LLIBRET GAIATA 5 MAGDALENA 2020 by Gaiata 5 Hort dels corders

LA DIVERSITAT ENS ENRIQUEIX, EL RESPECTE ENS UNEIX INCLUSIÃ&#x201C;, DIVERSITAT I ACCESSIBILITAT

INTRODUCCIÓ

MAGDALENA, FESTA INCLUSIVA Autor: David Luís i López Professor Associat Dept. de Traducció i Comunicació de l’UJI, Graduat en Humanitats: Estudis Interculturals , Graduat en Història i Patrimoni, Agent d’Igualtat d’Oportunitats per la Universitat Camilo José Cela, Màster en Investigació Aplicada als Estudis Feministes, de Gènere i Ciutadania

a Ciutat de Castelló és una ciutat capdavantera en molts aspectes: socials, culturals, festius, i també aquells relatius a la inclusió social i la voluntat intercultural generalitzada dels castellonencs i castellonenques.

Tot i que de vegades tendim a oblidar el fenomen de l’espacialitat. Eixe fet que ens relata que tot allò que vivim i experimentem, tot allò que ens envolta, tot el que esdevé com a part de la nostra vida, té eixa característica en comú: que succeeix en un espai i un temps concret. I aquest espai, en el nostre cas, és Castelló. De res serviria parlar de les coses sense concebre, prèviament, l’espai físic on aquestes poden esdevenir, sense pensar o imaginar la ciutat que emmarca la nostra vida. El fet de ser incapaços de delimitar les cultures ha suposat que hi haja una constant evolució i canvi cultural, un dinamisme que canvia les nostres accions de la vida així com anem aprenent algunes de noves. Transformant la nostra realitat i, en definitiva, repensant les nostres formes de viure. Alguns estudiosos de l’antropologia postmoderna van afirmar que en el món hi havia tantes cultures com persones, perquè cada persona amb els seus pensaments podia ser considerada una cultura individual. Però cert és que altres teòrics, també en el marc de la postmodernitat, es negaven a renunciar al fet que hi ha moltes coses que uneixen totes les persones que desenvolupen la seua vida en un lloc concret. A més a més, renunciar a les diferències culturals, hui, en el marc de la globalització, suposaria deixar en un silenci còmplice totes aquelles manifestacions culturals que, d’una forma o una altra, estan sent silenciades per l’esdevenir de la pròpia vida i les interrelacions socials. El context festiu i sociocultural que té la nostra Magdalena, és un bon exemple de la capacitat integradora de la societat de Castelló des de la mateixa concepció de les festes fundacionals. Hi ha detalls que, tot i que poden passar inadvertits, tenen una

profunda càrrega en eixe sentit: recordem la denominació Fira i Festes de la Magdalena. Certament, la fira era també en el passat un punt de trobada on intercanviar amb gent desconeguda, on adquirir productes i objectes que no eren els autòctons. Les fires van contribuir, sens dubte, a canviar els costums de les societats i amb elles les seues cultures. La fira és hui també concebuda com un espai de diversió itinerant, amb autos de xoc, núvols de sucre i música animada. Però també és un espai de contacte amb persones diferents, nòmades, que ens continuen aportant amb el seu exemple de vida, una manera diferent de concebre el món i de pensar la forma en què nosaltres vivim. Fira i festa sempre han vingut agafades de la mà, no hi ha fira sense festa, perquè el seu propi context així ho possibilita. La transformació temporal d’un espai per a tindre noves experiències. Les Festes de la Magdalena, que són un esclat de llum i propicien les relacions socials d’una forma radical, ho fan mitjançant, quasi en tot moment, l’espai públic. És el moment per trobar-nos amb persones que feia temps no veiem, fer noves amistats i, perquè no, enamorar-nos. També és moment per gaudir de la música, dels espectacles de dansa, del teatre, o de les tradicions que encara perduren i rememorem per no oblidar el llegat que ens han deixat. La Magdalena, amb la seua pròpia etnologia de la llum, pretén il·luminar-nos per a ser millors i aprendre a veure més enllà dels valors característics del poble de Castelló. Però també poden ser unes festes per a conscienciar i reivindicar la participació col·lectiva durant el seu transcurs; les festes han de ser de totes i tots per aconseguirho. Hui més que mai, hi ha una gran integració de les associacions de persones d’altres llocs d’Espanya (Astúries, Castella la Manxa o Andalusia) però... i les persones d’altres països? Si ens parem a pensar-ho, possiblement destacaria que es tracta d’una qüestió generacional, doncs la majoria de jóvens d’origen àrab, romanesos o de qualsevol altre país, participen de la festa com un més. A més, el context social fa que moltes persones majors immigrants, col·lectiu d’ètnia gitana, persones amb diversitat funcional, i tants casos concrets de persones, es queden a casa sense participar d’un simple passeig, per veure que la ciutat està viva. Els nostres esforços haurien d’estar ací, en pretendre que la festa arribara a totes i a tots, i que els contextos de vulnerabilitat quedaren superats per a enfortir la convivència i poder celebrar, com eixa llum del fanal que il·luminà el camí cap a la Plana, que l’esperança i la nostra societat han tornat a guanyar.

Portada: Equip de llibret Editen: Marisol Lujan CMYK PRINT S.L. Gaiata 5 “ Hort dels Corders” D.L. CS-34 2012 Coordinació: Sergio González Marta Barberà Arantxa Miralles Presidenta Gaiata: Arantxa Miralles Articles: Joan Josep Trilles Manuel Carceller David Luís López Manu Vives Carlos Ribes Antonio Solano Vicente Cornelles Estela Bernat

Joan Querol Sergio González Natalia Collazos Jorge Ribes Roller Esteller Noelia Selma Rafa Verchili Vicente Montolío Paco Cabañero María España Xelo Pastor Jose Melchor Valero Associació Síndrome de Down Castelló Carles Laguna Laura Martínez Arantxa Miralles Vicent Sales Emilio Marmaneu Associació AfaniasCastelló Associació Apropace Castelló María Chiva Fernando Vilar

Fotografia: Rogelio Cruella Martina Escuder Vanessa Fotografa Lidón Padial José A. Naranjo Publicitat: Trini Benages Asunción de Diego Maria Teresa Galindo Traducció, segons les directrius d’AVL

Marta Barberà Patricia Sánchez Audiollibre: Anaïs del Vigo Rubén Soto Disseny i Maquetació: Marisol Lujan Impressió: CMYK PRINT S.L.

El present llibret participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

AGRAÏMENTS A Castelló… Perquè aquest llibre és per a tota la ciutat, les seues festes i per a enriquir la nostra cultura. Gràcies a aquelles persones que han col·laborat en aquestes pàgines; gràcies per fer de les comissions de sector un espai de diversitat i inclusió, i per fer de la gaiata un ens d’avanç en mesures socials. Per als ciutadans i ciutadanes de Castelló…

PRÒLEG

quest any la finalitat d’aquest llibre és clara: reivindicar les pàgines següents com un lloc on donar visibilitat a la inclusió, l'accessibilitat i la convivència social en les Festes de la Magdalena. Perquè «la Gaiata és un esclat de llum sense foc ni fum» i en aquest cas, també serà un nexe de diversitat per a tots els habitants de Castelló. Aquesta temàtica creix de la mà d’una comissió gaiatera que té l’objectiu de donar més llum a la festa i al nostre monument i generar un espai de divulgació i debat sobre temes d’integració social, sens dubte molt necessaris de tractar perquè, la diversitat social és un dels elements principals per a enriquir la cultura de la nostra terra. Des de la Comissió de la Gaiata 5 proposem als lectors i lectores un viatge al cor del Castelló més solidari. Volem aprofitar l'oportunitat de confeccionar aquest llibre per endinsar-nos en diferents aspectes socials, amb els quals conscienciar-nos de la necessitat de crear unes festes per a tots i totes. Dins d’aquestes pàgines trobarem qüestions com l'anàlisi de les polítiques socials que s’han dut a terme en Castelló en els últims anys; l’opinió de tots els àmbits de la societat que participen en les festes; mostrarem una perspectiva cultural i educativa sobre les nostres festes; podrem conéixer, de primera mà, distintes associacions socials de la nostra ciutat i les seues propostes per sentir-se més integrats en les festes. En definitiva, creixerem en participació i inclusió També, com ja és un fet consolidat en la Gaiata 5, creem llibres que no tenen simplement temàtiques que donen cabuda a tots i a totes, sinó que presenten elements que el fan accessible i visible per a tothom. Què volem dir amb això? En 2018 i 2019 vam rebre una menció especial per l’ús del llenguatge inclusiu i de nou, aquestes pàgines contenen un llenguatge d’aquestes característiques. De la mateixa manera, pensem en aquelles persones que puguen tindre problemes de visibilitat i els oferim un canal de Youtube, “Gaiata 5 Hort dels Corders”, on poden trobar en format d’àudio tots els articles d’aquest llibre. I per últim, també volem fer un llibre que estiga actualitzat en els avanços tecnològics, per això, dins d’aquestes pàgines, trobarem una sèrie de codis QR que ens dirigeixen a internet, on podrem trobar-lo en una plataforma digital.

No hem d’oblidar que es tracta d’un llibre de Gaiata i per aquest motiu, més enllà d’enriquir la nostra cultura, un dels objectius és presentar els nostres representants d’aquesta edició magdalenera als lectors i lectores. Hem triat per a les fotografies un format diferent dels darrers anys, trencant amb la línia de les propostes utilitzada fins ara. La portada del nostre llibre té com a element principal l’escultura emblemàtica de la plaça Hort dels Corders, “Homenatge al filaor i menaor”, de l’artista Juan Ripollés. L’escultura té en la seua base dos personatges, el ‘menaor’ i el ‘filaor’, elaborats en bronze i units per fils d’aigua que recorden les cordes. Sobre aquests, una estructura gegantina en fibra de vidre de colors cridaners coronada per diversos braços amb mans esteses. Per una banda, hem volgut utilitzar aquesta escultura com a referent del nostre sector; d’altra banda, el símbol de les mans acolorides d’aquesta escultura ens permet visualitzar la temàtica del nostre llibre. El símbol de les mans de colors està lligat a la diversitat, fil conductor que hem utilitzat en les nostres pàgines. Diversitat que ens enriqueix com a éssers humans i que és motor d’integració. Com a conclusió, volem transmetre la il·lusió que ha suposat per a nosaltres tenir l'oportunitat de tractar un tema d’aquestes característiques i que ens ha permés conéixer a tantes persones i associacions diferents, les quals ens han omplert de respecte i admiració. Tan sols ens queda convidar-vos a tots i a totes a la seua lectura; contribuir a confeccionar un projecte que vaja més enllà de les lletres d’aquest llibre; aconseguir de les Festes de la Magdalena i de les Gaiates un espai més inclusiu, divers i accessible; fer la nostra cultura local més social i solidària en favor de tots.

ÍNDEX

SALUDA DE LA NOSTRA PRESIDENTA

SALUDA DE L’ALCADESSA

SALUDA DE LA PRESIDENTA DEL PATRONAT MUNICIPAL DE FESTES

SALUDA DE LA REINA DE LES FESTES

SALUDA DE LA REINA INFANTIL DE LES FESTES

DAMES DE LA CIUTAT

DAMES DE LA CIUTAT INFANTILS

SALUDA DE LA DAMA DE LA CIUTAT

SALUDA DE LA DAMA INFANTIL DE LA CIUTAT

SALUDA DE NA VIOLANT D’HONGRIA

SALUDA DEL PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ GESTORA DE GAIATES

LES NOSTRES REPRESENTANTS MADRINA 2020

MADRINA INFANTIL 2020

SALUDA DE LA MADRINA 2020

SALUDA DE LA MADRINA INFANTIL 2020

MEMBRES COMISSIÓ 2020

ELS NOSTRES MONUMENTS

COMISSIÓ MAJOR 2020

COMISSIÓ INTANTIL 2020

COL·LABORADORES I PORTAESTANDARD

ACOMIADAMENT DE LA MADRINA 2019

ACOMIADAMENT DE LA MADRINA INFANTIL 2019

FESTES GERMANES

ELS NOSTRES PREMIS, MAGDALENA 2019

ACTIVITATS DE L’ANY

101

ARTÍCLES

125

75 ANIVERSARI MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES PERSPECTIVA EDUCATIVA DIVERSITAT FUNCIONAL VS DISCAPACITAT LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL ASSOCIACIONS SOCIALS DE CASTELLÓ PROGRAMA DE FESTES MAGDALENA 2020

282

EPÍLEG

320

SALUDA DE LA NOSTRA PRESIDENTA ARANTXA MIRALLES I BENAGES

n any més, em dirigisc com a presidenta d’aquesta associació, des de les pàgines d’un llibret que vol parlar-vos de les festes com a reflex de la societat, i de la inclusió social en el món de la festa castellonenca. Aquest llibret vol posar veu i donar visibilitat a diferents àmbits de la nostra societat. Àmbits com podrien ser la interculturalitat, persones amb mobilitat reduïda, jubilats i jubilades, xiquets i xiquetes, dones treballadores, persones amb malalties degeneratives, membres del col·lectiu LGTBI, persones d’ètnia gitana i moltes més, que ens donaran a conéixer la seua situació i el punt d’inclusió que senten, dins del món de les festes. Per això, us convide a llegir aquest projecte fet amb tanta estima per la nostra gaiata, amb l’ajuda de gent que vol moltíssim les nostres tradicions i que, d’alguna manera, és difícil per a ells gaudir-les com ho fem nosaltres. Aprofite per a donar les gràcies a totes les persones que han escrit articles en aquest llibre. Gràcies per la col·laboració de tots els comerços del sector; si esteu llegint aquest llibret, és perquè la vostra publicitat apareix impresa en aquestes pàgines. Gaudiu de cada paraula d’aquest projecte dedicat a la societat de les nostres festes. Gràcies a tots els socis i les sòcies del sector per mantenir les tradicions vives; si esteu llegint aquest llibret, és perquè heu fet la tasca d’ajudar econòmicament al vostre sector. Obriu aquest llibre i fruïu amb les línies dels nostres escriptors. Gràcies a la comissió de dones i homes,

xiquets i xiquetes, que treballen durant tot l’any al meu costat. Tots junts formem un gran equip: treballant al magatzem perquè el nostre monument il·lumine la nostra plaça i guanye premis cada vegada més importants; fent una presentació d’aquelles que mai oblides pel seu escenari i espectacle; persones que toquen porta per porta per donar a conéixer la gaiata; altres que vetllen perquè estiguem ben alimentats en les llargues jornades de treball; i el més important en aquest moment, el gran equip que fa possible aquest llibre, que en l’edició del 2019 va fer que guanyàrem el 2n premi a la promoció de l’ús del Valencià, i el 3r premi al millor llibret de la Magdalena. Ja són sis anys els que estic al capdavant d’aquesta comissió, que ha anat creixent i fent-se molt més forta. Gràcies amics i amigues d’Hort dels Corders, per compartir amb nosaltres milers de moments i d’esforços, moltes gràcies pel vostre suport constant. Acabaré desitjant a les nostres madrines el millor per aquesta setmana de festes. Victoria i Paula, ha sigut un any intens i ara vos queda el millor, gaudiu de cada moment d’aquesta Magdalena amb la vostra comissió, Castelló tindrà la sort de conéixer-vos i veure el vostre somriure constant. Us convide a acostar-vos a la nostra carpa per compartir tots junts els millors moments de les nostres festes. Arantxa Miralles i Benages

SALUDA DE L’ALCADESSA AMPARO MARCO I GUAL

o importa el temps que passe. Just 75 anys després, les festes de la Magdalena continuen il·luminant els cors de tots els castellonencs i totes les castellonenques. Tal com fan les gaiates amb els carrers de la ciutat. La seua llum guia per igual la ciutadania i els turistes cap a una nova Magdalena d’alegria i fraternitat. La seua lluentor, més forta i lluminosa a mesura que passen els anys, posa Castelló en el focus dels festejos i la convivència. El món sencer contemplarà amb admiració l’espectacle de llums que brinden les gaiates, part crucial d’una festa d’interés turístic internacional. I enguany, amb motiu del setanta-cinqué aniversari de la Magdalena, sé que refulgiran amb més intensitat que mai. Les gaiates simbolitzen els valors sobre els quals es consolida Castelló. Són un exemple d’esforç i superació, perquè mai cessa en els sectors gaiaters la voluntat de millorar els seus monuments any rere any. També simbolitzen el perfeccionisme i l’afecte pels detalls que caracteritzen la societat castellonenca, paradigma d’ambició. Per descomptat, representen una actitud tan oberta i emprenedora com ho és el Mediterrani que banya les nostres costes. Conéixer les gaiates és conéixer Castelló. Són molt més que obres d’art. Són orgull de genealogia, emocions convertides en monument. Transcendeixen allò material i abasten tot tipus de sentiments, com certifiquen la passió, l’emoció i l’amor que s’albira en els ulls de totes les persones que componen els sectors gaiaters. La seua devoció és un llegat que s’hereta de generació en generació i que pot palpar-se en cada gaiata. Un exemple d’això és la Gaiata 5, Hort dels Corders, que durant aquests nou dies il·luminarà l’avinguda Rei en Jaume amb tanta llum com il·lusió professen els i les membres del seu sector. Del 14 al 22 de març, les veïnes i els veïns de Castelló es delectaran amb la majestuositat de la nostra preuada Gaiata 5. Celebre que tota la ciutat puga gaudir un any més de l’esperit magdalener i de la llum de gaiates com la d’Hort dels Corders. Res d’això seria possible sense el treball, el compromís i la cooperació de qui s’implica perquè les festes de la Magdalena continuen creixent. Agraïsc de tot cor el treball del Patronat Municipal de Festes, les gaiates, les colles, els ens vinculats i les associacions culturals, en definitiva, de tot el món de la festa. Us convide a gaudir d’un altre any magnífic de celebracions i a consolidar-nos com a exemple de convivència, diversitat i alegria. Bones festes! 12

SALUDA DE LA PRESIDENTA DEL PATRONAT MUNICIPAL DE FESTES PILAR ESCUDER I MOLLÓN

tots i a totes ens guia una llum. Hi ha qui troba en la seua família una estrela que li orienta, mentre que uns altres descobreixen en el seu treball, en l’esport o en la cultura una meta que perseguir. Cadascun té la seua pròpia llum, perquè la nostra és una societat plural i heterogènia. Durant les Festes de la Magdalena, no obstant això, a tots ens guia la mateixa llum: la de les gaiates.

El nostre benvolgut monument magdalener uneix a la ciutat sencera entorn dels valors de les nostres festes. Són exemple i causa de felicitat, perquè tots somriem en veure com la gaiata del barri il·lumina els carrers. També són paradigma de convivència, ja que tots compartim el mateix orgull de genealogia en contemplar-les. Un orgull que una vegada més hem exposat en Fitur exportant una de les gaiates infantils a la fira internacional de turisme per excel·lència. Allí vaig detectar l’admiració dels presents cap a una peça artística que sens dubte els va enlluernar. No és per a menys; les gaiates són l’emblema de la Magdalena i un símbol de totes les coses bones que alberga Castelló. En la seua llum refulgeix el nostre talent, en la seua estructura se sosté la nostra història i en la seua originalitat resideix la nostra creativitat. Si haguera de triar un sol element amb el qual sintetitzar tots els valors de Castelló, sempre triaria les gaiates. Per la passió amb la qual es confeccionen, però també per l’amor i l’orgull que desprenen cap a la nostra llar. Només les gaiates conjuminen amb semblant precisió la tradició que ens precedeix i la innovació que ens espera. La Gaiata 5, «Hort dels Corders», és el paradigma de tot el que he explicat. Durant 9 dies, els limítrofs de l’avinguda Rei en Jaume brillaran amb tanta llum com la que emeten els membres del seu sector. Del 14 al 22 de març, qui acudisca allí trobarà no sols un monument fet de sentiments, sinó també infinits motius per a enorgullirse de Castelló. Una emoció que podran compartir a peu de carrer amb la presidenta Arantxa Miralles, la madrina Paula Hernández, la madrina infantil Victoria González i tots els membres d’aquest preuat sector gaiater. La bellesa amb la qual ens obsequien gaiates com «Hort dels Corders» i l’èxit de la Magdalena són el resultat de l’esforç col•lectiu del Patronat Municipal de Festes, les colles, els ens vinculats, les associacions culturals i, en definitiva, tot el món de la festa. No hi ha dubte que la nostra setmana gran només s’entén amb la participació de totes i tots. Des de la regidoria de Festes us desitgem un magnífic 75é aniversari de la Magdalena. Tant de bo aquests 9 dies us oferisquen records dignes d’acompanyar-vos, com la llum de la Gaiata 5, durant tota la vida. Magdalena, festa plena!

SALUDA DE LA REINA DE LES FESTES CARMEN MOLINA I RAMOS

SALUDA DE LA REINA INFANTIL DE LES FESTES GALÂ·LA CALVO I SANTOLARIA

DAMES DE LA CIUTAT

Dama de la Ciutat 2020 Carla Parra i Bellido

Dama de la Ciutat 2020 Águeda Ibars i Agramunt

Dama de la Ciutat 2020 Sonia Cabello i Cabello

Dama de la Ciutat 2020 Andrea Alegre i Arnau

Dama de la Ciutat 2020 Lidia Gómez i Vicente

Dama de la Ciutat 2020 Sara Martín i Gimeno

DAMES INFANTILS DE LA CIUTAT

Dama Infantil de la Ciutat 2020 Paula Marín i Hernando

Dama Infantil de la Ciutat 2020 Natalia Espada i Jiménez

Dama Infantil de la Ciutat 2020 Naiara Mercado i Sánchez

Dama Infantil de la Ciutat 2020 Martina Madero i Agost

Dama Infantil de la Ciutat 2020 Marta Muñoz i Moreno

Dama Infantil de la Ciutat 2020 Laia Clausell i Fabregat

SALUDA DE LA DAMA DE LA CIUTAT CARLA PARRA I BELLIDO

SALUDA DE LA DAMA INFANTIL DE LA CIUTAT LAIA CLAUSELL I FABREGAT

SALUDA DE NA VIOLANT D’HONGRIA MARÍA TORRES I CLARAMONTE

SALUDA DEL PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ GESTORA DE GAIATES ESTEBAN GUAL I IBÁÑEZ

Benvolguts amics i amigues de la Gaiata 5 “Hort dels Corders”:

n altre any arriben les festes de la Magdalena amb les quals commemoren junts la fundació del nostre estimat Castelló. Festes de la Magdalena que són l’espill on podem veure la imatge de les tradicions, els costums més arrelats i les creences més venerades de la nostra ciutat. Una oportunitat d’apropar-nos a la nostra història i al més característic de la nostra cultura. Encara amb els ecos del “Vítol”, multitudinari i emocionat, ressonant en la Plaça Major, les nostres comissions gaiateres ja comencen a gestar idees per a la següent edició de les nostres festes de la Magdalena. Una il·lusió que es contagia a la resta de la ciutat, a través de les diferents presentacions i actes organitzats des dels 19 sectors al llarg de tot l’any. Les gaiates, les persones que donen vida a les seues comissions, són el vertader motor de les nostres festes, mitjançant el seu treball desinteressat. Dins d’aquesta participació activa, les gaiates tenen un paper fonamental, ja que transmeten el caliu dels símbols que ens identifiquen. I si parlem de gaiates, “Hort dels Corders” és una bona prova d’aquest treball i dedicació desinteressada per dur el so, la pólvora, la llum i la festa a cada racó del seu sector emblemàtic. La Gaiata 5 “Hort dels Corders” destaca dins del món fester, i és que el seu treball intens i desinteressat és sinònim de tradició, dedicació i força, que permeten que les nostres festes passen de generació en generació per tal d’aconseguir que no es perden mai. És per a mi tot un honor poder-me dirigir, com a president de la Federació Gestora de Gaiates, a tots els hòmens i dones que conformen aquesta dinàmica comissió que presideix Arantxa Miralles, i expressar-los la meua sincera felicitació per la tasca que desenvolupen, sense la qual les nostres festes fundacionals no lluirien amb l’esplendor que mereixen. Les festes de la nostra ciutat estan a punt de començar, i amb elles tenim una oportunitat d’apropar-nos a la nostra història. Gaudim tots i totes d’elles. Esteban Gual i Ibáñez President Federació Gestora de Gaiates

MADRINA 2020 PAULA HERNÁNDEZ I CAPDEVILA

MADRINA INFANTIL 2020 VICTORIA GONZÁLEZ I MARCO

SALUDA DE LA MADRINA 2020

envolguts amics i amigues de la festa, en especial la meua comissió i sector de la Gaiata 5, “Hort dels Corders”:

Primer que res m'agradaria presentar-me. El meu nom és Paula Hernández Capdevila, tinc 24 anys i he estudiat el Grau d’Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament de productes en la Universitat Jaume I. Enguany tinc el privilegi de dirigir-me a vosaltres com a madrina de la meua estimada Gaiata 5. Des de xicoteta he estat vinculada al món de la festa, a través de diversos grups de ball. Fa sis anys vaig començar aquesta aventura, on he pogut conéixer les meues arrels i puc dir que ja formen part del meu cor. Aquest 2020 complisc un somni que estarà ple de moments inoblidables. Vull agrair a la nostra presidenta, Arantxa Miralles, per donar-me aquesta meravellosa oportunitat. És una dona que, any rere any, treballa per a millorar les festes i s'ha convertit en un pilar fonamental del sector “Hort dels Corders”. Gràcies per donar-me suport aquest 2020, és impossible tindre un millor referent. Victoria, la nostra xiqueta, la nostra madrina infantil. La teua il·lusió i alegria és contagiosa, sempre tens un somriure per a tots i totes. És un plaer poder viure aquest somni amb tu, el 2020 és l'inici de la nostra història. Enguany tinc el plaer d'estar acompanyada per onze dones castelloneres: Irene, Andrea, Rosa, Sara, María Albalat, Paula Jiménez, Maria Tena, Alba, Paula Esteve, Carmen i Laura. I huit homes castelloners: Omar, Jose Valls, Eric, Jose Naranjo, Miguel, Rubén, Alex i Luís. Moltíssimes gràcies per omplir aquest any de meravellosos records. És impossible oblidar-me d'aquells que, dia a dia, dediquen tot el seu esforç per fer possible les festes, la meua comissió. Gràcies a tota aquesta comissió, que ens acompanya i ens recolza en cada acte i esdeveniment, sense vosaltres no seria el mateix. Finalment no puc oblidar-me de la meua família, sempre donant-me suport i creant moments increïbles. Vosaltres ompliu aquest 2020 de meravellosos records. Gràcies per fer realitat aquest somni. Des d'ací us convide a participar i gaudir de la nostra setmana gran, en què se celebra el 75é aniversari de les nostres festes fundacionals. Us esperem a la nostra carpa que està oberta per a tothom, junts farem que la Magdalena 2020 siga inoblidable. Amb afecte... Paula Hernández i Capdevila 27

ENTREVISTA A LA NOSTRA MADRINA Autora: Aida Gómez i Furió

ola, soc Aida, amiga de Paula. Quan vaig saber que Paula anava a ser madrina, em van vindre al cap tots els moments que passàvem, fa molts anys, parlant sobre la il·lusió que li feia pertànyer a una gaiata. Hui dia, no em pot fer més feliç veure-la complir el seu somni. Coneixerem un poc més d'ella en la següent entrevista:

estimada Gaiata 5. Supose que com diu tothom de si mateix, soc una persona molt normal. Sempre m'han dit que destaca la meua simpatia i alegria. Quant a les meues aficions, destacaria el meu amor pels animals, pintar i viatjar.

Des de quan formes part de la festa? Paula, com et definiries? Quines són les teues aficions? Primer de tot, el meu nom és Paula Hernández i enguany represente la meua

Des de xicoteta he estat vinculada al món de la festa. Vaig formar part de diversos grups de ball regional, amb els quals vaig participar en el pregó infantil i en l'ofrena. No obstant això, crec que destacaria quan de xicoteta anava a veure les desfilades

amb la meua àvia. Crec que va ser en eixe precís moment quan vaig començar a sentir passió per aquestes festes. D'una forma o una altra, sempre han format part de la meua vida, acompanyant a les meues amigues a les seues presentacions o a les seues gaiates, fins que des de fa 6 anys elles també m'acompanyen a mi.

meravellosa i treballadora. Supose que aquest sentiment és el que té tota dama de gaiata, poder ser madrina i representar el seu sector. Aquest 2020 ho viuré amb entusiasme, il·lusió i no tancaré els ulls ni un moment. Aquest any sempre quedarà en el meu record. A més, he de destacar que ser madrina m'ha permés conéixer la meua ciutat més a fons.

Com et sents per ser la madrina de la Gaiata 5 per a la propera Magdalena 2020?

Què ens podries dir d'Arantxa i Victoria?

És un somni fet realitat, m'ompli d'orgull poder pertànyer al sector de la Gaiata 5 i poder representar a una comissió tan

Elles són les meues companyes de viatge, durant aquest any viurem moments molt importants i això fa que s'hagen

tornat persones molt especials per a mi. Qualsevol descripció d’Arantxa es queda curta. Més que una presidenta és la meua amiga. El seu compromís amb les festes i l'esforç que posa any rere any, fa que siga un pilar fonamental d’Hort dels Corders. No hi ha millor referent que ella per a representar a la nostra família gaiatera. Victoria, la meua madrina infantil, juntes estem vivint un somni ple de moments inoblidables i que, tant de bo, puguem continuar vivint a partir d'ara. La teua il·lusió i alegria són contagioses, em sent molt afortunada de poder viure aquesta experiència amb tu. Fas cada acte únic i

divertit, juntes aconseguirem que aquest 2020 siga inoblidable. Què destacaries del teu vestit de castellonera? Cada part està pensada amb molt d’afecte perquè està confeccionat per la meua tia. Cada peça té un significat especial, amb moltes hores de treball. Encara que si hagués de destacar alguna, seria les antiguitats que conserve de la meua besàvia, una manteleta i un cobertor de llit color granat, que s'ha convertit en una falda molt especial per a mi. Quins actes t'agraden més de tot l'any? És molt difícil triar-ne només un, ja que tots són bonics i suposen molt de treball. Encara que el nostre any va començar amb el nomenament, no és fins a la imposició de bandes quan t’adones que aquest somni ha començat. I després en la presentació es fa més evident aquest sentiment, on tota la comissió s’ha esforçat al màxim per a crear un moment únic per a les seues madrines. És molt difícil descriure-ho amb paraules. Sens dubte, el més especial d'aquell dia va ser tot l'afecte que vaig rebre per part de la meua comissió. Quin acte t'agrada més de la setmana de la Magdalena? La desfilada de gaiates és un acte molt especial de les nostres festes. Aquesta nit

els carrers de Castelló brillen recordant els nostres avantpassats. És una nit plena d'emocions, on es veu tot el treball i l’esforç realitzat durant l'any. Cada part del nostre monument està creat amb molt d'afecte i passió pels membres de la comissió. Què opines de les teues dames i acompanyants? Enguany tinc el plaer d'estar acompanyada d'onze dones castelloneres: Irene, Andrea, Rosa, Sara, María Albalat, Paula Jiménez, María Tena, Alba, Paula Esteve, Carmen i Laura, són un suport incondicional. És impossible oblidar-me dels huit xics que ens acompanyen i es preocupen per nosaltres: Omar, Jose Valls, Eric, Jose Naranjo, Miguel, Rubén, Alex i Luís. Moltíssimes gràcies a tots i a totes. Vull tornar a felicitar a Carla i Laia, les nostres madrines 2019 i enguany, Dames de la Ciutat 2020. Tinc molta sort de poder compartir aquest any amb vosaltres, sou un exemple a seguir. Juntes farem que aquest 2020 siga inoblidable i estiga ple de records.

Com t'agradaria que et recordaren? M'agradaria que em recordaren com una madrina que ha fet l’esforç de representar aquesta increïble comissió de la millor forma possible. Voldria que cada vegada que algú pense en la Magdalena 2020, somriga recordant cadascun dels moments que hem viscut junts. Per acabar, què t'agradaria dir-li al sector? M'agradaria convidar a tothom a visitar la nostra carpa i veure els nostres monuments, especialment als veïns i veïnes del sector. A tots xiquets i xiquetes convidar-los perquè sempre tenen un dia dedicat per als més menuts.

SALUDA DE LA MADRINA INFANTIL 2020

stimats amics i amigues de la Gaiata 5 “Horts dels Corders” Primer de tot m´agradaria presentar-me perquè tots i totes em pugueu conéixer. El meu nom és Victoria González Marco, tinc 10 anys i estudie 5é de primària en el col·legi Ramiro Izquierdo. Aquest any serà molt especial perquè és el 75é aniversari de la fundació de la Gaiata 5. Tinc la sort de ser la madrina infantil per a la Magdalena 2020, i poder representar tots els xiquets i xiquetes del sector, càrrec que em fa molta il·lusió. També tinc el plaer de compartir aquest somni fet realitat amb Paula, la meua madrina major, la millor companya de viatge que hagués pogut somiar. En el poc temps que ens coneixem, s´ha convertit en la meua germana major. Junt amb les nostres dames, acompanyants i col·laboradores, farem que aquest any siga inoblidable per a tots i totes però sobretot, un any ple de records feliços i boniques experiències. Aquesta gran família està dirigida per la millor capitana que una comissió pot tindre, la nostra Arantxa, la millor presidenta que qualsevol pot desitjar. Sempre pendent de tot i de tots, perquè siguem feliços i per portar la nostra gaiata al lloc que es mereix, el més alt de tots. Vull donar les gràcies a tota la comissió per treballar dia rere dia i fer-nos sentir a Paula i a mi, les persones més afortunades del món. I a tota la comissió infantil, per estar sempre al meu costat. M’agradaria donar les gràcies a tots els veïns i veïnes pel vostre suport al nostre sector i convidar-vos a passar per la carpa de la gaiata quan vulgueu, per a gaudir de tots els actes que la comissió ha preparat amb molta il·lusió. Xiquets i xiquetes no falteu, perquè ho passarem molt bé! Estic segura que aquesta Magdalena 2020 serà inoblidable. Amb estima Victoria González i Marco

ENTREVISTA A LA NOSTRA MADRINA INFANTIL Autora: Lucía Castellet i Gallén

ictoria González Marco té 10 anys, estudia 5é de primària en el col·legi Ramiro Izquierdo de Castelló de la Plana. Cursa els seus estudis amb gran responsabilitat i podem dir que amb matrícules d'honor en la seua curta edat estudiantil. És una xiqueta molt riallera, amiga de les seues amigues, amable, responsable. Entre altres, un dels seus entreteniments és jugar a bàsquet, per cert no se li dona gens mal. Perquè conegueu un poc més a Victoria, li faré unes preguntes:

Quant temps portes en el món de les gaiates? Des de molt xicoteta, amb 3 anys, li insistia als meus pares que ens apuntarem a una gaiata i per fi, amb cinc anys, ho vaig aconseguir. Vam ser membres tota la meua família de la Gaiata 15 Sequiol, i així va ser la primera vegada que em vestia de castellonera, encara que des que tenia un any he participat, amb els meus pares, en l'ofrena de flors, vestida de llauradora. Com ha sigut la teua rebuda en la Gaiata 5? Des del primer moment em vaig sentir com a casa, com si sempre hagués estat en aquesta gaiata des de sempre. Arantxa, la nostra presidenta, va ser la primera persona que vaig conéixer, i des de llavors

vaig saber que anava a estar molt a gust. La comissió em va acollir des del primer dia, van ser tots i totes molt simpàtics amb mi i em van fer sentir especial. Estic molt orgullosa de pertànyer a aquesta gran família.

Què sents cada vegada que et vestisses de castellonera?

Com et sents amb la teua comissió infantil?

Quin acte de la setmana de Magdalena t'agrada més?

Em sent genial, feliç, tots i totes són molt simpàtics i ens ho passem molt bé junts. Som molts xiquets i xiquetes, així que sempre tenim idees per a jugar a una cosa o una altra.

La desfilada de gaiates, m'encanta quan vas caminant i et diuen “la volteta”, i també l'ofrena de flors a la nostra patrona, és molt emocionant per a mi portar-li flors a la nostra mareta.

Em sent especial, és un orgull ser de Castelló i poder lluir el vestit de castellonera.

Què significa per a tu ser madrina infantil de la gaiata 5? Un somni complit, sempre ho he desitjat i per fi aquest any ho podré fer realitat. Què esperes d’aquest any com a madrina? Desitge viure amb il·lusió cada moment d'aquest any tan especial per a mi, gaudir al costat de tots vosaltres, passar-ho molt bé i representar la nostra Gaiata 5 com es mereix. Espere que aquesta entrevista servisca per a conéixer una miqueta més la nostra madrina infantil. Segur que gaudirem, tots i totes, d'un any especial al seu costat. Gràcies Victoria.

Fins al moment, quin és l’acte més emocionant que has viscut? Doncs la presentació, va ser una sorpresa, no sabia que anaven a fer i em va encantar, va estar molt bé i em va emocionar molt. I també el dia de la imposició de bandes en el Teatre Principal, encara que aquell dia estava molt nerviosa.

COMISSIÓ 2020

Laura Agramunt i Arnau María Albalat i Moliner Eric Andreu i Pallares Nacho Arasa i Gil Irene Arasa i Miralles Adela Arnau i Safont Francisco Artero i Soler Marta Barberà i Màs Arcadi Babiloni i Rambla Marta Bellido i Segarra Carmina Beltrán i Sanfeliu Trini Benages i Solsona Irene Benages i Solsona José Luis Busto i Rios Mª Lidón Capdevila i Aparisi Noelia Capdevila i Duran Juan José Capdevila i Mateu Lucia Castellet i Gallen Vera Castillo i Tena Laia Clausell i Fabregat Enrique Dauffi i Nomdedeu 38

Nuria Dauffi i Ribes Asun De Diego i Cabo Abril De Diego i Llorens Pablo De Diego i Segarra Beatriz De Diego i Segarra Anais Del Vigo i Ferrer Raquel Del Vigo i Ferrer Heliodora Domínguez i Gómez Eli Doñate i Bisbal Pilar Duran i Alfonso Fco. Felipe Duran i Herrera María Durán i Herrera Alba María Esteve i Mendoza Paula Esteve i Mendoza Andrea Estévez i Mora Lara Fabregat i Alcón Victoria Faubell i Miralles Ana Isabel Ferrer i Isach Carla Font i Porcar Catalina Forcadell i López Jorge Frías i Fernández 38

Jorge Frías i Padial Manel Frías i Padial Mª Teresa Galindo i Arrufat Silvia Gallen i González Juan García i López Omar García i Oller Iván García i Padial Raquel García i Padial Araceli García i Zapater Aida Gómez i Furiò Sergio González i Benages Javier González i García Valeria González i Marco Victoria González i Marco Naiara Gimeno i Olmedo Julia González i Requejo Francisco González i Yuste Iván Guzmán i García Valerie Hauenstein i García Paula Hernández i Capdevila José Antonio Jaén i Molina Janire Jaén i Toribio Paula Jiménez i Colomo Fina Llach i Montesinos Raquel Llorens i Salvador Héctor Mallasen i Piñana Marta Marco i Domenech Manuel Martin i Chamorro Merce Martin i De Diego Lledó Martin i Quintana Xavi Martin i Quintana José Manuel Martin i Trujillo Vicente Martínez i Llopis Lledó Martínez i Miralles Enrique Martínez i Miravet Rosa Martínez i Muñoz Sara Martínez i Muñoz Javier Martínez i Saura María Marza i Torres Paula Marza i Torres Alejandro Marza i Vellón Arantxa Miralles i Benages Pili Miralles i Caballer Mª Carmen Miralles i Fabregat José Miralles i Fabregat Ana Miralles i Forcadell

Inma Muñoz i De La Rubia Mónica Muñoz i Quixal Gaspar Murria i Gómez José Antonio Naranjo i Ojeda Alejandro Ortega i Peñas Carmen P. Ortega i Tena María Lledó Padial i Trujillo Raquel Padial i Trujillo Jorge Jesús Parra i Andreu Carla Parra i Bellido Alexandre Peinado i Llopis Pau Pérez i Fabregat José Miguel Pérez i Jiménez Melina Queral i Llach José Vte Queral i Valles Lidón Quintana i Boix Hugo Rodríguez i Esteve Vera Rodríguez i Sánchez Naia Rodríguez i Sánchez Fidel Roig i Agut Anna Roig i Barberà Almudena Saldaña i Cuesta Patricia Sánchez i Alonso Carmen Santolaria i Beltrán María Pilar Sanz i Amat Mª Dolores Segarra i Espí Pedro Javier Serrano i Herrero Jessica Sola i Gargallo Miguel Uriel Sola i Miralles Ariadna Sola i Miralles Gustavo U. Sola i Sola Severiano Soto i Martínez Rubén Soto i Vives Carlos Suarez i Hernández Marina Sumó i Durán Noelia Sumó i Durán María Tena i Colom Yolanda C. Tena i Sola-Vera Marta Tena i Soler Ainhoa Toribio i Domínguez Anna Torres i Salvador Luis Ulldemolins i Martin Luis Ulldemolins i Salvador José Valls i Albert Pablo Valls i Albert Concepción Vives i García

EL NOSTRE MONUMENT Artista: Jose Luís Busto i Ríos Construcció: La comissió Per què aquesta gaiata?

n any de treball per a construir el monument que ens representarà en la nostra setmana gran. Tantes hores passant fred i calor al magatzem de les gaiates per fer amb les nostres mans el millor dels dissenys. Al principi no sabem què fer per a innovar i fer coses que mai s'hagen vist, però sempre sense perdre l'essència de la gaiata tradicional, amb els seus braços de fusta i les vidrieres que li donen eixe color tan fester. Per descomptat, les idees venen prompte al cap i comencem a interpretar-les amb llapis i paper, amb tota l'estima i creativitat per fer el millor dels esbossos, i que es convertisca en la millor gaiata. Ara sí, anem mans a l’obra i comencem amb l'estructura que sostindrà totes les floritures que decoraran el nostre monument gaiater: braços de fusta decorats amb suro amb eixes línies que li donen profunditat i vistositat per tots els costats, pintats i embetumats per donar-li l'antiguitat necessària; fanals i piques de tradició castellonera, envoltats de trencadís il·luminat; vidrieres emplomades i pintades amb els colors més alegres per fer festa d’aquestes, i en elles dibuixades sanefes; bombetes led per il·luminar-la amb llum blanca i llum de color; i per acabar, l'escut del nostre estimat Castelló, enlairant-se en la part superior com una corona circular amb un treball de suro minuciós i especial, i el gaiato, com a elements fonamentals de les gaiates.

Ja està encesa per a eixir al carrer però, primer cal batejar-la per a veure-la il·luminada i acabada, i dir-li les paraules més boniques de la comissió, que l’ha vestit amb les millors joies. Ha arribat l'hora, el dissabte a mitjanit partim cap a Sant Roc, amb càntics i coets que reflecteixen la felicitat de tot gaiater i gaiatera i diumenge, tots ben abillats, per a desfilar al seu costat ben ORGULLOSOS del treball realitzat per les nostres festes. I ací venen, manifestes per raons de tradició, les festes que Castelló fa seguint la llum antiga per que la gaita siga el nostre millor pregó. Mides Altura: 6m. Amplària: 3m. Material Ferro: 60m de pletina de 20x3 1 placa xapa 300x300x10 1 UPN de 50x2300 6m tub de 100x100x4 24m tub de 20x20 24m plano de 80x10 48m U de 10x10x10 Fusta: 16 plaques de 2440x2100x5 mm. 16 plaques de 2800x2070x10 mm. Suro: 48 plaques de 200x120x4 cm. Policarbonat: 4 plaques de 3050x2050 mm. Tecnologia led: 80 tubs led de llum blanca 2500 casquets 20m tires led RGB ws2812B 60 led/m 40

LEMA: 75 ANYS DE FESTA

EL NOSTRE MONUMENT INFANTIL

Artista: Javier González i García Construcció: La comissió Per què aquesta gaiata infantil?

onta la llegenda més popular que els habitants del Castell Vell van disposar la seua baixada oficial per a la vesprada del tercer diumenge de Quaresma. Eixa nit havien de traslladar-se a la nova ciutat les dones, els xiquets i xiquetes, les autoritats eclesiàstiques amb el Crist Jacent, en aquells dies patró de la vila, i les autoritats forals dels acabats de constituir Jurats, deixant en el seu antic assentament un xicotet regiment militar i l’alcaide de la fortalesa. El trasllat va prendre un caràcter festiu i, com eren coneixedors que seria llarg i fatigós, van penjar fanals dels seus gaiatos per a il·luminar-se davant la previsible nit que passarien al ras, i van lligar als xiquets i xiquetes amb cordes al seu fust, perquè no es perderen durant el camí. També van agafar provisions, especialment rotllos, per penjar-los al voltant dels seus colls i transportar-los més fàcilment. Els antics habitants es van trobar enmig de la nit amb una forta tempesta que els va obligar a arreplegar les canyes que es trobaven pel camí, per sortejar els torrents d’aigua que s’anaven trobant. Els pobladors van passar la nit a la intempèrie, a la zona on es troba actualment l’ermita de “Sant Roc de Canet”. L’endemà van arribar a la vila, després de sortejar, gràcies a les seues canyes, el riu Sec que anava fortament carregat d’aigua després de les pluges de la nit, sent rebuts en una de les

portes del recinte emmurallat pel lloctinent del rei, que en una cerimònia religiosa van batejar la vila com “Castelló de la Plana”, en honor al castell del qual provenien i del lloc geogràfic on desenvoluparien la seua nova vida. Aquesta llegenda explica el sentit dels nostres monuments i especialment, el dels monuments infantils: xiquets i xiquetes que van baixar fins al pla per a conquistar Castelló, sempre amb jocs, rialles, llum i color, eren l’essència de l’evolució de la nostra terra. Aquest any el nostre monument infantil comptarà amb l’essència clàssica de braços de fusta amb suro com a decoració, però contínuament innovant amb vidrieres coloristes emplomades i pintades a mà, amb uns peculiars dibuixos de Disney per al gust dels xiquets i xiquetes, il·luminades amb tecnologia led de color. Mides Altura: 3m. Amplària: 1.38 m. Materials Ferro: 20m de ferro en forma d’ “u” de 10x10x10 Fusta: 8 plaques de 2440x2100x5 mm. 8 plaques de 2800x2070x10 mm. Suro: 10 plaques de 200x120x4 cm. Tecnologia led: 25 tubs led de llum blanca 8 Tires led RGB ws2812B 60 led/m 400 casquets

LEMA GAIATA INFANTIL: JOCS, RIALLES, LLUM I COLOR, L’ESSÈNCIA DE L’EVOLUCIÓ DE LA NOSTRA TERRA.

COMISSIÃ&#x201C; MAJOR 2020

MADRINA Dâ&#x20AC;&#x2122;HONOR IRENE ARASA I MIRALLES

DAMA Dâ&#x20AC;&#x2122;HONOR ANDREA ESTEVEZ I MORA

DAMA D’HONOR PAULA JIMÉNEZ I COLOMO

DAMA Dâ&#x20AC;&#x2122;HONOR PAULA ESTEVE I MENDOZA

DAMA D’HONOR ROSA MARTÍNEZ I MUÑOZ

DAMA D’HONOR ALBA MARÍA ESTEVE I MENDOZA

DAMA D’HONOR MARÍA ALBALAT I MOLINER

DAMA D’HONOR CARMEN SANTOLARIA I BELTRÁN

DAMA D’HONOR SARA MARTÍNEZ I MUÑOZ

DAMA D’HONOR MARÍA TENA I COLOM

DAMA Dâ&#x20AC;&#x2122;HONOR LAURA AGRAMUNT I ARNAU

DAMA Dâ&#x20AC;&#x2122;HONOR JESSICA SOLA I GARGALLO

DAMA Dâ&#x20AC;&#x2122;HONOR NAIARA GIMENO I OLMEDO

ACOMPANYANT OMAR GARCÍA I OLLER

ACOMPANYANT ERIC ANDREU I PALLARÃ&#x2030;S

ACOMPANYANT MIGUEL URIEL SOLA I MIRALLES

ACOMPANYANT JOSE ANTONIO NARANJO I OJEDA

ACOMPANYANT ALEXANDRE LLOPIS I PEINADO

ACOMPANYANT RUBÃ&#x2030;N SOTO I VIVES

COMISSIÃ&#x201C; INFANTIL 2020

MADRINA D’HONOR INFANTIL RAQUEL GARCÍA I PADIAL

DAMA D’HONOR INFANTIL VERA RODRÍGUEZ I SÁNCHEZ

DAMA Dâ&#x20AC;&#x2122;HONOR INFANTIL ABRIL DE DIEGO I LLORENS

DAMA Dâ&#x20AC;&#x2122;HONOR INFANTIL CARMEN PALOMA ORTEGA I TENA

DAMA Dâ&#x20AC;&#x2122;HONOR INFANTIL VERA CASTILLO I TENA

DAMA D’HONOR INFANTIL PAULA MARZÁ I TORRES

DAMA Dâ&#x20AC;&#x2122;HONOR INFANTIL VICTORIA FAUBELL I MIRALLES

DAMA D’HONOR INFANTIL VALERIA GONZÁLEZ I MARCO

DAMA D’HONOR INFANTIL MARÍA MARZÁ I TORRES

DAMA D’HONOR INFANTIL LUCÍA CASTELLET I GALLÉN

DAMA D’HONOR INFANTIL LLEDÓ MARTÍN I QUINTANA

DAMA D’HONOR INFANTIL NAIA RODRÍGUEZ I SÁNCHEZ

ACOMPANYANT INFANTIL HUGO RODRÍGUEZ I ESTEVE

ACOMPANYANT INFANTIL XAVI MARTÍN I QUINTANA

ACOMPANYANT INFANTIL JORGE FRÍAS I PADIAL

ACOMPANYANT INFANTIL MANEL FRIAS I PADIAL

ACOMPANYANT INFANTIL PAU PÃ&#x2030;REZ I FABREGAT

COL·LABORADORA JANIRE JAÉN I TORIBIO

PORTAESTANDARD INFANTIL IVÁN GARCÍA I PADIAL

COL·LABORADORA ANNA ROIG I BARBERÀ

COLÂ·LABORADORA INFANTIL ARIADNA SOLA I MIRALLES

ACOMIADAMENT MADRINA 2019

stimada gaiata 5, Hort dels Corders: Ha arribat el moment de dir adeu a un any inoblidable, ple de records i vivències meravelloses al vostre costat, la meua bonica família gaiatera. Només em queda donar-vos les gràcies per tot el suport, l'afecte rebut i per deixar-me gaudir de moments únics i irrepetibles al vostre costat, durant aquest cicle 2019. Sens dubte tampoc puc oblidar-me d’agrair-vos l'oportunitat de viure un altre dels meus grans somnis, representar a Castelló com a Dama de la Ciutat 2020. No podria descriure aquest any tan meravellós sense nomenar tots aquells moments que s'han quedat marcats en el record, els nervis per llegir el meu primer discurs, l'entusiasme per rebre aquesta banda blanca tan esperada, les ganes d’arribar a cada acte per a gaudirlo i viure'l al màxim. Però si hagués de quedar-me amb un moment clau durant aquest any, seria la nostra presentació. Tot l'esforç, dedicació i treball van ser els principals protagonistes d'aquella nit màgica. Fins i tot recorde els nervis, l'emoció i les sorpreses inoblidables que la van acompanyar. És innegable que repetiria aquest moment una vegada i una altra. No puc oblidar-me de donar gràcies a les meues companyes de viatge, a les dues persones que han fet més especial aquest 2019. La meua bonica xiqueta Laia, has transmés a tota la nostra comissió la teua felicitat, alegria i el teu entusiasme per les nostres festes. La meua xiqueta, has sigut una castellonera de 10. Gràcies i mil gràcies per donar-me l'oportunitat de gaudir al teu costat aquest fantàstic 2019. No puc estar més orgullosa de tenir-te de nou aquest 2020, juntes viurem altre

somni meravellós. La meua estimada presi Arantxa, soc molt feliç per haver compartit tants moments especials al teu costat. Sens dubte t'has convertit en una gran amiga per a mi, has estat un gran suport per aquesta comissió però sobretot, per a Laia i per a mi. Et vull moltíssim presi, Gràcies per convertir-te en part fonamental de la meua vida, ets i seràs una persona molt especial per a mi. També vull agrair a totes les meues dames i acompanyants que han estat en tot moment amb mi. Sense vosaltres res d'això hauria sigut el mateix, us vull. Però altra de les coses per les quals em sent tan feliç, és per haver tingut l'oportunitat de conéixer a persones que ja formen part de la meua vida, i que m'han donat tants moments únics durant aquest any. Vull agrair també a una altra part fonamental de la meua vida, la meua família. Gràcies per estar amb mi en tot moment, per donar-me suport, per tot el vostre afecte i per deixar-me viure tots i cadascun dels meus somnis. Sens dubte el 2019 i aquest 2020 no hauria sigut possible sense vosaltres. Us vull molt. No puc acabar aquest discurs sense desitjar el millor a les nostres madrines 2020, Paula i Victoria. Xiques, no tanqueu els ulls ni un instant, perquè per experiència vos dic que passa volant. Viviu cada moment i gaudiu de cada instant com mai, perquè no podeu tindre millor suport i afecte que el de la vostra estimada comissió i sobretot, d'una presidenta excepcional. Estic convençuda que sereu una excel·lent representació enguany. Amb afecte... Carla Parra i Bellido. 91

ACOMIADAMENT MADRINA INFANTIL 2019

envolguts veïns i veïnes, amics i amigues d’Hort dels Corders.

Ha arribat el moment d’acomiadar-me d’un dels millors anys de la meua vida. Un any molt especial per a mi, ja que he pogut fer realitat el meu gran somni, poder ser la màxima representant infantil del meu sector. He gaudit molt en tots els llocs on he anat a representar la meua gaiata, i no sols a la meua ciutat, sinó també a Alacant i Port de Sagunt. Vull donar les gràcies a la Foguera Baver-Els Antigons i a la Falla Plaça Rodrigo, pel seu tracte excel·lent. Espere poder seguir visitant-vos més anys. A la meua gaiata, la millor de totes. Gràcies pel gran any que hem tingut, per tot el vostre esforç. Aquest any heu fet que triomfàrem en els premis i que jo em sentís la madrina infantil més feliç del món, sou els millors. La nostra “presi” ha aconseguit els millors equips, gràcies de tot cor: Melina, Lledó, Sergio, Marta, José Luís, María Teresa, Almudena i Ainhoa; a la meua “super Trini”, que ens cuida com ningú; a Irene, que sempre està pendent de totes perquè el nostre pentinat estiga perfecte; al meu “vice” Jose, que m’ha acompanyat en tots els actes i sempre pendent de mi; a l’oncle Luís i la tia Merce, per acompanyar-me sempre.

Gràcies a la meua família per estar pendents de mi i recolzar-me en tot, vos vull molt. A les meues companyes de viatge, gràcies per tots els moments que hem viscut juntes, pel gran any que hem compartit. Carla, gràcies per ser la meua madrina major, com ja et vaig dir en el nostre nomenament: “Quan acabe l’any estarem tristes, però molt contentes del gran any que haurem passat”, i és d’aquesta forma com ha sigut. Mai ens podíem imaginar que aquest any fos tan bo. Gràcies per formar part d’ell. La meua “presi”, la millor de totes. Gràcies per aconsellar-me, per cuidar-me, per fer tot el que fas perquè les teues madrines siguen especials, per fer-me gaudir de cada moment d’aquest any i per donar-me suport per arribar a ser Dama de la Ciutat. Eres la millor i et vull molt. Per finalitzar, vull convidar a tots els xiquets i xiquetes del nostre sector a visitar la nostra gaiata en la setmana de festes, segur que gaudiran molt. Gràcies i fins a sempre. Laia Clausell i Fabregat Madrina Infantil 2019

Gràcies a Carla i Valeria, belleses infantils de la Foguera i María, fallera infantil de la Falla, per fer-me-ho passar tan bé quan us he visitat en les vostres festes.

FESTES GERMANES

ELS NOSTRES PREMIS, MAGDALENA 2019 moment de preparar la desfilada fins a la Plaça Major, on aquesta família gaiatera esperava un gran resultat. La comissió infantil pensava quantes vegades pujaria la seua representant a l’escenari, i la seua comissió preocupada pel que podria passar, i si aquest any seria el definitiu després de tot l’esforç d’un any.

ins de la setmana gran castellonera, el dimarts és el dia reservat per als nervis. A última hora de la vesprada s’entreguen els premis dels diferents concursos convocats en cada edició magdalenera. I així va ser el dimarts 26 de març de 2019; un bonic dia en què els membres d’aquesta comissió estaven emocionats per aconseguir el que feia temps que no podíem gaudir, pujar a l’escenari de la Plaça Major per a recollir un premi als monuments gaiaters. Al matí, els jurats de les gaiates van deliberar, ompliren els fulls amb la puntuació correcta que a la nit es llegiria a l’acte i aquests punts, se sumaven alhora en la pantalla de la plaça; moment de nervis i càbales. I per primera vegada en l’edició de la Magdalena 2019, un jurat tècnic va donar la seua puntuació, va analitzar cadascun dels monuments a l’encesa i va valorar la il·luminació, l’art, la pintura, les vidrieres i la il·lusió; nervis a flor de pell. Anaven passant les hores... que pareixien de 100 minuts fins que, per fi va arribar el

I així va començar l’entrega de premis a les presentacions de les comissions de gaiates: · Quart premi per a la nostra presentació, basada en una al·legoria al rellotge del nostre estimat Fadrí, que compte els minuts per arribar la nostra setmana de festes.

Ara és el torn dels “llibrets”, un gran treball del nostre equip, que va crear un extraordinari relat de les nostres festes i de les festes germanes de València i Alacant, a veure com es porten...

Busto havia fet amb tanta estima, cura i tranquil·litat al magatzem de gaiates. De nou les nostres madrines i presidenta pujaren cap a l’escenari per a replegar aquest premi; després de quinze anys la gaiata 5 tornava a guanyar un premi de gaiata infantil.

· Segon premi per “l’ús i promoció del Valencià”, açò sí que era una gran il·lusió per aquest equip de traducció i correcció, tan pendent de la inclusió i de la coherència de cada frase. · Tercer premi al millor llibret de gaiata de la Magdalena 2019, una altra sorpresa, un altre somni fet realitat per aquesta comissió. Apleguem a l’apartat de gaiates infantils i abans del jurat de gaiates, va ser el jurat tècnic els que van aportar les seues puntuacions a la pantalla, una grata sorpresa perquè estaven dins de les sis millors gaiates infantils. Seguim sumant punts amb el jurat de gaiates, i per fi, puntuació final: · Cinqué premi per a “Llepolia de llum“, la nostra gaiata infantil que Jose Luís

Per fi el moment més important de la nit, premis de gaiates. En la puntuació el jurat tècnic també apareixíem dins de les sis millors, se sumen els punts del jurat de les gaiates, i no pot ser, hi ha un empat entre la gaiata 5 “Hort dels Corders” i la gaiata 8 “Portal de l’Om”; quin obtindrem?; el cinqué o el sisé premi?. Nervis una vegada més!

· Cinqué premi per a “Flors de randa per a la dona castellonera“, la gaiata que va dissenyar Pablo Valls i que va construir la nostra comissió amb tant de treball, va guanyar un cinqué premi, segons el que especifiquen les bases del concurs. Carla, Laia i Arantxa una vegada més cap a l’escenari per a recollir aquest premi; feia molts anys que aquesta gaiata no recollia un premi en la secció de gaiata major.

Llàgrimes entre somriures en una nit plena d’emocions; la nostra presidenta va complir el seu objectiu de guanyar premis de monuments després de cinc anys al capdavant de la comissió. I amb els estàndards enlairats i crits d’alegria, de tornada al sector per a celebrar-ho.

100

ACTIVITATS DE L’ANY

NOMENAMENT 2020

l 27 de juliol de 2019 va tenir lloc l’acte de nomenament de les nostres futures màximes representants per al cicle festiu del 2020 als salons del restaurant Àgora de l’UJI on, els comissionats, les amistats i familiars de les dues jóvens, es van reunir per acompanyar-les en el seu dia especial. L’encarregada de portar l’acte va ser Lledó Martínez, qui va dedicar, per tal de començar l’acte protocol·lari, unes afectuoses paraules d’agraïment a Laia Clausell i Carla Parra, les madrines en l’exercici anterior. Tot seguit, va arribar el moment de passar el testimoni a les noves madrines de la Magdalena 2020, Victoria González i Paula Hernández, acompanyades per la presidenta de la gaiata, Arantxa Miralles. Posteriorment, va tindre lloc l’entrega d’un detall floral i la lectura de l’acta de nomenament de les Madrines 2020, de la qual l’encarregada va ser la secretària de la gaiata, Melina Queral. A continuació, se’ls van imposar les insígnies d’or, lliurant el pergamí commemoratiu corresponent. També als familiars de les dues madrines se’ls van imposar les insígnies de plata i, a més, les madrines del 2019 van obsequiar-les amb un detall. Abans de concloure l’acte, van dedicar, tant les madrines com la presidenta de la gaiata, unes paraules d’agraïment per a la seua comissió, finalitzant l’esdeveniment amb el tradicional crit de “Magdalena!” i gaudint d’un sopar i un posterior ball fins a altes hores de la matinada.

101

BENVINGUDA

ACTE D’OBERTURA MAGDALENA 2020

l dia 11 de setembre de 2019 va tindre lloc l’acte d’Obertura de les Festes de la Magdalena 2020, organitzat per la Gestora de Gaiates a l’edifici de la Diputació Provincial. Un acte que inicia un nou i màgic capítol en el calendari fester i que reuneix els màxims representants dels diferents sectors gaiaters, les noves Reines i les seues respectives Corts d’Honor. Tot i que va ser un dia plujós, no va evitar que es portara a terme aquest inici de l’any que va començar amb la pujada a l’escenari de les dues reines de les festes, Gal·la Calvo i Carmen Molina. Tot seguit, era el torn de les Dames de la Ciutat, i en aquest cas, la nostra Gaiata va ser representada per Laia Clausell i Carla Parra. També van ser presentats els màxims representants de les diverses comissions, on Victoria González i Paula Hernández van lluir amb satisfacció el nom d’Hort dels Corders i van rebre el detall floral per part de la nostra presidenta. A continuació, el president de la Gestora, Esteban Gual, la presidenta del Patronat, Pili Escuder, i la vicepresidenta de la Diputació, Patricia Puerta, ens van dirigir unes paraules i, finalment, les nostres Reines van fer el mateix, agraint que les acompanyem en un any tan significatiu per a elles i desitjant que siga meravellós. L’acte va concloure amb el tradicional crit de: “Magdalena!”.

102

103

IMPOSICIÓ DE BANDES

ls dies 13 i 14 de setembre de 2019 es van celebrar, al Teatre Principal, els actes d’Imposicions Oficials de Bandes a les Reines i Corts d’Honor per a la Magdalena 2020, tant majors com infantils, donant pas al començament oficial del nou període fester. El divendres 13 va ser el torn dels infantils, una vesprada de pluja en la qual no van poder gaudir de la desfilada pels carrers de Castelló, però cada president va portar als seus representants fins a la porta del teatre amb cotxe. Les madrines i presidents infantils dels diferents sectors gaiaters, la Reina Infantil, Gal·la Calvo Santolaria, junt a la seua Cort d’Honor, van rebre la seua especial benvinguda a l’arribada al Teatre Principal de la ciutat. A continuació, els primers en accedir a l’escenari d’aquest emblemàtic edifici van ser els diferents presidents infantils de les gaiates, qui reberen el pergamí acreditatiu del seu càrrec, així com la insígnia d’or de la Gestora de Gaiates. Tot seguit, van ser les Madrines Infantils qui pujaren per rebre l’esperada banda blanca, de mans de l’alcaldessa, acompanyada d’un detall floral de mans de la Presidenta de la Junta. En aquest moment, la nostra madrina infantil, Victoria González, va captivar tots els presents, lluint radiant i plena de felicitat amb la seua falda verda. De la mateixa manera, va ser Laia Clausell, com a Dama de la Ciutat, a la qual li imposaven la banda blanca com a cort de la Reina Infantil, Gal·la. Amb orgull, va desfilar cap a l’escenari lluint la seua falda blava. L’acte va culminar amb les paraules de la màxima representant de la Corporació Municipal i amb la desfilada de retorn de totes les representants festeres. L’endemà, el dissabte 14 de setembre, va ser el torn de les representants majors. A les 19:00 ja van estar abillades amb el vestit de castellonera als portals de l’Ajuntament per ser rebudes al Saló de Plens, on es va celebrar un petit acte de nomenament dels nous presidents de gaiates i on van rebre la insígnia d’or de la Gestora. Una vegada finalitzat aquest homenatge, i sense pluja en aquest dia, les madrines, Dames de la Ciutat i Reina, acompanyades per tots el representants infantils i la corporació municipal, van desfilar cap al Teatre Principal, on esdevindria un acte inigualable per a elles. En primer lloc, foren les madrines de les diferents comissions, entre les quals, Paula Hernández, la va rebre amb molta emoció i lluint preciosa amb la falda verda aigua. De seguit, va pujar Carla Parra a l’escenari com a primera Dama de la Ciutat. Va complir un somni i va acompanyar a la seua reina amb una falda color bronze. L’acte va culminar amb les paraules de la màxima representant de la Corporació Municipal i amb la desfilada de retorn de totes les representants festeres. Al finalitzar l’acte, els protagonistes dels dos actes van gaudir d’un sopar als salons del Reial Club Nàutic de Castelló, acompanyats pels seus familiars, i d’un ball que va culminar a altes hores de la matinada.

104

105 105

PRESENTACIÓ DE LES REINES DEL CENTRE ARAGONÉS

SANT FRANCESC I CLARA D’ ASSÍS

106

9 Dâ&#x20AC;&#x2122;OCTUBRE, DIA DE LA COMUNITAT

FESTES DEL PILAR

107

CENTRO GALLEGO

OFRENA DE LA GESTORA DE GAIATES

108

PRESENTACIÓ

l dia 26 d’octubre de 2019 va tindre lloc, al Palau de la Festa, la nostra presentació oficial per a la Magdalena 2020. A l’acte van assistir les Regines de les festes, Gal·la i Carmen; la Presidenta del Patronat de Festes, Pilar Escuder; Autoritats; la Presidenta de la Junta de Festes, Noelia Selma; les Dames de la Ciutat; Madrines i Madrines Infantils, Presidents i Presidents Infantils dels diferents sectors gaiaters; alguns col·lectius festers i altres amics de la festa. A través d’un conte molt particular, vam poder conéixer dues figures molt representatives d’un joc ben conegut: els escacs. Lledó Martínez i Melina Queral es van transformar en princeses d’aquest regne, competidores absolutes pel regnat que havia deixat el seu pare mort. El palau va ser decorat cuidant fins a l’últim detall, on el tauler ocupava la totalitat de l’escenari, acompanyant-se d’una façana pròpia d’aquest regne, on algunes de les peces més representatives d’aquest joc (torre i alfil) custodiaven els laterals de l’escenari, lloc de les corts de les nostres madrines, mentre que el lloc central era ocupat per grans figures de cavalls que salvaguardaven a Victoria i a Paula. Les presentadores de la nit van ser Janire Jaén i Marta Tena, que ho van fer perfecte. Després de la inesperada declaració de guerra que es van fer les dues filles del rei, Blanca i Negra, l’escenari va ser ocupat pel portaestandard, Iván García, seguit de les col·laboradores Ariadna Solá, Anna Roig, Patricia Sánchez i Beatriz de Diego. Cal assenyalar que aquest és un any memoratiu dins de la nostra història, ja que és el 75é aniversari de la nostra gaiata. Han estat 75 anys de treball i perseverança, en els quals hem pogut gaudir de grans representants i, al costat d’ells, de moments inoblidables. 75 monuments gaiaters, 75 madrines, 39 presidents, 48 madrines infantils i 19 presidents infantils que ja formen part de la història d’aquest sector i als qui volíem donar-los les gràcies. 109

Continuant amb el protocol, van pujar a l’escenari les nostres madrines del 2019, Laia Clausell i Carla Parra, acompanyada per Luís Ulldemolins. Després vam rebre a la presidenta, Arantxa Miralles, per tal d’imposar les bandes acreditatives a les dames i gaiateres de la nostra comissió. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Naia Rodríguez i Sánchez. Dames d’Honor Infantils, xiquetes Abril de Diego i Llorens i Paula Marzá i Torres. Dama d’Honor, senyoreta Paula Esteve i Mendoza, del braç de Pedro Espada i Bueso. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Valeria González i Marco. Dama d’Honor, senyoreta Maria Albalat i Moliner, del braç de José Antonio Naranjo i Ojeda. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Vera Castillo i Tena. Dama d’Honor, senyoreta María Tena i Colom, del braç de Alexandre Peinado i Llopis. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Carmen Paloma Ortega i Tena. Dama d’Honor, senyoreta Carmen Santolaria i Beltrán, del braç de Marc Carmona i Ponte. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Vera Rodríguez i Sánchez, acompanyada per Pau Pérez i Fabregat. Dama d’Honor, senyoreta Sara Martínez i Muñoz, del braç de Miguel Uriel Sola i Miralles. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Lucia Castellet i Gallén. Dama d’Honor, senyoreta Rosa Martínez i Muñoz, del braç d’Eric Andreu i Pallarés. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Maria Marzá i Torres, acompanyada per Manel Frias i Padial. Dama d’Honor, senyoreta Andrea Estevez i Mora, del braç de Diego Tortosa i Palomares. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Lledó Martín i Quintana, acompanyada per Xavi Martín i Quintana. Dama d’Honor, senyoreta Paula Jiménez i Colomo, del braç de Rubén Soto i Vives. Dama d’Honor Infantil, xiqueta Victoria Faubell i Miralles. Gaiatera d’Honor, senyoreta Laura Agramunt i Arnau, del braç d’Israel Rodríguez i Valiño. Madrina d’Honor Infantil, xiqueta Raquel Garcia i Padial, acompanyada per Jorge Frias i Padial. Madrina d’Honor, senyoreta Irene Arasa i Miralles, del braç d’Omar García i Oller. En aquest moment van desfilar cap a l’escenari les nostres Madrines per a la Magdalena 2020: Madrina Infantil, xiqueta Victoria González i Marco, i Madrina, senyoreta Paula Hernández i Capdevila. Les noves madrines van rebre les bandes de mans de la nostra presidenta. Posteriorment, van ser les seues predecessores, Laia i Carla, les qui van col·locar els corbatins acreditatius als nostres estandards. Per últim, les nostres madrines i la nostra presidenta van voler obsequiar a les seues mares per l’esforç i el seu amor incondicional cap a elles, fent entrega d’un detall floral. A més, també es va fer entrega d’un detall a les col·laboradores.

110

Van ser molts els amics que ens van acompanyar en una nit tan especial per a nosaltres: l’Associació Cultural de festes Francesc i Clara d’Assís; els festers i clavaris de les festes del Carme de Castelló; l’associació de veïns del Carrer Sant Blai; la confraria Santa Maria Magdalena; el centre Gallec de Castelló O “Aturutxo”; el Centre Aragonés de Castelló; l’Ajuntament de Benafigos; la casa de València a Saragossa; la Germandat dels Cavallers de la Conquesta; la Falla Plaça Rodrigo del Port de Sagunt; la Falla “La Mercè” de Borriana; la foguera “Baver-Els Antigons” d’Alacant; la Federació de Colles; la Gestora de Gaiates, a càrrec de la Gaiata 18 “Crémor”; i, finalment, el Patronat Municipal De Festes De Castelló. Després d’adonar-se que juntes podrien regnar millor que separades i combatent constantment, Blanca i Negra es van aliar, comprenent que la família és el més valuós, a més que podrien fer molt més gran el seu regnat d’aquesta manera, pel que no es van separar mai. A continuació, va baixar tota la comissió i es va realitzar l’acomiadament a les màximes representants 2019, les qui van rebre un elogi per la seua magnífica representació durant tot un any. Quan sols quedaven les madrines del 2020, les presentadores van dedicar unes boniques paraules a les nostres màximes representants i van baixar de l’escenari, seguides pels portaestandards i les col·laboradores. La festa va acabar a altes hores de la matinada.

111

112

113

114

115

116

117

CARTELL DE LA MAGDALENA 2020

l 28 de setembre de 2019 es va donar a conéixer el cartell anunciador de les pròximes festes fundacionals de Castelló, que seran del 14 al 22 de març del 2020. A través d’un procés seleccionador organitzat per l’Ajuntament, mitjançant el Patronat de Festes, es va triar, d’entre els vint-i-tres presentats. Així, va resultar guanyador el cartell amb el lema “Nits de llum”, de Endika Gómez de Balugera. Des dels pòrtics de l’Ajuntament fins a la sala d’exposicions de la Fundació DávalosFletcher, es va realitzar un recorregut en què van participar els representants de tots els diferents sectors gaiaters de la ciutat, on les reines, Gal·la i Carmen, van tallar la cinta i van inaugurar l’exposició de tots els cartells i sobretot, el guanyador, juntament amb maquetes de diferents gaiates.

118

CLUB ESPORTIU CASTELLÃ&#x201C;

119

BALL DE LA DAMA

PRESENTACIÓ FALLA PLAÇA RODRIGO DEL PORT DE SAGUNT

120

PRESENTACIONS

121

NADAL AL MÃ&#x201C;N DE LA FESTA: SOPAR DE LA GESTORA DE GAIATES, CARTER REIAL, DINAR DEL PARE NOEL, CAVALCADA DE REIS I BERENAR DE LA GESTORA DE GAIATES

122

75 ANIVERSARI

l dia 6 de desembre, a l’hotel Intur de Castelló, va tenir lloc l’acte del 75 aniversari de la nostra estimada i preuada gaiata. Allà van acudir representants d’aquestes setanta-cinc edicions, juntament amb l’actual Reina de Castelló, Carmen Molina, la Reina Infantil, Gal·la Calvo, les seues respectives Corts d’Honor i Na Violant, María Torres. Amb un bonic disseny decoratiu per a l’ocasió, que comptava amb múltiples elements característics del recorregut històric que ha tingut la gaiata 5 “Hort dels Corders”, es va anar donant pas als i les representants que van acudir, des de 1945 fins a l’actualitat. A més, també el van rebre la resta de comissió que s’hi van congregar per a tal esdeveniment. L’acte va ser presidit per les nostres madrines, Paula Hernández i Victòria González, juntament amb la nostra presidenta, Arantxa Miralles, que van donar el corresponent llibre que recull la història i monuments del sector, així com una insígnia única i especial del significatiu de l’any. Els nostres presentadors, Marta Barberà i Sergio González, van ser els encarregats de dur a terme el fil conductor de la vetllada. Després de l’acte protocol·lari, vam poder gaudir d’una vetllada entre rialles i recordant velles anècdotes, mentre ho acompanyàvem d’un deliciós menú de degustació. 123

124

ARTÍCLES MAGDALENA 2020 75 ANIVERSARI MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES PERSPECTIVA EDUCATIVA DIVERSITAT FUNCIONAL VS DISCAPACITAT LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL ASSOCIACIONS SOCIALS DE CASTELLÓ

125

126

75 ANIVERSARI

127

ARTICLE INÈDIT: CASTELLÓ SEMPRE PER DAVANT Autor: Joan Josep Trilles i Font Llicenciat en Humanitats UJI

LA MAGDALENA, ANYS 40

a Festa de Castelló, sempre i en tot moment seguirà sent un patrimoni viu que hem rebut dels nostres pares, dels nostres avantpassats i que a nosaltres, que ben bé viurem el centenari, hem de mantenir. Al llarg de la història, els castellonencs hem anat ficant un poquet del nostre saber fer a favor de la festa. Festa que sempre hem considerat un bé cultural i simbòlic, que ens ajuda a mantenir les nostres tradicions més pairals, que cal preservar, protegir i admirar sempre. Aquests coneixements festius s’han sabut transmetre de generació en generació, de sempre a la gent de seny, als nostres majors, els hem tingut com a referents. També hem

GAIATA DE LA CIUTAT ANYS 50

128

sabut integrar nous elements a la festa, noves aportacions dels nouvinguts que ens faran redefinir la idea de patrimoni cultural viu, ple de tradicions i que ens dona identitat. Una llengua pròpia, arrels castellonenques, una festa... que dona identitat a la nostra ciutat, al nostre Castelló. Com ja vaig dir ara fa cincs anys, i em reafirme, hem de seguir renovant la nostra festa, amb valentia, prenen decisions que marcaran un estrat més de la història de la Festa de Castelló, però hem de ser conscients que després, afortunadament amb l’esforç de tots, seguirà evolucionant i s’adaptarà als nous temps. Llegint, una vegada més, una entrevista feta a Antonio Gascó, Cronista Oficial de la Ciutat, parlant sobre la festa de Castelló i el seu futur ens comentava: “Hem de tenir una forta consciència de poble, ja que el poble és el nucli de la festa. La nostra Romeria, datada en 1348, i la Gaiata de les darreries del segle XVIII són uns símbols únics que han de ser referents per a tots els castellonencs. Les festes han d’entrar a les cases en tots els sentits, als balcons hauríem de posar per festes els esclats de llum recordant aquelles primeres gaiates individuals. Ens ho hem de creure”. Paraula o frase clau, ens ho hem de creure, a la qual jo afegiria “Castelló sempre per davant”, llavors serà quan tots mirarem en la mateixa direcció i ens aprofitarem “tots” del millor de les nostres festes i costums més pairals. Recordem, com no, que les nostres festes són fundacionals, tot i que el tercer diumenge de Quaresma, per tradició, rememoren el trasllat de l’ermita de la Magdalena al pla. Segons ens conten cronistes com Lluís Revest, compromés amb el seu poble, aquest situa la primera professó del Castell Vell en 1375. El caràcter penitencial ens esdevé per la fam que van patir eixe any ja que a la romeria es donava menjar als pobres. També en 1409 i 1453 troben documents que parlen de la devoció a Santa Maria Magdalena amb la romeria al seu ermitori. L’historiador Enric Guinot, en el seu estudi sobre la Crónica de Llorens de Clavell, considerat el primer cronista de Castelló, a les primeries del segle XVIII ens parla de la processó de la Magdalena i se citen les gaiates com a element fonamental i per això es deia la processó de les llums. Llavors com ben bé diu Gascó, la Romeria i la Gaiata han estat els dos exponents singulars que han fet de les festes de la Magdalena unes festes úniques. Però tornem a la nostra clau, “Castelló sempre per davant”. Parlem ara de 75 anys de festa, un període, 1945-2020, a la nostra ciutat.

PREGÓ 1945

PERGAMÍ DE SALES BOLI

FIESTAS DE LA MAGDALENA 1945

129

Les festes sempre han estat ben presents en la vida dels pobles, un espai en el temps on la ciutadania oblida la seua feina i es relaxa lúdicament. Sempre ha estat un recurs institucional. Cal dir que després de la Guerra Civil tothom va quedar molt afectat, sincerament hi havia poques ganes de festa. Tot i això en 1939 es constitueixen de bell nou, confirmant-les i renaixent les belles tradicions. Recordem que el 3 de desembre de 1944 es constitueix la Junta Central de Festejos en un intent de potenciar les festes gràcies a Carlos Múrria Arnau i José Simón Hernández, que li feren arribar les propostes a l’alcalde Benjamín Fabregat. Propostes que es materialitzarien l’any 1945 denotant que la festa dels darrers anys havia quedat reduïda a la romeria i poc més. I així arribem al punt clau, a la farmàcia de Manuel Segarra Ribés, en la seua rebotiga, fruit d’una tertúlia a la qual eren assidus amics tals com Soler i Godes, Sánchez Gozalbo, Salvador Guinot, Sales Bolí, Lluís Revest i altres membres de la Societat Castellonenca de Cultura, així com altres intel·lectuals castellonencs, allí es “cuinaren” moltes idees que després fructificarien en manifestacions cíviques i culturals. Naixen la Cavalcada del Pregó, com ens recorda Enrique Segarra, com un aparador dels pobles de la província, i la Gaiata, com el símbol de la festa. Aquells lletraferits foren protagonistes d’aquella renovació de 1945, però cal recordar que ha passat molta més gent, altres més recents, gent valenta que a hores d’ara encara estan en actiu, tots i totes han estat capaços que la Festa Gran de Castelló no es perda mai, és més, han gaudit, han reformat i han refermat més, si cal, les nostres festes, Castelló sempre per davant. Festes que foren en un principi Feria y fiesta de la Magdalena, després passaren a ser Fiestas de la luz, tot seguit Feria de la Magdalena · Fiestas de la luz, l’any 1967 passaren a ser Feria de la Magdalena · Fiestas de la luz · Fiestas de interés turístico, després canviem a Magdalena · Fiestas de interés turístico, passant a Fiestas de la Magdalena i ja en 1981 passem al valencià Festes de la Magdalena, fins que l’any 1995, celebrant el 50é aniversari, posen Fira i festes de la Magdalena, i a partir del 2007 Fira i festes de la Magdalena · Festes d’Interés Turístic Nacional, des de l’any 2011 passen a ser Festes d’Interés Turístic Internacional. Però Castelló sempre per davant. També va haver-hi canvis en el nom de les juntes, la Junta Central de Festejos va passar a ser Junta Central de Festes i amb la creació de la Fundació Municipal de Festes es democratitza la festa i passa a ser Junta de Festes amb una gran autonomia. Fa poc més de cinc anys es va constituir el Patronat Municipal de Festes, on la Junta de Festes queda en segon lloc, i ara... CARTELLS

130

Crec que Castelló sempre ha estat per davant de tot, en el pensament dels castellonencs i des de 1979 s’han fet congressos magdaleners per anar renovant o, millor dit, actualitzant les nostres festes donant pas a nous Sectors Gaiaters; donem fermesa als nostres símbols, al rotllo i la canya; suport a les gaiates individuals i a les monumentals; oberta participació de tothom; comença la Fira Alternativa; es fonamenten els diferents festivals... Nous col·lectius comencen a involucrar-se més en el moviment fester. L’evolució de la festa va ser notable amb l’eclosió de les colles, amb les quals s’havia de comptar, encara que ningú no sabia ben bé com integrar-les a l’estructura festera i a les comissions de sector. Eren dos maneres ben diferents d’entendre la festa. Amb tota aquesta transformació i el seu repàs durant aquests 75 anys ho veig clar i he aprés una cosa: la festa no és propietat de ningú, és un patrimoni col·lectiu, els beneficiaris som tots els castellonencs, tots els que volem ser testimonis vius de la nostra cultura i tradicions. Voldria fer un esment dels polítics d’aquests setanta-cinc anys, concretament els dels quatre anys que han marcat el recorregut de les nostres festes, 1945, 1970, 1995 i 2020.

ALCALDES

En 1945, el farmacèutic Benjamín Fabregat Martí (1944-1948). El seu nom quedarà sempre unit a la seua visió clara de la necessitat de potenciar, en temps de postguerra, les tradicionals Festes de la Magdalena. En 1945 va promoure com a alcalde les iniciatives i va encarrilar els esforços de tots el que tenien Castelló sempre per davant, donant grandesa a les nostres celebracions festeres. Sense oblidar que va anar configurant el principi de l’evolució del perfil urbanístic de Castelló.

PROGRAMA DE FESTES

131

L’any 1970 era alcalde Francisco Luis Grangel Mascarós (1967-1975). Durant el seu mandat es va inaugurar la refineria, l’ESSO del Grau (actual BP). La seua aposta pel Col·legi Universitari de Castelló. Serà recordat per la demolició de la Pèrgola i la construcció de l’actual edifici amb multitud de records festers, també la millora de places com la de Cardona Vives, amb el seu aparcament subterrani, les de Borrull, Donoso Cortés o Fadrell, la remodelació de Rei En Jaume, el pas subterrani sota la via al carrer Joaquín Costa... multitud d’avanços a la ciutat sense deixar de ser una gran catàstrofe urbanística, es van derrocar diversos monuments, es va construir en altura en el centre històric i no es va construir cap zona verda.

CASTELLO I EL GRAU 1962 · GRAU GRÀFIC

Ja més proper, trobem a l’arquitecte José Luis Gimeno Ferrer (1991-2005). El seu mandat, no exempt de polèmiques davant la implantació del valencià i denúncies diverses, va estar presidit per l’expansió urbanística de la ciutat, sobretot al districte marítim del Grau. També importants projectes de rehabilitació o construcció. Els fruits més destacats són el Teatre Principal, el Museu de Belles Arts, l’Auditori i Palau de Congressos, l’Espai d’Art Contemporani, la RENFE i l’UJI. Expandint totes les festes de la ciutat.

MUSEU DE BELLES ARTS

132

Per acabar tenim a María Amparo Marco Gual (2015-2020). Primera alcaldessa de la ciutat que compagina les seues obligacions municipals amb l’ensenyament com a professora titular en el Departament de Finances i Comptabilitat de l’UJI. El seu mandat es caracteritza per ser un tripartit basat en partits d’esquerra, sota el seu govern es produeix la introducció massiva de la llengua valenciana en tota la política, així com la inclusió en totes les informacions públiques en aquest idioma com a exclusiu, també es produeix el canvi de la denominació de la ciutat al topònim de Castelló. Serà recordada per ser l’alcaldessa de 75é aniversari de les Festes de la Magdalena.

MAGDALENA 2018

MAGDALENA 2019

Però per concloure vull tornar a la meua clau, Castelló sempre per davant, sent conscient, com ens diu Gascó, que les nostres festes són molt singulars, que durant aquests 75 anys hi ha hagut molta gent que sempre, amb la millor estima pel seu poble, per Castelló, per les seues tradicions, ha anat transformant, millor dit, ajustant i adaptant la festa de la Magdalena per tal que tothom -els de soca i els nouvinguts- gaudim junts del rebombori de les nostres festes fundacionals. Tot açò serà possible si els protagonistes vius ho fem possible, si trobem el camí per fer-la cada dia millor, més singular, per lo nostre, una festa única plena de cultura i tradicions, però Castelló sempre per davant.

MERCAT DE CASTELLÓ EDUARD LAFORET 1892

133

LA MAGDALENA: ART, FESTA I POBLE Autor: Manuel Carceller i Safont Coordinador territorial de la Plataforma per la Llengua al País Valencià

ROMERIA DE LES CANYES DE 1974. ENTRE EL POBLE, QUIQUET DE CASTÀLIA (AMB BARRET NEGRE) I MATILDE SALVADOR

n l'origen de la setmana de festes de la Magdalena, que ara coneixem, cal destacar el sentiment d'interés per les tradicions castellonenques que va generar l'estrena de l'òpera La filla del rei Barbut, una adaptació del Tombatossals de Josep Pascual Tirado, que d'inici va comptar amb llibret de Manuel Segarra i després amb música de Matilde Salvador. L'obra es va estrenar primer, sense música, al mas de Guimerà, a Benadressa (15-08-1939); i després a la seu de la Societat Castellonenca de Cultura, el 1940, en la versió original amb titelles, construïdes pel mateix autor del text de l'obra. El poeta Bernat Artola es va presentar un dia de 1942, acompanyat per Matilde Salvador, a la farmàcia de Manuel Segarra, de qui era íntim amic, per a demanar-li permís a fi que la compositora en musicara l'obra. I finalment al Teatre Principal, el 31 de març del 1943, es va representar amb titelles, cantants i orquestra. Aquell fet singular va generar un gran entusiasme entre les minories culturals per elements de la pròpia identitat, en concret per les tradicions i per la indumentària dels vestits per a les festes. Eren aspectes que podien desplegar-se en aquell ambient de postguerra i de control de qualsevol activitat social. Al cap i a la fi les autoritats van entendre que les festes havien de servir, entre altres coses, per distraure el poble, en un món de penúries i de limitacions. Serien un nou panem et circenses, pa i circ, igual a Castelló que a la Roma clàssica.

134

S'ha dit que la decisió d'organitzar unes renovades festes de la Magdalena representava promoure un patrimoni comú tant per a la dreta hegemònica com per a l'esquerra vençuda i amagada de la postguerra. La creació de la gestora de festes amb funcionament autònom, va ser un altre signe de la voluntat de sentit col·lectiu. Uns pocs noms destaquen en aquella refundació de la Magdalena, a partir del 1945. José Simon Hernández, pintor autodidacta i vicepresident de la Junta Central, va defensar la idea que les festes es realitzaren al voltant de l'anomenada gaiata monumental, nom que ell mateix va proposar. Bernat Artola, al poema «Gaiata», presenta una descripció de la identitat del monument: «Nunci de l'amor filial;/ bategant ocell de foc,/ la gaiata és un barroc/ PRIMERA GAIATA 5 DE LES RENOVADES FESTES DE LA MAGDALENA DEL 1945 ardentíssim homenatge,/ de Castelló a son (AMB BARRET NEGRE) I MATILDE SALVADOR llinatge/ i, de passada, a sant Roc!». Però moltes de les gaiates de 1945, poc més que falles sense crítica i poc il·luminades, van estar molt lluny d'eixe «esclat de llum, sense foc ni fum» de la definició d'Antonio Pascual Felip.

L_ALCALDE FABREGAT, ASÈNCIO, MATILDE SALVADOR, SOLER BLASCO ARTOLA I MÚRRIA A LA FIRA DE MADRID, VORA UNA GAIATA, 1953.

Ningú, ni cap dirigent de la Junta Central, ni cap president de comissió de gaiata sabia ben bé com havia de ser una gaiata monumental. Calia que foren escultures de tema local amb llums? Havien de ser semblants a les falles? Es tractava d'una cosa semblant a una gran llàntia de carrer? Ningú no es va aclarir del tot, i d'aquell embolic van nàixer les primeres gaiates monument. En la primera edició de les festes renascudes, en els dotze sectors es va realitzar l'acte de la plantà de la gaiata, i algunes van poder desfilar en la nit del diumenge de festa plena, totalment o parcial, però unes altres no es van moure del lloc. Per això, al novembre del 1945, la Junta Central de Festejos va crear les instruccions per a les comissions de sector sobre com havien de construir-se les gaiates. En 1946 es va produir, per primera vegada, la participació de totes les gaiates en la desfilada de la nit de festa plena. Fins i tot, en 1945, estava previst fer la cloenda dels actes

135

del sector 4, a les 24 hores del diumenge final de festes, amb la «crema de la gaiata», seguida d'una traca. El 1945, per exemple, l'original gaiata del sector 12, obra d'Antoni Campos a partir d'un projecte de Bernat Artola, representava un far i una sirena, no exhibia cap gaiato al capdamunt i la llum hi era molt escassa. Uns anys després vam assistir a diversos qüestionaments de la definició canònica. En la Magdalena de 1948, el primer premi del concurs va ser per a la gaiata 5, la de la plaça del Rei En Jaume, que va combinar amb destresa l'aigua amb la llum. Però el cas de monument alternatiu més espectacular data de 1955, quan el sector del Grau va presentar com a gaiata una nau amb proa en forma de drac marí, que amollava fum per la boca, i a més tenia llums canviants. Això sí, per remat li van posar un pal que era un gaiato ben gran. Fer servir l'aigua o el fum en una gaiata eren uns atreviments, que feliçment van rebre en algun cas el guardó dels premis. A les albors de les festes, va ser Manuel Segarra Ribés (1903-1975), sens dubte, qui va aportar la idea més original i exitosa: organitzar una cavalcada etnològica i folklòrica de les comarques de Castelló com a pregó anunciador de festes. Allò era una absoluta novetat, al seu temps, va ser una gran troballa que va sorprendre tothom. Amb profunds coneixements de la cultura popular castellonenca i gran capacitat de treball i de constància, Segarra va preparar els grups del Pregó amb plasticitat i voluntat de realisme, amb un resultat d'art i bellesa. Don Manuel, farmacètic de professió, va ser fill d'un terratinent, i allò li va permetre conèixer directament el món rural dels masos del Maestrat i de l'Alcalatén. Paradoxalment, Segarra, home clau per al projecte, no havia sigut designat ni com a membre de la naixent Junta Central de Festejos (elegida el 23-XI-1944), ni com a component en la comissió organitzadora del primer Pregó, segons explica Robert Pérez d'Heredia en MANUEL SEGARRA RIBÉS, CREADOR DE LA la publicació Festa. Historia de las fiestas CAVALCADA DEL PREGÓ de Castelló (fascicle 23). Molt prompte no sols es va integrar en la citada comissió, sinó que va esdevenir-ne el guia. Només les vanitats i les enveges de gent mediocre poden explicar que un home de la preparació de Manuel Segarra fora "oblidat" d'entrada. Les altres dues figures clau de l'èxit de la Magdalena van ser els artistes, sobretot Rafael Guallart Carpi (1898-1975) i Lluís Sales Boli (1908-1981). El polifacètic Guallart va materialitzar decorats i escenografies per a les carrosses del Pregó i els escenaris de les

136

presentacions de reines, madrines i dames, al Teatre Principal. Sales Boli va dibuixar pergamins, com un orfebre, i va dissenyar una de les gaiates més belles i elegants que s'han conegut, la gaiata del sector 10 del 1947, que hi va guanyar el primer premi. Tècnicament, aquell monument va ser el primer d'un artista gaiater on s'utilitzaven llàgrimes de vidre i de metall. L'esvelta gaiata de la ciutat realitzada per Vicent Bernat el 1957, una esplèndida llàntia amb rocalles i figures d'àngels de fusta, potser ha estat la més bonica de tot el segle. Segarra, Guallart, Sales Boli o Bernat representen, entre altres, els que considerem com a artistes de l'entusiasme fundacional. Un sorprenent arc iris de cultura al cel de plom de la postguerra i la dictadura. Però, passats els anys, aquells magnífics artesans com ara Vicent Bernat, Tomàs Colon, Antonio Escoda, Rafael Guallart Carpi, Lasala, Marmaneu, Pérez, els germans Rubert, Miguel de Sanmillan, Joaquín Vidal van plegar del treball o es van jubilar. Manuel Segarra, home altruista, totalment lliurat a l'esforç de coordinar una manifestació de la qualitat del Pregó, va considerar ofensiu que l'alcalde, Carlos Fabra Andrés, no designara la seua filla Maria com a reina per a les festes del 1952 i optara per una parent, Blanca Fabra Gasset. Segarra va dimitir de tots els seus càrrecs, tant en la festa com en l'ajuntament, on era tinent d'alcalde, i va trencar el carnet de la Falange en una entrevista amb el governador civil. Segarra JOSEP PASCUAL TIRADO es va enretirar per sempre de l'organització de la Magdalena. Als anys seixanta del segle XX la decadència de l'estètica del monument gaiater era ja motiu de preocupació. En aquella època, l'enginyer català Carles Buïgas, el màgic de la llum, va demostrar que la gaiata podia ser un monument artístic de llum i color. El seu projecte de gaiata de la ciutat, una magnífica instal·lació, creada el 1965 per a una plaça, va ser totalment simplificat en un sol gran fanal. Buïgas va incorporar a la idea de la gaiata els nous elements dels anys seixanta, el plàstic i la tecnologia dels llums fluorescents de neó. A principis dels anys setanta, era evident que les festes de la Magdalena giraven al voltant del Pregó i de la Romeria, i que la gaiata només guanyava protagonisme en la desfilada de la nit de festa plena. La ploma autoritzada de Gonzalo Puerto, successor de Manuel Segarra en la coordinació del Pregó, va escriure el 1971 que «la gaiata està sent per a moltes comissions de sector el que un fill per a la mare soltera». En qualsevol cas, en l'evolució del monument cal partir de l'acceptació del símbol: un gran i artístic fanal barroc. Potser el qui millor ha escrit sobre la gaiata no ha estat un castellonenc, sinó Joan Fuster, un home de Sueca, el gran escriptor valencià del segle XX. A l'article «Alegria compartida», publicat al diari Jornada de València, al març del 1961, Fuster

137

va afirmar que les gaiates són «un brillant balafiament de lluminàries esplendoroses: artefactes enlluernadors, barrocs -no podia ser menys- i coloristes, que passegen pels carrers de Castelló en record d'una data solemne i útil». Al llibret del sector 7 de l'any 1981, el guardonat artista Vicent Ramos Sancho (1940-1996) explicava, tristament, que «a Castelló les gaiates no responen a l'art i s'està perdent bastant», de manera que algunes no eren sinó «llums discotequeres i rètols lluminosos». Pot ser que siga un altre artista, Vicent Bernat, el qui haja escrit millor sobre el fonament del símbol, en l'article «Antologia i futur de la gaiata», al llibret del sector 19 del 1986: «la gaiata és la llàntia que orna els nostres carrers, la més capritxosa, perquè en aquest monument caben totes les fantasies» (pàgina 67). La innovació es va manifestar, per exemple, en els projectes per a la gaiata 14, Castàlia, de Josep Lluís Estanislao, des de la primera del sector, el 1982, fins a la del 1991, pionera en GAIATA 10 DE 1947, DISSENY DE la utilització de l'ordinador per a dissenyar el joc de llums, LLUÍS SALES BOLI que va aconseguir el primer premi del concurs. Va sorprendre també la utilització de la fibra de polièster en la gaiata de la ciutat de Miguel Collado, obra que va desfilar des del 1983 durant més de deu anys. Hi havia, a més, un tema pendent des del 1945 que, de fet, era la qüestió de fons: la popularització. La festa plena de la Romeria era l'única jornada de clara participació popular massiva. La comissió de la gaiata 7, per exemple, a les 8 del matí del diumenge 4 de març de 1945, va concedir dos regals a les dues colles més nombroses que es van organitzar al sector per anar a la Magdalena. El lloc de cita per atorgar els premis a les colles va ser vora la gaiata del sector. Però, a banda de la romeria, aquelles primeres celebracions eren sobretot festes per a mirar i admirar. Per exemple, l'ofrena a la Mare de Déu del Lledó, creada en 1947, no era encara un acte participatiu, com ho és ara. En les fotos veiem el poble omplir les voreres, no les calçades dels carrers. Podem dir que tot Castelló participava com a espectador, però no com a subjecte actiu dels actes. Per exemple, l'animació dels balls populars en els sectors gaiaters va començar a decaure als anys cinquanta, perquè no abellia eixir de festa per passar fred. El tema de la passivitat del poble i la manca d'esperit organitzatiu són qüestions greus en unes festes que commemoren la fundació de la ciutat i que, per tant, haurien d'englobar tothom. I la manca de participació afectava especialment el finançament dels sectors i el monument gaiater. Ja el 1955, Gonzalo Puerto, en un article titulat «Solo el amor a Castellón compensa tanto sacrificio», publicat al llibret de la gaiata 1, lamentava la desconsideració pels qui treballaven per les festes. Molts projectes fantàstics elaborats per les comissions de sector topaven amb el fred retraïment del veïnat. Després d'una visita a una construcció de gaiata, Gonzalo Puerto escriu: «Los comentarios que allí oí me deprimieron y un sentimiento amargo se apoderó de mi alma». L'autor parla de l'entusiasme que supera les dificultats i de la responsabilitat moral de continuar una herència secular, com és la tradició. 138

138

A partir del Pregó infantil, la setmana de les festes de la Magdalena, als anys seixanta i principis dels setanta, era poc més que una tirallonga d'actes protocol·laris, amb escassa participació ciutadana. Només els castells de focs aconseguien superar l'esperit elitista d'aquelles festes de la Magdalena. A més, la majoria dels castellonencs estaven als seus llocs de treball, perquè durant dècades només eren festius la vesprada del dissabte del Pregó i el dilluns de Magdalena. Des de 1945 podríem dir que la festa acabava, de fet, dilluns a la nit, perquè dimarts començava la setmana laboral fins al dissabte de vesprada, o fins al diumenge. Els xiquets i adolescents també tornaven dimarts a les aules, encara que l'horari de classes era només matinal. La possibilitat d'integració plena de la societat en el món festiu LA GAIATA DE LA CIUTAT DE 1957, OBRA DE VICENT BERNAT, VA PATIR EL VANDALISME tardaria encara dècades a arribar. El lema a favor d'«unes festes populars i valencianes» va ser proposat pel valencianisme polític dels anys setanta, i més tard es va incorporar, sobre el paper, al programa dels partits progressistes dels nous ajuntaments democràtics. La nova significació de la brusa llauradora com a indumentària magdalenera, a partir de l'inici de la dècada dels setanta i sobretot durant la transició democràtica, va ser com el símbol d'eixes noves festes obertes a tot el poble. Francesc Vicent, Quiquet de Castàlia (1935-2004) va ser el primer que amb brusa va recollir el premi Ciutat de Castelló de periodisme del 1977, de mans de la reina Clorinda Basco. L’únic canvi estructural profund que s’ha viscut en la Magdalena és l’aparició de les colles, a partir de la dècada del 80, sobretot amb l’aparició de la Colla del Rei Barbut i de la Colla Pixaví, l’any 1982. Amb bona voluntat, a bon segur, es van convocar uns congressos magdaleners que han influït molt poc en la renovació de les darreres dècades. Les colles responien al desig de participació sense oficialitat. El detonant de l’aparició de darrer model organitzatiu, tal com l’hem conegut fins ara, va ser el fracàs de la proposta de les «festes d'Agost» de la Magdalena del 1988. Allò va ser un intent del regidor Clemente Agost de fer canvis sense comptar amb les bases del món de la festa. L'oposició va aprofitar la crisi per desgastar el govern municipal i el tinent d'alcalde Hipólito Beltran va llançar l'eslogan de «la festa per als festers». És a dir que l'organització de les festes de Castelló havia de ser autònoma, al marge de tutel·les partidistes. A fi de comptes el que ha passat és que els canvis socials han acabat donant tot el protagonisme al poble perquè, com va dir Quiquet de Castàlia, «el poble és la festa i la festa és el poble», és a dir BERNAT ARTOLA que al capdavall és la gent qui fa la festa.

139

LOGOTIP DEL 75 ANIVERSARI

l'acte del divendres 17 de gener de 2020, celebrat al Palau de la Festa, ha acudit l'alcaldessa, Amparo Marco, acompanyada de la regidora de Festes i presidenta del Patronat, Pilar Escuder, qui ha assenyalat que s'ha encarregat aquest logotip del 75 aniversari per a "distingir aquesta important efemèride de la Magdalena i identificar una celebració".

Segons ha explicat el consistori en un comunicat, l'entorn de la imatge és la silueta de l'escut de la ciutat que, alhora, conté els traços de quatre edificis emblemàtics de Castelló; en primer pla, el Fadrí, la Cocatedral de Santa Maria i l'Ajuntament; en segon pla, abrigallant a la resta de patrimoni, l'ermita de la Magdalena. En la part central del logotip destaca el número 75, en blanc, i el text “Magdalena 1945-2020” a peu del disseny. La bandera de la ciutat ha inspirat l'ús del color, el verd sobre la ciutat, que "tenyís" Castelló durant les festes, el groc sobre la Magdalena, que "emula qualsevol diumenge assolellat de Romeria", i el roig, com a "explosió del color d'una mascletà". A més, hi ha unes pinzellades de blau, que representen la mar, i unes altres de marró, que són les muntanyes, en al·lusió al fet que Castelló "és una ciutat de mar i muntanya". El disseny és de Jorge Durán, qui ha creat aquesta imatge que identificarà les Festes de la Magdalena en el seu 75é aniversari i que estarà inserida en les cintes verdes magdaleneres, en la cartellera, díptics i altres productes relacionats amb aquesta edició de les festes fundacionals de la ciutat.

140

141

142

MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT Castelló, la ciutat que mira al futur: societat, política, educació inclusiva i seguretat

143

CASTELLÓ, LA CIUTAT QUE MIRA AL FUTUR Autor: Manu Vives Periodista i director de La Bohemia

ivim un moment especialment significatiu en la història de la humanitat, en general, i en la història europea, en particular. Els reptes globals als quals s'afronten les societats occidentals passen pel desafiament climàtic, el desenvolupament sostenible, el canvi demogràfic o la transformació de matèries primeres. Espanya no és una excepció a eixes profundes transformacions que afecten a tots els àmbits de la nostra població i les repercussions de la qual també arriben a la vora del Mediterrani. A una ciutat que cada tercer diumenge de Quaresma celebra les seues festes fundacionals anomenada Castelló de la Plana.

Situada en la màgica confluència del paral·lel i el meridià de Greenwich, amb un nucli urbà que s'estén des del terreny pla fins al seu districte marítim, la capital de la província es divideix en 8 zones. Des del seu cèntric entramat medieval fins als seus 10 quilòmetres de platges i Port, Castelló és ciutat moderna i que ha sabut adaptar-se als reptes que han arribat amb el nou mil·lenni. Al contrari del que molts analistes pensen, crec que pocs aspectes d'una ciutat són tan clarificadors sobre el seu passat, present i futur com la forma amb la qual un col·lectiu

144

MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT

144

celebra les seues festes. L'actualització de les tradicions no és una anècdota, sinó el fidel reflex de què vam ser com a poble i el que volem ser. Por això analitzar des d'una perspectiva festera el teixit social castellonenc suposa analitzar la mateixa essència de la nostra comunitat. Un exercici sincer i necessari per a saber d'on venim i, especialment, cap a on anem. Ciutat plural i universitària Una radiografia social ha d'incloure necessàriament aspectes com les tendències demogràfiques, el model econòmic, l'estructura laboral, les desigualtats socioeconòmiques o la situació de les polítiques socials i educatives. Pes descomptat també la cultura. Per això crec que és impossible tractar el context social de la nostra ciutat sense fer referència a una condició que ha costat dècades d'esforços i reivindicacions. Castelló és una ciutat universitària, per dret propi des de 1991, sent la primera gran institució creada des del Consell després de la constitució de la societat valenciana en autonomia en 1982 i la recuperació de l'autogovern. L'UJI compta en l'actualitat amb més de 13.000 alumnes, dels quals aproximadament 12.000 cursen algun dels 31 graus oferts i prop de 1.300 ho fan en algun dels 44 màsters universitaris i 14 propis, que complementen l’oferta acadèmica junt amb els cursos de postgrau. A ningú se li escapa que aquestes dades van molt més enllà de la condició acadèmica i han sigut protagonistes d'una vertadera revolució social a la nostra ciutat. Potser la més silenciosa o menys valorada, però que ha canviat per sempre la nostra ciutat. També el seu entorn urbà que finalitzava “dalt la vila” i que ara compta amb un Raval Universitari replet d'edificacions i serveis. La universitat és el millor exemple que podem trobar per a desentranyar el nostre model de ciutat. Castelló és una ciutat plural, cada vegada més multiracial per la immigració i més diversa. Una dada que fa uns anys ens serviria per a veure el paper rellevant de la política migratòria però que hui és símptoma de normalitat. Persones de diferents ideologies polítiques, de diferents credos i de diferents races s'han unit pel desig de gaudir d'una societat enriquida per les diferències i sense enfrontaments per elles. Potser aquest és un dels principals factors que influeixen a parlar de la nostra qualitat de vida que va molt més enllà de la provada bonança climatològica. Més població, més oportunitats. Un dels indicadors que millor avala que els castellonencs i les castellonenques mirem al futur amb esperança és el demogràfic. El desenvolupament de les societats modernes

MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT

145

va a la par al seu índex de població i uns altres indicadors associats amb el minvament de la taxa de natalitat, la incorporació de la dona al mercat laboral o l'envelliment de la població. Segons l'informe publicat per l'Institut Nacional d'Estadística, en 2019, la província de Castelló va incrementar la seua població fins als 576.898 habitants. És la primera pujada de la població des de l'any 2012 i la capital de la Plana lidera aquest ascens fins a situar-se en 170.888 castellonencs i castellonenques, la qual cosa suposa 1390 habitants més i la situen com la quarta ciutat més poblada de la Comunitat Valenciana. Unes dades que diuen molt a favor de la nostra ciutat com a focus d'atracció econòmic i terra d'acollida d'altres cultures, especialment si ho comparem amb el nostre passat més recent. Encara que costa creure-ho, fa només cinc dècades, l'any 1970, Castelló no superava els 94.000 habitants. Una xifra que parla clarament de l'evolució de la nostra capital i el seu pes creixent en el mapa de ciutats espanyoles. No es pot tractar l'augment de la població sense oblidar el factor que atrau o no a triar la nostra ciutat per a construir un futur comú: l'economia. La cerca de la prosperitat, econòmica i de qualitat de vida, va directament associada a les oportunitats que tinguen els nouvinguts i nouvingudes o els nascuts ací. Els tres suports econòmics de la taula castellonenca estan perfectament identificats, no tant els vaivens als quals cada any han d'afrontar-se el sector del taulell, l'agricultura i el turisme. El sector del taulell és l’ambaixador de Castelló a Espanya i al món. Ningú discuteix un lideratge consolidat en una vocació de superació que ha portat la indústria provincial als cinc continents. Les xifres, de nou, són esclaridores. S'estimen en 16.000 les ocupacions directes que depenen de les “taulelleres", amb un volum de facturació pròxim als 3.600 milions d'euros. Un pilar fonamental en el qual se sosté bona part del futur de la nostra ciutat i que s'enfronta al repte de mantenir el creixement a pesar a les dificultades econòmiques. La superfície dedicada al sector industrial a Castelló és de 8.963.465 m², distribuïts en quinze polígons industrials, al qual caldria afegir el polígon industrial del Serrallo on es troba la important refineria de petroli, que pertany des de 1991 al grup britànic BP.

146

MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT

En el revers de la moneda es troba un sector que ha viscut de forma especialment dura el canvi de model productiu i que, no obstant això, va lligat a la mateixa història de la nostra capital: l'agricultura i, especialment, el sector citrícola. Poc es pot dir que no se sàpiga sobre un sector que, en el terme municipal de Castelló, té una superfície dedicada a l'agricultura d'aproximadament 9500 hectàrees, de les quals 8500 hectàrees són de regadiu i 1000 de secà. La comercialització de les taronges castellonenques se centra principalment en el consum propi i en l’exportació a països europeus. Banyada pel Mediterrani i porta d'entrada a la segona província més muntanyenca d'Espanya, Castelló de la Plana és una ciutat que ha sabut guanyar el seu lloc entre les millors ciutats del nostre país. No és localisme ni amor a la “terreta”, que ho tenim i molt, sinó observadors externs que van més enllà de paràmetres com l'econòmic o industrial. La històrica revista Forbes ha elaborat un llistat amb els 25 millors països on passar la jubilació, destacant tres zones en cadascun d'ells i a Espanya en concret: Bilbao, la Costa del Sol i la Costa Azahar. La bona comunicació que té amb altres països fa que moltes de les persones que han passat les seues vacances en la Costa Azahar, hagen vist l'atractiu de Castelló per a comprar-se un habitatge o retirar-se després d'anys de treball. No hem d’oblidar en aquesta radiografia un complement vital per als tres suports anteriorment descrits, potser el quart, el que conformen dues infraestructures com són PortCastelló i l’Aeroport de Castelló. Sense cap de les dues es podria fer una radiografia correcta de la nostra ciutat pel pes històric que ha suposat per a l'exportació, la marítima, i l'oportunitat que suposa per atraure el turisme i les inversions, l'aèria. Ningú sap el que ens “depara” el futur i el paper que jugarà la nostra ciutat en un context cada vegada més globalitzat en l'era de les telecomunicacions. El que sí que podem afirmar, ara com ara, és que Castelló es troba en la mateixa rampa d'eixida privilegiada d'altres ciutats del seu entorn mediterrani. Tot està per fer i, com no podia ser d'una altra manera, el seu futur dependrà de la presa de decisions i d’accions dels seus ciutadans i ciutadanes. El que ningú pot dubtar és que una part important d'aquest èxit dependrà de la forma en què s’afronten els reptes i, la nostra història i tradicions ens han ensenyat, que aquesta ha sigut sempre una de les nostres senyes d'identitat.

MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT

147

NO DEIXAR NINGÚ ENRERE Autor: Antonio Solano i Cazorla Director de l’IES Bovalar de Castelló

es que les xarxes socials han ocupat les nostres vides, hem vist centenars de vinyetes i de frases emocionants sobre la importància de sentir-se volgut, sobre el valor de l'amistat, sobre la tristesa de l'aïllament. Abans de Facebook, Twitter o Instagram, també hi havia pòsters o adhesius amb frases d'El Petit Príncep o de Rabindranath Tagore. Els que ens dediquem al món de l'Educació podríem escriureles també a milers, frases que il·lustren amb moments diaris de l'aula el valor de la cooperació, de l'empatia, de l'afecte dins del grup. Tots aquests valors són els que donen sentit a la inclusió educativa, el principi que mou una Escola en la qual ningú és exclòs, en la qual de veritat tots i totes se senten part fonamental de l'engranatge. Quan defensem l'Escola Inclusiva, és fàcil caure en la temptació de pensar en mecanismes que ajuden els alumnes i les alumnes amb necessitats especials a avançar en l'aprenentatge. De fet, forma part nuclear del debat polític la desaparició dels centres d'Educació Especial buscant la seua integració en els ordinaris. Sí, això també afecta la inclusió, però no és més que un aspecte dels molts que s’han de tenir en compte, com veurem a continuació.

148

MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT

148

En termes generals, la inclusió educativa consisteix a buidar de barreres el camí que ha de recórrer l'alumnat al llarg de la seua escolarització. Barreres dins i fora de l'aula, barreres que afecten tres aspectes fonamentals: l'accés, l'aprenentatge i la participació. Per tant, els centres educatius han de garantir que tot l'alumnat puga desenvolupar-se fins al més alt de les seues capacitats sense trobar obstacles que el limiten. També han de facilitar les ajudes i recursos necessaris perquè aquest procés es complisca amb garanties de qualitat i eficàcia, centrat en l'aprenentatge, però sense oblidar el desenvolupament personal i social de l'alumnat. Des dels centres, per tant, hem d'afrontar un repte en una escala de quatre nivells, que venen ben definits per la normativa recentment aprovada. En un primer nivell, l'administració i els centres han de garantir uns protocols generals que doten de mecanismes perquè no existisquen barreres o perquè puguen organitzar-se recursos que les salven. És aquest un nivell estructural que ha de comptar amb la coordinació de major rang: direcció del centre, consell escolar, inspecció educativa… En un nivell inferior, se situen les mesures que afecten l'organització i distribució dels grups d'alumnes, a les programacions didàctiques, a les intervencions grupals dins de les tutories. El tercer i quart nivell plantegen la inclusió en l'àmbit individual, és a dir, pretenen evitar o ajudar a superar barreres que afecten un alumne/a en concret, bé amb l'ajuda de recursos ordinaris (nivell III), bé amb recursos humans o materials extraordinaris (nivell IV). A partir de l'anterior, és important ressenyar el canvi d'enfocament en la mirada. Tradicionalment s'ha pensat que calia ajudar a l'alumne o l’alumna que no encaixa (perquè no pot accedir, perquè no pot aprendre o perquè no pot participar) a superar aquesta “deficiència”; amb el nou plantejament, aquesta deficiència no se situa en l'individu, sinó en l'entorn, per la qual cosa tots els suports se centren en “obrir el pas”, no a “arreglar desperfectes”. Amb aquesta nova mirada, no hi ha alumnes amb problemes, sinó entorns més o menys hostils per a aprendre o relacionar-se. I és la nostra funció convertir aquests entorns en ecosistemes amables en els quals no existisquen perjudicis ni prejudicis.

MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT

149

Per últim, parlem d'inclusió i oblidem sovint que és també un tema de vertebració urbana, quan es generen barris marginals que deriven en guetos educatius; oblidem que és un tema socioeconòmic, quan existeix una segregació en funció de requisits de renda; oblidem que també és un tema cultural, quan la religió o la tradició deixen al marge als qui no les comparteixen. Com a director de l'IES Bovalar, un d'eixos centres singulars amb grans necessitats de compensació educativa, em sent especialment orgullós d'un claustre i unes famílies que han sabut veure en la diversitat i en la multiculturalitat una oportunitat de ser més humans i més inclusius. Haver comptat des del principi amb una unitat de comunicació i llenguatge que atén les necessitats de l'alumnat amb trastorns d'espectre autista, ens ha ajudat a detectar barreres que no eren visibles. També hem dut a terme grans esforços per lluitar contra l'absentisme entre la comunitat gitana, perquè és aquesta altra de les grans barreres en tots els àmbits de la inclusió. Les iniciatives contra la LGTBIfòbia, contra la violència de gènere, contra l'assetjament escolar formen part també de la voluntat de crear entorns segurs i un clima de convivència que facilite la inclusió i el benestar de l'alumnat. Són xicotetes accions en xicotets contextos, però és una aportació més per eixe ideal d'Escola Inclusiva pel qual val la pena lluitar, encara que els recursos i les ajudes siguen quasi sempre insuficients. També per això, per aquesta falta crònica de recursos, els centres educatius tenim un repte immens al davant a l'hora d'aconseguir una Escola Inclusiva de veritat, perquè sovint hem de sortejar condicionants externs de tipus polític, social o cultural que, deliberadament o involuntàriament, estan promovent la segregació. Però també hem de ser conscients que som éssers humans els que formem les comunitats educatives, éssers humans amb els nostres particulars sistemes de valors, amb les nostres virtuts i els nostres prejudicis. Per això, des de l'Administració i des de la direcció dels centres cal exercir un lideratge inclusiu que marque una línia clara i decidida cap a un horitzó educatiu lliure de segregació. Sovint no és fàcil sobreposar-se a determinats condicionants, que ens porten a pensar de manera excloent (per racisme, xenofòbia, classisme econòmic o cultural, prejudicis religiosos o polítics…), i tendim a reproduir en el nostre treball rutines que no tenen cap fonament pedagògic i que, sense voler, estan perjudicant alguns dels nostres alumnes. Hem de fer un esforç enorme per educar la mirada inclusiva, per obrir la ment i per donar sentit a totes eixes frases motivadores que compartim en xarxes socials o que alguna vegada van il·lustrar les nostres carpetes d'adolescents. Pensem en inclusió, pensem a no deixar ningú enrere.

150

MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT

150

MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT

151

LA SEGURETAT EN ELS ACTES FESTIUS. DESFILADES I CAVALCADES SEGURES A CASTELLÓ DE LA PLANA Autor: Vicent Montolio i Beltrán Gerent del Patronat Municipal de Festes de Castelló

a seguretat en els actes festius, especialment en aquells que congreguen i concentren a un nombre elevat de persones, requereix que els ajuntaments i en el cas la ciutat de Castelló de la Plana, el Patronat Municipal de Festes i per extensió les entitats festeres que els organitzen (Gaiates, Colles, Ens Vinculats, etc), hagen d’adoptar accions i mesures destinades a minimitzar els riscos de possibles accidents; dit d'una altra manera, adoptar grans mesures de seguretat.

En la seguretat dels actes existeixen diferents protocols que varien en funció de les característiques del propi esdeveniment a realitzar (concerts, desfilades, espectacles de circ, de teatre, etc.) i de l'aforament previst, lloc i emplaçament on es realitza, perfil del públic, potencial…. En aquest article centrarem la nostra atenció en les mesures de seguretat a tenir en compte en les desfilades i cavalcades que es realitzen durant les festes de la Magdalena, però que són transmissibles a qualsevol acte similar (com la cavalcada de Reis) i no sols hem de considerar les mesures en cas d'accident/incident, sinó tenir molt en consideració les mesures preventives que eviten un fatal desenllaç. Des de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies s'ha editat l'Ordenança Tipus de Cavalcades Segura, realitzada des de la seua Comissió de Seguretat i Convivència Ciutadana, en col·laboració amb la Guàrdia Civil, entre altres interlocutors. L'objectiu d'aquesta ordenança és facilitar als municipis d'un marc normatiu que els permeta “adoptar les mesures necessàries per a evitar qualsevol accident i preservar l'espai públic com un lloc en el qual totes les persones puguen desenvolupar en llibertat les seues activitats de lliure circulació, el seu oci, trobada i esbarjo amb total seguretat”.

152

MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT

152

Els continguts d'aquesta Ordenança fan referència a les competències pròpies dels ajuntaments i per això aquesta ordenança planteja a aquest efecte els requisits i recomanacions necessaris en matèria de prevenció, coordinació, planificació i inspecció de cavalcades, línies que, juntament amb altres relatives a conscienciació i difusió, componen el cos principal de la proposta de la FEMP. Prevenció Les actuacions preventives estan inspirades en principis de convivència i civisme. Com ja hem explicat la prevenció és un element fonamental que implica necessàriament l'elaboració d'un Pla d'Emergència (PAE), que ha de ser “un document escrit en el qual consten dates d'elaboració i aprovació, així com els responsables del mateix i la normativa en funció de la qual es redacta el pla” (legislació autonòmica sobre espectacles o legislació autonòmica sobre protecció civil). Un Pla d'Emergència ha de contemplar, entre altres qüestions: les rutes d'evacuació, sortides d'emergència, ubicació de serveis contra incendis, serveis mèdics, les accions i mesures a adoptar abans, durant i després d'una emergència i els recursos, tant humans com materials, que es troben disponibles. També resulta fonamental com a actuació preventiva la divulgació d'un catàleg de riscos i mesures preventives adaptat a cada sector del públic, i també els possibles criteris de suspensió de l'esdeveniment, entre altres matèries. Coordinació A l'hora d'adoptar mesures preventives la coordinació entre els diferents agents implicats és un altre factor fonamental, i així es recull en aquesta ordenança, de manera que, la convocatòria d'una Junta Local de Seguretat és el primer pas a realitzar. Així des del Patronat Municipal de Festes de Castelló, en coordinació amb l'àrea de seguretat de l'Ajuntament es convoca amb motiu de les festes fundacionals, les de la Magdalena (les més importants a la ciutat), aquesta Junta Local de Seguretat, i en les altres celebracions de menor envergadura diferents reunions de coordinació que permeten “la coordinació operativa-funcional de l'entitat organitzadora, Policia Local, Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, Protecció Civil, bombers, serveis sanitaris, serveis de seguretat i emergència, serveis de manteniment, responsables d'evacuació, per a comptar amb directoris i plans d'interés”.

MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT

153

És per tant a través d'aquestes reunions com es canalitzen les sol·licituds de suport a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat -si la magnitud de l'esdeveniment sobrepassés les capacitats de les Policies Locals-, i on s'establisquen els nivells d'implicació i cooperació necessaris per a garantir la seguretat. Les parts implicades en la coordinació de l'esdeveniment, així com les pautes per a la coordinació prèvia o l'establiment d'un centre de coordinació durant la celebració d'aquest, també queden recollides en el text. Els plans d'emergència també han de tenir en compte les diferents modalitats d'emergències que poden produir-se i que, entre altres, les més habituals són les meteorològiques, les relacionades amb despreniments de cornises ruptures de conduccions d'aigua o gas i actes delictius, tenint especial consideració en l'estat d'alerta terrorista que estiga decretat en el moment de realitzar l'esdeveniment. El Pla d'Emergència (PAE) també ha d'incloure les respostes a oferir de manera que permeta “aconseguir una correcta coordinació entre tots els serveis i personal actuant amb l'oportuna eficàcia i fluïdesa de les accions, sent aconsellable establir un Centre de Control Operatiu (CECOP) amb tota la informació i centralitzar la presa de decisions”. Un aspecte fonamental a tenir en compte en el PAE, i per tant en l'organització de l'acte, és l'itinerari de la desfilada o cavalcada, la presència policial i l'ús adequat de l'espai públic. Per això és recomanable realitzar les desfilades tenint en compte l'amplària dels vials, el seu pendent, l'altura dels vehicles o el llançament de caramels, les línies d'evacuació o els accessos de vehicles d'emergència. En relació amb les carrosses i plataformes és necessari parar esment als vehicles tractors i als seus conductors, així com els requisits tècnics i administratius, però també és fonamental considerar les característiques dels participants i acompanyants. Amb tot l'anterior, com a preàmbul de què ha de ser una acció preventiva i al temps de coordinació entre l'organització, els participants i les organitzacions i entitats (tant públiques com privades) implicades, s'ha elaborat el següent DECÀLEG ORIENTATIU “CAVALCADA SEGURA”, que reproduïm literalment i que està disponible en la web de la FEMP perquè les Entitats interessades puguen incorporarho, totalment o parcialment, a les seues ordenances municipals. 1. COORDINACIÓ. És fonamental la coordinació operativa-funcional de l'entitat organitzadora, transmissions, Policia Local, Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, Protecció Civil, bombers, sanitaris, ambulàncies, manteniment, evacuació, directori i plans d'interés. Així mateix el responsable de seguretat, previ estudi del nombre d'efectius, composició i distribució, a través del procediment oportú, aixecarà la corresponent acta de la sessió o sessions. Si fos el cas, es convocaria Junta Local de Seguretat.

154

MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT

154

2. CONSCIENCIACIÓ. Es recomana que els mitjans de comunicació social (premsa, ràdio, televisió, etc) amb antelació suficient participen mitjançant tascons publicitaris conscienciant a la ciutadania dels regs inherents a l'esdeveniment així com de la vigilància i custòdia dels xiquets i xiquetes amb campanyes en instituts, col·legis, associacions veïnals i altres fòrums de participació veïnal amb presència activa de l'organització. 3. AUTOPROTECCIÓ. Articulació d'un Pla d'emergència i autoprotecció, amb constància mitjançant acta per l'equip redactor amb un responsable i funcions, que podrà ser substituït, quan per normativa no siga exigible, per un pla de seguretat o coordinació, per a assegurar amb els mitjans humans i materials de què disposen, la prevenció de sinistres i la intervenció immediata en el control dels mateixos amb mesures addicionals, si procedís, d'acord amb la importància de l'esdeveniment i en estreta relació amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat que contempla, entre altres mesures, evacuació de grans multituds, previsió d'entrada i sortida de vehicles d'emergència i altres riscos específics. En la mesura que siga possible s'evitarà la utilització de dispositius llançaflames ni pirotècnia. 4. ITINERARI. Es recomana que les vies del recorregut de l'esdeveniment estiguen totalment expedites de vehicles o obstacles que suposen un risc per als xiquets i xiquetes per la seua alçada, vies amples de fàcil accés a equips d'emergència i on els girs dels vehicles articulats no incrementen els riscos ni envaeixen zones sensibles. Així mateix en aquelles zones cèntriques d'especial aglomeració i massificació de persones que pogueren dificultar l'assistència i evacuació es fa necessari articular zones sostretes a l'ús públic, vies alternatives o tancament d'aquestes. 5. CARROSSES. Prèviament inspeccionades compliran la normativa prevista en el Reglament General de Vehicles i normativa concordant, dotades de faldons, extintors, seguretat dels participants, longitud i altura, prèviament fixada, etc. Així mateix el decorat serà de material ignífug i elements amb punts d'ancoratge automàtics fàcilment desmuntables que no sobreïsquen dels laterals. Els equips de so i llum, cablejat i altres, si n'hi hagués, seran prèviament inspeccionats per tècnics competents i estaran en tot moment protegits. En cas d'externalització del servei haurà d'adaptar-se a la mateixa normativa. S'ha d'evitar utilitzar enllumenat mitjançant veles, petroli, gas o qualsevol altre tipus de combustible. 6. PARTICIPANTS. Els participants i convidats de les carrosses, que hauran d'haver lliurat un llistat a l'organitzador, hauran d'estar preparats i pujats en les mateixes a l'inici, així com haver acreditat prèviament, mitjançant declaració jurada i en el cas de menors, si es fixés una edat determinada, a més, autorització signada pels seus pares o tutors legals que accepten les bases de l'esdeveniment i l'assumpció de la responsabilitat del risc. Per motius de seguretat, generalment no s'autoritzarà la presència d'animals dins o fora dels vehicles participants en la cavalcada. En cas d'autoritzar-se haurà de complir rigorosament la seua normativa específica.

MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT

155

7. ACOMPANYANTS. Es recomana que les carrosses vagen acompanyades a peu i flanquejades per persones suficients durant tot el recorregut que garantisquen la seguretat de tercers, formades, seleccionades i autoritzades per a l'ocasió en les funcions expresses i exclusives de seguretat i previsió del risc degudament proveïdes i acreditades. Previ a l'esdeveniment s'aixecarà la corresponent acta per l'òrgan competent en què es faça constar una detallada relació d'acompanyants, funcions, carrossa assignada i declaració jurada de compromís. 8. CONDUCTOR. En la cabina o element de tracció del vehicle i comandaments preferiblement haurà d'estar només el conductor o conductora que complirà la normativa prevista en el Reglament General de Conductors i normativa concordant, havent de prestar especial atenció en tot moment a la conducció i indicacions de la Policia Local i persones d'acompanyament (no podent consumir begudes alcohòliques durant l'esdeveniment, ni llançar caramels o uns altres, saludar a coneguts, etc.) 9. COMUNICACIONS. Es recomana que els vehicles participants en la comitiva, a més de l'equip de so, si ho portés, hauran d'estar dotats d'un sistema de megafonia que, a la disposició de les persones d'acompanyament, connecten amb el conductor del vehicle així com que, en un moment determinat per circumstàncies de perill puguen alertar dels riscos inherents que comporta la circulació de tals vehicles als assistents. 10. SEGURETAT JURÍDICA. Es procurarà realitzar les corresponents inspeccions de les autoritzacions administratives per a conduir i per a circular, les assegurances exigibles de responsabilitat civil, la seguretat mínima de les carrosses i els itineraris, les autoritzacions i declaracions jurades dels participants, l'acta que avale la coordinació o Junta Local de Seguretat, en el seu cas, si s'externalitza la contractació, també les responsabilitats així com el visat del pla d'emergència i autoprotecció, si procedís. Castelló, una ciutat pionera en el desenvolupament de les mesures de seguretat des de 2016. La Cavalcada de Reis com a model a desenvolupar. Amb aquest “Decàleg Orientatiu Cavalcada Segura” que ha contribuït, sens dubte, a millorar en certa manera algunes de les condicions en les quals té lloc aquest tipus d'esdeveniments, però que, com el seu nom indica és “orientatiu”, i a causa del risc inherent a aquesta mena de celebracions, des de l'Àrea de Seguretat Pública i Emergències de l'Ajuntament de Castelló, integrada per la Policia Local, el Servei de Mobilitat Urbana i el Servei de Prevenció i Extinció d'Incendis i Protecció Civil, es va considerar oportú avançar en el desenvolupament de les recomanacions de la FEMP, debatent i ampliant els seus continguts, amb l'objectiu de confeccionar un nou document tècnic que, des d'aquesta organització, siga ofert i promogut com a referent en la planificació i realització d'aquesta mena d'activitats. Així el dia 25 de novembre de 2016 es va celebrar a la ciutat de Castelló, organitzada per la Universitat Jaume I (UJI) i l'Ajuntament de Castelló, una jornada tècnica, que va comptar amb la col·laboració principal de la FEMP i la Generalitat Valenciana, amb la col·laboració d'altres institucions i organitzacions com a col·legis oficials d'Enginyeria, la Unió Nacional de

156

MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT

156

Caps i Directius de Policia Local (UNIJEPOL), etc., per a, després de l'oportú debat d'experts, redactar un document que puga servir, no sols de referència, sinó de llit per a la celebració d'aquesta mena d'esdeveniments. Així es van celebrar dues taules tècniques integrades per experts de diferents àmbits relacionats amb la planificació o la celebració de cavalcades i desfilades. En una d'elles, “Mesa d'Estructures”, es van tractar els aspectes relacionats amb les estructures i els vehicles. En l'altra, “Mesa de Planificació”, es va debatre sobre les condicions d'organització i celebració dels esdeveniments. Cada taula va tenir un moderador que es va encarregar de recollir les conclusions que es van concretar per a recollir-les en un document únic. Finalment assenyalar que la jornada es va desenvolupar des d'una perspectiva generalista, orientada a l'elaboració final de documentació tècnica i normativa que tinga utilitat per a tots els municipis que, en el seu moment, consideren oportú prendre-la com a guia, considerant especialment els següents aspectes: -El fet que la Cavalcada de Reis és una celebració molt arrelada entre la població, amb gran tradició i que resulta, en certa manera, molt poc inclinada als canvis, fins i tot quan aquests s'introdueixen per raons de seguretat. -La realitat que la Cavalcada de Reis és un dels esdeveniments més singulars que se celebren, pel seu contingut, pel públic, infantil i familiar i per la particularitat que se celebra, simultàniament, en milers de municipis d'Espanya. -La necessitat que la documentació tècnica i normativa que s'elabore siga d'utilitat, tant per a les cavalcades de grans ciutats, amb tots els serveis i recursos amb els quals compten, com per a les cavalcades menors, en poblacions més petites i les que se celebren, dins de les grans ciutats, al marge de les principals, en els quals aquests mitjans i recursos són menors. L'àmbit d'abast del document fruit d'aquest treball es refereix a les carrosses, decorats, elements decoratius, vehicle tractor, vehicle de suport, escenaris, elements constructius mòbils que es col·loquen sobre el vehicle de suport, independent de la tracció d'aquests. Així doncs, els requisits per a poder participar en la cavalcada han d'incloure la informació per a la inscripció on s'indicaran els requisits mínims que hauran de complir les carrosses i els vehicles de suport, tant els requisits generals establerts en aquest document com els específics que puguen establir-se pels organitzadors de l'esdeveniment en funció de les peculiaritats del trajecte (ample màxim, altura màxima, etc.). La Declaració Responsable. Un document de garantia per a l’organitzador Des de l'organització s'ha de lliurar en la inscripció una declaració responsable per la qual el titular de la carrossa es compromet a complir: · Que el vehicle de suport i carrossa són segurs conforme a les exigències descrites en aquesta normativa. · No excedir l'ocupació prevista en la carrossa (dempeus i asseguts). · Si es preveu l'ocupació per persones discapacitades que la carrossa està

MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT

157

adaptada per a elles. · Que els conductors esten habilitats correctament. · Que es disposa d'assegurança de responsabilitat civil en vigor. · Que el vehicle és segur i no s'han modificat les condicions del certificat. · Si es preveu la presència de menors, s'adjuntarà l'autorització dels tutors i la identificació dels adults responsables. Circulació del vehicle de suport i carrossa Referent a la circulació de la carrossa es consideren dues situacions: circulació fora del recinte establert per a l'esdeveniment; en aquest cas hauria d'acollir-se a tota la normativa de circulació per això, els vehicles que no puguen circular legalment per la via pública (com és el cas dels carros engalanats de la Federació de Colles), hauran de ser traslladats al punt d'inici de la desfilada en un vehicle plataforma o mitjançant una sèrie de condicions especials, com escortats per Agents de l'Autoritat; circulació del vehicle en la cavalcada, on seria aplicable la regulació que s'establisca. Documentació tècnica Tots els vehicles tractors hauran de disposar de targeta d'inspecció tècnica i s'exigirà una declaració responsable en la qual es farà constar que el vehicle és segur i que no s'han modificat les condicions inicials. També és necessari disposar d'una assegurança de responsabilitat civil de la carrossa i vehicles per a l'esdeveniment. Seguretat dels usuaris i usuàries Els ocupants de la carrossa hauran d'estar disposats i, si fos necessari, subjectes de tal forma que no puguen caure totalment o parcialment o desplaçar-se de manera perillosa. Tampoc han de comprometre l'estabilitat del vehicle i la resistència per a l'ús previst. En la declaració responsable o en el projecte tècnic haurà de figurar el nombre màxim de persones que pot albergar. El paviment de la carrossa destinat als ocupants haurà de ser de tipus antilliscant per a ambient exterior i sempre, tal com ja s'ha explicat anteriorment els menors hauran de disposar d'una autorització dels tutors, sent exigible la presència d'adults en la carrossa responsables dels mateixos mentre romanguen en la carrossa i durant tot transcurs de la cavalcada. Seguretat de les plataformes o carrosses. Serà obligatori portar una unitat d'extintor de "pols ABC" de 6 kg o dues unitats depenent de l'envergadura de la carrossa, la ubicació de la qual han de conéixer el conductor/a i els adults ocupants de la carrossa. Es prohibeixen líquids inflamables i pirotècnia o altres

158

MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT

158

perills que puguen ser generadors d'incendi en la carrossa o plataforma, tenint en compte que els accessos a diferents nivells hauran de ser mitjançant escales, escales o rampes fixes, que complisquen els requisits legals de la normativa vigent, i que l'arrencada o desembarcament dels accessos a diferent nivell hauran de ser sobre una superfície sense obstacles prou àmplia. Seguretat dels espectadors i espectadores Per a garantir la seguretat dels espectadors i de les espectadores els elements decoratius així com els seus accessoris hauran d'estar subjectes de tal forma que no puguen arrossegar, caure totalment o parcialment, desplaçar-se de manera perillosa, ni tampoc comprometran l'estabilitat del vehicle, no havent de sobrevolar els 40 cm la projecció en planta del vehicle de suport. S'haurà de disposar de faldons en el vehicle de suport i carrossa amb la següent composició: o un faldó que oculte els baixos de la carrossa amb efecte dissuasiu perquè no es vegen els baixos del vehicle, o una barrera fixa de protecció interior al faldó, aquesta barrera se situarà entre l'eix de les rodes i el paviment. També ha de minimitzar-se el soroll, de manera que siga aplicable l'ordenança municipal de protecció contra la contaminació acústica. Risc elèctric Per a evitar el risc elèctric serà exigible el butlletí de la instal·lació si les característiques de la tensió utilitzada corresponen als límits determinats pel Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, havent-se de prestar especial atenció al tema dels contactes directes i indirectes així com als salts de protecció, diferencials i trets en la carrossa en moviment connectada a tensió. Com a conclusió remarcaré que des del Patronat Municipal de Festes i des de l'Ajuntament de Castelló s'ha realitzat un esforç considerable des de l'any 2016, de manera que es complisquen totes les especificacions relatades en aquest article per tal, com s'explica a l'inici, que la prevenció siga la millor eina de seguretat.

MOTOR SOCIAL DE LA NOSTRA CIUTAT

159

160

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ Perspectiva històrica de les nostres festes i evolució en participació i inclusió

161

LLUM DEL 75 ANIVERSARI Autor: Vicente Cornelles i Castelló Llicenciat en Ciències de la Informació i periodista

amins de llum. Una senda que va iniciar Castelló des del mateix moment de la seua fundació, quan Jaume I signa el privilegi de trasllat en 1251 a Lleida pel qual, els habitants del Castell Vell van poder baixar a la Plana per a fundar la nova urbs, i iniciar una nova vida en un futur sense retorn. La llum, sempre la llum, acompanyant als castellonencs i castellonenques en la seua singladura al llarg dels segles enmig de la seua horta florent i amable. Anys de treball, sacrifici i penúries, i també de victòries i èxits aconseguits. Castelló ciutat de la llum. De lluminàries sempre presents. De sol mediterrani que ha anat acompanyant l'esdevenir quotidià d'un poble. Llum de les primeres gaiates que il·luminen amb els seus ciris encesos, les flames dels quals sospiren per volar i aconseguir la seua llibertat. Aquelles lluminàries de factura barroca que converteixen la nit en “clar dia”, com diu el pare Vela en el seu llibre sobre la beata Josepha María García. Resplendor d'un temps que va anar forjant la personalitat d'un poble. Lluminosos camins que han anat recorrent l'estat vital dels castellonencs i castellonenques. Aquestes lletres

162

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

162

no són un recorregut històric sobre la ciutat de Castelló, sinó que busquen l'essència de perquè la llum és tan important per als habitants d'aquesta terra. D'entrada, l'advocació a la qual està dedicada l'ermita del Castell Vell, fundada pel monjo cistercenc Frare Barbut sobre una balma del promontori on l'antiga població és Santa Maria Magdalena, la portadora de llum segons els càtars, la deixebla més fidel de Jesucrist. Llum que portaven els que eren els pobladors d'aquell Castell Vell per a baixar a la plana en una nit de tempesta com compta la llegenda transmesa de pares a fills. Cresols sobre un gaiato amb cintes lligades perquè els xiquets i xiquetes no es perderen -evocació de les xiquetes del meneo de color blanc de llum- en una llegenda transmesa de pares a fills i nets, iconografia perfecta de la fundació de la ciutat. Lluminositat de les tres cultures: cristiana, jueva i musulmana. Que van conviure en pau i harmonia durant segles al Castelló medieval. Claredat immensa de progrés en l'esdevenir dels temps. Força de la llum en cadascun dels temps viscuts en la capital de la Plana. Barroc, Renaixement, Il·lustració, segle XIX i segle XX. Grandesa de ciutat que es va transformant en el trànsit d'antiga vila a capital de província. Llum de prodigis, quan a la fi del segle XIX naixen per encanteri el Teatre Principal, la plaça de bous, l'Hospital Provincial, les esglésies de la Trinitat i la Sagrada Família, el monument al Rei en Jaume, el parc Ribalta sobre les restes de l'antic Calvari, el cementeri de Sant Josep… I també institucions de qualitat manifesta com la Societat Castellonenca de Cultura, la Societat Filharmònica, el Casino Antic, el Cercle Mercantil i Industrial, la Cultural Esportiva, el Club Esportiu Castelló, el Club de Boxa La Unió (que enguany compleix cent anys)… La llum de la cultura i l'esport. Llum per a major glòria de Castelló. La ciutat de la llum. I que torna a consagrar-se després de la fratricida guerra civil. Una contesa que va submergir en la foscor i en el dolor als castellonencs. I en aquelles circumstàncies era necessari buscar un demà millor. Un demà de llum.

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

163

I, per això, i a costa d'una sèrie de prohoms castellonencs, il·lustrats clarividents, amb la voluntat que brillara l’eternal llum a Castelló i que la mateixa tornara pels seus furs, arranquen les Festes de la Magdalena en la seua estructura actual, i que en el 2020 celebraran el seu 75é aniversari. El novembre de 1944 es crea la “Junta Central de Festejos de la Magdalena”, organisme que volia retornar a Castelló el seu temps de lluminàries evanescents, de lluentors daurades, de fulgors irradiats sobre carrers i poble, àvids de sensacions belles. Es rescata de nou la llum. Lluminosos camins. Per a alimentar esperances noves i vibrants. Ciutat que té l’honor de vindre de l’antigor, com resa el venerable Pregó de Bernat Artola. Llum antiga de misericòrdia i fraternitat, de convivència i agermanament en l'únic dia de l'any en què els castellonencs sempre han estat units, el tercer diumenge de Quaresma, en la secular romeria a l'ermita de Santa Magdalena. Llum de l’albada, de rituals ancestrals, de religiositat palpable i de goig imparable de les 24 hores més boniques de l'any en la consagració de la primavera a la castellonenca manera. Sol d'esplendor, color verd de tots els colors, bellesa sense límit en somriures i paraules. Castelló reafirma els seus senyals d'identitat en un mestissatge de credos i il·lusions. Llum zenital, a boca de nit, en el retorn oficial de la Romeria, Processó de Penitents i Desfilada de Gaiates, un trident de vivències irrepetibles i embriagadores. Primer amb els pelegrins que tornen del sagrat turó, amb els seus cresols d'epopeies i passos solemnes, de misteri i tradició complida. Després, en la primera processó de Setmana Santa d'Espanya, fanals il·luminats dels carros triomfals sobre la vida de Santa Maria Magdalena. Espills del barroc més indòmit. Didàctica de l'Evangeli. I, a continuació, resplendor de ciris sobre vestidures de la Passió. Penitència en la nit més sagrada de l'any castelloner.

164

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

164

Finalment, i com a arravataments de llum que arriben per a retrobar-se amb la gent, les gaiates monumentals. “…un desfile de palacios / -vidrio encendido en sus aulas-, / frenesí de limpio ardor / culminación meridiana… Son surtidores de estrellas / impartiendo luz sesgada /dibujando arquitecturas / sobre la oscura calzada…”, com descriu Nieves Rueda un festeig de flamígera explosió de lluminàries miraculoses, d'albes sobre la nit de març.

Gaiates que recorren el seu camí a la recerca de l'essència de ser castelloner o castellonera. Que ixen a la trobada de la seua ciutat més estimada. Que són llums, moltes i diverses, al·legories d'esplendor, símbols de bellesa magdalenera, Templets com ‘esclat de llum sense foc ni fum’. Arquitectures efímeres que defineixen unes festes, que arranquen l'emoció, que entren en el cor, que guarden el nèctar dels nostres ancestres. Monuments de llum envejables i envejats, que es converteixen en fil conductor d'uns festejos singulars i propis, enfront del foc devastador i heretge, mundà i primitiu, i que és metàfora d'incendi i infern. No obstant això, la llum, els camins de la llum, són alliberadors, balsàmics, entendridors, sensibles i fràgils, i forts al mateix temps, d'ensomni i fantasia. Castelló de les gaiates. Ciutat de llums imparables, frenètiques i esplèndides. Per lluminosos camins on existeix la glòria i la felicitat, l'amor i l’èxtasi. La llum nostra, turquesa i taronja.

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

165

“LA GAIATA COM UN COL·LECTIU D’AVANÇ SOCIAL” Autora: Estela Bernad i Monferrer Llicenciada en Dret. Doctora en Comunicació. Professora Universitat Jaume I. Castelló

na part important de la identitat de l'ésser humà li ve donada per les tradicions, usos socials, rituals i actes festius que l'identifiquen com a col·lectiu dins de la història, situant-la en el temps per a les generacions futures. Tots aquests elements formen part de la identitat i cultura d'una societat. Sent un dels seus actius més importants i integrant des de sempre, l’esdeveniment tradicional, que suposa un fort intangible patrimonial de què disposen els territoris per a cohesionar la seua ciutadania. Es tracta de patrimoni cultural immaterial, un intangible potentíssim per a la inclusió social i que des del vessant de la comunicació, implica un fort potencial per a ajudar a la integració territorial i a la seua promoció i projecció. El patrimoni cultural d'un poble, és la seua manera de fer i comportar-se ell mateix com a col·lectiu, dins d'un territori i un temps en la història. Per ser una cosa que es desenvolupa en el temps, està viu, no tenint tangibilitat com un bé material, ja que no és una cosa estàtica, que puga ser guardat com un moble, sinó que es desenvolupa i transforma contínuament. En aquest sentit, les festes populars són demostracions identitàries singulars i pròpies d'un poble perquè, la implementació en aquestes, suposa reafirmar la integració dins del territori i la seua societat. Per aquest motiu, Castelló i les seues festes de la Magdalena, tenen un intangible potentíssim per a cohesionar i integrar la seua població, ja que durant les festes, tots

166

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

166

els elements identitaris i culturals es posen per damunt de qüestions que diferencien o separen, per a integrar a la ciutadania en eixe moment festiu d’eclosió i d’alegria per sobre de discrepàncies, polítiques, econòmiques o culturals. La festa uneix i això ho van comprendre fa 75 anys, uns lletraferits castellonencs, quan la ciutat, després d'haver superat la dura comtessa civil, era un poble ple d’esperança per construir un futur millor. En aquell moment es va fer una aposta importantíssima, fixant-se en tot allò que unia a la gent de la vila, més enllà de les diferències socials o polítiques, buscant la identitat comuna, com a poble, rescatant i engrandint aquella antiga festa que va començar sent una rogativa penitencial al segle XIV, que tot seguit es va transformar en una al·legoria a la llum i a la fundació de la vila al segle XVIII i que en aquesta tercera etapa de renovació volia recolzar la concòrdia, el fet comú que ens diferenciava de la resta de pobles.

I en aquell moment es va apostar com a base de la nostra identitat en la gaiata, com a monument estètic i efímer a la vegada que en la bonica història de cultura, tradició i esperança que la mateixa suposava. Les gaiates i les seues comissions van vertebrar la ciutat de Castelló, integrant en la festa des de la seua base, a tota classe de població, independentment de les diferències i discrepàncies de qualsevol tipus. Aquestes agrupacions són mostra de la senya d’identitat que sempre ha acompanyat a Castelló, perquè la nostra província ha sigut des de sempre una terra acollidora on les cultures i civilitzacions que habitaren van aportar costums i tradicions que en el temps s’han incorporat com a elements identitaris propis.

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

167

I és que en aquella època alguna cosa es movia en el món i la nostra ciutat no era aliena a això, mentre que a partir de la carta de “Sant Francesc” en 1945, es van assolir les bases que farien veure la llum a la Declaració Universal dels Drets Humans en París (1948) on es remarca la dignitat i el valor de l’ésser humà, la igualtat d’homes i dones, la promoció del progrés social, i elevar el nivell de vida, així com un concepte més ampli de llibertat entre altres qüestions. En Castelló pel que fa a les festes de la Magdalena, el 1944 va suposar una aposta forta per un procés de canvi social en el qual, tant la ciutat com la ciutadania havien d'estar a l’altura del nou concepte llançat. Construir la festa des de sota, des dels barris, des del nucli primigeni on tothom es coneix i recolza, així, començant per la base, les comissions dels sectors van traçar les línies que donen suport a l'estructura actual. Van construir l'esborrany de la complexa organització de les nostres festes de la Magdalena d’avui en dia, festes obertes, populars, dinàmiques i integradores on tothom té espai per a gaudir i passar-ho el millor possible a la seua manera i en el seu context. Les comissions gaiateres han representat des del principi un element cohesionador i actual de la realitat social de Castelló. A la vegada que la nostra ciutat caminava amb seguretat pel segle XX, adaptant-se als canvis polítics i socials que la realitat anava imposant, les gaiates es transformaven integrant les singularitats i transformacions de la nostra vila. Una vegada l’Estat espanyol va entrar en la democràcia i es va dotar d’una constitució el 6 de desembre de 1978, es van tipificar i clarificat drets i deures de les persones. En aquest sentit, l’article 14 exposava que “els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social” Si posem com a exemple el paper de la dona en les nostres festes, des del principi de la seua creació, mitjançant la Gaiata, les dones van tindre possibilitats d’empoderar-se i es van poder apropar a l’espai públic, vetat a les hores a les dones per una societat patriarcal que les comminava a l’espai privat, però les comissions de sectors les va ajudar a traure d’eixe espai a moltes d’elles, donant la possibilitat de la representació del sector, així com donant-li responsabilitats tant en l’organització, com en la gestió i treball de la comissió gaiatera. De fet, ja fa més de tres dècades que comptem amb representació femenina en la presidència de les gaiates com en la composició de les seues juntes directives de gestió.

168

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

168

Integració, cohesió, inclusió, paraules que representen la realitat d’un estat social i democràtic com és el nostre i que en les comissions de gaiates ja tenien protagonisme des del començament del seu camí. Aquestes agrupacions han estat obertes a qualsevol persona que ha demanat entrar a ella. Les úniques exigències han estat el respecte els seus estatuts i el pagament de les seues quotes. Però independentment d’edat, sexe, religió, educació, nivell econòmic o social, les portes d’aquestes agrupacions han estat obertes de bat en bat. Avui dia, en un món en què la joventut i la imatge ho envaeixen tot, i sembla que a vegades oblidem la importància de pas del temps i de la saviesa dels més majors, les comissions de gaiates també suposen xicotets espais d’igualtat en aquest sentit. Totes elles es nodreixen de persones de tota classe i edat, des de xiquets i xiquetes fins a l’experiència de la gent gran que són una base fonamental en els treballs de les comissions. En aquestes agrupacions es visibilitza a la gent més major, trencant la discriminació que en altres llocs es produeix, normalitzant la seua integració en el treball i en la participació en totes les activitats de la comissió. En aquest sentit, a banda de gaudir del seu temps lliure i d’oci en aquestes associacions, per a la gent gran la participació en les gaiates significa l’oportunitat de transmetre d’una manera molt directa les tradicions adquirides dels seus majors, per a no impedir una possible bretxa entre la cultura rebuda pels seus ancestres i les transformacions culturals i socials cap al trànsit als nous temps, fent de pont amb les noves generacions. Així mateix, en els caus gaiaters es respecta la dignitat de tota mena de persones siguen xiquetes o xiquets, homes o dones, grans o menuts, pobres o rics, estrangers o nacionals, malalts o amb invalideses mentals o físiques o no. Aquestes qüestions que ara tenim claríssimes, ja que ningú ha de ser discriminat, humiliat o desfavorit per triar un culte diferent del normalitzat, o un tipus de família fora de la tradicional al model patriarcal, ni per exercir determinada opció sexual, que sense perjudicar a altres persones, suposen eixir-se del model patriarcal. És a dir, ningú és millor ni pitjor per ser, o no, heterosexual, homosexual o asexual, és un concepte que ja es tenia en compte als caus gaiaters però no sempre ha estat fàcil de comprendre i malgrat això, en moltes ocasions, s’han normalitzat socialment, perquè s’han respectat al si de les gaiates.

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

169

Perquè moltes vegades ens adonem que les limitacions no són causades per la incapacitat de les persones sinó per l’exclusió que la societat fa sobre aquestes persones. Per això, brindar un lloc acollidor i d’inclusió per a totes i tos aquells que poden sentir-se diferents, és oferir qualsevol cosa en comú i l’estima per les tradicions, l’orgull per les nostres festes és un element integrador i de cohesió per damunt de les diferències. En pocs espais la gent sacrifica el seu patrimoni, el seu temps d’oci, el seu temps en la família per un fi com en aquest cas és la festa. Per això un terme tan integrador com és el món de la festa s’expandeix i es fa inclusiu, obrint-se per a tothom. Això es pot veure ara mateix, en aquests últims temps tan tempestuosos per a les nostres estimades festes, avui en dia, estant o no d’acord en moltes coses que estan passant al món de la festa castellonenca, tots els festers i festeres, han posat a un costat les seues diferències, per a llançar un crit comú de suport a la nostra festa i a la seua autonomia, reclamant que tot el referent a la festa ha de despolititzar-se i solucionar-se sense intromissions de les polítiques, vinguen del costat que vinguen.

A més a més, Castelló, per ser una ciutat mediterrània, costera i acollidora, reuneix un cresol de cultures que han impregnat de peculiaritat, colorit i diversitat la nostra societat. Eixa realitat que la globalitat ha expandit ha de conjugar-se en allò que diu la declaració de Drets Humans de la que abans parlàvem i és que tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets. És a dir, el respecte per la diversitat, perquè allò que no és igual a allò nostre, no ha de ser pitjor ni millor. Hem de compartir aquells espais comuns com la celebració, la diversió, la música, la gastronomia i tantes coses que durant segles hem anat construint entre totes i tots, ibers, fenicis, grecs, romans, musulmans, catalans, castellans….i que a base de la incorporació dels elements que les diferents cultures han aportat, s’ha enriquit. I… , seguint allò que diu l’article segon de la declaració dels Drets Humans “totes les persones posseeixen els drets i llibertats reconeguts en aquesta declaració sense distinció alguna de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició”.

170

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

170

Les comissions de gaiates han representat aquesta diversitat i integració i continuen representant-la. Persones d’altres províncies espanyoles, d’altres països europeus i de fora d’Europa, d’altres religions, races, diferents colors de pell, i diferents opcions sexuals, amb diversitats intel·lectuals o físiques, integren les nostres gaiates. Si històricament primer van ser 12 sectors, que van agrupar les distintes parts de la nostra vila, fa 75 anys amb un Castelló amb tan sols al voltant de 40.000 habitants, avui en dia en una ciutat que reuneix vora 200.000 habitants, i que ha incrementat en 7 noves comissions de gaiates, per l’expansió de la ciutat, però en el que la tradició mai es va oblidar, reflectint-se en els propis noms dels sectors gaiaters, té molt clar que per a continuar creixent com a societat, per a estar en la realitat social del segle XXI, s’ha de treballar per a integrar tots els col·lectius i no tindre cap ciutadania de segona classe, i per això deurem eliminar barreres i entrebancs, lluitant per la igualtat real a tots els nivells per a tots i totes, sense cap adjectiu i d’aquesta manera evitarem una societat estereotipada i discriminatòria. Per això parlem de Magdalena des de la festa, parlem d’integració i de festa de forma transversal i plural en un paisatge del segle XXI socialment diferent, però unit amb l’estima per les tradicions per damunt de les diferències econòmiques, culturals o polítiques. Parlem de festa des de la festa i per la festa.

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

171

REPTES SOCIALS A AFRONTAR PER LES NOSTRES FESTES EN EL FUTUR Autor: Joan Querol i Vicent Estudiant de Ciències Polítiques

ull començar aquest article felicitant tots els castellonencs i castellonenques, ja que aquest any celebrem que les nostres festes cabdals compleixen 75 anys, imperfectes per descomptat, tot allò que fa l’home que no és perfecte sempre serà imperfecte. D’això i del que podem fer més endavant en parlaré en aquest humil article. Parlem d’història; les festes de la Magdalena, tal com les coneixem, naixen amb la creació de la Junta Central de Festes de la Magdalena, en 1945, i l’aparició de la figura de la Reina de les Festes i la Cavalcada del Pregó. Abans només constaven d’una Romeria al turó de la Magdalena i una tornada, on es portaven les gaiates de mà penjades a la canya, motiu d’agraïment als favors de Santa Maria i per a rememorar el trasllat del poble des de l’ermitori de Santa Maria Magdalena a la Plana. Durant 75 anys han anat articulant-se i nodrint-se d’actes i diferents manifestacions folklòriques, pròpies de la terra o no, fetes tradicions ara. Podríem parlar de diferents actes com l’abans mencionada Cavalcada del Pregó, que sorgeix com una mena d’homenatge als costums i folklore de tots els pobles de la província de Castelló. De fet, dissabte primer de Magdalena, coincidint amb

172

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

172

aquesta Cavalcada se celebra el Dia de la Província; un altre acte és la Desfilada de Gaiates on, aprofitant la tradicional Processó de Penitents emmarcada dins de “La Tornà”, es fan visibles tots els monuments gaiaters, 19 gaiates més una primera patrocinada pel sector privat, amb les xiquetes del meneo enllaçades al monument. Són molts els actes que s’han adherit al programa de l’actual Fira i Festes de la Magdalena, declarades Festes d’Interés Turístic Internacional. Però, han sabut les festes de la ciutat contextualitzar-se i adequar-se a les necessitats d’una ciutat moderna com pretén ser el Castelló actual? Deixaré la resposta en les seues mans… L’any 1945 la població de Castelló xifrava en 49.876 el nombre d’habitants; el municipi es va sectoritzar en 12, on s’estipulà la pertinència i adhesió del veïnat a cadascú dels sectors gaiaters; més tard, a mitjans dels anys vuitanta, amb una població de 127.440 habitants, s’amplià fins a 19 sectors, però la ciutat ha continuat creixent fins a l’actualitat, on consta de 170.880 castellonencs i castellonenques. La no reorganització dels sectors per al Castelló actual ha fet que diversos sectors, sobretot cèntrics, minoren els socis i sòcies i col·laboradors, ja que les rondes i bulevards s’han urbanitzat abundantment creant així una major població perifèrica que central. També s'ha de destacar que nombrosos habitatges antics s'han convertit en oficines o comerços. Parlem de participació; actualment l'anomenat "Món de la Festa" consta de 1300 persones aproximadament. És a dir, en els dènou sectors de la ciutat de Castelló, la participació activa en les associacions culturals que representen cada gaiata hi participen en total poc més de mil persones. És evident que sobre una població de 170.880 persones, aquest món fester representa un 0,76% de la població total, és a dir, ens trobem en el fet que les dènou gaiates no reuneixen ni l’1% de la gent d'aquesta ciutat. Doncs bé, crec que després d'açò, ningú em podrà negar que hi ha una greu crisi de participació i filiació en les festes de Castelló. Ens aproximem al 75 aniversari de les primeres festes de la Magdalena amb un sector participatiu minorat i més encara, amb eixe menys d'1% de la població enfrontada per la desaparició temporal, deguda a la nova redacció d'estatuts del Patronat de Festes, de la Junta de Festes. En substitució a aquest organisme de col·laboració s'ha creat una Comissió del 75 aniversari, per a tirar endavant les festes del 2020. Ens diu "Sant Google" que la paraula tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'un cert valor per a la mateixa cultura. Es pot considerar tradició doncs, qualsevol esdeveniment repetit al llarg del temps, com una festa o aspectes de protocol. Tota tradició és inventada. No permetre evolucionar la persona o comunitat a causa de la tradició causa conflictes i, si es decideix fer evolucionar la tradició, també pot ser pres com un atac o traïció per les persones més conservadores o "puristes". No hem de confondre tradició amb costum, ja que les tradicions són ideologies, pensaments i actituds emocionals, que envolten l'aplicació concreta dels costums en els fets, és a dir, els costums són pràctiques concretes que reprodueixen i conserven els mateixos comportaments i hàbits antics d'un grup.

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

173

Passem a exemplificar amb la primera Junta de Festes que naix l'any 1989, és a dir, fa ara 31 anys; podem anomenar-ho tradició?. Pel renou que s'ha format podem constatar que sí. Es pot canviar? Pels fets actuals podem dir que sí també. Les Festes de Castelló s'han assentat sobre una base, ara antiquada, i sense haver-se actualitzat al context sociocultural de la ciutat, que resulta improductiva per motius que crec s'han demostrat suficientment. Festa hi ha quasi tot l’any a Castelló, durant 365 dies se celebren a Castelló moltíssimes manifestacions culturals normalment en honor a algun Sant o Santa, des de gener fins a desembre. Moltes han desaparegut perquè la participació veïnal i el suport institucional, en forma de subvencions o facilitats administratives, és poc o inexistent. Parlem de festes de carrer; des del segle tretze tenim notícies de molts carrers de Castelló que van ser clau en la revitalització de la cultura de Castelló, després de cruentes guerres i períodes de fam i penúria. Aquestes festes, que portaven el nom del Sant o Santa del carrer, reunien a quasi la totalitat dels seus veïns i veïnes en el dia de la seua onomàstica, i ocasionaven 2 o 3 dies de múltiples manifestacions folklòriques i al mateix temps seculars, omplint de joia els carrers de Castelló. Amb el temps, la ciutat s'ha expandit exponencialment i el centre envellit ha quedat amb molt poques festes, ja que l'organització d'aquestes resulta cada vegada més difícil i implica a menys gent. El resultat, com deia abans, la desaparició d’aquestes. Mentre açò passava les institucions poc o res van fer per salvar-les, i això és el que tenim actualment una cultura popular prou mediocre abocada a l’extinció. Parlem de colles; la Federació de Colles de Castelló ens diu que hi han federades més de 240 colles, que sumen més de 4.000 persones. Només això ja quasi triplica el nombre de gent de l'anomenat "Món de la Festa". Com a "Colla" entenem grup d'amics, sota un nom quasi sempre festiu i d'argot popular, que regenten un local en el qual fan vida en Magdalena i altres dates assenyalades. Per què cada volta hi ha més gent a les colles? Per què cada vegada més gent fa la festa al seu paréixer? Sumem a la festa tancant-nos en un local? Sumem a la festa tancantnos en una carpa? Si deixem de fomentar el turisme de borratxera i de festa irracional amb mesons del vi i de la tapa, de la cervesa, carpes de menjar, rostits i beguda de marca blanca, concerts a totes hores del dia per tots els carrers, potser conservem alguna mena de fonament de què significa la festa que celebrem.

174

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

174

Gens o cap consideració es demostra pels actes fundacionals quan El Pregó ha de passar per la Plaça Maria Agustina i Les Aules al ritme de qualsevol DJ o grup de música que és de tot menys adient a l’acte; o l'Ofrena a la Mare de Déu del Lledó, on també la participació és anar a riure, passa per qualsevol carrer on les colles van a ritme de Paquito el Chocolatero. Parlem de diners; la Comissió d'Investigació de l'Ajuntament de Castelló, l'any 2015, ens va permetre saber quants diners gastava el consistori en les festes de la ciutat. Actualment el Patronat de Festes de Castelló té un pressupost de 2,5 milions d'euros a sumar les aportacions econòmiques dels diferents patrocinadors, empreses o particulars que es busquen o s'interessen. Quasi 3 milions d'euros de diners públics dels quals les 19 gaiates obtenen una subvenció gens menyspreable, quasi dues desenes de milers d'euros. També sumarem a aquesta partida les subvencions als Ens Vinculats i Federació de Colles. Així tot, trobem que la participació en el col·lectiu fester segueix decreixent any rere any, mateixes famílies, mateixos cognoms, mateixes cares. Podem deduir doncs, que el problema no és de dotació econòmica.

No seré jo qui faça de gurú ni de Nostradamus i no vull establir les línies a seguir per a recuperar açò. Però, un aspecte molt humà i molt intel·ligent emocionalment és l'autocrítica; sé que és inexistent a hores d'ara per part de l'estructura festera però, i si comencem a pensar per què la participació és ínfima? Alguna cosa està fent-se mal? Quina imatge està transmetent el món de la festa a la societat de Castelló? És una qüestió de sentimentalisme o d'estètica? Pensem de veritat que tot va bé i que tenim les millors festes del món? Deixarem en simples records o fotografies als àlbums en blanc i negre les nostres arrels culturals?

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

175

Parlem de futur; Castelló mereix molt més que açò i hem de lluitar per aconseguir-ho, cal que l'Ajuntament de Castelló per mitjà de la Regidoria de Festes, i en conseqüència el Patronat Municipal de Festes, vaja de la mà amb les festes de tot el poble, les que estan, les que pateixen i les extintes, per a recuperar-les. El nostre futur pròxim és l’immediat, s’hauria de treballar per realçar el nostre valor cultural i de patrimoni social per a no caure en males praxis i monopolitzacions del poder. Hem de constatar la unió de tots els factors implicats en aquestes estipulant com a única protagonista la ciutat de Castelló, és a dir, sumar sectors gaiaters, festes de carrer, colles, ens vinculats i institucions per a fer festes en un temps que va més ràpidament del que ens podem imaginar. Si no ens plantegem una evolució, un moviment reformista de progrés, caurem en l’oblit com una anècdota. Obrim en canal l’estructura festera i socialitzem-la, acabant amb elitismes i exclusivitats. Si deixem a banda les rivalitats absurdes, els egocentrismes contraproduents i les confrontacions, podrem fer festes per a 170.000 persones i no per a 1.500. En les nostres mans està aquest canvi, caminem cap a un 75 aniversari de futur immediat, no de passat arcaic. Parlem de festes, sense carnets a la mà ni sigles al front, fem festes per a integrar, incloure i sobretot construir, no destruir. Fomentem els nostres trets d’identitat, la canya, el rotllo, el nostre verd únic, la nostra pólvora màgica, els nostres monuments de llum sense foc ni fum, i tantíssimes coses que tenim per a oferir al món, per a dir llavors que són les millors festes del món. Sols ho aconseguirem amb consens, diàleg i unió, I SENY, MOLT DE SENY. VÍTOL!

176

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

176

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

177

FALLES, FOGUERES I GAIATES: BRESSOL D’IGUALTAT, CULTURA I FESTA Autor: Sergio González i Benages

ra fa un any, ens endinsàvem en la confecció d’un nou llibre per a la Magdalena 2019 amb l'objectiu de fer una edició de major qualitat i d’un extens treball en referència al contingut. Des de l’equip que coordinem el llibret vam viatjar fins a Gandia, al seu museu faller, a la mostra de llibrets de Falles i Fogueres, sent la primera Gaiata que va participar en aquest esdeveniment. Després es va reunir l’equip de llibret amb grans idees i il·lusió, i van eixir diversos temes a tractar com a temàtica principal del llibre. El definitiu va ser: Falles, Fogueres i Gaiates, com un element de cultura festiva conjunta. L’objectiu es va complir a la perfecció, vam obtenir el segon premi a la promoció de l’ús del valencià i el reconeixement de l’ús del llenguatge inclusiu per part de la Generalitat Valenciana i, el tercer premi al millor llibret de gaiates de la ciutat de Castelló. Però més enllà d'aquests reconeixements, el vertader premi va ser la satisfacció personal de la comissió, i concretament de l’equip que coordinem el llibret, per haver sigut capaços d’englobar els matisos que atresora l’àmbit festiu i cultural de les festes més emblemàtiques de la nostra Comunitat Valenciana. Però si alguna cosa volem constatar en aquest article, és la finalitat d’aquell llibre com un vincle d’unió social i cultural. Per fer un breu resum del gran contingut, transcrivim la seua introducció, que reprodueix fidelment aquesta gran tasca d’unió social, festiva i cultural:

178

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

«Orgull de ser valencians i valencianes. Són moltes les ocasions en què les persones que pertanyem al món de les Gaiates, les Falles o les Fogueres tendim a observar aquestes tradicions culturals, essències dels nostres respectius folklores, com una competició entre nosaltres, a la recerca d’una pretesa hegemonia festiva en la Comunitat Valenciana. Però per damunt de les diferències culturals que poden existir entre les tres festes, hi ha un element que les uneix a totes i que configura l'epicentre dels valors que atresora a les seues mans. L’orgull de ser valencians i valencianes. Un orgull que no és exclusiu de qui il·lumina millor una gaiata, de qui fa la falla més gran o de qui crema millor una foguera. L'orgull de ser valencià o valenciana naix directament de la nostra terra, de la llum d'un fanal que una nit ens va il·luminar fins a la Plana, de l’olor de pólvora i la purificació del foc faller, de la música de banda o del gust de rascar el socarrat de la paella a festes de Sant Joan. El nostre orgull clava les seues arrels en la terra i creix dia a dia gràcies a l'esforç i a la constància de cada Foguera, de cada Gaiata i de cada Falla. Amb una comissió, el vertader mèrit de la qual no resideix en la construcció del seu particular monument representatiu de cada festa, sinó que es fonamenta en el treball incansable per mantenir viva, any rere any, la llum i la flama d'una cultura valenciana única ben arrelada. Perquè sabem que els nostres tresors més preuats són el coratge i l'esforç que emanen de la germanor entre Falles, Fogueres i Gaiates per fer que estiga sempre encesa la llum intensa i transparent del Mediterrani, l'olor de flor de taronger i les arrels d'unes festes que creen unió entre nosaltres. Per mantenir sempre encesa la passió de ser valencians i valencianes. Orgull, passió, cultura i festa.» Així doncs, les festes més representatives de la Comunitat Valenciana es poden considerar com a element cultural distintiu respecte altres territoris d’Espanya, fins i tot del món. A més de la perspectiva cultural, volíem donar visualització a distintes accions socials que s’han impulsat des del món de la festa en la Comunitat Valenciana. En primer lloc farem un repàs per l’àmbit social i inclusiu de les Fogueres de Sant Joan. En Fogueres d’Alacant s’han dut a terme nombroses iniciatives amb aquestes característiques socials, però m'agradaria parlar d’una en concret: el documental “Almas de Fuego” presentat el 17 d’octubre de 2019 i realitzat per Cynthia Férez. El tema del documental és la inclusió en Fogueres, on les imatges i escenes principals parlen sobre les persones amb discapacitat que formen part del món de les festes culturals d’Alacant,

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

179

especialment donant protagonisme a la dona. Un elaborat i excel·lent reportatge que va rebre el suport de l’Ajuntament d’Alacant i al seu acte de presentació assistiren l'alcalde i el regidor de festes. També va rebre el suport de tot l’àmbit festiu fent acte de presència el president de la Federació de Fogueres, el mestre major del Gremi de Fogueres d’Alacant, el president de la Federació de Fogueres de Sant Vicent del Raspeig i nombroses fogueres de la ciutat que no es van voler perdre el documental. Luís Barcala, alcalde de la ciutat, va anunciar en la presentació del documental que aquest vídeo seria font d’inspiració per a la creació de la foguera que es plantarà en FITUR en 2020, la qual realitzarà l'artista Fede Molinero, i també es reproduirà el documental en FITUR, amb la inclusió i la societat com un pilar fonamental de les festes de Fogueres de Sant Joan. Donarem pas a parlar de les Falles. Per part del Consistori i la Junta Central Fallera, s’han visualitzat les Falles «com una oportunitat per a la inclusió i cohesió». Són nombrosos els projectes socials, inclusius i multiculturals que s’han impulsat a València aprofitant la projecció i la potència internacional que té la seua festa. Un dels majors projectes que està duent-se a terme és el que coordina l’Ajuntament de València (Consell Local d’Immigració i Interculturalitat) amb la Junta Central Fallera; el projecte es va iniciar amb una trobada entre el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, i la regidora de Cooperació al Desenvolupament i Migració, Neus Fábregas Santana. L'objectiu era intercanviar experiències per a poder treballar la solidaritat i la diversitat en les Falles. La línia de treball consistia a millorar les festes més emblemàtiques de la ciutat, amb una coordinació continua amb la Junta Central Fallera. S’analitzaren en primer lloc la situació de les distintes persones immigrades a València i es valoraren les propostes d'activitats que es poden realitzar per fer unes festes més inclusives envers aquestes persones. Les propostes estan estructurades en distintes línies de treball per a reforçar totes les variants de la diversitat i inclusió en el món de la festa, entre elles les dirigides a reforçar la imatge d’unes Falles més plurals, que acabe amb els estereotips lligats a les persones immigrades en ninots fallers o realitzant activitats d'intercanvi en les comissions falleres sobre temes culturals. La regidora de Cooperació al Desenvolupament i Migració, Neus Fábregas, va manifestar: «les nostres festes més emblemàtiques també són un espai de reencontre, i volem fomentar la inclusió de les persones que han immigrat a la nostra ciutat, fent-los també partícips de les festes grans de València». Per altra part, el regidor de Cultura Festiva Pere Fuset, va explicar que «les falles són històricament un motor d’integració, inclusió i cohesió social. Volem presentar la gran diversitat d’una festa Patrimoni de la Humanitat com una oportunitat també per als nous valencians i valencianes d’origen divers».

180

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

180

Des de la Junta Central Fallera també s’impulsen nombrosos tallers que fomenten la inclusió i accessibilitat de les festes, com el taller dels sentits; un taller destinat a fer les festes més diverses, amb l’objectiu de donar a conéixer de primera mà quina és la realitat de persones amb problemes de capacitat sensorial i les seues diverses maneres de relacionar-se amb la festa, amb la col·laboració d'associacions com ONCE i FESORD. De les festes de la Magdalena, podem destacar que «Castelló es va consolidar com una ciutat més accessible en la setmana gran de festes». En les passades festes de 2019, el president del Patronat Municipal de Festes, Omar Braina, va mantenir una reunió amb l’expresident de COCEMFE, Carlos Laguna, i amb el gerent del Patronat, Vicente Montolío, per establir zones adaptades per a persones amb mobilitat reduïda en els principals esdeveniments de les festes de la Magdalena de 2019 i que foren més accessibles. El Patronat Municipal de Festes va ubicar aquests punts accessibles per poder presenciar el pregó, la cavalcada infantil, la desfilada de gaiates i la FAMM. També la plaça Major va comptar amb una zona reservada per a persones amb mobilitat reduïda per a esdeveniments com l’enfarolà, actuacions musicals, Magdalena Vítol, i també per a l’encesa de Gaiates, el coso multicolor i l’ofrena Les mascletaes també van ser un poc més accessibles, es va habilitar una zona de seguretat en el Primer Molí. Omar Braina va agrair la col·laboració de COCEMFE per fer que la Magdalena siga cada vegada més accessible i inclusiva. El Patronat Municipal de Festes va fer partícips d’aquesta accessibilitat a gaiates i colles perquè, en la mesura que fos possible, les seues activitats i locals foren accessibles. Per últim, Omar Braina, igual que la nova presidenta del Patronat de Festes Pilar Escuder, han reiterat la seua voluntat que qualsevol persona independent de la seua mobilitat, puga gaudir de les festes de la Magdalena en les millors condicions possibles. En conclusió, igual que en el llibret de l'any passat, en aquest article hem tornat a unir les tres festes més significatives de la Comunitat Valenciana, com a símbol de diversitat i cohesió cultural. Una cohesió que en aquesta ocasió lluita per unes festes més socials, més inclusives, més accessibles i més culturals; en els últims anys, hem pogut apreciar un gran treball, per part d’ajuntaments i juntes festives, per a millorar aquest àmbit. Però ara pertoca continuar apostant per unes festes que siguen per a tots i totes, més socials, lluitant amb el mateix orgull que vam reivindicar en el llibret de l’anterior edició, l’orgull de ser valencians i valencianes.

CREIXEM EN PARTICIPACIÓ I INCLUSIÓ

181

182

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES Un passeig per tota la societat que compon les nostres festes

183

CONTANT LES NOSTRES FESTES Autora: Natalia Collazos i Rovira Reina Infantil de la Magdalena 2019

n any més arriba Setembre i amb ell, comença un nou curs. Nous companys i companyes, nous professors i professores, noves matèries... L’arribada a les classes no deixa de ser gratificant amb eixes abraçades i eixes contalles sobre totes les aventures viscudes a l’estiu. Entre tots els companys, destacava una xiqueta amb una llarga cabellera rosada. Es deia Alina i era alemanya. Des del primer moment en què ens vam presentar, vam tindre una gran connexió, i ens passàvem les hores del pati xarrant i xarrant. Ella em contava coses del seu país, de la seua ciutat, els costums, les tradicions i com no, també ho feia jo a la inversa. Vaig començar dient-li tots els grans avantatges de la nostra ciutat: és una ciutat menuda, tranquil·la, amb mar i muntanya, tenim de tot... un clima fantàstic, una bona gastronomia, però Alina... saps que és el millor de Castelló? Castelló té “LES MILLORS FESTES DEL MÓN”. Les Festes de la Magdalena, són les festes fundacionals de la capital de la Plana que rememoren la baixada al pla dels nostres avantpassats, des del turó on ara es troba la blanca ermita de la Magdalena. Són unes festes úniques decretades d’Interés Turístic Internacional, on la llum dels seus monuments, les gaiates, és la gran protagonista. La meua amiga, em mirava molt sorpresa, però jo crec que en part era per veure la cara de felicitat i orgull que posava mentre feia la contalla. Tots sabeu que els meus ulls prenen una llum especial en parlar de les nostres festes... doncs imagineu-vos en contar-li-ho a una persona de fora.

184

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

184

Els castellonencs i castellonenques ens sentim orgullosos de les nostres festes. Són festes populars, viscudes al carrer amb gran quantitat d’actes pensats perquè tots i totes puguem gaudir de la nostra setmana gran, amb eixa alegria i somriure que ens caracteritzen. L’acte principal del primer dia de festes, que comença amb la primera mascletà, és el Pregó, on la mitologia, la representació provincial i de la ciutat de Castelló, són les seues parts ben diferenciades i on el folklore té gran protagonisme.

Com he contat abans, el pilar fonamental de les festes és el monument gaiater. Una gaiata és un esclat de llum sense foc ni fum, que pren protagonisme especial en caure la nit el tercer diumenge de Quaresma, on els dènou monuments gaiaters enlluernen Castelló amb milers i milers de bombetes, mostrant el gran treball realitzat per les comissions de sector durant tot un any. Però abans, eixe matí, Castelló es fa romer cap a la blanca ermita de la Magdalena amb les canyes i cintes verdes. Tota la ciutat torna als seus orígens. En Castelló, durant una setmana, es respira una olor especial, eixa olor que fa que de sobte, el teu cap pensa en festa, en llum, en color....olor de pólvora tant característic de la nostra terra. Ja veuràs Alina, segur t’encantarà!... Té el seu punt neuràlgic, cita obligada per a tots els habitants del nostre poble, cada dia a les 14:00 h a la plaça del Primer

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

185

Molí, on un gran cartell de pirotècnics nacionals i internacionals, lluiten per aconseguir el premi a la millor mascletà. Els passacarrers són molt divertits, la música de les xarangues i bandes, omplin tots els racons d’ambient festiu. Els més menuts i no tan menuts, gaudeixen al màxim del Coso Multicolor, on milers de paperets de color fan que les rialles siguen les grans protagonistes. L’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó és l’acte més emotiu. Els castellonencs rendeixen homenatge a la nostra mareta, portant-li als seus peus milers de ramells de flors, per a honrar-la i venerar-la en un dia tan especial. Les màximes representants de les nostres festes, les Reines, posen punt final a la millor setmana de l’any, la setmana de la Magdalena, amb el tradicional crit de MAGDALENA!, al qual tota la multitud congregada en la Plaça Major respon ...VÍTOL, donant pas des d’eixe mateix instant a les festes de l’any següent. Com has pogut veure Alina, no t’enganyava quan deia que Castelló tenia les millors festes del món. Aquest any celebrem el seu 75é aniversari i, tots i totes, esperem celebrar-les d’una manera especial. Quina sort has tingut de poder estar ací, a la nostra estimada ciutat, per viure-les amb tota la seua esplendor.

186

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

186

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

187

JOVENTUT I MAGDALENA Autor: Jorge Ribes i Vicente Regidor de Joventut de l’Ajuntament de Castelló

la ciutat de Castelló els jóvens hem perdut molt pes demogràfic en els últims anys; mentre que en 2006 representàvem el 32% de la població, en l'actualitat a penes superem el 21%. És evident que no és una cosa exclusiva a la nostra ciutat; la piràmide de població està convertint-se cada vegada més en un problema global, especialment al nostre país, i evoluciona cap a una dramàticament envellida societat. És davant aquesta complexa disjuntiva on més hem de valorar que la generació acadèmicament més ben preparada de la història del nostre país, té molt a dir. Concretament, el tema de les festes és un d'eixos temes en els quals els jóvens entrem en una profunda contradicció: si bé és cert que algunes de les nostres aficions predilectes estan relacionades amb l'oci -i específicament el nocturn-, no acabem d'involucrarnos de manera majoritària en l'avenir de les festes de la nostra ciutat. És evident que ací continua existint

188

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

188

una clara diferenciació conceptual entre festa i cultura, accentuada per eixa immediatesa i curt termini que tant caracteritza a la nostra generació: volem passar-ho bé, però sovint eludim l'esforç i temps que suposa la implicació en el món de les festes. No obstant això, tenim motius per a llançar un poc de llum davant aquesta perspectiva aparentment apocalíptica. Des d'un punt de vista genèric, un recent estudi realitzat sobre jóvens a la ciutat de Castelló ens mostra que cada any el consum d'alcohol i drogues entre jóvens està decreixent a poc a poc. D'altra banda, encara amb xifres molt precàries, el voluntariat i associacionisme juvenil creix progressivament a la nostra ciutat, trobant entitats com el Consell de la Joventut que, després de molts anys inactiu, està ara més fort que mai. Però des d'una perspectiva jove -soc regidor però encara soc jove-, associar-se i involucrar-se en l'avenir de la teua ciutat, des de qualsevol àmbit, és una cosa que no ix gratis: l'adolescència i joventut són etapes especialment complicades, també en el que a la gestió del temps es refereix. Això implica que no sempre ens ve bé invertir diverses hores setmanals en les nostres agendes, ja per si carregades amb classes, estudi, treball, esport, etc. Això, unit amb el que comentava abans sobre el curt termini i immediatesa que caracteritzen aquesta generació, crea un còctel ple de dificultats a l'hora d'impulsar la implicació dels jóvens en la nostra societat. Personalment i encara que té complicada implantació, considere que per poder potenciar com cal la participació dels jóvens en els diferents col·lectius de la societat, incloenthi els culturals i festers, és essencial professionalitzar el voluntariat i les activitats que requereixen competències transversals. Això no implica necessàriament parlar de diners, sinó més aviat d'acreditar l'experiència associativa i que, d'alguna forma, des d'una

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

189

perspectiva professional i laboral, els jóvens puguem demostrar totes les experiències i competències transversals que ens ha aportat participar activament en la societat. Com dic, veig de complicada cristal·lització aquestes idees, encara que ja existisquen algunes iniciatives que pretenen aquesta fi, perquè més enllà d'iniciatives públiques o privades, el reconeixement d'experiències associatives i diferents competències passa necessàriament per un canvi de mentalitat de la societat. És una realitat que històricament, tant en el món de la festa com en quasi qualsevol altre àmbit social, els jóvens ens hem trobat innombrables barreres d'entrada per a participar activament i sense tindre’ns en compte. No obstant això, crec que aquesta dinàmica s'està invertint progressivament: els jóvens, a poc a poc, estem demostrant que no sols som el futur, sinó també el present. Lluny de ser un demèrit, és necessari entendre que la perspectiva d'una persona que encara no ha adquirit molts dels prejudicis que formen els anys és necessària en qualsevol àmbit: comptar amb la perspectiva amb la qual veu el món una persona jove pot ser el punt diferenciador i innovador en qualsevol àmbit, també el cultural i fester. Tota societat necessita recordar, reivindicar i celebrar els seus orígens. I en aquestes celebracions els jóvens castellonencs hem de jugar un paper essencial. Si bé és cert que el món de la festa, mantenint els seus pilars bàsics, necessita en certa manera renovarse per a resultar més atractiu a la gent jove, som nosaltres els qui hem de liderar aquest canvi ajudant, proposant i participant.

190

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

190

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

191

LA INTEGRACIÓ DE LA SOCIETAT MAJOR EN LES FESTES DE LA NOSTRA CIUTAT Autor: Roger Esteller i Curto Professor de la Universitat per a Majors de l’UJI

es diferents festes que es realitzen en Castelló, siguen populars, religioses o commemoratives, representen un tresor cultural que afavoreix la construcció social dins dels nostres barris, en la ciutat i també, la visió que transmeten a qualsevol persona convidada. La participació en aquestes festes s’ha de basar en certs principis (és indubtable el caràcter d’entreteniment i diversió), ja que un dels principals objectius és gaudir amb amics i amigues, veïns i veïnes i nouvinguts, i passar una bona estona escapant de la rutina. No obstant això, el valor social i cultural que una festa podria tenir va més enllà de la necessària diversió. Per afavorir aquest valor afegit, una festa, siga organitzada pel motiu que siga, caldria tenir a més certs components que l’enriquirien enormement, i és aquí on voldria donar valor a les diferents festes que s’organitzen en Castelló: des de la Magdalena, activitats nadalenques, aniversari de la fundació de la Rosa i les tradicionals festes de carrer, entre altres. Per descomptat, cadascuna amb un sentit i objectiu diferent, però on voldria destacar l’organització de diferents activitats lúdiques amb diferent grau de participació, però sempre obertes i integradores.

192

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

192

És aquest caràcter obert i integrador el que voldria destacar i el qual crec que no s’hauria de perdre mai. Inclús en aquelles festes on hi ha menys grau de participació, és bo fomentar i proposar activitats per a facilitar la participació activa i no sols com un espectador o espectadora. En aquest article voldria destacar la participació de la societat major en particular. La integració de les persones majors es pot dur a terme de moltes maneres, igual que la dels jóvens i adults. Per això crec fermament en el principi de no fer distinció; des d’un context organitzatiu es poden proposar activitats i pel contrari des de l’altra banda, com a participant, també hauríem de poder prendre part en activitats indistintament de la nostra edat. Quan considerar una persona major? No vull parlar d’edat, ni distingir per conceptes demogràfics; la integració en les festes pot començar per no posar barreres o estigmes. Podem parlar d'interessos i experiència, i al mateix temps ser conscients de limitacions existents, majorment físiques. A part d’això, les persones majors, de la mateixa manera que la resta de la gent, són també part de la festa i tal com s’organitzen activitats per a xiquets i xiquetes, podem pensar a organitzarles per a majors, basant-nos en els seus interessos: concursos, jocs, festivals, mostres d’activitats culturals, tallers, etc.

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

193

Abans no volia mostrar cap diferenciació de la societat major en les festes entre altres diferents col·lectius, ho volia destacar perquè crec que no és convenient fer una segregació o separació, però això no vol dir que no siga necessària una consideració específica, igual que ho seria realitzar una activitat per a xiquets i xiquetes o altres col·lectius. La integració doncs, pot començar a partir de la inclusió en una festa, sense etiquetes ni idees preconcebudes, però amb consciència del que ens demanen; activitats dissenyades partint dels interessos i de les ganes de participar que ens mostren. També és just i cal reconéixer la conveniència de mostrar una diferenciació de la societat major en les festes, açò és acte d’integració, però també de justícia social necessària, on el valor d’aquesta participació pot revertir tant en les mateixes persones majors com en la societat en general; és una activitat doblement avantatjosa. Les festes tenen un fort sentit cultural on costums i tradicions es fan visibles, s’exalten i es comparteixen però també, activitats per a gaudir i passar una bona estona fan possible un aprenentatge inconscient. Aquest aprenentatge es produeix mentre es conviu i es reflecteix en actituds i valors, tals com la solidaritat, integració, enriquiment mutu, construcció d’objectius comuns, etc. Els beneficis són múltiples i a molts nivells, el primer és intergeneracional; podem facilitar un aprenentatge entre generacions, per exemple mentre jóvens i majors realitzen una activitat comuna relacionada amb les noves tecnologies, o en un joc tradicional que sols les persones més majors recorden. Aquest tipus d’activitats ja no estarien dirigides a majors, sinó organitzades per ells, com a part activa que traspassa la participació cap a l’organització, i on fem possible aprofitar tota l’experiència i coneixement que, d’una altra manera, podria perdre’s. Aquest representa l’altre nivell d’integració, on la participació activa de la persona major en les festes no cal entendre-la sols com a espectador o espectadora partícip, sinó també com a promotor o promotora d’activitats on altres grups socials poden gaudir. Llavors, la integració cal entendre-la en un doble sentit. Si un membre d’una comunitat vol sentir-se integrat, tan important és participar com oferir allò que sap que pot donar als altres, d’una forma atractiva i agradable, i això és un repte perquè requereix pensar en els altres, adequar-nos al que volen, en definitiva, conéixer i comunicar-nos en un llenguatge comú.

194

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

194

Finalment, vull destacar un fet social evident que es pot donar en persones d’una edat avançada o que tenen alguna discapacitat. Crec que, ara sí, és necessari realitzar aquesta diferenciació perquè cal pensar específicament en persones que, per qüestions de mobilitat o dependència, veuen limitada la possibilitat de participació, i en aquests casos, un simple acompanyament i mostra d’estima en un context festiu, és senyal de qualitat d’una societat envers totes les edats i també, d’exemple cap als més jóvens. La integració dels majors caldria que fos una cosa inherent en qualsevol grup i moment de l’any, siga en la família, veïnat o ciutat. La particularitat de les festes és que ens donen l'oportunitat de la visibilitat i l’excepcionalitat. És l’excusa perfecta per a fer un esforç extra i promoure aquesta integració, oferir activitats participatives, on tots i totes aprenguem i gaudim. És a partir de les festes que es fa possible conéixer la nostra història, assentar la convivència, i conéixer-nos els uns als altres, construir ponts per a projectes comuns. Les persones majors, igual que els altres, han de ser partícips d’aquests projectes comuns, i el pont de la integració ha de ser construït des dels dos sentits, i sense cap dubte amb uns beneficis mutus que caldrà que perduren més enllà de l’acte festiu, durant la resta de l’any, i si convé fins a la següent edició de la festa en qüestió, perquè siga preparada amb il·lusió i ganes; com un projecte comú construït per tots i totes, i per a tots i totes les persones.

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

195

PAPER I TREBALL DE LA DONA EN LES FESTES, EVOLUCIÓ Noelia Selma i Andreu Presidenta Junta de Festes de Castelló 2019

’agradaria començar aquest article agraint en primer lloc a la comissió de la Gaiata 5 per haver pensat en mi com a modesta col·laboradora en el seu llibret d’enguany, i en segon lloc manifestant que no pretenc en cap moment en escriure sobre aquest tema fer cap apologia sobre el feminisme, tan de moda en els últims temps; ja que en la meua experiència com a festera mai el fet de ser dona m’ha suposat cap desavantatge però tampoc cap favoritisme. He sigut dins de les festes el que he volgut ser, i el que els festers han triat democràticament que siga, bé com a Gaiatera, Madrina, Dama de la Ciutat, membre de la Junta de Festes o Presidenta d'aquesta entitat en l'últim any. Sempre se m’ha valorat per la meua capacitat de treball en pro de les festes, per la meua trajectòria dins d'elles, però mai m'he sentit qüestionada pel fet de ser dona, per això en absolut pretenc que aquest article siga cap reivindicació de res. Les festes i celebracions formen part de la sociabilitat de l’ésser humà, i com a part d'eixa societat evolucionen paral·lelament als canvis que com a col·lectiu anem experimentant. Les Festes de la Magdalena, que enguany compleixen el seu 75 aniversari des de la seua creació en l'actual estructura nascuda en 1945 han evolucionat adaptant-se als

196

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

196

canvis que l'entorn social de forma natural li ha exigit fer, i el paper de la dona dins de les nostres festes fundacionals ha anat canviant al llarg d'aquests 75 anys d'història. He viscut pràcticament la meitat d'eixos setanta-cinc anys que hui compleixen les nostres festes, i afortunadament pertanc a una generació on el gènere de l'individu no limita qualsevol pretensió, i això sens dubte, ha sigut gràcies a la lluita de moltes dones que durant segles han treballat perquè açò siga així. Per això, a través d'aquestes lletres només vull posar de manifest aquesta evolució i retre homenatge a totes eixes dones que han format part de les nostres estimades festes des de qualsevol escalafó, però no pel fet de ser dones, sinó pel fet de, per sentir-se castelloneres, han dedicat el seu temps, esforç i dedicació a les nostres celebracions, fent-les grans i imprescindibles, igual que ho han fet centenars d'hòmens de la nostra ciutat. En 1945 es concedeix l'actual model de festes que, amb les seues evolucions, ens han portat a les Festes de la Magdalena que avui coneixem. Un model, que als seus inicis, el paper que destina a la dona castellonera és, simplement, a la de la representació oficial. El format és còpia de moltes altres ciutats on ressorgir de les festes animen socialment a superar una època de postguerra i on la dona té un paper merament representatiu. Es crea la figura de Reina de les Festes i Dames, les Gaiates tindran una dona com a màxima representant en la figura de Madrina. Però l'organigrama festiu queda en mans només dels hòmens, quelcom que ara pot xocar però que en eixa època era el fet més habitual i no sols en l’àmbit festiu.

NOELIA SELAM, PRIMERA DONA PRESIDENTA DE LA JUNTA DE FESTES

Així va ser durant un llarg període, on les festes van anar evolucionant, sempre dirigides des de l'Ajuntament de la Ciutat i on a la dona simplement se li oferia eixe paper representatiu. Posteriorment, la creació de la "Junta Central de Festejos" haguera pogut servir per a donar més protagonisme que el purament representatiu a la dona,

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

197

PRIMERA DONA PRESIDENTA DE GAIATA

perquè es tractava d'un organisme format per festers de la ciutat que col·laboraven amb el màxim responsable de les festes, en eixe moment el Regidor de Festes, per a organitzar anualment les Festes de la Magdalena; però no va ser així, va caldre esperar a la creació de la Fundació Municipal de Festes i amb ella el naixement de la Junta de Festes de Castelló en 1989 perquè la Ciutat integrara dones en l'organització de les nostres Festes. Casualitat?, ... Just enguany i basant-se en evolucionar cap a unes festes de "progrés", l'Ajuntament prescindeix de l'entitat que va obrir les portes a la integració de la dona en l'organització festiva de la Ciutat. Aquest canvi on la dona traspassa el mer camp representatiu al de l'organització i presa de decisions en l'esdevenir fester de la ciutat, és fruit dels canvis que es viuen socialment i que donen una major rellevància al paper de la dona, que en la dècada dels 70 comença a formar part de les juntes directives de les comissions de sector, que intervé i opina, i que té un nom propi, Elisabeth Breva, la que en 1981 es convertiria en la primera dona Presidenta d'una Gaiata i que formaria part junt amb altres CARMEN OLIVER REGIDORA DE FESTES dones d'eixa primera Junta de Festes de 1989 on es va donar la possibilitat que les dones de Castelló poguérem organitzar les festes. Aquesta no va ser l'única porta que va obrir Elisabeht per a la dona en la història de les nostres festes, perquè en els anys 2011-2012 va ser la primera dona a presidir la Federació Gestora de Gaiates. Per això, des d'ací, el meu més sincer homenatge a Elisabeth Breva.

198

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

198

Hem avançat molt en la història de les nostres festes, i no voldria deixar-me de costat l'evolució que va suposar en eixos anys la figura de la Reina. En aquest bot que hem fet en la història festiva, hem passat de 1945 on la màxima representant es buscava entre les jóvens "aristòcrates" de Castelló, a canviar el concepte del qual hauria de ser la màxima representant de les nostres Festes. Amb la creació de la Junta de Festes, es valorava altres aspectes de la nostra màxima representant, es valorava el seu currículum fester, la seua personalitat, el seu "saber estar", la seua capacitat de comunicació, és a dir, ja no necessitàvem només una xica guapa de bona família, Castelló buscava en la seua màxima representant a una dona que sabera transmetre i representar a una gran ciutat com la nostra i eixa elecció la garantien els festers que, representats per elecció democràtica en la Junta de Festes, triaven a la que creien que era la millor representant per a les festes de Castelló. Avancem en la història i entrem en el nou mil·lenni. La normalització de les dones a ocupar càrrecs PRIMERA DONA PRESIDENTA DE GESTORA 2011-2012 organitzatius en les festes és quelcom que ja no sorprén a ningú, les presidències de dones en comissions de sector, en colles, en federacions, en associacions festives, és quelcom normal i habitual. Per primera vegada en la història, la Ciutat té una Regidora de Festes, Carme Oliver, i posteriorment per primera vegada una dona es presentava a l´elecció per a presidir la Junta de Festes, guanyant aquesta elecció i convertint-me així en la primera dona en presidir aquesta entitat. Però açò, que hauria de ser motiu d'orgull, no em satisfà en absolut, perquè justament ara estem vivint un dels moments més conflictius i convulsius dins de les nostres festes. Moltes dones de la nostra ciutat hem treballat per les nostres festes sense pensar mai en la nostra condició de gènere, l'evolució i tot el que s'ha aconseguit es resumeix en aquest article; moltes han treballat per a aconseguir la igualtat en les festes que ara, amb normalitat, tots gaudim, que les decisions de les nostres representants no siguen motiu per a fer un pas arrere en la grandiositat de les nostres festes, ni Castelló, ni els seus festers, se'l mereixen.

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

199

PER QUÈ A MI? Autor: Rafa Verchili i Verchili Membre de la gaiata 17 “Tir de Colom”

a acabar d'ajustar-se la capa de Cavaller de la Conquesta als muscles, es va mirar a l'espill del rebedor de casa dels seus pares i va pensar: estic molt templat. Corria l'any 1983, les festes de la Magdalena acabaven de donar inici i el nostre protagonista, David, es vestia por primera vegada amb el seu flamant vestit de Cavaller per assistir a l'homenatge al Rei Jaume I. El seu pare i ell van eixir del domicili familiar cap al punt de trobada, per a desfilar al costat de la resta de Cavallers i Na Violant, en un dels primers actes de les festes. En arribar-hi, la persona encarregada d'organitzar l'homenatge va indicar a David on s'havia de situar, i com havia de desfilar durant tot el recorregut fins a l'estàtua del Rei Jaume I, situada en la plaça del mateix nom que el Conqueridor. David es va presentar als seus companys de l’Esquadra Jove donant-los la mà, i van començar a parlar sobre la bellesa de la jove que representava a Na Violant aquell any. David deia a tot que sí, malgrat que els seus ulls, únicament, miraven un dels seus companys de l'Esquadra Jove. David tenia 15 anys, i des de molt xicotet se sentia diferent de la resta de jóvens. Tots els seus amics parlaven de xiques i ell intentava dissimular els seus gustos, ja que realment no li agradaven les dones, sinó els hòmens, i no entenia què li passava, i es preguntava una vegada i una altra, “per què em passa açò a mi?”.

200

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

200

La seua etapa escolar va ser dura, molt dura. Hui dia es parla en els mitjans de comunicació d'assetjament escolar o ‘bullying’ però, des que va començar en el col·legi, una part dels xics que compartien aula amb ell, tant al pati com en el camí de retorn a la seua casa, li deien “marieta”, “nenaza” i fins i tot, van arribar a agredir-li en més d'una ocasió. En el més profund de la seua ànima i del seu cor, David pensava que li agradaven els xics, però mai es va sentir dona, ni li agradava vestir-se de xica, i això no encaixava amb la descripció de ‘marieta’, de ‘marica’ que escoltava en la tele o en les paraules d'aquells companys assetjadors. David se sentia home i li agradaven els hòmens, mai es va sentir ni se sent dona. Un temps més tard, amb 16 anys, el nostre protagonista es va apuntar a una gaiata i allí va conéixer a la seua primera parella, Lola. Amb ella anava quasi totes les vesprades al cau gaiater i, com tots els joves, va començar a mantenir les seues primeres experiències sexuals amb persones de l'altre sexe. David sentia una cosa molt especial por la seua parella, era amor, ho tenia molt clar, però realment la seua atracció física i sexual era por un company d'institut, un xic moreno, atlètic i molt atractiu, que acabava de comprar-se una moto, Carlos. David va anar creixent, els anys d'institut van ser menys durs que els de col·legi, encara que sempre estava el típic matxet que, d’una forma o altra, li deia ‘marieta’. A pesar que David continuava sentint-se molt diferent de la resta de companys de classe i d'amics del carrer, no s'acceptava, no entenia què li passava, continuava preguntant-se: “per què a mi?”. El nostre protagonista anava tots i cadascun dels dissabtes a la Pèrgola, a gaudir de les presentacions de la resta de gaiates, i participava activament en la seua. El recinte de la Pèrgola es trobava, i es troba, en el Passeig Ribalta. En aquest emblemàtic pulmó de la nostra estimada ciutat, durant molts anys, es produïen trobades entre persones del mateix sexe, entre els anomenats per la societat en general ‘marietes’. A David se li encongia el cor cada vegada que algun dels components de la seua gaiata feia referència a aquestes situacions i pronunciava aqueixa maleïda paraula davant d'ell. Amb els anys, David va anar creixent i va començar a mantenir les seues primeres experiències sexuals amb hòmens. L'amor que sentia cap a les xiques era real, però la seua atracció sexual sempre va ser, i continua sent, cap a persones del seu mateix sexe. En la seua etapa universitària, la família de David va decidir enviar-lo a una Universitat fora de Castelló, a Barcelona. Durant aquests anys va ser feliç, molt feliç. Anava aprovant totes i cadascuna de les matèries de la seua carrera i anava acostant-se cada vegada més a la llicenciatura. Allí va conéixer a la seua última parella dona, Fátima, i va conéixer al seu primer amor, José María. Us preguntareu per què David va deixar de

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

201

tenir parelles femenines i va començar a tenir parelles masculines, la resposta és molt senzilla, perquè es va enamorar de José María fins als ossos. Quan va conéixer aquest xic, es va adonar que un home li podia donar tot el que necessitava, carícies, besos, amor, sexe… igual que una dona. A partir d'aquest punt, David es va acceptar tal com era, va acabar la carrera i va tornar a la seua casa. A poc a poc, va començar a explicar-li a la gent que realment era gai, un home al qual li agraden els hòmens. La seua gent el va entendre perquè el ser gai es porta en els cromosomes, en el més profund de l'ànima i del cor. A ningú li pregunten en nàixer si vol tindre el cabell ros, negre o pèlroig, ni li pregunten si vol tenir els ulls negres, blaus, marrons o verds. Naixes com naixes, com la naturalesa decideix per a tu i l'únic que pots fer és acceptar-te, sinó tota la vida seràs algú que realment “NI ERES NI SERÀS”. La gent que t’estima t’accepta tal com eres, no has de donar explicacions sobre les teues preferències sexuals a ningú. Quan la gaiata 5 em va oferir la possibilitat d'escriure un article sobre el col·lectiu LGBTI en el món de la Festa, els vaig dir que sí immediatament, per fer visible la situació que passem, i hem passat, molts xics gais en la nostra vida quotidiana. A pesar que la societat ha evolucionat bastant sobre aquest tema, he contat molt per sobre la vida de David, per a constatar la difícil situació que va viure aquest col·lectiu durant els anys 70/80/90. Insults dels seus companys de col·legi i d’institut, pallisses al pati i a l'eixida del centre educatiu, només per ser diferents d’ells, només per ser gais. Gràcies a Déu, la societat està canviant per a bé, l'educació en els centres educatius i en les llars, les idees respecte als gais i lesbianes evolucionen i, el respecte pels altres sembla que va creixent.

202

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

202

Espere que aquestes línies ajuden a molts xiquets, xiquetes i jóvens que poden estar passant pel mateix que va passar David en la seua infantesa i en la seua joventut. També desitge que aquest xicotet relat ajude a familiars que es troben en la mateixa situació que els pares de David, en el moment en què els va contar que era gai. A hores d’ara, i amb 51 anys, fa molt de temps que David va deixar de preguntar-se: Per què a mi?

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

203

LA INCLUSIÓ DEL POBLE GITANO EN LES FESTES DE CASTELLÓ Francisco Cabañero i Catalán President de la Federació Coordinadora d’Entitats Ciutadanes de Castelló (COASVECA)

a població gitana està present a Espanya des del segle XV i la seua trajectòria històrica ha estat marcada, igual que en la resta d’Europa, per persecucions, intents d’assimilació i processos d’exclusió social. Actualment, la població gitana espanyola es calcula al voltant de 725.000-750.000 persones sent, aquestes xifres relatives a Espanya, les que han utilitzat les institucions europees en els seus càlculs sobre la població romaní per al conjunt d’Europa. La població gitana es troba distribuïda per tot el territori de l’Estat, sent la seua presència més destacada a Andalusia, on resideixen entorn del quaranta per cent de les gitanes i gitanos espanyols, així com a Catalunya, Comunitat Valenciana i Madrid. Quant a la seua situació social, el perfil de la població gitana és heterogeni i divers; és un error freqüent associar la pertinença ètnica amb situacions de privació material, exclusió social o autoexclusió. La població gitana a Espanya, en termes generals, ha experimentat importants avanços socials en els últims 40 anys; aquests avanços han vingut de la mà de la democratització de la societat espanyola, el creixement econòmic del

204

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

204

país, la construcció d’un Estat social, l’accés generalitzat als sistemes de benestar social (especialment habitatge, educació, salut, i serveis i prestacions socials) i les mesures i programes específics, dirigits a compensar els desavantatges. L’entramat administratiu espanyol es caracteritza per un alt nivell de descentralització que s’ha produït en menys de 30 anys. Els governs autonòmics tenen àmplies competències en àrees clau per a la inclusió social dels grups més desfavorits, com són l’educació, la sanitat i els serveis socials. Les entitats locals també tenen importants competències en seguretat ciutadana com habitatge, gestió dels serveis socials, activitats culturals, sent algunes compartides pels tres nivells administratius. En els últims 30 anys, autoritats públiques de tots els nivells de govern, han incorporat a la seua agenda la inclusió social de la població gitana desfavorida.

Un dels grans factors integradors del col·lectiu gitano són les tradicions culturals com les festes. En el que ens concerneix, el nostre volgut Castelló, les seues festes són un gran patrimoni cultural. Amb l’arribada de l’estiu, la ciutat de Castelló “es vist de festa”. Els barris i associacions preparen les seues millors gales i organitzen unes festes plenes de convivència veïnal i participació ciutadana. El Grau dona el tret d’eixida amb les seues festes en honor a Sant Pere i després, barris com Perpetu Socors, Grup Reyes, Roser, Urbanització La Devesa, Benadresa, Grup Lourdes, Grup Roquetes, Urbanització Les Galeres, Plana Entrilles, Marjaleria, Grup Sant Bernardo, Grup Sant Agustín i Sant Marcos, Serrallo, Parc Meridià, Grup Sant Artur, Grup Santa Teresa, Cardenal Costa i adjacents, Grup Rosario. . ., continuen amb una tradició de més de 50 anys d’existència. En aquests barris i zones de Castelló, es viu un ambient ple d’harmonia. Les entitats organitzadores deixen a un costat les seues tasques més reivindicatives, per a mostrar la seua cara més solidària, participativa i de convivència, perquè els seus veïns, veïnes i visitants, puguen gaudir d’una gran varietat d’actes programats per a totes les edats.

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

205

La ciutat de Castelló té un ampli calendari festiu al llarg de l’any que no es limita a la setmana de Magdalena. I remarque ciutat de Castelló perquè, no oblidem que “les festes dels barris”, no solament formen part del folklore castellonenc, sinó que són un referent indispensable de l’extens patrimoni cultural de la nostra estimada ciutat. El col·lectiu gitano, durant molts anys, a través de la cultura i festes d’alguns d’aquests barris, ha sigut i és un dels pilars fonamentals de la seua integració. Els actes que més els atrau són els espectacles taurins, així com les activitats esportives, actuacions musicals i jornades gastronòmiques. Com a reflexió final, he de dir que el col·lectiu gitano és el primer a col·laborar si percep que forma part de la situació i que pot participar activament.

206

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

206

LA SOCIETAT DE CASTELLÓ, COM LA VEU QUE IL·LUMINA LES NOSTRES FESTES

207

208

PERSPECTIVA EDUCATIVA L’educació com una base fonamental per a la divulgació de les nostres festes i d’igualtat en la societat

209

TRADICIONS A L’ESCOLA Autora: María España i Novoa Mestra d’Educació Infantil i directora del col·legi Fadrell

n començar a escriure aquest article m'adone que estic de celebració. Una celebració molt especial, la de complir una dècada dedicant-me al que més m'agrada, el que més em plena i allò per al que he invertit tants anys de la meua vida, ser mestra. Al saber que soc mestra, la gent em sol preguntar "de què?", i seria molt senzill contestar que soc mestra d'educació infantil, o que ara mateix soc la directora d'un centre públic de la nostra ciutat, però sempre em veig a mi mateixa contestant amb un "SOC MESTRA DE TOT". Perquè sempre he pensat que ser mestra no és tan sols ensenyar matemàtiques, llengües, història o ciència. Ser mestra és molt més, és ensenyar VIDA i rebre VIDA. Potser per això sempre ha destacat per sobre de tot en la meua programació d'aula un tema que m'apassiona, el de les nostres tradicions. La incorporació de les celebracions tradicionals al col·legi desperta en els xiquets i xiquetes el coneixement de la seua cultura perquè aprenguen a estimar-la, la visquen i la conserven. Ensenyem a alguns a conéixer els seus orígens i arrels i, a uns altres, a respectar-los. Ho fem amb activitats divertides, aproximant-los a la vida cultural de la seua ciutat i al coneixement de la seua comunitat fomentant la comunicació i relació entre els seus membres, de manera que se senten més integrats.

210

PERSPECTIVA EDUCATIVA

210

La raó per la qual les tradicions són tan importants per a mi és que crec que construeixen una identitat col·lectiva ensenyant a respectar les individualitats, i això, en la societat actual de presses i poca empatia, és una cosa fonamental. Però mentiria si diguera que dins de les tradicions no tinc les meues preferides, per descomptat. I les festes de la Magdalena ho són, perquè des de molt xicoteta les he viscut amb molta intensitat i il·lusió gràcies al meu col·legi i a la meua família. Per això durant aquests anys no he fet una altra cosa que retornar allò que jo vaig rebre, transmetent i ensenyant l'aprés, així com el significat d'aquesta gran festa, intentant fer família, unió. I d'això va la vida no?. Pot semblar fàcil organitzar activitats per als alumnes i fins i tot, a vegades, et trobes gent que, des de la ignorància, ens acusa d'estar tot el dia de festa, però tot val la pena quan les mateixes famílies s'acosten a donar-te les gràcies perquè els seus fills van pel carrer i reconeixen els símbols de la nostra ciutat, perquè els canten o identifiquen la nostra música més tradicional, perquè els han insistit a acudir a actes o experimentar activitats que desconeixien, perquè els han recordat o ensenyat part de la nostra història i, a vegades, perquè els han empés a formar part activa en l'organització de les nostres festes o senzillament perquè els ha permés compartir temps tots junts. Com a mestra castellonenca i castellonera, no hi ha major orgull que veure el teu treball recompensat d'aquesta forma.

PERSPECTIVA EDUCATIVA

211

Per aquest motiu, des que comença el curs al mes de setembre ja comence a preparar les activitats que durem a terme al nostre centre escolar. I en són moltes! La setmana d'abans de les Festes de la Magdalena el col·legi i les aules s'omplen de decoració Magdalenera, els alumnes fan banderes i coets artesanals, murals gegants en els quals cadascun aporta una figura, panells amb els nostres vestits típics on es fan milions de fotos, la gaiata del col·legi i per la megafonia sona a tot volum "el rotllo i canya". A més, tots es converteixen en els millors aprenents d'artistes gaiaters confeccionant gaiates de reduïda grandària amb els més variats materials, al costat de les seues famílies, amb tot el que això implica, i que fins i tot ens han fet guanyar algun premi en concursos de la nostra ciutat. Recorde moltes de les gaiates que he vist aquests últims anys, però recorde amb especial afecte una feta amb el cartó dels rotllos de paper higiènic, molts bolquers diminuts, gases i palets dels típics que et fiquen en la boca els metges mentre et fan treure la llengua. Una gaiata que ens va fer plorar d'emoció quan l'alumne, als seus 4 anys, ens va contar que l'havien fet a l'hospital, els seus pares i les infermeres, perquè la seua mamà acabava de tindre al seu germanet i era l'única cosa que tenien. Hi ha una cosa més bonica que aquesta unitat en qualsevol circumstància? I és que això, també són les nostres festes, que transcorren enmig de la vida. Però aquí no acaba la cosa, perquè durant aquesta setmana planifique el repàs de la història, dels actes, de la indumentària, dels nostres representants, dels diferents ens... i la confecció d'un dossier perquè puguen repassar-lo al costat dels seus éssers estimats a casa. Són nombrosos els aspectes pedagògics que es treballen, els objectius que es

212

PERSPECTIVA EDUCATIVA

212

persegueixen, però al final, el que preval és allò que deia al principi, els llaços que es creen, amb la ciutat, amb la gent i amb la nostra cultura. La setmana passa molt ràpidament i quan ja ens hem situat arriba el nostre divendres preferit, el divendres en el qual el col·legi s'omple de FESTA en majúscules. Ho comencem abillats amb brusa, mocador, cinta i fins i tot hi ha qui es vesteix de llaurador, llauradora, castelloner o castellonera. I qui ha vist unes festes de la Magdalena sense cacaus, tramussos o llonganisses? Ja us podeu imaginar que d'això tampoc ens oblidem, així que ens posem a preparar el nostre esmorzar magdalener per a començar amb molta força, perquè el dia ho requereix. I és que prompte comencen a sonar els xiulets, les sirenes i les campanes dels carros engalanats de la Federació de Colles que sol·licitem ja al setembre a través del Patronat Municipal de Festes. És una de les coses més vistoses i que més agrada als xiquets i xiquetes, perquè poden pujar, fer-se fotos, tocar les campanes i intercanviar opinions amb els conductors, que els conten les seues anècdotes i solucionen totes les preguntes de les seues ments curioses. Però no hi ha festa sense música i ball i ací és on entra en acció l'Escola de Dansa Castelló, que ens amenitza la jornada amb els seus balls i ens acaben fent ballar a tots, fins i tot a alguns familiars que venen a acompanyar-nos, perquè la jornada i l'espectacle, sempre, és per a tots. I per a la fi de festa, tenim preparat el soroll, clar, com ha de ser!. De vegades, una gran "globotada" en la qual l'esclat dels globus és eixordador i, en unes altres, una "botellada" digna de professionals en la qual es distingeixen els diferents tipus de sons, acabant amb una rematada final que ens deixa sense respiració. I així és com acomiadem la nostra festa fins al proper curs.

PERSPECTIVA EDUCATIVA

213

Moltes més són les coses que podríem fer i moltes més les planejades per a un futur. Cada any em veig dient "necessitem un pregoner", “cal preparar també un pregó pel barri", "cal portar més visites". Però es necessiten moltes mans, molt de temps... i és tot un procés, el procés en el qual va creixent el cuquet dels mestres que es creuen amb mi i als quals tinc el defecte (alguns diuen que l'habilitat) d'involucrar en les meues ocurrències. No puc permetre'm defallir, moltes coses com la transmissió de la nostra cultura o els valors apresos en les relacions sanes i humanes depenen de l'educació. Mai se sap qui podrà ser demà cronista de la nostra ciutat, procurador de les nostres ermites, president de qualsevol ens, conductor de carro engalanat, pirotècnic, artista gaiater, reina de les festes i fins i tot pregoner. I si, quan passe el temps, d'alguna cosa em poden acusar en la meua professió, és de veure sempre el món com una adulta amb ulls de xiqueta i de viure-la com veig les nostres Festes, on cada persona és important i tot es construeix des de la base, amb amor, il·lusió i afecte, com en una gran família. Sempre la FAMÍLIA...

214

PERSPECTIVA EDUCATIVA

214

PERSPECTIVA EDUCATIVA

215

PERQUÈ LA GAIATA SIGA EL NOSTRE MILLOR PREGÓ Autora: Chelo Pastor Llicenciada en Ciències de la Informació i periodista

a Gaiata; el símbol per antonomàsia de la nostra ciutat, que rememora aquells gaiatos il·luminats, els quals; segons resa la tradició local, van utilitzar els nostres avantpassats en el seu nocturn descens des del turó de la Magdalena fins a la Plana per a fundar la vila medieval de Castelló; és també un incentiu escolar. Amb el pas dels anys, aquesta al·legoria ha passat de ser un element amb ciris dins de gots de colors portat per una sola persona, a un monument que ha anat incorporant noves tecnologies en il·luminació i que s’instal·la en cadascun dels 19 sectors; en els quals es divideix la capital de la Plana en arribar les festes fundacionals. Però també un treball de creativitat a les aules. De perpetuar aqueixa entranyable tradició s’encarreguen les comissions gaiateres, una per cada sector, però en l’afany que aquest símbol genuí siga conegut des de ben xicotets pels castellonencs i castelloneres, un d’aquests equips, la gaiata 15, Sequiol, fa anys que convocant un concurs que convida a les i als escolars de Castelló a construir el seu propi monument a escala. Va ser en complir la seua majoria d’edat en les festes quan la comissió que lidera Elisabeth Breva es va plantejar el

216

PERSPECTIVA EDUCATIVA

216

repte de potenciar el coneixement i divulgar la figura d’aquesta gaiata que només ix al carrer en aquesta ciutat a boca de nit de la vespra del tercer diumenge de Quaresma. Així va sorgir en 2012 la iniciativa de fomentar la creativitat i l’interés per aquest símbol aprofitant que a les aules es treballa en classe el dibuix i manualitats com a marqueteria, vidre, pintura… D’aquesta manera es va plantejar al professorat del centre escolar del sector de la gaiata Sequiol, el col·legi Isidoro Andrés. La resposta no va poder ser millor: van participar fins a 200 alumnes. Amb el repte aconseguit, després s’anirien sumant, fins hui, on formen part unes 20 escoles de tota la ciutat... I com a patrocinadors diverses fundacions i institucions públiques (els inicis no van ser fàcils) que han acabat donant suport a l’obstinació dels emprenedors de Sequiol fins a denominar al certamen Concurs de Maquetes de Gaiates ‘Ciutat de Castelló’.

Partint de la premissa que perquè una Gaiata es considere com a tal, són tres els elements fonamentals que han de jugar un paper important en el seu disseny: el gaiato, la llum i l’escut de la ciutat, les bases del concurs escolar incideixen tant a deixar volar la imaginació dels escolars a l’hora de plasmar la seua particular recreació com en l’elecció dels materials a emprar. Això sí, el logotip de Sequiol ha de formar del treball final. Aquesta combinació de factors ha donat fruits espectaculars durant les successives edicions del certamen, sempre coordinat pel veterà ‘gaiater’ Víctor Orozco. En aquestes festes del 75 aniversari de la Magdalena en la seua actual estructura (cal no oblidar que la primera referència escrita de la Romeria de les Canyes es remunta al segle XIV), el concurs aconseguirà la seua XVII edició amb més de 5.000 participants fins hui. Els seus promotors no deixen de pensar que aquesta iniciativa pot ser el germen de futurs ‘artistes gaiaters’ que acaben dedicant temps i art a la construcció de monuments de dimensions reals que desfilen pel centre de la ciutat al retorn de la Romeria a boca de nit, i s’instal·len després en els diferents sectors.

PERSPECTIVA EDUCATIVA

217

En aquest sentit, Orozco assegura que “és una satisfacció personal molt gratificant estar involucrat des del principi en aquesta idea que va néixer en el si d’una comissió i s’ha implantat en tota la ciutat, descobrint en molts casos el món de la construcció d’una gaiata a famílies que no s’ho havien plantejat mai”. Cal incidir en què en el procés de muntatge de la maqueta, els i les escolars poden comptar amb l’ajuda dels familiars a fi d’involucrar-los més. El coordinador entén, a més, que aquest acostament al ‘món de la festa’ “pot servir de vehicle perquè algunes xiquetes i xiquets s’interessen per entrar a formar part d’alguna comissió gaiatera”.

Des de la primera convocatòria i amb la participació de milers de xiquets, xiquetes i adolescents, el somni s’ha fet realitat: s’han construït maquetes de 50 centímetres, moltes fins i tot amb il·luminació, amb càpsules de café, plastilina, botons, escuradents, gots o palletes de plàstic, mistos, pinces… Aquests són alguns dels materials amb els quals els participants sorprenen cada any al jurat, però s’han vist autèntiques obres d’art en miniatura realitzades amb xicotetes talles de marqueteria o amb diminutes vidrieres pintades a mà. Cert és que el jurat no ho té fàcil sempre. L’obra que s’alça amb el premi absolut, és reproduïda a 1 metre d’escala per la comissió de Sequiol i passa a incorporar-se a la interessant col·lecció de maquetes vencedores de cada edició, que s’exposen en arribar les festes de la Magdalena al costat de les gaiates guanyadores i a una selecció de les quals s’han presentat al concurs.

218

PERSPECTIVA EDUCATIVA

218

L’exposició ha tingut diverses ubicacions en aquest temps; com van ser les places Santa Clara i Pescateria fins a recalar en el Museu Etnològic del carrer Cavallers, on s’ha fet buit i s’ha convertit en lloc de ‘peregrinació’ imprescindible en vespres de les festes fundacionals per a continuar defensant l’afirmació que recullen els versos del Pregó de Bernat Artola… perquè la Gaiata siga el nostre millor Pregó.

PERSPECTIVA EDUCATIVA

219

APRENENT LA LLENGUA DE SIGNES

220

PERSPECTIVA EDUCATIVA

220

PERSPECTIVA EDUCATIVA

221

222

PERSPECTIVA EDUCATIVA

222

PERSPECTIVA EDUCATIVA

223

VOCABULARI INCLUSIU

224

PERSPECTIVA EDUCATIVA

224

Declaració de Salamanca (Unesco,1994)

'és molt difícil entendre la naturalesa de totes les coses, és natural ser diferent, aquesta diferència ens fa únics davant els altres… llavors, per què m'assenyales com a diferent de tu?; potser no som diferents i per tant en essència el mateix?

A Acceptació Rebre una persona voluntàriament alguna cosa que se li ofereix o proposa. Permetre que algú entre en un lloc o forme part d'una comunitat, una associació o un grup. Considerar que alguna cosa està bé, donarho per bo o suficient. Accessibilitat Qualitat d’accessible, que presenta (un lloc) facilitat d’accés, que no presenta dificultats per arribar-hi. Fàcil de tractar, que es pot entendre (alguna cosa) fàcilment.

enllà de les diferències, coincideixen totes a ser representacions més o menys inventades de persones abans insospitades, radicalment diferents, que viuen en mons diferents dins del mateix univers. Es tracta de la capacitat d'aprendre de l'altre, posar-se en la pell de l'altre i des de la realitat de l'altre considerar la seua situació per a establir unes relacions fonamentades en els principis de drets humans i dignificació dels subjectes.

B Barreres per a l'aprenentatge i la participació (BAP) Tots aquells factors del context que dificulten o limiten el ple accés a l'educació i a les oportunitats d'aprenentatge de xiquetes, xiquets i jóvens. Apareixen en relació amb la seua interacció en els diferents contextos: social, polític, institucional, cultural i en les circumstàncies socials i econòmiques. Des de l'enfocament de l'Educació Inclusiva, aquest concepte sobrepassa al de necessitats educatives especials, ja que se centra en la interacció amb el context i no com un problema inherent a l’alumne.

Alteritat Prové del llatí alter, l’altre. És el principi filosòfic d’alternar o canviar perspectiva pròpia per la de l’altre, considerant i tenint en compte el punt de vista, la concepció del món, els interessos, la ideologia de l'altre; i no donant per descomptat que la d'u mateix és l'única possible. El terme s'aplica al descobriment que el “jo” fa de “l’altre”, la qual cosa fa sorgir una àmplia gamma d'imatges de l'altre, del “nosaltres”, així com visions múltiples del “jo”. Tals imatges, més

C Centre d'Atenció Múltiple (CAM) Servei que ofereix Educació Inicial, Bàsica (Preescolar, Primària i Secundària) així com formació per a la vida i el treball a xiquetes, xiquets i jóvens amb discapacitat, discapacitat múltiple i trastorns greus del desenvolupament; condicions que dificulten el seu ingrés en escoles regulars. La seua atenció requereix d'elaboració de programes i materials PERSPECTIVA EDUCATIVA

225

de suport didàctic, així com de recursos addicionals necessaris per a l'assoliment de la seua autònoma convivència social i productiva. Es considera múltiple per la varietat de recursos especialitzats que ofereix per assegurar el procés educatiu dels alumnes; per la diversitat de necessitats educatives especials que poden manifestar els alumnes i les alumnes amb discapacitats transitòries o definitives, i per la possibilitat que en un centre escolar existisquen dos o tres nivells educatius: inicial, preescolar o primària en escoles de torn matutí, vespertí i de torn continu i per les alternatives d'atenció que podria ser de temps complet. Opera en dues modalitats: Bàsic i Laboral Centre d'Atenció Psicopedagògica d'Educació Preescolar (CAPEP)

una persona, societat o cultura es formen en una època determinada; i sol estar composta per determinades percepcions, conceptuacions i valoracions sobre aquest entorn. A partir de les cosmovisions, els agents cognitius (siguen aqueixes persones o societats) interpreten la seua pròpia naturalesa i la de tot l'existent, i defineixen les nocions comunes que apliquen als diversos camps de la vida, des de la política, l'economia o la ciència fins a la religió, la moral o la filosofia.

D Desigualtat

Qualitat de desigual, relació de falta d’igualtat entre dues quantitats, Són els encarregats de donar suport expressions, persones o coses. al procés d'integració educativa dels alumnes i les alumnes que presenten Desigualtat social s’esdevé quan membres necessitats educatives especials, per tant de la mateixa comunitat no tenen els són considerats com serveis de suport mateixos drets, reconeixement públic o d'educació especial, encara que depenen oportunitats en la vida del nivell d'Educació Preescolar. Convivència És la capacitat de les persones de viure amb altres (conviure) en un marc de respecte mutu i solidaritat recíproca; implica el reconeixement i respecte per la diversitat, la capacitat de les persones d'entendre's, de valorar i acceptar les diferències; els punts de vista d'un altre i d'uns altres. La convivència és un aprenentatge: s'ensenya i s'aprén a conviure. Cosmovisió

Discapacitat Les persones amb discapacitat inclouen aquelles que tinguen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seua participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb els altres. Discriminació Tracte diferent i perjudicial que es dona a una persona per motius de raça, sexe, idees polítiques, religió, etc

El terme fa referència a la “visió del món" o en la forma original alemanya Weltanschauung és una imatge o figura La general de l'existència, realitat o "món" que 226

PERSPECTIVA EDUCATIVA

discriminació

és

una

pràctica 226

quotidiana que consisteix a donar un tracte desfavorable o de menyspreu immerescut a determinada persona o grup, que de vegades no percebem, però que en algun moment l'hem causada o rebut. Hi ha grups humans que són víctimes de la discriminació cada dia per alguna de les seues característiques físiques o la seua forma de vida. L'origen ètnic o nacional, el sexe, l'edat, la discapacitat, la condició social o econòmica, la condició de salut, l'embaràs, la llengua, la religió, les opinions, les preferències sexuals, l'estat civil i altres diferències poden ser motiu de distinció, exclusió o restricció de drets.

És brindar a l'estudiant una educació variada, de diferent naturalesa, això és, una diversitat d'oportunitats que estiguen d'acord al gust, interessos i a les possibilitats personals de l'individu.

E Educació especial

Servei educatiu destinat per als alumnes i alumnes que presenten necessitats educatives especials, amb major prioritat als quals presenten discapacitat o a Discriminació per motius de discapacitat aquells amb aptituds excel·lents. Atén els educands de manera adequada a les seues S'entendrà qualsevol distinció, exclusió o pròpies condicions amb equitat social. restricció per motius de discapacitat que tinga el propòsit o l'efecte d'obstaculitzar o Educació inclusiva deixar sense efecte el reconeixement, gaudir o exercir, en igualtat de condicions, de tots L'Educació Inclusiva garanteix l'accés, els drets humans i llibertats fonamentals permanència, participació i aprenentatge en els àmbits polític, econòmic, social, de tots els estudiants amb especial èmfasi cultural, civil o d'un altre tipus. Inclou en aquells que estan exclosos, marginats o totes les formes de discriminació, entre en risc d'estar-ho, a través de la posada en elles, la denegació d'ajustos raonables. pràctica d'un conjunt d'accions orientades a eliminar o minimitzar les barreres que limiten l'aprenentatge i la participació dels alumnes i que sorgeixen de la interacció El terme prové del llatí diversitas, i es entre els estudiants i els seus contextos; les refereix a la diferència o a la distinció entre persones, les polítiques, les institucions, persones, animals o coses, a la varietat, les cultures i les pràctiques. a la infinitat o a l'abundància de coses diferents, a la dissemblança, a la disparitat Educació de qualitat o a la multiplicitat. Diversitat

Existeixen diferents tipus de diversitat com la diversitat cultural, la diversitat lingüística, la diversitat biològica o biodiversitat, la diversitat genètica, la diversitat ecològica, la diversitat sexual, la diversitat funcional. Diversificació

És aquella que forma millors éssers humans, ciutadans i ciutadanes amb valors ètics, respectuosos del públic, que exerceixen els drets humans, compleixen amb els seus deures i conviuen en pau. Una educació que genera oportunitats legítimes de progrés i prosperitat per a ells i per al país.

PERSPECTIVA EDUCATIVA

227

Educació per a tots (EPT) El moviment d'Educació Per a Tots( i Totes) és un compromís mundial de donar educació bàsica de qualitat a tots els xiquets i xiquetes, jóvens i adults. Aquesta iniciativa es va posar en marxa en la Conferència Mundial d'Educació Per a Tots celebrada en 1990, sota els auspicis de la UNESCO, PNUD, UNICEF i el Banc Mundial. Els participants van recolzar una “visió ampliada de l'aprenentatge” i van acordar universalitzar a l'educació primària i reduir massivament l'analfabetisme cap a finals del decenni. Empatia És la capacitat cognitiva de percebre, en un context comú, el què un altre individu pot sentir. També és descrita com un sentiment de participació afectiva d'una persona en la realitat que afecta a una altra. Escoles inclusives Institució en la qual tots els alumnes i les alumnes són acceptats, reconeguts en la seua singularitat, valorats i amb possibilitats de participar en l'escola d'acord amb les seues capacitats. Ofereix a tots els seus alumnes les oportunitats educatives i els suports (curriculars, personals, materials) necessaris per al seu progrés acadèmic i personal.

El terme equitat prové de la paraula en llatí aéquitas, el que es deriva d’aequus que es tradueix a l'espanyol com a igual. D'aquesta manera, l'equitat busca la promoció de la valoració de les persones sense importar les diferències culturals, socials o de gènere que presenten entre si. La importància de l'equitat pren especial importància a partir de la constant discriminació que diferents grups de persones han rebut al llarg de la història. Un clar exemple d'allò és la discriminació contra la dona en l'àmbit laboral i social, la qual cosa ha impulsat la creació de diferents organitzacions, tant en l’àmbit governamental com independent, les que es fan càrrec de situacions com aquesta i lluiten contra elles diàriament. Succeeix també que en moltes nacions es discrimina a aquelles persones provinents d'altres cultures, marginant-los de la societat, i limitant així en forma dramàtica les possibilitats de sorgir i desenvolupar-se. Etiquetar És classificar (a algú o alguna cosa), donar-li un qualificatiu que l’identifique o el caracteritze. És prejutjar a una persona i assumir que pertany a un grup de gent en el qual tots actuen de la mateixa forma. Ètnic

Equitat

La paraula prové del terme de l'idioma grec ètnia, que fa referència a totes aquelles És un valor de connotació social que es persones que són originaris d'un mateix deriva de l'entés també com a igualtat. Es país o poble. tracta de la constant cerca de la justícia social, la que assegura a totes les persones Amb la paraula ètnic fem referència a tot condiciones de vida i de treball digne allò que està relacionat amb l'ètnia, és a dir, i igualitari, sense fer diferències entre amb tot el conjunt de costums, tradicions, els uns i els altres a partir de la condició cultura i altres factors d'aquelles persones social, sexual o de gènere, entre altres. que comparteixen un territori i una història en comú.

228

PERSPECTIVA EDUCATIVA

228

Les festivitats, l'idioma, la música o fins i tot l'alimentació, són elements que poden considerar-se com a ètnics quan es refereixen a un poble en concret. Globalització Exclusions És un procés, perquè ocorren una sèrie d'esdeveniments que condueixen al fet que una persona, família o grup social arribe a viure situacions que els impedeixen participar i realitzar l'exercici ple de la seua ciutadania, en termes dels seus drets i deures, té múltiples causes i es presenta en molt diverses dimensions (Fabre, 2000). L'exclusió significa que hi ha grups que tenen limitat gaudir de les oportunitats econòmiques, socials, culturals i polítiques existents en la societat (ONU, 1998), afecta grups culturalment definits i es troba immersa en les interaccions socials (BID, 2004).

F Facilitar

És un procés d'interacció i integració entre la gent, les empreses i els governs de diferents nacions. És un procés en funció del comerç i la inversió en l'àmbit internacional, el qual compta amb el suport de les tecnologies d'informació. Aquest procés produeix efectes en el medi ambient, la cultura, els sistemes polítics, el desenvolupament i la prosperitat econòmica, igual que en el benestar físic dels éssers humans que conformen les societats de tot el món. Grups vulnerables Es refereix a les persones, grups i comunitats que pateixen d'alguna condició de risc, aquesta condició suposa a mitjà i llarg termini conflictes, violència i altres problemes socials que acabaran per afectar l'estabilitat de l'estat en el qual es presenten. Entre ells es troben:

a. que es troba afectada en forma alarmant Fer més fàcil, menys dificultós. per la pobresa. Proporcionar (alguna cosa) a algú. b. Les dones pobres, embarassades i en estat de lactància. Folklore c. Els joves i les dones pobres afectats per la desocupació. Fa referència al conjunt de creences, d. Els exclosos de la seguretat social. pràctiques i costums que són tradicionals e. Les dones que pateixen de discriminació d'un poble o cultura. Es coneix com a política i social. folklore, a més, a la disciplina que estudia f. Els pobles indígenes. aquestes matèries. g. Les persones de la tercera edat. h. Les persones discapacitades. El folklore inclou els balls, la música, i. La població indígena les llegendes, els contes, les artesanies j. La dona pobra, cap de llar, amb xiquets i les supersticions de la cultura local, al seu càrrec, i responsable del sosteniment entre altres factors. Es tracta de tradicions familiar. compartides per la població i que solen k. Menors i adolescents en situació de risc transmetre's, amb el pas del temps, de social (xiquets i xiquetes en risc d'eixir de generació en generació. la llar, menors infractors i menors víctimes

PERSPECTIVA EDUCATIVA

229

de violència física, psicològica o sexual Integració educativa en el si familiar, menors amb patiments Procés que planteja que els xiquets, les addictius). xiquetes i els jóvens amb necessitats l. Els menors que viuen al carrer o els educatives especials, associades amb menors que, no obstant tindre una llar, alguna discapacitat, amb aptituds a causa de la desintegració familiar o excel·lents o amb altres factors, estudien problemes d'una altra índole passen tot el en aules i escoles regulars, rebent els suports necessaris perquè tinguen accés dia al carrer. als propòsits generals de l'educació. Els menors treballadors (“pepena”, estiba, mendicitat, venda ambulant, actuació en Es refereix a l'atenció dels alumnes que presenten necessitats educatives especials, la via pública). amb... o sense discapacitat i/o aptituds excel·lents; implica un canvi a l'escola en el seu conjunt que beneficia a la resta dels alumnes i a la comunitat educativa en general, ja que incideix en la gestió i Igualtat organització de l'escola, en la capacitació i actualització del personal docent, en Igualtat social: És l’objectiu de buscar una l'enriquiment de pràctiques docents i en la mateixa quantitat de felicitat, de respecte i promoció de valors com la solidaritat i el d’igual tracte en la justícia per a totes les respecte. persones.

Igualtat de gènere: Implica que els hòmens i les dones han de rebre el mateix tractament, llevat que hi haja una raó biològica per a un tractament diferent. Aquest concepte és clau en la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides.

Interculturalitat

Procés de comunicació i interacció entre persones i grups amb identitats culturals específiques, on no es permet que les idees i accions d'una persona o grup cultural estiga per damunt de l'altre, afavorint en tot moment el diàleg, la concertació i amb Integració això, la integració i convivència enriquida Consisteix en el fet que les persones amb entre cultures. Les relacions interculturals discapacitat tinguen accés a la mateixa es basen en el respecte a la diversitat i mena d'experiències que la resta de la seua l'enriquiment mutu. comunitat. Es busca la seua participació en tots els àmbits (familiar, social, escolar, Incloure laboral) i per tant l'eliminació de la marginació i la segregació. Posar una cosa a l'interior d'una altra o dins dels seus límits. Contenir o comprendre L'objectiu de la integració és coadjuvar al una cosa o una altra. procés de formació integral de les persones amb discapacitat en forma dinàmica i Inclusió social participativa, valorant les seues capacitats i acceptant les seues limitacions. És un concepte relativament nou promogut, especialment, per la Unió Europea (UE).

230

PERSPECTIVA EDUCATIVA

230

La UE defineix la inclusió social com un “procés que assegura que aquells en risc de pobresa i exclusió social, tinguen les oportunitats i recursos necessaris per a participar completament en la vida econòmica, social i cultural gaudint un nivell de vida i benestar que es considere normal en la societat en la qual ells viuen”. Per tant, s'entén per inclusió social tant un concepte relatiu on l'exclusió pot ser jutjada solament comparant les circumstàncies d'algunes persones (o grups o comunitats) relativa a unes altres, en un determinat lloc i en un determinat moment i com un concepte normatiu que posa èmfasi en el dret de les persones de “tindre una vida associada sent un membre d'una comunitat”. A fi d'aconseguir aquests drets, les polítiques d'inclusió han d'abordar les ineficiències institucionals que es deriven d'actes d'exclusió per part d'agents que es basen en el poder i en actituds socials i que resulten en desavantatges basats en gènere, edat, etnicitat, ubicació, situació o incapacitat econòmica, educativa, de salut, etc. Les polítiques d'inclusió social corregeixen els resultats negatius de les polítiques, siguen aquests intencionals (discriminació sistemàtica) o no intencionals (fracàs a reconéixer l'impacte diferencial de les polítiques sobre els individus o grups)

M Marginació

social). La marginació pot ser l'efecte de pràctiques explícites de discriminació (que deixen efectivament a la classe social o grup social segregat al marge del funcionament social en algun aspecte) o, més indirectament, ser provocada per la deficiència dels procediments que asseguren la integració dels factors socials, garantint-los l'oportunitat de desenvolupar-se plenament.

N Necessitats Educatives Especials (NEE) És aquell o aquella persona que presenta un assoliment escolar significativament diferent en relació amb els seus companys i companyes de grup, per la qual cosa requereix que s'incorporen al seu procés educatiu, majors i/o diferents recursos amb la finalitat d'aconseguir la seua participació i aprenentatge, i aconseguir així els propòsits educatius. Aquests recursos poden ser: professionals (personal d'educació especial, d'altres instàncies governamentals o particulars), materials (mobiliari específic, pròtesi, material didàctic), arquitectònics (rampes, augment de dimensió de portes, banys adaptats), i curriculars (adequacions en la metodologia, continguts, propòsits i avaluació). Les necessitats educatives especials que presente l'alumne o alumna poden ser temporals o permanents i poden o no estar associades a una discapacitat o aptituds excel·lents.

Es denomina marginació o exclusió a una situació social de desavantatge econòmic, professional, política o d'estatus social, produïda per la dificultat que una persona o grup té per a integrar-se a alguns dels sistemes de funcionament social (integració

PERSPECTIVA EDUCATIVA

231

Síndrome de Down

També conegut com a trisomia 21, és una anomalia on un material genètic sobrant provoca retards en la forma en què es desenvolupa un xiquet o xiqueta, tan El terme fa referència a la coexistència mentalment com físicament. Afecta un de pacífica i interrelacionada de diverses cada 800 nadons nascuts als EUA cultures en el si de la societat. El terme intenta referir a un procés on existeixen Els trets físics i els problemes mèdics individus que sostenen diversos marcs associats a la síndrome de Down varien culturals i que poden resoldre les considerablement d'un xiquet a un altre. diferències que entre aquests marcs Mentre que alguns xiquets amb síndrome existeixen d'una manera harmònica. de Down necessiten molta atenció mèdica, uns altres porten vides sanes. Pluriculturalitat

R Respecte Consideració, acompanyada de certa submissió, que es tracta a una persona o una cosa per alguna qualitat, situació o circumstància que les determina i que porta a no causar-li ofensa o perjudici. És reconéixer, apreciar i valorar a la meua persona, així com als altres, i al meu entorn. És establir fins on arriben les meues possibilitats de fer o no fer, com a base de tota convivència en societat.

S Segregació Separar una cosa d'una altra de la qual forma part perquè continue existint amb independència. Fa referència a apartar, separar a algú d'alguna cosa o una cosa d'una altra. D'aquesta manera el segregacionisme és aquella política dirigida a separar, excloure i apartar a grups tals com les minories racials, les dones, els homosexuals les minories religioses i les persones amb discapacitats, entre altres, de la resta de la població humana, amb base principalment a plantejaments de tipus racial, sexual, religiós, o ideològic. 232

PERSPECTIVA EDUCATIVA

A pesar que la síndrome de Down no es pot prevenir, es pot detectar abans del naixement. Els problemes de salut que poden acompanyar a aquesta síndrome tenen tractament i hi ha molts recursos, disponibles per a ajudar tant als xiquets afectats per aquesta anomalia com a les seues famílies. Normalment, en el moment de la concepció, un bebé hereta informació genètica dels seus pares en la forma de 46 cromosomes: 23 de la mare i 23 del pare. No obstant això, en la majoria dels casos de síndrome de Down el xiquet hereta un cromosoma de més, el núm. 21, tenint un total de 47 cromosomes en comptes de 46. És aquest material genètic de més el que provoca els trets físics i els retards evolutius associats a la síndrome de Down.

U Unitat de Serveis d'Atenció per a Educació Regular (USAER) Instància tècnica operativa de l'Educació Especial que tenen com a propòsit impulsar i col·laborar en el procés de millora i transformació dels contextos escolars de l'Educació Bàsica Regular, proporcionant 232

suports tècnics i metodològics que garantisquen una atenció de qualitat a la població i particularment a aquells alumnes que presenten discapacitat, necessitats educatives especials i aptituds excel·lents, d'igual forma a la població de la pròpia escola amb trets de vulnerabilitat, respectant les característiques del context i les particularitats de la comunitat en la qual es troba immersa l'escola. Així mateix promou l'enfortiment de l'escola en donar suport a l'atenció de les Necessitats Educatives Especials i en treballar conjuntament diferents estratègies pedagògiques per a millorar la qualitat de l'educació en coordinació amb el personal docent i els pares de família.

V Vulnerabilitat S'entén com la condició de risc que pateix un individu, una família o una comunitat, resultat de l'acumulació de desavantatges socials i individuals, de tal manera que aquesta situació no pot ser superada en forma autònoma i queden limitats per a incorporar-se a les oportunitats de desenvolupament.

·Vulnerable. Que pot ser ferit, o rebre lesió física o moralment. ·Vulnerar. Transgredir, infringir, violar una llei o precepte. Danyar o perjudicar. ·Vulnerabilitat social. Són construïdes a partir dels estereotips, rols i pràctiques socioculturals establides en una determinada comunitat; solen ser afectades per prejudicis i pràctiques discriminatòries per raó de certes qualitats de l'ésser humà com la raça, el sexe, la condició o l'origen social, i també l'orientació sexual, la qual cosa no aplicaria respecte de les persones que compleixen amb un perfil dominant o general. Les persones que pateixen d'aquesta mena de vulnerabilitat no necessàriament pertanyen a una minoria social, tal és el cas dels homosexuals o les dones. Valors Són principis que ens permeten orientar el nostre comportament en funció de realitzar-nos com a persones. Són creences fonamentals que ens ajuden a preferir, apreciar i triar unes coses en lloc d'unes altres, o un comportament en lloc d'un altre.

Proporciona pautes per a formular metes i propòsits, personals o col·lectius. És la condició d'una major indefensió en Reflecteixen els nostres interessos, la qual es pot trobar una persona, grup o sentiments i conviccions més importants. una comunitat. És quan no es compten amb els recursos necessaris per a satisfer Els valors es refereixen a necessitats les necessitats bàsiques de l'ésser humà, humanes i representen ideals, somnis com l'alimentació, l'ingrés, l'habitatge, i aspiracions, amb una importància els serveis de salut i l'aigua potable, entre independent de les circumstàncies. altres. La vulnerabilitat sol definir-se de la següent forma en termes generals: ·Vulnerabilitat. Qualitat de vulnerable.

PERSPECTIVA EDUCATIVA

233

234

235

DIVERSITAT FUNCIONAL O DISCAPACITAT: DOS TERMES, UN MATEIX SIGNIFICAT Autor: Jose Melchor i Valero Mestre de Primària y Educació Social. Voluntari de presó a través de la pastoral penitenciaria i educador en “Hogar de Acogida Residencial”

n gener de l’any 2005, Javier Romañach Cabrero, dins del marc del Foro de Vida Independiente, va proposar fer ús del terme diversitat funcional com una alternativa al terme de discapacitat. Aquesta terminologia va nàixer amb la idea de poder definir a totes les persones dins d’una mateixa societat, ja que cadascuna d’aquestes tenen unes determinades capacitats, i pretenia modificar tot el llenguatge despectiu i estigmatitzat que envolta al terme discapacitat. Tot i voler proposar un canvi que les mateixes entitats entenien com a positiu, i just davant una societat que no el reconeix ni associa amb imatges negatives davant aquest col·lectiu, són aquestes entitats encapçalades pel Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI) les que argumenten que fer ús del terme diversitat funcional pot augmentar la invisibilitat del col·lectiu i generar una confusió jurídica i social que genere una disminució en la protecció que tan necessària és per aquest col·lectiu. Com bé deia George Orwell “si el pensament corromp el llenguatge, el llenguatge també pot corrompre el pensament”. És per aquesta raó que una gran majoria de les entitats que es dediquen a treballar en l’àmbit de la discapacitat, continuen lluitant perquè es faça un correcte ús del llenguatge dins del seu àmbit. Dins d’aquesta lluita, el CERMI va presentar un manual d’estil on argumentava i donava les raons necessàries per a allunyar-se de la denominació de diversitat funcional a favor de referir-se al col·lectiu com a persones amb discapacitat. La principal raó per la qual proposen desterrar el terme de diversitat funcional és que consideren que no identifica la realitat del col·lectiu i del seu moviment social, ja que resulta confús i contrari a la seua cerca

236

DIVERSITAT FUNCIONAL VS DISCAPACITAT

236

per la inclusió. Dins d’aquest mateix document, es donen les recomanacions adients per a fer ús de la terminologia “persones amb discapacitat”, al·legant que moltes de les persones que pertanyen al col·lectiu no se senten identificades amb un recolzament social quan s’utilitza l’expressió diversitat funcional. Partint d’aquestes primeres premisses i no volent contradir al sentiment del col·lectiu al qual estem referint-nos, farem ús del terme discapacitat i persones amb discapacitat, acollint-nos d’aquesta manera al semblant d’una majoria que vol ser escoltada i respectada. També entenem que existeixen diversos punts de vista dins d’aquest debat i creem que el més important és apostar per una educació per a la ciutadania que permet crear una societat més respectuosa, empàtica i inclusiva. Una vegada entés el conflicte terminològic, passem a definir el concepte de discapacitat que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és un terme general que engloba les deficiències, les limitacions de l'activitat i les restriccions de la participació. Per tant, perquè existisca una discapacitat, ha d'haver-hi una deficiència. Les deficiències són problemes que afecten una estructura o funció corporal; les limitacions de l'activitat són dificultats per a executar accions o tasques, i les restriccions de la participació són problemes per a participar en situacions vitals. Per tant, la discapacitat és un fenomen complex que reflecteix una interacció entre les característiques de l'organisme humà i les característiques de la societat en la qual viu.

La discapacitat pot ser congènita o adquirida, temporal o irreversible i, a més, progressiva o regressiva. Cada persona amb alguna discapacitat és diferent de l'altra segons el grau de gravetat del seu cas, tinguen el mateix tipus de discapacitat o no, són diferents les seues necessitats i el nivell de cura i atenció que s’ha d’oferir. Els tipus de discapacitat i els seus graus són variats i complexos, ja que s’han de tindre en compte tant els trets coneguts com a altres ocults o per descobrir, i alguns d’aquests requereixen una atenció personalitzada.

DIVERSITAT FUNCIONAL VS DISCAPACITAT

237

Coneixent les principals definicions de la discapacitat, podem passar a parlar dels tipus de discapacitat que es poden aglutinar en tres troncs principals: de mobilitat o desplaçament, de relació o conducta i de comunicació. Però si volem desglossar cadascuna de les discapacitats, podem trobar: Discapacitat física o motora: es pot definir com aquella que limita o impedeix l'acompliment motor de la persona. Les causes de la deficiència física moltes vegades són congènites o de naixement. També poden ser causades per lesió medul·lar en conseqüència d'accidents (paraplegia) o problemes de l'organisme (vessament cerebral). Discapacitat sensorial: correspon al tipus de persones que han perdut part o tota la seua capacitat visual o auditiva i els que presenten problemes al moment de comunicarse o utilitzar el llenguatge. Dins d’aquest tipus de discapacitat es troben la discapacitat auditiva, entesa com el dèficit total o parcial de la percepció que s’avalua de la pèrdua de l’àudio en cada oïda. També està la discapacitat visual que és la disminució parcial o total de la vista. Discapacitat intel·lectual: és aquella que presenta una sèrie de limitacions en les habilitats diàries que una persona aprén i li serveixen per a respondre a diferents situacions en la vida. Aquestes persones poden tindre una major complicació a l’hora d’aprendre, comprendre i comunicar-se i s’entén aquesta discapacitat com irreversible i que perdura al llarg de la vida. És important entendre que una persona amb discapacitat intel·lectual no és una persona malalta, ja que són persones que reunint les condicions necessàries, poden progressar i aconseguir els seus propis objectius. També s’ha de contemplar que dins de la discapacitat intel·lectual, podem trobar persones amb diferents graus o tipus de discapacitat (lleu, moderat, grau o profund) que s’avaluen segons el coeficient intel·lectual de la pròpia persona. Discapacitat psíquica: podria definir-se com aquella discapacitat que està directament relacionada amb trastorn en el comportament adaptatiu de la pròpia persona i que porta a aquesta a no adaptar-se completament al marc social. Com hem pogut observar, la discapacitat pot manifestar-se de manera molt variada i, per tant, també podem trobar-la dins la societat castellonera. És per aquesta raó que no hem d’invisibilitzar aquest col·lectiu i, una vegada els apropem als espais i actes comuns i quotidians, no hem de caure en la temptació de victimitzar i tractar aquestes persones amb llàstima o

238

DIVERSITAT FUNCIONAL VS DISCAPACITAT

238

pena. Com a societat que vol apostar per la inclusió, hem de caminar junts cap a la falsa i mal entesa “normalitat”, involucrant i fent partícips a totes les persones dins del marc d’una festa que, definint-se com a Internacional, manca de la cura de la totalitat de la ciutadania castellonenca, perquè no integra en els seus programes espais, activitats i oci accessibles per a qualsevol tipus de persona.

DIVERSITAT FUNCIONAL VS DISCAPACITAT

239

ANEM, ANEM… MAGDALENA INCLUSIVA 2020 Grup d’autogestors del centre ocupacional Fundació Síndrome de Down de Castelló

REUNIÓ DEL GRUP D’AUTOGESTORS

om Diana, Fernando, Héctor, Paco, Jonathan, Ana Mª, Andrés….. entre altres, un grup de xics i xiques que anem cada dia al centre ocupacional de la Fundació Síndrome de Down de Castelló. És un centre per a quaranta persones com nosaltres, amb discapacitat intel·lectual, que tenim més de díhuit anys i on aprenem a desenvolupar habilitats laborals, a ser independents en les activitats de la vida diària, a relacionar-nos millor amb els altres i a desenvolupar-nos en l’àmbit personal el màxim que puguem. L'objectiu final és ser més feliços i aconseguir estar el més integrats que puguem en el mercat laboral i en la nostra comunitat. Nosaltres formem part del grup d’autogestors del nostre centre, i això vol dir que tots els dilluns ens reunim per a parlar i decidir, per nosaltres mateixos, sobre aspectes relacionats amb la nostra vida: les activitats del centre que farem i com ens organitzarem per a posar-les en marxa, els temes sobre els quals volem aprendre, les activitats del dia a dia de la nostra llar que hem de decidir nosaltres i fer sols…. A més, aprenem a escoltar-nos, respectar-nos, donar-nos suport els uns als altres, etc… És el nostre grup favorit! Hui és dilluns i tenim la reunió setmanal d’autogestors. Estem pensant i escrivint aquest article per a la vostra gaiata, sobre què significa per a nosaltres la Magdalena. La Magdalena és una festa que se celebra el tercer diumenge de Quaresma i que ens alegra i agrada molt, perquè és una tradició i un símbol de la història de Castelló. Aquestes festes són un dels moments més celebrats de l'any en el nostre centre. La setmana abans de començar, quasi cada dia, tenim una activitat relacionada amb aquesta

240

DIVERSITAT FUNCIONAL VS DISCAPACITAT

240

festa com: La mascletà inicial, que és una “globomascletà”; la inauguració de la nostra pròpia i artesanal “Gaiata Down”, que construïm tots els anys; la coronació i desfilada de la nostra pròpia reina, dames del centre i acompanyants; el mesó del most i la tapa; la pujada a l'ermita de la Magdalena acompanyats amb música de “dolçaina i tabal”... I tenim una tradició molt nostra, sempre juguem al tradicional joc del mocadoret a l'esplanada de l'ermita. Ens ho passem molt bé i la música de fons dels Llauradors no falta eixe dia. També són freqüents els crits a les nostres representants de: “Visca la reina”, “la volteta” i “bonica”, en les desfilades i en els actes del nostre centre. Fem totes aquestes activitats perquè molts dels nostres companys i companyes viuen en pobles propers a Castelló, i tots junts no podem gaudir questes festes tant meravelloses que tenim. Quan arriben les festes fundacionals els que som de Castelló sí les vivim amb molta intensitat i participem en molts dels actes que s'organitzen. Per això, us explicarem com ens agradaria que es feren xicotets canvis perquè les persones amb discapacitat, poguérem gaudirles i tinguérem més accessibilitat i més possibilitat d'estar integrats:

ROMERIA AMB TABAL I DOLÇAINA

La mascletà d’inici de festes, el dissabte a les 12 del matí, és el començament de les nostres festes i la gaudiríem plenament si poguérem veure-la en el recinte preferent, perquè molts de nosaltres tenim problemes de mobilitat. L'ermita de la Magdalena està situada on vivien els antics pobladors de Castelló i el primer diumenge de les festes va molta gent a visitar-la. Durant la Romeria de les Canyes es viuen moments especials, com trobar-te amb amics i amigues però sobretot, tindre l'oportunitat de tocar la campana. Adaptar l'accés a la campana és necessari per a totes les persones, i especialment per al nostre col·lectiu.

ERMITA DE LA MAGDALENA

DIVERSITAT FUNCIONAL VS DISCAPACITAT

241

Les 19 gaiates, “un esclat de llum sense foc ni fum”, ens acosten a cada sector de la ciutat i ens permeten viure les festes d'una manera més intensa, fent-nos partícips en totes les seues activitats. Conéixer l’oferta d’activitats de les diferents comissions de gaiates, ens facilitaria l'accés a elles. Tant els castells de focs artificials com l’encesa de gaiates, il·luminen els nostres carrers i places amb llum multicolor. La Nit Màgica de Xarxa Teatre és un acte bonic i emocionant... encara que preferim veure-ho des de lluny!

JOC DEL MOCADORET EN L’EXPLANADA DE LA MAGDALENA

Formar part en la Junta Central de Festes per a col·laborar en algunes activitats com el repartiment de canyes per a la Romeria, participar en la desfilada de bandes internacionals, etc, ens permetria formar part més activa de les festes. Encara que ens agraden els petards i els coets, creiem que s'hauria de regular i vigilar el seu ús en menors i adults, solidaritzant-nos amb les persones que no els agrada. Es podrien habilitar places i zones “lliures de petards i soroll”. Seria un honor per a nosaltres tenir la possibilitat de portar l'estendard d'alguna associació o gaiata en els emotius pregons infantil i d'adults, per a visualitzar el nostre col·lectiu al costat dels pobles de la província de Castelló, col·legis, associacions, etc. Les orquestres i concerts ens porten diversió i ball per això, fem llargues caminades i passejos per a gaudir-les. Convindria disposar d’un mitjà de transport per a persones amb mobilitat reduïda, per a poder arribar als recintes dels concerts. En els mesons de la tapa i la cervesa, del vi, carpa alemanya, regionals, etc., s'haurien de facilitar diferents opcions de menjar i beguda adaptada per a totes les persones: celíacs, vegans, vegetarians, etc, i així seria més visitat per tots i totes. Ens encantaria veure en la Fira Alternativa els productes d'artesania que fem en el centre ocupacional i els d'altres entitats com la nostra. Això permetria poder comprarlos a molta gent que visita la ciutat eixos dies. Per altra banda, es podria fomentar la contractació de persones amb discapacitat en les activitats d'oci, repartiment de fullets, Magdalena Circus, desfilada internacional d'animació i en l'oferta gastronòmica.

242

DIVERSITAT FUNCIONAL VS DISCAPACITAT

242

L'acte de Magdalena Vítol, posa el punt final a una setmana carregada d'experiències intenses mirant el futur per a gaudir les properes festes... amb més ganes si cal. Visca la Magdalena!

ESMORZAR TRADICIONAL A L’ERMITA DE LA MAGDALENA

GLOBOMASCLETÀ

GAIATA 2018

INAUGURACIÓ DE LA GAIATA PER LA NOSTRA REINA I DAMES

GAIATA 2018

INAUGURACIÓ MESÓ DEL MOST

DIVERSITAT FUNCIONAL VS DISCAPACITAT

243

LA MAGDALENA: PER UNES FESTES ACCESSIBLES I INCLUSIVES Autor: Carlos Laguna i Asensi Diputat autonòmic del PSPV-PSOE per la província de Castelló

n ple segle XXI, cada vegada que parlem de festes, en aquest cas les Festes de la Magdalena, necessàriament hem de parlar d'unes festes inclusives, unes festes per a totes i per a tots. Que tothom, independentment de la seua condició, puga gaudir-les i que a tothom puga fer feliços. Des de “Ja el dia és arribat”, fins a “Magdalena Vitol!”, qualsevol que siga la condició física, sensorial o cognitiva de les persones, totes i tots han de poder participar i fer-les seues, en unes festes que són la identitat i arrelament de la nostra ciutat i que cada any -seguint el costum fundacionalens recorda que prompte se celebrarà la litúrgia de la Setmana Santa, sent en aquest any 2020 la commemoració del seu 75é aniversari. I després d'aquest anunci, quan “l'esclat de llum, sense foc ni fum” es faça realitat, es palpe, se senta, es veja la lluminositat de les gaiates, faça olor de pólvora.... cal "enfosquir" / derrocar les barreres, tant físiques com psicològiques, perquè tots els agents implicats en l'organització i desenvolupament de la Magdalena -la Junta de Festes i les comissions de gaiates i colles- actuen pensant a apropar totes les possibilitats del gaudi de la festa a les persones amb qualsevol mena de discapacitat; persones què, fins no fa molts anys, han estat marginades i excloses de qualsevol manifestació social, cultural, festiva o una altra índole, en la majoria d'ocasions per desconeixement o ignorància sobre el fet de sentir i ser d'aquestes persones. Amb el pas dels anys, s'han anat adquirint drets i fugint de vells conceptes i tòpics compassius, o com el proteccionisme i el paternalisme que s'exercia sobre aquest col·lectiu. I aquests drets estan plasmats en la Convenció Internacional de les Persones amb Discapacitat, el text de la qual va ser aprovat per l'Assemblea General de les Nacions

244

DIVERSITAT FUNCIONAL VS DISCAPACITAT

244

Unides el 13 de desembre de 2006, en la seua seu a Nova York, ratificat pel Govern espanyol en 2007; en l'article 30 del mateix es diu: "Els països han de promoure la participació en la vida cultural, l'esbarjo, el temps lliure i els esports, assegurant el subministrament de programes de televisió, pel·lícules, material teatral i cultural en formats accessibles, fent accessibles els teatres, els museus, els cinemes i les biblioteques, i garantint que les persones amb discapacitat tinguen oportunitat de desenvolupar i utilitzar la seua capacitat creativa no sols en el seu propi benefici sinó també per a enriquiment de la societat…" En aquest sentit, quan en 2010 es declaren les Festes de la Magdalena com d'Interés Turístic Internacional, significa que la celebració ha de ser un cresol participatiu en el qual, imaginàriament, es mesclen persones vingudes a la crida de la seua celebració: de la mateixa capital, de la província, de la Comunitat o d'altres comunitats i països veïns, persones, com apuntava al principi, de qualsevol mena o condició sense cap mena d'exclusió o discriminació. I vull, a més, entroncar festa i discapacitat amb turisme. Perquè les Festes de la Magdalena no són només participació i arrelament sinó també, com abans apuntava, font de negoci i atractiu turístic i, en aquest context, m'agradaria poder situar-les dins el "Turisme Inclusiu o Turisme per a Tots" que està sent fomentat en la nostra Comunitat amb la col·laboració de Turisme de la Generalitat, ajuntaments i COCEMFE Comunitat Valenciana, amb una sèrie de rutes turístiques inclusives basades en l'accessibilitat universal. Precisament, una d'aquestes rutes, és la "Ruta de les Estreles", que s'inicia en el Regiment Tetuan XIV, on se situa l'Associació Astronòmica de Castelló, per a passar després pel Planetari del Grau -en els quals ha actuat l'Ajuntament de Castelló per a propiciar la seua accessibilitat- i acaba en l'observatori de la preciosa població de Culla, potser una altra font d'atractiu per a persones amb discapacitat i les seues famílies aprofitant les visites durant les festes de la Magdalena.

Així doncs, el concepte d'accessibilitat universal -des del punt de vista de la supressió de qualsevol mena de barreres-, és beneficiós i integrador per a les persones amb mobilitat reduïda; persones amb obesitat mòrbida; persones majors; les mares, pares o famílies que es desplacen amb carrets de bebés; persones amb discapacitat temporal, a causa de qualsevol mena d'accident, etc., i hauria d'impregnar tot el que faça olor de festa magdalenera, apropant o permetent l'accés a totes les persones a aquesta festa, a qualsevol esdeveniment, la música, la pólvora...

DIVERSITAT FUNCIONAL VS DISCAPACITAT

245

Amb la col·laboració de la Junta de Festes, i aprofitant els congressos festers per a consolidar iniciatives, s'hauria de començar a treballar dia a dia i pensar també en el futur -ja que tot no es pot fer de colp, amb una vareta màgica-: continuar millorant el programa de festes en el qual s'indica a les persones amb discapacitat aquells espais que són accessibles, fins i tot amb aplicacions de noves tecnologies; informació sobre els altiplans o zones fitades, destinades a les persones amb mobilitat reduïda en les mascletaes i/o castells de foc; el lliurament de premis a les gaiates; en l'Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó; Cavalcada del Pregó; la Desfilada de Gaiates i Gaiates de Mà; Cavalcada del Pregó Infantil; l'Encesa de Gaiates, etc. Facilitar l'accés a persones amb discapacitat a l'ermita de la Magdalena quan “Ja el dia és arribat” perquè participen en la Romeria i siguen portadors del rotllo i canya dels pelegrins quan enfilen el Castell Vell i, poc abans, complint la tradició, a “Sant Roc de Canet, figa i dosset”; indicar l'existència de serveis públics accessibles (vàters) instal·lats per la ciutat; propiciar l'existència dels itineraris més importants amb lectura fàcil o pictogrames per a persones amb discapacitat cognitiva i intel·lectual; procurar l'accessibilitat dels concerts musicals o altres actes semblants en els quals hauria de garantir-se l'accés més pròxim a l'escenari a les persones amb mobilitat reduïda i, sobretot, pensant en les que es desplacen en cadires de rodes perquè no siguen tapades pel públic assistent; la mateixa accessibilitat dels escenaris que s'instal·len pels diferents sectors gaiaters i colles, que no sols serviran per a l'accés de les persones amb discapacitat, sinó també per a tots aquells treballadors i treballadores encarregats del muntatge de qualsevol mena d'espectacle, evitant així més d'un accident laboral. Es pot instal·lar, com a novetat que ja es va demanar en el seu moment, cabines en llocs estratègics dels diferents recintes festius pel canvi de bolquers, tant de persones amb discapacitat, com de xiquets i xiquetes o de persones majors, sense necessitat que hagen d'anar a les seues cases per aquesta operació i haver d'abandonar el moment festiu. Dotar d'algunes taules baixes reservades -amb el símbol de discapacitat inclòs, perquè es respecte- a persones amb mobilitat reduïda en el Mesó del Vi i Mesó de la Cervesa, així com en els establiments gastronòmics i bars itinerants que s'instal·len, etc. Cal no oblidar les persones amb discapacitat auditiva -oralistes o signants- perquè en els principals actes es col·loquen pantalles d’estenotípia informatives i intèrprets de llengua de signes. Com facilitar també a les persones cegues corredors de trànsits que es respecten en les voreres, més pròxims a les façanes que a la calçada i, sobretot, una cosa nova en aquests temps, el respecte dels conductors de patins o patinets elèctrics,

246

DIVERSITAT FUNCIONAL VS DISCAPACITAT

246

bicicletes amb motor o cicles, per a no circular pels espais per als vianants i que aquests no siguen abandonats, per al seu aparcament, en qualsevol lloc. De vegades, pensar en accessibilitat no és tan complicat, sinó qüestió de bona voluntat: política i ciutadana. Simplement procurar que la instal·lació de carpes, escenaris o les mateixes gaiates -metre ací, metre enllà- no obstaculitze elements comuns de deambulació, com les rampes d'accés a les voreres, perquè persones amb mobilitat reduïda, especialment les que es desplacen amb cadira de rodes, puguen moure's lliurement i autònomament per la ciutat. També els locals que acullen les gaiates i les populars colles, epicentres de la festa, haurien de permetre l'accés a les seues instal·lacions a persones amb mobilitat reduïda i tindre adaptats els seus serveis, d'acord amb el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre. El dia de demà, totes aquestes mesures que s'adopten en el present per a les persones amb discapacitat, probablement seran utilitzades en el seu benefici per molts castellonencs i castellonenques que hui es troben en plenitud de facultats, però que quan siguen majors voldran continuar gaudint de les festes acompanyats dels seus fills, nets o amics. Sens dubte, la desaparició de qualsevol mena de barreres els farà socialitzar-se i gaudir d’una major qualitat de vida. Però no tot haurà de quedar en mans dels agents de la festa o els polítics. És el cas dels establiments de serveis locals, com a bars, restaurants, hotels…, que es nodreixen de l'afluència de visitants en la Magdalena i que pot ser un aparador per a la temporada alta turística estiuenca. Han de tindre en compte un tracte adequat, agradable i cordial, per a facilitar a la persona amb discapacitat l'ús i gaudir dels serveis que ofereixen (taules adaptades, banys adaptats, habitacions adaptades, etc.) perquè elles i ells, que en la majoria de casos solen fer turisme en família i que també són font de negoci i riquesa, es decidisquen a repetir les seues visites a Castelló i la seua província, bé siga durant la Magdalena o bé com a turistes a l'estiu. Totes i tots eixirem beneficiats, els castellonencs i la Comunitat en el seu conjunt com a centre geogràfic d'hospitalitat per a la recepció de turistes amb... o sense discapacitat. A més, el fet que la nostra capital de província, Castelló, haja sigut reconeguda a Brussel·les per la Comissió Europea, el passat 29 de novembre, en el programa Access City Award 2020, com a segona ciutat europea més accessible -després de Varsòvia- ens ha de servir d'estímul per a continuar treballant en la senda de tindre una població més amable, hospitalària i solidària amb propis i estranys, amb el molt lloable objectiu de "convertir una ciutat gran, com Castelló, en una gran ciutat", tal com li agrada dir a la nostra alcaldessa, Amparo Marco.

DIVERSITAT FUNCIONAL VS DISCAPACITAT

247

248

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL Les Festes de la Magdalena com un lloc d’encontre i enriquiment intercultural

249

LA DIVERSITAT CULTURAL A LES FESTES DE LA MAGDALENA Autora: Laura Martínez i Bárcena Membre de la Gaiata 3 “Porta del Sol” i estudiant dels Graus en Història i Patrimoni i Humanitats: Estudis Interculturals.

es Festes de la Magdalena, com bé sabem els castellonencs i les castellonenques, no són unes festes qualsevol, són unes festes de caràcter únic en què es rememora la fundació del nostre estimat Castelló de la Plana. Així doncs, cal explicar que les Festes de la Magdalena tenen un origen històric i, encara que enguany estem de celebració pel 75é aniversari, aquestes rememoren un fet del segle XIII. Dins del marc històric d’un Castelló medieval s’ha d’incidir en la gent de les diferents cultures que per aquella època convivien a la plana, cultures que hui dia es rememoren a la ciutat i que compten amb un protagonisme dins de les festes. Podem parlar d’un Castelló de tres cultures: la musulmana, la jueva i la cristiana, on les tres continuen vives gràcies a les Associacions Culturals de Moros d’Alqueria, L’Aljama i Cavallers de la Conquesta, respectivament. Aquestes, a banda de tindre els seus propis actes, participen en el Pregó amb el qual es dona inici a la nostra setmana gran, i ho fan en la part de la història fundacional. Així doncs, seguint l’ordre d’aparició al Pregó, farem un recorregut per la història d’aquestes tres cultures i de les tres associacions que s’encarreguen de mantenir viu el seu record. -

La cultura musulmana, representada pels Moros d’Alqueria.

Castelló estava habitada per “moros” quan Jaume I va arribar per tal de conquerir aquest territori. La població musulmana estava repartida per la Plana en diferents alqueries, entre les quals destacaven les alqueries de Khadrell (Fadrell), però van ser expulsats després de revoltar-se i es van traslladar a la Serra d’Espadà. El 1976 van començar a aparéixer les primeres participacions dels Moros d’Alqueria en el Pregó, aquell any amb una filà mora. Així doncs, aquests es van consolidar com a associació cultural el 1982 amb una clara finalitat, recordar el passat àrab de la ciutat de Castelló. Arran d’açò, l’associació ha anat creixent i fent grans aportacions a Castelló, com posar el nom dels carrers amb rajoles artístiques i a les Festes de la Magdalena sent un dels impulsors del II Congrés Magdalener, ajudant a assentar les bases de les festes tal com les coneixem hui.

250

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL

250

A més, són els Moros d’Alqueria els creadors d’allò que ara coneixem com el FAMM, que té com a origen el Festival Internacional de Música de Festa, una desfilada que compta amb diferents bandes musicals d’arreu del món i de la que podem gaudir a les Festes de la Magdalena des de 1989. Ja el 2001, i amb motiu del seu 25é aniversari, van organitzar una desfilada durant la nostra setmana gran on van participar diferents esquadres mores de tota la Comunitat. Per últim, cal dir que entreguen tres premis diferents que reben el nom de l’associació: el premi Adrián Segura de Gastronomia, el premi Música Instrument de Banda i el premi Cultura i Festes Ciutat de Castelló.

La cultura jueva, representada per L’Aljama.

Les primeres dades que tenim sobre la població hebrea habitant a Castelló són del final del segle XIII i és un segle després quan el barri jueu queda constituït. Al contrari del que ocorria a la resta de la península, a Castelló els jueus comptaven amb la protecció dels jurats. Així doncs, l’aljama jueva de la ciutat va viure en harmonia amb la població cristiana. La població jueva va desaparéixer després de l’Edicte General d’Expulsió promulgat pels reis Catòlics el 1492, quan van haver d’abandonar els regnes de Castella i d’Aragó. Així doncs, el 1990 va nàixer l’Associació Cultural L’Aljama de Castelló amb el fi de representar a la minoria hebrea que va existir al Castelló de l’Edat Mitjana. La secció infantil de l’associació rep el nom de “La Bajoqueta”. En el Pregó els podem veure desfilar i representar escenes típiques: la usura, pràctica per la qual eren prou coneguts els jueus; un mercat medieval mentre interactuen amb el públic; oficis i classes socials. A més, trauen a passejar aus rapinyaires com àguiles i falcons, i els seus cabuts: Aljameta i Aljamet. En aquesta cavalcada, les sòcies i els socis de l’associació utilitzen l’humor i la ironia per a amenitzar la part representativa. A les Festes de la Magdalena, l’Associació Cultural L’Aljama va participar en l’elaboració dels estatuts i en la creació de la Federació de Colles de Castelló. Per últim s’ha d’esmentar que entreguen una distinció anomenada Adelantat de l’Any a una persona distingida de Castelló per les seues aportacions.

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL

251

La cultura cristiana, representada pels Cavallers de la Conquesta.

Si parlem de la cultura cristiana a Castelló de la Plana, és la cultura més assolida i més coneguda. D’ençà que el rei Jaume I va conquerir la ciutat el 1233, la població cristiana es va assentar a la ciutat i des d’aleshores és la cultura més representativa i la que més adeptes compta. Cal destacar que part de la població mora i jueva es van convertir al cristianisme, ja que a l’Edat Mitjana eren els que comptaven amb més privilegis. Si el rei Jaume I va ser una figura molt important a Castelló (només s’ha de veure la quantitat d’institucions que hi ha amb el seu nom), també cal destacar la presència de la figura de Na Violant d’Hongria, una dona de gran caràcter i intel·ligència que es preocupava per la situació del poble castellonenc, de manera que va estar molt implicada en la presa de decisions i va tindre molt a veure amb el privilegi de trasllat de Castelló el 1251. Amb aquest privilegi de trasllat, la població va poder baixar del Castell Vell a la plana, fet que hui en dia es continua rememorant. En 1951, es funda la Germandat dels Cavallers de la Conquesta amb l’objectiu de representar la història de la fundació de Castelló al Pregó de les Festes de la Magdalena. En els seus inicis, comptava amb la figura del rei Jaume I, representada pel Prohom, i d’un grup de cavallers. Va ser en 1957 quan va aparéixer per primera vegada la figura de Na Violant d’Hongria. Actualment, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta està formada per l’Esquadra d’Honor, un grup d’hòmens jóvens; les Dones de Companya i Na Violant, set càrrecs ocupats per dones jóvens que canvien anualment; el Capítol permanent, presidit pel Prohom; la Milícia Templària, que representen els Templers de Castelló; la secció de Tambors i Bombos de Combat- Desperta Ferro-.

252

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL

252

Cavallers no té només implicació en el Pregó, també participa en la Romeria i en la Desfilada de Gaiates. A més, són els encarregats de l’homenatge a Jaume I i de l’homenatge a Na Violant d’Hongria, en els quals participa la Reina de les Festes. Cada any, la Milícia Templària és l’encarregada de nomenar un home rellevant de la ciutat per a encarnar la figura de Guillem de Mont-rodon, Mestre de l’Orde del Temple. De la mateixa forma, el Capítol permanent és l’encarregat de designar anualment a altre home distingit per a representar la figura del rei Jaume I. Per últim, són set les dones triades per a representar les figures femenines de Cavallers: Na Violant d’Hongria i les seues Dones de Companya: Na Dolça, N’Ermengarda, N’Eva, Na Margarida, Na Provençala i Na Rama. S’ha de destacar que, la dona que representa Na Violant té l’honor de ser Dama dels Cavallers i formar part de la Cort d’Honor de la Reina de les Festes de Castelló.

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL

253

LA RIQUESA CULTURAL DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ Autor: Vicent Sales i Mateu Llicenciat en Història Contemporània, diputat provincial

i una cosa he aprés els darrers quatre anys en què he tingut l’immens honor de ser diputat provincial de Cultura i vicepresident primer de la Diputació provincial de Castelló, és que paga la pena protegir, difondre i promoure el patrimoni cultural, material paisatgístic i immaterial de la província de Castelló. La seua riquesa i diversitat –de vegades tant immensa com desconeguda- és sens dubte un dels tresors més grans que tenim els ciutadans i ciutadanes de la província de Castelló, i per això la meua tasca i la de tota l’administració provincial té sentit quan és útil al territori i a la gent que viu en ella invertint diners a protegir, recuperar i difondre eixe patrimoni. La província de Castelló és un territori amb un atractiu singular, amb tradicions i història que mereixen i necessiten ser defensades i valorades per a no deixar escapar cap oportunitat de futur, perquè Castelló és una província única i estem orgullosos d’ella. Tenim la sort de comptar amb un gran llegat artístic, cultural, natural i arquitectònic, que és necessari revalorar, començant per la seua recuperació i divulgació. Però també zones amb un gran valor natural i paisatgístic que envolten eixos territoris plens d’història i de patrimoni, a vegades arqueològic.

254

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL

254

Perquè la cultura no sols ens diu d’on venim o el que som, també és un important motor econòmic si s’aconsegueix difondre-la i mantenir-la com cal perquè puga ser visitada per propis i estranys i que ens done la possibilitat de donar a conéixer com hem sigut, com som i com volem encarar el nostre futur. Per això recuperar patrimoni és a més de recuperar la nostra ànima i la nostra voluntat de ser; una oportunitat econòmica i de dinamització del nostre territori i especialment dels pobles més menuts, que són els que tenen menys oportunitats. Pintures rupestres Des de 1998 que la UNESCO va declarar l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la península Ibèrica com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, trobem que una part substancial de tot el territori de l’Art Rupestre Mediterrani l’ocupa la província de Castelló. Els abrics de Morella la Vella en Xiva de Morella; així com el descobriment el mateix any de 1917 pel pastor de Tírig, Albert Roda i Segarra de les pintures rupestres de l’abric conegut com a Cova dels Cavalls, al Barranc de la Valltorta, situa a les terres de Castelló com centre d’interés dels estudis de l’art rupestre prehistòric. Passats els anys, el 1934, un nou descobriment va consolidar la província de Castelló en el mapa mundial de les pintures rupestres, en localitzar-se al Barranc de la Gasulla la manifestació més important al voltant de l’ésser humà en època quaternària a Espanya. Aquestes pintures rupestres d’estil naturalista que es troben als voltants d’Ares del Maestrat i que van ser copiades als famosos calcos del pintor Porcar, on es dona a conéixer a la comunitat científica internacional la importància d’aquestes troballes. Hui en dia i gràcies a la creació del Museu de la Valltorta el 1994 i posteriorment al 1998 del Parc Cultural Valltorta-Gasulla, que inclou set termes municipals: Ares, Albocàsser, Catí, Morella, Benassal, Tírig i les Coves de Vinromà, Castelló presumeix de tindre 86 conjunts de pintures rupestres prehistòriques, al costat de nombrosos jaciments arqueològics, que converteixen Castelló en Patrimoni Mundial de la Humanitat.

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL

255

Patrimoni arqueològic En general el patrimoni arqueològic que tenim a la província ens és desconegut, no només l’art prehistòric. Hi ha també nombrosos jaciments arqueològics de diferents cronologies, des del paleolític superior, passant per l’etapa protohistòrica, a l’època romana i de l’alta edat mitjana.

En eixe sentit el magnífic treball que des del Servei d’Arqueologia de la Diputació de Castelló es fa, és digne d’admirar. Pràcticament hi ha un centenar de jaciments que des del Servei d’Arqueologia s’investiguen, procedint després a la seua consolidació. Però en aquests últims tres anys ens vam proposar que no acabara aquí l’objectiu del Servei, sinó també posar-lo a l’abast del públic. I no només del públic local o provincial, perquè fora coneixedor del gran patrimoni arqueològic que atresorem, sinó també poder convertir-lo en un recurs turístic per als municipis i per al territori. L’aposta per la iniciativa Castellón Arqueológico no ha estat la culminació, sinó l’inici d’una iniciativa que ha de permetre que el conjunt dels ciutadans de la província de Castelló i també que tots els turistes que ens visiten al llarg de l’any coneguen la riquesa arqueològica de la província. Assentaments com el Puig de la Misericòrdia a Vinaròs o el Puig de la Nau a Benicarló, tots dos dels segles VII-VI aC d’època Ibèrica; o el Tossal de Santa Llúcia a AlcalàAlcossebre, que a més de les restes del Bronze i del Ferro, compta també amb un jaciment islàmic; o el Tossal del Mortórum a Cabanes, de l’edat de bronze i del ferro antic i que compta amb un túmul funerari; o el Tossal de la Vila a la Serra d’en Galceran, que és un autèntic mirador de la província donada l’altura a la qual es troba el seu jaciment dels segles VIII-VII; o la Torre de Foios a Llucena, una construcció ibèrica de caràcter defensiu i militar; o l’espectacular necròpolis tumular de Los Cabañiles a Zucaina, del segle VI aC; o el poblat fortificat de Los Morrones, un poblat del Ferro Antic datat al segle VII aC i situat a Cortes de Arenoso. Per últim, també són dignes d’admirar els assentaments del Ferro Antic d’en Balaguer, situat a Portell de Morella, o el poblat ibèric emmurallat de la Lloma Comuna, a Castellfort. Estem davant d’alguns exemples del gran nombre d’excavacions arqueològiques que donen a conéixer el remot passat castellonenc des del paleolític inferior a època ibèrica. Moltes d’elles –cada vegada més- gràcies al treball de col·laboració entre el Servei d’Arqueologia de la Diputació i els diferents ajuntaments, són visitables i ens donen una idea de la importància d’aquestes restes.

256

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL

256

La presència romana

La romanització al territori que hui en dia comencem com a província de Castelló va ser determinant perquè la meitat meridional de la província es vinculara durant segles amb Sagunt, ciutat clau de Roma a Hispania pel seu interés geoestratègic, acreditat en el prolongat enfrontament amb Cartago. Restes iberoromanes entre els segles II-I aC en trobem a l’assentament de la Punta a la Vall d’Uixó, al Solaig de Betxí o a la Balaguera de la Pobla Tornesa. A la costa i durant un curt període de temps trobem l’assentament de la Torre d’Onda a Borriana, que va assolir una certa importància quan va decaure el més important de la zona sense cap dubte, Torre la Sal a Cabanes. Altres assentaments iberoromans de menor grandària després de la Segona Guerra Púnica són el de Sant Josep a la Vall d’Uixó, el Torrelló del Boverot d’Almassora i la Rochina de Soneja; així com nombrosos assentaments de caràcter rural disseminats per tota la geografia, especialment al voltant del port de Torre la Sal. A mesura que avança la romanització i la plena integració en la República romana, i amb la demanda de productes agrícoles de la província Citerior hispànica, proliferen els latifundis per tota la zona.

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL

257

En plena època romana els límits d’influència de la ciutat de Sagunt arribaven fins al riu Udiva –el Millars- i la serralada de Les Palmes, la qual cosa fa que nombroses restes trobades apareguen amb inscripcions de famílies saguntines conegudes, com és el cas del jaciment de l’Estany d’Almenara; Onda, Almassora o Borriana. Per l’oest el territori saguntí s’estendria fins a la vall de Sogorb, a les proximitats de Xèrica. Són poques les troballes romanes a les terres al nord del Millars. No obstant a la ciutat de Castelló es va trobar una làpida a prop del riu Sec de l’època de l’emperador August, amb una referència al cognom Hibericus, relacionat amb el riu Hiberus (l’Ebre), que fa pensar en la vinculació del nord del Millars amb el territori de Dertosa (Tortosa) i no ja de Sagunt. Les recents excavacions de Vinamargo, també a la ciutat de Castelló, ens donen una idea dels hàbitats romans i les seues vil·les agrícoles, com les del Palmar i Sant Gregori a Borriana; Benicató i Torremotxa a Nules; el Secanet a la Vilavella; l’Alqueria a Moncofa, l’Alter a Xilxes o el Pla a La Llosa. Molt interessant també és la presència de vies romanes de comunicació a la nostra província. Les vies romanes han exercit una sèrie de funcions diferents al llarg de la història: en primer lloc, el paper militar va ser indispensable en l’ocupació i pacificació del territori; van ser també un medi necessari de romanització després de la conquesta; importants també per la implantació d’assentaments i el desenvolupament de nuclis urbans; van servir per a delimitar territoris i com a element necessari per a l’intercanvi comercial. A la província de Castelló la via Augusta va ser la principal ruta de comunicació que travessava el nostre territori seguint les planícies litorals i els corredors prelitorals. Altres camins, com el nostre Caminàs també va resultar essencial per reunir nombrosos assentaments romans. Però si hi ha una construcció romana característica a la província de Castelló, és l’arc romà de Cabanes. Situat al centre del Pla de l’Arc, al costat del traçat de la via Augusta, la seua construcció degué ser per iniciativa privada, relacionada amb les restes d’una vil·la romana existent al costat del monument. Només es conserven les pilastres i les dovelles de l’arcada. Tot fa indicar que la seua funció seria honorífica funerària. I si l’arc de Cabanes és la construcció romana més coneguda de la província, la ciutat romana de Lesera, a Forcall, és l’única ciutat romana dins de l’actual territori provincial. Entre els segles I i III dC al jaciment situat a la Moleta dels Frares, trobem una ciutat en una cruïlla fluvial, que va ser un important nus de comunicacions pel qual passava un camí mencionat pels itineraris antics que connectava la via Augusta amb la ciutat romana de Caesaraugusta, l’actual Saragossa.

258

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL

258

Castelló medieval: territori musulmà i templer Possiblement és l’època medieval la que millor i més profundament haja arrelat en la identitat dels castellonencs i castellonenques de tots els indrets de la província. Si la romanització va deixar la seua empremta, l’ocupació musulmana i posterior reconquesta cristiana han deixat en la societat valenciana en general i castellonenca en particular nombrosos exemples culturals, espirituals, arquitectònics, agrícoles, artesanals, industrials i socioeconòmics. Les terres castellonenques van travessar un període de decadència, especialment demogràfica, entre la desaparició de l’Imperi Romà i l’arribada dels musulmans. Amb la millora econòmica que s’observa a partir del segle X van ressorgir nous emplaçaments urbans entre les ciutats de Sagunt i Tortosa, a l’actual província de Castelló. És el cas d’Onda, Sogorb, Peníscola, Vall d’Uixó i Xèrica, amb Borriana i Nules. Municipis majoritàriament agraris, però també seu d’activitats politicoreligioses i culturals, a la vegada que importants nuclis comercials amb mercats i artesania floreixen. A mitjans del segle XI, el camí que unia Sagunt i Tortosa –i que travessa de sud a nord terres castellonenques- passava pels castells d’Almenara, Onda, Argelita, l’Alcora, Culla, Ares i Morella. Ja al segle XII, en textos àrabs es fa menció al castell d’Alcalà de Xivert, la ciutat de Peníscola, Orpesa, el castell de Montornés, entre d’altres. La toponímia és sens dubte un dels fets més característics que ens recorden el nostre passat àrab. Molts d’ells han arribat als nostres dies com a nom de partides rurals: Benadressa, Villamargo o Binàrabe. Altres com a noms de poblacions: Vinaròs, Benicàssim, Benicarló, Vilafamés, Almassora, Albocàsser o Atzeneta. No es conserven massa mostres de restes de la passada arquitectura militar o defensiva d’origen islàmic, excepte alguns trossos de muralles, alguna torre, fonaments o aljubs, molts d’ells transformats per les posteriors construccions cristianes. Les més untuoses, com les mesquites d’Onda, Borriana o Sogorb, van ser utilitzades després com a esglésies cristianes. La conquesta cristiana definitiva, al segle XIII, de les terres que hui formen la província de Castelló i que a la nostra ciutat té una especial recreació a la cavalcada del Pregó, obri el capítol de la Reconquesta valenciana. Aquesta comença amb el setge al qual se sotmet a Borriana el 1233. Rendida Borriana al juliol d’eixe any, prompte cauen els castells de Peníscola, Polpis, Xivert i Cervera, que ho fan a l’Orde del Temple. Mentre que Castelló, Borriol, Alcalatén, Vilafamés i les Coves de Vinromà ho fan a les tropes reials de Jaume I. Tot a l’estiu de 1233. Serà el 1238 quan mitjançant capitulacions, les tropes cristianes prendran Onda, Nules, Uxó i Almenara. Immediatament després de la conquesta s’inicia un procés de repoblació de les terres guanyades al món musulmà, per garantir la possessió i defensa del territori. LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL

259

Els cavallers templers van arribar a les nostres terres acompanyant a Jaume I durant la conquesta del Regne de València i són segurament un dels fets més singulars i atractius de la nostra història medieval. Els templers – com Guillem de Mont-rodón, el tutor del Rei Jaume- eren monjos guerrers, però també arquitectes, alquimistes, prestadors… Eren considerats els primers banquers transeuropeus, fins i tot precursors de les targetes de dèbit. Crearen un codi secret per encriptar els seus missatges. Les seues virtuts i coneixements van forjar llegendes i misteris, conjuntament amb un gran poder. A la província de Castelló tenim fortaleses imponents de caràcter templer com Peníscola, Culla, Xivert o Polpis; esglésies, sepulcres, muralles com Benassal, Albocàsser, Salzadella, Vistabella, Atzeneta, les Coves, Onda o Borriana. Fa dos anys a la Diputació de Castelló vam veure l’oportunitat de difondre el llegat templer provincial i consolidar-lo com a un recurs turístic, aprofitant en primer lloc eixe gran referent turístic internacional que és el castell i la ciutat de Peníscola. Érem conscients que la nostra província està plena de records i elements de la més poderosa orde militar de la història. Fins i tot es va col·laborar amb la prestigiosa plataforma de televisió “Canal Història” per fer un documental que aprofitara 25 vestigis de l’Orde del Temple en 11 localitats de la província de Castelló, des d’Alcalà a Morella, passant per Ares o Sant Mateu, a més dels abans esmentats.

260

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL

260

La mateixa ermita de la Magdalena té una creu templera al seu interior, que impressiona als visitants per la seua espectacularitat. Sens dubte un llegat apassionant el dels templers, que forma part de la nostra cultura i de la nostra història més enigmàtica i al mateix temps engrescadora. Si l’art romànic és característic del període de conquesta, l’art gòtic és el de la repoblació, la institucionalització i consolidació dels nostres pobles. A les construccions d’arquitectura militar, en el món cultural caldrà ara afegir les edificacions civils i religioses a Castelló, Vila-real, Morella, Sant Mateu, Catí, Sogorb, Serra d’en Galceran, Onda o Xèrica, entre moltes més. També l’escultura apareix lligada a l’arquitectura en portades, retaules, mènsules i gàrgoles. Sant Pau a Albocàsser, la Mare de Déu d’Olocau, Santa Maria a Castelló, la Virgen Primitiva de Sogorb, la de Vinaròs, Atzeneta, la del Llosar de Vilafranca, la de la Cova Santa o la de la Balma, són alguns exemples aclaridors. També en pintura, dins de l’evolució de l’estil gòtic cal assenyalar el retaule de l’Ermita de Santo Domingo en Vallibona (1360), o la taula gòtica de Sot de Ferrer, resta d’un retaule complet, destruït a la Guerra Civil de 1936. Hi ha peces gòtiques a Cinctorres, Vilafranca, Villahermosa, Albocàsser, Xèrica, Vall d’Almonacid, Catí, o Sogorb – on trobem una importantíssima mostra-. Per descomptat Morella a la seua església arxiprestal, exhibeix algunes de les més belles peces gòtiques que hi ha a la província de Castelló. Renaixement i Barroc També a Castelló comptem amb presència d’un renaixement d’estil italià avançat. És el cas del santuari de la Font de la Salut de Traiguera (1521) o l’església de Vilafranca (1572). L’esperit italià es veu a les esglésies de Puebla de Arenoso, la façana de Xèrica i el Convent del Socós, l’església de Bejis, la portada de Vistabella o la Cartoixa de la Vall de Crist. També a l’arquitectura civil trobem el palau-castell de Betxí, les muralles d’Antonelli –l’arquitecte de Felip II- a Peníscola, el palau del marqués de Villores a Sant Mateu o el dels ducs de Medinaceli a Sogorb.

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL

261

Però serà el Barroc l’estil que millor va prendre a la província de Castelló amb una tradició més forta. Sobretot a l’arquitectura com el Fadrí de Castelló, la popular torre exempta de planta octogonal acabada de construir el 1604. En arquitectura religiosa trobem l’església de les carmelites de Nules, Nostra Senyora dels Àngels a Sant Mateu, el Santuari de Vallibona, les portades de les esglésies de Benicarló i Alcalà de Xivert; la Basílica de Lledó a Castelló; així com les ermites del terme municipal de Sant Isidre de Censal, Sant Josep de Censal, Sant Francesc de la Font, l’església de Sant Nicolau al carrer d’Amunt; l’ermita de Santa Quitèria a Almassora; l’església de Sant Agustí a Castelló, d’un barroc primitiu. També excepcional és l’ermitori del Niño Perdido de Caudiel, amb una decoració churrigueresca recarregada. Voldria fer ací un punt i a part perquè la Diputació de Castelló compta amb un Servei de Restauració i Recuperació de Béns que és senzillament excepcional. Gràcies al treball de l’equip professional que allí treballa, la Diputació va prendre una iniciativa, “La Llum de la Memòria” que pretenia restaurar, recuperar i donar a conéixer el magnífic patrimoni moble i immoble amb què compta la nostra província. Fruit d’aquesta iniciativa, que va començar a l’església de Villahermosa del Rio, va continuar a Castellfort i Benassal, després a Xèrica i Caudiel, per culminar finalment a Castelló (Sant Miquel i Sant Vicent Ferrer); els castellonencs i els turistes que ens visiten han pogut gaudir del millor de la cultura i de l’art castellonenc de totes les èpoques, però especialment d’aquest període barroc del qual ara estem parlant. I precisament en l’edició de Xèrica i Caudiel els més de 60.000 visitants que van passar per les exposicions es van quedar meravellats del camarí de la Virgen del Niño Perdido especialment. El segle XVIII va ser l’exaltació màxima de l’art barroc en tot el territori espanyol, també a Castelló. Així la magnífica portada de l’església d’Onda; l’església de Borriana amb el millor interior gòtic, també té una portada barroca digna de menció. L’església de l’Assumpció de la Vall; l’arxiprestal de Vila-real; el cenobi carmelita del Desert de les Palmes, l’antiga església de Sant Miquel a Castelló, o la Basílica de Lledó. Important és el nucli d’edificacions del nord provincial, especialment la d’Alcalà de Xivert, amb una portada esplèndida i un campanar que és el més alt de tota la Comunitat Valenciana. Important també és l’escultura i la seua peça més emblemàtica de la província és el Sant Sepulcre de la Confraria de la Sang de Castelló, que fa uns anys va ser restaurat per la Diputació de Castelló, propietària també de l’església. O el Sant Francesc de l’escola de Mena que estava al Convent de les Caputxines i ara es pot observar al Museu de Belles Arts. La pintura barroca religiosa té en Castelló la seua màxima expressió en el conjunt de monjos fundadors pintada per Zurbaran i propietat de les Monges Caputxines, que hui en dia podem veure també al Museu de Belles Arts de la capital. A més a la província compten amb nombroses obres de caràcter religiós principalment tant a la capital: Ajuntament, Concatedral, església de Sant Agustí, Museu Belles Arts; com a Sogorb, Figueroles, Borriana.

262

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL

262

Ceràmica Parlar de Castelló és parlar de ceràmica. Si la ceràmica plana industrial forma part de la nostra riquesa i prosperitat, no devem oblidar l’origen artesanal i artístic d’aquesta. Quan el 1727 es va fundar la Reial Fàbrica de Ceràmica del Conde de Aranda a l’Alcora, la ceràmica castellonenca va entrar per dret propi en la història mundial d’aquesta indústria artesanal. El Museu de l’Alcora i el de Belles Arts de Castelló allotgen la millor mostra de la producció alcorina, tot un delit per als amants del món ceràmic. També a Ribesalbes i especialment a Onda, la producció artística ceràmica es va implantar amb tota la seua esplendor. La ceràmica va suposar el naixement d’una tradició inqüestionable en la pintura i el modelatge del fang que ha marcat poderosament l’aspecte industrialitzat de les nostres terres. La Diputació, propietària de la col·lecció artística del Museu Provincial de Belles Arts de Castelló ha tingut tots aquests anys una especial preocupació per anar adquirint i exhibint totes aquelles peces ceràmiques que pogueren ampliar i engrandir un dels llegats culturals i artístics més nostres.

Art Contemporani La industrialització de les darreres dècades del segle XIX i començament del XX va anar acompanyada de l’historicisme romàntic suficient per a impulsar un nou estil: el modernisme. En arquitectura aquest estil va trencar amb la tradició històrica utilitzant nous llenguatges expressius que a la nostra província utilitzen amb el ferro, la ceràmica i la pedra. Tot i que encara queden records del classicisme, com l’Institut Ribalta o el Casino Antic a la ciutat de Castelló.

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL

263

Però ja comencen a aparéixer tot un seguit de cases modernistes a Vila-real, Borriana, Vall d’Uixó, Onda, Vinaròs o Benicarló, fruit del seu desenvolupament industrial i comercial. Edificis emblemàtics a la nostra ciutat com el col·legi Escoles Pies, l’Hospital Provincial, l’Església de la Trinitat, el Teatre Principal, Correus o la Sagrada Família són exemples del Castelló modernista previ a la Guerra Civil. També en el món de l’escultura en la primera meitat del segle XX trobem a Juan Bautista Adsuara, premi Nacional de Belles Arts premi Nacional d’Escultura. Són nombroses les obres d’Adsuara especialment a Castelló: estàtua de Ribalta, el monument a Perot de Granyana, la Dolorosa de la Sang i incomptables obres en dipòsit a la Diputació Provincial de Castelló i que poden observar-se tant al Palau de Les Aules com al Museu de Belles Arts. També el vila-realenc José Ortells va obtenir premis nacionals i també són nombroses les seues obres al seu Vila-real natal: monument a Polo Bernabé, monument a Tàrrega, l’àngel dels caiguts i una sèrie d’imatges religioses de Setmana Santa. En temps més recents, artistes com Manolo Rodríguez de Navajas, amb diversos premis nacionals i internacionals i autor de la rèplica de l’Arquer de la Valltorta amb què la Diputació dona el guardó cada any del Día de la Província ; Llorens Poy, Álvaro Falomir, Marcelo Díaz o Lidón Fabra són alguns escultors representatius. Però si important va ser l’aportació escultòrica, el desenvolupament pictòric d’època contemporània a Castelló ha estat senzillament espectacular. El costumisme nascut com a reacció al Romanticisme i amb la frustració de la Generació del 98 va donar a la nostra província pintors de renom. Fins i tot Puig Roda o Sorribas, a cavall entre un estil i l’altre, van sucumbir a les noves tendències. El primer representant a Castelló de la nova època costumista va ser Vicent Castell Domènech. A Castell, pintor guardonat, li devem que l’art trobara a Castelló un camí que ja mai tancaria. Contemporani de Castell, Enrique Segura Armengot, Emilio Aliaga, Sánchez Safont o Emilio Adsuara. De tots podem veure obra al Museu de Belles Arts. Autèntica talla internacional van tindre Rafael Sanchis Yago, catedràtic i acadèmic, triomfador a Amèrica; i sobretot Juan Bautista Porcar Ripollés, llaurador fet artista. Porcar va dur a Castelló una visió particular de l’impressionisme. Al paisatgisme pertanyen Sábat, Mingol, Borràs o Tolentino; a les noves tendències es van bolcar Gumbau, Prades, Michavila, Vivó o Ripollés i en un terme a mig camí d’uns i d’altres a Llorens Poy, Paco Puig, Vidal Serrulla, Tasio, Catalán o Planchadell.

264

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL

264

A les tendències més noves trobem a Castelló a Traver Calzada, Amat Bellés, Wences Rambla, Manolo Sáez, Sesé, Bolumar, Colom, Córdoba, Dols, de tots ells i elles es poden trobar obres per tota la ciutat i la província de Castelló. Però sens dubte és el Museu d’Art Contemporani de Vilafamés “Vicente Aguilera Cerni”, el popular MACVAC, creat l’agost de 1970, el millor exponent de l’art contemporani a la província de Castelló i un lloc de referència i de visita obligada no sols per als amants de la cultura, sinó també per a tots els turistes i les turistes que ens visiten al llarg de l’any. El MACVAC està allotjat al Palau del Batlle de Vilafamés, edifici de la Diputació Provincial, institució que col·labora activament en el seu sosteniment i en la difusió del seu treball. Patrimoni Immaterial Però si important és el patrimoni cultural i material de la província i la seua activitat cultural per conéixer-lo, difondre’l i conrear-lo, no menys important és el patrimoni immaterial. I entre aquest patrimoni immaterial comptem amb les peregrinacions i romeries que conformen els Camins de Penyagolosa. I és que l’entorn del Parc Natural de Penyagolosa és una cruïlla de camins espirituals i d’antiga tradició. La Diputació ha mamprés els darrers anys una iniciativa per convertir-los en Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO, pel seu valor històric, cultural, paisatgístic i espiritual. Una de les peregrinacions més conegudes és la de les Useres, que amb els seus càntics, resos, peregrinació penitencial, moments de silenci, de rogativa, la seua caminada infinita fins al Santuari de Sant Joan, fa enamorar-nos de la màgia de la nostra muntanya i ens empenta a descobrir el nostre patrimoni més íntim amb una mirada renovada. La Diputació compta amb una Càtedra d’Estudis Històrics amb la Universitat Jaume I per tal de treballar en la recuperació cultural, patrimonial i etnològica dels camins i paisatges dels nostres pobles situats al voltant de la nostra muntanya màgica de Penyagolosa. Un treball centrat no només en el present, sinó també en el futur dels nostres pobles, en la lluita contra el despoblament i en trobar les oportunitats que ens dona el passat per crear un futur sostenible. Castelló és una terra de cultura; de Cultura amb majúscules. No només ens hem d’enorgullir d’ella, sinó també lluitar per mantenir-la, conservar-la, aprofitar-la com a recurs social i econòmic i deixar-la a les generacions futures com el que és: el nostre llegat més íntim.

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIVERSITAT CULTURAL

265

266

ASSOCIACIONS SOCIALS DE CASTELLร La lluita social i constant dia a dia per la societat de Castellรณ

267

LES FESTES DE LA MAGDALENA I L’ALZHEIMER Autor: Emilio Marmaneu i Moliner President AFA Castelló

’Alzheimer és una cruel malaltia “neurodegenerativa” és a dir, afecta el cervell i cada dia que passa va a pitjor. A més a més, és una malaltia que implica a la família i almenys un mínim de 3 o 4 cuidadors per persona afectada, ja que des de l’inici del seu procés cal estar pendent del malalt afectat 24 hores diàries i els 365 dies de l’any. De moment no té cura, però sí uns tractaments dels símptomes i unes teràpies que permeten conservar el temps més gran possible les habilitats cognitives que encara mantenen i que fan millorar la qualitat de vida del binomi malalt o malalta i cuidador o cuidadora. Fa més de vint anys unes quantes famílies, amb familiars que patien Alzheimer, vam decidir unir-nos per ajudar-nos mútuament i també ajudar a les famílies que haurien d’afrontar, en un futur, les atencions d’un estimat familiar malalt; en el meu cas ma mare, durant vint-i-tres llargs anys. Eixa associació anomenada AFA CS (Associació Provincial de familiars de persones amb la malaltia d’Alzheimer i altres demències de Castelló) té en l’actualitat quasi 130 persones assalariades treballant i ha posat en marxa 13 centres de dia o unitats de respir familiar, on s’atenen a les persones amb la malaltia i als cuidadors. Estem treballant per

268

ASSOCIACIONS SOCIALS DE CASTELLÓ

268

a obrir dues residències específiques, però la “crisi” ens està frenant les il·lusions. Tant de bo la situació canvie. A la ciutat de Castelló estem d’enhorabona, ja que el molt esperat i necessari Centre de Dia Específic, ubicat en l’Antic Quartell Militar Tetuan 14, estarà en marxa pròximament. Una teràpia molt fàcil d’entendre és la reminiscència, és a dir, recordar amb ells i elles coses de la seua vida passada. De manera que ara és bo aprofitar les nostres festes fundacionals per fer-los reviure escenes emotives, com ara: escoltar el “Rotllo i Canya”; recollir les canyes de la Romeria del tercer diumenge de Quaresma a la Plaça Major i després prendre la barreja a Casa Nelo; el preciós Pregó que només es fa una vegada a l’any; recordar junts en quin lloc exacte dinaven a la Magdalena i on esmorzaven a Sant Roc; fer-los pensar que templades van les gaiateres (abans eren més curtes les faldes que ara); veure el tapís de flors a la nostra Lledonera… En definitiva, reviure les festes amb ells i amb elles. Des de fa molts anys venen a visitar-nos grups de ball, Na Violant i les seues dones de companya, madrines i comissions gaiateres i enguany, també la nostra Reina Carmen tan vinculada personalment a AFA. Hem tingut també el nostre monument gaiater, gràcies a les comissions de Sequiol i de Fadrell. De manera que és ben evident que la Magdalena és una gran festa per a l’Alzheimer. Volem agrair a la Gaiata 5 “Hort dels Corders” l’oportunitat d’acostar-nos als veïns i les veïnes i recordar els versos de Bernat Artola: “Perquè la gaiata siga el nostre millor Pregó” MAGDALENA, FESTA PLENA!

ASSOCIACIONS SOCIALS DE CASTELLÓ

269

“SAN JOSÉ OBRERO”, AMB LES PORTES OBERTES AL MÓN Autora: María Chiva i Delgado Diplomada en Educació Infantil, Laica Mercedària i Coordinadora dels grups Juvenils de la Parròquia “San José Obrero”.

arlar de la parròquia “San José Obrero” sempre porta implícit una paraula: família. Els que formem part d'ella, així ens sentim. Sentim que “San José Obrero” és llar, acollida, respecte, llibertat, companyia, afecte, alegria i vida.

“San José Obrero” és la nostra llar, és una casa de portes obertes. Ho és de manera literal -pots comprovar-ho qualsevol divendres a les deu de la nit-, i també ho és en el més ampli sentit d'acolliment. Tots tenim cabuda en la parròquia: el xiquet i la xiqueta que arriba amb la il·lusió de conéixer a Jesús; el jove ple de dubtes que busca el seu lloc; el major que a estones necessita companyia; i també l’indigent i el necessitat que vol aliment per omplir el seu estómac. “San José Obrero” és llibertat. Llibertat que s'impregna en tot el que fem i naix del carisma mercedari que es viu entre les seues parets. Llibertat per a sentir-se a gust, respectat i partícip. Llibertat que crea una família plena de gent molt diversa, on el respecte i l'afecte fan créixer llaços de vertadera amistat. Som parròquia, lloc de fe, de grups de creixement cristià, d'oració i eucaristia viscuda amb alegria i senzillesa. “San José Obrero” és parròquia viva, on el punt principal de frescor l'aporten els jóvens mercedaris, perquè la parròquia també és joventut. Fa uns 30 anys que es treballa amb i per als jóvens, i tots els anys rebem xics i xiques disposats a formar part d’un nou grup en el qual créixer.

270

ASSOCIACIONS SOCIALS DE CASTELLÓ

270

Sense deixar de costat mai l'activitat religiosa que ens pertoca i que dona sentit a totes les activitats que realitzem, “San José Obrero” és, des de fa anys, un centre juvenil actiu en el barri Cremor, els seus voltants i també a la ciutat de Castelló. Els jóvens participen activament en totes i cadascuna de les activitats de la parròquia, aportant eixa pinzellada de frescor implícita en l’adolescència. Així mateix i avançant en les línies de difusió de la societat actual, les nostres activitats juvenils es poden seguir en les xarxes socials, @jovenes_sjo, arribant d’aquesta forma a moltes més persones. Són moltes les tasques i activitats que es realitzen. Una de les principals com a centre juvenil és la prevenció. Des de sempre, els mercedaris han portat el seu carisma de redempció a les presons de moltes ciutats d'Espanya i altres llocs del món però, la millor manera d'evitar arribar a aquesta situació, en moltes ocasions, és dotar als jóvens d'una bona l'educació en valors. Des de “San José Obrero” es treballa amb ells l'autoconcepte, l'autoestima, l'educació emocional i valors com l'empatia, el respecte i la tolerància. Se'ls dona un espai i un temps per a pensar i reflexionar, per a orientar les seues vides cap al camí més correcte, que respecte les seues aspiracions i vocacions. Se'ls ajuda a créixer com a persones i desenvolupar una vida assentada en uns bons fonaments. Tot això des de la llibertat, l'amor i sempre, sota la llum de l'evangeli. Aquest treball es realitza en les reunions grupals setmanals que es duen a terme en la parròquia- amb un animador que guia l'activitat- però també, en moltes altres activitats com poden ser oracions, convivències de divers format, sopars entre grups, xarrades de testimoniatges de vida, excursions i els divertits campaments d'estiu. Conéixer i treballar l'interior d'un mateix està molt bé, però no podem deixar-ho ací. Sempre hem sigut i continuem sent, una parròquia “amb eixida”, amb un caràcter social que aconsegueix que els jóvens s'involucren en diverses accions, fent-los créixer en valors com la justícia social, la solidaritat, la gratuïtat i el respecte. Tot i que treballem en diversos àmbits, que ara comentarem, la principal tasca com a voluntaris és en la pastoral penitenciària. Són bastants els jóvens que, després d'un camí de creixement personal, ofereixen el seu temps per a ser voluntaris en el centre penitenciari Castelló I. Passar la vesprada amb els interns i les internes, escoltar, tractar-los d'igual a igual, sense jutjar, mirar-los als ulls i tindre una conversa sobre les seues preocupacions i alegries. Els voluntaris són aire fresc per aquests homes i dones, un ràfega de llibertat que els fan sentir persones, persones amb dignitat.

ASSOCIACIONS SOCIALS DE CASTELLÓ

271

A més del voluntariat dins de la presó, la Pastoral Penitenciària té a Castelló una llar per a homes i una altra per a dones, on acudeixen en els seus permisos penitenciaris; i un “punt de llibertat”, on se'ls ajuda a realitzar gestions i tràmits que ells i elles necessiten per a reincorporar-se a la societat, després de complir condemna. Es realitzen cada any accions curtes de voluntariat com són celebrar el Nadal amb els interns i les internes, recollida de sobres, segells i bolígrafs, i donació d'aportacions econòmiques per a millorar la vida dels més necessitats dins de presó i en les llars d'acolliment. Hi ha moltes necessitats on hem d'actuar però sobretot, ens preocupa tractar amb dignitat les persones privades de llibertat.

Un altre àmbit social on s'actua des del centre juvenil “San José Obrero” va més enllà de les nostres fronteres. Entre 15 i 20 jóvens formen Missions Ikitoa @misionesikitoa, un grup que dedica el seu temps i recursos a realitzar accions socials, amb la finalitat de recollir aportacions econòmiques que després s’envien al país africà de Moçambic, concretament a la comunitat de Xai-Xai, on els pares mercedaris tenen obra social. La pobresa més cruel en l'altra part del món, mou als nostres jóvens en accions com vendre artesania i treballs manuals fets per elles i ells o l’organització del “sopar solidari” anual. Ocasionalment, també l'esport pren el seu espai en Missions Ikitoa, organitzant així un torneig de futbol solidari on participen grups de jóvens i equips de tota la ciutat de Castelló. A més, partint d'aquest àmbit d'acció social, han sigut diversos els grups de jóvens, al llarg dels anys, que han decidit col·laborar sent voluntaris en terres moçambiqueses. Conéixer en primera línia la pobresa, posar nom i poder tocar a aquells xiquets i xiquetes que veien en les fotografies, fa que canvie la forma de plantejar les seues vides en tornar a la realitat. I encara que aquestes són les accions solidàries de major repercussió que organitzen i realitzen els nostres jóvens, el centre juvenil també vol, cada any, oferir activitats i festes a la ciutat de Castelló. La parròquia és centre neuràlgic especialment en la setmana de la festivitat de San José Obrero, quan es realitza el tradicional concurs de paelles en honor al nostre patró el dia 1 de maig. També acull al barri i a la ciutat en altres festivitats com Sant Antoni o el popular Betlem Vivent en els dies previs a Nadal. A més, la parròquia i els seus jóvens tracten també d'involucrar-se en les tradicions que són l'arrel de la nostra ciutat, com és l'Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó.

272

ASSOCIACIONS SOCIALS DE CASTELLÓ

272

Ser jove de “San José Obrero” és sentir-se viu. Conéixer-se a si mateix, mirar cap a dins, respectar la diferència amb l'altre, treballar l'empatia i el treball en equip, buscar sentit a la vida i prendre decisions a partir d'això. Ser jove de “San José Obrero” ens porta més enllà dels murs de la nostra parròquia, ser millors persones i ajudar a fer un món millor, començant pel nostre voltant i travessant fronteres o reixes. Donar veu als que, en aquest món modern, no volem escoltar i així visibilitzar tantes necessitats que ens envolten i treballar per elles. Ser jove de “San José Obrero” és ser llum i ser sal.

ASSOCIACIONS SOCIALS DE CASTELLÓ

273

MAGDALENA EN ASPROPACE Autor: ASPROPACE

PREPARACIÓ CARTELLS

spropace naix el febrer de 1979 a Castelló, com una Associació sense ànim de lucre, per iniciativa d'un grup de pares amb fills i filles afectats de paràlisi cerebral i amb l'objectiu de posar en funcionament un centre escolar i de rehabilitació. Durant aquests 30 anys, Aspropace ha creat una estructura que ha permés a les persones afectades de paràlisi cerebral i les seues famílies, aconseguir una millor qualitat de vida.

Gestionem un Centre d'Atenció Primerenca, un Centre Escolar i un Centre de Dia i Residència, on els nostres usuaris reben tractaments especialitzats de fisioteràpia, comunicació i logopèdia entre altres. També oferim a tots els usuaris dels nostres centres un servei d’hidroteràpia en la nostra piscina adaptada. Actualment atenem a més de 100 usuaris i comptem amb un equip de més de 60 professionals. Ja arriba la Magdalena, i una setmana abans es prepara el Centre d'Educació Especial de la Fundació Aspropace per a rebre les festes fundacionals de Castelló. Vivim la festa de les nostres tradicions treballant com a centres d'interés tot el que té a veure amb la festivitat de Castelló. Comencem amb l'exposició de cartells magdaleners i rebem així l'inici de les festes en el nostre col·legi. El nostre col·legi està decorat tota la setmana amb els cartells magdaleners, autèntiques obres d'art realitzades pels nostres alumnes amb cuidades tècniques de pintura, adaptades a les necessitats específiques.

274

ASSOCIACIONS SOCIALS DE CASTELLÓ

274

Com a bons castelloners i castelloneres desfilem en el Pregó i nomenem un pregoner, que realitza la lectura del pregó amb la seua tauleta tàctil. Donem pas a una setmana intensa en la qual les aspro colles envaeixen el nostre col·legi, junt amb els carros engalanats que els xiquets i xiquetes porten decorats des de les seues cases, per a participar en un concurs en el qual tots obtenen el seu diploma. El divendres posem fi a la nostra setmana plena de celebracions, arribem a les 9.30 amb brusa i mocador de romeria, per a celebrar la Romeria del Pontet, des del nostre col·legi cap a la partida de Benadresa, on celebrem un esmorzar magdalener al costat dels voluntaris que ens acompanyen i als dolçainers i tabaleters, que posen música tradicional a la nostra romeria.

DOLÇAINERS I TABALETERS EN LA ROMERIA DEL PONTET

ROMERIA DEL PONTET

PREGONER D’ASPROPACE

Abans de tornar a casa, rematem la festa amb la mascletà de globus multicolor, com a comiat a la nostra setmana magdalenera i com a benvinguda a les festes oficials de la Magdalena. MAGDALENA FESTA PLENA!!!!

ASSOCIACIONS SOCIALS DE CASTELLÓ

275

AFANIAS EN LES FESTES DE LA MAGDALENA Autor: AFANIAS

’Associació Afanias Castelló va ser creada l’any 1965. Durant els seus més de 50 anys d’existència, sempre ha estat vinculada a la societat castellonenca mantenint com a principal objectiu promoure, atendre i millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i la de les seues famílies, per a poder així garantir els seus drets, promovent i fomentant la igualtat d’oportunitats, així com la seua inclusió social. En l’associació treballen i col·laboren personal professional i voluntariat, indispensables per a poder dur a terme xicotets i grans projectes. L’associació de Castelló té una llarga experiència de participació activa en diferents fòrums socials, en els quals ha aportat i continua aportant la seua llarga experiència de més de 50 anys en el sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. Són part activa en: CERMI (Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat), Plena Inclusió Comunitat Valenciana (Moviment Associatiu Plena Inclusió Espanya), FEAD Comunitat Valenciana (Federació Empresarial d’Entitats Titulars i Centres de Servei d’Atenció a Persones amb Discapacitat Intel·lectual), taula RSC (Responsabilitat Social Corporativa) Castelló, Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Castelló o club de RH (Recursos Humans) de Castelló. En el dia a dia l’associació treballa per complir els seus objectius, i ho fa mitjançant diferents activitats com el taller ocupacional; l’Atenció Primerenca amb un cicle destinat a les famílies amb el programa Creixent en família; el CDIAT; un centre on s’atén nenes i nens de 0 a 6 anys, amb discapacitat o risc de patir-la, i a les seues famílies; el cicle de conferències Els dijous, una cita amb la discapacitat; l’habitatge tutelat,

276

ASSOCIACIONS SOCIALS DE CASTELLÓ

276

la residència, centre de dia i moltes altres activitats, centres i projectes que converteixen a l’associació en un engranatge perfecte i indispensable per a la societat castellonenca. Fruit i punt de partida d’aquest treball integral i social que es duu a terme a Castelló, és la presència del col·lectiu en la setmana de festes. Des de la dècada dels 80, l’associació participa activament en les Festes de la Magdalena, perquè representa un context motivador i atractiu per a tots. Conscients de la importància d’unes festes inclusives, sempre han intentat fomentar la participació de les persones amb discapacitat intel·lectual en aquestes. Els membres que formen part dels diferents recursos d’Afanias, participen i gaudeixen en les festes de la Magdalena i per a això juguen un paper fonamental l’equip humà, que facilita aquesta participació en els actes i esdeveniments, fora i dins de l’horari laboral, a la disposició dels membres i atenent les seues necessitats. La setmana de Magdalena, és una de les grans festivitats de l’any, marcada en roig en el calendari, representa un agent motivador, una festa social i cultural, l’arribada de la qual genera gran expectació i il·lusió per a tots i totes. Independentment que siguen veïnes i veïns de la ciutat de Castelló o provinguen d’altres llocs de la província, els fa sentir totalment integrats i integrades. Durant la setmana de festes, des d’Afanias, es fomenta la implicació en la gran varietat d’activitats programades, com poden ser les desfilades, fondes, mascletades, ofrena, teatre... A més es considera un bon moment per a passar temps entre iguals fora de l’entorn institucional, la qual cosa permet també Integrar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes com a principi bàsic i transversal, incloenthi aquest en els objectius de la política de l’entitat. La fi és integrar-se en la comunitat, i fer-lo a través de la gran oferta d’oci i tradició que es presenta, ja que consideren que en general les festes són inclusives i accessibles. Al seu torn, l’entitat treballa amb responsabilitat: entesa com el compromís cap a la societat i l’entorn que els envolta, i en particular cap a les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament (o risc de patir-la) i les seues famílies. Per això i amb la col·laboració d’institucions i ajuntament hi ha un dia que les persones usuàries són les protagonistes principals, donant major divulgació de les activitats i treball que Afanias duu a terme. Anualment, el dimarts de la setmana de festes, se celebra el tradicional homenatge a Afanias Castelló en el recinte de la Pèrgola, una jornada lúdica, didàctica i divulgativa en la qual les usuàries i usuaris gaudeixen d’un matí ple d’actuacions, que culmina amb la visita de les reines de les festes i autoritats. Des d’Afanias els agradaria convidar a tothom, a acostar-se a la seua seu o donar un cop d’ull a les seues xarxes socials per a donar visió i difusió del gran ventall d’activitats que ofereixen, la possibilitat de participar, col·laborar i involucrar-se en elles, atorgant una experiència única i gratificant a tots i totes les participants. Són i som part de la societat, part de la festa i necessitem aquesta com ella ens necessita a nosaltres. ASSOCIACIONS SOCIALS DE CASTELLÓ

277

VIATJAR A L’ESPERANÇA Autor: Fernando Vilar i Moreno Tècnic superior de la Secció de Comunicació Institucional de l’UJI, Pregoner 2015, col·laborador per la causa de Marta i Maria

i viviu a Castelló, tal vegada haureu rebut pel mòbil o haureu vist a les xarxes socials algun missatge que parla d'alguna activitat solidària relacionada amb dos noms de dona, Marta i Maria. Deixeu-me que us conte la seua història.

Ana i Gustavo són un matrimoni castellonenc del qual han nascut dues xiquetes, Marta, que avui té 7 anys, i Maria, que en té 5. La seua vida en família va canviar radicalment el 9 d'octubre de 2016. Aquell dia, a Marta li van començar a tremolar les cames fins al punt de fer-la caure a terra. La xiqueta va ser traslladada immediatament a l'hospital i van començar de seguida a fer-li proves mèdiques, les quals, en un primer moment, apuntaven a una epilèpsia. Però, les successives anàlisis i exàmens genètics van dur, pocs mesos després, al diagnòstic de la malaltia de Batten (CLN 6). Els seus pares sempre recordaran aquell 26 d'abril de 2017, el dia que el metge els va comunicar que Marta patia una malaltia neurodegenerativa, fruit de la unió de dos gens danyats en la seua composició, i que, per ser hereditària, calia fer-li també les proves a la xicoteta de casa, Maria, ja que hi havia possibilitats que també ella la patira. El metge, els va dir a Ana i a Gustavo que havien d'intentar donar-li a Marta una molt bona vida perquè la malaltia no tenia curació i el temps, a partir d'aleshores, començava a esgotar-se ràpidament, per dies. Us ho imagineu? La vida d'aquesta parella de mestres d'escola es va enderrocar, de colp, per aquell fatal diagnòstic.

278

ASSOCIACIONS SOCIALS DE CASTELLÓ

278

Les disfuncions visuals, psicomotrius i cognitives no van tardar a aparéixer. Marta va començar, al poc, a perdre facultats i capacitats que havia adquirit amb el seu desenvolupament personal. Mentre, el doctor Jorge Pantoja, neuropediatre de Marta, va començar a cercar estudis o tractaments experimentals a qualsevol part del món. L'estiu de 2017 va ser especialment difícil per a la família Bernat Hernández. Però, la comanda de donarli a Marta tota la felicitat possible va esdevindre una missió prioritària i va fer que Ana i Gustavo resistiren a la desesperança. Després de fer-li les proves a Maria i abans de conéixer els resultats, tots quatre van viatjar a Disneyland Paris, a complir amb una il·lusió. Entre fades i princeses, prínceps i herois, i amb el somriure de les seues filles com a únic impuls de la vida familiar, Ana i Gustavo no podien deixar de pensar que Maria, igual que Marta, tenia, només, una sola possibilitat d'entre quatre d'haver heretat la combinació dels dos gens defectuosos. El 31 d'agost de 2017, el diagnòstic de la malaltia de Batten (CLN 6) es confirmava també per a Maria. Ara bé, Gustavo diu que sempre recordarà que, en donarlos el resultat de les proves, el metge va dir, tot seguit, un però... que a ell li va obrir els ulls del cor. El doctor Pantoja els va comunicar que havia localitzat, a la ciutat estatunidenca de Columbus, un equip científic dedicat a la investigació d'aquesta malaltia, investigació que, a més a més, havia superat ja la fase d'experimentació animal i havia començat les primeres experimentacions amb xiquets i xiquetes, amb resultats relativament satisfactoris. Encara més, el programa científic de Columbus acabava d'obrir una nova fase per a la qual necessitava nous pacients. El metge de Marta i Maria es va afanyar a dir-los que ell ja havia iniciat els primers contactes amb aquell equip. Per a Ana i Gustavo el cel va pintar, de bell nou, en les seues vides, la ratlla de l'horitzó. A partir de setembre de 2017, la informació i les gestions van començar acumular-se en la ment i en els quefers diaris d'Ana i Gustavo, mentre Marta continuava lluitant contra la malaltia i Maria somreia i feia somriure a tothom al seu voltant. Durant mesos es van succeir les cerques de més informació, les traduccions d'articles, notícies i missatges de l'anglés, els contactes amb fundacions i altres afectats, els correus i videoconferències, les sol·licituds, les proves mèdiques, les gestions per a viatjar a Columbus i les esperes, moltes esperes, algunes interminables.

ASSOCIACIONS SOCIALS DE CASTELLÓ

279

Però, què és la malaltia de Batten? Es tracta d'una malaltia hereditària neurodegenerativa, anomenada ceroidolipofuscinosi neuronal (CNL), que rep el nom comú del pediatre britànic que la va descriure per primera vegada en 1903, Frederick Batten. La variant infantil tardana de la malaltia es produeix per l'alteració de diversos gens, un d'ells és el CLN6, que es manifesta generalment en la infantesa, entre els tres i els 8 anys, en forma d'un deteriorament progressiu de les funcions mentals i motores, d’epilèpsia i d’una pèrdua de la visió. Aquestes alteracions es deuen a l'acumulació d'una substància anomenada ceroidolipofuscina, una mescla de proteïnes i fosfolípids, que es deposita a diferents cèl·lules de l'organisme, principalment del cervell i de la retina. La malaltia té el que s'anomena un patró d'herència autosòmica recessiva, de manera que, quan el pare i la mare són portadors de cadascuna de les dues còpies del gen defectuós, hi ha una possibilitat d'entre quatre de transmetre'l a cadascun dels seus fills. La solidaritat de la família, amics, coneguts, veïnat i de molta altra gent, no va tardar a acompanyar a Ana i Gustavo en la seua obstinació per emprendre el seu viatge cap a l'esperança, un viatge que, finalment, va començar el 6 de març de 2018, quan s'enlairava a Barcelona el seu vol cap aqueixa destinació, una esperança que hi havia al Neurosciences Center of Nationwide Children's Hospital, a la capital de l'estat nordamericà d'Ohio, Columbus. Va ser un viatge que ningú sabia quant podria durar, ni com es desenvoluparia, però pagava la pena llançar-se a l'aventura per tal de recuperar l'esperança, no us sembla que sí? A Columbus van continuar les proves a Marta i a Maria, l'equip mèdic havia de determinar si eren aptes per a participar en l'assaig clínic. Després de tres setmanes d'incertesa, Marta va ser acceptada en el programa, però Maria presentava unes incompatibilitats mèdiques que, de moment, no permetien el seu tractament. Finalment, el 4 d'abril de 2018, Marta era sotmesa a la tan esperada teràpia gènica. Us l'explicaré d'una manera molt, molt simplificada: a Marta li van transferir un virus portador del gen que havia de substituir el seu gen deteriorat. Si tot anava bé, la malaltia de Marta i Maria havia de perdre, per primera vegada, una batalla. Si tot anava bé, l'avanç de la malaltia s'hauria de veure frenat. Però, caldria esperar, com a mínim, un any per a comprovar els resultats. Uns sis mesos després d'haver sotmés a Marta a l'assaig clínic que havia de salvar-li la vida, durant la tercera estada de la família Bernat Hernández a Columbus, Maria va ser, finalment, acceptada en l'assaig clínic. Els investigadors ho van comunicar el 19 d'octubre de 2018 i una nova esperança naixia per a la família. Pocs dies després, Maria afrontava el mateix procés que havia viscut la seua germana Marta.

280

ASSOCIACIONS SOCIALS DE CASTELLÓ

280

Un any després de les respectives intervencions sembla que la malaltia de Marta i Maria està controlada pel que fa al seu avanç degeneratiu. Però, encara hi ha molt per fer... és una guerra que no ha finalitzat. Mentre els científics investiguen, Marta i Gustavo cuiden de les seues filles amb una paciència i una estima admirables, i la família, els amics i la societat de Castelló mou tot una allau de solidaritat perquè puguen continuar viatjant a Columbus cada vegada que siga necessari, perquè puguen fer front al pagament de les teràpies assistencials, físiques, ocupacionals i de material ortopèdic o perquè puguen contribuir al finançament de la investigació, que lidera la Fundació Gray, per a la cura de la malaltia. No han mancat ni mancaran els concerts, les curses solidàries o els mercadets. La força que han transmés les comunitats educatives de diversos col·legis de Castelló, les associacions de veïns i veïnes, culturals i tanta gent que, a títol personal, ha fet costat a la família de Marta i Maria en aquesta causa va molt més enllà dels diners i diu molt i molt bé de la nostra ciutat. Gràcies a tanta solidaritat, els Bernat Hernández ha tornat fa poc del seu 6é viatge a Columbus, un indret a l'altra vora de l'Atlàntic on tenen ja la seua segona llar. En aquella ciutat, tan diferent culturalment a la nostra, s'han sentit sempre acollits i estimats, tant pel personal sanitari del Neurosciences Center of Nationwide Children's Hospital com pel de la casa de la Fundació Ronald McDonald, on s'hostatgen habitualment, un lloc especialment acollidor per als xiquets i xiquetes, on Marta i Maria, Gustavo i Ana, han conegut famílies d'arreu del món i han compartit hores de dolor, de complicitat, d'alegria i, sobretot, de desig d'un futur millor per a totes elles. Tal vegada, heu vist una papallona blava i rosa en algun fullet, en algun cartell o en algun missatge electrònic, una papallona que s'anomena Marta i Maria, una papallona que us convida a participar-hi en una activitat, a comprar algun producte o a fer algun donatiu. Ara, ja sabeu la història que hi ha al darrere d'aquesta papallona, d'aquesta causa, ja sabeu que la vostra ajuda serà molt important i viatjarà lluny, molt lluny, en el mapa del món i molt lluny, també, en el mapa de la vida, la vida d'una família castellonenca valenta i lluitadora. Els científics, la família i, sobretot, Marta i Maria, li han guanyat a la malaltia, de moment, temps, un temps que cal aprofitar per a continuar les investigacions, un temps que podem aprofitar per a ser solidaris amb ells i, sobretot, un temps que els nostres protagonistes aprofiten ja per a viatjar, cada dia, a l'esperança. Veniu amb nosaltres de viatge? https://martaymariacln6.com

ASSOCIACIONS SOCIALS DE CASTELLÓ

281

PROGRAMA DE FESTES MAGDALENA 2020 DISSABTE 14 DE MARÇ 12:00 ANUNCI OFICIAL DE FESTES amb llançament de carcasses commemoratives. 13:30 Homenatge al monument del Rei en Jaume per “LA GERMANDAT DELS CAVALLERS DE LA CONQUESTA”. 16:00 CAVALCADA DEL PREGÓ. 21:00 ENFAROLÀ 23:00 Trasllat oficial amb llançament de carcasses i coets de totes les gaiates des del seu magatzem municipal fins al “Forn del Pla”.

DIUMENGE 15 DE MARÇ 07:00 Repartiment de canyes i cintes per als romers a la Plaça Major. 08:00 ROMERIA DE LES CANYES, amb eixida des de la Plaça Major fins a l’ermita de la Magdalena. 17:00 Tornà de la Romeria i Processó de Penitents.

282

20:00 DESFILADA DE GAIATES que recorrerà el següent itinerari: “Forn del Pla”, Carrer Sanaüja, Plaça Maria Agustina, Carrer Major, Carrer Gasset, Porta del Sol i Avinguda del Rei En Jaume. DILLUNS 16 DE MARÇ 10:30 CAVALCADA DEL PREGÓ INFANTIL 19:30 Desfilada de la nostra comissió per a formar part de L’ENCESA DE GAIATES. 00:00 Trasllat de la nostra gaiata des de l’avinguda del Rei en Jaume fins al seu emplaçament habitual a la plaça Hort dels Corders.

DIMARTS 17 DE MARÇ 17:45 Visita de la reina al sector 20:30 Desfilada de la nostra comissió fins a la Plaça Major per al lliurament de premis. 21:00 LLIURAMENT DE PREMIS de presentacions, gaiates i llibrets. 23:00 DISCOMÒBIL.

283

DIMECRES 18 DE MARÇ Dia DELS XIQUETS I DELS JÓVENS 12:30 CARAVANA A LA MASCLETÀ. 17:00 XOCOLATADA amb CASTELLS UNFLABLES, PINTACARES I FESTA DE DISFRESSES INFANTIL. 21:30 Sopar de pa i porta, “LA CHICA CARAMELO”, KARAOKE I DUO MUSICAL.

284

DIJOUS 19 DE MARÇ 17:00 COSO MULTICOLOR FESTA DE DISFRESSES TEMÀTICA FLAMENCA 19:30 Actuació flamenca: “LA MAR DE FLAMENCA “amb BLANCA PERDIGUER al ball. 21:00 Sopar de pa i porta. 22:00 “RUMBA SOUNDS”

285

DIVENDRES 20 DE MARÇ 17:00 TARDEO amb xaranga 21:30 Sopar de pa i porta, DISCOMÒBIL.

286

DISSABTE 21 DE MARÇ 12:00 MUIXERANGA a la Plaça Hort dels Corders. 15:00 OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ. 21:00 Sopar de pa i porta, tot seguit DISCOMÒBIL.

DIUMENGE 22 DE MARÇ 14:30 Dinar a la carpa per acomiadar-nos de la setmana magdalenera. 22:00 DESFILADA FINAL DE FESTES. 23:45 GRAN TRACA FINAL per tota la ciutat. 00:00 MAGDALENA VÍTOL a la Plaça Major.

LA COMISSIÓ ES RESERVA EL DRET A MODIFICAR L’HORARI D’ESPECTACLES D’AQUEST PROGRAMA. ELS HORARIS DELS ACTES ORGANITZATS PER LA JUNTA DE FESTES PODEN VARIAR PERQUÈ NO ESTAN CONFIRMATS EL DIA DE L’EDICIÓ DEL PRESENT LLIBRET.

287

COL·LABORADORS MAGDALENA 2020 L’ASSOCIACIÓ

CULTURAL GAIATA

5 “HORT

DELS CORDERS”, VOL

DONAR LES GRÀCIES ALS AMICS I COL·LABORADORS QUE AMB LA SEUA AJUDA DESINTERESSADA, HAN FET POSSIBLE AQUEST LLIBRET.

MOLTES GRÀCIES!

288

289

290

291

292

293 293

En Casa Juanjo llevamos desde 1997 trabajando para ofrecer a nuestros clientes los mejores productos. Elaboraciรณn de Productos Artesanales Selecciรณn de Carnes y Productos Gourmet Detalles y cestas personalizados

294

295

296

297

AUTOMOCION RIVERO SL, DA LAS GRACIAS A SUS CLIENTES POR ESTOS SEIS AÑOS DE LA CONFIANZA QUE DEPOSITAN EN NUESTRO TALLER, FRUTO DE NUESTRO TRABAJO Y EMPEÑO EN DAR EL MEJOR SERVICIO POSIBLE LES DETALLAMOS TODOS LOS SERVICIOS QUE PODEMOS OFRECERLES. - SERVICIO DE MANTENIMIENTO DE SU VEHICULO. - DIAGNOSIS DE AVERIA Y REPARACION. -PRE-ITV. -ELECTROMECANICA. -MONTAJE DE NEUMATICOS Y EQUILIBRADO. -CARGA DE AIRE ACONCIDIONADO, COMPROBACION DE FUGA DE AIRE ACONDICIONADO, REPARACION DE EQUIPOS. -SUSTITUCION DE ACEITE Y FILTROS DE LA CAJA DE CAMBIOS AUTOMATICAS MEDIANTE MAQUINARIA. -DESCARBONIZACION DE MOTORES. 298

299

300

301 301 30

302

303

304

www.pistatxorobainfantil.es

305

306

307

308

309

310

311

312

313

314

315

¡Disfruta las fiestas de la Magdalena,

y descansa con bed’s!

Estaremos encantados de atenderte en:

bed’s Castellón - Av. Rey Don Jaime I, 1 (esq. C/ San Vicente) T. 964 216 563

- Pol.Ind. Autopista Sur C/Peri 15 Número 6 (esq. Número 4) T. 964 350 964

beds.es

Us desitja que gaudiu en aquestes Festes de la Magdalena. d'Av.

C/ Echegaray, 1,al costat Rei Don Jaime, entrada per Cercle Mercantil, damunt de Bankia, 12001 Castelló

Obert tots els dies de l'any. Aquestes festes obrim de 15.30-2.30 tots els dies.

316

317

318

319

EPÍLEG

rribem al final d’aquest viatge literari on, a més de conéixer quines seran les màximes representants i les comissions de la nostra gaiata per a la Magdalena 2020, hem conegut la proposta temàtica per aquest llibre: inclusió, diversitat i accessibilitat. Un missatge clar amb el qual la Gaiata 5 “Hort dels Corders” vol situarse a l’avantguarda de l’avanç social. Hem d’agrair el gran suport rebut per part dels nostres articulistes; la temàtica ha sigut un element molt enriquidor per a la confecció dels seus articles, configurant un conjunt d'elements que ens ha permés aprofundir en temes socials i interculturals. Articles en els quals, a més de trobar una visió objectiva dels àmbits tractats, hem pogut comptar amb les opinions de persones qualificades per a parlar dels diferents temes, fent d’aquest llibre un espai lliure de vessants polítiques. Les conclusions que podem extraure després d’haver dut a terme aquest projecte han sigut diverses. Principalment creiem que la lluita i l’avanç social en inclusió són conceptes transversals, que van més enllà de qualsevol inclinació política, una manifestació cultural de la societat i per a la societat; i en aquest cas, focalitzades en el món de la festa per a parlar i debatre sobre un espai més accessible i divers. Una altra de les conclusions de la qual podem parlar és la il·lusió que ha suposat per a nosaltres fer un llibre amb aquesta temàtica, sobretot per la seua elaboració i el contacte amb les associacions socials de Castelló que han volgut col·laborar amb nosaltres. Hem conegut de primera mà com és la seua tasca durant tot l’any i a més, com treballen des dels seus respectius centres per la festa de Castelló, fent-los partícips d’aquesta. La nostra intencionalitat amb aquest llibre és clara; no volem que el missatge o les conclusions de les quals hem parlat es queden com a simples línies escrites dins d’aquestes pàgines. La nostra virtut ha de ser interpretar aquestes línies com una crida a la participació de tots i totes, per a fer de la festa un àmbit més divers. La gent que conformen les comissions de sector, colles, ens vinculats, etc. tenim en les nostres mans l'oportunitat sumar-nos a aquests moviments socials i fer de la gaiata, com a element únic de cultura, un monument de referència en diversitat per a la nostra ciutat. Per últim, hem agraït la implicació dels nostres articulistes, però també volem agrair la participació econòmica dels patrocinadors del llibre; sense les seues publicitats seria impossible la confecció d’aquest gran treball. I sobretot gràcies a tots vosaltres, per llegir aquestes pàgines, per ser partícips d’aquest projecte. Tan sols ens queda convidarvos a tots i a totes a extraure les vostres pròpies conclusions i valoracions sobre les Festes de la Magdalena, com un espai d’inclusió, diversitat i accessibilitat.

320

VISITA LA VERSIÓ DIGITAL DEL NOSTRE LLIBRET

LA MAQUETACIÓ D’AQUEST LLIBRET VA FINALITZAR EL 29 DE GENER DE 2020