LLIBRET GAIATA 5 MAGDALENA 2022 by Gaiata 5 Hort dels corders

GAIATA 5 Hort dels Corders

PRÒLEG

PRòleg

Aquest any la finalitat d’aquest llibret és clara: reivindicar les pàgines següents com un lloc on donar-li importància al turisme Folklòric, arrelat en un “Museu de les Festes de la Magdalena”, perquè aquestes tinguen protagonisme durant tot l’any, i els i les turistes, puguen gaudir d’elles a diferents èpoques no sols durant la setmana de festes, a més de portar, amb una exposició itinerant, la festa per arreu del món.

I per últim, també volem fer un llibret que estiga actualitzat en els avanços tecnològics, per això, dins d’aquestes pàgines, descobrirem una sèrie de codis QR que ens dirigeixen a internet, on podrem trobar-lo en una plataforma digital. No hem d’oblidar que es tracta d’un llibret de Gaiata i per aquest motiu, més enllà d’enriquir la nostra cultura, un dels objectius és presentar els nostres representants d’aquesta edició magdalenera als lectors i lectores. Hem triat per a les fotografies el tradicional vestit de llauradora i de llaurador, amb fons típic de la naturalesa dels voltats de la Basílica de la Mare de Déu del Lledó.

Aquesta temàtica creix de la mà d’una comissió gaiatera que té l’objectiu de donar més visibilitat a la festa i valorar la importància de generar un espai, a Castelló, amb un museu de festes, per a poder conéixer les nostres tradicions. Sens dubte, considerem que aquest espai cultural és molt necessari perquè, el turisme és una potència fonamental a la nostra Comunitat, un dels elements principals per a donar a conéixer la cultura de la nostra terra.

La portada del nostre llibret té tots els elements i personatges que anomenem a les sales del museu. Obra de Carla Parra i Bellido, membre de la nostra comissió i també autora del cartell de festes d’aquesta Magdalena 2022, que amb el seu estilisme particular i especial de disseny, ens mostra a Tombatossals, com a símbol mitològic de la nostra ciutat amb un plànol del museu; la gaiata com a símbol fonamental que dona llum i color a la festa; els color dels masclets pirotècnics; la llauradora amb les castanyoles, el rotllo i la canya típics de la nostra Romeria; la festera amb brusa i mocador verd degustant la gastronomia de la terra; la castellonera amb una càmera de fotos com a símbol turístic; el Rei En Jaume I, amb la cimera del casc amb el drac alat com a personatge medieval; la dolçaina i el tabal típic de la nostra música festera, i el carro engalanat en representació de les colles de la ciutat.

Des de la Comissió de la Gaiata 5, proposem a les lectores i lectors un viatge al cor del Castelló més turístic. Volem aprofitar l’oportunitat de confeccionar aquest llibret per endinsar-nos en un món de màgia festera, per a poder oferir-lo a totes i tots. Dins d’aquestes pàgines trobarem qüestions com l’anàlisi de les polítiques turístiques que s’han dut a terme a Castelló en els últims anys; l’opinió dels col·lectius que participen en les festes; mostrarem una perspectiva cultural sobre les nostres festes a través de cadascuna de les sales del museu; podrem conéixer, de primera mà, l’opinió sobre projecte per graduats en turisme i experts en patrimoni, així com les propostes per a cada part d’aquest museu. En definitiva, aprendrem a conservar, exposar, mostrar i valorar la nostra cultura festera amb aquest projecte.

Com a conclusió, volem transmetre la il·lusió que ha suposat per a nosaltres tenir l’oportunitat de parlar d’aquest projecte, que tantes vegades els festers han proposat, però que encara no s’ha dut a terme, i que ens ha permés conéixer a tantes persones i associacions diferents, les quals ens han omplert de respecte i admiració.

També, com ja és un fet consolidat en la Gaiata 5, “Hort dels Corders”, no ens conformem en desenvolupar una temàtica, sinó que presenten elements que el fan accessible i visible per a tothom. Què volem dir amb això? En 2018, 2019 i 2020 vam rebre una menció especial per l’ús del llenguatge inclusiu i de nou, aquestes pàgines contenen un llenguatge d’aquestes característiques. De la mateixa manera, pensem en aquelles persones que puguen tindre problemes de visibilitat i els oferim un canal de Youtube, “Gaiata 5 Hort dels Corders”, on poden trobar en format d’àudio els articles d’aquest llibre.

Tan sols ens queda convidar-vos a totes i a tots a la seua lectura; contribuir a confeccionar un projecte que vaja més enllà de les lletres d’aquest llibret; aconseguir de les Festes de la Magdalena un espai més propi, divers i accessible; fer la nostra cultura local més turística i donar a conéixer els recursos intangibles de les festes de la nostra ciutat.

Fotografia: Teresa Gas Ediciones Digitales Muphy Rogelio Cruella

Editen: Clara Sáez CMYK PRINT S.L. Gaiata 5 “ Hort dels Corders” D.L. CS-34 2012

Publicitat: Trini Benages Asunción de Diego Maria Teresa Galindo

Coordinació: Sergio González Marta Barberà Arantxa Miralles Patricia Sánchez

Traducció i correcció, segons les directrius d’AVL: Marta Barberà Patricia Sánchez

Articles: Vicente Cornelles Arantxa Miralles Sergio González Marta Barberà Manuel Carceller Juanjo Trilles Federació de Colles de Castelló Ana Belén Nebot Inma Puig Paquita Roca Estela Bernad Pirotècnia Peñarroja Miquel Pastor Carlos Ribes

Disseny i Maquetació: Clara Sáez Portada: Carla Parra (Carldesign) Impressió: CMYK PRINT S.L.

Aquest llibret participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

PRÓLEG ............................................................................................................ 3 SALUTACIONS................................................................................................. 8 INTRODUCCIÓ................................................................................................ 28 PLÀNOL DEL MUSEU...................................................................................... 32

SALA 1 - Sala d’Etnografia......................................................................... 38 SALA 2 - Sala Història de les Festes........................................................ 54 SALA 3 - Sala de la Gaiata........................................................................ 68 Comissió 2022............................................................................... 96 Comissió major 2022................................................................... 98 Comissió Infantil 2022................................................................. 119 Col·laboradores i Portaestandard......................................... 138 SALA 4 - Sala de Mitologia........................................................................ 152 SALA 5 - Sala Medieval............................................................................... 162 SALA 6 - Sala de Colles............................................................................... 170 SALA 7 - Sala de Folklore............................................................................ 176 SALA 8 - Sala d’Indumentària................................................................... 180 SALA 9 - Sala de Pirotècnia....................................................................... 200 SALA 10 - Sala de Gastronomia............................................................... 208 SALA 11 - Sala Itinerant................................................................................ 219

PUBLICITATS..................................................................................................... 222 EPÍLEG................................................................................................................ 248

salutacions 9

Luís

Ulldemolins i Salvador

El nostre

t n e d i s Pre Benvolguts socis i sòcies, comissionats i comissionades, veïns i veïnes del sector de la Gaiata 5, " HORT DELS CORDERS". Després de trenta anys que vaig ser president d'aquesta Comissió, tinc el plaer de saludar-vos una altra vegada com a màxim representant de la Gaiata. Aquests dos anys han sigut molt difícils i complicats per a tots nosaltres, però confie que per fi aquesta magdalena siga el començament d'una nova etapa, plena d'alegria i satisfaccions per a totes i tots. Des d'aquestes pàgines vull convidar-vos a gaudir de tots els actes que la comissió està preparant per a vosaltres. Confie veure-vos en la carpa de la Gaiata.

Espere que aquest any Paula i Victoria puguen gaudir de les seus desitjades festes, al costat de Carla i Laia com a Dames de la Ciutat d'aquest sector, i jo per la meua part, faré el possible perquè siga la millor setmana per a elles. Agrair també el treball de l'equip de llibret, sempre fan una gran feina, així com als publicistes que ajuden a fer que aquest llibret es faça realitat un any mes. Per a finalitzar vull agrair-vos a totes i a tots el suport i la confiança que ens heu donat durant aquesta pandèmia. Vos demane que vos cuideu molt, i així poder compartir les properes festes junts.

Amb molta estima

Luís Ulldemolins i Salvador

Amparo Marco i Gual

a s s e d l a c Al HORT DELS CORDERS, 77 ANYS D’ESPLENDOR Les nostres festes són cultura, tradició, solidaritat, esforç, trobada, alegria i estima. Són alguns dels principals senyals d’identitat ciutadana de les Festes de la Magdalena, arrelades des de fa dècades en la memòria col·lectiva d’una ciutat que, a més, va celebrar en setembre de 2021 el 770 aniversari de la seua fundació. Som una ciutat que continua caminant cap al seu futur sense perdre la seua història, la seua identitat, aqueixes arrels que ens van fer poble, un gran poble. Les Festes de la Magdalena de 2022 seran un autèntic esclat de llum, alegria, convivència i estima. Des que començara aquesta prolongada i greu pandèmia, les nostres festes de 2020 van quedar suspeses, també les de 2021, com ha estat suspesa la nostra vida i la de molts castellonencs i castellonenques que han patit la malaltia i la pèrdua d’éssers estimats. Quan se celebre el primer acte de Magdalena 2022 serem un poble unit i emocionat, sentint que Castelló renaix després de llargs mesos d’incertesa, dificultats, sofriment, dolor i tristesa. En els nostres cors viuran els qui se’n van anar, els qui han sigut part important del nucli de la festa.

Magdalena sou vosaltres, els qui cada any us dediqueu a treballar i col·laborar per a crear les vostres gaiates, per a organitzar la vostra participació en la setmana gran, per a promoure la convivència en el sector, en el barri. La Gaiata 5, Horts dels Corders, és un referent del treball i de la festa. En 2020 va complir 75 anys com a sector magdalener. Més de set dècades compartint la seua alegria i germanor, un temps en el qual aquesta Gaiata ha brillat amb una excel·lent llum pròpia. En aquestes festes, tornarem a compartir i a sentir que la nostra Magdalena es viu de ple en el sector 5 de la ciutat. Ara, ens preparem per a viure les festes de la Magdalena 2022 amb tota l’emoció continguda i les ganes de compartir els somnis d’aquests dos anys. Desitgem que es complisquen totes les nostres il·lusions. Com a alcaldessa de Castelló vull desitjar-vos que aquest futur pròxim de la nostra festa arribe carregat d’esperança i alegria. Magdalena Festa Plena!

Amparo Marco i Gual

Omar

Braina i Bou

t n e d i s Pre at Municipal

del Patron de Festes GAIATA 5, MÉS DE SETANTA ANYS D’HISTÒRIA I DE FESTA

La Gaiata “Hort dels Corders” és un exemple de convivència i germanor, i de festa arrelada. L’any 2020 van complir 75 anys des de la seua creació. Hui, són 77 anys de festa plena. Una comissió entregada al treball i a l’alegria de formar part del gran món de la festa. Una Gaiata que il·lumina un gran sector i que manté viu l’esperit de nostra Magdalenera.

Les festes de la Magdalena són l’espai de convivència més intens i entranyable de Castelló. Durant aqueixos dies la ciutat es transforma perquè els seus habitants confluïsquen en un ambient colorista, emblemàtic i festiu. Aquesta experiència no seria la mateixa sense les comissions dels sectors festers, les colles i altres col·lectius culturals que són l’ànima de la Magdalena. I, per descomptat, sense les Gaiates, els monuments que ens recorden cada any la tradició i la història dels nostres avantpassats.

Castelló és una ciutat amb ganes de festa, i la festa necessita que gent com vosaltres, aquelles i aquells que des de les Gaiates, colles i altres col·lectius manteniu viva la festa. Des de l’Ajuntament tenim molt clar que la festa necessita del vostre alé.

Les Festes de la Magdalena de l’any 2022 seran una vibrant realitat després de dos anys sense celebrar la nostra setmana gran. Tornarà la llum que ens acompanya “de l’antigor per lluminosos camins”.

En aquesta primavera de 2022 tornarà a brillar la llum de la nostra Magdalena, les llums de la Gaiata Hort dels Corders que il·luminaran el treball d’una comissió entregada a les tradicions i a la festa que tant volem els castellonencs.

Les Festes de la Magdalena són singulars, pròpies, molt participatives i, per descomptat, emotives. En els nou dies que celebrem Magdalena conflueixen sentiments castellonencs que ens defineixen i que marquen a les gaiates com a grans espais de trobada, germanor i de celebració.

Bones Festes! Amb molta estima

Omar Braina i Bou

Carmen Molina i Ramos

Reinates

de les fes Estimats amics i amigues de la gaiata 5, ‘’Hort dels Corders’’. Aquest any arriba la data més anhelada per tots els castelloners i castelloneres, una data ja assenyalada a tots els calendaris, una data que suposarà el retrobament d’una societat il·lusionada per compartir i fer sentir les nostres tradicions. Pot ser, seran nou dies diferents, però estic completament segura que, per damunt de tot, seran nou dies infinitament especials, on trobarem emoció, alegria i estima per cada racó dels carrers de la ciutat de Castelló. Tinc confiança plena en la vostra comissió i en tot el sector, ja que sereu exemple de superació, treball i constància.

Anireu de la mà amb la responsabilitat diària i, al mateix temps, aconseguireu transmetre’ns la nostra història des del primer fins a l’últim moment de la nostra setmana gran. Comença el compte enrere per veure desfilar les gaiates per cada racó de la nostra ciutat, rememorant els nostres avantpassats i deixant clar que la llum de la nostra festa sempre romandrà viva. Amb molta estima

Carmen Molina i Ramos

Gal.la Calvo i Santolaria

l i t n a f n I Reina de les festes

Amics i amigues de la gaiata 5, “Hort dels Corders”, per tercer any consecutiu torne a dirigir-me a vosaltres com a Reina Infantil de Castelló per a la tan desitjada Magdalena 2022.

Gràcies per continuar amb les nostres tradicions i mai perdre l’essència del castellonerisme que ens envolta. Gràcies per continuar creient en les nostres festes, i fer que les persones de fora de la ciutat puguen gaudir de la nostra ciutat com si foren part d’aquesta.

Després de tants mesos en què el món de la festa ha estat aturat, pareix que ara, amb la vacunació de la població, es pot començar a gaudir de les nostres estimades festes fundacionals, encara que siga un poc diferent de com les coneixíem fins ara. I com no, ací esteu els amics i amigues de la gaiata 5, preparant aquest llibret, amb idees i propostes per a començar a gaudir una mica de la festa, sempre amb prudència i complint les normes que ens dicta sanitat pública.

Aquest any, serà un any de festes un poc diferent, però estic segura que la gent de la ciutat i dels voltants, eixirà al carrer per a participar de tot allò que vosaltres, i les persones que formem part del món de la festa, han preparat amb molta cura i entusiasme, ja que Castelló ha donat exemple de ciutat amb seny i responsabilitat durant tota la pandèmia, i així continuarem.

Espere que tots i totes pugueu gaudir d’unes merescudes festes, es puga anar de concert i que tots els xiquets i xiquetes d’Hort dels Corders, puguen tirar coets i gaudir la setmana gran junt amb el vostre monument, que tornarà a veure els carrers de la nostra ciutat, enllumenant-la i engalanant el sector.

Espere veure-vos a tots i a totes en les properes festes de la Magdalena, pels carrers de la nostra ciutat participant de tots i cadascun dels actes. Salutacions

Gal·la Calvo i Santolaria 17

Carla

Parra i Bellido

aat De laa m Ciut

Estimats membres de comissió, veïnes i veïns, sòcies i socis d’aquesta meravellosa Gaiata 5, “Hort dels Corders”: Fa dos anys, feia aquest saluda amb tota la il·lusió del món, desitjant celebrar una Magdalena inoblidable. Però això no va poder complir-se a causa d’una pandèmia, que es va estendre just a tres dies de la nostra setmana gran, truncant les meues il·lusions i les de totes i cadascuna de les persones que formem part del “Món de la Festa”. Com a Dama de la Ciutat, somni que mai esperava aconseguir, em trobe de nou escrivint aquestes línies amb la mateixa il·lusió que el primer dia, desitjant-vos, a totes i a tots, el millor

per aquest any 2022. Espere que visquem, ara sí, unes festes de somni, amb precaució i mantenint totes les mesures de seguretat possibles, però sobretot, amb ganes, il·lusió i esperança de gaudir nou dies fabulosos. I com diu el cartell d’aquesta desitjada Magdalena 2022, el qual he tingut l’honor de dissenyar, que tinguem “Nou Somnis” màgics que ens facen oblidar tot el dolent, i mirem cap avant, amb il·lusió i ganes de gaudir unes festes inoblidables junts. Amb afecte

Carla Parra i Bellido MAGDALENA!

Laia

Clausell i Fabregat

l i t n a f n I a Dam at de la ciut

Estimada família gaiatera.

Si les restriccions ho permeten, tornarem a desfilar pels carrers de la nostra ciutat, tornarem a portar flors a “la nostra mareta”, tornarem a gaudir de les nostres festes.

Sembla que per fi, després de dos anys d’aturada obligatòria, podrem celebrar les nostres estimades Festes de la Magdalena. De segur seran unes festes atípiques i diferents de com les coneixíem, però que continuaran mantenint tota la seua essència. Si hi ha alguna cosa que als festers ens caracteritza, és que ens adaptem a qualsevol situació.

Encara que no puga estar amb vosaltres al cent per cent, segur que trobe un moment per a poder estar en el nostre sector, en la nostra carpa, amb la meua família gaiatera, al vostre costat.

Les mascaretes impediran veure els nostres somriures, però amb la mirada reflectirem la felicitat que sentim de poder celebrar les nostres estimades festes.

Desitjant que arribe el 19 març per a poder tornar a gaudir de la primera mascletà i tornar a escoltar “Ja el dia és arribat de la nostra Magdalena”.

Encara que hàgem de mantenir distància, tornarem a ajuntar-nos de nou al voltant del nostre monument. Monument que porta guardat esperant el seu moment per a eixir i que tot Castelló gaudisca d’ell.

Molts besets

Laia Clausell i Fabregat

Esteban Gual i Ibáñez

t n e d i s e Pr ació Gestora Feder de Gaiates

Fa massa mesos que estem sumits en la boira que ens ha dut aquests temps que ens toca viure. Uns temps que hi són carregats d’efectes per a la nostra salut física, però també per a la nostra salut mental i per a la forma en què estem acostumats a relacionar-nos, conviure, planificar i fins i tot fer festa. És per tot això que ara és el moment en què més important resulta la festa per als ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat. Aquesta festa, la més popular de la ciutat, ens parla de llum i d’esperança, de com il·luminar camins en moments d’incertesa. Ara més que mai les Gaiates han de ser els fanals que, carregats de colorit i festejos populars, aporten perspectives de futur i esperança. Gaiata, emblema de la història magdalenera com ho es la comissió de Hort dels corders, presidida per Luis Ulldemolins. Enguany Castelló tornarà a convidar a la festa a tot el món, encara que no hi siga com de costum. Una vertadera llàstima perquè les festes de la Magdalena són un espill on podem veure la imatge de les tradicions, els costums més arrelats i les creences més venerades a la nostra ciutat. El temps passa molt de pressa, però la gaiata, i la seua essència en el món de la festa, no sols resisteix, sinó que continua ampliant mires, reinventant-se i sent nexe d’unió

entre els castellonencs i les seues arrels. Açò és el que han aconseguit els 19 sectors de Castelló, i pel que continuarem lluitant i sent els responsables d’acostar i estendre la festa a cada racó del seu barri, per a fer participe el conjunt de veïns d’aquest il·lusionant projecte comú i mantenir-lo viu. Aprofitant aquestes pàgines, com a president de la Federació Gestora de Gaiates, vull agrair el treball i esforç de totes i cada una de les persones que formen part de la comissió de la Gaiata 5 “Hort dels corders”. La gent gaiatera treballa cada any amb molt d’esforç per a expandir per tot el seu barri la nostra estimada festa i donar-li als veïns les festes que es mereixen. El seu treball intens i desinteressat és sinònim de tradició i de dedicació, i possibilita que les nostres festes passen de generació en generació per tal d’aconseguir que no es perden mai. I enguany tot i que no es poden realitzar unes festes com ens agradaria, aquestes persones són més essencials que mai per mantenir viva la il·lusió per les nostres festes, il·lusió que provoca continuar sent socis per tal d’ajudar a les nostres associacions a mantenir-se vives i no desaparéixer. Gràcies!

Esteban Gual i Ibáñez

María

Torres i Claramonte

t n a l o i V Na a i r g n o H d`

Vull aprofitar aquesta oportunitat que m’oferiu, per a desitjar-vos a totes i tots els membres i amics de la Gaiata 5, “Hort Dels Corders”, unes bones festes per a la Magdalena 2022. Gràcies al gran treball dut a terme per tots els membres de la comissió, enguany gaudirem de les nostres festes intensament, com es mereixen, demostrant que la prudència, l’alegria

i la il·lusió han pogut amb tot, ja que el sentiment que tenim per les festes mai es perd. Fadrell!

NaViolant 2022

María Torres i Claramonte

Dones

a r e u g o F

s n o g i t n A s l E r e v a B

Iván

President

Gómez i Ortíz

És per a nosaltres un gran honor i un enorme orgull, poder dedicar-vos unes paraules com a signe de la nostra gran unió.

Desitgem, més que mai, que tota aquesta situació es quede en un mal record, i puguem gaudir dels nostres dies grans, més units que mai.

Per a qui no ens conega, la Foguera BaverEls Antigons la compon un gran grup de persones, festers i festeres de peus a cap, que lluitem per fer més gran, si cap, la nostra festa de Fogueres i en particular, la nostra jove, encara que ja arrelada, comissió. Ja són setze anys d’agermanament amb la nostra estimada gaiata 5, “Horts dels Corders”. Durant tot aquest temps, ens heu cuidat i tractat com un més dels vostres membres, i mai tindrem suficients gestos i paraules d’agraïment per a totes i tots vosaltres. En aquest temps tan difícil, esteu demostrant el gran sentiment que teniu envers la vostra festa de llum, música i pólvora.

Aprofitem aquestes línies per a enviar-vos tot l’ànim, il·lusió i força, demostrant, una vegada més, la responsabilitat i consciència que han tingut les festes de la Comunitat Valenciana! Per tot això, estem segurs que prompte tornarem a abraçar-nos. Tant de bo que molt prompte tornem a escoltar junts l’himne de Canya i Rotllo. Una cordial salutació.

Iván Gómez i Ortíz

Presidentla Infanti Carolina Morato i Barril

Bellea Infantil

Bellea Adulta

Carolina García i Rodríguez 23

Martina Espuch i Abengozar

Falla

o g i r d o R Plaça Des de la Falla Plaça Rodrigo volem donar les gràcies a la gaita 5, “Horts dels Corders”, per donar-nos l’oportunitat d’escriure unes línies en el seu llibret. Ens agradaria contar com va sorgir la història d’aquest gran agermanament ja que, per a nosaltres, és un gran plaer. Tot va començar l’any 2015, quan una component de la vostra comissió va forjar amistat amb una de la nostra, i no hi havia una altra millor manera de poder conéixer a fons el que, per ambdós, és la nostra festa regional, agermanant-nos, sentir-nos involucrats en les nostres festes regionals que són diferents, però alhora tan complementàries. Desitgem que aquest 2022 per fi puguem gaudir, totes i tots, d’unes festes el més semblant al que estem acostumats, ja que per circumstàncies aquests dos anys anteriors no se’ns ha donat l’oportunitat i així, que ens pugueu ensenyar, donar a conéixer, admirar i gaudir de la vostra gran festa que és la Magdalena, igual que per a nosaltres són les festes Josefines. Per això, us desitgem que visqueu una festa plena com és la Magdalena.

Aroa, Jorge i Tamara

a i c n è l a Casa V a s s o g a r a S a

La vida mai deixa de sorprendre't i, per descomptat, també et dona lliçons de les quals hem d'aprendre. La situació que hem viscut durant aquests dos anys, ha de fer-nos recapacitar en les nostres vides, trobar nous sentiments i aprendre a valorar de nou, situacions que créiem oblidades. En una breu mirada al passat, i encara que sembla que va ser ahir, vam recordar amb gran il·lusió i alegria l'inici de la nostra marxa. El 2004 va ser un any important per a les dues associacions, d'una banda, la nostra casa complia 50 anys de la seua fundació, les seues noces d'or, i que millor manera de celebrar-ho juntament amb els actes pertinents a Saragossa, que amb un agermanament a Castelló amb la gaiata 5 “Hort dels Corders”. Ni més ni menys que fa divuit anys, un dia abans de la vostra presentació, en la vostra enyorada Pèrgola al Passeig Ribalta, realitzàrem aquest emotiu agermanament. En representació de la Casa de la Comunitat Valenciana a Saragossa, va acudir com a gaiatera Noelia Vivas, acompanyada del president Francisco Calvo Ballester. Van segellar l'agermanament en representació de la gaiata 5, la madrina infantil Rosa María Usero, president infantil Luís Ulldemolins Martín, i madrina Arantza Sacacia, acompanyada del president Francisco Sacacia. Aquest dissabte 31 de gener iniciàrem el nostre camí junts. Moltes coses han passat des de llavors, però no hem deixat de tindre relació durant aquest

període, grans amics i amigues, bons moments, riures, balls i com no, records que perduraran en la memòria de molts festers de la Gaiata 5 i per descomptat en el cor de la Casa de la Comunitat Valenciana a Saragossa. Volem destacar la vostra assistència a un dels actes principals que organitzàrem aquell any 2004, concretament el 25 de setembre i amb motiu de les nostres Noces d'Or. No vau voler deixar d'acompanyar-nos i donar-nos suport en aquest acte tan emotiu de lliurament d'un mantell a la Santíssima Verge del Pilar, la millor mostra de l'agermanament que s'havia dut a terme mesos arrere. Esperem que aquest any 2022 ens porte principalment el final d'aquesta horrible pandèmia per la Covid-19 que, des de fa quasi dos anys, ha desbaratat les nostres vides, interrompent-les d'una maçada i veient com hem hagut de deixar de fer moltes coses a les quals abans ni donàvem importància. La nostra activitat principalment és de frec, de participació ciutadana i el virus va vindre a paralitzar el contacte personal impedint dur a terme totes aquelles activitats que realitzem en el nostre centre des de fa ja tants anys. Desitgem que totes i tots puguem tornar a compartir aquests moments d'unió i amistat, que hem viscut durant els anys d'agermanament de totes dues associacions. Gaudir de les gaiates, de les Festes de la Magdalena, de la família, dels amics i els moments junts compartits... esperem que aquest 2022 ens permeta viure’ls de nou.

s é n o g a r A e r t n Ce

President

Jose Antonio Lázaro i Romero Durant dos anys, Castelló ha estat sense celebrar les Festes de la Magdalena, amb l’esplendor acostumada, a causa de la pandèmia del Coronavirus. Desitge que, igual que el màgic any de 1945, puguem sorgir de nou en 2022 amb puixança, i recuperem la nostra brillant tradició. Desitge que, l’esperit festiu de la ciutat de la Plana, es restaure i renasca de nou. Em sent obligat a compartir, amb tots vosaltres, la profunda alegria que em produeix el retrobament amb els bons amics i amigues, amb els homes i dones que m’han anat ensenyant l’autèntica dimensió de tot el que signifiquen les Festes de la Magdalena, la història, la cultura i la tradició de Castelló. El Centre Aragonés, entitat integrada i arrelada a Castelló, ha tingut un paper important en la història de les festes; diversos dels seus directius han sigut membres de la Junta de Festes; ha participat en la Cavalcada del Pregó des de 1979 i uns anys més tard, ho va fer en la Cavalcada del Pregó infantil. També hi ha hagut sòcies, filles o netes de socis que han pertangut a

diferents gaiates i han ostentat diferents càrrecs, entre elles, 12 madrines, 3 dones de companya, 6 dames de la ciutat i 4 reines. Fins i tot, jo mateix vaig ser el pregoner en 2019. Agraïsc l’ocasió de poder dirigir-me als amics i amigues de la gaiata 5 “Hort dels Corders”, amb la qual mantenim excel·lents relacions des de fa anys, així com, compartir l’agermanament amb la Casa de València a Saragossa, tot un honor. Sens dubte, les Festes Fundacionals ens recorden que els aragonesos van obrir els camins per a escriure aquesta bonica història compartida entre Aragó i Castelló, des que el mateix Jaume I i els seus nobles, aparegueren per aquestes terres. Convide a tota la comissió, veïns i veïnes, amics i amigues, a participar de les nostres festes, amb el desig que la vostra gaiata siga lloc de trobada, hospitalitat i convivència. Una forta abraçada! Bones festes!

José Antonio Lázaro i Romero

Introducció

MUSEÏTZACIÓ DE LES FESTES DE LA MAGDALENA COM A GARANTIA DEL SEU VALOR

Autor: Carlos Ribes Graduat en Història i Patrimoni

La creació d’un Museu de la Festa, resultaria un element imprescindible per a la ciutat, els seus veïns i veïnes i la seua gent, però primer, m’agradaria fer una reflexió sobre la Magdalena i la importància d’aquest espai. Les festes de Castelló posseeixen un gran vincle amb la seua ciutat, la seua gent, els seus costums. Es tracta d’una festa totalment enllaçada amb el passat de la ciutat, la seua fundació i la seua evolució. Quan eixim al carrer la setmana de Magdalena, veiem actes en els quals queda visible el nostre «orgull de genealogia», recordant els nostres orígens i els avanços, el nostre passat com a poble agricultor i el passat pesquer del nostre Grau. Ens recorda d’on venim i ens planteja com hem evolucionat, on estem i cap a on volem mirar. També, si alguna cosa posa de manifest la nostra festa, és la manera d’afrontar la vida en comunitat; com diu la cançó «Un caliu de germanor», i és que la festa ens permet desconnectar de la nostra rutina i, a més, reconéixer-nos en el nostre veïnatge: festes obertes a qui vulga gaudir-les, han sigut declarades festes d’interés turístic internacional. Les festes són diversió, desconnexió, treball dur d’ens festers, i un fort sentiment que les uneix als veïns

i les veïnes de la ciutat, i que esperem també es desperte en els visitants. Així, una festa d’aquestes característiques, hauria de tindre el seu espai permanent a la ciutat, un lloc museïtzat, on es poguera observar els seus principals elements, la seua evolució, un espai obert a la ciutadania i als ens festers, a qui ho desitge, per a gaudir els veïns i les veïnes de Castelló i els nostres turistes. La importància d’aquest museu es fonamenta en diversos motius. En primer lloc, m’agradaria remarcar les nostres festes com a patrimoni cultural immaterial de la nostra ciutat; el poble de Castelló gaudeix i cuida la seua festa, i forma part elemental de la nostra identitat. No entendríem la ciutat sense la seua setmana gran. Segons la definició de la UNESCO, “el patrimoni cultural immaterial inclou pràctiques i expressions vives heretades dels nostres avantpassats i transmeses als nostres descendents, com a tradicions orals, arts escèniques, usos socials, rituals, actes festius, coneixements i pràctiques relatius a la naturalesa i l’univers, i sabers i tècniques vinculats a l’artesania tradicional”, considere que les festes de la ciutat s’adapten perfectament a aquesta definició, i això ja ho convertiria en un element digne de ser museïtzat, però encara hi ha més.

Expert

Les festes formen part de la identitat castellonenca; un museu així, seria també una porta d’entrada a la ciutat, un lloc en el qual s’expose allò que són les festes de la Magdalena: ensenyaria a un nouvingut a Castelló la manera d’entendre la ciutat als seus visitants i la forma en la qual la ciutat s’entén a si mateixa, orgullosa del seu passat i arrels, i mirant cap al futur. Alguna cosa totalment certa és que, si fem una passejada per la ciutat un diumenge al matí, podem trobar-nos des de la venda de taronges en les places, com es realitzava fa dos segles, a les noves estructures que miren al segle XXI, com la Universitat o els nous espais industrials. A part del reflex de la ciutat i la ciutadania, les festes mereixen el seu espai tot l’any, l’esperit d’elles es manté en el treball de les colles, gaiates, festes de carrer, Cavallers, les institucions i la resta entitats que treballen o col·laboren perquè tiren avant. Aquest treball, no tan visible fora del món de la festa, però totalment necessari perquè aquestes es produïsquen, es podria veure reconfortat si troben un lloc on les festes fundacionals estigueren presents en tot moment. La ciutat recordaria, tot l’any, la seua setmana gran. Per a finalitzar, m’agradaria destacar la importància d’aquest lloc com un atractiu més per al turisme de la ciutat. Es tractaria així d’una inversió que, a més de retroalimentar la nostra cultura com a poble, donaria més opcions als visitants de la ciutat, la qual cosa també repercutirà en la nostra economia local.

museu de la festa

11 11

11. Sala Itinerant Terrassa

+8 10

10. Sala de Gastronomia

+6 +6

8. Sala d’Indumentària 9. Sala de Pirotècnia 8. Sala d’Indumentària 8

9. Sala de Pirotècnia

+4 +4

6. Sala de Colles Cinefòrum6. Sala de Colles

Cinefòrum

6. Sala de Colles

6. Sala de Colles 7. Sala de Folklore 7. Sala de Folklore

10. Sala de Gastron

9 9

4. Sala de Mitologia 5. Sala Medieval

2 2. Sala Història de les Festes 3. Sala de la Gaiata

2. Sala Història de les Festes 3. Sala de la Gaiata

4. Sala de Mitologia 5. Sala Medieval

1. Sala d’Etnografia

Vestíbul i tenda

33 Vestíbul i tenda

Introducció

INTRODUCCIÓ AL MUSEU DE LA FESTA La idea d’obrir un Museu de la Festa ve de l’arrelament i la participació que tenen aquestes festes, en la població de Castelló, a més de ser Festa d’Interés Turístic Internacional, aquest projecte estudia i dissenya un museu adequat. El museu ha de ser funcional alhora que innovador sense oblidar-nos de la part històrica de la festa; per això, haurem de fer un museu que atraga a tota mena de clients, oferint activitats per a tots els públics, i que es veurà reflectit en els diferents punts del treball. En el nostre projecte, mostrarem la necessitat de fer aquest museu a través de l’estudi de la realitat cultural de Castelló, aportant l’anàlisi DAFO. La nostra idea és oferir uns serveis únics en el nostre àmbit geogràfic, amb la finalitat que el turista puga conéixer tots els coneixements necessaris perquè se senta identificat i puga ser partícip de les Festes de la Magdalena.

OBJECTIUS L’objectiu principal del projecte és plantejar l’obertura i gestió d’un nou Museu de les Festes de la Magdalena de Castelló. Com altres objectius, no menys importants, plantegem amb aquest museu mantenir les tradicions, fomentar el turisme cultural i folklòric de la ciutat de Castelló i posar en valor els elements que componen les nostres festes; juntament amb el treball i dedicació dels festers que treballen durant tot l’any.

IMPACTE ECONÒMIC DE LA FESTA Castelló celebra unes festes massives que donen un respir a l’economia, amb una previsió d’impacte econòmic superior any rere any.

Per a dur a terme aquest informe plasmarem la repercussió de les passades Festes de la Magdalena de les quals hem pogut recaptar informació verídica i precisa, de Carlos Escorihuela, president de l’Associació d’Empresaris Hotelers i Turístics (Ashotur) de Castelló, que ens serveix de comparativa per a aventurar els pròxims anys festius a la ciutat de Castelló. La passada edició de les festes de la Magdalena s’aproxima a un moviment d’uns 13 milions d’euros. Aquest moviment econòmic és fruit de diversos factors, entre ells, i el més significatiu, és el gran nombre d’actes durant les festes, un total de 260. Informes d’economistes de la Cambra de Comerç, posen l’accent en què “la Magdalena són unes festes altament participatives, en les quals la gent ix, s’ho passa bé i gasta”. A més, afegeixen que cobra importància el fet que hi ha anys en què les festes de la Magdalena són les primeres festes grans de la Comunitat Valenciana, per davant de les Falles, la qual cosa atrau més visites, de tot Castelló i també turisme de proximitat de València i Catalunya, sobretot els dos caps de setmana. La setmana gran deixe, any rere any, unes dades d’ocupació màxima als hotels de Castelló i ocupant moltes places a Benicàssim, amb pernoctacions que van des d’una nit fins a les quatre, de dijous a diumenge, amb turisme que consumeix en la gran diversitat de bars i restaurants que hi ha. Cal afegir que la gastronomia és un dels punts forts de la Magdalena, amb una àmplia varietat de mesons amb diferents conceptes gastronòmics i repartits estratègicament per tota la ciutat. En 2018 es va consolidar la tradició d’anar als mesons, tant al Mesó de la Tapa i la

Cervesa, com el nou Mesó del Vi; a més del Mercat Gastronòmic i la Carpa de la Cervesa o la Fira del Bou. I en 2019 amb la previsió d’incloure el Mesó Flamenc als ja esmentats anteriorment.

Entre elles es troben botigues de pintura, il·luminació, floristeries, indumentaristes, pirotècnia, botigues de detalls per a regals, pastisseria, etc… I és que són molts els sectors relacionats amb l’artesania que al llarg de l’any actuen per damunt de tot i amb bastant notorietat en les presentacions de Gaiates que poden arribar a moure una despesa mitjana de 4000 euros cada dissabte, durant les setmanes compreses entre setembre i març que és el període previ a les festes de la Magdalena. A això afegir a aquestes mateixes empreses durant la mateixa setmana gran de les festes i incloure altres de diverses índoles.

Els mesons són destinació diària de milers de visites durant les festes en una setmana gran amb més oferta que mai, amb “més alegria econòmica”, que eleven la despesa mitjana per persona a uns 150 euros per als 9 dies de festa. Un altre aspecte important en la repercussió de la festa a la ciutat de Castelló es troba en el sector immobiliari de la capital de la Plana, que cada any nota els efectes que té la celebració de les festes fundacionals, almenys en el sector del lloguer. I és que durant el final del mes de febrer i el mes de març, la signatura d’arrendaments per locals a la ciutat de Castelló es dispara. No obstant això, la Magdalena està encara lluny de l’impacte que suposa per a València la celebració de Falles, on molta gent lloga pisos i apartaments per a passar la setmana. Malgrat estar lluny dels nostres veïns, la Magdalena és durant nou dies una setmana clau en el lloguer de locals, sobretot, per a les colles. Des de les immobiliàries de Castelló, s’al·ludeix a un curiós efecte que es produeix cada any en el lloguer de negoci i és que, encara que hi ha contractes per a una setmana o un mes, en el moment en què cada colla troba “el seu lloc”. Res més acabar la setmana de festes demanen llogar tot l’any el baix en el qual estan, ja que fins i tot els pot eixir més rendible. Aquest cas suposa fins al 40% del total dels quals opten per llogar tot l’any.

Respecte al pressupost de l’Ajuntament de Castelló per a festes, que en 2018 ha ascendit a 2 milions d’euros, dels quals un total d’1.378.644 euros s’han destinat per a la mateixa organització de les festes. Els ingressos provenen de tres vies de finançament: d’una banda, l’aportació municipal que ha sigut d’1.654.516 euros. L’altra via són els patrocinis, que han sumat 185.000 euros i, finalment, els ingressos de les concessions administratives, que han ascendit a 230.000 euros, informació que es va especificar a l’Assemblea de Festes, pel regidor Omar Braina. I és que tots aquests diners repercuteix en els esmentats comerços locals que estan vinculats a l’artesania i els serveis associats a ells.

Cal destacar que les comissions de sector de les Gaiates, mantenen un local per llogar durant tot l’any arribant a comptar amb el mateix local durant molts anys. D’altra banda, l’artesania segurament és el sector que més reparteix la repercussió econòmica al llarg de tot l’any. Són moltes les empreses que treballen i facturen per a les associacions i col·lectius de la ciutat.

ANÀLISI DAFO FEBLESES

AMENACES

- El capital del qual pot disposar l’Ajuntament per a aquest projecte pot ser limitat.

- Castelló no està enfocada al turisme cultural, té una gran afluència de turisme de sol i platja.

- Poca predisposició de les entitats locals per a dur a terme el projecte.

- Dificultat de trobar un lloc adequat, cèntric i accessible per a la construcció d’un museu d’aquestes característiques.

- La poca afluència que pot tindre el museu en els mesos d’hivern, atés que la ciutat de Castelló rep major nombre de turistes en els mesos de primavera i estiu. - La celebració de la festa és molt realista i professada, això pot afectar la credibilitat del museu, en ser complicat transmetre les sensacions que es poden viure en directe en la setmana de la Magdalena. - L’idioma d’aquestes festes o els programes d’activitats de la festa, solen estar en castellà i valencià, d’aquesta manera, allunyem als turistes estrangers al coneixement tant de les festes com de les seues activitats.

FORTALESES

OPORTUNITATS

- Serà l’únic museu d’aquestes característiques de la província de Castelló, atés que els altres museus estan situats a les províncies d’Alacant i València.

- Gràcies a aquest museu es donarà a conéixer i es podran fer activitats per a la festa. - Castelló posseeix un barri antic ben conservat, perfecte per a situar el museu en una zona cèntrica. Aquesta localització seria l’òptima per a l’obertura del nostre museu.

- Apte per a tots els públics. Fomentant activitats dirigides als xicotets (xiquets i xiquetes de 3 a 16 anys), perquè la població de Castelló puga gaudir del museu durant tot l’any.

- Promocionar les festes durant tot l’any, i poder donar a conéixer els elements essencials d’elles a tots els turistes que ens visiten.

- Aprofitar l’aforament de visitants a aquestes festes, atés que cada any venen més turistes nacionals com a internacionals per a promocionar el nostre museu.

- Posada en valor del treball realitzat pels festers durant molts anys, i un gran reconeixement a l’evolució de les festes.

- La comercialització de productes relacionats amb les festes poden ser un pilar fonamental per al finançament del nostre museu, ja que Castelló no compta amb cap botiga de souvenirs a la ciutat. - Fomenta el turisme cultural, augmentant el nombre de visites.

ESTRUCTURA DEL MUSEU 1 - Sala d’Etnografia: ens farà reviure la història de les festes des de l’antiguitat, conéixer com es van arribar a crear aquestes tradicions, i la forma en la qual s’han anat introduint els elements més importants en la història de les festes.

6 - Sala de Colles: història d’aquests ens festers, creació i tradicions arrelades a les Colles.

2 - Sala d’Història de les Festes de la Magdalena: evolució de les festes, reines, dames de la ciutat i actes de l’any fester.

8- Sala d’Indumentària: vestimenta típica femenina i masculina de les festes.

7- Sala de Folklore: Música, instruments i balls típics de les festes.

9 - Sala de Pirotècnia: pólvora, mascletà, focs artificials i actes lligats a la pirotècnia en la setmana de festes.

3 - Sala “La Gaiata”: valoració de l’element fonamental de les festes, història de les comissions de sector, explicació de la construcció del monument i representació festera de les 19 comissions de sector.

10 - Sala de Gastronomia: cuina i productes típics que es consumeixen i gaudeixen durant la setmana de Festes de Castelló.

4 - Sala de Mitologia: personatges mitològics de Castelló que formen un paper rellevant en les Festes de la Magdalena.

Exposició Itinerant: mostra que englobarà totes les sales i que podrà ser exposada en sales, museus, fires, etc., de diferents províncies, comunitats i països, per a donar a conéixer les festes de la Magdalena per tot el món.

5 - Sala Medieval: Història medieval de la ciutat, ens i personatges importants històrics, juntament amb la indumentària típica de les èpoques.

11. Sala Itinerant Terrassa

10. Sala de Gastronomia

9 8 8. Sala d’Indumentària 9. Sala de Pirotècnia

6 7 6. Sala de Colles 7. Sala de Folklore

6. Sala de Colles Cinefòrum

4 3

4. Sala de Mitologia 5. Sala Medieval

2. Sala Història de les Festes 3. Sala de la Gaiata

1. Sala d’Etnografia

Vestíbul i tenda

+3 +1

d’Etnografia

salA

ETNOGRAFIA DE LES FESTES DE LA MAGDALENA

Autor: Miguel Pastor i García Arquitecte tècnic ORÍGENS DE LES FESTES DE LA MAGDALENA Nombrosos historiadors han estudiat l'origen de les actuals Festes de la Magdalena; però cap ha aconseguit esbrinar si, amb anterioritat al trasllat dels nostres avantpassats al pla, celebraven alguna data de manera especial a l'antic poblat. I, com tot allò que es puga considerar històric, ha de ser una cosa documentada, cal suposar que els actes van donar inici, com era habitual en l'edat mitjana, per alguna processó penitencial, organitzada per a pregar en ocasió d'alguna malaltia. D'açò deriva que, per a concretar la data d'aquella primera romeria, considerada l'origen de les actuals festes, hàgem de partir del moment, en què la nova població del pla va ser una realitat i va decidir anar a l’ermitori de la Magdalena, per a recordar el lloc on van residir els nostres avantpassats, al costat del Castell Vell.

Com és ben sabut, aquell document que va permetre fixar el lloc on havia de situar-se la nova població del pla, està datat a Lleida el huit de setembre de l'any 1251. Així mateix, el rei va delegar el seu lloctinent Ximén Pérez d'Arenós i en Alfons d’Arrufat, perquè fixaren el millor lloc per a construir la nova població del pla.

Privilegi del trasllat, datat a Lleida el 8 de setembre de 1251

PRIMERES NOTÍCIES SOBRE LA ROMERIA

LA LLICÈNCIA PER AL TRASLLAT Després de la conquesta de València, els nostres avantpassats van demanar llicència en diferents ocasions al rei, per a ocupar les terres que, fins aleshores, havien estat ocupades pels musulmans residents en les seues alqueries, i pogueren així, conrear les millors terres del pla. Amb el permís atorgat pel Rei Jaume I d'Aragó als cristians que habitaven en les terres denominades Castelló de Borriana, van poder traslladar-se al lloc que desitjaren, del que constitueix en l'actualitat el nostre terme municipal.

Existeix una referència que l'any 1375, a causa d'una epidèmia de pesta, el Consell va adquirir farina amb la finalitat de poder pastar el pa beneït destinat a una processó al Castell Vell: Fon proposat en consell perlodit Sindic que com ell agués de volentat del s juraatsdonar un kafiç de forment a la aritat de la professó del Castell vell però ço que,l coonsell que lin fes albarà, el consell que li playe que lin fos feyt albarà.

Potser aquesta és la primera referència d'un acte convocat per a anar en processó o romeria, tal com era costum durant aquells anys, fins al lloc on va existir el xicotet temple dedicat a Maria Magdalena al Castell Vell. D'altra banda, a més del denominat pa beneït, era costum que, amb la finalitat que pogueren assistir els qui no tenien possibilitats econòmiques, se'ls entregaven uns pans en forma de rotllo, perquè els serviren d'aliment. Aquells rotllos poden ser l'origen d'un dels símbols més tradicionals de la romeria actual i, per tant, de les que van acabar denominant-se Festes de la Magdalena.

cadascú, poguera anar al xicotet oratori quan ho creguera convenient; no obstant això, l'any 1572 el Consell va prendre l'acord d'organitzar anualment una processó. Així, la romeria va començar a tindre, a banda de la motivació religiosa, un nou caràcter més lúdic i popular, per la qual cosa, en 1608, la data del tercer dissabte de Quaresma es va convertir en festa local. Durant alguns períodes, potser s'utilitzava sense preocupar-se del necessari manteniment, ja que, a mitjan segle XVIII, en concret l'any 1745, l'Ajuntament va suspendre la romeria per no estar l’ermitori en les degudes condicions de seguretat. Durant quatre anys, segons va deixar escrit el Pare Vela, van deixar de celebrar les romeries. Des d'aleshores, les reparacions i reformes en l’ermitori de la Magdalena van ser constants i, en l'actualitat, es manté en perfectes condicions perquè un dels actes fonamentals en les nostres Festes de la Magdalena, puga celebrar-se sense cap perill.

CONSTRUCCIÓ DE L’ERMITORI DE LA MAGDALENA En 1451, el monjo Antoni del monestir de Santes Creus, conegut com el frare barbut, va començar a construir una nova ermita, aprofitant l'existència d'un vell aljub, en el lloc on ara es troba l’ermitori de la Magdalena. Dos anys després, és a dir, l'any 1453, com no s’havia acabat la construcció iniciada pel frare barbut, els membres del Consell van sol·licitar als seus superiors que fra Antoni, pogués romandre algun temps més en els seus treballs: Vós plácia donar llicència e permissió al pare Antoni de star e acabar la eccelésia fins sia acabada. Va ser l'any 1455 quan es va acabar el porxo de la seua façana principal i l'antic aljub es va convertir en ermita. Des d'aquest moment , es pot suposar que el xicotet temple ja era utilitzat pels fidels per a anar en processó a pregar a Santa Maria Magdalena; el Consell va anar nomenant sagristans i operaris per a cuidar l'immoble, acabar l'interior de l'ermita i mantenir-la condicionada. Així mateix, en 1564 va arribar a l'Església Major de la població, una relíquia de la Magdalena perquè poguera ser portada fins a la nova ermita, quan se celebraren romeries. Des d'aleshores, era freqüent que

LA ROMERIA A L’ERMITORI DE LA MAGDALENA

i forma piramidal, segons acord del Consell pres l'any 1865, perquè el recorregut estiguera millor il·luminat. D'aquesta manera, van sorgir a partir de 1914, les gaiates monumentals finançades per entitats corporatives, com: el Regiment Militar, el Cercle Mercantil, la Cambra Agrícola, el Gremi de Sant Isidre o el mateix Ajuntament de la ciutat; algunes de les quals van continuar desfilant en la processó de la nit del dia gran de les noves festes.

Quant a les dates de la romeria, es va consolidar la del tercer dissabte de Quaresma, fins a l'any 1793 quan va començar a celebrar-se l'endemà, és a dir, el tercer diumenge de Quaresma. Només en 1887 es va valorar la possibilitat de tornar al dissabte perquè els aficionats als bous, pogueren assistir al festeig taurí. També, l'horari de la processó de retorn, coneguda popularment com la Tornà, va ser motiu d'algunes controvèrsies. Segons sembla, l'hora i la foscor de la nit, afavoria el comerç carnal, i per aquest motiu s'hagueren de posar d'acord, les autoritats civils, les religioses, la confraria de la Sang i, fins i tot, altres col·lectius, amb la finalitat de consensuar l'horari i, sobretot, prohibir la vestimenta de “magdalenes” a les dones, excepte a les xiquetes menors de nou anys.

Gaiata 5, any 1945

Monuments en l’actualitat

LES FESTES DE LA MAGDALENA FINS A 1945 La romeria, juntament amb alguns actes de caràcter lúdic que van fer guanyar en popularitat, van començar a denominarse Festes de la Magdalena i es van anar celebrant ininterrompudament excepte en les ocasions, quan alguna epidèmia obligava les autoritats a suspendre els actes que pogueren contagiar als que hi participaven, igual que ha ocorregut recentment amb la pandèmia del Coronavirus.

Romeria de les Canyes 1897 DE LES GAIATES COM A LLUMINÀRIES A MONUMENTS.

Una qüestió particularment complexa es va produir durant la Guerra Civil des de 1936 a 1939. Les festes de 1936 ja eren història quan es va iniciar el conflicte bèl·lic, però no va passar el mateix amb les de 1937 i 1938. No obstant això, en 1939 es va celebrar una particular romeria que va partir de l'Església de Sant Agustí, lloc on es van reunir les autoritats civils, militars i religioses, formant la processó penitencial; al costat d'ella, va intervenir una formació juvenil que la va convertir en una espècie de desfilada militar. Així mateix, també es va celebrar l'acostumada correguda de bous.

Malgrat que es va augmentar el nombre de lluminàries que eren transportades per alguns romers, amb la finalitat d'il·luminar el recorregut del retorn de la processó, encara va semblar poca la lluminositat d'algunes zones del trajecte, per la qual cosa es va augmentar el seu número i la quantitat de llums d'oli. Així, van prendre un gran impuls les lluminàries, que es van convertir, d'aquesta manera, en un important símbol de les festes. Així mateix, es va acordar que, en llocs estratègics del recorregut s'alçaren unes de major grandària

Durant els anys següents, les autoritats van voler donar-li brillantor a la festa, amb la finalitat que els veïns oblidaren, per un parell de dies, la terrible postguerra. En la de 1940 la Premsa del Moviment va destacar l'arribada del General Aranda, a qui va denominar llibertador de Castelló. Van intervenir aquell any, els clarins del Regiment de Cavalleria número dènou i es va organitzar una solemne missa cantada a l'Església de Sant Agustí, amb anterioritat a la partida dels romers, des del Carrer Major.

La constitució de la Junta Central de Festejos de la Magdalena data de l'any 1944, per desig de l'alcalde Benjamín Fabregat. En la seua presentació, es va voler justificar la necessitat d'aquella institució amb el grup de personalitats de l'època, a conseqüència de la decadència de les festes durant els últims anys, en què s'havien quedat reduïdes a la romeria i molt poc més. La seua missió consistia a fer de les Festes de la Magdalena, no sols les festes més importants d'aquelles que se celebraven en la capital de la Plana, sinó també el desig de convertirles en les festes de tots els castellonencs i castellonenques de la província. Cartell de festes any 1945

En les festes de 1941 es va fer una crida a la participació popular a través de Ràdio Castelló i es van organitzar actes com: la interpretació de “La cançó de l’arbre”, a càrrec d'un cor de la Secció Femenina; d'altra banda, Manuel Segarra, va pronunciar unes paraules sobre la “sang del moro”. Matilde Salvador va interpretar fragments de la seua òpera “La Filla del Rei Barbut” i Carlos González Espresati, va intervenir amb una xarrada titulada “Miscel·lània Magdalenera”. Les festes de 1942 van començar amb el tradicional anunci radiofònic de les Festes de la Magdalena en les ones de Ràdio Castelló, en el qual van participar: Manolo Sanz, Manuel Segarra, Ángel Sánchez Gozalbo i Calos G. Espresati. Van destacar els cors de la Falange Espanyola, dirigits per Eduardo Bosch, inspirats en cançons dels segles XVII i XVIII sobre temes populars castellonencs. En 1943 es va estrenar l'òpera “La Filla del Rei Barbut”, sent destacada en la premsa la labor duta a terme per Matilde Salvador i Manuel Segarra, als qui animaven per a continuar treballant per a bé de Castelló, d'Espanya i dels seus admiradors.

Programa de l’estrena de “La Filla del Rei Barbut”, el 1943

1945

Introducció de les visites de la reina als sectors gaiaters durant la setmana de festes. Introducció del Rotllo i Canya com a himne fester.

Primera cavalcada del Pregó per Manuel Segarra Ribés i Primera Desfilada de Gaiates amb els sectors pioners de l'1 al 12.

1946

1947

Primera ofrena a la Mare de Déu del Lledó, primer final de festes amb castell i traca final i primer festival folklòric de les festes.

1949

La Germandat dels Cavallers de la Conquesta participa de manera activa en l’organització i protagonisme d’actes festius.

1950

1948 1951

Introducció de la pirotècnia, amb la primera Nit del Foc

Se celebra el sèptim centenari de la fundació de Castelló amb la Inclusió de les canyes amb cinta verda com a símbol de la Romeria

1952

1958

1960

1959 Primer Homenatge al Rei realitzat per la Germandat

1956

1957 1953

Presència de les cases regionals de la Comunitat Valenciana a Barcelona i Madrid

1955

1954 45

1961

Denominació de les festes com “Festes de la llum” i “Hostal de la llum” creat i organitzat per Salvador Bellés

1965

Primera Gaiata de la ciutat, de Carles Buigas, monument que es va mantenir fins a 1983

1966

1962

1963

Gran pregó de festes, amb un programa de mà elaborat i detallat per Miquel Peris Segarra.

1964

Primera exposició de la llum al Parc Ribalta

1967

Guardó de Festes d’Interés Turístic Nacional.

1968

1976

1974

1975

La Fundació Moros d'Alqueria participa de manera activa en els actes i organització de les festes

Les gaiates desfilen sense gaiato, per problemes amb uns cables instal·lats a 4,5 m que no els permetia passar per les vies de ferrocarril.

1972

1973 1969

25 aniversari de les festes, incorporació del mocador verd com a element commemoratiu.

1970 47

1971

Inauguració de la Pèrgola

1979

1977

1978 Inici de la Colla Rei Barbut i primer congrés Magdalener en l'Ateneu.

Junta Central de Festejos com a ens organitzador de les Festes.

1981

1980 Creació dels sectors 13,14 i 15

1983

Sectors 16 i 19. S’introdueixen les gaiates 17 i 18. Es va canviar la distribució dels sectors antics donant-los una altra constitució no molt diferent i el nom que tenen actualment. En 1983 naix l’Escola de Dansa Castelló, encara que no serà fins a 1992 quan es formarà com a Associació Cultural.

1982

1984

1990

1992

Primera Encesa de Gaiates, primer piromusical de la història i Enfarolà del campanar.

Es potencia la pirotècnia en les festes amb el lliurament del Masclet d'argent de la Colla A Mitges, i s'introdueix la Tornà de la Romeria.

Fundació de la Colla Bacallà

1991

1988

Creació de l’Assemblea de festes per tal de comptar amb unes festes més representatives de tots els sectors. I Festival Internacional de Música de festa.

1989 1985

Primeres reines i corts a pujar a la Magdalena vestides de llauradores.

Es crea la Fundació Municipal de Festes. Organització del Segon Congrés Magdalener.

1986 49

1987

Creació de la Federació Gestora de Gaiates en defensa dels interessos d’aquest sector fester

1995

1993

1994

50 edicions de festes, introduint al setembre la imposició de bandes i la setmana d’abans de Magdalena la Galania

Creació de la Federació de Colles de Castelló

1997

1996 1999

1998

2000

2008

2006

2007 2004

2005

2003

2001

S’introdueixen Tomba carrers i desfilades d’animació.

2002 51

2011

2009

2010

Construcció del Palau de la Festa i guardó de Festa d’interés turístic internacional.

2013

2012 2015

2014

No se celebren les festes a causa de la pandèmia Covid-19

2021 2020

2019

2022

2020 Es crea una comissió del 75 aniversari per a l'organització de les festes, encara que més tard es veuran compromeses i finalment suspeses per la pandèmia que va provocar el virus Covid-19.

2017

2018 2016

Història de les Festes

salA

10 PROPOSTES PER A UN MUSEU DE LA MAGDALENA

Autor: Manuel Carceller i Safont Llicenciat en Filologia

1. LA ROMERIA DE LES CANYES I LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA En el principi va existir la Romeria. «Amagueu l’esquena, que demà és la Magdalena» és un refrany creat pel poble castellonenc explicant la prevenció davant el cansament que produïa participar en la Romeria de les Canyes. Perquè aquell caminar penitencial de petició de pluja es va transfigurar en el segle XIX, especialment a partir de la celebració del 1852, en un homenatge als orígens de Castelló, i per això la romeria és el fonament de les festes de la Magdalena, que tenen una significació fundacional. Els elements de la tradició, del costumari de la Romeria (vestimenta de macers i d’algun representant del clero, reliquiari de la Magdalena, cants com l’O vere Deus) haurien de mostrarse en un projecte de Museu de les festes de la Magdalena, perquè són la pedra angular de tota la celebració. Però més enllà de l’èxit popular massiu de la Romeria de les Canyes, a partir del renaixement de les festes el 1945, hi havia un tema pendent, que de fet era la qüestió de fons: la popularització. No tenia sentit proposar una festa fundacional que no fora un èxit de participació. És per això que la història de les comissions de sector gaiateres té una cara un poc dolorosa, plagada d’incomprensions, d’esforços desinteressats no reconeguts i de manca d’identificació ciutadana, ni de la comissió amb el barri, ni del barri amb la gaiata. La manca de participació afecta especialment el finançament dels sectors i el del monument gaiater. Per posar un exemple del canvi de caràcter d’un

acte, l’ofrena a la Mare de Déu del Lledó, creada en 1947, no era des de l’inici un acte participatiu, com ho és ara. La irrupció de les colles, a partir de finals dels anys setanta, es va entendre com una proposta de popularització sense oficialitat. En la meua opinió, també hauria de ser motiu de referència en un museu de la festa, la participació de les comissions de sector i de les colles, entitats perfectament compatibles en la popularització de les festes. Per exemple, els balls de plaça, impulsats des del 1976 per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, o l’aparició dels Moros d’Alqueria, de la Colla del Rei Barbut i de la Colla Pixaví, en són uns exemples. 2. ELS PRECEDENTS DE LES FESTES DE LA MAGDALENA En l’article «Las fiestas de la Magdalena. La obra de todos», signat per «dos castelloneros» i publicat al diari Heraldo de Castellón el 13 d’abril de 1936, es va proposar la celebració d’unes festes dignes i atractives per al visitant forani, amb la potenciació del que es considerava com el seu nucli propi i original: les gaiates. L’opinió pública del Castelló dels anys trenta ja demanava la potenciació de la Magdalena com a festa major anual, vista com un anunci de la primavera, època que es considera òptima per a la celebració. La inquietud jovenívola dels articulistes, un dels quals era el valencianista Enric Soler i Godes, assenyalava la desídia -defecte del caràcter castellonenc- com una causa de la pèrdua de temps sobre la decisió de promoure les festes de la Magdalena.

4. LES CARROSSES DEL PREGÓ

Eixe precedent i les característiques de la singular «processó d’aniversari» del 1852, tal com se l’anomena en les actes municipals, hauria de ser explicada en un Museu de la festa castellonenca.

La participació creativa de l’artista Rafael Guallart Carpi (1898-1975) en el disseny de les carrosses del Pregó durant prop de trenta anys, aproximadament del 1945 al 1975 –excepte tres anys– mereix ser destacada en un balanç artístic de la festa. Ceramista il·lustre, va ser professor en l’Escola d’Arts i Oficis de Castelló i en l’Escola Oficial de Ceràmica d’Onda. Les seues carrosses eren construccions ben sòlides, fabricades amb tres elements bàsics, fusta, tàblex o conglomerat i cartó, sobre una armadura de tela metàl·lica. Anant el temps, va fer servir el metacrilat i també l’escuma anomenada poliuretà, a la qual els treballadors de l’equip donaven forma tallantla amb bisturí.

3. ELS PROJECTES DEL PREGÓ, DE MANUEL SEGARRA RIBÉS En l’inici de la renovació de les festes de la Magdalena, Manuel Segarra Ribés (1903-1975) va ser qui va aportar la idea més original i exitosa: organitzar una cavalcada etnològica i folklòrica de les comarques de Castelló com a pregó anunciador. Per a Castelló va ser una gran troballa que va sorprendre tothom. Amb profunds coneixements sobre la cultura popular castellonenca i gran capacitat de treball i de constància, Manuel Segarra va dibuixar amb detall els projectes de Pregó, des d’una perspectiva aèria. Aquells dibuixos que planificaven mostrar la bellesa de la cultura popular de les comarques castellonenques mereixerien formar part d’un Museu de les festes de la Magdalena. Per la seua perspectiva general del projecte cívic que calia fer, crec que podríem dir que Manuel Segarra Ribés va ser el pare espiritual del renaixement de la Magdalena.

De Guallart es conserven els dissenys de les carrosses del Pregó, molts dels quals ja van ser mostrats en l’exposició «50 anys de festa», celebrada l’any 1995. Un exemple primicer de la qualitat de treball de Guallart és la carrossa «Agricultura, indústria i comerç» del 1945, amb el campanar de la vila al centre d’una escena on hi ha un menador i un filador de la fibra del cànem. La funció de l’equip de Guallart en les festes de la Magdalena va ser transformar idees pròpies o d’uns altres en fets, es tractava de modelar els pensaments transformant-los en volums.

Manuel Segarra Ribés

Carrossa de l’agricultura, indústria i comerç, de 1945

5. UNA PANORÀMICA DELS MONUMENTS GAIATERS Podríem dir que les figures clau de l’èxit dels primers anys de les renascudes festes de la Magdalena van ser els artistes locals, i destacant entre tots ells Rafael Guallart Carpi, Lluís Sales Boli (1908-1981) i Tomàs Colón, autor de la primera gaiata de la ciutat, que data del 1947. Però la segona gaiata de la ciutat, la realitzada per Vicent Bernat Castellet el 1958, una esplèndida llàntia amb rocalles i figures d’àngels de fusta, potser ha estat la més bonica de tot el segle XX. Aquella bellíssima gaiata de la ciutat, obra de Bernat, va tancar la desfilada de monuments en la nit del diumenge 9 de març del 1958, i va ser en part destruïda a colps en la nit del 12 al 13 de març de 1958 per uns salvatges. Aquell acte de barbàrie també podríem interpretar-lo com un indici de falta de sentiment col·lectiu, és a dir de falta d’identificació d’un sector de gent amb els valors de la societat castellonenca.

Gaiata 5, obra de Vidal, de 1945

Gaiata 5 del 1964

Gaiata de la ciutat, de Vicent Bernat

6. LES MÚSIQUES DE LA MAGDALENA

En tot cas, Bernat, Guallart, Sales Boli, Sanmillán i Segarra representen, entre altres, els que podríem considerar com els artistes de l’entusiasme fundacional. Un sorprenent arc iris de cultura al cel de plom de la postguerra i la dictadura. També hi podríem incloure entre aquells artistes Tomàs Colon, Antonio Escoda, Lasala, Marmaneu, Pérez, els germans Rubert, Tàsio, Joaquín Vidal i, des dels anys 60, Vicent Ramos Sancho. Almenys, un museu de la festa hauria d’incloure una reproducció en maqueta o imatge en miniatura de totes les gaiates de la ciutat, és a dir de les les gaiates representatives de la festa de Castelló, que han existit des del 1947 fins ara.

El pasdoble Rotllo i canya, de José Garcia Gómez, i la Marxa de la Ciutat, de Matilde Salvador, representen les composicions emblemàtiques de les festes de la Magdalena. Per a Castelló són tan referents com si foren himnes. Però a més dotzenes de composicions per a banda, relacionades amb la cultura castellonenca, haurien de ser considerades en un museu de festes. Començant per la marxa Castàlia, dels germans Artur i Vicent Terol, dos músics militars que van crear una composició magnífica, d’aires simfònics, de gran qualitat, que va competir amb el Rotllo i Canya, en el

7. TEATRE I ESCENOGRAFIA DE LA MAGDALENA

concurs per a triar la composició emblemàtica de la Magdalena, celebrat el 1946. L’interés musical de Castàlia ha transcendit fronteres, i jo mateix l’he sentit, per exemple, en els actes oficials de les Falles de València. A més les composicions Castelló en festes, de Ramon Garcés Dualde, i Gaiates i traques i Magdalena Vítol, de Joaquín Sanchis Miralles, són inspirades músiques que estan massa oblidades.

El polifacètic Rafael Guallart també va materialitzar decorats i escenografies per a les presentacions de reines, madrines i dames, al Teatre Principal. Va aplicar a Castelló, per primera vegada, les singulars propietats de l’escuma solidificada de poliuretà i també va inventar les ferramentes i la tècnica per a treballar aquest material sintètic, bé aprofitant les ganivetes tal com bisturís, o aprofitant les propietats del material, treballant-lo amb calor, mitjançant instruments que pirogravaven directament modelant els volums. Va ser un dels grans descobriments de Guallart, perquè des dels anys seixanta no sols a Castelló es treballa el poliuretà sinó també en la resta del País Valencià.

Però a més tenim els himnes de les gaiates. Per exemple Brancal, Fadrell, Porta del Sol, El Toll, Forn del Pla, Gaiata del Grau, Gestora de Gaiates i Junta de de Festes, creades totes pel prolífic Josep Gargori Vicent, o Junta Central, de Miquel Mulet i Ortiz, no s’interpreten pràcticament mai. Les obres per a banda de Francisco Signes Castelló, exdirector de la Banda Municipal, com ara Festa plena, s’han sumat també a un patrimoni de cultura festiva important. N’hi ha moltes músiques més que no s’escolten. La preciosa cançó La Magdalena, de Jaume Palàcios, potser és l’obra castellonenca que més drets d’autor ha generat mai. En un museu de festes totes aquestes músiques han de ser accessibles, per exemple, s’haurien de poder escoltar a través de la seua pàgina web.

En el camp de l’escenografia, podríem destacar com una de les idees més sorprenents de Rafael Guallart el joier de monumentals dimensions per a una imposició de bandes de la dècada dels cinquanta, al Teatre Principal. A l’escenari, al principi de l’acte, el cofre es va obrir davant el públic expectant i van aparèixer, com a joies, les dones representants de les festes de la Magdalena. Aquells projectes ideats per Guallart eren construïts per les brigades municipals, comandades per Ignasi Monferrer, sota la supervisió de l’aparellador municipal, Ramón López.

Josep Garcia Gómez, compositor del Rotllo i canya

Escenografia de la proclamació de la reina Amparo Fabra (1952)

Matilde Salvador, compositora de la Marxa de la ciutat

8. LA PIROTÈCNIA

10.- LES FANTASIES SOBRE LA MAGDALENA

Podem dir que, des del renaixement de les festes de la Magdalena, la «Nit del Foc» era l’atracció més popular de la setmana magdalenera, a partir del dimarts, perquè durant dècades només eren dies festius la vesprada del dissabte del Pregó i el dilluns de Magdalena. A partir del Pregó infantil, la setmana de les festes de la Magdalena, als anys seixanta i principis dels setanta, era poc més que una tirallonga d’actes protocol·laris, amb escassa participació ciutadana.

Aquell desig de millora explica l’encàrrec a l’enginyer català Carles Buïgas i Sans (18981979), el màgic de la llum, l’autor del projecte de la famosa font màgica de Montjuïc, a Barcelona, per a dotar la gaiata d’un caràcter de monument artístic de llum i color. El seu projecte de gaiata de la ciutat, una magnífica instal·lació, creada el 1965 per a una plaça, va ser totalment simplificat en un sol gran fanal. Buïgas va incorporar a la idea de la gaiata els nous materials dels anys seixanta, els plàstics i la tecnologia dels llums fluorescents de neó. A principis dels anys setanta, era evident que les festes de la Magdalena giraven al voltant del Pregó i de la Romeria, i que la gaiata només guanyava protagonisme en la desfilada de la nit de festa plena.

Només els actes pirotècnics aconseguien superar l’esperit elitista d’aquelles festes de la Magdalena. Per això en un museu de la festa caldria mostrar maquetes d’una mascletà o d’un castell de focs, amb alguna recreació virtual; i també caldria fer una mostra amb imatges dels principals espectacles pirotècnics de la Magdalena, al llarg de la història. 9. LA INDUMENTÀRIA El lema a favor d’«unes festes populars i valencianes» va ser proposat pel valencianisme polític dels anys setanta, i més tard es va incorporar, sobre el paper, al programa dels partits progressistes dels nous ajuntaments democràtics. La nova significació de la brusa llauradora com a indumentària magdalenera, a partir de l’inici de la dècada dels setanta i sobretot durant la transició democràtica, va ser com el símbol d’eixes noves festes obertes a tot el poble. Francesc Vicent, Quiquet de Castàlia (1935-2004) va ser el primer fester que amb brusa va recollir el premi Ciutat de Castelló de periodisme del 1977, de mans de la reina Clorinda Basco.

Gaiata de Carles Buïgas, un projecte parcialment construït

Els guardons aconseguits per la gaiata 14, Castàlia, als anys 80, amb projectes de Josep Lluís Estanislao, i per la gaiata del Grau, en la dècada dels 90, són signe d’un cert canvi de model. El Colom de la pau, de Das i Lozano, de l’any 1990, va ser el primer premi que la gaiata 12 va aconseguir en la seua història. La titulada Del Far a la farola, de Sebastià, guanyadora del concurs del 1994, va ser la gaiata de la ciutat en l’any del cinquantenari de les festes, el 1995. Eixe mateix 1995 un altre monument de Sebastià per al sector 12 va guanyar el segon premi. Al final el que ha passat és que els canvis socials han acabat donant tot el protagonisme al poble perquè, com va dir Quiquet de Castàlia als anys 70, «el poble és la festa i la festa és el poble», és a dir que al capdavall és la gent qui fa la festa.

S’ha de reconèixer que l’Agrupació Folklòrica El Millars ha estat la pionera a Castelló en la recuperació de la indumentària tradicional. Una mostra dels treballs de Paquita Roca i Imma Puig haurien de ser presentats un museu de festes.

LA ROMERIA DE LES CANYES. EL SEU SIGNIFICAT, HISTÒRIA I EVOLUCIÓ.

Autor: Joan Josep Trilles i Font Si busquem al diccionari la paraula romeria, trobem que és una peregrinació, especialment la que es fa a un santuari per devoció. Les romeries, o romiatges, són festes d’origen religiós, festes catòliques que consisteixen en un viatge o peregrinació (en carros engalanats, carrosses, a cavall o a peu) al santuari o ermita d’una mare de Déu o d’un sant patró del lloc, situat normalment en un paratge campestre o de muntanya.

Pelegrins de les Useres i de Portell Cal recordar que a terres de Castelló tenim rogatives molt interessants, com ara la dels Pelegrins de les Useres fins a Sant Joan de Penyagolosa, la de Sant Pere de Castellfort des de Catí, la del Portell de Morella també fins a Sant Pere de Castellfort, la de la Mare de Déu de la Balma a Sorita, la de la Cova Santa a Altura, la del Salvador a Onda; la de Sant Vicent a l’Alcora, la de Santa Àgueda a Benicàssim o la del Castell d’Atzeneta del Maestrat. La Romeria de les Canyes de Castelló és un romiatge on no van els romeus a demanar favors al patró o santet corresponent, sinó que és una retrobada amb la nostra història, una romeria fins al lloc on se situava la població de Castelló abans que el rei Jaume I concedira a

Ximén Pérez d’Arenós, el 8 de setembre de 1251, el permís de trasllat al pla. La tradició l’emmarca el tercer dissabte de Quaresma des de 1375, encara que temps després passà a celebrar-se el diumenge. Aquesta romeria es convertí en l’eix central de les festes de la Magdalena, les quals van ser elevades al rang de festes majors de la ciutat en 1945. En el BOE-A-2017-156 trobem la Resolució, del 18 de novembre de 2016, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es complementa la Resolució, del 28 de juliol de 2016, per la qual s’incoa l’expedient de declaració de Bé d’Interés Cultural Immaterial. En la documentació de l’expedient trobem que en 1375 apareix documentada una rogació: “...fon proposat en consell per lo dit síndich que com ell agués de volentat dels jurats donat I kafiç de forment a la karitat de la professó del Castell Vell...”, es tractaria d’una típica processó penitencial pròpia de la religiositat medieval i directament vinculada a les pestes que assotaven aquestes terres amb freqüència.

Castell Vell

Joseph Llorens de Clavell - Cronista Traver

En 1503 el Consell va decidir fer set processons per la sequera, una d’aquestes a l’ermitori de Santa Maria Magdalena. Encara es conserven els albarans de les despeses de les processons realitzades a l’ermita esmentada en 1572, quan es començà a crear el costum d’acudir-hi per la sequera que assotava la zona. Al voltant de 1562 i 1570 es produí l’anomenat vot entre el clergat i les autoritats per a fer un romiatge penitencial anual a l’ermitori. Romeria al castell 1897 Llavors adoptà un sentit cívic i commemoratiu secular, i es convertí en una de les tradicions de la ciutat en la qual no s’adduïen pestes, sequeres ni qualsevol altra contingència religiosa com s’havia fet fins a aquell moment. A partir d’aquest moment la festa se celebrarà com a acció de gràcies en commemoració del trasllat de l’antiga ciutat des de la muntanya al pla, i perdrà en part el seu antic caràcter penitencial. Romeria de les Festes de la Magdalena, 1897 Durant tot el segle XVII es continuà fent la rogativa, i fou a mitjan segle quan es beneí l’ermita de Sant Roc de Canet o de les Fontanelles, al camí dels Molins. Durant el segle XVIII es consolidà el romiatge com una celebració popular amb la participació del clergat, autoritats, gremis i la missa amb almoina als pobres, segons informen els historiadors Francisco Diago en 1613 o Llorenç de Clavell en 1730. Resulta curiós com descrigué Clavell el ritual de la tornada a la basílica del Lledó, l’arribada a la ciutat i la processó nocturna on van mugeres (sic) y niñas llevando muchas luces en gayatas de caña que forman y se llama la Procesión de las luzes (sic)”. Magdalena 1940

Aquesta tradició anual s’ha fet de forma continuada, encara que amb unes certes interrupcions per falta de diners, problemes amb l’església, ensulsiades o guerres. Des de 1745 fins a 1749 no va haver-hi romiatges a l’ermita de la Magdalena, ja que l’ermitori estava en ruïnes i no hi havia diners per a les celebracions. En 1750 es recuperà, però el seu sentit no era el mateix. Es realitzava el romiatge “... amb el motiu de ser de grazias i en memòria de la translació del poble del Heremitorio de la santa al present lloc...”.

Tot i que al primer terç del segle XIX es troben referències municipals que consideren la romeria com “la processó de rogació a santa Maria Magdalena” i que l’autoritat municipal té present el sentit d’obligació cívica, queda manifesta l’absència dels edils castellonencs en aquesta celebració, i durant molts anys tan sols el clergat parroquial i un sector del poble van mantenir el compromís de retornar al lloc dels avantpassats. No serà fins a l’any 1831 quan l’Ajuntament acorda participar-hi.

Carro Magdalena 1952

Ermita de la Magdalena

Amb la constitució de la Segona República, l’Ajuntament acordà en 1932 celebrar la romeria amb caràcter laic, sense convidar el clergat. L’any següent es va repetir i es va traslladar la romeria al dilluns i, amb un pas més en el laïcisme, en 1934 l’ermitori va romandre tancat el dia de la festa. Després de la interrupció per la Guerra Civil, l’any 1939 es restablí el romiatge religiós.

Magdalena 1970 Des de Tortosa, en 1774, s’ordena que la tornada siga abans de fer-se de nit, però la confraria de la Sang s’oposa perquè les gaiates no lluirien de la mateixa forma. Va haver-hi diferents prohibicions durant diversos anys, fins que en 1793 el romiatge es canvià de dia, del dissabte al diumenge, i la tornà es va fer cap a les quatre de la vesprada. Aquestes reformes han perdurat fins a l’actualitat, així i tot el retorn es va anar modificant cap a la nit, perquè les gaiates mostraren millor la seua esplendor.

Postal Ermitori 1963

A partir de 1952, amb l’aniversari fundacional de la ciutat, es començà a realitzar una romeria multitudinària, a més d’instaurar per als romeus la cinta verda. Posteriorment i després d’una estranya interpretació del Concili Vaticà II, el clergat deixà de participar en el romiatge, a excepció d’un sacerdot que portava la relíquia i que presidia el romiatge. Van deixar de participar els ordes monàstics i els xiquets del Col·legi de Sant Vicent Ferrer i de l’antiga Beneficència, i amb aquestes absències es començaren a perdre els càntics i alguns rituals. En 1982 es creà la Colla de Cantors, amb el restabliment d’uns certs rituals. Ja en 1989 es restaurà la tradició de la famosa tornà a peu passant per la basílica del Lledó.

L’any 1852 se celebrà el VI centenari de la ciutat de Castelló i es va introduir per primera vegada la canya verda i també quatre persones vestides amb indumentària tradicional a manera d’heralds amb maces. A més, hi hagué una modificació en l’itinerari de la processó fins a la sortida de la ciutat. Al llarg del segle XX el romiatge es consolidà com a manifestació de la identitat de tot un poble.

els tinents d’alcalde, els governadors civils i militars i l’alcalde. Avui, aquest protocol de la postguerra ha quedat sensiblement alterat en accedir al consistori diferents grups polítics i comptar amb la presència habitual de destacades personalitats del món polític autonòmic o fins i tot, en algunes ocasions, estatals. Cal deixar constància que, des de 1962, també s’incorpora de manera usual a la presidència del romiatge, el bisbe de la diòcesi, si és convidat per la corporació municipal. Però vull deixar de costat tota aquesta paperassa i voldria contar com un castellonenc viu aquest dia. Comencem amb la despertà i les canyes, amb els amics de la colla anem al mercat i agafem les canyes per a la família. Tot seguit fem una figa i un parell de barreges escoltant la campana Vicent del Fadrí que Fabio i la seua colla fan sonar amb destresa el vol de l’alba. La Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló fan la seua diana anunciant el dia gran de la festa Castelló, i després encapçalen la Romeria durant tota la jornada.Mentre es reuneix la corporació municipal i a les huit es fa la missa de romeus, els amics dels carros engalanats de la Federació Colles de Castelló preparen el seu seguici al carrer Governador. Jo marxe a casa i mentre prepare la truita d’alls tendres i faves, engegue el tocadiscs i pose el Rotllo i Canya de Pepito García i ballem el pasdoble. Els amics de la colla El Mitget ens trobem a la cantonada de l’església de la Sang, fem la foto de rigor i abans que arribe la comitiva dels escolanets amb el clergat, els festers i les autoritats acompanyats per la Banda Municipal, pel camí dels Molins anem cap a la Magdalena. En arribar a Sant Roc de Canet, busquem una travessa i esmorzem i els menys matiners faran la figa i un doset.

Consueta Romeria de les Canyes

Colla El Mitget Magdalena 1984 La consueta o ritual del romiatge, publicada per primera vegada en 1991, contempla el protocol de la Romeria de les Canyes, amb tots els elements (religiosos, civils, gastronòmics, cants, recorregut, vestimenta, etc.), entre els quals destaquen el volteig de campanes, la despertà, la missa de romeus o missa de canyes i el romiatge pròpiament dit, amb el recorregut fins a l’ermita de la Magdalena i la volta dels romeus a la cocatedral de Santa Maria.

En sentir les salves dels guardes rurals, la campana de l’espadanya i la traca de benvinguda que anuncia l’arribada del seguici, que abans s’ha ajuntat amb la gent del Grau que arriba pel camí de la Pedrera, nosaltres seguim el nostre camí fins a l’ermita. A la capelleta del pla de la Magdalena fem un traguet i la foto habitual. Pugem a l’ermita, toquem, si podem, la campana i visitem l’ermitori. Part de la colla marxa al Mater Dei per a tornar en autobús a Castelló i la resta ens quedem dalt de l’ermita per a esperar la comitiva i dinar. En acabar fem el ritual de la Sang dels Moros, recordant l’estimada Matilde Salvador i la Colla de Dolçainers.

La representació municipal i civil en el romiatge ha variat segons el moment de la història o la tendència política present a l’Ajuntament, de manera que durant molts anys, a principis del segle XX, la comitiva era oberta pel cronista de la ciutat, el secretari de l’Ajuntament, els regidors ordenats segons el nombre de vots obtinguts en la seua elecció, o en el seu cas, de menor a major edat, seguits del síndic,

Comença la tornà, la Colla de Cantors ja està amanida, comencem els dolçainers a cridar a la festa i a obrir el camí. Els Cantors, una colla d’amics, gairebé tots membres d’El Pixaví van cantant el O Vere Deus de la Romeria, demanant a Déu que ens escolte i vinga en la nostra ajuda invocant el corresponent sant que suplique per nosaltres, en totes les capelletes del camí de tornada, també a Sant Roc, Carmelites i Lledó. I serà a Sant Roc de Canet on la Colla El Pixaví, a la tornà, ens convida a menjar uns rotllets dolços i mistela mentre ballen els més agosarats.

Desfilada de Gaiates 2006

Llavors quan parlem de Romeria, trobem paraules claus: sentiment; romeria; colles; gaiates; comitiva; figa i doset; carros, camions i bicicletes; Sang dels moros; indumentària; penitencial; esmorzar; processó; Forn del Pla; desfilada... Paraules que ens confirmen que la Festa de Castelló és un patrimoni viu que hem rebut dels nostres pares, dels nostres avantpassats. Festa que sempre hem considerat un bé cultural i simbòlic, que mereix ser preservat, protegit i admirat, sense perdre, en cap moment, el seu sentit lúdic. Per acabar, al periòdic Mediterráneo del dimarts 7 de març de 1945 (aleshores el dilluns no hi havia premsa), trobem aquest titular a la pàgina 3 “Castellón en masa participó el domingo en la Romería de la Magdalena”. Aquest article ens parla de la primera Romeria, vinculada a l’esperit de renovació de 1945, de la nova època. Conta que Castelló aquell diumenge 5 de març, a trenc d’alba, estava “... cubierto por nubes bajas y un ambiente húmedo truncaron la ilusión de Castellón entero, de gozar de un día hermosísimo para su fiesta...”. Mal dia per a anar de romiatge, però ja ens parlen del sentiment dels castellonencs envers aquesta tradició “... y hacía primeras horas de la mañana las calles registraron el ajetreo de millares de romeros que acudieron a los templos para cumplir sus deberes religiosos y se reunieron después alegres y animosos a pesar de lo amenazador del tiempo, en el trayecto que había de recorrer la comitiva oficial hacia el ermitorio... pusieron en marcha la ciudad entera en plan de marcha... siguieron por el camino de los Molinos...”. Afortunadament, poc difereix aquest romiatge iniciàtic, viatge mític als orígens, de la romeria actual.

Colla Cantors Tornà 2009

Passa la comitiva pel monestir de les Carmelites Descalces, on s’incorporen les autoritats i Corts d’Honor de les Reines, i passem a la basílica de la Mare de Déu del Lledó, on la confraria ens ofereix una orxata agraïda. A la rotonda ens ajuntem amb els carros engalanats i marxem cap al carrer de Sant Roc, on ja estan preparats els penitents i les confraries. Nosaltres amb els Cantors seguim camí cap a Santa Maria. En caure la nit, entren els penitents i al Forn del Pla fan les Tres Caigudes bressolades pel Col·legi Apostòlic i van en processó pels carrers de Castelló. En acabar els penitents, comença la desfilada de gaiates. Nosaltres ja hem tornat als nostres cadafals del carrer Sant Roc i esperem els festers per a aplaudir-los amb ganes, demanant-los al so de la dolçaina i el tabal “la volteta”, per a donar-los el caliu que la nit va llevant. Així acaba el dia de la Romeria de les Canyes d’un castellonenc de soca, esperant fer un mosset abans de dormir per recuperar forces per al dilluns de festa, que serà tan viu i intens com aquest dia. Intente apropar-me a l’avinguda Rei en Jaume per a veure com els amics de les gaiates col·loquen els monuments per a l’acte de l’Encesa de Gaiates. Aquesta gent sembla ser d’acer, mai es cansa, bona gent.

I tinguem ben present el que deia Bernat Artola al Pregó; “Anar a la romeria no és, tan sols, anar de festa, és deure que manifesta orgull de genealogia”.

Festa Santa Maria Magdalena · retaule de Traver Calzada

S3 67

DE LA GAIATA

salA

PASSAT, PRESENT I FUTUR DE LA GAIATA. L’EVOLUCIÓ TÈCNICA DEL NOSTRE MONUMENT.

Autora: Estela Bernad i Monferrer Pra. Dra. Departament de Ciències de la Comunicació - Universitat Jaume I

DELIMITACIÓ I EVOLUCIÓ HISTÒRICA La gaiata és el símbol diferencial de les Festes de la Magdalena. Es tracta d’un monument efímer que representa, a més de la història, cultura i tradició de Castelló, el caràcter emprenedor i lluitador de la gent de la ciutat de la Plana. És símbol de la identitat col·lectiva castellonenca i un element diferenciador i innovador on conflueix la part artística i creativa amb la part innovadora i tecnològica. Aquest monument, amb una clara inclinació artística, té finalitat estètica i comunicativa, que s’expressa en les imatges representatives de les emocions i idees col·lectives que uneixen a la ciutadania castellonenca en uns símbols determinats concrets, que es repeteixen com a senya identitària a l’hora de la construcció del monument. Des de 1945, el gaiato que culmina aquesta obra, la llum i l’escut de la ciutat de la Plana, són elements obligatoris per tenir la consideració de monument gaiater. També les diferents representacions, color, imatges, que decoren aquestes construccions lluminoses, solen ser significatives i al·legòriques de les tradicions i les característiques més identitàries de Castelló i els seus habitants. I és que, la mateixa definició d’art, recull com un component la cultura, reflectint en la seua concepció els substrats econòmics i socials inherents d’una societat en un espai i temps concret. En el cas de la gaiata, parlem de monument artístic efímer, perquè, gaudeix d’un caràcter transitori, no perdurable més que en la memòria col·lectiva i, per tant, arrelat amb un concepte de fugacitat en el temps. Aquest caràcter fugaç introdueix la innovació i l’avanç, ja que la finalitat del fet que el següent monument a construir siga millor que l’anterior, imprimeix

d’innovació i noves aportacions als futurs per construir, o així hauria de ser. La gaiata representa allò únic, diferencial i innovador, però també representa la història i tradicions d’un poble, així com la creativitat, l’art i la tecnologia que, com a monument, desenvolupa la seua creació. Però, fonamentalment, la gaiata representa la llum, encara que sembla que es tracta d’un element molt utilitzat en diferents cultures arreu del món, el cas de la llum de les gaiates té un sentit diferencial, hibridat en l’evolució del monument, tant simbòlicament com tecnològicament parlant. Per a explicar aquest punt, hem de donar una xicoteta ullada a la història i veure el paper que la llum ha tingut en moltes celebracions i tradicions de distintes cultures, per diferenciar la llum de les gaiates de la resta, assenyalant el que és i el que representa. En aquest sentit, des de l’adoració al sol, que ja desenrotllaven antigues cultures paganes (egipcis, grecs, romans, celtes…), la llum representava en molts casos la fertilitat de la terra i dels animals, així com la finalització de la foscor lligada a l’hivern, per rebre la primavera i el floriment de les terres i camps. Després, amb la cristianització pel Papa Gelasi, Jesucrist representava la llum, i les festes lluminàries eren per rebre la llum de Jesús en el seu naixement o seguint la llei de Moisés, la presentació als 40 dies del naixement de Jesús a Déu, on se celebrava la mateixa llum humana amb la benedicció de ciris i eixint en processó amb ells com a símbol de la comunió cristiana. Aquests rituals es van traslladar al dos de febrer, festa de la Candelera, en molts casos, avui dia perdura aquesta celebració a Canàries i altres parts fonamentalment del sud d’Espanya i Amèrica, però també per a la preparació de Nadal “Fête des Lumières”

de Lyon, o com el cas de Tordesillas (Valladolid), en el “Desfile de los Faroles”, que dona inici a les festes patronals en setembre. Totes aquestes festes celebren la llum, associada a la religió cristiana.

ciutat amb la tradició (aquestes festes s’han realitzant amb regularitat des de 1852) i que en les finestres de les moltes cases continuen lluint ciris i cresols com es feia antigament, la festa continua creixent cada any i la presència dels grans dissenyadors de renom nacional i internacional, ha fet que l’esdeveniment haja crescut quant a reputació i que, durant els quatre dies de duració de la festa, Lió puga oferir tota l’escenografia de la ciutat, brindant llums innovadores i sorprenents en els llocs més tradicionals i també els més inusuals, obtenint diferents premis nacionals a l’esdeveniment i l’atenció d’una oferta de públic atret per una nova aposta lluminària.

“Desfile de Faroles”, Tordesillas (Valladolid)

També el sincretisme a Amèrica ha fet que se celebre amb profusió la llum, en juntarse tradicions autòctones pròpies d’adoració de la llum amb les portades pels cristians espanyols i que ha fet que avui dia se celebren amb exuberància en alguns llocs, com el cas de la celebració a la Verge de la Candelera o la preparació amb importants enceses de llum com en “Las Parrandas” de Cuba o de l’encesa de les llums en la “Feria de la Virgen de Chinquinquirá”, en Maracaibo, Veneçuela, com a preludi de l’inici de Nadal. També, una vegada cristianitzada la festa, la llum és símbol de la religió cristiana.

“Fête des Lumières”, Lyon

Pel que fa a la festa de “Las Parrandas de Remedios”, Cuba, que des del segle XVII també ha anat evolucionant, passant dels primitius farols i carrosses als espectaculars monuments actuals, constituint, autèntiques obres artístiques en què la vistositat dels colors, llums i el foc, així com la música al·legòrica al seu origen (cridar l’atenció per anar a la missa de Nadal), ha anat evolucionant de tal manera, que avui en dia s’han convertit en un important reclam turístic que s’afegeix a l’atractiva oferta cubana.

“Feria de la Virgen de Chinquinquirá”, Maracaibo (Venezuela)

En molts d’aquests casos enunciats, hem pogut observar, com la creativitat i les noves tecnologies són una aposta a tenir en compte a l’hora de desenvolupar les festes i els monuments. Posem dos exemples dels anteriorment mencionats: En el cas de les festes “Fête des Lumières” de Lyon (França), a pesar del compromís de la

“Las Parrandas de Remedios”, Cuba.

els penitents “que convierten la noche en claro dia”, com indicava mossén Vela, segons els testimonis de l’època. Però, després de parlar i parlar de les gaiates, com les podríem definir? Per a la gent de Castelló i segons la definició de Antonio Pascual Felip, “la gaiata és un monument de llum sense foc ni fum”, definició, que encara que avui és vàlida, entropessa enfront del seu naixement, ja que, al principi, les gaiates precisament s’encenien amb foc i possiblement feien fum, però el més important, donaven llum. Doncs, antigament els antics habitants medievals, per a fer el trasllat del turó de la Magdalena a la vila, portaven canyes i gaiatos (gaiates), on van penjar fanals i xicotetes llums per ajudar a reconéixer el camí. Això és part de la llegenda, on s’arrepleguen part dels símbols més rellevants de les nostres festes: les canyes, els gaiatos, els rotllos i els fanals. Símbols que ompliran al costat d’altres la configuració de la nostra celebració. No deixa de ser una bonica contalla, però com destaca A. Monferrer, la gaiata podria continuar sent el símbol de la celebració magdalenera encara que no existia aquesta contalla.

Però, com indicava abans, la llum de les gaiates és diferent, tant pel fet simbòlic que representa, com per la història i tradicions que les envolten. En aquest cas, eixa llum no va lligada a la religió, sinó al sentit fundacional de les festes. L’origen de les gaiates està unit al de la romeria de les canyes, perquè és en la tornada d’aquesta peregrinació on es menciona per primera vegada el naixement del monument gaiater. L’evocació de la llum, plàstica i singular, en el que el fet a destacar és l’estètica del contrast de la lluminària enmig de la foscor de la nit, és senyal d’identitat de la nostra celebració des de temps immemorials. Encara que el segle XVIII, segle de la il·lustració i de les llums, és fonamental en el desenrotllament de la gaiata i el seu simbolisme i estètica, la processó amb llums ja se celebrava des de temps més remots. La romeria a la Magdalena, com peregrinació penitencial per a pregar contra la pesta, les sequeres, les guerres i la fam, ja està documentada en 1375 per primera vegada, segons el cronista de Castelló, Revest, qui documenta la celebració d’una processó d’entrada a la vila amb ciris i gaiates manuals.

El sentit de l’entrada a la ciutat era per culminar la rogativa que en un principi es feia amb la romeria. L’entrada amb llums, era per a il·luminar la foscor de la nit. Aleshores, cada gaiata havia de portar tantes llums com veïns, caps de família i familiars, acudiren a la romeria. De les canyes o gaiatos es lligaven fanals cilíndrics o prismàtics, que eren portats de la mà per un dels romers o bé, sobre una peanya portada per diversos d’ells. El mànec acabava a la seua part superior amb una forma de gaiato pastoral, recordant el seu origen penitencial pel simbolisme relacionat amb els bordons dels peregrins. A l’antiga processó de les llums de l’època medieval, desfilaven les gaiates representatives dels diferents focus urbans denominats Taxida, Almalafa, Villamarch i Fadrell; apareixent en el primer terç del segle XV, una altra gaiata amb caràcter presidencial molt major en dimensions que les altres quatre, la gaiata del Micalet de València, en representació de la capital del Regne. A poc a poc, aquestes xicotetes gaiates de mà que, any rere any, portaven els romers que commemoraven aquesta fita, van desenvolupar-se fins al monument actual en el període barroc tardà. En aquesta època, conservant els símbols propis, com la culminació en forma de gaiato

Però, és al segle XVIII, quan s’uneix el sentit penitencial destacat en les èpoques anteriors i el fet de ser la romeria consciència històrica del passat dels castellonencs. A partir d’aquest moment, comença un nou període en la celebració i adquireix protagonisme el monument de la gaiata. És en aquest moment, amb un fort creixement demogràfic i econòmic de la vila, es reconeix les gaiates i es nomena la processó de tornada de la romeria, com la processó de les llums …(“La Procesión de las Luzes por la muchedumbre de ellas”, segons Llorens de Clavell), ja que les gaiates portaven

i les llums i el color, es munten damunt de carros i es converteixen en autèntiques lluminàries. També és en aquesta època, quan l’ornamentació gaiatera pren tot el seu auge i la seua estètica segons el gust del moment.

tradicionals (1914). En 1929, va haver-hi una proposta des de l’Ajuntament de Castelló de participació dels barris amb la seua respectiva gaiata que no va quallar fins a 1945. És a partir d’aquesta data, amb la reestructuració de les festes portada endavant per un grup de prohoms de Castelló encapçalats per Segarra Ribés, quan es divideix la ciutat en 12 sectors per a fer cadascun la seua gaiata, a més a més es publiquen les normes generals per projectar i executar les gaiates, on s’inclouen dades com el fet de prescindir de certes formes «falleres», i també s’incorpora l’electricitat mitjançant peretes a les quals arribava el corrent des d’una bateria disposada en un artefacte del carro que sostenia al monument. Aquest sistema tenia moltes deficiències i es va passar d’instal·lar al llarg de la volta de la processó, els endolls per a prendre de la xarxa general, l’energia per il·luminar les gaiates. És a partir de 1947 quan surt per primera vegada la gaiata de la ciutat. En aquesta època, importants artistes de la ciutat s’encarreguen de fer els monuments gaiaters com Colón o Guallar. Els dissenys gaiaters solien ser clàssics, inspirats en les formes barroques.

Al segle XIX, ja es coneixia aquesta processó com “la fiesta de la gaiata”, i els cronistes de l’època arreplegaven com es trobaven plens de gent els carres Enmig i Major al pas de la desfilada, mentre centenars de xiquetes i dones vestides de penitents i amb un ciri en la mà, recorrien els carrers entre les gaiates monumentals, amb profusió de gots i llums de colors, que com descriu Balbas es tractava de “hermosas pirámides con gran número de luces”. En 1854, l’Ajuntament de Castelló, va decidir construir 14 noves gaiates perquè agradaven molt als ciutadans. Aquestes havien evolucionat des de les primeres gaiates de mà portades per un sol home, i de les que penjaven cintes blanques on anaven lligades xiquetes menudes que eren conegudes com les xiquetes del meneo. També es van construir altres gaiates més grans portades per hòmens i després vindrien les grans gaiates monumentals, arrossegades per carros i bèsties, i que presentaven gran dosi de simbolisme. En 1865, es va establir un acord municipal per a construir-les amb vidres de colors i usar ciris verds que se situarien estratègicament en el camí pel qual anava a passar la romeria. Així, tal com anaven creixent les gaiates i engrandint-se ornamentalment, recobrintse de nous materials, fusta, teixits, vidres… i omplint-se cada vegada de més llums, també va anar evolucionant els sistemes lluminaris. El que va començar sent una processó de torxes, ciris i cresols d’oli, va anar transformant-se incloent els avanços tecnològics aplicats a la llum. Primer es van incorporar els fanals de gas i després ja en el segle XX, va aplegar l’electricitat. En 1897, Castelló veu per primera vegada en el seu espai públic (Plaça Nova i Plaça Major) l’enllumenat elèctric, però, encara tardaria la incorporació al monument fester d’aquesta tecnologia. A principis del segle XX, apareixen les gaiates corporatives, dissenyades per artistes com el pintor Vicent Castell, Bernat Artola, etc. i amb clara estètica monumental i remembrança històrica. El que en el seu moment començara l’Ajuntament, va ser seguit per la gaiata militar, la del Cercle Mercantil, la de la Càmera Agrícola o el Gremi de Sant Isidre entre d’altres

Any 1953

A partir de 1950, apareix un nou sistema realitzat per contactes anomenat relé. Aquest mètode que comptava amb un motor giratori, permetia produir l’efecte rutilant de les llums de la gaiata. Aquest sistema va evolucionar fins a incloure diversos circuits de relés que ordenats, feien jocs de llums que s’apagaven i s’encenien, abandonant-se des d’aquell moment, el sistema d’il·luminació fixa primitiu. Això va permetre començar a incloure monuments d’estil més modern.

D’aquesta manera podríem guanyar en bellesa, vistositat i espectacularitat dels nostres monuments, ja que és una realitat contrastada que tots els territoris que compten amb festes amb monuments lumínics, han fet una forta inversió implementant tecnologia i disseny i això ha tingut un retorn molt important per a la població en quant posicionament, diferenciació, projecció del territori i repercussió econòmica per les visites obtingudes al reclam de la festa. És clar, que queda molt per dir sobre la gaiata, així com resta molt quant a la seua evolució estètica. Tot i que es veu limitada pel fet d’haver de desplaçar-se el dia de la desfilada de les gaiates, hi ha molta gent que pensa que aquest monument deu evolucionar. Com escrivia J. Nos, proposen que el monument siga més gran, i siga una monumental figura artística de llum on es deu aliar la grandiositat i la fidelitat als seus orígens. Tal vegada, apropiant-me de les idees d’una coneguda persona molt vinculada al món gaiater (P. Rovira), s’hauria de treballar en un monument fix, en el que hi haguera una part que aportara la seua particularitat, i que es poguera desmuntar i desplaçar per la ciutat el dia de la desfilada de gaiates. El clam general, advoca per una gaiata sense trets que recorden les falles, com ara cartó o escenes amb figures, d’aquesta manera guardaran la seua singularitat.

Any 1973

A partir de 1980 creix el nombre de gaiates i comissions, i en l’actualitat hi ha 19 sectors gaiaters, que construeixen monument. Avui dia, la incorporació de la informàtica, les peretes leds, els nous grups electrògens, etc. permet realitzar jocs de llums espectaculars, a més de permetre mil possibilitats a tenir en compte per a produir monuments més atractius, si es fa una seriosa aposta com així ho han fet, altres localitats amb les seues festes, però, òbviament, això requereix inversió econòmica i comptar amb l’assesorament dels professionals al respecte, per la qual cosa hi ha un clam perquè més experts de les arts plàstiques, de la innovació tecnològica, artesans de la fusta i el vidre, etc. s’acosten a l’hora de realitzar els diferents monuments, i també a l’hora de formar part del jurat del concurs de les gaiates.

Com a conclusió caldria dir que la gaiata suposa un símbol únic que reuneix tots els elements que, comunicativament parlant, ho poden fer atractiu i molt competiu, doncs, és diferencial, únic, artístic, innovador, tecnològic, així com tradicional i a la vegada, ja té construïda històricament la seua llegenda (story telling) per la qual cosa, únicament necessitem creure en ell per auspiciar un futur brillant i lluminós, on Castelló hauria d’estar lligat simbòlicament a aquest monument.

Així mateix, les energies renovables poden ajudar a construir un monument més sostenible i adequat al segle XXI, tal vegada per fer un canvi seriós en la tecnologia i plantejament del monument gaiater, seria temps de pensar en buscar patrocinis o altres fórmules com el crowfounding, per a finançar la inversió.

LA GAIATA: MONUMENT FESTIU MÉS ANTIC DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Autor: Vicente Cornelles i Castelló

Llicenciat en Ciències de la Informació, periodista i escriptor

Molts segles abans que les Falles de València i les Fogueres d’Alacant estigueren als carrers de les seues respectives ciutats, desafiadores i presumides com a símbols de les seues festes del foc, monuments d’arquitectures efímeres, les gaiates de Castelló ja existien. Si hi ha una cosa de la qual pot presumir Castelló és de l’antiguitat de les seues icones festives, però amb la llum com a fil conductor. Lluminàries que, amb el temps es farien grandioses, exuberants i prestes a ser l’admiració dels ciutadans i ciutadanes. Primer, com a elements processionals en la ignota processó de Penitents del tercer diumenge de Quaresma (en el seu origen en dissabte), i després, especialment amb la reestructuració de les festes de la Magdalena en la seua estructura actual en 1945 (en 2019 vam celebrar la 75a edició de les festes en la seua concepció actual), com a centre de la festa i realitzada per les comissions de sector, col·lectius essencials i fonamentals de dinamització festera de la setmana gran.

Gaiata 10, Any 1945

En el segle XVIII tenim la primera referència escrita sobre l’existència de les gaiates “que converteixen la nit en clar dia” com reflecteix Josep Llorens i Clavell, cronista de la ciutat, en la seua obra “Memòries de la religiosa Sor Josepha García”, però estem segurs que molts, molts anys abans, ja prestaven el seu servei com a element il·luminador de llum joiosa. Gaiates que il·luminen la processó nocturna del dia de la Magdalena, i que ja, en aquells dies, es configuren com plataformes plenes de granadures, adorns i referències a la santa penitent, amb decoració expressa del significat de la festa major de la ciutat i de la Romeria, base existencial de la setmana gran magdalenera. Estructures en format reduït que molt aviat calen en la memòria col·lectiva dels castellonencs i que formen part dels senyals d’identitat d’aquests.

Gaiata 5, Any 1945

Gaiata 8, Any 1945

i amb la tradició de la gaiata com a símbol festiu per excel·lència en la jornada joiosa del dia de la Magdalena, es potencia per part de diverses institucions l’elaboració de monuments gaiaters en gran tamany. Però, és en 1945, ho déiem abans, amb el rellançament de les festes de la Magdalena en la seua estructura actual, quan les gaiates monumentals adquireixen tot el seu protagonisme i entitat. Com a base la romeria a la Magdalena, l’Ajuntament presidit per Benjamí Fabregat, i amb un grup d’hòmens visionaris i lliurats a la seua ciutat de forma desinteressada, posen tota la seua obstinació en què Castelló tingués les seues festes majors per tot l’alt, “no volem límits estrets d’ambicions massa modestes”, i que la gaiata siga el monument de llum significatiu i singular.

Així, mentre les falles valencianes sorgeixen a mitjan segle XIX, -amb l’empremta de reduir a cendres les andròmines velles en el solstici de primavera per a regeneració vital- (prenent exemples d’antigues cultures iberes, romanes o gregues)- o les fogueres alacantines, a imatge i semblança dels monuments valencians, però per a la festa de Sant Joan, són de 1928, Castelló arrela els seus monuments de llum, i per donar llum, a la fi de l’època barroca. Obres originals, precises, concretes, carregades de símbols entre la fe i l’oració, com a element didàctic de l’època quaresmal i veneració cap a Santa Maria Magdalena, Maria de Magdala com a titular de l’antiga església del Castell Vell.

Es creen les dotze primeres comissions de sector perquè cada barri tingués el seu monument festiu i, fins i tot, s’assenyala que “cada gaiata tindrà tantes lluminàries com famílies visquen en el barri”. Una primera “Junta Central de Festejos de la Magdalena” que vol, des d’un primer moment, que les gaiates siguen el col·lectiu fonamental de dinamització festera. Si s’haguera volgut altre tipus de col·lectiu dinamitzador, s’hagués apostat per altres formes d’associació en l’àmbit de la festa magdalenera. Unes gaiates, monuments de llum, que ja, des del primer moment, “no es cremaran”, com adverteix la Junta Central, i com a sentència Carlos González-Espresati en una de les més famoses frases de reivindicació castellonera: “No serem mai ostatges de Ruzafa”.

Però, a més, gaiates de cort monumental trobem ja en el segle XIX, en 1852, coincidint amb les celebracions del V centenari de la fundació de la ciutat. L’Ajuntament de Castelló encarrega al pintor Castell la realització de diverses obres gaiateres que van enlluernar aquell any. Així mateix, el Regiment Tetuan XIV o la Cambra Agrària tindran també les seues gaiates monumentals. En els primers anys del segle XX,

I així, fins als nostres dies, la gaiata és el monument sobre el qual se sustenta la festa magdalenera. La resta són additius i edulcorants, que enriqueixen sí, el patrimoni fester. D’altra banda, dels 12 sectors primigenis, en els primers anys de la dècada dels 80 es van crear noves comissions fins a les 19 actuals, en una època d’esplendor i grandesa de les gaiates, sent president de la Junta Central el regidor del PSOE, José Vicente Martí, qui durant la seua etapa va mostrar un afecte especial i devot a les gaiates i als seus sectors respectius. Per tot això, i més, i amb el segell lacrat de ser els monuments festius més antics de la Comunitat Valenciana, és necessari continuar posant en valor aquests monuments de llum, i continuar insistint en la necessitat de crear més comissions de sector, augmentar la participació ciutadana en les Festes de la Magdalena a través de les gaiates i la seua simbologia. L’altre és pur acompanyament de la llum alliberadora, metafòrica, simbòlica, regeneradora i il·lustre que il·lumina les nits de Magdalena per a convertir-les en “clar dia”.

PACO BALLESTER, EL DE LA 5 Autor: Francesc Vicent Domènech, “Quiquet de Castàlia” Cronista: Manuel Carceller i Safont Francisco Ballester Caudet ens va deixar el 1978. Va ser un personatge molt volgut dins del món de la festa, gran president de la gaiata 5, clavari de la festa del carrer Sant Vicent i president de la penya taurina d’un torero de Castelló, Antonio Rodríguez Caro. El vaig conèixer allà per la dècada dels anys cinquanta, en plena voràgine de competències tauròmaques. En aquell Castelló lluminós, alegre i feliç de l’època, sense carrers ni places brutes i matades pel delirant trànsit d’avui, sense edificis convertits en depriments cartelleres demagògiques, on l’únic pregó publicitari eren els cartells -desitjables i desitjatsde l’empresa Aguilar Corcuera, anunciant els competits però nobles enfrontaments entre Antonio Rodríguez Caro i Pepe Luis Ramírez. Quasi res, dos toreros en la pàtria de Tombatossals!

Des dels ja llunyans intents de Luis Perona i Salvador Pascual, Pinteño, la més veterana generació, no s’havia conegut res de semblant. La plaça de bous s’omplia, vesprada rere vesprada fins a les vores. I Caro i Ramírez, i després Zabalza, Marcos Campos i Rufino Milian, arlequins de seda i or, entusiasmaven la concurrència. No, no hi havia consens possible, entre posicions tan enfrontades. I més d’una vegada, les

grades, fugaçment, es transformaven en una olla a pressió, encara que les coses no van arribar mai a res de greu. Paco Ballester era, en aquelles dates, president de la penya Caro. Jo, sense ser diguemne militant de quota en la de Ramírez, era partidari d’aquest últim torero. I Paco Ballester Caudet, en l’altre bàndol, feia la seua amb un dinamisme i treball incansables. La penya Caro era un niu de vivències taurines; pel guardó d’una orella tallada pel seu torero s’organitzaven festes i actes fenomenals. Paco Ballester, en aquell temps, era una figura així com un apoderat, com «el Pipo» de l’època. A Paco Ballester, en el terreny professional un gran perruquer, prestigiosa figura que fins i tot va guanyar campionats en l’àmbit internacional, el vaig tractar i admirar en els seus anys de president de la gaiata 5. En aquella etapa es va aconseguir, l’any 1969, el primer premi de la 1a Secció, quan el darrer primer guardó per a la 5 datava de l’any 1956, tretze anys abans. I recorde, entre unes altres moltes coses, el seu formidable esperit per a encarregar a Paco Esteve Segarra i a altres artistes unes gaiates monumentals, distintes, ambicioses de pressupost. Van ser monuments en molts casos discutidíssims, com aquella gaiata 5 de l’any 1970, que era una autèntica carrossa, un brollador de llum i de color, i que com a motiu tenia un gegantí pitxer acompanyat per un carro de flors amb cignes, i al capdamunt, en la part superior, el campanar de la vila. L’esbós inicial d’aquesta creació de Francesc Esteve era fer brollar el Fadrí d’un monumental paelló adobat amb marisc, gracioses espècies

de la nostra mar, cadascuna convertida en un focus de llum. La idea incloïa la representació de figures humanes, unes grans culleres i també un caragol pujant pel Fadrí. En la realització final, es va canviar el paelló per una gran cistella de flors.

verds i el cor del sector número 5» (encara recorde les seues paraules) a la gentil gaiatera de torn i als acompanyants directius. I res no va faltar aquell any tampoc, i tot es va prodigar amb llarguesa. Així, podria explicar un munt d’anècdotes, que revelen quin era el seu caràcter i el seu castellonerisme.

Aquella gaiata sorprenent va aconseguir el primer premi atorgat per Casa València a Barcelona i va agradar tant al sector que Paco Ballester la va «institucionalitzar», durant el període que va durar la seua presidència, i en va conservar el record, a través del model realitzat per un conegut orfebre, per a la insígnia del sector de l’Hort dels Corders. Aquella insígnia en la categoria d’or, així era de generós Paco, em va ser imposada el 1970, en una inoblidable nit de cara al públic de Gaiata, el veterà programa que des del mateix principi de la renaixença de les festes emetia cada any Ràdio Castelló, cadena SER. Aquella grata seqüència, per mi no mai oblidada, està recollida en l’adjunta il·lustració gràfica, en el moment de rebre la felicitació del sector número 5, representat per la seua madrina, Maribel Ballester Gascó, i pel president, allí presents.

Una altra faceta seua dins de la festa va representar l’última etapa de l’avui desapareguda festa popular en honor de sant Vicent, dedicada abans pels veïns del bulliciós carrer, enquadrat dins d’aquest mateix sector número 5. Superada una crisi personal molt aguda, i en vista que ningú no feia el necessari pas endavant, Paco Ballester Caudet va carregar sobre les seues avesades esquenes la responsabilitat d’organitzar tot el comboi fester en honor del pare Vicent. I una vegada més el peculiar carrer va tindre missa amb magnificència, cercaviles, jocs infantils, revetlles i més coses.

També em ve a la memòria una «Nit de foc» en què els sectors gaiaters de la primera secció s’havien picat, sobretot l’1, el 3 i el 5. Paco Ballester, disposat que no s’escapara el primer premi per a la 5, no sols va ordenar muntar a una pirotècnia d’anomenada un castell fora mesura, que ocupava una zona de l’avinguda del Rei en Jaume i també de l’Hort dels Corders, sinó que va manar tindre de reserva un camió carregat de carcasses, per a ser muntat per un equip de cinc hòmens en un tres i no res... si quan s’havien disparat els castells immediats (els de les gaiates 1 i 3) el president sospitava que perillava el seu propòsit d’aconseguir el primer guardó.

Per tot el que hem exposat i per unes altres moltes coses, que en aquestos moments acudeixen al galop als meus estimats records d’home de la festa, tal com ell ho va ser, he volgut dedicar aquest espai a Paco Ballester Caudet. Escultor per partida doble, escultor a la navalla i... escultor enamorat de la festa plena del nostre Castelló. Quan estem a prop de la nova mascletà anunciadora de la Magdalena, li dediquem el nostre sincer i emocionat record.

El 1970 no eren molt favorables els aires de puixança del sector de la gaiata 6, la Farola, que tradicionalment rebia la gaiatera de Casa València a Barcelona. Perillava la natural atenció de la seua estada i els detalls que, des de sempre, havien sabut tindre els farolers amb la representació de Casa València a la capital catalana. Doncs bé, va ser prou que el delicat assumpte fora exposat en un plenari de la Junta Central de Festes i dels presidents dels sectors perquè Paco Ballester s’alçara de la butaca i oferira, incondicionalment, «els bitllets

Paula Hernández i Capdevila

a n i r d Ma

Victoria González i Marco

a n i r d a M l i l t n a f n I

la il v e d p a C i z e d n á n r e Paula H Estimats amics i amigues de la festa. Tinc l’honor de tornar a dirigir-me a tots vosaltres com a Madrina de la meua volguda Gaiata 5, “Hort dels Corders”. El 12 de març de 2020 va ser una data que difícilment oblidarem. Pocs dies abans de començar la nostra setmana gran, ens van comunicar que les festes anaven a ser cancel·lades, per la situació sanitària que vivíem en aquell moment. Després de l’anunci del confinament domiciliari per la COVID-19, molts de nosaltres paralitzàrem les nostres vides. Malgrat els moments difícils que vam passar, vull agrair de manera col·lectiva a tots els sanitaris, cossos de seguretat, personal de neteja, transportistes, personal de supermercat… que van estar cuidant-nos i fent que aquesta situació semblés una cosa més ‘normal’. A més, hem de fer especial esment a totes les persones que van romandre en les seues llars complint amb les recomanacions, demostrant que Castelló és una ciutat unida i compromesa. Luís Ulldemolins, gràcies per ser el meu president i deixar que la teua experiència amb la vida siga la que ens guie en aquest meravellós somni; el teu saber estar i simpatia et caracteritzen. Em permetràs dir-te que, junts, encara ens queden molts moments increïbles per viure. Victoria, ara puc afirmar amb gran certesa que mai hauria pogut tindre una millor companya de viatge. Juntes hem viscut moments molt feliços, encara que també uns altres molt durs. Només vull animar-te a continuar somiant, perquè la teua il·lusió i somriure és una cosa que et caracteritzen i que no has de perdre mai. En menys del que creus, et veurem brillar com la gran castellonera que eres.

Vull agrair especialment a la meua comissió major, Irene, Andrea, Rosa, Sara, Maria Albalat, Paula Jiménez, María Tena, Alba, Paula Esteve, Carmen, Laura, Omar, Jose Valls, Eric, Jose Naranjo, Miguel i Rubén. A pesar que dos anys poden canviar-te la vida, sé que en el vostre cor es troba Castelló i les seues festes, que espere prompte poder gaudir amb vosaltres. És impossible oblidar-me de la meua família, que ha estat acompanyant-me en aquest viatge i fent que mai perdés la il·lusió i l’esperança de complir aquest meravellós somni, gràcies per haver-lo omplert de records inoblidables. Finalment, no puc oblidar-me de la meua Comissió. Vosaltres, que manteniu les festes amb vida, que els doneu sentit i calor de germanor, els que lluiteu per continuar donant vida a les nostres tradicions, tots vosaltres que desitgeu sentir que ‘Ja el dia és arribat.’ Tan sols us puc dir, gràcies. Vull acomiadar-me enviant un missatge d’esperança, perquè el meu únic desig és tornar a veure brillar Castelló i la seua gent. Eixir al carrer i veure als xiquets i xiquetes jugant, poder anar al magatzem de gaiates i veure-les brillar més que mai, que ens reunim tots i totes per a escoltar les mascletaes i poder sentir de nou l’olor de pólvora. El sentiment que tenim per les nostres festes és una cosa única i, malgrat que les nostres vides tornen a canviar com ho van fer en aquests dos anys, soc conscient que, tots junts, sempre les podrem continuar celebrant amb la mateixa il·lusió. ¡Feliç Magdalena 2022!

Paula Hernández i Capdevila

o c r a M i z le á z n o G ia r to ic V Estimats amics i amigues de la Gaiata 5 “Hort dels Corders”. Ja fa quasi tres anys que vaig dir que la Magdalena 2020 seria inoblidable i, avui en dia, encara no hem pogut gaudir-la. El dia 14 de març de 2020 van ser suspeses les festes, quina plorera vaig agafar! Han sigut dos anys plens de cabòries. No sabíem si anàvem a tindre festes, no sabíem si anàvem a lluir la nostra roba, si aquest virus acabaria en algun moment... no sabíem res. En 2021 van suspendre la setmana de Magdalena una altra vegada, no sabia si anàvem a eixir d’aquest mal somni.

Per descomptat no puc oblidar-me de les meues dametes i acompanyants infantils, que han sigut uns grans herois en aquesta pandèmia, tancats a casa i sense poder ajuntar-nos per jugar. Gràcies, xicoteta família festera per tot el vostre esforç. També els meus pares han fet que riguera en els pitjors moments, que intentara evadir-me del que estava passant i que pensara en el futur, que de segur el meu somni aplegaria en qualsevol moment. Estic segura que aquest 2022 serà inoblidable amb tots vosaltres , la meua gran família gaiatera. Agafarem aquest any amb més il·lusió que mai!

Però en aquest mal somni estaven al meu costat la meua madrina Paula, el meu president Luís i també Arantxa, que han entés sempre com em sentia després de tot el que va passar, ells han estat al meu costat els dies bons i no tan bons.

Amb estima

Victoria González i Marco

LEMA: 75 ANYS DE FESTA PER QUÈ AQUESTA GAIATA? Un any de treball per a construir el monument que ens representarà en la nostra setmana gran. Tantes hores passant fred i calor al magatzem de les gaiates per fer amb les nostres mans el millor dels dissenys. Al principi no sabem que fer per a innovar i fer coses que mai s’hagen vist, però sempre sense perdre l’essència de la gaiata tradicional, amb els seus braços de fusta i les vidrieres que li donen eixe color tan fester. Per descomptat, les idees venen prompte al cap i comencem a interpretar-les amb llapis i paper, amb tota l’estima i creativitat per fer el millor dels esbossos, i que es convertisca en la millor gaiata. Ara sí, anem mans a l’obra i comencem amb l’estructura que sostindrà totes les floritures que decoraran el nostre monument gaiater: braços de fusta decorats amb suro amb eixes línies que li donen profunditat i vistositat per tots els costats, pintats i embetumats per donar-li l’antiguitat necessària; fanals i piques de tradició castellonera, envoltats de trencadís il·luminat; vidrieres emplomades i pintades amb els colors més alegres per fer festa d’aquestes, i en elles dibuixades sanefes; bombetes led per il·luminar-la amb llum blanca i llum de color; i per acabar, l’escut del nostre estimat Castelló, enlairant-se en la part superior com una corona circular amb un treball de suro minuciós i especial, i el gaiato, com a elements fonamentals de les gaiates. Ja està encesa per a eixir al carrer però, primer cal batejar-la per a veurela il·luminada i acabada, i dir-li les paraules més boniques de la comissió,

que l’ha vestit amb les millors joies. Ha arribat l’hora, el dissabte a mitjanit partim cap a Sant Roc, amb càntics i coets que reflecteixen la felicitat de tot gaiater i gaiatera i diumenge, tots ben abillats, per a desfilar al seu costat ben ORGULLOSOS del treball realitzat per les nostres festes. I ací venen, manifestes per raons de tradició, les festes que Castelló fa seguint la llum antiga per que la gaita siga el nostre millor pregó. MIDES Altura: 6m. Amplària: 3m. MATERIAL Ferro: 60m de pletina de 20x3 1 placa xapa 300x300x10 1 UPN de 50x2300 6m tub de 100x100x4 24m tub de 20x20 24m plano de 80x10 48m U de 10x10x10 Fusta: 16 plaques de 2440x2100x5 mm. 16 plaques de 2800x2070x10 mm. Suro: 48 plaques de 200x120x4 cm. Policarbonat: 4 plaques de 3050x2050 mm. Tecnologia led: 80 tubs led de llum blanca 2500 casquets 20m tires led RGB ws2812B 60 led/m

El nostre Monument Artista: Jose Luís Busto i Ríos Construcció: La comissió

El nostre Monument Infantil Artista: Javier González i García Construcció: La comissió

LEMA GAIATA INFANTIL: JOCS, RIALLES, LLUM I COLOR, L’ESSÈNCIA DE L’EVOLUCIÓ DE LA NOSTRA TERRA. PER QUÈ AQUESTA GAIATA INFANTIL? Conta la llegenda més popular que els habitants del Castell Vell van disposar la seua baixada oficial per a la vesprada del tercer diumenge de Quaresma. Eixa nit havien de traslladar-se a la nova ciutat les dones, els xiquets i xiquetes, les autoritats eclesiàstiques amb el Crist Jacent, en aquells dies patró de la vila, i les autoritats forals dels acabats de constituir Jurats, deixant en el seu antic assentament un xicotet regiment militar i l’Alcaide de la fortalesa. El trasllat va prendre un caràcter festiu i, com eren coneixedors que seria llarg i fatigós, van penjar fanals dels seus gaiatos per a il·luminar-se davant la previsible nit que passarien al ras, i van lligar als xiquets i xiquetes amb cordes al seu fust, perquè no es perderen durant el camí. També van agafar provisions, especialment rotllos, per penjar-los al voltant dels seus colls i transportar-los més fàcilment. Els antics habitants es van trobar enmig de la nit amb una forta tempesta que els va obligar a arreplegar les canyes que es trobaven pel camí, per sortejar els torrents d’aigua que s’anaven trobant. Els pobladors van passar la nit a la intempèrie, a la zona on es troba actualment l’ermita de “Sant Roc de Canet”. L’endemà van arribar a la vila, després de sortejar, gràcies a les seues canyes, el riu Sec que anava fortament carregat d’aigua després de les pluges de la nit, sent rebuts en una de les portes del recinte emmurallat pel lloctinent del Rei, que en una cerimònia religiosa van batejar la vila com “Castelló de la Plana”, en honor al castell del qual provenien i del lloc geogràfic on desenvoluparien la seua nova vida.

Aquesta llegenda explica el sentit dels nostres monuments i especialment, el dels monuments infantils: xiquets i xiquetes que van baixar fins al pla per a conquistar Castelló, sempre amb jocs, rialles, llum i color, eren l’essència de l’evolució de la nostra terra. Aquest any el nostre monument infantil comptarà amb l’essència clàssica de braços de fusta amb suro com a decoració, però contínuament innovant amb vidrieres coloristes emplomades i pintades a mà, amb uns peculiars dibuixos de Disney per al gust dels xiquets i xiquetes, il·luminades amb tecnologia led de color.

MIDES Altura: 3m. Amplària: 1.38m. MATERIAL Ferro: 20m de ferro en forma d’ “u” de 10x10x10 Fusta: 8 plaques de 2440x2100x5 mm. 8 plaques de 2800x2070x10 mm. Suro: 10 plaques de 200x120x4 cm. Tecnologia led: 25 tubs led de llum blanca 8 Tires led RGB ws2812B 60 led/m 400 casquets

BATEIG

missió Co20 22

Laura Agramunt Arnau María Albalat Moliner Eric Andreu Pallares Nacho Arasa Gil Irene Arasa Miralles Adela Arnau Safont Francisco Artero Soler Arcadi Babiloni Rambla Marta Barberà Mas Marta Bellido Segarra Carmina Beltrán Sanfeliu Trini Benages Solsona Irene Benages Solsona María Lidón Capdevila Aparisi Noelia Capdevila Duran Juan José Capdevila Mateu Lucia Castellet Gallen Vera Castillo Tena Laia Clausell Fabregat Enrique Dauffi Nomdedeu Nuria Dauffi Ribes

Asun De Diego Cabo Abril De Diego Llorens Pablo De Diego Segarra Beatriz De Diego Segarra Heliodora Domínguez Gómez Eli Doñate Bisbal Pilar Duran Alfonso Alba María Esteve Mendoza Paula Esteve Mendoza Andrea Estévez Mora Lara Fabregat Alcón Victoria Faubell Miralles Helena Faubell Miralles Carla Font Porcar Catalina Forcadell López Jorge Frías Fernández Jorge Frías Padial Manel Frías Padial María Teresa Galindo Arrufat Silvia Gallen González Juan García López

Omar García Oller Iván García Padial Raquel García Padial Araceli García Zapater Naiara Gimeno Olmedo Aida Gómez Furiò Sergio González Benages Javier González García Valeria González Marco Victoria González Marco Julia González Requejo Francisco González Yuste Iván Guzmán García Valerie Hauenstein García Paula Hernández Capdevila José Antonio Jaén Molina Janire Jaén Toribio Paula Jiménez Colomo Fina Llach Montesinos Raquel Llorens Salvador Héctor Mallasen Piñana

Marta Marco Domenech Manuel Martin Chamorro Merce Martin De Diego Vicente Martínez Llopis Lledó Martínez Miralles Enrique Martínez Miravet Rosa Martínez Muñoz Sara Martínez Muñoz Javier Martínez Saura María Marzá Torres Paula Marzá Torres Alejandro Marzá Vellón Arantxa Miralles Benages Pili Miralles Caballer María del Carmen Miralles Fabregat José Miralles Fabregat Ana Miralles Forcadell Inma Muñoz De La Rubia Mónica Muñoz Quixal Gaspar Murria Gómez José Antonio Naranjo Ojeda

Alejandro Ortega Peñas Carmen P. Ortega Tena María Lledó Padial Trujillo Raquel Padial Trujillo Jorge Jesús Parra Andreu Carla Parra Bellido Alexandre Peinado Llopis Pau Pérez Fabregat José Miguel Pérez Jiménez Melina Queral Llach José Vte Queral Valles Hugo Rodríguez Esteve Vera Rodríguez Sánchez Naia Rodríguez Sánchez Fidel Roig Agut Anna Roig Barberà Almudena Saldaña Cuesta Patricia Sánchez Alonso Carmen Santolaria Beltrán María Pilar Sanz Amat María Dolores Segarra Espí

Jessica Sola Gargallo Miguel Uriel Sola Miralles Ariadna Sola Miralles Gustavo U. Sola Sola Severiano Soto Martínez Rubén Soto Vives María Tena Colom Yolanda C. Tena Sola-Vera Marta Tena Soler Ainhoa Toribio Domínguez Anna Torres Salvador Luis Ulldemolins Martin Luis Ulldemolins Salvador José Valls Albert Pablo Valls Albert Concepción Vives García

Comissió major 2022

100

Irene

Arasa i Miralles

a n i r d a M r o n o h ’ D

101

Andrea

Estévez i Mora

Dama

r o n o h ’ D

102

María

Tena i Colom

Dama

r o n o h ’ D

103

Carmen Santolaria i Beltrán

Dama

r o n o h ’ D

104

Naiara Gimeno i Olmedo

Dama

r o n o h ’ D

105

Rosa

Martínez i Muñoz

Dama

r o n o h ’ D

106

Sara

Martínez i Muñoz

Dama

r o n o h ’ D

107

Alba Mª Esteve i Mendoza

Dama

r o n o h ’ D

108

Paula Esteve i Mendoza

Dama

r o n o h ’ D

109

Jessica

Sola i Gargallo

Dama

r o n o h ’ D

110

111

José Antonio Naranjo i Ojeda

t n e d i s e Vicepr

112

Omar

García i Oller

t n a y n a Acomp

113

Alexandre Peinado i Llopis

t n a y n a Acomp

114

Rubén

Soto i Vives

t n a y n a Acomp

115

Miguel Uriel Sola i Miralles

t n a y n a Acomp

116

Eric

Andreu i Pallarés

t n a y n a Acomp

117

Arcadi Babiloni i Rambla

t n a y n a Acomp

118

Comissió INFANTIL 2022

119

120

Raquel

García i Padial

a n i r d a M

l i t n a f n I r D’hono

121

Lucía

Castellet i Gallén

DarmInafantil

D’hono

122

Valeria González i Marco

DarmInafantil

D’hono

123

Victoria Faubell i Miralles

DarmInafantil

D’hono

124

Paloma Ortega i Tena

DarmInafantil

D’hono

125

María

Marzá i Torres

DarmInafantil

D’hono

126

Vera

Castillo i Tena

DarmInafantil

D’hono

127

Helena Faubell i Miralles

DarmInafantil

D’hono

128

Vera

Rodríguez i Sánchez

DarmInafantil

D’hono

129

Abril

de Diego i Llorens

DarmInafantil

D’hono

130

Paula

Marzá i Torres

DarmInafantil

D’hono

131

Naia

Rodríguez i Sánchez

DarmInafantil

D’hono

132

133

Jorge

Frias i Padial

t n a y n a Acomp Infantil

134

Pau

Pérez i Fabregat

t n a y n a Acomp Infantil

135

Manel

Frias i Padial

t n a y n a Acomp Infantil

136

Hugo

Rodríguez i Esteve

t n a y n a Acomp Infantil

137

Col·Laboradores i Portaestandard

138

139

Iván

García i Padial

d r a d n a t s e Porta

Infantil

140

Janire

Jaén i Toribio

a r o d a r o b a Col·l

141

Anna

Roig i Barberà

a r o d a r o b Col·la

142

Ariadna Sola i Miralles

a r o d a r o b Col·la

143

ACTES

ACTES 2020 // 2021 Han sigut dos anys en què no hem pogut gaudir de les nostres festes i actes tradicionals, però des de la gaiata 5, “Hort dels Corders”, sempre hem mantingut l’esperit fester a través de les nostres xarxes socials, informant dels pocs actes als quals van acudir les nostres representants, també pujant records i fotos d’anys anteriors i creant vídeos per a viure les nostres festes un poc més a prop, encara que fora des de les nostres cases. El 26 de setembre de 2020, les nostres madrines i president van acudir a la presentació del Llibre de la Festa, acte que es va realitzar a l’esplanada del Palau de la Festa. També se li va entregar a la Gaiata la mètopa commemorativa i el corbatí de la Magdalena 2020, que sempre s’entrega el dia de la visita de les reines durant la setmana de festes. Laia i Carla també van acudir a l’acte com a Dames de la Ciutat.

Les festes de la Magdalena 2020 no vam poder gaudir-les a causa de la pandèmia, però els nostres comissionats no podien quedar-se sense el guardó que els corresponia per la seua trajectòria i dedicació dins del món de la festa; el dia 13 d’octubre de 2020, tornaven a brillar els nostres ulls, la llum de les gaiates tornava a il·luminar i tornàvem a veure el color dels nostres vestits tradicionals. Vint-iuna persones de la nostra comissió van rebre la seua merescuda recompensa pels anys de treball i dedicació cap a les nostres festes. Xiquetes i xiquets, joves i adults que emocionats van rebre el Fadrí per part de les nostres Reines: Javier González García // Argent Adult Marta Marco Domenech // Argent Adult Valeria González Marco // Argent Infantil José Antonio Naranjo Ojeda // Argent Adult José Valls Albert // Argent Adult Carla Font Porcar //Or Adulta Marta Barberà Mas //Argent Adult Fidel Roig Agut //Argent Adult Alba María Esteve Mendoza // Argent Adult María Albalat Moliner // Argent Adult Jose Miguel Pérez Jiménez // Argent Adult Pau Pérez Fabregat // Argent Infantil Sergio González Benages // Or Adult Julia González Requejo // Argent Adult Omar García Oller // Or Adult María Pilar Sanz Amat // Or Adult Jorge Frias Padial // Argent Infantil Inma Muñoz De La Rubia // Argent Adult Marta Tena Soler // Argent Adult Paula Jiménez Colomo // Argent Adult Vera Rodríguez Sánchez // Argent Infantil

146

El 24 de juny, les nostres madrines Paula i Victoria, acompanyades pel president Luís, van assistir a l’Exaltació de la Festera i Clavari Major 2021, per a les festes de la Verge del Carme; també el 16 de juliol van acudir a la missa en honor a la Verge del Carme.

Nadal 2020 va ser diferent, no ens vam poder reunir amb les nostres famílies, tampoc celebrar el nostre tradicional dinar de Nadal, no obstant això, l’esperit no es va perdre, i les nostres xiquetes i xiquets, van rebre els regals tan merescuts i els membres de comissió celebràrem el naixement de Jesús des de les nostres cases, però sense perdre la il·lusió pels més xicotets.

En 2021 vam celebrar unes festes de la Magdalena virtuals, plenes de records i fotos, que ens van fer sentir i viure la calor i la llum de les nostres festes. El 30 de maig de 2021, es va celebrar la Festa de la Rosa a la Plaça Major, com és tradicional, grups musicals de la nostra ciutat canten i regalen roses a les dones de la nostra ciutat pel dia de la mare.

147

El 10 de juliol, dia del nostre patró Sant Cristòfol, els nostres representants van acudir a la missa en el seu honor, celebrada en la Cocatedral de Santa Maria.

del nostre sector. També es van poder veure els llibrets de totes les comissions de gaiates, especialment el nostre, “Somnis per complir”, que parlava de desitjos i somnis: “Cal tornar a començar, per això aquest llibret és l’inici d’un camí, que ens portarà a complir els somnis que van quedar congelats fa temps. Totes i tots hem aprés, durant aquest temps, el significat de la paraula RESILIÈNCIA i renaixerem d’aquest malson com au Fènix”. El 5 de setembre de 2021, les nostres madrines tornaven a vestir-se de castelloneres per a gaudir de les Falles, al costat dels nostres germans de la Falla Plaza Rodrigo de Port de Sagunt; els van acompanyar en la seua tradicional ofrena la verge, i també el 27 de novembre, van acudir a la presentació de les noves falleres 2022 a la Casa de la Cultura del municipi.

El 8 de setembre, per a les festes en honor a la fundació de la nostra ciutat, la Gestora de Gaiates va inaugurar l’exposició de gaiates de mà, en la qual la nostra comissió va participar amb aquest xicotet monument, de fusta tallada, vidrieres emplomades i pintades a mà, acabada en corona, gots i gaiato, com és tradicional. En aquest mateix acte, la Gestora va presentar el llibre homenatge a la gaiata i al turisme de la ciutat, en el qual trobem fotos de les nostres Dames de la Ciutat, i de les nostres madrines i president, i també de la història, monuments gaiaters i llocs

148

El 12 de setembre, els nostres representants van acudir a l’homenatge al Rei Jaume I, organitzat per Cavallers Templers, en commemoració al 770 aniversari de la ciutat. Una vegada més van comptar amb nosaltres per aquest acte, sempre és un honor formar part d’actes com aquest, en el qual es posa en valor una figura tan important com és el rei per a la nostra gaiata i sector.

El 20 de novembre de 2021, es va celebrar el sopar de Colles en la Pèrgola, acte que s’ha celebrat normalment durant la setmana de Magdalena, però enguany es va fer aprofitant “la tornada a la ciutat”, i la nostra gaiata va ser agraciada amb un pernil en el sorteig.

El 20 d’octubre rebíem una gran notícia, havia sigut triat el cartell de la Magdalena 2022, i l’autora era comissionada nostra i Dama de la Ciutat, Carla Parra i Bellido, la qual es mostrava il·lusionada i orgullosa del seu treball dissenyat amb tant d’amor, “Nou somnis”. El 30 d’octubre inauguraven l’exposició de cartells a la sala Dávalos Fletcher, i Carla signava el seu cartell en un xicotet acte en el qual van acudir les Reines, Dames de la Ciutat i autoritats. Carla parla del cartell expressant el que sent per les festes: “Cadascun dels nou elements de la Magdalena que reflecteix el cartell (vuit personatges i la gaiata), porten el meu segell personal». «És la meua manera d’interpretar, els dibuixos, tant en la forma com en el color, porten el meu estil personal», «Durant un mes i mig de treball creatiu» i després de bussejar en «documents històrics», va decidir incorporar una senyera, però també la imatge de la Mare de Déu del Lledó i la figura de Na Violant, que mai havien aparegut en un cartell anunciador de Magdalena. Sobre el tractament infantil de Jaume I, sense la barba com a atribut, assegura que és el mateix que ha incorporat a la reina, pregoner i llauradors... com a homenatge a les xiquetes i xiquets «com a futur de les festes».

Va arribar Nadal 2021, i es va poder celebrar el tradicional sopar de Nadal de la Gestora; felicitem les festes amb la nostra tradicional postal nadalenca i també participem en la cavalcada de reis amb la carrossa de la Gestora de Gaiates, en la qual Victoria va participar disfressada del joc “Qui és qui”.

Després de Nadal, ja ens vam posar rumb a la Magdalena 2022!

149

ELS NOSTRES PREMIS 2020 I 2021

Dos anys sense poder viure eixe dimarts de Magdalena que tant ens agrada a la plaça Major, dia de nervis, amb una comissió emocionada pel reconeixement del treball de tot un any.

La primera sorpresa va ser unes setmanes abans de les que anaven a ser les festes de la Magdalena 2020, amb els premis de presentacions:

No s’han pogut fer entrega dels premis de gaiates 2020, ja que els nostres monuments van romandre al magatzem de gaiates i no es van poder lluir pels carrers de Castelló a causa de la pandèmia, però sí els premis de llibrets 2020 i 2021 es van guardonar, i també els de presentacions.

150

Tercer premi per a la nostra presentació, basada en el joc dels escacs, escenari en blanc i negre simulant un tauler, balls de peces del joc de taula i vestits fets amb molta estima per a lluir-los les nostres ballarines i ballarins.

En el torn dels “llibrets”, un gran treball del nostre equip 2020, que va crear un extraordinari relat de la societat a les nostres festes, amb l’objectiu de donar més llum a la festa i al nostre monument i generar un espai de divulgació i debat sobre temes d’integració social, sens dubte molt necessaris de tractar perquè, la diversitat social és un dels elements principals per a enriquir la cultura de la nostra terra.

els somnis que van quedar congelats fa temps. Totes i tots hem aprés, durant aquest temps, el significat de la paraula RESILIÈNCIA i renaixerem d’aquest malson com au Fènix.

Tercer premi per “l’Ús i Promoció del Valencià” al nostre llibret 2020, açò sí que era una gran il·lusió per aquest equip de traducció i correcció, tan pendent de la inclusió i de la coherència de cada frase.

També el treball del llibret 2021, en el que van voler recalcar que cal tornar a començar, per això aquest llibret és l’inici d’un camí, que ens portarà a complir

151

Tercer premi per “l’Ús i Promoció del Valencià” al nostre llibret 2021, una alegria que vam rebre després d’aquell confinament i de tot el que hem passat, eixe relat escrit amb tanta estima es mereixia aquell guardó.

DE mitologia

salA

MITOLOGIA EN LES FESTES DE CASTELLÓ Autor: Marta Barberà i Mas

Llicenciada en Ciències Matemàtiques. Professora de l’IES Matilde Salvador

La paraula mite prové del grec “mythos” (conte). Un mite es refereix a un relat de fets meravellosos o extraordinaris, els protagonistes dels quals solen ser personatges sobrenaturals (déus, monstres…) o extraordinaris (herois i heroïnes). Els mites formen part de la cultura d’un poble, atorguen un suport narratiu a les creences d’una comunitat. El seu origen és un relat oral, els detalls del qual varien a mesura que es transmeten de generació en generació, donant lloc a diferents versions. Una vegada passat a escrit de manera literària, el mite amplia les seues versions i variants, així com el seu valor i interés. Sentiments i llegendes que s’han mantingut en la memòria i en una exposició de la història, mites i llegendes que s’han anat transmetent de generació en generació, mantenint-se vives en l’actualitat i que es continuen transmetent i rememorant amb dignitat, sentiment i fervor en tots i cadascun dels seus cèlebres esdeveniments festius, ancestrals i, així i tot, molt presents en la nostra contemporaneïtat i que es perpetuaran al llarg dels segles.

Mites escatològics: Intenta explicar com serà la fi del món, a causa de l’aigua o el foc. Aquests mites consideren que la fi del món serà anunciat mitjançant catàstrofes naturals com a eclipsis, terratrémols o inundacions.

Existeixen diferents tipus de mites:

Així doncs, les llegendes són narracions de fets naturals, sobrenaturals o una mescla de tots dos, que es transmet de generació en generació de manera oral o escrita. La paraula llegenda prové del verb llatí “legere” (triar, contar o llegir). Generalment, el relat o llegenda se situa de manera imprecisa entre el mite i el succés verídic, la qual cosa li dona una certa singularitat. Aquest, se situa en un temps i lloc familiars als membres d’una comunitat, i li aporta una certa versemblança. En el procés de transmissió oral, les llegendes experimenten sovint supressions, afegits o modificacions

Mites teogònics: Relaten l’origen i la història dels déus. A vegades, en les societats de tipus arcaic, els homes existeixen abans que els déus i es poden transformar en animals o coses. Mites cosmogònics: Són els més comuns i estesos: Tracten d’explicar com va ser creat el món. Moltes vegades són gegants, déus o bondats. Respecte a l’explicació de l’origen de l’home, s’esmenta sovint que prové de les plantes, d’un grapat de terra, d’un animal o arbre.

154

Mites etiològics: Relaten l’origen de l’home i el que li envolta, i busquen respostes a les situacions presents. Mites morals: Aquests mites es troben en la majoria de comunitats i tenen a veure amb la lluita entre àngels i dimonis, entre el bé i el mal. Pretenen donar lliçons i prevenir uns certs comportaments. Mites històric-culturals: En aquest grup de mites es troben totes les creences que existeixen en una determinada societat, es transmeten d’una manera col·loquial i es basen en interpretacions subjectives de la història. Les narracions presenten una sèrie de proves que evidencien falsedat, per la qual cosa, sovint, són anomenades llegendes populars.

culturals que donen origen a tot un món ple de variants. La més comuna és la “cristal·lització” de llegendes paganes o l’adaptació a la visió infantil, quan el canvi dels temps ha reduït les antigues cosmovisions. A Castelló, com a conjunt d’éssers humans que s’aprecia, hi ha diferents històries i llegendes en què es fonamenten els seus orígens. En aquest sentit, cobra especial importància el fet del trasllat del turó de la Magdalena al pla, amb l’ajuda de fanals i primitives canyes; la Santa Troballa de la imatge de la Mare de Déu del Lledó, trobada pel llaurador Perot de Granyana en les arrels d’un lledoner; l’origen sagrat, segons la tradició, de la imatge del Crist del Sant Sepulcre, el cult¡e del qual no seria concebible sense l’existència de la Confraria de la Sang. SANTA TROBALLA DE LA IMATGE DE LA LLEDONERA

El títol de Patrona de la ciutat de Castelló el va rebre la Mare de Déu del Lledó en 1648, però no serà fins al 8 de novembre de 1922, quan el Papa Pio XI la va proclamar a Roma canònicament com a tal. Amb aquest motiu la imatge de la santa Patrona va ser col·locada en una escultura de major grandària, i comença a ser vestida amb mantells brodats. El Decret és signat pel Prefecte de la Congregació de Rituals, Cardenal Antonio Vico: “Sanctitas porro Sua, eiusmodi supplicia vota ab infrascripto Cardinali Sacrae Rituum Congregationi Praefecto relata, peramanter excipiens, Beatissimam Virginem Mariam titulo vulgari de Lidon Civitatis Castellon de la Plana Patronam principalem suprema Auctoritate Sua declaravit et constituit: omnibus eidem hunorificentiis attributis, quae praecipuis locorum Patronis de iure competunt”

Perot de Granyana o Els bous, de Juan B. Adsuara. Any 1958

En el camí que condueix fins al santuari del Lledó, Patrona de Castelló, una estàtua d’Adsuara recorda al caminant l’origen de la llegenda entorn de la troballa de la imatge devocional. L’escultura representa el llaurador Perot de Granyana que, segons les cròniques, va trobar, en 1366, mentre llaurava el camp ajudat per una parella de bous, la figureta d’alabastre d’una deïtat femenina sota un lledoner. La peça està esculpida en pedra calcària blanca. És en l’estatuària castellonenca una de les peces més estimades pels veïns i veïnes de Castelló.

155

Al llarg de l’any són molts els actes que se celebren en el seu honor. Durant la setmana de la Magdalena són diversos els actes que recorden la Lledonera. El primer d’ells és el dia de la Romeria a l’ermitori de la Magdalena, tercer diumenge de Quaresma, quan a la tornada de la romeria les autoritats, reines i les seues dames, s’aturen a postrar-se als peus de la Patrona. El segon acte és l’ofrena de flors a la Verge en la Basílica, cada dia més multitudinària, el segon dissabte de la setmana de festes. La primera ofrena es va dur a terme el 3 de març de 1945. La Mare de Déu del Lledó té les seues pròpies festes la primera setmana de maig amb importants actes com el tríduum, un certamen literari, la cavalcada anunciadora de festes (creada en els anys 80), una missa pontifical i una processó, moment en què la Verge ix de la Basílica i es fa una processó pels voltants de la Basílica.

Verge del Lledó, d’Enrique Gimeno. Any 2005

L’escultura donada per la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó està dedicada a la patrona de la ciutat de Castelló. Situada en una rotonda del passeig que condueix fins al ermitorio marià, la peça representa la Verge sense mantell en actitud orant transmetent pau i assossec. L’escultura de la Lledonera està d’esquena al santuari mirant a la ciutat, precisament per a protegir els veïns i les veïnes. L’obra va ser beneïda pel prior Ignacio Pérez d’Heredia sota el cant de “Vós sou l’honor del vostre poble”. La peça mesura 2,10 metres amb un pes de 800 quilos.

Ofrena a la Mare de Déu del Lledó, de Carlos Vento. Any 2005

L’escultura de Carlos Vento rendeix tribut a un dels actes més entranyables i populars del calendari festiu de les festes fundacionals de la Magdalena. L’Ofrena de flors a la Verge és un ritual que congrega centenars de castellonencs i castellonenques de totes les edats, però especialment xiquets i xiquetes. La peça de Vento representa una dona amb una xiqueta de la mà, salvant la distància que dista entre la plaça Major i l’ermitori marià. Amb aquesta escultura es fa present el fervor per la patrona durant tot l’any.

156

El Crist Jacent -conegut popularment com el Sant Sepulcre- és sens dubte la joia del patrimoni escultòric castellonenc i una de les més importants de la Comunitat Valenciana. Qualificada pels experts que l’han examinada com una obra artística de primer ordre, encara hui es desconeixen l’autoria i les dates de realització i arribada a la capital castellonenca d’aquesta imponent talla de Crist mort.

CRIST DEL SANT SEPULCRE Les referències escrites sobre el Crist Jacent, de la Confraria de la Sang, comencen a ser freqüents a partir de 1648, quan comença a parlar-se d’una devoció ja arrelada a la ciutat, encara que existeixen un parell d’hipòtesis plantejades respecte de referències escrites anteriors, en 1625 i 1572. En l’escultura del Crist Jacent alguns investigadors han identificat trets estilístics propis de la gúbia d’Alonso Cano (1601-1667), especialment la talla dels cabells, i també trets, més significatius potser, comuns als cristos jacents valencians de finals del segle XVI, amb els quals compartiria aquesta obra nombroses semblances, així com una evident influència de l’estil de Francisco Ribalta (15651628), la qual cosa podria assenyalar a un dels escultors del seu cercle, Juan Muñoz, com un altre possible autor del Crist Jacent. Per a altres experts, no obstant això, la imatge és més pròpia del manierisme del segle XVI que no del barroc del segle XVII i respon més a l’estil castellà de l’època que no al valencià. Amb això, el debat sobre els orígens del Crist Jacent castellonenc continua obert.

157

El Crist Jacent està tallat en fusta de noguera i policromat sobre una base estucada amb un pigment blanc denominat albayalde. És una escultura de grandària natural -el propi dels homes de l’època en la qual es va tallarque mesura 1,74 m i que va ser concebuda per a processionar i ser contemplada habitualment des del seu costat dret, cap al qual té lleugerament tornada el cap. Mitjançant un realisme naturalista, la imatge aconsegueix representar la figura de Crist mort a causa de la dura tortura de la crucifixió i sumit, alhora, en una pau que sembla voler assenyalar la transcendència. Encara que actualment ha perdut ja un bon percentatge de la seua policromia original, especialment la corresponent a la seua encarnadura, pot contemplar-se encara alguna cosa del recurs efectista del clarobscur. L’anatomia revela un cos atlètic, amb un treball molt cuidat de la musculatura i del rigor mortis. Durant segles, la imatge del Crist Jacent de la Confraria de la Sang, ha despertat una devoció religiosa que en alguns períodes de la seua història no ha tingut parangó a la ciutat. Des de principis del segle XVIII se li atribueix un origen llegendari, segons el qual la imatge va ser misteriosament tallada en una estada de l’Hospital de Trullols per tres pelegrins que van resultar ser tres àngels i que amb això van agrair l’acolliment. A través de la seua contemplació, els castellonencs i veïns i veïnes d’altres pobles pròxims, han invocat i agraït al cel en moltes ocasions la pau, la salut i la prosperitat per a aquestes terres. Se li han atribuït nombrosos miracles i encara hui, cada

Divendres Sant, són nombroses les persones que s’acosten fins a la capella de la Sang, a hora foscant, per a passar per davall del llit mortuori en el qual ix cada any en solemne processó, entre mirades curioses i confiades oracions. Com hem dit anteriorment, són moltes les llegendes de la ciutat mediterrània que queden recollides en diferents estudis i publicacions. D’entre aquestes publicacions, voldríem fer menció a l’obra de l’autor Àlvar Monferrer i Monfort, “La Magdalena, del mito a la actualidad”, on podrem trobar més informació detallada, documentada i exhaustiva, sobre la mitologia de Castelló. Sense menysprear la resta de mitologia castellonenca, el que mostraríem a la sala del museu sobre mitologia, junt amb les referències de la Troballa de la Mare de Déu i el Crist de la Sang, serien els mítics personatges de Tombatossals i la seua història, ja que s’han convertit en la mitologia actual per excel·lència de Castelló.

Edició original de Tomba-tossals, 1930

Gegants de Tombatossals a l’exposició de la Colla del Rei Barbut, en el seu 40 aniversari

TOMBATOSSALS, EL GEGANT DE CASTELLÓ

Josep Pascual i Tirado ( Castelló de la Plana, 1884-1937)

Un clàssic de principis del segle XX, de les terres de Castelló: “Tomba-Tossals. Contalles de la terra” de Josep Pascual i Tirado, publicat a Castelló de la Plana en 1930 per la Societat Castellonenca de Cultura, s’ha convertit en la base actual de la mitologia de Castelló i les seues terres.

158

La història de Tombatossals enllaça amb tota una tradició de llegendes relacionades amb gegants (i de les quals trobem mostres referides a la nostra cultura en algunes rondalles recollides per Enric Valor, Joan Amades o Antoni Alcover). En efecte, la gegantització com a procediment d’idealització el trobem en les tradicions literàries d’arreu del món, i

han passat també a la literatura d’autor. Les llegendes sobre l’hegemonia dels gegants a la Plana, l’enfrontament amb els primers llauradors i l’expulsió final dels gegants, constitueixen relats profundament inserits en la cultura oral i que compartim amb altres diverses tradicions europees. En aquest cas, la història recollida per Josep Pascual i Tirado relacionada amb un context de canvi en el qual tothom té la sensació que està desapareixent un ordre i s’està esdevenint un nou món (la urbanització i industrialització de la ciutat de Castelló en el primer terç del segle XX), recrea també els orígens mítics de la ciutat i la seua pertinença a la Corona d’Aragó (no hem d’oblidar que el rei Barbut recorda Jaume I). L’obra és una mena de recordatori d’un món que desapareix. Així ho recull Lluís Messeguer (Pascual Tirado, 1998: 12): “En aquest sentit, comprovaràs que Tombatossals és una petita enciclopèdia d’un món en vies d’extinció, el de la societat valenciana tradicional, representat per tota mena de receptes gastronòmiques, de cançons i versets populars, de jocs infantils, de modismes i frases fetes, de refranys, de festes, de creences i costums de tota mena. Aquesta riquesa constitueix, potser, l’argument o missatge implícit de l’obra”.

fonaments de Castelló amb valentia, humilitat, molts punys i mà de ferro. L’escultura que recrea el protagonista de la novel·la de Josep Pascual i Tirado es va instal·lar a Castelló amb motiu del 750é aniversari de la Fundació de la Ciutat sufragada per l’Ajuntament i a instàncies de la Colla del Rei Barbut. El colós de ferro té una altura de més de 20 metres i un pes de 20 tones. Tota l’estructura està treballada a colp de martell. El gegant que sosté una pedra alça els braços sobre el seu cap. Com a curiositat cal assenyalar que és considerada l’escultura en ferro més alta d’Europa. Tombatossals, de Melchor Zapata. Any 2003

Arrancapins: es desfarà de les males herbes i dels arbres i matolls inútils del camí, amb la seua desmesurada força.

El gegant va nàixer de l’amor entre la Penyeta Roja i el Tossal Gros durant una tempesta produïda per Bufanúvols, en la qual van participar tots els vents tret de la Tramuntana: un munt de còdols van ser desplaçats des de la muntanya a la vall, i d’aquelles pedres va eixir Tombatossals, que com el seu nom indica, tenia força per alçar o tombar turons i muntanyes. Va fer bons amics, també gegants, i van anar a viure tots junts a la Cova de les Meravelles: Tombatossals, Tragapinyols, Bufanúvols, Cagueme i Arrancapins van viure aventures genials, però entre totes elles destaca l’encàrrec que els va fer el Rei Barbut: la transformació del país, el canvi d’uns terrenys abruptes plens de plantes silvestres i animals feréstecs. Tombatossals: Gran Maestre de la Gloriosa Orde de Sant Cristòfol, Primer Almirall de la Mar Mediterrània, conquistador del regne del Rei Barbut i les seues colònies, les Illes Columbretes, vencedor del superb Garxolí del Senillar, savi agrònom que va posar els

159

Segona de les escultures en ferro encarregades a l’artista per a commemorar el 750é aniversari de la Fundació de la Ciutat i en record dels personatges que formaven la colla de ‘Tombatossals’, obra de Josep Pascual i Tirado. Agenollat enfront de l’arbre, el forçut Arrancapins acaba d’arrancar de la terra la planta amb les seues arrels davant la mirada del seu company d’aventures Tombatossals que li observa des de lluny. L’arArrancapins, de Melchor Zapata. bre marca una forta Any 2006 diagonal en l’espai. L’escultura descansa sobre un basament per a atorgar-li major altura.

Bufanúvols: reencarnació del Déu Eolo, portarà la pluja als cultius mitjançant els seus bufits huracanats, perquè la collita arribe a bon terme.

Tragapinyols, dibuix original de l’obra Tombatossals

Cagueme: que res sap fer però que està al mig de tot amb ínfules de grandesa, “Farem el que podrem” – la seua consagrada frase–, perquè ningú està obligat a fer més del que pot. Cal incidir en el treball que fa, any rere any, la Colla del Rei Barbut, com associació que vetlla per a mantenir viva la mitologia de Tombatossals.

Bufanúvols, de Melchor Zapata. Any 2010

Elaborada en ferro, el personatge de Josep Pascual i Tirado aconsegueix un pes de tres tones amb unes dimensions de 4 metres d’alt per 3 d’ample. Es tracta de la tercera obra de la narració mitològica encarregada a l’artista sevillà per la Comissió Organitzadora dels Actes Commemoratius del 750é aniversari de la Fundació de la Ciutat que completen ‘Arrancapins’ i ‘Tombatossals’, i col·locada pel Pla d’Embelliment de l’Ajuntament de Castelló. L’originalitat de la peça radica en la simbiosi entre el cap de tall més clàssic amb les formes més expressives del cos.

Tragapinyols: sembrarà les llavors més convenients perquè les terres siguen productives i donen els millors fruits, amb la seua amabilitat tan especial.

En aquest sentit, i com a ampliació d’informació a la sala de mitologia, s’hauria de fer una mostra gràfica de la primera part del Pregó, ja que la desfilada és un museu vivent de la mitologia, història, folklore, tradicions, artesania, indústria, agricultura, festa...; en definitiva, una mostra costumista que permet l´espectador realitzar un recorregut pel passat i present de la província i ciutat de Castelló. Tres parts ben diferenciades constitueixen aquesta desfilada: “Mitologia i Història Fundacional”, “Representació Provincial” i “Ciutat i terme de Castelló”. Inicia la primera part l’Associació Colla del Rei Barbut, que recull la tradició mitològica, escrita al llibre Tombatossals: El Rei Barbut amb els seus fills Tahor, Case i la Infantona Merilde, acompanyats per la “conlloga” del gegant Tombatossals i altres fidels vassalls. Tot açò, i més, hauria de ser la manifestació plàstica i material que representa la nostra història mitològica, en un desitjat i reivindicat Museu de la Festa.

160

161

MEdieval

salA

LA HISTÒRIA TAMBÉ ÉS FESTA

Autor: Vicente Cornelles i Castelló

Llicenciat en Ciències de la Informació, periodista i escriptor L’anhelat, reclamat i reivindicat Museu de la Festa de Castelló (amb un model a imitar com és el Museu de la Festa d’Alacant, que es converteix en tot un referent en aquesta mena d’instal·lacions), una de les grans assignatures pendents en l’àmbit magdalener, ha de tindre, per descomptat, un apartat dedicat a la part històrica del Pregó. Aquella que recorda les gestes i els avatars que van envoltar la fundació de Castelló en l’edat mitjana i encarnada per quatre col·lectius fonamentals (Moros d’Alqueria, Germandat dels Cavallers de la Conquesta, L’Aljama i Cavallers Templers), que donen l’essència i la virtut d’una ‘vila’, que va convertir el trasllat de la muntanya al pla de la població que vivia al Castell Vell, en la gran fita històrica que donaria carta de naturalesa en 1252, amb la signatura de ‘Privilegi de Trasllat’ , a la moderna i puixant ciutat de Castelló, pel camí del seu 800 aniversari. Una col·lecció historiogràfica que resumisca vestuaris, armes, ornaments i estris que evoquen com era la ‘ciutat medieval’ -cal posar en valor el caràcter de l’edat mitjana que atresora la capital de la Plana- en les estampes que recreen la personalitat indiscutible dels castellonencs i castellonenques en aquella època, una urbs on vivien en perfecta harmonia musulmans, cristians i jueus.

Moros d’Alqueria. Pregó 75 aniversari

Una quadrícula urbana d’aquell temps on estaven molt ben definits els barris de la Mitja Lluna (final de l’actual carrer Alloza i voltants), l’hebreu (carrer Cervantes i carrer Gràcia) i el de la creu i l’espasa (plaça Major, carrer Major, Enmig, Sabaters, carrer Cavallers…) i que reunia en un mateix enclavament tres cultures de les principals religions monoteistes. D’aquesta manera, la selecció de peces del tram Història del Pregó començaria amb la representació dels Moros d’Alqueria, la veterana institució castellonenca que recrea l’àrab en les festes majors. D’aquesta manera, el vestuari que utilitzen els membres de l’associació serien elements fonamentals en l’exposició. Els thaws de l’home estarien formats per la gel·laba, la galabiya, serval, hissar, turbants, el shemagh i totes les peces i ornaments que conformarien arabescos, granadures i túniques brillants amb els rostres pintats de purpurina exacerbada i brillants colors, sense deixar de citar les sandàlies i les babutxes.

Moros d’Alqueria. Plaça Major Castelló

164

El vestuari de la dona també de colors per a interpretar les danses d’odalisques i hetaires al servei de l’ostentació i l’esplendor de la cort del rei Zeit Abu Zeit. També l’armament utilitzat en batalles heroiques contra els cristians, com trabucs, arcabussos, alfanges, dagues i punyals. No podem oblidar per a la mostra utensilis domèstics en la vida diària de la cultura de Mahoma: àmfores, gàbies per a animals, calders, teles suggeridores i catifes.

Moros d’Alqueria. Pregó 2011

Passem al que estaria en el Museu de la Festa relatiu a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Per descomptat, així mateix el vestuari: gipons de mànega llarga, calces i cotes de malla, túniques de mànega curta o llarga, hàbits multicolors de vellut i teles precioses. No faltarien els complements d’aquestes vestidures medievals: maneguets de tela, cuir o de metall, cinturons amplis, bossa

i cantimplores. Unes vestidures que retraten al cavaller medieval disposat per a la batalla i en les quals l’armament serà indispensable a l’hora de mostrar la nostra història medieval a través del Museu de la Festa: espasa, dagues, arcs, trabucs, boles de pinxos…, sense oblidar, i és fonamental, el casc del drac alat del rei Jaume I i la seua esposa victoriosa.

Cavallers de la Conquesta

Fotografia antiga de la carrossa de Cavallers al Pregó

165

Tambors i bombos de combat “Desperta ferro”

Jaume I a cavall. Pregó 2010

En els maniquins d’aquesta col·lecció d’història seran presents els vestits d’època de les representants femenina dels Cavallers, Na Violant d’Hongria i ‘dones de companya’: Túniques de mànega amb cort vertical i de llaç i doblecs amb rics brodats i túniques folgades amb mànegues cenyides fins al colze i àmplies en forma de trompeta, des del colze fins al canell, de teixits de seda i vellut amb llargues cues de bellesa i esplendor, a imatge i semblança de les espectaculars imatges de les verges de la Setmana Santa andalusa com la Macarena i Esperança de Triana a Sevilla, excelses obres d’artesania tèxtil, així com els seus adreços, corones i joies d’incalculable valor. Altres objectes que poden anar a les prestatgeries del futur Museu de la Festa són els relatius a la vida domèstica dels antics cavallers cristians.

Na Violant d’Hongria 2016 i Jaume I, en l’acte d’homenatge a l’estàtua del rei

166

Estampes cristianes també amb els aixovars i pertinences que evoquen als Cavallers Templers de Castelló, la més jove de les entitats castellonenques que participen en el grup històric de la cavalcada anunciadora dels festejos magdaleners. Amb vint anys d’existència, recorda la presència de la Sobirana Orde del Temple en terres castellonenques mitjançant recreacions històriques i una diversitat d’actes socials i culturals tant a la ciutat de Castelló, com en altres tantes localitats de la província, d’Espanya i d’Europa. Uns Templers amb característiques pròpies i diferenciades en la franja històrica de la principal desfilada magdalenera. Així, la futura galeria que recollirà l’essència de la festa en aqueix museu que no arriba també parlarà de Templers, els que van educar al rei conqueridor al castell de Montsó. Els armaris de rebost d’aquesta exposició comptaran amb tota la simbologia i representació temàtica dels templers castellonencs, com el seu hàbit blanc amb la creu “ochovada” de color roig, el distintiu per excel·lència d’uns cavallers que formen part de la història medieval de la ciutat de Castelló i de l’antic Regne de València. Per descomptat, cal exposar la capa alba, o mantell, les malles, el botxí i els botins per a caminar sobre la història. Així com aquells objectes que formen part d’un vestuari que identifiquen plenament a una associació que licita molt fort per fer més grans les festes de la Magdalena. És el cas del cinyell d’àmplia grandària , la bossa i el rosari franciscà, perquè els Templers eren guerrers i també defensors de la fe.

Carrossa del Papa Luna i Sant Vicent Ferrer al Pregó

Altres coses que també hauran d’admirar-se en el Museu de la Festa seran les evocacions del Papa Lluna i Sant Vicent Ferrer, uns personatges que desfilen en carrossa templera que escenifica el Compromís de Casp, pel qual es va triar nou rei de la Corona d’Aragó. Un episodi històric que si bé va ser posterior cronològicament a l’època dels Templers, significa l’aportació cultural i d’iniciativa de l’associació templera castellonenca per a enriquir i acréixer el Pregó. Així, podrem contemplar l’alba o sotana de Benet XIII i la seua capa de vellut roig i la tiara papal. Del sant dominic tindrem el seu hàbit negre i blanc i els seus rosaris monumentals. No faltaran els quadres i emblemes relatius als templers com a imatges de Santa Maria Magdalena, entre la llegenda i la història, i fotografies sobre els Mestres Templers de l’Any. Cal aportar també per al Museu de la Festa els vestits dels bisbes de l’antiga Corona d’Aragó (València, Saragossa, Oriola, Sogorb, Barcelona, Tarragona, Tortosa, Girona, Osca, Barbastre, Mallorca, Lleida, Solsona, Jaca, Barbastre i la Seu d’Urgell), i que són representats en el Pregó pels membres de l’Associació Bisbe Climent i que desfilen en el magne festeig del Pregó al costat dels templers castellonencs.

Representació al Pregó dels bisbes Cavallers templers

de l’Antiga Corona d’Aragó

167

Associació Cultural l’Aljama

Quant a la representació sefardita en la història castellonenca, les estampes de la qual recrea l’Associació Cultural L’Aljama, cal dir que la seua presència en la col·lecció historiogràfica del futur Museu de la Festa ha de comptar amb el vestuari tradicional dels jueus espanyols abans de la seua expulsió en 1492, i que a Castelló residien en l’antic Call, barri hebreu, i que estava situat entre els actuals carrers Cervantes, Cavallers i Gràcia. Uns abillaments que llueixen els membres de L’Aljama en el seu desfilar en el tram històric de la cavalcada del Pregó. Altres elements jueus que han de figurar en l’exposició permanent sobre les nostres festes són els objectes i estris artesans del poble sefardita a Castelló: canastres, peroles, adreços, cullerots, atuells, cànters… Membres de l’Aljama al Pregó

Tot això, i més, hauria de ser la manifestació plàstica i material dels col·lectius castellonencs que representen la nostra història fundacional en un desitjat i reivindicat Museu de la Festa. La festa també és història i viceversa.

168

CULTURA ÀRAB

Alfange àrab i dagues

CULTURA cristiana

Cimera del casc amb el drac alat que es conserva a la “ Real Armería” de Madrid. Forma part de la tradició atribuïda a Jaume I.

Detall de la vestimenta d’un cavaller medieval

Vestit d’època representatiu de Na Violant d’Hongria on s’aprecia la riquesa dels teixits i dels brodats

Detall de la impressionant corona i les valuoses joies. Na Violant d’Hongria 2014 Proclamació Na Violant d’Hongria 2014

169

Detall de la vestimenta d’un cavaller templer

de colles

salA

LA FEDERACIÓ DE COLLES DE CASTELLÓ, ORIGEN I EVOLUCIÓ

Autor: Federació de Colles de Castelló El terme colla o “conlloga” es refereix a un grup d’amics i amigues o companys i companyes que es reuneixen i decideixen sumar esforços per a aconseguir un mateix objectiu, en el nostre cas, aquest objectiu és clarament la festa. Referent a les colles festeres a Castelló de la Plana, tal com ve ressenyat en l’explicació de la història del nostre col·lectiu, hi ha documents en els quals apareixen dades que donen testimoniatge de la seua presència en la festa gran de Castelló, abans fins i tot que altres col·lectius representatius de la nostra ciutat i que els mateixos organitzadors de les nostres festes. El precedent històric de les colles festeres hauríem de buscar-lo en l’antiga tradició de les nostres terres, segons la qual, grups d’amics, joves i majors s’agrupaven en colles informals per a junts participar en la Romeria de les Canyes, els dies de Pasqua o en qualsevol altre dia festiu.

A principis dels anys vuitanta, després del començament del canvi cap a l’anhelat sistema de llibertats al nostre país, es va iniciar l’aparició de nous col·lectius festers a la nostra ciutat amb uns idearis diferents dels “oficials” i amb uns senyals d’identitat pròpies. L’espenta de l’associacionisme va fer que el col·lectiu de les colles prenguera força i un dinamisme tan gran que va arribar a convertir-se en un nou fenomen en expansió, capaç de donar un tomb a l’estructura oficialista de la Festa. En els inicis dels anys noranta, la diversitat de colles que existeixen es reuneixen per a fundar un nou ens fester. L’aparició d’aquest nou col·lectiu va sorgir amb la clara intenció de revitalitzar la participació ciutadana en les festes, amb uns postulats pròxims a la idea de “festa popular”, i així va ser com la festa va tornar a baixar al carrer, lloc que mai degué perdre. Per aquest motiu, el dia 14 d’octubre de 1993 en la Sala d’actes del Centre Municipal de Cultura de Castelló, els representants de díhuit colles van signar els Estatuts d’una nova associació cultural, la Federació de Colles de Castelló. Els primers anys del nou col·lectiu van ser d’una activitat frenètica, organitzant propostes, formant comissions de treball amb un entusiasme i una il·lusió tremendes. La participació activa en la Cavalcada del Pregó mitjançant la representació d’escenes costumistes o l’aportació simpàtica, colorista i informal dels cadafals durant aquesta cavalcada, la recuperació i dignificació de la “Tornà de la Romeria”, la creació de l’Escola Municipal de Dolçaina i Tabal de Castelló en 1994 i la recuperació de la “Nit de Sant Joan” van ser alguna de

172

les primeres propostes. Saba nova començava a recórrer les Festes de la Magdalena i la Federació de Colles continuava creixent amb passes de gegant.

I no sols en l’àmbit numèric ha crescut aquest col·lectiu, sinó quant a la seua presència en les Festes fundacionals de la nostra ciutat i en totes les festivitats que se celebren a Castelló durant l’any.

Durant els primers anys de vida, la Federació de Colles va duplicar el nombre de colles federades, amb una personalitat pròpia i diferenciada d’altres maneres d’entendre la festa, les colles van aconseguir un protagonisme social inqüestionable, sobretot durant la celebració de les Festes de la Magdalena. Una fita en aquella primera època va ser l’organització de l’III Congrés Magdalener l’any 1995 o el començament de les publicacions de la Revista Plaça Major, on es recollia la informació al voltant del món de les colles acompanyades per articles de temàtica cultural de la nostra ciutat, costums i tradicions. Així mateix, la regularització dels Carros Engalanats o carromatos dins de la Federació de Colles, amb una organització i reglamentació pròpies per a la seua creació i desenvolupament va permetre que la seua estètica i visibilitat augmentaren de manera excepcional, i la seua participació dins de les Festes de la Magdalena es va tornar constant i cada vegada més nombrosa, arribant als 150 carros engalanats dels quals gaudim actualment, amb un concurs propi dins de les nostres festes.

Arribat el nou segle, el creixement de la Federació de Colles es va produir a un ritme frenètic, arribant a les quasi 250 colles federades de hui dia i sent el col·lectiu fester en nombre d’associats majoritari a la nostra ciutat.

173

Dins del marc de les Festes grans de la nostra ciutat, el bon fer de la Federació de Colles li ha valgut la seua presència i representació en la majoria dels estaments organitzatius i representatius de les nostres festes. Quant als actes, la nostra participació en els principals actes oficials, Cavalcada del Pregó i Pregó Infantil, la Romeria i la Tornà, el Coso Multicolor o l’Ofrena, així com l’organització i realització d’actes propis com la imposició del Mocador al gegant Tombatossals, l’Homenatge a

la Dolçaina i Tabal, la Mostra de Carros Engalanats, la Desfilada d’Animació de Colles, el Sopar de Colles o la Mostra Gastronòmica són exemples del creixement i l’interés de la Federació de Colles a ser part activa i indispensable tant en l’organització com en la participació de les nostres festes. Durant la resta de l’any, la participació en la Cavalcada de Reis Mags, en el Carnestoltes del Grau, en les Festes de Sant Pere, l’organització de la Nit de Sant Joan, la Tornà a la Ciutat de les Colles, la nostra participació en les Festes de Carrer o l’Intercanvi, la Trobada Veïnal i la Cloenda de l’Escola Municipal de Dolçaina i Tabal fan que durant els 365 de l’any, la Federació de Colles siga present en tots els esdeveniments festius i culturals de Castelló on es requereix la seua col·laboració.

La col·laboració i recuperació de relacions amb la resta de col·lectius i ens festers ha sigut un requisit fonamental per al nostre col·lectiu en els últims anys, amb la finalitat de reforçar els llaços entre tots aquells que formem el “món de la festa” a la nostra ciutat. La Caravana a les mascletaes amb els Carros Engalanats acompanyats de les Comissions de Sector que es realitza en els últims anys, és una mostra més de la unió entre Gaiates i Colles que es reforça cada dia amb la presència de tots dos col·lectius en més actes conjunts. Un col·lectiu, el de la Federació de Colles de Castelló, que creix dia a dia amb noves idees i propostes i que segueix avant amb la mateixa il·lusió i força amb la qual va nàixer, disposada a continuar sent part indispensable en l’organització i participació de les nostres Festes juntament amb la resta de col·lectius i ens festers de Castelló. Seguim avant, ara més que mai, les colles continuem treballant pel futur de les nostres festes sense perdre mai de vista els nostres orígens.

174

S7 175

de folklore

salA

REPICAT, BUFAT I PUNTEJAT

Autora: Ana Belén Nebot i Valls

Com si es tractés d’un dia de Magdalena, el soroll de la dolçaina i el tabal a la llunyania ens acarona el cor i ens convida a entrar. Un peu dins, ens transportem a una cercavila de festa major, a l’aroma de la pólvora dels coets, al guirigall de la gent gaudint d’unes hores robades al temps, que no tornaran, però que deixaran una empremta inesborrable als seus cors… I la música, eixa dolçaina acompanyada del seu tabal, passa davant els nostres ulls i sona… sona a música tradicional de la nostra terra, que no pot faltar en qualsevol celebració a la nostra ciutat. I aquesta melodia és emoció, com el tercer diumenge de Quaresma, a les primeres llums del dia, animant l’arribada dels primers romers a la plaça Major; és alegria, escoltant les primeres notes de “Pasqualet” en una cercavila pel carrer d’Enmig; és tradició, veient als balladors ballant al seu ritme en qualsevol plaça de la ciutat; i és il·lusió, avisant en les despertades que un nou dia de festa ha arribat. Hi ha hagut dolçainers i tabaleters molt importants al llarg del temps, que han contribuït al fet que a hores d’ara, aquests instruments formen part entranyable de les nostres vides i a més a més, també hi ha molta xicalla que assegura la seua continuïtat per sempre.

Si ens menegem un poc per la sala, veiem que la cercavila continua, i que ara el que ens encén el cor és el so d’una guitarra, d’una bandúrria, d’un llaüt, d’un guitarró, de percussió... en definitiva, d’una rondalla típica castellonenca. Arreu de la nostra terra, hi ha un gran nombre d’artesans i lutiers dedicats a l’art de crear tots aquests instruments, i fins i tot, de recuperar d’altres, com la sitra o la guitarra morellana. Menció també especial a tots aquells que formen la part de percussió: panderetes, rascadors, canyes, castanyetes o postisses... i quan en sap d’açò el Tio Canya!!!!... un dels millors artesans d’instruments populars de percussió tradicional de la nostra terreta. Ja estic sentint la caragola sonar a la nostra Marineria i el ritme característic de la canya a les seues mans en qualsevol cançoneta. I què dir de les seues castanyetes, fetes de boix, carrasca, olivera o ametller, que han fet que els nostres menuts aprengueren a tocar-les i a gaudir-les! A les nostres terres hi ha hagut molts artesans de castanyetes que cada volta han anat desapareixent. Pobles com la Font de la Figuera, Xàtiva, Atzeneta o Morella han estat localitats que han conservat artesans amb formes antigues no industrialitzades i que han fet subsistir aquest instrument fins als nostres dies, com a una peça molt important de la nostra cultura. Avui en dia, gran nombre de rondalles omplin de música els diferents dies de la nostra setmana de festes, però entre totes elles, sempre estarà al nostre cor la Rondalla Tradicional Valenciana “Els Llauradors”, que durant més de cinquanta anys ens

178

han acompanyat en moments rellevants de la festa. La seua música perdurarà per sempre, perquè, qui no ha cantat “Magdalena Festa Plena...” o “Penyagolosa gegant de pedra...” alguna volta en la seua vida?

de tots ells, el nostre Bolero de Castelló és la senyera que portem allà on anem a mostrar les nostres danses i és el que ens aborrona en ballar-ho o escoltar-ho. A la nostra ciutat, hi ha un grapat de grups de ball que mantenen viva la cultura i les tradicions de la nostra terra. A la setmana de festes, la mostra de folklore ocupa la majoria de les vesprades d’entre setmana i el soroll de les castanyetes i de la música popular ens recorda que afortunats som de poder veure, sentir i gaudir la riquesa de les tradicions castelloneres.

Moltes rondalles acompanyen grups de dansa i aquesta unió és imprescindible i inalterable per què els grups de ball estan lligats als seus músics i sense ells no podríem gaudir de les meravelloses actuacions que es guarden en la memòria de tots els castellonencs, cada vesprada de la setmana gran magdalenera. Ja sonen, ja sonen les castanyetes, un grup de dansa s’apropa, una rondalla l’acompanya i el Bolero de Castelló s’escolta... I és en aquest punt, quan milers de moments passen per la meua ment i és ben bé difícil no emocionar-me i quedar-me amb un en concret… Parlar de balls populars a Castelló és parlar d’una tradició que es remunta molts anys enrere i on figures, com el mestre de mestres Ricardo Rosell, tenen molt a veure. Des de ben jove es va implicar en la cultura del ball. Ballador admirable i ànima del seu estimat Grup Castelló, va saber transmetre els seus coneixements de ball a milers de xiquets i xiquetes, que encara avui en dia, i ja no sent tan xiquets, continuem ballant... El seu repic de castanyetes i la seua elegància al ballar el Bolero ningú mai la podrem igualar ni oblidar. Boleros, marineries, seguidilles, jotes, malaguenyes, fandangos i tants i tants balls, formen part del nostre folklore valencià i ens permeten conéixer els costums dels diferents llocs de la Comunitat Valenciana. Pareix que

179

La cercavila està acabant… però què passa? Què sona?... se senten rialles, corregudes i crits, sorolls de cançonetes i repics a destemps de castanyetes. Un grupet de xiquetes i xiquets tanca la cercavila, de forma desordenada, al ritme d’una dolçaina que toca un d’ells i fent passadetes d’alguna jota apresa per a les festes. Són el futur de les nostres contalles, xicalla que animada per familiars i amics, aprén a tocar instruments i a ballar a les escoles de música i de dansa. La nostra millor herència és fer-los coneixedors dels nostres costums i tradicions, que mai s’han de perdre, perquè són i seran el nostre millor Pregó!! VÍTOL!!!!

d’Indumentària

salA

HISTÒRIA DEL VESTIT DE CASTELLONER Autores: Paquita Roca i Immaculada Puig Indumentaristes

EL VESTIT REPRESENTATIU Si ens remuntem als inicis, les idees nacionalistes de la Renaixença van promoure en l’última meitat del s. XIX la creació d’un vestit tradicional valencià. Amb aquest mode luxós i efectista es va pretendre representar la manera de vestir en temps antic dels valencians. Per mimetisme la ciutat de Castelló empraria, des d’aquell moment, per vestirse a l’antiga el vestit regional. Al mateix temps que es popularitzava aquest model en la indumentària femenina, el vestit masculí popular es va fixar en els dos models que ja estaven presents en la memòria col·lectiva dels castellonencs: el vestit complet negre i els saragüells.

Per a la dona van triar una indumentària basada en el “traje regional” amb aportacions i modificacions pròpies, segurament procedents dels patrimonis familiars. Per a l’home, de les dues indumentàries considerades antigues, es van decidir pel vestit complet negre, deixant els saragüells per a ocasions menys protocol·làries i per representar la classe llauradora. A més de la fotografia dels balladors, un altre document que ens confirma que el vestit masculí ja estava present en la huitena dècada del s. XIX, és la fotografia d’un xiquet vestit de castelloner que ens mostra una imatge semblant. Parella de balladors 1878.- Representació de Castelló en la boda del rei Alfons XII

Parella de xiquets en la coronació de la verge de Lledó (ball perdut) 1924.- Els saragüells en les festes de la coronació

PRIMERS DOCUMENTS GRÀFICS El primer moment en què es va fer necessari triar un vestit que representara a Castelló, va ser per abillar adequadament els balladors que representarien la ciutat en la boda del rei Alfons XII l’any 1878.

182

Xiquet vestit de setí Huitena dècada del s. XIX. Arxiu Javier Campos

LA DEFINICIÓ

PRIMERS DIBUIXOS

Acabada la guerra civil, l’interés costumista de la dècada dels 40 es va centrar entorn de la tertúlia que mantenia a la seua farmàcia D. Manuel Segarra Ribés. Animats per l’estima a la terra i el gran coneixement que d’ella tenien, un grup de castellonencs intentaren recuperar les arrels i, dintre d’ells, el vestit complet negre masculí. Pensem que la fotografia dels balladors en la boda del rei, juntament amb la tradició oral, van ser decisius a l’hora de ser considerat aquest conjunt com representatiu. A diferència del que va ocórrer amb el de castellonera, no van deixar constància escrita del treball d’escorcoll en els patrimonis de les famílies de la burgesia respecte a la roba antiga. Però de segur que a les arques van aparéixer jupes, calçons i jupetins negres, la qual cosa unida a la fotografia i la memòria popular, van ser les fonts que els van inclinar a prendre la decisió en considerar que aquest vestit complet negre i luxós, era l’adient per acompanyar al conjunt triat per a les castelloneres. Dibuix d’una parella de castelloners

Una confirmació que aquell vestit ja estava present en la memòria col·lectiva i emprat per a vestir-se a l’antiga en moments de cerimònia, ens ha vingut a les mans gràcies a la generositat de la família Rambla. Es tracta d’un conjunt de jupetins, jupes i calçons procedents d’aquesta família. Per al soterrament de D. Francisco Rambla, metge de Castelló aveïnat al carrer Vera, es van confeccionar diversos vestits complets negres (pensem que quatre) per vestir els criats que acompanyaren el fèretre. D. Francisco Rambla, metge i persona molt representativa dintre del partit lliberal de Castelló i de gran prestigi entre els seus conciutadans. Calculem que la mort es va produir cap a finals del s. XIX. Aquests vestits “de setí” van ser prestats a alguns dels primers castellonencs per ser emprats en les noves festes de la Magdalena. És una prova de què el conjunt, abans de ser triat com representatiu, ja era considerat adequat per vestir-se a l’antiga en moments de cerimònia.

183

1942.- Dibuix del pintor Sales Boli

Presa la decisió, seria el pintor Luís Sales Boli qui plasmaria gràficament el primer document en forma de dibuix l’any 1940. L’any 1942 el mateix Sales Boli, dibuixaria una parella de castelloners que seria triada definitivament com a model. LA PRESENTACIÓ La presentació oficial del vestit va tenir lloc el dia 31 de març de 1943 al teatre Principal. Allí es va representar amb tota solemnitat l’òpera còmica de titelles La filla del Rei Barbut, contalla inspirada en l’obra TombaTossals de Jose Pascual Tirado, musicada per Matilde Salvador. Abans d’accedir a la sala del teatre, un conjunt de parelles de joves vestits per primera vegada de castelloners i castelloneres i representant les partides del terme de Castelló, van obsequiar amb ramets de flors a les senyores i amb un voladoret als senyors. Les xiques vam lluir el vestit de

castellonera recentment definit i ells el de setí. Antonio Gascó Calduch i Carlos Expresati de Burgos en van ser alguns d’ells.

DESCRIPCIÓ DEL VESTIT SEGONS ELS DIBUIXOS Els elements que componen el conjunt són:

· Jupa i calçó de color negre,

confeccionats amb teixits de qualitat

· Camisa blanca de fil o cotó, amb la

pitrera guarnida amb petits plecs. En la pala de la botonadura pot portar randes o brodats en blanc

· Faixa roja de seda · Mocador blanc amb randa plegat a la part davantera de la faixa

· Calces blanques · Sabates negres de pell amb sivella. · Rodina NOVES INVESTIGACIONS 1. El vestit masculí en el treball de camp.

Parella de castelloners 1943.- Presentació del vestit

Des d’aquest moment el vestit “de setí” va ser emprat en la desfilada commemorativa del 18 de Juliol de 1944 i, a partir de 1945, en les festes de la Magdalena.

L’any 1977, l’Agrupació Folklòrica el Millars de Castelló va començar una seriosa investigació sobre la indumentària tradicional a les comarques del Nord del País Valencià. En nombrosos pobles es va dur a terme un escorcoll en la indumentària tradicional encara present en els patrimonis familiars. Les peces trobades es van estudiar, es van mostrar en exposicions i les conclusions del seu estudi es van divulgar en conferències, articles, mostres vives, diferents publicacions, assessorament etc. Després de molts anys de feina ininterrompuda ens vam decidir a abordar la indumentària present en les famílies d’arrel castellonera. Les peces trobades van ser mostrades també en una gran exposició. D’entre totes les peces trobades ens fixarem en el vestit complet.

Cartell de festes de 1946

El conjunt que anomenem vestit complet correspon a la indumentària emprada per totes les classes socials fins meitat del s. XIX. Cal dir que són pocs els exemplars de vestits complets trobats. Les necessitats i circumstàncies de diferents moments han fet que el vestit siga desestructurat i les peces que el componen, emprades de manera

Cartell de festes de 1947

184

independent combinant-les amb altres peces de diferents teles i colors. Segons el treball de camp i de consulta a documentació gràfica, especialment a gravats antics i pintura costumista, les peces que el componen són: jupa, calçó, jupetí, camisa, calçotets, faixa, calces, lligacames, calcer, mocador de cap i diferents tipologies de barrets o capells. El seu color és majoritàriament negre. La gran quantitat de vestits negres es justifica per la pervivència de la seua utilització en molts pobles fins a l’últim terç del s. XIX, quan la moda del negre per a la festa i la cerimònia ja estava totalment consolidada. La jupa. Cobreix el tòrax des dels muscles fins a la cintura i porta mànegues. Les varietats entre unes i altres jupes trobades es basa en les diferents tipologies de colls, solapes o estructura total. No solia portar-se botonada, però presenta gran varietat de possibilitats en aquest aspecte: botonadura amb traus, sense traus, mançanetes de fil o metàl·liques, passadors fets amb galó o botons d’atzabeja. Sembla costum arrelat, especialment en zones climatològicament benignes, portar la jupa al muscle. El calçó. Cobreix l’abdomen i les cames fins als genolls, ajustant-se al seu contorn i subjectant-se a la cintura. La seua confecció consta de dos camals ajustats fins més avall del genoll que porten un tall com obertura al seu remat que va passat normalment amb botonets o ajustat a la cama amb un galó. A la part davantera porta una tapa que cobreix el ventre i es botona als laterals. Baix la tapa hi ha dues peces de tela que, sortint dels laterals, es botonen davant amb 2 o 3 botons grans, el darrer dels quals es passa també per un trau que a tal efecte porta la tapa. La part posterior té prou amplada per a facilitar els moviments i el vol s’arreplega en una trinxa que, de vegades, va partida en dos amb un trau a cada costat per on passen unes betes que ajusten el calçó a la cintura. La qualitat dels teixits en els vestits complets sol ser bona: vellut, merí, drap fi i, en casos especials seda o barreges de seda amb altres teixits. El jupetí. És una peça essencial en els vestits complets “de mudar”. És qui dona forma al tòrax masculí, ajustant-se a ell i modelantlo, ja que va botonat i cobert en la seua part

inferior per la faixa. La jupa sense el jupetí sembla com òrfena d’aquesta peça que la complementa. En l’època de major ús del vestit complet van ser molt usuals els jupetins amb les peces davanteres de pana llavorada formant petits detalls o quadres en colors sobris, especialment verd i morat. L’esquena de la peça és d’un altre teixit més lleuger i barat. La gran presència de jupetins amb aquesta característica ens demostra que portaven una jupa a sobre. La camisa. Al s. XIX Les camises de festa estaven confeccionades amb teixits fins com el fil, el llenç de botiga i posteriorment el cotó. Podien portar menuts plecs a la pitrera i anar guarnides amb brodats a la peça on es botonen. De vegades duen les inicials del propietari. També hem trobat algunes amb una petita randa o volant a un dels costats de la peça on es botona. La faixa. Es tracta d’una peça del vestit que cenyeix la cintura de l’home donant-li diverses voltes. Subjecta la part inferior de la indumentària, protegeix la zona lumbar i serveix per a guardar objectes com la navalla, els diners o el mocador. Les faixes trobades en el treball de camp són de cotó, llana, estam, cànem o barreges dels materials. Els colors són molt variats: negre, blau, morat, verd, blanc i principalment roig. Les calces. Són dues peces independents no unides per dalt. Veritablement, es tracta de mitges calces, ja que sols arriben fins als genolls. Per a mudar apareixen les de fil, sedes pobres o barreges de seda amb predomini del color blanc. Les més luxoses portaven algun calat o brodat. Les de traveta, talonet o rodona són algunes de les tipologies documentades. Les lligacames. Es tracta d’un complement del vestit. Són una mena de cintes estretes de seda, fil o llana que serveixen per a subjectar les calces. Podien anar rematades amb elements metàl·lics, boletes de filigrana o petites borles. Algunes de les trobades tenen una gran llargada i donarien unes quantes voltes a la cama. El mocador de cap. En la indumentària antiga l’home sempre portava el cap cobert. El mocador és una peça de tela que el cobria.

185

Són de cotó, de percal, de pita o de seda. Segons comarques, pobles o fins i tot famílies es nugava de manera diferent. Els de cua o de tres i de fumeral o fanal eren molt usuals a les nostres terres.

amb el mateix teixit i color, però també en altres documents apareixen enumerats junts els elements que conformen el vestit sense emprar aquesta paraula: calçó-jupa, calçójupa-jupetí, calçó-jupa-capot, etc.

Els calçotets. Es tracta d’una peça interior que té com funció protegir el calçó i també la pell de les friccions amb els teixits més gruixuts d’aquest. El llenç de casa o el de botiga i posteriorment el cotó eren els seus teixits. Per a vestir de mudar el calçotet era blanc. La seua confecció era semblant al calçó.

Entre 1730 i 1830 apareixen documentats 43 conjunts. Segons deduïm d’aquest estudi i d’un altre realitzat posteriorment sobre butlletins de la Diputació entre 1835 i 1920, també publicat, podem deduir que a Castelló l’ús d’aquest vestit complet en la vida diària va estar vigent fins meitat del s. XIX. Els teixits documentats són: la seda especialment la barrejada amb seda més pobra com el filadís o la seda de casa, o també barrejada amb estam; l’estam, vellut, pana, drap i estamenya són els més nombrosos. Entre els colors destaca el negre, seguit d’altres amb tonalitat fosca com xocolata, pansa o verd. Respecte a les classes socials que el van emprar van ser: la burgesia, en especial el funcionariat i oficis que han d’exterioritzar respecte a l’autoritat com a ciutadà, metge, apotecari o advocat. En la classe social popular serà usat per homes amb solvència econòmica com llaurador ric, comerciant, mestre teixidor o plater. Pensem que algunes famílies amb menys solvència podrien estalviar per tenir un vestit que seria emprat al llarg de tota en vida en ocasions especials, fins i tot per ser soterrats.

Home amb vestit complet i mocador roig al cap Vestit complet. Peces originals

2. El vestit complet al treball d’arxiu Per tal de confirmar la indumentària trobada a Castelló al treball de camp, el grup va iniciar un exhaustiu treball a l’arxiu municipal a la recerca de documents que inclogueren una relació de peces de vestir pertanyents a famílies d’arrel castellonenca. Al llarg dels anys 2007 i 2008 es van consultar tots els documents referits a Castelló. La roba masculina apareix especialment en testaments i inventaris, ja que la dot i els documents que la contenen corresponen a la dona. El resultat d’aquest treball es va plasmar en una publicació. Home amb vestit complet i la jupa al muscle

Respecte al vestit masculí, en la documentació consultada trobem la nomenclatura vestit referida a un conjunt de peces confeccionades

El vestit segons els documents

186

Descripció: Document i gravat El vestit segons l’arxiu

EL VESTIT DE CASTELLONER AVUI Des del moment en què va ser triat el vestit usat pels homes dels col·lectius festers, ha sofert al llarg dels 80 anys de la seua vigència pocs canvis respecte als primers dibuixos i fotografies. Alguns d’ells són:

· Els teixits amb què es confeccionen la jupa

i el calçó han passat dels que tenien com base la seda a d’altres com l’otomà o, en algun cas, teixits amb petits motius brocats. Això ha estat així per raons pràctiques, ja que tant el vellut com els teixits amb base seda tenen difícil conservació i poc d’aguant per a les moltes hores d’ús que requereix la setmana de festes.

· La jupa ha optat pels botonets de tipus

Però des d’aquells moments inicials, els estudis sobre la indumentària tradicional a Castelló, tant en el treball de camp a la recerca de peces antigues en els patrimonis familiars com la investigació en els documents notarials dipositats als arxius, ha estat molt profunda i ens ha donat una visió més completa del que va ser aquesta indumentària en el moment del seu ús en la vida quotidiana. La nostra dedicació de més de quaranta anys ens avala per profunditzar en aquest tema i ens permet abordar-lo per conéixer millor les peces que van formar part de la indumentària masculina de festa en la vida diària dels nostres avantpassats. Ens fixarem especialment en aquelles que no van ser triades en el moment inicial per formar part del vestit representatiu.

mançaneta platejats o botonets metàl·lics.

· El calçó conserva en molts castellonencs

el seu model de confecció amb tapa. Malauradament, a poc a poc, va introduintse la bragueta amb cremallera.

D’elles, tres són essencials i una complementària.

· La camisa ha pass o cotó. · La rodina, que en un principi acompanyava

Són essencials:

el vestit complet, ha quedat relegada a ser un complement de la capa

· La presència del jupetí baix la jupa, botonat

i amb la faixa a sobre. De color negre o en tonalitats discretes. Va subjecte per la faixa.

CONCLUSIONS El vestit de castelloner ha complit en 2021 vuitanta anys des de la seua presentació en públic i la plasmació en els primers dibuixos. És una llarga tradició que ha deixat la seua imatge fixada en la memòria dels castellonencs.

187

· El cap cobert, siga amb mocador, rodina o ambdues coses.

· Els calçotets com roba interior. Com complement anomenarem les lligacames.

Si contemplem amb atenció la fotografia del ballador que per primera vegada, en la boda del rei Alfons XII va representar a Castelló, observem que són presents tots aquests elements que, a més, la nostra investigació confirma. La nostra opinió és que vestir-se de castelloner i fer-ho amb el vestit triat en 1941 està dins la normalitat. Però avui tenim una idea més ajustada de les peces que formaven aquest vestit complet, idea que coincideix plenament amb la imatge del ballador de la fotografia de la boda del rei. Foto antiga d’una grupa

No és el nostre propòsit immiscir-nos en les decisions que al respecte prenguen els responsables de les festes però, sí que volem mostrar la nostra disconformitat amb les intransigències amb què, de vegades, es troben els homes que volen vestir-se de castelloner de la manera que les investigacions i els testimonis gràfics han provat.

1947.- Josep Antoni Pradells

Sempre serà, siga la que siga l’opció triada, una manera acceptable i respectable (sempre que s’ajuste als models antics) de demostrar castellonerisme i pertinença a un poble.

2018.- Salvador Ramos. Pregoner

2020.-Juan Miguel Olsina. President i madrina gaiata 3

188

REFLEXIONS SOBRE EL VESTIT DE CASTELLONERA Autores: Paquita Roca i Immaculada Puig Indumentaristes

Per comprendre les raons de la definició d’un vestit representatiu basat en la indumentària tradicional femenina emprada en ocasions de festa, cal remuntar-nos a una època anterior a 1940. ANTECEDENTS

vestida pels representants dels pobles lluïren la indumentària considerada representativa de la seua localitat. Els pobles que com Castelló no tenien definit aquest model no podien participar per no tenir una indumentària tradicional representativa consensuada. Els “Coros y Danzas de Sección Femenina” van sofrir aquestes restriccions.

Un document datat en 1902 diu: “Antiguamente se usaban riquísimos trajes en esta fiesta (es refereix al ball perdut) pero hoy solo queda de aquellos el guardapié de tela de rica seda y algún pañuelo y peineta”( Guia del Obispado de Tortosa. Fernando Miralles) Així que quan la dona castellonera volia vestir indumentària antiga de festa ho feia bé amb el vestit regional que ja estava definit des de meitat del s. XIX, bé amb un model basat en les línies generals d’aquest vestit però amb aportacions particulars o bé combinant lliurement peces originals conservades als patrimonis familiars. D’entre aquestes tres maneres començava a destacar un model: algunes dones castelloneres vestien un conjunt conformat per robes familiars que consistia en gipó negre, mocador blanc de tul, falda llisa d’un sol color, davantal negre i calces blanques. Aquesta indumentària recorda molt el que després seria el vestit de castellonera. RECONSTRUCCIÓ ALS ANYS 40 L’any 1939 les noves directrius referides a la participació de les regions i poblacions en certàmens nacionals de diferents modalitats exigia que la roba tradicional

Cap als anys 40, entre les classes mitjanes acomodades de tota Espanya, es va despertar un gran entusiasme costumista. A Castelló existia un grup de persones imbuïdes d’aquestes inquietuds que es reunia per a les seues tertúlies a la farmàcia de D. Manuel Segarra Ribés. El mateix Segarra Ribés ja havia organitzat acabada la guerra dues desfilades a Castelló, una en maig i l’altra en juny, on les joves que participaven anaven vestides amb el vestit regional. Va ser aquest grup qui es va plantejar iniciar la tasca per tal d’aconseguir un model amb el qual pogués la ciutat identificarse com a poble de manera autòctona mitjançant el vestit tradicional. Les fonts on van beure per arribar a tal fi van ser:

· El vestit regional i altres propers ja definits

· La roba que ja havien vist lluir a algunes dones castelloneres

· Un seriós treball de recerca de pe-

ces antigues en els patrimonisd’indumentària propietat d’algunes famílies benestants d’arrel castellonera.

És important destacar que el grup era conscient que el model que anaven a triar era “una de las formas posibles de vestir tradicionalmente la mujer castellonera en día de fiesta”.

189

DOCUMENTS Els primers documents que plasmen el resultat són els dibuixos del pintor Luís Sales Boli, fets en 1940 i 1942. Respecte als documents escrits, a l’arxiu de la Junta de Festes se’n troben tres, que van mostrant les dificultats a les quals es van enfrontar per triar unes o d’altres peces. El document 3, que sembla ser el definitiu, diu així: “Peinado partido en raya en medio, recogido atrás en topo, sin rodetes laterales. En el topo peineta de metal blanco o amarillo, sujeta con las agujas que forman parte del aderezo. La peineta es baja, recta y ancha, algo curvada para amoldarse a la cabeza, rematada en su parte superior con picos o florecillas a modo de corona o diadema doblados o encurvados hacia atrás y hacia abajo.

Any 1945. Dibuix d’una castellonera (Luís Sales Boli)

PRESENTACIÓ I PRIMERES APARICIONS

Jubón negro de terciopelo o raso, cerrado en el cuello, con abertura hasta el escote. Mangas hasta la mano, vuelosas o en farol en el arranque del hombro y ajustadas luego al brazo, con escotadura o raja en la parte posterior de la bocamanga. El cuello y mangas rematan en fina puntillita blanca de encaje. Sobre el jubón manteleta de tono crema o hueso, de tul, festoneada de No lleva lentejuelas ni piedrecillas bordados. Los pañuelos auténticos batista con bordados en cadeneta.

blanco, blanco. en los son de

Falda o guardapies de seda tornasolada, en color tabaco o azul, irisados en verde. Puede llevar motivos tejidos, siendo lisa y de tonos severos. La falda asienta en el talle sobre el jubón. Delantalillo de seda negro, bordeado de puntilla negra asimismo. Medias blancas y zapatos negros de medio tacón, con hebillas. El aderezo consta de agujas para sujetar la peineta, pendientes, broche o imperdible, cruz con su cadenita y sortija, todo él de oro o plata sobredorada y pedrería de esmeraldas y perlitas solamente”

190

La presentació oficial del vestit va tindre lloc el dia 31 de març de 1943 al Teatre Principal en la representació de l’òpera còmica de titelles La filla del Rei Barbut, basada en Tomba-Tossals de J.P. Tirado , versada per M. Segarra Ribes i musicada per Matilde Salvador. El programa diu: “En el vestíbulo del Coliseo un conjunto de parejas jóvenes vestidas a la castiza usanza labradora de Castellón, representando a las diferentes partidas del campo de nuestro término, obsequiarán con manojitos de flores a las señoras y con voladorets a los caballeros que asistan al espectáculo” El vestit emprat anomenat “de labradora de Castellón a la antigua usanza” va ser l’anteriorment definit. Les primeres aparicions públiques del vestit es van produir en 1944. Les balladores de “Coros y Danzas”, ja van poder lluir-lo en el tercer concurs nacional. També als actes commemoratius del 18 de juliol el van vestir dones castellonenques en la desfilada que va anar des de l’església de Sant Agustí fins la Creu del Caiguts. Any 1943. Presentació oficial del vestit

ELECCIÓ COM VESTIT REPRESENTATIU PER A LA FESTA Al mes de novembre de 1944 es va crear la Junta de Festes que en desembre va aprovar una normativa general en la qual s’incloïa com vestit oficial de les dones de la festa de la Magdalena el conjunt anomenat “ traje típico de labradora de Castellón” presentat vint mesos enrere. Prompte seria conegut com vestit de castellonera. NOUS ESTUDIS Al llarg dels setanta-sis anys que han passat des de la seua estructuració, el vestit ha patit moltes modificacions fruit de les modes, la imaginació o la comoditat. Però al mateix temps, en tots aquells anys s’han dut a terme molts estudis tant en el treball de camp com als arxius de la ciutat de Castelló als quals no van tenir accés les persones que van conformar el vestit i que ens han permés conéixer a fons quina va ser la roba tradicional més emprada. És per això que s’han de tenir en compte les noves aportacions dels investigadors per aconseguir que les modificacions que s’estan produint i les que vindran de segur en el futur, vagen en el sentit de recuperació dels elements que el componen, com deien els impulsors, “los autenticos...” . Si no ho fem, correm el perill de desvirtuar el significat del que volem representar: la dona castellonera en dia de festa a finals del s. XVlll i primera meitat del s. XIX.

Gipó. Els percentatges indiquen que el gipó majoritàriament emprat tenia com teixit la seda i els seus derivats, el color era negre o fosc, la mànega llarga i anava poc guarnit. Mocador. La tipologia més abundant és el mocador blanc, de teixits lleugers, brodat a punt de cadeneta i desfilats. La seua forma podia ser triangular o quadrada i portar diferents tipus de remat (fistó, randa...) Davantal. Els més habituals són de seda, de color negre, guarnits amb randes i cintes. A primers del s. XIX coexisteixen amb els blancs de teixits lleugers, brodats en blanc a punt de cadeneta i desfilats, com els mocadors.

Any 1962.Paquita Roca, Dama del sector 5. Influència de ESTUDI DOCUMENTAL

les modes en el vestit de castellonera

TEMPS DE REFLEXIONS

L’estudi documental realitzat en Castelló sobre el període 1730-1830, ens va permetre accedir als documents notarials de 1.040 famílies castelloneres en què es relacionava roba (principalment documents matrimonials, testaments i inventaris).

A la vista de tota la documentació material i notarial recollida, volem fer unes reflexions sobre el vestit actual. El nostre objectiu, com sempre ha estat, és donar informació per tal d’alertar sobre aquells elements en els quals cal reflexionar.

Respecte a les peces que componen el vestit de castellonera les conclusions són les següents:

El guardapeus. És la peça principal de la indumentària de festa. El seu protagonisme ve donat per l’ús de la seda i pel cadenciós moviment que aquest teixit pren en caminar la portadora. En aquest moment és la peça més amenaçada. Constrényer un guardapeus de seda posant-li a sota un element rígid que elimina el seu moviment és deixar perdre gran part de la seua bellesa.

Guardapeus (falda). Segons els percentatges extrets dels documents, el guardapeus majoritàriament usats per les castelloneres en l’època estudiada serien de seda, de disseny llis, sense cap guarniment i d’un sol color. El color dominant era el blau seguit del verd, groc i palla.

191

Si els procediments antics per donar tovor a la falda (sinagües i sobresinagües amb volant emmidonat) no es consideren suficients o incòmodes, caldrà buscar altres peces que donen el volum desitjat sense pes excessiu però sense empresonar la falda. La mida i guarniment dels davantals és un altre aspecte perjudicial per a aquesta peça.

lleugers brodats de cadeneta i desfilats, al treball de camp els de cadeneta i els de tul, posteriors a l’època estudiada en l’arxiu. Tampoc les dones i homes que van definir el vestit de castellonera van trobar aquestes tipologies en la seua recerca als anys 40 a Castelló. El document inicial ho expressa molt bé:

El davantal. El diminut davantalet que en certes èpoques formava part del vestit, no és el que està plasmat en els dibuixos inicials, però tampoc ho és, ni per respondre a aquell model ni per les investigacions posteriors, l’enorme davantal actual que lluny de la seua funció de complement lleva protagonisme a la falda ocultant-la i esclafant-la. Cal tenir mesura i pensar que cada peça té la seua funció en el conjunt i que no ens cal imitar les errades d’altres poblacions del nostre àmbit cultural sinó evitar-les.

“ manteleta de tono blanco, crema o hueso, de tul, festoneada en blanco. Los pañuelos auténticos són de batista con bordados en cadeneta.”

El gipó. Molt prompte les mànegues de “farol” del disseny inicial es van abandonar amb molt bon criteri, ja que corresponien a una moda posterior. També les bruses soltes que desdibuixaven el tòrax femení estan essent substituïdes progressivament pels gipons ajustats al cos i als braços com correspon al model estètic de l’època que volem representar. L’errada més gran que observem en els gipons actuals és l’excés d’ornamentació en les mànegues. De la “fina puntillita blanca de encaje” s’ha passat a uns guarniments clarament excessius, la presència dels quals va augmentant d’any en any. No oblidem que la sobrietat i l’elegància són trets identificatius del nostre vestit antic. El mocador. Des del nostre punt de vista de persones estudioses de la indumentària tradicional, estem obligades a dir que les randes que en aquest moment conformen la manteleta no responen als models de la nostra indumentària tradicional. En els 40 anys que portem escorcollant patrimonis familiars no hem trobat cap mocador original que presente la tipologia d’aquestes manteletes. Tampoc és present aquest model en la documentació de finals del s.XVIII i principis del XIX. Als documents abunden els mocadors de teixits

192

Així que, en honor a l’autenticitat, aquestes tipologies antigues són una tasca a recuperar. Hi ha suficient documentació a l’abast de les persones que vulguen reproduir un model antic per a poder fer-ho amb fidelitat. Així ho podem veure en algunes reproduccions molt correctes emprades per a vestir-se de llauradora. Sembla que la labor de divulgació ha començat a donar alguns fruits.

Octubre 2018. Aspecte general del vestit. Exposició de mocadors de pit blancs. A. F. Els Millars.

Any 2018. Integració del mocador antic en el vestit de castellonera

Aquesta és la nostra reflexió sobre la indumentària triada com representativa i lluïda avui en dia per les dones castelloneres, en especial les que formen la part oficial de la festa. Desitgem que servisca per a donar vies de treball. No es tracta de decretar ni prohibir, sinó d’orientar a qui vol vestir-se a l’antiga amb dignitat per tal d’honorar els avantpassats i mostrar un signe extern de pertinença a un poble.

BIBLIOGRAFIA: ROCA,P. i PUIG,I.(1994): Festa. Historia de las fiestas de Castellón, fascicle 26. Periòdic Levante de Castelló. PUIG, I. i ROCA,P. (2000): Mocadors de pit. Diputació de Castelló i Ajuntament de Castelló. VIDAL,J. i ROCA,P.( 2008).Cent anys d’indumentària tradicional. Castelló de la Plana 1730-1830. Ajuntament de Castelló. PUIG, I. i ROCA,P. (diferents anys): La Dona (fascicles). Fundació Dávalos-Fletcher i Ajuntament de Castelló. AGRUPACIÓ FOLKLÒRICA EL MILLARS ( 2018). Els mocadors

pit

blancs.

Castelló

comarques.

Excel·lentíssima Diputació de Castelló.

193

VESTIR-SE A L’ANTIGA Autor: Equip de llibret

“L’evolució de la moda d’antany i la seua plasmació en l’espai vital, l’aparició de noves matèries i tèxtils, l’evolució cromàtica d’uns vestits que mostraran el perfil psicològic dels seus usuaris i dels seus usos i costums, la conservació, restauració i mostra d’algunes d’aquestes peces conservades als magatzems del museu així com altres elements que ens ajudaran a contextualitzar-les, mostraran una roba canviant, reinterpretada, adaptada o reaprofitada per tal de convertir-se en mostra viva d’un sentiment diferenciador”.

Els nous usos de la nostra indumentària més representativa ens identifiquen i es mostren en les nostres festes més significatives, projectant la nostra cultura de manera internacional. Per a poder crear aquest espai d’indumentària tradicional, tenim clar que s’ha d’apostar clarament pel rigor històric i científic, amb l’assessorament d’indumentaristes qualificats per a poder recrear com “vestir-nos segons els cànons tradicionals dels segles XVIII i XIX, amb coneixement de causa”.

La indumentària tradicional requereix, en un Museu de la Festa, d’un espai necessari, diferenciat i il·lustratiu per a la nostra cultura. La confusió que envolta aquest món tan ampli i divers, fa necessari un estudi exhaustiu, amb uns criteris clars i precisos sobre la roba tradicional. El desconeixement que produeix la mistificació de tota classe d’influències, com l’aportació de noves tècniques en el teixit, color, còpia o imitació de patrons i models aristocràtics aliens a la tradició valenciana, ens ha portat a l’actual situació que desfigura un dels símbols més valorats pels castellonencs i castellonenques, vestir-se a la manera tradicional dels nostres avantpassats.

El vestit de llauradora i llaurador es popularitza a conseqüència dels treballs d’investigació que diferents persones i grups de danses han dut a terme des de la dècada dels setanta. Les persones interessades per la recuperació de la indumentària tradicional, com a part important del nostre patrimoni, van comprendre que la definició del vestit de castellonera i castelloner havia deixat fora, com no podia ser d’altra manera, moltes peces antigues que calia revalorar i recuperar.

Dona valenciana del segle XIX

194

Mitjançant un treball de camp en les nostres comarques i un altre sobre documents de l’Arxiu Provincial i representacions gràfiques, es va anar definint i divulgant el que va ser la manera de vestir del poble en el període que va des de meitat del s. XVIII fins al primer terç del s. XIX. Es tracta d’una època en què una classe popular llauradora o artesana assoleix prou poder adquisitiu per a incorporar teixits i complements de preu en la seua indumentària. I donat el caràcter conservador d’aquesta classe social, ho fa mantenint uns trets

diferencials, un gust per peces, guarniments i decoracions que diferencien la seua forma de vestir dins el corrent de moda general. Gràcies al treball de l’Agrupació Folklòrica Millars, o l’Associació d’Estudis Tradicionals Grup Castelló, entre altres, s’han aportat nous elements en la imatge de les festes locals i en la idea que els castellonencs i castellonenques tenien sobre la manera de vestir-se amb la roba tradicional. La seua tasca s’ha basat en els darrers anys en la potenciació, promoció, recol·lecció i recuperació de les manifestacions populars valencianes, incidint especialment en el treball de camp. Aquests cànons i tota mena de detalls sobre la manera de vestir de les i els castellonencs d’antany, és la informació que es pot trobar en la reedició del llibre “Cent anys d’indumentària tradicional, Castelló la Plana 1730-1830” o en “Pervivència de la indumentària tradicional a les comarques del Nord Valencià, 1835-1920”, signats per Paquita Roca i Josep Vidal de l’Agrupació Folklòrica El Millars -pionera en la investigació i recuperació de la indumentària tradicional, al llarg de la seua trajectòriai publicat amb el patrocini de l’Institut Municipal d’Etnografia i Cultura Popular. Altres estudis sobre peces significatives del vestit de llauradora es poden trobar en publicacions com “Justillos i gipons a les comarques del nord del País Valencià” i “Mocadors de pit” d’Immaculada Puig i Paquita Roca.

Agupació Folklòrica El Millars amb diferents mostres de vestits tradicionals

És impossible, en unes poques pàgines, poder fer una mostra gràfica i representativa del gran ventall de possibilitats que tenen el vestit de llauradora i llaurador pelm que fa a teixits, formes, evolucions de les peces, etc. La nostra intenció, sense entrar en dogmatismes, és fer una proposta del que hi hauria d’estar en una sala d’indumentària: cartells explicatius de l’evolució històrica acompanyats de mostres gràfiques; peces originals d’època; maniquins amb vestits de llaurador i llauradora amb les diferents possibilitats que ofereix el vestit tradicional quant a teixits i evolució de les peces; mostra de complements... Tal com hem dit abans, són els especialistes en indumentària els més indicats i indicades per a realitzar la mostra més adient sobre aquest tema. Indiquem a continuació les peces bàsiques clau que componen els vestits tradicionals.

Maniquins amb tradicional vestit de llauradora i llaurador amb saragüells

195

EL VESTIT DE LLAURADORA El vestit de llauradora té com peça essencial el cos encanyat propi del s. XVIII. Bé siga en la tipologia sense mànegues (justillo o cotilla) o amb mànega curta o llarga (gipó) ajusta el tòrax femení, allargant-lo al mateix temps que estreteix la cintura i eleva el pit. Aquesta manera d’ajustar el cos, juntament amb les voluminoses faldes és qui dona la imatge femenina de moda en l’època. Els justillos tenen colors vius i moltes vegades dissenys florals. Els gipons poden portar mànega llarga o fins al colze i, per més que el negre o els colors foscs eren més habituals, els dissenys florals i els colors vius també estaven presents i són els triats avui en dia per moltes de les dones que es vesteixen de llauradora. Els merlets (aletes) que els ajusten a la cintura i la punta davantera han estat portats en el seu moment per dins o per fora de la falda, segons la moda del moment.

blancs, negres o de colors, de llana brodats o sense brodar, de cotó amb motius florals, etc. Els mantonets amb serrells a la manera dels de Manila corresponen a una època en què els cossos encanyats havien evolucionat als de transició, però per la gran quantitat de peces trobades en el treball de camp, són també avui en dia molt emprats. Cal dir que el mocador més usat és el blanc, de materials transparents que correspon a una moda que es va iniciar allà pel 1770. Són blancs, brodats amb punt de cadeneta i desfilats i són els més representatius del vestit femení de mudar en les nostres terres.

Exposició “Mocadors de Pit”, d’Imma Puig i Paquita Roca

Els davantals poden ser blancs, negres o de color i poden anar guarnits amb brodats i randes. Els de més diari van poc guarnits i solen ser més grans. Les calces triades per la majoria de llauradores d’avui en dia són blanques per a mudar i de color per a feina, però històricament les calces de seda en diferents colors formaven part també de la roba de festa. Sabatetes per a mudar i espardenyes per a feina són el calcer majoritari. Detall vestit de llauradora amb cotilla

Les faldes o guardapeus tenen gran amplada i dissenys molt variats, essent la seda i el cotó els teixits més emprats. Cal dir que el cotó no sempre ha significat en el passat “roba de feina”. En la primera època del seu ús era un teixit d’importació que no estava a l’abast de tothom. És per això que són correctes les faldes de cotó amb estampacions florals tipus indiana per a la indumentària de mudar. Per tal de cobrir els muscles es poden portar moltes tipologies de mocador: de seda amb motius teixits, amb estampacions o brodats,

196

Entre els guarniments cal destacar tota la tipologia de joies en daurat o argentat, amb pedres verdes, perles o espills. Són les mateixes triades per a la castellonera a excepció de la pinta, que la llauradora porta rectangular o en forma de cullera més o menys alta. Els reliquiaris, creus, corets, guardapels, collars de perles, corall o nacre, poden formar part del vestit de llauradora.

Detall de llauradora amb saia de llana brodada i vestit de llaurador amb calçó i jupa

EL VESTIT DE LLAURADOR Els saragüells La peça diferenciadora del llaurador són els saragüells. El seu ús per a vestir-se a l’antiga no s’havia perdut mai i estava vigent en el moment en què es va definir el vestit de setí per als representants de la festa. Aquesta peça d’origen morisc, amb gran amplada de camals i llarga fins més o menys el genoll (segons èpoques) no és exclusiva dels llauradors valencians, però en el temps ha esdevingut representativa. Va subjecta per la faixa de colors variats: roig, morat, blau, verd, blanc, negre o ratllat. La camisa és blanca de mànegues amples i quasi sempre amb pitrera, per més que les peces originals més antigues no la porten.

Per tal d’aconseguir el volum de la part inferior del cos antigament es portaven les sinagües i sobresinagües en la roba de mudar i les sinagües i el vió en la de cada dia. Avui algunes llauradores opten pel midó o per elements rígids que prompte passaran de moda, ja que no són adequats i doten al guardapeus d’un moviment poc natural que destrueix tota la bellesa del balanceig de la seda.

També podem trobar alguna llauradora amb saia de llana brodada . Aquestes saies van ser poc habituals en la nostra ciutat però molt freqüents en les zones muntanyenques de l’interior. En principi eren saies de baix, que abrigaven en temps de fred, però la seua elaborada ornamentació ens fa pensar que també es van portar en algun moment com falda exterior en hivern.

197

Per cobrir el tors està el jupetí. El nom correcte en valencià d’aquesta peça que cobreix el tòrax masculí i no porta mànegues és armilla, però donat que segons l’època va presentar diferents tipologies (l’armilla antiga blanca i cordada, el jopetí del s. XVIII i el “chaleco” del XIX i el XX, amb l’esquena d’altre teixit i ajustat mitjançant sivella en l’espatlla) emprarem la paraula jupetí per a anomenar-la. Damunt del jupetí alguns llauradors porten la jupa curta i amb mànega llarga, però no és imprescindible. El que sí que és imprescindible és portar el cap cobert, amb mocador de diferents colors nuat de moltes maneres distintes, barret d’arboços, còfia, i moltes tipologies de barret, el més habitual dels quals és la muntera de drap.

També trobem la barretina, el capell d’ala ampla, la rodina i d’altres.

L’home llaurador pot portar com a complements: la manta o l’alforja, algun tipus de joies com rosaris o reliquiaris, mocadors al coll de vegades nuats a manera de corbata, lligacames per subjectar les calces, capa, capot o capotet, etc.

En 1730-1750 aquest era un tipus d’indumentària a Castelló. Era compost per camisa, calçons i armilleta. Els complements son mocador, capell d´ala ampla o xamberg, calces rodones, corretja i espardenyes d´espart.

Detall de saragüells, calces i lligacames

El calçó Si el llaurador no porta saragüells, pot portar calçó curt. A diferència del de setí aquest calçó pot tenir colors diferents i de vegades anar conjuntat amb la jupa formant un vestit complet. En aquests últims anys s’ha popularitzat entre els homes i els xiquets que vesteixen de llaurador l’ús del saragüell de negrilla. Cal dir que en documents escrits no s’ha trobat cap peça d’aquesta tipologia, però sí que apareix en gravats de l’època. El seu color és sempre negre i cobreix el saragüell blanc.

Saragüell de negrilla i la típica manta per cobrir els muscles

Veiem d’esquena la típica indumentària de saragüell i, enfront, l’altre personatge amb calçons, jupa i barret que es consideraria més arreglat.

198

199

de Pirotècnia

salA

LA PIROTÈCNIA EN LES NITS DE LA SETMANA DE LA MAGDALENA

Autors: José Vicente Nebot i Peñarroja José Vicente Nebot i Navarro Pirotècnia Peñarroja

Si t’agrada la pirotècnia, vine a Castelló. Si eres un amant dels focs artificials, vine a les Festes de la Magdalena. Crec que és una de les ofertes més interessants del calendari pirotècnic espanyol; fonamentalment per dues raons: una d’elles és per la quantitat d’espectacles que es programen, no sols per la Junta de Festes sinó també per totes les comissions de gaiates, colles i ens vinculats. Ningú concep unes festes sense focs artificials; i tot el món vol posar el seu particular granet d’arena i col·laborar perquè aquestes festes traspassen, com diu el Pregó, el terme de Castelló. Que vaja un poquet més enllà del fet de passar-nos-ho bé, perquè gaudisquen també i se senten partícips les persones que vinguen de fora. I, sincerament, com més lluny millor. L’altra raó, i per a mi més important, és la varietat. En cap altra part, dins de l’oferta festiva nacional, hi ha una varietat d’actes tan àmplia com a Castelló: tenim la mascletà, com a espectacle diürn per excel·lència; tenim castells de focs artificials, correfocs, espectacles emblemàtics de pirotècnia tradicional, piromusicals, la traca correguda, la despertà, espectacles multimèdia, pirotècnia recreativa, focs religiosos, coets d’avís (trons d’avís o trons toc), pirotècnia commemorativa... Quina festa hi ha a Espanya que tinga aquesta varietat? Doncs, la Magdalena a Castelló i cap més.

202

És estar tot el dia sentint i sentint la pirotècnia, és el sentit que més ens acosta a les coses que ens envolten. Al matí despertà, a mitjan matí traques que ens indiquen que quelcom es mou, a les dues del migdia mascletà, a la vesprada els protocols de les visites continuen marcant el ritme de la festa amb pirotècnia, i per fi arriba la nit, l’ambient necessari per a veure i sentir els focs artificials. En les Festes de la Magdalena a Castelló, cada dia hi ha excuses per a gaudir de la pirotècnia. Cronològicament, tenim el primer dissabte, en finalitzar el Pregó, l’enfarolà del Fadrí. Un espectacle de pirotècnia tradicional, acompanyat de música de dolçaina i tabal, amb fatxades i rodes; i il·luminacions recurrents que té el seu moment àlgid amb l’adorn del campanar amb tires de llums des de dalt fins a baix. Res sorprén. Tothom sap el que passarà, únicament falta quan, però arribat eixe moment la gent queda igual de meravellada com si fos la primera vegada, el que ve de fora queda encantat, no sap

com es pot arribar a aquest clímax en què es fonen afecte i admiració per l’edifici que està tot sol, que el veiem cada dia; però eixe dia és ell el protagonista.

A la vesprada i vesprada-nit la llum de la pirotècnia de la tornà, la processó de penitents que es transforma en la llum de les gaiates.

Desfilada de gaiates

Enfarolà

I per si no fos poc, entrada de dimonis. Ritme, purnes i foc, així s’inaugura la primera nit de la Magdalena. Així és com sabem celebrar els mediterranis les festes. Més tard, al voltant de la mitjanit, les gaiates entren en la ciutat, el món de la festa volia que aquest moment íntim tinguera un xicotet homenatge a cada una de les gaiates. Monument, madrines i gent del sector tenen la seua “foto” a l’entrada de la ciutat, en Castàlia, amb un xicotet ramell de focs artificials perquè realce l’instant, senzill però emotiu. Arriba el diumenge, el dia gran. Romeria a l’ermita de la Magdalena, tot el món acudeix.

203

El gran dia per a tots els monuments l’encesa de les gaiates, gaudeix-la, viu-la perquè serà l’única ocasió que tindràs l’oportunitat de veure totes les gaiates juntes i enceses. L’acte comença per una visita protocol·lària de la Reina de les Festes junt amb les autoritats a cada una de les comissions de sector on es

pot veure la vistositat de cada monument de forma individual. Per a acabar, un espectacle piromusical fondrà la música amb la pirotècnia i amb els jocs de les llums de les gaiates. Ara focs, ara gaiates, onades dalt i baix, cortines que s’obrin i es tanquen, coreografia de les llums al compàs de la música, sempre acompanyades dels focs artificials contundents, marcant en tot moment el ritme de la festa. Aquest és un exemple que no fan falta grans peces de pirotècnia, o de gran calibre, perquè es puga aconseguir un gran espectacle. Xicotets artificis molt reeixits i disparats sols o en conjunt aconsegueixen la grandiositat d’un gran piromusical, que ocorre en un espai i un moment molt concret de la Magdalena. Música tradicional, de cine, peces representatives de la història de la música clàssica o moderna, no importa. El més important és que cada vegada hi ha més gent que vol veure totes les gaiates enceses, i juntes, i acompanyades per alguna cosa tan imprescindible per a les festes com són els focs d’artifici.

sensacions ens indiquen el contrari, tot el món vol passar per davall, donar-se un bany de foc, mai és igual, sempre ocorren noves coses i emocions diferents que fan que cada any no tinga res a veure amb l’anterior. Hòmens, dones, majors o xiquets i xiquetes, tots amb les mateixes ganes de passar-ho bé en l’espectacle, segurament, més participatiu de tota la setmana, fins a arribar al final que pareix que no arribe mai. Una vegada, i una altra i una altra, amb un ritme cada vegada més frenètic, aquesta vegada amb ombrel·les que tapen com un manto tots els participants. I de sobte tot per a tornar a agafar força amb les fatxades finals, la primera, la segona, la tercera cada vegada més intenses i amb més ganes. Després, quan acaba, tot pareix nou, diferent.

Encesa de gaiates

En La nit màgica, hem de veure’ns!! I quedar en un lloc concret perquè ens perdrem de la gran quantitat de gent que acudeix. I volem veure-ho tot. En l’inici, la presentació de Sant Roc. L’entrada de la Confraria dels Dimonis, els músics que acompanyen aquesta dansa de fonts i assortidors pirotècnics plens de purnes. Estructures de pirotècnia tradicional amb rodes, cascades, garlandes, ventalls, bolquers, cons, glòries, i sobretot, bous de foc, molts bous de foc, en blanc, en daurat, de mil colors; cosa que no és veritat; però les

204

Sí que m’agradaria recordar aquells efectes pirotècnics dels fanals de l’avinguda del Rei. Adorns que ocupaven pràcticament la meitat de la mateixa avinguda. A un costat i a un altre amb fonts, assortidors per damunt d’una gent amb ganes de festa. Efectes que es van fer molt famosos en l’àmbit de la pirotècnia mundial i que grans professionals pirotècnics

han lloat. De veritat, alguna cosa molt gran, per tot, pels focs, per les purnes, per la gent, pel que allí es viu. Transcorre la setmana, però cada nit hi ha cita obligada amb la pirotècnia, amb els castells de focs artificials, espectacles de prestigi que la gent de Castelló sabem apreciar. És pel que els millors pirotècnics del moment mostren el seu interés per vindre a les Festes de la Magdalena. És molt important l’horari, les 23.00 hores, no és una hora primerenca per a poder sopar abans; ni tampoc tard, hi ha molta gent que ve expressament a veure els espectacles, inclús professionals per a valorar la seua participació en edicions posteriors.

deixat el seu moment de sorpresa, segur que t’ha agradat, mai te n’aniràs indiferent a casa. Per allò de la varietat que comentàvem anteriorment, una mascletà nocturna que es realitza en el Grau el dissabte després de l’ofrena, i emmarcada en les visites als distints sectors, afig eixe punt a l’oferta pirotècnica de la Magdalena. Un espectacle en què s’uneixen la contundència del tir diürn, amb un especial acompanyament aeri de colors. El menys a més, el “crescendo”, han d’anar a l’uníson, fins a arribar al moment cima de l’espectacle, el terratrémol o traca triple, cal intentar encavalcar al màxim els dos efectes, tant de tro com el final de color perquè ambdós desapareguen i quede únicament el final de tro aeri, quelcom tan simple però tan difícil d’aconseguir. No vull deixar d’un costat la pirotècnia recreativa, no és pròpiament de nit, o sí, però l’horari és més vespertí. Quelcom relativament nou on el públic infantil gaudeix de la pirotècnia que prèviament ha adquirit. Només conec el coheòdrom de l’avinguda del Rei, que pertany al sector de la gaiata 5, un autèntic espectacle, asseure’s a prendre una cervesa i veure els xavals encendre petards i assortidors no té preu. I un pensa que hi ha futur a les festes!!

El públic sap prear un bon espectacle, des del disseny de l’espectacle, el fet de gaudir de les grans peces de pirotècnia. Carcasses que pel seu calibre o per la seua sofisticació no passen desapercebudes a ningú. Dos i tres centres, dos i tres canvis de color, efectes de repetició, efectes en l’ascensió de l’artifici, descàrregues, una, dues, tres, quatre, o la concepció del mateix espectacle; amb una coreografia que deixa a tot el món bocabadat, amb grans fatxades de mosaics, de meteors, de colobretes, efectes a dos, tres i fins a quatre altures, grans palmitos que s’obrin i es tanquen, sempre la simetria en les composicions, amb palmeres, crisantems, colors intermitents, perles roges, verdes, blanques, i grogues. La complexitat d’alguns colors morats o blaus, dalt i baix, a la dreta i a l’esquerra, en el centre, i sobretot, el ritme, fonamental per a quadrar un bon espectacle. T’has de deixar portar i gaudir dels focs però sobretot sorprendre. Si un espectacle t’ha

205

Després de les últimes desfilades ja es nota el cansament en les cares de les persones, però també la satisfacció del que viu els últims dies. Falta el final, i com em deia un gran pirotècnic, en Castelló mai falla la traca final, la traca correguda, no és una de les traques de “Guinness”, però els seus quasi 5 quilòmetres la converteixen en la traca tradicional més llarga. Aproximadament un quart d’hora des que la Reina de les Festes li pren foc des del balcó de l’Ajuntament, fins que remata als peus del Fadrí, després de recórrer els principals carrers de la ciutat. Molt, molt recomanable córrer la traca alguns trams, i que no t’ho compten. I arriba el moment de l’espectacle més important de les festes:

EL MAGDALENA VITOL!!!!

Ha de ser innovador, clàssic, tradicional, que resumisca l’esperit magdalener. Les llums, la música, les animacions, els efectes especials, i sobretot, la pirotècnia com un complement a tot el que passa. Remarca l’escena, la reubica, l’encalça, deixa el protagonisme quan fa falta, però el verdaderament important és el tancament de les festes. Magdalena Vítol, com a espectacle, s’ha convertit en quelcom sofisticat. Des de fa 20 anys hi ha hagut multitud de propostes, amb més o menys escenografia, amb més o menys elements tècnics, ha passat de ser un espectacle pirotècnic com a tal; que començava amb el tradicional cartell o rètol, que s’encenia com a resposta a l’emotiva crida Magdalena!!, de les Reines de les Festes, a tindre una estructura complexa amb diversos exemples del món de la multimèdia com el làser, projeccions d’imatges, ambientacions lumíniques, equips de so d’última generació i l’escenografia tradicional amb actors, amb escenes de dansa vertical i alpinisme urbà... Però sempre amb un fil conductor sobre Castelló i les seues festes.

Imatge de la Verge de Lledó, Magdalena Vítol

Imatge del cartell de festes Magdalena 2013, Magdalena Vítol

La pirotècnia s’ha integrat perfectament en tot aquest món de la tecnologia. S’han ocupat espais inimaginables fa uns anys amb elements pirotècnics de proximitat, com a fonts, volcans de xicotet calibre, efectes especials, fums, flames de diferents colors. Tot això al compàs d’una banda sonora quasi sempre exclusiva per a eixe moment, i per a acabar, com havíem començat, amb PIROTÈCNIA. Si fa nou dies començàvem amb el so de la mascletà d’inici, hui acabem en un mar d’emocions viscudes sempre acompanyades pels FOCS ARTIFICIALS.

206

207

de Gastronomia

salA

LA GASTRONOMIA DE LES FESTES DE LA MAGDALENA A LA SALA DEL MUSEU

Autor: Sergio González i Benages Graduat en Història

La gastronomia és un dels elements culturals més importants d’una societat. La manera de menjar o el fet de cuinar els aliments ha condicionat la nostra manera de ser com a civilització. La capacitat d’aconseguir menjar ha sigut un element de disputa entre les nacions, sent una de les característiques que més ha condicionat la història. També és un espai de diferenciació social, cerca de prestigi i de submissió del més feble enfront del més poderós. I no pensem que, amb l’arribada de la democratització dels aliments en la dècada dels 70-80, això haja desaparegut; ara regna l’esnob a través de la taula, sobreexplotem les xarxes socials amb fotografies de menjar, i el màrqueting gastronòmic és una forma de fer diners. La força de l’alimentació, com a bastió patrimonial dels pobles, és tal que sempre que busquem aproximar-nos a una nova cultura, la gastronomia es converteix en una de les millors vies. Per això, dins d’aquest projecte de museïtzar les Festes de la Magdalena, creiem rellevant reservar una sala al museu per a parlar de la seua gastronomia característica; com un exercici de dignificació, promoció i preservació de la cultural castellonenca; abans que continue degradant-se amb finalitats econòmiques. Dividirem l’article en dues parts: una primera en la qual parlarem sobre la gastronomia lligada a les nostres festes fundacionals, i una segona on suggerim algunes claus per a “exposar-la” dins del museu. El primer que hem de tindre clar és que, les Festes de la Magdalena giren entorn d’un eix fundacional, commemoren la

210

baixada del turó del Castell Vell a la Plana; a diferència d’altres festes, on un producte o un plat són el motiu central dels festejos —fet molt característic en la cornisa nord del nostre país—. La gastronomia lligada a la Magdalena, en primer lloc, pot suposar l’herència i commemoració de les receptes i sabors de les nostres i els nostres avantpassats; en segon, vam trobar recursos culinaris creats arran del mateix fervor de la festa, on la gent inunda els carrers reunintse amb amigues i amics, donant lloc a menjadors improvisats que amb el temps, es consoliden com a mesons típics de la Magdalena. Ara, donem pas a la primera part de l’article, on, com hem comentat, parlarem sobre els elements i hàbits més característics de les nostres festes. Informació que hauria d’incloure en aquesta futura sala del museu:

Podem considerar que, lligat a la mascletà, l’esmorzar amb amics o família és un els principals indicadors que marquen l’inici de les festes. L’aroma de la brasa i del cigaló tricolor es fusiona amb l’olor de pólvora en caus gaiaters, colles i bars, celebrant al voltant de la taula que ja el dia és arribat! L’esmorzar és la litúrgia gastronòmica del País Valencià per excel·lència; un descans en el treball per a prendre alguna cosa, agafar forces i aguantar fins a l’hora de menjar. En aquesta ocasió es deslliga de la jornada laboral per a convertir-se en el pròleg de cada dia de la setmana de festes.

Segurament hauríem de teoritzar o delimitar quins aliments o preparacions conformen l’esmorzar, ja que la seua diversitat és molt àmplia: hi ha qui els prefereix lleugers, uns altres més contundents que servisquen com a dinar, a base d’entrepà, de plat combinat, amb tapes a compartir, etc. El que és indubtable és que, l’esmorzar és un eix vertebrador de les nostres festes, de la nostra manera de ser com castellonenques i castellonencs; molts no comprenem l’inici d’un dia de Magdalena sense un bon esmorzar.

El Mesó del Vi és un dels més famosos i longeus: en ell es reuneixen cellers de l’IGP “Vins de Castelló”, amb el suport de la Diputació i la seua marca “Castelló Ruta de Sabor”. Aquest mesó dona visibilitat a les empreses vinícoles de la nostra província i els seus productes; en ell conflueixen milers de persones al llarg de la setmana, gaudint dels nostres millors caldos. Estic segur que en els pròxims anys el Mesó del Vi, anirà adquirint major qualitat organitzativa i prestigi, de la mateixa manera que ho està fent l’IGP. Un altre mesó típic de les nostres festes és el Mesó de la Tapa i la Cervesa; en la zona del Parc Ribalta, reuneix restaurants de la província i de diverses zones d’Espanya. També el Mercat Gastronòmic, proposta dels últims anys: compta amb una tendència més gourmet, que aspira a valorar el producte i els restaurants de la nostra terra.

El mesó, com a concepte que reuneix les diferents propostes “gastronòmiques” que s’erigeixen durant la setmana de festes, també val la pena que ens detinguem en la seua descripció, però més que amb una finalitat informativa dins del museu, amb una reflexiva. Un dels majors generadors de beneficis econòmics en el marc d’unes festes sol ser aquells espais “gastronòmics” que es creen amb motiu d’aquestes: els mesons. En les Festes de la Magdalena sembla que cada vegada proliferen més propostes d’aquest tipus, de dubtosa qualitat gastronòmica en la seua majoria, indicador que, en el seu rerefons, no existeix l’objectiu de promocionar la nostra gastronomia local i provincial en ells, sinó de tindre una mera finalitat econòmica.

211

Productes típics lligats a les Festes de la Magdalena. Tenim alguns productes o preparacions que formen ja part de la idiosincràsia de les nostres festes; ens acompanyen en la Romeria, de camí a la mascletà, en el Pregó, en la Desfilada de Gaiates, etc: la barreja, una mescla de diversos destil·lats —solen ser anís, moscatell, cassalla o aiguardent— que la gent pren a primera hora del matí; podria estar acompanyat per un pastisset de cabell d’àngel o moniato. En l’infinit món de l’entrepà, en les nostres festes destaca el de truita amb faves fresques i

alls tendres; aquest entrepà comparteix el protagonisme al costat d’un dels elements més emblemàtics de la gastronomia local: “el ximo”. El ximo és un entrepà de menor grandària, farcit de tomaca fregida amb pimentons, tonyina, pinyons i ou cuit; el seu consum creix de manera exponencial en la setmana de la Magdalena. major valor de les Festes de la Magdalena, les figues albardaes de Toni El Figuero. Una històrica preparació de la cultura castellonenca, que acompanyada amb un moscatell proporciona l’energia òptima per a continuar el camí fins a l’ermita de la Magdalena. En la Romeria, i citant de nou el nostre himne, hi ha una altra preparació que s’erigeix en un dels emblemes de les festes, al costat de la canya i la cinta verda, el rotllo. Un dolç que commemora l’aliment que portaven els antics habitants del Castell Vell en el seu descens fins a la plana. Moltes i molts romers pengen aquest rotllo de les seues canyes, i ho acaben menjant després de tocar la campana en l’ermita.

La gastronomia lligada a la Romeria de les Canyes: la Romeria també suma a la canya, la cinta verda, el rotllo o la brusa, la seua simbologia gastronòmica. Posem en el nostre saquet cacaus, tramussos, olives, adobats variats o embotits secs, com llonganisses i botifarres xicotetes. La importància de l’avituallament en el camí cap a l’ermita de la Magdalena es plasma en l’himne del Rotllo i Canya: «farem traguet a Sant Roc, matarem el cuc allí». De la parada en Sant Roc trobem una de les elaboracions gastronòmiques de

ArrIbat a aquest punt, ens endinsem en la segona part de l’article, en la qual, de manera breu, proposem algunes claus per a promocionar el nostre patrimoni gastronòmic a través d’aquest projecte de museu:

212

Complint amb els cànons normatius de la configuració d’un museu, crec en la necessitat d’implantar panells informatius i fotografies que expliquen i il·lustren la història, el seu nexe a les festes, la seua importància etnogràfica per a la població de Castelló i els receptaris d’aquestes preparacions o productes típics.

Com a element original considere que, en aquesta sala gastronòmica del museu, es podria jugar amb aromes, sabors i sons que estimulen la sensació de la persona que la visita. Potser tractar d’introduir el sabor puga ser complex, però l’olor és de gran importància per a emocionar en l’experiència gastronòmica del “comensal”/visitant. Les aromes ens transporten a sabors que són en si mateixos records vitals: la fragància de la mistela, de la figa albardà, del cigaló tricolor, de la brasa… Convertir la sala en una ona d’olors emocionals; de l’aroma gastronòmic de Castelló. Un altre component original que podria formar part de l’exposició final d’aquesta sala, seria la promoció de llocs de venda dels productes o preparacions que hem citat. Suggerir determinats establiments que cuiden i dignifiquen la nostra cultura gastronòmica local i festiva. A més d’enriquir el valor cultural i etnogràfic d’aquesta sala, fomentaria una economia circular, dignificant el comerç artesanal local. Establiments com “La Botiga de la Figa” o “La Fleca d’Antonio Blanch”, per exemple, que mantenen, durant tot l’any, un ampli ventall de productes gastronòmics locals, i de gran qualitat.

213

Finalment, considere que aquest museu, com a institució de la ciutat de Castelló, en la seua missió de preservar el nostre patrimoni, podria elaborar una sèrie de publicacions que parlen sobre la gastronomia de les Festes de la Magdalena. Una espècie de receptaris que el visitant poguera adquirir, recollint la història, importància en les festes, i elaboració de les nostres preparacions típiques. Aquests receptaris ampliarien el recorregut del museu, traslladant-se de les parets de la sala als fogons, constatant la vivacitat d’aquest projecte.

itinerant

salA

LA NECESSITAT D’UNA EXPOSICIÓ ITINERANT PER A LES FESTES DE LA MAGDALENA

Autora: Arantxa Miralles i Benages Graduada en Turisme

L’exposició itinerant, mòbil o portàtil és aquella dissenyada per a ser exposada en diferents llocs, amb l’avantatge que donen l’oportunitat que puga ser vista per més gent, en diferents llocs, en àrees de difícil accés i permeten a més promocionar el museu a major escala.

Per a l’exposició itinerant que proposem del Museu de les Festes de la Magdalena de Castelló, són molts els elements que hem de representar, ja que les festes simbolitzen molts moments i personatges de la història de la ciutat. El museu compta amb 10 sales dels diferents àmbits de la festa, començant per l’explicació dels inicis de la ciutat, seguit d’història de les festes, els ens que componen la festa actualment, pirotècnia, indumentària, balls i música. Tot això hem de representar-ho en l’exposició, perquè les festes s’entenguen en tots els seus aspectes.

Aquestes exposicions poden presentar-se en mostres provincials i fires locals, en universitats, en escoles… A més poden ser emprades com a mostres a curt termini en les entrades de biblioteques, en esdeveniments de promoció, en les oficines de turisme, entre altres. Les seues funcions són les de fomentar l’interés pel museu, per les seues col·leccions, pel seu treball, però sobretot per a promoure la cultura.

L’exposició itinerant utilitzarà els objectes repetits sense alterar la col·lecció permanent.

216

En entrar en aquesta exposició escoltarem música ambient de la nostra festa, per a fer sentir la proximitat dels festers de Castelló quan viuen la setmana folklòrica, al costat d’això, exposarem una pantalla amb els balls típics que es mostren en les desfilades. En el període de festes comptem amb la desfilada del Pregó en el qual veiem balls de tota la nostra província i dels centres regionals que tenim

a Castelló, a més de comptar amb el FAMM, que contribueix a la internacionalització de les festes amb bandes de música de diferents països.

Un altre ens valuós seran les Colles, grups d’amics i amigues que apareixen a principis dels anys vuitanta, i es converteixen en un nou col·lectiu fester amb els carros engalanats en panells amb fotos il·luminades, a més de les fotos d’esdeveniments que fan durant la setmana de festes als carrers de la ciutat.

Una línia de vida de la història de les festes s’exposarà en una de les parets principals, en la qual veurem el pas i evolució dels festejos, amb els anys i fotos de tots els moments més importants. En 1375 daten els primers indicis de la romeria de les canyes, acte que anys més tard es va convertir en una intensa setmana de festes que ha anat evolucionant i adaptant-se als temps.

La mitologia de Castelló ens il·lustra amb personatges llegendaris, que formen famosos contes i que veiem representats en les festes, per això en l’exposició apareixeran aquests protagonistes i l’explicació d’ells en panells de fusta, que fa referència a la senyalística que podem trobar en les senderes de les muntanyes, lloc on vivien aquests personatges mitològics.

No podrà faltar com a element essencial de les nostres festes “La Gaiata”: exposarem un monument infantil de 3 metres, amb una explicació de la construcció i elaboració d’aquesta obra d’art, que compta amb pintures fetes a mà, ornamentació i treball de fusta, juntament amb la il·luminació de canvis de color, a més de panells informatius amb la informació de les 19 comissions de sector, fundades 12 d’elles l’any d’inici de les festes de la Magdalena amb l’estructura actual en 1945.

La història medieval també és part rellevant de les festes, Na Violant i Jaume I com a personatges il·lustres juntament amb ens importants com Cavallers Templers, ho exposarem amb explicacions en papirs medievals i dibuixos dels protagonistes en pergamins grans.

217

La dolçaina i el tabal, com a instruments típics de la nostra cultura seran dos elements que exposarem en vitrines, i explicarem amb panells informatius en la nostra exposició.

La indumentària és un dels elements essencials i més rics de les nostres festes, tant el vestit masculí com el femení són molt delicats en teles i encaixos antics, a més de ser cridaners i elegants a la vista de l’espectador. A la sala trobarem dos maniquins, en els quals trobarem el vestit de Castellonera i el de Castelloner, dissenyats per Sales Bolí en 1945.

La pirotècnia recobra vida i passió en les nostres festes, per això hi hauran filmacions dels actes pirotècnics que es poden gaudir en la setmana, es podrà escoltar amb cascos perquè arribe la potència dels trets de la millor forma i també podrem fer olor de pólvora a la sala per a poder reviure cada moment.

218

Per a finalitzar i acabar amb bon sabor de boca, el millor és provar la gastronomia típica, per això s’oferirà una xicoteta degustació, de truita de faves, figues albardades i llonganisses seques, a més de panells explicatius d’altres productes gastronòmics de la ciutat.

Amb tot això, les festes estarien representades i llistes perquè els visitants de l’exposició pogueren concebre amb els 5 sentits el que els castellonencs vivim durant 9 dies de celebració: olorar la festa, assaborir la tradició, veure l’elegància, tocar l’essència i escoltar l’emoció.

EL TURISME FOLKLÒRIC COM A ESDEVENIMENT PER A LA TROBADA MULTICULTURAL Autora: Arantxa Miralles i Benages Graduada en Turisme

POTENCIAL TURÍSTIC DE LA CIUTAT A Castelló tot queda a prop, a la nostra ciutat l’olor de taronja ompli els carrers i l’horta encara es troba en la proximitat més immediata. La ciutat, que és la capital de la comarca de la Plana Alta, conserva aquell caràcter assossegat i amable dels llocs treballadors. En aquesta localitat, d’uns 180.000 habitants, es poden distingir tres parts principals: el nucli central històric, els nous barris moderns i, tocant el mar, el Grau o el port. El municipi de Castelló de la Plana, des del punt de vista turístic, participa dels quatre àmbits territorials que es consideren bàsics en l’activitat d’aquest sector: l’urbà, el litoral, l’espai natural i l’espai rural. No obstant això, serà l’espai urbà i el litoral els de major potencialitat turística. Respecte al turisme urbà, el seu desenvolupament ha de servir, a més de generar estratègies de diversificació de productes, per a reforçar la capitalitat en termes de comerç, serveis i transports, sobretot amb la posada en funcionament en 2015 de l’aeroport Costa Azahar i la imminent arribada de l’AVE. Pel que concerneix el turisme litoral, les platges situades en el districte marítim o Grau, representen un important fonament turístic del producte de “sol i platja” per la qualitat en extensió i la seua granulometria.

Aquest binomi entre la ciutat de Castelló i les costes del Grau es veu completat pels recursos de caràcter natural, patrimonial i etnològic del seu terme municipal, per la qual cosa la ciutat pot oferir turisme durant totes les èpoques de l’any. No solament en l’època estival centrada en el turisme de “sol i platja”, sinó que també pot experimentar un turisme cultural, gastronòmic i per descomptat folklòric i d’esdeveniments. Per augmentar el turisme a la ciutat, un efecte immediat i previsible és la posada en funcionament de l’aeroport, és el medi més gran per a fomentar l’arribada de turistes. El nombre de visitants que rep un territori té l’existència d’una adequada xarxa de transport, i en concret de com es dissenya el funcionament d’una ruta aèria afecta en l’elecció de destinació (especialment per als viatges per motiu d’oci i vacances). Les dades comparades entre 2015 i 2016 confirmen l’increment en nombre de visitants estrangers, resultat en part de la posada en funcionament de l’aeroport el setembre de 2015, amb rutes centralitzades exclusivament al Regne Unit. El resultat és l’esperat, ha augmentat l’arribada de britànics com a conseqüència directa de l’existència de rutes regulars des de Castelló. Augment turístic que s’ha vist destacat pronunciadament a l’espai urbà de la ciutat com a turisme històric, i estacionalitat a la setmana de Festes de la Magdalena, declarades com a festes d’interés turístic internacional, l’any 2010. RECURSOS FOLKLÒRICS

Aeroport Costa Azahar

Per a poder conéixer el turisme de la ciutat més estrictament, haurem d’exposar els recursos del mateix valor; un recurs turístic es considera un element tangible o intangible que té capacitat per si mateix, o en combinació amb uns altres, d’atraure

219

visitants a un determinat espai; i quan aquesta visita responga a motius estrictament de turisme, oci i recreació. Per això adquireix valor propi el grau de funcionalitat que puga tindre el recurs, fins al punt que precisament és el grau de funcionalitat o utilitat pròpia el que ha portat a classificar els recursos en bàsics i complementaris. Així, els recursos turístics segons la seua naturalesa els podem distingir en quatre categories: recurs natural o paisatgístic; recursos històrics-monumentals, tècnics, etnològics i artístics; artesanals i gastronòmics; i folklòrics, festes, esdeveniments programats, recursos intangibles i referencials. En funció de la seua potencialitat es poden establir cinc jerarquies de recursos: recursos que completen altres recursos; recursos que poden motivar corrents turístics locals; recursos que poden motivar corrents turístics regionals; recursos que poden motivar corrents turístics nacionals; i recursos que poden motivar corrents turístics internacionals. L’aplicació de la metodologia d’anàlisi dels recursos es reflecteix en primer lloc en l’elaboració de l’inventari de recursos turístics, obtenint-se un total de 83 recursos dividits entre les 4 categories dins de la ciutat de Castelló. Ens centrarem en els recursos de la categoria D, en la que sobreïx l’esforç de les institucions públiques i organitzacions per consolidar el turisme actiu a través d’una programació d’esdeveniments al voltant de la pràctica esportiva i festiva. Això es veu reflectit en el pes que ostenta, des de la perspectiva quantitativa la categoria de recursos D-Folklòrics, festes, esdeveniments programats, recursos intangibles i referencials, representada per 23 recursos. A més d’aquesta tipologia d’esdeveniments programats de caràcter esportiu, també són destacables els de caràcter festiu, com són les Festes de la Magdalena, o aquells de caràcter intangible com la Romeria de les Canyes.

La categoria D, amb un 29,1% de valor jeràrquic, es troba conformada per recursos turístics representats sobretot en esdeveniments programats, on sobreïxen les Festes de la Magdalena. Aquestes han de respondre de manera estratègica ressaltant les seues singularitats per a fer-les diferents, també han de tindre cohesió social i projectar una bona imatge exterior de la ciutat, pels importants efectes positius des del punt de vista econòmic tant públics com privats. La singularitat de la festa és la llum lligada a la simbologia de les gaiates, però aquestes necessiten ajuda per a millorar i ser més visibles cap al turisme, no tan sols la setmana de festes, sinó tot l’any. Igualment cal reforçar l’oferta actual en el marc de la sostenibilitat, vincular decisions polítiques i gestionar criteris tècnics. També són de destacar els esdeveniments programats vinculats directament a l’esport, alguns de caràcter supramunicipal, que ostenten una potencialitat d’atracció en l’àmbit internacional, i que es corresponen amb el Penyagolosa Trails o la Marató Internacional Ciutat de Castelló. Si bé, és cert que el pes més gran del valor jeràrquic dels recursos turístics d’aquesta categoria es troba en els esdeveniments esportius, sobreïxen els recursos intangibles: com és el cas de la Romeria de les Canyes, les Normes de Castelló, o “el toc manual de campanes en el campanar de la vila”, ostenten elevada potencialitat turística, donat el valor 3 la jerarquia que aconsegueixen. Cal dir que les Festes de la Magdalena com a recurs turístic, és un dels que té millor puntuació, i cal treballar més en elles perquè siguen de millor qualitat i hi haja una major demanda turística.

Valor Jeràrquic

Romeria de les Canyes

220

LES FESTES COM A PORTAL DE LA DIVERSITAT CULTURAL El turisme es materialitza en la relació entre individus i els sistemes socionaturals que visita temporalment. En aquesta relació, el turista es vincula amb els diversos aspectes de la destinació turística: naturals, socials, artificials, culturals, polítics, econòmics, alhora que la comunitat receptora pren contacte amb el turista i, a través d’ell, amb els diferents aspectes del seu sistema d’origen. Es tracta d’un fenomen social característicament multicultural que reuneix persones de diferents esferes de significació.

Participació de Rússia a la cloenda del FAMM

La matèria primera del turisme està conformada per atractius i activitats turístiques. La preeminència clàssica dels atractius tradicionals (naturals i culturals tangibles, generalment monumentals) està deixant espai a altres atractius i activitats, característicament culturals i intangibles; es tracta de propostes en les quals el turista observador d’abans cedeix lloc al turista actiu modern i d’aquesta forma, el turisme folklòric i d’esdeveniments guanya punts. Hi ha més interactivitat en els turistes i els ciutadans autòctons i a més, la diversitat d’actes fa que l’agraïment siga molt més ampli.

Fira i Festes de la Magdalena a FITUR

Les Festes de la Magdalena seran cridaneres per als turistes per una gran varietat de circumstàncies que citarem a continuació; la gaiata com a recurs singular i propi de la terra, com a símbol únic per antonomàsia que tan sols es pot veure en aquest racó del món, amb la llum, element especial del qual podem sentir-nos orgullosos. La desfilada de gaiates, el pregó, la romeria o l’ofrena... i milers de moments de tradició en la nostra setmana, els quals hem de portar a l’exterior i fer gaudir d’ells. Pólvora i màgia al migdia. Esclat de color i fantasia a la nit. Hem d’engrandir la nostra setmana gran! Festival de bandes internacionals, festival de color, de cultura i de festa, que fa que l’explosió de música siga un cúmul de diversitat i cultura en una ciutat que rep als seus visitants amb les mans obertes.

221

222

PUBLICITATS 223

COL·LABORADORS MAGDALENA 2022

L’associació cultural Gaita 5 “Hort dels Corders“, vol donar les gràcies als amics i col·laboradors que amb la seua ajuda desinteressada, han fet possible aquest llibret. MOLTES GRÀCIES !

224

225

226

227

228

En Casa Juanjo llevamos desde 1997 trabajando para ofrecer a nuestros clientes los mejores productos. Elaboración de Productos Artesanales Selección de Carnes y Productos Gourmet Detalles y cestas personalizados

229

230

231

232

233

234

235

236

237

238

239

240

241

242

243

245

246

248

249

epíleg

Epíleg

Un any més conclou la nostra proposta narrativa. Un viatge d’intercanvi d’idees, de treball conjunt, de fer festa mitjançant la divulgació literària; de fer del full imprés, de les paraules i de les lletres, un espai de lliure expressió, amb l’objectiu d’anar més enllà de la pròpia naturalesa tradicional d’un llibret de gaiata. Una línia de treball editorial que vam començar en 2015, i que continua avui en dia amb el coneixement, el rigor bibliogràfic i l’opinió professionalitzada com a fonaments principals.

Com a conclusió d’aquest llibret de museïtzació de les Festes de la Magdalena, podem extreure com a idea principal, la necessitat de materialitzar un museu d’unes característiques similars a les que s’analitzen en les pàgines anteriors. Un espai per l’exposició i la difusió de tota la cultura que envolta les Festes de la Magdalena; un espai per a la divulgació, per analitzar les festes amb una perspectiva de passat, present i futur; i un espai que siga el far que il·lumine les nostres particularitats com a poble.

Un any més apostem per la cultura i per la diversitat cultural. Aprofitem la possibilitat de fer, del llibret de la Gaiata 5, un assaig per al cultiu del patrimoni festiu on, a més de conéixer quines seran les màximes representants i la comissió de la nostra gaiata per a la Magdalena 2022, hem conegut la proposta temàtica per aquest cicle festiu: El Museu de les Festes de la Magdalena. Una temàtica que ens permet parlar de la preservació i dignificació de les festes fundacionals de Castelló, mitjançant la promoció de la seua història, etnografia, gastronomia, folklore, etc. Aquest llibret és la conceptualització d’un museu, i no sols com un reclam turístic, sinó com un eix clau per a la nostra cultura local; l’exposició d’unes particularitats que ens fan a nosaltres, i a les Festes de la Magdalena, únics en el món.

Per últim, volem agrair el suport econòmic dels patrocinadors del llibret; sense les seues publicitats seria impossible fer realitat la nostra il·lusió, la nostra temàtica, tot aquest treball que teniu ara a les mans.

No volem tancar l’edició d’aquest llibret sense agrair el suport que ens han dedicat els i les articulistes presents en aquestes pàgines. Persones que, any rere any, ens presten el seu temps i coneixements amb il·lusió, esperit crític i divulgatiu, i amb moltes ganes de fer cultura. Articles en els quals, a més de trobar una visió objectiva dels àmbits tractats, hem pogut comptar amb les opinions de persones qualificades per a parlar dels diferents temes, fent d’aquest llibret un espai lliure de vessants polítiques. Sense els seus articles no podríem materialitzar la nostra temàtica; ells i elles fan possible la proposta de cada any. Gràcies de tot cor.

250

I també, amb molta estima, donar-vos les gràcies a totes i tots vosaltres. Els llibrets que fem en la Gaiata 5 no conclouen ací, sempre tenen una naturalesa activa, amb la finalitat que els plantejaments que trobeu en les seues pàgines tinguen una perspectiva de futur. La vostra lectura és el nostre principi, sou la seua vida, sou el seu altaveu. Gràcies, amigues i amics. Us convidem a la reflexió, al coneixement, al pensament crític. Us convidem a l’acció, a lluitar per la materialització d’un Museu de les Festes de la Magdalena, tan necessari per a la nostra ciutat i les nostres festes fundacionals. De la il·lusió, del somni, de la proposta, del paper imprés, de la paraula, de les lletres... a l’acció. Us convidem a la festa, a fer poble, a fer Castelló de la Plana. Us convidem a la nostra casa, a la Gaiata 5 «Hort dels Corders». Sergio González i Benages

Visita la versió digital del nostre llibret

252

LLIBRET GAIATA 5 MAGDALENA 2022

Articles inside

EPÍLEG

SALA 10 - Sala de Gastronomia

SALA 11 - Sala Itinerant

SALA 9 - Sala de Pirotècnia

Comissió 2022

SALA 6 - Sala de Colles

SALA 2 - Sala Història de les Festes

SALA 4 - Sala de Mitologia

INTRODUCCIÓ

PLÀNOL DEL MUSEU

SALA 5 - Sala Medieval

PRÓLEG