de la Ciutat, al llarg dels anys hem tingut moltes ocasions per a escriure sobre situacions, persones i sentiments diferents però és aquest texte el que més emocions ens fa sentir, parlar del nostre estimat Marcos. A penes fa uns dies que ha sigut el seu aniversari, 10 anys. Una data molt especial en la que vam recordar lo xicotet que va nàixer (va ser prematur) i tot el que ha crescut i madurat al llarg d’aquests anys, ens pareix quasi impossible. De Marcos podem dir que és un xiquet rialler, feliç, molt carinyós i responsable. Es tracta d’un xiquet que fa amics allà on va. Estudia 4rt curs de primària al col·legi Escoles Pies de Castellò i la seua assignatura preferida és l’educació física, evidentment no pare quiet ni un segon, li encanta fer esport, dona igual quin, sempre que es puga córrer. També estudia el 3er curs del grau elemental al Conservatori Calasanç de Castelló i el seu instrument és la trompa. Encara recordem el dia que va arribar a casa dient que ja sabia quin instrument volia aprendre a tocar, reia i s’emocionava explicant el so tan bonic que tenia i la forma tan especial de l’instrument. Ni que dir té que quan son pare el veu en eixa passió per la música es desfà. Quan ens van demanar escriure aquest article i vam tindre que parlar de la seua trajectòria festera ens van vindre al cap moltes històries i anècdotes viscudes amb ell en aquests 10 anys, complicades de resumir en unes poques línies. El que sí m’agradaria remarcar es que Marcos ha nascut a una família castellonera de soca amb molta tradició festera. Començant per la seua àvia Tere que va ser dama d’honor a la gaiata 10 a l’any 1961, el seu avi José Prades García vinculat a quasi tots els ents festers de la ciutat i gran estudiós de les nostres tradicions, la seua tia Ana D. que ha segut madrina infantil, dama de la ciutat infantil, madrina i dama de la ciutat; i nosaltres els seus pares que ja ens vam conèixer a la Gaiata 1 formant part de la seua comissió.

I deixant de banda a tota la seua família hem de dir que Marcos també és un amant de les festes de la Magdalena des que va nàixer. Ha participat tots els anys de la festa, pujant a l’ermita els diumenges de romeria, desfilant al pregó infantil,fins i tot quan no caminava al seu carro, anant a portar flors a la nostra Lledonera cada dissabte d’ofrena i tirant tots el coets que pot durant la setmana gran. També dir que des que ha nascut és membre de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta participant en les seues desfilades i actes i, a més a més, va ser patge de Na Violant quan tenia a penes 7 anys. Va ser aleshores quan ens vam adonar de lo importat que és per a ell participar en les nostres tradicions. Ell ens va dir, malgrat ser tan xicotet, que ho volia fer molt bé perquè era un càrrec important. I així va ser, ho va fer de forma excepcional. I ara, aquest any 2019, és el màxim representant dels xiquets del sector del Brancal de la Ciutat. Com sempre, no deixa de sorprendre’ns, ja que quan vam rebre la trucada d’Arturo i li vam preguntar si volia ser president infantil de la Gaiata 1, no ho va dubtar gens, va fer un gran somriure i va dir que “sí”. Des de llavors Marcos ha estat esforçant-se en cada acte i en cada moment en estar al nivell del càrrec que representa. Aquest nomenament ha suposat un canvi molt important en la nostra família per diversos motius. Com ara eixes nits de Palau, que tant ens preocupaven, i que ja formen part de les nostres rutines i que Marcos espera cada setmana amb il·lusió per a trobar-se amb el seus nous amics, un grup de xiquets fantàstics en el que passa moments únics. O com la nostra nova família gaiatera, que ens ha acollit amb els braços oberts i que sempre estaran al nostre cor. Tot i dient això no més ens resta dir l’orgullosos que estem del nostre fillet, desitjar-li un any molt i molt Autora: Beatriz Iturralde Cubertofeliç com a president infantil, que disfrute de cada rerde cada experiencia i que ho guarde al seu moment, cor com a records inoblidables. Els seus pares Chema Prades i Marta Gómez

l i t n a f n I ó i s s i m Co

s t u n e m s e r t s o n s l Conei xeu a

” s e t e i l u J i s u e m “Ro Magdalena la en m a é b m ta Perquè ells

Clara BeltrĂĄn i Soler

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Madrina dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil

Paula BeltrĂĄn i Soler

Fira i Festes de la Magdalena 2019

r Gaiatera dâ&#x20AC;&#x2122;Hono Infantil

Victoria Alejandra de Francia i Pitarch

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil

Clara ColĂłn i Matamoros

Fira i Festes de la Magdalena 2019

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil

Lidón Prades i Gómez

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Dama d’Honor Infantil

Federico Pablo de Francia i Pitarch

Fira i Festes de la Magdalena 2019

Acompanyant

Jordi Colรณn i Matamoros

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Acompanyant

Fira i Festes de la Magdalena 2019

Arnau Colรณn i Vilaseca

Acompanyant

Cristobal Colรณn i Vilaseca

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Acompanyant

HIMNE DE BRANCAL DE LA CIUTAT ----------------------------------------Per la porta “migjornera” sense fum i sense flama neix la Gaiata primera del Poble de Castelló. Les taronges són bandera del Raval que ens atresora d’una arrel castellonera de les bones, la millor. Vore a la Festa les nostres Dones es la tempesta que fa que plores de la emoció... Són les xiquetes més guapes de Castelló! Sant Cristofol ens resguarda... del mal que vinga... i que ens aguarda Sant Francesc ens il·lumina... vestint la Verge... de clavellina Processons i algarabia... per la persona... que aquí ens arriba Som Brancal i Lledoneros... Orgull de soca... Castelloneros. Festes de la Magdalena... de nostra terra... de Festa Plena Un Pregó ens anuciaria... que som en vespra... de Romería Omplirem de flors L’ermita... mai no falten... amb aquesta cita Som Brancal i Lledoneros... Orgull de soca... Castelloneros. ¡¡És un gran goig poder viure... al Brancal de la Ciutat!! Sant Cristòfol ens resguarda... del mal que vinga... i que ens aguarda Sant Francesc ens il·lumina... vestint la Verge... de clavellina Som de rotllo i som de canya... cinteta verda... platja i muntanya Som Brancal i Lledoneros... Orgull de soca... Castelloneros.

Autor: Arturo España i Marzá

Els nostres

Monuments La nostra gaiata La nostra gaiata infantil Fent gaiata

La nostra Gaiata

Lema: Somnis Artistes: Ángel Escudero del Toro Equip Matadero 80

La nostra Gaiata Infantil

Lema: “Il.lusions i tradicions” Artistes: Ángel Escudero del Toro Equip Matadero 81

Fent gaiata Coneixent als nostres “Romeus i Julietes”

Esdeveniments Records Magdalena 2018 Els nostres premis Magdalena 2018 Nomenaments PresentaciĂł 2019 Actes gaiaters InstantĂ nies

Records

Magdalena 2018

Els millors records de la millor Ă¨poca de lâ&#x20AC;&#x2122;any

Records Magdalena 2018

La Gaiata Brancal de la Ciutat rep un premi per difondre el valencià

Magdalena 2018

La conselleria d’Educació, Investigació Cultura i Esport va entregar els premis a les gaiates i colles que han segut guardonades per la promoció i l’ús del valencià en els llibrets de les Festes de la Magdalena 2018. Al lliurament va assistir el conseller Vicent Marzà, acompanyat pel director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano. Política Lingüística ha entregat un total de 18 premis en dues modalitats: gaiates i colles, que rebran 33.100 euros. Això suposa un augment de 2.000 euros més que l’any anterior. Segons el Conseller Marzà “la festa, la Magdalena, és un element vertebrador, fa que ens reconeguem com a grup, ens dota d’un sentiment de pertinença. El mateix passa amb la llengua i és per això que els premis als llibrets de les festes de la Magdalena uneixen les dues qüestions”. Pel que representa a la modalitat de gaiates, l’Associació Gaiata 1 Brancal de la Ciutat ha guanyat el primer premi, dotat amb 4.000 euros; el segon premi ha sigut atorgat a la Associació Cultural Gaiata Farola-Ravalet, que rebrà 3.500 euros i el tercer premi, amb una dotació de 3.000 euros, ha recaigut en l’Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol . A més s’ha concedit un quart premi de 2.000 euros a l’Associació Cultural Gaiata 9 L’Espartera de Castelló, i un cinquè guardó, que ha sigut per a l’Associació Cultural Gaiata 8 Portal de l’Om, que rebrà 1.400 euros. També s’han concedit altres cinc guardons amb una dotació de 1.000 euros per a l’Associació Cultural Gaiata 17 de Castelló, la Gaiata 5 Horts dels Corders, la Associació Cultural Gaiata 13 Sensal, la Associació Gaiata 3 Porta del Sol i la Gaiata 19 La Cultural. Finalment, la Gaiata 2 Fadrell, la Associació cultural Gaiata 7 Cor de la Ciutat, la Associació Cultural Gaiata 14 Castàlia i la Associació Cultural Gaiata 4 l’Armelar, han rebut quatre premis de 800 euros. En la modalitat de colles, el primer premi ha recaigut en la Associació Colla Rebombori de Castelló, dotat amb 3.500 euros; el segon premi ha sigut per a la Associació Cultural El Magre, guardonada amb una quantia de 3.000 euros; el tercer premi, amb una dotació de 2.500 euros, s’ha concedit a la Associació Colla L’Olla, i el quart premi, de 2.000 euros, s’ha atorgat a la Colla el Pixaví.

100

1r Premi: Promoció de l’Us del Valencià en l’Ambit de les Festes de la Magdalena

101

Els nostres presidents i madrines (1945 - 2018)

MADRINES

2006 · Miriam Telo Burniol

2005 · Alvaro Ferragut Alegre

1945 · Amelin Gimeno Tomás

2007 · Eva Giorgetta Modesto

2006 · Alvaro Ferragut Alegre

1946 · Concepción Breva Nebot

2008 · María Mulet Ripollés

2007 · vicente Llopis Ramos

1947 · Dorín Domenech Ripollés

2009 · Patricia Amat Diago

2008 · Borja Gil Carceller

1948 · María Luisa Matutano Nebot

2010 · María España Novoa

2009 · Borja Gil Carceller

1949 · Maruja Llopis Peris

2011 · Laura Roca García

2011 · Vicente Solaz Vilarroig

1950 · Pilar Agut Nebot

2012 · Dunia Gormaz Campos

2012 · Carlos Feliu Usó

1951 · Conepción Vilar Font

2013 · Eugenia Frias Llorens

2015 · Javier Prada Viciano

1952 · Teresa Antonia Gomis Vidal

2014 · Alexandra Vicent Salvador

2019 · Marcos Prades Gómez

1953 · María Consuelo Lavall Gimeno

2015 · Carolina Tarrega Beltrán

1954 · Mª Antonia Barrachina Monterde

2016 · Marina Redó Fortanet

1955 · Carmen Gloria Navarro Camany

2017 · Natalia Palacio Bernad

MADRINES INFANTILS

1956 · María Amparo Olcina Bertomeu

2018 · María Iturralde Cubertorer

1970 · Gloria Baquero López

1957 · Matilde Godes Archilés

2019 · Rebeca Barberán Gimeno

1971 · Begoña Navarro Amat

1958 · Maria Mercedes Aparici Barberá

1972 · Mónica Soler Monzonís

1959 · Guillermina Lavall Gimeno

1973 · María José Mir Causanilles

1960 · Adelita Gozalbo Ruiz

PRESIDENTS

1961 · Magda Betoret Pedreño

1945 · Juan Bta Bernat Gabaldá

1975 · Gloria Mir Causanilles

1962 · Paqui Solsona Lope

1946 · Juan Tomás Martí

1976 · María Teresa Oñate Pitarch

1963 · Rosario Rochera Monfort

1947-1949 · Enrique Reverter Meseguer

1977 · Amparo Caballer Ros

1964 · Rosa María Meliá Felip

1950-1951 · Vicente Valls Queral

1978 · María Gual Luis

1965 · María Martín Trilles

1952 · Juan Querol Antolí

1979 · Ester Oms Llago

1966 · Josefa Safont Celda

1953-1954 · José Rubio Pallarés

1980 · Mónica Gómez Martí

1967 · Pepita Catalán Valero

1955-1956 · Olegario Vilar Muñoz

1981 · María Isabel Cadroy Parra

1968 · Consolación Crespo Toledo

1957 · Vicente Sanchis Giner

1982 · Eva María Gozalbo Boix

1969 · Alejandra Sidro Bou

1958 · Victor Pauls Pruñonosa

1983 · Ana Dolores Prades Manzano

1970 · Carmen Gómez Delibano

1959-1961 · Pedro Felip Marco

1984 · Cristina Gozalbo Boix

1971 · Rosa Salvá Trilles

1962-1963 · Jose Adsuara Mundina

1972 · Rocio Ribes Fernández

1964 · Juan José Gozalbo Barrachina

1973 · Josefina Iglesias Barrachina

1965-1966 · Diego García Valenciano

1974 · Pilar Gimeno Escrig

1967-1968 ·José Rovira Balaguer

1975 · María Pilar Roures del Río

1969 · Antonio Soriano Fabregat

1976 · María Teresa Calvo Agustina

1970-1972 · Eduardo Mas del Río

1977 · María del Carmen Rubio Antonio

1973 · Antonio Mir Monroig

1978 · Gloria Baquero López

1974-1975 · Eduardo Mas del Río

1979 · Elisabeth Breva Almerich

1976-1977 · José Ramón Navarro Albert

1980 · Gema Rubio Antonio 1981 · Antonia María García Edo 1982 · Nuria Fenollosa Mateu 1983 · Inmaculada Cantavella Zarzoso 1984 · María Pilar Oñate Gómez 1985 · Maria teresa Perez Moliner 1986 · Gela Moreno Tomé 1987 · Rosa María Olucha Varella 1988 · Eva Vilarroig Moya

1978-1992 · Manuel Mollá García 1993-1995 · Vicente Ros Segura 1996-1997 · Hipólito Aded Guerra 1998-2000 · Rafael Zafón Aparici 2001-2003 · José de la Rubia Carmona 2004-2015 · Andrés Bort Bort 2016-2017 · Andrés Bort Bort 2017-2019 · Arturo España Marzá

102

1985 · María Gozalbo Boix 1986 · Lledó Museros Cabedo 1987 · Ruth Olucha Varella 1988 · Laura Menéndez Monzonís 1989 · Marina Navarro Torres 1990 · María Mercedes Agost Gómez 1991 · Loli Peñarrocha Alós 1992 · Ruth Mas Rafels 1993 · Rocio Adelantado Vidal 1994 · Carla Hernández Vela 1995 · Lara Fabregat Alcón 1996 · Eva Hernández Vela 1997 · Laura Amat Renau 1998 ·Sara Climent Vallano 1999 · Carmen del Mar Zafón Aparicio 2000 · Raquel Amat Renau 2001 · Sheila Arrufat Muriach 2002 · Rebeca Castell Mampel 2003 · Alexandra Vicent Salvador

1989 · Ana Dolores Prades Manzano 1990 · Carolina Cortés Fornés

1974 · Mariona Navarro Amat

2004 · Raquel Parra Sánchez

1991 · Lidón Vicente Vives

PRESIDENTS INFANTILS

1992 · Alejandra García Ferrer

1987 · José María Prades Manzano

2006 · Andrea Palacios Pardo

1993 · Marina Bravo Suárez

1989 · José Manuel Gozalbo Boix

2007 · Ana Frias Llorens

1994 · Laura Simón Monterde

1990 · Ignacio Camahort Climent

2008 · Rocío Llopis Ramos

1995 · Zoraida Martínez Rubio

1992 · Ignacio Peñarrocha Alós

2009 · María Iturralde Cubertorer

1996 · Angela Safont Piñón

1995 · Raúl Cano Gómez

2010 · Rosa María Batalla Serret

1997 · Rebeca Salt Garrigues

1996 · Eduardo Mas Ráfels

2011 · Carlota Samit Vilarroig

1998 · Eva Prades Molla

1997 · Enrique Gil Carceller

2012 · Anna Feliu Usó

1999 · Sandra Bort García

1998 · Christian Carratalá Blasco

2013 · Beatriz Iturralde Cubertorer

2000 · Ana Arechavaleta Guinot

1999 · Héctor Renau Miralles

2014 · Cristina Batalla Serret

2001 · Laura Roca García

2000 · Ignacio Zafón Escuder

2015 · Ana Escudero Monge

2002 · Ana Arechavaleta Guinot

2001 · Francisco Roca García

2016 · Lucia Madero Agost

2003 · Lorena Isasi Pérez

2002 · Héctor Renau Miralles

2017 · Andrea Renau Telo

2004 · Miriam Telo Burniol

2003 · Nacho Babiloni Chust

2018 · Paula Beltrán Soler

2005 · Susana Babiloni Chust

2004 · Héctor Renau Miralles

2019 · Marta Muñoz Moreno

2005 · María del Mar Ruíz Gargori

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

Nomenaments

103

AN IV LE S ER NO ST SA RE S FE RI ST

Presentaciรณ 2019

104

Presentaciรณ 2019

105

106

Presentaciรณ 2019

107

108

Presentaciรณ 2019

109

110

Presentaciรณ 2019

111

LE S

AR I

RE S

IV E

Ressó de la nostra presentació Ple absolut en el Palau de la Festa

Marta i Rebeca s’eleven al trono del Brancal de la Ciutat La gaiata 1 va oferir un espectacular tribut a Michael Jackson amb actuacions musicals i balls en honor a les seues madrines. Federico Moreno Figueres ---------------------------------------------------------------------------------------------

a més de nou anys que ens va deixar un dels referents musicals del passat segle, Michael Jackson. La seua música, els seus balls i el seu carisma van ser únics, pràcticament inassolibles per a qualsevol altre artista. Per això, la comissió del Brancal de la Ciutat va decidir retre homenatge al Rei del Pop en la presentació de les seues madrines per a la festes de la Magdalena 2019, Marta Muñoz Moreno i Rebeca Barberán Gimeno. Una nit màgica, especial i inoblidable per a les grans protagonistes de la Gaiata 1. La gèlida nit, amb no més 10 graus en l’exterior del Palau de la Festa, no va evitar que el recinte lluïra espectacular. Els membres de la comissió van estar acompanyats per nombrosos amics que no van voler perdre’s la vetllada. Una vetllada que va començar amb un espectacular castell de focs artificials com a preludi a la cerimònia. La gala del Brancal de la Ciutat va ser dinàmica, entretinguda i repleta d’actuacions musicals i balls en record de Michael Jackson. Les seues cançons van acompanyar a les dames i madrines en el seu camí cap a l’escenari. Les

112

primeres a pujar a la platea van ser les porta-estendards. Alba Moreno Verdejo i Mar Esteve García, acompanyades per les col·laboradores Marina Redó Fortanet, María Soriano Ruiz, Ana Feliu Usó i Paola Moya Fibla. Poc després, les presentadores de l’acte, Ana, Beatriz i Lucia, van sol·licitar la presència de les màximes representants de la gaiata 1 en les festes del 2018, Paula Beltrán Soler i María Iturralde Cubertorer, acompanyada del vicepresident de la comissió Santiago Quiroga Alegre. Tot seguit va ser el torn de les dames d’honor infantils, Lidón Prades Gómez, Clara Colón Matamoros i Victoria Alejandra de Francia Pitarch, que van pujar a l’escenari amb Arnau Colón Vilaseca, Cristobal Colón Vilaseca, Jordi Colón Matamoros i Federico Pablo de Francia Pitarch. L’última a ocupar el seu lloc va ser la madrina d’honor infantil, Clara Beltrán Soler. Totes elles van rebre les bandes acreditatives i els tradicionals rams de flors, de la mà dels presidents, Marcos Prades Gómez i Arturo España Marzà. Abans de presentar a la resta de la comissió, la gaiata 1 va oferir una actuació carregada de simbolisme amb un missatge en defensa del mediambient.

El Periódico Mediterráneo · Dilluns 26 de Novembre 2018 · Article transcrit ---------------------------------------------------------------------------------------------

L’escenari del Palau, que es va vestir 100% audiovisual, amb una gran pantalla en la qual es podria seguir la presentació, va rebre a les dames d’honor del Brancal de la Ciutat, Alicia López Bellés, Clara Carceller Fernández, María Montañana Grijalbo, Lourdes Barberán Gimeno, així com a la gaiatera d’honor, Paula Aso Toledo; i la madrina d’honor, Clara Batalla Cortes, que van ocupar les seues butaques al costat de Victor Palacio Bernad, Antonio Arista Monferrer, Omar García Oller, Héctor Martínez Clemente, Cristóbal García Soler i Santiago Calaforra Ramada, respectivament. Un dels moments àlgids de la vetllada va ser l’entrada de les madrines de la Magdalena 2019, Marta Muñoz Moreno i Rebeca Barberán Gimeno, de la mà del president infantil, Marcos Prades Gómez i del president de la gaiata Arturo España Marzà. Ambdues van rebre les bandes de la mà de les seues predecessores que amb les quals es van fondre en un sincer i emotiva abraçada abans d’ocupar el seu lloc en el més alt de l’escenari del Palau.

banda verda vestida de castellonera, amb la insígnia d’or de la comissió, sota el seu unànime i calorós aplaudiment. La gaiata va entregar un guardó més en la seua gran nit. En aquest cas, l’empresa d’automòbils Marzà SL, va rebre el premi Brancaler 2019 que va recollir el gerent de l’entitat, José Vicente Guardino Roca. En la màgica nit en honor de Marta i Rebeca no va faltar l’ofrena d’organitzacions com el Club Esportiu Castelló, el Centre Gallec, l’associació Festes de la Verge del Carmen, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, l’Ajuntament de Benassal, la falla Universitat Politècnica de València, la foguera San Blai d’Alacant, la Federació de Colles i la Gestora de Gaiates, entre moltes altres. Abans d’acabar la cerimònia, els ballarins i cantants del xou musical es van fusionar amb el públic per a cantar i ballar junts una última cançó abans d’acomiadar la cita del Brancal.

Brancal de la Ciutat va homenatjar la reina de les festes de Castelló, Natalia Palacio Bernad, madrina de la gaiata en el 2017 i que va lluir la 113

Actes Gaiaters

2018 - 2019 Un any ple d'emocions

114

Actes Gaiaters 2018

115

116

InstantĂ nies

117

118

InstantĂ nies Retro

119

Perfil d'una Reina 2018… Juliol… divendres darrer… espera tibant, temor profund, passió immensa, anhel infinit. Un politon sempre quotidià requereix l'atenció, els nervis afloren amb tota la intensitat possible, una trèmula mà aconsegueix acostar el telèfon cap a l'orella atropelladament, a l'altre costat… una veu, un anunci, en aquest costat… el plor feliç del goig, la percepció de la immensitat… “Natalia Palacio Bernad?”, s'escolta, i sobtadament tot s'embolica de llum infinita, d'intenses mirades, de verda seda brodada en or, de milers d'ànimes que durant dotze llunes es veuran reflectides en la seua majestuosa ambaixadora. La Festa ja reconeixia la seua empremta des de 1998 quan “Farola-Ravalet” contribuïa a la seua formació en el sentiment més profund del respecte per les tradicions que van encunyar els nostres avantpassats, deixant el testimoni al “ Portal de L’Om” que vera elevat l'orgull i l'honor d'una xicoteta Madrina fins a formar part de la Cort Infantil com a Dama de la Ciutat en 2005. Sense parar mai el vincle amb “l’esclat de llum sense foc ni fum”, van poder complaure's de la seua contribució tant els Festes de Carrer (com panera de Sant Roc) quant la Germandat del Cavallers de la Conquesta encarnant Na Margarida fins a sentir l'alé que el “Brancal de la Ciutat” li brindaria com un pas més cap a les profunditats de l’orgull de genealogia aportant una intensa implicació amb la recompensa posterior Madrina de la Gaiata i Dama de la Cort. Hui neta, filla, germana, senyoreta i Reina, de profund sentiment familiar, de conscient percepció de la responsabilitat que la representació d'una Ciutat comporta. El profund respecte per les arrels i tradicions d'un poble, l'excel·lència per a aportar la calor humana cap a la ciutadania, la capacitat de contribuir a engrandir la imatge d'una societat orgullosa de la seua història, són els signes d'identitat que destaquen en una Reina de les Festes de Castelló, són els signes d'identitat de Natalia Palacio Bernad que, units a la sensatesa que proporcionen tant l'educació acadèmica com l'adquirida en el si familiar, el profund castellonerisme, la sinceritat cap a l'amistat, la imponent bellesa, la dolçor més exquisida i el convenciment de portar el compromís adquirit al punt més elevat, deixen molt poc espai per al dubte i una gran certesa per a assegurar un regnat plagat d'excel·lències que la posteritat recordarà entre imatges inesborrables i moments inoblidables d'una població que una vegada més rep la més alta figura festera des del si d'una orgullosa Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”. L'esplendor d'una Dona castellonera, una Reina que, sens dubte, marcarà el 2019 en les ments del Món de la Festa i de la societat castellonenca amb el ple coneixement que la banda verda que creua el seu pit suporta el pes de Gaiates, Colles, Ens vinculats, Festes de Carrer, infants i adults d'una Plana que es mantindrà als seus peus incondicionalment. Espill d'una passió… Reina de les Festes 2019, la nostra Reina…

Natalia Palacio i Bernad Autor: Arturo España i Marzá

120

Natalia Palacio i Bernad 121

122

“BRANCALER” DE L’ANY 2019

Quan la Junta directiva del Brancal de la Ciutat estudiava la possibilitat de crear un reconeixement cap a les persones o entitats que col·laboren, d’una o d’altra forma, en el desenvolupament de les activitats de la Comissió de la Gaiata, bategava en l’aire la necessitat d’exterioritzar la gratitud que devem cap als qui depositen el seu suport en favor de les Associacions Culturals que, amb la seua labor altruista, contribueixen a la labor social d’enaltir les Festes de la Ciutat com a element significatiu d’un sentiment comú. Tal com es va fer patent en la Presentació de la Gaiata el passat 24 de Novembre de 2018 en el Palau de la Festa...“Amb la iniciativa de la Junta Directiva del Brancal de la Ciutat i aprovat per unanimitat en l’Assemblea General de socis celebrada el passat 26 d’Octubre, s’establix atorgar amb la denominació de “Brancaler de l’any” un reconeixement públic anual a les persones o entitats que amb el seu suport i col·laboració amb la Gaiata 1 contribuïxen especialment en l’esdevindre de les Festes del Sector i, per tant, de la ciutat de Castelló”… la decisió unànime de la Junta directiva recolzada per l’Assemblea General de socis va decidir que , indubtablement, el reconeixement havia de recaure en la figura de l’Empresa que des de temps immemorials mantenia el suport cap a les activitats culturals del Brancal de la Ciutat així com cap a altres entitats i Associacions de Castelló i província… MARZA,S.L. MARZA, S.L. referent del desenvolupament empresarial de la ciutat de Castelló i puntal indiscutible del sector automobilístic, responsable de la distribució a la nostra ciutat de marques capdavanteres a nivell internacional com ho són AUDI, VOLKSWAGEN o SKODA i veí del sector del Brancal de la Ciutat durant la major part de la seua existència, manté la seua col·laboració amb la Gaiata 1 encara havent traslladat les seues instal·lacions a l’Avinguda Lairón, 60 de la Ciutat del Transport a causa de la magnitud que han aconseguit les marques que representa i on ja acollira la presentació del llibret de la Gaiata 1 el passat 2018.

Entre altres coses, resulta inesborrable en el record de Madrines, Presidents, socis, veins i amics del Brancal de la Ciutat, les presentacions del llibret de Festes que la Gaiata 1 elabora cada any per a les Festes de la Magdalena i que, en la seua presentació en les instal·lacions de MARZA, S.L., troba la solemnitat, el caliu, la repercussió i l’excel·lència que impulsen l’obstinació per millorar any rere any la confecció de la nostra publicació. I, com no podia ser d’una altra forma, de la mà del President del Brancal de la Ciutat en Arturo España Marzá, va rebre el guardó de Brancaler de l’any 2019 dissenyat per a l’ocasió el senyor D. José Vicente Guardino Roca, Director i Gerent de MARZA, S.L. des de 2002, ànima directiva de l’Empresa i persona vinculada a les Festes, esports i tradicions tant de Castelló com de la província. Nascut a Borriana i castellonenc de cor i adopció, Alcaid per la Host del Castell Vell, President d’Honor de la Gaiata 1 i col·laborador de la Junta de Festes proporcionant la mobilitat de Reines de les Festes i les seues Corts en multitud d’ocasions. José Vicente Guardino que en el seu moment va recollir el testimoni de Jaime Alcón en la direcció de l’Empresa ha tingut l’honor en 2018 de celebrar els 100 anys de vida de MARZA,S.L. amb unes esplèndides jornades que quedaran en el record de Castelló i provincia. Des del Brancal de la Ciutat, la teua Gaiata, tan sols dir… ENHORABONA! Gràcies MARZA, gràcies Pepe !! 123

ARTICLE INÈDIT •

S LE

Articles 1945: cruesa i esperança

ENTORN •

Seguint la pista d'un desconegut viatger...

•

El quiosc Campos

•

La Caserna de Sant Francesc en 1945

ESTRUCTURA SOCIAL •

L'entorn socio-cultural de l'origen de la festa

•

La gaiata és un esclat de llum sense foc ni fum

ESTRUCTURA FESTIVA •

La “Junta Central de Festejos de la Magdalena” de 1945

•

Les Festes de la Magdalena a través del seu cartell anunciador. Cartell de 1945

LA FESTA •

1945 ... Comencen les festes, i es documenta

•

Entrevista a “Galán de Noche"

•

L'esdeveniment esportiu com a element dinamitzador de les Festes de la Magdalena

•

El llibret de la Gaiata 1 de 1945

•

Crònica de la romeria a la Magdalena de 1945

•

Com serien les gaiates del 45?

•

Les primeres gaiates monumentals de 1945

•

Les 12 primeres ... Les “Madrines” de l'any 1945

CONTE INFANTIL •

On s'ha amagat enguany l'estrella?

125

126

ARTICLES

1945: cruesa i esperança Autor: Joan Feliu

75 RSARI ANIVETRE S FESTES

Universitat Jaume I

DE LES NOS

Em costa imaginar com era la vida a Castelló el 1945, una ciutat de tot just 40.000 habitants que començava a superar el més dur de la postguerra, i que no podia fer-ho sense ferides. Crec que va haver de ser una vida dura, però no desesperançada. Vistos des de la perspectiva dels anys passats, aquells van ser temps molt contradictoris, moments de finals i principis, amb la derrota propera del feixisme europeu, la pervivència de la por i la repressió del franquisme, i la lluita per començar a viure un temps de pau i recuperació. Supose que les alegries quotidianes de l’esdevenir de la nostra existència s’obrien pas, malgrat tot. Em resulta exemplar el que va passar amb el C.D. Castelló, que havia pujat a primera divisió el 1941, i acabava d’inaugurar l’estadi Castalia. En la fotografia del moment, la qual hauria de ser un símbol de la prosperitat de la ciutat, no puc però desenfocar la benedicció de l’Arxipreste i la missa de campanya o les dues hores d’exhibicions gimnàstiques a càrrec de la Sección Femenina i del Frente de Juventudes. Una imatge molt propera a les celebracions feixistes que semblen de llocs llunyans. Les brases del foc de les bombes estaven encara calentes, però, ja a la tarda, es va celebrar el partit de futbol entre l’Atlético Aviación i el C.D. Castelló, vencent els albinegres per 2-1. I molts es van anar a sa casa contents. Si es pensa en l’art d’aquells anys, no podem deixar d’esmentar la interessant construcció que perviu, la Torre Marathon, exemple de l’estètica arquitectònica del moment, pensada com un símbol de l’esport més pur (es va convertir en marcador molts anys després), inspirada en el neoclassicisme i l’art decó (denominat a Alemanya com decó sobri). L’admiració (compartida pel nazisme i el feixisme) per les cultures clàssiques de la Mediterrània antiga (recordem el nom original de la torre), suposava utilitzar aquest tipus de símbols i justificar el seu significat sobre la base d’una ascendència racial espúria que es volia pura. Castelló despertava, és cert, però en una societat autàrquica. A partir de 1945 es van dur a terme una sèrie de reformes urbanes, el 1947 es va construir el Mercat Central a la Plaça Major, la urbanització de l’Hort dels corders i la creació de la plaça de Cardona Vives,

Article que ha participat en el concurs al millor article inèdit dins del concurs de llibret Magdalena 2019. ----------------------------------------------------------------------------------Article Inèdit

127

unint el Carrer Colom amb l’Avinguda del Mar. Tot això perviu, testimoni de com la vida s’obre pas, encara que siga en una època marcada per l’autocomplaença i les oportunitats perdudes. Recordem que fins a 1952 no es va recuperar l’índex de PIB per càpita que es tenia en 1935, i que no va ser fins a 1951 quan es va produir un canvi de Govern que incloïa alguns ministres crítics amb la política autàrquica i partidaris d’introduir reformes de signe liberalitzador. El 1945, amb les ferides encara supurant i les culpes individuals i col·lectives pendents de càstig o contrició, s’institucionalitzaven les festes de la Magdalena. Supose que la felicitat és més notòria si està embolicada de manca de llibertat, si sorgeix per damunt de centenars de milers de morts en els fronts de batalla i en les rereguardes; per damunt de milers de víctimes de la repressió; per damunt dels morts per fam, privacions i malalties; per damunt de la depuració ideològica i el fonamentalisme religiós. La societat espanyola va ser una societat, a més de empobrida, temorosa. Però eren temps de fins i principis, com deia. A Londres, el rei Jordi VI inaugurava solemnement els treballs preparatoris de l’Organització de les Nacions Unides, mentre José Giral formava govern a l’exili a Mèxic. Moria Anna Frank al camp de concentració de Bergen-Belsen mentre Joaquín Calvo Sotelo estrenava La presó infinita. Adolf Hitler es suïcidava amb la seva esposa Eva Braun un dia abans de l’arribada de les tropes soviètiques al seu búnquer a Berlín, mentre el doctor Antonio Vallejo-Nágera publicava el primer tractat espanyol de psiquiatria. Es filmava ¿Àngel o dimoni? d’Otto Preminger i Recorda d’Alfred Hitchcock, mentre Roberto Rossellini mostrava Roma, ciutat oberta. Moria Ignacio Zuloaga i naixien José Luis Perales i Carmen Maura (i la meva mare, dit siga de pas). Vull dir que, igual que explicava l’ historiador anglès Tony Judt, el nostre Castelló, la nostra Espanya i la nostra Europa postnacional, la de l’estat del benestar, cooperativa i pacífica, no ve d’un projecte optimista, ambiciós, analític, imaginat amb molta retrospectiva per els euroidealistes d’avui, sinó d’una època molt més gris. Som fruit d’una ansietat per un futur millor que és, al seu torn, producte de la inseguretat d’una època crua. L’art que va sorgir en aquesta època vibrant i turbulenta retrata també les pors d’avui, va ser el brou de cultiu de l’era dels dubtes i l’ansietat global que vivim en l’actualitat. Aquests anys van constituir sens dubte un moment decisiu que va marcar un punt d’inflexió en la història global. Van tenir l’híbrid caràcter de final i inici: els països europeus minvaven la seva influència com a centres creatius, la cultura popular ascendia cap a l’alta cultura, passava el boom dels mitjans de comunicació i, a ritme ascendent, es produïa l’hegemonia de l’art contemporani de Els Estats Units. Si hagués de triar una tendència artística representativa d’aquests anys, lamentablement no a Castelló ni a Espanya, seria l’Art Brut, un terme encunyat precisament en 1945 per Jean Dubuffet per a referir-se a l’art creat per gents alienes al món artístic, sense una formació acadèmica. Segons ell, tots tenim un potencial creatiu que les normes socials anul·len. És el cas de l’art creat per bojos, autodidactes,

-----------------------------------------------------------------------------------

Article Inèdit 128

ARTICLES

inadaptats, nens, gent gran. El bell és el contrari de tot allò vital i estimulant, la bellesa és pura secreció de la cultura com els càlculs ho són del ronyó, deia Dubuffet. La cultura oficial era tan rígida que ofega la invenció i estigmatitza com sense valor tot el que no entrava dins dels seus excloent límits. L’Art Brut va consistir en defensar l’absència de formació artística, la ignorància de tota tradició cultural, la reinvenció de les etapes de l’acte creador, l’elaboració de l’obra en l’anonimat i en el desenvolupament autàrquic de les produccions. Va ser per tant un art eclèctic, d’obres no encasellables, realitzades amb una política d’abstenció pel que fa a tota operació comercial. Se li va nomenar també Art Marginal, fora dels límits de la cultura oficial. Potser per això m’agrade i entenga que sorgís en aquell precís any: 1945. Un art brutal, marginal, que naix en uns anys que per a la major part dels espanyols van ser, senzillament, els de la fam, de l’estraperlo, de l’escassetat dels productes més necessaris, del racionament, de les malalties, de la manca d’aigua, dels talls en el subministrament d’energia, de l’enfonsament dels salaris, de l’empitjorament de les condicions laborals, del fred i els penellons. Comparativament, la depressió postbèl·lica espanyola va ser molt més intensa i llarga que la dels països europeus afectats per la Segona Guerra Mundial, però el record de la guerra devia provocar la necessitat de mirar cap endavant, malgrat tot, o millor dit, tancar els ulls i tirar endavant. 1945 és també el títol d’una pel·lícula hongaresa de Ferenc Török que es va estrenar a Espanya l’any passat: la història comença un sufocant dia d’agost de l’any que ens ocupa, els habitants d’un poble es preparen per al casament del fill del funcionari de l’ajuntament. Mentrestant, dos jueus ortodoxos arriben a l’estació de tren del poble amb unes misterioses caixes. El funcionari de l’ajuntament tem que siguen hereus dels jueus que van fer fora del poble i espera que reclamen les propietats que els van ser arrabassades injustament durant la Segona Guerra Mundial. Altres habitants del poble tenen por que vinguen més supervivents, amenaçant així les propietats i possessions que ara són seves. Al final es tracta de tirar endavant, com deia, encara que siga negant el passat, encara que siga injust. I això és el que degue fer molta gent. Altra però... 1945 és també l’any en què Carmen Laforet rep el I Premi Nadal, per la seva novel·la Nada. Quan la vaig llegir sent molt jove em vaig enfrontar per primera vegada i de manera molt clara a la nuesa emocional. És aquest tipus de novel·la que sorprèn el lector quan és capaç d’adonar-se del que transmet i no només del que conta. Crec que és el més Brut que es va fer a Espanya. La crítica va elogiar l’estil sobri i senzill de la seva prosa, associant-lo a la joventut de l’autora, però la seva lectura produeix un efecte estètic. Quan es descriu l’interior d’Aribau és més que expressionisme, és distorsió de la realitat, és estètica del lletgisme, és l’essència de l’Art Brut que permet a l’escriptora construir una atmosfera asfixiant que simbolitza l’empobriment de la família i la seva degradació moral, la seva nul·la possibilitat de futur. Nada és pessimista, però no desesperançada. Com Castelló en 1945. I si llavors van poder sortir coses bones, malgrat tot, què no podrem fer ara! »

----------------------------------------------------------------------------------1945: cruesa i esperança

129

Seguint la pista d’un desconegut viatger...

I AR RS ESTES VEOSTRES F I N N

Autor: José Juan Sidro Tirado

Patronat Municipal de Festes

Era març de 1945 quan va arribar a la nostra ciutat un foraster. D’on venia? Amb quina missió? Impossible esbrinar-ho. He dit impossible, per nosaltres no ho és, podem imaginar-ho, ja que el foraster va deixar petjada del seu pas pel nostre poble, va visitarho tot, tot ho va escodrinyar... Quina impressió se’n duria? Han passat 75 anys. Fiquem-nos en la seua pell, res se li escapa a les seues observacions, De bon matí, abandona “l’Hotel Suizo”, el més luxós de la ciutat obert al màgic espai de la Porta del Sol, on la ciutat rebia als seus visitants, i comença a fer anotacions... Castelló és una ciutat que ronda els 50.000 habitants. Ahir abans d’arribar al poble ja va adonar-se’n, l’economia de la ciutat havia de ser necessàriament agrària i amb un context d’escassesa. Les terres de l’interior del terme eren agres, amb cultius de secà, oliveres i garroferes i a la zona baixa els cítrics, les hortalisses i els insalubres arrossars. Va observar com eren molts els llauradors propietaris que treballaven la seua petita parcel·la minifundista, mentre que eren pocs els propietaris de majors extensions de terreny que contractaven bracers per conrear-les. Disperses en els aiguamolls de la marjaleria, va veure nombroses alqueries amb un petit hort, que, amb tota seguretat va pensar, servia l’habitatge habitual a l’estiu per a la família agricultora, mentre que la resta de l’any, com va poder comprovar només en eixir al Raval, es

-----------------------------------------------------------------------------------

ENTORN 130

ARTICLES desplaçaven cada dia des de les cases, fins a les zones de cultiu, mitjançant carros tirats per cavalleries que s’usaven com a ajuda per a les tasques agrícoles, acompanyats quasi sempre de gossos, que amb els seus lladrucs, alertaven de la presència del foraster. Era Castelló un poble de carrers rectes, de poca amplitud però plans, sense desnivells, fet que feia relativament fàcil i còmode el desplaçament a peu o en bicicleta, sent pocs els vehicles de motor que amb el seu soroll trencaven el ritme diari. Carrers, a la Vila, amb voreres amb rastells de rodeno i moderns fanals elèctrics, Major, d’Enmig, D’Amunt, Cavallers i Colon, carrers on el nostre home va trobar els principals comerços, l’administració de loteria de Benito González, l’establiment d’objectes de regal de Vicente Montesinos, Casa Collado, d’efectes militars, la sabateria Milan, teixits Nicolau, mobles Pachés, llibreria Ares, la tenda del Pilar o la barberia Olympia.

Va passejar també per les principals places. La del Rei que forma un gran rectangle i la plaça Vella on va cridar-li l’atenció una complexa carcassa de ferro fos i coberta de fibrociment, que ocupava gairebé tota la plaça, per celebrar el mercat cobert. I molt a prop va cridar-li l’atenció un establiment curiós, una xocolateria, “Casa Nelo” un baix, al costat de l’Ajuntament, al carreró de la presó, en al·lusió a les casernes que la Policia Local tenia als baixos del darrere del consistori. que es caracteritzava per tenir un petit desnivell a l’entrada i un llarg passadís que acabava a la barra, on ara, al final de l’hivern, se situaven els enormes calders i fogons, i que imaginava a l’estiu serien ocupats per les geladores.

----------------------------------------------------------------------------------Seguint la pista d’un desconegut viatger...

131

Amant de l’ensenyament pren nota, el nostre visitant de la instrucció pública, observant les diferents escoles, en especial el col·legi “Martires del Magisterio”, amb denominació popular Herrero, la primera i més antiga de totes les escoles modernes de la ciutat, i sobretot l’institut Nacional de Segona Ensenyança, que malgrat ser inaugurat l’any 1917, només feia 2 anys, el 1943, va adoptar el nom de Francesc Ribalta, l’únic institut que hi havia a la ciutat, edifici de sobri caràcter renaixentista i considerat un dels emblemes educatius de la capital de la Plana.

Tres centres en un sols: Institut, Escola Normal i Escola de Treball, que en aquell moment es trobava en obres per la construcció d’una capella, que el nostre visitant no va poder contemplar, en ser inaugurada l’any següent, el 1946. També per als òrfens i famílies d’escassos recursos en temps de postguerra, va poder assistir, tal vegada aquell fora el motiu de la seua visita, a l’avinguda dels germans Bou, a la inauguració del “Hogar Serra Espadà”, obra predilecta del delegat provincial d’Auxili Social el senyor Ferrandis Salvador, instal·lat a les dependències de l’antic Jardí Botànic primer i Museu Provincial de Belles Art, després. L’incògnit viatger va arribar a Castelló uns dies abans de les festes de la Magdalena i encara va tenir temps de visitar les cases dels ravals, de la Trinitat al sud i de sant Fèlix al nord. Unes cases, majoritàriament d’una o dues altures, prou còmodes i habitades per una sola família. Les que pertanyien a famílies llauradores, tenien una ampla porta d’accés, per poder entrar el carro, les habitades per veïns que es dedicaven a altres menesters, comerciants o empleats, tot i mantenir una estructura semblant, l’amplada de la façana no excedia de quatre metres que era l’amplària màxima d’un cabiró de fusta, tenien una porta d’accés més menuda, i a un lateral una finestra amb reixa que donava llum a l’interior. -----------------------------------------------------------------------------------

ENTORN 132

ARTICLES

La seua distribució era prou uniforme, l’entrada, l’escala i el rebost, el menjador, la cuina amb un desllunat, el comú i el corral, en la planta baixa. Al primer pis, a la part del davant, la que donava al carrer, la cambra principal, la d’enmig amb ventilació al desllunat de la cuina, la secundària, i la de darrere, la pallissa. Si hi havia un altre pis, anomenat popularment “més amunt” era el magatzem, si no hi existia, aleshores s’eixia directament al terrat. No saben si el viatger era aficionat al futbol però sí que va tenir temps per adonar-se’n que a la ciutat l’afició al futbol era gran i que l’equip titular “el Castelló” militava des de feia 3 temporades a la primera divisió del futbol nacional. El seu camp, el Sequiol, de capacitat per 6.000 espectadors s’omplia tots els partits, resultant menut per veure als Barcelona, Madrid, Oviedo, Espanyol o Sevilla, per la qual cosa va assabentarse que feia un parell d’anys s’havien iniciat les obres per construir un “estadi”, en uns terrenys al costat del riu Sec. El viatger no va resistir la temptació d’anar a visitar-les cridant-li l’atenció la majestuositat d’una torre anomenada “marató”, que superant els 42 metres d’alçada culminava aquella obra que, estava a punt d’inaugurar-se. Després de descansar uns dies del tràfec de les festes va reprendre les seues passejades per la capital dirigint-se a l’únic parc públic existent, el passeig de Ribalta, observant amb curiositat a la zona del “passeig vell”, al nord, en tot el recorregut longitudinal que va des de “la farola” a la Pèrgola, un gran nombre de bancs tradicionals revestits de ceràmica, bancs que el convidaven a seure i llegir el periòdic local “Mediterraneo, Diario de Falange Española Tradicionalista y de las JO.N.S.” que per 25 cèntims, havia adquirit de bon matí. ----------------------------------------------------------------------------------Seguint la pista d’un desconegut viatger...

133

Tot just al costat del recinte de la Pèrgola, centre de reunió i esbarjo de la vida social de la ciutat, situada al costat d’unes casetes que les utilitzaven els peons de conreu, envoltades per un banc de carreus i un petit estany, i tenint com a fons els sons d’un pasdoble interpretat per la banda de música municipal, va trobarse amb un racó i una font molt volguda pels castellonencs, “La font del Peliuet”. Després creuant l’andana central, arriba a la plaça de l’obelisc, punt neuràlgic del passeig, trobant-se ara indecís entre visitar el quiosc “Campos” o “el Martínez”, tots dos punts de trobada de soldats d’uniforme i “passejadores”, jovenetes de pocs anys de famílies humils que cuidaven dels xiquets d’altres famílies benestants, prenent nota d’aquesta típica escena de la ciutat.

Un matí de finals de març el viatger va pagar el seu conter a l’hotel i va eixir cap a l’estació de RENFE, passant pel singular edifici de la plaça de Bous, dissenyada i inaugurada feia més de 50 anys, de pedra, ferro i fusta, amb 60 costats, amb una arcada a cada un i finestres dobles, obra de l’arquitecte Montesinos i, on tan sols uns dies abans, en plenes festes, havia pogut gaudir de la correguda i l’eixida” a hombros” del matador, Pepe Martín Vázquez. Desplaçant-se una mica més cap a l’oest, va començar a albirar la senyorial escalinata que donava accés al sobri i simètric edifici d’una alçada i dues torres, de l’estació ferroviària, amb un gran rètol “Estación del Norte”. Travessant el cos central, va esperar assegut en -----------------------------------------------------------------------------------

ENTORN 134

ARTICLES

un dels bancs de fusta que hi havia sota la porxada, al costat mateix del llit de les vies, amb una cigarreta fumejant entre els dits i uns mots encreuats desplegats al diari, l’arribada del “ràpid” que el portaria a València i des d’allí vés a saber on... Va tancar els ulls per un moment i va deixar anar la imaginació. En un món del qual no sabem res, va imaginar la ciutat i tot el que havia vist, havent passat 75 anys, a les portes de la segona dècada del segle XXI, un futur que se li escapava però que imaginava florent. Tot i això no deixava de preguntar-se a si mateixa: Quin impacte podrà tindre l’evolució de la ciutat en la productivitat agrícola?, i en la qualitat de l’aire?, i en les condicions d’habitabilitat dels veïns? Evolucionarà el comerç i la indústria...? Preguntes que només el futur podia donar resposta; tot i això el nostre viatger imaginava, no sense raó, un Castelló saludable, amable, eficient, digital i multicultural, i no, no va equivocar-se... »

----------------------------------------------------------------------------------Seguint la pista d’un desconegut viatger...

135

El quiosc Campos

RI SA TES ERTRES FES V I OS

AN LES N DE

Autor: Dunia Gormaz i Campos

És curiós veure com ha canviat el Parc Ribalta en els últims anys. A poc a poc, està recuperant tota la vida que, des de fa un temps, havia perdut. Les noves generacions, no podem recordar l'edat d'or d'aquest meravellós espai amb el qual compta la nostra ciutat. Un parc, que alberga molta història del nostre antic Castelló, ja que va ser centre neuràlgic de la seua societat, la seua cultura i les seues festes. No obstant això, i per sort per a les noves generacions, encara existeixen testimoniatges que ens poden comptar i recordar com era la vida del Parc Ribalta en aquells anys 40. Un exemple d'això, és el recordat Quiosc Campos, fundat a principis de 1890. El primer quiosc , era una barraca, que després es va convertir en el quiosc que tots coneixem. En els anys 40, Miguel Campos Cortina era l'encarregat que la ciutadania poguera gaudir d'aqueix oasi perdut dins del parc. Quan el bon temps acompanyava, sempre abellia asseure's a la seua terrassa a gaudir d'un cafè, una orxata, una civada, un cremaet o una mantegada. Mentrestant, -----------------------------------------------------------------------------------

ENTORN 136

ARTICLES

els més xicotets, compartien jocs i alguna que una altra entremaliadura o donaven menjar als coloms amb les paperines que preparava Elvira Callejas Martínez, dona de Miguel. No obstant això, hi havia dates marcades en el calendari, que eren una cita indispensable per a tots els castellonencs, però també per a tots els que vivien en localitats pròximes. En aqueixa època, no existien els apartaments dels quals molts gaudeixen en els mesos d'estiu, per això el Parc Ribalta i, per tant, el Quiosc Campos, es convertien en el centre de la vida lúdica de la capital de la Plana. Molts són els esdeveniments que es van celebrar allí durant aquesta època: noces, batejos, comunions, paelles i també tertúlies diàries protagonitzades per grups fixos que no perdonaven el seu cafè. Els dijous d'estiu, la Banda Municipal de Castelló, amenitzava el templet del parc amb la seua música i es retransmetia per Ràdio Castelló per “Chencho” i Maruja Oliveras. El meu avi, Miguel Campos Callejas, fill de Miguel Campos Cortina, que en aquells dies tenia 9 anys, recorda amb afecte aquells dies en què el seu pare deia: “Miguelito, agafa una safata i els portes un gelat a cadascun”. Ells retransmetien davall del templet i per al meu avi Miguel, era tota una aventura portar-los als locutors qualsevol cosa que els servira per a refrescar-se i passar una estona agradable. Veient l'èxit de convocatòria, van decidir muntar una “orquestina” en el quiosc que tocava tots els dies exceptuant el dijous, d'aquesta manera, qualsevol podia gaudir de música i entreteniment qualsevol nit d'estiu. ----------------------------------------------------------------------------------El quiosc Campos

137

La família Campos va començar també a regentar el bar de l'antiga Pèrgola, molt diferent a la que coneixem hui dia, ja que era un espai a l'aire lliure amb una font en el centre envoltada de flors, arbres i llums. En ella, els dissabtes i diumenges, la gent acudia a ballar i a passar una entretinguda vetllada. Durant les nostres festes fundacionals, el quiosc no es quedava arrere, eren molts els castellonencs que s'acostaven a gaudir de les jornades taurines i prenien un café, o una civada acompanyat d'un puro. Al costat del templet posaven la fira d'atraccions dues vegades a l'any, durant les festes de la Magdalena i l'1 de novembre. Eren molts els que s'acostaven i paraven en el Quiosc per a prendre alguna cosa, però també era un punt de descans per als firaires, els qui regalaven als xiquets de la família Campos vals per a gaudir de les atraccions. Han passat els anys, alguns vam guardar un gran record d'aqueix quiosc que resultava un lloc agradable en el qual resguardar-se de la sufocant calor de l'estiu, de gaudir d'una estona en família, un bon aperitiu o un moment inoblidable de la seua vida. Uns altres, no vam tindre la sort de poder-ho conèixer, encara que haguem escoltat tantes històries, que sembla que hem sentit la brisa d'estiu recorrent els arbres del parc o el sabor d'una orxata en plena vesprada estival. Però el que tots recordarem és que els quioscs del Parc Ribalta formaran sempre part de la memòria col·lectiva de la societat castellonenca. » ----------------------------------------------------------------------------------El quiosc Campos

138

SA R ST I FE

S LE

La Caserna de Sant Francesc en 1945

ARTICLES

Autor: Miguel Ángel Mulet i Taló Membre de l'Institut d'Etnografia i Cultura Popular

La construcció més emblemàtica del nostre Districte va ser l’anomenada Caserna de San Francisco que donava accés a la ciutat quan s’arribava des de València, era, l’autèntic “Brancal de la Ciutat”. Dins d’aquesta recuperació de dades de les festes de 1945, que pretén documentar la gaiata núm. 1 en el seu llibret, creiem serà d’interès, saber en quina situació es trobava la caserna en aqueixos anys. Per això hem acudit a un interessant treball de Francisca Julián Querol publicat en el Volum I d’Ariadna sota la tutela de l’UJI l’any 2013, i titulat “El cuartel de San Francisco de Castellón”, pel que agraïm d’una forma especial a Francisca, el seu treball i generositat. Dividirem el nostre article en tres fases, en la primera parlarem obligadament de l’origen de la Caserna de Sant Francesc. Així doncs, com a primer referent tenim l’Ermita de Santa Bàrbara, que es trobava en extramurs al costat de la Porta de València i era propietat del Consell de la Vila. En el mateix emplaçament de l’ermita, s’han situat en l’esdevenir de la història de la nostra ciutat, “diferents i importants serveis, tant de culte com sanitaris i militars”. ----------------------------------------------------------------------------------La Caserna de Sant Francesc en 1945

139

No tenim datació exacta de la seua construcció, però si una referència de culte de 1411 que ens indueix a pensar que seria d’aqueixa època. “En documentos relativos al culto de 1411, aparecen datos en que Gillem Feiu se dirige al papa Luna, pidiendo autorización para poder celebrar misa en la ermita de Santa Bárbara, siendo esta fecha la más probable de finalización de la construcción, según fuentes del archivo del obispado.” I continuem evolucionant en els orígens de la nostra recordada Caserna. En el segle XIX els monjos de Sant Agustín eren els únics que estaven assentats en Castelló. A iniciativa del lloctinent del Governador General, que era partidari que en la vila també estiguera la congregació dels Franciscans, es va aconseguir dit objectiu. En l’eixida sud de la vila i estès al llarg del Camí Reial de València, es trobava la pineda comunal, denominada popularment “Pineda Vero” i al costat d’ella, l’Ermita de Santa Bàrbara, restaurada ja diverses vegades, amb el seu majestuós “peiró”, i envoltada de garroferes, i així va esdevindre que: “El gobernador de La Plana junto con su asesor, Micer Mascó, comunican al Consell que una persona quería dar diez libras de renta si se construía un monasterio franciscano. Reunido el Consell, el 18 de marzo de 1502, se acordó conceder lo que pedían.” Uns trenta anys més tard, en 1536 tenim la constatació de la fundació del Convent de Sant Francesc, amb l’assentament de tres frares franciscans provinents del convent de l’Orde a Onda. Els llavors anomenats “frares de Santa Bàrbara”, amb l’ajuda del Consell de la Vila acabarien construint sobre aquella històrica ermita, un gran convent de tres plantes i amb important pati claustral, conjunt arquitectònic est, que es conclouria ja ben entrat el segle XVII. Per a llavors la Congregació comptava a la nostra ciutat amb més de quaranta frares. L’únic testimoniatge que ha romàs d’aquella època és una important obra del pintor Jose Orient en la qual apareix sant Francesc de la Porciúncula mostrant els seus estigmes, agenollat enfront de la Verge. Una dada anecdòtica, però íntimament relacionat amb el nostre Districte gaiater, és, que tenim referències que en “1705 el pintor Eugenio Gillo pinta al fresco la capilla de la Trinidad, nombre que dará lugar al barrio que se formará alrededor del convento.” Arribem ja al que nosaltres considerem la segona etapa, la transformació de Convent en Caserna.

Quadro de “San Francisco” del pintor Orient

El primer intent va ser com a conseqüència de la guerra contra Napoleó Bonaparte. “Iniciada la guerra del francés, el convento se convierte en cuartel de las tropas -----------------------------------------------------------------------------------

ENTORN 140

ARTICLES

valencianas que subían hacia el Ebro para enfrentarse con los invasores”. Però el canvi definitiu es va donar amb l’abandó del Convent en 1836 dels frares franciscans com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal. ” … los frailes abandonan el convento. Este edificio estaba comprendido con los que debían excluirse de subasta por considerarse que pudiera ser utilizado en servicios públicos en virtud del art. 2º del R. D. de19/11/1836, siendo destinado en un principio para instalar en él la Casa de Beneficencia. El 2 de diciembre de 1842 el Ayuntamiento de Castellón se dirige al regente del reino, general Espartero, para que concediese el convento de Santo Domingo para instalar en él dicha Casa de Beneficencia en vez del de San Francisco y que este último se reservase para cuartel.”

Caserna de Sant Francesc i bateria de la Victòria (s. XIX).

I ja arribem a la tercera etapa que és la que ens concerneix i ens farà veure què passava en la caserna de Sant Francesc l’any 1945. Finalitzada la contesa civil del passat segle amb els batallons aquarterats, es va constituir el Regiment d’Infanteria Núm. 10 i que reagrupe batallons dels regiments d’infanteria de Bailén, Toledo, La Victoria i Mèrida més un Terç de Requetés i una Bandera de la FET y de les JONS de Navarra. A principis de l’any 1943 es desdoble el regiment quedant el R.I. núm.10 i el Regiment d’Infanteria núm. 110. Els dos, aquarterats en l’edifici que ens ocupa. “…pero como el viejo cuartel, a pesar de haber sido ampliado con un nuevo pabellón ofrecido por el Comercio e Industria de Castellón con fachada a la calle Orfebres ----------------------------------------------------------------------------------La Caserna de Sant Francesc en 1945

141

Santalínea (más tarde Colegio Menor),era insuficiente para la guarnición del Regimiento nº 10 y su desdoblado, hubo que instalar dos compañías en un campamento de barracones de madera en la carretera de Valencia, otras se alojaban en el cuartel del norte (edificio de la Harinera situado en el chaflán de la avenida del Doctor Clará con la calle Lucena), dos unidades más en almacenes de la calle de Morella y otras en unos almacenes situados en las proximidades del estadio Castalia. Las cuadras de ganado estaban en la avenida de Valencia, en un edificio situado entre las calles Barrachina y Escalante, frente al cuartel (actual Mercadona). Las unidades del regimiento 110 durante el desembarco de los aliados en el norte de África fueron destacadas a Benicasim, Grao de Castellón y Burriana.” Abans de finalitzar el mateix any 1943, les dues unitats militars van canviar el seu nom pel de Regiment d’Infanteria Tetuán núm. 14 i Regiment d’Infanteria Tetuán núm. 114, este últim seria dissolt en 1946. Però en aquell any 1945, en què es van reestructurar les nostres festes, aquest era la destinació de la CASERNA DE SANT FRANCESC, i els dos regiments, els ocupants de l’antic Convent de Sant Francesc i actual referent històric del nostre barri i Gaiata. Quede per al record la foto de la Banda del Regiment que va participar activament en les Festes d’aquell any 1945. Amb aquestes coses de “la nostra història”, sol ocórrer, que l’àvid lector s’integra de tal forma, que desitja conèixer el final. Així doncs, per a al menys resoldre la incògnita, passe dues notes directes de Francisca Julián, que segur, seran prou aclaridores. A Ella que tan bon treball, com a font documental ens ha oferit, li estarem eternament agraïts. »

Banda del regiment en 1945

ANEXE 1953. El día 21 de Febrero, el regimiento de Infantería Tetuán n.º 14 abandonó el viejo cuartel del antiguo convento de San Francisco y se trasladó a los modernos cuarteles de la partida del Bobalar, en donde, en un solar (objeto de permuta al Ayuntamiento por el solar del viejo cuartel), la Comandancia de Obras y Fortificaciones de la 3.ª Región Militar

Maqueta de la caserna de Sant Francesc

-----------------------------------------------------------------------------------

ENTORN 142

ARTICLES

había construido un nuevo y moderno acuartelamiento cuya fachada principal es debida al arquitecto D. Francisco Maristany Casajuana.

Edificios: A: Antiguo convento San Francisco B: Oficinas y servicios C: Garaje, armamento y armas pesadas D: Alojamiento de la tropa E: Comedor F: Pabellon nuevo. Hogar del soldado y Biblioteca

Plànol de la caserna de Sant Francesc

El cuartel contaba también con un gran patio de 120 x 70 m apto para formaciones, actos deportivos e instrucción de pequeñas unidades (figura 6). La instrucción de las compañías solía llevarse a cabo en el vecino y desaparecido parque del Oeste, en donde se instaló también, con motivos de las fiestas de la Magdalena, una pista hípica. Del cuartel de San Francisco se ha conservado únicamente el pabellón nuevo que se utiliza para otros fines, en la calle Orfebres Santalínea; el resto ha sido completamente derribado. Sobre parte del solar que ocupaba el edificio del convento con su patio claustral e iglesia se ha levantado la actual y moderna iglesia de San Francisco. El 1 de febrero de 1956 fue donado por el ejército al Ayuntamiento de Castellón el cuartel de San Francisco, cuya superficie era de 25 941 m2. Después de 800 años de servir como ermita, convento, hospital y cuartel de infantería, vuelve a ser lugar de culto, conservando su toponimia: San Francisco

BIBLIOGRAFIA El cuartel de San Francisco de Castellón Francisca Julián Querol Ariadna; cultura, educación y tecnología. Vol. I, núm. 2, jul. 2013 – htpp://ariadna.uji.es Antropología cultural de Castellón y su provincia pp. 12-20 – DOI: http://dx.doi.org/10.6035/Ariadna.2013.2.3

----------------------------------------------------------------------------------La Caserna de Sant Francesc en 1945

143

L'entorn sociocultural de l'origen de la festa

Autor: Alvar Monferrer i Monfort Doctor en Filosofia i Lletres

RI ERSA STES ANLIESVNOSTRES FE DE

La renovació de les festes de la Magdalena o la seua refundació, com s’ha anomenat, es va produir en 1945. Aquesta data assenyala un abans i un després acceptats per tot el món. L’abans serà una llarga història, encara poc coneguda en molts aspectes, que acaba amb el curt període que comença després de la Guerra Civil. El després, una continuïtat i un assentament que es prolonguen fins al dia d’avui, quan la força impulsora d’aquell moment històric i les seues exigències encara romanen. Ens referirem a aqueix moment de trànsit d’una manera breu i oferirem una visió general d’aquesta renovació de les festes fins a començaments del segle actual. Castelló, com totes les ciutats d’Espanya, va passar els seus particulars avatars bèl·lics des del 36, amb seqüeles de tot gènere, individuals i socials. D’una banda va haver-hi molta por i molta angoixa, fins que al final es va poder veure clar el que anava a ocórrer. I la resignació ajude a canalitzar aquestes pors i angoixes en pautes de conducta qualificades com a hàbits i oblits. Al cap i a la fi les ganes de viure sempre troben a on agarrar-se per tal de mantenir a flotació l’esperança d’un futur millor. D’altra banda, hi havia la necessitat de reconstruir el país material i moralment, malgrat totes les dificultats i obstacles. A això va caldre unir la necessitat, percebuda tant per les autoritats com pel poble, de donar carta de permanència i continuïtat a una situació filla de mil tragèdies, aferrissades lluites i violència. De manera que les festes de 1939, com no podia ser d’una altra manera, bastant van fer amb celebrar-se i constituirse en renaixement de la tradició multisecular. La romeria va ser peculiar. L’Església Major de Santa Maria estava destruïda i el santuari de la Verge del Lledó desmantellat. El que va fer que els romers isqueren de l’església més antiga de la ciutat per la seua fundació, la del convent de Sant Agustín, i la “tornà” va seguir el mateix camí del matí. Com manaven els temps, una formació paramilitar juvenil va convertir la processó en poc menys que una desfilada i marxa d’entrenament cívic-militar religiós. I la processó nocturna va ser poc més que una desfilada de FET i de les JONS davant els seus comandaments “naturals”. A part d’això, mereix destacar-se la correguda de bous patrocinada per “Fronts i Hospitals”. Els cinc anys següents, del 40 al 44, van abundar en aquest estil, perquè les autoritats de llavors volien, requerien i necessitaven dotar a les festes de major esplendor,

-----------------------------------------------------------------------------------

ESTRUCTURA SOCIAL 144

ARTICLES

retornant-li la presumpta brillantor d’uns altres temps, segons la fraseologia a l’ús. Així en 1940, es destaca en la premsa oficial i en els “dimes i diretes” particulars, la presència del “heroic general Aranda, libertador de Castelló”. Davant tan egregi personatge van formar els fletxes del Grau i li van donar la novetat amb el nou estil imposat a la joventut. Manuel Segarra Ribes i la seua antiga farmàcia, Van destacar també la diana de en la que es va fraguar el primer pregó la banda de clarins del Regiment de Cavalleria número 19 i les eixordadores ovacions que alçava la presència de l’alcalde i les autoritats després de la solemníssima missa cantada amb la retransmissió de Ràdio Castelló, que constituïen una espècie de guions de radios intentant imitar les maneres predominants en la capital del “règim” que era Madrid, i que s’elaboraven des de la Prefectura Provincial de Propaganda. Va començar amb una marxa de clarins a càrrec dels heralds del Front de Joventuts. A continuació, el cor de “divulgadores” de la Secció Femenina va interpretar La cançó del arbre de Don Vicente Ripollés. Van seguir la lectura d’unes quartilles escrites per Don Manuel Segarra sobre la tradició de la sang del moro, la interpretació musical a càrrec de Matilde Salvador de la marxa de la seua ópera, La Filla del Rei Barbut, una altra interpretació musical, ara del poema sinfónic A la Magdalena, original de mossèn Escoín per l’orquestra del Sindicat Vertical i , per a acabar, una xarrada de Carlos González Espresati amb el títol de “Miscelánea Madalenera”. Els següents textos, extrets de les cròniques del periòdic Mediterráneo i publicats per Ramón Godes en la seua tesi doctoral de mil i una pàgines, sobre els primers anys del franquisme a Castelló, resumeixen de la millor manera possible aquells actes de propaganda política insòlita en unes festes que es constitueixen sobre una romeria penitencial. Per a 1942: “Ayer en radio Castellon y organizado por la Jefatura Provincial de Propaganda, se emitió el primer cartel radiofónico sobre las fiestas de la Magdalena, tomando parte el Jefe Provincial de Propaganda Manolo Sanz y los camaradas Manuel Segarra, Angel Sánchez Gozalbo y Carlos G. Espresati. Dieron realce los coros mixtos de la Falange, dirigidos por Eduardo Bosch, interpretando bellas canciones de los siglos XVII y XVIII, de inspiración y valor castelloneros” En 1943, a partir de l’estrena l’any anterior de l’òpera La Filla del Rei Barbut: “ ¡ La Plana por Matilde Salvador y Manuel Segarra! En la fiestas del pasado miércoles en el Teatro Principal fueron alambique –suponemos que alude a los dos personajesque, tomando las mas acusadascaracterísticas de nuestra tierra: exuberancia, fragante,

----------------------------------------------------------------------------------L'entorn sociocultural de l'origen de la festa

145

prodiga fecundidad, alegre policromía, ritmo, luz, estallante vitalidad, destilo unas gotas de las más pura esencia “castellonera”, encerradas en bello recipiente que cincelaron con exquisito primor artístico una compositora y un poeta.” I més avant, com a conclusió i arenga: “¡Matilde Salvador y Manuel Segarra! ¡Bon pit, bon cànem! ¡Adelante! Continuad haciendo arte para bien de Castellón, de España y para deleite de vuestros admiradores.” I, ja en 1944, la Delegació Provincial d’Educació Popular organitza un concurs d’al·leluies durant la romeria per a fomentar la literatura popular i folklòrica relacionada amb les festes.

En la proclama de l’acabada de constituir Junta Central de Festejos de la Magdalena, del 3 de desembre de 1944, s’al·ludeix a la decadència de les festes durant anys, havent quedat reduïdes a la romeria i poc més. El que es pretén és donar-los un aire més festiu, menys oficial i clerical. Però aqueixa Junta no tenia per què ser garantia d’èxit sense més. Va haver-hi factors segurament més importants, entre ells i sobretot el treball callat i reflexiu d’alguns castellonencs. Perquè les creacions festives i lúdiques naixen, a vegades i encara que semble mentida, en quartos d’escassa llum, pudoroses sagristies de temples esplendorosos, rebotigues avesades a la tertúlia i certs sabers arcans, o despatxos d’alcaldies que es tornen menjador fóra dels horaris públics… L’acte més emblemàtic de la renovació de 1945 va ser la Cavalcada del Pregó, cavalcada altament original en aquells temps, que ha sigut copiada després en molts llocs. En el Pregó es dóna el vehicle ideal per a la mitificació de les festes en l’àmbit popular i, en general, per a qualsevol mitificació de la ciutat i la seua província. Cal afegir

-----------------------------------------------------------------------------------

ESTRUCTURA SOCIAL 146

ARTICLES

que des de la seua introducció en el programa festiu, ha constituït l’element pedagògic més important per a l’aprenentatge de la identitat castellonenca, tant en el pla individual com en el col·lectiu. Castelló no deixa de ser una ciutat oberta i mediterrània. Com a tal, les gents de l’interior muntanyenc van cercar assentar-se en ella: de l’est d’Europa, d’Àfrica, d’Amèrica. No hi ha més que revisar els cognoms del llistat telefònic o el padró municipal. Com va dir molt bé el Cronista de la Ciutat, Don Jose Sánchez Adell, a Castelló de la Plana a penes existeixen famílies que puguen datar-se més enllà de cent anys. Es tracta, doncs, d’una població relativament nova, caracteritzada sobretot per la seua capacitat d’arrelar-se. Això de la immigració no és molt conegut i el que hem de procurar és que es realitze com abans, amb una integració i sense entrar a sac en la nostra cultura autòctona. D’ací resulta un poble obert, sense manies ètniques, de cultura liberal, curiós fins a l’extrem de no permetre que altres ciutats se li imposen, perquè no existeixen Espanyes alienes que valguen la pena si no s’ofereixen amb dignitat. Encara que potser no tot és positiu en aquesta manera de ser. Perquè a vegades la gent de Castelló es mostra oblidadissa i poc conscient de la seua primacia sobre el hinterland en què està situada. Per poc que ens fixem, les seues festes i devocions no solen coincidir amb les dels altres. I valguen unes notes a tall d’exemple: Sant Antoni Abat, que és sant de llauradors i pastors a la província, a penes ha tingut devots en la capital i la celebració de la seua festa és de fa quatre dies i introduïda per immigrants. O Sant Nicolás, qui no va anar mai a Castelló, sant de mestres i escolars com ha ocorregut als pobles. Ací amb tot i tindre una ermita de renom i molt antiga, es va dedicar més a advocat d’impossibles i el seu paper ho posseïa entre nosaltres Sant Lluc, el dia del qual era l’acostumat per a agrair als ensenyants la seua dedicació amb obsequis de producte procedents majorment de l’horta… Quede ací per a la història, unes breus notes sobre l’entorn sociocultural i històric d’aquell 1945, en què es van iniciar les Festes de la Magdalena en el format que ara coneixem. » ----------------------------------------------------------------------------------L'entorn sociocultural de l'origen de la festa

147

La gaiata és un esclat de llum sense foc ni fum

RI SA TES ERTRES FES V I OS

Autora: Esther Pallardó i Pardo

ANE LES N D

Doctora en Ciències de la Informació

Amb aquestes paraules va definir Antoni Pasqual Felip l’essència del monument gaiater quan l’any 1944 va pretendre imposar-se un versió pro-fallera que advocava per encendre i cremar la gaiata. Així que aquesta va ser la definició que va resoldre la discussió i al 1945 sorgeix el símbol amb majúscules identificatiu de les festes de Castelló en la línia, en essència, de com les concebem en l’actualitat, amb algunes similituds i amb alguns, bastants, trets diferenciadors . Va ser el resultat del debat que es va produir entre recuperar les festes tradicionals de la Magdalena tal com se celebraven abans de l’adveniment de la II República; implantar un festeig nou en la línia de les falles o crear una festa nova de planta sota els valors de l’Esperit Nacional.

Es va optar per la primera opció i aquesta presa de decisió va ser tremendament important perquè les gaiates siguin el que són en l’actualitat, perquè siguin com avui les entenem, com les concebem, com les gaudim. Les festes tradicionals tenen un origen religiós i estan estretament vinculades als cicles històrics, els temps i les vicissituds de la comunitat religiosa, econòmica, política i social. Condicionades i mediatitzades per les circumstàncies històriques de cada -----------------------------------------------------------------------------------

ESTRUCTURA SOCIAL 148

ARTICLES

moment, les festes populars no es poden entendre si no en el context religiós, polític, econòmic i social, de cada moment. No en va en algunes ocasions els poders eclesiàstic i civil han tingut ardus enfrontaments en l’organització o orientació de determinats festejos tradicionals. Les festes de la Magdalena, conegudes també com les festes de la llum, no van ser una excepció. Aquesta afirmació no pretén donar lliçons, però sí podria constituir la hipòtesi d’una tesi doctoral que analitzés la influència de l’entorn històric en la gestació i conceptualització de les festes populars d’una ciutat. No descarto emprendre aquesta ambiciosa tasca algun dia. Però aquí i ara, res més lluny de la meva intenció; no és l’objectiu escriure una investigació de caràcter acadèmic, sinó fer alguna que una altra al·lusió a com neixen les gaiates, en un Castelló caracteritzat per un context històric d’una llarga postguerra després de la contesa civil espanyola, que va ser tremendament dura per a la capital de la Plana i d’una pre guerra mundial, que d’una o altra manera també va tenir el seu reflex en la ciutat castellonenca. Així com fer esment a l’evolució de les gaiates, no exempta de dificultats i d’una innegable consecució de conquestes encaminades al concepte de monument tal com ara la concebem.

La capital de la Plana es va veure notablement afectada per la guerra civil espanyola. Va patir 44 bombardeigs en menys de tres anys, que van causar 160 víctimes mortals -la població era llavors de 40.000 habitants-, nombrosos ferits i la destrucció d’un nombre incomptable d’habitatges. El 1938 les tropes franquistes avancen pel Maestrat cap a Vinaròs per aconseguir la separació en dos de la zona republicana i la presa immediata de Castelló, alhora que el 17 de juliol s’inicia una contra republicana. ----------------------------------------------------------------------------------La gaiata és un esclat de llum sense foc ni fum

149

La cocatedral de Castelló no va escapar als efectes de la Guerra, si bé un any després del conflicte es col·locava la primera pedra per reconstruir l’edifici seguint els estudis de l’arquitecte Vicent Traver, que també va redactar el projecte per a l’Església de la Sang. Les tropes franquistes no van aconseguir trencar les defenses enemigues, ni avançar fins a Sagunt, i menys encara haver aconseguit prendre València. No obstant això, van conquerir la pràctica totalitat de la província de Castelló, encara que sense cap interès estratègic excepte el control del port del Grau de Castelló. Així mateix, havien eixamplat la zona costanera sota el seu control. Aquestes circumstàncies no eren res propícies per a la recuperació de les festes magdaleneres, amb un profund caire religiós, i que pretenien aflorar una tradició d’antany en un escenari de crisi econòmica, de racionament, de fam i penúries. De fet, prova de la influència del context històric en la gestació de les festes patronals la tenim quan en 1938 entren les tropes franquistes a la ciutat de Castelló i paralitzen el procés de recuperació de les festes iniciat pels ciutadans.

Així les coses, finalment, els preparatius de les festes tradicionals de Castelló es van retardar fins a l’any 1944. Entre les gaiates que es van fundar inicialment es trobava des d’un primer moment la número 1, anomenada brancal de la ciutat possiblement, diu la historiografia, perquè al segle XIX s’accedia a la ciutat a través d’una porta de la muralla, situada al costat del convent de l’ordre franciscana, des que a mitjan segle XII la ciutat es traslladés del turó de la Magdalena fins a la plana fèrtil de la zona litoral. La segona meitat de la dècada dels 40 va ser tremendament important i significativa per al món festiu, en la mesura que es va crear la pròpia festa i es van establir una sèrie de trets definitoris, alguns de les quals, han perdurat fins als nostres dies.

-----------------------------------------------------------------------------------

ESTRUCTURA SOCIAL 150

ARTICLES

El 1945 queda fixada oficialment la celebració de la festa: seria el tercer diumenge de Quaresma i es perllongaria fins al quart diumenge de Quaresma. Aquest mateix any, recuperada la ciutat en part de la penúria econòmica que va comportar la guerra civil espanyola, es van crear 12 gaiates: 11 en el nucli urbà i 1 a la zona marítima. I aquí va començar tot! Calia donar forma a algunes qüestions i així es va fer. Es va traslladar l’ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó a dijous de Magdalena; es va introduir la figura dels clarins de la ciutat interpretant la Marxa del Rei Barbut, de Matilde Salvador; es va estrenar el text de Bernat Artola com a discurs permanent del Pregó descartant-se la idea d’escriure un de diferent cada any; i el popular Pregó va prendre forma com a manifestació popular i etnològic que donava a conèixer i destacava les bondats de la mitologia, els costums, el folklore i la història de la ciutat. Des del moment fundacional fins a l’actualitat, la festa patronal castellonenca a estat un esdeveniment clau i persistent en la vida de les comunitats. És, sense cap dubte, un espai en el qual s’intersecta allò públic amb el privat, en el qual s’expressen els compromisos i les relacions socials dels grups ciutadans que hi participen i en el qual es fomenta un origen comú i una memòria col·lectiva. Les festes de la Magdalena formen part d’aquest concepte, d’aquesta idiosincràsia. De fet, constitueixen el millor indicador de la voluntat de la ciutadania, del seu compromís amb la comunitat i amb l’entorn social. És un escenari en el que als actors els guia una necessitat d’acudir als actes que s’organitzen i de mantenir bones relacions amb els parents i amb els veïns; aquest fet és prou important com per revisar les motivacions i els mecanismes actuals que permeten mantenir aquestes celebracions festives i transmetre-les de generació en generació; però això, també seria objecte d’una altra possible recerca. La iniciativa ciutadana, la ingerència dels poders fàctics, la innegable influència del context econòmic, polític i social ... i també el caràcter de la gent, la cultura, les tradicions, la idiosincràsia com a comunitat, com a col·lectiu ... tot condiciona la gestació i la celebració d’unes festes que no en va, i les de la Magdalena són un exemple d’això, són el reflex d’aquesta història viva d’una ciutat que s’escriu amb majúscules. »

----------------------------------------------------------------------------------La gaiata és un esclat de llum sense foc ni fum

151

Autor: Carlos D. Murria

La llegenda, la mitologia, els costums i tradicions van configurar l’esperit castellonero durant els primers anys de la dècada dels 40 del passat segle en una societat afligida per l’última contesa civil, que va optar per la participació i la convivència al voltant del que és vernacle i tradicional, fusionant-ho en un sentiment festiu que convidara “a traure l’amor de pena” com resa el Pregó del nostre inestimable poeta Bernat Artola. És un temps en el qual es produeixen esdeveniments i fets que indueixen a exaltar els sentiments vernacles. Al febrer de 1940, reprèn les seues activitats la Societat Castellonenca de Cultura, Els Sabuts, de la qual participaven persones que després formarien part de la primera Junta Central de Festes. El Club Esportiu Castelló, des del Sequiol, ascendeix a primera divisió de futbol espanyol. Manuel Segarra Ribes escriu “La Filla del Rei Barbut” obra de quatre actes amb pròleg, per a la seua representació en teatre de marionetes, basada en el “Tombatossals” de Pascual Tirado i que Matilde Salvador va elevar a òpera de gran sentiment i fervor castellonero, que es va estrenar en el nostre teatre principal el mes de març de 1943. Un fet que amb l’impuls de Carlos G. Espresati va fer que sorgiren de nou els vells vestits de castellonera i el de setí, vestits pels joves de la ciutat. -----------------------------------------------------------------------------------

ESTRUCTURA FESTIVA 152

S LE

La "Junta Central de Festejos de la Magdalena" de 1945

ARTICLES

Els mitjans de comunicació de l’època participen de forma activa en l’exaltació d’aquest sentiment. Ràdio Castelló EAJ14 emet “els cartells radiofònics” dedicats a les festes de la Magdalena radiant-se el primer l’any 1942, dirigits per Eduardo Codina en el qual intervenen Manuel Segarra, Matilde Salvador, llavors Matildín, interpretant la música de “La Filla del Rei Barbut”, Carlos G. Espresati, Bernat Artola, Sánchez Adell, Carlos Murria i un llarg etcètera. Persones que van participar en el ressorgir d’unes festes de la Magdalena, que per motiu de la contesa civil, havien decaigut en els últims anys, limitant-se a la Romeria i que pretenien donar-li un aire més festiu, menys oficial i més participatiu. El diari Mediterráneo, sota la direcció de Jaime Nos Ruiz, qui escrivia “El engrandecimiento de nuestras fiestas no es exclusiva de nadie en particular sino el resultado del entusiasmo y la ilusión colectiva por nuestras fiestas”, es fa ressò del sentir ciutadà fomentant des de les seues pàgines el ressorgir magdalenero, i especialment des del seu espai “Rincón de fiestas”. Manuel Segarra Ribes dissenyava el que seria el Pregó participatiu amb representants de la nostra història, província i ciutat. El 31 de març de 1944 pren possessió com a alcalde de la ciutat el farmacèutic Benjamín Fabregat qui des del principi arreplega opinions i suggeriments expressats per persones i col·lectius de la ciutat relatives a les nostres festes. Una vesprada de setembre d’aquell any va convocar a una reunió a l’Ajuntament a persones rellevants i representatives de Castelló per a proposar-los la seua idea de revitalitzar les Festes de la Magdalena, i en Comissió Municipal Permanent celebrada el 23 de novembre d’aqueix any, nomena la Junta Central de Festejos de la Magdalena que haurà d’elaborar un programa i tractar de fer realitat les festes desitjades. Composen aquesta Junta: • President: José Miazza Bueso • Vicepresident: José Simón Hernández • Secretari: Carlos Murria Arnau • Vicesecretari: Manuel Pelaez Gas • Vocals: Juan TRAVER Tomás, Antonio Vié Aicart, Domingo Traver Escrig, Ricardo Tejedor Heller, Carlos G. Espresati, José Segarra Enric, Antonio Pascual Felip, Manuel Sanz Blanco, Luis Rodriguez Bajuelo, Ramón Ripoll Montañés, Bernardo Artola Tomás, Eduardo Codina Armengot, Vicente Bellés Ferrer, César Arredondo Bombón, José Folch Safont i Francisco Ruiz Ribelles.

----------------------------------------------------------------------------------La "Junta Central de Festejos de la Magdalena" de 1945

153

Una combinació de persones procedents de diferents sectors de la societat, uns joves, uns altres amb més edat, però amb el denominador comú del seu sentiment castellonero o com els va qualificar Jaime Nos “amb solera castellonera” disposats a aportar el seu treball per a engrandir les festes, a desenvolupar una setmana festiva a partir de la Romeria i la processó amb l’estrena del Pregó de Segarra Ribes al que en principi no se li va incloure en la primera Junta de Festes pel fet que Benjamí Fabregat company de professió, tots dos farmacèutics, i amics, va considerar havia de centrar-se en el gran projecte que era el Pregó. Van viure quatre mesos intensos de treball per a desenvolupar un programa de festes que complaguera les expectatives d’una ciutat il·lusionada i desitjosa de participar en elles. El 23 de febrer de 1945 en un Teatre Principal ple i expectant es va celebrar la proclamació de la Reina, Carmen Abriat, i imposició de bandes a la seua Cort d’Honor. Es van constituir dotze Comissions de Sector en què van dividir la ciutat, que van contribuir de forma reeixida al desenvolupament i engrandiment de les nostres festes, sectors gaiaters en els quals van participar significats homes i dones de la nostra societat que van aconseguir que les festes es convertiren en símbol d’unió de tots els castellonencs. Es van construir les gaiates i el 3 de març de 1945 va desfilar el primer Pregó amb àmplia participació i va anar Manuel Vellón qui va cantar el Pregó amb text en castellà de Carlos G. Espresati. Va ser dos anys després quan es va interpretar el Pregó que avui coneixem escrit en llengua vernacla per l’inoblidable Bernat Artola i que roman com un dels símbols de les nostres festes. Van ser anys d’intensa activitat musical. En 1945 s’estrena “La marxa de la ciutat” obra per a clarins i timbals escrita per Matilde Salvador i en 1946 se celebra en la plaça de bous un concurs del

-----------------------------------------------------------------------------------

ESTRUCTURA FESTIVA 154

ARTICLES

pasdoble que prèvia votació dels assistents va guanyar el pasdoble compost pel mestre José García que per acord previ, guanyara qui guanyara, hauria de portar el títol de “Rotllo i Canya”, un altre símbol festiu, aquest musical, de les nostres festes. Un altre gran pasdoble del mestre García va ser “Gaiata Sindical” i els germans Terol van compondre “Castalia” un altre pasdoble castellonero. L’any 1947 es construeix la primera Gaiata de la ciutat, l’autor de la qual va ser Tomás Colón, artista de reconegut prestigi i l’any 1949 davant les dificultats de mantindre enceses les gaiates en el seu recorregut processional nocturn, s’implanta un nou sistema d’il·luminació que permetera el subministrament elèctric als monuments, connectant-los a una sèrie de preses disposades en el recorregut, copiant-se el sistema utilitzat a Cartagena per les seues processons de Setmana Sana. Se celebren els certàmens literaris amb gran participació de públic i singulars poetes que opten a la flor natural. La Junta Central fa lliurament en aquests anys a l’Arxipreste de Santa María Don. Joaquín Balaguer una relíquia de Santa María Magdalena en reliquiari de plata, sol·licitada prèviament a la Santa Seu i que des del Vaticà s’atorga amb la corresponent Butla Apostòlica i que des de llavors porta el Vicari en la Romeria. L’any 1952, el VII centenari de la fundació de la ciutat va ser celebrat amb gran exaltació castellonera. Sorgeixen les cintes verdes en les nostres canyes i la proposta de “la canya del pare” com a llegat de generació en generació en futures romeries. Després, es van anar afegint nous projectes per a engrandir les festes: denominació “Festes de la Llum”, Hostal de la Llum, Fonda del vi, les Gaiates del “geni de la llum” Carlos Buigas i en 1969 es nomena Primera Reina Infantil a Asunción Adsuara. S’inaugura la nova Pèrgola on se celebren els actes magdaleneros. Tot això amb el desig d’engrandir les nostres festes, expandir el nostre sentiment castellonero com reflecteix Bernat Artola en el Pregó “ perquè siguen les festes dignes de noms i de fets, no volem límits estrets d’ambicions massa modestes”. En 1988, amb la creació d’una nova Junta de Festes, del Patronat Municipal de Festes, i de nous estatuts, canvia l’estructura però roman el sentiment castellonero, la il·lusió de les nostres festes, el Pregó, Rotllo i Canya, amb la Romeria i la Processó, la Ofrena de Flors a la Mare de Deu del Lledó, la mascletà, els focs artificials. Des d’aquestes pàgines recordem als qui fa 75 anys van programar unes festes i van encoratjar uns sentiments que perduren avui en dia. »

----------------------------------------------------------------------------------La "Junta Central de Festejos de la Magdalena" de 1945

155

Les Festes de la Magdalena a través del seu cartell anunciador. Cartell de 1945 Autor: Wences Rambla

ANIV

Catedràtic Universitat Jaume I

ERSA

DE LE S NO ST

RES

FEST

En l’actualitat ens trobem immersos en la denominada cultura digital o també en l’anomenada era de les noves tecnologies de la comunicació, atès que la primera no és sinó una part consubstancial d’aquesta altra. Circumstància i context que porta pràcticament que tot quant l’individu fa - i més en el terreny de la transmissió d’idees, sabers, opinions, punts de vista, comunicació en suma- estiga relacionat amb l’univers de l’ imatge en sentit ampli. Així, icones, sons, tipografies, gravacions, etc…es generen, constituïxen i fluïxen d’una manera com mai havia ocorregut abans, donada la seua immediatesa, capacitat de simulació i interacció en temps real. En aquest article, parlarem de la Festa, des d’un aspecte interessant, i també important de la mateixa: la seua publicació i projecció a través del cartell anunciador. Doncs ve ni més ni menys a compte que, justament tota la simbologia i significat de la Festa, i en aquest cas, de la Festa de la Magdalena, se transmès d’una manera molt sintètica i ràpida a través del seu cartell anunciador. El cartell anunciador és un mitja on s’arreplega l’empremta de la sensibilitat de l’artista, la immediatesa informativa del visual i la vella tradició de les cultures que, com a part de la denominada cultura material, es presenta en un determinat suport, per mitja d’uns singulars colors fotoquímics, davall una textura etc. En suma, com un mèdium vehiculitzador de sabers, emocions i designis, davall la corresponent epifania de signes, símbols, emblemes i logotips de la millor estirp. Amb el cartell ens trobem, doncs, davant d’un dels mitjans de comunicació visual de major impacte al -----------------------------------------------------------------------------------

ESTRUCTURA FESTIVA 156

ARTICLES

llarg d’un segle. La seua aparició a finals del XIX ho va ser, cal subratllar, més que com un reclam publicitari com una manifestació artística que, abandonant les parets de les sales d’exposicions ornamentava o alegrava els murs dels carrers, d’a on l’expressió, ja popular, que el cartell no es sinó un “crit” d’imatge i text en tanques, parets i murs. Doncs, els cartells anunciadors de les Festes locals, han suposat un exponent de les arts gràfiques i del disseny gràfic que s’ha realitzat en les ciutats i ha permès visualitzar la evolució i les tendències artístiques dels diferents moments històrics dels llocs que anuncien. El cartell, com altres productes gràfics, reflectix el tempo històric en què es concep, realitza i exhibix, i amb això els estils o models d’operar d’altres disciplines afins com ara la pintura o l’ imatge fotogràfica. En un primer moment es va fer per artistes que seguien les pautes típiques de les Belles arts, és a dir, com si es pintara un quadre, prompte passaria a tindre la seua, diguem, personalitat i exigir la singularitat de la seua tècnica i estètica. Així, des de 1945, data en que comença el desenvolupament del cartell magdalener, ara va ara ve, és a dir, amb alts i baixos i regressions, encara que també amb les pertinents posades al dia, com la iconografia magdalenera ha anat prenent diverses formes i posicions al llarg del seu desenvolupament, iconografia fonamentalment centrada en els símbols més destacats castellonencs, com ara l’Ermitori de la Magdalena, el Fadrí o torre exempta de campanar, la lluminària concretada en farolets i focs d’artifici, sense oblidar la simbologia de la canya i de la Gaiata, i per descomptat, les figures típiques dels seus protagonistes. Si analitzem el primer cartell anunciador de les Festes de la Magdalena, que es van dur a terme els dies del 3 al 11 de març de 1945, complix amb molts dels elements simbòlics que hem comentat. A primer terme, les xiquetes i xiquets lligats a la gaiata de mà que simbolitza la baixada des del turó de la Magdalena. El rotllo que porta el xiquet a la seua mà, l’escut de la ciutat, l’Ermitori de la magdalena, el cavall engarlandat, simbolitzant l’arribada dels conqueridors, i la llum del fanal.

----------------------------------------------------------------------------------Les Festes de la Magdalena a través del seu cartell anunciador. Cartell de 1945

157

Com podem observar, en els primers cartells de les Festes de la Magdalena, es va seguir les tendències del moment i on es pot contemplar un tipus, on el seu figurativisme ens transporta al dibuix realista propi, en general, d’esta classe de composicions gràfiques d’aquells anys, on les formes visibles, recognoscibles –inclús podríem dir palpables -constituïen part del caràcter mediàtic del moment. Però amb els 75 anys de Festa des de la seua renovació, les tendències i els moviments estilístics han anat evolucionat, i hui en dia , tenim un ampli repertori conformat per 75 diferents cartells anunciadors, que reflectixen els canvis i evolució en les tecnologies, i el disseny. L’últim cartell anunciador de les Festes de la Magdalena 2019, també recull la iconografia fonamental de les festes: La gaiata, la magdalena, la plaça major de la vila, amb el fadrí, la concatedral i l’ajuntament, l’escut de la ciutat, l’any corresponent i les dates de celebració. Però s’ha inclòs l’ utilització de la llegua valenciana, el lema del cartell “La llum de la Festa” i el marxamo administratiu de “Festes d’interès turístic internacional”, què es va guanyar al 2010 Però bàsicament, trobem que al llarg de tots estos anys, hi han obres de molt divers signe, comptant en general amb una majoria de treballs de qualitat, el que ens porta a admetre que el cartell anunciador magdalener té vida per a llarg. En definitiva, el cartell, tot i les noves tecnologies de la informació i elaboració d’imatges, crec que te molt que dir encara. I això perquè el ser humà no sols vol veure, sinó tocar, sentir l’olor, palpar, agarrar-se a la fisicitat de les coses: la tinta, la superfície del suport, la materialitat del paper –qual res extensa susceptible d’absorbir una res cogitans, que diria un cartesià- manté la seua vigència: la del maridatge entre el ser i l’existir, el pensar i la capacitat d’emocionar-se, la racionalitat sintiente i el sentiment humanament dirigit. Factors, característiques i aspiracions de què, de totes totes, participa el cartell magdalener en la seua especificitat. Bona prova d’això es que any rere any nombrosos artistes acudixen al reclam. »

----------------------------------------------------------------------------------Les Festes de la Magdalena a través del seu cartell anunciador. Cartell de 1945

158

ARTICLES

1945... Comencen les festes, i es documenta Autor: José Luis Serrano Fabregat

RI SA STES ERTRES FE V I OS

ANE LES N D

Periodista

La història de Castelló va patir un canvi fonamental el 8 de setembre de 1251 quan el Rei Jaume I signava a Lleida el privilegi que permetia als seus antics pobladors traslladar-se, des del seu antic solar allà en el turó de la Magdalena, fins al lloc en què es va alçar el nou Castelló, el de "la Plana". Cert que la "carta de poblament" és anterior, de 1239 i concedida per un oncle del rei, el comte Nuño Sancho referint-se a l'alqueria de Benimahomet, situada molt prop de la de Benirabe que seria, en definitiva, el lloc on es construiria el nou Castelló. Les Festes de la Magdalena, d'alguna forma, recorden aquest fet fonamental per als castellonencs: el trasllat de la població des del turó de la Magdalena fins al pla "del Palmerar de Borriana". Els castellonencs, orgullosos dels seus orígens i fidels a la tradició de respecte als seus majors, prompte van començar a celebrar la romeria que dóna motiu a la celebració de les Festes de la Magdalena. Les festes estan perfectament documentades des del segle XIV. L'historiador Luis Revest Cabirol va trobar en les seues investigacions sobre els orígens de Castelló i els seus primers senyors una referència a la "professó del Castell Vell" relativa a l'any 1375, en relació amb les despeses ocasionades per la festa, als quals feia front el Consell Municipal de la Vila. En aqueixa època ja es parlava d'aquest antecedent de la Romeria com una cosa tradicional, la qual cosa indueix a pensar que des de molt poc després de la data del trasllat al pla, els castellonencs van iniciar la mateixa, potser com a acció de gràcies per haver-se deslliurat d'alguna de les freqüents "pestes" que solien assotar la zona amb periòdica regularitat. La veritat és que les Festes de la Magdalena, en el que és fonamental, es remunten a més de sis segles en la història de la ciutat. Unes festes que es van reduir, fins fa ----------------------------------------------------------------------------------1945... Comencen les festes, i es documenta

159

poc més de mig segle, a la Romeria, que en principi se celebrava el tercer dissabte de Quaresma i des de 1793 el diumenge. Les Festes de la Magdalena són una fita important en l'esdevenir anual de la vida de Castelló; a hores d'ara poques persones posarien en dubte aquesta afirmació. D'alguna forma Castelló, com ocorre amb la pràctica totalitat de les poblacions de la nostra Comunitat, viu al compàs que marquen les festes al llarg de tot l'any. Ha vingut succeint així durant segles i els nous temps no sembla que vagen a canviar molt les coses... Les Festes de la Magdalena van estar, durant segles, reduïdes a la “Romeria”, a la “processó de les Gaiates” i, com a molt, a alguns festejos taurins i la fira, que solia estar molt concorreguda, per la presència de forasters, vinguts sobretot, de les diferents poblacions de la província i molt més quan es van anar fent més fàcils les comunicacions entre els pobles. Així ho confirma l’ historiador local, Eduardo Codina que, en un article publicat pel diari “Mediterráneo” el 16 de març de 1952 assenyala que “...En 1860 hubo mayor afluencia de forasteros por estar abierta ya al tránsito la nueva carretera llamada entonces del Maestrazgo...”, la qual cosa va facilitar sens dubte la seua presència en les festes, el mateix que, uns anys més tard, la presència del ferrocarril perquè en el mateix article ens diu que “... en 1863 los trenes en sus expediciones extraordinarias transportaron, según la prensa contemporánea, pueblos enteros de la provincia, infinidad de gentes de Valencia que venían a participar de la animación y alegría general...” En els anys finals del segle XIX i principi del XX, les referències a les festes de la Magdalena en la historiografia local són abundants. Vegem algun exemple. En la “Historia de la Fiel, Leal y Constante Ciudad de Castellón”, per Arcadio Llistar Escrig. Pàgina 116: (Valencia 1887. Imprenta de Francisco Vives y Compª) hi ha una completa referència a les festes de la Magdalena, tal i como se celebraven en aquell moment: “...artesanos, empleados, caballeros y corporaciones concurren a las solemnes procesiones de Semana Santa, Corpus y la llamada de las Gayatas. Las dos primeras ofrecen suntuoso y serio aspecto en aquellas calles tan rectas, largas y despejadas, pero sobre todo merece escepcional mención la última, que se celebra el tercer domingo de Cuaresma, -----------------------------------------------------------------------------------

LA FESTA 160

ARTICLES

dedicada a Santa María Magdalena. Al amanecer el día antes citado, un gran movimiento se nota en la población, preparando unos sus caballerías enjaezadas con lujosos aparejos, otros limpiando toda clase de carruajes, desde el aristocrático faetón hasta el humilde carro de labranza, que han de servir todos ellos para transportar a los bulliciosos castellonenses al montecillo de la Magdalena, donde al rayar el alba se ha de ver transformado en apiñado campamento animado de cantos diversos, bailes, instrumentos y otros juegos infantiles. Mientras se divierte el elemento joven y los novios acompañan a sus prometidas a los puntos de dulces y turrones, o a los del usual torrat y almendras, los encargados de la comida al aire libre, preparan entre dos piedras el fuego, se apoderan de las víctimas que han de ser sacrificadas, y sin más miramiento ni compasión clavan sus instrumentos cortantes sobre el cuello de las inocentes aves o del pobre roedor que están destinados a ser engullidos en día tan señalado. En la ciudad se organiza una procesión que sale de la parroquia a las siete de la mañana con dirección al santuario, compuesta del Clero, Gobernador civil y Ayuntamiento: al llegar al exterior de la ciudad se reduce la comitiva, quedando para proseguir la marcha, unos cuantos sacerdotes y otros individuos de las citadas Corporaciones que se distinguen de los que se quedan por la caña verde que llevan en la mano, recordando a los antiguos castellonenses cuando se trasladaron a poblar la naciente villa. Una vez en la ermita se celebra la función de iglesia, pasan luego a la mesa donde tienen ya preparada confortable comida, y al poco rato vese ya despejar el campamento por marcharse muchos de los concurrentes a la ermita del Lidón, en donde durante todo aquel día ha reinado grande animación delante de las casetas y mesas de los feriantes, que suelen agotar cuantas golosinas y juguetes exponen al público para la venta. A la caída de la tarde regresan en procesión el Clero y Autoridades, que se trasladaron a la Magdalena; y al llegar a la entrada de la población se incorporan a otra que ha salido a su encuentro, y todos juntos dan principio a la general, que recorre las principales calles de la capital. Precioso golpe de vista se destaca al entrar la procesión en las largas y rectas calles de Enmedio y Mayor, cuajadas de gente forastera, que se embelesa al ver aquellas pirámides de luces de varios colores, en cuyo remate se ve un cayado que simboliza lo mismo que las cañas. Después, de trecho en trecho se ven pasar los cuatro carros triunfales representando respectivamente la Magdalena adornada con todas sus galas y rodeada de un grupo de adoradores de sus encantos profanos; la cena del Señor con el apostolado y la Magdalena ungiendo sus pies con los aromáticos bálsamos; el sepulcro del Salvador con dos ángeles, la Virgen, San Juan y la Magdalena; y por último, una cueva donde se ve a la Magdalena toscamente vestida haciendo penitencia. Todo ello está representado al natural por jóvenes vestidos con trajes propios de la época. También abundan en la procesión infinidad de niñas y mujeres vestidas de penitentes y Magdalenas para cumplir las promesas que han hecho durante el curso de alguna enfermedad. Termina la manifestación religiosa con un crucifijo que llevan por ----------------------------------------------------------------------------------1945... Comencen les festes, i es documenta

161

derecho los nobles de la ciudad, y con tres graciosas labradoras representando a la Virgen, San Juan y la Magdalena, acompañadas de unos cuantos labradores que son los que tienen el derecho de elegirlas y el privilegio de ir los más inmediatos a éstas y al Cristo, yendo delante los demás convidados de lo caballeros. La procesión que acabamos de describir, es sin disputa alguna la que más luce de cuantas puedan exhibirse e el reino de Valencia.”

Una revolució en les festes Sens dubte les Festes de la Magdalena tenen el seu primer punt d'inflexió important en aqueixa data de 1944, quan es pren la decisió de canviar la seua estructura, que s'havia mantingut pràcticament invariable des del segle XIV quan ja està documentada la "professó del Castell Vell", aquell acord del consell de 1375 que donara a conèixer Luis Revest. El moment també era crucial. Espanya a penes acabava d'eixir de tres anys de guerra entre germans i era fonamental curar les possibles ferides que s'hagueren pogut produir entre la població de Castelló. Era necessari un esforç comú per a alçar una ciutat trencada per la contesa civil i es va pensar amb bon criteri que la festa podia ser una forma de conjuminar voluntats i trobar objectiu comuns als uns i els altres. Van nàixer així les comissions de sector, a imatge i semblança de les "comissions falleres" i Castelló es va dividir territorialment en dotze sectors perquè, al voltant d'unes "gaiates monumentals" que també anaven a posar-se en marxa a partir de llavors com a monument comú al "sector", foren capaços de atraure l'interès de la major part de la població de Castelló -a penes seixanta mil habitants- per unes Festes de la Magdalena que definitivament guanyaven la partida, no podia ser menys, a unes "Festes de l'Alliberament" que durant tres o quatre anys havien anat prenent un impuls major. De la importància que a l'Ajuntament es donava a aquelles primeres "comissions de sector" dóna una idea molt clara la lectura de la llista dels primers presidents d'aquestes; vertaders prohoms de la vida social de Castelló que eren cridats a la participació per les autoritats, en més d'una ocasió sense donar-los l'oportunitat d'una negativa, per a fer-se càrrec de l'estructura de la festa, al costat dels components de la Junta Central de Festejos de la Magdalena. Es va dotar a aquesta d'uns "estatuts" a la manera dels quals venia utilitzant la Junta Central Fallera de València, a la qual no va haver-hi la menor cautela a copiar fins al nom.

-----------------------------------------------------------------------------------

LA FESTA 162

ARTICLES

I va tirar a caminar la festa amb aquesta nova estructura i una programació que aconseguia nou dies de festes. La veritat és que els encarregats de posar en marxa la idea van treballar molt i bé, perquè l'estructura festiva, en el fonamental, s'ha conservat pràcticament invariable i avui no hi ha ningú que discutisca que el Pregó s'ha convertit en el gran acte festiu de la Magdalena al costat de la Romeria de les Canyes, vertadera raó de ser d'aquestes. I calia construir "gaiates monumentals" que foren capaçes de simbolitzar la unió del barri a través de la festa. I es va fer. En alguns casos amb més pena que glòria i fins i tot amb el dubte de qual era la destinació final d'aquestes, fins al punt que el Diari Mediterráneo havia d'eixir al pas de la possibilitat que les "gaiates" arribaren a cremar-se com es feia amb les falles a València i Borriana. La "gaiata" era un símbol de la festa, com l'eren la "canya" o el "rotllo" que adornava el coll dels romers a la volta de l'anual visita a l'antic solar de la Magdalena. Però com molts símbols, difícil de definir exactament.

El Pregó, la gran novetat Va ser la gran novetat en les Festes de la Magdalena de l'any 1945. En aquell primer Programa de Festes de la Magdalena segons la nova estructura nascuda mesos abans tan sols, s'assenyalava: “ A les cinc i mitja, la Cavalcada del Pregó recorrerà els carrers anunciant al veïnat el començament de les Festes”. A aqueixa hora, l'expectació era absoluta i la veritat és que no va resultar defraudada. Acabava de nàixer un dels actes que, al costat de la Romeria de les Canyes, s'anava a convertir en insubstituïble: “el Pregó”.

----------------------------------------------------------------------------------1945... Comencen les festes, i es documenta

163

Peça clau d'aquella autèntica novetat va ser Manuel Segarra Ribés, al que ningú nega la paternitat del Pregó i que ja havia començat a treballar per “el seu Castelló” des de molt de temps abans i per a mostra ací està aquella mítica estrena de l'òpera còmica “La filla del Rei Barbut”, una “òpera per a titelles” que a partir dels textos del Tomba Tossals de Josep Pasqual i Tirado, va ser escenificat en vers per Manuel Segarra Ribés, amb música de Matilde Salvador. Aquell dimecres dia 31 de març de 1943 s'ha assenyalat com una data molt especial, perquè coincidint amb les “tradicionals Festes de la Magdalena”, encara sense l'estructura actual, dels baüls de moltes cases de Castelló van eixir els abillaments per a les senyoretes i joves que van emmarcar la representació, amb uns vestits que prompte es convertirien en vestimenta festera que ara ja ningú discuteix. Eren moments d'exaltació de tot el “castellonero”, potser com una necessitat per a tancar les ferides que una propera contesa civil havia obert entre molts castellonencs. Era necessari trobar objectius comuns que uniren a tots i la festa era una bona excusa. Això és el que pensem que va entendre molt bé Manuel Segarra Ribés, juntament amb aquell nucli fundacional de la Junta Central de Festejos de la Magdalena, nascuda a imatge i semblança de la Junta Central Fallera de València. I per això, ja en 1939, com recordava a “Castelló Festa Plena” Jaime Nos Ruiz (Magdalena 94- “El llarg camí fins a les Festes de la Magdalena de 1945”), el creador del Pregó anava a tindre ocasió de fer el que ell denominava “dos assajos del seu Pregó”. Jaime Nos Ruiz ens compta com en ocasió de la “Festa de la Rosa” d'aquell any – també recuperada pel “boticari del carrer Major” – “va llançar al carrer una llarga, vistosa i policroma cavalcada…”. “Formaven en el festeig – ens diu-, nombroses rondalles vingudes dels pobles, les típiques grupes, carros amb murta i flors, rematat tot per un monumental pitxer de flors com a ofrena a la Patrona” I tan sols un mes després, en les festes que es van organitzar al juny per a celebrar el “alliberament” de la ciutat, “ es va organitzar un altre pre-Pregó, encara més ambiciós” de la composició del qual es fa ressò. Tot això culminava uns anys més tard, aqueix 3 de març de 1945, en la primera “Cavalcada del Pregó”, com en aquells dies es denominava. -----------------------------------------------------------------------------------

LA FESTA 164

ARTICLES

En aqueix primer Pregó amb participació oficial de la província, van estar representats Vila-real (amb dues parelles), Cabanes, Borriol, Benicàssim, la Pobla Tornesa, Ares del Maestrat, Benassal, Rosell, Sant Jordi, Sogorb, Traiguera, Sant Mateu, Moncofa, les Useres, Borriana, Orpesa, Culla, l'Alcora, Almenara i Vinaròs. No obstant això "no van comparèixer malgrat donar la seua conformitat", Benlloch, Coves de Vinromà, Llucena, Figueroles, Vistabella, Benicarló, Peníscola, la Vall d'Almonesir, Algímia, Montanejos i Nules. A més d'aquestes parelles que es van constituir en part fonamental del Pregó a partir de llavors, també va haver-hi participació de grups folklòrics; els de Coves de Vinromà, la Rondalla de l'Alcora, el "Conjunt Mixt de Cant i Ball" de Vinaròs, la rondalla de Montanejos i la Dansa del Pastor de Traiguera, a més de comptar amb la presència de la famosa "recua" de l'Alcora, una representant el muntatge d'envasos per a la taronja a la manera tradicional i la carrossa amb l'escut de la província i representants dels partits judicials, en els laterals dels quals apareixien també "un sariero" d'Artana i un canterer de l'Alcora, "treballant en els seus respectius oficis". Les Festes de la Magdalena, des de llavors, han seguit els avatars del temps nous, amb una societat totalment diferent a aquella que va veure nàixer la nova estructura de les festes en 1944 i que en els últims anys ha experimentat canvis radicals i ràpids. La pròpia estructura s'ha hagut d'anar adaptant als canvis dels temps, amb major o menor fortuna, però com deia amb la seua particular gràcia la que fora secretària quasi perpètua de la Junta Central de Festejos, Mª Teresa Cazador: “El dissabte a les quatre, el Pregó”. I allí acabava qualsevol distensió… » ----------------------------------------------------------------------------------1945... Comencen les festes, i es documenta

165

Entrevista a "Galán de Noche"

ARIS ERRSES FESTE V I AN NOST DE

LES

Autor: Victor Ignacio Palacio i Bernad Periodista

Des de 1945 i de manera ininterrompuda, José (Pepe) Navarrete, o com a ell li agrada que li diguen, el "Galán de noche", dedica un poema a les joves i xiquetes que són elegides, cada edició magdalenera, reines de les festes de Castelló. Es dóna la circumstància, que el passat mes de desembre, l’inquiet "Galán de noche", va complir 100 anys. I els va complir fent el que més li agrada, escriure poesies, i en un dels seus llocs favorits, la biblioteca de la casa Abadia de la Fundació Caixa Castelló. El Sr. Pepe, era al 1945, un jove de 26 anys, emprenedor, elegant i molt templat i que treballava en el negoci de l’ebenisteria. Un home alegre i apassionat, que un cop jubilat, va decidir convertir la seua passió, la poesia, en el seu “leitmotiv”. Li agrada representar el sentir cortes i romàntic de la seua època i per això, amb molt d’afecte ha dedicat a cadascuna de les màximes representants de la festa de la Magdalena un poema personalitzat. Començant per Carmen Abriat i finalitzant per Natalia Palacio, el "Galán de noche", entrevista a les seues muses, per conèixer-les una miqueta millor i dedicar uns versos, tot sentiment i afecte d’aquest home tan entranyable. El 1985, i un cop jubilat, "Galán de noche" passa el seu temps llegint i escrivint poemes, fonamentalment a la dona castellonera. Per aquest motiu, sense importar-li la distància que pugue existir entre la seua casa i la de la jove a qui va a dedicar el seu vers, el Sr. Navarrete, malgrat la seva longeva edat, s’encamina cap a la llar de les reines per entrevistar, conèixer-les i demanar-les una fotografia, alhora que els dedica uns espontanis poemes sobre la bellesa i caràcter de les joves protagonistes. És molt agradable poder compartir un temps amb aquest poeta castellonenc, que recorda amb memòria d’elefant, totes les reines castellonenques que ha conegut i a les que ha escrit uns sentits versos. Per això des d’aquestes pàgines volem agrair la seva amable dedicació i el seu amor per les nostres festes fundacionals. » -----------------------------------------------------------------------------------

LA FESTA 166

ARTICLES

L'esdeveniment esportiu com a element dinamitzador de les Festes de la Magdalena

Autora: Paloma Aguilar Royo Periodista

SA FE

La celebració d'esdeveniments esportius ha estat una constant en les Festes de la Magdalena al llarg dels anys i, de forma especial, des de 1945, contribuint, d'aquesta manera, a la difusió i enriquiment de la programació de la setmana gran de Castelló .

Si bé, tal com explica l'historiador i prior de la Basílica del Lledó, Josep Miquel Francés, ens remuntem a segle XIV per poder contextualitzar les festes actuals en celebrar ja llavors la romeria, la veritat és que no serà fins a 1945 -en 2019 se celebra la 75 edició de les festes en la seva estructura actual-, quan s'incorporen els grans canvis que s'han anat consolidant, perfilant i assentant fins als nostres dies. És a partir d'aquesta data quan l'esport apareixerà de forma contínua en l'esdeveniment tradicional i avui en dia compta amb una programació ad hoc que contempla més de 30 actes d'aquesta disciplina que es desenvolupen al llarg de tota la setmana festiva. No obstant això, cal no oblidar que ja en 1914, Castelló va acollir la celebració dels primers esdeveniments esportius com el certamen de Tir a la Plaça de Bous i la Festa de l'Aviació i, el 1919, es va introduir el Tir de Colom i un partit de futbol. 1945 marca un abans i un després en la commemoració d'aquest tipus d'actes durant les festes, ja que és l'any en què aquests comencen a ser una constant en les festes fun----------------------------------------------------------------------------------L'esdeveniment esportiu com a element dinamitzador de les Festes de la Magdalena

167

dacionals. Es tracta d'una època -com els anys anteriors- en què no existia la televisió, de manera que els castellonencs aprofitaven aquests esdeveniments festius i esportius -que solien tenir lloc abans dels balls- per sortir al carrer, gaudir i passar-ho bé. Aquest mateix any, el periòdic Mediterráneo recull la celebració d'una dotzena d'actes esportius a la ciutat de Castelló i emmarcats dins d'unes festes que van tenir lloc del 3 al 11 de març. El dia 4 d'aquest mes, recentment iniciades les festivitats fundacionals, va tenir lloc una Volta Pedestre a Castelló (ja es va celebrar el 1941) organitzada per Educació i Descans i que va guanyar Gregorio Rojo; així com una Prova de Regularitat per Equips de quatre corredors a càrrec del Moto-Club Castelló. Tres dies després, el 7 de març, una festa hípica –com recullen les cròniques de l'època- va tenir lloc a les 16.00 hores i es van celebrar les carreres de cavalls Corregudes de la Joia a la Gran Via (coneguda en l'època com el Rajolar ) organitzades pel Sindicat Provincial de Ramaderia. El 8 de març, també a la tarda, hi va haver Proves de Cavalls de Tir a la Plaça de Bous i en el descans d'aquest acte la Banda de la Casa Provincial de Beneficència va amenitzar la festa. Les carreres ciclistes al passeig Ribalta també van tenir lloc aquest dia. El dia 10 de març de 1945, van ser protagonistes el Concurs Provincial de Canaricultura al carrer José Antonio, 3 (actual carrer Gasset, que va constar de dues parts (exposició i el cant) i es va celebrar a les 11.00 hores i, a la tarda , a les 16.00 hores, el Concurs de Coloms paputs organitzada per la Societat de Colombicultura de Castelló patrocinat pel Sindicat Provincial de Ramaderia. l'últim dia, el 11 de març, es recullen també altres actes esportius com són el Campionat Provincial de Tir de colom, i un partit de futbol -----------------------------------------------------------------------------------

LA FESTA 168

ARTICLES

entre el Ferro i el CD Castelló i joc de pilota al trinquet vell. Aquesta mateixa jornada a la nit, a les 23.00 hores, va tenir lloc la Cursa de les Torxes, que va partir des de la Plaça del Rei i va arribar fins a la Plaça del Cabdill -actual Porta del Sol- en què van participar 14 corredors. el guanyador de la prova va ser Pedro González, que va fer 11 minuts i 58 segons, i el segon classificat, Tomás Albiol, amb una marca de 1 2 minuts i 2 segons. Per equips, es va alçar amb el primer lloc el format per membres del Regiment d'Infanteria Tetuán, número 14.

LES MANIFESTACIONS I COMPETICIONS ESPORTIVES A LA MAGDALENA DE 1945 Dilluns 5 de març

Gran cursa pedestre Perímetre de la volta a Castellon Dimecres 7 de març

Cavalls (corregudes per la Joia) Gran Vía Dijous 8 de març

Cursa ciclista Passeig de Ribalta Dissabte 10 de març

Regates Dàrsena del Port de Castelló

Festival Esportiu (proves atlètiques, bàsquet, futbol etc.) Camp d'Esports de Castelló

Partits de tennis Societat de Tennis Diumenge 11 de març

Campionat Provincial de Tir de colom Societat de Caçadors Sant Hubert

Partit de futbol Camp del Sequiol

Carrera amb relleus i torxes Principals carrers de la ciutat

----------------------------------------------------------------------------------L'esdeveniment esportiu com a element dinamitzador de les Festes de la Magdalena

169

A partir d'aquest moment, els esports ja es van associar a la celebració de les Festes de la Magdalena contribuint al seu esplendor. El 1947, hi va haver competicions aquàtiques de pesca i regates, la més import la de Snipes. També en aquest any arriba a Castelló Arturo Pomar per realitzar una exhibició d'aquest esport i, el 1948, els castellonencs tenen l'oportunitat de gaudir de les exhibicions de lluita lliure i del Gran Concurs Hípic Nacional. Ja en els 50, les competicions de Tir i Arrossegament són habituals, tal com recorda el professional de la ràdio i expresident de l'Associació de la Premsa Esportiva, així com membre de la Junta Nacional de la Premsa Esportiva, el castellonenc José María Arquimbau. És en aquesta dècada quan els concursos hípics es mantenen, se celebren competicions de motocicletes al parc Ribalta per després passar a celebrar-se a les Rondes Magdalena i Millars i, posteriorment, a la zona de Rafalafena i el passeig marítim. En 1964, un llavors jove Ángel Nieto va arribar a la ciutat per participar en la Derby de 75 c.c. dins de les festes fundacionals. La dècada dels 60 i els 70 és el període de temps on els esdeveniments esportius ja estan completament assentats i reconeguts i formen part de la idiosincràsia de les celebracions grans de la ciutat: campionat de karts i Biscuters a l’Hort dels Corders, partits de bàsquet i handbol a la Porta del Sol, ral·lis de cotxes d'època, carreres de bicicletes, aeromodelisme, concurs de birles, campionat d'atletisme femení i masculí en el Castàlia o la consolidació del Trofeu Falles-Magdalena entre Castelló i Borriana. Des de la dècada dels 80, els clubs esportius de la ciutat s'impliquen també en aquests actes i en els 90, són prolífiques les carreres d'atletisme. El llicenciat en Humanitats i membre de la Federació de Jocs Esportius Tradicionals, Juanjo Trilles, recorda també que el Campionat Mundial de Boli va començar a celebrar-se en 1998. A més, en els últims anys també han tingut lloc, com antany, el Concurs de Coloms Esportius , o el Tir de Guatlles, incorporant-se el Campionat de Petanca. Sens dubte, l'esport ha estat, i ho és, un element dinamitzador de les Festes de la Magdalena que, tot i començar a consolidar-se en 1945, a poc a poc comença a produir-se una eclosió d'aquest tipus d'actes que arriba fins als nostres dies i que suposa també un instrument de projecció territorial i d'atracció turística de les festes fundacionals. »

----------------------------------------------------------------------------------L'esdeveniment esportiu com a element dinamitzador de les Festes de la Magdalena

170

ARTICLES

El llibret de la Gaiata 1 de 1945 Autora: Mayo Ripollés i Basco Vocal de la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat

I SAR ES VESRTRES FEST O N ANI LES DE

Atès que aquest “llibret ”de 2019, a més de pretendre donar una clara i completa relació i imatge del que van ser les festes aquell any 1945, primer de la nova etapa de les Festes Fundacionals de la nostra ciutat, pensem que serà d’interès veure i analitzar detingudament també el primer “*llibret” de la nostra Gaiata.

Començarem per la portada. En primer lloc veiem que és un fullet editat per “Gráficas La Magdalena” de la nostra ciutat amb una qualitat certament pobra i monocolor, cal situar-se en la realitat socio-econòmica dels anys 40 a Espanya. El dibuix de la portada no fa referència al sector sinó a l’element principal de la festa que és la Magdalena, entenem que era el motiu principal de qualsevol proclama o propaganda, es pretenia llançar oficialment i amb voluntat de continuïtat a partir d’aquell any LES FESTES DE LA MAGDALENA, com a nostres festes fundacionals. En la premsa local del dissabte dia 3 de Març es llegia: "Hoy comienzan las fiestas de la Magdalena. Hasta ahora todo fueron preparativos y ahora comienza la realización de ese programa brillante y completo. La ciudad entera y unida, va a conmemorar los grandes hechos que le dieron vida y se dispone a hacerlo con todo el entusiasmo de un pueblo que percibe con toda claridad donde está lo cierto de su esplendor.” Podem veure també que no es presenta com “llibret” sinó com a “PROGRAMA DE FESTES” i crida poderosament l’atenció el nom propi que es dona al nostre sector PORTAL DE SAN FRANÇÉS, molt lluny de l’actual BRANCAL DE LA CIUTAT, finalment i també a destacar i tindre en compte pels estudiosos l’ortografia del valencià utilitzada.

----------------------------------------------------------------------------------El llibret de la Gaiata 1 de 1945

171

El nom “familiar” de la Madrina més la foto i la seua poesia, que trobarem idènticament reproduïda en el programa general de les festes, és l’única cosa que ens oferirà aquesta edició del Llibret a més del Programa Oficial d’actes del Sector.

I passem ja a l’anàlisi del text del programa. Al matí del primer dia “Sábado del Pregó “PLANTÀ DE LA GAIATA” i a la vesprada el “BATEIG DE LA GAIATA” a la qual se li imposa el nom de “Portal de San Françés” Ja a la nit s’ofereix una cercavila per la BANDA DE CORNETES I TAMBORS DEL REGIMENT DE INFANTERIA Núm. 14. Aquesta banda de cornetes i tambors era la titular de la caserna que en aquell any encara tenia el seu emplaçament en la Caserna de Sant Francesc situada al vell Convent de Sant Francesc i que era l’edifici de referència del Sector. Hui dia només resta de part d’aquella caserna l’actual plaça del botànic Calduch, la nova església de Sant Francesc i l’edifici que hui anomenem del Col·legi Menor. Aquesta Banda tan intrínsecament vinculada al Sector, per les raons que acabem de veure serà l’encarregada no solament de les cercaviles, sinó també de la “despertà” de tots els dies de la setmana festera. Només en alguna ocasió i per a cercaviles seria substituïda per un “dolçainer i un tamboriner”. -----------------------------------------------------------------------------------

LA FESTA 172

ARTICLES

El periòdic Mediterráneo en la seua edició del dissabte dia 3 i dins de l’article que dedicava a l’inici de les Festes, fa una referència especial a la programació de la Gaiata 1, ampliant fins i tot el que es preveu en el propi programa de la Comissió. Els actes programats per al Diumenge de la *Romeria i el dilluns següent es limitaren a aquesta “despertà” o “diana de la Banda del Regimiento”. El dimarts a les 14h tenim la primera “mascletà” del sector i a continuació una nova cercavila del dolçainer i tamboriner que es repetirà tots els dies fins al dissabte, últim dia de la programació. Dos REVETLLES més la REVETLLA DE GALA es programarien el dimarts, dijous i la de gala el dissabte. Així doncs, com podem veure, aquella setmana va passar per als veïns del Sector entre dianes, cercaviles i revetlles. A això cal afegir-li la participació de la Comissió en els actes oficials de la ciutat i la visita al Sector d’autoritats. Un bon principi en convivència per a unes festes que multiplicant els seus actes arribarien a tindre 75 anys. »

Referència del dia 10 en Mediterráneo

----------------------------------------------------------------------------------El llibret de la Gaiata 1 de 1945

173

Crònica de la Romeria a la Magdalena de 1945 Autora: Joan Josep Trilles i Font Llicenciat en Humanitats UJI

75 SARI ANIVER TRES FESTES DE LES NOS

Al periòdic Mediterráneo, dimarts 7 de març de 1945 (aleshores el dilluns no hi havia premsa), trobem aquest titular a la pàgina 3 “Castellón en masa participó el domingo en la Romería de la Magdalena”. Aquest article em dóna peu a l’encàrrec fet pels amics de la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” per parlar de la primera Romeria, vinculada a l’esperit de renovació de 1945.

Mediterráneo, 7 de març de 1945

Conta la nostra crònica que Castelló aquell diumenge 5 de març, a trenc d’alba, estava cobert per núvols baixos i que de matinada van caure unes gotes “... cubierto por nubes bajas y un ambiente húmedo truncaron la ilusión de Castellón entero, de gozar de un día hermosísimo para su fiesta...”. Mal dia per anar de romeria però ja ens parlen del sentiment dels castellonencs envers aquesta tradició “... y hacía primeras horas de la mañana las calles registraron el ajetreo de millares de romeros que acudieron a los templos para cumplir sus deberes religiosos y se reunieron después alegres y animosos a pesar de lo amenazador del tiempo, en el trayecto que había de recorrer la comitiva oficial hacia el ermitorio... pusieron en marcha la ciudad entera en plan de marcha... siguieron por el camino de los Molinos...”. Poc difereix de la romeria actual. Els castellonencs madaleneros s’ajuntaven a la Plaça del Mercat, “... en las primeras luces del día Familias enteras, “collas” numerosas, representaciones del elemento juvenil encuadrado en las gayatas fueron a esperar ante la Casa Capitular la salida de -----------------------------------------------------------------------------------

LA FESTA 174

ARTICLES

la Comitiva...” colles i gaiates, ja l’any 1945 acompanyaven a la comitiva de la Romeria, no se’n parla de canyes, tot i que en la foto adjunta les autoritats pel carrer Major passant per Sant Agustí i saludant al Governador Civil (el govern civil estava en el convent dels agustins al carrer major), sí que porten canya, en canvi el personal que guaita no en porta.

Romeria de les Canyes. Foto Mas

Seguim el camí i “... Con la comitiva oficial, pasando por San Roc de Canet, donde hubo el tradicional parón y los no menos tradicionales “figa y doset”, fueron millares los castellonenses que marcharon hacia el ermitorio a pie y cantando alegremente, quizá no con mucha adaptación al espíritu local pero, desde luego, con mucha emoción que bien claramente manifestaba el ambiente. Por la carretera circuló desde antes de las nueve una verdadera columna de carros y camiones, adornados rica y adecuadamente unos... entre estos vehículos mayores se cruzaban centenares de bicicletas con romeros... ”. Ja trobem, a part de la figa i doset, que de fa anys els vehicles, carros i camions s’engalanaven per anar en grups a la Magdalena i no ens oblidem de les bicicletes que de ben segur eren les més utilitzades. No es perden les tradicions, molt actualitzades per cert “... La entrada del Ayuntamiento y autoridades en la ermita, el abigarramiento de la multitud el engrosar continuo de esta haciéndose cada vez más díficil dar un paso en la plazoleta por los alrededores de la “sang dels moros” tan visitada como siempre, y en el cerro mismo y en su falda, desde donde pudieron verse todos los carros de Castellón...” Sembla que la tradició de la “Sang dels moros” ens ve d’antic. I parlant d’indumentària trobem bones aportacions “... Las gentes, cada uno vestido como Dios le dió a entender, muchas con guitarras, otras con estimadas botas, bastantes con ciertos atuendos exóticos, grotescos y carnavalescos... pero todos alegres, emocionados, sin saberlo, con mucho amor para Castellón en su pecho y un gozo muy ----------------------------------------------------------------------------------Crònica de la Romeria a la Magdalena de 1945

175

grande por hallarse en la Magdalena en este día, se acomodaron por los terrenos del alrededor del cerro mismo...” Jo recorde, que de ben menut anava amb pantaló curt, jaqueta i corbata. Tardarem temps a recuperar la indumentària tradicional a la romeria. Ja estem a l’ermita de la Magdalena “... En la ermita se celebró la tradicional Misa que ofició el Rdo. Vicente Simó. Pronunció el sermón correspondiente el Rdo. Padre Rafael de Novelé, Párroco de la Sagrada Familia que con su habitual elocuencia expuso el Evangelio del III domingo de Cuaresma y lo aplicó a esta fiesta de la Magdalana...” No deixem en cap moment el caire penitencial de la nostra romeria, tenint una part molt important la part eclesiàstica de la ciutat. La gent retorna a la ciutat, no amb la consueta que coneixem però “... Mucha gente emprendió el regreso a primera hora de la tarde, antes de comer, a Castellón, donde el desfile de carros fue presenciado por una compacta muchedumbre en la calle de San Félix y por mucha gente en la de Magdalena anys 40 Enmedio. Algunos grupos, pese a todo, quedaron a comer también en la Magdalena, aunque desde luego, los menos...” La gent esmorzava al pujolet i tornava a dinar a casa, no era costum dinar, tardarem anys a fer la Tornà com la coneixem en l’actualitat. Però seguim amb la Procesión de la noche, en caure la nit “... Otro aspecto de la fiesta que está adquiriendo valor insospechado... Por la noche, a las ocho, se formó en el “forn del plà” la tradicional procesión de regreso a la ciudad...” això sí, la processó penitencial des del Forn del Pla amb tots els seus components tal com ho coneixem en l’actualitat. En aquesta crònica deixen ben palès que el que sí que ha estat una innovació, és el Pregó del dissabte, però comencen a donar a entendre que prenen força altres vessants de la festa, aspectes que en l’actualitat són fonamentals per entendre la nostra festa. Trobem paraules claus: sentiment; romeria; colles; gaiates; comitiva; figa i doset; carros, camions i bicicletes; Sang dels moros; indumentària; penitencial; esmorzar; processó; Forn del Pla; Pregó... Paraules que ens confirmen que la Festa de Castelló és un patrimoni viu que hem rebut dels nostres pares, dels nostres avantpassats. Festa que sempre hem considerat un bé cultural i simbòlic, que mereix ser preservat, protegit i admirat, sense perdre, en cap moment, el seu sentit lúdic. Recordem que el 3 de desembre de 1944 es constitueix la Junta Central de Festejos en un intent de potenciar les festes gràcies a Carlos Múrria Arnau i José -----------------------------------------------------------------------------------

LA FESTA 176

ARTICLES

Simón Hernández que li feren arribar les propostes a l’alcalde Benjamín Fabregat. Propostes que es materialitzarien l’any 1945 denotant que la festa dels darrers anys havia quedat reduïda a la romeria i poc més. Així doncs a la farmàcia de Manuel Segarra Ribés, en la seua rebotiga, fruit d’una tertúlia a la qual eren assidus amics tals com Soler i Godes, Sánchez Gozalbo, Salvador Guinot, Sales Bolí, Lluís Revest i altres membres de la Societat Castellonenca de Cultura, així com altres intel·lectuals castellonencs, allí es van “cuinar” moltes idees que després fructificarien en manifestacions cíviques i culturals. Naixen la Cavalcada del Pregó, com un aparador dels pobles de la província, i la Gaiata, com el símbol de la festa. Ells foren protagonistes d’aquella renovació de 1945, però ha passat molta més gent, altres, més recents que a hores d’ara encara estan en actiu, aquells i aquests han estat capaços que la Festa Gran de Castelló no es perda mai, és més, han gaudit, han reformat i han refermat més, si cal, les nostres festes. Vull recordar al meu benvolgut amic Miquel Segarra amb aquest paràgraf per a mi fonamental “Naix així la festa amb una organització jerarquitzada i organitzada al voltant de 12 sectors gaiaters amb una estructura jerarquitzada també malgrat que el veïnatge dels participants i la seua coneixença i convivència introduirà molts matisos en l’organització interna de cada una de les Gaiates depenent de la seua ubicació en el teixit urbà i, per tant, social de Castelló. Sectors que hauran de vehicular la participació en els distints actes de la festa siguen unificats o de cadascun dels sectors”. A nosaltres ens toca seguir donant vida a la nostra festa, tots tenim el nostre espai, la festa és de tots i ens cal estar sempre guaitant i seguir així amb les tradicions més pairals del nostre poble, del nostre benvolgut Castelló, ja que si plou o fa mal temps, és a dir, per damunt de l’oratge, de la distància, tots tenim un fort sentiment que per damunt de tot ens fa anar el tercer diumenge de Quaresma a la Magdalena.

1r Premi Colles Magdalena 1944. Família Aldás

----------------------------------------------------------------------------------Crònica de la Romeria a la Magdalena de 1945

177

Carros engalats Magdalena 1943

Recuperem amb força els vehicles engalanats però amb dignitat, les cròniques ens parlen del dia gran de la festa no pas del dia a dia, trobem que es va fer un concurs de carros “... Se tiende por mucho acierto, a que los castellonenses empleen cada año el carro para trasladarse a la Magdalena tanto por razones de tipísmo como para mayor acomodamiento de la fiesta a un ritmo no tan vertiginioso como exige el motor. Por eso este año se organizó un concurso de carros adornados con premios de categoria...” carros adornats, quina definició més bonica, l’essència del que caldria que foren en l’actualitat. Cal dir que el premi d’honor va quedar desert però donaren premis substanciosos: Primer premi de 750 pessetes al carro núm. 75, propietat de Vicente Salvá; segon premi de 500 pessetes al carro 76, propietat de Miguel Barberá; tercer premi de 250 pessetes al carro núm. 79, propietat de Miguel Blasco; i dos accèssits als carros 60 i 16, propietat de Francisco Blasco i Vicente Navarro respectivament. Atenció: hi havia com a mínim 79 carros, quins records! Vull tancar aquest treball dient de bell nou, que la Gaiata és i serà el nostre millor Pregó com deia Bernat Artola, serà la nostra proposta més singular. En aquesta crònica trobem un esborrany de la “... gayata primera de Castellón, quiere ser la primera. La del Portal de San Frances...” segons llegim, monument obra de Vidal i sent madrina la Srta. Amelín Gimeno i president Batiste Bernat. Al sector no faltaven despertades i dianes a càrrec de la Banda de corneta i tambores del Regimiento, i “... un pasacalle con dulzaina i tamboril que será el no va más del tipismo...”. Podem demanar més? »

Esborrany gaiata núm. 1, 1945

----------------------------------------------------------------------------------Crònica de la Romeria a la Magdalena de 1945

178

ARTICLES

Com serien les gaiates del 45? Autora: Luisa Arenós i Bordils

I SARTES VESRTRES FES I N A ES NO DE

Anem a centrar aquest article en les Gaiates de 1945, que va ser el primer any en què es van construir 12 monuments coneguts ja oficialment amb el nom de gaiata. Aquell any es produïa un canvi en l’estructura festiva, es “formalitzava” tota la festa, encara que lògicament no sense dubtes i problemes, no sense el necessari conflicte amb la incògnita de la novetat. I quan parlem de Gaiates no podem negar-los ni un passat, ni una evolució. No podem sostreure’ls la subjectivitat de l’artista, ni els condicionants de l’opinió pública. El 1883 el Cronista Balbas presentava un treball als Jocs Florals de lo Rat Penat denomidado “CASOS I COSES DE CASTELLÓ”. Per cert guanyant el primer premi, i en un dels seus capítols podíem llegir: “…El tercer diumenge de quaresma se celebra tots els anys en aquesta ciutat l’aniversari de la translació de l’antiga vila al pla que avui ocupa... ... Cap a les tres de la tarda, satisfets els estómacs, comencen els concurrents a retirarse, desapareixent com per encant els innombrables vehicles de totes classes que a aquesta festa van. L’Ajuntament i el clergat torna a la mateixa manera que a l’anada i en arribar a la ciutat comença la magnífica processó anomenada de les gayates, que són unes belles piràmides amb gran nombre de llums. L’alegria i el bullici que regna a la ciutat és indescriptible, i el concurs de gents, que de tot arreu a tan renombrada romeria acudeix, immens. “ Estem parlant de 1883...! I ho estem fent de les anomenades popularment Gaiates individuals.

Quan apareix en escena la Gaiata Monumental? Serà a instàncies del propi Ajuntament. Amb la voluntat d’enriquir racons estratègics dels carrers per les quals discorria la Processó de la nit, punt final de la “torna” de la Romeria, l’any 1865 acorda la Corporació Municipal encarregar la construcció d’aquests monuments carregats de llums i recarregats amb una major riquesa ornamental.

----------------------------------------------------------------------------------Com serien les gaiates del 45?

179

Però vam arribar ja a l’any 1945, des de feia pocs anys es venia elucubrant sobre la creació i potenciació d’unes festes oficials en Castelló de la Plana. Es va pensar situar-les al voltant de la Romeria de la Magdalena i per això des de la pròpia Institució Municipal es va crear la Junta Central de Festes, un dels temes a incorporar com a motiu principal era el d’una sèrie de monuments al·legòrics per la ciutat, Què millor element tradicional que la Gaiata, que ja formava part de la pròpia Processó posterior a la “torna” de la Romeria? Les primeres Gaiates, van ser fruit de la il·lusió i de la possible interpretació dels artistes sobre un concepte nou, per aquest motiu hagués importants diferències de concepte entre unes i altres.

“Història de la Madalena”

És també important significar, que era la primera vegada que aquests monuments no sortien de l’erari públic, sent finançats íntegrament pels veïns del barri o Sector. Una altra dada significativa i “desconcertant” per als artistes va ser el no tenir clar el final de les mateixes, serien autèntics fars de llum per al sector o combustibles monuments que acabarien l’últim dia past de les flames ? La polèmica estava servida, personalitats com don Carlos G, Espresati van sortir en articles en premsa defensant la Gaiata com a element de llum i no de foc.

“El Principal”

En algun dels programes de les diferents Gaiates, emulant les Falles de la capital del regne, figurava la “planta” el primer dia i la “crema” l’últim. No va tenir més remei l’Ajuntament que posicionar-se sobre el tema. En prenent una acord ben entrada la setmana que prohibís la crema de les gaiates, i així es reflecteix en una nota publicada el dia 10 de març a la premsa local. Aquell 1945 va tenir importants condicionants per a la construcció de

“Portal de Sant Fransec”

-----------------------------------------------------------------------------------

LA FESTA 180

ARTICLES

les dotze Gaiates, el primer i més cridaner va ser l’escàs temps que van tenir els artistes per executar-les. Així ho manifestava la Fallada del Jurat que a més especificava que allò havia estat un “banc de proves” per a successives edicions. Els esbossos havien estat presentats prèviament a la Junta de Festes, malgrat això el propi Jurat va decidir anar mes enllà del que marcaven les normes prèviament publicades conjugant en el seu criteri les que presentaven monuments simbòlics de la nostra ciutat amb les que presentaven elements nous, sempre dins del que eren les nostres tradicions i caràcters típics de les nostres festes. Així doncs es van definir dues tendències perfectament delimitades. El que els va portar a assignar dues mencions especials a les Gaiates “A’ON VAS” i “CASTALIA” Concedint el primer premi a la Gaiata “PUBILLA ... I EN FANECAES” (Glorieta de Sant Roc), el segon a “LA DEL MORRO DE LA VILA” (Plaça de Clave) i el tercer a l’anomenada “FILLOLA D’UN LLEDONER” (Carrer Colón) Per descomptat la Fallada del Jurat finalitzava amb la felicitació a la resta de Gaiates per “l’esforç, entusiasme... i la clara exaltació i homenatge al nostre símbol madalenero”.

“ A ´On Vas”

El lliurament de premis d’aquell primer any es va fer en les mateixes Gaiates, sortint la comitiva composta per membres de la Junta Central, el Jurat i les Dames de la ciutat, amb l’alcalde i la Reina de les Festes des del propi Ajuntament i desplaçantse fins a cada un dels Sectors guardonats. El recorregut va ser pels carrers de les cinc Gaiates premiades, sent acompanyats per les Madrines de cada gaiata i les seues respectives Corts d’Honor. I en tots els casos per gran multitud de veïns del barri. A la gaiata 11 s’havia organitzat una festa ex profeso, en la qual es va bolcar tot el raval de Sant Fèlix.

“Castalia”

“…la Reina, Damas y Autoridades fueron obsequiados con las clasicas primas, rollets d`aiguardent, anis, sigarros de garbeta…¡como estimaron esto y asi lo captaron todos los visitantes!”

----------------------------------------------------------------------------------Com serien les gaiates del 45?

181

“Pubilla….I En Fanecaes”

En el cas de la gaiata nº 9, després que Carmen Abriat lliurés el Guió del Premi a la “Madrina”, “…Mientras eran lanzadas desde los balcones humorísticas aleluyas modelo de, inspiración, buen gusto y sentimiento castellonero”, es va obsequiar a la Reina amb una preciosa cistella de flors i es va organitzar una comitiva molt especial, amb gropes i dones abillades unes amb el vestit de castellonera i altres amb el vestit de “llauradora”. Motivant el continu aplaudiment del poble, acompanyat permanentment del tret de traques i coets. Però el gran esdeveniment de les Gaiates, la seva “posada de llarg” va ser la participació en la Processó de diumenge a la nit. Popularment es separa la Torna de la Processó de les Gaiates quan realment haurien de ser el mateix en el que en si representa el concepte Gaiata. El 1945 es va denominar “Processó de retorn de la Romeria” i es va formar com encara es fa avui dia en el “Forn del Pla” En l’ànim del públic estava veure com resultaria la nova incorporació de les Gaiates monumentals en la Processó, el que incrementà la presència de gent als carrers del recorregut. Era la gran aportació dels Sectors per mitjà dels seus Gaiates a la Processó que amb el temps acabaria anomenant-se Desfilada de Gaiates. Però el gran esdeveniment de les Gaiates, aquesta “exposició” oberta al públic va ser objecte de tota mena de comentaris i opinions, sempre des de la complaença del nou i grandiós espectacle. L’opinió generalitzada era, que aquests monuments haurien de recollir els elements fonamentals i identificadors de la Festa, atès que alguna de les Gaiates no ho havia incorporat. L’altre element font de comentari va ser la llum. Alguna de les Gaiates, que segurament s’havia plantejat com “falla” no lluïa com la resta, així que van patir el comentari que “l’any que be, millor!” i “…la Gayata es luz y por la -----------------------------------------------------------------------------------

LA FESTA 182

ARTICLES

luz, profusa y bien administrada, ha de brillar como brillaron preciosa y soberbiamente, algunas de las que desfilaron esa noche entre la admiración de los castellonenses.” La primera part de la Processó es va mantenir en el seu format habitual, Autoritats, Banda, penitents, Confraries, tres Maries, Clero, i Banda de música del Regiment. La segona, que recollia els carros triomfals, s’enriquia amb les Gaiates artístiques que popularment són conegudes com “Gaiates individuals”. Aquesta segona part portava intercalades, Gaiata de l’Ajuntament i del Sindicat Arrosser entre la Magdalena Profana i el carro triomfal del Sopar i entre aquest i el de les tres Maries, Gaiata de l’Ajuntament, del Sindicat de Fabricants de Espardenyes, de l’Ajuntament i de la Fertilitzadora, darrere altra Gaiata de l’Ajuntament darrere de l’últim carro. Finalitzant aquesta part, la Banda del Regiment d’Artilleria de València. I el tercer grup van ser les Gaiates Monumentals, en aquesta ocasió no van sortir per ordre correlatiu, començant a la 12 el va seguir, la 10, després la 11 i la 8, etc.Gran va ser l’admiració davant la novetat, però a més es van donar detalls que mereixen ser recordats. Les Dames d’Honor de la 11, que anaven acompanyades de joves vestits de seti, portaven cistelles de flors il·luminades al seu interior. La “xiqueta del meneo” que formava part del monument esculturic de la Gaiata nº 8, tenia moviment i a la “Madrina” i Dames d’Honor les acompanyaven en comitiva, diverses “gropes” i llauradors perfectament abillats. Per descomptat cada Gaiata finalitzava la comitiva amb una banda de música. Van seguir la 5 la 3 la 4 i la 2, alguna de les quals portava el típic grupet de “Xiquetes del Meneo”. La Gaiata número 3 es va presentar amb un enginyós concepte, que va permetre traslladar la part més lluminosa del monument original. Acabava la comitiva de les Gaiates, les del Gremi de Sant Isidre, Cambra Agrícola, Centre Antic Cultural, el Carro Triomfal de la Magdalena penedida i Gaiates de l’Exèrcit i de l’Ajuntament, tancant tota la comitiva la Banda de Musica de la Beneficència. I així... començava una “aventura” que ja dura setanta-cinc anys, que ha patit importants canvis, que ha evolucionat, però que manté l’essència d’aquell 1945. ----------------------------------------------------------------------------------Com serien les gaiates del 45?

183

ELS DOTZE ESBOSSOS GAYATA 1

GAYATA 2

GAYATA 3

Lema: “PORTAL DE SAN FRANSEC”

Lema: “EL PRINCIPAL”

Lema: “A `ON VAS”

Ubicació: PLAÇA DE LA PAU

Ubicació: PORTA DEL SOL

Esbós de: VIDAL

Esbós de: LLOPIS

Esbós de: COLON

GAIATA 4

GAIATA 5

GAIATA 6

Lema: “HISTORIA DE LA MAGDALENA”

Lema:

Lema: “CASTALIA”

Ubicació: PLAÇA "ALCAZAR DE TOLEDO”

Ubicació: CARRER NAVARRA

Esbós de: AVINENT

Ubicació: PLAÇA DEL REI EN JAUME

Esbós de: VIDAL

Ubicació: PLAÇA DE L´INDEPÈNDENCIA

Esbós de: ESCODA

-----------------------------------------------------------------------------------

LA FESTA 184

ARTICLES

GAIATA 7

GAIATA 8

GAIATA 9

Lema: “FILLOLA D´UN LLEDONER”

Lema: “LA NIÑITA DEL MENEO”

Lema: “MORRO DE LA VILA”

Ubicació: PLAÇA DE L´ESGLÉSIA

Ubicació: SOLAR DE SANTA CLARA

Ubicació: PLAÇA DE CLAVE

Esbós de: GUALLART

Esbós de: VIDAL

Esbós de: CHILLIDA

GAIATA 10

GAIATA 11

GAIATA 12

Lema: “ART I TRADISIO” Ubicació: PLAÇA DE MARIA AGUSTINA

Lema: “PUBILLA…I EN FANECAES”

Lema: “LA SIRENITA DEL MAR”

Ubicació: PLAÇA DE SANT ROC

Ubicació: CASERIU DEL GRAO

Esbós de: SANMILLÁN

Esbós de: RUBERT

Esbós de: ARTOLA

----------------------------------------------------------------------------------Com serien les gaiates del 45?

185

Les primeres gaiates monumentals de 1945 Autor: Vicente Cornelles Castelló Llicenciat en Ciències de la Informació i Periodista

I SAR S VESRTRES FESTE I N A S NO DE

Compten les cròniques de l'època que en els mesos anteriors a la que anava a ser la primera Magdalena en la seua estructura actual, en el joiós any de 1944 (previ a aqueix 1945 màgic, quan arranquen les festes majors tal com les coneixem), hi havia expectació i curiositat per conèixer com anaven a ser les primeres gaiates monumentals de les acabades de crear 12 comissions de sector, i que anaven a donar impuls al monument simbòlic i atàvic de la festa magdalenera, l'origen de la qual es perdia en la nit dels temps, i així era transmès de generació en generació. Gaiates que es converteixen en el monument festiu més antic de la Comunitat Valenciana En el segle XIX ja va haver-hi gaiates monumentals, i algunes es van realitzar ‘ex profeso’ amb motiu del V Centenari de la fundació de la ciutat, en 1852, i es van unir a les ancestrals gaiates individuals que s'instal·laven als carrers per a il·luminar el retorn oficial de la Romeria i la processó penitencial el tercer diumenge de Quaresma. Anteriorment, i molt poc després de la baixada de la muntanya al pla que va donar lloc a la fundació de Castelló en la Plana (segle XIII), ja ens trobem amb suports en forma de gaiata per a il·luminar la processó nocturna de la Magdalena. Però, tornem a la gènesi de les festes de la Magdalena, en 1945, en la seua estructura actual i diguem, d'entrada, que les 12 obres gaiateres primigènies que van desfilar en la nit del tercer diumenge de Quaresma d'aquell any, es van convertir en les pioneres dels símbols festius, representant als diferents sectors. I és que es decideix que les comissions de sector es convertisquen en els col·lectius dinamitzadors i socials de la ciutat en l'àmbit magdalener. Aquests i no uns altres, amb el que la supremacia de les gaiates en les festes majors de la ciutat té el seu argumentari històric indubtable i la seua raó de ser. Les festes de la Magdalena s'articulen, doncs entorn de les activitats festives -----------------------------------------------------------------------------------

LA FESTA 186

ARTICLES

que organitzaran les gaiates com a col·lectiu eessencial i fonamental dels festejos magdaleners. Magdalena anava a ser gaiata. És llum, per damunt de totes les consideracions possibles. Uns primers monuments de lluminàries diferents en formes i materials a les quals coneixem ara, però amb l'essència de símbols de llum i això es tindrà molt clar a l'hora d'engiponar el relat de com havia de ser el que anava ser monument festiu per excel·lència de la ciutat de Castelló, i clarament diferenciador dels de València i Alacant, amb el foc com a element conductor. Un monument original enfront de les falles i les fogueres (que no són més que falles al juny i no obstant això, se venen com alguna cosa original i substancial, serà que Alacant vesteix molt, clar, sinó, no s'entén aqueixa admiració per unes falles alacantines). “Eren unes gaiates més figuratives”, evoca Antonio de Rodrigo, membre del Consell Municipal de Cultura, i rememorant al seu pare, “que formava part de la comissió del sector 5”. “Recorde la gaiata, un pitxer sobre un templet, i damunt una armadura, que va ser instal·lada sobre l'antic refugi de la plaça del Rei”, concreta. Afig alguns dels noms d'aquells primers artistes,

----------------------------------------------------------------------------------Les primeres gaiates monumentals de 1945

187

com “Escoda, un conegut “yesaire”; l'escultor Colón, Sanmillán (mag de les carrosses), Guallart, Llopis..., realitzades en algeps, cartó pedra i fusta”. És a dir, tots els grans artistes de Castelló es posen al servei de l'estètica de les obres de llum simbòlica. Artistes que capten molt ràpid com i de quina forma havien de ser les gaiates, com havien d'impactar amb la seua llum. Monumentals gaiates que superaven en la majoria dels casos els actualment “ridículs” 6 metres. Una altura que anava dels 8 metres endavant. Així, en 1944, per la falta de temps (ja que la Junta Central de Festejos de la Magdalena es constitueix el 23 de novembre de 1944) i per l'escassetat de pressupost i recursos, les gaiates es van realitzar amb llistons de cartó, cartó-pedra i altres materials a l'abast en aqueix moment de les naixents comissions, ja en aquells dies eren molt poc pròspers econòmicament. Com diu Rodrigo, eren unes gaiates molt figuratives. Com la que va presentar el sector 3, antiga plaça del Caudillo, avui Porta del Sol, i obra de Tomás Colón, i que representava una grupa de castelloneros a cavall, en una de les estampes de major arrelament en l'imaginari col·lectiu castellonenc. O l'obra presentada per la gaiata 11, glorieta de Sant Roque, un enclavament batejat des de la dècada dels 80 del passat segle com Forn del Pla, i que esbossava dos gegantescos caragols que ascendien verticalment cap al cel lliscant-se pel gaiato a la recerca de la llum. Llum, sempre llum. Una preciosa gaiata que anava a aconseguir el primer premi en la primera edició del concurs oficial de monuments festius de la primera Magdalena, tal com la coneixem ara. La famosa ‘ gaiata els caragols’. Una dada que estarà sempre en la història de les festes de la Magdalena. Dos gegantescos caragols triomfants que portarien a la glòria a la, en aquells dies, naixent comissió de la Glorieta de Sant Roque, i que perfilaven el triomf del figurativisme en la concepció estètica de les obres simbòliques de les festes de la Magdalena. Blanca Rodríguez Gasset, que va ser dama de sector en 1945, madrina i que va arribar a ser reina de les festes de la Magdalena en 1949 evoca aquells monuments de les primeres festes: “Eren unes obres que tenien el seu estil propi, la seua personalitat i també molt boniques”. Unes gaiates que van enlluernar, es van convertir en còmplices dels castellonencs, que les van prendre com a seues, els van il·lusionar, els van acompanyar, les van estimar i els van mostrar la seua fidelitat, que anava renovant-se cada any, sempre, en la filosofia molt clara d'apostar per la llum, com a fil conductor de les nostres festes. Fins que van arribar nous pensaments, noves visions, nous conceptes, noves iniciatives que van anar ombrejant aquest protagonisme de la gaiata. Sota l'aquiescència de molts i l'egoisme d'uns altres, que van anar qüestionant el paper de supremacia de les gaiates, ja no solament com a monument festiu de la ciutat, sinó com a col·lectiu essencial i fonamental de les festes de la magdalena. Però, això és una altra història que no ve al cas, ací i ara. »

----------------------------------------------------------------------------------Les primeres gaiates monumentals de 1945

188

ARTICLES

Les 12 Primeres ... Les “Madrines” de l’any 1945

ARI ERRSES FESTES V I T AN NOS

Autor: Mayo Ripollés i Basco

LES

Van ser les dotze primeres “Madrines” de gaiata. De famílies conegudes i vinculades directament als seus districtes, aquelles jovenetes obrien el camí a centenars de dones que en aquests setanta-cinc anys han representat amb tota dignitat a la dona castellonera. Sumem en aquest article els tendres versos que se’ls dediqués en aquell moment des de “el mon de la festa”. Hem volgut també fer un repàs als actes més destacats de la programació dels Sectors. En ells, trobarem singularitats com la programació de la plantà i cremà d’alguna gaiata (dit sigui de passada, mai es van arribar a cremar). Les traques de colors, les “albaes” a les quatre de la matinada o l’actuació de la “vocalista del sector”, fins i tot en el Districte Marítim “corregudes de vaquetes”, en fi dades i detalls, que no s’han Gaiata guanyadora primer premi de sostreure al moment historic-social en què es van produir, però que sense cap dubte van aconseguir que aquelles dotze dones, fossin feliçes i no ho oblidaren mai .... i així fins als nostres dies. Moltes d’elles tindrien en un futur entre els seus descendents i familiars dones que també encarnarien la figura de la “Madrina de Gaiata”, però a elles i només a elles els quedarà per a la història el privilegi i el repte d’haver estat les primeres .... I francament, apreciat lector si és vostè castellonero, amant de les nostres tradicions i vinculat a elles, segur que en alguna ocasió, ha sentit parlar de més d’una d’aquelles dotze dones ... per més no, jo sí! ----------------------------------------------------------------------------------Les 12 Primeres... Les “Madrines” de l’any 1945

189

Amb elles els deixe.

GAIATA 1 AMELIN GIMENO TOMAS El seu poema: “Una belleza sencilla, y un carácter singular, en sus limpios ojos brilla una energía sin par.” Una gaiata que es situava a la plaça “Alcazar de Toledo” i que aquell any va tenir com a President d’Honor al Coronel del Regiment d’infanteria D. Rafael Iglesias Curly. Entre els actes programats per la Gaiata ens criden l’atenció alguns com la Plantà de la Gaiata a les 12h del dia 3 (era el dissabte del “Pregó”), a les 17h30 el bateig de la Gaiata com “Portal de Sant Francesc” i el mateix dia a les 22h30’un cercavila a càrrec de la Banda de Cornetes i Tambors del Regiment Tetuan XIV, a continuació una gran traca de colors per tots els carrers del Sector. El dia 7 entre altres actes a les deu del la nit Gran Revetlla per la Orquestrina Jazz “RITMO”. L’últim dia també a les 22h Gran Revetlla de Gala, abans de la traca final.

-----------------------------------------------------------------------------------

LA FESTA 190

ARTICLES

GAIATA 2 CARMENCITA GRANDE “Ojos de dulce mirada, rubia es su cabellera, boca fresca, perfumada… ¡Es ilusión, es quimera!” Aquell any seria President d’Honor de la Gaiata situada a la Plaça de la Pau, D. Jose Andino Núñez, Governador Civil de la província. En el seu programa de festes destaquen el “repartiment de bons als pobres” o el dia següent a les 4 de la matinada, rondalles i albaes, per seguir a les 8h. amb la diana i “morterets”. El bateig de la Gaiata va ser amenitzat per la llorejada Banda Municipal de Vila-real, que tres dies després oferiria un important Concert per als veïns del barri. D’aquella “Madrina” la premsa local comptava: “…el Sector nº 2 está casi siempre de fiesta, A los cohetes y dulzainero se unen bailes y concursos anejos a éstos. Pero sobre todo la Gayata lo que si tiene es el orgullo de poseer una de las madrinas mas guapas a las que llegan continuas flores, la última en forma de versos debidos a Arturo Rey Marzal, que ha dedicado a Carmencita….”

GAIATA 3 MARIA DE LOS DESAMPARADOS SEGARRA El seu poema: “Amparito es distinción serenidad y finura, imperio, luz, ilusión, delicadeza y ternura.” Un Vol General de la Campana de Sanr Roc de Canet iniciaria el programa de festes de la gaiata nº 3, el mateix dia després del Pregó es batejaria i s’inauguraria la reproducció de l’ermita de Sant Roc de Canet. lloc en el qual es desenvoluparien diferents recepcions i porrats per autoritats , gent vinculada a la festa d’altres gaiates i el veinat. L’endemà passat i a les 22h. una “vocalista” del sector farà les delícies del públic. Destaca com a singular, l’endemà un partit de Bàsquet al mig de la plaça.

----------------------------------------------------------------------------------Les 12 Primeres... Les “Madrines” de l’any 1945

191

GAIATA 4 ELISENDA RIBÉS SEGARRA Poema “Eres fuente de alegría, todo en ti ríe a placer, tu derrama alegría, y eres flor de amanecer.” Va ser el seu President d’Honor, Carlos Arruza, “matador de toros”. Al programa de festes de la Gaiata, el primer dia a les 12h., Plantà de la gaiata, el dia 4. Bateig del nen o nena més pobre del sector que neixi aquest dia. L’endemà passat a les 22’30, Ball del Mantó amenitzat per la Orquestrina i al final ... traca, el dia 10, segon Festival Infantil, concert i traca. Acabant l’últim dia a les 24h., amb la Crema de la Gaiata, tret de coets i gran traca final. El periòdic Mediterráneo en la seva edició del 9 de març narrava: “…En la gayata num.4, hubo ayer una simpatiquísima fiesta: la del bautizo del niño nacido el mismo día de la Magdalena, hijo de familia pobre. La Comisión, la gayata y el vecindario echaron el resto y el bautizo se convirtió en una fiesta lucidísima y agradable por la que felicitamos a la gayata.”

GAIATA 5 PAQUITA MARTINEZ NAVARRO “Mujercita encantadora que revela en su mirada su alma pura y soñadora de virtudes adornada.” A la Plaça del Rei en Jaume i amb President d’Honor, Vicente Barrera, ens trobem amb la simpàtica Paquita, amb la programació per al Sector de la seva Comissió. El primer dia a les 17, Plantà de la Gaiata, assistint la “Madrina” i la seua Cort d’Honor. El mateix dia de la Romeria que també estava convocada al programa, a les 12h30 es programa o “contraprogama” un Cercavila i tret de gran traca. Dilluns de Magdalena en aquest cas s’inclou en el programa com a Festa de la Caritat. Què els sembla? ... a l’alba tret de “morterets” o a la tarda Festa de la Cultura, la resta de la setmana, mes festa i l’últim dia abans de la gran Traca que recorrerà tot el Sector, un concert i un Vi Espanyol per als Cavallers Cadets.

-----------------------------------------------------------------------------------

LA FESTA 192

ARTICLES

GAIATA 6 CARMENCITA JORDÁN El seu poema: “Es tu carita de rosa suavemente perfumada; tu sonrisa es mariposa a la luz de tu mirada.” “Madrina” a la Plaça de la Independència, va tenir com a President d’Honor a l’Excm. Sr. Juan Antonio Asensio Fernández-Cienfuegos, general Governador Militar de la Plaça. El dia 3, primer dia de les festes i vigília de la Romeria a les 12h, “Plantà” i bateig de la Gaiata amb el nom de “Castalia”, de l’artista gayatero Escoda. El diumenge 4, dia de la Romeria, a les 23h la gran Revetlla-concurs de Mantons de Manila ... i al final Traca. I l’últim dia A les 22h30’Concuso de Pentinats i subhasta d’un esplèndid ram de flors amb què l’agraciat obsequiarà a la noia de la seva predilecció, aquesta parella iniciarà l’últim ball de la setmana, acabant amb una traca de colors.

GAIATA 7 MARIA LUISA DOLS COSÍN “Con su mohín de mujer con que la vemos aquí, es niña en su amanecer y flor de pitiminí.” La Gaiata 7 situava el monument en el que es donava a cridar la Plaça de l’Església. Aquell any 45 el President d’Honor, va ser D. Benjamín Fabregat Martí, que en aquell moment era l’alcalde d’aquesta Ciutat. El primer dia a les 12h. com van fer la majoria de gaiates es procediria a la “plantà” i posterior bateig en aquest cas amb el nom de “fillola d’un lledoner”. En el cas d’aquesta Comissió, van ser “respectuosos” amb

----------------------------------------------------------------------------------Les 12 Primeres... Les “Madrines” de l’any 1945

193

el dia de la Romeria i no van programar cap acte fins a les 23h. en què s’encendria una “Gran Traca en colors”. ¡Interessant! Com se segueix fent fins a la data, la Padrina amb la seua Cort d’Honor i acompanyada del veïnat farien una Ofrena a la patrona de Castelló a la capella dels Sants Patrons de Santa Maria, en aquesta ocasió va ser el dilluns 5 a les 13h. Cercavila de la Banda contractada per la gaiata un parell de dies i algun concert de la mateixa. El ball del Mantó de Manila, més una jornada de la Caritat, eren la constant de la majoria de les programacions de les gaiates i la de la 7 no podia ser menys.

GAIATA 8 PILARÍN SANJUÁN Poema: “De singular hermosura es una fragante flor esta preciosa criatura ... ¡lo mejor de lo mejor!” President d’Honor: Sr. Joaquín Bau Nolla i president: Sr. Carlos Fabra Andrés. Crida poderosament l’atenció per l’època, com en la Comissió de festes trobem quatre dones, dos a càrrecs directius i dues com a vocals: Vicesecretari, Senyoreta Leonisa Ureña, Dipositari, Senyoreta M.ª Dolors Traver Bellido. I entre els vocals: Senyoreta Conchita Bayo Senyoreta Conchita Nebot. En aquest cas la banda que acompanyarie en les cercaviles i desenvoluparie algun concert va ser la Banda “Santa Cecília” d’Onda, la jornada de caritat en aquest cas es denominava “Homenatge als desvalguts”. També es va incorporar una homenatge de la “Madrina” i la seua Cort d’Honor al nadó del Sector.

GAIATA 9 MARITA RENAU BUESO El seu poema: “¡Señores, vaya madrina, por lo que es y habrá de ser! ¡Es capullo tierno y fino de una espléndida mujer!”

-----------------------------------------------------------------------------------

LA FESTA 194

ARTICLES

Aquesta Gaiata, que s’emplaçava a la Plaça de Clavé, va concedir la Presidència d’Honor a una dona que va ser la Srta. Elisa Bau Carpi. El dia 3 i primer de festes, a les 12h com a la resta es va procedir a la “Plantà” i bateig de la Gaiata, imposant el nom del “Morro de la Vila”. A la nit inauguració de l’Alqueria del Porrat amb Revetlla i Traca i així tota la setmana, bé ... a meitat setmana una tarda-nit la dedicarien als balls i cants regionals i una altra al Mantó de Manila.

GAIATA 10 EMILIETA GASCÓ CALDUCH “Tierna, delicada y fina, es más ángel que mujer, por la hermosura divina que envuelve todo su ser.” Emplaçada la Gaiata, a la Plaça Maria Agustina es va executar seguint un esbós de Sanmillán, batejant-la amb el nom de “Art i Tradisió” i de la qual també es va anunciar la seva “Cremà”. Aquesta Comissió a més dels actes normals de la resta de Sectors, va afegir una mica més d’imaginació i treball desenvolupant: Festa de la Caritat. Carreres Ciclistes retardatories. Partit de Pilota-Cesto, Curses de Patinets. Concurs d’Orquestres de Jazz. Serenates a les mosses d’aquest Sector. Concursos de Chotis i Pasdobles. Focs d’Artifici. Cucanyes. Vetllada de Boxa. Concurs de Grupes. Concurs de Jood. Tots els dies “Despertà”, Revetlles i traques, i com a final Gran traca i “Cremà” de la Gaiata.

GAIATA 11 ELVIRA SIDRO LÓPEZ El seu poema: “Capullito de mujer, carita de terciopelo; quien te mira cree ver en tí, un angel del cielo.” El monument o Gaiata en aquest cas es va batejar amb un nom molt tradicional al raval dels llauradors, “Puvilla ... i en Fanecaes” Com a anècdota el compromís que s’adquiria en el programa del Sector, “El nen

----------------------------------------------------------------------------------Les 12 Primeres... Les “Madrines” de l’any 1945

195

o nena de família pobre del sector que neixi a l’hora posterior al Bateig de la gaiata, seria apadrinat per la Madrina i Comissió “. A més dels balls, “desperta”, traca etc. propis de la general programació, en aquest cas s’incorporaven Carreres pedestres i Curses de Cintes per a senyoretes. La gaiata nº 11 encara que més tard (a la 1 de la matinada) també anunciava una Gran traca final i la “Cremà” de la gaiata.

GAIATA 12 TRINI OMS NEBOT “Bien han sabido escoger los del Grao a su Madrina; una preciosa mujer bella, graciosa, divina.” L’autodenominat per la Comissió, “Caserio del Grao” va nomenar com no podia ser d’una altra manera com a President d’Honor al senyor Juan Martín Romero, Comandant MIiitar de Marina. I va presentar una programació senzilla i esquemàtica que incloïa alguna activitat pròpia del sector per la seva ubicació, com era el tir al colom o la Festa nàutica, i una altra que només es va donar en aquest sector i que van ser “els bous al carrer”. “Plantà” i benedicció de la gaiata. Dianes, trets de traques i morterets. Corregudes de Vaquetes. Grans Revetlles. Concursos de Mantons. Ball de Vestits. Festa de Caritat. Festa nàutica. Tir de colom i Grans traques. Les gaiates havien programat actes fins al dia 10 amb gran èxit, i així ho constataven els mitjans de comunicació: “…continua la feria animadísima y divirtiéndose la gente, ya que en todos los Sectores donde se levantan Gayatas las fiestas se van sucediendo y los amigos de pasarlo bien tuvieron ocasión para no estar melancólicos.” Diumenge va quedar per a la Junta Central de Festes que d’aquesta manera es va anunciar: No obstant això el relat del dia següent va desautoritzar el programat: “… En la jornada dominguera, último día de fiestas, todo el mundo se echó a la calle y fuera penas, todos se divirtieron de lo lindo ya que en los diferentes sectores de Gayatas hubo variadas fiestas. A la “despertá” a base de “tronaors” siguieron las bandas de música con alegres

-----------------------------------------------------------------------------------

LA FESTA 196

ARTICLES

dianas y ya no hubo quien lograra pegar ojo. Morfeo ha llevado mala campaña estas fiestas. Pero si hubo poca pólvora en salvas, los discípulos de San Huberto estuvieron mañana, tarde y noche haciendo su concurso provincial de tiro, acudiendo muchísimas escopetas y mucho público. Las exposiciones de canaricultura asi como la de artesanía, se vieron concurridísimas y antes de la hora del yantar se dispararon varias tracas. Durante la tarde la gente se repartió de tal forma que en todos los espectáculos se notó la falta de público. Como final de fiestas se celebró la carrera de las antorchas, finalizando con el disparo de una larga y ruidosa traca que partiendo de la Plaza de la Independencia, termino en la torre del Campanario. Terminadas las fiestas el tiempo parece haber cambiado y ayer lunes aparecieron en el firmamento algunas nubes que llevaban mala intención.” I així van acabar aquelles festes en que LES 12 PRIMERES ..., LES “MADRINES” DE L’ANY 1945, van ser les principals protagonistes de les Festes Fundacionals en els Sectors de la nostra ciutat. »

----------------------------------------------------------------------------------Les 12 Primeres... Les “Madrines” de l’any 1945

197

198

ARTICLES

199

ON S’HA AMAGAT ENGUANY L’ESTRELLA? Autora: Laura R. Sábado

L’any 1945 les estrelletes des del cel miraven cap a Castelló, sense comprendre què passava ni perquè hi havia tanta claror.

—Però si és de nit, i a la nit ja se sap, els llums justets al carrer perquè cal estalviar.

200

CONTE INFANTIL

—Doncs jo veig uns llums més grans que els altres i no sé què seran. —Vaja misteri! Són de colors variats —Les bombetes s’encenen, s’apaguen, i tornen a començar L’estrella més velleta no va tardar a contestar: —Que no sabeu que són les gaiates? Estan il·luminades perquè les Festes de la Magdalena ja han arribat Les més joves no tenien idea del que els estava parlant i van decidir apropar-se a la ciutat per anar a escodrinyar —Tinc una idea —va dir la més espaviladaEns farem passar per bombetes i ens amagarem enmig els llums Trieu-ne cadascuna una gaiata Jo aniré a la del sector 1. —Jo al 2 —proposare la següent —Jo al 3, o la 10 —Doncs jo aniré a la del Grau Els sectors es van repartir i les estrelles van baixar des del cel tenint ben oberts els cinc sentits. No podien creure tot el que van gaudir a Castelló, no sols amb les gaiates també amb la Comissió

201

L’estrelleta protagonista d’aquest conte ens va explicar que amb la gent menuda de la Gaiata 1 ho va passar genial, en la Desfilada, en els sopars i també en els balls Recorda amb molta estima quan la va anar a visitar la Reina de les Festes. Què emocionant! També quan estaven totes juntes al magatzem perquè les unes a les altres es feien l’ullet Des d’aquest primer any, cada Magdalena a Castelló tornen a baixar i busquen amagatall, enmig les bombetes, dins els gotets o darrere del gaiato, fins als faldons, si cal La qüestió és passar-ho sempre bé a les nostres festes fundacionals Xiquetes i xiquets de la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”, busqueu a l’estrelleta espavilada pel vostre sector, perquè ara ja fa molts anys que baixa, molts

202

CONTE INFANTIL

I com sap tots els raconets, cada Magdalena, al primer que la troba li concedeix un desig i li envia un beset *****

203

204

EL RACÃ&#x201C; DELS XIQUETS

205

206

EL RACÃ&#x201C; DELS XIQUETS

207

Programació DISSABTE, 23 DE MARÇ 12’00 h. Anunci oficial de les Festes i Mascletà a la Plaça Primer Molí. 16’00 h. Cavalcada del Pregó 23’00 h. Trasllat de les nostres Gaiates al carrer Sant Roc.

DIUMENGE, 24 DE MARÇ 07’00 h. Repartiment de canyes i cintes a la Plaça Major. 08’00 h. Missa de Romers i, en finalitzar, Romería de les Canyes. 19’00 h. Tornà de la Romería i Processó de Penitents. 19’00 h. Desfile de Gaiates DILLUNS, 25 DE MARÇ 10’30 h. Cavalcada Infantil 14’00 h. Mascletà 20’00 h. Encesa de les Gaiates a l’Avinguda Rei en Jaume 24’00 h. Trasllat de les nostres Gaiates al Sector (Plaça Botànic Calduch) DIMARTS, 26 DE MARÇ 14’00 h. Mascletà 21’00 h. Entrega de premis a la Plaça Major. 22’30 h. Sopar de pa i porta. DIMECRES, 27 DE MARÇ 14’00 h. Mascletà. 17’30 h. Xocolatada i Animació Infantil 21’30 h. Sopar de pa i porta.

208

RI RSSAFESTES E V NI STRE

LES

Magdalena 2019 DIJOUS, 28 DE MARÇ 09'30 h. Arreplega Comissió pels Carros Guarnits per a assistir a la mascletá 14’00 h. Mascletà 17’00 h. Cos Multicolor 21’30 h. Sopar de pa i porta en el CAU 23’00 h. Karaoke en el CAU DIVENDRES, 29 DE MARÇ 14’00 h. Mascletà 20’00 h. Visita de les Reines al nostre sector Brancal de la Ciutat (Plaza Botànic Calduch) 22’30 h. Sopar de Socis 23’30 h. Actuació de RODHEL DISSABTE, 30 DE MARÇ 14’00 h. Mascletà 15’00 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu de Lledó. 22’00 h. Sopar de pa i porta al CAU 23’30 h. Actuació Musical. TRIO HURACAN DIUMENGE, 31 DE MARÇ 14’00 h. Mascletà 15’00 h. Paella per als socis al CAU 18’00 h. Trasllat de les nostres Gaiates 22’30 h. Desfilada final de Festes 22’45 h. Gran Traca Final 23’00 h. Magdalena Vitol.

Gaiata 1 Brancal de la Ciutat 209

APORTANT SOLUCIONS EFICAÇOS DISSENY INNOVACIÓ TECNOLOGIA Estands Showrooms Expositors Interiorisme Comercial

P R O J E C T E S

I N T E G R A L S

Bones Festes!

210

D E

D I S S E N Y