11 de novembre 2012 (Diada de la colla, Sant Cugat)
ButlletĂ dels Castellers de Sant Cugat - NĂşmero 19 - Novembre 2013
vanodepilars 2
EDITORIAL
www.facebook.com/castellersdesantcugat www.twitter.com/gausacs - @gausacs www.youtube.com/gausacs
Als mitjans de comunicació
NiTrad, l’espai tradicional de Cugat Ràdio, cada dilluns de 20 h a 21 h al 91.5FM
Secció setmanal a l’espai ENTITATS del TOT Sant Cugat
HORARIS D’ASSAIG: Dimarts i divendres a partir de les 20 h al Club Muntanyenc (plaça de la Vila - carrer Dos de maig, 2) CONTACTEU AMB NOSALTRES A: www.castellersdesantcugat.org info@castellersdesantcugat.org 639963937
Fitxa tècnica Coordinació, disseny i maquetació Nacho Ferrer, Ferran Ballester Correcció Ferran Ballester Col·laboracions David Molina, Toni Serra, Toni Castanyer, Santi Casanova, Xavier Escura, Xavier Brotons, Carles Mayol, Esther Madrona, Tono Serrahima, Ana González, Víctor Biete, Dani Sandoval, Mario Napolitano, Ignacio Cierco els Grabals i la Canalla dels Castellers de Sant Cugat. Fotografia Rosa Gadea, Montse Pellicer, Rafel Serra
Edita Castellers de Sant Cugat Rambla de Can Mora 11, local 2 08172 Sant Cugat del Vallès Apartat de correus 409 www.castellersdesantcugat.cat junta@castellersdesantcugat.org
Imprimeix Pixartprinting
Història rere història Vam somniar-hi, ens ho vam creure i a plaça ens ho vam trobar. Per primera vegada en els nostres ja 17 anys, els Castellers de Sant Cugat portàvem a plaça un castell folrat, el 2 de 8 amb folre. Aquella Festa Major del 2012, que ens pot quedar llunyana, ha quedat per sempre ben gravada als nostres ulls. Les condicions no eren les millors, el mal temps ens volia aiguar la festa, però la il·lusió va poder més que els trons i amb més de 200 camises vam plantar una soca, un folre i una torre de 8 pisos que està allà, al nostre cap. Les normes dels castells són unes, i si no hi fossin, segurament no n’estaríem fent, i tot i que aquestes normes diuen que aquell 2 de 8 està carregat, res no treu els mesos i mesos que vam dedicar-hi. Per això, per ser els que érem, per la colla que som i pel camí que hem seguit, aquell castell està descarregat. El 2012 ha sigut la història d’una història que es repeteix. Si l’any anterior acabàvem descarregant 4 castells de 8, trencant els cims de la colla, aquest l’obríem amb ganes de no parar, seguir sumant i agitant tot Sant Cugat, i amb el 4 de 8 ens plantàvem a un Sant Ponç històric d’un mes de maig històric, marcat per un abril amb dos intents desmuntats de 4 de 8, la qual cosa confirmava el nostre pas ferm cap a no deixar límits sobre nostre. Descarregant-lo a Reus, el tornàvem a descarregar a la Festa Major i seguíem fent via fins a Valldoreix, on va començar el camí final cap a la que és, fins ara, la millor actuació de la nostra història. El Concurs de Tarragona ens esperava per demostrar més d’un any de feina i suor als assajos, i en una actuació èpica alçàvem fins a 5 castells de 8. Descarregàvem el 2 de 8 amb folre per primer cop i després de 3 hores de castells. L’eufòria encara l’arrosseguem i això és el millor de tot. No tot són flors i violes, per això. Per gaudir s’ha de patir, i bé que ho hem patit. Aquell mateix Concurs carregàvem el 3 de 8, el primer que intentàvem, i per a molts espina clavada d’aquest any. Se’ns imposa ara una via que els caps de colla han deixat ben clara: feina, feina i més feina! La història és nostra i l’hem de seguir escrivint. Vam acabar l’any amb un altre 2 de 8 davant del Monestir. Només és una pàgina més de la història que es repeteix en el futur que és ja el nostre present! Amb tu, el futur és ben verd, verd Collserola, verd gausac!
Des dels Castellers de Sant Cugat volem agrair al Grup Disbesa la seva voluntària aportació d’aigües a la colla.
vanodepilars 3
A les xarxes socials
JUNTA I TÈCNICA · ELS CAPS DE COLLA
vanodepilars 4
Apreciats tots: Com sabem ja la majoria, fent un símil futbolístic, els Gausacs som una mica com la “culerada”: hem fet una bona i important progressió aquests darrers anys, hem anat sumant títols (2de7, 4de8, 2de8f i 3de8 carregat) però mantenim el neguit i la inquietud que ens depara el present immediat. Observem els èxits dels nostres veïns de reüll (Saballuts, Blaus, Xicotaires, Sagals, Marrecs, Bordegassos i Vendrellencs), potser com una amenaça, però en el fons com un repte de sana competència, i tot això segur que és bo, ja que no ens fa perdre la tensió i la il•lusió per garantir la millora constant i la pròpia superació. La temporada que hem tancat ha estat molt emocionant, aconseguint una clara progressió que té dos punts culminants: la nostra Festa Major i el Concurs de Castells de Tarragona, dos fites que marcaren el nostre 2012. No hem d’oblidar però petites grans passes que van permetre aquesta evolució: Reus (amb tres grans colles de la zona tradicional), Sant Ponç, Valldoreix i evidentment, la nostra Diada, que ens va regalar una imatge que tots havíem somiat cinc mesos abans. Mirant enrere i intentant esbrinar els aspectes positius d’aquesta primera temporada com a responsables tècnics de la colla, ens fa molta il•lusió remarcar un fet que, a principi d’any
semblava un objectiu molt i molt ambiciós: aconseguir sortir d’una plaça havent fet tres castells de vuit. Quan ho comentem entre els Tonis resolem que ha estat un somni fet realitat, un regal que la colla i l’esforç de cadascun de vosaltres va oferir als 17 anys d’història que ens precedeixen i a tots els que ho han fet possible. Per l’altra banda hem previst aspectes de planificació de la temporada que de ben segur hauríem pogut gestionar millor, com la davallada postconcurs i que enguany ens proposem fermament corregir (en no haver-hi concurs ens resultarà fàcil!).
“Hem optat per diversificar posicions de tronc i pinya per disposar de castellers capaços de fer castells de vuit amb solvència. Petits sacrificis per èxits a mitjà i llarg termini.” Per al present curs hem reflexionat intensament en quines eren les claus perquè la nostra colla continuï progressant, consolidant-se en la gamma de 8, i augmentant la massa social i la capacitació i motivació dels seus components. Com sabeu hem optat per una aposta clara de diver-
sificació de troncs, canalla i posicions de pinya que permetin garantir que disposem en un futur de castellers capaços de fer qualsevol castell de vuit amb solvència, tal com ara fem els castells de 7. El camí passa inexorablement pel treball, pel compromís, l’assaig i també, en alguns casos, pel sacrifici d’obtenció d’èxits a curt termini i treballar una mica més a mitjà i llarg termini. A la Tècnica estem convençuts que aquesta és la via, però acceptarem qualsevol proposta i suggeriment que la pugui millorar, i alhora assumirem els errors que això pugui comportar. Esperem que la colla ho valori positivament i que la inquietud de la “culerada” permeti seguir aquest sender de treball continuat sense caure en actituds negatives o de desànim. Esperem de tot cor descarregar la tripleta, i progressar al màxim el 5 i el 7de8, i, per què no?, arribar a intentar un d’ells a plaça. Ens agradaria veure el primer pilar de 6 que tanqui una actuació brillant i evidentment les primeres “festejades” al folre del 3. No volem arribar al punt de comiat sense agrair a en Dani Sandoval, en Mario i a la Maria la seva dedicació i mestratge que han aportat a l’equip tècnic de l’any passat i, com no, l’esforç i la perseverança intensa i laboriosa de la Tècnica entrant. Sant Cugat AMUNT! Gausacs de 8!
EL PRESIDENT · JUNTA I TÈCNICA
Tenim un altre butlletí a les nostres mans, per rememorar les victòries i la feina feta la temporada anterior, i per encarar amb encara més ganes la segona meitat d’aquesta temporada. Tal com varen dir els nostres caps de colla a l’inici de temporada, aquest any ens està tocant treballar molt. Els darrers anys hem crescut amb força, i ho hem fet molt ràpid, però ara ens toca consolidar la Colla. A més dels objectius definits per la Tècnica, tenim molta feina a fer en el vessant social. Hem de seguir amb la nostra cohesió com a entitat i com a grup humà. Per això és de gran ajuda el nostre nou local social. És molt ampli, la qual cosa ens permet aprofitar-lo per a tota mena d’activitats. Hi ha un equip que s’encarrega del seu funcionament amb molt d’entusiasme i esforç. Us demanem que els ajudeu en el funcionament del dia a dia, suggerint activitats, així com també encarregant-vos de dur a terme aquestes activitats. Amb petites
aportacions de molta gent es poden fer moltes coses! També vull parlar dels “bolos”: són bàsics per a l’economia de la Colla. Sembla que ho fem força bé i els organitzadors d’esdeveniments ens tornen a cridar per dinamitzar les seves convencions, trobades, etc. Són petits esforços que resulten imprescindibles per finançar la nostra activitat. Per acabar, us vull recordar que ens teniu a la Junta i a mi personalment a la vostra disposició. Ens agrada molt conèixer la vostra opinió, rebre els vostres comentaris i suggeriments, però sobretot no oblideu que la millor manera de fer créixer la Colla i fer-vos-la vostra és participant de manera activa en la seva gestió i lideratge. Us desitjo a tots i totes una molt bona temporada 2013!
PRESIDENT: Santi Casanova CAPS DE COLLA: Toni Serra i Toni Castanyer JUNTA VICEPRESIDENT INSTITUCIONAL: Santi Casanova Ajuntament - Consell Cultura: Santi Casanova CCCC: Marc Maymó Relacions Públiques: Aina Serra Coord. Entremesos: Gemma Aristoy, Cristina Jimenez VICEPRESIDENT SOCIAL: Jordi Serrano Gestió actes socials: Jordi Serrano Benvinguda i permanència: Núria Ribalaiga Grabals: Júlia Solé Local social: Víctor Biete Arxiu: Josep Maria Tanco, Pep Martínez, Jordi Serrano Salut: Irantzu Auzokoa, Magalí Maymó, Maria Caminal Viatges: Miquel Royo TÈCNICA CAP DE TRONC: Biel Samsó Mario Napolitano, Jordi Serrano Pilars: David Vázquez, Anna Bouzas CAP DE PINYES: Bernat Alonso Gemma Aristoy, Sergi Escandell, Núria Garcia, Roger Mora, Miquel Royo
VICEPRESIDENTA COMUNICACIÓ: Nacho Ferrer Comunicació interna: Jordi Serrano Mitjans de comunicació: Aina Serra, Ignasi Escamilla Web: Ferran Ballester, Jordi Muñoz Xarxes Socials: Nacho Ferrer Campanyes: Nacho Ferrer Disseny: David Molina Fotografia: Rosa Gadea, David Molina Vídeo: Montse Pellicer, Carles Angaril Butlletí: Ferran Ballester, Nacho Ferrer Marxandatge i paradeta: Cristina Jiménez VICEPRESIDENT ECONÒMIC: Nacho Martínez Patrocini: Santi Casanova Folres: Jordi Tomàs, Carles Angaril CAP DE CANALLA: Oriol Bota Sergi Massot, Diana Riba, Lorena Fernàndez, Escola de canalla: Lali Camós
vanodepilars 5
Gausacs,
PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT · UN PLE CASTELLER promís, la responsabilitat compartida i l’esperit de superació, així com el respecte mutu, la cohesió, la solidaritat i la integració social que en resulta de tot plegat?
Xavier Escura
vanodepilars 6
El ple municipal del 21-1-2013 s’aprovà, per acord polític unànime, una moció institucional d’adhesió al document de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya sobre els valors socials del fet casteller, que fou llegit al ple per la Colla de Sant Cugat. No és casual l’èxit i la difusió creixents del món casteller arreu. Els valors que fomenta són prou coneguts, i per això els castells són avui un dels portaestendards més representatius i reclamats de la cultura catalana, perquè encarnen d’una forma lúdica, plàstica i magnífica la manera de fer, la voluntat i la psicologia col•lectiva d’un poble. Quin altre ambaixador podria fer gala d’un mostrari on la cooperació i el fer equip casin tant bé amb el com-
Però és en moments difícils com els actuals, plens de sacrifici, patiment social i incerteses de tot tipus, quan tots aquests valors castellers agafen una volada i significació especials. Quan un foraster sensible contempla per primera vegada l’arquitectura humana d’un castell, descobreix que, malgrat la tradició en la qual s’arrela, li adreça un missatge en clau de futur, perquè hi veu la metàfora d’un model alternatiu al gran daltabaix estructural que avui pateix la nostra societat.
“És quan tot es qüestiona i la crisi és en boca de tots, que les construccions dels castellers ens ensenyen com ens hem d’implicar si no volem fer llenya” És quan tot es qüestiona i la crisi de valors és en boca de tots, que les construccions tan ben planificades i coordinades dels castellers ens ensenyen amb quin coratge, generositat i equilibri ens hauríem d’implicar
col•lectivament si tots plegats no volem fer llenya i ens en volem sortir. I si fins avui, a les places, l’activitat festiva castellera de fa generacions ens ha emocionat i entusiasmat, ara, a més, esdevé símbol i paradigma social a seguir. El 16-11-2010 la UNESCO va declarar els castells Patrimoni Cultural Immaterial, atorgant-li reconeixement universal. Quan l’any passat, en el XXIV Concurs de Castells de Tarragona, els Castellers de Sant Cugat van descarregar el primer 2de8f de la seva història, van carregar el primer 3de8 i van descarregar el 4de8, i els seus grallers i timbalers van ser reconeguts per la seva qualitat musical tan compenetrada amb el castell, la nostra Colla va créixer en tots sentits. La ciutat que representen es va sentir orgullosa i honorada. I com que s’han fet grans, la seu social els va quedar petita, i el dissabte 23-2-2013 inauguraven una nova seu que els farà créixer més encara, a ells com a entitat, i al compromís de la ciutat envers la nostra Cultura Popular i Tradicional. Perquè els nostres castellers fan ciutat i fan país, i perquè, com he dit més d’una vegada —i aquí la imatge esdevé realitat—, tot fent pinya també fan penya. Enhorabona, doncs, i llarga vida al món casteller i als Castellers de Sant Cugat. Xavier Escura és regidor de Cultura a l’Ajuntament de Sant Cugat
LA CRÒNICA TÈCNICA · UNA TEMPORADA DE SOMNI
Continuem trencant sostres La temporada començava amb la il•lusió de poder portar a plaça el primer castell folrat de tota la història dels Gausacs, així com plantejar una actuació amb tres castells de 8. Per tant, els tres castells a assajar al llarg de la temporada estaven molt clars i definits: 4de8, 3de8 i 2de8f. I entorn a aquests objectius va ser com es va abordar la primera part de la temporada. Les directrius dins de l’equip de Tècnica estaven clares: treure la torre de 7 tan aviat com fos possible i poder completar en quasi totes les actuacions el 5de7, la qual cosa volia dir que a plaça es veiem molts i molts Gausacs que tots junts donaríem un pas endavant aquest 2012. Si és ben cert que tots recordarem la temporada 2012 per haver assolit tres cops el 2d8f, no s’ha d’oblidar que vam créixer en alçada però també en amplitud, dada molt important si volem mantenir aquest nivell. Per fer palès aquest fet fixem-nos una mica amb els
números següents: La temporada 2012 hem assolit el doble de 5de7 que la temporada que més n’havíem fet (2010 i 2012). En aquestes dades falta afegir un 2de8f carregat i un 3de8 carregat. Això fa un total de 10 castells de 8 assolits la temporada 2013. Cal afegir, a més, que la temporada 2012 també vam plantejar el 4de8 en altres actuacions que al final no vam poder assolir però no per manca de gent. Per tant, l’any passat no només hem de recordar els castells descarregats o carregats, sinó que un fet significatiu, i que explica l’anterior, és la fidelitat i regularitat d’un gruix molt im-
portant de camises verd Collserola, tant en les actuacions com en els assaigs. Tot això, unit a una feina feta les darreres temporades i una serietat i saber fer dels equips de Junta i Tècnica han fet que els Gausacs ens haguem guanyat el dret a destacar amb aquests castells i somiar en reptes futurs. Les primeres actuacions La temporada començava amb la ja típica actuació a l’ermita de Sant Medir, ens servia per activar el #modeactuacio. Actuació plàcida, però assolint la clàssica de 7 en solitari (3de7, 4de7 i 2de6), demostrant que aquest any teníem grans objectius. De totes maneres tothom tenia al cap que la primera actuació oficial i que ens permetria dir que ja començaven era la ja tradicional Trobada de Colles de Sant Medir. A diferència de l’any anterior, aquest cop no vam poder portar el 2de7, però estrenàvem el primer 5de7 fora de casa, castell que ens acompanyaria en moltes de les actuacions posteriors. Com he dit abans, el poder fer tan aviat aquest castell i fora de casa ens donava una dosi de confiança per afrontar els reptes següents, ja que les camises gausaques teníem fam de castells. Si el 2de7 l’havíem descartat en la primera actuació, no es faria esperar gaire més, i la setmana següent el trèiem a plaça, en concret a Poble Sec. Seguia tan ferm com l’any passat. L’acompanyàvem altre cop amb el 5de7 i el 4de7 –aquest últim calia anar-lo perfilant per pujar-lo un pis més en breu. Les actuacions tenien següents similar patró a les anteriors: a Vic fèiem el 5de7 acompanyat del 4de7 i del 4de7a, i a Vilanova assolíem el segon 2de7, amb el primer 3de7 lleuger (amb els ulls posats al possible 3d8) i continuàvem donant rodatge a pinya, tronc i canalla del 4de7 amb vista al de 8. Ensenyem la poteta A Igualada els caps de colla van decidir que tocava el primer gran repte de la temporada; assolir el 4de8. Les proves als assaigs havien estat força motivadores i tothom estava convençut de des-
carregar aquest castell amb solvència. De totes maneres hi havia una premissa clara dels Tonis: ells tenien molt i molt clar que el primer 4de8 de la temporada no podia caure, i per tant si no es veia clar el castell tiraria avall. Els dos intents van quedar en desmuntats, en un d’ells només faltava les últimes passes de l’enxaneta-. Tot i així, a final de temporada pocs es recorden d’aquests castells; per tant, es va demostrar que la premissa era encertada. Arribava Sant Ponç amb deures, i des-
vanodepilars 7
Ignacio Cierco
UNA TEMPORADA DE SOMNI · LA CRÒNICA TÈCNICA
vanodepilars 8
prés d’un frustrant primer intent desmuntat de 4de8 (dic frustrant perquè ens venia al cap els dos intents desmuntats d’Igualada), al segon intent aconseguíem el primer castell de 8 de la temporada, per acompanyar el carro gros no podia faltar el 2de7 i el 5de7, així com tres bonics pilars de 5 simultanis amb el Monestir darrera. Un altre cop la plaça d’Octavià era el nostre talismà!
vant del nostre poble per Festa Major, i aquest any portàvem un repte que vam estar somiant durant molt i molt de temps, el primer castell folrat, el 2d8f. Si en un primer moment s’havia parlat de portar tres castells de 8, el 3de8 encara no estava preparat per sortir a plaça. Tot i així ningú se’n recordava del 3 i al cap tots teníem el 2. El temps no va acompanyar, i vam haver de fer una actuació indoor. Tanmateix, un cop els Tonis van fer el seu clàssic discurs previ abans d’una actuació, la pluja va quedar oblidada, ja que l’anunci del castell de sortida feia que només ens centréssim en una cosa, el 2de8f. El castell va pujar sorprenentment parat, soca, folre i tronc eren una sola peça, el moment somiat arribava, però una rebrincada va fer que acotxador i enxaneta ens despengessin deixant el castell en carregat tot i que la resta del tronc baixés pel seu propi peu. Sensacions estranyes... Hem carregat el castell però la canalla és el primer. Per tant, poca alegria! Acompanyàvem aquest primer castell folrat amb el 3de7ps, el 4de8 i 3 pde5 simultanis.
Però no podem oblidar que la segona part de la temporada estava marcada per la cita que quasi totes les colles castelleres tenien en els seus calendaris: el Concurs de Tarragona, el qual aquest any es feia en dues sessions, la de dissabte (18 colles ) i la diumenge (12 colles). Per rànquing ens tocava actuar dissabte. La il•lusió que es respirava als assaigs previs era brutal. Això va fer que el divendres previ al concurs tinguéssim un dels millors assaigs de la temporada (per no dir el millor). Això va fer que ni el més pessimista dubtés que dissabte seria el nostre gran dia i tornaríem a fer història assolint per primer cop tres castells de 8 en una mateixa actuació. El dia va arribar, els nervis estaven a flor de pell, i potser això es va notar en les dues primeres rondes, on fèiem dos intents desmuntats de 2de8f i 3de8 (primer cop que el portaven a plaça). Malgrat tot el caràcter dels Gausacs va fer que no ens decebéssim i que estiguéssim disposats a afrontar la tercera ronda amb ganes de redirigir la situació. Un 4de8 (el més lleig de la temporada) ens donava els primers punts de la jornada (per als no “concurseros”: ens feia
També viatgem No podem oblidar el viatge a l’exterior del 2012, viatge exprés a Noruega on volíem demostrar que els Gausacs, tot i que actuant a milers de quilòmetres de Sant Cugat, podíem fer castells de qualitat. Anàvem amb la il•lusió de poder fer el castell de la temporada, el 5de7, i el castell que durant anys portava el nostre segell, el 3de7ps. El fred, la pluja i el lloc de l’actuació no van permetre poder fer aquests castells i amb bon criteri es van haver d’assolir els immediatament inferiors quant a alçada. (5de6 i 3de6ps). Sense oblidar que sí vam poder fer un 4de7a sota la pluja. La setmana següent a Reus ens trèiem l’espina del 3de7ps i tornàvem a descarregar el 4de8 que seria el més bonic i segur de l’any. Com no podia ser d’altra manera l’acompanyava el 2de7, tot igualant la millor actuació del 2011. Alegria! És Festa Major! Després d’un parell d’actuacions on alternàvem 5de7, 2de7, 4de7, 3de7 i 4de7a, tocava actuar un altre cop da-
A la tornada: Concurs de Tarragona Un cop finalitzades les vacances d’agost la idea era començar amb grans castells per Valldoreix. A les actuacions prèvies els objectius seguien la tònica de la primera part de la temporada: 5de7, 3de7, 4de7 i 2de7 (Pallejà, Sant Oliva i Rubí). Una vegada va arribar la primera cita marcada (Valldoreix), el 2de8f finalment es va descartar, ja que estava costant tornar a donar-li forma, però van poder tornar a fer el 4de8.
assolir el primer castell de la jornada). A plaça no s’entenia l’aposta arriscada, però la colla i sobretot els caps de colla ho tenien molt clar: havíem vingut a fer tres castells de 8. Després de tres hores ens plantàvem en quarta ronda amb l’objectiu de descarregar el 2de8f per primer cop, i va ser el dia!! La descarregada va tenir un punt èpic i sumat al que va passar per Festa major, l’alegria es va desbordar, riures, llàgrimes, abraçades... Havíem complert un somni!
LA CRÒNICA TÈCNICA · UNA TEMPORADA DE SOMNI En darrera ronda ens plantàvem encara amb possibilitats reals de ser la primera colla de dissabte. Els caps de colla anunciaven el 3d8. El castell va pujar una mica més mogut que el primer intent, la qual cosa no va impedir que la canalleta arribés a coronar el castell fent una aleta històrica. Segurament a causa de les forces debilitades per cinc hores de concurs, un cop l’enxaneta estava fora, el castell va cedir deixant en carregat l’únic 3de8 que assoliríem aquest any. Vam quedar segons de la jornada de dissabte, i tretzens en el còmput global.
guéssim aconseguit hauríem rematat una temporada excepcional. Malgrat tot, ens va servir per marcar-nos deures per a la temporada 2013.
El PostConcurs
2de8f, 3de8 i 4d8. Ningú dubtava que tocava sortir de 2de8f, tercer cop que anava a plaça aquesta temporada. Una soca i folre ferms van fer que per segon cop descarreguéssim aquest castell i que ningú dubtés que el que es va veure al Concurs no era fruit de la casualitat. L’alegria era doble: si per Festa Major ens vam quedar a les portes de descarregar-lo al nostre poble, aquest cop vam poder demostrar tot el nostre potencial.
I per acabar...
vanodepilars 9
Ens plantàvem al final de la temporada amb un objectiu per assolir: descarregar el 3de8 i poder portar a Sant Cugat tres castells de 8 en una mateixa actuació. Així que arribava la nostra Diada, la Diada dels Castellers de Sant Cugat. El programa el teníem tots molt clar:
Després van venir dos intents desmuntats de 3de8, intents molt dignes però que ens van deixar a les portes de poder descarregar aquest castell. Sembla que era l’any de dir que “sí hay dos sin tres”. Poc després descarregàvem el nostre sisè 4de8 de la temporada i per acabar la ronda de castells, com no podia ser d’altra manera, el catorzè 5de7 de l’any. Ens acomiadàvem de l’any amb tres pilars de cinc simultanis per demostrar també la feina feta en aquesta estructura.
Després de la voràgine del Concurs des de Tècnica es va marcar el repte de fer un castell de 8 a totes les províncies de Catalunya, tot coincidint que les properes quatre actuacions tocaven a Tarragona (Esperidió), Barcelona (diada dels Castellers Sants), Girona (vigílies de Sant Narcís) i Lleida (Diada dels Margeners de Guissona). Aquest objectiu no va ser possible per diferents motius; la caiguda del 3de8 del concurs va deixar algun component tocat, baixes d’última hora en les actuacions no deixaven marge de maniobra, i d’altra banda les proves a l’assaig no eren del tot bones per portar el castell a plaça amb les màximes garanties. De totes maneres, exceptuant la diada a Girona que va venir marcada per una climatologia que no afavoria la pràctica dels castells, a Barcelona i Tarragona vam poder portar el 2de7, 5de7 i 4de7a. A Guissona vam canviar el 2de7 pel 3de7, pensant ja a tornar-lo a pujar un pis per a la nostra diada. El fer castells de 8 en aquestes actuacions era un objectiu ambiciós i si ho ha-
Una dada a aportar: vam acabar la temporada sense fer cap intent de castell, un registre que únicament havíem assolit la temporada 2007. Cal felicitar tots els Gausacs pels registres aconseguits, per la feina feta a plaça, i sobretot per la feina feta als assaigs. Ens queden reptes pendents per a la temporada 2013, però si seguim amb aquesta il•lusió, fidelitat, regularitat i ganes d’autosuperació, la temporada següent promet! I per acabar, permeteu-me des d’aquestes línies felicitar els equips de Junta i Tècnica pel rigor, serietat, il•lusió i saber fer, ja que ens han liderat en una temporada per emmarcar. A algú li cal més? Doncs prepareuvos, que aquest any ens folrarem d’emocions.
UNA TEMPORADA DE SOMNI · LA HISTÒRIA TÉ UNS NOMS
vanodepilars 10
La tècnica es renova Dani Sandoval
Mario Napolitano
Aquesta història comença a Sant Francesc de Formentera (o potser a Sant Ferran, sempre les confonc) un dia del principi d’agost de 2009, en ple assaig de Ses Talaies de Formentera. Se m’acosta el cap de pinyes i em diu: “Tu, jo plego. He pensat que seràs cap de pinyes en lloc meu”. I au! Per segona vegada en la meva vida, el cap de pinyes plega a mitja temporada i em trobo ocupant el seu lloc, quina casualitat!!
Està bé després de dues temporades prement l’accelerador posar-se a fer un resum. Va ser tot molt intens i molt ràpid, molts moments em tornen a la memoria. No tots ho saben però la meva relació amb les alineacions de tronc va comencar amb un turmell esguinçat, el meu, a Formentera, un dia abans de la primera actuació de Ses Talaies. El meu accident ens va haver de fer replantejar-ho tot, i amb el Jan ens vam haver d’inventar nous baixos. Segur que la Gemma Aristoy o el César Sanahuja encara ho recorden.
Amb tot plegat, ens posem a treballar i a la primera actuació ja posem les bases per recuperar un castell que agrada molt a la colla, el 3 de 7 per sota, i així tres setmanes més tard el tornem a “estrenar” a Sitges, actuació que uns recorden per la il·lusió de fer-hi el 3 de 7per sota, d’altres pel pal de la multa que els van clavar als túnels del Garraf. Així, els esdevenimets es van anar succeint l’un rere l’altre i de mica en mica van anar arribant els castells: primer el 2 de 7 i després el 4 de 8, si bé gairebé sempre amb un pèl de retard respecte a la planificació inicial, però vist en perspectiva, tant se val. Ara bé, la feina amb la torre havia sigut tan i tan bona que se’ns presentava una oportunitat d’or: començar a preparar el 2 de 8. I així un bon dia van venir el Carles i el Jordi, amb totes les ganes del món, amb una proposta per treballar aquest castell. I com les oportunitats són d’aquells que les aprofiten, vam posar fil a l’agulla i vet aquí que a la Festa Major del 2012 ens plantem a plaça (indoor) i carreguem (i per poc no descarreguem al primer intent) aquest magnífic castell. Quina passada!! Amb el que ens havia costat arribar a fer el 2 de 7 i va i fem el 2 de 8. No m’ho podia creure!! Això sí, ens quedava l’espineta clavada de no haver-lo descarregat com cal. Així que al concurs, després d’un petit ensurt amb un intent desmuntat, per fi descarregàvem el nostre primer castell folrat. Quina alegria!! Un moment irrepetible! I no només això, sinó que a més a més carregàvem per primera vegada el 3 de 8, el pare dels Ccstells (no el Toni Serra, com es pensen alguns). Increïble! Fent balanç, ha estat un període brutal, sense dubte el de més creiexement sostingut que he viscut jo a la colla. Ara em tocarà aprendre a viure els moments futurs com a casteller de peu ras... Aviam què tal me’n surto. Moltes gràcies a tots els que m’heu acompanyat en aquest viatge, ha estat un autèntic privilegi tenir-vos al costat! I no puc acabar sense dir: I pinyes! I pinyes! I pinyes pinyes pinyes!!!
I com aquest, hi va haver molts més moments en plan ‘Soy Mr Wolf, resuelvo problemas’ de Tarantino, on en la majoria dels casos, afortunadament ens en vam sortir. El més emblemàtic: quan vam planificar la Festa Major 2011 amb la baixa d’una castellera de qui, en aquell moment, depenien la torre, el cinc, el tres per sota i el quatre de set net. Ole tu. També en les baixes d’ultima hora hi va haver moments paradoxals: recordo la tranquil·litat i la serenor de la técnica reunida just després de saber de l’accident del Salva a falta d’un assaig de fer el 4de8. Mentre la resta de la colla, qui més qui menys, anava derivant cap a l’histerisme. Si m’he de quedar amb alguna cosa, m’agradaria recordar els quatre o cinc castellers de tronc (inclòs algun baix) que gràcies a la feina feta aquests anys han passat de no creure’s capaços de poder descarregar un castell de vuit pisos, a efectivament fer-lo. Ara direu, com que només 4 o 5? És estupid perquè en realitat fins abans del 3 de juliol del 2011, ningú de nosaltres havia mai descarregat un castell de vuit pisos, però jo sé que alguns més que d’altres s’han sorprès positivament d’ells mateixos, quan van veure que efectivament ho van poder fer. No va ser sempre tot un èxit, sobretot va ser complicat gestionar la part emocional de tot plegat, a més a més amb la meva anomalia de ser cap de tronc i no haver mai pujat. Per acabar, només us puc donar les gràcies per totes les parades de metro que em vaig passar pensant en els troncs, les nits sense dormir per decidir qui havia de treure d’una alineació, les xerrades, els consells i també totes les menjades d’orella que em veu regalar. Tot va ser genial. I una ultima cosa. Fins ara no era politicament correcte que ho digués però sí, és cert: a vegades vaig canviar els baixos només per putejar l’equip de pinyes!
MÓN CASTELLER · ESTUDI SOBRE LA GESTIÓ ECONÒMICA DE LES COLLES
Cap a una colla autosuficient Tono Serrahima En aquest article intentaré que quedin clars els números de la colla durant l’any 2012, per això utilitzaré els mateixos apartats que utilitzava l’estudi que fa poc va publicar la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) juntament amb la Fundació Universitat Rovira i Virgili (FURV) i el complex industrial Repsol a Tarragona. Pressupostos
Despeses
xandatge (a través de la paradeta o d’altres vies) i sobretot les actuacions o “bolos”, ja que en aquesta font d’ingrés és on desenvolupem l’activitat pròpia de la colla. D’altra banda, és important la contenció de les despeses. En aquest sentit des de Junta l’any passat es va aconseguir un local social en règim de cessió, fet que permet estalviar uns quants milers d’euros l’any. Gestió administrativa, comptable i fiscal Per a les colles pot ser interessant valorar la possibilitat de declarar-se entitat sense afany de lucre d’interès públic, atès que dóna uns beneficis fiscals per a la colla i per als possibles patrocinadors, tot i que suposa un augment de feixugues tasques administratives.
Les principals despeses de la co- lla durant la temporada van ser els desplaçaments (15,07%) i el local social i les activitats que es realit- zaven de dinars i sopars (17,18%). Cal subratllar també les despeses relacionades amb la Festa Major i la contractació d’altres colles per a aquesta data (6,92%), així com les despeses de la compra de material per a la paradeta (8,71%). Ingressos Actualment les principals fonts d’ingressos de la colla són les subvencions (22%), la loteria (17%), les actuacions i “bolos” (15%) i les quotes aportades pels socis protectors i nous castellers (11%). Quant a les actuacions, ben bé totes es fan per la fórmula d’intercanvi i només s’ingressa a part de per als “bolos” o actuacions que es fan per a empreses privades, quan ens contracten per fer una demostració o per a alguna actuació en concret. L’estudi de la CCCC deia que la situació actual de descens de les subvencions fa que les colles estiguin apostant per una diversificació de fonts d’ingressos. L’any passat des de Junta ja es va apostar per incrementar les quotes a part de les quotes voluntàries que paguen els mateixos castellers. Cal potenciar tots aquelles fonts d’ingressos que no siguin les subvencions, com ara, el patrocini, el mecenatge, el mar-
Conclusió Cada vegada més la colla haurà de cercar ingressos fora de les subvencions per poder tirar endavant la seva activitat. A mesura que una colla creix, també ho fan les despeses de transport ja que com més castellers, més mitjans de transport fan falta. I a mesura que els castells es fan més grans fan falta més castellers. Per tant, hem de pensar que l’única despesa que interessa que cada any sigui més gran és la despesa de transport, ja que això implica més castellers a cada actuació, i a cada assaig, i per tant castells més grans que és el que tota colla persegueix. El problema radica en el fet que els ingressos per quotes de socis protectors no creix amb la mateixa quantitat que ho fa la despesa per transport de cada casteller que gira al voltant d’uns 120 € anuals. És per això que cal incrementar els ingressos i aconseguir el màxim d’actuacions o “bolos” que encara que sigui feixuc per a molts castellers anar a “actuar” en aquestes dates, normalment entre setmana i al vespre, és imprescindible per a la supervivència de la colla. Són aquests ingressos els que determinaran que la colla creixi i pugui fer despeses que no siguin les normals de cada any, com ara el terra atenuant, la reposició de la xarxa de seguretat del local d’assaig, protectors bucals, etc.
vanodepilars 11
El pressupost de la colla per a l’any passat va ser de 68.000,00€, xifra que ens situa una mica per sota de la mitjana que la CCCC diu que correspon a les colles de 8 i que estableix en els 78.800€.
vanodepilars 12
vanodepilars 13
1411, COR I ESTÓMAC Els Castellers de Sant Cugat al
XXIV Concurs de Castells de Tarragona Per Ferran Ballester
vanodepilars 14
Devia ser l’any 1988 quan vaig anar per primer cop al Concurs de Castells de Tarragona, amb el Carles, el Xavier i l’Eva. Recordo els colors de les camises que no deixaven veure l’arena de la plaça. Simplement espectacular, tot i que el meu coneixement del món casteller era purament anecdòtic. Aquell any va guanyar la Joves. Qui m’havia de dir que el 2012, amb quaranta-quatre anys, tornaria a la plaça de Braus, però ara lluint l’escut d’una de les colles castelleres amb més carisma de Catalunya. Vaig entrar a la Colla l’octubre de 2011, en una etapa dolça de la seva història, quan els Castellers de Sant Cugat s’havien de consolidar com a colla de 8. Confesso que el meu coneixement de la tècnica a l’hora de fer castells ha augmentat, tot i que prefereixo encara escoltar que parlar –és el meu tarannà. Però, el punt d’inflexió per a un novell com jo a la Colla, i una baula realment valuosa per a l’engranatge de la nostra evolució, ha estat viure la tarda-nit del 6 d’octubre de 2012 a la Tarragona Arena Plaça.
Un moment!... Per a aquells que teniu un d’aquests telèfons intel•ligents, i abans de continuar, mireu aquest vídeo des del codi QR o seguint aquest enllaç:
La resta de mortals podem tancar els ulls i recordar les emocions que ens evoquin i ens aboquin els nostres cors, que no és poca cosa. Que difícil és no emocionar-se veient aquestes imatges, oi! El brogit de la plaça quan vam entrar, el desencís de les primeres proves, el 4de8 descarregat, la torre folrada que ens va fer tocar el cel i el 3de8 que aquest cop se’ns resistia, però sabíem que tard o d’hora el descarregaríem.
Ara ja us tinc on volia: amb l’ànima a flor de pell i el cor a punt de sortir-vos per la boca. Els nervis, a l’estómac. Sigueu gausacs o no, les imatges emocionen, i més quan van acompanyades per paraules, les d’algunes de les nostres castelleres i castellers:
Lorena F. F. – “Com a membre de l’equip de canalla, hi van haver moments que em vaig sentir molt pressionada, tenia un nus a la gola. Viure aquella situació al costat de canalla i veure que ells no ho estaven gaudint, se’m feia molt difícil. Un cop vam parlar amb ells i vam descarregar el 4de8 donant-ho tot, les coses van ser molt més fàcils. Vaig poder veure en les seves cares que anaven a per totes, i això va ser genial. Com a castellera, veure que la colla no es donava per vençuda, que anàvem a descarregar els castells que havíem treballat i teníem per descarregar va ser molt emocionant. Va ser un moment màgic!” Oscar M. – “Colla! Que grans que sou per fer el que vam arribar a fer ahir. Hem fet història! A plaça estava fet un flam i avui fet una magdalena... Orgullós de portar la camisa verda Collserola i l’escut vora el cor!” Jordi M. – “Companys, va ser espectacular la celebració que vàrem fer quan per megafonia tot just acabar segona ronda varen fer recompte i anàvem a zero punts! Sabíem la feina que teníem feta i això era la nostra recompensa. Els castells són justos. Genial el cap de colla quan va dir abans del 4: ‘Ara comença el nostre concurs’. Perquè per moltes colles que hi fóssim a Tarragona jo no sé vosaltres però jo no tenia la sensació d’estar competint amb ningú. Gràcies a tots!” Gemma A. – “Ahir vam suar els castells, els vam treballar i els vam patir. No veiem RES que no fossin peus, esquenes, cares... només els podíem sentir. Santcugatencs, vam ensenyar al món casteller que els Castellers de Sant Cugat fem molt ben feta la feina! Estic molt orgullosa de ser Castellera i de ser de Sant Cugat! Gràcies per tots els ànims, suports, llàgrimes i somriures que vaig (vam) rebre ahir!”
Biel S. - “La Diada de concurs va tenir una màgia especial. L’entrada a plaça, amb les gralles i l’emoció de la gent ens feia entrar a plaça com a triomfadors... Però triomfadors de què? Triomfadors de poder portar allò que teníem, que no era ni més ni menys que tres castells de 8. Durant la Diada la colla es va bastir d’una energia especial, fent que cada intent desmuntat deixés enrere el desànim i el canviés per ràbia positiva, aquella que et fa tenir encara més ganes de tornar-hi.. Celebrar l’última posició amb un 4de8 descarregat i només dues rondes per davant en tornava a fer especials... ni capcots, ni tristos, simplement confiats i gaudint del que tots en el fons sentíem, seria una nit màgica per als Gausacs.” Jordi S. B.– “Bé, no em repetiré en les felicitacions perquè ja ho he fet i ho seguiré fent, però en un altre moment i en un altre lloc... Simplement m’agradaria ressaltar un moment que vaig poder reviure ahir veient els vídeos de dissabte, i que em va emocionar de valent... Ja havíem acabat les 5 rondes i per megafonia anunciaven la classificació final. En el moment que l’speaker va anunciar la nostra segona posició, la colla va explotar d’alegria saltant i cantant, va ser impressionant. Però el més impressionant va ser quan, 15 segons després, per megafonia es va anunciar la primera posició dels Bordegassos de Vilanova. En aquest moment, la gran majoria dels gausacs vam deixar de saltar i cridar per girar-nos envers la colla del Garraf per aplaudir i reconèixer la seva gran actuació. Doncs bé, és amb aquest moment amb el que jo em quedo, perquè una vegada més, em vau demostrar la forma de ser dels Castellers de Sant Cugat: valents, compromesos, alegres i esbojarrats... però també humils i capaços de reconèixer i gaudir dels mèrits dels altres sense vergonya. Seguim així!” Fabio A. – “Estimada Família Gausac ... han passat ja dos, o tres dies ... i segueixo veient en vosaltres un rostre que no reflecteix un Concurs, sinó la Satisfacció d’un Repte, d’un treball en equip, de la senzillesa de les vostres somriures i l’espontaneïtat de les vostres abraçades...”
Magalí M. – “Ja han passat quasi quatre dies des del Concurs. Tots tenim, encara, els sentiments a flor de pell. Pocs dies i moltes coses han passat: és moment de pair i reflexionar. La colla és mes gran que mai, en alçada, en gent, en músics, en canalla, en jovent! en tècnica, en organització, en premsa, i ben aviat en local! Ara és el moment de centrar-nos a mantenir, i regar tot el que hem aconseguit, per no perdre el que ha costat molt de sacrifici d’aconseguir. És per això que no hem de perdre de vista que som on som gràcies a l’esforç de tots: dels que fa anys que van posant pedretes perquè creixi la muntanya dels Gausacs, dels que van tirar del carro fa 15 anys, o 10 o 5, en els millors però també en els pitjors moments de la colla, i també dels que s’han animat a acompanyar-nos al Concurs per provar, i ara s’hi han enganxat. I sobretot crec que no haguéssim arribat on som si el Jovent no hagués creat tant bon rotllo al poble! M’emociona veure Geganters, Diables, Bastoners, gent de l’Esbart i de Mediterrània tots amb camisa verda i emocionats amb els triomfs! M’agrada veure Gausacs, portant els gegants ballant amb els bastoners, cremant amb els diables o ballant Gitanes. Entre tots fem créixer el Poble, entre tots fem créixer les entitats, entre tots fem créixer el bon ambient! Cuidem el que tenim, no ho deixem perdre! Amunt Gausacs!” David H. - “Llarga diada inoblidable a on la successió dels fets, guió gairebé perfecte, confirma que l’únic important va ser les ganes de ser-hi, participar, gaudir i compartir-ho plegats: catarsi gausaca.“ Buf! Realment m’heu fet emocionar un altre cop! Sou l’hòstia! És important saber rememorar el passat, aprendre les lliçons i evitar els errors. Tan necessari com afrontar el futur amb humilitat i el cap fred per continuar treballant. Però, vosaltres, m’heu demostrat que el que no cal deixar passar és el present, perquè aquell moment, aquell instant, aquella alegria, aquella tristesa... tot allò passa ràpid i si no ho aprofites, ho has perdut. Al Concurs vam guanyar, no la competició, sinó una experiència inoblidable!
vanodepilars 15
Helena S. - “Tant després d’haver acabat segona ronda i no haver puntuat com quan vam acabar la millor actuació de la nostra història el que sentia era ORGULL. Orgull de pertànyer a una gran colla que no donés tanta importància al fet de guanyar o perdre, sinó a què ens ho passéssim bé i haver “assolit” els reptes proposats.”
MÓN CASTELLER · LA REVOLUCIÓ DE LES COLLES MITJANES
Bons fonaments per a un futur Xavier Brotons Durant la temporada del 2012 un total de 17 colles van fer castells de vuit, sense comptar les nou agrupacions que en van fer de nou i que, per tant, lògicament, també van bastir construccions de vuit pisos. D’altra banda, aquí hi incloem tant aquelles formacions que van aconseguir castells com el cinc de vuit, el dos de vuit o el set de vuit fins als Minyons de l’Arboç i els Castellers de la Sagrada Família, que van carregar sengles meritoris quatres de vuit.
o els Castellers de Terrassa (aquestes dues últimes colles, però, sense afegir-hi el necessari tres de vuit), mentre que el van estrenar els Marrecs de Salt (carregat) i els Castellers de Sant Cugat (descarregat).
lorar especialment la seva catedral coronada si la posem al costat del set de vuit, que han descarregat per primer cop.
marca un punt d’inflexió en la vostra trajectòria.
En el cas dels gausacs, haver arribat a completar el dos de vuit i carregat el tres de vuit per primera vegada, però sobretot haver protagonitzat una actuació (la del Concurs de Tarragona) amb tres castells de vuit –dos dels quals (el quatre i la torre) descarregats— atorga als Castellers de Sant Cugat la categoria plena de colla de vuit i, sens dubte,
vanodepilars 16
Aquesta és una xifra històrica per al món casteller, ja que mai abans hi havia hagut tantes colles que fessin castells
De les consecucions de totes aquestes colles que han fet castells de vuit, en destaca el cinc de vuit que han aconseguit descarregar els Castellers de Sabadell i els Xiquets de Reus i carregar els Castellers de la Vila de Gràcia. I és que fer la catedral implica ja un salt de qualitat important, més destacat en els cas dels sabadellencs, que n’han descarregat tres, i molt important per als reusencs, que havien aconseguit, una sola vegada, fer-li l’aleta al cinc de vuit a finals dels anys 90, just abans que comencessin la seva particular travessa del desert. Pel que fa als barcelonins de la camisa blau marí, en canvi, convé va-
de vuit pisos. Però també és una xifra molt important perquè comporta dues constatacions: en primer lloc, que el nivell tècnic del món casteller és el més alt, amb diferència, de totes les etapes de la seva història i, en segon lloc, que la salut d’aquesta activitat bicentenària és excel•lent, ja que el fet que hi hagi tantes agrupacions capaces de fer amb regularitat castells de vuit pisos demostra que no s’ha creat cap distància insalvable entre les colles capdavanteres del país i les que hi van immediatament al darrere, i que, per tant, les bases sobre les quals se sustenta el gran i complex edifici del món casteller són sòlides per als pròxims anys.
David Molina
Al costat d’aquests castells, però, n’hi ha un altre de la gamma de vuit que també marca un punt de qualitat. Em refereixo a la torre o dos de vuit, que a més sol ser el primer castell amb folre que es plantegen les colles en la seva evolució tècnica. Doncs bé, durant la temporada de l’any passat, aquest important castell el van recuperar colles com els Bordegassos de Vilanova (deu anys després), els Xiquets de Reus i els Nens del Vendrell
De fet, aquesta actuació, la del 6 d’octubre passat a la vella plaça de toros tarragonina, va ser l’única de la temporada 2012 en què vaig veure en directe les evolucions dels Castellers de Sant Cugat, i he de dir que em van agradar molt, bàsicament per dos motius: per la qualitat tècnica dels castells que vau fer i, també, per l’actitud i l’esperit que vau mostrar. Així, en la primera torre de vuit que vau desmuntar tothom va veure que, com es diu col•loquialment en l’argot, el castell hi era, i, tot i que acte seguit la com-
MÓN CASTELLER · LA REVOLUCIÓ DE LES COLLES MITJANES
crit en qüestió es titula “Una qüestió generacional?” i es va publicar el 21 de novembre a webcasteller.com). Així, en el seu article Andreu deia això: “Les colles més veteranes han descarregat el 2 de 8f, més el 5 de 8 en el cas dels de Reus. A l’altra cara de la moneda, els de Gràcia han pogut carregar aquest 2 i el 5 també, però sense poder-ne descarregar cap. Els de Sant Cugat sí que han pogut descarregar el 2 de 8f, però no han pogut fer el mateix amb el 3 de 8. Em fa la sensació que colles com Bordegassos i Reus, tot i fer molts anys que no assoleixen aquests castells [...] necessiten menys arguments tècnics per descarregar-los que els castells de les colles més joves. És molt probable, pel que he anat llegint i observant, que
del Vendrell, per exemple), i això vol dir per tant que, en general, ha naturalitzat una manera de fer i assajar els castells més regular i amb un treball tècnic més aprofundit que no pas colles més veteranes. I és que, com tornar a dir l’amic Andreu: “També és cert que, un cop arribat a un nivell determinat, crec que a les colles veteranes els costa més reeditar aquests grans castells assolits que no pas a les colles més joves, que un cop descarreguen un castell acostumen a mantenir-lo amb molta més eficàcia. Tenen una regularitat més sòlida que no pas les colles més veteranes, que sembla que actuïn millor sota determinats estímuls i impulsos que les colles més joves, que en canvi són més metòdiques a l’hora de fer castells.”
Efectivament, a la ronda següent vau descarregar una molt maca torre de vuit i, al final, ho vau rematar coronant un tres de vuit que va fer molt bona pinta i que, segurament, va acusar el cansament acumulat al llarg de les quatre rondes anteriors.
St. Cugat i Gràcia tinguin una exigència d’assaig superior que Reus i Bordegassos, afinant molt més els detalls tècnics, i que necessitin una trajectòria molt més consolidada. Necessiten complir tots els passos escrupolosament, anant pas a pas, abans d’enfrontar-se a reptes superiors.”
Així doncs, amb aquestes premisses, penso que el futur dels Castellers de Sant Cugat es presenta amb moltes expectatives. De moment, si la vostra dinàmica no canvia, la colla té moltes possibilitats de consolidar enguany aquesta tripleta de castells de vuit, i cal tenir present que una actuació completa de quatre, tres i torre de vuit ja marca un nivell tècnic d’envergadura. A partir d’aquí –i un bon exemple en serien els Castellers de Sabadell— és lícit somiar amb fites superiors, sempre amb l’esperit que vau demostrar a Tarragona.
vanodepilars 17
ble. En aquest sentit, recordo que just després que completéssiu el quatre de vuit a la tercera ronda em vaig atansar a la vostra pinya (aquell dia, jo també era a plaça com a casteller, ajudant els meus Bordegassos) amb la intenció de saludar el meu gran amic Ferran Ballester; no el vaig trobar, però sí que vaig poder saludar el Marcel Serra (al qual havia entrevistat, fa uns anys, quan ell era cap de colla i jo treballava al “Tres rondes” de Catalunya Informació). Quan li vaig preguntar com anava la cosa, em va respondre: “Remuntant!” Automàticament vaig entendre que, amb aquell esperit i aquella confiança en les possibilitats de reacció de la colla, encara us podíeu recuperar perfectament i donar guerra.
Com sabeu, aquell dia, la jornada del dissabte se la van adjudicar els Bordegassos (i, lògicament, jo vaig estar-ne molt content), però quan, unes setmanes després, vaig llegir un article del bon amic Jordi Andreu en què analitzava tècnicament les colles que havien fet castells de vuit durant la temporada passada vaig estar molt d’acord amb la seva lúcida i aclaridora anàlisi (l’es-
Efectivament, comparteixo amb el Jordi Andreu la constatació que, un cop descarregats el quatre i la torre de vuit i estrenat el tres de vuit, els Castellers de Sant Cugat estan en el camí de consolidar-se com a colla plenament de vuit, bàsicament perquè es tracta d’una colla jove (en comparació amb Bordegassos, Xiquets de Reus o Nens
Que tingueu molta sort! Xavier Brotons és periodista i cronista casteller
UNA TEMPORADA DE SOMNI· ELS GAUSACS A NORUEGA
Viatge sorpresa a Stavanger Nacho Martínez
vanodepilars 18
Les bones idees arriben en els moments més inesperats. Enmig de la festa de Nadal de l’empresa, en una discoteca de l’Eixample, passades les dotze de la nit, em vaig abalançar sobre un company de màrqueting. Vaig escridassar-lo a l’orella per dir-li que sóc casteller i que havia pensat en la meva colla per fer actes per promocionar les rutes noves de Vueling per Europa que obriríem a l’estiu. Al cap d’uns dies, quan vaig creuar-me pel passadís amb el meu assetjat, vaig tornar a treure el tema –no estava segur que encara ho recordés–, i vaig quedar que li enviaria un mail amb un parell de vídeos sobre el que fem. Sense més notícies van passar uns mesos i quan ja havia perdut tota esperança, el calendari ja estava més que definit, em van dir que en un aeroport de Noruega s’havien quedat bocabadats en veure castells per Youtube. La situació ja no podia ser més còmica i sorprenent quan vaig sentir que els noruecs havien pensat inicialment a muntar un espectacle de ball i música flamenca per promocionar la ruta Barcelona-Stavanger!! Finalment i malgrat la ingerència d’alguna altra colla, el viatge va tirar endavant i el dijous 17 de maig, 160 castellers i castelleres ens vam cap a Noruega per celebrar la seva Diada Nacional. La concentració serà recordada per ser la més matinera i els de l’equip de pinyes no es podien creure que no hi hagués cap baixa d’última hora, cap malalt, cap absència per ressaca ni cap retard. Va ser força entranyable fer el vol amb tota la colla i un cop vam aterrar a Stavanger, els bombers de l’aeroport van ruixar el nostre avió amb un parell de camions-manguera tot fent un arc d’aigua –el que es coneix com a bateig dins del món de l’aeronàutica. La rebuda a Noruega va ser fantàstica i uns guies molt xerraires ens van portar a veure
un fiord a bord d’un parell de vaixells. A Stavanger vam fer castells enmig de la pluja i el fred, però a la vegada encisats per l’ambient festiu que s’hi respirava. Em va encantar la gran desfilada de la tarda a la qual vam participar tot creuant els carrers de Stavanger. Hi havia un munt de gent en tot el trajecte, molts d’ells vestits amb roba tradicional de gala i corejant-nos mentre passàvem. Realment no m’esperava que hi hagués una mobilització general tan gran. Malgrat el cansament de tot el dia, a l’aeroport de Stavanger vam tornar a fer gala de l’energia de la colla, i esperonats pels nostres fantàstics grabals, vam fer una macroballada de polca que va deixar bocabadat a tothom.
Un cop a casa, ens vam adonar que el nostre viatge va tenir un gran ressò als mitjans, tant als catalans com als noruecs. La gent de Vueling va quedar molt contenta amb nosaltres com a mitjà de promoció i van obrir la porta a futures accions similars. Deixeu-me dir que la ruta a Stavanger va ser força rendible l’any passat, per sobre de les expectatives inicials quan es va analitzar. Qui sap què ens depara el futur? On més anirem mostrant l’activitat castellera? Farem del 17 de maig, Diada Nacional de Noruega, una sortida consolidada de la colla? El temps dirà…
COL·LABORACIÓ AMB LA MARATÓ DE TV3· UNA TEMPORADA DE SOMNI
Fes l’aleta contra el càncer Toni Serra
Tots som molt conscients de les necessitats que té el nostre país d’inversió en investigació, de la importància que té aquesta dotació econòmica per obtenir-ne un retorn per al bé comú i que si això repercuteix directament en la vida de les persones, esdevé una de les millors contribucions que es poden fer a la societat que ens acull.
El càncer és una malaltia que, en més o menys mesura, sentim propera, per haver-nos enfrontat a ella, per haver compartit solidàriament les seves conseqüències amb algú proper, per haver vist al llarg d’aquests anys que és possible vèncer-la i perquè les persones que ho han aconseguit ens aporten lliçons de fortalesa enfront d’adversitats, de testimoniatge i lluita per a la superació, i també de coratge en l’actitud davant la vida, posant per davant allò que és essencial. És curiós que totes aquestes actituds ens sonin molt com a Castellers, totes elles i d’altres, es recollien en el manifest que ens proclamava Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Essent doncs tat importants havíem de demostrar que aquest patrimoni és actiu i actua en conseqüència amb el seu ideari, principis i tarannà. Com podíem organitzar una activitat que ens permetés manifestar-nos clarament com a entitat castellera i que al mateix temps fos atractiva perquè tot l’esforç repercutís en benefici de la Marató? Com ens podíem fer visibles entre moltes altres activitats i que la gent escollís la nostra? Com podíem fer partícips tots els membre de la colla d’aquest fet? Com podíem finançar l’acte sense que això perjudiqués les aportacions a la causa? Aquestes i altres preguntes es van anar aclarint el dia que la Junta va aprovar de manera entusiasta la proposta de fer sentir a tothom que ho desitgés allò que només pot
experimentar un o una enxaneta quan fa l’aleta dalt de tot d’un castell de 8 i fent aquest gest aportar un gra de sorra a la lluita contra el càncer. A partir d’aquest punt tot van ser facilitats: molta gent de la colla es va oferir a col·laborar amb el que calgués. Les paraules “Marató de TV3” tenen un esperit màgic que fa que s’obrin totes les portes: una empresa d’elevadors de Sabadell (Servei, SA) i gràcies a les gestions del Gonçal Garriga (a qui agraïm especialment la seva dedicació) ens va facilitar una plataforma elevadora sense cap cost, incloent-hi el transport des de la seva seu, la posterior recollida i el combustible, per tal de poder fer l’aportació íntegra dels beneficis a la Marató. L’Ajuntament de Sant Cugat ens va cedir un espai privilegiat al cor de la nostra vila, donant-nos un petit ensurt per temes burocràtics a última hora però que amb l’esforç de les persones del mateix Ajuntament i de la mateixa alcaldia es van poder resoldre i van permetre gaudir a tots els santcugatencs i santcugatenques de la sorprenent activitat que havien muntat els Gausacs acompanyats de l’última col•laboració desinteressada: un dia radiant. El resultat de tot plegat no podia ser cap altre que sentir un orgull immens de poder fer una aportació il•lusionada a la lluita contra el càncer i tenir la sensació d’haver fet una feina ben feta en benefici de tots i totes, com tants d’altres van fer arreu del nostre país.
vanodepilars 19
Són molts els motius que poden empènyer un col·lectiu com els Castellers de Sant Cugat a ser solidaris i també moltes les maneres d’expressar aquesta solidaritat, però penso que l’experiència de participar aquest any a la Marató de TV3 ha estat única.
POBLE · COORDINADORA D’ENTREMESOS
Com ens veuen als gausacs? Esther Madrona i Carles Mayol Parlem amb Carles Mayol i Esther Madrona, membres dels Bastoners de Sant Cugat i del Grup Mediterrània, a més de la Promotora de Festes Locals (PROFESLO). Consideraríeu els Castellers com a part del patrimoni de la cultura popular i tradicional de Sant Cugat? O són un element afegit?
vanodepilars 20
C. M. -No sé massa com decidir si és tradicional i popular, però si no ho són ja, acabaran sent-ho. E. M. -Per a mi, qualsevol entitat que posi de manifest els valors que defineixen la cultura catalana forma part d’aquest patrimoni! Un elemet afegit? Han de ser un més entre tots els altres. Ah, i no tingueu por per competir amb altres colles, cosa que per a mi no és cultura… Però cada món és com és. Quina és la imatge que creieu que dóna la colla a la ciutat? C. M. -Colla jove, dinàmica, activa, que no para de créixer. A vegades admeto que se’m fan pesats, però no per mania sinó per la gran capacitat de comunicació de la colla. Es fa veure i es fa present en tots els mitjans i ambients. És enveja sana de pensar que els que són de la colla se senten orgullosos de formar-ne part i que els que porten la comunicació saben situar la colla. E. M. -Un bon grup de gent, que s’impliquen a la ciutat (en el seu vessant més cultural). Un gruix important de santcugatencs que es mouen i fan allò que més els agrada. Picada de cresta: hi ha altres col·lectius que també ho fan, i ni pitjor ni millor. No negaré que a mi em donen una imatge de “prepotència” en alguns moments, però tornem-hi: potser és perquè no formo part del món casteller. Com veieu la relació dels castellers com a entitat i com a grup de gent amb la resta d’entitats? C. M. -Crec que cada vegada és millor. Tot i que a vegades em donava la sensació de ser un grup tancat i autàrquic, crec que era per desconeixement absolut. Crec que tot i l’esperit sectari (hehehe, “orgull casteller”) en realitat és un grup obert i acollidor.
E. M. -Certmanet, un grup tancat: un cop dins, imagino que cap problema, però per entrar-hi hi ha una gran barrera que costa trencar. Em ve al cap la campanya “Amb 100 com tu podem”: demanar gent per ser 100 per arribar a un objectiu o demanar gent per crèixer i els objectius ja vindran? Pel que fa a la relació amb la resta d’entitats crec que la Coordinadora ha fet molt a favor dels Castellers: no ha fet que us obríssiu, però sí que ha fet que hi puguéssim contactar encara que fos a mitges. Repeteixo: la barrera és encara important i tots formem part d’un equip que es diu cultura popular tradicional (o com li vulgueu dir). Com veieu la colla (des del vessant social) actualment? I en un futur? C. M. -Tinc la sensació (“ojo” que no en tinc ni idea, i és una especulació pura) que la colla passa per una fase important i relativament complicada. És a dir, primer havia de créixer (en efectius), donar-se a conèixer, augmentar els castellers i ara crec que li toca assentar-se com a collar mitjanagran. Ho veig com un equip de futbol que, a poc a poc i sòlidament, ha pujat de categories fins a arribar a Primera Divisó. Un cop assolit l’ascens, s’ha de consolidar, Saber aguantar la transformació: frenar l’embranzida que es portava per consolidar. Un pas enrere per fer-ne dos. Crec que és un moment complicat, però bo! Tothom voldria arribar a Primera! Suposo que, per com s’han gestionat les coses fins ara, serà un o dos anys complicats, però que sortirà bé! E. M. -Socialment ha de fer un pas endavant: si podeu crèixer a nivell de qualitat de castells (no crec que sigui gens fàcil poder dir que sou una colla de 8…) també ho heu de poder fer a nivell social. És evident que com sou tants hi ha qui transmet més bona imatge que un altre de la mateixa entitat, però hi ha una feina a fer per rentar la cara a certes actuacions i fer que els de fora deixem de banda els prejudicis (sí, som persones i tenim prejudicis que condicionen opinions). No és que us tingui mania ni res (si us en tingués no vindria a moltes actuacions a Sant Cugat i a fora) però sí que és cert que recomanaria obrir els ulls, seguir un camí que alguns de vosaltres ja esteu traçant i així la famosa barrera es trencaria del tot. I sí, se’m posa la pell de gallina quan us veig, i m’agradeu!
LA TABARRA · FETS I GENT
Història d’un reconeixement Per Júlia Solé
Els anys van anar passant, la feina es feia, però costava veure’n els resultats. Amb els alts i baixos de la colla, els grallers i timbalers també hi sortien perjudicats. Molta bufera, llàgrimes i maldecaps, però també molta força, il•lusió i un bon martell per picar molta pedra, han fet que aquests motivats, el grup de músics de la colla, els Grabals, hagin aconseguit un dels seus objectius... Ara fa 10 anys, vam començar un ascens que ens ha portat fins al Concurs de Tarragona. Ser nomenats ni més ni menys que una de les tres millors colles de músics del món casteller és una fita a la qual ni molt menys esperàvem arribar aquell dia, atesa la gran quantitat de colles que, com nosaltres, caminaven sense un rumb massa clar. És difícil saber què se sent des de fora dels castells en moments així si no ho has viscut mai, o posar-se a la nostra pell i notar els sentiments i emocions que flueixen i exploten en moments tan importants. És per això que hem volgut compartir amb vosaltres el que passa dins nostre abans i després d’aconseguir el primer de molts altres cims que ens trobarem pel camí i compartirem amb vosaltres!
Abans..
... i després!
Empatia
Recompensa
Atenció
Orgull
Col•laboració Responsabilitat Importància Respecte Por Solidaritat Il•lusió Molts nervis
Incredulitat Alegria Felicitat Satisfacció Futur Compromís Conseqüència Vincle
Expectació
Llàgrimes
Cooperació
Somriures
Compenetració
Abraçades
Sacrifici Incertesa Feina feta...
Nous objectius Motivació Molta feina per fer!
vanodepilars 21
Temps era temps, un grup de motivats van començar un camí plegats. Un camí amb un objectiu ben clar: fer que la colla tingués un grup de músics. Però no un grup de músics qualsevol, havia de ser un bon grup de músics, d’aquells que no et parteixen el timpà quan els escoltes, d’aquells que empatitzen amb la colla, d’aquells que fan vibrar i posar els pèls de punta si cal. Però no era gens fàcil, perquè, malgrat no ho sembli, la gralla i el timbal són instruments com qualsevol altre; instruments que s’han d’aprendre a tocar bé, afinar, fer un bon retruc, portar bé el ritme, aconseguir una bona cohesió de grup, i tot això amb molt compromís, sacrifici i sobretot molt bon rotllo!
FETS I GENT · LA CANALLA
Castellers gegants Tots els dimarts i divendres, a les Quan acabem hem d’anar a envuit de la tarda, tenim assaig de faixar-nos i buscar el casc, dos elecastells, on ens trobem la canalla, ments fonamentals per la nostra fem castells i ens ho passem genial. seguretat (Mariona Triadú – Dosos). (Paula - Enxaneta) Fem poms a terra, sobre quartes, pujades a la columna i pilars. A escola de castells pujo dos pisos perquè Quan arribo a l’assaig vaig a escal- estic aprenent, però tinc ganes de far amb la resta de nens i nenes pujar més amunt (Anna – Escola). (Elies – Acotxador) Fer poms amb el Loïc és del que més M’ho passo molt be a l’escalfament m’agrada, som molt amics i tinc gaamb el Sergi. Sempre fem jocs i ac- nes de sortir junts a plaça (Gabriel tivitats diferents (Isona – Escola).
– Dosos).
Són casi les nou i les primeres proves grans comencen al centre de la sala (Marc – Acotxador).
Són exercicis molt divertits i variats, Un dels exercicis més difícils és pujar on ens explica els músculs que tre- a columna amb els ulls tapats. No es
Us he de ser sincera i confessar que em poso una mica nerviosa quan pujo,
ballem (Helena – Dosos).
veu res (Julia Torregrossa – Dosos).
vanodepilars 22
però al fer l’aleta els nervis desapareixen. Castell coronat (Carlota – Enxaneta). El tronc està parat, de fons se sent un - és bona - i quarts comencen a pujar, després quints i seguits els dosos puguen mimant el castell. L’acotxador està situat quan el cap de colla diu avall. Mai havia anat tant be el tres i estem segurs que la propera encara anirà millor. (Loïc – Dosos). Tinc ganes que al proper assaig
Quins nervis, és el moment del pilar
passi l’enxaneta. (Anna – Dosos).
la Patri és dalt i ara només em falta passar per l’Eric, el Marc, la Marina, la
En el moment de l’aleta és clau que
Patri i fer l’aleta. Quan estic a l’esque-
estiguem molt concentrats. El can-
na de la Patri, el David avisa que fins
vi de pes el tenim dominat, però
aquí està molt bé, que puc començar
sempre pot haver-hi algun impre-
a baixar. A baix m’esperen el David i
vist. Quan tinc l’anxaneta a l’esque-
l’Anna, són com l’Oriol i la Diana però
na se que és un moment crític, des-
ells només es dediquen a pilars. (Mar
prés només queda descarregar-lo.
– Enxaneta).
(Aina – Dosos).
La propera prova és un tres de set net. El silenci s’apodera de la sala amb la mateixa intensitat que quan fem el pilar de cinc net. Tothom és col•loca fent
El pilar de sis sembla molt més alt que
rengles, com peces d’un trenca closques que saben quina és la seva posició
un castell de sis (Patricia – Enxaneta).
per voltar la prova. (Mariona Triadú – Dosos).
L’equip pilaner és molt important,
A l’assaig aprofito per dibuixar grafits, avui he fet un per la Lorena i la Mar-
gràcies a ells l’any passat vaig poder
ga. A l’escoltar el silenci paro per veure la prova, no em vull perdre detall.
Al descarregar-lo tots aplaudim i
sortir a plaça amb un pilar. Una de
(Gabriel – Dosos).
els caps de colla somriuen. (Joana
les coses més maques que he viscut.
– Escola).
(Isaac – Escola).
Sóc molt exigent i m’esforço cada dia tal i com em va ensenyar la Lali a escola de castells. (Jael – Dosos).
Quan s’acaba l’assaig ens desenfaixem. Estem cansats però contents. Anem cap a casa amb una cantarella al cap que diu ... Som la barreja de molts sentiments, som la canalla del món casteller. Portem camisa de color verd, pantalo blanc, mocador vermell. Mira cap el cel com fem castells! Tots som castellers gausacs, siguem petits o gegants, volem fer castells molt grans, el tres, quatre i el dos folrat!
SOCIAL · FETS I GENT
Des d’intendència
Un local per a tots
Ana González
Víctor Biete
A hores d’ara molts deveu saber que vull deixar d’ocupar-me d’Intendència. Potser algú pensarà que m’he cremat, que he estat molt sola, que ja n’estic farta, vaja! Doncs qui pensi això no sap quin és el tarannà dels gausacs..
El dia 23 de febrer de 2013 va ser un dia especial que mereixia una celebració: el 17è aniversari de la colla. I una bona de celebrar-ho era inaugurant el nostre nou local social, situat a la rambla de Can Mora, número 11, un local que ens ha cedit per deu anys l’Ajuntament de Sant Cugat.
Reconec que vaig patir nerviosisme, dubtes, angoixa i, fins i tot, una mica de por que les coses poguessin acabar com el rosari de l’aurora. Per contra vaig anar veient, de mica en mica, que els tiberis i els actes en què col•laborava anaven sortint. L’angoixa es va anar transformant en il•lusió, engrescament, empenta i emocions que em van atrapar. Vaig descobrir-me capacitats que mai hauria jurat que tenia. Vaig comprovar que treballar per la Nostra Colla és molt gratificant. He rebut un reconeixement en cada pas, que d’altra banda sempre he considerat exagerat, i he sentit que, fes allò que fes, la meva colla ho rebia amb la mateixa estima que jo ho feia. Mai he disposat d’un equip nombrós, però estic molt satisfeta d’haver tingut una gran resposta sempre que l’he necessitada. En els grans esdeveniments sempre he comptat amb els puntals, com jo els anomeno, un nombre reduït de col•laboradors, amics sobretot, que han estat imprescindibles. En el darrer moment tampoc mai m’han faltat centenars de mans amb un tarannà increïble. Però la seva amistat, me la quedo, serà el guany per la feina feta. Han estat uns anys plens, emocionants, una mica cansats, però únics. Ha arribat el moment de parar, de canviar d’etapa tant per a mi com per a la colla. Cal deixar pas a altres castellers per tal que puguin dur a terme aquesta tasca i adaptar-la a les noves necessitats. No cal dir que donaré tot el suport, assessorament, apunts i tot el que calgui al nou equip. Castellers, castelleres, animeu-vos! La nostra Colla ho mereix i l’experiència és inigualable. Amunt gausacs!
vanodepilars 23
M’hi vaig posar per casualitat: un sopar que els joves no podien organitzar, unes mares de canalla que ens vàrem engrescar, una amiga, la “vice” en aquell moment, que em va demanar un cop de mà com aquell que no diu res i, sense adonar-me’n, ja hi vaig ser. Ara bé, vaig aprofitar tota l’experiència de les meves antecessores. Elles em van passar tots els seus apunts detalladíssims i van respondre totes les meves preguntes que jo anava anotant curosament a la meva llibreteta.
Després de moltes setmanes de feina interminable, i amb la col•laboració de molts membres de la colla, vam aconseguir convertir un soterrani fred i fosc en el local acollidor on la colla se sent realment a gust! La gran diferència de metres quadrats aprofitables respecte al local anterior ens ha permès dividir el nou local en diversos espais: una sala de reunions per a 12-14 persones, un magatzem per al local i la intendència, una sala per a l’arxiu i el material de la paradeta, una cuina i una sala social amb barra de bar.
Aquest local ens permetrà fer moltes activitats que l’anterior local, per motius d’espai, no ens permetia fer. Per exemple, tenim prou espai per celebrar-hi actes multitudinaris com assemblees, àpats (esmorzars i dinars previs a les actuacions, sopars de divendres, i d’altres), actes lúdics, retransmissions de futbol, activitats per la canalla... A més, el local estarà obert perquè altres entitats de la Coordinadora d’Entremesos puguin desenvolupar actes o reunions públiques, o de la seva entitat, sempre que no interfereixin en les que organitzem nosaltres. Alhora podrem combinar activitats generals a la sala social amb altres activitats que poden ser menys multitudinàries, i que per aquest mateix motiu es poden fer a la sala de reunions. Per acabar, us vull desitjar que gaudiu molt d’aquest nou local, i que el cuideu d’allò més, que ens ha de durar molts anys! A més, us convidem que sigueu partícips del seu funcionament, organitzant activitats, tallers, àpats, i tot allò que us vingui de gust. Per aquest motiu, posem a la vostra disposició el correu electrònic local@castellersdesantcugat.org per tal que ens comenteu tot allò que us agradaria poder fer al nostre local, i si s’escau, organitzar-ho! Us hi esperem a tots i totes!