any 2008 numer o 1 4 numero 14 butlletí dels castellers de sant cugat
vanodepilars
Crònica del viatge a Alba
Rècord de 3 de 7 per sota i de 5 de 7
Colla de8? Cada cop mésaprop
editorial
Temporada 2008... la tretzena!
Déu ni do la de temps que fa que, un grup de gent va decidir posar fil a l’agulla per tal de convertit en realitat allò que molts somiàvem. Una Colla Castellera a Sant Cugat. S’han fet moltes coses des d’aleshores, entre elles carregar el carro gros. Encetem temporada i, amb ella, arriba una nova entrega del Vano de Pilars per tal de recordar-nos una mica el què vam fer la temporada passada i, sobretot, per il·lusionar-nos i engrescar-nos amb la que estem tot just estrenant.
editorial
Fa unes setmanes, a la televisió local, hi feien un reportatge sobre la participació ciutadana a les entitats. Allà, els màxims responsables de diverses entitats de la ciutat (entre elles nosaltres mateixos) reflexionaven sobre aquest tema. Des de diverses perspectives tots coincidien en el fet de la poca participació ciutadana alhora de formar part, o de disfrutar, de les activitats generades per les diferents entitats del poble; i del fet de que, quan es tracta d’assumir responsabilitats dins de les entitats, la manca d’implicació és encara més gran. Segons sembla aquest és un mal que s’estén pel teixit associatiu de la nostra ciutat i que nosaltres, enguany, hem patit de ben a prop. Si bé en quant a participació en les diferents tasques que es deriven del funcionament de la colla no ens podem queixar, ja que aquesta és nombrosa; quan es tracta d’assumir els càrrecs de més responsabilitat... ai, aquí ja patim molt més.
Fotografia de la portada de Queralt Moncal
vanodepilars
2
Algunes de les persones que surten en aquest reportatge apunten com a responsables d’aquests fets, el model de ciutat en el que vivim o l’educació que tots plegats rebem, i donem, dins del model social en el que convivim. Jo hi anotaria també, i com a causa primera d’aquesta «por escènica» que sembla sorgir quan es tracta de responsabilitzar-se del lideratge d’una d’aquestes entitats a Sant Cugat, les grans dificultats de funcionament amb les que topem dia rere dia, tant per manca d’espais dignes on fer la nostra feina (és normal que una entitat que, com la nostra, mou més de 150 persones de manera habitual es vegi forçada funcionar amb un «local social» de 4 m2 ? ), com pels constants problemes de funcionament i de convivència que es deriven d’una organització municipal que no és gens efectiva per al treball diari d’aquestes entitats. En fi, de raons segurament n’hi ha diverses, i cadascú hi diria la seva, però des de l’editorial de Vano de Pilars volem posar èmfasi en que tot això, malgrat suposar dificultats i traves serioses per al nostre funcionament, malgrat ue sovint tinguem la sensació que ens hem de passar el dia on el treball en equip i la solidaritat entre les persones, són valors en constant aplicació i absolutament necessari per, juntament amb el valor, l’equilibri i el seny, aconseguir superar dia a dia les nostres fites i els nostres reptes, amb l’objectiu
final de fer els castells cada dia millors i cada dia més grans. Ho sabem perquè ho vivim cada dia. Som una gran fàbrica de somnis i d’il·lusions, i a sobre els sabem convertir en realitata. Felicitats a tots i a totes per fer possible l’arrencada d’una nova temporada i, sobretot, molta sort i moltes gràcies per avançat, a totes aquestes persones que dedicaran el seu temps lliure i el seu esforç a tirar la colla endavant.
Ja som colla de vuit, i anem a més !
Juny 8: Barcelona, amb Castellers de Barcelona i Castellers de Sabadell 22: Sta. Maria d’Oló, Sagals d’Osona i Bordegassos de Vilanova 28: Sant Cugat, Vigílies de Festa Major, amb Xics de Granollers i Castellers de Terrassa 29: Sant Cugat, Festa Major, amb Minyors de Terrassa i Castellers de Sants
Juliol 13: Festa Major de Mirasol
Agost 31: Santa Perpètua, amb Castellers de Barcelona
Setembre 7: La Roca del Vallès, amb Xics de Granollers 11: Diada de Catalunya, al Parc de la Ciutadella (Barcelona) 14: Festa Major de Valldoreix
Octubre 5: Concurs de castells de Tarragona 12: Cornellà, amb Castellers de Cornellà
Novembre 2: Vilafranca, amb Xicots de Vilafranca 8: Vigílies de la Diada de la colla 9: Diada de la colla 16: Gràcia, Diada de Castellers de Gràcia
2 3 4 5 6 10 12 14 16 20 24 25 26 27
FITXA TÈCNICA Coordinació, disseny i maquetació del butlletí: Òscar Casanova Col·laboracions: Irina Prieto, Dani Sandoval, Jan Creixell, Albert Lacambra, Núria Garcia, Anna Gonzàlez, Roger Mora, Eduard Ortega, Publicitat: Joan Castanyer, Jordi Rosselló, Roger Mora, Marçal Pros Fotografia: Rosa Gadea (excepte on indicat) Edita: Castellers de Sant Cugat. Rambla del Celler s/n Edifici Club Muntanyenc 08172 Sant Cugat del Vallès. Apartat de correus: 409 www.castellersdesantcugat.cat colla@castellersdesantcugat.org Imprimeix: Gràfiques Celler La revista no es responsabilitza de les opinions expressades
, ta-la l o c Es teva a l s é
Horaris d’assaig: Sala Canigó del Club Muntanyenc
Dimarts: Canalla: 20:00 - 21:30 Grans: 20:30 - 22:30 Divendres: Escola de castells: 20:00 - 21:00 Tota la colla: 21:00 - 23:00
sumari
10: Sant Cugat, Cercavila de Sant Ponç 11: Sant Cugat, Festa de Sant Ponç, amb Xicots de Vilafranca i Castellers d’Esplugues 24: Sant Celoni, amb Xics de Granollers 25: Sant Boi, amb Nens del Vendrell i Castellers de Cornellà
editorial sumari la junta la tècnica la crònica 2007 una temporada en imatges el 4 de 8 Alba l’entrevista la torre de 9 món casteller 2007 la tabarra + intendència la canallada + cuida’t fets i gent
3 vanodepilars
Maig
sumari
Col·laboren:
calendari
la junta Benvolguts castellers i castelleres,
la junta
No hem acabat de pair la temporada 2007, que n’encetem una altra (la dotzena). Deixem enrere el nostre primer castell de vuit, l’aventura italiana d’Alba o mil-i-una anècdotes per explicar (les brillants anada i tornada a Castellbisbal, l’emotiu adéu als Nakamura a l’aeroport, l’autocar «espatllat» de Salt, la tempestuosa relació amb la policia i altres agents de l’autoritat...).
vanodepilars
4
L’inici del 2008 ens ha dut, després de reunions maratonianes i trucades a tort i a dret, una tècnica amb dos caps i una junta disposada altra vegada a tirar endavant la colla. Amb la lliçó apresa de l’any passat, iniciem el 2008 amb molts més projectes i ganes de realitzar una gran temporada. Entre els grans reptes d’aquest any cal destacar la nostra voluntat de mantenir i, a poder ser, superar tot allò aconseguit en el darrer any. Creiem certament que amb l’esforç de la gent amb experiència i amb la implicació de la nova gent, ho podem dur a terme. A més, aquest any s’esdevé Concurs i no podem pas amagar les ganes de buscar l’accés al nostre segon Concurs de la historia (el temps i els nostres castells ho diran). Sols una reflexió més. Crec convenient parlar en aquesta editorial de la nostra situació dins l’àmbit santcugatenc. Ens trobem en un moment en que les agrupacions culturals del poble noten una manca clara d’efectius i un limitat poder d’autogestió. Per
altra banda, en aquests temps també s’estan replantejant tots els espais associatius de Sant Cugat i es perceben canvis importants a l’horitzó. Podem afirmar que Castellers de Sant Cugat afronta l’actual situació amb una actitud serena, constructiva i imaginativa, fruit probablement del seu record d’èpoques no tan calmades i, al
mateix temps, envalentonat per la seva notable capacitat de mobilització social i d’atracció mediàtica. És per això que caldria preguntar-nos el següent: no ha arribat pas el moment de ferse valer i apostar fort pel futur de la nostra colla? Amb aquesta reflexió i amb l’ajut de tots, show must go on....
Marçal Pros i Farran President dels Castellers de Sant Cugat Els membres actuals de la Junta són els següents:
PRESIDENT PRESIDENT:: Marçal Pros SO TS-PRESIDENT SOT S-PRESIDENT: Santi Casanova SECRETARI: Carles Serra TRESORER: Joan Castanyer RRPP RRPP: Marc Maymó, Àlex Castellarnau i Ari Martínez EQUIP MÈDIC MÈDIC: Irantzu Auzokoa COMUNICACIÓ COMUNICACIÓ: Roger Mora i Aina Serra
Salva Martínez i Èric Bellmunt Caps de Colla dels Castellers de Sant Cugat
Els membres actuals de la tècnica són els següents: CAPS DE COLLA COLLA: Salva Martínez i Èric Bellmunt EQUIP DE PINYES PINYES: Albert Lacambra (cap) Crosses: Marga Gómez i Ariadna Martínez Mans altes i vents: Toni Serra i David Vàzquez Contraforts i agulles: Dani Sandoval EQUIP DE TRONC TRONC: Aina Serra (cap), Jan Creixell i Jordi Serrano
EQUIP DE CANALLA CANALLA: Bet Jiménez (cap), Núria Garcia, Anna Valderrama i Maria Caminal
5 vanodepilars
El 2007 ha estat un any que cap casteller oblidarà fàcilment perquè vàrem carregar el primer castell de 8. Gràcies això sí, a la gran feina feta per la Tècnica d’aquell any i a les ganes de tota la colla. Una gran feina que ens deixa el llistó molt alt als qui aquest any estem al capdavant. Però amb molta il·lusió, agafem les regnes d’aquest gran repte, que no és cap altre que aconseguir descarregar castells de 8, sense oblidar la gamma alta dels de 7. I tots sabem que per aconseguir-ho hem de serhi tots, i així poder fer unes proves interessants, grans i bones, però sobretot... unes proves segures, que els qui pugen vegin des d’allà dalt una bona pinya i els doni la tranquil·litat que els cal. I els qui les vegin des de fora tinguin la imatge de les coses ben fetes. Feina que hem de fer, la Tècnica, la Junta ... la colla !!! i tota aquella gent que s’engresqui a provar el què realment són els Castells, perquè no hi ha res com viure des de dintre tota la seva màgia. Perquè una de les coses bones que tenen els Castells, és que és una activitat on i pot participar tota la família alhora. Des del més petit, fins al més gran... I com diu la nostra canalla ... Aquest any toca!!! (je je je)
la tècnica
la tècnica
la crònica 2007 La temporada 2007 serà recordada com la temporada del nostre primer castell de 8. Però durant la temporada han passat moltes més coses: hem actuat a Valls i a Vilafranca, hem viatjat a Itàlia i, en fi, hem fet la millor temporada de la nostra història. Però anem pam a pam...
3 de març. Ermita de Sant Medir.
vanodepilars
la crònica 2007
Vam obrir la temporada actuant a l’ermita de Sant Medir. Com que queia en dissabte, prevèiem fer-hi dos castells de set, tot i que al final no va poder ser. Després de sentir la cobla, i sota l’esguard solemne dels ge6 gants del nostre poble, vam començar amb dos pilars de 4, després vam descarregar un 4 de 6 en el que es va estrenar el Loïc, vam fer un intent desmuntat de 3 de 7 que es va tirar avall abans que l’anxaneta arribés a dosos ja que no es veia clar des del tronc, un 3 de 6 aixecat per sota i dos pilars de 4. El públic va col·laborar molt en les nostres pinyes i en acabar el tradicional dinar a l’ermita!
11 de Març. Sants. El cap de setmana se-güent vam actuar les tres colles de Sant Medir a la plaça de Sants. A l’actuació vam poder descarregar el 3 de set que ens havia quedat pendent i el vam acompanyar del 3 de sis per sota, la torre de sis i un pilar de 5. El pilar de 5 va servir per
despedir-nos simbòlicament de la família Nakamura, i especialment de la Wakaba, que ens havien anunciat que pels volts de març tornarien al Japó. De tornada els grabals van muntar un gran escàndol als FGC i els més atrevits intenten captar potencials castellers al tren.
25 de Març. Sabadell.
l’actuació després que nosaltres descarreguéssim el nostre castell de la segona ronda. Es va intentar seguir l’actuació a cobert però en veure que el temps empitjorava els Castellers de Barcelona van fer via cap a casa. Vam tenir temps, però, de descarregar un tres de set i el segon quatre de set de la temporada, i de contem-plar el 3 de set aixecat per sota dels camises vermelles.
22 d’Abril. Salt. El 22 anem a actuar a Salt, amb Castellers de Salt. Després ens espera un bon dinar així que fem els castells a
Cap a finals de març vam actuar a Sabadell amb Castellers de Sabadell, Castellers de Cornellà i Minyons de Terrassa. A l’actuació vam descarregar el 3 de set, vam poder treure el nostre primer quatre de set de la temporada, el 5 de sis i vam acabar amb el pilar de 5. Vam estar acompanyats de paradetes artesanals de menjar, cosa que van agrair molt els més golafres de la colla.
1 d’Abril. Sant Cugat. Festa de la Primavera. A l’abril vam actuar el dia 1 per celebrar l’arribada de la Primavera a la plaça Pere San de Sant Cugat amb Castellers de Barcelona. La Primavera ens ho va agrair deixant caure un intens ruixat que ja feia hores que s’insinuava amb uns núvols grisos i densos que va fer que haguéssim d’aturar
gust pensant en el tiberi de després... Repetim el 3 de set i el 4 de set i ens quedem amb les ganes de poder estrenar el 4 de set amb l’agulla. El fem de 6 i acabem amb 3 pilars de 4. Salt fa també una bona actuació i en acabat anem al seu local a menjar macarrons amb tomàquet, acompanyats pel senyor dels macarrons. Després l’autobús s’extravia i ens fa esperar vora dues hores! Aprofitem per disfrutar d’un concert de grabals i alhora que ballem.
13 i 14 de Maig. Quinzena Verda. Sant Cugat. El mes de maig el vam començar ben fort: amb la Quinzena Verda! Dues setmanes d’intensa activitat castellera.
la crònica 2007
20 de Maig. Sant Boi. A Sant Boi vam descarregar el 3 i el 4 de set i el 3 de sis per sota. El 3 de sis ens va resultar tant fàcil que a tots ens van entrar
26 de Maig. Valls. A finals de maig vam tenir la sort de participar en la actuació del local de la Colla Joves de Valls. L’actuació va ser dins del local de la colla, cosa que va portar alguna pol·lèmica interna dins la nostra colla... Tot i així vam descarregar-hi el 4 de set amb l’agulla que ja feia mesos que volíem treure. Molt animats, vam veure el moment ideal per treure el 3 de set ai-xecat per sota que va anar molt bé. Després vamoment ideal per treure el 3 de set ai-xecat per sota que va anar molt bé. Des-prés vam fer un in-tent des-muntat de 4 de 7. Vam repetir-lo amb alguns canvis a tronc i vam tenir la mala sort que quan l’anxaneta ja baixava un dos va patir una lesió i els dos dossos es van plegar sobre quarts i el castell, moments després, va caure. Tot i el desànim per la caiguda va ser una actuació molt bona,
no va haver-hi cap lesió greu a causa de la caiguda i vam poder acabar la jornada amb un pilar de cinc aixecat per sota i calmant els nervis amb un pica-pica.
17 de Juny. Vilafranca. En aquest punt de la tem-porada s’espera molt de la colla. La Festa Major s’acosta i hem de fer els millors castells possibles. A Vilafranca repetim el 4 de 7 amb agu-lla i el 3 de 7 ai-xecat per sota on s’hi estrenen bastants aixecadors i que, tot i que ens fa patir una mica, es descarrega amb normalitat. També descarreguem un 3 de 7, després de desmuntar un intent que havia quedat mal quadrat. Acabem amb el pilar de 5 i els Xicots ens conviden a un pica-pica. Èrem menys dels que pensàvem però és la millor actuació fins al moment.
la crònica 2007
ganes de posar-hi un pis més. També teníem moltes ganes de descarregar-hi el 4 de set amb agulla... però ja sabem que les coses bones es fan esperar. La colla de Sant Boi va concloure la jornada fent un pilar molt emotiu, ja que la colla no es trobava en gens bon estat i no van poder fer castells.
7 vanodepilars
El primer acte va consistir en una xerrada sobre el 2 de 9 amb folre i manilles a càrrec de quatre castellers de les 4 primeres colles que el van descarregar: Joves, Vella, Minyons i Vilafranca. La xerrada la va moderar el Marcel, aportant estadístiques, fotos, vídeos... La quinzena va comptar també amb un assaig especial, el Cercavil·la del dissabteon vam descarregar el pilar de 5 aixecat per sota després de molts anys d’absència- que va culminar amb una butifarrada (visca intendència!) i una ballaruca molt animada a la plaça Josep Bar-nils, i l’actuació de Sant Ponç. Hi vam actuar amb Matossers de Molins de Rei i vam descarregar el 3 de set, el 4 de set i el 3 de sis per sota. No vam poder fer el 4 de set a m b l’agulla, que tant desitjàvem treure, per manca de gent a la pinya. Vam concloure l’actuació repetint el pilar de 5 aixecat per sota. L’actuació va estar acompanyada per les paradetes artesanals de la Fira de Sant Ponç i el públic santcugatenc, que ens va ajudar a les pinyes.
la crònica 2007
la crònica 2007
30 de Juny i 1 de Juliol. Festa Major de Sant Cugat.
vanodepilars
8
En la diada de Festa Major fem la millor actuació de la temporada. 5 de set, 3 de set aixecat per sota, 4 de set amb agulla i vano de 5. La plaça Octavià està plena a vessar i Castellers de Sants ens honren amb una torre de vuit amb folre increiblement quieta, la primera de la temporada. A Vigílies, el dia anterior, havíem descarregat un altre 4 de 7 amb agulla, així com el primer 5 de 7 de la temporada, el 3 de set i un vano de cinc. L’Aline s’estrena de dos al cinc de vigílies! I celebrem la primera part de temporada en la Festa Major del poble molt contents però sabent que hem de fer un pas endavant. Preveiem una segona part de temporada encara millor i més ambiciosa!
15 de Juliol. Festa Major de Mirasol. Abans de marxar de vacances, però, actuem a la Festa Major de Mira-sol, com cada any. Ja estem tots més relaxats però fem el 3 i el 4 de set i els acompanyem del 3 de sis per sota i el pilar de 5 per sota. Les altres colles fan el 5 de set i el 4 de set amb agulla i a alguns ens fa molta ràbia ja que tenen molt poca pinya. Després sentim havaneres a la pista de davant
del Casal de Mirasol i fem un pica-pica. Ens acomiadem fins al setembre!!
2 de Setembre. Santa Perpètua. Després d’unes ben merescudes vacances estiuenques, repreniem la segona part de la temporada castellera amb una d’aquelles actuacions clàssiques: l’actuació a Santa Perpètua de la Mogoda. A una plaça que ja ens és molt familiar i amb un públic molt agraït i sempre disposat a donar un cop de mà a la pinya, varem descarregar el 3 de 7, el 4 de 7 i el 3 de 6 aixecat per sota, a més del pilar de 5 aixecat per sota a la ronda de pilars. Tots quatre castells es van veure molt ferms i segurs, fruit del treball dels darreres tres assaigs on la gran participació va ser la clau per poder descarregar dos castells de set pisos a la primera actuació després de vacances. Per altra banda, els Castellers de Cornellà també hi actuaven i apostaren pel 4 de 6, el 4 de 6 amb agulla i el 3 de 6, castells que no varen tenir cap problema per completar-los.
11 de Setembre. Badalona. Per la Diada Nacional de Catalunya, vam actuar a Badalona, acompanyats dels Castellers de Badalona i els Minyons de Terrassa. Va ser una actuació molt satisfactòria per totes tres colles, ja que es van assolir els objectiu que cada colla havia plantejat. Per una banda, els Castellers de Sant Cugat
vam descarregar el 3 de 7 per sota, castell que sempre es reserva per les grans diades degut a la seva dificultat: tot un èxit tenint en compte que era la nostra segona actuació després de vacances. A més, també completàrem el 3 de 7 i el 4 de 7, aquest darrer amb els futurs terços del 4 de 8. Pel que fa a les altres colles, els Castellers de Badalona signaren la seva millor actuació de la temporada descarregant el 4 de 7, el 4 de 7 amb agulla i el 3 de 7. Els Minyons de Terrassa, tot descartant el 2 de 8 amb folre per manca d’efectius, van completar el 4 de 8, el 3 de 8 i la torre de 7.
16 de Setembre. Valldoreix. Com cada any, vam participar a la Festa Major de Valldoreix protagonitzant una actuació castellera conjuntament amb la Colla Jove dels Castellers de Sitges i els Moixinganguers d’Igualada. Els bons resultats de l’actuació ens donaren la
dosis de confiança necessària per afrontar el que ens quedaria de temporada amb nous reptes i mirant ja cap als castells de vuit pisos. La diada castellera ens deixà amb un 5 de 7, un 4 de 7 amb agulla, un 4 de 7 amb un pis de terços que ens carregaria mesos més tard el 4 de 8, i
23 de Setembre. Molins de Rei. Abans d’empendre el viatge cap a terres italianes, fèrem una visita al nostre poble veí, Molins de Rei, que estava de Festa Major. El resultat de l’actuació fou un pilar de 4 caminant d’entrada a plaça, un 4 de 7 amb les mides posades pel futur 4 de 8, un 3 de 7, i la torre de 6. A ronda de pilars férem el desè pilar de 5 aixecat per sota.
21 d’Octubre. Sants. La Plaça Bonet i Muixí de Sants va acollir com cada any, la Diada dels Castellers de Sants, on es van poder veure grans castells i on vàrem descarregar amb molta solvència el 5 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota i el 4 de 7 amb l’agulla, a més del Vano de 5 aixecat per sota. Tot i així, marxarem de plaça amb la sensació que aquests castells ja ens quedaven petits, i que calia fer un pas endavant i atacar el carro gros. La colla local feu la tripleta de 8 (2d8f, 4d8 i 3d8) i una prova molt important de 3 de 9 folrat.
28 d’Octubre. Baó. Ens desplacem a les terres del nord per fer aquesta actuació com a tràmit, tenint tots la vista posada en l’actuació de Diada, per la qual queden només 2 setmanes ja. Descarreguem el 3 de 7,
una torre de 6 i un 4 de 6 (dos pisos menys que el 4 de 8! Què fàcil què és!!). Aprofitem per estrenar segon de pilar de 5 i arrodonim el dia amb un dinar amb les colles acompanyants (entre les seves files es troba cert ex cap de colla nostre…). Com a excursió d’un dia, està prou bé!
10 de Novembre. Vigílies de la Diada de la colla. A les Vigílies de la Diada ens plantem a la Plaça Pere San per fer una actuació ràpida però altament productiva. Descarreguem un 3 de 7 encarat al 5 de 7 que farem l’endemà, un 4 de 7 amb l’agulla que fem amb els ulls tancats i, la prova més important, un 4 de 7 amb terços del 4 de 8 (havíem d’assajar l’últim canvi degut a una lesió molt inoportuna…). Després de l’actuació sopem entrepans, acompanyats per un grup de música tradicional i per unes copetes de rom cremat.
11 de Novembre. Diada. Ara sí, havia arribat el dia esperat. Amb molts menys nervis que feia un any i mig, a l’anterior intent de 4 de 8, potser perquè l’experiència ens havia demostrat que els nervis no són bons amics. Comencem la Diada amb matinades pels carrers del poble, guiats pels soferts grabals i ajudats per tasses de xocolata calenta. I acabem d’omplir l’estòmac amb botifarres i més xocolata. Encetem l’actuació vora de 180 castellers
de verd, amb un 5 de 7, castell ja dominat. I a segona ronda, ara sí, el 4 de 8. Clavem la mida i quadratura a la primera: bon senyal. S’enfilen terços. S’enfilen quarts. Arriba a dalt tot el pom. Passa l’anxaneta i ja hem carregat el nostre primer castell de 8!! Potser per nervis, potser per l’alegria, potser.... el castell cau quan ja sortia l’aixecadora. Entre llàgrimes i abraçades ens obliguem a acabar l’actuació. Treiem pit i acabem amb un 3 de 7 aixecat per sota, castell també dominat. El 8è de la temporada. I rematem amb un vano de 5, el pilar de 5 aixecat per sota. Per acabar de celebrar el nostre aniversari dinem tots junts al club amb algun show una mica subrealista.
17 de Novembre. Terrassa. Quan recordem l’actuació de Terrassa, a tots ens ve una sola paraula al cap: fred. Els Minyons, amb la seva habitual impuntualitat van començar l’actuació 1 hora i mitja tard. Vam repetir per enèssima vegada el 5 de 7, 3 de 7 per sota i 4 de 7 amb l’agulla i, per tancar, el pilar de 5. Tots els castells tremolaven, però no per la dificultat del castell si no pel fred!! Els Castellers de Mallorca van realitzar dos curiosos intents de pilar de 6 per sota a la tercera ronda, mentre que els Minyons feren un vano de 5 a la ronda de pilars, quedant només carregat el pilar de 5. Una bona manera d’acomiadar una bona temporada. Ens veiem
a l’assaig i a plaça Castellers de Sant Cugat!
9 vanodepilars
l’espadat de 5 aixecat per sota, tot un clàssic de la temporada.
la crònica 2007
la crònica 2007
vanodepilars
unatemporadaenimatges
una temporada...
10
vanodepilars
unatemporadaenimatges
...en imatges
11
el 4 de 8
11 de Novembre de 2007... Una data que la majoria mai oblidarem
el 4 de 8
fer el 4 de 6 net a terra no suposava cap esforç extraordinari, i el 4 de 7 net cada dia anava més lluny fins que el varem completar sencer. Per alguns, era una condició indispensable, per altres fer-ho una vegada només, no era suficient. Crec que fer-ho molts cops net no ens hagués tret els nervis, potser ens hagués donat més confiança, però la confiança no sempre és garantia d’èxit. Són tantes coses les que influeixen que qualsevol decisió que es prengués podria crear polèmica. A mi personalment em preocupaven dues coses: a nivell global veia justa la preparació de la pinya. Les proves de pinya eren escasses en qualitat i numero. A nivell personal més que l’equilibri, la força o el pes, m’amoïnava la resistència. Me l’imaginava llarguíssim, etern, esgotador...
vanodepilars
12
Després del bon intent de 4 de 8 de l’any 2006, en el qual també vaig formar part del tronc, començava la nova temporada amb un repte personal clar: Treballar per estar en disposició de la tècnica per al següent intent. Sóc conscient, que a la nostra colla portar a plaça aquest tipus de castell no és gens fàcil: cal tenir molta gent i molt ben preparada en cada posició!!!. Durant els primers mesos de l’any, l’alineació del tronc havia variat...la veritat es que estava una mica decebut però vaig posar tots els sentits per mirar de ser una de les primeres agulles que fes el castell. Tot i així, a la tornada de vacances se’m va dir que formaria part dels terços que assajarien aquell castell. L’aposta pel 4 era arriscada però ferma. L’evolució del castell era evident, les proves anaven a més,
Els dies previs estava nerviós, molt nerviós, poc centrat a la feina i amb ganes de que passés la setmana ràpid. No només pensava en el castell, sinó en la mandra que em faria anar a treballar dilluns amb ressaca. N’estava convençut que el faríem. Dissabte varem veure un espectacle de teatre penós al Terra Dolça que ens va permetre dormir en condicions. Al dia següent matinades, un bon esmorzar i cap a plaça. La primera ronda va ser molt ràpida i sense entrebancs. Arribava l’hora, recordo els moment previs amb intensitat. La gent havia respost. Teníem pinya de sobres, seria suficient el número de camises per fer el castell? Sorprenentment estava molt tranquil aleshores, suposo que veure a l’Alex amb la cara blanca, histèric i assumint una responsabilitat per la qual no havia estat escollit em va ajudar. Ell estava molt preocupat i vaig mirar de calmar-lo. A la meva rengla, cares de concentració però no de nervis, potser la que més la Núria. La Marina com sempre molt riallera. Un dos tres, equipo!!! Mentrestant la pinya s’anava tancant. M’hagués agradat tant ser allà dins!!! Ufff! Bueno ja hi hauran més oportunitats...Es col·loquen segons, i terços anem darrera. El castell està ben quadrat i després
el 4 de 8
Aquest dia, vam fer història! El dia del nostre primer castell de 8!!
4 de 8
Fotos de Jordi Garcia
Foto de Paula Calsamiglia
Foto de Queralt Moncal
vanodepilars
13
d’uns moments decidim tirar-lo amunt. El primer moment complicat, la pujada de quarts. Has d’estar molt atent per a que no et desquadrin mentre pugen..si ho aconsegueixes tens molt de guanyat. Amb el pes de quarts a dalt la pujada de quints i de la canalla no es nota tant. Una vegada passen els quints ja res et preocupa més que mantenir la posició, sentir-te còmode i guardar forces... i sents molts crits de dalt i de baix... baixa el braç!!!, ens estem obrint!!!, tranquils que estem be!!!, calma....!!! Durant la carregada un parell d’ensurts, s’aguanten be. Al meu davant el Tete, molt tranquil, molt ferm, donant seguretat, potser pateix però no ho aparenta. Als costats en Marc i en Marcel aguanten, mantenen la posició, parlen, però sense estridències, estem be. A baix l’Eric no es queixa i dalt el Bernat no es mou, com si fos de set. La canalla fa la seva feina, molt valenta, les gralles toquen l’aleta, esclat del públic, molta emoció, el Tete somriu dessota el bigoti, no el veig clarament, però ho intueixo o m’ho imagino, no se...tens ganes de celebrar-ho però encara estem a la meitat de la feina. Sembla com si fóssim a la llotja del cap Nou, no ens podem relaxar, se senten crits des de la pinya, ells poden cridar, quina enveja, ja estan de festa. Si traiem la canalla el descarregarem...Poc després cau. Frustració, ràbia, expectació ( que ningú hagi pres mal ), quan ens assabentem que tothom està més o menys be, alegria, abraçades i plors i moltes ganes de tornar-lo a fer per Sergi Jiménez descarregar-lo. I la sensació de que es possible...Tant de bo sigui aviat...
Crònica d’un viatge
Viatje a Alba
« Sense Alba no haguéssim tingut castell de 8»
vanodepilars
14
És la sensació que li queda al president, en Marçal Pros, quan dirigeix la mirada enrere i recorda, amb nostàlgia i satisfacció, tota la feina assumida durant bona part de la temporada passada. «Volíem fer un viatge llarg, una sortida de colla a l’estil Eivissa o Leioa. Ens inclinem per Itàlia donat l ’interès mostrat per l’Ajuntament, així com pels membres de la comissió d’agermanament encapçalats per en Joan Casajoana i per la Luciana Calda. Prèviament havíem coincidit amb Teresa Castaldo, membre del Ajuntament d’Alba i de l’Ente Fiera, entitat organitzadora de la Fira de la Trufa, i ja aleshores havia sortit la possibilitat d’anar a Alba.» A partir de maig les converses s’intensifiquen. La junta decideix tirar endavant amb aquest projecte. «Veiem viable econòmica i socialment aquesta aventura. Des d’Itàlia ens asseguraven el lloc de dormir, tota la intendència i a més 3.000 € per les actuacions castelleres a la ciutat. L’únic inconvenient: 100 persones.» El primer problema està servit. « Les converses amb l’Ajuntament i la Comissió tenen com a objectiu augmentar aquest número i s’aconsegueix passar de 100 a 120 i posteriorment de 120 a 140. Tot i així el número de gent augmentava. Com no volíem deixar ningú sense venir, i entenent, que l’Ente Fiera havia esgotat totes les seves possibilitats d’encabir-nos , buscàrem una alternativa al lloc de dormir que es va concretar amb el càmping.» Un altre tema important: El transport. Varies foren les converses que es van dur a terme amb Bardet. « Els hi varem comentar el que volíem, trajectes, horaris, tarifes... va ser un dels punts més complicats...Afortunada-ment ens varem entendre. També cal destacar una avantatge clara, la canalla va marxar amb els pares amb avió...». Al setembre es concre-taven varies coses importants en l’organització. «Teníem els llocs exactes on dormir, es programen per sobre les actuacions i si hem d’assistir o no a actes protocol·laris, també es fan les samarretes i es crea una comissió per tal d’aconseguir un compromís de la gent que ve, fins a final de temporada. A través de Barbara Giorio, membre de l’Ente Fiera, varem poder resoldre totes les nostres «exigències» i sobretot els dubtes que se’ns presentaven. Els italians tenen
planificació zero, però s’ha de reconèixer que són supereficients i que saben resoldre les coses amb una actitud exemplar. Va sorgir la possibilitat de visitar un Celler el mateix dissabte en el que podríem haver enviat una representació de la colla que finalment no es va produir. A última hora també es va resoldre el tema del menjar de diumenge, durant la tornada. I sobretot van ser especialment eficaços quan ens van aconseguir desplaçar ràpidament un casteller que havia sofert la mort inesperada d’un familiar. També teníem l’ambulància preparada al lloc d’actuació per si un cas i altres coses menors». Després de tots aquests preparatius només calia esperar el dia de sortida, programat per l’onze d’octubre. En Marc Dolcet, és un home amb bona memòria. D’aspecte prim, mitjana estatura i de complexió aparentment feble, encaixava perfectament en el perfil de lateral, agulla o contrafort. En els darrers dos anys assisteix a la colla de manera habitual, sobretot a les actuacions importants. El dia 11 d’octubre no podia faltar, i com la resta de la colla era allà al Celler, disposat a prendre els autocars direcció Itàlia. Ell ens ajudarà a explicar el viatge. La durada prevista era de 14 hores. Es presentava una nit llarga i no gaire còmoda: « El viatge va ser molt dur, francament, a l’anada millor perquè era de nit, alguns van poder dormir. Quan tens moltes hores, però, aprofites per a conèixer la gent, fer ambient de colla, per la gent nova és un bon moment...» Al dia següent, cap al migdia, els primers rètols avisen que Alba ja està més a prop. Després de dinar ens atansem a la ciutat per primer cop: « Era una ciutat bastant corrent, les seves quatre torres arquitectòniques així més especial, però la resta no destacava gaire...» Vestits de verd, amb l’uniforme de feina, amb una actitud expectant, pròpia dels turistes, que volen veure-ho tot en el mínim temps possible i també un pel xulesca, adolescent, com mostrant-nos, anem ocupant els carrers. Uns van per aquí, altres per allà, les gralles toquen...Ep que som aquí!!!, que no ens veniu
Alba, Itàlia Crònica a Alba
A Alba, ens trobem amb el jovent: Bon dia, que tal? Mira, per aquí...! Els responsables tècnics de la colla ens donen una hora d’esbarjo, temps lliure!!!...:» Varem poder fer una visita per la ciutat, que s’havia preparat per al dia gran. Hi havia moltes parades però donava la sensació durant l’actuació del matí de que nosaltres no érem el centre de la festa i això decep una mica, va quedar una mica improvisat i poc lluït.» El dinar va ser espectacular... 180 persones ocupant per complet el menjador d’un restaurant..» aconseguir trobar llocs on poder ubicar a tothom a nivell organitzatiu porta una feina bastant intensa i això vist des de fora s’agraeix enormement». L’ocasió era propicia per a que tot es desmadrès, tot i així l’actitud de la colla va ser per treure’s el barret...:» Ens havien arribat veus de
Viatje a Alba
predecessors nostres que no havien tingut un bon comportament, però varem demostrar que podem anar pel mon, tranquil·lament, malgrat ser tanta gent..» Al finalitzar l’actuació varem veure a l’envelat la fira del tartuffo, amb tots els productes alimentaris imaginats i imaginables que podien tenir com a ingredient principal o secundari aquest bolet de flaire tan fort i peculiar. Al sopar cares de satisfacció per la feina ben feta, cansament generalitzat i la sensació de
15 tristor de que tot arri-ba a la seva fi « Gran sopar de comiat, discursos emotius, en barreja de llengües. Va ser un gran final de festa...» Durant el viatge de tornada en Marc destaca que « malgrat la pana d’última hora, cal destacar la bona feina del grup d’intendència que no només es limita al simple entrepà sinó que completen amb els detalls, aigua, postres, que fa que un dinar d’aquestes característiques es converteixi en un àpat digne» «Com a resum crec que està be fer aquests tipus de viatge per donar a conèixer un dels nostres fets culturals identitaris a l’estran-ger, érem ambaixadors de Catalunya com els de Vilafranca. Vaig trobar l’agenda un pel apretada de castells, i creia que tindríem una mica més de temps lliure per esplaiar-nos però repe-tiria sense dubtar.» En Mar-çal con-clou dient que « real-ment un vi-atge d’aquestes característiques sempre es complicat de gestionar, però s’ha de dir que tant els llocs de dormir, el menjar, fins i tot els autobusos, exceptuant el problema d’última hora, va funcionar perfectament. Evidentment suposa una responsabilitat i un esforç molt important que ocupa bona part de la feina de tota la temporada. És important tenir una planificació el més acurada possible, saber prendre decisions difícils, determinades restriccions, fins i tot cal ser una mica inconscient ja que portes 180 persones a un altre país. Posteriorment, veient que tot ha sortit be la satisfacció es evident i animo a qualsevol president futur a que si es donen les condicions econòmiques, socials i tècniques adequades, no s’ho pensi gaire i tiri endavant. Això si, miraria d’involucrar a més gent a nivell organitzatiu. Crec que sense Alba no haguéssim tingut castell de 8. Esperem que no calgui fer una sortida com aquesta quan ens plantegem fer un castell de 8" Que així sigui.
vanodepilars
a veure? Pel carrer alguns s’estranyen, altres ens miren encuriosits, pregunten, també hi ha els que ens ignoren, que hi farem...!!Ens trobem aquells castellers que han vingut per al-tres mit-jans de transport i també reconei-xem, entre un munt de gent en-trajada, el nostre alcalde, en Lluís Recoder, i també en Jordi Puigneró i la Lidia Mas, membres de l’Ajuntament que havien estat presents en moltes converses de preparació del viatge. En acabat l’actuació, ja fosc, cansats i derrotats bona part de la colla puja de nou a l’autocar que ens durà al lloc de dormir, una residència imponent i impactant de principis segle XX a uns 30 km. d’Alba habitada per unes dones encantadores que ens esperen per donar-nos de sopar: « Graze, Graze, prego. « Donava la impressió que era una mansió una mica fantasmagòrica i no només per l’hora en que varem arribar, però el lloc estava preparat, les habitacions estaven bastant be, varem dormir perfectament, la veritat és que dormies de gust.» El dia 13 és el dia gran. Un bon descans ens permet iniciar la jornada amb molts ànims. Un esmorzar ràpid i cap a Alba un altre cop: Durant el trajecte podem veure clarament on ens trobem: « La ciutat estava en un entorn.. una zona... bonica de veure, donaven ganes de profunditzar en la regió amb aquelles vinyes i els turons...»
L’entrevista Nom: Andreu Botella
l’entrevista
Andreu, quan vàrem pensar en tu, tothom volia venir per conèixer-te, com a persona que en sap molt de castells ! Crec que és un error... en castells és molt difícil donar consells: cada colla té el seu model, la seva manera de fer; sí que hi ha coses generalitzables, però la nostra manera de fer no serviria ni per la Vella, ni per Minyons, ni per Capgrossos... Un cap de colla i un equip tècnic, han d’intentar conèixer bé la colla, la seva gent, la seva història i trobar el punt just d’equilibri que li permetrà satisfer aquell que va «com una moto» i al qui ve més per passar-s’ho bé! (tant un com l’altre importants i necessaris dins una colla). El millor cap de colla i la millor tècnica, per a una colla com la vostra, a la força ha de ser algú que la coneix, i que està il·lusionat en tirar endavant un projecte propi i adaptat a la vostra realitat.
vanodepilars
16
Podries explicar una mica la teva carrera com a casteller? Bé, cap cosa gaire especial. El més destacat que podria dir és que la meva família és molt amiga, de tota la vida, d’una família de la Joves de Valls, que té molta tradició castellera; la família Barrufet... És tot! Amb els castells, gràcies a ells, hi he tingut tota la vida un cert contacte: anar a veure l’actuació de Santa Úrsula i el Concurs cada dos anys. Sabia que els castells existien, coneixia gent que en feia, i els podia gaudir a la Plaça del Blat.
Cap de colla dels Castellers de Sants
Ah, no. Jo crec que no... No em passava pel cap estar sis anys de cap de colla, però les coses han anat com han anat, i aquí estic. Són ja tres mandats de 2 anys cadascun... Sembla que això passa a les millors famílies! Però bé jo crec que és bo que es vagin renovant els càrrecs... És irònic que ho digui jo, però vulguis o no ja no tens la mateixa il·lusió del primer dia! Recordo quan vam començar érem un equip tècnic que anàvem a cent: tot el dia parlàvem de castells, castells... el primer any de mandat ja vam carregar el 2/8f quan veníem d’anys de renovació i impàs. Van confluir moltes coses però una d’elles és que anàvem com una moto. Ara potser som una tècnica més experta, amb una il·lusió diferent de la del primer dia i amb un bon pòsit d’experiències que ens ajuden.
La condició indispensable és assajar bé Tota la tècnica s’ha mantingut durant tot aquest temps? No, no... Hi ha hagut canvis! Diria que de la primera candidatura, només en quedem tres.
M’ho puc imaginar... Després ja ve quan entro a la colla de Sants, que és al principi de tot de formar-se, al 93. I és amb la colla de Sants que els començo a viure intensament i m’hi implico, primer com a responsable de canalla, després a la junta, alternant també alguns descansos, fins que sóc sots-cap de colla durant un parell de temporades... i fins ara, que he estat cap de colla: i aquesta és la sisena temporada.
I ara que ja ets casteller? Quina és la cosa que més t’agrada que fa que no ho deixis? Bé, considero que és una activitat molt enriquidora ja que hi ha pocs llocs on et puguis relacionar amb gent tan diferent que sense els castells segur que mai no hauries trobat. Per una banda això, i per altra la seva vessant més esportiva, fan dels castells una activitat única. Per això hi ha tanta gent diferent dins una colla, uns buscant la part més social i altres potser la més competitiva...
És veritat, doncs, que perquè una colla rutlli hi ha d’haver un cap de colla durant molt de temps?
Bé, passant a temes més concrets, Sants ha estat aquests últims anys una de les «colles revelació»...
Andreu Botella
2 de 8f. Fotografia cedida pels Castellers de Sants
La tripleta, però, aquesta temporada l’heu confirmat! Sí, però la temporada anterior ja l’haviem fet un parell de vegades. Hem fet una passeta més... de fet, aquesta temporada no hem fet cap construcció que no haguéssim fet ja abans. Però aquest any us heu consolidat entre els grans... Home, si vols dir que hem crescut com a colla doncs sí. Perquè el fet de plantejar el 3 de 9 n’és un bon reflex; i hem fet més tripletes. Però d’aqui a estar entre les grans... I com ho fas, per no estancar-te? La base és l’assaig; i no hi ha més... Bé, també hi ha petits detalls que t’han d’anar a favor... Però la condició indispensable (però que no suficient) és assajar bé. Nosaltres a l’assaig apretem al màxim fins al punt que els dimarts i tot fem folres (mini folres)! Darrere els nostres folres i soques hi ha molta feina i aquest treball es veu a plaça, i que els nostres folres no desentonen comparats amb els de colles que estan molt per sobre nostre.
Però per assajar ha de venir gent... Com ho feu perquè la gent s’hi comprometi al màxim? Bé, està clar que per assajar el 3 de 9 no hi serà sempre tothom; l’important de debò és que aquell que ve senti que la seva assistència és important i que haurà de tornar el proper dia. I això no és una qüestió de dir-ho, és qüestió de portar-ho a la pràctica. En aquest sentit nosaltres treballem sempre una mica al límit del que aquell assaig ens permet i busquem solucions imaginatives per fer un assaig al màxim d’atractiu; sinó ens desinflem i perdem encara més gent. Intentem fer un assaig on la gent hi participi activament: tenim exercicis a les espatlleres pels folres a una banda mentre canalla i pisos superiors assagen a un altre racó... i sempre podem fer més coses! Això de que «tu ets important» no n’hi ha prou amb dir-ho. S’ha d’intentar portar a la pràctica. Dit això, sempre cal anar molt en compte de no estirar més el braç que la màniga perquè pot ser perillós, apretar tant com sigui possible... però procurant no caure gairebé mai! Sobretot als assajos. Però costa trobar el límit raonable... A més, saps que hi ha molta gent que potser pensa que ets un «animal» de provar segons quina cosa. Sí, però això és també un aprenentatge. I, de fet, sempre n’hi haurà que apretarien més, i d’altres que apretarien menys... és un grup ampli i la gràcia està en situar-se en aquell punt d’equilibri en que un màxim nombre de persones es trobi comforatble. Això no treu que en temes de seguretat mai no s’és prou prudent. Quan algú s’apunta a aquesta història ja sap que hi ha uns riscos. El què no pot ser és que hi hagi el risc que algú es mati! Això és evident... algun cop, després d’una prova, penses: «en aquell punt ens hem passat!», però crec que en general sabem trobar bastant bé el límit que podem assumir.
17 vanodepilars
Home, no crec que haguem fet un gran «boom». Simplement hem tingut la gran sort de poder seguir una línia ascendent, i en castells, una activitat on hi juguen tants factors, no és freqüent poder mantenir una tendència positiva durant tants anys; però no crec que hi hagi hagut un gran salt, simplement una progressió.
l’entrevista
Per Roger Mora, Núria Garcia i Aina Serra
L’entrevista
l’entrevista
Això que comentes que hi ha gent que no vol «apretar» tant pot generar certes tensions... Com compagines la pressió d’uns sectors que volen tirar més a munt amb els que són més conservadors, sense que es generin conflictes? Cal intentar ajustar els riscos en funció de la colla, per tal que la gran majoria s’hi trobi a gust... és al màxim que es pot aspirar. Després pot haver-hi gent per cadascun dels extrems que no senti el projecte proper i que acabi marxant, però l’important és el gruix del col·lectiu, mai l’opinió d’una minoria. El cert és que la colla va definint la seva personalitat al llarg dels anys, de fet, podríem dir que la colla és talment com un organisme viu; que va aprenent i es va adaptant a les noves situacions i necessitats a les que ella mateixa s’enfronta. Fins a configurar un ens únic i reconeixible.
vanodepilars
18
Aquest canvi, el genera el cap de colla o és de tot un equip? El canvi és coral, col·lectiu, i l’executa la colla sencera. És feina de l’equip tècnic intentar entendre’l i aplicar-lo. El cap de colla hi té un paper secundari, ha de ser com un coordinador que vetlli perquè els equips treballin i estiguin motivats per realitzar les tasques que han de fer, de la manera que es volen fer. És molt important tenir equips amplis que permetin arribar fàcilment a tota la colla, que hi hagi una bona capil·larització que permeti transmetre i que tothom conegui cap on es va. En això els equips són imprescindibles: el cap de colla hi ha de ser, però és una tasca col·lectiva. Però les decisions importants, qui les pren? Bé, crec que la cosa passa per fer propostes des de cada equip; i després a la tècnica es decideix com es fa i quins canvis es duran a terme a efectes pràctics. Cal arribar a acords que siguin coherents i que es puguin assumir. Però en el fons, com a cap de colla tan sols has de coordinar. Sí, però per això n’has de saber molt de castells! Jo parteixo de la idea que de castells ningú no en sap gaire... jo al segon any de fer castells ja sabia el 95% de les coses que sé ara. Tothom que hi tingui un cert intertès aprèn per on pugen els nens, les pinyes... Una altra cosa és el que pugui semblar, potser sí que sembla que en saps més, i això et dóna una certa autoritat. El que sí que tinc és una experiència més dil·latada, que t’ajuda molt, però la teoria s’ha acabat de pressa; tal com he comentat, jo al segon any dins la colla ja m’ho sabia tot i no hi havia més llibres per llegir! Ja, però aquest equip és el que decideix qui és el seu cap de colla, o és el cap de colla que s’envolta de qui li
interessa? El primer any, quan em van proposar d’entrar de cap de colla, va ser primer el cap de colla i un equip reduïdíssim i després vem muntar l’equip sencer. Després, hem anat refent els equips escoltant diverses opinions, i ha participat moltíssima gent en la confecció dels equips. I si tens propostes per treballar conjuntament, però veus que no podreu connectar? No li pots dir que no! No? Hi ha molts llocs per a col·laborar amb la colla, i tothom que tingui ganes i il·lusió hauria de tenir la seva petita o gran responsabilitat per a col·laborar en els assajos de la colla. Això no vol dir entrar a la tècnica obligatòriament, es pot col·laborar externament en els assajos de canalla, de divendres... i és fantàstic que passi, vol dir que la colla està viva. Molt diferent és quan algú et diu «vull ser cap de ...» segurament ja anem malament.
La colla és un organisme viu que va aprenent i adaptant-se
Però la gent s’ofereix a treballar? Sovint hi ha la sensació que es fa «perquè cal»? Si la gent hi és «perquè cal», anem malament... sovint més important que els coneixements tècnics és la il·lusió que hi posen les persones... i l’experiència acaba demostrant que no paga la pena arrossegar algú que potser en sap més, però no en té ganes. Acostuma a triomfar la il·lusió. Ja, però sovint la gent amb més il·lusió és la gent més jove... Millor, millor... ja ho he comentat, la gent il·lusionada que és jove, ha de tenir el seu espai i ha de poder col·laborar d’alguna manera. Es poden fer equips externs i amplis. Dit això, penso que és bo que les grans responsabilitats recaiguin en gent més gran. Penso que gent massa jove amb massa responsabilitat pot acabar cremada, i són el futur de la colla. En sentit més ampli, és bo que la tècnica i la junta de les colles tinguin equips amplis que comprenguin totes les sensibilitats i l’heterogeneitat de la colla. Això fa la colla més potent. Eem... Tu vas a Vilafranca, a la Plaça de la Vil·la per fer el teu primer 3 de 9: saps que tothom t’està mirant, això és molt bèstia!
Home, principalment ganes i il·lusió... El 99 per cent de la població ho pot ser! No cal tenir aptituds físiques especials, no cal ni tan sols posar-se a la pinya; hi ha moltes coses a fer, que fan que algú sigui un bon casteller. Després, és cert que en algunes posicions requereixen de quelcom més però estem parlant d’un 10% dels membres de la colla, hi ha molts molt bons castellers que no s’han descalçat mai... De fet, l’equilibri a un tio de pinyes li importa «un bledo»! Aquest eslògan està pensat molt, massa, per al tronc, que és important, però que ja està prou reconegut; potser l’hauríem de repensar, mirant la totalitat de la colla! (tot i que no seré jo qui ho faci).
A nosaltres amb el 4 de 8 ens va passar: que no saps com reaccionar! Sí, això és una cosa que li surt a cadascú de dins... Hi ha gent que està caient i ja aixeca els braços d’alegria! No és el nostre cas tampoc... Nosaltres vam tenir la sort de ser a plaça quan vau carregar el 4de8; la propera vegada, amb més tranquil·litat, segur que el podeu descarregar.
Quin és el millor moment que has viscut com a casteller? Ara, segurament i mirat amb perspectiva, d’aquí uns anys els castellers actuals haurem tingut la sort de viure la introducció del casc de canalla. Ens n’hem de sentir molt orgullosos perquè aquesta serà la cosa més trascendent que deixarem al món casteller del futur...
Però quan veus l’anxaneta que et fa que no amb el cap i tira avall... Bé, en el moment t’emprenyes, però també s’entén. Els nens tenen el seu ritme d’adaptació, i fer la passa de 8 a 9 pisos és un salt important! A més, mentre tu a l’assaig t’estàs mirant-ho i treballant-ho, ells estan jugant i potser no han fet el procés com hem fet la colla, però ara tots sabem ja que això va de debò, i en som més conscients. Aviam si la propera vegada no fallem... Ens en recordem molt d’aquestes coses; però dels 2 de 8, dels 4 de 8 patits que hem fet, dels 3 de 8 i totes aquestes altres, on sí que ens han respost molt bé, no els hi donem la importància que es mereixen...
Ja per acabar... Sant Cugat anirà a Tarragona com a colla concursant? A mi m’agradaria que hi entréssiu... El concurs és la gran festa del món casteller, és un bon estímul i una bona promoció; surts per la tele... fa gràcia! Després, si es té la sort d’anar-hi i no tens possibilitats de guanyar... és important gaudir la festa, i no perdre el cap amb intents que no es tenen...
Força, equilibri, valor, seny i...? Què és el que una persona ha de tenir per ser un bon casteller?
Què és el millor que es pot fer després d’una caiguda? A Sant Cugat ens afecta un munt! Nosaltres caiem molt poc, i tradicionalment una caiguda ens afecta aquella actuació i dues o tres més... Ara, jo crec que això ja ho estem canviant; ens hem fet més grans, hi ha gent més preparada... Per la Mercè es va despenjar el pom del 2 de 8 i després vàrem fer el 4 de 8 i això fa uns anys era impensable! Perquè no t’afecti una caiguda, el més important és no caure. Però jo per les caigudes no tinc gaires consells per donar-vos!
Bé, doncs gràcies i ens veiem a plaça... Això mateix! L’endemà, Sants i Sant Cugat actuaren plegats en la Xa trobada de colles de Sant Medir...
l’entrevista
Sí, però d’això te n’adones després... Primer estàs molt nerviós, mirant que tot funcioni i que hagi vingut tothom; en un 3 de 9 hi ha moltes posicions que són molt importants! I amb tanta gent, sempre hi ha alguna baixa d’última hora... i cal fer canvis. Després estàs molt content de pensar que has aconseguit d’arribar a aquest nivell; és una cosa que ja es veu als assajos, però no és fins quan ho veus a plaça que te n’adones. Llavors va passar el que tots sabem i t’emprenyes, però has de ser positiu i mirar a munt. L’any que ve ja sabem quin és l’objectiu! Com que els castells hi acostuma a haver més disgustos que no pas grans èxits, has de saber conviure amb el fracàs i degustar els petits triomfs que vas assolint. S’ha de saber veure el got mig ple.
19 vanodepilars
4 de 8. Sarrià. Fotografia cedida pels Castellers de Sants
Andreu Botella
La torre Context en que es va assolir la torre de nou amb folre i manilles
la torre de nou
El novembre de 1993 és una data important pel món casteller ja que fou en aquell any quan es va carregar la primera torre de nou amb folre i manilles del segle XX. Aquest fet suposà un punt i a part en la història castellera, una història marcada fins aleshores per les construccions bàsiques de nou: el 3 de 9 i el 4 de 9 folrats com a màxims castells que només realitzaren un selecte grup de colles: els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Joves dels Xiquets de Valls i la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Així doncs, la consecució de la torre trencà el mite del 3 i 4 de nou amb folre i obrí les portes a les anomenades construccions de gamma extra.
vanodepilars
20
El plantejament d’intentar un castell d’aquesta envergadura sorgia a causa de diversos factors. D’una banda, entre el selecte grup de colles que durant aquells anys realitzaven castells de nou pisos va sorgir una competitivitat que els dugué a plantejar-se castells més complicats per tal de liderar el grup. D’altra banda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls realitzà, al Concurs de Castells de Tarragona de 1992, la millor actuació mai vista fins aleshores descarregant el tres i el quatre de nou folrats i el cinc de vuit. El conjunt d’aquests tres castells va ser anomenat pels mitjans com a triplet màgic (o tripleta màgica). Calia doncs, superar aquesta actuació.
La Torre de nou: Tot un món per descobrir En les cròniques castelleres del segle XIX no s’hi va trobar cap constància de la torre de nou, així com tampoc en la tradició oral. Sembla a ser doncs que cap colla es va plantejar fins llavors d’intentar aquesta construcció. La torre de nou suposava en aquell moment tot un món per explorar. A més, cal afegir la dificultat tècnica en ser un castell que damunt del folre hi duia un altre pis, les manilles, un element fins aleshores mai explorat per les colles d’aquell temps. Les primeres veus que evidenciaven la possibilitat d’afrontar aquesta construcció sorgiren del cap de colla de la Vella de Valls d’aquella època, en Guillem Bartolí, que es plantejava dur-la per Santa Úrsula de 1982. No obstant, finalment es decantaren pel 3 de 9 amb folre, el primer que carregaven en el segle XX. També el cap de colla de la Joves de Valls, n’Andreu Montserrat li passà pel cap intentar la torre de nou veient que comptaven amb una torre de 8 amb folre molt lleugera de mides. En el darrer assaig abans de l’actuació de Santa Úrsula, feren una proves de la torre fins a sisens col·locant-hi unes manilles amb un nombre de persones molt reduït.
Els Primers assaigs seriosos de la Torre a la mà dels Vilafranquins Malgrat les proves que ambdues colles vallenques feren de la torre, aquests assaigs no van preservar, de manera que van ser els Castellers de Vilafranca qui finalment van decidir afrontar seriosament aquest castell. Un noticia publicada al setmanari vilafranquí El 3 de Vuit el 22 de Setembre de 1989 fou la primera referència documentada de l’objectiu dels Castellers de Vilafranca per afrontar la torre de nou. I és que dies més tard, l’1 de novemebre de 1989, diada de Tot Sants, els vilafranquins la intentaren per primera vegada a la història. Davant d’un nombrós públic que omplia la plaça de la Vila de Vilafranca de gom a gom, els Castellers de Vilafranca alçaren la torre que, amb dosos col·locats i aixecador i enxaneta darrera de sisens acabà cedint. Tot i que l’intent no reeixí, fou molt satisfactori ja que demostrava que aquell castell no era impossible de completar. Els Castellers de Vilafranca intentaren la torre en diverses ocasions, però en cap d’elles s’arribà a carregar.
de nou Núria Díaz
Context en que es va assolir la torre de nou amb folre i manilles
La primera torre carregada és de color malva Després de la Diada de Tots Sants de 1993 en que els Castellers de Vilafranca tornaren a ensopegar amb la torre de nou tot i haver modificat l’esquema de les manilles introduint-ne un de nou anomenat col·loquialment dos terços entrecreuats, els rumors de que els Minyons de Terrassa estaven preparant per la seva Diada la torre de 9 augmentaven. Efectivament, els rumors eren ben certs, i vint dies després de la diada de Tots Sants, els Minyons de Terrassa varen carregar la torre de nou que presentava un esquema de folre i manilles amb diverses modificacions comparat amb l’esquema vilafranquí (van posar crosses al terços, una agulla al folre i homes del darrere). Per primera vegada s’emmarcà una primícia de la història castellera fora de Valls, Vilafranca, Tarragona i el Vendrell. La primera torre de nou amb folre i manilles es carregà a Terrassa, una de les noves ciutats castelleres. La competitivitat entre els Minyons i els Castellers de Vilafranca anà en augment arran d’aquesta torre de nou carregada. Si bé els Minyons foren els primers en carregar-la, també cal reconèixer el mèrit dels Vilafranquins que amb les 7 temptatives de torre van aportar elements que de ben segur van servir als minyons a l’hora de plantejar-se-la.
21 vanodepilars
En els propers anys els vilafranquins tornaren a intentar la torre sense gairabé cap modificació a les manilles fins a 7 vegades, totes sense èxit. Aquest fet evidenciava que alguna cosa no acaba de rutllar en la manera com els vilafranquins articulaven els pisos de terços i quarts. Un altre aspecte que també caldria millorar perquè el castell s’acabés completant era muntar més ràpidament el folre (que no duia agulla) i les manilles (que finalment van patir alguna modificació afegint uns castellers que introduïen el seu cap sota els braços dels terços – els vilafranquins els anomenaven daus tot i que tenien certes semblances amb les guillotines del primer quatre de nou amb folre descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls el 1981).
la torre de nou
El primer intent de la torre de nou dels Castellers de Vilafranca hi pujaven a les manilles dotze persones: Un primeres i segones mans per a cada pilar, un primer i un segon vent a cada banda, i quatre primers laterals. Els terços doncs no comptaven amb l’ajuda de l’home del darrere ni de les crosses. Aquest esquema del pis de terços (manilles) el van repetir en el segon intent de torre que els vilafranquins van dur per Sant Fèlix de 1990. Aquest segon intent però no anà tan lluny com el de Tot Sants de l’any anterior i cedí amb només quints col·locats. El principal problema, i de fet és per on sempre acabava trencant-se la torre, es trobava als pisos de terços i quarts.
La torre La TORRE de 9 amb FOLRE I MANILLES durant el segle XX i XXI
la torre de nou
actualitzat 1-1-2008
vanodepilars
22
vanodepilars
la torre de nou
de nou
23
Món casteller 2007 Els castells són els castells, però el món casteller evoluciona.
Marcel Serra
El món casteller és immers en un procés de canvi, lentament ens estem adaptant a noves circumstàncies. Per una banda seguim en desacceleració des de principis del nou mil·lenni. Ho constatem amb dos fets: la desaparició d’algunes colles (63 colles l’any 2003, poc més de 50 l’any 2007), i la menor freqüència de castells folrats per part de les colles grans. Així és clar que el nombre de castellers ha anat disminuint en els darrers anys. Per altra banda, fruit d’una major exigència en la preparació dels castells, temporada rere temporada hi ha menys caigudes. Aquesta exigència ha estat introduïda en el món casteller per part de les colles «no tradicionals» o jo prefereixo dir «modernes».
món casteller 2007
El Tots Sants del 2006 és una fita important en aquest procés de canvi. Els Castellers de Vilafranca descarregaven per primera, i de moment, única vegada 4 castells de gamma extra en una mateixa actuació, 4/9fa, 5/9f, 2/9fm, P8fm. Per algú que segueixi el món casteller el que sorprèn és que no ho haguessin fet abans, ja que, el 1997 els Cast. de Vilafranca ja havien descarregat cada un dels castells per separat. Però mai abans s’havien plantejat aquesta actuació, l’ambició sempre els havia fet cercar millors actuacions amb castells com 3/10fm, 2/8net, 2/9f, 4/9net, 3/9net, que sempre han quedat com a molt en carregats. Així per primer cop veiem com els Cast. de Vilafranca opta per una actuació de consolidació. Segurament no sóc l’únic en considerar el Tot Sants 2006 dels Vilafranquins com a la millor actuació de la història.
vanodepilars
24
L’anàlisi de la temporada 2007 no s’escapa del marc general en que es troba el món casteller. A les 4 colles clàssiques els ha faltat gent per poder assajar prou bé folres i manilles, tot i mostrar bon domini dels troncs quan descarreguen amb solvència els seus germans de 8 pisos. Aquest va ser el cas del 3/10fm de Sant Fèlix amb clares mancances d’assaig al peu, i també el mal lligat del 4/9fa, del mateix dia, que amb un folre flonjo no va poder ajudar a l’agulla durant la descarregada. I aquesta circumstància la trobem també en altres colles, els Minyons no han aconseguit descarregar en cap dels intents el 2/9fm, els va quedar en carregat en dues ocasions i no el van provar abans de l’estiu, en la seva festa major, precisament per problemes en el peu segons explicava el seu cap de colla. Pel que fa a les colles de Valls seguim estant davant de la irregularitat. Decisions puntuals que van acabar amb caiguda i lesions van condicionar la temporada a totes dues colles. La recuperació del quart del P8fm de la Vella a final de temporada ens va permetre veure en el temps afegit de Santa Úrsula l’únic castell vallenc de gamma extra. La Vella va fer també un interessant intent de 3/8xs i dos intents no reeixits de 5/9f, castell que per primer cop des de 1997 ens hem quedat sense veure’l carregat, Minyons i Cast. de Vilafranca també el van provar però sense èxit. Cal valorar també la dificultat amb que les colles s’estan trobant per afrontar el 4/9f, un castell que en l’encaix del tronc amb el folre té la major dificultat i que des de fa unes temporades veiem com les colles l’eviten. Manca gent i temps als assajos i el 3/9f dona millor rendiment, però treballar el 4 potser seria la manera d’afrontar amb més garanties els castells superiors. I anem cap a les colles modernes, on ens trobem amb uns Capgrossos amb uns castells més lluitats del que ens tenien habituats, però marcant una línia de recuperació amb el 4/9f, el 5/8 i el 4/8a que ja els fa tornar a parlar de l’assalt als castells de gamma extra. Tindrem la paciència que ells mateixos ens han ensenyat a tenir, però volem veure els Capgrossos fent castells de gamma extra, és més voldríem veure’ls, algun dia, afrontant castells inèdits. Que més cal comentar? doncs sens dubte la marea grisa. Els Castellers de Sants varen consolidat clarament el nivell de 3/8, 2/8f i 4/8, han fet dos grans intents desmuntats de 3/9f. Només caldrà que la seva canalla se’l cregui i enguany veurem una nova colla de 9. Al món casteller en un sol any passen moltes coses i no és possible resumir-ho en un sol article. Breument enumero algunes coses que m’han cridat l’atenció: El rifi rafe de Tarragona que ens ha portat un 3/9f i un 5/8 pels Xiquets de Tarragona. La creació d’una colla nova els Margeners de Guissona que en mig any ja son colla de 7. La consolidació del 2/7 dels Xics, i la bona impressió del seu 3/8. Les dues tripletes de 8 dels Xicots. La bona feina dels Lleidatans fent 8 vegades el 3/8, abordant el 2/8f i descarregant el P6. Destacar el domini del 2/7 dels Marrecs. La recuperació del 2/7 saballut i la consolidació del seu 3/7xs. I potser podem incloure aquí el primer 4/8 carregat de la història dels Castellers de Sant Cugat, els coneixeu?
La tabarra Intendència Enguany Grabals, l’escola de gralles i timbalers dels castellers de Sant Cugat, celebra els seus 5 anys. La història dels grabals es remunta al 2003 quan va sorgir la necessitat de tenir una escola pròpia per formar als músics de la colla. Primer gralles, i després timbals van començar a fer classes a la recent estrenada escola de grallers i timbalers dels castellers de Sant Cugat. Des de llavors, diferents persones s’han fet càrrec de l’escola. Primer l’Alba Llop, després l’Aina Serra i actualment el Bernat Picornell i l’Alba Ayneto.
s nt re em e r f di ter ta. les t, a pas u: , be a ug no de nt C om o sa a h c c Sa a, ja er ec s de port ta... r a ler ns ep tr os atel io e rec n a r a e l g!! la s C mb del en M obr s s a i a s ’a s t n e uin omi , d’o ubte a l g Se tron àlia ol d t v s ga a a I alse Rascar amb un ganivet i netejar bé els musclos. Posar-los en una olla u r q a r coberta sobre foc intens fins que s’obren; treure les closques i guardar els musclos Pe
Pasta e fagioli con le cozze Pasta i mongetes amb musclos
en la seva aigua, filtrada per treure la sorra.
Per a 4 persones: 400 grams de mongetes seques, 300 grams de pasta de mida petita, 800 grams de musclos, 200 grams de tomàquets madurs, 1 bitxo, 1 all, julivert, sal i oli.
Bullir les mongetes però no fins al final, deixar-les «al denti». Mentre bullen les mongetes, daurar l’all en oli i treure’l, afegir el tomàquet i el julivert triturats y el bitxo. Quan la salsa comença a posar-se densa, afegir les mongetes escorregudes i l’aigua dels musclos. Posar la sal, cobrir y deixar cuinar a foc baix durant una mitja hora; si fa falta afegir aigua. Bullir la pasta en aigua salada i quan estigui mig cuita escórrer-la i afegir-la a les mongetes i als musclos, acabant de cuinar tot junt per a que agafi gust. Apagar el foc i esperar 2 minuts abans de posar en els plats.
25 vanodepilars
Per últim, dir que celebrarem aquests 5 anys d’escola coincidint amb la festivitat de Sant Ponç. Per aquesta ocasió esperem comptar amb la presència dels grallers i timbalers de diferents colles castelleres! I no podem acabar sense donar la benvinguda a les noves incor-poracions d’aquest any: la Núria, l’Anna, el Bernat i la Júlia.
la tabarra + intendència
Des que l’escola es va formar fa 5 anys i al costat dels castellers ha anat creixent i incorporant noves iniciatives. L’última novetat són classes de grup al dissabte a més de les individuals que es fan durant la setmana. De moment aquestes classes van dirigides als grallers. Esperem però, que ben aviat els timbalers també en puguin gaudir. Aquest any també s’ha fet la primera audició amb un format més informal al Terra Dolça, que va ser un èxit i esperem poder repetir.
la canallada
a ad .. r ’ag és. m s és ller m e e no ue cast o a, qu q nall tir-me, , fer-h a l c la ius er E els amb ar, div object allar en r a t r es er stres i treb d o jar, in, x Pu
s ade aigu els n es c seguir sotrag s acon arar le p bé, . Prin equip cipa lmen sobr t, pujar e i tamb del cas patir a t l’amb é combin ell però a ient a la c t amb olla.
als Pujar
lls caste
Totes les
!!!!!!
fets i gent vanodepilars
m Es ié t ta s c ar a m om m bé u b p u na l a c j a se a n r d go a l e na l a , qu f qu i n am e t íli p e ap r er ò
coses
Fer pro ve s g als ass rans aigs
26
salut
rò p e nt a , ll j a r ge p u s la c a n a t l o a é la a m grad l l s i t als d a e l a pujar r molt a g r m’ a s t mo oms, a M ’ més n t c i m o Fer p i treball t e lls ue a f es caste el q h i h è e l s q u e erqu p
T!! TO
Com ja vàrem informar al butlletí anterior, la CCCC, juntament amb el grup pel Foment de la Ciència i la Salut en el Món Casteller, el CAR de Sant Cugat i l’empresa fabricant de cascos NZI, promou un estudi que ja és una realitat en fase experimental per aixecadors i enxanetes. Després de dos anys d’estudis sobre els riscos de l’activitat castellera, on s’han registrat prop de 12.000 intervencions i un total de 750 caigudes, l’informe diu que el casc casteller s’ha mostrat altament eficaç i que els enxanetes i acotxadors s’hi han acostumat ràpidament. Si las temporades anteriors l’estudi de prevencions de riscos es va centrar en els acotxadors i enxanetes, enguany ho fa sobre els dosos. És un projecte summament complicat ja que es tracta de complir dos requeriments que a simple vista semblen incompatibles; per una banda, cal un casc més gran, perquè són nens més grans, el que fa que també sigui un model més voluminós i pesat. Però, és clar, la posició que ocupen els dosos i el fet que per sobre seu hi van l’acotxador i l’enxaneta, nens més petits, amb braços i cames més curts, que s’han de poder agafar bé, fa que calgui un casc molt petit, que no dificulti les maniobres que ha de fer la canalla per coronar els castells. És un projecte molt més complex tècnicament que l’anterior, en el què s’està treballant amb el mateix rigor i la màxima celeritat possible. En aquest context ha aparegut un fet distorsionador com és la utilització unilateral, en una de les colles castelleres punteres, d’un «casquet protector» pels dosos. Concretament es tracta del casquet que s’utilitza voluntàriament en el rugbi per a protegir les orelles i la pell del front i lateral de la cara dels fregaments que es produeixen, en els jugadors que formen la davantera, principalment en les melés i en alguns casos quan es fan placatges o agrupaments espontanis durant el joc. Aquest casc està fet d’un material prim i lleuger, una mica acolxat que no te la capacitat d’absorbir impactes. En cap cas la seva utilització massiva en l’àmbit casteller no resultaria eficaç. El seu ús a títol individual, com la d’altres implements, com ara: canalleres, mocadors, faixes, protectors bucals, etc...., pot estar justificat si se’n creu d’utilitat, si bé en cap cas serveix per evitar traumatismes cranials i és per això que la seva possible utilització en l’àmbit casteller no resultaria gens eficaç en cas de caiguda. En aquest cas, però, tractant-se de la protecció de la canalla, tema socialment «controvertit», pot resultar, fins i tot, contraproduent i pot malbaratar el rigor i la credibilitat de tot el col·lectiu que treballa «seriosament» per avançar en aquests aspectes de la seguretat en l’activitat castellera. Com justificaríem una lesió produïda en una caiguda essent la canalla portadora d’aquesta mena de protecció que sabem insuficient? Creiem que és millor assumir una lesió sense casc, sabent i podent demostrar que el risc dels castells no és un risc alt, que les lesions greus són una fatalitat, no una negligència i, sobre tot, podent demostrar que s’està treballant seriosament per poder tenir, tan aviat com sigui possible, una protecció adequada, que no pas haver d’intentar justificar el perquè la protecció que portava no ha funcionat i que això no forma part de cap projecte científic de protecció del cap dels nens castellers. No considerem acceptable l’opinió de «millor protegir amb aquest tipus de casc, encara que no sigui adient, que no protegir gens» perquè ens porta a una falsa sensació de seguretat i ens pot conduir a que augmenti l’exposició al risc. L’infant no ha de pujar a un castell pel fet de portar casc; el cap de colla no pot tirar endavant un castell pel fet que els nens portin casc; uns pares no han de deixar pujar els seus fills al castell perquè porten casc, sobre tot si el casc realment no protegeix. Hauríem d’esperar que es desenvolupi aquest nou projecte sense posar-hi presses ni pressions, pel bé de tots. Per la complexitat de l’estudi s’estima que no podrà estar llest abans de (fins) la temporada 2009-201
fets i gent
CRANC
Aquest any les tortugues ninja et faran la vida impossible. Passa d’elles i destrueix el món. Prova de caminar de cara. Les coses t’aniran igual de malament però xocaràs menys. Bon any! Si encara no l’has rebetada, t’hauràs de posar a règim. A banda d’això, hauràs d’apuntar-te al gimnàs i córrer davant dels braus al St. Fermin. Amb això disposaràs de força, equilibri i valor. El seny el deixem per l’any vinent.
ESCORPÍ CAPRICORN
En contra dels pronòstics dels altres horóscops sense prestigi, aquest any continuaràs sent peixos. Aquest any, el Sol et somriurà y la pluja et mullarà. Sigues agresiu amb el món laboral però no massa. L’amor t’anirà bé de febrer a abril, però de juny a octubre serà un trunyo. Aquest any serà una trunyo general per tu! Res t’anirà de cara; canvia de vorera.
S A G I TTA ARI
Enguany es veu que seràs una persona molt picantona, explicant coses «verdes» a tothom. No sóc jo que ho dic eh, ho diuen els altres!! ai, volia dir els astres
PEIXOS
Aquest any Júpiter està a la teva casa astral, amb lo que sentiràs unes irrefrenables ganes de deixar de pasturar la sabanna i de venir més a l’assaig. Els astres indiquen que hauries de fer-te la pedicura, que ja està bé d’esgarrepar als teus companys amb les urpes dels peus quan puges.
Sagitari Sagitari, quan diuen que els tens com un toro no els hi falta raó, només cal veure't!! Ves amb compte amb l'arc i la fletxa, ja que els astres indiquen que a la propera pinya que et posis buidaràs un ull a algú amb la punteta... de la fletxa ;) No fa falta que et menciona a la o al ... de parella que tens, portes banyes d’aquí a la Plaça Can Cadena. Però t’és igual, perque ets un manso i un impotent. Et veuràs amb molts balances als St. Fermins. Bon any!
fets i gent
VERGE
Mal any per l’amor, diners i treball. Bon any per tot tipus de malaties i desgràcies. Ajunta’t amb els capricorns, et fara mal al culet pero almenys deixaràs de ser verge i l’any que ve el teu nou horòscop serà millor!
27 vanodepilars
ARIES AQUARI
Tothom voldria ser peixos per poder estar dins la teva aigua. Les paraules es queden curtes per descriure't... És que no tinc pels a la llèngua perquè tu no vols!
LLEÓ
Com es veia a venir, estàs com una cabra! Mira que posar-li les banyes al pobre Taure, amb lo manso que és.. Aquest any hauries de deixar de menjar les camises de color verd collserola, que encara que et recordin a verges pastures són una mica indigestes. Salut!
BALANÇA
Aquest any tindràs una mirada tant dolça que donaran ganes de llepar-te un ull.
TAU R E
ue no ses q o c a Hi h entendre podem
BESSONS
L’horòscop 2008