vanodepilars 2
LA VINYETA
Mireia Bosch
EDITORIAL
La vinyeta Editorial Junta i Tècnica Amb 100 com tu, podem Especial 15 anys Crònica Protagonistes Imatges Estadístiques En resum Món casteller Fets i gent Ses Talaies La tabarra On va el 0,7% La canalla El jovent
2 3 4 5 6 7 9 14 18 20 21 22 22 24 25 26 27
Fitxa tècnica Coordinació, disseny i maquetació Aina Serra Correcció Clara Cufí i Maria Julià Col·laboracions David Molina, Joan Recordà, Montserrat Pellicer, Cristina Jiménez, Marc Maymó, Marcel Serra, Roger Ricard, Èric Bellmunt, Júlia Solé, Santi Casanova, Nacho Ferrer, Jordi Tomàs, Josep Maria Tanco, Ignasi Escamilla, Yaiza Hernaiz, Emma Pessarrodona, Helena Serrahima, Mireia Bosch, Eulàlia Tort, Lali Camós, Edu Ortega...
Fotografia Rosa Gadea, Montse Pellicer Edita Castellers de Sant Cugat C. Santa Maria, 6 08172 Sant Cugat del Vallès Apartat de correus 409 www.castellersdesantcugat.cat junta@castellersdesantcugat.org Imprimeix CEVAGRAF La revista no es responsabilitza de les opinions expressades
A les xarxes socials www.facebook.com/castellersdesantcugat www.twitter.com/gausacs - @gausacs
Despertem amb valentia del son del infants Els Castellers de Sant Cugat fem 15 anys. Despertem del son dels infants per agafar, amb valentia, el rumb cap als grans castells i reptes que ens depara el món casteller. Treiem l’esperit gausac que ens ha de permetre seguir fent créixer amb fermesa i coherència la llavor que fa 15 anys van plantar els fundadors d’aquesta colla i que generació rere generació ens ha portat on som ara. A la pàgina 5 hi trobareu una presentació del projecte Amb 100 com tu, podem plantejat amb aquest caràcter per les temporades 2010-2011-2012. Per repassar la nostra història, trobareu la secció personatges, on varis castellers demanen un desig per la colla, un recull de fotografies i dos escrits de repàs tècnic i social del que han estat aquests 15 anys. A més, a les actuacions d’aquesta temporada desplegarem una pancarta amb el lema: “15 anys, gràcies per ajudar-nos a fer-ho possible”, per tal d’agrair a totes les persones, colles, places i institucions el suport rebut. Però això no és tot, la celebració del 15è aniversari s’uneix amb el fet que l’any 2010 vam fer els millors registres tècnics de la nostra història, consolidant una torre de 7 que aquest any ja hem pogut descarregar de forma matinera. Aquesta torre és, sens dubte, el pas previ als castells de 8. En aquest butlletí us fem arribar les estadístiques d’aquests quinze anys de colla: les cinc millors actuacions de cada any i els castells que més hem fet, de manera que puguem recordar els petits avenços tècnics que a poc a poc ens han permès ser on som. Des del primer castell de 6 descarregat després d’una desastrosa presentació a la Festa Major del 1996, fins als primers castells de 7, la consolidació del tant emblemàtic 3de7 aixecat per sota, el primer castell de 8 carregat... Finalment, ens hem de felicitar per la recent declaració dels castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Un reconeixement a la feina ben feta però també un repte per a tots els castellers i totes les colles. A les pàgines d’aquest butlletí hi trobareu un escrit de presentació de tot el procés fins a la declaració i una reflexió del que ha de suposar a la posteritat.
Als mitjans de comunicació Tanquem pinya, el programa de ràdio sobre castells, cada divendres a les 12.10h al 91.5FM
www.youtube.com/gausacs
A través d’aquests canals la colla manté informats als castellers, als santcugatencs, als mitjans de comunicació i a les altres colles de la seva activitat, de manera que sigui senzill i immediat seguir i comentar els Castellers de Sant Cugat.
Secció setmanal a l’espai ENTITATS del TOT Sant Cugat.
vanodepilars 3
Índex
JUNTA i TÈCNICA · EL PRESIDENT i EL CAP DE COLLA
vanodepilars 4
Santi Casanova Estimats castellers, com que ja hem parlat molt de l’any passat i les grans fites tècniques i socials que varem aconseguir, vull aprofitar aquest escrit per parlar de l’any que tenim per endavant. Tal com vam dir a l’última assemblea, veig la colla en un bon moment, de camí cap a l’objectiu de ser una colla habitual de castells de 8. Ho tenim a
ÈRIC BELLMUNT L’any 2010 ens el vam plantejar com a un any important amb tres grans reptes per davant. El primer, consolidar els castells de 7 de gamma alta; el segon, descarregar la torre de 7, i el tercer... el 4 de 8. Sabíem que no eren fàcils, però sí factibles si tots ens hi esforçàvem. I així va ser, vam aconseguir consolidar els castells de 7 de gamma alta i recuperar el castell que se’ns resistia i que proba-
prop i crec, sense falses il·lusions, que si ens hi posem ho podem aconseguir ben aviat. Amb això vull dir que hem de tenir clar que estem fent el camí però encara ens falta arribar-hi i sabernos-hi quedar. Com ho hem de fer? Jo valoro el fet que ens ho passem bé fent castells, ens hem de divertir, però, alhora, tenir present que és una activitat que necessita esforç, aplicació, concentració i compromís, no és cap joc. La recompensa serà molt gran. Un altre aspecte que vull destacar és l’activitat social de la colla. Les activitats extracastelleres que ens serveixen, per un costat, per que passem uns bons moments plegats, però, més important que això, ens han de servir per crear cohesió entre nosaltres. Aquests actes fomenten més les relacions personals entre nosaltres, ja que quan assagem anem més per feina. Aquest caràcter de colla ens farà encara més ser una referència pel poble. Us animo a totes i a tots a participar tant als castells com a l’activitat social. Alhora a animar-vos a col·laborar en el funcionament de la colla, en coor-
dinar i organitzar tots aquests assaigs, actuacions i activitats que ens han de portar a fer grans castells, necessitem mans i cervells pensant.
blement per això tant desitjàvem, la torre de 7. Veiem doncs, que els dos primers reptes els vàrem assolir gràcies al treball fort i constant a l’assaig i també, per què no dir-ho, gràcies a la il·lusió i les ganes de tots nosaltres, que ho hem viscut des del primer moment i en primera persona, ja sigui voltant les proves a l’assaig o compartint l’emoció a la plaça. Amb el 4 de 8, tot i anar fent proves a l’assaig no vàrem arribar a temps perquè sortís a plaça, però no hem d’oblidar que la feina feta mai és en va, sinó que és un gran pas per a la següent temporada. Així doncs, tot i no haver assolit el darrer repte de fer el 4 de 8, podem dir amb orgull que aquest 2010 ha estat la millor temporada de la nostra història, però no ens hem de conformar amb això, sinó que hem de continuar sent protagonistes d’una història que s’ha de seguir engrandint any rere any... Sempre mirant endavant, amb ganes de superar-nos dia a dia, hem de fer que cada nova temporada sigui la millor, per això, el 2011 ha de ser la nostra gran temporada i hem de celebrar el nostre 15è aniversari amb el 3 i 4 de 8, i qui sap si alguna sorpresa més...
El fet de començar la primera actuació de la temporada amb la torre de 7, el nostre màxim castell, no ha estat casualitat. És per confirmar que aquest any anem a pels castells de 8 i ho hem de demostrar des del començament, ja que el 4 de 8 l’hem de fer a la primera part de temporada i per poderlo descarregar, hem de treballar molt a l’assaig. Perquè com sempre dic, els castells es descarreguen a plaça, però la feina es fa a l’assaig. Colla, aquesta any és possible, si realment volem... podem!!! Sant Cugat, ... - GAUSACS, ... - Sant Cugat, AMUNT, AMUNT, AMUNT!!!
Us desitjo un molt bon any casteller 2011 en que celebrem el nostre 15è aniversari.
Membres de la Junta 2011 President: Santi Casanova Vicepresident i webmaster: Jordi Serrano Secretaria: Helena Màrquez i Nacho Ferrer Tresorer: Nacho Martínez i Tono Serrahima Relacions públiques: Biel Samsó Equip mèdic: Irantzu Auzokoa i Maria Caminal Intendència: Anna Gonzàlez Comunicació: Aina Serra, Carles Angaril, David Molina, Montse Pellicer Paradeta: Cristina Jiménez Fotografia: Rosa Gadea Gralles i Timbals: Júlia Solé
Membres de la Tècnica 2011 Cap de colla: Èric Bellmunt Equip de tronc: Mario Napolitano, Jan Creixell, Maria Caminal, David Vazquez i Anna Bouzas Equip de canalla: Bet Jiménez, Carlos Narváez (Litos), Anna Cabré, Rodrigo López i Oriol Bota Equip de pinyes: Dani Sandoval, Marga Gómez, Laura Tigre, Gemma Aristoy, Laia Jiménez, Bernat Alonso
AMB 100 com tu, podem · JUNTA i TÈCNICA
Amb 100 com tu, podem El projecte de la colla a tres anys vista
Per Junta i Tècnica El 22 de maig de 2010 es va iniciar la campanya ‘Amb 100 com tu, podem’ amb un acte al Claustre del Monestir. Més de cent persones s’hi van reunir sota una convocatòria una mica intrigant per tal de sotmetre’s a la juguesca que els tenia preparada la Junta: escollir un sobrenom pels Castellers de Sant Cugat. Un nom que, més enllà de l’oficial, permetés fer referència a la colla de forma abreujada i contundent. Els assistents a l’acte van ser els encarregats de proposar diversos noms, i els deu més votats (dotze per empat de vots), van ser sotmesos a votació per tota la colla durant els dos assaigs següents, incloent-hi l’opció de no escollir un sobrenom. D’aquest procés participatiu intern, i amb la votació de més de cent deu persones, gausacs va ser l’opció més votada per davant de senglars, gats, nanos, xandris, xandrins, pinyons, maginets, cadells, favots, canallots, granotes i no escollir un sobrenom. Aquesta acció era la primera d’una campanya a tres anys vista (2010-2011-2012), que té un doble objectiu: d’una banda,, millorar algunes dinàmiques internes de funcionament, i, de l’altra, ampliar la massa social de la colla, amb la fita posada a aquest 100 que tant ens agradaria i convidindria assolir. Internament s’ha treballat amb la creació de cinc comissions d’anàlisi (assaig, benvinguda, relacions institucionals, actes extraordinaris, patrocini), que s’han replantejat les dinàmiques que després de 14 anys ha agafat la colla, per tal de canviar aquelles que no són positives i potenciar aquelles que ens estan fent créixer. En va sortir un equip consolidat
Externament, es va optar per potenciar més la relació amb els mitjans de comunicació, així, es va crear una secció fixa a la ràdio (Tanquem pinya), acords publicitaris i una impressionant cobertura de l’actuació de la Festa Major; es van sistematitzar els perfils i canals de les xarxes socials, per aprofitar millor aquest aparador gratuït i, finalment, es va fer arribar a totes les bústies de la ciutat un tríptic informatiu de la colla, en què es presentava la campanya als santcugatencs. Centenars de cases van sentir parlar dels Castellers. Al tancar l’any 2010, en l’actualització del desembre, 29 persones s’havien incorporat a al colla, l’entrada més important dels últims 10 anys.
Un seguit d’accions únicament dirigides a fer créixer la colla per garantir el progrés tècnic que tant anhelem i que la temporada passada es va fer palès amb els millors registres de la història. Per les temporades 2011 i 2012 tenim l’il·lusió de fer moltes coses per les quals caldran mans. Pensem en actualitzar la base de dades completa de la colla, per tal de poder fer un acte de retrobament de les més de 900 persones que en algun moment s’han posat la nostra camisa en aquests 15 anys, preveiem millorar el web, de manera que sigui més atractiu pels no castellers i vinculat a les xarxes socials, creant al mateix temps un espai d’intranet pels que ja som castellers; volem crear l’arxiu dels Castellers i exposar-lo, recopilant fotografies, vídeos i material que ha generat la colla durant aquest temps; haurem d’acollir la colla mallorquina Al·lots de Llevant, amb la mateixa escalfor que ho van fer ells l’octubre del 2009; tenim previst, a través de la Coordinadora d’entitats de cultura popular i tradicional catalana, tenir més pes a la Festa Major, a la Festa de la Tardor i a les escoles de la ciutat, i finalment, ens agradaria millorar la relació amb els comerços i empreses de la ciutat, per tal que s’impliquin amb la nostra tasca. Una il·lusió, un projecte de colla gran que si posem en marxa amb 100 persones com tu, segur que podrem aconseguir.
vanodepilars 5
de benvinguda, algunes millores en el funcionament dels assaigs, la creació de noves tàctiques de comunicació, la formalització de la relació amb altres entitats i l’Ajuntament... A més, a l’involucrar més castellers a pensar per la colla, s’ha anat difonent el missatge i l’empenta a més i més gent.
15 anys · LA CRÒNICA SOCIAL
15 anys de castells a Sant Cugat Per Josep Maria Tanco
vanodepilars 6
Els Castellers de Sant Cugat celebrem el quinzè aniversari, una magnífica notícia per a la colla i per a la ciutat. La colla, nascuda l’hivern del 1995, va fer les seves primeres passes partint absolutament de zero, ja que pràcticament ningú coneixia aquest particular
món. Els inicis van ser durs, ja que, a aquesta desconeixença s’hi ha d’afegir que no disposavem de les mínimes estructures per desenvolupar assaigs, reunions i altres tasques pròpies d’un grup nombrós. No obstant, queda en el record un munt de gent jove, molt jove, que s’apropava a la colla amb ganes de fer coses, sense saber ben bé què significava això de fer castells. Només un parell de persones tenien idea del que podia ser una colla castellera i aquestes, acompanyades d’altres que s’engrescaven per la motivació del moment, van posar-se a tirar del carro amb valentia, ganes i un sobre esforç en el seu horari. Van organitzar assaigs, normativa, manera de funcionar, arxiu de la colla i tantes altres coses més que es mantenen fins a dia d’avui com l’essència i la manera de fer dels Castellers de Sant Cugat. Es volia que fos un grup amb capacitat d’autogestionar-se de manera democràtica, obert a tothom, on tinguessin cabuda moltes iniciatives i maneres de fer. Es volia que fos una colla on es fessin les coses ben fetes, que fos exemple de cohesió amb persones que arribaven de móns diferents, que fos un exemple en el món associatiu. Les il·lusions eren grans i la feina a fer immensa. És enorme el mèrit d’aquelles persones que van ser capaces d’engrescar-se i tirar endavant, en aquelles circumstàncies. Abans de la festa de Sant Joan d’aquell estiu del 1996, ja amb la camisa verd Collserola, vam anar a l’Ajuntament a
rebre, de mans de l’alcalde Joan Aymerich, l’escut escollit i dissenyat per la colla. Va ser el tret de sortida, on tot el grup va reafirmar-se com a una veritable colla i la prèvia per pocs dies després fer la presentació pública, el 30 de juny de 1996 als Jardins dels Monestir en el marc de la Festa Major. Ens esperava una gentada amb ganes de veure la posada en escena de la primera colla castellera santcugatenca. Acompanyats pels Castellers de Barcelona, que ens van apadrinar, i pels Xics de Granollers, vam començar l’actuació amb més nervis que tècnica. No vam ser capaços de descarregar res del que intentavem però la camisa i l’escut van ser acollits amb il·lusió pels conciutadans, i la gent va respondre magníficament, aplaudint l’esforç i assistint als assaigs següents, la qual cosa va enfortir els ànims i la capacitat de superació. Poques setmanes des-
prés vam començar a descarregar els primers castells, i quins castells més ben plantats, perque per la Diada, a mitjans mes de novembre, només cinc mesos després, ja vam descarregar el 9de6, un dels castells més complicats de 6 pisos. I sempre amb un grup de grallers i timbalers propi que han tocat amb il·lusió i qualitat, com una pota més, i imprescindible de l’entitat. Durant aquests anys hem actuat a
moltes places i racons de la ciutat, així com als districtes, hem sortit en ciutats i viles de Catalunya i, per suposat, hem actuat fora de la nostra terra en llocs com ara Euskadi, Menorca, Mallorca, la ciutat italiana d’Alba, i, sempre, portant amb orgull el nom de Sant Cugat. Una colla castellera passa per moments diferents en el seu devenir, i la nostra no ha estat una excepció. Moments de creixement espectacular s’intercalen amb d’altres de pèrdues significatives: tant de membres com del nivell tècnic. Un dels handicaps a destacar és la inestabilitat en el lloc d’assaig i en el local social, el que ha complicat ser un punt de referència. En el moment actual, el millor en aquest sentit, l’Ajuntament ens cedeix la sala Canigó, a l’edifici del Club Muntanyenc, per l’assaig, i comptem amb un local social de lloguer, que es troba al carrer Santa Maria, 6. Una colla castellera no és només fer castells alguns caps de setmana de l’any. És molt més. És una gran família amb una capacitat immensa de generar activitat, que viu il·lusionada pel fet casteller, per conèixer noves persones, per fer amics, per compartir, ajudar, interessar-se per l’altre i, a més, posarse a la pinya, al tronc o en el pom de dalt per aconseguir junts l’objectiu de descarregar castells cada vegada més grans. Aquest és el nexe d’unió capaç d’aglutinar tantes persones, de cohesionar tantes idees i voluntats diferents. Els valors de l’activitat castellera són, a hores d’ara, coneguts i reconeguts per tothom i és que els castells, des del 16 de novembre han estat declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Ara tocarà continuar treballant més i més per engrandir i millorar tot el que envolta aquest fet singular i impulsar encara més els seus valors genuïns.
LA CRÒNICA TÈCNICA · 15 anys
Per Marcel Serra La primera aparició amb camisa verda de la colla va ser tot un trauma. Acompanyats dels Xics de Granollers i dels Castellers de Barcelona, els nostres padrins, el 30 de juny del 1996 vam sortir de plaça amb un 2de5 i un pilar de 4 com a millors fites, a més d’una rengla d’un 3de6 de germanor. Ben mirat, potser va ser una bona estratègia.
A partir d’aquell moment difícilment sortiríem de plaça fent la pitjor actuació de la nostra història, i vam fer tanta llàstima, que al següent assaig van venir vora 40 persones noves. Cinc mesos després, per la Diada, ja vam sortir de 9de6, una indubtable millora, en quant a volum de gent i qualitats tècniques. L’alcalde del moment es va enfadar perquè no l’havíem esperat per començar l’actuació i es va perdre el nostre millor castell del 1996, potser encara ara paguem aquella manca de formes. El primer gran orgasme col·lectiu va ser la Festa Major del 1997: vam posar el primer peu als castells de 7. Abraçades, plors i sobretot la primera gran esquilada, havíem estrenat tres castells d’una atacada: el 4de7, el 3de6 aixecat per sota i el pilar de 5. Queda en l’anecdotari que aquell primer 4 el vam fer amb un canvi a terços d’última hora. Vam recuperar el 4de7 a l’octubre, a la preciosa plaça d’Alpens i tocava afrontar el 3de7 i també el primer 3 va tenir la seva anècdota. Actuàvem a la festa del local dels Minyons de Terrassa i gran part de la tècnica veia el castell a punt, però no així el Josep Maria Barberà i el Marc Maymó, els caps de colla. En una tècnica multitudinària, amb
un debat sense fi, es va acordar que el portaríem a plaça i que al mínim moviment desmuntaríem. Dit i fet, l’endemà intent desmuntat de 3de7. Dues setmanes més tard el descarregàvem a la plaça porxada de Granollers. El segon orgasme arribava amb la Festa Major del 1998. En tercera ronda vam descarregar el primer 5de7 de la colla, després d’un intent desmuntat en segona ronda, on l’anxaneta va fer la primera aleta i se les va empescar per baixar per la rengla en veure que l’aixecador de la torre no era a lloc. Tot i fer un any que dominàvem el 4 i el pilar de 5 i no haver fet cap 3de7 des de la Diada de l’any anterior, es va apostar primer pel 5, deixant el 4de7 amb l’agulla per unes setmanes després. El vam treure a plaça el 19 de juliol, a Calafell, on després d’un intent el vam descarregar.
La colla tenia una trajectòria immillorable, però els passos que venien no serien fàcils. El 1999 vam descobrir que els castells són difícils. Objectius: 2de7 i 3de7 aixecat per sota. Objectius assolits: 3de7 aixecat per sota carregat al segon intent. Tot i ser un bon any, amb molts castells de 7, era el primer cop que no assolíem els objectius plantejats i, a més, ens vam espantar amb les caigudes del 3de7xs. Va ser l’any de la fi d’aquella il·lusió inicial i innocent que impregna tota organització en els seus inicis. Tot allò que havia fet tanta il·lusió ara es veia com un esforç feixuc que menys personal estava disposat a assumir. Venien anys cabdals per a la consolidació de la colla a Sant Cugat.
El Concurs de Castells de Tarragona i les actuacions a Eivissa van generar la il· lusió necessària per fer que el 2000 fos una altra temporada amb molts 5de7 i 4de7a, però els objectius establerts no acabaven de quallar, ja mancava gent a l’assaig per treballar bé. Es mantenien els objectius de la temporada anterior. El 3de7xs va continuar entre els deures pendents, amb un únic intent per Festa Major, res més en tot l’any. La torre després de moltes proves en les alineacions del tronc, es va intentar sense bons resultats al Concurs, però, per la diada, després d’un intent fallit, a les primeres de canvi es va descarregar. Aquella torre va representar el darrer petard d’aquella foguera inicial. Les temporades 2001 i 2002 amb junta i tècnica noves vam viure un constant declivi casteller i social. Vam iniciar el 2001 amb l’objectiu del 4de8 i fent bons assaigs fins a Festa Major, quan tot va rebentar amb la dimissió d’un cap de colla. Vam tancar l’any amb un intent de 2de7, i 28 castells de 7 descarregats. El 21 de juliol de 2002 a Esplugues, va ser una bona patacada, l’única actuació de la nostra història en que no hem complert amb el compromís d’actuar. Vam acabar el 2002 amb només un 5de7 i tres 4de7a, 20 castells de 7 descarregats, a més d’una molt mala caiguda a Monistrol de Montserrat, l’única vegada que hem tingut lesionats greus a la colla, i la pitjor diada de la història: 3de6, 2de6 i 5de6. La situació era tant dolenta que a l’assemblea es va discutir durant força estona què faríem amb els diners de la colla en cas de desaparició. El 2003 i el 2004 van ser anys d’una lenta però constant recuperació amb el Marc Maymó i l’Àlex Castellarnau al capdavant. Partíem d’una colla amb un nucli petit i esgotat d’enamorats dels castells, i una tropa que jugava a fer castells i que potser ja li semblava bé que fos així. Per remuntar calia canviar hàbits, deixar de jugar i tornar a fer castells. La recepta va ser: a poc a poc i bona lletra. Així vam acabar el 2003 amb uns resultats fluixos: 18 castells de 7, un únic 5de7 i tres 4de7a, però l’ambient era molt més positiu entre els castellers i els fruits es van deixar veure aviat. El 2004 va ser l’ any per treure’ns espines, els bojos pels cas-
vanodepilars 7
L’evolució tècnica de la colla
vanodepilars 8
15 anys · LA CRÒNICA TÈCNICA
tells ens ho mereixíem. Per Festa Major vam descarregar el primer 3de7xs de la colla (primera espina) i acabàvem l’any descarregant dues robustes torres de 7 (segona espina). Tot i aquests èxits, érem encara pocs castellers: només vam fer 25 castells de 7, i només quatre actuacions amb tres castells de 7 en tot l’any. Conscients que la colla no tenia massa suficient, en Marc i jo plantejàrem: el 2005 com a temporada de consolidació per atacar els castells de 8 el 2006, pel desè aniversari. L’any de consolidació només va consolidar el 3de7xs (4 descarregats), vam perdre la torre, només carregada per la Festa Major, però vam acabar amb 31 castells de 7, una bona recuperació de feina de base. Del 2006 no puc evitar destacar l’error estratègic de Festa Major. L’objectiu era el 4de8, els caps de colla sabíem que hi arribàvem justets, ja que tot just havíem col·locat aixecador un parell de cops al 4de7 net, però ens va encegar un lligat fins a dosos (que mai més hem repetit) en un assaig especial a la plaça d’Octavià. A més, arribàvem també amb una torre ben assajada. Durant els primers dies de festa una quart del 4 va patir una lesió que la va deixar fora de joc, i, tot i això, vam mantenir el programa amb canvis al tronc d’última hora. Per vigílies, després de descarregar el 5de7 i el 4de7a els caps apostarem per sorpresa per tirar el 2de7, quin error! Només vam carregar aquella torre on pujava el mateix pom que l’endemà havia de fer el 4, que, com sabeu, va caure a l’entrada de dosos. Vist ara, hauria estat millor posposar el 4de8 per lesió a la segona meitat de temporada i fer la torre com a castell estrella de Festa Major. 45 castells de 7 descarregats il· lustraven, però, la feina feta. El 2007, la nova junta, encapçalada pel Marçal Pros, representava un pas més en la recuperació de la colla. Fou una junta amb empenta que va alliberar la
tècnica de tota tasca no estrictament tècnica, un gran pas per la colla. L’objectiu era el 4de8 però, a més, calia “gaudir fent castells”. Un viatge a Alba a l’octubre, gran metàfora, va ser la clau de l’èxit. I el discurs d’en Marçal a l’últim sopar del viatge el que ens va salvar d’un altre error estratègic. En els assaigs previs al viatge vam col•locar acotxador al 4de7net amb comoditat i havíem decidit que si els castells del viatge anaven bé la setmana següent a la Diada de Sants atacaríem el 4de8. Com a cap de colla, volia aprofitar el darrer sopar del viatge on estàvem tots junts per anunciar l’intent. Aquell dia, però, en Marçal es va treure de la butxaca el discurs mai fet. S’havia preparat unes paraules en italià per si en algun moment del viatge calia parlar, però, com que no es va donar el cas, ens les va llegir durant el sopar. Estàvem tots cansats, havien estat uns dies molt intensos, i aquell discurs ens va fer riure i relaxar a tots. Quan ell va acabar no em vaig veure capaç de dir res que pogués posar la colla en tensió per afrontar el carro gros una setmana més tard. Segurament, això ens va salvar d’un altre error, i es que esperar fins a la Diada ens va permetre col•locar aixecador dos cops més i passar l’enxaneta al castell. Beneït el dia que en Marçal va preparar aquelles paraules en italià. L’any 2008 va ser agredolç, d’una banda teníem la il•lusió d’haver carregat el primer castell de 8, de l’altra, la pressió de millorar la gesta sabent que, després de la Festa Major, dos castellers titulars a tots els castells de 7 i al 4de8, marxaven fora. Amb una tècnica renovada, amb l’Èric Bellmunt al capdavant, gestionar aquesta pressió no va
ser fàcil i, després d’un intent de torre de 7 per Festa Major es va sumar que, per motius diversos, no només dos, sinó sis castellers del tronc del 4de8 no van seguir actius durant la segona part de temporada. L’entrada de gent nova a troncs i pilars va ser imprescindible amb la conseqüent baixada de nivell, tancàvem l’any amb 32 castells de 7 i sense poder descarregar el 5de7 a la Diada de la colla. La feina, però, dóna resultats i els anys 2009 i 2010 els troncs van recuperar les mides, amb l’objectiu de consolidar de nou tota la gamma de 7, i així assegurar un pas fer als castells de 8. El 2009 ve marcat per una important entrada de jovent i té el seu punt d’inflexió en
l’actuació a Sitges, on es recupera un 3de7xs amb alineació renovada que no aconseguíem des de la Festa Major de l’any abans, més d’un any. La borratxera castellera culmina a Mallorca on hi portem els nostres millors castells: 3de7xs, 5de7, 4de7a, en tot l’any fem 38 castells de 7. La recuperació perfecte pel 2010, on descarreguem 50 castells de 7, mai abans n’havíem fet tants i entre ells recuperem, sis anys després la torre de 7. En descarreguem dues, a més d’una de carregada, sens dubte, la millor temporada de la història de la colla.
vanodepilars 9
LA CRÒNICA · TEMPORADA 2009
Montse Pellicer
Per Aina Serra
Tot seguit trobareu els Castellers de Sant Cugat. Un seguit de persones i de desitjos per la colla, a través dels quals voldríem fer una reverència a totes les persones que durant aquests 15 anys han permès fer de la colla un gran lloc
on créixer, on gaudir, on compartir un objectiu tant plàsticament impressionant i alhora efímer com són els castells. Gràcies als qui van engegar el projecte, als qui l’han continuat fins a dia d’avui, als que han estat un temps
a la colla, als qui mai han deixat de ferho, als qui vindran d’ara endavant... gràcies a tots hem construït una gran colla, amb una filosofia molt positiva i acollidora, que ens ha de portar a fer grans castells entre grans persones.
OPINIÓ · LA COLLA PARLA
Josep Maria Barberà Aina Barberà Rosa Prats
Marta Allende
“Només hi ha una manera d’anar endavant, és la de la nostra colla, fer les coses molt ben fetes, ser molt ambiciosos i, a la vegada, prudents”
vanodepilars 10
Clara Hosta
“Seguiu creixent amunt i arribant cada cop a més persones!”
Silvia Juanes Paula Castanyer Toni Castanyer Anna Castanyer
“Castells de 10! què passa? per demanar que no quedi!”
Silvia Pla Guim Hernàndez Mar Hernàndez Joaquim Pla M. Pau Figuerola David Hernàndez
“Que en siguin 15 més per a que a la propera foto siguem molts més”
Jose Ignacio Arribas Verónica Lopez
“Seguir amb la força i il·lusió amb que vam començar per poder durar molts anys més”
“Descarregar el Carro Gros amb una pinya amb tots els Castellers que han suat, patit, gaudit la nostra camisa verda”, al cap i a la fi, segurament tots ho hem dessitjat algun cop en aquest quinze anys”
Rosa Ros Judith Fernández Pepe Fernández Paco Ros
“Tots els que hi passin s’hi quedin!”
OPINIÓ · LA COLLA PARLA
Miguel Cobo Sergi Jiménez Marta Aguiar Núria Escamilla Àlex Castellarnau
Edu Ortega Joan Montserrat Marçal Pros Joana Melo Marc Maymó Roger Torró
Joan Montserrat: “que sempre puguem trobar a castellers persones tant genials com les que jo m’he trobat”
Ignasi Escamilla Ignasi Escamilla Irene Escamilla Marta Torrens
“Que mai perdem l’esperit de superació”
David Molina Rosa Gadea Bea Molina Oscar Molina
Jordi Martí Bet Jiménez Sergi Jiménez Laia Jiménez Eric Bellmunt Cristina Jiménez Xavier Bellmunt
“Que els Castellers de Sant Cugat segueixin sempre creixent, superant-se dia a dia i assolint nous reptes.”
vanodepilars 11
“Que els Castellers de Sant Cugat ens sobrevisquin a nosaltres, als nostres fills i als nostres nets,... com a mínim!”
Edu Borràs
“Carro gros a totes les actuacions”
Noemí Daza Marina Pons Tomàs Pons Josep Pons
“Que la colla creixi, com creixen les famílies, perquè puguem assolir més i millors castells”
Montse Pellicer
OPINIÓ · LA COLLA PARLA
Santi Casanova Oscar Casanova
Laia Serra Marc Serra Toni Serra Assumpta Cribillers
vanodepilars 12
“Que puguem fer construccions que ens il•lusionin molt, que vingui més gent i així puguem fer construccions encara més grans, i tot això amb el nostre propi local social i d’assaigs”
Encarna Perez Jose Luís Benito (Tete) Ricky Benito Aida Benito
“Només que un 30% dels que han passat per la colla vinguessin a tots els assaigs fariem grans grans construccions”
“Que els CASTELLS (en majúscules) segueixin portant il•lusió i felicitat a qui hi participa o en gaudeix, col•laborant a difondre valors essencials per al desenvolupament de la nostra societat”
Ovidio Cuba Loïc Cuba Aline Cuba Pilar García
“Que els Castellers segueixn mantenint l’espetir familiar, el bon ambient, i la il·lusió de trobar-nos als assaigs i actuacions. Així segur que arribaran els castells de 8”
Rafel Carné (Boris) Eli Berge Aina Carné Valentí Carné Arnau Carné Montserrat Bosch
Pau Martínez Miquel Martínez Pep Martínez Isabel Herrero
“Que la colla compleixi 15 vegades 15 anys amb la mateixa empenta que ara”
“Tots plegats com una família. Castellers de Sant Cugat amunt per sempre”
OPINIÓ · LA COLLA PARLA
Jesús-Ángel Prieto Ia Torrents Joan Botella Irina Prieto Miquel Botella Rosa Botella “Desitjo que la colla segueixi acollint persones de perfils i origens tant variats, permetent-los experimentar la sacsejada d’emocions que provoca l’esforç col·lectiu de fer castells”
“Colla, verd collserola, continua amb el teu tarannà per molts i molts anys. Amics, us dessitjo que aneu sempre AMUNT”
Magalí Maymó Júlia Botey Lali Camós Marc Maymó Camila Oliart Pol Maymó “Molts més anys de colla, per a poder seguir donant tantes i tantes dosis d’emocions, de valors i d’alegries”
Jordi Serrano Aina Serra Alba Llop Marcel Serra
“Fer castells folrats i amb bona música de fons, aglutinar grans persones i ser una colla de caràcter valent”
Montse Pellicer
vanodepilars 13
Carme Echeverria Josep Mª Tanco
vanodepilars 14
UN ANY EN IMATGES 路 TRIPLETA DE TRESOS
David Molina
vanodepilars 15
UN ANY EN IMATGES 路 TRIPLETA DE TRESOS
vanodepilars 16
EL VIATGE 路 MALLORCA 2009
David Molina
vanodepilars 17
EL VIATGE 路 MALLORCA 2009
15 anys · ESTADÍSTIQUES
vanodepilars 18
2010, la millor temporada de la història
Per Jordi Tomàs i Nacho Ferrer Us presentem les estadístiques dels quinze anys de la nostra colla. En aquestes pàgines hi ha tots els castells que hem descarregat, carregat o intentat durant aquestes 14 temporades, des del primer 4de6 fins a la torre de 7, el castell més valuós que hem fet mai, passant pel primer castell de 7 pisos descarregat, un 4de7 l’any 1997, i pel 4de8 carregat, el més alt que mai hem assolit. La taula 1 mostra les cinc millors actuacions des del 1997, tal com es puntuen al Concurs de Castells de Tarragona. Les puntuacions són les del mateix concurs, descartant els castells de 6 i comptant tots els altres, inclosos els intents i els intents desmuntats. Repassant la taula sencera es confirma que el 2010, la darrera temporada, ha estat la millor temporada de la història, tot i que l’any 2007 carreguéssim el
4de8. Una torre de 7 carregada i dues més descarregades (castell que no s’assolia des del 2004) sumades a tots els 5de7, els 3de7 aixecats per sota i la resta de castells de la gamma de 7, ho han fet possible. La taula 2 conté tots els castells realitzats per la colla en quinze anys, 1032 estructures sense comptar els pilars de 4 i de 5. El castell més vegades descarregat és el 3de7, seguit del 2de6 i el 4de7. Si es miren els percentatges de tots els castells que hem fet es veu que quasi n’hem descarregat el 90%, a més que només ens han caigut un 4% dels castells intentats (entre carregats i intents), xifres que estan en la línia del global del món casteller. Perquè ens en fem una idea, de cada 20 castells que fem, només un podria acabar amb caiguda. Una de les emocions i riscos del món casteller, que amb l’assaig i les mesures de seguretat treballem per a reduir.
TAULA 1. les cinc millors actuacions de cada temporada (segons criteris i puntuacions del Concurs de Castells de Tarragona)
TAULA 2. Castells realitzats per la colla entre 1996 i 2010
vanodepilars 19
ESTADÍSTIQUES · 15 anys
15 anys · En Resum
1996 1997
vanodepilars 20
1998
Cap de colla
President
Local d’assaig
Local social
Millor castell
Xavi Serres
Pere Vilarassau
Joan Maragall
Ateneu
9de6
Pere Vilarassau
IES Angeleta Ferrer
Ateneu
3de7
Pere Vilarassau
IES Angeleta Ferrer
Ateneu
5de7
Marc Maymó Josep Maria Barberà Marc Maymó Josep Maria Barberà
1999
Ignasi Escamilla
Josep Maria Tanco IES Angeleta Ferrer
2000
Ignasi Escamilla
Josep Maria Tanco
Pavelló Municipal Esbart (C. Migdia, 2)
2de7
2001
Jordi Johé Lluís Losantos
Rosa Ros
Pavelló Municipal Esbart (C. Migdia, 2)
5de7
2002
Lluís Losantos
Rosa Ros
Pavelló Municipal Esbart (C. Migdia, 2)
5de7
Ignasi Escamilla
Pavelló Municipal Esbart (C. Migdia, 2)
5de7
Ignasi Escamilla
Pavelló Municipal Esbart (C. Migdia,2)
2de7
Dani Sandoval
Pavelló Municipal Esbart (C. Migdia,2)
2de7(c) - 3de7ps
Dani Sandoval
Club Muntanyenc
Centro Popular Andaluz
2de7(c) - 3de7ps
Marçal Pros
Club Muntanyenc
Club Muntanyenc
4de8(c) - 3de7ps
Marçal Pros
Club Muntanyenc
Club Muntanyenc
3de7ps
2003 2004 2005 2006 2007 2008
Marc Maymó Àlex Castellarnau Marc Maymó Àlex Castellarnau Marc Maymó Marcel Serra Marc Maymó Marcel Serra
Marcel Serra
Èric Bellmunt Salvador Martínez
Ateneu Esbart (C. Migdia, 2)
5de7 - 3de7ps(c)
2009
Èric Bellmunt
Santi Casanova
Club Muntanyenc
C. Santa Maria, 6
3de7ps
2010
Èric Bellmunt
Santi Casanova
Club Muntanyenc
C. Santa Maria, 6
2de7
PATRIMONI DE LA HUMANITAT · MÓN CASTELLER
Patrimoni Immaterial de la Humanitat El 16 de novembre de 2010 els castells van ser declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat segons la Unesco. El camí va ser llarg i intens. Des del 2006, quan va néixer la iniciativa dins la Revista CASTELLS, amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, el centre UnescoCAT i el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat al capdavant, fins al 2010 a Nairobi (Kènia), que a les 17.45h s’aprovava el punt 6.40 de l’ordre del dia, els castells. Durant aquest període, la iniciativa va rebre el suport unitari del Parlament de Catalunya (2008), un fet inaudit durant els últims anys de govern, i el del Ministeri de Cultura espanyol (2009), que havia d’acollir i presentar la proposta. El seguiment a les xarxes socials va fer pal·lès l’imèns suport que la Candidatura havia obtingut de la població catalana, amb més de 13.000 amics a la pàgina del Facebook de la Candidatura i una actualització segon a segon al Twitter, dels punts que s’anaven superant a la reunió de Kènia. Ernest Benach, president del Parlament en aquell moment i la primera figura pública que va donar suport a la candidatura l’any 2006, va ser el primer a twittejar la declaració. Un gran moment de joia pels catalans i el món casteller.
El matí del mateix dia 16 hi va haver certa tensió quan entre el material que la Unesco valorava a l’hora de fer la declaració, s’hi havia col·lat una carta del Grupo de Acción Valenciana. La carta valorava la perillositat del fet casteller, especialment per la canalla, parlava del: “desemparo que sufren los niños y menores que participan de manera activa en los llamados Castellers”, sense cap argument cientific ni tècnic acurat. Ningú no entén com aquesta carta va superar els controls de la Unesco fins arribar a la reunió de Kènia, quan la Candidatura pels castells havia estat quatre anys preparant informes per obtenir el reconeixement. Sigui com sigui, la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat es va materialitzar. Aquesta declaració suposa un reconeixement internacional i nacional a la tasca bicentenaria del món casteller i, seria bo, que es traduís, també, en un increment de gent a les colles i del seguiment de les actuacions. Alhora, però, suposa
un enorme repte per les colles, que haurem de treballar per mantenir i promoure els valors que ens han reconegut alhora que seguim adaptant-se a l’actualitat, una tasca que fa dos-cents anys que vam iniciar i que, ara, no podem aturar. És clar que la simple aglomeració aleatòria de gent no seria patrimoni immaterial, i probablement no permetria fer les enormes estructures que s’han assolit recentment, i és que el món casteller és molt més que això. En un colla castellera es difuminen les classes socials, conviuen orígens i cultures, es barregen generacions... i això, a més de permetre assolir una fita plàsticament espectacular, enriqueix com a persona a tot aquell qui hi participa. A més, és una activitat amateur, voluntària, que mou milers de persones per un objectiu efímer, que dura uns pocs segons. Requereix doncs, esforç, compromís, cooperació, respecte... i també, autosuperació perquè en una plaça no guanya ningú, no en surt més content qui millors castells fa sinó qui ha tingut més capacitat d’autosuperació. Això és el món casteller i això és el que ha estat reconegut patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco. No obstant, el repte va més enllà, cal anar adaptant la tradició als canvis de la societat. A principis dels anys vuitanta els Minyons de Terrassa i la colla Jove de Tarragona van tenir un paper importantíssim en la introducció de la dona al món casteller. Després de 180 anys d’activitat bàsicament masculina era de calaix que la dona hi tenia un paper, i un paper molt destacat a nivell tècnic, ja que les seves característiques físiques i emocionals han permès fer amb asiduïtat castells de gamma extra. Caldrà ara normalitzar també la seva presència als equips directius de les colles. Els darrers anys també s’ha fet una aposta molt destacada per a la reducció de riscos als castells, de la mà de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i Jaume Rosset. S’han fet, des d’estudis comparant l’activitat castellera amb altres esports, fins a l’introducció de mesures de seguretat, com els terres atenuants, els protectors bucals o els cascs per a acotxadors, enxanetes i dosos, malgrat que, aquests últims, suposessin un canvi important en l’estètica dels castells. Els reptes futurs estan per descobrir, és clar que el patrocini privat de les colles castelleres, amb, fins i tot, publicitat a les camises, és un dels temes que recentment s’ha plantejat i caldrà seguir debatent, com també escurçar la durada de les actuacions, per fer-les més atractives al públic i als mitjans de comunicació i, de fet, als mateixos castellers que hi participen. El món casteller, si ha de seguir endavant, ha de seguir canviant, com ho fa la societat. En definitiva, és feina de tots i cadascun dels membres del món casteller i de totes i cadascuna de les colles, tirar endavant amb diligència i responsabilitat aquests reptes, per tal de garantir un futur a aquesta activitat que tant ens agrada i tantes alegries ens dóna i ens donarà.
vanodepilars 21
Per Aina Serra Julià
FETS I GENT · SES TALAIES DE FORMENTERA
Ses talaies, castells a Formentera
vanodepilars 22
Per Joan Recordà L’agost de 2009 un escamot de castellers va prendre terra a l’illa de Formentera amb l’objectiu de dipositar-hi una llavor castellera. Malgrat que pugui semblar idíl·lica, l’illa de Formentera no és precisament una terra dòcil. És més, les espècies que hi creixen han de fer front a unes condicions climatològiques més aviat adverses com ho és el salnitre llençat amb força pels vents que hi bufen; un fenomen accentuat per l’orografia plana de l’Illa que, a més, fa que les precipitacions siguin escasses i que la temperatura sigui uniforme. És indiscutible que les bones temperatures de l’illa desperten els millors desitjos en l’apetit dels seus even-
tuals castellers. Ara bé, en termes de fertilitat, cal tenir en compte que l’exposició solar a la qual està sotmesa l’illa, una exposició intensificada pel ressol produït per la gran massa marina que l’envolta, obstaculitza l’establiment d’espècies poc resistents. D’entrada, l’agost de 2010 van reproduir-se les circumstàncies castelleres de l’agost de l’any anterior aquest cop amb un augment considerable de castellers. No només va augmentar-ne el nombre d’efectius castellers sinó que també van millorar-ne la qualitat dels castells assolits. Així doncs, podem constatar que, d’un any per l’altre, els castells a Formentera van propagar-se tímidament demostrant fins aleshores l’adaptabilitat d’aquesta espècie no autòctona a l’illa. En ambdues edicions la colla va estar integrada per
castellers colons i per castellers nadius. Mentre els castellers autòctons van oferir des del primer moment les seves espatlles sense arronsar-se, els castellers colons van oferir el millor del seu repertori sense immutar-se.
“En ambdues edicions la colla va estar integrada per castellers colons i per castellers nadius” En referència als orígens de Formentera es disposa de prou dades com per establir —encara que sigui de manera fictícia— una genealogia castellera. Així doncs, qualsevol caste-
ller observador que s’apropi al sepulcre de ca na Costa (datat l’any 2000 a. C.) trobarà en l’estructura complexa formada per tres cercles concèntrics d’aquestes restes arqueològiques vestigis d’una capacitat cognitiva un pel rudimentària però ja preparada per al disseny i planificació d’una bona pinya. La primera documentació escrita de Formentera ens deixa la denominació d’Ofiusa: “l’illa de les serps” —matisem-ho: i no dels lagartos— era així coneguda pels grecs. Fins i tot n’hi ha d’atrevits que s’atreveixen a situar en algun indret entre les aigües que banyen Eivissa i Formentera alguna de les aventures d’Odisseu. ¿Em pregunto si existeix alguna altra activitat col•lectiva humana que mantingui intactes els valors de lluita, perseverança i autosuperació que vinculen en aquest cas els castells amb la mal entesa heroïcitat d’Odisseu? Doncs bé, malgrat que a vegades ens
SES TALAIES DE FORMENTERA · FETS I GENT deixem entabanar per acaloraments apassionats, als castellers així com a n’Odisseu, no els empeny l’heroïcitat, sinó que mitjançant el treball i l’esforç els empeny l’assoliment de fites de proporcions humanes com ho són els castells. A continuació, encara falten molts segles fins a la conquesta catalana durant els quals es té constància de poblacions estables romanes, bizantines i aràbigues alternades amb èpoques de despoblació; fins i tot s’hi documenten incur-
“Aquestes torres són les anomenades talaies que van proliferar per tot el litoral de l’illa i que representen un dels trets d’identitat propis dels formenterencs”
La conquesta catalana de 1235 va donar pas a una nova organització social i cultural i a la divisió de l’illa en quarterons assignats als conqueridors. Aquests, amb el pas dels segles, van construir torres de sentinella per a la defensa d’Eivissa i Formentera dels atacs corsaris. Doncs bé, aquestes torres són les anomenades talaies que van proliferar per tot el litoral de l’illa i que representen un dels trets d’identitat propis dels formenterencs. I aquesta va ser la denominació que membres de la Comissió de Festes de Santa Maria van escollir el juny de 2009 per al bateig de la futura colla: Ses talaies de Formentera. Ells mateixos van trobar adient fer referència a les torres de guaita que poblen el paisatge de l’illa des del Pilar de la Mola, passant per la Torre des pi des Català a es Mal Pas, la torre de s’Espalmador i així consecutivament fins a les torres de guaita que hi ha al sud d’Eivissa, una illa on, convé dir-ho, altres llavors castelleres hi han estat desades amb l’esperança que hi trobin l’aixopluc propici per al seu primer brot.
vanodepilars 23
sions víkingues. Doncs bé, són els romans qui deixen per a la posteritat un nou indici de civilització protocastellera: és el castellum de Can Blai, les seves restes arqueològiques no ens deixen cap dubte d’un nou antecedent casteller a l’illa.
Enguany, tot sembla indicar que quedaran superats els registres de l’any passat. Fins al moment, tenim l’experiència de dues edicions i el recolzament social de bona part del món casteller. Ses talaies és una colla estiuenca el format inèdit que la defineix manté certes semblances amb les colles universitàries pel dinamisme del seu associacionisme fortuït així com també la composició dels seus castellers, tots ells pertanyents a altres colles. Tanmateix, Ses talaies també integra castellers formenterencs que, al capdavall, constitueixen la seva veritable naturalesa illenca autòctona. És a ells a qui Ses talaies en deu la seva identitat, la seva ànima, en altres paraules: la seva maternitat. Nosaltres, per la nostra part només hi hem dipositat la llavor castellera. Després d’aquestes dues edicions, l’illa de Formentera ha esdevingut un territori més commogut pel que avui en dia és ja un moviment universal que traspassa fronteres i que troba adeptes allà on una societat els acull. Mentre aquest moviment no hi ha arribat, els castells són uns simples desconeguts. Un cop hi arriben, castells i societat d’acollida es posen a prova mútuament i hi interactuen. Els exemples són nombrosos: Mallorca, Catalunya Nord, Xile, Brasil, Xina... i els que queden per venir.
FETS I GENT · LA TABARRA
15 anys de músics castellers Per Júlia Solé
vanodepilars 24
Durant aquests anys de la colla, molta gent s’ha animat a conèixer el món de la gralla i el timbal. Alguns s’hi han quedat i altres potser no han aconseguit sortir a plaça...i és que tocar un instrument no és fàcil! Els primers grallers i timbalers feien assajos de grup, en què els que en sabien més ensenyaven als principiants. No va ser fins l’any 2003 que es va decidir fundar l’Escola de gralla dels Castellers i el 2006, l’Escola de gralla i timbal. Els músics d’aquell moment van començar a fer classes individuals amb professors qualificats, sense deixar mai de fer els assajos de grup, necessaris per aprendre el repertori casteller i de cercavila i garantir la coordinació dins el grup.
Aina Serra Alba Alayo Alba Ayneto Alba Johé Alba Llop Albert Lacambra Albert Sagol Alfons Nonell Alícia Rodríguez Anna Cabré Anna Casalé Anna Ribera Bernat Cabré Bernat Picornell Bernat Pros Berta Marquès Carles Angaril Carles Narváez Carles Roca
Cecília Corbella Clara Cufí Clara Hosta Cristina Royo Dani Sandoval David Gil David Molina Elena Escamilla Elena Fernández Eva Navarro Ferran Urgell Gemma Juncadella Gemma López Guillermo Serrahima Helena Márquez Isaac Oteros Joan Garcia Joana Chordà Jordi Menéndez
D’aquests assajos en va sorgir el grup que avui coneixem com a Grabals, els grallers i timbalers de la colla. Un grup obert on tothom qui vulgui pot participar-hi! Durant tots aquests anys, l’escola de gralla i timbal ha estat una peça clau per garantir la bona qualitat musical dels Grabals i el 2010 va ser l’embrió de la nova Escola de música tradicional de Sant Cugat. És per això que ha deixat d’oferirclasses per donar tot el seu suport a aquest nou projecte, on ara per ara, la majoria d’alumnes són castellers! (per a més info: emtsc@emtsc.cat) Després de 15 anys, volem donar les gràcies i recordar a totes aquelles persones que en algun moment han participat amb la seva música a la colla. Gràcies a tots!
Jordi Serrano Josep González Juan Palomares Júlia López Júlia Pla Júlia Solé Kyoko Yoshida Laia Pros Laura Bel Maia Parés Mara Aguilera Marc Ferrer Marcel Bach (Xiqui) Marga Gómez Maria Soto Maria Suñé Mariano Martín Marina Márquez Marta Cabré
Marta Montero Miquel Martínez Naia Roca Noemí Segura Núria Alayo Núria Garcia Óscar Díez Óscar Molina Pol Pla Quim Pla Ricard Benito Roger Comella Roger Mora Roser Alari Ruth Planas Sabina Ruiz Sergi Jiménez Sílvia Pla
*esperem no haver-nos deixat ningú, enormes disculpes si així ha estat i feu-nos-ho saber per millorar l’arxiu.
C. Santa Maria, 25 Sant Cugat del Vallès 936745173
ON VA EL 0,7%? · FETS I GENT
Els gausacs hem destinat 2.437 euros a projectes de cooperació Des de l’any 2004 la colla ha destinat el 0,7% del seus ingressos del pressupost a algun projecte solidari, proposat per algun membre de la colla, per tal de tenir la certesa que els di-
ners es destinaven a causes que s’ho mereixien. Codes-CAM, al Camerun, a través de la Lali Camós i l’Eulàlia Tort; Bakhar, a l’Índia, a través de l’Eduard Ortega, i 180 grados, a Haití i República Dominicana, a través del Roger Ricart com a contacte, han estat les tres entitats receptores de les nostres col· laboracions, fins al moment.
180 grados
Codes-CAM vanodepilars 25
Per Lali Camós, Eulàlia Tort, Eduard Ortega i Roger Ricart
737€ en dos anys
1.452€ en quatre anys
La colla va fer una primera aportació a 180 grados en motiu del terratrèmol d’Haití, ja que els membres d’aquesta entitat s’hi van desplaçar per dur a terme un campament de refugiats in situ, en col·laboració amb el centro Bono de Jesuïtes de la zona.
Els diners dels Castellers de Sant Cugat s’han destinat a la construcció d’una escola de sords, IMSHA; a la dotació de material escolar a una escola de Mebomenyi i a la millora dels sistemes d’abastiment d’aigua d’aquest poblat. Tots tres projectes al Camerún.
El segon any l’aportació va ser per la tasca genèrica de l’entitat que des de 2004 treballa a la República Dominicana engegant projectes educatius entre els habitants dels bateys (comunitats formades dins les plantacions de canyes de sucre) i sensibilitzant la població catalana.
Varis santcugatencs, alguns d’ells castellers, s’han desplaçat al Camerún per conèixer les millores que aquests projectes han suposat per a les poblacions locals i en quins projectes se’ls podrà seguir ajudant.
Bakhar 248€ en un any Bakhar és una organitzacio del sud de l’Índia, que actua en la regió de Maharastra. Es dedica a l’educació dels grangers de la zona per conrear la terra més eficaçment, així com donar ajuda legal en cas de disputes amb terratinents, combatre la desigualtat social generada per les castes i donar suport a dones. Els diners es van destinar al dia a dia de l’activitat de l’associació.
FETS I GENT · LA CANALLA
vanodepilars 26
Jo també tinc quinze anys A la colla hi tenim diverses persones que, com la colla, van néixer l’any 1996 i, per tant, aquest any també fan 15 anys, un moment important com a castelleres ja que deixaran de ser canalla. Algunes d’elles ja no venen asiduament amb la colla, d’altres fa poc que s’han incorporat i n’hi ha que fa anys que venen i han crescut amb nosaltres. Sigui com sigui,
totes elles han estat peces clau pels quinze anys de la colla i, des d’aquí, els hi volem agrair. Lluís Porteros, Gerard Demestres, Georgina Andreu, Yaiza Hernaiz, Emma Pessarrdona, Maria Sangrà, Isabel Rodríguez, Elsa Miras i Helena Serrahima. Les tres que en aquests moments estan actives ens han escrit unes línies parlant de la colla:
Sóc castellera de Sant Cugat des que tenia 5 anys i ara en tinc 15, com la colla. Em fa gràcia perquè la colla i jo som del mateix any, més ben dit del mateix mes, però jo sóc més gran només per dos dies! Em sento molt orgullosa de formar part de la colla i a més puc dir que porto dos terços de la meva vida amb la camisa verda, cosa que no tothom pot dir. El fet d’entrar de tant petita a la colla i al portar-hi ja molts anys he vist com la colla ha evolucionat i és molt bonic. També he pogut sentir la meva evolució dins de la colla comparant com vaig entrar fent d’acotxadora, com vaig fer d’anxaneta, de dos i ara com a quart.
Recordo moltes coses de quan vaig arribar a la colla, tot i que ja fa gairebé 10 anys són records que mai oblides, les fites aconseguides, els esforços per a assolir reptes, i no només castells; amistats, familiaritat, diversió... La colla ha canviat des que hi vaig arribar, hem crescut com a colla, assolint fites, com ara carregar el 4 de 8 o descarregar tantes vegades la torre de 7, fer-nos conèixer, acollir més gent, i moltes altres que tot i el temps que hi sóc no he arribat a viure. Hi ha gent que ha marxat, altra que ha arribat, tot canvia però alhora no canvia. Jo he crescut amb la colla, i ha estat una gran sort. Passar per la canalla m’ha donat records genials i sobretot m’ha ajudat a créixer com a persona, a tenir una responsabilitat de no fallar a tots els altres i a superar-me personalment, a ajudar, a formar part d’alguna cosa i sobretot sentir-me molt estimada. Ara jo també canvio, noves posicions i més responsabilitats, cada cop em sento més unida a tot això i sento que no ho podré deixar mai i que mai sentiré la necessitat de fer-ho. Ara que ho penso haver col·laborat en tot el que hem aconseguit és un orgull i sobretot pensar que ho hem fet junts. He passat més temps de la meva vida dins la colla que fora, i he pogut veure la seva evolució i també preveure el futur; seguir creixent, canviant, superant-se... I ara que jo també faig 15 anys miro enrere i també endavant i veig una gran història i molts, molts castells.
Yaiza Hernaiz
Només fa vuit mesos que sóc castellera de Sant Cugat però estic tant a gust que ara desitjo que arribi el dia d’assaig o d’actuació. Per a mi som com un grup d’amics que compartim una activitat i ens ho passem d’allò més bé. M’han acollit molt bé i ha estat molt fàcil integrar-me. Ara per ara a la colla només faig pilars de quatre, però tinc el propòsit d’arribar a pujar a algun castell i espero estar molts anys més per aconseguir grans castells amb la colla. Helena Serrahima
Emma Pessarrodona
EL JOEVNT · FETS I GENT
Al garrotín, al garrotan... Això dels garrotins típic càntic popular porta totes les rimes al segon i al quart
El 4 i el 3 de 8 enguany descarregarem si no farem una orgia Amb 100 com tu, podem
El nostres folres molen mazo no duren ni cinc segons són tan dignes són tan macos que ni coloquem segons! La il·lusió de tota crossa és poder respirar si els hi poses al Camacho cap et sobreviurà
Els garrotins són molt antics, a internet els fan amb un tweet, però ara els #gausacs cantarem molts castells de vuit... Val aquest l’he agafat amb pinces, tot i que no sé garrotinar amb els supervents a plaça els podrem descarregar... Tenim uns terços fabulosos però una mica invertits els farem un canvi de sexe i que vagin junts al llit Som els vents qui aixequen tot sencer un tres de set ni laterals ni primeres ho fem nosaltres tot solet Que tenim un pajarracu que diu que és bon gausac però jo sé de bona mà que el puto fleck és un farsant!
Si mossegar coixí et cansa però t’emociona al coll l’alè respectem aquí els teus hàbits fes-te un porno casteller Que me’n dieu de la camisa que me’n dieu d’aquest verd que jo crec que es veu de lluny que aquest no és de Sabadell!
A la colla tenim un druida que té la millor poció del món és el nostre estimat Caballu els que ens dóna botellón Els supervents són uns flipetins sembla que no hi ha qui els pari però a l’hora de la veritat acaben fent de supernany
Els primeres son uns lerdos no saben fer cap garrotín rimar no es tan difícil oloreu-vos bé els dits Que diu l’horoscop casteller que aquest any triomfarem i serem la gran notícia del resum de la Carnicer
Diumenge a la calçotada a arrasar tota la taula i a beure vi del Caballu per petar la gran xerrada
Que no us prenguin pas el pèl jo no sóc un esquifit però el cap de colla vol que m’afarti a Petit-Suisse! Per poder muntar un folre no cal fer la tertúlia que si no els Saballuts ens deixaran sense exclusiva Castells de nou, manilles i folres de moment no n’hem fet cap però quan sentim la sortida llarga els podrem posar dins del sac!
de la vera, vera, vera de Sant Joan
vanodepilars 27
Vull castells amb 8 cordons de la nostra pròpia colla així segur que ens surten carros amb la punta de la ....
Si volem marcar una fita escolteu molt bé el Jan que semblem tots una figa i aixequem un pilar gran