LLIBRET GAIATA 5 MAGDALENA 2024 by Gaiata 5 Hort dels corders

Editen: CMYK PRINT S.L. Gaiata 5 “Hort dels Corders” D.L. CS-34 2012 Coordinació: Marta Barberà Arantxa Miralles Patricia Sánchez Sergio González Articles: Manuel Carceller Carlos Rives Eladi Grangel Estela Bernad Arantxa Miralles Josep Juan Agost Ángela Monferrer Mª del Mar Bou Sergio González Marta Balado Paco González Manuel León Carmen Cambrón

Fotografia: Vanessa Fotógrafa Eva Torres Galart Fotógrafos Rafael Grifo Publicitat: Trini Benages Carmina Beltrán Asun De Diego Traducció i correcció: Marta Barberà Disseny i Maquetació: CMYK PRINT S.L. Portada: Paco Membrado i Guinot Impressió: CMYK PRINT S.L.

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024

PRÒLEG

a millor manera de cultivar la nostra cultura castellonenca i gaiatera és crear un espai, un disseny i un ús adequat del valencià, dignament cuidats, que transcendisca, com sempre diem, la pròpia naturalesa del «llibret» de gaiata. Edificar paraules, oracions i pàgines buscant el nostre respecte a la cultura i la llengua de la terra en la qual vivim. Triar grans temes, originals, diferents; envoltar-nos d’un equip que aporte idees multidisciplinàries; articulistes professionals en la seua matèria; i de saba jove, perquè ens apassiona el seu esperit i llibertat creativa. Sense fissures. Des de fa més de sis anys, després de tant de bagatge i d’experimentar la contínua necessitat de buscar la nostra marca singular dins dels llibrets de gaiata, decidim enguany centrar-nos en la identitat arquitectònica i decorativa de la nostra història provincial: Ceràmica, patrimoni i tradició. La ceràmica, tan rica, tan diversa, tan internacionalment important; la ceràmica de Castelló de la Plana ha entrat recentment en la Ruta Europea de la Ceràmica, situant-se com un dels recursos culturals, turístics i diferencials més importants de la ciutat. Herència del nostre ADN multicultural, que conjumina hui dia el pas dels segles amb la influència andalusina, sefardita i cristiana. Hem tingut la immensa sort de nàixer en el si d’una terra d’excel•lència artesana. A través del pas del temps, el mestratge ceràmic s’ha anat transferint de generació en generació, des d’uns primigenis gremis medievals fins a convertir-se en el pulmó industrial i econòmic de la província. En les següents pàgines centrem la mirada del lector en la ceràmica des d’una visió holística, com un recurs patrimonial de la idiosincràsia castellonenca, coneixent els seus diversos vessants: des de la seua perspectiva històrica i passant pel seu valor cultural amb el qual enriqueix a la ciutat de Castelló establint, fins i tot, les seues analogies dins de les formes que componen una gaiata.

Més enllà d’enriquir aquestes pàgines amb la nostra cultura ceràmica, un dels nostres objectius és presentar als lectors i lectores la nostra comissió, per aquesta edició magdalenera. I no podíem fer-ho de millor forma que traslladar-nos al pulmó de Castelló, al Parc Ribalta. Entre 1927 i 1931 es van instal•lar onze bancs al Passeig, fabricats estructuralment de rajoles, amb interior de maçoneria i revestits de taulells. Posteriorment, s’afegeixen al conjunt dos bancs més. La majoria d’ells van ser realitzats per la fàbrica de taulells J.B. Segarra Bernat, l’empresa taulellera més puixant en aquell moment de la província, amb factories a Onda i Castelló. En 2002, a causa de la deterioració dels bancs, aquests van ser reemplaçats per reproduccions exactes i fidels, traslladant-se els antics bancs al Museu del Taulell d’Onda, excepte un banc que va ser dipositat en el Museu de Belles Art de Castelló. Per a la comissió infantil hem triat la plaça dels rosers situada al parc, on podem trobar la típica ceràmica del “mocadoret” en jardineres i font, així com taulells amb motius geomètrics. D’igual forma que s’elabora la ceràmica artesanalment, en aquest llibret hem utilitzat les millors matèries primeres per a dur-ho a terme: unes idees, paraules, el coneixement d’especialistes que han col•laborat en els nostres articles, l’amor per les nostres tradicions. Uns elements que, de la mateixa manera que tractem l’argila, buscant la seua plasticitat idònia, els hem posat en el torn terrissaire, donant-li la forma correcta amb les nostres pròpies mans, sempre adequant el seu contingut al servei d’enriquir la cultura de la nostra ciutat. Assequem i coem durant un any, a foc lent, tot el treball que hui teniu a les mans; i que, gràcies a la vostra lectura i interés, acabareu donant l’esmaltatge adequat a aquest llibret de gaiata, a aquesta peça d’artesania narrativa.

SUMARI 2

PRÒLEG

LA NOSTRA PORTADA

SALUTACIONS

MADRINES 2024

ELS NOSTRES MONUMENTS

COMISSIÓ 2024

INTRODUCCIÓ

ORÍGENS I HISTÒRIA Comissió Major 2024 Comissió Infantil 2024 Col·laboradores i portaestandard Acomiadaments madrines 2023

140

PATRIMONI CERÀMIC DE CASTELLÓ Activitats del cicle fester 2024 Els nostres premis

190

CENTENARI DE LA CORONACIÓ

207

CULTURA CERÀMICA

221

PUBLICITATS Agraïments

247 4

EPÍLEG

LA NOSTRA PORTADA

licenciat per la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de València i Graduat en Dibuix Publicitari per l’Escola d’Arts i Oficis de València. Professionalment, s’ha dedicat al disseny gràfic i actualment al disseny ceràmic en Onda. Aficionat des de sempre al dibuix a llapis de colors i al pastel. També la seua passió pel disseny gràfic l’ha fet mereixedor d’uns quants premis en concursos de cartells del món fester. Va guanyar el cartell de la Magdalena de 1985 i l’accèssit i el cartell de 1988. Els seus dibuixos del natural, en els que reflecteix la natura i el paisatge urbà amb un fort grafisme, han format part d’exposicions tant individuals com col•lectives per la província de Castelló. Darrerament, ha realitzat la portada d’un llibre de relats i les il•lustracions d’un llibre de contes. La Gaiata 5, Hort dels Corders, presenta el seu llibret per a la Magdalena 2024 amb el títol: Ceràmica, patrimoni i tradició.

Paco Membrado i Guinot

Una ceràmica com a motor econòmic i present en la decoració urbana. Sols hem de passejar pel parc Ribalta, per la plaça de la “Farola”, Correus i innumerables façanes de la ciutat per veure la ceràmica tradicional valenciana com a protagonista. Els taulells presenten unes tonalitats en blau cobalt i ocres tan característics i una ornamentació inspirada en els models barrocs. Aquesta ceràmica que acompanya als castellonencs i castellonenques en la seua vida quotidiana, ha deixat la seua empremta també en la festa. El monument de la gaiata s’ha inspirat en les formes barroques i en tota eixa rica ornamentació i colorit dels taulells. El disseny de la portada d’aquest llibret vol fer eixa transició del barroquisme i cromatisme de la ceràmica a la representació de la gaiata, amb el mateix ornament en el taulell i els braços del monument, i plena dels tradicionals gotets de llums de colors.

Un disseny que dona simbolisme gràfic al lema del llibret.

SALUTACIONS

EL NOSTRE PRESIDENT SALUTACIONS

Estt Estimats socis i sòcies, col•laboradors i col•laboradores, co o veïns i veïnes del sector de d la Gaiata 5, “Hort dels Corders”. Em E dirigisc a tots vosaltres, des d’aquestes pàgines del nostre llibret, per a convidar-vos a gaudir de les magnífiques festes que hem preparat per a la Magdalena 2024.

José Naranjo i Ojeda

Les festes no serien possibles sense la vostra col•laboració, agrair enormement als socis, col•laboradors i comerços del sector que ens aporten el seu esforç econòmic i anímic, i són part fonamental d’aquesta Associació. En el meu segon any com a president, em sent molt orgullós d’aquesta gran comissió, i des d’ací aprofite per a agrair-los la dedicació i el treball que durant tot l’any realitzen amb la construcció dels nostres monuments, presentació, nomenament, elaboració del llibret i diverses activitats; totes i tots ells treballen perquè els veïns i veïnes del sector “Hort dels Corders” se senten orgullosos també. L’any passat vaig tindre la gran sort d’estar acompanyat per Raquel com a Madrina Infantil i Irene com a Madrina, unes magnífiques representants. Irene enguany representarà el nostre sector com a Dama de la Ciutat 2024, li desitge que passe unes meravelloses festes que ben segur li aportaran vivències i records inoblidables. Enguany soc afortunat d’estar acompanyat per Rosa com a Madrina i Lucía com a Madrina Infantil, espere al costat d’elles gaudir de cada acte i cada moment que ens espera de la nostra setmana gran. Convide a majors i xicotets a visitar la nostra carpa per a compartir junts la programació que hem preparat amb tanta il•lusió. Magdalena, Festa Plena!

ALCALDESSA DE CASTELLÓ SALUTACIONS

Hort Hor r de lluminosos camins És É difícil imaginar l’evolució de la nostra ciutat sense parar atenció a un dels seus espais més estimats i vitals vi per a tots els castellonencs, la plaça Hort dels Corders. Un epicentre emocional de la capital de la Plana en el qual tradició i modernitat sempre han caminat de la mà. De l’antiga seu d’Hisenda al Menador, i de l’estàtua del rei en Jaume a la Casa Gran, passat i futur sempre en constant dinamisme. Ho diu la història de la nostra capital, i el que és més important, el sentiment dels qui han transitat pels seus carrers, que és el mateix que dir tots i cadascun de nosaltres. Un llegat emocional que la Gaiata 5 ha sabut honrar i amplificar al llarg dels seus anys de compromís fester. Potser per això el seu monument és un dels més visitats per veïns i veïnes i gent que ve a la ciutat. Precisament voldria fer referència en aquest escrit el que suposen les festes per a la nostra ciutat, per a nosaltres i per als que venen a visitar-nos. No hi ha millor ambaixador, millor pregoner de les bondats d’una terra i de la seua gent que les seues festes. Crec que tots ho sabem, però cal recordar-ho. El mateix passa amb el llibret que any rere any elaboreu, aquesta publicació diu molt d’ells, de l’esforç que costa tirar-lo avant i de l’afecte amb el qual està fet. Un dels millors exemples anuals d’unió veïnal per damunt de creences i ideologies. També el perfecte testimoniatge de voler deixar per escrit el sentiment d’un temps i d’un moment determinat. Per això us agraïsc el treball que heu fet, amb el llibret, amb la gaiata i amb la vida. No voldria acomiadar-me sense transmetre els meus millors desitjos a les vostres madrines, Rosa Martínez i Lucía Castellet, també al vostre president José Antonio Naranjo, estic segura que us esperen dies emocionants i plens d’il•lusió. Espere

Begoña Carrasco i García

que gaudiu de tot el que està per vindre junt amb tots i cadascun dels membres de la comissió. Sé que sou conscients que han fet un esforç enorme perquè brilleu amb llum pròpia, com el símbol de les nostres festes, i la millor manera d’agrair-los el seu esforç és ser vosaltres mateixos. Les nostres festes són intenses en emocions, i per això passen com un sospir, així que assaboriu cada instant. Jo tinc present diàriament l’esforç i la passió que posen els meus veïns i veïnes en tot el que fan. És un exemple que em dona forces per a continuar avant en els dies en què la llum és menys intensa. Que la passió per les festes guie els vostres passos per lluminosos camins, els mateixos que condueixen a Hort dels Corders, orgull de Castelló.

REGIDORA DE FESTES I PRESIDENTA DEL PATRONAT MUNICIPAL DE FESTES SALUTACIONS

De nou n arriben a Castelló les nostres benvolgudes be e Festes de la Magdalena. É moment de festa, de diversió, És però sobretot és el moment del rretrobament. El moment d’unir-nos pe per a celebrar uns dies únics en els quals cada gaiater i gaiatera han posat el seu treball i esforç desinteressat per a engrandir unes festes úniques i excepcionals. Per això, és un orgull per a mi poder representar a tots eixos homes i dones que feu possible que la nostra ciutat brille de nou en la trobada amb la seua història d’una forma enlluernadora. La llum dels nostres monuments gaiaters són una crida al món sencer per a donar exemple de com l’amor d’un poble per les seues tradicions i costums és capaç d’oferir nou dies d’intensos festejos on tots els veïns i veïnes de Castelló, al costat d’aquells que venen d’altres llocs a compartir-les, tenen el seu lloc i el seu protagonisme. Gent com vosaltres, els comissionats de la Gaiata d’Hort dels Corders, sou els que heu aconseguit que aquestes festes siguen tan grans com són. El compromís de Lucía la vostra Madrina Infantil, de Rosa la vostra Madrina i de Jose Antonio el vostre president, representa eixe pacte que tots els festers tenim amb la nostra ciutat per a engrandir, any rere any, les nostres festes fundacionals. Per això, les Festes de la Magdalena 2024 són les vostres festes, ningú més que vosaltres es mereix gaudir-les al màxim. I en eixe acord desinteressat que teniu per continuar fent que siguen “les millors festes del Món”, està també implicat el nostre ajuntament a través del Patronat Municipal de Festes. Perquè només entre tots aconseguirem que un any més brillen en tota la seua esplendor. Per això, també hem estat treballant al costat de la Junta de Festes, comissions gaiateres i totes les entitats festeres de la ciutat, perquè siga així, fent-ho a més amb el compromís d’aconseguir que per a l’any vinent 2025 les festes siguen organitzades des d’una Junta de Festes triada democràticament, complint així amb una de les principals peticions que els col•lectius festers vam fer en l’últim Congrés Magdalener.

Noelia Selma i Andreu

El vostre monument gaiater, instal•lat en la plaça que dona nom a la Gaiata 5, ens recordarà durant tota la setmana, cada dia, cada hora, que heu dedicat aquest any a treballar per les festes que ara comencen. Però sobretot ens recordarà la grandesa i generositat d’uns veïns i veïnes de Castelló que estan compromesos amb la seua ciutat des de les seues festes i que no escatimen esforços per a fer d’ella cada dia un lloc millor. Gràcies, moltes gràcies per la vostra inestimable aportació, a la qual m’agradaria que s’uniren tots els residents del vostre sector que encara no coneixen les nostres comissions gaiateres i tot el que aporten a la nostra vila. Comencen les nostres Festes de la Magdalena 2024. Gaudiu-les al màxim, perquè vosaltres sou els que les fareu possible. Moltes gràcies

REINA DE LES FESTES SALUTACIONS

Estimats Est t amics d’Hort dels Corders: Les comissions de sector de la nostra ciutat c són una peça fonamental que p permet que el passat de les nostres festes mai s’oblide, per això, vull donar les gràcies a tota la comissió de la Gaiata 5 per fer possible que, any rere any, les nostres tradicions il•luminen els nostres carrers. Vull animar-vos a omplir la nostra estimada ciutat durant la nostra setmana gran i que gaudiu de les nostres festes.

Lourdes

Climent

i Moreno

Amb molta estima Lourdes Climent i Moreno

REINA INFANTIL DE LES FESTES SALUTACIONS

Estimats Est t amics de la Gaiata 5: Voldria saludar-vos i desitjar-vos unes V bones festes per a la Magdalena 2024, sobretot a Rosa i Lucía, i a tota la comissió so “Hort dels Corders”, un sector on s’ajunta la tradició als peus de Jaume I i a la vista contemporània de “Les Cordeliers”. Vull que tingueu present, sobretot els xiquets i xiquetes que...

Vega

Torrejón

i Garrote

“Som els que tenim l’herència de mantindre la presència d’un gloriós i antic passat” Amb els meus millors desitjos us envie una salutació verda sobre quatre besos rojos, en un sol groc. Amb estima Vega Torrejón i Garrote

DAMA DE LA CIUTAT SALUTACIONS

Ben Benvolguts n amics i amigues del món de la festa, fe e en especial la meua Comissió de la Gaiata G 5: És É un gran honor per a mi poder dirigir-me de nou a tots vosaltres com a Dama de la Ciutat per a la Magdalena 2024. Cada vegada falta menys perquè arriben les nostres anhelades festes. Per això, desitge que les gaudiu immensament, omplint de gom a gom els nostres carrers de llum, de gent i d’il•lusió.

Irene

Arasa i Miralles

Vull donar-vos les gràcies pel vostre suport constant i per tot l’esforç que poseu durant tot l’any perquè les nostres festes i tradicions mantinguen sempre encesa la llum de l’amor filial. BONES FESTES DE LA MAGDALENA! Amb molta estima.

NA VIOLANT D’HONGRIA SALUTACIONS

Estt Estimats amics i amigues de la Gaiata 5 “Hort dels Corders”. M’ompli d’orgull poder dirigir-vos unes u paraules en aquestes pàgines del vostre estimat llibret, al que tant esforç i treball dediqueu. Vull felicitar a tota la comissió, encapçalada per Jose, pel treball que feu cada any ajudant a engrandir i conservar les nostres tradicions. Sou el motor de les nostres festes, i és per a mi un honor poder compartir amb vosaltres nombrosos actes gràcies a la vinculació de la Gaiata amb la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Rosa i Lucía, ja estan més a prop les festes de la Magdalena. Desitge de tot cor que gaudiu al màxim de la setmana gran com a màximes representants del vostre sector. Estic segura que serà inoblidable.

María Rodríguez i Santamaría

Amb molta estima, María Rodríguez i Santamaría

PRESIDENT DE LA GESTORA DE GAIATES SALUTACIONS

Ben Benvolgudes n amigues i amics de la Ga Gaiata a 5 “Hort dels corders”: Arribar a les nostres festes comporta A ttreball, sacrifici, esforç i dedicació per un sentiment difícil d’expressar i que només els que el viuen des de dins poden entendre. Treballar per a la festa sense rebre res a canvi és una cosa que pocs poden presumir de fer, però el món de les gaiates d’açò en sap un bon tros. Les gaiates són l’element diferenciador de les nostres festes. I l’èxit d’això el tenen les diferents comissions de sector i el dur treball que realitzen al llarg de tot l’any.

José Antonio Lleó i Rubio

El pas del temps obliga a adaptar-nos a noves adversitats que comporten nous reptes, però amb un bon grup de persones, tot s’aconsegueix. La Gaiata 5, presidida per José Antonio Naranjo, compta amb un gran grup fester capaç de dur a terme les tasques precises per fer créixer la seua gaiata i dur a totes les veïnes i veïns les festes que es mereixen. A Lucía i Rosa donar-vos l’enhorabona per com representeu al vostre sector, puix sou les encarregades de portar la imatge de la vostra Gaiata a cada racó que visiteu; també agrair a les vostres famílies l’esforç doble que realitzen en especial elles, les mares, gràcies de cor. És per això que des d’aquesta pàgina del vostre Ilibret fester, com a president de la Federació Gestora de Gaiates, vull expressar la meua sincera felicitació per la tasca desenvolupada i en la qual les nostres festes han gaudit i gaudiran del treball de la vostra comissió. Falta poc perquè arriben les nostres festes de la Magdalena que encarnen el vertader esperit de Castelló. Així doncs, recordem tots junts els nostres orígens i gaudim de les nostres arrels un any més, com cada tercer diumenge de Quaresma. Per unes festes...”dignes de noms i de fets”. Jose Antonio Lleó i Rubio President de la Federació Gestora de Gaiates

FALLA PLAÇA RODRIGO (PORT DE SAGUNT) ASSOCIACIONS GERMANES

Oscar Casado i Lanero

Ainhoa Pinazo i González

Sergio Martín i Serra

Icíar Parra i Domingo

PRESIDENT

PRESIDENT INFANTIL

FALLERA MAJOR

FALLERA MAJOR INFANTIL

FALLA LA MERCÉ (BORRIANA) ASSOCIACIONS GERMANES

Vicent Blasco i Miró PRESIDENT

Lucía Palos i Rueda Ana Ruiz i López

PRESIDENTES INFANTILS

Toni Leal i Corrales FALLER MAJOR

Aina Borja i Soler

FALLERA MAJOR INFANTIL

Dess de la Falla Barri La Mercé, volem desitjar a les madrines, president i comissió de la Gaiata 5, “Hort dels Corders”, unes magnífiques Festes de la Magdalena 2024. Són ja prop de quaranta anys que gaudim d’aquesta germanor festera entre ambdós col•lectius, i estem molt contents i contentes de poder felicitar-vos des de les pàgines del vostre llibret. És el nostre desig que, des del Pregó i fins el Magdalena Vitol, gaudiu de totes les activitats programades i que la ja incipient primavera faça acte de presència amb la seua millor cara per fer d’aquestes festes les millors. Rebeu una forta abraçada. 23

FOGUERA BAVER ELS ANTIGONS (ALACANT) ASSOCIACIONS GERMANES

Sofía García i Velasco BELLEA INFANTIL

Beatriz Morató i Barril BELLEA

Oliver Sánchez i Rodríguez PRESIDENT INFANTIL

Dess de la Foguera Baver Els Antigons, després de e 17 anys caminant de la mà en el món de d la Festa, no ens cansem de dir la sort que q tenim de compartir tan nombrosos m moments amb qui ja considerem, no sols germans, sinó part de la nostra comissió. Presentacions, ofrenes, riures i moments de grans alegries, han derivat en aquesta unió tan especial que tenim, i que tan sols demanem que perdure. És per això que, des d’Alacant, us desitgem que passeu les millors festes de la vostra vida, que continueu il•luminant amb els vostres monuments la vostra ciutat, que ja considerem nostra també. No ens queda més que demanar a tots en general, i als vostres càrrecs 2024 en particular, que gaudiu de cada segon de les Festes de la Magdalena 2024 que en breu envairan i donaran alegria als carrers del nostre volgut Castelló. 24

Iván Gómez i Ortiz PRESIDENT

MADRINES 2024

Rosa María Martínez i

Muñoz

MADRINA 2024

Lucía Castellet i

Gallén

MADRINA INFANTIL 2024

MADRINA 2024

oportunitat i sobretot per ser un gran suport, per estar sempre pendent de nosaltres i ajudar-nos a complir el nostre somni. També he de mencionar a la meua xiqueta, Lucía Castellet, la nostra Madrina Infantil. Des del primer moment en què la vaig conéixer, per a mi va ser família… s’ha convertit en una altra germana més a casa. No us podeu fer una idea del que significa per a mi que enguany anem juntes de la mà, de tan felices que ens sentim.

Rosa María

Martínez i Muñoz Estim stimats m amics i amigues del món de la festa, festt membres de comissió, socis i sòcies d’aquesta d meravellosa Gaiata 5, “Hort dels d Corders”. És per a mi un gran honor dirigir-me a vosaltres com a Madrina M d’aquesta Gaiata. M’agradaria començar come presentant-me, perquè pugueu conéixer-me un poc més. El meu nom és Rosa María Martínez Muñoz, tinc vint-i-tres anys i en finalitzar el batxillerat artístic, vaig decidir perseguir el meu somni de ser tatuadora i muntar-me el meu propi estudi. No va ser el camí més fàcil, però sí el que jo volia, i encara que enguany se m’estiga complicant un poc… no el canvie per res! Des de molt xicoteta, he estat vinculada al món de la festa, a través de la meua meravellosa família castellonera. Els meus avis van criar al meu pare envoltat de totes les nostres tradicions, i això va passar a la següent generació. Només tenia tres mesos quan “la iaia” va cosir el que va ser el meu primer vestit de llauradora, per a poder anar a l’ofrena de la Verge del Lledó. Com era d’esperar, quan vaig anar creixent, les meues ganes d’entrar en una Gaiata anaven en augment. I hui dia, puc dir amb orgull, que fa més de sis anys que pertany a Hort dels Corders.

M’agradaria agrair al meu president, José Naranjo, per brindar-me aquesta

Òbviament, no puc oblidar-me de les meues dames d’honor i els seus acompanyants: Sara, Naiara, Andrea, Anna, Alba, Jessica, Ariadna, Melani, Eric, Miguel, Alex, Jose, Arcadi, Iván, Jorge i Rubén. A més de les col•laboradores Aurora, Janire, Laura, Bea, Patricia i la nostra portaestandard Naira. Gràcies a totes i tots per acompanyar-me durant aquest any tan especial. Vull dedicar unes paraules a la nostra estimada comissió, ja que elles i ells fan un gran esforç per tirar endavant les nostres festes, són els que ens acompanyen en cada acte per a traure’ns el somriure, i ens ajuden en tot moment. Hem sumat moltes hores junts i m’enorgulleix ser part d’aquesta gran família. Mil gràcies a tots, sense vosaltres no seria el mateix. Ara sí, no podia deixar-me a la meua família. Gràcies a tots vosaltres per acompanyar-me en aquesta bogeria, pel vostre amor, per cada segon dedicat a aquesta gaiata, per fer-me tan feliç fent realitat un somni acumulat durant anys… mai sabré com agrair tot el que sempre heu fet per mi, i molt més durant aquest any. Però m’agradaria fer menció especial a dues persones. La primera és l’amor de la meua vida, la meua germana xicoteta, que des del primer moment que vaig començar aquesta aventura ha estat al meu costat cada dia, a sol i a ombra, treballant sense parar, encara quan no podia més. T’estime Sara. I la segona persona, el meu xic. Gràcies Eric, per ser el millor company de vida que es pot demanar, per acompanyar-me a cada pas sense queixar-te, per treballar sense parar i donar-lo tot. Et vull. Des d’ací us convide a gaudir al màxim de la nostra setmana gran. Us esperem a totes i tots amb els braços oberts en la nostra carpa, per a viure junts una setmana inoblidable. Amb afecte, Rosa María Martínez i Muñoz

ENTREVISTA A ROSA MARTÍNEZ Sergio González i Benages

osa i jo ens coneixem pràcticament de manera inherent, des que vam nàixer. Xiquets, tímids i riallers; comencem a coincidir en la perruqueria de la meua mare, on la portava la seua àvia, un espai que per a ella va ser germen del seu sentiment castelloner i de l’amor que professa per les nostres festes: «les parets estaven repletes de fotos d’Arantxa [Miralles], jo les mirava i deia “vull ser castellonera com ella”». Entre ones, monyos, ganxos, assecadors, laca i pintes, va anar creixent un afecte mutu entre tots dos; un vincle que, malgrat la distància i del pas del temps, continuem cuidant amb atenció i admiració. «Em sent bé, un poc atabalada. Tinc moltes coses a fer tot el temps, però estic molt il•lusionada per tot el que estic vivint enguany», ens comenta Rosa. En ella trobe un caràcter semblant que, com sempre, ens ajuda a connectar ràpidament, és com un cable a terra per a mi. Treballadora, tímida a vegades, amable, creativa i responsable, fa cinc anys que va obrir el seu propi estudi de tatuatges, consolidant-se als seus vint-iquatre anys com una de les tatuadores de referència de la ciutat, gràcies al seu talent innat pel dibuix: «al principi l’obertura va ser dura, però hui dia tenim molt treball i estem molt contents». La seua pertinença al món de la festa ve de bressol: «els meus avis sempre han sigut molt festers. A l’edat de tres mesos ja em van portar a l’ofrena, fins hui, que no he faltat a cap». La família de Rosa, el seu pare Quique, la seua mare Mónica i la seua germana Sara, són eixe tipus de persones que totes les comissions de sector voldrien comptar amb elles en la seua gaiata. Sempre en un segon pla, sense afany de protagonisme i sense cridar l’atenció. Sempre predisposats a col•laborar en qualsevol cosa, independent de qui siguen els representants de cada any.

Rosa diu que «quan em vaig fer major, al final, els meus pares em van deixar apuntar a la gaiata 5... tinc molta sort de tindre la família que m’ha tocat. Estic molt agraïda que s’hagen implicat en aquesta aventura amb mi, perquè soc molt feliç de poder compartir tots els actes amb ells. S’estan pegant una pallissa per arribar a tot». A aquesta família, s’uneixen Silvia i Juli, mare i àvia de Lucía, Madrina Infantil que acompanya a Rosa com a representants de la nostra gaiata aquest any. Juntes, totes dues famílies, han generat un equip fidel, pròxim i molt compromés amb tota la comissió. De Lucía, Rosa ens comenta que «va entrar el segon any que jo estava en la gaiata. Era molt xicoteta, però la vaig veure i em vaig enamorar d’ella al moment. Era adorable, i a més ja ens coneixíem d’abans perquè les nostres àvies eren amigues». Una parella que, a pesar que brillen amb llum pròpia, sempre tenen a Jose, el President, que sap traure a cada moment el millor somriure de les dues: «fa que hi haja molt bona relació, és superatent amb nosaltres», diu Rosa d’ell.

Com comentava, la meua relació amb Rosa ha sigut una amistat que hem anat cultivant amb el pas dels anys a pesar de la distància i en els xicotets moments, donada la meua incapacitat adaptativa a un lloc durant molt de temps i a la seua atrafegada rutina al capdavant de Black Rose (el nom del seu local de tatuatges). Aquesta xarrada (millor que entrevista) es produeix en una estona que traiem tots dos. Ella des del mòbil en el quartet del seu estudi; jo des del mac recolzat en l’ampit del quart del meu pis a Cadis. Aprofitem per a posar-nos al dia, i li pregunte per l’acte que més li ha emocionat fins a la data: «… ha sigut el 9 d’octubre, perquè em va agradar molt que ajuntaren tots els ens que formem part de les festes de la ciutat, per a celebrar el dia de la Comunitat». També li dic que m’explique com se sent amb les dames i acompanyants que formen la seua cort d’enguany, al que em contesta «quan vaig entrar [a la gaiata] vaig fer un grup d’amics molt guai, i al costat dels nous que han arribat, hi ha molts joves i podem dir, realment, que som amics, perquè en veritat som amics». Aprofundint en aquelles coses que més li agraden i en les quals ocupa el seu temps lliure, al costat de l’esport, el ball i la lectura, el dibuix és una de les majors aficions de Rosa, que l’ajuden a abstraure’s de l’enrenou de la seua rutina. Gràcies a aquest talent creatiu, ha dissenyat la gaiata que li acompanyarà [a ella i tota la comissió] durant les festes de 2024: «una pista que puc donar és que és molt del meu estil, perquè m’he inspirat en el meu acte favorit de la setmana de Magdalena, l’ofrena. Ho veurem en la forma dels braços, les vidrieres i els motius florals». El que més li agrada de la ciutat és la seua gent. La nostra gent. «Com ens sentim les castelloneres; com sentim les nostres festes; vivim molt la nostra ciutat; som molt feliços en la setmana de Magdalena; ens encanta el rotllo de Castelló ja, ja.» Rosa, també s’ha caracteritzat per tindre un fort compromís social, de valors convincents, ment oberta i una rica sensibilitat emocional per la cultura local, com hem pogut anar observant al llarg de la xarrada. Això és una cosa que m’encanta d’ella; per això no volia malgastar l’oportunitat i preguntar-li per si hi havia alguna cosa que canviaria de l’hàbitat de les nostres festes, al que contesta la

següent afirmació, en la qual no podem estar més d’acord: «crec que les festes haurien de canviar en un sentit protocol•lari. A vegades és excessiu i ens desnaturalitza, es fa massa quadriculat. Si anàrem més oberts en eixe sentit, la ciutadania de Castelló seria molt més pròxima a les gaiates». — I per a finalitzar, Rosa, com afrontes la setmana de Magdalena que tenim per davant i que t’agradaria dir-li a la comissió? «Afronte la setmana de festes amb responsabilitat per si no puc arribar a tot. Serà una setmana de molts actes i cansament i em genera nervis; però em fa moltíssima il•lusió viure aquesta experiència única des de dins. Em produeix molt orgull representar a la Gaiata 5, sobretot per deixar en un bon lloc a tota la gent que treballa durant tot l’any. És molt especial passar la Magdalena junts, i en acabar la setmana ens trobarem a faltar. M’agradaria donar-los les gràcies per l’esforç que han fet aquest any». Moltes gràcies Rosa, estic segur que gaudiràs de la nostra setmana gran i et quedaran per sempre uns records inoblidables de la Magdalena 2024. 31

MADRINA INFANTIL 2024

Esti Estimat sector de la Gaiata 5, “Hort dels C Corders”: o És un plaer dirigir-me a tots vosaltres com a Madrina Infantil per a la Magdalena c 2024. Assumisc aquest càrrec amb molta alegria i també molta responsabilitat. Estic segura que aquesta Magdalena serà la millor del món, serà la nostra millor setmana gran. I per això, convide a tot el sector a gaudir de les nostres festes al cent per cent.

Lucía

Castellet i Gallén

Una part molt important d’aquestes festes són els xiquets i xiquetes; la il•lusió que tenen cada vegada que veuen desfilar els seus monuments pels carrers de Castelló es veu reflectida en les seues cares de felicitat i a més, viuen les festes com a castelloners i castelloneres de soca. Tinc la sort de comptar amb díhuit xiquets i xiquetes en la comissió infantil d’Hort dels Corders, i puc assegurar-vos que no pot haver-hi millor representació per al nostre sector. Convide a tots els xiquets i xiquetes de Castelló a formar part d’aquest món gaiater, ja que es poden gaudir les nostres estimades festes d’una forma única i inigualable. Visca la 5! Lucía Castellet i Gallén

ENTREVISTA A LUCÍA CASTELLET Sara Martínez i Muñoz

ola! Soc Sara i seré l’encarregada de donarvos a conéixer a la nostra Madrina Infantil. Lucía és com una germana menuda per a mi i per a Rosa, la nostra Madrina. Lucía Castellet i Gallén va nàixer el 15 de juny de 2011 i és una xiqueta dolça i riallera, molt responsable en els seus estudis i implicada en l’esport que practica des dels quatre anys. Lucía té una mascota, Joy, un “caniche toy” al qual adora i cuida molt. Perquè pugueu conéixer millor a Lucía li faré unes preguntes: Bona vesprada, Lucía, per a anar coneixent-te, quin curs estàs fent? El temps lliure a què el dediques? Estudie primer de l’ESO en el col•legi Ramiro Izquierdo i dedique el meu temps lliure a entrenar gimnàstica rítmica en el club Tramuntana del Grau de Castelló. En un futur aspire a arribar a una acadèmia d’alt rendiment de gimnàstica. Quant temps fa que formes part del món de la festa? Vaig començar eixint amb tres anys en l’ofrena i el pregó, i l’any 2019 vaig formar part d’aquesta comissió com a Dama Infantil; en 2022 com a Madrina d’Honor i fins a aquest any, en el qual estic complint el meu somni de ser Madrina Infantil. Què significa per a tu poder ser la Madrina Infantil de la Gaiata 5? 34

És tot un orgull poder representar a tots els xiquets i xiquetes d’aquesta comissió i estic molt contenta de poder fer-ho. Què signifiquen Rosa i Jose, que són els que t’acompanyen en aquesta aventura, per a tu? Estic segura que els tres passarem un any inoblidable, perquè estic molt contenta que siguen ells els que estiguen enguany al meu costat. Jose és un gran president que sempre ens acompanya. Rosa des del primer dia en què vaig arribar a la gaiata, m’ha tractat com la seua germana, sense ella aquest somni no seria el mateix. Quin acte de la Magdalena és el que més t’agrada? I dels ja viscuts com a Madrina, quin és el que més t’ha agradat? El meu acte preferit és la desfilada de gaiates, ja que és el primer acte en el

qual em vaig poder vestir com a dama de la gaiata, i és el dia en què els nostres monuments ixen als carrers de Castelló i es veu tot l’esforç que hi ha darrere. Dels ja viscuts, el meu preferit ha sigut la imposició de bandes, ja que per fi em van donar la meua banda blanca que tant de temps havia esperat. Hi ha alguna peça de la teua indumentària a la qual li tingues un afecte especial? Sí, tinc un davantal que va usar la meua mare quan ella era jove i formava part de la comissió de la gaiata 18 Crèmor. Què esperes de la teua gaiata infantil? Espere que lluïsca en la desfilada de gaiates i que es veja reflectit el treball de totes les persones que l’han fet possible; agraïsc, sobretot, a Arcadi per haverse fet càrrec d’aquesta important tasca. Per a finalitzar, què desitges per aquest any i la nostra setmana gran? Espere que siga un any molt especial i que tota la comissió gaudisca i s’ho passe molt bé durant la setmana de Magdalena. Vull donar les gràcies a la meua mare i a la meua àvia per fer possible aquest somni, que esperava feia tant de temps.

Moltes gràcies, Lucía per aquesta entrevista i espere que tots i totes pugueu conéixer millor a la nostra Madrina Infantil, per a la Magdalena 2024. Una xiqueta que gaudeix de cada acte, simpàtica i dolça, que sempre està al costat de la seua comissió infantil i té un somriure per a tots i totes. Estic segura que gaudiràs al màxim, i sempre quedarà en el record aquesta experiència inoblidable.

MADRINES 2024

Banc de decoració modernista amb grans flors, taulells de roses. Model present en el catàleg de J.B.Segarra Bernat núm 28.

ELS NOSTRES MONUMENTS

EL NOSTRE MONUMENT

ARTISTA: ROSA Mª MARTÍNEZ I MUÑOZ CONSTRUCCIÓ: LA COMISSIÓ LEMA: LLUM, DEVOCIÓ I TRADICIÓ PER QUÈ AQUESTA GAIATA?

n any de treball per a construir el monument que ens representarà en la nostra setmana gran. Tantes hores passant fred i calor al magatzem de les gaiates per fer amb les nostres mans el millor dels dissenys. Al principi no sabem que fer per a innovar i fer coses que mai s’hagen vist, però sempre sense perdre l’essència de la gaiata tradicional, amb els seus braços de fusta i les vidrieres que li donen eixe color tan fester. Aquest any com a Madrina de la gaiata he tingut la sort de poder dissenyar el nostre monument, molt il•lusionada i orgullosa de veure créixer la gaiata i de poder plasmar la nostra essència. Com a castellonera, m’he inspirat en dos dels nostres actes que per a mi tenen un sentit especial: el pregó i l’ofrena a la Mare de Déu del Lledó. És per això que la forma central del nostre monument té forma de font i les vidrieres estan plenes de decoració ornamental i elements florals, decorades amb les flors típiques de la nostra ciutat. En el primer pis, amb motiu del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu del Lledó, ens trobem alguna vidriera fent homenatge a la nostra Verge. Les vidrieres envoltades per huit braços, que continuen amb la mateixa temàtica i tenen formes de branques, branques del lledoner, eixe arbre que li dona nom a la nostra verge amb les seues característiques fulles. I li he volgut afegir quatre fanals en cada cantonada, amb forma de “pica”, i les vidrieres decorades amb clavells, per a simbolitzar el nostre pregó.

Ens posem a la feina i comencem amb l’estructura que sostindrà totes les floritures que decoraran el nostre monument gaiater: braços de fusta decorats amb suro amb eixes línies que li donen profunditat i vistositat per tots els costats, pintats i embetumats per donar-li l’antiguitat necessària; fanals i piques de tradició castellonera, envoltats de dibuixos il•luminats; vidrieres emplomades i pintades amb diferents flors; bombetes led per il•luminar-la amb llum blanca i llum de color; i per acabar, l’escut del nostre estimat Castelló, i el gaiato, com a elements fonamentals de les gaiates. Ja està encesa per a eixir al carrer, però primer cal batejar-la per a veure-la il•luminada i acabada, i dir-li les paraules més boniques de la comissió, que l’ha vestit amb les millors joies. Ha arribat l’hora, el dissabte a mitjanit partim cap a Sant Roc, amb càntics i coets que reflecteixen la felicitat de tot gaiater i gaiatera i diumenge, tots ben abillats, per a desfilar al seu costat ben ORGULLOSOS del treball fet per les nostres festes. MIDES Altura: 6 m Amplària: 3 m MATERIALS Ferro: 24 m de platina de 20x3 6 m tub de 100x100x4 15 m tub de 20x20 Fusta: 20 plaques de 2440x2100x5 mm. 20 plaques de 2800x2070x10 mm. Suro: 32 plaques de 200x120x4 cm. Policarbonat: 10 plaques de 3050x2050 mm. Tecnologia led: 80 tubs led de llum blanca 2500 tubs de plàstic 30 m tires led RGB ws2812B 60 led/m

EL NOSTRE MONUMENT INFANTIL

ARTISTA: ARCADI BABILONI I RAMBLA CONSTRUCCIÓ: LA COMISSIÓ LEMA: ARRELS PER QUÈ AQUESTA GAIATA INFANTIL?

onta la llegenda més popular que els habitants del Castell Vell van disposar la seua baixada oficial per a la vesprada del tercer diumenge de Quaresma, per això, aquest any la nostra gaiata infantil està inspirada en la ciutat de Castelló i la seua fundació. Trobem en la base una representació del que és la muntanya del Castell Vell, tot seguit, s’alça una part central en la qual recordem com era la vida en el castell, la vida d’aleshores i la vida actual; a més, de fer representació de la ceràmica, un dels oficis característics de la nostra ciutat i província. El trasllat va prendre un caire festiu i, com eren coneixedors que seria llarg i fatigós, van penjar fanals dels seus gaiatos per a il•luminar-se davant la previsible nit que passarien al ras i van lligar als xiquets i xiquetes amb cordes al seu fust, perquè no es perderen durant el camí. És aquesta història la que representem quan trobem un conjunt de huit braços, cada parella de braços units, fent simbologia dels xiquets i xiquetes quan baixaren del Castell Vell a la ciutat junt amb els seus gaiatos amb el fanal de llum. Aquests gaiatos representen les nostres arrels, les nostres tradicions, fent de la seua unió la creació de la nostra senya d’identitat.

Els antics habitants es van trobar enmig de la nit amb una forta tempesta que els va obligar a arreplegar les canyes que es trobaven pel camí per sortejar els torrents d’aigua que s’anaven trobant. Els pobladors van passar la nit a la intempèrie, a la zona del que ara seria l’ermita de “Sant Roc de Canet”. L’endemà van arribar a la vila, per això trobem a les vidrieres monuments del nostre Castelló, com l’edifici de l’ajuntament o la Cocatedral de Santa Maria. Tot seguit, s’alça el “gaiato” acompanyat de la seua llum per tal de guiar a tots els xiquets i xiquetes del nostre sector i de la nostra ciutat. MIDES Altura: 3 m Amplària: 1,38 m MATERIALS Fusta: 12 plaques de 2000x1200x3 mm Suro: 12 plaques de 2000x1200x10mm Policarbonat: 4 plaques de 3050x2050 mm Tecnologia led: 20 m tira led RGB 20 m tira led blanca

GAIATA DE MÀ Jorge Frías i Padial

ncara recorde aquell menjar familiar en què em van dir, i perquè no presentés un esbós per a la gaiata de mà si tant t’agraden les gaiates? Jo no sabia que eren, però vaig investigar i en vaig posar a pensar i dibuixar. És clar que no va ser gens fàcil fer un bon esbós i encara menys la primera vegada que ho intentes, però amb molt d’esforç, vaig aconseguir un dibuix que m’agradava i que volia fer realitat. Vaig presentar l’esbós i em van dir que perfecte, i em vaig posar. Jo pensava que seria molt fàcil, però tot el contrari, traure mesures, que totes encaixen entre aquestes, els dibuixos de les vidrieres, els colors dels braços… Però amb l’ajuda de moltes persones ho vaig aconseguir. Amb les mesures em va orientar Alejandro, que a més va posar llums als braços i els quals vaig tallar jo mateix i acolorir de verd i taronja, a més d’aplicar-li una capa de betum de Judea, per a no perdre l’essència tradicional. Amb les vidrieres em va ajudar Irene, que va emplomar unes sanefes, i després van pintar la meua tia i Jose. També li vam posar la senyera de Castelló a la part de baix. Va ser molt complicat, però amb molt d’esforç i temps, ho vam aconseguir. Quan siga més gran m’agradaria fer més gaiates, i sempre recordaré la meua primera gaiata de mà, que no haguera sigut possible sense l’ajuda de la meua família, i sobretot de la meua tia Lidón, que em va orientar en tot moment. A més de Jose, que em va acompanyar cada vesprada al magatzem de gaiates per a muntar-la i em va donar aquesta meravellosa oportunitat de començar en el món de fer gaiates. 46

GAIATA DE LA CIUTAT 2024

GAIATA INFANTIL DE LA CIUTAT 2024

COMISSIÓ 2024

ABRIL DE DIEGO LLORENS ADELA ARNAU SAFONT AIDA GÓMEZ FURIÓ AINARA ELENA SÁNCHEZ AVRAM AINHOA TORIBIO DOMÍNGUEZ ALBA MARÍA ESTEVE MENDOZA ALEJANDRO MARZÁ VELLÓN ALEJANDRO OLIVER DIAGO ALEXANDRE PEINADO LLOPIS ALMUDENA SALDAÑA CUESTA ANA MIRALLES FORCADELL ANDREA ESTÉVEZ MORA ANNA TORRES SALVADOR ANNA ROIG BARBERÀ ARANTXA MIRALLES BENAGES ARCADI BABILONI RAMBLA ARIADNA SOLÁ MIRALLES ARTURO ESPAÑA NOVOA ASUN DE DIEGO CABO AURORA ÁLAMO UCEDA

BEATRIZ DE DIEGO SEGARRA CARMEN SANTOLARIA BELTRÁN CARMINA BELTRÁN SANFELIU CATALINA FORCADELL LÓPEZ CONCEPCIÓN VIVES GARCÍA CONSUELO MIRAVET ALTAVA CRISTIAN MAUDO VICENTE EGON DE DIEGO SEGARRA ELI DOÑATE BISBAL EMILIA BLASCO SANZ EMMA FERRER BLASCO ENRIQUE MARTÍNEZ MIRAVET ERIC ANDREU PALLARÉS ESTHER PALLARÉS GUILLÉN FINA LLACH MONTESINOS FRANCISCO GONZÁLEZ YUSTE GUSTAVO U. SOLA SOLA HÉCTOR MALLASEN PIÑANA HELENA FAUBELL MIRALLES HELIODORA DOMÍNGUEZ GÓMEZ

HUGO RODRÍGUEZ ESTEVE IDDUN DE DIEGO DOMÍNGUEZ IKER GUZMÁN MIRALLES INMA MUÑOZ DE LA RUBIA IRENE BENAGES SOLSONA IRENE ARASA MIRALLES IVÁN GUZMÁN GARCÍA IVÁN GARCÍA PADIAL JANIRE JAÉN TORIBIO JESSICA SOLÁ GARGALLO JOANA VANESSA LEAL VITOR JORGE FRÍAS FERNÁNDEZ JORGE MUÑOZ SERER JORGE FRÍAS PADIAL JOSÉ ANDREU SEGARRA JOSÉ MIRALLES FABREGAT JOSÉ VALLS ALBERT JOSÉ ANTONIO NARANJO OJEDA JOSÉ ANTONIO JAÉN MOLINA JOSÉ MIGUEL PÉREZ JIMÉNEZ

JOSÉ VTE QUERAL VALLES JUAN FERRER BLASCO JUAN GARCÍA LÓPEZ JUAN JOSÉ CAPDEVILA MATEU JULIA GONZÁLEZ REQUEJO LAIA CLAUSELL FABREGAT LARA FABREGAT ALCÓN LAURA AGRAMUNT ARNAU LLEDÓ MARTÍNEZ MIRALLES LUCÍA CASTELLET GALLÉN LUÍS ULLDEMOLINS SALVADOR LUÍS ULLDEMOLINS MARTÍN Mª CARMEN MIRALLES FABREGAT Mª DOLORES SEGARRA ESPÍ Mª TERESA GALINDO ARRUFAT MADALINA MARÍA AVRAM MANEL FRÍAS PADIAL MANUEL MARTÍN CHAMORRO MARCOS CAZORLA VALERO MARÍA TENA COLOM

MARÍA MARZÁ TORRES MARÍA LLEDÓ PADIAL TRUJILLO MARTA TENA SOLER MARTA BARBERÀ MAS MELANI JIN ZHOU MELINA QUERAL LLACH MERCE MARTÍN DE DIEGO MIGUEL URIEL SOLA MIRALLES MÓNICA MUÑOZ QUIXAL NACHO ARASA GIL NÀIA RODRÍGUEZ SÁNCHEZ NAIARA BENZ CARPIO NAIARA GIMENO OLMEDO NOELIA CAPDEVILA DURAN PABLO VALLS ALBERT PABLO DE DIEGO SEGARRA PABLO FERRER GARCÍA PABLO FERRER BLASCO PATRICIA SÁNCHEZ ALONSO PAU PÉREZ FABREGAT

PAULA HERNÁNDEZ CAPDEVILA PAULA MARZÁ TORRES PILAR DURÁN ALFONSO PILI MIRALLES CABALLER RAQUEL LLORENS SALVADOR RAQUEL PADIAL TRUJILLO RAQUEL GARCÍA PADIAL ROSA MARTÍNEZ MUÑOZ ROSA MARÍA MUÑOZ QUIXAL RUBÉN SOTO VIVES SARA MARTÍNEZ MUÑOZ SARAI DOMÍNGUEZ PINZÓN SERGIO GONZÁLEZ BENAGES SEVERIANO SOTO MARTÍNEZ SILVIA GALLÉN GONZÁLEZ SONIA VALERO GARCÍA TOMÁS AUREL MÁRQUEZ TRINI BENAGES SOLSONA VERA RODRÍGUEZ SÁNCHEZ VERA CASTILLO TENA VICTORIA FAUBELL MIRALLES

INTRODUCCIÓ

INTRODUCCIÓ Arantxa Miralles i Benages Graduada en Turisme

la fi del s. XVIII, la burgesia castellonenca, que s’enriqueix inicialment amb la producció de cànem i altres negocis com els cítrics, va enaltint l’ús de la ceràmica com un material de luxe únicament a l’abast de les famílies més riques, sent la ceràmica un element d’ostentació de la seua posició social: comença a utilitzar-se en les façanes de cases privades, en retaules, en esglésies, en patis interiors, en el mobiliari urbà o en murals que repassen moments clau de la història de la ciutat. A aquesta riquesa històrica s’ha sumat una gran tradició ceràmica, i és que podem dir que l’ús de la ceràmica en la història de la ciutat de Castelló forma part del seu ADN, convertint-se en si mateix en un vertader museu d’arquitectura i art urbà, ja que els seus edificis alberguen elements estructurals i decoratius ceràmics. A més, la capital de la Plana està inclosa en el clúster ceràmic, un sector productiu líder a Espanya que situa a la província al capdavant de la innovació i l’avantguarda industrial mundial. Aquest ric bagatge ha impulsat la rellevància de Castelló en aquest àmbit, formant part des de 2020 de la ‘European Route of Ceramics’ del Consell d’Europa després de ser acceptada com a primera ciutat espanyola integrant d’aquesta ruta cultural. El principal objectiu d’aquesta ruta és revalorar i acostar a la ciutadania el patrimoni cultural europeu vinculat a la producció de ceràmica. La decisió va ser adoptada en l’Assemblea General de l’Associació Europea de la Ruta de la Ceràmica. Amb la seua incorporació, Castelló es va unir a altres ciutats i entitats que configuren la xarxa com la ciutat italiana de Faenza, Limoges (França), Museu Princenhof de Delft (Països Baixos), Museu Porzellanikon de Selb (Alemanya) i Höhr-Grenzhausen (Alemanya).

La inclusió de Castelló en aquesta ruta es converteix en un nou recurs didàctic i un reclam turístic en obrir a visitants internacionals el patrimoni que reuneix cadascuna de les ciutats que la integren, i que és especialment important per a Castelló. En aquest sentit, formar part de la Ruta Europea de la Ceràmica brinda l’oportunitat de compartir, a escala internacional, una part essencial de la identitat de Castelló, de mostrar no sols les col·leccions de ceràmica, sinó també de promoure les aplicacions innovadores, que s’estan potenciant en els usos urbans del producte ceràmic i la seua inclusió en els projectes d’inversió pública. La indústria ceràmica és una de les més antigues d’Europa. El seu auge va portar amb si el desenvolupament econòmic i social de les regions implicades i va contribuir, a més, a la creació d’una forta identitat europea, al mateix temps que reflecteix les particularitats locals que conviuen en els seus territoris. Al recer d’aquesta indústria, naix en 2011 la Ruta Europea de la Ceràmica, certificada com a Itinerari Cultural del Consell d’Europa en 2012. El seu principal repte és reivindicar i protegir l’herència, material i immaterial, lligada a la ceràmica, així com coordinar i establir noves sinergies amb les principals entitats europees vinculades al sector. La Ruta de la Ceràmica de Castelló proposa un itinerari per la ciutat amb 15 punts a visitar: parc Ribalta, Casa de les Cigonyes, edifici de Correus, Casa de les Quatre Cantonades al carrer Enmig, Església de la Puríssima Sang, decoració del ficus de Maria Agustina, Casa dels Caragols, carreró de l’Ecce-Homo, plaça Na Violant, Fàbrica Diago, al·legoria de la ceràmica i del treball del carrer Asensi, el Palau de la Festa, parades del Tram, l’àgora de l’UJI o el joc de l’oca de la plaça Hort dels Corders. La ruta castellonenca de la ceràmica mostra l’esplendor d’aquest material que ha embellit edificis, habitatges i diversos espais públics.

ORÍGENS I HISTÒRIA

CERÀMICA, LA PELL INTELIGENT ORÍGENS I HISTÒRIA

Manuel León i Béjar

CEO ARQUEOGASTRONOMIA Grup Investigació ITA-UCA

a ceràmica és i ha sigut un element bàsic de desenvolupament de les societats humanes, i ha permés als investigadors entendre l’evolució de l’home al llarg de la història. La ceràmica és un element integral de les diferents civilitzacions que han poblat la terra, i no es concep una evolució social, cultural o econòmica sense que la ceràmica reculla els seus trets evolutius i identitaris. És per això que per als investigadors, la ceràmica és una eina primordial per a establir cronologies i poder oferir una lectura estratigràfica correcta en les intervencions arqueològiques.

(dolium) i transport-comerç (àmfores) de líquids i semisòlids, que diferents pobles mediterranis van emprar com a egipcis, romans, grecs i fenicis. D’altra banda, la seua resistència a la corrosió i a la compressió, la fa indispensable en el desenvolupament de sistemes de conduccions d’aigua d’origen ceràmic (fistulae), i es troba present en multitud de complexos termals públics i privats i en canalitzacions d’aigua d’ús públic des d’època clàssica fins ben entrat el s. XX.

L’home ha treballat la ceràmica des de la prehistòria, entorn del 8000 – 10000 aC, i el seu desenvolupament cognitiu ha permés que la ceràmica s’adapte tecnològicament a les diferents necessitats i usos generats pels éssers humans, de manera elàstica i quasi il•limitada. Així, atenent el seu origen de manufactura econòmica, a les seues característiques i transformacions físic – químiques, a l’origen geològic dels seus components, a la gran capacitat d’adaptació a diferents usos agroalimentaris, econòmics, socials, etc., la ceràmica s’ha convertit en un necessari ha sigut un company de viatge en el desenvolupament de les societats humanes, a causa de les seues altes prestacions i a les seues propietats. Per exemple, la seua impermeabilitat ha propiciat la creació de morters hidràulics com l’opus signinum, necessari per a la construcció d’estanys, piscines i “piletas” de salaó, un dels pilars fonamentals de la indústria de salaons en època romana. També és conegut el seu ús en recipients de fermentació 58

Recipient ceràmic cultura jomon (Japó)

Porta d’Ishtar en Babilònia. Detall de bou. Altes Museum (Berlín)

La ceràmica mostra una increïble compacitat i duresa, i amb menor pes que la pedra, fa que siga un recurs ideal per al desenvolupament de materials constructius d’alta resistència, que sota la forma de rajola, tègula, ímbrice, antefixa, paviments són presents en construccions com el zigurat, mastabes, temples, cetacis..., acompanyant el desenvolupament tècnic i urbanístic des del tercer mil•lenni fins als nostres dies. En aquest sentit, el salt tecnològic experimentat en la primera revolució industrial ha anat acompanyat d’una infinitat de noves aplicacions i usos dels materials ceràmics, que ha anat evolucionant amb la visió tecnològica de l’home en l’Edat Contemporània. D’aquesta manera, paral•lel a l’aparició de l’electricitat com a font d’energia, la ceràmica ha demostrat, d’una banda, la seua alta ductilitat com a aïllant elèctric en el s. XIX, i fins i tot més recentment, s’estan emprant materials ceràmics semiconductors en camps com el de les telecomunicacions. I per un altre, un dels

últims usos industrials de la ceràmica és el seu ús com a aïllant tèrmic, ja que poden mantindre i contindre temperatures molt altes sense dilatar-se ni combustionar, i posseeixen àmplies aplicacions industrials. En si, la ceràmica, en la seua abstracció més convencional, és més que un objecte que respon a una plasmació artística o estètica, forma part de l’ésser humà, de la seua projecció intel•lectual, i de la necessitat de dominar i controlar el seu mitjà, el seu espai físic, i els agents naturals, físics, químics, macro i microbiològics amb els quals es relaciona i s’interacciona. La ceràmica és una extensió de l’ésser humà en la qual plasma el seu domini i control sobre l’univers que li envolta, i que esgrimeix com a eina per a controlar el desconegut per a convertir-lo en quotidià, comestible, racional, comercial i tot això, utilitzant el mateix fang amb què ha sigut forjat l’home en el seu pas del mithos al logos, del món platònic de les idees, al món de la ciència a la raó. 59

PIONERS DE LA INDÚSTRIA CERÀMICA ORÍGENS I HISTÒRIA

Manuel Carceller i Safont Filòleg

i a Castelló pensem en ceràmica, segurament ens vindrà al pensament la famosa fàbrica de l’Alcora, fundada al segle XVIII pel comte d’Aranda. De fet eixa factoria alcorina representa com l’origen de la difusió contemporània d’aquesta activitat a les actuals comarques castellonenques. Però a la comarca de la Plana, a finals del segle XVIII i al XIX, van sorgir nous nuclis productors de ceràmica, com ara Ribesalbes, Onda i finalment Castelló. Inicialment sembla ser que aquestes activitats van ser fruit de l’espionatge industrial sobre la fàbrica alcorina, però més tard cada localitat va anar creant una identitat pròpia dels objectes elaborats. La fàbrica de l’Alcora, fundada el 1727 pel comte d’Aranda, va ser l’origen contemporani i industrial de la producció ceràmica a les comarques castellonenques. Segons el professor Josep Maria Gomis, la factoria alcorina va actuar com a autèntica escola de formació de mà d’obra, des del moment que va subministrar personal experimentat a les altres noves fàbriques, que van començar a aparèixer a la comarca de la Plana a finals del segle XVIII i al llarg del XIX. Entre les factories que a finals del Setcents es van establir competint amb la d’Aranda es trobava la d’Onda, que cita també el naturalista Antoni Josep Cavanilles en la seua monumental obra Observaciones sobre la historia natural del Reino de Valencia (1795). Així ens presenta aquest llibre la societat ondera de finals del segle XVIII, on la majoria de la població era aleshores llauradora, «a excepción de los empleados en la fábrica de loza, semejante pero inferior a la de Ribesalbes». 60

Segons explica l’historiador Francesc Esteve, la primera fàbrica contemporània de ceràmica d’Onda va ser la de Miquel Guinot, que degué començar a produir a inicis de l’any 1778. Bona prova de la

130, fruit de l’estímul immigratori i d’una certa prosperitat, originada a partir de la fàbrica establerta pel pintor Josep Ferrer el 1781, semblant a la del comte d’Aranda a l’Alcora. Segons la valoració de Cavanilles, «esta fabrica ha dado nueva vida al pueblo y ocupación a muchas familias, empleándose en ella hasta niños de diez años». Josep Ferrer va ser alumne avantatjat de l’escola de ceràmica alcorina, i més tard va estudiar en l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a València, on va obtindre dues medalles en pintura i una altra en escultura, com a reconeixement als seus mèrits.

bona qualitat de la seua producció de «loza fina», tal com es denomina la pisa als documemts conservats, és l’informe favorable de la Societat Econòmica d’Amics del País i la protecció del Reial Consell de Castella, atorgada en 1779. Més de vint anys després es va establir una nova factoria a Onda, La Campana, la fàbrica d’Elies Peris que –segons explica l’historiador Vicent Garcia Edo– des del 1806 va coexistir amb la de Guinot. Amb l’esclat de la guerra antinapoleònica i de les convulsions polítiques que es van succeir, en la primera meitat del segle XIX les factories de l’Alcora, Ribesalbes i Onda van passar un temps de decadència, segons ho testimonien els documents de 1820 i 1824. ESPLENDOR DE RIBESALBES El naturalista Cavanilles en les Observaciones sobre la historia natural (1795) recull l’origen de la primera fàbrica de ceràmica de Ribesalbes. Al segle XVIII i en només quaranta anys, els veïns de la vila situada vora el riu Millars havien passat de ser menys d’una trentena a

La ceràmica de Ribesalbes va nàixer així com la imatge d’una producció artesana assequible a les economies de les classes populars. Però des de l’actual perspectiva històrica, la producció de Ribesalbes té un caràcter d’autèntic art popular, inicialment reflex de la imatge de la ceràmica alcorina. Però, a partir del seu model, a Ribesalbes es va acabar creant una decoració pròpia i colorista. La representació de castells i de ponts formant paisatges fantasiosos, plens de gràcia, encara avui ens sorprenen per l’interés, com a mostres d’un notable art popular. Ribesalbes va crear una temàtica que li va donar identitat, on el dibuix havia guanyat protagonisme, amb elements com ara les palmes pintades amb detallisme o la representació d’insectes. El motiu de la parella de nuvis, considerat per l’historiador Francesc Esteve com «el motiu més atractívol que sortí dels alfars valencians als començos del segle XIX», es va iniciar ja a Ribesalbes al segle XVIII. Igualment la representació del bou, nascuda també a Ribesalbes, no tenia precedents alcorins. Però, segons el doctor Esteve, la més genuïna creació de les factories de la vila del Millars va ser «la gran alqueria o torre senyorial, símbol de riquesa i benestar per a la gent llauradora». 61

fet és que el cronista Pascual Madoz en el Diccionario geográfico-estadísticohistórico, publicat en 1849, constata l’existència de «doce fábricas de loza» en el lloc. Tota una fita històrica per al Ribesalbes del segle XIX. DE LA PRIMITIVA A L’EXPOSICIÓ Justament, com a conseqüència de l’eixida d’artesans de la factoria alcorina, va sorgir a Castelló, en 1820, la primera fàbrica de ceràmica que va existir en la ciutat. L’historiador Eugeni Díaz Manteca explica que aquesta empresa, anomenada La Primitiva, estava situada als afores del nucli urbà de Castelló i es va especialitzar en la fabricació de tot tipus de rajoles, motlures i passamans. Dècades després, a Castelló la producció ceràmica va continuar, amb la creació de la fàbrica de Julià Vinyals. Cap a mitjan segle XIX l’erudit Pascual Madoz, en el Diccionario geográfico-estadísticohistórico constata l’existència de quatre factories de rajoles i teules ceràmiques en la ciutat de Castelló.

Ceràmica de Ribesalbes (s. XVIII)

A Ribesalbes no sabem què se’n va fer de la fàbrica de Josep Ferrer, ni com va acabar. De fet al poble ni es recorda on estava. De Josep Ferrer, se’n conserva un quadre al cambril de la basílica de la Mare de Déu del Lledó de Castelló, la Visitació de Maria a Isabel, adquirit en la dècada dels anys 90. Però el 62

Al llarg del Vuitcents en la comarca de la Plana es va accelerar l’augment d’aquesta activitat, convertida ja en una autèntica producció industrial en sèrie. De fet, segons la Guia Oficial de Castellón y su provincia, a finals de la centúria a Onda treballaven a ple rendiment les fàbriques de La Valenciana, La Esperanza (del senyor Antonio Castelló) i La Nueva (l’antiga Elías Peris i cia.) de la viuda de Vicent Peris. A Castelló a la fàbrica Vinyals se li van sumar la de Domènech i cia., que feia servir decoracions orientalitzants i renaixentistes, i la de Falomir i Ibáñez, que imitava les rajoles sevillanes. Aquestes dues últimes empreses participaren en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Més tard va començar a funcionar la fàbrica Segarra. Així, les dades indiquen que a finals del segle XIX la indústria ceràmica ja no era privativa dels nuclis pioners del nostre entorn, com ara Onda, Ribesalbes o l’Alcora, sinó que la seua presència en uns altres llocs, com és el cas de Castelló, havia arribar a ser significativa.

L’exposició de Barcelona de 1888 va constituir una fita important quant a la mostra i participació de la ceràmica del País Valencià i de Catalunya. Aquesta exposició va tindre l’assistència de les fàbriques d’Àngel Anchisi d’Arenys de Mar, Isidre Llevat, de Reus, i Miquel Nolla, de València, que van presentar tots paviments ceràmics. Pel que fa a la resta dels fabricants de l’època, els valencians Vilar Hermanos, de Manises; Falomir i Ibáñez així com també Domènech i cia. de Castelló; i també l’empresa barcelonina Tarrés i Macià van aprofitar l’Exposició de Barcelona per a difondre les seues produccions ceràmiques. LA FÀBRICA VINYALS L’industrial Julià Vinyals, oriünd de terres catalanes i establit a Castelló, va ser el que va fer construir, a principis de la dècada dels vuitanta del segle XIX, la famosa Casa Vinyals, el primer bloc de pisos que va existir a Castelló, en la confluència de la plaça de la Pau amb el carrer Major. En aquest entorn encara sense personalitat, els terrenys agrícoles propers al nucli urbà habitat de la ciutat ja es trobaven amenaçats per la instal•lació de les factories ceràmiques pioneres. La reordenació urbanística d’aquell espai urbà es convertiria en el nucli generador de l’anomenat eixample castellonenc, especialment a partir de la construcció del Teatre Principal. Amb la finalitat de dur endavant el projecte del teatre, el 16 d’abril del 1881 l’ajuntament va adquirir l’hort de Cisternes, propietat aleshores de Clemente Cisternes i Esteve, un lloc que quasi afrontava amb l’anomenat hort de Mas. Separant aquestes dues zones, en aquell temps d’activitat agrícola, es

Casa Vinyals, al fons

trobava una via urbana que consta als documents com a «calle de la fábrica de azulejos», i que respon a la que actualment ostenta la denominació de Ximénez. Es tracta d’una referència, en el nomenclàtor urbà del darrer terç del segle XIX, a la fàbrica de ceràmica de Julià Vinyals, que estava situada en la rodalia d’aquest espai de la ciutat. L’escriptor Ricardo Carreras explica, en l’obra titulada Crónicas y recuerdos del Castellón ochocentista, que la zona nord de l’actual plaça de la Pau es tancava «con unos hórridos tapiales fuliginosos de una fábrica de azulejos».

COMISSIÓ MAJOR 2024

COMISSIÓ MAJOR 2024 MADRINA D’HONOR I VICEPRESIDENT

Banc dels Mussols: El respatller està format per un oval horitzontal central i dos ovals verticals laterals, a l’interior dels quals, es plasmen escenes romàntiques de capvespres en un parc. El seient i les pilastres laterals es troben alicatats amb bells i sintètics mussols modernistes. Tant les escenes del respatller com la del sòcol es troben en l’oferta del catàleg de la fàbrica de taulells de J.B. Segarra Bernat.

Naiara

Arcadi

Gimeno i Olmedo

Babiloni i Rambla

MADRINA D’HONOR

VICEPRESIDENT

COMISSIÓ MAJOR 2024 DAMA D’HONOR I ACOMPANYANT

Andrea

Miguel Uriel

Estevez i Mora

Solá i Miralles

DAMA D’HONOR

ACOMPANYANT

Banc circular amb decoració neorenaixentista de motius blancs sobre fons blau.

COMISSIÓ MAJOR 2024 DAMA D’HONOR I ACOMPANYANT

Decoració neoclàssica amb motius grecoromans, present al catàleg de J.B. Segarra Bernat, sòcol núm. 210. Centaures, amorets alats amb arc (Eros) i nimfes blanques ressalten en espais (cercles i rombes) envoltats per motius clàssics: arracades, sobre fons daurat.

Sara

Eric

Martínez i Muñoz

Andreu i Pallarés

DAMA D’HONOR

ACOMPANYANT

COMISSIÓ MAJOR 2024 DAMA D’HONOR I ACOMPANYANT

Decoració modernista amb esquirols en pilastres i respatller. Model present en el catàleg de J.B. Segarra Bernat, sòcol núm. 212.

José

Anna

Valls i Albert

Roig i Barberà

ACOMPANYANT

DAMA D’HONOR

COMISSIÓ MAJOR 2024 DAMA D’HONOR I ACOMPANYANT

Decoració modernista amb vistosos i colorits paons com a motiu central. Correspon a dissenys presents en el catàleg de J.B. Segarra Bernat, sanefa de sòcol núm. 216.

Rubén

Alba María

Soto i Vives

Esteve i Mendoza

ACOMPANYANT

DAMA D’HONOR

COMISSIÓ MAJOR 2024 DAMA D’HONOR I ACOMPANYANT

Decoració amb motius neorenaixentistes de les primeres dècades del segle XX, molt comú a la majoria de les fàbriques de taulells, amb atlantes en els pilars i faunes enfrontats en el respatller i sòcol.

Ariadna

Iván

Solá i Miralles

García i Padial

DAMA D’HONOR

ACOMPANYANT

COMISSIÓ MAJOR 2024 DAMA D’HONOR I ACOMPANYANT

Decoració geomètrica senzilla a partir d’una trama ortogonal o escaquer de rombes marrons i blancs alterns que es disposa per seient, sòcol i respatller.

Jessica

Alexandre

Solá i Gargallo

Peinado i Llopis

DAMA D’HONOR

ACOMPANYANT

COMISSIÓ MAJOR 2024 DAMA D’HONOR I ACOMPANYANT

Decoració neorenaixentista en blau sobre fons blanc, al centre, escut de la ciutat de Castelló.

Melani

Jorge

Jin i Zhou

Frías i Padial

DAMA D’HONOR

ACOMPANYANT

COMISSIÓ INFANTIL 2024

COMISSIÓ INFANTIL 2024 MADRINA D’HONOR INFANTIL I ACOMPANYANT INFANTIL

Pablo

María

Ferrer i Blasco

Marzá i Torres

ACOMPANYANT INFANTIL

MADRINA D’HONOR INFANTIL

COMISSIÓ INFANTIL 2024 GAIATERA D’HONOR INFANTIL I DAMA D’HONOR INFANTIL

Raquel

Victoria

García i Padial

Faubell i Miralles

GAIATERA D’HONOR INFANTIL

DAMA D’HONOR INFANTIL

COMISSIÓ INFANTIL 2024 DAMA D’HONOR INFANTIL I ACOMPANYANT INFANTIL

Vera

Manel

Castillo i Tena

Frías i Padial

DAMA D’HONOR INFANTIL

ACOMPANYANT INFANTIL

COMISSIÓ INFANTIL 2024 DAMA D’HONOR INFANTIL I ACOMPANYANT INFANTIL

Vera

Pau

Rodríguez i Sánchez

Pérez i Fabregat

DAMA D’HONOR INFANTIL

ACOMPANYANT INFANTIL

COMISSIÓ INFANTIL 2024 DAMA D’HONOR INFANTIL

Helena

Paula

Faubell i Miralles

Marzá i Torres

DAMA D’HONOR INFANTIL

COMISSIÓ INFANTIL 2024 DAMA D’HONOR INFANTIL

100

Abril

Emma

de Diego i Llorens

Ferrer i Blasco

DAMA D’HONOR INFANTIL

COMISSIÓ INFANTIL 2024 DAMA D’HONOR INFANTIL I ACOMPANYANT INFANTIL

102

Ainara Elena

Juan

Sánchez i Avram

Ferrer i Blasco

DAMA D’HONOR INFANTIL

ACOMPANYANT INFANTIL

COMISSIÓ INFANTIL 2024 DAMA D’HONOR INFANTIL I ACOMPANYANT INFANTIL

104

Nàia

Hugo

Rodríguez i Sánchez

Rodríguez i Esteve

DAMA D’HONOR INFANTIL

ACOMPANYANT INFANTIL

COMISSIÓ INFANTIL 2024 DAMA D’HONOR INFANTIL I ACOMPANYANT INFANTIL

106

Idunn

Iker

De Diego i Domínguez

Guzmán i Miralles

DAMA D’HONOR INFANTIL

ACOMPANYANT INFANTIL

COL·LABORADORES I PORTAESTANDARD

110

Aurora urora Á Álamo lam mo i U Uceda ced

Janire n JJaén n i TToribio oribio

COL·LABORADORA

Naira B N Benz en nz i C Carpio arp p io PORTAESTANDARD

111

ACOMIADAMENTS

ACOMIADAMENT MADRINA 2023

stimada família de la Gaiata 5, “Hort dels Corders”.

Després de tindre l’honor de representar-vos durant tot el 2023, ha arribat el moment d’acomiadar-me, però no sense abans donar-vos les gràcies per permetre’m complir aquest somni. Gràcies per haver-me donat l’oportunitat de representar a la cinc i fer-me viure un any inoblidable. Tot va començar amb el Nomenament com a Madrines el 30 de juliol de 2022, on eixe dia els nervis i les ganes de començar a somiar brollaven per la nostra pell. De seguida va arribar la Imposició de Bandes on per fi vaig rebre eixa banda blanca tan anhelada per a qualsevol dona castellonera. Uns mesos després va arribar la nostra somiada presentació on l’emoció, la il•lusió i els nervis ens perseguien i acompanyaven durant tota la nit. I el viatge va continuar cap a la nostra setmana gran, cap a la setmana de Magdalena. En aquest viatge he conegut a persones increïbles que de segur romandran en la meua vida per sempre, convertint cada moment en un més especial. Vull agrair a les meues dames i acompanyants per estar al meu costat sempre i per haver compartit amb mi aquest somni. De la mateixa manera a tota la comissió, gràcies pel vostre esforç. Continueu treballant com fins ara i continueu sent eixa família de la qual estic molt orgullosa de pertànyer.

Irene

Arasa i Miralles

Vull agrair d’una manera especial a Raquel. Gràcies per ser la meua companya de viatge principal i fer d’aquest un any més especial. Juntes hem complit un somni que segur mai oblidarem. Raquel i jo no hem caminat soles, sempre ens ha acompanyat el nostre presi Jose. Gràcies pel teu treball constant i pel teu suport en tot moment. A més, vull agrair a la meua família, per estar sempre al meu costat, per recolzar-me en tot moment i deixar-me complir tots els meus somnis. Res d’açò hauria sigut possible sense vosaltres. Finalment, no puc acomiadar-me sense desitjar-los el millor a les nostres Madrines 2024, Rosa i Lucía. Gaudiu de cada moment com si fora l’últim perquè passa volant, i formeu records tan bonics que mai pugueu oblidar.

114

Amb estima, Irene Arasa i Miralles.

ACOMIADAMENT MADRINA INFANTIL 2023

mics i amigues del sector HORT DELS CORDERS:

Després d’un any de somnis complerts i moments que mai oblidaré, arriba el moment d’acomiadarme de vosaltres. Ha estat un orgull per a mi representar a tot el sector com a Madrina Infantil 2023, només tinc paraules d’agraïment per a totes i tots aquells que han estat al meu costat en cada moment, els meus amics, la meua família, tota la comissió, gràcies per cada aplaudiment i cada paraula d’ànim. Em sent molt feliç de pertànyer a aquesta gran comissió i d’estar envoltada de persones que senten tanta passió per les nostres festes i les nostres tradicions. Ha estat un any carregat de riures, llàgrimes i sorpreses, però també carregat d’amistat, madrines i presidents infantils, madrines i presidents d’altres sectors, gràcies per tants moments inoblidables. En aquest any no he pogut tenir millor companya que Irene, gràcies per tot i desitge que enguany, com a Dama de la Ciutat, siga també inoblidable per a tu.

Raquel

García i Padial

I tot això no hauria estat possible sense el meu presi Jose, pendent que tot eixira bé, traient-me un somriure en els moments de cansament i sobretot, donant-me la mà i buscant les paraules necessàries quan els nervis per algun acte s’apoderaven de mi. Sempre seràs el meu “presi favorit”, gràcies per tot. I per a acabar, els desitge a Rosa i Lucía un any fantàstic i que gaudisquen de cada moment de la nostra setmana gran. Per sempre, MAGDALENA 2023. Raquel García i Padial

115

ORÍGENS I HISTÒRIA

LES CÚPULES BLAVES, ORÍGENS ORÍGENS I HISTÒRIA

Ángela Monferrer i Escuder Llicenciada en Geografia i Història

es de la seua aparició en el Neolític, la ceràmica constitueix un dels més apreciats fòssils, guia dels arqueòlegs, ja que permet datar jaciments i restes arquitectòniques, però té més importància en la nostra vida quotidiana, perquè és un material que usem en edificacions, cuina, revestiments, decoració… A Mesopotàmia es van trobar exemples bellíssims d’arquitectures voltades recobertes de peces ceràmiques i entre aquestes destaca la monumental Porta d’Ishtar, de la muralla interior de Babilònia. La porta va ser construïda per Nabucodonosor II en tova i recoberta de ceràmica vidriada. Aquesta és en la seua major part de color blau, a causa de l’ús de lapislàtzuli. L’arquitectura voltada naix per l’aproximació de filades en l’arquitectura megalítica i fa servir l’arc, volta i cúpula com a elements arquitectònics que sustenten cobertes i embelleixen els edificis. Enfront d’ella, l’arquitectura arquitravada utilitza la coberta plana, la llinda per a cobrir i ensostrar les edificacions. Egipte i la Grècia clàssica van usar l’arquitectura de llinda o arquitravada, enfront de Roma que va fer ús de la voltada. La grandiosa cúpula del Panteó d’Agripa (118-125), d’estil romà imperial, situada a la ciutat de Roma és tot un assoliment arquitectònic. La seua tècnica constructiva, els materials utilitzats fan del Panteó un edifici les dimensions del qual no es van poder superar fins al segle XIX amb

Panteó d’Agripa, Roma

l’arquitectura del ferro. No obstant això, l’única llum que entra en l’edifici prové d’un enorme òcul situat en el punt més elevat de la cúpula. Santa Sofia de Constantinoble (actual Istanbul), suposa un enorme pas en la història de les cúpules. Entre el 532 i el 537, els arquitectes Antemi de Tralles i Isidoro de Milet, van aconseguir omplir de llum el temple en situar una sèrie de quaranta finestrals en la base de la cúpula que semblava surar i ser part del cel. L’altura de 54 metres i el diàmetre de 31 fan que aquest edifici resulte impressionant. Per primera vegada l’ús de les petxines va permetre passar el pes de la cúpula, de base circular, a un espai quadrangular i quatre pilars descarregaven tot eixe pes en el sòl. Per a alleugerir el pes de la cúpula es van utilitzar teules blanques i esponjoses fabricades en Rodas, més lleugeres que les ordinàries.

117

L’enorme cúpula de la mesquita és de color daurat. D’una altra part, cal comentar que els templers van fer d’aquest edifici model per a les seues esglésies a Occident, i que la Capella de la Puríssima Sang de Castelló segueix aquest esquema. Es van construir moltes i molt belles cúpules fins al Renaixement. Però és en aquesta època quan es busca l’harmonia còsmica en termes geomètrics, les formes del centre, del cercle i de la cúpula són elements bàsics en l’arquitectura renaixentista, i és Brunelleschi, qui introdueix la proporció en les seues edificacions, la qual cosa les dota d’una sensació de serenitat. La cúpula de Santa Maria del Fiore de Florència descansa sobre un tambor octogonal, cada costat de l’octàgon té una finestra circular, rematant la cúpula una llanterna: aquests elements permeten la il•luminació natural de l’espai interior. Cúpula Santa Sofia de Constantinopla

La Mesquita de la Roca es troba a Jerusalem i pertany a l’art islàmic. Construïda en el segle VII, té una planta octogonal i dues naus que circumden la roca, lloc des del qual Mahoma es va elevar al cel. La seua planta centralitzada s’inspira en els martyrium, edificis romans en el centre dels quals es disposava una tomba i que es tancaven amb una cúpula que representava la “volta celeste” a la qual aspira l’ànima humana.

La construcció de Sant Pere del Vaticà es va iniciar amb un projecte de Bramant. Aquest projecte, que a penes es va començar, va exercir una gran influència, la cúpula que coronaria el temple serena i equilibrada, a imatge del macrocosmos, expressaria l’elevació de l’ànima a Déu. La mort de Bramante va deixar la continuació de les obres en mans de Miquel Àngel, Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (1475-1564), qui va modificar el projecte centrant el principal tema arquitectònic en la doble cúpula

Mesquita de la Roca, Jerusalem

hemisfèrica que aconsegueix 120 metres, inspirant-se en la de Brunelleschi: “Voy a Roma a hacer su hermana más grande, sí, aunque no más bella”. Aquesta cúpula sobre tambor tancarà el cicle de tantejos i experiències que van començar en el Panteó d’Agripa a Roma, seguit de Santa Sofía de Constantinoble i Santa Maria del Fiore. Crea definitivament el tipus de cúpula occidental: totes les que li seguisquen fins al segle XIX seran imitació d’aquesta. No obstant això, els materials que recobreixen les cúpules de les esglésies i edificis monumentals europeus i de molts altres continents, especialment Amèrica, són variats i s’adapten a les condicions climàtiques. Així a l’Europa oceànica és freqüent que el coure remate aquestes cobertes que llueixen tonalitats verdoses; la pedra, marbre, teula les recobreix en altres llocs no tan plujosos. Cúpula Santa Maria del Fiore, Florència

CÚPULES DE TEULA VIDRIADA Existeixen nombroses opinions sobre les cúpules recobertes amb teula vidriada blava i a vegades amb nervadures en blanc. Si transitem per les carreteres espanyoles, crida l’atenció la desaparició d’aquesta mena de cobertes en ascendir en altura i arribar a zones on les inclemències climàtiques, gelades, neu, canvis bruscos de temperatura a l’hivern, destrossen la teula vidriada. Aquestes cúpules blaves abunden a Aragó i la Comunitat Valenciana. A la província de Castelló crida l’atenció la grandiosa cúpula blava del temple parroquial de Sot de Ferrer amb el Calvari, que a la seua esquena presenta una preciosa vista. D’una altra part, el Concili de Trento, 15451563, senta moltes de les bases fonamentals de l’Església catòlica i crea les Capelles de la Comunió que prolonguen el creuer en un dels seus costats, o una capella lateral, casos de Santa Maria, la Trinitat o Sant Vicent Ferrer.

Cúpula Sant Pere del Vaticà, Roma

Sant Vicent Ferrer era el temple del Convent dels Dominics o de Sant Tomàs d’Aquino i hui és l’església més antiga de la ciutat de Castelló. És important destacar la bellesa de les pintures 119

En el Monestir de Sant Agustí l’edificació de l’actual església comença en 1648 i sobre el creuer s’alça una cúpula amb llanterna, que també en la seua part exterior compta amb una coberta de teula vidriada blava, la deterioració de la qual és evident.

Capilla del Roser de Sant Vicent Ferrer, Castelló

de la Capella del Roser o de la Comunió, la cúpula de la qual en l’exterior aquesta recoberta per teules blaves de ceràmica vidriada molt deteriorades, tal com podem observar des de la plaça de Na Violant. Així mateix, la sagristia d’aquesta església posseeix una cúpula oval, les seues teules no són blaves, probablement per haver sigut restaurada.

Durant el segle XVII i el XVIII, s’alça a València la Basílica de la Verge dels Desemparats. La seua planta ovalada, plenament barroca, a l’estil de l’arquitecte italià Borromini, és poc freqüent a Espanya. La decoració del temple marià amb les seues obertures de llinda, frontons corbs… prové de les intenses relacions comercials i culturals entre València i Itàlia, ja existents en l’edat mitjana, i intensificades pel Papa Borgia durant el Renaixement. L’interior de la basílica articula l’espai el•lipsoidal comprés davall de la cúpula i el cambril de la Verge, el més antic del barroc, creant una perspectiva en profunditat que impulsa la convergència de tota la Capella cap a la imatge de la Verge. Però és en el sentit ascensional, amb referències a un pla celeste on ens trobem

Reial Basílica de la Verge dels Desemparats, València

Interior cúpula de la Basílica dels Desemparats

amb la cúpula que afig a la mirada llunyanes perspectives d’infinit, visió materialitzada per la pintura de Palomino, representant la glorificació de la Verge com a intercessora dels homes davant la Santíssima Trinitat i acompanyada per cors d’àngels i sants. En l’exterior aquesta bella cúpula oval, aquesta recoberta de teules ceràmica vidriada de color blau, i dota a la basílica d’una originalitat que trobem en molts temples marians i Capelles de la Comunió, en els quals la influència d’aquesta edificació és manifesta. L’Església de la Puríssima Sang es va construir en l’antic Hospital de Trullols durant el segle XVI i en 1729 la Confraria de la Sang va començar la construcció d’una Capella a la qual s’accedia des de l’església. Aquesta capella va albergar al Sant Sepulcre i les obres van finalitzar en 1769, respectant en tot moment el pla inicial, sent el resultat un bell conjunt. L’actual Capella de la Puríssima Sang posseeix una planta similar als martyrium romans. Derrocada en la Guerra Civil, segueix el model del XVIII, la grandiosa cúpula es va reconstruir del mode més fidedigne i continua posseint en l’actualitat un tambor que permet il•luminar l’interior del temple, i una llanterna cega, sent també les teules vidriades de color blau la imatge que més la caracteritza des de l’exterior. A l’interior la creu potençada de la Confraria i la planta evoquen la volta del

Església de la Sang, Castelló

Sant Sepulcre de Jerusalem, el Cel sobre el sepulcre buit. La Basílica del Lledó va seguir la planta de creu llatina dels temples jesuítics: una nau central rectangular i una sèrie de capelles laterals intercomunicades, un creuer d’escàs desenvolupament i dominant tot el conjunt una àmplia cúpula que hauria d’integrar i il•luminar l’espai. Encara que en aquest cas l’absència d’il•luminació des de la cúpula marca la diferència amb els temples que va iniciar Vignola a Roma. La Basílica va ser resultat de successives ampliacions que engrandeixen el primitiu temple medieval. Va ser sens dubte important l’ampliació de 1572 de la qual només queda com a mostra la portada renaixentista que actualment continua sent l’accés a l’església. No obstant això, davant la deterioració del temple, des de 1724 es van escometre noves obres eixamplant el presbiteri 121

i alçant un nou edifici més grandiós i a aquest efecte es va alçar una cúpula de mitjana taronja, que es va desplomar en 1741. Diferents mestres d’obres van traçar propostes per al presbiteri i el creuer, però les clivelles i la falta de fonaments adequats no van permetre executar les obres conforme al primer projecte. Finalment, l’alta cúpula que veiem en l’actualitat i que s’eleva a uns 30 metres sobre petxines, va rematar el creuer en 1768. En 1831 degué ser reparada perquè un raig la va danyar, i durant la Guerra Civil va patir importants danys igual que la del cambril i tot l’ermitori. És una cúpula cega, de mitjana taronja, sense tambor ni llanterna, la qual cosa aombra l’interior del tempo i dona poca vistositat a l’exterior. Malgrat tot, en l’exterior la cúpula, amb les seues teules de ceràmica blava, rematada per una bola daurada i una creu, al costat de l’espadanya, ofereix als castellonencs i castellonenques eixa visió tan volguda de l’ermita, hui basílica, el “temple camperol” més grandiós de tota la Plana.

Interior Basílica del Lledó, Castelló

Basílica del Lledó, Castelló

TEULA DE CERÀMICA VIDRIADA ORÍGENS I HISTÒRIA

Josep Juan Agost Arquitecte

l paper del territori valencià en la producció ceràmica és el més notable a escala estatal i un dels més destacats en l’àmbit europeu. Dins de la història de la ceràmica valenciana, la seua fabricació es remunta al Neolític, i des de llavors constatem que diferents comarques valencianes han destacat en uns certs moments històrics, i en àmbits diferents (peninsular, mediterranioccidental, europeu, mundial), pels seus assoliments en aquest camp. En l’actualitat, la ceràmica decorativa valenciana és líder a escala estatal i europea. Cal recordar, a més, que hui dia el nucli ceràmic “tauleller” de la Plana de Castelló conforma una de les regions industrials ceràmiques més importants del planeta. A principis del segle XVII es va començar a popularitzar a València la construcció de temples amb cúpules recobertes amb teules de ceràmica vidriada. El color triat per a recobrir aquestes teules va ser el blau que simbolitza en el món religiós, la divinitat i que s’utilitza amb freqüència per a realçar les figures eclesiàstiques en tot l’art relacionat amb l’església i que també es trasllada a l’arquitectura dels seus temples. El primer exemple d’aquesta innovació arquitectònica el trobem amb la construcció del col•legi del Corpus Christi a la ciutat del Túria on es van fer servir per a la seua ornamentació final 1300 teules esmaltades, unes en blanc i altres en blau, per a cobrir la part exterior de la cúpula de la seua església. Durant finals del s. XVII i tot el s. XVIII aquesta va ser una pràctica constant per a cobrir les rematades exteriors de les cúpules a la ciutat de València, on s’alcen una trentena de monuments amb aquestes

característiques. L’exterior d’aquests temples es caracteritzava fins a la data més per la façana i el campanar que no per la cúpula que quedava més per al gaudi interior del recinte religiós. A partir d’aquest nou fer en les rematades, se’ls dota a les cúpules d’una vistositat exterior que no havien tingut mai i que gràcies al color i la seua simbologia acostaven l’edifici al cel, un detall no menor per a l’adoctrinament dels feligresos per part de l’església. Aquest detall en la decoració ceràmica crida l’atenció de moltes poblacions pròximes i és quan aquesta tècnica s’estén per multitud de poblacions de les tres províncies de la Comunitat Valenciana. S’arriben a comptabilitzar al voltant d’un centenar de temples amb aquest estil arquitectònic dels quals la majoria se situen a la província de València. El tipus que reprodueixen, és el de cúpula de mitja taronja, revestit de teula corba vidriada, generalment blava i llimes blanques que és el diferenciador valencià el que afig un grau més de complexitat. Encara que presenten variacions formals, que poden catalogar-se com d’escassa entitat, es manté la sèrie de constants que doten al conjunt de les cúpules estudiades d’una acceptable homogeneïtat. La Basílica de la Verge dels Desemparats és un temple icònic per a tots els valencians i valencianes que inclou aquesta rematada en la seua cúpula, però que entraria dins de les excepcions a aquest estil arquitectònic, ja que la seua cúpula és ovalada, fet que, d’altra banda, dona una importància superior a aquest temple. Per altra banda, la cúpula de l’Escola Pia és la més gran construïda en aquest estil arquitectònic amb 123

Basílica de la Verge dels Desemparats, València

un diàmetre extraordinàriament gran, quarta cúpula més gran d’Europa amb 24,5 metres de diàmetre. Aterrant a la nostra província i a la nostra ciutat, trobem un símbol per a tots els castellonencs i castellonenques com és la Basílica de la Mare del Lledó. Malgrat la seua història i els seus problemes passats amb l’estructura del temple, podem

trobar un exemple d’eixa influència valenciana com és l’espectacular cúpula de teula vidriada ceràmica acabada en el clàssic blau. L’edifici actual es va construir a la fi del segle XVII, sobre les restes dels temples anteriors, motiu pel qual es conserven elements decoratius de diversos estils artístics, però que inclouen en la seua cúpula aquestes cridaneres teules blaves com a rematada.

Gran cúpula de l’Escola Pia, València

Gràcies a aquest cridaner color, la Basílica és clarament diferenciable entre els tarongers que l’envolten i que continua conservant el seu color després de diverses restauracions. Altres poblacions molt relacionades amb la ceràmica també compten amb les seues cúpules blaves com són conegudes popularment, trobem exemples a Vila-real, Onda, l’Alcora, Llucena, la Vall d’Uixó, Alcalà de Xivert i altres poblacions més menudes com Fanzara i en altres tantes on aquestes teules serveixen per a decorar ermites al llarg del paisatge.

Basílica del Lledó, Castelló

Podem considerar aquest remat arquitectònic com un símbol de la cultura de la ceràmica de la nostra terra? Crec fermament que si, com déiem a l’inici d’aquest article, la nostra terra ha desenvolupat un paper molt important en el desenvolupament de la tècnica i la cultura arquitectònica al llarg de les dècades gràcies a la proximitat en la seua fabricació com en els arquitectes que posteriorment han utilitzat les peces. Alguns poden arribar a relacionar l’elecció del color per la proximitat de la mar Mediterrània, però el fet que només es faça servir en edificis religiosos ens indica que siga més un color relacionat amb la cultura eclesiàstica que amb la mar. Al cap i a la fi, la ceràmica tradicional valenciana posseeix un gran potencial com a producte turístic més enllà de la teula àrab donada la riquesa i varietat de les peces de forma exposades en diferents museus, així com de la valuosa arquitectura de la ceràmica que podem trobar al llarg del territori. La ubicació de les peces ceràmiques en museus, però sobretot la presència de ceràmica arquitectònica de qualitat en nombrosos pobles i ciutats valencians situats en entorns urbans d’indubtable atractiu urbà.

Església de l’Assumpció, Onda

Amb una mirada en el futur, una manera de canalitzar aquest potencial arquitectònic i artístic seria la creació d’un museu de la ceràmica a la província de Castelló, dotat del seu centre d’estudis i investigació 125

Ermita del Calvari, Fanzara

Església del Sant Àngel Custodi, Vall d’Uixò

més enllà de la part museística amb la finalitat de ser un referent nacional en aquest camp.

Església de Sant Bertomeu, Benicarló

En el cas de Castelló de la Plana es podria ampliar i millorar el seu espai dedicat a la ceràmica en el Museu de Belles Arts. D’altra banda, el MUCC hauria de servir com a paraigua per a totes les iniciatives culturals o d’investigació sobre la ceràmica que es dugueren a terme a la nostra ciutat com pot ser la iniciativa de la ruta dels edificis amb ceràmica protegits. Imaginar és fàcil, el difícil és posar d’acord a tots els organismes i entitats, tant públiques com privades, per a remar junts i crear una marca potent que done prestigi i reconeixement a la ceràmica. Museu de Belles Arts de València

126

LA INFLUÈNCIA DE LA REIAL FÀBRICA D’ALCORA A LA CONFORMACIÓ DE LA INDÚSTRIA CERÀMICA DE CASTELLÓ. ORÍGENS I HISTÒRIA

Dra. Estela Bernad i Monferrer UJI

astelló és una província on la ceràmica és un referent en l’economia valenciana i un dels sectors més productius de la indústria espanyola així com un element clau en l’exportació, i per tant a la nostra balança de pagaments. Per aquest motiu, hi ha un ampli complex industrial dedicat a aquest sector que comporta un gran nombre de llocs de treballs directes i indirectes, generant riquesa a l’entorn.

A la nostra província, l’agricultura va ser la principal activitat econòmica de l’antic règim fet que va fer que en aquella època la societat fos fonamentalment rural, amb molt poca concentració de la població a les ciutats. Aquest fet va canviar al s. XVIII quan es va instaurar el capitalisme mercantil, en què el comerç va ser l’activitat Pedro Pablo Abarca de Bolea i Ximénez econòmica bàsica que d’Urrea, X Comte d’Aranda va culminar amb el sorgiment de l’empresa comercial, com a unitat organitzada que es dedicava principalment a desenvolupar Certament, des de l’antiguitat les terres el comerç internacional. Va ser el s. XVIII castellonenques han tingut la ceràmica espanyol, una centúria plena de canvis, com una activitat característica, en donar- ja que finalitza la dinastia dels Àustries, se en elles, les condicions fonamentals després de la guerra de Successió i Felip V, per desenvolupar aquesta activitat el primer Borbó que va regnar a Espanya, econòmica tant pel que fa a la matèria va promulgar els decrets de Nova planta primera (abundants terres argiloses de que juntament amb l’expulsió anterior dels gran qualitat i molta aigua), així com per moriscos al s. XVII, va acabar d’exhaurir les tenir les condicions geogràfiques idònies terres valencianes i aragoneses. per al seu comerç a través de la costa mediterrània. Durant el regnat de Lluís XIV de França, va sorgir una política econòmica basada Tot i aquesta llarga tradició ceràmica no en el mercantilisme, que entre altres va ser fins al s. XVIII quan de la mà del IX coses consistia en la creació d’una sèrie Comte d’Aranda es comença a conéixer de manufactures amb capital i protecció aquesta activitat castellonenca a la resta reial, o capital privat amb privilegis reials. d’Espanya i del món, ja que Buenaventura També existien exempcions d’impostos, Pedro Abarca de Bolea Ximénez d’Urrea i aranzels o taxes a les empreses, i també als Bermúdez de Castro, el IX Comte d’Aranda, seus empleats, ja que es pretenia potenciar va ser el primer empresari modern de la els sectors industrials més importants del indústria ceràmica i posteriorment el seu país, per donar feina a les persones activant fill Pedro Pablo Abarca de Bolea i Ximénez l’economia i, per altra banda, frenar la fugida d’Urrea, el famós X Comte d’Aranda, va ser de cabals públics fabricant els productes l’emprenedor que va modernitzar la fàbrica que anteriorment s’adquirien fora de les heretada del seu pare l’any 1742. fronteres, com el cas de la porcellana, el monopoli de la qual procedia d’Orient

127

Sopera de porcellana xinesa, s. XVIII

principalment de la Xina, qui custodiava sota pena de mort el secret de la seua fabricació. A causa de l’encariment de la seua comercialització per la distància i la seua exclusivitat es va potenciar per les monarquies europees la recerca de la seua fabricació als seus territoris.

Sopera del Schwanenservice, porcellana de Meissen

el comerç de duanes, repartint privilegis o exempcions, etc.

Així, el 1710 es va fundar la primera fàbrica de porcellana europea al castell d’Albrechtsburg, al costat del riu Elba a Meissen, a 20 km de Dresden a l’actual Alemanya. A partir d’aquell moment, comencen a aparéixer per fàbrica de porcellana europea al Això va ser degut Primera Europa noves fàbriques castell d’Albrechtsburg, Alemanya principalment al fet que al dedicades a fer pisa fina i s. XVIII, arrenca a Europa porcellana i comença una un nou corrent estètic entre les classes carrera per l’obtenció de la increïble fórmula acabalades, en què el luxe i l’ostentació va de l’or blanc, on l’espionatge industrial, els quedar reflectida per un augment en la reptes científics i les penúries a les fàbriques demanda de productes que demostraren el de porcellana, van ser una constant. prestigi de qui els posseïen, com obres d’art, tapissos, orfebreria o peces de l’anomenat or És aquest el context en què va viure el IX blanc, la caríssima porcellana, quina fórmula Comte d’Aranda, home il•lustrat del segle secreta era ben guardada a la Xina. Es tractava XVIII que va decidir instal•lar a l’Alcora d’objectes tan costosos que esdevingueren (Castelló) l’any 1726 una fàbrica dedicada símbols de poder, prestigi i bon gust. D’aquí a la pisa fina i porcellana, convertint-se que hi hagués una sagnia constant de fons en la primera Reial Fàbrica de pisa fina i cap a Orient i existís un interés enorme per porcellana que va començar a funcionar trobar la fórmula de la porcellana al nostre dins d’Espanya. L’elecció del lloc no va continent, atés el gran interés per part ser fútil, ja que el comte era també el de les monarquies i l’alta noblesa els que divuité senyor d’Alcalatén, en ser hereu es van convertir en mecenes i promotors dels Ximénez d’Urrea un dels llinatges d’aquestes tendències. El desenvolupament més poderosos del regne d’Aragó els qui econòmic derivat dels nous sistemes van destacar a la reconquesta aragonesa econòmics aplicats per les teories provinents i Valenciana, acompanyant a Jaume I. En fonamentalment de França, va propiciar que Buenaventura va triar aquesta població l’Estat prengués part de forma directa o d’entre les seues possessions pel fet que indirecta de l’economia del país, creant en ella i els seus voltants ja existien 21 o recolzant manufactures reals, enfortint tallers artesans de terrisseria tradicional,

128

i la seua gent coneixia, el domini del fang i la cocció de la ceràmica. A més, les seues terres eren riques en argiles de gran qualitat, tant la blanca molt emmotllable com la de color vermell més dura i tenia l’avantatge de tenir relativament a prop el port de Castelló, sortida de vaixells mercants, enllaç a l’exportació i comercialització dels seus productes. De les terrisseries existents a la població d’Alcora, el comte va aprofitar els seus coneixements tècnics i els seus coneixements artesanals per a l’elaboració de peces, recol•lecció de fustes i llenyes del terme per als forns, i extracció de matèries primeres locals, com les argiles. Felip V d’Espanya, net del rei francés Lluís XIV, el rei sol, després de guanyar la guerra de Successió, va importar al nostre país les idees il•lustrades i els gustos luxosos que impregnaven Versalles. Era aquest monarca, gran amant de l‘ostentació i dels luxes als seus palaus, i va apostar per fabricar peces de pisa fines a Espanya, a l’estil de Sèvres que tan bé coneixia de la seua vida a la Cort francesa.

Façana antiga de la Reial Fàbrica

Sopera amb plat, estil Sèvres, s.XVIII

d’hores treballades cada dia, i fins i tot van tenir dret a pensió, o de subsidi per accident, propiciant així, l’interés per formar part de la plantilla laboral de la fàbrica del comte. Aquest va introduir un nou concepte empresarial: el colbertisme, sistema econòmic creat a França per Jean Baptiste Colbert, ministre de Lluís XIV, que advocava per la protecció de la indústria nacional amb mesures d’avantatges fiscals de tota mena. D’aquesta manera la seua aposta es va encaminar a aconseguir el desenvolupament de les seues terres socialment i econòmicament implementant el progrés mitjançant les teories il•lustrades, així com sanejar les seues arques per poder sustentar el seu patrimoni molt perjudicat a causa de la disminució demogràfica, les crisis sanitàries i les males collites.

Totes aquestes noves idees econòmiques provinents de França, Buenaventura les va instaurar a la seua fàbrica d’Alcora, fet que va revolucionar el pensament industrial de l’època. Va aconseguir que la ceràmica realitzada a la seua fàbrica fos En Buenaventura va ser reconeguda i admirada a un home il•lustrat, que Copa porcellana, estil Sèvres. Color blau tot el món. Va construir va aconseguir avantatges un sistema de punts de cobalt i detall en daurat. fiscals de part del monarca venda i franquícies dels per desenvolupar aquest seus productes a les projecte. Tant Felip V com els seus ciutats comercials més importants d’aquell successors van suprimir impostos a les moment per abastir burgesos i aristòcrates manufactures nacionals per poder ser i encara que també va sucumbir a la febre exportades, mentre que els treballadors de de l’època de la recerca de la fórmula de la la ceràmica van quedar exempts de servir a porcellana, mai no va deixar de fabricar l’exèrcit espanyol, van arribar a tenir límits els seus productes de pisa fina.

129

La Reial Fàbrica d’Alcora el X Comte d’Aranda va començar a construirva contractar el 1751 al se el 1726 i va entrar en mestre François Haly, per funcionament el 1727 al desenvolupament de introduint grans novetats la porcellana, incorporant a l’activitat econòmica més tard altres tècnics valenciana i espanyola. estrangers com Kniffer La primera novetat va (1764-1774) i Pierre ser la redacció de les Cloostermans, així com ordenances de la fàbrica, els alcorins Vicent Álvaro on es concretava la i Cristóbal Pastor. justícia, política, govern i economia que regirien la Hi ha hagut tres etapes La conversió de Sant Pau, pisa fàbrica és a dir, els drets i de fabricació, des del seu policromada, s. XVIII deures per als treballadors. inici fins a l’actualitat, Algunes novetats van ser el encara que el segle XVIII contracte laboral, el control va ser el més fructífer dels acomiadaments a la vida de la Reial i l’establiment d’una Fàbrica d’Alcora tant de acadèmia d’aprenents, a creixement social com l’estil francés, que va ser industrial o artístic. l’inici de l’escola de l’Alcora, que va influir a l’entorn. Una primera etapa, des Encara que els comtes de l’any 1727 fins a l’any IX i X, van intentar evitar 1749, la dels seus inicis, que s’implantaren tallers anteriorment explicada, en poblacions limítrofes que finalitza amb la mort com Onda o Ribesalbes, del IX Comte d’Aranda, on la tradició terrissera la direcció en un primer era també una constant i moment per part de on es van instal•lar antics la seua vídua i el 1750, treballadors de la Reial vuit anys després de la Fàbrica, a finals del segle mort d’en Bonaventura, Sucrer de porcellana, Reial Fàbrica XVIII, ja hi havia tallers a el seu hereu en Pedro d’Alcora aquestes localitats que Pablo, X comte d’Aranda, fabricaven les seues en no estar interessat a pròpies peces amb un estil similar. Sobretot, administrar personalment la fàbrica, li la va al voltant d’Alcora, això va ser el germen arrendar durant un període de quatre anys que va propiciar la creació del que és avui la a En Pablo Verges Salafranca. A la segona principal potència ceràmica d’Europa. etapa, de l’any 1749 fins a l’any 1798, el protagonisme fonamental ve de la mà d’en A la seua fàbrica, el IX comte primer i el seu Pedro Pablo, el X comte, qui va implementar fill posteriorment, van contractar experts les seues idees il•lustrades, a l’estil del seu mestres, professionals estrangers, sobretot pare. Va morir el 1798. francesos, per a la formació d’aprenents, joves de 12 a 16 anys a qui se’ls va instruir Finalment, des de l’any 1798 fins a principis en el dibuix, modelat o pintura, amb l’única del segle XX, amb el canvi a la casa d’Hijar, exigència de ser nascuts a l’Alcora a més descendent per part col•lateral del Comte, de saber llegir, escriure i comptar. El X la fàbrica va continuar en mans dels comtes Comte d’Aranda, En Pedro Pablo, va dictar d’Aranda. En aquesta tercera època, va al seu torn, les segones ordenances per a estar al capdavant l’XI Comte, Pedro Pablo la fàbrica en 1749, actualitzant i millorant d’Alcántara de Silva, i una quarta, amb el XII les realitzades pel seu pare. A més, immers comte d’Aranda, Agustín Telmo. En aquesta en la febre europea per aconseguir última etapa, la inestabilitat política de l’autèntica fórmula de la porcellana, l’època i la Guerra del Francés van influir

130

en la marxa del negoci i les seues vendes van caure en picat des de 1818. El XIII duc d’Híjar, José Rafael Fadrique XIV comte d’Aranda, va ser l’últim dels Aranda a la fàbrica perquè després d’intentar salvar el negoci, va arrendar la fàbrica als germans Ramón i Matías Girona, distribuïdors de productes ceràmics, abans de vendre-la de forma definitiva el 1858. Temps després, va adquirir la seua propietat En Cristóbal Aicart, qui a causa de les seues ocupacions com a advocat i polític, va relegar l’empresa a un segon terme, per la qual cosa a poc a poc, a causa de la manca de noves aportacions o desenvolupaments es va anar deteriorant i després dels greus esdeveniments locals durant la guerra civil, la fàbrica va tancar les portes definitivament l’any 1938 i acabada la Guerra Civil, les seues instal•lacions van ser trossejades i venudes.

Bust del Comte d’Aranda, de porcellana de la Reial Fàbrica de l’Alcora, en el M.A.N. (Madrid). Obra de Joaquín Ferrer, cap a 1790

i finalment, el cansament de la població, amb pocs recursos i patint les conseqüències de les penúries per les males collites, malalties i les seqüeles provinents de la pèrdua de la guerra de Successió. La Reial fàbrica va suposar una oportunitat a la població d’Alcora i el seu entorn, en formar mà d’obra qualificada i generar riquesa directa i indirecta a la comarca, augmentant-ne la població i el nivell de vida. Va situar la província de Castelló a Espanya i el món sencer, ja que els seus productes van ser apreciats i cobejats per la noblesa i l’alta burgesia del moment. Així, la projecció de la marca de la Reial fàbrica i el nom d’Alcora es va estendre per tot el món, principalment va ser exportada als ports de les colònies americanes, on va ser apreciada com un producte de luxe sense igual.

La Reial fàbrica d’Alcora, Després d’aquest breu no existeix actualment recorregut per la història com a indústria, però i l’evolució de la Fàbrica les institucions locals i d’Alcora, hem pogut regionals han habilitat i apreciar la importància restaurat el que queda que aquesta va tenir en de l’antic edifici perquè el seu moment per a la es puga conéixer la seua Grup escultòric amb Alexandre Magne sobre Bicèfal zona de l’Alcalatén tan història i la seua influència ferida al segle XVIII per en la conformació de diferents conjuntures l’entramat empresarial com l’abandonament de gran part de la que en aquests moments ha convertit a seua població per l’expulsió dels moriscs Castelló en una veritable potència ceràmica, que va propiciar una baixada demogràfica sent reconegut els seus productes a tot el important amb la consegüent desatenció món. Per aquest motiu, es pot dir que de terres i tallers; el canvi de la dinastia gràcies a aquella Reial fàbrica que al segle borbònica i l’aplicació dels decrets de nova XVIII va instaurar l’IX Comte d’Aranda, la planta amb conseqüències tan importants nostra província és un punt estratègic com l’abolició de les institucions valencianes en la fabricació ceràmica mundial.

131

LA REIAL FÀBRICA DEL COMTE D’ARANDA A L’ALCORA La recuperació del cor de la ceràmica castellonenca Eladi Grangel

ORÍGENS I HISTÒRIA

Museu de Ceràmica de l’Alcora

a història de l’Alcora no s’entén sense la ceràmica. La nostra localitat és municipi líder en la producció de paviments i revestiments ceràmics. L’origen remot d’aquesta indústria se situa en 1727, quan el IX comte d’Aranda, D.Buenaventura Pedro d’Alcántara Abarca de Bolea i Ximénez de Urrea, va inaugurar als afores de la localitat la seua Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana; factoria que va escriure una de les pàgines més il•lustres de la història de la ceràmica europea del segle XVIII.

Cambra interior d’un forn

Si bé és cert que en aquells dies l’Alcora ja comptava amb un potent sector terrisser, la Reial Fàbrica és aliena a tota tradició local. De fet, la seua fundació respon a la voluntat de crear un producte capaç de competir amb les millors ceràmiques del continent, i per a aconseguir-lo el comte va contractar a destacats tècnics estrangers (fonamentalment francesos) que van aconseguir situar a la Reial Fàbrica de l’Alcora entre les més prestigioses del 132 seu temps.

De la qualitat i el prestigi aconseguits per la fàbrica d’Aranda són bona mostra les col•leccions que hui conserven destacats museus de tot el món; entre d’altres: Museu Nacional de Ceràmica de València, Museu del Disseny de Barcelona, Museu Nacional d’Arts Decoratives de Madrid, Musée National de la Céramique de Sèvres (París), Victoria & Albert Museum (Londres) o The Hispanic Society of America (Nova York). I, per descomptatt, el Museu de Belles Arts de Castelló i el Museu de Ceràmica de l’Alcora. Aquella fabulosa producció va tindre el seu origen en un edifici d’arquitectura racional, d’uns 1.800 m², construït entre 1726 i 1727. A poc a poc va anar ampliant les seues dependències fins a assolir una superfície de més d’11.000 m² a principis del segle XIX. Després del seu tancament i parcial desmantellament en 1944, part del solar va ser ocupat per les fàbriques de taulells Tilesa i Azulejos BIC, que es van mantindre actives fins a mitjan dècada de 1980, aprofitant part de les instal•lacions de la manufactura comtal. Després d’anys d’abandó, l’Ajuntament de l’Alcora va escometre en 2017 un ambiciós projecte de rehabilitació i posada en valor, que va començar amb l’adquisició, eixe mateix any, de 9.000 m² de l’antiga Reial Fàbrica en els quals es conserven, entre altres elements, part de les naus fundacionals (1726-1727), estructures relacionades amb l’aprovisionament d’aigua des de la séquia contigua, part de la façana posterior i altres restes de les naus del segle XVIII. Però sense dubte la joia de la corona

la constitueixen els 3 forns rodons de doble cambra (tipus «àrab») construïts durant l’última ampliació (1798-1805). És un conjunt únic tant per la seua antiguitat com pel seu estat de conservació i per les seues dimensions.

es van desenvolupar en 2020 i en maig de 2021 es va inaugurar la rehabilitació d’aquest espectacular conjunt de visita obligada per conéixer el funcionament dels forns tradicionals de ceràmica (vaixella, terrissa...), utilitzats fins a l’últim

Es pretén que aquest siga un projecte global, ja que sobrepassa amb molt el mer interés local: la Real Fàbrica és un dels primers i millors exemples del Patrimoni Industrial Valencià, i en ella es troba a més l’origen del sector tauleller de Castelló, un dels motors més potents de l’economia provincial. Des del mateix moment en què l’edifici va passar a propietat municipal, es van posar en marxa diverses iniciatives per tal de garantir la seua conservació i definir les actuacions encaminades a la seua recuperació i ús públic. Així, de forma pràcticament paral•lela es va iniciar la tramitació de la declaració de bé d’interés cultural (màxima figura de protecció del patrimoni, que a més obre la porta a ajudes econòmiques d’altres administracions, especialment del Govern central i de la Unió Europea) i la redacció d’un Pla Director, fonamental per establir els criteris, el calendari i les prioritats dels projectes a desenvolupar. Ambdós documents es van fer realitat en 2019. Al mateix temps, passet a passet, van començar les obres de rehabilitació. Cal pensar que un espai tan gran i tan heterogeni, on s’ha desenvolupat activitat productiva de ceràmica durant més de dos segles i mig (des de la fundació de la Reial Fàbrica, en 1727, fins al tancament de les taulelleres Tilesa i BIC, a la dècada de 1980), té una «lectura» difícil tant a nivell arquitectònic com arqueològic, i per tant requereix d’una bona planificació (ahí radica la importància del Pla Director). La primera fase de les obres ha tingut com a objectiu la Nau Forns: l’espai que alberga els tres forns rodons construïts entre 1798 i 1805 ja mencionats abans. Les obres

Nau Forns de la Reial Fàbrica

Nau BIC, Reial Fàbrica

quart del segle XX per a la primera cocció («escaldat») dels taulells de les nostres fàbriques. Dins del mateix projecte, es va canviar la coberta d’una gran nau industrial de vora 800 m2, pertanyent a la fàbrica Azulejos BIC, contigua als forns rodons, que tot i no estar completament condicionada encara, és la seu dels tallers didàctics del Museu i acull periòdicament altres activitats com ara exposicions temporals, conferències, concerts, presentacions, visites teatralitzades, 133

laboral ja al segle XVIII, com s’explica a les primeres Ordenances de la Reial Fàbrica, de 1727.

Façana principal, 1919

Façana principal, 2023

etc. Aquest projecte va ser finançat per la Unió Europea (Fons FEDER), Diputació de Castelló, Fundació Torrecid i l’Ajuntament de l’Alcora. Al llarg de 2023 s’ha realitzat una nova actuació, fonamental per a la conservació de l’edifici i de gran impacte estètic: la restauració de la façana principal i la consolidació de les cobertes de l’edifici fundacional. Una intervenció que canvia la visió de l’entrada a l’Alcora des de l’avinguda de Castelló, i recupera parcialment una imatge de gran valor sentimental per als alcorins: la façana de la Reial Fàbrica a principis del segle XX, immortalitzada en una fotografia a la publicació del comte de Casal «Historia de la Cerámica de Alcora» (1919), incloent-hi la porta principal i l’espadanya que albergava la campaneta que avisava de l’inici i final de la jornada 134

Aquesta obra de 2023 (finançada per la Generalitat Valenciana, Diputació de Castelló, Fundació Torrecid i l’Ajuntament de l’Alcora) és el preludi d’un projecte més ambiciós que en octubre de 2023 es va presentar al programa «2% Cultural» del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, i que contempla la recuperació total de l’edifici fundacional de la Reial Fàbrica: una construcció de quatre naus de dos plantes al voltant d’un pati central, amb una superfície de solar de 1.800 m2, que després de la restauració proporcionarà vora 3.500 m2 d’espai museístic i un pati descobert de 500 m2. Sens dubte, un excel•lent edifici a l’alçada de la ceràmica que va eixir dels seus forns al segle XVIII. Amb la rehabilitació de la Reial Fàbrica, l’Alcora està recuperant una part substancial de la seua història. Els forns simbolitzen l’espai físic en el qual l’esforç i el talent de centenars d’operaris es va transformar, per acció de les flames, en les obres d’art admirades avui a tot el món. La façana ajuda a dignificar l’accés principal a la població, retornant una imatge que va ser quotidiana per a alcorins i forasters durant generacions. L’edifici fundacional tancarà un cercle traçat al llarg de 3 segles, convertint-se en la llar definitiva de peces ceràmiques que van sorgir d’allí mateix per ser distribuïdes per tot el món per les rècues de traginers que va immortalitzar Goya al seu llenç «El Cacharrero». I en conjunt, la Real Fàbrica és el testimoni del trànsit des de l’excel•lència artística del segle XVIII fins al desenvolupament del sector industrial tauleller de la província de Castelló. Una herència de les generacions passades que tenim l’obligació de saber gestionar i preservar com a part eminent de la nostra identitat col•lectiva. I un recurs que ben gestionat pot situar a l’Alcora en posició de lideratge en turisme industrial.

IMPORTÀNCIA DELS PLATS DE CERÀMICA A LA COMUNITAT VALENCIANA ORÍGENS I HISTÒRIA

Carmen Cambrón i Infante

Ceramista. Diplomada en Ceràmica Artística

’origen de la ceràmica dels plats es remunta al Neolític, fa uns sis mil anys. Quan l’home es fa sedentari es fa també agricultor i veu necessari l’ús de determinats utensilis per a preparar el menjar i conservar-lo. Des dels seus orígens fins al dia de hui, hi ha hagut una evolució en la qual la ceràmica ha passat per diferents fases. La ceràmica valenciana s’ha anat enriquint amb l’aportació de les diferents cultures que han passat pel nostre país. La matèria primera de la ceràmica és l’argila (silicat d’alúmina). Es podia trobar en forma de sediment en les ribes de rius, llacunes. L’argila necessitava altres elements minerals com la calcita, quars, arena, que eren picats abans de mesclarlos amb el fang. Això era imprescindible per a donar major resistència a les peces en el procés de cocció.

El modelatge era totalment manual. Mentre el fang estava encara fresc es decorava, utilitzant algun objecte punxant per a anar marcant el dibuix. Predominaven els motius geomètrics. Sovint se servien de les petxines de mol•luscos, espàtules, pintes, corda o simplement amb les ungles. La cocció es feia col•locant les peces sobre un llit vegetal (fulles, branques, molsa). La foguera cremava coent la ceràmica a una temperatura relativament baixa entre 500 i 800 graus. El resultat eren peces que podien presentar diferents tonalitats, ja que la temperatura no es podia controlar amb exactitud i no totes les peces coïen amb els mateixos graus. CERÀMICA IBÈRICA Els ibers (segle VI-V a.C) introdueixen un important canvi, el forn de doble càmera i de tir directe. La cambra de combustió anava enterrada en el subsol amb un mur longitudinal en el centre o pilar allargat per a suportar el pes del pis de la cambra de cocció. Els plats de ceràmica són un eloqüent reflex de la cultura ibèrica, molt rellevant a la nostra regió, de color vermellós o groguenc. El color era aplicat amb pinzells sobre el plat cru; sobre aquest es col•locaria un fixador de matèria orgànica que desapareixeria amb la cocció. En la zona de Castelló les decoracions són geomètriques i vegetals. També és característica l’au amb les ales desplegades.

Plat iber decorat amb denticulats i vegetació esquemàtica

Posseïm restes de forns, com el de Borriol, de planta el•líptica amb fumeral per a eixida de fums.

135

CERÀMICA GÒTICA La ceràmica gòtica es va desenvolupar a Europa occidental durant l’edat mitjana tardana, des de mitjan segle XII fins a la implantació del Renaixement.

ceràmica verda i manganés (òxid de coure i òxid de manganés), sobre fons blanc vidriat. Les decoracions eren antropomorfes i zoomorfes.

S’introdueix l’òxid de cobalt (blau) sobre fons vidriat blanc, en els centres de Manises i Paterna. Els motius que predominen són vegetals (rosetes i rodaments), així com heràldics destinats a la noblesa.

Plat gòtic amb motius vegetals

CERÀMICA DE PATERNA Elaborada en la població de Paterna (València), va tindre grans èpoques d’esplendor en la seua producció, entre les quals destaca la ceràmica tipus mudèjar. Es va fabricar durant els segles XIII al XVI. D’entre els diversos tipus sobreïx la

Reproducció de plat amb decoració zoomorfa i complements vegetals, Paterna s.XIII

CERÀMICA DE REFLEX DAURAT La ceràmica de reflex metàl•lic o daurat es va desenvolupar a partir del s.XIV. Les primeres referències escrites que coneixem (1326) la descriuen com «opus aureum», és a dir, obra daurada. Va gaudir d’un ampli reconeixement en l’àmbit europeu, ja que el llibre de fra Francesc Eiximenis (1383), que glossa les meravelles de València, esmenta: «Pero sobre todo es la belleza de la obra de Manises, dorada y pintada de forma magistral que ya ha enamorado a todo el mundo, de modo que el papa, los

cardenales, y los príncipes del mundo por su especial gracia la solicitan y se maravillan de que de tierra pueda hacerse obra tan excelente y noble». La composició del seu pigment era una mescla d’un compost de plata i coure. El reflex metàl•lic és una fina pel•lícula de partícules metàl•liques que es forma sobre el vidriat ceràmic i en el cas de Manises, tradicionalment, sobre un Col•lecció de plats s.XIV-XV, museu de Manises esmalt de plom i estany. En la pisa valenciana es preparava amb un pigment que contenia plata i coure, cinabri i almagre, tot dissolt en vinagre, es pintava amb pinzell o una ploma d’au i es coïa amb gasos reductors. Aquesta estructura permet que aparega una reflectància brillant, metàl•lica i iridescent i que canvia de color segons canvia la incidència de la llum que reflecteix.

Plat de ceràmica de Manises. “Pardalot”, s.XVIII

El reflex metàl•lic de Manises va ser una pisa costosa que en època medieval va arribar fins a Fustat, Crimea, Moscou, Copenhage, Bergen o Amèrica amb Cristòfol Colom. Va ser encarregada per reis d’Aragó, Sicília, Castella o França, per nobles de tota Europa, per mercaders italians o per papes i cardenals, i va continuar com la pisa més admirada, del secret de la qual estaven orgullosos els terrissaires de Manises fins a finals del segle XVIII. CERÀMICA DE L’ALCORA En el segle XVIII i principis del segle XIX, la protagonista d’aquesta història era una localitat de tradició terrissaire situada al nord-oest de Castelló.

Plat de ceràmica de reflex metàl•lic. Manises. S. XV

El comte d’Aranda va encertar en pensar en l’Alcora per a instal•lar la seua fàbrica; a més d’aigua va poder disposar de vetes d’argila i sempre va tindre resolt el proveïment de llenya. 137

Els plats de l’Alcora són modelats amb argila i cuits a una temperatura elevada, la qual cosa li proporciona la duresa que els caracteritza. Hi ha plats redons de base plana, amb ala ben diferenciada i llavi a penes marcat. Aquests plats es feien en el torn, a partir de 1733 es comença a treballar el torn i es recorre al motle que permet fer les vores ondulades. Sèrie BERAIN, va arribar a l’Alcora de la mà d’artistes francesos. L’element uniformador, una randa de disseny que adorna les ales dels plats. Sol combinar-se figures d’éssers més o menys fantàstics, Sèrie Olerys, Reial Fàbrica de l’Alcora

animals, busts, motius vegetals i florals. Generalment en clarobscur blau, però també amb suaus tocs de policromia. Sèrie OLERYS, va arribar a l’Alcora de la mà dels ceramistes de Marsella. Formen part d’aquesta sèrie plats decorats amb garlandes i xicotets rams de flors silvestres que s’apliquen en la vora dels plats i en la superfície interior de les peces. S’empra el color groc molt càlid que combina amb verds i blaus de tonalitats suaus. Sol ser bastant comú que una imatge del Bacus presidia aquest tipus de representació. Sèrie Berain s. XVIII. Reial Fàbrica del comte d’Aranda, Alcora

Gran font sèrie Berain. Reial Fàbrica de l’Alcora, 1727-1750

Sèrie XINESCA, els plats pertanyents a aquesta sèrie formen un dels conjunts més originals de la ceràmica espanyola del segle XVIII. Les xineries (amb prolífica vegetació i figures orientals o grotesques) mostren l’exquisida delicadesa i perfecció que els pintors de la Reial Fàbrica assoliren ja des del principi. Són obres pintades en color blau. En aquests plats els personatges triats són reals, apareixen vestits amb armadures, coberts amb cridaners turbants però en la majoria protegits per ombrel•les, un món construït per éssers estranys, gossos, aus, xanquers i insectes. Un colorit extraordinàriament viu en el qual harmonitzen tonalitats blaves, verdes, grogues i taronges. Sèrie amb FLORS NATURALS. Rep aquest nom un repertori decoratiu compost

En la ceràmica de Ribesalbes es denota aquesta influència alcorina amb peces molt semblants a les de l’Alcora, amb sanefes i orles sobre fons emmallats de rombes. Els plats destaquen per la seua policromia que resulta brillant i efectista. Els colors s’aplicaven a pinzell amb una pinzellada ràpida, lleugera i solta. Una pinzellada lliure i espontània, una mà hàbil que al costat de la genuïna reinterpretació dels motius decoratius que realitzaven les manufactures ribesalberes, proporciona gran frescor i ingenuïtat.

Plat de decoració xinesca s.XVIII, Reial Fàbrica del comte d’Aranda, l’Alcora

La paleta cromàtica se centra en el blau, verd, groc, ocre i manganés, aplicats sobre l’esmalt blanc d’estany. El manganés s’utilitza per a perfilar els contorns dels motius decoratius i per a donar color a moltes figures.

Col•lecció de plats de ceràmica de Ribesalbes

Sèrie flors naturals

quasi exclusivament per flors naturals, roses, crisantems, dàlies, margarides, etc. Les combinacions cromàtiques estan compostes per blaus, ocres i verd intens. CERÀMICA DE RIBESALBES El desenvolupament de la tradició terrissaire a Ribesalbes, i el posterior establiment de les primeres fàbriques de pisa, a la fi del segle XVIII, ve determinat pels condicionants naturals i històrics de la vila; així com per la influència decisiva de la Real Manufactura del comte d’Aranda, en la veïna població de L’Alcora.

Plat ceràmica Ribesalbes s.XIX, amb el típic castell, molt peculiar en la tècnica i disseny

PATRIMONI CERÀMIC DE CASTELLÓ

RUTA CERÀMICA DE CASTELLÓ, EL NOSTRE PATRIMONI CERÀMIC PATRIMONI CERÀMIC DE CASTELLÓ

Equip de llibret

Fons bibliogràfica: Ajuntament de Castelló

l nostre estimat Castelló, ciutat turquesa i taronja com la defineixen els poetes, il•luminada amb el sol del Mediterrani i envoltada de l’olor de flor de taronger, reafirma les seues senyes d’identitat sota un patrimoni ceràmic per excel•lència. Passejar pels carrers de la ciutat ens trasllada a uns orígens arquitectònics i elements decoratius ceràmics, que ja formen part de la Ruta Europea de Ceràmica des de 2020. La ciutat de Castelló posa en valor la invitació de redescobrir Castelló a través d’un dels seus sectors més importants històricament: la ceràmica. RUTA CERÀMICA TRADICIONAL Durant el segle XVIII, la influència combinada de la Fàbrica de Pisa del Comte d’Aranda (a l’Alcora) i les produccions de les fàbriques de taulells de València van propiciar que, al segle XIX, la indústria taulellera arrelara a Onda i s’estenguera, gradualment, primer a Castelló i després a l’Alcora. Els taulells barrocs i neoclàssics que ornen capelles i estades nobles van evolucionant, tècnicament i estèticament, i ocupant també els habitatges més humils. En l’últim terç del segle XIX, la revaloració dels taulells en l’arquitectura, el desenvolupament urbà de les grans ciutats, la utilitat higiènica dels taulells i el procés general d’industrialització del país, van motivar una gran demanda de producció i van iniciar el vertader desenvolupament de la indústria taulellera a la nostra província dins del panorama espanyol.

El Moviment Modernista va ser, en gran manera, el causant de l’auge de les fàbriques de taulells en el primer terç del segle XX. Tant va ser així que, a la fi de la dècada dels anys vint, la 142 producció valenciana de taulells, amb

la província de Castelló, en primer lloc, es destaca considerablement de la resta d’Espanya. Els taulells, producte higiènic, vistós i econòmic, revesteix les cases als seus interiors (vestíbuls, cuines i banys) i exteriors (façanes, terrasses, jardins i elements decoratius) com mai s’havia fet. Aquesta ruta tradicional convida a conéixer els vertaders tresors que la ciutat de Castelló mostra en els seus immobles i carrers. Trobem dintre d’aquesta ruta tradicional: ARRAMBLADORS Els suports (arrambladors, “socolades”) constitueixen el sistema de recobriment que més caracteritza a la ceràmica arquitectònica espanyola amb una tradició de segles que arranca des del segle XIII i que aconsegueix la seua màxima esplendor en el Regne Nassarita durant els segles XIV i XV.

Amb el Moviment Modernista, d’inicis del segle XX, la ceràmica d’aplicació arquitectònica, que va saber arreplegar els motius dels estils del passat i captar voraçment tota la sensibilitat de l’art nou, es va constituir en un clar exemple de fusió entre art i indústria preconitzada a mitjan segle XIX pel moviment Arts & Crafts. Els productes de les fàbriques de València, Manises, Castelló i Onda van inundar els mercats de suports amb models eclèctics, historicistes, modernistes i de l’Art déco durant dècades (atés que el fenomen modernista es va prolongar en la nostra zona fins a la Guerra Civil) en forta competència amb les grans firmes europees, en oferir una producció d’alta qualitat i modernitat gràcies als singulars dissenys i a les millores tècniques. De fet, el taulell a més de respondre al corrent higienista s’utilitza com a element ornamental aplicat no sols als edificis, sinó també al mobiliari urbà i als mobles domèstics. Per això la producció havia de ser diversa i adaptada als gustos diferents d’un ampli mercat. En els anuncis comercials de les fàbriques es reiterava l’al•lusió a què produïen tots els estils. D’aquesta manera, el repertori d’aquestes fàbriques, molt semblant entre elles i amb una mitjana de 600 models diferents segons ens refereix Sarthou Carreres (1913), és abans que res una convivència d’estils que inclús s’arriben a superposar, sobretot en els suports ceràmics. Si bé es van produir majoritàriament dissenys modernistes, també es van desenrotllar profusament models historicistes i eclèctics. La taulelleria modernista reconeguda per l’ús de la línia

corba i la sintetització va tindre els seus matisos, com la variant més geomètrica dels models secessionistes. Quelcom posteriors, i amb menor representació, es van produir models lligats a l’Art déco, així com al Cubisme, amb clara tendència cap a l’abstracció geomètrica de les dècades següents. La composició d’un suport bàsic correspon a un fons (motiu principal amb disseny individual, de quart ornament o complex) delimitat per sanefa superior, divisió (cintes) i un sòcol inferior (llis o motlurat). Els suports més complexos poden presentar una doble sanefa (tant inferior com superior, amb les seues divisions), peces especials de motlures, cobre cantons, coïes... L’edifici de la Cambra Agrària de Castelló de la Plana s’alça a inicis dels anys trenta segons projecte de Lluís Ros d’Ursinos. Es tracta d’un edifici amb planta en forma d’O, les dependències superiors de la qual recauen en un pati central. La façana principal de l’edifici, en l’avinguda del Lledó, mostra certa simplificació formal. L’arramblador de taulells es compon de models de fons renaixentista de quart ornat, dues sanefes superiors (separades per llistell), dues sanefes inferiors (separades per llistell) i sòcol. A més presenta peces especials com cobre cantons.

La Casa dels Caragols, edifici que combina l’eclecticisme i modernisme de l’època. Presenta en el seu interior una distribució harmònica i funcional, i s’estructura a través del pati que es converteix en nucli central, al voltant del qual es conforma l’edifici. Reformat a la fi de la dècada de 1980, 143

en l’actualitat és seu de la delegació de la Presidència de la Generalitat Valenciana. És un pati enterament funcional -com a celobert-, però amb un component estètic remarcable que el converteix en l’element més homogeni de tot l’edifici, amb ornamentació mitjançant un arramblador corregut.

concentrats preferentment en el centre urbà més antic. Els datats en el segle XVIII i primeres dècades del segle XIX van ser realitzats en les fàbriques de València. Però la majoria procedeixen de les fàbriques d’Onda, l’Alcora i el mateix Castelló, i corresponen al segle XX. L’advocació més representada és la Mare de Déu del Lledó, com no podia ser d’una altra manera atés que és la patrona de la ciutat, seguida de Sant Roc, també patró castellonenc. D’entre els panells més antics mereixen destacar-se els de l’Eccehomo i el de la Puríssima. El primer per la seua situació i peculiaritats urbanes en l’estret carreró del Pes de la Farina, i el segon per la placa associada de les Indulgències.

PANELLS RELIGIOSOS A partir de mitjan segle XVIII la ceràmica religiosa sobrepassa els recintes sagrats (sense deixar d’estar present en els mateixos) per a fer-se més visible en

ERMITA DE LA MAGDALENA El Castell Vell i l’Ermitori de la Magdalena tenen la categoria de Bé d’Interés Cultural. L’ermita va ser construïda a partir de 1451 aprofitant les dues sales d’un antic aljub del castell excavat en la roca. Poc després, 1455, es va construir el pòrtic, en 1456 la capella, i a la fi del mateix segle es va dur

l’entorn urbà de les nostres ciutats i pobles (places, carrers, calvaris...) adquirint un gran protagonisme entre les classes populars de la mà d’una renovada devoció, propiciada per la mateixa Església.

a terme l’estable. Ja en el segle XVII es van realitzar la cuina i en aljub. En 1758 el mestre Vicente Pellicer li va donar la configuració actual d’ermita, hostatgeria i torre adossada.

En la ciutat de Castelló existeixen al voltant de 50 panells devocionals (i atés que es continuen fabricant i col•locant és difícil establir un número exacte), estant 144

Es tracta d’un edifici format per dues naus paral•leles dividides, per una arqueria que baixa en la part central sobre dues columnes i en els extrems en dues pilastres.

Les façanes de molts edificis presenten aplicacions ceràmiques amb diversos panells i frisos de taulells que responen a un estil neorenaixentista i modernista. L’edifici de Correus i Telègrafs (1916-1932) és obra de l’arquitecte Demetrio Ribes i Joaquín Dicenta. Es tracta d’un edifici exempt que ocupa tota una poma en el centre de la ciutat (entre la Plaça Tetuan, la Plaça Rei En Jaume i el Carrer Saragossa), amb les quatre cantonades arrodonides, tres plantes i façanes neomudèjars de rajola, ceràmica i vidre d’estil modernista. La decoració general de l’edifici la conformen la disposició de tots i cadascun dels materials emprats prevalent la simetria i on les aplicacions ceràmiques de taulells són una part substancial del programa ornamental de tot l’immoble. En un mur interior existeixen unes pintures murals, que alguns autors daten en el segle XIV. L’ermita aquesta coberta per una volta de mig canó. A l’exterior presenta un pòrtic d’entrada amb un arc rebaixat. En el qual es troba la portada d’accés, es tracta d’un arc de mig punt amb dovelles regulars. Des del pòrtic s’accedeix a l’hostatgeria en la qual hi ha un pati a manera de vestíbul, pel qual es passa a una sala que precedeix a la cuina; per l’altre costat hi ha una sala que té tres balcons exteriors i un interior obert al temple. FAÇANES SINGULARS L’element arquitectònic ceràmic més característic de Castelló es troba en les façanes dels edificis de la nostra ciutat. La Casa de les Cigonyes es tracta d’un edifici inserit en el conjunt monumental de la plaça de la Independència, amb una sèrie d’elements clau que expliquen l’evolució urbana i arquitectònica del Castelló de finals del segle XIX i inicis del segle XX: el parc romàntic del Ribalta, les cases modernistes i eclèctiques de la plaça i el monument central, El Gran Fanal, commemoració de la coronació canònica de la Mare de Déu del Lledó. 145

Els centres de producció poden ser Onda i la pròpia ciutat de Castelló. Els dissenys comprenen distints repertoris amb elements vegetals i naturalistes: taulell monocrom de flor solta, taulells de quart ornament fitomorfs (acants, ramejats) i derivats de tèxtils; taulells amb dissenys neohistòrics i eclèctics (imitació de mosaics, ratllats, etc); taulells modernistes i historicistes.

Construïda l’any 1912, probablement segons traces de Godofredo Ros de Ursinos, és l’edifici d’estètica més modernista conservat a la ciutat de Castelló, malgrat la seua decidida senzillesa estructural. Consta de planta baixa, dues altures i golfa. Mentre la planta baixa es forma sobre la base de tres obertures de mig punt, la porta central i dos finestrals laterals de mig punt, les dues planta superiors s’estructuren sobre la base de quatre grans obertures separades per pilastres, amb balcó, i que es corresponen amb quatre ulls de bou en la zona de la golfa. La simetria d’aquests tres cossos és total. FRISOS Els frisos de taulells, com a simples tires d’un mateix model repetit en sentit longitudinal en la part superior de la façana, els trobem en els carrers construïts en les primeres dècades del segle XX. Els seus estils decoratius van des dels ornaments neoclàssics fins a les produccions modernistes i historicistes que perviuen fins pràcticament fins finals de la primera mitat del segle XX. 146

L’institut Francesc Ribalta va ser projectat per Francisco Tomás Traver, i es construeix, entre 1912 i 1915. En els anys trenta viurà una fase d’extensa remodelació i de forma successiva es van fent reformes (1946-1948, 1950-1960) fins que en 1990 es realitza una remodelació general. L’edifici presenta una noble façana historicista inspirada en el Renaixement espanyol. En la part superior del primer pis es pot observar un friso de taulells correguts per tota la façana. És un model senzill amb

una flor central de tons marrons amb quatre pètals lanceolats verds. Cercles marrons i botó central verd partit en els costats, serveixen d’enllaç. A l’interior, al voltant del pati central tenim diversos frisos de taulells en disposició horitzontal (ampit del corredor superior) i vertical (entre els arcs) amb dissenys vinculats al modernisme. En la part superior de la façana interior també podem veure tres frisos rectangulars, el central de majors dimensions que els laterals. Tots amb sanefa blava com a marc. MASETS Una altra construcció arquitectònica amb gran riquesa ceràmica la podem trobar en els masets o cases de camp. Les cases de camp de la burgesia castellonenca, construïdes a principis del segle XX, presenten decoració ceràmica modernista en les seues façanes, frisos, escalinates, sòcols, terrasses, jardins... Poden trobar una nodrida representació de masets com són: Mas de Sixto, Maset de los Arrayanes, Maset Falomir, Villa Esther Alonso, Masia La Pradera, Masia la

Bolonguera, Mas d’Artola, Mas La Casita, Villa Anita, Maset Gran Vía, Mas Segarra, Maset Blau. RUTA CERÀMICA MODERNITAT Finalitzada la Guerra Civil s’assisteix a un procés lent de recuperació de la indústria ceràmica en tots els sentits. La dècada de 1950, època de creixement de la indústria taulellera en general, la producció, amb temes decoratius aplicats mecànicament es tornen repetitius, uniformes i monòtons. La taulelleria es relega a les zones interiors, sense presència pública. És en la dècada de 1960 quan s’inicia el camí cap a la modernitat de la mà de la primera reconversió del sistema 147

productiu. La indústria, focalitzada a Onda, l’Alcora, Castelló i Ribesalbes, s’expandeix i consolida en altres poblacions properes com Vila-real, Almassora, Betxí, Llucena, Nules, entre altres. Fruit d’aquesta reconversió, la producció aconsegueix nivells sense precedents i s’inicia la diversificació del producte. La irrupció de la serigrafia com a sistema substitutiu de les tradicionals trepes, trencarà de forma dràstica amb tot el repertori formal anterior, però, al mateix temps, propícia l’evolució cap als dissenys industrials més innovadors. 148

Destacables exemples d’aquestes últimes innovacions, tècniques i estètiques, els tenim a la ciutat de Castelló on, a peu de carrer, es pot gaudir, observar i analitzar el funcionament i atractiu de les propostes més avantguardistes, constituint-se en un vertader laboratori de proves de les noves aplicacions dels taulells en tots els àmbits.

El gran mural al•legòric a la Ceràmica i el Treball (Albert Guallart Ramos, 1963) és tota una mostra de modernitat decorativa amb taulells. Els murals es converteixen en elements artístics de valor que destaquen enfront de la producció industrial i, en aquesta ruta es troben els més destacats de la ciutat de Castelló. RUTA CERÀMICA AVANTGUARDA Amb la incorporació del gas natural i la monocció s’inicia una nova etapa en tots els sentits. A partir de finals de la dècada 1980 comença la producció del gres porcellànic, obrint-se amb això un gran ventall de possibilitats urbanes que se sumen als ja múltiples productes existents. La decoració per injecció digital dels taulells començada l’any 2000, així com les millores en propietats tècniques, fruit de la constant investigació, i el nou sistema de col•locació de façanes ventilades i els nous morters d’agarre, han permés executar obres ceràmiques per a edificis i espais públics impensables fa tan sols unes dècades, recuperant, en certa manera, l’etapa d’esplendor modernista.

LA CERÀMICA I CASTELLÓ: UN ELEMENT DE LA NOSTRA IDENTITAT PATRIMONI CERÀMIC DE CASTELLÓ

Carlos Ribes i Sonseca Graduat en Història

i alguna cosa caracteritza a les festes de la Magdalena, és sens dubte el seu fort component identitari. No es tracta d’un cas excepcional. Tot veí o veïna d’un poble o ciutat, considera les seues festes locals com un element propi. A més, des que naix l’estat nació en el segle XIX, la tradició, concepte fortament debatut i polèmic, s’ha convertit en un dels trets caracteritzadors de qualsevol comunitat. Castelló de la plana va veure nàixer la seua setmana gran l’any 1945, en una ciutat i país que malgrat viure en una de les nits més fosques de la seua història, va decidir mirar avant i celebrar la seua setmana gran de festes entorn a la romeria de les canyes. No obstant això, si parlem de la construcció de la identitat, un principi indiscutible que s’ha anat construint sobre la base de diferents elements al llarg de la història, cal destacar que en el moment actual sembla que es construeix d’una forma individualista, cosa que no ocorria en èpoques medieval i moderna, quan tota identitat de l’individu es basava en les seues responsabilitats cap al col•lectiu, com el seu gremi, parròquia o localitat. Així mateix, cal enfocar la nostra manera de veure la identitat i l’individu en l’actualitat, profundament marcat pel concepte d’estat nació, amb tots els seus trets característics, com la ja esmentada tradició, però al qual se li afig un fet diferenciador: les activitats econòmiques.

Les societats industrials ens van construir un imaginari col•lectiu en el qual també relacionem entre altres elements, a Biscaia amb la siderúrgia, els voltants de Liverpool amb la indústria tèxtil o a l’Alemanya central amb la indústria de l’automòbil. En un espai en el qual les identitats, cada vegada més difuses i individualistes, es van començar a dibuixar sobre la base de diferents elements, la nostra província no va ser un cas excepcional, malgrat la ja coneguda tardana industrialització del nostre país, a partir del s. XVIII, Castelló es va dibuixar com un espai amb una manufactura i actualment indústria que va ser la creadora de la nostra identitat industrial. La presència de producció ceràmica des de segles anteriors, en el s. XVIII, la creació de la Reial Fàbrica de Pisa Fina i Porcellana de l’Alcora, 151

impulsada pel Comte d’Aranda, senyor responsable de gran part de les terres de l’Alcalatén, va marcar definitivament la futura identitat industrial de la província, encara que es va tractar d’una manufactura que fabricava seguint les formes artesanals. Des del naixement de la Reial Fàbrica, la ceràmica va ser un altre dels segells identitaris de la província i dels castellonencs, i la ciutadania de Castelló va començar la seua relació amb aquesta producció més enllà d’un al•licient econòmic. I ens va donar una ciutat que en l’actualitat conviu amb la ceràmica en el seu urbanisme, amb elements com l’edifici de correus o els bancs del parc Ribalta i amb un espai clau en la construcció de la identitat de la província: El museu de Belles Arts de Castelló. L’edifici del Museu, obra dels arquitectes Tuñón i Mansilla, ha estat mereixedor de diversos premis d’arquitectura, 1r Premi del COACV 1999-2000, 1r Premi FAD Arquitectura 2001, finalista en la VII edició del Premi Mies van der Rohe. La seua presència arquitectònica i la seua ubicació en una de les principals artèries de la ciutat el converteixen en un dels edificis més emblemàtics i que dona identitat a la ciutat. La col•lecció de ceràmica del Museu de Belles Arts de Castelló és la de major importància de quantes posseeix el museu. Disposada en dues plantes i amb més de vuit-centes peces exhibides, la majoria dels objectes ceràmics procedeixen del llegat del Dr. Francisco Esteve i Gálvez. A la planta baixa es mostra ceràmica dels segles XIII, XIV i XV, amb una especial presència de la ceràmica de reflex metàl•lic, de la taulelleria/rajoleria 152

medieval, i de la ceràmica policroma popular valenciana dels segles XVIII i XIX, procedent dels obradors de Manises, València, Alaquàs, etc. També hi està representat un ampli repertori d’objectes ceràmics aragonesos de Terol, Muiel, Villafeliche i Rubielos. El Museu acull des de 2014 una vitrina dedicada a l’Escola Provincial de Ceràmica d’Onda, que va estar vigent gràcies al patrocini de la Diputació de Castelló entre els anys 1925 i 1938. Així, els castellonencs ja poden gaudir d’una vintena de peces que van ser realitzes en els anys vint del passat segle aplicant les tècniques apreses en aquesta escola provincial d’Onda. La porcellana s’ha convertit, sens dubte, en un patrimoni cultural, artesanal i industrial que ha definit la societat castellonenca i s’ha convertit en un tret identitari.

ELS TRESORS CERÀMICS DE LA CAPELLA DE LA SANG A CASTELLÓ DE LA PLANA PATRIMONI CERÀMIC DE CASTELLÓ

María del Mar Bou

Confrare de la Molt Il•lustríssima Confraria de la Sang de Jesús

UN LLEGAT DE DEVOCIÓ I ART

a Capella de la Sang és un lloc emblemàtic situat en la Plaça María Agustina de Castelló de la Plana, que encarna l’essència mateixa de la devoció i la història de la Molt Il•lustríssima Confraria de la Sang de Jesús. En el seu interior, es troben sis sòcols ceràmics que, a través de la seua intricada bellesa i profund simbolisme, ens porten en un viatge a través de la Passió de Crist i la rica herència de la Confraria. Aquestes obres alcorines del Segle XV realitzades sota la tècnica de ceràmica vidriada, són de gran importància a causa del seu valor artístic i religiós. Són exemples destacats del mètode, fusionant art i religió, atraient a acadèmics, turistes i fidels de tot el món. Contribueixen al patrimoni cultural global i representen la rica tradició espanyola en esdeveniments culturals internacionals. Explorarem cada creació i el seu significat, mentre commemorem el 475 aniversari de la Confraria, que va marcar la inauguració d’un nou element ceràmic. Peça Primera: L’escala, la llança i l’acrònim SPQR La nostra finestra a l’inici de la Passió de Crist. Mostra l’escala de Jacob utilitzada en la flagel•lació de Jesús i la llança que va travessar el seu costat en la crucifixió; juntament amb l’acrònim SPQR, Senatus Populusque Romanus (El Senat i el poble romà), aquests elements evoquen el context històric de l’episodi esmentat, sobre el qual giren totes les peces, així com el sacrifici i la humilitat durant aquells primers moments de sofriment.

L’escala, la llança i l’acrònim SPQR

Peça Segona: El gall, l’espasa i el flagel En el segon sòcol ressalta la importància del penediment i la redempció en la fe cristiana; submergint-nos en la negació de Pere amb el gall que va cantar tres vegades, l’espasa que Pere va usar en la detenció de Jesús i el flagel que va assotar-lo.

Peça Segona: El gall, l’espasa i el flagel

Peça Tercera: La creu, la llança i l’esponja amb vinagre Novament, ens trobem davant la Crucifixió de Jesús, aquesta vegada, amb la representació de la creu, la llança i l’esponja amb vinagre. La ceràmica vidriada, amb els seus colors brillants i meticulosos detalls, aporta una profunditat visual a la representació i ressalta la solemnitat d’aquest moment transcendental en la història cristiana, recordant-nos, una vegada més, el sacrifici de Jesús i la importància de la redempció.

Peça Quarta: El pitxer d’aigua, les espines i la palma Capaços de distingir l’expressió de textures i colors gràcies a la qualitat de l’enriquidora tècnica aplicada, ens situem davant un pitxer d’aigua com a símbol de puresa, les espines que van formar la corona de Crist, en les quals podem percebre l’aspror, i la palma satisfeta de bellesa com a símbol de la victòria sobre el sofriment i la mort. Pròpiament dit, símbols de l’esperança i victòria del Fill de l’Home. Peça Cinquena: Acrònim INRI, borsa de Judes, daus i tenalles De tornada a l’episodi de la crucifixió, topem amb l’acrònim INRI, Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum (Jesús de Natzaret, Rei dels Jueus), títol escrit sobre la creu amb fi de burla, la bossa de Judes, els daus per a repartir-se les pertinences del “Nazareno” i les tenalles utilitzades per a clavar-ho en la creu. Sens dubte, una referència a la traïció. Ací radica la reflexió, així com la rellevància de la seua vertadera identitat com a Rei.

La creu, la llança i l’esponja amb vinagre

Arrambadors de taulells de l’església de la Sang

154

Acrònim INRI, borsa de Judes, daus i tenalles

Peça Sisena: Torxes, cresol i pal amb corda Amb un profund simbolisme en la narrativa cristiana, la sisena peça simbolitza la llum que guia i revela la realitat mitjançant torxes, la fe i l’orientació espiritual a través del cresol, i el patiment de Jesús amb el pal i la corda de la creu que va carregar. Aquests elements reforcen la importància de la llum, la fe i el sacrifici en la fe cristiana.

La benedicció d’esta nova incorporació per part del bisbe de la diòcesi, en Casimiro López, després d’un intens sermó en el qual va insistir en la importància de Crist com a epicentre de qualsevol activitat duta a terme pels cristians, així com la pèrdua de la por davant les persecucions a les quals els cristians es veuen sotmesos, el 24 de juny de l’any corrent va marcar un moment significatiu en la història de la confraria.

Torxes, cresol i pal amb corda

Sant Joan Baptista

Sant Joan Baptista, la veu que va preparar el camí En el context del 475 aniversari de la Molt Il•lustríssima Confraria de la Sang de Jesús, es va inaugurar un nou retaule, mereixedor d’una menció especial; dedicat a Sant Joan Baptista, qui va exercir un paper crucial en la preparació del camí per a Jesús, sent un innegable símbol de preparació i purificació en la vida espiritual i la celebració.

Vincles amb la tradició gaiatera, una connexió especial Aquest article, destinat a aparéixer en el “llibret” d’una gaiata, ha de destacar també la connexió especial entre la Capella de la Sang i la tradició gaiatera de Castelló.

L’escena mostra a Sant Joan Baptista al costat del riu Jordà, sostenint una creu amb la inscripció Ecce Agnus Dei, que significa “Heus ací el Corder de Déu”, amb un corder als seus peus.

Començant per una profunda mostra de gratitud a tots i totes quants són partícips de les dues associacions, perquè no són poques les famílies confrares que també prenen part en els actes més folklòrics i viceversa, així com tampoc passen per alt les joves que, en una onada de blanc com a símbol de puresa sobre el seu cabell, omplin els actes religiosos d’elegància, classe i bellesa, escenificant i connectant els mateixos amb la 155

reivindicació de la tradició local i nacional; perquè és un goig per als ulls presenciar tal episodi de fraternitat i connexió. En conclusió, la capella és un tresor de fe i cultura; els seus elements ceràmics formen part de la seua bellesa i significat;

des de l’enlluernador retaule principal fins a les rajoles del sòl; cada element se sent orgullós d’enriquir la vida en comunitat i continuar inspirant als qui visiten el temple. Però, abans de res, plenament orgullós de pertànyer a Castelló.

Acte de les tres caigudes-processó de penitents

156

Tornà de la Romeria-processó de penitents

ACTIVITATS DEL CICLE FESTER 2024

NOMENAMENT 2024

l 22 de juliol de 2023 va tindre lloc l’acte de nomenament de les nostres màximes representants per al cicle festiu del 2023 als salons del restaurant Ágora Uji de Castelló, on els comissionats i les comissionades, les amistats i familiars de les dues joves, es van reunir per a acompanyar-les en el seu dia especial. L’encarregat de portar l’acte va ser Sergio González, qui va dedicar, per tal de començar l’acte protocol•lari, unes afectuoses paraules d’agraïment a Raquel García i Irene Arasa , les Madrines en l’exercici anterior. Tot seguit, va arribar el moment de passar el testimoni a les noves Madrines per a la Magdalena 2024, Lucía Castellet i Rosa Martínez, vestides de verd i blanc amb un somriure especial, acompanyades pel president de la gaiata, José Antonio Naranjo. Després, va tindre lloc l’entrega d’un detall floral i la lectura de l’acta de nomenament de les Madrines 2024, de la qual l’encarregada va ser la secretària de la gaiata, Carmina Beltrán. A continuació, se’ls van imposar les insígnies d’or i el lliurament del pergamí commemoratiu corresponent. També als familiars de les dues Madrines se’ls van imposar les insígnies de plata i, a més, les Madrines del 2023 van obsequiar-les amb un detall. Abans de concloure l’acte, van dedicar, tant les madrines com el president de la gaiata, unes paraules d’agraïment per a la seua comissió, finalitzant l’esdeveniment amb el tradicional crit de “Magdalena!” i gaudint d’un sopar i un posterior ball fins a altes hores de la matinada.

158

ELECCIÓ REINES I DAMES DE LA CIUTAT 2024 Com ja és tradició l’últim divendres del mes de juliol s’elegiren les noves Reines i corts d’honor per a la Magdalena 2024, aquest any pel canvi de govern es va celebrar el primer divendres d’agost. Irene Arasa i Miralles va rebre la trucada per part de la regidora de festes per a formar part de la cort d’honor com a Dama de la Ciutat 2024, molta alegria en la nostra comissió per veure-la complir aquest somni que desitjava. Lourdes Climent i Vega Torrejón van ser les elegides per representar a Castelló com a Reines de les festes per a la Magdalena 2024.

PRESENTACIÓ REINES GRUP SANT AGUSTÍ I SANT MARC El passat 5 d’agost la nostra Madrina Infantil Lucía i la madrina Rosa junt al president van acudir a la presentació de les reines d’aquest grup veïnal de la nostra ciutat. Lucía, Rosa i José Antonio van ofrenar a les reines en aquest acte i van passar una nit esplendorosa amb altres gaiates, les reines de Castelló i les reines d’aquest grup.

159

EXPOSICIÓ DE GAIATES DE MÀ El 2 de setembre la Gestora de Gaiates va inaugurar l’exposició de Gaiates de Mà a l’edifici del Menador, cada gaiata va preparar el seu monument per aquest dia, i el president de Gestora va dirigir unes paraules a tots els presents, junt la nova alcaldessa de la ciutat. Les nostres Madrines i president van visitar l’exposició i van poder veure la gaiata de mà que va preparar la nostra comissió, amb un esbós del jove Jorge Frías, que amb 15 anys va dissenyar «Llum de l’Hort», i també les de les altres comissions.

ACOMIADAMENT REINES 2023 El 4 de setembre, Selene Tarín i Alejandra Sáez, Reina i Reina Infantil de Castelló del 2023, van expressar les seues paraules d’afecte als representants del món de la festa i van rebre l’ovació més gran de la capital de la Plana. Irene i Raquel va acudir amb el president de la comissió José Antonio Naranjo al Casino Antic de la ciutat, també Paula Hernández com a Dama de la Ciutat, van acomiadar-se d’aquest any.

160

ACTE D’OBERTURA MAGDALENA 2024 El dia 6 de setembre de 2023 va tindre lloc l’acte d’obertura de les Festes de la Magdalena 2024, organitzat per la Gestora de Gaiates a l’edifici de la Diputació Provincial. Un acte que inicia un nou i màgic capítol en el calendari fester i que reuneix els màxims representants dels diferents sectors gaiaters, les noves Reines i les seues respectives Corts d’Honor. Aquest inici de cicle va començar amb la pujada a l’escenari de les dues Reines de les Festes. Tot seguit, era el torn de les Dames de la Ciutat, i en aquest cas, la nostra Gaiata va ser representada per Irene Arasa, a la que el nostre president li va fer entrega d’un detall floral. També van ser presentats els màxims representants de les diverses comissions, on Rosa Martínez i Lucía Castellet van lluir amb satisfacció el nom d’Hort dels Corders i van rebre el detall floral per part del nostre president. A continuació, el president de la Gestora, José Antonio Lleó, l’alcaldessa Begoña Carrasco, i la presidenta de la Diputació, Marta Barrachina, ens van dirigir unes paraules i, finalment, les nostres Reines van fer el mateix, agraint que les acompanyem en un any tan significatiu per a elles i desitjant que siga meravellós. L’acte va concloure amb el tradicional crit de: “Magdalena!” per part de les nostres reines.

161

i plena de felicitat amb la seua falda roja. L’acte va culminar amb les paraules de la màxima representant de la Corporació Municipal i amb la desfilada de retorn de tots els representants festers.

IMPOSICIÓ DE BANDES Els dies 8 i 9 de setembre de 2023 es van celebrar, al Teatre Principal, els actes d’Imposicions Oficials de Bandes a les Reines i Corts d’Honor per a la Magdalena 2024, tant majors com infantils, donant pas al començament oficial del nou període fester. El divendres 8 va ser el torn dels representants infantils, una vesprada màgica, on els representants infantils van lluir pels carrers de la ciutat. Les madrines i presidents infantils dels diferents sectors gaiaters, la Reina Infantil, Vega Torrejón i Garrote, junt amb la seua Cort d’Honor, van rebre la seua especial benvinguda a l’arribada al Teatre Principal de la ciutat. A continuació, els primers a accedir a l’escenari d’aquest emblemàtic edifici van ser els diferents presidents infantils de les gaiates, qui reberen el pergamí acreditatiu del seu càrrec, així com la insígnia d’or de la Gestora de Gaiates. Tot seguit, van ser les Madrines Infantils qui pujaren per a rebre l’esperada banda blanca, de mans de l’alcaldessa, acompanyada d’un detall floral de mans de la presidenta de la Junta de Festes. En aquest moment, la nostra Madrina Infantil, Lucía Castellet, va captivar tots els presents, lluint radiant 162

L’endemà, el dissabte 9 de setembre, va ser el torn de les representants majors. A les 19:00 ja van estar abillades amb el vestit de castellonera als portals de l’Ajuntament per ser rebudes al Saló de Plens. Les Madrines, Dames de la Ciutat i Reina, acompanyades per tots el representants infantils i la corporació municipal, van desfilar cap al Teatre Principal, on esdevindria un acte inigualable per a elles. En primer lloc, foren les Madrines de les diferents comissions, entre les quals, Rosa Martínez, la va rebre amb molta emoció i lluint preciosa amb la falda verda, de tela antiga. De seguit, va pujar Irene Arasa a l’escenari com a Dama de la Ciutat. Va complir un somni i va acompanyar a la seua reina amb una falda color blau clar molt especial. L’acte va culminar amb les paraules de l’edil de festes i amb la desfilada de retorn de totes les representants festeres. En finalitzar, els protagonistes dels dos actes van gaudir d’un sopar als salons de l’hotel Luz, acompanyats pels seus familiars, i d’un ball que va culminar a altes hores de la matinada.

163

164

165

PRESENTACIÓ GAIATA 10 EL TOLL El 16 de setembre es va celebrar al Palau de la Festa la primera presentació de gaiata del cicle fester. Les màximes representants, Lledó i Neus, van rebre les seues bandes de mans del president de la comissió. Les nostres Madrines Rosa i Lucía, acompanyades pel president, van assistir al Palau i van rebre la visita de les Reines i Corts i també el saluda dels representants de la pròxima presentació.

PREGÓ I NOMENAMENT DE LES REINES DEL CENTRE ARAGONÈS PER A LES FESTES DEL PILAR 2023 El diumenge 17 de setembre el Centre Aragonés va nomenar les seues noves reines per a les edicions 2023 i 2024, el Teatre del Raval es va envoltar de jotes per a iniciar les Festes del Pilar 2023.

166

Rosa i Lucía van fer ofrena a les noves reines.

TORNÀ A LA CIUTAT DE LA FEDERACIÓ DE COLLES El divendres 29 de setembre les Madrines i president van acudir al Palau a la tornà a la ciutat celebrada per la Federació de Colles, on es van celebrar taller per a xiquets i xiquetes, focs d’artifici, sopar de pa i porta, i posteriorment una orquestra per a fi de festa.

PRESENTACIÓ GAIATA 19 LA CULTURAL El dissabte 23 de setembre la gaiata 19 va celebrar la seua presentació, en la que l’època medieval va ser el fil conductor de l’acte. Les Madrines van rebre les seues bandes de mans dels presidents. Les nostres Madrines i president van rebre el saluda per a la propera presentació de gaiata.

167

PROCESSÓ DE SANT FRANCESC I SANTA CLARA D’ASSÍS El dimecres 4 d’octubre el nostre president, vestit de llaurador, van assistir a les festes de Sant Francesc, celebrades al convent de les Clarisses del carrer Governador. La processó va transcórrer pels carrers Governador i Major, celebrant-se la missa a l’església sant Agustí del carrer Major.

PRESENTACIÓ DE LA GAIATA 9 L’ESPARTERA El dissabte 30 de setembre les Madrines i president van acudir al Palau de la Festa per acompanyar a la gaiata 9 en la seua presentació oficial. Les Madrines, Noelia i Gabriela, van rebre les bandes per part de la presidenta Raquel Tárrega. Les nostres Madrines van rebre el saluda de la gaiata 17 per al pròxim dissabte. 168

PRESENTACIÓ GAIATA 17 TIR DE COLOM El dissabte dia 7 d’octubre es va celebrar la presentació de la gaiata 17 al Palau de la Festa, les nostres Madrines van acudir amb el president i la resta de comissió. Les Madrines de la gaiata 17, Laura i Claudia, van rebre les bandes de mans dels presidents del Tir de Colom, Javi i David. Després van rebre el saluda per a la presentació de la Gaiata 6.

9 D’OCTUBRE Les nostres Madrines i president van acudir a la plaça major al retrobament de les tres cultures i el ball de la jota de Castelló, així com al concert de la Banda Municipal. Es va celebrar el dia de la nostra Comunitat a Castelló de la millor manera.

169

DIA DEL PILAR Un any més les nostres Madrines i president van acompanyar al Centre Aragonés en el seu dia gran. Des de la seu del centre fins a la Parròquia de la Trinitat, van fer processó, vestits de llauradors i llauradores. Una vegada arribar, van fer ofrena a la Verge del Pilar i van gaudir de la missa aragonesa cantada que sempre prepara el Centre Aragonés.

PRESENTACIÓ GAIATA 6 FAROLA RAVALET El dissabte 14 d’octubre la Gaiata 6 va celebrar la seua presentació, en què vam viatjar fins a Egipte. Saray i Pilar van rebre les seues bandes de mans dels presidents de la Gaiata Esteban i Nicolás.

170

Les nostres Madrines i president van rebre el saluda per a la propera presentació de gaiata.

PRESENTACIÓ GAIATA 13 SENSAL El dissabte 21 d’octubre la gaiata 13 va celebrar la seua presentació ambientada en el circ. Les Madrines van rebre les seues bandes de mans de la presidenta i del president infantil. Les nostres Madrines i president van rebre el saluda per a la propera presentació de gaiata.

171

PRESENTACIÓ GAIATA 3 PORTA DEL SOL El dissabte 28 d’octubre la Gaiata 3 va celebrar la seua presentació. Les Madrines, Marta i Nayla,van rebre les seues bandes de mans del president Vicente Provinciale. Les nostres Madrines d’honor i president infantil 2025 van rebre el saluda per a la propera presentació de gaiata.

172

PRESENTACIÓ FALLA PLAÇA RODRIGO DE PORT DE SAGUNT El 28 d’octubre vam assistir a la presentació de la nostra falla germana, vam viatjar fins al Port de Sagunt per fer ofrena a les noves falleres per al cicle fester 2024.

Rosa, Lucía i José Antonio van acudir vestits de castelloner i castelloneres a la Casa de la Cultura del municipi per a gaudir de l’espectacle, la poesia i la imposició de bandes de les falleres i la cort d’honor de la falla.

PRESENTACIÓ GAIATA 14 CASTÀLIA I OFRENA DE GESTORA El dissabte 4 de novembre la gaiata14 va celebrar la seua presentació, en què el musical Mamma Mia van ser el fil conductor de l’acte. Les Madrines,Cristina i Marta, van rebre les seues bandes de mans del presidents Dani i Jonay. Les nostres Madrines i president van fer l’ofrena de Gestora, tota la comissió va estar al seu costat en aquesta nit tan especial, Lucía en vestit negre i or, molt elegant, i la nostra madrina Rosa de llarg en vestit de flors blanc i negre, espectacular; també van rebre el saluda per a la propera presentació de gaiata.

173

FOTOS DEL PERIÒDIC, MENJAR I INTERCANVI DE REGALS El diumenge 5 de novembre vam anar al sector per a fer les fotos del periòdic, que es van publicar el divendres abans de nostra presentació. Les dames i acompanyants, tant majors com infantils, van acudir per a fer les fotos de grup, i també tots els membres de la comissió van fer la foto grupal. Després vam anar al magatzem de gaiates per fer el tradicional dinar de germanor i intercanvi de regals de les nostres madrines

«No sé si són conscients de l’esdeveniment que estan a punt de presenciar. Es troben vostés en ple cor de Tailàndia, on els déus existeixen. No em creuen? Miren, miren i veuran unes llums brillant. Són els déus que dansen cada nit quan la lluna s’amaga. Fixeu-vos en com ballen per a delectació dels mortals.» Aquest va ser el fil conductor de la nostra història, volem donar les gràcies a Lledó i Melina, per aquest guió i el muntatge de tots els balls, també a totes les fades guardianes per estar disposades a ballar i acudir a tots els assajos necessaris, i especialment a Lledó Calero, per assumir el repte de ser la llum d’aquest conte.

PRESENTACIÓ El dia 11 de novembre de 2023 va tindre lloc, al Palau de la Festa, la nostra presentació oficial per a la Magdalena 2024. A l’acte van assistir les Reines de les festes, la presidenta del patronat de festes; autoritats; la Junta de Festes, les Dames de la Ciutat; Madrines i Madrines Infantils, presidents i presidents Infantils dels diferents sectors gaiaters; alguns col•lectius festers i altres amics de la festa. 174

Gràcies, Noelia i Lledó per guiar aquesta presentació en el protocol, no vau poder fer-lo millor. El palau va ser decorat cuidant fins a l’últim detall, escenari de color roig grana, amb un temple d’estil tailandés al centre i uns panells posteriors negres amb estampa dorada que atrapaven totes les mirades. I finalment, també vam treballar en les vestimentes per a les nostres ballarines, amb ales decorades amb llums i pantalons bombatxos i tops blancs.

La veu en off va ser Noelia Capdevila, que ho va fer perfecte. Després que Monora va aplegar a Castelló, l’escenari va ser ocupat pels portaestandards, ÓSCAR ESPINOSA VILAR i NAIRA BENZ CARPIO, seguits per les col•laboradores AURORA ÁLAMO UCEDA i JANIRE JAÉN TORIBIO. Continuant amb el protocol, van pujar a l’escenari les nostres Madrines del 2023, Irene Arasa i Raquel García, acompanyada pel vicepresident Arcadi Babiloni. Després vam rebre al president, José Antonio Naranjo, per tal d’imposar les bandes acreditatives a les dames de la nostra comissió. Dama d’Honor infantil, xiqueta IDUNN DE DIEGO DOMÍNGUEZ acompanyada per IKER GUZMÁN MIRALLES. Dama d’Honor, senyoreta MELANI JIN ZHOU, acompanyada per JORGE FRÍAS PADIAL. Dames d’Honor infantils, xiquetes NAIA RODRÍGUEZ SÁNCHEZ, acompanyada per HUGO RODRÍGUEZ ESTEVE. Dama d’Honor, senyoreta JESSICA SOLÁ GARGALLO, acompanyada per ALEX PEINADO LLOPIS. Dames d’Honor infantils, xiquetes ABRIL DE DIEGO LLORENS i EMMA FERRER

BLASCO Dama d’Honor, senyoreta ARIADNA SOLÁ MIRALLES, acompanyada per IVÁN GARCÍA PADIAL. Dames d’Honor infantils, xiquetes PAULA MARZÁ TORRES i HELENA FAUBELL MIRALLES. Dama d’Honor, senyoreta ALBA MARÍA ESTEVE MENDOZA, acompanyada per RUBÉN SOTO VIVES. Dama d’Honor infantil, xiqueta VERA RODRÍGUEZ SÁNCHEZ, acompanyada per PAU PÉREZ FABREGAT. Dama d’Honor, senyoreta ANNA ROIG BARBERÀ, acompanyada per JOSÉ VALLS ALBERT. Dama d’Honor infantil, xiqueta VERA CASTILLO TENA, acompanyada per MANEL FRÍAS PADIAL. Dama d’Honor, senyoreta SARA MARTÍNEZ MUÑOZ, acompanyada per ERIC ANDREU PALLARÉS. Dames d’Honor infantils, xiquetes VICTORIA FAUBELL MIRALLES i AINARA ELENA. SÁNCHEZ AVRAM, acompanyades per JUAN FERRER BLASCO. Dama d’Honor, senyoreta ANDREA ESTÉVEZ MORA, acompanyada per MIGUEL URIEL SOLÁ MIRALLES. 175

Madrina d’Honor Infantil, xiqueta MARÍA MARZÁ TORRES, acompanyada pel president Infantil per a la Magdalena 2025, xiquet PABLO FERRER BLASCO. Madrina d’Honor senyoreta NAIARA GIMENO OLMEDO, acompanyada per ARCADI BABILONI RAMBLA. En aquest moment van desfilar cap a l’escenari les nostres Madrines per a la Magdalena 2024: Madrina Infantil, xiqueta Lucía Castellet Gallén, i Madrina, senyoreta Rosa Martínez Muñoz. Les noves Madrines van rebre les bandes de mans del nostre president, bandes que va traure a l’escenari Sara Martínez com amiga de Lucía i germana de Rosa. Posteriorment, van ser les seues predecessores, Raquel i Irene, les que van col•locar els corbatins acreditatius als nostres estandards. Per últim, les nostres Madrines i el nostre president van voler obsequiar a les seues mares per l’esforç i el seu amor incondicional cap a elles, fent entrega d’un detall floral. A més, també es va fer entrega d’un detall a les col•laboradores. 176

En aquest moment, la història va continuar i la deessa Tailandesa que va caure volia tornar al seu poble, per això, havia de buscar a l’animal més llest de la fauna Tailandesa, l’elefant, i des d’un temple que va trobar el van ajudar a buscar-lo, i allí estava eixe animal tan bell que la va ajudar a tornar a la seua casa. Van ser molts els amics i amigues que ens van acompanyar en una nit tan especial per a nosaltres: les amigues de la nostra Madrina major, Afanias, l’Associació Cultural de festes Francesc i Clara d’Assís; els festers i clavaris de les festes del Carme de Castelló; l’associació de veïns del Carrer Sant Blai; el Centre Gallec de Castelló “Aturutxo”; el Centre Aragonés de Castelló; la casa de València a Saragossa; la Falla Plaça Rodrigo del Port de Sagunt; la Falla “La Mercé” de Borriana; la foguera “BaverEls Antigons” d’Alacant; la Federació de Colles; la Gestora de Gaiates, a càrrec de la Gaiata 18 “Crèmor”; i, finalment, el Patronat Municipal De Festes De Castelló. A continuació, va baixar tota la comissió i es va realitzar l’acomiadament a les màximes representants 2023, les quals van rebre un

177

PRESENTACIÓ GAIATA 18 CRÈMOR El dissabte 18 de novembre la gaiata 18 va celebrar la seua presentació. Claudia, Carolina i Ainara, com a primera presidenta infantil, van rebre les seues bandes de mans del president José Antonio Lleó. Les nostres Madrines i president van rebre el saluda per a la propera presentació de gaiata.

elogi per la seua magnífica representació durant tot aquest any; Arcadi i Andrea es van acomiadar de Irene, i Jorge, Iván i Manel, de Raquel. Quan sols quedaven les Madrines del 2024 a l’escenari, les presentadores van dedicar unes boniques paraules a les nostres màximes representants i seguidament van abandonar el temple Tailandès que les havia envoltat tota aquesta nit màgica, seguides pels portaestandards i les col•laboradores. La festa va acabar a 178 altes hores de la matinada.

VESPRADA A LA FIRA DE TOTS SANTS El diumenge dia 19, el més xicotets van passar una vesprada divertida a la fira d’atraccions, s’ho van passar d’allò més bé tots junts pujant per tot arreu.

PRESENTACIÓ DEL CARTELL DE FESTES 2024 El 23 de novembre es va donar a conéixer el cartell anunciador de les pròximes festes fundacionals de Castelló, que seran del 2 al 10 de març del 2024. A través d’un procés seleccionador organitzat per l’ajuntament, mitjançant el Patronat de Festes, es va triar la persona que dissenya el cartell de festes, Ibán Ramón. En el Casino Antic es va celebrar la presentació del cartell , les nostres Madrines es van poder fotografiar amb el cartell per a la magdalena 2024. 179

PRESENTACIÓ GAIATA 1 BRANCAL DE LA CIUTAT El dissabte 25 de novembre la gaiata 1 va celebrar la seua presentació, amb un viatge pels grans èxits del cinema. Ana Escudero i Ana Colón van rebre les seues bandes de mans dels presidents de la gaiata Arturo i Sergio.

PRESENTACIÓ GAIATA 16 RAFALAFENA La nit del 2 de desembre el Palau de la Festa torna a estar ple de gom a gom per a rebre a les Madrines i comissió de la gaiata 16, una presentació desenvolupada en el concurs Got Talent, una comèdia divertida. Maria i Lucía van rebre les seues bandes de mans del president de la Gaiata.

Les nostres Madrines i president van rebre el saluda per a la propera presentació de gaiata. 180

Les nostres Madrines i president van rebre el saluda per a la propera presentació de gaiata.

PRESENTACIÓ GAIATA 7 COR DE LA CIUTAT El 9 de desembre va arribar “Matilda” al Palau de la Festa de la mà de la gaiata 7. Les Madrines van rebre les bandes de mans del president de la Gaiata. També van rebre el saluda de la gaiata 4 per a la següent presentació.

ENCESA DE LLUMS DE NADAL Les nostres Madrines i president van acudir el 5 de desembre a la Plaça Major per a acompanyar a les reines a l’encesa de llums de Nadal de tota la ciutat, aquest any amb la plaça plena i amb un gran arbre de Nadal que es va il•luminar amb llums verdes i blanques, jocs d’artifici, projeccions nadalenques a la Cocatedral i acompanyament musical amb la banda Scorcia Big Band Boom.

PRESENTACIÓ FALLA LA MERCÉ DE BORRIANA El dissabte 16 de desembre les nostre madrines i president van acudir a la presentació de la nostra falla agermanada de Borriana, va a ser una vesprada emotiva i plena d’orgull, per primera vegada un home va ser nomenat faller major d’una falla a aquesta localitat, una persona molt vinculada a la Mercè i que anys abans va ser el president de “la Veterana”.

SOPAR DE NADAL DE LA GESTORA DE GAIATES El 15 de desembre es va celebrar el tradicional sopar de Nadal de la Gestora de Gaiates, en què es fa entrega d’una pasquera a cada Madrina, Dama de la Ciutat i a la Reina, Lourdes Climent. Es va celebrar als salons del restaurant Àgora. Rosa acompanyada pel nostre president Jose, van poder gaudir d’una vetllada acollidora i divertida.

PRESENTACIÓ GAIATA 4 L’ARMELAR El dissabte 16 de desembre la gaiata 4 es vestia de gala per a engalanar a les seues Madrines i comissió. Paula i Paloma van rebre les bandes de mans del president de la Gaiata Alejandro Miranda.

182

Les nostres Madrines i president van rebre el saluda per a la propera presentació de gaiata.

RECOLLIDA D’ALIMENTS I CARTER REIAL El dissabte 16 al matí la Gestora va organitzar una recollida d’aliment per al banc d’aliments de Castelló, les nostres Madrines i president van acudir per a ajudar i col•laborar. Després la nostra Madrina infantil Lucía va entregar la carta als patges reials perquè la nit del 6 de desembre els Reis li porten molts regals.

PRESENTACIÓ GAIATA 8 PORTAL DE L’OM El 23 de desembre va arribar el Nadal al Palau de la Festa de la mà de la gaiata 8 , les nostres Madrines van rebre les felicitacions de Nadal de part de totes les gaiates i també de les reines i corts d’honor. Les Madrines de “Portal de l’Om” , Carla Collazos i Carla Ibáñez van rebre les bandes de mans del president i president infantil de la Gaiata, Fernando i Gerard. També van rebre el saluda de la següent presentació de gaiata per a després de Nadal. 183

BERENAR DE NADAL DE LA GESTORA DE GAIATES El 3 de gener la nostra Madrina Infantil Lucía va acudir al tradicional berenar de Nadal de la Gestora de Gaiates, aquest any es va celebrar al parc Kidom i tots els xiquets i xiquetes ho vam passar genial.

DOLÇAINADAL El dissabte 30 de desembre es va celebrar el ja tradicional concert de dolçaina en el Palau de la Festa, aquest any tots els fons que es van ajuntar van anar destinats a Aspropace. El nostre president no van voler faltar i els van acompanyar en 184 aquesta emotiva vesprada.

CAVALCADA DELS REIS D’ORIENT El 5 de gener la Gestora de Gaiates va organitzar una carrossa de Winnie de Phoo per què tots el xiquets i xiquetes isqueren a la Cavalcada de Reis, part de la nostra comissió va participar vestits d’abelles. La nostra Madrina Infantil Lucía i el president van esperar l’arribada dels Reis a l’ajuntament, on van poder saludarlos i fer-se fotos amb ells.

186

PRESENTACIÓ GAIATA 11 FORN DEL PLA El 13 de gener va ser la presentació de la gaiata 11 “Forn del Pla”. Les seues Madrines, Mireia i Leire, van rebre les seues bandes de mans del president infantil Javi i la presidenta Lidón. Les nostres Madrines Rosa i Lucía, acompanyades del president Jose i membres de la comissió, van assitir a la presentació i van rebre el saluda de la gaiata 2 “Fadrell”.

ELS NOSTRES PREMIS

QUART PREMI PER LA “PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ” I SISÉ PREMI DE GAIATES ELS NOSTRES PREMIS

esprés de molts mesos de treball de l’equip de llibret, vam rebre el quart premi de la Generalitat per la promoció de l’ús del valencià en els llibrets de gaiates 2023. Una gran alegria per aquest equip de llibret, sempre pendent de donar una visió innovadora per a la temàtica dels nostres llibrets, així com de la coherència en la promoció de l’ús del valencià. «L’Aritmètica de les Festes» és un projecte en el qual el simbolisme dels números queda immers en tots els aspectes de les nostres festes.

I arribem a aquell dimarts 14 de març de la setmana de Magdalena. Dia de nervis, amb una comissió emocionada que es va traslladar a la plaça Major per al lliurament dels premis de gaiates. Sisé premi al nostre monument «Fanal de la llum antiga», autors Pablo i José Valls Albert.

Molt contents i emocionats de rebre aquest reconeixement pel treball de tot un any, un monument que és el reflex del treball de la comissió i del qual ens sentim orgullosos. Braços de fusta decorats amb suro amb eixes línies que li donen profunditat i vistositat per tots els costats, pintats i embetumats per donar-li l’antiguitat necessària; fanals i piques de tradició castellonera, envoltats de dibuixos il•luminats; vidrieres emplomades i pintades amb diferents colors blaus per simular la ceràmica castellonenca, i en elles dibuixades sanefes i ermites; un cos en forma de gerro a la part de baix i sis altures de fusta que voltegen amb xicotetes vidrieres; bombetes led per il•luminar-la amb llum blanca i

llum de color; i per acabar, l’escut del nostre estimat Castelló en un dibuix especial d’un dels bancs que hi ha a l’esplanada de la Basílica del Lledó, enlairant-se en la part superior una pica de vasos amb vidrieres interiors, i el gaiato, com a elements fonamentals de les gaiates. Després ens vam traslladar a la carpa del nostre sector per a celebrar-ho tots junts.

189

CENTENARI DE LA CORONACIÓ

DE L’AMOR NOSTRE SENYORA, PATRONA DE CASTELLÓ ARTICLE INÈDIT

Sergio González i Benages

Membre de la Junta de Govern de la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó. Clavari 2023

1366 —SEGONS NARRA LA TRADICIÓ. Salve, Verge del Lledó, Del mortal corredemptora, nostra Patrona i Senyora, Ègida de Castelló 1

es terres de cultiu de Castelló de la Plana dibuixen un fèrtil mosaic de textures i colors, canals de reg —séquies, herència viva de la seua recentment etapa islàmica—, camps d’arròs, d’hortalisses i arbres cítrics i fruiters. Una plana als peus del turó del Castell Vell i arran de mar; una marjal on emana el caràcter llevantí del qual beu el Mediterrani. L’olor fresca predomina l’ambient que exhala la terra mullada, aroma a la qual se sumen els matisos herbacis de l’arrossar, cítrics del llimoner i amelats que desprenen els tarongers en flor. Pròxim a una xicoteta casa de cultiu, treballa Perot de Granyana. A la humitat i calidesa suau del primer Sol diürn que irradia el color bronze de la seua pell, li acompanyen un parell de bous que sostenen l’aladre que fa saltar la terra al seu pas. Perot, nota que els animals de tir es detenen sense motiu, alhora que l’arada s’encallava als peus d’un lledoner. No pot avançar. Amb estranyesa, es reclina a l’ombra que projecten les fulles serrades i punxegudes de l’arbre. Mou la terra. Observa que hi ha una xicoteta pedra d’alabastre blanc. L’agafa amb les seues mans rugoses i calloses, solcs d’una vida que només han conegut el treball.

192

Instant en què s’adona que sosté davant si una imatge de Madonna Santa Maria. «… qual pregué amb gran devoció i gaubança y la portà al poblat per a la ensenyança on llavors li prestaren la Santa reverència e amb determinación dels jurats li alçaren capella on encontrada fou»2.

Postal del Clavari 2023 per a la Festivitat de Santa Maria del Lledó, 7 de maig de 2023

1 Vers de la Salve Verge del Lledó. 2 Fragment transcrit amb les mateixes paraules que es creia que descrivien els versos més antics que narren l’aparició de la Verge del Lledó. Existia la creença que estaven inclosos en «El Llibre del Bé i del Mal», present en l’Arxiu Municipal de València. Aquest llibre es crema en l’incendi de l’Arxiu del segle XVI; no obstant això, després d’una rigorosa anàlisi filològica, el doctor Ángel Sánchez i Gozalbo demostra en 1966 que aquest text mai va poder formar part del llibre, sent un text apòcrif escrit en un temps posterior a l’acció dels fets narrats.

1638, LA DEVOCIÓ AL LLEDÓ —SEGONS NARREN LES FONTS. Amb viva fe i efusió, T’invoquem Verge Pia 3 Tal com planteja Emmnauel Carrère en la seua obra “El Regne” (Anagrama, 2014) — assaig sobre les primeres comunitats cristianes, a través de la història de Pau el Convers i Lluc l’Evangelista—, els pilars de la societat cristiana occidental se sustenten sobre l’èpica, el fet monumental i fenòmens pràcticament inexplicables, coneguts com a «miracles». Les llegendes formen una part indestructible de la nostra quotidianitat. Transmeten creences i tradicions de generació en generació, enriquint la identitat cultural de les comunitats, construint amb mística el sentit de pertinença i connexió amb les arrels d’un poble. Aquest és el cas de Castelló de la Plana: el seu exercici de fe inexorable cap a la llegenda de la Santa Troballa de la Mare de Déu del Lledó, i que dona sentit al lema que dona vida a aquest assaig: «No és qüestió de creences, cent anys de fervor de tot Castelló per la Lledonera». El primer plantejament ve a constatar que la llegenda s’ha instaurat en la idiosincràsia castellonenca per damunt d’objeccions racionals i creences religioses: ser de Castelló, de Vora Séquia o de qualsevol raval de la ciutat, és creure en la Lledonera, fins i tot per damunt de professar l’altra fe (irracional i inesgotable) de la Plana: ser del Club Esportiu Castelló, buf...! Amb el segon, «cent anys de fervor...», encara que faça al•lusió al centenari de la coronació, el «fervor de Castelló», La devoció al Lledó 4, antecedeix i transcendeix quasi amb total seguretat la mateixa fundació de la ciutat. Llavors, podem parlar de fervor mil•lenari en comptes de centenari? Per a historiadors, arqueòlegs, arxivers i cronistes, el fenomen de la devoció de la Mare de Déu del Lledó per part dels

veïns i veïnes de Castelló ha suposat un fet d’atractiu enigma per a les seues investigacions. Personalitats de l’altura de Sánchez Gonzalbo, José María Doñate, Eugenio Díaz Manteca, Joaquín Campos, Llidó Herrero o Francesc Gusi, entre altres, construeixen a través de les seues anàlisis científiques un relat dels primers inicis de la devoció a la Santa Troballa d’allò més fascinant i curiós. L’historiador Díaz Manteca, mitjançant un text localitzat en un manuscrit de 1375 en l’Arxiu Històric Nacional, observa que el degà de la Catedral de València concedeix al vicari de l’Església de Santa Maria de Castelló el permís per a celebrar misses diàries en l’ermita de Lledó, citada com «ermitanae ecclesia». També el cronista Revest descobreix en un document de 1397 la transcripció que l’ermita de «Santa Maria del Lledó fos fort calfa», rebent un flux continu de pelegrins diaris que no cabien en ella, testificant una consolidada devoció cap a la Lledonera de forma molt primerenca a la seua a troballa als peus del lledoner. Això suposa una anomalia dins de l’anàlisi històrica de la devoció cap a talles, sants, santes o fets d’índole religiosa, ja que l’acceptació i el fervor per part de la societat sol ser un fenomen molt més pausat, sobretot en el segle XIV i segles anteriors.

3 Vers de la Salve Verge del Lledó. 4 Títol de l’assaig sobre la devoció i fervor cap a la Lledonera amb el qual ens hem documentat.

193

Són temps de la Pesta Negra, la propagació de la qual assola qualsevol racó d’Europa de cadàvers apilats: cossos totalment desdibuixats pels bubons i butllofes inflamades. Pell enrogida per les úlceres i hemorràgies internes que devoren les entranyes de veïns i veïnes. Davant aquest paisatge grotesc, semblant a les narracions de l’Apocalipsi, Castelló i els nuclis contigus —Vila-real i Almassora, recollides en les fonts coetànies— només troba un subterfugi esperançador en la seua devoció a la Lledonera. Segons narren les cròniques: en 1398 el nostre poble pateix una accentuada mortaldat a causa de l’epidèmia, per la qual cosa l’ermita del Lledó comença a quedar-se sense espai per a albergar totes les persones que acudien en romeria fins allí, acordant els jutges de la vila la seua ampliació. «... per devoció i han et van a vetllar bonament no hi poden cabren», narra un manuscrit transcrit pel cronista Lluís Revest. La revelació d’aquest text fa pensar a Revest que un primerenc (i tan accentuat) culte pot significar la possibilitat que ja existira una devoció cristiana en època islàmica. És fins i tot la devoció a la Mare de Déu del Lledó prèvia a la pròpia fundació de Castelló de la Plana? 7 centímetres. 70 mil•límetres. L’altura d’una estatueta d’alabastre blanc, la llegenda de la qual s’uneix al poble de Castelló pels segles dels segles. 7 centímetres. 70 mil•límetres. L’altura que intriga a historiadors i arqueòlegs. Com va poder ser venerada una representació de tan sols 70 mm d’altura i esculpida amb una talla tan senzilla? El seu estil manca de qualsevol relació possible al que hagueren identificat, en el segon terç del segle XIV, com una representació de la Mare de Déu. Una definició que ja en aquella època estava totalment establida, herència del cànon d’època romana, fruit de la devoció i el fervor de les primeres comunitats cristianes. Investigadors com el filòleg Joaquín Campos aprofundeixen en la idea que la troballa havia de ser un objecte de devoció venerada molt 194

abans que s’establira el model habitual d’aquella època de representació artística de la Mare de Déu: «... si la figura no haguera vingut avalada per un anterior i vell presagi religiós, la seua veneració inicial haguera repugnat dins del cristianisme». Endinsantnos en aquest misteri entorn de la devoció de la nostra Mareta podem acostar-nos a diverses hipòtesis proposades i acarades de manera científica pels investigadors. Joaquín Campos se submergeix en la possible datació en què es va esculpir la troballa: a través d’una exhaustiva comparació tipològica amb figures similars de culte mesopotàmic que daten del tercer mil•lenni a. C. Ell la identifica com una representació semblant a la deessa Isthar —Deessa babilònica de l’amor, la guerra, la vida i la fertilitat; associada a la sexualitat—. Fonamenta la seua hipòtesi en unes enigmàtiques marques que estan gravades en el cos de la Santa troballa, semblants a les que se solen trobar en estatuetes d’Isthar. El que fou arqueòleg i Catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Saragossa, Antonio Beltrán, coincideix també que pot guardar una certa similitud amb ídols orientals, però no precisa una època originària. D’altra

que va poder existir una primitiva devoció per part dels mossàrabs. Que el culte no fos prohibit pels conqueridors islàmics, encara en període de major intransigència religiosa, pot fer que la fe i el fervor a la Lledonera estigués establit quan els primers pobladors del Castell Vell van arribar amb les canyes, gaiatos i fanals a la Plana. També es pressuposa, com hem vist amb anterioritat reflectit en les cròniques que, en l’àrea on hui es troba la basílica de la patrona de Castelló, podia haver-hi un xicotet espai per al culte popular anterior a la reconquesta cristiana, albergant una xicoteta ermita amb la imatge en el seu interior. AHIR, HUI, DEMÀ —TEMPS PER A LA REFLEXIÓ banda, mossén Llidó Herrero, incideix en la seua procedència mesopotàmica, obrint la porta al fet que fins i tot puga ser posterior en el temps. A part de la influència oriental en la talla, l’arqueòleg Francesc Gusi, va destacar una connexió amb ritus màgics del període tardoromà, específicament amb els exvots utilitzats per a la curació miraculosa. Finalment, el prehistoriador de la Universitat de València Ferran Arasa, troba similituds amb altres estatuetes i figures del període calcolític de la conca llevantina i del sud d’Espanya. Respecte a l’origen de la devoció de la Santa Troballa, tot condueix a època romana, destacant la forta inclinació cap a l’ús de talismans que existien associats a l’embaràs o la protecció de la llar. Aquestes imatges de déus es col•locaven en àrees sagrades dins de la llar. Per tant, els investigadors dedueixen que la Lledonera va poder ser considera com un talismà durant el període del baix imperi romà per alguna família adinerada local, adquirint cert reconeixement social i devoció com a objecte miraculós. El fervor amb caràcter cristià apunta a una època primerenca. Existeix cert consens entre els investigadors que hem anat revisant en aquest apartat: assenyalen

5 Evangeli segons Sant Mateu (25:35-36).

Perquè vaig tindre fam, i em vau donar menjar; vaig tindre set, i em vau donar beure; vaig ser foraster, i em vau recollir; vaig estar nu, i em vau cobrir; malalt, i em vau visitar; en la presó, i vau vindre a mi 5 Hem aprofundit en el vessant de la mística, de l’èpica, de la llegenda que ha transcendit en el boca-orella popular del poble de Castelló, fins a convertir-se en un fil esperançador, capaç d’unir-nos per damunt de preferències, ideologies, i religions. També hem repassat l’origen de la troballa i la història de la seua devoció mil•lenària des d’una perspectiva científica, coneixent, en diverses hipòtesis, el més que possible origen mesopotàmic de la imatge; i el seu culte al llarg dels segles, civilitzacions, cultures i formes diverses de creença. Permeta’m el lector, que en aquesta última part els parle des de la meua pròpia experiència. Des de la meua pròpia reflexió. De tu a tu. Des del privilegi i l’emoció que suposa formar part de la Junta de Govern de la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó. Des del privilegi i l’emoció que ha suposat ser el Clavari en les festes del Centenari del Patronatge de la Lledonera, celebrades entre el 5 i el 13 de novembre de 2022:

195

Clavari portant la bandera

Arribada de la Patrona a la plaça Major a mans del Perot

Dimarts, 8 de desembre de 2022. Castelló comença el dia assolellat, amb una sensació agradable després del fresc i la humitat matutina. Molts veïns opten per portar una jaqueta lleugera. És laborable, però malgrat això, milers de persones esperen l’arribada de la Lledonera en la Plaça Major. Entorn de les 12 del migdia, en carruatge, a braços del Perot Antonio Gil, fa la seua entrada. Castelló trenca en aplaudiments. Totes les campanes de les esglésies i ermites de la ciutat voltegen alhora. Baluerns secs que irrompen en el cel i fan vibrar la plaça fins a arribar a cent carcasses commemoratives. Així sona el fervor i la devoció en la celebració del Centenari del Patronatge. Un dels moments més emotius de la història de la ciutat 6.

De l’amor nostre Senyora, Mare de Déu del Lledó.

De la ciutat i també dels meus particulars —i dels de la meua família—. Espere en el corredor central de la Cocatedral de Santa Maria de Castelló, d’esquena a l’altar, amb l’honor de portar sobre el meu muscle la bandera de la Confraria com a Clavari. M’acompanyen la regidora d’Ermites i el Prior de la Basílica del Lledó; estic segur que els tres guardem en la nostra retina aquell moment en el qual, portada pels “barreros”, véiem traspassar a la verge l’arc apuntat de la Cocatedral. La plaça al fons. Castelló als seus peus.

196

Si pretenem parlar de la devoció cap a la nostra Mareta, necessàriament ens hem de detindre en la labor que duen a terme els membres de la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó. Més enllà de la longeva història de la institució, les persones que formen part activa de la Confraria (no limitant-me només als quals formen part de la Junta de Govern) tenen davant si, un dels majors privilegis del nostre poble. Un privilegi, alhora que una gran responsabilitat, ja que a les seues mans recau el paper de transfigurar tota la devoció de Castelló cap a la seua Patrona. Persones que deixen la seua vida diària en un segon pla per a estar sempre a disposició i servei de la Mare de Déu del Lledó. En la seua labor recau l’esperança de tot un poble que ha d’estar a l’altura de la cura que ella mateixa els professa: la seua protectora, la seua patrona, la seua verge. Quan s’és Clavari, igual que succeeix amb la fe que perd força si no es viu en comunitat, la devoció que es comparteix al costat dels companys i companyes de la Confraria et condueix a viure experiències que són pràcticament impossibles de transmetre emocionalment. Cada «Visca la Mare de Déu del Lledó!, a veu del meu volgut Perot

6 Relat inspirat en la crònica publicada en el periòdic Mediterráneo el 8 de novembre de 2022 sobre l’acte del Centenari del Patronatge.

Antonio»; cada missa acompanyats pel solemne talent de la Coral de “Barreros”; cada gest de fe i ofrena cap a la nostra mareta tots junts; i, especialment, la possibilitat de viure de prop tota la mística que esperen els canvis de mantell de la Verge. Treball polit, elegant, i minuciós el de les Cambreres de la Reial Confraria. En la seua delicadesa, en cada gest subtil, tendre i respectuós —qualsevol adjectiu es queda curt per a descriure el treball que duen a terme en cada canvi de mantell— emanen les pregàries, els precs, les peticions i l’energia de Castelló cap a ella. Des d’aquestes línies el meu més sincer reconeixement i agraïment per, no sols la labor que duen a terme, sinó la forma en la qual ho fan; i insistisc, el viscut en un canvi de mantell no es pot narrar, és una sensació única que et connecta amb els mil•lennis de devoció que conté en el seu diminut interior la imatge. Si el fervor «no és qüestió de creences», aquest gest, aquest acte, és l’escenificació més pura de la connexió que existeix entre Santa Troballa i els veïns i veïnes del poble de Castelló. Pot ser que no siga una «qüestió de creences», de fet, m’aventuraria a admetre que no ho és, ja que he sentit moltes persones dir que «no creuen» però acudeixen per tradició a l’ofrena de flors en Magdalena. Eixa és la mateixa força de les llegendes. Independentment de la seua veracitat construeixen un relat màgic que cala en la tradició i en la identitat de les persones que sí que creuen en elles. Creure, confiar, tindre esperança, és el motor que fan de l’aparició de la Santa Troballa i la seua devoció un fenomen real, que s’imposa al fet de professar o no la religió cristiana. Un fenomen real que defineix l’essència llauradora i el caràcter humil dels castelloners. Un culte mil•lenari que aprofundeix les mans de Perot de Granyana en la terra (que són les mans de tots nosaltres), abraça les arrels del lledoner i expandeix la seua devoció per tots els racons de la marjal i de la Plana. Per a finalitzar, i aprofitant que he tingut l’oportunitat com a Clavari d’estar prop de la quotidiana devoció cap a la nostra

Clavari, Prior de la Basílica i regidora d’Ermites en la Festivitat de la Mare de Déu del Lledó 2023

Entrada de la Verge a la Basílica

mareta, m’agradaria convidar al lector a la reflexió. Pot ser que no siga «qüestió de creences», però quan naixes i creixes en un ambient parroquial (Parròquia Sant Josep Obrer en el meu cas), t’adones de la capacitat i la força que pot tindre socialment la religió que professem. Ser devot, acudir a missa i no perdre’s cap desfilada de les festes de carrer, no ens converteix en un bon cristià; o com la devoció està per damunt de les creences, no ens converteix en bon ciutadà, en un bon veí. Jesús, en la bíblia, en nombroses ocasions ens encoratja al fet de servir, de fer, de passar a l’acció: d’obrar. 197

Em preocupa que, davant els excepcionals actes que s’estan preparant per al Centenari, la pròpia comunitat cristiana de Castelló i les entitats públiques ens focalitzem en un fervor i devoció etèria, de paraula i no de fet. De forma i no de contingut. D’actes que en la seua afluència multitudinària de persones dissimula l’absència de missatges. Si els devots i els que vetlem per la preservació de les tradicions castelloneres pretenem honrar a la Verge i dignificar la nostra cultura, fent-la atractiva a les generacions esdevenidores, encarregades de mantindre aquest fervor viu, hem de ser capaços de plasmar els valors de la Lledonera en la identitat del nostre poble. La Mare de Déu del Lledó representa un model a seguir, és el nostre consol, la nostra intercessora espiritual, font d’esperança; un llegat històric i cultural per a la ciutadania de Castelló. La nostra devoció cap a ella és l’expressió profunda d’una fe que transcendeix creences i que anteposa l’amor al proïsme, al veí 198

i veïna, per damunt d’odi o enveges. El seu exemple ha de ser l’esperit de convivència de la nostra comunitat castellonera, en una època (l’actual) en què la situació demanda un fort compromís cívic, vetlant entre nosaltres, de la mateixa manera que ho fa ella pels seus fills. Pel seu Castelló. Pel seu poble. Verge del Lledó, la nostra Patrona i Senyora, ègida de Castelló

UN SEGLE DE FE EN LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ CENTENARI DE LA CORONACIÓ

Manuel Carceller

a història del lloc del Lledó al llarg dels temps no ha estat aliena a l’evolució general de la societat castellonenca, però crec que pocs optimistes haurien pogut pensar el 1900 que el segle XX seria un temps rellevant per al Lledó. De fet aquesta centúria es va obrir amb la creació d’una via enmig de l’horta, que ha acabat convertintse en el trajecte més apreciat pel conjunt de la ciutadania, el camí Lledó. Quan encara no s’havia acabat la construcció del passeig, el 31 de desembre del 1900 ja passava la imatge de Mare de Déu del Lledó, per primera vegada en la història, pel nou trajecte. Acompanyada pel poble, va ser portada en andes a l’església arxiprestal de Santa Maria. La vespra, en la celebració del canvi de segle, del XIX al XX, ja havia tingut lloc una solemne funció religiosa al santuari, on es va cantar la salve amb lletra d’Antonio Alloza i música de Jaume Pachés, amb la intervenció de 65 músics. Al sendemà de l’arribada de la imatge a Santa Maria, l’1 de gener de 1901, la festa per la presència de la Lledonera al cor de Castelló es va viure amb vols de campanes, músiques de carrer i una gran serenata a la plaça Major. Després, els dies 3, 4 i 5 de gener es va celebrar un solemne tridu d’acció de gràcies. Són dades que l’historiador Josep Miquel Francés comenta àmpliament en la seua magnífica Historia de la basílica de Lledó, una obra imprescindible publicada en l’any 1999. Aquelles notícies ens indiquen que els castellonencs del Vuit-cents tenien prou clar que el segle XIX acabava en l’any

Tornada de Lledó, 1974

1900. El temps que havia començat amb la rapinya de la guerra del Francés, que va deixar devastat el patrimoni el santuari, acabava amb un presagi de retrobament espiritual i ciutadà de la Mare de Castelló amb el seu poble. BALANÇ DEL SEGLE XX El segle XX ha fet possibles moments grans i brillants (reformes urbanístiques dignificadores, la coronació del 1924, les festes extraordinàries de 1966, 1974, 1983, 1999 i 2000, la declaració basilical, el creixement de la reial confraria, l’ampliació i renovació dels actes festius), però també ha estat un temps de tragèdia (destrucció de la imatge reliquiari del segle XVI i de l’interior del temple, convertit en caserna de carrabiners en 1936). Potser la miraculosa salvació durant la Guerra Civil de la petita imatge de la troballa, tan estimada i venerada durant segles pel poble castellonenc i en uns altres llocs de la Plana, va ser signe providencial d’amor cap a la Mare 199

guerra, el 1936. Després la cautela i la col•laboració ciutadana d’Àngel Sánchez Gozalbo, que va acabar guardant la figura, van fer possible la conservació del màxim símbol religiós i cultural del poble de Castelló. MOMENTS ESTEL•LARS EN LA LITÚRGIA Si haguérem de resumir tres grans moments de fervor d’un segle cap a la Lledonera, viscudes en les cerimònies litúrgiques, triaríem, per començar, les homilies de dos bisbes. La de Pont i Gol, el primer bisbe de Segorbe-Castelló, el 4 de maig de 1974, i la Josep Maria Cases i Deordal, en l’homenatge al rei Jaume I, el 31 d’octubre del 1976. El bisbe Pont, quan ja exercia com a arquebisbe de Tarragona, va presentar una bella metàfora sobre la relació de la ciutat amb el lloc sagrat: «Castelló ha de ser el gran lledoner, en les arrels del qual està la Mare de Déu del Lledó». Per la seua part, el bisbe Cases, en la missa de cloenda de la commemoració de la mort de Jaume I, va pronuciar el discurs més clar que ha fet mai l’església valenciana sobre la relació amb la llengua i la cultura pròpies: «En som continuadors de la seua fe: Som País Valencià. Amb estricta fidelitat als orígens, al projecte inicial de la Conquesta».

75 aniversari coronació de la Patrona, 1999

per damunt de la barbàrie, un amor que era capaç de superar tots els infortunis. Una trista excursió en carro de l’escultor Joan Adsuara i del pintor Ramon Paús per les ermites del terme, per ordre de l’alcalde Manuel Aragonés, va salvar la preuada imatge, en temps de 200

Crec que la feliç idea de celebrar el 1999, conjuntament, el 75 aniversari de la coronació de la Patrona i la consagració de la catedral de Santa Maria, representa un tercer moment de fervor extraordinari cap a la Lledonera al segle XX. A Castelló es va viure una litúrgia d’una solemnitat ací mai no vista, amb la presència d’un llegat pontifici, del nunci del papa a Espanya, de dos cardenals de la cúria romana i d’una vintena de bisbes als actes de consagració de la catedral.

La participació del poble en les visites de la Lledonera a les parròquies de la ciutat va generar uns entusiasmes, que podem considerar com a expressions de maduresa de la devoció de tot un segle. En el moment finisecular, la ciutat es retrobava emocionadament, sentint-se poble, al costat de la seua Mare i Patrona. ALGUNES GRANS CREACIONS CULTURALS Les celebracions en honor de la Mare de Déu del Lledó al llarg de la centúria han produït molts moments d’expressió cultural. La quantitat i qualitat d’exposicions artístiques, de concerts de música coral, de cambra, simfònica, de banda, folklòrica i també pop, i la qualitat de diverses publicacions i d’obres literàries han marcat unes fites de referència.

Miquel Peris, compositor

Però entre tants episodis culturals volem referir-nos ara a dos moments sublims, d’una significació que ha marcat el segle a Castelló, la Serenata a la Marededeu del Lledó, escrita per Miquel Peris, i el motet Galania, amb text de Miquel Peris i música de Matilde Salvador. L’estímul de la visita de la imatge de la Lledonera al Grau, en el 50 aniversari de la coronació de la Patrona, va inspirar Peris a compondre el text de Galania el 1974, i a més l’entusiasme produït per aquella visita va moure Matilde Salvador a musicar-ne el poema. Uns anys després, el 1980, Miquel Peris va culminar el text complet de la seua Serenata a la Marededeu, format per sis composicions: «Invocacions», «Endreça», «Crit de la terra», «Do de l’amor», «Fruit de la fe» i «Salve», la coneguda com a «Salve novella» o «Salve bressolera». Potser el segle XX passarà a la història de Lledó com el de les transformacions urbanístiques de l’entorn, com l’època en què l’Ajuntament de Castelló ha invertit més en el paisatge urbà, i en què la basílica ha perdut el seu aïllament com a temple rural enmig dels tarongerars.

Matilde Salvador, 1978

Però crec que la significació del fervor per la Mare de Déu del Lledó té i tindrà uns monuments duradors en les obres culturals, que han transcendit ja el seu temps originari.

201

100 ANYS SENT PATRONA DE CASTELLÓ CENTENARI DE LA CORONACIÓ

Ángela Monferrer i Escuder

Secretaria de la Junta de “Camareras” de la Reial Confraria de La Mare de Déu del Lledó

“LA VERGE DEL LLEDÓ, LA NOSTRA PATRONA I SENYORA, ÈGIDA DE CASTELLÓ”

s per a Castelló un privilegi comptar amb la Basílica de Lledó, tan pròxima a la ciutat i unida a ella per l’avinguda de Lledó, agradable passeig, ja centenari, que facilita l’accés de fidels, devots i ciutadans i ciutadanes... L’avinguda porta el nom de la nostra Patrona i és habitualment freqüentada per gran quantitat de vianants que, en arribar al temple, entren, s’acosten a l’altar major per a dirigir una súplica, o resar davant la imatge de manera molt breu i tornar a eixir, sent constant el tràfec. En l’edat mitjana, 1366, un llaurador, Perot de Granyana, va descobrir llaurant els seus camps al peu d’un “lledoner”, una xicoteta imatge: la “Santa Troballa”. D’incert origen, aquesta imatge prompte va ser venerada, no sols pels habitants de Castelló, sinó per tots els de la Plana i comarques adjacents. Naix doncs ací, en temps llunyans, la devoció cap a la Verge del Lledó, que és considerada com l’ègida, l’escut protector, de la ciutat.

Santa Troballa

Una xicoteta ermita, ampliada durant el Renaixement i derruïda en el segle XVIII, per a ser de nou edificada l’actual església, acull la imatge de la Verge, les seues successives ampliacions indiquen la preocupació i l’amor de la ciutat cap a la Mare de Déu. Amb el constant creixement de la ciutat i el fervor a la Lledonera, l’espai per al culte es multiplicava i magnificava. Així mateix, una edificació adjacent, la Casa Prioral, complementava la fisonomia actual.

202

Imatge-reliquiari, de Tomàs Colón i Bauzano

Tot aquest espai, basílica, casa prioral, avinguda... gira entorn de la Mareta. En l’avinguda trobem la majestuosa imatge de Perot llaurant (escultura d’Adsuara), la castellonera participant en “l’ofrena de flors”, i el peiró, que dona pas a l’esplanada de la Basílica, on trobem la font, el pou, el porxo de la casa prioral i l’antiga portada renaixentista, presidida sobre la llinda per una imatge de la Verge, que dona accés a l’actual temple. I la protagonista “la nostra Mareta” a la qual han dirigit durant segles els castellonencs i les castellonenques les seues pregàries en temps d’epidèmies, guerres, fam... perquè la seua imatge al costat del “Sant Sepulcre” (Crist Jacent de la Sang), són les més emblemàtiques, sens dubte de la nostra ciutat. I què significa ser “patrona”? El patró i la patrona són models a seguir; en aquest cas la Mare de Déu és el nostre model, una jove intel•ligent, disposada a acceptar sempre la voluntat de Déu, bona mare i esposa, però també preocupada pels altres tal com demostra en les noces de Canà, fidel al seu Fill fins al final, al peu de la creu, i al costat dels apòstols sempre, sense por i amb senzillesa. El patró i la patrona, a més de models a seguir, com l’etimologia indica, “pater” són pares, i qui millor que els nostres pares i mares per a cuidar de nosaltres, protegir-nos i estimar-nos...! Maria, mare de Crist, és la millor intercessora davant el seu Fill Jesucrist, davant Déu Pare Celestial, i això fem quan ens dirigim a Ella per a orar, pregar... però també per a agrair tan bo com hi ha en les nostres vides i l’ajuda que ens presta en molts dels nostres destrets. En el trànsit del segle XIX al segle XX, la Plana de Castelló experimenta profundes transformacions: l’arribada dels tarongers i l’agricultura de plantació va acompanyada d’importants infraestructures: ports, ferrocarrils, regadius... sense els quals haguera sigut inviable l’exportació de la producció agrícola i també de les

Rescripte Papal, 8 de novembre de 1922

manufactures. La mateixa ciutat canvia: nous edificis, carrers, institucions... fan de Castelló una nova urbs i creix el fervor i la devoció cap a la Verge, calant entre els habitants la necessitat de nomenarla Patrona de la ciutat. És el Papa Pius XI qui el 8 de novembre de 1922 la declara Patrona de Castelló (Rescripte Papal) i en 1924, el 4 de maig, la Verge és coronada canònicament, pel mateix Pius XI. La Real Confraria de La nostra Senyora, fundada en 1559, és la segona més antiga de la ciutat, després de la Molt Il•lustre Confraria de la Puríssima Sang, que també celebra en aquestes dates el 475 aniversari de la seua fundació. La Confraria del Lledó té com a principal missió donar culte i enaltir la figura de Madonna Sancta Maria del Lledó, el més antic i original títol amb què es coneix a la Verge. Complint amb aquest propòsit la Junta de Govern de la Confraria va decidir l’any 2022 celebrar com corresponia el Centenari del Patronatge, amb la 203

Després de les tradicionals Festes de Maig, la Junta de Govern va disposar-se a organitzar els actes, que al novembre commemorarien el Centenari del Patronatge. Poc havia d’on extraure idees, però amb molta il•lusió, no exempta de dificultats, es va anar forjant un xicotet programa de festes que, a poc a poc, es va ampliar i del qual estem molt orgullosos. Veiem que el cartell de les Festes de Maig es va fer servir com a programa anunciador dels actes de novembre. També un poemari i altres publicacions que s’han editat amb motiu d’aquesta efemèride.

Cartell anunciador de les Festes de Maig de 2022

dignitat més gran i devoció fent partícip i extensiva aquesta celebració a tot el poble de Castelló. Per a això les Festes de Maig ja van comptar amb un bell cartell de l’artista castellonenc Lluís Fabra, qui en aquest cartell utilitza una simbologia que mostra elements relacionats amb la declaració de la Verge com a Patrona. Si observem el cartell veiem les fulles del lledoner, arbre sota el qual va ser trobada la mil•lenària i xicoteta Verge. Identifiquem elements perduts durant la Guerra Civil: així l’antiga corona i aurèola de la imatge-reliquiari, o la porteta del reliquiari i la corona de la Santa Troballa... Destaca sobre el mantell una inscripció: Ntra. Patrona, 1922, 2022, important aquesta inscripció, perquè el cartell serà emprat durant les festes del centenari a novembre, a més d’en les publicacions de la Confraria. Però potser el més significatiu és la posició de la Verge, sota el mantell de la qual es troba l’escut de la ciutat, el Fadrí, Santa Maria, la ciutat de 204 Castelló de 1922 i la Basílica.

Comencem els actes el dissabte dia cinc de novembre amb el tradicional Pregonet anunciador de festes al matí i a la vesprada inaugurem en el Menador una esplèndida exposició de quadres, cartells, imatges, mantells i objectes litúrgics relacionats amb la Verge. Amb unes sentides paraules i un breu col•loqui a la Sala de Conferències del Menador iniciem una setmana de vertigen. És costum que en la Basílica se celebren periòdicament “Pasos por el Manto” als quals acudeixen centenars de

castellonencs i castellonenques demanant protecció a la nostra Patrona, a més és una ocasió per a veure de prop la imatge de la Santa Troballa i també la imatgereliquiari. I per descomptat el diumenge dia sis, va haver-hi missa i “Paso por el Manto”.

Antonio Gil i Agost, Perot 2023

El dimarts dia 8 de novembre la Patrona va vindre a la ciutat acompanyada per la Junta de Govern, el Prior de la Basílica, la regidora Procuradora d’Ermites, el Perot, qui s’encarrega de portar als seus braços la imatge de la Mareta i la victoreja en els actes d’especial rellevància i el Clavari, jove solter que representa a l’Ajuntament, sosté la festa i és el portador de la bandera de la Confraria. Amb gran emoció aquest mateix matí va haver-hi “Cambio de Manto” i la Mareta va vestir les seues millors gal•les i va ser rebuda, tal com és costum, en la Capella de la Sang, porta històrica de la ciutat. D’allí organitzat el festeig, la Verge va arribar a la plaça Major i a les portes de la Cocatedral, sent rebuda per les autoritats eclesiàstiques, civils i una multitud de devots que la van acompanyar en el Magnificat que seguidament es va celebrar. El tret de cent carcasses va commemorar el Patronatge. En finalitzar l’acte la Lledoneta va tornar a la Basílica, on eixa mateixa vesprada es va resar el Sant Rosari i va haver-hi una solemne celebració de l’Eucaristia. El divendres dia 11 de novembre la magnífica representació del “Misteri de Castelló” en Santa Maria es va sumar als actes del centenari. I el dissabte, malgrat la pluja, nombrós públic es va reunir en la plaça Major amb motiu de participar en “El ball perdut”.

Sergio González i Benages, Clavari 2023

205

Va culminar la setmana, amb la celebració a l’esplanada de la Basílica, d’una solemne Missa Pontifical a la qual van assistir pràcticament mil fidels, i que va comptar amb la participació musical conjunta de les corals Vicent Ripollés i Juan Manuel Herrero. La mateixa nit en la Cocatedral de Santa Maria un extraordinari concert d’orgue i de la Banda Municipal va ser el tancament d’aquesta setmana que va celebrar que la Verge del Lledó és, des de fa cent anys, la Patrona de Castelló. I sense més, agrair la col•laboració d’institucions, confrares, amics i castellonencs i castellonenques en aquest Centenari i com no a la Verge!, que va estar i està amb nosaltres en tot moment: 206

Missa Pontifical a l’esplanada de Lledó

Perot i Clavari 2023 en els actes de la Missa Pontifical

“Vos sou l´honor del nostre poble, de Castelló, Verge Maria, Mare de Déu del Lledó”

CULTURA CERÀMICA

COM ES PODEN INTEGRAR ELS DISSENYS CERÀMICS EN LES GAITES? CULTURA CERÀMICA

CREATIVITAT, METODOLOGIA I NOVES TENDÈNCIES APLICADES AL DISSENY DE LES GAIATES.

ent la ceràmica un dels sectors més importants de la nostra ciutat, no deixa de ser curiosa la dificultat que es té a l’hora d’introduir aquest element dins d’un monument gaiater. Tindre la ceràmica de Castelló en el mapa per la seua gran producció i desenvolupament ha suposat que la nostra història haja estat marcada amb pinzellades ceràmiques. D’aquesta manera, part de l’essència de la nostra ciutat es pot veure reflectida als seus carrers i els seus edificis, on la ceràmica sempre ha tingut un paper molt rellevant.

208

Marta Balado i Ferrer

La introducció d’aquest element dins dels nostres monuments pot ser que tinga més a veure amb el significat simbòlic que suposa per a Castelló i no tant amb les propietats que pot oferir. A grans trets, la matèria ceràmica s’obté en calfar una substància mineral, com poden ser argiles o arenes, a altes temperatures. Així s’aconsegueix un producte sòlid, resistent i opac. El monument gaiater es defineix pel seu “gaiato” i braços corbs, les seues escenes tradicionals i la seua ornamentació orgànica, però, principalment, una gaiata ha de destacar per la llum que emet. Al llarg dels anys se n’han anat creant diferents variants de fanals, aprofitant els cristalls per a decorar les seues cares, les quals actualment serien les vidrieres.

Gaiata de la ciutat 2024

També hem vist com s’han usat taulells tradicionals apareixent escenes costumistes o simplement amb motius florals, típics de l’època, combinats amb formes geomètriques. Hui dia aquest tipus de taulell es denomina “hidràulic”. Una altra opció és la de simular el taulell antic en metacrilat, obtenint la transparència del material perquè puga passar la llum sense deixar de representar la part tradicional del taulell pintat.

La llum artificial passa a través del vidre (metacrilat o qualsevol material que siga traslluït o transparent) deixant veure els detalls pintats. Aquest efecte seria impossible aconseguir amb la ceràmica per les seues propietats opaques. En canvi, alguns dels esmalts que s’apliquen damunt de la pasta ceràmica podrien recordar a acabats cristal•lins, per la qual cosa s’hauria de treballar per separat a la base i no sobre el bescuit ceràmic. D’altra banda, la ceràmica és un material complex de manipular, ja que per a coure peces amb volums i de grans dimensions es necessitarien forns enormes i el cost de producció seria complicat d’avaluar. Si es crearen formes corbes amb les argiles, s’haurien de coure per separat en els forns i esmaltar una a una. De manera que és un sistema molt enutjós i inviable. Ara bé, si parlem de donarli una altra utilitat al taulell tradicional dins dels nostres monuments, no deixen de ser formes planes les quals haurien de secundar-se damunt de bases llises. Si es volguera aplicar en zones corbes, la seua superfície s’hauria de dividir en trossos xicotets. Per això la gran majoria de les vegades que hem vist ceràmica aplicada en una gaiata és amb la tècnica del “trencadís”.

Gaiata infantil amb recobriment de trencadís, autor Carlos Benítez i Barbero

209

Detall de vidriera amb motius costumbristes i florals, Gaiata 15 Sequiol

Actualment, el sector ceràmic ha avançat i amb ell les seues tècniques de producció i aplicació. Hui dia les tintes que s’apliquen són digitals, per la qual cosa es pot “imprimir” qualsevol mena de gràfica. A més, es compta amb un extens ventall de dimensions, grossàries i acabats esmaltats, siga peça completa o només en zones concretes. Els efectes que simulen el baix relleu, o les diferents rugositats són algunes de les novetats que més es demanen dins del sector, sense oblidar-nos dels acabats polits, que segueixen sense passar de moda. La imitació de materials naturals com són pedres, marbres, fustes o metalls fa que el sector haja d’innovar en acabats cada vegada més realistes per a simular aquests materials sense perdre les bones propietats que el caracteritza en el sector de la construcció. Cal tindre en compte que, en l’àmbit comercial, les propietats i les aplicacions de la ceràmica estan resoltes, per la qual cosa hui dia s’intenta innovar en disseny i acabat i no tant en les característiques com tal del material. En canvi, per a resoldre el disseny d’una gaiata es busquen materials que es puguen

210

Gaiata 5, Hort dels Corders. Podem apreciar el disseny de les vidrieres de la part superior amb motius ceràmics, en concret motius estrets dels bancs amb decoració neorenaixentista del Parc Ribalta

decorar, que solucionen problemes com que es puguen corbar o que siguen blans per a poder manipular, com són les fustes, metalls, plàstics... En definitiva, la ceràmica se sol posar mínimament de

És una bona solució com a reinterpretació del monument clàssic el qual estem acostumats a veure. Es fa un gir a la ceràmica com a material representatiu de la ciutat i també s’usen unes formes totalment innovadores, representant els cilindres a les canyes i donantli un valor més artístic i plàstic.

Gaiata Infantil de la ciutat 2024

manera decorativa pel seu valor històric i no per les propietats que dona el material. Com a principal exemple d’aplicació ceràmica en els nostres monuments es troba la gaiata infantil guanyadora de la Magdalena 2023, feta de ceràmica i amb formes corbes. A través dels elements bàsics que ha de tindre una gaiata, es van crear uns cilindres buits amb osques per a deixar passar les llums que hi havia en el seu interior. Malgrat deixar en blanc la pasta ceràmica, en la seua base apareixen una espècie de cercles esmaltats que donen un toc de llum al monument.

En definitiva, resulta difícil utilitzar la ceràmica com a element principal en una gaiata, sobretot, per la poca il•luminació que tindria i per la complexitat de tindre un forn a la disposició d’una comissió. Per a una gaiata tradicional es podria fer servir la tècnica “trencadís” o taulells de xicotetes dimensions com a motiu decoratiu. Gràcies a la impressió digital, hui dia es podria imprimir qualsevol imatge o motiu que es desitjara, fins i tot imitacions de taulells antics pintats a mà, incloent-hi les tonalitats típiques que empraven, com són el cobalt, el verd aigua o el groc. Si la gaiata no és clàssica, les formes poden ser infinites. La pasta es pot modelar al gust, sempre tenint en compte que és un material que s’ha de coure i ha de cabre dins del forn, per la qual cosa es delimiten els volums havent d’ajustar les dimensions de les peces o fent-ho per parts. També s’hauria de tindre en compte el gruix de la pasta perquè les peces foren manipulables, el pes i l’estabilitat sobre la base. Amb els esmalts acolorits se’ls donaria relleu i color. L’aplicació de tintes digitals sols es podria fer si les superfícies anaren llises. Hui dia encara no és possible l’aplicació digital de tintes en formes corbes. 211

EL SECTOR CERÀMIC: L’ORGULL DE CASTELLÓ CULTURA CERÀMICA

Arantxa Miralles i Benages Graduada en Turisme

l sector ceràmic a Espanya és de vital importància per a les nostres exportacions. I no ho és ara, si no des de fa diverses dècades, el sector té les vistes posades en la venda a països estrangers, representant quasi el 80% dels seus tres mil milions d’euros de facturació. La producció espanyola es concentra en un 90% a la província de Castelló. Varis són els motius: la particular composició química de les seues argiles, la tradicional vocació exportadora de l’empresariat de la zona en sectors com els cítrics així com la proximitat amb el Port de Castelló i de València i que fruit de diferents reconversions sense ajudes, s’ha aconseguit Fàbriques, amb processos totalment automatitzats. Tot això fa, que el sector estiga actualment creixent a un ritme del 6%, després d’anys de creixements menors.

Ja l’any 2008, fruit de la crisi que travessava el país, es va fer un esforç amb el tancament de xicotetes factories, així com un procés d’agrupació d’empreses menors, la qual cosa va portar amb si la desaparició d’algunes indústries que no eren competitives, fonamentalment per la seua grandària i el seu alt grau d’endeutament. Encara així i enfront del nostre competidor major a Europa, Itàlia, patim algunes mancances, que només amb concentració i guanyant grandària podrem solucionar. 212

Espanya és el tercer productor del món per darrere de la Xina i Brasil, encara que en el rànquing d’exportació torna a ocupar el tercer lloc, aquesta vegada per darrere de la Xina i Itàlia. No obstant això, el producte xinés no competeix en condicions d’igualtat a causa del dumping que realitzen en els preus, la sobre producció i la falta de qualitat. És en aquest mercat on competim amb els productes Italians. El 85% de les vendes espanyoles són producció de pasta roja enfront de la producció italiana que és de pasta blanca, la qual cosa aconsegueix que fins i tot sent de la mateixa qualitat, aconseguisquen majors preus de venda. La indústria ceràmica a Espanya genera divuit mil llocs de treball directes i prop de cinc mil indirectes. Existeixen 208 centres de producció, dels quals 167 es troben a Castelló.

Independentment de la fabricació ceràmica, a la província de Castelló existeixen grups proveïdors de la indústria ceràmica, sent productors de tints i productes per a recobrir la rajola. El més important és el Grup Torrecid, que factura 660 milions amb la venda dels seus productes, i preveu creixements a doble dígit a causa de la qualitat i demanda dels seus productes, que permet dissenys imitant fustes, marbre, or, òxids o materials envellits. Té una quota del 8% del mercat mundial i ha obert fàbriques per a la seua expansió, a més de Castelló, a Itàlia, Portugal, Àsia i Brasil. Competidors seus són Esmalglass, amb una grandària meitat de Torrecid, i Ferro, que és filial de la seua empresa mare americana, que té una facturació mundial superior als un mil milions d’euros. Entre les empreses de grandària la que més m² de taulells produeix és el Grup Pamesa, encara que per vendes és Porcelanosa i les seues filials la que més factura. Aquesta empresa ha sigut capaç de tindre una àmplia gamma de productes i s’ha obert una xarxa tant nacional com internacional pròpia de botigues, la qual cosa li ha permés poder vendre a preus més alts, estar més prop del client final, saltant-se intermediaris i ser una marca coneguda per la seua qualitat. El Grup factura prop dels 800 milions d’euros, enfront dels 450 milions d’euros de Pamesa. Existeixen moltes altres empreses que presenten facturacions importants com ara Argenta, Keraben, Saloni, Aparici, Cifre o Grespania.

En definitiva, en un mercat competitiu Espanya té una magnífica posició, en totes les seues modalitats de producció, fabricant productes que van del seu ús per a parets i sòls, fins a la fabricació de peces per a façanes ventilades en edificis. Produïm peces en pasta roja i blanca, i gaudim d’un suport argilenc de qualitat i proveïdors excepcionals per als esmalts, dins de processos de producció avançats i automatitzats, i una logística pròxima per a l’exportació, sense descurar el mercat nacional. El futur del sector necessita incentius per part de l’administració, tant per a la inversió, com per a fomentar les fusions i acords entre fabricants que permeta la concentració d’empreses, i l’obertura de nous mercats i per 213

part dels fabricants fer esforços per a reduir endeutament i reforçar la posició financera. I+D+i El sector espanyol de fabricació de rajoles ceràmiques es caracteritza pel seu alt desenvolupament en innovació aplicada tant al mateix procés productiu, com al producte en si. De fet, el clúster és dels pocs sectors que compta amb centres tecnològics, d’investigació i universitats, que s’encarreguen d’innovar i promoure projectes en I+D+i al llarg de tota la cadena de valor.

d’optimitzar la promoció de la ceràmica en botigues i punts de venda, generant un potent sistema de recollida de dades mitjançant expositors intel•ligents.

La indústria ha implantat l’estratègia 4.0 transformant el sistema productiu de fabricació tradicional per a convertir-lo en un nou model basat en la traçabilitat, la digitalització i la recopilació d’una gran quantitat d’informació que permet tindre un millor control, gestió i supervisió de tota la planta. Existeixen iniciatives per a expandir aquesta estratègia digital a la fase de compra, amb l’objectiu

El sector espanyol de fabricació de rajoles ceràmiques ve adoptant millores tecnològiques i innovadores en els seus processos productius per a aconseguir un nivell net de zero emissions de gasos d’efecte d’hivernacle per a l’any de 2050, resultats que van més enllà de la reducció de la seua petjada de carboni. El seu objectiu també se centra a optimitzar processos en altres àmbits, com en

214

la reducció de consums de matèries primeres i en la gestió de l’aigua en els seus processos. La indústria espanyola de rajoles ceràmiques, des de fa dècades, ha estat aplicant mesures d’eficiència energètica, així com les millors tecnologies disponibles per a la reducció de la petjada de carboni i el descens en les emissions de CO₂ sectorials. S’incentiva l’ús de material reciclat en el cicle productiu, convertint els sobrants del procés productiu en matèria primera per a nous productes a fi de reduir desaprofitaments. S’estima que en el sector s’aconsegueix reutilitzar el 100% dels residus d’argila abans de ser cuita i hi ha un esforç a recuperar gran part del test cuit, permetent aconseguir la reducció de l’impacte ambiental de l’ús de matèries primeres verges. El sector realitza un consum eficient dels recursos hídrics per a poder minimitzar el consum d’aigua per metre quadrat de producte fabricat. Un 80% del consum

matèria de prima hídrica es destina a l’ús en atomitzadors, en el procés dels quals s’evapora quasi totalment. L’altre 20% del consum hídric forma part d’un cicle tancat en el procés productiu, en el qual es recicla i es reutilitza les aigües residuals íntegrament. Això fa que l’abocament de l’aigua residual en el procés productiu de la rajola ceràmica siga igual a zero. La indústria espanyola de rajoles ceràmiques ha sigut una de les pioneres en el desenvolupament d’una DAP sectorial de la ceràmica en l’àmbit europeu, la qual s’ha desenvolupat sobre la base d’una mostra representativa de producció espanyola de rajoles. L’Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (ASCER) ha sigut l’entitat promotora d’aquesta etiqueta ecològica sectorial, desenvolupada en 2019. Addicionalment, un nombre important de fabricants de rajoles ceràmiques han desenvolupat DAP per als seus productes. 215

C.D. CASTELLÓ CULTURA CERÀMICA

iatjar al passat i posar en valor la ceràmica com a patrimoni i tradició del nostre poble, ha sigut el fil conductor d’aquest llibret. Però, ara voldríem fer una parada en el present, i en concret en el Club Esportiu Castelló -estendard de la ciutat que transcendeix del merament futbolístic i esportiu- i en l’elecció de motius ceràmics típics de la nostra província com a element inspirador per a dissenyar les samarretes i les infografies per a la temporada 2023-24.

Aquest Club centenari és un dels majors exponents de la cultura que atresora la nostra ciutat i província. Amb l’elecció dels elements ceràmics, el Castelló fa valdre i dona a conéixer, amb gran mestratge, gust i disseny, d’una forma molt didàctica i mediàtica, tot el patrimoni que engendra la cultura taulellera de la nostra terra. Des de l’equip de llibret de la Gaita 5 ens vam posar en contacte amb l’Àrea Social i de Protocol de la Fundació Albinegra, perquè ens comptaren els motius de l’elecció de la ceràmica com a element inspirador per a la temporada 2023-24, i també com va ser el procés creatiu de les samarretes, que integren detalls de taulells en les mànigues. Aquesta va ser la resposta: «L’elecció de la ceràmica en les mànigues del primer i segon equipament del CD Castelló de la temporada 23-24, es deu a la inclusió 216

Àrea Social i de Protocol de la Fundació Albinegra dels valors del club i de la província en la samarreta. En “l’albinegra” predomina el blanc i podem observar que les mànigues compten amb pattern de taulell antic característic de la província. Els minimalistes detalls daurats en les mànigues i en el logotip de Macron, reforcen l’excel•lència i història d’un club més que centenari. Torna l’àguila, símbol del club, en la part posterior del coll. Una samarreta molt de la “terreta”, de totes i tots aquells que senten aquest club molt seu.

En la segona samarreta enguany predomina el verd de les nostres arrels, el de la nostra ciutat. Es combinen paral•lelament una línia groga i una altra vermella, representatives de la “senyera”, que creuen el tors com en les samarretes visitants d’antany. Finalment, en la màniga s’uneixen detalls de taulell característics de la província juntament amb la “senyera” en el tancament de la màniga. La identitat visual d’aquesta temporada, en les quals s’inclou la ceràmica, segueix el mateix patró que en les samarretes, és a dir, per a destacar les arrels de la província en un club centenari com el CD Castelló».

LES TRADICIONS CERÀMIQUES DE LA GASTRONOMIA CULTURA CERÀMICA

Paco González i Yuste Comunicador gastronòmic

a invenció de la roda va ser una autèntica revolució que va canviar el món; quan el fang va començar a aplicar-se a la cuina succeeix un fet semblant: una revolució sense precedents. L’home fa uns vuit mil anys va començar a fabricar atuells i cassoles de fang. Va succeir en el Mitjà Orient i, amb la qual cosa es va poder cuinar mitjançant el bulliment i la fritada. Això també va ser beneficiós per a molts dels vegetals, originant potser una sort de sopes i “potatges” primigenis. Gràcies a la fabricació d’atuells, àmfores, càntirs, etc. es va poder començar a exportar i endinsar-se en la mar durant dies. Era una forma senzilla de transportar aliments tant líquids com sòlids. Aquests primitius envasos permetien

218

la conservació, l’emmagatzematge dels aliments. La cassola de fang o olla és un utensili ceràmic fabricat partint d’una mescla d’argila inorgànica amb una proporció molt elevada d’argila o silicat. L’argila és un material abundant, el més natural i, per tant, totalment reciclable, s’ha emprat durant milers d’anys per l’home en la cuina. Cuinar en fang és una tradició ancestral que ens connecta amb les primeres poblacions. Van desenvolupar l’art ceràmic per a un ús tan primari com cuinar, emmagatzemar o servir aliments i begudes. Un dels principals avantatges de cuinar en una olla de fang és que reté la calor d’una manera única. Això afavoreix que els aliments es cuinen en el seu propi suc i es mantinguen humits sense ressecar-se.

cuina moderns, existeix un interés creixent en l’antic art de cuinar en atuells de fang. Amb l’argila no hi ha por als productes químics. És el més natural possible i ofereix una forma més saludable de preparar els menjars. L’argila reté la calor com cap altra, assegurant que els menjars es cuinen de manera uniforme. Plats més sucosos i saborosos. Usar argila sembla atemporal, és tornar a les arrels, una època més senzilla i una autèntica experiència culinària. A més, en la nostra era de sostenibilitat, els atuells de fang ressonen entre els qui busquen solucions de cuina ecològiques. Els utensilis de cuina d’argila no són només una relíquia del passat; és un tresor que ofereix nombrosos beneficis. Però, què és el que realment destaca en una cuina moderna? Ens submergirem.

Més enllà de ser una altra peça més per a cuinar, una olla de fang és un element sostenible i decoratiu en una cuina, producte d’hores d’esforç i generacions senceres per a perfeccionar la tècnica, disseny i funcionalitat que la fa idònia per a coure aliments. Com vam veure anteriorment, cada cultura va desenvolupar la seua pròpia versió de com hauria de ser unes olles de fang, basant-se en els materials disponibles, els aliments de la seua regió i el desenvolupament artístic en el qual es troben, una olla de fang encapsula la tradició terrissaire de la seua regió artesanal i posa a la seua disposició la seua funcionalitat com a obra d’art o eina culinària. Per què les cuines actuals estan recorrent a l’argila? Malgrat l’atractiu dels aparells de

En una època en què la salut és primordial, els utensilis de fang brillen intensament. Cuinar en fang és com una col•laboració amb la naturalesa. Sense additius, sense productes químics, només terra pura. A diferència d’algunes olles i paelles modernes, no existeix risc d’ingerir toxines nocives. Cuines, menges i gaudeixes, sense cap preocupació. És important conéixer que darrere d’eixes meravelloses delícies gastronòmiques de sabor delicat i cocció uniforme poden existir uns certs riscos. Es desprenen fonamentalment de l’esmaltació de les peces i la seua antiguitat i la freqüència amb la qual es consumeixen els aliments cuinats o emmagatzemats d’aquesta manera. Tenint en compte que l’ús de les olles de fang és esporàdic, fer una bona elecció de la compra és fonamental. Això ens permetrà gaudir al màxim d’un mètode de cocció amb el qual obtindrem plats saborosos i plens de tradició. 219

Pocs saben que una olla de fang serveix en qualsevol cuina, i es poden portar de la flama al forn. La major part dels productes que es troben en el mercat són aptes per al seu ús en microones, forn, vitroceràmica, cuina elèctrica, gas, rentavaixella i congelador i previ al seu ús podem realitzar una simple tècnica de “curat” submergint el recipient durant 6-8 hores en aigua. Es recomana l’ús de focs de major diàmetre que el diàmetre de la cassola de fang. Les cassoles de fang es calfen íntegrament pel que hem d’anar amb compte en la seua manipulació. Aquest és un dels seus avantatges, ja que com els forns holandesos, la cocció és més uniforme a causa de les temperatures que s’aconsegueixen en els laterals i la tapa.

contenint aliments congelats. El canvi de temperatura pot provocar el clivellat. Una vegada completada la cocció convé evitar col•locar directament sobre una superfície freda (marbre, granit o plaques de cocció d’altres materials). Per a evitar el perillós contrast de temperatures tampoc hem de llavar els utensilis d’aquest material quan encara estan calents. Millor esperar que es refreden. Llavar amb aigua i sabó i no usar fregalls o esponges metàl•liques que puguen danyar la superfície.

En les olles de fang podem cuinar pràcticament qualsevol aliment. Una vegada que hem curat la cassola de fang hem de tindre en compte alguns trucs. Així millorarà el rendiment des del primer ús. Calfar lentament i a foc suau per a pujar progressivament i no col•locar sobre el foc fort directament. No col•locar mai la cassola de fang buida sobre el foc o

En resum, cuinar en una olla de fang és una forma saludable i tradicional de cuinar que ofereix molts beneficis, des d’una distribució uniforme de la calor fins a una major durabilitat i connexió amb la història i la cultura. Si estàs buscant una manera de cuinar més saludable i autèntica, cuinar en una olla de fang pot ser una excel•lent opció.

220

En tractar-se d’un material porós és convenient reservar unes per a les preparacions salades i altres per a les dolces, a fi d’evitar una certa transferència de sabors.

PUBLICITATS

L’ASSOCIACIÓ CULTURAL GAIATA 5 “HORT DELS CORDERS” VOL DONAR LES GRÀCIES ALS AMICS I COL·LABORADORS QUE, AMB LA SEUA AJUDA DESINTERESSADA, HAN FET POSSIBLE AQUEST LLIBRET. MOLTES GRÀCIES!

EPÍLEG

EPÍLEG Equip de llibret

rribat el moment de tancar els fulls del nostre llibret per a la Magdalena 2024, només podem sentir-nos orgullosos pel treball fet i agraïts per la confiança depositada en nosaltres des de la junta de la Gaiata 5. Executar aquest espai cultural comporta un treball que dura, pràcticament, de Magdalena a Magdalena; des de les nostres primeres reunions on discernim entre la pluja de temàtiques que posem damunt de la taula, fins al disseny de la portada del llibret. Només ens queda dirigir-nos a vosaltres, amics i amigues del sector Hort dels Corders, a la família de la Gaiata 5, a tots els lectors i lectores, i agrair el temps i l’interés dedicat a la consulta del llibret. Un llibret que enguany s’esculpeix de la forma més artesanal possible: amb les mans plenes d’argila, amb la tinta donant vida a les paraules, esculpint la seua forma en el torn terrissaire, esculpint la temàtica de Ceràmica, patrimoni i tradició. Com ens agrada dir llibret rere llibret, «som fills de Joan Fuster, de Matilde Salvador i de Bernat Artola; fills de la filosofia i del pensament crític; i per això, és un deure, i un privilegi, fer de l’intercanvi d’idees, la cooperativitat, la divulgació literària, i fer del full imprés, de les paraules i de les lletres, l’arma més poderosa per a defensar les nostres tradicions com a poble. La diversitat cultural és el tresor més gran que tenim com a poble. Hem de defensarlo. Aquesta és la nostra humil aportació». Sent fidels a aquest dogma, hem buscat enriquir, a través de la temàtica, el valor patrimonial de la ceràmica de la nostra província i la seua presència en cada racó de Castelló de la Plana. Un llibret en el qual hem aprofundit en els orígens de la ceràmica, en el seu recorregut 248

a través de la història de la humanitat, i en les particularitats ceràmiques que han convertit a la nostra ciutat i a la nostra terra en un referent mundial en aquest àmbit. Tot aquest contingut històric-cultural ens ha permés enaltir la ceràmica com un estendard turístic i patrimonial per a Castelló; recorrent els seus carrers, els seus monuments o les gaiates, on podem observar l’herència viva de la nostra tradició terrissaire. Per a finalitzar, posem la mirada en vosaltres, en tu. Gràcies a tu, al lector i lectora, aquest treball de molts mesos cobra vida, i principalment veu. Les nostres paraules i les dels col•laboradors i col•laboradores es traslladen a la vostra llar i, directament, enriquiran les prestatgeries i biblioteques particulars. Gràcies a tots i totes per confiar en aquesta recopilació bibliogràfica. També, per descomptat, volem agrair, especialment, el treball de tots els professionals que han col•laborat per a donar vida a aquestes pàgines. Especialistes de la cultura castellonenca que, amb rigorositat acadèmica, han confeccionat un sòlid llibret gaiater, responent sempre amb generositat i gratitud quan els cridem per a col•laborar en el projecte. I, a més, no ens podem oblidar de tots aquells amics i amigues que, gràcies al seu suport econòmic, mitjançant el patrocini del llibret amb les publicitats, fan possible l’oportunitat que materialitzem la nostra il•lusió en aquestes pàgines, tot el treball que teniu ara a les mans. De tot cor, aquest equip de llibret, us dona les gràcies per la vostra mirada i lectura d’aquestes pàgines. Ens veiem l’any que ve, amb la mateixa il•lusió, amb el mateix amor per Castelló.

Visita

la versió digital del

nostre llibret

Audiollibret