Gaiata1 llibret2016 web by Gaiata1

e d l a l a C c i n utat a r B

Mag dalena 2016

Lorenzo Ramírez Lorenzo Ramírez és hui un referent en el dibuix i la pintura costumista i festiva, especialment, quant a les festes de Castelló. Guardonat recentment amb el Premi Art, de Ràdio Castellón-Cadena SER, per la seua trajectòria artística, Lorenzo és un incansable investigador en la simplificació de línies i la busca de l’essencial. Els seus dibuixos de castelloneres i castelloneros vistos d’esquena, són ja una nova forma d’entendre i d’interpretar el món de les festes. Des de la creativitat i la evolució, Lorenzo ha aconseguit amb els seus dibuixos i les seues pintures, una regeneradora concepció de les il·lustracions en l’àmbit festiu i costumista. Des de fa uns anys, pinta i dibuixa creant sèries i col·leccions. Entre elles, “Llums de mar”, dedicada a la llum en els paisatges de platges, “Colors de festa”, el color com a expressió de la festa, “Interpretant a Porcar”, en homenatge al gran mestre Juan Bautista Porcar, “Versionant a Picasso”, una experiència recreant el pols i la creativitat del genial Picasso, o la més recent, titulada “Pintant a la música”, dotze quadros dedicats a altres tantes obres mestres de la música, són alguns exemples de les seues col·leccions. Guanyador en dos ocasions del cartell anunciador de les Festes de la Magdalena i autor de molts altres cartells, les seues obres formen part ja de la expressió gràfica de la festa. Com pintor, maneja la tècnica amb seguretat i ofici. Colorista i lluminós, sent i viu esta terra amb autèntica vocació mediterrània. Sempre en trànsit cap a nous camins, les seues pintures adquirixen una singular bellesa alhora que la seua gestualitat, repleta de grans suggeriments, reafirma la seua vocació de comunicador.

Autor de la portada i obres pictòriques del llibret

ÍNDEX 5 Salutacions 29 Comissió 65 Monuments 72 La nostra reina 75 Esdeveniments 107 Reines 1945 - 2015 169 Articles 212 Passatemps 216 Programació EDITA Associació cultural Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” PRESIDENT Andrés Bort i Bort

DISSENY I MAQUETACIÓ Cristina Gyorgy (Marcaprint)

COORDINACIÓ Inmaculada Albert i Tirado Luisa Arenós i Bordils Javier Gormaz i Gormaz Mayo Ripollés i Basco

FOTOGRAFIA Estudio Rogelio Comissió Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”

Amb la col·laboració i correcció lingüística de: Inmaculada Fortanet i Gómez i Ana Gómez i Juan DIBUIX PORTADA Lorenzo Ramírez

IMPRIMEIX Marcaprint D.L. CS 57 - 2014 AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

PUBLICITAT Comissió Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Andrés Bort i Bort President del Brancal de la Ciutat i President de la Gestora de Gaiates

Som a punt de començar les nostres festes Magdalena 2016 en la qual es compleixen 71 anys de la fundació de la gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”. Al llarg de tots aquests anys nostra gaiata ha sigut un exemple d’aportació a les nostres festes a causa del treball d’una sèrie de persones que han dedicat tots els seus esforços fins a aconseguir que la Gaiata 1 haja tingut un paper estel·lar enaltint les festes any rere any. La Magdalena 2015 ha sigut molt important ja que la nostra gaiata va aportar a les nostres festes la Regina Infantil en la persona de Cristina Batalla i la Regina Major en la persona de Dunia Gormaz. Tant Dunia com Cristina van ser unes extraordinàries madrines i com a regines s’han superat deixant encantats a tots els que han tingut relació amb elles. També un entranyable record per a Alexandra Vicent, dama de la ciutat. Totes aquestes eleccions van ser merecudissimes i per tant, la meua més sincera enhorabona. Però enguany no serem menys. En primer lloc felicite a Carolina, Regina de les festes Magdalena 2016. Boniquíssima, simpàtica, i amb unes qualitats personals que faran que estiga a la màxima altura. Ja ho està demostrant des del mateix moment que va ser triada. I el mateix he de dir d’Ana, Dama de la Ciutat Infantil. La seua simpatia i el seu saber estar fa que també estiguem orgullosos d’ella. Moltes felicitats per a les dos. Enguany la màxima representació de la Gaiata recau en Marina Redó Fortanet, madrina major i en Lucia Madero Agost madrina infantil. Per la seua joventut, bellesa i simpatia deixaran un record inesborrable en la comissió del Brancal de la Ciutat. Tots els membres d’aquesta comissió intentaran que siga un any inoblidable per a elles, se’l mereixen. Finalment, vull donar les gràcies a tota la comissió, així com a tots els simpatitzants per la seua aportació perquè la nostra gaiata puga estar en primera linea donant exemple d’unitat i convivència. Un abraç i FELIÇ MAGDALENA 2016

Amparo Marco Gual Alcaldessa de Castelló Permeteu-me que faça meues les paraules de Bernat Artola, el poeta que com cap altre va posar en vers les Festes de la Magdalena, i que us demane a tots vosaltres que les feu també vostres: El poble de Castelló, i al davant l’Ajuntament, vol fer enguany unes festes que siguen festes de pes. Les castellonenques i els castellonencs ens estimem molt significativament les nostres festes i sentim de manera especial durant eixos dies un “orgull de genealogia” que gaudim de compartir amb els nostres conciutadans i visitants. Castelló transforma sàviament en alegria, germanor i cultura aquest orgull durant les festes i a mi, com a castellonenca, com a castellonera i, per primera vegada, com a alcaldessa, em plau molt compartir amb tota la ciutadania i especialment amb la gent del món de la festa l’orgull de genealogia que invoca Artola. La Magdalena 2016 arriba ben d’hora enguany. Del 27 de febrer al 6 de març la nostra ciutat es transformarà per a viure d’una forma especial unes celebracions que any rere any rememoren el trasllat de la ciutat des del Castell Vell fins al pla, un trasllat que va quedar històricament consagrat aquell 8 de setembre de 1251 i que va esdevindre el primer moviment col·lectiu del poble de Castelló cap a la conquesta d’un millor futur, de major autonomia i benestar per als nostres avantpassats. Aquell camí de progrés que vam encetar aleshores –tot i l’històric assentament al plaés un camí que mai finalitza i que cada generació hem de saber continuar, junts i units, per a aconseguir un canvi real, un trasllat sempre a una millor posició respecte de la qual en cada moment partim. Castelló fa camí de futur cada dia i en aquest camí no podem deixar-nos a ningú dels nostres conciutadans i conciutadanes a la cuneta, malgrat que això ens faça caminar més lents.

Les Festes de la Magdalena conjuguen història, tradició, costums i cultura, i tenen també una dimensió econòmica, política i social que no podem obviar i respecte de les quals hem de saber fer valdre els principals valors de consens en la ciutat. No de bades les nostres festes fundacionals són una de les millors oportunitats que tenim cada any de generar més cohesió social i enfortir-nos així en la convivència pacífica i enriquidora. Així mateix les Festes de la Magdalena son també una oportunitat excepcional de consolidar-nos com la capital de les comarques de Castelló mitjançant un acolliment cordial i integrador dels nostres veïns i veïnes. El Pregó, un dels actes més significatius i entranyables, és en aquest sentit un espai de mutu coneixement i reconeixement, i de celebració conjunta de totes i tots els que compartim el territori castellonenc. No s’entendrien les Festes de la Magdalena sense les gaiates, signes de la nostra idiosincràsia com a poble. Gràcies al treball i la il·lusió de les comissions de gaiata tota la ciutadania pot prendre consciència dels seus orígens històrics i de la seua tradició llegendària, i pot tindre també l’oportunitat de socialitzar-se mitjançant les manifestacions de la cultura popular. Les gaiates fan possible la transmissió arreu de la ciutat de l’ambient festiu, dels valors de la festa i del sentiment col·lectiu de pertinença, i també fan una important contribució al procés continu de construcció de la nostra identitat col·lectiva com a fonament de cohesió social. Els 19 sectors gaiaters, custodis de la “llum antiga”, conformen un cor que batega durant tot l’any per a mantindre viva la festa i arrelada a les tradicions i símbols que més ens identifiquen i ens uneixen, i palesen la diversitat del poble de Castelló, una diversitat harmònica que esclata alegre i joiosa quan “ja el dia és arribat de la nostra Magdalena”.

Javier Moliner i Gargallo President Excma. Diputació de Castelló

Un any més, en acostar-se el tercer diumenge de Quaresma, la història de tot un poble ressorgeix amb llum, màgia i emoció per a mostrar al món el que ens uneix i honra, la força del castellonerisme. Arriba la Magdalena 2016 i amb ella la il·lusió de tota una província per gaudir de la nostra festa més internacional i mostrar els valors que la defineixen, que ens defineixen, als nostres fills, igual que van fer els nostres pares amb nosaltres.” Que la Magdalena siga reconeguda avui per tot arreu no és casualitat, és fruit de l’incansable treball de tot el sector fester, i especialment de les Gaiates, com Brancal de la ciutat, que com a degana porta més de sis dècades dignificant la festa i a la nostra ciutat. Gràcies perquè amb el vostre exemple, estima i dedicació avui les festes de Castelló s’escriuen en majúscules. I en el centre de cada Gaiata estan les seues màximes representants, les madrines, les que hereten la responsabilitat de portar ben alt el nom del seu barri i de la seua ciutat allà on vagen. Enhorabona, Marina i Lucía, gaudiu cada moment del què serà un dels millors anys de vostra vida. No dubteu que al vostre costat, al costat de les nostres tradicions, de la nostra gent i d’aquesta terra humil, lluitadora i plena d’oportunitats estarà, com sempre, la Diputació de Castelló. Tenim el repte de fer d’aquesta província el millor lloc per a viure, i sabem que ho aconseguirem, perquè comptem amb el vostre talent i força. ¡Visca el Brancal de la ciutat i Visca la Magdalena!

El almacén de la construcción y la reforma

PARA PROfESIONALES y PARtICULARES

Gana tiempo y dinero en el almacén de los profesionales donde también pueden comprar los particulares.

PRECIOS DE ALmACéN

IVA INCLUIDO

Compramos grandes cantidades y directos a fábrica, sin intermediarios.

StOCk DE ALmACéN

Ponemos a tu disposición más de 12.000 productos en stock permanente, repartidos en 7.280 m2.

HORARIO DE ALmACéN

Abrimos a las 7:30h sin cerrar a mediodía y tienes a tu disposición 12 cajas (4 de ellas de Gran Volumen para facilitar la carga en tu vehículo).

CALIDAD PROfESIONAL

Te ofrecemos una gama de calidad con las marcas más reconocidas y un asesoramiento profesional.

Ro ur aS

AP-7 N-340a

Pol. Industrial Pi Gros

s ro

Va a.

ora

CV-197

ino

. Al

maz

Ctra

Ronda Sur con Avda. Valencia 12.005 Castellón de la Plana TEL: 964 24 69 69 / FAX: 964 20 97 01

a Es

De Lunes a Viernes de 7:30h. a 21:30h. Sábados de 7:30h. a 22:00h.

N-225

BRICOMART CASTELLÓN

7:30h.

Rond ia

s Abrimos a la

Almazora Villareal

N-225

GPS

Latitud: 39º 58’ 20”N Longitud: 0º 3’ 18”W

www.bricomart.com

Carolina Tรกrrega i Beltrรกn Regina de les Festes de la Magdalena 2016

Lola Marco i Alors Regina Infantil de les Festes de la Magdalena 2016

ELS B O N

E L S D E S I TJ A U N E S B O N E S F E S T E S

Sara Usó Alía Regidora delegada de Festes Ajuntament de Castelló Com a preludi de la primavera, Castelló prepara les festes de la Magdalena, especialment les comissions de gaiata, que ho feu amb una il·lusió i una cura úniques perquè la vostra dedicació esdevingue la manifestació més típica i lluïda de la ciutat durant las festes. El Pregó, la Romeria de les Canyes, la Processó de les Gaiates o l’ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó són distintius festers d’un poble que s’enorgulleix de la seua tradició i gaudeix d’honorar-la. Però els castellonencs i les castellonenques hem sabut també fer de les nostres festes un espai de participació ciutadana, d’innovació, d’apertura al món i de diàleg amb altres pobles i cultures, i per això hem aconseguit consolidar-les com a referent nacional i internacional. Les comissions de gaiata sou la medul·la espinal de la festa, l’esteneu des del cor de la ciutat als barris perifèrics i feu alhora que cada barri i raval aporte a la festa la seua gent i les seues singularitats. Les comissions sou essencials per a dur les tradicions i costums, la música, la pólvora, els colors i els sabors d’aquests dies a cada indret de la ciutat. Gràcies a vosaltres i al vostre treball generós, les Festes de la Magdalena són un exemple de festa viscuda al carrer i àmpliament participada, tant pels adults, com pels xiquets o pels nostres majors. Vull fer un esment agraït al Patronat de Festes i a la Junta de Festes de Castelló. En el primer cas perquè es tracta d’un òrgan de recent constitució que donarà plena legitimitat a l’organització de les nostres festes, en vincular-la directament als representants de la sobirania popular i a la participació ciutadana amb un esperit plenament democràtic. En el cas de la Junta per la voluntat de dedicació i de treball generós pel bé comú que demostren tots aquells que han volgut implicar-se en l’organització de les principals festes de la ciutat, ja des del moment de la presentació de candidatures a la presidència d’aquest ens fester. Estic segura que els nous equips de persones al front de les noves responsabilitats faran créixer i millorar les Festes de la Magdalena i, com a conseqüència, el nostre orgull -crític, però contundent- com a castellonenques i castellonencs. D’aquest manera, com va escriure Bernat Artola: ...quan pels antics camins anem cap a la muntanya portant a la ma la canya com bordó de pelegrins, recordem que tots som un i que la terra ens ajuda tornant-nos en flors, tossuda, la fel dels pecats comuns 15

Juan Vicente Bellido i Zafón President de la Junta de Festes de Castelló

Benvolguts amics, benvolgudes amigues, És un plaer adreçar-me a la Comissió i als veïns de la Gaiata 1 com a president de la nova Junta de Festes. A més, és una satisfacció saludar-vos per primera vegada en nom de l’equip que encapçale, des de la convicció de compartir amb vosaltres la il·lusió per les nostres festes. Com a celebració que commemora la fundació de la ciutat, la Magdalena ens agermana i ens fa sentir units a tots els castellonencs i castellonenques en torn al projecte comú que construïm dia a dia, la nostra ciutat. En aquest sentit, les gaiates tenen un indiscutible paper cohesionador en les festes de Castelló i transmeten el caliu de la tradició i dels símbols que ens identifiquen com a poble des que Jaume I concedira el Privilegi de Trasllat al pla, al seu lloctinent al Regne de València. El sector del Brancal de la Ciutat té l’honor, des de 1945, de ser identificat com el primer de les 12 gaiates que inicialment van constituir-se com en comissions. En la seua trama urbana trobem carrers amb tanta història com el de Sant Francesc, i racons amb sabor propi com la placeta de Mallorca. Vull felicitar a la Comissió de la Gaiata 1 per la vostra tasca durant tot l’any; gràcies a l’esforç anònim i constant de moltes persones com vosaltres és possible fer perdurar i créixer les nostres tradicions. Finalment, vull convidar a tot el veïnat del sector a gaudir de les festes de la Magdalena 2016 i desitjar que aquestes siguen, com diu el vers immortal de Bernat Artola, dignes de nom i de fets. Moltes gràcies.

Ana Escudero i Monge Dama de la ciutat Magdalena 2016

Des de 1950

Foguera Sant Blai

Ana Luisa Pérez i Santacreu Presidenta

De nou, un any més, l’abraçada del foc d’Alacant arriba a Castelló per fondre’s amb la llum de les seues gaiates. Una il·lusió i una festa que il·lumina la nostra gran amistat, compartint amb vosaltres moments de felicitat. Ja s’apropen els dies grans en els quals la ciutat respira pólvora i les bandes de música i les colles, alegren els vostres carrers. Després del treball realitzat i l’esforç, heu de sentir-vos orgullosos i satisfets per engrandir les vostres festes, referent de la ciutat. Gràcies, Gaiata 1 Brancal de la Ciutat, per fer-nos sentir, sempre, com a casa. La Foguera Sant Blai d’Alacant, us desitja unes bones festes de la Magdalena 2016.

Falla

L’Ambient

Amics de la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” Ens coneixem des de fa temps I any rere any sols tenim paraules d’agraïment. Vosaltres ens heu ensenyat a gaudir de l’encesa de Gaiates, a ofrenar a la Mare de Déu de Lledó, a tafarrejar el Rotllo i Canya,... en definitiva ens heu ensenyat a disfrutar de les festes de la Magdalena. Des de la Falla l’Ambient volem desitjar‐vos unes bones festes a tots els membres de la Gaiata, en especial a Lucia, Marina i Andrés, i esperem poder compartir molts més moments junt a vosaltres. Una abraçada de la Falla l’Ambient.

Falla Convent de Jerusalem

Matemàtic Marzal, Xàtiva i SAN Vicente

La Comissió de la Falla Convent de Jerusalem, Matemàtic Marzal, Xàtiva i SAN Vicente, ens complaem a saludar a l’entranyable Gaiata núm. 1, Brancal de la Ciutat, desitjant que des d’eixe Llindar les seues Madrines, Marina Redó i Fortanet i Lucía Madero i Agost, i el seu President, Andrés Bort i Bort, en les pròximes Festes de la Magdalena 2016, participen d’unes vivències inoblidables on les seues gaiates, major i infantil, puguen celebrar els premis amb els estendards més distingits. Des de València, Cap i Casal de la Comunitat Valenciana, i recordant l’ancestral Porta de la Boatella, la més pròxima al hui el nostre carrer de Xàtiva, eixida habitual de les caravanes en direcció a Xàtiva, Alzira i Dénia, les nostres Falleres Majors, Esther Alcalá i Moratonas i Ana Sánchez i Martínez, així com el President Infantil, Pablo González i Segura, s’identifiquen amb tan estimada Gaiata, felicitant amb antelació l’èxit de tots els actes festius en què participaran. Com a President d’esta centenària Falla, m’unisc a l’anteriorment exposat i amb l’amistat que vos professem, rebeu les màximes enhorabones per al present exercici fester, junt amb un cordial i fort abraç. Santiago Ballester i Casabuena President

e st Fira i fe s

la M 16 ag dalena 20

La nostra Comissió Comissió La nostra Madrina Perfil d’una Madrina Madrina d’Honor Dames d’Honor i acompanyants Comissió Infantil La nostra Madrina Infantil Entrevista a la Madrina Infantil Dames d’Honor Infantils i acompanyants Col·laboradores i portaestendards

Comissi贸

Comissió President: Andrés Bort i Bort

Acompanyants:

Vicepresidenta: Mayo Ripollés i Basco

Alejandro Renau i Miralles Antonio Arista i Monferrer

Vicepresident: Alejandro Renau i Miralles

Portaestendard: Javier Prada i Blanco

Secretaria: María Luisa Arenós i Bordils Tresorer: José Javier Gormaz i Gormaz Comptador: Andrés Jurado i Tovar Madrina: Marina Redó i Fortanet Madrina 2015 i Reina 2016: Carolina Tárraga Beltrán Madrina d’Honor: Ana Frias LLorens Gaiateres d’Honor: Eugenia Frias Llorens Paula Aso Toledo Dames d’Honor: María Iturralde i Cubertorer Estefanía Tudela i Llorens Natalia Palacio Bernad Ainoha Romero i Sánchez Rebeca Barberán Gimeno Lourdes Barberán Gimeno Angela Miralles Diago

Portabandes i col.laboradores: Rosa María Batalla i Serret Andrea Barrera i Ribes Beatriz Iturralde i Cubertorer Paola Moya Fibla Inés Sancho Bordoy Vocals Juani Garcia i Prats Sandra Bort i Garcia Mª Reyes Gargori i Reverter Jose María Prades i Manzano Marta Gómez i Marín Lourdes Frias i Llorens Inmaculada Albert i Tirado Carlos Feliu Mingarro María Mulet i Ripollés José Ignacio Iturralde i Murria Mª Carmen Cubertorer i Almela Anna Albert i Martí Rosa María Serret i Meliá Rafaela Meliá i Basco Francisco Batalla i Vivas Ismael Fuster i Benet Sari Benet i Llop

Ismael Fuster i Camarena María Fuster i Benet Lledó Martí i Urrea Dunia Campos i Pérez Dunia Gormaz i Campos Francisco José Jáuregui i Acuña Mercedes Agost i Gómez Ignacio Madero i Pérez Carmen Bonet i Rambla Estefania Llorens i Tormo María España i Novoa Arturo España i Marzá Celia Novoa i Mondelo Rocio Llopis i Ramos Fermin Renau i Carsi Javier Prada i Blanco María Luisa Viciano i Calabria Angel Escudero del Toro Ana Monge i Sábado José Miguel Rodríguez i García María Gordo i González María Pilar Díaz i Flores Elena Constanta Rauta Paloma Peris i Moro María Bordoy i Verchili María Luisa Verchili i Farnós Estela Bernad i Monferrer Ketty Ramos i Lamar Mar Ruiz i Gargori Inmaculada Fortanet i Gomez Ángela Ribes i Vallés

6 1 0 2 a n e l Magda 30

Comissió Infantil 2016 Madrina Infantil: Lucia Madero i Agost Madrina 2015 i Dama de la Ciutat Infantil 2016: Ana Escudero i Monge Gaiatera d’Honor Infantil : Natalia Victoria Peris Dames d´honor infantils: Martina Madero i Agost Andrea Renau i Telo Valle Benzal i Osuna Elizabeth Flores i Lamar Acompanyant: Ferrán Rodríguez Gordo Portaestendards infantil: Manuel Prada i Viciano

Vocals: Cristina Batalla i Serret Beatriz Iturralde i Cubertorer Inés Sancho Bordoy Paola Moya Fibla Martín Rodríguez Gordo Natalia Victoria Peris Beatriz Mihael Rauta Carlos Feliu Usó Ferrán Rodríguez Gordo Martín Rodríguez Gordo Francisco Andrés Rauta Paula Burlacu i Díaz Javier Prada i Viciano Juan Vidal Bonet Carlos Vidal Bonet

Madrina 2016

Marina Red贸 i Fortanet

a n i r d a M a Perfil d’un Marina és una magnifica jove de 21 anys. Estudia Dret en la Universitat Jaume I de Castelló. Tot aquell que la coneix, té l’honor de descobrir la meravellosa persona que és. El que encara no ho ha fet, comptar-los que és una jove simpàtica, extravertida; li encanta viatjar i ho dóna tot per una bonica amistat. Domina perfectament l’anglès, té una gateta a la que adora que s’anomena Negrita. I, per a calmar un poc eixos nervis seus, pràctica ioga. El seu amor per les festes ja li ve de bressol; sa mare ja va ser Madrina de la Gaiata Cor de la Ciutat, en 1981; i son pare pertany a la Colla del Rei Barbut. En 2005 va començar a escriure la seua història en el món de les Gaiates, sent en 2006 màxima representant dels xiquets del Crèmor. Durant estos anys no ha deixat la seua vinculació amb la festa, participant en l’Ofrena de Flors junt amb la Colla del Rei Barbut. A més de les festes, a Marina li encanta la moda, és molt fashion i divina (com jo li dic afectuosament), i per això el seu major tresor és el blog de moda personal que té. Enguany Brancal de la Ciutat tindrà una gran representant, ja que porta somiant-ho des de fa uns anys. Encara que siga el seu primer any en Brancal de la Ciutat, estic segura que ja ha captivat tots els membres de la comissió. Igual que a les Madrines, companyes de viatge d’este intens any, que formaran amistats que duraran encara amb el pas del temps. Ara Marina, després d’un gran any, t’espera la teua somiada setmana. Disfruta al màxim cada segon, ja que serà únic i irrepetible. Des de la primera mascletá fins al Vitol; emocionant-te amb la lletra de Bernat Artola ...ja el dia és arribat!; veient desfilar el teu monument; Divertint-te en el Cós; ofrenant a la nostra Mareta; soltant alguna llàgrima d’emoció... Madrina Marina, màxima ambaixadora de Brancal de la Ciutat, reflex de gran castellonera; orgull per a la teua família, amics, comissió i gent de la festa, Disfruta d’esta Magdalena!

T’estima sempre, Elisabeth Martínez La teua Madrina 2006

Comissi贸

Madrina d’Honor: Ana Frías LLorens

Gaiatera dâ&#x20AC;&#x2122;Honor: Eugenia FrĂas Llorens

Gaiatera dâ&#x20AC;&#x2122;Honor: Paula Aso Toledo

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor: MarĂa Iturralde i Cubertorer

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor: EstefanĂa Tudela i Llorens

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor: Natalia Palacio Bernad

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor: Ainoha Romero i SĂĄnchez

Dama d’Honor: Rebeca Barberán Gimeno

Dama d’Honor: Lourdes Barberán Gimeno

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor: Ă ngela Miralles Diago

Les nostres representants de llauradores...

Acompanyants

Alejandro Renau i Miralles

Antonio Arista i Monferrer

tres madrin s o n es s . e .. L

lauradore l e d s ...

Madrina infantil 2016

Lucia Madero i Agost

l i t n a f n I a Perfil d’una Madrin Al llibret de la nostra benvolguda Gaiata sempre hi ha una pàgina dedicada a la Madrina Infantil. Aquest any, nosaltres hem tingut el privilegi de poder expressar tot allò que sentim per eixa persona tan especial. Vos presentem la Madrina Infantil de la Gaiata per a les festes de la Magdalena 2016…LUCIA MADERO AGOST. Lucia va nàixer un 1 de gener, ara té 9 anys i estudia 3r de primària al Col·legi Escuelas Pías, la seua assignatura preferida és la plàstica, però sobretot, i nosaltres ho sabem ben bé, el que més li agrada és ballar. Cursa 3r al conservatori de dansa, però els nostres balls a la carpa ja quasi són de campionat. Lucia, què podem dir de tú? Doncs per als que no tinguen el plaer de conéixer-te els direm que eres alegre, simpàtica i extrovertida…ah, se’ns oblidava, la nostra Madrina sempre té un somriure als llavis. Duu tota la seua vida vinculada al món fester i això es fa de notar. Nosaltres sabem de bon tros que el major somni de Lucia era poder arribar un dia a ocupar eixe tron enaltit en l’escenari del palau el dia de la nostra presentació… I per fi, el 28 de novembre ho va aconseguir…jo, Maria, recorde amb llàgrimes als ulls el moment de la teua arribada a l’escenari, amb el teu somriure característic il·luminaves tot el Palau, eixe moment en què les nostres mirades es van creuar i vam esclatar a riure va ser màgic. Ei! Escolta! que aquest text és de les dos. Jo, Beatriz, també vull contar records amb Lucia… Com tu i jo sabem, els actes preferits de Lucia són la romeria i la desfilada de les gaiates però sap viure cada moment amb la seua, la nostra gaiata com el millor de tots, doncs jo contaré un d’aquells moments de rialles amb la nostra Madrina. Des que Lucia va entrar a la nostra gaiata, el 2013, vam tindre una connexió especial, la mateixa que vau tindre Martina i tu, cada vegada que els fotògrafs no ens veien ens posàvem a jugar a palmes i així ho seguirem fent, aleshores, quasi totes les fotos que tinc amb Lucia són jugant i són les millors fotos de totes. Bé Lucia, totes tres sabem que si començàrem a contar tots els records que tenim juntes no tindríem prou pàgines al llibret, per això hem volgut contar a tots una petita part teua, i així cadascú que et conega puga guardar els seus records amb tu dins del seu cor igual que ho hem fet nosaltres, i hem deixat un lloc ben gran per a tots aquells que ens queden per viure encara. Només ens queda dir-te que disfrutes al màxim d’aquest any perquè serà inolblidable per a tu i per a tots els que estem al teu voltant. Sabem que els teus pares i la teua germana t’ajudaran en allò que necesites, però recorda que ací tens dos amigues per sempre. MAGDALENA!

Maria i Beatriz Iturralde

l i t n a Comissi贸 inf

Gaiatera dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil: Natalia Victoria Peris

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil: Martina Madero i Agost

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil: Andrea Renau i Telo

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil: Valle Benzal i Osuna

Dama dâ&#x20AC;&#x2122;Honor Infantil: Elizabeth Flores i Lamar

Acompanyant: Ferrán Rodríguez Gordo

Col·laboradores i portaestendards

Rosa María Batalla i Serret Andrea Barrera i Ribes Beatriz Iturralde i Cubertorer Paola Moya Fibla Inés Sancho Bordoy

Javier Prada i Blanco Manuel Prada i Viciano

Fira e i f

st e

16 0 2 a n s d e e la Mag dal

Els nostres Monuments La nostra gaiata La nostra gaiata infantil Fem gaiata

Himne

de Brancal de la Ciutat Per la porta “migjornera” sense fum i sense flama neix la Gaiata primera del Poble de Castelló. Les taronges són bandera del Raval quen’s atresora d’una arrel castellonera de les bones, la millor. Vore a la Festa les nostres Dones es la tempresta que fa que plores de la emoció... Són les xiquetes més guapes de Castelló! Sant Cristofol ens resguarda... del mal que vinga... i quen’s aguarda Sant Francesc ens il·lumina... vestint la Verge... de clavellina Processons i algarabia... per la persona... que aqí ens arriba Som Brancal i Lledoneros... Orgull de soca... Castelloneros. Festes de la Magdalena... de nostra terra... de Festa Plena Un Pregó ens anuciaría... que som en vespra... de Romería Omplirem de flors L’ermita... mai no falten... amb aquesta cita Som Brancal i Lledoneros... Orgull de soca... Castelloneros. ¡¡És un gran goix poder viure... al Brancal de la Ciutat!! Sant Cristòfol ens resguarda... del mal que vinga... i quen’s aguarda Sant Francesc ens il·lumina... vestint la Verge... de clavellina Som de rotllo i som de cunya... cinteta verda... playa i muntanya Som Brancal i Lledoneros... Orgull de soca... Castelloneros.

a r t s Gai a o N ta La

És una gaiata de tall clàssic, amb uns detalles diferents de llum, buscant la tradició dels monuments. Lema: Tradició del Brancal

Autor: Alonso Fernández

fa nt i

i a a G t a a I r t n s

Com va sent habitual aquests últims anys, enguany presentem una Gaiata d’estil tradicional, de base troncopiramidal i fust octogonal, que queda rematada amb un capitell en forma de corona, simbolitzant així la figura de les xiquetes castelloneras. Sobre la base es recolzen quatre braços il·luminats d’estil clàssic de doble voluta, les vidrieres coloristes i inspirades en l’Art Decó, recreen un degradat de color que parteix des de la base fins a la coronació, fonent així la Gaiata en una explosió de llum i de color. Lema: La llum de Lucana

Autor: Ignacio Madero

Fem gaiata

La Nostra

Reina

CAROLINA TÀRREGA BELTRÀN

Honestament, reconec que no em va sorprendre conèixer la noticia de la seua elecció, així com tampoc dubte que Carolina ja forma part de l’elenc de regines més grans que Castelló ha tingut per a les seues Festes. Per això em permetreu dir-vos que es un privilegi conèixer-la, gaudir de la seua amistat i formar part del seu particular món. I és que el món de Carolina es divers i molt gran podríem dir, com gran es la seua capacitat personal. Afronta les obligacions pròpies del moment especial que viu amb la energia que la seua joventut li dona i amb una maduresa que, per als que la coneixem, sabem que no es fruit de la improvisació. Aquests trets incontestables li venen de família. Les arrels dels Tàrrega i els Beltrán acompanyen a Carolina i, com altres han fet abans, no passarà de llarg sense deixar la seua contribució personal en la societat castellonenca i en la nostra història. El Brancal de la Ciutat ha vist com des del primer dia anava demostrant el seu caràcter obert amb un seny de vegades impropi per a la seua edat. Així Carolina va anar deixant darrere d’ella senyals de la seua personalitat, no

només dintre l’àmbit fester, sinó també fora d’ell, configurant-se com un valor de futur per a la seua generació. Dona de gran cor, perquè ets amiga de les teues amigues i dels teus amics, per la alegria que transmets en cada moment, pel sentiment i orgull que tens per la teua Gaiata, perquè no ens has fallat mai i perquè ja tens un vincle inesborrable amb la família brancalera, t’estimem i celebrem amb goig immens tenir-te com a Regina. I una vegada complits tots els protocols i actes inicials i després de haver gaudit de la teua presència molta gent de barris, localitats agermanades per la Festa i associacions durant la celebració dels seus actes, ja ens toca. Estem a poc de que ens arribe el moment més esperat, ¡el de la nostra Magdalena! Carolina, sense cap dubte seràs el nostre millor referent, el mirall per a totes i tots on es reflectirà la il·lusió d’un poble, d’una societat castellonenca moderna que millora dia a dia i que, amb persones com tu, té l’èxit garantit. Et desitgem el millor, t’ho mereixes. Gràcies per tot i per a sempre. Autor: Javier Prada i Blanco

e st Fira i fe s

la M 16 ag dalena 20

Esdeveniments

Records d’una Reina Records d’una Reina Infantil Records Magdalena 2015 Els nostres premis Magdalena 2015 Nomenaments Presentació 2016 Actes gaiaters Instantànies

Records dâ&#x20AC;&#x2122;una Reina

Records dâ&#x20AC;&#x2122;una Reina Infantil

Records Magdalena 2015

Records Magdalena 2015 81

Records Magdalena 2015

Els nostres premis Magdalena 2015 CONCURS DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT PER A LA PROMOCIÓ DE L’US DEL VALENCIÀ EN L’AMBIT DE LES FESTES DE LA MAGDALENA. ORDE 1/2015, de 13 de gener, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es convoquen les ajudes econòmiques destinades a la promoció de l’ús del valencià en l’àmbit de les festes de la Magdalena de 2015, es convoquen 12 premis de amb una dotació total de 10.500 €. Segons el que establixen les bases i l’orde de convocatòria, la Comissió Tècnica s’ha reunit, el dia 03 de març de 2015, per a valorar els llibrets presentats per les comissions festeres de la Magdalena i ha emés l’informe corresponent.

1r 2n 3r 4t 5t 6t 7m 8u 9é 10é 11é 12é

Premi Premi Premi Premi Premi Premi Premi Premi Premi Premi Premi Premi

Associació Cultural Gaiata 14 Castalia Associació Cultural Gaiata 8 Portal de l’Om Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol Associació Gaiata 1 Brancal de la Ciutat Associació Cultural Gaiata 9 La Espartera Associació Colla El Magre Associació Colla Rebombori de Castelló Associació Cultural Gaiata 6 Farola Ravalet Associació Cultural Gaiata 17 Associació Cultural Gaiata 10 El Toll Associació Cultural Gaiata 4 L’Armelar Gaiata 2 Fadrell

CONCURS DE LA JUNTA DE FESTES PER AL MILLOR LLIBRET DE LA MAGDALENA 2015 La Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” va obtindre el 1r. Premi al millor llibret.

Nomenaments

Presentaci贸 2016

Ecos de la nostra presentació Brancal de la Ciutat corona a les seues muses Marina i Lucia El Palau de la Festa es va convertir en una acadèmia de ball per a presentar les Madrines del sector per a la Magdalena 2006.

per a despedir el seu any com a Madrina de la1 i disfrutar del seu nou càrrec en la cort de la Reina Infantil.

Una nit de ball per a Brancal de la Ciutat. El Palau de la Festa es va vestir, el dissabte a la nit, de gala per a investir a les noves representants de la Gaiata 1 per a la Magdalena 2016. L’escenari es va transformar en una sala de ball per a rebre les noves Madrines de l’any que ve, Lucia Madero Agost i Marina Redó Fortanet.

El president de la comissió, Andrés Bort, va ser el següent a fer acte de presència en l’escenari per a rebre a les noves Dames i Madrines de Brancal per a la seua respectiva imposició de bandes.

El fil argumental de la presentació va ser un viatge per les Amèriques per a poder conèixer les diferents branques dels balls llatins. Un recorregut per diferents països en què els ballarins van oferir la primera coreografia al ritme del tango de Roxanne, recordant les arrels d’Argentina. Però sens dubte un dels moments més emocionants va ser la demostració de ball de Nayara i Nassim davall els acords d’Aléjate de mi, ja que la parella masculina d’este duo va en cadira de rodes, la qual cosa no li va impedir impactar als assistents amb els seus majestuosos moviments, que van arrancar un emotiu i estrepitós aplaudiment del públic. Després de les primeres parades d’este viatge cultural i artístic, el conductor de la gala, Arturo España, va anar anomenant un a un als membres de Brancal de la Ciutat perquè ocuparen els seus respectius llocs en l’escenari. Primer van ser els portaestendards Manuel Prada i Javier Prada, acompanyats de les col·laboradores i portadores de bandes, Andrea Barrera, Rosa María Batalla, Beatriz Iturralde, Paola Moya i Inés Sancho – dama de la ciutat del 2015. La Madrina ixent i actual Dama de la Ciutat, Ana Escudero, va recórrer per última vegada i del braç del president infantil del 2015, Javier Prada, el corredor del recinte multicolor

A poc a poc van ser ocupant l’escenari les Dames d’Honor del 2016, Ainoha Romero, junt amb Héctor Renau; Rebeca Barberán de la mà de Marc Tronxo; Ángela Miralles custodiada per Rubén Diago, Lourdes Barberán del braç de Victor Palau, Natalia Palau unida a Jorge Blasco, Estefanía Tudela junt amb Antonio Arista i María Iturralde de la mà de Mario Tárrega. Després d’ells van desfilar pel Palau de la Festa les Gaiateres d’Honor, Paula Torre, del braç de Santiago Quiroga i Eugenia Frías custodiada per Javier Serra. Al seu torn, la Madrina d’Honor, Ana Frías, va entrar al recinte multicolor junt amb Alejandro Renau. Ara arribava el torn perquè el futur de Brancal de la Ciutat s’anés sentant al ritme de la salsa versió de Michael Bublé Sway. Elizabeth Flores, Valle Benzal, Martina Madero i Andrea Renau van rebre la seua banda acreditativa com a noves representants de la Gaiata 1. També va pujar a l’escenari la Gaiatera d’Honor Infantil, Natalia Victòria, que va arreplegar amb il·lusió un voluminós ram de flors per part d’Andrés Bort. Però el moment màgic de la nit i amb el públic en peu va ser quan les màximes representants de Brancal per al 2016, Marina Redó i Lucía Madero, van desfilar amb il·lusió cap a l’escenari del Palau de la Festa, on rebrien les bandes del seu Madrinatge i viurien de primera mà com el seu somni es convertia en realitat. La Reina de les Festes per a la pròxima Magdalena, Carolina Tárrega, va pujar a l’escenari per

a col·locar la banda corresponent i deixar definitivament el seu Madrinatge de la 1 i va rebre un calorós aplaudiment dels assistents a la gala de presentació. OFRENES Abans que els amics de Brancal rendiren homenatge a les noves representants del sector, els assistents van disfrutar d’un altre dels balls llatins. Esta vegada era el torn de la samba en un viatge a Rio de Janeiro, on una altra parella va delectar als espectadors amb un espectacular ball d’estos ritmes brasilers. I per fi arribava el moment de rebre les ofrenes de les associacions i entitats que col·laboren d’alguna manera amb Brancal que van ser una representació del grup de ball del Conservatori, els ajuntaments d’Orpesa i Benicàssim, la Casa Galícia de Castelló, del Centre Andalús, les dames dels Cavallers de la Conquesta i de la Gaiata 17 Tir de Colom en representació de la Gestora de Gaiates, entre altres. La gala no va finalitzar des de Brancal sense que el sector agraïra la llavor dels màxims representants de la comissió durant el 2015 i va dedicar a Carolina, Ana i Javier unes belles paraules que van despertar les llàgrimes en més de u. Amb la Marxa Radetzky del compositor Johann Strauss, les dames i Madrines van anar abandonant una a una l’escenari del Palau de la Festa. Ara és el torn de Lucía i Marina per a que dirigisquen amb la seua batuta els magnífics moviments de la seua comissió durant la Magdalena 2016. En la nit del dissabte començava la més meravellosa aventura en les vides de les Madrines de Brancal.

entre altres, per la Regidora delegada de Festes, Carme Oliver, que va compartir taula amb membres de la Junta de Festes com Lidón Barberá. COL·LABORACIÓ El fil de la vetlada va ser la mostra d’una sèrie de balls llatins que no haguera sigut possible sense la col·laboració de l’acadèmia de ball d’Almassora Swing Dance, els alumnes de la qual van prendre l’escenari amb els balls més glamurosos. CAMPIONS L’escola de ball va portar al Palau de la Festa als seus millors ballarins i en este cas, als més jóvens. A pesar de la seua curta edat, Alexis i Adriana van mostrar els seus dots de ball com a actuals campions de la Comunitat Valenciana. REINA La Reina de les Festes 2016, Carolina Tárrega va ser la Madrina de Brancal en el 2015 i, com indica el protocol, va romandre assentada en la taula amb la resta de la seua Cort i únicament va pujar a l’escenari per a la imposició de bandes i corbatí. CABUTS Una de les ofrenes per a les Dames i Madrines de Brancal va ser per part de la Colla del Rei Barbut. Junt amb ells van desfilar pel corredor dos “cabuts”, que van dibuixar els somriures dels assistents.

EL PALCO REPRESENTACIÓ L’Ajuntament de Castelló va estar representat en la gala de presentació de Brancal,

Actes gaiaters 2016

100

Actes gaiaters 2016

101

102

Actes gaiaters 2016

103

InstantĂ nies

104

105

e st Fira i fe s

la M 16 ag dalena 20

n i e R es

Serà la seva bellesa i joventut, però també és la dignitat amb què porte aquesta responsabilitat les que van fer, fan i faran que sigue considerada per tots com una autèntica reina. Són les Reines de les festes de Castelló, les nostres Reines, a les quals tot el poble sense distinció, vol, respecta i admira. Des de l’any 1969 s’incorpora a aquesta categoria la representació, en aquest cas dels nens, a la que tots coneixem any rere any com la Reina Infantil, la qual amb el seu sincer somriure i fresca ingenuïtat, donarà també aquest toc de genialitat a tots els actes de la programació infantil. La gaiata del Brancal de la Ciutat vol aquest any en el seu Llibret retre un important i sentit homenatge a totes i cadascuna de les dones i xiquetes que ostentant aquest càrrec, han segut, son i seran orgull pera tot Castelló.

194

15 20

Durant més de 50 anys, des de la recuperació de les nostres festes en 1945, ha existit una figura institucional que enriqueix totes i cadascuna de les successives edicions festives, una figura que resplendeix en tots els actes del calendari festiu amb el seu digne posat i amb el seu protagonisme. Elles seran les principals protagonistes d’una festa que forma part de la memòria col·lectiva del poble, del nostre poble, que es vol veure representat per una dona cada any, la qual a més d’oferir els seus valors personals, representa tots i cada un d’aquestos valors locals que identifiquen al poble de Castelló.

Re i n e s 1945-2016

108

Re i n e s 1945 - 2015

CARMEN ABRIAT PUIG La primera regina de les festes de la Magdalena va mostrar des de el primer moment la seua simpatia i amor a la ciutat que la va rebre. Filla del capità general de la Regió Militar amb seu a València, però íntimament lligada a Castelló, on sempre va gaudir de moltes amistats i adhesions de tot el poble.

· 1945 ·

LUPITA ANDINO RUIZ Filla del aleshores Governador Civil de la Província, ja havia segut Dama de la Ciutat a les festes de 1945, destacant per la seua bellesa i simpatia. Sense ser de Castelló, el porta al cor de la mateixa forma que es va incorporar al cor del poble castellonenc. Com sempre recorda, la notícia del seu nomenament li la va donar l’entranyable alcalde Benjamín Fabregat. Baix el seu regnat veia la llum l’himne festiu per antonomàsia, el Rotllo i Canya.

· 1946 ·

109

MARÍA LUISA DOLS COSÍN La primera dona nascuda a Castelló que ocupava el tron de màxima representant festera. Madrina de la Gaiata 7 en 1945, ha viscut sempre de prop tot el relacionat amb les festes magdaleneres. El seu any veu la llum per primera vegada la revista Festividades, la Junta Central trau en la processó la primera “Gaiata de la Ciutat” i s’institucionalitza la cessió fins al dia de avui del regi silló de la família Mira de Orduña per a la Imposició de Bandes. També s’inicia l´ofrena de flors a la Mare de Deu de Lledó a l´ermitori, on arribà amb cotxe de cavalls, insti-

· 1947 · tucionalitzant durant molts anys la Calessa com a mitjà de transport de la Regina i la seua Cort.

CARMEN JORDÁN FONFRÍA De família castellonera, va ser Madrina de la Gaiata 6 al 1945. Mensín Jordan recorda amb especial afecte els actes de la Imposició de Bandes i la Processó de les Gaiates, així com el dia que l’alcalde de Castelló va visitar la seua casa per traslladar-li el seu nomenament. Com anècdota excepcional del seu any i per descomptat irrepetida en la història de les nostres reines , va ser que la consideraren i anomenaren la “Reina Robada “, conseqüència de que els “maquis” la van segrestar quan es desplaçava amb la seva família a

110

· 1948 · la residència d’estiu , havent de pagar son pare una important suma per a poder recuperar-la.

BLANCA RODRÍGUEZ GASSET Pertanyent a una de les famílies més arrelades de Castelló, la seua designació va ser molt festejada per la Junta Central perquè son pare, Luis Rodríguez Bajuelo, pertanyia a la mateixa. Aquell any es va fer el primer “Magdalena Vitol” a la Plaça Major en la que també es celebrà la primera “Festa del Poble” aprofitant la presència a Castelló de les distintes agrupacions folklòriques de la província que van participar al Pregó. En la intenció de donar major rellevància a la Processó de les Gaiates, molts sectors van incorporar bandes de música a les seves comitives.

· 1949 · Blanca segueix participant de ple a les festes com una filla amant de les tradicions del seu poble.

FRANCISCA FABREGAT SEGARRA Dama de la Ciutat en el 1948, era neboda de Manuel Segarra, creador del Pregó. Va viure sempre intensament les festes magdaleneres. El seu record mes entranyable ere el dia que es va celebrar la seua Imposició de Bandes.

· 1950 ·

111

MARÍA CARMEN PALACIOS CARRERAS De família castellonera, el seu record més important va ser el moment en el que Carlos Fabra, com alcalde de la ciutat, li va traslladar el seu nomenament. La gran novetat d’aquell any va ser la “nit de Foc” amb castells de foc per diferents indrets de la ciutat. El grup de “Guerrers del Pregó” de l’anterior any es va consolidar amb entitat pròpia i càrrecs directius poques setmanes abans de les festes, com “Els Cavallers de la Conquesta”.

· 1951 ·

AMPARO FABRA GASSET Els cognoms de Amparo denoten el profund arrelament familiar a Castelló, vinculació que va avalar el seu nomenament l’any que la nostra ciutat commemorava el 700 aniversari de la seua fundació. Dita commemoració va propiciar el primer Homenatge al Rei En Jaume. Per a desenvolupar dit homenatge es va convocar un grup de “sabuts” encapçalats per Jaume Nos. I per enriquir l’homenatge a més de totes les autoritats locals van assistir alcaldes d’altres poblacions d’Aragó i Catalunya i fins i tot el Ministre d`Educació. Aquell any, sota el regnat de Amparo Fabra, una subscripció popular patrocinada pel diari Mediterráneo

112

· 1952 · va finançar la compra de una nova campana per a l’ermitori de la Magdalena. Amparo sempre recordava d’una forma especial la comunicació del seu nomenament per l’Alcalde i la Imposició de Bandes.

MERCEDES TRAVER G. - ESPRESATI A on vas? A la Magdalena. Quina setmana més bonica! Per a recordar! Als bous en el magnífic landó, sent l’emoció del brindis d’un bou a l’arreplegar la gorra del torero. La processó: sola al mig del carrer però al mateix temps tan acompanyada per tota la gent simpàtica i afectuosa i pensant “No és possible açò”. Vull anomenar a les meues Dames i Madrines, quina sort vaig tindre amb totes elles! Des que complim el cinquanta aniversari de la nostra Magdalena, tots els anys ens reunim diverses vegades a dinar juntes. I va arribar el final. Si diuen que la pluja dóna sort, vam tindre tota la

· 1953 · del món. Va ploure a cànters. En el porxe de l’Ajuntament ens reunirem la Junta, l’Alcalde, amics i nosaltres que felicíssimes vam proclamar: Magdalena vítol! Mercedes Traver, Reina de les Festes de l’any 1953.

MERCEDES MARISTANY MARISTANY La desena reina de les festes, d´entroncada família castellonenca, comportava amb el seu cognom el disseny arquitectònic i la construcció d’ importants edificis de la nostra ciutat . La seva bellesa i simpatia es van guanyar l’afecte del poble. “Micalet“ (Miguel Tirado Alicart) cantà el Pregó convertint-se posteriorment en un dels pregoners mes carismàtics del nostre estimat Pregó. Aquell any també un altre dels grans músics que donaria Castelló, Manolo Cubedo, va enriquir la

· 1954 · Imposició de Bandes amb una magistral interpretació del Concert d’Aranjuez.

113

GUILLERMINA MARTÍ BALFAGÓN L’alcalde, Carlos Fabra, aquell any no va dubtar en nomenar una reina que per la seua simpatia i bellesa tenia guanyat al poble. Coneguda en Castelló per la seua vinculació com a Madrina de la Gaiata 10 i no entroncada amb l’alta burgesia de la ciutat, va portar amb total dignitat la seua representació com a màxima representant festiva del nostre poble.

· 1955 ·

MARÍA DEL CARMEN AGRAMUNT ROS DE URSINOS Vinculada a la nostra ciutat pel seu cognom, encara que resident a València, des de “la llar pairal” al carrer Cavallers, havia participat permanentment i des de la seua infantesa en els actes de les nostres festes.

114

· 1956 ·

ÁNGELA TORRES TENA D´entroncada família castellonera, va rebre la noticia quant estava donant classe als seus alumnes de Batxiller. Com deia sempre –“l’acte del que millors records tinc és la Processó de les Gaiates, com a commemoració del trasllat del antic Castelló a la Plana”.

· 1957 ·

AMPARO SOLÉ VILLALONGA Encara que resident a Madrid per raons familiars, era nascuda a Castelló com tota la seua família, on residien en els temps vacacionals. Al 1958 s´incorpora a la seua Cort per primera vegada la Dama del Grau i la dels Cavallers de la Conquesta.

· 1958 ·

115

MARÍA ANTONIA RIBÉS FERNÁNDEZ

Em demanen que relate alguns bons records de quan vaig ser Reina de les Festes, va ser en 1959, han passat molts anys, però crec que els bons moments no s’obliden mai. En la Imposició de Bandes, el llavors alcalde D. José Ferrer va agarrar del braç a mon pare, que en aquell moment era tinent alcalde, el va pujar a l’escenari i li va demanar que entre els dos m’imposaren la banda de Reina, va ser molt emocionant. El Pregó, pujada en una carrossa plena de flors tirada per bous i assentada en un tron que vaig donar al museu etnològic. La Romeria, plovent, camí ple de fang que vaig fer acompanyada per primera vegada per la Fallera Major de València, la Processó de les Canyes... plovia tant que ens van refugiar en una casa d’aquelles “d’entrada de carro” de llauradors com la meua família.

· 1959 · Vaig ser, junt amb el Sr. Alcalde, padrina del bateig de la filla del nostre benvolgut pintor Tasio, a la que se li va imposar el nom de Magda ja que va nàixer el dia de la Magdalena. En l’Ofrena de flors vaig pujar a l’altar, vaig deixar el ram als peus de la nostra Mare i Senyora, no vaig poder donar-li l’esquena i vaig baixar caminant cap arrere i molt emocionada sense perdre-la de vista (amb gran esglai dels allí presents). Bous, visita a les gaiates, etc i va arribar el Magdalena Vitol. Va ser una nit bonica, serena i em vaig sentir molt feliç acompanyada per gent meravellosa i un poble que espere sempre es recorde de mi com jo em recorde d’ells.

MARÍA DEL PILAR IRANZO BARCELÓ

Magnífica representant de la joventut castellonenca, amb bellesa més que evident i un gran amor per les tradicions festeres. A esta jove li va tocar presidir un any difícil amb canvis que no van agradar a tots. La coincidència amb les festes de les Falles, va portar a la Junta Central a proposar a l’Ajuntament un canvi en el programa, que va constituir una verdadera “revolució”. El dia de la Magdalena no va ser el segon dia de festes, sinó el penúltim. Les Gaiates, després de la desfilada, a la nit van quedar en la Plaça Major totes elles, en es-

116

· 1960 · pera del ¡Magdalena Vitol!! , al què van donar un caràcter molt especial.

Mª DE LAS MERCEDES FERRER ROS DE URSINOS Es va publicar en el periòdic Mediterráneo el 30 de Novembre de 1960, havent-se’l comunicat als meus pares la vespra. La Imposició de Bandes en el Teatre Principal va ser el 9 de febrer. L’acte que recorde amb més emoció va ser la Imposició de Bandes. Entrant en el Teatre, que a més ho va fer el meu besiaio, del braç de l’Alcalde, i al mateix temps s’anava obrint una petxina de flors que en el seu interior estava la cadira de la reina. Va ser impressionant. Un abraçada

· 1961 ·

CONCHITA TORRES PUYA Filla del governador civil, la guapa i simpàtica granadina, es va integrar totalment amb el seu paper de Reina. Les grans novetats d´aquell any varen ser L´Hostal de la Llum i l´Homenatge a les Dames de Sector que es va desenvolupar en dit local músic-festiu, parador lúdic que tants grans records va aportar a varies generacions de castelloners.

· 1962 ·

117

MARIA ANTONIA MARTÍNEZ-MATA DOLS La família Dols aportava una nova Reina per a les nostres festes. En aquest cas, Maria Antonia, resident a Madrid, ja havia segut la Gaiatera de la Casa València a Madrid i, per suposat, havia participat en primera línea en les diferents edicions de les nostres festes fundacionals.

· 1963 ·

MARÍA DEL CARMEN EJERIQUE PALOMO D’entranyable família castellonera, Maria del Carme estava lluny de pensar en aquella Proclamació seua en el Teatre Principal, amb especials connotacions nacionalistes, que anys més tard seria mare d’una reina infantil. Un any en què a més a més d’aquelles senyals polítiques i l’arribada d’importants indústries a la nostra ciutat, la programació s’augmentaria amb actes que pretenien donar un enfocament més turístic a la nostra setmana gran.

118

· 1964 ·

MARÍA LUISA BREVA FERRER Tots els moments van ser bonics i emotius, però el més especial va ser l’Ofrena a la Mare de Deu del Lledó. Aquell any l’enginyer i “mag de la llum” Carlos Buigas va estudiar noves formes d’aplicar la llum a la monumental Gaiata obrint nous camps i sobretot una gran expectació sobre el futur del nostre monument fester.

IMPOSICIÓ 16 febrero 1965

· 1965 ·

CARMELA VIRGILI TRAVER En estes festes de la Magdalena, es complixen 50 anys del meu regnat. Estic especialment sensible a les experiències viscudes en aquell moment. Trobe en el meu cap sons, olors, sabors i imatges de llavors amb una nitidesa sorprenent. Em costa descriure les meues emocions de llavors, emocions d’una xiqueta de 18 anys que cada matí pujava a un cotxe tirat per sis cavalls blancs i es dirigia a rebre l’afecte de la gent de Castelló. Hi ha moments inesborrables de la Romeria, de la Processó de les Gaiates, de l’Ofrena a la Mare de Déu de Lledó, moments que he compartit en infinitat d’ocasions però que mai he sigut capaç de transmetre en tota la seua dimensió. Agraïsc a Castelló i a les seues

· 1966 · gents, el seu afecte i tot el que vaig viure aquell any. En especial em recorde de tots els que van estar compartint de prop el meu regnat, família, dames, Madrines etc. Des de la meua terra adoptiva sempre he intentat transmetre de Castelló la grandesa de les seues festes, de les seues gents, de la seua història i tradicions.

119

MARÍA VIRTUDES SANTAMARÍA VILLAGRASA Per a mi, un dels moments més emotius del meu regnat va ser la Imposició de Bandes, celebrada el 2 de febrer de 1967 en el Teatre Principal de Castelló, sent alcalde D. Eduardo Codina Armengot. Va ser un acte especialment entranyable perquè vaig poder sentir la calor i l’afecte de la gent i em vaig sentir molt emocionada de representar per un any a la dona castellonera.

· 1967 ·

EMILIA VALLS ZABALLOS Vaig ser l’última Reina que no va tindre Reina Infantil. El meu record més emotiu va ser el tracte amb les persones que em van rodejar, especialment les Dames de la Ciutat, i el compartir amb la meua família l’alegria i entrega que va suposar viure tan intensament les festes.

120

IMPOSICIÓ: 17 de febrer 1968

· 1968 ·

MERCEDES DOLS NICOLAU Bellíssima Reina de important família castellonenca, va presidir els actes del XXV aniversari de la recuperació de les nostres festes magdaleneres.

ASUNCIÓN ADSUARA SEGARRA Era 1969. Fa 47 anys cap xiqueta podia pensar ni tan sols somiar amb ocupar oficialment un lloc en les Festes de Castelló i molt menys ser Reina Infantil de la Magdalena. Però amb el temps la societat castellonenca va evolucionar i els xiquets amb la seua participació cada vegada més intensa van aconseguir la seua integració en les Festes. Al gener d’aquell any la Junta Central de Festes ens va comunicar el nomenament oficial que es va acceptar amb gran alegria per tota la família, amb molta satisfacció per al meu iaio Manuel Segarra Ribes que tant havia fet per les Festes i ni que dir com va ser d’especial per a mi.

· 1969 ·

INFANTIL

Tres novetats importants d’aquella edició varen ser el nomenament de la primera Reina Infantil, el Cos Multicolor i el Mesó del Vi, que encapçalat pel nostre bon amic i també membre de la Junta de Festes durant dècades Manolo Castellano, tantes grans aportacions va fer al bon ambient de les nostres festes.

· 1969 · Van ser unes Festes inoblidables, tots els actes, però potser el dia de la Proclamació i Imposició quedarà sempre com molt especial. Difícil expressar el que se sent a cada moment, no m’importaria tornar uns anys enrere.

121

MARÍA TERESA DOLZ GARCÍA - MINGARRO

De posat regi i excepcional bellesa, Marité es va guanyar al món de la festa en les seves visites als sectors, on va demostrar el seu gran castellonerisme.

A la Desfilada de les Gaiates va

ZOA MARÍA DE ALTAGRACIA PÉREZ SALAMERO Y GONZÁLEZ Filla del aleshores president de la Diputació, aportà la seva singular alegria als actes per a xiquets que va presidir. Va ser el primer any en el que a la Reina Infantil i les seues quatre dames s´afegiren algunes Madrines Infantils de Gaiata.

122

· 1970 · ser enriquit per les “xiquetes del meneo” i música incorporada al propi monument.

INFANTIL

Dins d’una setmana inoblidable per a ella, com sempre deia, per a nosaltres, la Gaiata 1 també va ser molt important. El gran artista Miguel de Sanmillán va dissenyar el monument gaiater que obtindria tots el premis i va ser objectiu d’admiració per les seves vidrieres.

· 1970 ·

MARÍA MELCHOR NOS Entroncada amb una de les millors famílies castellonenques, la filla del llavors Coronel en Cap del Regiment Tetuán XIV, es va guanyar l’afecte de tot Castellò per la pròpia distinció i simpatia . La seva Imposició de Bandes va inaugurar el Recinte municipal de la Pèrgola que amb tant d’afecte recordem les últimes generacions de castelloners .

SUSANA FERNÁNDEZ MARTORELL Filla del Governador Civil, va destacar en tot moment per la seua extraordinària espontaneïtat, representant amb l’alegria innata a tots els xiquets de la ciutat.

· 1971 ·

INFANTIL

Aquesta Imposició de Bandes, pel nou local i millors condicions tècniques, va resultar més que brillant.

· 1971 ·

123

ISABEL PERIS TRÍAS Reina en 1972, quaranta-tres anys que no són res. Al veure novament les fotos rememore imatges i naix en mi la mateixa il·lusió d’antany.

Emocionant!

MARÍA SALES MUÑIZ Les festes de la Magdalena de 1972 van ser inoblidables. Guarde records inesborrables de tots els actes en què vaig participar sent el meu preferit la Processó de les Gaiates pel seu colorit, lluminositat i significat. Però sens dubte la millor vivència va ser la de representar als xiquets de Castelló en els inicis de la inclusió de La Cort Infantil a la Festa i que així ells foren partícips de la Història de la ciutat.

124

· 1972 ·

INFANTIL

“Isabel, el teu regnat t’obliga a molt, tu ens representes a tots”, eixes van ser les paraules amb què l’alcalde Francisco Grangel, va iniciar la meua presentació.

· 1972 ·

MARÍA TERESA BELTRÁN SEGARRA

JULIA PERIS TRÍAS Orgullós record d’haver representat a la meua ciutat, un sentiment que cada any es fa més intens a l’escoltar, olorar, sentir,... la mascletá que inicia les festes, i encara més, des de l’any passat, al compartir-ho amb altres Reines Infantils a qui ens unix la mateixa emoció, contenta també de continuar una gran amistat amb la meua Reina major.

· 1973 ·

INFANTIL

Els records que tinc de la Magdalena del 73 són tots bons sobre els actes els recorde tots, però potser algun amb més nostàlgia, com la Romeria en la que vam aconseguir que ens deixaren anar caminant fins a Sant Roc i allí els vam tornar a persuadir i vam arribar fins a la Magdalena, totes nosaltres i per descomptat la Junta. Atres actes que em van emocionar van ser el Pregó, la Ofrena Flors a la Mare de Déu, la Imposició de Bandes però sobretot el més bonic és la quantitat d’amistats que es fan i que són per a tota la vida.

· 1973 ·

125

MARÍA MERCEDES BORRÁS VALLS

VERÓNICA DAUFFI RIBÉS Filla de la què va ser Reina de les Festes, Marito Ribes en 1959 i néta de Rafael Ribes, a qui recorde per la seua gran llavor de recopilació dels nostres costums des del seu càrrec honorífic de Director del Museu Etnològic de Castelló. Verónica anys més tard també seria proclamada Na Violant´d’Hongria. Tots els que la vam poder acompanyar en la seua Proclamació del diumenge al matí en la Pèrgola recordarem com ella la gran actuació dels universalment reco-

126

· 1974 · en els quals vaig conèixer a moltíssima gent diferent, tota unida per les ganes de gaudir les festes de la nostra Ciutat, i què be ho vam passar!

INFANTIL

Em demaneu que vos parle de que és el que més recorde del meu període com a Reina de les Festes de la Magdalena de 1974 i, la veritat és que, malgrat el temps transcorregut, encara recorde amb afecte i una mica d’enyorança aqueix període: la Setmana de Festes i la Romeria, l’alegria i el companyerisme de la gent, especialment de les meues companyes i els membres de la Junta, quant emocionant va ser la visita als Sectors de les Gaiates

· 1974 · neguts i recordats fins per les noves generacions, Gaby, Fofo, Miliki i Fofito.

SUSANA PERIS UREÑA Tinc molts records preciosos de les Festes de la Magdalena. Des de la Gaiata nº8 de la qual vaig ser Madrina en 1974 fins al regnat en el 75. De la Gaiata recorde que érem un grup molt unit que treballava amb una il·lusió i alegria envejables. Les reunions a l’O.A.R. del carrer Major que dirigia Ángel Laguia eren una enorme motivació.

ALEJANDRA PÉREZ BASTIDA Filla del llavors governador Jose Luis Pérez Tahoces, es va guanyar l’afecte dels xiquets de Castelló amb la seua infantil ingenuïtat i simpatia. Aquell any és recordat especialment per la nodrida i simpàtica participació de xiquets en el seu Pregó Infantil i per l’increment d’espectacles i festivals infantils programats per la Junta de Festes, i que van fer les delícies d’Alejandra i la seua Cort, dels xiquets i també de molts majors.

· 1975 · Totes les meues vivències magdaleneres m’han deixat una empremta inesborrable que sempre romandrà en el meu cor i totes les persones que vaig conèixer sempre quedaran en la meua memòria amb molt d’afecte.

INFANTIL

El regnat va ser d’una emoció intensíssima. Representant la teua ciutat se sent molta emoció i responsabilitat. Totes les Dames van acabar sent molt bones amigues, les autoritats van ser molt amables i els castellonencs em van transmetre un afecte que mai oblidaré.

· 1975 ·

127

MARÍA DEL PILAR GIMENO ESCRÍG Sempre vaig ser de la 1

Vos desitge unes molt bones festes de la Magdalena a tots.

MARÍA ESTELA ALBELLA AMIGÓ Filla del reconegut metge i expresident de la Diputació, Paco Albella, la seua família li va traslladar intensament el seu esperit castellonero. Maria Estela va viure junt amb les seues dametes una setmana de somni, sent celebrada alegrement en tots els actes que va compartir amb els xiquets de Castelló. Record singular d’aquella setmana va ser l’edició del Primer Certamen Literari Infantil en el que quatre xiquets van guanyar premi de poesia i redacció, segons edats, Entre ells trobem a l’ara extraordinària periodista Chelo

128

· 1976 ·

INFANTIL

En els seixanta, Madrina Infantil quan encara no existien oficialment. Posteriorment en el 1974, sent president Eduardo Més, vaig tindre l’honor de ser la seua Madrina i vaig continuar en la comissió l’any següent. Ja l’any 1976, des de la nostra gaiata, vaig ser Reina de les Festes de Castelló. Ser Reina de les Festes va ser la culminació d’una trajectòria festera viscuda i disfrutada en el nostre sector.

· 1976 · Pastor que en la seua primera etapa de EGB ja redactava tan bé com a per a ser guardonada.

CLORINDA BASCO PASCUAL

El meu nomenament com a Reina de les Festes de la Magdalena de 1977 va ser una de les alegries més grans de la meua vida.

He de mencionar les visites a diversos actes en les Falles de València i les Fogueres d’Alacant, i vaig disfrutar assistint a les festes dels, Grups Perifèrics. Va ser una etapa meravellosa que afortuna-

CARMEN RODRÍGUEZ EJERIQUE Filla de Reina de les Festes, de família intensament castellonera, es va guanyar amb la seua simpatia al poble de Castelló. Aquell any, per primera vegada, es va disparar la mascletada d’inici de festes en una Plaça de Maria Agustina totalment abarrotada de gent. La Junta de Festes una vegada més, va fer un esforç per a preparar una Programació Infantil digna d’aquella reina.

· 1977 · dament per a mi va durar més d’un any, ja que la Reina que em va succeir va ser triada més tard del que és habitual. Estic orgullosa de la relació entranyable que vaig tindre amb les Dames de la Ciutat i Gaiateres. Em vaig tornar a reunir amb elles, les Madrines, els Presidents de les Gaiates, la Reina del Grup Roser, i la Junta de Festes de l’època, quan celebrarem el nostre XXV aniversari de les Festes amb una gran dinar.

INFANTIL

De la Setmana de Festes recorde especialment la Romeria, arribar a l’Ermitori sent Reina de les Festes va ser una gran satisfacció, també la Desfilada de les Gaiates. Així mateix, com a gran devota de la Mare de Deu del Lledó, va ser molt emocionant fer l’Ofrena i poder entregar-li el meu ram. Un altre dels records més bonics que tinc és el ram de flors que em van llançar en la Desfilada final de Festes.

· 1977 ·

129

SONIA APARICI SIMÓN

ISABEL GÓMEZ MELIÁ Va ser a finals de 1977 quan els meus pares em van preguntar una nit si m’agradaria ser Reina Infantil. «M’encantaria!» vaig dir, «Però, com em van a triar a mi?» A partir d’eixe moment van ser moltes les emocions viscudes i les recorde amb moltíssim afecte. També va hi haver moments de nervis i sentiments de responsabilitat al recaure en mi la representació de tots els xiquets de Castelló. Recorde amb gran emoció el dia de la Imposició de Bandes i l’Ofrena de flors a la Mare de Déu de Lledó. Tinc molt bons records de tots els que van compartir amb mi aquells

130

· 1978 · van ser la Imposició de Bandes i l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó. Feliç Magdalena 2016!!!

INFANTIL

La Magdalena de 1978 va ser un any anecdòtic i memorable per a mi, i per a molta gent si fa un poc de memòria. El dia del Pregó va eixir gris i plujós, vam eixir amb capes de plàstic que al cap d’una estona ens llevàrem ràpidament perquè gràcies a Déu va parar de diluviar. L’endemà, dia de la Romeria, també va resultar anecdòtic perquè van robar les canyes i vam eixir a la Processó de les Gaiates sense canyes, ja que va ser impossible aconseguir per a tots, així que es va decidir prescindir d’elles. Si he de destacar els actes més especials per a mi,

· 1978 · dies, Dames, Madrines i membres de la Junta Central que tan desinteressadament van treballar perquè foren unes Festes inoblidables.

CARMEN PEÑA FORCADA La notícia sobre el meu nomenament com a Reina de les festes de Castelló, la vaig rebre a través de ma mare estant jo estudiant a València, dient-me que el llavors Alcalde de Castelló, el Senyor Vicente Pla, em proposava com a Reina de les festes. La meua sorpresa va ser majuscula i, en un primer moment, de rebuig perquè pensava que era una gran responsabilitat i no sabia si estaria a l’altura, però posteriorment gràcies al suport incondicional de la meua familia, amics i, que dir té, de la Junta de Festes amb el President Miguel Mulet Ortiz i tota la corporació em van fer sentir com en ma casa. Per a mi el dia

· 1979 · més emotiu va ser l’acte de la Imposició de Bandes, però en general no deixaria arrere absolutament res. Estic molt orgullosa de formar part d’un xicotet fragment de la història de Castelló. ¡Viva Castelló!!!

La meua imposició va ser el 4 de març de 1979, sent Alcalde D. Vicente Plá i President de la Junta de la Festes D. Miguel Mulet Ortiz. Podria dir-te que el més emotiu va ser la Presentació en la Pèrgola, ja que crec que va ser el moment en el qual em vaig adonar del que representava jo durant aqueix any per a la resta dels xiquets de Castelló. Amb el pas dels anys podria dirte que és quan et dónes compte de com vaig ser d’afortunada de passar per eixa experiència, conèixer a les persones implicades en les festes i amb les quals vaig mantindre una molt bona relació durant molts anys, perso-

INFANTIL

MARIA LUISA FOLCH FERRER

· 1979 · nes de la Junta Central, que encara hui quan me’ls trobe em porte una grata alegria.

131

MARÍA JOSÉ PEÑA MARTÍ Recorde amb especial afecte el dia de la Imposició de Bandes que va donar inici al que es convertiria per a mi en una meravellosa experiència, que encara hui, trenta-cinc anys després recorde amb afecte i nostàlgia, i de la que destacaria, per damunt d’actes concrets, a les “persones” amb les que la vaig compartir, en especial a les Dames de la meua Cort d’Honor, a l’Alcalde,... i als membres de la Junta Central de Festes que em van acompanyar aquells dies, i que amb el seu afecte i bon fer em van fer sentir sempre acompanyada i en família.

· 1980 ·

Vaig entrar en les festes de la Magdalena , de la mà del meu iaio Vicente i, com tots els xiquets als 8 anys, les coses es viuen amb gran intensitat, no tinc en la meua memòria ni les proves de robes ni el quadrar la perruqueria amb els actes ni eixes parts difícils, que segur portaven de cap a ma mare! Quan pense en les Magdalenes del 80, només sent una gran alegria i dos actes tornen sempre a la meua memòria, un el Coso Multicolor (amb milions de flors) i dos el Magdalena Vitol ( amb milions de llàgrimes). Gràcies a tots per continuar fent possible que eixa il·lusió es mantinga viva.

132

INFANTIL

ELENA BENEDITO PRADES

· 1980 ·

PALOMA CRESPO GÓMEZ Castellonera de “soca”, havia sigut el que antany es denominava “Dama Militar”. La seua Imposició de Bandes va estar amenitzada per un preciós recital de boleros i cançons llatinoamericanes interpretat pel jove grup de Castelló, “Cuerdas y Voces”.

La Plaça Major va acollir tot tipus d’actuacions i en la Porta del Sol es va poder participar del primer

ANA MARTÍNEZ BALAGUER Recorde amb molt afecte eixe any i reconec el treball d’il·lusió de totes les persones que van contribuir per a que jo i les Dames ens sentírem tan volgudes. Sens dubte, tornaria a repetir si tornara arrere.

· 1981 · Aplec de Dolçainers. Eren nous temps que reforçaven velles tradicions

INFANTIL

El prego d’Artola davant de les autoritats ubicades en la plaça Santa Clara, va ser cantat en la foscor de la nit, quedant d’ell un entranyable record.

· 1981 ·

133

MARÍA DEL CARMEN ALBUIXECH BALLESTER

Sempre m’he sentit Castellonera al cent per cent, però representar a Castelló en les seues Festes Fundacionals va ser inoblidable. Tinc un bon record de tots els actes en què vaig participar i, en especial, de la Imposició de Bandes. Quan arriba eixa setmana, tot es viu amb molta intensitat, els actes

CLARA BORDOY MATEO

Han passat ja 34 anys, que es diu prompte, i va ser un orgull el representar a la meua ciutat, i una experiència meravellosa i irrepetible. Guarde molt bons records de tota la gent amb què vaig compartir moltíssims moments: de les Dametes de la Ciutat, de la Reina Mamen Albuixech i de les seues Dames d’Honor, així com de la gent que s’encarregava de l’organització i de cuidar-nos amb tot el seu afecte ja que al cap i a la fi, en el meu cas, només tenia 9 anys. Cada un dels actes en què vaig tindre ocasió de participar va ser increïble: la Imposició de Bandes, el Pregó infantil, la Batalla de Flors, l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó, etc. i inclús el Magdale-

134

· 1982 · més tradicionals es convertixen en els més emotius; des del Pregó, La Romeria, La Processó de les Canyes, L’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó… cada un d’ells et fa estar en contacte amb el poble de Castelló, sents com la gent et vol. És un any meravellós, ple d’il·lusions i satisfaccions; sempre recorde i recordaré amb moltíssim afecte aquella Magdalena de 1982.

INFANTIL

Per a mi és un orgull i al mateix temps un honor haver sigut Reina de les Festes de la Magdalena en 1982. Va ser un càrrec totalment inesperat, que vaig acceptar encantada i vaig viure amb molta il·lusió. Era la culminació de dos anys anteriors en el món de la Festa. En 1981, vaig ser Dama de la Ciutat i en 1980 Madrina de la Gaiata núm. 9 “L’Espartera”.

· 1982 · na Vítol, que va ser molt especial a pesar que suposava el final de les Festes i era un dia trist per a tots. En fi, records inesborrables que formen ja part de la nostra història i que sovint rememore amb la família i amb els amics.

MERCEDES RALLO RAMBLA

Només atresore magnífics records del meu regnat. La setmana del 5 al 13 de març va ser una de les més intenses i emocionants de la meua vida, gràcies al treball i dedicació de la Junta de Festes.

En el meu particular anecdotari d’estes festes quede com a singularitat, que per primera vegada, i

ANDREA FABRA FERNÁNDEZ

Ser la representant infantil de la teua localitat natal és un honor per a una xiqueta que vivia amb enorme intensitat els costums castelloneres dónes de molt menudeta. La meva família em va ensenyar que era també una enorme responsabilitat estar a l’altura d’una ciutat que viu les seves festes amb alegria i les prepara any rere any amb enorme afecte. Aquells consells dels meus pares mentre em vestia és van quedar gravats en una xiqueta que s´aixecava tots els dies amb ganes d’olor a pólvora. Vaig recordar emocionada, com el dia de la Magdalena, les famílies sortien al carrer a formar part d’una Romeria en honor als nostres ancestres compartint una jornada de germanor i d’identitat comuna. Igualment, tinc un rècord molt especial de l’ofrena a la Mare de Déu. Al descobrir la devoció

· 1983 · espere que única, els castellonencs no vam poder disfrutar de la fira taurina de la Magdalena. El regnat només dura un any però sóc magdalenera per a tota la vida… MAGDALENA VITOL!!!

INFANTIL

Va ser un privilegi representar a Castelló en cada acte i, en especial, la Imposició de Bandes, que va estar impregnada d’il·lusió i d’intensitat que t’injectava energia per a viure cada moment de la festa com únic. Vaig tindre la fortuna de compartir el meu regnat amb moltes persones que 30 anys després seguixen presents en la meua vida.

· 1983 · d’un poble per la seva patrona, des de llavors guarde en la meva vida un lloc molt especial per a Ella. El sincer agraïment que sempre he sentit per l’oportunitat que em va brindar la meva ciutat és renova quan tornen els festes i sonen les dolçaines que em tornen a aquells dies en què les dames, i les reines, infantils i majors, gaudíem del carrer i de la gent, esta gent que al final és qui ens va fer sentir-nos tan especials.

135

MARTA GALLÉN PERIS Fa 32 anys, l´Alcalde de Castelló, em va preguntar per telèfon si volia ser la Reina de les Festes de Castelló. Era la primera vegada que una jove nascuda al Grau de Castelló tenia eixe privilegi.

Mai oblidaré les paraules del Alcalde Antonio Tirado en el nomenament al Saló de Plens del Ajuntament “No eres Reina per ser grauera, sinó per lo que això significa de ser Castellonera”. A la Pérgola, l´Alcalde m´imposava la “banda verda” i la gent del Grau i Castelló, esclatave en un fort aplaudiment, seguidament ell insistia en les seves paraules -“Marta, grauera per castellonera i castellonera per grauera”.

GLORIA BERNAT D’AMATO El 84 va ser un any per a mi important, era molt xiqueta i llavors tot em semblava meravellós i divertit. Vaig fer amigues, molt bones amigues. Quan em pose a pensar, crec que l’acte més emotiu per a mi va ser sens dubte la Imposició de Bandes, ja que és quan vaig ser realment conscient del que significava ser Reina Infantil, encara que de tots els actes guarde excel·lents records.

136

· 1984 · La Romeria de les Canyes, eixir de l’Ajuntament i creuar la Plaça Major, entrar en Sta María i pujar fins a la ermita, ¡meravellós!. La nit de la Processó de les Gaiates, la meua germana Lía me va dir “quant isques del Forn del Plá, no pares de saludar fins que s’acabe”. Aixina ho vaig fer, quina emoció, la gent s’alçava de les cadires i al mateix temps que aplaudien cridaven “viva la reina!”, inenarrable! Com a remat, l´Ofrena a la Mare de Déu de Lledó. Li vaig donar les gracies per tot. Ella ho va fer possible junt al meu pare i la meua mare. Gracies a la Gaiata 1, per permetre’m tornar a viure l´any 1984.

INFANTIL

L’alegria, l’orgull i responsabilitat se van apoderar de mi. I van començar les vivències més boniques e inoblidables que podia desitjar una jove de 19 anys que volia al seu poble i les seues tradicions.

Data imposició: 11-03-84

· 1984 ·

ELENA BELTRÁN RENAU Ja han passat 30 anys! Trenta anys des que vaig ser Reina de les Festes de la Magdalena, que em vaig entregar a la tasca de fer honor a la dona castellonera en el seu Castelló que ha canviat intensament en les seues gents i en el seu aspecte, però que ha de conservar l’essència de les seues arrels, de les seues tradicions.

BÁRBARA BREVA VALLS Lo millor sens dubte va ser donar la nostra alegria a la gent, veure la seua cara il·luminar-se i saber que, en eixe somriure, encara que fóra només per un instant, s’havien oblidat de tots els seus problemes. Aquell any vaig acudir junt amb la meua Reina Elena vestida de “llauradora” per a participar en la Romeria. Vam arreplegar un element tradicional que, a partir d’eixe dia, s’institucionalitzaria entre totes les reines.

· 1985 ·

INFANTIL

D’entre els múltiples records conserve amb orgull l’haver sigut la primera Reina a vestir el trage de “llauradora” per a fer la Romeria amb un vestit més coincident a la naturalesa de l’acte.

IMPOSICIÓ: 24 febrer 1985

· 1985 ·

137

MARTA MASIP BORRULL Data de la Imposició de bandes: 15 de febrer de 1986

MARÍA TERESA BLASCO PESUDO Són molts els moments inoblidables que vaig viure en la meravellosa experiència de ser Reina Infantil en 1986; sens dubte va ser tot un any replet de felicitat per a mi. Destacar algun acte resulta especialment difícil, per quant tots van ser fantàstics. Els dissabtes en la Pèrgola en les presentacions de les Gaiates, la Imposició de Bandes, la Romeria a la Magdalena, la Processó de les Canyes, el Pregó Infantil, la Batalla de Flors, l’Ofrena a la nostra Verge de Lledó, les visites a tots els sectors de Castelló, el Magdalena Vitol, etc... Tot va ser un meravellós somni per a una xiqueta de Castelló. Però amb el transcurs dels anys, el més entranyable, el que es quedà

138

· 1986 · suspendre’s i totes les comissions volent acompanyar-me a desfilar en l’últim acte de la setmana. Realment va ser un any inoblidable que sempre estarà present en la meua vida.

INFANTIL

És difícil dir qual va ser el moment més emotiu d’eixe any, ¡¡¡va hi haver tants!!!, des del moment que vaig ser escollida, perquè pensava que una cosa així no em podia ocórrer mai a mi; la imposició de bandes, veient com tot el món present aplaudia a la meua entrada; la Romeria, compartint la tradició amb tot el Poble de Castelló, l’Ofrena a La Mare de Deu de Lledó, sentint la devoció de tots els castellonencs cap a la nostra Patrona i la desfilada final de Festes caient un autèntic ruixat, a punt de

· 1986 · en el meu cor, és l’afecte de les persones; el de la meua família, el de les amigues de la Cort Infantil, de la Reina i de la seua cort, de tots els membres de la Junta de Festes i, en definitiva, el dels qui van fer d’aquell any una preciosa experiència en la meua vida.

ROSA CERDÁ TORRES En primer lloc agrair-vos el vostre interès, i que vos acordeu de nosaltres. Si he de triar algun acte d’aquella Magdalena de 1987, a banda de la Romeria dels Canyes, em quedaria amb la Processó de les Gaiates. Recorde que em va resultar molt emotiu. Amb Clemente Agost de President, vaig viure unes festes amb importants innovacions. La paella monumental als peus de la Magdalena, el Mesó del Vi en la plaça Borrull, la inauguració del primer recinte firal, el primer concurs nacional de pirotècnia...

· 1987 ·

Estaré sempre en deute amb Castelló per tots i cadascun dels moments gaudits durant la Magdalena de 1987, però és indubtable que viure una Romeria de les Canyes com a Reina Infantil de les Festes és una cosa que mai s’oblida. Any rere any, el tercer diumenge de quaresma torne als meus orígens i, com feia al meu pare amb mi, els explique als meus fills el que allí va succeir fa més de set segles, però mai oblide explicar-los quant emocionant va ser aquella Romeria de 1987.

INFANTIL

BEATRIZ PASCUAL VENTURA

IMPOSICIÓ: 8 març 1987

· 1987 ·

139

ANA ALEGRE AGUILAR Com a Reina de les Festes, vaig viure una experiència meravellosa perquè a més vaig tindre l’honor de ser la primera Reina votada, a més de per la Junta Central, per tots els presidents de Gaiata. Vaig compartir un any inoblidable amb totes les meues Dames i les Madrines de les comissions, una relació que seguix viva fins hui.

· 1988 ·

Si haguera de quedar-me amb una mica d’aquell any, sense dubtar , seria amb les persones que vaig conèixer i amb les quals vaig compartir eixa experiència i sobre tot, amb les amigues que vaig fer. Però com a actes, el que amb més afecte recorde és el Pregó Infantil, ja que em vaig sentir aqueix dia com que representava a tots els xiquets i xiquetes de la meua ciutat, i de l’afecte que em va transmetre tota la gent del carrer. El més emotiu, l’ofrena a la MARE DE DEU DEL LLEDÓ, en la que a dia d’avui encara seguisc participant.

140

INFANTIL

JANA ALMENAR FERRER

· 1988 ·

EVA MARÍA VILARROIG MOYA Un dels actes més emotius del meu regnat va ser la visita al sector Brancal de la Ciutat, la meua gaiata... Ja s’havia fet de nit i trobar-me a tota la meua família gaiatera (érem una pinya) al voltant del monument il·luminat i amb un emotiu “HOLA EVA” mentre arrancava tot un magnífic castell de focs... no vaig poder parar de plorar... GRÀCIES per fer-me tornar a recordar aquell magnífic moment. Un bes a tots i a gaudir al màxim.

· 1989 ·

Havent nascut en una família tan arrelada a Castelló i a les seues festes, no podia haver-hi un orgull major per a mi que ser la seua màxima representant. D’aquell any em quede amb l’afecte de la gent, amb la “família” que formarem la Junta, la Reina, les Dames i les nostres respectives famílies i amb la il·lusió d’un somni complit. També m’agradaria aprofitar aquesta oportunitat per a donar la meua més sincera enhorabona a Juanvi Bellido, nou Sr. President de la Junta de Festes i un dels culpables que aquell 1989 resultara senzillament perfecte.

INFANTIL

CARLA BENET FABRA

· 1989 ·

141

ADRIANA FONT BESER De família molt entroncada amb les arrels de la ciutat havia participat de xicoteta en les festes magdaleneras. Es recordarà el seu any per les importants ostentacions en llum, so i noves tecnològiques que es van poder veure i disfrutar tant en la seua Imposició de Bandes com en els espectacles que es van organitzar en la Plaça Major.

MARÍA CABEDO ROCA Van ser molts els moments emotius de l’any del meu regnat, cadascun d’ells el tinc guardat en la meua memòria amb molt afecte. Ressaltaria la proclamació i l’Ofrena de Flors a la Mare de Deu de Lledó; sobre tot recordar-me de totes les persones que formaven la Junta de Festes i de les Dames de la Ciutat amb qui vaig passar un any inoblidable. Moltes gràcies i una salutació

142

· 1990 · amb una assentada de centenars de jóvens de la Processó de les Gaiates enfront de la tribuna d’autoritats.

INFANTIL

Era una època en què les Colles començaven a reivindicar el seu espai en la festa. S’iniciava un camí hui en dia consolidat, però que en aquell moment va ocasionar seriosos conflictes com el tall

· 1990 ·

CARMEN BONET RAMBLA

La calor de la gent cada dia era motivació suficient per aguantar amb il·lusió i gaudir de les nostres Festes Fundacionals. No puc oblidar-me de la nostra Patrona, Mare de Déu de Lledó. Ella i el Pregó, amb tota aquesta gent van aconseguir que alguna llàgrima em delatara.

MARÍA DEL CARMEN SELMA ANDREU Guarde un gran record d’aquell any de tot: les meues companyes de viatge, la meua Reina Major, la gran Junta de Festes que va tindre Castelló en aquell moment, tots els pares, cada acte, etc. Va ser un any increïble. Així que nomenar alguna cosa especial es resumeix amb una paraula TOT. Gràcies als que vau viure al meu costat.

IMPOSICIÓ: 23 FEBRER 1991

· 1991 · Gràcies a la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”, per oferir-me aquestes línies. He aprofitat per desempolsar alguns records. I gràcies a tota aquesta gent que em va donar suport durant aquests dies. Magdalena Vítol!!!

INFANTIL

Guarde molts records especials del meu regnat. Ja fa 25 anys. Va ser un any en el qual es van incorporar importants actes que encara avui segueixen vigents... L’encesa, el piromusical, … Però si he de triar un acte que per a mi va ser molt especial va ser el Pregó. Començaven les festes i aquell passeig pel carrer Enmig i el carrer Major em van fer sentir Reina de veritat.

IMPOSICIÓ: 24 FEBRER 1991

· 1991 ·

143

MARÍA AMPARO PAVÍA GARGALLO Els meus records com a Reina de les Festes de l’any 1992 són magnífics. Els vaig viure amb molta emoció i responsabilitat. Vaig gaudir dels xicotets i els grans moments. La presentació, la romeria, “les festes de carrer”. Tots ells compartits amb gent meravellosa de què guarde molt bon record i que formen part de l’essència i la tradició de Castelló. Destacar un seria injust perquè tots ells em van fer viure moments entranyables que no oblidaré. Gràcies per donar-me l’oportunitat d’escriure estes línies després d’alguns anys perquè he tornat a reviure eixos moments màgics.

· 1992 ·

Com a Reina Infantil de 1992, haver participat en les festes de la ciutat és per al meu un honor com castellonera que sóc. Tots els actes lligats a les tradicions han sigut el millor record d’aqueix any viscut i que amb tant afecte recorde. Va ser un gran any per a mi i per a tota la família, el vam viure intensament i amb moltes emocions, ja que el record del meu iaio, Manuel Segarra Ribés, va estar sempre present. Entre tots els actes destaque la Imposició de Bandes, el Pregó i Magdalena Vitol.

144

INFANTIL

CRISTINA SEGARRA BANDRÉS

· 1992 ·

MARÍA JOSÉ CADROY RENAU

MARIA ISABEL MARCA CLARAMONTE És molt difícil quedar-me amb un sol moment del meu regnat de les Festes de la Magdalena de 1993, doncs va anar un any molt bonic. Podria destacar l’Ofrena a la Mare de Déu, la Desfilada de Gaiates, el Cós Multicolor o la Romeria (que ens va ploure), però si he de triar un moment, opte per la cridada de José Luis Gimeno comunicant-me la meua elecció com a Reina Infantil de les festes, doncs ací va començar tot. Jo no sabia que els meus pares m’havien presentat, per la qual cosa la sorpresa va ser immensa. Va ser un any molt bonic i tota una sort haver-ho pogut compartir amb

· 1993 ·

INFANTIL

Resumir un any en set o huit línies no és tasca fàcil, sobretot un any tan intens. Què destacaria jo? La gent ... l’afecte incondicional d’aquells a qui no coneixes que des del primer moment, simplement per ser la Reina de les Festes, et demostren afecte. I l’amistat que durarà tota la vida dels què em van acompanyar aquell any 1993. L’any passa... però el record durarà sempre.

IMPOSICIÓ: 7 de març de 1993

· 1993 · María José Cadroy, dames de la ciutat, dames infantils de la ciutat i tot l’equip de la Junta de 1993.

145

LORENA SÁNCHEZ FERNÁNDEZ Per a mi l’ACTE MES EMOTIU a què vaig assistir va ser la Romeria, amb un dia esplèndid, la gent de Castelló es va bolcar demostrant el seu amor per les nostres tradicions i el seu afecte cap a la figura de la Reina. Vaig disfrutar molt i és una cosa que no se m’oblidarà.

· 1994 ·

Filla de què havia sigut reina en 1969 Mercedes Dols, vinculada a una família festera de tradició. Després d’haver sigut Madrina infantil, va arribar el somni del seu regnat. Aquell diumenge de febrer, l’alcalde José Luis Gimeno li imposava la banda, mentres un públic entregat aplaudia a la nova representant dels xiquets de Castelló... Què records!. El llavors President Sixto Barberá, li entregava un ram de flors que seria l’antesala d’una fabulosa setmana compartida amb tots els xiquets de Castelló.

146

INFANTIL

CARLA CERDÁ DOLS

· 1994 ·

ALEJANDRA GARCÍA FERRER

BELÉN MONERRIS TRAVER Hi ha moltes coses que no he oblidat 21 anys després de ser Reina Infantil de Castelló. La més important, l’afecte que em van demostrar els castellonencs. Va ser un orgull i un privilegi poder representar a tots els xiquets de la ciutat l’any del cinquantenari de les Festes de la Magdalena. Tres són els actes que recorde amb especial emoció: L’Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó, el Pregó i la Imposició de Bandes. I una frase que recordaré sempre: “Viva la Reineta”. Va ser un any intens en què vaig compartir molts moments amb les Dames de la Ciutat, les Madrines, les Gaiates i la Junta de Festes.

IMPOSICIÓ: 11 de març de 1995

· 1995 ·

INFANTIL

Des de les pàgines d’este llibret de la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”, tan entranyable per a mi, ja que vaig tindre l’honor de representar-la l’any 1992, vull destacar el dia de la imposició de bandes com un dia molt especial l’any del meu regnat, 1995, per l’emotiu homenatge que es va rendir en eixe acte al meu iaio José Garcia i a la seua obra tan significant en la ciutat de Castelló i en les seues festes, Rotllo i Canya, coincidint amb el seu 50 aniversari.

· 1995 · D’ací van sorgir amistats que encara perduren a hores d’ara. Sens dubte hi ha dos persones que van marcar el meu any. Una va ser Alejandra, la Reina, que es va portar amb mi com una excel·lent germana major. L’altra va ser Belén, ma mare, que va treballar incansablement perquè tot isquera perfecte i a la que mai podré estar prou agraïda.

147

ISABEL GARCÍA MAÑÁ

20 anys són molts anys. És difícil destacar un en concret, han passat massa coses des de 1996. Seria més just triar alguns dels esdeveniments que han ocorregut. I a banda d’elegir algunes vivències personals, que ara no ve al cas comentar, roman en la meua ment i en la meua ànima el fet d’haver representat les festes de Castelló. Sempre diré que ha sigut un dels millors anys de la meua vida per moltes raons: per viure actes i sensacions belles i galantejadores; per conèixer persones bones i alegres, que em van fer la vida més feliç; però, sobretot, perquè aquell any em va enfrontar a reptes que

· 1996 · em van fer créixer, madurar i aprendre. Un any al que tan sols puc donar-li les gràcies.

Jo era una xiqueta de 9 anys... És increïble com puc recordar cada instant del meu any de Reina després de vint anys. No sé què va passar, però des de llavors la meua timidesa és va transformar en més seguretat i naturalitat, en una alegria constant i també en responsabilitat com en van transmetre els meus pares. Va ser una experiència tan bonica i intensa... El rècord més feliç de la meua infància. Aquell any vaig conèixer a persones molt diferents, a xiquets i xiquetes amb els què encara conserve una amistat, a adults que van cuidar de mi com si fóra una autèntica princesa. Tots ells van ser importants per a mi. Un regal de pólvora sons, colors i simpatia d’un poble sincer, que és reproduiria uns anys després quant la meva germana Elena va ser Reina de les Festes.

148

INFANTIL

CLARA SANCHÍS HIGUERAS

· 1996 · Els anys passen, però les emocions romanen. I aixo l´hi ho dec a la meva família que em va ensenyar el millor dels nostres costums i tradicions. Per açò sempre em sent prop de la meua terra. A pesar de viure lluny de Castelló, hi ha una data en la qual mai falle: la nostra Magdalena. Hi ha coses que és porten gravades a foc en el cor, per a mi és eixe 1996. Gràcies a Castelló i la seua gent vaig tenir un any màgic que sempre estarà amb mi.

MARÍA JOSÉ ROVIRA SEBASTIÁ

Al llarg de l’any en què vaig tindre el privilegi de ser la Reina de tots els castellonencs, van ser nombrosos els actes a què vaig acudir, actes en què em vaig sentir volguda i en els que vaig disfrutar moltíssim rebent l’afecte de la gent que, amb tant cura i dedicació, els havia organitzat.

ANDREA FELIP MARTÍNEZ

El meu any de Reina va començar amb la inesperada cridada de l’Alcalde de Castelló José Luis Gimeno, acompanyada dels meus pares i germà que vivien amb la mateixa il·lusió que jo aquells moments. Aquell any vaig conèixer a un munt de gent, com el president de la Junta de Festes, Raúl Pascual, als nostres cuidadors, Toni i Nuria, com la resta de la Junta, i la meua Regina, Mª Jose Rovira, amb els que vaig compartir moments entranyables. Amb la Imposició de Bandes, vaig rebre l’anhelada banda verda en la Cambra de Comerç. Més tard seguirien les presentacions de Gaiates, I la presentació de la meua Gaiata 14, en la que vaig anar com a Reina Infantil a imposar la banda a la meua successora, sent la primera Reina que ho feia. Van seguir les Galanies amb aquell conta contes que animava la vesprada, i de seguida la nostra setmana gran

Imposició de Bandes: 28 de setembre de 1996 Cambra de Comerç de Castelló.

· 1997 ·

en la responsabilitat que tenia de representar a la nostra ciutat com es mereixia. Va ser una nit preciosa i impossible d’oblidar. I el començament d’un gran any.

INFANTIL

Però, si haguera de destacar un d’entre tots ells, este seria la Imposició de Bandes. El que vaig sentir quan vaig enfilar el corredor de la Cambra de Comerç i vaig arribar a l’escenari, és molt difícil d’explicar. Va ser una mescla d’emoció, agraïment a l’afecte que des del primer moment m’estava demostrant tanta gent i sobretot pensava

· 1997 · en la que vaig gaudir molt de cada moment; l’Ofrena a la Mare de Deu de Lledó va ser molt emotiva per a mi, ja que jo vaig nàixer un dia com aquell, I en el Magdalena Vitol en el que no em va caure ni una llàgrima, però al dia següent plorava desconsolada. Un any per a recordar-ho tot però el més important van ser les meues sis dames en les que vaig fer pinya i seguim mantenint una gran amistat igual que els nostres “papàs” ja que no em deixat de mantindre el contacte des del primer dia.

149

ROSA GUINOT MOYA

ROSA LIDÓN CONDE BAUSÁ Els dotze mesos que va durar el meu regnat van ser un somni fet realitat. Poder representar a tots els xiquets i xiquetes de la meua volguda ciutat, Castelló de la Plana, en les nostres festes fundacionals va ser un privilegi i orgull que mai oblidaré. Recorde amb especial afecte la Galania Infantil... Els membres de la Junta de Festes van fer amb molt afecte un tapís a base de globus del cartell anunciador de la Setmana Gran d’aquell meravellós any 1998.

150

· 1998 ·

INFANTIL

Guarde molts records especials de tot el meu regnat, va ser un any ple de vivències, sentiments, i il·lusió. Encara que és difícil triar entre tots els actes els que van ser més emotius, destacaria la Romeria, la Desfilada de Gaiates i l’Ofrena a la Mare de Déu de Lledó... Per damunt de tot, i sense dubtar-ho ressaltaria, l’afecte rebut, durant tot l’any, per tota la gent que ix al carrer a viure les Festes. Va ser un any inoblidable, ho recordaré sempre.

· 1998 ·

AMPARO ORTÍZ MASÓ

ELENA LLORENS CORTÉS Recorde la meua infància en el món de les gaiatas, de les festes, les llums, la magdalena, el color verd, la gent, la pólvora... I record l’any 1999 com un dels més bonics de la meua vida com castellonera. Magdalena !!!

Imposició de Bandes 26 de setembre 1998 Cambra de Comerç Castelló Galania 27 de febrer 1999 (Pèrgola)

· 1999 ·

encendre, la colla “Ous de Ferro” dient-me “No estaràs sola” en la plaça i una no volia plorar, almenys davant d’eixa Junta, valenta i decidida, que va fer possible que ens poguérem acomiadar amb un gran Vitol des del cor.

INFANTIL

Aprofite l’oportunitat que em brindeu en aquesta pàgina per a recordar 1999 com un any de somriures i alguna llagrimeta d’emoció. En la meua memòria trobe multitud d’imatges entranyables amb persones que van fer que em sentira molt volguda. Anècdotes: infinites. Moments especials com el 75 aniversari de la Coronació de la nostra mareta, el mestre Paco Signes dedicant-me Magdalena Festa Plena després que Mauro Fabregat em brindara el seu últim Pregó abans de baixar de la carrossa, la preciosa Galania amb Xarxa Teatre i Antonio Ferrandis rodejada de Gaiates que em va preparar la Junta de Festes, un Magdalena Vitol passat per aigua. Recorde a Reyes Martí que em va prometre encara que fóra un trosset de traca per a

· 1999 ·

151

BEGOÑA FABRA BETORET

La terra, les arrels, això al que pertanyem, ha constituït sempre una necessitat humana i una incessant busca de tornar al nostre origen. Participar, compartir, integrar-se en eixe concepte de “Germanor” com a element central de l’esperit magdalener i en eixa forma d’impregnació poble-festa que és el que atorga la grandesa a esta Terra. Són l’amor i el respecte cap a la terra i els orígens els que ens fan lluir amb orgull les nostres bandes, i els que ens ajuden a transmetre estes tradicions als nostres fills i néts. És l’immens amor que sent cap a la meua ciutat i la seua història el que em fa sentir orgullosa d’haver pogut ser la màxima representant de l’any 2000.

· 2000 · Sempre estaré agraïda als que em van donar l’oportunitat de viure un any inoblidable que va marcar la meua vida, i en el que vaig conèixer tantes persones meravelloses que em van ensenyar que el que realment fa grans a les nostres Festes són el treball, la il·lusió, i l’orgull de ser de Castelló L’ORGULL DE GENEALOGIA.

Quan tenia nou anys vaig tindre l’oportunitat de representar als xiquets de Castelló al ser triada Reina Infantil. Va ser un honor, i ara amb el pas dels anys, com a jove castellonera i gaiatera valore més eixe enorme regal que vaig tindre.

Va ser un any redó, del qual guarde mil records inesborrables, des del moment de l’elecció, la Imposició de la banda verda, la Galania, la setmana de festes i els seus actes... també recorde rialles, llàgrimes d’emoció com a l’escoltar el Pregó, un dels moments més emotius per a mi, i sobretot amistats i afecte de la gent, amistats que ara conserve, en especial la meua Cort infantil, amb què em vaig divertir cada segon i em feien somriure sempre. I com no, la meua Reina, Begonya. Ella es va encarregar de donar-me la mà i acompanyar-me en cada acte, i fer que fóra un any inoblidable.

152

INFANTIL

SONIA BERNAT PASCUAL

· 2000 · Ara si recorde tot allò que s’ha viscut, vull donar les gràcies a les persones que van treballar de manera desinteressada perquè fore una Magdalena de 10, en especial a totes les comissions de les gaiates per engrandir tant les festes i posar cada any tant d’esforç, i il·lusió perquè “les festes de Castelló seguixen sent les millors festes del món”. MAGDALENA.!!!

NATALIA CONDE MARTÍNEZ Una vegada més i després de 15 anys, vull agrair a la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” l’oportunitat que em brindeu, per poder expressar el sentiment amb unes paraules. El fet de representar el càrrec de Reina de les Festes de Castelló l’any 2001, va ser per a mi una gran alegria i satisfacció que recordaré sempre amb orgull.

CARLA FONT PORCAR La meua Imposició de Bandes va ser el 26 de setembre de 2000. Hi havia molts nervis i expectació, doncs era la primera que se celebrava en el Teatre Principal després de molts anys, ja que abans es feia a la Cambra de Comerç i abans a la Pèrgola. Durant el meu regnat inaugurem el nou Magatzem Municipal on avui es guarden les Gaiates. Un record d’un moment molt emotiu: l’espectacle de Magdalena Vitol, que es va celebrar, per primera vegada, a la Plaça Horts dels

· 2001 · Bones festes a tots els castelloners i castelloneres!

INFANTIL

Moltes gràcies a totes les persones i entitats que formeu part de la festa, per seguir les nostres tradicions i donar-nos el plaer de poder inculcar als nostres fills la cultura de la nostra ciutat.

· 2001 · Corders. Allí, en un escenari que es va habilitar a aquest efecte, les dues Reines ballarem el bolero com a agraïment a tot el poble de Castelló per l’afecte i suport que havíem rebut durant la nostra “setmana gran”.

153

MARÍA MERCEDES AGOST GÓMEZ Són molts els records especials d’aquest any, moltes les anècdotes i molts els moments viscuts, però sens dubte en preguntar-me per un moment especial, el primer pensament és per al dia del pregó. Poder sentir la calor de la gent des de dalt de la carrossa, veure els carrers plens de gent, i en arribar a l’avinguda del rei ,l’últim pregó, només per a nosaltres de la mà d’un gran castelloner com és Agustín Món… aquest és sens dubte un dels moments més especials per a mi.

· 2002 ·

És un plaer poder dirigir-me a tots vosaltres, amics de les festes, per a poder compartir unes línies d’aquell any meravellós 2002. Un any de records inoblidables, ple d’emocions i molts sentiments. Cada vegada que s’acosta la nostra setmana gran, se’m posa un nuc en la gola recordant aquells moments; començant per la Imposició de Bandes com la màxima representant per a les nostres festes, la Romeria, la Desfilada de Gaiatas on lluïm els nostres monuments i, sobretot, l’Ofrena a la nostra volgudíssima Mare de Déu del Lledó com bona castellonera. Només tinc paraules d’agraïment per tots els moments viscuts i, sobretot, per l’esforç i el treball de

154

INFANTIL

ANDREA RENAU VÁZQUEZ

· 2002 · tota la gent que fa possible tirar endavant les nostres festes. Per que la gaita siga el nostre millor pregó. ¡¡¡Vítol!!!

ELENA SANCHÍS HIGUERAS

El so d’un ring, una veu d’home es presenta com l’alcalde, unes paraules màgiques que donaran un gir de 360 graus al teu món… “Felicitats Elena, has segut escollida com a Reina de les Festes de Castelló per a 2003”.

Així va començar aquesta aventura, una vivència d’allò més singular, tan vibrant i bonic que sembla irreal. No obstant això, és tan real que és impossible d’oblidar, encara que passe tota la vida. Em quedo amb tot el que va succeir aquell any. El millor: la dedicació absoluta de la meva mare i els seus con-

SARA DOLS OCHOA

Recorde amb gratitud i afecte l’oportunitat que em va brindar la ciutat de Castelló de formar part de les seues festes en record de la seua fundació. Ara, sent encara més l’orgull i la satisfacció “d’haver portat la banda verda”, junt amb la Reina major, Elena, perquè això va implicar en aquell moment aprendre a exercir amb responsabilitat i ganes els compromisos el millor possible. Però al cap i a la fi, el més important, és haver format part d’eixes Festes que renoven cada any les il·lusions d’una ciutat, les ganes de gaudir dels seus ciutadans, com la participació a l’Ofrena de Flors que vaig viure amb devoció com tants castellonencs.

· 2003 · sells, la il·lusió dels meus avis, l’alegria dels meus pares i el seu suport. Ells ens van ensenyar a estimar la nostra cultura, a admirar les nostres tradicions i especialment a tractar la gent amb respecte i afecte. I em quedo amb les meues dames de la ciutat, les millors que podria haver tingut... Elles van fer el més important d’aquell any, estar al meu costat. El meu agraïment per a tots els que van gaudir al meu costat i que em va fer tan feliç a aquell 2003. Gràcies!!

INFANTIL

En el meu cas aquestes emocions es vivien per segona vegada, la primera privilegiada en “regnar” va ser la meva germana menuda, Clara, per el que vaig poder assabentar-me de tot i aprendre al seu costat.

· 2003 · Quants records!, encara sent l’enyorança d’aquell any, quan les dames infantils i jo miràvem amb admiració a la Reina major i les seues dames rebent d’elles eixe afecte i atenció. Bé, aquelles Magdalenes del 2003 van ser les nostres…

155

CARMEN ALBERT PARDO

ANDREA PASTOR GALLÉN Sentiment, enyorança i orgull castellonenc, això és el que me ve al cap cada vegada que recorde el que va ser per a mi eixe any 2004. Tenia 9 anys i era la xiqueta més feliç del mon. Era la Reina Infantil de Castelló, la que representava als meus menuts. És i serà un dels millors anys de la meua vida. Vos desitge a tota la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat i a tot el sector que passeu unes bones festes de la Magdalena 2016.

156

· 2004 · especial rellevància, el moment en què t’imposen la Banda Verda sobre el cor i que és com la ‘Primera Mascletà’ d’un any frenètic, i l’instant en què en el mateix altar em vaig agenollar per a entregar a “la Nostra mareta, la Mare de Déu del Lledó” la meua ofrena en nom de tot un gran poble.

INFANTIL

2004 està gravat en la memòria viva de tota la meua família, una família amb profundes arrels a Castelló, una família com diem en la nostra terra “de soca”. Representar a la dona castellonera ací i allà on fórem va ser tot un honor, al mateix temps que responsabilitat en cada un dels moments que vam viure, vam compartir i vam disfrutar. Va ser un any polèmic pel canvi de dates de la nostra setmana gran. Quant a destacar alguns instants d’una setmana tan intensa és una pregunta delicada perquè cada moment té un sabor especial i diferent però això sí, amb un denominador comú, les persones, les meues companyes i companys de viatge i per descomptat, el gran poble de Castelló. Així i tot anomenaré dos amb

· 2004 ·

ELENA LLOPIS GIMENO Fa onze anys vaig tindre l’honor de ser Regina de les Festes de Castelló. En aqueix moment, mentre ho vivia, em semblava el somni complit d’una jove castellonera, sempre vinculada a la festa al costat de la seua família.

VICTORIA BATALLER MONFORT Han passat 11 anys des que vaig tindre l’honor de representar a tots els xiquets i xiquetes de Castelló i encara continue sentint la mateixa emoció el dissabte anterior al tercer diumenge de quaresma, quan acudisc a la mascletà que dóna començament a les nostres festes de la Magdalena. Cada vegada que assistisc als actes programats, m’envolta un sentiment de nostàlgia superat pels bons records i les grans amistats forjades i consolidades amb el pas del temps. Recorde tots els actes amb la mateixa il·lusió però amb especial emoció el dia de la Romeria i l’ofrena a la Mare de Deu del Lledó. Per a concloure voldria agrair a la Gaita 1 l’oportunitat

· 2005 · i tradicions es mantinguen i cresquen any rere any. I des d’ací, aprofite l’oportunitat per a desitjar-vos a tots i totes bones festes de la Magdalena. Especialment, a les Madrines i comissió de la Gaiata 1, sector del que sóc veïna des de sempre i al que la meua família tenim un afecte especial.

INFANTIL

Ara, ja des de la distància, ho recorde com l’experiència més intensa de la meua vida. Durant un any, vaig conèixer a grans amics que avui mantinc; vaig aprendre en cada acte de cada persona amb qui em vaig trobar; vaig créixer i vaig gaudir. Per açò, solament puc estar agraïda a tots els homes i dones que aconsegueixen que les nostres festes

· 2005 · d’escriure estes línies i felicitar les seues màximes representants Marina i Lucía, així com a les nostres Reines, Carolina i Lola, desitjant-los una inoblidable Magdalena 2016 i com no, desitjar el mateix al meu volgut poble de Castelló.

157

MARÍA LÓPEZ LÓPEZ

CRISTINA GINER VILAR Ara fa 10 anys que vaig tindre l’oportunitat i l’orgull de representar a tota la població infantil del nostre benvolgut Castelló. Va ser un any ple d’experiències, satisfaccions i alegries per a mi, tantes que no sabria ben bé que destacar-vos. Però, en aquesta ocasió, vull recordar alguna de les coses que aquell any meravellós em va donar. D’una part, tenir l’oportunitat de visitar i conèixer a fons cada Sector, poder valorar el treball de tots els amics de la Festa i veure la il·lusió que dediquen. D’una altra part, sentir l’estima i el recolzament de tots vosaltres en cada acte. Cada moment al llarg de l’any va deixar en mi una empremta inesborrable, i va fer créixer eixe amor per les nostres festes, costums i tradicions.

158

Imposició de bandes: 8 d’octubre 2005

· 2006 · gades havia imaginat, i la setmana de Magdalena, perque va ser meravellós veure com tot el poble de Castelló participava i ens envoltava a cada minut, moments que es convertirien en únics per a mi. Per això, després de tant de temps seguisc donant les gràcies a tot el poble de Castelló per haver participat d’aquell somni que per sempre es quedara en el meu record.

INFANTIL

Sempre he dit que per a mi va ser un somni. Després de 12 anys en el món de la festa, és tot un honor poder representar durant un any la teua ciutat i les seues tradicions. D’aquell any només em queden records fantàstics, l’oportunitat d’haver conegut gent meravellosa, el privilegi d’haver viscut moments inoblidables i haver pogut materalitzar aquesta experiència excepcional. Va ser un privilegi compartir-la tant amb la meua Reina Infantil, Cristina Giner, com amb les 6 dones i les 6 xiquetes que ens van acompanyar en aquest viatge, Anna, Aida, Andrea, Lorena, María, Laia, Ana, Lledó, Natalia, Laura, Mar i Sonia. Per a mi hi ha dos actes que mai oblidaré, la Imposició de Bandes en el Teatre Principal perquè es llavors cuan es va fer realitat tot allò que tantes ve-

· 2006 · Després de 10 anys, poder expressar els sentiments, records i agraïments a través del llibret del Sector 1, ”Brancal de la Ciutat”, es per a mi una gran satisfacció. Us desitge a tots, especialment, a les màximes representants del Sector, a la meua estimada Marina Redó, Madrina, i a Lucia Madero, Madrina Infantil,i a tota la Ciutat de Castelló unes Bones Festes de la Magdalena 2016.

RAQUEL BORRÁS SELFA Ser la reina de les festes del 2007 de Castelló va ser el més gran que em podia passar com castellonera. Va ser un any inoblidable en què tots i cadascun dels actes em van fer vibrar i il·lusionar-me com una xiqueta.

El més bonic del 2007 és a hores d’ara la gran família que vaig formar amb tota la gent que vaig conèixer, amb les meues companyes de viatge i la meua regineta infantil. Abans de pujar a l’esce-

LAURA TORRENT TRILLES El meu any com a Reina Infantil va quedar arrere, però en els meus records sempre està present com si ho acabara de viure. Per molts anys que passen mai podré evitar que, cada vegada que acudisca al Pregó, que senta el Rotllo i Canya, que veja una banda verda, el meu pensament torne al 2007. És una gran alegria veure i sentir com any rere any les nostres tradicions continuen vivint-se amb la mateixa il·lusió i entusiasme per part de tots els castelloners i castelloneres.

Data de la Imposició de Bandes: Dissabte 30 de setembre del 2006.

· 2007 · nari o desfilar amb la banda verda, sempre em dedicaven gestos afectuosos que encara seguisc sentint cada vegada que les veig. Podria passar-me hores escrivint sobre el 2007 perquè només tinc bons records de gent meravellosa. No canviarie a ningú ni gens del 2007; em quede amb tots i cadascun dels meus records.

INFANTIL

Encara recorde com vam rebre a casa la notícia, estàvem tots tan contents que ens vam posar a plorar de l’alegria. Cada acte era una il·lusió feta realitat, els meus pares i especialment la meua mare, Lidón, van posar molt afecte en què sempre fóra impecable, es passava hores brodant i cosint els meus vestits regionals.

· 2007 · Els sectors sou el gran motor i ànima de les nostres festes. Gràcies, “Brancal de la Ciutat”. FELIÇ MAGDALENA 2016!

159

LAIA BACAS CASANOVA És difícil resumir en poques línies tot un any de regnat. Recorde el 2008 com un somni fet realitat on tot va ser perfecte, gràcies a la gent que m’envolte. Va ser un privilegi poder representar a la meua ciutat.

ANDREA PALACIOS PARDO Em resulta impossible, reunir en un sol dia tot el viscut en el meu any de Reina Infantil, van ser molts els moments inoblidables que vaig viure amb tota la ciutat de Castelló, amb la meua Cort, la Junta de Festes, però especialment amb la meua reina Laia. Per a mi, un dia que podré recordar sempre, va ser el divendres 27 de juliol de 2007 quan va sonar el telèfon, i vaig saber que seria la màxima representant infantil de les festes de la Magdalena per al 2008, un orgull com a castellonenca que sóc, aquell dia va ser el començament d’una meravello-

160

Data Imposició de Bandes 8 setembre 2007 Galanía 16 febrer 2008 Ofrena 1 de Març 2008

· 2008 ·

Gràcies a la ciutat castellonenca per tot l’afecte que em van fer sentir a mi, i a tots aquells amb els quals vaig tenir el privilegi de compartir-ho.

INFANTIL

Tots els actes van ser especials, entre ells la Galanía on la Junta de Festes ens va regalar moments únics fusionant la nostra ciutat, Castelló, el meu benvolgut Grau i la Lledonera. Però recorde amb especial afecte l’Ofrena a la nostra Verge del Lledó, on vaig poder sentir la calor de poble i una immensa emoció de poder estar en la Basílica, donant-li gràcies per tot el que m’havia regalat.

IMPOSICIÓ: 6 de Setembre de 2007

· 2008 · sa experiència que mai oblidaré, el començament d’un any per a recordar ple de vivències i emociones úniques.

MARÍA MULET RIPOLLÉS

Va ser un any ple de sensacions meravelloses i irrepetibles. Agraïment, cap a les persones que van confiar en mi per a representar a la meua ciutat, l’alcalde Alberto Fabra, el meu President de la “Junta de Festes”, Jesús, i també cap a la meua família que des de ben xicoteta m’inculque l’amor per Castelló, les seues gents i les seues tradicions.

BERTA BLASCO LLIDÓ

Pareix que va ser l’altre dia, i ja van amb estes SET FESTES DE LA MAGDALENA DES D’AQUELLA DEL 2009, inoblidable per a mi i per a tota la meua família, especial per tot, però sobretot per estar junt amb la millor companya del meu son complit, la meua Reina, MARIA MULET RIPOLLÉS. Este, junt amb el dia en què em van imposar la banda verda de Reina Infantil que representa a tots els xiquets de Castelló, en el Teatre Principal, han sigut dels moments més especials i emotius que han fet sentir-me una verdadera privilegiada entre tots els que amem tant a Castelló i a les seues Festes.

· 2009 · Llàgrimes que brollen del cor al prostrar-te enfront de la teua adorada “Lledonera” i, carregada d’emoció, donar-li les gràcies per eixe somni aconseguit. Somriures per a les meues companyes de viatge, les meues Dames, totes, majors i infantils, unes xiques increïbles i sobretot per a la meua Reina Infantil, la meua xiqueta Berta, simplement única!!! Sentiment de felicitat, al comprovar que, junt amb totes elles i els nostres pares, formem una gran família, que està unida per les vivències d’un any de regnat, però també per l’afecte i la riquesa del nostre amor a Castelló i les seues festes.

INFANTIL

Emoció quan el meu benvolgut alcalde em va imposar la Banda Verda en l’incomparable marc del Teatre Principal, davant d’un públic que em premiava amb el seu afecte i aplaudiment. Sensació “d’orgull de genealogia”, quan escoltes el Pregó, des dalt d’una carrossa que et posa en mans de tot el poble de Castelló. Instants màgics carregats d’HONOR, a l’eixir de l’Ajuntament en Romeria per a arribar a la Magdalena, escoltant la nostra música, olent a pólvora i a festa!

· 2009 · Magdalena! FESTA PLENA.

161

MARÍA PAZ LÁZARO ESPADAS És molt difícil resumir en estes línies tots els moments i experiències que vaig poder viure durant el meu any de regnat. Sens dubte un any en què madures, que t’aporta experiència en moltes facetes de la vida i en que és un “no parar”.

Un altre dels moments especials que vaig poder viure, i que seria històric per a les nostres festes va transcórrer el dimecres de Magdalena. Durant el trajecte cap a la mascletá, l’alcalde de llavors, Alberto Fabra, ens comunicava a la Reina Infantil i a mi que les Festes

ANA FRÍAS LLORENS Mai oblidaré l’any 2010, any en el qual vaig tindre l’honor de representar a tots els xiquets i xiquetes de Castelló de la Plana. És difícil triar amb quin acte em quedaria, ja que tots han format part del meu regnat, i no oblidaré cap per més que passen els anys, però si he de destacar un seria el dia de l’Homenatge a les Dames Infantils, perquè vaig tenir l’ocasió de dirigir-me a tots els xiquets i xiquetes que formen part del món magdalener, futur de les nostres festes, per a agrair-los la seua implicació, tant a ells com a totes les persones i especialment a la comissió de la meua volguda

162

· 2010 · de la Magdalena acabaven de ser declarades Festes d’Interés Turístic Internacional. No vos podeu imaginar l’alegria que vivim en aquell moment. Però indubtablement, a més de totes les experiències viscudes, el millor de haver pogut ser una privilegiada i formar part del club de les bandes verdes ha sigut haver conegut persones meravelloses amb qui encara continue creant moments i experiències úniques, i que fan que el verd d’eixa banda seguisca encara molt present.

INFANTIL

L’elecció, la Imposició de Bandes, la nostra setmana gran..., són actes que sempre romandran en el record, però sens dubte un dels més bonics va ser el dia de la Galania, ja que a més de ser especialment emocionant per a mi, vaig tindre l’honor de ser l’última Reina a qui se li va fer la Galania en la nostra volguda Pèrgola.

IMPOSICIÓ: 11 setembre 2009

· 2010 · gaiata 1”Brancal de la Ciutat” que fan possible que cada any, la setmana gran de les nostres festes siga la millor Magdalena.

MÓNICA SIDRO MANEUS Seria impossible resumir en poques paraules totes les sensacions que m’evoca aquesta foto. La lluentor en els ulls per la il·lusió de l’any que començava en eixe moment, un 2011 que es va convertir en tan especial per a mi.

I eixa banda verda...com a símbol de les nostres festes, com a record de tantes tradicions, arrels i històries de la nostra ciutat, i per

MARÍA BADENAS BOLDÓ Tots els records del meu regnat són meravellosos. Tot va començar amb la crida de l’alcalde anunciant-me que anava a ser la Reina Infantil de Castelló per a la Magdalena 2011. Eixe dia va ser màgic per a mi i per a la meua família. També va ser molt emocionant el dia de la Imposició de Bandes en el Teatre Principal, quan per fi vaig poder tenir la banda verda que amb tant orgull anava a lluir tot l’any. Recorde com un dia molt especial el dels Reis Mags, els qui vam anar a esperar, representant a tots els xiquets de Castelló, la meua Cort i jo. La setmana de la Magdalena va ser meravellosa, i a més va fer molt bon temps pel que gaudirem de tots els actes programats amb molt de sol i bona temperatura. De la setmana festera destacaria la pujada a la Magdalena, vestida de llauradora i envoltada de milers de castellonencs que segueixen

· 2011 · a mi a més, era la que deixava constància d’un somni que vaig viure dia a dia.

INFANTIL

El somriure, per la felicitat i els nervis que sentia en pensar en totes les experiències, moments i records inoblidables que m’esperaven per viure encara.

IMPOSICIÓ: 24 septembre 2010

· 2011 · la tradició, l’Ofrena a la Verge de Lledó, amb molta devoció i el Vitol, que és una barreja d’emocions, alegria per tant be com t’ho estàs passant i pena perquè ja s’acaba. Molts actes més es van succeir fins que va acabar el meu regnat i en tots ells vaig gaudir molt i sempre em quedarà l’agraïment a la meua Cort d’Honor, a la Junta de Festes, als ens festers i al poble de Castelló. Desige haver deixat un bon record d’aquell regnat que em va fer tan feliç i que tant em va ensenyar sobre la nostra cultura i tradicions.

163

MARÍA ESPAÑA NOVOA

CARLA COLLAZOS ROVIRA Moltes vegades em pose a pensar, en com resumiria, en molt poques paraules, el que va ser sens dubte i fins ara el millor any de la meua vida. Les tres paraules que sempre se’m vénen al capdavant son.. Meravellós, inoblidable i sobre tot molt especial. Si entre tots els actes viscuts durant la magdalena 2012, haguera de triar u, sincerament, no sabria amb qual quedar-me. Triaria sempre dos. Un, sens dubte, el moment de l’elecció. Aqueix moment màgic en el què reps la crida de la màxima autoritat de la nostra ciutat, i que et comunica que eres la màxima representant de tots els xiquets de Castelló, i l’altre, evidentment,

164

· 2012 · és res sense les seues festes i, junt amb totes les meues companyes, així és com jo ho vaig sentir i ho vaig viure. Sense dubtar-ho, un any inoblidable.

INFANTIL

Resulta difícil definir en unes poques línies tot un any de vivències, sentiments, il·lusions i somnis complits i, igual de complicat és, escollir aquells actes que definisquen aquest conjunt. Però si alguns moments puntuals van omplir, més si cap, d’emoció el portar la banda verda creuant el meu pit, aquests van ser, sens dubte, la imposició de bandes, el pregó, la desfilada de gaiates i l’ofrena de flors. Els quatre uneixen tradició, cultura i amor per les nostres festes però, per damunt de tot, la transmissió del sentir de la societat castellonenca cap a la figura que vaig tindre l’honor d’encarnar. Les festes no són res sense la seua gent i la gent no

Imposició de Bandes: 16 setembre 2011

· 2012 · el més especial, el de la Imposició de Bandes, el moment en el qual el teu cor comença a palpitar més que mai en sentir tan de prop la banda verda al mateix temps que tota la ciutat et mostra tantíssimes mostres d’afecte.

CRISTINA PASTOR SALINES

LAURA TURCH BENEDITO Tercer diumenge de quaresma. La nostra cita amb la tradició, amb les nostres arrels havie arribat, i aquesta vegada un dels dies més esperats de la meua vida. Un somni fet realitat. Vestir-me de llauradora va tindre un significat molt especial, a l’aplegar a la Plaça Major, plena de romers amb el mocador verd, el nerviosisme i l’emoció van apoderar-se de mi. Tantes vegades havia contemplat embadalida als porxos de l’Ajuntament aquest moment que no ho podie creure, que aquesta vegada serie jo, junt a Cristina i les nostres Corts, la que tindria el privilegi de presidir l’eixida de la comitiva al so del Rotllo i Canya, que donave començament a la Romería de les canyes. El camí fins a l’ermita de La Magdalena va estar ple de sentiments

· 2013 · quan em vaig donar compte que estava vivint el meu moment més especial, ja que era gràcies a cada un dels que formaven aquella imatge a què devia les altres experiències de l’any, per mantindre viva la nostra festa i el permanent record de les nostres tradicions.

INFANTIL

El 2013 em va aportar experiències inoblidables, amistats inseparables i somriures immensos. Sempre ens pregunten que d’entre tots els moments viscuts amb quin ens quedaríem, però per què triar entre cada tremoló, cada aplaudiment, cada paraula d’afecte dels castelloneros, cada mirada de complicitat... que en tots ells trobava, al cap i a la fi és amb eixos xicotets detalls amb què et quedes. És per això que recorde amb especial il·lusió el dia de la romeria, a l’arribar a l’ermita vaig mirar des del seu balcó i recorde amb claredat com des de la plana es dibuixava un riu de gent, tota una ciutat unida per un dia amb l’objectiu de rememorar els seus orígens. Va ser en eixe moment

· 2013 · castellonencs: l’olor a tarongina, el so de la dolçaina i el tabal, l’alegria i el calor de la gent... Al tornar a la nostra ciutat, les Gaiates, van omplir de llum els carrers i, em vaig sentir orgullosa de les nostres tradicions i de representar als xiquets i xiquetes de la nostra ciutat. Un dia ple de emocions, que ocuparà per sempre un lloc privilegiat en els meus records.

165

LARA SOS BOIX Penses que amb el temps tot ho voràs més clar, però quan aquest passa t’adones que no es així... Encara avui em segueix resultant complicat trobar paraules per a definir què va significar per a mi el 2014.

BEATRIZ ITURRALDE CUBERTORER És un orgull poder escriure aquest text dirigit a la meua família del Brancal de la Ciutat, ja que ells han fet possible el somni que tota xiqueta castellonera té. Gràcies a ells he pogut viure les TRES EIXIDES més importants des de l’Ajuntament com a regina infantil de les festes. La primera el dia de la imposició de bandes, un dia ple d’emocions, nervis, màgia,....La segona el dia de la primera mascletà, pensar que per una setmana vas a ser la máxima representant de la teua ciutat, per a una xiqueta com jo, és un orgull!! I la tercera el dia de la romeria, totes les madrines, dames de la ciutat, i tot el poble de Castelló pujant a

166

· 2014 · el meu fanal brillara amb més força si cap. Elles van ser els pilars fonamentals per fer que la llum del meu fanal arribara a tot Castelló.

INFANTIL

Sens dubte les paraules que resumeixen totes les vivències d’aquell màgic any són felicitat i gràcies. Gràcies a tot el poble de Castelló per fer-me feliç, gràcies a tots per a aconseguir que la llum del meu fanal brillés amb tanta força, per avivar la seua llum dia a dia. Sis amigues, junt a sis espurnes màgiques, encapçalades per la meua estimada Beatriz fent que

· 2014 · l’ermita de la Magdalena, són molts els sentiments que es viuen eixe dia. Tot açò ho he viscut gràcies a vosaltres, gràcies per fer-me la xiqueta més feliç de tot Castelló per un any infinit. Embolica que fa fort!!!! Magdalena!!!!!

DUNIA GORMAZ CAMPOS

CRISTINA BATALLA SERRET Emotiu, ple d’intenses sensacions. Açò és el que reflectix el meu somriure després de rebre la banda verda. Després, eixes sensacions són les que t’acompanyaran tot l’any. Em quedaria amb tot el viscut, però sens dubte la Galania va ser inoblidable per a mi, tot va eixir perfecte: les paraules del galantejador, l’espectacle, les mostres d’afecte... Ara em queden eixos records i l’afecte de les persones que m’han acompanyat i han fet d’aquest any un dels millors de la meua vida.

· 2015 · una ciutat com Castelló, en la que la gent et brinda tot el seu afecte i respecte perquè la festa, la tradició i la cultura prevalguen al llarg dels anys

INFANTIL

El 2015 va ser sens dubte, un any inoblidable en el qual vaig aprendre i vaig gaudir a parts iguals. Cada dia que passa, em vaig donant més compte de tot el viscut i ho valore més. Cada dia va ser una aventura, cada persona que vaig trobar en ell un regal immens. La setmana de Magdalena va passar massa ràpid, però el seu record estarà per sempre en la meua ment i el meu cor. Van ser tantes experiències que em resultaria impossible destacar només una, però sí que puc destacar alguna cosa sobre tota la resta: l’agraïment i afecte a un poble que m’ha recolzat, animat i demostrat en cada acte, que mereix la pena l’esforç de representar a

· 2015 ·

167

e st Fira i fe s

la M 16 ag dalena 20

Articles Els Espais Urbans de la Festa a través del temps (inèdit) En José Prades García Vestir-Se de Castellonera? La gaiata, la dona castellonera i gaiatera Proclamació i imposició de bandes de la reina de les festes de Castelló de la Plana El Pregoner de les festes de la Magdalena Sentiments d’un Pregoner Infantil Records de festa Evolució de l’ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó

169

170

Articles Article que ha participat en el concurs al millor article inèdit dins del concurs de llibret Magdalena 2016.

Els Espais Urbans de la Festa a través del temps La importància de la vila medieval en la configuració de la Festa de la Magdalena Autora: Estela Bernad Monferrer Una de les característiques principals de les festes de la Magdalena resideix en el seu caràcter històric, ja que es tracta de festes fundacionals, on se celebra l’origen de la vila medieval a través de la carta pobla de 8 de setembre de 1251 amb el consegüent trasllat de la població al pla el tercer diumenge de quaresma de 1252. Però aquesta circumstància esdevé amb el temps ja que a l’origen aquesta celebració tenia un caràcter religiós penitencial. El poble castellonenc, des d’èpoques remotes, recorda els seus ancestres i acudeix a l’antiga ermita situada en el turó de la Magdalena al costat de l’antic castro, per purgar i pregar per les múltiples calamitats que assestaven els inicis medievals de la vila. Epidèmies, fams, sequeres i altres avatars, van ser fenòmens recurrents en aquells temps. Per aquest motiu a l’hora de parlar dels espais urbans de les festes de la Magdalena a través del temps, es fa necessari tenir en compte aquestes especials circumstàncies i fonamentalment la vinculació de les festes al seu origen medieval, pràcticament des de l’inici i fundació de la pròpia vila. Aquest fet ha portat com a conseqüència, que tots els canvis esdevinguts a la ciutat, que han estat molts i importantíssims al llarg d’aquests quasi 8 segles de desenvolupament, han afectat de manera molt directa a la configuració dels festejos, ja que aquests han anat indissolublement units a la vida de la vila al llarg del temps. En aquestes línies volem referenciar aquest fet, així com l’orgull que ens produeix sentir-nos d’aquesta terra i, com a portadors d’aquest llegat, farem especial referència a la importància del naixement de Castelló com a vila ab initio, amb totes les implicacions que açò va comportar, tant en els espais urbans com en el caràcter que li va imprimir a la seua ciutadania, en poder gaudir d’una sèrie de drets que en aquells moments feudals, molts pobladors no tenien. Castelló naix com a vila, els seus espais urbans es desenvolupen ex proces per a conformar una població jove i dinàmica, per açò és important recordar els orígens que ens faran comprovar com el pas del temps i el seu desenvolupament natural ha portat innovacions tant en el panorama de la ciutat com en el fester, però aquells primers espais urbans concebuts per a la festa perduren amb tot el seu valor emocional i simbolisme, malgrat el pas dels segles.

171

Després de la fundació de la xicoteta vila pel rei cristià Jaume I sorgeix una població amb caràcter urbà, amb tots els elements que caracteritzen a les urbs. Des del seu naixement en el segle XIII, Castelló es mostra com un fenomen viu i permanentment lligat amb la cultura i les tradicions i òbviament amb un patrimoni tangible i intangible que ho defineix i identifica donant-li identitat. Aquesta identitat està unida a una sèrie de característiques específiques com són la geografia, l’arquitectura, la gastronomia, la història, l’economia, la política, tradicions i costums etc. que configuren la seua cultura, la seua coincidència com a comunitat. Però la identitat com a poble no es tracta d’un concepte estàtic, sinó que és dinàmic, ja que està exposat a les múltiples influències tant internes com externes de canvi, en virtut de les seues pròpies interaccions. La identitat d’un poble per tant, no es pot definir com a essència, sinó com a procés, alguna cosa que està sempre en construcció, com en permanent construcció està la seua cultura i el seu patrimoni tangible i intangible procliu als múltiples canvis que li aporta sobretot, el pas del temps. En aquest sentit, la festa i per tant, la Magdalena, com a part identitària de Castelló, tampoc és estàtica. Es veu sotmesa a múltiples avatars derivats de la pròpia història dels pobles, la geografia, l’economia, política, arquitectura etc. i per tant els espais on es desenvolupen els esdeveniments es veuen obligats també a aquestes transformacions. Canvis, innovacions, evolucions comportats tots ells pel seu llinatge i antiguitat. Castelló naix en un moment en el qual a Europa es va produir un gran apogeu del món urbà sobre el rural. D’aquesta forma, prolifera la creació de ciutats de nova planta o la recuperació d’antigues urbs romanes. Castelló és una vila creada “ex novo” pel rei conqueridor, sobre els vestigis d’antigues alqueries musulmanes, que van ser destruïdes per a donar pas al nou assentament cristià. Per tant, els espais urbans de la vila de la Plana sorgeixen en l’edat mitjana, amb les peculiaritats d’aquells temps en els quals el feudalisme, l’església i el comerç van imbricar una societat, i la seua configuració urbana que girava al voltant de les seues muralles, l’església i el mercat. Castelló com a vila es concep seguint el model medieval que preponderava a Europa, conegut com “les bastides”. Es tractava d’un plànol de planta rectangular, amb un traçat viari en quadrícula. Malgrat la seua configuració específica, doncs es tractava d’un terreny pla, envoltat de zones pantanoses, té una tipologia edificatòria comuna, on la muralla, el mercat i l’església configuraven la idiosincràsia de la vila. En aquest sentit, els elements arquitectònics i urbans també van girar al voltant de la muralla feudal, del mercat i de l’església. La muralla de la vila de la Plana, amb les seues portes i torres, va ser un element fonamental de la població, doncs a més de la seua funció defensiva i econòmica

172

Articles (permetia el cobrament d’aranzels), diferenciava als qui habitaven intramurs, dels de fora, donant-los a aquells privilegis jurídics i civils, ja que permetia noves activitats econòmiques i de govern als qui habitaven els burgs, més enllà de les tasques agrícoles i ramaderes del món rural. La muralla de Castelló disposava de 6 portes: dos mirant al nord, dos al sud (extrems dels carrers d’Enmig i Major), una a l’est i una altra a l’oest, situades en la unió dels camins que confluïen a la vila. Posteriorment es van obrir els portons de Illeta i del Molí Roder per a facilitar l’eixida dels llauradors cap a l’horta. La muralla delimitava les activitats urbanes (intramurs) i va configurar la possibilitat d’acollir mercaders forasters i augmentar amb els pagaments i aranzels d’entrada les arques de la vila. Va acollir entre els seus tapials la realització de fires, va activar el comerç i també va ajudar a desenvolupar un altre tipus d’activitats més lúdiques que la protecció dels seus llenços permetia. Malgrat que el pas del temps ha fet que arquitectònicament aquesta construcció haja desaparegut quasi per complet (queden vestigis dels fonaments de la torre de l’alçament, baix de la Plaça de les Aules), no obstant açò, la seua empremta roman tant en el topònim de la llista de carrers castellonencs (Porta del sol), com en els noms de les gaiates (portal de l’Om, Brancal de la Ciutat, etc), així com en la perduració del traçat de les activitats principals de les festes dins dels antics murs de la ciutat medieval, com seguidament podrem observar.

Carrossa antiga Na Violant

D’altra banda, el mercat és un altre element configurador de la urbs medievals. Té gran transcendència en la vila de Castelló i va ser un detonador de la seua activitat econòmica i urbanística. En les ciutats, els gremis se situaven per carrers o zones, encara que també està la plaça del mercat, en la nostra ciutat encara existeixen topònims que ens recorden l’existència en el seu temps de barris gremials (carrer Pescadors, Caçadors etc.). Però part de l’impuls econòmic va ser el fet que des de 1269, la vila de la Plana obté permís real per a realitzar una vegada a l’any una fira, mostra que l’activitat mercantil era important, ja en aquells temps. La fira es diferencia del mercat en què solia ser de major magnitud, es realitzava una vegada a l’any i atreia comerciants, artesans, agricultors i ramaders vinguts tant de llocs propers com de zones llunyanes. A més , és el moment dels espectacles públics: acròbates, joglars i trobadors, així com literatura i festa, poesia, dansa i teatre estarien representats en el recinte de les fires. En molts casos les funcions es realitzaven primer en les esglésies, després en els pòrtics i posteriorment es van anar dispersant al llarg de l’espai urbà a mesura que el mateix anava creixent.

173

El mercat, l’ajuntament i l’església del Castelló medieval es van situar en la Plaça de l’Herba, deixant aquest espai com a lloc comercial i social, i on posteriorment es va crear la Llotja del Cànem. Més tard, en créixer la ciutat, es trasllada l’ajuntament, (antic palau de la vila medieval) en el segle XVI i es construeix un nou edifici d’estil toscà, que va ser finalitzat en 1689. A les hores s’amplia la Plaça de l’Església a la seua configuració actual, la Plaça Major, seu dels principals esdeveniments cívics i religiosos, des de llavors fins a l’actualitat. Certament, en la vila castellonenca i fruit del seu important desenvolupament econòmic, s’han produït addicions, supressions i alteracions en la seua configuració urbanística medieval que no obstant açò no impedeixen reconèixer els rastres de la ciutat primitiva que contribueixen a explicar la configuració de la realitat actual, tant urbanísticament parlant com en la manera de gaudir dels seus espais urbans. D’aquesta forma, i com s’ha indicat, des que sorgeix la ciutat medieval, sorgeixen els esdeveniments festius i religiosos, vinculats amb els cicles agrícoles o amb les rogacions i penitències. Festejos i processons es van desenvolupar dins dels murs de la ciutat medieval, tenint com a centre la Plaça Major i els carrers principals que coincideixen amb el Carrer Major i el Carrer Enmig, que és per on es van desenvolupar les processons de les Torxes, de Tornada de la romeria penitencial a la Magdalena i altres esdeveniments festius. Aquest perímetre juntament amb l’actual Carrer Alloza (Carrer d’Amunt) configuren la ciutat medieval que no es modifica fins al segle XVIII, amb la creació dels ravals de la Trinitat, Sant Felix i Sant Francesc. D’aquesta manera, en parlar de la principal festa de Castelló, la Magdalena,

174

Frares

Articles a causa del seu origen medieval, no és estrany que els principals espais urbans vinculats a la festa romanguen inamovibles des d’aquells temps.

Ajuntament de Castelló de la Plana

Concatedral de Santa María

Panderoleta antiga

L’espai més important des de llavors ha sigut i és la Plaça Major. En ella es concentren diversos edificis emblemàtics per a la ciutat i la festa, fonamentalment la Concatedral de Santa María, l’Ajuntament i el Fadrí, però també es troben la Casa Abadia, el Mercat Central i la Llotja del Cànem. La Plaça Major ha sigut i és el centre neuràlgic de la ciutat, l’espai arquitectònic on des de l’inici de la vida de la urbs s’han desenvolupat els esdeveniments més importants i quant a les festes de la Magdalena, el lloc on comencen els seus múltiples actes. En la Plaça Major té principal protagonisme la Concatedral Santa María. Aquesta, documentada des de 1288, i reedificada en diferents ocasions en el mateix solar primitiu en el nucli on es va establir els primers pobladors castellonencs en l’antiga alqueria de Benirabe, es mostra com a fidel testimoni del pas del temps i les moltes transformacions esdevingudes. No obstant açò, la seua inalterable presència, apareix com la brúixola que guia als pobladors d’aquesta vila cap a un futur de progrés. Santa María és el punt de partida del dia gran de la festa, la romeria, i en els seus murs es clausura la setmana més gran amb el Magdalena Vitol de les Reines de les Festes. També es mostra com callat deponent dels múltiples esdeveniments festers, doncs es troba enfront de la Casa Consistorial, seu de tots els actes importants vinculats a les Festes. L’Ajuntament de Castelló. A ell acudeixen les representants festeres per a ser nomenades en els seus càrrecs

175

i d’ell ixen les mateixes al setembre per a ser acreditades en el Teatre Principal amb les bandes que reconeixen el seu estatus fester. La Plaça Major ha sigut testimoni d’espectacles taurins, folklòrics, musicals, pirotècnics, el Mesó del Vi, lliurament de premis, concerts, balls, inici de la romeria, clausura de les festes….punts que han sigut i són tan importants en la història de la vila. Un altre dels moments importantíssims en el desenvolupament de la vila va ser el segle XVIII. Amb un gran creixement demogràfic a causa del progrés sanitari, el creixement econòmic derivat sobretot de la indústria del cànem i el enderrocament de les muralles que va permetre la inclusió dels ravals i el desenvolupament de festejos en els barris. Aquest segle introdueix importants novetats en el desenvolupament de les festes de la Magdalena que perduren fins a l’actualitat. D’una banda, la romeria passa a reunir de manera clara dos elements fonamentals, el sentit penitencial destacat en les èpoques anteriors i el fet de ser la consciència històrica del passat de la gent de Castelló “Orgull de genealogia”. A més, adquireix protagonisme el monument de la gaiata, batejant la processó del retorn de la romeria (la tornà), com la processó de les llums, a causa de les gaiates que portaven els penitents “que converteixen la nit en clar dia”, segons els testimonis de l’època. Però la simbologia que va arrancar a l’edat mitjana perdurava, amb el repartiment de pa per als pobres, vestigi d’un dels símbols més importants de les nostres festa, “el rotllo”. Encara els festejos es celebren en l’espai delimitat per les antigues muralles, encara que la gent dels ravals ja integrats en la ciutat, les celebra amb tradicionals sopars de pa i porta i altres activitats pròpies dels veïns. D’altra banda, el segle XIX va tenir per a les festes moments esplendorosos, com la celebració del VI centenari en 1852, on és recullen elements que perduren fins als nostres dies

176

Articles com el disseny de la primera part de la processó de la Tornada de la Romeria i la Desfilada de Gaiates. També en aquest segle s’inicia el que podríem dir la modernitat i amb ella la construcció d’edificis emblemàtics com la Plaça de Bous de Castelló, inaugurada el 3 de juliol de 1887 per una societat creada per sis prohoms, perquè la ciutat tinguera una Plaça de Bous estable. Aquest establiment ha suposat una fita en les nostres festes, ja que es part del reclam turístic de les mateixes. Ees deu al fet que sol coincidir amb que el seu cartell taurí inaugura la temporada espanyola de la festa nacional. La Plaça de Bous també és un referent en la setmana gran, pels festejos que ha acollit la seua arena. I ja en el segle XX, després de la renovació de les festes en 1945, s’introdueixen elements configuradors de l’actual desenvolupament festiu. A més del Pregó, que continuarà amb la tradició de la seua realització en el casc històric, es produeix una gran novetat en descentralitzar la festa amb la creació de 12 sectors gaiaters que representen a tota la ciutat en constant creixement. Les comissions de gaiata, van portar els monuments i la festa fora de les antigues muralles i van suposar un punt d’inflexió en el gran desenvolupament de la festa. A partir d’aquest moment, la creació d’esdeveniments, alguns amb afany de continuïtat, uns altres que ja han desaparegut, van fer necessària la cerca de nous espais urbans, ampliant el centre històric a places com la del Rei En Jaume, Santa Clara, Horts dels Corders, etc. on es van desenvolupar activitats com el Mesó del Vi, l’Hostal de la Llum, el Mesó de la Tapa i la Cervesa. Així, amb la necessitat de cercar un espai per a la festa en 1971, s’inaugura la Pèrgola que ha viscut íntimament unida a la Magdalena fins que en 2012 es va inaugurar el Palau de la Festa, ampliant a les afores de la ciutat el desenvolupament de la tradició castellonenca. Certament, en l’actualitat la quantitat d’esdeveniments que es despleguen gràcies a les Festes de la Magdalena i a les 19 comissions de gaiates fa que els espais urbans que els acullen es convertisquen en un tot. En un extrem es troba el Palau, centre neuràlgic de la representació festiva, en un altre l’espai de fires on es desenvolupen els concerts, espais pirotècnics, les atraccions de la fira o les companyies de circ. D’altra banda, en el primer Molí, a un altre extrem de la ciutat, se celebren les mascletades, un dels atractius fonamentals de la setmana gran i la fira alternativa, que es munta al costat de la Basílica de Lledó. El mesó del Vi o el de la Tapa i la Cervesa també van realitzant-se fóra del centre i cadascuna de les 19 comissions de Gaiates, desenvolupen les seues activitats en el propi sector. Colles, ens vinculats i els carros engalanats configuren un paisatge descentralitzant la festa als racons més recòndits de la geografia urbana de la vila. Però, que ha ocorregut amb la ciutat medieval, han desaparegut els seus festejos? Impossible, l’arrelament és tan gran que el centre de la ciutat , l’antiga ciutat medieval, amb els seus elements més simbòlics, Santa María, el Fadrí i l’Ajuntament, aglutinen a les festes sent el nexe d’unió de tots els veïns per al desenvolupament de les mateixes, reunint en un espai que continua reunint malgrat els segles, el progrés i la tradició del poble de Castelló.

177

178

Articles En José Prades García Autor: Miguel Ángel Mulet Taló Per a mi sempre va ser el senyor José, bé fora perquè el vaig conèixer en la dècada dels 70 com el meu primer cap del meu primer treball, bé siga perquè sempre el vaig admirar per la seua capacitat intel·lectual i humana. Inclús en l’última etapa de la seua vida laboral en l’Ajuntament, on va insistir en el fet que li diguera Pepe, no ho va aconseguir ni ell, ni jo. Mostra de respecte, si, i merescuda. El senyor José Prades, emblemàtic personatge que amava el seu Castelló com ningú... i la seua història i les seues tradicions i les seues festes... I ho demostrava permanentment, amb paraules i el que és més important, amb fets. El senyor José, junt amb algun company més d’aquella emblemàtica BECSA, em va ensenyar el que era l’obra pública i la responsabilitat en el treball, però també em va trencar la closca de col·legial per a endinsar-me en la vida real. I tot allò anava vinculat a la seua forma de ser i entendre la vida. Hi ha moltes formes de relacionar-se. En la nostra terra “el esmorzaret” és típic, però ell el dotava d’un sentit especial. “Per a que aprengues”, em deia, “avui esmorzarem amb enginyers” i ens anàvem al menjador d’obrers del port,”...avui amb catedràtics de batxiller” i esmorzàvem en el bar San Remo junt a l’Institut Francisco Ribalta, del que ell va ser destacadíssim alumne, “.... hui aprendràs de l’esperit del jugador” i ens anàvem a l’Almazorina, per a esmorzar i escoltar, que per a parlar ja estava ell i algun contertulià. En l’extint Bar el Rincón (junt amb l’actual Casa Ana) vaig aprendre dels directius i amants de l’esport base, mentres em saciava amb un immens entrepà de truita amb pa untat amb tomaca, got de vi, “bombonet”, copa de Terri i faria, que llavors encara es podia fumar.”....avui aprendràs dels beatos” i m’emportava al centre parroquial d’Almassora a on acabàvem amb uns exquisits “cafens” i així moltes “classes magistrals” de tot tipus i condició. El resultat va ser clar i contundent, al mateix temps que desenrotllava l’aprenentatge en el meu treball professional, vaig aprendre a conèixer molt millor la meua terra i la seua gent des del carrer, com a ELL li agradava, així era una part molt important del senyor José i no ho dic jo, que com a personatge popular que era, ho sap tot Castelló. També vaig viure les etapes inicials del que seria la seua gran obra, el col·leccionisme de la documentació gràfica de la història de Castelló. En aquella època encara incipient en el seu arxiu perseguíem discos i llibres, més que fotografies, això sí, ja antics,....”anem a la rebotiga d’ARES que em falta alguna cosa de Gilbert Becaud”, em deia i allí que ens anàvem el seu incondicional Paco Felip i l’aprenent que era jo mateix.

179

I entre café i café també vaig descobrir una altra de les seues grans passions i devocions, la família, la seua família. D’ells parlava permanentment i així ho va continuar fent tota la vida, il·lusionat amb cada una de les etapes del desenrotllament educatiu, lúdic, festiu o professional dels seus fills, enamorat admirador de la seua dona o aflorador de sentides nostàlgies quan parlava de son pare, i sempre amb alguna anècdota singular com la de la ploma que li va regalar el seu sogre a l’acabar la carrera. Però com he dit al principi, les seues paraules que eren moltes i sornegueres, sempre anaven acompanyades d’obres per a, en la mesura de les seues possibilitats, millorar el seu entorn, la seua societat, el seu Castelló. Gran esportista de jove, no va dubtar a continuar engrandint l’esport local, col·laborant com a àrbitre o més tard com a directiu federatiu, arribant a ser per la seua qualitat i prestigi, President de la Federació Provincial d’Atletisme. Ens vam retrobar en els albors de la dècada dels 80 en la Confraria de Lledó, de la que va ser President per mèrits propis i pel seu gran amor a la Lledonera. La seua llavor professional, com a Enginyer de Camins Canals i Ports, es va veure reflectida en l’important desenrotllament urbanístic de més de quatre dècades de la nostra ciutat. Primer des de la direcció d’obra en l’empresa privada, alhora que en el desenrotllament d’estudis i projectes des del seu despatx professional compartit amb els seus amics i companys Sami i Juanjo, com ell els deia, posteriorment seriosa des de la seua responsabilitat com a Enginyer Municipal. Un gran treball que va ser l’eix fonamental del desenrotllament de la seua vida i que va suposar una gran aportació per al seu volgut Castelló. I que va finalitzar amb el passador d’or de la Presidència del seu col·legi professional en la nostra província. I seguint amb les seues obres no podem deixar de parlar d’un altre dels seus grans llegats, FestaPedia, magna i interessantíssima obra de recopilació històrica i festiva que devem a dos grans castelloneros, Paco Vicent “Quiquet de Castàlia” i Pepe Prades “el Xato Prades” i que hui en dia continuen engrandint-se amb el treball d’altres insignes castelloneros. Desenes de col·laboracions amb les gaiates en documentats articles per a “llibrets”, la seua participació en publicacions emblemàtiques com El Fadrí, Castelló Festa Plena o Festivitats, i la seua gran predisposició permanent cap a les Comissions de Sector i el “món de la festa” el van fer digne mereixedor d’un dels guardons que més apreciava, “Gaiater de l´Any”. En este, el nostre Castelló, hi ha fets discrets i silenciosos, que diuen molt d’algunes persones. Segurament això no ho sabia tot el món, ni tan sols tots els seus coneguts, però ser membre de la “Castellonenca de Cultura” és un privilegi reservat a molt pocs “sabuts” de la nostra comunitat i la nostra història, i que ell va disfrutar. Ja jubilat, també compartirem esmorzars en el bar de Pepe en el Mercat. A Miquel Soler, Chimo Torres i a mi, (era el “esmorzaret dels politics de la soca”, deia ell) ens relatava amb tot afecte i profusió de detalls les troballes que permanentment feia en la seua busca diària en l’Arxiu Municipal. Com sempre en el seu estil, amant Castelló des del popular però amb rigor científic. Alguns el recorden com “contador d’acudits”, és cert, però ELL era molt més, i quant a narracions era un excepcional “contador d’anècdotes- narrador de històries”, de les nostres històries, de la vida i la cultura del centenari CASTELLÓ.

180

Articles En aquestes línies, que tan amablement m’ha cedit la Gaiata 1, “la Seua Gaiata”, podria contar moltes més coses... Però, per a què?, tots el coneixíeu àmpliament, el nostre entranyable PEPE PRADES, el meu entranyable i admirat SENYOR JOSE PRADES, va ser i ho serà per sempre, una gran persona, un gran professional i un excepcional Castellonero.

181

182

Articles Vestir-se de... Castellonera? Autora: Paquita Roca i Immaculada Puig Cada any, quan arriben les festes, els carrers de Castelló s’omplin de dones i homes vestits “a l’antiga”. Sembla que en aquesta setmana especial sentim l’afany de mostrar públicament que formem part d’una comunitat i participem en la seua forma d’entendre la festa. Lluny de polèmiques ja caducades que no porten a cap lloc, aquest any volem reflexionar sobre el que significa “vestir-se de castellonera”. Caldria primer definir el terme “castellonera”. A diferència de “castellonense” o “castellonenca” que són els gentilicis correctes, la paraula “castellonera” afegeix un caire especial. La dona castellonera és, segons nosaltres, aquella que, havent o no nascut a la nostra ciutat, sent per ella estima, respectant i valorant el seu passat, vivint el seu present i preocupant-se pel seu futur. I una manera de valorar el passat d’un poble és conèixer la forma de vestir que els avantpassats empraven en el cada dia i en les festes. Conèixer-la i, com un homenatge a les que ens van precedir, vestir-la. Perquè, com tantes vegades s’ha dit, el sentiment que una dona té quan es vesteix a la manera antiga del seu poble no se sembla en res al que provoca una disfressa. És un sentiment d’afirmació de la pròpia cultura, d’identificació amb el col·lectiu del que forma part, de respecte cap als que ens van precedir en la forja d’aquesta ciutat i d’interès per que no queden en l’oblit les peces que conformen en nostre ric patrimoni en indumentària. Però, aclarit que el que es pretén és recordar a la dona castellonera d’altres temps, cal preguntar-se: ¿Quina dona? ¿De quina època? ¿Totes les formes de vestir de les dones en temps passat són igualment valuoses i dignes de ser conservades? Com a relíquies històriques sí. Tota peça que siga reflex d’un moment de la història és valuosa

Valencians. Principis del s. XIX. Anònim.

183

com document. Però si busquem el valor etnològic afegit, no qualsevol època és igualment valuosa. Seguint el criteri d’altres pobles i ciutats del nostre àmbit cultural cal cenyir-nos al període que compren el s. XVIII i primera meitat del XIX. El motiu fonamental és que en aquest període l’evolució de les peces d’utilització anterior s’anava produint d’una forma lenta i natural. Encara que el caràcter cosmopolita que ja tenia la nostra ciutat comportava que les modes vingudes de fora arribaren prompte a ella, el filtre del poble lentament les adaptava i els donava la seua pròpia personalitat adequada al caràcter castellonenc. Encara es podien apreciar en aquestes robes trets diferenciadors respecte a altres comarques o ciutats. Uns anys després, amb el canvi radical a la moda urbana, la uniformització serà la característica dominant a tot arreu. Definit ja el període que volem reproduir, cal preguntar-se: Però ¿quina dona castellonera d’aquesta època volem recrear? Precisament la societat d’aquests segles estava clarament estratificada en classes socials, essent la roba un dels distintius de classe. Estava la noblesa, que encara que escassa, tenia gran influència en la ciutat. Les castelloneres nobles empraven en el seu vestir les últimes modes que venien de França o d’Anglaterra. Així ens ho demostren els inventaris de béns, en els que amés de gran quantitat de roba interior, trobem peces com el “deshabillé”, el vaquer a l’anglesa, la casaca, la bata o la polonesa com correspon a la moda de la cort. Però al mateix temps també peces que coincideixen amb el poble com la basquinya, el brial , el guardapeus , la cotilla, el davantal o el gipó. Pel que fa als complements i joies de gran valor són en aquesta classe social molt nombrosos. El segon estadi social el formaven les dones de la burgesia, filles i esposes de funcionaris o de professionals com metge, advocat, escrivent, mestre d’escola, cirurgià, etc. La castellonera d’aquest grup social vestia intentant imitar la noblesa en la factura exterior de les peces però amb molta més discreció en teixits, guarniments i colors. El seu vestuari estava format per peces emprades per la noblesa, però també altres que vestia el poble com el vió o el mant que acompanyava a la basquinya.

Dibuix de D. Luis Sales Boli. La dedicatòria diu:

El tercer grup són les dones del poble ric: llauradors amb terres, mestres d’oficis, comerciants, ramaders amb

A Asunción Segarra i Segarra, hija de mi inolvidable i estimado amigo Manolo que tan activamente consiguió los elementos para la reconstrucción del traje típico femenino castellonense, allá por el año 1940 Castellón, Navidad de 1945

184

Articles ramat propi.... És el grup més interessant perquè en aquesta època compta amb suficients mitjans econòmics per accedir a alguns elements sumptuaris en el vestir. Però el caràcter agrari i conservador de la seua classe social els feia mantenir els trets que havien caracteritzat la forma de vestir de generacions anteriors. Poques vegades s’atrevien a vestir una peça diferenciadora de classe (com la casaca) i la mesura en ornamentacions, joies i complements és molt remarcable. De fet les úniques joies que es repeteixen una i altra vegada en les seues dots són les arracades, la creu i alguna vegada les agulles o un collar. Del quart i molt nombrós grup de dones de l’època en sabem poc. Eren les dones dels jornalers sense terra, dels treballadors de diferents oficis, dels mariners o els pastors sense ramat. De la seua indumentària de festa no queda constància. Segurament perquè per a elles aquell guardapeus heretat de generacions anteriors, guardat amb cura a l’arca familiar i que sols veia la llum poques vegades a l’any, era l’únic luxe juntament amb la roba menys gastada i apedaçada per l’ús diari. Com hem dit, és el tercer grup el que ens interessa més. Grup per altra banda prou nombrós en el Castelló d’aquella època, ja que era una ciutat pròspera, en creixement constant que podia permetre’s mostrar el benestar de gran part de la seua gent en les nombrosíssimes festes populars que s’organitzaven. Els capítols matrimonials de Francisco Puig i Michaela Falomir, llauradors de Castelló, fets del dia 17 de Novembre de 1.794, ens poden mostrar el que constituïa la dot d’una jove llauradora benestant en aquell temps. Un guardapies de mué azul nuevo, unas basquiñas de nobleza nuevas , unas basquiñas de chamelote negras, un tapapies de hiladillo verde nuevo, un guardapiés de seda amarillo, un guardapies de seda azul, un sagalejo de indiana blanco, un sagalejo de indiana usado, un jubón de terciopelo, un jubón de pana azul, un jubón de seda de color, un jubón de seda negro, una cotilla de espolín de plata ,un justillo de musumana encarnado, un delantal de muselina bordado nuevo, un delantal de cambray nuevo, un delantal de sarga negro, un delantal de gasa de seda, un pañuelo de red guarnecido con encajes, un pañuelo de red guarnecido, un pañuelo de red guarnecido con farfalán, un pañuelo de clarín guarnecido con encajes, dos pañuelos de faltriquera, unos viones de tela de casa, tres mantillas, diez camisas de lienzo casero nuevas, una camisa de lienzo de compra guarnecida, una camisa de lienzo de compra delgada nueva, quatro enaguas de lienzo casero. Triant de totes aquestes peces les que més a sovint apareixen en els documents de dots matrimonials de l’època, podríem vestir a Michaela amb guardapeus de mué de color blau,

Llauradora valenciana. Gravat. Calcografia Nacional

185

gipó negre ajustat al cos, mocador de pit blanc de clarí guarnit amb encaixos i davantal de musselina. Per l’escot del gipó es mostraria la pitrera de la camisa de llenç prim de compra i les sinagües donarien a la part inferior del cos el volum que la moda exigia. En imaginar aquesta dona, ens ve a la memòria la descripció que el pintor Sales Boli va fer en 1942 al peu d’un dibuix que va regalar a Dª Asunción Segarra. Aquesta descripció i aquest bocet va ser el triat a l’inici de les festes de la Magdalena en 1945 com “vestido típico“ de la ciutat, considerant el grup de castellonencs que el va dissenyar que era el que millor representava el nostre vestit característic. Una de les parelles que a l’any 1943 van participar en la representació de l’òpera de titelles “La filla del Rei Barbut”, de Matilde Salvador. Aquest vestit va ser adoptat com representatiu en el moment de remodelació de les festes de la Magdalena, en 1945. Personatges de les festes de la Magdalena. Mediterráneo.

Entre altres coses diu: Corpiño (després diu jubón) de pana, terciopelo o satén, negro (o azul o verde, pero oscuro)... pañuelo de seda en blanco o crema con bordados finos... guardapies de seda en tono uniforme verde, azul, anaranjada obscuro... el delantal de seda en negro con puntilla negra de encaje.

Aquest és el vestit que en aquell moment es va anomenar “de labradora de Castellón” i que avui anomenem “de castellonera”. Si comparem la descripció d’aquest vestit amb la relació de peces dels capítols matrimonials i amb totes les que hem trobat i estudiat en el treball de camp, es fa evident la quantitat de peces i tipologies que, per tal d’aconseguir una uniformitat, es van quedar fora del conjunt “típic”: cossets (justillos i cotilles), vions, basquinyes, mantos, mantonets, sagalejos, la roba interior, etc. Va ser una necessitat deixar-les fora per tal de definir un únic conjunt. Afortunadament, i fruit de posteriors investigacions, quasi totes les peces excloses en aquell moment estan avui recollides en el que anomenem vestit de llauradora. D’altres, com la basquinya, el mant o les mantellines de baieta blanques, estan en procés de recuperació. Però tant si una dona d’avui es vesteix de castellonera com de llauradora, hi ha uns trets característics que ha de respectar. Ells són els representen l’esperit que animava a les nostres avantpassades i que és fruit de la manera d’entendre la vida la gent de Castelló. Aquests trets són els que conformen el “vestir-se a la manera del Castelló antic” i són vàlids igualment tant per a la noblesa castellonenca com per a la burgesia i el poble, ja que en menor o major grau es respectaven en totes les classes socials. El primer és la sobrietat. Lluny de tota ostentació i exageració, la roba tradicional de Castelló és rica, però sense el barroquisme efectista d’altres comarques valencianes. És una conseqüèn-

186

Articles cia del propi caràcter castellonenc, mesurat i poc amic de l’excés. El segon, l’ús abundant de la seda. Respon aquest fet a la presència dels cucs de seda i els seus productes com a complement econòmic important en totes les cases llauradores de l’època. Excepció feta d’aquestes dues característiques que es repeteixen una i altra vegada en la documentació consultada i en les peces trobades en el treball de camp, la dona castellonera vestia segons el model estètic de l’època i compartia peces i complements amb les dones dels pobles i comarques veïnes. És per això que moltes persones i grups han optat per no restringir la seua indumentària tradicional a l’àmbit estricte de la ciutat, sinó que empren peces que corresponen al nostre patrimoni com a valencianes i, fins i tot, com a pertanyents a la cultura Mediterrània. Per tant, segons la nostra opinió, si volem vestir-nos a la manera del les castelloneres antigues, els dos trets abans esmentats són els que ens identifiquen i mai podem oblidar. I, lamentablement, el primer d’ells, la sobrietat, sembla impossible de respectar. Sí que van respectar-lo D. Manuel Segarra i l’equip de castellonencs quan van definir el vestit de castellonera a l’inici de les festes. També ho van fer les Regines de les Festes Elena Beltran i Bárbara Breva quan en 1.985 es van vestir per primera vegada de llauradores per anar a la romeria. El problema de l’excés en el vestir no ha sorgit ara sinó que és molt vell. Les nombroses pragmàtiques i recomanacions que les autoritats de diferents èpoques han dictat, per tal de posar límit al luxe en el vestir, així ens ho demostren. Però d’alguna manera caldria reflexionar. Els vestits tradicionals que veiem en les festes van augmentant any rere any en luxe i ostentació. Aquest fet, no solament fa mal a la festa per dificultar la participació com a festeres de les joves, sinó que desvirtua el sentit últim del vestir-se a l’antiga: retre homenatge a la dona d’abans vestint-se com ella vestia i compartint els criteris que la induïen a fer-ho així i no d’una altra manera. Caldria tornar al principi. Diagnosticar quines peces i ornaments del vestit no corresponen a les nostres tipologies antigues o no responen a l’esperit que les van inspirar i, sempre respectant la idea general, substituir-les. No cal anar a buscar elements estrangers per vestir-se a la manera antiga de Castelló. Dins del nostre patrimoni tenim vertaderes meravelles artesanes fàcils de ser reproduïdes i, avui en dia, suficientment divulgades com per a que tothom puga observar-les i reproduir-les fidelment. Per altra banda, caldria ser molt rigorosos en totes les modificacions que en el futur pogueren fer-se per tal que s’ajustaren als models originals i no estigueren basades en l’afany de lluïment o en el criteri dels professionals que confeccionen els vestits. Sols així el vestir-se de “llauradora de Castelló” o “de castellonera”, serà el que pretén: un signe d’identificació i d’homenatge a la gent d’abans i no una disfressa totalment allunyada de la nostra tradició.

187

La gaiata, la dona castellonera i gaiatera Autora: Dunia Gormaz i Campos

Carrossa del Pregó de 1979, Reina Carmen Peña Forcada

És evident que la dona té un paper fonamental en el desenrotllament de la festa castellonera i tot el que representa. No obstant això, el seu paper va molt més enllà de l’immens honor de representar a una comissió, siga com a Madrina, Dama, Col·laboradora o com a cada vegada més freqüentment, Presidenta, sense oblidar la gran oportunitat de les afortunades de representar any rere any, a la nostra benvolguda ciutat. Formar part d’una comissió és una experiència molt gratificant, ja que et permet, no sols conèixer la festa de la manera més vivencial possible, sinó aprendre d’ella, de les nostres tradicions i de la nostra cultura més arrelada. Cada vegada, són més les dones que desenrotllen tot tipus de càrrecs dins de les comissions de sector, dones que treballen per i per a la festa, braç a braç amb la resta de comissió per a fer les nostres festes, cada dia, un poc més grans. Basant-me en la meua experiència personal, puc dir que tots i cada un dels càrrecs que he ostentat, m’han aportat alguna cosa nova, per tots i cada un guarde un especial afecte. Des de Portaestendard a Reina de les festes, perquè cada dia que eixia al carrer i representava a la meua comissió i a la meua ciutat sentia un orgull que no puc pràcticament ni descriure amb paraules. Per a mi el pas per la gaiata ha sigut una escala de recompenses. En cada escaló m’esperava una prova, en cada escaló augmentava l’exigència, l’esforç i l’aprenentatge, però sens dubte, quan aconseguia pujar un a u, cada escaló, la recompensa era tan gran que les forces per a continuar pujant eren cada vegada majors.

188

Articles

Encesa de gaiates

Ofrena de Flors, 1948

Ofrena de Flors, 2015

Este camí, crec que m’ha ajudat a aprendre i valorar la festa com es mereix, a conèixer i estimar totes les coses bones i les menys bones de la festa. Però, per damunt de tot, m’ha ajudat a valorar a tota la gent bona que et trobes, totes eixes persones que t’animen a continuar pujant l’escala i les que et tendixen la mà quan entropesses. Tots els que sou castelloneros m’entendreu, perquè compartim la mateixa admiració per la festa i tots aquells que la formen. La gaiata és una gran família en què tots i totes tenen una funció que dur a terme, un treball en equip que, una vegada acabat, es convertix en un bé col·lectiu. Però no sols hi ha les dones que la representen, les que són el rostre visible de la comissió junt amb els seus inseparables acompanyants. Darrere de cada col·lectiu sempre hi ha grans dones que posen tot de la seua part perquè la festa cada any siga millor, perquè cada gaiata tinga la millor presentació, el millor monument, el millor llibret, les millors representants... Elles, totes eixes cares anònimes que donen tant a canvi de tan poc. Iaies, mares, ties, amigues, conegudes... aquelles que sempre estan ací i que mai demanen res a canvi, per a mi i crec que per a tots nosaltres, indispensables. Per això, sempre haurem de donar-vos les gràcies per fer, amb el vostre sacrifici, que cada dia siguem millors, que les coses isquen avant i que ens sentim orgullosos de pertànyer a una comissió.

189

JOAQUÍN RAMÓN PITARCH

ABOGADOS Carrer Gobernador, 2 - 3er B 12003 Castelló de la Plana Telèfon: 964 72 44 56 Fax: 964 237 904

DESPATX BENICARLÓ

Complex Comercial Benicarló, Local B-6

190

Articles Proclamació i imposició de bandes de la reina de les festes de Castelló de la Plana Autor: Miguel Angel Mulet Taló Gaiater de l’any, Volaoret d’or i Fadrí d’or honorífic Inici estes notes cronològiques sobre la Proclamació i Imposició de bandes de les Reines de les Festes de Castelló amb gran il·lusió i agraïment a la Gaiata 1 per haver-me possibilitat l’ocasió de, amb este “repàs”, recordar bells episodis de la meua “vida magadalenera” i per haver confiat en mi per a este menester. Però amb un profund pesar i responsabilitat al saber que havia segut encarregat en principi al nostre benvolgut D.Jose Prades. Amb el seu permís, lector, a ell dedique este treball i espere que des d’on estigue m’ho aprove. “El 23 de febrero de 1945 a prácticamente diez días de empezar la semana de Fiestas, tuvo lugar en el Teatro Principal de Castellón la primera y solemne Proclamación e Imposición de Bandas a la Reina de las Fiestas Srta. Carmen Abriat, siendo alcalde D. Benjamin Fabregat quien además de imponerle la banda regia, le dedicó unas preciosas palabras….” Així començava una aventura que s’ha repetit any rere any, amb diferents protagonistes, en diferents espais i dates, amb diferents entorns i formats, però sempre amb el mateix fi, proclamar als quatre vents que Castelló de la Plana torna a tindre una excepcional dona que representarà a la nostra ciutat durant tot un any. Al llarg dels següents folis, anirem fent un repàs cronològic de fets, variacions i anècdotes. Per descomptat que no estan tots, que ningú s’senta oblidat, este article és la pedra de base perquè tot aquell que vullga aportar alguna anècdota, dada o comentari ens ho faça saber, remetent-ho a mulet.talo@gmail.com perquè en successius treballs podem incorporar-los. Un any després també a finals del mes de febrer es repetia l’acte, donant-li una programació de dos parts, la primera durant més de 30 anys es dedicaria a una actuació musical o de dansa. En aquella edició de 1946 va ser la Banda Municipal de Castelló la que amb la batuta del recordat mestre Felip va donar la nota cultural. En aquells anys era President de la Diputació Provincial Jose Maria Mira de Orduña i va tindre a bé cedir un magnífic butacó de la família per a aposentar a les nostres reines en el noble escenari del Teatre Principal, i aquella iniciativa es va convertir en tradició, enguany 2016 hem tornat a veure tan règia butaca (categoria que li ha donat el que en ell s’hagen assentat setanta Reines i més de quaranta Reines Infantils) en l’escenari de la proclamació de la nostra volguda Carolina Tàrrega com a Reina de les Festes. I vegen el que són les coses, com pot afectar la vida d’un poble els factors meteorològics! En 1948 i, a pesar de ser un acte en un recinte tancat, donada l’expectació que generava en el carrer, durant més de dos hores la Junta Central va estar deliberant amb alguns membres de la corporació municipal la possibilitat de suspendre-ho

191

per les fortes pluges del dia. No obstant, a Mensin Jordan li va ser imposada amb total solemnitat la Banda per l’alcalde, en un teatre totalment abarrotat de gent. La solemnitat i la forta concurrència de públic van ser una constant en aquella i posteriors èpoques, de tal manera que en la convocatòria de l’acte s’advertia que el pati de butaques només seria ocupat per Sres. i Srtes. fent romandre de peu en el corredor perimetral als hòmens. Quin no seria l’interès, que per exemple sabem que l’any 1955 les entrades per a la Proclamació i Imposició de bandes de Guillermina Martí van aconseguir el preu de 40 ptes. en pati de butaques i 15 ptes. en “corredor de peu”. Així i tot, ple total. La Imposició de Bandes de les nostres Reines mai ha deixat de ser un dels esdeveniments socials de major rellevància en el calendari anual de Castelló. Una altra de les característiques pròpies d’este esdeveniment, era, sobretot en el passat segle, l’intent de sorprendre i magnificar l’acte amb un excepcional escenari, ocultat fins a l’últim moment. En 1950 es va incorporar una majestuosa Gaiata com a fons, o en 1952, any de la commemoració el VII Centenari de la Fundació de la Ciutat, a l’obrir-se el teló, es van veure sorpresos tots els assistents per una monumental pica de “flors” composta per més de 90 dames dels sectors. U, i és de justícia dir-ho, dels responsables de més escenaris de la història de les imposicions, va ser Rafael Guallart, qui ajudat per les Brigades Municipals i assessorat pels Tècnics de l’Ajuntament, any rere any omplia totes les expectatives. L’esquema general de l’acte en aquells primers actes, va patir poques variacions i consistia en una primera part cultural, música o dansa i una segona de Proclamació i Imposició de bandes, en esta a més de la cerimònia pròpia es desenrotllaven una sèrie de parlaments. Per part de l’Alcalde i d’algun invitat “de postí” que pronunciava el que llavors es va denominar “Pòrtic de la Festes”. En este sentit, al llarg de tots estos anys d’història trobarem detalls singulars que van donar un especial atractiu a l’esdeveniment, els assistents a l’acte de l’any 1956 sempre recordaven el màgic moment que es va crear quan en el moment d’imposar la banda a Maricarmen Agramunt, el conegut Clemente Porcar va recitar un vibrant “Pregó”. Igual que molts dels presents no podrem apartar de la nostra retina, els nostres sentiments i la nostra ment el “Bolero d’Ampareles”, Ampareles Pavia, tan exquisida, sorprenent i encertadament interpretat junt amb César Agut en la seua Proclamació l’any 1992.Y seguint amb sorpreses en escena, l’esforç de les brigades, de Guallart i dels Srs. Blasco i Romaní en aquell moment Enginyer i Arquitecte municipal respectivament, es va veure gratament recompensat al veure la cara de sorpresa del públic quan al pujar el teló va aparèixer com a fons de l’escenari una espectacular font lluminosa. Motiu que es repetiria vint-i-cinc anys després, en una Imposició de Bandes en la Pèrgola amb dos majestuoses fonts en els extrems de l’escenari obra de Pepin Marco asesorat per Emilia Valls i baix les ordes de l’entranyable castellonero, i en aquell moment membre de la Junta Central, Manolo Castellano. Experiència que es repetiria per última vegada en una Imposició de Bandes l’any 1994 amb una monumental font en l’interior de la Pèrgola acompanyada de música clàssica, que va ser el pòrtic del regi passeig de Lorena Sánchez pel centre de la sala fins a un escenari que com a fons oferia la Gaiata de la Ciutat, acompanyada a més de per nombrosíssim públic, per la pràctica totalitat de les 50 Reines de les Festes de Castelló i per les afectuoses, càlides i erudites paraules del sempre recordat periodista i medalla de les festes Paco Pascual.

192

Articles Anècdotes, cents… Marito Ribes l’any 1959 al ser proclamada Reina serà l’única de tota la història viscuda per les nostres reines que podrà dir que a ella li van imposar la banda dos autoritats al mateix temps, l’Alcalde José Ferrer i el 2n tinent alcalde i pare de la mateixa Rafael Ribes Pla. Anècdotes i singularitats pròpies. Si hem vist i viscut la voluntat de connectar les nostres festes i els seus actes amb la realitat nacional i internacional, també hem defensat permanentment el nostre “orgull de genealogia”. Es pot oferir un esplèndid recital musical, però ho farà més entranyable el fet de que el cantant siga el volgut baríton Pepe Baeza interpretant cançons amb lletra de Bernat Artola i música de Pepe Godes, com va ocórrer en la Imposició de Mercedes Ferrer l’any 1961.

1961

1962

El nostre país intentava incorporar-se a la modernitat d’Europa i del món, finalitzant aquell període d’autarquia que s’iniciara en el 39. Fins el més insignificant dels detalls volia estar en eixa onda. I així va poder viure la seua proclamació Mª Antonia Martinez-Mata amb una actuació de la cantant Lita Torrelló que acompanyada per l’orquestra d’Alejandro Garcia va incorporar a l’acte la “música moderna” amb cançons de l’època. El primer any del president Jose Climent LLorca, va tindre inclús una aposta-risc major, fent botar la polèmica en 1964 als peus de Mari Carmen Ejerique i enfront de tot l’aforament del Principal, amb un escenari de clara connotació nacionalista i amb una primera part musical on el cantant-autor valencià Raimon, vestit a l’ús del seu rol i no al de l’acte, va traslladar el seu missatge reivindicatiu. Dies després i en la mateixa línia, els castellonencs disfrutarien en les visites de sector de la Reina i Dames, dels “Diables de Sitges” autèntic antecedent del que ara és la “Nit Màgica” de Xarxa, que amb el seu San Roro al cap és tan celebrada any rere any. La celebració del XXV aniversari de la recuperació de les festes fundacionals, l’any 1969, a més de l’Hostal del Vi o el Cós Multicolor va aportar una important novetat en l’aspecte de representació. Apareix la figura de la Reina Infantil i amb ella un altre acte de Proclamació i Imposició de Bandes. La de la guapíssima Mercedes Dolz Nicolau

193

1969

es va desenrotllar com sempre amb una gran brillantor en el Teatre Principal. La de la nova “reineta” que va ser Asunción Adsuara Segarra, néta del creador del Pregó, Manuel Segarra Ribes, va tindre lloc al teatre-cine Sindical, replet de xiquets que van escoltar la simpàtica exaltació de la Reina Infantil de Carles Murria i van disfrutar molt en la segona part amb música de l’estudiantina, il·lusionistes i titelles i inclús amb balls locals interpretats per xiquets. Aquell inici arreplegava perfectament l’esperit del que amb el pas del temps s’ha desvirtuat sobre manera. La Reina Infantil representa als xiquets de Castelló, assistint als actes de xiquets, amb autèntica espontaneïtat, gràcia i simpatia infantil, la qual cosa és difícil de compaginar amb actes de forta formalitat representativa que haurien d’estar reservats exclusivament per a la Reina de les Festes, evitant així traure del seu ambient als xiquets, exigint-los un comportament impropi de la infància que els fa patir innecessàriament, a ells i als que els estan acompanyant. Seguíem incorporant-nos a la modernitat i Mª Teresa Dolz va poder disfrutar en la primera part del seu dia de Proclamació, amb una actuació del llavors ja prestigiat Fernando Nadal acompanyat, ni més ni menys que pels “Humils”. La Imposició de Bandes de 1971 va suposar un autèntic i espectacular canvi per al dit acte, per a les festes, i inclús per a la societat castellonenca, aquell any baix el Regnat de Maria Melchor i amb motiu d’este acte s’inaugurava formalment el recinte de La Pèrgola, permetent una major assistència de públic i l’ús de les noves aportacions tecnològiques en llum i so. Nou recinte que amb el pas del temps revelaria les seues importants carències, però que ha sigut referent i ha omplit de contingut la vida i activitat d’un importantíssim nombre de generacions de castelloneros i castelloneres, del que a partir d’eixa època es anomenaria “el món de la festa”. Aprofitant este dràstic canvi d’espai escènic, també es va invertir l’orde de l’acte.

194

Articles La primera part es va reservar a la Imposició de bandes i exaltació de la dona per part de l’alcalde i/o d’una personalitat de prestigi sociocultural. I en la segona una gran actuació, aquell 1971 va ser el famós Ballet Espanyol de Maria Rosa el que va delectar el públic, ballet que repetiria actuació en 1977 en la imposició de Clorinda Basco acompanyada de les seues dames Quiquina, Dolo, Pilar, Mamen i Mayo. Però……“No és or tot el que lluïx”, la divertida Tonibel Albert en aquell moment Dama de la Gaiata núm. 7, ens recorda amb alegria i picardia com l’any de la guapa i simpatiquíssima Maria Teresa Beltran Segarra a l’hora d’alçar-se per a rebre-la en escena, se’ls enganxaven les faldes en els taulers de la graderia en què s’aposentaven darrere de la butaca real i que gràcies a la seua bellesa i els seus trages de castellonera no es podia veure pel públic assistent. I també ens compte el somriure i acudits que generaven els comentaris i interpretacions dels músics de la Banda Municipal, ubicats per a l’ocasió davall de la comentada graderia provisional o millor dit davall les “anques” de les dames de sector de les nostres gaiates. Espanya ja disfrutava d’un règim democràtic, encara que els ajuntaments encara no s’havien renovat. 1979 va ser l’any de l’autèntic canvi, també en la festa. Baix el regnat de Carmen Peña Forcada i el regnat infantil de Marisa Folch Ferrer, el ja desaparegut Miguel Mulet Ortiz, tinent d’alcalde amb Vicente Pla i President de la Junta Central, inicia el camí de la “popularització” de les festes, traient el màxim d’activitats possibles al carrer i a la Plaça Major i imprimint a tots els actes oficials eixe nou to, que ja havia practicat com Prohom de la Germandat. I va ser l’any de la revisió debatuda del fons i les formes de les festes de Castelló. A instàncies del mateix Miguel Mulet, l’Ateneu, llavors presidit per Luis Prades, organitze el Primer Congrés Magdalenero, obrint les seues sessions en l’Ajuntament a tot aquell que volguera aportar quelcom a la consolidació de l’essència de les nostres festes i a l’evolució de les seues formes. No obstant això, en aquell primer Congrés es va parlar de quasi tot i es van llançar noves propostes, però tant en este com en els següents congressos, ningú va qüestionar l’acte de Proclamació i Imposició de Bandes en el format que amb les seues variacions continua mantenint fins a la nostra època. Encara que la Proclamació de Maria José Peña seria el 24 de Febrer de 1980 en la Pèrgola, amb un escenari que fruit de l’artista local Francisco Vidal Serrulla, va estar infestat de gaiates de mà, flors i símbols magdaleneros. En les albors de l’hivern de 1979, Maria José va ser la primera Reina que junt amb les seues dames i el nou alcalde democràtic Antonio Tirado es va presentar al poble de Castelló des del balcó principal de l’Ajuntament, davant d’una il·lusionada i admirat gentada que amb música va celebrar aquell esdeveniment. L’escenari típic de La Pèrgola amb el rètol lluminós MAGDALENA 1982 sobre la grada (ja amb cadires) que acollia a totes les dames de sector i que abrigaven la Reina i la seua Cort, despediria a una altra de les personalitats de les nostres festes, Manuel Sanz Blanco, afectuosament dit “chaquetón”. Ell havia organitzat i polit el protocol dels actes oficials des de 1945, alhora que havia “assessorat i controlat” el comportament de les nostres reines i les seues Corts en tots i cada un dels actes en què representaven a la nostra ciutat. En eixos anys i també aconsellats per ell, la Proclamació de la Reina de les Festes se feia al dissabte a la nit. Ella pujava a l’escenari del braç de l’Alcalde i les

195

seues dames ho feien del braç dels Tinents d’Alcalde. L’endemà, diumenge i al matí, perquè es considerava l’horari adequat per als xiquets, es feia el propi amb la Reina Infantil, però esta vegada eren el President de la Junta i alguns membres de la mateixa els que les acompanyaven fins a l’escenari, això si d’una forma més distesa. Aquell 1982 el jove grup castellonenc “Cordes i Veus” va omplir l’atmosfera de la pèrgola de boleros i peces llatinoamericanes i va posar el “toc musical” als peus de la Reina Paloma Crespo. Marta Gallén Peris, guapa, simpàtica i amb un particular i genial caràcter que connectava amb tot el poble, va ser la protagonista d’un altre dels importants canvis de l’acte que estem estudiant i analitzant cronològicament. 1984 va suposar el final del Certamen Literari, però la Junta de Festes, l’Alcalde i el poble de Castelló volien mantindre la Flor Natural, així que Marta va ser la primera Reina que va entregar el dit guardó al poeta premiat en el seu acte de Proclamació i Imposició de Banda i que en aquella edició va ser el volgut Vicent Pau Serra i Fortuño, poeta llorejat que anys més tard escriuria el text del Pregó Infantil recitat en l’actualitat i que escoltaria emocionada la seua filla Andrea Pastor Gallén com a Reina Infantil del 2004. 1988 va ser l’any del gran canvi. Naixia la Fundació Municipal de Festes i la “Junta de Festes de Castelló”. Després d’uns polèmics anys i amb el consens dels partits polítics, així com de tots els “col·lectius festers”, encara que amb algun inconvenient de l’Interventor i Secretari municipal, es materialitza la despolitització de la festa, a l’assumir la presidència una persona vinculada als col·lectius i no un regidor de l’Ajuntament, sent el primer “President de la Junta de Festes”, Tian Pla Colomina, qui durant dos anys i amb un extraordinari equip de persones, van renovar i van enfortir les nostres festes… encara que tampoc van tocar l’essència de la Proclamació de les Reines. En l’anecdotari sempre constarà que la dècada dels 90 consolidava i abandonava detalls com el de que les cadires que les Dames de la Ciutat utilitzaven en l’escenari i que tenien gravat l’escut de la ciutat, els era regalada al finalitzar la setmana festiva. Detall que també havien disfrutat en els setanta les Dames Infantils de la Cort Real, cadira que en algunes ocasions també s’utilitzava en la carrossa del Pregó. Esta dècada sí que estaria carregada d’importants canvis en la filosofia, estructura i espais de la Imposició.

196

Articles El cinquanta aniversari de la recuperació de les festes va ser celebrat en 1995 amb tots els luxes per una “Junta de Festes” que sota la presidència de Juanjo Pérez Macián, es va entregar en cos i ànima perquè tingueren la major esplendor. La Reina del cinquantenari va ser la néta de Pepito Garcia, Alejandra que amb la seua simpatia va conquistar el cor dels castellonencs. La seua Imposició de Bandes seria l’última que es va celebrar la setmana abans de les festes. A partir de 1996 la Proclamació i Imposició de Bandes de la Reina es faria com a inici del calendari festiu, en el mes de setembre o octubre de forma i manera que la Reina podria lluir la Banda durant tot l’any en aquells actes tant en la nostra ciutat com fora d’ella als que estiguera invitada de forma oficial. A partir d’eixe any l’acte es reduiria a l’estrictament protocol·lari. Coincidint amb l’esperada compra i rehabilitació del Teatre Principal per a la ciutat per part de la Generalitat Valenciana, durant quatre anys la Imposició de Bandes es va desenrotllar en la Sala d’Actes de la Cambra de Comerç. Recorde perfectament (llavors era tinent d’alcalde delegat de festes de l’equip de govern) la important pressió que vam fer perquè l’empresa constructora i l’arquitecte director accediren que dos o tres de les butaques centrals de cada fila del pati de butaques, es pogueren desmuntar, donant la possibilitat de fer un corredor central que permetera accedir a l’escenari del Teatre Principal adequadament i amb total solemnitat a la Reina el dia de la seua Proclamació. Des d’eixe moment, amb l’alcalde Jose Luis Gimeno desapareix de la Proclamació la figura del Mantenidor sent exclusivament l’Alcalde i el President de la Junta de Festes els que complimenten amb els seus elogis de les noves reines i despedixen a les ixents. L’any 2000 es commemora el 750 aniversari del trasllat de la ciutat de la muntanya al pla. I la Imposició de Bandes de Begoña Fabra Betoret, néta del què va ser gran alcalde de Castelló Carlos Fabra Andrés, es desenrotlla ja en el restaurat Teatre Principal. Detalls mil…. en l’última dècada apareix també la figura del “coixiner” donant este nom a una persona relacionada personalment amb la Reina, que, sense ella saber-ho, serà la que ubique el coixí davall els seus peus cada vegada que s’aposente en la règia butaca. Estem ja en les portes de la celebració de la nostra setmana gran, i fa escassament uns mesos, en la tardor del 2015, la primera dona en la història que ha sigut alcaldessa de Castelló, Amparo Marco va traslladar les paraules d’afecte del poble de Castelló a la nostra actual Reina, Carolina Tárrega. Mantenint la tradició que iniciara l’Alcalde Gimeno i el seu equip, consensuada amb la Junta de Festes i la Gestora de Gaiates, d’imposar també la banda acreditativa de Cortl de la Reina, a les Dames de la Ciutat, a la representant de la Reina Violant´ d’Hongria, així com a les deneu Madrines de les Gaiates. ...”Así continua una aventura que se ha repetido año tras año, con diferentes protagonistas, en diferentes espacios y fechas, con diferentes entornos y formatos, pero siempre con el mismo fin, proclamar a los cuatro vientos que Castellón de la Plana vuelve a tener una excepcional mujer que representará a nuestra ciudad durante todo un año”.

197

198

Articles El Pregoner de les festes de la Magdalena Autor: Vicent Montolio i Beltrán Pregoner a l’any 2007 Quan els clarins fan sonar la marxa de la ciutat tots ens imaginem algun moment de gran importància per a Castelló. A tots ens ve a la memòria moments com la imposició de bandes a les Reines de les festes o el cant del Pregó anunciador de les festes de la Magdalena. Les notes de la marxa de la ciutat son part de la òpera la Filla del Rei Barbut de Matilde Salvador, filla predilecta de la nostra ciutat. Una obra que va ser estrenada oficialment al teatre Principal de Castelló al 1943, encara que en privat es va estrenar en 1939. El llibret d’aquesta òpera està basat en els personatges del Tombatossals de Josep Pasqual Tirado i és de Manuel Segarra RiVicente Montolio bés, un boticari castellonenc que junt a altres amants de les tradicions com Carlos G. Espresati, Manuel Vellón Bellido, Carlos Múrria Arnau, Antoni Pascual Felip, Eduard Codina Armengot, Lluís Sales Boli, o el propi Bernat Artola i Tomàs, formaren el que diem un grup de sabuts que, en les tertúlies entre el bastidors de la farmàcia, eren coneguts com la colla de Ca Segarra. I tots ells van inventar eixe espectacle d’art llum i bellesa, festa la més senyera i senyora de les festes marceres de la Magdalena: EL PREGÓ. Un espectacle en el que el Pregoner amb versos de Bernat Artola anuncia les festes de la Magdalena. El cas es que el Pregó va nàixer amb la intenció de ser un museu vivent on tinguera cabuda entre altres: la nostra somniada mitologia, la història, els costums i tradicions, el folklore, la festa, els oficis, ... és a dir, una mostra costumista per gaudir del passat i present de Castelló, i aparador dels pobles i de les seues comarques. I a ben segur que aquella colla de Ca Segarra ni tan sols eren conscients de que estaven fent història, però gracies a ells heretarem un dels actes més representatius de la setmana de Magdalena, ni més ni menys que la desfilada que obri les festes. Efectivament el Pregó sempre s’inicia amb la representació de la Mitología, la del Tombatossals, precisament els personatges amb els que s’inspirà la opera de la Filla del Rei Barbut. Això demostra que tot al Pregó esta interrelacionat, tot te una connexió i res és gratuït en la seva escenificació. El que Segarra Ribés va voler és re-

199

presentar la història de la ciutat de Castelló des de els seus orígens mitològics al inici de la cavalcada del Pregó. Hui en dia és la Colla del Rei Barbut la gran protagonista d’aquesta part mitològica que mostra els personatges de Josep Pascual i Tirado. Com que les nostres festes son fundacionals, a la Cavalcada del Pregó la referència històrica es fonamental. D’ací que al Pregó mostrem part del nostre passat amb desfilades de Jueus hui en dia representats per la AC L’Aljama, els Moros i Cristians recordant al exercit de Azey- Muley, que amb files a ritme de tambors i timbals omplin els carrers de gran colorit gracies a la AC de Moros d’alqueria. Tan mateix recordem la conquesta del Regne de València i la fundació de la nostra ciutat amb les tropes cristianes dels Cavallers del rei Jaume I, junt a la seva esposa Na Violant i les Dones de Companya. Son els Cavallers de la Conquesta els vertaders protagonistes de la part Cristiana per a recordar que fou el Rei Jaume qui atorgà la Llicencia del Trasllat de la ciutat un 8 de setembre del any del senyor de 1251. Certament la Cavalcada del Pregó es d’una plasticitat atabaladora, una perfecta simbiosi entre historia, cultura i festa. Per això també la província sempre ha estat present a les festes de Castelló i en concret al Pregó, doncs Segarra Ribés va voler també recrear en la cavalcada totes i cadascuna de les comarques de la Província de Castelló. De manera que en la desfilada es mostraren les artesanies, el folklore, els oficis i les costums que enriqueixen la geografia provincial. La última part de la cavalcada, està dedicada a la ciutat de Castelló. La ciutat que ve de l’antigor sense oblidar els seus orígens, mitològics o històrics, i que després de rebre l’homenatge de la Provincia i d’altres ciutats germanes, mostra les seves millors gal·les. En aquesta darrera part recordem com la ciutat es dividia en partides, també la ciutat mostrarà al públic els seus oficis, les seves costums i tradicions com les piques amb flors portades per castelloners que, se ofrenaven als sants patrons de la ciutat en els seus altars de la catedral de Santa Maria i la canastella de la ciutat que després serà ofrena per a la Mare de Deu del Lledó. Tots estos elements, ja en el final de la cavalcada recorden un Castelló del passat al que el Castelló del present fa homenatge en aquestes festes Magdaleneres convertides ja en el patrimoni d’una ciutat que amb el Pregó també mostrarà orgullosa el seu folklore doncs els grups de danses son part fonamental de la cavalcada. I així es remata el Pregó, amb la part que ens es més propera, la que reflexa la nostra ciutat i terme, amb les comissions de sector i tancant la desfilada la meravellosa carrossa amb la Reina de les festes i la seva Cort d’Honor. EL PREGÓ i EL SEQUIER MAJOR Però no podíem acabar aquest relat sense un personatge fonamental, necessari per necessitat. Si esta és la cavalcada del Pregó caldrà tenir un Pregoner. De fet el Pregoner, que representa al Sequier Major cantarà amb veu clara i potent, i després de que sonen les notes de la marxa de la ciutat, el text del Pregó que es obra de Bernat Artola, un altre d’aquells de la Colla de Ca Segarra. Cal dir que al principi el text era de Carlos G. Espresati, que era en castellà i que tenia una estructura molt diferent. Una estructura i un text que no era suficient per a anunciar unes festes com les nostres. Este Pregó es va llegir sols dos anys per Manuel Vellón, i per tenir una idea el Pregó de Espresati venia a dir:

200

Articles De orden del señor alcalde se hace saber: que mañana al amanecer comenzarán las fiestas de Castellón y quien escuche este Pregón sabran lo que han de ser... I seguia dient coses com: Como todos los años, iremos muy temprano de romería a la ermita de Santa Magdalena bendita. No cal recordar-lo complet, però si cal dir que aquest text en 1947 es va substituir per el de Bernat Artola, l’actual. La raó d’aquest canvi caldrà trobar-la en el fet que el text d’Artola son quatre dècimes encadenades i el de Espresati no guardava cap estructura. També per la llengua (el de Bernat en valencià). Però segurament la raó més important siga la qualitat del text de Bernat, la seua referencia als orígens de la ciutat i a l’orgull de pertinència i a la genealogia El pregoner, que en un principi anava en la mateixa carrossa de la Reina escortat pels sequiers anirà ara ja a cavall, engalanat per a la ocasió i precedit pels clarins de la ciutat que entonaran les notes de la Marxa de la Ciutat. Que com ja s’ha dit al principi son part de l’Opera La Filla del rei Barbut. El pregoner és per tant una figura clau en la cavalcada. I durant ella disposa d’uns punts concrets on entonar els versos i anunciar la festa castellonera. Estos llocs han canviat amb el pas del temps, ja que el recorregut del Pregó no ha sigut sempre el mateix. Actualment el Pregó es cantat en: Forn del Pla (carrer Sant Roc); El Toll (Plaça Mª Agustina davant de l’església de la Sang); Plaça Cardona Vives (enfront del monòlit dedicat a Manuel Segarra, creador del Pregó); Plaça de la Pau (cantó carrer Major); Porta del Sol (davant de la llotja presidencial) i finalment en la avinguda del Rei, (enfront del monument al Rei En Jaume I i dedicat especialment a la Reina de les festes). Des del primer any de la cavalcada del Pregó fins al dia de hui, molts han estat els castellonencs que han representat la figura del sequier Major. En els darrers anys ha estat costum que anualment anara canviant la persona que representava al Sequier Major. Així a l’any passat, en 2015, va cantar el Pregó Fernando Vilar, i anteriorment Pedro Quiralte, Miquel Martín, Vicente Ballester, Manolo Amat, Ignacio Fernandez, Alfonso Alberto, Josep Miquel Francés, Vicente Montolio, Juan Cabedo, Agustín Mon, Mauro Fabregat, Toni Selma, Luis Viciano, Pepin Martín, Joan Prades... i tants altres castellonencs de soca Fernando Vilar mereixedors d’aquest privilegi.

201

Miguel Martí

Agustin Mon

Però també cal dir que durant molts anys han estat diversos els Pregoners que han cantat els versos de Bernat en repetides ocasions. Així a mode d’exemple cal recordar a Manuel Vellón, ja mencionat anteriorment, i a il·lustres castellonencs com Miguel Tirado Aicart que cantava com a baríton a la coral d’«Educación i Descanso» de Castelló, que dirigia Josep de Sanmillan i Arquimbau. Tercer pregoner de la història de les festes de la Magdalena i el que va cantar el Pregó, de Bernat Artola, des del 1952, any del setè centenari de la fundació de la ciutat de Castelló, fins al 1957, és a dir en sis ocasions. Com anècdota cal recordar que Miguel Tirado Alicart la reina de les festes del 1952, Amparo Fabra Gasset, va demanar a Tirado que li cantara el Pregó uns moments abans d’iniciar-se la cavalcada, perquè mai no l’havia sentit complet. Altra curiositat: a l’any 1964 Miguel Tirado va cantar el Pregó a la ciutat de Segòvia, amb motiu d’un viatge de la coral de “Educación y Descanso” de Castelló. Durant quatre anys el va cantar Carlos Miguel Pascual Pérez, Pregoner entre els anys 1963-1966, i huit vegades en 1973, en 1979-1982, en 1984-1985 i en 1995 el va cantar Juan José Seder Sos. El Pregoner sol ser un castellonenc, que per la seua vinculació amb la festa, les tradicions o la cultura és escollit per a representar aquest paper tan important en la Magdalena. Tots els fins ara mencionats, i molts altres que no apareixen en este article ho han demostrat i per a tots ells ha estat un privilegi carregat d’emocions. Així per exemple li va passar a Antonio José Gascó Sidro, qui va ser Pregoner cinquanta anys després que el llegira, per primera vegada Manolo Vellón. Dos diferències entre ambdós. El primer va recitar versos de Carlos G. Espresati, des de la carrossa de la Reina Carme Abriat. El segon, el pregó de Bernat Artola i com ho han

202

Articles

Miquel Soler Barberà

fet la resta dels pregoners a cavall. Conta Xelo Pastor (organitzadora del Pregó eixe any) que Gascó va emocionar-se al llarg del recorregut en diverses ocasions. Tant quan el va llegir en el cantó de sa casa, com quan el va recitar davant de l’alcalde i molt especialment davant d’Asunción, la viuda de l’ ànima pater de la cavalcada, en la tribuna d’autoritats. I contà també que va ser molt emocionant l’homenatge a Manuel Segarra Ribés enfront del pergamí de pedra commemoratiu que es va encarregar a l’escultor Álvaro Falomir i que va ubicar-se en un extrem de la plaça Cardona Vives, orientat cap al lloc on va estar la farmàcia on va nàixer la Cavalcada del Pregó. La relació de Pregoners es immensa i efectivament en aquest article no estan tots. Però de qui no ens podem oblidar es de Miquel Soler Barberà, un altre component de la rondalla Els Llauradors, castellonenc molt vinculat a les festes i tradicions i qui va cantar el Pregó tretze vegades. Soler va ser durant molts anys també un mestre per molts altres pregoners, un fet que també per a ell suposava una gran emoció, sobretot quant era cantat per qui havíem estat els seus alumnes. Segur que si preguntem a cada pregoner seran diferents els motius pels quals s’emocionen al hora de cantar-lo, però sempre està el fet primigeni: El Pregó es molt més que un discurs literari que hom pronuncia en públic amb ocasió d’una festivitat o celebració. El nostre Pregó és un crit de festa, és música i dansa, és reconeixement i estima, és tradició. El Pregó és part consubstancial de Castelló. A tots els pregoners que he fet referència en aquest article i a altres que no he mencionat, gràcies per haver-nos anunciat que ja el dia es arribat de la nostra Magdalena. Vítol!!

203

Sentiments d’un Pregoner Infantil Autor: Carlos Mon Breva Dissabte de Magdalena del 2002, Pregó, Agustín Mon, mon pare, damunt del cavall, cúmul de nervis a l’estomac. Per fi obri el Pregó per primera vegada, tot Castelló silencia per sentir la primera paraula; “PREGÓ” dita amb una veu ensordidora i potent com jo, el seu fill, no puc recordar-me de millor. Sabent que no mai podré ser objectiu encara se´m fica la pell de gallina i un calfred recorre tot el meu cos cada vegada que ho recorde; perquè jo estava el primer, al seu costat escoltant-lo i les llàgrimes eixint dels meus ulls admirant-lo i tremolant a la mateixa vegada, perquè dos dies després em tocava a mi, al Pregoner Infantil, cantar una versió d’allò mateix que estava fent el meu progenitor.

Carlos Mon Breva (Pregonero Infantil 2002)

Òbviament, tènia confiança en mi mateix, havia assajat durament durant tots els dies que havien passat des de que la Junta ens va oferir a mi i a mon pare que forem pregoners, però jo no tenia eixa veu. Tenia 10 anys i la por m’invadia a cada frase que estava recitant. “Quin Fillol oblidaria la rabassa maternal…” El recital continua amb veu imponent i tot l’esforç, els assajos, els caramels de clorat, que estaven roiníssims, les vesprades amb el benvolgut i admirat Miquel Soler s’esvaneixen al mateix temps que la por i el mal estar augmenten exponencialment. Dia després dia, anàvem a casa del Mestre Miquel, calfàvem la veu, assajàvem una i una altra vegada els nostres respectius texts, marcàvem les entonacions en fulls, jo inclús me l’escrivia per memoritzar-ho i mai perdre el fil. M’encantava estar dia després de dia junt a mon pare en casa de Miquel aprenent, millorant i

204

José María Prades Manzano (Pregonero Infantil 1984)

Articles

Alejandro Castellano Albert (Pregonero Infantil 2009)

sabent que, volent o no, sempre formaríem part de la història de Castelló, i més que ningú, ja que pare i fill érem el mateix any Pregoner i Pregoner Infantil de la ciutat, any en què es commemorava el 750 aniversari de la ciutat, i això no mai m’havia fet patir ni m’havia espantat, és més, encara tènia més ganes, però una vegada arribat a “… no volem límits estrets d’ambicions massa modestes…” ja tota confiança havia desaparegut junt amb les ganes, i a la fi arribà el colofó, el VITOL que tot Castelló crida orgullós de la seua ciutat. Al cap de dos dies, em tocava a mi, malalt i tremolant, però no per un virus, sinó per la por, la por a quedar malament, a oblidar-me, a no fer-ho tan bé com mon pare i… ja era el moment, tocava pujar al cavall, de qui tampoc mai m’oblidaré, ja que no va ajudar massa a que jo estiguera tranquil, peró vam eixir i va arribar la primera parada. Va començar el cerimonial de timbals i clarins entonant la Marxa de la Ciutat que dóna pas al Pregoner. En eixe moment, el temps es va parar, vaig vore a ma mare emocionada, mon pare al meu costat donant-me tota la seua força, orgull i valentia i a Enrique, mon tío, una persona que ha estat sempre ahí i que vull com si de la meua sang es tractara, i… el moment havia arribat, després de tant de patiment… PREGÓ!! Amb veu de xiquet però sense cap por, sense cap malaltia i amb la tonalitat més contundent que mai havia tingut jo en la veu, ja que estava rodejat de la meua família. Ja no tenia cap por, estava a gust damunt del meu cavall, estava confiat amb els meus pares al costat i estava orgullós de ser el Pregoner de tots els xiquets de Castelló.

Juan Vidal Bonet (Pregonero Infantil 2012)

A l’arribar l’últim VITOL, el que li vaig dedicar a la sempre Regina Infantil Andrea Renau, vaig saber que per sempre seria un dels dies més feliços de la meua vida, perquè sóc castellonero i perquè per a mi, la gaiata sempre serà el meu millor PREGÓ!

205

Records de festa Autor: Joan Josep Trilles i Font Com tots els anys, a Castelló, el tercer diumenge de Quaresma en escoltar la primera carcassa i el vol d’alba de la campana Vicent, anunciant que... ja el dia és arribat de la nostra Magdalena... els castellonencs sentim un tremolor per tot el cos, amanim el saquet amb la rua, ens posem el mocador verd al coll i marxem a per les canyes. Tot seguit buscarem on menjar la primera figa albardada amb una bona barreja, ens ajuntarem a Santa Maria, i després de la missa de romers, amb el so de la dolçaina i el tabal, marxarem amb sintonia cap a la Magdalena. Cada any, afermem així els nostres orígens, i ens retrobem, fidels, amb la nostra identitat com a poble. La romeria l’hem feta sempre i espere que també sempre la fem, però de vegades ha estat una passejada a peu, d’altres s’ha fet a ritme de cavalleries, quan no en camions i motocultors, sense oblidar tampoc el tren i l’autobús... Ara, però, vull centrar-me en un aspecte específic de la nostra tradició magdalenera; en concret, la forma de desplaçar-se des de Castelló fins a l’ermita el dia gran de la festa. Us en faré cinc cèntims de com els nostres avantpassats i nosaltres mateixos ens hem apropat al tossalet de la Magdalena. Després de la guerra trobem les penyes, que mantenien viva la flama de la festa, eren els borrasqueros que esmentava Pascual Tirado. Anar de borrasca era anar de festa tots plegats. El que tenia carro, quan s’arrimava la festa, li treia el llustre i el deixava ben polit. Anaven a les alqueries i tallaven branques i flors per a empolainar el carro on tota la família, la gent del carrer o la colla d’amics, pujaria per anar a la Magdalena. Ens conta José Juan Sidro que “carros tirats per majestuosos cavalls omplien els carrers. I en arribar la festa, el dia gran, el dia de la romeria, el carro i l’haca es convertien en protagonistes. Famílies senceres o colles de joves, engarlandaven el carro, amb matissa, papers de colorins i algunes flors, aparellaven l’haca amb les seues millors gales i, amb sana porfídia enfilaven el camí de la Magdalena”.

Fiesta Revista grafica

206

Aquells carros engalanats i ben aparellats van estar testimoni de la coneixença de moltes parelles. Al carro de l’avi Pepe es van conèixer els meus pares... Si els tarongers de les par-

Articles

Carros engalats Magdalena 1943

tides del terme pogueren parlar, ens contarien belles històries d’amor que van escoltar en passar els carros pels camins. A poc a poc, el motor anava substituint la tracció animal i eixa evolució també es podia veure a la romeria. Em conta mon tio Paco que hi havia gent que llogava un camió, així ho feia la seua Penya Carpanta fundada l’any 1944 al voltant dels germans Campos al carrer del Degà Martí. Un grapat heterogeni de gent però que s’avenien molt i tenien el seu cau de reunió al desaparegut quiosc Martínez del passeig Ribalta. Aquesta colla, dues setmanes abans de les festes, s’aplegava a la rambla del riu per a fer baladre. Primer, com cal, esmorzaven a la Venda del Borriolenc i després amb el baladre collit, feien punta al maset de Roberto Llorens, on confeccionaven boniques cintes per guarnir el camió. Jornades preparatòries de la gran festa, feinades que resultaven més mengívoles perquè estaven amenitzades per l’acordió de Manolo Arrufat.

Carro Juan Trilles Magdalena 1952

Camió anys 80

207

Al camió de la colla Carpanta, i em sembla que també als de les altres penyes, mai no faltaven les xiques. Els xics de totes les penyes ho afirmaven ben orgullosos... A les passatgeres femenines, amb innocència, sempre els semblava que el conductor del camió era poc expert en la cosa de conduir el vehicle, ja que les frenades eren contínues. Els xicots aprofitaven les sotragades per poder pegar-se uns refregonets amb les xiques... El xofer novell tenia propina per cada frenada efectuada. En aquells anys és quan va començar el costum d’engalanar carros i camions, una tradició que es va mantenir durant les dècades següents. La gent preferia anar pujada que a peu i com que la festa era grossa, tothom anava amb la roba del diumenge, amb les millors vestimentes, ben mudada.

Joanjo Trilles · Magdalena 1964

Recorde que de ben menut anava a la Magdalena amb els meus pares. Un amic de mon pare tenia un camió i el dia de la Romeria l’engalanava amb branques de baladre i marxàvem fins a l’esplanada on deixàvem el camió i passàvem el matí. Però no recorde anar vestit de llaurador ni tan sols amb brusa, recorde que anava amb la roba del diumenge, ben arreglat, era un dia de festa. Pujàvem a l’ermita, compràvem els rotllets amb anisets i aprofitant un reguer ens menjàvem la truita de faves, jo me la menjava sense faves. Tornàvem a la ciutat i no recorde si se celebrava la Tornà com en l’actualitat, precedint la processó de Penitents. Sols recorde que el camió tornava al patí del seu propietari i en passar el dia de festa tornava a treballar. No recorde carros que estigueren presents durant tota la setmana de festa.

Carro engalanat al Pregó Infantil Magdalena 2014

Tot i com ben bé diu Sidro “Els carros engarlandats han estat i són cultura popular de la nostra festa i elements en constant evolució”. Crec que hem de ser respectuosos i solidaris amb eixes tradicions singulars. La festa cal viure-la al carrer i fa anys no hi havia molts vehicles -tal vegada els carros eren els més nombrosos- cal evolucionar però no perdre l’essència del que era el carro per anar a la Magdalena. Clar està que Castelló ha deixat de ser un poble amb entrà de carro, els cavalls, els carros han passat a la història, queden en el record però no per això hem de desvirtuar la festa.

208

Articles Evolució de l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó Autor: Andrés Renau Vilar

Al començament de la nova etapa de les festes, a l’any 1945, va començar també l’ofrena de flors a la Mare de Deu del Lledó. Han sigut prou els canvis que des de llavors ha patit la mateixa, des d’oferir les flors del Pregó en Santa Maria, fins estos dies en què es realitza en l’exterior de la Basílica. L’ofrena en si comença l’any 1947, realitzant-se llavors en l’interior de la hui Basílica i sobre l’altar major, perquè la Reina, Dames i Madrines eren les que feien l’ofrena. L’any 1958 es va realitzar un canvi quant a l’ofrena en si, perquè els assistents es van veure sorpresos per l’actuació d’Amparo Pol que va interpretar un magnífic “Ave María” i una pregària per Manuel Asensi. L’any 1959 es va realitzar ja en la porta del Santuari i al finalitzar la mateixa, i cantada la Salve, la Reina i la seua Cort d’Honor van pujar al cambril per a besar el manto de la Mare de Déu, i atés que cada vegada participava més gent, es van confeccionar 2 panells de fusta per a l’interior del Santuari i es van col·locar als costats de l’altar major. L’any 1973 l’ofrena va passar a celebrar-se del dijous al dissabte i va ser llavors quan es va realitzar la primera desfilada des de la plaça María Agustina fins a la avui Basílica. En l’any 1974 a causa de la pluja es va suspendre la desfilada.

209

Ja en 1977, formant jo part de la Junta Central de Festes de la Magdalena, em vaig fer càrrec personalment de l’ofrena amb el propòsit de traure-la a l’exterior del Santuari, realitzant-se en la fatxada sud on està el retaule de ceràmica dels patrons de Castelló. En 1981 es va traslladar a la porta de la casa prioral, on roman fins hui. Recorde que es va confeccionar un gran panell de fusta el qual estava penjat del balcó de la casa prioral i descansava sobre una plataforma de 50 cm. d’alt, a aquesta s’accedia per una rampa i descendia per una altra. Per damunt passaven tots els que feien l’ofrena, i per consegüent, tota la gent que estava assentada podia veure l’ofrena. El panell roman fins hui però no així la plataforma, cosa que a mon entendre és una llàstima, pels motius abans ressenyats. En l’any 1983, en vespres de les Festes de la Magdalena es va declarar el Santuari Basílica Menor, per la qual cosa l’ofrena va tindre un major auge. Al marge d’açò, he de dir que cada vegada que l’ofrena s’ha realitzat fora de la setmana de festes, no ha tingut tant èxit. L’any 1984 es va haver d’ampliar pels laterals el panell que teníem perquè cada any acudix més gent a l’ofrena i l’any 1992 el ceramista Ferrán Guallart va realitzar un mural ceràmic per a l’ofrena que es va utilitzar durant diversos anys. En els últims anys, Arturo Espanya és el que confecciona el dibuix per a l’ofrena, i per a mi és una renovació constant, perquè s’esforça cada any a realitzar un dibuix diferent. Però la verdadera evolució de l’ofrena està en que cada any participa més gent, per la qual cosa crec que s’hauria de fer en un dia sencer al matí i a la vesprada, perquè actualment acaba prou tard, sent ja de nit. En cas de mantenir-se l’actual horari caldria preparar una bona il·luminació, a més que la reina i dames no tinguera actes al finalitzar la mateixa.

210

Articles

211



   







 

  

       

  

                   

                  

                       

 

  

 

          

        

 

          

           

Passatemps per als xiquets 212

213

Passatemps per als xiquets 214

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          

























215

P rogramació DISSABTE, 27 DE FEBRER

12’00 h. Anunci oficial de les Festes i Mascletà a la Plaça Primer Molí. 16’00 h. Cavalcada del Pregó 23’00 h. Trasllat de les nostres Gaiates al carrer Sant Roc. 23’00 h. Animació musical a la plaça Botànic Calduch.

DIUMENGE, 28 DE FEBRER

07’00 h. Repartiment de canyes i cintes a la Plaça Major. 08’00 h. Missa de Romers i, en finalitzar, Romería de les Canyes. 19’00 h. Tornà de la Romería i Processó de Penitents. 19’00 h. Desfile de Gaiates 23’00 h. Animació musical a la plaça Botànic Calduch

DILLUNS, 29 DE FEBRER

10’30 h. Cavalcada Infantil 15’00 h. Inaguració de la Carpa de la Gaiata 20’00 h. Encesa de les Gaiates a l’Avinguda Rei en Jaume 24’00 h. Trasllat de les nostres Gaiates al Sector (Plaça Botànic Calduch)

DIMARTS, 1 DE MARÇ

12’00 h. Obertura de la Carpa 21’00 h. Entrega de premis a la Plaça Major. 22’30 h. Sopar de pa i porta.

DIMECRES, 02 DE MARÇ

11’00 h. Obertura de la Carpa. 17’30 h. Xocolatada i Animació Infantil en la Plaça Botànic Calduch 21’30 h. Sopar de pa i porta.

216

DIJOUS, 03 DE MARÇ

12’00 h. Obertura de la Carpa 17’00 h. Cos Multicolor a l’Avinguda Rei en Jaume 21’30 h. Sopar de pa i porta 23’00 h. Animació musical a la Plaça Botànic Calduch

DIVENDRES, 04 DE MARÇ

12’00 h. Obertura de la Carpa 20’00 h. Visita de les Reines al nostre sector Brancal de la Ciutat. 22’00 h. Sopar de Socis 23’00 h. Animació musical a la plaça Botànic Calduch

DISSABTE, 05 DE MARÇ

12’00 h. Obertura de la Carpa 15’00 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu de Lledó. 22’00 h. Sopar de pa i porta 23’30 h. Actuació Musical

DIUMENGE, 06 DE MARÇ

12’00 h. Obertura de la Carpa 14’00 h. Paella per als socis 18’00 h. Trasllat de les nostres Gaiates 22’30 h. Desfilada final de Festes 22’45 h. Gran Traca Final 23’00 h. Magdalena Vitol.

a n e l a d g a M 2016 217

s e n o B ! s e t s e f 218

Cambia a

Caja Rural de Teruel

Te ofrecemos trato personalizado y cercano.

Conseguirรกs rentabilidad para tus ahorros.

Dispondrรกs de asesoramiento por profesionales de confianza.

...nosotros nos encargamos de todas las gestiones, sin que tengas que ir a tu antigua entidad.

219