Magdalena 2023
Vicent Varella i Beltran
Neix a Castelló el 1953 i el 1970 comença a pintar.
ESTUDIS I TREBALL:
• Professor d’Educació General Bàsica.
• Llicenciat en Belles Arts, Universitat Politècnica de València.
• Durant els cursos 1990-1994 Assessor Tècnic de l’Equip de Reforma de Primària, per a l’elaboració del currículum de la LOGSE, Àrea d’Educació Artística (Plàstica).
• Professor de Dibuix a l’Institut d’Educació Secundària “Vicent Sos Baynat” de Castelló.
• Professor de Dibuix i Pintura de l’Associació Escola d’Arts i Oficis de Castelló.
• Des del 2012 membre de la Junta Rectora del MACVAC, Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés, Activitats Educatives i Culturals.
PREMIS I EXPOSICIONS:
• XXVI Exposició Nacional d’Art, Salamanca.
• Premis Especials: “Millor Paisatge” i “Millor Natura Morta”.
• Premi Ateneu de Castelló i Medalla de Plata.
• Primera exposició individual a l’Ateneu de Castelló,1974.
• Selecció i exposició en la fase final dels “Premis de Pintura Fundació Güell” de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona.
• Exposició a la Galeria d’Art Anastàsia Klein, 1975.
• Mencions Honorífiques i Plaques de Plata en el V i VII Certàmens de Pintura “Ciutat de Benicarló”, 1973 i 1975.
• Exposició a la Galeria Nonell, 1978.
• III Biennal de Barcelona, Pintura Contemporània.
• Exposició a la Galeria d’Art El Campanar 1983.
• Artista invitat a «Le Salon des Nations» a París 1984. Centre International d’Art Contemporaint.
• Exposició Internacional d’Arts Plàstiques, Palau de Congressos, Barcelona.
• XXIV Concurs Internacional de Pintura, Escultura i Dibuix, Quesada, Jaén.
• Exposició “Dialectes Plàstics”, Cercle de Belles Arts, València.
• Sis exposicions a la Galeria Vermell de Castelló, entre els anys 1985 al 1996.
• Tres exposicions a la Galeria Art Dam, entre els anys: 2000 al 2009.
• Exposició a la Sala Barna, del Grup Batik Art, Barcelona.
• Quatre exposicions a Crisolart Galleries, Barcelona, entre els anys: 2002 al 2010.
• Autor del cartell de les festes en honor a la Mare de Déu del Lledó.
• Exposició a la Caixa Rural d’Almassora.
• Autor del grup escultòric en bronze “En homenatge als dolçainers i tabaleters”, situat a l’Avinguda Rei en Jaume de Castelló.
• Portada del “Llibre de la Festa Magdalena 2010 ” Junta de festes, Ajuntament de Castelló.
• Autor del cartell de la Setmana Santa de Castelló, 2012.
• Disseny i creació de la imatge publicitària de l’Associació Escola Arts i Oficis de Castelló: Cartell, tríptics, catàlegs i Pàgina Web.
• Organització i professor de les “I, II i III Jornades Pictòriques: El paisatge com a referent plàstic” a Ares del Maestrat i de la IV i V Jornades a Les Coves de Vinromà.
• President del Jurat dels concursos de pintura ràpida a les comarques de Castelló: “Emmarca l’encant dels nostres pobles”, I, II, III i IV convocatòria, Diputació Provincial de Castelló.
• Premi Individual Enric Soler i Godes a la Innovació Educativa, XVIII edició, Fundació “Càtedra Enric Soler i Godes”, Universitat Jaume I.
• Elaboració dels vídeos: “Procés de creació d’un quadre I, II, IV” en el canal de YouTube.
• Exposició virtual “Lo Visible” col·lectiva sobre la pandèmia, premiada en els: X Premis COPE Castelló, Arts Plàstiques.
• Membre del jurat de la Convocatòria de concurs públic per a perfeccionar o ampliar estudis d’Arts Plàstiques de la Fundació Dàvalos - Fletcher.
• Exposició de pintura i poesia: Ékphrasis, Sala d’exposicions Caixalmassora.
• Exposició col·lectiva “Lo Visible” a Benicàssim i Vila-real.
• Membre del Jurat del I i II “Concurs de Pintura Ràpida Ciutat de la Vall d’Uixó“
LLIBRES PUBLICATS. AUTOR DE:
• Els continguts de Plàstica: del “Decret 20/1992, de 17 de Febrer, del Govern Valencià, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana”, de la “Resolució Complementària“, de les “Orientacions Metodològiques, per a l’Avaluació i la Seqüenciació de Continguts” i del “Projecte Curricular d’Educació Primària”.
• Projectes de Plàstica per a Primària de la Conselleria d’Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana: “Un xiquet, jo / Una xiqueta, jo”, “Què podríem fer amb...?”, “El Campanar”, i “Llum i Colors”.
• Projecte didàctic per a la realització d’un mural entre 513 escoles del País Valencià a partir d’una silueta dissenyada per Xavier Mariscal, Federació “Escola Valenciana”.
ARTICLES EN REVISTES PROFESSIONALS
D’EDUCACIÓ:
• PAPERS d’Educació, número 61: “Dissenys Curriculars en la Reforma. Formes d’expressió. L’Educació Plàstica en Primària”.
• PAPERS d’Educació, número 71: “Com estem treballant el Projecte Curricular de Centre”. València.
• GUIX. Número 193: “Elaboració del Projecte Curricular” Barcelona 1993
• AULA DE INNOVACIÓN EDUCATIVA. Número 22: “Desde los Procedimientos hacia la Plàstica”. Barcelona. 1994
INTERVENCIONS DIDÀCTIQUES:
• Professor en diversos cursos de Formació del Professorat, CEP de Castelló.
• Ponències i conferències sobre la Plàstica i la seua didàctica .
• Ponència: “La Transposició de les Arts Plàstiques a l’Ensenyament”, Universitat Jaume I.
• Comunicació: “L’ensenyament-aprenentatge de les Arts Plàstiques. Una visió de conjunt”, en el Seminari La investigació en Educació Artística, Universitat de València.
• Cursos anuals per a professors: “Possibilitats de la Plàstica”, CEFIRE de Castelló, del 2005 al 2011.
• Curs d’Estiu de la UJI: “Viatjar amb art, El viatge de la mirada”.
• Com a membre de la Junta Rectora del MACVAC:
• Taller Anàlisi Plàstica d’Obres.
• Quadern didàctic per a secundària, batxillerat i públic en general.
• Tallers pràctics des del 2013.
• Comissari de les exposicions: “Entre l’Abstracció Geometrizant i la Figuració Gestual”, i “Denúncies Plàstiques de la Violència”, amb selecció d’obres del MACVAC, a la sala El Convent de Vila-real, 2016 i 2018.
Índex
EDITA
Associació Cultural Gaiata 1
“Brancal de la Ciutat” ©
© DELS TEXTOS I DE LES SEUES TRADUCCIONS: ELS AUTORS
PRESIDENT
Arturo España i Marzá
COORDINACIÓ
Mayo Ripollés i Basco
Luisa Arenós i Bordils
Carlos Feliu i Mingarro
Carmina Usó i Vicente
Estela Bernad i Monferrer
Miguel Ángel Mulet i Taló
Amb la col·laboració i correcció lingüística de: Inmaculada Fortanet i Gómez
DIBUIX PORTADA
Vicent Varella i Beltran
PUBLICITAT
Comissió Gaiata 1
“Brancal de la Ciutat”
DISSENY I MAQUETACIÓ
Cristina Gyorgy (Marcaprint)
FOTOGRAFIA
Ediciones Digitales Muphy ©
Comissió Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” ©
IMPRIMEIX
Marcaprint
D.L. CS 57 - 2014
Salutacions - 5
Comissió - 31
Monuments - 75
Esdeveniments - 81
Articles - 113
Programació - 334
LEMA:
Crònica de la Magdalena
1995 - 2022
Història de les Festes de Castelló
El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023.
Audiollibret Llibret en pdfDins l’univers festiu de la Comunitat Valenciana les festes de la Magdalena de Castelló ocupen un lloc molt destacat. Cada any ens mostren la vitalitat i el dinamisme d’una ciutat moderna i avançada que ha aconseguit mantindre les seues tradicions i la seua identitat pròpia.
Els diversos actes que tenen lloc durant estes intenses jornades de març conviden a participar de manera plena a veïns i visitants en un ambient hospitalari que és un bon reflex de l’esperit que anima a les diverses entitats, associacions, grups i colles que treballen durant cada mes de l’any per fer cada any inoblidables els dies de la festa.
Les gaiates són un element característic de les celebracions de la Magdalena i cada any duen pels carrers de la ciutat un gran esclat de llum que conforma una de les imatges més suggeridores i atractives de la festa.
La Gaiata 1 Brancal de la Ciutat, des de fa molts anys, agrupa a persones de diferents generacions unides pel seu amor per les tradicions festives. Les seues activitats contribueixen a fer de les festes de la Magdalena una trobada festiva acollidora i oberta. Enguany, quan queden ja arrere aquells mesos tan durs que vam travessar quan la pandèmia va irrompre en les nostres vides, Castelló torna a viure de manera plena les seues festes, i moltes persones viureu al voltant de la gaiata estes jornades i fareu d’elles una gran celebració popular que agermanarà a moltes persones i serà un gran motiu d’orgull per a tots.
Vull fer-vos arribar des d’ací, a totes les persones que formeu part de la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat, una cordial salutació i els meus millors desitjos per a les festes de la Magdalena de 2023, en companyia d’un fort abraç.
Arturo España i Marzá
President de Brancal de la Ciutat
La vida ens deixa en el record multitud d’instants en diversos episodis encara que, sens dubte, destaquem alguns sobre els altres per la seua intensitat sentimental convertint-se en passatges inoblidables del llibre de l’existència de cada persona com espere i desitge que així siga per a les nostres Madrines Lidón i Diana, les seues respectives famílies, tots els membres de la Comissió, veïns i amics en aquest curs fester 2023 que reprén la normalitat que ens robara la quasi oblidada emergència sanitària.
Parlar de la Comissió del Brancal de la Ciutat és endinsar-se en aqueixos destacats instants, per la dedicació i passió en el manteniment de les tradicions de la nostra terra, per l’esforç a transmetre l’essència de les nostres arrels a les generacions esdevenidores i, sobretot, per la insuperable qualitat humana dels seus membres.
Qualitat humana que es veu reflectida tant en la germanor interna com en l’orgull de la relació amb altres tradicions que complementen la riquesa cultural dels pobles i, així, gaudim dels nostres germans en la festa des de la Vall d’Uixó amb la Falla L’Ambient, des d’Alacant amb la Foguera Sant
Blas o des de Benicarló amb la Falla El Caduf i l’amistat amb moltes altres poblacions i els seus respectius festejos sense oblidar mai l’estreta relació amb totes i cadascuna de les nostres díhuit Gaiates germanes.
És gran veritat que de ben nascuts és el ser agraïts i, per això, resulta impossible passar per alt aquesta oportunitat per a dir… “gràcies”. Gràcies Junta directiva, gràcies equip de Llibret, gràcies equip de “matadero”, gràcies equip de pintores, gràcies Comissió, Dames, acompanyants, col·laboradores, portaestendards, gràcies xicotets, gràcies adults, gràcies Famílies perquè sentir el vostre alé no permet el descoratjament, més aviat al contrari, espenta i estimula en la lluita per un futur que continue estenent l’aroma de la festa i la sana convivència fent Gaiata.
Castelló i els castellonencs mereixen unes festes sublims, Castelló i els castellonencs mereixen un Brancal de la Ciutat i la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat està i estarà per la Festa, pels castellonencs i per Castelló.
Bones Festes i que l’alegria i la salut siguen les nostres fidels acompanyants.
964 049 322
678 064 223
Amparo Marco i Gual
Alcaldessa de Castelló
Brancal de la Ciutat, cor castellonenc
Les nostres festes són la gran llum que il·lumina la història i la convivència castellonenca, i enguany desitgem amb tota la força que tornin a brillar plenament. Hem passat diversos anys de dificultats, d’una pandèmia, de crisis mundials i, així mateix, de condicions climatològiques adverses.
Però l’esperit fester que posseïm és determinant perquè la nostra Magdalena sigui una cita irreemplaçable i molt estimada. Som un poble unit que mirem al futur amb positivisme; som un poble unit que sap de lluites i de reptes, d’esforços i lliurament, que ha anat superant els obstacles de la nostra història; som un poble unit enfront de qualsevol adversitat i, sobretot, una ciutat que s’estima i que estima profundament la seua cultura i les seves tradicions.
Les Festes de la Magdalena 2023 tornen a ser la gran cita de la convivència i l’estima castellonenca. Tornem a lliurar-nos de ple a celebrar els nostres orígens i l’orgull de ser castellonencs, perquè aquestes festes són el nostre millor Pregó, el nostre millor emblema i la millor marca que avala una ciutat valenta i decidida, amable, solidària i festera.
En aquest sentit, la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat, representa aquests valors tan valuosos i tan assentats en aquest comunicat del cor castellonenc. La seua denominació procedeix del “brancal” que tenien les portes d’accés a la ciutat en la seua muralla, i aquesta zona urbana posseïa una de les portes, al costat del convent dels franciscans, en el segle XIX. Cada sector, cada Gaiata, conserva aquesta memòria col·lectiva, conservant, així mateix, un important tros de la nostra història que hem de protegir.
Vull agrair a la Comissió de la Gaiata Brancal de la Ciutat tot el treball que han desenvolupat aquest últim any. Gràcies als qui representeu a aquesta Gaiata. Gràcies als qui integren aquest sector. Sense vosaltres i vosaltres la festa no seria possible. Sou el batec, i l’alè, permanent de la nostra Magdalena.
Com a alcaldessa de Castelló em sento orgullosa del vostre lliurament, esforços, i dedicació, i desitjo de tot cor que aquestes Festes siguin el millor espai comú per a celebrar una nova Magdalena, per a trobar-nos i gaudir conjuntament la nostra setmana gran. Magdalena, Festa Plena!
José Pascual Martí i García
President Excma. Diputació de Castelló
Monument de llum
Un any més celebrem les festes de la Magdalena de Castelló, unes festes de carrer, admirades i pensades per i per a la gent. La Magdalena és la festa major, la que rememora els orígens i la fundació de la capital de la Plana. És la festa que ompli el carrer d’alegria i comboi.
La Magdalena de 2023 serà la primera festa plena que viuré com a president de la Diputació de Castelló --en 2020 i 2021 no van poder celebrar-se per la pandèmia i l’any passat no va haver-hi més remei que fer-ho a mig gas i amb importants restriccions--.
És per això que aquest any més que mai vull felicitar i destacar el gran treball que realitzen totes les entitats implicades, especialment a les gaiates, que tantes hores dediquen per alçar els monuments de llum.
Les gaiates són la representació de la llum que va guiar a les i els castellonencs en el seu camí des de l’ermita de la Magdalena fins a la plana. Però les gaiates també són el grup de persones que fan possible l’existència del monument, així com un ambient festiu en el qual totes i tots són benvinguts.
La gaiata 1 Brancal de la Ciutat és un exemple de l’esforç que desenvolupa la comissió durant tot l’any, de forma desinteressada, en favor de la festa gran de Castelló, una festa declarada Festa d’Interés Turístic Internacional.
Vull mencionar especialment a la madrina Diana Vico Casanova, la madrina infantil Lidón Prades Gómez, i el president Arturo España Marzà per ser la representació de tot aquest treball. Sou qui va possible que la Magdalena seguisca complint anys.
No dubteu que estarem acompanyant-vos als actes, a la romeria, les colles, els focs artificials i, especialment, en el pregó com a integrant de la històrica representació clerical i acompanyant a la comitiva del meu poble: Suera.
Des del civisme i convenciment, us convide a gaudir de l’alegria, ja que les festes de la Magdalena constitueixen l’escenari ideal per a experimentar aquest sentiment.
Bones festes!
Selene Tarín i Alegre
Reina de les Festes de la Magdalena 2023
Estimats amics i amigues de la gaiata 1 Brancal de la ciutat; És per a mi un orgull dedicar-vos unes paraules des d’ací com a Reina de les festes de la Magdalena a una gaiata tan important com és la gaiata 1.
Ja queda poc perquè Castelló vibre amb la seua música de dolçaina i tabal, els carrers s’òmpliguen de xiquets tirant coets i portem flors a la nostra mareta.
Des d’ací m’agradaria donar-vos l’enhorabona pel treball que feu dia rere dia per a millorar les nostres festes i les nostres tradicions, i desitjar-vos unes bones festes de la Magdalena plenes de moments inoblidables.
¡MAGDALENA!
Amb estima, Selene.
Alejandra Sáez i Sisamón
Reina Infantil de les Festes de la Magdalena 2023
REHABILITACIÓ DE FAÇANES, OBRES I REFORMES EN GENERAL
Omar Braina i Bou
Regidor de Festes i president del Patronat Municipal de Festes
És un plaer celebrar la nostra setmana gran en la que es commemora el trasllat de la població des de la muntanya fins al pla fèrtil del litoral.
Enguany s’espera amb molta il·lusió, perquè tot el poble i els seus visitants desitgen tornar a gaudir de la cultura i de les festes de Castelló.
Viure les festes de la Magdalena és sentir que formem part del passat i del present, i que junts fem possible el futur, ja que el nostre amor per la ciutat i les tradicions es reflecteix en la llum de la Gaiata, símbol de les nostres festes, símbol de tot el que ens uneix i ens enorgulleix.
Perquè la llum us il·lumine tota la setmana i la resta de dies de l’any, perquè viure en aquesta terra representa la continuïtat, la festa, la cultura i les tradicions.
Les gaiates viuen la festa amb molta alegria. Ens enriqueixen culturalment, ens donen esperança i sobretot és donen el coneixement de saber que la Gaiata és molt més que un
monument, totes les persones que durant tots els anys treballen perquè es mantinga encesa la flama de l’amor per les nostres tradicions. Tot esforç, dedicació i afecte ho llauren en els seus sectors i vull donar-los el meu més sentit reconeixement i agraïment per la seua labor.
En 1983 se li dona el nom a la Gaiata 1 de “Brancal de la Ciutat”, perquè l’accés a la ciutat era a través de la porta de la muralla que hi havia al costat del convent dels franciscans en el segle XIX. Totes les portes tenien un “brancal” i d’ací l’origen del nom d’aquesta gaiata.
Vull donar la meua enhorabona a la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” per tot el seu treball, constància i lliurament.
Gràcies Arturo per tota la teua labor festera. Sé que enguany junt a Diana i Lidón passàreu unes grans festes de la Magdalena 2023.
Tot el meu agraïment i afecte.
VÍTOL
És un plaer poder dirigir-me per primera vegada als veïns del sector que m’ha vist créixer, i poder fer-lo a través d’aquest llibret que amb tant d’afecte i dedicació realitzen els membres d’aquesta comissió.
La gaiata, element diferenciador de les nostres festes que aglutina tradicions i cultura, i les comissions de sector són el fanal que il·lumina Castelló cada tercer diumenge de quaresma i enalteix més si cap els nostres monuments, els membres de Brancal de la Ciutat capitanejats per Arturo España fan un magnífic treball perquè els veïns de País Valencià i adjacents gaudisquen de les nostres festes cada any.
Enguany tots tenim ganes de viure unes festes en la màxima normalitat possible, un any on tornarem a fer romeria podent gaudir de nou dels somriures dels castellonencs, somriures on podrem veure com destaquen les de Diana Vico i Lidón Prades, màximes representants d’aquesta gaiata, a elles els desitge que gaudisquen d’aquesta setmana que ja tenim pròxima, i que retinguen en la seua retina cadascun dels actes.
Als veïns m’agradaria dedicar-los les ultimes línies a manera d’agraïment, ja que el seu suport i esperit castelloner és el que dona força al treball constant de la comissió durant tot l’any.
Per Castelló i les seues festes, Vitol!
TALLER I VENDA
Lidón Prades i Gómez
Coca d'Espinacs
Coca Escalibada
Coca Tomaca Rosquilletes
Rotllets d'Anís Mostaxons Magdalenes Benitetes
Primer Premi al Millor pa de la Província de Castelló 2019
Primer Premi al Millor Rotllet d'Anís de la Província de Castelló 2019
Mª del Mar Valera Samblas Yaiza Poveda Urbano
Presidentes Foguera Sant Blai
És per a nosaltres un motiu de satisfacció poder adreçar-nos a tots els membres de la Gaiata núm. 1 Brancal de la Ciutat de Castelló, amb motiu de la celebració de les seves festes majors.
“Després d’uns dies ennuvolats i sense sol, entre pluges i tenebres, al foc d’un fanal, apareix una gaiata primigènia, il·luminant el cor de qualsevol espectador” Comença una setmana plena de tradicions, emocions i moments únics, on els carrers s’omplin de llum i la vostra mare de Déu del Lledó espera il·lusionada les vostres ofrenes.
Els vostres amics d’Alacant, unint llaços i compartint sentiments, desitgem i esperem que gaudiu d’aquestes festes de la Magdalena 2023.
Ana Romero Peñarroja
Presidenta de la Falla l’Ambient
Estimats Brancalers,
És moment d’encendre la metxa que donarà inici a la vostra setmana gran, a la setmana gran de la Ciutat de Castelló. És moment de que la pólvora, el color de les gaiates, la música i la festa torne, una volta més, als carrers de la capital.
Estic segura que el vostre president, Arturo, m’ensenyarà, en aquest primer any com a presidenta, la màgia de viure la Magdalena. I que junt a la nostra Fallera Major, les vostres Madrines i les dues comissions farem un tàndem perfecte per tal de gaudir de les dues festes grans, les nostres festes.
M’agradaria donar-vos l’enhorabona per la tasca que realitzeu any rere any i per no perdre mai la vostra essència, la Falla l’Ambient no pot estar més orgullosa de la nostra gaiata germana. Esperem que la primavera arribe carregada de grans moments per a tots i que mai es perda aquesta unió tan especial que tenim.
Tan sols em queda desitjar-vos el millor en aquestes festes i que gaudiu i exprimiu al màxim cada moment que vos espera. Ens encantaria poder estar al vostre costat i compartir actes i moments junts i juntes de la setmana compartida que ens espera.
Una forta abraçada de part de la Falla l’Ambient.
José Francisco Palomo i Moros
President de la Falla El Caduf
Contentíssim i feliç per poder escriure un any més aquestes paraules, després de aquests anys tant delimitats per la Covid-19.
Passats els nadals arriben les nostres festes, les Falles i la Magdalena. Tots els Cadufers vos desitgem que gaudiu de les millors festes de La Magdalena, que el dia de la Romeria el compartiu amb el sol de març... i com no, l’ Ofrena a la Mare de Deu del Lledó la visqueu amb devoció, alegria i emoció com cada any.
Donar-li l’enhorabona a Carla i Clara, Madrines de la Gaiata durant aquest últim període, estic segur que heu gaudit de les vostres festes i heu representat la vostra Gaiata lo millor que heu pogut, i vos assegure que ho heu fet de 10, en la vostra elegància i saber estar en tot moment.
Per als representants 2023, Diana i Lidón, moltes felicitats per la vostra elecció, estic segur que serà un any inoblidable per a vosaltres i les vostres famílies, que viuran amb vosaltres aquesta festa que tant estimeu.
Desitjo que la paraula Covid-19 desaparega per fí del nostre vocabulari. Vull acomiadar-me desitjant-vos salut a tots els Brancalers i Brancaleres.
Visca la festa de la Magdalena! Visca la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat!
La Nostra Comissió
Comissió
Comissió 2023
Perfil de la nostra Madrina
Cort d’Honor i Acompanyants
Col·laboradores
Comissió Infantil
Perfil de la nostra Madrina Infantil
Cort d’Honor Infantil
i Acompanyants
1 Brancal de la Ciutat
Gaiata
Comissió 2023
President:
Arturo España i Marzá
Vicepresident:
Joaquín Ribes i Vilarroig
Secretària:
Rosa María Serret i Meliá
Tresorer:
Ángel Escudero del Toro
Comptador:
José Javier Gormaz i Gormaz
Madrina:
Diana Vico i Casanova
Madrina d’Honor:
Ana Escudero i Monge
Gaiateres d’Honor:
Rebeca Barberán i Gimeno
Carla Batalla i Cortés
Dames d’Honor:
Clara Carceller i Fernández
Paula Beltrán i Soler
Ainoa Barraza i Serra
Valeria Torregrosa i Martínez
Carla Novella i Gorris
Acompanyants:
Carlos Feliu i Usó
Joaquín Ribes i Vilarroig
Alejandro Novella i Gorris
Vocals
Paula Aso i Toledo
José María Prades i Manzano
Marta Gómez i Marín
Mayo Ripollés i Basco
María Mulet i Ripollés
María Iturralde i Cubertorer
Rafaela Meliá i Basco
Francisco Batalla i Vivas
Dunia Campos i Pérez
Dunia Gormaz i Campos
Arturo España i Novoa
María España i Novoa
Celia Novoa i Mondelo
Ana Monge i Sábado
María Dolores Monferrer i Torrella
Pedro José Palacio i Tovar
Estela Bernad i Monferrer
Natalia Palacio i Bernad
María Amparo Pitarch i Segura
Inmaculada Fortanet i Gómez
Rosa María Batalla i Serret
Cristina Batalla i Serret
Sergio Beltrán i Artola
Cristóbal Colón i Navarro
Marco Esteve i Cano
María Lidón Más i Romero
Ana Moreno i Calero
Paola Moya i Fibla
Clara Soler i Sol
Clara Beltrán i Soler
Carlos Feliu i Mingarro
Carmina Usó i Vicente
Anna Feliu i Usó
Francisco Muñoz i Ibañez
Lourdes Gimeno i Guillén
Carolina Cortés i Fornes
Maite Fornes i Galvan
Mª Carmen Vilarroig Peris
Joaquín Ribes i Bernal
Rosa Vicenta Loras i Castellano
Nieves Serra Isierte
Marta Muñoz i Moreno
Lolin Sol i Ferris
Laura Roca i Garcia
César Tirado i Brisach
Jenniffer Rachel Perret i Ortells
Cristian Dario Mite i Bastida
Sabina Garcia i Garcia
Erwin Garcia i Fernández
Bruno Batalla i Barberá
Rebeca Gorris i Soldevila
Juan Carlos Novella i Lujan
Lourdes Barberán i Gimeno
Mar Esteve i García
Claudia Batalla i Cortés
Comissió Infantil
2023 Madrina Infantil: Lidón Prades i Gómez
Gaiatera d’honor:
Rosa Ribes i Vilarroig
Dames d’honor infantils:
Clara Colón i Matamoros
Victoria Alejandra de Francia i Pitarch
Daniela García i García
Macarena García i García
Chloe Valentina Mite i Perret
Acompanyants:
Cristóbal Colón i Vilaseca
Federico Pablo de Francia i Pitarch
Marcos Prades i Gómez
Marcos García i García
Sergio Tirado i Roca
Adrián Tirado i Roca
Vocals:
Jordi Colón i Matamoros
Arnau Colón i Vilaseca
Alberto Benet i Mulet
Madrina 2023
Diana Vico i Casanova
Perfil d’una Madrina
Diana Vico i Casanova
Descriure a una persona com la nostra Madrina representa un gran honor i un immens plaer encara que, al mateix temps, significa una tremenda responsabilitat atés que a vegades, com aquesta, no resulta senzill esmentar la diversitat d’atribucions que abasta.
Sens dubte, la targeta de visita de Diana Vico Casanova és la il·lusió en tota l’amplitud de la paraula, la transmissió d’alegria, altruisme i aura de benestar que embolica tot allò que gaudeix de la seua presència.
Acudir a la seua biografia permet descobrir les arrels d’una infància sobre les quals s’ha anat assentant tan esplèndida personalitat, des de les seues primeres paraules amb nou mesos d’existència o els primers passos en aqueixes mateixes dates, la profunda curiositat per cada element que l’envoltara, la intensitat del seu somriure que hui manté imperible, l’implacable interés pel ball des dels tres anys en qualsevol de les seues especialitats, l’excepcional generositat infantil cap al semblant o el vehement interés pel món animal encara que amb predilecció pel col·lectiu felí domèstic.
Investigar la seua adolescència resulta fascinant, dona perseverant fins a l’avorriment, bona estudiant, autosuficiència colossal i determinacions indestructibles que li han conduït fins a la seua actual activitat educativa com a estudiant de medicina amb l’emotiva particularitat que la decisió de prendre el camí de la sanitat fora una promesa, amb deu anys, a la seua àvia materna en moments de delicada salut de la mateixa, amb la sincera intenció de dedicar-se a l’atenció dels malalts, la seua cura i sanació, la qual cosa engrandeix la qualitat humana que Diana atresora.
Movent-se a galop dels seus ancestres entre el Vilafamés de secà i el regadiu de la Plana, manté un estret vincle d’entusiasme amb les Festes de la Magdalena i les tradicions de Castelló des de la seua infància amb un interés particular per l’Ofrena a la Mare de Deu de Lledó que li portaria des dels quatre anys a comparéixer en aquest acte tant acompanyada com en solitari, com ocorreguera amb tan sols sis anys d’edat, fins i tot a prendre la determinació de pertànyer a una Associació Gaiatera l’afortunat gaudi de la qual recaiguera en nostra volguda Gaiata 1 Brancal de la Ciutat.
Confessaré que coneixent-la a penes fa quatre anys sembla que tota la vida va ser ací, abanderant la bondat, sense soroll però amb una personalitat eixordadora, amb el seu pare Antonio com a exemple, la seua mare Mª José com a guia, patró i sentinella del seu benestar i amb Alex com a parella devota de les seues actituds i aptituds.
D’aquesta manera no resulta difícil entendre la unió que ha sorgit amb la seua Madrina Infantil Lidón i amb Marta, Marcos i Chema, família que Diana ha convertit en extensió de la seua pròpia.
Tan sols insistir en que la sort ha recaigut en el Brancal de la Ciutat amb una Madrina excepcional per a 2023 i, personalment diré que en poc temps desitge que el meu metge de capçalera siga una persona en la qual es pot confiar amb total seguretat i, per tant, vull que es cride… Diana Vico Casanova.
Comissió
Ana Escudero i Monge
MADRINA D’HONOR
Carla Batalla i Cortés
GAIATERA D’HONOR
Marcos Prades
El nostre president de llaurador
Les nostres madrines de llauradores
Madrina Infantil 2023
Lidón Prades i Gómez
Perfil d’una Madrina Infantil
Lidón Prades i Gómez
Benvolguts veïns del Brancal de la Ciutat, ací estem escrivint en aquest llibret amb l’emoció al cor perque aquest cop hem de parlar d’una personeta molt i molt especial, la madrina infantil de la nostra Gaiata en aquest cicle fester.
Se’ns fa ben difícil fer una descripció d’ella en aquestes poquetes línies, però el que sí ens agradaria remarcar és que es tracta d’una xiqueta feliç, alegre, responsable, afectuosa, treballadora, intel.ligent i amb moltíssimes ganes d’aprendre, entre molts altres qualificatius.
Lidón porte la festa a la sang des que va nàixer, i és que al mes de març de 2012, uns dies avanç que li tocara, va arribar a les nostres vides, es veu que ja desitjava estar present a la setmana gran de festes.
Aquest any està estudiant 5é curs de primària al col.legi Escoles Pies de Castelló i ho compagina en els estudis de 4t curs del grau elemental al Conservatori Calasancio de Castelló, sent el seu instrument el fagot. I és que la música no pot faltar a la seua vida, donat que des que va nàixer està sentint a son pare cantar i tocar innumerables instruments. A més a més, podem dir que es pareix moltíssim a ell, ja que quan han de tocar tots dos junts en qualsevol actuació, se’ls il.luminen els ulls de la mateixa manera.
D’altra banda, podem dir que és una enamorada de les nostres festes, i és que el seu currículum fester a pesar dels seus 10 anys és de tot menys menut. Havent participat des de ben xicoteta a tots els actes als quals l’han portada. Va ser “xiqueta del meneo” en quatre anyets, també hi ha des-
filat en companyia del seu germà Marcos, la seua cosina Victoria i els seus oncles Hèctor i Pau amb els Cavallers de la Conquesta, ha eixit al pregó infantil… I tampoc podien faltar les desfilades per a portar flors a la nostra Patrona els dies d’ofrena any rere any; acompanyada pel seu avi Pepe i els seus cosins; on l’esperava son pare per a replegar-l’hi les flors, com tot bon vestidor del panell de la Verge del Lledó.
Respecte a la seua trajectòria al món de la Gaiata, encara recorde el dia que li vam dir que l’havíem apuntada per a ser dama d’honor infantil, va fer un somriure d’orella a orella i va preguntar si aleshores podria portar mantellina a l’ofrena. Des de llavors ella va estar observant i aprenent d’Arturo, del seu germà i de les seues madrines (infantils i grans) tot el necessari per a poder fer-ho bé si en algun moment era el seu torn. I així va arribar el tan desitjat dia en el qual el nostre President l’hi va proposar ser la Madrina Infantil per a les festes de l’any 2023, la seua il.lusió no es pot descriure en paraules, va ser emoció i felicitat en estat pur.
Estem segurs que ho farà meravellosament, donat que fins ara ja ho ha estat fent, esforçant-se al màxim a cada acte on ha hagut de representar als xiquets i xiquetes del sector, com tant bé ho han fet les seues predecessores.
Tan sols ens resta desitjar-li a la nostra “xateta” que disfrute com mai, que totes eixes emocions es mantinguen durant l’any i que atresore tots els records que generarà al llarg d’aquesta experiència. T’estimem i estem orgullosos de tu.
El seus pares
2023
Comissió Infantil
Clara Colón i Matamoros
Els nostres Monuments
La nostra gaiata
La nostra gaiata infantil Himne de Brancal de la Ciutat
Fent gaiata
La nostra Gaiata
Lema: “Fontanella lluminosa”
Autor: Ximo Ribes
La font on raja l’aigua, origen de la vida i de la prosperitat i la llum que banya el cultiu que creix i alimenta al poble treballador. Aigua i llum, origen i futur de la nostra terra, senya d’identitat i aliment per a la feina i la festa a Castelló.
La nostra Gaiata Infantil
Lema: "Somni d'infantesa"
Autor: Ximo Ribes
Els nens i nenes somien amb les festes, els carrers plens de gent, música, petards, alegria.... i al pregó encapçalant la part mitològica de la nostra història, son els 16 capgrossos, “els cabuts”, ballant amb tothom que aplaudeix al seu pas.
Himne de Brancal de la Ciutat
Per la porta “mitjornera” sense fum i sense flama neix la Gaiata primera del Poble de Castelló.
Les taronges són bandera del Raval que ens atresora
d’una arrel castellonera de les bones, la millor.
Vore a la Festa les nostres Dones és la tempesta que fa que plores de la emoció...
Són les xiquetes més guapes de Castelló!
Sant Cristofol ens resguarda... del mal que vinga... i que ens aguarda
Sant Francesc ens il·lumina... vestint la Verge... de clavellina
Processons i algarabia... per la persona... que aquí ens arriba
Som Brancal i Lledoneros... Orgull de soca... Castelloneros.
Festes de la Magdalena... de nostra terra... de Festa Plena
Un Pregó ens anuciaria... que som en vespra... de Romeria
Omplirem de flors L’ermita... mai no falten... amb aquesta cita
Som Brancal i Lledoneros... Orgull de soca... Castelloneros.
¡¡És un gran goig poder viure... al Brancal de la Ciutat!!
Sant Cristòfol ens resguarda... del mal que vinga... i que ens aguarda
Sant Francesc ens il·lumina... vestint la Verge... de clavellina
Som de rotllo i som de canya... cinteta verda... platja i muntanya
Som Brancal i Lledoneros... Orgull de soca... Castelloneros.
Autor: Arturo España Marzá
Fent Gaiata
Esdeveniments
Records Magdalena 2022
Els nostres premis Magdalena 2022
Nomenaments
Presentació 2023
Actes gaiaters
Records Magdalena 2022
Els nostres premis Magdalena 2022
LA GAIATA BRANCAL DE LA CIUTAT REP UN PREMI PER A DIFONDRE EL VALENCIÀ
La Gaiata 1 Brancal de la Ciutat ha participat en la convocatòria de subvencions per a la promoció de l’ús del valencià en l’àmbit festiu, per al 2022. L’Associació Gaiata 1 Brancal de la Ciutat ha obtingut el 2n Premi amb una dotació de 4.500 euros.
També va rebre per part de l’Ajuntament de Castelló el 6e premi d’il·luminació de la Gaiata i el 6é premi de Gaiata per part de la Generalitat Valenciana.
Degut a la Pandèmia es va a repregar el premi que atorga la Federació de Gestora de Gaiatas li va ser atorgat el 4t premi a la millor Presentació Magdalena 2020.
Escaneja aquest codi QR per veure el llibret de 2022
Els nostres presidents i madrines (19452023)
MADRINES
1945 · Amelin Gimeno Tomás
1946 · Concepción Breva Nebot
1947 · Dorín Domenech Ripollés
1948 · María Luisa Matutano Nebot
1949 · Maruja Llopis Peris
1950 · Pilar Agut Nebot
1951 · Conepción Vilar Font
1952 · Teresa Antonia Gomis Vidal
1953 · María Consuelo Lavall Gimeno
1954 · Mª Antonia Barrachina Monterde
1955 · Carmen Gloria Navarro Camany
1956 · María Amparo Olcina Bertomeu
1957 · Matilde Godes Archilés
1958 · Maria Mercedes Aparici Barberá
1959 · Guillermina Lavall Gimeno
1960 · Adelita Gozalbo Ruiz
1961 · Magda Betoret Pedreño
1962 · Paqui Solsona Lope
1963 · Rosario Rochera Monfort
1964 · Rosa María Meliá Felip
1965 · María Martín Trilles
1966 · Josefa Safont Celda
1967 · Pepita Catalán Valero
1968 · Consolación Crespo Toledo
1969 · Alejandra Sidro Bou
1970 · Carmen Gómez Delibano
1971 · Rosa Salvá Trilles
1972 · Rocio Ribes Fernández
1973 · Josefina Iglesias Barrachina
1974 · Pilar Gimeno Escrig
1975 · María Pilar Roures del Río
1976 · María Teresa Calvo Agustina
1977 · María del Carmen Rubio Antonio
1978 · Gloria Baquero López
1979 · Elisabeth Breva Almerich
1980 · Gema Rubio Antonio
1981 · Antonia María García Edo
1982 · Nuria Fenollosa Mateu
1983 · Inmaculada Cantavella Zarzoso
1984 · María Pilar Oñate Gómez
1985 · Maria teresa Perez Moliner
1986 · Gela Moreno Tomé
1987 · Rosa María Olucha Varella
1988 · Eva Vilarroig Moya
1989 · Ana Dolores Prades Manzano
1990 · Carolina Cortés Fornés
1991 · Lidón Vicente Vives
1992 · Alejandra García Ferrer
1993 · Marina Bravo Suárez
1994 · Laura Simón Monterde
1995 · Zoraida Martínez Rubio
1996 · Angela Safont Piñón
1997 · Rebeca Salt Garrigues
1998 · Eva Prades Molla
1999 · Sandra Bort García
2000 · Ana Arechavaleta Guinot
2001 · Laura Roca García
2002 · Ana Arechavaleta Guinot
2003 · Lorena Isasi Pérez
2004 · Miriam Telo Burniol
2005 · Susana Babiloni Chust
2006 · Miriam Telo Burniol
2007 · Eva Giorgetta Modesto
2008 · María Mulet Ripollés
2009 · Patricia Amat Diago
2010 · María España Novoa
2011 · Laura Roca García
2012 · Dunia Gormaz Campos
2013 · Eugenia Frias Llorens
2014 · Alexandra Vicent Salvador
2015 · Carolina Tarrega Beltrán
2016 · Marina Redó Fortanet
2017 · Natalia Palacio Bernad
2018 · María Iturralde Cubertorer
2019 · Rebeca Barberán Gimeno
2020-2022 · Carla Batalla i Cortés
2023 · Diana Vico i Casanova
PRESIDENTS
1945 · Juan Bta Bernat Gabaldá
1946 · Juan Tomás Martí
1947-1949 · Enrique Reverter Meseguer
1950-1951 · Vicente Valls Queral
1952 · Juan Querol Antolí
1953-1954 · José Rubio Pallarés
1955-1956 · Olegario Vilar Muñoz
1957 · Vicente Sanchis Giner
1958 · Victor Pauls Pruñonosa
1959-1961 · Pedro Felip Marco
1962-1963 · José Adsuara Mundina
1964 · Juan José Gozalbo Barrachina
1965-1966 · Diego García Valenciano
1967-1968 ·José Rovira Balaguer
1969 · Antonio Soriano Fabregat
1970-1972 · Eduardo Mas del Río
1973 · Antonio Mir Monroig
1974-1975 · Eduardo Mas del Río
1976-1977 · José Ramón Navarro Albert
1978-1992 · Manuel Mollá García
1993-1995 · Vicente Ros Segura
1996-1997 · Hipólito Aded Guerra
1998-2000 · Rafael Zafón Aparici
2001-2003 · José de la Rubia Carmona
2004-2015 · Andrés Bort Bort
2016-2017 · Andrés Bort Bort
2017-2023 · Arturo España Marzá
PRESIDENTS INFANTILS
1987 · José María Prades Manzano
1989 · José Manuel Gozalbo Boix
1990 · Ignacio Camahort Climent
1992 · Ignacio Peñarrocha Alós
1995 · Raúl Cano Gómez
1996 · Eduardo Mas Ráfels
1997 · Enrique Gil Carceller
1998 · Christian Carratalá Blasco
1999 · Héctor Renau Miralles
2000 · Ignacio Zafón Escuder
2001 · Francisco Roca García
2002 · Héctor Renau Miralles
2003 · Nacho Babiloni Chust
2007 · vicente Llopis Ramos
2008 · Borja Gil Carceller
2009 · Borja Gil Carceller
2011 · Vicente Solaz Vilarroig
2012 · Carlos Feliu Usó
2015 · Javier Prada Viciano
2019 · Marcos Prades Gómez
MADRINES INFANTILS
1970 · Gloria Baquero López
1971 · Begoña Navarro Amat
1972 · Mónica Soler Monzonís
1973 · María José Mir Causanilles
1974 · Mariona Navarro Amat
1975 · Gloria Mir Causanilles
1976 · María Teresa Oñate Pitarch
1977 · Amparo Caballer Ros
1978 · María Gual Luis
1979 · Ester Oms Llago
1980 · Mónica Gómez Martí
1981 · María Isabel Cadroy Parra
1982 · Eva María Gozalbo Boix
1983 · Ana Dolores Prades Manzano
1984 · Cristina Gozalbo Boix
1985 · María Gozalbo Boix
1986 · Lledó Museros Cabedo
1987 · Ruth Olucha Varella
1988 · Laura Menéndez Monzonís
1989 · Marina Navarro Torres
1990 · María Mercedes Agost Gómez
1991 · Loli Peñarrocha Alós
1992 · Ruth Mas Rafels
1993 · Rocio Adelantado Vidal
1994 · Carla Hernández Vela
1995 · Lara Fabregat Alcón
1996 · Eva Hernández Vela
1997 · Laura Amat Renau
1998 ·Sara Climent Vallano
1999 · Carmen del Mar Zafón Aparicio
2000 · Raquel Amat Renau
2001 · Sheila Arrufat Muriach
2002 · Rebeca Castell Mampel
2003 · Alexandra Vicent Salvador
2004 · Raquel Parra Sánchez
2005 · María del Mar Ruíz Gargori
2006 · Andrea Palacios Pardo
2007 · Ana Frias Llorens
2008 · Rocío Llopis Ramos
2009 · María Iturralde Cubertorer
2010 · Rosa María Batalla Serret
2011 · Carlota Samit Vilarroig
2012 · Anna Feliu Usó
2013 · Beatriz Iturralde Cubertorer
2014 · Cristina Batalla Serret
2015 · Ana Escudero Monge
2016 · Lucia Madero Agost
2017 · Andrea Renau Telo
2018 · Paula Beltrán Soler
2019 · Marta Muñoz Moreno
2020-2022 · Clara Beltrán i Soler
2023 · Lidón Prades i Gómez
Nomenaments
La nostra Presentació
Actes Gaiaters
Articles
Brancaler de l’Any Article inèdit
Crònica de la Magdalena 1995 - 2022
Història de les Festes de Castelló
Brancaler de l’any 2023
El guardó de Brancaler de l’any que atorga la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat té como a destinatari aquelles entitats o persones que, sense pertànyer de facto a l’Associació, ofereixen un suport, col·laboració, dedicació i esforç destacat en qualsevol de les múltiples facetes en les que l’Entitat està implicada. El modest homenatge que suposa el trofeu concedit en públic durant la Presentació de la Comissió en el Palau de la Festa porta imprès el reconeixement i la sincera gratitud dels membres del Brancal de la Ciutat per una col·laboració tan generosa i desinteressada com imprescindible tal com es veu reflectit en la unànime decisió de la Junta directiva de la Gaiata 1 per al nomenament com Brancaler 2023 a títol pòstum a Manolo Castellano i Ribes.
Per a definir la figura de Manolo resulta imprescindible parlar de Festa. Ell, junt a altres, va dur a terme les activitats que relacionen el “vins de la terra” amb la programació de les Festes de la Magdalena, creant en 1968 El Mesó del Vi.
Després de ser membre de la Junta de Festes durant quasi dos dècades, a 1989 es crea “Els
20 del 88” i ell passa a dedicar-se al complet a aquesta Associació i les seues activitats.
Al llarg d’aquest anys no va parar de desenvolupar iniciatives com Cates populars, Concurs Regional de Vins, conferències i taules rodones, viatges culturals, mostres gastronòmiques, l’elecció anual de la Vintera… tot per millorar i engrandir les nostres volgudes Festes de la Magdalena.
A més de col·laborar amb les gaiates que el van requerir, va estar implicat directament amb la Gaiata 8 de la qual el seu fill va ser President Infantil i amb la Gaiata 1 Brancal de la ciutat fins al seu últim dia.
Manolo va ser una persona amiga del seus amics, una persona amb qui conversar de qualsevol tema, entranyable, divertit i amb una gran humanitat.
Per tot això, la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat se sent honrada en aquest any concedir a títol pòstum el nostre major guardó, al nostre amic i col·laborador En Manolo Castellano i Ribes… per sempre “Brancaler de l’any 2023”.
Història en albinegre i verd
Vinculació entre el Club Esportiu Castelló i les Festes de la Magdalena
Per: Vicente Cornelles Castelló Escriptor i periodistaArticle que ha participat en el concurs al millor article inèdit dins del concurs de llibret Magdalena 2023.
Tres colors, tres. El verd, oficial, guarnit pel turquesa del cel -cromatisme únic en el món de núvols castellonencs- i el taronja, del fruit daurat que aromatitza la nostra horta. I, dos més, el “albo”, més que blanc; i el negre, bé atzabeja taurina, banús de fantasia, albergínia de velluts o verd petroli de vida. Tres colors, tres, de senyals d’identitat d’una ciutat. No podem dissociar aquest triumvirat de tonalitats si parlem de les festes de la Magdalena i el Club Esportiu Castelló. Des del mateix moment de la gènesi dels
festejos fundacionals de la ciutat en 1945, l’equip ‘orellut’ ha tingut presència, constància i permanència en el programa oficial d’actes de la Magdalena.
A l’abric dels primers sis anys de presència del Club Esportiu Castelló en Primera Divisió, quan la capital de La Plana, a més es converteix en una urbs que sap, entén, comprén i opina de futbol, el balompeu forma part de l’esdevindre quotidià dels castellonencs, i, per tant, de la Magdalena, que, com a reflex d’esperances, in-
quietuds i anhels d’un poble que s’entrega a la seua setmana gran en una vocació de festa, llum, entusiasme, pólvora i homenatge als nostres avantpassats, es fusiona indefectiblement amb l’equip albinegre. S’és plenament castelloner i castellonenc si s’és del Castelló i/o viceversa. Som de Castelló i del Castelló. Per això, la vinculació de totes dues realitats no sols aconsegueix nivells de plenitud, sinó que es converteix en una simbiosi perfecta d’exaltació dels sentiments castelloners exacerbats i portats fins al límit.
Així, les trobades de futbol del Castelló en Castalia corresponents a la temporada en curs, i que coincideixen amb el novenari de dies magdaleners, desperten el màxim interés no solament dels aficionats a la pilota, sinó també de la resta de castellonenques que viuen intensament els festejos fundacionals. Uns partits que bé se celebren en un dels diumenges que abasten la setmana gran, dins del calendari de lliga, o bé els dissabtes primer o segon dels festejos i, fins i tot, el divendres anterior a un dels dos caps de setmana dels dies de festes, i també entre setmana. Si bé al principi en els primers programes de festes s’intentava que aquestes manifestacions esportives no coincidiren en horari amb els grans actes magdaleners com la cavalcada del Pregó, la Romeria, la correguda de bous o l’ofrena de flors, especialment en la dècada dels 50 i 60 del passat segle, des de la fi dels 70, amb el creixement exponencial de la ciutat quant al nom-
bre d’habitants, evitar aquesta coincidència ja no és primordial ja que es considera que “hi ha gent per a tot”. Així, l’any passat, el partit del Castelló tenia lloc el dissabte del Pregó, a les 17.00 hores, pràcticament a la mateixa hora en la qual es programava la cavalcada anunciadora, encara que aquesta es va suspendre per la pluja. Castalia va presentar, en aqueix 19 de març, una extraordinària entrada d’aficionats que van animar constantment al equip ‘orellut’. Un partit contra la Balompédica Linense que va acabar amb la derrota del Castelló (0-2).
I és que, a manera de tradició constant, els partits de futbol disputats a l’entorn de la setmana gran de la Magdalena no li senten gens bé a l’equip albinegre. És com una mala sort que arrossega el Club Esportiu quan arriben aquestes dates. Són moltes les derrotes i els empats recollits per l’equip de Castalia en les seues trobades magdaleneres. Aquestes línies no pretenen
ser una enumeració de resultats ni estadístiques sobre els partits dels albinegres en festes. És més aviat un relat a manera d’assaig del significat profund d’aqueixa comunió consagrada entre les festes jubilars magdaleneres i l’equip titular de la ciutat.
A destacar, això sí, que del 2001 al 2008 van tindre lloc 8 edicions d’un Trofeu Festes de la Magdalena, a imatge i semblança dels tornejos estiuencs i que se celebrava en les vespres de l’inici dels festejos magdaleners, enfrontant al club ‘orellut’ amb un equip de campanetes. En el 2001 el Castelló es va enfrontar a l’Espanyol de Barcelona amb un resultat de 2-2, emportant-se el trofeu l’equip de la ciutat comtal en el torn de penals. En 2002 l’Elx guanyava el torneig en derrotar als albinegres per 2-0. 2003 portaria el primer trofeu a les vitrines del Castelló en guanyar al València (3-2) en Castalia. També en 2004 els albinegres repetirien victòria guanyant al Cadis en la tanda dels 11 metres
a l’acabar en un resultat de 1-1 després del xiulet final. En 2005, els castellonencs alçarien de nou el trofeu, també en els penals, després d’empatar contra el Reial Saragossa a l’acabar el partit (11). En 2006, aquest Trofeu Festes de la Magdalena viatjaria a terres murcianes en véncer el Real Murcia al conjunt orellut 2-0. Els albinegres guanyarien una altra vegada el torneig derrotant al Llevant O.D. per 2-1 en 2007. En l’última edició d’aquest torneig magdalener, 2008, el Mallorca obtindria el guardó derrotant al Castelló (3-1).
Però, tornant al significat i simbolisme de l’article en aquesta bella història d’amor entre la Magdalena i el Club Esportiu Castelló, cal destacar la declaració d’animadors oficials dels ‘orelluts’ a les gaiates i les colles en el 2018 per part de l’entitat balompèdica i la designació de Gaiater de l’Any, màxima distinció de la Gestora de Gaiates, a la institució albinegra el passat 2022 l’any del seu centenari. Verda ciutat, “albo” i negre ‘orellut’. Tres colors en un. Una manera de viure, de pensar, de ser castelloner.
Crònica de la Magdalena 1995 -
2022
Història de les Festes de Castelló
ÍNDEX CRÒNICA DE LA MAGDALENA 1995 - 2022
INICI DE LES CRONIQUES MAGDALENERES. Per José Luis Serrano
Capítol 51 Crònica de l’any 1995
1995 CINCUENTENARI DE LES FESTES DE LA MAGDALENA. Per JJ Pérez Macián
Capítol 52 Crònica de l’any 1996
Capítol 53 Crònica de l’any 1997
Capítol 54 Crònica de l’any 1998
Capítol 55 Crònica de l’any 1999
Capítol 56 Crònica de l’any 2000
Capítol 57 Crònica de l’any 2001
Capítol 58 Crònica de l’any 2002
EL CASTELL VELL: HISTORIA D’UNA RECUPERACIO1995-2018: Per Vicent Sales
Capítol 59 Crònica de l’any 2003
Capítol 60 Crònica de l’any 2004
Capítol 61 Crònica de l’any 2005
Capítol 62 Crònica de l’any 2006
Capítol 63 Crònica de l’any 2007
Capítol 64 Crònica de l’any 2008
EL PALAU DE LA FESTA 2009-2011. Per Alberto Fabra
Capítol 65 Crònica de l’any 2009
Capítol 66 Crònica de l’any 2010
MAGDALENA INTERNACIONAL 2010. Per Ana Rosa Sanfeliu
Capítol 67 Crònica de l’any 2011
Capítol 68 Crònica de l’any 2012
Capítol 69 Crònica de l’any 2013
Capítol 70 Crònica de l’any 2014
Capítol 71 Crònica de l’any 2015
Capítol 72 Crònica de l’any 2016
BIC ROMERIA DE LA MAGDALENA O DE LES CANYES 2017. Per Miguel Angel Mulet
Capítol 73 Crònica de l’any 2017
EL PAPER DELS CONGRESSOS MAGDALENERS EN L’EVOLUCIÓ DE LES FESTES. Per Estela Bernat
Capítol 74 Crònica de l’any 2018
Capítol 75 Crònica de l’any 2019
COLOFÓ: EL 75 ANIVERSARI EN QUATRE NOTÍCIES. Per Elena Aguilar i altres
Capítol 76 Crònica dels anys 2020/21/22
NOUS ESTATUTS DEL PATRONAT DE FESTES 2022. Per Maria España
EL MOTIU D’AQUEST LLIBRET
Inici de les cròniques magdaleneres
Per: José Luís SerranoL’any 1944 porta aires de renovació en la manera de celebrar les Festes de la Magdalena, que es convertiran en les festes principals de Castelló, després que, en els anys posteriors a la finalització de la guerra civil (juliol 1936-abril 1939) s’hagueren realitzat alguns intents de promoure les denominades “Festes de l’Alliberament”, al voltant dels dies 13 i 14 de juny, com el ferment d’unes noves festes per a la ciutat.
Però des del mateix ajuntament, presidit pel farmacèutic Benjamín Fabregat, s’intenta arribar a una solució que no significara unes festes basades en la divisió entre “vencedors i vençuts” per a unir a tota la població entorn d’una commemoració amb segles de vigència, que no era altra que aquella Romeria a la Magdalena, antic solar de la població del xicotet “castelló” que donara lloc al nom de la ciutat; una celebració documentada en 1924 per l’erudit Luis Revest Cabirol que revela un document datat en 10 d’abril de 1375 i que cita “… fon proposat en consell per el sindich que com ell hagués de volentat dels jurats donat 1 cafiç de forment a la caritat de la va
professar del castell vell per ço que’l consell que li’n fes albarà. El consell respósa que li playe que li’n fes feit albarà”, la qual cosa certifica que en aqueixa data ja se celebrava la Romeria a l’Ermita de Santa María Magdalena de manera habitual.
S’aprofita així aquesta celebració que havia anat guanyant pes a través dels segles per a celebrar una data que a tots unia en un objectiu comú per a unir a la població per a celebrar la Fundació de la Ciutat, en el seu nou emplaçament en el pla, al costat de l’alqueria de Benirabe, prop de l’actual Plaza de Santa Clara.
Des de ben antic, aquesta celebració ha sigut pretext per a la investigació del nostre passat i per a la difusió d’aquestes investigacions, a les quals no ens referirem per no ser aquest l’objecte d’aquest article. De la mateixa manera, des de l’inici de la nova etapa en les Festes de la Magdalena, la Junta Central de Festejos de la Magdalena que havia nascut en els últims dies de novembre de 1944 (el 23 de novembre es crea la Junta Executiva) com a comissió delegada per l’Ajuntament de Castelló per a encarregar-se de l’organització
de les Festes de la Magdalena de l’any 1945, en la seua primera proclama o “declaració d’intencions” (3 de desembre de 1944), ja al·ludia “... a la decadencia de las fiestas durante años, habiendo quedado reducida a la Romería y poco más...”
Els mitjans informatius de totes les èpoques havien dedicat moltes pàgines i minuts de la seua informació a la difusió de la història de Castelló i els seus esdeveniments, i també a les seues festes. Ja ho van fer en ocasió de la celebració del VI Centenari de la Fundació de Castelló i van tornar a fer-ho en celebrar el VII Centenari en 1952.
El Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura va dedicar en aquest VII Centenari de la Fundació de Castelló un Quadern Extraordinari, que conser-
“Des de ben antic, aquesta celebració ha sigut pretext per a la investigació del nostre passat.”
ve a la meua biblioteca i que he utilitzat en nombroses ocasions per a escriure alguns dels articles sobre el particular al llarg de la meua vida. I entre els articles que allí es van publicar figuren alguns que no em resistisc a citar: “Las murallas medievales de Castellón”, José Sánchez Adell, il·lustrat amb un preciós dibuix de Juan Bautista Porcar; “El día de la Magdalena” Enrique Soler Godes, “Mudéjares y moriscos en Castellón” Arcadio García Sanz; “Del Castelló de Borriana al Castellón de la Plana” Honorio García; “La redonda de la casa y ermita de la Magdalena” Ángel Sánchez Gozalbo; “Un nuevo cuento viejo” Carlos G. Espresati; “Plato del siglo XV encontrado en el cerro de la Magdalena” Francisco Esteve Gálvez; “Melodías centenarias, O vere Deus siglo XII. Transcripción musical y armonización” Francisco Escoín, Pbro. Colección de Privilegios y Cartas Pueblas LXXXIII “Jaime I autoriza a Ximén Pérez de Arenós para trasladar Castellón. Un pergamino y un sello de Jaume I del Archivo Histórico Nacional” de Miguel López del Campillo, director Honorari de l’Arxiu Històric Nacional; “Rim” poesia de Bernat Artola Tomás; “La ermita de Santa María Magdalena”, de Luis Revest Cabirol, cronista de la ciutat. Sense desaprofitament!
Recopilacions sobre les Festes
I ja passem a l’objectiu d’aquestes línies. En el temps que va des que les Festes de la Magdalena van començar a celebrar-se amb la seua actual estructura, fins al moment actual, més de tres quarts de segle, s’ha parlat i escrit molt sobre les mateixes.
D’una part els mitjans informatius, dels quals havíem apuntat el seu protagonisme creixent, que ja es va fer patent quan, després del parèntesi bèl·lic de 19361939, es van iniciar aquells “cartells sonors” en la llavors única emissora de ràdio castellonenca, EAJ14 Ràdio Castelló, que van anar “calfant” els prolegòmens de les festes de l’any 1945 i es van convertir en assidus de les ones en la veu dels inoblidables Maruja Oliveras, Crescencio López del Pou, “Chencho”, i programes com “Gaiata” i els populars “cartells radiofònics” en els quals prenien part Manuel Sanz, Ángel Sánchez Gozalbo o Carlos G. Espresati, amb els cors mixtos dirigits pel mestre Eduardo Bosch…
I finalment l’inici d’aqueixa nova i esplendorosa etapa de les Festes de la Magdalena amb la desfilada del primer Pregó, ideat per un altre farmacèutic, Manuel Segarra Ribés, del qual vaig tindre la sort d’aprendre, a més de química, a estimar al meu poble, a Castelló, ja que la seua farmàcia es trobava al carrer Major, enfront de la casa en què vaig nàixer i vaig viure la meua infantesa i una bona part de la meua joventut. Allí, amb la seua bondat i paciència de sempre, vaig començar a entendre què era el Pregó i el per què de les nostres festes i vaig tindre oportunitat de conéixer a les persones que es reunien en la seua rebotiga, entre les quals estava Luis Sales Bolí, autor dels esbossos del primer Pregó dibuixats a tot color i amb tot luxe de detalls, que m’embadalien com ho feien els relats de don Manuel sobre el significat del nom de la ciutat… “Si una finestra xicoteta es diu finestró i una cadira menuda, cadiró, xicotet castell vol dir Castelló…” Que bella manera de començar a conéixer “la nostra dolça parla”..!
Més tard vindria l’estrena de la “òpera per a titelles”, prenent com a base el text del “Tombatossals” de Josep Pasqual Tirado, amb text de Manuel Segarra Ribés i música, en principi, de Vicente Sales Rovira (per a les dues primeres representacions en el Mas de Guimerà de la partida de Benadresa en l’estiu de 1939 i més tard en la seu de la Societat Castellonenca de Cultura) i finalment de la compositora castellonenca Matilde Salvador en la seua estrena en un escenari en el Teatre Principal de Castelló el 31 de març de 1943.
Però, anem avant. La primera recopilació que un mitjà escrit va fer sobre la xicoteta o gran història de les Festes de la Magdalena, es va dur a terme en un setmanari nascut a Castelló en 1979: “La Costa”. Un setmanari d’informació dirigit pel que fora redactor en el Diario Mediterráneo, Antonio Egea Vivó i en què jo em vaig integrar també a la seua fundació, sent la seua empresa editora Publicitat Dama. El número 15 inaugurava la 2a època del setmanari i porta la data del 7 de març de 1980. Pràcticament tota la seua literatura estava escrita quasi a parts iguals per Basilio Trilles i José Luis Serrano i al llarg de setanta pàgines pretenien “... ser un homenaje de rendida a todos aquellos que en estos 36 años de lo que podría-
“...el primer Pregó, ideat per un farmacèutic, Manuel Segarra Ribés, del qual vaig tindre la sort d’aprendre, a més de química, a estimar al meu poble, a Castelló...”
mos denominar Era Moderna de nuestras fiestas, lucharon, perdieron horas de sueño y trabajo, recorrieron kilómetros, subieron y bajaron peldaños y cimentaron la realidad que dentro de unos días celebraremos”.
Com s’insistia en la presentació, “No pretenen aquestes pàgines ser “una història” d’aquests últims anys de les festes. Solament pretenen recordar, evocar, aquells actes que en el seu moment van resultar innovacions, aquelles dones i homes que van ser els nostres representants a l’un o l’altre nivell. Es tracta, això si, d’un treball inèdit. Un treball en el qual els autèntics protagonistes són les gents que en el seu moment van fer possibles les festes…”
L’any del l’Aniversari
Sense cap dubte, l’any del Cinquantenari de les renovades Festes de la Magdalena, en 1994, van arribar les dues publicacions que fins ara més han aportat al coneixement de la història de les Festes de Castelló i especialment les de la Magdalena. Dos projectes impulsats pels dos diaris que llavors s’editaven a Castelló: El Periódico Mediterráneo i Levante de Castellón. Dues apostes diferents, potser complementàries, però que van ser seguides amb gran interés pels castellonencs que ara les conserven (conservem), com una relíquia.
La de Levante de Castellón, de l’Editorial Prensa Valenciana S. A. sota la direcció d’Antonio José Gascó i la coordinació de Manuel Carceller, Vicent Farnós i Josep Miquel Fracés, amb disseny i maquetació de Txema Rodríguez, va comptar amb una nòmina de collaboradors certament important
que els recordarem: Ximo Campos, Alvar Monferrer, Paco Merchán, Vicent Serra, Vicent J. Ortiz, José Sánchez Adell, Jaime Nos, Ramón Godes, Enrique Segarra, Roberto Pérez de Heredia, José Prades, Paquita Roca, Inmaculada Puig, Amparo Pavía, Rafael Ribés Plá, Miguel Vidal, Antoni Albalat, Lluis B. Meseguer, Francisco Vidal Serrulla, Eduardo Más, José Mª Iglesias “Arenillas”, Salvador Bellés, José Mª Arquimbau, Juan José Porcar, a més dels anteriorment citats.
La publicació titulada “Festa, Historia de las Fiestas de Castellón” a través dels 42 fascicles setmanals es proposava “... no solo informar, sino ayudar a crear estados de opinión motivados por la valoración de las noticias históricas, que será de incuestionable consulta para hoy y para las generaciones venideras...”.Sens dubte l’objectiu es va complir plenament.
cura, Elena Sánchez Almela, Salvador Bellés, José Mª Iglesias “Arenillas”, Francisco Merchán, Juan José Pérez Macián, Enrique Segarra, Inmaculada Puig, Paquita Roca, i Vidal Serrulla, incloent-hi textos apareguts en el Diario Mediterráneo en anys anteriors però fent referència a les Festes de la Magdalena en aqueix format de “crònica”, amb notícies maquetades de manera similar a una pàgina de periòdic, bé que en grandària diferent.
Els textos eren de Carlos G. Espresati, Salvador Guinot, de E. Calduch, d’Eduardo Codina, Francisco Escoin, Luis Revest, Juan Bautista Porcar, Antonio Prades el prior de Lledó, Bernat Artola, José Mª Segarra Bacora, Bernardino Rubert, Manuel Alcántara i un llarg etcètera. Una secció amb el títol genèric de “De ayer a hoy”, anava recordant aquelles qüestions que van ser notícia l’any del qual es tractava i que va escriure des del principi el que fora tants anys director de Mediterrani, Jaime Nos i a partir del fascicle corresponent a 1966, Francisco Pascual, mestre de tants i tants periodistes.
Pel que fa a l’editada per PECSA, el Periódico Mediterráneo dirigit per Jesús Montesinos Cervera, va estar coordinada per José Luis Serrano i Elena Rincón, va comptar amb la col·laboració de Francisco Pascual, Vicente Cornelles, Chelo Pastor, Jaime Nos, José Sánchez Adell, Vicente Es -
I tot això completat amb les fotografies corresponents a cada any procedents tant de l’arxiu del propi diari, com d’arxius particulars que van enriquir de forma molt especial el recorregut per aquesta “crònica de la Magdalena” que van ocupar quasi tres-centes pà-
...l’any del Cinquantenari de les renovades Festes de la Magdalena, en 1994, van arribar les dues publicacions que fins ara més han aportat al coneixement de la història de les Festes de Castelló
Una secció amb el títol genèric de “De ayer a hoy”, anava recordant aquelles qüestions que van ser notícia l’any del qual es tractava...
gines plenes d’informació gens menyspreable i que ha quedat recopilada a la disposició dels milers de persones que hui la guarden a les seues cases.
Per cert que, en aquest cas i per a completar l’obra, el següent any es van publicar centenars de fotografies que van recordar part de la història gràfica de les Festes de la Magdalena en aquell Àlbum de Fotos amb 50 Anys en imatges, gràcies a la col·laboració de Vicente Traver “Wamba fill” que va posar a la disposició del projecte el seu magnífic arxiu, que pare i fill van crear, i que ara, una vegada mort el seu posseïdor a edat tan primerenca, alguna institució hauria de rescatar per a la ciutat.
Com ells diuen al final de tan important obra, jo m’atreviria a dir que quasi definitiva… “Dentro de un año, el sábado antes del tercer domingo de Cuaresma, el que marca los veinte días la Cuaresma y que aún faltan para la Pascua, cuando la luna nueva apenas acaba de cerrar su último ciclo de invierno y se apresta a abrir el de primavera, las fiestas conmemorativas de la fundación de Castellón se renovarán para volver una vez más, en ese entorno que es uno de los factores básicos de nuestra cultura mediterránea...teniendo muy en cuenta que las fiestas de Castellón no son fundamentalmente espectáculo como las de otras partes. Aquí tendrás que participar como el primero. Ese es el riesgo de las celebraciones fundadas en simbolizaciones míticas, que si no se asumen, aunque solo sea con un talante lúdico, no sirven. Y para hacerlo hay que actuar, o no se entiende nada. Así que hasta siempre y que la Magdalena te guíe”.
I ara…
Perquè ara resulta que enguany,
la Comissió de la Gaiata del “*Brancal de la Ciutat” ha pensat que des de la Magdalena de 1994 fins a la qual ens aprestem a celebrar, la de 2023, han transcorregut els suficients anys com per a intentar l’aventura de contar que ha succeït en aquests 28 anys transcorreguts des del que ací els hem comptat.
circumstàncies actuals, però no es van complir íntegrament. En ells es marcava la duració del mandat de la Junta de Festes i el seu president en dos anys, per a fer possible que la renovació en les persones portara idees noves i empenyiment renovador, que no faltaren en els qui havien de programar i “inventar” any rere any, festejos nous, sempre mirant cap avant i amb ànim de superar-se en el projecte.
Són molts anys i molt importants perquè han succeït moltes coses que han fet variar de manera ostensible com eren les festes “llavors” i com ho són ara, encara que a l’espectador poc introduït en el món que envolta a les nostres festes li puga semblar el contrari.
S’ha passat d’un moment en el qual les Festes de la Magdalena s’havien desfet de l’autoritarisme d’uns altres temps, per a democratitzar les seues estructures, retornant el control de les Festes als seus protagonistes per a intentar i de moment aconseguir, tornar-les a reconduir a la tutela, sempre necessària de l’Ajuntament que és qui paga, cert, però que havia fet un alardeig democràtic deixant que foren els propis festers els que marcaren, sempre dins d’un ordre, els destins de la Festa.
Els Estatuts aprovats en 1988 i que van donar pas a la primera Junta de Festes triada pels protagonistes de la Festa, han sigut reformats per a adaptar-los a les
En els últims anys, els desacords entre l’Ajuntament i el món de la festa s’han aguditzat i l’autonomia de la Junta de Festes, sempre mediatitzada pel Patronat en què s’incloïen representants municipals i festers a parts iguals, però sempre amb el vot decisiu de la primera autoritat municipal, s’ha vist seriosament disminuïda. S’han viscut tensions entre els uns i els altres i la pau sembla que no ha arribat. La celebració d’un Congrés Magdalener, les propostes del qual semblava que podien ser vinculants, no ha superat la tensió, sinó tot el contrari, s’ha tornat a la situació dels anys inicials de la democràcia, en la qual era l’Ajuntament, ara a través del Patronat Municipal de Festes qui designava al president de la Junta i als membres d’aquesta. Passos arrere que no agraden als festers. Però, doctors té l’Església… com se sol dir. Hem tingut una pandèmia que va aconseguir el que ni les guerres havien aconseguit: suspendre la Romeria a la Magdalena i, per descomptat, han hagut moltes coses bones, perquè els castellonencs van demostrar el seu civisme celebrant les seues Festes des de casa per molt que els pesara. Dos anys perduts…
Doncs de tot això ens parlaran els treballs dels qui intentaran narrar el que aquests últims anys ens han deixat per al món de la festa, que és molt i molt interessant.
Els Estatuts aprovats en 1988 van donar pas a la primera Junta de Festes triada pels protagonistes de la Festa...
Del 18 al 26 de març (50 aniversari)
VAN SER REINES CARTELL
Lema:“PRIMAVERA”
Autor: Enric Benlloch Colomer
ALEJANDRA GARCÍA FERRER
Filla del músic Alejandro García Guinot i néta del mestre José García Gómez, autor del Rotllo i Canya.
Va ser Dama infantil de la ciutat el 1982, i posteriorment Madrina de la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat el 1992.
Als seus vint anys estudiava tercer de Dret a la Universitat Jaume I i vivia intensament i romànticament les festes de la Magdalena com ella mateixa narrava.
BELÉN MONERRIS TRAVER
Encantadora nena de deu anys, dolça, alegre, simpàtica i molt bona estudiant, cursant en aquell moment 5è de Primària al col·legi de les Carmelites.
Filla i néta de farmacèutics vinculats a la festa, amb el temps arribaria a fer-se càrrec ella mateixa de la farmàcia familiar, com a titular. La seua passió, admetia ser el Reial Madrid, i les seues aficions, nadar i llegir llibres d’aventures.
NOTÍCIES
QUATRE PREGONERS LLEGIRAN EL TEXT D’ARTOLA AL PREGÓ.
Lema: 50 ANIVERSARI
Autor: Juan García Ripollés
Miquel Soler, Pedro Romero, Juan José Seder, Juan Francisco Vicent són els quatre “Pregoners” que llegiran els versos de Bernat Artola a la cavalcada del Pregó, “com a homenatge als castellonencs que han donat lectura al Pregó als seus cinquanta anys
d’història ” , segons va explicar el seu organitzador, José Luis Serrano….”cada lectura serà, alhora, homenatge a una figura destacada com Manuel Segarra, Miquel Tirado i dones i homes lligats a les festes ”
LA GRAN SENYERA, LA TAMBORADA, ELS TRABUCAIRES I LA GUÀRDIA CIVIL ENRIQUIRAN EL PREGÓ DEL CINQUANTENARI.
Al Pregó, cinquanta Cavallers de la Conquesta van incrementar la vistositat de la part històrica, portant una gran Senyera Després que fos obert per la Tamborada de San Sebastiàn, els Trabucaires de Solsona i la banda de música del Col·legi de la Guàrdia Civil de Valdemoro van desfilar al costat d’una secció de Guàrdia Civil muntada i de Guàrdies joves a peu.
PREMI “GRADA 21”
El “diestro” madrileny José Miguel Arroyo “Joselito” rebia de les mans del president sortint, Rafael Torrent, i del president entrant, Rafael Bellido, de la Penya taurina Grada 21, el trofeu al triomfador de la Fira de la Magdalena de l’anterior any.
FADRI D’OR HONORIFIC
“NIT MÀGICA”
El foc de Xarxa Teatre va prendre vida per exaltar els valors tradicionals. Un recorregut pels últims espectacles de “Nit Magica” oferts al poble de Castelló en els darrers anys a càrrec del grup “Xarxa Teatre” és el que els castellonencs van poder presenciar dissabte a la nit, en una cerimònia del foc que va aconseguir reunir a milers i milers de persones als carrers cèntrics de la ciutat.
Els Fadrí d’Honor de 1995 lliurat per l’alcalde de la ciutat José Luis Gimeno i la reina Alejandra Garcia, ha recaigut aquest any al Periódico Mediterráneo, com a mitjà de comunicació escrit que ha estat present a les festes de la Magdalena dels darrers 50 anys, a Trini Soler, fundadora de l’Escola Infantil de danses de l’antiga Educación y Descanso avui Grup Castelló, Ricardo
Rosell, un altre dels fundadors, Vicente Amat, com a degà dels portadors del cavall del pregoner, Vicente Traver “Wamba” fotògraf, José Luis Sales, de les Brigades Municipals, BP Oil i els “Pregoners” que els darrers 50 anys han cantat el “Pregó”. Com sempre, aquest acte forma part del pròleg festiu en els minuts anteriors a l’anunci oficial de les Festes.
GALA DE LA REINA I EL TROPICANA DE LA HABANA
La Pèrgola va tenir accent tropical amb l’actuació divendres a la nit del Ballet del Cabaret Tropicana de l’Havana, un dels espectacles més esperats de les festes de la Magdalena del Cinquantenari. Una ostentació de
ritme, color i música, amb més de quaranta ballarins en escena, va envair el recinte municipal a l’acte de la Gala de la Reina de les festes, Alejandra García i la seua Cort d’Honor.
L’ENCESA I LA GAIATA UTÒPICA
“L’Encesa de Gaiates” de les festes de la Magdalena de 1995, que es va celebrar dilluns a la nit, es va convertir en una espectacular cerimònia, en què es va combinar la llum, la pirotècnia, la música i la dansa i que va concloure amb el sorgiment de la Gaiata Utòpica del Cinquantenari, elaborada especialment per commemorar aquesta efemèride. Francisco Merchán, responsable de l’organització d’aquest acte, relatava en roda de premsa les principals novetats que, amb motiu del 50è aniversari, s’introduirien a l’”Encesa”.
LA SARSUELA AL PRINCIPAL
Les representacions de Sarsuela són dels espectacles amb més acceptació en el transcurs de
Així, la Gaiata Utòpica va comptar amb més de trenta metres d’alçada i el seu muntatge va ser el colofó de tot un cerimonial que es va anar desenvolupant amb l’encesa, una per una de les 19 gaiates dels sectors i de la Gaiata de la Ciutat. El Secretari de la Gestora de Gaiates, Antonio Ortuño, va assenyalar la “importància d’aquest acte per a les comissions de sector, ja que suposa la consolidació anual del monument gaiater, com a símbol de la Festa.”
PIRO-MUSICAL AQUÀTIC
La música, l’aigua, la llum i el foc es van fondre a la dàrsena comercial del Grau de Castelló en un dels més bells espectacles preparats per la Junta de Festes per celebrar el Cinquantenari, el darrer dissabte de festes.
60.000 watts
les festes. Esdeveniment clàssic dins del Programa Oficial de Festes, està patrocinat habitualment per la Refineria de Castelló. Aquest any l’escenari del Principal va acollir les obres “Los Gavilanes” i “La tabernera del puerto”. A la primera de les representacions va intervenir el tenor Antonio José Gascó Sidro, que va donar bona mostra dels seus dots.
gràcies a la iniciativa de la Junta de Festes i la col·laboració de Mediterráneo, Bancaixa i Facsa per oferir al poble de Castelló un autèntic espectacle multitudinari per a posar fermall d’or a unes festes de la Magdalena que van aconseguir rècords de participació i públic.
arribar als
Nelete Ramos, president de la “Colla Bacalo”, després d’un extraordinari concert de la Banda Municipal de Castelló, va imposar la insígnia d’or com a “Bacalao Maravillao ‘95” a aquesta centenària institució, en presència de l’actual Director, Francisco Signes i del regidor de la Banda, Miguel Ángel Mulet. El concert en què també van participar Natasha Garcia i Alejandro Garcia va arribar al seu zenit amb la interpretació del “Rotllo i Canya” de Pepito Garcia.
La “Colla del Rei Barbut” va lliurar el Voladoret d’Or d’enguany al grup teatral Xarxa Teatre durant un emotiu acte que es va celebrar en un cèntric hotel de la ciutat. Nelo Vilanova i Leandre Escamilla van recollir el distintiu de mans del president de la colla Héctor Redó.
L’associació “Els 20 del 88” va nomenar com a Vintera del 95 Montserrat Aymar per la seua intensa dedicació a favor de les nostres festes fundacionals i vinculació al col·lectiu. L’homenatjada va rebre el distintiu de les mans del president Miguel Vidal al recinte de l’associació al Meson del Vi en un emocionat acte amb la presència dels socis del col·lectiu i en presència de la Reina de les Festes, l’Alcalde, el President de la Junta de Festes i el Regidor de Festes.
Víctor Menezo, director del servei d’Oftalmologia de l’Hospital Provincial de Castelló, va rebre divendres a la nit l’alfange que
lliura l’associació “Moros d’Alqueria” com a símbol del seu nomenament com a Moro de l’Any del Cinquantenari.
JULIÁN SEBASTIÁ TIRADO
Julián Sebastiá Tirado, reconegut artista gaiater, és l’autor de la Gaiata de la Ciutat d’aquest any. Amb el lema “Del Faro a la Farola” va desenvolupar el passat any un equilibrat monument
avantguardista que incorporant elements mariners, va representar el Districte Marítim. Com diu el seu autor, “és una manera directa de dir que el Grau és Castelló”.
El solemne i entranyable acte de les Tres Caigudes que marca el moment en què la processó de Penitents rep la Torna de la Romeria, i en què quatre nens vestits de la Verge Maria, Maria Salomé, Maria de Cleofes i Sant Joan, fan tres reverències al Crist de la Sang, es va endarrerir mitja hora com a conseqüència de la intransigència de la Confraria de la Sang que es va negar a complir amb la modificació de l’horari marcat per la Junta de Festes.
El president de la Federació de Colles i membre de la Colla Pixavi, Xavi Pérez, va patir un contratemps a la primera jornada del Campionat Mundial de Boli, que l’ha obligat a viure les festes d’aquest any utilitzant crosses.
La Junta de Festes, organitzadora del VII Festival Internacional de Música de Festa, va confondre els termes de la signatura del conveni amb l’associació “Moros d’Alqueria” per la qual cosa aquest col·lectiu tot sol es comprometia a gestionar el contracte de les vuit agrupacions europees. Un cop els grups van arribar a Castelló, Enrique Monerris i Sixto Barberá tots dos expresidents de l’esmentada associació, van decidir donar un cop de mà en comprovar la deixadesa de la mateixa Junta en matèria organitzativa, tan sols un exemple, Quique Masó dissabte va estar sol per organitzar al mateix temps la segona jornada del Festival i la Nit Màgica.
Les localitats per a la Cavalcada del Pregó, la Desfilada de Gaia-
RESUM DE LES FESTES
tes, Cavalcada Infantil i Esclat de LLum es van vendre a una caseta instal·lada a la Plaça de la Peixateria, al costat de l’Ajuntament. …i va arribar el toreig pur i desbordant a càrrec d’un aspirant a Califa. Finito de Córdoba va encendre la flama de la passió en una plaça que ja el va veure triomfar a la Beneficència. Aquell dia el cordovès va deixar un gran cartell a la nostra ciutat, però, a partir d’ara, és sens dubte un dels toreros més admirats de l’afició de Castelló. I és que Juan senzillament ho va brodar…. Els seus dos bous noblots i artistes de cap a peus, ja que la seua procedència és pura de Juan Pedro Domecq, van deixar que Finito estigués a gust i confiat, desgranant tot el seu sentiment torero.
EL CINQUENTENARI TAMBÉ VA SER L’ANY DEL “MINTJAR DE BAES”
Ja venia d’anys el costum de fer paelles multitudinàries, a més dels típics concursos de paelles, de la colla del Rei Barbut i dels Cavallers, però aquest 1995 del Cinquantenari, va ser el punt àlgid d’aquesta manera d’atendre els estómacs (i la cartera ) de molts castelloners en festes.
Per iniciativa del diari Mediterráneo i amb un ingent nombre de patrocinadors, es va repartir durant diversos dies i de dia i de nit, paella, truita de patates, arrosejat, sardines, arròs negre i alguna cosa més. La “paella monumental” va ser executada pel Xef Becerra i es va repartir a l’Avda. del Mar per a cinc mil persones. “L’arròs negre” es va preparar per a més de quatre mil persones, entre les quals van destacar, el
president de la Generalitat, Joan Lerma, el conseller Sanahuja, Eduardo Zaplana i Vicente González Lizondo. Una altra important oferta va ser la que el diari batejá com “Arrosejat” per a cinc mil amics, també executat per Becerra, qui va donar de menjar a més de cinc mil persones. La “torra de sardina” també es va oferir per a cinc mil persones, executada a l’estil del Grau, va ser d’un èxit aclaparador, malgrat l’aroma que deixa a
les mans. I fins i tot es va batre el rècord de “taronjada” esprement 13.500 quilos de taronges que van proporcionar 5.000 litres de suc, que es van repartir entre tots els castelloners que es van acostar.
Finalitzarem aquest gastronòmic recorregut que el Mediterráneo va anomenar Jornades Gastronòmiques del cinquantenari amb la típica “truita de patates” que amb cent vuitanta dotzenes d’ous i dos-cents quilos de patates va donar menjar a dues mil dues-centes persones. Una activitat que tot i el seu èxit rotund, va tenir també els seus detractors pel lamentable estat en què quedaven els carrers de l’entorn i per què a alguna persona ja major li recordava les “cues de la fam” de la postguerra.
CINQUANTA ANIVERSARI
Aquell any del cinquanta aniversari de les nostres festes a més de la potenciació i enriquiment de les habituals activitats del calendari festiu es van plantejar tres esdeveniments especials i excepcionals.
Premis Cinquantenari
Convocats per la Regidoria de Cultura a instàncies de la Junta de Festes, es van llançar els Premis del Cinquantenari per a treballs inèdits en qualsevol de les dues llengües oficials a presentar abans del 10 de maig de 1995.
El d’Assaig “Ángel Sánchez Gozalbo” dotat amb un premi de 500.000 pessetes, el de Poesia “Bernat Artola” amb un premi de 250.000 ptes., el de Narrativa “Josep Pascual Tirado” amb una dotació de 500.000 ptes. i finalment el del Pasodoble “José Garcia” premiat amb 250.000 ptes.
Es van presentar en total 84 obres que complien les condicions per ser valorades. Resultant guanyadors: Manel Garcia Grau en assaig, Salvador Gutiérrez Solís en narrativa, Alfredo Díez de Cerio i Juan María Calles Moreno en poesia i per últim Joaquin Ortells en pasodoble.
III Congrés Magdalener
El mes de juny, convocat per la Federació de Colles de Castelló en col·laboració amb l’Ajuntament i Bancaixa es va celebrar el III Congrés Magdalener al saló d’actes de Bancaixa del carrer Cervantes.
El plat fort del Congrés van ser les tres ponències presentades pels tres anteriors presidents de la Junta de Festes.
Evolució de les festes de la Magdalena des del II Congrés i el seu futur per Sixto Barbera
Integració de les colles i la seua participació al món de la festa per Sebastian Plà.
Estructura i recursos dels ens festius per Luis Domènech. Després de cada ponència es van llegir les comunicacions dels congressistes per passar a un debat que finalitzaria amb la confecció de conclusions sobre el tema.
El congrés es va veure enriquit per actes socioculturals com una trobada de Dolçainers i Tabaleters, una Exposició fotogràfica i cinematogràfica, i la publicació del llibre “Els noms de les Colles”, finalitzant aquests actes el 23 de juny amb un Sopar de Pa i Porta al passeig marítim, amb encesa de fogueres, actuacions de foc i concert d’havaneres .
Les Conclusions del Congrés que es van aprovar el darrer dia van tractar temes com el Pregó, la Romeria i les Gaiates; la indumentària femenina, noves activitats que potencien la música i el foc, finançament dels Ens Festius i el paper de la Reina de les Festes.
Exposició cinquantenari
Al costat de l’escola d’arts i oficis es va muntar en una carpa ex profés l’Exposició 50 anys de Festa inaugurada per les Reines, acompanyades del Vicepresident de les Corts Vicent Soler, l’Alcalde José Luis Gimeno, el Conseller Javier Sanahuja, el Governador Civil Ignacio Subías, el President de la Diputació Francisco Solsona i el President de la Junta de Festes Juanjo Pérez Macián.
Fotografies, quadres, diplomes originals i tota sèrie d’elements històrics relacionats amb les festes, van donar bona mostra del que havien significat cinquanta anys de festes a la nostra ciutat.
REINA I DAMES
REINA
Alejandra García Ferrer
DAMES DE LA CIUTAT
Susana Cabedo Chabrera
Isabel Molina Segarra
Laura Ros Segura
Maria José Rovira Sebastia
Nuria Sánchez Cid
Laura Simon Monterde
REINA INFANTIL
Belen Monerris Traver
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
Carla Hernandez Vela
Esther Hervás Garcia
María Marzá Bellido
Inmaculada Tena Díaz
María Valls Barberá
Paula Vives Gimeno
NA VIOLANT
Zaida Jiménez Guillamón
DONES DE COMPANYA
Na Dolça:
Noelia Bausá Altava
N’Enmengarda:
Virginia Bernat Reig
Na Eva:
Begoña Fabra Betoret
Na Margarida:
Marta Guinot Jimeno
Na Provençala:
Vanesa Salvador Baile
CÀRRECS HONORÍFICS
Pregoner
Miquel Soler
Pedro Romero
Juan José Seder
Juan Francisco Vicent
Pregoner infantil
José Jovena Casañ
Rei en Jaume
Carlos Ulldemolins Salvador
Gaiater de l’Any
Miguel Ángel Mulet i Taló
Fadrí d’Or Honorific
Periódico Mediterráneo
Trini Soler
Ricardo Rosell
Vicente Amat
Vicente Traver “Wamba”
Refineria de Castelló
“Pregoners” dels últims 50 anys
Gaiatera Casa València en Barcelona
Raquel Zabala Ferran
Gaiatera Casa València en Madrid
Montserrat Rallo del Olmo
PATRONAT DE FESTES
President
José Luis Gimeno Ferrer (Alcalde)
Vocals
Miguel Angel Mulet Taló (Regidor de Festes)
Clemente Agost Maner (Regidor)
Juan José Pérez Macián (Junta de Festes)
Manuel Lleó Jaime (Junta de Festes)
José Mateo (Secretari de l’Ajuntament)
Juan Martínez (Interventor de l’Ajuntament)
JUNTA DE FESTES
President
Juan José Pérez Macian
Vicepresidents
Raul Pascual Cherta
Jaime Ortiz Monfort
Manuel Lleó Jaime
Jorge Martí Obiol
Secretari
José Juan Sidro Tirado
Tresorer
Enrique Masó Obiol
Vocals
Silvia Rodríguez Vicente (Asesora jurídica)
Juan Pallarés Valls (Col·laborador)
Francisco Merchán Segura
Mª José Paulo Hernández
Vicente Ramos Andreu
Carmen Segura Tamayo
José Luis Serrano Fabregat
Manuel Trilles Mateu
Eliseo Rodrigo Salvador
José Miguel Sobrino Traigueros
Francisco Tirado Estupiña
Antonio José Traver Rosas
Antonio Viciano Aparici
José Ramón Llopis Nicolau
Agustín Mon Carro
Vicente Cornelles Castelló
Lía Gallen Peris
Vicente Ballester Betí
Javier Gimeno Poy
GAIATA 1 “BRANCAL DE LA CIUTAT”
President: Vicente Ros Segura
Madrina: Zoraida Martínez Rubio
President Infantil:
Raúl Cano Gomez
Madrina infantil:
Lara Fabregat Alcón
GAIATA 2 “FADRELL”
President: Vicente Babiloni Fores
Madrina: Alejandra Porcar García
President Infantil:
Carlos Martínez Cubertorer
Madrina infantil:
Estefanía Roig Bartoll
GAIATA 3 “PORTA DEL SOL”
President:
Alejandro Beltrán Sanchis
Madrina:
Liliana Alcón Aragüez
President Infantil:
Carlos Cortés Bartolo
Madrina infantil:
María Luz Adelantado Monfort
GAIATA 4 “L’ARMELAR”
President: Francisco Sales Alcón
Madrina: Noelia Selma Andreu
President Infantil:
José Montoliu Juan
Madrina infantil: Raquel Vilar Dolz
GAIATA 5 “HORT DELS CORDERS”
President:
José Vicente Andrés Martínez
Madrina: Nuria Beser Tirado
President Infantil: Miguel Blasco
Madrina infantil:
Nuria Blanch Leal
GAIATA 6 “FAROLA- RAVALET”
President: Santiago Querol Roca
Madrina:
Ana Belén Barco Méndez
President Infantil:
Néstor José Sidro Rubio
Madrina infantil:
Esther Espada Moliner
GAIATA 7 “COR DE LA CIUTAT”
President: José Manuel Garbí
Madrina:
Rosa María Rodríguez Capdevila
President Infantil:
Juan Francisco Fortea
Madrina infantil:
Nerea Miravet Salvador
SECTORS
GAIATA 8 “PORTAL DE L’OM”
President: José Rovira Nive
Madrina:
Jessica Burguete Beltrán
President Infantil:
Juan Ignacio Agost
Madrina infantil:
Natalia Castelló Aguyé
GAIATA 9 “ESPARTERA”
President:
Fernando Mateu Torrella
Madrina:
Mónica Escrig Domínguez
President Infantil:
Víctor Manuel González Mas
Madrina infantil:
Margarita Bustamante Meliá
GAIATA 10 “El Toll”
President:
José Vicente Nadal Sales
Madrina: Ángeles Cerveró Ramos
President Infantil: Julio Cheli
Madrina infantil:
Marta Gorris Soldevila
GAIATA 11 “ Forn del Pla”
President:
Vicente Fabregat Marco
Madrina:
Ana Maria Monge Sábado
President Infantil:
Iván Martínez Borba
Madrina infantil:
Anais Huertas Navarro
GAIATA 12 “El Grau”
President:
Manuel García Reyes
Madrina:
Verónica Conde Martínez
President Infantil:
Rafael Simó Sancho
Madrina infantil:
Ana Valbuena Roig
GAIATA 13 “Sensal”
President:
Vicente Bellés Baltanás
Madrina:
María del Carmen Baltanás Nebot
President Infantil:
Alejandro Moya Babiloni
Madrina infantil:
María Zurano Pérez
GAIATA 14 “CASTALIA”
President: Jaime Aparici Tortes
Madrina: Aida Gimeno Ramos
President Infantil:
Aaron Santacatalina Ibáñez
Madrina infantil:
Nereida Tirado Ramos
GAIATA 15 “Sequiol”
President: Vicente Javier Queral
Madrina:
María Amparo Peñarrocha Forcada
President Infantil:
José Maria Sanahuja
Madrina infantil:
Nereida Lleó Sánchez
GAIATA 16 “Rafalafena”
President: Francisco José Temblador Alcocer
Madrina: Belén Archiles Viciach
Madrina infantil: Alessandra
Mengíbar Quintero
GAIATA 17 “Tir de Colom”
President:
José Fernandez García
Madrina: Alicia Fernández Marzal
President Infantil:
Pau Gordo Gonzalez
Madrina infantil:
Jessica Gómez Capdevila
GAIATA 18 “CRÉMOR”
President:
Ismael Vicente Badal Bou
Madrina: Elena García Pérez
President Infantil:
José Antonio Lleó Rubio
Madrina infantil:
María Adán Marín
GAIATA 19 “La Cultural”
President:
Alfonso Peña Rodriguez
Madrina: María Luz Teruel Traver
President Infantil:
Hugo Peña Rodriguez
Madrina infantil:
Natalia García Nebot
1995 – Cinquantenari de les Festes de la Magdalena
Per: Juan José Pérez
MaciánPresident de la Junta de Festes 1995-1996
Març de 1995. Aqueixa era la data, Aqueix era el repte. Des del 18 al 26 de març d’aquell 1995, Castelló anava a celebrar el Cinquanta Aniversari de les seues Festes de la Magdalena.
El seu disseny i preparació per a commemorar l’esdeveniment com es mereixia i satisfent les expectatives creades no seria fàcil, però si molt il·lusionant. Des de 1945 s’havia anat consolidant a la nostra ciutat una estructura sòlida i una programació àmplia, fruit d’una evolució pausada però constant, prudent i coherent i, sobretot, respectuosa amb les tradicions al mateix temps que imaginativa, creativa i tolerant amb l’aportació d’aquelles noves propostes festives que van ser ben acceptades any rere any per la població.
En aquella Magdalena de 1995, cal començar referint-nos al logo que va identificar el 50 Aniversari i amb el qual es van identificar també els castellonencs des del moment mateix en què es va conéixer.
Els qui constituïm aquella Junta de Festes de Castelló, triada per l’Assemblea de Festes a mitjan
1994, vam ser conscients que ens enfrontàvem a l’apassionant responsabilitat d’oferir als castellonencs en aquella edició una programació especial i extraordinària. Sabíem que s’esperaven sorpreses i novetats. Era necessari fer realitat aquells desitjos, però érem molt conscients que hauríem de fer-ho sense posar en risc el més sagrat de les nostres tradicions. Ens vam adonar que aqueix 50 Aniversari, degudament tractat, podria a més fixar en el temps un punt d’inflexió respectat per tots, que permetera introduir canvis de millora que, si bé la seua conveniència o no ja es venia debatent en àmbits festers, havia faltat valor per a consumar-los. En definitiva, acordem fixar com a eixos de la nostra gestió el respecte a la història, a la tradició i als assoliments aconseguits pels qui ens van precedir; la valentia per a incorporar al programa elements extraordinaris que sorprengueren positivament els castellonencs i posaren en valor l’efemèride; i la prudència, mesura i equilibri per a aconseguir-ho sense estridències, de manera que es poguera acceptar per tots de bon grat i perpetuar més enllà d’aquell any especial, alguna incorporació nova que, sense ofendre al passat, millorara el futur de les nostres festes.
Recordant la programació espe -
cial que es va dissenyar i va dur a terme en aquella Magdalena de 1995, cal començar referint-nos al logo que va identificar el 50 Aniversari i amb el qual es van identificar també els castellonencs des del moment mateix en què es va conéixer. Obra del gran geni i irrepetible artista Ripollés, aquella mà blava, oberta amb els seus cinc dits, cinc, que precedia a un rotllo a manera de zero de menor grandària, es va convertir en un crit, un crit d’atenció, una invitació a gaudir d’unes festes que, sens dubte, serien especials. Aquell símbol identificatiu va ser present des de mesos abans de les festes, anunciant-les, en nombrosos suports: mitjans de comunicació, publicacions, adhesius, souvenirs, gorres i sa-
marretes, clauers i fins i tot caves… i durant la setmana de la Magdalena va acompanyar als castellonencs en formats d’inflables i de globus aerostàtics als carrers i allí on s’havia programat una cosa especial. El logo, a més de ser incorporat al cartell anunciador de les festes, va formar part important del llibre oficial del programa de festes i va aparéixer imprés al costat de cadascun dels actes que oferien alguna característica o sorpresa especial per la commemoració de l’aniversari, amb la finalitat que el lector poguera identificar el més destacat de la programació extraordinària.
mascletada commemorativa que les Reines van encendre des del balcó del Govern Civil.
Aqueixa del 5 de març de 1995 va ser l’última mascletà que es va disparar en Maria Agustina.
de 1995.
Com a primer i exacte homenatge en el temps, als cinquanta anys transcorreguts des de la romeria a la Magdalena d’aquell llunyà diumenge 5 de març de 1945, es van organitzar actes el cap de setmana del 3, 4 i 5 de març, prèviament al de començament de les festes de 1995. D’aquelles tres jornades queda el record del llançament de carcasses commemoratives i volteig de campanes a les 12 hores del dia 3; el Certamen de Bandes de música en el qual va participar, entre altres, la Banda Primitiva de Llíria; el mercat medieval de la plaça Major i l’homenatge a les Gaiates, a les comissions de sector, en la plaça Santa Clara, on van rebre de mans de les Reines de les Festes, Alejandra i Belén, els corbatins amb el logo del cinquantenari que van lluir en els seus estendards en brillant comitiva fins a la plaça Maria Agustina, on es va disparar la
Malgrat que havia sigut el lloc en el qual durant molts anys, tradicionalment, s’havia disparat la d’inici de les festes, aqueixa del 5 de març de 1995 va ser l’última mascletada que es va disparar en Maria Agustina. Feia temps que la plaça s’havia quedat xicoteta per a albergar, no ja només l’enorme quantitat d’espectadors que acudien a la cita, sinó també la creixent quantitat i qualitat pirotècnica que els castellonencs demandaven. No sols la brillantor de l’espectacle, sinó sobretot la seguretat del públic, obligaven a establir un altre espai. Però faltava valor per a decidir i assumir el canvi, per temor a la incomprensió i crítica del públic, màximament després de la fallida experiència de l’any anterior quan es va disparar en l’Avinguda de la Mar, un espai inapropiat per a una mascletada pel seu format estret i allargat, que només permetia situar al públic en els seus extrems, excessivament distants l’un de l’altre, impedint gaudir de la sonoritat de l’espectacle.
Es va estudiar, i es va forjar en tres parts una decisió que el temps va enjudiciar encertada. El primer va ser el de disparar
el dissabte següent, 18 de març, inici de les festes, la “Gran Mascletada Especial del Cinquantenari” en un nou espai: el Primer Molí. El lloc garantia la seguretat per la seua amplitud i espai obert. Però si precisament per això s’acusava negativament la sonoritat, el canvi d’ubicació tampoc seria entés pel públic. Per això, la segona part va ser dotar-la d’un pressupost extraordinari que elevara la càrrega explosiva i la qualitat pirotècnica, de manera que el públic gaudira d’un gran espectacle i un acceptable grau de sonoritat malgrat les condicions del gran espai obert de tret. I la quarta va ser el de convertir la cita magdalenera diària dels castellonencs amb les seues mascletades en el “Primer Concurs de Mascletades Ciutat de Castelló”, de manera que cadascun dels pirotècnics participants se sentira obligat a oferir el millor espectacle, incentivats i motivats tots a competir entre ells per a aconseguir un guardó que, fet i fet, redundaria en el seu prestigi, reputació i targeta
Es van organitzar actes el cap de setmana del 3, 4 i 5 de març, prèviament al de començament de les festes
de presentació en altres localitats de la nostra geografia. Va ser un encert.
Va ser el gran èxit de la “Gran Mascletà Especial del Cinquantenari” i la satisfactòria acceptació del públic sobre el nou espai, els factors que van facilitar prendre la decisió d’establir en la Magdalena de 1996 com a lloc definitiu de mascletades el del Primer Molí...
I va haver-hi una cinquena part que, en secret, es va posposar a un any vista, a l’espera del resultat i percepció d’acceptació o rebuig per part dels castellonencs sobre el nou espai pirotècnic proposat i “assajat”. Així, excepte la d’inici, les mascletades d’aqueix primer concurs de 1995 es van programar i van disparar encara en localitzacions diferents de la ciutat, com s’havia fet any rere any, però amb la mira de la Junta de Festes posada a proposar traslladar-les totes a l’any següent a l’espai del Primer Molí. Va ser el gran èxit de la “Gran Mascletà Especial del Cinquantenari” i la satisfactòria acceptació del públic sobre el nou espai, els factors que van facilitar prendre la decisió d’establir en la Magdalena de 1996 com a lloc definitiu de mascletades el del Primer Molí, amb l’al·licient afegit que aqueix any es va aconseguir que la televisió autonòmica les televisara en directe per a tota la Comunitat Valenciana. I així continuen per a gran gaudi i orgull i èxit de la ciutat.
En 1995 actes nous extraordinaris n’hi va haver, però potser el major encert de la Junta va ser el de reforçar i enriquir alguns dels actes que ja estaven més consolidats en el programa i eren més benvolguts i seguits pels caste -
llonencs. Així, per exemple, la “Cavalcada del Pregó Edició Cinquantenari”, respectant la seua estructura històrica i tradicional, amb un extraordinari interés de participació de nombrosos pobles de la província motivats per
l’especial commemoració, i una major implicació dels ens vinculats a aconseguir major vistositat, va oferir a la ciutat una excel·lent mostra que, a més, va causar expectació amb un inici diferent i sorprenent, a manera
de llicència o excepció a la regla, en obrir-se amb la unitat de cavalleria muntada de la Guàrdia Civil, la Tamborrada el Sauce de Sant Sebastià i l’Agrupació de Trabucaires de Solsona.
Després del Pregó, també l’espectacle de la Enfarolada del Campanar va ser reforçat i va reunir milers de persones que van abarrotar com mai la Plaça Major; i la Gran Mascletá Aèria a l’arribada de la romeria a l’ermitori va sonar més fort que mai; i la Torná de la Romeria va comptar amb la participació de les Reines i Corts d’Honor, en una mostra de compromís i esforç per la seua part que va fregar quasi el do de la ubiqüitat; i per a l’Ofrena a la Mare de Deu de Lledó es va confeccionar amb els rams ofrenats un tapís dissenyat especialment per a l’ocasió, novetat que va resultar tan aplaudida que s’ha consolidat en el temps, generant-se des de llavors expectació per conéixer el tapís de cada edició; i la Encesa de les gaiates al parc Ribalta va culminar en un extraordinari espectacle de llum, so, música, folklore i pirotècnia per a exaltació de la gaiata, amb l’encesa majestuosa d’una gegant, descomunal, estructura gaiatera: la “Gaiata Utòpica Monumental del Cinquantenari”; i el “Ballet Tropicana de Cuba”, arribat en vol xarter des de l’illa del Carib, va ser present en les festes de la Magdalena a Castelló aquell març de 1995. No va ser ni molt menys senzilla la seua contractació, però es va aconseguir. La seua estrena a la nostra ciutat es va produir en la Gala a la Reina de les Festes a la Pèrgola i després va actuar en altres enclavaments festers amb gran èxit de públic.
De les novetats que es van programar per al Cinquantenari va causar sensació la “Gaiata Mòbil del Cinquantenari” que es va instal·lar en l’Avinguda de la Mar. La grandiosa estructura metàl·li-
ca, profusament il·luminada a les nits, era accessible fins al límit de la seua altura mitjançant un elevador que portava al visitant a gaudir d’unes inimaginables vistes nocturnes del Castelló més magdalenero.
També va ser un espectacle pioner, gaudit per primera vegada pels castellonencs, el “Gran Castell-Piro-Musical-Aquàtic” llançat des de la dàrsena del port comercial. Per a la seua realització, de manera molt especial, es va encarregar al pirotècnic Caballer el complex repte professional de confeccionar un exclusiu castell de focs que, a més d’aquàtic, fora musical, però adaptat i conjunyit tot això amb un repertori cent per cent local amb les partitures fes-
Com a esdeveniment cultural rellevant, es van convocar amb caràcter excepcional els “Premis 50 Magdalena 1945-1995” d’assaig, poesia, narrativa i pasdoble.
tives castellonenques més conegudes, interpretades per la Banda Municipal de Música de Castelló. I bé que ho va aconseguir. Els qui van tindre la fortuna de gaudir-ho van viure uns minuts d’artesania pirotècnica única i irrepetible, en un entorn inoblidable.
Esment a part mereix recordar la “Exposició del Cinquantenari” que durant tota la setmana de festes va estar oberta al públic en dues seus: la de la fundació Dávalos-Fletcher i la del pavelló que les Corts Valencianes va instal·lar per a l’ocasió en el lloc que actualment ocupa l’Espai d’Art Contemporani, al costat del Conservatori Superior de Música. En la primera, sobre “la tradició”, es va mostrar material relacionat amb la festa de la Magdalena de l’època anterior a 1945. En la segona, més àmplia, es van presentar cinc seccions: “la Romeria”, “el Pregó”, “la Gaiata”, “la Cultura” i “el Poble”.
Com a esdeveniment cultural rellevant, es van convocar amb caràcter excepcional els “Premis 50 Magdalena 1945-1995” d’Assaig (Angel Sánchez Gozalbo), Poesia (Bernat Artola), Narrativa (Josep Pascual Tirado) i Pasdoble (José García Gómez), i els premiats rebrien els seus guardons en el Teatre Principal en un acte que clausuraria les celebracions del cinquantenari.
En el record i amb el merescut homenatge als qui van formar part de les anteriors Juntes Centrals de Festejos de la Magdalena primer i de Festes més recentment, van ser presents els noms de tots ells i es va constituir una Comissió Assessora del Cinquantenari de la qual van formar part les personalitats de major prestigi fester dels últims anys, als qui es va sol·licitar des de la Junta de Festes opinió i consell.
En aquest recorregut pel record del que aquella edició del cin-
quantenari va suposar per al futur de les nostres festes cal no oblidar una decisió que es va prendre amb el consens de tots els ens festers i el de la corporació municipal, i els efectes i resultat satisfactoris de la qual ha perdurat fins a l’actualitat per a millora de la programació relacionada amb el protocol de les màximes representants de les festes.
La situació protocol·lària que fins a 1995 es produïa en el moment d’elecció de les Reines de les Festes i Dames de la Ciutat era la següent: una vegada triades el mes de juliol, eren proclamades per l’Alcalde en un acte solemne celebrat en el saló de plens de l’ajuntament, sent complimentades amb un diploma i una ofrena floral. El limitat aforament generava dificultats impossibles de resoldre per a atendre l’assistència del nombrós públic que l’acte demandava. Es donava a més la circumstància que la Imposició de Bandes tenia lloc molt després, al març, la setmana prèvia al començament de les Festes, en la Pèrgola. La conseqüència d’això era que, des de juliol fins a març, les nostres Reines assistien en representació de la Ciutat a nombroses localitats del territori autonòmic, i fins i tot nacional, sense poder lluir la banda que sobre el vestit de castellonera les acreditara i identificara com a Reines de les Festes de la Magdalena de Castelló. Els qui les acompanyàvem en els habituals i nombrosos actes festers percebíem l’anomalia que el públic assistent contemplava a la Fallera Major de València i a la Bellesa del Foc d’Alacant lluint les seues respectives bandes però, completant el trio de les representants de les tres capitals, a la nostra Reina l’observaven al costat d’elles sense el seu senyal oficial d’identitat. A això se sumava que només uns dies després de la Imposició de
Bandes, en un dels dies de la setmana magdalenera, com un acte més del programa, se celebrava també en la Pèrgola la “Gala de la Reina” com a homenatge de la ciutat a la seua persona.
...una vegada triades les Reines de les Festes al juliol, a continuació se celebrara en el Teatre Principal la Proclamació i Imposició de Bandes. D’aquesta manera quedava solucionat el problema d’aforament i també el de lluïment de la Banda des del primer dia del regnat.
La Junta de Festes del Cinquantenari plantejare després de les festes de 1995 una proposta a les comissions de sector i a les autoritats municipals que va obtindre la seua aprovació unànime i que és la que des de 1996 es ve aplicant, de manera que, una vegada triades les Reines de les Festes al juliol, a continuació se celebrara en el Teatre Principal la Proclamació i Imposició de Bandes. D’aquesta manera quedava solucionat el problema d’aforament i també el de lluïment de la Banda des del primer dia del regnat. Després, més tard, el cap de setmana anterior al començament de les festes, al març, el que antany va ser la imposició es convertia en la “*Galania a la Reina de les Festes”, homenatge de la ciutat a la seua persona que permetia prescindir del que anteriorment havia sigut la Gala durant la setmana de festes.
Personalment, crec que la Junta que vaig tindre el gran honor de presidir va saber estar a l’altura de les circumstàncies. Tots i cadascun dels seus components ens entregarem en cos i en ànima a l’apassionant tasca, voluntàriament acceptada i unànimement encarregada per l’Assemblea de
Festes que ens va triar, de fer realitat el bell projecte d’oferir a la ciutat les millors festes amb què celebrar el seu cinquantenari. Crec, orgullosament, que complim amb èxit l’encàrrec i que ho vam fer sense apartar-nos un àpex d’aquells eixos de gestió que ens marcarem en assumir la responsabilitat.
En la nebulosa de l’oblit obligat, perquè no va poder ser, queden no obstant això els difuminats records d’algun projecte pensat, dibuixat i somiat, que vam voler que fora i no va ser. Curiosament, els dos en què vam posar més obstinació, un per a començar les celebracions del cinquantenari i un altre per a clausurar-les, es van estavellar contra el mur de les dificultats d’un pressupost econòmic llavors inassolible, impossible. El somni que La Fura dels Baus i Xarxa Teatre produïren i interpretaren conjuntament un fantàstic espectacle de llum, so, efectes especials i coreografia per a recreació del trasllat i fundació de la ciutat en l’escenari natural del turó de la Magdalena al capvespre del diumenge 5 de març de 1995, i la inauguració, com a acte de clausura, del “Monument a la Gaiata” del grandiós i superb projecte del prestigiós arquitecte Helio Piñón en la rotonda d’accés a la ciutat per l’Avinguda de València, van ser en tots dos casos dissenyats i pressupostats, però es van quedar sense veure la llum.
La nostra obstinació, perquè com resa el Pregó era a més la nostra obligació, va ser que les festes foren “dignes de nom i de fets sense voler límits estrets d’ambicions massa modestes”. Molta va ser l’ambició i no pocs els assoliments. Orgullosament, vam contribuir al fet que les festes magdaleneres del cinquantenari foren dignes entre les primeres de ocupar un lloc preeminent.
Del 9 al 17 de març
VAN SER REINES CARTELL
Lema:“FESTA DE TIPOGRAFIA
I LLUM”
Autor: Ibán Ramón Rodríguez
NOTÍCIES
ISABEL GARCÍA MAÑÁ
Madrina del Grau i Reina de Sant Pere el 1994. D’arrelada família grauera i festera. Estudiava a la Universitat Jaume I segon curs de Magisteri a la branca d’Educació Infantil i tercer curs d’Anglès a l’Escola Oficial d’Idiomes.
CLARA SANCHÍS HIGUERAS
Als seus nou anys, manifestava estàr vivint un somni.
Clara havia viscut des de dins la festa, com a dama de la Gaiata “Hort dels Corders”. A més coneixia el folklore de la nostra província ja que pertanyia a l’Escola de Dansa Castelló.
“VELES E VENTS”
Xarxa Teatre va interpretar, per primera vegada, la versió integra de “Veles e Vents” grandiós espectacle que es va desenvolupar el darrer dissabte de la setmana al Port de Castelló. L’obra és un grandiós homenatge al mar Mediterrani en un espectacle de llum i so muntat al Moll de Costa i la Plaça del Mar en una superfície de gairebé 40.000 metres. 80.000 watts de so i 160.000 de llum durant 60 minuts amb 50 persones actuant van ser gaudits en rigorosa estrena per una gran quantitat de veïns de Castelló.
PREMIS DE LLIBRETS
Els premis també van arribar als llibrets. Comissions de Gaiata i Colles van aspirar a diversos premis que al final va acaparar la Gaiata 8 Portal de l’Om, al millor llibret i millor maquetació, així com un reconeixement per la Direcció General de Política Lingüística que li van suposar 400.000 ptes. Però seria la Colla Pixavi la que presentà el més cuidat llibret en Valencià pel que va rebre 500.000 ptes.
ACABA EL CINQUENTENARI
El mes de febrer d’aquest any i amb presència de tot el món de la festa, la cultura i les institucions locals, es va clausurar el Cinquantenari de les Festes de la Magdalena. El famós escriptor valencià Manuel Vicent va ser l’encarregat de lloar la festa. Tot seguit es van lliurar els premis convocats per al Cinquantenari i es va finalitzar amb un emotiu homenatge a la memòria del mestre Pepito García.
PREMIS DE GAIATES
La Gaiata 17 Tir de Colom es va alçar amb el primer premi del concurs de gaiates d’aquestes festes, per la qual cosa va accedir per mèrits propis a ser la Gaiata de la Ciutat 1997. El premi per Innovacion Tecnologica va recaure en Cor de la Ciutat i Sequiol va aconseguir el primer premi per a la Gaiata Infantil.
ELS ESPORTS A LA FESTA
Escacs, tennis, pilota valenciana, billar a tres bandes, futbol o el tradicional concurs de “boli” organitzat per la federació de colles de Castelló, són alguns dels múltiples actes que es realitzen durant la setmana de Magdalena i que deixen palesa la importància de les activitats esportives dins de les festes.
El II Torneig d’Escacs, el XXII Trofeu de Tennis i el concurs de Coloms van donar tret de sortida a les celebracions esportives coincidint amb l’inici de les festes.
A ells es sumà dilluns, onze de març, el campionat de Pilota Valenciana al trinquet Castalia i el seguí dimarts el XX Trofeu Magdalena de Billar a tres bandes. Dimecres s’hi incorporarà l’esport estrela: el futbol i el XXI Torneig obert de Frontenis.
Competicions com pesca marítima amb canya, marxa culturista, tir de colomí o torneig de petanca van confluir amb la resta d’actes el diumenge 17 de març, dia del Magdalena Vítol.
“TOMBACARRERS”
El Tombacarrers tornà al carrer. La vaqueta Xarxalena, un enorme element inflable va ser presentada a la ciutat com a filla natural del bou Magdaleno i de la vaca
La vaqueta Xarxalena, un enorme element inflable.
Magda, acompanyats per l’avinguda del Rei Don Jaime per xanquers, percussionistes i tota una sèrie de personatges populars, creant un món imaginari que va fer les delícies de petits i grans.
“NIT MÀGICA”
La Nit Màgica, un dels espectacles més populars i reeixits de la companyia Xarxa Teatre, va tornar a inundar els carrers de Castelló. L’espectacle que en la seua primera edició es va desenvolupar a la plaça Major, ha superat totes les expectatives pel que s’ha traslladat a un circuit que sortint de la Plaça Cardona Vives pel carrer Governador finalitza a la Plaça del Rei.
“BOU DE FOC”
Els carrers més cèntrics de la ciutat es van converteixen cada any per aquestes dates en una improvisada plaça de bous. La Gaiata 3 “Porta del Sol”, igual que antany fes la Junta Central de Festes, va impulsar aquest any el Bou de Foc.
La Gaiata 3 “Porta del Sol”, igual que antany fes la Junta Central de Festes, va impulsar aquest any el Bou de Foc.
Al llarg d’aquests anys l’espectacle, en què es barregen dos dels elements més tradicionals de les festes mediterrànies, els bous i el foc, començava a consolidar. Només el suport popular podria impedir que el bou “tornare als corrals”.
Coincidint amb el XX aniversari de Moros d’Alqueria, agrupació cultural que va idear i impulsar el Festival Internacional de Música de Festa, organitzat per la Junta de Festes de Castelló, la Banda austríaca Stadtmusik Feldkirch va participar ahir a la tarda al concert a la Plaça Major en un homenatge a la trajectòria i col·laboració de Moros de Alquería a les festes. D’aquesta agrupació musical va cridar l’atenció, especialment, l’uniforme que lluïen els músics. Al pur estil burges, van interpretar diverses peces vestits amb pantalons de cuir negre,
americana llarga i sabates negres amb sivella d’època medieval.
PERSONATGES
La Colla el Mitget celebrà diumenge al matí una barretxa tradicional a l’O.A.R. i a la nit convidaren els qui vulguesin apuntar-se a un sopar de pa i porta.
El grup de teatre Fadrell no va poder participar al Pregó després de molts anys de presència. El trist incident de trobar destrossada la carrossa en què havien de fer una paròdia sobre les Festes d’agost, els ho va impedir.
Agustin Badenes i Paco Felip, castelloners i magdaleners singulars i de soca, sense pertànyer a cap colla, gaiata ni a la Junta de Festes, col·laboren des de fa quinze anys a la Cavalcada Infantil.
José María Mulet Pascual, metge i columnista taurí del diari Mediterráneo, ens parlava aquella Magdalena entre moltes altres coses de l’“instant màgic”. Per fer-ho, referenciava als seus ancestres parlant-nos de valor, música, pintura, gallardia, discòrdia, generositat, indult,… i definint l’instant màgic com aquell en què es percep l’estat i el torero unificats i sentint-se sols amb Déu i amb un mateix.
Juan Ignacio Pérez de Heredia, Prior de la Confraria de Lledó, va ser el Moro de l’Any 1996 nomenat per l’associació cultural Moros d’Alqueria, per la seua intensa trajectòria professional.
Germá Colón, qui encara romania molt lligat a les festes fundacionals de Castelló, va ser nomenat Voladoret d’Or per ser un dels millors coneixedors de la llengua i la cultura del País Valencià.
Marta Gallén. Els “20 del 88” van distingir com a Vintera 96 a Marta, que va rebre el guardó de l’associació de mans del seu president Miguel Vidal, en el marc d’una gastronòmica cita al seu local del “Mesón del Vino”.
La Colla Bacalao, institució que acabà de celebrar el seu aniversari, va premiar a la Policia Local de Castelló amb el guardó “Bacalao Maravillao” de aquest any, en presència de la Reina Isabel García, l’Alcalde i el concejal de policia Joaquín Borrás.
El mal temps no va impedir que es desenvolupés l’acte més important de les nostres festes, la Romeria. El dia clarejava malament, però tot i així la romeria sortia de Santa Maria a l’hora prevista. No obstant, a mig camí, la pluja va fer la seua aparició i també paraigües i impermeables, permetent que la romeria arribés a l’entranyable ermita.
Els Llauradors van cantar a la tradició al Passeig, fidels a la seua cita amb les festes de la Magdalena. La rondalla castallonera va actuar a mitja tarda al Parc de Ribalta. Una immensa multitud va anar a la cita amb aquest grup de castelloners que ha donat música a la nostra tradició i sentiments.
“La guerra” contra el “toc de queda” es va resoldre com cal, parlant en una reunió dels collectius amb els representants de l’equip de govern municipal. Després de tancaments d’espectacles programats per diferents col·lectius, l’Ajuntament va demanar disculpes als festers per limitar a la una del matí diverses revetlles de carrer de Gaiates la nit del primer dia laboral.
UN PARC RIBALTA “ALTERNATIU”
Un any més la Fira Alternativa va tornar a la ciutat de Castelló. El Parc de Ribalta va acollir durant aquestes festes una mostra “original” de productes elaborats de manera artesanal. Participants de tot Espanya es donen cita en aquest popular racó de la nostra ciutat per mostrar als castellonencs una gran varietat d’objectes decoratius, bijuteria, mocadors i autèntiques delícies gastronòmiques. A més a més en una improvisada “carpa” es van realitzar durant tots els dies que va durar la fira organitzada per Amics de la Natura (associ-
RESUM DE LES FESTES
Aquell any del 1996 el govern de la nació de què formava part el castellonenc Juan Costa Climent aprovava el projecte URBAN CASTELLÓ, que amb una inversió de 1.600 milions de pessetes, dels quals 1.100 procedien d’Europa s’aconseguia un dels somnis de tots els alcaldes de la ciutat, el cosit i la integració adequada de tots els grups perifèrics de l’oest de la ciutat al nucli urbà, dotant-los a més dels serveis necessaris.
També aquell any va ser el darrer del bisbe Cases. La missa a la Magdalena, davant el retaule ceràmic de Porcar amb la imatge de la Santa, va adquirir emotivitat en les paraules de José María Cases Deordal, el bisbe que deixava Castelló i que va viure la seua darrera Romeria, encara que va prometre que “des de Girona recordaré a Castelló i tornaré sempre que pugui”.
Cases també va participar a la
ació que arribaria a ser considerada com a Ens Vinculat de les Festes), multitud de conferències de tipus naturalista. La mas-
D’AHIR I AVUI
siva participació ha consolidat aquesta Fira al programa de les festes fundacionals.
Tornà per culminar així els vinti-cinc anys consecutius en què s’ha acostat a l’ermitori. En aquest acte, un cop el clergat i les autoritats van accedir a la concatedral de Santa Maria, va dirigir unes paraules de comiat a la Corporació Municipal.
REINA I DAMES
REINA
Isabel García Mañá
DAMES DE LA CIUTAT
Ana Belén Badía Claramonte
Verónica Conde Martínez
Lidón Doumere Martínez
Ana Maria Monge Sábado
Noelia Selma Andreu
Maria José Vinaixa Gascón
REINA INFANTIL
Clara Sanchís Higueras
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
María Adán Marín
María Luz Adelantado Monfort
Natalia Castelló Aguyé
Patricia Cortés Bartolo
Estefanía Roig Bartoll
Nereida Tirado Ramos
VIOLANT
María José Fabregat i Campos
DONES DE COMPANYA
Na Dolça: Laura Bayarri Porcar
N’Enmengarda:
Mari Ángeles Escribano Jaen
Na Eva: María Fabra Puchol
Na Margarida:
Penelope Miravete Fibla
Na Provençala:
Carla Sánchez Miralles
Na Rama: Monica Saura Forcada
CÀRRECS HONORÍFICS
Pregoner
Pedro Guederiaga
Pregoner infantil
Pablo Garcés Saura
Rei en Jaume
José Guillén Franco
Fadri d’Or Honorífic
Fallera Mayor de València
Bellea del Foc d’Alacant
Reina de les Festes de Murcia
Gaiateres de la Casa de València en Madrid i Barcelona
Marisa Dols (reina de les festas de 1947)
José María Arquimbau
Antonio Gascó
Ireneo Jiménez
Colegios Bisbe Climent i Maestro Canós
Gaiatera Casa València en Barcelona
Laia Paulo Vila
Gaiatera Casa València en Madrid
Isabel Madurga Chornet
PATRONAT DE FESTES
President
José Luis Gimeno Ferrer (Alcalde)
Vocals
Miguel Angel Mulet Taló (Regidor de Festes)
Clemente Agost Maner (Regidor)
Juan José Perez Macián (Junta de Festes)
Manuel Lleó Jaime (Junta de Festes)
José Mateo (Secretari del Ajuntament)
Juan Martinez (Interventor de l’Ajuntament)
JUNTA DE FESTES
President
Juan José Pérez Macian
Vicepresidents
Manuel Lleó Jaime
Raúl Pascual Cherta
Jaime Ortiz Monfort
Jorge Martí Obiol
Secretari
José Juan Sidro Tirado
Tresorer
Antonio Viciano Aparici
Asesora jurídica
Silvia Rodriguez Vicente
Vocals
Juan Pallares Valls (col·laborador)
Francisco Merchán Segura
Mª José Paulo Hernández
Vicente Ramos Andreu
Carmen Segura Tamayo
José Luis Serrano Fabregat
Manuel Trilles Mateu
Eliseo Rodrigo Salvador
José Miguel Sobrino Traigueros
Francisco Tirado Estupiña
Antonio José Traver Rosas
Enrique Masó Obiol
José Ramón Llopis Nicolau
Agustín Mon Carro
Vicente Cornelles Castelló
Lía Gallén Peris
Vicente Ballester Betí
Javier Gimeno Poy
GAIATA 1 “BRANCAL DE LA CIUTAT”
President: Hipólito Aded Guerra
Madrina: Angela Safont Piñón
President Infantil:
Eduardo Mas Rafels
Madrina infantil:
Eva Hernández Vela
GAIATA 2 “Fadrell”
President: Vicente Juan Bonet
Madrina: Marcela Hernández Vila
President Infantil:
Enrique Hernández Vila
Madrina infantil:
Lledó Marzá Ramírez
GAIATA 3 “Porta del Sol”
President: Eduardo Bellés Gorriz/
José María Batán Font
Madrina: Beatriz Alcón Nebot
President Infantil:
Javier Agustina Trilles
Madrina infantil:
Balma Gil Martínez
GAIATA 4 “L’Armelar”
President:
Enrique González Martí
Madrina: Marta González Gumbau
President Infantil:
Mario Ibáñez Simal
Madrina infantil:
Soledad Cisneros Catalán
GAIATA 5 “Hort dels Corders”
President: no hi va haver
Madrina: no hi va haver
President Infantil: no hi va haver
Madrina infantil: no hi va haver
GAIATA 6 “Farola- Ravalet”
President: Santiago Querol Roca
Madrina:
María Luisa Montañés Climent
President Infantil:
Vicente R. Rubert Escuder
Madrina infantil:
Paloma Blanc Nadal
GAIATA 7 “Cor de la Ciutat”
President: Juan Radín Roig
Madrina: Arantxa Manteca Mayo
President Infantil:
Javier Vidal Usó
Madrina infantil:
Laura Radín Marín
SECTORS
GAIATA 8 “Portal de l’Om”
President: José Rovira Nive
Madrina: Marta Marco Galmés
President Infantil:
Jesus Balaguer Bellés
Madrina infantil:
Herminia Ferrer Bertolín
GAIATA 9 “Espartera”
President:
Antonio Estrada Aledón
Madrina:
María Teresa Giménez Ibáñez
President Infantil:
Vicente Tomás Yema
Madrina infantil:
Vanesa Estrada Monfort
GAIATA 10 “El Toll”
President:
José Vicente Nadal Sales
Madrina:
Lorena Benlliure Fabregat
President Infantil:
Antonio López Amores
Madrina infantil:
Laura Felip Escuder
GAIATA 11 “ Forn del Pla”
President:
Manuel Escrig Lozano
Madrina: Mónica Vicent Ortiz
President Infantil:
José Martínez Borda
Madrina infantil: Silvia Carceller Maicas
GAIATA 12 “El Grau”
President: Manuel García Reyes
Madrina: Begoña García Valverde
President Infantil:
Vicente Guillamón Terrado
Madrina infantil: Jessica Samper Bacas
GAIATA 13 “Sensal”
President:
Saturnino Núñez de Arenas Alañón
Madrina:
Bárbara Amat Mondragón
President Infantil:
Joaquim Ortí Barres
Madrina infantil:
Lledó Garcés Montolio
GAIATA 14 “Castalia”
President:
Jaime J. Aparici Tortes
Madrina:
María Pilar Jareño Solsona
President Infantil:
Iván García Gargallo
Madrina infantil:
Andrea Felip Martínez
GAIATA 15 “Sequiol”
President:
Vicente J. Queral García
Madrina: Chelo Asencio Monroig
President Infantil: sin nombrar
Madrina infantil:
María López López
GAIATA 16 “Rafalafena”
President:
Jesús Molina González
Madrina:
Elena María Jiménez Morcillo
President Infantil:
Aharón Sánchez Lázaro
Madrina infantil:
Verónica Montel Blasco
GAIATA 17 “Tir de Colom”
President: Javier Gimeno Abadía
Madrina:
Verónica Sanahuja Salas
President Infantil:
Oscar Bono Peris
Madrina infantil:
Gema Cubedo Castelló
GAIATA 18 “Crémor”
President:
José R. Sánchez Merlos
Madrina:
Vanesa De Zayas Picazo
President Infantil:
Sergio Felip García
Madrina infantil:
Sonia Martínez Cubertorer
GAIATA 19 “La Cultural”
President:
Alfonso Peña Rodriguez
Madrina: Estela Mora Mallol
President Infantil:
Ricardo Mora Mallol
Madrina infantil:
Andrea Ráez Ribalta
De l’1 al 9 de març
Lema: “NOCTURN”
Autor: Carmen Domenech
Temprado
VAN SER REINES CARTELL NOTÍCIES
PACO PASCUAL PRIMERA MEDALLA DE LES FESTES
L’alcalde de la ciutat, José Luis Gimeno, va lliurar la primera Medalla de les Festes al periodista
Francisco Pascual Más. El solemne acte es va emmarcar dins de la cerimònia de recepció a les Delegacions convidades, que es va desenvolupar el primer dissabte de festes al Saló de Plens de l’Ajuntament. Amb aquesta medalla es reconeix el gran treball realitzat pel periodista a favor de la festa, sobretot en el que va suposar la nova estructura, materialitzada a la Fundació Mu-
MARIA JOSÉ ROVIRA SEBASTIÁ
En un total entorn festiu familiar, Maria José presenta un currículum extens, Dama infantil de la Gaiata 13 el 1982, l’any següent amb sis anyets va ser Madrina Infantil de la mateixa Gaiata. El 1986 va ser Dama Infantil de la Ciutat, en els tres anys següents, col·laboradora de la Gaiata “Castalia”. L’any 1993 Dona de Companya de Na Violant, el 1994 Madrina de la Gaiata 8 “Portal de l’Om”, l’any següent Dama de la Ciutat, per arribar el 1997 a Reina de les Festes.
Estudiant de Tercer de Dret a l’UJI, sense caure en tòpics com ella mateixa manifesta, és una enamorada de tots i cadascun dels actes de les nostres festes.
nicipal de Festes. Aquesta Medalla de les Festes és vitalícia i només ho pot tenir una persona.
INSISTINT AMB LES GAIATES INDIVIDUALS O DE MÀ
Sis Gaiates de Má van optar al concurs oficial convocat per la Junta de Festes a la Magdale -
ANDREA FELIP MARTÍNEZ
Viva, transparent i clara, Andrea comptava amb satisfacció com havia col·laborat des de molt nena amb la Gaiata 13 a on va ser Dameta durant tres anys, per passar a l’any següent a la Gaiata 14 Castalia de la que va ser Madrina Infantil.
Estudiant de quart curs de primària al Col·legi Serrano Suñer, als nou anys somia i somia, amb viure intensament cada minut del seu regnat i gaudir-lo al costat de la seua Cort d’Honor i de tots els nens de Castelló.
na 97. L’arribada de la Tornà a l’esplanada de Lledó va ser el lloc i moment elegit perquè el jurat presidit per Marisa Ribes deliberés sobre les obres de les colles La Barraca, Anem-Anem, la Font Trencà (que va concursar amb dues gaiates) i Pastorets i de dues més realitzades per particulars.
L’ASSOCIACIÓ DELS TARSICIS
Des de fa uns quants anys l’Associació de Tarsicis és l’encarregada de representar les escenes de la vida de Maria als quatre Carros Triomfals que, des de temps immemorial, desfilen a la Processó Penitencial.
Saions romans, deixebles de Jesús, la Santa penitent a la seua cova, la vida profana de Maria de Magdala, la seua visita a la casa de Simó…van desfilant davant els ulls dels castellonencs per rememorar una llegenda que sorgeix al Barroc per consolidar-se al Romanticisme.
RECONEIXEMENTS FESTERS
La nòmina de reconeixements anuals de col·lectius festers es va veure enriquida amb nomenaments com el del gerent de Taugres Carlos Camahort nomenat Moro de l’Any per l’associació Moros de Alquería, com manifestava el seu president Luis Fabra “l’Associació ha volgut homenatjar així el món professional de la ceràmica”
La festera Amelia Soler va ser designada Vintera’97 per l’associació gastronòmica “els 20 del 88” una autèntica dona de la festa, que malgrat reconèixer no haver-se vestit mai de castellonera, ha portat i porta amb orgull l’amor a les Festes, la ciutat i les seves tradicions. El guardó d’Adelantat de l’Ens Vinculat L’Aljama va recaure en el periodista Paco Pascual reconegut també aquest any amb la primera Medalla de les Festes avalada per la Fundació Municipal de Festes.
ELS POLÍTICS VAN “ESCOLTAR” A REIG PLA A LA SEUA PRIMERA ROMERIA
El bisbe de la diòcesi Segorbe-Castellón va contemplar per primera vegada en la Romería, la imatge de Santa María Magdalena, obra de Porcar, que custòdia la blanca ermita. Juan Antonio Reig Pla va estar acompanyat
en tot moment per l’alcalde José Luis Gimeno, (qui no dubtà a degustar una figa albardà oferta per Enrique Segarra) i els molts polítics que van participar en aquesta edició de la romeria.
PREMIS GAIATES
La Gaiata 15 Sequiol, realitzada per José Vicente Monroig, es va convertir en la guanyadora de la pràctica totalitat dels premis de la Magdalena 97. Al primer premi de monuments festers de la Junta de Festes i de l’Agència Valenciana de Turisme s’uneix el guar-
dó de la millor obra infantil i el de la millor gaiata històrica, concedit per Radio-9 juntament amb el de millor gaiata infantil de Canal 9 TV. El segon premi va ser per a la Gaiata 8 Portal de l’Om i el tercer per al Sector 4 L’Armelar.
L’AMBAIXADOR D’ARGENTINA, PRESENT
A L’HOMENATGE AL REI EN JAUME
El regidor de Cultura i Festes, Miguel Ángel Mulet es va encarregar d’explicar a l’ambaixador d’Argentina a Espanya, Carlos Pedro Amar, les característiques de l’acte d’homenatge al Rei En Jaume, que com sempre reuneix les principals autoritats nacionals i provincials, convidades a les festes, així com a les delegacions festives de València i Alacant. A prop del diplomàtic argentí, hi havia el Secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, José María Michavila, que departia amb Carlos Fabra, president de la Diputació. I també molt a prop hi havia els regidors José Alberto Fabra, Marisol Linares i Francisco Solsona, que no es van voler perdre aquesta cerimònia, que tan bé estructu-
ra i desenvolupa any rere any la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Després d’un acurat protocol de participació de Cavallers, Violant i Dones de Com -
panya, a més de gaiaters i Reina de les Festes i la seva Cort d’Honor, la representant de Violant d’Hongria, Zoraida Martínez, va llegir el “laude arbitral”.
PERSONATGES
Al Pregó, oficis i antics jocs van saltar a la palestra de mans de la Federació de Colles de Castelló
Els col·lectius festers es van encarregar de representar vells treballs com el de ferrer o escenes populars com l’era del Perrico, a càrrec de la Colla la Panolla
PREGÓ PREMIS LLIBRETS
La Gaiata 8 Portal de l’Om va resultar guanyadora del premi al millor Llibret que concedeix anualment la Junta de Festes, la Gaiata 7 a la millor portada obra de Sebastián Planchadell, el Pixaví.
La Colla Rebombori va estar guardonada amb el premi que concedeix la Generalitat Valenciana a les publicacions festeres que promocionen l’ús del valencià.
Carlos Murria Arnau va deixar la seua empremta festera en una de les seves últimes intervencions, va ser el Galantejador de María José Rovira a la Galania ‘97.
Amb la frase “la nostra tasca en
pro del folklore només pot seguir la calor de guardons com la del Voladoret d’Or ”, pronunciada pel membre dels Llauradors Miquel Soler, rebia el guardó anual de la Colla del Rei Barbut, la rondalla castellonera Els Llauradors.
El poeta burrianenc Ivan Lleó Llop va ser premiat amb la “Flor Natural” de 1997, premi de poesia que convocava cada any l’Ajuntament de Castelló per homenatjar i lloar la Reina de les Festes.
Mossèn Josep Miquel Francès va portar la relíquia de Santa Maria Magdalena durant la rogativa. En arribar al Primer Molí es va desposseir de la capa pluvial, com mana el ritual, fins a l’arribada a Sant Roc de Canet.
L’associació cultural i gastronòmica, antigament vinculada
als Cavallers de la Conquesta, l’Host del Castell Vell, nomenava el doctor i governador civil de Castelló Ignacio Subias com a Alcaid 1997 pel “reconeixement a la seva dimensió pública i la seva destacada integració a les festes ” segons manifestava José Vicente Francisco, un dels membres més destacats de l’associació.
La Colla Bacalao va distingir amb el seu guardó anual “Bacalao Maravillao”, per la seua intensa i constant trajectòria taurina a un dels destres més importants de la nostra ciutat, Pepe Luis Ramírez
ANECDOTARI
L’Ajuntament per mitjà de la Policia Local va habilitar durant la setmana de festes 3500 places més d’aparcament en diversos solars perifèrics i zones d’expansió de la ciutat als quatre punts cardinals.
I va aparèixer Marlene! Va ser l’estrella i va oferir un espectacle de qualitat i molt murri que a més d’un li va traure els colors. Que li ho diguen a algun regidor de Castelló! Marlene Mourreau va cantar amb el públic, mentre algú comprovava de prop la seua “espectacular estructura”.
Deia el diari Mediterráneo: “El Catalejo” ha pogut saber que hi ha hagut “tortes” per presidir les “corregudes” de la Fira de la Magadalena i això que no estava segur que hi hagués bous.
El dia de la Romeria de les Canyes, a la Corporació Municipal es van unir els Secretaris d’Estat, Juan Costa i José Maria Michavila, el President de les Corts Valencianes Héctor Villalba i el Conseller de Sanitat Joaquín Farnós. Així mateix, es va comptar amb una delegació italiana de Cava di Tirreni i l’ambaixador d’Argentina, Carlos Amar.
Per a la família Selma, qualsevol persona vingue d’on vingue pot viure plenament cada moment festiu. Dins de la setmana gran, els dies es van viure atrotinadament al si d’aquesta família. Carmen es preocupà de preparar tota la indumentària perquè tant al seu marit, com a les seves dues filles no els faltare cap detall. Noelia i Mª del Carmen acudien els dies previs als últims assajos amb els seus companys de l’Escola de Dansa Castelló, de la mateixa manera que Toni ho feia amb la Colla de Dolçainers a la qual pertany des del 1986. La família Selma és irremeiablement festera.
La música de dolçaina té nom de colla. La Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, en un esforç per recuperar les tradicions, ocupà un lloc important en la jornada gran de les festes, però també en multitud d’actes populars i tots els oficials organitzats per la Junta de Festes o l’Ajuntament.
RESUM DE LES FESTES
LA FIRA TAURINA DE LES REIVINDICACIONS
Els professionals taurins, una vegada més, i esperonats per la Unió de Criadors de Bous de Lidia, van prendre com a camp d’operacions per a les seves reivindicacions la Fira de la Magdalena. És el que té ser el primer cicle, utilitzat per posar en alerta els empresaris de València, Sevilla o Madrid.
En aquesta ocasió va obrar també la coacció, ja que alguns toreros estaven disposats a bregar caps de bestiar de l’Associació.
Passaven les hores i ningú no aconseguia desembussar unes negociacions que semblaven encallades a consciència.
Es va començar per deixar el dia de la Magdalena sense fira.
D’AHIR I AVUI
CENTENARI DEL MONUMENT A JAUME I
El 20 de març de 1897, a dos quarts de cinc de la tarda, vespra del dia de la Magdalena, era inaugurada a la plaça del Rei l’estàtua de Jaume I, obra de l’escultor Josep Viciano Martí, sobre un pedestal projectat per l’arqui-
tecte Godofred Ros d’Ursinos. El monument va ser sufragat amb el benemèrit sacerdot Juan Cardona Vives
Van pronunciar discursos l’alcalde Andrés Puig i el governador
L’actitud dels polítics, la decisió de Fabra, el band de Gimeno, el suport de la Generalitat, no van poder evitar la xafogor. Al final es va solucionar i vam tenir final de Fira, amb els seus llums i ombres com sempre. Però la xafogor nacional va ser inqüestionable i a pagar-lo “poca roba”, és a dir l’aficionat.
civil Francisco Javier de Berenguer, davant d’una multitud que es va amuntegar al voltant del monument. A l’hora de descobrir l’escultura, la música del Regiment d’Otumba va interpretar la Marxa Reial.
REINA I DAMES
REINA
María José Rovira Sebastiá
DAMES DE LA CIUTAT
Consuelo Asencio Monroig
Estela Mora Mallol
Marta González Gumbau
Ángela Safont Piñón
Marcela Hernández Vila
Verónica Sanahuja Salas
REINA INFANTIL
Andrea Felip Martínez
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
Lledó Garcés Montolio
María López López
Balma Gil Martínez
Sonia Martínez Cubertorer
Eva Hernández Vela
María Lidón Saura Vilar
NA VIOLANT
Zoraida Martínez Rubio
DONES DE COMPANYA
Na Dolça: Patricia Aparici Barriel
N’Enmengarda:
Teresa Ballester Gallén
Na Eva:
Angela Mon Contreras
Na Margarida:
Silvia Monferrer Bueno
Na Provençala:
Mireia Porcar Agustí
Na Rama: Sandra Renau Llores
CÀRRECS HONORÍFICS
Pregoner
Pedro Romero
Pregoner infantil
José Antonio Lleó Rubio
Rei en Jaume
Ignacio Piqueras Badía
Gayater del Any
Paco Pascual Mas
Fadri d’Or Honorífic
Jaime Alcón
Rosita Monfort
Ateneo de Castellón
Isidro Salas
Conso Jóvena
Centro Aragonés
Miguel Miralles
Medalla de les Festes (vitalícia)
Paco Pascual Mas
Gaiatera Casa València en Barcelona
Cristina Suescun Chueca
Gaiatera Casa València en Madrid
Maria Lidón Ramón Fabra
PATRONAT DE FESTES
President José Luis Gimeno Ferrer: (Alcalde)
Vocals Miguel Ángel Mulet i Taló (Regidor de Cultura i Festes)
Inmaculada Puig Vicent (Regidora)
Amelia Ferreres Franco (Regidora)
Raúl Pascual Cherta (President Junta de Festes)
Enrique Carceller Llago (Junta de Festes)
José Ramón Llopis (Junta de Festes)
José Mateo (Secretari de l’Ajuntament)
Juan Martínez (Interventor de l’Ajuntament)
JUNTA DE FESTES
President
Raul Pascual Cherta
Vicepresidents
Enrique Carceller Llago
José Ramón Llopis Nicolau
Agustín Mon Carro
Secretari
José Juan Sidro Tirado
Tresorer
Rafael Alabau Sacacia
Vocals
Miguel Ángel Alonso Gil
Joan Salvador Blanch
Antonio Andrés Cabezón Loza
Vicente Cornelles Castelló
Francisco Felip Viciano
Ignacio García de la Osa
Julio Hernández Fabra
José Antonio Lleó Montoliu
Nuria Miravet Salvador
Lledó Navarro i Centelles
Jaime Ortiz Monfort
Eliseo Rodrigo Salvador
Vicente Ros Segura
Ana Serrano Calduch
José Miguel Sobrino Trigueros
Francisco Tirado Estupiña
Antonio José Traver Rosas
Antonio Viciano Aparici
GAIATA 1 “BRANCAL DE LA CIUTAT”
President: Hipólito Aded Guerra
Madrina: Rebeca Salt Garrigues
President Infantil:
Enrique Gil Carceller
Madrina infantil:
Laura Amat Renau
GAIATA 2 “FADRELL”
President: Vicente Juan
Madrina: Sara Esteve Corona
President Infantil:
Alejandro Barberá
Madrina infantil:
Elena Llorens Cortes
GAIATA 3 “PORTA DEL SOL”
President: Juan Miguel Olcina
Madrina: Balma Escuder Puig
President Infantil: Antonio López
Madrina infantil:
Rosa Lidón Conde Bausa
GAIATA 4 “L’ARMELAR”
President: Enrique González
Madrina: Lorena Bou Gasch
President Infantil: Mario Ibáñez
Madrina infantil:
Laura Peña Pachés
GAIATA 5 “HORT DELS CORDERS”
President: Eduardo Jesús Gómez
Madrina:
María Amparo Beltrán López
President Infantil: Víctor Escrig
Madrina infantil:
Miriam Miera Lobeto
GAIATA 6 “FAROLA- RAVALET”
President: Santiago Querol
Madrina: Cristina Lacasa Sales
President Infantil:
Juan Carlos Soler
Madrina infantil:
Laura Molina Pitarch
GAIATA 7 “COR DE LA CIUTAT”
President: Juan Radín Roig
Madrina: Carolina Isla Sanz
President Infantil:
Vicente Rovira Mena
Madrina infantil:
Andrea Rubert Aparici
SECTORS
GAIATA 8 “PORTAL DE L’OM”
President: José Rovira
(en funciones Raúl Collazos)
Madrina: Amparo Ortiz Masó
President Infantil: Joaquín Más
Madrina infantil:
Ana Verchili Martí
GAIATA 9 “ESPARTERA”
President: Antonio Estrada
Madrina: Yomara Valls Orad
President Infantil: Salvador Liñan
Madrina infantil:
Gloria Sánchez Molina
GAIATA 10 “EL TOLL”
President: José Vicente Sales
Madrina: Marta Felip Escuder
President Infantil:
Francisco Javier Sidro
Madrina infantil:
Sandra Sidro Nadal
GAIATA 11 “ FORN DEL PLA”
President: Manuel Escrig
Madrina: María Tirado Ferreiros
President Infantil: Miguel Altava
Madrina infantil: Gloria Maicas Ramírez
GAIATA 12 “EL GRAU”
President: Manuel García
Madrina: María Valverde Damiá
President Infantil: Chimo Torres
Madrina infantil:
Marta Leonisa Gual
GAIATA 13 “SENSAL”
President: Saturnino Núñez de Arenas Alañón
Madrina: Eva Ramos Olaya
President Infantil:
David Gil Martin
Madrina infantil: Judith Bisbal García
GAIATA 14 “CASTALIA”
President: Francisco Ortuño
Madrina: Marta Fabregat Miralles
President Infantil: Rubén Boix
Madrina infantil:
Lidia Boix Miralles
GAIATA 15 “SEQUIOL”
President: Vicente Javier Queral
Madrina: Paula Mateu Marmaneu
President: Vacante
Madrina infantil: Sonia Estrada Torres
GAIATA 16 “RAFALAFENA”
President: Jesús Molina
Madrina: Verónica Gómez Molina
President Infantil: Noé Sánchez
Madrina infantil: Gloria Montel Aparicio
GAIATA 17 “TIR DE COLOM”
President: Javier Gimeno Abadía
Madrina: Pilar Alcaide Doumere
President Infantil: Pablo Mur
Madrina infantil:
Marian Salvador Ramos
GAIATA 18 “CRÉMOR”
President: José Ramón Sánchez
Madrina:
Elizabeth Benages Luque
President Infantil: Héctor Felip
Madrina infantil:
Minerva Burroni del Prado
GAIATA 19 “LA CULTURAL”
President: Alfonso Peña
Madrina:
Mari Angeles Navarro Peña
President Infantil: Roberto Navarro
Madrina infantil:
Paola Verchili Fortanet
Del 14 al 22 de març
VAN SER REINES CARTELL
Lema:“ANEM! ANEM!...”
Autor: Antonio Escoin Corral
NOTÍCIES
De simpatia captivadora, Rosa va iniciar la seua aventura festiva l’any 1988 en què juntament amb el seu germà es va incorporar a la Gaiata 8. L’any següent seria Dameta Infantil d’una Reina infantil, Carla Benet, que casualment aquest 1998 va ser Na Violant. Estudiant de la Universitat de València, cursava en aquell moment segon curs d’Odontologia. Néta d’Antonio Moya, que va ser president de la Gaiata Porta del Sol als primers temps, ella i la seua família, sempre han mantingut el seu compromís castellonero.
Nascuda l’any 1988 Rosa Lidón pertany a una família de gran arrelament fester. Es va iniciar com a Dama Infantil de Gaiata els anys 1995 i 1996, per descomptat en la seua estimada Gaiata 3 Porta del Sol, passant el 1997 a ser la Madrina Infantil de la mateixa i el 1998 Reina Infantil de les Festes.
En aquell any va cursar quart de Primària al col·legi de la Consolació, i va viure amb tota la seua alegria infantil i gran intensitat el desenvolupament del calendari festiu de la ciutat.
COMMEMORACIÓ DEL DESÈ ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ MUNICIPAL DE FESTES
L’any 1944 es va constituir la “Junta Central de Festejos de la Magdalena”, presidida per un tinent d’alcalde i formada per persones directament nomenades per l’alcalde.
La Magdalena de 1988 va reflectir la tensió popular ansiosa de la despolitització de la festa, que es va veure evidenciada en un me-
morable, dur i inacabable Ple Municipal celebrat el 26 de febrer de 1988, en què es va prendre l’Acord de convocar la Primera Assemblea de Festes, desenvolupada l’11 de juny del mateix any, de la qual sorgiria els Estatuts de la Fundació Municipal de Festes i la primera Junta de Festes, presidida per un fester i no per un regidor.
FRANCISCO SIGNES, NOMENAT MORO DE L’ANY 1998
El director de la Banda Municipal de Castelló, Francisco Signes, va ser nomenat oficialment Moro de l’Any per l’associació Moros d’Alqueria en un emotiu acte on se li va lliurar una rajola commemorativa i un alfange. L’acte va estar dirigit en tot moment pel president de l’Associació, Luis Fabra.
El VOLADORET D’OR DELS BARBUTS
Després d’un intens debat intern, La Fundació Municipal de Festes, pel que ha suposat en la evolució de les festes en els seus deu anys de funcionament, seria homenatjada amb el Voladoret d’Or de la “Colla del Rei Barbut”.
L’ART DE LES GAIATES DE MÀ
Un any més, i en la quarta edició, el concurs de Gaiates Individuals va convocar nombrosos participants. La Plaça Major va albergar el certamen a on van acudir després de finalitzar el retorn de la Romeria de la Magdalena.
Els guanyadors del concurs van ser, la família Tirado-Figuerola i Juan Fabregat, primer i segon premi a l’apartat de particulars i la Colla la Font Trencà i la Colla Pastoret, a l’apartat de col·lectius.
La novetat d’aquest any a la Processó de Penitents va ser la presentació en societat de tres nous Carros Trionfals construïts per la Junta de Festes, que substituien als anteriors que es trobaven en molt mal estat.
D’aquesta manera, les tres plataformes que representen escenes de la Santa de Magdala, van fer el recorregut tradicional de la processó llençades per cavalls encobertats, recordant els ancestrals costums del barroc.
Els tres carros triomfals corresponen a les escenes de la Conversió de la santa penitent, el Sant Sepulcre i la Magalena penedida El quart carro que va desfilar, la Magdalena profana, és l’antic. Els membres de l’associació dels Tarcisis, com cada any, van ser els encarregats de donar vida a aquestes escenes bíbliques. La inversió realitzada per la Junta de Festes amb tres firmes col·laboradores, va pujar a quatre milions de les antigues pessetes.
LES PAELLES PRENEN RIBALTA
Un altre rècord a les Festes: Prop de 2400 persones van participar al dinar posterior al Concurs de Paelles organitzat per la Colla del Rei Barbut, superant àmpliament les xifres del 1997, quan l’afluència es va quedar en 1900 persones.
Cinquanta-dues colles i col-lectius van prendre part al certamen d’aquest any, en què la Colla Bufanúvols es va alçar amb el triomf, en obtenir el beneplàcit del jurat. El parc de Ribalta va albergar, a partir del migdia, la multitud de festers desitjosos de cuinar.
El segon premi va correspondre a la Colla Pixaví, mentre que el tercer va ser per als Moros d’Alqueria.
EL “MAGDALENA VITOL”
Després del tradicional crit de Magdalena! de la reina de les festes Rosa Guinot Moya, va començar un viatge al món dels símbols. Una aventura al paisatge de la festa que esgotava els últims segons, en una successió d’estampes que van recordar, un per un, els principals actes de la setmana gran.
L’espectacle ideat per la Junta de Festes va ser executat pels membres del grup Xarxa Teatre, que van demostrar la seua professionalitat i habilitat escènica i teatral.
PERSONATGES
“ELS TRONS” GUANYEN EL MUNDIAL DE “BOLI”
Al mes de gener, Jesús Montesinos, director de “Mediterráneo”, va ser nomenat Guillem de Montrodon per la “Germandat dels Cavallers de la Conquesta”.
L’Host del Castell Vell, Ens Vinculat de les nostres Festes que s’enorgulleix de ser guardià del vell castell i de la gastronomia local, va nomenar el vicepresident de la Diputació Víctor Campos nou Alcaid per al 1998.
L’associació cultural, festiva i gastronómica “els 20 dels 88”, va nomenar Vintera’98 la farmacèutica Maria Teresa Montañes coincidint amb el trenta aniver-
La Colla Els Trons va aconseguir el Trofeu Magdalena i Trofeu Diputació en la novena edició del Campionat Mundial de Boli, en què van participar un total de quaranta equips de Tarragona, València, Alacant i Castelló.
Aquesta modalitat esportiva, que jugaven antany els castellonencs al carrer, utilitzant com a material una paleta de faig i un boli de taronger, es recupera cada any gràcies a l’organització de la Federació de Colles i especialment dels membres de la colla Conlloga Matapoll.
El campionat, que va començar el 28 de febrer, va concloure amb la gran final disputada al Parc de Ribalta. Els llocs següents a la classificació van ser per als equips dels Tronaors, Bufanúvols, Bar-restaurant Toni, Los Rayados i La Figa.
En aquesta edició, els participants van ser obsequiats amb trofeus i no amb diners en metàl·lic com en anys anteriors en els quals els quatre jugadors de l’equip vencedor guanyaven fins a 50.000 pessetes.
sari de la fundació del Mesó del Vi en la creació del qual va participar el seu pare Julián Montañés Serrano.
El seu rostre era d’allò més conegut i popular. Habitualment
estava ajudant de la Junta de Festes i tradicionalment repartia els cartells de Magdalena por tots els establiments de la ciutat. Formava part del paisatje festiu i no era altre que Pascual Bonillo
Memorable la Galania a Rosa Guinot i no per l’espectacle, que també, sinó perquè va tenir la sort (cercada) de tenir un dels millors “Galantejadors” que han exercit com a tal i no va ser altre que el periodista Fernando Onega.
Es va reeditar en edició facsímil numerada, a càrrec de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Castelló, el llibre Tombatossals del “lletraferit” castellonenc Josep Pascual Tirado, que va veure la llum per primera vegada el 1930.
La Fira taurina, com gairebé sempre, va tenir de tot, però ningú va posar en dubte els grans triomfadors de la Fira que van
ANECDOTARI
ser el matador Manuel Caballero i el ramader Victorino Martín, en un any en què també es commemorava el quaranta aniversari de l’Alternativa del gran destre castellonenc Pepe Luis Ramírez.
Es va celebrar la X edició del Festival Internacional de Música de Festa amb la participació de més de 400 músics d’Alemanya, Croàcia, República Txeca, Suïssa, Itàlia, Holanda, Hongria i Rússia, exercint d’amfitriona la nostra entranyable Banda Municipal.
Al mes de setembre, i com a conseqüència del inici de les obres de rehabilitació del Teatre Principal, els actes d’Imposició de
RESUM DE LES FESTES
Bandes de les reines per a l’any 1999, Amparo Ortiz i Elena Llorens es van celebrar al Saló d’Actes de la Cambra de Comerç.
Cada any a les nostres autoritats els agradava convidar a personalitats del panorama nacional. Aquell any van ser convidats especials el ministre Jaime Mayor Oreja i l’alcalde de Madrid, José María Álvarez del Manzano.
PREMIS!
Un any més, el lliurament dels premis del concurs de gaiates i de llibrets convocats per la Junta de Festes va ser un xou a la plaça Major.
Primer es van lliurar els guardons corresponents a la Direcció General de Política Lingüística als llibrets. Sent el primer premi per a la Colla Rebombori. El premi absolut de llibrets va ser per al treball presentat per la comissió de la Gaiata 8 , que es va portar també el guardó al millor article, signat per Francisco Pascual, finalment en aquest apartat, la millor portada va resultar ser la presentada per la Gaiata 18 amb un treball de Juan Carlos Lleó.
Mostres d’alegria dels vencedors es van conjugar amb xiulets i crits de protesta dels perdedors.
Els premis a la il·luminació que atorgava Canal-9, es van distri-
buir de la següent forma, el primer per a la Gaiata 15, el segon per a la Gaiata 13 i el tercer per a la Comissió de Porta del Sol.
I finalment els esperats premis,
el primer de Gaiata Infantil va ser per a la Gaiata 14 i el primer premi absolut del concurs de Gaiates va ser per a la Gaiata 4 ubicada al Carrer Navarra.
En aquell Castelló, que en 1998 alcançà en el seu cens els 140.000 habitants, que aprovava per al any següent un pressupost municipal de 14.530 milions de les antigues pessetes i que aconseguia el reconeixement de l’UNESCO com a Patrimoni de l’Humanitat de les Pintures Rupestres de l’Arc Mediterrani, la permanent reivindicació de Carlos Fabra i Miguel Ángel Mulet davant les autoritats autonòmiques, donaren per fi el seu fruit. La dotació dels espais culturals necessaris com a qualsevol capital europea seria una realitat.
Museu, Teatre i Auditori, als que s’afegiria un espai singular en la Comunitat Valenciana com era l’Espai d’Art Contemporani de Castelló, completarien, junt amb
un Auditori a Peníscola, les necessitats culturals de la Província.
A principis d’any s’adjudicaren les obres de construcció del Museu de Belles Arts i eixe mateix mes se presentava l’Espai d’Art Contemporani davant el Príncep Felipe en la fira ARCO de Madrid. En agost s’adjudicaven les obres de rehabilitació del Teatre Principal per 792 milions de pessetes. Este recint, l’únic contenidor cultural que tenia Castelló, pasà de mans privades a ser propietat de la Generalitat Valenciana que immediatament inicià la seua restauració.
L’Auditori tardaria uns mesos més, donat que a la reivindicació cultural s’afegiria la turística de l’alcalde Gimeno, que exigia que
a més d’Auditori musical, fora un Palau de Congressos i aixina va ser. Es va encomanar el projecte a l’afamat arquitecte Carles Ferrater que es va unir a Jaume Sanahuja, Carlos Escura i Carlos Martín González per a desenrollar esta espectacular obra. Arrere quedava la polèmica en la Societat Filharmònica que després de abandonar el Teatre Principal, apostava per un recint més menut per a Auditori, en tal de que estiguera en el Centre de Castelló. L’equip de govern municipal en unes mires més cosmopolites i de futur, preferí un gran Auditori en mig d’un parc, en un espai que semblava llunyà, pero que uns anys després es va integrar en la trama urbana de la ciutat.
“PROJECTE CULTURAL DE CASTELLÓ “CASTELLÓ CULTURAL””
REINA I DAMES
REINA
Rosa Guinot Moya
DAMES DE LA CIUTAT
Pilar Alcaide Doumere
Rebeca Salt Garrigues
Jessica Burguete Beltrán
María Tirado Ferreiros
Amparo Ortiz Masó
Yomara Valls Orad
VIOLANT
Carla Benet Fabra
DONES DE COMPANYA
Na Dolça:
Carmen Aparici Sanchís
N’Enmengarda:
Marimen Blasco Transfiguración
Na Eva: Araceli Gil Feliu
Na Margarida:
Gema López Sancho
Na Provençala: Lledó Lleó Rubio
Na Rama: Berta Pérez Sancho
REINA INFANTIL
Rosa Lidón Conde Bausa
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
Laura Amat Renau
Lidia Boix Miralles
Minerva Burroni del Prado
Elena Llorens Cortés
Laura Peña Pachés
Gloria Sánchez Molina
CÀRRECS HONORÍFICS
Pregoner
Francisco Vicent
Pregoner infantil
Carlos Daniel Lahuerta Ferris
Rei en Jaume
Miguel Monfort Casañ
Gayater del Any
Manuel Ferrán Meliá
Gaiatera Casa València en Barcelona
Georgina Elorriaga Miralles
Gaiatera Casa València en Zaragoza
Sara Alastuey Perales
Gaiatera Casa València en Madrid
Débora Bonet Salvá
Fadrí d’Or Honorífic
Sebastián Pla Colomina
José Roselló Guaita
Vicente Das Esperanza
Maria de los Ángeles d’Amato
Martín
José María Arquimbau
Tasio
Matilde Salvador
Vicente Folch Godes
Alicia Pastor
Luis del Castillo
Montserrat Paulo
Maria del Mar Martínez, Bellea del Foc d’Alacant
Paqui López Pérez, Reina de la Huerta de Murcia
JUNTA DE FESTES
President
Raúl Pascual Cherta
Vicepresidents
Enrique Carceller Llago
José Ramón Llopis Nicolau
Agustín Mon Carro
Secretari
José Juan Sidro Tirado
Tresorer
Rafael Alabau Sacacia
Vocals
Miguel Ángel Alonso Gil
Joan Salvador Blanch
Antonio Andrés Cabezón Loza
Vicente Cornelles Castelló
Francisco Felip Viciano
Ignacio García de la Osa
Javier Gimeno Poy
Julio Hernández Fabra
Francisco José Jauregui Acuña
José Antonio Lleó Montoliu
Nuria Miravet Salvador
Lledó Navarro i Centelles
Eliseo Rodrigo Salvador
Vicente Ros Segura
Ana Serrano Calduch
José Miguel Sobrino Trigueros
Francisco Tirado Estupiñá
Antonio José Traver Rosas
Antonio Viciano Aparici
PATRONAT DE FESTES
President
José Luis Gimeno Ferrer (Alcalde)
Vocals
Miguel Ángel Mulet i Taló (Regidor de Cultura i Festes)
Inmaculada Puig Vicent (Regidora)
Amelia Ferreres Franco (Regidora)
Raúl Pascual Cherta (President Junta de Festes)
Enrique Carceller Llago (Junta de Festes)
José Ramón Llopis (Junta de Festes)
José Mateo (Secretari de l’Ajuntament)
Juan Martínez (Interventor de l’Ajuntament)
GAIATA 1 “Brancal de la Ciutat”
President: Rafael Zafont Aparici
Madrina: Eva Prades Molla
President Infantil:
Christian Carratalá Blasco
Madrina infantil:
Sara Climent Vallano
GAIATA 2 “Fadrell”
President: Vicente Juan Bonet
Madrina:
Carmen Rosa Torrella Alonso
President Infantil: No consta
Madrina infantil:
Esther Cortés Armengol
GAIATA 3 “Porta del Sol”
President:
Juan Miguel Olsina Beltrán
Madrina: Laura Blasco Fraga
President Infantil:
Pablo Cortés Granell
Madrina infantil:
Andrea Batán Monfort
GAIATA 4 “L’Armelar”
President:
Enrique González Martí
Madrina: Arantxa Gimeno Gómez
President Infantil:
Aurelio Martínez Pastor
Madrina infantil:
Lledó Martínez Tomás
GAIATA 5 “Hort dels Corders”
President: José Luis García García / Francisco Sacacia Bernat
Madrina:
Maribel Sánchez Peralta
President Infantil:
Carlos Sacacia Metidien
Madrina infantil:
Balma Balaguer Mateu
GAIATA 6 “Farola- Ravalet”
President: Santiago Querol Roca
/ Julián Sixto Lacomba
Madrina: Sheila Martí Ten
President Infantil: No consta
Madrina infantil:
Andrea Monroig Arroyo
GAIATA 7 “Cor de la Ciutat”
President: Juan Radin Roig /
Antonio Dolz Ángel
Madrina:
María Lidón Montañés Ramos
SECTORS
President Infantil:
Juan Montañés Ramos
Madrina infantil:
Elena Zaera Muñoz
GAIATA 8 “Portal de l’Om”
President: José Rovira Nive
Madrina: Mercedes Agost Gómez
President Infantil:
Andreu Beltrán Llorens
Madrina infantil:
Lledó Beltrán Llorens
GAIATA 9 “Espartera”
President:
Joaquín José Estrada Castillo
Madrina:
Mari Carmen Vidal Parra
President Infantil:
Salva Liñán Cortés
Madrina infantil:
María Lidón Tarazona Mateos
GAIATA 10 “El Toll”
President:
José Vicente Nadal Sales
Madrina:
Viviana Causanilles Bodí
President Infantil:
Sergio Quintana Valverde
Madrina infantil:
Rosana Pérez Ballester
GAIATA 11 “ Forn del Pla”
President:
José Francisco Beltrán Ballester
Madrina: Idoia Fenández Belmar
President Infantil:
Pepe Hervás Alegre
Madrina infantil:
Mari Carmen Sidro Marín
GAIATA 12 “El Grau”
President:
Maria Antonia Miralles Cumba
Madrina: Natalia Conde Martínez
President Infantil:
Javier Lluch Miralles
Madrina infantil:
Delia Santos Sánchez
GAIATA 13 “Sensal”
President: Rafael Bayo Gómez
Madrina: Paula Gómez Bernat
President Infantil:
Chistian Ramos Olaya
Madrina infantil:
Eva Nuñez de Arenas Ferrán
GAIATA 14 “Castalia”
President:
Francisco Javier Ibars Dordó
Madrina: Lledó Marzá Bardoll
President Infantil:
Jorge Esteve Corona
Madrina infantil:
Lledó Marzá Bellido
GAIATA 15 “Sequiol”
President: Jorge Martí Obiol
Madrina: María del Carmen
Muñoz García
President Infantil:
Saúl Gomis Selma
Madrina infantil:
Ainhoa Orozco Pérez
GAIATA 16 “Rafalafena”
President:
Rosa Inés Obando Moros
Madrina:
Paqui Ramírez Sánchez
President Infantil:
Raúl Benítez Molina
Madrina infantil:
Marta Ten Montilla
GAIATA 17 “Tir de Colom”
President: Felipe Plata Vilches/
Javier Gimeno Abadia
Madrina:
Verónica Morales Esteve
President Infantil:
Daniel Martí Andreu
Madrina infantil:
Sonia Bernat Pascual
GAIATA 18 “Crémor”
President:
Francisco León Guillamón
Madrina: Tatiana Valls Barberá
President Infantil:
José Antonio Bravo Merlos
Madrina infantil:
María Martín Vilanova
GAIATA 19 “La Cultural”
President: Enrique Raez Verchili
Madrina: Maitane Prats Mateu
President Infantil:
Sergio Campos Miralles
Madrina infantil:
Paola Verchili Fortanet
Del 6 al 14 de març
VAN SER REINES CARTELL
Lema:“Camí de festa”
Autors: Lorena Martínez Sancho, Rosa Oliver Peña i José del Valle Ruiz
NOTÍCIES
CINQUANTA ANYS DEL “MAGDALENA VITOL”
El primer acte del “Magdalena Vitol” en la Plaça Major, per a acomiadar les festes, en la nit de l’últim dia, va tindre lloc cinquanta anys abans en la Magdalena de 1949. Però la invocació “Magdalena, Vitol!” Es deu a l’enginy d’Antonio Pascual Felip, igual que la definició de la Gaiata com “esclat de llum sense foc ni fum”
AMPARO ORTIZ MASÓ
Amparo Ortiz Masó, simpàtica i amable dona que encara no havia fet els 20 anys. Va iniciar el seu currículum fester en 1987 com a dameta de la Gaiata 13 per a passar a ser l’any següent la Madrina Infantil i en 1991 Dama de la Ciutat Infantil. Estudiant de Dret somiava amb ser jutge, però també amb ser periodista. L’any 1996 s’incorpora a la Gaiata 8 per a passar a l’any següent a ser Madrina d’aquesta. En 1998 va ser Dama de la Ciutat, preàmbul del seu actual regnat.
ELENA LLORENS CORTÉS
Elena Llorens Cortés, encantadora xiqueta de 10 anys, es caracteritzava per ser serena i moderada. Entre les seues aficions destacava el tennis i la natació. I, encara que no ho manifestava públicament, es trobava tremendament vinculada al seu germà Vicente. Alumna de 5é de primària en el Col·legi Herrero gaudia amb les matemàtiques. En la seua curta vida ja posseïa un ampli currículum fester. Després de dos anys com a dameta de la Gaiata 1, va passar a ser Madrina del Sector nº2 i l’any passat Dama de la Ciutat.
LLEDONERA COLLES
Es va viure intensament tant l’arribada de la Romeria a la Basílica de Lledó, com l’ofrena de flors. Escassos dies després de finalitzades les Festes, van començar els actes del 75 Aniversari de la Coronació de la Mare de Deu del Lledó amb gran solemnitat.
Agrupació de persones que festegen en una local llogat o no. Les colles tenen un nom determinat. L’any 1999 només hi havia 18 colles, hui dia hi ha unes 200. Serveixen de punt de trobada d’amics i familiars per a celebrar la setmana de festes.
MELODIES DE DISNEY PER A DAMES I MADRINES
Les Dames i Madrines infantils van desfilar cap a l’escenari de la Pèrgola el dia de la Galania, al compàs de les melodies més conegudes de les pel·lícules de Walt Disney, que la Banda Municipal interpretare magistralment en una genial adaptació del Director d’aquesta, l’entranyable Paco Signes.
EL PRINCIPAL
La Magdalena 1999 va ser testimoni de la fundació i defunció per primera vegada de la Penya “Els Mudaos” que es repetirà any rere any, fins als nostres dies. Creada per membres de la Colla del Rei Barbut i de Moros d’Alqueria té com a activitat principal la seua assistència a la correguda de bous del dia amb vestit i corbata, és a dir “mudao”. Tots els penyistes han d’arribar amb vestit fosc i camisa blanca.
Regida per dos comissionats, un de cada col·lectiu, anomenats “desfaenats” any rere any mantenen la tradició. Tenen un decàleg que respecten durant les hores que es manté viva “la Penya” tots els associats i del qual destaquen entre altres: Article 2n “Aquesta penya es crea
Un dels espais més utilitzats per a actes relacionats amb les festes o vinculats a elles ha segut, és i serà el Teatre Principal de Castelló. Des d’Imposicions de Bandes, homenatges a Reines i Madrines o tot tipus d’espectacles musicals i teatrals. Aqueix
ELS MUDAOS
any de 1999, després de l’estiu es reinaugurava la rehabilitació del Principal, assistint el President de la Generalitat Eduardo Zaplana, membres del Govern Valencià i les primeres autoritats castellonenques. Va actuar la English Chamber Orchestra.
amb la finalitat de gaudir d’uns moments màgics de coses que sols no ens atreviríem a fer, per la qual cosa el lema serà “Nasíos pa desfrutar ”, Article 3r “Cada any es constituirà al migdia i es dissoldrà a la nit, perquè és la millor manera de renovar cada any la il·lusió d’estar amb uns amics
durant unes hores”, o l’Article 6é que diu “El dia elegit, el Sr. President i el seu ajudant reparteixen – previ pagament de les despeses corresponents - els elements comuns de vestimenta, el color de la qual varia cada any: corbata, mocador, divisa, pin, barret de copa i paraigua.”
CONSAGRACIÓ DE LA CATEDRAL DE SANTA MARIA
Castelló va consagrar la seua Catedral. Amb la presència de l’enviat especial del Papa Joan Pau II, el Cardenal Dario Castrillón, i amb un temple ple de fidels, la ciutat estrenava la nova cocatedral de Santa María. Amb tota seguretat serà l’última que es consagre aquest segle per a la cristiandat i la tercera que s’alça durant el present segle a Espanya. 60 anys d’obres van culminar ahir en una intensa cerimònia de dues hores i mitja de duració. La consagració va coincidir amb els actes centrals del 75 aniversari de la coronació canònica de la patrona de Castelló, la Verge del Lledó, que es van dur a terme al matí en la plaça de la Independència.
LA PLUJA DESLLUEIX EL FINAL DE LES FESTES
“Magdalena Vítol!” sota la pluja. La desfilada final de festes, preludi de la cerimònia que tanca la Magdalena, va tindre en els impermeables i paraigües els seus millors aliats, encara que Castelló va viure anit un final de fes-
tes deslluït i en versió reduïda. El mal temps va obligar a suprimir alguns episodis de l’acte final del Magdalena Vítol, i la decisió de celebrar-ho no es va produir fins passades les 22.30. Sense traca, amb pocs participants i poc pú-
blic als carrers, la Magdalena 99 va dir adéu desafiant a la pluja. La reina de les festes, Amparo Ortiz, va participar en els últims actes abans de pronunciar el tradicional “Magdalena Vítol!” enfundada en un impermeable.
El castellonenc Alberto Ramírez, va ser distingit per la Colla del Rei Barbut amb el preuat Voladoret d’Or. Llicenciat en Econòmiques i fill del famós matador de bous de la dècada dels 60, Pepe Luis Ramírez, va prendre l’alternativa el 7 de març de 1999 de mans de José María Manzanares i en presència d’Enrique Ponce, amb el bou “Reguero” de José Luis Marca.
Carmen Pilar Balaguer, va ser nomenada Vintera 1999, per la associació “Els 20 del 88”, Iban León Llop va ser premiat amb la
Flor Natural por la seua obra poètica “On tot s’atura” i José Luis Breva Ferrer va ser Alcaid de la Host del Castell Vell.
Aqueix 1999, Manuel Rozalen i Sales va faltar a Castelló a l’edat de 92 anys. Manuel Rozalén és l’autor de temes ben coneguts a Castelló i les seues comarques com “Penyagolosa”, “El Millars”, i “Les Illes Columbretes”, poemes que han segut musicats pel compositor castellonenc Dídac Ramia i interpretats magistralment pel grup local Els Llauradors.
Rozalén va ser premiat en tres ocasions al Certamen Literari de la Flor Natural de Castelló: l’any 1969 guanyà la Flor Natural amb el poema titulat “Amor, Amor”; el 1970 va guanyar la Rosa d’Or per la composició “Pati de les Caputxines.” i el 1974 va rebre el premi Rosa de Plata per la composició “Al pintor Porcar”. Rozalén fou també nomenat com a “Mestre en Gai Saber”.
El muntanyer Carlos Pitarch, germà de Silvia Pitarch, Violant d’Hongria 87, que va coronar en el seu dia l’Everest, va ser triat Moro de l’Any per l’Associació Moros d’Alqueria.
Més de 80.000 persones van participar en la Romeria de la Magdalena. Un assolellat dia va acompanyar a tots els romers, entre els quals es trobaven els Secretaris d’Estat, Fernando Villalonga i Juan Costa, el President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, i el President de les Corts, Héctor Villalba. L’únic incident registrat va ser un conat d’incendi que va afectar uns matolls situats per la part de darrere de l’ermita.
El Mantenidor de l’Acte de proclamació de Na Violant va ser el professor i premi Príncep d’Astúries, Federico Garcia Moliner. Una setmana després, el mantenidor de la Galania o “Galantejador” d’Amparo Ortiz, va ser Sebastián Pla Colomina, que en el seu moment fora President de la Junta de Festes, i l’endemà el d’Elena Llorens Cortes, va ser Rubén Boix.
El primer premi de les Gaiates va ser atorgat al monument de la Gaiata Tir de Colom i el de llibret a la Comissió de Sequiol.
Amb la desaparició en aquest any, del gadità “empeltat de castellonero”, mestre dolçainer José María Illescas, es tanca un dels capítols del folklore tradicional local, que començara en 1956.
Al costat del seu inseparable “tabaleter” Vicente Bacas “Chamberga”, va participar any rere any, en tots els actes de les nostres festes i de tantes altres a nivell provincial, fins a ben entrats els anys 90.
RESUM DE LES FESTES D’AHIR I AVUI
UNA INTENSA SETMANA AMB PLUJÓS FINAL EL PREGÓ INFANTIL
Sempre ha plogut alguna vegada en Magdalena. No obstant això, enguany va refermar amb especial força en les últimes hores del programa oficial de festes, la qual cosa s’esmenare amb bona cara, impermeables i reorganització. Però la setmana, també va tindre grans moments i personatges, i com no, també algunes ombres. Un dels majors èxits va ser el Pregó. Molt ben treballat, va ser al complet l’essència que van somiar els seus creadors, incrementat amb tots els additaments afegits al llarg del temps. Però enguany a més es va distingir per complir amb els horaris establits, sent un dels més curts en temps, que no en contingut, de la història de les nostres Festes. Ben preparat, ben organitzat, ben desenvolupat. Tot un èxit.
L’Encesa de les Gaiates, que ja s’ha convertit en una tradició, també va ser un èxit que va fer vibrar a tot el poble de Castelló. No obstant això el dia d’abans la
Desfilada de les Gaiates va patir d’alguns inconvenients, que no van saber resoldre de manera eficient ni gaiaters ni responsables de la Junta de Festes.
Per a la història quedarà també el conflicte amb els venedors ambulants. Encara que aquests problemes no van poder aombrar una setmana carregada d’activitat i intensitat, que milers de castellonencs van viure als carrers. Com a fermall d’or, la Reina Amparo va deixar un entranyable lloc en el cor dels castelloneros, el seu afecte i emoció va presidir unes festes carregades de tendresa.
La cavalcada infantil va desfilar per primera vegada el dissabte 19 de març de 1949, festivitat de San Josep i vespra del diumenge de Magdalena. El Pregó ho va fer el divendres, dia en què van començar aquell any les festes. Aquesta desfilada es consolidaria amb el pas del temps com un dels festejos més populars i amb major participació.
En 1959 Juan Algueró li va imprimir un caràcter més costumista. Posteriorment, el nomenament de Reina Infantil a partir de 1969 i a l’any següent, també el de Madrines i Dames Infantils li donaria un impuls encara major. Durant diversos anys un xiquet feia les vegades de Sequier Major infantil i recitava també el Pregó de Bernat Artola, però des de 1993 es canta un Pregó Infantil, del qual és autor el poeta Vicent Pau Serra i Fortuño, que va ser escrit per encàrrec de la Junta de Festes.
Aquesta desfilada es consolidaria amb el pas del temps com un dels festejos més populars i amb major participació.
REINA I DAMES
REINA
Amparo Ortiz Masó
DAMES DE LA CIUTAT
Mercedes Agost Gomez
Natalia Conde Martinez
Sheila Marti Ten
Lledó Marza Bardoll
Maria Pilar Segarra Ebro
REINA INFANTIL
Elena Llorens Cortes
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
Lledó Beltran Llorens
Sonia Bernat Pascual
Lledó Martinez Tomás
Eva Nuñez de Arenas Ferrán
Ainhoa Orozco Perez
Elena Zaera Muñoz
VIOLANT
Reyes Gil i Trilles
DONES DE COMPANYA
Na Dolça: Elia Forcada i Martí
N’Enmengarda:
Eva Mateo i Ciurana
Na Eva:
Lourdes Pallares i Silvestre
Na Margarida:
Ana Rafels i Drago
Na Provençala
Gama Rafels Rafels
Na Rama:
Patricia Trelles i Cumba
GAIATERA CASA VALENCIA EN BARCELONA
Helena Sanfeliu Benet
GAIATERA CASA VALENCIA EN ZARAGOZA
Patricia Romero Puente
CÀRRECS HONORÍFICS
Pregoner
Mauro Fabregat
Pregoner infantil
Francisco Guinot
Rei en Jaume
José Guillen Franco
Medalla de les festes vitalícia
Paco Pascual
JUNTA DE FESTES
President
Raúl Pascual Cherta
Vicepresidents
Rafael Alabau Sacacia
Manuel Lleó Jaime
José Antonio Lleó Montoliu
Secretari
Enrique Palazón Granchel
Tresorer
PATRONAT DE FESTES
President
José Luis Gimeno Ferrer (Alcalde)
Vocals
Miguel Ángel Mulet i Taló (Regidor de Festes)
Inmaculada Puig Vicent (Regidora)
Amelia Ferreres Franco (Regidora)
Raúl Pascual Cherta (Junta de Festes)
Rafael Alabau Sacacia (Junta de Festes)
Manuel Lleó Jaime (Junta de Festes)
José Mateo (Secretari del Ajuntament)
Juan Martinez (Interventor de l’Ajuntament)
Jesús López Guillén
Assessor Jurídic
Francisco Raúl Fenollosa
Amposta
Vocals
Ismael Badal Bou
Luis Miguel Blasco Pitarch
Santiago Buenaventura Segura
Raúl Collazos Martín
Lidón Doumere Martínez
Fernando Fornás Prats
Ignacio García de la Osa
Alberto Guinea Planelles
Carmen Gumbau Ramos
Salvador Liñán Castells
Enrique Masó Andrio
Pere Montañés Guinot
Santiago Román Pérez
Vicente Ros Segura
Noelia Selma Andreu
Antonio Traver Rosas
Salvador Vidal Roselló
GAIATA 1 “BRANCAL DE LA CIUTAT”
President: Rafael Zafont Aparíci
Madrina: Sandra Bort García
President Infantil:
Héctor Renau Miralles
Madrina infantil:
Carmen Mar Zafón Aparicio
GAIATA 2 “FADRELL”
President: Vicente Juan Bonet
Madrina: Liliana Martínez Agut
President Infantil:
Adrián Angulo Gallego
Madrina infantil: Sheila Gil Martin
GAIATA 3 “PORTA DEL SOL”
President:
Juan Miguel Olsina Beltrán
Madrina: Ainhoa Agustina Trilles
President Infantil:
Francesc Roig Soriano
Madrina infantil:
Marta Adelantado Monfort
GAIATA 4 “L’ARMELAR”
President:
Enrique González Martí
Madrina:
Mª Eugenia Archiles Estrada
President Infantil:
Daniel Casanova Portoles
Madrina infantil:
Marta Archiles Estrada
GAIATA 5 “HORT DELS CORDERS”
President:
Francisco Sacacia Bernat
Madrina: Laura Alcalá Collado
President Infantil:
Jordán García Rey
Madrina infantil:
Rocío Martínez Llaudes
GAIATA 6 “FAROLA- RAVALET”
President: Julián Sixto Lacomba
Madrina: Pilar Escuder Mollón
President Infantil:
Javier Sixto Rubio
Madrina infantil:
Lledó Bagán Beltrán
SECTORS
GAIATA 7 “COR DE LA CIUTAT”
President: Antonio Dolz Querol
Madrina: Eva Prades Mollá
President Infantil:
Joan Montañés Ramos
Madrina infantil:
Laia Marco del Prado
GAIATA 8 “PORTAL DE L’OM”
President: José Rovira Nive
Madrina: Elena Prades Andreu
President Infantil:
Ivan Consuegra Adsuara
Madrina infantil: Carla Font Porcar
GAIATA 9 “ESPARTERA”
President:
Joaquín Estrada Castillo
Madrina: Marta Alegre Albalate
President Infantil:
Rafael González Tirado
Madrina infantil: Ana González Tirado
GAIATA 10 “EL TOLL”
President:
José Vicente Nadal Sales
Madrina: Mº Lidón Alonso Torres
President Infantil:
Miquel Andreu Castelló
Madrina infantil: Marta Alberto Prades
GAIATA 11 “ FORN DEL PLA”
President:
José Francisco Beltrán Ballester
Madrina: Nuria Jara Martinez
President Infantil:
Jorge Ribalta Marín
Madrina infantil:
Mª Carmen Sidro Marín
GAIATA 12 “EL GRAU”
President: Manuel García Reyes
Madrina:
Beatriz Cardenach Vinuesa
President Infantil:
Cesar Abad Ortiz
Madrina infantil:
María Trilles Romero
GAIATA 13 “SENSAL”
President: Rafael Bayo Gómez
Madrina: Inma Queral Espada
Madrina infantil:
Ainara Bayo Lloret
GAIATA 14 “CASTALIA”
President:
Miguel Angel Cebrián Giménez
Madrina: Sahila Gimeno Ramos
President Infantil:
Aarón Santacatalina Ibáñez
Madrina infantil:
Aida Bernat Fábrega
GAIATA 15 “SEQUIOL”
President: Jorge Martí Obiol
Madrina: Beatriz Torres Vidal
President Infantil:
Alberto García Ortega
Madrina infantil:
Araceli Moliner D’Ivernois
GAIATA 16 “RAFALAFENA”
Presidenta: Rosa Ovando Moros
Madrina:
Raquel Palomares Jiménez
President Infantil: Jonathan
Jiménez Salinas
Madrina infantil:
Estefanía Rodríguez Jiménez
GAIATA 17 “TIR DE COLOM”
President:
Javier Martí Rodríguez
Madrina: Jéssica Díaz Herrera
President Infantil:
Omar Sales Lleó
Madrina infantil:
Eva Rivera Escrig
GAIATA 18 “CRÉMOR”
President:
Francisco León Guillamón
Madrina: Lledó Lleó Rubio
President Infantil:
José Bravo Merlos
Madrina infantil:
Elisabeth Martínez Gresa
GAIATA 19 “LA CULTURAL”
President: Enrique Raez Verchili
Madrina:
Lorena Merlos Martinez
President Infantil:
Sergio Felip García
Madrina infantil:
Olaya Llorens Giner
Del 25 març al 2 d’abril
VAN SER REINES CARTELL
Lema:“ANEM 2000, ANEM”
Autor: Antonio Escoin Corral
NOTÍCIES
NOCES DE PLATÍ DE LA BANDA MUNICIPAL DE CASTELLÓ
Sent alcalde de la ciutat Salvador Guinot, el dia 3 de juny de 1925 es va constituir la Banda Municipal de Música de Castelló, de la qual va ser nomenat el seu director Pascual Asencio Hernández. El següent director ja en 1925 va ser Eduardo Felip arribant a tindre en la seua època 72 músics.
El 6 de març de 1955 amb motiu de les festes de la Magdalena
BEGOÑA FABRA BETORET
Begoña Fabra Betoret era l’any que iniciava el nou mil·lenni una jove de 23 anys, que en el seu bagatge atresorava pertànyer a una família que ha inculcat als seus membres l’amor pel seu poble i el respecte a les seues tradicions. El seu currículum festiu s’inicia en 1983 com a col·laboradora de Gaiata, uns anys després en 1986 va ser Madrina de la Gaiata 8 “Portal de l’Om” de la qual el seu pare, José Alberto Fabra, va ser president, i en 1995 va ser Dona de Companya representant a “Na Eva”.
SONIA BERNAT PASCUAL
Encantadora xiqueta de 9 anys, Sonia encara recorda amb emoció aquell dia d’estiu en el qual José Luis Gimeno li preguntava si li agradaria ser Reina Infantil i ella va esclafir a plorar. Estudiosa, una mica juganera, afectuosa però amb bastant geni, Sonia va començar la seua aventura festera amb la seua mare i la seua tia que van ser Madrines de Gaiata i la seua mare a més Dama de la Ciutat l’any 1977. Implicada des del seu naixement amb la gaiata 17 de la qual va ser Madrina, va accedir al regnat amb la més gran de les il·lusions infantil.
va dirigir el seu primer concert Juan Garcés Queral fins que en assumir la direcció de la Banda Municipal de València, va cedir la batuta l’any 1983 a Francisco Signes, el qual en aquest 2000 en el qual la nostra benvolguda Banda compleix 75 anys, continua dirigint-la amb 50 músics titulars i amb un extraordinari èxit.
IMPOSICIÓ INFANTIL I PLUJA
CASTELLÓ S’ENTREGA A LES FESTES DEL NOU SEGLE
La pluja que va caure el dia de la Imposició de Bandes Infantil va obligar a desfer la tradicional desfilada fins al recinte de la Pèrgola. Encara que al principi la processó sí que va partir des de l’Ajuntament de Castelló, els components de la mateixa van haver de desistir davant la insistència i intensitat de la pluja. Madrines, presidents, reina infantil i dames de la cort, van haver de resguardar-se sota els porxos dels edificis i fer l’ús dels paraigües.
L’any 2000 va ser sens dubte tota una referència històrica, per això la Junta de Festes va encarregar un logo a l’artista Ripollès per identificar cintes, cartelleria i documentació d’aqueix singular any, en el qual els veïns de Castelló, van prendre el carrer el dissabte al migdia per a commemorar un any més les seues festes de caràcter fundacional. Més de 200 actes festius programats van marcar aquesta setmana gran. El soroll de 56
carcasses, tantes com edicions de festes se celebren amb l’actual format en la capital castellonenca, va anunciar l’inici de la Magdalena 2000. Un dels plats forts va ser l’estrena mundial la primera nit de “Déus o bèsties”, el nou muntatge del grup Xarxa Teatre. La companyia, radicada a Vila-real, tenia un deute contret amb la Junta de Festes amb la qual col·labora estretament des de fa anys.
DÁVALOS - FLETCHER ACULL DUES EXPOSICIONS TAURINES
Els salons de la Fundació Dávalos-Fletcher de Castelló van acollir durant tota la setmana de Magdalena l’exposició de fotografia de l’IX Concurs Internacional de Fotografia Taurina que organitza el Club Taurí de Castelló, i les obres de l’III Concurs Nacional de Ceràmica Taurina, organitzat per la Penya La Revolera. En l’acte d’inauguració la presidenta de la Penya, Maite Cachero i el president del Club Taurí, José María Mulet Pascual van escortar en tot moment a la nostra encantadora Reina Begoña.
FIRA TAURINA
Nota excel·lent de la Magdalena va ser la programació de la Fira Taurina, hui sens dubte de les més importants d’Espanya, i encara més en aquesta ocasió en la qual els cartells van aconseguir la màxima categoria i interès. Va enlluernar la presència del Juli amb bous de Victorino Martin o el mà a mà entre Joselito i José Tomàs. Cartells de primeres figures i ramaderies. A això es va afegir l’actuació dels matadors castellonencs Soler Lázaro i Alberto Ramírez així com el “novillero” i gran promesa Ramón Bustamante. I així va ser, El Juli va rebentar el coso de Castelló. En el seu primer li va pesar la responsabilitat, però amb dos Victorinos “de dolç”, en el segon va tallar les dues orelles.
VA TORNAR L’ACTIVITAT AL PRINCIPAL
Va tornar l’activitat al Teatre
Principal amb les sarsueles “La leyenda del beso” i “La viuda alegre” interpretades per la Companyia Lírica Espanyola, però també es va programar teatre, tant en castellà com en valencià.
EL “OSCAR” DE LES GAIATES PER A PORTAL DE L’OM
La històrica Comissió de la plaça Santa Clara va viure una nit màgica amb la consecució del màxim guardó fester. L’alegria es va desbordar en el cèntric sector gaiater quan prop de les deu de la nit es donava a conèixer el nom del triomfador del concurs de Gaiates. Un primer premi dotat amb un milió tres-centes mil pessetes. El monument fester, dissenyat per Pepín Marco, portava per lema “Desitjada” i es convertiria en Gaiata de la Ciutat per a les festes de la Magdalena
La gaiata 8 va aconseguir un primer premi en el concurs de gaiates i el premi al millor llibret.
del 2001. Però a més, en una nit memorable, també van aconseguir el premi al millor Llibret de les festes, amb una immillorable selecció d’articles i un disseny en el qual sobreeixien els dibuixos del pintor Lorenzo Ramírez.
FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE FESTA
Arribava aquest any el Festival a la seua XII edició i el feia amb cartell de luxe, participant nou països, entre els quals cal destacar la Banda d’Honors de l’OTAN, la de la Universitat de Mississipí i la brasilera Río Samba Show juntament amb altres procedents d’Holanda, Alemanya, Escòcia, Croàcia, República Checa i Àustria. Com a fermall d’or va actuar també, en el seu 75 aniversari, la Banda Municipal de Castelló.
PERSONATGES ANECDOTARI
El recorregut de la desfilada de Gaiates d’aquell any va ser el següent: Eixint de la plaça Clavé va passar pels carrers San Felix, “Forn del Pla”, Sanahuja, plaça Maria Agustina, carrer Major, plaça de la Pau, Gasset, Porta del Sol i carrer Ruiz Zorrilla per a finalitzar en l’avinguda Rei Don Jaime.
En la Imposició de Bandes de la Reina Begoña Fabra, la Gestora de Gaiates va realitzar la seua ofrena en forma de Gaiata. Els Estendards de les 19 Comissions, que portaven un fanalet, van formar en l’escenari una Gaiata. El monument va ser coronat per un gaiato, símbol de les festes. Aconseguint aquesta ofrena una espectacularitat memorable.
El famós advocat castellonenc Vicente Tirado Jiménez seguint amb la nòmina de grans personalitats reconegudes pels ens festius, va ser triat “Moro de l’Any 2000”, per l’Associació Moros d’Alqueria.
El tinent coronel cap de la Guardia Civil a Castelló, Antonio Garduño, implicat totalment amb les nostres festes, havent fet Romeria i Tornà en els anys de la seua prefectura, en finalitzar les Festes, va ascendir a Coronel, sent nomenat agregat militar de l’Ambaixada d’Espanya en Paris.
Lola Guillamón rebia el “Bacalao Maravillao” 2000 concedit per la Colla Bacalao i Vicente Miralles Troncho era distingit amb el nomenament de “Guillem de Montrodó” per la Milícia Templera de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.
Amparo Canós, amb el seu poema “Paraules d’Amor” va ser Premi de Poesia “Flor Natural” en el corresponent concurs convocat per l’Ajuntament. Rebent l’anhelada rosa de mans de la Reina en un entranyable acte desenvolupat en el Saló del Plens de l’Ajuntament.
La Colla del Rei Barbut inaugurava la reforma i ampliació del seu local en la plaça de les Aules amb una excepcional programació de concerts en la setmana magdalenera. El divendres anterior a festes, com ja és tradicional, concedia el seu preuat guardó, “Voladoret d’Or”, al veterà periodista José María Arquimbau
Any rere any, es desenvolupen múltiples activitats que gaudeixen i recullen les nostres tradicions i folklore, però aquest any, la Junta de Festes va voler agrupar-les i donar-los entitat pròpia, convocant en la plaça Santa Clara la I Mostra de Música i Folklore, que va ser tot un èxit.
Al llarg del 2000, el Bisbe de la Diòcesi, Juan Antonio Reig Pla, presidiria les celebracions de l’Any Jubilar en Lledó i Santa Maria, que també tindrien un important impacte en les Festes Fundacionals.
En la “Galania Infantil”, la Gaiata “Tir de Colom”, de la qual Sonia Bernat va ser Madrina Infantil, va adquirir especial protagonisme en oferir, vint dels seus membres, una preciosa interpretació del conte “la Ventafocs”, amb la banda sonora de la coneguda pellícula de Walt Disney.
RESUM DE LES FESTES
CONSOLIDANT “LA TORNÀ”
Hui dia, dues dècades després, ja és tradició. Però tot va començar en el dos mil. En el moment en el qual la “Tornà”, discorrent pel Caminàs visualitza la Basílica de Lledó, es fa una parada i els resos pertinents. La Colla “Ae Mone”, amb la collaboració de l’Ajuntament i la Fundació Dávalos-Fletcher, va ser la impulsora de la construcció d’una capella en honor a la Mare de Déu de Lledó en un xicotet terreny donat per la marquesa de Sant Joaquim. La “capelleta” està rematada per un panell de taulells al·legòrics de la Verge, sense oblidar elements magdaleners, ja que en el mateix conjunt ceràmic podem apreciar uns angelets que porten una cinta i un “rotllet”, a més d’una parella de castelloners fent una ofrena.
D’AHIR I AVUI
DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC I ESCOLA MUNICIPAL DE DOLÇAINA I TABAL
Un segle que començava amb la inauguració de la nova Estació de Ferrocarril, l’aprovació definitiva del Pla General d’Ordenació Urbana i l’obertura d’un nou tram de la circumval·lació de Castelló, en concret la Ronda Est.
I les nostres tradicions, seguien amb el seu proces de recuperació i potenciació.
“El passat dia 13 de desembre, José Luis Gimeno, Alcalde de la ciutat, va inaugurar de forma oficial el Curs Acadèmic 1999-2000 de l’Escola Municipal de Dolçaina i Tabal de Castelló. L’acte inaugural va tindre lloc a la seu permanent de l’Escola de Dolçaina i Tabal, que es troba ubicada a les
dependències del Col·legi Sanchis Yago de Castelló.
L’esdeveniment va ser d’una gran senzillesa i va servir també per homenatjar el Col·legi Sanchis Yago que, des del principi, ha cedit les seues instal·lacions de forma desinteressada per ubicar els diferents nivells d’aprenentatge. És per això que el director del centre educatiu va rebre una placa commemorativa de mans del Sr. Alcalde. A l’acte també va assistir el Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Castelló, Miguel Angel Mulet, i una representació de la Junta Directiva de la Federació Colles de Castelló, encapçalada per Vicent de Juan, president de l’entitat festera.”
REINA I DAMES
REINA
Begoña Fabra Betoret
DAMES DE LA CIUTAT
Lledó Lleó Rubio
Jéssica Díaz Herrera
Paula Gómez Bernat
Inmaculada Queral Espada
Liliana Martínez Agut
María Lidón Alonso Torres
REINA INFANTIL
Sonia Bernat Pascual
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
Marta Adelantado Monfort
Ainara Bayo Lloret
Carla Font Porcar
Rocío Martínez Llaudes
Andrea Rubert Aparici
Carmen Mar Zafont Aparici
VIOLANT
Lala Canella Pamies
DONES DE COMPANYA
Na Dolça:
Maria Belloví Martinez
N’Enmengarda:
Marta Mulet Soler
Na Eva: Eva del Río Llorens
Na Margarida:
Marta Alegre Albalate
Na Provençala:
Maria Safont Lafuente
Na Rama:
Elena Valverde Damiá
CÀRRECS HONORÍFICS
Pregoner
Antonio Selma Ramos
Pregoner infantil
Quique Fabregat Jóvena
Rei en Jaume
Carlos del Río Díaz
Medalla de les festes vitalícia Paco Pascual
JUNTA DE FESTES
President
Raúl Pascual Cherta
Vicepresidents
Rafael Alabau Sacacia
Manuel Lleó Jaime
Enrique Masó Andrio
Secretari
Enrique F. Palazón Granchel
Tresorer
Jesús Lopez Guillen
PATRONAT DE FESTES
President
José Luis Gimeno Ferrer (Alcalde)
Vocals
Joaquín Torres Navarro (Regidor de Festes)
Juli Domingo (Regidor)
Antoni Porcar Gómez (Regidor)
Raul Pascual Cherta (Junta de Festes)
Rafael Alabau Sacacia (Junta de Festes)
Manuel Lleó Jaime (Junta de Festes)
Vocals
Ismael Badal Bou
Luis Miguel Blasco Pitarch
Santiago Buenaventura Segura
Raúl Collazos Martín
Lidón Doumere Martínez
Ignacio García de la Osa
Joaquin Gil Puerto
Carmen Gumbau Ramos
Vicente Llorens Pascual
Jesus Medrano Badenes
Pere Montañés Guinot
Santiago Román Pérez
Noelia Selma Andreu
Antonio Traver Rosas
Salvador Vidal Roselló
GAIATA 1 “BRANCAL DE LA CIUTAT”
President: Rafael Zafón Aparici
Madrina:
Ana Arechavaleta Guinot
President Infantil:
Ignacio Zafón Escuder
Madrina infantil:
Raquel Amat Renau
GAIATA 2 “FADRELL”
President: Evaristo Roldán Pérez
Madrina:
Rosa Mª Madrid Mendoza
President Infantil:
Víctor García Esteban
Madrina infantil:
Patricia Herrero González
GAIATA 3 “PORTA DEL SOL”
President: Juan Miguel Olsina
Madrina:
Mª Angeles Escribano Jaen
President Infantil:
Marc Querol Segura
Madrina infantil:
Vanesa Corcuera Ramos
GAIATA 4 “L’ARMELAR”
President:
Enrique Gonzalez Marti
Madrina:
Vanessa Cotillas Castillo
President Infantil:
Javier Bou Gasch
Madrina infantil:
Lidia Peña Prades
GAIATA 5 “HORT DELS CORDERS”
President:
Francisco Sacacia Berjas
Madrina:
Arantxa Sacacia Metidieri
President Infantil:
Vicente Patiño Berjas
Madrina infantil:
Lidon Patiño Berjas
GAIATA 6 “FAROLA- RAVALET”
President: Julián Sixto Lacomba
Madrina: Fina Hernando Domingo
President Infantil:
Víctor Palacio Bernat
Madrina infantil:
Sara Calderón Bernad
SECTORS
GAIATA 7 “COR DE LA CIUTAT”
President: Antonio Dolz Ángel
Madrina: Paqui Vives Farcha
President Infantil:
Iván Isasi Buñuel
Madrina infantil:
Susana Martí Gallén
GAIATA 8 “PORTAL DE L’OM”
President: José Rovira Nive
Madrina:
Cristina Sebastián Valero
President Infantil: Sergio Ferrara Ramos
Madrina infantil: Carolina Ferrer Mollón
GAIATA 9 “ESPARTERA”
President:
Antonio J. Estrada Aledón
Madrina: Sara Pérez González
President Infantil: No consta
Madrina infantil: Raquel Pérez Gonzalez
GAIATA 10 “EL TOLL”
President:
José Vicente Nadal Sales
Madrina: Vanesa Pérez Monfort
President Infantil: No consta
Madrina infantil: Myriam Segarra Balado
GAIATA 11 “ FORN DEL PLA”
President:
Salvador Ribalta Andreu
Madrina:
Arantxa Giménez Sagasta
President Infantil:
Jorge Ribalta Marín
Madrina infantil: Alba Sánchez Montes
GAIATA 12 “EL GRAU”
President: Manuel García Reyes
Madrina: Sabina Aparici Peña
President Infantil:
F. Javier Santacatalina Rodríguez
Madrina infantil:
Olaya Llorens Giner
GAIATA 13 “SENSAL”
President: Santiago Gil Sánchez
Madrina: Lledó Miravet Salvador
President Infantil: No consta
Madrina infantil:
Arantxa Gil Barreda
GAIATA 14 “CASTALIA”
President:
Miguel Angel Cebrian Giménez
Madrina:
Consuelo Capdevila Martinavarro
President Infantil:
Cristian Cebrpán Veys
Madrina infantil:
Nikole Alonso Bacas
GAIATA 15 “SEQUIOL”
President: Jorge Martí Obiol
Madrina: Laura Climent Vallano
President Infantil:
Carlos Món Breva
Madrina infantil:
Irene Lerma Albella
GAIATA 16 “RAFALAFENA”
Presidenta: Rosa Ovando Moros
Madrina: Inmaranzu Ojeda Luis
President Infantil:
Juanvi Segarra Sospedra
Madrina infantil:
Laura Doménech Capdevila
GAIATA 17 “TIR DE COLOM”
President:
Javier Martí Rodriguez
Madrina: Carla Olucha Escrig
President Infantil:
Adrián Serer Tena
Madrina infantil:
Maria Piñana Mateu
GAIATA 18 “CRÉMOR”
Presidenta: Eva Barberá Badía
Madrina: Noemí Fabrega Segarra
President Infantil:
José Ferrer Vicente
Madrina infantil: Lledó Villa Sos
GAIATA 19 “LA CULTURAL”
President: Enrique Raez Verchili
Madrina: Laura Romero Ribalta
President Infantil:
Hèctor Felip Garcia
Madrina infantil:
Ester Raez Ribalta
Del 17 al 25 de març
VAN SER REINES
Lema:“ESCLAT DE LLUM”
Autor: Reyes Carceller Alicart
CARTELL NOTÍCIES
ENCESA POLÈMICA
La Encesa de les Gaiates, desenvolupada al Parc Ribalta va protagonitzar la primera polèmica de la setmana festera. El descontent de les Gaiates amb la Junta de Festes per permetre l’accés del públic per l’andana central es va manifestar quan diverses comissions van deixar d’encendre els seus monuments, amb la consegüent perplexitat de la Junta, algunes comissions i del públic en general. L’espectacle va comptar amb una actuació teatral i música de tambors. Els membres de la companyia francesa Trans Expres,
NATALIA CONDE MARTÍNEZ
Als seus 22 anys, traslladava res més conèixer-la un halo de simpatia i saber estar. Estudiant de Magisteri en l’UJI, es va decantar per l’especialitat d’infantil. El seu historial fester comença als quatre anys, quan ja va ser Dameta de la Gaiata 12, Gaiata de la qual seria Madrina en 1998, una parell d’anys després accediria al càrrec de Dama de la Ciutat, fins a arribar al seu regnat. Entre les seues aficions constava la natació, llegir, escoltar música i viatjar per la província. Un bon principi per a un gran final.
CARLA FONT PORCAR
Festera fins a la medul·la, així de senzill. Als set anys va demanar a la seua mare que la “apuntara” a la Gaiata, i fins al dia de hui. Anteriorment ja participava en les activitats de danses tradicionals amb el Grup Castelló. Filla de President i de Madrina de Gaiata i neta de Secretari i Madrina de Gaiata, als seus onze anys ja ha sigut Dama d’Honor de la comissió del Portal de l’Om, Madrina d’Honor, Madrina Infantil i Dama de la Ciutat l’any 2000. La seua gran passió era el ball i estava convençuda que finalitzat el seu regnat tornaria al Grup, per a continuar aprenent de la mà de l’entranyable Xavi Ripollès.
vestits d’alabarders van recórrer l’andana central del Ribalta per a finalitzar sobre una grua gegant situada per a tal efecte. El grup Ryhats d’Alacant va ser l’encarregat de fer sonar amb força els bombos, tambors i timbals en una encesa que va comptar també amb la col·laboració de Pirotècnia Peñarroja.
I HOMENATGE DE CASTELLÓ A LA DOLÇAINA I EL TABAL
L’any 1981 la Gaiata 3 en col·laboració amb els Cavallers de la Conquesta, organitzava a la Porta del Sol l’I Aplec Provincial de Dolçaina i Tabal, recollint els últims interpretes d’aquesta, als quals se sumava la naixent Colla de Dolçainers de Castelló. Trenta anys després i amb una idiosincràsia totalment diferent ja que la recuperació dels nostres instruments tradicionals ja és una realitat, organitzat per la colla Xaloc i la Federació de Colles, es duia a terme en el centre de la ciutat el Primer Homenatge a la Dolçaina i Tabal, amb la participació de tots els grups de la ciutat.
REPETICIÓ EN EL PREMI DE LES GAIATES
RECUPERACIÓ DEL COSO MULTICOLOR
La Gaiata 8 Portal de l’Om va guanyar un altre any mes el primer premi de monuments festers. El Sector de la plaça Santa Clara es va endur també altres quatre premis en clara competència amb la Comissió del Passeig de Morella que va ser una altra de les grans triomfadores de la nit. Amb cinc primers premis al llarg de la història, 1970, 1974, 1980, 2000 i 2001, el sector 8 es converteix en un dels més premiats. En el premi de Llibret, la Gaiata del Portal de l’Om també es va emportar el primer guardó. El premi a la millor portada va ser per al sector de Germans Vilafaña, i el de millor article va seer atorgat a la gaiata 1 Brancal de la Ciutat per un extraordinari treball de Juanjo Pérez Macián.
Provinent de les romàntiques Batalles de Flors que abans de la Guerra Civil van aconseguir el seu màxim protagonisme. En la dècada dels 60 el Coso Multicolor s’incorpora al Programa de Festes, i en 1993 es transforma en desfilada nocturna denominada Esclat de Llum. La seua última celebració va ser l’any 1995 en les festes de la Mare de Deu
del Lledó. Les seues múltiples ubicacions van ser Hort dels Corders, després Palmeretes, passa a la Porta del Sol per a acabar en l’Avinguda de la Mar.
Sis anys després del seu ultima presència, el Coso Multicolor tornava a desenvolupar-se el dijous 22 de març en un circuit situat en l’Avinguda del Rei En Jaume.
ENTRADA DE FILAES MORES DE TOTA LA COMUNITAT VALENCIANA
Organitzada per Moros d’Alqueria en el seu 25 aniversari, el dissabte final de festes els caps moros presidien una desfilada que durant més d’una hora, encimbella a Castelló com a capital de la moreria mediterrània. La carrossa dels Moros de l’Any va ser ocupada per Chenco, Guillermo Montesinos, Carlos Pitarch, Ignacio Pérez d’Heredia, Carlos Camahort i altres, destacant el Moro de l’Any 2001, el periodista Paco Pascual.
Van participar “filaes mores” de Bocairent, Cocentaina, Olleria, Ontinyent, Almansa, Benicàssim, Muro d’Alcoi, Albaida, Almassora,
Crevillent i Elda. El recorregut triat per a la desfilada va ser Maria Agustina, carrer Major, plaça de la Pau, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla i Avinguda del Rei, que va estar replet de públic en tota la seua extensió.
Amb motiu del 25 aniversari de la fundació dels Moros d’Alqueria i patrocinat per la Fundació Dávalos- Fletcher, s’inaugure les escultura “L’àrab” de Maite Saura emplaçant-la en la glorieta que tenen “els moros” en l’Avinguda de la Mar.
José Maria Arquimbau va ser el flamant galantejador de la Reina de les Festes, en una Galania que, carregada de sentiments castellonencs, es va celebrar en el recinte de la Pèrgola. El galantejador de la Reina Infantil, va ser Carlos Mon.
PERSONATGES
Per tercer any consecutiu, Pepín Marco va ser l’artista gaiater guanyador del Primer Premi de Gaiates. Personatge implicat amb les festes des de fa anys, com a dissenyador i constructor de carrosses per al Pregó, ja fa uns anys que es va llançar al repte del Monument Gaiater, en el qual aquesta recollint importants èxits.
Francisco Vicent Doménech, el popular “Quiquet de Castalia” va ser nomenat Guillem de Montrodó per la Milícia Templera i María Sebastià Gómez, Vintera de l’Any per la Associació “els 20
del 88”, als quals s’afegiria en el capítol de mèrits i homenatges el Poeta Vicent Pau Serra i Fortuño, que va ser mereixedor de la Flor Natural de Poesia 2001.
ANECDOTARI
Moros d’Alqueria i la Colla del Rei Barbut, dos dels ens festius més populars per la seua activitat festera desenvolupada en la setmana de festes, van ser nomenats “Bacalao Maravillao 2001”, per la Colla Bacalao.
En plena setmana de festes va faltar Francisco Esteve el conegut historiador i professor de l’Institut Francisco Ribalta, conegut popularment pels seus alumnes com “Paquito el fúnebre” per acudir a les seues classes permanentment de rigorós dol.
Un total de 90 vehicles van participar en la segona edició de la mostra de Carros Engalanats organitzada per Junta de Festes. Originalitat, colorit i imaginació van conformar un certamen que cada any compta amb major acceptació popular.
La Germandat dels Cavallers de la Conquesta que en aquest any celebrava el seu 50 aniversari, va realitzar la Vetlla d’Armes en la plaça Major i en el portal de la catedral de Santa María.
El XXXIII Mesó del Vi s’instal·là a la plaça Herrero Tejedor i la Fira Alternativa en la seua XV edició, al Parc de Ribalta.
Un mes abans que s’iniciaren les festes, s’inaugurava el nou Magatzem de Gaiates en els terrenys que van ser de l’antic escorxador municipal. Cada Gaiata passava a tindre un box propi, així com la Gestora de Gaiates i la pròpia Junta de Festes.
El “xef” Pepe Becerra va tornar a deixar el pavelló molt alt amb l’elaboració d’una paella per a 5.500 persones a l’esplanada de la Magdalena el dia de la Romeria.
RESUM DE LES FESTES D’AHIR I AVUI
BODES D’OR I D’ARGENT
Dos de les associacions més estimades i emblemàtiques de Castelló, els Moros d’Alqueria i la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, estaven aquest any d’enhorabona. Els primers feien 25 anys i els segons 50. Un aniversari que les dues associacions celebrarien amb tota mena d’activitats. Toño Llopis, Jorge Vitòria, Toni Peris, Pocho Colón, Manolo Llopis, Justo Aracil, Paco Gómez, Miguel Vitòria, Berlanga, Mazuecos i Rafael Pérez, van formar la primera “fila mora” l’any 1976. Vint-i-cinc anys després el nombre de membres de l’associació és de quaranta-cinc.
La nòmina de Cavallers que van participar en el seu primer Pregó en 1951 va ser més extensa, tant que és impossible relatar-la en la seua integritat, però entre els participants destacaven Francisco Albella, Luis Algar, Manuel Altava, Victorino Aparici, Francisco Armengot, Ramón Barberá Cepriá, Juan Boluda, Ramon Benet, Fernando Vilar, José Dols, Carlos
Fabra Andrés , Ramon Fabregat, Fernando Falomir, José Ferrer, José Folch, Vicente Garcia Arquimbau, Francisco Gaya, Ramón Godes, Fernando Herrero Tejedor, Enrique Huguet, Francisco Martínez, Pedro Masip, Miguel Mulet Ortiz, Javier Ordóñez, Tomàs Peña, Roberto Pérez d’Heredia, Rafael Ribes Pla, José Ripollès Escuder, Juan José Reverter, Vicente Traver G. Espresati, Tomàs Valls i altres punts fins a completar una nòmina de huitanta Cavallers. Cinquanta anys després els seus membres aconsegueixen la xifra de sis-cents setanta.
LA JUNTA DE FESTES I EL SEU LOCAL DE ANTONIO MAURA
En 1988, l’Ajuntament va acordar crear la Fundació Municipal de Festes, la funció de la qual és l’organització de totes les festes. Dins d’aquesta es troba la Junta de Festes, que està composta per un màxim de 25 persones. El mandat de cada Junta té una vigència de dos anys. L’Assemblea de la Fundació tria a 17 membres entre els quals està el futur President. La resta de membres és triat per la nova Junta i el seu President d’entre els diferents ens festius.
D’aquell vetust local en el Palau Municipal en el qual es conjugava l’activitat de la Junta Central amb la del Cementeri, exercint la secretaria la plenipotenciària Maria Teresa, es va passar al Centre Municipal de Cultura al carrer Antonio Maura, on va començar les labors de secretària Laura, a la qual després s’uniria Lledó i que tan bons records ens porta de reunions de treball, no sols de la pròpia Junta sinó també de la Gestora de Gaiates o del Festival de Danses de l’Antiga Corona d’Aragó.
Hui dia, la Fundació, el Patronat, la Junta de Festes amb la Gestora de Gaiates i la Federació de Colles gaudeixen d’unes modernes instal·lacions al Palau de la Festa.
REINA I DAMES
REINA
Natalia Conde Martínez
DAMES DE LA CIUTAT
Vanessa Cotillas Castillo
Fina Hernando Domingo
Carla Olucha Escrig
Sara Pérez González
Vanesa Pérez Monfort
Beatriz Torres Vidal
REINA INFANTIL
Carla Font Porcar
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
Nikole Alonso Bacas
Belén Cros Negre
Arantxa Gil Barreda
Patricia Herrero González
Lidón Patiño Berjas
Ester Raez i Ribalta
VIOLANT
Ruth Mas Rafels
DONES DE COMPANYA
Na Dolça:
María Ayala Pérez
N’Enmengarda:
Alejandra Guerrero Ramos
Na Eva:
Cristina Capilla Sancho
Na Margarida:
Carla Hernández Vela
Na Provençala:
Rebeca Rafels Rafels
Na Rama:
Sandra Alegre Corrales
GAIATERA CASA VALENCIA EN BARCELONA
Laura Sánchez Bellmunt
GAIATERA CASA VALENCIA EN ZARAGOZA
Saray Sancho Rodas
CÀRRECS HONORÍFICS
Pregoner
Luis Viciano Llorens
Pregoner infantil
Vicente Beltrán Cornelles
Rei en Jaume
Eduardo Mas del Rio
Medalla de les festes vitalícia
Paco Pascual
JUNTA DE FESTES
President
Pere Montañés Guinot
Vicepresidents
Rafael Alabau Sacacia
Raul Collazos Martin
Enrique Palazón Granchel
Secretari
Jesús Medrano Badenes
Tresorer
Jesús López Guillen
PATRONAT DE FESTES
President
José Luis Gimeno Ferrer (Alcalde) Vocals
Carlos Tovar (Regidor de Festes)
Juli Domingo (Regidor)
Antoni Porcar (Regidor)
Pere Montañés (Junta de Festes)
Rafael Alabau (Junta de Festes)
Raúl Collazos (Junta de Festes)
Asesor Jurídic
Francisco Raúl Fenollosa Amposta
Vocals
Carmen Aliaga Raga
Agustín Badenes Albiol
Santiago Buenaventura Segura
Francisco Felip Viciano
Fernando Fornás Prats
Ximo Gil Puerto
Carmen Gumbau Ramos
Manuel Lleó Jaime
José Antonio Lleó Montoliu
Vicente Llorens Pascual
Javier Martí Rodríguez
Ximo Martin Buj
Enrique Masó Andrio
Saturnino Núñez de Arenas
Antonio Traver Rosas
Salvador Vidal Roselló
GAIATA 1 “BRANCAL DE LA CIUTAT”
President:
José de la Rubia Carmona
Madrina: Laura Roca García
President Infantil:
Francisco Roca García
Madrina infantil:
Sheila Arrufat Muriach
GAIATA 2 “FADRELL”
President: Evaristo Roldán Pérez
Madrina: Pilar García Laguna
President Infantil: No consta
Madrina infantil:
María Buenaventura Colas
GAIATA 3 “PORTA DEL SOL”
President:
Alejandro Beltrán Sánchis
Madrina:
Lorena Montañés Anglés
President Infantil:
Rubén Montañés Anglés
Madrina infantil:
Rebeca Batán Monfort
GAIATA 4 “L’ARMELAR”
President:
Enrique González Martí
Madrina:
Maria del Mar Cervera Gragera
President Infantil:
Abel Martínez Tomás
Madrina infantil:
Andrea Renau Vázquez
GAIATA 5 “HORT DELS CORDERS”
President:
Francisco Sacacia Bernat
Madrina: Sonia Barrera Barreda
President Infantil:
Egón de Diego Segarra
Madrina infantil:
Beatriz de Diego Segarra
GAIATA 6 “FAROLA- RAVALET”
President:
Salvador J. Monroig Rovira
Madrina:
Maria Pilar Barbera Felip
President Infantil:
Daniel Goméz Marín
Madrina infantil:
Cristina Luján Sixto
SECTORS
GAIATA 7 “COR DE LA CIUTAT”
President: Antonio Dolz Ángel
Madrina: Lledó Prades Mollá
President Infantil:
Iván Isasi Buñuel
Madrina infantil:
Patricia Vinuesa Vilaplana
GAIATA 8 “PORTAL DE L’OM”
President: José Rovira Nive
Madrina: María Eugenia
Sánchez-Pantoja Pascual
President Infantil:
Alexandre Alabau Sacacia
Madrina infantil: Marina Breva Morte
GAIATA 9 “ESPARTERA”
President:
Antonio J. Estrada Aledón
Madrina: Marta Salt Trilles
President Infantil:
Borja Orozco Alcón
Madrina infantil: Paula Liñan Cortes
GAIATA 10 “EL TOLL”
President: José Vicente Nadal Sales
Madrina: Noelia Pérez Monfort
President Infantil: Juan A. Amores Gil
Madrina infantil: Alba Arias Viedman
GAIATA 11 “FORN DEL PLA”
President:
Salvador Ribalta Andreu
Madrina: Lidón Tirado Ferreiros
President Infantil: No consta
Madrina infantil:
Ariana Bonet Manselgas
GAIATA 12 “EL GRAU”
President: Manuel García Reyes
Madrina: Lledó Querol Albiol
President Infantil:
Javier Vilarroig Cumba
Madrina infantil:
Janin Cumba de la Rosa
GAIATA 13 “SENSAL”
President: Santiago Gil Sánchez
Madrina: Noemi Garrote Ventura
President Infantil:
Carlos Rubert Escuder
Madrina infantil:
Judith Prieto Blasco
GAIATA 14 “CASTALIA”
President:
Maria Lidón Gargallo Barreda
Madrina: María Gil Cazador
President Infantil:
Francisco José Bernat Berzosa
Madrina infantil: Patricia Coca Paramio
GAIATA 15 “SEQUIOL”
President: Sergio Querol García
Madrina: Sheila Martí Aragón
President Infantil:
Fernando Mas Gurillo
Madrina infantil:
Laura Díaz Martínez
GAIATA 16 “RAFALAFENA”
President:
Jesús Molina González
Madrina: Esther Catalán Verchili
President Infantil:
Jonathan Jiménez Salinas
Madrina infantil:
Susana Martí Gallén
GAIATA 17 “TIR DE COLOM”
President:
Alberto Gómez Capdevila
Madrina:
Maria Isabel Llorens Marzal
President Infantil:
Enrique Altaba Altava
Madrina infantil:
Silvia Altaba Altava
GAIATA 18 “CRÉMOR”
President: Eva Barberá Badia
Madrina:
Ana Belén Fábrega Segarra
Madrina infantil:
Lledó Peris Navarro
GAIATA 19 “LA CULTURAL”
President: Enrique Raez Verchili
Madrina:
Ana Belén González García
President Infantil:
Albert Verchili Fortanet
Madrina infantil: Ana Campos Miralles
Del 2 al 10 de març
VAN SER REINES CARTELL
Lema:“COLORS D’UNA FESTA”
Autor: Jesús Amable Gil Altaba
NOTÍCIES
II EDICIÓ DEL MESÓ DE LA TAPA
La segona edició del Mesó de la Tapa i la Cervesa, que organitzava Mediterráneo, va anar vent en popa. Ni les previsions més optimistes podien imaginar l’èxit que tindria el recinte de la plaça Padre Jofre. Els restauradors no van ocultar que tenien por davant la nova ubicació. No obstant això, tots els dubtes van desapa-
MERCEDES AGOST GÓMEZ
Mercedes Agost Gómez, nascuda en 1979, en aquest any treballava en un estudi d’arquitectura. De xiqueta ja va estar implicada amb la Gaiata Brancal de la Ciutat, en 1989 va ser Dama Infantil, al següent any va ser Madrina Infantil i en 1990 Dama Infantil de la ciutat. Posteriorment en la Gaiata 8 va ser Dama de Gaiata, Madrina i Dama de la Ciutat per a acabar sent Reina de la Festes. Aficionada a la música i la natació, somiava amb viure un dels millors anys de la seua vida.
ANDREA RENAU VÁZQUEZ
Andrea Renau Vázquez, encantadora xiqueta de 12 anys, ja llavors tenia les idees molt clares. Alumna de segon de Primària, la seua il·lusió en aquell moment era arribar a ser una bona veterinària. Molt activa, distribuïa el seu temps lliure entre la natació i el ball espanyol que practicava amb el grup Ballet Antologia. I si li quedava una mica de temps practicava la màgia.
Sent Madrina Infantil de la Gaiata l’Armelar, gaudia com ningú de les vetlades en la Pèrgola, com pensava fer-ho ara en la seua condició de Reina Infantil.
rèixer el mateix dissabte d’obertura del recinte, per a on només aqueix dia van passar més de 12.000 persones.
ALS PEUS DE LA LLEDONERA
Una de les novetats d’enguany va
ser que els participants de l’Ofrena entrarien en la Basílica de la Patrona per a retre homenatge a la Lledonera en el seu Cambril, després de dipositar el seu ram de flors en el panell exterior que la Junta de Festes tenia habilitat a l’esplanada del recinte.
25 ANIVERSARI DE LA COLLA DEL REI BARBUT
FADRÍ, RESTAURAT
La Colla del Rei Barbut, un dels col·lectius clàssics de les festes de la Magdalena, celebrava aquell any el seu 25 aniversari de presència continuada en els festejos fundacionals de la ciutat. El que va començar com només una idea en 1977 de formar una associació festiva entre un grup d’amics universitaris de Castelló desplaçats a València per als seus estudis, amb el pas dels anys, s’ha convertit en un referent fonamental en l’esdevenir quotidià de les festes. Basada en el llibre de Pascual Tirado, Tombatossals, va tindre des del primer moment el suport d’importants personalitats culturals com Miquel Peris o Matilde Salvador.
Sobre els seus personatges es va basar la seua participació en el Pregó incorporant gradualment Gegants i Cabuts representatius. A dia de hui, i com a aportació de la Colla a les festes, les seues berbenes i concerts en “Les Aules” són punt de trobada referencial de tota la joventut.
El símbol del “Voladoret d’Or” és un dels honors instituït per l’associació. Personalitats com Matilde Salvador, Miquel Peris, Traver Griñó, Paco Pascual, la Universitat Jaume I i tants altres, són els guardonats amb aquest preuat honor.
El Campanar de Castelló, un gegant que ressorgia aquella Magdalena. Inclòs en el Programa oficial, el dimarts quan la colla Pixaví va fer la ja tradicional visita al Campanar, els castellonencs
van poder observar la recent restauració que havia patit la torre. Va ser una oportunitat per a tornar a veure brillar el Fadrí amb llum pròpia.
HOMENATGE AL FUTUR DE LA FESTA
En l’equador de la setmana festiva, la Pèrgola va acollir el festival d’homenatge a les Comissions infantils dels 19 sectors de la ciutat, un acte que va ser
organitzat per la Junta de Festes anomenat “El futur de la festa”. Els xiquets ho van passar en gran amb les actuacions programades en el recinte.
EL MONUMENT DE LA GAIATA 15 GUANYA EL CONCURS
La Gaiata del sector 15, Sequiol, guanyava el concurs oficial de Premis de Gaiates del 2002, després de les votacions realitzades entre tots els presidents de les Comissions a imatge i semblança del festival d’Eurovisió, en una plaça Major plena fins a la bandera. S’estrenava així un nou sistema d’elecció de les gaiates guanya-
dores més democràtic. Cada president va entregar un sobre tancat en l’interior del qual es recollien els punts que concedia a cada monument fester.
Després de fer-se el recompte, la Gaiata Sequiol, amb 67 vots s’alçava amb el màxim guardó, dotat amb 7.815€. Sent la tercera vegada en la seua història
que aconseguia el preuat premi. Van seguir “en escena” la concessió de la resta de premis, adjudicant el premi a la millor Gaiata Infantil al monument presentat pel Sector 5, Hort dels Corders amb 52 punts. Quant als premis del Llibret, el primer premi va ser per al llibret de la Gaiata 8, Portal de l’Om.
AMB MOLTA FESTA, PERÒ SENSE MADRINA NI ACTES OFICIALS
Els membres de la Gaiata 3 Porta del Sol van viure aqueix any unes festes especials ja que no tenien Madrina. Aquesta situació va impedir als representants de la Comissió participar en els actes oficials, encara que la Madrina d’Honor Laia Fabregat va fer les funcions de Madrina en els actes que va organitzar la pròpia Gaiata.
XXXIV EDICIÓ DEL MESÓ DEL VI
PROGRAMA ALTERNATIU, CERTAMEN DE ROCK
Per a commemorar el 750 aniversari, el recinte, muntat en la plaça Herrero Tejedor, es va presentar amb un aire totalment renovat, amb casetes, totes iguals, i una carpa que cobria els espais
en els quals romania el públic i on es podia degustar vins de la Comunitat. 27 casetes, taules centrals, tastos comentats i música en directe, van completar la nova oferta.
PERSONATGES
Castelló sonava a rock aquella nit del dijous de festes. Qui es va voler acostar a la plaça del Bisbe sobre les onze, va trobar una mostra de rock alternatiu autòcton, amb formacions com Atanka, Svaters o Skerraets. Els tres grups van sorprendre el públic amb els seus ritmes moderns i les seues lletres reivindicatives, posant la nota rockera a les festes de la Magdalena.
El metge i poeta “*grauero”
Joan Baptista Campos Cruañes , que dirigia la revista de cultura i festa Plaça Major i que ja posseïa el Premi Miquel Peris de poesia, va ser el guardonat aquell any amb el premi Flor Natural de poesia 2002
Va arribar als anys 60 a Castelló, trenta anys després José Miguel Sobrino en aquell moment Cap de colla de la Colla Pixavi, havia recorregut tots els estaments festers, treballant per i per a una festa que sent i gaudeix.
Tristament moria al juny el periodista Francisco Pascual Más , el nostre entranyable Paco Pascual. Aqueix mateix mes era guardonat amb el premi “ València de l’Any ” de la Fundació Huguet. Posseïdor de la Medalla de les Festes també havia rebut, al llarg dels anys, la pràctica totalitat dels honors dels col·lectius festers, a conseqüència de la seua implicació i aportació a les festes.
També al mes de juny era elegit President de la Junta de Festes Jesús López Guillén amb el vot de 66 dels 79 assembleistes acreditats.
ANECDOTARI ANECDOTARI
Després d’una cavalcada del Pregó multitudinària per la commemoració d’enguany, aquella nit Xarxa Teatre vestia de gala la plaça Hort dels Corders amb un espectacle inèdit, Tombatossals, que va donar participació a la ciutadania i a un important nombre de col·lectius culturals i festius de la ciutat.
El fred va ser un dels factors que van fer que a la Romeria acudira menys gent que altres anys, així i tot un gran nombre de castellonencs van complir amb la tradició.
Tots ho suposen però ningú ho sap. Pepín Marco, l’artista gaiater premiat l’anterior any, explicava amb tot luxe de detalls l’estructura d’un monument gaiater, aclarint que en altura només es pot pujar fins als 6 metres permesos i que tampoc pot passar-se en l’amplitud, que no pot excedir de 3,3 metres.
Xarrades com a “Ecologia de pa sucat amb oli”, tallers com a teoria i pràctica de la ràdio, dinàmica del riure o classes de com fer pa eren activitats que també es podien trobar aquell any en la Fira Alternativa.
Paco Martínez repetia per quarta vegada com a president de la Colla del Rei Barbut. La primera vegada que va exercir aquest càrrec va ser l’any que es va fundar l’agrupació en 1977. Hui, 25 anys després, Paco Martínez pot presumir de ser un veterà magdalenero amb moltes anècdotes a la seua esquena, ja que com ell explica “es fan moltes bogeries en Magdalena, moltes que no es fan de normal”.
LA “CREMÀ” DE LES GAIATES
Aquesta anècdota passarà als anals de les festes fundacionals per a tota la vida. El món de la festa “està que trina”. I la pregunta més repetida, en tots els rogles, era si el secretari general del PSPV, Joan Ignasi Pla, tenia assessor a Castelló o procedia dels “països escandinaus”. I és que Pla va tindre una mica més que una relliscada, quan va lamentar que no podria assistir a la “CREMA DE LES GAIATES”. Els seus companys de Castelló
havien d’haver-li il·lustrat prèviament. Les Gaiates són un esclat de llum, sense foc ni fum!. Així, que no es cremen. Les reaccions a tan gran error no es van fer esperar. El President de la Gestora de Gaiates, José Rovira, va manifestar que “resulta lamentable que un senyor que aspira a governar la Comunitat Valenciana, no sàpia que les gaiates no es cremen”. El Secretari General socialista va demanar disculpes, però van arribar tard i malament.
D’AHIR I AVUI
EL 750 ANIVERSARI MARCA UNA MAGDALENA EN LA HISTÒRIA
Les festes del 2002 van ser assenyalades pel record de l’origen de la ciutat, aquell any se celebrava el 750 aniversari de la seua fundació. Cada acte dels celebrats en la setmana festiva tenia la seua història. Es va començar amb l’espectacle commemoratiu de l’Aniversari titulat Tombatossals preparat i executat per Xarxa Teatre en la Plaça Hort dels Corders. “Un Pregó de rècord per a les festes del 750 Aniversari”, així s’anunciava un Pregó enriquit amb espectacles com la Muixeranga d’Algemesí i en el qual la part històrica, que va discórrer després d’un rètol que recordava la commemoració, va ser reforçada en tots els col·lectius participants.
El poble es va tornar romer aquell tercer diumenge de Quaresma amb més ganes que mai, rememorant, set-cents cinquanta anys després, el trasllat des del Castell Vell com manava el reial decret de Jaume I, signat al setembre de 1251.
La II Desfilada Internacional d’Animació, que va comptar amb la participació de companyies de carrer, grups d’animació i bandes de música, va tindre un especial sentit amb tota una sèrie de referències a l’Aniversari de la fundació de Castelló.
El segon cap de setmana de festes la commemoració del 750 Aniversari es va manifestar el dissabte amb una comitiva amb les autoritats civils, festives i militars, Reines de les Festes i
la Junta de Festes, que va partir de la plaça Major amb la Banda Real, la Unitat de Música de la Guàrdia Real, dirigida pel coronel Francisco Grau Vegara. En finalitzar el recorregut, es va descobrir una placa commemorativa i la pròpia Banda va interpretar una marxa creada ex-profeso per a la commemoració pel seu Director.
REINA I DAMES
REINA
Mercedes Agost Gómez
DAMES DE LA CIUTAT
Noemí Garrote Ventura
María Isabel Llorens Marzal
Rosa María Madrid Mendoza
Lidón Tirado Ferreiros
Lledó Querol Albiol
Noelia Pérez Monfort
REINA INFANTIL
Andrea Renau Vázquez
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
Silvia Altaba Altava
Rebeca Batan Monfort
Marina Breva Morte
Andrea Monroig Arroyo
Raquel Pérez González
Mari Ángeles Sanfeliu Gálver
VIOLANT
Silvia Aracil Dols
DONES DE COMPANYA
Na Dolça: Lledó Baldayo Alba
N’Enmengarda:
Beatriz Cazador Gil
Na Eva: María Escuder Mollón
Na Margarida:
Pilar García Laguna
Na Provençala: Lidón Valls Gallén
Na Rama: Marta Felip Escuder
GAIATERA CASA VALENCIA EN BARCELONA
Vanesa Garcés Montañés
CÀRRECS HONORÍFICS
Pregoner
Agustín Món Carro
Pregoner infantil
Carlos Món Breva
Rei en Jaume
Benjamín Garcés Saura
Medalla de les Festes vitalícia Paco Pascual (mor en juny de 2002)
JUNTA DE FESTES
President
Pere Montañés Guinot
Vicepresidents
Rafael Alabau Sacacia
Raul Collazos Martin
Enrique Palazón Granchel
Secretari
Jesús Medrano Badenes
Tresorer
Jesús López Guillen
Asesor Juridic
Roberto Tirado Pascual
PATRONAT DE FESTES
President
José Luis Gimeno Ferrer (Alcalde)
Vocals
Carlos Tovar (Regidor de Festes)
Juli Domingo (Regidor)
Antoni Porcar (Regidor)
Pere Montañés (Junta de Festes)
Rafael Alabau (Junta de Festes)
Raul Collazos (Junta de Festes)
Vocals
Carmina Aliaga Raga
Mª Lidón Alonso Torres
Agustín Badenes Albiol
Santiago Buenaventura Segura
Francisco Felip Viciano
Ximo Gil Puerto
Carmen Gumbau Ramos
Manuel Lleó Jaime
José Antonio Lleó Montoliu
Ximo Martin Buj
Enrique Masó Andrio
José Manuel Milán Meseguer
Saturnino Nuñez de Arenas
Noelia Selma Andreu
Antonio Traver Rosas
Salvador Vidal Roselló
GAIATA 1 “Brancal de la Ciutat”
President:
José de la Rubia Carmona
Madrina:
Ana Arechabaleta Guinot
President Infantil:
Héctor Renau Miralles
Madrina infantil:
Rebeca Castell Mampel
GAIATA 2 “Fadrell”
President:
Vicente Marzá Miralles
Madrina: Marisa García Esteban
President Infantil:
Alejandro Herrero González
Madrina infantil:
Anna Moreno Agustí
GAIATA 3 “Porta del Sol”
President:
Alejandro Beltrán Sanchis
Madrina:
Mónica Martínez Aparici
Madrina infantil:
Almudena Beltrán Posilio
GAIATA 4 “L’Armelar”
President:
Enrique González Martí
Madrina: Balma Llansola Diaz
President Infantil:
José Felip Bernat
Madrina infantil:
Marta Cambronero Salvador
GAIATA 5 “Hort dels Corders”
President:
Francisco Sacacia Bernat
Madrina:
Mercedes Constantino Divieso
President Infantil:
Luis Ulldemolins Martin
Madrina infantil:
Alba Maria Lafuente Divieso
GAIATA 6 “Farola- Ravalet”
President:
Salvador J. Monroig Rovira
Madrina:
Lidón Meseguer Causanilles
President Infantil: No consta
Madrina infantil:
Carmen Fenollosa Fatio
SECTORS
GAIATA 7 “Cor de la Ciutat”
President: Antonio Dolz Ángel
Madrina: Monica Isasi Buñuel
President Infantil:
Oliver Cabanes Casalta
Madrina infantil: Marta Ostos Gavella
GAIATA 8 “Portal de l’Om”
President: José Rovira Nive
Madrina: Nadia Khalaf Viciano
President Infantil:
Victor Palacio Bernat
Madrina infantil: Sara Dols Ochoa
GAIATA 9 “Espartera”
President:
Antonio J. Estrada Aledón
Madrina: Sonia Cuevas Juan
President Infantil: José L. Muñoz Marí
Madrina infantil: Clara Vilchez Muñoz
GAIATA 10 “El Toll”
President:
José Vicente Nadal Sales
Madrina:
Lledó González Fernández
Madrina infantil: Marta Fortea Albert
GAIATA 11 “Forn del Pla”
President: Iván Burguete Beltrán
Madrina: no consta
Madrina infantil:
GAIATA 12 “El Grau”
President: Manuel García Reyes
Madrina: Rebeca Rafels Rafels
President Infantil: Carlos Llorens Giner
Madrina infantil: Isabel Ciscar Peñarrubia
GAIATA 13 “Sensal”
President:
Javier Barreda Salvador
Madrina:
Jessica Montolio García
Madrina infantil: Aloma Garcés
Montolio
GAIATA 14 “Castalia”
President:
J. Domingo Moliner Salvá
Madrina: Diana Burroni del Prado
President Infantil:
Moisés Santacatalina Ibáñez
Madrina infantil: Anais Transfiguración Pérez
GAIATA 15 “Sequiol”
President: Sergio Queral García
Madrina: Sara Díaz Martínez
President Infantil:
Enrique Carceller Sebastia
Madrina infantil: María Lidón
Carretero Vilarroig
GAIATA 16 “Rafalafena”
President:
Jesús Molina González
Madrina: Laura Albert Barreda
President Infantil:
Jorge Manzano Molina
Madrina infantil:
Lidia Amores Benítez
GAIATA 17 “Tir de Colom”
President: Javier Gimeno Abadía
Madrina:
Johana Burgos Salguero
President Infantil:
Rubén Palau Úbeda
Madrina infantil: Itziar de Haro Mut
GAIATA 18 “Crémor”
Presidenta: Eva Barberá Badia
Madrina: Clara Muria Palau
President Infantil:
Cristian Martínez Almena
Madrina infantil:
Laura Belenguer Durán
GAIATA 19 “La Cultural”
President: Enrique Raez Verchili
Madrina:
Ana Belén Jimeno Yepes
President Infantil:
Francisco J. Carmona Escribano
Madrina infantil: Jessica Merlos Martínez
El Castell Vell: historia d’una recuperació
Castell de pedres que parlen de la història i els arrels
(Vicent Jaume Almela “Castell Vell”)
Per: Vicent Sales Mateu
Regidor de l’Ajuntament de Castelló
El valor del Castell Vell per als castellonencs és incalculable. No només des del punt de vista afectiu, sinó també des del punt de vista històric. No debades estem parlant d’un referent de l’arquitectura militar islàmica.
Va ser en època islàmica precisament quan el Castell Vell va assolir el seu màxim desenvolupament entre els segles X i el XII. Curiosament, l’arribada de la conquesta cristiana al 1233 va suposar el començament del seu declivi. I és que la població
cristiana que originàriament es va establir allí, molt prompte va descobrir els avantatges de viure al pla en lloc de a la muntanya.
La Carta de Poblament que el senyor Nuño Sancho va atorgar el 8 de març de 1239, permetent establir-se en qualsevol lloc de l’alqueria de Benimahomet, no va suposar que el Castell Vell ubicat a la muntanya de la Magdalena s’abandonara immediatament, ja que fins que no es construís un emmurallament del nou llogaret, la primitiva població castellonen-
ca es va mantenir al puig magdalener. Però sí començava a apuntar la idea d’un trasllat de la població a un nou emplaçament, que no va tardar en produir-se.
Això fa que l’antic Castell de Castelló -tal i com resa el “Privilegi del trasllat” de 8 de setembre de 1251- siga una fita senyera per als castellonencs, un lloc emblemàtic al que acudir cada any i que mereixia una restauració i recuperació que el dignifiqués.
Fa un any, en un acte organitzat per un ens vinculat de les festes
magdaleneres, vaig escoltar a l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, presumir de que ella era qui més havia fet per recuperar el Castell Vell; molt més que la Generalitat Valenciana.
Esta afirmació de la Sra. Alcaldessa em va animar a indagar si aquella afirmació era certa o potser un tant exagerada, tal volta embriagada de l’esperit fester que allí es respirava.
I és que al 1995, 96 i 97, ja es desenvoluparen treballs del Mòdul Escola Taller de l’Ajuntament de Castelló, sota la tutela de l’arqueòleg J. M. Llorens i un monitor professional, realitzades al Castell Vell desbrossant i eliminant terres i pedres importades al llarg dels anys.
A continuació, eixe mateix any 1995 i en col·laboració amb el Servei de Restauració de la Diputació va començar l’estudi i rehabilitació de l’Ermita de la Magdalena. En concret es van fer estudis del subsòl i es van restaurar el paviment i les parets, que van deixar l’interior de l’Ermitori tal i com el coneixem actualment. Paral·lelament es van fer estudis d’investigació per determinar els diferents estrats pictòrics existents en l’ermita de Santa Maria Magdalena.
Una vegada finalitzats aquells treballs, al llarg de 1996 i 1997 les Brigades Municipals sota la supervisió de tècnics municipals i de la Conselleria de Cultura, es van encarregar de la rehabilitació de la resta del conjunt de l’Ermitori, hostatgeria i pati, així com de l’habitatge de l’ermità.
El Castell Vell, situat a la vessant sud de la muntanya de les Serretes va ser declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) al 1997, sent el primer castell de la província de Castelló en assolir esta denominació. La darrera campanya d’excavacions que es realitzà dins del programa d’Escoles Taller es desenvolupà des del mes de juliol a desembre de 2002 supervisada per J. Benedito i afectà a l’interior del Castell i immediacions de la torre del tercer recinte.
L’any 2003 es va redactar el Pla Director que planejava accions per dotar al considerat com a bressol de Castelló d’un aprofitament arqueològic.
Han estat nombroses des de 2004 (data d’aprovació definitiva del Pla Director) les intervencions allí realitzades, fins que al 2015 es va concloure el tancament perimetral de l’alcassaba i es van consolidar els llenços i les torres oest i sud.
La primera fase de les obres de recuperació del Castell Vell va tenir lloc entre el 2004 i 2005
Desprès de la redacció del Pla Director, eixe mateix any es va encarregar el projecte bàsic i execució de les obres. Les obres es van iniciar al 2005 i es va actuar sobre la muralla nord i les torres del segon recinte.
La segona fase de les obres va tenir lloc entre els anys 2006 i 2007. Durant el primer any es va redactar el projecte bàsic i es van començar les obres. Es va tornar a actuar sobre la muralla nord i
es van restaurar les torres nord i nord-est del primer recinte.
La tercera fase de les obres es va produir entre 2007 i 2009. En esta fase de les obres es quan es va descobrir la necròpolis musulmana.
La quarta fase i última de les obres es la que es va planificar entre 2009 i 2015. Esta última fase del Pla Director va consistir en el tancament del primer recinte i la consolidació dels llenços i de les torres oest i sud del Castell Vell.
És al 2015 quan l’ajuntament, aprofitant la fi de les obres planificades, planeja la creació d’un Centre d’Interpretació, construint un itinerari didàctic que explica als visitants la singularitat del monument.
Fent un xicotet exercici de memòria, en este cas sí que històrica, veiem que totes les actuacions abans esmentades, a excepció de la creació del Centre d’Interpretació, es van produir abans de que la Sra. Marco arribara al govern municipal i tant la declaració de BIC com la redacció del Pla Director, per part de la Generalitat Valenciana, són anteriors a l’arribada del govern del Botànic al Palau de la Generalitat.
Siga com siga, el Castell Vell porta segles contemplant-nos i desprès de totes les intervencions i obres de restauració i recuperació de tots estos anys, el que és important és que siguem nosaltres els que ens apropem a contemplar-lo.
Del 22 al 30 de març
VAN SER REINES CARTELL
ELENA SANCHIS HIGUERAS
SARA DOLS OCHOA
Lema: “CAMÍ”
Autor: Jesús Amable
NOTÍCIES
Els castellonencs aquest any van trobar a faltar les banderetes que adornaven els carrers dels diferents sectors. En 2003, només es van deixar veure per a assenyalar els domicilis dels diferents càrrecs de les Gaiates.
Malgrat una pluja intermitent, el Pregó va desfilar amb normalitat,
Elena, de 18 anys, estudia Publicitat en el CEU San Pablo i el seu esport favorit és la vela. Pertany a la Gaiata 5 “Hort dels corders” i va ser dama infantil de la ciutat en 1993. En la seua família, la seua germana Clara va ser Reina Infantil en 1996. De les festes diu que li agrada tot però especialment la Romeria, la Desfilada de Gaiates i l’Ofrena. Elena està molt orgullosa de representar a la seua ciutat aquest 2003.
Sara, d’11 anys i estudia 5é de primària en el col·legi britànic de Vila-real i li agrada molt el cinema i la música. Prové de la gaiata 8 de la qual han eixit altres reines i va ostentar el càrrec de Madrina infantil del Portal de l’Om en el 2002. De major, diu que vol dedicar-se a la política i ajudar a la gent. Té molta il·lusió a representar a tots els xiquets de Castelló en el 2003. L’edició de les Festes de la Magdalena va començar marcada per l’inici de la Guerra de l’Iraq, que va començar el dijous previ a les Festes. Diversos manifestants amb pancartes de “No a la guerra” van tallar breument el Pregó.
amb 23 entitats participants, 26 pobles i 24 carrosses, encara que dues gropes de castelloneros van haver de baixar del cavall per por de què els cavalls esvararen.
Després d’un desacord amb els Cavallers de la Conquesta per la propietat del nom i emblemes de la Milícia Templària, la nova associació Cavallers Templers va desfilar per primera vegada en el Pregó, amb nou segell i emblemes, sota la presidència de Pedro Martínez.
Una vegada més el Sopar de la Província, celebrat a la Pèrgola, ofert per la Diputació Provincial de Castelló, presidida per Carlos Fabra, va complimentar a més de 2.500 persones.
En 2003, després de 3 anys d’absència, es va recuperar l’acte de L’Enfarolà del Fadrí.
PREGÓ INFANTIL
El Pregoner Infantil, Javier Beltrán, en senyal d’homenatge, va cantar el Pregó davant del seu autor, Vicent Pau Serra, en el Forn del Pla.
Un grup de mares de xiquets participants en el Pregó Infantil es van negar a deixar que els seus fills isqueren en una carrossa llogada per la Junta de Festes
que portava un rètol que posava “Mayordomas cachondas”. La carrossa va ser retirada i la carrossa de Els Agramadors va haver de donar una altra volta per a repescar als xiquets.
ROMERIA
Malgrat el fred, més de 60.000 persones van recórrer els camins d’horta fins a l’ermita de la Magdalena.
El retard en La Tornà de la Romeria va provocar una demora d’una hora de la Processó de Penitents i de la Desfilada de Gaiates. Aquest any es va comptar amb la participació de 18 gaiates, sent la 7 l’única que no va poder formar una Comissió.
COSO MULTICOLOR
La pluja va aparèixer al final de la setmana de festes i va provocar la suspensió del Coso Multicolor, que va poder celebrar-se el divendres al matí, amb nodrida assistència de públic.
Un lamentable succés va ocórrer durant el Coso Multicolor, la Madrina infantil de la Gaiata 9 va caure des de dalt de la carrossa i es va fracturar un os de l’oïda, sent traslladada immediatament al centre hospitalari La Fe de València, des d’on van arribar notícies de la seua recuperació. Arran de la desafortunada caiguda, el president de la Junta de Festes, Jesús López, anunci que a partir d’ara els xiquets ocuparan la part baixa de les carrosses.
CONCERTS
MAGDALENA VÍTOL
Les Reines van cridar a l’uníson el Magdalena Vítol que va comptar amb un espectacle molt vistós,
en el qual dues parelles de castelloneros van baixar amb tirolina per les parets del Fadrí.
El cantant Alfredo Rey va tornar a enlluernar al públic de La Pèrgola en el dia dedicat a les persones majors. Els concerts de Chenoa, Camela, David Civera i Revòlver van abarrotar el recinte del Pau Gumbau. L’actuació el dissabte nit de la cantant Chenoa va tornar bojos els seus fans, que ja formaven cua des de les 6 del matí per a trobar la millor ubicació per a seguir el concert.
PERSONATGES RECONEIXEMENTS FESTERS
El que va ser president de la Junta de Festes, Raúl Pascual, va ser el Galantejador de la Reina Elena Sanchis en la Galania del 2003 i Alexandre Alabau el Galantejador de la Reina Infantil Sara Dols.
Els Cavallers de la Conquesta van designar al gerent de la Fundació Davalos Fletcher, José Vicente Ramón Moreno com a Guillem de Montrodó.
La Gestora de Gaiates va nomenar Gaiater del Any al Primer Tinent d’Alcalde de Castelló, Alberto Fabra, per la seua vinculació amb les Festes.
L’any 2003, el polifacètic Joan Prades García “el xato Prades” va ser el Pregoner i Javier Beltrán Cornelles va cantar el Pregó Infantil.
PREMIS DE BOUS i MASCLETADES
El premi Casino Antic-Porcelanosa al millor torero de la Fira de la Magdalena, va recaure en el matador Matías Tejela.
La pirotècnia Arc de Sant Martí,
de Real de Montroi, va guanyar el primer premi del Concurs de Mascletaes Ciutat de Castelló i la Colla A Mitges va concedir el Masclet d’Argent a la pirotècnica Germans Caballer d’Almenara.
PREMIS GAIATES
Moros d’Alqueria va nomenar Moro de l’Any al pintor Juan Ripollés “Ripo”
La Colla del Rei Barbut va elegir a la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ascensión Figueres, com Voladoret d’Or 2003.
La Colla Bacalao va nomenar “Bacalao Maravillao” a la secció gastronòmica de la Colla, representada per Manuel “Nelete” Ramos
La nova associació Cavallers Templers de Castelló va nomenar Mestre Templer a l’Ajuntament de Monzón, ciutat en la qual se situa el castell templer on Guillem de Montrodó va educar al futur rei en Jaume I.
L’Associació Els 20 del 88 va nomenar a Conso Jóvena, de la Associació Tradicional de Danses de Castelló, com Vintera 2003
L’Host del Castell Vell va nomenar el magistrat Manuel Altava com Alcaid 2003.
La Gaiata 15 Sequiol va arrasar i es va emportar 6 dels estendards premiats. En una renyida votació, la Gaiata 15, de l’artista Jovi Monroig, va aconseguir el primer premi deixant a la Gaiata 10 El Toll a un punt de distància i a la Gaiata 8 Portal de l’Om a tres. Menys renyida va ser la votació a la millor Gaiata Infantil en la qual Sequiol es va imposar a L’Armelar i El Toll. La Colla El Mussol es va emportar el premi a la millor gaiata de mà.
La colla Llisa Fanguera es va alçar amb el primer premi de la 14a edició del concurs de paelles, organitzat per la Colla del Rei Barbut, que va comptar amb 130 paelles participants i més de 2000 persones assistents.
Un nou canvi d’ubicació va propiciar el desacord entre la Junta de Festes i els organitzadors de la Fira Alternativa, que va obrir les portes sense la presència de la Reina Elena Sanchis.
L’ambaixador de Costa Rica va presenciar l’Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó, que va comptar amb més de 5000 participants.
La pluja va obligar a suspendre la mascletà del diumenge i l’amenaça de pluja va fer que la pirotècnica Reyes Martí haguera de col·locar quatre quilòmetres de traca en només dues hores.
El pintor Traver Calzada va entregar a la Diputació Provincial, el divendres previ a les Festes, el primer dels seus panells al·legòrics sobre la província
També aquesta setmana van començar les màquines a netejar els terrenys del futur aeroport de Castelló
El dilluns de Magdalena va causar consternació la notícia de la defunció del polèmic comunicador i director de TV Castelló, Vicente Miralles Troncho Precisament, “Troncho” acabava de rebre el dijous anterior a les Festes un sentit homenatge en la Pèrgola, amb l’assistència de més de 1.200 persones. En l’acte va actuar la famosa cantant Isabel Pantoja. Milers de persones van abarrotar la Plaça Major per a acomiadar-lo en el seu funeral, que va ser oficiat pel bisbe Reig Pla. En la plaça de bous i en l’estadi Castàlia es van guardar sengles minuts de silenci en la seua memòria.
Aprofitant un descuit, es van sostraure 6.000 euros de la caseta de venda de tiquets del Centre Asturià.
La nit del divendres un grup violent de joves va assaltar la colla Pascual Botijo, situada en la placeta Mallorca, amb el resultat de 12 persones ferides i nombrosos danys materials. Segons la Policia, els assaltants pertanyien a una colla situada al carrer Sant Francesc amb la qual havien tingut diversos altercats durant la setmana de festes.
REINA
ELENA SANCHIS HIGUERAS
Dames de la Ciutat
Ana Arechavaleta Guinot
Diana Burroni del Prado
Sara Díaz Martínez
Balma Llansola Díaz
Lidón Messeguer Causanilles
María Salt Trilles
REINA INFANTIL
Sara Dols Ochoa
Dames de la Ciutat Infantils
Laura Belenguer Durán
Almudena Beltrán Posilio
Marta Cambronero Salvador
Carmen Fenollosa Fatjó
Aloma Garcés Montolio
Araceli Moliner D’Ivernois
Gaiatera Casa Regional de València en Barcelona:
Carla Duato
Gaiatera Casa Regional de València en Zaragoza: Noelia Vivas
Gaiatera Casa Regional de València en Pamplona: Esther Batista
NA VIOLANT:
Carla Babiloni Babiloni
Na Dolça: Irene Calvet
N’Enmengarda:
Rosa María Andreu
Na Eva: María Eugenia Archilés
Na Margarida: Patricia Cortés
Na Provençala: Laura Felip
Na Rama: Jessica Montolio
PROHOM: Carlos del Río
Pregoner: Joan Prades García
Pregoner Infantil: Javier Beltrán Cornelles
GAIATA 1 “BRANCAL DE LA CIUTAT”
President: José de la Rubia
Madrina: Lorena Isasi
President Infantil:
Nacho Babiloni
Madrina infantil:
Alejandra Vicent
GAIATA 2 “FADRELL”
President: Alejandro Navarro
Madrina: Lledó Marzá
Madrina infantil: Carla Serrano
GAIATA 3 “PORTA DEL SOL”
President: Alejandro Beltrán
Madrina: María Folch
Madrina infantil: Bárbara Martínez
GAIATA 4 “L’ARMELAR”
President: Enrique González
Madrina: Lledó Altava
President Infantil:
Ferran Casanova
Madrina infantil: Sara Cambronero
GAIATA 5 “HORT DELS CORDERS”
President: Francisco Sacacia
Madrina: Patricia de Gracia
President Infantil: Vicente Patiño
Madrina infantil:
Arantxa Miralles
GAIATA 6 “FAROLA - RAVALET”
President: Jesús Monroig
Madrina: Sandra Oliveira
President Infantil: Carlos Escura
Madrina infantil: Patricia Segarra
GAIATA 8 “PORTAL DE L’OM”
President: José Rovira
Madrina: Jerusalén Rodrigo
Madrina infantil: Vanesa Castillo
GAIATA 9 “ESPARTERA”
President: Antonio Estrada
Madrina: Marta Escuder
President Infantil: Iván Muñoz
Madrina infantil: Alba Orozco
SECTORS
GAIATA 10 “EL TOLL”
President: Jovi Nadal
Madrina: Tania Ulldemolins
President Infantil: Nacho Gómez
Madrina infantil: Victoria Bataller
GAIATA 11 “FORN DEL PLA”
President: Iván Burguete
Madrina: Úrsula García
Madrina infantil: Cristina Salvador
GAIATA 12 “EL GRAU”
President: Manuel García
Madrina: Lidón Valls
President Infantil: Axel Gili
Madrina infantil: Andrea Pastor
GAIATA 13 “SENSAL”
President: Javier Barreda
Madrina: María Carmen Selma
President Infantil: Borja Cosin
Madrina infantil: Alejandra Giner
GAIATA 14 “CASTÀLIA”
President: J. Domingo Moliner
Madrina: Irene Aparici
President Infantil: Adrián García
Madrina infantil: Beatriz Aso
GAIATA 15 “SEQUIOL”
President: Sergio Queral
Madrina: Claudia de Jorge
President Infantil:
Joaquín Moliner
Madrina infantil: Andrea Estrada
GAIATA 16 “RAFALAFENA”
President: Jesús Molina
Madrina: Yolanda Torres
President Infantil:
Jorge Manzano
Madrina infantil: Lidia Amores
GAIATA 17 “TIR DE COLOM”
President: Javier Gimeno
Madrina: Verónica Donaire
Madrina infantil: Beatriz Esteve
GAIATA 18 “CRÉMOR”
Presidenta: Eva Barberá
Madrina: María Valls
President Infantil:
Cristian Martínez
Madrina infantil: Alba Parra
GAIATA 19 “LA CULTURAL”
Presidenta: Lara Fabregat
Madrina: Patricia Cortés
President Infantil:
Francisco Javier Carmona
Madrina infantil: Lledó Peris
JUNTA DE FESTES
PRESIDENT:
Jesús López Guillen
VICEPRESIDENT:
Francisco Felip Viciano
VOCALS:
José Antonio Lleó Montoliu
Francisco Tirado Estupiñá
José Manuel Milián Meseguer
Joaquín Gil Puerto
Federico Albert García
Agustín Badenes Albiol
Rafael Bayo Gomez
Natalia Conde Martínez
Fernando Fornas Prats
Vicente Garcia Gual
Antonio Garrain Villa
Sheila Martí Ten
Saturnino Núñez de Arenas
Alañon
Óscar Sanhuja Salas
Roberto Tirado Pascual
Beatriz Torres Vidal
Juan Tosca Montoya
Salvador Vidal Roselló
Pedro Pablo Villa González
Del 20 al 27 de març
VAN SER REINES CARTELL
Lema: “ANEM”
Autor: Vicente Vidal
NOTÍCIES
LES FESTES ES RETARDEN UNA SETMANA PER LES ELECCIONS
La convocatòria, a mitjan gener, d’eleccions generals per al diumenge 14 de març, dia de la Magdalena, va ser una un colp dur per a les festes. El possible caos que significaria celebrar les eleccions en plenes festes, especialment per la falta de mitjans policials destinats a garantir l’ordre en els col·legis electorals i instal·lacions estratègiques, va motivar que l’Ajuntament decidira retardar una setmana les festes, que van passar a celebrar-se del 20 al 27 de març.
Ni les eleccions ni el vil atemptat de l’11M, van impedir que
CARMEN ALBERT PARDO
Carmen, té 20 anys i estudia 3r d’Enginyeria Química en l’UJI. Lligada a la gaiata 7, de família molt vinculada a les festes de la Magdalena, des de molt xicoteta ha estat unida a la festa. Va ser Dama Infantil de la Ciutat en 1992 . És una enamorada de les festes de la Magdalena i enguany veu complit el seu somni, el de lluir la “banda verda”.
ANDREA PASTOR GALLÉN
Andrea, és una xiqueta de 10 anys que estudia 5é de primària. Ve de família festera. La seua mare, Marta, va ser Reina en 1984. Lligada des de xicoteta a la gaiata 12 El Grau, de la que en 2003 va ser la seua Madrina infantil i a més a més el mateix any va ostentar el càrrec de Reina de les Festes de Sant Pere. Espera amb il·lusió representar a tots els xiquets i xiquetes de Castelló en les pròximes festes.
més de 5000 romers celebraren, com marca la tradició, el tercer diumenge de Quaresma amb una “Romeria alternativa”. Les ermites de Sant Roc i de la Magdalena van romandre obertes tot el diumenge, en aquesta última es va poder venerar la relíquia de Santa Maria Magdalena per part dels fidels. Les colles Pixaví i Rebombori van realitzar el tradicional homenatge a la Sang dels moros.
TORNA LA NIT DE FOC
Enguany la Junta de Festes va
rescatar la Nit de Foc. Així, el dijous es va poder gaudir del llançament de quatre castells de foc en quatre ubicacions diferents. Unes xarangues van ajudar els espectadors a seguir la ruta.
BOUS EL DIA SANT JOSEP
El divendres 19 de març, festivitat de Sant Josep, es va celebrar una correguda de bous, per la qual cosa la Fira Taurina de la Magdalena 2004 va ser la més llarga en la història de Castelló, amb 6 corregudes de bous, una de “rejones” i
dues novillades. No obstant això, la pluja de l’últim cap de setmana va obligar a suspendre les corregudes del dissabte i del diumenge.
NOVETAT EN L’OFRENA
L’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó va poder reunir 3.000 rams de clavells, malgrat celebrar-se sota una pluja intermitent. L’Ofrena “va estrenar” la nova rotonda de l’avinguda Lledó a l’altura de la Ronda Nord, que va ser oberta al trànsit el dijous abans de les Festes. La que no va arribar a temps va ser l’estàtua que estava previst instal·lar.
El premi Casino Antic-Porcelanosa al millor torero de la Fira de la Magdalena es va atorgar després de celebrar-se els festejos
suspesos una setmana després i va recaure en el matador Manuel Jesús “El Cid”.
UNA ROMERIA DE “RECORD”
Malgrat “l’aqüeducte” festiu de quatre dies, ja que el divendres va ser San Josep, el diumenge 21 es va batre el rècord d’assistents a la Romeria, amb més de 150.000 persones. En l’Ermita de la Magdalena el bisbe va beneir la nova imatge de Santa Maria Magdalena, una escultura d’1,13 metres
realitzada a l’escola d’Olot, que presidirà l’altar major. Aquesta imatge substitueix la reproducció del retaule original del Pintor Porcar, el qual es conserva en la Basílica de la Mare de Déu del Lledó. Així mateix, es va inaugurar la il·luminació nocturna de la Magdalena.
LES REINES I LES MADRINES VAN ASSISTIR PER PRIMERA VEGADA AL SOPAR DE COLLES
Per primera vegada, i atesa la invitació de la Federació de Colles, les Madrines i presidents de totes les Gaiates van participar, acompanyant a les Reines i les seues respectives Corts, en el tradicional sopar de Colles que se celebra en la Pèrgola tots els dilluns de Magdalena, amb més de 1200 assistents.
La Gaiata 10 El Toll, del artista Jaime Ortiz, es va alçar amb rotunditat amb el primer premi de Gaiates, sent segon la Gaiata 14 Castàlia seguits de la Gaiata 6 Farola - Ravalet. Sequiol, Grau i El Toll, per aquest ordre, van aconseguir els principals premis de Gaiates Infantils. La Colla El Mussol es va emportar novament el premi a la millor gaiata de mà.
CARLOS MURRIA, HISTÒRIA VIVA DE LES FESTES, VA REBRE LA MEDALLA D’OR
Murria va recordar en el seu discurs la seua vinculació amb el món festiu castellonenc que es remunta a l’any 1944, quan va començar a gestionar-se el que hui són les festes de la Magdalena. Un any després, en 1945, va assumir el càrrec de primer secretari de la junta de festes i hui, 60 anys després, assegura continuar vivint les festes “amb entusiasme”.
El primer secretari de la Junta rep la Medalla d’or de les festes de la ciutat.
Fa 60 anys que està estretament lligat amb el món de la festa i, ahir, va obtindre el merescut reconeixement, de mans de l’alcalde de la Ciutat i de la Reina, la Medalla de les Festes que va agrair amb emoció sincera i va animar als castellonencs a mantindre sempre viva la festa, “tal com està”, perquè “la Magdalena no necessita cap canvi”.
Tant el president de la Junta de Festes, Jesús López com l’alcalde de la ciutat, José Luis Gimeno, en els seus discursos i fins i tot el conseller de Cultura, Esteban González Pons, a través del seu missatge en el qual va excusar la seua absència, van lloar la important labor de Carlos Murria en l’evolució i consolidació de les festes més populars de la capital de la Plana. En aquesta línia, l’alcalde de Castelló assegurare que “les festes sense Carlos no haurien sigut el que són”.
Acompanyat per tota la seua família, Carlos Murria va recordar quins són els elements fonamentals de la Magdalena, unes celebracions que per a l’homenatjat
han evolucionat de manera considerable sense perdre l’esperit original amb el qual van nàixer. És per això que va animar a tots els castellonencs a continuar apostant per unes celebracions que, és opinió d’aquest expert, “estan molt bé com estan”.
“Les festes sense Carlos no haurien sigut el que són”
José Luis Gimeno Alcalde de Castelló (1995-2005)
FINAL SUSPÉS PER PLUJA
La pluja va aparèixer al final de la setmana de festes i va provocar la suspensió el divendres de la Desfilada Internacional d’Animació, el castell de focs del dissabte i la mascletà del diumenge. A més, la Fira Alternativa va proposar, a causa de les pèrdues derivades de la pluja, tornar a celebrar-se el mes de maig.
El diumenge també va deslluir la pluja la Desfilada Final, que va ser sense bandes i va acurtar distàncies pel Carrer Colón i Arxipreste Balaguer.
Malgrat no haver-hi traca final ni espectacle, les Reines van cridar com mai el Magdalena Vítol. L’esperat espectacle de la famosa companyia Els Comediants que tenien previst actuar en el Magdalena Vítol va ser suspés i s’intentarà realitzar al maig en el marc del Festival de Danses de la Corona d’Aragó.
RECONEIXEMENTS FESTERS
PERSONATGES
El Director de Castelló Cultural, Vicent Farnós, va ser el Galantejador de la Reina Carmen Albert en la Galania del 2004 i Axel Vidal el Galantejador de la Reina Infantil Andrea Pastor.
Carlos Murria Arnau, que va ser el primer secretari de la Junta Central de Festejos de la Magdalena, fundador i editor de la revista magdalenera Festividades i part viva de la història de les nostres Festes, va rebre de mans de l’alcalde José Luis Gimeno la Medalla d’Or de les Festes de la Magdalena, envoltat de tota la seua família. A més, durant el Pregó, amb la vènia de l’alcalde, la Germandat dels cavallers de la Conquesta li va fer
lliurament de la Carta Pobla. La colla El Cepet també li va fer lliurament del Cepet d’Argent
La Gestora de Gaiates va nomenar Gaiater del Any a Santiago Querol Roca, de la Gaiata 6 Farola-Ravalet.
En el any 2003, Nicomedes Barreda Pons, de la Gaiata 14 Castàlia, va cantar el Pregó de Bernat Artola. Quique Carceller Sebastiá, de la Gaiata 15 Sequiol, va cantar el Pregó de Vicent Pau Serra.
Els Cavallers de la Conquesta van designar al cavaller Fernando Salvador Ventura com Rei En Jaume I i al cavaller i regidor Miguel Angel Mulet Taló, com a Guilllem de Montrodó.
Moros de Alqueria va nomenar Moro de l’Any al president del Playas de Castellón, Agustín Poyatos.
La Colla del Rei Barbut va triar a la Colla de Tabaleters i Dolçainers de Castelló com Voladoret d’Or 2004.
La Colla Bacalao va nomenar “Bacalao Maravillao” al responsable de preparar les canyes que es repartisen el dia de la Romeria, José Renau
L’associació Cavallers Templers de Castelló va nombrar Mestre Templer 2004 al Primer Tinent d’Alcalde, Alberto Fabra.
Matilde Salvador, “Dona de l’any 2004” va ser la Vintera de l’Associació “Els 20 del 88”
Vicent Farnós va ser Alcaid 2004 de L’ Host del Castell Vell.
ANECDOTARI
Aquest any també es va comptar amb la participació de 18 gaiates, sent la 7 “Cor de la ciutat” l’única que no va poder formar una Comissió.
El Cau Fester, que enguany es va situar en el Pau Lledó, molt allunyat del centre de la festa no va aconseguir atraure el públic. a tradicional Pujada al Fadrí que tots els anys organitza la Colla Pixaví, amb més de 600 participants, va ser el preludi de la celebració del 400 aniversari del campanar.
La Fira Alternativa va obrir les seues portes al Parc Ribalta amb 315 llocs, però sense la presència de la Reina. La Junta de Festes acusà l’organitzador Amics de la Natura de no contribuir econòmicament al manteniment de les Festes tal com s’havia pactat.
La final del Campionat Mundial de Boli es va ajornar, per la pluja, al 3 d’abril.
Les pluges del cap de setmana van ser el pròleg del temporal que va assolar el dilluns la província amb pluges generalitzades de més de 100 litres, forts vents i un temporal marítim que va arrasar les platges de la província.
REINA I DAMES
REINA:
Carmen Albert Pardo
DAMAS DE LA CIUDAD
Rosa María Andreu
Patricia De Gracia
María Folch
Lledó González
Jessica Montolio
María Valls
REINA INFANTIL:
Andrea Pastor Guillén
DAMES DE LA CIUDAD INFANTILS
Andrea Estrada
Alejandra Giner
Bárbara Martínez
Arantxa Miralles
Alba Parra
Nuria Torrent
PREGONER:
Nicomedes Barreda Pons
PREGONER INFANTIL:
Quique Carceller Sebastià
Un Coso Multicolor, amb mesures de seguretat reforçades per l’accident de l’any anterior, va tornar a inundar de confeti els carrers de Castelló, les 31 carrosses participants van llançar més de 9.000 quilos.
La pirotècnia Germans Caballer d’Almenara va guanyar el primer premi del Concurs de Mascletades Ciutat de Castelló i la Colla A Mitges també li va concedir el Masclet d’Argent.
Lamentablement, el sanguinari acte terrorista del dijous 11 de març, que, a Madrid, es va emportar la vida de 193 persones i va causar més de 2000 ferits va fer callar la polèmica decisió de posposar les Festes una setmana. El dissabte 13, dia en què hauria d’haver-se celebrat el Pregó, més de 100.000 castellonencs, l’acte més multitudinari en la història de Castelló, es van manifestar en repulsa de l’atemptat. Les eleccions del diumenge es van celebrar amb normalitat, encara que l’alerta antiterrorista va continuar durant mesos i també va afectar la cobertura policial de les festes. La bolcada electoral que va provocar l’atemptat, amb la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero, també es va fer de notar.
GAIATERA CASA REGIONAL DE VALENCIA EN BARCELONA
Sandra Saura
GAIATERA CASA REGIONAL DE VALENCIA EN ZARAGOZA
Maria Del Pilar Poveda
NA VIOLANT
Diana Planchadell Rovira
DONES DE COMPANYA
Na Dolça: Rosana Bernat
N’Enmengarda: Gemma Martínez
Na Eva: Sandra Oliveria
Na Margarida: Lidón Pardo
Na Provençala: Irene Aparici
Na Rama: Paula López
Prohom: Carlos Del Río
GAIATA 1 “BRANCAL DE LA CIUTAT”
President: Andrés Bort
Madrina: Miriam Telo
President Infantil: Héctor Renau
Madrina infantil: Raquel Parra
GAIATA 2 “FADRELL”
President: Alex Navarro
Madrina: Lledó Vallés
President Infantil:
Miguel Márquez
Madrina infantil: Ana Amurgo
GAIATA 3 “PORTA DEL SOL”
President: Alejandro Beltrán
Madrina: Esther Catalán
Madrina infantil: Raquel Renau
GAIATA 4 “L’ARMELAR”
President: Enrique González
Madrina: Anna Cazorla
President Infantil: Jorge Marco
Madrina infantil: Soraya García
GAIATA 5 “HORT DELS CORDERS”
President: Francisco Sacacia
Madrina: Arantxa Sacacia
President Infantil:
Luis Ulldemolins
Madrina infantil:
Rosa María Usero
GAIATA 6 “FAROLA - RAVALET”
President: Julián Sixto
Madrina: Andrea Fabregat
President Infantil: Carlos Escura
Madrina infantil: Marina Bagán
GAIATA 8 “PORTAL DE L’OM”
President: José Rovira
Madrina: Ana Verchili
President Infantil: Víctor Palacio
Madrina infantil: Natalia Palacio
GAIATA 9 “ESPARTERA”
President: Antonio Estrada
Madrina: Gloria Sánchez
President Infantil: Iván Muñoz
Madrina infantil: Marta Vílchez
SECTORS
GAIATA 10 “EL TOLL”
President: Jovi Nadal
Madrina: Rosa Endrino
President Infantil: Adrián Nebot
Madrina infantil: Carmen Lleó
GAIATA 11 “FORN DEL PLA”
President: Vicente Peña
President Infantil: Juan Ribelles
Madrina: Almudena Sánchez
Madrina infantil: Patricia Roig
GAIATA 12 “EL GRAU”
President: Antonio Fernández
Madrina: Gema Salvador
President Infantil: Nicolás del Río
Madrina infantil: Gema Gili
GAIATA 13 “SENSAL”
President: Tamara Muñoz
Madrina: María Carmen Selma
Madrina infantil: Lledó Muñoz
GAIATA 14 “CASTALIA”
President: Pascual Bernat
Madrina: Aida Bernat
President Infantil: Áxel Tirado
Madrina infantil: Raquel Centelles
GAIATA 15 “SEQUIOL”
President: Vicente Javier Queral
Madrina: María López
President Infantil:
Víctor Salvador
Madrina infantil: Carmen Sales
GAIATA 16 “RAFALAFENA”
President: Jesús Molina
Madrina: Olaya Llorens
President Infantil: Edgar Sales
Madrina infantil: Alba Sales
GAIATA 17 “TIR DE COLOM”
President: Daniel Blasco
Madrina: Lorena López
President Infantil: Cristian López
Madrina infantil: Carla Bernat
GAIATA 18 “CRÉMOR”
President: José Antonio Lleó
Madrina: Mayte Asensio
Madrina infantil: Sara Pérez
GAIATA 19 “LA CULTURAL”
President: Enrique Ráez
Madrina: Andrea Ráez
President Infantil: Albert Verchili
Madrina infantil: Yolanda Ráez
JUNTA DE FESTES
President:
Jesús López
Vicepresident:
Francisco Felip
Vicepresident:
José Antonio Lleó
Tresorer: José Ramón Garcés
Secretari: Joaquín Gil
Roberto Tirado
Miguel Arechavaleta
Agustín Badenes
Rafael Bayo
Natalia Conde
Fernando Fornás
Vicente García
Antonio Garrain
Julio Hernández
Sheila Martí
José Antonio Montoya
Saturnino Núñez de Arce
Juan J. Pallarés
Óscar Sanahuja
Verónica Sanahuja
Beatriz Torres
Juan Tosca
Salvador Vidal
Pedro Pablo Villa
Del 27 de febrer al 6 de març
VAN SER REINES CARTELL
Lema: “ARRELS DE LLUM”
Autor: Reyes Carceller Alicart
NOTÍCIES
El dissabte anterior a la setmana de festes es va celebrar la II Marató de Lectura Popular Llig Tombatossals, que va comptar amb l’assistència de l’Alcalde Alberto Fabra. La lectura va ser iniciada per Vicent Pasqual, fill de l’autor, i continuada pels nets i besnets de Josep Pasqual Tirado.
L’Escola Municipal de Tabal i Dolçaina va complir 10 anys i comptava amb 65 alumnes. En 2005, Castelló tenia 15 agrupacions dedicades a la promoció de la música amb Tabal i Dolçaina, amb més de 300 músics: Colla de Tabaleters i Dolçainers de Castelló, Colla El Fadrí, Colla del Grau, Colla Xaloc, Colla La Plana, Agrupació
ELENA LLOPIS GIMENO
Està vinculada a la gaiata 7, ja que va ser Madrina infantil del Cor de la Ciutat en 1994, i ara fa 29 anys que la seua mare, Pilar, fora Reina i anteriorment Madrina de la gaiata 1 Brancal de la Ciutat. Esta jove de 18 anys estudia Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat de València. El dia del seu nomenament ja comptava els dies que faltaven per a la Imposició de Bandes. De les festes li agrada tot, però destaca la Romeria perquè manifesta que és l’eix fonamental de la festa.
Dit, Colla Gínjol, Colla Xarançaina, Colla Castàlia, Colla Soroll, Escola Municipal de Castelló, Escola de l’Institut Joan Baptista Porcar, Escola del Grup Ramell i Escola de la Gaiata 15 Sequiol.
Després del tràgic incident que va costar la mort per asfíxia de 18 joves en l’alberg de la Todolella, el passat 5 de febrer, els castellonencs van mostrar la seua solidaritat amb aquesta població dels Ports durant l’actuació de les Danses Guerreres
VICTORIA BATALLER MONFORT
Procedeix de la Gaiata 10 El Toll i va ser laseua Madrina infantil en el 2003. També ve d’una família lligada al món fester, ja que la seua mare va ser Dama Infantil de la Ciutat en 1973. Victòria té 10 anys i cursa 5é de primària en el Collegi de les Carmelites; li agrada molt la música i toca el piano. Li agraden tots els actes de la setmana festiva, però destaca l’Ofrena a la Mare de Déu de Lledó. Espera amb il·lusió la nostra setmana gran.
al Pregó d’enguany, sent els més aplaudits.
L’intens fred, fins i tot amb presència de flocs de neu, va marcar les Festes de La Magdalena 2005.
Per primera vegada en la història de les festes, la Reina Elena Llopis va donar l’ordre de començar el Pregó.
El fred també va contagiar els ànims dels espectadors d’una Encesa de Gaiates sense encant.
El premi Casino Antic-Porcelanosa al millor torero de la Fira de la Magdalena, va recaure en César Rincón.
CONCURS DE MASCLETADES
La pirotècnia Vicente Caballer de Godella es va alçar amb el primer premi del Concurs de Mascletades Ciutat de Castelló i amb el Masclet d’Argent.
NODRIDA OFRENA DE FLORS
ROMERIA MULTITUDINÀRIA
El bon temps també va propiciar una nodrida Ofrena de Flors. Les Reines van inaugurar l’escultura dedicada a l’Ofrena que està situada en la rotonda de l’avinguda Lledó al costat de l’Auditori
Malgrat el fred, més de 120.000 romers van pujar a la Magdalena a complir amb la tradició pairal. El president de la Generalitat, Francisco Camps, va acompanyar a Alberto Fabra, que s’estrenava amb la seua primera Romeria com a alcalde.
NOVES CAPELLETES VÍTOL
Les Reines van haver de cridar dues vegades el Magdalena Vítol per un problema en el micròfon, que no va funcionar la primera vegada. El Magdalena Vítol va estar marcat per la polèmica que va ocasionar alguna xiulada per als membres de la famosa companyia Els Comediants. Aquest espectacle estava previst per a la Magdalena de 2004, però la pluja va impedir la seua realització pel que es va posposar per a aquesta edició.
guany al llarg del recorregut de la Romeria es van instal·lar 7 capelletes en ceràmica realitzada per les famílies ceramistes Guallarti Ponz Nomdedéu, dedicades a Sant Vicent, Sant Cristòfol, Sant Pere, Sant Jaume, Sant Blai, Sant Roc i el Crist Crucificat.
RECONEIXEMENTS FESTERS EL MES DE DESEMBRE PASSAT QUIQUET DE CASTÀLIA ENS VA DEIXAR
La Gestora de Gaiates nomena Gaiater del Any 2005 al que va ser alcalde de Castelló, José Luis Gimeno, pel seu treball pel món de la gaiata i de les festes en general.
En el any 2005, Pepín Martín, de Els Llauradors, va ser el Pregoner de les Festes. Manolo Albiol, de la Colla del Rei Barbut, va cantar el Pregó Infantil.
Francesc Vicent Doménech (Castelló de la Plana, 28 de setembre de 1935 - Castelló de la Plana, 5 de desembre de 2004), conegut amb el sobrenom de Quiquet de Castàlia, va ser un periodista castellonenc pioner, als anys seixanta i setanta del segle XX , de la introducció del valencià en àmbits com ara el món de la ràdio de Castelló, les festes de la Magdalena o les de la Mare de Déu del Lledó.
Membre actiu de la “Junta Central de Festejos de la Magdalena” del 1964 al 1971, on va exercir diversos càrrecs.
Va rebre la Insígnia d’Or de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, entitat on va participar des de la seua fundació.
PREMIS GAIATES: Per segon any consecutiu, la Gaiata 10 El Toll es va alçar amb el primer premi a la millor Gaiata 2005, amb el monument “Camí de festa” de l’artista Jaime Ortiz. La Gaiata 14 Castàlia i la 15 Sequiol van ser segon i tercer premi. La Gaiata 15 Sequiol va obtindre també el primer premi de Gaiata Infantil, sent segon la Gaiata 12 El Grau.
Castelloneries fou un programa de Ràdio Castelló (EAJ-14) de la Cadena SER, que s’emetia setmanalment, cada dissabte, i es va mantindre en antena, ininterrompudament, del 25 d’abril de 1965 al 10 de desembre de 1983, amb guió i direcció de Francesc Vicent Doménech, Quiquet de Castàlia , que va ser el realitzador del programa durant díhuit anys i tres mesos, des del número 1 fins al 943 (període 24-4-1965 al 30-71983). El programa va nàixer per a exaltar «la història, la tradició, els hòmens i les terres de Castelló i les seues comarques».
Periodista castellonenc pioner de la introducció del valencià en el món de la ràdio de Castelló, les festes de la Magdalena o les de la Mare de Déu del Lledó.
L’arxiu de l’escriptor i periodista Francesc Vicent Doménech es conserva al Fons Quiquet de Castàlia de la Universitat Jaume I, a l’arxiu sonor digital de Castelloneries del Repositori de la Universitat Jaime I, mentre que els guions de Castelloneries es
guarden a l’Arxiu històric de l’Ajuntament de Castelló de la Plana. La seua biblioteca sobre temes de les comarques de Castelló ha passat a formar part de l’Arxiu de la Diputació de Castelló. L’arxiu de Quiquet de Castàlia inclou més 700 registres sonors, els guions de 500 programes de Castelloneries, 5.000 fotografies. Entre les singularitats, podem destacar el fons musical del dolçainer José Maria Illescas -que han passat a formar part de l’arxiu de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló-, l’únic article que existeix sobre les tradicions de l’Advent a Castelló, la documentació sobre el final del tren de via estreta anomenat La Panderola, programes de Festes de la Magdalena d’abans de la renovació de 1945, il·lustracions de Lluís Sales Boli, dissenys originals de monuments de Gaiata i altres documents relatius a les Festes de la Magdalena.
PERSONATGES
El jutge Manuel Altava Lavall va ser el Galantejador de la Reina Elena Llopis en la Galania 2005 y Alberto Fabra Fortanet el Galantejador de la Reina Infantil Victoria Bataller.
Els Cavallers de la Conquesta van designar al grauero Vicente Guillamón com Rei En Jaume I i la Milicia Templària al metge Javier Vicente como a Guilllem de Montrodó.
Aprofitant l’intens fred i la presència de flocs de neu el dilluns, alguns van voler reobrir un debat sobre la possibilitat d’un canvi de dates de les Festes de la Magdalena, fins i tot l’alcalde va anunciar una assemblea per a tractar aquest assumpte.
Un error informàtic durant el lliurament de Premis, celebrat sota la pluja, va retardar les votacions a les millors gaiates, embolicades novament en polèmica pels possibles pactes de vots entre gaiates.
Aquest any la Junta va substituir l’espectacle pirotècnic Nit Màgica de Xarxa Teatre per una Nit de Correfocs que va recollir un estrepitós fracàs.
Moros de Alquería va elegir Moro de l’Any al escultor Melchor Zapata.
La Colla del Rei Barbut va triar a Conso Jóvena como Voladoret d’Or 2005.
La Colla Bacalao va nomenar “Bacalao Maravillao” al campaner Fabio Giménez.
Els Cavallers Templers van nomenar al pintor Juan Ripollés “Ripo” com Mestre Templer 2005.
Amparo Ortíz, Reina de l’any 1999, va se la Vintera 2005 de l’ Associació 20 del 88 i Manuel Altava el Alcaid 2005 de L’Host del Castell Vell
La Colla Cepet va otorgar el Cepet d’Argent, a títol pòstum, a Paco Vicent, “Quiquet de Castàlia”, que va faltar el 4 de desembre del 2004.
Després del tràgic incident que va costar la mort per asfíxia de 18 joves en l’alberg de la Todolella, el passat 5 de febrer, els castellonencs van mostrar la seua solidaritat amb aquesta població dels Ports durant l’actuació de les Danses Guerreres al Pregó d’enguany, sent els més aplaudits.
La il·luminació dels carrers sense símbols gaiaters va disgustar a molts castellonencs.
La Nit de Foc, amb tres castells en diferents punts de la capital, i una Mascletà Infantil van ser les principals novetats del programa de festes.
En aquest any es va comptar amb la participació de 18 gaiates, sent la Gaiata 19 l’única que no va poder formar una comissió.
La Fira Alternativa va ser inaugurada el dimecres al parc de l’Auditori per l’alcalde i la Reina Elena Llopis, amb una baixa afluència de públic i d’estands. Els firaires van reclamar una vegada més un canvi d’ubicació, especialment, després del vendaval del divendres que va inutilitzar moltes de les instal·lacions i a més a més per la pols en suspensió va provocar el tancament de molts llocs de menjar.
La pujada de les temperatures va propiciar un Coso Multicolor multitudinari, amb 32 carrosses.
El concert de Hombres G va omplir l’andana del Parc Ribalta.
REINA I DAMES
REINA
Elena Llopis Gimeno
Dames de la Ciutat
Maria López López
Andrea Raez Ribalta
Gemma Salvador Martínez
Almudena Sánchez Guillén
Gloria Sánchez Molina
Ana Verchili Martí
REINA INFANTIL
Victoria Bataller Monfort
Dames de la Ciutat Infantils
Carla Benet Pascual
Soraya García Sorribes
Natalia Palacio Bernad
Patricia Roig Parrilla
Carmen Sales Navarro
Marta Vilchez Muñoz
Gaiatera Casa Regional de València en Barcelona
Andrea Fabregat Peñarrocha
Gaiatera Casa Regional de València en Zaragoza
Julita Albiol Colom
NA VIOLANT:
Ana Valbuena Roig
Na Dolça –Belén Boix
N’Enmengarda –Pilar Lázaro
Na Eva –Lidón Patiño
Na Margarida –Tamara Muchoz
Na Provençala –Carla LLansola
Na Rama – Lledó Vallés
PROHOM Carlos del Río
JUNTA DE FESTES
PRESIDENT:
Jesús López Guillén
VICEPRESIDENT: Ximo Gil
José Ramón Garcés
Julio Hernández
Agustín Badenes
Fernando Andreu
Rafael Bayo
Sandra Bort
Fernando Fornás
Antonio Garrain
Santiago Gil
Javier Gimeno
Salvador Liñán
Alejandro López
Jesús Monroig
José Antonio Montoya
Vanesa Pérez
Óscar Sanahuja
Verónica Sanahuja
Mª Pilar Segarra
Juan Tosca
Juan Carlos Vidal
Pedro Pablo Villa
SECTORS
GAIATA 1 “BRANCAL DE LA CIUTAT”
President: Andrés Bort Bort
Madrina: Susana Babiloni Chust
President Infantil:
Álvaro Ferragut Alegre
Madrina infantil: Mª del Mar Ruiz Gargori
GAIATA 2 “FADRELL”
President: Alejandro Navarro
Madrina: Olga Amurgo Villa
President Infantil: Juan Beltrán
Madrina infantil:
Gemma Catalina Olucha Beltrán
GAIATA 3 “PORTA DEL SOL”
President: A. Beltrán
Madrina: María Beltrán Posilio
President Infantil: Joan Roig
Madrina infantil: Raquel Mengíbar prats
GAIATA 4 “L’ARMELAR”
President: E. González
Madrina: Lledó Martínez Tomás
President Infantil: Pedro Espada
Madrina infantil: Carla Tirado Salvador
GAIATA 5 “HORT DELS CORDERS”
President: F. Sacacia
Madrina: Mª Pilar Calvo Martín
President Infantil: Mario Foyes
Madrina infantil: Lledó Martínez Miralles
GAIATA 6 “FAROLA - RAVALET”
President: Julián Sixto
Madrina: Ana Gual Ernesto
President Infantil: Pedro Cumba
Madrina infantil: Lledó Romero Olucha
GAIATA 7 “COR DE LA CIUTAT”
President: Rubén Garrido
Madrina: Patricia Cortés Bartolo
Madrina infantil: Cristina Beltrán Luque
GAIATA 8 “PORTAL DE L’OM”
President: José Rovira
Madrina: Inma Tena Díaz
President Infantil:
Alejandro Castellano Albert
Madrina infantil: Laura Torrent Trilles
GAIATA 9 “ESPARTERA”
President: Antonio Estrada
Madrina: Laura Molina Pitarch
President Infantil: D. de la Cruz
Madrina infantil:
Cristina Pastor Salines
GAIATA 10 “EL TOLL”
President: Jovi Nadal
Madrina: Gemma Martínez Sales
President Infantil: Guillermo Lleó
Madrina infantil: Natalia Albert Giner
GAIATA 11 “ FORN DEL PLA”
President: Alfonso Marzá
Madrina: Nerea Miravet Salvador
President Infantil: José Segarra
Madrina infantil: Ana Martí Linares
GAIATA 12 “EL GRAU”
President: Antonio Fernández
Madrina: Laia Bacas Casanova
President Infantil: F. Cumba
Madrina infantil: Aida Pol Nebot
GAIATA 13 “SENSAL”
Presidenta: Paula González
Madrina:
Helena Manzaneda García-Mochales
President Infantil:
Héctor Manzaneda
Madrina infantil:
Carla García Ortiz
GAIATA 14 “CASTÀLIA”
President: Pascual Bernat
Madrina: Andrea Felip Martínez
President Infantil: Jorge Bernat
Madrina infantil: Mónica Toledo Llorens
GAIATA 15 “SEQUIOL”
President: Vicente Queral
Madrina: Esther Hervás García
President Infantil: Christian Bonet
Madrina infantil: Andrea Esteban Boví
GAIATA 16 “RAFALAFENA”
President: Jesús Molina
Madrina: Lara Fabregat Alcón
President Infantil: Nacho Gómez
Madrina infantil: Aida Gómez Furió
GAIATA 17 “TIR DE COLOM”
President: Iván Burguete
Madrina: Jessica Gómez Capdevila
Madrina infantil: Alba Clofent Ramos
GAIATA 18 “CRÉMOR”
President: José Antonio Lleó
Madrina: Laura Asensio Martí
President Infantil: Miguel Soriano
Madrina infantil: Cristina Giner Vilar
Del 18 al 26 de març
VAN SER REINES CARTELL
Lema: “ANEM, ANEM”
Autor: Vicent Vidal i Alain Campos
NOTÍCIES
El nomenament de Maria López com a Reina va propiciar la dimissió temporal del seu pare, Jesús López, com a president de la Junta de Festes. El càrrec de president en funcions va ser exercit provisionalment durant tot el seu regnat pel vicepresident Ximo Gil.
MARÍA LÓPEZ LÓPEZ
María una jove de 20 anys que sent encara una xiqueta, en 1996 va a formar part de la gran família festiva de Castelló. En el 2005 va ostentar el càrrec de Dama de la Ciutat i va ser Madrina de la Gaiata 15 en el 2004. Estudia administració i finances i és aficionada al senderisme, bàsquet i a la lectura. Ha passat per tots els escalafons de la festa i tot de la mà de Sequiol, que celebrarà el seu 25° aniversari veient a María en el tron castellonero .
CRISTINA GINER VILAR
Cristina, de 10 anys, està encantada amb representar als xiquets de Castelló. Estudia 5é curs en les Carmelites i es mostra contenta i il·lusionada amb el seu nomenament. Va viure la passada edició de les festes fundacionals com a Madrina de la gaiata 18, Crémor que també està d’enhorabona, ja que Cristina és la primera reina infantil del col·lectiu. La reina infantil del 2006 és una xiqueta molt activa i en el seu temps lliure pràctica gimnàstica, ballet i tenis. De la Magdalena espera amb il·lusió el dia de la seua presentació oficial i destaca actes tan entranyables de la setmana gran com la Desfilada de Gaiates, l’Ofrena i el Coso.
Les Colles de Dolçainers i Tabaleters de Castelló van rendir un merescut homenatge als dolçainers del Grau de Castelló José María Illescas i Vicente Bacas “Xamberga”, que des dels anys 50 van saber mantindre viva aquesta tradició.
La pluja va amenaçar l’eixida del Pregó i va reduir l’assistència del públic.
El fred i la pluja intermitent van deslluir la Romeria a l’Ermita de la Magdalena, que enguany va comptar amb uns 100.000 romers, 30.000 menys que l’any passat.
El tradicional trasllat de les gaiates des del seu magatzem al carrer Sant Roc, que se celebra tradicionalment el dissabte després del Pregó, va ser posposat per la pluja a la vesprada del diumenge, previ a la processó de les gaiates.
La millora de les condicions meteorològiques va propiciar l’assistència de 3000 festers en el tradicional concurs de paelles, organitzat per la Colla del Rei Barbut.
El bon temps va permetre gaudir a grans i majors de del Coso Multicolor, més de 10.000 quilos de confeti van ser llançats des de les 27 carrosses participants.
MAGDALENA VÍTOL CONTEMPORANI
La música i la pólvora van ser els protagonistes de l’acte de clausura de les Festes de la Magdalena 2006. L’acte va comptar amb 45 músics de la Castelló Jazz Orquestra, que pujats a una bastida de tres pisos, situat enfront del Mercat Central, van interpretar múltiples peces amb 104.000 W de so, que no van deixar indiferent a ningú i van provocar la plena participació del públic en l’espectacle.
CARROS ENGALANATS
Els 30 carros engalanats que van pujar a la Magdalena van ser desviats de l’itinerari tradicional, a causa de les obres de canalització del Riu Sec. En el seu pas per l’N-340, alguns d’ells van ser multats per la Guàrdia Civil per
En el seu pas per la N-340, alguns dels carros van ser multats per la Guàrdia Civil.
sobre-ocupació, la qual cosa va causar gran indignació entre els participants. Un dels carros va ser sancionat amb 750 euros per
LES FESTES DE LA MAGDALENA 2006 VAN COMENÇAR AMB MOLT DE FRED PERÒ VAN ACABAR AMB MOLT BON TEMPS, animant a la participació dels castellonencs: MARIA LÓPEZ es va acomiadar de la MAGDALENA a ritme de ball.
portar 18 ocupants, permetent només a 3 persones seguir en el carro. La resta dels ocupants, xiquets i majors, van haver de seguir el camí a peu pel voral de la N-340. L’alcalde Alberto Fabra va haver d’intercedir en favor de les colles denunciades.
SENYORIU, MÀGIA I COLOR
MOROS D’ALQUERIA CELEBRE EL SEU 30 ANIVERSARI AMB UNA ESPECTACULAR DESFILADA DE COMPARSES MORES
Els Moros d’Alqueria prenen la capital de Plana en el seu 30 aniversari.
La màgia, el color i l’exotisme oriental van envair el dissabte final de festes els carrers de Castelló. Els Moros d’Alqueria van convertir la seua festa de 30 aniversari en una autèntica trobada oberta en què es van reunir 14 filaes de tota la Comunitat Valenciana, que van concentrar a prop de 1.000 persones. Centenars de castellonencs es van deixar seduir per l’elegància i la impressio -
El 30 aniversari de Moros d’Alqueria va ser una autèntica trobada oberta en què es van reunir 14 filaes de la Comunitat Valenciana.
nant presència dels participants, el port i el senyoriu dels cavalls, la parsimònia dels camells i la sensualitat de les ballarines de la dansa del ventre. I és que la trobada es va desenvolupar com les millors novel·les, amb un inici impactant, a càrrec de Xarxa Teatre, i un final sorprenent amb els filaes de Moros d’Alqueria.
INCENDIS EN GAIATES PREMIS GAIATES
Per tercer any consecutiu, la Gaiata 10 El Toll es va alçar amb el primer premi a la millor Gaiata 2006, amb el monument “Fontanella de llum” de l’artista Jaime Ortiz. La Gaiata 15 Sequiol va obtindre el primer premi de Gaiata Infantil, amb el monument “Bressol de llum i tradició” de l’artista Manuel Breva.
RECONEIXEMENTS FESTERS
La Gestora de Gaiates va nomenar Gaiater del Any 2006 a la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, que complia 25 anys acompanyant els actes més emblemàtics de les nostres Festes. Sota la direcció de Fernando del Rosari va nàixer en 1981 la Colla, amb el propòsit de recuperar i fomentar l’ús del tabal i la dolçaina en les nostres terres. La Colla és membre fundador de la Federació Valenciana de Dolçaina i Tabal i en l’actualitat ha recuperat més de 1000 partitures amb l’ús dels dos instruments tradicionals de la festa valenciana.
En la nit del divendres uns vàndals van provocar sengles incendis en la Gaiata de la Ciutat i en la Gaiata de la Porta del Sol. Afortunadament, aquesta última va ser sufocada ràpidament pels membres de la Gaiata i només va afectar els faldons del monument. Pitjor va ser l’incendi de la Gaiata de la Ciutat, ja que la totalitat d’un braç i part del centre va
cremar destruint il·luminació i decoracions. La Gestora de Gaiates va demanar una solució urgent a la desprotecció que pateixen els monuments al llarg del dia, pel fet que els festers estan en diversos actes, i van reclamar mesures de seguretat i de vigilància. Tots els anys es detecten danys menors i es furten bombetes.
L’any 2006, en els seus respectius Pregons, van exercir el càrrec de Pregoner, Juan Cabedo Folch, que va cantar el Pregó de Bernat Artola, i Joan Roig Soriano, que va cantar el Pregó Infantil de Vicent Pau Serra.
La Colla Espígol es va alçar amb el primer premi del Concurs de Carros i Motocultors Engalanats, de la Federació de Colles i la Junta de Festes.
PERSONATGES ANECDOTARI
Barberá, acompanyada de l’Alcalde, Alberto Fabra.
Més de 2500 persones van assistir al Sopar de la Província, organitzat per la Diputació de Castelló per als pobles que participen en el Pregó.
La Reina Maria López i les seues dames van complir la tradició visitant l’Asil de les Germanetes dels Ancians Desemparats, el que van compartir una paella amb les monges i els residents.
Agustín Mon Galantejador de la Reina María López a la Galania del 2006 i Álvaro Ferragut el Galantejador de la Reina Infantil
Cristina GinerEls Cavallers de la Conquesta van designar al vicepresident de la Diputació Francisco Martínez como Rei En Jaume I i com a Guilllem de Montrodó al president de la Autoritat Portuària Juan José Monzonís.
Moros de Alqueria va nomenar Moro de l’Any a Xarxa Teatre, en la persona del seu president Nelo
VilanovaL’associació Cavallers Templers de Castelló va nomenar Mestra Templària de l’any 2006 a la diputada a les Corts Valencianes , Marisol Linares.
La Colla del Rei Barbut va distingir amb el Voladoret d’Or ” a Salvador Bellés.
La Colla Bacalao va nomenar “Bacalao Maravillao” al dolçainer de la colla El Fadrí, Eduardo Casas.
La Associació 20 del 88 va nomenar a Tica Ventura, esposa del periodista Paco Pascual, com Vintera 2006.
La Host del Castell Vell va designar al president del Consell Econòmic i Social, Rafael Cerdà Ferrer, com Alcaid 2006.
Les Gaiates 13 Sensal, 14 Castàlia i 15 Sequiol van celebrar amb diverses publicacions i actes el seu 25 aniversari.
Aquest any van ser les Gaiates 16 i 19 les que no van poder formar Comissió, per la qual cosa les festes només van comptar amb 17 gaiates.
Els monuments de les Gaiates 4 i 13 no van competir pel premi a la millor gaiata, per no poder considerar-se com de nova creació.
La Reina Infantil va lluir la pinta de l’adreç de castellonera acabada de restaurar, ja que estava molt deteriorada.
El Rector de la Universitat Jaume I va portar el Canastell de flors de la Ciutat en el Pregó.
En el seu primer dia el Mesó del Vi va servir 30.000 botelles de vi de vidre, acabant amb la polèmica de si haguera de servir-se només en envasos de plàstic.
L’empresari Enrique Patón es va estrenar com a nou empresari de la plaça de bous de Castelló i responsable de la Fira taurina.
El bisbe no va pujar a la Magdalena ni va oficiar la missa de romers en l’ermita.
La mascletà del dijous va comptar amb la presència de l’Alcaldessa de València, Rita
El Sopar de Colles, en La Pèrgola, presidit per les Reines i les seues corts d’honor, va tornar a comptar amb 1200 participants de les múltiples colles festeres, a més de comptar amb la presència de Madrines i presidents de les Gaiates.
La Fira Alternativa va obrir les portes el dijous, al voltant de l’Auditori, amb 280 casetes.
L’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó també va ser massiva i es va tornar a veure, acompanyant a la Reina María López, a l’Alcalde Alberto Fabra vestit de setí. Més de 1000 músics, pertanyents a bandes de música de la Comunitat Valenciana, bandes de música del Festival Internacional de Música de Festa i de colles de dolçainers i tabalers, van animar Castelló al llarg dels nou dies de festa.
El trofeu Casino Antic-Porcelanosa al millor torero de la Fira de la Magdalena, va recaure en Manuel Jesús Cid Salas “El Cid”.
La pirotècnia Germans Caballer d’Almenara va guanyar el Concurs de Mascletades Ciutat de Castelló i la Colla A Mitges li va concedir el Masclet d’Argent.
REINA I DAMES
REINA : Maria López López
Dames de la Ciutat
Laia Bacas Casanova
María Beltrán Posilio
Aida Bernat Fábrega
Anna Cazorla Herrero
Andrea Felip Martínez
Lorena López Capdevila
REINA INFANTIL: Cristina Giner Vilar
Dames de la Ciutat Infantils
Natalia Albert Giner
Sonia Espejo Mora
Ana Martí Linares
Lledó Martínez Miralles
María del Mar Ruiz Gargori
Laura Torrent Trilles
NA VIOLANT: Marta Calabuig Pascual
Na Dolça: Lledó Martí Urrea
Na Eva: Raquel Martínez Solà
N’Enmengarda:
Xiomara Abella Lacruz
Na Margarida: Marta Palau Beltrán
Na Provençala: Ana Gual Ernesto
Na Rama: Jessica Gómez Capdevila
PROHOM: Carlos Del Rio
JUNTA DE FESTES
Jesús López (President, amb delegació de funcions)
Ximo Gil (Vicepresident - President en funcions)
José Ramón Garcés
Julio Hernández
Agustín Badenes
Fernando Andreu
Rafael Bayo
Sandra Bort
Fernando Fornás
Antonio Garrain
Santiago Gil
Javier Gimeno
Salvador Liñán
Alejandro López
Jesús Monroig
José Antonio Montoya
Vanesa Pérez
Óscar Sanahuja
Verónica Sanahuja
Mª Pilar Segarra
Juan Tosca
Juan Carlos Vidal
Pedro Pablo Villa
SECTORS
GAIATA 1 “BRANCAL DE LA CIUTAT”
President: Andrés Bort
Madrina: Miriam Telo
President Infantil: Alvaro Ferragut
Madrina infantil: Andrea Palacios
GAIATA 2 “FADRELL”
President: Alejandro Navarro
Madrina: Liliana Martínez
President Infantil: Miguel Márquez
Madrina infantil: María Ramón
GAIATA 3 “PORTA DEL SOL”
President: Vicente Jarque
Madrina: Jennifer Durán
President Infantil: Pablo Forcio
Madrina infantil: Judith Alfonso
GAIATA 4 “L’ARMELAR”
President: David Vidal
Madrina: Raquel Borrás
Madrina infantil: María Montañana
GAIATA 5 “HORT DELS CORDERS”
President: F. Sacacia
Madrina: Sonia Mallén
President Infantil: Vicente Patiño
Madrina infantil: Nerine Pérez
GAIATA 6 “FAROLA - RAVALET”
President: Julián Sixto
Madrina: Esther Espada
President Infantil: Nacho Montoto
Madrina infantil: María Garcilópez
GAIATA 7 “COR DE LA CIUTAT”
President: Manuel Jesús López
Madrina: Tamara Gauchía
President Infantil: Jorge Batiste
Madrina infantil: Neus Felip
GAIATA 8 “PORTAL DE L’OM”
President: José Rovira
Madrina: Alicia Martínez
President Infantil: Txema López
Madrina infantil: Noelia Martínez
GAIATA 9 “ESPARTERA”
President: Antonio Estrada
Madrina: Mónica de la Cruz
President Infantil: Jesús Porcar
Madrina infantil: Inés Porcar
GAIATA 10 “EL TOLL”
President: Ico Zaragozá
Madrina: Lidón Valero
President Infantil: Óscar Valdivieso
Madrina infantil: Balma Tolosa
GAIATA 11 “FORN DEL PLA”
President: Alfonso Marzá
Madrina: Belén Boix
President Infantil: Juan Segarra
Madrina infantil: Laia Tirado
GAIATA 12 “EL GRAU”
President: Antonio Fernández
Madrina: Lledó Albiol
President Infantil: Lorenzo Cumba
Madrina infantil: Carla Tirado
GAIATA 13 “SENSAL”
President: Fernando Muñoz
Madrina: Bárbara Torres
President Infantil: Víctor Cosín
Madrina infantil: Andrea Seguer
GAIATA 14 “CASTÀLIA”
President: Pascual Bernat
Madrina: Paula Aso
President Infantil: Alexis Prieto
Madrina infantil: Esther Ramos
GAIATA 15 “SEQUIOL”
President: Elisabeth Breva
Madrina: Lorena Castillo
President Infantil: Alejandro Breva
Madrina infantil: Beatriz Belenguer
GAIATA 17 “TIR DE COLOM”
President: Iván Burguete
Madrina: Noelia Monte
Madrina infantil: Ania Hernández
GAIATA 18 “CRÉMOR”
President: José Antonio Lleó
Madrina: Elisabeth Martinez
President Infantil: Miguel Soriano
Madrina infantil: Marina Redó
Del 10 al 18 de març
VAN SER REINES CARTELL
Lema: “CANYA”
NOTÍCIES
L’alcalde de la ciutat, Alberto Fabra va rebre a una delegació de la ciutat de Chatellerault formada per 50 persones que arribaren a Castelló per a gaudir de les festes de la Magdalena.
El ministre d’administracions públiques Jordi Sevilla ens va visitar en les Festes de la Magdalena.
La mascletà d’inici de Festes començà 3 minuts abans per un error.
En el Pregó es van repartir caramels amb l’eslògan de PASSIO X CASTELLÓ
RAQUEL BORRÁS SELFA
Raquel, una jove de 18 anys que cursa 2n de Batxillerat al Centre Educatiu i Deportiu Lledó de Castelló. Va ser Madrina de la Gaiata 4 L’Armelar el 2006 i és una enamorada de les gaiates.
Instants després de la seua elecció com a màxima representant magdalenera ja mostrava el convenciment de voler gaudir plenament de l’any magdalener i confessava estar en un núvol. La Reina convidava a tots els castellonencs a inscriure’s i a formar part de les comissions de sector, ja que considera que les gaiates són imprescindibles per a la festa.
Laura té 10 anys estudia sisé curs de Primària en el col·legi de les Carmelites va ser Madrina Infantil de la Gaiata 8, Portal de l’Om i Dama infantil de la Ciutat en el 2006. Laura prové d’una família festera, la seua àvia paterna va ser Madrina en 1952, la seua àvia materna Reina en 1954 i la seua mare, Dama de la Ciutat en 1978. En una entrevista al periòdic Mediterráneo, Laura va manifestar “Ser reina infantil és tot un orgull”.
El Pregó Infantil va ser rècord de participació amb més de 4000 xiquets i xiquetes, entre els quals alumnes del Col·legi Herrero van repartir tríptics informatius publicitant les activitats culturals que es realitzaran per a commemorar els 100 anys de l’ens.
El Centre gallec O Aturuxo va participar en l’Ofrena de flors a la Mare de Déu de Lledó amb un grup de gaites de Móstoles.
PREGÓ: Aquest any ha sigut un Pregó multitudinari i a més a més amb molta participació. Cal dir que van tindre molts aplau-
diments els representants dels pobles que van donar a provar al públic, les ametles d’Albocàsser, van repartir la ceràmica de Ribesalbes, els garrots de Sogorb o l’oli que donava Vall d’Alba.
RECONEIXEMENTS FESTERS
LES FESTES DE LA MAGDALENA 2007 ES PODRAN SEGUIR A TRAVÉS D’INTERNET
Els ciutadans de Castelló es van poder descarregar el programa de festes de Magdalena a través del bluetooth o enviant el missatge “festes magdalena” al 5110 gràcies a una iniciativa de l’ajuntament de Castelló, que pretén connectar una cosa tan tradicional com les festes amb les noves tecnologies.
El regidor de Modernització de l’Ajuntament de Castelló, Juan José Pérez Macián, va presentar la pàgina web de la Junta de Festes integrada en la web de l’Ajuntament de Castelló, on es poden veure imatges com les dels cartells o les fotos de les Reines i les Corts d’Honor.
ROMERIA
Es nomena Gaiater del Any 2007 al mestre José Gargori Vicent un dels directors i compositors més ben considerats a la província de Castelló. Compositor de més de 200 obres, va començar com a director de la Banda de Música de la Plaça de Bous de Castelló en 1958, el mateix dia que va debutar Antoñete. Ha dirigit la Unió Musical Castellonenca, la banda de Vilafamés i la Unió Musical del Grau. Músic, compositor i professor de música.
PREMIS GAIATES
La Gaiata 15 Sequiol va obtenir el Primer premi, amb el monument de l’artista gaiater José Vicente Monroig i el lema “Xiqueta adormilada”, la gaiata 18 “El Crémor” va obtenir el Segon i la gaiata 10 “El Toll” el tercer premi. En la categoria de gaiates infantils, el primer premi va recaure en la gaiata 7 “Cor de la Ciutat”, el segon va ser per a la gaiata 10 i el tercer per a “El Crémor”.
ROMERIA: Amb una participació de més de 150.000 persones i més carros engalanats que mai, dobla la xifra de l’anterior edició.
La mostra recull 70 vehicles en el dia de la Magdalena, els quals obriran el Pregó Infantil.
LA PRIMERA ROMERIA DEL BISBE CASIMIRO LÓPEZ
Complint la tradició de cada tercer diumenge de Quaresma, les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor van entrar a l’ermita de la Magdalena per a assistir a la Missa que va ser oficiada pel bisbe de la diòcesi Casimiro López qui va viure la seua primera romeria.
LA GAIATA PELEGRINA PREMIS LLIBRETS
La Gaiata 15 Sequiol va resultar guanyadora del premi que concedeix la Generalitat Valenciana a l’Ús del Valencià, la gaiata 8 Portal de l’Om va rebre el Segon premi i el tercer va recaure en La Colla Rebombori.
PERSONATGES
Salvador Bellés va ser el Galantejador de la Reina Raquel Borrás a la Galania del 2007 i Alejandro Castellano Albert el Galantejador Infantil de Laura Torrent.
La Colla del Rei Barbut va atorgar el Voladoret d’Or ” a Antonio Gascó
L’associació la Host del Castell Vell, nomenava el doctor Antonio Folch com a Alcaid 2007 i la Colla Bacalao va distingir amb el seu guardó anual “Bacalao Maravillao”, a Rafa Lloret, mestre i una figura en el teatre de Castelló.
L’Adelantat de l’Ens Vinculat L’Aljama va ser Jaume Ortiz i la Vintera 2007, Mª José Sanmartín
Els Cavallers de la Conquesta van designar al diputat Fernando Castelló Boronat com a Guillem de Montrodó i al regidor de cultura i diputat provincial Miguel Angel Mulet Taló com Rei En Jaume 2007 mentre que l’associació de Cavallers Templers de Castelló va nomenar al periodista i director del periòdic Mediterráneo, José Luis Valencia com Mestre Templer de l’any 2007.
Després de recórrer diversos barris de la ciutat, el monument fester batejat com Gaiata Pelegrina va assentar les seues arrels a l’esplanada de l’Espai d’Art Contemporani (EACC). Després es va oferir menjar a tothom que allí estava simulant un porrat popular. El projecte intenta vincular l’art i la creació amb la tradició i les festes populars. Aquesta obra ha sigut realitzada per Rafa Belda, Lourdes Chesa, Emilio Ibáñez, Ana D. Prades, Gema i Mónica del Rei Jordà, sota la direcció d’Antoni Miralda.
Però aquest esdeveniment no s’ha escapat de la crítica. D’una banda, el món de la festa diu que “Muntar uns panells i donar menjar a la gent, no és una gaiata” i per l’altra, els artistes diuen que és una meravella i conviden a modernitzar-se. La polèmica està servida.
De moment, l’Espai d’Art de Castelló desplaçarà fins a València la «gaiata pelegrina», per a ser instal·lada al costat del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM)
En el Pregó, els Moros d’Alquería van comptar amb 3 mores d’excepció, Elena Llopis Reina de les Festes 2005, Ana Valbuena Na Violant 2005 i la que fora Reina infanil Belén Monerris.
Encara que bufava un molest vent, l’Encesa va ser massiva i l’espectacle va impressionar al públic al Parc de Ribalta.
El dissabte de L’Ofrena, més de 3.000 rams per a la Mare de Déu de Lledó van ser col·locats en el panell que tradicionalment està al costat de la casa prioral de la Basílica. La immensa participació va fer que les Reines arribaren de nit a la Basílica.
Més de 100.000 persones en els concerts de la Junta de Festes Van actuar, Pignoise, Mojinos Escozíos, La Caja de Pandora i Antonio Orozco entre altres però el colofó va ser el concert multitudinari del X aniversari de Castelló Cultural, que va reunir a The Blue Brothers, Earth, Wind & Fire i Boney M fins a la matinada.
Un Magdalena V ítol visual i únic. La façana de Santa Maria va ser el suport per a la projecció d’imatges al·legòriques de les nostres festes. El tipus d’espectacle preparat per la Junta de Festes per a tancar la 63 edició de les Festes de la Magdalena era la segona vegada que s’oferia a Europa. Només, en una anterior ocasió, una proposta.
ANECDOTARI
El cantant Luis Aguilé visita la nostra capital acaparant l’atenció del públic, ja siga en la plaça
de bous, en les carpes de les gaiates, en les colles o en Oxo, on ahir va actuar davant centenars de persones. A més de ser el personatge del dia en la Bodeguilla de Mediterr á neo a l’hotel Mindoro.
La Fira taurina de la Magdalena s’amplia un dia més. Aquest any, la Fira va tindre 6 corregudes de bous, 1 de jònecs i 2 novillades amb picadors per què es va allargar un dia més amb al ser el dilluns després del Vítol, el dia Sant Josep.
Jesulín d’Ubrique i Rivera Ordoñez van obrir la porta gran de la penúltima correguda de la Fira i la de màxima expectació pel debut de Cayetano en la capital de la Plana
El premi del Casino Antic va ser per al torero César Jimenez i per a Borja Domecq propietari de la ramaderia de Jandilla.
La Pirotècnia Peñarroja va obtindre el primer premi del XIII Concurs de mascletades Ciutat de Castelló i el masclet d’argent de la Colla A Mitges
D’AHIR I AVUI
Fa 100 anys, en 1907 es va inaugurar l’Hospital Provincial, la primera pedra del qual es va collocar el desembre de 1882. L’hospital va ser obra de Montesinos.
Fa 20 anys en 1987 s’inaugurà el Nou estadi Castàlia i el partit de futbol inaugural va ser entre el CD Castelló i l’Atlètic de Madrid.
REINA I DAMES
Reina: Raquel Borras Selfa
DAMES DE LA CIUTAT
Patricia Cortés Bartolo
Esther Espada Moliner
Laura Molina Pitarch
Ana Gual Ernesto
Gemma Martínez Sales
Mónica de la Cruz Gil
Reina Infantil: Laura Torrent Trilles
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
Ania Hernández Beltrán
Andrea Palacios Pardo
Beatriz Belenguer Mercé
Carla Tirado Salvador
Lledó Muñoz Tena
Nerine Pérez Ballester
PREGONER:
Vicente Montolio Beltran
PREGONER INFANTIL:
Álvaro Ferragut Alegre
NA VIOLANT D’HONGRIA:
Belén Boix Domínguez
NA DOLÇA: Arantxa Capdevila Durán
N’ERMENGARDA:
Enma Rodríguez Ventura
NA EVA: Gladys Martínez Solá
NA MARGARIDA: Lledó Pascual Bernat
NA PROVENÇALA:
M. José Valls Marmaneu
NA RAMA: Lledó Juan Torres
PROHOM Enrique Palazón Granchel
JUNTA DE FESTES
President, Jesús López Guillén
Vicepresident:
José Ramón Garcés Tormo
Ximo Gil Puerto
Agustín Badenes
Ana Alegre Aguilar
Javier Agustina Usó
Carmen Albert Pardo
Rafael Bayo
Sandra Bort García
Arturo Casanova Martínez
Santiago Gil Sánchez
Salvador Liñán Castells
Lledó Lleó Rubio
Alejandro López García
Javier Martí Rodríguez
Matilde Martínez Almela
Jesús Monroig Rovira
José Antonio Montoya Serrano
Arantxa Sacacia Metidieri
José Vicente Sales Catalá
Daniel Torrejón Ferrando
Juan Carlos Vidal Rambla
Pedro Pablo Villa González
SECTORS
GAIATA 1 “BRANCAL DE LA CIUTAT”
President: Andres Bort Bort
Madrina: Eva Giorgetta Modesto
President Infantil: Vicente Llopis Ramos
Madrina Infantil: Ana Frias Llorens
GAIATA 2 “FADRELL”
President: Juanjo Sánchez
Madrina: Esther Cortés
President Infantil: Ferran Sánchez
Madrina Infantil: Raquel Sales
GAIATA 3 “PORTA DEL SOL”
President: Vicente Jarque
Madrina: Rocío Agarrado
President Infantil: Xavier Roig
Madrina Infantil: Sara Renau
GAIATA 4 “L’ARMELAR”
President: David Vidal
Madrina: Marta Archiles Estrada
President Infantil: Cristian Miralles
Madrina Infantil: Berta Blasco
GAIATA 5 “HORT DELS CORDERS”
President: F. Sacacia
Madrina: Rosana Pérez
President Infantil: Luis Ulldemolins
Madrina Infantil: Raquel de Vigo
GAIATA 6 “FAROLA - RAVALET”
President: Julian Sixto
Madrina: Cristina Luján Sixto
President Infantil: Alejandro Gómez
Madrina Infantil:
María Castell Gracia
GAIATA 7 “COR DE LA CIUTAT”
President: Manuel Jesús López
Palomino
Madrina: Lidón Batiste Salazar
President Infantil: Carlos López Martínez
Madrina Infantil: Mar Manzanedo Pallarés
GAIATA 8 “PORTAL DE L’OM”
President: José Rovira
Madrina: Vanessa Amat Almela
President Infantil: Joaquín Martí
Madrina Infantil: Berta Torrent
GAIATA 9 “ESPARTERA”
President: Antonio Estrada
Madrina: Paula Liñan
President Infantil: V. Palanques
Madrina Infantil: Esther Pastor
GAIATA 10 “EL TOLL”
President: Ico Zaragoza
Madrina: Mª Belén Chica
President Infantil: Oscar Valdivieso
Madrina Infantil: Claudia Arrufat
GAIATA 11 “FORN DEL PLA”
President: Manuel Escuder
Madrina: Laura Daudén
President Infantil: Miguel Altava
Madrina Infantil: Cristina Cervera
GAIATA 12 “EL GRAU”
President Antonio Fernandez
Madrina: Paola Enero
President Infantil: Marcos Cazorla
Madrina Infantil: Ylenia Rodriguez
GAIATA 13 “SENSAL”
President: Fernando Muñoz
Madrina: H. Manzaneda
Madrina Infantil: Aida Pol
GAIATA 14 “CASTALIA”
President: Pascual Bernat
Madrina: Minerva Burroni
President Infantil: Jonay Ibars
Madrina Infantil: Agueda Ibars
GAIATA 15 “SEQUIOL”
President: Elisabeth Breva Alberich
Madrina: Marta Mir
President Infantil: Jorge Martí
Madrina Infantil: Ainhoa Pegueroles
GAIATA 16 “RAFALAFENA”
President: Salvador Rubio
Madrina: Ana Campos
President Infantil: Carlos Gimeno
Madrina Infantil: Carolina Morales
GAIATA 17 “TIR DE COLOM”
President: Javier Gimeno Abadía
Madrina: Maika Rosa
President Infantil: Alberto Trujillo
Madrina Infantil: Estefania Tudela
GAIATA 18 “CRÉMOR”
President: José Antonio Lleó
Madrina: Lledó Vila
President Infantil: Andrés González
Madrina Infantil: Sofía Pasies
GAIATA 19 “LA CULTURAL”
President: Francisco José Temblador
Madrina: Esther Raez
President Infantil: Javier Serra
Madrina Infantil: Selene Calduch
Del 23 de febrer al 2 de març
VAN SER REINES CARTELL
Lema:“Seguim avant”
Autor: Sara López Sancho
NOTÍCIES
MORO DE L’ANY
El director de la banda d’Atzeneta, Isidro Andreu, va ser distingit en la nit del divendres previ a l’inici de les festes, com a Moro de l’Any, un premi que atorgaven els membres de l’Ens Vinculat Moros d’Alqueria cada Magdalena, en el seu local del Carrer Fola. A més de la seua trajectòria professional, l’associació festiva reconeixia i agraïa la important implicació d’Isidro en una gran part del seu actes i els seus viatges amb la música que necessiten “les filaes” en desfilada.
LAIA BACAS CASANOVA
Simpàtica grauera amb ferm caràcter, va començar la seua trajectòria festiva com a Dama d’Honor de la Gaiata 12, va ser Madrina del Sector en el 2005 i Reina de les festes de Sant Pere del mateix any, al següent, Dama de la Ciutat, per a passar a ser Reina de les Festes, honor que com indicava ella mateixa, volia compartir amb tots els festers i tota la ciutadania de Castelló.
ANDREA PALACIOS PARDO
Encantadora i activa xiqueta, estudiant de primària, provenia d’una família implicada des de feia temps amb la festa. Madrina Infantil de la gaiata 1 en el 2006, Dama Infantil de la ciutat en el 2007 i en aquest 2008 va aconseguir la màxima representació dels xiquets de Castelló.
FESTES DE LA MAGDALENA, FESTES AL CARRER
Més de 100.000 persones al dia, com a xifra mitjana, “estan gaudint al carrer i participant directament dels festejos de la Magdalena” segons traslladava l’alcalde de la ciutat, Alberto Fabra, “en uns festejos marcats per la participació i el civisme”. El càlcul que no és fàcil, es va fer en funció de l’assistència de públic als nombrosos actes de la programació oficial, amb mitjanes que oscil·laven entre les 2000 i 3000 persones, més les que passegen per tots els racons de la ciutat, gaudint de bous, música i gastronomia.
UNA CAVALCADA MES CRISTIANA QUE MAI
La Cavalcada costumista que creara Manuel Segarra Ribes, es va sumar ahir als actes commemoratius del VIII centenari del naixement del Rei Jaume I, reforçant la representació cristiana gràcies a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta i als Cavallers Templers. Juntament amb Na Vi-
...van desfilar en aquesta edició els membres de l’Associació Grup D’Abanderats de Tortosa amb les seues banderes, desenvolupant unes espectaculars coreografies
olant d’Hongria representada enguany per Elena Llorens Cortés i les seues Dones de Companya, van desfilar en aquesta edició els membres de l’Associació Grup D’Abanderats de Tortosa amb les seues banderes, desenvolupant unes espectaculars coreografies
realitzades per els seus més de seixanta components. La figura del Rei, representat per Rubén Ibáñez, tancava la primera part de la Comitiva.
La Universitat Jaume I també es va sumar a la celebració, encarnant
el seu rector Francisco Toledo, la figura de Guillem de Montrodó, Ahir els cristians, com succeeix al final de la història, van guanyar terreny a la sempre espectacular part mora. I és que tot fa gust de poc si es tracta d’homenatjar el Rei.
EL PREMI DEL GUANYADOR
Pirotècnia Peñarroja, va disparar el “Inici” de les nostres festes fundacionals, com a guanyadora de l’anterior any del concurs de mascletades en la seua onzena edició. José Vicente Nebot Peñarroja, actual responsable i representant de diverses generacions de pirotècnics de la signatura Peñarroja, volia oferir un espectacle semblant al qual li va donar el triomf l’any anterior, encara que naturalment amb algunes innovacions, per descomptat oferint varietat i amb parts digitalitzades i mecanitzades electrònicament.
EL CENTRE ASTURIÀ DE CASTELLÓ
“LA ENFAROLÀ”
Durant més d’una dècada, la carpa del Centre Asturià, situada en la Plaça de Tetuán, ha sigut un referent en la setmana de festes. Però no sols pel seu menjar i beguda, sinó també per l’activitat social i cultural que genera. Aquell any va tornar a obrir les seues portes el dissabte abans de l’homenatge al Rei En Jaume. En la inauguració va tindre lloc l’actuació dels alumnes de l’Escola de Música i Ball Asturià de Llevant i l’obertura de l’exposició “Jocs i esports tradicionals asturians”.
En les nostres festes, una de les accions que més anys té és l’embelliment del Campanar, practicat al llarg del temps de diferents formes. D’uns anys a aquesta part s’ha oficialitzat i enguany, “la Enfarolà del Campanar” va desenvolupar l’espectacle amb
important quantitat de foc, llums i música i amb la col·laboració del cos de Bombers que van hissar la gran bandera commemorativa de les festes, que romandrà durant tota la setmana penjant de la seua façana.
DE LA 18” VOLADORET D’OR
El president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, rebia en nom de la Institució, en la gran nit de la colla, el Voladoret d’Or, atorgat per la Colla del Rei Barbut. L’agrupació va fer lliurament de la distinció a Fabra, en el Casino Antic de Castelló, durant un agradable sopar, amb la presència de la Reina de les Festes de la Magdalena, Laia Bacas.
PERSONATGES
Per primera vegada en la seua història, des que va ser fundada en 1982, la Gaiata 18 Crèmor es va alçar amb el primer premi del concurs oficial de monuments festius de la Magdalena del 2008, en una eurovisiva votació, en la qual des de les primeres puntuacions per part dels presidents, es va po-
sar al capdavant. La comissió del passeig de Morella, portava dos anys seguits acariciant el primer premi sense aconseguir-lo, però aquesta vegada, amb l’obra “Un clar de nit”, una proposta estètica d’Adrián Bernat va obtindre al final de la votació 95 punts. Per fi era “l’any de la 18”!
L’artista Lorenzo Ramírez , castelloner pels “quatre costats”, sempre disposat a col·laborar amb qualsevol col·lectiu festiu i que va recollir amb els seus pinzells i amb gran mestratge tot tipus de personatges, actes i espais de les nostres festes, va ser triat Templer de l’Any.
La simpàtica Tere Gallén, Madrina del Grau en 1967 i Dama de la Ciutat en 1968, formava part dels Cavallers Templers i exercia de presentadora de televisió.
La encantadora Natalia Roig, que en el seu dia a ser Madrina de la Gaiata 12, i Reina de les festes del Grau, i Dama de la Ciutat, va ser anomenada per la associació “els 20 del 88” com “Vintera de l’any 2008”, corresponent a
la seua participació permanent, amb el seu agradable caràcter, en les festes.
Una de les grans personalitats de les festes, Sixto Barbera, que va participar en la primera Junta, després de la creació de la Fundació de Festes i que va arribar a ser President de la mateixa en els anys 90, continuava exercint de Moro d’Alqueria des del “comitè de manipuladors”.
“L’ANY
ANECDOTARI RESUM DE LES FESTES
LES FESTES MES INTERNACIONALS DELS ÚLTIMS ANYS
L’Ajuntament de Castelló va ampliar el servei de neteja amb 566 operaris més, durant les festes de la magdalena. Aquests se sumaren als 300 que habitualment realitzaven aqueixes labors per a continuar mantenint neta la ciutat, i invertint en sostenibilitat, amb un cost que superaria els 78.000 euros, com a inversió addicional a les despeses dels serveis de neteja.
Més internacionals que mai. Així es presentava la 64 edició de les festes de la Magdalena en la seua estructura actual. I és que el programa oficial de festes recollia un bon nombre d’actes en els quals la participació forana marcava el segell d’unes celebracions que, any rere any, conciten l’interès de col·lectius, persones i grups de més enllà de les nostres fronteres.
Als grups estrangers del Festival de Música de Festa, s’afegia la internacionalitat de la major part
dels grups que participaven en el Magdalena Circus. Malgrat això, Jesús López president de les festes, insistia que la promoció exterior de la festes continuava sent “una de les assignatures pendents”. No s’ha aconseguit encara una promoció completa fora de la nostra província o comunitat. De moment la voluntat municipal es manifestava amb la tramitació de la sol·licitud perquè la Magdalena fora reconeguda com a Festa Internacional.
El dissabte 25 de febrer, al mateix temps que l’Alcalde demanava en un Bàndol que la política no enterbolira les festes, la Reina de les Festes i la seua Cort d’Honor, amb la Reina Infantil i la seua Cort, encenien en la Plaça Major les llums que engalanarien la ciutat durant totes la Festes.
El poble de Vilamalur estava d’enhorabona, després de quaranta anys tornaven a participar en el Pregó. Aquest xicotet poble de la província arrossegue a la pràctica totalitat de la seua població que plens de felicitat van oferir al poble de Castelló una mostra de la seua indumentària i folklore més autèntic.
La plaça de Les Aules constituïa i constitueix hui dia un important “meeting point” en les nits de les festes de la Magdalena. La seua revetla contribueix a crear un ambient en tot el barri antic que es converteix en l’epicentre de la setmana fundacional. Lloc on quedar amb els amics i gaudir amb la música moderna de les rage de les orquestres i grups més actuals.
No va poder ser. La Junta de Festes va haver d’ajornar el Coso Multicolor, que havia d’haver-se
celebrat en l’Avinguda del Rei, a causa del mal temps.
Així anaven les coses aquella setmana, i llegíem també en la prem-
sa local: “Bufanúvols, la millor paella del 2008” i “un José Tomás imponent, ix en volandes després de crear el deliri en la plaça”.
D’AHIR I AVUI
Aquell any 2008 ja es recollien els beneficis de l’aposta de la Generalitat València per la cultura a Castelló. CASTELLÓ CULTURAL s’havia consolidat com el principal dinamitzador de la vida teatral, expositiva, musical, en definitiva, creativa de la nostra ciutat i província.
desallotjava l’Asil del carrer Governador per a traslladar-se a les seues noves instal·lacions en el Caminàs a l’altura de Lledó. Al mateix temps que la planta de fueloil d’Iberdrola en el Polígon del Serrallo passava a la història. La companyia va rebre l’acta de tancament del Ministeri d’Indústria.
Eren uns altres temps, els grups municipals a l’Ajuntament de Castelló, PP, PSOE i BLOC consensuaven els 26 projectes que la ciutat sufragaria amb els 30.5 milions d’euros que l’Estat destinava a Castelló dins del seu Pla d’Inversions Municipals.
REINA I DAMES
REINA
Laia Bacas Casanova
DAMES DE LA CIUTAT
Laura Daudén Vicente
Marta Archilés Estrada
Cristina Luján Sixto
Minerva Burroni del Prado
Paula Liñán Cortés
Vanesa Amat Diago
REINA INFANTIL
Andrea Palacios Pardo
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
Berta Blasco Llidó
Mar Manzanedo Pallares
María Castell Gracia
Andrea Seguer Forner
Estefanía Tudela Llorens
Ana Frías Llorens
NA VIOLANT
Elena Llorens Cortés
DONES DE COMPANYA
Na Dolça: Lidón Batiste i Salazar
N’Enmengarda: Rocío Agarrado i Abril
Na Eva: Jennifer Durán i Gómez
Na Margarida: Alba Andrés i Martínez
Na Provençala: Teresa Bellido i Cerda
Na Rama: Sara Renau i Solaz
La sort trucava a la porta. Va ser la primera vegada que la loteria del Niño “va caure” a Castelló. L’administració nº3 va vendre 550 dècims del Primer Premi.
La congregació de Germanetes dels Ancians Desemparats
El Príncep Radu de Romania visitava Castelló en visita oficial, atès que a la província hi havia més de 40.000 romanesos empadronats. I la universitat continuava creixent. El mes de maig s’adjudicaven les obres del Parc Tecnològic i la piscina coberta.
GAIATERA CASA VALENCIA EN BARCELONA
Lledó Villa Sos
GAIATERA CASA VALENCIA EN ZARAGOZA
Noelia Serrano Blasco
CÀRRECS HONORIFICS
Pregoner
Josep Miquel Francés i Camús
Pregoner Infantil
Alejandro Breva Monte
Rei en Jaume
Ruben Ibáñez Bordonau
Gaiater del Any
Vicente Cornelles Castelló
Medalla de les festes vitalícia
Carlos Murria Arnau
PATRONAT DE FESTES
President
Alberto Fabra Part (Alcalde)
Vocals
Joaquín Torres Navarro (Regidor de Festes)
Juli Domingo Barreda (Regidor)
Enric Nomdedeu i Biosca (Regidor)
Jesús López Guillén (Junta de Festes)
José Ramón Garcés Tormo (Junta de Festes)
Joaquín Gil Puerto (Junta de Festes)
JUNTA DE FESTES
President
Jesús López Guillén
Vicepresidents
José Ramón Garcés Tormo
Joaquín Gil Puerto
Secretaria
Ana Alegre Aguilar
Tresorer
Agustín Badenes Albiol
Vocals
Rafael Bayo Gómez
Sandra Bort García
Fernando Andreu Mañas
Santiago Gil Sánchez
Arturo Casanova Martínez
Salvador Liñán Castells
Alejandro López Gracia
Jesús Monroig Rovira
José Antonio Montoya Serrano
Lledó Lleó Rubio
Javier Martí Rodríguez
Matilde Martínez Almela
Juan Carlos Vidal Rambla
Pedro Pablo Villa González
José Vicente Sales Catalá
Daniel Torrejón Ferrando
Vicente García Gual
SECTORS
GAIATA 1 “Brancal de la Ciutat”
President: Andrés Bort
Madrina: María Mulet Ripollés
President Infantil: Borja Gil
Madrina infantil: Rocío Llopis
GAIATA 2 “Fadrell”
President: Juan José Sánchez
Madrina: Lledó Archilés
President Infantil: Pablo Navarro
Madrina infantil: María Torres
GAIATA 3 “Porta del Sol”
President: Francisco Alonso
Madrina: Laura Romero
President Infantil: Sergio Alfonso
Madrina infantil: Rosana Badía
GAIATA 4 “L’Armelar”
President: David Vidal
Madrina: Noelia Andrés
President Infantil: Pablo Pons
Madrina infantil: María Paulina Díaz
GAIATA 5 “Hort dels Corders”
President: Francisco Sacacia
Madrina: Mercedes Martín
President Infantil: Rubén Giner
Madrina infantil: Patricia Llop
GAIATA 6 “Farola- Ravalet”
President: Julián Sixto
Madrina: Laura Martínez
President Infantil: Alberto Nova
Madrina infantil: Rocío Querol
GAIATA 7 “Cor de la Ciutat”
President: Manuel J. López
Madrina: Miriam Telo
President Infantil: Carlos Gimeno
Madrina infantil: Cristina Feced
GAIATA 8 “Portal de l’Om”
President: Rubén Peña
Madrina: Mari Paz Lázaro
President Infantil: Manolo Sánchez
Madrina infantil: Carla Batalla
GAIATA 9 “Espartera”
President: Manuel Vilchez
Madrina: Clara Vilchez
President Infantil: No consta
Madrina infantil: María Camarero
GAIATA 10 “El Toll”
President: Francisco Zaragoza
Madrina: María José Valls
President Infantil: No consta
Madrina infantil: Noelia Nicolau
GAIATA 11 “ Forn del Pla”
President: Manuel Escuder
Madrina: Tatiana Lidón Schlecht
President Infantil: No consta
Madrina infantil: Teresa Gas
GAIATA 12 “El Grau”
President: Antonio Fernández
Madrina: Marta Cambronero
President Infantil: No consta
Madrina infantil: Laia Tirado
GAIATA 13 “Sensal”
President: Fernando Muñoz
Madrina: Silvia Altaba
President Infantil: No consta
Madrina infantil: Velia Muñoz
GAIATA 14 “Castalia”
President: Pascual Bernat
Madrina: Ana Catalán
President Infantil: Jonay Ibars
Madrina infantil: Marta Agramunt
GAIATA 15 “Sequiol”
President: Elisabeth Breva
Madrina: Ainhoa Orozco
President Infantil: Roberto Belenguer
Madrina infantil: Laia Collazos
GAIATA 16 “Rafalafena”
President: Salvador Rubio
Madrina: Iris Rodríguez
President Infantil: No consta
Madrina infantil: Alba Edo
GAIATA 17 “Tir de Colom”
President: Javier Gimeno
Madrina: Teresa Gascón
President Infantil: Marc Alcaide
Madrina infantil: Caterina Olucha
GAIATA 18 “Crémor”
President: José Antonio Lleó
Madrina: Cristina Tejero
President Infantil: Marcos Sanz
Madrina infantil: María Bádenas
GAIATA 19 “La Cultural”
President: Francisco Temblador
Madrina: Alexandra Mengíbar
President Infantil:
Francisco Temblador
Madrina infantil: Jessica Paulano
El Palau de la Festa
Per: Alberto Fabra Part
Medalla de les Festes i “Gaiater de l’Any”
Alcalde de Castelló de la Plana (2005 - 2011) i President de la Generalitat Valenciana (2011 - 2015)
Abans de res, vull agrair la possibilitat que em dona la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat, de poder participar una vegada més a les Festes, en aquest cas des d’un fòrum tan entranyable per a les nostres Comissions de Sector com ho és el seu LLIBRET.
La Festa a Castelló és participada per tota la ciutat i el Món de la Festa el conformen persones que d’una forma altruista, desinteressada i responsable, treballen durant l’any, perquè tots els castellonencs puguem gaudir de l’extens calendari festiu anual.
Tots els Col·lectius i les Gaiates més que ningú, dediquen el seu temps i el seu treball per elaborar un calendari extraordinari d’actes festius, però lògicament, a més del seu esforç personal, necessiten unes infraestructures que només les Institucions Públiques els poden oferir.
En aquesta línia ens movíem a la dècada finisecular del segle XX i a la de principi del XXI, atenent, en la mesura de les nostres possibilitats, des de l’Ajuntament i la Generalitat aquestes necessitats.
Recorde perfectament, el canvi que va suposar passar de l’antic “Matadero” als nous “magatzems de les Gaiates”, on durant tot l’any, elaboren amb afecte, dedicació i cada vegada més professionalitat, els magnífics
monuments, les GAIATES, que amb tant d’orgull llueixen durant tota la setmana de Festes i que estic segur, que malgrat “els entrebancs” aviat seran considerades com a autèntics Béns Culturals de la nostra Comunitat Valenciana.
També recorde amb extraordinari afecte la reivindicació que se’ns va plantejar per dignificar el gran espai destinat a desenvolupar activitats socioculturals, presentacions i esdeveniments festius com era la Pèrgola. Així com la sol·licitud de la creació del Museu de la Festa per part de la Junta de Festes presidida en aquell moment per Jesús López.
Érem sabedors que la qualificació del Parc de Ribalta i el seu entorn com a Bé d’Interès Cultural amb la categoria de Conjunt Històric Artístic aprovada pel Ministeri de Cultura l’any 1981, limitava les nostres possibilitats, però així i tot ho intentarem. Sol·licitats els informes pertinents, ens van indicar que no era possible, be siga fins i tot per respectar i potenciar un altre gran va-
lor de la nostra capital com és el Parc de Ribalta, un espai verd i ornamental que amb una superfície de quasi 80.000 m2 i més de 2000 varietats vegetals, enriqueix el cor de la nostra ciutat.
Un petit o gran contratemps que vam haver d’esmenar, això sí, sempre amb l’opinió i l’ajuda dels col·lectius festers i veïnals. Per indicació de la llavors autònoma Junta de Festes i de la Gestora de Gaiates, ens desplaçarem a la germana ciutat d’Alacant per veure com ells havien resolt aquell problema i per visitar també el Museu de la Festa.
Així va començar la gran aventura del PALAU DE LA FESTA.
Sempre va ser la nostra voluntat desenvolupar els projectes de
ciutat de la mà dels col·lectius implicats i de la ciutadania en general, representada per les seues associacions de veïns. Per a lo qual es va disposar d’un complet calendari de reunions, que permetés captar necessitats i propostes, amb els representants de la Junta de Festes, Gestora de Gaiates, Federació de Colles, Regidoria de Cultura, Consell de Participació Ciutadana i associacions veïnals, així com naturalment, amb els tècnics de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament. Es van traslladar totes aquelles inquietuds i propostes a l’arquitecte i equip redactor del Projecte i es va començar a treballar per aconseguir un edifici singular que respongués a totes les necessitats que cobria la nostra entranyable Pèrgola, però solucionant tots i cadascun dels defectes o problemes que en ella trobàvem, sonoritat, climatització, espais comuns, etc.
A mes s’hi afegirien tota una sèrie de funcions, que com a conseqüència de les reunions anteriors
es van decidir. Havia de tenir prou espai perquè tant la Junta de Festes com la Gestora de Gaiates i la Federació de Colles pogueren desenvolupar còmodament la seua feina i albergar el reivindicat Museu de la Festa.
L’esperit romàntic-fester de l’anterior edifici també se salvaguardaria dedicant les llotges del primer pis a les Gaiates i col·lectius festers com es feia a la Pèrgola de Ribalta.
La música, sens dubte, és un dels grans valors de les nostres festes, i el major exponent local, identificat plenament amb elles, és la centenària Banda Municipal de Música, que ocupava en aquells moments unes vetustes instal·lacions al Centre Municipal de Cultura. Després d’un parell de reunions amb el regidor de Cultura Miguel Ángel Mulet, el director Paco Signes i alguns representants dels músics, es van decidir les necessitats, que també es van traslladar a l’equip redactor del Projecte.
Tot l’equip de Govern Municipal estava il·lusionat amb aquell projecte, de la mateixa forma que els col·lectius festers i veïnals, ja que el Consell de Districte Est va acollir amb gran entusiasme un nou edifici singular que dignificaria i donaria sentit a una zona d’expansió del mateix Districte i de la ciutat.
Amb tot això quedava per resoldre un altre dels grans problemes, el finançament. En una de les múltiples reunions que es mantenien amb els Consellers i el mateix President es va plantejar el tema, aconseguint una favorable resposta en incorporar al Pla d’Inversions de la Generalitat Valenciana a la província de Castelló la meitat del cost de l’anhelat Palau.
Posats tots a treballar, desenvolupat el Projecte i superades totes les tramitacions administratives, va arribar el dia de la collocació de la primera pedra. Em remeto aquí a la premsa, que ho recollia de la següent manera.
El president de la Generalitat destaca que l’edifici uneix “tradició i futur”
LAS PROVINCIAS A. B.| CASTELLÓ Divendres, 13 març 2009
La col·locació de la primera pedra de l’edifici que, a partir de la Magdalena del 2011, aglutinarà tots els col·lectius de la ciutat va servir ahir per donar el tret de sortida a una nova edició de les festes fundacionals.
El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, acompanyat pel conseller de Sanitat, Manuel Cervera; la consellera de Cultura, Trinidad Miró; l’alcalde de Castelló, Alberto Fabra; el president de la Junta de Festes, Jesús López, així com les reines de les festes, María Mulet
El Palau de la Festa posa “la primera pedra de la Magdalena” per estar llest el 2011
i Berta Blasco, entre altres autoritats, va ser l’encarregat de collocar la primera pedra del futur Palau de la Festa, un edifici que, segons va afirmar Camps, “uneix tradició i futur”. Camps va ser rebut per una representació de la colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, que van interpretar diferents peces tradicionals. Una mascletà a càrrec de la pirotècnica Reyes Martí va servir de preàmbul a la col·locació de la primera pedra on, a més dels diaris del dia, es van introduir monedes, una cinta verda, exemplars del Programa de Festes així com les entrevistes a les Reines de les Festes que es faran públics oficialment el dimecres.
Per la seua part, l’alcalde de Castelló, Alberto Fabra, ha assegurat que el Palau “tindrà cor de festa i pell de ceràmica”, en relació amb el seu revestiment exterior. “Serà un dels edificis més emblemàtics de la ciutat”, ha insistit el primer edil, que, en relació amb el recin-
te de la Pèrgola, el futur del qual encara està per concretar, ha afegit que “igual que ha crescut la ciutat en els últims anys, també cal renovar els antics edificis i aconseguir instal·lacions que projecten una imatge de modernitat i creixement sostenible”. “El Palau no és una nova Pèrgola, sinó que és el futur de Castelló, que manté la seua cultura i tra-
dició, encara que amb la mirada posada en el futur”, va dir.
El president de la Junta de Festes, Jesús López, va agrair en nom de tots els Col·lectius Festers a Consell i Ajuntament el seu “esforç comú” i va recordar que el Palau “és molt més del que havíem demanat els col·lectius festers, que fa cinc anys ens vam
reunir amb Alberto Fabra quan encara era edil d’Urbanisme per demanar-li espai per a un Museu de la Festa”.
S’iniciava en aquell moment la construcció d’un edifici que amb un projecte dissenyat per Carlos Guillamón, tindria una fesomia avantguardista de forma ovalada, unint modernitat amb tradició.
Ja dit queda que la seua finalitat era acollir esdeveniments socials de la ciutat i per descomptat tots aquells que organitzats pels Col·lectius i en especial per les Gaiates de la nostra ciutat, contribueixen a enriquir les festes, començant per les Proclamacions de les Reines de les Festes, allotjant els serveis i les seus de la Junta de Festes, associacions i ens vinculats a l’organització de les diferents festes de la ciutat, el Museu de la Festa, així com també la seu de la Banda Municipal de Música de Castelló.
Com manifestava Carlos Guillamón, autor del Projecte:
“Serà referent a nivell arquitectònic a nivell nacional i comptarà amb totes les noves tecnologies”.
La façana, dissenyada per Pilar Peset i Anicet Matamala, estarà composta per 1.530 panells ceràmics distribuïts en una superfície de 1.250 metres quadrats de panells fixos i 720 metres quadrats més de panells mòbils.
Entre les particularitats de la dotació es destaca que el material ceràmic de la façana s’inclinarà per atraure la llum solar, i les peces de la façana sud portaran mòduls fotovoltaics que permetran un estalvi d’energia considerable al centre.
L’edifici constarà de planta baixa, dues alçades i un soterrani: a la planta baixa un vestíbul de 126 metres, dos bars, una sala de 1.080 metres, i un escenari; a la primera planta: el Museu de la Festa de 279 metres, dos bars més, dos llotges corregudes distribuïdes per les Gaiates de 144 metres i una altra de
18,9, dues cabines de projecció, una zona per al Patronat i Junta de Festes i dependències per als col·lectius festers.
Per acabar, la segona planta albergarà locals d’assajos per a la Banda Municipal de Música, una sala d’instruments, una altra per a arxius i tres aules de formació.
Guillamón ressalta a més altres singularitats de l’edifici, com “els 30 metres lineals que tindrà l’escenari de les presentacions de les gaiates, o les grans sals per a actes teatrals.”
Vingueren després dos llargs anys de construcció, plens de visites d’obra, reunions amb tècnics per perfilar detalls, conseqüència dels comentaris dels representants festers, i incrementada il·lusió per vore’l acabat, fins que arribà el dia de la inauguració.
Torne aquí a remetre’m a la premsa local que recollia així aquell moment.
La inauguració del Palau de la Festa marca una Magdalena per a la historia
Un espectacular piromusical emociona convidats i ciutadania al so de la música tradicional castellonenca. El president de la Generalitat i l’alcalde de Castelló tallen la cinta del nou recinte fester del segle XXI.
Mediterráneo 13.03.2011
Històric. La inauguració del Palau de la Festa marcarà un abans i un després a l’esdevenir de les festes de la Magdalena. En una jornada en què la Galania marca el pòrtic a la setmana gran de tots els castellonencs, l’obertura del recinte va resultar exultant i plena de sentir fester. “Aquest espai culmina el somni de la festa castellonenca i és un exemple de l’aposta per Castelló i els seus col·lectius”, va proclamar ahir el president de la Generalitat, Francisco Camps.
“El Palau serà testimoni de la vida festera present i futura dels castellonencs”, va remarcar “impressionat” per “aquesta pell arquitectònica única, model de la modernitat de Castelló”.
La inauguració de l’avantguardista edifici va reunir més de 1.700 convidats. A més de Camps i l’alcalde Alberto Fabra, acompanyats de les Reines de les Festes Mónica Sidro i María Badenas, i l’alacantina Bellesa de les Fogueres, també hi van assistir el vicepresident del Consell, Vicente Rambla; els consellers Manuel Cervera i Alejandro Font de Mora; el president de la Diputació, Carlos Fabra; i tota la corporació provincial i municipal, a més de totes les Gaiates i la resta de collectius festers de Castelló.
Alberto Fabra va manifestar satisfet, que el Palau té “la pell de ceràmica i el cor castelloner” i la seva brillantor serà “la llum de Castelló”. “Avui és un gran dia per sentir-se orgullós de ser castelloner, el Palau és un somni fet realitat”, va subratllar. L’Alcalde va incidir que les societats es fan
grans “quan tots treballen a una amb un sentir” d’unió. “El Palau serà, en definitiva, contenidor d’emocions i sentiments, de respecte a les tradicions amb la vista posada a l’avantguarda i l’esdevenir de la mateixa capital”.
I així fins als nostres dies.
No tinc cap dubte que aquest edifici ha servit, serveix i servirà com a punt d’unió i trobada d’ens i col·lectius festers.
Tampoc tinc cap dubte de que és eina fonamental per al desen-
volupament d’una activitat, que treballada per milers de castellonencs compromesos amb la responsabilitat social de l’activitat lúdic-festiva i defensors a ultrança de les nostres tradicions, completa i enriqueix la vida local de la nostra estimada ciutat, del nostre estimat Castelló.
Vaig tenir el privilegi de ser protagonista d’excepció, i sempre estaré agraït al poble de Castelló per haver-me permès formar part d’aquell grat esdeveniment.
14 al 22 de març
VAN SER REINES CARTELL
Lema: “Castelló en Romeria”
Autor: Juan Diego Ingelmo
NOTÍCIES
GAIATES GUANYADORES
Després d’una disputada lluita va guanyar la Gaiata Crèmor “Cant de llum a la nostra terra”, amb 94 vots el concurs oficial de monuments gaiaters. La Gaiata 15, sequiol amb 84 vots va quedar en segon lloc seguida de la gaiata 10, El toll amb 60 vots, la gaiata 7, cor de la ciutat en quart lloc amb 46 vots i en cinquè i sisè lloc respectivament les gaiates
6, Farola Ravalet (42) i la Gaiata
8, Portal de l’Om (21).
El premi a la millor il·luminació, patrocinat per Canal 9, va recau-
MARÍA MULET RIPOLLÉS
María es defineix com una dona de Castelló que vol les seues festes, defén la tradició i cultura del seu poble i desitja aportar el millor de si mateixa per a contribuir a l’evolució de Castelló. Amb 20 anys, estudia Enginyeria Industrial a l’UJI, es membre d’una família molt castellonera i arrelada a les nostres festes. Pertany a la gaiata 1, Brancal de la ciutat de la que l’any passat (2008) va ser la seua madrina.
BERTA BLASCO LLIDÓ
Berta és una xiqueta de 9 anys amb les idees molt clares i molt enamorada de les festes de Castelló i en especial del món de les gaiates. Estudia Quart curs de primària al col·legi Escuelas Pías, on té molts amics i amigues entusiasmats amb el seu càrrec Berta havia segut Madrina infantil de la Gaiata 4 i Dama de la Ciutat Infantil un any abans de ser Reina Infantil.
re a la Gaiata 15. En segon lloc va quedar la de Farola-Ravalet i el tercer premi va ser per a Crèmor
Els premis per a les gaiates infantils van ser els següents, el primer premi per la gaiata 10, El Toll, amb 76 punts davant els 61 de Sequiol, que va quedar segon. Crèmor va aconseguir el tercer lloc, amb un total de 49 vots, seguida de la Farola-Ravalet (36 punts), Porta del Sol (34 punts) i Forn del Pla (29 punts).
PREGONERS i SENTIMENTS
LA ROMERIA VA SORTIR DE SANT AGUSTÍ
La Reina Maria Mulet va tenir la satisfacció d’escoltar el Pregó d’una veu amiga de la familia. Alfonso Alberto, distinguit tenor castellonenc, va ser el mateix que cantà i enregistrà per primera vegada l’Himne dels Cavallers compost pel seu avi Miguel Mulet. El dilluns següent, també van aflorar els sentiments, ja que una altra persona molt especial per a ella ho cantaria per a Berta, el xiquet Alejandro Castellano.
LLIBRETS GUANYADORS
El dimarts, 17 de març es van lliurar els premis del concurs de llibrets, i va ser l’elaborat pels integrants de la comissió de Sequiol el que va aconseguir el primer premi, seguit de la propos-
Per segona vegada a la història de les Festes, el Romeria va sortir des de l’Església de Sant Agustí. Aquell any s’estava desenvolupant una magna exposició a la concatedral de Santa Maria de la Llum de les Imatges, per la qual cosa es va decidir el
ta elaborada per la comissió de Portal de l’Om i la de Forn del Pla, que va quedar en tercer lloc.
canvi. La desperta, repartiment de les canyes i sortida de la comitiva oficial, va ser com sempre des de la Plaça Major. D’aquí es va dirigir a Sant Agustí per recollir el Clergat i començar formalment la Romeria.
El guardó al millor disseny d’interior de llibret, patrocinat per Canal 9, fou per a Portal de l’Om.
GALANIA PER UNA REINA
Maria Mulet Ripolles, va poder gaudir d’una especial Galània. Un espectacle muntat amb tot afecte per la Junta que presidia Jesús López, comptá amb la singular participació del famós i avui dia admirat mundialment el Mag Yunke. Com a fermall d’or el “Galantejador” va ser Rafael Vicente Queralt, aleshores Síndic de Comptes de la Generalitat Valenciana, que li dedicà unes paraules carregades de sentiments i referències personals i familiars.
PREMIS
“CASINO ANTIGUO - PORCELANOSA”
Els premis que lliura cada any el Casino Antic amb el patrocini de Porcelanosa als triomfadors de la Fira Taurina de la Magdalena, són uns dels més prestigiosos que es concedeixen a Castelló.
La gala de la dissetena edició d’aquests guardons es va desenvolupar al mateix Casino Antiguo i va tenir com a principals protagonistes els guanyadors, el destre José Tomás i la ramaderia de Fuente Ymbro, que van rebre els guardons, una placa de plata per al torero i un quadre de Vicente Castell per al ramader, de les mans de la Reina de les Festes i de Na Violant d’Hongria respectivament, en presència del President de la institució i de l’Alcalde de la ciutat.
PRIMERA PEDRA DEL PALAU DE LA FESTA
Dijous 12 de març va ser el día que es va posar la primera pedra del Palau de la festa que esta destinat a ser una aposta de futur per a recollir la tradició de la memòria dels castellonencs. A l’acte van assistir, les reines de les Festes, María Mulet i Berta Blasco i les seues corts, l’Alcalde de Castelló, Alberto Fabra,, el President de la Generalitat, Francisco
Camps, el Conseller de sanitat i la Consellera de Cultura, equip de gobern Muncipal, Junta de Festes i public que acompanyava l’acte . L’edifici que lluirà un exterior de ceràmica, en homenatge a la industria motor de la província, serà la seu dels actes de les gaiates i de les activitats magdaleneres, i es preveu la seua construcció en un termini de 18 mesos.
VINTERA DE L’ANY
Un any més l’associació “els 20 del 88” honraven amb la seua distinció una personalitat amb important participació a les festes. Aquell any, van escollir una dona encantadora que havia gaudit del privilegi de ser Reina
de les Festes de tots els Castelloners. Carmen Albert rebia tal honor del llavors president de l’associació Manolo Castellano, en presència de l’Alcalde Alberto i la Reina de les Festes Maria.
PERSONATGES ANECDOTARI
La Gestora de Gaiates va nomenar per unanimitat com a Gaiater de l’Any per a la Magdalena 2009 a José Rovira Nive, per la seua desinteressada implicació en favor de la festa i les tradicions de Castelló. Rovira ha estat implicat a les gaiates 13 i 14, però sempre serà recordat per els seus 16 anys de presidència a la gaiata 8, Portal de l’om i pel seu pas com president de la Gestora de Gaiates. En el seu discurs al lliurament del guardó, que es va realitzar el dia 28 de febrer a la Pérgola, Rovira va expressar el seu orgull per tots els moments viscuts, però va destacar com molt entranyables quan les seues filles van ser madrines, dames de la ciutat i en concret, María José, reina de les festes de Castelló al 1997.
L’Host del Castell Vell va nomenar Alcaid 2009 a José Ramón Broch
La Germandat dels cavallers de la Conquesta van nomenar a Domingo Quesada per a representar la figura del Rei Jaume I.
Els Cavallers templers, van distingir a Joan Josep Trilles com Templer de l’any.
La Colla Bacalao, van donar la distinció Bacalao Maravillao 2009 a Toni el Figuero.
Els Moros d’Alquería van atorgar la distinció Moro de l’any a la “Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló”
La Colla del Rei Barbut va distingir amb el Voladoret d’Or a Rafael Lloret.
El Patronat municipal de turisme de Castelló convida a un grup de periodistes estrangers a participar en les festes de la Magdalena, per aconseguir els 10 impactes en Mitjans estrangers per a poder aconseguir complir l’expedient de Festes d’interés turístic internacional front al Ministeri de Turisme.
El 8 de febrer 200 participants representants de colles festives, van fer una cercavila i posterior lectura d’un manifest en la plaça major de Castelló, per a reivindicar una adaptació legislativa de la llei de la U.E. per a preservar els actes festius vinculats al foc, demanen el recolzament urgent de la Generalitat Valenciana i la delegació de Gobern.
El català Josep Fàbregas guanya la flor natural 2009 amb el seu poema “Gotaines” que va dedicar a la reina de les Festes, María Mulet a l’acte oficial de recepció i homenatge a les empreses col·laboradores i patrocinadores amb la Junta de Festes que es va celebrar al saló noble de l’ajuntament de Castelló el passat dissabte 7 de març.
Cada any, les Reines es reuneixen, en plena setmana festiva. Des de fa uns anys, l’alcalde les convida a un dinar on poden conversar i recordar. Aquest 2009 Marito Ribes i la seva Cort d’Honor, complien cinquanta anys del seu pas per les festes, representant tots els castelloners, i també ho va voler celebrar amb la resta de dones, en aquesta ocasió un nombrós grup, que van tenir i tenen aquest especial privilegi de portar la banda verda.
Pirofantasia Caballer guanya el XV concurs de mascletades al inclinar-se el jurat per la mascletà disparada per aquesta pirotècnia què també va aconseguir el premi de votació popular. Es van cremar més de 400 kilos de pólvora i va tindre una durada de 6’58 minuts i una puntuació de 9.5.
RESUM DE LES FESTES D’AHIR I AVUI
LLIBRE DE LA FESTA
REINA
María Mulet Ripollés
EL COR DE LA TRADICIÓ MAGDALENERA
La més àmplia representació de les festes de la Magdalena va honrar, en un acte celebrat a la Pèrgola, les Dames dels Sectors. Elles són les abnegades joves que mantenen les tradicions a peu de carrer amb el seu esforç perquè les festes segueixin tenint l’enllaç veïnal que les caracteritza.
Un cop arribades a la Pèrgola abarrotada de públic, amb presència de les Primeres Autoritats, Junta de Festes, Reina i Dames, tots els sectors gaiaters, colles i ens vinculats, els presentadors van fer pujar una a una a totes les Dames de Sector.
Ja assegudes a l’escenari, va accedir la Reina de les Festes, Maria Mulet, acompanyada del President de la Junta de Festes, escenificant al accés el seu respecte als 19 sectors, dipositant dinou fanals encesos al llarg de tota la rampa .
La Reina va traçar un emotiu discurs, lloant la realitat del desenvolupament de la ciutat, per seguir després assenyalant les característiques històriques més emblemàtiques i entranyables dels diversos Sectors festers, concloent amb una vehement proclama en pro de les Dames i Madrines dels Sectors, que són les que duen a terme el treball callat i abnegat als barris que fan possible la tradició més significativa de la Magdalena: les GAIATES.
El dimecres 18 de març va veure la llum per primera vegada el llibre de la festa de Castelló que naix amb la pretensió d’integrar els diferents col·lectius que integren la cultura i tradicions de Castelló. El llibre pretén mostrar de manera visible tot el que durant un any, un cicle festiu, es realitza al voltant dels esdeveniments tradicionals de la Plana, així com aprofundir i investigar en la historia i anècdotes de la Magdalena. Posteriorment, el 8 d’abril, la Junta de Festes, en un acte realitzat en el Centre San Isidre de Caixa Rural Castelló i presidit per la reina de les Festes, María Mulet, va fer entrega als representants de les gaiates, dels exemplars d’aquesta primera edició.
DAMES DE LA CIUTAT
Bárbara Torres Ventura
Clara Vilchez Múñoz
Ester Ráez Ribalta
María José Valls Marmaneu
Mari Paz Lázaro Espadas
Silvia Altaba Altava
REINA INFANTIL
Berta Blasco Llidó
Al mes de gener va començar el taller d’artesania gaiatera i arts decoratives dirigit pel mestre Adrian Bernat, que ha començat amb 16 alumnes matriculats. Al juliol egressa aquesta primera promoció d’alumnat de la jove escola taller d’Artistes Gaiaters, amb un acte acadèmic de cloenda del curs amb entrega de diplomes acreditatius i exposició dels treballs realitzats per part d’11 futurs artesans/es.
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
Laia Collados Marzá
Laia Tirado salvador
María Torres Claramonte
Marta Agramunt Font
Rocío Llopis Ramos
Sofía Pasíes Canet
VIOLANT
Samantha Moreno Verchili
DONES DE COMPANYA
Na Dolça: Adriana Bort i Casanova
N’Enmergarda: Ana Rosell i Torner
Na Eva: Lledó Bagán i Beltrán
Na Margarida: Lledó Archilés i Amat
Na Provençala:
Andrea Méndez i Oliver
Na Rama: Laura Martínez i Peris
GAIATERA CASA VALENCIA EN BARCELONA
Marta Mir Blázquez
REINA I DAMES CÀRRECS HONORÍFICS
Pregoner
Alfonso Alberto
Pregoner infantil
Alejandro Castellano Albert
Rei en Jaume
Domingo Quesada
Gayater del Any
José Rovira Nive
Medalla de les Festes vitalícia
Carlos Murria Arnau
El llibre mostra tot el que durant un any, un cicle festiu, es realitza al voltant dels esdeveniments tradicionals de la Plana.
PATRONAT DE FESTES
President Alberto Fabra Part (Alcalde)
Vocals
Joaquín Torres Navarro (Regidor de Festes)
Juli Domingo Barreda (Regidor)
Enric Nomdedeu i Biosca (Regidor)
Jesús López Guillen (Junta de Festes)
José Ramón Garcés (Junta de Festes)
Joaquín Gil Puerto (Junta de Festes)
JUNTA DE FESTES
President
Jesús López Guillen
Vicepresidents
José R. Garcés Tormo
Joaquín Gil Puerto
Secretaria
Matilde Martínez Almela
Tresorer
Agustín Badenes Albiol
Protocol:
Javier Agustina Usó
Comunicació I Cultura:
Estela Bernad Monferrer
Vocals
Fernando Andreu Mañás
Rafael Bayo Gómez
Sandra Bort García
Arturo Casanova Martínez
Pedro Chornet Legido
Vicente García Gual
Santiago Gil Sánchez
Salvador Liñán Castells
Amparo Pitarch Segura
Martín Requena García
José Vicente Sales Catalá
Daniel Torrejón Ferrando
Juan Carlos Vidal Rambla
Pedro Pablo Villa González
SECTORS
Gaiata 1 ‘Brancal De La Ciutat’
President: Andrés Bort Bort
President Infantil:
Borja Gil Carceller
Madrina: Patricia Amat Diago
Madrina Infantil:
María Iturralde Cubertorer
Gaiata 2 ‘Fadrell’
President:
Juan José Sánchez Gázquez
Madrina:
María Teresa Giménez Ibáñez
Madrina Infantil: Carmen Molina Ramos
Gaiata 3 ‘Porta Del Sol’
President:
Francisco Manuel Alfonso Suárez
President Infantil:
Álvaro Morales Guevara
Madrina: Rosa Lidón Conde Bausá
Madrina Infantil:
Marta Gual Irigoyen
Gaiata 4 ‘L’armelar’
President:
Fermín Hernández Muñoz
President Infantil:
Adrián Chica Brocal
Madrina:
Laura Doménech Capdevila
Madrina Infantil: Mar Tolosa Chica
Gaiata 5 ‘Hort dels Corders’
President:
Francisco Sacacia Bernat
Madrina:
Alba María Lafuente Divieso
Madrina Infantil:
Marta Moreno Juzgado
Gaiata 6 ‘Farola-Ravalet’
President: Esteban Gual Ibáñez
President Infantil:
Adrián Ibáñez Guerrero
Madrina: Lledó Pascual Bernat
Madrina Infantil:
Paula Garcilópez Palau
Gaiata 7 ‘Cor de La Ciutat’ President:
Manuel J. López Palomino
Madrina: Estefanía Bartoll Moya
Madrina Infantil: Carlota Martín Bastán
Gaiata 8 ‘Portal de l’Om’
President: Rubén Peña García
Madrina: Lidia López Edo
Madrina Infantil: Mar del Carmen García Ferrer
Gaiata 9 ‘L’espartera’
President: Manuel Vilches Montoya
Madrina: Anabel Guillamón Tauste
Madrina Infantil: Marina Nebot Díaz
Gaiata 10 ‘El Toll’
President: Ernesto Martínez López
Madrina Infantil: Lledó Felip Camba
Madrina Infantil:
Laura Palomo Martí
Gaiata 11 ‘Forn Del Pla’
President: Mamuel Escuder Gual
Madrina: Alejandra Alberto Breva
Madrina Infantil: Eva Martínez Dasi
Gaiata 12 ‘El Grau’
President: Antonio Fernández Ruiz
Madrina: Cristina del Moral Selma
Madrina Infantil:
Esther Ortiz Pauner
Gaiata 13 ‘Sensal’
President: Fernando Muñoz Doñate
President Infantil:
Fernando Gómez Zabalza
Madrina: Jenifer González Calduch
Madrina Infantil:
Andrea González Ruiz
Gaiata 14 ‘Castàlia’
President: Pascual Bernat Gil
Madrina: Paula Aso Toledo
Madrina Infantil:
Rebeca Robles Gallán
Gaiata 15 ‘Sequiol’
Presidenta:
Elisabeth Breva Almerich
President Infantil:
Nacho Carceller Sebastiá
Madrina: Laura Díaz Martínez
Madrina Infantil:
Anna Turch Benedito
Gaiata 16 ‘Rafalafena’
President: Baltasar Nos Escrig
President Infantil:
Carlos Gimeno Nos
Madrina: Inmaculada Nos Sifres
Madrina Infantil:
Olga Sánchez Porcar
Gaiata 17 ‘Tir De Colom’
Presidenta:
Verónica Sanahuja Salas
President Infantil:
Sergio Sáiz Pradells
Madrina: Elisabet Giménez Frias
Madirina Infantil:
Marta Gascó Pradells
Gaiata 18 ‘Crémor’
President: José Antonio Lleó Rubio
President Infantil:
Héctor Mollón Fernández
Madrina: Alba Llopis Muñoz
Madrina Infantil:
Sofia Rodríguez Benages
Gaiata 19 ‘La Cultural’
President:
Francisco José Temblador Alcocer
President Infantil:
José Manuel Gurillo Pozo
Madrina:
Leire Blanca Martínez Bárcena
Madrina Infantil:
Balma Porcar García
Del 6 al 14 de març
VAN SER REINES CARTELL
Lema:“Esclat de Festa”
Autor: Juan Fortanet Causanilles
NOTÍCIES
TOMÀS S’EMPORTA EL XVI CONCURS DE MASCLETAS
Pirotècnia Tomás, de Benicarló, serà l’encarregada de disparar el dia 26 de març del 2011, les 67 salves de commemoració de les festes magdaleneres i l’anunci de les mateixes, en resultar vencedora del XVI Concurs de Mascletades Ciutat de Castelló, segons decisió del jurat compost per Agustín Mon, Rafael Alabau, Ignasi Garcia, Francisco Felip, Raúl Collazos, Pedro Llaves, Raúl Pascual i Paqui Sos. El secretari, amb veu però sense vot, va ser Antonio Cabezón.
Però no acaben les distincions
MARI PAZ LÁZARO ESPADAS
Mari Paz és una jove enginyera informàtica de 25 anys que treballe com a programadora en una de les cinc millors companyies informàtiques i que a més a més des de fa tres anys compagina el seu treball amb una intensa activitat festera, ja que ha segut madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, l’any passat dama de la ciutat de la Cort de la reina María Mulet i enguany representa a tota la ciutat de Castelló ocupant el màxim càrrec en el escalafó fester. Es filla de José Antonio Lázaro, president del Centre Aragonés de la capital de la Plana.
ANA FRÍAS LLORENS
Ana és una xiqueta de 11 anys, intel·ligent, treballadora, organitzada, molt disciplinada i plena de vitalitat. Pertany a la gaiata 1, Brancal de la ciutat on ha ocupat tots el càrrecs possibles i a l’any 2008 va ser dama de la ciutat infantil, càrrecs que li han servit per a valorar la importància de les nostres Festes. Estudia al col·legi Foment Torrenova a Betxí, on té moltes amigues que estan molt contentes per la seua elecció.
per a la firma benicarlanda ja que, així mateix, es va alçar amb el triomf del vot popular, atorgat pel públic assistència als espectacles a la plaça del Primer Molí. El jurat, a la seua acta, va voler destacar la qualitat dels espectacles, que van ser qualificades de “molt elevada”.
La mascletà es va disparar divendres i va estar composta per
un recital de bon material, amb un tret perfecte i tot el que va oferir va ser del gust d’un públic que es va lliurar a les feines de Miguel Ángel Tomás, el director tècnic, José A Gregori, i la seua gent. Mai no havia aconseguit inscriure el seu nom al llibre d’honor dels guanyadors, però sí el Masclet d’Argent de la Colla a Mitges, cap a l’any 96.
LES REINES DE LA MAGDALENA VISITEN LES CORTS
LLIBRETS GUANYADORS
Finalitzant el mes de febrer i a les portes de la setmana gran, les Corts Valencianes van tenir una visita especialment real i festera. Es tractava de les reines de les festes de la Magdalena 2010, Mari Paz Lázaro i Ana Frías, que, acompanyades per la secretària primera de les Corts, Maria Fernanda Vidal, que va fer
les vegades d’amfitriona, van recórrer les principals sales del Palau. El pas de Mari Paz i Ana Frías per l’hemicicle valencià va quedar així immortalitzat. Aquesta visita s’emmarca dins dels actes protocol·laris previstos davant de l’inici de les festes fundacionals de la capital.
GAIATES GUANYADORES
El dimarts, 9 de març es van lliurar els premis del concurs de llibrets, i va ser l’elaborat pels integrants de la comissió de Forn del Pla, el que va aconseguir el primer premi al millor llibret. La gaiata 15, Sequiol ha guanyat el premi Generalitat Valenciana per activitats de l’us del valencià i la portada més votada, ha segut la de la gaiata 17, Tir de Colom.
La gaiata 15, Sequiol, ha copat tots els premis a la gaiata monumental de la Magdalena 2010. També ha guanyat el premi a millor gaiata illuminada de Canal 9. L’obra dissenyada per Jovi Monroig i construïda per la Comissió porta el lema de “Rabassa de llum”. Esta comissió també se va portar el tercer premi en gaiata infantil.
El segon premi ha estat per la gaiata 18, ‘Cremòr’ i el tercer, per a la 8, ‘Portal de l’Om’.
D’altra banda el premi a la millor gaiata infantil Magdalena 2010, va ser per a la gaiata 8, Portal de l’Om.
RECINTE DE MASCLETAS, LLEST
El recinte de les mascletades, al carrer María Rosa Molas, al costat del Primer Molí, ja estava preparat per acollir a partir de dissabte, amb l’anunci oficial de les festes en què es dispararan més de 250 quilos de pólvora a càrrec de la firma Pirofantasia, de Godella, el serial d’espectacles pirotècnics que conformen el programa de focs de la setmana gran magdalenera.
Cal recordar que les mascletades oficials, al llarg dels anys han discorregut per diferents emplaçaments, dels quals es van haver de treure per perillositat, la mateixa plaça Major, la plaça de Maria Agustina, o la plaça del Rei, fins i tot l’Avda. del Mar.
MAGDALENA VÍTOL, COLOFÓ D’OR A LES FESTES
Avui dia amb aquest recinte del Primer Moli, tots aquells proble -
PREGONERS
L’últim dia de festa estaria ple d’actes que els castellonencs no s’havien de perdre. Entre ells, ressaltava la Dansà Infantil de Magdalena al matí a Rey Don Jaime, juntament amb els tallers infantils a Santa Clara amb actes dedicats per als petits. Ja al migdia, el Concurs de Mascletades Ciutat de Castelló, amb Focs Artificials Germans Ferrández de Beniel. Després de la correguda dels “victorinos”, acte ineludible per als taurins, començaria la desfilada final de festes pel centre urbà, la traca final i el tradicional Magdalena Vítol.
Ignacio Fernández, castelloner i gragüer, cantarà el pregó de Bernat Artola el dissabte, 6 de març. Vinculat des de sempre a les Festes de la ciutat i de Sant Pere, pertany a la gaiata 12 i és barrer i membre de la junta de govern de
la confradia de la Mare de Deu. D’altra banda, el xiquet Joaquín Farnós Bellés, serà l’encarregat de cantar el Pregó de Vicent Pau Serra en la cabalgata infantil del següent dilluns.
ANECDOTARI
Canvi del dia de l’homenatge a les dames de sector, previst inicialment per al 12 de març que tindrà lloc el 5 de març. L’endemà, el 6, se celebrarà el tribut a les comissions infantils. Serà el pròleg del món de les gaiates a la setmana gran magdalenera que s’iniciarà el 26 de març i es prolongarà fins al dia 3 d’abril.
El 28 i 29 de febrer de 2010, s’han celebrat les darreres galanies a l’edifici de Pèrgola, a les reines de les festes de Castelló. La galania de Mari Paz Lázaro Espadas i la de la xiqueta Ana Frias passaran a la història com les últimes galanies realitzades a La Pèrgola. Després de 40 anys de la seua construcció i amb un espectacle on les noves tecnologies es van posar al servei de la festa per evocar el Castelló de sempre, el de la tradició i el dels costums, el vell edifici, s’acomiada amb un espectacle multimèdia que va impactar a les més de 1.000 persones que omplien el recinte de la Pèrgola.
El passat 27 de febrer, l’alabès Patrocini Gil Sánchez va resultar guanyador de la Flor Natural 2010 per la seua obra “Paraules per a una reina”. L’alcalde va lliurar el premio al guanyador a l’acte al que van assistir les reines de les festes al saló noble de l’ajuntament de Castelló.
El premi de la votació popular com el del jurat del Concurs de Mascletades ha estat per a la Pirotècnia Tomàs, de Benicarló, que va llançar el divendres de la setmana gran, deixant la Pirotècnia d’Altura en el segon lloc. Sempre segons el veredicte del jurat, l’ordre ha estat el següent:
1- Pirotècnia Tomàs. 2. Pirotècnia Altura. 3- La pirotècnia murciana Ferràndez, de Beniel. 4- Pirotècnia Turís. 5 Pirotècnia Benlloch, de Xelva. 6- Pirotècnia Crespo, d’Alzira. i 7. Pirotècnia El Portugués, de Vilamarxant.
PERSONATGES
La Gestora de Gaiates va nomenar per unanimitat com a Gaiater de l’Any per a la Magdalena 2010 a Carlos Murria Arnau per la seua vinculació amb el món de les gaiates i la dedicació absoluta a les festes de la Magdalena i les seues tradicions. El nomenament es farà efectiu el dia 20 de febrer, a l’homenatge als sectors. Entre altres distincions festeres, ha rebut El Fadrí i el Voladoret d’Or, el Cepet d’Argent, el Lledó d’Or i la Carta Pobla dels Cavallers de la Conquesta.
Autor de la idea de desplaçar la gaiata sindical al pavelló castellonenc de la Fira Internacional del Camp, a Madrid, el 1952. Cofundador, el 1957, del col∙legi apòstolic de la processó de la Magdalena. Vicepresident de la Junta Central a finals de la dècada dels seixanta. Impulsor de la creació d’el Mesó del Vi. Medalla d’Or de les festes de Castelló, concedida el 2003.
L’Host del Castell Vell va nomenar Alcaid 2010 a Javier Moliner Gargallo, vicealcalde de Castelló, el passat 12 de març de 2010.
Els Vint del 88, van fer vintera per a la Magdalena 2010 a la senyoreta María José Martí Fortea.
Els Premis Ciutat de Castelló de Festa i Cultura 2010, promoguts pels Moros d’Alqueria han recaigut sobre el Carnaval de Venècia, l’alumne de l’Escola d’Hostaleria i Turisme, Àlex Carlos Nolla, de Vinaròs; i Vicent Campos Blasco, del Conservatori Superior de Música Salvador Seguí.
La Fila d’en Trilles del Grao va atorgar el titol de Moro de l’any a Rafael Miró
La Colla del Rei Barbut va distinguir amb el Voladoret d’Or a Miguel Ángel Mulet Taló, en un sopar de gal·la que es va fer al saló Nodo del Hotel Jaime I
REINA I DAMES D’AHIR I AVUI RESUM DE LES FESTES
LA LLEDONERA I LA SEUA OFRENA
La ciutat de Castelló va homenatjar la seua patrona, la Mare de Déu de Lledó, a la tradicional ofrena de flors en què més de 5.000 persones, entre comissions de gaiates, associacions culturals i festeres, van recórrer els quatre quilòmetres que uneixen el centre de la ciutat amb la Basílica.
Per cobrir el tapís de la Mare de Déu, on aquell any representà una part de la façana de la Basílica del Lledó, es van utilitzar prop de 4.000 rams de flors de colors vermell, blanc, groc i rosa.
La desfilada es va iniciar a la plaça Major de la ciutat i es va tancar amb l’ofrena a la “lledonera” de les reines de les festes, Mari Paz Lázaro i Ana Frías. Durant tot el recorregut, el públic va acompanyar la comitiva, encapçalada com és tradicional per la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló. Després van desfilar diversos membres de la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat, que són els encarregats de rebre les flors dirigides a la patrona de Castelló i de confeccionar-hi el tapís de la Verge.
La comitiva va continuar amb les cases regionals aragonesa, asturiana, gallega o andalusa, altres associacions culturals com l’Associació dels països de l’Est de Castelló i després les colles seguides de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta i les comissions de gaiates per finalitzar amb la Reina, la cort d’Honor i la Corporació municipal.
El divendres 12 de març del 2010 el director general de Turespanya, Antoni Bernabé, va anunciar que el Govern central ha declarat com a festes d’interès turístic internacional a les festes de la Magdalena de Castelló, segons va informar la Subdelegació del Govern en un comunicat, manifestant que es tracta d’una notícia de gran importància per a les festes fundacionals de la ciutat, que a partir d’ara gaudiran d’unes possibilitats més grans de promoció a escala internacional, a través de les 33 oficines amb què compta Turespaña a l’estranger”.
... el director general de Turespaña, Antoni Bernabé, va anunciar que el Govern central ha declarat com a festes d’interès turístic internacional a les festes de la Magdalena de Castelló
Cal destacar la rapidesa (dues setmanes) amb què s’ha tramitat aquest expedient, a causa, segons Bernabé de l’interès que el Govern d’Espanya té, a materialitzar aquesta declaració. Segons Bernabé, aquesta declaració està plenament justificada, perquè es tracta d’unes festes que fonamentalment es viuen al carrer, enmig d’un ambient acollidor del qual tothom pot gaudir i serveixen per mostrar al món una forma molt especial de sentir i viure la festa i la cultura.
A més, un dels seus actes més destacats, el Festival Internacional de Bandes, dona visibilitat i reconeixement a les festes de la Magdalena fora de les nostres fronteres.
REINA
Mari Paz Lázaro Espadas
DAMES DE LA CIUTAT
Alejandra Alberto Breva
Laura Díaz Martínez
Laura Domenech Capdevila
Lidia López Edo
Lledó Pascual Bernat
Rosa Lidón Conde Bausá
REINA INFANTIL
Ana Frías Llorens
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
Ana Turch Benedito
María Badenas Boldó
María Iturralde Cubertorer
Marta Gascó Pradells
Marta Gual Irigoyen
Paula Garcilópez Palau
NA VIOLANT
Alejandra Llopis Tirado
DONES DE COMPANYA
Na Dolça: Estefanía Bartoll Moya
N’Enmergarda:
Jenifer López Calduch
Na Eva: Paola Enero Martínez
Na Margarida:
Lledó Archilés i Amat
Na Provençala:
Alba Llopis Muñaz
Na Rama: Laura Martínez i Peris
GAIATERA CASA VALENCIA EN BARCELONA
Almudena Beltran Posilio
GAIATERA CASA VALENCIA EN ZARAGOZA
María Pilar Serrano Martín
CÀRRECS HONORÍFICS
Pregoner
Ignacio Fernández
Pregoner infantil
Joaquín Farnós Bellés
Rei en Jaume
Fernando Ulldemolins Salvador
Gayater del Any
Carlos Murria Arnau
Fadri d’or honorific
Medalla de les festes vitalícia
Carlos Murria Arnau
JUNTA DE FESTES
President:
Jesús López Guillen
Vicepresident Primer:
José R. Garcés Tormo
Vicepresident Segon:
Joaquín Gil Puerto
Secretària:
Matilde Martínez Almela
Tresorer:
Agustín Badenes Albiol
Protocol:
Javier Agustina Usó
Comunicació I Cultura:
Estela Bernad Monferrer
Vocalies:
Fernando Andreu Mañás
Rafael Bayo Gómez
Sandra Bort García
Arturo Casanova Martínez
Pedro Chornet Legido
Vicente García Gual
Santiago Gil Sánchez
Amparo Pitarch Segura
Martín Requena García
José Vicente Sales Catalá
Daniel Torrejón Ferrando
Juan Carlos Vidal Rambla
Pedro Pablo Villa González
Gaiata 1 ‘Brancal de La Ciutat’
President: Andrés Bort Bort
Madrina: María España Novoa
Madrina Infantil: Rosa María Batalla Serret
Gaiata 2 ‘Fadrell’
President:
Juan José Sánchez Gázquez
President Infantil:
Jaime García Marzá
Madrina: Ana Amurgo Vila
Madrina Infantil: Blanca Vilar Benedito
Gaiata 3 ‘Porta del Sol’ President:
SECTORS
Gaiata 10 ‘El Toll’
President: Ernesto Martínez López
Madrina: Erika Siles Jiménez
Madrina Infantil: Ana Ferrer Ruiz
Gaiata 11 ‘Forn del Pla’
President: Mamuel Escuder Gual
Madrina: Mónica Sidro Maneus
Madrina Infantil: Noelia Roig Parrilla
Gaiata 12 ‘El Grau’
President: Antonio Fernández Ruiz
Madrina: Paula Pérez García
Madrina Infantil: Lidia Gómez Vicente
Gaiata 13 ‘Sensal’
President: Fernando Muñoz Doñate
President Infantil:
Francisco Manuel Alfonso Suárez
President Infantil: Carlos Provinciale Cazalla
Madrina: Rebeca Batán Monfort
Madrina Infantil: Raquel Provinciale Cazalla
Gaiata 4 ‘l’Armelar’
President: Fermín Hernández Muñoz
Madrina: Beatriz Aso Toledo
Madrina Infantil: Elena Valero Quiroga
Gaiata 5 ‘Hort dels Corders’ President: Francisco Sacacia Bernat
Madrina: Arantxa Miralles Benages
Madrina Infantil: Beatriz Manjón Fornals
Gaiata 6 ‘Farola-Ravalet’ President: Esteban Gual Ibáñez
President Infantil: Jaume Querol Vilar
Madrina: Fátima Gavara Beltrán
Madrina Infantil: Rebeca Novoa Herrereo
Gaiata 7 ‘Cor de La Ciutat’ President: Manuel J. López Palomino
Madrina: Cristina Beltrán Luque
Madrina Infantil: Lourdes Luján Arribas
Gaiata 8 ‘Portal De l’Om’
President: Rafael Alabau Sacacia
President Infantil: Iván Pastor Díaz
Madrina: Lledó Beltrán Llorens
Madrina Infantil:
Carla Collazos Rovira
Gaiata 9 ‘l’Espartera’
President: Pablo Teruel Traver
Madrina: Raquel Pérez González
Madrina Infantil:
María Quiuyu Ferreres Díaz
Fernando Gómez Zabalza
Madrina: Sheila Gil Martín
Madrina Infantil: Sofía Amaya Pitarch
Gaiata 14 ‘Castàlia’
President: Pascual Bernat Gil
Madrina: Maica Robles Gallén
Madrina Infantil: Paula Torres Andreu
Gaiata 15 ‘Sequiol’
Presidenta: Elisabeth Breva Almerich
President Infantil: Alvaro Voltes Usó
Madrina: Irene Lerma Albella
Madrina Infantil:
Lourdes María Climent Moreno
Gaiata 16 ‘Rafalafena’
President: Baltasar Nos Escrig
President Infantil: Carlos Gimeno Nos
Madrina: Ana Belén Nieto Ramíez
Madrina Infantil:
Andrea Piñana Candel
Gaiata 17 ‘Tir de Colom’
Presidenta: Verónica Sanahuja Salas
Madrina: Sonia Bernat Pascual
Madirina Infantil:
Bárbara Murria García
Gaiata 18 ‘Crémor’
President: José Antonio Lleó Rubio
President Infantil:
Andrés González Soler
Madrina: Cristina Delgado Martínez
Madrina Infantil:
Andrea Arrufat Aguilar
Gaiata 19 ‘La Cultural’
President: Alejandro Vidal Barberá
President Infantil:
José Manuel Gurillo Pozo
Madrina: Nerea Fabra Bataner
Madrina Infantil:
Andrea Vilarroig Navarro
Magdalena Internacional
Ana Rosa Sanfeliu PeriodistaPocs saben que, la voluntat que la Magdalena siga una festa d’interès turístic internacional compleix en aquest 2023, quinze anys. A penes havia sigut promulgada l’Ordre ITC/1763/2006 per la qual es regula la declaració de festes d’interès turístic nacional i internacional, l’ajuntament de la ciutat es va posar a la feina per a aconseguir aquesta distinció per a les nostres festes.
El consistori, el Patronat Municipal de Turisme, la Junta de Festes, la Federació de Gaiates,
la Federació de Colles i els ens vinculats, així com responsables de les diferents institucions amb seu en la capital van mostrar el seu suport a la iniciativa.
No va haver-hi en general reticències, tal vegada, en algun cas existia una menor convicció en la consecució de la distinció. No obstant això, els condicionants que exigia la regulació normativa semblaven fets aposta per a les nostres festes, com el fet de ser festa declarada d’interès turístic nacional almenys cinc anys
abans, qüestió que superàvem en ser-ho des del 15 de febrer de 1980; especial importància com a atractiu turístic: no hi havia dubte que durant els nou dies que duren els festejos la ciutat s’inunda de visitants, pròxims i llunyans vinguts per la tradició, la música o els bous, però atrets per les festes.
L’antiguitat es complia amb escreix. De fet, la primera referència a les festes data del Segle XIV quan, en el Llibre del Consell s’alludeix a les despeses del cost del
menjar que es reparteix entre les persones necessitades amb motiu de les festes. Perquè, encara que l’organització i desenvolupament de les festes haja evolucionat, no podem perdre de vista el seu origen primigeni.
Tindre continuïtat en el temps era una condició indispensable i que la Magdalena complia amb escreix, només interrompuda per la Guerra Civil o en el cas de la Romeria, amb un canvi de ruta per la presència de partides carlistes en l’època.
Arrelament en la societat era una altra de les exigències. No hi havia dubte que a Castelló era una realitat. Les 19 comissions de sector amb les seues gaiates, els centenars de colles, associacions com a Moros d’Alqueria, la Colla del Rei Barbut, l’Aljama, Cavallers de la Conquesta, Cavallers Templers, Colla Bacalao, la Host del Castell Vell, Els vint del 88, la Real Confraria de Lledó i les de la Puríssima Sang o Santa María Magdalena i altres nombrosos col·lectius que participen activament en les festes, configuraven un tramat social que, sens dubte, sosté la tradició magdalenera.
Originalitat i diversitat dels actes va ser una altra de les condicions a justificar i que la Magdalena va superar amb èxit. No debades les desenes d’actes multitudinaris nodreixen cada any programa de festes acostant al carrer: circ, teatre, folklore, desfilades, animació, pirotècnia, entre molts altres. Però, entre els quals, per la seua singularitat castellonera, es distingeixen la Romeria de les Canyes, la Processó de Penitents, el monument de les Gaiates amb la seua desfilada itinerant i la Encesa i, com no, el nostre fermall final, el Magdalena Vítol.
Només un últim requisit va necessitar de l’especial obstinació i impuls per a obtindre la internacionalitat: que mitjans de
comunicació internacionals es feren ressò de les nostres festes. Ací va ser on un especial Pla de Comunicació i Publicitat que es va treballar intensament durant tres anys va donar els seus fruits. El compromís municipal i la col·laboració d’entitats que, com els Moros d’Alqueria, van portar com a ambaixadors de Castelló les nostres festes a tots els racons del món van posar en colofó.
La ciutat va posar tota la seua obstinació en la creació d’un expedient administratiu que no deixara cap cap solt. Desenes de folis amb memòries, informes, justificants, retallades d’hemeroteca, reportatges audiovisuals, conformaven el document que es va presentar al ministeri. Tècnics municipals, l’alcalde i els seus regidors, el Cronista de la Ciutat, periodistes de tots els mitjans i tots els que componen el Mon de la Festa ho van fer bé.
El 12 de març de 2010, en plenes festes, arribava la notícia de la concessió de la distinció. L’alegria va ser majúscula, especialment per a Mª Paz Lázaro i Ana Frías, reina i reina infantil de les festes de Castelló.
I fins ací.
Des d’aquell 2010 en el qual, malgrat qui li pese, sentim “Passió per Castelló” fins hui, s’ha parlat molt de la Magdalena i no sempre per a bé de les nostres festes fundacionals. La unió i conjunció que existia en aquell 2007 ha canviat. La pèrdua d’autonomia festera, la reducció de la vocació d’internacionalitat que se sentia, la transmissió dels valors castelloners, l’apatia davant les nostres tradicions com la gaiata, no ajuden a forjar una identitat de grans festes que siguen un pol d’atracció a tot el món.
Evidentment, la societat canvia i evoluciona. De fet, les festes necessiten avançar, re-pensar-se, trobar el seu camí en aquest món global i tecnològic i, en certa manera, deshumanitzat.
En lloc de menysprear, la ciutat ha de començar a apreciar el que la història li ha donat i el que les persones han sigut capaces de construir durant anys. Castelló necessita un exercici de transmissió de valors i tradició si no vol perdre la seua essència. Necessita actualitzar la festa i les gaiates però amb un condicio -
nant exprés: saber d’on ve per a marcar el camí cap a on vol anar.
Les festes de la Magdalena necessiten mereixen que tots els col·lectius que participen i els que sorgisquen nous, puguen expressar les seues inquietuds, que es parle i no es discutisca, perquè per a edificar, cal construir.
Però, sobretot, si volem continuar sentint la distinció d’internacionalitat no com alguna cosa que va succeir, sinó com a present, hem de creure’ns-ho. Hem de programar unes festes més obertes i, sobretot, hem d’explicar-ho i portar-ho a tots els racons del món. En definitiva, hem de pensar en gran i creure el que és cert: que com la Magdalena no hi ha una altra.
Del 26 de març al 3 d’abril
VAN SER REINES CARTELL
Lema:“Pregó Internacional”
Autor: Juan Diego Ingelmo
NOTÍCIES
PREGONERS
Manolo Amat és el pregoner de la Magdalena 2011. Fill, oncle, nebot... d’una saga cent per cent magdalenara. El seu pare va participar al pregó «des de la seua fundació» i només un accident el va poder retirar de formar part clau del Pregó i va ser llavors quan Manolo va prendre el relleu. Forma part del grup de ronda castellonenca Rosa de Maig i la Coral de Barreros Mare de Deu del Lledó.
Nacho Carceller Sebastiá, també membre d’una família molt castellonera vinculada entre d’altres a la Gaiata 15 (de la qual va ser
MÓNICA SIDRO MANEUS
Mónica és una jove de 22 anys que estudia Infermeria a la Universitat Cardenal Herrera CEU. Per a ella és tot un honor ser la reina de les primeres festes després de ser declarades d’interès turístic internacional ja que pensa que aquest any encara és especial. Pertany a la gaiata 11 Forn del Pla de la que ha segut Madrina d’honor i madrina l’any passat.
president infantil) i a la Colla del Rei Barbut, en serà el pregoner infantil.
LA POLÈMICA DEL PREGÓ
Jesús López manifestava que dins del món de la festa seguía obert el debat al voltant del Pregó que comença amb la celebració ‘magdalenera’. I és que un sector de la Junta de Festes va animar a l’Assemblea que a l’estiu hi va haver a debatre sobre la conveniència de retallar l’acte.
Segons Jesús López, «no es pot prohibir a ningú que isque i l’opció,
MARÍA
BÁDENAS BOLDÓ
María és una xiqueta de 11 anys, molt desperta i intel·ligent que estudia sisè curs de primària al Col·legi Carmelites de Castelló. Coneix bé el món de les gaiates i de les festes de la Magdalena, perquè des de ben petita ha participat com a dama d’honor infantil a les gaiates 2 (Fadrell), 6 (Farola-Ravalet), 18 (Cremor), on va ser madrina infantil l’any 2018, sent a continuació gaiatera d’honor a la gaiata 8, Portal de l’Om, per ser el 2010 dama de la ciutat infantil i aquest any arribar a dalt de tot com a reina de tots els xiquets i xiquetes de Castelló.
almenys sota el meu punt de vista, no és que alguna de les parts caigue del Pregó». I és que el món de la festa difereix contínuament sobre quines parts són excessives. Tot i això, López manifestava que «és un dia de festa i si s’allarga, tampoc és un motiu que trenque amb les celebracions». A això, afegia que «coordinar més de 5.000 persones és més que difícil».
CASTELLÓ A SARAGOSSA
Ja és una tradició a la Casa de València de Saragossa presentar les seues representants a les festes de la Comunitat, acte que aquell any va comptar amb una convidada molt especial, la Reina de les Festes de Castelló, Mónica Sidró
La Reina va viatjar a la capital aragonesa per assistir a la proclamació de les noves Falleres, de la Bellea i de la Gaiatera de la llar regional.
La presidenta de la Casa, Clara Perales, va encapçalar l’acte que va tenir el regidor de Festes de Castelló, Joaquín Torres, com a mantenidor. Marina Pérez Español, nomenada Gaiatera d’aquest 2010 a la casa; Abigaíl Póveda Serrano i Laura Gracia Camarena, com a falleres major i infantil, i Claudia Peralta Camarena, com a Bellea de Foc, van ser les triades d’aquella tarda de festa, que va comptar amb actuacions i va acabar amb sopar.
CARTELL DE LES FESTES
DARRER ESDEVENIMENT A LA PÈRGOLA
Per primera vegada un cartell de les Festes de la Magdalena, porta la postil·la de “Festes de caràcter internacional”. L’obra ha estat realitzada per l’artista burrianense Juan Diego Ingelmo. La decisió del jurat es va fer oficial el dijous 25 de novembre de 2010 a la sala d’exposicions de la Fundació Dávalos-Fletcher.
El divendres 11 de març de 2011, va tenir lloc la proclamació de Na Violant d’Hongria 2011, senyoreta Estefania Bartoll Molla. L’acte passarà a la història per ser el darrer esdeveniment fester rea-
litzat a la Pèrgola, ja que l’endemà s’inaugurava el Palau de la Festa, amb la Galania realitzada a la reina 2011, senyoreta Mónica Sidro Maneus.
XVII CONCURS DE MASCLETADES CIUTAT DE CASTELLÓ
Pirofantasia Carlos Caballer, de Bétera, va ser la guanyadora del XVII Concurs de Mascletades Ciutat de Castelló, Magdalena 2011. A més, es va alçar amb el triomf del vot popular i també va rebre el Masclet d’Argent, que cada any, des de fa 21, concedeix la Colla
a Mitges. D’altra banda, Pirotecnia de Altura, es va emportar el segon premi; Pirotècnia Peñarroja, el tercer; Pirotècnia Drac, el quart; Focs Artificials Germans Ferrández, el cinquè; Piroquilles, el sisè i, finalment, Pirotècnia Turís, va obtenir la setena plaça.
L’ANY DEDICAT A CASTELLÓ GAIATES GUANYADORES
La gaiata 15, Sequiol, amb 92 punts, va tornar a guanyar el primer premi de gaiates a la Magdalena 2011 amb la gaiata monumental: “Ramell de llumillers i tarongina”. L’obra dissenyada per Jovi Monroig i construïda per la Comissió, és d’estil barroc.
La jove Mónica Ortí López seria aquest any la Gaiatera de Casa València a Barcelona, l’any dedicat a Castelló i les festes fundacionals. L’acte que oficialitzarIa la seua proclamació va tindre lloc en diumenge, a les 11.00 hores, en una cita que tindria com a mantenidor el regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Castelló i president de l’Associació Cardona Vives de Castelló, Gonzalo Romero.
Una delegació de les festes, encapçalada per l’Ajuntament i per membres de les gaiates 6 Farola-Ravalet, 3, Porta del Sol; i 17, Tir de Colom, va donar suport a la jove, de 18 anys, estudiant d’Odontologia a València, amb ascendència a Albocàsser, municipi natal del seu pare, José Manuel Ortí, i que visita cada estiu i durant la Magdalena.
LLIBRETS GUANYADORS
El dimarts, 29 de Març de 2011 a la placa major de Castelló es van lliurar els premis del concurs de llibrets, obtenint el primer premi, el llibret de la gaiata 15, “Sequiol”. La Gaiata 8, “Portal de l’Om”, ha guanyat el segon premi de llibrets de gaiates i el tercer premi ha segut per a la Gaiata 17, “Tir de Colom”.
El segon premi ha estat per la gaiata 18, ‘Cremòr’ i el tercer, per a la 8, ‘Portal de l’Om’.
D’altra banda el premi a la millor gaiata infantil Magdalena 2010, va ser per a la gaiata 8, Portal de l’Om. El segon per a la Gaiata 10, el “Toll” i el tercer per a la gaiata 18, “Crémor”.
ANECDOTARI
Lola González Montolio de Nules, va resultar guanyadora de la XXIII Flor Natural de Castelló, celebrat al març de 2011 per la seua obra “Arran d’onades”.
Al març de 2011, es presenta Festapedia de la mà de Jaume Beltrán, Manel Carceller i varies persones més principalment de l’entorn de la Gaiata 8, Portal de l’Om. Naix com un projecte de documentació sobre les figures que han segut protagonistes en les festes de la Magdalena, des de 1945 fins a l’actualitat. Festapedia té el desig de no ser simplement un projecte relacionat amb la història castellonenca contemporània, sinó que es presenta com un projecte pioner, de referència per a unes altres festes. Per tant, des de la perspectiva local, Festapedia presenta un model de documentació de la memòria que té una aplicació universal.
El dissabte cinc i el diumenge sis de març, van acollir els últims homenatges a les comissions de sector efectuats al recinte de la Pèrgola, sent el comiat per part del món gaiater a aquest emblemàtic edifici on han transcorregut quaranta anys d’història i que ha acollit presentacions de Gaiates, Homenatges i Galanies a les diferents reines. Uns homenatges molt emotius en què la Junta de Festes, ens organitzador de l’esdeveniment, va preparar un vídeo sobre tot el que ha significat aquest lloc tan singular per a les festes de la Magdalena i on una projecció visual va mostrar els millors moments dels darrers anys de celebracions, com a insígnia de la tradició.
María Fernanda Vidal, secretària primera de la Taula de les Corts Valencianes i castellonera de cos i ànima, ha estat la galantejadora de Mónica Sidro a la Galania a la reina 2011, i juntament amb la inauguració del Palau de la Festa i la pròpia Mònica ha compartit protagonisme en aquest acte, perquè és la primera dona galantejadora en una galania a la reina de les festes de Castelló després de 66 anys d’aquest esdeveniment. Maria Fernanda, és llicenciada en Ciències de la Informació, ha ocupat diversos càrrecs polítics tant a nivell local com a nivel autonòmic i sempre ha estat molt vinculada a la tradició i
cultura de la nostra terra. A més d’haver segut madrina i dama de la ciutat infantil de les festes de la Magdalena, a l’any 2005 va ser escollida regina dels CXXII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València per la Junta de Govern de Lo Rat Penat.
L’Host del Castell Vell va nomenar Alcaid 2011 a Javier Moliner Gargallo, vicealcalde de Castelló, el passat 12 de març de 2011.
Els Vint del 88 , van fer vintera per a la Magdalena 2011 a la senyoreta Jéssica Montolio
Els Premis Ciutat de Castelló de Música, gastronomia i festes 2011, promoguts pels Moros d’Alqueria han recaigut sobre Laura Vercher, María Cano i la Oktoberfest de Munich, respectivament.
La Fila d’en Trilles del Grao va atorgar el títol de Moro de l’any 2011 a Miguel Ángel Mulet Taló, a qui també se li ha lliurat el fadrí d’or honorific.
La Colla del Rei Barbut va distingir amb el Voladoret d’Or a Josep Miquel Francesc Camús, prior de la Basílica de la nostra Patrona, la Mare de Déu del Lledó. en un sopar de gal·la que es va fer al saló Nodo del Hotel Jaime I.
L’ESTRENA DE LES PRIMERES GALANIES
Les Galanies de Mónica Sidro i María Badenas inauguren l’avantguardista Palau de la Festa. Més de 1.700 convidats van aplaudir dempeus la sobirana festera Mónica Sidro Maneus, en el marc d’una celebració que va tenir com a eix principal la internacionalitat de la setmana gran de Castelló, que s’estrenarà el proper dia 26 amb l’Inici de les Festes de la Magdalena. La vetllada va ser amenitzada amb un impactant espectacle dels carnavals de Venècia i de Rio, i una demostració de la festa del Sol Naixent xinès.
D’altra banda, la Magdalena 2011 sempre serà recordada per dos esdeveniments fonamentals per a la nostra setmana Gran: La inauguració del Palau de la Festa, edifici que està destinat a acollir
La Magdalena 2011 sempre serà recordada per: la inauguració del Palau de la Festa i l’estrena com les primeres Magdalenes Internacionals.
els principals esdeveniments del calendari fester castellonenc i també l’estrena com les primeres Magdalenes Internacionals, amb la idea de suposar una catapulta per a la necessària projecció de les festes que impliqui més coneixement de les mateixes així com més repercussió econòmica i dinamització territorial.
RESUM DE LES FESTES
CASTELLÓ, LA MAGDALENA I LA CRISI
D’una banda, la inversió pública s’havia retallat en la mateixa línia que la resta de partides als pressupostos municipals de l’Ajuntament de Castelló -que és el principal valedor de les festes- i per altra banda, el sector privat havia donat l’esquena a les festes. “L’economia està tan malament que no es pot apostar per les mateixes empreses”, assenyalava López.
REINA I DAMES
REINA
Mónica Sidro Maneus
DAMES DE LA CIUTAT
Ana María Amurgo Vila
Rebeca Batán Monfort
Lledó Beltrán Llorens
Cristina Beltrán Luque
Sonia Bernat Pascual
Arantxa Miralles Benages
La Junta de Festes havia perdut un milió d’euros en inversions en els darrers quatre anys i aquell any tenia els romanents esgotats
Un any molt dur era el que s’esperava per a la celebració de les festes de la Magdalena al 2011. La crisi havia fet que en el pressupost de l’any la previsió fora d’uns 400.000 euros menys, segons el president de la Junta de Festes , Jesús López.
En aquest sentit, el president de l’entitat advertia que «es farà el que es pugui, però serà molt difícil mantenir el nivell d’actes per a aquestes festes». De fet, a poc a poc el pressupost de les festes fundacionals s’havia anat aprimant. “En concret, entre els darrers quatre anys hem perdut un milió d’euros” per a l’organització, explicava López.
Quan va començar la crisi, els anys 2008 i 2009 «es va notar una baixada d’inversió privada, però era assumible», assenyalava el president.
En aquest sentit, es va notar més la retallada pública que la privada. per al 2010, mentrestant, la Junta de Festes va fer front a l’organització dels actes amb els romanents amb què, gràcies a la gestió de López, comptava l’entitat festiva. Tot i això, per a aquell any vinent la situació era diferent. «Per al 2011 tenim un total de 80.000 euros de romanents i per això sortirà, per exemple, la festa d’inauguració del Palau de la Festa i aquest tipus d’actes protocol·laris». Per això el president de l’entitat animava el sector privat a col·laborar amb la celebració de les festes de la capital de la Plana.
REINA INFANTIL
María Bádenas Boldó
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
Beatriz Manjón Fornals
Carla Collazos Rovira
Lourdes María Climent Moreno
Rosa María Batalla Serret
Andrea Arrufat Aguilar
Sofía Amaya Pitarch
VIOLANT
Estefanía Bartoll Moya
DONES DE COMPANYA
Na Dolça: Patricia Amat Diago
Na Eva: Alejandra Giner Cosín
Na Provençala: Leire Blanca Martínez Bárcena
Na Rama: Sheila Gil Martín
GAIATERA CASA VALENCIA EN BARCELONA
Mónica Ortí López
GAIATERA CASA VALENCIA EN ZARAGOZA
Marina Pérez Español
CÀRRECS HONORÍFICS
Pregoner
Manolo Amat
Pregoner infantil
Nacho Carceller Sebastiá
Rei en Jaume
Manuel Altava Lavall
Gayater del Any
Javier Martí Rodríguez
JUNTA DE FESTES
President:
Jesús López Guillen
Vicepresident Primer:
José R. Garcés Tormo
Vicepresident Segon:
Joaquín Gil Puerto
Secretària:
Matilde Martínez Almela
Tresorer:
Agustín Badenes Albiol
Protocol:
Javier Agustina Usó
Comunicació I Cultura:
Estela Bernad Monferrer
Vocalies:
Salvador Liñán Castells
Fernando Andreu Mañás
Rafael Bayo Gómez
Sandra Bort García
Arturo Casanova Martínez
Vicente García Gual
Santiago Gil Sánchez
Amparo Pitarch Segura
Martín Requena García
José Vicente Sales Catalá
María Valls Barberá
Pedro Pablo Villa González
Juan Carlos García Sánchez
Manuel Romero García
Manuel Melchor Jordán
José Antonio Rubert Manrique
Manuel Rodríguez santana
Gaiata 1 ‘Brancal De La Ciutat’
President: Andrés Bort Bort
President Infantil:
Vicente Solaz Vilarroig
Madrina: Laura Roca García
Madrina Infantil: Carlota Samit Vilarroig
Gaiata 2 ‘Fadrell’
SECTORS
Gaiata 11 ‘Forn del Pla’
President: Manuel Escuder Gual
President Infantil: Ernest Olsina I
Navarro
Madrina: Cristina Pastor Salines
Madrina Infantil: Sara Martín Gimeno
Gaiata 12 ‘El Grau’
President: Antonio Fernández Ruiz
President: Juan José Sánchez Gázquez
President Infantil: Jaime García Marzá
Madrina Infantil: Berta Molina Ramos
Gaiata 3 ‘Porta del Sol’
President:
Francisco Manuel Alfonso Suárez
President Infantil: Javier Marmaneu Cabrera
Madrina: Alejandra Cosin Gual
Madrina Infantil: Amanda Queral Escribano
Gaiata 4 ‘L’Armelar’
President: José Antonio Montoya
Madrina: Mireia Selma Cubillos
Madrina Infantil: Nuria García Falomir
Gaiata 5 ‘Hort dels Corders’
President: Pedro María Pérez Notario
Madrina: Jessica Merlos Martínez
Madrina Infantil: Anna Olaria Doñate
Gaiata 6 ‘Farola-Ravalet’
President: Esteban Gual Ibáñez
President Infantil: César Jara Hueso
Madrina: Beatriz Collados Manase
Madrina Infantil: Julia Roig Marmaneu
Gaiata 7 ‘Cor De La Ciutat’
President: Manuel J. López Palomino
President Infantil: Antonio Campesino Izquierdo
Madrina: Cristina Fornás Chiva
Madrina Infantil: Cecilia Luján Arribas
Gaiata 8 ‘Portal De l’Om’
President: Rafael Alabau Sacacia
President Infantil: Iván Vivas Pastor
Madrina:
Bárbara Martínez Hauenstein
Madrina Infantil: Sara Martínez Andreu
Gaiata 9 ‘L’espartera’
President: Pablo Teruel Traver
Madrina: María Pilar Díaz Flores
Madrina Infantil: María Nebot Díaz
Gaiata 10 ‘El Toll’
President: Ernesto Martínez López
President Infantil: Sergi Casañ Molina
Madrina: Lidón García Ramos
Madrina Infantil: Marta Granel Sales
Madrina: Sara Cambronero Salvador
Madrina Infantil: Patricia Santacatalina Pol
Gaiata 13 ‘Sensal’
President: Fernando Muñoz Doñate
President Infantil: Pablo López Tena
Madrina: Carla Gómez Zabalza
Madrina Infantil: Marina Amaya Pitarch
Gaiata 14 ‘Castàlia’
President:
Francisco Javier Ibars Dordó
President Infantil:
Andreu Conde Boira
Madrina: Nieus Laínez García
Madrina Infantil: Patricia Agramunt Font
Gaiata 15 ‘Sequiol’
Presidenta: Elisabeth Breva Almerich
President Infantil:
Adrián Doumere Fabregat
Madrina: Araceli Moliner d’Ivernois
Madrina Infantil: Adriana Llopis Pascual
Gaiata 16 ‘Rafalafena’
President: Inmaculada Nos Sifre
Madrina: Lidón Candel Albiol
Madrina Infantil: Andrea Piñana Candel
Gaiata 17 ‘Tir De Colom’
Presidenta: Omar Sales Lleó
Madrina: Martina Escuder Arambul
Madirina Infantil: Celeste Murria García
Gaiata 18 ‘Crémor’
President: José Antonio Lleó Rubio
Madrina: Sandra Bellmunt Cruz
Madrina Infantil: María Bellmunt Cruz
Gaiata 19 ‘La Cultural’
President: Alejandro Vidal Barberá
President Infantil: Alex Lázaro Trujillo
Madrina: Eva Martin Quesada
Madrina Infantil: Andrea Carrión Tellols
Del 10 al 18 de març
VAN SER REINES CARTELL
Autor: Juan Fortanet Causanilles
Lema: “Ensenya de Tradicions”
NOTÍCIES
La reina de les Festes, Maria España, va viatjar a Madrid per visitar FITUR el 22 de gener, on a l’estand de Castelló predominava la Concentració Big Twin, La Guía Gastronómica, Les Festes de la Magdalena, amb les polseres i les cintes verdes de la Magdalena, que va presentar l’alcalde de Castelló, Alfonso Bataller.
El 23 de gener, Amparo Pitarch, membre de la Junta de Festes de Castelló va obrir una nova tenda d’indumentària tradicional. A l’acte van assistir, les reines i les seues corts, autoritats, companys i companyes de
MARÍA ESPAÑA NOVOA
Maria és una jove de 27 anys, mestra d’educació infantil i de valencià, amb les oposicions aprovades i que treballa en l’escola pública d’Alcossebre. Des de ben xicoteta ha viscut a sa casa l’orgull per les tradicions i els valors de Castelló que els seus pares li han inculcat molt bé. Aquest any, li ha canviat molt la seua vida que està vivint-la, bolcada a les festes de la seua ciutat i deixant de banda grans passions com el ball o l’estudi d’altres llengües o de fer viatges i estar més amb la família. Maria va ser madrina de Brancal de la ciutat l’any 2010 i Gaiatera d’honor el 2011 i ara veu complit el seu somni al ser Reina de les Festes de Castelló.
la Junta de festes i persones del món fester.
L’Ajuntament de Castelló ha posat a disposició de tots els ciutadans l’aplicació mòbil gratuïta Magdalena 2012, mitjançant la
CARLA COLLAZOS ROVIRA
Carla és una xiqueta de 10 anys, riallera i tranquil·la, d’ulls brillants i mirada viva i curiosa que estudia 5è curs de primària al Col·legi Consolació de Castelló. Gaiatera des del seu naixement, pertany a una família molt castellonera, arrelada i involucrada al món de les festes a Castelló. El seu avi, el gran Pepe Rovira, ha estat molts anys, president de la Gaiata 8 Portal de l’Om i també ha estat president de la Gestora de gaiates entre molts altres càrrecs, sent un gran referent al món fester de Castelló. Carla, ha estat tota la seua vida a la gaiata Portal de l’Om de la que ha sigut 7 anys Dama d’honor infantil, per al 2010 ser Madrina infantil i l’any passat formar part de la Cort infantil com a Dama de la ciutat. Enguany com a máxima representant infantil de les Festes de Castelló desitja fer-ho molt bé per a que tothom se senti molt orgullosos de la seua representació.
qual es pot consultar la programació oficial de la Junta de Festes i els actes més destacats de
Gaiates, Colles i altres col·lectius. Desenvolupada per l’empresa CuatroOchenta localitzada a l’Espaitec de la Universitat Jaume I, l’aplicació ja està disponible a Apple Store per a mòbils iPhone, a Google Play per a sistema Android i també es pot consultar a través de qualsevol dispositiu amb connexió a través d’una web especialment adaptada.
AdComunica va organitzar a la Llotja del Cànem el 12 de gener, una taula redona sobre la cultura del foc al món de la festa protagonitzada per l’antropòleg Henri Bouché i el periodista Esteban Galán.
Un altre dels actes importants aquest dijous va ser la presència de les bandes de música procedents del Japó i Ucraïna que participaren en el Festival Internacional de Música de Festa. La XXIV edició d’aquest festival va reunir en la plaça Major de la capital de la Plana a les formacions nipona i ucraïnesa, a més d’una agrupació musical de Croàcia.
El premi del jurat del Concurs de Mascletades 2012 ha estat per a la Pirotècnia Gironina de Pedralba. La Pirotècnia Valenciana va ser la guanyadora de la divuitena edició del Concurs de Mascletades Ciutat de Castelló, després de disparar la seua primera mascletà a la ciutat.
El confeti i les melodies del món van protagonitzar el coso multicolor el dijous de la setmana magdalenera. L’acte va reunir
unes 15.000 persones en el circuit de Rei En Jaume que van gaudir amb les 8,5 tones de confeti que es van tirar.
Dissabte passat 24 de setembre va ser la primera presentació al Palau de La Festa inaugurat per a la Galania de l’any 2011. La gaiata 3 “Porta del Sol” va estrenar el Palau i la vetlada va estar amenitzada pels balls tradicionals de l’Escola de Dansa Castelló i l’actuació de la Colla de Dolçainers i Tabaleters.
El 9 març, la Germandat dels Cavallers de la Conquest a va inaugurar el seu nou local al carrer Sant Tomàs, amb la presencia de l’alcalde, Alfonso Bataller i de la reina de les festes Maria España.
GAIATER DE L’ANY 2012
L’OFRENA
Quasi 6.000 veïns han rendit tribut a la seua patrona aquest dissabte en una de les ofrenes més multitudinàries que es recorden. Des de les 15.30 hores i fins passades les 19.30 hores, colles, gaiates, associacions, cases regionals i veïns han anat realitzant
el trajecte de quatre quilòmetres que separa l’ajuntament de la Basílica de la Mare de Déu. Com és tradicional, els membres de la gaiata 1 Brancal de la ciutat són els encarregats any rere any de vestir el tapís de la Mare de Déu de Lledó
PREMIS LLIBRETS
José Antonio Lleó Montoliu, Gaiater de l’Any 2012 per la seua llarga trajectòria al món de les gaiates i el seu suport incondicional des dels càrrecs que ha ocupat al desenvolupament dels sectors i la seua visibilitat als òrgans de poder del món de la festa de Castelló. Va ser el primer president de la Gestora de Gaiates, a la Magdalena de 1988 i sempre ha tingut una gran vinculació al món de la Festa, José Antonio Lleó va ser el màxim representant de la gaiata 4 L’Armelar després d’assolir gairebé la majoria d’edat, per després ser president de la 18 Crèmor, càrrec que ocupa actualment el seu fill, José Antonio.
La Gaiata 15, va guanyar el primer premi al millor llibret de gaiates Magdalena 2012. El segon premi, ha estat per a la Gaiata 8 Portal de l’Om, i el tercer premi, per a la Gaiata 11 Forn del Pla.
En els premis de la Generalitat Valenciana a l’ús del Valencià, el primer premi va ser per a la gaiata 8, el segon per a la gaiata 15 i el tercer per a la gaiata 1 Brancal de la ciutat .
PREMIS GAIATES
La gaiata 18, “Cremor ” amb el seu monument “Llum de primavera” dissenyat per Adrian Bernat, ha sigut la guanyadora del concurs de gaiates Magdalena 2012.
En segon premi, ha estat per la Gaiata 10 El Toll i el tercer per a la Gaiata 7 Cor de la Ciutat. Seguidament, el quart premi ha estat per a la Gaiata 8 Portal de l’Om, el cinqué per a la Gaiata 15 Sequiol i el sisé per a la Gaiata 19 La Cultural.
Pel que fa als premis per als monuments infantils, la guanyadora ha estat, la Gaiata 7 Cor de la Ciutat . El segon premi infantil ha recaigut a la Gaiata 8 Portal de l’Om i el tercer premi ha estat atorgat a la Gaiata 17, Tir de Colom.
La gaiata 15, va guanyar el primer premi Canal 9 de gaiata millor il·luminada.
MEDALLA D’OR DE LES FESTES
D’altra banda, el xiquet Juan Vidal Bonet , vinculat a la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat va ser l’encarregat de cantar el Pregó de Vicent Pau Serra en la cavalcada infantil del dilluns de Magdalena.
La Colla del Rei Barbut nomena Voladoret d’or 2012, a Alberto Fabra Part
La Germandat dels Cavallers de la Conquesta van nomenar a Vicente Farnos Santos per a representar la figura del Rei Jaume I en l’edició de la Magdalena 2012.
El primer dissabte de festes, l’ajuntament va atorgar la Medalla d’Or de les Festes al creador de la lletra del Pregó Infantil Vicent Pau Serra Fortuño en l’acte que va tindre lloc en el saló de plens de l’ajuntament i president per l’alcalde i la reina de les festes. En el mateix acte es va donar el Fadrí d’Or al poeta Vicent Jaume Almela
PERSONATGES
Vicent Ballester Betí, pregoner 2012, va ser protagonista el dia 10 de març al cantar el pregó de Bernat Artola, amb una dilatada vinculació al món de la festa, pertany a la Coral de Barrers de la Mare de Déu de Lledó.
La Milícia Templera de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta va nomenar el periodista Raúl Puchol com a Guillem de Montrodó 2012.
La Colla Bacalao ha triat com Bacalao Maravillao 2012 al cronista oficial de la ciutat, Antonio José Gascó Sidro
El Galantejador de la Reina Maria España va ser Carlos Feliu Mingarro, membre de la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat i acompanyant de Maria quan va ser Gaiatera d’Honor de la gaiata 1, Carlos és professor de la Universitat Jaume I i director de l’Institut de Tecnologia Ceràmica.
de la Gaiata 1 i José Iturralde membre també del Brancal de la Ciutat.
Per altra banda, el galantejador infantil de Carla Collazos, reina Infantil 2012, va ser Ivan Vivas Pastor, president infantil 2010 i 2011 de la gaiata 8 Portal de l’Om, cal recordar que en el 2010 acompanyava a Carla en el seu càrrec de Madrina infantil.
L’ASSOCIACIÓ Cultural i Gastronòmica Els 20 del 88 ha triat la Vintera 2012, Belén Domínguez Boix , qui va ser Dona de Companya de la Germandat l’any 2005, Madrina de la Gaiata 11 el 2006 i un any després Na Violant d’ Hongria.
L’Host del Castell Vell va investir el president de la Generalitat Valenciana i exalcalde de Castelló, Alberto Fabra, com a nou Alcaid per a les festes de la Magdalena 2012. Enguany ha estat el 25é aniversari d’aquesta associació cultural.
Els III Premis Moros d’Alqueria ‘Ciutat de Castelló’, han recaigut al Carnaval de Barranquilla de Colòmbia -Cultura i Festes-, a Catalina Piñana Villaplana -Premi ‘Adrián Segura’ i una beca de Gastronomia-, i a David Moliner Andrés -Premi ‘Moros d’Alqueria i beca de Música-.
La Fila d’en Trilles del Grao va atorgar el titol de Moro de l’any 2012 al director del periodic Mediterraneo, José Luis Valencia
En la foto es pot veure a Maria España acompanyada pel seu galantejador i pels seus coixiners , Andrés Bort, President
L’Associació dels Cavallers Templers de Castelló va nomenar a la diputada autonòmica Mª Fernanda Vidal Causanilles, Mestra Templaria de l’any 2012.
El divendres 27 de gener es va produir un incendi als magatzems de gaiates que va afectar alguns monuments gaiaters, en concret a set gaiates: a la 18, “Cremor”, amb un 100% de danys; la 16, “Rafalafena”, amb un 75% de
El divendres 27 de gener es va produir un incendi als magatzems de gaiates que va afectar alguns monuments gaiaters...
danys; la 5, “Hort dels Corders” amb un 75 % de danys, la 4 “L’Armelar” amb un 65% de danys, la Gaiata 10 “el Toll” amb un 25 % de danys, la 13 “Sensal”, amb un 50% de danys i la 3 “Porta del sol” amb un 50% de danys, mal-
grat el poc temps que queda per a les festes de la magdalena (40 dies) , hauran de construir uns nous monuments per a la setmana de festes. El foc va començar de matinada a la nau, provocat per un curtcircuit, i ràpidament s’ha propagat pels monuments de llum que les 19 comissions fa mesos que construeixen.
També s’han calcinat dues carrosses de la Junta de Festes i alguns dels carros triomfals que relaten la vida de Maria Magdalena a la Processó de Penitents.
En les labors d’extinció han participat 26 bombers i 22 agents de la Policia Local.
El president de la Junta de Festes, Jesús López, va estimar uns 100.000 euros de pèrdues provocats per la ràpida propagació de les flames i la pèrdua de material fungible.
El foc va començar de matinada a la nau, provocat per un curtcircuit, i ràpidament s’ha propagat pels monuments de llum que les 19 comissions fa mesos que construeixen.
Tres dies després, el Consell va anunciar subvencions destinades a les gaiates més afectades i l’ajuntament va restablir el magatzem per al seu ús.
Per altra banda l’ajuntament de Vila-real va cedir unes carrosses per a suplir les incendiades.
El 5 de març el President de la Generalitat, Alberto Fabra, en un acte en l’ajuntament de Castelló va donar les ajudes a les Gaiates afectades.
SECTORS REINA I DAMES
REINA
María España Novoa
Dames
Araceli Moliner D’ivernois
Alejandra Cosín Gual
Bárbara Martínez Hauestein
Cristina Pastor Salines
Raquel Pérez González
Sara Cambronero Salvador
REINA INFANTIL
Carla Collazos Rovira
Dames Infantils
Marta Granel Sales
Carlota Martín Bastán
Raquel Provinciale Cazalla
Anna Olaria Doñate
Cecilia Luján Arribas
Marina Amaya Pitarch
Pregoner: Vicente Ballester Betí
Pregoner Infantil: Juan Vidal Bonet
VIOLANT D’HONGRIA
Carmela Cuevas Sanders
Na Dolça: Berta Más Agut
Na Margarida:
Cristina Miravete Arjona
Na Rama: María Querol Vicent
Prohom: Marco Antonio Esteve Cano
PRESIDENTA GESTORA DE GAIATES:
Elisabeth Breva Almerich
JUNTA DE FESTES
President: Jesús López Guillen
Vicepresident Primer:
José R. Garcés Tormo
Vicepresident Segon:
Joaquín Gil Puerto
Secretària: Matilde Martínez Almela
Tresorer: Agustín Badenes Albiol
Vocals
Javier Agustina Usó
Fernando Andreu Mañás
Rafael Bayo Gómez
Estela Bernad Monferrer
Arturo Casanova Martínez
Vicente García Gual
Santiago Gil Sánchez
Manuel Melchor Jordán
Amparo Pitarch Segura
Martín Requena García
Manuelrodríguez Santana
Manuel Romero García
José A. Rubert Manrique
José Vicente Sales Catalá
María Valls Barberá
Pedro Pablo Villa González
Juan Carlos García Sánchez
Gaiata 1 ‘Brancal de La Ciutat’
President: Andrés Bort Bort
President Infantil: Carlos Feliu Usó
Madrina: Dunia Gormaz Campos
Madrina Infantil: Anna Feliu Usó
Gaiata 2 “Fadrell”
President:
Juan José Sánchez Gázquez
Madrina : Paula García Moreno
Madrina Infantil: Paula Torres Claramonte
Gaiata 3 ‘Porta del Sol’
President: José María Batán Font
President Infantil:
Adrián Lázaro Trujillo
Madrinha: Andrea Renau Vázquez
Madrina Infantil: Neus Badía Portolés
Gaiata 4 ‘L’Armelar’
President: José Antonio Montoya
President Infantil: Hugo Monfort Burdeus
Madrina: Andrea Monrroig Arroyo
Madrina Infantil: Marta Juan Burdeus
Gaiata 5 ‘Hort dels Corders’
President: Pedro María Pérez Notario
Madrina: Melina Queral Llach
Madrina Infantil: Noor El-Haddad Rodríguez
Gaiata 6 ‘Farola-Ravalet’
President: Esteban Gual Ibáñez
President Infantil:
Sergio Hernández Andrés
Madrina: Isabel Almela Vallés
Madrina Infantil: Claudia Palau Miralles
Gaiata 7 ‘Cor de La Ciutat’
President: Manuel J. López Palomino
President Infantil: Borja Fornás Chiva
Madrina: Marta Font Ramos
Madrina Infantil: Nayla Guimera Navarro
Gaiata 8 ‘Portal de l’Om’
President: Rafael Alabau Sacacia
President Infantil: Sergio Traver García
Madrina: Lara Sos Boix
Madrina Infantil: María Alabau Rovira
Gaiata 9 ‘l’Espartera’
Presidenta: María Pilar Díaz Flores
President Infantil: Javier Marmaneu
Cabrera
Madrina: Sonia Polo Marcos
Madrina Infantil: Paula Burlacu Díaz
Gaiata 10 ‘El Toll’
President: Ernesto Martínez López
Madrina: Carmen Amparo Bernat Gil
Madrina Infantil: Patricia Pascual Fernández
Gaiata 11 ‘Forn del Pla’
President: Manuel Escuder Gual
Madrina: María José Dauden Vicente
Madrina Infantil: Marta Armijo Cabedo
Gaiata 12 ‘El Grau’
President: Antonio Fernández Ruiz
Madrina: Victoria Salvador Navarrete
Madrina Infantil: Andrea Ballester Álava
Gaiata 13 ‘Sensal’
President:
Carlos Chipirraz Gómez-Millán
Madrina: Cristina Hernández Páez
Madrina Infantil: Carolina Más Llobet
Gaiata 14 ‘Castàlia’
President:
Francisco Javier Ibars Dordó
Madrina: Judith Prieto Blasco
Madrina Infantil:
María Lidón García Gargallo
Gaiata 15 ‘Sequiol’
Presidenta: Elisabeth Breva Almerich
President Infantil: Sergi Martí García
Madrina: Andrea Tortosa Baquero
Madrina Infantil: Laura Turch Benedito
Gaiata 16 ‘Rafalafena’
Presidenta: Inmaculada Nos Sifre
President Infantil: Vicente Ramón
Solaz Vilarroig
Madrina: Maite Candel Albiol
Madrina Infantil:
Lidón Solaz Vilarroig
Gaiata 17 ‘Tir de Colom’
Presidenta: Omar Sales Lleó
Madrina: Mireia Alcaide Sospedra
Madirina Infantil:
Ainhoa Martínez Domínguez
Gaiata 18 ‘Crémor’
President: José Antonio Lleó Rubio
Madrina: Aida Doménech Valverde
Madrina Infantil: Marina Pasíes Canet
Gaiata 19 ‘La Cultural’
President: Alejandro Renau Miralles
President Infantil: Sergio Gómez Leal
Madrina: Noelia Gómez Leal
Madrina Infantil: Paula Pozo Lopez
Del 2 al 10 de març
VAN SER REINES CARTELL
Lema: “Tots A La Romeria”
Autor: Ivan Gost Gusso
NOTÍCIES
CRISTINA PASTOR SALINES
Cristina té 19 anys, estudia tercer de Publicitat a la Universitat Jaume I de Castelló. Des de xicoteta pertany a la comissió de la Gaiata 11 Forn del Pla, de la qual va ser la seua Madrina en el 2012 i en el 2013 va ser Dama de la Ciutat. Esta jove s’ha marcat un clar objectiu: fer tot el que siga a la seua mà per a representar a les festes de Castelló com es mereixen.
L’ajuntament de Castelló va retre homenatge a la comare Lolita Navarro, com a Dona de l’Any 2013.
Suspenen l’Encesa per la pluja i cadascuna de les comissions de sector traslladen els seus monuments al lloc del seu emplaçament habitual.
El mal temps obliga a suspendre la Nit Màgica, l’homenatge a Na Violant, el Concurs de Paelles de Intercolles i a variar la Nit del Foc.
20.000 persones gaudeixen de la I Gran Festa del Marisc cele -
Estudia sisè de primària en el Col·legi Mater Dei i, és una enamorada de Castelló i de les seues tradicions. Una xiqueta que amb només 10 anys sap perfectament el que és el compromís amb les festes fundacionals de la ciutat. Laura descendeix d’una família molt vinculada als festejos magdaleneros. Des de fa huit anys pertany a la comissió de la gaiata 15, Sequiol, de la qual va ser la seua Madrina Infantil el 2012. Amb el seu nomenament es convertirà en la primera Reina Infantil de Castelló que aporta el sector 15.
brada a l’esplanada de l’antic mercat del dilluns.
En el XXV Festival Internacional de Música de Festa participen bandes de d’Holanda, Eslovènia i Polònia.
La Mostra folklòrica en la plaça Major fou a càrrec del grup El Forcat.
PREGÓ: Aquest any el poble de Benicàssim ha recuperat un ball per a mostrar-ho en el Pregó.
FIRA ALTERNATIVA: 27 edició de la Fira alternativa amb més de 300 puestos.
Segon any de la polsera de la magdalena amb molt d’èxit entre la gent de totes les edats.
PREGÓ INFANTIL: Malgrat les amenaces de pluja del dilluns magdalenero, el Pregó Infantil al final va eixir al carrer amb molta participació.
CONCERTS: El Magdalena DJ atrau milers de joves al ritme dance. Actuació del Sueño de Morfeo, grup que ens va representar aquest any 2013 en el festival d’Eurovisió, i que interpretaria sobre l’escenari tots i cadascun dels èxits de la seua història.
OFRENA: 72.000 rams de flors per a la Lledonera en colors roig, groc i blanc.
AJORNAT EL COSO MULTICOLOR HOMENATGE A JAUME I
L’alcalde de Pamplona, Enrique Maya i l’alcalde de Copiapó (Xile), Maglio Cicardini, van ser presents en l’homenatge que els Cavallers de la Conquesta realitzen cada any al Rei En Jaume. Al costat d’ells també estava una delegació de Copiapó, que s’ha desplaçat a Castelló amb motiu de l’agermanament amb la nostra ciutat. La localitat de Copiapó, a Xile, es va fer internacionalment popular pel rescat de 33 miners que van quedar atrapats en les entranyes de la terra.
DESFILE DE GAIATES SENSE BANDES DE MÚSICA
Una Desfilada de Gaiates amb xarangues i dolçainers. La falta d’acord entre la Federació d’Associacions musicals i la Gestora de Gaiates va fer que la Desfilada no tinguera bandes de música per primera vegada i que el típic Rotllo i canya fora interpretat per les xarangues i les dolçaines.
PREMIS LLIBRETS
ESPECTACULAR MASCLETÀ
D’INICI DE FESTES
La gran mascletà disparada per pirotècnia Girondina de Pedralba, anunciava oficialment l’inici de les Festes de la Magdalena 2013 de Castelló. La Girondina va cremar 428 quilos de pólvora. I és que Castelló sap molt, va dir el pirotècnic, “i ací cal vindre a fer-ho bé, qualsevol altra cosa no serveix”.
La Gaiata 8 Portal de l’Om va resultar guanyadora del premi que concedeix la Generalitat Valenciana a l’Ús del Valencià, la gaiata 15 Sequiol va rebre el segon premi i el tercer va ser per a la gaiata 1 “Brancal de la ciutat”.
La pluja va fer ajornar el Coso del dijous a les 11:00 hores del divendres. La decisió va ser consensuada pel president de la Junta i els titulars de les gaiates per a evitar que les participants embrutaren els seus vestits amb el confeti banyat. El divendres al matí, amb màximes mesures de seguretat i en un circuit abarrotat de públic, xiquets i majors van demostrar que tenien moltes ganes de festa, ja que en el coso es van llançar 9.000 quilos de confeti, participant 22 carrosses.
PREMIS GAIATES
La Gaiata 15 Sequiol va obtenir el primer premi, amb el monument amb el lema “Somni somniat”, la gaiata 18 “El Crémor” va obtenir el segon i la gaiata 17 “Tir de colom”, el tercer. En la categoria de gaiates infantils, el primer premi va recaure en la gaiata 8.
RECONEIXEMENTS FESTERS
La Rondalla Típica Castellonera
Els Llauradors es nomenada Gaiater del Any 2013 . El dia de San Cristòfol de 1968, un grup de músics, animats per Quiquet de Castàlia, es van unir per primera vegada per a actuar en la Pèrgola. Quan van pujar a l’escenari: Toni Hernández, Luis Viciano, els germans Martí, Paco Michavila, Carlos Marco, José Bernat, José Medin, Pepe Escrig i Miquel Soler, cap d’ells imaginava que acabava de nàixer el conjunt musical més popular de tota la província de Castelló.
L’Ajuntament atorga a Alberto Fabra, President de la Generalitat la Medalla d’or de les festes, en un
acte presidit per l’alcalde, Alfonso Bataller.
En el capítol de distincions, dues entitats tan compromeses amb
el món de la festa com són l’Associació de Cantors de la Romeria i el Col·legi Apostòlic han rebut el Fadrí d’Or honorífic.
Arturo España Marzá, membre de Brancal de la Ciutat i pare de la que va ser Reina 2012 Maria España, va ser el Galantejador de la Reina Cristina y Nacho Carceller Sebastiá membre del Sequiol i president infantil 2009, el Galantejador Infantil.
La Colla del Rei Barbut va atorgar el Voladoret d’Or al Club d’Atletisme Playas de Castellón, presidit per Antonio Escrig Sáez .
L’associació Host del Castell Vell, nomenava Juan José Monzonís president de la autoritat portuaria de Castelló com Alcaid
2013 i la Colla Bacalao va distingir amb el “Bacalao Maravillao” al chef José Becerra.
L’Adelantat de l’Ens Vinculat L’Aljama va ser el pintor Lorenzo Ramírez.
Els Cavallers de la Conquesta van designar al mestre José Gargori Vicent com a Guillem de Montrodó i Raúl Babiloni Llidó com Rei En Jaume 2013 mentre que l’associació de Cavallers Templers de Castelló va nomenar a Juan Carlos Navarro com Mestre Templer de l’any 2013.
ANECDOTARI
El cartell que va representar a les festes de la magdalena de l’any 2013 va guanyar en segona votació, ja que en la primera votació va guanyar un altre, però tenia un error tipogràfic i es va anul·lar.
Pirotècnia Dragón de Novelda guanya la XIX edició de Concurs de mascletades Ciutat de Castelló. L’empresa alacantina es va alçar amb el primer premi en un
concurs molt renyit però com a anècdota, no va acudir a recollir-lo. El segon premi va ser per a Peñarroja que també es queda amb el Masclet d’Argent de la Colla A Mitges.
Per causes meteorològiques, la novillada sense picadors es va traslladar al dilluns 18 de març, vespra de Sant Josep.
FA 20 anys.
Fira de la Magdalena 1993, “Orella per a Esplá amb els victorinos”
Amb un ple fins a la bandera, i un cartell compost pels tres toreros banderillers Esplà, El Soro i Víctor Mendes, va ser Luis Francisco Esplà qui va tallar l’única orella de la vesprada. Els primers bous van ser “banderillejats” pels tres toreros en un espectacle que va agradar molt en aquesta plaça castellonenca. El ramader Victorino Martín, com sempre, present en la plaça.
Fira de la Magdalena 2013
Impermeables i paraigües en el dia de Jandilla però en la correguda del divendres, Castella va tallar dos orelles, però es negà a “eixir a hombros” en Castelló. El destre francès Sebastián Castella, es va negar, a eixir per la Porta Gran, a causa de les protestes d’un cert sector del públic en la concessió del segon trofeu, i va abandonar finalment la plaça a peu
El “rejoneador” de Benidorm, Andy Cartagena, va ser el gran triomfador de la segona correguda de fira de la Magdalena 2013. Va tallar dues orelles, una en cadascun dels bous que li van tocar en sort i va eixir per la porta gran.
SECTORS REINA I DAMES
REINA 2013
Cristina Pastor Salines
DAMES DE LA CIUTAT
Mireia Alcaide Sospredra
Cristina Fornas Chiva
Dunia Gormaz Campos
Andrea Monroig Arroyo
Melina Queral Llach
Lara Sos Boix
REINA INFANTIL 2013
Laura Turch Benedito
DAMES DE LA CIUTAT INFANTILS
Maria Alabau Rovira
Marta Armijo Cabedo
Nayla Guimerá Navarro
Marta Juan Burdeus
Marina Pasies Canet
Paula Torres Claramonte
Na Violant: Marta Font Ramos
Na Provençala:
Cristina Rosell Torner
Na Emmergarda:
Noelia López Tomás
Na Eva: Patricia Blasco Francisco
Prohom Marco A. Esteve
Pregoner:
Miguel Martín Rodriguez
Pregoner Infantil: Joan Olcina Navarro
JUNTA DE FESTES
President
Jesus Lopez Guillen
Vicepresident i coordinador de l’equip de gestió
José R. Garces Tormo
Vocals:
Javier Agustina Usó
Matilde Martínez Almela
José Vicente Sales Catalá
Rafael Bayo Gómez
Arturo Casanova Martínez
Juan Carlos García Sánchez
Santiago Gil Sánchez
Martín Requena García
Manuel Rodriguez Santana
José Antonio Rubert Manrique
María Valverde Damiá
Gaiata 1 “Brancal De La Ciutat”
President: Andres Bort Bort
Madrina: Eugenia Frias Llorens
Madrina Infantil: Beatriz Iturralde Cubertorer
Gaiata 2 “Fadrell”
President: Manolo Lopez Safont
Madrina Maria Ramón Valero
Madrina Infantil: Ines Sancho Bordoy
Gaiata 3 “Porta Del Sol”
President: José Maria BatÁN Font
Madrina: Laura Martínez Bárcena
Madrina Infantil: Elisabeth Carmona Escribano
Gaiata 4 “L’Armelar”
President: Roberto Blasco Ahis
Madrina: Beatriz Aso Toledo
President Infantil: José Vicente
Gimeno Nos
Madrina Infantil: Amanda Pastor Ruiz
Gaiata 5 “Hort dels Corders”
President: Pedro Mª PÉRez Notario
Madrina: Lledó Martinez Miralles
Madrina Infantil: Marta Capitán Doñate
Gaiata 6 “Farola - Ravalet”
President: Esteban Gual Ibañez
Madrina: Claudia Balado Ferrer
Madrina Infantil: Paula Gascó Pradells
Gaiata 7 “Cor De La Ciutat”
President:
Manuel Jesús López Palomino
Madrina: Monica Toledo Llorens
Madrina Infantil: Alexia Gonzalez Izquierdo
Gaiata 8 “Portal De L’Om”
President: Domingo Morilla Pineda
Madrina: Sara Ferrando Rubert
Madrina Infantil: Lola Marco Alors
Gaiata 9 “Espartera”
Presidenta: Mª Pilar Diaz Flores
Madrina: Elisabeth Jimenez Frias
Madrina Infantil:
Agueda Garcia Marzá
Gaiata 10 “El Toll”
President: Pascual Cerveró Escuder
Madrina:
Elena Lavernia Garcia-Tizón
Madrina Infantil: Anna Díaz Andreu
Gaiata 11 “Forn Del Pla”
President: José M. Sidro Trilles
Madrina: Carla Alberto Breva
Madrina Infantil: Lucia Blasco Gómez
Gaiata 12 “El Grau”
President:
José Antonio Tirado Serrano
Madrina: Isabel Carrillero Gorrita
President Infantil:
Pablo Ortiz Salvador
Madrina Infantil: Ines Ortiz Salvador
Gaiata 13 “Sensal”
President:
Carlos Chipirraz Gomez-Millan
Madrina: Cristina Hernandez Paez
Madrina Infantil:
Andrea Chipirraz Babiloni
Gaiata 14 “Castàlia”
President: Eloy Soria Izquierdo
Madrina: Sandra Domenech Esteve
Madrina Infantil: Anna Feliu Usó
Gaiata 15 “Sequiol”
Presidenta:
Elisabeth Breva Aymerich
Madrina: Andrea Estrada Torres
President Infantil:
Nicolas Rodriguez Manteca
Madrina Infantil: María Voltes Usó
Gaiata 16 “Rafalafena”
Presidenta: Lidon Candel Albiol
Madrina: Ana Belen Nieto Ramirez
Madrina Infantil:
Sofia Eixeres Montolio
Gaiata 17 “Tir De Colom”
President: Julio Hernandez Fabra
Madrina: Ania Hernandez Beltran
President Infantil:
Enrique García Sorribes
Madrina Infantil:
Lledó Safont Maicas
Gaiata 18 “Crémor”
President: José Antonio Lleó Rubio
Madrina: Laura Lopez Fraga
Madrina Infantil:
Carolina Navarro Viera
Gaiata 19 “La Cultural”
President: Pablo Teruel Traver
Madrina: Lledó Díaz Rovira
President Infantil:
Sergio Gómez Lea
Madrina Infantil:
Paula García Gómez
Del 22 al 30 de març
Lema: “Rotllo i Canya”
Autor: Juan Diego Ingelmo
VAN SER REINES CARTELL NOTÍCIES
BEATRIZ ITURRALDE CUBERTORER
Lara te 23 anys i forma part de la gaiata 8 Portal de l’Om de la que va ser Madrina en 2012 i en el any següent va ostentar el càrrec de Dama de la ciutat. Lara es sent una dona privilegiada per poder lluir la banda verda. Des del dia del seu nomenament diu que tot ha sigut un somni i que està desitjant que apleguen les festes per a gaudir d’un any inoblidable.
Ajuntament i Dávalos-Fletcher presenten l’enregistrament de pasdobles dedicats a les Reines de la Magdalena 2014.
Castelló promociona les festes de la Magdalena en l’Estació del Nord de València
Castelló alberga el Trofeu Nacional de Magdalena de patinatge en la pista de les Instal·lacions Esportives Chencho amb patinadors de tota Espanya.
La Tornà celebra els seus 25 anys des de la seua recuperació.
El xef Miguel Barrera de Cal Paradís 1ª Olla d’or de la Societat Gastronòmica “L’Olla de la Plana”.
Sarsuela en el Teatre Principal amb “El huésped del sevillano” per la companyia de Nieves Fernández de Sevilla.
S’ajorna l’homenatge a Na Violant per la pluja: El comunicat meteorològic assenyalava que aquesta nit faria molt de fred, però que cessaria la pluja. L’Homenatge de la Germandat dels Cavallers a Na Violant D’Hongria, s’ha suspés. Hauria sigut un crim
Estudie 5é de primària, li agrada molt la música, vinculada a la gaiata 1 Brancal de la Ciutat des del 2008, va ser la seua madrina infantil en el 2013. Beatriz ve d’una família molt vinculada a les festes de la Magdalena, el seu besiaio Carlos Murria, va ser un dels fundadors del nostre Pregó, la seua iaia Dama de la Ciutat i la seua germana Madrina i Dama de la Ciutat. Espera aquest any gaudir cadascun dels moments i representar a tots els xiquets de Castelló allà on vaja.
fer desfilar a les dames amb els vestits medievals i les capes arrossegant el sòl banyat.
Les Reines de les festes i les seues corts d’honor van visitar la policia local el dimecres de la setmana magdalenera.
1.600 en el Sopar de Colles en La Pèrgola
ROMERIA
Amb una participació de més de 100.000 persones
L’ENCESA
Il·lumina les festes amb la música del Circ Del Sol. L’espectacle havia d’haver-se vist l’any passat, però la pluja va obligar a suspendre’l i la junta de festes va decidir que tinguera lloc aquest any. Ha segut del agrado de tots.
CONCERTS
Van actuar al recinte de concerts, La Unión, La Pegatina, Efecto pasillo, Pitingo y Mojinos escozios, entre altres.
Van participar més de 5.000 persones 33 col·legis, 90 carros de la Federació de colles, 21 carrosses i 12 carros portats per bestiars. Associacions de pares d’alumnes I 8 grups de dansa participen en el pregó infantil.
Molt de vent i amenaça de pluja en l’ofrena. El tapís de la Lledonera ha sigut compost per rams rojos, blancs i grocs, als quals també se’ls han afegit pinzellades en rosa i verd. Un tapís floral dissenyat per Arturo España i en el qual es destaca la imatge central de la Mare de Déu de Lledó, del pintor Lorenzo Ramírez.
XXVI FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE FESTA
Tombacarrers amb molt d’èxit amb Xarxa Teatre, Volantins, Escuraplats.
Les paelles del Rei Barbut celebren el seu 25 aniversari. Finalment, encara que amb una mica de vent, el Parc dels Jocs Tradicionals de Castelló, en l’extrem nord de la ciutat, ha acollit hui la tradicional edició del Concurs de Paelles Intercolles, complint, a més, 25 anys d’història
En el ‘XXVI Festival Internacional de Música de Festa’, aquest any han actuat les formacions de Japó, Eslovàquia, Rússia, Anglaterra, Bòsnia-Hercegovina i Letònia, a més a la Banda Municipal de Castelló.
L’APP DE LA MAGDALENA 2014 INCLOU NOVETATS NOTICIES DE LES MASCLETADES
L’app inclou enguany notificacions en forma d’alertes que permetran als usuaris conéixer a l’instant canvis o imprevistos que puga haver-hi en la programació de la Junta de Festes. Aquesta
és la principal novetat de l’app Magdalena 2014, encarregada per l’Ajuntament de Castelló a CuatroOchenta per quart any consecutiu.
UN DESLLUÏT MAGDALENA VITOL
La mascletà disparada per Dragon en el recinte de mascletades dona la benvinguda oficial a les Festes de la Magdalena. La guanyadora de concurs de mascletades de la Magdalena 2013 va ser apoteòsica, malgrat una xicoteta aturada en el seu desenvolupament, que va fer jurar als pirotècnics.
Pirotècnia Crespo: Turbo en el terratrèmol final i el denominat ‘efecte Crespo’
La Pirotècnia Crespo d’Alzira va disparar poc més de 150 quilos de matèria reglamentada i es va fonamentar sobretot, en el foc aeri amb nombrosos efectes. Turbo en el terratrèmol final i el denominat ‘efecte Crespo’, que és l’ensenya d’aquesta marca. Entre els assistents, les falleres majors de València i les reines de tota la província.
Amb el tradicional Magdalena
Vitol, les reines Lara Sos i Beatriz Iturralde van dir adeu a les festes de Castelló. L’acte va ser dessaborit, la música de la plaça sonava poc, i el espectacle va deixar fred a un públic que esperava una mica més. La pirotècnia final va resultar tan escassa, que el públic es va quedar callat esperant una rematada que no va arribar.
Per a explicar el seu desenvolupament cal recordar els jocs en els quals es dibuixa sobre l’arena fins compondre figures… una cosa similar es va intentar en aquest espectacle amb imatges projectades sobre la Cocatedral Santa Maria, però el resultat no va ser l’esperat.
Es van disparar alguns coets des de la cocatedral, i alguns altres des del Mercat Central. El públic esperava almenys el castell. Però tot va cessar. I la gent esperava pensant que hi havia una aturada, que s’estaven buscant altres efectes. Però res més lluny, es van encendre les llums de la plaça i es va donar per acabat l’espectacle i l’acte.
El fort vent obliga a modificar la mascletà dels Germans Ferrández i a revisar els castells de focs.
El fort vent obliga a modificar la mascletà dels Germans Ferrández i a revisar els castells de focs: Les fortes ratxes de vent han obligat a modificar la mascletà per recomanacions de Protecció Civil per a incrementar les mesures de seguretat i s’ha centrat en: la reducció de pólvora, reducció de potència, eliminació d’efectes i canvi de les zones de trets. En estudi estava també la revisió dels castells de la nit, encara que la previsió meteorològica semblava més favorable.
PREMIS GAIATES PREMIS LLIBRETS
La Gaiata 15 Sequiol va resultar guanyadora del premi que concedeix la Generalitat Valenciana a l’Ús del Valencià, la gaiata 8 Portal de l’Om va rebre el Segon premi i el Tercer per a la gaiata 1 “Brancal de la ciutat”.
El lliurament de Premis s’ha realitzat en un ambient gèlid.
Plou fins poc abans de començar l’acte, neu a l’interior de la província, i un fort vent en la capital de la Plana. La Junta es va mantindre pendent fins a l’últim moment per si era necessari suspendre l’acte o traslladar-lo a una altra ubicació.
GAIATER DE L’ANY 2014
La Gaiata 15 Sequiol va obtenir el Primer premi, amb el monument de l’artista gaiater José Vicente Monroig
És nomena Gaiater de l’Any 2014 al mestre Francisco Signes. Qui fora el director de la Banda municipal de Castelló fins a l’any 2012, ha sigut triat per part de la Gestora de Gaiates Gaiater de l’Any per a les festes de la Magdalena del 2014. Nascut al Real de Gandia (València) en 1942, ha
sigut professor dels conservatoris de Vila-real i Castelló, així com mestre titular de la banda de música de Viver. En 1991 va entrar per oposició a dirigir la primera agrupació musical castellonenca. És autor de diverses peces musicals festeres.
La Gaiata 15 Sequiol va obtenir el Primer premi, amb el monument de l’artista gaiater José Vicente Monroig i el lema “Flor Blanca, dolçor de primavera”, la gaiata 6 “Farola-Ravalet” va obtenir el Segon i la gaiata 18 “Cremor” el Tercer premi. En la categoria de gaiates infantils, el Primer premi va recaure en la gaiata 6 “Cor de la Ciutat”, el Segon va ser per a la gaiata 8 “Portal de l’om” i el Tercer per a la gaiata 4 L’Armelar .
Pere Pau Montañés, membre de la gaiata 8 que va ser President de la Junta de Festes en 20012002 va ser el Galantejador de la Reina Lara i Joan Vidal Bonet de la gaiata 1 fill de la Reina 1991 Carmen Bonet Rambla, el Galantejador Infantil de la Reina Infantil Beatriz.
La Colla del Rei Barbut va atorgar el “Voladoret d’Or” a la Fundació Dàvalos-Fletcher.
L’associació la Host del Castell Vell, nomenava al president del Reial Club Nàutic de Castelló Juan José Garcia Sancho com a Alcaid 2014 i la Colla Bacalao va distingir amb el seu guardó anual “Bacalao d’Or”, a la rondalla Els Llauradors.
L’associació de Cavallers Templers de Castelló va nomenar al coronel de la Guardia Civil de Castelló Juan José Miralles Bagán com Mestre Templer de l’any 2014.
Els Cavallers de la Conquesta van designar a Arcadio Badenes Paús com a Guillem de Montrodó i com Rei En Jaume a Paco Vicent “Quiquet de Castàlia” i serà el seu fill, el cavaller Jaume Cristòfol Vicent Aguilar qui assumirà aquesta representació.
Ens va deixar Vicent Pau Serra Fortuño mestre i poeta i autor del text del pregó Infantil estre -
PERSONATGES
nat el 1993, i autor dels gojos que es canten en l’ermita de la Magdalena el dia de la romeria i dels de l’ermita de Sant Roc de Canet.. Va ser Premi de Poesia Ciutat de Castelló amb Tres Flors Naturals (els anys 1973, 1984 i 2001) , La Rosa d’Or (1972) i dos Roses de Plata (1971 i 1975). En el Certamen Literari de la Mare de Déu del Lledó, va guanyar la flor natural en diverses ocasions. En el 2012 l’Ajuntament de Castelló li va atorgar la Medalla de les Festes de Castelló.
EN 2014, ENS DEIXA MIQUEL SOLER
Miguel Soler rep el reconeixement del Fadrí d’or honorífic 2014, 1 mes i mig abans de deixar-nos a l’edat de 69 anys el dia 1 de maig. Les sentides paraules del President de la Generalitat, Alberto Fabra el dia que li van concedir el Fadrí d’Or Honorífic defineixen a la perfecció a Miquel Soler, una persona “que sempre ha estat al costat de Castelló, contribuint a enaltir, difondre i mantindre les nostres tradicions, la nostra cultura i sobretot la història i el sentir del nostre poble”. Miquel Soler va estar molt vinculat amb les Festes de Castelló, va recuperar la festa del Carrer Sant Blai, va cantar 13 vegades el Pregó i va ser mestre de molts dels pregoners que li van succeir, fundador de la rondalla Els Llauradors, instaurador de la Serenata a la Mare de Déu de Lledó, iniciador de la Marxa a peu per les ermites de Castelló, va ser regidor des del 2003 fins al dia de la seua defunció. Centenars de castellonencs van desfilar per la seua capella ardent per a donar-li el seu últim adéu.
ANECDOTARI
A causa de la pluja, l’escola de dansa va actuar en els porxos de l’ajuntament.
La XVIII Fira Alternativa canvia d’ubicació i se celebra en la zona del Bulevard Blasco Ibáñez .
El vent va tombar un braç de la gaiata 18 Cremor.
Les Madrines de la gaiata 16 “Rafalafena” dimitissen en plenes festes per qüestions personals. Les madrines de la resta de gaiates van rebre un missatge de text al seu mòbil on la representant de Rafalafena els donava les gràcies per «els bons moments viscuts». La gaiata 16 va assistir a tots els actes de la resta de la setmana sense Madrines.
Tortell Poltrona, Premi Nacional de Circ 2013, va ser el presentador d’un Magdalena Circus amb artistes d’Espanya, Kenya, Bulgària i Itàlia.
En la 70a edició del Concurs d’Aparadors de Magdalena va guanyar el premi l’aparador de l’establiment A medida Arreglem, situat al carrer d’Amunt.
Homenatge de Castelló a la Dolçaina i el Tabal en la plaça Santa Clara: Pels carrers adjacents han desfilat les 13 colles participants, amb un sentit homenatge a Vicent Pau Serra i Fortuño, mort recentment.
La Pirotècnia Peñarroja va obtindre el primer premi del XIII Concurs de mascletades Ciutat de Castelló i el masclet d’argent de la Colla A Mitges va se per al pirotècnic de la Vall d’Uixò Pepe Nebot.
El trofeu taurí del CASINO ANTICPORCELANOSA va ser per al torero José Mari Manzanares
Juan José Padilla rep el guardó al millor torero de la Fira Taurina de la Magdalena 2014 que atorga el “Club Taurino de Castelló”.
I AVUI
Fa 50 anys en 1964, mentre que en Innsbruck es clausuraven els IX Jocs Olímpics d’Hivern, a la nostra província i concretament a la Vall d’Uixó, el riu subterrani de la gruta de San José s’ampliava fins a aconseguir els 750 metres navegables.
Fa 120 anys, en 1894 es va inaugurar el Teatre Principal situat a la plaça de la Pau de la nostra capital.
SECTORS REINA I DAMES
REINA
LARA SOS BOIX
DAMES
Carla Alberto Breva
Beatriz Aso Toledo
Claudia Balado Ferrer
Isabel Carrillero Gorrita
Elisabeth Gimenez Frias
Monica Toledo Llorens
REINA INFANTIL 2014
BEATRIZ ITURRALDE CUBERTORER
DAMES INFANTILS
Andrea Chipirraz Babiloni
Anna Feliu Usó
Paula Gascó Pradells
Lola Marco Alors
Carolina Navarro Viera
María Voltes Usó
PREGONER: Pedro Quiralte Gomez baríton
PREGONER INFANTIL :
Hugo Monfort Burdeus
NA VIOLANT D’HONGRIA 2014
Melina Queral Llach
Na Dolça: Noelia Capdevila Durán
Na Emmergarda:
Elena López Sancho
Na Eva:
Beatriz Rodríguez Domínguez
Na Margarida.
Sara Ferrando Rubert
Na Provençala:
Laura López Fraga
Na Rama: Andrea Barrera Ribes
Prohom: Marco Antonio Esteve
JUNTA DE FESTES
President Jesús López Guillen
Vicepresident I coordinador de l’equip de gestió
José R. Garces Tormo
Vocals:
Javier Agustina Usó
Matilde Martínez Almela
José Vicente Sales Catalá
Rafael Bayo Gómez
Arturo Casnova Martínez
Juan Carlos García Sánchez
Santiago Gil Sánchez
Martín Requena García
Manuel Rodriguez Santana
José Antonio Rubert Manrique
María Valverde Damiá
GAIATA 1 “BRANCAL DE LA CIUTAT”
President: Andrés Bort Bort
Madrina: Alexandra Vicent Salvador
Madrina infantil: Cristina Batalla Serret
GAIATA 2 “FADRELL”
President: Manolo López Safont
Madrina Laura Agramunt Arnau
Madrina infantil: Irene Escoi Escuriola
GAIATA 3 “PORTA DEL SOL”
President: David García Vicent
Madrina: Ariadna García Fenollosa
Madrina infantil: Esther Renau Lleó
GAIATA 4 “L’ARMELAR”
President: Roberto Blasco Ahis
Madrina: Paula Aso Toledo
Madrina infantil: Paula Adell Sales
GAIATA 5 “HORT DELS CORDERS”
President: Pedro Mª Pérez Notario
Madrina: Nerine Pérez Ballester
Madrina infantil: Gabriella Gonell Pegueroles
GAIATA 6 “FAROLA - RAVALET”
President: Esteban Gual Ibañez
Madrina: María Garcilópez Palau
Madrina infantil: Nerea Ibañez Vilar
GAIATA 7 “COR DE LA CIUTAT”
President: Manuel Jesús López
Palomino
Madrina: Yaiza Viciano Pérez
Madrina infantil: Patricia Santacatalina Pol
GAIATA 8 “PORTAL DE L’OM”
President: Domingo Morilla Pineda
Madrina: Anna Marín Gozalbo
Madrina infantil: Ainara Morilla Torres
GAIATA 9 “ESPARTERA”
Presidenta: Mª Pilar Diaz Flores
Madrina: Noelia Personat Guerrero
President Infantil: David Valverde Personat
Madrina infantil: Natalia Victoria Peris
GAIATA 10 “EL TOLL”
President: Pascual Cerveró Escuder
Madrina:
Mª Angeles Sanfeliu Galver
President Infantil:
Iván García Radial
Madrina infantil: Ana Escudero Monge
GAIATA 11 “ FORN DEL PLA”
President: José Miguel Sidro Trilles
Madrina: Cristina Salvador Más
President Infantil:
Javier Godes Garbí
Madrina infantil:
Lledó Calero Andrés
GAIATA 12 “EL GRAU”
President:
José Antonio Tirado Serrano
Madrina: Carla Tirado Salvador
President Infantil:
Marc Teresa Martín
Madrina infantil:
Vera Sánchez Tellols
GAIATA 13 “SENSAL”
President:
Carlos Chipirraz Gómez-Millán
Madrina: Mar Guevara Sanmateo
Madrina infantil:
Clara Moreno Amiguet
GAIATA 14 “CASTÀLIA”
President: Eloy Soria Izquierdo
Madrina: Beatriz Cano Museros
Madrina infantil: Sara Míguez Usó
GAIATA 15 “SEQUIOL”
Presidenta:
Elisabeth Breva Almerich
Madrina: Aroha Espejo García
President Infantil:
Raúl Pegueroles Morilla
Madrina infantil:
Claudia Llopis Pascual
GAIATA 16 “RAFALAFENA”
Presidenta: Lidón Candel Albiol
Madrina:
Mª Jesús Parreño Ballester
Madrina infantil:
Lucia Ferrando Parreño
GAIATA 17 “TIR DE COLOM”
President: Ibán Burguete Beltrán
Madrina: Mireia Andreu Prades
Madrina infantil:
Natalia Sánchez Hernández
GAIATA 18 “CRÉMOR”
President: José Antonio Lleó Rubio
Madrina:
Patricia Barreda Chiva-Julián
Madrina infantil: Paula Burlacu Díaz
GAIATA 19 “LA CULTURAL”
President:
Luis Fernández Fernández
Madrina: Jessica Paulano Delgado
Madrina infantil:
Lucía Fernández Gaviño
Del 7 al 15 de març
VAN SER REINES CARTELL
Lema: “Anem A La Romeria”
Autor: Manuel Escuder Gual
NOTÍCIES
INTERSOLFA
Aquest any van participar bandes de d’Hongria, EEUU, Polònia, Holanda, Bèlgica i Irlanda.
PREGÓ
En la 70 edició del PREGÓ van participar 46 pobles, 12 menys que l’any anterior, però va ser el més multitudinari dels últims anys.
L’Aljama pel seu 25 aniversari va compartir carrossa amb els Moros i els Cavallers. Amb ells van desfilar Els Gegants de Tortosa.
Té 20 anys i estudia 4t de Comunicació Audiovisual en la Universitat Jaume I. Vinculada al Brancal de Ciutat des dels 13 anys, ha ocupat tots els càrrecs dins de la comissió de gaiata 1 de la qual en el 2012 va ser la Madrina, en 2013 va ser Dama de la Ciutat i aquest any lluirà la somniada banda verda. Amiga dels seus amics, entranyable i familiar, Dunia està molt il·lusionada i desitja viure intensament les festes per a deixar a Castelló en el lloc més alt.
Té 11 anys i estudia sisè de primària en el col·legi Torrenova. Igual que Dunia, des de xicoteta pertany a la Gaiata 1 de la qual va ser la seua Madrina infantil l’any 2014. Ve de família de tradició festera, la seua àvia va ser Madrina, i la seua mare i la seua germana Rosa Madrines i Dames de la Ciutat. És una enamorada de les festes de la Magdalena i espera amb il·lusió representar a tots els xiquets i xiquetes de Castelló.
La delegació de la població de Tírig tornà al Pregó després de 25 anys sense participar i ho va fer amb una representació de les pintures de la Valltorta. Borriol va participar amb un carro especial per a representar la festivitat de Sant Antoni i Orpesa va repartir cintes i monedes commemoratives del 50 aniversari de la Mare de Déu de la Paciència.
UJI I GAIATES, PER LES FESTES
El rector de la Universitat Jaume I i el president de la Gestora de Gaiates Andrés Bort van formalitzar un acord de col·laboració per a l’estudi de les festes de Castelló.
TAMBORADA BASCA EN EL DESFILE INTERNACIONAL D’ANIMACIÓ
“GRAN PRIX” PER A LES COLLES
La FIRA DE BOU PER LA VILA es trasllada a la setmana de Magdalena. Està enclavada en Pérez Galdós amb 32 casetes i activitats en la plaça de bous. A més a més, s’ha estrenat el popular programa televisiu “Gran Prix ” per a les colles resultant guanyadora la Colla Cacauet.
PREMIS GAIATES
La Gaiata 15 Sequiol va obtenir el Primer premi, amb el monument de l’artista gaiater José Vicente Monroig i el lema “Xiqueta adormilada”, la gaiata 6 “Farola-Ravalet” va obtenir el Segon i la gaiata 18 El Crémor el tercer premi. En la categoria de gaiates infantils, el primer premi va recaure en la gaiata 7 “Cor de la Ciutat”, el segon va ser per a la gaiata 3 i el tercer per a “la gaiata 6 “Farola -Ravalet””.
La Societat Gastronòmica l’Olla de la Plana va participar junt amb la Unió Artesana de Sant Sebastià, la més veterana societat gastronòmica del País Basc fundada en 1870, a la qual els uneix estrets i fraternals llaços d’amistat, en la desfilada Internacional d’Animació.
Per 2a vegada en la història de les festes de la Magdalena una representació de la Tamborada de San Sebastiá va ser present a Castelló, la primera vegada va ser en 1995 obrint la cavalcada del Pregó i aquest any l’hem vist a la desfilada Internacional d’animació.
PREMIS LLIBRETS
ADÉU AL MESTRE GARCÉS
El 10 de desembre del 2014 moria a la vila de Faura el mestre Joan Garcés i Queralt, figura cabdal de la música valenciana,
recordat a Castelló amb molt d’afecte i consideració pels molts anys que va dirigir la nostra Banda Municipal (1955- 1983).
CORREGUDA “GOYESCA” PARA PONCE AMB LA SIGNATURA DE “RIPO”
La Gaiata 14 Castàlia va resultar guanyadora del primer premi que concedeix la Generalitat Valenciana a l’Ús del Valencià, la gaiata 8 Portal de l’Om va rebre el segon premi i el tercer, la gaiata 15 Sequiol.
FIRA ALTERNATIVA
La fira alternativa de les festes de la Magdalena torna enguany al seu anterior emplaçament de l’esplanada de l’Auditori després de les queixes dels veïns del bulevard Blasco Ibáñez, la ubicació que va tindre en 2014. El barri va criticar la brutícia generada i l’ajuntament i l’organització han optat per tornar al seu antic emplaçament. La Fira es va inaugurar oficialment el divendres 13 de març, encara que es va obrir al públic el dijous 12. Va comptar amb la presència de l’alcalde de Castelló, Alfonso Bataller i la reina de les festes, Dunia Gormaz.
El dissabte va tindre lloc una correguda de bous “goyesca” en homenatge a Enrique Ponce pel XXV aniversari de la seua alternativa. L’arribada dels toreros a la plaça en calessa i Ponce vestit per Lorenzo Caprile van causar l’expectació del públic que estava esperant-los. Amb Enrique Ponce, van torejar El Fandi i Rafael Castella.
Però la nota de màxima originalitat va portar la signatura del pintor Ripollés, a qui se li va encarregar la decoració del “rue -
do”, “ tablas” i “burladeros”. En el cercle central Ripollés va dibuixar els perfils de tres coloms i un cor però els toreros, per por de patinar en la pintura, van fer que els “areneros” agranaren totes les línies. Les barreres es van revestir amb plaques de vinil pintades per Ripollés amb una gran part dels motius del seu llarg repertori. Els “burladeros” estaven pintats de anyil, pistatxo, i verd. Ripollés va oferir a Ponce un capot de brega pintat per ell amb motius semblants als del conjunt del decorat.
RECONEIXEMENTS FESTERS
Es nomena Gaiater del Any 2015 a José Prades qui va ser enginyer cap de l’Ajuntament de Castelló durant més de tres dècades condecorat amb la Medalla al Mèrit Professional del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports el juny de 2014. Va rebre el Fadrí d’Or en 1995, va ser president de la Confraria de la Mare de Déu del Lledó. L’esport era la seua altra afició, que va desenvolupar com a president de la Federació d’Atletisme provincial.
Fadrí d’Or Honorífic a la “Casa de Valencia en Zaragoza” que presideix Clara Perales per la seua contribució i difusió a la cultura valenciana.
Lliurament del “Quijote” a les Reines de les Festes, Dunia Gormaz i Cristina Batalla el dijous
12 de març al Saló de Plens de l’Ajuntament El guardó es la màxima distinció que atorga la
El Galantejador de la reina Dunia Gormaz va ser Manuel Giner, pare de Cristina Giner, que va ser Reina Infantil 2006.
El Galantejador Infantil de la Reina Cristina Batalla va ser Carlos Feliu Usó, un xiquet lligat al mon de la festa, que va ser president infantil del Brancal de la Ciutat junt a la seua germana Anna, en el 2012 i coixiner 2014 de la reina Beatriz Iturralde. És fill de qui va ser també Galantejador de la Reina Maria España en el 2012, Carlos Feliu Mingarro.
PERSONATGES
El periodista Fernando Vilar és el Sequier Major de Castelló i Pregoner per a entonar els versos de Bernat Artola en la Cavalcada del Pregó.
Iván Vivas de 13 anys, president infantil de la gaiata 8, coixiner de la reina infantil 2011 María Bádenas i galantejador 2012 de la
reina infantil Carla Collazos, entonará el dilluns de festa el Pregó Infantil de Vicent Jaume Almela.
La Colla Bacalao ha nomenat a José Vicente Ramón Moreno, gerent de la Fundació Dávalos-Fletcher com a Bacalao Maravillao 2015
La Colla del Rei Barbut ha triat al mestre Juanjo Carratalá, Voladoret d’Or 2015. Productor, compositor i director d’orquestra, i professor superior de saxofon pel Conservatori de Música de València. Cal recordar les Galanies del 2005 i 2006 i el Magdalena Vítol 2006 en les que va participar.
L’Host del Castell Vell nomena a Miguel Ángel Trilles, director de la filharmònica de Castelló com Alcaid 2015
L’Associació Cultural l’Aljama, en l’any del seu 25é aniversari, i en homenatge als moros, jueus i cristians, les tres cultures que van conviure durant l’Edat Mitjana a Castelló, ha nomenat Adelantat 2015 a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta i a l’Associació Cultural Moros d’Alqueria, que són per antigor i tradició, dos de les institucions més rellevants ien el món cultural i fester de Castelló.
Els Cavallers de la Conquesta van designar al director de la banda municipal José Vicente Ramón Segarra com a Guilllem de Montrodó i al que va ser el seu Prohom Marco Antonio Esteve com Rei En Jaume 2015. Aquest any la Germandat estrena Prohom que ha recaigut en la persona de Luis Oria Domènech.
L’associació de Cavallers Templers de Castelló va nomenar al professor de la UJI i que va ser director del ITC, Carlos Feliu Mingarro, com Mestre Templer de l’any 2015
El divendres previ a la setmana de Magdalena, la Reina va tallar la cinta del Cau Templer dels Cavallers Templers de Castelló en un acte en el qual es va entregar la “tiara papal” al Papa Luna 2015, Alberto Burroni de la famosa pizzeria “El Etrusco” i molt vinculat al món de la festa, i el “rosari dominic” a l’actor Santi López que representarà a Sant Vicent Ferrer en l’escena del compromís de Caspe en el Pregó.
ANECDOTARI
La masclet à anunciadora de les festes va ser a càrrec de Pirotècnia Peñarroja guanyadora del XX Concurs de mascletades “Ciutat de Castelló”
En la XLVII edició del Mesó del Vi es va situar a la plaça de la Murà.
En el recinte de concerts, la Junta de Festes va organitzar el Magdalena DJ’s Festival. El dimecres de la setmana festiva va actuar en aquest recinte David de Maria i el divendres va se la nit de rock de AMSTEL.
La Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló va comptar aquest any en les seues files de dolçainers amb el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Castelló, Miguel Ángel Mulet. Cal dir que encara que Mulet feia tres anys que era membre de la Colla, aquest 2015 ha sigut la primera vegada que desfila amb ells en el Pregó.
A les 7.30 del dijous, en la Plaça Hort dels Corders es realitza un
Homenatge a Na Violant d’Hongria
espectacle d’esport basc, alçament de pedra, tall de fusta i figures amb motoserra.
El primer premi del concurs d’aparadors Magdalena 2015 va ser per a la floristeria “Los Claveles”
La Germandat dels Cavallers de la Conquesta ret homenatge a Na Violant d’ Hongria en un acte que recorre els carrers del centre de la ciutat en processó, acompanyats pels bombos i tambors Desperta Ferro.
La plaça Major de Castelló va acollir el dissabte 7 de març l’espectacular Enfarolà del Campanar de Castelló, amb la participació del Parc Municipal de Bombers, a càrrec de Pirotècnia Martí de Borriana i organitzada per la Junta de Festes.
En la primera edició dels Premis de la Província, se va fer el lliurament de l’Alta Distinció de la Província a la Universitat Jaume I, dels Mèrits a l’Esport a Roberto Bautista, de la Solidaritat al Pare Ricardo, de la Innovació a Pep Gómez i de les Arts a les Bandes de Música de la província de Castelló.
Els Moros d’Alqueria atorguen el premi Cultura i Festes al Car-
nestoltes de Niça, que va recollir, juntament amb la insígnia d’honor, el diputat dels Alps Marítims i delegat de Turisme, Relacions Internacionals i Animació de l’Ajuntament francès, Rudy Ix-los.
El “recortador” borriolenc Adrián Pérez torna a alçar el trofeu a Castelló.
Un trenet magdalenero recorre els principals enclavaments festers.
La Pirotècnia de Turis va obtindre el primer premi del Concurs de mascletades Ciutat de Caste -
lló 2015
En la novillada de la Fira, Varea i Soler Lázaro van eixir “a hombros” al igual que Padilla i Manzanares en la correguda del divendres.
Amb l’inconfusible segell de Xarxa, el Vítol va arrancar els aplaudiments d’un públic expectant. La simbologia de la festa amb nous conceptes i posades en escena inversemblants que van unir jocs de llums, música, pólvora, poesia, vídeos, dansa i cançó. La nostra companyia més internacional com a sentiment magdalenero en l’essència més pairal.
SECTORS REINA I DAMES
REINA
Dunia Gormaz Campos
DAMES CIUTAT
Ariadna García Fenollosa
María Garcilopez Palau
Lledó Martinez
Cristina Salvador Mas
Carla Tirado Salvador
Alexandra Vicent Salvador
REINA INFANTIL
Cristina Batalla Serret
DAMES CIUTAT INFANTILS
Paula Burlacu Diaz
Lledó Calero Andres
Sara Mínguez Usó
Ainara Morilla Torres
Ines Sancho Bordoy
Patricia Santacatalina Pol
PREGONER:
Fernando Vilar Moreno
PREGONER INFANTIL:
Iván Vivas Pastor
Na Violant: Andrea Barrera Ribes
Na Dolça: Paula Aso Toledo
Na Eva: Mayra Dávila Rondona
Na Emmergarda: Lourdes Barberán
Gimeno
Na Margarida.
Natalia Palacio Bernad
Na Provençala: Marta Tena Soler
Na Rama: Yaiza Viciano Pérez
PROHOM Luis Oria Doménech
JUNTA DE FESTES
President: Jesús López Guillén
Vicepresident i coordinador de l’equip de gestió:
José R. Garcés Tormo
Vocals:
Javier Agustina Usó
Rafael Bayo Gómez
Arturo Casanova Martínez
María Mulet Ripollés
José Miguel Manjón
Santiago Gil Sánchez
Matilde Martínez Almela
Martín Requena García
Manuel Rodríguez Santana
José Antonio Rubert Manrique
José Vicente Sales Catalá
María Valverde Damiá
GAIATA 1 “BRANCAL DE LA CIUTAT”
President: Andres Bort Bort
Madrina Carolina Tárrega Beltran
President Infantil: Javier Prada Viciano
Madrina Infantil: Ana Escudero Monge
GAIATA 2 “FADRELL”
President: Manolo Lopez Safont
Madrina Paula Teruel Pardo
Madrina Infantil: Maria Villach Rodriguez
GAIATA 3 “PORTA DEL SOL”
President: David García Vicent
Madrina: Verónica Pradas Barreda
Madrina Infantil: Lucía Ferrando Parreño
GAIATA 4 “L’ARMELAR”
President: Roberto Blasco Ahis
Madrina: Lorena Plá Marin
Madrina Infantil: Sofía Castelló Montoliu
GAIATA 5 “HORT DELS CORDERS”
President:Arantxa Miralles Benages
Madrina: Anaïs De Vigo Ferrer
Madrina Infantil: Iris Alcántara Moliner
GAIATA 6 “FAROLA - RAVALET”
President: Esteban Gual Ibañez
Madrina: Marta Balado Ferrer
President Infantil:
Ivan Miralles Agut
Madrina Infantil: Eva Sánchez Castillo
GAIATA 7 “COR DE LA CIUTAT”
President:
Manuel Jesús López Palomino
Madrina: Teresa Gas Nebot
Madrina Infantil: Beatriz Also Galaso
GAIATA 8 “PORTAL DE L’OM”
President: Raul Collazos
Madrina: Cristina López López
Madrina Infantil: Berta Montañés Selma
GAIATA 9 “ESPARTERA”
Presidenta: Rafa Quiroga Alegre
Madrina: Maica Robles Gallén
Madrina Infantil: Claudia Albert Giner
GAIATA 10 “EL TOLL”
President: Enrique Alonso Torres
Madrina: Inma Adsuara Miralles
President Infantil:
Iván García Radial
Madrina Infantil:
Balma Alonso Miravet
GAIATA 11 “FORN DEL PLA”
President: José M. Sidro Trilles
Madrina: Laia Tirado Alcántara
Madrina Infantil: Carla Serrano Tuzón
GAIATA 12 “EL GRAU”
President:
José Antonio Tirado Serrano
Madrina: Nerea Piazuelo Rafels
President Infantil:
Igarki Morales Torrejón
Madrina Infantil: Paula Rafels García
GAIATA 13 “SENSAL”
President:
Carlos Chipirraz Gómez-Millan
Madrina: Judith Alfonso Calvo
Madrina Infantil:
Esther Renau Lleó
GAIATA 14 “CASTALIA”
President: Eloy Soria Izquierdo
Madrina: Tatiana Castillo Roig
President Infantil:
Caleb Pérez Ortiz
Madrina Infantil: Libni Pérez Ortiz
GAIATA 15 “SEQUIOL”
Presidenta:
Elisabeth Breva Aymerich
Madrina:
Estefania Climent Moreno
President Infantil:
Xavi Querol Asencio
Madrina Infantil:
Maria Collados Marza
GAIATA 16 “RAFALAFENA”
Presidenta: Lidon Candel Albiol
Madrina: Silvia Martinez Nebot
President Infantil:
Dennis Gutierrez Andreu
Madrina Infantil:
Julieta Rabela Rivero
GAIATA 17 “TIR DE COLOM”
President: Iban Burguete Beltrán
Madrina: Alba Clofent Ramos
President Infantil:
Hugo Sánchez Burguete
Madrina Infantil:
Lucía Burguete Alcaide
GAIATA 18 “CRÉMOR”
President:
José Antonio Lleó Rubio
Madrina: Almudena Saldaña
Madrina Infantil: Naiara Soler
GAIATA 19 “LA CULTURAL”
President:
Luis Fernández Fernández
Madrina: Jessica Paulano Delgado
President Infantil:
Álvaro Suárez Montesinos
Madrina Infantil:
Lucía Fernández Gaviño
Lema:Romería
Autor: Iván Rodríguez Piquer
Del 27 de febrer al 8 de març
VAN SER REINES CARTELL NOTÍCIES
UN MOCADOR VERD MAGDALENERO PER AL
GEGANT TOMBATOSSALS
La Federació de Colles de Castelló al voltant de les 12.20 hores del primer dissabte de festes i al so de «Pasqualet si vas a l’hort» va començar l’acte en la rotonda del Tombatossals on es va encarregar de posar-li un mocador verd al gegant. Una vegada van arribar les reines de les festes, Carolina Tárrega i Lola Marco, sis xiquets de la Colla Canalla, impulsors de la iniciativa, els esperaven portant el mocador
CAROLINA TÁRREGA BELTRÁN
Amb 20 anys, Carolina és una jove extravertida a qui no falta mai un somriure. Prové de la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat, a on va ser col·laboradora, dama de honor, madrina d’honor i madrina. Estudia segon curs del Grau de Comunicació Audiovisual a l’UJI. La part de les festes que més li agrada és la d’investigació històrica i els vestuaris. És aficionada a la moda, la lectura i la fotografia.
LOLA MARCO ALORS
És una xiqueta de 12 anys, molt sensible i intel·ligent. Estudia el primer curs d’ESO a l’IIES Caminàs i li apassionen el cel i les estrelles. Va ser madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om en 2013 i Dama de la Ciutat Infantil en 2014. El que més li agrada de les festes és l’ambient familiar i al bona relació que s’estableix en molta gent.
de grans dimensions. Després, membres de la colla, juntament amb l’ajuda dels bombers, van pujar el mocador fins a col·locar-lo en els muscles del mític gegant. Entre els centenars d’assistents a la nova cita que es va celebrar després de la mascletà del Tombatossals encarregada d’anunciar les festes, no va faltar l’autor, Melchor Zapata, qui es va mostrar d’allò més emocionat i va indicar que «Tombatossals es va crear per a adornar la festa i tot el que siga promoure encara
més la festa de la Magdalena és molt bonic» .
GÈLID PREGÓ
No va ploure, però un vent intens i gèlid va acompanyar la Cavalcada del Pregó de la Magdalena 2016. No hi eren tots els que són, perquè la neu que congelava l’interior de la província va impedir que algunes agrupacions acudissin a la cita programada amb la capital de la Plana.
Fins a l’últim moment, les 15:30 de la tarda es van barrejar totes les possibilitats, anul·lar, no anul-
lar… tot depenia de la pluja, que després de caure intensament durant la nit, ha remès a poc a poc fins a deixar una jornada amb molt de vent del nord, però també massa ganes de festes per quedar-se a casa. S’havia plantejat una participació de 3.000 persones procedents de 51 municipis amb un total de 35 carrosses. Finalment no tothom va poder arribar a temps. Però a les quatre de la tarda es
EL “FAMM”
disparava el coet que anunciava l’inici de la Cavalcada i el Pregó va tirar endavant.
Entre les novetats principals d’aquesta edició hi ha el FAMM, que fusiona l’anterior festival
de bandes internacionals i les desfilades d’animació, amb què s’intenta acostar la festa a més
barris de la ciutat. A més a més, s’avança l’arribada de les bandes internacionals, que aquest any comptaran amb un total de set bandes: procedent d’Itàlia la Sbandieratori Cavensi; de Bòsnia la Mazoretkinje Soroki i la Banda de Zenica; d’Escòcia la Johnstone Pipe Band; de Polònia l’Orkiestra OSP Nadarzyn; d’Ucraïna la Fanfare d’Aviv; d’Alemanya la Rhineguards i d’Eslovàquia la Godba Trzic. A les quals se sumaran dues bandes locals: la de la Universitat Jaume I i la Banda Municipal de Castelló.
L’ENCESA DE GAIATES VA CELEBRAR EL SEU 25É ANIVERSARI
Aquest acte es va començar a celebrar en 1991, com a acte d’homenatge popular a la Gaiata, símbol d’identitat de la Magdalena. La llum i el color són la part fonamental de l’espectacle. En 2016 l’acte va estar ambientat per la música tradicional de Els Llauradors. Després de desfilar la nit anterior pels carrers de Castelló acompanyats per les comissions de cada sector, els monuments gaiaters són situats a l’Avinguda del Rei en Jaume, tot i que anys abans van ocupar
altres llocs, com l’andana central del Passeig Ribalta.
El dilluns de Magdalena en ferse de nit, la gent es congrega encara que faça fred i vent gelat com a aquest 2016, i l’acte de l’Encesa comença. Les gaiates es van encenent per ordre i al ritme de la música i dels jocs pirotècnics. Després de l’encesa individual de les gaiates comença l’espectacle piromusical en què per aquest 25é aniversari la Pirotecnia Peñarroja va fer sincronitzar el só de les
CARTELL DE CONCERTS
carcasses en les notes de la ‘Marxa de la Ciutat’, obra de la Filla Predilecta de Castelló, Matilde Salvador, i posteriorment amb les marxes ‘Templaris d’Albaida’ del compositor Vicent Pérez i ‘Santiago Capità’ de Saúl Gómez Soler. L’Encesa de Gaiates és l’única oportunitat que tenen ciutadans i visitants de vore totes les gaiates juntes i enceses. Una vegada acabat l’espectacle, els assistents es van arrimar a vore-les de prop, una visió espectacular.
Pel que fa al cartell de concerts, va simbolitzar la renovació i l’aposta per una varietat més gran d’estils del Patronat de Festes i la Junta de Festes. Per això l’edició presentava la celebració del Magdalena DJs Festival.
Comptaria amb les actuacions de: Siempre así, deBigote, Mucho, Second, La Habitación Roja, Tom Bombadil, Els Catarres, la Banda Municipal de Castelló, Serafín Zubiri en homenatge a Nino Bravo.
Dins del SONS Magdalena actuaren: Red Tree, Le Parody, Rats on Rafts i en el Amstel Fest: Ruth Baker Band, Funambulistas y Maldita Nerea. També es va programar un concert homenatge a Morcillo, i l’actuació del cantant sud-americà Carlos Baute y Big Jamboree.
GAIATES GUANYADORES
OFRENA A LA LLEDONERA DE MATÍ I VESPRADA
El Crémor va aconseguir el primer premi de gaiates amb un monument titulat “Castellonera de Llum”, seguit de prop per la Gaiata 15, Sequiol. El tercer premi va ser per a la 17, Tir de Colom. Malauradament Farola-Ravalet va vore desqualificada la seu gaiata gran, que sonava com a can-
didata a premi per sobrepassar la quantitat màxima de kilowats permesa. A canvi, va rebre el primer premi de gaiata infantil, seguida del Crèmor i Portal de l’Om. Presidents i madrines van pujar a rebre els premis, mentre que eren victorejats per les seues comissions.
LLIBRET GUANYADOR
Tot eren dites i diretes, però sobre d’altres circumstàncies i lluny de les polèmiques, Castelló ha estat Castelló, en processó cap a la seua Basílica per comparèixer davant la ‘Mareta’, la Lledonera.
Per primera vegada, l’Ofrena ha estat dividida en dues parts. La primera ha discorregut al matí, i ha aglutinat particulars, col·lectius, Col·legis i Colles.
A la segona, celebrada a la vesprada, encapçalada per la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, van passar les gaiates, representacions, confraries, reines i dames de la ciutat d’anys anteriors, a les quals seguien la canastreta de flors de Castelló, portat per membres de la junta; alguns regidors, les dames infantils de la ciutat, la reina infantil Lola Marco, i darrere seu el president de les Festes, Juanvi Bellido; les dames de la ciutat majors, i finalment, la reina de Castelló, Carolina Tàrrega amb l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, en total complicitat. Tancava la comitiva la Banda Municipal.
La Gaiata 1 va rebre el primer premi a l’Ús del Valencià concedit per la Conselleria d’Educació, que aquest any duplica la quantia d’aquests premis, amb el seu llibret, seguida de L’Espartera i de Portal de l’Om. La Gaiata 15 va
rebre el premi a la millor portada, pintada per Lorenzo Ramírez. El premi al millor article inèdit va ser per a Toni Àguila pel seu text al llibret de la gaiata 14. Va hi haver també un reconeixement a l’edició del llibret de la Colla El Magre.
Pocs dies abans de començar les festes ens deixà Angel Baldayo, impulsor del concurs de mascletades de les festes de la Magdalena. Va néixer al barri del Sequiol i sempre va estar molt implicat en les festes.
Va ser membre de la comissió en la Gaiata 5, Hort dels Corders, on la seua filla Alba va ser Dama, i de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, on l’altra filla, Carmina, va ser Dona de Companya. També va participar en les festes del carrer Sant Blai, on
PERSONATGES
va ser clavari al 1992 i en 2017 tenia previst ser-ho de nou. Baldayo va intentar per tots els mitjans donar a conèixer Castelló en l’àmbit dels festivals pirotècnics, oferint una gran qualitat en tots els espectacles que organitzava.
Pepín Marco Roig va nàixer a Castelló al 1948. Conegut com Pepín ‘el bomber’, professió a la que es va dedicar durant 37 anys fins a la seua jubilació. Als 16 anys va començar a construir carrosses per a passar després a les gaiates. En 1980 se’n va fer càrrec de la construcció de 7 carrosses, entre les quals estava la de la reina i la de la reina infantil.
Va construir el seu primer monument gaiater per a L’Espartera i les seues gaiates clàssiques han rebut 5 primers premis, i 11 vegades han segut guardonades
en segon, tercer, quart i cinquè premis. És per aquesta raó que enguany se li atorgat a Pepín Marco la distinció de Gaiater de l’Any 2016 per part de la Gestora de Gaiates, durant l’acte d’Homenatge a les Comissions de Sector.
Afanias Castelló rep el “Voladoret d’Or” de la Colla del Rei Barbut.
El “Bacalao Maravillao” 2016 es atorgat per la Colla Bacalao al grup Jacaranda.
La Universitat Jaume I és anomenada “Adelantat” de l’Aljama.
Els Moros d’Alqueria concedeixen el Premi Cultura i Festes Ciutat de Castelló a Fiesta Viatgem Medieval de Santa María da Feira (Portugal); el Premi Gastronomia Adrián Segura a Javier Arsís; i el de Música Instrument de Banda a Adrián Martínez.
Un dels elements fonamentals de les festes és la pirotècnia, i aquell 2016 la Junta de Festes va fer una aposta de canvi, que va tenir els seus defensors però també els seus detractors.
Per primer cop s’establia un premi en metàl·lic per a les mascletades, que es dotava amb 3000 euros per a la pirotècnia guanyadora del concurs.
Es va celebrar un correfocs a l’Enfarolà del Fadrí, amb tres recorreguts, que van tenir principi i fi a la mateixa Plaça Major.
Una de les decisions qüestionades va ser que un Castell de Focs va substituir la Nit de Foc. En lloc de la mascleta aèria del diumenge de la Romeria, es re -
RESUM DE LES FESTES
CANVIS A LA PIROTÈCNIA
El torero López Simón va aconseguir el Trofeu Casino Antic a la millor feina pel seu “mano a mano” durant la fira de la Magdalena 2016 i Vicente Soler va prendre l’alternativa el 4 de març a la Plaça de Bous de Castelló.
El Racó Taurí es va instal·lar per primera vegada a la avinguda Pérez Galdós al Parc Ribalta, organitzat per Mediterráneo i Bou per la Vila, amb 14 casetes de penyes i ajuntaments més destacats de la província.
La Colla Bacalao va guanyar el primer premi del Concurs de Paelles Intercolles organitzat per la Colla del Rei Barbut.
alitza una rematada terrestre, traslladant el tret de l’aeri a la Torna, que va ser llançat des de la Basílica de Lledó.
ANECDOTARI
La Federació de Colles, amb ajuda dels Bombers de Castelló, va imposar un gran ‘mocador verd’ al ‘gegant de ferro’ Tombatossals, per primera vegada, a iniciativa de la colla La Canalla.
La Encesa de Gaiates va celebrar el seu 25é aniversari.
El Festival d’Animació i Música de Magdalena (FAMM!) va comptar amb 60 actuacions en 40 punts diferents de tota la ciutat i uns 400 artistes procedents de 10 països diferents.
A la Plaça Santa Clara es va instal·lar el Mercat Gastronòmic, en
En total, 23 espectacles entre mascletades, correfocs, Nit Màgica, castells, Enfarolà i Encensa de Gaiates, que suposarà el tret d’uns 3.700 quilos de pólvora.
el que 12 restaurants de Castelló van oferir els seus productes ‘gourmet’ al públic.
La Volta a Peu a la Ciutat de Castelló-XVI Trofeu Luis Adsuara es va celebrar, com ja és tradicional l’últim diumenge de festes, aquest any a benefici d’Afanias. La novetat va ser un premi especial per a aquells que vestiren alguna peça d’indumentària tradicional.
El poeta barcelonés José Pejó Vernis va ser guardonat amb el premi de poesia Flor Natural 2016 pel seu poema “Dona d’aire, llamí d’amor”.
REINA I DAMES D’AHIR I AVUI
REINA
Carolina Tárrega Beltrán
DAMES DE LA CIUTAT
Inma Adsuara Miralles
Marta Balado Ferrer
Estefanía Climent Moreno
Alba Clofent Ramos
Verónica Pradas Barreda
Laia Tirado Alcántara
REINA INFANTIL
Lola Marco Alors
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
Balma Alonso Miravet
María Collados Marzá
Ana Escudero Monge
Berta Montañés Selma
Esther Renau Lleó
María Villach Rodríguez
NA VIOLANT
Marta Tena Soler
Durant aquest any van ser molts els esdeveniments, però ací ens agradaria ressaltar dos. Per una banda, la presència d’una representació de les nostres festes a un parc tan emblemàtic com Disneyland Paris. El 3 de setembre de 2015, la Gaiata 8 es va traslladar en dos autobusos i va desfilar en Disneyland Paris, promocionant així les festes de la Magdalena amb una desfilada en què es van poder vore els nostres vestits i una xicoteta reproducció de la romeria de les canyes.
Per una altra banda, aquest va ser un any de canvis. El 17 d’octubre s’elegia a Juanvi Bellido com
a nou president de la Junta de Festes. Durant els dies següents, es va nomenar als membres de la Junta. Només quedaven 4 mesos per a preparar les festes. A açò es va sumar la dimissió per motius personals de la regidora de festes, Carmen Oliver, el 19 de gener, a poc més d’un mes per a les festes. El seu càrrec va ser assumit el dia 20 per Sara Usó, filla de Felipe Usó, artista gaiater de la Gaiata 6 i fortament vinculada a les festes. L’ànim i entusiasme d’uns i l’altra van fer que, malgrat tot, les festes seguiren endavant, sense a penes notar-se la manca de temps.
DONES DE COMPANYA
Na Dolça: Nadia Mas Gasulla
N’Enmengarda:
Laura Agramunt Arnau
Na Eva: Judith Alfonso Calvo
Na Margarida: Lorena Valls Albert
Na Provençala:
Maria Montañana Grijalbo
Na Rama: Mireia Andreu Prades
Prohom: Luis Oria Doménech
GAIATERA CASA VALENCIA EN ZARAGOZA
Sandra Serra San Ramón
CÀRRECS HONORÍFICS
Pregoner:
Santiago López
Pregoner Infantil:
Hugo Sánchez
Rei en Jaume:
Eugenio Díaz Carsi
Gaiater de l’Any:
Pepín Marco Roig
Fadrí d’Or Honorífic:
José Prades García
Medalla de les festes vitalícia:
Alberto Fabra Part
JUNTA DE FESTES
President:
Juan Vicente Bellido Zafón
Vicepresidents:
José Iturralde Murria
Lidón Barberá Jordán
José Martí Nicolau
Ana Alegre Aguilar
Fernando Torrent Guinot
Lledó Lleó Rubio
Secretària General:
Lara Sos Boix
Adjunt a la Presidència:
Ximo Górriz Plumed
Vocals:
Lidia López Edo
Jorge Martí Obiol
Nelo Melchor Jordán
David Pérez Peris
JoséMiguel Rebollo y de la Rosa
Javier Roig Varoch
Laura Daudén Vicente
Lidón Batiste Salazar
Delia Sánchez Gragera
Carmina Beltrán Sanfeliu
Elena Llopis Gimeno
Alberto Navarro Carsi
Adrián Nebot Sanahuja
JoséJavier Also Fabregat
SECTORS
GAIATA 1 ‘BRANCAL DE LA CIUTAT’
President: Andrés Bort Bort
Madrina: Marina Redó Fortanet
Madrina Infantil:
Lucía Madero Agost
GAIATA 2 ‘FADRELL’
President: Manuel López Safont
President Infantil:
Aaron Martín Ripoll
Madrina: María Soriano Ruiz
Madrina Infantil:
Desirée Santos Domínguez
GAIATA 3 ‘PORTA DEL SOL’
President: José María Batán Font
Madrina:
Leire Blanca Martínez Bárcena
Madrina Infantil:
Sara Sánchez Olivares
GAIATA 4 L’ARMELAR’
President: Roberto Blasco Ahís
Madrina: Andrea Pradas Barreda
Madrina Infantil:
Mireia García Falomir
GAIATA 5 ‘HORT DELS CORDERS’
Presidenta:
Arantxa Miralles Benages
President Infantil:
Jordi Altarejos Bono
Madrina: Noelia Capdevila Durán
Madrina Infantil:
Laura Altarejos Bono
GAIATA 6 ‘FAROLA-RAVALET’
President: Esteban Gual Ibáñez
President Infantil:
Francisco Vilar Albert
Madrina: Rocío Querol Vilar
Madrina Infantil: Claudia Beltrán Palencia
GAIATA 7 ‘COR DE LA CIUTAT’
President:
Manuel J. López Palomino
Madrina: Iris Macías Lara
Madrina Infantil:
Balma Querol García
GAIATA 8 ‘PORTAL DE L’OM’
President: Raúl Collazos Martín
President Infantil:
Pau Olaria Doñate
Madrina: Ana Goterris Estrada
Madrina Infantil:
Natalia Collazos Rovira
GAIATA 9 ‘L’ESPARTERA’
President: Rafael Quiroga Alegre
Madrina: Rosana Nebot Moreno
Madrina Infantil:
Leire Ferrando Parreño
GAIATA 10 ‘EL TOLL’
President: Enrique Alonso Torres
Madrina:
Beatriz Rodríguez Domínguez
Madrina Infantil:
Lucía Álvarez García
GAIATA 11 ‘FORN DEL PLA’
President: Luis Sánchez Muñoz
President Infantil:
Javier Godes Garbí
Madrina: Nuria Escuder Causanilles
Madrina Infantil: Laura Godes Garbí
GAIATA 12 ‘EL GRAU’
President:
Juan Antonio Tirado Serrano
Madrina: Natalia Albert Giner
Madrina Infantil:
María Gómez Vicente
GAIATA 13 ‘SENSAL’
President:
Carlos Chipirraz Gómez-Millán
President Infantil:
Jesús Ortega Ballester
Madrina: Ana Ortuño Salvador
Madrina Infantil:
María Peralta Fajardo
GAIATA 14 ‘CASTÀLIA’
President: Eloy Soria Izquierdo
Madrina: Nerea Fabra Bataner
Madrina Infantil:
Helena Mínguez Usó
GAIATA 15 ‘SEQUIOL’
Presidenta:
Elisabeth Breva Almerich
President Infantil:
Carlos López Porcar
Madrina: Ana Rodríguez Pérez
Madrina Infantil:
Balma Doumere Fabregat
GAIATA 16 ‘RAFALAFENA’
Presidenta: Desirée López Gutiérrez
President Infantil:
Dennis Gutiérrez Andreu
Madrina: Andrea Martínez Nebot
Madrina Infantil:
Deborah Fernández Esteller
GAIATA 17 ‘TIR DE COLOM’
President:
Miguel Ángel Moreno Gracia
Madrina: Carla Bernat Pascual
Madrina Infantil:
Sandra Gimeno Guerrero
GAIATA 18 ‘CRÉMOR’
President: José Antonio Lleó Rubio
President Infantil:
Manel Vidal Panades
Madrina: María Beltrán Alcácer
Madrina Infantil: Isabel Busto Lleó
GAIATA 19 ‘LA CULTURAL’
President:
Luis Fernández Fernández
Madrina: Carla Gómez Zabalza
Madrina Infantil:
María Jurado Archilés
B.I.C. - “Romeria de la Magdalena o de Les Canyes”
Per què un BIC Immaterial
La Romeria de la Magdalena o de les Canyes és una manifestació sociocultural pròpia i exclusiva de la ciutat de Castelló de la Plana, que recull en el seu desenvolupament pràctiques socials i fins i tot formes de vida aportades per la memòria col·lectiva, fent-ho des de fa segles de una manera continuada, any rere any i que defineix el caràcter de la major part dels castelloners.
Que és un BIC?
La UNESCO ens diu que: “S’entén per patrimoni cultural immaterial els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques –juntament amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que els són inherents– que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguin com a part integrant del patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet generació rere generació, és recreat constantment per les comunitats i els grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la natura i la seva història, i dona pas a un sentiment d’identitat i continuïtat per contribuir així a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana.” (UNESCO 2003)
Les premisses esmentades es van aplicar a la legislació espanyola amb la Llei 10/2015 per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, que, juntament amb el Pla nacional de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de 2015, modificat el 2018, marca les pautes a seguir dins de l’àmbit estatal.
La legislació valenciana en matèria patrimonial es basa en la Llei 4/1998 de patrimoni cultural valencià, que ha patit diverses modificacions.
Qui declara un BIC?
La proposta de declaració BIC com a Bé Patrimonial pot sorgir
d’Institucions com els Ajuntaments, de particulars o col·lectius o des de les mateixes Corts Valencianes, com ha estat el cas de la nostra Romeria. I ha d’anar destinada a la Conselleria competent, que serà qui la gestionarà en primera instància i començarà el procés o, com es diu a l’argot administratiu en aquests casos, “incoarà” el procés. Després de la recopilació dels diferents informes, passarà per les Corts que, després de la seua aprovació, la remetrà al Consell que en donarà l’aprovació definitiva plasmant-la en decret signat pel mateix President de la Generalitat Valenciana.
Com i quan
Comença aquí el relat del procés concret que ha portat a la consideració de la nostra Romeria de la Magdalena o de les Canyes com un Bé d’Interès Cultural Immaterial i ho ha estat a més de per les raons anteriors, perquè normalment i aquest és el nostre cas , “els ritus estan contextualitzats en un temps i un espai concrets, sota ritmes apresos i transmesos generacionalment ”(Normativa Estatal).
Ens remuntarem al 1952, amb motiu del 700 aniversari de la fundació de la ciutat, per trobar el primer document oficial de l’Ajuntament, relatant la Romeria, document que, actualitzat
i ampliat, es va publicar també amb motiu del 750è aniversari.
Però l’autèntic compromís formal amb la Romeria com a patrimoni dels castelloners, va ser l’aprovació i publicació de la Consueta. L’any 1991 l’Ajuntament de Castelló de la Plana, oficialitza el ritual de la Romeria de la Magdalena o de les Canyes amb la publicació de la Consueta que recull exhaustivament i després d’un extens treball de recerca i recopilació el: “RITUAL DE LA ROGATIVA QUE CELEBRA CADA ANY LA CIUTAT DE CASTELLÓ DE LA PLANA A L’ERMITA DE SANTA MARIA MAGDALENA DEL CASTELL VELL EL TERCER DIUMENGE DE QUARESMA”
Chelo Pastor
I així va seguir durant més de dues dècades com s’havia fet en segles, perquè la Romeria era respectada i mantinguda en fons i forma, per les autoritats, institucions, associacions festives i culturals i pel poble en general, fent innecessari cap tipus de protecció especial.
Però va arribar l’any 2016 i tot va canviar. Deixem que la premsa local ens relate exactament el que va passar.
La nueva era de las fiestas llega acompañada de importantes cambios en el protocolo del consistorio de la capital de La Plana derivados de la estricta aplicación del laicismo en la actividad municipal Así, hoy, será la primera vez desde el año 1936 que la corporación no entre a Santa María para asistir a la misa de romeros que dará paso a la rogativa hasta la Magdalena. Si lo harán los ediles del PP y de Ciudadanos a título personal, pero no en calidad de representantes políticos de la ciudad, según el acuerdo alcanzado días atrás por el equipo de gobierno. Así, la alcaldesa Amparo Marco y los ediles de PSPV y Compromís, aguardarán a las puertas de la cocatedral a que salga el clero para dirigirse hacia la Magdalena, que si es un acto de carácter religioso puesto que su origen no era otro que pedir lluvia. Al llegar a la ermita entrarán porque entienden que «es un edificio municipal». Por su parte, los cuatro concejales de Castelló en Moviment, tal y como ya avanzó su portavoz Xavi del Señor, no participarán ni en este ni en ningún otro acto religioso de la semana. Pero no sólo no entrará en misa la corporación –saldrá a las 8.45 horas de los soportales del Ayuntamiento bajo mazas–, sino que han invitado a las reinas de las fiestas a que no lo hagan. Al mismo tiempo han solicitado al obispo, monseñor Casimiro López que no presida la Romeria de les Canyes junto a los políticos, sino que participe junto al clero, al lado del preste de la rogativa que porta las reliquias de Santa María Magdalena, en una clara separación de las dos instituciones: Iglesia y Ayuntamiento. El obispo fue informado de la decisión del gobierno local por el servicio de protocolo del Ayuntamiento. También se le comunicó que, durante el almuerzo en Sant Roc, en lugar de compartir mesa con alcalde-
sa y presidente de la Generalitat, Ximo Puig, deberá sentarse con la representación clerical. Con el fin de implantar una política laica en el consistorio, en el programa de fiestas oficial ya se ha eludido la presencia de la corporación «presidiendo» la rogativa. Así, en esta edición se ha suprimido la explicación de «Romeria de les Canyes, que presidida por el clero de la concatedral de Santa María.... corporación municipal y autoridades...» Sólo pone «al acabar la misa, salida de la Romeria de les Canyes que se trasladará al ermitorio de la Magdalena...» A diferencia de hoy, el último alcalde socialista, Daniel Gozalbo (19871991), así como su edil de Fiestas, Clemente Agost, participaron en la misa de romeros, como en todas las procesiones que la corporación tiene la potestad de presidir.”
Arribat el dia, el cúmul de despropòsits es va enriquir amb tota una sèrie d’actituds contradictòries que van sembrar el desconcert entre els milers de participants de la centenària romeria.
Quin embolic! Laïcisme, tradició, religiositat, congratulació, ruptura…?
La Romeria de la Magdalena, mostra viva de la nostra cultura i tradicions, del nostre patrimoni immaterial, perillava. Alguna cosa havíem de fer per evitar-ho!
Com a responsable de l’àrea de Cultura de la nostra ciutat durant vint anys i en aquell moment com a diputat a Corts a mes d’ermità de la Magdalena, coneixia perfectament la qualificació de BIC Immaterial, com a eina de protecció patrimonial.
La declaració d’un bé com a BIC, Bé d’Interès Cultural Immaterial, és una figura jurídica de protecció del patrimoni immaterial que dota, segons la Llei de patrimoni, de més protecció i tutela aquells béns que ho necessiten
Aquesta figura la du a terme l’Administració pertinent de la Comunitat Valenciana, encarregada d’incoar els expedients. És important ressaltar aquí que l’Ajuntament sí que en pot proposar, però no incoar l’expedient.
I no vaig dubtar. Immediatament em vaig posar en contacte amb el Grup Popular a les Corts, per iniciar el procés administratiu que protegiria aquest preuat bé cultural de la nostra ciutat, cultura i societat.
La Proposició No de Llei presentada amb data 2 de març de 2016 i que va suposar l`inici de la tramitació va ser la següent:
El 28 d’abril del 2016 es convocava
la Comissió d’Educació i Cultura de les Corts on es debatria i aprovaria, o no, la Iniciativa Parlamentària.
Sobre la Iniciativa inicial presentada pel Grup Popular i per al debat en Comissió, el Grup Podem va presentar una esmena, que després de ser debatuda i negociada va revertir en una esmena transaccional que juntament amb el text inicial, va ser l’aprovat definitivament, pel plenari de les Corts.
Aquesta Esmena va sorgir a conseqüència d’un conflicte d’interessos per assumir la titularitat de la iniciativa i en aquest sentit es va presentar l’Esmena de Podem, instigada pel mateix Ajuntament de Castelló.
Però les coses son com son,
la Sol·licitud de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament a la Secretaria Autonòmica de Cultura i Esports, estava signada i datada al 21 d’abril del 2016 i la Iniciativa Parlamentaria del PP al 2 de març del 2016.
Mesos més tard, el Consell acceptava la incoació de l’expedient.
Diari oficial de la Generalitat Valenciana Num. 7923/23-11-2016
Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
RESOLUCIÓ de 18 de novembre de 2016, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es complementa la Resolució de 28 de juliol de 2016, sobre la incoació de
l’expedient de declaració de Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de Bé Immaterial, de la Romeria de les Canyes de Castelló. [2016/9269]
Per la Resolució de 28 de juliol de 2016, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport (DOCV 7843, 03.08.2016), a instàncies de les Corts Valencianes en la seua Resolució de 28 d’abril de 2016, es va incoar l’expedient per a la declaració de Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de Bé Immaterial, de la Romeria de les Canyes de Castelló….”
Protagonismes a banda, la veritat és que després de tot el procés i amb informes favorables de diferents Institucions com el
Consell València de Cultura, es va aconseguir l’objectiu.
La Romeria de la Magdalena o de les Canyes, tenia la consideració de Bé d’Interès Cultural Immaterial. I així es reflectia al Decret signat pel Conseller de Cultura i el President de la Generalitat Valenciana el 3 de març de 2017.
Ja era una realitat, però una realitat administrativa que exigia per part de tots un clar compromís de salvaguarda.
Què hem de fer amb la romeria
El mateix Decret, a la seua disposició tercera, ens indica amb tota claredat les mesures de protec -
ció i salvaguarda, així com l’actor que les ha de procurar.
“Article 3. Mesures de protecció i salvaguarda
La protecció de la Romeria de les Canyes de Castelló com a patrimoni cultural immaterial es concretarà en les mesures següents:
a. Realitzar labors d’identificació, descripció, investigació, estudi i documentació amb criteris científics.
b. Incorporar testimonis disponibles a suports materials que garantisquen la seua protecció i preservació.
c. Vetlar pel normal desenvolupament i la pervivència d’aquesta manifestació cul-
tural, així com tutelar la conservació dels seus valors tradicionals i la seua transmissió a les generacions futures.
S’hauran de potenciar les condicions perquè la festa es mantinga viva, d’acord amb el que establisca la col·lectivitat que la protagonitza i li dóna sentit. La tasca de
protecció i de salvaguarda es dirigirà fonamentalment cap a la divulgació i revalorització de tots els elements, les funcions i els significants que en formen part, i dels seus valors patrimonials, perquè la comunitat s’identifique amb la festa i els seus valors, i per tant es garantisca la seua continuïtat.
Qualsevol canvi que excedisca el normal desenvolupament dels elements que formen aquesta manifestació cultural haurà de comunicar-se a la Direcció General competent en matèria de patrimoni cultural perquè, si és el cas, emeta l’autorització administrativa i propose la consegüent modificació d’aquesta declaració.
Les accions de salvaguarda que es projecten hauran de tindre en compte, de manera molt especial, els riscos de desvirtuació que podrien derivar-se del turisme massiu, així com la necessitat de valorar i protegir adequadament els oficis tradicionals associats a aquesta manifestació.
La gestió de la Romeria de les Canyes serà exercida per l’Ajuntament de Castelló de la Plana, el qual decidirà sobre aspectes materials i immaterials, així com el desenvolupament dels actes de la festivitat anual.”
Així doncs totes les Institucions, començant per la Municipal, collectius i persones, haurem de fer un esforç per anar complint amb les premisses esmentades.
Tenim, mirant endavant sense oblidar el passat, un important repte , en què TOTS haurem de col·laborar. No complir aquestes mesures significaria, a més d’un desistiment de funcions i irresponsabilitat per part de l’Ajuntament, el que és molt més greu, la renúncia per part del poble de Castelló als seus orígens, cultura i tradicions.
Bibliografia
Guia per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial valencià
Generalitat Valenciana
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
Generalitat Valenciana
Diari de Sessions de les Corts Valencianes
Corts Valencianes
Del 18 al 26 de març
VAN SER REINES CARTELL
Lema: Esclat de Festa
Autor: Marisol Barceló i Juan Vicente Fabregat
NOTÍCIES
20 ANYS DE MAGDALENA CIRCUS
En 1998 naixia a la Plaça de Santa Clara el Festival Internacional de Nou Circ Magdalena Circus. Amb gran acolliment des de la seua primera edició, aquest circ modern sense carpes ni animals té una personalitat pròpia i sorprén a grans i menuts cada any. En aquests 20 anys, el festival s’ha consolidat dins de la programació oficial de les festes. A la Magdalena 2016, per al seu 20é aniversari, la conductora va ser la mim i clown catalana Cristina Solé, qui va donar pas a set
ESTEFANÍA CLIMENT MORENO
Estefania té 23 anys, és estudiant del grau en Química a la Universitat Jaume I i aficionada a l’esport. Ha estat implicada en la Gaiata 15 Sequiol, on ha segut Dama de sector, Madrina d’Honor, i Madrina. En 2016 va ser Dama de la Ciutat.
BERTA MONTAÑÉS SELMA
Berta té 10 anys i ve d’una família molt magdalenera, tant per part dels pares, com dels avis i dels oncles. Va ser Dama de sector infantil de 2008 a 2013, en 2014 va ser Madrina d’Honor, en 2015, Madrina Infantil de la Gaiata 8, Portal de l’Om. En 2016 va ser Dama de la Ciutat. És una xiqueta molt oberta i feliç.
companyies: la Banda de Otro (andalusia), Shakti Olaizola (País Basc), Martín Samanna (Argen-
BIC DEL CONSELL PER A LA ROMERIA
El 2 de març es va publicar el Decret de la Conselleria de Cultura de la generalitat Valenciana que promulga la Romeria de les Canyes com a BIC (Bé d’Interès Cultural). Segons aquest Decret, l’Ajuntament queda compromès a conservar i salvaguardar els rituals que cobren forma cada tercer diumenge de Quaresma en el dia gran de les festes majors de la ciutat de Castelló.
Segons el dictamen del Consell Valencià de Cultura, la rogativa al Castell Vell, ritu d’afirmació identitària col·lectiva i de commemoració històrica al realitzar-se el recorregut fins el lloc on estava ubicada la ciutat abans del seu trasllat en 1252, serà objecte d’estudi i divulgació a les escoles.
NA VIOLANT D’HONGRIA
El dia 17 de febrer va ser proclamada Na Violant d’Hongria Marina Redó Fortanet, després d’haver ocupat el càrrec de Madrina de la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat a la Magdalena 2016. Marina va representar amb molt d’orgull a la segona esposa del Rei Jaume I durant tota la setmana de festes en actes com l’Homenatge al Rei en Jaume i l’homenatge a Na Violant d’Hongria, a l’avinguda i la plaça que duen els seus noms, així com al Pregó.
En tot moment, Marina, Na Violant 2017, va estar acompanyada del Rei en Jaume, Vicente Guillamón, de les seues Dones de Companya, Na Dolça, Ana Goterris, N’Ermengarda, Ana Sanz, Na Eva, Maria
Soriano, Na Margarida, Estefania Gonell, Na Provençala, Andrea Sánchez i Na Rama, Ana Ortuño, dels Cavallers de la Conquesta i el seu Prohom, Luis Oria, de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem, dels membres de la Esquadra Jove i de la Milícia Templària de la Germandat, amb Vicente Sales, com a Guillem de Monrodon.
Durant la setmana de la Magdalena de 2017, a més dels actes tradicionals, es va celebrar per primera vegada una trobada de totes les representants de Na Violant i Dones de Companya amb la assistència de més de 200 persones, en què, es va visualitzar un vídeo en imatges de totes les Violants de la història.
El 14 de març es van lliurar els premis als llibrets per l’ús del valencià. Va resultar guanyadora la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat, seguida del sector 15, Sequiol, i Farola-Ravalet, Gaiata 6. En la modalitat de colles, la Colla Re -
LLIBRETS GUANYADORS
Guanya Sequiol amb el monument “Records d’Infància” de Javier Monroig i recupera el seu lloc com a millor gaiata en les festes de la Magdalena 2017, seguida del Crémor i La Cultural, que va ser la gran sorpresa de la nit, como ja es podia sentir en l’ambient des de l’inici de la cerimònia, a tan sols un punt de diferència. El primer premi de Gaiata Infantil va ser per al Crèmor, monument que passarà a ser peer primera vegada Gaiata Infantil de
bombori va obtenir el primer premi, seguida de la Colla El Magre i l’Associació Colla l’Olla.
Quan al Concurs de Llibrets, va ser la Gaiata 6, Farola-Ravalet la guanyadora, amb reconeixement de la seua portada, de Gemma
GAIATES GUANYADORES
Gil. El millor article inèdit va ser el d’Arturo España publicat en el llibret de la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat. En l’apartat de colles, va guanyar la colla Rebombori i El Magre per l’article escrit per Sonia Alegre.
la Ciutat 2018. El segon premi va ser per a la Gaiata interactiva del sector 19 La Cultural, una d eles grans sensacions d’aquesta edició magdalenera; i el tercer premi va ser per a L’Espartera.
d’Infància”
ANECDOTARI PERSONATGES
La Colla del Rei Barbut va organitzar en el vestíbul de la Diputació una exposició per celebrar els quaranta anys de la mitologia de Josep Pasqual i Tirado. Aquesta exposició va reunir algunes de les joies editorials, artístiques i musicals dedicades als personatges que van vore la llum un 1930.
Els joves integrants de la Banda de Ucraïna, que van clausurar el FAMM! 2017 van sorprendre al públic amb la seua interpretació de ‘Magdalena Festa Plena’. malgrat les diferències entre la seua i la nostra llengua, que no van ser obstacle per a una excellent interpretació.
La Gestora de Gaiates de Castelló va nomenar per unanimitat com a Gaiater de l’Any per a la Magdalena 2017 al pintor Lorenzo Ramírez, «per les seues aportacions desinteressades als sectors i pel seu treball en pro de les festes de Castelló», segons va manifestar el seu president, Carlos Chipirraz. Ramírez va expressar el seu «màxim orgull» pel guardó, que se li va entregar el 25 de febrer en l’homenatge als sectors.
Malauradament, només uns mesos després, el 19 de maig ens va deixar Lorenzo Ramírez, el pintor de la Magdalena...
Al mes de desembre el pintor va participar en una classe magistral de dibuix i pintura nadalenca per als més menuts al Palau de la Festa, en una iniciativa de la Gestora de Gaiates, a la que van assistir la reina infantil i la seua cort, així com madrines i presidents infantils.
Malauradament, només uns mesos després, el 19 de maig ens va deixar Lorenzo Ramírez, el pintor de la Magdalena, el pintor de les gaiates, però sobretot, una molt bona persona, i un gran amic, com van declarat moltíssimes persones del món de la festa.
La Colla del Rei Barbut va atorgar el “Voladoret d’Or” 2017 a Carlos Latre en un sopar al Saló Nodo de l’Hotel Jaume I.
El “Bacalao maravillao” va ser en aquest any per a Miguel Ángel Silvestre.
El grup Rosa de Maig va representar l’”Adelantat” de l’Aljama 2017.
Moros d’Alqueria van concedir el Premi Cultura i Festes Ciutat de Castelló al Carnaval de Notting Hill al Regne Unit; el Premi Gastronomia Adrián Segura va ser per a Víctor Aliaga; i el de Música Instrument de Banda per a Manuel Melchor.
La Pirotècnia Hermanos Ferrández va tancar el darrer diumenge de Magdalena el concurs de mascletades de la Magdalena 2017 amb un brillant espectacle amb dos innovacions: un sistema de pinta i un potent quart terratrèmol doble.
La Fira de la Magdalena va acabar en una correguda de Ponce, no tan bona com s’esperava. En tot cas, la gran afluència de públic va demostrar que la Magdalena torna a ser una fira que interessa i a la que la els grans volen anar. Tot això aamb la il·lusió de dos bons toreros locals: Vicente Soler i Varea.
El Dia de la Província s’atorgà l’ Alta Distinció de la Província, el major reconeixement institucional en Castelló, al químic Avel·lí Corma, i quatre distincions al futbolista Bruno Soriano (Mèrit Esportiu), a l’humorista Carlos Latre (Mèrit a les Arts), a la empresa Marie Claire (Mèrit a la Innovació) i a Enrique Giménez, president de la Fundació Punjab (Mèrit Solidari).
RESUM DE LES FESTES
AQUELL ANY VA SER NOTÍCIA TAMBÉ LA PIROTÈCNIA
I així ho avançava “EL MUNDO Castellón al Dia”:
“La Junta de Festes ha canviat la ubicació dels castells de focs artificials durant la Magdalena 2017, que passaran de celebrar-se al PAI Gumbau a fer-ho a un solar del camí Almalafa, just davant de la seu de la Creu Roja. Fonts consultades per EL MUNDO han explicat que la indisponibilitat del solar on es disparaven els focs artificials ha impulsat aquesta modificació, en què també ha influït una millor accessibilitat a peu a la zona per trobar-se més a prop del centre de la capital de la Plana.
D’aquesta manera, i amb la nova ubicació, els aficionats als focs artificials ara hauran d’acudir a les nits a aquest nou emplaçament en què podran gaudir, a partir de les 23.00 hores, dels trets de Pirotecnia Pibierzo (dimecres 22 de març), Pirotècnia del Mediterrani (23), Pirotècnia Turís (24) i Pirotècnia Peñarroja (25).
Aquest canvi d’ubicació no afecta la resta del programa de focs artificials atès que tant les mascletades com la mascletà multicolor continuaran realitzant-se a les seves ubicacions habituals a la plaça del Primer Molí i al Grau de Castelló, respectivament.”
D’AHIR I AVUI
Durant aquest any van ser molts els esdeveniments relacionats en les festes fundacionals. En febrer, els Moros d’Alqueria, capitanejats pel seu President, Leandre Escamilla, van viatjar a Colòmbia, al Carnaval de Pescaíto en Santa Marta, per a mostrar les nostres tradicions i la nostra història més enllà de l’Atlàntic. Aquesta mateixa associació va inaugurar una nova seu al carrer Galícia a principis de març amb una festa multitudinària, a la que van voler convidar a tots els membres del món de la festa.
Per una altra banda, els més menuts van tindre una divertida explicació de l’origen i simbologia de les festes al Teatre del Raval, amb l’obra “El tio Nelo i les festes de Castelló” dins del programa Teatre per a Escolars Teatrescola 2017, creat i gestionat per la companyia Splai Teatre.
REINA I DAMES
REINA
Estefanía Climent Moreno
DAMES DE LA CIUTAT
Carla Bernat Pascual
Tatiana Castillo Roig
Cristina López López
Andrea Pradas Barreda
Noelia Capdevila Durán
Rocío Querol Vilar
REINA INFANTIL
Berta Montañés Selma
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
Lucía Madero Agost
Balma Querol García
Natalia Collazos Rovira
Helena Mínguez Usó
Lucía Burguete Alcaide
Isabel Bustos Lleó
NA VIOLANT
Marina Redó Fortanet
DONES DE COMPANYA
Na Dolça: Ana Goterris Estrada
N’Enmengarda: Ana Sanz Sánchez
Na Eva: María Soriano Ruiz
Na Margarida:
Estefania Gonell i de Celis
Na Provençala:
Andrea Sánchez Verchili
Altres dos de les més conegudes associacions vinculades a la representació al Pregó, Bacalao i Colla del Rei Barbut van celebrar aniversari. Bacalao, els seus 25 anys i la Colla del Rei Barbut els seus 40 anys d’existència.
Per últim, cal mencionar l’excel·lent actuació de la Gestora de Gaiates que, davant la inusual circumstància de no trobar-se president/a per a la Gaiata 16, va constituir una comissió temporal que es va encarregar de que les festes del sector seguiren endavant.
Na Rama: Ana Ortuño Salvador
GAIATERA CASA VALENCIA EN ZARAGOZA
Laura García Camarena
CÀRRECS HONORÍFICS
Pregoner: Miguel Tirado Alegre
Pregoner Infantil: Javier Francés Flor
Rei en Jaume: Vicente Guillamón
Gaiater de l’Any: Lorenzo Ramírez
Fadrí d’Or Honorífic:
Ángel Baldayo, les Brigades Municipals
la Federació de Grups Folclòrics
Medalla de les festes vitalícia
Alberto Fabra Part
JUNTA DE FESTES
President:
Juan Vicente Bellido Zafón
Vicepresidents:
Lidón Barberá Jordán
Fernando Torrent Guinot
Vocals:
Jorge Martí Obiol
Javier Roig Varoch
Lara Sos Boix
Laura Daudén Vicente
Lidón Batiste Salazar
Carmina Beltrán Sanfeliu
Elena Llopis Gimeno
Alberto Navarro Carsi
Adrián Nebot Sanahuja
JoséJavier Also Fabregat
JoséMiguel Ors Zarzoso
Beatriz Aso Toledo
Regina Ballester Bautista
Lledó Marzá Bellido
Eloy Soria Izquierdo
Raúl Martí Ten
Sonia Bernad Pascual
Fernando Sos García
Sonia Lázaro Muñoz
Miguel Navarro Berga
Gaiata 1 ‘Brancal de La Ciutat’
President: Andrés Bort Bort
SECTORS
Gaiata 11 ‘Forn del Pla’
President: Luis Sánchez Muñoz
Madrina: Natalia Palacio Bernad
Madrina Infantil: Andrea Renau Telo
Gaiata 2 ‘Fadrell’
President: Manuel López Safont
President Infantil:
Aaron Martín Ripoll
Madrina: María Torres Claramonte
Madrina Infantil: Maria Bollado Segura
Gaiata 3 ‘Porta del Sol’
President: JoséMaría Batán Font
Madrina: Ana Frías Llorens
Madrina Infantil: Sara Sánchez
Olivares
Gaiata 4 ‘l’Armelar’
President: Alejandro Marzá Vellón
Madrina:
Fátima María Renau Ventura
Madrina Infantil:
Remedios Molina Vives
Gaiata 5 ‘Hort dels Corders’
Presidenta:
Arantxa Miralles Benages
Madrina: Raquel del Vigo Ferrer
Madrina Infantil: Anna Roig Barberá
Gaiata 6 ‘Farola-Ravalet’
President: Esteban Gual Ibáñez
President Infantil:
Juan Cabello Pérez
Madrina: Andrea Piqueres Menase
Madrina Infantil:
Alejandra Gallén Montañés
Gaiata 7 ‘Cor de La Ciutat’
President:
Manuel J. López Palomino
President Infantil:
Alex Navarro Gijón
Madrina: Patricia Lacasa Bernat
Madrina Infantil:
Beatriz Also Galaso
Gaiata 8 ‘Portal de l’Om’
President: Raúl Collazos Martín
President Infantil:
Pepe Monfort Burdeos
Madrina: Marta Agramunt Font
Madrina Infantil:
Neus Alabau Rovira
Gaiata 9 ‘l’Espartera’
President: Rafael Quiroga Alegre
Madrina: Mónica Barba Silvestre
Madrina Infantil: Mar Valle Parreño
Gaiata 10 ‘El Toll’
Presidenta: Eugenia Gas Agüera
President Infantil:
Enzo Montañés Agüera
Madrina: Laura Palomo Martí
Madrina Infantil:
Martina Bellido Agüera
Madrina: Estela Bastida Ferrara
Madrina Infantil:
María Gómez Vicente
Gaiata 12 ‘El Grau’
President:
Juan Antonio Tirado Serrano
President Infantil: Adrián Bou Ortí
Madrina: Laia Tirado Salvador
Madrina Infantil: Edurne Giner Gil
Gaiata 13 ‘Sensal’
President:
Carlos Chipirraz Gómez-Millán
Madrina: Sara Renau Lleó
Madrina Infantil:
Judith García Rincón
Gaiata 14 ‘Castàlia’
President: Daniel Martí Andreu
President Infantil:
Hugo Cheza Carro
Madrina: Lorena Segarra Sánchez
Madrina Infantil:
Clara Sanz Sánchez
Gaiata 15 ‘Sequiol’
Presidenta:
Elisabeth Breva Almerich
President Infantil:
Marcos Rodríguez Manteca
Madrina: Beatriz Belenguer Mercé
Madrina Infantil:
Teresa Doumere Fabregat
Gaiata 16 ‘Rafalafena’
President Infantil:
Dennis Gutiérrez Andreu
Madrina: Mayra Dávila Rondona
Madrina Infantil: Libni Pérez Ortiz
Gaiata 17 ‘Tir de Colom’
President: Javier Gimeno Abadia
President Infantil:
Mikel Cebrián Rosa
Madrina: Estefanía Tudela Llorens
Madrina Infantil: Nerea Alegre
Arnau
Gaiata 18 ‘Crémor’
President: JoséAntonio Lleó Rubio
President Infantil:
Álvaro Navarro Viera
Madrina: Nadia Mas Gasulla
Madrina Infantil: Inés Llorens Díaz
Gaiata 19 ‘La Cultural’
President:
Luis Fernández Fernández
President Infantil:
Rubén Fernández Gaviño
Madrina: Balma Porcar García
Madrina Infantil:
Cristina Temblador Archilés
El paper dels Congressos Magdaleners en l’evolució de les festes: el IV Congrés Magdalener
Per: Estela Bernad MonferrerProfessora comunicació UJI
Al 1945 es van reestructurar les festes de la Magdalena instaurant les bases del que avui dia constitueix la Setmana Gran de Castelló. L’establiment d’una setmana de festejos, el protagonisme de la romeria de les canyes i del pregó com a anunciador de les festes, l’elecció de la gaiata i la llum com símbol identitari, la divisió dels sectors de la ciutat per les comissions gaiateres i la seua representació a través de les madrines i dames, així com la rellevància de la figura de la reina de les festes i la seua cort d’honor, són símbols i actes, entre d’altres, que encara avui per-
duren, però que han anat evolucionant al llarg dels temps. Així mateix, la incorporació d’altres actes i actors al món fester va enriquir les festes, però va incorporar nous problemes en la gestió i organització tradicional, per la qual cosa algunes veus van requerir un debat per resoldre les noves qüestions que s’hi anaven incorporant.
En aquest sentit, l’arribada de la democràcia i la necessitat de donar veu a la població va instar a fer un debat sobre el camí a seguir d’aquest esdeveniment tradicional que marcara les direc -
trius per a liberalitzar les festes. Per això, l’any 1978 encara amb un ajuntament predemocràtic, la Junta Central de Festejos, que presidia llavors el regidor Miguel Mulet Ortiz, va plantejar el primer congrés Magdalener com “una reflexió col·lectiva sobre qualsevol aspecte de les nostres festes”. La primera sessió del ple del congrés es va celebrar el 22 de març al Saló de Plens de l’Ajuntament, concloent en l’aposta per la conservació de l’essència permanent de les festes, el seu caràcter popular, és a dir, la germanor de tot el poble. També amb el repte de la recuperació d’alguns cos-
tums i tradicions perdudes amb el pas del temps, alhora que recomanaven el foment de la gaiata individual sense perjudici de la monumental. Així mateix, es destacava la necessitat de potenciar la Junta Central amb participació dels sectors, així com d’atorgar a aquesta junta la coordinació de les comissions dels barris.
Set anys després, al 1986, l’associació Moros d’Alqueria, amb la col·laboració de l’Ajuntament, va organitzar el II Congrés Magdalener. Aquesta associació, que al llarg dels anys vuitanta va aconseguir un gran protagonisme i es va convertir, per mèrits propis, en un dels col·lectius més dinàmics, va organitzar les distintes sessions que van tenir lloc els dies 31 de gener i 1 de febrer de 1986 al saló d’actes de la delegació de la Conselleria de Cultura. El dia 8, a la cloenda es van reafirmar les conclusions del primer congrés amb referència a la tradició de la festa i els seus símbols, especialment la gaiata, però també van plantejar a la Junta Central de Festejos la necessitat d’obrir noves i majors vies de participació i fomentar una identificació més gran entre les comissions de sector i els seus respectius veïnats. Aquest esdeveniment es va concebre com un congrés obert amb tres grans ponències, exposades pels periodistes Jaime Nos, sobre el passat; i Paco Pascual, sobre el present, i sobre el futur de la festa, en la ponència defensada per l’aleshores president de la Junta Central, Pepe Vicent, que va parlar sobre el futur de les festes i el seu impacte a la societat castellonenca. Totes aquestes reflexions van conduir a la Fundació Municipal de Festes, que es va constituir al 1988, un gran pas en la democratització d’aquestes.
Nou anys més tard, la recentment creada (1993) Federació de
Colles de Castelló, formada per grups de joves inquiets i amb una frenètica activitat, va impulsar al 1995 l’organització del III Congrés Magdalener. El Congrés es va celebrar al Saló d’Actes de Bancaixa de Castelló durant els dies 10, 17 i 23 de juny de l’any 1995. Les jornades van estar dividides en la presentació de tres ponències marc, com a eixos vertebradors del Congrés i on es va aprofundir en temes com la llengua, les colles i el seu paper, les gaiates, el pregó i la festa en general.
Com ha quedat demostrat en el desenvolupament de les nostres festes, els Congressos Magdaleners han insuflat d’energia, idees i actualitzacions el desenvolupament de l’activitat magdalenera, per això la llarga aturada des del tercer congrés, es va fer notar i va ser reclamat pels col·lectius festers amb força assiduïtat. Però van haver de passar 22 anys perquè es pogués fer un quart Congrés Magdalener.
A principis de l’any 2017, l’alcaldessa de Castelló Amparo Marco i la presidenta del Patronat de Festes i regidora de festes, Sara Usó, van anunciar l’organització i la realització del IV Congrés Magdalener, en aquesta ocasió i atés que havia transcorregut un llarg espai de temps i en el col·lectiu fester era esperat amb molt d’interés. El IV congrés Magdalener es va dissenyar amb molta cura. Es va designar l’expert en comunicació, Fernando Vilar, com a coordinador tècnic de tot el Congrés.
1. La visió congressual que es va dissenyar va ser la d’establir les bases argumentals de consens perquè les institucions i els ens festers, i la ciutadania en general, pogueren assumir i participar en una renovació de les Festes de la Magdalena que les milloraren i les consolidaren com a valor diferencial de construcció
d’una imatge positiva de la ciutat de Castelló de la Plana, de projecció estatal i internacional. I perquè aquesta visió poguera desenvolupar-se es van definir els següents objectius:
2. Promoure una actualització dels processos i activitats festers -tradicions, rituals, simbologia...- per tal d’harmonitzar les Festes de la Magdalena amb els principis, valors, normes, sentiments i expectatives que conformen la cultura cívica de la societat castellonenca actual.
3. Estendre entre la societat castellonenca, a través de les institucions i ens festers, la consciència del valor que les Festes de la Magdalena tenen com a element integrador de la imatge que es projecta de la ciutat de Castelló de la Plana i de la necessitat d’una àmplia participació social en la construcció i projecció d’aquesta imatge mitjançant la participació en les festes.
Promoure un consens suficientment ampli envers les Festes de la Magdalena que evite la seua instrumentalització partidista des de les institucions de representació política i la seua instrumentalització a favor d’interessos particulars de caràcter econòmic o social.
Al maig del 2017, el Consell Rector del Patronat Municipal de Festes va posar sobre la taula la importància que tenia que el IV Congrés Magdalener fore organitzat per festers. I així, la proposta presentada per dos membres d’aquest òrgan consultiu - José Juan Sidro i Sixto Barberá - va guanyar la batalla a la iniciativa de la regidora de festes i presidenta del Patronat Municipal de Festes, Sara Usó,
que havia pensat en una àmplia representació dels grups polítics del consistori. Per tant, la proposta guanyadora va ser aquella en la que el comité científic estave compost per gent del món de la festa: Elisabeth Breva, Ximo Górriz, José Juan Sidro, Sixto Barberá i Lidón Batiste. Aquesta proposta va tirar endavant, encara que amb l’abstenció d’Usó, pel PSPV, i de la vicepresidenta del Patronat, Verònica Ruiz, Compromís, com també van fer els regidors del Partit Popular i de Ciutadans. La resta de consellers i la representant de Castelló en Moviment van votar a favor dels representants festers.
D’altra banda, l’organització del congrés va comptar amb un segon equip tècnic integrat pel gerent del Patronat, Vicent Montolio; una persona designada per la Junta de Festes, Juan Vicente Bellido, una altra en nom de la Gestora de Gaiates, Carlos Chipirraz, una quarta per la Federació de Colles, José Luis Santolaria, i el cinqué, que designaren entre tots els ens vinculats amb participació a les festes de la Magdalena, Jesús Redón (van quedar excloses les confraries). Per part de l’UJI, el Rector Vicent Climent va nomenar la professora, doctora Estela Bernad. A aquest segon equip es van afegir els representants polítics, Eva Lidón Barreda en representació del Grup Municipal Socialista, Nelo Melchor en representació del Grup Municipal Compromís, Miguel A. Mulet en representació del Grup Municipal Popular, Fernando Sos en representació del Grup Municipal Ciudadanos i Raul Martí en representació del Consell Rector. Aquests dos equips, científic i tècnic, junt amb el coordinador Fernando Vilar i la presidenta del Congrés, Sara Usó, van ser els organitzadors d’aquest IV congrés Magdalener.
Primerament, a principis de juny, el Comité Científic es va reunir per avançar en el model i estructura de congrés i en els continguts que hauria de tindre mentre es constituïa des del Patronat de Festes el Comité Tècnic. Aquest Comité Científic va dissenyar una estructura de congrés orientada a la participació activa de la ciutadania, en el que qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o col·lectiu, poguera adreçar la seua comunicació escrita a les diferents taules que componien els quatre blocs temàtics que redactaren les ponències del congrés. Així mateix es va contemplar la possibilitat que els i les congres-
sistes pogueren presentar i defensar públicament esmenes a les ponències redactades per les taules –integrades per membres dels comités organitzadors- o inclús ponències alternatives, esmenes a la totalitat. Mentre que qualsevol ciutadà o ciutadana podria presentar comunicacions, només els i les congressistes podrien votar la configuració final de les ponències del congrés, les quals, un cop aprovades pels congressistes, es convertirien en declaracions institucionals.
En aquest sentit, el comité científic va treballar en quatre blocs temàtics: a) L’estructura organitzativa i de gestió, els ens
festers i el finançament de les festes; b) La identitat col·lectiva, les tradicions, els símbols i les representacions oficials; c) Els actes, la programació, els espais urbans i la participació ciutadana; i d) La construcció de la imatge de ciutat mitjançant les festes i la seua projecció exterior. A més aquest comité va treballar en la planificació dels terminis i dates de celebració del congrés, programant la presentació pública dels eixos temàtics i l’obertura del termini de presentació de comunicacions per a la primera setmana del mes de juliol d’aquell any, 2017. Van acordar que el termini restaria obert fins al 9 d’octubre deixant un termini de 15 dies per analitzar les comunicacions presentades i debatre i redactar les ponències del congrés, que s’exposarien públicament a partir del 27 d’octubre. Posteriorment s’obriria un termini d’uns 5 dies per a presentar esmenes i ponències alternatives, i finalment el 17 de novembre s’inaugurarien les sessions del congrés, les quals es desenvoluparien durant els dies 18 i 25 de novembre. El 2 de desembre seria la sessió de presentació de conclusions i cloenda.
Durant els mesos de juny i juliol, ambdós comités es van anar reunint a les oficines del Patronat Municipal de festes, per anar treballant sobre la composició de les taules temàtiques, pressupost, logotip, organització i altres detalls per al desenvolupament del Congrés. Finalment, un disseny de la impremta Grupo Zona va ser l’elegit com a logotip oficial per al IV Congrés Magdalener. El disseny representava un dels símbols de les Festes de la Magdalena més estimats pels castellonencs, la cinta verda, unint tradició i modernitat en aquest logotip.
Al setembre, es va tancar les
composicions de les taules temàtiques, aprovant la fórmula de distribució dels seus membres per elaborar les ponències del congrés i els criteris de valoració de les comunicacions per tal de redactar les ponències marc. També es va aprovar el procediment de debat i votació de les ponències, així com es van analitzar la difusió de la convocatòria i la participació ciutadana, realitzant una guia impresa sobre com participar en el congrés, per a distribuir en les presentacions de gaiata, en les reunions de les juntes de districte i en altres espais ciutadans.
El procediment establert va ser el següent: Primer hi havia una defensa inicial de la ponència presentada per part dels membres del Comité Organitzador que integraven la taula corresponent a cada sessió. Seguidament es defensava cadascuna de les ponències alternatives que s’havien presentat a cadascuna de les taules. A continuació hi havia un nou torn de paraula per als membres de la taula, a fi que pogueren refutar les ponències alternatives presentades. Tot seguit es procediria a la primera votació i, si guanyava alguna de les ponències alternatives presentades, el text guanyador seria proclamat com a declaració institucional del congrés. Però, si guanyava la ponència presentada per la taula del Comité Organitzador, es passava a la defensa de les esmenes que s’havien presentat a aquesta comunicació, per part dels congressistes. Després d’haver escoltat totes les propostes d’esmenes a la ponència de la taula del Comité Organitzador es passaria a una segona votació sobre les esmenes i s’incorporarien aquelles que guanyaren per majoria. Finalment, la ponència de la taula, fetes les esmenes que hagueren
obtingut majoria de vots, passaria aleshores a convertir-les en declaracions institucionals del congrés.
El 25 de setembre, es va aprovar definitivament la composició d’aquestes taules:
TAULA 1: Sixto Barberá (relator), Vicent Montolio, Nelo Melchor, Jesús Redón i Raul Martí.
TAULA 2: Carlos Chippirraz, Araceli Querol, Fernando Vilar (relator) i José Juan Sidro.
TAULA 3: Ximo Gorriz (relator), Eva Barreda, José Luis Santolaria i Fernando Sos.
TAULA 4: Juanvi Bellido, Miguel A. Mulet, Estela Bernad (relatora), Elisabeth Breva i Lidón Batiste.
Cada taula havia d’estudiar les comunicacions que li arribaren i debatre sobre l’opinió de la ciutadania respecte dels temes del seu bloc temàtic. A més haurien de valorar el contingut i els avals (signatures) de cada comunicació, acordar els continguts i redactar la ponència respectiva al seu bloc temàtic en un termini establert.
Per animar la participació en el Congrés, el Comité Organitzador va dissenyar dues sessions
de treball a càrrec de la Universitat Jaume I, entitat col·laboradora amb el Congrés organitzat per l’Ajuntament de Castelló. Una primera conferència, a càrrec de Carmen Blasco Alvaredo, cap de l’àrea de Gestió de Programes de la Sociedad Municipal, Zaragoza Cultural, SA., realitzada el 26 d’octubre de 2017, a les 19:30 h, al Palau de la Festa on va explicar l’estructura organitzativa i de gestió, de titularitat municipal, de les Festes del Pilar de Saragossa i les formes d’organització i finançament directe i indirecte dels actes. També es va programar una taula redona el 2 de novembre, a les 19:30 h, al Palau de la Festa. En aquesta taula van participar: Manuel Jiménez, president de la Federació de Fogueres d’Alacant, Ramón Estellés, secretari general de la Junta Local Fallera de València i Juan José Olcina, president de l’Associació de Sant Jordi, festa de Moros i Cristians d’Alcoi. La sessió va versar sobre les diferències i semblances de l’organització d’aquestes tres festes valencianes i les seues estratègies de projecció estatal i internacional, i va estar moderada per la professora Estela Bernad, membre del comité organitzador del congrés.
Finalment, el 17 de novembre al saló d’actes de la Cambra de Comerç de Castelló i a càrrec de l’alcaldessa Amparo Marco i el rector de l’UJI, Vicent Climent, es va inaugurar el IV Congrés Magdalener, amb 650 inscripcions, 22 congressistes que van registrar 70 propostes i molta expectació per part del món fester. En aquest sentit l’alcaldessa es va comprometre a acatar els acords aconseguits, sempre que no sobrepassaren la legalitat. Tal com es va indicar, es tractava d’una convocatòria del govern municipal de Castelló de la Plana per fer una reflexió a fons sobre les Festes de la Magdalena, per la seua importància social, cultural i econòmica, oberta a tota la ciutadania, en què es pretenia donar l’oportunitat d’opinar i de participar en la redacció d’unes declaracions institucionals que reflectiren un consens col·lectiu ampli, capaç d’orientar la gestió, l’organització i la transformació de les Festes de la Magdalena durant els següents anys.
El president del comité organitzador, Fernando Vilar, en la seua intervenció va remarcar tres objectius principals: «harmonitzar» les festes amb les actuals expectatives, valors i sentiments de la societat castellonenca actual; millorar la projecció internacional de la Magdalena “per construir i projectar una imatge de la ciutat a l’exterior”; i aconseguir que les festes «no s’instrumentalitzen políticament i es creen consensos».
Segons l’organització, les sessions començaven amb una exposició de la ponència marc, seguida de les intervencions de les persones que van presentar esmenes. En acabar, novament va intervenir l’encarregat de dirigir l’acte. Posteriorment, els congressistes van tindre l’oportunitat de votar per donar suport a la ponència i a
les propostes presentades. Cada assistent podia emetre, a més del seu vot, un altre per delegació d’una de les persones inscrites.
El 18 de novembre, a les 10h del matí, va començar la sessió de treball del bloc temàtic primer. A aquesta primera taula de debat, la ponència defensada per Sixto Barberà analitzava l’estructura organitzativa i de gestió, els agents festers i el finançament, i es van presentar un total de 24 esmenes. La revisió dels Estatus i la necessitat de més autonomia en la gestió de la Junta de Festes (245 vots emesos així ho avalaven), van ser les conclusions d’aquesta sessió. Una altra conclusió que es va traure en aquesta sessió per 149 vots va ser que el president de la Junta de Festes fora elegit directament per l’Assemblea de Festes. Aquesta conclusió va anar en contra de la proposta de la ponència marc que obria la porta a poder ser escollit entre els 13 membres d’una llista tancada.
A la vesprada, el bloc temàtic segon, on Fernando Vila va defensar la ponència oficial que va abordar la tradició i la modernitat, així com els símbols i representacions oficials a les festes, va ser molt polèmica i es van presentar 21 esmenes per part dels congressistes. Va ser una vesprada de molts nervis i debat, on es va aprovar per majoria aclaparadora (199 dels 284 vots) les esmenes incorporades a la ponència i que principalment indicaven que la Romeria de les Canyes continués
segons el ritual que recull la Consueta, instant a la desaparició de la proposta de divisió entre corporació municipal i clergat tal com volia establir l’ajuntament. També per majoria, amb 210 dels 284 vots escrutats, es va demanar una assessoria perquè la indumentària tradicional de les representants oficials garantiren el «rigor etnogràfic». Amb la majoria dels vots es va suprimir de la ponència marc defensada pel coordinador del congrés, els punts al·lusius a promoure la igualtat entre homes i dones a la festa; per no veure la majoria dels congressistes que hi haguera discriminació per sexe a les festes de la Magdalena. D’altra banda la portaveu de la Gestora de Gaiates va defensar que la figura de la reina de les festes fos una jove que haja ostentat abans el càrrec de madrina, tancant-se així la possibilitat que festeres d’altres col·lectius, per molta trajectòria i implicació que tinguen, puguen aspirar al màxim càrrec representatiu femení. Tampoc es va avalar la proposta de redactar un reglament que reculla les responsabilitats al voltant de les corts d’honor.
El 25 de novembre es van reprendre les sessions del Congrés, començant al matí amb la quarta ponència, dedicada a la projecció i imatge de les festes, sessió menys polèmica que les altres en recollir uns conceptes més tècnics en els que la majoria estaven d’acord. La ponència va ser defensada per Estela Bernad i a la mateixa es van apor-
tar cinc esmenes que completaven la ponència i es van aprovar quatre d’elles. Dels 201 vots emesos, 188 van donar suport a la ponència oficial incorporant les esmenes i 13 van votar en contra. Es va votar per majoria absoluta les activitats encaminades a una major integració social, reconeixement de les tradicions, difusió dels símbols i el seu origen relacionats amb les festes de Castelló, i s’hi va afegir la redefinició de la Gaiata.
A la vesprada, la sessió de treball va correspondre al bloc temàtic 3, en la que Ximo Górriz va ser el relator encarregat de defensar la ponència oficial i intervenir després de les esmenes. La ponència institucional, fruit de l’esforç d’intentar resumir totes les comunicacions presentades tractava temes tan sensibles com la modificació de l’estructura del Pregó i la reducció del Programa Oficial. Abans que comencés la jornada de la tarda, els ens vinculats, les Gaiates, les Colles, i els festers en general, es posaven d’acord per a defensar cadascun les seues esmenes i retirar-les al final, perquè només una aconse -
guiria el suport absolut del congrés que va ser la presentada per la Colla del Rei Barbut, segons la qual l’estructura del pregó no es tocava. Finalment, es va aprovar la ponència incloent l’esmena presentada per 243 vots a favor. Finalment, el 2 de desembre a les 11h es va fer la sessió de cloenda del IV Congrés Magdalener on es van fer públiques les conclusions elaborades pel Comité, amb la lectura de les conclusions per part de la presidenta del Patronat Municipal de Festes, Sara Usó, i la insatisfacció dels sectors de les festes de la Ciutat. L’acte, que va ser molt curt, es va resumir en la proposta de redactar uns nous estatuts on es reculla el funcionament del Patronat Municipal, i convocar nous congressos amb una periodicitat de 5 anys. Finalment amb el discurs de la presidenta i les declaracions institucionals es va fer la cloenda del IV Congrés Magdalener.
Han passat cinc anys des de la realització d’aquell IV Congrés Magdalener que va omplir d’il·lusió i expectatives al món de la festa de Castelló. La realitat és
que malgrat els compromisos adquirits per les institucions i els desitjos i bons propòsits per part dels principals actors festers no s’han dut a terme la majoria d’aquells compromisos adquirits. Fent balanç de què va suposar aquells mesos de preparació i treball, on es van invertir tantes hores i es van consensuar molts plantejaments, la sensació per a la gent que treballa i s’implica en el nostre esdeveniment tradicional, és que les Festes han anat enrere. Possiblement la pandèmia i la crisi econòmica actual no han ajudat a la implementació de moltes de les propostes plantejades, però qüestions més senzilles, que no requereixen inversió econòmica, però si d’estima per aquest món, no s’han tingut en compte i aquesta és la sensació que tenen els diferents ens que treballen per engrandir les nostres festes.
De moment, ara es fa cinc anys des d’aquell IV Congrés i hauríem d’estar preparant la seua quinta edició i la pregunta seria, fa falta tornar a convocar un altre Congrés?
LEMA: Colors al vent
Autor: Marisol Barceló i Juan Vicente Fabregat
Del 3 a l’11 de març
ELS BARBUTS I LA CURSA DE LA ROMERIA
La coneguda i implicada Colla del Rei Barbut, no deixava de desenvolupar iniciatives per potenciar les nostres festes i en aquesta línia es desenvolupava aquell any la III edició de la “Carrera Popular Romeria a Magdalena”.
Amb la col·laboració de la Regidoria d’Esports el Patronat del qual presidia l’edil Enric Porcar, es va desenvolupar tota la infraestructura necessària per a aquella matinal esportiva.
CARLA BERNAT PASCUAL
Carla ve de la Gaiata 17, Tir de Colom i va ser Dama de la Ciutat en 2017. És estudiant de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Jaume I, i amant de la música i del cine, però sobretot, de les tradicions magdaleneres, transmeses per la seua família.
VAN SER REINES CARTELL NOTÍCIES
LUCÍA BURGUETE ALCAIDE
Tímida, fins que té confiança, i responsable, Lucia té 11 anys i estudia 5é curs al col·legi Antonio Armelles de Castelló. Li apassiona la gimnàstica artística i la practica en el Club Gimnàstica La Plana. Va ser Madrina Infantil de la Gaiata 17, Tir de Colom, i Dama de la Ciutat Infantil en 2017
Planificant un recorregut amb dues distàncies: 16,5 i 5,5 quilòmetres. la Colla pretenia unir l’esport amb allò popular i la nostra Romeria de les Canyes.
Com havia passat a l’anterior edició la carrera va ser tot un èxit, per al següent any quedaria continuar treballant-hi i millorar aquells aspectes que es considerés oportú, com les dates o la intensitat de la carrera.
GAIATES GUANYADORES
La gaiata 18 va obtenir el premi al millor monument de la Mag-
dalena 2018 i serà la gaiata de la ciutat per a les festes de 2019. A certa distància va quedar la Gaiata 15 Sequiol, la seua sempiterna rival. El monument titolat “Colors de festa”, d’Adrián Bernat, li va atorgar el podi, com ho va fer en 2008, 2009, 2012 i 2016, i els 10.000 euros de dotació del Patronat Municipal de Festes i la Generalitat Valenciana.
El primer premi de les gaiates infantils va ser per a la gaiata 17 Tir de Colom, seguida de la Gaiata 15, Sequiol, i la 5 Hort dels Corders. Els premis de llibrets van ser per a la Gaiata 6 i la Colla Rebombori.
La Gaiata 1 Brancal de la Ciutat va ser de nou mereixedora del primer premi de l’Ús del Valencià amb el seu llibret. El segon premi va ser per a la Gaiata 6 Farola-Ra-
LLIBRETS GUANYADORS
‘Jo vull un Fadrinet!’ Aquest és el lema del disseny guanyador del II
Concurs de Cartells del Fadrinet organitzat pel Gremi de Forners de Castelló i l’autor del qual és el castellonenc Juan Vicente Fabregat.
Juan Vicente Fabregat,
guanyador del
II
Concurs de Cartells del Fadrinet organitzat pel Gremi de Forners de Castelló
valet, i el tercer per a la Gaiata 15 Sequiol. En l’acte de lliurament dels premis, el Conseller va reconèixer l’esforç de gaiates i associacions per fer del valencià
JO VULL UN FADRINET
Les reines de les festes de la Magdalena 2018, Carla Bernat i Lucía Burguete, van presentar el cartell que identificarà el dolç de la Magdalena a totes les fleques artesanes i entitats col·laboradores, acompanyades pel mestre major del Gremi, José Miró, i la presidenta del Patronat Municipal de Festes, Sara Usó. Les joves van assegurar que els encanta el dolç de les festes i van revelar al jurat del certamen que són unes grans amants dels productes de fleca artesana.
l’instrument de comunicació en els ‘llibrets’ de la festa. També va destacar l’excel·lent qualitat dels ‘llibrets’ presentats.
PRIMERA GAIATA INFANTIL DE LA CIUTAT
Per primera vegada en la història les Festes de la Magdalena compten amb una Gaiata Infantil de la Ciutat. Es tracta de la Gaiata Infantil que va rebre el primer premi en 2017, la del sector 18, Crèmor. Les Gaiates Infantils,
amb un estil semblant al de les grans però normalment més senzilles van començar a construir-se molt prompte, al voltant de 1947. Malgrat la seua antiguitat no va ser fins l’any 2018 que es va considerar la possibili-
tat de que la gaiata infantil guanyadora passara a ser la Gaiata Infantil de la Ciutat. Aquest fet ha fet possible portar a la Fira de Turisme FITUR aquesta Gaiateta com a símbol del nostre monument identitari.
CRISI INSTITUCIONAL I FESTIVA
Després dels greus desacords ocorreguts al llarg de l’any 2018 i durant la setmana de festes, entre el president de la Junta de Festes, Juanvi Bellido, i la presidenta del Patronat Municipal de Festes, Sara Usó, se li va obrir un polèmic expedient disciplinari que va desembocar el 22 de maig de 2018 en la destitució del president de la Junta de Festes.
Destitució del president de la Junta de Festes
La cosa no s’acabava aquí, ja que la polèmica desembocava a la falta de president de la Junta, la seua permanència al Patronat i la judicialització de la qüestió.
La Junta es quedava sense President però l’Equip de Govern perdia la regidora de festes, ja que al mes d’agost, Sara Usó presentava la seua dimissió com a regidora.
Important crisi institucional, que suposava que en tres anys de govern, de moment, havien hagut d’assumir les competències de festes tres regidors diferents, Carmen Oliver, Sara Usó i Omar Braina.
EL ‘MINISTERI DEL TEMPS’ EN CLAU DE CASTELLÓ
La cavalcada anunciadora de les festes ressuscita anualment als personatges que han anat forjant els signes d’identitat de la nostra terra. La Milícia Templaria de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta va nomenar al xef Miguel Barrera com a Guillem de Montrodó 2018
I, parlant de Templers, el cavaller Pere Gómez va tornar a la vida amb el baríton castellonenc Pedro Quiralte-Gómez , en qualitat de Mestre Templer de l’Any
També carrossa sota pal·li de santedat i triomf va retornar a la nostra època l’escena del Compromís de Caspe, pacte de 1412 dels regnes d’Aragó, València i del principat de Catalunya per a triar un nou rei en la Corona d’Aragó, i que va suposar l’entronització de Fernando d’Antequera de la dinastia Trastàmara. Aquest any 2018 el càrrec de Sant Vicent Ferrer ha sigut per al President de la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat, Arturo España Marzá i el del Papa Luna, Benedicto XIII l’ha ostentat Carlos Feliu Mingarro, Mestre Templer 2015.
PERSONATGES
ELISABETH BREVA ALMERICH
La Colla del Rei Barbut va atorgar el seu màxim guardó, el Voladoret d’Or, a Elisabeth Breva Almerich per la seua dilatada trajectòria en les festes de la Magdalena. La seua implicació festera va començar a principis dels anys 70 del segle XX. En 1971 va ser Dama Infantil de la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat, a on va continuar fins a 1979, en què va ser proclamada Madrina d’aquest sector.
En 1980 ostentà el càrrec de Dama de la Ciutat i, continuació, en 1981 se la va nomenar presidenta de la Gaiata 15, Sequiol, primera presidenta d’un sector gaiater.
En 1986, la Comissió d’aquest sector la va nomenar Presidenta perpètua i així continua. A més, va ser Vocal de la Junta de Festes de Castelló en els períodes de 1989 a 1990 i de 1991 a 1992.
SALVADOR RAMOS PARDO
ANECDOTARI
Roca Rey, amb tan sols 21 anys, es va coronar com el millor de la Fira. El torero peruà va meréixer el premi del Club Taurí de Castelló. Roca Rey va tallar dos orelles dels bous de Juan Pedro Domecq i va sortir per la porta gran, junt amb Ponce.
Ningú a Castelló recorde una Ofrena de Flors tan passada per aigua com la d’aquest any. Una arruixada provocada per l’anomenada “ciclogènesi” va fer acte de presència sense que ningú l’hagués convidada, mullant flors i vestits, però sense poder aiguar un acte tan emotiu.
Nascut a Castelló de la Plana l’any 1952, Salvador va ser el pregoner de les festes de la Magdalena 2018. En aquest any, es va encetar un nou procediment en el qual ex-pregoners amb coneixements musicals van escoltar als candidats cantar el pregó i van recomanar a l’alcaldessa a 3 d’ells. Ramos, a més de tenir una bona veu, té una trajectòria notable al món de la festa. Va ser un dels promotors de la Tornà de la Romeria de les Canyes, en la qual participa com a cantor, de la popular Pujada al Fadrí i de les festes de Sant Roc de Canet. També participa en el nostre entranyable Betlem de la Pigà, en el que sol representar al Rei Barbut. És soci fundador de la Colla El Pixaví i va ser majoral llaurador de la Confraria de la Sang entre 1980 i 1985. També va ser majoral en les festes de Sant Fèlix de Cantalici en 1986. A més del seu vessant fester, Salvador és un gran esportista. Va col·laborar en l’organització de la Marató i Mit-
ja de Castelló i pertany als grups ciclistes El Rebuig i El Pedal. Per a Salvador, ser el Pregoner de la Magdalena 2018 l’ompli «d’orgull, de responsabilitat i d’estima pel seu poble».
Aquest any va rebre la distinció de “Voladoret d’Or” de nou una dona després de molts anys, Elisabeth Breva Almerich.
El “Bacalao Maravillao” va ser en aquest any per al C.D. Castellón.
Maria Griñó va ser anomenada l’”Adelantada” de l’Aljama 2018.
Els premis Moros d’Alqueria van ser lliurats al Teatre Principal. El Premi Cultura i Festes Ciutat de Castelló va ser per a Fête de les Lumières de Lyon; el Premi de Gastronomia Adrián Segura va ser per a Sandra Pérez Claramonte; i el de Música Instrument de Banda per a Juan Armero Giménez.
Per iniciativa de la Diputació, aquest any es va poder visitar els monuments gaiaters en un trenet. Molt bona acollida per part dels castelloners que el van omplir en totes les seues eixides.
L’últim divendres de les festes es va estrenar una nova iniciativa festera. La primera edició de la Magdalena Romàntica es va presentar a la Plaça Major de la ciutat, amb l’actuació del grup castellonenc Jacaranda i els murcianos Parrandaboleros amb els seus boleros internacionals.
Malabaristes, acròbates i mims es van trobar a la Plaça de l’Hort dels Corders en la 20ena edició del Magdalena Circus. Vuit companyies van mostrar les seues habilitats circenses amb números impressionants que van deixar a tots bocabadats.
La Colla del Rei Barbut va organitzar un festival de “música hortera”, amb la participació de Karina, María Jesús i el seu acordió, i Leticia Sabater a la plaça de les Aules.
RESUM DE LES FESTES
ZONES ADAPTADES PER A LES FESTES
Castelló va viure les festes de la Magdalena més accessibles.
El Patronat Municipal de Festes, dirigit per la regidora Sara Usó, va habilitar zones adaptades per a persones amb mobilitat reduïda als principals esdeveniments de les festes fundacionals
L’experiència d’aquell any que va comptar amb la col·laboració de COCEMFE permetria anar millorant el dispositiu per garantir l’accessibilitat als grans esdeveniments de la Magdalena, en els anys següents.
El Patronat Municipal de Festes va ubicar aquests punts accessibles a Maria Agustina, des d’on es van poder presenciar el Pregó, la Cavalcada Infantil, la desfilada de Gaiates i la del FAMM! També la plaça Major va comptar amb una zona reservada per a
persones amb mobilitat reduïda per a esdeveniments com l’Enfarolà, les actuacions musicals o el Magdalena Vítol.
Per a l’Encesa de Gaiates, el dilluns 5 de març, es va habilitar un espai davant de l’IES Ribalta i el mateix es va fer amb el Coso Multicolor, amb zona reservada al bulevard Blasco Ibáñez on aquell any es va celebrar per primera vegada aquest esdeveni-
ment, i l’Ofrena, amb àrea reservada a l’esplanada de la Basílica del Lledó.
Les mascletades també van ser accessibles. L’espai per a persones amb mobilitat reduïda es va habilitar a la zona de seguretat de la plaça del Primer Molí, des d’on es va poder presenciar la mascletà d’inici de les festes i els set trets corresponents al concurs de mascletades.
REINA I DAMES D’AHIR I AVUI
REINA
Carla Bernat Pascual
DAMES DE LA CIUTAT
María Torres Claramonte
Raquel del Vigo Ferrer
Laia Tirado Salvador
Patricia Lacasa Bernat
Beatriz Belenguer Mercé
Natalia Palacios Bernad
REINA INFANTIL
Lucía Burguete Alcaide
DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT
Inés Llorens Díaz
Alejandra Gallén Montañés
Edurne Giner Gil
María Bollado Segura
Neus Alabau Rovira
Mar Valle Parreño
NA VIOLANT
L’ermita de la Magdalena i el Castell Vell van ser l’any 2018 els protagonistes absoluts de l’any. Acabada la restauració del Castell Vell, la iniciativa ‘Tornem al Castell’ de l’Ajuntament de Castelló va permetre a 2.500 escolars ser els primers a entrar i conèixer el lloc on va nàixer el nostre poble. Mitjançant dramatitzacions i tallers, els xiquets de tercer cicle de primària i primer cicle de secundària van conèixer com es va construir la murà del Castell Vell, com vivia la gent i com va ser la baixada quan va arribar el Rei en Jaume.
Per una altra banda, la vespra de les festes el Consell de la Generalitat Valenciana es va reunir a
l’ermita de la Magdalena, al costat del Castell Vell. La reunió del ple del Consell, amb el president, el socialista Ximo Puig al capdavant, va suposar un gest de suport a les festes i a la ciutat de Castelló sense precedents. Durant aquest any, gràcies a l’esforç de la Federació Gestora de Gaiates, del Patronat Municipal de Festes, del de Turisme i de la Junta de Festes, va viatjar per primera vegada una gaiata a Fitur, la fira de turisme més important al nostre país. També es va exposar una gaiata al pati gòtic del Palau de la Generalitat i es va col·locar una cinta verda de cinc metres per a promocionar la Romeria de les Canyes.
Ana Goterris Estrada
DONES DE COMPANYA
Na Dolça: Sara Renau Lledó
N’Enmengarda:
Balma Porcar García
Na Eva: Patricia Guarque Edo
Na Margarida: María Grifo Planell
Na Provençala:
Estela Bastida Ferrara
Na Rama Lorena: Segarra Sánchez
Prohom: Luis Oria Doménech
GAIATERA CASA VALENCIA EN ZARAGOZA
Blanca Lou Vilar
CÀRRECS HONORÍFICS
Pregoner
Salvador Ramos Pardo
Pregoner infantil
Juan Cabello Pérez
Rei en Jaume
Rafa Simó Sancho
Gayater del Any
Agustín Mon Carro
Fadri d’or honorific
Emilia Valls (reina fa 50 anys)
Asunción Adsuara (primera reina infantil)
Associació de Festes de Carrer de Castelló
Medalla de les festes vitalícia
Alberto Fabra Part
JUNTA DE FESTES
President
Juan Vicente Bellido Zafón
Vocals
Adrián Nebot Sanahuja
Javier Roig Varoch
José Javier Also Fabregat
Natividad Chiva Gómez
Pepe Ferrer Blanch
Patricia Lucas Esteve
Alberto Navarro Carsi
Miguel Navarro Berga
Fernando Muñoz Donate
Regina Ballester Bautista
Lledó Marzá Bellido
Raúl Martí Ten
Jorge Martí Obiol
José D. Parra Cuartero
Sergio Sánchez Ruiz
M. José Viciano Navarro
Alejandro Vidal Barberá
Gaiata 1 ‘Brancal de la Ciutat’
SECTORS
Gaiata 11 ‘Forn del Pla’
President: Arturo España Marzá
Madrina: María Iturralde Cubertorer
Madrina Infantil: Paula Beltrán Soler
Gaiata 2 ‘Fadrell’
President: Manuel López Safont
Madrina: María Camarero Porcar
Madrina Infantil: Itziar Martí Ripoll
Gaiata 3 ‘Porta Del Sol’
President: Vicente Provinciale Martí
President Infantil:
Andros Barragán Plata
Madrina:
Elisabet Capdevila Lavernia
Madrina Infantil: Stella Alén Lázaro
Gaiata 4 ‘l’Armelar’
President: Ramón Guiñón Antonino
Madrina: Claudia Ortuño Salvador
Madrina Infantil: Laura Soto Aliaga
Gaiata 5 ‘Hort dels Corders’
Presidenta:
Arantxa Miralles Benages
Madrina: Lledó García Martín
Madrina Infantil: Janire Jaén Toribio
Gaiata 6 ‘Farola-Ravalet’
President: Esteban Gual Ibáñez
President Infantil:
Hugo Bayo Ahicart
Madrina: Paula Garcilópez Palau
Madrina Infantil:
Noelia Hernández Andrés
Gaiata 7 ‘Cor de La Ciutat’
President:
Manuel J. López Palomino
President Infantil:
Alex Navarro Gijón
Madrina: Lourdes Luján Arribas
Madrina Infantil:
Aisha Beyoncé Botea
Gaiata 8 ‘Portal de l’Om’
President: Raúl Collazos Martín
Madrina: Iris González Milá
Madrina Infantil:
Balma Morilla Torres
Gaiata 9 ‘l’Espartera’
President: Gonzalo Cabedo Oliver
President Infantil:
Guillermo Peris Carque
Madrina:
Ana María Martínez Parreño
Madrina Infantil:
Ainhoa Valle Parreño
Gaiata 10 ‘El Toll’
Presidenta: Eugenia Gas Agüera
President Infantil:
Pablo Talaverano Cheza
Madrina: María Beser Gasch
Madrina Infantil:
Carolina Álvarez García
President: Luis Sánchez Muñoz
President Infantil:
Iván Godes Gálvez
Madrina: Idoia Serrano Tuzón
Madrina Infantil:
Lledó Manjavacas Arenas
Gaiata 12 ‘El Grau’
President:
Juan Antonio Tirado Serrano
President Infantil: Lucas Bou Ortí
Madrina: Rebeca Robles Gallén
Madrina Infantil:
Gal·La Calvo Santolaria
Gaiata 13 ‘Sensal’
President:
Carlos Chipirraz Gómez-Millán
Madrina: Patricia Blasco Francisco
Madrina Infantil:
Edurne Hidalgo Martínez
Gaiata 14 ‘Castàlia’
President: Daniel Martí Andreu
Madrina: Ana Sanz Sánchez
Madrina Infantil:
Emile Fajardo Gonell
Gaiata 15 ‘Sequiol’
Presidenta:
Elisabeth Breva Almerich
President Infantil:
Iker Miralles Claramonte
Madrina: Águeda Ibars Agramunt
Madrina Infantil:
Nagore García Miravet
Gaiata 16 ‘Rafalafena’
President:
Gabriel Fernández Camacho
President Infantil:
Jesús Ortega Ballester
Madrina: Toñi García Gaviro
Madrina Infantil:
Patricia Doñate Soler
Gaiata 17 ‘Tir de Colom’
President: Javier Gimeno Abadia
President Infantil:
Hugo Gómez Pérez
Madrina: Carmen Molina Ramos
Madrina Infantil:
Sofia Gallego Sánchez-Pantoja
Gaiata 18 ‘Crémor’
President: José Antonio Lleó Rubio
Madrina: Ana Belén Nieto Ramírez
Madrina Infantil:
Paula Muñoz Trujillano
Gaiata 19 ‘La Cultural’
Presidenta:
M. Dolores Zabalza Prieto
Madrina: Selene Tarín Alegre
Madrina Infantil:
Izaira Meseguer Pitarch
Del 23 al 31 de març
VAN SER REINES CARTELL
LEMA: La llum de la festa
AUTOR: Juan Carlos
Francisco MateuNOTÍCIES
La setmana de la Magdalena
2019 va fer un oratge esplèndid excepte el diumenge, marcat per la pluja que va obligar a suspendre la mascletà de Caballer FX i el Concurs Nacional de Retalladors. Tot i això va ser un èxit de participació en tots els actes.
El Club Taurí de Castelló va atorgar el 47é Trofeu Magdalena a Varea, i la 36ena Divisa d’Honor va ser per a la ramaderia d’Adolfo Martín pel bou Carpintero, lidiat per Vicente Soler. Per una altra banda, la Penya Taurina La Revolera va premiar a Morante de la Puebla, amb el Premi al més “to -
NATALIA PALACIO BERNAD
Amb 23 anys, Natàlia està acabant els seus estudis del grau d’Administració i Direcció d’Empreses. La jove pertany a una de les famílies de Castelló més arrelades a les festes. La seua mare, Estela Bernad, va ser Dona de Companya en 1978 i ha ocupat diferents càrrecs en comissions de Gaiates i en la Junta de Festes. El seu germà, Víctor Palacio, va ser l’any 2019 l’alferes de l’Esquadra Jove dels Cavallers de la Conquesta. Natàlia va ser Madrina Infantil de la Gaiata 8, Portal de l’Om, en 2004; Dama Infantil de la Ciutat en 2005; Dona de Companya en 2015, Madrina de la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat en 2017 i Dama de la Ciutat en 2018.
NATALIA COLLAZOS ROVIRA
Natàlia té 11 anys i estudia el primer curs d’ESO al col·legi de la Consolació. La seua és una família profundament castellonera, amb una molt activa participació en les festes. Lidón Rovira, la seua mare, va ser Madrina de la Gaiata 11 en 1990 i Dama de la Ciutat en 1991. Raúl Collazos, el seu pare, és el President de la Gaiata 8 i va ser President de la Gaiata 11 i Vice-President de la Junta de Festes, entre altres càrrecs. L’inoblidable Pepe Rovira, el seu iaio ja va ser president de la Gestora de Gaiates i de la Gaiata 8 per molts anys i la seua tia, M. José Rovira, Reina de les Festes en 1997. Carla, la germana de Natàlia ja va ocupar el càrrec de Reina Infantil en 2012.
rero” i a Roca Rey, amb el Premi a la millor “revolera”.
En La Bohèmia es va celebrar per tercer any l’Open de Magdalena d’Escacs, en el que van participar més de 90 joves.
En el Trofeu Magdalena de Creuers va resultar guanyador del grup A el vaixell de Luis Hernández; el grup B el va liderar Manguicu Segundo.
El dia 29 de març es va produir una concentració a la Plaça Major en repulsa per una violació múltiple a una xiqueta de 14 anys. Ja hi ha 8 detinguts, 6 d’ells menors. Amb el lema, “si toquen a una, ens toquen a totes” la reina de les festes, Natàlia Palacio, i diverses institucions van llegir un manifest.
El Consell Rector de Festes va aprovar el 21 de novembre del 2019 la proposta de la presidenta del Patronat Municipal de Festes, Pilar Escuder, en la qual s’acorda declarar conclòs el mandat de la Junta de Festes designada mitjançant decret de la presidència de 28 de juliol del 2018. Així mateix, també es va suspendre la possibilitat de renovar la Junta de Festes actual, sometent-ho al que resulte del procés de modificació dels Estatuts del Patronat. D’altra banda, es va aprovar l’inici del procés de constitució d’un òrgan participatiu que, sota la direcció de la presidència, col·labore en l’organització de les Festes de la Magdalena 2020, en les quals es commemora el 75 aniversari de les festes fundacionals.
LA NIT MÀGICA DE XARXA TEATRE FA 30 ANYS
Xarxa Teatre va inaugurar el seu espectacle de Nit Màgica en 1989. Inspirat en les santantonades dels pobles dels Ports, la més coneguda de les quals és la de Forcall, aquest espectacle “catàrtic i purificador” convoca a milers de persones a participar
Inspirada en les santantonades dels pobles dels Ports.
MANTENIDORA DE L’ACTE DE PROCLAMACIÓ DE NA VIOLANT D’HONGRIA
Per primera vegada en la història va ser Mantenidora de l’acte de Proclamació de Na Violant d’Hongria 2019 una dona, Inmaculada Fortanet Gómez . La professora Fortanet va fer un relat del viatge
en un correfoc en el que els membres de la companyia de teatre vestits de dimonis encaputxats encenen espurnes i coets mentres desfil en rodejats del públic pels carrers de Castelló i al ritme de tambors. En la Magdalena de 1989, Sant Roro, personatge principal de la comparsa convoca
de Na Violant des de les llunyanes terres d’Hongria fins a Barcelona, on va conèixer a Jaume I, i va exaltar el paper primordial d’aquesta dona en la història de la nostra terra.
als participants a una nit màgica clamant “El que no me conega, no podrà gaudir dels efluvis celestials”. L’espectacle s’ha anat adaptant al llarg del temps i ja ha sigut representant en més de 10 països, entre ells, Corea del Sud, Taiwan, Marroc, Xile, França o Eslovènia.
A l’acte de la galania de la Reina de 2019 es va rememorar el naixement de les nostres festes en 1945, feia exactament 75 anys, tot i que la primera referència a la Romeria de les Canyes és de 1374. En 1937 i 1938 no es celebra la romeria, i en 1939 torna a fer-se i també s’elaboren les gaiates. Fins a 1945 les festes consisteixen en la romeria i alguna correguda de bous, poc més.
Però un grup d’intel·lectuals, encapçalat pel farmacèutic Manuel Segarra Ribes va començar a introduir canvis i a incorporar actes a les festes. Així va nàixer el Pregó, els cartells de les festes, el certamen literari i es van recuperar les corregudes de la joia. Es va generar il·lusió i implicació de molta gent que, cada any des d’aquell 1945, es renova i reforça.
PREMIS GAIATES
RECONEIXEMENTS FESTERS
La Gestora de gaiates va nomenar a la Junta de Festes com a Gaiater de l’Any 2019.
L’Ajuntament de Castelló va atorgat el Fadrí d’Or Honorífic a Rafael Lloret, Lino Traver “El Alfarer” i a la “Guardería Rural de Castelló”.
Per segon any consecutiu guanya el primer premi la Gaiata 18 Cremor, seguida de prop per la Gaiata 15, que a més a més aconsegueix per primera vegada el primer premi de Gaiata Infantil. El tercer premi se l’endú la Gaiata 6 Farola-Ravalet. El segon premi de
Gaiata Infantil va ser també per a la Gaiata 18, i el tercer per a la 17 Tir de Colom. Any rere any els artistes gaiaters s’acuren per a aconseguir aquests premis amb monuments que, sense sortir de l’estil que els caracteritza, són cada vegada més innovadors.
La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport va lliurar el 20 de març els premis per la Promoció de l’Ús del Valencià i va resultar guanyadora la Gaiata 8, Portal de l’Om. El primer premi de colles d’enguany ha sigut per a la Colla Rebombori. Es van atorgar un total de 4 premis als llibrets de colles i 15 als llibrets de gaiates. A l’acte, que va tindre
lloc a la Casa dels Caragols, van assistir la reina de les Festes de la Magdalena Natàlia Palacio, la reina infantil Natàlia Collazos i el director general de Política Lingüística Rubén Trenzano.
Per una altra banda, després de guanyar el premi de la GV, Portal de l’Om també va guanyar el premi de l’Ajuntament. El segon premi va ser per a la Gaiata 17
PERSONATGES
Tir de Colom i el tercer per a la 5 Hort dels Corders. La Gaiata 17 va ser també guardonada per la seua portada, signada per Higinio Mateu, i l’article inèdit de Ximo Górriz en el llibret de la Gaiata 18, “Un fil invisible que uneix Castelló”, va ser seleccionat com el millor de 2019. Respecte a les colles, El Magre, Rebombori i Colla l’Olla es van endur els premis.
NOELIA SELMA ANDREU
Noèlia és el personatge destacat de la Magdalena 2019 per ser la primera Presidenta de la Junta de Festes, després de ser elegida en juliol de 2018. Nascuda a Castelló l’any 1976, Noèlia ha ocupat una gran varietat de càrrecs i situacions vinculades a les festes. Des de ben menuda ha estat vinculada a gaiates. Va ser Dameta Infantil dels sectors 7, Cor de la Ciutat i 13, Censal. Més
avant, va ser Madrina Infantil de la Gaiata 4, L’Armelar, de la que també seria Madrina en créixer. En 1996 va ostentar el càrrec de Dama de la Ciutat.
A més a més, la seua filla va ser Reina Infantil en 2018, com ja ho havia sigut la seua germana Carmen en 1991, el seu pare ha sigut Pregoner, i el seu home President de la Junta de Festes en 2001 i 2002. Forma part de l’Escola de Dansa de Castelló, junt amb tota
la seua família, i ha continuat en la tradició familiar de formar part de la junta de cambreres de la Real Confraria de la Mare de Déu del Lledó.
Per a Noèlia, ser la Presidenta de la Junta de Festes de 2019 va ser tot un repte. Venia d’una situació difícil en l’anterior junta i tenia per davant la celebració del 75 aniversari de les Festes de la Magdalena. Per a aconseguir l’objectiu d’organitzar unes festes memorables, Noèlia es va rodejar d’un equip de gent experimentada en l’àmbit de les festes.
l’Om i amiga de la reina infantil, van oferir a Natalia el seu discurs.
La Colla del Rei Barbut va triar a la Federació de Colles de Castelló, com a Voladoret d’Or 2019
Els Cavallers Templers de Castelló van nomenar al subdelegat de defensa Javier Ferrer, Mestre Templer 2019.
L’Associació Cultural l’Aljama, va nomenar al dissenyador Higinio Mateu Adelantat 2019.
Reme Domínguez Talamantes, va ser Bacalao Maravillao 2019 de la Colla Bacalao
Els Cavallers de la Conquesta van designar al professor, Ramiro Izquierdo Mor com a Guilllem de Montrodó i a Héctor Prades Andreu com Rei En Jaume 2019.
D’AHIR I D’AVUI
El Galantejador de la reina Natalia Palacio va ser el seu germà Victor Palacio. La Reina Infantil Natalia Collazos va tindre Galantejador i Galantejadora en la seua Galania, Jaume Querol, de la gaiata sis i Berta Montañés del Portal de
Els Premis Moros D’alqueria van ser els següents: Premi Ciutat de Castelló de Cultura i Fiesta al, Sexenni de Morella, Premi Adrián Segura y Beca de Gastronomía, a Andrea Valls i Premi Moros d’Alqueria y Beca de Música Instrument de banda: Fernando Luis Fernández
La Host del Castell Vell nomena al regidor i vice-president de la Diputació, Vicent Sales Mateu com Alcaid 2019.
Les festes de la Magdalena, declarades d’Interés Turístic Internacional, van ser les grans protagonistes de la Fira de Turisme Fitur a Madrid. Com ja és habitual en els últims anys, reines, dames i madrines van desfilar pel recinte lluint els seus vestits de castellonera. Però, a més a més, es va portar una rèplica de la Gaiata de la Ciutat al pavelló 7 d’Ifema, on va estar exposada tota la fira. El monument, de 4 metres d’alçada, 800 quilos i 400 metres de leds és idèntic a la Gaiata 18, guanyadora del concurs de 2018, ha segut elaborat pels alumnes del primer Curs d’Artista Gaiater que ha impulsat l’Agència de Desenrotllament Local Castelló Crea. Un altre grup d’alumnes, aquests de 4t del grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat Jaume I van editar un vídeo promocional amb imatges de l’ermita de La Magdalena i del Castell Vell, que es difondrà juntament amb un blog sobre Castelló en xarxes socials i al web de l’Ajuntament de Castelló i del Patronat Municipal de Festes.
El president del “Centro Aragonés de Castelló” José Antonio Lázaro Romero va ser el Pregoner per a entonar els versos de Bernat Artola en la Cavalcada
del Pregó i el xiquet Hugo Gómez Pérez, president infantil 2018 de la gaiata 17, va ser el Pregoner Infantil
Per últim, cal mencionar el treball la banda musical “Undercovers” de Castelló que va publicar el tema amb referències a la Romeria, les gaiates, la mascletà, les colles, el mesó, i la Nit Màgica de Xarxa Teatre, per tal de donar a conéixer les festes, i que aspirava a ser la cançó de la Magdalena 2019.
SECTORS REINA I DAMES
REINA
Natalia Palacio Bernad
Dames de la Ciutat
Paula Garcilópez Palau
Iris González Milà
María Iturralde Cubertorer
Carmen Molina Ramos
Ana Belén Nieto Ramirez
Selene Tarín Alegre
REINA INFANTIL
Natalia Collazos Rovira
Dames Infantils De La Ciutat
Aisha Beyoncé Botea
Gal·La Calvo Santolaria
Nagore García Miravet
Noelia Hernández Andrés
Lledó Manjavacas Arenas
Balma Morilla Torres
Pregoner:
José Antonio Lázaro Romero
Pregoner Infantil:
Hugo Gómez Pérez
Na Violant d’Hongria:
Andrea Sánchez Verchili
Na Dolça: Carla Sánchez Aranda
Na Eva: Mireia Sotos Atienza
Na Margarida: Marta Andreu Sotos
Na Provençala: Ainhoa Martín Ripoll
Na Rama: Berta Vinuesa Colera
Prohom: Luis Oria Doménech
GAIATERA DE CASA DE VALÈNCIA
A SARAGOSSA:
Inés Elices Mota
JUNTA DE FESTES
Presidenta Noelia Selma Andreu
Vicepresident: Rafael Alabau Sacacia
Vicepresident Segon:
Fernando Sos García
Secretari: José Almela Ramos
Vocals:
Manuel Vives Vinuesa
Pere Pau Montañés Guinot
Lara Sos Boix
Antonio Traver Rosas
María José Vicent Dols
Vanesa Pérez Monfort
Melina Queral Lach
Iván Fábrega Mata
Carlos Mon Breva
Antonio Cabezón Loza
Mario Llorens Marzal
Ibán Burguete Beltrán
Beatriz Aso Toledo
Susana Artero Martínez
Carla Tirado Salvador
Jorge Batiste Sanz
Omar Sales Lleó
Rafael Gregorio Ariño
José Agustín Gas
Eloy Soria Izquierdo
José Miguel Ors Zarzoso
Gaiata 1 ‘Brancal de La Ciutat’
President: Arturo España Marzá
President Infantil:
Marcos Prades Gómez
Madrina: Rebeca Barberán Gimeno
Madrina Infantil: Marta Muñoz Moreno
Gaiata 2 ‘Fadrell’
President: Manuel López Safont
Madrina: Lidia García Beltrán
Madrina Infantil: Marina Doñate Soler
Gaiata 3 ‘Porta del Sol’
President: Vicente Provinciale Martí
President Infantil:
Marc Tomás Sustaeta
Madrina: Sara Martín Gimeno
Madrina Infantil: Sofía Sancho Herrando
Gaiata 4 ‘l’Armelar’
President: Ramón Guiñón Antonino
Madrina: Beatriz Prades Barreda
Madrina Infantil: Noa Pascual Soler
Gaiata 5 ‘Hort dels Corders’
Presidenta:
Arantxa Miralles Benages
Madrina: Carla Parra Bellido
Madrina Infantil: Laia Clausell Fabregat
Gaiata 6 ‘Farola-Ravalet’
President: Esteban Gual Ibáñez
President Infantil: Manel Canseco Peris
Madrina: Sonia Cabello Cabello
Madrina Infantil: Natalia Estrada Jiménez
Gaiata 7 ‘Cor de La Ciutat’
President: Manuel J. López Palomino
Madrina: Alexia González Izquierdo
Madrina Infantil: Yaiza Campesino Izquierdo
Gaiata 8 ‘Portal de l’Om’
President:
José Antonio Montoya Serrano
President Infantil: Quimey Cubedo Lazarte
Madrina: Belén Cazalilla Piñana
Madrina Infantil: Martina Madero Agost
Gaiata 9 ‘l’Espartera’
President: Gonzalo Cabedo Oliver
Madrina:
Elisabeth Carmona Escribano
Madrina Infantil:
Marta Ferrando Abellán
Gaiata 10 ‘El Toll’
Presidenta: Eugenia Gas Agüera
President Infantil:
Pablo Germán Castelló
Madrina: Yaiza Robles Alonso
Gaiata 11 ‘Forn del Pla’
President: Luis Sánchez Muñoz
Madrina: Estela Bastida Ferrara
Madrina Infantil:
Paula Marín Herrando
Gaiata 12 ‘El Grau’
President:
Juan Antonio Tirado Serrano
President Infantil: Nacho Boix Marti
Madrina: Lidia Gómez Vicente
Madrina Infantil:
Lucía Benítez García
Gaiata 13 ‘Sensal’
President:
Carlos Chipirraz Gómez-Millán
Madrina: Andrea Leva Dolz
Madrina Infantil:
María Peralta Fajardo
Gaiata 14 ‘Castàlia’
President: Daniel Martí Andreu
Madrina: Noelia Sánchez Ortega
Madrina Infantil:
Emilia Fajardo Gonell
Gaiata 15 ‘Sequiol’
Presidenta:
Elisabeth Breva Almerich
President Infantil:
Marc Osorio Cazorla
Madrina: Andrea Molés Mir
Madrina Infantil:
Natalia Queral Asencio
Gaiata 16 ‘Rafalafena’
President:
Gabriel Fernández Camacho
President Infantil:
Jesús Ortega Ballester
Madrina Infantil:
Isis Moliner Rodríguez
Gaiata 17 ‘Tir de Colom’
President: Javier Gimeno Abadia
President Infantil:
Alejandro Estopiñá Fernández
Madrina: Andrea Alegre Arnau
Madrina Infantil:
Naiara Mercado Sánchez
Gaiata 18 ‘Crémor’
President: José Antonio Lleó Rubio
Madrina: María Paulina Díaz Sierra
Madrina Infantil: Rosa Ribes Villaroig
Gaiata 19 ‘La Cultural’
President:
Maria Dolores Zabalza Prieto
President Infantil: Alván Pérez Ortíz
Madrina: Sofía de Zayas González
Madrina Infantil:
Lucía Hurtado Romero
d’una crònica
El 75 aniversari de les festes en quatre notícies
Magdalena: 75 anys de festa plena
En 1945, el mateix any que es va inaugurar Castalia, naixia el Pregó. La cavalcada de Segarra Ribes va suposar la refundació de les festes.
ELENA AGUILAR
EL PERIÓDICO MEDITERRÁNEO, 18 DE MARÇ DE 2019
Un test ràpid a sis dies que comencen les festes de la Magdalena. Per allò d’anar obrint boca mentre pensa on va guardar la brusa negra. Qui va ser la primera reina de Castelló? Com va nàixer el Rotllo i Canya? Com va ser el primer Coso Multicolor? I el primer Magdalena Vítol? La ciutat es prepara ja per a celebrar els 768 anys de la seua fundació, però les festes, tal com les coneixem hui, són molt més recents. Van nàixer un mes de març de 1945, el mateix any en
què es va inaugurar l’estadi Castalia. Facen números: fa exactament 75 anys.
Encara que la primera referència a la Processó del Castell Vell és de 1374, no va ser fins fa 75 anys quan es produeix el punt d’inflexió. Uns anys abans, en 1937 i 1938, en plena guerra civil, les festes s’interrompen i en 1939 es restableix la Romeria religiosa i les Gaiates. «Les festes de 1939 van suposar el renaixement de la tradició. El dia anterior a la
Romeria, a les dotze, es va voltejar la campanya María, això no succeïa des de l’alçament militar del 36», explica Juan José Trilles, delegat provincial de la Federació de Jocs i Esports Tradicionals de la Comunitat i autor de la investigació “Influència de la ciència i la tecnologia en les tradicions festeres de Castelló”.
Fins a aqueix moment parlar de les festes de Castelló era parlar de la Romeria i d’alguna correguda de bous. Poc o res més. Però
un grup d’intel·lectuals, encapçalats pel farmacèutic Manuel Segarra Ribes, es va posar a la feina i va començar a introduir canvis en les festes d’una ciutat que en aquella època tenia 40.000 habitants. D’aquelles reunions va nàixer el Pregó, el concurs de cartells de festes, el primer certamen literari i es van recuperar les antigues Corregudes per la Joia. «Tots els col·lectius estaven per la renovació, pel canvi», recorda Trilles.
DES DE LA PLAÇA FADRELL
El primer Pregó de la Magdalena es va celebrar el dissabte 3 de març de 1945. Va començar a les 17.30 hores i va eixir des de Fadrell. «Segarra Ribes va proposar una cavalcada a l’estil de la realitzada en 1939 i dedicada a la dona castellonera. A més, es va inspirar en la gran festa que va tindre lloc a Castelló amb motiu de la proclamació de Carles IV en 1789», descriu Estela Bernad, doctora en Comunicació per la Universitat Jaume I, membre de la Junta de Festes des de l’any 2008 al 2013 i autora de l’article “L’origen de la cavalcada del Pregó”.
Aquell primer Pregó, concebut per a anunciar les festes de la Magdalena, va ser preparat al mil·límetre, i l’última carrossa a desfilar va ser la de la primera Reina de les Festes: Carmen Abriat, filla del que fora en aquell moment capità general de la regió militar amb seu a València. Carmen va regnar en un any en què el premi a la millor Gaiata se’l va emportar la 11, Sant Roc. 1945 va ser l’any de les primeres festes de la Magdalena tal com les coneixem ara i 1946 l’any del Rotllo i Canya. El pasdoble que va compondre José García Gómez es va alçar amb el premi del concurs de pasdobles celebrat en la plaça de bous de Castelló i, de seguida, es va
convertir en un dels símbols festers. «Aquest pasdoble et farà immortal, Pepito», li deien al compositor res més conéixer-se que la seua obra musical era la guanyadora. I van encertar. El primer Pregó va recórrer els carrers de Castelló fa 75 anys i la cavalcada infantil va haver d’esperar uns anys més. Va ser en 1948 i, encara que en principi no era més que una desfilada de xiquets i xiquetes acompanyats pels seus pares, des de 1952 es va imposar que els xicotets anaren vestits de manera tradicional i es va estrenar el repartiment de llepolies. Fins a 1969 no va haver-hi reina infantil, un càrrec que va inaugurar Asunción Adsuara, neta del creador del Pregó.
MÉS ACTES EN EL PROGRAMA
A mesura que passaven els anys s’anaven incorporant actes al programa i la primera vegada que es va fer un homenatge al rei Jaume I va ser en la Magdalena de 1952, any en què es va commemorar el seté centenari de la fundació de la ciutat. No obstant això, no va ser fins a set anys després quan l’homenatge va ser organitzat per la Germandat dels Cavallers, una entitat que en aquell moment presidia Joaquín Olucha Marzá, de qui va partir la idea de nomenar una representant femenina per a encarnar la figura de Na Violant d’Hongria. El mateix any que Asunción Adsuara s’estrenava com a reina infantil naixia el Coso Multicolor. També apareix el mocador verd com un altre dels símbols de les festes, les Mascletades diàries i els castells de focs. En aquell primer coso van desfilar les Comissions de Sector, que en aquella època només eren 12, i el circuit va ser plaça Horts dels Corders, carrer Bayer, Porta del Sol i Ruiz Zorrilla. Poc després, aquella primiti-
va batalla de flors es va convertir en un coso multicolor, de manera que les flors van ser substituïdes per confeti. I una altra curiositat: en els 90, el Coso va desaparéixer del programa de festes per a tornar a ser present des de 2001.
EL MESÓ, EN “PESCATERIA”
El debut del Coso va coincidir en el temps amb la inauguració del Mesó del Vi. També va ser en 1969. «Eixe any Castelló celebrava el 25 aniversari del renàixer de les festes i va ser l’any també en el qual la Junta Central va encarregar 2.000 mocadors verds al preu de 60 pessetes la unitat», recorda Carlos D. Murria, fill de Carlos Murria Arnau, l’ideòleg i fundador d’un mesó que aquest 2019 celebra, a més, el seu 50é aniversari. La primera edició va tindre lloc en la plaça Pescateria i, encara que les primeres previsions apuntaven a un consum d’uns 4.000 litres de vi, finalment van ser més de 12.000. Durant els cinquanta, el Teatre Principal va acollir bona part de les proclamacions de les reines i dames d’honor de la Magdalena, i va ser en 1962 quan es va posar en marxa un parador de festes, que es va dir Hostal de la Llum. Es va instal·lar en la plaça Hort dels Corders i allí es va celebrar la primera Gal·la Homenatge a les Dames de Sector, a més de desfilar alguns dels artistes més reconeguts de l’època, entre ells el Duo Dinàmic i José Guardiola. El negatiu? L’abonament per a tota la setmana constava 750 pessetes (400 per a les xiques) i no tothom podia pagar eixe preu. El 20 de febrer de 1971 es va inaugurar la Pèrgola i ràpidament es va convertir en el nou parador de les festes. Durant anys va acollir les presentacions de Gaiates, les Imposicions de Bandes, la Galania i el Sopar de Gala amb motiu del Dia de la Província.
L’AJUNTAMENT DE CASTELLÓ S’AFANA EN L’ORGANITZACIÓ DELS ACTES
Castelló accelera el 75 aniversari malgrat el conflicte fester que s’allarga ja dos mesos
El repartiment de les polseres serà el dilluns i el dimarts a partir de les 10.30 hores
EL PERIÓDICO MEDITERRÁNEO, 17 DE GENER DE 2020
L’Ajuntament de Castelló accelera l’organització dels actes del 75 aniversari de les festes de la Magdalena malgrat el conflicte fester que es prolonga ja des de fa quasi dos mesos i que va estar motivat per l’eliminació de la Junta de Festes per part del Consell Rector, el passat 21 de novembre. Si bé el tripartit encara no ha signat la pau definitiva a aquesta crisi, la regidoria de Festes ha posat rumb a la setmana gran i s’afanya ja per a preparar els esdeveniments de les festes fundacionals. Ahir mateix, la Junta de Govern local va aprovar l’oferta per als llocs de venda de menjar, artesania i activitats que es distribuiran per la ciutat del 14 al 22 de març. En total seran 24 parades: dos de torrons en la plaça Santa Clara, 14 d’artesania en
l’avinguda Rei en Jaume; quatre xurreries i altres quatre de venda de productes taurins. A aquestes se suma un inflable per a xiquets en la plaça Hort dels Corders. A més d’aquesta proposta, el consistori també autoritzarà 33 espais per a venda ambulant a l’esplanada de la Magdalena per al dia de la Romeria. A més, hui l’alcaldessa Amparo Marco i la regidora de Festes, Pilar Escuder, repartiran la polsera al “món de la *festa” en un acte en el qual també presentaran el nou logotip commemoratiu del 75 aniversari. Respecte a aquestes polseres, l’Ajuntament de Castelló les distribuirà el dilluns i el dimarts que ve a partir de les 10.30 hores en la plaça Major i en la tinença d’alcaldia del Grau. Col·lectius com la Germandat dels
Cavallers de la Conquesta han iniciat les gestions per a enriquir la seua participació en el Pregó amb motiu del 75 aniversari i, encara que l’entitat participarà amb una representació similar a la del 2019, sí que preveu incorporar una màquina de guerra del segle XIII, tal com va explicar el prohom, Luis Oria.
LA NIT MÀGICA
L’espectacle de la Nit Màgica, un dels que compta amb un major èxit de la setmana de festes, també està tancat amb Xarxa Teatre. L’acte serà el 17 de març a les 23.00 hores i comptarà amb escasses novetats perquè l’any passat ja van reforçar la pirotècnia en els fanals al final del recorregut. «Serà similar al del 2019, amb el
mateix nombre de participants», van afirmar ahir mateix fonts de la companyia a aquest diari.
MASCLETADES
Pel que respecta a les Mascletades, i després que el consistori
solucionara el problema que només concorregueren quatre empreses de les set necessàries a la convocatòria del concurs, Mediterráneo ha pogut saber que Peñarroja dispararà el dimarts 17 de març, a més d’en la Encesa dels Gaiates, el dilluns 16.
Quant a la Mascletà d’inici de les festes del 2020, serà a càrrec, el 14 de març, de la pirotècnia Germans Sirvent, d’Alacant, guanyadora del concurs de pirotècnia de l’any passat.
HOMENATGE A LES COMISSIONS INFANTILS DE SECTOR, HUI, A PARTIR DE LES 17.00 H
Les 19 comissions es vesteixen de gala per a encarar el 75 Aniversari de la Magdalena
A l’acte van assistir l’alcaldessa Amparo Marco i la regidora de festes, Pilar Escuder. La reina de les festes, Carmen Molina, protagonitza la gala del ‘món fester’
CARLOS MILEGO
EL PERIÓDICO MEDITERRÁNEO, 23 DE FEBRER DE 2020
Les festes de la Magdalena encaren els últims actes previs a la celebració del seu 75é aniversari. I és que la passada nit, el món fester es va vestir de gala per a celebrar l’Homenatge a les Comissions de Sector al Palau de la Festa. Una gala que va servir per a destacar la tradició i història de les celebracions fundacionals i per a posar el valor el treball que hi ha darrere de cadascuna de les 19 comissions majors de Castelló. L’esdeveniment va comptar amb la presència de la Reina de les festes, Carmen Molina, de les dames de la ciutat i de la Dama dels Cavallers. Totes elles van protagonitzar el moment de major emoció i expectació de la nit, quan el públic assistent es va bolcar amb una sentida ovació en la seua desfilada fins a l’escenari del Palau.
La gala commemorativa també va reunir els membres i representants de totes les Gaiates. Les dènou Madrines, que van aparéixer en escena una darrere d’una altra, van rebre un magne reconeixement per part del “món de la festa”. Finalment, els acompanyants, els portaestendards,
les dames d’honor i les Madrines d’honor van tancar la desfilada. Tot seguit, els presidents de les comissions van acudir a l’esce -
nari en nom de la Federació Gestora de Gaiates i encapçalats per Esteban Gual, president d’aquest organisme. La presidenta de la
Gaiata 5, Hort dels Corders, i secretària de la Federació Gestora de Gaiates, Arantxa Miralles, va fer lliurament del guardó del Gaiater de l’Any 2020.
ELS ORÍGENS
El presentador de la gala va voler fer esment al sentit i a l’origen de les Festes de la Magdalena. «Els nostres avantpassats van utilitzar la llum per a baixar fins a la Plana» --va recordar-- «aqueixa llum la identifiquem com el símbol del poble de Castelló». Així mateix, el speaker va desta-
car que «durant 75 anys s’ha rememorat aquest moment a través dels monuments gaiaters». «És per això que, any rere any, s’inverteixen esforços a construir les diferents Gaiates pròpies de cada sector», va afegir.
PARTICIPACIÓ
A part dels membres de les comissions majors, l’esdeveniment també va acollir a l’alcaldessa Amparo Marco, a la regidora i presidenta del Patronat de Festes, Pilar Escuder, a la reina infantil de les festes,
Gal.la Calvo, les Dames Infantils de la ciutat, les Madrines Infantils, els Presidents Infantils i altres càrrecs públics de l’Ajuntament de Castelló. I és que les celebracions continuen hui a la vesprada (a partir de les 17.00 hores) amb l’Homenatge a les Comissions Infantils de Sector. Després dels esdeveniments d’ahir i de hui i després de les Galanies de les Reines de la setmana que ve, el 75 Aniversari de les Festes de les Magdalena posarà en marxa el seu últim compte arrere fins als seus dies grans.
Aquests exemplars no van poder lliurar-se al suspendre’s les festes per la pandèmia. EL PERIÓDICO MEDITERRÁNEO, 26 D’OCTUBRE DE 2020
El ‘món de la festa’ reprèn la seua agenda amb el repartiment del llibre del 75º aniversari de la Magdalena.
El regidor de Festes de Castelló, Omar Braina, acompanyat de la regidora Pilar Escuder - de qui pren el relleu al capdavant del Patronat Municipal de festes -, han fet lliurament del Llibre de la Festa 2020, el del 75 Aniversari de la Magdalena. Una publicació que habitualment s’entrega la setmana prèvia a les festes fundacionals i que enguany per les circumstàncies sobrevingudes per la COVID-19 no es va poder repartir. Ara, i prenent totes les precaucions i mesures de seguretat i de protecció de la salut, el Patronat Municipal de Festes ha repartit el Llibre de la Festa en un acte
a l’aire lliure, celebrat a l’esplanada del Palau de la Festa, que ha reunit representants del “món de la festa” de Castelló, encapçalats per la Reina, Carmen Molina, la Reina Infantil, Gal·la Calvo, i les Dames de les seues respectives Corts d’Honor. “Reiniciem així el cicle festiu del 2020 amb
la màxima cautela i complint les mesures sanitàries”, ha explicat Omar, en el qual ha sigut el seu primer acte públic com a nou edil de Festes.
(Aquests articles van ser publicats en castellà i han segut traduïts pels membres de la comissió de la Gaiata 1)
El ‘món de la festa’ reprèn la seua agenda amb el repartiment del llibre del 75 Aniversari de la Magdalena
Del 14 al 22 de març de 2020 Del 19 al 27 de març de 2022
VAN SER REINES CARTELL
2020
LEMA: Nits de llum
AUTOR: Endika Gómez de Balugera
CARMEN MOLINA RAMOS
Carmen tenia 21 anys en 2020, quan va accedir al càrrec i estava estudiant el doble grau de Dret i Administració d’Empreses a la Universitat Jaume I. L’any anterior va ser Dama de la Ciutat i el 2018, Madrina de la Gaiata 17 Tir de Colom. El càrrec la va ajudar a vèncer la timidesa i mostrar-se més segura de si mateixa, així com a afrontar les dificultats i les males notícies. Carmen ha declarat que, malgrat tot, aquesta situació anòmala li ha permés conèixer a més persones, com a dos Falleres Majors i dos Belleses del Foc, i l’ha fet créixer molt com a persona.
NOTÍCIES
SUSPENSIÓ DE LES FESTES PER LA PANDÈMIA COVID
GAL·LA CALVO SANTOLARIA
Quan Gal·la va rebre la telefonada de l’Alcaldessa tenia 9 anys i estudiava 5é de Primària. La seua trajectòria festera l’havia dut a terme al Grau, formant part com a Dameta Infantil, primer i com a Madrina de la Gaiata 12 i reina infantil de les Festes del Grau l’any 2018. El 2019 va ocupar el càrrec de Dama de la Ciutat Infantil i, després de molt de rogar, va aconseguir que la presentaren a candidata a reina infantil. Gal·la va créixer molt durant els dos anys sense festes i, als 12 anys, al 2022 va vore, per fi, complit el seu somni de viure les festes de la Magdalena com a Reina Infantil.
2022
LEMA: Nous somnis
AUTORA: Carla Parra Bellido
L’alcaldessa de Castelló rep directament del president de la Generalitat l’anunci de la decisió de suspendre o ajornar, si es pot, les festes de la Magdalena. L’Ajun-
tament informa de l’ajornament de les festes de la Magdalena davant la instrucció del Ministeri de Sanitat que estableix la conveniència de no celebrar els actes festius en les dates previstes fins que la situació sanitària ho permeta.
La Magdalena del 75 aniversari de Castelló se suspén per a evitar contagi de coronavirus. L’anunci de la suspensió de les festes de 2020 amb molt pocs dies abans del seu començament va causar molta polèmica i desconcert. Cal destacar que els primers a efectuar un vídeo aconsellant la permanència en els domicilis amb el lema “Pel bé de tots, queda’t a casa” van ser tots els presidents de les Gaiates dirigint-se a les seues respectives comissions i al món de la festa en general. Educació manté les vacances a
Castelló i la Universitat Jaume I tampoc impartirà classes.
El món de la festa de Castelló va tindre algunes bones reaccions al confinament obligat. Així, la reina de la Magdalena 2020, Carmen Molina Ramos, les dames de la ciutat i les madrines de tots els sectors es van organitzar per fer des de cada casa una coreografia amb la cançó “Quédate en casa”. Les joves van compartir el vídeo en les xarxes socials.
Els pregoners i els pregoners infantils de la Magdalena responen a la crida i van cantar el Pregó des dels balcons
La Colla del Rei Barbut va fer mascaretes en la seua imatge per vendreles i destinar eixos diners a les institucions que lluitaren contra la pandèmia i les seues conseqüències.
Els veïns de la ciutat de Castelló es van sumar a la proposta llançada en les xarxes de celebrar el Magdalena Vítol des de les llars, pel confinament. Les Reines Carmen i Gal·la i també Reines d’altres anys van obrir finestres i balcons per cridar el MAGDALENA VÍTOL i acomiadar el 75 aniversari d’unes festes que no van arribar a celebrar-se pel COVID-19.
DISSOLUCIÓ DE LA JUNTA DE FESTES
La Junta de Festes de Castelló defenestrada el 27 de novembre de 2019
El Consell Rector de Festes va aprovar, en sessió extraordinària del 21 de novembre de 2019, amb set vots a favor, quatre vots en contra i una abstenció, la proposta de la presidenta del Patronat Municipal de Festes, Pilar Escuder, en la qual es va acordar que el dia 27 de novembre es declarava conclòs el mandat de la Junta de Festes, presidida per Noelia Selma. Se suspenia la seua renovació; i s’iniciava la constitució de la Comissió del 75 Aniversari, l’objectiu del qual era l’organització de la Magdalena 2020, per a la commemoració del 75 aniversari de les Festes Fundacionals.
La proposta, que s’havia presentat en despatx extraordinari, sense donar temps de reacció, va deixar a la meitat dels membres amb un pam de nassos. Qualificada de ‘colp d’estat a les festes, el ‘rebot’ va ser absolut des de l’oposició, la major part de les Gaiates i dels diferents sectors festers, ja que amb aquest acord, es posava fi a 30 anys de trajectòria d’un sistema de festes que va promoure l’alcalde Daniel Gozalbo. Els estatuts i la Junta de Festes creats en 1988 tenia com a fi despolititzar les festes, i que foren els que més saben d’elles, els festers, els que col·laboraren en la seua organització.
A la fi de novembre es constitueix la Comissió del 75 aniversari amb una llista paritària amb 13 dones i 13 homes en representació de diversos col·lectius festers
Els presidents de la JUNTA DE FESTES dels últims 30 anys amb la resta dels sectors festers lamenten una disposició que fa malbé tota una època democràtica d’autonomia.
FESTES AL SETEMBRE
A principis de març de 2021, l’ajuntament preveu fer festes al setembre i els festers temen una maniobra per a acabar amb la Magdalena, no obstant això, el Patronat de Festes fa una declaració en la qual manifesta que no hi haurà una Magdalena alternativa el mes de setembre a Castelló, ni que hi haguera intenció de traslladar les dates de les festes,
que se celebren entorn del tercer diumenge de Quaresma.
L’Ajuntament convoca un ple per a traslladar el festiu del dilluns de la Magdalena al 10 de setembre i es decideix que la setmana de magdalena no va ser festiva ni lectiva, però el dilluns es va traslladar al 10 de setembre creant-se una polèmica perquè els xiquets no tenien col·legi, però els pares treballaven.
LLIBRETS GUANYADORS
PREGONER
La Gaiata 13, Sensal, i la Colla Remombori van resultar guanyadores del primer premi del concurs per a la promoció de l’ús del valencià pels seus llibrets, segons la convocatòria de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de 2020. En segon lloc van quedar la gaiata
1, Brancal de la Ciutat, i L’Aljama i en tercer lloc, la Gaiata 5, Hort dels Corders, i la Colla El Magre.
A diferència d’altres actes magdaleners, el concurs de llibrets també es va convocar en 2021. Això sí, a principis de l’estiu i amb molt poc de temps per a presentar els llibrets. En aquest cas, la Gestora de Gaiates va acordar que, guanyés qui guanyés, els premis es repartirien entre totes les gaiates, donat que no totes tenen la mateixa infraestructura per a fer un llibret en temps rècord. Els premis es van donar a conèixer a novembre de 2021 i la guanyadora va ser la Gaiata 6, Farola i Ravalet, seguida de la Gaiata 8, Portal de l’Om i la Gaiata 5, Hort dels Corders. La Colla Rebombori va guanyar de nou el primer premi de llibrets de festa, seguida de L’Aljama i de la Colla El Magre.
Ja a l’any 2022, el 15 de març, la Conselleria de Cultura va lliurar els premis als millors llibrets de Gaiates i Colles al Teatre Principal. El primer premi va ser per
a la Gaiata 5, Hort dels Corders, seguida de la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat, i el tercer, per a la Gaiata 13, Sensal.
A desembre de 2020 es van lliurar els premis dels llibrets de la Magdalena 2020 del Patronat Municipal de Festes. El regidor de Festes va participar en l’acte que es va celebrar al Palau de la Festa, amb totes les mesures sanitàries davant la COVID-19. Els premis van ser lliurats per Omar Braina i la Reina de les Festes, Carmen Molina. El primer premi va ser per a la Gaiata 19, la Cultural, seguida de la Gaiata 6, Farola i Ravalet i la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat. El millor article inèdit va correspondre a la Gaiata 15 per l’article de Fernando Vilar i la millor portada es va considerar la del llibret de la Gaiata 8 Portal de l’Om d’Abel León. La Colla Remombori va rebre el primer premi de Llibrets de Festa, seguida de El Magre i L’Olla, que també va obtindre el premi al millor article inèdit, obra de Rosa Maria Barreda.
Respecte a l’edició dels premis del Patronat de Festes per a 2022, va rebre el primer premi la Gaiata 6, Farola-Ravalet, seguida de la Gaiata 5, Hort dels Corders, i de la Gaiata 13, Sensal. El millor article inèdit va ser per a la Gaiata 10 i la millor portada per a la Gaiata 13, Les colles guanyadores van ser El Magre seguida de Rebombori.
La història tenia un capítol especial reservat per al pregoner de les Festes de la Magdalena de 2020 José María Prades Manzano (l’amic Xema) encarregat d’escampar en veu alta els versos de Bernat Artola per tota la ciutat. Un capítol especial perquè passaria a la història com a pregoner de tres anys consecutius que la pandèmia mundial ens “regalara”. Fill de l’il·lustre Pepe Prades, músic component del grup de ronda Rosa de Maig, membre històric de la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat i Vestidor del tapís de flors en l’Ofrena a la Mare de Deu de Lledó, sens dubte, mereixedor de ser inscrit en les cròniques de 2020, 2021 i 2022.
EL PREGÓ DELS XIQUETS
Després de 2 anys sense festes,molts dels actes de 2022 van sersuspesos bé per recomanacionspel COVID-19 o bé pel mal orat-ge. El Pregó o Cavalcada Infantil es va suspendre el dilluns de fes-tes, però es va poder celebrar en un diumenge final solejat. EL Pregoner infantel va estar aquest any el xiquet Marc Osorio.
GAIATES GUANYADORES
L’acte de lliurament de premis es va celebrar en la vesprada del 21 de març de 2022 a la Pèrgola per amenaça de pluja, ja que l’acte estava previst a L’Hort dels Corders. La guanyadora va ser la Gaiata 15, Sequiol, en el seu 40 aniversari. “Tradició, mite i llegenda” era el lema d’aquest monument gaiater, dissenyat per Enrique Carceller i executat per la comissió. Una gaiata de fusta i vidre i de 6.000 vats que va conquistar al jurat tècnic d’aquest any. La Gaiata 6, Farola- Ravalet va ser doblement premiada, en un primer premi per a la seua gaiata infantil i un segon per a la gran. La gaiata infantil tenia com a lema “l’Infantona”, obra de l’artiste gaiater Jaime Ortiz realitzada amb pasta de modelar i, principalment vidre en els seus braços amb molta illuminació. El tercer premi va ser per a la gaiata 8, Portal de l’Om, el quart per a la Gaiata 7, Cor de la Ciutat, i el 5é per a la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat. En infantils, el segon va ser per a la Gaiata 17, Tir de Colom, i el tercer per a la 18, Crèmor.
PERSONATGES
A més a més ha participat en el Misteri de Castelló.
Quique Masó Andrío va estudiar Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Jaume I i es dedica a la publicitat i a la comunicació, però sobretot li apassiona la seua ciutat, els seus costums i el C.D. Castelló. La raó de seleccionar a Quique, o millor Kike +ó, com a ell li agrade que el coneguen, és el gran protagonisme que va tindre durant els durs anys de la pandèmia. El dia 10 de març de 2020 se’n van anul·lar les festes de la Magdalena i el dia 14 estàvem confinats. Quique i la seua dona, Paz Serra, van ser dels que més ens van ajudar a engolir-nos la pena i la ràbia per no poder gaudir de les nostres festes. A casa seua, com tothom, Quique i Paz ens van delectar en la seua particular Romeria de les Canyes, el Pregó, la desfilada de Gaiates, el Pregó Infantil i l’Ofrena, lo a Mascletà que representaven al seu corredor, es gravaven en el mòbil i pujaven els vídeos a Facebook. Dia rere dia, molts vam ser els que només esperàvem vore els seus vídeos com a únic al·licient. Tot un èxit! Divertits i ocurrents, van aconseguir traure’ns un somriure en temps ben difícils.
I és que Quique, a més a més d’aficionat a les xarxes socials, és tot un actor. En 2018 va participar, junt a la seua inseparable Paz Serra, en l’obra “Un cuento de Navidad” de Dickens, en una adaptació de Vicente Collado, al Teatre Principal de Castelló.
A l’any següent, i comptant que tampoc hi hauria Magdalena 2021, junt amb Paz Serra i Enrique Masó Serra, la seua dona i el seu fill, va seguir en la tradició dels vídeos casolans, que els van suposar rebre el primer premi del “I Concurs de Vídeos Amateurs Magdalena 2021 a Casa”, organitzat per AdComunica, a la categoria Pregó, després de fer i publicar vídeos imitant el cine mut de la Romeria (Romeria Olímpica) de la Desfilada de Gaiates, de la mascletà, etc.
A més a més de la faceta artística d’actor i creador de vídeos, Quique és escriptor. En 2021 participa en el llibre commemoratiu dels 15 anys del Taller d’Escriptura Creativa de l’UJI, titulat “Irreductibles” en dos poemes en els quals com sempre ens presenta la vida quotidiana de la manera més positiva possible. I, a més a més, és l’autor del projecte Arrels (https://kikemasopublyrrpp. wixsite.com/arrels ), dos llibrets pedagògics amb contes per a donar a conèixer la història, festes i costums de la ciutat de Castelló als xiquets. També participa en la publicació “Castellón Plaza” i ha dirigit el “Club de Lectura de El Corte Inglés”.
A més a més de tot açò, o més bé, per damunt de tot açò, Quique Masó és l’ànima de l’Associació Cultural L’Aljama, de la que va ser soci fundador, Adelantat en 2010 i president en vàries etapes, i ara des de maig de 2022. Aquest any
va ser el responsable dels actes de celebració del XXX aniversari de l’Aljama, que va incloure el projecte de retolació de la jueria medieval de Castelló, i des d’aquesta associació ha participat molt activament en l’organització de les nostres festes fundacionals.
La passió per les festes del periodista i vinyetiste Quique és contagiosa i el seu bon humor i estima per la gent el fan ser un gran personatge de les nostres festes magdaleneres.
La Colla Bacalao va distingir amb el seu Bacalao Maravillao a Los Replicantes (2020) i a la periodista Montse Arribas (2022).
El 29 de febrer de 2020 va ser la Galania a la Reina Carmen Molina Ramos i Javier Gimeno i Nuria Miravet van tindre la paraula per a galantejar a la Reina. Per
altra banda, el xiquet Gerard Reyes i la xiqueta Lucia Pardos van ser els encarregats de fer la galania a la reina infantil Gal·la Calvo Santolaria. En l’acte de la Galania i en el de la Galania Infantil, en commemoració del 75 aniversari de les festes, es va rendir un sentit homenatge a les Reines anteriors que van pujar a l’escenari.
El Ens Vinculat l’Aljama va nomemar com Adelantada a la activa dona Begoña Campos Olucha
L’associació de Cavallers Templers de Castelló va nomenar al director de la Banda municipal de Castelló Marcel Ortega Martí com Mestre Templer de l’any 2020.
El Prohom Cavallers de la Conquesta era aquell any Luis Oria Doménech
ANECDOTARI
La Milicia Templaria dels Cavallers de la Conquesta van designar a Manuel Torada Calonge com a Guillem de Mont-Rodó càrrec prorrogat els anys 2021 i 2022.
Els premis Moros d’Alqueria 2020 van ser per a: El premi a la millor festa internacional Ciutat de Castelló va ser per ‘Las Fiestas de San Patricio’, de Dublín, Irlanda. La beca de gastronomia per a Noureddine Jalloul Ratbi i la de música, per a Manuel Costa Marés, de Godelleta, solista de oboé.
Els premis Moros d’Alqueria 2022 van ser per a Cultura i Festes Ciutat de Castelló: Festa del desembarcament de la Vila Joiosa, per Gastronomia premi Adrián Segura: Victor Ramírez Rubio i per Música-Instrument de banda: Diego Parra Borja.
En setembre de 2020 es va repartir el Llibre de la Festa de la Magdalena de la pandèmia i el 2021 no va haver-hi.
L’anunci de la suspensió de les festes de 2020 amb molt pocs dies abans del seu començament va causar molta polèmica i desconcert. Cal destacar que els primers a efectuar un vídeo aconsellant la permanència en els domicilis amb el lema “Pel bé de tots, queda’t a casa” van ser tots els presidents de les Gaiates dirigint-se a les seues respectives comissions i al món de la festa en general. Tot i que el treball i les contractacions de tot el necessari per a les festes ja estava realitzat.
A març de 2021 , en el període de “no-festes de la Magdalena” van sortir algunes iniciatives ‘digitals’ com “El Ximo” de El Caste -
llonero, un vídeo de Gascón, músic i professor, rodat a l’ermita de la Magdalena, a on es parodia el trap de C.Tangana “El Madrileño”, i en el que el protagonista enaltix el popular ximet.
Xarxa Teatre va convocar als castellonencs a eixir als balcons i a encendre el seu mòbil o un encenedor i es gravaren per a mantindre viva la tradició d’un dels actes més esperats de les festes de la Magdalena per a celebrar una Nit Màgica molt especial a més, a més també va emplaçar a tots els dolçainers a la mateixa hora perquè, d’igual forma, tocaren el Vals de Sant Roro, la peça amb la qual comença la Nit Màgica.
El 2 octubre del 2021 es va celebrar l’Assemblea de festes després de la supressió de la Junta de Festes en 2019, segons el pa -
rer dels diferents col·lectius festers va estar buida de continguts i a més a més sense la presentació dels nous estatuts. En el curs d’aquesta, Noelia Selma va aprofitar per a acomiadar-se i agrair a tots els que la van acompanyar en la junta en la qual va ser presidenta.
Al febrer del 2022 el repunt de COVID i les mesures sanitàries va afectar la planificació de la setmana de festes amb la mascareta obligatòria en els actes multitudinaris, control d’aforaments, la supressió del coso multicolor i el canvi dels itineraris tradicionals del pregó i les desfilades per avingudes més àmplies i amb més seguretat.
El nou itinerari va ser des de M. Agustina pel carrer Governador, plaça Borrull, Guitarrista Tárrega, plaça Fadrell i avinguda Ca-
salduch fins a la cantonada amb l’avinguda Borriana en el qual finalitzarà amb un recorregut de quasi 1,5 quilòmetres.
El programa oficial es va repartir sense la cinta verda a causa dels desviaments de les rutes comercials pel recent començament de la guerra d’Ucraïna.
Mitges, van quedar deserts pel fet que només es van poder tirar 3 mascletaes.
L’ofrena a la Mare de Déu Lledó, condicionada per les obres d’avinguda de Lledó, amb desviament pels camins la Plana i Caminàs.Si al matí, els participants en l’ofrena, van haver de suportar la pluja, a la vesprada, encara que no va ploure, bufava un vent gelat que provocava molt.
Monòlit commemoratiu en honor a Tombatossals
tologia, va nàixer el gegant, fruit de l’amor entre el Tossal Gros i la Penyeta Roja.
Malgrat el mal oratge, les corregudes de bous van fer tornar als aficionats a la plaça, després de 3 anys sense fira. Tres orelles va tallar Manzanares en la Fira de la Magdalena de 2022. També van triomfar El Juli, Roca Rey i Tomàs Rufo, en una excel·lent correguda l’últim dissabte de festes.
El primer dissabte de festes, es va suspendre el Pregó per la pluja i el Pregoner, Chema Prades, va cantar els versos de Bernat Artola des del balcó de l’Ajuntament.
A la romeria van ser 55.000 persones,3 vegades menys que l’última del 2019, a causa del fred i al mal temps.
La desfilada de gaiates es va desenvolupar sota la pluja i amb poc de públic.
A causa de la pluja es va suspendre l’encesa, la nit màgica i el concurs de paelles de la colla del Rei Barbut. A més a més es va ajornar el pregó infantil que va acabar celebrant-se l’últim diumenge de festes al matí.
Primera Mascletà d’inici de festes, Magdalena passada per aigua, deslluïda, a destemps.
El premi del “Concurs de mascletaes Ciutat de Castelló ” i el Masclet d’Argent de la Colla a
A iniciativa de la Colla del Rei Barbut i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló, pocs dies abans de les festes de 2022 es va inaugurar un monòlit commemoratiu en honor a Tombatossals en el mirador del Camí de Borriol a la Costa per a assenyalar el lloc en què, segons la mi-
L’últim diumenge de festes es va celebrar la ja tradicional Volta a Peu de Castelló amb 400 inscrits, entre ells, nombrosos xiquets. Els guanyadors d’aquesta prova van ser Pablo Alba, del Playas Castelló, i Sheila Simao.
El XXXII Campionat Mundial de Boli es va celebrar al Parc dels Jocs Tradicionals, com és habitual. Va hi haver més de 100 participants repartits en 15 equips. Els guanyadors van ser els membres de la Colla Xupla Xarcos.
RESUM DE LES FESTES
Les reines van finalitzar 3 anys de regnat amb un VÍTOL que va ser respectat per la pluja.
El juny del 2022, El Patronat de Festes i el ple de l’ajuntament de Castelló, es van adherir unànimement a la iniciativa presentada per Agustín Mon, de sol·licitar a les Corts Valencianes la declaració de bé immaterial d’interés cultural (BIC) a les gaiates de Castelló segons el que disposa la Llei 4/1998 del 4 de juliol del Patrimoni cultural valencià. Aquest reconeixement ja el tenen les falles i les fogueres. En desembre la conselleria donava una resposta negativa a la sol·licitud, al·legant que la gaiata no és un bé immaterial i van suggerir incorporar les gaiates al BIC de la Romeria
de les canyes que va ser aprovat l’any 2017. El 2 de juliol de 2022 després de la seua publicació en el Butlletí oficial de la província, van entrar en vigor els nous estatuts del Patronat municipal de festes, que unifiquen en el regidor de festes la presidència del patronat i la presidència de la junta de festes, fins hui aquesta última era triada per l’assemblea.
REINA I DAMES
REINA
Carmen Molina Ramos
DAMES DE LA CIUTAT
Sonia Cabello Cabello
Sara Martín Gimeno
Carla Parra Bellido
Andrea Alegre Arnau
Lidia Gómez Vicente
Águeda Ibars Agramunt
REINA INFANTIL
Gal·la Calvo Santolaria
CORT INFANTIL
Paula Marín Hernando
Natalia Espada Jiménez
Marta Muñoz Moreno
Laia Clausell Fabregat
Naiara Mercado Sánchez
Martina Madero Agost
VIOLANT D’HONGRIA I CORT
María Torres Claramonte
DONES DE COMPANYA
Na Dolça: Noelia López Tomás
N’Enmengarda:
Sofía de Zayas González
Na Eva: Alicia López Bellés
Na Margarida: Andrea Molés Mir
Na Provençala:
Carmen Valmaña Roca
Na Rama: Berta Cayuela Mundo
Prohom: Luis Oria Doménech
GAIATERA CASA VALENCIA
EN ZARAGOZA:
Ainhoa Gago
CÀRRECS HONORÍFICS COMISSIÓ 75 ANIVERSARI
PRESIDENTA:
Pilar Escuder Mollón / Omar Braina
Gaiates:
Anabel Arnau González
Eugenia Gash Agëra
Lledó Lleó Rubio
Jessica Paulano Delgado
Lorena Verchili Arrufat
Maria José Luque Cabello
Colles:
Maria José Viciano Navarro
Natividad Chiva Gómez
Miguel Navarro Berga
Ens vinculats
Lledó Juan Torres
Patricia Lucas
Festes de carrer
Lorena Gamir
Pepe Ferrer
Federació Casas Regionals a Castelló:
Xosé Filgueira Fernández
Festes de barris i grups perifèrics
José Vicente Alvarez
Confraries:
Rafael Quiroga
Grups folclorics:
Joan Querol
Associacions Casa CV : Antonio Escuin
Festes de Sant Pere: Miguel Valerino
Persones designades a proposta del consell rector : Javier Roig
Jorge Martí
José Soto
Rosana Montañés
Voluntaris no adscrits a cap col·lectiu en concret:
Francisco José Pastor
Higinio Mateu
Andrea Sánchez
Pregoner:
José María Prades Manzano (2020-2021 i 2022)
Pregoner Infantil:
Marc Osorio Cazorla (2020-2021 i 2022)
Rei en Jaume:
Carlos Martí Vicent (2020-2021 i 2022)
Gaiater de l’Any:
Federació de Colles (2020)
Fadrí d’Or Honorífic:
Sargent de Bombers cap de Protecció Civil, Antonio Costa, (2020)
Rondalla Els Llauradors (2020)
UME (2022)
Associació Cultural L’Aljama (2022)
Medalla de les festes vitalícia
Alberto Fabra Part
CONSELL RECTOR DE LES FESTES (2020)
Presidenta:
Pilar Escuder Mollón - Omar Braina
Vicepresidenta:
Verònica Ruiz
Vocals:
Ana Alegre
Lidón Andrés
Andrés Bort - Mónica Sanmiguel
Luis Oria
José Miguel Rebollo
María España
Alejandro Marín-Buck / Juanra
Vicente
José Juan Sidro
Lola Doménech
Juanvi Bellido / Arantxa Vicente
JUNTA FESTES (2022)
PRESIDÈNCIA:
Omar Baina
COORDINADOR
D’INFRAESTRUCTURES:
Jorge Martí
COORDINADOR DE PROGRAMACIÓN:
Javier Roig
COORDINADORA DE PROTOCOL :
Carolina Beltrán
COORDINADORA D’ALTRES FESTES DE LA CIUTAT:
Lorena Gamir
RESPONSABLE DE L’ÀREA D’ORGANITZACIÓ:
Valeria Torregrosa
VOCALS:
Ana Belén Nieto
Ana Cazorla
Anabel Arnau
Antonio Escuin
Antonio Jaime Sánchez
Carla Font
Dídac García
Francisco José Pastor
Jessica Paulano
José Vicente Álvarez
Juan Manuel Cerdán
Juan Ramón Vicent
Lidón Ribera
María José Viciano
Miguel Navarro
Natividad Chiva
Pablo Sanahuja
Patricia Lucas
Pepe Ferrer
Raúl Martí
Rebeca Barberán
Rosana Montañés
Xose Filgueira
Adrián Nebot
SECTORS
GAIATA 1 ‘BRANCAL DE LA CIUTAT’
President: Arturo España Marzá
Madrina: Carla Batalla Cortés
Madrina Infantil: Clara Beltrán Soler
GAIATA 2 ‘FADRELL’
President: Manuel López Safont
Madrina: Toñi García Gaviro
Madrina Infantil: Lidia Bellés Cheza
GAIATA 3 ‘PORTA DEL SOL’
President: Vicente Provinciale Martí
Madrina: Raquel Provinciale Cazalla
Madrina Infantil: Stella Allén Lázaro
GAIATA 4 ‘L’ARMELAR’
President: Alfonso Barreda Giner
Madrina: Andrea Vicente Ribes
Madrina Infantil: Noa Pascual Soler
GAIATA 5 ‘HORT DELS CORDERS’
President:
Lluís Ullldemolins Salvador
Madrina:
Paula Hernández Capdevila
Madrina Infantil: Victoria González Marco
GAIATA 6 ‘FAROLA-RAVALET’
President: Esteban Gual Ibáñez
President Infantil: Manuel Lumbreras Catalá
Madrina:
Camila Castelluchio Monroy
Madrina Infantil:
Daniela Gimeno Segarra
GAIATA 7 ‘COR DE LA CIUTAT’
President: Alejandro Navarro Canós
Madrina: Helena Solano Miralles
Madrina Infantil: Sofía Guimerá Navarro
GAIATA 8 ‘PORTAL DE L’OM’
President: Raúl Colllazos Martín
Madrina: Adela Archilés Segarra
Madrina Infantil: Llledó Vicent Aparisi
GAIATA 9 ‘L’ESPARTERA’
Presidenta: Raquel Tárrega Castell
President Infantil:
Asier Algorta Martí
Madrina: María Montañana Grijalbo
Madrina Infantil: Sandra Cabeza Tárrega
GAIATA 10 ‘EL TOLL’
President: Juan A. Germán Mateo
Madrina: María Beser Gasch
Madrina Infantil:
María Cano Rambla
GAIATA 11 ‘FORN DEL PLA’
Presidenta: Lidón Andrés Balaguer
Madrina: Águeda Bellido Guillem
Madrina Infantil: Lledó Nebot Fabregat
GAIATA 12 ‘EL GRAU’
President:
Juan Antonio Tirado Serrano
President Infantil:
Jorge Casanova Ribera
Madrina: Miriam Hidalgo Cantavella
Madrina Infantil:
Marina Torrent Martínez
GAIATA 13 ‘SENSAL’
President:
Carlos Chipirraz Gómez-Millán
President Infantil:
Joel Gorris Soldevilla
Madrina: Raquel Prats Borreguero
Madrina Infantil:
Ainara García Rincón
GAIATA 14 ‘CASTÀLIA’
President: Daniel Martí Andreu
Madrina: Cynthia Broch Mas
Madrina Infantil:
Lucía Benítez García
GAIATA 15 ‘SEQUIOL’
Presidenta: Elisabeth Breva Almerich
President Infantil:
Manel Rubio Llambrich
Madrina: Lourdes Climent Moreno
Madrina Infantil:
Alejandra Sáez Sisamón
GAIATA 16 ‘RAFALAFENA’
President:
Gabriel Fernández Camacho
Madrina: Lorena Segarra Sánchez
Madrina Infantil: Melani Jin Zhou
GAIATA 17 ‘TIR DE COLOM’
President: Javier Gimeno Abadia
President Infantil:
Nacho Marín Selma
Madrina: Andrea Alcaide Hernández
Madrina Infantil:
Martina Burguete Alcaide
GAIATA 18 ‘CRÉMOR’
President: José Antonio Lleó Rubio
Madrina: Nadia Mas Gasulla
Madrina Infantil: Miriam Busto Lleó
GAIATA 19 ‘LA CULTURAL’
President:
Maria Dolores Zabalza Prieto
President Infantil:
Izan Vela Moragrega
Madrina: Noelia Lerín Martínez
Madrina Infantil:
Alicia Moya Collado
Evolució o reculada en la festa segons els seus Estatuts?
Regidora Ajuntament de Castelló Reina Magdalena 2012
“Si no està trencat, no l’arregles” És una frase habitual en diferents idiomes, de la qual s’ha derivat “si alguna cosa funciona, no ho canvies”.
És indubtable que el transcurs del temps, irremeiablement, porta canvis i adaptacions, també en la normativa de les nostres benvolgudes festes però, és necessari canviar allò que ha funcionat durant anys?
Per a poder arribar al final hem de començar pel principi, recordant que la primera entitat que va organitzar les nostres festes es va denominar “Junta Central de Festejos de la Magdalena”, i va ser presidida per l’alcalde Benjamín Fabregat, amb un president delegat, vicepresident, secretari i diversos vocals representant al comerç, presidència del CD Castelló, president del Sindicat d’Agricultura, empresaris, banquers, impressors, cap de protocol de l’Ajuntament, estudiosos, president del Casino Antic i president de la Confraria de Pescadors, creant els primers estatuts en 1946.
En 1947, aquest mateix alcalde, per primera vegada, va donar autonomia a aquesta primera organització, desvinculant-la de l’alcaldia, quan les autoritats van ser anomenades, tan sols, “Junta honorífica”, de manera que els polítics no va intervindre en el seu treball. El que sí van fer és
facilitar-los l’organització de les festes amb un lloc habitual per a reunir-se, cada dia, en acabar de sopar. Eixe lloc va ser la Casa Consistorial, o com el van anomenar aquells primers valents “l’Ajuntament de nit”.
D’aquesta junta també formaven part els dotze presidents dels sectors gaiaters.
Anys més tard, l’any 88, amb el nou alcalde Daniel Gozalbo, el socialista Clement Agost va substituir al també socialista Pepe Vicent al
capdavant de la Junta Central de Festejos i després d’unes festes molt polèmiques, amb gran intervenció política, que va trencar per primera vegada amb la premisa de “deixar fer als festers” es produeix el canvi de “Junta central de Festejos de la Magdalena” a la Junta de Festes triada democràticament en Assemblea, amb la creació de la Fundació Municipal de Festes, proposada també en Assemblea reunida quatre dies abans. I és en aquest moment quan a més de sorgir la Gestora de gaiates, es van aprovar uns nous estatuts, per unanimitat de tots els grups polítics que en aquest moment conformaven l’Ajuntament, és a dir, amb un consens absolut. Una normativa que establia tres òrgans dins de la nova Fundació. L’Assemblea, composta per festers i persones vinculades al món de la festa per col·laboració o donar servei a aquesta, que s’encarregaria de triar democràticament a la Junta de Festes i reformar els estatuts si fos necessari, oferint un paraigua d’autonomia, als festers, en l’organització de les festes. El Patronat, la part política, que s’encarregaria únicament d’aprovar els pressupostos i el programa oficial proposat per les successives Juntes de Festes integrades per festers. I finalment, la pròpia Junta de Festes que organitzaria de manera lliure, autònoma i sense cap mena de retribució els festejos, sent la fórmula de l’èxit durant diversos anys.
La primera Junta va estar presidida per Tian Pla, que va manar
editar un facsímil d’aquells estatuts perquè tots els integrants de la seua Junta de Festes no perderen de vista la nova normativa, que avui dia és una joia històrica, comptant amb il·lustracions de Lorenzo, Mingol, Toni Pérez, Planchadell, Porcar, Traver Griñó i Vidal Serrulla.
Aquests estatuts van estar en vigor sense cap modificació fins a l’any 1994, en el qual s’introdueixen canvis que són mers formalismes, que no afecten el funcionament ni a l’estructura.
Al juliol d’aquest mateix any, és elegit president de la Junta de Festes Juan José Pérez Macián, que posteriorment seria regidor a l’ajuntament de Castelló quan, l’any 2003, l’alcalde Popular José Luis Gimeno decideix crear una comissió especial de modernització, nomenant-lo president, aconseguint el 2005 un acord unànime de tots els grups polítics, Partit Popular, Partit Socialista i Bloc, perquè Castelló de la Plana s’incorporés al règim de grans ciutats, amb la recent llei aprovada per l’època, sol·licitant-lo a les Corts Valencianes, complint alguns dels requisits establerts, encara que no fos en aquest cas el del nombre d’habitants.
En el moment en què Castelló va passar a ser una “gran ciutat”, la comissió va continuar treballant per a adaptar, sempre per unanimitat, la normativa interna del Consistori a la nova realitat, normatives que el continuen regint avui dia.
Però si una cosa van tenir clara, tal com figura en les actes, els representants dels grups polítics del moment, tant els del govern com els que en aquell moment representaven a l’oposició, Ignacio Subías i Miguel Alcalde pel Partit Socialista, així com Enric Nomdedeu pel Bloc, va ser el consens per a decidir continuar amb la mateixa filosofia reflectida en els estatuts i el mateix sistema d’organització en la festa, que li atorgava autonomia als festers per a la seua planificació i que tan bé havia funcionat durant vint anys, evitant debats, remant tots en la mateixa direcció.
I així es va continuar fins a l’entrada d’Esquerra Unida en la Corporació Municipal de l’Ajuntament en 2011, que trenca el consens imperant amb ajuda del Partit Socialista i el Bloc, que sempre havien donat suport a la no-intervenció política en aquest camp, havent de reformar els estatuts a través de la Comissió de modernització.
Va ser en aquest moment, quan sorgeixen els nous estatuts, amb la convicció de que s’havia de continuar mantenint l’esperit anterior i respectar els acords des de 1988. S’aproven en 2012, sofrint una correcció d’errors en el
2013 i que, tal com declarava el, en aquell moment, regidor de Festes, Joaquin Torres, continuaven donant total autonomia a la Junta de Festes, no sofrint tampoc cap canvi l’Assemblea de Festes.
Posteriorment, en les eleccions de 2015 encara que, Esquerra Unida, amb la seua regidora Carmen Carreras no tornaria a repetir en aquesta legislatura, es va produir un canvi de govern en el qual l’alcaldessa socialista Amparo Marco i el nou partit d’Esquerres, Castelló en Moviment, que va entrar a formar també part de la Corporació Municipal, van propiciar l’inici d’una Comissió d’investigació en festes, que durant dos anys auditaria els comptes dels últims vuit exercicis tant del Patronat de Festes com de la Fundació Municipal de Festes, fent acudir a declarar, i qüestionant l’honradesa, no sols de representants polítics, sinó de nombrosos festers que altruistament van col·laborar durant anys engrandint les nostres festes, concloent que no hi havia cap mena de responsabilitat penal en la gestió de cap d’ells.
Però aquesta comissió, no sols va suposar la ruptura de qualsevol resta de pacte per minimitzar l’intervencionisme polític en les nostres festes, sinó que ha anat suposant una volta gradual a l’organització anterior al 88, sobretot amb dos esdeveniments recents que han suposat una gran polèmica.
En primer lloc, amb la decisió del govern municipal de PSOE i Podem, amb la regidora Pilar Escuder al capdavant de l’àrea de festes quan, en 2019, va extingir la Junta de Festes, provocant una reacció en cadena de crítiques del món de la festa i dels 9 presidents que van tenir les successives juntes triades democràticament, Tian Pla, Luis Doménech, Sixto Barberá, Juanjo Pérez, Raúl Pascual,
Pere Pau Montañés, Jesús López, Juanvi Bellido i Noelia Selma. En aquell moment van votar en contra de la seua desaparició, el Partit Popular, Cs, Vox i Compromís.
I, en segon lloc, amb l’aprovació unilateral per part del Partit Socialista, Compromís i Podem, d’uns nous estatuts que acaben amb les competències de l’Assemblea per a triar democràticament a la Junta de Festes que, des d’aquest moment, passarà a ser elegida per la presidència que ostenta el regidor.
Per a la confecció d’aquests últims estatuts es va crear una Comissió a aquest efecte, que pretenia el consens de tots els grups polítics i el món de la fes-
ta, convocant-se a personalitats rellevants del món de la festa com Agustín Món, Raúl Pascual o Quique Masó, entre d’altres. Tots van acabar presentant les seues propostes, que finalment no van ser tingudes en compte per a la nova redacció d’Estatuts.
Potser ens trobem en el mateix punt de fa més de 30 anys perquè la vida és tan bona mestra que si no aprens la lliçó te la repeteix dues vegades, o potser perquè la malaltia de l’ignorant és ignorar la seua pròpia ignorància. El que és bastant clar és que, al cap i a la fi, el músic ha de tocar, el pintor ha de pintar, el poeta ha d’escriure i els festers... ...han de fer festes!
BIBLIOGRAFIA CRÒNIQUES
Les Cròniques de la Magdalena han segut redactades per Estela Bernad, Carlos Feliu, Inmaculada Fortanet, Miguel Ángel Mulet, Mayo Ripollés i Carmina Usó, i amb la col·laboració de Luisa Arenós. Les fonts d’informació han segut les següents:
El Periódico Mediterráneo
Revista El Fadrí
El Llibre de la Festa
Arxiu Institut d’Etnografia i Cultura Popular de Castelló
Arxiu Junta de Festes
Castelló Festa Plena
Revista Festividades
Periódico El País
Periódico Las Provincias
Periódico Levante
Revista Castelloneries
Revista Plaza Mayor
Periódico El Mundo
Les fotos són del Periódico Mediterráneo, així com de vivecastellon i elperiodic.com
Agraïm la col·laboració de totes les persones que ens han facilitat l’accés a tota aquesta informació.
Programació Magdalena 2023
DISSABTE, 11 DE MARÇ
12’00 h. Anunci oficial de les Festes i Mascletà a la Plaça Primer Molí
16’00 h. Cavalcada del Pregó
23’00 h. Trasllat de les nostres Gaiates al carrer Sant Roc
DIUMENGE, 12 DE MARÇ
07’00 h. Repartiment de canyes i cintes a la Plaça Major
08’00 h. Missa de Romers i, en finalitzar, Romeria de les Canyes
19’00 h. Tornà de la Romeria i Processó de Penitents
19’00 h. Desfilada de Gaiates
DILLUNS, 13 DE MARÇ
10’30 h. Cavalcada Infantil
14’00 h. Mascletà
20’00 h. Encesa de les Gaiates a l’Avinguda Rei en Jaume
24’00 h. Trasllat de les nostres Gaiates al Sector (Plaça Botànic Calduch)
DIMARTS, 14 DE MARÇ
14’00 h. Mascletà
21’00 h. Entrega de premis a la Plaça Major
22’30 h. Sopar de pa i porta
DIMECRES, 15 DE MARÇ
09’30 h. Caravana festera cap a la Mascletà
14’00 h. Mascletà
17’30 h. Xocolatada i Animació Infantil
21’30 h. Sopar de pa i porta
DIJOUS, 16 DE MARÇ
14’00 h. Mascletà
17’00 h. Cos Multicolor
21’30 h. Sopar de pa i porta en el CAU
23’00 h. Concurs de Karaoke en el CAU
DIVENDRES, 17 DE MARÇ
14’00 h. Mascletà
17’00 h. Recorregut pel sector de Banda Internacional
20’00 h. Visita de les Reines al nostre sector Brancal de la Ciutat (Plaza Botànic Calduch)
21’00 h. Sopar de Socis
23’30 h. Actuació Musical RHODEL
DISSABTE, 18 DE MARÇ
14’00 h. Mascletà
15’00 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu de Lledó
22’00 h. Sopar de pa i porta al CAU
23’30 h. Actuació Musical
DIUMENGE, 19 DE MARÇ
14’00 h. Mascletà
15’00 h. Paella per als socis al CAU
18’00 h. Trasllat de les nostres Gaiates
22’30 h. Desfilada final de festes
22’45 h. Gran Traca Final
23’00 h. Magdalena Vitol