ESPILLS TRENCATS

COLECCIÓN

Literaturas de Aragón Serie en Lengua Catalana, 23

Espills trencats

Espills trencats

1. CLARAMUNT ADELL, Teresa: Contalles.

Així parlem a les comarques de la franja, 1985.

2. VIDIELLA JASSA, Santiago: Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit, 1984.

3. QUINTANA, Artur: La nostra llengua.

Gramàtica de llengua catalana, 1984.

4. CHAUVELL, Josep A.: L´home de França, 1986.

5. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Penaroja i Vallibona, pobles germans, 1987.

6. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort, 1987.

7. GALÁN CASTAÑ, Josep: Les cançons de la nostra gent, 1993.

8. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Romanços mai contats, Boires i borrims, 1995.

9. SASOT ESCUER, Mario: Joglars de frontera, 1997.

10. MICOLAU i BURGES, Juli: Manoll, 1997.

11. MORET, Hèctor B.: Temps Pervers, 1999.

12. SAN MARTÍN BONCOMPTE, Josep: Reculls d’incerta vida, 2000.

13. BARQUÍN, Susana: L’aventura del desig, 2002.

14. TERRADO i PABLO, Xavier: Diàleg de la cordialitat, 2003.

15. GRÀCIA, José Miguel: Vers a vers a Barcelona, 2004.

16. Deu anys de «viles i gents», 2006.

17. ANTOLÍ, Susana: Tornem a ser menuts!, 2006.

18. GRÀCIA, José Miguel: Dietari en groc, 2007.

19. MICOLAU, Juli: D’un sol esclop, 2008.

20. MOMBLANT RIBAS, Marta: La venta de l’Hereva, 2009.

21. LLOP ALFONSO, Merxe: Ressò en l’obscuritat, 2010.

22. TERÈS BELLÈS, Carles: Licantropia, 2011.

Màrio Sasot Escuer

TÍTOLS PUBLICATS

23

Fotografía de Lucía Sasot Cebrián

Màrio Sasot Escuer

Màrio Sasot Escuer

Va nàixer a Saidí (Baix Cinca. Osca) l’any 1951.

Llicenciat en Filologia Romànica i en Ciències de la Informació, ha exercit com a professor de Llengua i Literatura Castellanes a diferents instituts de Barcelona i Saragossa. Des de 1983, col·labora com a corresponsal a l’Aragó del diari barcelonès La Vanguardia i ha dirigit durant més d’onze anys la revista mensual Temps de Franja, en la que continua escrivint.

Com a docent va coordinar, des de l’any 2000 fins al 2011, el Projecte d’Animació Cultural a les Escoles de la Franja “Jesús Moncada”, organitzat pel Departament d’Educació del Govern d’Aragó.

Té publicats els llibres Així s’escriu a la Franja. Antologia i guia didàctica d’autors de l’Aragó catalanòfon (1993-1995). Guia de lectura de “El cafè de la granota” de Jesús Moncada (1993). Aproximació Descriptiva a la Llengua de Saidí (1996), junt amb Hèctor Moret. Joglars de Frontera. La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon (1997), Premi Guillem Nicolau 1995. Cobles d’anar i tornar. Dotze anys del Concurs de Cobles Aragoneses en Llengua Catalana de l’Ajuntament de Saragossa (2009). Coordinà la guia turística Fraga y el Bajo Cinca. Rutas CAI (2004).

Des de que es va jubilar de l’ensenyament, sovinteja les visites a Saidí, on des de fa uns anys forma part de la “Rondalla de San Anton”.

GUILLEM NICOLAU

Extracte de l’acta del Jurat: El dia 3 d’octubre de 2017, el Jurat format per José Ignacio López Susín (president), Maria Josep Nogués Furió (vocal), Rosa Arqué Villar (vocal), José Ignacio Micolau Adell (vocal) i Francho Beltrán Audera (secretari amb veu, però sense vot), va acordar concedir el Premi Guillem Nicolau 2017 a aquesta obra pels seus alts valors literaris i per fer un relat en el qual ocupen un paper decisiu la memòria i la xarxa de relacions familiars i de veïnat, tant a l’entorn rural com a l’urbà, en la fructífera època de la Transició, amb un llenguatge que recull la riquesa i les peculiaritats del català d’Aragó.

2017

PORTADA eSPILLS TRENCATS barniz.indd 1

23/11/2017 19:01:57

COLECCIÓN

Literaturas de Aragón Serie en Lengua Catalana, 23

Espills trencats

Espills trencats

1. CLARAMUNT ADELL, Teresa: Contalles.

Així parlem a les comarques de la franja, 1985.

2. VIDIELLA JASSA, Santiago: Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit, 1984.

3. QUINTANA, Artur: La nostra llengua.

Gramàtica de llengua catalana, 1984.

4. CHAUVELL, Josep A.: L´home de França, 1986.

5. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Penaroja i Vallibona, pobles germans, 1987.

6. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort, 1987.

7. GALÁN CASTAÑ, Josep: Les cançons de la nostra gent, 1993.

8. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Romanços mai contats, Boires i borrims, 1995.

9. SASOT ESCUER, Mario: Joglars de frontera, 1997.

10. MICOLAU i BURGES, Juli: Manoll, 1997.

11. MORET, Hèctor B.: Temps Pervers, 1999.

12. SAN MARTÍN BONCOMPTE, Josep: Reculls d’incerta vida, 2000.

13. BARQUÍN, Susana: L’aventura del desig, 2002.

14. TERRADO i PABLO, Xavier: Diàleg de la cordialitat, 2003.

15. GRÀCIA, José Miguel: Vers a vers a Barcelona, 2004.

16. Deu anys de «viles i gents», 2006.

17. ANTOLÍ, Susana: Tornem a ser menuts!, 2006.

18. GRÀCIA, José Miguel: Dietari en groc, 2007.

19. MICOLAU, Juli: D’un sol esclop, 2008.

20. MOMBLANT RIBAS, Marta: La venta de l’Hereva, 2009.

21. LLOP ALFONSO, Merxe: Ressò en l’obscuritat, 2010.

22. TERÈS BELLÈS, Carles: Licantropia, 2011.

Màrio Sasot Escuer

TÍTOLS PUBLICATS

23

Fotografía de Lucía Sasot Cebrián

Màrio Sasot Escuer

Màrio Sasot Escuer

Va nàixer a Saidí (Baix Cinca. Osca) l’any 1951.

Llicenciat en Filologia Romànica i en Ciències de la Informació, ha exercit com a professor de Llengua i Literatura Castellanes a diferents instituts de Barcelona i Saragossa. Des de 1983, col·labora com a corresponsal a l’Aragó del diari barcelonès La Vanguardia i ha dirigit durant més d’onze anys la revista mensual Temps de Franja, en la que continua escrivint.

Com a docent va coordinar, des de l’any 2000 fins al 2011, el Projecte d’Animació Cultural a les Escoles de la Franja “Jesús Moncada”, organitzat pel Departament d’Educació del Govern d’Aragó.

Té publicats els llibres Així s’escriu a la Franja. Antologia i guia didàctica d’autors de l’Aragó catalanòfon (1993-1995). Guia de lectura de “El cafè de la granota” de Jesús Moncada (1993). Aproximació Descriptiva a la Llengua de Saidí (1996), junt amb Hèctor Moret. Joglars de Frontera. La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon (1997), Premi Guillem Nicolau 1995. Cobles d’anar i tornar. Dotze anys del Concurs de Cobles Aragoneses en Llengua Catalana de l’Ajuntament de Saragossa (2009). Coordinà la guia turística Fraga y el Bajo Cinca. Rutas CAI (2004).

Des de que es va jubilar de l’ensenyament, sovinteja les visites a Saidí, on des de fa uns anys forma part de la “Rondalla de San Anton”.

GUILLEM NICOLAU

Extracte de l’acta del Jurat: El dia 3 d’octubre de 2017, el Jurat format per José Ignacio López Susín (president), Maria Josep Nogués Furió (vocal), Rosa Arqué Villar (vocal), José Ignacio Micolau Adell (vocal) i Francho Beltrán Audera (secretari amb veu, però sense vot), va acordar concedir el Premi Guillem Nicolau 2017 a aquesta obra pels seus alts valors literaris i per fer un relat en el qual ocupen un paper decisiu la memòria i la xarxa de relacions familiars i de veïnat, tant a l’entorn rural com a l’urbà, en la fructífera època de la Transició, amb un llenguatge que recull la riquesa i les peculiaritats del català d’Aragó.

2017

PORTADA eSPILLS TRENCATS barniz.indd 1

23/11/2017 19:01:57

Espills trencats.indd 1

12/11/2017 14:52:03

Espills trencats.indd 2

12/11/2017 14:52:03

ESPILLS TRENCATS

Espills trencats.indd 3

12/11/2017 14:52:04

Colección «Literaturas de Aragón» Serie en Lengua Catalana, 23 Premio Guillem Nicolau 2017

Espills trencats.indd 4

12/11/2017 14:52:04

MÃ rio Sasot Escuer

ESPILLS TRENCATS

Espills trencats.indd 5

12/11/2017 14:52:04

© Màrio Sasot Escuer Editan: Gobierno de Aragón Departamento de Educación, Cultura y Deporte

Gara d’Edizions www.garadedizions.com

I.S.B.N.: 978-84-8094-958-3 (Gara d’Edizions) I.S.B.N.: 978-84-8380-356-1 (Gobierno de Aragón) Dep. Legal: Z 1516-2017 Imprenta: C ometa, S.A. Ctra. Castellón, km. 3,400 — 50013 Zaragoza

Espills trencats.indd 6

12/11/2017 14:52:04

Per a Irene i LucĂ­a, dos bocins de vida neta i salvatge.

Espills trencats.indd 7

12/11/2017 14:52:04

Espills trencats.indd 8

12/11/2017 14:52:04

PRÒLEG Si, com deia Stendhal, la novel·la és l’espill que es passeja al llarg del camí de la vida, la memòria seria, doncs, el conjunt de fragments d’una mida significativa que queden d’aquest mirall quan, pel pas del temps i de la vida, es va trencant en trossos grans, o esmicolant en petits bocins, més intangibles.

En aquest llibre (una novel·la és tot allò que l’autor diu que és una novel·la), el protagonista tracta de recollir, peça a peça, eixos fragments grans, que d’una manera més nítida romanen en el seu record. Els uns, pel seu caràcter insòlit o singular. Els altres, perquè van impactar de manera colpidora en el seu ànim, sentiments o afectes. D’altres, finalment, perquè van canviar el seu destí o la seua manera de veure el món.

Per això, les vivències i situacions que aquí es narren no tenen una clara solució de continuïtat. No hi ha obligació de contar-ho tot punt per agulla.

Les històries donen salts imprevistos en el temps i en l’espai. Els personatges apareixen i reapareixen. No hi ha compromís d’explicar-ho tot ni necessitat d’omplir els forats que queden sense cobrir entre un capítol i un altre. La “historicitat” és substituïda per la “emotivitat”, l’únic criteri declarat vàlid (juntament amb la selecció freudiana del record) per a la confecció d’aquest llibre.

L’autor confia que amb els trossos de vidre rescatats, uns punyents, altres nostàlgics, altres pessigollosos, redons o vellutats, el lector sàpiga embastar les línies mestres sentimentals de “tota una vida”.

9

Espills trencats.indd 9

12/11/2017 14:52:04

Espills trencats.indd 10

12/11/2017 14:52:04

PART PRIMERA

La infància són records d’un poble del Baix Cinca

Espills trencats.indd 11

12/11/2017 14:52:04

Espills trencats.indd 12

12/11/2017 14:52:04

1. JA HO HA FET! La mort espera, amagada des del tímid racó dels dimonis familiars, la seua venjança.

Lo riu, perillós i insaciable, àvid del líquid element que és la seua font de vida, no aconsegueix arrencar una gota de llàgrima dels éssers sofrents expectants a la riba.

La gent, assaboreix, entre tèrboles mirades i sinistres comentaris esmorteïts, l’obscur plaer de la revenja.

“Ja ho ha fet! Ja ho ha fet!”

Los crits apaivagats del tio Julio. La seua respiració tallada, discontinua, pujant el munt d’escales de ca l’abuelita des del pati fins la primera planta amb els ulls desencaixats i el rostre blanc. Les seues cames primetes caminant a saltets cap al final del passadís, a la sala d’estar d’hivern, on hi havia la iaia Elena, cosint camises i repassant mitjons esguerrats.

Al costat, a menys d’un metre de distància, estava el seu fill Miquel, el tercer de la saga, de vuit anys, jugant amb un cavall de cartró.

Ja ho ha fet! Tornà a dir el tio Julio quan arribà a l’habitació, sense atrevir-se a alçar la mirada.

13

Espills trencats.indd 13

12/11/2017 14:52:04

Un estremiment recorregué el cos de la iaia Elena, sense que aquesta sacsejada interior la fes moure un sol muscle ni canviés l’expressió del seu rostre.

“S’ha tirat al riu. Manolo el Barquer ha vist el seu cos surant i amb l’ajut de la sirga de la barca i d’uns quants pescadors que eren a prop, ha aconseguit arrossegar-lo als marges i allà estan esperant que vingue el jutge de Fraga per a examinar i aixecar el cadàver”—explicà el tio Julio.

Nem! —Va dir la iaia Elena a Miquel. Els dos germans grans, lo tio Blas i el tio Bernardo, no hi eren a casa. Potser estaven al terme, ajudant els treballadors de casa en les feines de la collita del gra o en la neteja de les oliveres. O potser jugant pel poble. El petit, Antonino, es trobava a una altra casa, a cura d’una dida.

Tot i la curta edat del Miquel, la iaia Elena no va trobar que fos cap inconvenient anar amb ell a veure el marit mort. Des de molt petit, en Miquel havia mostrat una serenitat, una sang freda davant les desgràcies que no era normal. Encara recordava quan, estant al terme del Plantiu, li va caure la fulla d’un aladre a la cama que li va fer un tall llarg i profund. Es va lligar, ell solet, la ferida amb un mocador i va anar caminant fins al poble, a casa del practicant, perquè el curés. Tot plegat sense fer un crit ni vesar una llàgrima.

Van agafar unes jaquetes. L’abril, al tardet, i més a la vora del riu, sempre refresca.

Des que van sortir de casa fins que van arribar a la vora del riu on jaia el iaio Antonino, mare i fill no es van soltar de la mà ni van dir-se una paraula. Ella amb lo cap cot, premia amb força la maneta suau i fina d’en Miquel. Lo xiquet buscava suport moral i anímic observant l’entorn. Les parets i balconades del carrer major. Lo carrer del castell, tots els estrets carrerons que enfilaven cap a l’horta i finalment, el camí del riu, ple de llarissos i canyapites a la glera, els camins del sotet paral·lels a la carretera de Fraga, camins de grava flanquejats per camps d’ordi, blat i panís...

Quan van arribar al final del caminet de la barca, al punt de la vora del riu on hi era el cadàver, molt a prop de la barraca de Manolo el Barquer, feta amb canyes, tova i fullaraques de panís, el jutge, don Atilano, ja hi era allà. Va ordenar al seu ajudant que baixés dos pams 14

Espills trencats.indd 14

12/11/2017 14:52:04

la manta que cobria el mort per deixar en l’aire el rostre. La iaia Elena, sense acostar-se un centímetre més d’ on s’havia detingut, li digué al Miquel: “Dóna-li un bes al pare”. El nen es va acotxar, i va donar al iaio Antonino un bes al front, lleu, efímer, però respectuós i solemne. La iaia ordenà, tot saltant-se el protocol que corresponia al jutge, que tornessen a tapar la cara del mort. No va voler besar el seu marit.

A la tornada a casa, el mateix silenci, les mans de mare i fill entrellaçades, i la mirada al front, encarant amb una dignitat i orgull impossibles les mirades morboses i sornegueres de la gent simulant dolor pels carrers, o des dels balcons i finestres de les cases.

“Durant tot aquell dia —li va dir setanta anys després en Miquel a son fill Andreu l’única vegada que van parlar d’aquell succés— no vaig vessar una llàgrima en cap moment i sabia que, després d’allò no ploraria mai més, em passés el que em passés al llarg de la vida, i així ha sét”.

Tota aquella contenció de sentiments de ràbia, de tristor, de desconcert, de desemparo, no van ser innocus. Van quedar latents i marcaren la vida i el comportament individual i col·lectiu de tota la família.

L’àvia Elena va portar dol durant tota la vida i ni els seus fills ni cap altre membre de la família van poder celebrar mai un esdeveniment positiu o festiu durant el maleït mes d’abril. Els nostres pares es van casar un 30 de març, vorejant la data fatídica, i ho van fer fora del poble, a una església de Lleida. Més de vint anys després d’aquells fets dels quals ningú a la família en parlava, la dona del Miquel, la mare, no va poder vestir de blanc en les noces. Es va casar amb un vestit marró, tirant a negre. A la cerimònia van acudir-hi solament els familiars més propers i no hi va haver cap àpat de celebració. Després de l’acte religiós, la parella va emprendre el viatge en cotxe de línia fins a Barcelona, on van passar la lluna de mel a casa de la tia Pilar, germana de l’avi matern, al carrer Petritxol.

15

Espills trencats.indd 15

12/11/2017 14:52:04

Espills trencats.indd 16

12/11/2017 14:52:04

2. SOMNIS CULPABLES El poder crea impotència.

Els plors desesperats de la minyona humiliada cauen al terra i de la terra germina, amb el temps, una llavor d’odi incontenible.

L’avi covard tem les forces ocultes que anuncien un temps nou, imprevisible.

Una negra tempesta que demolirà tot, i tots.

Lo iaio Antonino pareixia preocupat, neguitós. Les notícies que arribaven dels diaris de Madrid sobre la feblesa i la impopularitat de la Monarquia i els rumors d’una imminent arribada de la República no el deixaven dormir tranquil. A més, l’hivern passat s’havia glaçat una bona part de la collita d’olives i, si enguany tornaven les gelades, seria la ruïna per a la casa Bringuer. Aquell dia es va aixecar de mal humor perquè havia dormit poc i malament. Però l’esmorzar que li va fer la minyona Maria, a base d’ous fregits i pernil, li va donar forces per a emprendre el dia amb energia. Va manar ensellar el cavall i va fer cap al Plantiu, de camí a la Cerdera.

Quan va arribar a les primeres feixes d’oliveres de la propietat, a mig kilòmetre del mas, va veure com tres dels seus jornalers menjaven un bocí de pa amb tossino viat i la bota de vi no parava al terra. Antonino, l’amo, va baixar del cavall i s’amagà darrere el tronc gruixut d’una olivera vella. Va romandre així quasi una hora, consumint-se de ràbia i 17

Espills trencats.indd 17

12/11/2017 14:52:04

impotència veient com els seus operaris passaven el matí rient, menjant i bevent sense fotre brot. No sabia què fer (“Què dic? I si es tornen contra mi?“). Finalment no va tindre el coratge d’apropar-se i parlar amb ells. Quan es va cansar de vigilar-los va deslligar el cavall de l’arbre on l’havia fermat, donà mitja volta i se’n tornà cap a casa.

A la cuina el rebé la Maria, la minyona que portava anys i panys al servei d’aquella casa. S’havia encarregat de la criança dels seus quatre fills quan eren petitons. A més, era l’encarregada, entre altres feines, de dur cada dia, a la una, amb una safata, l’esmorzar de la besàvia Júlia al llit. Era vox populi entre els criats de la casa que la senyora Júlia mai no es menjava els trossos de pa, pastes o torrades que tocava amb els dits. Això anava a parar després al menú de les gallines.

En veure arribar a don Antonino, la mirada esquívola, la front arrufada, li va preparar un pica-pica amb unes llesques de pa amb tomàquet i uns bocins de llonganissa.

—Ai, senyor Antonino, quin disgust que porto tot lo matí!

—Què et passa, Maria?

—Pos que anit vaig tindre un somni molt llarg i dolorós. Vaig somniar que hi anàvem tota la família i uns quants criats a la Cerdera.

Quan arribàvem a l’alçada del camí de La Granja, va començar a ploure de valent. Una de trons, llamps i aigua a tot lo que dóna! Les bèsties estaven espantades, esfereïdes. Van començar, les que tiraven dels carros, a córrer cara avall del camí. Les que anaven soltes feien cap amunt.

Lo seu cavall va donar un salt alçant les dues potes davanteres i vostè va

18

Espills trencats.indd 18

12/11/2017 14:52:04

caure cap enrere, fora del camí, rodant cara avall d’un precipici. L’animal caigué també per la baixada damunt de vostè i el va esclafar. Encara tinc a la retina la seua cara muda, amb la boca i els ulls oberts, amb una fina línia de sang sota els llavis. Vostè es va morir instantàniament. Tota la gent que l’acompanyava van acudir de camí a auxiliar-lo, però ja no van poder fer res.

—Ah, sí?

Don Antonino es va quedar una estona guaitant alternativament la Maria i la paret d’enfront, sense dir res. El seu rostre es va fondre en blanc durant uns segons i la tremolor de braços i mans denotaven el seu nerviosisme. Tota la mala sang acumulada unes hores abans al Plantiu semblava haver-se glaçat per a convertir-se en una freda bola d’odi.

Finalment, sense atrevir-se a mirar la Maria als ulls li digué: —Pos Maria, saps què he somiat jo?

—El què, senyor Antonino? —preguntà la minyona tractant d’endevinar la resposta darrera d’aquells ulls esvaïts i gèlids.

Que te n’anaves d’aquesta casa. Així que ja pots agarrar les teues coses i ves-te’n.

Ni els precs, ni els afanys ni les raons de les altres dones de la casa van tòrcer la ferma decisió de l’amo.

Menys d’una hora després, la Maria, cos ferm, faldilles amples i llargues i un barret diminut al cap, sortia per a sempre més de Ca Bringuer i caminava lentament pel carrer major, amb un farcell carregat de roba en una mà i una cistella amb verdures, cigrons, i una garrafeta d’oli a l’altra.

Els seus ulls es veien humits. Los llavis, sinuosos i contrets per la tristor, la sorpresa, el desencís. No es podia creure que l’amo l’hagués fet fora de la casa per una cosa així.

Continuà la seua desfilada pel carrer del Portal, carrer Baix, carrer de l’Horta fins a ca seua. Un cop va entrar es llençà a plom sobre el seu llit i esclatà en un plor desesperat, desinhibit, a crit pelat, amb un fluir continu de llàgrimes. Així va estar més de dos hores, fins que va buidar la darrera gota del seu dolor.

19

Espills trencats.indd 19

12/11/2017 14:52:05

COLECCIÓN

Literaturas de Aragón Serie en Lengua Catalana, 23

Espills trencats

Espills trencats

1. CLARAMUNT ADELL, Teresa: Contalles.

Així parlem a les comarques de la franja, 1985.

2. VIDIELLA JASSA, Santiago: Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit, 1984.

3. QUINTANA, Artur: La nostra llengua.

Gramàtica de llengua catalana, 1984.

4. CHAUVELL, Josep A.: L´home de França, 1986.

5. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Penaroja i Vallibona, pobles germans, 1987.

6. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort, 1987.

7. GALÁN CASTAÑ, Josep: Les cançons de la nostra gent, 1993.

8. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Romanços mai contats, Boires i borrims, 1995.

9. SASOT ESCUER, Mario: Joglars de frontera, 1997.

10. MICOLAU i BURGES, Juli: Manoll, 1997.

11. MORET, Hèctor B.: Temps Pervers, 1999.

12. SAN MARTÍN BONCOMPTE, Josep: Reculls d’incerta vida, 2000.

13. BARQUÍN, Susana: L’aventura del desig, 2002.

14. TERRADO i PABLO, Xavier: Diàleg de la cordialitat, 2003.

15. GRÀCIA, José Miguel: Vers a vers a Barcelona, 2004.

16. Deu anys de «viles i gents», 2006.

17. ANTOLÍ, Susana: Tornem a ser menuts!, 2006.

18. GRÀCIA, José Miguel: Dietari en groc, 2007.

19. MICOLAU, Juli: D’un sol esclop, 2008.

20. MOMBLANT RIBAS, Marta: La venta de l’Hereva, 2009.

21. LLOP ALFONSO, Merxe: Ressò en l’obscuritat, 2010.

22. TERÈS BELLÈS, Carles: Licantropia, 2011.

Màrio Sasot Escuer

TÍTOLS PUBLICATS

23

Fotografía de Lucía Sasot Cebrián

Màrio Sasot Escuer

Màrio Sasot Escuer

Va nàixer a Saidí (Baix Cinca. Osca) l’any 1951.

Llicenciat en Filologia Romànica i en Ciències de la Informació, ha exercit com a professor de Llengua i Literatura Castellanes a diferents instituts de Barcelona i Saragossa. Des de 1983, col·labora com a corresponsal a l’Aragó del diari barcelonès La Vanguardia i ha dirigit durant més d’onze anys la revista mensual Temps de Franja, en la que continua escrivint.

Com a docent va coordinar, des de l’any 2000 fins al 2011, el Projecte d’Animació Cultural a les Escoles de la Franja “Jesús Moncada”, organitzat pel Departament d’Educació del Govern d’Aragó.

Té publicats els llibres Així s’escriu a la Franja. Antologia i guia didàctica d’autors de l’Aragó catalanòfon (1993-1995). Guia de lectura de “El cafè de la granota” de Jesús Moncada (1993). Aproximació Descriptiva a la Llengua de Saidí (1996), junt amb Hèctor Moret. Joglars de Frontera. La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon (1997), Premi Guillem Nicolau 1995. Cobles d’anar i tornar. Dotze anys del Concurs de Cobles Aragoneses en Llengua Catalana de l’Ajuntament de Saragossa (2009). Coordinà la guia turística Fraga y el Bajo Cinca. Rutas CAI (2004).

Des de que es va jubilar de l’ensenyament, sovinteja les visites a Saidí, on des de fa uns anys forma part de la “Rondalla de San Anton”.

GUILLEM NICOLAU

Extracte de l’acta del Jurat: El dia 3 d’octubre de 2017, el Jurat format per José Ignacio López Susín (president), Maria Josep Nogués Furió (vocal), Rosa Arqué Villar (vocal), José Ignacio Micolau Adell (vocal) i Francho Beltrán Audera (secretari amb veu, però sense vot), va acordar concedir el Premi Guillem Nicolau 2017 a aquesta obra pels seus alts valors literaris i per fer un relat en el qual ocupen un paper decisiu la memòria i la xarxa de relacions familiars i de veïnat, tant a l’entorn rural com a l’urbà, en la fructífera època de la Transició, amb un llenguatge que recull la riquesa i les peculiaritats del català d’Aragó.

2017

PORTADA eSPILLS TRENCATS barniz.indd 1

23/11/2017 19:01:57

COLECCIÓN

Literaturas de Aragón Serie en Lengua Catalana, 23

Espills trencats

Espills trencats

1. CLARAMUNT ADELL, Teresa: Contalles.

Així parlem a les comarques de la franja, 1985.

2. VIDIELLA JASSA, Santiago: Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit, 1984.

3. QUINTANA, Artur: La nostra llengua.

Gramàtica de llengua catalana, 1984.

4. CHAUVELL, Josep A.: L´home de França, 1986.

5. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Penaroja i Vallibona, pobles germans, 1987.

6. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort, 1987.

7. GALÁN CASTAÑ, Josep: Les cançons de la nostra gent, 1993.

8. LOMBARTE ARRUFAT, Desideri: Romanços mai contats, Boires i borrims, 1995.

9. SASOT ESCUER, Mario: Joglars de frontera, 1997.

10. MICOLAU i BURGES, Juli: Manoll, 1997.

11. MORET, Hèctor B.: Temps Pervers, 1999.

12. SAN MARTÍN BONCOMPTE, Josep: Reculls d’incerta vida, 2000.

13. BARQUÍN, Susana: L’aventura del desig, 2002.

14. TERRADO i PABLO, Xavier: Diàleg de la cordialitat, 2003.

15. GRÀCIA, José Miguel: Vers a vers a Barcelona, 2004.

16. Deu anys de «viles i gents», 2006.

17. ANTOLÍ, Susana: Tornem a ser menuts!, 2006.

18. GRÀCIA, José Miguel: Dietari en groc, 2007.

19. MICOLAU, Juli: D’un sol esclop, 2008.

20. MOMBLANT RIBAS, Marta: La venta de l’Hereva, 2009.

21. LLOP ALFONSO, Merxe: Ressò en l’obscuritat, 2010.

22. TERÈS BELLÈS, Carles: Licantropia, 2011.

Màrio Sasot Escuer

TÍTOLS PUBLICATS

23

Fotografía de Lucía Sasot Cebrián

Màrio Sasot Escuer

Màrio Sasot Escuer

Va nàixer a Saidí (Baix Cinca. Osca) l’any 1951.

Llicenciat en Filologia Romànica i en Ciències de la Informació, ha exercit com a professor de Llengua i Literatura Castellanes a diferents instituts de Barcelona i Saragossa. Des de 1983, col·labora com a corresponsal a l’Aragó del diari barcelonès La Vanguardia i ha dirigit durant més d’onze anys la revista mensual Temps de Franja, en la que continua escrivint.

Com a docent va coordinar, des de l’any 2000 fins al 2011, el Projecte d’Animació Cultural a les Escoles de la Franja “Jesús Moncada”, organitzat pel Departament d’Educació del Govern d’Aragó.

Té publicats els llibres Així s’escriu a la Franja. Antologia i guia didàctica d’autors de l’Aragó catalanòfon (1993-1995). Guia de lectura de “El cafè de la granota” de Jesús Moncada (1993). Aproximació Descriptiva a la Llengua de Saidí (1996), junt amb Hèctor Moret. Joglars de Frontera. La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon (1997), Premi Guillem Nicolau 1995. Cobles d’anar i tornar. Dotze anys del Concurs de Cobles Aragoneses en Llengua Catalana de l’Ajuntament de Saragossa (2009). Coordinà la guia turística Fraga y el Bajo Cinca. Rutas CAI (2004).

Des de que es va jubilar de l’ensenyament, sovinteja les visites a Saidí, on des de fa uns anys forma part de la “Rondalla de San Anton”.

GUILLEM NICOLAU

Extracte de l’acta del Jurat: El dia 3 d’octubre de 2017, el Jurat format per José Ignacio López Susín (president), Maria Josep Nogués Furió (vocal), Rosa Arqué Villar (vocal), José Ignacio Micolau Adell (vocal) i Francho Beltrán Audera (secretari amb veu, però sense vot), va acordar concedir el Premi Guillem Nicolau 2017 a aquesta obra pels seus alts valors literaris i per fer un relat en el qual ocupen un paper decisiu la memòria i la xarxa de relacions familiars i de veïnat, tant a l’entorn rural com a l’urbà, en la fructífera època de la Transició, amb un llenguatge que recull la riquesa i les peculiaritats del català d’Aragó.

2017

PORTADA eSPILLS TRENCATS barniz.indd 1

23/11/2017 19:01:57