vanodepilars Butlletí dels Castellers de Sant Cugat - Número 18 - Maig 2012
2011, l’any del 4de8 3 de juliol (Festa Major de Sant Cugat) - 18 de setembre (Festa Major de Valldoreix) 22 d’octubre (Diada de l’Esperidió, Tarragona) - 13 de novembre (Diada de la colla, Sant Cugat)
vanodepilars 2
EDITORIAL
www.facebook.com/castellersdesantcugat www.twitter.com/gausacs - @gausacs www.youtube.com/gausacs
Als mitjans de comunicació
Tanquem pinya, l’espai casteller de Cugat Ràdio, cada dilluns de 21h a 22h al 91.5FM
Secció setmanal a l’espai ENTITATS del TOT Sant Cugat
HORARIS D’ASSAIG: Dimarts i divendres a partir de les 20 h al Club Muntanyenc (plaça de la Vila - carrer Dos de maig, 2) Contacte amb nosaltres a: www.castellersdesantcugat.org info@castellersdesantcugat.org 639963937
Fitxa tècnica Coordinació, disseny i maquetació Aina Serra, Ferran Ballester, Jordi Serrano Correcció Ferran Ballester Col·laboracions David Molina, Montserrat Pellicer, Toni Serra, Toni Castanyer, Sergi Jiménez, Marc Maymó, Júlia Solé, Santi Casanova, Josep Gimeno, Raquel Sans, Carles Angaril, Víctor Biete, Pablo Piles, Mariona Pasqual, Núria Domènech, Iker Lavado, Gerard Demestres, Judit Coscoles
Fotografia Rosa Gadea, Montse Pellicer, Rafel Serra Edita Castellers de Sant Cugat C. Santa Maria, 6 08172 Sant Cugat del Vallès Apartat de correus 409 www.castellersdesantcugat.cat junta@castellersdesantcugat.org Imprimeix CEVAGRAF La revista no es responsabilitza de les opinions expressades
No en tenim prou! El 2011 va ser excepcional, però en volem més! La tenacitat i el compromís marcaran el tempo de la temporada 2012. Hem tancat un any d’èxits, amb una torre de 7 més que consolidada i un 4de8 tan ferm que semblava el pa de cada dia. Ara no només cal recuperar-ho, cosa que els assaigs indiquen que serà imminent, sinó que cal sumar-hi el 3de8, el 2de8f i el pilar de 6, perquè només mirant endavant i amunt mantindrem l’espurna gausac que ens fa gaudir fent castells. El pas no és senzill, aquests tres castells demanen molta més tècnica, molta més gent, molts més assaigs multitudinaris... però la tenacitat i el compromís de la nostra gent, junt a una gestió exemplar de la nostra tècnica i la nostra junta, poden fer realitat qualsevol somni. La clau és a l’assaig. Amb dos assaigs potents per setmana els resultats es palparan setmana a setmana a les places d’arreu de Catalunya. Aquest any tenim grans cites on mostrar el nostre potencial. Per Sant Ponç, a casa, deixarem enrere la pretemporada per prémer al màxim l’accelerador i anar cap a Reus, on actuem amb colles de grandíssim nivell: la colla local, la Colla Vella de Valls i la Jove de Tarragona. Les grans hi són, i nosaltres amb elles. Tancarem el primer tram amb un Sant Cugat engalanant de Festa Major, que el 2010 va veure la reestrena de la torre de 7, el 2011 el primer 4de8 descarregat i el 2012 ens espera amb ganes de celebrar nous reptes amb la colla de la ciutat. La tornada de l’estiu l’ha de marcar de nou Valldoreix, volem repetir els èxits ben d’hora (ben d’hora!), perquè el Concurs de Castells de Tarragona ens permeti tornar a posar “tota la carn a la graella” a la plaça de Braus. I quinze dies després, doblet històric: dissabte diada de la Jove de Tarragona, on l’any passat vam treure a passejar el primer 4de8; diumenge diada dels Castellers de Sants amb els Minyons de Terrassa. De nou, les grans hi són i nosaltres amb elles. Queda l’esprint, la culminació de final de temporada, amb cites a la plaça del Vi de Girona, que ha vist els millors castells del món casteller (3de10fm, 4de9sf, pde8fm...), a Guissona amb una colla revelació (amb 5 anys ja fan el 4de8), per tancar l’any a casa, amb la nostra gent, a la Diada de la colla, el 18 de novembre! Si tu hi ets, els gausacs no tenim aturador!
vanodepilars 3
A les xarxes socials
JUNTA i TÈCNICA · ELS CAPS DE COLLA
les colles amb més solera, serem referència de les més modestes.
TONI CASTANYER
vanodepilars 4
Apreciada colla de 8, quin repte més gran que ens han deixat l’Èric i la Bet a les mans!!! Enguany recollim il•lusionats el testimoni de la tècnica que ens ha conduït a assolir els millors castells mai descarregats pels Castellers de Sant Cugat. L’excel•lent temporada passada ens dóna empenta per afrontar el repte de conduir la nostra colla amb treball i humilitat, porosos en l’aprenentatge diari i ferms en mantenir el tarannà que ens caracteritza. Tots som conscients del salt qualitatiu que ha experimentat la colla aquests últims anys, gràcies a l’esforç de molts, a la llavor que han sabut mantenir viva els diferents responsables que han encapçalat les tècniques i les juntes al llarg de 15 anys d’història i a la il•lusió de quasi mil castellers que ho han fet possible. Els Tonis acceptem aquest repte amb molt de respecte i una actitud entusiasta que ens costa dissimular, també amb una confiança absoluta amb la tècnica que ens acompanya en aquesta aventura i que aporta dedicació i una experiència imprescindible per seguir el camí ascendent marcat. Com no pot ser d’una altra manera la continuïtat en aquells detalls que ens han dut a l’excel•lència han de ser norma per a nosaltres: l’esforç, la feina continuada, la millora tècni-
TONI SERRA ca, la cura per les construccions, han de ser la base on es fonamentin els grans objectius de la temporada. I tots aquests puntals tan necessaris tenen en comú un principi que ja ha de ser irrenunciable per a tots nosaltres: assumir la maduresa de la nostra colla, aquest és el gran repte d’enguany. Vàrem comentar-vos a l’assemblea que el nostre tarannà serà obert i dialogant, som receptius i sensibles a qualsevol aportació, comentari o proposta que ens vulgueu transmetre, també a les crítiques constructives (això sí), ja que som conscients que hem d’aprendre molt i ràpid, i amb la vostra ajuda ens serà molt més fàcil. També volem comentar-vos que serem valents i ambiciosos amb els objectius de la colla, mantindrem aquesta actitud de colla gran que tant ens ha ajudat a créixer, sense descuidar aquells aspectes de seguretat i de preparació de les estructures necessaris per garantir-ne l’assoliment. Ens hem fet grans però volem serho més: ens hem de creure ja d’una vegada que estem al nivell que ens correspon, que res ha estat per casualitat, que són moltes hores d’assaig a les nostres esquenes i als nostres braços. I així és com ens comença a percebre la resta del món casteller: de mica en mica visitarem les places més carismàtiques, acompanyarem
Aquest objectiu d’assumpció de maduresa s’insinua ja en aquests primers mesos: l’esforç de la Junta per donar més dinamisme a la colla; la feina dels equips de pinya i tronc per preparar nous castells i minimitzar l’efecte de les baixes, el treball infatigable de la nostra canalla i dels seus caps per estrenar i renovar les nostres més preuades joies i preparar-nos uns poms de luxe, la resposta generosa de tots vosaltres en les primeres sortides a plaça. Això és maduresa de colla. Els reptes que se’ns plantegen són exigents, tant tècnicament com socialment i, per tant, necessitem el màxim esforç de tot el col•lectiu casteller de Sant Cugat, millorant físicament, aportant constància a la participació a assaigs i actuacions, hem d’augmentar assistència, sobretot, els dimarts per avançar feina; ser més respectuosos en les proves mantenint silenci i concentració mentre s’enlairen, donant seguretat al tronc i als nostres infants. Petits gestos que donen grans satisfaccions a plaça... ja saps de què et parlem! Col•labora en l’organització d’actes i tallers i, sobretot, exerceix l’actitud que: “el millor transmissor de la colla ets tu”. Ets tu qui pot encomanar il•lusió a les persones properes que poden passar a engruixir la nostra massa social i permetre’ns assolir els resultats desitjats. No ens queda gaire més per dir-vos. Els objectius a plaça els tenim tots al cap. Tots sabeu de les dificultats que se’ns presenten i del sacrifici que comporta assolir-los. Tan sols us demanem una cosa: sigueu Gausacs, sentiu els nostres castells: com respiren, com senten, com pateixen, com lluiten, com ploren, com riuen... com es descarreguen. Encomaneu aquests sentiments arreu on aneu, amb orgull i humilitat, el premi estarà assegurat. Amunt Gausacs!!!
EL PRESIDENT · JUNTA i TÈCNICA
Veig la colla en un molt bon moment i m’agrada l’ambient que es respira. Veig entusiasme i al mateix temps confiança en nosaltres mateixos. Amb la feina que va fer i està fent la Tècnica, abans amb l’Èric i ara amb els Tonis estic segur que continuarem progressant. Hem de créixer per continuar endavant amb nous reptes, ja que, és clar que si no creixem és impossible mantenir l’espurna i anirem cap avall. Per continuar creixent necessitem la feina i la col·laboració de tots i totes.
Santi Casanova
El granet de sorra el podem posar de moltes maneres però la millor serà explicant a tothom l’experiència que és
formar part dels Castellers de Sant Cugat, per incentivar-los a venir amb nosaltres, transmetre’ls les nostres emocions i allunyar-los del respecte que els pugui fer acostar-se al món casteller. Ser més camises als assaigs és garantia d’èxits propers. Nosaltres mateixos som els millors per fer créixer la colla, portant nova gent i essent exigents amb l’atenció i el silenci, per agilitzar l’assaig i per tant, fer més proves i passar-ho millor. Aquest creixement el reforçarem amb el nostre punt més visible a la ciutat, el local social, al carrer Santa Maria, 6. El local de tots. Un nou equip en gestiona l’activitat amb l’objectiu que s’hi facin propostes variades i per tots els gustos, per tal que tu també te’l sentis teu. No dubtis en donar idees! Estic segur que si aconseguim seguir amb aquestes ganes i empenta arribarem molt amunt. Gausacs, us desitjo una molt bona temporada 2012.
PRESIDENT: Santi Casanova CAPS DE COLLA: Toni Serra i Toni Castanyer JUNTA VICEPRESIDENT INSTITUCIONAL: Santi Casanova Ajuntament - Consell Cultura: Santi Casanova CCCC: Marc Maymó Relacions Públiques: Aina Serra Coord. Entremesos: Gemma Aristoy / Cristina Jimenez Nova seu: Santi Casanova, Diego Garcia VICEPRESIDENT SOCIAL: Jordi Serrano Gestió actes socials: Jordi Serrano / Ana Gonzàlez Benvinguda i permanència: Júlia Solé / Diana Riba / Mario Napolitano / Marina Márquez / Rodrigo López Grabals: Júlia Solé Local social i aigües: Víctor Biete / Diego Garcia / Júlia Solé / Miquel Royo / David Molina Arxiu: Josep Maria Tanco / Pep Martínez / Jordi Serrano Salut: Irantzu Auzokoa / Magalí Maymó / Maria Caminal Viatges: Miquel Royo TÈCNICA CAP DE TRONC: Mario Napolitano Jan Creixell, Biel Samsó, Maria Caminal, Jordi Serrano, Ovidio Cuba Pilars: David Vázquez I Anna Bouzas CAP DE PINYES: Dani Sandoval Gemma Aristoy, Bernat Alonso, Núria Garcia, Roger Mora, Miquel Royo Folres: Jordi Tomàs, Carles Angaril
VICEPRESIDENTA COMUNICACIÓ: Aina Serra Comunicació interna: Helena Màrquez Mitjans de comunicació: Aina Serra / Ignasi Escamilla Web: Ferran Ballester / Jordi Muñoz Xarxes Socials: Nacho Ferrer Campanyes: Aina Serra Disseny: David Molina Fotografia: Rosa Gadea / David Molina Vídeo: Montse Pellicer / Carles Angaril Butlletí: Ferran Ballester / David Molina Marxandatge: Cristina Jiménez VICEPRESIDENT ECONÒMIC: Tono Serrahima Patrocini: Santi Casanova / Xavi Gavaldà Tresoreria: Tono Serrahima i Nacho Martínez Loteria: Nacho Martínez Socis protectors: Jordi Serrano
CAP DE CANALLA: Oriol Bota Marga Gómez, Diana Riba, Lorena Fernàndez, David Lerín, Rodrigo López, Helena Serrahima Escola de canalla: Lali Camós
vanodepilars 5
Tenim a mans el butlletí que recull tota l’activitat de la temporada 2011, de la qual crec que tot el que es podia dir ja s’ha dit. Us felicito a tots i totes pels èxits aconseguits l’any passat, però ara cal parlar del futur.
UNA TEMPORADA HISTÒRICA · PREMI CIUTAT DE SANT CUGAT els que construïu i els que feu ciutat. La ciutat no la fa l’Ajuntament. La ciutat és la suma de les aportacions, accions i activitats de veïns i veïnes, de les seves entitats, del seu comerç, de les seves empreses... Tots i totes fem ciutat. M’agrada comparar –i ho faig sovin– l’esperit casteller i el nervi de Sant Cugat; vosaltres, per fer castells
Estimats Gausacs,
vanodepilars 6
Sempre he defensat que Sant Cugat té molts patrimonis: un entorn privilegiat com és la serra de Collserola, la joia arquitectònica del Monestir... però el més preuat per a mi, com a alcaldessa de Sant Cugat és, per damunt de tot, la seva gent. La seva gent i les seves entitats. Entitats com els Castellers que feu poble,
“Sou vosaltres els que construïu i els que feu ciutat” que ens cohesionen, que ens arrelen al territori. Sou vosaltres, en el fons,
“Sant Cugat és ciutat castellera i n’estem orgullosos. Orgull de la feina feta, de la base social, de les ganes i l’empenta de fer i construir castells i ciutat” de gamma alta, necessiteu una bona pinya que aguanti amb força la torre, necessiteu uns bons folres, uns bons aixecadors i un bon enxaneta. Si un d’ells tremola, el castell farà llenya. En moments com els actuals, cal que tots, també, fem força. Ens cal, com a ciutat, una bona pinya per aguantar el castell i per proposar-nos noves fites. Estic convençuda que la nostra colla és ben forta! La vostra valuosa aportació a la ciutat ha estat, aquest 2012, reconeguda amb un dels Premis Ciutat de Sant Cu-
gat. Felicitats de cor per una excepcional temporada en què heu aconseguit descarregar el primer castell de 8, heu executat la torre de 7 en 16 ocasions i tantes bones jornades castelleres ens heu fet passar a casa i fora de casa portant el nom de Sant Cugat ben amunt. Sant Cugat és ciutat castellera i n’estem orgullosos. Orgull de la feina feta, de la base social, de les ganes i l’empenta de fer i construir castells i ciutat. Una abraçada de cor, Mercè Conesa Alcaldessa de Sant Cugat
vanodepilars 7
LA CRÒNICA TÈCNICA · UNA TEMPORADA HISTÒRICA
UNA TEMPORADA HISTÒRICA · LA CRÒNICA TÈCNICA
La millor temporada de la història Tota la colla és conscient que la temporada 2011 ha estat la millor temporada dels Castellers de Sant Cugat i en som conscients gràcies a la gran quantitat de torres de 7 descarregades i, sobretot, gràcies als quatre 4d8 descarregats. Però això també ha quedat reflectit en dades menys vistoses i que ajuden a entendre perquè hem pogut arribar a descarregar, amb força solvència, castells que dues temporades enrere simplement formaven part del nostre imaginari.
ra més notòria la dada de castells de 6 descarregats a plaça; així, doncs, la temporada 2011 s’ha convertit en l’any que hem dut menys vegades construccions tan petites a les nostres actuacions, només en 9 ocasions dues de les quals les vam aixecar durant el cercavila que ens va dur pels diferents locals d’assaig durant la celebració de les vigílies de Sant Ponç. Fins aleshores el nombre mínim de castells de 6 duts a plaça en una mateixa temporada estava en les 20 construccions fetes l’any 2006. La consolidació d’aquesta tendència és el que ens ha de dur fins a la consolidació dels castells de 8.
La temporada 2011 ha estat l’any en què més castells de 7 hem assolit, descarregant-ne un total de 63 repartits entre les 27 actuacions fetes. Fins aquest moment la temporada més fructífera amb castells de 7 havia estat la del 2007 en què vam descarregarne 57 però repartits en una actuació més, ja que aquell any vam actuar fins a 28 vegades. Paral•lelament és enca-
L’any de la nostra millor temporada el vam començar amb la participació a les festes decennals de la Candela a Valls. Sense pràcticament assaig, però en un marc que només es repeteix cada deu anys, vam fer el primer castell de 7 de l’any, el 3d7. Deu anys abans havíem dut com a programa per a les decennals un 4d6. De tota manera l’arrancada oficial de
vanodepilars 8
Per Marc Maymó
la nostra temporada és per Sant Medir. La trobada de colles de Sant Medir tocava fer-la el diumenge 6 de març a Sant Cugat. Allà vam sorprendre tot el món casteller i, no ens enganyem, una mica també a nosaltres mateixos,
LA CRÒNICA TÈCNICA · UNA TEMPORADA HISTÒRICA
Vam trigar un més en poder repetir aquesta torre, i va tornar a ser a Sant Cugat el 3 d’abril, en una actuació que no responia a cap motiu especial, sinó que ens la vam organitzar una mica a mida i per interès compartit amb els Minyons de Terrassa. Allà vam poder tornar a treure la torre a plaça, i aquest cop acompanyada del primer 3d7xs de l’any. De tota manera ens vam endur un petit ensurt ja que el castell aixecat per sota se’ns va caure en un primer intent, però amb el convenciment i l’estat d’ànim que arrosseguem des de ja fa unes quantes temporades vam tornar-hi sense dubtar-ho ni un sol moment. Dues torres, un 3d7xs, un 5d7, tres 4d7, un 3d7 i un 3d6xs era el bagatge amb el què ens trobàvem a més i mig vista de la primera gran cita, Sant Ponç. Ja fa unes quantes temporades que Sant Ponç, al bell mig del maig, s’ha convertit en una actuació referent i marcada en vermell al calendari de la colla. Aquest cop l’objectiu marcat per la tècnica era extraordinàriament ambiciós, la intenció era dur-hi ni més ni menys que el 4d8. Arribàvem a la cita amb dues torres descarregades i una altra de carregada, hi arribàvem també amb dos 3d7xs i un bon grapat d’altres castells de 7. Malgrat que els assaigs previs ens van deixar un bon regust de boca amb el primer 4d7 net descarregat des del 2007 i algun lligat del castell fins a dosos, els castells, a més a més de molt d’assaig i grans dosis d’il•lusió, volen seny. I el seny recomanava deixar madurar el castell. Sense 4d8 però amb moltes ganes vam fer-hi dues actuacions de traca. La primera a vigílies sota un cel amenaçador, on vam descarregar-hi
el 2d7, el 5d7 i el primer 4d7a de l’any, actuació que repetíem l’endemà després d’encallar-nos amb el 3d7xs que vam haver de desmuntar. Després de Sant Ponç ja tots els esforços van quedar focalitzats en poder dur a plaça el primer 4d8 a la nostra Festa Major. De camí cap a Sant Pere, i per no avorrir-nos, vam descarregar torres a Vic, Altafulla i Vilassar, acompanyant-les de diversos castells, entre els quals hi havia sempre i sense excepció el 4d7. Pocs dies abans de la Festa Major vam tornar a descarre-
pateix una lesió a la feina i cal fer un canvi d’última hora! El que havien de ser nervis va convertir-se en serenitat, i allò que ens havia de dur dubtes, va acabar-nos de dur la força i el convenciment. Un assaig per retocar l’estructura i, després de l’enèsima torre de 7 descarregada a l’actuació de vigílies, en primera ronda, sense arronsar-nos, descarregàvem el primer 4d8 de la història de la colla !!! Salva, aquest te’l vam dedicar especialment a tu. Sí, és cert, darrera vam descarregar el 2d7 i, qui se’n recorda, també el 5d7 i dos pilars de 5 simultanis. Però, per un cop, a aquests castells no els vam donar massa importància. La calor anava creixent i els Castellers de Sant Cugat som una espècie estranya entre les colles castelleres. Resulta que quan arriba l’estiu, quan és l’època dels grans castells... nosaltres ens amaguem. De tota manera vam acabar de demostrar-nos a nosaltres mateixos que les coses estaven canviat i abans de marxar a veure les grans actuacions de l’agost ens vam permetre el luxe de fer la nostra millor actuació a la Festa Major de Mira-sol, 4d7, 4d7a, 3d7 i pilar de 5. Fins aquest moment la nostra millor actuació en aquest marc constava de 3 i 4 de 7.
gar un 4d7 net que duia alguns canvis obligats respecte al del mes de maig. Aquest cop els lligats eren més ferms i el castell net semblava ja molt més sòlid, tot era apunt per dur-lo a plaça. Poques vegades hem tingut estrenes plàcides amb els castells nous, i aquest cop no va ser una excepció. Quatre dies avanç de l’estrena un dels segons
Altre cop l’Èric es mostrava ambiciós, i volia posar-nos ràpid les piles repetint l’actuació de Festa Major a Valldoreix, dues setmanes després de reprendre els assaigs. Per posar-nos a to vam aprofitar la Diada Nacional per fer un doblet per terres Gironines, al matí a la capital i a la tarda en un marc preciós al centre antic de Castell d’Aro. Bons castells de 7 amb el 4d7a del matí
vanodepilars 9
obrint l’actuació amb un 2d7 i deixant-nos una preciosa imatge amb un monestir de fons agafat, una mica per sorpresa, des d’un angle poc habitual. La torre la vam acompanyar amb el 5d7, el 4d7 i dos pilars de 5 simultanis. D’aquesta actuació se’n van fer ressò alguns mitjans de comunicació que, a més a més de felicitar-nos, es preguntaven si obrir la temporada amb el millor castell que mai havia descarregat la colla era una manera prou intel•ligent de començar. En tot cas la resposta els la vam anar servint actuació a actuació.
vanodepilars 10
UNA TEMPORADA HISTÒRICA · LA CRÒNICA TÈCNICA com a plat més fort i, sobretot, una fantàstica organització de la jornada per part de l’equip d’intendència. No per habitual, la gran feina feta per intendència ha de deixar de ser notícia. Ja sense la mandra acumulada durant la parada d’estiu encaràvem la Festa Major de Valldoreix amb grans dosis de motivació. Aquest cop vam obrir plaça amb el 2d7 on, com que ja abans de l’estiu hi havíem fet canvis a quarts, vam aprofitar per estrenar-hi un dos “Pa chulo mi...” en fi, que la colla anava sobrada de convenciment. La segona ronda la teníem reservada per al Carro Gros. El 4d8, amb bastants canvis al tronc i al pom respecte al de Festa Major (si no recordo malament en vam arribar a comptar fins a sis), va pujar serè, però va ser a la descarregada quan el tronc i, especialment, la pinya, van haver de demostrar de quina pasta estan fets els Castellers de Sant Cugat. Descarregada molt patida, fins i tot amb alguns punts d’èpica, però el segon 4d8 era al sac i ben lligat. Sitges és sempre una plaça on l’ambient és especial. Al Cap de la Vila, de totes les places on hem actuat, és on s’hi acumula major densitat de gent. Fora que això suposi una situació carregosa, cal reconèixer que és una actuació que ens entusiasma. Tant de bo hi haguéssim pogut dur el 4d8, però portar el Carro Gros fora de casa, especialment la primera vegada, no és gens senzill, i a Sitges vam fer curts d’efectius. De tota manera, 2d7, 5d7 i 3d7xs. La primera vegada que ajuntàvem aquests tres castells en una mateixa actuació durant la temporada 2011, i vam fer-ho a Sitges, una plaça que sempre ens deixa sensacions espectaculars. Després un parell de setmanes de repòs d’actuacions, un parell de setmanes que havien de servir per agafar forces i fer la millor actuació de la història de la colla. La cita era Tarragona, davant la Seu Vella, el motiu la diada de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Allà, cal dir-ho, va impressionar-nos l’escenari quan vam arribar. Allà, també cal dir-ho, hi hem descarregat el que fins ara ha estat el nostre millor 4d8. Simplement preciós. Darrera, per convertir-ho en la millor actuació de la història de la colla, 3d7xs i 2d7. Les imatges, especialment la del
d’Octavià. A la primera ronda hi vam poder descarregar el quart 4d8 de l’any, un cop més i per variar amb canvis, una quint fent de dos, una crossa fent de quint..., dels quatre quatres descarregats no en vam fer un d’igual pel que fa a l’alineació de tronc i de canalla. I per celebrar-ho, el cel se’ns va caure al damunt. Però així com a l’Astèrix i a l’Obèlix això és el que els fa més por, a nosaltres només va fer-nos desplaçar l’actuació fins a la sala Canigó. Allà vam arrodonir-ho amb un altre 2d7, amb un 3d7xs tot rematant la temporada amb dos pilars de 5 simultanis. Tot plegat la millor actuació de la història de la colla, la millor diada de la història de la colla i la millor temporada de la història de la colla. 4, són per perdre-hi una bona estona mirant-se-les. Jo no me’n canso mai. I amb això ja queda poca cosa. De camí cap a la diada ens vam deixar una torre davant la Paeria a Lleida, una altra sota les arcades del fantàstic local dels Sagals d’Osona a Vic i una més a la plaça Lluís Millet, davant l’estació dels FFCC durant l’actuació de la vigília de la nostra diada. Aquesta última, la de vigílies, va ser la 15a torre descarregada durant la temporada, la 15a torre durant la temporada del 15è aniversari, la que feia 20 de la història
“El que havien de ser nervis va convertir-se en serenitat, i allò que ens havia de dur dubtes, va acabar-nos de donar la força i el convenciment” de la colla. L’actuació de vigílies ens va dur un petit ensurt en forma de caiguda del 5d7, una caiguda totalment inesperada, el primer cop que un 5d7 ens quedava en només carregat, una caiguda que ens va fer recordar que, de tant en tant, els castells cauen i que sempre, i per qualsevol alçada, hem de tenir-hi els cinc sentits posats. Amb un ensurt a vigílies que ens causava una baixa al pis de dosos, i un empipador virus de primera hora del matí que ens deixava amb una quint fora de combat, vam encarar una plujosa setzena diada de la colla. La primera ronda la vam poder fer a la plaça
En resum, durant el 2011 hem descarregat 13 vegades el 4d7, 12 cops el 3d7, el 4d7a ha estat el castell de 7 menys freqüentat, descarregant-lo en 6 ocasions. És l’any que hem dut més vegades el 5d7 a plaça descarregantne 7, els mateixos que vam descarregar les temporades 2007 i 2010, i carregant-ne un altre. Igual que vam fer l’any 2009 hem descarregat el 3d7xs en 9 ocasions, el nostre màxim amb aquesta construcció, convertint-nos així amb la colla que en més ocasions va descarregar-lo durant la passada temporada. El nostre castell insígnia del 2011, clarament el 2d7, l’hem dut a plaça en 18 ocasions. 16 torres descarregades, 1 de carregada i un intent desmuntat són les raons que tenim per somiar en convertir-nos aviat en una colla molt potent. Mai abans havíem descarregat un castell de 8 pisos, atès que el 2011 ho hem fet en les 4 ocasions en les què ho hem intentat. En total, 4 castells de 8 descarregats, 63 de 7 també descarregats, amb 2 de carregats, 2 intents desmuntats i un de carregat. De castells de 6 només n’hem hagut de fer 9, i finalment aquesta també ha estat la temporada amb més pilars de 5 descarregats, un total de 27 que contrasten amb els 21 (18 de normals i 3 per sota) que vam fer el 2010, el que fins ara era el nostre màxim. A algú li cal més? Doncs prepareuvos, que aquest any ens folrarem d’emocions.
La colla estrena programa de ràdio Per Aina Serra El Tanquem Pinya és un espai sobre els gausacs i el món casteller a Cugat.cat (91.5FM o www.cugat.cat) fet íntegrament per membres de la colla. El Xavi Rosell i l’Aina Serra el condueixen i el Carles Angaril i el Mario Napolitano, en gestionen els aspectes tècnics. A més, però, cada setmana hi intervenen persones de la colla i de la resta del món casteller, per debatre, comentar, analitzar... l’actualitat castellera. Des d’aquí moltes gràcies a tots als qui feu possible una hora d’informació castellera a la setmana des de la ràdio local.
El programa comença amb una secció d’actualitat on sempre parlem de les actuacions dels Castellers de Sant Cugat i d’alguna altra que hagi estat especialment rellevant. A més, destaquem tots aquells castells, proves d’assaig, efemèrides o aspectes socials que creiem que també fan gran el món casteller. La segona part del programa sempre és reservada a la tertúlia, i s’hi toquen temes ben diversos: canalla, gralles, literatura, canvis de colla, concurs, seguretat, periodisme, gestió d’assaigs, calendari... elements que amb un punt d’actualitat ens permeten endinsar-nos als matisos del món casteller. En aquesta secció procurem donar veu a totes les colles, tant sigui en directe com per via telefònica, per compartir el dia a dia casteller amb totes les colles i els seus protagonistes. La recta final del programa és per destacar una persona de la colla a “El Perfil”, on algú es presenta i explica la seva experiència amb els gausacs, així com per avançar les properes actuacions del cap de setmana, sempre fent especial èmfasi a aquelles on hi actuem els gausacs. Fins al moment, en directe o per telèfon, hem parlat amb més de 40 colles i han passat més de 30 gausacs pel programa. A més, als programes d’hivern es va dedicar un espai a la resta d’entitats de cultura popular i tradicional de la ciutat, així com al regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat, Xavier Escura... Tot plegat fa que setmana a setmana creixi el seguiment del programa. Al Facebook i al Twitter del Tanquem Pinya hi trobareu les fotografies de tots els protagonistes, així com els enllaços a tots els programes.
vanodepilars 11
L’objectiu del programa és apropar el món casteller als santcugatencs des d’una perspectiva local, però tenint en compte tot el panorama casteller, la qual cosa ens permet contextualitzar l’activitat de la colla i sentir punts de vista diferents d’allò que tant ens agrada: fer castells i parlar de castells.
vanodepilars 12
vanodepilars 13
vanodepilars 14
vanodepilars 15
UNA TEMPORADA HISTÒRICA · OPINIÓ
La pista d’aterratge Per Josep Gimeno
vanodepilars 16
Ja em perdonaran, però no m’entusiasma gens ni mica veure fer castells. No és per una qüestió estètica o de rebuig a les tradicions. El motiu és que m’angoixa el procés d’elaboració d’un castell: pateixo quan veig gent enfilar-se per aquella estructura humana complexa i no puc evitar apartar la vista
cara en creixement com Sant Cugat, on persisteix el risc que una part del municipi es conformi a ser poc més que una zona dormitori en el futur més imminent. En aquest sentit, no podem oblidar el creixement rapidíssim de Sant Cugat en els darrers anys i les procedències diverses en origen i estrat social dels nouvinguts, un context que ha canviat de dalt a baix el panorama del municipi que fins fa poc coneixíem. De cara al futur, a part de fer castells més complexos,
quan una construcció està a punt de fer llenya. La meva por m’aboca a assabentar-me de l’actualitat castellera ‘off line’, a través dels diaris. Tot i aquest distanciament no desitjat entre el món casteller i jo, defenso i valoro la feina intangible
el repte dels Gausacs i la resta d’entitats de la ciutat passarà per mantenir la capacitat d’integració i de cohesió social en un context de restriccions econòmiques i de menys ajuts de les administracions. Ningú no ha dit que això hagi de ser fàcil. Això sí, les dificultats i els entrebancs que hauran d’afron-
“Els camises verdes s’han convertit al nostre “És, precisament, aquesta funció cohesionadora municipi en ‘pistes d’aterratge’, és a dir, espais, llocs, de les entitats el que és més que essencial en una entitats o plataformes on els nouvinguts tenen ciutat encara en creixement com Sant Cugat” l’oportunitat d’aterrar al centre d’un municipi” d’entitats de cultura popular com els Gausacs. Més enllà de mantenir les tradicions ben vives arreu de les comarques dels Països Catalans, els camises verdes s’han convertit al nostre municipi en el que altres personalitats d’aquest país han definit com a ‘pistes d’aterratge’, és a dir, espais, llocs, entitats o plataformes on els nouvinguts –i alguns no tan nouvinguts– tenen l’oportunitat d’aterrar al centre d’un municipi per empeltar-se així en la societat que els ha acollit. Els Gausacs generen activitat, impliquen gent ben variada en el teixit associatiu i, sobretot, cohesionen el municipi. I, per si fos poc, tot això al voltant de la cultura popular, que condiciona a la perfecció una pista d’aterratge tan necessària a Sant Cugat. És, precisament, aquesta funció cohesionadora de les entitats el que és més que essencial en una ciutat en-
David Molina
tar els camises verdes i la resta d’associacions tenen la solució en la mateixa manera de fer castells: fer pinya i treballar col•lectivament, unes característiques pròpies de la societat catalana. De l’èxit i de la persistència de la feina intangible de Castellers al llarg del temps, en depèn bona part del futur de la ciutat. Ras i curt: Sant Cugat necessita pistes d’aterratge ben condicionades per a molt de temps. Josep Gimeno Josep Gimeno és llicenciat en Periodisme per la UAB. És cap de continguts de Cugat.cat i corresponsal de Rac1 al Vallès Occidental. Ha publicat dos llibres: Catalunya Demà (Ara Llibres) i Informe Diagonal (A contra vent)
OPINIÓ · UNA TEMPORADA HISTÒRICA
2011, l’any de la regularitat Per Raquel Sans
Sumar noves camises I més enllà de les campanyes, més o menys originals, que des de la direcció administrativa de l’entitat es puguin fer, a nivell casteller el treball del dos de vuit amb folre pot esdevenir també un element motivador. Quan un casteller té l’oportunitat de descalçar-se, el seu grau de compromís, responsabilitat i fins i
vanodepilars 17
Onze anys després d’aconseguir descarregar el primer dos de set, es pot dir que aquest 2011 els Castellers de Sant Cugat han aconseguit dominar una estructura que marca diferències. Les xifres, en aquest sentit, són escandaloses: 16 torres de set descarregades i només una de carregada. Així, el control absolut d’aquesta estructura ha permès deixar enrere realitats del passat en què el dos de set Gausac apareixia de manera quasi testimonial. Com els anys 2005 i 2006 en què la colla només va poder carregar la torre de set en una ocasió.
re noves camises, amb la dificultat de fer-ho en una zona on la competència és molt dura; ja que la proximitat de ciutats com Terrassa o Sabadell pot representar un handicap a l’hora d’ampliar una massa social d’altra banda imprescindible per donar el pas següent.
La regularitat i l’augment del nivell tècnic han permès també obrir la porta de manera rotunda a l’apassionant món dels castells de vuit. Els quatre quatres de vuit descarregats del passat 2011 poc tenen a veure amb aquell esporàdic carro gros de 2007. I és que el quatre de vuit ha deixat de ser un sostre difícilment abastable per convertir-se en una realitat tangible. Però si hi ha un castell que, des de fora, crida l’atenció en la trajectòria dels Castellers de Sant Cugat aquest és el tres de set aixecat per sota. Una estructura que la colla ha sovintejat des
“La regularitat i l’augment del nivell tècnic han permès també obrir la porta de manera rotunda a l’apassionant món dels castells de vuit.” de la temporada 2007 i que d’alguna manera és una metàfora de la imatge que els Gausacs projecten a l’exterior. El tres de set aixecat per sota és un castell especial. Barreja modernitat amb tradició alhora que comporta certa dificultat tècnica que no es dóna en altres construccions d’una gamma similar. Però després d’un 2011 pletòric, una pot pensar i ara què? Quin ha de ser el pas següent? I entenc que la consolidació d’aquest quatre de vuit ha de ser la prioritat castellera d’una colla que en la seva trajectòria ja ha evidenciat que és capaç de ser pacient sense renunciar a l’ambició. A partir d’aquí entra en joc un factor clau que, juntament amb el treball tècnic de les estructures, determinarà el futur de la colla. Es tracta de la capacitat d’atrau-
tot “autoestima castellera” es multiplica de manera exponencial. D’aquesta manera, els assaigs i el treball amb el folre del dos de vuit poden resultar un focus d’atracció no només dels més veterans o experimentats, sinó també d’aquells que veuen en aquesta nova gamma de castells una oportunitat de trobar un nou rol dins la colla. Entra en joc, doncs, una nova realitat que els responsables tècnics dels Gausacs han de saber gestionar amb intel•ligència perquè acabi millorant el funcionament de l’entitat. Un darrer element que jugarà, sens dubte, a favor dels interessos dels Castellers de Sant Cugat és l’oportunitat de participar en un Concurs de Castells de Tarragona en el qual les colles de vuit es convertiran en protagonistes. Ja sigui per la voluntat i la capacitat de col•locar-se entre les dotze primeres i, d’aquesta manera, tenir l’oportunitat d’actuar diumenge; o bé per intentar aconseguir un lloc destacat en la competició de dissabte. Qualsevol de les dues opcions resulta vàlida per esperonar agrupacions com els Gausacs que, ja d’entrada, aquest 2012 han protagonitzat el millor inici de temporada del seu historial. Raquel Sans Guerra Raquel Sans és periodista, periodista castellera des del 2002 quan va començar a El Punt, posteriorment ha passat per Catalunya Ràdio, La Vanguardia o Tarragona Ràdio. Actualment és la directora i presentadora del programa Finet i pel mig que emet Tac12 i enguany tornarà a copresentar el programa Tres Rondes a Catalunya Ràdio.
MÓN casteller· OPINIÓ
Vilafranca juga una altra lliga Com el Barça i el Madrid. Així de clar. Ja fa temps que ho sabem, però ens resistíem a admetre-ho. Esperàvem una reacció dels altres, un cop de geni que cada vegada és menys probable. Els que vivim els castells, no només valorant la plasticitat i la proesa del castell en si mateix, i les fites assolides puntualment, després de molts assaigs, sinó que ens emocionem amb la rivalitat i la competència, els duels al sol que es palpen entre les colles grans quan es veuen les cares a la plaça, en aquells moments on juguen
ha de fer servir, no? Preveient que enguany el concurs se l’enduran de carrer, ens queda per veure algunes coses que ja s’apuntaven l’any passat. Descarregaran per fi el 3 de 10 que tant se’ls resisteix? Miraran d’encarar més castells mítics com el 3 de 9 sf? o posaran la massa a enlairar més castells amb folre i manilles? Minyons ho tornarà a provar, i ho donaran tot per recuperar el terreny perdut. Les colles de Valls creixeran si són conscients del moment en què es troben, si lluiten per superar el seu nivell i el del rival ciutadà deixant de banda Vilafranca i Minyons que estan clarament per sobre, i si no es capfiquen a voler rememorar immediatament
altres factors com els nervis, el silenci o el clamor, l’estratègia, els petits errors i l’estat d’ànim; on estàs tan pendent del que fas, com del que fan els altres, aquelles jornades on tothom posa les cartes sobre la taula, i ho dóna tot. Aquestes diades sembla que han expirat i que només ens quedaran, com els bons westerns, uns quants rècords a la videoteca. I és que els del Penedès es poden presentar a plaça, amb la seguretat que el pitjor dels seus castells superi en dos o tres esglaons el millor dels altres. En aquestes circumstàncies s’han fet habituals veure monstres fins ara inimaginables com el 2 de 9 folrat, el 2 de 8 net, el 4
castells que ja fa temps que no fan. I Mataró, doncs Mataró està en aquella terra de ningú... ni avancen ni reculen. Veurem. També atents a si l’excel•lent temporada passada de les colles tarragonines té continuïtat i encaren castells de gamma extra, ara que sembla que han perdut la por als castells bàsics de nou. L’any 2011 fou també l’any de la revolució dels mitjans. No és tan mediàtic remarcar-ho però fins a 24 colles (incloses les anteriors) varen fer el 4 de 8, un castell que, fins fa poc, era una barrera infranquejable per a moltes d’elles. Sabadell i Gràcia es van atrevir, a més a més, amb el tres i el dos
“Els del Penedès es poden presentar a plaça, amb la seguretat que el pitjor dels seus castells superi en dos o tres esglaons el millor dels altres”
L’any 2011 fou també l’any de la revolució dels mitjans. Fins a 24 colles varen fer el 4 de 8, un castell que, fins fa poc, era una barrera infranquejable per moltes d’elles
de 9 net o el 3 de 9 fa. Alguns d’ells diverses vegades i descarregats!! Tanta és la superioritat, sobretot a l’hora de portar gent a la plaça (Santboiana a part) que fins i tot un castell com el 3 de 10 fm “només” el poden carregar per excés de tions al folre i pel sobrepès del tronc que el fa inaguantable. Però clar, com tenen tanta gent, doncs se’ls
de vuit folrat i els Moixiganguers el van descarregar a la primera, cosa que mai cap colla no havia aconseguit. Les petites resisteixen i afortunadament no hem de lamentar la desaparició de cap colla, més aviat al contrari, n’apareixen de noves que, en moments de crisi quan tot cau, ens fa ser optimistes per la perdurabilitat i expansió del fet casteller.
vanodepilars 18
Per Sergi Jiménez
SEGURETAT · MÓN CASTELLER
Risc de risc: res de res Feia anys que l’Andrea i jo ens trobàvem en aquell bar divendres a la tarda. Ens vam conèixer a la universitat, fa vint anys, i aquesta trobada era una tradició i alhora una bona manera de passar revista a la setmana que havíem viscut, tot parlant de la família, de la feina, de la vida, de fet. –Ostres –va espetegar l’Andrea deixant anar la seva bossa de mà damunt la taula–. Estic feta pols. M’han matxacat els alumnes. Quines bestioles! Això sí, m’ho he passat teta. Sóc masoca. –Calla, calla –li vaig respondre–. Cada cop que em parles de les teves classes a la universitat em fas enveja. –Sóc un professor frustrat. Em sembla que ho arrossegaré tota la vida. Vaig canviar de tema ràpidament: –En Marcel ha pujat al seu primer castell en plaça! Estem contentíssims. Ell estava pletòric. Va passar dels nervis d’abans de pujar a l’alegria alliberadora de després. –No m’expliquis res –va dir, ella–. Ja saps que em fan por els
castells. La meva Julieta estaria encantada de pujar-hi, però a mi em fa basarda. –Que pesada, sempre estàs igual. A nosaltres també ens fa por, com a la majoria de mares i pares de la colla, però no més que la que ens faria si jugués a futbol o a qualsevol altre esport. Allà hi ha més risc que no pas en els castells. Hi ha estudis que ho corroboren. –No m’ho crec. –Doncs mira d’entrada et podries llegir el document de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, El risc dels castells. Allà queda clar que des que la canalla duu casc (des del 2006) ha baixat en picat l’accidentalitat. Se n’han fet estadístiques en més de 400 nens i nenes i des de l’any 2004 no hi ha hagut cap ingrés hospitalari per traumatisme cranial o per altres lesions. –Vaja –va respondre sorpresa l’Andrea. –El casc, a més, no dificulta en absolut que pugin i baixin
“Al futbol hi ha més risc que als castells, hi ha estudis que ho corroboren” sim en tot això. No estem bojos els castellers, eh! –Vaja! –L’Andrea semblava “abduïda” per la marea verda!– Em sembla que per primer cop en la meva vida, m’estàs convencent en alguna cosa. Quan feu els assajos? Dimarts i divendres, no? Al Club Muntanyenc? Em sembla que la Julieta es posarà contenta. No s’ho creurà quan li ho expliqui.
vanodepilars 19
Una historieta de ficció sobre els riscos en els castells
del castell amb normalitat i no comporta l’aparició d’altres lesions ni l’augment del nombre de caigudes. Aquest mateix any la Coordinadora ha decidit que el casc sigui obligatori en tots els integrants del pom de dalt. –Ah! Això no m’ho havies explicat mai. –Doncs ara ja ho saps. És evident que hi ha risc en els castells, però és un risc controlat. Als assajos repetim els castells un cop i un altre. En molt poques ocasions ens han caigut castells, ni als assajos ni a plaça. A més hi ha força estudis que han demostrat que quan es produeix una caiguda hi ha mecanismes de frenada i amortiment que disminueixen la intensitat dels impactes. La pinya té un paper importantís-
–Perfecte! Necessitem gent, que tenim nous reptes. El Pau, que vingui també, i que no pateixi pels seus ronyons, que hem incorporat als assajos i a les actuacions l’ús d’unes faixes ortopèdiques que van de conya, i a més a la Colla tenim un equip de gent que ara s’ocupa exclusivament de tots els aspectes sanitaris que ens afecten.
Segur que alguns de vosaltres heu mantingut algun cop una conversa similar. Aviam si entre totes i tots aconseguim desmitificar la perillositat en la construcció de les torres humanes. Més informació: Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. El risc dels castells. Gener 2011 (http://www.cccc.cat/data/files/pdf/ dossier%20risc%20castells%20gener%202011.pdf )
David Molina
Per Ferran Ballester
POBLE · COORDINADORA D’ENTREMESOS
Coordinadora d’entremesos Per Gemma Aristoy
vanodepilars 20
Per si algun despistat encara no ho sap, ja fa uns tres anys que va començar el treball de les entitats de cultura popular i tradicional (les que participen en els seguicis de Festa Major) en el si de la Coordinadora, amb la finalitat d’unificar esforços en les diferents activitats que realitzem per al municipi. L’activitat que va ser més sonada i que va tenir més èxit, del passat any, va ser l’Espai d’Arrel durant la Festa Major del 2011, uns dies plens de treball i unitat entre les entitats, que van possibilitar tenir la plaça Octavià plena de gom a gom en diferents moments de la Festa Major. L’Espai d’Arrel va ser un èxit i les diferents persones que hi van col•laborar com van poder i voler, van valorar positivament treballar amb les altres entitats de cultura popular i tradicional, ocupant la plaça (o les places i carrers, depenent del moment) i fent que durant la Festa Major de Sant Cugat es respirés un aire popular, de vida als carrers i amb activitat de les entitats; això ens va portar a pensar que calia canviar el model organitzatiu i obrir-lo més a totes les persones que hi volguessin col•laborar. Vam començar a pensar com aconseguir fer aquesta obertura de la Coordinadora i ens vam adonar que el primer que havíem de canviar era l’esquema d’organització que teníem a la Coordinadora. Creiem que aquest canvi d’organització vindria acompanyat d’un funcionament diferent que ens possibilitaria fer les coses millor. Hi vam donar voltes, vam fer debats amb els diferents membres representants, vam fer la proposta a les juntes de les se-
ves entitats i després de posar sobre la taula els aspectes que no teníem massa clars, aspectes que crèiem que havíem de canviar, etc. vam elaborar un document final que recull la nova organització i els principals objectius per als quals hem de treballar des de la Coordinadora: el primer seria apropar la Coordinadora a tots els membres de les entitats, defugint de la idea que “només alguns formem la Coordinadora”. El segon objectiu general que vam definir va ser aconseguir un millor assoliment d’objectius, és a dir, possibilitar que allò que ens proposen tiri endavant. Es tracta que la Coordinadora assoleixi allò que es proposi pel bé de les entitats que la conformen. Hem creat diferents comissions per poder realitzar les activitats que compartim les diferents entitats; ja siguin necessàries tot l’any o específiques per a esdeveniments concrets. Les comissions anuals són: tresoreria, educació i comunicació. Algunes de les temporals: Festa Major, Festa de la Tardor, estatuts, seguicis... Després d’aquesta explicació només ens queda animarvos a participar en les activitats que realitzem o posar el vostre granet de sorra perquè la cultura popular i tradicional de Sant Cugat es mantingui. Tots aquells que vulgueu rebre informació directament, podeu adreçar-vos a info@tradicionalsantcugat.cat. Les entitats que formen la Coordinadora són Diables de Sant Cugat, Geganters de Sant Cugat, Caparrots de Sant Cugat, Esbart Sant Cugat, Bastoners de Sant Cugat, Grup Mediterrània, Castellers de Sant Cugat i ProFesLo (i l’entitat sardanista, tot i que no participa activament).
LA TABARRA · FETS I GENT
Les colònies de gralla i timbal Un any més i ja en van tres! Tres anys que els Grabals marxem de colònies amb els grallers i timbalers dels Castellers de Sants i els Xiquets de Reus. Un cap de setmana molt intens, on aprofitem per fer un intensiu amb professors convidats i molta festa... tot sigui dit! Unes colònies molt ben aprofitades on el lema és... tocar, tocar i tocar!!! Aquest any els protagonistes són els novells, que s’estrenen per primer any i ens expliquen la seva experiència. GERARD DEMESTRES Les colònies de castellers, apart de ser una oportunitat per conèixer gent nova i fer nous amics, va ser un cap de setmana increïble. Ho vaig passar bé fins a l’últim moment i, si fos per mi, m’hauria quedat uns dies més. Les classes se’m van fer curtes, igual que el cap de setmana, i… nose, doncs que per mi ja es poden continuar fent perquè em van agradar moltíssim!
ents els mom ent t n a t s lle usicalm ltres co PIRES sics d’a ncia ha estat, m , i encara ú PABLO m b sonà rtir am positiva Compa com els de dis i molt lt o m ió d’afinac na experiència er repetir! ,u od parlant tida. Espero p r e més div
amb SQUAL p de setmana A P A N a nc ar, múMARIO t dir d’u s? Per començ preo p s e Què bojo lgú ho ics ben és, -si a A FESTA! 30 mús s a voler, a m LT lle bé MO amb els sica i ria negaré-, tam ana ho de setm p a c gunta n bretot u Però so os de la colla. ap més gu
IKER Aqu LAVAD O e grab st any ha e a l e res, stat m’h h a e com agrada a estat l prime part r qu u t nc mo Ja ti nc g it exper lt perq ap de s e anava mom uè iè et an a ents es que ncies fe hem f mana m les colò et n nt a imp sigu olt d nies o ll ress i iona l’any q ò que m us amic ivertit, u nts s com e ve p és ens i hem agra els v er tor d nar iscu a viu a. ts. re
vanodepilars 21
Per Júlia Solé
eu es del m a D . é b lt f o H estar m e hi vaig i que MÈNEC n a O v D ls IA u a n rab pq ru a NÚR ies de G s el primer co stellers, va se na n lò o c ca Les re u ue é vista, q amb els ’aprend punt de que participo able. A més d s, es coneix c an çon m’ho molt po ia molt recom ves can o n i resum, t c n n n E e iè . r m n e u e r st ap de qu exp s de l’in i veus com to co passar un c é m a mic lles t! s ma ltres co ova gen mpre é gent d’a r molt bé, i se música amb n ssa a de vaig pa una mic t n fe a setman
FETS I GENT · LA CANALLA
Per nosaltres no serà Per Oriol Bota Tinc una filosofia castellística senzilla amb dos punts bàsics: el primer és que, més enllà del treball, els castells es construeixen en el cap molt abans que a la plaça. I no en el cap d’una persona sinó en el de moltes... El segon: els castells es fan perquè la gent els vol fer. Hi ha un punt en què compta més voler fer-ho que continuar assajant. S’ha de treballar molt però només és possible fer nous passos si l’equip vol avançar i fer un pas més que superar el que fins feia poc era el seu límit. Els adults tenim unes estructures mentals concretes que fan possible preveure com evolucionem i el nivell de risc tolerat i el nivell de treball
de jovent. - Ubicació. Les colles intenten tenir un espai propi per a la canalla. Un espai per jugar i treballar una mica allunyat de la feina de tronc i pinyes... Això en el nostre espai actual no és possible. Tanmateix i gràcies al suport de la resta de la tècnica i la junta hem adquirit uns plafons que ens permeten tenir una mica més d’intimitat i tranquil•litat quan volem treballar. No és suficient, però és un pas endavant i demanem a la colla que ens ajudi a fer que visquem aquest espai com el seu espai i no corrin tan amunt i avall de la sala. - Aprenentatge i coneixement. Voldríem aconseguir que els nens sabessin fer castells i sabessin què és el que fan bé, fan superbé o necessiten millorar. Per això i en col•laboració amb la Bet, la responsable que la canalla hagi arribat fins aquí (un agraïment molt gran per la feina feta) estem tre-
vanodepilars 22
“Sabem fer els castells, volem fer-los i per nosaltres no serà que no es faci un castell”
exigit. Els nens són nens i estan en procés i això fa que la responsabilitat sigui gran tant quan es decideix que es treu un castell amb una combinació com quan es decideix que no. La canalla que avui està coronant els nostres castells té entre 6 i 14 anys. Molts tenen entre 7 i 10 anys i estan fent allò tan important que és anar a dalt de tot essent tècnicament bons (ni obrir, ni abocar-se, ni saltar, ni remenar, ser finet i intentar anar de pressa, treballar de peus, cames, panxa, colzes mans coll, cap...). Quan ho penso haig de dir que sovint m’emociona veure el que fan i com ho fan. Admiro la seva tasca!
ballant unes fitxes de formació i paral•lelament li estem donant voltes tot l’equip a com combinar treball i joc. I finalment un apunt petit però significatiu. Estem fent castells perquè volem i volem passar-nos-ho bé. Quan pensem en què vol dir passar-ho bé treballant amb nens és evident que hem de saber jugar i quan sabem de la seva responsabilitat quan estan a dalt del castell i és evident que han d’estar molt concentrats, que han de tenir les passes automatitzades, han de saber què és el que van a fer i com s’ha de fer. Per això, l’equip de canalla necessitem continuar gaudint de la complicitat i del suport de la resta de la colla, respectant la feina, no interferint en la canalla i ajudant a treballar. El repte no és petit, ben al contrari, és gran, molt gran i estem convençuts que amb l’equip de nens que tenim ho aconseguirem.
Temporada nova, equip renovat i uns reptes que ens il•lusionen però també ens fan basarda. Aquest curs tenim un gran repte i és millorar la qualitat de la canalla fent castells. I no és que la nostra canalla no pugi bé sinó que els castells són més alts i difícils. Pensem en un 3 de 8 o la torre amb folre i sabem que això és mou molt més que abans... Per això intentem abordar la feina des de tres àmbits diferents: - Equip. Hem ampliat l’equip i som més persones implicades. Hem recuperat la Lali per a l’escola i compta amb un equip amb edats i perfils molt diferents. Des de gent que ha fet molts castells com a canalla i d’altres que estan a a quarts i quints fins a mares i pares que mai hem pujat més enllà d’una posició de segon en un pilar... i fins i tot algú
El pom de dalt, la canalla i l’equip tenim una màxima que diu “Per nosaltres no serà”. Sabem fer els castells, volem ferlos i per nosaltres no serà que no es faci un castell!!
SOCIAL · FETS I GENT
Per VÍctor Biete La colla té un local social on fem activitats diverses, com ara sopars, debats, jocs, reunions o simplement, passem l’estona fent pinya entre tots i totes! Aquest local, situat al carrer Santa Maria número 6, ens serveix també per donar a conèixer la colla a la resta del poble. Està situat en un dels carrers més importants de Sant Cugat a nivell comercial, motiu pel qual hi passegen moltes famílies a diari. El local social no té uns horaris fixos, ja que tothom qui participa del seu funcionament ho fa voluntàriament en el seu temps lliure. Tot i això, generalment obre els di-
La cohesió social també dóna pit Per Jordi Serrano És sabut per tothom que per fer grans castells és necessària una gran massa social i, a més, aquesta massa social ha d’estar cohesionada i motivada. És per això que des de la junta de la colla donem tanta importància a totes les activitats extracastelleres que es realitzen durant la temporada. És important que els castellers disposin d’espais de trobada alliberats de la pressió dels assajos i les actuacions per poder interactuar. És en aquests espais on és més fàcil la integració, sobretot per a la gent nova que entra a la colla. És en aquests espais on sorgeixen noves idees i noves propostes, i és en aquests espais on també, com no, s’aprèn a fer castells i a formar part d’una colla castellera. Durant tota la temporada es realitzen nombroses activitats: carrossa de reis, calçotada, dinars, sopars, sortides amb bici-
marts i els divendres, de sis a vuit del vespre, per rebre totes aquelles persones que vulguin rebre informació de la colla, de les seves activitats i, òbviament totes aquelles que volen formar-ne part. És per aquest mateix motiu que obrim aquests dos dies, ja que són els dies d’assaig, i després de donar la informació necessària, podem anar amb els interessats al Club Muntanyenc, i acompanyarlos durant la seva primera experiència castellera. També ens hi podeu trobar per veure els partits del Barça, el Quarts de 9, o per jugar a la Wii o la Playstation2,
“Animem a tothom a proposar idees per dinamitzar un espai que és de tots i totes” tot a pantalla gegant; i molts caps de setmana després de les actuacions, ja que molt sovint aprofitem que estem tots junts per anar a dinar o sopar després d’una jornada castellera. Així doncs, animem a tothom –castellers, aficionats i curiosos– a fer-vos amics del local social, a participar de les activitats, i també, per què no?, a proposar les vostres pròpies idees per dinamitzar un espai que és de tots i totes.
cleta, projeccions de pel•lícules, debats, i un llarg etcètera. Així, doncs, us animem a què participeu d’aquestes activitats i que en proposeu de noves sempre que vulgueu. També m’agradaria anomenar i felicitar l’equip de benvinguda, ja que des que es va crear ara fa un parell d’anys ha fet una feina impressionant per acollir, assessorar i guiar tota la gent que ha passat per la colla. Enguany, tal com es va presentar a la passada assemblea, estrenem nova organització interna, i l’àrea social és una de les que tindrà més representació dins de la junta. Amb la nova organització es pretén ser més permeables a les inquietuds dels nostres castellers i castelleres, obrir noves vies per anar a actuar fora de Catalunya, i començar a treballar en l’arxiu de la colla, entre altres objectius, i tot això, com no, perquè tots i totes vosaltres us sentiu a gust fent castells, i sobretot “sent castellers”.
vanodepilars 23
El local de tots