LLIBRET GAIATA 5 MAGDALENA 2015 by Gaiata 5 Hort dels corders

SUMARI

Saluda de la Presidenta ...5 Saluda de l’Alcade ...7 Saluda Regidor Delegat de Festes ...9 Saluda President Junta de Festes ...11 Saluda President gestora de gaiates ...13 Saluda de la Regina de les Festes ...15 Saluda de la Regina Infantil ...17 Dama de la Ciutat ...19 Portada: Luis Bolumar Na Violant d’Hongria ...21 Nombres Comissió ...24 Diseño Editorial: Marisol Luján Saluda Madrina 2015 ...29 Coordinació i montatge: Marisol Madrina d’Honor ...31 Luján Damas d’Honor ...33 Comissió Infantil ...47 Articles: Arantxa Miralles, Melina Queral, Paco González, Manolo CarceSaluda Madrina Infantil 2015 ...53 3 ller. Damas d’Honor Infantil ...55 Col·laboradors i Portaestendards ...71 Fotografia: Rogelio, Luís Ulldemolins, Acomiadament President ...72 Pepe Lorite (vivecastellon.com), Muphy Acomiadament Madrina Infantil 2014 ...74 Publicitat: Trini Benages, Asunción de Acomiadament Madrina 2014 ...77 Diego i Maria Teresa Festes Germanes ...78 Article Inèdit ...80 Impressió: CMYK PRINT S.L. Article El Nostre Sector ...86 Depòsit Legal: CS - 34 2012 Article gastronomia ...90 Bolumar ...99 El present llibret participe en la LLedó Dama de la Cuidad ...101 convocatòria dels premis de la Nomenament 2015 ...105 Generalitat Valenciana per a la Obertura Magdalena 2015 ...107 promoció de l’ús del valencià. Imposició de Bandes ...108 Presentació Comissió i Madrines 2015 ...110 Activitat Gaiatera ...115 Programa de Festes Magdalena 2015 ...119 Agrïments ...122

Arantxa Miralles i Benages 4

5 Benvolguts socis, gaiaters, col·laboradors i gent del sector cinc, és per a mi un honor, poder dirigir-me a vosaltres una vegada més, però aquest any com a presidenta, a un sector emblemàtic i de gran importància per a mi. Poder escriure aquestes línies, en un llibre que s’ha forjat amb l’esforç de gent que viu per la festa unida i il·lusionada, és sense el menor dubte, un gran orgull per a mi. Per això, he d’agrair a tota la gent que forma part d’aquesta comissió, la meua família gaiatera, les ganes de treballar per les nostres festes i tradicions, no sols en aquest llibre, sinó també en el nostre monument que és el símbol que sempre portem al davant, i moltes altres coses que fan que la gaiata siga el nostre millor pregó. I que podríem fer sense representants? Doncs si, les nostres Madrines Iris i Anaïs han fet que amb la seua il·lusió tots tinguérem ganes de treballar i del fet que fora un any increïble, moltes gràcies a elles i a les seues famílies per col·laborar amb la nostra comissió acceptant ser els fanals de la GAIATA 5. Però sense els comerços del sector i els socis col·laboradors aquest llibre no seria possible, ja que encara en un context difícil, en el que la

nostra ciutat s’afronta a desafius importants, mes en lla de la recuperació econòmica, ells continuen recolzant-nos i donant tot el que poden per les tradicions i la festa de Castelló. Gràcies a tota aquesta gent que any rere any sustenta aquest sector gaiater, perquè quan apleguem a aquestes dades, puguem divertir-nos a la plaça Hort dels corders, amb uns monuments humils però plens d’il·lusió i amb activitats perquè puguen gaudir tot públic existent. I ja que tinc aquesta oportunitat, aprofite per a convidar-vos a la nostra carpa en la setmana Magdalenera, per poder gaudir amb vosaltres d’uns moments inoblidables, ja que la gent que ens ajuda són per nosaltres uns grans amics. Finalment, estic orgullosa d’estar al davant d’aquesta comissió repleta de persones impecables i treballadores, i m’agradaria animar a tots els veïns a participar en totes les activitats i a què s’apunten a la comissió. Molt bones festes i moltes gràcies!!!! Arantxa Miralles Benages Presidenta gaiata 5

Alfonso Bataller i Vicent El calendari ha tornat a córrer de pressa i ja estem a les portes de retrobar-nos, un altre any, amb la història i les tradicions més volgudes del nostre poble. I de nou creix la il·lusió dels nostres veïns i veïnes, als nostres barris, al magatzem de gaiates al mateix ritme que s’incrementa el ritme de treball de les diferents comissions. Estem immersos de ple en un camí conegut en el qual Castelló torna als seus orígens. Una ciutat que es mira amb orgull en el seu passat i que, malgrat les dificultats dels darrers anys, continua treballant amb dinamisme i lluitant pel seu futur. L’ermita de la Magdalena, far al peu del Desert de les Palmes, balcó privilegiat de la Plana de Castelló, és un símbol per a tots. L’ermita blanca cap on els passos dels castellonencs i castellonenques s’adrecen cada tercer diumenge de quaresma, en un homenatge col·lectiu i multitudinari, que corona l’esclat de les festes més desitjades per tota la ciutat. Perquè les nostres festes fundacionals són un sentiment compartit. Moment i punt de trobada amb la família i amistats, per convertir-nos en amfitrions de forasters i nouvinguts que visiten la capital en la seua setmana més important de l’any.

Unes festes que parlen també de la reivindicació d’aquells senyals d’identitat del nostre poble. I cal destacar que, una part insubstituïble de tot aquest conjunt singular és gent que participa del ‘Món de la Festa’: Patronat de Festes, gaiates, colles, ents vinculats i empreses que col·laboren. Uns col·lectius sense els quals la Magdalena quedaria òrfena i sense els seus símbols més característics. Estic convençut de què aquesta Magdalena 2015 serà inoblidable, enguany amb les nostres reines Dúnia i Cristina, són l’exemple d’amo i invitació a la festa. Des d’ací vull agrair l’interés de totes les persones que han treballat de valent durant tot l’any per a aconseguir que, a cada sector de la ciutat, la llum de la gaiata continue il·luminant el nostre camí i contagiar de l’ambient festiu a la resta de ciutadans i ciutadanes de Castelló. Visquem la Magdalena de manera intensa, des de la germandat, la concòrdia i el respecte. Serà la millor manera de continuar recorrent eixe camí junts, de seguir i honorar una tradició que parla de nosaltres mateixos, que ens fa protagonistes d’una història plena d’esplendor. A tots i a totes, bones Festes de la Magdalena 2015.

Alfonso Bataller i Vicent Alcalde de Castelló de la Plana

ADMON. LOTERIA

N.º 6

Chimo Torres i Navarro La força de la nostra Festa, el motiu principal de la celebració de les Festes de la Magdalena, és la gent de Castelló. Són els milers d’hòmens i dones, de jóvens, de xiquets i xiquetes que formen part del ‘Món de la Festa’. Des dels veïns dels nostres barris a la gent que s’aplega al voltant d’un cau gaiater, una colla o associació per treballar per les nostres festes. Són, en efecte, moltes persones que, de manera totalment voluntària i altruista donen part del seu temps d’oci en les tasques de construcció del monument gaiater, acudint a les presentacions al Palau de la Festa, venent loteria al barri, sopars de germanor a l’estiu o al Nadal. Moltes mans i, sobretot molts cors, els que es posen a disposició de la Festa. Totes ells: gaiates, colles, Patronat de Festes, Ajuntament i altres col·lectius i ents vinculats, fan de nexe d’unió, de corretja de transmissió entre la societat castellonenca i la Festa. I actes assenyalats com el Pregó, la Romeria de les Canyes, Desfilada de Gaiates o l’Ofrena a la Mare de Déu de Lledó, mancarien de sentit sense la seua participació.

9 La Magdalena atresora des de fa ja alguns anys el reconeixement com a Festes d’Interés Turístic Internacional. Una fita que hem assolit gràcies al treball conjunt de tots i totes. Una marca de qualitat que obri, encara més, unes festes que sempre han sigut participatives i aptes per a tots els públics, per a totes les cultures. Com a regidor de Festes i president del Patronat de Festes, vull convidar a tots els veïns i veïnes de Castelló a què renoven aquest sentiment d’alegria i de germanor que sempre aplega quan ens acostem a les dates de celebració de la nostra Magdalena. Un sentiment que, gràcies al treball de les comissions gaiateres com aquesta, contagia de l’esperit i l’orgull de genealogia que és propi de la nostra ciutat. Joaquim Torres i Navarro Regidor delegat de Festes Ajuntament de Castelló

Jesús López i Guillén Com a President de la Junta de Festes de Castelló, suposa una gran alegria i satisfacció tindre l’oportunitat de dirigir-me als veïns del sector per desitjar-los que passen unes bones festes. Tota la Ciutat de Castelló espera amb il·lusió els dies que estan al voltant del Tercer Diumenge de Quaresma. Esperem tots aquestes dates per fer gala de la nostra condició de castellonencs. Les Festes de la Magdalena constitueixen un exemple de convivència i de dinamisme. Entre tots, col·lectius festers, veïns i visitants, aconseguim protagonitzar una sèrie d’activitats que tenen al carrer el seu escenari i en el gaudiment col·lectiu la seua raó de ser.

la qual les nostres festes no lluirien amb la resplendor que entre

tots hem aconseguit que tinguen, constituint una gaiata modèlica, de la qual hem d’aprendre moltes coses tots aquells que estem vinculats a les Festes de Castelló. Anime tots els veïns del Sector a participar d’aquest merescut homenatge a la Gaiata, col·laborant en tot el possible amb els representants i els membres de la comissió que han estat preparant les activitats per a la Magdalena 2015, amb l’única il·lusió de què siguen gaudides per la majoria dels veïns perquè es converteixen, com castellonencs que són, en els vertaders protagonistes de la nostra setmana més gran.

La Gaiata és un clar exponent de treball i dedicació, sempre amb il·lusió, dedicats en cos i ànima amb la fi d’aconseguir unes festes que siguen especials per la majoria dels veïns del sector.

Finalment, desitjar-vos en nom de la Junta de Festes, que gaudiu de les Festes de la Magdalena, amb la confiança de què la vostra participació en tots els actes serà la clau de l’èxit de les nostres festes.

Amics festers, en nom de la Junta de Festes de Castelló, vull expressar la meua més sincera felicitació per la vostra tasca, sense

Moltes gràcies i bones festes. Jesús López Guillén President

Andrés Bort i Bort

Entrat ja el mes de març arriben a la nostra ciutat les festes de la Magdalena. Festes fundacionals que ens uneixen a tots els castellonencs per compartir unes intenses jornades en les quals molt especialment són les Gaiates protagonistes. En aquests dies de diversió no podem oblidar-nos de les arrels perquè les nostres festes són plenes de tradició, de valors, de costums. Hem de sentir-nos sempre units al nostre passat i orgullosos del nostre present dins del món de la Gaiata. Aprofite l’oportunitat que em brinde el vostre llibret per a fer-vos arribar els meus millors desitjos de què visqueu moments d’alegria i que la comissió de la Gaiata 5 ¨Hort dels Corders” gaudeix-que d’aquestes festes en un ambient de tolerància, harmonia i germanor. Una forta abraçada i BONES FESTES MAGDALENA 2015

Andrés Bort i Bort President Gestora de Gaiates

Dunia Gormaz i Campos

La Botiga de La Flor Flores Naturales, Decorativas y Ornamentales C. Castellรณn, S.L.

Avda. Hermanos Bou, 213 Tel. 964 286 800

12100 Castellรณn

Cristina Batalla i Serret

Lledรณ Martinez i Miralles

Saluda Na Violant 2015 ANDREA BARRERA I RIBES

Gafas graduadas Gafas de sol Audífonos (aparatos sordo) Lentes de contacto Especialistas en cristales “Varilux” Taller propio Amplia experiencia profesional

C/ San Blás, 20 Tel. / Fax 964 243 608 info@opticasanblas.com 12001 CASTELLÓ

BAR · CERVECERIA

AMADEO I DESAYUNOS ALMUERZOS MENUS DIARIOS TAPAS BOCADILLOS C/ Amadeo I, 24 - Tel. 964 242 308 - 12001 CASTELLÓN

LA NOSTRA GAIATA LEMAS Y ARTISTA

LEMA: PREGONERA ARTISTA: Omar Sales i Lleó CONSTRUCCIÓ: La Comissió i Tomás José Sales i Babiloni

gaiata 5

COMISSIÓ

HORT DELS CORDERS

LARA FABREGAT I ALCON LUIS ULLDEMOLINS I SALVADOR MERCE MARTIN I DE DIEGO JOSE VTE QUERAL I VALLES FINA LLACH I MONTESINOS LUIS ULLDEMOLINS I MARTIN PATRICIA SANCHEZ I ALONSO NOOR EL-HADDAD I RODRIGUEZ CHARO USERO I MUÑOZ ASUN DE DIEGO I CABO MANUEL MARTIN I CHAMORRO JOSE MIGUEL MANJON I MONTOYA TERE FORNALS I GARCIA Mª CARMEN MIRALLES I FABREGAT SERGIO GONZÁLEZ I BENAGES ARANTXA MIRALLES I BENAGES JOSE MIRALLES I FABREGAT TRINI BENAGES I SOLSONA AMPARO MARTINEZ I IBAÑEZ INMA JIMENEZ I ESCRIG SANDRA CABAÑERO I LAX ANA ISABEL FERRER I ISACH

Mª TERESA GALINDO I ARRUFAT BEATRIZ MANJON I FORNALS MIGUEL MANJON I FORNALS ROSI DOÑATE I BISBAL ELI DOÑATE I BISBAL IRENE BENAGES I SOLSONA ANAÏS DEL VIGO I FERRER RAQUEL DEL VIGO I FERRER PILAR DURAN I ALFONSO MATIAS GUADALAJARA I ESCUDER LORENA SALINA I CANUT ESTEFANIA GONELL I DE CELIS CARLA FONT I PORCAR MELINA QUERAL I LLACH ARSENIO CHICHELL I RUIZ ROSANA PEREZ I BALLESTER NERINE PEREZ I BALLESTER LLEDO MARTINEZ I MIRALLES FRANCISCO GONZALEZ I YUSTE RAUL PORCAR I AYMERICH JUAN JOSE CAPDEVILA I MATEU NOELIA CAPDEVILA I DURAN

ANA MAGDALENO I ALTAREJOS CARLA PARRA I BELLIDO BEATRIZ RODRIGUEZ I DOMINGUEZ CLARA MOLINER I EDO RAUL ALCÁNTARA I FERRARA MARTA BELLIDO I SEGARRA HELIODORA DOMINGUEZ I GOMEZ ANA MARTA ADSUARA I SABIOTE ALEJANDRO VILLALBA I ILLAN JORGE JESUS PARRA I ANDREU ANA SERRANO I PARDO MARCO ANT. ESTEVE I CANO JOSE MARIA CABAÑERO I BENITES DOLORES LAX I BELANDO TRINI DURAN I ALFONSO DOLORES ALFONSO I MARTIN PIEDAD HERNANDEZ I CABEDO SERGIO GIL I HERRERO OLGA GIL I HERRERO VERONICA NAVARRO I ADSUARA ILIANE ANDRÉS I NAVARRO

INFANTILES 2015 LAIA CLAUSELL I FABREGAT LAURA ALTAREJOS I BONO PAULA NAVARRO I ADSUARA PATRICIA DOÑATE I SOLER MARINA DOÑATE I SOLER MARTA SARA ANDRES I NAVARRO SIYAM SANTAMARIA I NAVARRO SAMUEL GUADALAJARA I SALINAS JORDI ALTAREJOS I BONO ISMAEL EL HADDAD I RODRIGUEZ IRIS ALCÁNTARA I MOLINER

Qui et va animar a presentar-te per ser madrina de la gaiata 5? Arantxa m'ho va proposar a mi, i a tota la meua família, ens va fer molta il·lusió. Fa molts anys que estàs involucrada al món de les gaiates o en altres associacions de les festes de la magdalena? Des que vaig néixer. On vas començar? En colles, després a la gaiata 5 i també fallera de Borriana. Perquè t'agrada estar en una gaiata? Gaudisc amb la gent, m'agrada la festa. I en especial de la nostra, ¿què és el que més t'agrada? L'ambient, l'afecte de tota la comissió. Quin és l'acte que més t'emociona? La imposició de Bandes.

Quin és l'acte que més t'agrada de les festes de la magdalena? La desfilada de Gaiates. Què canviaries o llevaries de les nostres festes? No sé. El veig tot bé. I de la nostra gaiata? Res, està tot bé. Què tal et portes amb les teues dames i acompanyants? Molt bé, els considere els meus amics, més que les meues dames. Us divertiu tots junts, ¿et sents acompanyada per tots ells? Si, molt. Sempre hi són i sortim junts, fora dels actes protocol·laris. Què li diries a la gent de la comissió i de la gent de Castelló en general sobre les festes de la magdalena? Que s'animen a participar en les gaiates i festes de la Magdalena perquè sé que van a gaudir i seran irrepetibles.

SALUDA MADRINA 2015 Benvolguda família gaiatera, des de xicoteta he viscut les festes de la magdalena des d’un altre punt de vista i sempre he desitjat pertànyer a una gaiata i poder gaudir de l’ambient i les activitats que en ella es realitzen. Aquest any he aconseguit complir eixe desig amb l’oportunitat que m’han brindat de poder representar la gaiata 5 “Hort dels Corders”. Des d’ací m’agradaria dedicar-li unes paraules d’agraïment a la meua presidenta, Arantxa, pel recolzament que ens proporciona a Iris i a mi. Aquest any no seria el mateix sense tu. Tanmateix, no puc oblidar-me de la meua “peque”, la madrina infantil, Iris, la xiqueta amb més vitalitat de tota la gaiata i que sempre té un somriure en la seua cara. Gaudim d’aquest any únic, que de segur passarà al record. No puc oblidar-me de vosaltres, les meues dames: Noelia, Beatriz, Sandra, Estefania, Ana i Carla. Sou unes xiques meravelloses, en les que sempre puc contar i que esteu al meu costat. Més que la meua cort, sou les meues amigues i estic molt feliç de poder compartir aquest any junt a vosaltres. I, per suposat, els meus acompanyants: Sergio, Luis, José

Antonio, José Miguel, Alberto i Raúl. Vosaltres com autèntics castelloners que sou, lluïu les vostres gales i acompanyeu amb el millors dels somriures a aquestes encantadores donetes. No cal que us diga que sou part fonamental d’aquesta festa i que sense vosaltres no ho gaudiríem de la mateixa manera. Tampoc poden faltar paraules d’agraïment cap a la comissió, perquè sense vosaltres açò no seria possible. Gràcies al vostre esforç i la il·lusió que dediqueu a aquest món fester, es fa real que any rere any continue la festa. Vos agraïsc el vostre suport, l’afecte que em mostreu dia rere dia i que m’hagueu acollit d’aquesta manera tan cordial. No puc acabar sense referir-me a la meua família, perquè vosaltres haveu fet possible que aquest somni es faça realitat. Pel vostre afecte i estima, moltíssimes gràcies de tot cor!! Finalment, vos anime a gaudir activament d’aquestes festes i desitjar-vos que la magdalena 2015 quede en el record com un somni que mai s’oblidarà. Amb molta il·lusió i bons desitjos... Anais del Vigo Ferrer

Portes molts anys en el món de les gaiates o en altres associacions de les festes de la magdalena? Des de petita. On vas començar? Vaig començar a la gaiata 4, més tard a la 18, després en els cavallers i ara a la gaiata 5. Per què t'agrada estar en una gaiata? Perquè suport la tradició de Castelló, i vull seguir endavant perquè no es perda aquesta festa. Quina diferència veus entre formar part dels cavallers a estar a la gaiata? És molt diferent, formar part dels cavallers, ha estat molt especial, una experiència única, on et fan sentir reines, però només dura un any. I formar part d'una gaiata és estar molts més anys i es gaudeix d'una manera diferent. I especialment de la nostra, ¿què és el que més t'agrada? Hi ha molt bon rotllo i hi ha gent que ve dels cavallers que he fet molta pinya com Melina i Noelia. I la nostra presidenta, ¿què et sembla, que li diries? És el toc juvenil de la gaiata, que fa que vinga gent jove. Té molta experiència.

Quin és l'acte que més t'agrada de les festes? La desfilada de Gaiates. Què canviaries o llevaries de les nostres festes? Canviaria la desigualtat, depenent del càrrec que té i els vestits són massa cars, i això fa que molta gent no puga permetre que els seus fills participen en les festes. Mas humilitat, adaptar-se als temps que estem. I els nois haurien de tenir molt més protagonisme en les festes. Què tal et portes amb les altres dames i acompanyants de la nostra gaiata? Em porte molt bé. Què et sembla la teua madrina? És una noia molt humil, que sap estar perfectament i es preocupa per la unió de les seues dames i acompanyants. De la teua família, de qui reps més suport o ajuda? De la meua cosina Carla i la meua tia Marta, i també de la meua mare que al principi no estava molt integrada, però cada dia li agrada més. Què li diries a la gent de la comissió i també a la gent de Castelló en general sobre les festes de la magdalena? Que si tothom vol festes, s'ha de col·laborar. No saben ni coneixen la nostra tradició i és bo conéixer les festes des de dins.

Fa molts anys que estàs en el món de les gaiates o en altres associacions de les festes de la magdalena? Des d'abans de donar els meus primers passos, la meua família m'ha fet veure i criar-me en aquest món fester des de fora i dins, és a dir, sempre em vaig vestir amb vestit regional de pagesa per anar a l'ofrena de la nostra Mareta, des que anava a cistella fins al present. Als meus 18 vaig voler començar a veure el món de les gaiates des del més profund del que és un cor fester magdalener, i així es va complir un dels meus somnis. On vas començar? Em van acollir a la Gaiata 5 Hort dels Corders el 2012 com a col·laboradora, ara sent dama per segon any, em sent plena i feliç al costat d'aquesta gran comissió. Perquè t'agrada estar en una gaiata? La raó per la qual m'agrada estar en una Gaiata és sincera, des del meu punt de vista, veig 19 famílies posant tot el seu esforç i amor cap al qual és la nostra festa i història, pense que és la millor manera per no perdre la nostra tra-dició i esplendor.

I en especial de la nostra, ¿què és el que més t'agrada? Des que convisc en aquest sector, la virtut més bonica que veig és pertànyer també al món cavaller, m'agrada molt la història i saber que aquesta Gaiata forma part d'això tan important a la ciutat, m'omple d'orgull i entusiasme. I la nostra presidenta, ¿què et sembla, que li diries? A la nostra presidenta Arantxa, "mami d'aquesta família" com jo dic, vull donar-li les gràcies per tota aquesta experiència que té de tants anys en el món fester i que sempre ens mostra per ajudar-nos en tot el possible, encara que de vegades ens torne boges amb el protocol, pense que també cal donar gràcies per això. Visca la nostra presi! Quin és l'acte que més t'agrada de les festes? És difícil respondre a això, però si em donassen a triar com aquest moment, em quede amb l'acte del "Pregó", el romiatge i l'ofrena. Què canviaries o llevaries de les nostres festes? Canviar em sona una mica trist, crec que no hi hauria de canviar res, però la nostra Magdalena és incomparable, no hi ha una festa igual.

Portes molts anys en el món de les gaiates o en altres associacions de les festes de la magdalena? Des de petita. On vas començar? Sempre ha sortit a l'ofrena de la nostra Mare de Déu amb el col·legi. Després vaig estar amb els cavallers i actualment en la gaiata 5. Que diferencia veus entre formar part dels cavallers a estar a la gaiata? La gaiata la veig més familiar, cavallers és una mica més "desenganxats". A la gaiata és més "informal", en els cavallers és tot molt més protocol·lari. Només dura un any encara que és intens. Per què t'agrada estar en una gaiata? M'agrada perquè t'involucres més i tots estem units. I especialment de la nostra, ¿què és el que més t'agrada? Aquí ja coneixia gent i m'agrada l'ambient que hi ha. I la nostra presidenta, ¿què et sembla, que li diries? És molt simpàtica, alegre, ajuda a tots i vol tirar endavant la gaiata. Té molta iniciativa.

Quin és l'acte que més t'agrada de les festes? Viscudes des del punt de vista dels cavallers, em va agradar molt l'Homenatge al Rei en Jaume, el pregó i la desfilada de gaiates. Què canviaries o llevaries de les nostres festes? L'enrenou, les presses, tenim actes cada dia, algunes vegades diversos en el mateix dia, però no trauria cap acte. Què tal et portes amb les altres dames i acompanyants de la nostra gaiata? Em porte molt bé amb tots des del primer dia. Què et sembla la teua madrina? Em sembla molt simpàtica i oberta que intenta que totes fem pinya. De la teua família, de qui reps més suport o ajuda? Dels meus pares. Què li diries a la gent de la comissió i també la gent de Castelló en general sobre les festes de la magdalena? Les festes són divertides sense estar en cap gaiata o cavallers, però viure des de dins, és gaudir de les festes i les nostres arrels poden participar i gaudir de totsels nostres actes preparats i poder lluir els nostres vestits tradicionals.

Fa molts anys que estàs en el món de les gaiates o en altres associacions de les festes de la magdalena? Aquest és el primer any que va entrar a formar part d'una comissió de gaiata, tot ique ha estat el meu somni des de ben petita. No obstant això, amb només 6 anys ja participava ballant en el pregó infantil, i en l'ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó. On vas començar? Vaig començar a involucrar-me en les festesarran de l'activitat de ball regional del col·legi i, posteriorment, vaig estar durant un curt termini de temps en la "escola de dansa de Castelló". Perquè t'agrada estar en una gaiata? Des de sempre he volgut sentir com és viure la festa des de dins, sentint passió per cadascun dels actes que formen la nostra setmana gran i, per això, considere, de formar part d'una gaiata és una gran oportunitat per fer-ho. A més, el fet de poder compartir el gust per unes mateixes festes i uns interessos amb els membres de la teua mateixa comissió, és una altra de les coses que m'agrada d'estar en una gaiata.

I en especial de la nostra, ¿què és el que més t'agrada? El que més m'agrada d'aquesta gaiata és la familiaritat i la companyia que es respira en ella. Tot i haver entrat a formar part d'aquesta comissió aquest mateix cicle fester, em sent com a casa, sent una més d'aquesta gran família. I la nostra presidenta, ¿què et sembla, que li diries? L'adjectiu que caracteritza a la nostra presidenta Arantxa, crec que és el de valent. Valent per posar-se al comandament d'aquesta comissió de la fantàstica manera en què ho està fent, amb un gran esperit emprenedor i amb un afany per fer les coses de la millor manera possible, implicant-se al màxim en l'organització de qualsevol acte o reunió. Així mateix, en l'àmbit personal, m'agradaria donar-li les gràcies per acollir-me amb els braços oberts en aquesta gaiata que actualment presideix i per transitar indirectament i en molt poc temps aquesta gran passió per les festes que poques persones senten. Quin és l'acte que més t'agrada de les festes? Sense cap dubte, l'ofrena de flors a la verge del Lledó és, per a mi, l'acte més bonic i emotiu. No obstant això, no puc deixar de banda la desfilada de gaiates, nit en la qual totes les comissions mostren a Castelló el treball realitzat durant tot un any en forma de gaiata, sent per a mi aquest un altre dels actes més bonics d'aquestes festes.

Fa molts anys que estàs al món de les gaiates o en altres associacions de les Festes de la Magdalena? Al món de les gaiates porte només cinc anys, des dels setze. Però en quatre anys ja m’agradava eixir al pregó infantil ballant. I des dels huit anys participe de manera activa amb la Casa Regional de Murcia a Castelló. On vas començar i de què? A la primera associació vinculada amb el món de la festa on he estat, ha sigut en la Casa de la Región de Murcia en Castelló, com a Reina InfantilAfortunadament els nervis van disminuint amb l'experiència, però mai no es perden del tot, i l’emoció i la il·lusió no han canviat des de llavors. Per què t’agrada estar a una gaiata? Com a membre de comissió m’encanta formar part de les persones que fan possible les Festes de la Magdalena. Em sent molt orgullosa i agraïda per la meua banda, per tindre l’honor de representar a la meua gaiata. I en especial de la nostra, què és allò que més t’agrada? Les persones que la formen, el companyerisme que regna. Som com una gran família, sempre pots comptar en ells per a tot. La dedicació de les persones que formen la nostra comissió no coneix límits. I la nostra presidenta, què et sembla? Què li diries? Crec que és una gran sort comptar amb Arantxa com a Presidenta. Ella ha crescut dins del món de la festa i probablement la coneixerà millor que qualsevol de nosaltres, les dames. Ella ha sigut Dama, Madrina i Dama de la Ciutat, ha passat per tot i molt més del que hem passat les dames i sabem que per a qualsevol dubte que tinguem o si els nervis intenten traicionar-nos en algun moment ella sempre és i serà un suport excepcional.

Quin és l’acte que més t’agrada de les festes? Un dels actes que més m’agraden és la desfilada de gaiates del diumenge a la nit. Què canviaries o llevaries de les nostres festes? És difícil millorar-les, i per descomptat no prescindiria de cap dels actes que tenen lloc. Però també tinc ganes de tornar a gaudir de grans espectacles que s’han vist afectats per les crisis, com l’Encesa de Gaiates i el Magdalena Vitol. No obstant això, són temps difícil per a tots i és comprensible que alguns actes es vegen afectats. Com et portes amb la resta de dames i acompanyats de la nostra gaiata? Genial. Hi ha molta complicitat entre nosaltres i passem molts bons moments junts. Què et sembla la teua madrina? Crec que Anaïs és una digna portadora de la banda blanca, i sempre està molt entregada a la seua cort. De la teua família, de qui reps més suport o ajuda? Sense la meua mare tot aquest somni que visc no seria possible, ja que és qui em fa les faldes, davantals, manteletes... Abans de terminar un ja té un altre en ment. També és molt important per a mi el meu germà, qui m’ha acompanyat sempre en el món de la festa. I el meu pare, que tot i que sempre està al meu costat disposat a acompanyar-me on faça falta.

Com et portes amb la resta de dames i acompanyats de la nostra gaiata? Molt bé, són tots molt agradables. Què et sembla la teua padrina? Molt simpàtica, estic molt contenta de tenir-la com la meua padrina. De la teua família, de qui reps més suport o ajuda? De la meua mare i de la meua àvia. Què li diries a la gent de la comissió i també a la gent de Castelló en general sobre les festes de la magdalena? Que visquen les festes des de dins, siga una gaiata, colla o entitat festera.

Portes molts anys en el món de les gaiates o en altres associacions de les festes de la magdalena? Des dels quatre anys estic a la gaiata i també en un grup de ball "Escola de dansa Castelló". On vas començar? En la gaiata 10. Per què t’agrada estar a una gaiata? Perquè des de petita m'agradava vestir-me i participar en les festes de la Magdalena. I en especial de la nostra, què és allò que més t’agrada? La comissió és simpàtica i m'han acollit molt bé. I la nostra presidenta, què et sembla? Què li diries? Esta treballant molt i està tot molt organitzat. Quin és l’acte que més t’agrada de les festes? Desfilada de gaiates. Què canviaries o llevaries de les nostres festes? M'agradaria que a la plaça multicolor, es tornaren a utilitzar flors.

Portes molts anys en el món de les gaiates o en altres associacions de les festes de la magdalena? Fa 10 anys que estic en gaiates. On vas començar? Sempre en la gaiata 5. Per què t'agrada estar en una gaiata? M'agrada estar a la gaiata pel que simbolitza per a Castelló. I especialment de la nostra, ¿què és el que més t'agrada? Des de petit estic en aquesta gaiata, i sempre he estat molt bé. I la nostra presidenta, ¿què et sembla, que li diries? Com a presidenta i a més a més com a cosina, la veig amb tantes ganes de treballar i tanta il·lusió que em transmet tota aquesta emoció. Quin és l'acte que més t'agrada de les festes? La desfilada de gaiates.

Què canviaries o llevaries de les nostres festes? Donaria més subvencions, més suport i millors instal·lacions per realitzar la gaiata. I valorar més els homes en les nostres festes. Què tal et portes amb les altres dames i acompanyants de la nostra gaiata? Molt bé amb tots. Què et sembla la teua madrina? Té un gran saber estar, treballadora, gran companya, és molt madura i fa de tots nosaltres una gran pinya. De la teua família, de qui reps més suport o ajuda? Dels meus pares, de la meua tia Trini, que em porta a tot arreu perquè la meua mare està massa ocupada a la perruqueria, i per descomptat de la meua cosina. Què li diries a la gent de la comissió i la gent de Castelló en general sobre les festes de la magdalena? Que s'animen a apuntar-se a les gaiates i també a participar de les festes des de dins i sobretot als nois joves, que tenen una mala opinió de les gaiates i han de viure les festes des d'un altre punt de vista.

Què tal et portes amb les altres dames i acompanyants de la nostra gaiata? Molt bé amb tots. Què et sembla la teua padrina? Molt agradable, molt simpàtica i col·labora en tot. De la teua família, de qui reps més suport o ajuda? De Inma, la meua dona. Què li diries a la gent de la comissió i també a la gent de Castelló en general sobre les festes de la magdalena? Que gaudisquen i participen de la setmana de les festes, que són molt divertides i la gent és molt amable amb tothom.

Portes molts anys en el món de les gaiates o en altres associacions de les festes de la magdalena? Fa onze anys. On vas començar? Sempre he estat a la gaiata 5. Per què t'agrada estar en una gaiata? Perquè m'agrada participar en les festes de la Magdalena. I especialment de la nostra, ¿què és el que més t'agrada? La gent. I la nostra presidenta, ¿què et sembla, que li diries? Que és la millor del món. Quin és l'acte que més t'agrada de les festes? La desfilada de gaiates, la romeria i l'ofrena. Què canviaries o llevaries de les nostres festes? Podrien canviar-les al mes de maig, perquè així no hauríem de preocupar-nos tant que temps farà.

gaiata 5 HORT DELS CORDERS

LA NOSTRA COMISSIÃ&#x201C; INFANTIL

LA NOSTRA GAIATA INFANTIL LEMA: LLUMENETA CORDERA ARTISTA: Omar Sales i Lleó CONSTRUCCIÓ: La Comissió i Tomás José Sales i Babiloni

Quants anys tens? Tinc 8 anys. Que estàs estudiant? Tercer de primària al col·legi Sant Cristòfol. Com et defineixes? Alegre i molt simpàtica. Què fas en el teu temps lliure? Quines aficions tens? Anar a la muntanya i patinar. Que t’agradaria se de major? M’agradaria ser veterinària, tinc una gosseta a la qual vull molt. On t'agradaria viatjar? A Paris. Quina és la teua pel·lícula preferida? Matilda. Portes molts anys en el món de les gaiates? Alguns, però no seguits. On vas començar? En la gaiata 11, quan tenia 3 anys com a dama de sector. Per què t'agrada estar en una gaiata? Perquè m'ho passe molt bé i faig molts amics.

I especialment de la nostra, ¿què és el que més t'agrada? Que hi ha molta diversió. I la nostra presidenta, ¿què et sembla, que li diries? s molt guapa es porta molt bé amb mi. Quin és l'acte que més t'agrada de les festes? L’ofrena a la Verge del Lledó i el cos multicolor. Per què? L’ofrena perquè és la nostra patrona la regina d'eixe dia i el cos perquè és molt divertit i tots els xiquets i xiquetes ixen al carrer per tirar confeti. Què canviaries o llevaries de les nostres festes? Res, m’agrada tot. I de la nostra gaiata? Res, és tot perfecte Què tal et portes amb les altres dames i acompanyants de la nostra gaiata? Molt bé, sempre estem junts, juguem molt. Què et sembla la teua madrina? Em cau molt bé, li tinc molt d'afecte és molt bona i molt atenta amb totes les seues dames. De la teua família, de qui reps més suport o ajuda? Dels meus pares i la meua família. Què li diries a la gent de la comissió i també a la gent de Castelló en general sobre les festes de la magdalena? Que s’apunten a la gaiata que ens ho passem molt bé.

SALUDA MADRINA INFANTIL 2015 Benvolgut sector cinc, Sóc Iris i aquest any tinc l’honor de representar amb orgull i simpatia a tots els xiquets i xiquetes d’aquesta, la meua comissió. Però, no us penseu que he aplegat al càrrec més alt d’aquesta gaiata de qualsevol forma. Jades de xicoteta els meus pares em vestien per fer-li ofrena a la nostra patrona; endemés de què ells es van conéixer en aquest món fester sent la meua mare, dama de sector. I no puc oblidar-me d’una persona molt important per a mi, la meua cosina, que aquest any és la madrina de la gaiata 11, una de les coses que hem va fer molt feliç. Des de que em van dir que seria la madrina infantil, he pogut gaudir d’infinitat d’actes amb les madrines d’altres sectors, actes que mai oblidaré i que sempre estaran al meu record, en especial, la presentació i d’imposició de bandes. Espere molt feliç la setmana gran, en especial la romeria i el cos multicolor, ja que tots els xiquets i xiquetes ixen al carrer amb una gran il·lusió. En aquest camí verd, no podria tindre millors companyes.

La meua madrina major Anaïs sempre pendent de mi fentme riure, per a mi la millor. I que dir de la presidenta, sempre pendent de què tingué els peus junts, que de vegades m’ob+çlide!!! He de dir que, que no haguera pogut tindre millors mestres per aquest any. Us estime! I també, una cort excepcional i festera, que fan que cada dia sigui encara més fantàstic. Laia, Syam, Laura, Marina, Patricia, Paula i marta, sense oblidar-me de Jordi i Ismael, la millor cort del món! Aplega el moment dels agraïments, moltes gràcies als meus pares per fer-me complir un somni i introduir-me en la festa i també gràcies a la meua comissió que durant tot l’any han treballat per què les nostres festes siguen les millors, i que gaudim d’un llibre i uns monuments molt bonics. Per últim, anime a tots a què participen en les activitats del sector durant la Magdalena, per a què siga inoblidable. Una forta abraçada. Iris

Quants anys tens? Tinc 4 anys. Que estàs estudiant? P3 valencià. Com et defineixes? Afectuosa, una mica tímida, divertida, amb molt de caràcter. Què fas en el teu temps lliure? Quines aficions tens? Joc i veig la tele, el que més m'agrada és pintar i jugar amb els meus canells. On t'agradaria viatjar? On em porten. Quina és la teua pel·lícula preferida? Qualsevol de la Peppa Pig. Portes molts anys en el món de les gaiates? Si, des dels 9 mesos. On vas començar? En la gaiata 5, de dama. Per què t'agrada estar en una gaiata? Perquè m'ho passe molt bé i m'agrada vestir-me amb el "MONETE"

I especialment de la nostra, ¿què és el que més t'agrada? Jugar amb totes les meues amigues. I la nostra presidenta, ¿què et sembla, que li diries? Molt bona, sempre ens diu el que hem de fer perquè surta bé. Quin és l'acte que més t'agrada de les festes? La presentació i la desfilada de gaiates. Per què? La presentació perquè és el primer acte de l'any, fa temps que estic sense fer-me el "MONETE" i tinc moltes ganes. La desfilada perquè m'agrada molt anar vestida de castellonera i que la gent em demane la "volteta". Què canviaries o llevaries de les nostres festes? Les deixaria com estan. I de la nostra gaiata? Ara m'agraden molt com aquesta perquè fem moltes coses junts. Què tal et portes amb les altres dames i acompanyants de la nostra gaiata? Molt bé, sempre estem junts, juguem molt. Què et sembla la teua madrina? Em cau molt bé, li tinc molt d'afecte és molt bona i molt atenta amb totes les seues dames. De la teua família, de qui reps més suport o ajuda? De la meua mare, que em porta a tot arreu. Què li diries a la gent de la comissió i també a la gent de Castelló en general sobre les festes de la magdalena? Que s’apunten a la gaiata que ens ho vam a passar molt bé.

Quants anys tens? Tinc 8 anys. Que estàs estudiant? Tercer de Primària. Com et defineixes? Tímida i alegre. Què fas en el teu temps lliure? Quines aficions tens? Cantar i ballar. Què t'agradaria ser de gran? Perruquera. On t'agradaria viatjar? A Saragossa. Quina és la teua pel·lícula preferida? Campaneta. Portes molts anys en el món de les gaiates? Si des de petita. On vas començar? En un grup de ball. Per què t'agrada estar en una gaiata? Hi ha molta gent i em sent especial. I especialment de la nostra, ¿què és el que més t'agrada? La gent és molt divertida.

I la nostra presidenta, ¿què et sembla, que li diries? Que sap portar molt bé a la gent de la gaiata. Quin és l'acte que més t'agrada de les festes? El confeti. Per què? M'ho passe genial. Què canviaries o llevaries de les nostres festes? La mascletada. I de la nostra gaiata? Res. Què tal et portes amb les altres dames i acompanyants de la nostra gaiata? Fenomenal. Què et sembla la teua madrina? Guapíssima i super divertida. De la teua família, de qui reps més suport o ajuda? De la meua àvia i la meua mare. Què li diries a la gent de la comissió i també a la gent de Castelló en general sobre les festes de la magdalena? Si vénen a la Magdalena u passaran genial.

Quants anys tens? Tinc 5 anys. Que estàs estudiant? 1r primària. Com et defineixes? Alegre i tímida. Què fas en el teu temps lliure? Quines aficions tens? Patinar. M'agrada patinar i l'atletisme. Què t'agradaria ser de gran? Professora. On t'agradaria viatjar? A tot el món. Quina és la teua pel·lícula preferida? Violeta. Portes molts anys en el món de les gaiates? Des que vaig néixer. On vas començar? Vaig començar a la gaiata 5. Per què t'agrada estar en una gaiata? Perquè és divertit i ho vam passar bé. I especialment de la nostra, ¿què és el que més t'agrada? Per la gent que hi ha i ens divertim molt.

I la nostra presidenta, ¿què et sembla, que li diries? És la millor i molt maca. Quin és l'acte que més t'agrada de les festes? La desfilada de la "volteta". Per què? M'agrada vestir-me i m'ho passe molt bé. Què canviaries o llevaries de les nostres festes? No canviaria res. I de la nostra gaiata? Res. Què tal et portes amb les altres dames i acompanyants de la nostra gaiata? Molt bé amb tots. Què et sembla la teua madrina? Molt maca i simpàtica. De la teua família, de qui reps més suport o ajuda? De la meua mama. Què li diries a la gent de la comissió i també a la gent de Castelló en general sobre les festes de la magdalena? A la comissió que seguisca així de bé i de les festes que estan bé.

Quants anys tens? Tinc 10 anys. Que estàs estudiant? 5é de primària. Com et defineixes? Alegre i tímida. Què fas en el teu temps lliure? Quines aficions tens? Patinar. M'agrada patinar i l'atletisme. Què t'agradaria ser de gran? Perruquera. On t'agradaria viatjar? A tot el món. Quina és la teua pel·lícula preferida? Scarimovie. Portes molts anys en el món de les gaiates? Des dels 5 anys. On vas començar? Vaig començar a la gaiata 5. Per què t'agrada estar en una gaiata? Perquè és divertit i m'ho passe molt bé. I especialment de la nostra, ¿què és el que més t'agrada? La gent que hi ha i el bé que ho vam pa-ssar.

I la nostra presidenta, ¿què et sembla, que li diries? És la millor i molt maca. Quin és l'acte que més t'agrada de les festes? La plaça multicolor. Per què? M'agrada vestir-me i m'ho passe molt bé. Què canviaries o llevaries de les nostres festes? No canviaria res. I de la nostra gaiata? Res. Què tal et portes amb les altres dames i acompanyants de la nostra gaiata? Molt bé amb tots. Què et sembla la teua madrina? Molt maca i simpàtica. De la teua família, de qui reps més suport o ajuda? De la meua mama. Què li diries a la gent de la comissió i també a la gent de Castelló en general sobre les festes de la magdalena? A la comissió que seguisca així de bé i de les festes que estan bé.

Quants anys tens? Tinc 10 anys. Que estàs estudiant? 5é de primària. Com et defineixes? Alegre i tímida. Què fas en el teu temps lliure? Quines aficions tens? Patinar. M'agrada l'atletisme. Què t'agradaria ser de gran? Perruquera. On t'agradaria viatjar? A tot el món. Quina és la teua pel·lícula preferida? Scarimovie. Portes molts anys en el món de les gaiates? Des dels 5 anys. On vas començar? Vaig començar a la gaiata 5. Per què t'agrada estar en una gaiata? Perquè és divertit i m'ho passe molt bé. I especialment de la nostra, ¿què és el que més t'agrada? La gent que hi ha i el bé que ho vam passar.

I la nostra presidenta, ¿què et sembla, que li diries? És la millor i molt maca. Quin és l'acte que més t'agrada de les festes? La plaça multicolor. Per què? M'agrada vestir-me i ho vam passar molt bé. Què canviaries o llevaries de les nostres festes? No canviaria res. I de la nostra gaiata? Res. Què tal et portes amb les altres dames i acompanyants de la nostra gaiata? Molt bé amb tots. Què et sembla la teua madrina? Molt maca i simpàtica. De la teua família, de qui reps més suport o ajuda? De la meua mama. Què li diries a la gent de la comissió i també a la gent de Castelló en general sobre les festes de la magdalena? Als de la comissió que seguisquen així de bé i de les festes que estan molt bé.

Quants anys tens? Tinc 13 anys. Que estàs estudiant? 1r d'ESO. Com et defineixes? Una xiqueta alegre, una mica tímida al principi. Què fas en el teu temps lliure? Quines aficions tens? M'agrada sortir amb els meus amics, escoltar música, veure la tele, anar a mirar roba... Què t'agradaria ser de gran? M'agradaria ser policia, guàrdia civil o hostessa de vol. On t'agradaria viatjar? New York i Londres. Quina és la teua pel·lícula preferida? Matilda. Portes molts anys en el món de les gaiates? En el món gaiter porte poc. On vas començar? Vaig començar a la gaiata 3 "Porta del Sol". Per què t'agrada estar en una gaiata? Perquè és un somni des de petita.

I especialment de la nostra, ¿què és el que més t'agrada? La gent, és molt afectuosa i treballadora. I la nostra presidenta, ¿què et sembla, que li diries? És una noia molt simpàtica i molt alegre, sempre està somrient. Li diria que és una presidenta genial i que seguisca així perquè ho fa molt bé. Quin és l'acte que més t'agrada de les festes? La desfilada de gaiates perquè és molt divertit, encara que cansat. Per què? Perquè amb "la volteta" et diverteixes, almenys jo. Què canviaries o llevaries de les nostres festes? No canviaria ni trauria res tampoc. I de la nostra gaiata? Res. Què tal et portes amb les altres dames i acompanyants de la nostra gaiata? Em porte bé amb tots. Què et sembla la teua madrina? És molt bonica i ens va a representar molt bé. És la llum de la nostra gaiata. De la teua família, de qui reps més suport o ajuda? De la meua germana gran i de la meua mare. Què li diries a la gent de la comissió i també a la gent de Castelló en general sobre les festes de la magdalena? Que vinguen a passar-s'ho bé, però amb control.

Quants anys tens? Tinc 6 Anys. Que estàs estudiant? Primer. Com et defineixes? Simpàtica. Què fas en el teu temps lliure? Quines aficions tens? M'agrada ballar, cantar fer tombarelles. Què t'agradaria ser de gran? Estudiar estètica, com la meua germana. On t'agradaria viatjar? A Disneyland. Quina és la teua pel·lícula preferida? Les sirenes de Mako. Portes molts anys en el món de les gaiates? Només un. On vas començar? En la gaiata 3. Per què t'agrada estar en una gaiata? Perquè m'agrada vestir-me de castellonera.

I especialment de la nostra, ¿què és el que més t'agrada? Que hi ha molts nens per jugar. I la nostra presidenta, ¿què et sembla, que li diries? És molt maca. Quin és l'acte que més t'agrada de les festes? La presentació i la plaça. Per què? Per què et donen la banda nova, i puges a la carrossa. Què canviaries o llevaries de les nostres festes? Res. I de la nostra gaiata? Tampoc res. Què tal et portes amb les altres dames i acompanyants de la nostra gaiata? Bé, m'ho passe molt bé. Què et sembla la teua madrina? Es porta molt bé. De la teua família, de qui reps més suport o ajuda? La meua germana Lli. Què li diries a la gent de la comissió i també a la gent de Castelló en general sobre les festes de la magdalena? Que m'agraden molt i haurien de ser més llarga.

Quants anys tens? Tinc 11 anys. Que estàs estudiant? Sisé de primària. Com et defineixes? Extravertit i alegre. Què fas en el teu temps lliure? Quines aficions tens? Jugar a bàsquet i als vídeos jocs. Què t'agradaria ser de gran? Biòleg. On t'agradaria viatjar? A Austràlia i Brasil. Quina és la teua pel·lícula preferida? Com ensinistrar un drac. Portes molts anys en el món de les gaiates? Aquest és el meu primer any, a la gaiata 5. Per què t'agrada estar en una gaiata? M'ho passe molt bé amb la gent. Són tots molt divertits.

I la nostra presidenta, ¿què et sembla, que li diries? Que fa molt bé la gestió. Quin és l'acte que més t'agrada de les festes? Les mascletades. Per què? M'encanten els petards. Què canviaries o llevaries de les nostres festes? Res, m'agraden com estan. I de la nostra gaiata? Res. Què tal et portes amb les altres dames i acompanyants de la nostra gaiata? Molt bé. Què et sembla la teua madrina? Que és molt bona i simpàtica. De la teua família, de qui reps més suport o ajuda? Del meu pare. Què li diries a la gent de la comissió i també a la gent de Castelló en general sobre les festes de la magdalena? Que totes les festes haurien de ser així de divertides.

ColÂˇlaboradors i Portaestandarts

Pedro María Pérez i Notario Agraïsc enormement l’oportunitat que em brinda, per dedicar unes paraules des d’aquest “Llibret”. Durant quatre anys, he tingut el gran privilegi d’ocupar la presidència d’Hort dels Corders, és un honor que només unes poques persones poden tenir l’ocasió de sentir. El millor, les persones que coneix i amb la qual comparteixes l’aventura que es presenta cada any, amb cada nova Magdalena. Jessica i Anna, Melina i Noor, Lledó i Marta i Nerine i Gabi, elles m’han ensenyat molt més del que jo haja pogut ensenyar-los a elles. M’han donat lliçons de protocol, responsabilitat, orgull de representar a la seua Gaiata i sobretot compromís. Gràcies per tot el que heu compartit amb mi, sou el millor record que m’emporte.

Però no puc oblidar-me de la Comissió. Aquestes persones, majors, joves i petits, tots són la maquinària i la gran carrossa en la qual es passegen per Castelló les Madrines de les cinc. Sense ells aquesta carrossa, no tindria rodes ni les seues Madrines podrien lluir la seua esplendor. Arantxa, presidenta, molta sort. Estic segur que ho faràs molt bé, tens tot el necessari per portar aquest càrrec sense por. La teua joventut es compensa per la teua experiència. Saps perfectament que cal fer així que, endavant. Una forta abraçada a la família de les cinc. Pedro María Pérez Notari.

Acomiadament Madrina infantil 2014

Ha arribat el moment de la meua acomiadada com a Madrina infantil de la Gaiata “Hort dels Corders” 2014. He de dir que ha sigut un any inoblidable junt amb la meua Madrina Nerine i el meu president Pedro; als dos els done les gràcies per haver estat amb mi en tot moment donant-me la mà quan ho he necessitat. També vull donar les gràcies a la comissió de la Gaiata per fer-me sentir una persona molt important, i a la meua família pel seu esforç de fer açò una realitat. Per últim, vull desitjar a Iris que gaudisca del seu any amb la seua Madrina Anaïs i la seua presidenta Arantxa, i que siga tan bonic i emocionant com el meu. Gabriela

Acomiadament Madrina Major 2014 De nou, puc dirigir unes paraules per a vosaltres des d’ací, però aquesta vegada, serà l’última com a M major d’aquesta gaiata. Estic molt satisfeta i agraïda d’aquest any, acompanyada per la meua Madrineta Gabi i el meu president Pedro. Gabriela és una xiqueta que no pot parar queta. El seu esperit infantil ha despertat en mi un altre mode de veure el món que ja no recordava. Estic molt orgullosa de com ha desenvolupat el seu càrrec, i sobretot l’amistat que hem fet amb la seua família. Moltes gràcies per

76 A Pedro, dir-li que encara que ha sigut difícil compaginar ambos papers tant per a ell com per a mi, ha sigut un plaer compartit el seu últim any i poder recordar totes aquelles cosetes que hem viscut durant aquest any. Gràcies per ser el meu president. Per suposat, i no pot faltar en aquestes paraules, un agraïment a la meua família i amigues, per la seua paciència, ajuda, consideració, rialles i alats durant aquest any. Sense ells molts aspectes de l’any no hagueren pogut fer-se realitat. Gràcies de tot cor. A la meua gaiata, dames i acompanyats, portaestendard i col·laboradors, la que m’ha vist créixer durant part de la meua vida, gràcies per aquest any inoblidable, per la seua dedicació i esforç sense motiu.

Per últim, i no per això menys important, desitjar molta sort en aquest any a Anaïs, Iris i Arantxa, us espere un gran any ple d’emocions, gaudiu-lo per què passe volant. Una abraçada molt forta, Nerine.

ÂŤMagdalena 80

La Magdalena, de l’entusiasme artístic a la celebració del poble. Manuel Carceller

« Anar a la romeria no és tan sols anar de festa». Per això cal dir que les romeries a l’ermita de la Magdalena dels anys 1939 al 1944 es van celebrar modestament, malgrat totes les dificultats. Cal destacar la importància de l’òpera La filla del rei Barbut, una adaptació del Tombatossals de Josep Pascual Tirado, amb llibret de Manuel Segarra i música de Matilde Salvador, que es va estrenar primer a la seu de la Societat Castellonenca de Cultura, el 1940, i després al Teatre Principal, el 1943. Aquell fet singular va generar un gran entusiasme entre les minories culturals per elements de la mateixa identitat, en concret per les tradicions i per la indumentària dels vestits per a les festes. Eren aspectes que podien desplegar-se en aquell ambient de postguerra i de control de qualsevol activitat social. Al cap i a la fi es va entendre que les festes havien de servir, entre altres coses, per distraure el poble. Serien un nou panem et circenses, pa i circ, tant a Castelló com a la Roma clàssica. Uns pocs noms destaquen en aquella refundació de la Magdalena, a partir del 1945. José Simon Hernández va defensar la idea que les festes es realitzaren al voltant de la gaiata monumental, nom que ell mateix va proposar. Però les primeres gaiates, poc més que falles mal il·luminades, van estar molt lluny d’eixe «esclat de llum, sense foc ni fum» de la definició. Al capdavall va ser Manuel Segarra Ribés (1903-1975), sens dubte, qui va aportar la idea més original i d’èxit: organitzar una cavalcada etnològica i folklòrica de les comarques de Castelló com a pregó anunciador de festes. Allò era una absoluta novetat, al seu temps. Amb profunds coneixements de la cultura popular castellonenca i gran capacitat de treball, Segarra

preparava els grups del Pregó amb plasticitat i realisme, amb un resultat d’art i bellesa. Paradoxalment Segarra, home clau i preparat per al projecte, no figurava, en principi, com a ponent en la comissió organitzadora del primer Pregó, segons explica Robert Pérez d’Heredia en la publicació Festa. Història de les festes de Castelló. Les altres dues figures clau de l’èxit de la Magdalena van ser els artistes, sobretot Rafael Guallart Carpi (1898-1975) i Lluís Sales Boli (1908-1981). El polifacètic Guallart va materialitzar decorats i escenografies per a les carrosses del Pregó i els escenaris de les presentacions de reines, al Teatre Principal. Sales Boli va dibuixar pergamins, com un orfebre, i va dissenyar les gaiates més belles i elegants que s’han conegut. Tècnicament, va ser el primer artista gaiater que va utilitzar, com a material per al monument, llàgrimes de vidre i de metall, l’any 1947. Segarra, Guallart o Sales Boli representen, entre altres, els que considerem com a artistes de l’entusiasme fundacional. Un sorprenent arc iris de cultura al cel de plom de la postguerra i la dictadura. Però aquells magnífics artesans i organitzadors van ser marginats o es van jubilar. Als anys seixanta del segle XX la decadència de l’estètica del monument gaiater era ja motiu de preocupació. Només l’enginyer català Carles Buïgas, el màgic de la llum, va demostrar que la gaiata podia ser un monument artístic de llum i color, a pesar dels pocs diners emprats. El seu projecte de gaiata de la ciutat, una magnífica instal·lació per a una plaça, va ser totalment simplificat en un sol gran fanal. A principis dels anys setanta, era evident que les festes de la Magdalena giraven al voltant del Pregó i la Romeria, i que la gaiata només guanyava protagonisme en la desfilada de la nit de festa plena. La ploma autoritzada de Gonzalo Puerto, successor de Manuel Segarra en la coordinació del Pregó, va escriure el 1971 que «la gaiata està sent per a moltes comissions

de sector el que un fill per a la mare soltera». En qualsevol dimarts començava la setmana laboral fins al dissabte de vescas, en l’evolució de la gaiata cal partir de l’absoluta accepprada, o fins al diumenge. Els xiquets i adolescents també tortació del símbol: un gran i artístic fanal barroc. Potser un dels naven dimarts a les aules, encara que l’horari de classes era que millor ha tractat la gaiata no ha estat un castellonenc, sinó només matinal. La integració total de la societat en el món festiu Joan Fuster, un home de Sueca, el genial estardaria encara molts anys a arribar. El lema a criptor valencià del segle XX. A l’article «Alefavor d’«unes festes populars i valencianes» gria compartida», publicat al diari Jornada de va ser proposat pel valencianisme polític dels València, al març del 1961, Fuster va afirmar anys setanta, i més tard es va incorporar, soque les gaiates són «un brillant balafiament bre el paper, al programa dels partits progresde lluminàries esplendoroses: artefactes ensistes dels nous ajuntaments democràtics. La lluernadors, barrocs -no podia ser menys- i nova significació de la brusa llauradora com coloristes, que passegen pels carrers de Casa indumentària magdalenera, a partir de la telló en record d’una data solemne i útil». transició democràtica, va ser com el símbol Conec regidors de l’Ajuntament de Castelló d’eixes noves festes obertes a tot el poble. i també festers que, amb la boca menuda, Francesc Vicent, Quiquet de Castàlia, va ser parlen amb menyspreu de la gaiata. Per eixe el primer que amb brusa va recollir el premi camí no podem anar sinó al fracàs. L’any Ciutat de Castelló de periodisme del 1977, de 1981, el guardonat artista Vicent Ramos Sanmans de la reina Clorinda Basco. cho (1940-1996) explicava, tristament, que Amb bona voluntat, ben segur, es van con«a Castelló les gaiates no responen a l’art i vocar uns congressos magdaleners que crec s’està perdent bastant», de manera que alguque han influït massa poc en la renovació dels nes no eren sinó «llums discotequeres i rètols lluminosos». La últims 25 anys. El detonant va ser el fracàs de la proposta de gaiata s’ha de defensar des d’un esperit que eternament afirme les «festes d’Agost», de la Magdalena del 1988. Allò va ser un i avant... intent del regidor Clemente Agost de fer canvis sense comptar Hi havia, però, un tema pendent que, de fet, era la qüestió de amb les bases del món de la festa. L’oposició va aprofitar la crisi fons: la popularització. Aquelles priper a desgastar el govern municipal meres magdalenes eren sobretot i el tinent d’alcalde Hipólito Beltran festes per a mirar i admirar. En les va llançar l’eslògan de «la festa per fotos veiem el poble omplir les voals festers». És a dir que l’organitzareres, no les calçades dels carrers. ció de les festes de Castelló havia Podem dir que tot Castelló participade ser autònoma, al marge de tuteva com a espectador, però no com l·les partidistes. Al cap i a la fi el que a subjecte actiu dels actes. El tema ha passat és que els canvis socials era greu en unes festes que commehan acabat donant tot el protagonismoren la fundació de la ciutat i que, me al poble, perquè sí, com hem dit, per tant, a tots haurien d’englobar. és la gent qui fa la festa. Durant les primeres dècades, per a molts castellonencs la festa acabava, de fet, dilluns a la nit, perquè Presentat al concurs del millor article inèdit per la Magdalena 2015

Articles!

Un passeig pels monuments més emblemàtics del nostre sector. Arantxa Miralles Benages Donant una volteta pel sector cinc, ens situem a una de les zones més cèntriques i tradicionals de la nostra ciutat. Situant-mos a la plaça més emblemàtica, Hort dels corders, veiem un edifici d’oficines amb un cos principal en la façana, articulat al voltant d’un pati central que s’ensostra a la primera planta i queda descobert en les altres tres. La façana s’organitza a través del cos principal en quatre plantes, de les quals tres d’elles marginen dos costats. Aquesta part frontal s’ordena en tres zones: dues laterals de tres eixos cadascuna i la central, amb més èmfasi, que ressalta amb el portal i el primer balcó. La delegació d’hisenda és un bon exemple de l’arquitectura oficial del franquisme a la postguerra, amb reminiscències renaixentistes. Fent uns passos cap a l’avinguda Rey en Jaume, veiem l’edifici telefònica. Al maig de 1935 és quan s’autoritza a la “Compañía Telefónica Nacional de España” d’alçar un edifici per a oficines, i després de dotze anys, en 1947, s’incrementa una altura i es reforma la façana segons el projecte de Araujo i Vega. Amb dues altures, planta baixa i porta d’accés amb safrà, es mostra la típica arquitectura de la postguerra amb paraments de pedra i rajola que també són característics de l’arquitectura madrilenya.

També la “Casa Muñoz”, situada al número deu de l’avinguda, que compta amb una planta baixa y tres altures. L’edificació reprodueix un esquema propi, que es reparteix de manera constant en l’arquitectura castellonenca dels anys trenta i cinquanta, caracteritzada per la manera en què s’acara la resolució de la façana mitjançant un o dos miradors, finestres a la manera de llotges en el darrer pis i balustrada de coronament. I molt a prop, la “Casa Beltran”, comprén planta baixa i tres pisos alts amb sostre mort. La façana composta per dos eixos laterals d’idèntiques característiques i el cos central i per tres zones: la primera agrupa planta baixa i entresòl, amb unes prominències a manera de pilastres que es perden a la segona zona i es recuperen a la tercera. La segona, en les plantes primera i segona és integrada pel mirador i els balcons laterals que finalitzen amb una motllura correguda i remarcada en el ràfec de la teula. I la tercera, corresponent a la tercera planta, amb una finestra que forma part del pany ressaltat i s’hi dibuixa un arc de mig punt emmarcat per una gran motllura que fa d’ornament i coronació de l’edifici. És construcció de Vicent Traver Tomàs entre 1942 i 1943. Pegada a la façana de la “Casa Beltran”, trobem l’Habitatge: edifici realitzat per Francesc Maristany entre 1934 i 1935. Consta de planta baixa i tres altures. S’estructura la façana mitjançant la jerarquització, en sentit vertical, que es dóna ja en l’arquitectura castellonenca dada principis del segle. És arquitectura de la preguerra en què es mesclen elements d’Art Decó amb racionalistes. La façana s’ordena a través de l’eix central amb un gran buit de planta baixa, un mirador a la primera, terrassa a la segona i tres buits a manera de motiu serlià a la tercera. I pujant cap a la Plaça de Bous pel carrer Sant Vicent, la “Casa Peñalver”, un bonic edifici de tres plantes amb un vocabulari racionalista, encara pròxim a l’Art Decó. Absent d’ornaments florals o vegetals i buscant la composició a través de cintes geomètriques, buits nus, balcons de tub corbat i superfície llisa aporta una valuosa peça de les primeres formes modernes. Projecte de Josep Gimeno Almela, l’any 1934, ens trobem amb un mestre de codi modernista, que demostra açò amb figures racionalistes simples i sòbries. I la “Casa Sanchis”, del mateix arquitecte, és un edifici bell de tres plantes amb un vocabulari racionalista tardà, amb reminiscèn-

cies Decó. Amb un mirador a la planta pentagonal, ja que s’esglaona cap al coronament. Excel·lent lloc de textures i curiosa articulació de l’esglaonat del mirador. I ja a la Plaça de Bous, que fou projectada per Manuel Montesinos Arlandis. Les obres s’iniciaren el 1885 i fou inaugurada el 3 de juliol de 1887 amb una correguda de bous de Veragua pels toreros Lagartijo i Frascuelo. Té una capacitat per a 13000 espectadors i ocupa una superfície de 10185 metres quadrats. Façana amb grans arcs de maó afaiçonat en la planta interior que es corresponen per finestrals biforats en la superior. A l’interior, una graonada a l’ús, de pedra artificial i de pedra picada, i pilars metàl·lics de funció que suporten una llotja-corredor superior. I cal destacar l’al·legoria taurina consistent en un cap de bou sobre el cim dels finestrals que recauen damunt de la Porta Gran, realitzada per l’escultor Josep Viciano Martí. I ací acabe la història monumental del sector, molts edificis emblemàtics en una zona tan tradicional com és la del sector d’Hort dels Corders.

Castelló té una geografia molt variada, això ens fa climes i paisatges diferents, a poca distància. Hem de recordar que som la segona província més muntanyosa d’Espanya, després d’Astúries. Una terra de contrastos, amb les comarques, plana, mitjana i alta muntanya. Aquesta peculiaritat fa que tinguem una diversitat d’aliments, únics i molt prestigiosos, tant terrestres com marítims. Productes de cultiu, recol·lectats, criats i marins, dels nostres horts, boscos i costes Des del Nord cap al sud, seguint la costa o interior, la nostra província per la seua varietat, garanteix una experiència única als nostres sentits. Banyada per la Mediterrània, del Nord cal destacar tres grans ciutats amb Llotja. Vinaròs, Benicarló i Peníscola, el primer conegut per les gambes que adquireixen una textura i sabor distintiu gràcies a les aigües del Delta Ebre properes, en aquesta ciutat té seu una de les més importants indústries de processament d’Anxoves i Seitons en vinagre. El segon, tot i ser així mariner com el primer és conegut per les seues carxofes amb denominació d’origen, i en època romana era molt famós el Vi Carlo, aquest es va deixar d’elaborar fa molts anys. Penyíscola, un dels més bonics poblescostaners d’Espanya, té un port pesquer molt actiu on desembarquen gambetes, caragols de mar, galeres, calamars, polps i altres espècies de gran valor gastronòmic, molt cobejat. Als voltants de la Serra d’Irta i molt a prop de la mar es conreen unes oliveres que donen un oli molt peculiar. Els plats que s’elaboren en aquesta zona es troben molt vinculats a l’entorn, la proximitat al Mediterrani i tenir llotges en els seus municipis, fa que es converteix en una cuina majoritàriament de marisc, arròs, fideuá, suquet de peix, guisats mariners, i en ells les gambes són el marisc

inclòs que és la icona de la cuina local i carxofes especialment. Aquests pobles, així com els seus veïns més propers d’interior són productors d’hortalisses i produeixen oli de qualitat. Aquesta frontera amb la província de Tarragona és on apareixen la major part d’oliveres mil·lenàries de tota la Comunitat Valenciana, molt recomanable és visitar aquests monuments naturals de Canet lo Roig, allí ens esperen des de fa milers d’anys. Cultius de secà, ametlles i arbres fruiters, cirerers especialment, en relació amb el poble de Salzadella, que dedica una setmana de vacances a aquest fruit petit i golós. El paisatge del Nord, així com el clima canvia quan estem en moviment cap a l’interior o cap a l’oest. Aquestes es converteixen en territoris més adequats per al pasturatge que per a les tasques agrícoles. La terra on les ovelles i les cabres ens donen el seu tresor blanc per fer formatge. Aclamació és el Tronxon que rep el seu nom des del proper municipi de la província de Terol, formatge que en temps antics es feia pels pastors, a l’estiu a la terra de l’Alt Maestrat, dels Ports i terres d’Aragó. Avui està desenvolupant moltes més varietats de llet crua com un formatge pasteuritzat, fresc, semi curat o curat, alguns d’ells amb romaní i tòfona. A més també iogurts i sublim quallada feta amb llet d’ovella, acompanyat de mel o la més recent incorporació, el torró, café i xocolata, estan fets hi ha diversos formatges artesans que existeixen en aquestes regions de l’interior del Nord. Terres de sòls pobres i condicions climàtiques extremes, nits i molt fredes nits i dies calorosos, això amb porta una cuina més contundent i calòric per suportar els rigors climàtics amb preparatius incloent carns, embotits, pataques, llegums i verdures menors mesurades.

Es parla molt, encara que és poc conegut de l’aromàtica melanosporun, popularment conegut com a tuber tòfona negra o d’hivern, recollides des de fa uns 50 anys pels vilatans en aquestes terres. Els municipis de Vistabella, Xodos, Benafigos, Vilafranca, Ares, Morella, Benassal, Catí, Culla i alguns pobles del voltant. En aquests pobles poden veure les tofoneres salvatges més grans del món. Menor aroma de la tòfona d’estiu o tuber asetiviun que cada dia és més apreciada i té més seguidors a ser més econòmica que l’anterior.

Des de fa pocs anys el cultiu de roures i avellaners micronitzats amb tòfona, principal Font d’ingressos en aquestes terres de l’interior que fins que recentment tenien escassa validesa, i gràcies a això han estat en valor aquests camps molts d’ells estèrils fins a aconseguir aquesta agricultura. Si viatgem a través d’aquestes àrees, veiem finques conreades amb aquests arbres i tancats per evitar que els porcs senglars es mengen els preuats diamants negres. El termini municipal de Morella és el més gran de la nostra província, en ell i en els pobles veïns dels Ports, al costat de la regió de l’Alat Maestrat, es produeixen excel·lents embotits de bestiar, ovella, cabra i porc. Amb el primer es realitza una excel·lent cecina, la segona es cuina principalment al forn o a la brasa i també guisada, sent el “tombet” preparant més popular amb receptes diferenciades d’algun poble afegeixen caragols blancs que es reprodueixen en aquestes muntanyes. La tercera es consumeix en les mateixes preparacions com l’Anyell, amb ella també es prepara una cecina amb sabor potent. Els cabrits petits de Benassal són famosos per la seua tendresa i sabor, altament demandats a l’hostaleria. El primer bestiar de boví ecològic de la Comunitat valencia-

na pasta en aquestes comarques. Els embotits que es poden trobar a les carnisseries són fets a mà i únics, fent receptes que passen de generació en generació, diferent d’un lloc a un altre i molt exigits pels visitants que van a aquestes terres. Pels més golafres el nord-oest de la nostra província gaudeix de bona fama pastissera. Morella té diversos forns que produeixen exquisits dolços, la majoria d’aquests, receptes conservades d’orígens àrabs medievals. Sent el Flaó el rei dels dolços Morellans. Una empanada farcida de formatge fresc i ametla, molt desitjada pels visitants d’aquest poble emmurallat. En els pobles d’aquesta regió i les properes, els dolços i fruits secs està sempre presents després dels plats, aperitius i esmorzars, per ajudar millor a suportar els rigors climàtics i a l’antiguitat a complimentar la manca de fruita fresca. Pastisseria antiga i prodigiosa com l’arrop o carabassa confitada amb mel, encara s’estan desenvolupant com antigament. Pastissets, de moniato i cabell d’Àngel, ametlers, mantegats, pinyonades i carquinyols, pastes mantegades amb oli i aiguardent, les coques de panoli, els bunyols, etc. omplin el receptari pastisser. Avellaners i ametlers ens donen els fruits que són utilitzats per a aquestes preparacions. Alguns licors excel·lents, ideals per acompanyar una bona taula, estan disponibles al proper poble d’Herbes. Aquestes terres altes mai no van tindre una tradició vinícola, excepte Sant Mateu, on gaudeixen de certa fama els seus vins durant molts anys. Avui en torna a fer el vi en petites quantitats. També estem en una zona on l’aigua és molt apreciada per les propietats beneficioses per a la salut. Catí amb el

seu brollador l’Avellà i Benassal amb la font de Ensegures i els seus balnearis inaugurats recentment, són destinacions per a viatgers que busquen relaxació, tranquil·litat i els beneficis d’aigües miner-medicinals que es poden adquirir embotellats. Arran de la comarca amb les altures més grans de la província, hi trobem el cim més alt, el massís del Penyagolosa, aquest és un lloc difícil per l’agricultura, camps de regadiu de cultiu ardu, ideal per a la sembra de pataques. Aquest tubercle és poc exigent amb el terreny i l’altura més gran de cultiu és sinònim de productede gran qualitat. Territori adequat per al bestiari, on hi ha bones pastures, boscos amb una gran varietat d’herbes aromàtiques, molt visitats pels aficionats a la recollida de bolets i apassionats de la caça. Villahermosa, poble pintoresc que s’adjunta a la província de Terol, agricultura difícil, hi ha ramats d’ovelles i granges de porcs, que tenen petits carnissers i indústries de transformació càrnia. Elaboren embotits d’alta qualitat pernils que estan curats molt bé en aquestes latituds. El proper poble de Corte té una planta embotelladora i els embotits preparats al llogaret de San Vicent. Zucaina inclou el cultiu d’avellaners, molts d’ells micronitzat de tòfona, i les nogueres abunden. En els territoris mitjans de l’interior es repeteix tot l’anterior predominant l’agricultura de secà amb molts camps dedicats a la sembra d’ametlers que porten un fruit molt apreciat per a la indústria torronera que exigeix aquest ti-

pus d’ametles per complir amb els requisits del Torró D.O. Alacant i Xixona. Les oliveres formen part del paisatge en aquests pobles, amb el seu fruits es realitzen olis d’alta qualitat, de centenars d’anys enrere. Els ramats que pasturen en aquests terrenys són sobretot ovelles i cabres. També hi ha granges de porcí i avícoles, però cada dia hi ha menys granges degut a preus baixos i la poca competició contra altres parts del país. La cuina que ès practica en aquestes regions inclou carns, guisat (“tombet”) o carns a la brasa, embotits, pernils i cecines. Olles i paelles amb menys verdures que a la plana, més forts, per suportar millor el temps. Bolets, tòfones i caça també s’utilitzen en una base regular. En aquestes regions es fa encara bon pa i pastisseria, que és similar en tots els pobles, però amb algunes variacions. Els dinars s’acompanyen principalment de vi negre i antigament es bevia directament de la gerra o la bóta especialmente quan és menjar en el camp. Si ens movem cap a la costa en la meitat superior de la província, Baix Maestrat, plana alta, trobem que han desaparegut moltes terres pel formigó. Alcalà de Xivert, combina amb gran èxit el turisme i l’agricultura. Els camps d’aquesta población produeixen cítrics (meló), verdures i olives que donen olis excel·lents. Però sens dubte el protagonista és la tomata de penjar. La influència del mar juntament amb la proximitat de la Serra d’Irta crea un microclima que fa que les plantes de la tomata estiguen en un hàbitat que la fa única i irrepetible, amb aigües lleugerament salades i una humitat rica en iode a causa de la proximitat del mar. La veïna població de Torreblanca és agrícola amb part de les seues terres dedicades al secà i unes altres al rega-

diu. En el passat molt a prop tenia un mercat on hi foren venuts exclusivament mongeta (bajoques) i una llotja on es van subministrar molts mercats nacionals i internacionals. Vila-Real també tenia un mercat com el de Torreblanca, acredite la importància que tenia aquesta hortalissa en la nostra província. Aquestes es van perdre a causa de l’auge dels cultius sota plàstic d’Almeria i Múrcia, molt més intensius i rendibles que els nostres. Avui la cultura jueva és testimonial.

interior, una reminiscència als pans anomenats d’aigua.

Encara hi ha alguna fleca que produeix pa com en el passat, tot i que la competició rígida en preus de grans àrees, ha fet perdre certes elaboracions a Castelló.

La capital de l’Alt Palància té un museu dedicat a l’or líquid i els pobles compten amb diferents molins circumdants i cooperatives que produeixen un oli molt reputat.

El centre de la nostra província històricament era una terra bona per a la plantació de vinya i per tant el desenvolupament de vi a Doll, però la nova regulació va forçar a arrencar les varietats híbrides, i pràcticament la vinya va desaparéixer. En els últims 20 anys ha esdevingut per plantar vinyes i han aparegut diversos cellers, amb la creació d’aquestes, la província de nou té un buit en el difícil mercat del vi.

S’ha instal·lat un obrador nou anomenat Forn d’Els Ivarsos a Castelló, fer un pa que és una reminiscencia de pans preparats en els pobles d’interior, tanta és la demanda que s’esgota ràpidament.

Tradicionalment no era una zona de viticultors. Des de fa uns quants anys hi ha diversos petits cellers que produïxen vi de bona qualitat amb la vinya de la regió sota la protecció de la Igp.

Des de fa pocs anys ha esdevingut la moda de l’elaboració de cerveses artesanals, la comercialització d’aquest amb aigua de famoses fonts minerals com la font de banys a Montanejos. Molts d’ells inclouen ingredients poc freqüents en cerveses més industrials. Carabassa, carxofa, mel, romaní, taronja, gingebre i molts altres.

Sogorb i pobles al voltant té importants plantacions de caquis, cultiu tradicional de la zona, persimons l’ implantació recent, comercialitzat amb gran èxit en els mercats internacionals, la varietat es menja amb la carn dura i ferm, en amanides o postres, en oposició a les tradicionals que es mengen quan són sobre madurats de textura suau i sabor dolç com si fóra melmelada.

Useres, Benlloch, Vall d’Alba, Cabanes i el bonic poble de Villafamés són referents en el centre de la província. A més la vinya és repetit en cultius mediterranis, amb ametlers i oliveres. En Cabanes són fruits recollits de regadiu i de secà, préssecs, melons i síndries gaudeix de bona reputació en els mercats. També s’elabora el primer vi escumós de la nostra província en aquest municipi, molt encertadament, és un tan gran l’èxit que la petita producció acaba pràcticament esgotada només anar al mercat. Històricament s’ha fet molt bon pa en aquests pobles, moltes d’aquests forns de pla han desaparegut, als Ivarsos encara està disponible aquest tipus de pa, al forn de llenya, saborós, escorça fosca, cruixent, empolsegat amb farina, de molla suau, esponjós i amb molt ull en el seu

Es cuina molt el Tombet, carns a la brasa, principalment corder i embotits, sempre acompanyats d’allioli. Olles i arrossos són comuns amb productes que donen els horts.

A l’ombra de la Serra d’Espadà es poden veure petites explotacions i marjades d’oliveres en la majoria varietat de muntanya Espadà, indígenes olives d’aquesta regió i l’Alt Palància, donant un dels millors olis d’oliva d’Espanya, guanyadors en nombroses competicions. Incorporada aquests darrers anys l’Arbequina, molt suau però de ràpida oxidació enfront de la minoritària Picual amb un suc que perdura molt de temps. L’oli obtingut és molt famós, demandat i escàs. Els ametlers i cítrics amb varietats promptes són presents en aquests camps. En els boscos d’aquesta serra s’extrau suro molt demandat pels cellers per omplir les seues ampolles de vi i xampany. La mel és recol·lecta en aquestes muntanyes, transme-

tran aromes i sabors de l’entorn, d’alta qualitat a causa de la varietat floral. Aquests boscos són un paradís pels micòlegs que troben una gran varietat de bolets en diferents moments de l’any.

da, confitura i dolç de codony. La població d’Almedíjar prop de Segorb i la Serra d’Espadà, té una fàbrica de formatge produït amb llet crua amb molta personalitat d’ovelles Guirres, ovella autòctona Valenciana i desapareixent. Té planta embotelladora d’aigua, que actualment està tancada temporalment com la planta d’Assuévar, Artana, Xóvar embotellen aigua de les fonts que sorgeixen entre el rodé, roca bastant vermellosa que li dóna característiques especials per a aquestes aigües. Bejís, poble de l’Alt Palància, juntament amb la província de València i Terol, separat quasi 100 quilòmetres de la capital, té una planta molt actiu embotellat en un paratge de gran bellesa. També molt lluny del centre de la regió apareix El Toro, Barraques i La Pina de Montalgrao, els habitants d’aquests pobles s’han deixat seduït per la plantació micronitzada per a produir tòfones.

El clima de la capital del Palància és ideal per a l’assecat i curat de pernils, hi ha diversos assecadors al municipi. Les carnisseries fan molts tipus d’embotits. Coincidint amb la festa de l’entrada de toros de Sogorb per a celebrar la fira del pernil i embotits.

En el remot poble de Teresa, més de 80 quilòmetres de la mar Mediterrània, hi ha una petita conservera artesana que produeix unes riques anxoves i Seitons. També en un petit local del poble s’elaboren pastes i pastissos de carn molt deliciosos.

La condició ambiental temperada d’aquesta comarca banyada pel riu Palància fa arbres fruiters que donen abundants collites, cítrics, cireres i loquats que són comuns en els camps de Caudiel, Sot de Ferrer, Soneja i Castellnovo.

Les receptes que es fan en general són similars a les de les comarques veïnes amb algunes varietats. Les olles són comuns, però amb més verdures que a l’interior Nord, l’arròs al forn i els guisats, junt amb carns a la graella està presents en la dieta, fruits secs, figues i fruits.

En aquesta regió hi ha diversos forns on es fan melmela-

Castelló i Borriana tenen port de mar, en el primer és

subhasta molt de peix blau: sardina, verat, anxoves, jurels i la preuada tonyina roja, fetitxe per als japonesos que paguen fortunes per aquesta delícia del mar. Bones gambes que troben el seu hàbitat en les proximitats de la desembocadura del riu Millars es venen a la Llotja de Borriana. A més també se subhasten altres peixos i mariscs: dorades, lubines, rèmols, polp, sèpia, sepió de punxa, calamars, galeres, gambes roges, llengotes, escamarlans, cigales de mar o castanyoles nom donat pels pescadors, un marisc poc atractiu, però possiblement uns dels més deliciosos de la nostra costa al costat de la gamba roja. La plana alta i baixa és un territori de cítrics. Destaquem Nules on una varietat de mandarina, la Clemenules, té un gran prestigi. A aquesta varietat es dedica una conferència i un espectacle gastronòmic. 96

Aquestes terres properes de la Costa són ideals per al cultiu de melons i melons d’angers, competint les localitzacions de Moncofar, La llosa, Xilxes per tindre els millors fruits. En el poble de la Llosa podem trobar els últims arrossars a la província, aquest poble és dels pocs que no ha caigut en la voràgine dels maons. Preservant els últims camps on aquest ingredient tan típic de la nostra gastronomia es cultiva. Com en qualsevol altre lloc en els pobles propers a la costa, tenint en compte que estem en zona d’aiguamolls, és habitual l’ús de l’anguila, ànec, aus de corral i molts plats de verdures, es serveix a taula. Antigament un consum habitual eren les cuixes de granota. La celebració de les festes fundacionals de la nostra ciutat és ideal per descobrir la historia gastronòmica, similar

a les comarques veïnes en molts aspectes. Aquests dies es viu molt al carrer, així el més pràctic és portar el saquet i la bota que conté tot el necessita per ser alimentat aquests dies de tanta bullícia.

La resta de la semana hi ha diferents dinars i sopars. Paelles o arrossos amb peix, carn o mixta, fudeuá, guisats mariners, carn torrada, embotits, les sardines de bóta amb ou fregit i pebrots, all i pebre i la salsa pàtria, allioli.

El dissabte del Pregó són molts amics i familiars que s’apleguen a l’hora d’esmorzar, el primer àpat més important de tota la setmana, aperitius i menjars petits que contenen la truita de pataques, sang amb seva, sèpia a la salsa verda, llonganisses, sardines de bóta, pebrots i ou fregit, etc. però certament el que no falten són olives, cogombres i cacaus del collaret, aquests últims seran habituals al saquet durant tota la setmana juntament amb els tramussos.

Per berenar es mengen la coca de tomaca o d’espinacs, pastisseria salada, rosquilletes, ximos, per al més golosos xurros amb xocolata, figues amb moscatell i si fa molta calor l’orxata amb fartons. Aquests aliments es mengen en colles, gaiates, restaurants o com mana la tradició a qualsevol cantonada, carrer, parc, s’improv sa un menja

Si alguna cosa no ha canviat des que existeix la Romeria a la Magdalena el tercer diumenge de Quaresma, és anar a les canyes i frugalment esmorzar una barreja acompanyada de figues albardades. Un cop recollits els bastons ens dirigim cap a la Magdalena, a Sant Roc, fent una parada en el camí un petit aperitiu o dinar frugal, que en general tendeix a ser un deliciós Ximo o per a aquells que no ha arribat a recollir les canyes aquí tenen l’oportunitat de menjar la tradicional figura albardada, encara que a aquesta hora acompanyada de moscatell, que la calor ja tensa. Quan arribes a l’ermita i al seu entorn després de tocar la campana i visitar l’ermita, és dinar típic o menjar per als puristes de les tradicions, prendre un entrepà de truita de faves amb o sense alls tendres, no falten mini embotits, cacaus i tramussos, tot regat amb una bon cop de la bóta o cervesa. El dilluns del Pregó infantil és el dia de menjar la paella que va tocar el diumenge que normalment no es menja i es converteix en l’aliment per a aquest dia.

dor i es reposen forces. En aquesta semana festiva es mengen aliments que es cultivaven o criaven a l’hort o aiguamolls a prop la nostra ciutat i això no ha canviat des que es celebra aquesta festa. En resum la nostra província produeix els ingredients necessaris per a una bona dieta mediterrània que és recomanada per l’organització mundial de la salut.

Luis Bolumar Luis Bolumar Santamaría va néixer el 1951 a Peñalba, Segorbe (Castelló). Des de 1967 ha desenvolupat la seua activitat artística a Castelló, assistint a classes de dibuix, pintura, gravat i modelatge, des de la seua arribada a la capital. El 1973 realitza la seua primera exposició individual al Cercle Mercantil de Castelló. Des de llavors, no ha parat de viatjar exposant la seua obra i visitant els més importants museus d’Espanya, del continent europeu i de diverses ciutats nord-americanes. Bolumar, crea i treballa intensament en el seu taller, d’on han emergit les seues principals obres, que reten un culte especial

del seu univers. Evoluciona lentament com a conseqüència d’una plenitud, però amb una suggestiva maduresa que ho fa cada dia més sòlid i més personal. Al desembre de 2009 abandona el qual va ser el seu lloc de treball durant més de 20 anys, per instal·lar en el seu nou estudi, ubicat al número 6 del cèntric carrer Cavallers de Castelló. Bolumar emprén aquest nou projecte amb una idea molt clara: tes. Aquest any tenim una gran portada que representa en tots els sentits al nostre sector, en la qual Bolumar ha expressat els seus sentiments cap a les tradicions de Castelló. Moltes gràcies!!!

Per a la meua Lledoneta

101 Per a la meua Lledoneta: Si hi ha algú en la Comissió d’Hort dels Corders que sentis de veritat les Festes de la Magdalena, eixa es la meua Lledó. Castellonera de soca, no pot deixar de cantar el rotllo i canya si escolta les seues primeres notes, s’emociona quan canta eixa preciosa Salve a la nostra patrona, la Verge que porta el seu mateix nom, i plora de tristor quan el Vítol arriba eixe segon diumenge de Magdalena. Eixa es la meua Lledoneta, carinyosa i amable, amb un cor que no li cap al pit, amiga dels seus amics, més festera que ningú, sempre disposada a ajudar en tot el que siga necessari i sempre volcada amb la nostra volguda gaiata. Des que ens vam coneixer, ara fa uns sis anys, vaig saber que tenía una amiga de veritat, de les que et donen el suport que necessites quan et fa falta i amb les que pots confiar. Aquest any m’has deixat una miqueta de costat, pero tranquil·la que no m’enfade; ja saps que estic molt orgullosa de tú ja que aquest any estas complint el teu somni, ¡aquest any eres Dama de la Ciutat! Sé que a les altures que estem encara no t’ho creus del tot i també sé que ho estas gaudint moltíssim amb les teues companyes de viatge. Lledó vull que sapigues que la gaiata 5 no podríe tindre una millor representant dins de la Cort de la Reina, estem molt orgullosos de tú. T’ho mereiex per castellonera, per bona persona, per bona amiga i per lluitadora. Seguix gaudint del llarg camí que et queda i recorda que la teua gaiata i jo, sempre estarem al teu costat per acompanyar-te, aplaudir-te i dir-te lo guapa que estàs. De una amiga que et vol moltísim, Melina Queral Llach

102

ACTIVITATS DE Lâ&#x20AC;&#x2122;ANY

103

104

Nomenament de les nostres madrines 2015

105

106

El 16 de setembre de 2014 la Gestora de Gaiates va organitzar l’acte d’Obertura de la Magdalena 2015 als salons de l’excel·lentíssima Diputació de Castelló, acte previ a l’ imposició de bandes. Aquest acte serveix per reunir per primera vegada als representants de totes les comissions gaiateres al costat de les noves reines i les seues respectives corts d’honor. Les reines per la Magdalena 2015, Dunia Gormaz i Cristina Batalla, van poder dirigir-se per primera vegada a tot el món de la festa després d’haver estat elegides el passat 25 de juliol de 2014. L’acte va continuar amb la presentació de les noves components de la cort d’honor de les reines, a les que els seus presidents durant la magdalena 2014 els van fer entrega d’un detall floral. En el nostre cas, la nostra dama de la ciutat Lledó, va rebre l’ofrena de mans de la nostra presidenta. Per part de la nostra gaiata, Anaïs del Vigo i Ferrer i Iris Alcántara i Moliner, van ser presentades per primera vegada davant del món fester.

108

Els dies 19 i 20 de setembre de 2014 va arrancar oficialment el nou cicle fester per la Magdalena 2015 amb la celebració al Teatre Principal de la nostra ciutat de la Imposició oficial de les Bandes a les Reines, corts d’honor i madrines, tan majors com infantils.

També van pujar a l’escenari els presidents infantils de les comissions. I seguidament, després dels parlaments 109 protocol·laris de l’Alcalde i el President de la Junta, totes les xiquetes van anar baixant de l’escenari neoclàssic del Teatre Principal.

El dia 19 va ser el torn de les infantils, les protagonistes es van concentrar a l’ajuntament, lloc en el qual es va iniciar la comitiva fins al Teatre Principal, on les reines del 2014 i les seues corts d’honor, al costat de les màximes representants d’Alacant i València, les van rebre. Les primeres arribar van ser les madrines infantils dels dinou sectors gaiaters, seguidamen la cort d’honor de la reina infantil i finalment, la reina infantil 2015, Cristina Batalla i Serret.

L’endemà, el dissabte 20 de setembre, va ser el torn de les representants majors de les nostres festes. La Reina per la Magdalena 2015, Dunia Gormaz Campos, va rebre la banda verda de mans de l’Alcalde i la mètopa per part del President de la Junta de Festes. Al cap de pocs minuts, una de les representants de la nostra comissió a l’escenari, com es Lledó Martínez i Miralles, Dama de la Ciutat 2015, rebia la banda que l’acreditava amb aquest meravellós i tan desitjat càrrec; i als moments Anaïs del Vigo i Ferrer, madrina d’aquesta comissió, molt guapa, somrient i emocionada se l’imposava la banda blanca que tota madrina lluís al seu any.

Va començar l’acte i van pujar totes a l’escenari, allí, l’alcalde de la ciutat de Castelló, en Alfonso Bataller va ser l’encarregat de col·locar la banda a totes les xiquetes, i de rebre el pergamí acreditatiu de mans del President de la Junta de Festes, en Jesús López Guillén; però els ulls de la nostra comissió sols anaven a la nostra xiqueta, la representant de tots els nens i nenes d’Hort dels corders, Iris Alcántara i Moliner.

Va acabar l’acte, els protagonistes dels dos dies van gaudir d’un sopar amb els seus pares i una gran part del món de la festa, i també ball fins a unes altes hores de la matinada.

110

111

112

El 27 de septembre, al Palau de la Festa, vam presentar a les nostres madrines i comissió per a la Magdalena 2015. A l’acte van assistir les regines de les festes, Dunia i Cristina, l’excel·lentíssim senyor alcalde de Castelló, Alfonso Bataller i autoritats, el president de la Junta de Festes, Jesús López, les Dames de la Ciutat, les Madrines i Presidents de les diverses comissions dels sectors gaiaters, part dels col·lectius festers i altres amics de la festa. La presentació es va desenvolupar a l’antic Far West, amb tirotejos i balls al Saloon del Comtat, amb la col·laboració de la gent de les gaiates que s’involucrà per ajudar a altres comissions. Iván, Raquel, Beatriz, Noor i Miguel van portat la batuta, en un espectacle ple d’emoció, tirs i suspense. La decoració de l’escenari estava composada per un gran cartell de Saloon darrere de les madrines, un carro antic, bales de palla, rodes de carro penjades per tot arreu i uns barrils per decorar el Saloon en el que es va converir l’escenari del Palau de la Festa. Al centre de les taules posàrem pistoles i estreles de Sheriff per a que tot el mon poguera emportar-se un record d’aquesta vetlada. Les presentadores de la nit, van ser Elizabeth Doñate i Bisbal i Marta Capitán Doñate, les dos ho van fer perfecte. L’acte va començar amb les temudes bandoleres del Dessert de les Palmes fent plans per ficanr una bomba per impedir que la presentació es fera; seguidament van ocupar l’escenari els portaestendarts ISMAEL EL-HADDAD I RODRÍGUEZ i MATIAS GUADALAJARA I ESCUDER, junt a les col·laboradores LORENA SALINAS I CANUT, INMA GIMENEZ I ESCRITCH i PATRICIA SÁNCHES I ALONSO. Al moment, van pujar a l’escenari les nostres madrines 2014, GABRIELA GONELL I PEGUEROLES i NERINE PÉREZ I BALLESTER, acompanyades pel presindent del 2011 al 2014 PEDRO MARÍA PÉREZ NOTARIO. Després vam rebre a l’escenari a la presidenta ARANTXA MIRALLES I BENAGES, per imposar les bandes a les dames y gaiateres de la nostra comissió. A continuació, van anar eixint: Dama d’Honor, senyoreta CARLA PARRA I BELLIDO, del braç de JOSE ANTONIO MONTOYA I SERRANO. Dama d’Honor, senyoreta NOELIA CAPDEVILA I DURÁN, del braç de RAÚL PORCAR I AIMERICH. Dama d’Honor, senyoreta ANA MAGDLENO I ALTAREJOS, del braç de LUIS ULLDEMOLINS SALVADOR. Dama d’Honor, senyoreta ESTEFANÍA GONELL DE CELIS, del braç de SERGIO GONZÁLEZ I BENAGES. Dama d’Honor, senyoreta SANDRA CABAÑERO I LAX, del braç de ALBERTO CABAÑERO I LAX. Madrina d’Honor, senyoreta BEATRIZ RODRÍGUEZ I DOMÍNGUEZ, del braç de JOSE MIGUEL MANJÓ

I també la comissió infantil: Dama d’Honor Infantil, xiqueta SIYAM SANTAMARIA i NAVARRO, acompanyada per IKER MIGUEL TRILLES i MARTÍNEZ. Dama d’Honor Infantil, xiqueta LAIA CLAUSELL i FABREGAT. Dama d’Honor Infantil, xiqueta PAULA NAVARRO i ADSUARA i Dama d’Honor Infantil, xiqueta MARINA DOÑATE i SOLER. Dama d’Honor Infantil, xiqueta MARTA SARA ANDRÉS i NAVARRO acompanyada per JORDI ALTAREJOS i BONO. Dama d’Honor Infantil, xiqueta LAURA ALTAREJOS i BONO i Dama d’Honor Infantil, xiqueta PATRICIA DOÑATE i SOLER. Dama de honor infantil niña, LAURA ALTAREJOS i BONO y Dama de honor infantil niña, PATRICIA DOÑATE i SOLER. En aquest moment, i després d’haver conegut al Sheriff més temut i respectat de tot el comtat, van desfilar cap a léscenari les nostres madrines per a la Magdalena 2015: Madrina infantil 2015, xiqueta IRIS ALCÁNTARA i MOLINER; i Madrina para la Magdalena 2015, senyoreta ANAÏS DEL VIGO i FERRER. Les noves madrines van rebre les bandes de mans de les seues predecessores, i estes van col·locar els corbatins acreditatius als nostres estendarts. En aquest mateix moment, les madrines 2014 van gaudir de l’acomiadament que va preparar la seua comissió, un moment molt emotiu. Van adeleitar-se amb un vídeo amb fotos de l’any i amb unes paraules de les seues respectives families. A continuació, les nostres madrines els van donar uns rams a les seues mares per agraïr l’esforç que fan complint el seu somni Magdalener. I també va haver-hi uns rams per a les col·laboradores. Despés d’asistir a un acalorat tiroteig dins del Saloon on es trobaven els protagonistes de la nostra presentació, van passar per l’escenari molts amics que van voler estar amb nosaltres en un día tan especial: el colegi San Cristóbal, l’Associació Cultural de Festes de Francisco i Clara d’Asís, les Festes del Carmen,la Confraria Santa María Magdalena, el Centre Andalús de Castelló, el Centre Galleg de Castelló, el Centre Aragonés de Castelló, el poble de Benafigos, la Casa de València en Saragossa, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, la Falla la Mercé de Burriana, la Foguera Baver-Els Antigons d’Alacant, la Federació de Colles, la Gestora de Gaiates (a càrrec de la Gaiata 12, “El Grao”) i l’Ajuntament de Castelló. Després va baixar tota la comissió, i quan nomes quedaven les madrines, tots els vaquers, i vaqueres que hi havia al Saloon els dedicàren un ball al pur estil country. Finalment, les presentadores els van dedicar unes boniques paraules a les nostres ja nomenades Madrines 2015 i van baixar de l’escenari seguides pels portaestendarts i les col·laboradores. La festa va acabar a altes hores de la matinada amb la disco mòbil en Moviment.

114

115

La nostra gaiata, te l’honor y el plaer de participar en una infinitat d’actes relacionats amb les nostres fetes al llarg de tot l’any, ja siguen programats per la junta de festes o per algun altre col·lectiu fester; com per exemple, la cavalcada dels reis mags, la presentació del cartell de la Magdalena, la presentació del llibre de la festa, etc. A més a més, tots els dissabtes acudim a les presentacions de les gaiates al Palau de la Festa, on aquest any vam ser els encarregats d’iniciar amb la nostra presentació el cicle fester 2015 i a més vam fer l’ofrena de la Gestora a l’última presentació.

Però la nostra gaiata, no sols participa en actes a la nostra ciutat, també acudim al poble de Benafigos a la presentació de les seues Reines, on les nostres madrines solen començar amb la seua agenda d’actes. A més a més també visitem als nostres germans d’Alacant de la Foguera Baver els Antigons, el dia de la seua presentació oficial i la setmana de les seues festes, i com no, a la nostra benvolguda Falla de Borriana, la Falla la Mercé als que també vam acompanyar en la seua presentació en El Fallero de Burriana i el dia de la seua ofrena. Participem en les festes de carrer del nostre sector, Sant Blai i Sant Vicent i a les de Sant Francesc i Santa Clara d’Asís; també a les festes organitzades pel Centre Aragonés en honor a la verge del Pilar, pel centre Andalús i pel Centre Gallec, als que agraïm les seues invitacions.

116

L’onze de Desembre de 2014, dia molt trist per aquesta comissió, especialment per a la nostra madrina Anaïs, la seua germana Raquel y la seua mare Ana Isabel. Oblidar-se d’una persona festera, amb la que em passat uns meravellosos moments, es difícil, per aixó sempre ens enredortarem de totes les imatges que tenim junt a ell. Ens ha deixat i encara que ja no estiga amb nosaltres, guardarem en els nostres cors el seu record. Ens consola el saber que des d’eon es trobe ens pot veure i estarà vetllant per la seua família, per a que aquest any sige inoblidable per a la seua filla. Sempre ens en recordarem de l’any en el que Raquel va ser madrina infantil d’aquesta gaiata, de tots els moment viscuts amb el homes al magatzem, y de les festes, amb tants grans moments junt a tu, on vas assaborir de lo més enllà. Aquest any no em pogut gaudir tant de tu, però el pocs moment que em estat al teu costat han sigut de lo més agradables. Moltes gràcies Luis del Vigo, ET VOLEM. La Comissió.

PROGRAMA 118

DE FESTES

119

DISSABTE 7 DE MARÇ 12:00 ANUNCI OFICIAL DE FESTES amb el llançament de carcasses commemoratives de la 70 Edició de l’etapa d’aquestes, focs aeris i GRAN MASCLETÀ. 13:30 Homenatge al monument del rei En Jaume I per “LA

120

GERMANDAT DEL CAVALLERS DE LA CONQUESTA”. 16:00 CAVALCADA DEL PREGÓ. Recorrerà el següent itinerari: “Forn del Pla”, Carrer Sanahuja, Plaça de Mª Agustina, Carrer Major, Plaça de la Pau, Carrer Gasset, Porta del Sol i Avinguda del Rei en Jaume I. 22:00 DISCOMOBIL 23:00 Trasllat oficial amb llançament de carcasses i coets de totes les gaiates des del seu magatzem municipal fins al “Forn del Pla”.

DIUMENGE 8 DE MARÇ 07:00 Repartiment de canyes i cintes pels romers a la Plaça Major. 08:00 ROMERIA DE LES CANYES, amb eixida des de la Plaça Major fins l’ermita de la Magdalena. 19:00 Tornà de la Romeria i desfilada de penitents. 20:00 DESFILADA DE GAIATES que recorrerà el següent

itinerari: “Forn del Pla”, Carrer Sanahuja, Plaça de Mª Agustina, Carrer Major, Plaça de la Pau, Carrer Gasset, Porta del Sol i Avinguda del Rei en Jaume I.

DIMECRES 11 DE MARÇ

DILLUNS 9 DE MARÇ

17:00 XOCOLATADA amb parc infantil a la nostra carpa amb CASTELLS UNFLEBLES.

10:30 CAVALCADA DEL PREGÓ INFANTIL que mitjançant la participació del xiquets rememora antigues escenes castellonenques, amb el següent itinerari: “Forn del Pla”, Carrer Sanahuja, Plaça de Mª Agustina, Carrer Major, Plaça de la Pau, Carrer Gasset, Porta del Sol i Avinguda del Rei en Jaume I. 19:30 Desfilada de la nostra comissió per a formar part de L’ENCESA DE GAIATES, que tindrà lloc a l’avinguda del Rei en Jaume I. 17:00 CASTELLS UNFLABLES 23:00 Trasllat de la nostra gaiata des de l’avinguda del Rei en Jaume I fins al seu emplaçament habitual a la plaça Hort del Corders.

DIJOUS 12 DE MARÇ

DIMARTS 10 DE MARÇ 17:00 CASTELLS UNFLEBLES 18:30 VISITA DE LES REGINES al sector i entrega de fadrins d’or i d’argent. 19:30 Desfilada de la nostra comissió per a traslladar-nos a la Plaça Major per al lliurament de premis. 20:00 LLIURAMENT DE PREMIS de gaiates i llibrets.

DÍA DEL XIQUET

18:00 COS MULTICOLOR. Gran desfilada de carrosses per l’Avinguda del Rei En Jaume I. 22:00 DISCOMOBIL.

DIVENDRES 13 DE MARÇ 21:30 Sopar de pa i porta

DISSABTE 14 DE MARÇ 16:00 OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ. 21:00 Sopar de pa i porta, tot seguit Orquestra RADIO LATINA.

DIUMENGE 15 DE MARÇ 14:30 Dinar a la carpa per acomiadar-nos de la setmana Magdalenera. 22:00 DESFILADA FINAL DE FESTES, que des de l’Avinguda del Rei En Jaume I recorrerà el següent itinerari: Avinguda Rei En Jaume I, Carrer Ruiz Zorrilla, Porta del Sol, Carrer Gasset, Plaça de la Pau, Carrer Major, fins arribar a la Plaça Major. 23.45 GRAN TRACA FINAL per tota la ciutat. 00:00 MAGDALENA VITOL la Plaça Major. LA COMISSIÓ ES RESERVA EL DRET A MODIFICAR L’HORARI D’ESPECTACLES D’AQUEST PROGRAMA. ELS HORARIS DEL ACTES ORGANITZATS PER LA JUNTA DE FESTES PODEN VARIAR AL NO ESTAR CONFIRMATS EL DIA DE L’EDICIÓ DEL PRESENT LLIBRET.

121

122

En aquest llibret no ens volem oblidar de tots els socis i col·laboradors del nostre sector i d´aquells que sense pertanyer al sector ens ajuden a que any rere any les nostres festes fundacionals puguen contar amb la presència de la nostra gaiata, no és un secret que estem passant una crisis

econòmica molt gran i que això es veu reflectit en les nostres festes, per això aquest any encara és mes valuosa la vostra ajuda. Gràcies a tots, sapigueu que vos esperem a tots a la carpa de la gaiata durant les festes de la nostra ciutat.

124