braseria La Bolera amb els castellers de sant cugat tradicions que fan ciutat
braseria La Bolera
Baixada de l’Alba, 20 08172 Sant Cugat del Vallès
936 74 16 75
Vano de pilars - ButlletĂ nĂşm.21 - 5
6 - Vano de pilars - ButlletĂ nĂşm.21
Vano de pilars - ButlletĂ nĂşm.21 - 7
Fundació de la colla per Ignasi Escamilla El Club Muntanyenc Sant Cugat impulsa la creació a Sant Cugat d’una COLLA CASTELLERA. S’ha contactat amb la colla castellera Els Minyons de Terrassa, una de les punteres de Catalunya, per tal de rebre informació i assessorament en la creació de la colla. Passa per la secretaria del Club Muntanyenc Sant Cugat, de 18 a 21h, deixa el teu nom i telèfon, i et trucarem. La unió fa la força! Si vols fer pinya, apunta-t’hi!” Aquesta és la crida que el president del Club Muntanyenc de Sant Cugat (CMSC), Ramon Pros, va demanar publicar al núm. 486 del Tot Sant Cugat (7-13 d’octubre de 1995) i que va ser el detonant de la fundació dels Castellers de Sant Cugat. Unes 120 persones (quasi totes d’entre 16 i 30 anys) vam respondre, inicialment, a la crida. El 9 de novembre a les 21 h, vam ser convocats a la seu del CMSC, on ens esperaven en Carles Feiner (“Negre”) i l’Ignasi Mates (“Nani”), membres destacats dels Minyons de Terrassa que van realitzar una xerrada focalitzada a orientar les energies i les disponibilitats de tot aquell conjunt de més de 150 persones cap a la creació d’una nova colla castellera. Tan bon punt va acabar la xerrada, l’engrescament general va provocar que es posés fil a l’agulla immediatament. Aquell mateix dia es van crear dos grups de treball: un encaminat a configurar el futur equip tècnic i un altre destinat a ser la llavor del que aleshores es va anomenar Comissió Coordinadora. Ambdós grups teballaven en paral·lel. Com s’estructura una pinya? Com es puja al tronc d’un castell? Com ha de pujar la canalla? quina és la millor postura al tronc? I a la pinya? Quines característiques físiques òptimes ha de tenir la persona que ocupa cada una de les posicions del castell?... Tots aquests interrogants i molts d’altres havia de resoldre l’equip tècnic abans de començar els assaigs oficials de la colla. Ningú dels qui va oferir-se a tirar endavant amb l’equip tècnic no havia fet mai castells ni havia tingut mai cap contacte previ amb una colla castellera, més que fer d’espectador a alguna plaça. Així que la tasca de recopilar informació, d’anar als assaigs dels Minyons de Terrassa i de reunir-se per posar en comú tot allò que s’havia après,
8 - Vano de pilars - Butlletí núm.21
van servir perquè aquell grupet inicial de “tècnics” s’anessin coneixent, alhora que adquirien uns coneixements bàsics que havien de transmetre a la resta de la colla. Què cal perquè una colla castellera funcioni? Amb quins recursos es pot comptar? Quin és el tarannà que es desitjava que tingués la futura colla de Sant Cugat? Com es tria el nom de la colla? I el color de la camisa? I l’escut? On es pot assajar?... A aquestes preguntes que la Comissió Coordinadora va haver de buscar una resposta en reunions, on la frisança i les ganes de fer-ho molt bé i ben meditat eren incompatibles amb les hores de son. Les reunions començaven dins dels espais del CMSC, però l’horari de la secretaria (fins a mitjanit) era totalment insuficient per la de temes que calia comentar, per la quantitat de gent que volia aportar alguna cosa i perquè tothom es trobava molt a gust sent partícip de la gestació de la nova colla. Així que els veïns de la plaça de Barcelona, on estava situada aleshores la seu del CMSC, es van acostumar a veure reunions a la mateixa plaça fins a altes hores de la matinada, desafiant el fred dels darrers mesos de l’any. Es va convocar el primer assaig de la colla el divendres 1 de desembre de 1995 al vestíbul de l’escola Joan Maragall a les 21 h. Més de 120 persones es van presentar aquell dia, on també es comptava amb la presència de diversos membres de l’equip tècnic de Minyons de Terrassa, encapçalats pel seu cap de colla Marc Roure, que es van oferir a ajudar durant els primers assaigs. La Comissió Coordinadora va comprar unes quantes faixes a “La Fabriqueta”, al carrer Santa Maria, que van servir per sortir del pas els primers dies, mentre es gestionava la compra de faixes a Valls a l’engròs per a tothom que ho desitgés a un preu més econòmic. Els assaigs també servien per fer referèndums continus sobre les diferents qüestions que calia aclarir: nom de la colla? Castellers de Sant Cugat. Color de la camisa? verd fosc (que vam rebatejar com a verd Collserola). Dies d’assaig? dimarts i divendres...
Aviat van ser incompatibles els assaigs de la colla amb els de Minyons de Terrassa, amb la qual cosa l’equip tècnic va tirar mà d’una eina que amb el temps va resultar molt útil: el llibre Castells i Castellers d’en Xavier Brotons. A més, es feien assaigs especials per a la canalla. La maquinària de la nova colla ja prenia l’embranzida definitiva. Un grup de dotze persones es van oferir a ser els músics de la colla. Els assaigs musicals van començar pràcticament alhora que els de castells, amb set grallers i cinc timbalers, que havien d’esforçar-se moltíssim per aprendre a tocar uns instruments dels quals, en aquell moment, va ser molt difícil trobar algun professor. L’equip tècnic va posar com a data de la presentació oficial de la colla la següent Festa Major de Sant Cugat, per Sant Pere. Concretament el 30 de juny de 1996. La Comissió Coordinadora va triar un dels diversos dissenys de l’escut que en Jordi Comella, casteller i directiu de l’empresa de disseny gràfic Comella i Cusidó, va presentar: un enxaneta fent l’aleta sobre un aixecador amb la rosassa del monestir de Sant Cugat com a fons. Igualment, van comprometre l’Ajuntament de Sant Cugat perquè es fes càrrec del cost de la confecció dels escuts. Les singularitats específiques d’una colla castellera topaven amb el funcionament que podria tenir una secció del Club Muntanyenc. Per aquest motiu, després de comentar amb la Junta del Club les diferents visions i necessitats d’ambdues entitats, els Castellers de Sant Cugat es desvinculaven de l’entitat que els havia fet néixer, per constituir-se en entitat jurídica pròpia, tot presentant els seus estatuts a la Generalitat el 23 de febrer de 1996. Segons els Castellers de Sant Cugat, aquesta és la data oficial de la fundació de la colla.. Malgrat que l’acord de col·laboració signat entre ambdues entitats permetia als castellers fer ús de la seu del CMSC, la desvinculació va provocar que, a curt termini, el local social deixés de ser el CMSC i es va trobar aixopluc, uns mesos més tard, a l’Ateneu Santcugatenc, a la plaça de Pep Ventura, una entitat en hores molt baixes, però que disposava d’un espai que era molt necessari pels Castellers. Per fi es disposava
d’un despatx on poder guardar els documents i d’un espai de reunions on l’horari no fos cap inconvenient. Continuava havent-hi un gran repte al davant i calia que la colla es donés més a conèixer al poble. Per aquest motiu, es va fer un assaig públic al passatge Diputació, el 10 de març de 1996 i es va editar un full informatiu dels Castellers de Sant Cugat. L’èxit d’aquestes dues iniciatives va fer que es convoquessin a fer d’altres assaigs públics (28 d’abril a la plaça de Barcelona i el 8 de juny de 1996 a la Festa de fi de curs de l’escola Catalunya, a Mira-sol), on es feia el pilar de 4 i diverses proves de castells de sis o de cinc lligats. Ja s’havien iniciat els assaigs, la colla havia crescut tant que es va haver de canviar el lloc d’assaig: del vestíbul de l’escola Joan Maragall, al gimnàs de l’institut Angeleta Ferrer. S’havia triat el nom, el color de la camisa i l’escut. Però faltava encara posar les bases ideològiques sobre les quals sostenir la colla i sobre les quals es podrien prendre les decisions adequades. Per aquest motiu es va convocar una macro assemblea el dia 12 de maig de 1996 a l’escola Catalunya. Durant tot el dia, els adults debatrien el text de l’ideari de la colla, de les normes de funcionament de l’entitat i de les normes i consells tècnics, mentre el jovent feia una gimcana amb els més menuts de la colla. Després de dinar una macropaella, més feina, i es va sortir de l’l’assemblea, després d’haver triat una junta (amb en Pere Vilarasau de president), una comissió tècnica (amb en Xavier Serres de cap de colla) i uns documents que van ser i són de molta utilitat per al funcionament de la colla. S’havia fet molta feina en molt poc temps, però la Festa Major s’acostava i calia tenir-ho tot preparat per a la presentació oficial dels Castellers de Sant Cugat davant la seva ciutat i davant el món casteller. Però això, si em permeteu, serà motiu d’un posterior article.
Vano de pilars - Butlletí núm.21 - 9
12 - Vano de pilars - ButlletĂ nĂşm.21
Vano de pilars - ButlletĂ nĂşm.21 - 13
14 - Vano de pilars - ButlletĂ nĂşm.21
La asociación
Vano de pilars - Butlletí núm.21 - 15
16 - Vano de pilars - ButlletĂ nĂşm.21
Vano de pilars - ButlletĂ nĂşm.21 - 17
18 - Vano de pilars - ButlletĂ nĂşm.21
Vano de pilars - ButlletĂ nĂşm.21 - 19
El nucli dur
per Ferran Ballester, Laia Jimenez i Núria Ribalaiga
aix: se situa a peu de terra i forma el primer pis del castell. Sobre les seves espatlles recaurà el pes de bona part del castell i, per això, compta amb el suport d’altres castellers que el reforcen. Crossa: situa una de les seves espatlles sota l’aixella del baix, quedant el cap al davant d’aquest. La seva funció serà la d’ajudar a suportar el pes que aguanten les espatlles dels baixos i evitar que aquest s’ensorri. Contrafort: se situa a l’esquena del baix, amb la missió que aquest tingui l’esquena assegurada, i que no se’n vagi enrere durant la consecució del castell. “Baixos, ens agafem!” M’he posat malament els farbalans de la faixa i em premen en excés la lumbar esquerra. Això sí, me l’he posat del dret, per allà on veig de cara les lletres del meu nom —supersticions que tenim els castellers...— i això m’ho compensa. Mentre el Toni quadra el quatre em miro els peus, una altra mania —m’agrada que estiguin ben alineats. Davant tinc el Miquel, a l’esquerra, l’Òscar i a la dreta, el Rafa. Ens mirem i somriem. Estem nerviosos. L’un coneix el sentiment de l’altre. L’Òscar em toca l’orella amb la punta dels seus dits... Ell sempre trencant el gel ingrat del moment. Les mans del Bigotis m’arriben a l’avantbraç i entren les crosses (la Núria i la Teixi, quin luxe!). Darrera hi tinc l’André (“Estàs bé, Núria? Estàs bé, Laia? Bé, Ferran?” —el dia que no ho digui m’inquietaré de veritat). Li contesto amb el cap. Em mossego la camisa i no puc parlar clar. Una de les puntes del coll està trencada i no l’aguanto bé perquè no puc mossegar bé sense el queixal que em falta. La meva agulla és el Dani Sandoval, fiabilitat contrastada. (Mai oblidaré la calma amb què va anticipar la caiguda de la torre a Cerdanyola: “Caps avall!”. No calia dir més. Gràcies des del primer dia, Dani...). Pujo damunt meu el Biete. Col·loca el peu esquerre més enrere i sense demanar-ho el recol·loca. No em fa gens de mal. Els segons pateixen per nosaltres: el seu pes és elevat, però si tenen experiència saben com fer-ho perquè no el notem. El Víctor ja ha arribat a aquest nivell —sort per mi. Abans intentava buscar les cames dels segons que tenia a esquerra i dreta. Ara asseguro la posició i miro que no em donin més pit del que necessito. La meva filosofia: que tothom treballi tan cò-
20 - Vano de pilars - Butlletí núm.21
mode com sigui possible. “Esteu bé, crosses?” “Sí!”, responen a l’uníson. “Bé els meus, Ferran?” Em pregunta el Dani. “Bé!”. L’André em coneix i sap que no m’agrada rebre molt de pit. Pugen terços. Tanco els ulls. Pugen quarts i, en un tres i no res, quints. Els altres baixos no diuen res. Jo, sí: “Mans a la meva esquerra”. L’espatlla se’m comença a carregar i no és que ha de pujar la crossa. Bé, els laterals. Millor. Les gralles continuen sonant, són els nostres tamtams i ara diuen que alguna cosa no funciona. Dosos col·locats. El Dani és un cronista fidel de la realitat. Es col·loca la Isona. “Bé, Isona, bé...”, crida el Toni. De cop i volta, tot trontolla. L’enxaneta fa la passada. Tots atents. La canalla baixa amb el coet al cul. Són uns magnífics escaladors i arriben a la pinya... Però tot no acaba com hauríem volgut... Fins ara tot havia estat feina fàcil, perquè ho havíem assajat. Aquesta és la nostra força. Quan passen coses com les que van passar després, cap de nosaltres està prou preparat. La sort, la gran sort, és que això als Castellers de Sant Cugat no ens passa gaire vegades. “Contraforts!” Som els segons a ser cridats per lligar el castell. Quan criden la nostra posició, ens agafem entre nosaltres, abraçant els baixos per evitar que es desquadri el castell. Un cop les crosses han entrat, ens piquem les mans com a senyal de deixar-nos anar i les agafem per la faixa, generant un nucli compacte. La funció que tenim és la de suportar les empentes que ens pugui transmetre el baix, evitant que se li plegui l’esquena per l’excés de càrrega. Al mateix temps, el contrafort rep per darrere la pressió del primeres mans i això fa que força sovint ens costi respirar per la compressió que es rep per davant i per darrere. Sempre has d’estar pendent del baix per si necessita més o menys pit. Amb l’experiència vas coneixent com li agrada treballar a cada baix i tant sols que diguin el teu nom o amb un simple moviment d’esquena saps què necessita. Aquesta posició no et permet veure mai el castell, però sí tens petits angles de visió per on pots copsar les cares d’alguns membres de la pinya i saber si el castell va bé. Els laterals del teu baix, l’agulla que pots veure entremig de les cames del segon, els peus del teu segon... Si les coses van maldades sempre intentes ani-
mar la gent del teu voltant amb un: “vinga”, “això ja està!”, “va nois”, “ja surten quints!”, “últim esforç!”
Tots tres estem en sintonia... Els castells els comencen abraçats i els acabem igual, tant si van bé com malament.
“Crosses dins!” I foscor. Sento les veus de la pinya que murmuren, que es van col·locant, però per sobre de tot sento la respiració entretallada de la meva companya que comparteix aquest petit, petitíssim espai amb mi i amb el nostre baix, òbviament. Com el Ferran respira, es col·loca. Sento també uns braços que m’abracen: és el contrafort, la Laia, que amb una mà a la nostra esquena uneix aquest equip, el que mai surt a les fotografies, els que no veuen res, els de dins de tot.
Som els primers a entrar-hi i els darrers a sortir-hi. La complicitat fa que molt sovint no necessitem paraules. Un gest, un gemec… ens és suficient per ajudar l’altre en tots els moments. Passem de la foscor a la llum i al final sempre, sempre ens regalem un somriure.
Tot a lloc. El temps sembla que sigui etern, què deu estar passant allà dalt? La poca informació que ens arriba de les agulles ens ajuda a calcular com va l’estructura, però realment el que espero mentre estem allà és que sonin les gralles. Serà que tinc la sort de ser grallera també, però és aquesta música la que em guia i la que em permet aguantar fins al final. “Ara l’aleta”, “ja sona la baixada”, “bé, bé”, “anem fent”, “vinga va que s’acosta la sortida”... Quan algú fora de castells em pregunta què hi faig jo a la colla i els explico l’experiència de ser crossa, em miren amb una cara estranyíssima. Aguanto la suor de l’agulla i del baix, els peus del segon (n’hi ha que encara es compadeixen de nosaltres i es netegen abans de pujar!), respiro poc i sense poder inflar els pulmons noto com s’acaba l’aire (pregunteu això a les crosses d’una soca!)… i a sobre m’agrada! I mira que n’hem viscut de mals moments! Les contractures de la meva esquena les podria comptar a partir de castells que no han anat bé, quan necessites que els laterals utilitzin tota la seva força, quan tens ganes que tot s’acabi i sortir del nostre raconet... Però la veritat és que és cosa de bojos com coses que poden semblar tan estranyes i surrealistes les he acabades vivint amb normalitat i és més, amb passió, dins d’una colla castellera. Perquè així és com trobem el nostre lloc, perquè igual que l’últim cordó, el tap, l’enxaneta o el pare de canalla que s’ho mira des de fora, és com em sento part del castell.
Vano de pilars - Butlletí núm.21 - 21
Diada 2013 FM 2014 Valldoreix 2014 Concurs 2014
Castell Data Gralles-‐ Aleta
Gralles -‐ Aleta
Gralles -‐ Aleta
Gralles -‐ Quarts col·∙locats
Quarts col·∙locats -‐ Quints col·∙locats
Quints col·∙locats -‐ Dosos col·∙locats
Dosos col·∙locats -‐ Aixecador col·∙locat
Aixecador col·∙locats -‐ Aleta
Aleta -‐ Quarts a pinya
1:36 1:37 1:31 1:27
96" 97" 91" 87"
14" 15" 15" 13,38"
21" 19,36" 21" 20"
29" 30" 29" 28"
22" 21,33" 18" 16,22"
10" 11,35" 8" 9
45" 49,48" 54" 46"
Sabadell 3de8 Setembre 2014
Sants 3de9f Novembre 2011
77"
77"
22 - Vano de pilars - Butlletí núm.21
Jove Tarragona 3de9f
Gràcia 3de8
Juliol 2014 Agost 2014 71"
82"
Reus 3de9f Setembre 2014 74"
Vano de pilars - ButlletĂ nĂşm.21 - 23
24 - Vano de pilars - ButlletĂ nĂşm.21
Vano de pilars - ButlletĂ nĂşm.21 - 25
26 - Vano de pilars - ButlletĂ nĂşm.21
AMB ELS CASTELLERS DE SANT CUGAT Plaça Can Quitèria, 3 · 08172 Sant Cugat del Vallès
Vano de pilars - Butlletí núm.21 - 27
28 - Vano de pilars - ButlletĂ nĂşm.21
Vano de pilars - ButlletĂ nĂşm.21 - 29
30 - Vano de pilars - ButlletĂ nĂşm.21
Vano de pilars - ButlletĂ nĂşm.21 - 31
FEM PINYA AMB ELS CASTELLERS DE SANT CUGAT. ELS MILLORS CASTELLERS ES MEREIXEN LA MILLOR AIGUA.
I tu les millors
* ! s condicion PACK MINI PACK BÀSIC
TRIA EL TEU PACK
PACK MAXI
Si formes part del GAUSACS tindràs els 3 primers mesos d’aigua gratis si contractes abans del 31 de maig del 2015. * Oferta vàlida per a noves altes particulars. Màxim 12 ampolles durant periode ofertat. En cas de baixa al finalitzar la promoció s’hauran d’abonar les ampolles consumides. Vàlid només per membres de la colla castellera de Sant Cugat.
www.blueplanet.cat | www.aguadomicilio.es
Truca ara:
youtube
900 712 426