LLIBRET GAIATA 5 MAGDALENA 2021 by Gaiata 5 Hort dels corders

GAIATA 5 “HORT DELS CORDERS”

per complir

Magdalena 2021

GAIATA 5 “HORT DEL CORDERS“

EL DIA MÉS TRIST DE LA HISTÒRIA DE LES FESTES DE LA

Magdalena

PRÒLEG

Va ser el dia més trist de la història de les festes de la Magdalena en la seua estructura actual, i potser també de la secular romeria al Castell Vell celebrada des de fa segles. El 10 de març de 2020 amb tot Castelló pendent de les notícies, el president de la Generalitat, Ximo Puig, anunciava la suspensió de la 76a edició dels festejos majors de la ciutat, 75é aniversari de les festes tal com les coneixem ara, que s’havien de celebrar del 14 al 22 d’aquell mes en el transcurs d’una crisi sanitària, la pandèmia que iniciava per aquelles dates el seu llegat de contagis i tragèdies. Faltaven tan sols quatre dies, quatre, perquè el Pregó isquera al carrer i embolcallara la ciutat en un remolí de color, màgia i llegenda en què es converteixen els festejos més ancestrals de la capital turquesa i taronja. Quatre dies perquè ‘les gaiates’ desfilaren amb la ‘llum triomfal’. El dolor immens, com una daga travessada en el cor dels castellonencs i castellonenques, va inundar de tristesa el poble, que veia esvanirse la il·lusió i el goig que cada any representa el tercer diumenge de Quaresma. Tal vegada, en aquell moment, no érem conscients del que ens esperava, un malson naixent que transformaria les nostres vides. El mateix 14 de març - dia de la cavalcada anunciadora de les celebracions-, en un estat d’alarma sobrevingut, començava un tancament en què aprendríem a valorar més que mai les abraçades, els records, les enyorances, la nostàlgia, el passat, les tradicions, els sortilegis, les emocions, l’amor i la llum, la que emana dels símbols més representatius de les nostres celebracions més populars. La foscor de la Covid-19 s’ensenyoria de les lluminàries castellonenques que converteixen la nit en clar dia. Castelló, quasi en estat de xoc emocional, assumia que s’esvaïa el somni magdalener, i la prioritat era frenar una nova realitat que ens

PRÒLEG turmentava. Les jornades d’aquella primera Magdalena no nata, van ser experimentades des de les llàgrimes i el neguit, també des del sofriment i la resignació. Des de l’hora en què havia de sonar la primera de les carcasses i les salves d’honor commemoratives de cadascuna de les edicions magdaleneres, a les 12 del migdia del dissabte del Pregó, fins a la traca final del Vítol, passant per la peregrinació que ens porta fins a la blanca ermita, la desfilada de Gaiates, l’Encesa, i els centenars d’actes previstos per a la setmana gran, vam viure des del nostre interior una ‘festa gran’ ensopida i evocant la nostra gent més pròxima, aquells que ens vam trobar en unes vivències que no vam poder sentir físicament, però sí emocionalment. Uns sentiments que afloraven en les xarxes socials, que omplien de referències directes una Magdalena que no podíem celebrar: fotografies, vídeos, emocions compartides i tristesa, molta. L’any 2020 va passar ràpidament, gràcies a Déu, però encara hi havia dies que ens semblaven una eternitat, amb un silenci que fabricava quimeres, somnis impacients per acabar amb aquell desaforament. El nou any 2021, tornem-hi. També es va cancel·lar la Magdalena però, potser, no ens va afectar de la mateixa forma. Tan sols pensàvem a superar la commoció i el descoratjament que estava provocant el coronavirus. Quan redacte aquestes línies, la situació ha millorat molt. En aquests moments estem encreuant els dits perquè es donen les condicions favorables i en 2022, Castelló puga presumir de “vindre de l’antigor, per lluminosos camins”, i es faça realitat el miracle del calendari en què la primavera, a la castellonenca manera, es consagra en temps quaresmal. Quan les gaiates ens ofereixen la resplendor del seu fulgor vertiginós. Quan la beneïda antiga vila de Castelló recorda els seus orígens i peregrina a l’emplaçament dels seus avantpassats i, a la nit, s’embriaga de la llum eterna i senyorial de les seues arquitectures efímeres més preuades i estimades. Vicente Cornelles i Castelló Llicenciat en Ciències de la Informació, periodista i escriptor.

Editen: Clara Sáez CMYK PRINT S.L. Gaiata 5 “ Hort dels Corders” D.L. CS-34 2012 Coordinació: Sergio González Marta Barberà Arantxa Miralles Articles: Vicente Cornelles Arantxa Miralles Entrevistes: Laura Agramunt Naiara Gimeno Fotografia: Teresa Gas Rogelio Cruella Vanessa Fotografa Publicitat: Trini Benages Asunción de Diego Maria Teresa Galindo Traducció i correcció, segons les directrius d’AVL: Marta Barberà Patricia Sánchez Disseny i Maquetació: Clara Sáez Portada: Equip de llibret Clara Sáez Impressió: CMYK PRINT S.L.

Aquest llibret participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Índex Capítol I Capítol II Capítol III Capítol IV Capítol V Capítol VI Capítol VII Capítol VIII Capítol IX Capítol X Entrevista a la Reina Infantil Entrevista a la Reina Entrevista a Iván Guzmán, Policia Nacional Entrevista a Adela Arnau, Infermera Publicitats Epíleg

UN CONTE

Perfecte

CAPÍTOL I

Hi havia una vegada una dona que era màgica i una xiqueta que somiava ser màgia. Hi havia una vegada un somni fester entre la il•lusió i el neguit. Hi havia una vegada un conte per construir. Com començar aquest relat?... Han sigut molts els factors que han fet que aquest cicle siga diferent, començar somiant amb màgia, que tot fos perfecte, arribar un moment en què el temps s’atura, deixar-nos amb la mel als llavis, somnis trencats, dubtes d’un final feliç sense saber si aquest conte acabarà sent perfecte. Tantes coses viscudes, i tantes altres que s’han quedat pel camí, sentir com els somriures es converteixen en llàgrimes, remar cap endavant i veure com tot cau per la borda. Doncs bé, les coses no han sigut com esperàvem però, ha de quedar escrit en lletres daurades, com la història mai contada, en què voldrem recordar molts moments viscuts i oblidar-ne altres. Comencem doncs a escriure aquest conte, conéixer les nostres protagonistes, els seus companys i companyes de viatge, viure aventures, somiar desperts, emocionar-nos, plorar plegats, traure un somriure en els pitjors moments i intentar reconstruir una il•lusió que ens va ser arrabassada per aquesta PANDÈMIA.

LA MÀGIA DE SER

Paula 10

CAPÍTOL II

EL POLS LI TREMOLAVA mentre acabava de pintar-se els llavis, i per més que es mirava a l’espill, a penes podia creure que havia arribat el moment desitjat. Va fer un pas arrere i es va mirar per comprovar que tot estigués correcte. Ací començava el seu somni, una dona amb talons i maquillatge senzill conquistava el cor d’una comissió festera. Vestit blanc de lli nugat al coll, cabell recollit, i eixes sabates roges que fa mesos volia estrenar i tant li va costar trobar. Al cap d’un any sent Madrina d’Honor i molts anys vinculada al món de la festa, per fi havia arribat el moment amb què havia somiat. Mai s’havia plantejat representar a una Comissió, tan sols havia pensat ser dama de sector. Però quan va arribar a aquesta gaiata en 2017 tot va canviar, estava a gust, se sentia abrigallada, i estava feliç cada vegada que passava temps. Després d’estar un any en la comissió, va decidir viure el somni de ser Madrina i embarcar-se en una història meravellosa anomenada Magdalena 2020. Amb el cabell fosc i llarg, pell blanca, ulls castanys i amb molta personalitat, així és una de les nostres protagonistes, la que somia a trobar màgia entre les coses xicotetes. Paula ha estudiat Enginyeria, un món ple de plans i estructures, en el qual moltes vegades ha desitjat dissenyar una gaiata, amb els seus

volums, braços, color i llum. Sap que no és fàcil, els artistes gaiaters sempre innoven i és un repte per a ells i elles construir, any rere any, monuments tan extraordinaris. Potser algun dia s’embarcarà en algun d’aquests projectes, però el que sí que volia enguany era ajudar a crear el monument que li acompanyaria durant tota la setmana de Magdalena. Enamorada dels animals, a la seua casa no poden acaronar-los i alimentar-los forma part del seu dia li encanten, passejar amb ells a la platja i recórrer gust que comparteix amb Hèctor, la seua parella que la mà en aquesta etapa.

faltar els gats, a dia. Els gossos món al seu costat, no l’ha deixat de

Passar temps amb els seus amics i amigues és una de les seues passions, perquè en aquest món d’il•lusions ha conegut a la seua millor amiga Aida, a la seua companya de bogeries Maria i al seu gran amic Àlex, quatre inseparables que entre ells s’anomenen “GAFAPASTAS”. Compartir aquest any fester amb la seua mare, és una de les coses que espera amb més il•lusió. Sempre unides i còmplices, amb força han aconseguit superar les adversitats i juntes, aconseguiran que aquest somni es faça realitat. La seua estimada tia tampoc estarà molt lluny, perquè serà l’encarregada de confeccionar tots els seus vestits i també vestir-la en cada acte, unes mans d’or que sempre l’acompanyen i que li han ensenyat algunes coses de costura, per això Paula és l’encarregada de cosir totes i cadascuna de les pedres d’atzabeja dels seus davantals i gipons de Castellonera. Així és Paula, li esperen moments inoblidables i a nosaltres, ens esperen instants fantàstics al seu costat, perquè Paula és màgia, i això ho sabem totes i tots.

ALGÚ TAN MÀGIC COM TU,

Victoria

CAPÍTOL III

MIRADA NERVIOSA mentre es preparava per a començar una aventura, allí parada davant dels seus pares i la seua germana, admirant-la perquè estava preciosa i alhora tranquil·litzant-la, estava feta un manoll de nervis, ella pensava que aquest moment no arribaria mai. Ara tenia l’oportunitat de ser màgia. Vestit blau adornat amb tires d’encaix, cabells llisos amb llaç rosa i sabates blanques, la bellesa perfecta en el cos d’una xiqueta. Des de molt xicoteta somiava representar una gaiata, sent Dama d’Honor Infantil de ‘Sequiol’ admirava a les Madrines i somiava poder serho algun dia, però no tenia l’oportunitat en aquest sector per edat. La sort estava de la seua mà perquè ‘Hort dels Corders’ necessitava una màxima representant infantil, i Victoria tenia l’oportunitat, no podia rebutjar aquest repte i fer realitat un somni que havia quedat en l’oblit. Cabell castany, pell bruna, immensos ulls blaus, vergonyosa en un primer moment, però una explosió d’alegria quan agafa confiança, així és Victoria, la xiqueta que donarà vida a aquest cicle fester. Estudia sisé de primària en el Col·legi Ramiro Izquierdo, i és una autèntica amant del dibuix, són moltes les vegades que ha dibuixat esbossos de gaiates, tenim davant nostre una gran artista, amb sotils traços de llapis amb senzillesa i naturalitat, plasma els seus sentiments cap a les nostres festes.

Li encanten els gossos, i la seua major il·lusió és poder tindre u a casa, però li queda el desafiament de convéncer als seus pares, ara com ara es conforma a gaudir de les mascotes dels seus avis. L’apassiona el bàsquet i el practica en el col·legi. L’estiu el passa prop de la mar, sense eixir de la piscina i gaudint del sol, té un bronzejat daurat en la seua pell admirable. Enamorada de la moda, li agrada anar de compres amb la seua mare, el dissabte al matí és el dia que gaudeixen juntes. El suport dels seus pares és especial per a ella, han aconseguit que faça realitat el seu somni. La seua germana Valeria millor conéixer-la i delectar-se amb ella, sempre al costat de Victoria i ficant l’orella a veure si s’assabenta d’alguna cosa, és enèrgica i encantadora. L’àvia es desviu per ella, per a cosir les millors faldes i brodar-li els millors gipons, ho té fàcil per a vestir una xiqueta elegant i preciosa. Ajuntar-se amb xiquets i xiquetes que comparteixen la mateixa il·lusió que ella per les festes, és el que més li agrada. Així

és

Victoria, tímida i alegre alhora, algú tan malbaratarà fantasia allí on l’acompanyem.

màgic,

que

LA Gran

Nit

CAPÍTOL IV

TOT PREPARAT, ens trobàvem a la porta familiar i amb una decoració sublim vidrieres formaven part d’una màgica en un any meravellós, en què Paula i

del restaurant, un lloc recollit, a l’estil fester, la llum i les bambolla que ens portava a somiar Victoria eren les protagonistes.

Allí esperant, les vam veure arribar, Paula lluïa radiant de blanc amb sabates roges i llavis del mateix color. Victoria resplendia amb un vestit blau i un llaç rosa als cabells, les dues estaven pletòriques, es miraven i no paraven de somriure, desprenien dolçor i timidesa en una gran nit per a elles. Començava aquest somni que pensaven mai arribaria, desfilant davant la seua Comissió cap a aquell escenari preparat amb tanta estima per a elles, els seus ulls i expressions brillaven a l’albor de la màgia. Totes i tots embadalits en veure-les resplendir, arribava el moment d’imposar-los l’emblema daurat que les acompanyaria durant el cicle fester, en cada vestit i en cada banda, sempre al seu pit com a Drac Alat. I és que, si hi ha una cosa que distingeix a una Madrina, és eixa insígnia daurada.

Delectar-nos amb les seues paraules, va ser el que van fer a continuació. Llàgrimes, gestos, expressions i frases que quedaven escrites en la memòria, al·legats que van arribar als cors i instants en els quals els sanglots d’alegria no podien quedar-se en segon pla. La nit transcorria pas a pas... sopar, brindis, regals, aplaudiments, felicitacions, complicitat i felicitat, molta felicitat que inundava el lloc. Després de brindar amb l’última copa de cava, el ‘Rotllo i Canya’ sonava, el primer de molts, l’inici d’aquest himne posava els bells de punta i donava pas a un camí de pentagrames i claus de sol. Pasdobles, cançons de sempre, d’aquelles que escoltàvem en la Pèrgola amb coreografies preparades, altres més modernes que no saps ni com ballar-les i algunes que et deixen desfet de tant que has de saltar. Fins i tot Olivia Newton John i John Travolta van aparéixer del no-res en una actuació improvisada, i allí semblava que ningú volguera tornar a casa, si és que quan estem a gust... no hi ha qui ens pare! Paula i Victoria van acabar la nit contentes d’haver gaudit d’una revetlla divertida i alegre, i també agraïdes per cada instant viscut. Arribar a casa feliç però, amb un dolor de peus increïble i un cansament esgotador, caure al llit i somiar. L’endemà, obrien els ulls i entraven en un nou món d’il·lusions, agafaven el mòbil per a respondre a cada missatge i veure les fotos d’eixa nit inoblidable.

Nervis

CAPÍTOL V

UNES SETMANES MÉS TARD, arribava un dia decisiu, tal vegada aquesta Gaiata podria tindre representació en les corts de les reines, aquesta vegada Carla i Laia eren les afortunades. Esperar eixa telefonada és una mica desesperant, potser arriba en algun moment o potser mai ho fa, la sort va estar de la nostra part, el mòbil de LAIA va sonar, havia estat seleccionada, no podia creure-ho, se sentia emocionada, esperava aquell moment feia molt temps. Al cap d’una estona prou llarga sonava el telèfon de CARLA, molt nerviosa per l’espera angoixant, també l’havien seleccionat com a Dama de la Ciutat. Setembre arribava, i amb ell una setmana apoteòsica d’actes: comiat, benvinguda, assajos i imposicions de bandes en tan sols cinc dies. Estaven preparades per a viure’ls al màxim. El dimecres 11 de setembre de 2019, el saló de la Diputació recollia l’acte de benvinguda que prepara la Gestora de Gaiates, el primer contacte amb el món fester i el primer acte al qual Paula i Victoria acudien com a representants d’Hort dels Corders. Transcorrien els assajos i sopars, fins a arribar el divendres, on les previsions meteorològiques no eren les millors per a l’acte d’imposició de bandes. Començava el dia ennuvolat, esperàvem que no plogués i que els representants infantils pogueren fer la tradicional desfilada des de l’Ajuntament al Teatre Principal. Arribava l’hora i no parava de ploure, canvi de plans en l’últim moment.

Victoria triava falda verda per aquesta vesprada tan especial, estava radiant i alegre, desfilava per aquell corredor de butaques del teatre cap a l’escenari, entre aplaudiments somreia i es veia feliç, rebia eixa banda tan desitjada. Laia, optava pel color blau per a pujar al mateix escenari neoclàssic del Teatre. Per a una Dama de la Ciutat la imposició és, sens dubte, un dels dies més importants, el seu nom sonava i ella entrava en el saló del teatre amb un somriure encisador i l’elegància que requereix el càrrec que anava a ostentar. La banda blanca ja lluïa en el seu pit i va ocupar el seu lloc al costat de la resta de Dames de la Ciutat infantils i Madrines, esperant l’entrada de la seua Reina Gal·la. L’endemà, el sol brillava, segurament tindríem més sort amb el temps. Perruqueria, maquillatge per a enlluernar a tots els castellonencs i castellonenques. Paula no va dubtar a arriscar i triar un color de falda diferent i poc vist, verda aigua junt un davantal de pics que acaparava totes les mirades, estava preciosa i el seu somriure arribava a l’ànima de tots i totes els que la miraven. Desfilant, gaudia de cada mirada i intentava desprendre’s una mica els nervis, al moment i sense adonar-se’n ja estava asseguda en eixa cadira de l’escenari del teatre amb la banda blanca en el seu pit. Amb una falda de color bronze arribava Carla a l’escenari del Teatre Principal, color de l’edat mitjana i que s’associa a la reialesa, lluïa una manteleta de punt duquessa que complementava la seua indumentària sòbria i elegant. L’emoció feia bategar el seu cor en rebre la banda blanca, que la feia còmplice d’una Reina i amiga de sis companyes per sempre, una unió que els faria gaudir d’experiències meravelloses representant a la seua estimada ciutat. Finalitzava la vetlada un sopar, al costat de la mar, on es podia gaudir de la brisa i d’un ambient relaxat, ja no hi havia nervis, ara ja estaven assaborint la calor festera i l’essència magdalenera.

BlaNegre nc i

CAPÍTOL VI DESPRÉS D’UN MES gaudint de presentacions en l’emblemàtic edifici de colors, arribava el dia més esperat per les nostres protagonistes, pels seus caps passaven tantes coses: de què tractarà la presentació?, què faran?, quin decorat hauran elaborat durant aquests mesos? Una gran incertesa aclaparava els seus pensaments. A les cinc de la vesprada es posava en marxa el recorregut de recollida de Madrines i Dames, impacients per escoltar la dolçaina i el tabal, per sentir l’olor de la pólvora i per trobar-se amb la Comissió que les acompanyarà durant aquest somni. Retoc de maquillatge, pintura de llavis, col·locar les faldes, canvi de sabates, arribava el moment, tot havia d’estar perfecte, ara sí que estaven nervioses. Primer coet i música de festa, hora d’entrar i gaudir, desfilada de somriures, faldes amb vol i mirades brillants, arribaven a la porta, ja veien l’escenari. Tot s’havia convertit en blanc i negre, figures, centenars de pompons simulant un tauler d’escacs... mai es podien imaginar aquesta temàtica per a una presentació, innovadora i creativa alhora. Es van mirar amb ganes de plorar, els havia agradat moltíssim, ara només havien de gaudir, l’espectacle estava per començar. Ballarins i ballarines amb una indumentària espectacular convertides en peces del joc, dues reines discutint per un tron, balls amb música embriagadora, un narrador contant la història a tres xiquetes, un país d’escacs en totes les seues facetes, no li faltava ni el més mínim detall a tota aquella bogeria.

Començaven a desfilar per la passarel·la els estendards, col·laboradors i col·laboradores, Carla i Laia com a Madrines 2019 i Dames de la Ciutat 2020, dames i acompanyants majors i infantils que rebien la banda de mans de la seua presidenta, en arribar a l’escenari. Ja preparades a l’inici de la passarel·la es veien Paula i Victoria, era el seu torn, havien eixit els peons, torres, cavalls i alfils, elles eren les reines que faltaven per a completar aquest tauler; avançaven de quadrat en quadrat cap a aquell paradís en blanc i negre. En trepitjar l’escenari, totes i tots els membres de la Comissió es van posar en peu per a rebre-les, entrava per un lateral Valeria amb la banda i el ram de la seua germana, Victoria tenia els ulls brillants. Per l’altre costat apareixia Àlex, Paula no va poder evitar les llàgrimes en veure com el seu millor amic li feia galania. Amb les bandes posades en el seu pit i amb tots els ulls del Palau de la Festa admirant-les, prenien seient en el més alt de l’escenari, dins de la casa d’escacs, en dos trons amb forma de cavall i amb les seus inicials gravades en or. Un dels moments més bonics va estar quan Paula i Victoria baixaven de l’escenari per a entregar a les seues mares uns rams de flors, en agraïment a tot el que fan per elles i romandre al seu costat sempre. Homenatges dels ens agermanats, detalls, paraules i instants que mai oblidaran, l’última ofrena de mans d’Héctor i l’avi de Victoria va ser especial per a elles. Desfilada de retorn i comiat de les Madrines 2019, Carla i Laia estaven expectants per veure el que els havien preparat. Laia va rebre unes paraules emocionades de les seues cosines i de la seua amiga Laura, no va poder deixar de plorar. A Carla, li dedicaven paraules les seues companyes i una de les seues dames d’honor, les llàgrimes lliscaven pels seus pòmuls, sense saber com agrair tot allò.

A poc a poc arribava el final de la partida, però abans havíem de saber com acaba la història. Blanca i Negra apareixien en l’escenari, jugaven entre elles, s’havien reconciliat les germanes i havien decidit governar juntes en aquell regne. Aquesta partida va acabar de la millor manera, però alhora de la més estranya, la primera vegada en el joc d’escacs que queda en empat. Paula i Victoria, preparades per a baixar d’aquest món en blanc i negre, i tornar a viure en color tot el que queda per davant. Descendien per les escales gratificades per tot allò, i en arribar al final la seua paraula era GRÀCIES; no sabien expressar una altra cosa, només volien agrair tot l’esforç a la seua Comissió. GRÀCIES, COMISSIÓ DE LA GAIATA 5, PER OMPLIR D’ENCANT UNA 31 A TOTS I TOTES. NIT ESPECIAL PER

Madrina d’Honor Irene Arasa Miralles Dama d’Honor Andrea Estévez Mora Vicepresident José Antonio Naranjo Ojeda

Dama d’Honor María Tena Colom Gaiatera d’Honor Laura Agramunt Arnau Acompanyant Alexandre Peinado Llopis

Dames d’Honor Carmen Santolaria Beltrán i Naiara Gimeno Olmedo Acompanyant Arcadi Babiloni Rambla

Dames d’Honor Rosa Martínez Muñoz i Acompanyant Eric Andreu Pallarès

Sara Martínez Muñoz

Dames d’Honor Paula Esteve Mendoza i Alba María Esteve Mendoza Acompanyants Omar García Oller i Rubén Soto Vives

Madrina d’Honor Infantil Raquel García Padial Dames d’Honor Infantils Lucia Castellet Gallén, Valeria González Marco i Victoria Faubell Miralles Acompanyant Infantil Jorge Frias Padial 37

Dames d’Honor Infantils Vera Rodríguez Sánchez, Abril de Diego Llorens i Paula Marzá Torres Acompanyant Infantil Pau Pérez Fabregat

Dames d’Honor Infantils María Marzá Torres, Vera Castillo Tena i Helena Faubell Miralles Acompanyant Infantil Manel Frias Padial

Dama d’Honor Infantil Naia Rodríguez Sánchez Acompanyant Infantil Hugo Rodríguez Esteve

Portaestandard infantil Iván García Padial Col·laboradora Aurora Álamo Uceda

Col·laboradores Janire Jaén Toribio i Anna Roig Barberà

comptant els

Dies 44

CAPÍTOL VII

LES SEGÜENTS SETMANES anaven a ser apoteòsiques; amb una infinitat d’actes: presentacions de llibrets, Homenatges a Comissions, Galanies, Bateig de gaiates; començava a fer olor de Magdalena i començaven els preparatius per a gaudir d’una setmana intensa. La presentació del Llibret, era l’esdeveniment que Paula i Victoria esperaven amb més ganes; projecte en el qual sempre es posa molta obstinació. Destapar la Portada, de fons blanc, monuments de la ciutat, Gaiates, pirotècnia i una imatge d’elles mirant-se; les dues van pensar igual, era la portada perfecta, no li faltava cap motiu de festa. Amb el nom “La diversitat ens enriqueix i el respecte ens uneix”, naixia aquest llibre; que les duria a submergir-se en unes pàgines plenes d’amistat, companyonia i inclusió social, en tots els aspectes dels festejos de Castelló. Aquest llibre contava històries, relats de persones i associacions que parlaven de la seua aventura en la festa, esdeveniments que organitzaven per a viure la Magdalena en les condicions adequades, activitats plenes de color i diversió. Els articles no podien ser de millor qualitat, deixant clar que la festa és de tots i per a tots. Hui dia, Paula i Victoria, segueixen enamorades d’aquest llibre i del seu significat.

Arribava el cap de setmana d’Homenatges; desfilada de faldes i faixes, de somriures i emocions, de paraules sinceres d’una Reina, d’homenatge a tota la gent que treballa en les festes, de centenars de xiquets i xiquetes il·lusionats rebent el discurs d’una Reina infantil, escrit des del cor per als més xicotets. Vesprades de Galanies a les Reines, el Palau s’omplia d’elegància, amb un escenari clàssic, en colors mostassa i grana, amb detalls d’ornamentació en fusta simulant braços de gaiata, i penjats de les llotges els 75 cartells de festes, commemorant l’aniversari. El divendres, Gal·la estrenava falda blava brillant, un color que llueix en moltes ocasions en homenatge al districte marítim, un to que va encertar i va combinar a la perfecció amb l’espectacle d’aqueixa nit, en el qual no van faltar els elements mariners i la llum de les gaiates. A l’esquerra de Gal·la romania Laia, sempre al costat de la seua Reina, en aquesta ocasió amb un brocat beix acompanyat d’un davantal de xantillí exquisit, estava preciosa. Uns escalons més a baix, trobàvem a Victoria lluint radiant, amb el vestit impecable, falda rosa amb flors grises i davantal brodat envoltat de puntetes antigues. Després d’aquesta nit intensa, arribava el dissabte, Carmen i la cort arribaven escoltades en cotxes antics, expectants per veure què havia triat; seda natural en to caramel amb el dibuix exclusiu ‘Reina de Castelló’, encaix duquessa en la manteleta i davantal brodat a mà sobre una peça antiga de col·lecció, combinant a joc les mànegues del gipó; conjunt distingit i elegant, que va enaltir a Carmen en l’escenari, envoltada de 41 sobiranes de les festes que van assistir en homenatge al 75é aniversari de les festes. A la dreta de Carmen estava Carla, manteleta d’encaix, davantal brillant i seda marró, es veia bella en aquest ambient clàssic de la decoració.

Paula s’atrevia amb el roig granat, color que enaltia un preciós davantal ple de pedres i que enlluernava per on passava. Ací acabava un cap de setmana emotiu i ple d’emocions, però ja s’estaven preparant per al següent, els esperava el Bateig dels monuments que les acompanyarien en aquell camí de romeria. Llum suau, onírica, viva, clara, boirosa, càlida, freda, sobtada, fosca, primaveral, vertical, lineal, obliqua, sensual, limitadora, serena i lluminosa... Aquesta és la nostra llum, la que encenen les nostres madrines, la que es converteix en formes, la que ens acompanya. Aquest centelleig de color, en el qual tant havia treballat la comissió, s’encenia, després que Paula i Victoria trencaren les botelles sobre la tradicional pedra. La gaiata infantil amb dibuixos de Disney, i pintada en tons fúcsies i verds, et feia volar al món de la infantesa, Victoria estava molt contenta amb aquesta gaiata, especialment per la vidriera amb dibuix de Toy Story, que li encanta, i perquè el seu pare havia treballat molt en ella. El monument que havia dissenyat Jose Luis Busto, era vigorós, uns braços treballats en suro amb unes línies precioses en tons or, plata i bronze, vidrieres que simulaven dibuixos de pitxers i una corona amb l’escut de Castelló envoltat de flors. Paula, havia treballat molt en ella, anava sempre que podia a ajudar, i quan la va veure encendre’s, estava emocionada, li encantava la seua gaiata. Ací acabaven els actes d’aquestes setmanes intenses, ja només quedava comptar els dies per al dissabte de Magdalena, en cinc dies arribava la setmana més esperada de l’any.

Llibret 2020

Bateig GAIATES

Galania Madrines

Galania Dames de la ciutat 52

Galania

REINES

uN FET

Inesperat 54

CAPÍTOL VIII

Ja era Dilluns, en tan sols uns dies, els carrers estaran de festa, la gent gaudirà de les tradicions, l’ambient farà olor de pólvora, les castelloneres gaudiran al costat dels seus acompanyants, els clavells rojos inundaran la cavalcada inicial, els pobles ens acompanyaran amb els seus balls, els pregoners ens delectaran amb els versos de Bernat Artola; les reines saludaran amb el seu mocador, el Fadrí s’il·luminarà al so de la música i les gaiates eixiran per primera vegada del taller de la llum. Tot havia d’eixir a la perfecció, el monument havia de sorgir impol·lut, últims retocs, pinzellades; posada de vidrieres i casquets, proves de llum i de color. Paula, un dia més acudia al taller per ajudar a acabar aquell bonic monument, amb guants i pinzell en mà. Dimarts a les deu del matí, infinita cua en la plaça de l’Ajuntament per a recollir el programa de festes i les cintes; les reines al costat de les corts preparades per a repartir, Laia i Carla emocionades de poder viure aquell moment al costat de tot el poble de Castelló. A aquesta mateixa hora, sentim parlar d’un virus que ve de la Xina, que arrasa per on passa, que sembla que és ací, que pot ser una pandèmia a gran escala i que pot provocar una alerta sanitària. Tot segueix el seu transcurs, però el president de la Generalitat convoca reunió urgent a la vesprada amb els alcaldes de les tres capitals Valencianes.

S’acaba el repartiment, i les reines i corts posen rumb a València a un acte especial del 75 aniversari de les festes, els tallers de les gaiates segueixen amb les llums enceses treballant, en les places i carrers ja comencen a muntar carpes i escenaris, el recinte de mascletades ja comença a agafar la seua forma i les fondes ultimen detalls per a obrir les portes. Les sis de la vesprada, arriba un comunicat des de València, les festes de la Magdalena i les Falles se suspenien per la COVID-19; els contagis a Espanya s’havien disparat, no hi havia cura per a aquest virus, tot havia de quedar parat fins que això millorara. Les reines i corts, donaven la volta a meitat camí, l’acte al qual assistien també s’havia suspés; totes amb el cor en un puny, no podien creure’s el que estava passant, aquest somni amb el qual tant havien fantasiat es quedava congelat a tres dies de poder viure-ho. En el taller de les gaiates continuaven treballant, però els somriures havien desaparegut; els monuments no eixirien al carrer després de tant d’esforç i dedicació. Paula i Victoria no van faltar aquella vesprada, romanien serioses i aclaparades, amb llàgrimes en els ulls i expectants per saber quan podrien viure les seues festes.

Silenci

CAPÍTOL IX EL DIVENDRES arribava un comunicat del Govern, es declarava l’estat d’alarma amb la finalitat d’afrontar la situació d’emergència sanitària provocada per la COVID-19; no podríem eixir de casa durant quinze dies. La ciutat de la llum s’apagava, monuments tapats, carrers en silenci i sectors solitaris; el que anava a ser un Castelló replet de gent gaudint de les festes, s’havia convertit en una urbs deserta i callada. Però el que era clar, és que els festers no podrien passar sense celebrar aquests dies; sense escoltar el seu Pregó, sense sentir música de festa, sense veure a les seues reines i sense il·luminar Castelló; per això la Magdalena es va viure des de casa. El dissabte a les quatre de la vesprada, eixien als balcons desenes de pregoners, i els carrers s’omplien d’ànima festera amb el so de les seues veus. Les xarxes socials estaven repletes de records i de vídeos de llotges festeres, en què cadascun celebrava la seua Magdalena de la millor manera possible. Les pàgines de les gaiates s’omplien de fotos i vídeos, per a animar als seus representants, per a viure d’una forma diferent i amb un somriure tot el que estava passant. El diumenge, brusa i mocador verd per a estar a casa, entrepà de truita de faves, llonganisses seques i el tradicional ximo de tomaca. A la nit, romaníem en silenci, però pensàvem en els monuments, tant els havíem acaronat, mirat i primmirat, perquè hui desfilaren i il·luminaren Castelló amb les seues millors gal·les; i seguien tancats entre aquelles quatre parets.

Pregó infantil, caramels i carros inundarien la ciutat, però ens conformàvem que els més xicotets pogueren escoltar els versos de Vicent Pau Serra, i que aconseguiren gaudir d’aquell dia especial. Encesa, Lliurament de premis, Cos Multicolor, Tomba carrers, desfilades... cadascun d’ells es vivia i se sentia, de la forma més rara i innocent. El dissabte va ser dur, no fer-li ofrena a la patrona ens feia sentir afligits, ella ens cuida i protegeix, i just en aquests moments és quan més pensàvem en ella; aquesta comissió sense pensar-ho un segon es va posar a la feina amb un vídeo homenatge, cadascun recitava un vers de la Salve i li entregava les seues flors artesanals de manera tàcita a la Verge. Multitud de reines majors i infantils ens delectaven amb el crit de VÍTOL!, així es posava el fermall d’or a l’atípica setmana de festes. Passaven els quinze dies, i l’estat d’alarma es prorrogava per un altre període igual, ja es feia complicat estar a casa; molts es van convertir en reboster i rebosteres, uns altres en ballarins i ballarines, fins a pintores i pintors d’arcs de Sant Martí; una autèntica ganga veure per xarxes socials a autèntics i autèntiques artistes. Les madrines i presidents infantils ens delectaven amb un vídeo d’ànim i ens recomanaven quedar-nos a casa, les madrines ballaven al so de ‘Queda’t a casa’, els presidents i presidentes demanaven precaució per a poder celebrar les festes al més prompte possible, i les reines i corts publicaven un vídeo de suport i cautela perquè poguérem combatre aquesta pandèmia. Els sanitaris han sigut els herois, amb el seu treball diari, abillats amb màscares i vestits EPI, combatien amb aquest virus de la millor manera possible; al costat de treballadors de supermercats, netejadores i policies, que treballaven sense descans perquè tot transcorreguera perfecte.

L’estat d’alarma s’anava prorrogant, així vam estar fins a tres mesos, confinats a les nostres cases; les i els més xicotets van ser titans en aquesta lluita, es van portar genial, per això aquesta gaiata els va fer un homenatge amb un vídeo, de la mateixa forma que ens recordàvem de les mares en el seu moment i dels i les més joves de la gaiata. Semblava que a l’estiu tot anava millor, sense llevar-nos la masquereta, podíem reunir-nos en grups xicotets i gaudir de la platja; aquesta gaiata va aprofitar la millora per a celebrar les eleccions a la presidència de la comissió, acomiadant-se Arantxa del càrrec i entrant Luís com a nou guia. Durant aquest temps també es van celebrar alguns actes, com a Sant Cristòfol, Santa Maria Magdalena, la presentació del Llibre de la festa i el lliurament dels Fadrins; semblava que tot anava una mica millor, encara que hi havia temporades que els contagis tornaven a pujar, per això al gener, es tornava a comunicar que les Festes 2021, se suspenien de nou per la pandèmia. Un altre any sense olor de betum, sense el soroll de la caladora i sense eixa gaiata que ens il·lumina; viure sense un març amb olor de pólvora, sense portar-li flors a la patrona, sense veure cintes verdes a l’ermita, sense escoltar música de festa, sense veure somriure a les castelloneres, sense veure-les saludar amb els seus mocadors i sense escoltar els nostres pregoners; però el més important, sense les persones que compartim tot això. 63

Tornar 64

CAPÍTOL X

AL MAIG acabava l’estat d’alarma, el curs de vacunació estava avançat i es preveia que per a final d’estiu un percentatge molt alt de població estiguera immunitzada. Es va plantejar poder celebrar les festes el segon semestre de l’any, però finalment es va decidir esperar a 2022 perquè les representants gaudisquen de les festes com es mereixen. Les fogueres d’Alacant, també van retardar les seues festes; en canvi les Falles, seran al setembre. Carmen i Gal.la viuran el regnat més llarg de la història, tres anys representant a la seua ciutat; al costat d’elles, Carla i Laia que segueixen amb la mateixa il·lusió del primer dia; i les nostres Madrines Paula i Victoria, que ostentaran el càrrec un any més, perquè puguen gaudir de la Magdalena que es mereixen. Al juny, volíem tornar, per a poder veure a tota la gent que forma part d’aquesta gaiata, per a tornar units, per a tornar a treballar per aquestes festes; per això decidim fer un llibret que ens fera gaudir junts de nou. Brusa i mocador verd, sabatilles, màscara i canya en mà, decidim pujar a l’ermita a fer la sessió de fotos per a aquest conte; després de dos anys trepitjàvem de nou eixa muntanya, i que millor manera de fer-ho que totes i tots junts.

Tota la Comissió feliç del retrobament; dames i acompanyants celebrant que tornaven a agafar-se de la mà, xiquets i xiquetes sense parar de córrer per tots els amagatalls de l’entranyable paratge natural, portaestendards i col·laboradores explicant-se milers de coses, Madrines i Dames de la Ciutat rialleres de poder veure’s de nou, i el president orgullós de la família festera que li envoltava. Un dia especial, que tots vam viure amb molta alegria, hi havia ganes i això es notava, la felicitat irradiava, encara que no vérem els somriures; l’ermita de la Magdalena tornava a rebre la seua marea verda amb el nom d’Hort del Corders. L’estiu començava, Alacant no celebrava les seues festes, però renovava les seues representants del foc, sent triada Valeria Gómez Villaescusa com a Bellea del Foc infantil, candidata de la nostra foguera germana ‘Baver Els Antigons’; una gran alegria per a la comissió que celebrava el seu XV aniversari en gran, i del que nosaltres estem molt orgullosos per haver-los vist créixer de la millor forma; sent Valeria la primera Bellea del Foc infantil d’aquesta foguera, xiqueta que ha crescut en el si de les festes, dolça i molt volguda per tots, amb una família d’arrelament fester que es deixa la pell, any rere any, per veure créixer a la seua foguera. Tot anava millorant, per això Castelló ja es preparava per a les seues pròximes festes; preparava alguns actes al setembre per a l’aniversari de la fundació de la ciutat, la Gestora proposava un concurs de gaiates de mà i les comissions de sector tornaven a reunir-se per a arreglar els desperfectes patits en els monuments, després de tant de temps tancats.

Bellea del foc

CASTELLÓ, durant aquests dos anys, hem pogut viure el pitjor de tu: t’hem vist patir, t’hem vist callada, hem vist buits els teus carrers i tancats els teus comerços, hem vist les teues platges desertes, i el teu mes favorit, març, silenciat. Castellonencs i castellonenques, junts, units, amb il·lusió i força, deixem arrere aquest malson, i tornem a ser la ciutat que som, la ciutat de la màgia, de la llum, de l’alegria; amb treball i molta il·lusió, tornem a gaudir de la nostra gastronomia, de la nostra cultura i de la nostra gent, perquè Castelló s’ho mereix; és moment de tornar a sentir, de tornar a abraçar-nos i besar-nos; és moment d’explotar mentre multitud d’ulls miren el teu cel, de desfilar plena de color, de sentir les bandes de música i sentir els aplaudiments, d’omplir la teua ermita de cintes verdes, de traure a volar els mocadors de les castelloneres, és moment de tornar.

Rumb a complir el somni de la Magdalena 2022! 68

Entrevistes 69

Entrevista a la Reina Infantil pensar que podríem anar al bateig de la nostra gaiata on, en finalitzar el mateix, va cridar la senyora alcaldessa a ma mare comunicant la suspensió de les festes. Era una sensació estranya, fins que no van passar els dies, era com alguna cosa que no em podia creure, com un malson. Però per les xarxes socials vaig poder sentir el suport de la gent de Castelló.

Des de ben xicoteta has estat vinculada a la Gaiata 12, El Grau. Com a castellonera de soca, què va significar que et nomenaren Reina Infantil per a la Magdalena en què se celebrava el 75 Aniversari? És un orgull molt gran, ja que en pertànyer a la gaiata del sector marítim, pareix que les persones que estem en aquesta gaiata no ens involucrem massa en les festes de la Magdalena perquè tenim les festes d’estiu, però no és així, i poder representar a tots els xiquets i xiquetes de Castelló, en qualsevol lloc que anem, és molt emocionant.

Al teu costat set xiquetes es van quedar també amb un somni per complir, viure la vostra setmana de Magdalena. Què aporten cadascuna d’elles a la teua cort? Doncs si, cadascuna és diferent i totes juntes fem un gran equip. Laia, la més menuda, és la innocència. Paula, la més decidida, la que ens obri camí a totes les altres. Martina és molt vergonyosa, però quan agafa confiança... Natàlia és una bona confident i la reina dels tiktok. Naiara és la major i ens aporta la maduresa. I Marta és la més dolceta i correcta. Totes juntes fan que aquesta Cort siga única, totes elles són “peces” fonamentals.

Què és el que més t’agrada de les gaiates? L’ambient que es respira, la gent que treballa per a traure el monument, els nervis que es passen tots junts perquè el dia de la desfilada de gaiates estiga el monument lluint amb tot el seu encant, a més a més ens ho passem molt bé els xiquets i xiquetes de la gaiata, mentre els pares fan feina. El 14 de març de 2020 anava a començar la vostra somiada setmana gran, però, una pandèmia va fer que tot es capgirés en un tancar i obrir d’ulls, com et sentires quan et van comunicar la suspensió de les festes del 2020? Recordes on estaves?

A més a més de les teues Dames Infantils de la Ciutat, hi ha una dona molt especial que viu al teu costat aquest somni. Què pots contar-nos de Carmen? Ja tinc una germana major, però Carmen és l’altra germana major que em cuida i està pendent de mi en cada acte al qual anem. És a la que puc contar-li quan tinc

Aquella vesprada anant cap a València a un acte, ens van fer tornar, així que vam 70

Gal . la algun problema i m’ajuda a resoldre’l. És la que m’aconsella quina roba ficar-me en determinats moments. Doncs això, és la peça que faltava, ella junt amb la seua família, s’han convertit en part de la meua.

Quan el teu somni s’haja complit, com creus que el recordaràs? Serà un somni com el de qualsevol Reina de Castelló, amb records i amistats per a tota la vida, la pandèmia serà una anècdota a contar amb el pas del temps. Per últim, ens agradaria que enviares un missatge a les xiquetes i xiquets de Castelló i en especial a totes i a tots els que pertanyen al món de la festa. No perdeu la il·lusió per la festa, no deixeu mai de somiar en el que us agrada i us fa feliços, tot arriba. La nostra setmana gran també arribarà i podrem gaudir-la com l’havíem somiada.

Com és la teua relació amb les Madrines i Presidents infantils de Gaiata? Crec que hem fet una bona relació, sempre hi ha xiquets i xiquetes amb qui tens més relació, però quan ens trobem en algun acte jo, igual que la meua cort, fem el possible per allargar el moment, com el dia de la Festa de la Rosa, que els pares estaven esperant i nosaltres no volíem tornar cap a casa, malgrat que hi havia “toque de queda”. Què esperes amb més ganes de la setmana gran? Crec que encendre la primera mascletà per a donar inici a tots i cadascun dels actes que ens esperen i que seran increïbles, ja que tots i totes tenim moltes ganes de festa i de poder tornar a la normalitat. Quan arribe el “VÍTOL”, com creus que et sentiràs? Espere sentir-me bé, contenta per haver aconseguit poder celebrar les nostres festes com cal. Encara que no podré evitar la tristor del moment en què acabarà una setmana que somiàvem viure fa tant temps. 71

Entrevista a la Reina

Però, res d’açò seria possible sense el grup de persones que, dia rere dia, treballen de manera incansable i també desinteressadament per les festes de Castelló. Per a mi la paraula ‘’gaiata’’ significa família, felicitat, viure moments únics. Pertànyer a una Gaiata és sinònim de passar-ho d’allò més bé, conéixer persones, gaudir de les nostres festes, però també treballar els 365 dies de l’any perquè tot Castelló tinga les festes que es mereix.

Des de ben xicoteta has estat vinculada a Castelló i a les seues tradicions. Ets el que coneixem com una castellonera de soca. Com a tal, què va significar que et nomenaren Reina per a la Magdalena en què se celebrava el 75 Aniversari? El dia que vaig rebre la trucada de l’alcaldessa va ser un dia inoblidable, per l’orgull que suposa ser la representant de la ciutat de Castelló, però sobretot per la vinculació que tota la meua família tenim amb el món de la festa. Ser Reina no sols representa una figura tradicional, sinó que et dona l’oportunitat de viure milers de moments que et canvien la vida i conéixer persones que cuidaràs per sempre. Ser la Reina del 75 Aniversari de les nostres festes és un vertader orgull, ja que suposa una data molt especial per a tota la ciutat. No vam poder celebrar aquest merescut aniversari, però de segur, quan torne la llum als nostres carrers, tota la ciutadania gaudirem amb moltíssimes ganes de les nostres festes, les millors festes del món!

El 14 de març de 2020 anava a començar la vostra somiada setmana gran, però una pandèmia va fer que tot es capgirara en un tancar i obrir d’ulls, com et sentires quan et van comunicar la suspensió de les festes del 2020? Recordes on estaves? Recorde aquella trucada de l’alcaldessa tant com la de set mesos abans, quan em comunicava que anava a ser la Reina de les Festes de Castelló, per a la Magdalena 2021. Van ser moments molt durs, perquè la il·lusió guanyava a l’enteniment. No em podia imaginar que tot allò estava passant en els dies que precedien la nostra Setmana Gran. Però al final, l’enteniment va guanyar la il·lusió, o almenys, li va cedir el lloc per uns moments. I és que la realitat era evident. I la millor decisió que van prendre les autoritats va ser la suspensió de les nostres festes.

Què és el que més t’agrada de les gaiates? Els nostres monuments són únics en el món i el treball que hi ha darrere d’ells és exemplar. La llum que desprenen és especial i desfilar amb elles pels carrers de Castelló és molt emocionant.

Carmen El meu major desig és la prompta recuperació tant social i econòmica com sanitària. Tornar el més prompte possible a la nostra vida, gaudir de la nostra ciutat, de la nostra família i amics. Tornar prompte a l’estimada Ermita de la Magdalena, a la Basílica de la Mare de Déu del Lledó, omplir els carrers del nostre Castelló d’il·lusió, estima i festa. I és que prompte tornarem, i tornarem amb més força que mai.

mateix sense les Dames de la Ciutat i Na Violant D’Hongria. Elles aporten aquesta il·lusió, unió, companyia... Elles són vida. I per descomptat, al costat de totes elles, les seues famílies, que ens ajuden i ens guien en cada moment. Des d’aquestes línies m’agradaria agrair una vegada més el seu saber fer, la seua estima i el seu sentit de família. Sense tots i totes, res haguera sigut el mateix.

Al teu costat set dones es van quedar amb un somni per complir, viure la vostra setmana de Magdalena. Què aporten cadascuna d’elles a la teua cort?

A més a més de les teues Dames de la Ciutat, hi ha una xiqueta molt especial que viu junt amb tu aquest somni. Què pots contar-nos de Gal·la?

Quan em pregunten per les dones de la meua cort sempre parle d’elles com les meues companyes de viatge, les meues amigues, el meu major suport dins i fora del món de la festa. Com deia abans, aquest món et dona el privilegi de conéixer persones que quedaran per sempre gravades en les teues vivències, però elles, a més, sempre estaran presents en la meua vida. A nosaltres ens ha tocat viure moments inesperats, com la suspensió de les nostres festes, i això ens ha unit encara més. Ens fem costat les unes a les altres i hem compartit emocions que mai haguérem imaginat. Per a mi, la figura de Reina no seria el

Gal·la és una xiqueta molt dolça i sempre llueix el somriure al seu rostre. Ella aporta l’energia necessària i fa que cada moment siga únic i especial. Sempre dic que compartir el color verd de banda amb ella és un gran regal. He tingut la sort de compartir amb ella molts moments, i tots els que ens queden per viure, però també Castelló ha tingut una grandíssima sort de tindre-la com a Reina Infantil, per l’estima que té al nostre Castelló i al seu Grau mariner, per la bondat i humilitat, per l’afecte que té per tots els xiquets i les xiquetes de Castelló. Gal·la és única i ho ha demostrat dia rere dia. Estic molt orgullosa d’ella.

tercer diumenge de Quaresma. Visitar a la nostra mareta, la Mare de Déu del Lledó, i fer-la lluir amb les flors de tots els castelloners i castelloneres. I per descomptat, sentir un crit de Vítol ben fort des de la plaça Major i que se senta des de tots els racons del nostre estimat Castelló. Quan arribe el ‘VÍTOL’, com creus que et sentiràs?

Com és la teua relació amb les 19 Madrines de Gaiata? Ser Madrina d’una Gaiata és un gran privilegi, perquè representes un sector gaiater, una part de la nostra festa, una part de les nostres tradicions. Totes elles, les dènou dones, han sigut i seran una part fonamental d’aquesta vivència, que encara no ha acabat, ni per a mi ni per a elles. Sé que han sigut moments durs i de molta angoixa, però el millor ens queda encara per gaudir. Mai oblidaré els records amb cada una d’elles. En les nits de Palau em feien recordar quan jo ocupava el seu lloc a l’escenari, i gràcies a elles m’adonava que els somnis es compleixen i quan ràpid passa el temps. Totes elles són dones castelloneres, amb l’orgull de genealogia, però sobretot, compromeses amb la societat moderna que ens envolta, actives i lluitadores, són dones del nostre temps. No puc sentir-me més identificada, agraïda i orgullosa de l’actual dona castellonera.

Quan arribe el moment del Vítol em sentiré agraïda i orgullosa d’haver gaudit de cada moment fins aquell dia i poder complir el somni de tota dona castellonera. No dubteu que en arribar, el nostre crit serà ben fort i amb moltíssima estima cap a tots els castellonencs i castellonenques, i en especial els que han fet front a aquesta pandèmia i s’han vist afectats d’una manera o una altra. Gràcies a tots vosaltres haurem ressorgit, haurem tornat a gaudir de les nostres tradicions. Els castelloners i castelloneres sempre ressorgim i aquesta vegada no serà diferent.

Què esperes amb més ganes de la ‘Setmana Gran’?

Quan el teu somni s’haja complit, com creus que el recordaràs?

El meu desig, ara mateix, és poder veure a tot Castelló gaudint de les Festes de la Magdalena, de les millors festes del món! Sentir, per fi, l’olor de pólvora, les carcasses donant inici a la nostra Setmana Gran, veure els nostres carrers plens de gom a gom. Pujar a la Magdalena i sentir-me abrigallada per tota la ciutadania en mig del sol radiant del

El recordaré, de segur, amb molta estima. Al cap i a la fi, la vivència haurà sigut única i especial. Hauran sigut tres anys dedicats a la nostra festa, i com soc una amant de les nostres tradicions, sempre se’m quedarà curt. En aquests anys he viscut moments inoblidables amb gent vertaderament especial. I això, mai ho podré oblidar.

sanitàriament. I cada vegada la llum de la nostra festa està més prop.

Per últim, ens agradaria que enviares un missatge a Castelló i en especial a tot el món de la festa.

El món de la festa ha sigut, és i serà fonamental per mantenir sempre encesa la llum de l’amor filial. Treballem i lluitem per fer que les nostres tradicions seguisquen vives, ara i sempre. Castelló mereix les festes que tenim, les millors festes del món! Vull agrair-vos una vegada més el vostre compromís, la vostra feina, el vostre amor a la nostra ciutat i les nostres estimades festes.

M’agradaria dirigir-me, en primer lloc, a tota la ciutadania de Castelló. Gràcies a tots els professionals que heu estat, dia rere dia, lluitant contra aquesta pandèmia que ens ha afectat, d’una manera o una altra, a tots els castellonencs i castellonenques. Vull agrair-vos el vostre compromís amb la ciutadania i el bé comú sempre però, en especial, en aquests moments tan durs.

VÍTOL!

També m’agradaria, a través d’aquestes línies, enviar una abraçada molt forta a totes aquelles persones que han perdut algun familiar durant aquesta pandèmia. Les persones són vida i perdre-les és sens dubte una de les pitjors situacions. La vida continua, però sempre amb el bon record de les persones que ens han deixat. A tots els col·lectius i empreses que s’han vist afectats per aquesta situació, us vull transmetre el meu sincer suport en aquests moments tan difícils. Tot Castelló farà el possible per fer-vos ressorgir. Perquè us ho mereixeu, perquè sou part essencial de la nostra ciutat. I en especial al món de la festa, perquè ha sigut exemple de valentia i prudència, de saber adaptar-se a la nova normalitat i de saber prioritzar l’interés general davant el personal. Gràcies a tots vosaltres, Castelló, avui, és una de les ciutats d’Espanya millor posicionades

Entrevista a un policia nacional

Iván, sabem que la teua relació i implicació amb el món fester ve de fa molts anys així que, el coneixes molt bé. Què opines de les decisions que es van prendre sobre la suspensió de les festes? Com es va rebre en el teu entorn aquesta notícia?

Com van afectar aquestes restriccions a la teua manera d’adaptar-te a la nova ciutat? Creus que de no haver existit, hagués sigut diferent el procés d’adaptació?

Al meu entendre la decisió de suspendre les festes, a causa de la pandèmia, va ser correcta i necessària, potser massa tard i tot. Es va fer quan ja estava tot planificat i contractat i això va causar una gran pèrdua de diners, per això crec que va ser massa tard. Podria haver-se previst amb més antelació. En el meu entorn es va prendre bastant malament, ja estàvem tots preparats per a la celebració de la nostra Setmana Gran i va ser complicat assabentar-se de la notícia de la suspensió.

Nosaltres vam anar a l’estiu just quan va haver-hi una relaxació de les restriccions. Llavors, quan comencem a buscar pis i a traslladar-nos, no es notava molt la diferència, es notava més quan ja érem allí sobre el mes d’octubre, va ser quan la situació havia empitjorat i van tornar les restriccions més serioses. A més, Madrid estava molt malament en eixos moments, hi havia molts conflictes per aquestes restriccions perquè la gent al setembre o octubre estava més cansada i no feia tant de cas, i tots i totes pensàvem que, potser, anaven a tornar a confiar-nos altra vegada.

Quan et vas traslladar a Madrid era bastant recent la situació de la pandèmia. Ha sigut complicat passar aquesta situació lluny de la teua família?

Com a Policia Nacional, com ha sigut el procés i la responsabilitat que va recaure sobre vosaltres perquè es compliren les restriccions?

Més que complicat potser complex. Al final era una situació en la qual, inicialment, escoltant les notícies no teníem res clar, i la gent tenia molta por perquè cada dia es donaven xifres molt elevades de morts. Això generava que tinguérem por, potser molta gent no ho deia, però temíem que poguera passar-li a algú de la nostra família. Tot el ritme de vida va canviar de la nit al dia, va quedar molt restringit eixir de casa.

Va ser diferent de quan treballava a Vilareal. Al cap i a la fi, Vila-real és un poble i no una gran ciutat com Madrid, amb menys gent i per tant molt més fàcil de controlar que es respecten les restriccions. Però a Madrid, en ‘Puente de Vallecas’ que és on jo treballe, és molt més complicat. Al final hi ha molta més quantitat de gent, i molta no té recursos, hi ha qui no té on viure i costava molt fer-los entendre que es posaren la mascareta. 76

PolicIa NaCional De fet, va haver-hi un cas en què vaig haver de dir-li a una persona que se la posara, però no tenia, llavors li la va deixar un amic i jo, personalment, eixa mascareta no me l’hagués posat...era negra! També s’ha notat molt a Madrid que van incrementar els robatoris amb violència i intimidació, perquè amb molts establiments tancats i tanta quantitat de gent sense treball, hi havia qui robava per a menjar.

A més d’això, sabem que t’has centrat molt en l’esport, concretament en la boxa, que ja practicaves abans. Com vas començar a practicar-ho? Has incrementat la freqüència a l’hora de practicar-ho durant la pandèmia? Et servia com a via d’alleujament? Vaig començar a practicar-ho perquè de xicotet era molt nerviós, i m’agradava el tema de la lluita i vaig començar amb els esports de contacte i això m’agradava, perquè al final lluitar amb una altra persona és una cosa que has de fer-ho en un gimnàs, controlat i coneixent en tot moment on pegues i amb algú del teu nivell, i no en una discoteca com fa molta gent. Sí que ha incrementat la freqüència, perquè tinc més temps lliure i de fet m’estic preparant en l’àmbit d’entrenador autonòmic i nacional, i defensa personal femenina.

Madrid és una ciutat en què ocorren molts conflictes cada dia, i amb la pandèmia ha sigut prou notable això. Podries relatarnos algun episodi que t’haja ocorregut a Madrid durant aquests mesos de pandèmia que et deixara empremta i encara recordes? El que més em va impactar va ser quan vam haver d’intervenir, després de l’estiu, en una manifestació. Aquesta era en contra de les restriccions i recorde que en arribar, la gent ens tirava llambordes i ens cridaven “Policies Assassins”, entre molts altres insults. Com la Policia Nacional treballa per a l’estat, ens responsabilitzen a nosaltres que s’hagueren tornat a implantar restriccions dures després de l’estiu i no entenien, o no volien entendre, que nosaltres tan sols fem complir la llei. Feia la sensació que fos una cosa personal amb tu, pel simple fet de ser policia, i sí que és cert que vaig agafar una mica de por, perquè era una situació en la qual no tens el control.

A part de la boxa Iván, has arriscat amb algun esport que no conegueres o que mai hagueres practicat aquest temps? No, sols la boxa. L’entrenament físic forma part del meu dia a dia degut al meu treball i practicar aquest esport de contacte, m’ha servit per a complementar la meua preparació física.

Quin aprenentatge en l’àmbit personal has tret de tota aquesta situació amb les teues pròpies experiències? Jo era molt mal estudiant, amb quinze anys no volia estudiar, era molt rebel i pensava que ho sabia tot. Amb els anys t’adones que la gent que t’envolta et diu les veritats perquè t’estima i perquè vol el millor per a tu, no perquè siguen uns pesats. De fet, jo ara veig gent jove que és com jo de jove i li ho dic, potser pensen que soc un vell, però tinc trenta-un anys i he passat per això, i tot el que ells poden pensar jo ja ho he fet abans, i intente que no s’equivoquen. He aprés que ningú et regalarà res, que totes les coses requereixen esforç i que, de vegades, porta molta frustració perquè no ixen a la primera, però esforçant-te pots aconseguir-ho. I això comporta també que t’adones quines persones són al teu costat perquè t’estimen i quines ho fan per interés. Tampoc crec que el nivell d’estudis siga un entrebanc per aconseguir la teua meta, és qüestió de la persona i de com vulga desenvolupar la seua vida, amb esforç i constància pots arribar on vulgues. Finalment, abans d’acomiadar-te, si hagueres de donar-li un missatge a la família gaiatera i a qualsevol persona del món de la festa, quin seria? Els diria que quan torne la Magdalena ho agafarem amb més ganes i més il·lusió. Quan trobes a faltar quelcom, aprens a valorar-ho tot millor, i crec que això ens passarà amb la Magdalena, que tots i totes tornarem amb més força i més ganes de gaudir-la. Moltes gràcies per dedicar-nos el teu temps i compartir les teues experiències amb nosaltres. 78

Entrevista a Adela Arnau Fa tan sols un any, la vida de tots els espanyols es va capgirar per complet, també per als castellonencs i castellonenques que esperàvem amb il·lusió la nostra Setmana Gran, creus que les decisions que es prengueren, quant a la suspensió de les festes, van ser les correctes?

Durant la quarantena, cada dia es veien imatges de famílies separades, gent gran confinada als geriàtrics sense poder veure als seus familiars, i ciutadans que havien d’autoaïllar-se per prevenir als familiars més vulnerables, i tu, vas haver de prendre alguna mesura important per prevenir a la teua família? Com et vas sentir?

Doncs, la veritat és que en un principi em va paréixer un poc exagerat, però, a hores d’ara, considere que de no haver pres aquesta decisió potser avui hauríem de lamentar-nos molt més.

Doncs si, a causa de la greu situació a què féiem front, vaig decidir confinar-me a Vall d’Alba, on treballe. Hi vaig estar vivint dos mesos allí. A dir veritat, va ser una temporada dura, no obstant això, ho portava prou bé. Les xarxes socials, les videoconferències i les xarrades telefòniques amb amics i familiars van ajudar a fer que fora més fàcil portar el confinament.

Aquesta situació sanitària ha sigut nova per a molts de nosaltres, després de vinti-sis anys com a infermera del Centre de Salut de Vall d’Alba, quin va ser per a tu el moment més complicat viscut durant la pandèmia?

Aquesta situació inèdita, ens ha aportat noves formes de veure la vida i relacionarnos en el nostre entorn, quins aprenentatges personals has obtingut d’aquesta situació sanitària? I en l’àmbit professional?

Arribat el moment, ens van comunicar que el Centre de Salut s’havia de tancar i que des d’aleshores l’atenció hauria de ser telefònica. Açò va marcar un punt d’inflexió per a tots i totes. Nosaltres, el personal sanitari, havíem d’atendre alguns pacients a la porta del Centre, sense que aquests baixaren de l’automòbil, per tal de no ajuntar-nos.

Quant a l’aspecte personal, m’he adonat de la importància de coses tan senzilles com tindre un bon suport familiar i de les amistats. Respecte de l’àmbit professional, he percebut, més si cap, quant important són els bons companys i companyes. En aquells moments tan complicats, la companyonia va fer que poguérem compartir informació a tota hora, ja que, les instruccions canviaven cada dos per tres, i de vegades, arribaven a ser contradictòries.

A més a més, haver de decidir si un pacient s’ha de visitar de forma presencial o no, és una de les tasques més complicades a les quals m’he afrontat en tot aquest temps, junt amb la de fer entendre a la gent gran la gravetat de la situació.

Adela

Infermera

En temps de quarantena, es va popularitzar el moviment d’aplaudiments al balcó, dedicat a totes i tots els que diàriament, lluiteu per salvar vides. Com et vas sentir amb aquest moviment? Bé, doncs alguns dies em feia brotar les llàgrimes. Van ser dies complicats i els sentiments afloraven a mesura que avançava el temps. Els dies que tenia guàrdia a les huit, eixíem a la porta del Centre de Salut a aplaudir als veïns i veïnes. A més a més, tinc un grup de WhatsApp amb antigues companyes, algunes estan treballant a l’UCI i cada dia a les huit “eixíem a aplaudir-nos” per donar ànims a qui estiguera un poc baixa de moral. A les nostres festes de la Magdalena es van quedar molts somnis per complir, si hagueres de llançar un missatge a la teua família gaiatera, quin seria? Tots els somnis es compleixen, no patiu que tot arribarà. Només dir-los que preparen les forces acumulades durant tot aquest temps que hem estat separats i separades, que les properes festes les viurem amb tota la intensitat que es mereixen. Això si, amb totes les mesures de seguretat. Visca la cinc! 80

Publicitats 81

Epíleg 8888

EPÍLEG

Arribem al final d’aquest viatge literari, en què hem reviscut moments i recordat històries. Cal tornar a començar, per això aquest llibret és l’inici d’un camí, que ens portarà a complir els somnis que van quedar congelats fa temps. Totes i tots hem aprés, durant aquest temps, el significat de la paraula RESILIÈNCIA i renaixerem d’aquest malson com au Fènix. La portada d’aquest llibret ens ompli de màgia, la màgia d’aquella festa a la qual li va desaparéixer el color i la llum, que renaix de les seues cendres més enfortida. Presentem en forma de conte la història de les nostres representants, des de l’inici del seu camí com a Madrines i Dames de la ciutat, fins hui. Deu capítols en què trobem com el seu somni va recuperant el color de l’esperança i la il·lusió de fer-se realitat. Les fotografies mostrades en aquestes pàgines estan editades en blanc i negre, fent l’ullet a la desaparició dels somnis en veure’s suspeses les festes, uns dies abans de celebrar-se; però amb unes pinzellades de color, en els elements més representatius de cada capítol, ja que, a poc a poc, anem veient la llum, llum que acompanya els castellonencs i les castellonenques en la seua singladura al llarg dels segles. Aquestes fotografies s’han fet a la Magdalena, ermita i paratge natural representatiu de la nostra ciutat i de les nostres estimades festes. En l’última part, trobem dues entrevistes a persones de la nostra Comissió, que han viscut de molt a prop aquesta pandèmia; infermers, metges, policies, treballadors de l’alimentació, netejadors i netejadores i molts oficis més, han lluitat dia a dia per eixir d’aquest malson ajudant tota la societat i des d’ací, volem donar-los les GRÀCIES.

EPÍLEG També les Reines tenen espai en aquestes pàgines, amb entrevistes en les quals animen totes i tots els festers a seguir endavant i no perdre la il·lusió. En conclusió, hem volgut mostrar la vida real, tot el que hem viscut i que no volem tornar a repetir, però sobretot, la gran repercussió que ha tingut aquesta Pandèmia per a la nostra cultura i tradicions. Finalment, hem d’agrair la implicació dels articulistes i també la participació econòmica dels patrocinadors, sense les seues col·laboracions seria impossible la creació d’aquest llibret. I especialment gràcies a vosaltres, per llegir aquestes pàgines, per ser partícips d’aquest projecte. Tan sols ens queda convidar-vos, a tots i a totes, a extraure les vostres conclusions i valoracions.