Història en albinegre i verd

Vinculació entre el Club Esportiu Castelló i les Festes de la Magdalena

Per: Vicente Cornelles Castelló Escriptor i periodista

Article que ha participat en el concurs al millor article inèdit dins del concurs de llibret Magdalena 2023.

Tres colors, tres. El verd, oficial, guarnit pel turquesa del cel -cromatisme únic en el món de núvols castellonencs- i el taronja, del fruit daurat que aromatitza la nostra horta. I, dos més, el “albo”, més que blanc; i el negre, bé atzabeja taurina, banús de fantasia, albergínia de velluts o verd petroli de vida. Tres colors, tres, de senyals d’identitat d’una ciutat. No podem dissociar aquest triumvirat de tonalitats si parlem de les festes de la Magdalena i el Club Esportiu Castelló. Des del mateix moment de la gènesi dels festejos fundacionals de la ciutat en 1945, l’equip ‘orellut’ ha tingut presència, constància i permanència en el programa oficial d’actes de la Magdalena.

A l’abric dels primers sis anys de presència del Club Esportiu Castelló en Primera Divisió, quan la capital de La Plana, a més es converteix en una urbs que sap, entén, comprén i opina de futbol, el balompeu forma part de l’esdevindre quotidià dels castellonencs, i, per tant, de la Magdalena, que, com a reflex d’esperances, in- quietuds i anhels d’un poble que s’entrega a la seua setmana gran en una vocació de festa, llum, entusiasme, pólvora i homenatge als nostres avantpassats, es fusiona indefectiblement amb l’equip albinegre. S’és plenament castelloner i castellonenc si s’és del Castelló i/o viceversa. Som de Castelló i del Castelló. Per això, la vinculació de totes dues realitats no sols aconsegueix nivells de plenitud, sinó que es converteix en una simbiosi perfecta d’exaltació dels sentiments castelloners exacerbats i portats fins al límit.

Així, les trobades de futbol del Castelló en Castalia corresponents a la temporada en curs, i que coincideixen amb el novenari de dies magdaleners, desperten el màxim interés no solament dels aficionats a la pilota, sinó també de la resta de castellonenques que viuen intensament els festejos fundacionals. Uns partits que bé se celebren en un dels diumenges que abasten la setmana gran, dins del calendari de lliga, o bé els dissabtes primer o segon dels festejos i, fins i tot, el divendres anterior a un dels dos caps de setmana dels dies de festes, i també entre setmana. Si bé al principi en els primers programes de festes s’intentava que aquestes manifestacions esportives no coincidiren en horari amb els grans actes magdaleners com la cavalcada del Pregó, la Romeria, la correguda de bous o l’ofrena de flors, especialment en la dècada dels 50 i 60 del passat segle, des de la fi dels 70, amb el creixement exponencial de la ciutat quant al nom- bre d’habitants, evitar aquesta coincidència ja no és primordial ja que es considera que “hi ha gent per a tot”. Així, l’any passat, el partit del Castelló tenia lloc el dissabte del Pregó, a les 17.00 hores, pràcticament a la mateixa hora en la qual es programava la cavalcada anunciadora, encara que aquesta es va suspendre per la pluja. Castalia va presentar, en aqueix 19 de març, una extraordinària entrada d’aficionats que van animar constantment al equip ‘orellut’. Un partit contra la Balompédica Linense que va acabar amb la derrota del Castelló (0-2).

I és que, a manera de tradició constant, els partits de futbol disputats a l’entorn de la setmana gran de la Magdalena no li senten gens bé a l’equip albinegre. És com una mala sort que arrossega el Club Esportiu quan arriben aquestes dates. Són moltes les derrotes i els empats recollits per l’equip de Castalia en les seues trobades magdaleneres. Aquestes línies no pretenen ser una enumeració de resultats ni estadístiques sobre els partits dels albinegres en festes. És més aviat un relat a manera d’assaig del significat profund d’aqueixa comunió consagrada entre les festes jubilars magdaleneres i l’equip titular de la ciutat.

A destacar, això sí, que del 2001 al 2008 van tindre lloc 8 edicions d’un Trofeu Festes de la Magdalena, a imatge i semblança dels tornejos estiuencs i que se celebrava en les vespres de l’inici dels festejos magdaleners, enfrontant al club ‘orellut’ amb un equip de campanetes. En el 2001 el Castelló es va enfrontar a l’Espanyol de Barcelona amb un resultat de 2-2, emportant-se el trofeu l’equip de la ciutat comtal en el torn de penals. En 2002 l’Elx guanyava el torneig en derrotar als albinegres per 2-0. 2003 portaria el primer trofeu a les vitrines del Castelló en guanyar al València (3-2) en Castalia. També en 2004 els albinegres repetirien victòria guanyant al Cadis en la tanda dels 11 metres a l’acabar en un resultat de 1-1 després del xiulet final. En 2005, els castellonencs alçarien de nou el trofeu, també en els penals, després d’empatar contra el Reial Saragossa a l’acabar el partit (11). En 2006, aquest Trofeu Festes de la Magdalena viatjaria a terres murcianes en véncer el Real Murcia al conjunt orellut 2-0. Els albinegres guanyarien una altra vegada el torneig derrotant al Llevant O.D. per 2-1 en 2007. En l’última edició d’aquest torneig magdalener, 2008, el Mallorca obtindria el guardó derrotant al Castelló (3-1).

Però, tornant al significat i simbolisme de l’article en aquesta bella història d’amor entre la Magdalena i el Club Esportiu Castelló, cal destacar la declaració d’animadors oficials dels ‘orelluts’ a les gaiates i les colles en el 2018 per part de l’entitat balompèdica i la designació de Gaiater de l’Any, màxima distinció de la Gestora de Gaiates, a la institució albinegra el passat 2022 l’any del seu centenari. Verda ciutat, “albo” i negre ‘orellut’. Tres colors en un. Una manera de viure, de pensar, de ser castelloner.