MUNICIPAL DE CASTELLÓ

de suport als mobilitzats i als ferits de guerra, etc. Cal destacar la visita de la Banda Municipal de Madrid, dirigida pel cèlebre Pablo Sorozábal.

En la postguerra, la banda veurà com l’activitat se centra en les dates del calendari litúrgic, si bé els concerts del Parc Ribalta van continuant. A més, el règim instaura unes grans celebracions al mes de juny per a commemorar la “Liberación”, que es caracteritzen entre altres per un Certamen de Bandes i diversos actes taurins, en què s’intenta que la Banda Municipal impregne el poble de l’esperit dels vencedors.

El gran canvi per la banda, així com per tota la ciutat i la seua simbologia, serà el replantejament complet de les festes locals, la Magdalena esdevé el centre La primera imposició de bandes té lloc el 25 de febrer de 1945: des d’aleshores els actes de la setmana magdalenera i la participació de la banda en els mateixos anirien augmentant: a més de la Romeria i la Professó de les Gaiates, apareixen el Pregó, el Certamen Literari, les visites de la Reina als Sectors, les ofrenes a la Patrona i molts més. L’esperit fester renovat havia de fructificar amb un dels moments més rellevants de la relació entre banda i ciutat: el concurs de pasdobles del 3 de febrer de 1946 per a escollir el que seria el pasdoble de la ciutat, el Rotllo i canya... que, com tots sabem, va guanyar Pepito García. Però aquest concurs també serví perquè les festes de la Magdalena prengueren el certamen a les de la “Liberación”: des de l’any següent, el certamen provincial de bandes es faria en dates de la festa major local i no de la festa imposada.

Enmig de l’adoració popular a la banda i al seu mestre, l’any 1950 s’organitzà el concert extraordinari dels 25 anys de la banda i del seu titular, que omplí el parc Ribalta i que presidí la corporació municipal al complet.

Garcés: l’allunyament del poble L’arribada del mestre Juan Garcés l’any 1955 marca un important punt d’inflexió. La visió del nou director és clarament simfònica; si bé aquesta preferència per la sonoritat de concert i la concepció orquestral aporta una qualitat fins aleshores mai vista, el que passa també és que molts aficionats s’allunyen de la banda. Gascó cita diversos articulistes disgustats amb l’assistència del públic al teatre: “la alta calidad interpretativa no tiene la debida recompensa pues los numerosos aficionados a la música no acuden al Teatro…” o bé “Castellonenses, si tenéis una banda de gran clase, y el cronista os asegura que la tenéis y que dará a Castellón verdadero prestigio, ¿por qué de manera más asidua y entusiasa no váis a oirla?”.

No podem dir que per haver tingut un nou director l’assistència de la banda a les festes i actes minvés, ja que això ve obligat pel calendari i per la corporació, però sí que l’actitud del mestre i la resposta ciutadana era ben diferent: el mateix Garcés feia prou palés el seu desinterés en les festes de carrer - recordeu com eren d’importants per al poble - enviant-hi a dirigir pràcticament sempre el sotsdirector Joaquín Beser en lloc d’anar-hi ell. Malgrat aquesta desafecció, també tingueren lloc esdeveniments històrics com l’estrena a la ciutat de la Novena Simfonia de Beethovencantada en valencià, per cert - el dia 11 de març de 1961, o el concert de Lluís Llach a la Plaça de Bous en motiu dels 50 anys de les Normes de Castelló el 25 d’abril de 1982, un dels últims del mestre Garcés.

Signes: «la banda al servei del poble i no el poble al servei de la banda».

A Paco Signes, que assumí la batuta el 1983, li van tocar els pitjors inicis possibles. La banda s’havia aïllat del poble pel que fa a afecció i, mentrestant, l’ajuntament feia dues dècades acumulant desitjos de liquidar-la. Els anys vuitanta foren de lluita i de penúria, i mentre el conflicte laboral feia el seu camí, el nou director va tenir l’habilitat de saber-se guanyar de nou la ciutadania. No ho penseu pas com una estratègia maquiavèl•lica sinó com allò que a una persona del seu tarannà li brollà de natural, del cor i del seu ideal de banda. Des de la seua arribada es va apropar als col•lectius festers: el seu segon concert va ser dedicat a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, de qui va enregistrar l’emblemàtica Crida i marxa l’any 1986; és també en els primers anys que escriu el pasdoble Passant la Guàrdia per a la Policia Municipal, arranja per a banda les obres més cèlebres de Tàrrega, i progressivament les peces tradicionals com les Marineries, les Seguidilles, la Jota o el Bolero de Castelló, i inclou en el repertori obres de rabiosa modernitat amb música americana, jazz i bandes sonores de pel•lícula. Signes no només apropava la banda i el poble sinó que maldava, des del seu rol de director, ple d’equilibris i compromisos, per resoldre la situació laboral, amb declaracions a la premsa si s’esqueia.

El 1988 s’intensifica la col•laboració amb solistes locals i de fora, que tindrà com a gran moment la col•laboració amb Pedro Iturralde l’any 1997; el 1989 se celebra el primer Festival Internacional de Música de Festa de la Magdalena; l’any 1993 en la visita reial a Castelló Joan Carles I acudí, fora del protocol previst, a felicitar personalment al mestre, o l’any 1994 s’enregistrava un dels CDs més populars de la BMC, “Pairal”, ple de temes vinculats a la festa i la tradició de Castelló. L’any 1995, en motiu del cinquantenari de les Festes de la Magdalena, Signes estrenava el pasdoble Festa Plena, en un moment en què la popularitat de la banda era tan alta que (cite a Gascó): “la gente llegaba a piropear a la banda por la calle cuando iba desfilando”.

El millor de tot és que la popularitat no va renyida amb el resultat artístic. Com diu Gascó, l’emissió radiofònica dels enregistraments que Ràdio Nacional d’Espanya feu a la Banda Municipal, el mestre Signes rebé nombroses cartes i trucades telefòniques de reconeixement i felicitacions efusives per la qualitat sonora i la categoria de les versions ofertes.

La Banda Municipal I Les Festes Avui En Dia

Les festes de carrer

En el període en què José Vicente Ramón va assumir la direcció de la banda i Verònica Ruiz era ja la regidora de Cultura, es va donar lloc a un canvi molt rellevant: la banda actualment no desfila en les professons dedicades als sants patrons dels carrers, sinó que ofereix un