LLIBRET GAIATA 5 MAGDALENA 2023

PRÒLeG

Des de la Comissió de la Gaiata 5, “Hort dels Corders”, i seguint la línia de treball dels darrers anys, una visió innovadora i actual per a la temàtica dels nostres llibrets, buscant perspectives diferents de les nostres festes per a donar a conéixer el gran ventall de possibilitats que les envolten, hem triat, per aquest cicle fester, el simbolisme dels números en les festes, simbolisme que està immers i que ens envolta com una teranyina fina i translúcida.

Proposem a les lectores i lectors un passeig per “L’Aritmètica de les Festes”. Volem aprofitar l’oportunitat de confeccionar aquest llibret per a mostrar, en diferents blocs de continguts numèrics, les xifres més representatives associades a les festes. Necessitem aquest simbolisme numèric per a moure’ns per la història; nomenar les 19 comissions gaiateres; comptar els elements més emblemàtics de la nostra vestimenta tradicional; trobar la disposició de notes, acords i harmonia en la música de festa de la compositora castellonenca per excel•lència, Matilde Salvador, i en les extraordinàries interpretacions de l’excepcional Banda Municipal de Castelló...en definitiva, les xifres numèriques coexisteixen en el nostre món fester.

I esbrinant elements que enllaçaren amb aquesta simbologia, les paraules del nostre poeta Bernat Artola ens van inspirar per a trobar un camí ple de contingut numèric i artístic per a les nostres pàgines.

“És la pintura l’art de la mentida; sols engany per als ulls i el sentiment. El color, sensual, és llum fingida; la línia és joc abstracte, intel•ligent. Fer de dos dimensions el món dramàtic, tornant plana la imatge del volum, és resoldre un problema matemàtic que als ulls, no a la raó, porta la llum. Però el món no és tan sols una careta; rostre pla, de dibuix i de color. Cal trobar, més endins, la font secreta de la vida que raja, fent remor. I l’art de la pintura que empresona la forma amb un perfil dramatitzat, mai no diu son secret mentre raona fent un gràfic que vol profunditat. És en va que, servint-se de l’ofici, vullga fer evident allò que diu: L’Art estreny la raó, com un cilici, i l’artista de l’Art resta captiu!”

Bernat Artola i Tomàs(1904-1958)

Del poemari Tornaveu (Collita del silenci),1950

“El llibret de gaiata va nàixer com un programa de les festes de cada sector, amb l’acompanyament de texts en prosa o en vers, de fotos de la madrina i de les dames i d’abundant publicitat. En les publicacions festeres dels primers anys s’observa un rellevant ús del valencià, encara que majoritàriament amb trets d’ortografia castellanitzant, sense cap cura per la normativa, poc més d’una dècada després de l’aprovació de les Normes de Castelló del 1932”. Dins del bloc de nombres històrics, podrem conéixer, en un interessant article, com han evolucionat els llibrets gaiaters, creant un corpus literari i erudit que ha de ser considerat com un element més de la cultura popular castellonenca.

També pretenem fer un llibret que estiga actualitzat als avanços tecnològics, per això, dins d’aquestes pàgines, descobrirem una sèrie de codis QR que ens dirigeixen a internet, on podrem trobar-lo en una plataforma digital.

No hem d’oblidar que es tracta d’un llibret de Gaiata i per aquest motiu, més enllà d’enriquir la nostra cultura, un dels objectius és presentar la nostra Comissió per aquesta edició magdalenera. Ens hem traslladat a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló, espai avantguardista que forma part de la “Ruta Ceràmica de l’Avantguarda” de la ciutat, per a realitzar una sessió fotogràfica diferent i innovadora. L’espai urbà és testimoni de l’esdevenir de les pràctiques artístiques i dels seus processos de presentació i difusió, de la nova consideració del fet artístic en suma, l’EACC vol ocupar un destacat lloc d’intervenció i acció, d’intenses complicitats amb els agents artístics i amb la societat en general.

L’exposició que serveix d’escenari per a les fotografies de la nostra Comissió és de l’artista Francesc Ruiz. Amb el títol ”La Ciutat del Transport” l’autor pren el punt de partida per a especular sobre un possible model de comunitat nòmada que oferisca refugi i santuari per a aquells cossos l’existència dels quals, per diferents motius, desafien l’statu quo. L’obra de l’artista es desplega a través de referents com el còmic, element transitiu aglutinador de sensibilitats i comunitats dissidents; l’arquitectura informacional dels quioscos de premsa, lloc de reflexió sobre les construccions d’identitats nacionals i regionals; la impressió digital de gran format, espai de creació d’un nou paisatge global i la logística contemporània com a coreografia del capital.

La portada del llibret és obra de l’artista Carla Parra i Bellido, que amb el seu estilisme particular i especial de disseny, ens mostra els dígits numèrics del sistema decimal com a monuments característics

de la ciutat de Castelló. D’aquesta forma ens podem trobar el Fadrí en el número 1, la nostra emblemàtica ermita de la Magdalena en el dígit 4, la Farola en el número 6 i el rotllo i la canya en la xifra 8, entre altres. Carla ha sabut expressar amb la portada l’essència del nostre llibret, d’una forma subtil i elegant a la par.

Com a conclusió, volem transmetre la il•lusió que ha suposat per a nosaltres tenir l’oportunitat de mostrar-vos aquest projecte i que ens ha permés conéixer tantes persones i associacions diferents, les quals ens han omplert de respecte i admiració.

Tan sols ens queda convidar-vos a totes i a tots a la seua lectura; contribuir a confeccionar un projecte que vaja més enllà de les lletres d’aquest llibret; aconseguir conéixer un poc més dels simbolismes de les nostres festes, i sentir-nos orgullosos de les nostres arrels.

Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC).

Editen:

CMYK PRINT S.L.

Gaiata 5 “Hort dels Corders”

D.L. CS-34 2012

Coordinació:

Marta Barberà

Arantxa Miralles

Patricia Sánchez

Sergio González

Articles:

Vicente Cornelles

Arantxa Miralles

Sergio González

Manuel Carceller

Juanjo Trilles

Estela Bernad

Miguel Pastor

Francisco Cabañero

Vicent Julio Navarro

Marcel Ortega

Arturo España

José Almela

Natalia Palacio

Ángela Monferrer

Irene Benages

Paco González

Fotografia:

Venessa Fotógrafa

Erik Pradas

Roda Fotógrafo

Galart Fotógrafos

Teresa Gas

Rogelio Cruella

Publicitat:

Trini Benages

Carmina Beltrán

Asun De Diego

Traducció i correcció, segons les directrius d’AVL:

Marta Barberà

Patricia Sánchez

Disseny i Maquetació:

CMYK PRINT S.L.

Portada:

Carla Parra (Carldesign)

Impressió:

CMYK PRINT S.L.

Aquest llibret participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

SALUTACIONS

JOSÉ ANTONIO NARANJO I OJEDA

El nostre pr esident

Benvolguts sòcies i socis, col•laboradores i col•laboradors, veïnes i veïns, gent del sector de la Gaiata 5, “Hort dels Corders”.

És per a mi un vertader plaer dirigir-me per primera vegada a tots vosaltres, com a president d’aquesta meravellosa comissió, en les pàgines d’aquest llibret.

En primer lloc, vull agrair a tots els comerços del sector, socis i sòcies la seua col•laboració. Vosaltres sou una part molt important per al transcórrer de les nostres tradicions i festes, gràcies a les vostres aportacions el nostre llibret arriba a tots els racons de la ciutat.

Després de guanyar diversos premis en els últims anys, aquest llibret naix amb la mateixa il•lusió i entusiasme d’altres anys; el simbolisme dels números en les Festes de la Magdalena serà l’eix conductor que ens permetrà conéixer les nostres tradicions des d’una perspectiva diferent. Per tot això, vull aprofitar aquestes línies per a donar les gràcies a aquest magnífic equip de llibret, del qual estic envoltat.

Naturalment, no puc oblidar-me de donar les gràcies a la meua comissió. Gràcies per ajudar-me en aquesta aventura tan bonica, pel treball realitzat en la nostra presentació, pel treball incansable en els nostres monuments, i per fer que cada dia al vostre costat siga únic.

Venim de passar uns anys durs a conseqüència de la pandèmia, però tothom del món de la festa està amb més ganes que mai per a celebrar les nostres festes, i per això vull convidar a tots els xiquets i xiquetes, jóvens i grans, i gent del sector, a gaudir la setmana màgica de la Magdalena.

En aquest primer any com a president, tinc la sort de tindre al meu costat a Irene i Raquel. Unes Madrines que estan desitjant despertar el dia 11 de març i viure el que tantes vegades han somiat. Estic segur que viurem una setmana inoblidable i gaudirem de cada acte, com ho hem fet fins ara. Gràcies a les dues per il•luminar amb el vostre somriure a aquesta comissió.

I no vull oblidar-me d’una persona que no tenim tan a prop enguany, però que està representant a Castelló de la millor manera, ella és Paula, la nostra Dama de la Ciutat, a la qual vull desitjar-li les millors festes al costat de la nostra Reina i la Cort.

Tota la comissió d’Hort dels Corders volem desitjar-vos unes bones festes i estarem encantats de rebre-us en la nostra carpa i gaudir de les millors festes del món.

Alcaldessa de Castelló

Hort dels Corders, el moviment de Castelló

Les nostres festes són la gran llum que il•lumina la història i la convivència castellonenca, i enguany desitgem amb tota la força que tornen a brillar plenament. Hem passat diversos anys de dificultats, d’una pandèmia, de crisis mundials i, així mateix, de condicions climatològiques adverses.

Però l’esperit fester que posseïm és determinant perquè la nostra Magdalena siga una cita irreemplaçable i molt estimada. Som un poble unit que mirem al futur amb positivisme; som un poble unit que sap de lluites i de reptes, d’esforços i lliurament, que ha anat superant els obstacles de la nostra història; som un poble unit enfront de qualsevol adversitat i, sobretot, una ciutat que s’estima i que estima profundament la seua cultura i les seues tradicions.

Les Festes de la Magdalena 2023 tornen a ser la gran cita de la convivència i l’estima castellonenca. Tornem a entregar-nos de ple a celebrar els nostres orígens i l’orgull de ser castellonencs, perquè aquestes festes són el nostre millor Pregó, el nostre millor emblema i la millor marca que avala una ciutat valenta i decidida, amable, solidària i festera.

AMPARO MARCO I GUAL

D’aquesta manera, la Gaiata 5, Hort dels Corders, és un sector ple per a la trobada, un important nucli urbà castellonenc que representa aquests valors tan valuosos i tan assentats. Cada sector, cada Gaiata, conserva aquesta memòria col•lectiva, conservant, així mateix, un rellevant tros de la nostra història que hem de protegir. Hort dels Corders és un exemple de convivència i del manteniment de les nostres tradicions, en un espai públic que avança en ple moviment, amb activitat i convivència ciutadana constant.

Vull agrair a la Comissió de la Gaiata Hort dels Corders tot el treball que han desenvolupat aquest últim any. Gràcies als qui representeu a aquesta Gaiata. Gràcies als qui integren aquest sector. Sense vosaltres la festa no seria possible. Sou el batec, i l’alé, permanent de la nostra Magdalena.

Com a alcaldessa de Castelló em sent orgullosa dels vostres esforços i dedicació, i desitge de tot cor que aquestes Festes siguen el millor espai comú per a celebrar una nova Magdalena, per a trobar-nos i gaudir conjuntament la nostra setmana gran.

Magdalena, Festa Plena!!

OMAR BRAINA I BOU

Regidor de Festes

És un plaer celebrar la nostra setmana gran en la qual es commemora el trasllat de la població des de la muntanya fins al pla fèrtil del litoral. Enguany s’espera amb molta il•lusió, perquè tot el poble i els seus visitants desitgen tornar a gaudir de la cultura i de les festes de Castelló.

Viure les festes de la Magdalena és sentir que formem part del passat i del present, i que junts fem possible el futur, ja que el nostre amor per la ciutat i les tradicions es reflecteix en la llum de la Gaiata, símbol de les nostres festes, símbol de tot el que ens uneix i ens enorgulleix.

Perquè la llum us il•lumine tota la setmana i la resta de dies de l’any, perquè viure en aquesta terra representa la continuïtat, la festa, la cultura i les tradicions.

Les Gaiates viuen la festa amb molta alegria. Ens enriqueixen culturalment, ens donen esperança i sobretot ens donen el coneixement de saber que la gaiata és molt més que un monument; totes les persones que durant cada any treballen perquè es mantinga encesa la flama de l’amor per les nostres tradicions. Tot esforç, dedicació i afecte ho llauren en els seus sectors i vull donar-los el meu més sentit reconeixement i agraïment per la seua labor.

La Gaiata 5 “Hort dels Corders” deriva el seu nom de l’hort que el gremi de cordellers tenia prop de la muralla oest de la ciutat.

Vull donar la meua enhorabona a la Gaiata 5 “Hort dels Corders” per tot el seu treball, constància i lliurament.

Gràcies, José Antonio per tota la teua labor festera. Sé que enguany al costat d’Irene i Raquel passareu unes grans festes de la Magdalena 2023.

Tot el meu agraïment i afecte.

VITOL

SelenE Tarín i Alegre

Reina de les Festes

Estimada Comissió de la Gaiata 5, “Hort dels Corders”.

Ja falta poc perquè els nostres carrers s’òmpliguen de música al ritme de la dolçaina i el tabal, les mascletaes, l’ofrena a la nostra mareta, i per a veure la il•lusió en la gent que estimem les nostres festes i les nostres tradicions.

Any rere any les comissions de sector treballen durant tot l’any per a aportar el millor a les nostres festes. Des d’ací vull agrair-vos el treball que feu aquesta comissió i animar-vos al fet que continueu treballant com fins ara.

Bones festes de la Magdalena, espere que passeu moments inoblidables i molt divertits tots junts.

MAGDALENA!

Amb estima

ALEJANDRA SÁEZ I SISAMÓN

Reina Infantil de les Festes

Estimats amics i amigues de la Gaiata 5 “Hort dels Corders”:

Com a Reina Infantil de les Festes de Castelló, estic molt il.lusionada de poder escriure unes paraules en el vostre estimat llibret.

Estem molt a prop de viure les nostres festes fundacionals. Tinc molta il•lusió de viure aquestes festes com a Reina Infantil.

Tota la comissió infantil de la Gaiata 5 amb la seua Madrina Raquel, no tinc cap dubte que serà la millor setmana de les vostres vides perquè de la meua estic segura que ho serà.

Espere que gaudiu de la nostra setmana gran, la Panderola va molt ràpid, quedeu-vos amb cada moment. No oblideu formar part dels actes!

Salutacions.

PAULA HERNÁNDEZ I CAPDEVILA

Dama de la Ciutat

Estimats amics i amigues de la festa i especialment, la meua estimada Comissió:

Durant el 2020, 2021 i 2022 he tingut la sort de poder complir el meu somni de representar la meravellosa Gaiata 5, “Hort dels Corders”. Ara, fent la vista enrere, em sent immensament agraïda per tots els moments que he viscut al costat de la Comissió, a més de tot el que he pogut aprendre sobre les nostres tradicions. Amb la mà en el cor, us done les gràcies per haver tingut l’oportunitat de viure aquests magnífics anys junts.

Per a mi, és un privilegi poder dirigir-me de nou a vosaltres com a Dama de la Ciutat per a la Magdalena 2023. No obstant això, el que faria realment especial enguany, seria tornar a viure aquest somni amb vosaltres. Us desitge que gaudiu de la que segur serà una Magdalena inoblidable. Torneu a omplir els carrers de gent i de llums en la nostra estimada setmana gran, com només vosaltres sabeu fer.

Amb molt d’afecte

Paula

JOSÉ ANTONIO LLEÓ I RUBIO

President de la Federació Gestora de Gaiates

Com a preludi de la primavera, Castelló prepara les festes de la Magdalena, les gaiates il•luminen cada racó de la ciutat i les comissions de sector, amb la seua dedicació durant tot l’any, es converteixen en ambaixadores de la nostra ciutat.

Els veïns d’Hort dels Corders poden presumir de tindre una comissió nombrosa presidida per José Naranjo, al qual aprofite per a agrair la seua valentia i il•lusió a l’hora d’estrenar-se en la presidència.

Una comissió que treballa dia rere dia per a engrandir més les nostres festes i recordar així els nostres orígens i fer que cada tercer diumenge de Quaresma, Castelló es faça romer i es senta orgullós de ser castelloner o castellonera, com a orgulloses estaran les seues madrines Irene Arasa i Raquel García en desfilar darrere del seu monument pels principals carrers de la nostra ciutat, a les quals des d’ací els done l’enhorabona i convide que continuen gaudint de cada acte com l’estan fent des del moment del seu nomenament.

Un any més la gaiata 5 està d’enhorabona, ja que la que va ser la seua madrina durant el cicle 2020/2022 Paula Hernández enguany acompanya a la nostra reina Selene com a dama de la ciutat. Enhorabona a ella i a tota la comissió per la seua elecció.

Als veïns m’agradaria dedicar-los les últimes línies a manera d’agraïment, perquè el seu suport i esperit castelloner és el que dona força al treball constant de la comissió durant tot l’any.

Per Castelló i les seues festes, VITOL!

CARLA SÁNCHEZ I ARANDA

Na Violant d´Hongria

Castelló es disposa a celebrar amb tot esplendor les nostres festes fundacionals de la Magdalena, festes que tots els castellonencs i castellonenques sentim amb orgull i esperem amb il•lusió i alegria any rere any.

Em sent molt orgullosa de cadascuna de les persones que, desinteressadament, treballeu engrandint les nostres festes, tradicions i també la nostra ciutat; heu aconseguit, durant molt de temps, que la llum de la gaiata siga encesa.

Amb el nou cicle fester començat i pocs dies abans de la nostra setmana gran, tan sols vull convidar-vos a continuar treballant com heu fet fins ara i desitjar-vos que gaudiu de les nostres festes de la Magdalena, com estic segura que ho fareu.

Amb molta estima, Carla Sánchez i Aranda

FADRELL!!

NOMBRES NATURALS

AUTORA: Natalia Palacio i Bernad

Les Festes de la Magdalena són les festes fundacionals de la ciutat de Castelló en què tots els racons del nostre municipi s’omplin de persones disposades a gaudir de les millors festes del món. Les festes de Castelló suposen la unitat de la ciutadania castellonenca, ja que deixa de banda les diferències entre les persones i les uneix per un mateix sentiment i una mateixa il•lusió, gaudir de les nostres tradicions. Però, tot això és possible gràcies al treball desinteressat que fan els diferents ens col•lectius i les 19 gaiates, amb el seu treball constant per a engrandir les tradicions amb la construcció del principal símbol, les gaiates, i el paper representatiu de les seues madrines.

Els números són elements imprescindibles al nostre dia a dia. Gràcies a ells podem classificar les nostres preferències i també quantificar la importància que tenen les coses per a nosaltres. Aquest simbolisme també el podem traslladar a les nostres festes i a la seua representació.

La representació castellonera suposa la continuïtat dels nostres costums. Castelló, de la mateixa manera que fan les nostres ciutats germanes, compta amb una sèrie de càrrecs amb diferents graus d’importància. A pesar dels seus diferents graus d’influència en les festes, tots els càrrecs són importants per a garantir l’evolució i la continuïtat de les tradicions. Aquesta representació té una estructura piramidal, on és necessari tindre una base ben forta composta per tota la gent de les comissions de sector que, de manera silenciosa i laboriosa, treballa per a aconseguir representar amb la màxima dignitat possible la seua gaiata. En aquesta base, cap tothom que vulga pertànyer

a aquesta organització i a Castelló. Tal com es van estructurar les festes l’any 1945, la ciutat va decidir que foren 12 els col•lectius que representaven, organitzaven i treballaven perquè les festes fossen tan lluïdes com siga possible i també populars, cosa que caracteritza la nostra setmana gran i que dota d’atractiu les nostres festes, tan mediterrànies i obertes, perquè la majoria dels actes es fan al carrer i dota d’un sentit popular a aquestes. Des d’un principi, les 12 gaiates es van diferenciar per un nom i un número, és a dir, simplement indicant el número tothom diferencia un monument o la seua comissió. Als anys vuitanta, a causa del creixement de la nostra ciutat, es va creure convenient ampliar el nombre de gaiates fins al número actual, 19, fet que va configurar l’estructura festiva fins al moment actual, donant, si és possible, més vistositat a la seua representació.

Les comissions de gaiata, aquelles que representen els sectors de la nostra ciutat i que antany eren les partides de la vila medieval, amb la seua estructura en forma piramidal, porten implícita l’ajuda de tots i cadascun dels seus membres per a poder conformar el trencaclosques festiu actual. El treball desinteressat de la gran família gaiatera aconsegueix, entre altres coses, la construcció dels

Cort d’Honor 2019.

nostres estimats monuments, el muntatge de les presentacions de les seues respectives comissions, acompanyen els seus representants en els diferents actes i sobretot, estan sempre presents en aquest meravellós món de la festa, en tots els esdeveniments tradicionals de Castelló, omplint de color, música i alegria els carrers de la nostra estimada vila. A més, sempre present i acompanyant a aquelles persones que culminen l’esglaó festiu, les Reines de la ciutat i la seua Cort d’Honor, el número 1 representatiu a les festes de la Ciutat, la cirereta del pastís fester de la nostra ciutat.

A la piràmide estructural de les comissions es va ascendint a poc a poc i als seus esglaons apareixen aquelles persones que omplin de color els carrers de la ciutat, les dames de les gaiates, els acompanyants, portaestandards, comissionats i comissionades... aquells que envolten i acompanyen les madrines del seu sector, tant la xiqueta com la senyoreta, que formaran part de la Cort de la Reina de les Festes de la nostra ciutat i que són les màximes representants de cada sector, junt amb el president infantil i el president o presidenta de la Gaiata.

La Gaiata número 1, “Brancal de la ciutat”, és la meua Gaiata. Porta el primer nombre l’1 i representa, com el seu nom indica, l’entrada a la ciutat, l’espai

que acollia a totes i tots els viatgers que entraven des del sud a la ciutat de Castelló. Com en totes les Gaiates, eixa base que compon la comissió em va acompanyar aquell any màgic, el 2017, quan vaig tenir la gran sort de poder-la representar com a Madrina. Totes i tots els seus representants em van acompanyar aquell any meravellós i també, des de la Gaiata, vaig tindre el suport per a poder ser triada Dama de la Ciutat l’any 2018 i l’any següent, Reina de les Festes de Castelló.

Ser Reina de les Festes, a banda de ser un gran privilegi i un gran honor, és un càrrec que requereix un gran compromís per part de les dones castelloneres que l’ostenten. Ser el número 1 en les festes de Castelló és una gran responsabilitat i un repte personal, ja que suposa la dedicació completa durant tot un any a la ciutat de Castelló. Moltes persones es pregunten per què té tanta importància aquesta distinció o quines són les funcions d’una Reina de les Festes. Ser Reina de Castelló és molt més que portar una banda o somriure en les fotos. Suposa donar un significat a les nostres tradicions, una nova perspectiva de vida a tota la ciutadania i reforçar la inclusió en les nostres tradicions. La Reina és el mirall en què moltes persones es miren, un model a seguir i de la qual aprenen, perquè en ella recau la representació principal.

Galania 2019.Reina 2019.

Moltes persones pensen que ser l’1 en les festes és sinònim de privilegi, i en part és veritat, però no tot suposa diversió i hi ha molts sacrificis que es deuen fer per a portar amb dignitat la representació i complir com cal, de cara a la teua ciutat i al món de la festa. És cert que les dones castelloneres que tenen la possibilitat de viure totes les experiències que et regale aquesta distinció, adquireixen privilegis, ja que es viuen coses que només elles tenen la possibilitat. Vivències úniques acompanyades d’anècdotes i d’aprenentatge, però també suposa un gran repte per a totes elles perquè hi han que estar a l’altura del càrrec i deixar al costat per un any els seus costums, els seus amics,

la seua vida rutinària, buscar temps per seguir amb els estudis o feina i encara que tothom intenta ajudar-te, el pes principal recau en tu. Poques hores per dormir, molts actes on acudir, intentar estar sempre contenta, encara que de vegades, per dins, com a ésser humà que ets, tingues problemes o tristeses per coses comunes que li passen a totes les persones. Perquè aquest número 1 que representen les reines, i que de vegades ens pot semblar que no es cansen, que no tenen fred, que no els fan mal els peus... és a dir que són com avui dia es diu, superwoman , són xiques que tenen una gran il•lusió i un orgull indescriptible per a representar la seua cultura i ciutat.

Reines 2019. Mascletà.

Però, a pesar d’ocupar la posició primera en les festes, tota Reina precisa de la seua cort, una cort composta per sis joves que venen del món de les gaiates i que en la majoria dels casos han estat madrines d’una gaiata i estan acostumades al paper representatiu i que saben de la duresa de molts actes i, per tant, són el millor suport per a les reines. Les Dames de la Ciutat, junt amb Na Violant i les Madrines dels diferents sectors gaiaters, són una part molt important per a garantir un bon regnat al nostre 1 de la representació castellonera. La cort d’honor és el suport principal, totes elles suposen peces fonamentals per tal de tindre un bon any.

En moltes ocasions aquest gran repte de ser el número 1 en l’escalafó fester, no és una tasca fàcil, ja que durant tot un any eixa persona es converteix en quelcom molt conegut, per allò bo i allò més dolent, i a vegades la gent es troba amb la llibertat d’opinar i dir coses no sempre certes, moltes d’aquestes crítiques poden arribar a ser ofensives. L’experiència, almenys al meu cas m’ha demostrat, que algunes persones tenien sobre mi, idees preconcebudes, i un cop em van conéixer, òbviament es van adonar que una cosa és la imatge i una altra ben diferent, és la persona.

La societat ha canviat molt i en Castelló, una ciutat actual i moderna, també han vingut eixos canvis i s’albira el paper de les dones, que avui en dia és normal que ocupen el número 1 en molts càrrecs, tant en la representació política, com institucional o festiva. Moltes persones afirmen que el món de la festa pot aplegar a ser sexista, però actualment, la dona no té tan sols un paper representatiu, sinó que també ocupa els primers llocs en la gestió de les festes. Hi ha dones presidentes de gaiates i també va ser una dona qui va presidir l’última Junta de Festes.

En el cas del càrrec de Reina, eixe número 1, també ha de ser model d’inclusió en tots els sentits, i ajudar a visibilitat els problemes que encara patim les dones en la societat. Encara que la seua funció és ser l’ambaixadora de les seues festes, també té una gran influència, en altres xiques i dones, sobretot en aquelles persones que formen part del món de la festa.

Cada any, una dona castellonera pot veure el seu somni complit i ser eixe número 1, un privilegi, un gran honor, però sobretot una gran responsabilitat per a poder deixar en molt bon lloc la nostra ciutat i les nostres festes, per això m’agrada pensar que aplegar a ser el número 1, és una gran sort, un gran privilegi i una grandíssima responsabilitat per tal de poder tornar totes les esperances i il•lusions que molta gent ha depositat en tu i estar a l’altura que la nostra vila i que el món de la festa es mereix.

Gràcies per haver confiat en mi, Castelló…

AUTORA: Irene Benages i Solsona

Com a perruquera de pentinats regionals la meua inquietud m’ha portat a investigar l’origen del pentinat de castellonera. Un monyo elegant, fet a l’antiga, que porten les nostres dones i xiquetes a la setmana de Festes de la Magdalena i en tots els actes on la castellonera representa a Castelló.

Primer de tot bussejarem per la història, eixos pobladors que van baixar de la muntanya al pla per viure a la millor ciutat del món, el nostre Castelló. Mirant cap a eixe moment, ens fixarem en les dones, en la seua indumentària i en especial, en el seu pentinat. Portaven pentinat partit i estirat enrere, i monyo baix fet amb lligats de cabell de forma arrodonida al voltant de les agulles centrals o borles, que s’enrotllen a través d’elles com si foren huits al centre del monyo, i al seu entorn trenes, acabant-lo amb la pinta i les flors, collides pel voltant de la nostra ermita, subjectades elegantment al costat del cap sobre les trenes del monyo. Aquest pentinat que hui en dia continuem lluint-lo amb el vestit de llauradora, però un poc més modernitzat i més gran, fa que la part d’enrere del cap siga una obra d’art d’allò més original i perfecta.

Quan en 1945 van començar a celebrar-se les Festes Fundacionals de Castelló, es va triar com a indumentària regional els realitzats per Sales Boli, fotografia i document, amb algunes modificacions, trobat en la caixa corresponent a eixe any, en l’arxiu de la Junta de Festes, en el que diu:

“Pentinat partit en ratlla al mig, arreplegat arrere en topo, sense rodets laterals. En el topo pinta de metall blanc o groc, subjecta amb les agulles que formen part del guarniment, col•loquialment conegut com a “adreç”. La pinta és baixa, recta i ampla, quelcom corbada per a adaptar-se al cap, rematada en la seua part superior amb pics o floretes a manera de corona o diadema doblegats o encorbats cap arrere i cap avall”.

Mirant les fotografies de les primeres reines que va tindre la ciutat, podem veure que el pentinat és el que descriu Sales Boli. Si ens fixem en la reina de 1945, Carmen Abriat i Puig, veiem eixes peculiaritats del pentinat de castellonera, però com no tenien els productes ni els avanços tecnològics que tenim ara a les perruqueries, veiem com a la part de davant destaquen les ondes del seu cabell natural i el cardat típic de moda del moment. Podríem dir que portaven el seu pentinat natural, com anaven pentinades al dia a dia, però afegint el monyo amb el guarniment.

Cap a 1957, veiem que ja comença a pentinar-se de forma més llisa la part de davant, ja no destacaven tant els cardats, però sempre deixant el cabell per damunt les orelles perquè no es veieren de front, el deixaven caure de forma recta i sense donar-li forma. Però amb la reina 1969, Asunción Adsuara i Segarra, ja poden observar el canvi més característic, amb el cabell més apegat al cap i la forma de les ondes que porten hui en dia el pentinat de castellonera.

Reina de 1945, Carmen Abriat i Puig.

I ara si, cal que us explique la meua forma de fer el monyo, perquè sí que és cert que cada perruquera posa el seu estil i la seua forma de fer-lo, però sempre totes amb el mateix acabament que són les ondes amb el monyo baix.

Primer mullarem el monyo amb aigua i li posarem fixador, marcarem les ondes amb la seua forma característica sostenint-les amb les “pinces d’ànec”, anomenades d’aquesta forma per la seua forma pel bec d’aquest animal, després sostindrem les ondes per la part de darrere amb ganxets, dividirem el cabell en tres parts i farem una trena en cadascuna de les divisions, seguidament replegarem la trena del mig fent un rodolí amb ella al centre, sostenint-lo amb forquilles, i al voltant d’ella posarem

de la mateixa forma les altres dues trenes i les trenes postisses, acabant en un monyo baix de forma redona amb “la redecilla” que li posarem per a finalitzar-ho. Guarnirem el pentinat amb la pinta i les quatre agulles de l’adreç triat per la castellonera.

Aquesta és la història que jo puc entendre quan parlem del monyo de castellonera, de les seues modernitats i de les modes de cada època.

Reina de 1955.Reina de 1957.

Reina de 1966.

Reina de 1969. Asunción Adsuara

AUTOR: Arturo España i Marzá

De vegades parlem de llegendes, llegendes que engrandeixen el nostre orgull, la nostra devoció per allò que plena l’ànima de satisfacció a qui sent la seua terra i la història que l’envolta.

Llegendes com la de la castellonera, que un lluminós matí del tercer diumenge de Quaresma, i a hora primerenca, es trobava en la seua llar i, de mans de la mare o tal vegada la iaia, es disposava a abillar-se amb les millors gales que l’arrel de la seua terra pogués oferir-li. Així, s’enfundà una per una i amb molta cura, cada peça del seu orgullós embolcall, les sinagües, la falda, el gipó, manteleta, joia, davantal, mitges, sabates i guarniment que, com una cirera acabant la grandiositat d’un pastís, rematava el conjunt amb les quatre agulles de rigor que, amb la màxima atenció, li col•locaren en el monyo per a subjecció del pentinat i lluïment de l’adreç.

“Pren molta atenció i no t’enganxes la manteleta, que era de la teua besàvia” – li diria segurament sa mare –

“Cuida l’adreç que és el que jo lluïa de xiqueta” – li recordaria la seua iaia mentre gaudia bocabadada contemplant la seua neta –

I conten que va anar a la Plaça Major i va prendre la seua canya i la cinta verda que va col•locar lligant-la sobre el penúltim nuc, i va alçar la vista cap al so de la campana que, sobre el majestuós Fadrí, reclamava l’atenció dels fills de la Vila anunciant que el dia era arribat, i l’espera deixava pas al goig.

Va emprendre el camí cap al Castell Vell, com qui rep un desig somiat, va parar a Sant Roc on va fer traguet i degustat figa albardada, i va continuar el seu

caminar sense deixar d’admirar el blanc enlluernador que el seu destí li oferia, sentint-ho més i més prop amb cada pas que anava deixant arrere. En arribar a l’Ermita va parar un instant com abstreta, aspirant l’aroma que envoltava el lloc per a omplir els seus pulmons, pretenent que tal perfum es mantingués fins al tercer diumenge de la següent Quaresma.

Conten que després de l’esmorzar va baixar del turó cap a la Ciutat, junt amb tants veïns i veïnes que no es podien comptar i diuen que, just a mig camí, com per instint, va alçar les mans per a subjectar-se el monyo i, – Ai! – maledicció!!, comptava tres agulles de les quatre amb què va eixir de casa. El dolorós plor i desfer el camí no van obtenir el premi desitjat i, des d’aquell dia, totes les dones abillades amb el vestit de castellonera, pugen cap a l’Ermita de la Magdalena, la jornada de la Romeria, amb quatre agulles en el pèl, però tornen tan sols amb tres.

I, com sol ocórrer amb les llegendes, aquesta història conté un alt grau de sentiment encara que també una elevada dosi d’imaginació i carència de realitat.

Gràcies al creixent interés que sorgira en la dècada dels quaranta del passat segle, per a recuperar la vestimenta i guarniments dels nostres avantpassats, s’adverteixen diversos motius que desmunten el relat. L’esplèndida labor de cerca en els baüls de l’àvia, per part de Segarra Ribes amb l’ajuda de Sales Boli, i rematada amb l’exposició de vestuari rescatat principalment des del segle XVIII, en la presentació en societat de l’Òpera “La Filla del Rei Barbut” de Matilde Salvador en el Teatre Principal de Castelló, dilueixen el contingut de la llegenda, ja que mai una castellonera va acudir a la Romeria abillada amb el vestit de gala, ni tan sols amb el vestit de llauradora, fins entrada la dècada dels setanta.

Des de 1945, alfa de la nostra actual morfologia festera, va començar a realitzar-se la Romeria amb vestuari de carrer i posteriorment (en els anys setanta i fins a l’actualitat), amb vestit de llauradora i pentinat corresponent. També és important ressaltar que el pentinat de castellonera és un dels aspectes que han sofert canvis amb el pas del temps, fins a arribar a l’actual que llueixen les castelloneres.

Cal ressaltar igualment que a Castelló, a diferència de la nostra germana València, mai s’usaren quatre agulles en el pèl, sinó tres... una agulla amb la seua espasa i funda i un o dos rascamoyos o puntxonets, tots ells rematats amb major o menor treball de joieria.

Imprescindible part del guarniment que, atesos els costums socials dels segles XVIII i XIX, permetien que les llargues cabelleres habituals a l’època, fruïren de seguretat en quant s’arreplegaven en els monyos, tant en els moments de festa com en el treball i quefer quotidià.

De tota manera, igual que el nostre orgull de genealogia ens fa vibrar a l’abric de Tombatossals o en imaginar la nit de la baixada al pla dels nostres avantpassats amb els llamps, trons, gaiatos, rotllos i xiquetes del meneo, bé pot fer-ho contant el bonic relat de les quatre agulles d’anada i tres de tornada.

La història de cada terra es construeix minut a minut amb el fervor i sentiment dels que es creuen en cada moment en el seu camí, i s’enriqueix amb la passió dels que la mantenen viva i alimenten el seu futur.

Res desapareix mentre algú ho recorda.

COMISS IÓ 2023 GAIATA 5

ABRIL DE DIEGO I LLORENS

ADElA ARNAU I SAFONT

AIDA GÓMEZ I FURIÓ

AINARA ELeNA SÁNCHEZ I AVRAM

AInHOA TORIBIO I DOMÍNGUEZ

ALBA MARÍA ESTEVE I MENDOZA

ALeJANDRO MARZÁ I VELLÓN

ALeJANDRO ORTeGA I PEÑAS

ALeXANDRE PeINADO I LlOPIS

AlMUDeNA SALDAÑA I CUESTa

ANA MIRALlES I FORCADELL

ANDREa ESTÉVEZ I MORA

ANNA TORRES I SALVADOR

ANNA ROIG I BARBERÁ

ARANTXA MIRALlES I BeNAGES

ARCADI BABILoNI I RAMBLa

ARIADNA SOLa I MIRALLES

ARTURO ESPAÑA I NOVOA

ASUN DE DIEGO I CABO

AURORA ÁLaMO I UCEDA

BEaTRIZ DE DIEGO I SEGARRA

CARLa FONT I PORCAR

CARLA PARRA I BElLiDO

CARMEN SANTOLaRIA I BElTRÁN

CARMeN P. ORTeGA I TENA

CARMINA BElTRÁN I SAnFeLiU

CaTaLiNA FORCADElL I LÓPEZ

CoNCEPCIÓN VIVES I GARCÍA

CoNSUeLo MIRAVET I ALTaVA

CRISTIAN MAUDO I VICeNTe

ElI DOÑaTe I BISBAL

EMILiA BLaSCo I SANZ

EMMA FeRRER I BLASCO

ENRIQUE DAUFfI I NOMDEDEU

ENRIQUE MARTÍnEZ I MIRAVET

ERIC ANDREU I PALlARÉS

FiNA LlACH I MONTESINOS

FRANCISCo GONZÁLeZ I YUSTE

FRANCISCO ARTeRO I SOLER

GUSTaVO U. SOLa I SOLA

HÉCTOR MALlASeN I PIÑANA

HeLeNA FaUBElL I MIRALlES

HEliODORA DOMÍNGUEZ I GÓMEZ

HUGO RODRÍGUEZ I ESTEVE

IKER GuZMÁN I MIRALlES

INMA MUÑoZ I DE La RUBIA

IRenE BeNAGES I SOLSONA

IRenE ARASA I MIRALlES

IVAN GuZMÁN I GARCÍA

IVÁN GARCÍA I PADIAL

JANIRE JAÉN I TORIBIO

JAVIER MARTÍNEZ I SAURA

PAULa MARZÁ I ToRRES

PILaR DURÁN I ALfONSO

PILi MIRALlES I CABALlER

RAQUEl LlOReNS I SALVADOR

RAQUEl PADIAL I TRUJILlO

RAQUEl GARCÍA I PADIAL

ROSA MARTÍnEZ I MUÑoZ

ROSA MARÍA MUÑoZ I QUIXAL

RUBÉN SoTO I VIVES

SARA MARTÍNEZ I MUÑoZ

SERGIO GONZÁLeZ I BeNAGES

SEvERIANO SoTo I MARTÍNEZ

JAVIER GONZÁLeZ I GARCÍA

JAVIER FlORES I MARTÍN

JESSICA SOLa I GARGALLO

JORGE FRÍAS I FeRNÁNDEZ

JORGE MUÑoZ I SERER

JORGE FRIAS I PADIAL

JORGE JESÚS PARRA I ANDREU

JOSÉ MIRALlES I FaBREGaT

JOSÉ VALlS I ALBERT

JOSÉ ANTONIO NARANJO I OJEDA

JOSÉ ANTONIO JAÉN I MOLiNA

JOSÉ MIGUEl PÉREZ I JIMÉNEZ

JOSÉ VTe. QUERAL I VALlES

JUAN FeRRER I BLaSCo

JUAN GARCÍA I LÓPEZ

JUAN JOSÉ CAPDEVILa I MaTeU

JULiA GONZÁLEZ I REQUEJO

LaIA CLaUSElL I FaBREGaT

LaRA FaBREGaT I ALCÓN

LaURA AGRAMUNT I ARNAU

LlEDÓ MARTÍNEZ I MIRALlES

LUCIA CASTeLlET I GALlÉN

LUIS ULlDEMOLiNS I SALVADOR

LUIS ULlDEMOLINS I MARTÍN

Mª CARMeN MIRALlES I FaBREGaT

Mª DOLoRES SEGARRA I ESPÍ

Mª LiDÓN CAPDeVILa I APARISI

Mª TeRESA GALiNDO I ARRUFaT

MADALiNA AVRAM

MANeL FRÍAS I PADIAL

MANUEl MARTIN I CHAMORRO

MARCoS CAZORLa I VALeRO

MARÍA TeNA I CoLoM

MARÍA MARZÁ I TORRES

MARÍA FeRRÁN I BONO

MARÍA LlEDÓ PADIAL I TRUJILlO

MARÍA PILaR SANZ I AMaT

MARTa TeNA I SOLeR

MARTa BElLiDO I SEGARRA

MARTa BARBERÁ I MAS

MARTa MARCo I DOMÈnECH

MElINA QUERAL I LlACH

MERCE MARTÍN I DE DIEGO

MIGUEl URIEl SOLa I MIRALlES

MÓNICA MUÑoZ I QUIXAL

NACHO ARASA I GIL

NAeL GURGuTa

NAIA RODRÍGUEZ I SÁNCHEZ

NAIARA GIMeNO I OlMEDO

NOElIA CAPDeVILa I DURÁN

NURIA DAUFfI I RIBES

OMAR GARCÍA I OLlER

PABLo VALLS I ALBERT

PABLo DE DIEGO I SEGARRA

PABLo FeRRER I GARCÍA

PABLo FeRRER I BLaSCo

PaTRICIA SÁNCHEZ I ALoNSO

PAU PÉREZ I FaBREGaT

PAULaHERNÁNDEZ I CAPDeVILa

PAULa ESTeVE I MeNDoZA

SILVIA GALlÉN I GONZÁLeZ

ToMAS AUREl I MÁRQUEZ

TRINI BeNAGES I SOLSONA

VALeRIA GONZÁLeZ I MARCo

VALeRIE HAUeNSTeIN I GARCÍA

VERA RODRÍGUEZ I SÁNCHEZ

VERA CASTILlO I TeNA

VÍCToR GARCÍA I LÓPEZ

VICToRIA GONZÁLeZ I MARCo

VICTORIA FaUBElL I MIRALlES

YOLaNDA C. TeNA I SOLa-VERA

MADRINES GAIATA 5

Irene Arasa i Miralles

MADRINA

Raquel García i Padial

MADRINA INFANTIL

Benvolguts amics i amigues, comissió, president i sector de la Gaiata 5, “Hort dels Corders”.

És per a mi un gran honor dirigir-me a tots vosaltres com a Madrina d’aquesta meravellosa Gaiata. Per a començar, m’agradaria presentar-me a tots vosaltres. Soc Irene Arasa i Miralles, tinc 21 anys i estic estudiant l’últim curs del Grau en Administració i Direcció d’Empreses en la Universitat Jaume I.

Des de ben xicoteta he estat molt unida a les nostres estimades festes fundacionals. Quan encara era una xiqueta, sempre eixia al Pregó Infantil i a l’Ofrena de la Mare de Déu del Lledó amb el meu col•legi. Fins que en l’any 2015 vaig formar part del món gaiater sent dama d’honor en la Gaiata 18. Transcorreguts uns anys, en 2018, vaig començar a formar part d’aquesta magnífica Gaiata 5 sent dama d’honor, i també en 2019. En els anys 2020-2022 vaig ser Madrina d’Honor. I per fi el 2023, l’any on el meu somni de ser Madrina i representar la meua Gaiata s’ha fet realitat.

Per una altra banda, vull agrair al nostre estimat president, José Naranjo, el qual m’ha brindat l’oportunitat de poder representar al nostre sector. Estic molt feliç de gaudir d’aquesta aventura amb tu.

Una altra persona molt especial per a mi és Raquel García, la nostra Madrina Infantil. Saber estar, il•lusió i alegria són algunes de les qualitats que et caracteritzen. Gràcies Raquel per compartir aquest any i somni amb mi; juntes passarem un any inoblidable.

Irene Arasa i Miralles

No puc oblidar-me de les meues dames d’honor, elles són: Rosa, Andrea, Sara, María, Alba, Paula, Carmen, Naiara, Jessica, Anna i Ariadna. Sempre ben acompanyades per: Omar, Eric, Miguel, Rubén, Alex, Arcadi i Iván. A més de les nostres col•laboradores Aurora i Janire. Gràcies a tots vosaltres per acompanyarme aquest any tan especial per a mi.

Vull dedicar també unes paraules a la nostra estimada comissió perquè ells són els que fan possible que les nostres festes de la Magdalena siguen úniques i tan especials. Gràcies per estar tot l’any recolzant-nos, pel vostre afecte i pel vostre esforç.

Finalment, vull dirigir unes paraules a la meua família. Gràcies per estar sempre al meu costat i sobretot, per fer que tots els meus somnis es facen realitat.

Des d’ací us convide a gaudir al màxim d’aquesta setmana gran, en la qual la nostra ciutat es converteix en un esclat de llum sense foc ni fum. Estic segura que tots junts farem que aquesta Magdalena siga única i inoblidable.

PER SEMPRE MAGDALENA 2023!

Amb estima, Irene Arasa i Miralles

Hola! Soc Lledó, i seré l’encarregada de donar-vos a conéixer a la nostra Madrina Irene mitjançant aquesta entrevista. Hem decidit trobar-nos a la cafeteria Santa Glòria, que pertany al nostre sector. Abans de començar, us parlaré d’ella no sols com a companya de comissió, sinó com amiga.

El 13 de novembre de l’any 2001 va nàixer Irene, una xiqueta riallera que des de molt menuda va descobrir l’amor que té per les nostres tradicions i arrels. Tant és així, que l’any 2010, va ser dama infantil a Vilafranca, el seu estimat poble. No obstant això, ella insistia any rere any, als seus pares Nacho i Pili, que la seua il•lusió era pertànyer a una comissió gaiatera.

No va ser fins l’any 2017 que ens vam conéixer, i en aquell moment Irene era una tímida adolescent de setze anys. Uns quants anys després, s’ha convertit en una dona divertida, responsable i lleial.

Entrevista a Irene

Però, quasi serà millor si comencem l’entrevista, i que siga ella mateixa qui ens conte coses sobre ella.

Hola, Irene! Per a començar aquesta entrevista, m’agradaria que ens parlares de tu. A què et dediques, i quines són les teues aficions?

Hola! En aquest moment estic estudiant l’últim curs del grau d’Administració d’Empreses a la Universitat Jaume I de Castelló. Entre les meues aficions està la lectura i la moda, però també m’agrada passar temps amb la meua família i amics.

Des de quan formes part del món de la festa?

La meua trajectòria festera va començar l’any 2015, quan vaig entrar a formar part de la comissió de la gaiata 18 ‘Crémor’ com a dama d’honor, fins a l’any 2017. L’any 2018 vaig continuar com a dama d’honor en aquesta comissió, i per a la Magdalena 2020 vaig ser designada com a Madrina d’Honor. Després de tres anys, per fi s’ha complit el meu somni de ser Madrina de la meua gaiata.

Encara que aquest siga el meu vuité any dins d’una entitat festera, sempre m’han agradat les nostres festes fundacionals i he seguit de ben a prop tots els actes que s’han celebrat des de xicoteta.

Què significa per a tu ser la màxima representant de la nostra comissió?

Per a mi, ser la Madrina de la meua gaiata per a les properes festes és un somni que he tingut des que soc una xiqueta, i que a la fi es compleix. D’una altra banda, considere que representar a la teua comissió és una gran responsabilitat, i m’agradaria estar a l’altura del que aquest sector es mereix.

Vull aprofitar aquestes línies per a agrair a la meua comissió la confiança depositada en mi per a desenvolupar aquest càrrec.

En aquesta experiència t’acompanyen altres dues persones. Com estàs vivint aquest viatge amb Jose i Raquel?

Jose i Raquel són una part fonamental durant aquest cicle fester, ja que estem vivint moments inoblidables i hem format un gran equip, junt amb les nostres famílies. És un any molt important tant per a Raquel com per a mi, però també per a Jose, perquè és el seu primer any com a president de la nostra gaiata i sé que per a ell està sent molt emocionant aquesta experiència. Quant a Raquel, és una xiqueta molt alegre i tranquil•la, i ja la considere com a una germana menuda.

També estàs recolzada per les teues dames i acompanyants, que no són pocs. Què ens pots contar d’ells i elles?

Estic molt contenta de tindre al meu costat molta gent jove i apassionada de les nostres festes. Aquesta Magdalena junt amb ells estic segura que serà molt emocionant i divertida, ja que aporten eixe toc informal i alegre. Només tinc paraules d’agraïment per acompanyar-me durant aquest any.

Quin element és el que més aprecies de la nostra indumentària?

Em resulta molt difícil escollir un únic element de la nostra indumentària, perquè tots formen part d’un conjunt i tenen coherència entre ells. Però aquest any lluiré dos peces que per a mi són molt especials, pel fet que un valor sentimental per a mi. En primer lloc, tinc la sort de poder portar una puntilla que pertanyia a la meua àvia Palmira en un davantal de castellonera. Per una altra part, la meua àvia Irene em va confeccionar durant la pandèmia un altre davantal.

És evident que el teu desig és gaudir de tots els actes que viuràs durant les pròximes festes de la Magdalena, però segur que hi ha algun pel qual tens predilecció.

És molt complicat poder triar un acte en concret, tots guarden un significat especial i pense que no es podria prescindir de cap d’ells. Malgrat això, considere que la Romeria i la Desfilada de Gaiates són actes molt emocionants, perquè després d’un any de dur treball, traiem al carrer els nostres monuments, que a més de

ser elements plens d’artesania, tenen un significat molt important en la fundació de la nostra ciutat.

A més, guarde amb molta estima l’ofrena a la Mare de Déu del Lledó, per a mi no sols és un homenatge a la nostra patrona, sinó que em recorda molt a la meua àvia.

Deixant a un costat la setmana de festes, de tots els moments viscuts fins hui com a Madrina de la teua gaiata, amb quin et quedes?

Fins ara estem vivint un any molt intens, ple d’actes i records. Però per a mi els més emotius fins a la data han sigut el nostre nomenament, la imposició de bandes i la presentació.

Per a finalitzar, t’agradaria enviar algun missatge a qualsevol qui estiga llegint aquesta entrevista?

En primer lloc, vull agrair-vos a vosaltres, la meua comissió, pel vostre suport durant tot l’any, i el vostre treball perquè el nostre any siga immillorable. Sé que les properes festes de la Magdalena seran inoblidables i que gaudirem tots junts de la nostra setmana gran.

També vull aprofitar per a convidar tots els veïns del sector, i a qualsevol persona que vulga viure les nostres festes d’una manera més propera, que ens visite durant la setmana de festes per a gaudir amb nosaltres de tots els actes i les activitats que preparem.

Espere que hageu pogut conéixer a la nostra Madrina Irene. Sé que per a ella enguany està sent molt especial, i encara queda la millor part.

Aprofite aquestes línies per a desitjar-li el millor en aquestes properes festes, encara que estic segura que ella gaudirà al màxim cada moment.

Per a finalitzar, vull donar les gràcies a l’equip encarregat de crear aquest llibret per confiar en mi per a realitzar aquesta entrevista i per tot el treball que realitzen perquè aquest llibret veja la llum cada any.

Raquel García i Padial

Estimats amics i amigues d’Hort del Corders:

El meu nom és Raquel García i Padial, i enguany tinc la sort de ser la Madrina Infantil per a la Magdalena 2023.

És un honor dirigir-me a totes i tots vosaltres i transmetre-us la felicitat i la responsabilitat que suposa assumir aquest càrrec.

Però en aquest camí no vaig sola, tinc al meu costat a una gran comissió que treballen durant l’any perquè tot isca de meravella i sense oblidar-me de la meua comissió infantil que al costat dels seus riures i alegria fan que aquest camí siga inoblidable, gràcies a totes i tots ells per fer el meu somni realitat.

Convide a tots els veïns i veïnes del sector i als més xicotets, que ens acompanyen durant la setmana gran, que s’acosten a la nostra carpa i participen de totes les activitats que la nostra Comissió organitza, segur que s’ho passaran d’allò més bé.

Us esperem! Una forta abraçada. Raquel García i Padial

MADRINA INFANTIL

Entrevista a Raquel

Hola, soc Iván, germà de Raquel. Poques persones coneixen a la meua germana com la conec jo i per això, el dia que li van dir que anava a ser Madrina de la Gaiata 5, no em van sorprendre els salts d’alegria.

La meua germana és una persona tímida, però poc després que la coneixes i descobreixes coses d’ella, t’adones que és una gran persona i una gran castellonera.

Li farem unes preguntes perquè la conegueu tots i totes una mica millor.

Raquel, com et definiries? Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

Hola, soc una xiqueta una mica tímida fins que agafe confiança, també soc molt alegre i divertida. En el meu temps lliure m’agrada molt pintar, fer manualitats, anar al cinema i escoltar música.

Des de quan pertanys al món de la festa? Soc membre en Gaiates des que tenia tres anys. En la comissió de la Gaiata 5 porte quatre anys, primer com a Dama Infantil, després com a Madrina d’Honor i ara com a Madrina Infantil.

En el col•legi sempre he participat en actes que tingueren a veure amb les festes de la Magdalena.

Què significa per a tu ser Madrina Infantil de la Gaiata 5?

Estic molt feliç, és un somni fet realitat que mai oblidaré. Ser la representant de totes i tots els xiquets i xiquetes del sector em fa molta il•lusió i espere estar a l’altura. Una de les meues il•lusions, des de ben xicoteta, era poder lluir la banda blanca i per fi s’ha complit el meu somni.

Quina relació tens amb Irene i José?

Molt bona, Irene i jo ja hem compartit any com a Madrines d’Honor i em cuida i m’ensenya moltes coses, és com una germana major per a mi.

I José, què dir-te d’ell? És una persona meravellosa i amb la mateixa il•lusió que nosaltres. Sempre cuida de mi i està pendent que no em falte res, per a mi és el millor president que podia tindre, estic molt feliç que compartisca amb mi aquest any tan fantàstic.

Què significa per a tu que part de la teua família també pertany a la Comissió de la Gaiata 5?

Per a mi la família és molt important, tinc el meu cosí Manel en la Comissió Infantil com acompanyant, el meu cosí Jorge com a portaestendard infantil i a tu (riures) com a acompanyant de la comissió gran. Què més puc demanar? Em sent molt contenta i feliç alhora.

Com és la teua relació amb la Comissió Infantil?

Tinc una relació superbona. Som un gran equip. Tinc al meu costat a 21 xiquets i xiquetes que fan que ho passem genial quan ens ajuntem.

Hi ha alguna peça de la teua roba de castellonera que li tingues més afecte?

Si, dues coses, la falda que vaig estrenar el dia de l’Imposició de Bandes Infantil regalada pels meus avis Conchi i Plácido, per a mi és molt especial. I l’altra, són les sivelles de les sabates amb el meu inicial, que em va regalar José fa molts anys.

Quins són els actes de la Magdalena que més t’agraden?

M’encanta la desfilada de gaiates, veure tota la ciutat com t’aplaudeix i et demanen donar la volteta. També m’agrada molt el coso multicolor i sobretot, l’ofrena de les flors a la Mare de Déu del Lledó.

I per a acabar, que li diries a tots els xiquets i les xiquetes del sector que no coneixen el món de les gaiatas?

Que vinguen a conéixer-nos, que ho passaren superbé. Estar en una gaiata és tindre festa tot l’any, els dissabtes de palau, les paelles, festa de Nadal, i com no… la setmana gran a la nostra carpa.

Segur que no se’n penedirien, som una gran família i ens divertim molt.

Moltes gràcies Raquel per aquesta entrevista i espere que tots pugueu conéixer millor a la nostra Madrina Infantil, per a la Magdalena 2023. Estic segur que gaudiràs al màxim, i sempre tindràs en el record aquesta experiència inoblidable.

Iván García i Padial

ELS NOSTRES MONUMENTS

EL NOSTRE MONUMENT

ARTISTES: Pablo Valls I Albert / JOSÉ VALLS I ALBERT

CONSTRUCCIÓ: LA COMISSIÓ

LEMA: Fanal de la lluM antiga

Per què aquesta gaiata?

Un any de treball per a construir el monument que ens representarà en la nostra setmana gran. Tantes hores passant fred i calor al magatzem de les gaiates per fer amb les nostres mans el millor dels dissenys. Al principi no sabem que fer per a innovar i fer coses que mai s’hagen vist, però sempre sense perdre l’essència de la gaiata tradicional, amb els seus braços de fusta i les vidrieres que li donen eixe color tan fester.

Per descomptat, les idees venen prompte al cap i comencem a interpretar-les amb llapis i paper, amb tota l’estima i creativitat per fer el millor dels esbossos, i que es convertisca en la millor gaiata.

Ara sí, anem mans a l’obra i comencem amb l’estructura que sostindrà totes les floritures que decoraran el nostre monument gaiater: braços de fusta decorats amb suro amb eixes línies que li donen profunditat i vistositat per tots els costats, pintats i embetumats per donar-li l’antiguitat necessària; fanals i piques de tradició castellonera, envoltats de dibuixos il•luminats; vidrieres emplomades i pintades amb diferents colors blaus per simular la ceràmica castellonenca, i en elles dibuixades sanefes i ermites; un cos en forma de gerro a la part de baix i sis altures de fusta que voltegen amb xicotetes vidrieres; bombetes led per il•luminar-la amb llum blanca i llum de color; i per acabar, l’escut del nostre estimat Castelló en un dibuix especial d’un dels bancs que hi han a l’esplanada de la Basílica, enlairant-se en la part superior una pica de vasos amb vidrieres interiors, i el gaiato, com a elements fonamentals de les gaiates.

Ja està encesa per a eixir al carrer, però primer cal batejar-la per a veure-la il•luminada i acabada, i dir-li les paraules més boniques de la comissió, que l’ha vestit amb les millors joies. Ha arribat l’hora, el dissabte a mitjanit partim cap a Sant Roc, amb càntics i coets que reflecteixen la felicitat de tot gaiater i gaiatera i diumenge, tots ben abillats, per a desfilar al seu costat ben ORGULLOSOS del treball realitzat per les nostres festes.

I ací venen, manifestes per raons de tradició, les festes que Castelló fa seguint la llum antiga per que la gaita siga el nostre millor pregó.

Mides

Altura: 6 m

Amplària: 3 m

Material

Ferro:

20 m de platina de 20x3

6 m tub de 100x100x4

24 m tub de 20x20

Fusta:

30 plaques de 2440x2100x5 mm.

30 plaques de 2800x2070x10 mm.

Suro:

48 plaques de 200x120x4 cm.

Policarbonat:

10 plaques de 3050x2050 mm.

Tecnologia led:

80 tubs led de llum blanca

2500 tubs de plástic

30 m tires led RGB ws2812B 60 led/m

EL NOSTRE MONUMENT INFANTIL

ARTISTA: Arantxa Miralles I Benages

CONSTRUCCIÓ: LA COMISSIÓ

LEMA: Papallona de lluM

nostra gaiata infantil

Per què aquesta gaiata INFANTIL?

Conta la llegenda més popular que els habitants del Castell Vell van disposar la seua baixada oficial per a la vesprada del tercer diumenge de Quaresma. Eixa nit havien de traslladarse a la nova ciutat les dones, els xiquets i les xiquetes, les autoritats eclesiàstiques amb el Crist Jacent, llavors patró de la vila, i les autoritats forals dels acabats de constituir Jurats, deixant en el seu antic assentament a un xicotet regiment militar i a l’alcaide de la fortalesa.

El trasllat va prendre un caire festiu i, com eren coneixedors que seria llarg i fatigós, van penjar fanals dels seus gaiatos per a il•luminar-se davant la previsible nit que passarien al ras i van lligar als xiquets i xiquetes amb cordes del seu fust perquè no es perderen durant el camí. També van agafar provisions, especialment rotllos, per penjar-los al voltant dels seus colls per transportar-los més fàcilment.

Els antics habitants es van trobar enmig de la nit amb una forta tempesta que els va obligar a arreplegar les canyes que es trobaven pel camí per sortejar els torrents d’aigua que s’anaven trobant. Els pobladors van passar la nit a la intempèrie, a la zona del que ara seria l’ermita de “Sant Roc de Canet”. L’endemà van arribar a la vila, després de sortejar, gràcies a les seues canyes, el riu Sec que anava fortament carregat d’aigua després de les pluges de la nit, sent rebuts en una de les portes del recinte emmurallat pel lloctinent del Rei, que en una cerimònia religiosa van batejar la vila com “Castelló de la Plana”, en honor del castell del qual provenien i del lloc geogràfic on desenvoluparien la seua nova vida.

Aquesta llegenda explica el perquè dels nostres monuments i, especialment, el perquè dels monuments infantils, xiquets que van baixar fins al pla per conquistar Castelló, sempre amb jocs, rialles, llum i color; eren l’essència de l’evolució de la nostra terra.

Aquest any el nostre monument infantil comptarà amb la forma d’una papallona plena de llum, els braços seran en forma d’ales amb vidrieres de mandales coloristes emplomades i pintades a mà, amb els bords de fusta replets de cristalls de frita, il•luminats amb tecnologia led de color.

Mides

Altura: 3 m

Amplària: 1,38 m

Materials

Ferro:

3 m de platina de 1cm

20 m de ferro en forma d’“u” d’1 cm

Fusta:

12 plaques de 2000x1200x3 mm

Policarbonat:

2 placa de 3050x2050 mm

Tecnologia led:

12 tubs led de llum blanca

20 m tira led RGB

20 m tira led blanca

COMISSIÓ MAJOR 2023

COMISSIÓ MAJOR 2023

PRESIDENT: José Antonio Naranjo i Ojeda

VICEPRESIDENTs: Omar García i Oller i Arcadi Babiloni i Rambla

MADRINA: Irene Arasa i Miralles

MADRINA 2020-2022 i daMa de la ciUtAt 2023: Paula Hernández i Capdevila

MADRINA D’HONOR: Rosa Martínez i Muñoz

DAMES D’HONOR: Andrea Estevez i Mora

Sara Martínez i Muñoz

María Tena i Colom

Alba María Esteve i Mendoza

Paula Esteve i Mendoza

Carmen Santolaria i Beltrán

Naiara Gimeno i Olmedo

Jessica Solá i Gargallo

Anna Roig i Barberà

Ariadna Solá i Miralles

PRESIDENT 2021-2022: Luís Ulldemolins i Salvador

ACOMPANYANTS: Eric Andreu i Pallarés

Miguel Uriel Solá i Miralles

Rubén Soto i Vives

Alexandre Peinado i Llopis

Iván García i Padial

PORTAESTANDARD: Pablo Ferrer i Blasco

MADRINA D’HONOR

Rosa Martínez i Muñoz

Andrea Estévez i Mora

Sara Martínez i Muñoz

D’HONOR María Tena i Colom

Alba María Esteve i Mendoza

Paula Esteve i Mendoza

Carmen Santolaria i Beltrán

Naiara Gimeno i Olmedo

Jessica Solá i Gargallo

DAMA D’HONOR Anna Roig i Barberà

Ariadna Solá i Miralles

Arcadi Babiloni i Rambla

ACOMPANYANT Eric Andreu i Pallarés

ACOMPANYANT Miguel Uriel Solá i Miralles

ACOMPANYANT Alexandre Peinado i Llopis

ACOMPANYANT Iván García i Padial

COMISSIÓ INFANTIL 2023

COMISSIÓ INFANTIL 2023

MADRINA INFANTIL: Raquel García i Padial

MADRINA INFANTIL 2020-2022: Victoria González i Marco

MADRINA D’HONOR infantil: Lucía Castellet i Gallén

ACOMPANYANTS INFANTILS: Pau Pérez i Fabregat

Manel Frías i Padial

Hugo Rodríguez i Esteve

Iker Guzmán i Miralles

Juan Ferrer i Blasco

DAMES D’HONOR INFANTILS: Abril de Diego i Llorens

Paula Marzá i Torres

Vera Rodríguez i Sánchez

María Marzá i Torres

Valeria González i Marco

Carmen Paloma Ortega i Tena

Vera Castillo i Tena

Victoria Faubell i Miralles

Nàia Rodríguez i Sánchez

Emma Ferrer i Blasco

Helena Faubell i Miralles

PORTAESTANDARD infantil: Jorge Frías i Padial

COL·LABORADORES infantilS: Laia Clausell i Fabregat

Aurora Álamo i Uceda

Janire Jaén i Toribio

MADRINA D’HONOR INFANTIL

Lucía Castellet i Gallén

Abril de Diego i Llorens

D’HONOR

Paula Marzá i Torres

Vera

Rodríguez i Sánchez

María Marzá i Torres

Carmen Paloma Ortega i Tena

Vera Castillo i Tena

Victoria Faubell i Miralles

Nàia Rodríguez i Sánchez

D’HONOR

Emma Ferrer i Blasco

Helena Faubell i Miralles

Pau Pérez i Fabregat

Manel Frías i Padial

Hugo Rodríguez i Esteve

Iker Guzmán i Miralles

Juan Ferrer i Blasco

COL·LABORADORES

PORTAESTANDARDS

Pablo Ferrer i Blasco

Jorge Frías i Padial

Laia Clausell i Fabregat

Aurora Álamo i Uceda

Janire Jaén i Toribio

ACOMIADAMENTS

ACOMIADAMENTS

MADRINA 2020-2022

Estimada Gaiata 5, “Hort dels Corders”:

Després de tindre l’honor de representar-vos durant tres anys, ha arribat el moment d’acomiadar-nos. Sembla mentida que haja passat tant de temps des d’aquell dissabte de 27 de juliol, on ens van nomenar màximes representants per a la Magdalena 2020.

Han sigut tres anys en què hem hagut de viure situacions molt dures, en els quals el somriure s’havia de distingir a través dels ulls. Encara recorde aquell 14 de març en què van decretar l’estat d’alarma i van cancel•lar les festes per a la Magdalena 2020. Els carrers es van buidar i les llums es van apagar, tothom s’omplí de silenci. Fins i tot amb tota aquella incertesa, vam saber com recompondre’ns; vam tornar al carrer, a veure als nostres éssers estimats, a donar-nos abraçades, això ens ha ensenyat a ser més forts, voler-nos més i valorar el nostre temps. Malgrat les restriccions, i una mica de por, va arribar per fi l’anhelada Magdalena 2022, a pesar que la pluja ens acompanyara, no va aconseguir fer-nos tornar a casa, ni apagar la nostra llum. M’agradaria compartir un record molt especial amb tots vosaltres, el dia que per fi arriba la desfilada de gaiates, el dia de poder il•luminar Castelló, un dia en què el temps no ens va acompanyar, però malgrat el fred i la pluja, tots desfilàrem orgullosos, proclamant que per fi havíem tornat. Gràcies a tota la comissió que va continuar espentant la gaiata fins al final, a tota la gent del públic, l’aigua no va aconseguir silenciar-vos i per fi escoltem la nostra desitjada volteta, gràcies Castelló.

Vull destacar i agrair que durant aquests tres anys no he caminat sola. He tingut la sort d’estar acompanyada de tots vosaltres i haver pogut estar al costat de tres grans presidents. Arantxa, amb tu va començar tot. Vas aconseguir que aquest somni tan especial quedés gravat en els meus records per tots els moments viscuts al teu costat. Luís, amb tu, per fi, va arribar la nostra anhelada Magdalena 2022. Els moments complicats sempre trauen el millor de les persones. I

Paula Hernández i Capdevila

finalment José… Amb tu he acabat aquest meravellós somni. Encara que no hem pogut viure moltes experiències, estic segura que les representants que vindran darrere de mi estaran acompanyades per una persona increïble.

La meua xicoteta companya de viatge (que de xicoteta ja no té res). He tingut l’honor de poder compartir aquest viatge amb tu i puc afirmar que no hauria pogut tindre millor companya. Juntes, hem rigut, plorat, ens hem il•lusionat, però, sobretot, hem sigut felices. Sempre tornaria a repetir aquests anys amb tu, han sigut els primers de tots els que ens esperen. Gràcies, i mil gràcies, per haver-me deixat somiar amb tu.

Un altre pilar fonamental, a qui he de donar les gràcies, són les nostres famílies. Sempre heu estat ací, acompanyant-nos i fent-nos riure, fins i tot quan semblava que no es podia, heu sabut trobar la manera d’esbossar-nos un somriure. Gràcies per estar al nostre costat en els moments bons i en els no tan bons. Perquè vosaltres sempre sabeu què fer per a aconseguir que els pitjors moments es convertisquen en especials.

Vull agrair també a les meues estimades dames i acompanyants, que sempre han estat acompanyant-me. Em sent agraïda d’haver pogut compartir aquest somni amb tots i totes, ja que sense vosaltres no haguera sigut el mateix. De la mateixa forma que tota la comissió, que dia rere dia, s’ha esforçat durant aquests tres anys perquè la il•lusió de la festa mai es perda.

No puc acabar aquest discurs sense desitjar-los el millor a les nostres Madrines 2023, Irene i Raquel. Només us puc donar un consell i és que no tanqueu els ulls en cap moment, viviu cada segon al màxim, ja que no es tornarà a repetir. Al costat de vosaltres teniu a la millor comissió i al nostre president Jose, que l’única cosa que desitja és veure-us gaudir.

Amb afecte

Paula Hernández i Capdevila

MADRINA INFANTIL 2020-2022

El meu somni es va fer realitat el dia en què em van proposar ser la Madrina Infantil de la gaiata 5 l’any 2019, eixe dia van començar les meues il•lusions i vaig pensar que l’any 2020 anava a ser el millor de la meua vida.

Comencem els preparatius, els riures, els moments únics que vaig començar a viure en els actes sempre al costat de Paula, la meua Madrina, que des del primer moment va haver-hi una connexió especial que sabia anava a durar per a sempre.

Junt amb Paula, Arantxa es va convertir en el meu timó durant aquest viatge que, al costat de tota la comissió, havia començat.

Per un colp del destí, una pandèmia va aparéixer i el que tan lluny véiem, de sobte s’instal•le en les nostres vides. I va arribar el moment que ningú podia imaginar, l’anunci de la suspensió de les nostres estimades festes, i el que anava a ser un fantàstic somni es va convertir en un malson. Els riures van passar a ser llàgrimes, l’alegria va passar a ser tristesa i ací ens va quedar únicament l’esperança que aquest mal somni passés al més prompte possible.

Ens van confinar a causa de la Covid-19 i vam haver de celebrar les nostres festes des de casa, amb pregons, ofrenes i actes gravats en vídeos que quedarien en els nostres cors per a sempre.

Van arribar les següents festes i el pitjor va tornar a succeir, es van tornar a anul•lar, un altre dur colp a la nostra esperança de reprendre l’anhelada normalitat.

I per fi va arribar l’anunci de la celebració de les nostres festes. Un raig de llum

apuntava al final del túnel. Desempolsem els nostres adreços, arreglem els nostres vestits, un somriure va aparéixer en el nostre rostre. Moltes de nosaltres havíem passat de xiquetes a dones!

Amb tota la nostra il•lusió van començar les festes, i una altra dura prova ens va acompanyar, la pluja. Mai en la història de les festes de Castelló ha plogut com ho va fer en la Magdalena 2022. La majoria dels actes van haver de ser suspesos o ajornats. Desfilarem amb llàgrimes en els ulls, traient la nostra benvolguda gaiata amb les nostres faldes mullades, però sempre unides de la mà.

Han sigut anys molt durs, moltes llàgrimes i desil•lusions, però també molts somriures, bons moments, amistats que duraran per a tota la vida, persones que mai oblidaré, que han estat al meu costat durant tot aquest temps, donant-me suport, traient-me un somriure, donantme esperança i il•lusió.

Gràcies a tots i a totes els que heu fet possible el meu somni, que encara que ha sigut un dur camí, em quede amb els moments bons viscuts que mai oblidaré.

Gràcies, Paula per estar sempre al meu costat, Arantxa per ser la meua guia i el meu suport, Luís per estar al meu costat i acompanyar-me, Jose per estar al final amb mi i sobretot, gràcies a tota la comissió per no deixar-me mai sola.

Mai oblidaré aquests anys viscuts al costat de vosaltres, us vull a tots i a totes.

Visca la 5. Amb estima

ASSOCIACIONS GERMANES

FALLA BARRI LA MERCÉ (BORRIANA)

Fallera Major: Anabela Raduta i Ionica

Fallera Major Infantil: Lucía Palos i Rueda

President: Vicent Blasco i Miró

Presidents Infantils: Joan Blasco i Martí i Aina Borja i Soler

FALLA PLAÇA RODRIGO (PORT DE SAGUNT)

President: Óscar Casado i Lanero

FALLERA MAJOR: Mar Bruno i Rubio

President INFANTIL: Hugo Herranz i Bujeda

FALLERA MAJOR INFANTIL: Victoria Lacasa i González

FOGUERA BAVER ELS ANTIGONS (ALACANT)

president: Ivan Gómez i Ortiz

BELLEA: Marina Fernández i Vaca

president infantil: Mario Sabugo i Ramos

bellea infantil: Daniela Vaquero i Ros

NOMBRES NATURALS

AUTOR: Vicente Cornelles i Castelló

Són molt més que components de la Cort d’Honor de la Reina de les Festes de Castelló. Són Dames de la Ciutat. En l’extraordinari exercici d’enginyeria festera que va suposar l’enllumenament de les festes de la Magdalena en la seua estructura actual, dissenyat a consciència en 1944-45 per una sèrie de preclars, homes castellonencs que van apostar per uns festejos de qualitat, originals i amb uns senyals d’identitat molt pròpies, i en les quals el vocabulari a emprar era primordial, definitiu i resolutori, les joves que anaven a acompanyar a les màximes representants festeres havien de tenir un nom col•lectiu d’esplendor que les identifiqués, que pel seu protagonisme excels en les festes tingueren la seua marca pròpia, molt abans que s’inventés el màrqueting o estratègies de divulgació ciutadana i de comunicació. Així doncs, el conjunt de la Cort d’Honor que se sumaria a la jove castellonenca que portaria la corona de la Magdalena, es diria; Dames de la Ciutat. Però, a més cadascuna d’elles portaria un títol que parlaria de la seua representació social i institucional. Dama de l’Ajuntament -triada pel consistori-; Dama Militar -triada per l’estament castrense; «Dama de Abolengo» -en representació de les famílies de més profund llinatge castellonenc-; i Dama Popular, designada entre la joventut de la capital de La Plana. Una nomenclatura determinada per les especials característiques socials i econòmiques d’aquell temps i que, afortunadament va ser eliminada en la Magdalena de 1980, quan la democràcia acabava de sorgir després de quaranta anys de règim franquista.

Ara són 6 les Dames de la Ciutat, però per a arribar al guarisme sisé haurem de comptar primer amb el 4. Així, durant molts anys magdaleners la Reina de les Festes comptava amb un quartet de dames que l’acompanyaven en cadascuna dels actes oficials i populars dels festejos

Dames de la Ciutat, 1949.

1950. Com era tradicional, la Reina i la seua Cort d’Honor, esperen la sortida del Pregó al pati de la Casa Beneficència de la plaça Fadrell.

fundacionals de cada any. Les quatre primeres Dames de la Ciutat de la història de les festes de la Magdalena, les de 1945, i que van tenir com a Reina a Carmen Abriat, van ser: Lupita Andí Ruíz, Dama de l’Ajuntament, que a l’any següent seria la màxima sobirana; María Luisa Asensio del Niu, Dama Militar; Isabel Sánchez Tabella, «Dama de Abolengo»; i Lidón Pascual Roig, Dama Popular.

A mitjan dècada dels seixanta del passat segle al grup de quatre Dames de la Ciutat es va incorporar una cinquena integrant, la representant del districte marítim del Grau, la Dama de la Mar, la madrina de la Gaiata 12 de l’any anterior, i, per tant, Reina de les Festes de Sant Pere. Cinc Dames de la Ciutat que prologaven el que seria nombre màgic de 6, que actualment conforma el grup de la Cort d’Honor de la Reina de les Festes. Cal dir que en la meravellosa estructura de representació oficial dels festejos fundacionals també les padrines dels sectors quan estan amb la Reina (Galania, Imposició de Bandes...) formen part de la Cort d’Honor de la majestat castellonenca.

Un sis que en numerologia és el signe de l’amor, la responsabilitat, la comprensió, honestedat i fidelitat. El de l’equilibri. Precisament els valors humans que atresoren, i han ostentat, al llarg de la història els centenars joves castellonenques que tenen el privilegi de portar la banda blanca identificativa del càrrec de Dama de la Ciutat. En 1980, i precisament amb la supressió de cadascun dels títols nominatius de cadascuna de les Dames de la Ciutat, el seu número arriba a aquesta mitja dotzena, número 6 d’elegància i perfecció, nombre parell d’igualtats, generositat i solidaritat. Sis Dames de la Ciutat, 6, un ram de joves il•lusionades que llueixen anualment el

Dames de la Ciutat, 1954.

1959. Primer any que es nomenen sis Dames de la Ciutat i Dama de Cavallers.

1969. Primera Reina Infantil, Asunción Adsuara. Dames de la Ciutat, 1978.

vestit de castellonera com a expressió del més purificat orgull per la nostra terra, acompanyant a la Reina de les Festes de cada Magdalena.

I si existeix el 7 és perquè hi ha 6. I m’explique. En aquest entramat magdalener ens trobem amb la singularitat que la Dama de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta ostenta el títol de Dama de la Ciutat des de 1987, quan al president de la llavors Junta Central de Festejos de la Magdalena, Pepe Vicent, és “víctima” d’un “parany” en el domicili de la qual era Na Violant, Silvia Pitarch, per part del Cabildo de Els Cavallers, perquè signés un document en el qual s’autoritzés per part de l’Ajuntament concedir el rang de Dama de la Ciutat a la representant femenina de la institució cavalleresca. Un càrrec que exercirà sempre que Na Violant coincidisca amb la Reina de les Festes en actes i cerimònies festeres, la veritat que molt pocs com la Imposició de Bandes, la Galania, l’Homenatge al Rei En Jaume, en el matí del dissabte del Pregó i algun sopar de gala. En les desfilades festeres tant Reina de les Festes com Na Violant tenen autonomia pròpia.

6 Dames de la Ciutat, 6 que entren en el parnàs fester i amb un protagonisme fonamental i exacte en l’esdevenir del desenvolupament de les festes de la Magdalena. Dames de la Ciutat. I que encimbellen la nomenclatura exacta d’uns festejos entorn del tercer diumenge de Quaresma que, amb el segell d’Interés Turístic Internacional, fan que cada any Castelló oferisca el millor de si mateix en una successió de celebracions que uneixen tradició i avantguarda i que tenen en la gaiata el seu element més definitori i resolutiu.

Silvia Pitarch. Na Violant d’Hongria 1987.

dels sectors gaiaters

AUTOR: Manuel Carceller I SAFONT

En la Magdalena, al principi existien els números, és a dir les xifres numèriques. Antonio Pascual Felip, que va formar part de la primera Junta Central de Festes de la Magdalena, va ser el creador de la famosa definició de la gaiata com a «esclat de llum, sense foc ni fum». El senyor Pascual va deixar escrites unes quartilles de memòries, titulades «Notas verídicas sobre las fiestas». Porten data del 20 de març de 1969, quatre dies després de la conclusió de la setmana magdalenera, en el vint-i-cinqué aniversari de la seua renaixença (1945-1969).

En aquell document es parla d’un primer intent d’adoptar noms típics per a identificar els sectors gaiaters. Per decisió del Plenari de la Junta, tres dels seus membres, Luis Rodríguez Bajuelo, Juan Bautista Traver i el mateix Antonio Pascual Felip van estudiar la conveniència de substituir la numeració per uns noms relacionats amb la història o la tradició de cada zona urbana. La proposta, de la qual no coneixem els noms concrets, es va portar al plenari de la Junta Central de Festes, que va evitar pronunciar-se sobre la qüestió. Així, arribats al 1970, els sectors continuaven tenint com a nom oficial només el numèric.

RECUPERACIÓ I CREACIÓ DE NOMS ALS ANYS 70

En el començament de la dècada dels anys setanta, un grup de presidents entusiastes i trencadors –en el sentit positiu de la paraula– es reuniren amb Francesc Vicent, Quiquet de Castàlia, que havia deixat de ser membre de la Junta Central després de deu anys de dedicació. Francesc Vicent va esdevenir

una veu de referència en el món de la cultura festiva de Castelló. Amb els consells de Quiquet es va impulsar el canvi. Es van anomenar, per exemple, els butlletins informatius de diverses gaiates. Cal recordar, per exemple, Brancal de la gaiata 1; Avant de la gaiata 6; El Toll de la gaiata 10; Forn del Pla del sector 11.

Sense deixar els números, es va optar per rescatar de l’oblit lloc típics de cada sector. Així sorgiren noms tan suggeridors com els de Brancal de la ciutat per al sector número 1. El brancal o llindar indica l’accés a un lloc. La consideració preferent de l’accés sud com a entrada a Castelló podem entendre-la, perquè va ser la zona on als anys seixanta es va començar a ampliar urbanísticament la ciutat. Pel nord, el riu Sec marcava com una mena de barrera urbanística i social, de manera que el brancal de la ciutat moderna, a les portes dels anys setanta del segle XX, estava orientat cap al sud.

Fadrell va ser el nom triat per al sector número 2. Fadrell és el nom d’una partida del terme de Castelló. De la moderna plaça Fadrell partien antics camins de l’horta, vora la Séquia Major.

Quiquet amb gaiata 11.

19. Els núMeros i els noMs dels sectors gaiaters

Porta del Sol és el nom del sector 3. El nom prové d’una de les portes de la muralla medieval, situada a l’extrem sud del carrer Enmig. Tota aquella zona, per la seua situació, rebia intensament la llum del sol del matí. I d’ací li ve el nom.

L’Armelar va ser la denominació designada per a la gaiata 4. Un antic camp d’ametlers s’estenia per aquella zona perifèrica, vora l’Hospital Provincial.

Hort dels Corders va ser el nom triat per al sector 5. L’antic gremi dels corders era l’encarregat d’elaborar el cànem. Així, la gaiata 5 es denomina Hort dels Corders com a homenatge a l’espai urbà més emblemàtic del sector, dedicat a la manufactura d’aquella planta. Des del segle XIV fins al 1730, el conreu i la manufactura de la fibra del cànem es va dedicar a l’autoabastiment del mercat local de Castelló. Monopolitzat el producte per les Reials Fàbriques dels Arsenals de la marina espanyola, durant el segle XVIII va esdevindre el conreu comercial per excel•lència de les terres de regadiu de la Plana.

Farola-Ravalet, el nom del sector 6, prové d’unir l’element més emblemàtic, el fanal modernista de la plaça de la Independència, amb el nom de l’antic barri, creat a partir del nucli de l’actual plaça Tetuan. El ravalet va nàixer a finals del

segle XVIII, després de l’enderrocament de les muralles d’origen medieval.

La denominació de Cor de la Ciutat, purament descriptiva, és la que va rebre el sector 7 als anys quaranta del segle XX, en l’etapa de la presidència de l’arquitecte Luis Ros d’Ursinos. Inicialment en 1945, i també dècades després, als anys seixanta, era conegut simplement com a «plaza de la Hierba y adyacentes», i de fet es plantava el monument gaiater en aquest mateix espai urbà,

entre la Casa Abadia i l’Església major. Però passats els anys la denominació metafòrica va reviscolar. Les dimensions del sector corresponen a les del districte o barri de Santa Maria.

Portal de l’Om va ser una altra de les denominacions creades al anys setanta, en record d’un antic portal de la muralla, situat a l’extrem sud del carrer Major, amb obertura a l’actual plaça de la Pau. La denominació del sector 8, abans conegut com a «plaza Santa Clara y adyacentes», va rememorar un arbre emblemàtic, que estava situat vora aquell portal.

La gaiata 9 rep el nom d’Espartera, en referència un teixit també utilitzat a

Castelló, com el cànem, en la fabricació de cordes, espardenyes i uns altres productes.

El Toll és el nom del sector 10. En el subsòl de l’actual plaça Maria Agustina es bifurcava la Séquia Major i la de Coscollosa. El Toll, per tant, és una denominació popular que fa al lusió a la confluència d’aigües en aquell ampli espai, que només va quedar inclòs dins de la muralla al segle XIX.

Forn del Pla és la denominació del sector 11. Va ser un dels primers noms tradicionals que es va fer servir oficialment en el llibret d’una gaiata, des de principis dels anys seixanta. El forn del Pla, situat on ara està el col∙legi Bisbe Climent, havia estat fundat, en el segle XVIII, per aquest prestigiós eclesiàstic d’origen castellonenc, nascut el 1706 i mort el 1781, que va ser bisbe de Barcelona i va gaudir de prestigi intel∙lectual.

El nom amb un punt de coentor, de «Caserío Marítimo», va ser ben substituït pel de Grau de Castelló en el nom del sector 12, a finals dels anys setanta del segle XX.

NÚMEROS I NOMS DELS NOUS SECTORS GAIATERS

Els 12 números dels sectors gaiaters semblaven una quantitat simbòlicament perfecta, tancada, com els 12 apòstols de Crist o les 12 campanades del cap d’any. Però la ciutat de Castelló va créixer i, en la dècada dels vuitanta del segle XX, va ser necessari ampliar els sectors gaiaters (fins als 19 actuals). Les noves comissions seguiren els criteris dels seus antecessors.

Els núMeros i els noMs dels sectors gaiaters

Per tant les denominacions dels nous sectors tenen clarament un sentit de barri o de referència a la història urbana.

Censal, que caldria escriure amb ce i no amb esse, és el nom del sector 13. Es tracta de la denominació d’una partida del terme de Castelló, que ha estat en part urbanitzada pel creixement de la ciutat. El nom de Censal prové de cens, que era el nom de la prestació que cobrava el propietari d’un camp, cedit en domini útil o emfiteusi a un llaurador.

La gaiata 14 és la Castàlia. Ací els promotors de la comissió van optar per referir-se a l’estadi emblemàtic del barri. Per això el símbol de la gaiata és la torre Marató, imatge principal del camp de futbol dels èxits i dels calvaris del Club Esportiu Castelló.

La gaiata 15 és la Sequiol. De nou un històric espai esportiu de la ciutat, el camp del Sequiol, va servir per identificar un sector. Però l’emblema de la Panderola es va triar com a símbol de la comissió, perquè podríem dir que aquell barri va créixer a partir de l’eix de l’entranyable tramvia de la Plana.

Rafalafena, el nom d’una altra partida del terme de Castelló, és la denominació del sector 16. El nom vé de l’antiga paraula valenciana rafal, que és un cobert sostingut per pals o per pilars, adossats o no a una façana, per tal de guardar de la pluja o del sol.

Tir de Colom és la denominació del sector 17. Novament es va optar per referir-se a un espai de la història urbana de Castelló. La pràctica de destresa esportiva del Tir de Colom ocupava un espai urbà situat a l’extraradi del

nucli urbà castellonenc, vora la ciutat jardí que tenia com a eix la Gran Via.

Crémor va ser el nom triat per al sector 18. Aquell barri vora el Riu Sec, que tenia com a eix el camí dels Mestrets o camí de Crémor, havia estat tradicionalment una zona de l’estiueig castellonenc dels masos del secà. La denominació recordava el crémor tàrtar o bitartrat de potassi, conegut també popularment com a pedra de vi. Són les sals de potassi que es fan servir en enologia com a corrector de l’acidesa de la fermentació dels vins.

La Cultural, el nom de la comissió de la gaiata 19, recupera amb encert la història de l’associació Cultural Deportiva, i del seu recordat camp esportiu. En aquell àmbit van competir equips de futbol en les primeres dècades del segle XX, i els joves del barri passaven el seu temps lliure als anys quaranta i cinquanta de la passada centúria.

QUARANTA ANYS DE MÚSICA TRADICIONAL

AUTOR: José AlMela I RaMos

Quan els amics de la Gaiata 5 em van proposar que redactara unes línies sobre el 40 aniversari de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, em va vindre al cap i encara no sé per què, la cançó de Manuel Serrat “Fa vint anys que tinc vint anys”. Com és de bonica aquesta frase i sobretot, per a algú que compleix quaranta anys d’història. Però he de dir, que això no és del tot cert, ja que encara que hem celebrat el nostre aniversari aquest any 2022 a causa de les anteriors restriccions de la pandèmia, ara som una mica més majors i això vol dir, que la Colla amb el temps no ha perdut la il•lusió i el compromís que va adquirir quan es va constituir.

El dolçainer i el tabaleter durant molt de temps va ser una necessitat en totes les festes de carrer i de pobles, convertint-se en una tradició musical. La realitat és que era difícil entendre la celebració de les nostres festes sense la presència i el so del tabal i la dolçaina. Però, hi va haver un moment en què començava a resultar molt difícil poder comptar amb ells per a tal menester, ja que a mesura que es jubilaven no deixaven successors que continuaren amb la seua activitat. I va ser quan un grup d’amics interessats per la música de la dolçaina i el tabal, i davant el

perill que pogués desaparéixer aquesta música tan tradicional dels nostres pobles i comarques, es van reunir amb la decisió, de començar la pràctica d’aquests dos instruments. Aquest va ser el punt de partida que va donar origen l’any 1981 i sota la direcció de Fernando del Rosario a la que avui coneixem com a la “Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló”.

Una mica més de quatre dècades d’història i treball dedicades a la dignificació de la música tradicional. L’objectiu va ser molt clar des del principi, recuperar i difondre tot allò que envoltava la dolçaina i el tabal, com a partitures, músiques antigues, danses dels pobles i comarques de Castelló, intentant que aquelles tradicions i costums no es pergueren en el temps. Ja que, qui conserva la tradició, ajuda a conservar la identitat d’un poble i les seues arrels. No en va ja ho va deixar patent Vicente Jaume Almela Eixau, en un dels seus versos

“Quan la música es fa festa I glateix el cor de goig pels vells carrers de la Plana escoltem cançons de la terra, seguim avant recordant les tradicions”.

QUARANTA ANYS DE MÚSICA TRADICIONAL

Durant aquests anys per la Colla han passat moltes persones, uns se n’han anat i altres encara estan, però és el conjunt de tots ells, el que ha aconseguit que la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló haja complit més de quatre dècades d’història i que hem tingut enguany el gran privilegi de celebrar-ho amb la nostra gent i amics de Castelló.

En tot aquest temps no només s’han recuperat peces de música tradicional sinó que a més, s’ha contribuït de la mà de Fernando del Rosario, Félix García i Quique Pérez, a la composició de diverses peces de música per a dolçaina i tabal, i que avui dia continuen sent senyes d’identitat del nostre col•lectiu en innombrables actes festius.

La Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló es va crear amb l’objectiu de recuperar i difondre la música de tabal i dolçaina, fruit d’això l’ha portat a viatjar per l’estranger, ha estat present en diverses ciutats espanyoles. I com no, ha recorregut totes les nostres comarques, deixant patent les seua senya d’identitat.

Com a actes emotius i històricament importants per a la nostra Colla, va ser el fet d’aconseguir tocar conjuntament amb la Banda Municipal de Castelló i la Banda d’Atzeneta del Maestrat. Ja que va ser Francisco Signes, en aquells moments director de la Banda Municipal de Castelló, qui va permetre per primera vegada que no professionals tocaren en companyia dels que sí

que ho eren. Un altre va ser gràcies al suport de la companyia Xarxa Teatre mitjançant la reposició de l’espectacle “El Dolçainer de Tales”. I un altre que no podíem oblidar, va ser la nostra participació en la desfilada d’animació del parc d’atraccions de Disneyland Paris.

Fruit de la tasca d’investigació i recuperació que ha dut a terme la Colla durant aquests més de quaranta anys de la nostra música tradicional, es va assolir a través de l’enregistrament de diversos cassetes, en alguns dels quals van col•laborar els mítics Miguel María Illescas, Vicente Bacas “Xamberga” i Miguel Mulet. També cal esmentar l’enregistrament d’un CD amb el títol “Ball de Plaça, tocates per a dolçaina i tabal”, que recull peces de balls populars i tradicionals de les nostres comarques.

Actualment, la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló compta amb uns quaranta membres, amb els mateixos objectius i inquietuds que van donar lloc a la fundació d’aquest col•lectiu fa poc més de quaranta anys, i que esperem siguen molts més.

I que millor acomiadament per a aquestes línies, que fer una especial i emotiva menció a la celebració del nostre quaranta aniversari que va tindre lloc el desembre passat en el Teatre del Raval “Rafa Lloret” en què realitzem un concert obert a tot el poble de Castelló, fent un repàs a la nostra història i el nostre calendari festiu, a través de la nostra música popular i tradicional.

100 anys sent Patrona de Castelló

Autora: Ángela Monferrer i Escuder

(Secretaria de la Junta de “CaMareras” de la Real Confraria de La Mare de Déu del Lledó)

“La Verge del Lledó, la Nostra Patrona i Senyora, ègida de Castelló”

És per a Castelló un privilegi comptar amb la Basílica de Lledó, tan pròxima a la ciutat i unida a ella per l’avinguda de Lledó, agradable passeig, ja centenari, que facilita l’accés de fidels, devots i ciutadans i ciutadanes... L’avinguda porta el nom de la nostra Patrona i és habitualment freqüentada per gran quantitat de vianants que, en arribar al temple, entren, s’acosten a l’altar major per a dirigir una súplica, o resar davant la imatge de manera molt breu i tornar a eixir, sent constant el tràfec.

En l’edat mitjana, 1366, un llaurador, Perot de Granyana , va descobrir llaurant els seus camps al peu d’un “lledoner”, una xicoteta imatge: la “Santa Troballa”. D’incert origen, aquesta imatge prompte va ser venerada, no sols pels habitants de Castelló, sinó per tots els de la Plana i comarques adjacents. Naix doncs ací, en temps llunyans, la devoció cap a la Verge del Lledó, que és considerada com l’ègida, l’escut protector, de la ciutat.

Una xicoteta ermita, ampliada durant el Renaixement i derruïda en el segle XVIII, per a ser de nou edificada l’actual església, acull

la imatge de la Verge, les seues successives ampliacions indiquen la preocupació i l’amor de la ciutat cap a la Mare de Déu. Amb el constant creixement de la ciutat i el fervor a la Lledonera, l’espai per al culte es multiplicava i magnificava. Així mateix, una edificació adjacent, la Casa Prioral, complementava la fisonomia actual.

Tot aquest espai, basílica, casa prioral, avinguda... gira entorn de la Mareta. En l’avinguda trobem la majestuosa imatge de Perot llaurant (escultura d’Adsuara), la castellonera participant en “l’ofrena de flors”, i el peiró, que dona pas a l’esplanada de la Basílica, on trobem la font, el pou, el porxo de la casa prioral i l’antiga portada renaixentista, presidida sobre la llinda per una imatge de la Verge, que dona accés a l’actual temple.

I la protagonista “la nostra Mareta” a la qual han dirigit durant segles els castellonencs i les castellonenques les seues pregàries en temps d’epidèmies, guerres, fam... perquè la seua imatge al costat del “Sant Sepulcre” (Crist Jacent de la Sang), són les més emblemàtiques, sens dubte de la nostra ciutat.

I què significa ser “patrona”? El patró i la patrona són models a seguir; 121

Santa Troballa.

Imatge-reliquiari, de Tomàs Colón i Bauzano.

100 anys sent Patrona de Castelló

en aquest cas la Mare de Déu és el nostre model, una jove intel•ligent, disposada a acceptar sempre la voluntat de Déu, bona mare i esposa, però també preocupada pels altres tal com demostra en les noces de Canà, fidel al seu Fill fins al final, al peu de la creu, i al costat dels apòstols sempre, sense por i amb senzillesa.

El patró i la patrona, a més de models a seguir, com l’etimologia indica, “pater” són pares, i qui millor que els nostres pares i mares per a cuidar de nosaltres, protegir-nos i estimar-nos...! Maria, mare de Crist, és la millor intercessora davant el seu Fill Jesucrist, davant Déu Pare Celestial, i això fem quan ens dirigim a Ella per a orar, pregar... però també per a agrair tan bo com hi ha en les nostres vides i l’ajuda que ens presta en molts dels nostres destrets.

En el trànsit del segle XIX al segle XX, la Plana de Castelló experimenta profundes transformacions: l’arribada dels tarongers i l’agricultura de plantació va acompanyada d’importants infraestructures: ports, ferrocarrils, regadius... sense els quals haguera sigut inviable l’exportació de la producció agrícola i també de les manufactures. La mateixa ciutat canvia: nous edificis, carrers, institucions... fan de Castelló una nova urbs i creix el fervor i la devoció cap a la Verge, calant entre els habitants la necessitat de nomenar-la Patrona de la ciutat. És el Papa Pius XI qui el 8 de novembre de 1922 la declara Patrona de Castelló (Rescripte Papal) i en 1924, el 4 de maig, la Verge és coronada canònicament, pel mateix Pius XI.

la Molt Il•lustre Confraria de la Puríssima Sang, que també celebra en aquestes dates el 475 aniversari de la seua fundació.

La Confraria del Lledó té com a principal missió donar culte i enaltir la figura de Madonna Sancta Maria del Lledó, el més antic i original títol amb què es coneix a la Verge. Complint amb aquest propòsit la Junta de Govern de la Confraria va decidir l’any 2022 celebrar com corresponia el Centenari del Patronatge, amb la dignitat més gran i devoció fent partícip i extensiva aquesta celebració a tot el poble de Castelló. Per a això les Festes de Maig ja van comptar amb un bell cartell de l’artista castellonenc Lluís Fabra, qui 122

La Real Confraria de La nostra Senyora, fundada en 1559, és la segona més antiga de la ciutat, després de

Rescripte Papal, 8 de novembre de 1922.

en aquest cartell utilitza una simbologia que mostra elements relacionats amb la declaració de la Verge com a Patrona.

Si observem el cartell veiem les fulles del lledoner, arbre sota el qual va ser trobada la mil•lenària i xicoteta Verge. Identifiquem elements perduts durant la Guerra Civil: així l’antiga corona i aurèola de la imatge-reliquiari, o la porteta del reliquiari i la corona de la Santa Troballa... Destaca sobre el mantell una inscripció: Ntra. Patrona, 1922, 2022, important aquesta inscripció, perquè el cartell serà emprat durant les festes del centenari a novembre, a més d’en les publicacions de la Confraria. Però potser el més significatiu és la posició de la

Verge, sota el mantell de la qual es troba l’escut de la ciutat, el Fadrí, Santa Maria, la ciutat de Castelló de 1922 i la Basílica.

Després de les tradicionals Festes de Maig, la Junta de Govern va disposar-se a organitzar els actes, que al novembre commemorarien el Centenari del Patronatge. Poc havia d’on extraure idees, però amb molta il•lusió, no exempta de dificultats, es va anar forjant un xicotet programa de festes que, a poc a poc, es va ampliar i del qual estem molt orgullosos.

Veiem que el cartell de les Festes de Maig es va fer servir com a programa anunciador dels actes de novembre. També un poemari i altres publicacions que s’han editat amb motiu d’aquesta efemèride.

Comencem els actes el dissabte dia cinc de novembre amb el tradicional Pregonet anunciador de festes al matí i a la vesprada inaugurem en el Menador una esplèndida exposició de quadres, cartells, imatges, mantells i objectes litúrgics relacionats amb la Verge. Amb unes sentides paraules i un breu col•loqui a la Sala de Conferències del Menador iniciem una setmana de vertigen.

Cartell anunciador de les Festes de Maig de 2022.

100 anys sent Patrona de Castelló

És costum que en la Basílica se celebren periòdicament “Pasos por el Manto” als quals acudeixen centenars de castellonencs i castellonenques demanant protecció a la nostra Patrona, a més és una ocasió per a veure de prop la imatge de la Santa Troballa i també la imatge-reliquiari. I per descomptat el diumenge dia sis, va haver-hi missa i “Paso por el Manto”.

El dimarts dia 8 de novembre la Patrona va vindre a la ciutat acompanyada per la Junta de Govern, el Prior de la Basílica, la regidora Procuradora d’Ermites, el Perot,

qui s’encarrega de portar als seus braços la imatge de la Mareta i la victoreja en els actes d’especial rellevància i el Clavari, jove solter que representa a l’Ajuntament, sosté la festa i és el portador de la bandera de la Confraria.

Antonio Gil i Agost, Perot 2023.

Sergio González i Benages, Clavari 2023.

Amb gran emoció aquest mateix matí va haver-hi “Cambio de Manto” i la Mareta va vestir les seues millors gal•les i va ser rebuda, tal com és costum, en la Capella de la Sang, porta històrica de la ciutat. D’allí organitzat el festeig, la Verge va arribar a la plaça Major i a les portes de la Cocatedral, sent rebuda per les autoritats eclesiàstiques, civils i una multitud de devots que la van acompanyar en el Magnificat que seguidament es va celebrar. El tret de cent carcasses va commemorar el Patronatge.

En finalitzar l’acte la Lledoneta va tornar a la Basílica, on eixa mateixa vesprada es va resar el Sant Rosari i va haver-hi una solemne celebració de l’Eucaristia. El divendres dia 11 de novembre la magnífica representació del “Misteri de Castelló” en Santa Maria es va sumar als actes del centenari. I el dissabte, malgrat la pluja, nombrós públic es va reunir en la plaça Major amb motiu de participar en “El ball perdut”.

Va culminar la setmana, amb la celebració a l’esplanada de la Basílica, d’una solemne Missa Pontifical a la qual van assistir pràcticament mil fidels, i que va comptar amb la participació musical conjunta de les corals Vicent Ripollés i Juan Manuel Herrero. La mateixa nit en la Cocatedral de Santa Maria un extraordinari concert d’orgue i de la Banda Municipal va ser el tancament d’aquesta setmana que va celebrar que la Verge del Lledó és, des de fa cent anys, la Patrona de Castelló.

I sense més, agrair la col•laboració d’institucions, confrares, amics i castellonencs i castellonenques en aquest Centenari i com no a la Verge!, que va estar i està amb nosaltres en tot moment:

“Vos sou l´honor del nostre poble, de Castelló, Verge Maria, Mare de Déu del Lledó”

Missa Pontifical a l’esplanada de Lledó.

Perot i Clavari 2023 en els actes de la Missa Pontifical.

a Castelló

AUTOR: Joan Josep Trilles i Font (A. C. Colla El Mitget)

L’any 1972 vaig començar a treballar en una empresa de materials per a la construcció i va ser la primera vegada que vaig sentir la paraula colla amb un significat diferent del que utilitzava mon pare quan parlava d’anar a treballar amb la colla dels arrossers o amb la colla de collidors de taronges. Segons defineix el Diccionari Normatiu Valencià colla és un conjunt de persones, especialment les que es reuneixen deliberadament per a un fi comú o per a fer una faena determinada (en el meu cas, descarregar un camió o fer una mudança).

A la nostra ciutat el mot colla fa referència a un grup de gent que s’ajunta per afinitat per a fer festa, és a dir, un grup d’amics avingut que, en la cotxera de casa, preparen un espai perfecte per a ajuntar-se en festes amb les seues famílies per a compartir i comboiar-se

plegats. El cau serà el punt de trobada de la gent de la colla. És el que en altres indrets anomenen penya, quadrilla, filà, esbart... A Castelló alguns només viuen la festa i d’altres, a més, treballen per la recuperació de les nostres tradicions, per la música, per les danses, per la gastronomia...

Llavors la festa és un dels actes o accions col•lectives que els grups humans realitzen amb major freqüència, entranya moltes formes de sociabilitat i com un mitjà de manifestació social està lligada a diferents esferes i interessos de poder per ser un camp propiciatori d’interaccions socials. És un conjunt d’actes amb què una població o un barri celebra la festa anual del seu patró o amb què, en algun cas, commemora un fet important de la seua història o tradició, en el nostre cas, el trasllat de la Magdalena al pla.

Magdalena, 1970.

Així naix el col•lectiu de les colles a Castelló, sempre disposat a treballar per la festa, mirant amb il•lusió i compromís cap al futur, un futur on cap tothom que estime la festa. Així ho ha demostrat des de la seua fundació.

La Federació Colles de Castelló (FCC) va nàixer el dia en què representants de divuit colles van signar els estatuts d’una nova associació cultural, al saló d’actes del Centre Municipal de Cultura. Corria el mes d’octubre de l’any 1993. Els primers anys s’hi organitzaven propostes, es formaven comissions de treball. Hi havia entusiasme i molta il•lusió. Tothom donava la seua opinió per tal d’aportar idees a un projecte en comú. La participació activa a la Cavalcada del Pregó, mitjançant la representació d’escenes costumistes o l’aportació informal dels cadafals, la dignificació de la Tornà de la Romeria, la creació de l’Escola Municipal de Dolçaina i Tabal l’any 1994 i la recuperació de la festa de la Nit de Sant Joan... van ser algunes de les primeres apostes. Una saba nova començava a envescar les Festes de la Magdalena. La Federació anava creixent.

Durant els primers anys de vida, la Federació va duplicar el nombre de colles associades. Amb una personalitat pròpia i diferenciada d’altres maneres d’entendre la festa, les colles federades i, per extensió, el paper de les colles, van assolir un protagonisme social inqüestionable. Però calia fer un pas endavant.

Una fita cabdal d’aquella primera època va ser, sens dubte, l’organització del III Congrés Magdalener. Aquesta proposta va ser acollida al si de la festa amb no pocs recels. Això no obstant, el repte era important. El Congrés es va celebrar el juny de l’any 1995. El col•lectiu de les colles havia signat la seua majoria d’edat.

Tot i que les cròniques ens conten que estaven presents als anys quaranta, moltes de les nostres colles

Grup Magdalena anys 60.Magdalena 1984.

1er premi Colles Magdalena 1944. Família Aldás.

MÉS DE 250 Colles a Castelló

federades foren constituïdes al voltant dels anys vuitanta, com ara El Xiulit (1980); la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló (1981); El Pixaví, El Mitget, La Font Trencà i Reyes (1982); les mítiques Bufanúvols i Tragapinyols (1983); El Soroll (1984); La Llum (1985); El Margalló i La Figa (1986)... i així fins a les més de 250 colles federades en l’actualitat.

Totes les nostres colles de l’FCC estan reconegudes com a associacions culturals per la Generalitat Valenciana. Aquest és un requisit fonamental per a poder-se federar; llavors, per ser una associació cultural, ens cal treballar per la cultura i gairebé tots ho enfoquem de cara a la nostra festa.

L’FCC està formada per colles de dolçainers i tabaleters, colles mòbils amb enginyosos carros, grups de dimonis, cavallers del temple, confraries gastronòmiques, grups que recuperen jocs tradicionals, grups que fan teatre, colles que organitzen concursos literaris, campionats de guinyot, de futbol sala o de tenis de taula... Un col•lectiu obert a qualsevol iniciativa que sume al món de la festa.

Tenim clar que hi ha aspectes que se’ns escapen, ja que no estan totes les colles que haurien

d’estar, però el que sí que tenim ben clar és que nosaltres estem actius durant tot l’any. En passar Magdalena comencem a organitzar la Nit de Sant Joan, treballem amb l’Escola Municipal de Dolçaina, Tabal i Cant d’Estil de Castelló que depén de nosaltres i que aviat celebrarà els seus trenta anys d’existència; organitzem exposicions; hem fet durant anys la revista Plaça Major, el nostre aparador davant la festa; potenciem l’enregistrament de discs compactes; organitzem concerts, la Tornà a la Ciutat al mes de setembre, vermuts solidaris, el premi de narrativa breu “Josep Pascual Tirado”, concursos de Contes de Nadal i de Postals Nadalenques, i participem en la Cavalcada de Reis i en el Carnestoltes del Grau...

III Congrés Magdalener.

Tenim clar que cal treballar braç a braç amb els altres col•lectius del món de la festa. A banda d’aportar membres de les nostres colles a la Junta de Festes, cal dir que estem sempre a punt per a qualsevol iniciativa per part d’aquests, nosaltres també tenim sempre el seu suport convençut.

També mantenim una estreta relació amb la Gestora de Gaiates. A totes les presentacions hem estat presents per a oferir la nostra senzilla ofrena. Ells venen al nostre Sopar de Colles que fem en festes,

ens tornen la visita i comparteixen amb nosaltres una bona estona. Organitzem junts trobades i concursos de dolçainers i tabaleters i visites de carros engalanats. En definitiva, caminem junts de la mà, crec que hi ha una harmonia molt beneficiosa per a la nostra festa; de fet, l’any 2020 ens van nomenar Gaiater de l’Any.

I no podem oblidar-nos d’altres col•lectius i institucions: festes de carrer, cercavila de Sant Antoni, associacions de veïns, Federació de Dolçainers i Tabaleters, centres regionals, Fundació Dávalos-Fletcher, Patronat Municipal d’Esports, ONG...

Aquest és el nostre espai dins de la festa de Castelló. Som un col•lectiu actiu i alhora singular. Fem festa per a nosaltres sense lligams, no com altres col•lectius, que la fan arribar a tots els sectors i que respectem. La gent té ganes de festa i Castelló és una ciutat oberta on tothom té cabuda.

Per concloure, sols vull dir que les colles de Castelló som un referent i tenim un espai ben definit dins de la festa; lluitem i treballem per les nostres tradicions i per la cultura; amb altres col•lectius compartim, sumem dia a dia al món de la festa.

Però aquesta festa tan singular que tenim ens l’hem de creure i així assegurarem el seu futur i la farem més gran. I vull recordar al viejo profesor, Enrique Tierno Galván, quan deia que “un poble sense festa, no és poble”.

Premi Josep Pascual Tirado 2022.

Gaiater de l’Any 2020.

NOMBRES ORDINALS

PriMer premi per l’ús i proMoció del valencià i priMer premi d’il·luMinació

de gaiates

Aquell dimarts de Magdalena no va ser com sempre, tot canviava, no anàvem a la plaça per escoltar els nostres premis, aquesta vegada ho vam poder veure on-line, des de la carpa de la nostra gaiata. Dia de nervis, amb una comissió emocionada pel reconeixement del treball de tot un any.

En el torn dels “llibrets”, un gran treball del nostre equip 2022, que va crear un extraordinari projecte del Museu de la Festa, amb l’objectiu de donar més llum a la festa i al nostre monument i generar un espai per al turisme de la nostra ciutat, perquè la festa es done a conéixer durant tot l’any.

Primer premi per “l’ús i promoció del valencià”al nostre llibret 2022. Açò sí que era una gran il•lusió per aquest equip de traducció i correcció, tan pendent de la inclusió i de la coherència de cada frase.

També el treball del llibret de maquetació, amb una vista moderna i ordenada, una temàtica diferent, va rebre premi per part del concurs del patronat de festes per al millor llibret:

Segon premi al millor llibret Magdalena 2022. Una alegria que vam rebre després d’aquell confinament i de tot el que hem passat. Eixe llibre va ser una gran experiència per nosaltres.

Ara era el moment dels premis de monuments gaiters, una gran gaiata que va estar tancada al magatzem de gaiates durant tota la pandèmia i per fi podia lluir pels carrers de la nostra ciutat:

Primer premi d’il•luminació en el monument major, colors i molta llum als braços i vidrieres de la nostra gaiata, concurs que va patrocinar A Punt.

Tots junt vam anar a la Pèrgola per a recollir tots els premis i ho vam celebrar per tot arreu.

NOMBRES BINARIS

Autocad de disseny en 3D

La Gaiata és l’emblema per excel•lència de les festes de la nostra Ciutat. Recorda aquells gaiatos il•luminats que, segons invoca la tradició, van utilitzar els nostres avantpassats en el seu nocturn descens des del turó de la Magdalena fins a la Plana de Castelló.

Definir que és una Gaiata és treball dificultós, ja que la llibertat i la imaginació de l’artista gaiater no ha de tindre cap condicionant que limite la majestuositat de l’obra dissenyada. Ara bé, perquè una Gaiata es considere com a tal, tres són els elements fonamentals que han de jugar un paper importantíssim en el seu disseny: el gaiato, la llum i l’escut de la Ciutat.

Existeix completa llibertat a l’hora de dissenyar una Gaiata, però s’han de considerar unes certes simetries amb finalitats estètiques i de proporcionalitat. Així, buscant una major esvelta i estilitzar les seues formes, s’ha de considerar que, en equilibri, l’amplària total del disseny ha de ser la meitat de la seua alçada.

Una altra peculiaritat a tindre molt en compte és la característica de monument mòbil, en tot o en part, però ha de ser capaç de poder desfilar. Per a això cal disposar d’un carro sobre el qual construir la nostra Gaiata. La base d’aquest és, generalment, de forma quadrada donada la facilitat que suposa a l’hora de dissenyar el cos de l’obra perquè es

disposa tant dels plans perpendiculars a les cares com els disposats en les seues diagonals.

Però aquesta necessitat de mobilitat marca les limitacions a l’hora d’esbossar el monument. El tot que ha de desfilar no pot excedir dels sis metres d’altura, mesurats des del sòl, ni s’aconsella que excedisca dels tres metres d’ample.

Finalment, no per això menys important, és atorgar al nostre projecte la necessària estabilitat. Cal tindre molt present, a l’hora de projectar l’amplitud de la nostra gaiata, aquesta ha de ser estable, tant en la seua posició de repòs com en la seua condició d’itinerant.

Amb tot, podem definir una sèrie de passos a seguir per a realitzar un complet disseny de la nostra Gaiata que, a continuació passem a descriure lleugerament. És una seqüència lògica d’accions que pot ajudar a realitzar-la, amb èxit:

L’esbós, és la fase creativa de l’artista. Sense cotes que limiten la imaginació artística, es plasma sobre el paper les línies generals del monument, tant en el seu alçat com en la seua planta. Es treballa més en el conjunt que en la particularitat de cadascun dels elements que’l conformen. En aquesta primera aproximació també es valoren els diferents materials a utilitzar així com

Estructura de la gaiata de la ciutat 2023 en 3D. Gaiata 15 Sequiol Magdalena 2022.

Esbós en 3D gaiata de la ciutat 2023.

la il•luminació que pot ser més concorde per al nostre disseny.

El disseny, aquesta etapa és molt més tècnica perquè es tracta d’analitzar tots i cadascun dels elements que componen la nostra obra. Ací és on entra el programa Autocad, programa en 3D que ens ajudarà amb el disseny final per a poder començar la seua construcció de manera segura, d’aquesta manera verificarem les mesures de cadascuna de les parts de nostra gaiata, es dissenya a escala tota l’estructura, definint que tipus de perfil metàl•lic necessitarem en cada punt i materials necessaris per a sostenir-lo, ja que d’aquesta manera veurem una aproximació del que serà el nostre resultat final. S’analitzen les seues dimensions, com i amb quins materials han de realitzar-se, que elements luminotècnics són els més adequats i, sobretot, com s’interrelacionen amb les altres parts. Així es dissenya l’estructura de la Gaiata: el seu esquelet. Sobre ell es dissenya com s’aniran acoblant la resta d’elements decoratius i d’il•luminació o de quina manera quedaran units entre si. També en aquesta fase es determinen colors, tècniques de decoració i aquells elements artístics que, per la seua rellevància, ressaltaran sobre el conjunt. Finalitzada aquesta fase hem de tindre una idea perfectament clara de com ha de quedar la nostra Gaiata així com una idea molt ajustada del pressupost necessari per a la realització de l’obra.

La construcció, en aquest moment s’inicia una carrera contra rellotge per a poder finalitzar el treball en la data prevista. Seguint el

disseny previst, la coordinació dels diferents equips de treball és fonamental per a aconseguir l’objectiu, perquè el més mínim retard en un d’ells pot suposar la paralització de la resta amb el consegüent perill de no aconseguir la data prevista. En primer lloc, es construeix l’estructura metàl•lica o de fusta que servirà de suport a la resta d’elements. Amb els primers mesuraments reals de l’estructura s’inicia amb el treball dels elements decoratius. Talle i talla de fusta, cort de vidres, dissenys de dibuixos, policromats, polits... Totes i cadascuna d’aquestes peces es van ajustant i unint a l’estructura per a anar donant forma al conjunt. Paral•lelament, es va muntant la instal•lació elèctrica, tant general com en tots i cadascun dels elements que conformaran la il•luminació de la Gaiata. A poc a poc van ocupant el seu lloc tots i cadascuna de les peces del puzle que conforma el projecte, degudament acabats. Arriba l’hora de les rematades i xicotets detalls que confereixen al monument l’acabat òptim.

El bateig, si no és una etapa en el disseny i construcció d’una Gaiata, sí que ho és dins del “sentir” dels “festers” perquè suposa la culminació d’un gran projecte amb una infinitat d’esforços, moltes hores de treball i, sobretot, moltíssima il•lusió a mantenir viva la particularitat de les nostres festes. Com si es tractara de l’avarada d’un vaixell, les madrines (d’ací el seu nom) bategen amb cava la seua Gaiata. El que en el seu moment va començar sent un dibuix sobre un paper és ja GAIATA, “esclat de llum sense foc ni fum”.

Esbós en 3D de l’artista gaiater Eduardo Lagares

Imatge del programa Autocad de disseny.

SISTEMA DECIMAL

DE SETEMBRE A MARÇ, MIG ANY PER A LA NOSTRA MAGDALENA

PROCESSÓ I MISSA DE LA CONFRARIA SANTA MARIA MAGDALENA

El 22 de juliol de 2022 les nostres Madrines Raquel i Irene van acudir a la missa en honor a Santa Maria Magdalena que es va celebrar a l’ermita de la Magdalena del Castell Vell. Aquest va ser el primer acte de molts els que les esperen en aquest cicle fester.

ELECCIÓ REINES I DAMES DE LA CIUTAT 2023 Com ja és tradició l’últim divendres del mes de juliol s’elegiren les noves Reines i corts d’honor per a la Magdalena 2023.

Paula Hernández i Capdevila va rebre la trucada per part del regidor de festes per a formar part de la cort d’honor com a Dama de la Ciutat 2023, molta alegria en la nostra comissió per veure-la complir aquest somni que desitjava.

Selene Tarín i Alejandra Sáez van ser les elegides per representar a Castelló com a Reines de les festes; Camila Castelluchio, Paula Hernández, Raquel Prats, Raquel Provinciale, Nadia Mas i Andrea Alcaide van ser elegides Dames de la Ciutat i Miriam Busto, Sofía Guimerá, María Cano, Daniella Gimeno, Lucía Benítez i Noa Pascual van ser elegides Dames de la Ciutat Infantils.

PRESENTACIÓ REINES I DAMES DE LA CIUTAT 2023

El Palau de la Festa va acollir el dissabte 30 de juliol l’acte de recepció oficial de Reines i Dames de la Ciutat per a les festes de la Magdalena 2023, elegides el dia anterior.

L’alcaldessa de la ciutat va felicitar les màximes representants i va animar-les a gaudir del cicle fester. Les reines de 2020 a 2022, Carmen Molina i Gal•la Calvo, i les seues corts també van acudir i van dirigir unes paraules a les noves representants.

NOMENAMENT 2023

El 30 de juliol de 2022 va tindre lloc l’acte de nomenament de les nostres màximes representants per al cicle festiu del 2023 als salons de l’Hotel Intur de Castelló on, els comissionats i les comissionades, les amistats i familiars de les dues joves, es van reunir per a acompanyar-les en el seu dia especial.

L’encarregada de portar l’acte va ser Lledó Martínez, qui va dedicar, per tal de començar l’acte protocol•lari, unes afectuoses paraules d’agraïment a Victoria González i Paula Hernández, les madrines en l’exercici anterior. Tot seguit,

DE SETEMBRE A MARÇ, MIG ANY PER A LA NOSTRA MAGDALENA

va arribar el moment de passar el testimoni a les noves madrines de la Magdalena 2023, Irene Arasa i Raquel García, vestides les dues de blau i amb un somriure especial, acompanyades pel president de la gaiata, Jose Antonio Naranjo.

Posteriorment, la nostra anterior presidenta Arantxa Miralles va imposar-li la insígnia al nou president de la Gaiata, i va desitjar-li el millor per aquesta etapa, que de segur serà pròspera i amb molta feina, però constructiva i evolutiva per a tots.

Després, va tindre lloc l’entrega d’un detall floral i la lectura de l’acta de nomenament

de les Madrines 2022, de la qual l’encarregada va ser la secretària de la gaiata, Carmina Beltrán. A continuació, se’ls van imposar

les insígnies d’or i el lliurament del pergamí commemoratiu corresponent. També als familiars de les dues madrines se’ls van imposar les insígnies de plata i, a més, les madrines del 2020-2022 van obsequiar-les amb un detall. Abans de concloure l’acte, van dedicar, tant les madrines com el president de la gaiata, unes paraules d’agraïment per a la seua comissió, finalitzant l’esdeveniment amb el tradicional crit de “Magdalena!” i gaudint d’un sopar i un posterior ball fins a altes hores de la matinada.

HOMENATGE AL REI JAUME I DELS CAVALLERS TEMPLERS

El 8 de setembre, dia del 771 aniversari de fundació de la vila, l’Associació Cavallers Templers va dur a terme aquest acte commemoratiu, on per descomptat la nostra gaiata no podia faltar.

L’estàtua del rei situada al nostre sector va rebre homenatge i el rei va citar la carta de privilegi davant de tots els presents.

DE SETEMBRE A MARÇ, MIG ANY PER A LA NOSTRA MAGDALENA

EXPOSICIÓ DE GAIATES DE MÀ

El 9 de setembre la Gestora de Gaiates va inaugurar l’exposició de Gaiates de Mà al Casino Antic de la ciutat, cada gaiata va preparar el seu monument per aquest dia, i el president de Gestora va dirigir unes paraules a tots els presents, per fer possible aquesta exposició, que es va preparar en tan sols dos dies.

Les nostres madrines i president van visitar l’exposició i van poder veure la gaiata de mà que va preparar la nostra comissió i també les de les altres comissions.

ACOMIADAMENT REINES 2020-2022

El 12 de setembre, Carmen Molina i Gal•la Calvo, Reina i Reina Infantil de Castelló entre els anys 2020 i 2022, van expressar les seues paraules d’afecte als representants del món de la festa i van rebre l’ovació més gran de la capital de la Plana.

Paula Hernández va acudir amb el president de la comissió Jose Antonio Naranjo, també Laia Clausell i Carla Parra com a Dames de la Ciutat van acomiadar-se d’aquests anys.

ACTE D’OBERTURA MAGDALENA 2023

El dia 14 de setembre de 2022 va tindre lloc l’acte d’obertura de les Festes de la Magdalena 2023, organitzat per la Gestora de Gaiates a l’edifici de la Diputació Provincial. Un acte que inicia un nou i màgic capítol en el calendari fester i que reuneix els màxims representants dels diferents sectors gaiaters, les noves Reines i les seues respectives Corts d’Honor.

Aquest inici de cicle va començar amb la pujada a l’escenari de les dues Reines de les Festes, Alejandra Saez i Selene Tarín. Tot seguit, era el torn de les Dames de la Ciutat, i en aquest cas, la nostra Gaiata va

ser representada per Paula Hernández, a la que el nostre president li va fer entrega d’un detall floral.

També van ser presentats els màxims representants de les diverses comissions, on Raquel García i Irene Arasa van lluir amb satisfacció el nom d’Hort dels Corders i van rebre el detall floral per part del nostre president.

DE SETEMBRE A MARÇ, MIG ANY PER A LA NOSTRA MAGDALENA

A continuació, el president de la Gestora, Esteban Gual, el president del Patronat, Omar Braina, i la vicepresidenta de la Diputació, Patricia Puerta, ens van dirigir unes paraules i, finalment, les nostres Reines van fer el mateix, agraint que les acompanyem en un any tan significatiu per a elles i desitjant que siga meravellós. L’acte va concloure amb el tradicional crit de: “Magdalena!” per part de les nostres reines.

IMPOSICIÓ DE BANDES

Els dies 16 i 17 de setembre de 2022 es van celebrar, al Teatre Principal, els actes d’Imposicions Oficials de Bandes a les Reines i Corts d’Honor per a la Magdalena 2023, tant majors com infantils, donant pas al començament oficial del nou període fester.

El divendres 16 va ser el torn dels infantils, una vesprada màgica, on les representants infantils van lluir pels carrers de la ciutat. Les madrines i presidents infantils dels diferents sectors gaiaters, la Reina Infantil, Alejandra Saez i Sisamón, junt amb la seua Cort d’Honor, van rebre la seua especial benvinguda a l’arribada al Teatre Principal de la ciutat. A continuació, els primers a accedir a l’escenari d’aquest emblemàtic edifici van ser els diferents presidents infantils de les gaiates, qui reberen el pergamí acreditatiu del seu càrrec, 148

així com la insígnia d’or de la Gestora de Gaiates. Tot seguit, van ser les Madrines Infantils qui pujaren per a rebre l’esperada banda blanca, de mans de l’alcaldessa, acompanyada d’un detall floral de mans de la Presidenta de la Junta. En aquest moment, la nostra madrina infantil, Raquel García, va captivar tots els presents, lluint radiant i plena de felicitat amb la seua falda roja. L’acte va culminar amb les paraules de la màxima representant de la Corporació Municipal i amb la desfilada de retorn de totes les representants festeres.

L’endemà, el dissabte 17 de setembre, va ser el torn de les representants majors. A les 19:00 ja van estar abillades amb el vestit de castellonera als portals de l’Ajuntament per ser rebudes al Saló de Plens. Les madrines, Dames de la Ciutat i Reina, acompanyades per tots el representants infantils i la corporació municipal, van desfilar cap al Teatre Principal, on esdevindria un acte inigualable per a elles. En primer lloc, foren les madrines de les diferents comissions, entre les quals, Irene Arasa, la va rebre amb molta emoció i lluint preciosa amb la falda blava. De seguit, va

DE SETEMBRE A MARÇ, MIG ANY PER A LA NOSTRA MAGDALENA

pujar Paula Hernández a l’escenari com a Dama de la Ciutat. Va complir un somni i va acompanyar a la seua reina amb una falda color roig molt especial per a ella, ja que pertanyia a la seua iaia. També, els nous presidents van pujar a l’escenari, on es va celebrar un petit acte de nomenament i van rebre la insígnia d’or de la Gestora. L’acte va culminar amb les paraules de la màxima representant de la Corporació Municipal i amb la desfilada de retorn de totes les representants festeres.

En finalitzar, els protagonistes dels dos actes van gaudir d’un sopar als salons del Reial Club Nàutic de Castelló, acompanyats pels seus familiars, i d’un ball que va culminar a altes hores de la matinada.

PRESENTACIÓ GAIATA 18 CRÉMOR

El 24 de setembre es va celebrar al Palau de la Festa la primera presentació de gaiata del cicle fester. Naiara Antón i Sonia Barberá van rebre les seues bandes de mans del president de la comissió José Antonio Lleó.

Les nostres Madrines d’Honor Rosa i María, acompanyades per la vocal de junta Andrea, van assistir al Palau i van rebre la visita de les Reines i Corts i també el saluda dels representants de la pròxima presentació.

DE SETEMBRE A MARÇ, MIG ANY PER A LA NOSTRA MAGDALENA

PRESENTACIÓ DE LA FOGUERA BAVERELS ANTIGONS D’ALACANT

El diumenge 25 de setembre les nostres madrines i president van viatjar a Alacant per a fer presència en la presentació de la nostra foguera germana Baver-Els Antigons.

Raquel, Irene i José Antonio van fer ofrena a les noves Belleses i Dames d’honor de la foguera.

PRESENTACIÓ GAIATA 11 FORN DEL PLÀ

El dissabte 1 d’octubre la gaiata 11 va celebrar la seua presentació, en la que Astèrix i Obèlix van ser els conductors de l’acte. Berta Mundo i Lledó Nebot van rebre les seues bandes de mans de la presidenta de la Gaiata Lidón Andrés i del president infantil Pau Calero.

Les nostres madrines i president van rebre el saluda per a la propera presentació de gaiata.

PROCESSÓ DE SANT FRANCESC I SANTA CLARA D’ASSÍS

El dimarts 4 d’octubre les nostres madrines, vestides de llauradores, van assistir a les festes de Sant Francesc, celebrades al convent de les Clarisses del carrer Governador.

La processó va transcórrer pels carrers Governador i Major, celebrant-se la missa a l’església sant Agustí del carrer Major.

DE SETEMBRE A MARÇ, MIG ANY PER A LA NOSTRA MAGDALENA

TORNÀ A LA CIUTAT DE LA FEDERACIÓ DE COLLES I PRESENTACIÓ DE LA GAIATA

9 L’ESPARTERA

El dissabte 8 de setembre les madrines i president van acudir al recinte de fires i mercat a la tornà a la ciutat celebrada per la federació de colles, on es van celebrar taller per a xiquets, focs d’artifici i posteriorment una orquestra per a fi de festa.

A continuació, van acudir al Palau de la Festa per acompanyar a la gaiata 9 en la seua presentació oficial. Remedios Molina i Ariadna Valverde van rebre les bandes per part de la presidenta Raquel Tárrega. Les nostres madrines van rebre el saluda de la gaiata 2 per al pròxim dissabte.

9 D’OCTUBRE

Les nostres madrines i president va acudir a la plaça major al retrobament de les tres cultures i muixerangues, així com al concert de la Banda Municipal.

Es va celebrar el dia de la nostra comunitat a Castelló de la millor manera.

DE SETEMBRE A MARÇ, MIG ANY PER A LA NOSTRA MAGDALENA

DIA DEL PILAR

Un any més les nostres madrines i president van acompanyar al Centre Cultural Aragonés en el seu dia gran. Des de la seu del centre fins a la Parròquia de la Trinitat, van fer processó, vestits de llauradors i llauradores. Una vegada arribar, van fer ofrena a la Verge del Pilar i van gaudir de la missa aragonesa cantada que sempre prepara el Centre Aragonés.

PRESENTACIÓ GAIATA 2 FADRELL 15 OCTUBRE

El dissabte 15 d’octubre la gaiata 2 va celebrar la seua presentació, en la que personatges Disney i una maga van ser els conductors de l’acte. Laura Traver i Judith Subero van rebre les seues bandes de mans del president de la Gaiata Manuel López.

Les nostres madrines i president van rebre el saluda per a la propera presentació de gaiata.

DE SETEMBRE A MARÇ, MIG ANY PER A LA NOSTRA MAGDALENA

PRESENTACIÓ GAIATA 3 PORTA DEL SOL I OFRENA DE GESTORA

El dissabte 22 d’octubre la gaiata 3 va celebrar la seua presentació, en la que els Trolls van ser els conductors de l’acte. Valeria Sancho i Laura Martínez van rebre les seues bandes de mans del president de la Gaiata Vicente Provinciale.

Les nostres madrines i president van fer l’ofrena de Gestora, tota la comissió va estar al seu costat en aquesta nit tan especial, Raquel en vestit gris i rosa, i la nostra madrina Irene de llarg en vestit de flors blaves; també van rebre el saluda per a la propera presentació de gaiata.

FOTOS DEL PERIÒDIC, MENJAR I INTERCANVI DE REGALS

El diumenge 23 d’octubre vam anar al sector per a fer les fotos del periòdic, que es van publicar el divendres abans de nostra presentació. Les dames i acompanyants, tant majors com infantils, van acudir per a fer les fotos de grup, i també tots els membres de la comissió van fer la foto grupal.

Després vam anar al magatzem de gaiates per fer el tradicional dinar de germanor i intercanvi de regals de les nostres madrines.

PRESENTACIÓ

El dia 29 d’octubre de 2022 va tindre lloc, al Palau de la Festa, la nostra presentació oficial per a la Magdalena 2023. A l’acte van assistir les Reines de les festes, Alejandra i Selene; el president del Patronat de Festes, Omar Braina; autoritats; la Junta de Festes, les Dames de la Ciutat; Madrines i Madrines Infantils, Presidents i Presidents Infantils dels diferents sectors gaiaters; alguns col•lectius festers i altres amics de la festa.

PER A LA NOSTRA MAGDALENA

guardianes per estar disposades a ballar i acudir a tots els assajos necessaris, i especialment a Carla Collazos, per assumir el repte de ser la fada principal d’aquest conte i fer-lo tan bé al costat de Melina.

Gràcies, Laia i Noelia per guiar aquesta presentació en el protocol, no vau poder fer-lo millor. El palau va ser decorat cuidant fins a l’últim detall, on la darrera va ser herba artificial repleta de flors; vam fer ni més ni menys que 200 flors diferents fetes de cartolina, retallant pètal per pètal, 2 roses de suro per al suport de les nostres padrines, 40 cortines per a les llotges decorades i pintades, i gespa artificial per a tot l’escenari.

I finalment, també vam treballar en les disfresses per a les nostres ballarines, amb faldes de fulles de foam i ales decorades amb flors i llums.

Pot ser que molts no conegueu aquesta llegenda, ja que només uns pocs castellonencs de soca saben de l’existència d’aquest lloc... Segur que tots sabeu on es troba l’ermita de la Magdalena, i la majoria de vosaltres fins i tot podríeu arribar amb els ulls tancats. Però, estic convençut que no coneixeu la Cova dels desitjos. Aquesta cova, oculta un bosc encantat, en el qual es creen cada any les canyes que els castellonencs i castellonenques porten el dia de la romeria. Allí viuen la fada guardiana i el seu poble, el treball del qual és protegir el bosc i les canyes, a més d’assegurar-se que estiguen llestes per al tercer Diumenge de Quaresma de cada any.

Però no penseu que aquests guardians no tenen treball; han sigut moltes les ocasions en les quals algú ha intentat apoderar-se de les canyes per a utilitzarles amb diferents fins… Aquest va ser el fil conductor de la nostra història, volem donar les gràcies a Lledó i Melina, per aquest guió i el muntatge de tots els balls, també a totes les fades

Les presentadores de la nit van ser Laia i Noelia, que ho van fer perfecte. Després que la bruixa va aplegar a la cova, l’escenari va ser ocupat pels portaestandards, Jorge Frías Padial i Pablo Ferrer Blasco, seguits per les col•laboradores Patricia Sánchez Alonso, Aurora Álamo Uceda i Janire Jaén Toribio.

Continuant amb el protocol, van pujar a l’escenari les nostres madrines del 20202022, Victoria González i Paula Hernández, acompanyada per Luís Ulldemolins. Després vam rebre al president, José Antonio Naranjo, per tal d’imposar les bandes acreditatives a les dames i gaiateres de la nostra comissió.

Acompanyant infantil, xiquet Iker Guzmán Miralles, acompanyat per Arantxa Miralles Benages.

Dama d’honor infantil, xiqueta Emma Ferrer Blasco.

Dama d’Honor, senyoreta Jessica Solá Gargallo, acompanyada per Alexandre Peinado Llopis.

Dama d’honor infantil, xiqueta Paula Marzá Torres.

Dama d’Honor, senyoreta Naiara Gimeno Olmedo, acompanyada per Iván García Padial.

Dama d’Honor infantil, xiqueta Nàia Rodríguez Sánchez acompanyada per Hugo Rodríguez Esteve.

Dama d’Honor, senyoreta Alba María Esteve Mendoza, acompanyada per Israel Rodríguez Valiño.

Dama d’honor infantil, xiqueta Helena Faubell Miralles.

Dama d’Honor, senyoreta Ariadna Sola Miralles, acompanyada per Miguel Uriel Sola Miralles.

Dama d’honor infantil, xiqueta Carmen

Paloma Ortega Tena.

Dama d’Honor, senyoreta Carmen Santolaria Beltrán, acompanyada per Eric Andreu Pallarés.

Dama d’honor infantil, xiqueta Vera Rodríguez Sanchez, acompanyada per Pau

Pérez Fabregat.

Dama d’Honor, senyoreta Anna Roig Barberà, acompanyada per Iván García Padial.

Dama d’Honor infantil, xiqueta Vera Castillo Tena.

Dama d’Honor, senyoreta María Tena Colom, acompanyada per Alexandre Peinado Llopis.

Dama d’Honor infantil, xiqueta Victoria Faubell Miralles, acompanyada per Juan Ferrer Blasco.

Dama d’Honor, senyoreta Sara Martínez Muñoz, acompanyada per Miguel Uriel Sola Miralles.

Dama d’Honor infantil, xiqueta María Marzá Torres, acompanyada per Manel Frías Padial.

Dama d’Honor, senyoreta Paula Esteve Mendoza, acompanyada per Pedro Espada Bueso.

Dama d’Honor infantil, xiqueta Abril de Diego Llorens.

Dama d’Honor, senyoreta Andrea Estévez Mora, acompanyada pel vicepresident Arcadi Babiloni Rambla.

Madrina d’Honor Infantil, xiqueta Lucía Castellet Gallén.

Madrina d’Honor, senyoreta Rosa Martínez Muñoz, acompanyada per Eric Andreu Pallarés.

En aquest moment van desfilar cap a l’escenari les nostres Madrines per a la Magdalena 2023: Madrina Infantil, xiqueta Raquel García Padial, i Madrina, senyoreta Irene Arasa Miralles.

Les noves madrines van rebre les bandes de mans del nostre president, bandes que van traure a l’escenari Andrea Esteve com amiga d’Irene i Iván García germà de la nostra Madrina Infantil Raquel. Posteriorment, van ser les seues predecessores, Paula i Victoria, les que van col•locar els corbatins acreditatius als nostres estandards. Per últim, les nostres madrines i el nostre president van voler obsequiar a les seues mares per l’esforç i el seu amor incondicional cap a elles, fent entrega d’un detall floral. A més, també es va fer entrega d’un detall a les col•laboradores.

Van ser molts els amics que ens van acompanyar en una nit tan 161

DE SETEMBRE A MARÇ, MIG ANY PER A LA NOSTRA MAGDALENA

especial per a nosaltres: les amigues de la nostra madrina major, Afanias, l’Associació Cultural de festes Francesc i Clara d’Assís; els festers i clavaris de les festes del Carme de Castelló; l’associació de veïns del Carrer Sant Blai; la confraria Santa Maria Magdalena; el centre Gallec de Castelló O “Aturutxo”; el Centre Aragonés de Castelló; la casa de València a Saragossa; la Germandat dels Cavallers de la Conquesta; la Falla Plaça Rodrigo del Port de Sagunt; la Falla “La Mercé” de Borriana; la foguera “Baver-Els Antigons” d’Alacant; la Federació de Colles; la Gestora de Gaiates, a càrrec de la Gaiata 7 “Cor de la Ciutat”; i, finalment, el Patronat Municipal De Festes De Castelló.

Després d’adonar-se que la fada la va ajudar a tindre escombres amb un poc de màgia, juntes van celebrar-lo. A continuació, va baixar tota la comissió i es va realitzar l’acomiadament a les màximes representants 2020-2022, les quals van rebre un elogi per la seua magnífica representació durant tots aquests anys. També vam acomiadar els dos anteriors presidents Luís i Arantxa, amb unes paraules i un obsequi de record.

Quan sols quedaven les madrines del 2023 a l’escenari, les presentadores van dedicar unes boniques paraules a les nostres màximes representants i seguidament van abandonar el jardí botànic que les havia envoltat tota aquesta nit màgica, seguides pels portaestandards i les col•laboradores. La festa va acabar a altes hores de la matinada.

PREGONET DEL CENTENARI DE LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ

El 5 de novembre la Cofaria de la Patrona de Castelló va organitzar el pregonet pel centenari del patronatge de la Mare de Déu a la nostra ciutat. La nostra madrina infantil Raquel va participar vestida de llauradora, va desfilar damunt d’una carrossa amb la resta de madrines i presidents infantils.

PRESENTACIÓ GAIATA 7 COR DE LA CIUTAT

El dissabte 5 de novembre la gaiata 7 va celebrar la seua presentació. Raquel de Dios Villach i Nadia Pérez Sauceda van rebre les seues bandes de mans del president de la Gaiata Alejandro Navarro.

Les nostres madrines i president van rebre el saluda per a la propera presentació de gaiata.

DE SETEMBRE A MARÇ, MIG ANY PER A LA NOSTRA MAGDALENA

PRESENTACIÓ FALLA PLAÇA RODRIGO DE PORT DE SAGUNT

El 12 de novembre vam assistir a la presentació de la nostra falla germana, vam viatjar fins al Port de Sagunt per fer ofrena a les noves falleres per al cicle fester 2023. Irene, Raquel i José Antonio van acudir vestits de castelloner i castelloneres a la Casa de la Cultura del municipi per a gaudir de l’espectacle, la poesia i la imposició de bandes de les falleres i la cort d’honor de la falla.

PRESENTACIÓ GAIATA 15 SEQUIOL

El dissabte 12 de novembre la gaiata 15 va celebrar la seua presentació. Ariadna Llopis i Lucía Benedito , van rebre les seues bandes de mans de la presidenta de la Gaiata Elisabeth Breva i el president infantil Carlos Benedito. Les nostres madrines i president van rebre el saluda per a la propera presentació de gaiata.

MISSA PONTIFICAL DEL CENTENARI DE LA VERGE

Els nostres representants van acudir a la Basílica del Lledó per a gaudir de la missa pontifical pel centenari del patronatge de la verge.

DE SETEMBRE A MARÇ, MIG ANY PER A LA NOSTRA MAGDALENA

Les nostres madrines i president van acompanyar a la Confraria en aquest dia, i també Sergio González, que és membre de la nostra comissió i aquest any clavari de la Confraria del Lledó.

TERCER FESTIVAL DE MÚSICA TEMPLÀRIA A L’AUDITORI

El 16 de novembre les nostres madrines i president van anar a l’auditori per gaudir del concert que va preparar la Banda Municipal de Castelló de música templària.

PRESENTACIÓ GAIATA 19 LA CULTURAL

El dissabte 19 de novembre la gaiata 19 va celebrar la seua presentació. Noelia Lerín i Ahinara Hernández van rebre les seues bandes de mans de la presidenta de la Gaiata María Dolores Zabalza i del president infantil Héctor Espinosa Vilar.

Les nostres madrines i president van rebre el saluda per a la propera presentació de gaiata.

PRESENTACIÓ GAIATA 8 PORTAL DE L’OM

El dissabte 26 de novembre la gaiata 8 va celebrar la seua presentació amb un viatge a Venècia. Alba Bollado i Aileen Fernàndez van rebre les seues bandes de mans del president de la Gaiata, Fernando Sos.

DE SETEMBRE A MARÇ, MIG ANY PER A LA NOSTRA MAGDALENA

sobre “La província de Castelló del segle XXL”, una jornada amb diferents ponències de sector, amb l’objectiu de disposar d’una visió realista del futur de la nostra província.

40 ANIVERSARI DE LA COLLA DE DOLÇAINERS I TABALETERS DE CASTELLÓ

El 3 de desembre les nostres madrines van acudir al 40 aniversari de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, que es va celebrar al Teatre del Raval en un divertit acte de música, en el qual van gaudir del soroll de les dolçaines i tabals amb tots els sons de les festes de la nostra ciutat.

Les nostres madrines i president van rebre el saluda per a la propera presentació de gaiata.

X ANIVERSARI “CASTELLÓN INFORMACIÓN”

Les nostres madrines van acudir a “La Bohemia” per a celebrar junt amb el mitjà de comunicació “Castellón Infomación” el seu desé aniversari. La jornada versava

PRESENTACIÓ GAIATA 13 SENSAL

La nit del 3 de desembre el Palau de la Festa torna a estar ple de gom a gom per a rebre a les madrines i comissió de la gaiata 13, una presentació desenvolupada de la mà del Grup de Teatre el Taronger a la “Rue de Sensal”, una comèdia divertida. Andrea Chippirraz i Náyade Valverde van rebre les seues bandes de mans del president de la Gaiata Carlos Chippirraz.

Les nostres madrines i president van rebre el saluda per a la propera presentació de gaiata.

ENCESA DE LLUMS DE NADAL

Les nostres madrines i president van acudir el 6 de desembre a la Plaça Major per a acompanyar a les reines en l’encesa de llums de Nadal de tota la ciutat, també van visitar els jardins efímers i la casa del Pare Noel, així com el Betlem de l’ajuntament.

DE SETEMBRE A MARÇ, MIG ANY PER A LA NOSTRA MAGDALENA

SOPAR DE NADAL DE LA GESTORA DE GAIATES

El 9 de desembre es va celebrar el tradicional sopar de Nadal de la Gestora de Gaiates, en què es fa entrega d’una pasquera a cada madrina, dama de la ciutat i a la reina. Es va celebrar als salons del restaurant Àgora, i com sempre va ser una vetllada acollidora i divertida.

PRESENTACIÓ GAIATA 4 L’ARMELAR

El dissabte 10 de desembre la gaiata 4 es vestia de gala per a engalanar a les seues madrines i comissió, amb una comèdia en què s’intentava explicar a una turista que era una gaiata. Laura Tomás i Luna Robles van rebre les bandes de mans del president de la Gaiata Alejandro Miranda.

Les nostres madrines i president van rebre el saluda per a la propera presentació de gaiata.

RECOLLIDA D’ALIMENTS I CARTER REIAL

El dissabte 17 al matí la Gestora va organitzar una recollida d’aliment per al banc d’aliments de Castelló, les nostres madrines i president van acudir per a ajudar i col•laborar.

DE SETEMBRE A MARÇ, MIG ANY PER A LA NOSTRA MAGDALENA

A la vesprada la nostra madrina infantil Raquel va entregar la carta als patges reials perquè la nit del 6 de desembre els Reis li porten molts regals.

PRESENTACIÓ GAIATA 14 CASTALIA

El 17 de desembre va arribar el Nadal al Palau de la Festa de la mà de la gaiata 14, les nostres madrines van rebre les felicitacions de Nadal de part de totes les gaiates i també de les reines i corts d’honor. Maria

Lidón García i Nieves Fernández van rebre les bandes de mans del president de la Gaiata Daniel Martí

També van rebre el saluda de la gaiata 17 per a després de Nadal.

CONCERT NADALES DE LA PLANA

El 21 de desembre les nostres madrines i president van acudir a l’auditori al concert Nadales de la Plana, una vegada més la Banda Municipal ens va fer gaudir d’un autèntic espectacle.

BERENAR DE NADAL DE LA GESTORA DE GAIATES

El 4 de gener la nostra madrina infantil va acudir al tradicional berenar de nadal de la Gestora de Gaiates, aquest any es va celebrar al parc Kidom i tots el xiquets ho vam passar genial.

DE SETEMBRE A MARÇ, MIG ANY PER A LA NOSTRA MAGDALENA

CAVALCADA DE REIS MAGS D’ORIENT

El 5 de gener la Gestora de Gaiates va organitzar una carrossa per que tot el xiquets ixqueren a la cavalcada de reis, part de la nostra comissió va participar vestits d’elfos.

Les nostres madrines i president van esperar l’arribada dels reis al Palau de la Festa, on van poder saludar-los i fer-se fotos en ells.

DOLÇAINADAL

El dissabte 7 de gener es va celebrar el ja tradicional concert de dolçaina en le Palau de la Festa, aquest any tots els fons que es van ajuntar van anar destinats a Aspropace. Les nostres madrines y president no van voler faltar i els van acompanyar en aquesta emotiva vesprada.

DE SETEMBRE A MARÇ, MIG ANY PER A LA NOSTRA MAGDALENA

PRESENTACIÓ DEL CARTELL DE FESTES 2023

El 12 de gener es va donar a conèixer el cartell anunciador de les pròximes festes fundacionals de Castelló, que seran de l’11 al 19 de març del 2023. A través d’un procés seleccionador organitzat per l’Ajuntament, mitjançant el Patronat de Festes, es va triar la persona que dissenya el cartell de festes, Vicent Ramón Pascual Giner.

En el Menador es va celebrar la presentació del cartell amb l’exposició de gaiates de mà, les nostres madrines es van poder fotografiar amb el cartell de la magdalena 2023.

NOMBRES HISTÒRICS

El llibret gaiater clàssic i les NorMes de 1932

La nova estructuració de les festes de la Magdalena de Castelló, a partir del 1945, va generar tot un seguit de publicacions al voltant de la festa major de la capital de la Plana, els llibrets de gaiata. A més, en una primera època, van aparèixer unes altres publicacions bilingües, amb ús del castellà i del valencià, com ara La gaiata (1945), editada per Ramon Garcés; El Madalenero (1945), programa de festes amb anuncis comercials.

El llibret de gaiata va nàixer com un programa de les festes de cada sector, amb l’acompanyament de texts en prosa o en vers, de fotos de la madrina i de les dames i d’abundant publicitat. En les publicacions festeres dels primers anys s’observa un rellevant ús del valencià, encara que majoritàriament amb trets d’ortografia castellanitzant, sense cap cura per la normativa, poc més d’una dècada després de l’aprovació de les Normes de Castelló del 1932. Només el text poètic del Pregó, el dels Goigs a la Mare de Déu del Lledó i el del Rotllo i Canya van aparèixer sempre als llibrets gaiaters en la versió original en valencià i amb la correcta ortografia, d’acord amb les Normes de Castelló.

La raó del desinterés per la correcta ortografia en els llibrets, per l’aplicació de les Normes de Castelló en una època de pràctica prohibició de l’ús oficial de la llengua pròpia, cal buscar-la en el model de text. Els llibrets de gaiata dels primers anys van tenir com a referent el llibret clàssic de la falla, generalment aliè a la normativa lingüística. Però hi trobem una diferència important: el llibret gaiater no mostra una dependència respecte del monument, sinó que glossa aspectes varis de les festes

de la Magdalena, i tracta de forma crítica la relació de la comissió del sector amb cada barri. Podem dir que el llibret gaiater clàssic, el del període 1945-1960, no ha sigut mai una «explicació de la gaiata» sinó un repàs variat de les celebracions magdaleneres i una crítica de la manca de participació ciutadana. El llibret gaiater de vegades esdevé una «explicació de la festa del barri i de la ciutat».

Podríem dir que importància històrica dels llibrets de gaiata va ser sobretot sociolingüística. Per a milers de castellonencs, la lectura de versos i de proses en valencià als llibrets gaiaters va representar la primera experiència de lectura en llengua pròpia de la seua vida.

AUTOR: Manuel Carceller i safont

Bernat Artola.

EL VALENCIÀ EN ALGUNS LLIBRETS RELLEVANTS

D’altra banda, no podem oblidar que la implacable censura, imposada per la dictadura del general Franco, feia obligatori limitar les publicacions en valencià a un curt número de pàgines. I justament per això, sembla que la publicació de texts en valencià en publicacions com ara els llibrets de gaiata va ser tolerada, sense un especial control. Amb aquesta limitació, poetes de la rellevància de Bernat Artola o Carles Salvador van publicar els seus llibres a la postguerra. En aquella època, presentar un poema en valencià al Certamen literari de la Magdalena, o publicar textos en valencià als llibrets de gaiata eren mostres de compromís amb la llengua pròpia, i amb la restauració d’algun dret lingüístic bàsic.

Podem citar, com a exemple, el contingut del llibret de la gaiata 4 de 1949, on tots els texts literaris van ser escrits per l’autor teatral i poeta Josep Forcada Polo (Castelló, 1907-1986). És un dels escassos llibrets gaiaters clàssics escrits íntegrament en valencià. Els texts de Forcada en aquest llibret de 1949 estan escrits en una ortografia castellanitzant, obviant el procés modernitzador culminat per les Normes de Castelló de 1932 i les manifestacions d’ús del valencià normatiu als anys trenta.

En 1947, el llibret de la mateixa gaiata 4 era una publicació clarament diglòssica, on a cada llengua se li assignava una funció. Ací només són en valencià els versos introductoris al programa d’actes de cada dia de la setmana, els poemes dedicats a la madrina infantil, a la gaiata infantil i a la junta de la gaiata, i un poema publicitari dedicat als productes de la paqueteria Casa Pilar (ronda Millars, 81); però, per contra, en castellà s’hi va publicar la prosa, és a dir el programa de festes, la fitxa de la comissió i la publicitat, excepte el cas de Casa Pilar.

El poeta Bernat Artola, Certamen literari “Flor Natural” de la Magdalena de 1947.

Josep Forcada i Polo.

El llibret gaiater clàssic i les NorMes de 1932

A la fi d’aquest període inicial dels llibrets gaiaters, els de l’etapa clàssica, es van publicar alguns articles sobre el tema de la llengua. Així, per exemple, Ferran Sanchis Cardona va escriure una reflexió sobre la minorització del valencià com a llengua quotidiana en la societat del seu temps («La llengua dels valencians», llibret gaiata 7, 1960). En reproduïm el paràgraf inicial: «La llengua dels valencians, poc cultivada habitualment, (no parle de publicacions, on s’observa una gran puixança, sinó com a mitjà de relacions entre nosaltres) ocupa les columnes d’algunes revistes i llibrets de festa, amb motiu d’aquestes; tal és el cas dels llibrets de gaiata, essent aquesta quasibé l’única oportunitat de conservar-la».

POESIA MAGDALENERA D’ARTOLA I DE SALVADOR

Aportem ara un exemple de llibret amb una presència del valencià en un context diglòssic d’ús del castellà per a totes les funcions cultes de la llengua. Al llibret del sector 11 de 1947 la majoria dels poemes, obra de Forcada Polo, i el text en prosa del «Programa de festes» estan en valencià. La publicació d’un text de prosa en valencià era un fet rellevant als anys quaranta. L’ús del valencià en la informació dels actes i als articles d’opinió desapareixerà dels llibrets gaiaters en les següents dècades. Fins als anys vuitanta, tots els texts en prosa s’hi publicaren en castellà.

En l’etapa dels llibrets de gaiata clàssics, cal destacar les composicions poètiques de Bernat Artola Tomàs (Castelló, 1904Madrid, 1958), sens dubte el màxim poeta magdalener. A l’opuscle Festívoles (1941), format per només tres poemes, Artola va recollir els seus records infantils al poema I «Dia de la Madalena», datat en 1926, que potser és la seua primera composició dedicada a la festa major castellonenca. El poema II, titulat «Festa pairal», evoca els prolegòmens i l’ambient d’un joiós dinar de família, però la composició més rellevant és la tercera, «El Campanar», datada en 1940 i que es va reproduir al llibret de la gaiata 3, en 1948.

La majoria del poemes de tema magdalener d’Artola són peces soltes, que no formen part de cap llibre, com ara «Diàlec», publicat al número 1 de la revista La Gayata, en 1945; «A Emilieta Gascó Calduch», madrina de la gaiata 10 en 1945; «La campana d’Osca», sobre la Junta Central de Festes de la Magdalena, aparegut a Festividades en 1949; «A la

Carles Salvador.

madrina de la gaiata», datat en 1949, dedicat al sector 8; «Llibret de la gaiata de Miquel Aparicio» i «Gaiata nº5», també del 1949; «De lluny», publicat al llibret de la gaiata 5 en 1950; «Gaiatera», poema dedicat també a la gaiata 5; «Moros i cristians», que va aparèixer al llibret de la gaiata 3 en 1952; «Penyora devota», sobre l’ermita de la Magdalena, publicat a El Madalenero en 1952; «A la regina», dedicat a Blanca Rodríguez Gasset, reina de les festes de 1949; «A Marisa Pascual Climent», dedicat a la madrina de la gaiata 7 de 1950; «Idil·li vell», sobre un enamorament entre l’ermita de la Magdalena i el campanar de la vila, evocació escrita per a la gaiata 1; «Als veïns» assaig de Pregó de la Magdalena, de text incomplet i sense datar; «Campaneig» i deu septets més sobre la Magdalena; «Bordó i gaiata», «Pelegrí», «A la Madalena!» i, per damunt de tots, el «Pregó», encertat poema de circumstàncies que canta qui representa el sequier major des de 1947.

En l’etapa dels llibrets clàssics també destaca la contribució de Carles Salvador (València, 1893 - 1955). El que va ser conegut com a mestre de Benassal va escriure el poema «Amor, a la Magdalena!» (llibret gaiata 2, 1949). En aquell mateix llibret va aparèixer un altre poema, «Capvespre», obra de la filla de l’escriptor, de Sofia Salvador. A més, Carles Salvador va col·laborar amb les festes de la Magdalena amb tres poemes, que es van recitar al grup folklòric de Benassal del Pregó de 1955; es tracta de la «Lloa del majoralet primer», «Lloa del majoralet segon» i «Lloa de l’arriero».

Totes eixes mostres de poesia magdalenera sí que van representar un exemple d’aplicació de les Normes de Castelló a la literatura festívola local. A partir dels anys quaranta, els llibrets gaiaters han creat tot un corpus literari i erudit que ha de ser considerat com un element més de la cultura popular castellonenca.

Exemple de llibret clàssic de la gaiata 5, Magdalena 1957.

Article “La nostra parla i la Madalena”, llibret de la gaiata 1 de 1963.

1945, UNES FESTES DIFERENTS

AUTOR: Miguel Pastor i García

Les festes de la Magdalena de 1945 van ser diferents de quantes es van celebrar fins llavors, ja que havien passat molt pocs anys des que va acabar la contesa civil 1936-1939 i la major part de les famílies castellonenques encara estaven de dol. D’altra banda, l’escassetat de blat, oli o café, mantenien racionats uns certs aliments. Davant la terrible situació, els castellonencs i castellonenques no estaven per a festejar res i, per tant, no els va agradar la idea de les autoritats, obstinades a ampliar els dies festius. Potser per això, des del Govern Civil es va anunciar un racionament extraordinari, en el qual cadascuna de les persones adultes de Castelló, podria adquirir: una quarta de pa, un litre d’oli, un quilo d’arròs, doscents cinquanta grams de sucre i cinquanta grams de café. Així mateix, tant el diari Mediterrani, com EAJ 14 Radi Castelló, van començar a explicar l’abast del que van anomenar refundació de les Festes Fundacionals. En primer lloc, des de les ondes i la premsa es va assegurar que les festes no serien organitzades per l’Ajuntament, sinó a través d’una “Junta de Festejos” que programaria actes durant nou dies perquè les festes de la Magdalena es convertiren en les festivitats d’un poble que, desitjava honrar als qui van decidir traslladar la població de la muntanya al pla. De manera immediata es va convocar un concurs de cartells i anunciar un acte denominat: Proclamació de la Reina i Imposició de Bandes.

D’aquesta manera, el dia 23 de febrer d’aquell any 1945, tot Castelló abarrotava el Teatre Principal. En creuar el vestíbul, algun dels assistents va assegurar que la tradicional romeria comptaria,

aquell any, amb una massiva participació de romers, per alguna cosa havia sigut nomenada primera Reina de les festes de la Magdalena, la jove Carmen Abriat i Puig, filla del capità general de la Tercera Regió Militar amb seu a València. Uns altres parlaven de l’èxit de participació que havia tingut el concurs de cartells i posterior exposició de les setze obres presentades, en els baixos de l’Ajuntament. Fins i tot algú va avançar que havia agradat tant al jurat el presentat per Ruperto Sanchis, que havia sigut proposat com a guanyador de les mil pessetes del primer premi, en competència amb el d’Enrique Meseguer qui rebria les cinc-centes pessetes del segon premi.

A través de Mediterrani i Ràdio Castelló, els castellonencs i castellonenques van tindre coneixement que la ciutat es dividiria en

Carmen Abriat i Puig, Reina de les festes 1945.

dotze sectors. Cadascun d’ells construiria una monumental gaiata per a optar a un concurs i organitzaria festes populars en la zona on es trobava, entre les quals no faltarien: danses, serenates, cercaviles i alguna traca. Per a dur a terme tot això, es formarien comissions i seria triada una jove que, com a Madrina de cada gaiata, formaria part de la Cort d’Honor de la Reina i, a més, representaria a les dones del sector. D’altra banda, els membres de la “Junta de Festejos” anaven filtrant, a poc a poc, algun dels actes que se celebrarien durant les festes de la Magdalena. Entre ells, un Certamen literari a l’estil dels antics Jocs Florals de la República. Així mateix, fins a totes les tertúlies, especialment a la del Casino Antic, anaven arribant notícies de l’extraordinària

Cavalcada que desfilaria pels carrers de la ciutat el tercer dissabte de Quaresma, en homenatge als qui van traslladar la població des de la muntanya al pla, al mateix temps que seria el Pregó anunciador de les festes.

El dissabte tres de març a les tres de la vesprada, en la plaça de Fadrell no cabia una agulla. Els representants de la nostra mitologia van iniciar el recorregut d’aquell primer Pregó , entre aplaudiments que es van incrementar en aparéixer soldats del Regiment, representant als nobles que van col•laborar amb el rei Jaume I en la conquesta cristiana de les nostres terres i, així mateix, parelles de joves lluint les tradicionals peces i portant rams de flors que s’oferirien a la nostra Patrona. L’entusiasme va créixer quan grups folklòrics, arribats des d’algunes localitats de la província, ballaven al so de rondalles o la dolçaina i el tabal. Per a acabar, el pas de la carrossa amb la Reina de les Festes i la seua Cort d’Honor, era saludada amb una ovació tancada que es reproduïa en cada ocasió en què el pregoner, Manolo Vellón, cantava amb la seua característica veu els versos de Carlos G. Espresati.

El diumenge quatre de març del 1945, va començar el dia plujós. Malgrat això, la major part dels veïns i veïnes van acudir al centre de la ciutat. Alguns esperaven al costat dels porxos de l’Ajuntament, uns altres enfront de la porta de la Torre Campanar; però la gran majoria, en conéixer que la missa de romers se celebraria a l’Església dels Agustins, es van donar cita al Carrer Major. A penes van començar a voltejar les campanes, una munió es va situar després de la comitiva formada per: Reina de la Magdalena, Dames de la Ciutat, autoritats locals i el clergat, per a iniciar la tradicional Romeria que els conduiria fins al turó de la Magdalena, i en la seua esplanada, es va celebrar el tradicional concurs de carros engalanats. En finalitzar el tradicional porrat es va començar la tornà amb gran participació de veïns i veïnes. A continuació de la processó de penitents van desfilar, per primera vegada, les Madrines de cada gaiata amb les seues dames i les comissions de cadascun dels sectors, al costat del seu monument, entre l’admiració i l’afecte del veïnat que presenciava la singular desfilada.

Cartell 1945

MAGDALENA 1945, UNES FESTES DIFERENTS

El dilluns es va inaugurar la I Fira de Bestiars al Parc de l’Oest. El certamen va romandre obert durant tota la setmana amb gran afluència de públic. Aquell mateix dia es va donar a conéixer el resultat del concurs de gaiates, el primer premi del qual ho va aconseguir la del sector número onze, de nom Pubilla i en fanecaes. El segon el va obtenir la del sector nou Descarregador, retolada com a Morro de la Vila. Així mateix, es va fallar el concurs d’aparadors. El comerç situat al Carrer Enmig Teixits Guaita, va obtenir el primer premi i el segon se li va concedir a Teixits Pastor

La Plaça de Bous va obrir les portes, durant la setmana, per a oferir el Concurs de “Tiro y Arrastre”. El programa d’actes també va incloure una prova de canaricultura i un festival folklòric, en el qual van participar grups de: Vinaròs, La Pobla, Morella, Benicarló, Betxí, Sant Mateu i Castelló, que va ser seguit per gran quantitat de públic. No obstant això, l’acte celebrat amb major expectació va ser l’I Certamen Literari, anunciat per a la vesprada del dijous huit. El

Teatre Principal havia sigut engalanat i la Reina de les Festes el presidiria. Va actuar com a mantenidor el periodista valencià Martín Domínguez. D’entre els dos-cents cinquanta poemes presentats, el jurat va triar com a guanyador de la Flor Natural, el titulat “Canto de Amor”, escrit per Manuel González i Hoyos, director del Diari Muntanyés de Santander. La Rosa d’Or va ser atorgada al poeta Ángel de Pablos de Valladolid i La Rosa de Plata al madrileny Manuel Martínez. Es van concedir, a més, altres dèsset premis; entre ells, un a la millor obra pictòrica i un altre a la millor partitura musical.

En la Gran Via va tindre lloc la carrera de cavalls Corregudes per la joia en la qual els genets es van disputar, a més de premis en metàl•lic, la panyoleta que el guanyador va poder oferir a la seua dama. En el programa d’actes també va ser inclosa una competició de “palomos buchones” i en el circuit urbà situat al costat del Parc de Ribalta es va celebrar el I Criterium ciclista de la Magdalena. Aquelles Festes de la Magdalena de 1945, coneguda per alguns com les de la renovació, van finalitzar amb una gran traca rematada a la part alta de la Torre Campanar el diumenge onze de març, entre l’entusiasme del veïnat.

DECLARACIÓ DE FESTES D’INTERÉS TURÍSTIC I ALTRES

MENCIONS HONORÍFIQUES PER A LES FESTES DE LA MAGDALENA; UN RECURS DINAMITZADOR DEL TERRITORI

Autora: Estela BernaD i Monferrer

Les activitats tradicionals de les poblacions, imprimeixen a aquestes caràcter i identitat, així com generen vida i animació al seu paisatge urbà. D’aquesta manera, es fan possibles i rendibles molts àmbits i sectors econòmics de la societat actual, i a més constitueixen un atractiu de gran importància per a la població visitant. I és que avui en dia, s’està produint una convergència entre cultura i turisme, ja que la cultura es comercialitza i el turisme es culturitza. D’aquesta forma, en la societat actual, amb la necessària tendència social cap a un major oci i temps lliure (fruit de les noves formes de producció, l’automatització i l’atur permanent), es requereix altre tipus d’activitats. El turista cada vegada més informat, demanda el particular, allò sorprenent i allò distint que ofereix cada lloc. Per això pensem que les festes tradicionals són una extraordinària oportunitat de posicionament i reafirmació d’uns valors, d’unes tradicions, d’una cultura...Tot i això, l’actual situació de globalització dels mercats, amb una gran quantitat de ciutats lluitant per la marca territori i amb gran quantitat de productes que ‘vendre’ fa que cada vegada, siga més difícil aquesta identificació territorial i diferenciació de les marques, així com aconseguir que els consumidors –els possibles turistes, inversors i visitants– opten per aquesta oferta en concret.

En aquest sentit, la importància que en els darrers anys ha demostrat tenir el turisme per la seua gran repercussió econòmica i per ser un fort revulsiu

social ha comportat la creixent declaració de molts esdeveniments i festes tradicionals amb el segell de “Festes d’Interés Turístic”, de la comunitat autònoma, del territori nacional o d’interés internacional. Totes tres són declaracions administratives que s’atorguen als municipis amb una finalitat clarament turística, però no són les úniques, hi ha moltes més mencions com és el cas de la declaració de béns d’interés cultural intangible (BIC) o de Patrimoni immaterial de la Humanitat, entre moltes altres, que s’adjudiquen per ajudar a valorar, diferenciar, destacar i posicionar els territoris.

A través d’aquestes distincions, es posa en valor les singularitats que adornen una festa o celebració per a aconseguir la declaració com a festa d’interés turístic. Així, la menció és una sort de pol d’atracció de turistes cap a aquestes localitats o municipis, a causa de les garanties que ofereix donat que no qualsevol festa o esdeveniment pot aconseguir aquesta distinció, que

LA DECLARACIÓ DE FESTES D’INTERÉS TURÍSTIC I ALTRES MENCIONS HONORÍFIQUES PER A LES FESTES DE LA MAGDALENA; UN RECURS DINAMITZADOR DEL TERRITORI

suposa un gran esforç administratiu i una inversió en comunicació. En aquest sentit, les declaracions honorífiques són estímuls amb què les administracions distingeixen determinades celebracions i que donen dret que aquest segell puga expressar-se en actes publicitaris o propagandístics que es realitzen en relació amb la festa o celebració, com és el cas de fires, cartellera i altres expressions de promoció turística i cultural.

Les Festes de la Magdalena són les celebracions més importants de la ciutat de Castelló. Al llarg de nou dies es commemora la fundació de la ciutat, i el tercer diumenge de Quaresma és el dia central d’aquest esdeveniment tradicional. Durant un poc més d’una setmana, es desenvolupa una programació que recull més de 200 actes per a tota mena de públic. Tot i això, i malgrat que les Festes de la Magdalena són les més rellevants, la ciutat ofereix altres esdeveniments tradicionals distribuïts al llarg de tot l’any que conviden el turista a visitar la ciutat.

El posicionament i el caràcter diferencial de la Magdalena, en

comparació amb els esdeveniments tradicionals del seu entorn, rau en el seu origen fundacional, que es basa en l’exaltació dels seus orígens, posant en valor totes les seues peculiaritats tradicionals (indumentària, música, gastronomia, història…), més enllà de les celebracions religioses que les acompanyen. Es tracta de festes cíviques, on l’oci, la cultura i la tradició, s’imbriquen formant un calidoscopi d’actes on la música, la llum i el color donen la benvinguda a la primavera, amb una explosió d’alegria i de participació popular. En aquest cas, els carrers són el millor escenari per a emmarcar aquest gran esdeveniment. D’altra banda, la mateixa essència de la Magdalena, té forts efectes comunicacionals, ja que manté un component, el storytelling, que ve construït des del seu origen i que té un important contingut mitològic, històric i cultural, fet que pot dotar

de significació a l’hora de fer arquitectura de marca, per a diferenciar aquest esdeveniment.

Però, potenciar correctament la gestió del patrimoni tradicional i en concret les festes populars d’una població, implica una sèrie d’esforços per part de la ciutadania i de les institucions. En aquest procés, tot el món és part activa, i el resultat a la llarga serà positiu, ja que d’aquesta manera es preservarà el ric patrimoni de costums i tradicions particulars que d’una altra manera es perdrien i suposa conservar un patrimoni heretat dels nostres ancestres que es converteix en llegat per a les noves generacions. També suposarà una diversificació de l’oferta i la desestacionalització de la demanda, així com un aprofitament d’infraestructures que d’una altra manera quedarien inactives. D’aquesta manera, redundarà en

l’economia del territori, millorant notablement l’economia local. Finalment, la potenciació correcta de la gestió del patrimoni tradicional suposarà una millora important de la imatge percebuda de la ciutat i entorn on es desenvolupen les festes populars correctament gestionades. En aquest sentit, és inqüestionable el fet que hi ha ciutats en les quals les seues festes populars són el seu senyal d’identitat, i que han fet que les mateixes siguen part dels valors que conformen la mateixa, pensem per exemple en les Falles de València, els San Fermín de Pamplona, els Moros i Cristians d’Alcoi o la Setmana Santa de Sevilla entre altres. S’ha comprovat, que en ciutats o territoris on es desenvolupen festes populars amb repercussió mediàtica i amb una correcta gestió de les mateixes, l’impacte econòmic directe en el territori ha sigut i és espectacular.

LA DECLARACIÓ DE FESTES D’INTERÉS TURÍSTIC I ALTRES

MENCIONS HONORÍFIQUES PER A LES FESTES DE LA MAGDALENA; UN RECURS DINAMITZADOR DEL TERRITORI

Per això, aconseguir aquestes mencions a més d’ajudar al desenvolupament econòmic de la localitat, suposa garantir la preservació de béns culturals que per ser intangibles a vegades costa més cuidar-los i protegir la seua importància històrica i social, per això per a poder aconseguir aquests títols és necessari tindre uns determinats requisits mínims, que sí que tenen les Festes de la Magdalena. Aquests requisits de manera general són:

Que la festa o l’esdeveniment siguen antics i, per tant, el seu origen, antiguitat i arrelament siguen apreciats pel seu valor cultural i significació com a atractiu turístic. És el cas de la Romeria de les Canyes, element fonamental de les Festes de la Magdalena i del seu símbol principal, les gaiates, perfectament descrites en documentació del segle XVIII. Els inicis de la Romeria es remunten al 1375, quan sorgeix com a processó penitencial medieval associada a períodes de carestia, malalties o sequera.

A més, és necessari una continuïtat en el temps entre una celebració i l’altra de la festa, és a dir, no haurà de transcórrer més de cinc anys d’interregne entre cada vegada que se celebra l’esdeveniment i per això és fonamental la data de celebració i descripció dels actes que componen la festa. La Romeria de les Canyes va passar a ser anual a mitjan segle XVI i va continuar celebrant-se, encara que amb certes interrupcions i el 1750 es recuperà amb un sentit cívic i commemoratiu del trasllat de la població, fet que es reafirma el 1831 quan l’ajuntament va acordar l’assistència de la corporació a la romeria. En l’actualitat el cicle festiu de les Festes de la Magdalena és anual, finalitzant cada edició al mes de juliol i començant un nou cicle a principis de setembre.

Una qüestió fonamental és l’arrelament de la festa, la participació de la ciutadania en el desenvolupament de la mateixa: penyes, colles, associacions, ens, agrupacions… en el cas de les Festes de Castelló, l’eix vertebrador són les 19 gaites i les seues Comissions que les sustenten i són la seua base d’aquestes festes, però a més hi ha altres ens vinculats, com els Cavallers de la Conquesta, la Colla Bacalao o la Colla del rei Barbut, també hi ha colles, grups de dansa, de teatre i altres agrupacions culturals, que componen l’engranatge humà tan necessari en aquestes festes quina característica principal és el seu caràcter popular.

També el territori deu disposar d’un equipament suficient i adequat, és a dir, que existeixen a la localitat o a la

seua àrea geogràfica (al voltant d’uns 50 km) allotjaments i serveis turístics per a la recepció de visitants. En el cas de la nostra ciutat i la província, el seu caràcter turístic fa que hi haja molta disponibilitat d’allotjaments. I si tenim en compte que el turisme de la província sol ser estacional, buscant el sol de l’estiu, fonamentalment, trobem que aquesta ocupació derivada de l’esdeveniment tradicional pot servir per a desestacionalitzar i ocupar aquests establiments, normalment buits a les dates de l’esdeveniment tradicional.

Un requisit que té gran pes és l’originalitat i diversitat dels actes que es realitzen, per això és tan important tindre símbols, indumentària, gastronomia o música pròpia que destaque i diferencia el nostre esdeveniment. En el cas de les Festes de la Magdalena, en ser festes mediterrànies que se celebren al principi de la primavera, comparteixen molts elements semblants a altres festes germanes de la Comunitat Valenciana, però té grans elements diferencials, com és el cas de les gaiates, que la fan única i distingible enfront dels esdeveniments tradicionals dels voltants.

I a més és necessari fer accions promocionals, per part de les entitats organitzadores, que siguen suficients per a l’atracció de corrents turístics i que donen a conéixer la festa i les seues característiques. En el cas de les Festes de la Magdalena, els patronats municipals i provincials de turisme, fan accions

promocionals en fires com FITUR i altres, per a donar a conéixer les festes tradicionals de Castelló.

I clar està, per a poder obtindré aquestes mencions, s’han de complir uns passos administratius. Començant perquè primer és necessari aconseguir la declaració d’interés turístic de la comunitat autònoma cinc anys abans per a poder demanar la declaració de Festes d’Interés Turístic Nacional. I per ser declarada Festa d’Interés Turístic Internacional prèviament, cinc anys també, haja estat declarada Festa d’Interés Turístic Nacional.

Una vegada s’han seguit i aconseguit complir els anteriors passos, i s’ha obtingut una resposta positiva del compliment de tots ells, cal fer una memòria explicativa que reculla: l’origen, la història, l’antiguitat, la continuïtat en el temps i el valor cultural, l’originalitat, els actes que s’organitzen, l’arrelament, l’existència d’equipament adequat, és a dir suficients allotjaments i serveis per a futurs visitants, una cura adequada de l’entorn natural, urbà i monumental, etc. També és preceptiu fer un pla de difusió que incloga: 10% de finançament total, 20 impactes en mitjans nacionals, pàgina web pròpia, trànsit i posicionament web. Així com altres requisits com són informes, acords, declaracions, etc.

Amb tots aquests passos, es podrà sol•licitar i obtenir qualsevol de les mencions honorífiques amb què les administracions recolzen aquests esdeveniments, i en el cas de les Festes de la Magdalena, fa més de quaranta anys que està treballant-se amb aquest sentit, perquè ja van obtenir la declaració de Festes d´Interés Turístic Nacional per resolució del 15 de febrer de 1980 i el 12 de març de 2010, la Secretaria d’Estat de Turisme va aprovar la resolució per la qual va concedir el títol de Festa d’Interés Turístic Internacional a les Festes de la Magdalena de Castelló.

LA DECLARACIÓ DE FESTES D’INTERÉS TURÍSTIC I ALTRES

MENCIONS HONORÍFIQUES PER A LES FESTES DE LA MAGDALENA; UN RECURS DINAMITZADOR DEL TERRITORI

Després d’haver transcorregut tretze anys des del reconeixement de les Festes de la Magdalena com a Festes d’Interés Turístic Internacional, encara no s’ha produït el revulsiu desitjat. És cert que ha repercutit en la promoció de les festes, però no s’ha notat sobre manera en l’arribada de turistes i, en conseqüència, en la millora de l’economia de la ciutat i la reputació de la marca Castelló.

Des del vessant de la promoció turística, l’administració provincial promociona les festes a 30 fires del sector turístic dirigides tant al client professional, com al client final del mercat nacional i estranger. El Patronat Provincial de Turisme, ha assenyalat que les estadístiques “demostraven que des del 2010, el turisme a la ciutat s’ha incrementat al voltant d’un 90% a causa de la notorietat que any rere any han anat aconseguint les festes”. Però aquesta percepció es contradiu amb l’opinió d’altres sectors, com ara el comerç. Pel que fa a nivell local, hi ha manca d’una estratègia seriosa. No obstant això, cal destacar algunes accions puntuals, sobretot pel que fa a les accions en Fitur a Madrid durant els anys 2018, 2019, 2020 i 2022 així com la presència de les màximes

representants de la setmana gran. Però aquest esforç, que ha estat molt important, no ha estat acompanyat d’accions més senzilles per a explicar el significat del monument gaiata i el seu sentit, per la qual cosa part d’aquesta inversió ha caigut en sac foradat. En aquest sentit, seria recomanable fer una tasca d’explicació dels símbols diferencials de les festes magdaleneres, més enllà d’incidir en els elements coincidents amb altres Festes germanes com la pirotècnia, la música, etc. Aquests elements acompanyen aquells diferencials, que són els principals que cal enaltir

D’altra banda, el 3 de març de 2017 el ple del Consell de la Generalitat Valenciana va aprovar el decret pel qual es declarava Bé d’Interés Cultural Immaterial a la Romeria de les Canyes de Castelló. Amb aquesta declaració es reconeix i es protegeix el valor cultural de la Romeria de les Canyes i s’assenyala que constitueix un ritu d’afirmació identitària col•lectiva i de commemoració històrica per a la ciutat de Castelló, en fer-se el recorregut fins al lloc on estava ubicada la població abans del seu trasllat el 1252. A més de la declaració com a Bé d’Interès Cultural, el decret estableix també una sèrie de mesures de protecció i salvaguarda del bé com que la gestió de la Romeria de les Canyes serà exercida per l’Ajuntament de Castelló, que decidirà sobre els aspectes materials i immaterials, així com sobre el desenvolupament dels actes de la festivitat anual. El decret també recull la protecció dels rituals vinculats a la Romeria, com el volteig de campanes, la despertà, la missa de romeus i la Romeria, que

té un recorregut des de la ciutat fins a l’ermita de la Magdalena i un final a la Concatedral de Santa Maria.

També el maig de 2022 es va presentar la sol•licitud per aconseguir la declaració com a BIC de les gaiates de Castelló, impulsada per un gaiater de pro, Agustín Mon, comissionat de la Gaiata 15, va comptar amb el suport de l’alcaldia de la ciutat, la Gestora de gaiates i molts col•lectius del món de la festa, de les institucions i del món social de la ciutat. La sol•licitud del BIC no es va fer únicament per a les gaiates sinó que també al preàmbul d’aquesta sol•licitud s’explicava: “Les Gaiates són expressió viva i popular de la ciutat de Castelló. Són el símbol diferenciador i per antonomàsia de la festa castellonera. Són una harmonia de llum, color, art, història, cultura i tradicions. Però també festa popular, participativa, convivència veïnal i, per tant, música, pólvora, indumentària i literatura. És l’element aglutinador que identifica la festa de la Magdalena de Castelló i que vertebra al conjunt de la ciutat, com a patrimoni comú i propi.”. I també s’indicava que “Dins de les conclusions d’IV Congrés Magdalener, celebrat en 2017, es determinava que la Gaiata era el símbol de la tradició i de la història de la ciutat, de l’amor pels nostres ancestres, d’identitat col•lectiva de poble de Castelló i de la seua voluntat de projecció cap al món. És l’element diferenciador de la cultura popular castellonera que, cada any, es recrea i es comparteix, des de finals del segle XIX fins a l’actualitat, mitjançant les Gaiates monumentals.”

Lamentablement, aquesta sol•licitud perquè la Gaiata siga declarada Bé d’interés Cultural Inmaterial (BIC) ha sigut rebutjada per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport argumentant que les Gaiates de Castelló són un objecte material i que a la petició no s’expressen de manera clara les connotacions immaterials del bé. Per això, ha proposat tramitar la Desfilada

de Gaiates com una complementació del BIC que ja ostenta la Romeria de les Canyes i requereix al sol•licitant que inicie aquesta tramitació de complementació del BIC de la romeria.

D’aquesta manera, volem incidir en la importància d’invertir en aquestes mencions honorífiques que ajuden a donar valor i preservar la cultura i tradicions dels pobles i en aquest cas concret, en les nostres Festes de la Magdalena, ja que aquesta inversió suposa invertir en millorar no només l’esdeveniment i els seus rituals sinó també millorar la pròpia ciutat, les seues infraestructures, la seua projecció i reconeixement.

Però una vegada analitzat el valor d’aquestes declaracions honorífiques cal dir que per a obtenir-les no és suficient amb tenir un bon recurs, és a dir, no totes les festes populars són susceptibles de convertir-se en recursos turístics sinó que cal fer un important i constant esforç perquè aquest valor potencialment important arribe a convertir-se en un recurs turístic, i amb aquestes distincions, s’aconsegueix un bon pas, ja que el “nou turista”, busca els aspectes més singulars i autèntics dels territoris. Busquen l’experiència i un temps per a la il•lusió, trencant amb la rutina del dia a dia. Per això és important fer una bona oferta i mantenir el nivell de les nostres festes a l’alçada dels visitants que volen gaudir d’elles. Pensem que a banda de les nostres tradicions, es tracta d’un actiu molt rellevant per al desenvolupament territorial i aquest esforç és de totes i tots els que vivim la festa i estimem Castelló.

ESCALES MUSICALS

Matilde Salvador i el Món de les Festes de Castelló

AUTOR: Vicent Julio Navarro i Porcar

“La condició de ser dona i haver nascut a Castelló han marcat la meua vida i la meua obra. No es comprén la meua producció musical i pictòrica sense aquestos llaços» Matilde Salvador (Castelló, 1918-2007)

Des de la meua modesta opinió com a professor d e Música a l’IES Matilde Salvador, la meua pretensió, amb aquest article, és fer valdre la figura tan important de la compositora castellonenca Matilde Salvador i Segarra, nascuda a Castelló de la Plana el 23 de març de 1918, al carrer Falco número 10 d’aquesta ciutat.

Del salón en el ángulo oscuro, de su dueña tal vez olvidada, silenciosa y cubierta de polvo, veíase el arpa.

¡Cuánta nota dormía en sus cuerdas, como el pájaro duerme en las ramas, esperando la mano de nieve que sabe arrancarlas!

¡Ay!, pensé; ¡cuántas veces el genio así duerme en el fondo del alma, y una voz como Lázaro espera que le diga “Levántate y anda”!

Gustavo Adolfo Bécquer

Començarem per nomenar la Marxa de la Ciutat de Castelló. Sens dubte és la peça musical de Matilde més escoltada i que més visibilitat té, ja que s’interpreta el dissabte al Pregó anunciant les Festes de la Magdalena. Vos conte.

Donant una ullada a la impressionant vida musical de Matilde Salvador, són diverses les relacions d’aquesta compositora en la vida festiva de Castelló, i de les quals farem ressò en aquest article d’opinió, començant per la Marxa de la Ciutat, el Betlem de la Pigà i la Missa de Lledó (sense comentar, tota la producció vocal, música de ballet, operes com la Filla del Rei Barbut, basada en l’obra de Tomba-Tossals de Pascual Tirado o Vinatea). Matilde té una producció musical increïble.

Era l’any 1945, l’Ajuntament de Castelló amb motiu de les Festes de la Magdalena, sent alcalde Benjamí Fabregat, va convocar un premi el tema del qual era “Marxa de la ciutat”, dintre del Certamen literari. Matilde va conéixer, de boca del seu amic el poeta Bernat Artola, la convocatòria del concurs dos dies abans de tancar el termini d’admissió d’originals. Només conéixer la convocatòria, va començar a compondre-la, basant-se en el motiu central de la Marxa del Rei Barbut. Va ser instrumentada per a

trompetes, trombons i timbals per Vicente Asensio, marit de Matilde Salvador, que encara que era nascut a València, se sentia molt de Castelló. La Marxa presenta, una disposició ternària clàssica A, B, A. L’harmonització de la peça segueix una estructura curiosa, oferint una sonoritat modal original amb gran solemnitat i força, que li dona una gran personalitat, encara que és de curta durada, tot just un minut. Segons paraules textuals de Matilde Salvador en el llibre de Rosa Solbes diu:

“Em fa molta il•lusió que al Pregó anunciador de les festes del meu poble, la Marxa sone abans i després que el Pregoner recite els versos que, Bernat Artola escrigué per a convocar al poble de Castelló a la festa”.

Aquesta Marxa, que ja sonava als actes de l’Ajuntament, va ser adoptada com a himne oficial de la Ciutat de Castelló de la Plana, per acord municipal del 22 de desembre del 1987, sent alcalde Daniel Gozalbo. Doncs és evident la implicació de Matilde en el món de la festa.

Comentarem ara el Betlem de la Pigà. Matilde es basa en les tradicions nadalenques de Castelló per donar-li forma al que serà una de les peces costumistes que millor descriuen la ciutat de Castelló, ja que any darrere any va adaptant-se als temps actuals, presentant personatges, situacions de la vida social i cultural del moment.

Segons conta Matilde en el llibre de Rosa Solbes, quan era menuda, les festes de Nadal es mantenien amb molta força i les representacions del naixement de Jesús (segons li havia dit la seua iaia), es feien al Raval, aprofitant la boca del Forn del Pla, que feia coveta, i allí es muntava una representació del naixement. Un dels personatges que nomena Matilde és la “sinyo Quiqueta la Pigà”, i possiblement

Matilde Salvador i el Món de les Festes de Castelló

agafa el nom del Betlem de la Pigà, per aquest personatge que s’encarregava de mobilitzar a tots els veïns i veïnes de Raval, perquè acudiren a participar en l’esdeveniment. Miquel Perís va posar la lletra i Matilde escrigué la música per a tots els quadres de la representació. A partir dels anys vuitanta, el Betlem de la Pigà ha anat representant-se de manera ininterrompuda i es fa la representació els dies abans a Nadal.

Per acabar parlaré un poc de la Missa de Lledó dedicada a la Patrona de Castelló, ja que aquest any passat, és var celebrar el Centenari de la Proclamació de la Patrona de Castelló (1922-2022), pel Papa Pius XI.

Matilde Salvador la va escriure als anys seixanta (recentment creada la diòcesi de Sogorb-Castelló). Aprofitant que l’església va autoritzar la utilització de les llengües vernacles, la va escriure en valencià. En un primer moment no li van fer molt de cas i la societat castellonenca del moment es va mobilitzar perquè es poguera interpretar. Gràcies a aquestes pressions el Bisbe Pont i Gol, va autoritzar el que es poguera interpretar la missa en valencià en Honor de la Patrona de Castelló. L’estrena de la Missa de Lledó es va fer a l’Església de Santa Caterina de València l’any 1968, cantada per l’Orfeó Universitari de València dirigida per Jesús Ribera i Faig.

Per acabar m’acomiade de totes i tots vosaltres fent servir un fragment del Pregó de Bernat Artola:

I ací venen, manifestes per raons de tradició, les festes que Castelló fa seguint la llum antiga per que la gaita siga el nostre millor pregó.

PASSAT I FUTUR DE LA BANDA MUNICIPAL DE CASTELLÓ

Autor: Marcel Ortega i Martí

UNA MICA D’HISTÒRIA

Els orígens: festa i sentiment de poble

Molts dels que llegireu aquestes línies teniu una idea bastant definida de què és la Banda Municipal de Castelló: segur que us la imagineu visualment si tanqueu els ulls; que heu gaudit amb la seua música; que forma part de les celebracions que, com a festers que sou, signifiquen molt per a vosaltres; fins i tot, pocs o molts la coneixeu perquè de xiquets anàveu a veure els concerts amb els vostres avis o perquè algun parent o conegut, proper o llunyà, n’ha format part…

I és que la vinculació de la Banda Municipal amb la ciutat de Castelló és molt íntima, com no podria ser d’altra manera: l’existència de la BMC té sentit perquè la ciutat la necessita, la vol en els seus actes i celebracions i s’enriqueix de la seua presència com a motor cultural. Per anar a buscar els orígens de la nostra banda, permeteu-me que prenga com a guia d’aquest primer punt de l’article el nostre estimat cronista Antonio Gascó qui, en el seu llibre “La Banda Municipal de Castelló, 1925-2000. Notas para su historia” ens fa un relat amorós i detallista del recorregut que ha seguit.

Una mirada humanista ens permet entendre la vinculació de les persones amb el fet musical a través de dos aspectes: per un costat, el desig de la gent de tocar, que es mostra en l’existència de nombroses bandes amateurs i, per l’altre, la voluntat popular i de les autoritats d’engalanar musicalment les festes i els actes públics

rellevants. Ja a mitjan segle XIX trobem les festes de juliol, les festes de carrer i les professons de la penitència de la Magdalena, de Corpus, de Dijous i Divendres Sant, així com la celebració de la Mare de Déu d’Agost i la Tornà de la Puríssima. Bona part d’elles les fem encara avui en dia.

Les festes del barri pescador del Grau mereixen també un esment propi, ja que des del segle XVI, en què el barri pren entitat com a tal, Sant Pere és pràcticament la segona festa de la ciutat. M’explica Gascó en conversa personal que antigament la missa major es feia cantada i amb l’acompanyament d’orquestra: els músics que tocaven eren els membres de les diferents bandes (posteriorment, també de la municipal) que havien aprés per a tals actes els fonaments del violí, la viola o el violoncel i així configurar una orquestra completa. Actualment, la Banda Municipal encara participa en la professó i al concert de festes conjuntament amb la Banda del Grau.

Si ens fixem en els actes i ocasions especials, podem dir de manera genèrica que es requeria la presència de la música per a desfilades, parades militars, seguicis fúnebres, inauguracions, celebracions dels gremis, balls populars, corregudes de bous i, fins i tot, serenates nocturnes o concerts dedicats a autoritats o personatges influents. Pel que fa als concerts, des de bon principi es va popularitzar com a emplaçament idoni la rotonda de l’obelisc del Parc Ribalta, però a l’altra banda d’on avui hi ha el Templet. Podem afirmar que la música era un component fonamental de la

vida col•lectiva de la ciutadania castellonenca i calia trobar qui la posés. Durant dècades, es va recórrer a diversos recursos: contractar les bandes amateurs que tenien prou nivell per a prestar adequadament els serveis; recórrer a les bandes professionals que hi havia, o bé llogar els músics per a cada acte. El fet és que hi va haver un veritable ball de bandes que es constituïen i es desfeien i que el títol de ‘Banda Municipal’ navegava entre elles ja fos perquè se’n creava una en el marc de l’ajuntament, ja fos perquè una de les altres bandes existents feia la funció tan sovint que s’acabava mereixent aquest apel•latiu. Per tenir una idea de la precarietat de la situació, penseu que algunes de les bandes que s’havien creat amb l’intent de ser municipals, quan s’acabaven dissolvent, el seu instrumental era distribuït entre músics i col•lectius per tal de pagar deutes o, simplement, perquè ja no se’n sabia què fer.

La importància social i la concurrència que tenien aleshores les festes dels carrers, sumades al caràcter lleuger i popular de la participació dels músics, dona lloc a anècdotes divertides. Sovint, com a agraïment pels serveis prestats, els organitzadors de la festa preparaven una mica de picadeta per

als músics, complement de la gratificació econòmica. De fet, una de les bandes va arribar a tenir el sobrenom de “banda del traguet”! En aquest context, trobem històries relacionades amb aquells instruments que tenen la campana girada cap amunt (saxos, bombardins i tubes): els músics omplien el pavelló amb rotllets i dolços i feien el pallasso atansant-se als més petits i regalant-los-els tot fent sonar l’instrument o fent ballar les pastes en la campana. Un cas més ‘divertit’ fou el dia que un músic va omplir tota la campana de mistela… i amb la broma, amb la broma, quan li van dir “vinga va, bufa!” i al final ho va fer… aquest alcohol tan llépol va acabar esquitxant de ple la casaca del mestre!

Naix la Banda Municipal de Castelló

Amb tal bullici, al final era qüestió de temps que les coses precipitaren i donaren lloc, de manera seriosa i definitiva, a l’existència d’una formació estable que servís als interessos culturals, pedagògics i propagandístics del poble i de l’ajuntament. Des de finals del XIX la Lira era la banda amateur al servei de l’ajuntament; també ho era la banda de la Beneficència. Paral•lelament, la Banda del Regiment, com a formació militar amb un nivell molt més alt que la resta de les locals, participava en nombrosos actes castrenses i també en aquells actes civils i concerts de més reputació. L’embrió de la Banda Municipal serà la Banda dels Bombers, que el 1914 relleva la Lira i esdevé oficialment la banda de l’ajuntament. Des d’aleshores, la corporació assumeix el pagament dels músics, la compra d’instrumental, la compra i còpia de partitures i l’administració de la banda i el 1916 ja apareix esmentada com a ‘Banda de la Ciutat’. La bona tasca duta a terme per la banda de bombers fa que el reclam popular per comptar amb una agrupació professional estable siga cada cop més fort. Cite a Gascó: “El nivel que poco a poco iba obteniendo el colectivo musical de bomberos hizo desde mediados de 1924

Templet parc Ribalta

acariciar esperanzas a varios aficionados que comenzaron a azuzar al ayuntamiento a través de los artículos de la prensa, para que creara una banda municipal teniendo en cuenta que Castelló era la única capital de las tres provincias valencianas que no disponía de ella”.

El Ple de l’Ajuntament de Castelló acorda el dia 1 de juliol de 1925 la creació de la Banda Municipal. I l’endemà mateix es fa el primer concert a la plaça Major, aleshores de la Constitució. Una de les claus d’aquest naixement fou el nomenament de Pascual Asencio, antic director de la banda del Regiment ja retirat i que gaudia d’un gran respecte i prestigi entre els músics locals, com a primer mestre de la nova banda. Perquè us en feu a la idea, la Banda Municipal de Castelló es presentava al Certamen de Bandes de València el 4 d’agost, només un mes després d’haver nascut… i el guanyava!

Asencio va dimitir tot just guanyat el Certamen, ja que era una persona d’edat avançada i considerava que la seua tasca havia conclòs. Després d’un ínterim del sotsdirector Julio Sabater , es nomenà el músic d’Albalat de la Ribera Eduardo Felip com a nou titular.

Els seus inicis destaquen per l’enorme presència territorial de la banda amb viatges a Barcelona, València, Madrid o Albacete, la constitució de l’escola d’educands de la banda municipal o la construcció del templet del Parc Ribalta, inaugurat el 7 de juliol de 1933, així com l’aprovació del primer - i fins ara únic - reglament de la banda municipal, l’any 1928. El nivell de la banda era tan notori que Felip rebia felicitacions de part dels grans del seu temps com Joan Lamote de Grignon, Ricardo Villa o Julio Gómez, i la plantilla va arribar als 65 membres incorporant violoncels i contrabaixos. I els èxits locals no paraven: l’any 1935 el diari “Heraldo de Castellón” convoca un concurs de pasdobles que s’oferirien al Templet en tres dates a inicis de tardor i que havien de ser votats pel públic: l’assistència va ser tan gran que “la gente fue apiñándose y era imposible dar un paso”, i això en un acte que havia començat a les 10 del matí i a les 15:30 encara no s’havia acabat!

La banda de la propaganda: guerra, postguerra i un nou model de festes Propaganda és la paraula que definirà l’acció cultural de les institucions durant la guerra i durant el franquisme. La banda es passà el conflicte bèl•lic interpretant repertori rus i revolucionari, fent concerts

Mestre Felip al capdavant de la Banda Municipal, any 1926.

MUNICIPAL DE CASTELLÓ

de suport als mobilitzats i als ferits de guerra, etc. Cal destacar la visita de la Banda Municipal de Madrid, dirigida pel cèlebre Pablo Sorozábal.

En la postguerra, la banda veurà com l’activitat se centra en les dates del calendari litúrgic, si bé els concerts del Parc Ribalta van continuant. A més, el règim instaura unes grans celebracions al mes de juny per a commemorar la “Liberación”, que es caracteritzen entre altres per un Certamen de Bandes i diversos actes taurins, en què s’intenta que la Banda Municipal impregne el poble de l’esperit dels vencedors.

El gran canvi per la banda, així com per tota la ciutat i la seua simbologia, serà el replantejament complet de les festes locals, la Magdalena esdevé el centre La primera imposició de bandes té lloc el 25 de febrer de 1945: des d’aleshores els actes de la setmana magdalenera i la participació de la banda en els mateixos anirien augmentant: a més de la Romeria i la Professó de les Gaiates, apareixen el Pregó, el Certamen Literari, les visites de la Reina als Sectors, les ofrenes a la Patrona i molts més. L’esperit fester renovat havia de fructificar amb un dels moments més rellevants de la relació entre banda i ciutat: el concurs de pasdobles del 3 de febrer de 1946 per a escollir el que seria el pasdoble de la ciutat, el Rotllo i canya... que, com tots sabem, va guanyar Pepito García. Però aquest concurs també serví perquè les festes de la Magdalena prengueren el certamen a les de la “Liberación”:

des de l’any següent, el certamen provincial de bandes es faria en dates de la festa major local i no de la festa imposada.

Enmig de l’adoració popular a la banda i al seu mestre, l’any 1950 s’organitzà el concert extraordinari dels 25 anys de la banda i del seu titular, que omplí el parc Ribalta i que presidí la corporació municipal al complet.

Garcés: l’allunyament del poble L’arribada del mestre Juan Garcés l’any 1955 marca un important punt d’inflexió. La visió del nou director és clarament simfònica; si bé aquesta preferència per la sonoritat de concert i la concepció orquestral aporta una qualitat fins aleshores mai vista, el que passa també és que molts aficionats s’allunyen de la banda. Gascó cita diversos articulistes disgustats amb l’assistència del públic al teatre: “la alta calidad interpretativa no tiene la debida recompensa pues los numerosos aficionados a la música no acuden al Teatro…” o bé “Castellonenses, si tenéis una banda de gran clase, y el cronista os asegura que la tenéis y que dará a Castellón verdadero prestigio, ¿por qué de manera más asidua y entusiasa no váis a oirla?”.

Banda Municipal, any 1955.

No podem dir que per haver tingut un nou director l’assistència de la banda a les festes i actes minvés, ja que això ve obligat pel calendari i per la corporació, però sí que l’actitud del mestre i la resposta ciutadana era ben diferent: el mateix Garcés feia prou palés el seu desinterés en les festes de carrer - recordeu com eren d’importants per al poble - enviant-hi a dirigir pràcticament sempre el sotsdirector Joaquín Beser en lloc d’anar-hi ell. Malgrat aquesta desafecció, també tingueren lloc esdeveniments històrics com l’estrena a la ciutat de la Novena Simfonia de Beethovencantada en valencià, per cert - el dia 11 de març de 1961, o el concert de Lluís Llach a la Plaça de Bous en motiu dels 50 anys de les Normes de Castelló el 25 d’abril de 1982, un dels últims del mestre Garcés.

Signes: «la banda al servei del poble i no el poble al servei de la banda».

A Paco Signes, que assumí la batuta el 1983, li van tocar els pitjors inicis possibles. La banda s’havia aïllat del poble pel que fa a afecció i, mentrestant, l’ajuntament feia dues dècades acumulant desitjos de liquidar-la. Els anys vuitanta foren de lluita i de penúria, i mentre el conflicte laboral feia el seu camí, el nou director va tenir l’habilitat de saber-se guanyar de nou la ciutadania. No ho penseu pas com una estratègia maquiavèl•lica sinó com allò que a una persona del seu tarannà li brollà de natural, del cor i del seu ideal de banda. Des de la seua arribada es va apropar als col•lectius festers: el seu segon concert va ser dedicat a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, de qui va enregistrar l’emblemàtica Crida i marxa l’any 1986; és també en els primers anys que escriu el pasdoble Passant la Guàrdia per a la Policia Municipal, arranja per a banda les obres més cèlebres de Tàrrega, i progressivament les peces tradicionals com les Marineries, les Seguidilles, la Jota o el Bolero de Castelló, i inclou en el repertori obres de rabiosa modernitat amb música americana, jazz i bandes sonores de pel•lícula. Signes no només apropava la banda i el poble sinó que maldava, des del seu rol de director, ple d’equilibris i compromisos, per resoldre la situació laboral, amb declaracions a la premsa si s’esqueia.

El 1988 s’intensifica la col•laboració amb solistes locals i de fora, que tindrà com a gran moment la col•laboració amb Pedro Iturralde l’any 1997; el 1989 se celebra el primer Festival Internacional de Música de Festa de la Magdalena; l’any 1993 en la visita reial a Castelló Joan Carles I acudí, fora del protocol previst, a felicitar personalment al mestre, o l’any 1994 s’enregistrava un dels CDs més populars de la BMC, “Pairal”, ple de temes vinculats a la festa i la tradició de Castelló. L’any 1995, en motiu del cinquantenari de les Festes de la Magdalena, Signes estrenava el pasdoble Festa Plena, en un moment en què la popularitat de la banda era tan alta que (cite a Gascó): “la gente llegaba a piropear a la banda por la calle cuando iba desfilando”.

El millor de tot és que la popularitat no va renyida amb el resultat artístic. Com diu Gascó, l’emissió radiofònica dels enregistraments que Ràdio Nacional d’Espanya feu a la Banda Municipal, el mestre Signes rebé nombroses cartes i trucades telefòniques de reconeixement i felicitacions efusives per la qualitat sonora i la categoria de les versions ofertes.

LA BANDA MUNICIPAL I LES FESTES AVUI EN DIA

Les festes de carrer

En el període en què José Vicente Ramón va assumir la direcció de la banda i Verònica Ruiz era ja la regidora de Cultura, es va donar lloc a un canvi molt rellevant: la banda actualment no desfila en les professons dedicades als sants patrons dels carrers, sinó que ofereix un

Francisco Signes director de la BMC, març 2012.

MUNICIPAL DE CASTELLÓ

concert cada festa. Com que les festes de carrer són una vintena, i el calendari de la nostra agrupació és molt atapeït, l’Associació de Festes de Carrer organitza torns, de manera que cada any li toca a unes quantes festes. Els concerts s’inclouen en la programació respectiva de cadascuna i solen ser molt concorreguts, ja que els veïns de cada carrer o barri se’l fan molt seu.

Per part meua, l’aportació que he procurat fer els últims anys és que els concerts d’aquelles festes que cauen a la tardor i l’hivern, per una qüestió de llum i de confort tèrmic, es puguen fer al Teatre del Raval, mentre que els concerts més estiuencs i primaverals es fan en els carrers respectius, a l’aire lliure. En tot cas, ho acordem sempre amb els presidents o organitzadors de cada festa, amb qui hi ha un diàleg molt sa i bonic. Un detall que m’agrada cuidar és preguntar a cada festa si tenen un himne, pasdoble o peça més propi, estimat, o que signifique alguna cosa especial per a ells, i l’interpretem al final del concert, sovint amb el cant conjunt dels assistents.

També s’han fet, ocasionalment, concerts d’homenatge al conjunt de les festes de carrer, que combinen la part musical amb un caire una mica més social de reconeixement a les persones més implicades, aniversaris destacats, etc.

Les músiques de la Magdalena

Pel que fa al cicle magdalener, la banda participa en les imposicions de bandes, al setembre, en les galanies (normalment quinze dies abans de la setmana de Magdalena tot i que, per exemple, enguany es faran una setmana abans) i en els diversos actes de la setmana gran de les festes, que són els següents:

Primer dissabte

• Recepció de delegacions i desfilada fins al Primer Molí per la mascletà, imposició del mocador a Tombatossals i homenatge al Rei Jaume.

• Acompanyament de la carrossa de la Reina a la Cavalcada del Pregó.

Primer diumenge

• Eixida de la Romeria des de la plaça Major i acompanyament fins al Primer Molí.

• Acompanyament de la Tornà de la Romeria des del Forn del Pla i seguidament Desfilada de les Gaiates.

Dilluns de Magdalena

• Pregó infantil.

Segon dissabte

• Acompanyament de l’Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó des de la plaça Major.

Segon diumenge

• Participació en la Jornada de cloenda del Festival de Bandes de música.

• Desfilada final de festes.

Des de fa uns anys, es fa també un concert central de festes , normalment a la plaça Major i amb un caire marcadament popular i multitudinari, tant d’arranjaments i versions de cantants famosos com de col•laboracions amb grups locals. L’any 2019 es va fer amb els Llauradors i enguany està previst fer-se amb el grup

The Lorian, en què farem un tribut a les músiques més famoses dels anys vuitanta. Així mateix, el ja tradicional concert de pasdobles taurins sol tenir lloc una setmana

abans de les galanies, de manera que, en esperit, forma part del cicle magdalener i és una de les primeres ocasions de l’any en què s’interpreta el Rotllo i Canya.

Pel que fa al repertori de carrer, els títols que tenim són una mostra de la història de les festes i la contribució dels autors locals és la més important, així com la del mestre Signes, que va incorporar al repertori de cercavila les tonades més populars a través dels seus pasdobles de carrer. D’ell comptem títols com ara Festa Plena, Castell Alonso, Magdalena Festa Plena o Magdalena 1990. Pel carrer també es toquen obres molt curioses, que no tenen cap relació amb la ciutat més que el fet que es porten programant des de temps del mestre Felip perquè eren famoses internacionalment aleshores, com ara King Cotton (interpretat per la banda municipal com a mínim des del 19 de juny de 1927), de l’americà J. Ph. Sousa, o En Avant, de Mazel.

Vull també fer èmfasi en un detall que vam començar a fer a partir de la primera Magdalena en què era jo director titular: el fet que la banda “saluda” els assistents en algunes de les cercaviles més importants. Entenem per saludar, en aquest cas, el fet de girar-nos cap a l’audiència. Això ho férem en el Pregó de 2019 a la Porta del Sol, davant del Casino Antic. Interpretàvem el Rotllo i canya i, en quedar davant de l’entarimat, ens vam girar tots cap a les autoritats en senyal de respecte i deferència. Quan es va acabar el pasdoble, vaig donar indicació que el repetírem sense interrupció, i aleshores ens vàrem girar cap a l’altre costat, cap al casino, cosa que en aquell moment, per al cor de tots, va significar retre homenatge al poble, als assistents que no formen part de la tribuna oficial i que, a peu de vorera o des de la balconada del casino, ens escoltàvem. La cridòria d’admiració i d’agraïment va ser tal que, des d’aleshores, pense que ja no podrem passar per allà sense fer-ho, ja que la gent ho espera i ho valora.

Una reflexió sobre el paper de la banda en Galanies i Imposicions És en les Galanies i en les Imposicions de bandes on estem intentant fer un significatiu pas en la renovació del concepte i

el tipus de participació de la banda municipal, no només del repertori. Recordem que les principals aportacions de la banda en aquests actes són: l’obertura; la pujada i baixada de l’escenari de cadascuna de les Madrines, Dames de la Ciutat, Na Violant, la Reina i els representants d’altres localitats; les ofrenes (galanies), i el moment de les imposicions de bandes (imposicions).

El protocol musical encara no està del tot tancat, sinó que va fent solatge amb el temps, de mica en mica, acordant-se per a cada ocasió entre els representants de la Junta de Festes que organitzen l’acte i qui us escriu. En tot cas, està clar que la pujada de les personalitats d’altres ciutats es fa amb la música emblemàtica de cada lloc. En canvi, les següents tres qüestions impliquen una decisió més complexa, àdhuc arriscada, gosaria dir:

1. En quin moment sonarà per primera vegada el Rotllo i canya.

2. Quina peça acompanyarà la Reina.

3. Quin paper tindrà la Marxa de la Ciutat.

Aquesta dificultat rau en el fet que cadascú té la seua pròpia idea de què és més idoni. La pujada i baixada de la Reina, així com la seua aparició davant de la ciutadania quan surt de la casa de la vila per incorporar-se als diversos seguicis, se sol acompanyar de “Lanceros de la Reina”, de Pascual Marquina. Es tracta d’una marxa de passeig per al cos de llancers de cavalleria, escorta personal de la reina Victòria Eugènia de Battenberg, dona d’Alfons XIII. Fer-la a Castelló va ser idea del mestre Signes, que va veure en l’elegància de l’estil anglés de la peça una acompanyant ideal per a la nostra

Components Banda Municipal.

MUNICIPAL DE CASTELLÓ

reina de les festes, evocant, musicalment i simbòlicament, la dignitat de la dedicatària original i de l’entorn refinat i noble en què es basa.

Tanmateix, en plena cerimònia, molts no entenen per què sona una peça que no és gaire coneguda i es pregunten: “per què no estan tocant el Rotllo i canya?”. La veritat és que quan això es fa així és per reservar el pasdoble local per al final de l’acte, de manera que tinga un caràcter d’himne i que represente el tancament més solemne possible, amb un esperit coral que uneix a tothom i enlaira els esperits conjuntament.

Per altra banda, la Marxa de la Ciutat, de Matilde Salvador, convida també a reflexionar sobre el seu lloc en aquests actes. Personalment, crec que fer-la servir per a la pujada a l’escenari de l’autoritat local és el més encertat, i que caldria no gastar-la com a acompanyament de rituals que duren més que la música en la seua escriptura original, ja que no està pensada per a ser repetida diverses vegades. És cert que fa elegant de tocar en certs moments de solemnitat, però musicalment perd la seua essència sintètica, hieràtica, breu, si la interpretem repetint-la una vegada i una altra. El que sí que hem procurat estabilitzar és que la Marxa de la Ciutat és l’obra amb què les autoritats s’afegeixen als seguicis sortint de la porta de l’Ajuntament. A tal efecte, servidor ha fet la transcripció per a tota la banda, que toquem sota els porxos, per tal que tinga més coixí sonor que la versió original per a 7 instruments, pensada per a un espai tancat.

Embastada, que no aclarida, la qüestió protocol•lària, l’altra decisió és com s’acompanyen els moments més llargs: la pujada i baixada de la resta de la Cort, les ofrenes i la imposició de les bandes. El que tenim molt clar des de la banda municipal és que fer servir una formació

professional com a música de fons no és aprofitar el potencial i el nivell de què gaudim. És per això que el moment de les ofrenes es fa amb música enregistrada mentre que, per exemple, a les pujades i baixades de cada xiqueta i cada dona els dediquem una música expressament per a cadascuna d’elles, que comença en el moment d’anunciar-se el seu nom i acaba quan arriben a l’escenari i s’asseuen. D’aquesta manera, la música en directe pren una rellevància quasi màgica, solemne, i es conjumina amb la importància del moment, mentre que l’acompanyament sonor merament de fons correspon a unes altres coses.

El que hem fet els últims anys és que hi ha un tema per a cada espectacle, proposat pels interlocutors de la Junta de Festes corresponent i les obres que executem tenen relació amb això. Si el tema són les músiques locals, comptem amb obres com Gaiata Sindical, Gaiates i traques o Castàlia, així com els arranjaments del Bolero, la Jota, les Marineries o les Seguidilles, i obres d’autors actuals basades en tonades castelloneres com Castellonera de Ximo Fabregat i Eloy Puertas i Magdalena tot l’any de Xavi Porcar. Durant uns anys també s’havien fet concursos i encàrrecs de pasdobles dedicats a les reines de les festes, que s’han enregistrat i publicat; actualment això no ha tingut continuïtat.

El següent pas és replantejar no només què fem en cada moment en un guió predeterminat, sinó trencar el motlle i preguntar-nos a una escala més profunda com hem de fer un espectacle complet, una obra d’art total -si se’m permet citar Wagner- per a cadascuna de les grans ocasions que són les imposicions i les galanies. Probablement, la figura d’una direcció artística experimentada, professional i amb una visió de conjunt permetria dissenyar un concepte global, que combine arrels i modernitat, i que

integre la devota participació dels membres dels col•lectius festers que s’entreguen hores i hores amb esforços de tota mena per aconseguir el millor resultat i la dels professionals com ara els músics de la banda, i que servisca per a fer lluir totes les esperances i il•lusions que tenen les veritables protagonistes d’aquestes ocasions.

Finalment, voldria donar a conéixer un treball de recopilació que estem fent per tal que cadascuna de les xiques i dones homenatjades puga tenir una música adequada durant el seu tram de desfilada: si tot va bé, per a la propera Galania, podrem tocar l’himne o melodia característica de cada gaiata, en un arranjament que jo mateix prepararé, perquè acompanye la representant.

La Bandera de la Banda Municipal

Un dels elements més especials de la banda en la seua presència al carrer és la bandera. És l’ensenya de l’agrupació i és una tradició del món bandístic i coral tenir-ne. Conté sovint l’escut i el nom de la formació, el seu color té un cert simbolisme, i es caracteritza per portar lligats al capdamunt els corbatins, imposats en ocasions rellevants. A tall de recordatori: en ordre de desfilada, primer va la bandera, després el director i en acabant el cos de músics.

L’actual bandera de la banda municipal és de color verd (més maragda que magdalener, amb un teixit sedós de gran elegància), té l’escut municipal brodat i el nostre nom, i penja d’un pal presidit per una lira. Però aquesta no és la que sempre ha tingut la Banda Municipal, sinó la tercera… La primera de les banderes fa aparició en el brogit de les preparacions de la participació per al certamen de València l’agost de 1925, poques setmanes després del naixement de la banda. Davant la urgència de portar una bandera en la desfilada d’entrada a la plaça de bous, es va negociar que

la Joventut Regionalista oferís a l’Ajuntament una de les que tenia, amb la senyera quatribarrada coronada, a la banda. Com a detall, esmentarem que al capdamunt del pal d’aquesta bandera no hi havia una lira sinó l’escut lliberal de la ciutat, en la forma quadrilonga de punta francesa, on el castell té el fons de color blau i les quatre barres reials es troben separades, a sota.

No cal dir que una senyera desfilant amb la Banda Municipal pels carrers de la ciutat en els moments de més efervescència ciutadana tenia els dies comptats durant la dictadura feixista. Així doncs, el 27 de novembre de 1955 es beneeix la nova bandera de la banda, amb l’escut municipal sobre fons verd, en una solemne missa a l’església major de la ciutat, i és presentada públicament en un concert al Teatre Principal.

La bandera que duem actualment és, per tant, la tercera, i em comunica el mestre Signes que si bé no sap dir-me amb exactitud l’any en què es va fer, no és d’abans del 2000, any del 75é aniversari de la banda. A tall de reflexió, trobe important dir que nosaltres no som una associació o una entitat privada sinó que representem l’Ajuntament i la ciutat de Castelló. Quan es va decidir prescindir de la primera bandera, la senyera quadribarrada

Tarragona, setmana santa 1949, s’aprecia la bandera original de la banda.

DE CASTELLÓ

coronada de blau, per passar al model verd amb l’escut i el nom de la banda municipal, el que vam fer és passar de lluir l’ensenya de la ciutat a lluir una bandera pròpia, segons el model de les societats musicals. Crec que, si en el futur es fa una quarta bandera, això hauria de ser subjecte de reflexió i, personalment, m’inclinaria per recuperar el fet de lluir l’heràldica municipal.

Sobre els corbatins que duu la bandera, que són una petita mostra de la història quasi centenària de la nostra banda. Actualment pengen els següents, llistats per ordre d’antiguitat:

“El Ayuntamiento a su Banda Municipal”, 16 novembre 1930.

“Concurso de Pasodobles de Castellón”, 1936.

“Tarragona a la Banda Municipal de Castellón de la Plana”, 1949.

“Fiestas de la Merced”, Barcelona, 1962.

“La Caja de Ahorros de Alicante y Provincia” en motiu de les Fogueres de Sant Joan, 1978.

“3ª Región Militar”, 1983.

“Alta Distinció de la Generalitat Valenciana”, 1994.

“Hotel Doña Lola”, 3 maig 1997.

“Homenatge B. Música Anv. Coronació Lledó”, 8 maig 1999.

“Ajuntament de Real de Gandia”, 2010 (poble de Fco. Signes).

“18 Aniversario del Teléfono de la Esperanza de Castellón”, 2019.

“Festival del Pasodoble Taurino”: I edició, 1995; XXV edició: 2020; últim fins ara: 2022.

Bandera de la BMC, a l’Ajuntament de Castelló.

Un protocol per a la bandera

Un símbol com és la bandera de la Banda Municipal requereix un protocol propi. Des de 2019, hem anat treballant les següents qüestions:

En primer lloc, s’ha determinat quan la bandera ha d’acompanyar la banda. Al carrer, en les cercaviles més importants del cicle magdalener. En espais tancats, en aquells concerts o actes en què se li haja d’imposar banderí, o en aquells en què participen entitats o institucions que també lluiran la seua bandera. Aquestes dues condicions són també les que regeixen quan sortim de Castelló.

En segon lloc, cal decidir qui porta la bandera. Des de fa tres anys, comptem amb la figura de l’abanderat de la Banda. És una figura purament honorífica que es tria perquè té una particular relació amb la banda i amb les festes de Castelló; se sol triar entre els músics i jo mateix. Seria molt bonic que fos un honor més d’entre els que es compten en el món fester i que comptés amb alguna mena de nomenament de tipus més institucional.

Finalment, l’any 2020 vaig escriure la Marxa de la bandera, que sona quan l’abanderat creua el soli de l’Ajuntament per unir-se a nosaltres o bé mentre s’imposen els corbatins en actes i concerts. Està instrumentada per als metalls i percussió de la banda en cas de tocar-la en interior, i per a tota la banda en exterior.

No és casual que l’alcaldessa, des de l’any 2019, haja decidit tindre exposada la bandera a l’escalinata principal de l’Ajuntament. L’interés de l’autoritat en un element tan significatiu parla per si sol; ara el que hem de fer és mantenir la dignitat d’un símbol així a través de les eines (saber quan, tenir qui la porte, acompanyar-la de la seua música) que ens hem donat.

LA BANDA DEL FUTUR

Quan reflexionem sobre quin ha de ser el present i el futur de la Banda Municipal de Castelló m’agrada plantejar les coses des d’un punt de vista projectual. És a dir, que el primer que ens hem de preguntar és quina és la nostra raó de ser, els nostres principis i objectius. Ja fa anys que, quan toca defensar la nostra tasca, pose

MUNICIPAL DE CASTELLÓ

damunt de la taula els que considere els quatre eixos vertebradors que hem de tenir com a banda professional de titularitat pública al servei de la ciutadania:

Funció artística: la Banda Municipal és un instrument del més alt nivell artístic, que ha de ser senyera del gaudi musical oferint al públic vivències de gran intensitat i aculturant-lo. És missió de la banda difondre l’art, en especial l’alta cultura, entre la ciutadania. Procurarà treballar amb la màxima qualitat humana i musical, assumirà un compromís actiu amb la música actual, serà el paladí de la música per a banda dels compositors de Castelló i del País Valencià i treballarà en la millora conceptual del fet musical més enllà de les dinàmiques de concerts i dels rols artista-públic habituals. Exemple de tot això són els solistes i directors que procurem portar-vos en un bon grapat en els concerts a l’Auditori i al Teatre del Raval, el CD de música valenciana que hem enregistrat recentment i que sortirà publicat a finals de gener, així com la combinació amb diferents arts (teatre, dansa, audiovisual) que us oferim en molts dels nostres concerts simfònics.

Funció social i cívica: la Banda és un element indispensable en la memòria col•lectiva de la ciutadania de Castelló. Contribueix al reforç de la sensació de pertinença i d’identitat en els castellonencs, ja que forma part activament del teixit cultural de la ciutat, és un actor indispensable dels moments simbòlics més importants per a la ciutadania i nodreix sinergies amb entitats i institucions de tota mena. Participa en cercaviles, professons, actes i concerts populars, i ofereix concerts a petició de les entitats locals. En són exemple el Festival de Pasdobles Taurins, el de Música templera, el concert dedicat als Moros d’Alqueria o el que vam fer el passat novembre a la cocatedral en motiu del Centenari de la proclamació de la Mare de Déu del Lledó com a

patrona de Castelló, el Cantate Mariae, la Serenata del Lledó… L’organització de concerts benèfics i l’èmfasi en la relació amb altres col•lectius artístics de la ciutat també en són exemples.

Funció pedagògica: la Banda Municipal ha de generar i consolidar nous públics, coadjuvar en la formació dels professionals de la música del futur, aportar eines a la ciutadania per tindre experiències artístiques més completes, transmetre i posar en relleu els valors de la música i fer que la població siga més inquieta i rica culturalment. L’activitat pedagògica inclou els Concerts per a escolars; el projecte L’escola canta; el conveni de col•laboració perquè els alumnes del Conservatori Superior de Música de la ciutat facen pràctiques a la banda, etc. També és exemple d’això el llibret de temporada que publiquem anualment amb explicacions de cada programa o les petites xerrades que adrece al públic en cada concert per tal d’apropar-vos la música. Igualment, ho foren en pandèmia, els vídeos que 35 dels membres de la Banda Municipal van preparar amb tota la il•lusió per a mantenir el caliu musical des de les vostres llars i donar-vos a conéixer els seus instruments i repertoris.

Funció territorial: som l’única agrupació professional de titularitat pública de la província i una de les tres bandes municipals professionals de la Comunitat Valenciana, i una de les 27 bandes civils que hi ha a tot l’Estat. La província compta amb una sòlida tradició bandística i de les províncies limítrofes amb la nostra, només València té una banda d’aquestes característiques. La missió territorial de la Banda Municipal de Castelló és apropar la música als pobles i interactuar amb el teixit amateur; promoure la música valenciana; ser un referent interpretatiu; fomentar les col•laboracions amb les institucions musicals del territori, així com representar la ciutat de Castelló fora dels seus límits.

Les principals accions que es fan al respecte són el desplaçament a altres localitats com a convidada de festivals i concerts, però també l’encàrrec d’obres a compositors valencians, la promoció de les obres vinculades a la música popular, etc. Així mateix, també cal mantenir unes relacions fructíferes amb les institucions musicals, artístiques i del coneixement. En aquest sentit, remarquem la nostra participació en l’International Festival of Bands de Pamplona l’any 2019, la invitació de l’Orfeó Universitari de València a finals del 2022 i la del Festival de Bandes d’Amposta al febrer de 2023, que ens situen entre les millors bandes d’Espanya, així com les felicitacions que estem rebent per les propostes artístiques que fem, que ens han fet esdevenir un referent de programació entre amateurs i professionals.

Com a exemple de la conjuminació de tots aquests factors, posaré el concert de Nadal. Tenir la banda municipal al costat d’una solista de primer nivell és oferir qualitat artística. Fer-ho acompanyats de 250 cantaires de corals de totes les edats, inclòs el conservatori de grau professional, i vinguts tant de Castelló com d’altres localitats, i dedicar-ho a una causa benèfica com és l’AECC és posar l’accent en els eixos social i pedagògic. I interpretar les Nadales de la Plana, fruit de l’esforç de múltiples artistes locals i que neixen d’un sentiment poètic i musical que ve de diverses generacions i està profundament arrelat en la terra, és tenir molt en compte l’eix territorial.

Un somni per a fer realitat

Si algú em preguntés: com a director, què ha de ser per a tu la Banda Municipal de Castelló? Personalment, diria clarament que hem de ser ADN de ciutat. Que quan a qualsevol habitant de la ciutat li demanaren descriure Castelló, en pocs mots, respongués coses com ara: “La Plana, el Grau i la Banda Municipal!” o bé “L’arròs,

les festes de la Magdalena i la Banda Municipal”, etc. Hem de ser veritables ambaixadors de Castelló tan a fora com, especialment, a dins. Hem de ser un membre indispensable de la nostra comunitat, significar alguna cosa especial, íntima, profunda, per a una amplíssima majoria de castellonencs i castellonenques.

Com es fa això? D’entrada tenint clares les funcions que he citat abans. Després, entenent que som el principal actiu cultural de la nostra ciutat i que cal apostar-hi fort, en recursos humans i econòmics. Si pogués fer la carta als Reis, tindria molt clar que hem de fer projectes que atraguen joves i grans. Els espectacles pedagògics que fem i l’Escola canta són preciosos; per què no una projecció de Harry Potter o del Senyor dels Anells amb la música en directe, amb la banda municipal, cors i solistes? O un gran esdeveniment vinculat a Star Wars, o a Fortnite i a les bandes sonores dels videojocs de més moda actualment, que són magnífiques...? I si férem concerts multitudinaris a la platja, amb grups de gèneres moderns, que atragueren milers de persones? O concerts conjunts amb músics amateurs vinguts de tota la província que volen fer una setmana de treball i aprenentatge al costat dels seus admirats músics de la municipal... Recuperar també grans recitals lírics d’òpera i sarsuela i fins i tot una representació sencera amb la

Marcel Ortega i Martí, director de la Banda Municipal de Castelló.

PASSAT I FUTUR DE LA BANDA MUNICIPAL DE CASTELLÓ

part escènica; oferir programes al costat de grans solistes i directors valencians i de fora; fer concursos de composició i de direcció...

Pense que cal augmentar la nostra presència al carrer, diversificar els indrets on fem concerts (per què seguir només als Templets del Ribalta i el Grau, i a la Plaça Major o Hort dels Corders, si la ciutat ha crescut molt en els últims 70 anys i tenim nous barris plens de vitalitat i de gent jove?), i fer que tothom ens veja sovint. I, evidentment, continuar vinculats al món de la festa, colze a colze, pel qual i gràcies al qual vam néixer!

Per aconseguir fer tot això, cal reforçar la plantilla de la banda. Actualment, la Banda Municipal té una plantilla composta únicament per personal musical, de 49 membres: 46 músics, un músic-arxiver, un músic-sotsdirector i un director. Caldria fer créixer la plantilla en un clarinet, un fliscorn i dos percussionistes més. Per cert, que, des d’un punt de vista laboral, ens trobem immersos en el procés d’estabilització del funcionariat, cosa que ha de resoldre la situació en què s’han trobat durant massa anys deu dels components de la banda (dels 49 citats anteriorment).

Entenent que en la part musical comptem amb professionals a qui s’exigeix la titulació corresponent, el repte més gran és la professionalització de la gestió. És imprescindible dotar la banda del personal tècnic necessari per a l’adequada organització i promoció de la nostra activitat.

Concert Dia de la Constitució a la plaça Hort del Corders, 6 de desembre de 2022.

Mestre Ortega al capdavant de la Banda Municipal.

Així, doncs, caldria afegir a la nostra plantilla un administratiu, un responsable de comunicació i un tècnic en gestió cultural. Actualment, i gràcies a la voluntat política, s’està veient que això és clau i es resol la qüestió mitjançant la contractació temporal de personal tècnic, cosa que permet anar solventant el dia a dia. Però en els pròxims anys cal fer el següent pas: en una institució de la importància i el potencial de la nostra, això són necessitats estructurals, fonamentals per al bon funcionament del servei a la ciutadania.

En tot cas, el que més important trobe és que hem d’aconseguir que vingueu, vingueu i vingueu perquè voleu. Que tingueu clar que, encara que no sapigueu què us trobareu a taula, veniu a casa nostra perquè el que us servim us captivarà cada vegada. Que vingueu perquè teniu interés en allò que us oferim, no només quan ens trobeu pel carrer i us uniu a la música que us estem proposant en concerts i seguicis a l’aire lliure, sinó que tingueu ganes de nosaltres i busqueu quan serà el pròxim

concert, us reserveu la data, hi porteu tota la família - que és així com es cuinen les aficions que duraran tota una vida. Que vingueu com vau acudir massivament al Carmina Burana, al Concert de Reis o al de pasdobles taurins, perquè trobeu un motiu genuí i bonic per voler passar temps acompanyats, acollits, per la nostra música.

Aquesta és la Banda que m’agradaria que aconseguírem tenir de cara al Centenari, una banda que afronte amb orgull i confiança el seu pròxim segle, forta com a institució, rica d’estima del poble de Castelló i amb un engranatge perfecte i a punt per a encarar tots els reptes que el futur ens posarà al camí; una banda que siga líder, que obri noves rutes, que us plantege allò que vosaltres encara no heu gosat ni imaginar.

La banda dels castellonencs i les castellonenques del present i del futur, la vostra banda.

MESURES FESTERES

MESURES DE RECICLATGE EN LES FESTES DE LA MAGDALENA

Autora: Arantxa Miralles i Benages

“Vidre Vitol” , la campanya que va començar el passat 2022 i seguirà en el temps, impulsada per Ecovidrio, entitat encarregada de la gestió del reciclatge de residus d’envasos de vidre en Espanya, en el marc d’una Magdalena sostenible, i que va pretendre incentivar el reciclatge de vidre en Colles i Gaiates durant les festes. La iniciativa “Vidre Vítol” s’emmarca dintre de l’Any Internacional del Vidre, declarat per l’ONU per a 2022. Aquest material ha jugat un paper primordial en el desenvolupament de les societats i ha sigut crucial en el funcionament i l’evolució de sectors com l’arquitectura, l’automoció, els articles per a la llar i els envasos.

El context d’emergència climàtica en el qual ens trobem obliga al fet que els governs prenguen mesures al respecte per mitjà d’accions de transició cap a una economia més circular i lliure de desaprofitaments. En aquest sentit, el vidre és un material idoni, perquè és 100% reciclable. A través d’aquesta iniciativa, es convida a les Gaiates i Colles a participar, durant la setmana de festes, en una competició on hauran de superar els 400 quilograms de vidre, recollits en els contenidors verds que tindran assignats i personalitzats en cada sector. D’aquesta manera, es pretén fomentar la recollida d’envasos de vidre durant les Festes de la Magdalena, dates on es consumeix i genera una gran quantitat de residus i, per tant, un dels

moments en els quals resulta més rellevant conscienciar sobre el seu correcte reciclatge. Després de la finalització de les festes, l’entitat Ecovidrio procedirà al pesatge del contenidor assignat a cada Gaiata i Colla de la ciutat. Les que superen els 400 kg de vidre recollit, entraran en el sorteig d’una paella gegant per a cada col•lectiu. Castelló va culminar les seues festes de la Magdalena 2022 amb 12.147 quilos de vidre reciclats en el marc de la campanya “Vidre Vítol”, sent premiades la gaiata 7 “Cor de la Ciutat” i la Colla “Serrutxadors”

Després de l’esforç de reciclatge, Ecovidrio vol agrair al Consistori i als ciutadans i ciutadanes de Castelló la seua implicació amb el reciclatge d’envasos de vidre. Per aquest motiu, i amb la col.laboració d’Art Antic Joieria, han realitzat un exclusiu adreç de llauradora que passarà a formar part de L’Ajuntament de Castelló i aquest cedirà a la Reina de les Festes de la Magdalena cada any perquè el lluïsca en el seu regnat. L’adreç simbolitza l’esforç

Reines de les Festes 2022, promocionant la campanya.

i el compromís de la ciutadania durant la celebració de les passades festes de la Magdalena i en 2023, Selene Tarín l’estrenarà durant la Romeria de les Canyes. Amb aquest gest, la fabricació d’aquest adreç posa en valor l’enorme compromís que ha demostrat tindre la ciutadania de Castelló amb el reciclatge de vidre.

Es tracta d’una peça exclusiva fabricada de manera artesanal pels artistes Pere Ribera i Sara Sorribes. El joc de joies compost per arracades, colgant, polsera i pinxos està elaborat en plata de llei i es tracta d’un disseny exclusiu gravat a mà, amb perles i centres de vidre reciclat.

El president de l’empresa de reciclatge va remarcar que, “a través d’aquesta peça simbòlica des d’Ecovidrio volem rendir el nostre xicotet homenatge a tots els veïns i veïnes que durant tot l’any, i especialment durant les passades Festes de la Magdalena, van contribuir en el reciclatge de més de 12.000 quilos d’envasos de vidre que es van recollir”.

Reines 2022 en el lliurament de guardons.

Adreç fabricat amb làmines de cristall reciclat.

Lliurament del nou adreç a la Reina de les festes 2023, Selene Tarín.

El “CARAJILLO”- CIGALÓ- DE CASTELLÓ

Autor: Paco González i Yuste

Un dels referents gastronòmics de Castelló és sens dubte el “carajillo” (cigaló en valencià), per la seua manera de preparar-lo és únic i diferent de qualsevol que prepare en un altre lloc. En la resta de la Comunitat Valenciana es consumeix amb elaboracions més senzilles. A València es coneix com a “cremaet”, però on és tot un ritual és la nostra província.

El cigaló és un element que no pot faltar per a rematar un bon esmorzar de Castelló o un menjar i rares vegades es consumeix en el sopar, sempre és el colofó d’una bona àgape.

L’elaboració tradicional porta café, sucre (molta) grans de café, canyella en brut i pell de llima o taronja, excepcionalment algunes preparacions substitueixen el sucre per mel, aquesta última utilitzada en municipis de la Serra Espadà i com a ingredient exòtic alguna preparació es realitza amb atzavara, però això els puristes no ho contemplen. Els cigalons més creatius poden portar altres destil•lats com pot ser el vodka, ginebra, tequila, orujo, whisky, anís, etc., podent-se elaborar amb café descafeïnat. Preparacions més singulars substitueix la part cítrica clàssica per pell de bergamota, llima quefir, mà de buda, cumquat, “limequat”, fins i tot aranja.

Encara que el cigaló es coneix en moltes parts d’Espanya, la manera exacta de preparar un cigaló varia segons la zona. A Catalunya, per exemple, sol preparar-se amb brandi (sense cremar) i amb el sucre a part. El més semblant és el “cremaet” de València, però aquest és molt més senzill de preparar,

excepte els quals s’elaboren a les comarques limítrofes a Castelló.

Aquests últims anys s’ha posat de moda el Cigaló “Tanga”, que els experts en la matèria difereixen de la seua procedència; uns apunten que va ser a Vila-real on va nàixer aquesta variant i altres a la comarca de la Plana Alta concretament en Vall d’Alba.

Al purista li agrada el rebentat per estrats, no el vol barrejat. Estèticament, és molt elegant i més apetible.

El Cigaló perfecte és tricolor: 1a capa superior: marró per la crema del café. 2a capa central: negra del café intens. 3a capa inferior: orada, amb un rom o brandi dens i transparent.

I per a finalitzar, com diu José Andrés, un dels nostres més famosos ambaixadors internacionals culinaris, promotor de la

Cigaló de Castelló.

campanya publicitària Espanya, el país més ric del món: «l’esmorzar més ric del món acaba amb un cigaló de Castelló».

Per a elaborar un bon cigaló: Existeix una recepta concorde molt senzilla amb algunes variacions depenent del costum del lloc. Els especialistes en la matèria busquen una mesura entre el gruix de la capa del destil•lat (rom, brandi, etc.) i la de café, mentre que uns altres redueixen aquesta última a una fina línia (un “tanga”). En la immensa majoria de casos s’elabora amb sucre. També existeixen diferents mètodes a l’hora de preparar-ho: per a agilitzar el procés i poder atendre la demanda, en alguns locals el rom o el brandi cremat amb el sucre es prepara prèviament en un pitxer gran metàl•lic.

En un got de cristall que aguant la calor, incorporem el licor, dos sobres de sucre o fins i tot tres, un bri de canyella en brut, pell de llima o taronja sense la part blanca i dos grans de café torrat. A continuació es calfa el conjunt per a obtenir un almívar més o menys dens segons el sucre aportat. Després es cala foc perquè evapore part de l’alcohol i si volem que s’evapore més remourem

fins que s’extingisca la flama. Aboquem llavors el café exprés amb cura sobre una cullera perquè caiga plàcidament i no penetre en la mescla cremada perquè no es barregen les capes. Hem d’assegurar-nos de finalitzar amb una estreta, però densa capa superior de crema.

Cigaló “Tanga”.

EL Cigaló de Castelló amb alguns dels ingredients tradicionals.

Diversitat i innovació a la cuina

Autor: Sergio González i Benages

La presència de les matemàtiques a les arts culinàries és un component imprescindible. Cuiners i cuineres utilitzen en qualsevol moment els nombres per a mesurar els ingredients amb precisió i per a seguir i poder modificar determinades parts de les receptes. A més, també són una base fonamental en la part comercial i administrativa dels restaurants, per a determinar les quantitats de cada preparació, establir el preu d’un menú degustació i que el negoci siga productiu.

En la cuina, com en qualsevol activitat de la vida humana, la utilització del coneixement i tècniques adequades comporta que, en una determinada activitat, obtinguem els millors resultats possibles. Conéixer l’aplicació adequada de les proporcions és rellevant en tots els àmbits de la societat, i concretament de la cuina, cada dia més complexa i tecnificada. Els números estan presents en tot el que realitzem quan operem en la cuina: preparem un plat, unes postres, en l’anàlisi nutricional i químic d’un aliment... I de manera correlativa sempre sorgeixen aquestes preguntes: quantes porcions necessitem?; quina quantitat d’ingredients es necessiten?; quant temps de cocció necessita una determinada preparació i a quina temperatura?; i també en moltes altes qüestions, com és el cas de les unitats de mesura en els instruments a emprar, i inclús en la mesura calòrica i nutricional de les nostres dietes.

Les receptes de cuina són verdaderes fórmules que han de ser escrites en un llenguatge precís per a poder ser replicades una vegada darrere d’altra, procurant que siguen senzilles de llegir i entendre, emprant adequadament totes les unitats de mesura corresponents i les quantitats precises perquè la recepta puga ser correctament desenvolupada.

Hi ha tres aspectes fonamentals que atresoren les matemàtiques com a part indispensable en les arts culinàries i en el sector hostaler en general:

1. Raonar i quantificar en l’àrea d’elaboració d’aliments aplicant amb habilitat raonaments, proporcions, percentatges i regles matemàtiques simples per a adequar o transformar les quantitats d’una fórmula o recepta.

2. Efectuar mesures utilitzant unitats del sistema mètric decimal i del sistema anglés i realitzar conversions a unitats i sistemes diferents per a projectar, transformar o generar receptes úniques per a elaborar plats.

3. Pensar i calcular costos en l’elaboració d’aliments a partir de calcular costos totals, costos fixos, costos variables, ingressos i beneficis.

L’aplicació dels nombres a la cuina i la gran importància que tenen dintre d’aquest sector, cobra especial rellevància amb la Cuina d’Avantguarda. És un moviment de les arts culinàries que va sorgir en Espanya a la dècada dels anys 80 i 90, centralitzat, principalment, en el País Basc i el territori català, de la mà de xefs com José Mari Arzak, Pedro Subajana i Santi Santamaría , entre molts altres. Aquests xefs juguen un paper fonamental, molt important en el naixement d’aquest estil de cuina i en la seua expansió posterior. No obstant això, el moviment culinari obtindrà l’esplendor més gran mitjançant la figura de Ferran Adrià i el seu faraònic projecte, El Bulli

La Cuina d’Avantguarda també dita Cuina d’Autor, Alta Cuina, Cuina Creativa o Cuina Moderna, ha donat una projecció internacional d’abast mundial a la gastronomia, ja que trenca amb l’establert fins aquell moment, engendrant un estil d’una qualitat aclaparadora gràcies a la introducció de la tecnologia, la ciència i les matemàtiques a les cuines. Aquest nou paradigma culinari ha sigut rebut amb gran entusiasme i ha esdevingut popular no només al nostre territori sinó també arreu del món.

Un dels grans avanços que va comportar aquest moviment, combinat amb la incursió dels estudis químics i les fórmules matemàtiques aplicades a la cuina, va ser la revolució de les característiques de la pastisseria i la rebosteria d’avantguarda. Una pastisseria on anar amb compte a les mesures

Diversitat i innovació a la cuina

era uns dels principals dogmes. Gràcies a posar en estima l’aplicació de nombres i fórmules matemàtiques en la creació de nous universos dolços, hem obtingut una pastisseria creativa. Està sempre en contínua evolució: la innovació va acompanyada de la creativitat, ja que cada plat dolç té un gran treball d’experimentació darrere seu. Es posa molta importància al joc entre els sentits i la creativitat: pretén alterar l’emoció del comensal mitjançant la sorpresa, gràcies a d’utilització de noves fórmules. L’estètica ha començat a jugar un paper importantíssim: apareixen infinites gammes cromàtiques en les creacions culinàries, a més de textures i noves tècniques. També el sabor rep una nova dimensió gràcies a les fórmules aplicades a la creativitat gastronòmica. En resum: la cuina d’avantguarda és una cuina basada en la innovació, gràcies a la translació de noves fonts científiques, com l’estudi matemàtic als fogons, que han permés a la gastronomia arribar a nous horitzons.

A més, gràcies a tota la catarsi que ha suposat aquest moviment culinari, desdibuixant les fronteres entre la gastronomia i altres disciplines artístiques; cada vegada és més freqüent la formació d’equips multidisciplinaris, amb capacitat d’abraçar diverses branques del coneixement. Equips com els dels restaurants de Quique Dacosta, Arzak, El Celler de Can Roca, Mugaritz o Noor, compten amb psicòlegs,

dissenyadors, historiadors, sociòlegs, químics, físics, etc. La multidisciplinarietat és una virtut que permet als equips treballar de manera conjunta, amb visions completament diferents, duent la creativitat culinària a l’estat de l’excel•lència. Aquesta tendència és una de les que cada vegada rep major importància en l’elit de l’alta gastronomia nacional i internacional.

Per a finalitzar, aquesta és la línia en què volem aprofundir, en la virtut i el deure de la multidisciplinarietat. L’estudi de la

gastronomia, coma disciplina acadèmica de ple dret, ens descobreix una de les ciències més àmplies i transdisciplinària: la podem estudiar des d’una infinitat de perspectives. Intervé la química i la física en l’anàlisi i composició dels aliments i també, en el desenvolupament de tècniques culinàries; l’estètica i el disseny, per a la decoració de les preparacions; les matemàtiques, aplicant totes les formulacions necessàries en el desenvolupament de receptes; i, per descomptat, les ciències humanes. Disciplines com la història, la sociologia, l’antropologia, la filosofia, l’estudi del vessant polític de l’alimentació, són importantíssimes per a fonamentar el pensament i la reflexió crítica aplicada a la gastronomia, en un moment en què el fet d’alimentar-nos és cada vegada més un espai de distinció i prestigi social de classes.

Paco Morales al capdavant de l’equip de Noor Restaurant. Consolidació de gastronomia i cultura en la cuina andalusí.

ARTICLE INÈDIT

EN LES GAIATES

Autor: Francisco Cabañero Català (Responsable Àrea Social Fundació Albinegra)

Les festes de la Magdalena i el Club Esportiu Castelló estan impregnats d’elements simbòlics i reals on la història en tots dos casos i la seua llegenda es conjuguen harmoniosament amb un encant singular. Entre aquests elements, un, la gaiata, ocupa un lloc especial, hui convertida en monument il•luminat i artístic, llum i color en moviment o estàtic, al voltant del qual giren diversos actes, malgrat el seu origen modest i utilitari. La històrica o llegendària baixada del Castell Vell va ser possible gràcies a la llum d’aquelles gaiatos que, a manera de torxes, van il•luminar els primers passos dels nous habitants del pla, com recorda el Pregó de Bernat Artola:

«Que la ciutat té l’honor de vindre de l’antigor per lluminosos camins».

Les gaiates són monuments il•luminats que representen els “gaiatos” (gaiatos), canyes i fanals que, segons la tradició, van usar els primers castellonencs per a guiar-se en el seu camí des de l’Ermita de la Magdalena fins a la plana, on es van establir finalment.

D’altra banda, el Club Esportiu Castelló com el principal club de la ciutat de Castelló de la Plana al qual a través de la seua afició, és il•luminat per a guiar a aconseguir els majors assoliments.

Com es veu, la similitud en el binomi gaiates-club és evident i desgranarem alguns aspectes importants entre tots dos.

En aquest any centenari, el Club Esportiu Castelló, més que mai reforça la seua relació amb el món de les Gaiates que des de dècades han sigut un binomi molt unit.

La primera plantilla i cos tècnic del CD Castelló en la visita al Castell Vell en 2022.

Començant pel nom d’algunes gaiates que tenen i han tingut relació amb la història orelluda i recordada en aquest any centenari 2022. La gaiata número 15, per exemple, de nom Sequiol, el que fora primer camp de futbol del C.D. Castelló que va ser inaugurat el 3 de novembre del 1923, passant per la gaiata número 14 el nom del qual és Castàlia, nom de l’actual camp on juga els seus partits el conjunt orellut i que fora inaugurat l’any 1987.

A més els llaços d’unió van més enllà amb el reconeixement el mes de març passat amb el Gaiater de l’any al C.D. Castelló i a la Fundació Albinegra per la seua celebració del centenari.

També en les presentacions de les gaiates al llarg de l’any és habitual sentir el “PAM PAM ORELLUT” quan desfila l’ofrena del club i de la fundació.

Cada partit a casa, el Club Esportiu Castelló compta amb alé de centenars i milers de gaiaters i gaiateres que fan

rugir i portar en volades perquè l’equip aconseguisca la victòria.

És costum també en cada Magdalena, veure monuments gaiaters amb una picada d’ullet al club.

En definitiva, no es poden concebre unes festes de la Magdalena sense el.... PAM PAM ORELLUT de fons.

Aficionada amb la samarreta que fa menció al sector gaiater.

Distinció de Gaiater de l’any 2022 per part de la Federació Gestora de Gaiates

JOCS INTERACTIUS

La Gaiata 5 Hort dels Corders, és una associació social i cultural que pretén a través del seu llibre, fer difusió de les festes fundacionals i història de la nostra ciutat. No hem trobat millor manera, per la seua relació numèrica, que desenvolupar un repte didàctic i interactiu, que amb ajuda del Joc de l’Oca ubicat en el sector gaiater, vol donar a conéixer fets històrics, socials i culturals que han marcat l’evolució i desenvolupament de la ciutat.

Us proposem retallar aquests naips i desplaçar-vos fins a la plaça Hort dels Corders, just darrere la figura del rei Jaume I, podreu trobar aquest joc interactiu, que amb ajuda de les preguntes o qüestions plantejades en cada carta, us permetran interpretar els fets que allà es representen mitjançant les 25 caselles. El repte consisteix a haver de contestar correctament les qüestions que corresponen a la casella que us toque, per fer efectiu el desplaçament pel joc. Moltes gràcies i recordeu: d’Oca a Oca i llança, que et toca!

retalla aquests naips per la línia de punts

d’Oca a Oca i llança, que et toca!

retalla la caixa dels naips per la línia negra i doblega per la línia de punts

troba les set diferències

PUBLICITATS

COL·LABORADORS MAGDALENA 2023

L’ASSOCIACIÓ CULTURAL GAIATA

5 “HORT DELS CORDERS” VOL

DONAR LES GRÀCIES ALS AMICS I

COL·LABORADORS QUE, AMB LA SEUA

AJUDA DESINTERESSADA, HAN FET

POSSIBLE AQUEST LLIBRET.

MOLTES GRÀCIES!

EPÍLEG

Autor: Sergio González i BENAGES

Un any més arribem a l’última parada d’aquest viatge, tanquem les portes del nostre manuscrit fester. Una epopeia cultural que, mitjançant el simbolisme dels números que hi ha present en les festes de la Magdalena, aprofita les darreres pàgines per a engrandir i fer honor al valencià i a la llum única que guia l’orgull de pertànyer al nostre poble, la gaiata.

Un any més conclou la nostra proposta narrativa. Mirem arrere, full a full, i podem sentir-nos orgullosos d’haver complit l’objectiu que l’equip de llibret —que ja és família— i la Gaiata 5, “Hort dels Corders”, persegueix des de ja fa molts anys: anar més enllà de la pròpia naturalesa tradicional d’un llibret de gaiata. Una línia de treball que, com ens agrada valorar cada any, va començar en 2015, i continua viva avui en dia amb la il•lusió intacta; de la mà del coneixement, el rigor bibliogràfic i l’opinió professionalitzada com a pilars fonamentals de la nostra forma de viure la cultura magdalenera. Som fills de Joan Fuster, de Matilde Salvador i de Bernat Artola; fills de la filosofia i del pensament crític; i per això, és un deure, i un privilegi, fer de l’intercanvi d’idees, la cooperativitat, la divulgació literària, i fer del full imprés, de les paraules i de les lletres, l’arma més poderosa per a defensar les nostres tradicions com a poble. La diversitat cultural és el tresor més gran que tenim com a poble. Hem de defensar-lo. Aquesta és la nostra humil aportació.

Hem tractat de buscar una temàtica diferent per al llibret d’aquest cicle festiu. Una temàtica que, en aquesta ocasió, es desenvolupa sota el títol “L’Aritmètica de les Festes”, un vessant original per a parlar i fer honor a les festes fundacional de Castelló de la Plana, promocionar les nostres particularitats com a poble i dignificar el monument gaiater. Un llibret que mitjançant els nombres històrics, els nombres naturals, els ordinals, el sistema decimal, els nombres binaris, les mesures festeres i les escales musicals, dibuixa un viatge matemàtic pels carrers del Castelló magdalener. Un viatge que ens permet conéixer les dates, i també les dades, les tradicions musicals i els costums més simbòlics d’un poble que gaudeixen

365 dies l’any de l’ambient fester gràcies al treball incondicional dels sectors gaiaters, les colles i ens vinculats.

I ara posem la mirada en vosaltres, en tu. Gràcies a tu, al lector i lectora, aquest treball de molts mesos cobra vida, i principalment veu. Les nostres paraules i les dels col•laboradors i col•laboradores es traslladen a la vostra llar i, directament, enriquiran les prestatgeries i biblioteques particulars. Gràcies a tots i a totes per confiar en aquesta recopilació bibliogràfica. També, per descomptat, volem agrair, especialment, el treball de tots els professionals que han col•laborat per a donar vida a aquestes pàgines. Especialistes de la cultura castellonenca que, amb rigorositat acadèmica, han confeccionat un sòlid llibret gaiater, responent sempre amb generositat i gratitud quan els cridem per a col•laborar amb el projecte. I, a més, no ens podem oblidar de tots aquells amics i amigues que, gràcies al seu suport econòmic, mitjançant el patrocini del llibret amb les publicitats, fan possible l’oportunitat que materialitzem la nostra il•lusió en aquestes pàgines, tot el treball que teniu ara a les mans.

I, per últim, un any més… Un any més, no. No podem normalitzar aquesta càrrega de treball que presentem any rere any. Traspassar els límits d’un llibret de gaiata, amb una vocació sociocultural, comporta, de vegades, un esgotament que es fa més pesat amb el pas del temps. Els nostres projectes literaris sempre tenen la finalitat de provocar un impacte i una millora de l’ètica cultural de la societat castellonenca. Perquè la nostra festa necessita de la participació de tothom; sols així és possible engrandir l’orgull de pertànyer a un poble únic, amb uns costums únics, els quals han de ser cultivats dia rere dia.

Per això, convidem a la reflexió i el diàleg entre institucions, gaiates, colles, ens vinculats i la societat de Castelló. L’ego, la confrontació i la polarització són l’opi que oprimeix les nostres festes. La crítica pròpia i en comú, el diàleg, el valor de la paraula, d’escoltar i de l’acord són un deure innegociable per a fer de la gaiata el nostre millor pregó.

Visita la versió digital del nostre llibret